Laboral 5
Societat 15
Centenars d’autònoms es manifesten pels carrers de Tarragona reclamant una «pressió fiscal justa»
Jordi Tomàs, patró de la barca Sinieta, guanya el Concurs de la 50a edició de la Festa del Calamar de Salou
Opinió 20 Lluís Badia. Inteŀligència artificial i dret: «Podem tenir la ‘idea’ d’incorporar-la sense limitacions, i és aquí on es jugarà l’autèntic ‘partit’»
Des d’avui les sancions només són pels no residents, però l’ordenança estableix 24 dies laborables anuals exempts de control i això fa que fins l’any vinent no hi hagi
cap penalització per entrar amb un vehicle considerat contaminant
Tarragona 2 i 3
El patrimoni de la cultura popular
El bestiari i els gegants del Seguici Popular van sumar-se ahir a la cloenda de la commemoració dels 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat
El terreny
El Nàstic es deixa dos punts contra l’Hércules al Nou Estadi
Álex Jiménez es va autoexpulsar i, amb deu, el duel va anar del 2-0 al 2-2 l 16 i 17
Els Comuns forcen el debat sobre l’accés a l’Àrea Metropolitana i el PSC s’absté Vila-seca l 13
En set anys s’ha reduït en gairebé 4 punts la desigualtat entre rendes Camp de Tarragona l 12
Commemoració l El bestiari festiu i els gegants es van desplaçar fins al Passeig Arqueològic per cloure l’any de celebració del Tarraco25
Eren gairebé les quatre de la matinada del 30 de novembre del 2000, quan la UNESCO va aprovar la declaració del conjunt arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Aquell dia, va esclatar l’alegria a la ciutat de Tarragona, on es va viure una gran festa. Fins i tot, el Seguici Popular va sortir al carrer, de forma extraordinària, per celebrar aquesta important fita. Ahir, 25 anys després, el bestiari i els gegants van abandonar la Casa de la Festa i es van desplaçar fins a les Muralles per rememorar aquell moment excepcional i irrepetible.
La Cucafera i la Víbria presidien l’entrada del Passeig Arqueològic, a tocar del portal del Roser, on s’acumulaven els infants per fer-se fotos amb dues de les figures més temibles, però, a la vegada, més estimades. La resta dels elements del Seguici es repartien al llarg del recorregut, plantats immòbils en un marc inigualable. «Al nostre nen li agrada Santa Tecla i el Seguici, i era una oportunitat única de veure’l en un lloc diferent», explicava Marc Vallvè, qui assenyalava que «amb la gespa i la pedra romana, l’entorn canvia totalment» respecte a la Casa de la Festa. Tot
i que és de Vilallonga del Camp, ell també se sent de Tarragona, on viu amb el seu fill i la seva parella: «Quan vens amb gent de fora, els ensenyes el Circ, el Fòrum o la Catedral perquè t’estimes el patrimoni».
«Bonica sorpresa»
«Mira, mama. El Bou!», exclamava un nen que acabava d’entrar al passeig. En aquest primer tram, també hi eren el Griu i els Gegants Moros. Uns metres més enllà, apareixien el Drac i la Mulassa. En Pedro Márquez posava amb les bèsties mentre la seva parella immortalitzava el moment amb la càmera del mòbil. «Vam arribar ahir a la ciutat i avui volíem fer una mica de turisme. Hem tingut la sort de trobar-nos amb aquesta bonica sorpresa», explicava Pedro, qui coneixia la història de Tàrraco, però no les festes de Santa Tecla i les figures que li donen vida.
El Seguici era la gran protagonista entre els infants, mentre que els adults mostraven més curiositat per la Muralla. Certament, els més petits també estaven interessats pel passeig, però no per les restes arqueològiques, sinó per la sorra i les branques amb les que es posaven a jugar pel camí. La zona més concorreguda
Marc inigualable
«Era una oportunitat única per veure el Seguici en un lloc diferent»
va ser la de l’estàtua de Cèsar August, que estava escoltada pel Lleó i l’Àliga i vigilada, cara a cara, pels Gegantons Negritos. La gran absència del dia van ser els Gegants Vells, que no van poder assistir a la cita perquè estan al taller. Tot i el cel gris que sobrevolava Tarragona, el patrimoni romà feia lluir més que mai tots els elements del Seguici.
Un tresor a protegir
Amb aquesta proposta, anomenada «Santa Tecla i Tàrraco», la ciutat va donar per tancada la celebració de la Festa del Patrimoni, organitzada amb motiu del 25è aniversari de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. L’objectiu de l’activitat era fer reflexionar els visitants sobre la convivència entre les restes romanes i les figures festives, dos elements indispensables de l’ADN tarragoní. Aquest diàleg visual entre les muralles i el bestiari va posar en valor el llegat més preuat que ha transcendit des de l’època romana fins a la generació actual: el patrimoni i la cultura popular. Un cop acabat el Tarraco25, ara cal continuar preservant i protegint aquest tresor per poder celebrar noves efemèrides en la posteritat.
Els elements del Seguici es repartien al llarg del Passeig Arqueològic. Gerard
Balanç l El conseller remarca que «la gent s'ha bolcat» amb els actes de commemoració
J.B.
«Estem molt satisfets de com ha anat tot i d’haver redescobert el patrimoni». Aquestes eren les paraules expressades ahir pel conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Nacho García Latorre,
a l’hora de fer balanç sobre la commemoració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, una celebració que va engegar el 30 de novembre del 2024 i que va acabar ahir, 365 dies després. «Programar dansa, música,
espectacles i visites teatralitzades, entre altres, ha ajudat perquè hi hagi molta més afluència en els nostres monuments, sobretot de gent de la ciutat», assenyalava el tercer tinent d’alcalde, qui destacava que «hem descobert que tenim uns escenaris impres-
sionants per a fer cultura». En aquest sentit, l’edil remarcava que «la gent s’ha bolcat amb el Tarraco25». De fet, apuntava, «ja hem superat de molt els visitants que vam tenir durant l’any 2024». També s’han fet «més del doble» de passis tarragonins respecte a
l’any passat. Després de finalitzar la Festa del Patrimoni, tots els departaments que han fet «una gran feina» en l’organització d’aquesta llarga commemoració ja poden respirar «més tranquils».
Dos dies intensos
Aquest cap de setmana, s’han viscut «els dos dies més importants» amb la part final de la celebració. «L’espectacle —de l’acte de cloenda de dissabte— em va emocionar i em va connectar moltíssim amb el patrimoni i amb la ciutat
«Ja hem superat de molt els visitants del 2024 als nostres monuments»
de Tarragona, d’on era la protagonista», reconeix el conseller de Patrimoni. També va destacar la gran afluència de gent, ahir al matí, al Passeig Arqueològic, on «es va vincular el patrimoni immaterial de Santa Tecla amb el patrimoni material de la Tàrraco romana».
del
El Premi Tàrraco i l’espectacle ‘Soc part de tu’ protagonitzen
Tarraco25 l Viñuales: «Hem après a estimar més la nostra ciutat»
Redacció
El Teatre Auditori del Camp de Mart va acollir dissabte al vespre la gala de cloenda de Tarraco25. A l’acte es va fer entrega, d’una banda, del Premi Tàrraco a la defensa i promoció del patrimoni a l’equip creador de la sèrie documental Ingeniería romana (Digivisión) i personalment a Jose Antonio Muñiz. Per altra banda, el públic va poder gaudir, de l’espectacle Soc part de tu, de Marc Chornet, una reflexió poètica que explica el sentiment de pertinença de tarragonins i tarragonines a la ciutat a través de la història feta vestigi.
L’espectacle de Chornet va emocionar els presents. Creat expressament per a l’acte institucional d’aquest dissabte,
volia reflectir el sentiment que impregna a tots els tarragonins i tarragonines que, més enllà d’allò que són individualment, viuen intrínsecament sabent que formen part d’alguna cosa més, d’una part molt important de la història. Va ser un show pluridisciplinar, amb música, cant, dansa i vídeo. L’espectacle estava protagonitzat per una noia de 25 anys que vol ser fotògrafa per captar l’essència de les coses, i que passeja per la ciutat i rep la visita de diversos personatges que li porten a una nova escena quasi màgica.
Per altra banda, el Premi Tàrraco entregat a Ingeniería Romana, «simbolitza la importància de projectes que apropen la història i la cultura a la comunitat, celebrant el
llegat de Tàrraco i la capacitat de la ciutat per ser protagonista a la pantalla», va indicar el conseller de Patrimoni, Nacho García.
En els parlaments, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va destacar que «amb aquest any de celebració hem après a estimar més la nostra ciutat i entendre que Tarragona és casa nostra, i cuidar Tàrraco és cuidar-nos a nosaltres mateixos». Viñuales va manifestar, satisfet, que «quan protegim aquest patrimoni, no només honorem la nostra història, sinó que construïm identitat, autoestima i futur» i va recalcar que «l’hem fet més nostre que mai». «Això és un bé per a la nostra ciutat i per a les futures generacions», va afegir.
Municipal l S’ha demanat permís a Costes per fer-hi actuacions temporals fins que es renaturalitzi l’espai
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona presentarà el projecte de renaturalització de l’esplanada del Miracle —on era el ja desaparegut mamotreto— a inicis del 2026. Tot i això, l’inici de les obres «trigarà encara a arribar», explica el conseller de Medi Ambient, Guillermo García, qui assegura que el consistori està treballant per donar un ús «provisional» a aquest espai fins que comenci la restauració ambiental.
«Volem que, mentrestant, es converteixi en una zona on es puguin practicar esports de platja amb pistes de voleibol i algun tipus d’arbrat», detalla el cinquè tinent d’alcalde. El govern municipal també estudia la possibilitat d’establir-hi «serveis de salut i seguretat a la platja», així com «alguna guingueta». L’Ajuntament ja ha sol·licitat els permisos necessaris a Costes de la Generalitat de Catalunya, que és «qui gestiona els plans d’ús del litoral i les platges», per «poder dur a terme aquestes actuacions temporals» i la ciutadania pugui gaudir de l’espai.
Aquesta solució eventual durarà fins que arrenquin les obres de renaturalització, quan es viurà la veritable transformació d’aquesta zona propera a la punta del Miracle. «Ningú recorda allò
com un espai natural perquè no tenim cap registre de com estava fa 150 anys», apunta García. De fet, encara està en la retina dels tarragonins l’estructura de 12.000 tones de formigó i uns 150 metres de longitud que presidia aquesta esplanada. Les obres d’enderroc van
El consistori també estudia la possibilitat d’instal·lar-hi una guingueta
finalitzar el passat mes de maig, tot i que l’Ajuntament no va recepcionar-les fins aquest octubre. «S’estaven fent els treballs de revalorització de les restes», explica el conseller de Medi Ambient, qui reconeix que «estem molt contents amb l’actuació». Paral·lelament a aquests
de Tarragona, es va atorgar a l’empresa Envers Enviromental Services SL per 49.780, 71 euros. Durant els darrers mesos, la companyia ha estat elaborant una proposta de restauració ambiental per a aquesta zona, tot assentant les bases tècniques i executives per a protegir el litoral del Miracle amb actuacions que afavoreixin el retorn de beneficis ecosistèmics sobre la ciutadania.
Tramitació a Madrid «És complicat saber quan podrem engegar les obres», indica García, qui recorda que aquesta intervenció ha de comptar amb el vistiplau de Costes de la Generalitat, així com de la Direcció General de Costes del Ministeri de Transició Ecològica, que és qui finançarà l’actuació. «Podria ser bastant directe si hi hagués Pressupostos Generals de l’Estat i s’inclogués aquesta partida», assenyala l’edil, qui confia que la solució temporal que vol impulsar l’Ajuntament «no s’eternitzarà» perquè «hi ha la voluntat del Ministeri de renaturalitzar el màxim possible tot el domini marítim i terrestre».
treballs, el consistori també va adjudicar, al febrer, la redacció del projecte executiu per a la renaturalització dels més de 6.000 metres quadrats que han quedat buits després d’eliminar la plataforma.
El contracte, que va comptar amb un finançament del 80% per part de la Diputació
En el cas de l’esplanada del Miracle, es preveu la restauració del sistema dunar, la creació de zones verdes, la implantació de nous parterres per recrear ecosistemes litorals amenaçats, el disseny i millora d’itineraris de pas, el disseny i instal·lació de plafons interpretatius i la ubicació de nou mobiliari de fusta. «A la platja de Tamarit hem recuperat el corriol camanegre», recorda el conseller de Medi Ambient. En definitiva, aquest projecte de renaturalització pretén augmentar la resiliència de la platja, millorar l’impacte paisatgístic i mitigar el canvi climàtic.
Societat l La manifestació de la plataforma Dignitat pels Autònoms va aplegar ahir unes 700 persones
El col·lectiu d’autònoms es va manifestar ahir per reclamar una pressió fiscal «justa» i millores laborals. L’acció estava convocada per la plataforma Dignitat dels Autònoms en ciutats com Barcelona, Girona o Tarragona. Aquí, segons la Guàrdia Urbana, s’hi van concentrar unes 700 persones. Entre altres mesures, el portaveu territorial de la plataforma Dignitat dels Autònoms, Xavier Pallarès, va proposar establir quotes segons facturació i promoure polítiques que equiparin la situació d’assalariats i autònoms en concepte de subsidis. En la marxa es van poder veure nombrosos guants vermells i samarretes negres, elements amb què l’organització il·lustrava el que consideren
una «sagnia» i un «moment de dol» per al col·lectiu. La marxa pacífica va començar a la plaça Imperial
Tarraco, des d’on va enfilar la Rambla Nova fins arribar en primera instància a l’edifici d’Hisenda, on els manifes-
tants li van dedicar una sonora xiulada. Al llarg de tot el recorregut, els assistents van cridar consignes a favor
Van reclamar millores per sol·licitar prestacions d’atur o baixa mèdica
del col·lectiu d’autònoms, així com de denúncia davant la situació laboral que viuen. A través de les pancartes, els assistents també van demanar una reforma integral del cessament de l’activitat i canvis en la protecció social per igualar els drets amb les persones assalariades, entre altres mesures.
En aquest context, el portaveu territorial de la plataforma Dignitat dels Autònoms, Xavier Pallarès, va instar a les administracions a aplicar quotes «justes» que es determinin en funció de la facturació de cada treballador. «No
pot ser que jo, per exemple, he estat tres mesos de baixa i he hagut de continuar pagant la quota d’autònom sense tenir facturació. Si els mesos anteriors no m’han anat bé, he de demanar un crèdit per poder pagar la quota. No és factible, no podem continuar pagant per treballar», va denunciar. Altres qüestions que els treballadors autònoms van posar al centre van ser millores per sol·licitar prestacions d’atur, de baixa mèdica o jubilacions. «El que té un treballador assalariat, que també ho tinguem els autònoms», va afegir.
La burocràcia, queixa compartida
La pressió burocràtica era una de les queixes compartides. És el cas d’en Pau Rovira, un professional del món de l’entrenament personal que fa tot just un any i mig ha decidit fer-se autònom. «Es nota l’asfíxia de la càrrega d’impostos i la poca facilitat a l’hora de fer factures. L’any que ve vindrà el ‘Sistema Verifactu’ —el sistema de facturació electrònica— i trobo que és una càrrega injusta», va insistir. L’organització no descarta noves mobilitzacions.
Medi Ambient l Es viralitza un vídeo de l’arquitecta Anna Saballs on reclama frenar el projecte
Redacció
«Encara som a temps d’aturar el nou camí de ronda de la Savinosa. Si és necessari i ens hem de posar davant de les màquines, ho farem». Amb aquesta contundència s’expressa l’arquitecta i activista Anna Saballs. Dissabte va ser una de les portaveus en la protesta convocada al davant de la Diputació per SOS Costa i Camp de Tarragona. L’objectiu era clar: denunciar el nou camí de ronda de 5 metres que permetrà el pas de bicicletes i, segons els organitzadors, malmetrà els morrots ubicats entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa, al voltant del preventori.
Més d’un centenar de persones van participar en la protesta. Fins i tot consellers i conselleres d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, com el portaveu Xavi Puig, que es van desmarcar així del seu partit a la Diputació. El projecte del camí de ronda està liderat per l’ens provincial presidit per Noemí Llauradó, també republicana. «Li vull demanar a l’alcalde Viñuales que sumem esforços ERC i el
PSC de Tarragona per demanar al Ministeri, que és de qui depèn el projecte, que l’aturi i el replantegi juntament amb la ciutadania i entitats per fer una cosa molt més integrada», va indicar Puig.
Des de la plataforma orga-
Les obres del nou camí de ronda està previst que arrenquin al gener
Nadal l La plaça de la Font de la ciutat es va omplir de gom a gom divendres a la tarda per gaudir de l'encesa de llums de Nadal. Aquest acte, que tracicionalment es fei a la Rambla Nova, va canviar d'ubicació. Els alumnes de l'escola de Pràctiques i de l'escola Marcel·lí
Domingo van ser els encarregats de prémer el botó per encendre les llums de la ciutat. Abans, un espectacle infantil va fer les delícies dels més petits. Les llums romandran enceses cada dia fins al 7 de gener, des del vespre fins les 12 de la nit. Redacció/Joan Carles Borrachero
nitzadora consideren aquesta actuació, xifrada en prop d’un milió d’euros i que començarà al gener, com a «innecessària, contraproduent i excessivament costosa». Segons el col·lectiu ecologista, la zona ja disposa d’un corriol trans-
itable —un tram del GR92 conegut com a Camí de la Costa— que només requeriria un arranjament puntual «seguint un principi d’intervenció mínima» per garantir la seguretat dels vianants. «No té sentit destruir un paisatge
L’Arquebisbat i l’ICAC reclamen cobrir «amb urgència» les restes de la sala axial
del temple Flavi
Patrimoni l Les dues institucions volen continuar les investigacions al vestigi
Eloi Tost / ACN
L’Arquebisbat de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han alertat de la necessitat de cobrir «amb urgència» les restes de la sala axial del temple Flavi, situades darrere la catedral, per protegir-les i museïtzar-les. El vestigi, únic amb 2.300 anys d’història, manté incògnites malgrat dues dècades d’estudi. La sala, concebuda en època imperial, feia 29 metres d’amplada i fins a 20 d’alçada, i coincidiria arquitectònicament amb el Fòrum de la Pau de Vespasià. Entre
excepcional per construir-hi una pista de 5 metres d’amplada destinada, sobretot, a bicicletes, quan la Via Augusta ja disposa d’un carril bici previst», denuncien.
«Han abandonat el preventori»
Anna Saballs, que ja ha defensat causes vinculades amb la conservació del patrimoni oblidat —com les visites als Montgons o les cent pujades a Sant Simplici per dignificar-lo— ha viralitzat un vídeo on denuncia el projecte. Acumula a Instagram més de 150.000 visualitzacions i milers de likes i comentaris, molts des de més enllà de les fronteres tarragonines. «El nou camí, de cinc metres d’ample per facilitar el pas de les bicicletes, és a dir, dels turistes, es carregarà espècies protegides i manipularà els roquissars», subratlla Saballs en el vídeo.
«Crec que hi havia maneres diferents de fer-lo. L’arquitecte del preventori de la Savinosa, que està abandonat, ja va preveure un camí que es pot reaprofitar», manifesta. Saballs és partidària de conservar el preventori perquè «es tracta d’un edifici racionalista catagolat, dels anys trenta, molt interessant per la seva volumetria», i també de preservar els morrots. «No s’entén com han abandonat el preventori tots els governs que han anat passant i ara aposten per aquest projecte», lamenta.
Foc de matinada en barraques a la carretera de València
els avenços, destaca l’increment fins a 1.022 dels encaixos de plom que sostenien el marbre i la revisió de la cronologia en 50 anys. L’espai va tenir usos visigòtics i medievals i és clau per comprendre l’evolució de Tàrraco. El futur projecte quadriennal preveu localitzar l’altre mur lateral. Aquests progressos s’han presentat al seminari «El projecte Catedral». El museu i la sala axial han estat visitables gratuïtament el cap de setmana en la clausura dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a ciutat Patrimoni de la Humanitat.
Successos l Els Bombers de la Generalitat van extingir la matinada de dissabte a diumenge un incendi iniciat en una zona de barraques al voral de la carretera de València, dins del terme municipal de Tarragona. L’avís es va rebre a les 02.28 hores de la matinada i fins al punt s’hi van desplaçar sis dotacions dels Bombers per controlar les flames, que afectaven materials acumulats i vegetació propera. L’incendi es va donar per extingit a les 04.36 hores, després de més de dues hores de treball, i els Bombers van assegurar tota la zona. Marta Omella
Mobilitat l L’ordenança preveu 24 accessos anuals sense registre i el desembre no té 24 dies laborables
Miquel Llaberia
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus és ja una rea litat, ja que avui ha entrat en la seva penúltima fase que suposa l’inici de les possibles sancions a qui incompleixi l’ordenança. No obstant això, cal matissar que per aquesta campanya de Nadal ningú s’haurà de preocupar per l’eti queta que dugui el seu cotxe. Segons l’ordenança, aquesta fase que inicia avui dilluns 1 de desembre de 2025 s’allargarà fins a finalitzar el 2027, de ma nera que la quarta i última fase començarà el primer dia de l’any 2028. Durant aquesta, les sancions seran només per les persones no residents a Reus, és a dir, per aquells vehicles que paguin l’impost fora de la ciutat. Ara bé, l’ordenança pre veu tota una sèrie d’exempci ons (que es poden consultar a través de la pàgina web mobilitat.reus.cat/zbe) i que, per aquest Nadal, donaran treva. La ZBE de la capital del Baix Camp contempla un total de 24 dies d’accés sense registre per les persones no residents, és a dir, 24 comodins en què es perdonarà la sanció a aquelles persones que no compleixin
Fotografia d’arxiu de l’entrada de l’avinguda del Doctor Vilaseca, un dels accessos a la ZBE de Reus. Gerard
En total hi ha 13 aparcaments municipals i privats adherits a la ZBE
Tomb de Reus
l’ordenança. Tenint en comp te que l’ordenança tan sols s’aplica de dilluns a divendres en dies feiners, en horari de 7 a 19 hores, significa que a partir d’ara fins a acabar l’any
Societat l El Tomb de Reus reclama un cop més que s'aturi l'aplicació de l'or denança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat. Segons explica l'entitat co mercial a través d'un comu nicat, creuen necessari que el consistori esperi a la reso lució final del Tribunal Supe rior de Justícia de Catalunya (TSJC) després que l'entitat interposés un recurs conten
ciós administratiu pels pos sibles danys que consideren que l'aplicació de l'ordenança pot causar en el comerç reu senc. Segons expliquen, amb l'escrit d'oposició presentat per l'Ajuntament davant del TSJC es troba «el justificant que acredita que la Generali tat de Catalunya va aprovar, el 8 d'agost de 2025, la decla ració ambiental estratègica del PMUS». «D'aquesta forma
s'admet, tàcitament, que és cert que no s'ha tramitat l'ava luació de l'impacte ambiental ordinària que resulta exigible per a qualsevol projecte que modifica els usos del sòl en una superfície superior a 100 hectàrees, quan el perímetre de la ZBE de Reus ocupa un total de 264», argumenten. Per això, sol·liciten no aplicar l'ordenança fins que el TSJC no es pronunciï. Redacció
2025 hi ha menys de 24 dies feiners. Per tant, bona part de la campanya comercial de Na dal, que va començar el pas sat 27 de novembre al vespre i s’allargarà fins al 6 de gener, queda fora. En conseqüència, les perso nes no residents que vulguin accedir a la ciutat amb un cotxe sense etiqueta ambi ental hauran de començar a
El Pla de seguretat de Nadal de Reus posa èmfasi en lluitar contra la multireincidència
Municipal l L'Ajunta ment de Reus, a través de la Guàrdia Urbana i en col· laboració del cos de Mossos d'Esquadra, ha activat ja amb l'inici de la campanya de Nadal el passat dijous 27 de novembre el dispositiu es pecial de seguretat de Nadal 2025 2026. El pla de segure tat d'enguany suposa un nou pas endavant que suma a la
proximitat amb la ciutadania i el sector comercial, i a la col· laboració policial, l'ús de la tecnologia aplicada a la segu retat ciutadana com càmeres de videovigilància i l'accés a la base de dades de l'admi nistració de Justícia. El dis positiu de seguretat de Nadal reforçarà l'ús de les càmeres que es van instal·lar estratè gicament als principals eixos
procurar acollir se a algunes de les exempcions a partir de l’1 de gener de 2026 en enda vant. Cal tenir en compte que els vehicles que no tenen dret a etiqueta ambiental, i que per ara queden fora de la zona de baixes emissions, són aquells vehicles amb motorització únicament tèrmica matricu lats l’any 2000 o anterior en el cas dels benzina i matricu lats l’any 2005 o anterior en el cas dels dièsel. L’exempció a la qual tots els vehicles es podran acollir és a l’ús dels 13 aparcaments adherits a l’or denança, 5 dels quals de gestió privada. En cas d’estacionar en algun d’aquests aparca ments, el vehicle no serà san cionat aquell dia. Els aparca ments sumen més de 4.000 places de pàrquing en total i són 8 de la xarxa municipal gestionada per Reus Mobilitat i Serveis (Baluard, Llibertat, Pastoreta, La Fira, Carrilet, Sant Ferran, Oques i Passeig Prim) i els del Reus Deportiu, Pallol, Simonet, Enracha Reus i plaça Prim.
Possibles exempcions L’ordenança preveu fins a una vintena d’exempcions, auto ritzacions o moratòries pels vehicles que, segons la seva etiqueta ambiental, no puguin accedir a la ZBE. Entre els pos sibles motius, que es poden consultar per internet, hi ha per persones amb mobilitat reduïda, transport de perso nes amb malaltia o discapaci tat, tractament mèdic periò dic, vehicles professionals de persones a punt de jubilar se, persones amb rendes baixes o tenir un pàrquing en propietat o de lloguer dins de la ZBE, en tre d’altres.
comercials i punts neuràlgics de la ciutat durant la darrera fase del Pla de Videovigilàn cia, amb la corresponent car telleria informativa que actua com a element dissuasiu. Per un altre costat, l'accés al registre de Justícia permetrà als agents consultar in situ els antecedents penals, clau per aplicar la reforma del Codi Penal contra la multireinci dència en furts lleus. Això pot suposar pel delinqüent penes de presó de 6 a 18 mesos si acumula 3 o més condemnes fermes i la suma dels furts su pera els 400 euros. Redacció
Equipaments l El projecte de reforma té un cost previst superior als 4,6 milions d’euros
Redacció
El Govern va aprovar la passada setmana la cessió gratuïta de domini, per a 30 anys, d’un solar de 2.326 metres quadrats que permetrà tirar endavant l’ampliació i reforma del Parc de Bombers de Reus. El terreny, de propietat municipal, s’ubica al carrer Mas Tallapedra número 3, adjacent a la ubicació parc actual. Gràcies a aquest terreny s’hi podrà construir un nou edifici en què s’instal·laran espais de formació, el centre d’Equips de Respiració Autònoma (ERA), dependències de la unitat Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) i la seu del sotscap territorial de la Regió d’Emergències de Tarragona, que actualment són al parc. Amb el trasllat de totes aquestes dependències al nou edifici auxiliar, el Parc de Reus guanyarà espai per al personal operatiu i, per aquest motiu, es planteja fer una ampliació i reforma integral de l’espai existent per a millorar la seva
Festes l La plaça del Mercadal va acollir ahir diumenge 30 de novembre al migida l'obertura del tradicional Mercat de Nadal que s'allargarà fins al 23 de desembre, en horari de 9 a 21 hores. Un cop més, les parades principals i que cridaven més l'atenció dels vianants eren les que venien figures de diferents tamanys, la majoria ambientades i destinades a guarnir els pessebres de les llars. No obstant això, també s'hi sumaven d'altres temàtiques com animals figures d'animals, Tions de Nadal, llaminadures i altres queviures. MLB/GMR
Imatge virtual de com s’espera que quedi el Parc de Bombers de Reus un cop reformat. Bombers
eficiència i adaptar-se a les necessitats de la instal·lació.
El projecte preveu un import màxim de 4.676.621,44 euros. Està previst que s’hi faci un
gimnàs (actualment ubicat a les cotxeres), 9 habitacions dobles, una aula de formació específica per al personal de servei i espais diferenciats
per als equips de protecció individual (EPI) nets i els que acaben bruts després d’una intervenció en què hi ha risc de contaminació, a més dels
L’execució de les obres tindrà una durada d’un any i mig aproximadament
vestidors inclusius. Amb la reforma, l’àmbit d’habitatge del Parc es traslladarà a la primera planta i la planta baixa quedarà restringida als espais de treball, amb les cotxeres i la sala de control com a elements centrals. La reforma també garantirà circuits segurs per al personal, de manera que per desar els EPI bruts no caldrà travessar altres dependències netes.
Terminis
Les obres de reforma del parc estava previst que comencessin el passat 16 de juny de 2025 i, posteriorment, es van emplaçar per l’estiu de l’any vinent. Finalment, tot i que sembla que actualment s’està més a prop que mai de posar fil a l’agulla al projecte, el Departament d’Interior de
la Generalitat de Catalunya evita fer qualsevol previsió i la data d’inici d’obres és per ara un misteri. Precisament, des del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya confirmen a Diari Més que «no està confirmat quan començaran les obres i està pendent de licitació». Segons van explicar fonts d’Interior a aquest rotatiu en el seu moment, les obres es van encallar el mes de juny passat a causa de «dificultats relatives a instal·lacions no previstes que passen pel nou solar, a més d’haver de tenir en compte riscos de protecció civil».
Tot i que el passat mes d’octubre es va afirmar que el projecte començaria a edificar-se l’estiu de l’any 2026, a hores d’ara és una incògnita quan podrem veure alçat el nou edifici auxiliar del parc i, alhora, el nou aspecte interior de l’actual parc que canviarà radicalment la seva distribució interior. Ara bé, des del Departament asseguren que la durada prevista de les obres, un cop comencin, serà d’un any i mig aproximadament. Per tant, és improbable que el projecte finalitzi abans de l’any 2028. A més, cal tenir en compte que la reforma s’haurà de compaginar alhora amb l’activitat del Parc de Bombers que romandrà ininterrompuda. Per aquest motiu, la intervenció s’haurà de completar per fases, tot buscant la menor afectació possible en la tasca diària del Cos de Bombers.
Entrevista l El coordinador de la comissió d’Energia de la Cambra de Reus és un dels ponents del congrés Enerhub i, després de més de 20 anys en el sector, considera que les administracions haurien de fer més per la descarbonització
D.P.
El divendres 5 de desembre Reus acollirà el primer congrés Enerhub sobre energies renovables i descarbonització i Marc Segura serà un dels ponents de la jornada. Amb més de vint anys en el sector, el coordinador la Comissió d’Energia de la Cambra de Comerç Reus és un ferm defensor de la implantació de les renovables. Què es pot esperar de l’Enerhub?
«Des del punt de vista del sector, tot el que sigui difusió de la nostra activitat i de les possibilitats que ofereix és molt interessant, principalment de cara a explicar a tothom que tots tenim el nostre paper en la transició energètica i el procés d’eliminació dels combustibles d’origen fòssil. Tot el que es faci és benvingut per explicar quin ha de ser el camí, i més encara a Catalunya, on hem anat molt a poc a poc i qualsevol ajuda va molt bé».
Vol dir que encara hi ha feina a fer per convèncer que les renovables són el camí?
«Ens queda moltíssim per fer. Per això són tan necessàries aquestes trobades que defensen sense pal·liatius quin ha de ser el nostre futur energètic i el de les nostres empreses. Hi ha una gran diferència entre les grans multinacionals i la petita i mitjana empresa, perquè les empreses globals tenen l’exigència de descarbonitzar-se, però amb empresaris interns
costa més que entenguin que també els afecta. Això, afegit a una manca absoluta de suport de l’administració i d’ajudes finalistes, fa que els empresaris no en vulguin saber res. A més, les poques ajudes que s’han creat s’han gestionat de forma tan deficient que, en comptes de ser incentivadores, han estat un desincentiu».
Quin creu que és el camí que hauria de seguir-se per fomentar la descarbonització?
«Ara mateix depenem dels preus de l’energia, però estem fent unes infraestructures que no parlen de descarbonització.
Cal que el missatge sigui clar, perquè el camí potser és correcte, però la velocitat i el missatge no són suficients. Es parla contínuament de moratòries i d’alternatives, però això no ajuda a clarificar el missatge i a defensar la transició com el que és: imprescindible i positiva».
Certament, sabem que el que tenim és dolent, però ens resistim a abandonar-ho…
«Exactament. Ara mateix, el missatge que donen de les nuclears o de les centrals de cicle combinat és contraproduent i incoherent. Volem ser competitius i volem energia més barata per ser-ho, i la manera que tenim de fer-ho és que no es cobreixin els costos que algunes tecnologies necessiten. No és normal donar energia a preu 0 en les hores que més rendeixen les renovables, perquè llavors no sortirà mai a compte produir amb renovables i mai
podrem deixar de dependre de les nuclears i d’altres fonts contaminants. Es carrega de peatges a qui no toca i és tot molt enrevessat».
La seva intervenció a l’Enerhub entenc que serà força crítica.
«És important que les administracions entenguin el sector i que actuïn amb coherència. A banda, alguns congressos poden ser molt endogàmics i solem trobar-nos sempre els ma-
Religió l Un individu anònim va llençar el passat divendres 28 de novembre al matí octavetes que ridiculitzaven al comissari delegat de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, Javier Balañá. Tal com s'ha pogut observar a través de la webcam de l'Ajuntament de Reus, una persona va pujar al terrat de l'edifici número 9 de la plaça Merca-
dal a les 9.07 hores i va llençar pamflets tematitzats amb les rebaixes del Black Friday. En aquestes octavetes es pot observar la cara de Balañá collocada en diferents joguines i personatges. Per exemple, a figuretes de Playmobil o personatges de la saga Toy Story al preu de 18,90 o 28,95 euros, amb un descompte del 50% i amb promocions com «Als 50
primers, de regal unes claus de plàstic», fent referència a les claus de joguina que va rebre el comissari el passat 27 d'octubre al seu despatx per part d'un anònim, burlant-se de la seva situació. Un altre dels missatges que apareix en els diferents escrits és el d'«Amb el comissari Playmobil, tu també podràs jugar a intervenir La Sang». MLB
teixos. Confio que en aquest cas es generaran sinergies positives. Partim del fet que Tarragona genera energia, que generem més que consumim i que el gran consumidor és l’àrea metropolitana, i això hauria de continuar sent així. El problema és que actualment aquesta energia es genera de fonts nuclears i, salvant el discurs del tancament, tenim les condicions per continuar sent productors rellevants en solar i en eòlica i aprofitar les
infraestructures de transport que ja tenim. No podem duplicar infraestructures i el sistema de distribució s’ha d’aprofitar desenvolupant els projectes de renovables al voltant d’això».
Més enllà de la fotovoltaica i l’eòlica, el congrés tractarà també altres opcions.
«Per descomptat. S’ha de parlar el bombeig reversible de Flix, dels parcs de bateries amb sistemes industrials, d’aprofitar més i millor l’eòlica, perquè la
Miriam Díaz (Eurecat) farà la xerrada inaugural de l’Enerhub, amb presència d’experts com Joan Herrera (Samso), Gorka Martí (Sonnen España), Mar Blázquez (Miteco), Salvador Salat (Sunowatt), Helena Badger (L’Energètica), Oriol Juncadella (FGC) o Jorge Ríos (Etecnic). La cloenda la farà el mediàtic José Elías (Audax).
tenim on la tenim i no podem renunciar-hi...»
…i dels projectes de Reus.
«Reus es pot considerar un cas atípic, però estem condicionats pel que es fa o no es fa al nostre voltant. En l’àmbit del Camp de Tarragona hem de continuar sent productors d’energia, així com atreure inversions que aprofitin els equipaments de transport que ja tenim.
Queda clar que les administracions no responen com el sector voldria.
«La confiança en les administracions, sobretot la catalana, és bastant pobre. Hi ha ajuntaments que ho han fet bé, com el de Reus, i altres, com Tarragona, que no s’hi ha aplicat tant. S’està fent una política de distància curta i cal canviar-ho».
Economia l La demarcació ha baixat gairebé quatre punts en l’escala de concentració de riquesa catalana i se situa en 30,9
ACN / Pau Cortina
La província de Tarragona ha mostrat dades positives situant-se com la demarcació que més ha baixat la diferència de concentració de riquesa per habitants entre el 2015 i el 2023, d’acord amb el recull de dades sobre la renda a les llars impulsat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La reducció de tres punts, de 34,8 a 30,9, ha deixat a Tarragona fora de la mitjana catalana, actualment de 31,4 punts, i com la més beneficiada dels canvis en els indicadors de concentració de riquesa.
És a dir, ara mateix el capital tarragoní gaudeix d’una dispersió positiva de la riquesa per a la demarcació, que ha repercutit en les rendes dels habitants incrementant-les en els últims deu anys.
L’estadística recull, entre altres, l’evolució de l’Índex Gini, l’indicador de referència sobre la desigualtat en els ingressos: com més alt, més concentració de la renda en poques mans. Aquesta mesura calcula la renda mitjana i mediana, portant a terme un càlcul global entre els habitants i llars, i una classificació entre els habitants amb més renda. En el cas de Tarragona, la diferència s’ha reduït, concretament, en 3,9 punts.
Pel que fa als municipis
Pira és el municipi amb la menor diferència de renda, amb 22,8 punts
que superen l’indicador de referència a Catalunya (31,4), també destaca la gran disper-
sió tarragonina, amb només 29 municipis que superen la mitjana. La resta, es mantenen entre els 29 i 33 punts. En el cas de Tarragona ciutat, la mitjana és de 32,9. Destaquen casos com Cambrils i Salou, que comparteixen 33,3 punts, o Pira, que se situa com la més baixa el Camp de Tarragona,
Patrimoni l Es reproduirà un màxim d'1,5 milions de peces a tota la UE
ACN
La Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre emetrà, encunyarà i posarà en circulació una moneda de dos euros commemorativa del Monestir de Poblet. Es començarà a distribuir a partir del primer trimestre del 2026 en honor a l’element històric de la Conca
de Barberà. Com a màxim, es faran 1.500.000 peces. L’ordenament de l’Estat espanyol contempla fer monedes commemoratives destinades a celebrar béns o llocs inclosos a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Poblet va ser fundat el 1150 i va ser inclòs a la llista l’any 1991. Actual-
ment, continua formant part del patrimoni del municipi de Vimbodí i Poblet, essent una de les majors atraccions turístiques, catalanes i externes, dels últims anys.
Ens patrimonial Durant els últims anys s’han distribuït peces commemo-
amb 22,8.
D’acord amb la mitjana establerta en les dades, els sous són menys de la meitat dels seus ingressos (46,5%), si bé és cert que l’estadística no discrimina d’on procedeixen la resta dels ingressos. D’aquesta manera, continua existint una desigualtat en la concen-
ratives dedicades a la catedral, el Real Alcàsser i l’Arxiu d’Índies de Sevilla, al Parc Nacional de Garajonay, a l’illa canària de la Gomera i a la ciutat històrica de Toledo, entre altres. El monestir se sumarà a la llista de nous elements que s’encunyaran, entre els que figuren el Park Güell, la Catedral de Santiago de Compostela o l’Alhambra de Granada. Les noves peces es distribuiran de manera progressiva a través del Banc d’Espanya, «segons la demanda de mercat» i serà de curs legal a tota la zona de la Unió Europea.
tració de riquesa a la província, però, novament, s’observa una dispersió.
Mitjana catalana
A Catalunya, les darreres dades corresponents a l’any 2023 situen aquest índex en els 31,4 punts, tres punts menys que el 2015. El valor està per sota
L’apunt
La Riba, entre els municipis amb més concentració
La localitat de la Riba (Alt Camp) se situa entre els vuit municipis amb més concentració de riquesa, amb 44,2 punts, compartint el rànquing amb poblacions com Barcelona o Sitges. La diferència és de 20.269 euros, entre les rendes dels habitants més rics, i la mitjana general.
del de l’estat espanyol (32,1), però amb tot, Catalunya és la quarta comunitat amb més concentració de la riquesa. La primera de totes és la Comunitat de Madrid, que té un índex 35,1. Per demarcacions, encapçala el rànquing de concentració d’ingressos la de Barcelona (31,5), seguida de Tarragona (30,9), Girona (30,6) i finalment, Lleida, que amb 30,3 punts és el territori català amb una millor distribució dels ingressos. Excepte Barcelona, la resta de demarcacions han rebaixat el seu Índex Gini en més de 3 punts.
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament d’Altafulla ha fet efectiu el Pla de Voreres i Asfaltat, que millorarà la seguretat, l’accessibilitat i reorganitzarà la mobilitat en sis punts del municipi. La inversió aprovada aportarà 100.000 euros per dur a terme, en total, vuit obres per tot el municipi, amb una distribució de 50.000 euros per a cada secció. Entre els treballs previstos, destaca l’esperada reducció del pendent dels deu ressalts situats al carrer Marquès de Tamarit, tot just a l’entrada de la localitat. Una iniciativa que mantindrà sense modificacions els sis de l’entrada en sentit Torredembarra, el de davant la Bodega Maria i el que s’ubica a l’altura de la Taberna del Quatre. En relació amb les millores d’asfaltatge, als altres trams
que patiran canvis a causa de les reformes seran el de la Ronda d’Altafulla amb l’Institut El Roquissar, on s’actuarà
amb un fressat i asfaltat de la zona. També es portaran a terme un fressat i asfaltat al carrer Vinya Gran, comcre-
Política l La proposta va rebre 14 vots en contra i l'abstenció de VOX i PSC, que va reclamar iniciatives «més serioses»
Adam Díaz Garriga
El govern municipal de Vilaseca va rebutjar una moció presentada per grup dels Comuns per adherir-se a l’Àrea Metropolitana en un tens Ple ordinari on va destacar l’abstenció del grup socialista. La proposta exposada el passat 28 de novembre, no només va incloure l’adhesió a l’Associació per a l’Impuls Metropolità, si no la reclama al dret d’informació i d’associació conjunta dels grups municipals per prendre decisions sobre l’adhesió.
La moció presentada per
Vila-seca en Comú va rebre 14 vots en contra per part del govern de Vila-seca Segura i Decidim Vila-seca (ERC), quatre abstencions per part de PSC i VOX, i dos vots a favor del mateix grup impulsor. Entre les principals discussions prèvies a la votació, va ressaltar l’explicació per part del representant socialista, Miguel Ángel Hidalgo, reclamant la necessitat del municipi d’adherir-se a l’Àrea Metropolitana, però «amb una moció al nivell del debat».
Moció amb mancances «Pensar que tot el territori avança de manera conjunta
sense Vila-seca seria un error polític enorme» indicava el regidor, qualificant la moció «d’oportunista». A més, Hidalgo va exposar un error legislatiu present en la proposta dels Comuns vinculat amb les competències de l’alcalde, on demanaven dotar-lo «d’autorització per participar en les decisions» de l’Associació, «una competència ja habilitada», com va exposar el grup socialista. Malgrat tot, van mostrar la seva «disposició» per treballar en una «moció conjunta i realista» que sigui «millor que una proposta improsivisada».
tament al tram de les cases situades sota la cruïlla amb el carrer de la Coma, i un fresat puntual al carrer Joncs. En el
La Brigada ha portat a terme 40 accions demandades pels veïns aquest 2025
cas del punt davant número 44 de l’Oliverot, els treballs es dedicaran per a un recrescut de petites dimensions, que «eliminarà un toll recurrent i millorar la sortida del veïnat». La millora de voreres i accessibilitat es focalitzaran en tres punts, un dels quals executarà l’empresa EU Vendrell, la qual, segons el consistori, ja ha iniciat les actuacions previstes en diversos trams de la Via Augusta, així com la millora d’accessibilitat d’un gual al voltant de la plaça de la Portalada del municipi. Els últims treballs, a càrrec de l’empresa Gilabert Miró,
inclouen també l’ampliació del pas accessible a mossèn Miquel Amorós, per tal de facilitar l’accés al consultori mèdic i a la llar d’infants Francesc Blanch. Una de les principals demandes del veïnat, que es complementarà amb la reforma d’un tram de vorera en mal estat a la Ronda d’Altafulla.
Millores de futur
L’objectiu, d’acord amb la regidora d’Urbanisme, Alba Muntadas, és consolidar el manteniment de l’asfaltatge de la via pública que es realitza anualment, contemplant «la instal·lació de guals» en punts diferents del municipi per millorar les zones conflictives pel trànsit. Muntadas també ha assenyalat el treball fet juntament amb la Brigada municipal, que actualment suma «més de 40 accions» dutes a terme impulsades per iniciatives de la ciutadania. La regidora també destacava la continuïtat del Pla, explicant que s’espera que «en un període breu» tractin també les noves demandes de cara al 2026 en els nous pressupostos que es preveuen aprovar aquest desembre.
Imatge del Ple ordinari celebrat el passat 28 de novembre. Ajuntament de Vila-seca
Altres grups com VOX també van expressar el seu rebuig contra la moció. El regidor Javier Domingo va oferir un «marge a l’alcaldia per a nego-
ciar i portar a terme un projecte per Vila-seca», tot i que va considerar «precipitada» la moció per «obligar l’alcalde a negociar».
Per la seva part, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va afirmar que la prioritat del municipi són «les competències pròpies».
Economia l Els comptes mantenen la pressió fiscal congelada, reforcen joventut i destinen 7,3 M€ a serveis i 536.000 € en ajuts
Redacció
L’Ajuntament va aprovar en el ple del darrer dijous, 27 de novembre, el pressupost mu nicipal del 2026, dotat amb 15.908.400 euros i amb la pres sió fiscal congelada, sense in crements en impostos, taxes ni preus públics. Els comptes, que compleixen els criteris d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, van
tirar endavant amb el vot fa vorable de l’equip de govern, mentre que Som Poble i ERC hi van votar en contra. La des pesa en béns i serveis s’eleva fins als 7.385.150 euros, impul sada per la gestió de residus, el reforç de les polítiques de joventut, el manteniment de punts de recàrrega elèctrica i una nova partida per al con trol de colònies de gats ferals, una mesura que l’executiu
considera necessària per ga rantir una millor convivència i una gestió més ordenada dels espais públics.
Pel que fa a les inversions, el pressupost destina 1.716.000 euros a projectes com la instal· lació de lectors de matrícules, la promoció d’habitatge de protecció oficial, la reforma de la Llar d’Infants, el con dicionament de la via verda, la millora d’instal·lacions es
Culinari l El municipi hi presenta tastos d’oli, una tapa del xef Gaspar Caparó i la seva oferta turística davant d’agències i professionals
Redacció
Cambrils va promocionar la setmana passada el seu potencial gastronòmic en la jornada professional orga nitzada per Saborea España i la Confederació Espanyola d’Agències de Viatges (CEAV), celebrada dimecres a Barce lona. La trobada, adreçada a agents de viatge, tenia com a objectiu impulsar el turisme gastronòmic i donar visibi litat als destins que formen part de la xarxa Saborea Es paña. En total, hi van partici par nou destinacions amb un fort atractiu culinari: Cam
brils, Ciudad Real, Cullera, Dé nia, Gran Canaria, Lanzarote, Segovia, Sevilla i Valladolid, que van presentar els seus productes locals, les seves experiències gastronòmiques i la seva oferta turística vincu lada a la cultura del territori.
El Patronat Municipal de Turisme de Cambrils va dis posar d’un espai propi per mostrar l’essència gastronò mica local davant del públic professional. Com a capital culinària de la Costa Daurada, Cambrils va oferir un taller de degustació d’Oli d’Oliva Verge Extra de la Cooperati va Agrícola de Cambrils, que
va permetre als assistents descobrir la qualitat del pro ducte. A més, el xef Gaspar Caparó, del restaurant Instint, va presentar una tapa creada per a l’ocasió: un brioix amb calamar de Cambrils, carxo fa, galera, romesco i OOVE de Cambrils, maridat amb el vi ‘Odisseu Blanc’ del celler Mas Amfres (DO Tarragona).
La proposta va ser molt ben valorada pels professionals, que van destacar l’autentici tat dels sabors i el valor del producte de proximitat.
La regidora de Turisme i Promoció Econòmica, Patri cia de Miguel, va remarcar
Trajectòria l Cambrils va oferir durant la darrera setmana una recepció al Club Patí Cambrils per reconèi xer la trajectòria de l’entitat i els èxits esportius assolits aquest any. L’acte, celebrat a la Sala de Plens, va reunir una cinquantena de patinadores, acompanyades per la junta directiva, el personal tècnic i familiars. L’alcalde, Oliver
Klein, i la regidora d’Esports, Gemma Balanyà, van lliurar diplomes al mèrit esportiu i obsequis de record, en una trobada que també va in cloure els parlaments de les autoritats i de la presidenta del club, Nerea Micola. En tre els resultats destacats va sobresortir el títol mundial de Thais Gómez Guenchual i Marina Pouguet Camacho
portives i la incorporació de la Mulassa al seguici festiu. L’Ajuntament defensa que aquests comptes permeten avançar en el programa de
govern, reforçar les polítiques socials, millorar la qualitat dels serveis i consolidar un model de municipi sostenible i cohesionador, tot remarcant
que el conjunt de les actuaci ons proposades respon a les necessitats detectades al mu nicipi i a les prioritats marca des per l’equip de govern.
que la participació en aques ta jornada reforça el paper de la gastronomia com a eix estratègic de desestacionalit zació i permet posar en valor
el producte local. Durant la sessió, les agències de viatge van conéixer noves propostes culinàries i van participar en tallers. Aquesta participació
ha reforçat la projecció de Cambrils en l’àmbit professi onal i ha permès compartir els valors que defineixen la seva identitat gastronòmica.
en la modalitat de xou, acon seguit a Beijing el passat oc tubre. Les dues patinadores, actualment al Club Skate Ar tístic Cunit, s’havien format fins la temporada passada al Club Patí Cambrils. L’entitat, fundada el 1976, continua entrenant a les pistes mu nicipals i manté un projecte esportiu arrelat i reconegut al municipi. Redacció
Marí l La convocatòria ha reunit 38 barques, 130 participants i 524 exemplars
Redacció
Salou va commemorar ahir el 50è aniversari de la Festa del Calamar amb una jornada carregada d’emoció al Club Nàutic, on es van lliurar els guardons del Concurs del Calamar 2025. L’edició, que ha esdevingut una celebració imprescindible per als salouencs, va coronar Sinieta com a gran vencedora, seguida de Sobre las Aguas i Princesa Pirata, en un podi que reflecteix l’alt nivell d’una tradició marinera que continua viva després de cinc dècades. L’acte va reunir patrons, tripulacions i famílies en un ambient de germanor i identitat compartida, amb la presència de totes les embarcacions que han mantingut viva aquesta festa al llarg dels anys.
L’edició d’enguany va congregar 38 embarcacions i més de 130 participants, amb un total de 524 calamars i un pes acumulat que va superar els 124 quilos. Després d’una setmana marcada per ventades que van impedir sortir a la mar en diverses ocasions, el tradicional coet de dijous va donar el tret de sortida
oficial a la competició. Ahir, el lliurament de premis va reconèixer l’esforç dels participants i la perseverança que ha definit aquesta festa. Sinieta, patronejada per Jordi Tomàs, va liderar la classificació amb 4.300 punts i 43 captures, mentre que Sobre las Aguas en va obtenir 4.200 i Princesa Pirata va completar el podi amb 3.000. El calamar més gran va correspondre a l’embarcació ZAPE, amb un exemplar de 2.974 grams molt celebrat pels assistents. L’alcalde, Pere Granados, va destacar en el seu discurs
que la Festa del Calamar és «memòria, amistat i orgull salouenc», i va remarcar la seva importància com a espai de convivència i retrobament. La regidora de Festes, Julia Gómez, va acompanyar-lo en el lliurament de trofeus, mentre que el president del Club Nàutic va entregar el premi al calamar més gran. Tots els participants van rebre un pin commemoratiu del 50è aniversari i un pendrive amb el vídeo històric projectat, un recorregut de moments irrepetibles, barques mítiques i generacions que han fet créi-
Treballadors durant les protestes d’octubre. Cedida
Municipal l L'acord provisional de sis punts ha endarrerit l'aturada dues setmanes més
Adam Díaz Garriga
Els sindicats de treballadors municipals de Cambrils han ajornat l’aturada que havia de produir-se aquest 1 de desembre fins al dia 18. Després de deu hores i mitja de negociació, segons asseguren les institucions, l’Ajuntament va accedir a l’acord, tot i que provisional, de sis punts.
El podi del Concurs l’han coronat Sinieta, Sobre las Aguas i Princesa Pirata
xer aquesta celebració. Entre somriures i records, l’ambient al port va ser especialment emotiu, amb veterans que rememoraven edicions passades i joves que els seguien amb il·lusió. Molts participants van coincidir que el veritable valor de la festa és el sentiment de comunitat que genera i la transmissió d’un saber mariner que passa de generació en generació.
La jornada es va cloure amb un aperitiu per a tots els assistents, en un ambient de germanor que reafirma que la Festa del Calamar de Salou és, per damunt de tot, identitat i orgull mariner. L’acte va tancar una edició que molts van definir com una de les més especials dels darrers anys, marcada pel retrobament, la il·lusió i el pes de mig segle d’història compartida al voltant del mar, i un entusiasme compartit que es va fer evident per a tothom present.
El consistori ha accedit a la publicació d’una convocatòria per a un lloc de treball de Cap del departament de Recursos Humans «abans del dia 3 de desembre de 2025»; a l’apro-
vació d’un reglament de productivitats per a l’Ajuntament, Patronats i Organismes Autònoms, i a regular, inicialment, les fitxes descriptives dels llocs de treball amb el complement de destinació actualitzada «per a meitats del 2026»; L’aplicació de les mesures per l’avaluació de riscos psicosocials del 2023 per Ajuntament i Museu d’Història, i finalment, l’acord de calanderització per complir amb les fitxes actualitzades «a partir del març de 2027». També formalitzaran pagaments endarrerits «el març de 2026».
Nàstic. Rebollo, Santos, Morgado, David Alba (Fuentes, 85’), Juncà (Álvaro García, 46’), Montalvo, Óscar Sanz, Jaume Jardí (Delgado, 69’), Pau Martínez (Mángel, 79’), Álex Jiménez i Baselga (Cedric, 69’). Hércules. Carlos Abad, Samu Vázquez, Bolo (Sotillos, 57’), Rentero, Javi Jiménez, Mangada, Ben Hamed, Aranda (Nico, 57’), Ropero (Rojas, 90’), de León (Fran Sol, 46’) i Slavy (Galvañ, 85’). Gols. 1-0, Jaume Jardí de penal (22’); 2-0, Pau Martínez (24’); 2-1, Slavy (45’) i 2-2, Fran Sol (66’). Àrbitre. José David Martínez Montalbán (murcià). Va mostrar la targeta groga als locals David Juncà Pau Martínez, Óscar Sanz, Álvaro García i Santos i al visitant Bolo. Van ser expulsats Álex Jiménez per dues targetes grogues i Samu Vázquez amb vermella directa. Incidències. Partit de la jornada 13 disputat al Nou Estadi amb 6.891 espectadors.
El partit l L’autoexpulsió d’Álex Jiménez i el penal de David Alba van amargar un partit que estava ben encaminat
Aquesta temporada sempre passa alguna cosa. El Nàstic de Parralo va presentar la seva millor versió en la primera part i va deixar el partit encarrilat amb els gols de Jardí i Pau Martínez, però una autoexpulsió d’Álex Jiménez i un penal evitable de David Alba just abans del descans van amargar-ho tot. L’Hércules va aprofitar els errors tarragonins per igualar l’encontre i, quan el duel es va igualar a deu homes, ja no quedava gasolina i, per alguns, entrega, per buscar la victòria.
Cristóbal Parralo va repetir les peces a l’onze amb l’única novetat de David Juncà. Eren els mateixos que contra el Villarreal B, però la cara va ser completament diferent. Des del primer minut es va veure el foc en els ulls als jugadors grana. L’Hércules volia sortir amb la pilota jugada, però es va trobar a un Nàstic insistent en la pressió i amb molt de poder. Poc a poc, de la pressió van créixer les oportunitats i de les accions de perill, amb el premi.
Álex Jiménez va executar una passada en profunditat perfecta per a Baselga que, en anar sol contra la porteria rival, va caure a terra després d’una empenta de Bolo. L’àrbitre ho va veure clar, tot i que li va tocar revisar la jugada: penal i groga.
Totes les mirades del Nou Estadi es van centrar en el crack reusenc. Jaume Jardí va agafar de nou la responsabilitat i va enviar la pena màxima a la dreta amb un xut potent que Carlos Abad no va poder atrapar.
El gol fer esclatar en eufòria al Nou Estadi i també a l’equip. Els de Parralo encara van augmentar més la intensitat i l’Hércules estava perdut. La mossegada grana va tornar a fer efecte i, una pilota fàcil al mig del camp de l’Hércules es va convertir en acció de perill l’equip la va recuperar al mig del camp. Jaume Jardí va rebre l’esfèric i no va dubtar a posar el centre a la petita. Allà, Javi Jiménez va rematar en pròpia porta, però Carlos Abad va aturar-lo. Però no s’anava a acabar allí perquè Pau Martínez estava preparat per matar la jugada enviant el
i
refús al fons de la xarxa. Aquest era un nou Nàstic. La pressió, les passades en llarg i l’agressivitat en cada ju-
gada s’apropava molt al promès per Parralo. L’Hércules intentava recuperar-se, però es trobava a un equip grana
atent que no va deixar pensar al rival en cap moment. El que semblava un partit d’ensomni i controlat, es va
Jaume Jardí i Pau Martínez van catapultar l’atac grana amb dos gols La cara
apagar en cinc minuts. Álex Jiménez va trepitjar dos cops a Rentero en dues jugades consecutives. El central va posar més pa que formatge amb crits, però eren dues faltes que l’àrbitre va castigar amb groga i, per tant, Jiménez va ser expulsat per dues entrades temeràries. Aquest va ser un cop dur, però encara més era el que estava per arribar. Slavy va rematar una centrada a l’àrea amb la mala fortuna que va topar a les mans de David Alba. El central no va veure la pilota, però el braç estava se-
Parralo: «Tal com estava el partit és una llàstima perquè hem perdut dos punts»
Futbol l El tècnic va lamentar que «els detalls s'han pagat cars»
Arnau Montreal Quesada
El tècnic del Nàstic de Tarragona, Cristóbal Parralo, va sortir decebut després de l’empat contra l’Hércules. «Tal com estava el partit, és una llàstima perquè hem perdut dos punts», destacava l’andalús. Parralo va subratllar la bona feina fins al final de la primera part: «les coses estaven sortint com treballem, érem un equip intens, pressionant i amb els dos gols teníem el duel encarrilat». Per aquest motiu, el tècnic no va poder evitar lamentar-se de l’autoexpulsió d’Álex Jiménez i el penal de David Alba «són detalls que ens han costat cars». En aquest sentit, va destacar que «és difícil dir a un jugador que no posi la cama o no vagi a un duel, però han sigut dues jugades que ens han fet perdre la iniciativa». En els últims minuts, el partit es va tornar a igualar i va canviar la inèrcia, però Parralo va apuntar que «havíem arribat amb molta fatiga per l’esforç amb un home menys i no és fàcil canviar la idea a l’equip quan hem fet canvis més defensius per aguantar amb un home menys».
«Qui vulgui jugar té la porta oberta, però
per passar s’ha de treballar»
Sobre la gespa, es va necessitar més quelcom més de jugadors que van començar el duel des de la banqueta com Cedric o Juanda Fuentes. En aquest punt, Parralo va ser clar: «Necessitem a tots els
CLASSIFICACIÓ
jugadors. Ells ja ho saben, qui vulgui jugar té la porta oberta, però per passar per ella s’ha de fer coses sobre la gespa i treballar de valent». Parralo es va voler quedar amb la part positiva «hem dominat, hem tingut arribades, hem pressionat i hem generat situacions de perill, això és el que vull». Amb tot, va reconèixer que el que fa falta ara «és guanyar partits, que és el que realment ens farà estar allà a dalt».
Jornada 14
Sergio Santos
Concentrat
Va tenir bones accions d’altres que van aixecar més d’una cella. Es necessita més regularitat.
David Juncà Millorat
Bona versió del lateral en el seu retorn a l’onze, tot i que la groga matinera el va deixar fora al descans.
Pau Martínez Golejador
Va fer un pas endavant a l’hora d’ajudar l’equip a l’atac i va marcar el segon gol.
RESULTATS
La creu
Els errors propis van tornar a condemnar l’equip al final del primer temps
parat del cos i va ser castigat amb penal.
Era el moment de Dani Rebollo. El porter ho va tenir clar i va ser l’heroi aturant el penal a Slavy. Amb tot, el davanter va ser més ràpid que Rebollo i va arribar primer al refús per marcar el 2-1. D’aquesta manera, el partit va anar al descans, amb el millor Nàstic en sensacions de l’era Parralo, però amb un home menys i colpejat amb un gol a l’últim minut del segon temps. El Nàstic es va enfonsar al darrere i l’Hércules va treure petroli. Els atacs es van con-
centrar per l’esquerra, on ara estava Álvaro García. D’allà va sortir una centrada que Fran Sol, més murri que els centrals, es va colar per marcar l’empat, tot i que la celebració va arribar després de la revisió per VAR.
Semblava que el partit estava destinat al desastre, hi havia un gir més preparat. Samu Vázquez es va autoexpulsar després de fer una entrada perillosa alçant massa el peu i deixant KO a Moi Delgado. Amb la igualtat, el partit va canviar. Juanda Fuentes va entrar a l’instant per liderar l’atac grana, però aquest es va quedar sense soldats amb un Cedric molt allunyat del que s’espera d’ell. La guerra va acabar amb un punt per cadascú, un expulsat i un penal per equip.
Equip Pts J G E P GF GC
1.At. Madrileño 27 13 8 3 2 23 10
2.CE Europa 25 14 7 4 3 20 14
3.CE Sabadell 23 14 5 8 1 12 7
4.FC Cartagena 23 14 6 5 3 13 11
5.Real Murcia 20 14 5 5 4 15 14
6.CD Teruel 20 14 5 5 4 10 11
7.Villarreal B 19 14 5 4 5 20 15
8.GIMNÀSTIC 19 14 5 4 5 18 19
9.Eldense 19 14
10.Alcorcón
11.J.Torremolinos
12.Hércules
14.Algeciras 18 14 5 4 6 15 17
15.Tarazona
16.Antequera
17.Sevilla Atlético 15 14 3 6 5 9 10
18.At.Sanluqueño 14 14 3 5 6 13 18
19.Marbella* 11 13 2 5 6 8 13
20.Betis Deportivo8 14 1 5 8 8 19
Entrenador
Cristóbal Parralo
Reactiu
Va encertar el plantejament va intentar arreglar els errors des de la banqueta.
David Alba
Castigat
Tot i no veure la pilota, va ser massa innocent no plegant els braços en l’acció del penal.
Óscar Sanz
Pop Va estar a tot arreu per ficar la cama i robar pilotes. Ànima de l’equip al mig del camp.
Jaume Jardí
Determinant Va tornar a posar-se l’equip a l’esquena amb un gol de penal una assistència.
Jornada 14 Primera RFEF
Betis Deportivo-Cartagena 0-1 Europa-Sabadell 2-0
At. Sanluqueño-Tarazona 2-1
Sevilla At.-Marbella 1-0
Eldense-Antequera 1-3
J.Torremolinos-Villarreal B 0-3 UD Ibiza-Algeciras 3-0
GIMNÀSTIC-Hércules 2-2
Real Murcia-Alcorcón 2-1
Atlético Madrileño-Teruel 3-0
PRÒXIMA JORNADA
Sevilla At.-GIMNÀSTIC
Hércules-J.Torremolinos
Marbella-Atlético Sanluqueño Alcorcón-Eldense
Algeciras-Atlético Madrileño
Antequera-Betis Deportivo Sabadell-UD Ibiza Villarreal B-Teruel
Cartagena-Real Murcia Tarazona-Europa
Dani Rebollo Desafortunat
Va tornar a complir i, fins tot, va aturar un penal, però poc va poder fer per evitar els dos gols.
César Morgado
Atent
Va afegir contundència al darrere, però també va poder fer més en l’acció del segon gol.
Marc Montalvo
Persistent
Potser no va ser el seu millor partit, però va tornar a desgastar-se en atac i defensa.
Álex Jiménez
Assenyalat
Va completar un gran partit fins que es va expulsar amb dues accions massa contundents.
Marcos Baselga Habilitador
Es desgasta per fer forats i buscar l’esquena dels defensors. És el far de l’atac.
Cedric Omoigui
Desconnectat
Alguna cosa li passa. Semblava desconcentrat i poc participatiu quan més se’l necessitava.
Álvaro García
Tou Va cobrir el lateral esquerre amb massa tendresa. Sobretot en el segon gol de l’Hércules.
Mángel Prendes
Reforç Va ser l’ajuda definitiva del Nàstic en defensa. Sempre compleix des de la banqueta.
Moi Delgado
Necessari
Tenia molèsties físiques, però va brillar quan va entrar. L’equip el necessita.
Juanda Fuentes
Sense temps
Va sortir al tram final del partit per ser l’ànima del 3-2, però no va protagonitzar cap acció.
0 Reus FC Reddis
Porreres. Méndez, Marcos, Jorge García, Gari, Bengoetxea, Medina, Sastre (Poo, 74’), Cobo, Binimelis (Romano, 74’), Cuenca (Garry, 66’) i Mascaró (Martín 89’). Reus FC Reddis. Pacheco, Benito (Pol Fernández, 79’), Recasens, Alarcón, Pol Fernández, Sergi Casals, Ramon Folch, Toscano (Sardà, 79’), Fran Carbia (Vaz, 68’), Miquel Ustrell (Xavi Jaime, 75’) i Dani Homet (Aitor Serrano, 68’). Gols. No hi va haver. Àrbitre. Héctor Rodríguez Carpallo (Castella i Lleó). Va amonestar amb targeta groga al local Javi Fernández. Incidències. Partit de la jornada 13 de Segona Federació disputat al Municipal Ses Forques de Porreres.
Futbol l Els reusencs van dominar, però no van poder perforar la porteria del cuer
Redacció
El Reus FC Reddis no va poder passar de l’empat contra el Porreres. El conjunt de Marc Carrasco va dominar el cuer, però es va quedar lluny de marcar i va sumar la quarta jornada consecutiva sense guanyar.
La millor de les notícies va ser la recuperació de jugadors lesionats. El davanter Dani Homet va tornar a la titularitat després d’un mes fora de joc per lesió, mentre que Xavi Jaime i Ricardo Vaz esperaven la seva oportunitat des de la banqueta, també recuperats.
Des del primer moment, el Reus va mostrar la seva intenció clara d’emportar-se el partit. Sandro Toscano va avisar amb un xut llunyà que va marxar fregant el travesser. El Porreres també va dir la seva amb un centre-xut que es va estavellar amb el pal i, per sort, no va travessar la línia de gol. El Reus insistia i
Sergi Casals lluitant per una pilota dividida. Reus FCR
El davanter Dani Homet va tornar a jugar després d’un mes lesionat
insistia i Dani Homet va estar a prop d’inaugurar el marcador rematant com va poder
una centrada, però el partit va anar al descans amb el 0-0 inicial.
Al segon temps, la dinàmica reusenca es va mantenir. Ustrell, amb un xut potent des de l’exterior, va posar a prova de nou la porteria del Porreres, però cap ocasió va anar cap a dins. Poc a poc, els
minuts van carregar les cames dels roig-i-negres. El gol no entrava i la defensa local cada vegada era més efectiva. Amb la ratxa negativa de resultats, tota la sort sempre va en contra i això es va fer notar en una de les últimes jugades del partit. Aitor Serrano va rebre l’esfèric dins de l’àrea i, totalment sol, va rematar directament al cos del porter Méndez.
D’aquesta manera el partit va anar al final sense cap moviment al marcador i amb un Reus que suma una jornada més sense guanyar. Carrasco, però, va poder acumular efectius i ara ja sí que es pot concentrar en el duel de Copa del Rei que espera aquest dimecres. Amb l’ombra allargada de la Real Sociedad a l’horitzó, era difícil per a l’entorn concentrar-se en la lliga regular així que arribi el dia és una bona notícia per a un equip que treballa sempre partit a partit.
El CV SPiSP Femení es guanya la salvació i el dret a lluitar per l’ascens
Voleibol l Feina feta del CV Sant Pere i Sant Pau Femení. El conjunt d'Eduardo Sánchez es va imposar per 3-0 al CV Bunyola i certifica la permanència a la categoria al mateix temps que es classifica pel subgrup que lluitarà per l'ascens a Superlliga
2. Les cooperativistes van fer un pas endavant en el primer set passant d'un 22-24 al 27-25 final. Les rojillas van encarrilar el triomf amb un 25-8 en el segon set per culminar la victòria amb un lluitat 30-28 que les permet somiar en gran. AMQ/Albert Fabregat
El TGN Bàsquet mostra les seves dues cares i planta cara al Lleó, però acaba caient (83-76)
Bàsquet l El TGN Bàsquet mostra el seu gen competitiu, però acaba caient a la pista del Lleó, el tercer classificat de la Lliga Femenina 2. El conjunt de Sergio Manzano va encetar el duel amb dificultats. Les pèrdues de pilotes constants va cedir moltes oportunitats d'anotar al Lleó i el primer període va acabar amb un 31-22. Les liles, però, no van abaixar els braços i, al segon període, van establir un plantejament defensiu que va frenar l'atac lleonès. Les liles van assolir un parcial de 0-10 que va enviar el duel al descans amb un 44-42. La remuntada, però, tot i que es va certificar momentàniament, es va esmicolar amb la potència local que va imposar-se amb el 83-76 final. Redacció
El Calafell surt vencedor de l’autèntica festa golejadora contra el Lleida (7-5)
Hoquei Patins l El CP
Calafell va sortir vencedor de la batalla golejadora que va tenir lloc ahir contra el Lleida. Els partits entre aquests dos equips prometen gols. Així ha sigut en temporades anteriors i així ha sigut en aquesta. El marcador no ha trigat gaire a moure's. Pujadas i Jero García van marcar el 2-0 en els primers cinc mi-
nuts, però el Lleida va igualar les dues dianes en els cinc minuts posteriors. A la segona part la festa va continuar i, en tres minuts, el Joan Ortoll va passar de celebrar el 4-2 a témer amb el 4-4. Selva i Folguera van tranquil·litzar amb el 6-4, però Ojeda va tornar a amenaçar amb el 6-5. Ara sí, Domènech va matar l'encontre amb el 7-5 final. Redacció
El Reus Deportiu manté la mala dinàmica
Hoquei Patins l El Reus Deportiu Brasilia no aixeca el cap. El conjunt de Jordi Garcia va sumar una nova derrota conra el Noia en un duel que va encetar amb una oportunitat clau. Joan Salvat va errar un penal en el primer minut del partit i del possible 1-0, el duel va anar al 0-1. Els penedesencs van aprofitar les oportunitats per posar el
0-2, tot i que Guillem Jansà va assolir l'1-2 abans del descans. A la segona part el Noia es va alçar i va ampliar la diferència a un contundent 1-5 contra un Reus desdibuixat. En la recta final de l'encontre i amb superioritat numèrica, Carles Casas va encadenar dos gols de l'esperança, però Salvadó va posar el 3-6 final per sentenciar el duel. Redacció
El CV Sant Pere i Sant Pau es deixa la pell a la pista, però cedeix contra el CV Melilla (0-3)
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski encadena una nova derrota contra el CV Melilla. Els rojillos van fer un pas endavant i es van deixar la pell contra un rival poderós, però van acabar caient després de pecar en els moments clau. Així doncs, la igualtat va regnar en el primer set fins que en el tram final, els visitants
van encadenar un parcial de sis punts per posar el 20-25. Aquesta inèrcia negativa va encetar a l’inici del segon set quan el Melilla va posar un 0-4 que va ser una bretxa difícil d’igualar (20-25). Finalment, els d’Stevovski no es van voler deixar caure, però, malgrat salvar dues boles de partit, van concedir la derrota amb el 23-25 final. Redacció
Imatges de la sortida de la Tarraco Health Race ahir al matí a la Via de l’Imperi de Tarragona, on es van aplegar gairebé 2.000 persones. Gerard Martí
Atletisme l Prop de 1.900 persones van participar en la cursa, organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
Redacció
Tarragona va viure ahir una jornada esportiva i solidària extraordinària amb la celebració de la 4a edició de la Tarraco Health Race. Amb gairebé 1.900 participants, la cursa va assolir el seu màxim històric i es consolida com un dels esdeveniments més des-
tacats del territori.
Enguany, la THR 2025, organitzada per la Fundació Antonius Musa del Col·legi de Metges de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, amb el suport de la Diputació de Tarragona, va desitnar la recaptació íntegrament a la Fundació Rosa Maria Vivar, entitat dedicada a la recerca en l’Alzhe-
El CB Valls no pot competir contra un endollat CB
L’Hospitalet i perd per 95-57
Bàsquet l El CB Valls no va poder competir a la pista del CB L'Hospitalet i va sumar una derrota per 95-57 el passat dissabte. El duel es va complicar per als vallencs des del primer moment. El conjunt local, a base de triples, va posar un avantatge dolorós de 17-6 que Larraz va intentar tallar amb un temps mort. Amb tot, la potència i
encert local va ser impossible d'aturar i el primer parcial va acabar amb un 24-10. L'encontre no va millorar. La inèrcia guanyadora local s'imposava a un CB Valls que es veia superat en defensa i en encert a l'atac i que va veure com, parcial a parcial, l'avantatge local s'ampliava i s'ampliava fins a tancar el duel amb el 95-57 final. Redacció
imer i a l’acompanyament de les persones i famílies que conviuen amb aquesta malaltia, amb una aportació final de 18.430,28 euros.
Aquesta quarta edició va destacar també per l’èxit de la seva gran novetat: la Milla Infantil, que va tenir una acollida extraordinària i va reforçar el caràcter familiar i
intergeneracional de la jornada, amb una presència molt significativa de nens, nenes i famílies. Els gairebé 1.900 participants es van distribuir entre les quatre modalitats: 10 km, 5 km, caminada saludable i Milla Infantil. Blai Roca i Núria Gil van ser els guanyadors de la 10K.
El president del COMT i de
El CBT talla la seva ratxa victoriosa amb una derrota contra el Calvià al Serrallo (95-97)
Bàsquet l L'Ibersol CBT va posar fi a la seva ratxa victoriosa amb una derrota contra el Calvià (95-97) el passat dissabte al pavelló del Serrallo. El duel es va decidir a l'últim minut del partit després que el Calvià encertés la seva jugada en els darrers segons i que, per mala fortuna, el triple final d'Adri Duch que no va trobar cistella. El duel,
però, va encetar amb el vent de cara per als tarragonins. Una esmaixada de Loras i un bon moviment de Buscail inauguraven el marcador, però el Calvià els seguia de prop. La igualtat liderada pels tarragonins va veure un gir a l'últim quart quan els visitants van executar la remuntada i van sentenciar el partit a l'últim segon. Redacció
la Fundació Antonius Musa, Dr. Sergi Boada, va destacar que «aquesta edició marca un abans i un després. Quasi 1.900 persones mobilitzades per la salut i la solidaritat és una fita excepcional que mostra la força d’aquesta ciutat i el compromís amb les causes socials». Per la seva banda, Margarita Oliva, presidenta
de la Fundació Rosa Maria Vivar, va agrair l’impacte de la cursa: «La THR ens ajuda a continuar avançant en la recerca i en el suport a les famílies».
La cursa va comptar amb el patrocini de Grup Oliva, Medicorasse Med1, Clínica Mayol, Xarxa Santa Tecla, Embriogyn i el Port, entre altres.
k Tribuna k
Recentment, la Fundació Amics Joan Petit Nens Amb Càncer ha organitzat, de la mà de la Federació Catalana de Patinatge, la segona jornada solidària. Jugadors, entrenadors, àrbitres, delegats i fins i tot les famílies a les grades han lluït els braçals solidaris que han ajudat a recaptar fons per a la recerca en oncologia pediàtrica, la finalitat de la Fundació que tinc l’honor de representar a casa nostra.
I si parlem d’honor i d’orgull, cal dir que, una vegada més —i ja en són dues—, els clubs esportius de les comarques de Tarragona han brillat per la seva solidaritat. Les xarxes socials han bullit amb l’etiqueta #CapitansDeLaSolidaritat, perquè per un cap de setmana tothom ha estat capità del seu equip. Tothom ha lluït el seu braçal.
A aquesta solidaritat compartida arreu de Catalunya durant el cap de setmana cal sumar-hi la recaptació feta a la festa-torneig de Cassà de la Selva, on de nou va tenir lloc la rifa solidària de samarretes de clubs d’hoquei, una iniciativa impulsada pel jugador reusenc Unai Nogueira, que porta un any lluitant contra un càncer que l’ha apartat temporalment de les pistes. El seu exemple ha esdevingut un motor de compromís per a tot el nostre esport.
Tk Editorial k
arragona ha tancat aquest cap de setmana els actes de commemoració del 25è aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco de Tàrraco i el seu entorn monumental romà. El llegat històric ha estat determinant en la configuració actual de la capital tarragonina i afortunadament, el pas de guerres i una evolució de la civilització poc civilitzada, no ha estat prou sever per a impedir que allò que ara és Tarragona sigui considerat prou important, aquesta és la idea, pel conjunt de la ‘humanitat’. Vint-i-cinc anys després encara queda molta feia a fer en la
preservació dels monuments. Falten encara el Pla director de l’Amfiteatre i el de la Muralla, amb obres pendents des de fa anys. Però hi ha signes clars que s’avança en la bona direcció. Tal sols el fet que s’hagi pogut constituir el Consorci del Patrimoni –vint-i-cinc anys després, cal dir– és determinant per a valorar la situació actual del conjunt monumental. Mai no hi haurà prou recursos per actuar en la recuperació de tot el que podria fer-se, però preservar i millorar allò que tenim a l’abast, com s’està fent al Fòrum de la Colònia o a la Necròpolis, és el mínim indispensable que es mereix la ciutat.
LSeguim treballant, seguim recaptant i seguim omplint les pistes d’hoquei i de patinatge amb la vostra solidaritat
Pensant en l’Unai i amb en Quim Carballido a la memòria, el món de l’hoquei i del patinatge a casa nostra seguim treballant per recaptar fons per a la investigació en càncer pediàtric. I des de la Fundació ens enorgulleix anunciar que aquesta setmana farem entrega de 100.000 €, que serviran per finançar dos projectes: la recerca en biòpsia líquida, clau en el diagnòstic i el seguiment dels tumors sòlids (VHIR — Vall d’Hebron Institut de Recerca), i el programa d’exercici supervisat per a infants sotmesos a trasplantament de progenitors hematopoètics (Institut de Recerca de Sant Pau).
Seguim treballant, seguim recaptant i seguim omplint les pistes d’hoquei i de patinatge amb la vostra solidaritat. Amb el desig que la nostra Fundació, algun dia, ja no sigui necessària perquè el càncer infantil quedi erradicat. Però, mentrestant, amb la voluntat de seguir creixent i fer el salt a d’altres esports. Comptem amb tu?
’entrada en el nostre dia a dia del que es conceptua com ‘intelligència artificial’, pot tenir vessats de tot ordre a l’hora de valorar el que comporta i com la seva implantació suposarà canviar en molt dels arguments vigents de la nostra vida diària, per tant, estem davant d’un esclat global que ve per quedar-se i que influirà directament en el nostre tarannà fins a nivells insospitats i, el que pot ser millor o pitjor, ens trasllada cap a un marc d’influència nou, del qual no sabem els límits, per molt que puguem autoenganyar-nos respecte al seu control, sigui de caràcter moral o pràctic.
D’entrada, el tema ja no és solament ciència-ficció, que també, ni futur pròxim, és present, per molt que totes les seves conseqüències encara ens puguin resultar poc clares o, entendre que la cosa pugui no anar per nosaltres, per tant, bo seria assumir la situació i valorar, en la seva justa mesura el que suposa en els diferents apartats de la nostra convivència.
Pel que fa al vessant jurídic, no podem oblidar que ja existeix, en l’àmbit d’Unió Europea, una ‘Llei d’intelligència artificial’ vigent des d’agost de 2024, i també a casa nostra, és vigent, des de juny de 2024 la ‘Agencia Española de Supervisión de la Inteligencia Articial’, per tant, l’assumpte ja forma part del nostre marc legal i no podem al·legar desconeixement com excusa.
risdiccional, amb uns posicionaments des de totes les opcions, que s’ubiquen al respecte, però on el que sembla com inapel·lable és que la introducció de la ‘IA’, és un fet ja normalitzat per tots els operadors jurídics, que ja van, escalonadament, aplicant una nova fórmula de gestió la qual s’ha d’utilitzar des del seny i el rigor.
Suposo que parlar de ‘substitucions’, és un fet perillós, si realment no som capaços de trobar la vessant ‘d’ajuda’ que la nova opció de futur ens planteja, així, fent una lectura en positiu, crec que hem de veure la ‘IA’ com una eina a utilitzar, amb les prevencions que calguin, però en cap cas, rebutjar-la d’entrada, no sigui que aleshores sí que ens passi per sobre, deixant el marc jurídic com una evidència sense cap pes real.
coneixement de la tecnologia que ens aporta la ‘IA’.
Segurament que poden existir ‘temptacions’per donar un pes irreal al nou model, i que podem tenir la ‘idea’ d’incorporar-la sense limitacions, i és aquí on realment es jugarà l’autèntic ‘partit’
En definitiva, no oblidem que ja ara la seva incidència és un dubte superat, però no estaria de més, a part de la qüestió regulatòria, valorar com la seva presència incidirà en la nostra fórmula de vida, i que, de vegades, la seva ajuda a l’hora de decidir sobre el que creiem, pot comportar bondats, però també riscos amb incidència directa sobre la ‘manera de ser’ que es pot veure condicionada, posant en perill, fins i tot, el nostre marc de llibertat. La cosa, inclús, pot ser ‘por’, però deixar de costat aquest vessant, ens pot convertir en esclaus d’una nova tecnologia que es pot descontrolar si no fem el que toca. En el seu moment, la ‘telefonia mòbil’, va resultar un avanç que avui veiem com fonamental i insubstituïble, malgrat les negativitats evidents i la dependència absoluta d’aquesta, per part d’una majoria, amb apellacions en la seva utilització prudent, amb tota mena d’arguments, però que, en tot cas, ningú es planteja la seva ‘anul·lació’, esperem que l’exemple alludit, no es repeteixi, més aviat del que segurament encara avui podem posar en dubte.
Evidentment, en la dinàmica del Dret, com base de la mateixa Seguretat Jurídica, ja fa molts mesos que la discussió al respecte és un fet quotidià, amb posicionaments dispars per part de tots els que volen dir quelcom al respecte, i que van des de l’apel·lació a la ‘substitució dels advocats i jutges’ o a la nova regulació de la mateixa dinàmica ju-
Segurament que poden existir ‘temptacions’ per donar un pes irreal al nou model, i que podem tenir la ‘idea’ d’incorporar-la sense limitacions, i és aquí on realment es jugarà l’autèntic ‘partit’, que no és altre que fixar mitjans que ens permetin una protecció amb garanties i, per tant, discussions com el protocol a establir serà l’aval, imprescindible, per la seva viabilitat col·laborativa, en funció del mateix
No seré jo qui estigui per posar traves a la ‘IA’, una altra cosa és reflexionar sobre un context, també jurídic, que haurà de rebre la nova tecnologia com una ajuda i no com un atac a la seva tasca, mirant en perspectiva, crec que ens ha de donar les respostes de les quals no disposem, per molt que les sospites puguin ser més futuristes que actuals.
k Tribuna k
(a Martí, Joan Maria, Xavi, Ramon i Gabriel)
La celebració del 50 anys de la mort de Franco – al llit, però sofrint teràpies acarnissades – i la immediata successió pel Rei d’aleshores ha forçat celebracions històriques. De cap manera podem commemorar-ne l’arribada de les llibertats, ni tampoc la de la Monarquia Parlamentària. Els qui vam ser joves activistes, particularment l’any 1976, en vam viure l’evidència.
La primera mena de Monarquia, la que enceta la mort de Franco, en fou prou continuista. Un règim repressor de l’exercici de les llibertats, particularment de la de manifestació que tant vam exercir aquell 1976. Sense el Dictador les vèiem plenament a tocar; l’estaca es podia tombar. Però aguantava a cops de de porra, detencions, processos i empresonaments i Campanades a morts a Vitòria. Tot l’any 1976. Desplegats els grisos arreu, quanta por repartint octavetes cridant per l’abstenció al Referèndum de la Reforma. Desembre de 1976: quanta por. L’autorització al 6 setembre i el 8 de novembre dels mítings al camp de Mart del PSC(C) i de l’Assemblea de Catalunya demostrava que ens feien viure en una arbitrària apertura per controlar escrupolosament els ritmes dels canvis a curt i llarg terminis. La segona mena de Monarquia. La Reforma reinstaura la Monarquia (14 de desembre de 1976). Tercera mena. Que s’elevarà a la quarta a partir de la legalització el PCE l’astut 19 d’abril de dissabte Sant de 1977. Dret de pes assolit per “l’exercici de les llibertats sense llibertats per a les llibertats” en pols dialèctic desbordant el famós de «la ley a la ley por la ley». L’hereu de Franco ( 22 de novembre 1975) s’esborra i es reescriu com a ‘hereu de la Dinastia’ el poc valorat 14 de maig de 1977, de transmissió de drets borbònics de pare a fill; un mes després de la convocatòria de les eleccions generals de 15 de juny. El Rei hi elegeix 41 senadors, recordem-ho.
La Monarquia continuista, de l’arbitrària apertura, la reinstaurada, l’hereva de la dinastia ha de caminar cap a la Monarquia parlamentària després que els resultats electorals converteixin la legislatura en obligadament constituent; la que d’entrada aprova l’Amnistia de la Reconciliació el 15 d’octubre de 1977. Nou desbordament. La cinquena mena de monarquia, finalment referendada el 6 de desembre de 1978 i en vigor des del 29. Des del 22 de novembre de 1975 hem construït el Trienni de la Transició. Uns nosaltres entre antagònics amb un desenllaç plausible d’Estat democràtic i social de Dret.
La monarquia parlamentària hauria exercit rutinàriament seu paper arbitral,
marcat per la Constitució de 1978, si els poders provinents de la nostra sobirania popular haguéssim triomfat, dins la correlació de forces en presència, sobre l’anomenat ‘búnquer’– més poder fàctic de la màxima cúpula militar que polític -. Va treure les urpes, definitivament, el 23 de febrer de 1981. El cop d’Estat, sempre molt latent i tan temut – allò sí que era incertesa – és aturat essencialment per la sisena mena de Monarquia: la del Rei que com a cap de les Forces Armades és obeït pels 11 capitans generals, un per un, un després de l’altre, aquella llarga nit del 23-F. Per a la seva mentalitat crònica continuista el Rei té auctoritas i potestas perquè l’ha nomenat Franco. El Rei atura el 23-F. Qui en dubti és que no tenia res a perdre si hagués triomfat el Cop. Aquells agitadors del 1976 hauríem perdut llibertats (i com a electes a tots els nivells institucionals), també l’estrenada feina als llavors implantant-se serveis públics de l’Estat Federalitzant de Benestar. Potser que la Transició s’eixampli com a període entre novembre 1975 i febrer de 1981, fins a un Quinquenni i mig.
Però el Rei es va enfonsant en una setena Monarquia; la de la seva progressiva impopularitat, a causa de dos pecats molt capitals
Aquella primera versió de la Monarquia, la continuista, com a expressió de tantes paradoxes de la Història, esdevenia el sòlid substrat per consolidar-la llargament. La sisena mena de Monarquia anorreadora per sempre del búnquer militar, sembla bona i sòlida; i més quan esdevé Monarquia parlamentària dins Europa, des juny de 1985. Des d’octubre de 1982 fins a març de 1999 coronant governs socialistes; i, per tant, homologable a la britànica amb laboristes i la sueca amb socialdemòcrates. Definitiva i d’excel·lència com a setena forma de Monarquia. La plenament acceptable pel ventall de generacions políticament actives durant la Transició, molt despectives d’aquell Rei fins el 23-F.
Refiat i humà massa humà el Rei es va enfonsant en una vuitena Monarquia; la de la seva progressiva impopularitat, a causa de dos contumaços pecats molt capitals – luxúria i avarícia – condemnats amb desengany i ràbia pels més desemparats arran de la imprevisible i profundíssima Gran Recessió de 2008. Ha d’ab-
dicar, el 2 de juny de 2014 públicament i el 19 oficialment. El bipartidisme de la Monarquia parlamentària l’ha acordada. És la novena mena de Monarquia – en un únic acte i definitiu. Immediatament comença la desena mena de Monarquia: la del Rei hereu de la Monarquia parlamentària espanyola de la Constitució de 1978. Singularitzada amb una Reina exdona separada plebeia, reportera de guerra de TVE. Per al lobby mediàtic públic republicà independentista cal reconèixer una onzena Monarquia, la del missatge del 3 d’octubre de 2017 reactiu al Referèndum de l’1-0. El justifico com una intervenció com a cap d’un Estat que veia seriosament amenaçat; que volia asserenar els propis ciutadans alarmats o irats, els governs europeus i els poders fàctics econòmics globals. Per què ni un paràgraf en català? Al cap de sis anys de regnat, el diumenge 16 de març de 2020, a començaments del confinament per la pandèmia, el Rei nou fa net amb l’emèrit Rei vell: li retira l’assignació reial i renuncia a la seva possible herència econòmica familiar, massa embrutida. Dotzena mena de Monarquia. El fill obre un revisionisme de cancel·lació de tota l’obra del pare per consolidar la seva conscient que tota institució espanyola, cadascuna, ha d’aportar la càrrega de la prova que ni és corrupta ni opaca. Conscient de la seva culpabilitat, en una tretzena característica de Monarquia, pels qui la seguim des de la seva naixença fa 50 anys, el Rei emèrit el 3 d’agost del mateix 2020 s’autoexilia a Abu Dabi. El camí de l’exili obligat l’havien seguit avi i pare; i la dinastia grega del cunyat. Un destí que potser explica – que no justifica - l’avarícia preventiva.
Som en les celebracions dels 50 anys de la Monarquia associada, molt forçadament, com a nou règim dos dies després de la mort de Franco. Una Monarquia en catorzena versió perquè no surt a foto el Rei que s’hi coronà i regnà fins fa 16 anys; exclòs com a càstig a les seves actuacions en la seva vuitena mena de Monarquia. Som al Palau Reial, analitzem en l’esmentada foto els llocs protocol·laris: al centre, el Rei, el qui quan aleshores era petit príncip, fill de la Reina emèrita, situada en quart lloc. Els únics que, efectivament, commemoren els 50. En sisè i vuitè llocs, els dos supervivents redactors de la Constitució de la Monarquia Parlamentària, la quarta versió; al setè lloc, el president socialista, que demostra la sisena. En tercer lloc, la Reina des de la novena. En segon lloc, l’hereva Elionor. En quines menes de Monarquia regnarà?
k Dels lectors
Un calvari evitable
M’agradaria explicar-vos un cas terrible d’edatisme que ha patit en primera persona la meva mare i la família de retruc. Per posar-vos en context diré que la meva mare té uns fantàstics 85 anys! Viu sola, fa activitats totes les setmanes i no pren ni una sola pastilla. Està en ple ús de totes les seves facultats tan físiques com mentals. Després d’un dia per Barcelona l’11 d’octubre, al dia següent es va trobar cansada, vam pensar que potser era a causa del que havíem caminat. Dilluns continuava dient que es trobava amb molta fatiga, sense ganes de menjar. Així que vam anar al CAP LLIBERTAT on la va visitar la Dra. M.A a les 18:50h del dimarts 14 d’octubre. La meva mare va comentar que es trobava molt fatigada amb poca força, la doctora li va mirar les cames i va dir que estaven bé. Que amb un parell de dies estaria millor, que havia de menjar, el que volgués però alguna coseta.
Un parell de dies després, dijous 16 d’octubre, vam decidir tornar al CAP LLIBERTAT per a que aquesta vegada li donés un cop d’ull el seu metge de capçalera el D.P. despatx 32, tercera planta.
Des de la seva cadira i sense fer cap reconeixement li va dir que havia de menjar, perquè sinó cada vegada es sentiria més cansada, que s’havia d’esforçar... Després d’una nit angoixant ens va trucar a les 7:00h, ja que no aguantava més i volia que la portéssim a urgències del Hospital Sant Joan, on des de el minut 0 van veure una pacient i no només l’edat.
Van començar a fer tot tipus de proves i la doctora que ens va atendre ens va dir en diverses ocasions, que com era possible que portéssim a la nostra mare “tan justa”; que havíem esperat molt, moltíssim. Us podeu imaginar la nostra cara, la dels meus germans i meva. A més a més, del nostre patiment perquè no enteníem res.
Ens van explicar que la nostra mare tenia una pneumònia severa, això va provocar líquid als pulmons i que el cor s’estressés. Només dir-vos que va ingressar directament a la UCI, d’aquí vam anar a Semi crítics del Hospital Joan XXIII, on el tracte va ser excel·lent. Després ens van enviar al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona.
Tot això es podia haver evitat si algú l’hagués auscultat! Només amb això haguéssim posat fil a l’agulla abans, molt abans i ens podríem haver estalviat un veritable calvari.
Però com és gran.... Com són grans, no cal fer-los cas, no? Doncs rotundament NO! NO!
Amb aquest escrit només vull dues coses, que la gent gran tingui el tracte que mereix, com a qualsevol altre sector de la població i que tots els lectors sàpiguen el que passa amb alguns metges del CAP LLIBERTAT.
Miriam Navarro Reus
El belén de Barcelona
El Belén que tradicionalmente pone por Navidad el ayuntamiento de Barcelona en la Plza. S. Jaume ha sido motivo de polémica en los últimos años. Se ha ido difuminando el sentido religioso y nada tenía que ver con el significado de esa tradición. Este año el alcalde Colboni ha decidido evitar “a medias” la polémica, enclaustrando el Belén en el interior del ayuntamiento es decir que quien pase por la plaza no se entera de su existencia. Así se contenta a todos, los que celebramos estas fiestas cristianamente, y los que lo hacen con mentalidad laical. Pero el verdadero sentido de estas fiestas es para todos aunque no se quiera reconocer. Es innegable: NAVIDAD ES EL GRAN REGALO DE DIOS A LOS HOMBRES.
Lourdes Camps Barcelona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Resort l La trobada reuneix més de 120 empreses i en premia les millor valorades
Redacció
PortAventura World va celebrar divendres una nova edició de Diàleg amb proveïdors, la trobada anual amb més de 120 empreses per compartir les fites de l’any i els reptes de futur. La jornada es va concebre com un espai de diàleg que posa en valor el paper clau de la cadena de subministrament en el creixement del resort. Entre els assistents hi havia proveïdors de serveis, tecnologia, alimentació, logística, manteniment i construcció, que reflecteixen la diversitat operativa d’un complex líder a Europa.
En el marc del 30è aniversari, l’acte va reconèixer una trentena de proveïdors amb tres dècades de col·laboració. El resort treballa amb una mitjana de 1.430 proveïdors anuals i 116 milions de factu-
Sabico, Microbio i Spatial Voyagers, entre els socis destacats del 2024 Representants de PortAventura i empreses col·laboradores durant la jornada anual.
ració, majoritàriament de Catalunya. Durant la trobada es van anunciar els proveïdors millor valorats de l’any passat en serveis, innovació, sostenibilitat i subministraments: Sabico, Microbio, Spatial Vo-
yagers, DHG, Moncobra, Barcelonesa Group i Sonepar. El director general de PortAventura World, Fernando Aldecoa, va destacar la importància d’aquestes aliances en un any especial per al resort.
Tarragona
Antonia Artigau Llavería.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Josep Miquel Bernad Aymat.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Marina Lopez Bru.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Trinidad Solorzano Arena.
Ha mort als 80 anys.
Gracia Montes Puga.
Ha mort als 88 anys. Magdalena Roig Segimon.
Ha mort als 79 anys. Emilia Bofarull Gavaldà.
Ha mort als 89 anys. Reus
Francisco Alonso Redondo.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h a la Parròquia de la Immaculada.
Domingo Doblado Benavente.
Ha mort als 72 anys.
Matilde Martín Solís.
Ha mort als 93 anys. Cambrils
Albert Piñol Grifoll.
Ha mort als 72 anys. Tomas Pallares Borras.
Ha mort als 97 anys. Valls
Maria Cavallé Tomàs.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.
Oleïcultura l Coincidint amb el Dia Mundial de l’Olivera, l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona va visitar el Morell per conèixer el molí d’oli Mas Montseny, en funcionament des de l’any 1940. L’empresa, actualment liderada per Roger Catà, incorporat el 2012 després d’estudiar enginyeria agrícola, va mostrar als acadèmics les
característiques organolèptiques de les olives arbequines que produeixen a la finca. Els assistents també van seguir de prop el procés d’elaboració d’un oli distingit amb diversos reconeixements nacionals i internacionals. La visita va concloure amb una rosta d’oli, degustant productes de Mas Montseny i pa torrat amb botifarra. Redacció
L’arbre medeix 10 metres i és obra del Grup de
Salou estrena l’arbre de ganxet més alt del país amb una encesa multitudinària a la plaça Bonet
Nadal l Salou va viure dissabte la presentació i l’encesa del seu arbre de ganxet gegant, que amb deu metres d’alçada esdevé el més alt de Catalunya. La plaça Bonet es va omplir de veïns i visitants per seguir l’acte, encapçalat per l’alcalde Pere Granados i la presidenta del Grup de Dones, Sílvia Rovira. L’arbre és una obra col·lectiva feta amb
1.500 quadrats de ganxet elaborats per quaranta dones al llarg d’un any. L’edició incorpora una bandera de Salou teixida i motius LGTBIQ+ i de Palestina. Durant la jornada també hi va haver tallers infantils, activitats familiars i una xocolatada que va convertir l’espai en un punt de convivència i inici oficial del Nadal al municipi. Redacció
Avui felicita als que es diuen:
Eloi, Robert i Natàlia
21/03 al 19/04 ÀRIES
Encara que el costat emocional estarà una mica tens, les possibilitats de noves conquestes seran exitoses. En els viatges hi haurà aventures.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu magnetisme personal estarà avui molt potenciat. Les conquestes seran fàcils els moments íntims molt excitants. Bones sorpreses familiars.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Seràs el centre d’atenció i dedicació de molts. La teva imatge personal brillarà tant que captivaràs l’amor de tothom. La intuïció et guiarà.
20/04 al 20/05
Aprofita el dia per suavitzar aspreses amb els més propers. La parella es mostrarà molt passional i rebràs l’afecte l’amor de molts.
VERGE
23/08 al 22/09
El sexe oposat es bolcarà cap a tu de manera directa apassionada. A la llar hi haurà moments molt intensos plens d’emotivitat.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Intenta no reprimir els teus sentiments. Si deixes que els prejudicis o la timidesa actuïn, et perdràs emocions molt ardents felices.
21/05 al 20/06 BESSONS
Les teves activitats socials seran exitoses. La sort t’acompanyarà t’ho facilitarà tot. Viuràs un apassionat romanç. Sort en els viatges.
BALANÇA
23/09 al 22/10
El teu grau de sensibilitat augmentarà i notaràs més que mai l’amor que certes persones et tenen. En la parella es profunditzaran els sentiments.
20/01 al 18/02 AQUARI
Avui es combinaran en la teva vida diversos aspectes importants que esperaves des de fa temps. Deixa que els altres facin el primer pas.
21/06 al 22/07 CRANC
Serà una jornada tranquil·la on la teva faceta afectiva podrà expressar-se. Els desplaçaments seran agradables renaixerà una vella amistat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Emocionalment et sentiràs satisfet. Controla la impulsivitat i l’actitud dominant. Cautivaràs molta gent, però intenta no ofegar-la amb gelosia.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Les comunicacions amoroses t’arribaran per diverses vies. El teu cor haurà d’escollir el camí més adequat. Hi haurà satisfaccions a la família.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Larrea Clausell C.B.
Enginyer Cabestany, 2
Telèfon 977 216 959
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Sanchez Urgelles, Nuria
Avgda. Sant Jordi, 33 Telèfon 977 345 93
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
m2. Sant Pere i Sant Pau -Edificio Ecuador A- Tel: 639.606.126 WhatsApp FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria
Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
10:20 La Gran Nadala de Canal Reus
11:00 En primera persona
11:30 Zona escolar
12:00 + Xarxa + sostenibilitat
12:30 La Gran Nadala
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle centralg
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Gran Nadala
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Gran Nadala CANAL REUS TV
El temps
10.00 Efecte Mosaic
10.30 Aventurístic 11:00 Eix27
11:15 Gaudeix la festa
11:30 SPi+TV
12:00 Aventurístic
12:30 SPi+TV
13:00 Eix27
13:15 Gaudeix la festa
13:30 SPI+TV
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports 15:00 Eix27
15:15 Gaudeix la festa
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Ciutadella
21:30 La Tertúlia del Dorsal12
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Premis Inclusius de l’Esport Català 2025
00:30 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Feu servir l’ordinador. Una part de la cara.
2. Quasi junts. Arbre de les pinàcies. La primera de la sèrie. La tercera. 3. Privat de voluntat. De la raça de les ovelles. 4. Indica victòria. Escriu una carta. Canvi de sentit de circulació repetit. 5. Persona dreta. Deixar l’enemic sense ajuda tancat. 6. Polit. Beguda vella. La vocal. 7. Persones que fan o venen ciris. Quatre parts en dubtes. 8. Home amb fills. Regió del cos corresponent al còc- cix. 9.Un lema sense vocals. Remarà la barca endarrere. Ésser. 10. Causi un gran espant a tothom. Significa un punt inicial d’un espai. 11. Enmig de la caça. Individu asexuat. Una parella de febles. 12. Pertanyent a Àrrius i les seves doctrines.Veu que es deia en començar moltes oracions de la missa. VERTICALS: 1. Es cansaven de tant de córrer. Espai públic sense edificar. 2. Vehicle de transport públic que puja. Brodats en relleu. Una de res. 3. Una del mes. Conducte de l’orina. Mamífer de la família dels bòvids. 4. Foradet per passar-hi un cordó. Va tornar a cosir un botó. 5. Ajudaré algú. Relatiu a l’aire que puja. 6. Mamífer cetaci dels delfínids. Avar, gasiu. 7. Comença el riu i no l’acaba mai. Exhaurir la força d’algú caminant molt. Producte de la gallina que puja. 8. Quelcom que fa estrany. Abstreure’s, encantar-se. 9. Una mica de llum. Cosa que té íntegres les forces. Un tros d’elefant. 10. Poema narratiu o líric medieval. Decisions dictades pels àrbitres. Una de moltes. 11. Cap d’ànec. Persona sense roba. Crideu per mitjà d’un ban. 12. Aniràs a terra si no vigiles. Greixos dels animals.
Màxima Mínima Estat del cel
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors,74 Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel majoritàriament serè, si bé a partir de la tarda arribaran bandes de núvols alts al nord-oest. Independentment, hi haurà alguns estrats baixos fins a l’inici de la tarda a la depressió Central, així com alguns d’aïllats a punts del sector central del litoral.
Temperatura
Temperatura mínima entre lleugerament i moderadament més baixa. Temperatura màxima semblant o lleugerament més baixa, tot i que a Ponent i l’altiplà Central baixarà entre lleugerament i moderadament.
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Tel. 626.010.186
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS.
Tel: 691.586.879
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Llibres Dijous passat l’escriptor terrassenc va presentar a la llibreria Adserà de Tarragona la seva nova noveŀla, ‘Polonesa’ (Ed. Proa), ambientada a Varsòvia al final de la guerra freda
Torno ara a Varsòvia, la ciutat on vaig néixer el qui ara soc jo, on van néixer algunes de les persones que he estat al llarg de la meva vida, per tornar a fer d’espia. A ser espia. Sense ganes; forçat.
Així arrenca Polonesa, el nou llibre de Vicenç Villatoro publicat per Edicions Proa. Aquest començament avança els eixos centrals de l’obra que l’escriptor i periodista va presentar el passat dijous a la llibreria Adserà de Tarragona. D’entrada, el context històric, marcat pel final de la guerra freda a principis de la dècada dels noranta. «En un món que ha canviat, cadascú ha de trobar el seu
paper en aquest nou lloc», explicava Villatoro. En segon lloc, el protagonista, un narrador que utilitza la primera persona i que, com ell mateix afirma, No era espia. Feia d’espia. Es tracta, doncs, d’un personatge protagonista que té més d’un passaport i que, com ell mateix adverteix, potser no és del tot sincer. En tercer lloc, el que és la gran qüestió de fons de la novella: la identitat i la pertinença. «L’armari del novel·lista és, al meu entendre, igual que l’armari de la roba: un dia vas passejant, veus una corbata i te la compres. A casa, la deses a l’armari fins al dia que te l’has de posar», explicava Villatoro.
«En el meu cas,
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
soc periodista i em trobo un dia que estic entrevistant Lech Walesa. O que m’enxampa la caiguda del règim a Praga i ho estic explicant per a la ràdio des de la meva habitació a l’Hotel Europa. Quan arribo a casa, tot això ho deso en un armari. Com aquella corbata. I quan ho trec? Doncs quan apareix un tema que m’importa i que m’emprenya, i penso: Que bé que m’aniria allò que tinc a l’armari per explicar-lo. Igual que faria amb la corbata si hagués d’anar al casament de la filla».
En definitiva, el que tenia a l’armari Villatoro, com una corbata per estrenar, era un escenari: la Varsòvia del final de la guerra freda. I el tema que l’empaitava insistentment i que el va impulsar a obrir aquell armari era el concepte d’identitat: «Tots ens hem preguntat alguna vegada: D’entre
totes les coses que soc, ¿en quina descansa més la meva identitat, quina em defineix més?».
A partir d’aquí, Villatoro ha escrit una novel·la protagonitzada per un agent de la intel·ligència israeliana que acut a una cita a Varsòvia, que és la ciutat on va néixer abans de l’Holocaust. És, tal com admetia l’autor, «una novel·la d’espies», encara que també avisa el lector que tingui ben present que «les claus del gènere són molt variades» i que la seva ho és d’una manera concreta i, per això, requereix que sigui llegida en aquesta clau.
Qui som?
Villatoro construeix una noveŀla d’espies per reflexionar sobre les identitats
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Hi ha un món paral·lel al polític que fa la diferència entre una societat compacta i amb múscul i una mera amalgama humana. El nostre país s’ha fet amb gent desinteressada i honesta que ha pencat de més per pura filantropia. Hem estat un poble associatiu a fi de defensar-nos i assolir fites impossibles, motiu pel qual tenim genis en tots els àmbits en percentatges molt superiors als que ens tocarien per població. Un exemple de baula d’aquesta cadena de resistència és l’Associació de Concerts de Reus que, des de fa més d’un segle, batalla per dur-nos a casa músics destacats d’aquí i d’arreu. Tant al seu capdavant com a la pinya de membres que la sostenen, hi ha hagut i segueix havent-hi ànimes generoses, a més de melòmanes, que creuen en una idea superior que resumeixo com la «felicitat útil». Aquesta consisteix a formar part d’alguna cosa més gran que un mateix sense esperar res que no sigui orgull personal i guany espiritual perquè aquest esforç, conseqüent i voluntari, persegueix la utilitat pel conjunt alhora que proporciona la màxima felicitat abastable. La mena de triomf tan individual com col·lectiu, traduït en oportunitats i progrés, que és indestructible en tant que immaterial. L’esmentada associació reusenca és una d’aquestes conxorxes típicament catalanes, sense ànsia de protagonisme ni lucre, liderada per persones apassionades amb convicció i sana ambició alhora que poc pretensioses capaces d’aconseguir resultats extraordinaris. Aquesta manera de fer tan discreta com efectiva, talment un deure d’allò més natural, em fa pensar en l’anomenat arbre dels pastors o de la vida, l’elegant i aparentment modest arbre de la sabana africana que, sota un terreny ardu i solitari, hi amaga les arrels més profundes de la creació.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
