Dilluns 19 d'octubre de 2026 by Diari Més

dilluns, 19 d’octubre de 2026

Cultura

La 29a edició del Festival COS porta una dotzena d’espectacles de moviment i teatre gestual a Reus Opinió

Número: 5648

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Camp de Tarragona 12 Interior preveu duplicar el nombre de bombers que treballaran al futur Centre Logístic territorial amb seu a Cambrils

21 Lluís Badia. El límit de la immigració immigració: «És evident que, en algun moment, haurem de parlar del que es coneix com la capacitat d’absorció»

Societat

El 23% dels tarragonins viu a la ciutat des de fa menys de cinc anys Segons les darreres dades de l’Idescat, la capital es troba en la mitjana catalana pel que fa a l’arribada de persones nouvingudes en l’últim lustre. Salou i Calafell, en canvi, registren un percentatge superior, del 35% i el 38%, respectivament

2i3

Gerard Martí

Futbol 16 a 18

Tres punts d’or per trencar la mala ratxa El Nàstic va batre l’Atlético Madrileño (2-1) amb un golàs de Joseda i una nova diana de Segura

Política

Reus bonificarà l’IBI als propietaris que posin pisos buits a la borsa de lloguer l 7

2 dilluns 19 d’ octubre de 2026

El 23% dels tarragonins fa cinc anys o menys que van mudar-se a la ciutat Societat l Salou i Calafell lideren a Catalunya pel que fa a l’arribada de nous veïns i també pel baix nombre d’habitants de tota la vida Oriol Castro Sanz El 23,2% dels tarragonins fa cinc anys o menys que van mudar-se a la ciutat. Aquesta és una de les dades que s’extreuen d’un dels últims informes de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre el cens de població i habitatges. L’anàlisi de l’any d’arribada per lloc de naixement mostra grans diferències: la majoria de les persones nascudes a Catalunya (92%) hi han viscut sempre, mentre que 8 de cada 10 persones nascudes a la resta d’Espanya hi van arribar abans del 2001. En canvi, l’arribada de les persones nascudes a l’estranger és més recent: 2 de cada 3 persones van arribar a Catalunya després del 2010. Els països d’origen de les persones nouvingudes a Catalunya en els darrers cinc anys són Colòmbia (50,7%), Ucraïna (58,2%), el Pakistan (55,8), Veneçuela (55,6%), Argentina (52,1%) i l’Índia (51,9%). Si es té en compte l’any d’arribada al municipi de residència actual, tenint en compte la població que hi ha arribat de l’estranger o d’altres municipis catalans i espanyols, el percentatge de Tarragona ciutat està en la mitjana catalana. En global, el 23,9% de la població del país s’ha instal·lat a Catalunya en els darrers cinc anys. Qui està per sobre de la mitjana són Salou i Calafell. A l’1 de gener de 2025, el 38,7% dels habitants de Calafell s’havien instal·lat al municipi en el darrer quinquenni. És el valor més alt de tots els municipis grans de Catalunya. Salou és segon, amb un 35,4%, i Sitges tanca el podi amb un 33,7%. Cal recordar que l’Idescat compta aquí tant la gent

que ha arribat de l’estranger com la que s’ha mudat des d’altres municipis catalans i espanyols. Pel que fa a les capitals comarcals, a Reus la proporció de la població arribada al municipi en els últims cinc anys és del 20,2%, mentre al Vendrell és més alta i és del 27,4%. La xifra a Falset se situa en el 19,3%.

Per últim, el 49,9% de la població nascuda a Espanya vivia anteriorment en una altra comunitat autònoma i el 42,7% en un altre municipi de Catalunya. El 59,4% de la població nascuda a l’estranger vivia anteriorment a l’estranger i un 33,5% en un altre municipi de Catalunya.

45% sempre al mateix municipi Pel que fa a nivell comarcal, la xifra Proporció de població arribada a Catalunya en els darrers 5 anys (%) al Tarragonès és del 14,3%, mentre al Baix Camp és de l’11,9%. Al Baix Val d’Aran: 17,5 Penedès la xifra és molt similar i a l’Alt Camp és del 9,1%. L’Idescat Pallars Sobirà: 7,8 també ofereix dades sobre d’on Alta Ribagorça: 11,4 venia la gent abans de viure al muCerdanya: 13,4 nicipi on resideix ara, però sense teAlt Empordà: 14,4 nir en compte l’any de la migració. Ripollès: 8,6 Alt Urgell: 15,1 Les dades reflecteixen que la major Garrotxa: 12,4 part dels nascuts a Catalunya que Pallars Jussà: 13,1 Berguedà: 8,7 han canviat de municipi s’han mogut dins del país: el 44,9% sempre Lluçanès: 6,7 ha viscut al mateix municipi on viu Gironès: 12,5 Solsonès: 10,1 Osona: 10,6 ara i el 44,7% vivia abans en un altre Noguera: 11,1 Baix Empordà: 13,8 Bages: 9,3 municipi. Selva: 13,6 Aquesta dada està desglossada Moianès: 6,9 per ciutats. A Tarragona, la poblaPla d’Urgell: 11,6 Segarra: 12,4 Vallès Oriental: 8,1 ció que mai s’ha mogut de la ciutat Anoia: 7,8 Maresme: 9,5 Urgell: 11,8 és del 32,1% i a Reus és del 35,5%. EnSegrià: 14,4 Vallès Occidental: 9,5 tre els municipis de més de 20.000 Conca de Barberà: 7,6 habitants, els valors més alts són Alt Penedès: 8,4 Barcelonès: 19,7 Garrigues: 9,1 a l’Ebre, Tortosa (40,3%), i al Vallès Alt Camp: 9,1 Garraf: 12,4 Occidental, Terrassa (38,8%) i SabaPriorat: 8,6 Baix Llobregat: 9,3 dell (38,1%). En canvi, els més baixos Baix Penedès: 11,8 Ribera d’Ebre: 11,4 es registren al Camp de Tarragona, Tarragonès: 14,3 a Calafell (12,9%) i a Salou (13,5%). Terra Alta: 9,6

A Tarragona, la població que mai s’ha mogut de la ciutat és del 32,1%

Baix Camp: 11,9 Baix Ebre: 13,6

Montsià: 14

3 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Imatge d’arxiu de diferents famílies al Passeig Marítim del Port. Gerard Martí

Tarragona reivindica el dret de les famílies a viure i expressar el dol gestacional Societat l Un manifest reclama que el reconeixement social d’aquest dol es tradueixi en drets i recursos garantits

Diari Més Els jardins de l’Àncora van acollir un any més una jornada organitzada per Emserfumt i el Col·legi Oficial de Psicologia on es va reivindicar el dret de les famílies a viure i expressar el dol gestacional, perinatal i neonatal. Aquestes van pintar pedres per recordar els fills i filles que ja no hi són. El manifest va reclamar que el reconeixement social d’aquest dol es tradueixi en drets i recursos.

Imatge d’un dels instants de la jornada a Tarragona. Laia González

Avís taronja per intensitat de pluja durant trenta minuts al Tarragonès i el Baix Camp Meteorologia l Els indicadors preveuen que arribarà un nou episodi aquest dilluns a partir de les 14 hores L’apunt

Població arribada al municipi els últims cinc anys Tarragona Reus Valls El Vendrell Montblanc Falset Vila-seca Salou Cambrils Torredembarra Mont-roig del Camp

23,2% 20,2% 20,3% 27,4% 16,6% 19,3% 24,2% 35,4% 26,4% 29% 36,3%

El 7% dels estrangers van arribar abans del 2001 A 1 de gener de 2025, residien a Catalunya 2 .039.015 persones nascudes a l’estranger. El 45,2% hi havien arribat per darrera vegada en el període 2020-2024, el 21,4% entre el 2011 i el 2019, el 25,8% entre el 2001 i el 2010 i el 7,6% hi va arribar abans del 2001. Aquestes són les xifres més actualitzades disponibles.

Agències El Meteocat ha emès un avís taronja per intensitat de pluja en 30 minuts avui al litoral i prelitoral central i de Tarragona. Entre les 14 i les 20 hores, l’avís de 4 sobre 6 s’ubica al Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Garraf, Alt i Baix Penedès, Alt i Baix Camp i el Tarragonès. Entre les 20 i les 2 de la matinada s’hi sumen també el Maresme i el Vallès Oriental. Es poden superar els 40 litres en 30 minuts. Pot ploure pràcticament a tot Ca-

talunya i es poden acumular més de 100 litres per metre quadrat en 24 hores a la majoria del territori. Els Bombers van atendre 117 serveis per l’episodi de pluges intenses entre dissabte i diumenge, entre ells alguns rescats. A Martorell (Baix Llobregat) van evacuar set persones i un gos de casa seva, tots ells il·lesos. Els Bombers de la Generalitat van localitzar ahir cap a les 11 hores el cos de la dona que es buscava des de dissabte al vespre a Cabrera de Mar, que va ser arrossegada per l’aigua en una riera.

4 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Viñuales ajorna fins després del 29-N la votació del Parador de Turisme al Banc d’Espanya Política l L’alcalde va afirmar divendres que havia rebut el protocol d’intencions signat pel Ministeri de Turisme, la Generalitat i Paradores John Bugarin El govern de Rubén Viñuales (PSC) no es dona per vençut amb el projecte per convertir l’antic Banc d’Espanya de Tarragona en un Parador de Turisme i tornarà a sotmetre a votació la cessió de l’edifici a l’Estat un cop passades les eleccions generals del 29 de novembre. L’alcalde va anunciar divendres, a l’inici del ple municipal, la retirada del punt de l’ordre del dia davant la manca de suports per aprovar la mutació demanial de l’immoble a favor de l’Institut de Turisme d’Espanya (Turespaña). Viñuales va justificar l’ajornament per evitar que els interessos electorals condicionin una decisió sobre el futur de la ciutat. «El que vull és un debat serè, tranquil, net, transparent i aliè a qualsevol ingerència d’altres comicis», va defensar el batlle, tot lamentant que «a vegades els temes locals es volen tractar a nivell estatal». La votació no es reprendrà, per tant, fins al desembre, com a mínim. L’alcalde va insistir que la decisió no implicava cap renúncia al projecte i va posar l’accent en una novetat que, segons va explicar, es va produir dijous al vespre, la vigília del ple: l’arribada del protocol d’intencions signat per les administracions i els organismes implicats. L’alcalde va assegurar que el document compta ja amb la signatura

Un instant de la sessió plenària que va tenir lloc el passat divendres. Aj. de Tarragona

«Vull un debat serè i transparent, aliè a qualsevol inferència d’altres eleccions» del ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper; la presidenta de Paradores de Turismo, Raquel Sánchez. En aquest sentit, Viñuales va assegurar que l’ajornament de la cessió del Banc d’Espanya no posa en dubte el compromís de l’Estat. ERC, el PP i ECP tenien previst votar-hi en contra, mentre que Vox s’inclinava per l’abstenció. El go-

vern socialista necessitava sumar els tres regidors no adscrits i els dos de Junts per arribar als catorze vots favorables, però, tal com va avançar aquest mitjà, la formació de Jordi Sendra havia acabat decidint no donar suport a la cessió. Sense aquesta majoria, l’executiu va optar per retirar el punt abans de la votació. Viñuales va defensar que el plenari ha de decidir sobre els projectes de ciutat al marge de la conjuntura política estatal: «El que volem és que al plenari de Tarragona es parli de Tarragona, des de Tarragona i per Tarragona». L’alcalde va concloure que defensaran «el que és bo per Tarragona», en referència a una inversió que considera estratègica.

Mónica Landete serà la cap de llista del PP al Congrés per Tarragona Política l L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, serà el número ‘1’ dels populars per Barcelona Diari Més Mónica Landete serà la cap de llista del Partit Popular per Tarragona a les pròximes eleccions generals del 29 de novembre. Els populars han apostat per la renovació, la joventut i la professionalitat a l’hora d’escollir-la. Landete, nascuda a Tarragona, és advocada, grau en Dret i màster en Advocacia, vinculada a la direcció lletrada en procediments civils i penals, amb alta especialització en Dret d’Assegurances, Consumidors i Transport. La candidata del PP és la presidenta de la secció de Consum i Dret Bancari del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. És responsable de la interposició de reclamacions davant companyies asseguradores, defensa activa i representació jurídica dels drets dels consumidors i assessorament en delictes contra el patrimoni en comerços. A més, compta amb experiència en la gestió de reclamacions sota el marc de la Llei Orgànica de Transports Terrestres (LOTT) i la Llei de Contracte de Transport Terrestre de Mercaderies. Està especialitzada en redacció, negociació i assessorament de contractes específics del sector logístic i de transport. Actualment, està vinculada amb el grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Tarragona, sent la representant del PP a l’Empresa de Mitjans Audiovisuals de Tarragona. Els populars també ha escollit

Un nou curs formarà quinze mariners i marineres del Port Esportiu a Tarragona l’any vinent Societat l Tarragona acollirà entre febrer i maig de 2027 un nou curs gratuït de mariner i marinera de Port Esportiu, amb 15 places disponibles i una durada de 357 hores de formació teòrica i pràctica. La iniciativa està impulsada conjuntament per l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics, l’Escola

de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Ajuntament de Tarragona.La formació té com a objectiu donar resposta a la creixent demanda de professionals als ports esportius catalans, preparant els participants per desenvolupar

Mónica Landete, candidata del PP per Tarragona. Cedida

Presideix la secció de Consum i Dret Bancari del Col·legi de l’Advocacia Roger Melero per la província de Lleida, Diana Moya per Girona i l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, com a cap de llista per Barcelona. Aquest diumenge acompanyaran el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, en un acte que tindrà lloc a Barcelona. La trobada servirà per presentar els candidats de la formació a les quatre demarcacions catalanes de cara a les eleccions generals. La candidatura de Mónica Landete s’emmarca així en la configuració de les llistes del PP a Catalunya per a la cita electoral del 29 de novembre.

tasques com la maniobra i l’amarratge d’embarcacions, la preparació de vaixells d’esbarjo, l’operació de maquinària portuària i l’atenció als usuaris. El programa inclou la certificació en Formació Bàsica en Seguretat Marítima (STCW), visites tècniques a ports esportius i contacte directe amb empreses del sector per facilitar la inserció laboral. A més, la iniciativa vol afavorir el relleu generacional en els oficis del mar i s’emmarca en els objectius del Pla de Ports de Catalunya Horitzó 2030 i de l’Estratègia Marítima de Catalunya. l Diari Més

5 dilluns 19 d’ octubre de 2026

L’Ajuntament acorda la primera expropiació per ampliar el local dels Xiquets de Tarragona Municipal l El consistori, que manté les negociacions per a la segona expropiació, ha adjudicat la direcció arqueològica de les excavacions prèvies a la rehabilitació de l’edifici del carrer Santa Anna

estan condicionant el compliment d’aquests terminis. Des de la colla, però, asseguren que segueixen el procés de prop i entenen que una actuació d’aquestes característiques requereixi temps. El president dels Xiquets de Tarragona, Melcior Bustos, assenyala que el retard en l’acord amb una de les propietats «ha fet que es

Esperant des del 2018 Els matalassers esperen tornar a Santa Anna després d’abandonar el local el 2018 pels problemes estructurals de l’edifici. Des d’aleshores, fan els assaigs al Pati del Pou de l’Ajuntament, mentre reivindiquen un equipament propi i adequat a les necessitats de l’entitat. El retorn es va començar a concretar a finals de 2025, després que es descartés la possibilitat d’ocupar l’actual seu de l’ICAC. Mentrestant, els Xiquets treballen en el futur pla d’usos de l’equipament. El president explica que la colla està definint com distribuir els espais i quines necessitats hauria de cobrir el nou local. L’espai principal d’assaig es mantindria, però l’ampliació que es busca amb les expropiacions permetria guanyar superfície per a usos complementaris, com ara oficines, així com incorporar una zona de canalla que actualment no tenen. La millora més destacada, però, seria disposar d’un accés —també sortida— per la part posterior de l’edifici, que actualment no existeixen i que reforçarien la seguretat i facilitarien una possible evacuació. La prioritat és mantenir una zona d’assaig «el més diàfan possible». «Ens serveix també per posar-nos tots d’acord, posar sobre la taula les necessitats que tenim i com volem enfocar el futur a nivell d’espais», explica Bustos, qui assenyala que colla i Ajuntament tenen previst tornar-se a reunir «pròximament».

90 dies amb indicadors i ROI, un pla d’adopció i pautes per governar l’ús de la IA. Cada participant acabarà amb resultats aplicables a la seva organització: un procés prioritari, un diagnòstic digital, una arquitectura inicial, un pilot amb KPIs i un informe executiu. La gran oportunitat no és utilitzar més IA, sinó utilitzar-la amb criteri. Digitalitzar sense risc vol dir prendre millors decisions abans d’invertir temps, diners i recursos. Més detalls a la pàgina web www.cambratgn.com. Diari Més

Joan Ligorio, un dels quatre formadors del curs. Cedida

John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona continua avançant en el projecte per recuperar l’històric local dels Xiquets de Tarragona al carrer de Santa Anna, tot i que el calendari previst acumula alguns retards. El consistori ja ha arribat a un acord amb la propietat de l’immoble situat darrere del local, que dona a la plaça dels Àngels, i manté les negociacions per expropiar les finques del lateral de l’edifici, amb l’objectiu d’ampliar l’espai disponible per a la colla. Paral·lelament, a finals de setembre va adjudicar la direcció arqueològica de les excavacions previstes a l’interior del local, un pas previ a les obres de rehabilitació integral. El contracte, tramitat com a menor, s’ha adjudicat a l’empresa barcelonina iPAT Serveis Culturals SL, especialitzada en patrimoni cultural, per 9.043,54 euros (IVA inclòs). Les prospeccions, que encara no han començat, serviran per determinar l’estat dels fonaments i estudiar el comportament arqueològic del subsol. Abans d’arribar a aquesta fase, ja s’han completat les tasques de desinfecció i neteja, i també la diagnosi de les bigues. Ara bé, el consistori encara no ha fixat una data per iniciar les excavacions. El calendari anunciat el desem-

Imatge d’arxiu de l’entrada del local de Santa Anna, que els Xiquets de Tarragona van haver d’abandonar el 2018. Aj. de Tarragona

Permetrà habilitar un accés per darrere que millorarà la seguretat i facilitarà l’evacuació bre de 2025 preveia que les tasques arqueològiques es desenvolupessin durant aquest 2026, que el projec-

te executiu del nou equipament es redactés el 2027 i que les obres de rehabilitació comencessin a principis del 2028 i acabessin al desembre d’aquell mateix any. L’objectiu era que els Xiquets poguessin tornar a assajar a Santa Anna de cara a la temporada 2029. Els retards en les negociacions amb els propietaris i l’inici pendent de les cates

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL A LES EMPRESES

La Cambra de Tarragona i Avençia t’ofereixen ‘Els 6 passos per digitalitzar amb IA sense risc’

a intel·ligència artificial arriba ràpidament a les empreses, però incorporar tecnologia no implica transformar-se. Moltes organitzacions tenen ERP, CRM, dades i IA, però mantenen processos desconnectats i iniciatives que no arriben a producció. Per això, la Cambra de Tarragona

i Avençia impartiran, a partir del 27 d’octubre, el curs «Els 6 passos per digitalitzar amb IA sense risc», que ajudarà les empreses a passar de la tecnologia a la decisió. No és un curs sobre eines d’IA ni sobre aprendre a fer prompts. És un curs per decidir què digitalitzar, per què, en quin ordre, amb quina

tecnologia, amb quin risc i amb quin retorn. Durant quatre sessions pràctiques, els participants aprendran a identificar processos prioritaris, avaluar la maduresa digital, prioritzar inversions i dissenyar solucions amb criteris de risc i retorn. També definiran un pilot de

retardi una mica el calendari». «Entenem que no és un tema de deixadesa de l’Ajuntament, sinó un tema de negociació entre les dues parts», afirma. Bustos també apunta que els treballs arqueològics no es poden abordar «sense haver garantit prèviament la seguretat de l’edifici per als treballadors», ja que les actuacions sobre el subsol poden afectar l’estructura.

~ LA CAMBRA DE TARRAGONA I AVENÇIA ~

6 dilluns 19 d’ octubre de 2026

La Festa del Romesco omple la Rambla de vi i gastronomia Societat l Els actes suspesos aquest diumenge per la pluja es tornaran a programar durant les pròximes setmanes Diari Més La primera coca de la Rambla Nova es va omplir divendres i dissabte de vi i gastronomia. La Festa del Romesco i la segona Fira Tarragona Marida van atraure centenars de persones per gaudir dels tallers, les taules rodones i els showcookings que s’havien programat durant tot el cap de setmana. Mercats de Tarragona i Tarragona Turisme van fer ahir un balanç molt positiu de les jornades de di-

vendres i dissabte i van agrair la participació de tots els tarragonins i tarragonines que van contribuir a fer de la cita un èxit. La Festa del Romesco és la transformació del Congrés. La trobada va reivindicar el romesco com a patrimoni gastronòmic tarragoní i va apropar al públic els vins i la gastronomia del territori. A més, Mercats va fer extensiu l’agraïment als restauradors, cellers, professionals, entitats i col·laboradors que van fer possible l’esdeveniment.

La pluja va obligar a suspendre ahir diumenge les activitats previstes, que es programaran durant les pròximes setmanes. Des de Mercats van asseverar que s’informarà de les noves dates i dels detalls de la programació.

Es va reivindicar el romesco com a patrimoni gastronòmic tarragoní David Solé, Carme Ruscalleda i Moha Quach durant un ‘showcooking’. Mercats de Tarragona

SECTOR EMPRESARIAL

EMPENTA impulsa un ‘networking’ empresarial Es portarà a terme el 22 d’octubre a Tarragona amb ponència sobre el futur energètic i gastronomia debat empresarial amb una proposta gastronòmica de qualitat. MPENTA, Associació d’Em- Matteo Grippo, d’Aboccaperta 2.0, prenedors, Pimes i Negocis presentarà la seva pizza, reconegude Tarragona, organitza da en l’àmbit estatal al campionat aquest dijous 22 d’octubre, de Pizza por Pasión. 18.30 a 21.30 h, un Networking AfLa degustació es completaterwork al Selvático Beach Club, rà amb vermuts, vins i caves del al Port Esportiu de Tarragona. La Camp de Tarragona, alguns distrobada reunirà empresaris, em- tingits en concursos vitivinícoles, prenedors, autònoms, directius per posar en valor els productes i el talent gastronòmic i professionals del Oportunitats de del territori. Camp de Tarragona El president d’EMper compartir conei- negoci, compartir coneixement xement, crear contacPENTA, Julio Palazón, i reforçar destaca que l’objectiu tes i impulsar noves és anar més enllà del oportunitats de negoconnexions contacte comercial ci i col·laboracions. professionals i crear un espai per Un dels moments compartir experièncentrals serà la ponència «Crisi energètica: d’on ve- cies, generar confiança i transfornim, on som i cap on anem», a càr- mar les relacions professionals en rec de Jordi Cordero, CEO d’Equus oportunitats reals. La jornada tindrà lloc en un enEnergy, que analitzarà l’evolució del mercat energètic i els reptes torn distès i inclourà música amb actuals i futurs per a les empreses, DJ, gastronomia informal, begudes especialment pel que fa als costos, incloses, un sorteig d’experiències el consum i la competitivitat. i regals, i dues hores d’aparcament L’esdeveniment combinarà el gratuït.

Diari Més

~ EMPENTA ~

7 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Reus introduirà una bonificació de l’IBI per mobilitzar habitatges buits Hisenda l Descomptarà un 50% del tribut per als pisos que s’incorporin a la Borsa de Lloguer i estiguin arrendats tres mesos Sergi Peralta Moreno La congelació de les ordenances fiscals de Reus serà la tònica general per al 2027. L’Ajuntament de Reus mantindrà les bonificacions que ha introduït en el present mandat municipal, però amb novetats destinades, sobretot, a afavorir l’accés a l’habitatge. La principal serà la introducció d’un descompte del 50% de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per intentar reduir els pisos buits que hi ha a la ciutat. També s’ampliaran els beneficis fiscals cap als domicilis gestionats per entitats socials i destinats a lloguer de persones en situació de vulnerabilitat, així com als que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya posi en disposició del consistori. Així mateix, s’aplicarà l’estalvi de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres de forma immediata i provisional si se sol·licita en el moment de presentar l’autoliquidació. En l’actualitat, als pisos buits se’ls aplica un recàrrec del 50%. «No el traurem, perquè el que volem és penalitzar que un habitatge estigui buit, però sí que premiarem aquells propietaris que ens el cedeixi», detalla el regidor d’Hisenda, Manel Muñoz. Serà amb una bonificació del 50% de l’IBI, en els casos que hagin figurat en el registre fiscal d’ha-

L’apunt

Les bonificacions tenen un impacte de 5,1 MEUR l’any L’impacte econòmic de les bonificacions fiscals s’ha disparat des de l’inici del mandat. Si el 2023 representaven poc més de 3 milions d’euros, aquest 2026 —fins al setembre— ja signifiquen 3,7 milions. En tot el 2025, van suposar un estalvi per als beneficiaris de 5,1 milions. «Volem que hi hagi aquest criteri de justícia social, de capacitat econòmica i de beneficiar quirúrgicament aquell que necessita ser ajudat», valora Muñoz.

La nau de l’avinguda del Carrilet, 16, anirà a terra per permetre alçar-hi una promoció d’habitatges de protecció. Diari Més

El consistori introduirà bonificacions de l’IBI i l’ICIO per promoure l’accés a l’habitatge bitatges desocupats corresponent als dos exercicis anteriors i s’incorporin a la Borsa d’Habitatges de Llo-

guer, a més d’haver estat arrendats un mínim de 3 mesos durant l’últim any. D’aquesta manera, la propietat no només evitarà la sanció, sinó que tindrà una família al pis i gaudirà d’una rebaixa del tribut. A més, s’amplia la bonificació de lloguer social als pisos gestionats per entitats socials i destinats a persones en situació de vulnerabilitat

amb recursos econòmics limitats, així com als domicilis que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya posi a disposició de l’Ajuntament. En aquests escenaris, se’ls aplicarà una bonificació de l’IBI del 50% quan hagin estat arrendats entre 6 i 11 mesos de l’exercici anterior, i del 70% si ho han estat més d’11 mesos. La tercera novetat va vinculada

amb l’ICIO. Com a mesura per incentivar la construcció d’habitatges o la seva reforma, si se sol·licita el descompte abans o al moment de presentar l’autoliquidació provisional, aquest s’aplicarà immediatament i serà revisat amb posterioritat, per assegurar-se que l’empresa o persona interessades compleixen amb els condicionants que han tramès. En l’actualitat, primer es revisa l’expedient, de forma que la bonificació, a vegades, s’atorga quan ja han acabat les obres al terreny.

Impacte econòmic de les bonificacions Concepte

Les dades de 2026 corresponen només als nou primers mesos de l’any

2023 Impacte econòmic (€)

2024 Impacte econòmic (€)

2025 Impacte econòmic (€)

2026 Impacte econòmic (€)

Impost sobre Béns Immobles Impost sobre Vehicles Tracció Mecànica Impost sobre Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana Impost sobre Activitats Econòmiques Impost sobre construccions, instal·lacions i obres Preu públic recollida residus Taxa recollida i eliminació escombraries / Reducció aportacions deixalleries Taxa activitats Total beneficis fiscals

1.986.686,02 € 547.748,27 € 272.406,18 € 179.857,09 € 35.906,92 € 17.883,98 € 0,00 € 52.092,07 € 3.092.580,53 €

2.573.581,69 € 381.703,98 € 435.567,80 € 224.341,59 € 519.568,78 € 22.622,44 € 0,00 € 88.354,63 € 4.245.740,91 €

3.838.550,19 € 413.845,29 € 228.780,52 € 213.041,98 € 350.009,18 € 14.922,84 € 0,00 € 82.038,52 € 5.141.188,52 €

2.500.422,16 € 473.745,13 € 228.309,77 € 205.278,30 € 142.571,95 € 11.589,31 € 36.239,40 € 53.677,74 € 3.651.833,76 €

8 dilluns 19 d’ octubre de 2026

El Consell Comarcal adjudica la remodelació dels digestors Medi Ambient l L’objectiu és millorar el Centre Comarcal de Gestió de Residus del Baix Camp L’apunt

Sergi Peralta / Miquel Llaberia El plenari del Consell Comarcal del Baix Camp (CCBC) ha aprovat adjudicar el contracte per al subministrament i la instal·lació d’equips i sistemes per a la remodelació i la posada a punt dels tres digestors de la planta de digestió anaeròbia per al tractament de bioresidus —fracció orgànica— del Centre Comarcal de Gestió de Residus del Baix Camp, a Botarell. El termini d’execució de l’encàrrec serà de 10 mesos, per un import de 4,3 milions d’euros (més IVA), que compta amb finançament per part de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). L’empresa Kanadevia Inova AG serà la responsable de portar-lo a cap. La garantia serà de 24 mesos, una millora respecte dels requisits originals. D’aquesta manera, s’arriba a la recta final d’un calvari que va posar en qüestió la continuïtat de la planta gestionada per Secomsa. Va ser a la darreria del 2025 que el contracte original per efectuar les reformes va quedar desert, ja que només una empresa va presentar-se al concurs públic, però va entregar la proposta

Bombers treballen en un incendi de restes vegetals Els Bombers de la Generalitat han estat treballant els últims dies en l’incendi d’una pila de restes vegetals que es va originar l’11 d’octubre a la deixalleria de Botarell i que va mobilitzar set dotacions. Tot apuntaria que el foc va iniciar per autocombustió en la campa d’acumulació del vegetal, coincidint amb la presència d’un paper o plàstic en un punt més calent. Fotografia de la planta de tractament de residus de Secomsa a Botarell. Gerard Martí

L’encàrrec és per 4,3 milions d’euros i s’haurà de completar en deu mesos fora de termini. La situació va provocar que es plantegessin dubtes sobre el finançament, atès que no es complirien els terminis exigits

per rebre la part de l’ARC. El govern comarcal defensava que era un projecte «imprescindible» per mantenir el funcionament de les instal·lacions i, tot i les reticències de l’oposició i les observacions de secretaria i intervenció, va reprendre el procediment per intentar la contractació, confiant en les paraules de l’ARC, que argumentava que entenia la situació i que no caldria

patir. Finalment, l’Agència de Residus de Catalunya va comprometre’s a garantir l’import. El ple del Consell Comarcal va autoritzar l’adjudicació amb els vots favorables de l’equip de govern — ERC, Junts i PSC—, Ara, CUP i Nou Moviment Ciutadà. La consellera comarcal de la CUP, Mònica Pàmies, va justificar la seva postura dient que «es tracta d’invertir en la millo-

ra del funcionament i l’eficiència i eficàcia del servei, i acaba repercutint també en la ciutadania». Vox i PP van abstenir-se. Els digestors anaerobis serveixen per generar biogàs a la planta mecanobiològica de Secomsa. Els actuals estan en funcionament des del 2009. La seva tasca seria «essencial». «Sense aquest projecte, no podem assegurar que la planta continuï», asseguraven mesos enrere el president del CCBC, Joan Josep Garcia, i el president de Secomsa, Ernest Roigé. Les obres han de millorar la gestió dels residus i, també, facilitar futurs treballs de manteniment. Així mateix, la intervenció als digestors és l’última de les actuacions corresponents a un paquet d’inversions de l’Agència de Residus de Catalunya de 20,5 milions d’euros per millorar les infraestructures de gestió de residus. El pressupost del CCBC En la mateixa sessió, de caràcter extraordinari, el ple del Consell Comarcal del Baix Camp va aprovar definitivament el pressupost del 2026, amb la desestimació de les al·legacions presentades pel PP. Els comptes van prosperar amb el vistiplau de l’equip de govern, l’abstenció de la majoria dels grups de l’oposició i la negativa del PP. També es va donar llum verda al compte general de l’exercici 2025 i, inicialment, a l’ordenança reguladora de les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari per la prestació dels serveis de gestió de residus municipals per al 2027.

Recasens exposa la seva visió per al «Reus que ve»: cens de pisos buits i Ronda Nord Política Municipal l El candidat a l’alcaldia d’ERC descriu una primera mirada del seu projecte per a les eleccions municipals Diari Més El candidat d’ERC a les eleccions municipals, Daniel Recasens, va exposar dissabte que el creixement de la ciutat «ha d’anar acompanyat d’habitatge assequible, serveis, equipaments i infraestructures de qualitat». En l’acte El Reus que ve, dut a terme al Centre Cívic Gregal, va compartir una primera mirada del projecte de ciutat que vol liderar de cara al 2027, amb l’habitatge, la

neteja i la seguretat ciutadana entre les prioritats «per millorar el benestar de les persones». El van acompanyar Meritxell Barberà, secretària d’organització d’ERC Reus, i Nabil Ait Hamou, del Jovent Republicà. «Els accessos, els equipaments i els serveis no poden arribar cinc anys tard: han de formar part del projecte des del primer dia», va afirmar Recasens. «Fer avançar Reus exigeix saber prioritzar, negociar, posar recursos, decidir calendaris

Daniel Recasens, durant el transcurs de l’acte celebrat dissabte al Centre Cívic Gregal. Cedida

i comprovar que les coses es compleixen», va afegir. L’alcaldable va mencionar idees com elaborar un cens d’immobles buits, avançar en el traçat de la Ronda Nord i millorar la connectivitat

entre el barri Gaudí, la Boca de la Mina, l’estació de tren i el passeig de Mata, a més d’actualitzar l’estudi d’un aparcament soterrat en aquest últim indret. També va emfatitzar que cal «més control» del compli-

ment del contracte de recollida de residus i una «revisió de la seva adequació al Reus actual», així com va proposar, en matèria de seguretat, impulsar «referents de convivència nocturna».

9 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Cultura l La 29a edició del Festival COS mostra com el moviment i el teatre gestual també serveixen per transmetre missatges

Ganyotes i contorsions com a forma d’expressió

om un Ícar modern, Tom seu cos. Va caure, va estirar-se, va Weksler va irrompre a es- saltar, va rodolar, va purgar els seus cena. Temorós, s’ocultava sentiments i emocions. I en buidar darrere una columna, ab- el contingut del seu cabàs —fulles sort en la idea de no ser vist. Mala de tardor—, va tornar a la infansort va ser quan la pesant bossa que tesa, amb els peus banyats en la carregava va caure. El terrabastall tendresa, oblidant preocupacions va provocar que tots els ulls se cen- i gaudint del moment. The falling tressin en ell. I en descobrir-lo, la man explorava el vincle entre la caisorpresa va ser generalitzada. Era guda —física i mental—, la pèrdua i una figura masculina, amb els ulls la memòria col·lectiva. Emular l’Ícar amagats per unes ulleres de sol i l’havia portat a ser qui no era. unes descomunals ales cobrint-li el L’espectacle, de la companyia dors. L’artista va esmunyir-se entre Wonderground, va ser només un el públic, avançant pel laberint de exemple de la dotzena de reprecames, encara que més fàcil hauria sentacions que s’han vist aquest estat deixar les files de cadires a un cap de setmana en diferents punts costat i no intentar obrirde la ciutat. El Festival se camí a la força. Va ser COS va portar a places, en el moment que les teatres i sales obres que plomes van descendir tenen en el moviment a terra i el seu rostre va i el teatre gestual el seu quedar al descobert que llenguatge. Les paraules el ballarí va ser lliure. no sempre són necessàEls moviments erràtics ries per transmetre un van quedar en el passat i, missatge o fer-se entenara, era ell qui tenia dre. A vegades, les Sergi Peralta Moreno ple control sobre el ganyotes, els ulls, les

El Festival COS ha tingut lloc aquest cap de setmana en diferents llocs de la ciutat, com Cal Massó. Gerard Martí

Alternativa Cal Massó va permetre gaudir de ‘The falling man’ malgrat la pluja mans o el tors són capaços de transmetre i arribar al fons del cor. La 29a edició del Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual de Reus ha tingut com a escenaris les places del Mercadal i del Baluard, el Teatre Bartrina, Cal Massó —activat com a alternativa d’emergència per refugiar-se de la pluja— i, com a novetat, la Sala Santa Llúcia.

Les propostes es caracteritzaven pel domini corporal. Gerard Martí

La cinquena jornada Woman in Tech reivindica el talent femení al sector TIC com a factor de competitivitat Tecnologia l Trencar estereotips de gènere i donar visibilitat a les dones que ja lideren equips, projectes i empreses és clau per avançar cap a un sector tecnològic més divers i competitiu. Aquesta va ser una de les idees centrals de la cinquena edició de la Woman in Tech, jornada impulsada pel Clúster TIC Catalunya Sud que divendres va reunir més de 170 persones al foyer Marià Fortuny de firaReus, amb

l'objectiu de reflexionar sobre el talent femení i les oportunitats de creixement professional en l'àmbit tecnològic. La vetllada va posar l'accent en el talent femení com un factor clau per a la competitivitat de les empreses. Així, en un context de transformació digital accelerada, la capacitat d'innovar i respondre als nous reptes requereix aprofitar tot el talent disponible i incorporar perspectives diverses. En aquest

sentit, es va apuntar al paper essencial de les empreses per contribuir a donar visibilitat a les dones que treballen en àmbits tecnològics, lideren equips i assumeixen responsabilitats diverses. Tot plegat, per mostrar la diversitat de trajectòries possibles i ampliar les expectatives professionals de les noves generacions. L'acte va comptar amb la presència de personalitats com Jordina Torrents i Raquel Pont. l Diari Més

Fotografia de la trobada celebrada al foyer Marià Fortuny de firaReus. Cedida/Alba Mariné

dilluns 19 d’ octubre de 2026

Dia Mundial contra el Càncer de Mama 2026 Prevenció, detecció precoç i suport, les claus

Diari Més

ada 19 d’octubre, el Dia Mundial contra el Càncer de Mama ens recorda la importància

de la prevenció, la detecció precoç i el suport a les persones afectades. El Camp de Tarragona s’uneix per donar visibilitat a aquesta realitat, impulsar la recerca i acompanyar les

dones i les seves famílies, amb entitats com l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, que segueix al costat de qui ho necessita, perquè ningú no afronti aquesta lluita en solitud.

El llaç rosa és el símbol internacional per commemorar aquest dia. Pexels

TRIBUNA

quest 19 d’octubre, Dia Mundial contra el Càncer de Mama, volem recordar que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona, una història i unes necessitats que no sempre són les mateixes. Per això, des de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona reivindiquem una atenció més humana i integral, que posi les dones al centre i les acompanyi abans, durant i després del tractament. El càncer de mama és el segon tumor amb més incidència a Espanya i es preveu que aquest 2026 es diagnostiquin més de 38.000 nous casos. Però les xifres, tot i ser necessàries per entendre la dimensió del problema, no expliquen tot el que implica conviure amb la malaltia. No parlen de la incertesa, de la por a una recaiguda, dels canvis en la imatge corporal, de la pèrdua d’autoestima, de l’impacte en les relacions amb la parella, dels quilometres fets per

Càncer de mama: el repte de cuidar millor rebre tractament, de continuar pensant més en els altres que en tu mateixa, de l’impacte socio-laboral, de no saber si podràs tornar a la feina, de les dificultats per reprendre la vida quotidiana ni de l’impacte en la família, la feina i les relacions personals. A l’Associació Contra el Càncer a Tarragona coneixem de prop aquesta realitat. Durant el 2025, des de l’Associació vam atendre prop de 700 persones afectades pel càncer de mama, oferint-los suport i recursos gratuïts adaptats a les seves necessitats. Perquè l’atenció oncològica no s’acaba quan finalitza el tractament mèdic. Sovint, és aleshores quan apareixen noves preguntes, quan cal afrontar les seqüeles físiques i emocionals o quan recuperar la normalitat es converteix en un repte. Sentir-se cuidada més enllà de l’hospital, disposar d’informació clara i rigorosa per comprendre què està passant i

Fede Adán President de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona

poder participar en les decisions sobre la pròpia salut són necessitats essencials. També ho és trobar professionals amb temps per escoltar i espais acollidors on compartir dubtes i preocupacions. Aquesta mirada és especialment important en un territori com el nostre, amb municipis i realitats molt diverses. Hem de continuar treba-

llant perquè l’accés a la informació, als programes de detecció precoç i als recursos d’acompanyament no depengui del lloc on es viu ni de les circumstàncies personals o familiars. L’equitat també vol dir apropar els serveis a les persones i garantir que ningú hagi d’afrontar en solitud les dificultats que comporta la malaltia. Per això, fem una crida a les institucions, als i les professionals sanitàries, a les empreses i al conjunt de la ciutadania perquè el compromís amb les persones amb càncer de mama es mantingui durant tot l’any. Necessitem una atenció que contempli totes les dimensions de la malaltia, un impuls continuat a la investigació i una xarxa de suport que doni resposta a les necessitats reals de les pacients i les seves famílies. Des de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona continuarem treballant per escoltar les persones afectades, donar veu a les seves ex-

periències i transformar aquesta escolta en recursos i acompanyament. Perquè reconèixer les necessitats és el primer pas, però el compromís real consisteix a actuar per donar-hi resposta. Aquest 19 d’octubre, i cada dia de l’any, reivindiquem una atenció que no es limiti a tractar la malaltia, sinó que tingui cura de qui la pateix, directa o indirectament. Aquest 19 d’octubre, i cada dia de l’any, hem de tenir el repte de cuidar millor: posar les persones en el centr, comprendre, escoltar i garantir que se sentin acompanyades en totes les etapes de la malaltia. En aquest sentit, des de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, treballem per avançar cap a una atenció més humana, propera i equitativa, que acompanyi les persones abans, durant i després del tractament: perquè el càncer de mama i les necessitats de les persones que el pateixen, ens el prenem a pit.

Dia Mundial contra el Càncer de Mama 2026

dilluns 19 d’ octubre de 2026

NOVA EDICIÓ DEL MUSICAL SOLIDARI

Tarragona ja es prepara per al Mamapop Disco Remember més solidari Se celebrarà el 14 de novembre al Palau Firal en favor de la lluita contra el càncer de mama

Diari Més

arragona ja escalfa motors per a una nova edició del Mamapop Disco Remember, el concert solidari que aquest any arribarà a la ciutat el dissabte 14 de novembre. A poc més d’un mes de l’espectacle, personalitats del territori han participat en el vídeo promocional de l’esdeveniment interpretant una versió en català del mític ‘Celebration’ de Kool & the Gang. Entre els participants hi ha l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; la consellera de Cultura, Sandra Ramos; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el periodista Xavier Grasset; els actors Oriol Grau i Toni Albà; i la cantant

Mariona Escoda. També hi apareiImatge d’arxiu de l’edició 2025 del Mamapop. Diari Més xen els jugadors del Nàstic de TarraL’espectacle mantindrà l’essència tinaran íntegrament a l’Institut de dació La Caixa, Port de Tarragona, gona Àlex Almansa i Oriol Subirats, així com representants de l’Associ- del Mamapop amb música en direc- Recerca Biomèdica Catalunya Sud Factor Energia i Rotary Club Tarraació Dones de la Casa del Mar, Cai- te i una gran posada en escena, amb (IRB CatSud). gona, així com amb la col·laboració Mamapop col·labora amb la re- de l’Ajuntament de Tarragona, el xaBank Tarragona i el Rotary Club una trentena de professionals sobre l’escenari. El concert tindrà un únic cerca en càncer de mama a Tarra- Palau Firal i de Congressos i la DipuTarragona. passi a Tarragona, a gona des de 2023 i aquesta serà la tació de Tarragona. El Mamapop Disco Reles 20 h del 14 de no- quarta edició del projecte a la ciumember proposarà un Després de l’estrena a TarragoEl musical recorregut per grans èxits vembre, al Palau Firal tat. Durant aquests anys, el finança- na, el Mamapop Disco Remember comptarà amb i de Congressos. de la música disco i pop ment aportat ha permès impulsar, continuarà la seva gira amb cinc de diferents generacions. els grans èxits de Tota la recaptació, juntament amb l’IRB CatSud, una concerts més a Lleida, previstos El repertori inclourà te- la música disco i destinada a la inves- Beca de Recerca Predoctoral dedi- entre finals de novembre i el mes de gener. mes de Boney M, Kool & pop de diferents tigació cada al càncer de mama. The Gang, Earth, Wind & Com en les anLes entrades ja estan a la venda a generacions Fire, Chic, Madonna, The teriors edicions, el través del web de Mamapop i també Jacksons, Wham!, Cyndi principal objectiu del presencialment a Farma Tarraco, al Lauper, George Michael, A-ha, Kylie Mamapop serà recaptar fons per a carrer de Pere Martell, 5. Minogue, Lionel Richie, Diana Ross la investigació del càncer de mama. Aquesta edició compta amb el i Jennifer Rush, entre altres artistes. Tots els beneficis del concert es des- suport de Fundación Repsol, Fun-

INICIATIVA SOLIDÀRIA

Clínica Regeneric impulsa una nova edició de ‘Llavis Solidaris’ amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer La campanya celebra la seva segona edició coincidint amb el Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama

Diari Més

línica Regeneric posa en marxa una nova edició de «Labios Solidarios», una iniciativa que es desenvoluparà durant tot aquest mes d’octubre, coincidint amb el Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama, i que torna a unir medicina estètica i compromís social. Després de l’experiència de la primera edició, la clínica dona continuïtat a aquesta campanya, que permet als pacients participar activament en una iniciativa solidària. Part de la recaptació obtinguda amb «Labios Solidarios» es destinarà a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a Tarragona, contribuint a la tasca de

l’entitat en la prevenció, la sensibilització, l’atenció i la investigació del càncer.

Compromís social

Amb «Labios Solidarios», Clínica Regeneric vol consolidar una manera d’entendre la medicina estètica que incorpora el compromís amb les persones i amb el seu entorn. «Creiem en una medicina estètica que, a més de tenir cura de les persones, sigui capaç de contribuir positivament al seu entorn. ‘Labios Solidarios’ neix precisament d’aquesta manera d’entendre la medicina», assenyala la Dra. Soledad Medina, directora mèdica de Clínica Regeneric. La Dra. Medina destaca també el

valor de donar continuïtat a iniciatives que impliquen els mateixos pacients: «La resposta que vam rebre l’any passat ens va animar a continuar. Aquest any, a més, ‘Labios Solidarios’ adquireix una dimensió especial en formar part del compromís establert amb l’AECC a Tarragona». El conveni entre Clínica Regeneric i l’AECC a Tarragona estableix un

marc de col·laboració per impulsar iniciatives conjuntes de prevenció, sensibilització i promoció de la salut, així com accions de caràcter social i solidari. Amb aquesta nova edició, Clínica Regeneric reafirma el seu compromís amb una medicina estètica que combina excel·lència mèdica, cura de les persones i responsabilitat social.

12 dilluns 19 d’ octubre de 2026

El Parc de Bombers de Cambrils duplicarà el seu personal amb l’ampliació del 2027 Seguretat l El recinte esdevindrà el Centre Logístic de referència de Tarragona amb una inversió prevista de 392.000 euros Adam Díaz Garriga El Parc de Bombers de Cambrils serà la referència logística del Camp de Tarragona a partir del 2027. La proposta del Departament d’Interior i Seguretat de la Generalitat de Catalunya està en avaluació després de començar el període d’exposició pública a principis de setembre. L’objectiu del Govern és ampliar les instal·lacions actuals del parc i del Centre Logístic de la Regió d’Emergències de Tarragona per reforçar la província amb més personal i afavorir la rapidesa en les actuacions. El pressupost plantejat ascendirà a 392.485 euros i s’espera que les obres durin sis mesos. La intenció, segons s’especifica des de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, és que posin en marxa després de l’1 de gener de l’any vinent o poc després. L’ampliació suposarà la incorporació del dispositiu INDIA (personal d’infermeria del Grup Operatiu de Suport) i dotar de més equipaments al recinte. Amb les noves instal·lacions, el personal de torns de guàrdia preveu augmentar de quatre a set persones, mentre la dotació màxima de professionals es duplicarà i podria passar de 26 a 57. En aquest sentit, els llits arribaran a la dotzena, dos més respecte

de lots i despatxos. En àmbit logístic, s’haurà d’incorporar un nou magatzem i zones de reunió on actualment hi ha uns serveis. També es planteja la reforma de la zona de recepció existent. En total, l’ampliació del parc serà de 26,35 metres quadrats, mentre la renovació del Centre Logístic comportarà incrementar els equipaments en 171,70 m2.

Imatge aèria de l’actual Parc de Bombers de Cambrils. Departament d’Interior i Seguretat de la Generalitat

El projecte preveu l’ampliació del gimnàs i nous vestidors dividits per gènere a les zones de descans actuals. Per altra banda, el projecte respon una de les principals reclamacions de

les dones que actuen com a professionals a Cambrils. A principis del 2026, bomberes del municipi van reclamar unes instal·lacions pròpies «dignes» amb vestidors femenins adaptats, ja que el parc actual només disposa d’un espai únic per a tots els professionals. Ara, des del Govern es preveu que part dels equipaments acullin vestidors per a

homes i dones amb armariets i dutxes individuals. Part de les millores també se centraran en el gimnàs, que es desplaçarà a la terrassa existent a la primera planta per tal d’augmentar el seu l’espai actual i el dels dormitoris. En la zona superior, a més, s’actuarà amb la creació d’una nova zona de detecció de gasos, revisió

Reivindicació L’ampliació del futur Centre Logístic està contemplada dins el Pla Bombers 2030, que analitza la necessitat de posar solució a les demandes de serveis crítics d’emergències per millorar la seva eficiència i autonomia. Per assolir aquests propòsits, des del Departament d’Interior i Seguretat també es fa incís en què «seria coherent traslladar completament a Cambrils» els serveis de neteja i comprovació de màscares per a la Regió d’Emergències de Tarragona (RET) i de les Terres de l’Ebre (RETE), que actualment es realitzen a Reus. Els canvis comportarien també la creació d’espais per a la recàrrega d’ampolles, neteja d’equips de protecció (EPIS) i tallers per a reparacions. Les millores hauran de posar fi a anys de reivindicacions per part dels bombers de Cambrils.

Josep Maria Riba abandona la carrera per ser alcaldable de Junts a Cambrils a causa de «discrepàncies» Política l El candidat a alcaldable de Junts per Cambrils haurà d’esperar després que Josep Maria Riba anunciés que abandonava la carrera per ser el principal candidat. El cambrilenc va explicar a través d’un comunicat que la decisió ha estat provocada a causa de «discrepàncies sorgides amb la direcció territorial», les quals han generat «una situació que incompatible amb les condicions necessàries per con-

tinuar aquest projecte». El passat mes de juliol, el nom de Riba va ser la sorpresa a la localitat després que l’exportaveu juntaire, Enric Daza, comuniqués que deixava la formació. Poc després d’un mes, Teresa Recasens, regidora amb una llarga trajectòria al grup municipal de Junts, va expressar oficialment la seva voluntat de presentar-se també com a candidata. L’alcaldable s’havia de decidir

el passat 17 de setembre en una assemblea conjunta, però un «error de forma», pel qual el Comitè Local de Junts va disculpar-se, va endarrerir el procés. D’altra banda, segons afirma el mitjà Revista Cambrils, ara Recasens no les tindria totes per ser escollida com alcaldable i des del Comitè Local es valoren altres opcions reconegudes dins el panorama polític cambrilenc dels últims anys. l ADG

Josep Maria Riba va presentar-se el passat mes de juliol. Cedida

13 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Calafell impulsa un nou barri amb 500 pisos, 250 dels quals seran protegits Urbanisme l El projecte inclou habitatges lliures i protegits, zones verdes, comerços i serveis entre Calafell i Segur de Calafell El pla reserva 20.000 m² de zones verdes públiques i 20.000 de jardins privats

Diari Més L’Ajuntament de Calafell ha aprovat en ple iniciar els tràmits urbanístics per desenvolupar un nou sector residencial al Turó dels Sants, entre Calafell i Segur de Calafell. El projecte preveu construir 500 habitatges, 250 dels quals seran de protecció oficial i els altres 250, de règim lliure. A aquesta previsió s’hi afegeixen una cinquantena d’habitatges procedents del sector de l’antiga discoteca Louie Vega, on es projecta un hotel. L’actuació vol ampliar l’oferta de pisos assequibles i facilitar l’accés a l’habitatge a les persones amb dificultats per entrar al mercat lliure. Una part de l’habitatge protegit se situarà al solar de l’antic hotel Segur, a l’entrada del nucli de Segur, on el consistori calcula que podrà promoure prop d’un centenar de pisos de lloguer assequible, seguint un model semblant al de la promoció inaugurada recentment al carrer Priorat. La proposta recupera l’estratègia del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) del 2011, que va concentrar el creixement en un es-

pai cèntric i ben connectat entre els dos nuclis, mentre protegia més de 100 hectàrees de muntanya al nord de Segur com a zona verda. Aquell planejament ja preveia convertir la C-31 en una rambla urbana, construir un hotel i un Palau de Con-

gressos als terrenys de Louie Vega i aixecar 500 habitatges amb un 40 % de protecció pública. Ara es manté el nombre d’habitatges del Turó dels Sants, però s’eleva al 50 % la proporció de pisos protegits. L’alcalde, Ramon Ferré, ha explicat

Ocupació l El procés de selecció inclou una prova teòrica, una de pràctica i una entrevista

L’Ajuntament del Morell ha obert un nou procés selectiu per constituir una borsa de treball de peons de la brigada municipal, amb l’objectiu de cobrir substitucions i altres necessitats temporals del servei. La

A2 de català o superior. No s’exigeix cap titulació acadèmica específica, tot i que les persones aspirants hauran de complir la resta de requisits recollits a les bases del procés. La selecció es farà mitjançant el sistema de concurs oposició lliure, que inclourà una prova teòrica, una de pràctica i una entrevista. La taxa per drets d’examen és de 20 euros, però les persones en situació d’atur i les que tinguin una discapacitat n’estan exemptes. Amb la sol·licitud cal presentar el DNI o passaport, el currículum, el document que acrediti el nivell de català i, si escau, els

justificants dels mèrits al·legats. També s’ha d’adjuntar el comprovant del pagament de la taxa o de l’exempció corresponent. El termini per presentar candidatures finalitza el dimecres 11 de novembre, inclòs. Les inscripcions es poden tramitar telemàticament, amb certificat digital, a través de la Seu electrònica de l’Ajuntament del Morell, o presencialment al registre general del consistori. Les bases completes i la resta d’informació sobre la convocatòria es poden consultar a la Seu electrònica i a l’apartat de processos selectius del web municipal.

Recreació digital dels edificis previstos al nou sector residencial del Turó dels Sants, a Calafell. Ajuntament de Calafell

El Morell obre una borsa de treball de peons per a la brigada municipal Diari Més

que la finalitat és connectar Calafell i Segur, crear una nova centralitat i transformar un espai buit en un barri més accessible i habitable. També ha defensat que s’ha reduït el sostre residencial per evitar una concentració excessiva de cons-

truccions en aquest àmbit. A més dels habitatges, el nou sector incorporarà comerços de proximitat, serveis, equipaments i espais públics per impulsar l’activitat econòmica i la vida de barri. El projecte municipal reserva 20.000 metres quadrats de zones verdes públiques i 20.000 més de jardins privats, i conservarà la pineda existent. Per alliberar espai a peu de carrer i crear més espais verds oberts, es preveuen tres edificis de sis plantes i tres més d’onze, més alts dels habituals a Calafell. Segons l’alcalde, Ramon Ferré, aquesta disposició és el principal canvi respecte del POUM de l’any 2011 i evitarà l’efecte pantalla de les edificacions allargades previstes inicialment. El consistori vol crear un barri que combini habitatge protegit i lliure, comerç i zones verdes, i millori la connexió entre Calafell i Segur de Calafell.

borsa tindrà una vigència de dos anys i permetrà disposar de personal per dur a terme tasques de construcció, reparació, conservació i manteniment de la via pública i dels equipaments municipals. Les persones contractades també podran fer feines de pintura i neteja,

així com col·laborar en el muntatge i desmuntatge de les infraestructures necessàries per a actes i esdeveniments, entre altres funcions pròpies del servei. Per participar en la convocatòria cal tenir 18 anys complerts, no haver assolit l’edat de jubilació forçosa i acreditar un nivell

14 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Un nou Kanpai al Camp deixa 15 detinguts i 646 identificats Seguretat l L’operatiu registra deu arrestats a Reus, quatre al Vendrell, un a Valls i cap a Tarragona Diari Més El dispositiu Kanpai contra la multireincidència desplegat al Camp de Tarragona ha acabat amb 15 detinguts i 646 persones identificades a Tarragona, Reus, el Vendrell i Valls, segons ha pogut saber el Diari Més. Reus concentra deu arrestos, el Vendrell quatre i Valls un, mentre que a Tarragona ciutat no hi ha hagut detencions. A la capital, els Mossos d’Esquadra han identificat 257 persones, que acumulen 933 antecedents policials, i han aixecat quinze actes administratives: onze per tinença de drogues i quatre per armes blanques. També s’ha investigat penalment una persona per conduir sense permís. El dispositiu de seguretat es va desenvolupar entre les dues de la tarda de divendres i les quatre de la matinada de dissabte, amb controls en punts de mobilitat i espais de gran concentració de persones. L’operació forma part d’un desplegament simultani a tot Catalunya per actuar contra la delinqüència multireincident. A Reus, s’han practicat deu detencions en total: quatre per presumptes delictes contra la salut pú-

Fotografia d’arxiu de controls de trànsit en un operatiu Kanpai al Camp de Tarragona dut a terme el mes d’agost. Mossos d’Esquadra

blica, tres per falsedat documental, dues per requeriments pendents i una per un delicte contra la seguretat viària. A més, una altra persona ha estat denunciada penalment per un delicte de trànsit. Els agents han identificat 201 persones, amb 715 antecedents, i han tramitat dotze actes per drogues i dues per armes blanques. La Policia Nacional ha

citat dues persones per fer comprovacions i la Guàrdia Urbana ha interposat 39 denúncies de trànsit. Al Vendrell, el dispositiu ha acabat amb quatre detinguts: un per un presumpte delicte contra la salut pública, dos per requeriments pendents i un per qüestions d’estrangeria. També s’han denunciat penalment dues persones per de-

lictes contra la seguretat viària i un establiment per tenir una connexió elèctrica irregular. S’hi han identificat 132 persones, que sumen 110 antecedents, i s’han aixecat catorze actes per drogues, quatre per armes blanques i una per desobediència. A Valls, l’únic detingut està relacionat amb un presumpte cas de maltractaments en l’àmbit de la llar. Hi

Les persones que s’han identificat als quatre municipis acumulen 1.860 antecedents ha hagut també un investigat per un delicte contra la seguretat viària, quatre actes per drogues i una per arma blanca. Els agents hi han identificat 56 persones, amb un total de 102 antecedents policials. Al conjunt de Catalunya, l’operatiu s’ha saldat amb 107 detinguts i 23 investigats, segons han informat els Mossos. En total, s’han identificat 3.964 persones, amb prop de 10.500 antecedents, i s’han imposat 66 denúncies de trànsit i 158 al transport públic. El dispositiu ha mobilitzat uns 1.300 agents dels Mossos, policies locals, Guàrdia Urbana, Guàrdia Civil i Policia Nacional, entre altres cossos. S’ha desplegat a Barcelona i diversos municipis de l’àrea metropolitana barcelonina, així com a Girona, Salt i Lleida. A la Ciutat Comtal, el balanç ha estat de 46 detinguts i sis investigats, amb sis arrestos per robatoris amb violència i sis per furts. A Lleida hi ha hagut tres detinguts i 281 persones identificades, que acumulen 1.230 antecedents. Entre els arrestats hi ha un home acusat de fer tocaments a dues noies en un local d’oci nocturn; els altres dos han estat detinguts per un furt i un requeriment. A la capital de Ponent també s’han tramitat quinze denúncies per drogues, sis per armes blanques i tres per desobediència.

Un tiroteig des d’un vehicle en marxa deixa una persona ferida al centre de Salou Successos l L’agressió es va produir divendres cap a un quart de nou del vespre, a prop de la plaça Europa Diari Més

La FiM Vila-seca 2027 tancarà aquest divendres la convocatòria musical Cultura l La FiM Vila-seca 2027 encara els últims dies de la convocatòria artística, que es tancarà aquest divendres, 23 d’octubre. La 23a edició de la Fira de música emergent i familiar, que tindrà lloc del 6 al 9 de maig de l'any vinent, busca projectes musicals emergents i espectacles de música familiar per a tots els públics. Es valoraran la qualitat artística, l’originalitat, la innovació i les propostes d’estrena, amb l’objectiu de donar més visibilitat a nous talents i afavorir el contacte amb professionals del sector. Les candidatures s’han de presentar mitjançant el formulari al web pro.fim.cat. Els projectes seleccionats es comunicaran abans de finals de febrer. l Diari Més / Gerard Martí

Una persona va resultar ferida per arma de foc divendres passat al vespre en un tiroteig al carrer del Prat d’en Carbó de Salou, a tocar de la plaça Europa. Els fets es van produir cap a un quart de nou del vespre, en plena via pública, quan els autors dels trets van disparar des d’un vehicle en marxa i van fugir després de ferir-la. Segons van informar els Mossos d’Esquadra, inicialment no es temia per la vida de la persona ferida. La poli-

cia catalana va obrir una investigació per aclarir les circumstàncies de l’agressió, determinar-ne les causes i identificar i localitzar els responsables dels trets. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar almenys dues ambulàncies, dues patrulles dels Mossos d’Esquadra i dos vehicles de la Policia Local de Salou, que van intervenir en l’operatiu d’emergència. El succés va tenir lloc en una zona cèntrica del municipi, molt a prop de la plaça Europa, i va mobilitzar diversos efectius policials i sanitaris.

15 dilluns 19 d’ octubre de 2026

La nova Mulassa d’Alcover fa els seus primers passos durant la Festa Major Cultura l Diverses entitats i artistes locals van impulsar la creació de la figura de manera artesanal i la van portar al carrer durant les celebracions Adam Díaz Garriga El concert als Pallaresos va esgotar les entrades en pocs dies. Francesc Sech Buera

Les havaneres del 1900 preparen els Pallaresos per a la Gran Festa Modernista Música l El recinte de la Casa Bofarull va rebre el grup Mar i Vent en un concert previ als actes de novembre Diari Més La Casa Bofarull va tornar a ser l’escenari el passat divendres del concert d’havaneres previ a la Gran Festa Modernista dels Pallaresos. L’actuació, a càrrec del grup barceloní Mar i Vent, va fer sonar clàssics de la música catalana dels anys 1900 al recinte modernista del segle XIV dissenyat per Josep Maria Jujol durant dues hores i, posteriorment, es va repartir rom cremat com mana la tradició. Centenars de persones van acudir al recinte i, abans de començar l’acte, es van presentar les primeres plaques realitzades dins la proposta Estirem el fil. Històries i noms de les nostres cases. Una iniciativa comunitària per recuperar la memòria històrica de les cases i famílies considerades més rellevants del poble dels Pallaresos per

part dels veïns. La cantada va servir per escalfar motors de cara a la Gran Festa Modernista del cap de setmana del 6 al 9 de novembre. L’esdeveniment s’inclou dins les VI Jornades Modernistes del Camp de Tarragona ‘Els Pallaresos 1900’, que continuaran aquesta setmana. El dimecres, dia 21 d’octubre, l’Església de Sant Salvador dels Pallaresos acollirà la conferència dirigida per la doctora Anna Serra, Gaudí i Jujol: fonaments espirituals compartits, a partir de les 19.00 h. Tres dies després, el dissabte 24, es portarà a terme la benedicció del mural els Pallaresos 1900, obra del pintor Carles Arola, a la plaça del Bon Viure. L’esdeveniment es farà en conjunt amb la II edició de les Jornades Gastronòmiques Ramón Rabasó. Els actes obriran la gana de per a la nova Gran Festa.

Alcover ja compta amb una Mulassa creada per les agrupacions locals per a les seves Festes Majors. L’entitat social La Bretxa, juntament amb diverses associacions i artistes locals del municipi, van estrenar la figura per fer-la ballar al carrer després de mesos de treball. La nova Mulassa d’Alcover va prendre forma gràcies a la col·laboració dels professionals de l’art vinculats al Casal Popular. Els Gegants van ser els encarregats d’acompanyar-la en la seva primera sortida, en la qual va tindre «una gran acceptació». «És una figura creada amb molta dedicació i estima», detallaven des de l’entitat. En total, cinc colles van participar en el seguici, que va continuar fins a l’Església Vella, escenari de l’acte de bateig. La música dels timbalers i grallers de l’EMMA va acompanyar el recorregut i va contribuir a donar ambient festiu a una jornada tan La Bretxa va ser l’entitat impulsora de la iniciativa. Cedida especial. bé feia referència a que els primers La cerimònia va comptar amb la Cinc colles del passos durant la Festa Major del participació de Dames i Vells, que seguici popular van 2026 són «només el començament van ser els encarregats de forma- acompanyar la bèstia d’un llarg camí ple de balls, festa i litzar el bateig de la Mulassa. Els durant el seu debut moments per compartir». D’aquesDiables, els Diablons i el Falcó tamta manera, Alcover se sumava enbé van acompanyar-la en aquest guany als municipis que estrenen moment tan significatiu. «Des de la Mulassa volem agrair a totes les nova figura», indicaven des de La elements del seguici popular, així com Torredembarra o la Canonja, persones que van assistir a la cele- Bretxa. L’organització de la Mulassa tam- també amb la seva Mulassa. bració i que van coler conèixer la

Un exemplar de tortuga marina torna al seu hàbitat des de la platja de l’Almadrava després d’un any de recuperació Fauna l La Nòrix, un exemplar de tortuga marina va retornar al seu hàbitat natural aquest cap de setmana després de més d’un any de recuperació. L’animal va ser trobat pels treballadors de la central nuclear de Vandellòs II el passat 26 d’abril del 2025 en la zona de captació d’aigua de mar. Segons L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), la Nòrix va ser detectada des de la sala de control i, posterior-

ment, va ser traslladada a les instal·lacions de la Fundació CRAM, a Barcelona. En aquell moment, l’exemplar de tortuga Caretta Caretta presentava símptomes de pneumònia. Durant el 2025, va evolucionar favorablement i les proves respiratòries dels últims mesos van determinar que estava preparada per tornar al Mediterrani. L’acte d’alliberament va comptar amb la participació de l’al-

caldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, el director general d’ANAV, Paulo Santos i el director de Vandellòs II, Antonio Martinavarro. ANAV i CRAM van portar a terme una jornada de sensibilització i conservació del medi marí. La situació de la Nòrix també va provocar la col·laboració entre les dues entitats per donar suport a l’assistència i la investigació de fauna marina. l Diari Més

Fotografia del moment de l’alliberació de la Nòrix el passat dissabte a l’Almadrava. ANAV

16 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Jornada 8

Nàstic

At. Madrileño

Nàstic. Gaizka Ayesa, Joseda, Nico Van Rijn, Ismael Athuman (Fran Gil, 46’), Manel Royo, Àlex Almansa (Víctor Villote, 90’), Marc Montalvo, Eugeni Valderrama, Meshak (Toni Gabarri, 74’), Carlos Segura (Prohens, 74’) i Sinan Bakis (Pere Marco, 66’).

Atlético Madrileño. Astralaga, Arnau Solà (Aznar, 64’), Javier Gil, Miguel Gil (Justo, 64’), Romeo Hueso, Castillo, García, Edgar Alcañiz (Muñoz, 81’), Domènech (Cuéllar, 81’), Kamate (Mota, 64’) i Cubo.

Gols. 1-0, Joseda (15’); 2-0, Carlos Segura (54’) i 2-1, Mota de penal (81’). Àrbitre. Millán Bárcenas Torres (La Rioja). Va mostrar la targeta groga als locals Van Rijn, Segura, Fran Gil i Villote i i als visitants Miguel Gil i Romeo Hueso. Incidències. Partit de la jornada 8 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 3.341 espectadors

Les dades: Primera RFEF Grup 2 Pts PJ PG PE PP GF GC DG

RESULTATS Jornada 8 Primera RFEF

1. Villarreal B

2. Real Zaragoza

Alcorcón-Huesca

1-1

3. Real Murcia

1-2

4. FC Cartagena

4 Águilas-UD Ibiza 8 Villarreal B-Teruel

2-0

5. Real Jaén

4 Algeciras-Hércules

2-0

6. Alcorcón

8 Real Madrid Castilla-Antequera

0-1

7. UD Ibiza

FC Cartagena-Europa

3-0

8. Hércules

9. Real Madrid Castilla

10. SD Huesca

2-1 1 GIMNÀSTIC-At.Madrileño UE Sant Andreu-J.Torremolinos 2-2 -1 Real Murcia-Real Zaragoza 0-0 2 Real Jaén-Rayo Majadahonda 1-0 0

11. GIMNÀSTIC

-1

12. Antequera

13. Algeciras

-2

14. Atlético Madrileño

15. UE Sant Andreu

-1

16. Europa

-8

17.Águilas

-6

PRÒXIMA JORNADA Europa-Real Zaragoza J.Torremolinos-Real Murcia Rayo Majadahonda-UE Sant Andreu Huesca-Antequera Teruel-Águilas Alcorcón-UD Ibiza Atlético Madrileño-Real Jaén

18. Teruel

-11

Villarreal B-FC Cartagena

19. Rayo Majadahonda

-4

Algeciras-Real Madrid Castilla

20. J. Torremolinos

-10

GIMNÀSTIC-Hércules

El Nàstic recupera el somriure a casa Futbol l Un autèntic golàs de Joseda i una diana de Carlos Segura van servir a l’equip per superar l’Atlético Madrileño i tallar la mala dinàmica

l Nàstic pot tornar a som- del grup. Un golàs de Joseda al pririure. Es treu mer temps i el segon de un pes de soCarlos Segura, servit per bre el conjunt un gran Marc Montalvo, grana després de sumar van valer per segellar la victòria contra l’Atun triomf que es va halético Madrileño i tallar ver de patir, després del la ratxa negativa de repenal en els darrers misultats. Els grana van nuts. saber controlar el partit La tornada al Nou Escontra un dels filitadi Costa Daurada als més perillosos Arnau Montreal Quesada va venir amb canvis

a l’onze. Xisco Campos va tornar a posar Gaizka Ayesa sota els pals i Nico Van Rijn va entrar de ple a la rereguarda, en detriment d’Amo. Ni un minut va trigar l’Atlético Madrileño en mostrar del que és capaç. Passada filtrada a l’esquena dels defenses i, per sort, Cubo desaprofita l’acció. Els de Fernando Torres van insistir posant velocitat a les jugades. I també polèmica. En una internada rival, Van Rijn va aparèi-

17 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Els jugadors del Nàstic celebrant el primer i el segon gol i, a baix, Almansa durant una acció del partit. Gerard Martí

Joseda Menargues va obrir la llauna amb un gol des del mig del camp

Montalvo va ser un dels jugadors més destacats i ell sol va generar el segon

xer per salvar la situació, però els madrilenys van reclamar penal. No deixaven revisar la jugada a l’àrbitre que ja es van situar al punt de penal, preparats per provocar una picabaralla. El resultat: no era pena màxima i això va encendre els ànims dels presents. El Nàstic ho intentava tímidament per l’esquerra, però el gol va arribar de la forma més inesperada. Pilota perduda al mig del camp, Athuman anava a refusar-la, però un atacant del Madrileño li va passar per sobre i tots dos van caure. L’esfèric va arribar botant a Joseda que, en veure Astralaga avançat, no s’ho va pensar i va efectuar una volea que va anar teledirigida cap al fons de la xarxa. Un autèntic golàs per sacsejar el partit. Eugeni Valderrama es va voler apuntar a la festa poc després. El tarragoní va provar el xut directe en una falta al vèrtex esquerre de l’àrea, però va sortir fora per poc.

tasca pendent de matar el partit. Els grana van entrar endollats al segon temps, amb la novetat del debut de Fran Gil. El Nàstic va pujar la identitat i va aconseguir sorprendre aviat gràcies al senyor Marc Montalvo i Antequera. El de Riudoms va pressionar i mossegar per convertir un contracop del Madrileño per un altre. El 8 li va pispar la pilota a Kamate i es va plantar a la frontal de l’àrea. Allà, com bon jan que és, va servir en safata el gol a Carlos Segura, que no va fallar. No sol fallar Segura i ja en porta tres gols de grana. L’equip es va animar i anar a buscar el tercer, amb un setge a la porteria del Madrileño inclòs, però aquest no va arribar. De fet, això és el Nàstic. Així que s’ha de patir. Almansa va pecar d’innocent i va provocar un penal que Mota va aprofitar per posar el 2-1. El partit tornava a agafar tensió, però aquesta vegada el Nàstic va estar a l’altura i va saber posar el llacet a la victòria.

El Madrileño va despertar i va començar a dur la batuta. Combinacions ràpides i contraatacs que van obligar a suar de valent a la defensa grana, amb un Manel Royo encertat per aturar Kamate per una banda i la resta dins de l’àrea. En atac, al Nàstic li faltava calma. És ja una tònica habitual de l’equip

que, amb pilota, té la necessitat de córrer massa i perdre la possessió per males decisions. Amb tot, va començar a fluir en atac i, fins i tot, va tenir la seva polèmica en una passada filtrada a Bakis. Era fora de joc, però Xisco Campos va demanar l’acció per reclamar penal. L’àrbitre va certificar l’orsai i els ‘challenges’

queden també com un compte pendent a millorar pels grana. Poc més va passar en una primera part amb molt moviment del Madrileño, però tampoc res per obligar a actuar a Ayesa. El Nàstic es va mostrar tranquil amb el resultat, però amb l’amenaça del filial madrileny, marxava al descans amb la

18 dilluns 19 d’ octubre de 2026

L’1x1 Jornada 8

2 Nàstic 1 At. Madrileño Gaizka Ayesa

José David Menagues

Nico Van Rijn

Ismael Athuman

Retornat

Pare

Cinturó

Substituït

El porter va recuperar el seu lloc a l’onze, però la veritat és que tampoc va tenir moments per lluir-se.

Va fer d’Astralaga el seu fill amb un golàs des del seu propi camp. Partit complet en defensa.

Va recuperar-se i, en tres dies, juga els 90 minuts del partit. Sosté l’equip i fa millors als seus companys de la defensa.

S’ha assentat en la titularitat, tot i que va haver de ser canviat al descans per problemes físics.

Manel Royo

Àlex Almansa

Marc Montalvo

Eugeni Valderrama

Gegant

Tapat

Clau

Entonat

Va ballar amb la més difícil i va sortir campió. Imperial per la banda i també en accions clau.

No li van deixar destacar en atac, però va fer molts esforços defensius. Va pecar de joventut en el penal.

Partidàs del migcampista. Estava a tot arreu i ell solet va generar l’acció que va acabar amb el 2-0.

Precís amb la pilota i també en els esforços, deixant-ho tot els 90 minuts sobre la gespa.

Babanzila Meshak

Carlos Segura

Sinan Bakis

Fran Gil

Desafinat

Definidor

Col·laborador

Debutant

Va anar de menys a més i es va mostrar alliberat amb el 2-0, però no va ser el seu millor dia.

Sembla el diccionari, quina manera d’encertar amb precisió en el moment clau de la jugada. Ja van tres gols.

Participatiu a l’hora de baixar i calmar les pilotes, tot i que no va rebre cap ocasió per marcar. Ha de millorar en la pressió.

El jove defensor va fer els seus primers passos amb el Nàstic i va quallar minuts molt seriosos.

L’entrenador

Xisco Campos Somrient

El tècnic va tornar a sacsejar la porteria i va introduir canvis defensius que van donar més solidesa a l’equip. Encertat en el plantejament inicial, però, de nou, una mica tard amb els canvis a la segona meitat, sembla ja marca de la casa.

Pere Marco Actiu Va córrer i va mostrar-se més participatiu que encertat en els darrers metres de la jugada. Li arribarà el gol.

Toni Gabarri Tranquil Va sortir en un moment caòtic, però va tenir sang freda amb la pilota i sense. Aprofita les oportunitats que té.

«L’equip ha fet molt bona feina. Els bons resultats el que generen és confiança» Futbol l El tècnic del Nàstic de moments puntuals han sortit bé i Tarragona, Xisco Campos, va sortir més que satisfet després de la victòria contra l’Atlético Madrileño. Campos va destacar que el filial madrileny «és un rival difícil de controlar, així que té molt de mèrit el que hem fet. L’equip ha respost bé als avantatges i hem sigut més estables en els moments de caos». En aquest sentit, la victòria suposa més que tres punts, suposa créixer en confiança: «A vegades és difícil no caure en la frustració quan treballes i treballes i no tens recompensa. Els

l’equip ha fet molt bona feina. Creixem en confiança perquè els resultats és el que dona, confiança i la sensació que anem pel bon camí». Xisco va voler destacar la feina de Montalvo, que va destacar que «ha treballat moltíssim. Penso que és el jugador que més recuperacions de pilota aconsegueix, té a la perfecció el timing». El tècnic va subratllar que l’equip es mostra cada vegada «més madur» a la categoria i que, en partits com el d’ahir, va ser «un pas endavant en general». A.M.Q.

Joan Prohens Treballador Va sortir més per ajudar en la pressió que per buscar el gol de la sentència, però es va buidar com sempre.

Víctor Villote Refresc Com marca la llei grana, ha de sortir en el tram final per aportar l’energia que Almansa ja no pot donar.

19 dilluns 19 d’ octubre de 2026

1 Reus FC Reddis 1 Espanyol B

Reus FC Reddis. Guiu Escobar, Fe (Benito, 56’), Alarcón, Vitale (Pol Fernández, 56’), Canteras, Casals, Rementeria (Calcagno, 70’), Agus, Toscano (Jiménez, 82’), Ricardo Vaz i Camara (Serrano, 82’). Espanyol B. Serred, Timera, Ferran Gómez (Crespo, 65’), Peries, Santiago (Londoño, 80’), Arnau Bargalló (Bargalló, 46’), Farell, Eloi Tost (Aguilar, 80’), Moreno (Cruz, 65’), José Ángel López i Lucas Alves. Gols. 0-1, Santiago (22’) i 1-1, Pol Fernández (82’). Àrbitre. Miquel Pujol Salar (balear). Va mostrar la targeta groga als locals Rementeria, Camara, Guiu Escobar, Pol Fernández i va expulsar Agus Gutiérrez amb doble groga. També va amonestar els visitants Gómez, Bargalló, Timera i Peries, expulsant per doble groga a Martí Farell. Incidències. Partit de la jornada 7 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 1.611 espectadors.

El Reus FC Reddis rescata un punt de miracle sota la pluja contra l’Espanyol B

«Em quedo amb la unitat que hi ha hagut a la gespa» El tècnic del Reus FC Reddis, Edu Albacar, va sortir satisfet després del punt aconseguit contra l’Espanyol B. «Li dono molt de valor. Havíem treballat bé durant la setmana per enfrontar-nos contra un dels rivals més forts de la categoria i el partit se’ns va complicar per l’expulsió rigorosa d’Augs», va destacar l’entrenador. Concretament, Albacar es va voler quedar «amb la imatge d’unitat que s’ha vist sobre la gespa. L’equip s’ha buidat i ha treballat molt. Al descans els he dit que no ens havíem de tornar bojos, que tindríem el nostre moment i hem tingut el premi». Pel que fa als canvis a la porteria, amb l’entrada d’Escobar, el tècnic va subratllar la seva necessitat que «ningú s’ha de sentir titular o suplent, tots els jugadors han d’estar disponibles i preparats». Preguntat pel joc gris de l’equip, especialment en la primera meitat, Albacar va apuntar que «l’expulsió d’Agus ens ha obligat a tirar l’equip una mica enrere, però estic content per l’esforç i la feina dels jugadors, que han fet un pas endavant dins del camp».

Futbol l Pol Fernández, de córner, va salvar un partit completament gris dels d’Edu Albacar Arnau Montreal Quesada Al Reus li ha caigut un punt del cel. Partit passat per aigua dels d’Edu Albacar que es va salvar gràcies al cap de Pol Fernández en un córner de la segona meitat. El Reus FC Reddis va tornar a mostrar la cara B davant de la seva afició i va completar un partit gris en el qual l’Espanyol B va portar la iniciativa i les ocasions. Tanmateix, el perdó dels visitants i la rauxa d’Alberto Benito van permetre que un punt es quedés a casa. Els pericos van arreplegar la pilota i van convertir el domini en aproximacions perilloses. Mentre que, per part del Reus, només Alya Camara i Ricardo Vaz feien pessigolles a la defensa visitant. La pilota no circulava pel mig del camp i semblava que l’estratègia era la d’enviar pilotades als davanters i que aquests inventessin. L’energia de tots dos van provocar alguns beneficis. Alya va forçar dues grogues consecutives i Vaz s’internava per la banda per fer el primer centre-xut. Però res de perill real d’un Reus que s’anava dissolent contra un Espanyol decidit. A un filial com el blanc-i-blau no se’l pot deixar còmode, se l’ha de molestar, perquè, amb pilota i paciència, el seu talent és letal. Així ho va comprovar el Reus aviat: Eloy Tost va controlar i va posar la pilota a l’esquena dels defensors. Santiago va superar Guiu Escobar amb un retall elegant i va acabar marcant el 0-1. Càstig i cop de realitat d’un Reus que no sabia el que estava passant sobre la gespa, però que va tenir la seva petita reacció a través d’una rematada de Vaz que va sortir llepant el pal dret. Fins aquí el miratge, perquè el

L’apunt

El jugador del Reus FC Reddis Ricardo Vaz durant el duel d’ahir contra l’Espanyol B. Gerard Martí

Pol Fernández i Alberto Benito van despertar el Reus en un servei de cantonada domini de l’Espanyol B va tornar a mostrar-se. Les poques vegades que aconseguia la pilota el Reus pecava de precipitació. Guiu Escobar regalava les passades en llarg i, al mig del camp, mals controls i decisions qüestionables. En un tres i no res, el partit es va complicar quan Agus Gutiérrez es va expulsar veient dues grogues en cinc minuts. Albacar no va canviar res al descans i, com és lògic, tampoc va canviar res sobre la gespa. Els roig-i-negres patien, però mentre que Eloy Tost perdonava el segon rematant una jugada clara sobre el travesser, l’Estadi Municipal s’aixecava en

Les dades: Segona RFEF Grup 2 Pts PJ PG PE PP GF GC

RESULTATS Jornada 7, Segona RFEF

1.Barça Atlètic

2.Osasuna Promesas

3.Espanyol B*

4.Ebro

REUS FCR-Espanyol B

1-1

5.UE Olot

Barbastro-Manresa

0-0

6.Manresa

Calamocha-Peña Sport

1-1

7.Terrassa*

SD Logroñés-Náxara

1-1

8.Girona B*

Arnedo-Tudelano

2-2

9.REUS FCR

Terrassa-UD Logroñés B

3-0

10.Tudelano

11.Peña Sport

12.UD Logroñés B

13.Barbastro

Ebro-Girona B

0-1

Barça Atlètic-Utebo

2-1

Osasuna Promesas-Olot

0-0

PRÒXIMA JORNADA Manresa-Ebro Utebo-UD Logroñés B Arnedo-Calamocha Peña Sport-REUS FCR

14.Utebo

15.Náxara*

16.Calamocha

16.SD Logroñés

UE Olot-Barça Atlètic

18.Arnedo

Espanyol B-Osasuna Promesas

Tudelano-Barbastro Girona B-Terrassa SD Logroñés-Terrassa

ànims pel moviment a la banqueta. Tornava Alberto Benito. Mentre que l’Espanyol gaudia d’oportunitats que eren perdonades, el Reus es perdia a l’atac. Però un jugador es va tirar l’equip a l’esquena. Alberto Benito picava per la dreta com si fos a la mina i, en una bona acció va forçar un córner clau. Tot estava escrit, perquè en aquest servei de cantonada picat al primer pal, Pol Fernández va volar per marcar un inesperat 1-1. No s’ho havia guanyat amb el joc, però l’empenta i la determinació dels roig-i-negres van valer or. L’empat va fer trontollar el filial perico i, poc després, el guió del partit va tornar a fer un gir inversemblant quan l’Espanyol B es va quedar amb un home menys. Igualtat a la gespa, però la rauxa roig-i-negra no va donar per més miracles.

20 dilluns 19 d’ octubre de 2026

Els francesos Hugo Margaillan i Bastien Dumas s’emporten el 61è RallyRACC Motor l El ‘Cohete’ Suárez va quedar en segona posició i Iván Ares va completar el podi, assegurant-se el subcampionat de la general Arnau Montreal Quesada El 61è RallyRACC vola cap a Franca. La parella formada per Hugo Margaillan i Bastien Dumas (Hyundai i20N Rally2) van coronar-se com a campions a Salou el darrer dissabte. L’equip gal, actualment en segona posició en el campionat francès, va sorprendre en la festa catalana del motor amb una conducció d’alta qualitat per emportar-se el trofeu al seu palmarès després de sumar en una darrera especial urbana a Salou que va ser decisiva. José Antonio Cohete Suárez (Skoda Fabia RS Rally2) va situar-se en segona posició, tot i que la victòria del Supercampeonato de Rallyes ja la tenia a la butxaca. Finalment, la parella formada per Iván Ares i Borja Rozada (Toyota GR Yaris Rally2) van completar el podi en terra posició, assegurant-se així el subcampionat de la general. D’altra banda, la gran

actuació del Cohete va valer a Skoda per emportar-se el títol de marques. Divendres es van disputar dues passades a Riudecanyes, amb victòria en totes dues de Sergi Pérez–Axel Coronado (Toyota). Dissabte el ral·li es componia d’un bucle de quatre especials que es repetien una segona vegada: Savallà-Conesa, Querol-Les Pobles, El Montmell i la urbana de Salou. Una punxada de Pérez en el segon bucle el va apartar del títol i Iván Ares va patir un destí similar. Els francesos Margaillan-Dumas van guanyar el tram de Querol-Les Pobles per situar-se líders i, finalment, es van imposar a Cohete en la decisiva a Salou.

La parella guanyadora, Hugo Margaillan i Bastien Dumas (Hyundai i20N Rally2) al podi final. RallyRACC

El català Sergi Pérez va ser el pilot que més trams va guanyar, tot i caure per una punxada El guanyador del S-CER José Antonio ‘Cohete’ Suárez durant el ral·li. Jordi Ramírez

Martí Casas trenca el CP Calafell i dona el títol de la Lliga Catalana al Barça Hoquei Patins l Martí Serra va sostenir un conjunt verd que va donar guerra fins al final

0 CP Calafell 1 FC Barcelona Arnau Montreal Quesada El CP Calafell es va quedar ahir sense el seu títol fetitxe. El conjunt de Guillem Cabestany va caure en una final molt disputada de la Lliga Catalana contra el Barça. Martí Casas va ser el botxí del seu exequip, trencant la resistència calafellenca en la recta final del partit amb un gol que va ser decisiu.

No tenia res de pretemporada el duel entre Calafell i Barça perquè, en cinc minuts, cadascú es va carregar amb 3 faltes. La intensitat era real i la guerra es va mantenir en cada minut de la final. La primera ocasió clara va ser pel Barça amb un penal que Martí Casas va llançar. L’exjugador del Reus i el Calafell va errar, perquè Martí Serra es va fer enorme i li va guanyar la partida. Amb la igualtat a la pista, la bola aturada va guanyar importància. De fet, d’una falta directa favor del Barça va sorgir un contracop calafellenc. Alabart va errar en el tir i va enviar la bola per sobre del tra-

vesser i el Calafell va transformar l’acció en un contraatac letal que el meta blaugrana va haver de tallar. La bola no entrava i el Calafell també va malbaratar la seva falta directa. Amb tot, la igualtat es va trencar en un segon. Alabart va enlairar la bola i Martí Casas, d’esquena a la porteria, la va rematar cap al fons de la xarxa. Veure’s per sota en el marcador no va fer més que activar als de Guillem Cabestany. El tècnic va esprémer cada temps mort per buscar maneres per ficar la mà en la defensa blaugrana. I el Calafell ho va intentar fins al final, però es va quedar sense premi.

El jugador del Barça Alabart durant el duel contra el CP Calafell. FCP

21 dilluns 19 d’ octubre de 2026

k Tribuna k

k Editorial k

El límit de la immigració

uposo que aquest tema suposa una discussió difícil i amb tota mena de qüestionaments, només per la seva referència, és a dir, no és gratificant parlar de quelcom, on la nostra societat es troba dividida, i on la ideologia, el partidisme i, sobretot, l’anhel de poder, a curt termini, s’imposa a qualsevol reflexió objectiva, en una dinàmica que comporta, de manera directa, el creixement de posicionaments extrems, amb conseqüències per un mapa electoral, on no tot pot quedar en la pura desqualificació, sense ser capaços de debatre del model, de les seves conseqüències socials i econòmiques, i sobretot de la viabilitat infinita que quelcom pot pensar com legítima moralment, però allunyada d’una pràctica objectiva, que també hauríem de valorar en la seva justa mesura. Crec que és un greu error no acceptar discutir de molts temes, per comoditat personal o perquè ens comporti mutar el nostre lliure pensament davant evidències, impensables només fa uns anys, malauradament, crec que hauríem de ser capaços d’acordar, també com a part de l’estratègia del sentit comú, a l’hora de treure arguments a uns ‘extrems socials’ que creixen en funció de la mateixa capacitat de falta d’arguments reals. És evident que, en algun moment, haurem de parlar del que es coneix com la ‘capacitat d’absorció’, per part dels nostres serveis públics, prioritzant sanitat i educació, però també del futur de la nostra capacitat de creació de llocs de treball, en una economia més condicionada globalment; sense oblidar la contenció dels nostres límits territorials, en un compromís de ‘nacionalitat irrenunciable’. Ja sé que el fàcil és centrar-se en la quotidianitat i el curt termini, sense entrar en valorar l’apartat demogràfic, a mitjà termini, que, segurament, ens pot El fàcil és centrar-se donar dades més preoen la quotidianitat i cupants de les que avui el curt termini, sense podem tenir present. Però entrar en valorar és que, a més, tampoc po- l’apartat demogràfic, a dem oblidar la viabilitat mitjà termini dels pressupostos públics, a l’hora de fixar prioritats, on determinades situacions exigiran canvis emblemàtics insospitats. Segurament el més senzill és limitar la nostra opció al vessant purament moral, o de solidaritat compartida, deixant de costat tot el que esmento, en un exercici d’irresponsabilitat, on el que realment importa és el dia a dia, per sobre de la previsió o la trobada d’estratègies de futur possibles. En cap cas poso en dubte els discursos de tot ordre, que rebem repetidament, i on la demagògia, d’uns i altres, queda com a referència discursiva, on tots, el que permeten és ‘imposar’ per damunt de buscar punts d’acord, en una dinàmica que, més aviat que tard, suposarà posar en perill el propi ‘estat de dret’, i on la inseguretat es convertirà en una dinàmica frenètica, per una ciutadania que sembla que es vol auto manipular per una irracionalitat compartida. Entenc que el fàcil és assistir estoicament al debat dialèctic, on ningú parla del que esmento i on, en la majoria d’ocasions, tot acaba en la pura desqualificació, bé, és la nostra decisió, esperem que, en tot cas, quelcom pugui pensar en la necessitat d’evitar l’abisme del fracàs col·lectiu, on tots estarem implicats.

Lluís Badia Advocat

Impostos en any preelectoral

a proximitat de les eleccions municipals comença a fer-se notar en les decisions dels ajuntaments. Reus anuncia la congelació general de les ordenances fiscals per al 2027, mentre Tarragona també aposta per no incrementar la pressió impositiva. A Tarragona, la forta pujada d’impostos del primer any de mandat continua pesant en el debat polític. Després d’aquell ajust, la tendència ha estat la contenció. Congelar ara la fiscalitat no esborra l’increment anterior, però tampoc no s’hauria de convertir en una crítica automàtica. A Reus, en canvi, destaca una novetat que va més enllà de la congelació. L’Ajuntament vol bonificar el

50% de l’IBI als propietaris d’habitatges buits que els incorporin a la borsa de lloguer i compleixin els requisits establerts. La penalització fiscal es manté, però s’hi afegeix un incentiu per mobilitzar pisos desocupats. Caldrà veure si la pastanaga aconsegueix allò que el fuet no ha resolt: ampliar l’oferta de lloguer assequible. Les ordenances, tanmateix, no són només una eina electoral. En any preelectoral, la ciutadania ha d’exigir alguna cosa més que estabilitat tributària: serveis de qualitat, comptes rigorosos i mesures eficaces. El mèrit no és només deixar de cobrar més, sinó demostrar que els recursos públics es gestionen millor.

k Tribuna k

A tot TramCamp

i ha territoris que es defineixen per les seves fronteres i d’altres per les seves connexions. El Camp de Tarragona hauria de començar a pensar-se definitivament com això: una ciutat de ciutats. Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou, Cambrils, Torredembarra, el Baix Gaià i la costa del Baix Camp formen una realitat quotidiana molt més integrada del que indiquen els termes municipals. Durant dècades hem construït carreteres per connectar-la. Ara toca construir mobilitat. El TramCamp pot ser l’eix vertebrador d’aquesta nova realitat metropolitana. No perquè ho hagi de substituir tot. Al contrari: autobusos urbans i interurbans, bicicleta, mobilitat a demanda, vianants, taxis, aparcaments dissuasius i ferrocarril convencional hi han de conviure. La intermodalitat no consisteix a decidir si és millor el tren o l’autobús, sinó a aconseguir que cadascú faci allò que sap fer millor. El tren-tramvia té una característica especialment interessant: en distàncies curtes funciona com un tramvia, integrat a la ciutat, i en distàncies mitjanes pot adquirir la lògica d’un regional. Per això ens agrada definir-lo d’una manera molt senzilla: el TramCamp ha de ser el Rodalies del Camp de Tarragona I, curiosament, aquesta idea té més de cent anys. El 1882, l’urbanista madrileny Arturo Soria y Mata va començar a formular la seva Ciutat Lineal. Davant d’una ciutat congestionada i especulativa, imaginava el creixement ordenat al llarg d’un gran eix de transport públic. El tramvia no arribava després de construir la ciutat: era l’esquelet sobre el qual la ciutat creixia. Volia, en paraules seves, «ruralitzar la ciutat i urbanitzar el camp». Només se’n van executar uns cinc quilòmetres dels gairebé cinquanta projectats, però encara avui Madrid conserva vestigis d’aquella intuïció urbanística. El Camp té una situació ben diferent, però l’analogia és suggeridora. Sense haver-ho planificat, hem construït al litoral una mena

la Facultat de Turisme i Geografia. Durant el trajecte podria repassar apunts, acabar un treball o fer aquella última lectura abans d’un examen amb una bona connexió a internet. Mentrestant, aquella habitació hotelera que a l’hivern estaria buida tindria Elena Zhukova Marchenko ús i generaria activitat. Alcaldable d’ERC a Salou I aquell estudiant deixaria lliure una habiSaül Garreta tació d’un pis compartit a Tarragona o Reus, Arquitecte urbanista i expresident del en mercats residencials cada vegada més Port de Tarragona tensionats. Això és el que sovint oblidem: transport i habitatge són la mateixa política territorial. de ciutat lineal des del Baix Gaià fins al Baix Si ampliem el radi des del qual podem arriCamp. Una continuïtat urbana que ambien- bar còmodament a la feina, a la universitat o talment ha tingut conseqüències negatives, als serveis, ampliem també l’oferta real d’hafragmentant ecosistemes i connectors. La bitatge sense haver de concentrar cada nova qüestió és si podem promoció exactament Sense haver-ho convertir part d’aquest als mateixos llocs. planificat, hem problema heretat en I reduïm una altra construït al litoral una factura enorme: la del una oportunitat. Un sistema ferroviari mena de ciutat lineal des vehicle privat. ocupa molt poc espai del Baix Gaià fins al Baix Hi ha encara l’enerCamp en relació amb la seva gia. Un sistema ferrocapacitat de transport viari electrificat pot i fixa uns eixos estructurants molt potents. alimentar-se directament de la xarxa i, a Alhora, permet conservar o reconstruir mesura que aquesta incorpori més renovatransversalment corredors ecològics mitjan- bles, reduir també la seva petjada de carboçant passos de fauna, ecoductes o solucions ni. Agrovoltaica, fotovoltaica ben integrada puntuals de soterrament, amb una petjada o eòlica poden formar part d’un mateix sisincomparable amb la d’una nova autovia. tema territorial. Però el TramCamp també ens permet reAleshores fins i tot canvia la nostra mirapensar l’habitatge. da sobre el paisatge. Aquell molí ja no és simParlem molt d’economia col·laborativa. plement una màquina que veiem a l’horitzó: En un sentit ampli, no és altra cosa que apro- és l’energia que ens està portant a treballar fitar de manera més intel·ligent recursos mentre llegim, conversem o mirem per la finits que ja tenim. I nosaltres tenim milers finestra. d’habitacions hoteleres i habitatges que Això és eficiència. Però sobretot és qualipassen una part important de l’any infrau- tat de vida tilitzats. Arturo Soria va imaginar fa més d’un Què passaria si les administracions faci- segle una ciutat organitzada al voltant del litessin que una part dels hotels de Salou, transport col·lectiu. Nosaltres ja tenim bona Cambrils o altres municipis poguessin allot- part de la ciutat construïda. Potser ara ens jar estudiants durant la temporada baixa? toca fer el camí invers: posar-hi l’esquelet Imaginem un estudiant vivint a Salou que que ens falta. pogués arribar en 25 o 30 minuts al Campus I aquest esquelet pot tenir un nom molt Sescelades de Tarragona, al Campus Bellis- senzill. sens de Reus o al Campus Vila-seca, on hi ha A tot TramCamp.

22 dilluns 19 d’ octubre de 2026

A l’esquerra, imatge del dinar de germanor celebrat aquest diumenge al Pavelló Municipal Salou Centre. A la dreta, Pere Granados i Julia Gómez comparteixen la jornada amb la gent gran del municipi. Ajuntament de Salou

Els participants van compartir una tarda de ball al Pavelló Salou Centre. Ajuntament de Salou

La gent gran de Salou es reuneix en un dinar amb unes 290 persones i una tarda de música i ball Convivència l Unes 290 persones van participar ahir en el tradicional dinar de la gent gran de Salou, celebrat al Pavelló Municipal Salou Centre en el marc del Dia Internacional de les Persones Grans. La trobada, organitzada per la Regidoria de Gent Gran, va oferir una jornada de germanor que va continuar amb música i ball. L’alcalde, Pere Grana-

dos, i la regidora de Gent Gran, Julia Gómez, van compartir la celebració amb altres membres del consistori i els presidents de les associacions de gent gran, Toni Brull i Pere Albert. Granados va agrair la contribució de les persones grans a la vida del municipi. Els actes també havien inclòs divendres una festa al casal salouenc L’Esplai. l Diari Més

Necrològiques Tarragona Francisco García Núñez. Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.

Reus Fermín Gonzalvo Pardo. Ha mort als 94 anys. Marcelino Carmona Muñoz. Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori Municipal. Rosa Cavallé Manuel. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà demà a les 9.30 h a la Parròquia de Sant Francesc. Pili López Rivera. Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà aquest dimecres a les 18 h al Tanatori Municipal.

23 dilluns 19 d’ octubre de 2026

dilluns 19 d’ octubre de 2026

Tijuana

Talent pur

‘Natura morta’ i ‘Buscant feina’, dues de les peces de Jobacasén exposades a la galeria La Catedral. Cedides

l passat 18 de setembre s’inaugurava a la galeria d’art La Catedral de Tarragona una exposició extraordinària dedicada al pintor i escultor Jobacasén (Juan Bautista Cabré Sendrós). Nascut a Riudoms el 1952, Jobacasén és un artista de llarga trajectòria i reconeixement internacional, especialment a Alemanya, país on ha estat exposant en més ocasions. La seva obra es caracteritza per l’abstracció de les formes i l’ús de colors vius i lluminosos, amb elements surrealistes i màgics i referències figuratives puntuals. Tant en pintura com en escultura, l’artista incorpora també materials reciclats, com ara paper, cartró i fusta, en una pràctica vinculada al seu interès per l’ecologia. A més, la producció de Jobacasén s’estén més enllà de les arts plàstiques i inclou treballs relacionats amb el disseny, l’arquitectura i la moda.

Art l La galeria d’art tarragonina ha ampliat fins al 29 de novembre la mostra, que recull pintures i escultures de l’artista riudomenc

La Catedral prorroga l’exposició de Jobacasén

una xifra que els ha portat a prorrogar-la fins al 29 de novembre. Al llarg de la seva carrera Jobacasén ha participat en més d’un centenar d’exposicions en ciutats com Tarragona, Barcelona, Madrid, Girona, Lleida, Pamplona, Sagunt, Encamp, Piacenza, Miami, Salzburg i Ciutat de Mèxic, així com en diverses localitats alemanyes, entre les quals Berlín, Múnic, Frankfurt i Dortmund. Èxit de públic Al marge de la seva activitat L’acte d’inauguració, el passat mes expositiva, l’obra de Jobacasén de setembre, va reunir prop d’un també forma part de col·leccions centenar de persones. Entre elles públiques i privades, on es veu rehi van ser l’alcalde de Riudoms, flectida una trajectòria marcada Ricard Gili, i del diputat al Congrés per l’experimentació amb els maJosep Maria Cruset. Des de la galeterials, el color i les formes, així ria expliquen que l’exposició com per la diversitat de disciCristina Serret Alonso ha superat les 5.000 visites, plines en què ha treballat.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Art sense límits Jobacasén és un artista de llarga trajectòria i reconeixement internacional Ara, la Catedral reuneix una col·lecció d’obres de l’artista riudomenc que sintetitzen aquesta trajectòria i ofereix una visió acurada de l’estil i evolució del seu treball. La Galeria d’Art La Catedral està situada al centre històric de Tarragona, al costat de la Catedral, en un edifici singular amb voltes d’origen romà-medieval. Es tracta d’un espai dedicat a la difusió de l’art en les seves diverses disciplines, amb exposicions d’artistes tant consolidats com emergents, i amb una vocació clara de donar lloc i veu a autors del territori.

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

ijous passat vaig tenir ocasió de xerrar tranquil·lament amb la Dolors Castells, la pintora i artista cambrilenca que, entre altres llocs de Nova York, ha vist la seva obra exhibida a les icòniques pantalles de Times Square amb motiu de l’esdeveniment ‘100 Female Artists of the World’. El seu currículum impressionant inclou premis internacionals i exposicions dels seus collages des d’Itàlia fins a Nepal, Corea o Singapur passant pel “Sun Boat International Art Symposium”, una curiosa exposició itinerant d’art contemporani d’arreu del món inspirada en les barques solars de l’antic Egipte. És una dona polièdrica, cosmopolita en tant que decisivament arrelada, coneguda pels seus paisatges urbans de gran format que, sovint, amaguen enunciats significats com pergamins de ciment. Les seves imatges multidimensionals i texturades d’edificis i estructures -sobretot de Manhattan, arquetip de polis moderna que coneix molt bé- que em fan pensar en la tesi hel·lenística d’un únic art amb l’arquitectura de base. Perquè la concepció popular de l’artista com un tocaboires oblida la disciplina i sòlida organització mental imprescindibles per forjar qualsevol cosa, d’ací la premissa clàssica que tot braç artístic té un fonament arquitectònic. Per poder deconstruir, cal saber construir primer i ella posseeix un domini extraordinari de la tècnica del dibuix que li permet deixar que, finalment, prevalgui l’emoció per sobre de la perfecció com a cànon personal de bellesa. Un instint natural que, arrel de la mort del seu pare, la va impulsar, en contrast aparent, a pintar rams de flors que ‘ploren’ esdevinguts també emblemàtics d’un poderós estil propi. La força hipnòtica del seu treball és un exemple paradigmàtic del viatge humà i la il·luminació que ens aporta l’art.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: