Reus 8
La Fira Trapezi bat rècords i arriba als 45.000 visitants en l’any que celebra el trentè aniversari
Futbol 16
L’anàlisi del Nàstic: els grana es guanyen una vida extra contra l’Europa i hauran de rematar la feina a Alacant
Opinió 20 Lluís Badia. L’ètica contradictòria: «El fàcil és optar per l’enfrontament social, pensant que algú pot guanyar en la disbauxa generalitzada»
L’Ajuntament ha reservat 232.500 euros per planificar el projecte i confia que l’administració assumirà el cost de les obres pel pas del tramvia del Camp de Tarragona 2
Castells 3
El Teatre Tarragona va acollir la presentació del certamen, que enguany arriba a la 30a edició
Camp de Tarragona l 12
Cambrils recuperarà dos pous d’aigua inactius des de fa dues dècades
Urbanisme l El govern vol que el desplaçament del mur s’inclogui en les despeses d’urbanització
John Bugarin
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, confia que la Generalitat de Catalunya assumirà el cost de la futura Rambla del Mar, una de les grans promeses del PSC en les eleccions municipals del 2023. El batlle sosté que aquesta intervenció hauria d’entrar dins dels costos d’urbanització vinculats al desplegament del nou Tramcamp, tal com està passant ja en altres municipis per on circularà el nou sistema ferroviari. «No està acordat, però amb la implantació del tramvia també van les despeses d’urbanització, com ara a Salou», apunta el primer edil. El govern municipal pretén transformar l’actual carrer del Mar en una gran rambla pacificada per convertir-la en un nou eix central dels barris marítims. La proposta
El Pla de Barris inclou 465.000 euros per començar a planificar el projecte
Tot i que encara no hi ha data fixada per a la implantació del nou tramvia a Tarragona, l’Ajuntament ja ha iniciat els treballs de planificació de la futura Rambla del Mar. El Pla de Barris del barri del Port, dotat amb 25 milions d’euros finançats a parts iguals entre el consistori i la Generalitat, inclou una partida específica per començar a definir aquest nou eix urbà. En concret, es contemplen 465.000 euros destinats a la
inclou el desplaçament del mur que separa la via urbana del corredor ferroviari en 4,7 metres, amb l’objectiu de guanyar amplitud.
planificació de la futura remodelació, dels quals 232.500 euros ja han estat reservats en aquest exercici del 2026. Es tracta del primer pas per materialitzar aquesta ambiciosa proposta. L’alcalde, Rubén Viñuales, defensa aquesta transformació com una oportunitat històrica per redefinir la relació de la ciutat amb el mar: «Aquell carrer ho demana. Passaria de ser carrer secundari a ser-ne un de
Aquesta operació tindria un cost aproximat de cinc milions d’euros, una xifra que Viñuales considera «desorbitada» i inassumible per a
principal». L’objectiu final, però, va més enllà d’aquesta reurbanització. «Potser la segona revolució urbanística de Tarragona seria eliminar les vies», assenyala el batlle, qui assegura que «el meu somni real és que desapareguin i tot allò estigui obert fins al mar». Aquest escenari, apunta, seria possible si es materialitza «la futura estació intermodal d’Horta Gran», que permetria alliberar la façana marítima i culminar una transformació que suposaria «obrir, per fi, Tarragona al mar».
l’Ajuntament. El pas del Tramcamp per aquest espai suposa una «gran oportunitat» per poder tirar endavant un projecte que «haurà de pa-
La proposta preveu moure el mur 4,7 m, que suposaria una inversió d’uns 5 MEUR
gar la Generalitat», assegura l’alcalde. A més, creu que l’administració autonòmica podria tenir-ho més «fàcil» a l’hora d’arribar a un acord amb Adif.
La Rambla del Mar va ser una de les principals apostes dels socialistes en la darrera campanya electoral. El projecte plantejava alliberar prop de 20.000 metres quadrats d’espai ferroviari en desús per transformar aquest entorn en un nou pol d’activitat econòmica, comercial i social, amb l’objectiu de dinamitzar la Part Baixa i reforçar el seu paper a la ciutat. Poc després que Viñuales assumís l’alcaldia, l’aleshores ministra de Transports, Raquel Sánchez, va avalar aquesta iniciativa. La representant del Govern estatal va assegurar que Adif havia trobat una «solució tècnica» per fer viable la proposta, amb el desplaçament del mur que delimita la zona ferroviària sense la necessitat de suprimir ni moure cap via.
Segona fase pendent
Malgrat això, no hi ha hagut avenços significatius durant els últims tres anys. Ara mateix, el projecte està condicionat al desenvolupament del futur TramCamp i, concretament, a l’execució de la seva segona fase, que servirà per connectar Tarragona amb Reus. Aquest tram encara es troba en fase de tramitació administrativa, pendent de l’aprovació dels estudis informatius i ambientals, i sense calendari fixat per a l’inici dels treballs. Mentrestant, la Generalitat avança amb la primera fase del tramvia, que unirà els municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca. El passat mes de març, Infraestructures.cat va adjudicar les principals obres del traçat entre Cambrils Centre i l’estació de Vilaseca per uns 135 milions d’euros. Els treballs ja en marxa inclouen l’adaptació de la infraestructura ferroviària, noves estacions i diverses actuacions d’integració urbana. La previsió del Govern català situa la posada en servei d’aquesta primera fase durant el primer trimestre del 2029, després de modificar del calendari inicial, que situava l’entrada en funcionament el 2028.
Castells l El Teatre Tarragona va acollir la presentació de la temporada televisiva castellera, que s’espera de màxims
És any de concurs i això suposa que el món casteller té entre cella i cella el mes d’octubre. Serà el trentè concurs i ahir es va celebrar la presentació al Teatre Tarragona, on ja es va avançar que hi haurà novetats, tot i que s’anunciaran pròximament. «La temporada ha arrencat molt bé i creiem que pot ser un dels millors Concurs de la història», va explicar Ester Roca, directora castellera del Concurs. La trentena edició del Concurs preveu introduir «millores tècniques» que s’han valorat a través d’enquestes que es van fer entre les colles castelleres, la Coordinadora, experts i periodistes per arribar a mesures de consens.
La temporada regular s’iniciarà el 24 de juny, per Sant Joan, a Valls, diada que s’afegirà a una vintena de retransmissions més produïdes per La Xarxa, TAC12 i PenedèsTV, i que es podran seguir arreu del país a través de les televisions locals i la plataforma La Xarxa+. A aquesta oferta s’hi sumaran una vintena més de retransmissions realitzades per televisions locals en els seus àmbits territorials.
Es va homenatjar Pau Casals, president del jurat del primer Concurs, l’any 1932
La gala també va servir per presentar el cartell oficial del Concurs 2026, obra de l’artista visual Ricard Martínez, que ja va fer el cartell del 2024. La peça, presentada a través d’un audiovisual, reivindica, amb la mirada de la canalla, el paper de les generacions que han mantingut viu el Concurs al llarg de la història i connecta passat, present i futur del fet casteller. «He buscat les mirades dels nenes mirant a càmera, son el futur», explicava Martínez. L’acte també va voler posar en valor la dimensió cultural i patrimoni-
al del Concurs, amb un homenatge a Pau Casals, president del jurat del primer Concurs, l’any 1932, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement. Per recordar l’efemèride, el sorteig del Concurs es farà enguany a l’auditori Pau Casals, del Vendrell, l’11 de setembre. El violoncel·lista Edmon Bosch va interpretar una peça emotiva en directe.
Exigència i prestigi
La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos,
va subratllar que «en la seva trentena edició, el Concurs és clarament un dels esdeveniments més importants de l’any per aquesta ciutat i el nivell d’exigència i prestigi que comporta participar-hi, ens esperona a superar-nos en cada edició». Pel que fa al sistema de venda d’entrades, no es preveuen novetats i com és habitual hi haurà una autèntica batalla entre el públic casteller per aconseguir un tiquet. «El que no podem fer és ampliar la Tarraco Arena», va dir Ramos.
Per la seva banda, la consellera delegada de La Xarxa, Núria de José, va posar en valor «l’aposta capdavantera i rotundament compromesa amb els castells i la cultura popular que volem fer créixer sumant amb tots els actors del sector». Enguany se sumarà a aquestes retransmisions la diada de la Mercè i es continuarà apostant pels documentals castellers.
Finalment, el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Albert Torres, va destacar l’acord signat entre La Xarxa i la Coordinadora pels drets audiovisuals afirmant que «el món casteller necessita espais de difusió estables i de qualitat que permetin explicar què som i fer arribar els castells a tota la societat». «Les retransmissions no només apropen les diades a milers de persones, sinó que també ajuden a preservar, promocionar i posar en valor una de les expressions culturals més importants del nostre país. Fer visibles els castells és també garantir-ne el futur», va afegir Torres.
La jornada també va comptar amb la presència de la directora general de Cultura Popular, Carol Duran, qui va destacar la projecció que comporta el Concurs de Castells. «És una mostra que transcendeix el país i arriba a tot arreu, per tant, a tot el món. És una fita clau en el calendari», va expressar.
Cultura l Tarraco Viva viu el primer cap de setmana amb gran afluència de públic i el Moll de Costa com un dels epicentres
«Per
L’edició d’enguany de Tarraco Viva interpel·la el seu públic amb una pregunta directa: per què Roma?. I una de les principals respostes a la qüestió la va donar ahir l’historiador i alma mater del certamen, Enric Seritjol, en una xerrada amb recreació: «Per les biblioteques! Quantes en van fer els celtes o els vikings? Totes les civilitzacions a la història son importants, però algunes aporten un llegat que perdura», va dir.
El Refugi 1 del Moll de Costa va acollir durant tot el cap de setmana una de les novetats d’enguany, que oferia al públic aprendre i conèixer els orígens de les biblioteques. El nom ve del grec biblion (llibre) i theke (armari). «És interessant constatar que els romans, que sovint canviaven les denominacions gregues, en aquest cas van acceptar el terme tal com era», va exposar Seritjol. La primera biblioteca com a tal va ser creada a Nínive, al segle VII aC.
El primer intent de crear una biblioteca pública a Roma es va deure a Juli Cèsar, que va encarregar el projecte a l’erudit Marc Terenci Varró. L’assassinat de Cèsar, però, va truncar el pla abans que pogués dur-se a terme. Va ser finalment August qui, en el marc de la seva política de monumentalització de Roma, va impulsar les primeres biblioteques públiques. «Després, molts homes rics finançaven la construcció de més biblioteques per buscar
Història
influència social. Com ara es compren clubs de futbol», va apuntar Seritjol. Amb tot, la xerrada busca, més enllà de l’explicació històrica, fer despertar el «cuquet» per saber-ne més. «Des que vam començar el festival, teníem clar que no volíem que vingués tothom, sinó la gent interessada en la història antiga. La resposta del públic està sent fantàstica», va expressar Seritjol. «Venim cada any i ens agrada perquè sempre
Els rics finançaven les biblioteques per buscar influència social
aprens coses noves. És una delícia com ho expliquen», deien la Mercè i l’Olga, dues de les assistents. Així, el certamen encara la seva segona setmana on continuarà omplint la ciutat de recreacions i monòlegs històrics. «La història serveix per saber per què fem el que fem ara. Tots estem obsessionats amb fer biblioteques i això ve de molt enrere».
El personal del MNAT es mobilitza contra l’«opacitat» del Consorci de Tàrraco
Patrimoni l El personal del MNAT es va mobilitzar dissabte durant la Nit dels Museus per denunciar la «falta de transparència» de la Generalitat en el procés d’integració al futur Consorci de Tàrraco. Els treballadors van reclamar garanties per escrit perquè es mantinguin les seves condicions laborals dins del nou ens. l Redacció
Els assistents van poder conèixer els orígens de les
Els sindicats del MNAT exigeixen mantenir les condicions laborals actuals. Cedida
Universitat l El candidat a rector defensa una reforma profunda de la institució, millores per al professorat i una universitat «més àgil, eficient i connectada amb el territori». Es compromet a sotmetre el mandat a una avaluació pública al cap de tres anys
Bugarin
L’eslògan de la seva campanya és «Repensar la URV de nou». Què és el primer que caldria replantejar?
«Cal repensar l’organització de la nostra institució i la manera com es gestiona la universitat. La URV es va fundar fa prop de 35 anys i, des d’aleshores, no hi ha hagut grans reformes estructurals. En canvi, el coneixement, la societat i la tecnologia han evolucionat enormement. Potser ha faltat energia o valentia per impulsar els canvis necessaris. Nosaltres no volem continuar funcionant de manera inercial o continuista, sinó impulsar transformacions realment disruptives per modernitzar la institució». Quins canvis cal prioritzar?
«En l’àmbit de la docència, hi ha tota una sèrie d’estructures de gestió acadèmica que cal reorganitzar d’una manera més eficient. Passa el mateix amb la recerca, que està molt disgregada en diverses unitats. Caldria redissenyar-les perquè la captació de projectes o de recursos sigui molt més àgil».
Un dels eixos del seu programa electoral és la lluita contra la precarietat del professorat.
«En els últims anys hi ha hagut plans impulsats pel Govern de la Generalitat i de l’Estat que han permès crear noves places a temps complet. Que és important recordar que no ha estat iniciativa pròpia del rectorat. Malgrat això, la URV continua sent una de les universitats catalanes amb més percentatge de professorat associat. Cal que les polítiques de promoció i d’estabilització del personal siguin clares, no oportunistes; i això depèn del rector i la governança de la universitat». Què planteja per a millorar la situació dels associats?
«La URV és una de les universitats que paga aquests professionals dins de l’escala salarial més baixa del sistema català —la 1—. Nosaltres proposem incrementar-los, com a mínim, fins a l’escala 2. Hi ha casos en què els associats gairebé perden diners desplaçant-se per venir a fer classe. Això no és sostenible ni co-
herent amb la qualitat universitària que volem defensar».
També parla en el programa de millorar les condicions del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS).
«La gran reivindicació del PTGAS és la carrera professional. Actualment, no existeix un sistema clar que permeti progressar dins la mateixa categoria laboral. Plantegem que cada cinc anys es pugui fer una avaluació del rendiment i, si aquesta és positiva, es consolidin millores salarials a través dels complements».
La burocràcia és una de les principals queixes dins de la universitat. Com es pot reduir?
«Defensem una aposta clara per la digitalització, incorporant eines modernes i d’intel·ligència artificial (IA), perquè el personal pugui treballar millor i dedicar més temps a aportar valor».
Proposa també integrar la IA dins de les metodologies docents.
«Fins ara, s’ha abordat des d’una perspectiva més punitiva, controlant el mal ús que en puguin fer els estudiants, que no pas pedagògica.
Utilitzar la IA permetria dedicar les classes a activitats més pràctiques, treballs en equip o resolució de problemes, en lloc de limitar-se a repetir continguts que ja es poden trobar avui dia per Internet».
Com es pot evitar la fuga de talent quan competeixes amb universitats més grans?
«El més important és posar recursos perquè el talent no hagi de marxar obligatòriament. Evidentment, la mobilitat és positiva i és bo que la gent pugui formar-se fora. El problema és quan aquest talent marxa i no torna mai més. Per això defensem reforçar les polítiques d’atracció de talent i revitalitzar el concepte alumni per mantenir el vincle amb les persones que s’han format a la URV».
I pel que fa a la captació d’investigadors?
«La universitat ha d’aprofitar millor les convocatòries competitives existents —com les ICREA, Ramón y Cajal o Beatriz Galindo— per captar investigadors d’alt nivell finan-
Voluntat de servei
«No venim a eternitzar-nos, volem el càrrec per donar servei a la institució. Som acadèmics, no polítics»
Millorar condicions
«Les polítiques de promoció i estabilització del personal han de ser clares i no oportunistes»
çats externament. Això requereix una estratègia més proactiva: oferir laboratoris, recursos i condicions perquè aquests investigadors vulguin venir a la URV».
A nivell d’infraestructures, quines actuacions són prioritàries?
«Cada campus té problemàtiques diferents. A Sescelades hi ha problemes evidents d’accessibilitat i aparcament que cal millorar, tant
amb nous espais com amb una millor connexió de transport públic. També hi ha edificis que necessiten reformes importants, com el Ventura Gassol, on hi ha espais que no s’utilitzen per problemes estructurals. Cal dignificar les infraestructures de la universitat». És possible amb el pressupost actual de la URV?
«Cal ser realistes. La universitat no
Domènec Puig
Candidat a rector de la Universitat Rovira i Virgili
pot construir grans equipaments, com la Facultat de Medicina, només amb el seu pressupost ordinari. Per això, defensem que cal reclamar amb força a la Generalitat un pla específic d’inversions per completar infraestructures pendents i impulsar nous equipaments al territori». Reforçar la veu de l’alumnat és un dels pilars del seu programa. Com es pot aconseguir?
«Volem crear comunitat. La URV està molt dispersa territorialment i, sovint, els estudiants viuen la universitat només com un lloc de pas. Volem donar vida als campus amb activitats culturals, cicles de cinema i iniciatives obertes també a la societat. L’objectiu és generar sentiment de pertinença i reforçar espais de participació real». Una de les seves propostes és sotmetre el mandat a revisió al cap de tres anys. Per què?
«Perquè no venim a eternitzar-nos al càrrec. Volem el càrrec per donar servei a la institució. Nosaltres no som polítics, som acadèmics. Per això, ens comprometem a avaluar públicament el compliment del programa quan passin tres anys i, si no s’han complert els objectius principals, estem disposats a posar el càrrec a disposició».
Quin paper ha de jugar la universitat en la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona?
«La URV és probablement l’empresa més gran del territori i compta amb especialistes en tots els àmbits. Per tant, hauria de liderar la innovació del teixit productiu de la província. Cal una relació més estreta amb institucions públiques i sector privat per ser el pal de paller sobre el qual es construeixi el creixement del territori. A més, la universitat ha de recuperar el lideratge estratègic que ha perdut els últims anys. Un exemple clar és la Vall de l’Hidrogen, un projecte que inicialment liderava la URV i que ha anat cedint protagonisme a Barcelona».
Indústria l El complex de Repsol pot produir fins a 1,4 milions de tones anuals de querosè i és una peça clau per garantir el subministrament de combustibles en un context internacional de màxima tensió com l’actual
Carles Magrané
La refineria de Tarragona s’ha consolidat com una infraestructura estratègica per garantir el subministrament energètic i sostenir l’activitat econòmica, tant del territori com del conjunt de l’Estat. En un context internacional marcat per la tensió geopolítica i per les dificultats derivades del conflicte a l’Orient Mitjà, la capacitat productiva i la flexibilitat operativa del sistema de refinament espanyol han adquirit una importància decisiva.
«En un moment en què a Europa s’han tancat o transformat moltes refineries, Espanya està millor preparada que altres països perquè manté una capacitat industrial sòlida, refineries modernes i una
xarxa logística ben connectada. Tot això ens dona més autonomia i més capacitat de resposta davant situacions de tensió internacional», explica Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona.
Dins del sistema integrat de refinament de Repsol, Tarragona hi té un paper especialment rellevant. El complex industrial aporta aproximadament el 25% de la capacitat de destil·lació del grup i gairebé el 40% de tot el querosè d’aviació que produeix la companyia a Espanya.
Aquesta producció és especialment significativa en un país on el turisme, la mobilitat i el transport tenen un pes determinant en l’economia. Una part molt rellevant del querosè necessari per alimentar l’activitat aeroportuària i turística
d’Espanya es refina precisament a Tarragona.
«En el cas de Tarragona, la capacitat productiva i la flexibilitat de la refineria es tradueixen en una elevada producció de querosè, que avui és un producte especialment estratègic. En un entorn com el nostre, on el turisme té tant de pes, això és especialment rellevant», assenyala Sancho.
La refineria de Tarragona pot arribar a processar fins a 9 milions de tones de cru anuals en exercicis sense aturades programades. D’aquest volum se’n poden obtenir fins a 1,4 milions de tones de querosè, l’equivalent a milers de vols intercontinentals cada any i prop del 16,5% del consum nacional espanyol.
Al mateix temps, la planta pot
produir fins a 4,1 milions de tones de gasoil, destinades al transport per carretera, la navegació, la maquinària pesada i la calefacció. En conjunt, la producció de querosè i gasoil representa aproximadament la meitat de tot el cru processat a Tarragona, evidenciant la clara orientació de la refineria cap als combustibles essencials per a la mobilitat i l’activitat productiva. «Ara mateix, a Repsol estem adoptant mesures per incrementar la producció de gasoil i querosè davant l’actual context internacional», explica el director del complex industrial tarragoní.
Aquesta capacitat de resposta és possible gràcies a l’alt grau de conversió de les refineries de Repsol. «Això vol dir que podem transformar gran part del cru en combus-
Tarragona és clau en el refinament de Repsol i concentra prop del 40% del seu querosè
tibles i productes molt demandats, i aquesta capacitat ens dona flexibilitat per adaptar la producció al que necessita el mercat en cada moment», destaca Sancho.
La transformació del cru es realitza mitjançant processos industrials avançats i altament automatitzats. El petroli arriba al Port de Tarragona en vaixell i és enviat a les unitats de procés després de ser analitzat. La transformació comença a la torre de destil·lació, considerada el cor de la refineria.
En aquesta unitat, el cru s’escalfa a uns 360 °C i se separa segons el punt d’ebullició dels seus components. Els productes més lleugers ascendeixen a la part superior de la torre i els més pesants queden a la part inferior. A partir d’aquí s’obtenen gasos liquats, naftes, querosè, gasoils i altres fraccions que posteriorment passen per unitats de conversió avançada com l’Isomax o l’Hydrocracker, capaces de transformar les parts menys valuoses del cru en combustibles d’alt valor afegit.
Tot aquest procés funciona de
Fins al 85% de la producció anual de la refineria es distribueix per oleoductes
manera continuada, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, sota la supervisió de personal especialitzat i amb sistemes altament automatitzats.
La distribució
La refineria de Tarragona també juga un paper clau des del punt de vista logístic. La planta està integrada en la xarxa d’oleoductes d’Exolum, una xarxa extensa i eficient que permet distribuir combustibles a Catalunya, Aragó
La dependència
A Espanya, el consum de querosè s’ha situat en màxims recents i, alhora, Europa occidental afronta tensions de subministrament en un context marcat per la dependència de les rutes marítimes sensibles del golf Pèrsic i l’estret d’Ormuz. En aquest escenari, l’Estat està millor posicionat que molts països veïns perquè pro-
i altres punts de la península amb més eficiència i menys emissions que el transport per carretera.
Cada any, fins a un 85% de les gasolines, querosens i gasoils produïts a Tarragona es distribueixen a través d’aquesta xarxa.
En el conjunt d’Espanya, Repsol disposa de cinc refineries amb una capacitat total de refinament de 916.000 barrils diaris. El 2025, la companyia va refinar 37,3 milions de tones de petroli, més del 60% de tot el refinament estatal, i va produir 3,3 milions de tones de querosè —al voltant del 45% del consum nacional espanyol— i 19,7 milions de tones de gasoils.
Segons el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, «Espanya és el país més ben preparat d’Europa»
per afrontar eventuals tensions de subministrament gràcies a les inversions realitzades durant dècades en el sistema de refinament i a la diversificació dels orígens del cru.
En aquest context, Tarragona s’ha consolidat com una infraestructura essencial no només per al subministrament energètic, sinó també per garantir la competitivitat econòmica, la mobilitat i l’activitat turística i industrial del territori. «La refinació del petroli continua sent una activitat estratègica. Les refineries no són una infraestructura del passat, sinó una peça essencial del present i del futur, i en moments de tensió internacional això es veu amb tota claredat», conclou Javier Sancho.
k Tribuna k
Les tensions geopolítiques, la inestabilitat en rutes clau del comerç internacional i les incerteses sobre el subministrament de productes refinats ens recorden que l’autonomia estratègica no es construeix només amb decisions polítiques, sinó també amb capacitat industrial real. En aquest context, la refineria de Repsol a Tarragona torna a demostrar el seu valor com una infraestructura essencial per al país.
La refinació és una activitat sovint poc visible per al consumidor, però decisiva per al funcionament quotidià de l’economia. Abans que un combustible arribi a una estació de servei, a un aeroport o a qualsevol activitat productiva, hi ha una cadena industrial complexa, tecnològica i altament especialitzada. Tarragona forma part d’aquest sistema amb un paper singular: és una refineria moderna, flexible, connectada logísticament i capaç d’adaptar la seva producció a les necessitats del mercat.
Aquesta fortalesa és especialment rellevant en productes com el querosè i el gasoil, avui sotmesos a una forta pressió internacional. La refineria de Tarragona pot processar fins a 9 milions de tones de cru i produir fins a 1,4 milions de tones de querosè, que representen aproximadament el 40% de la producció espanyola. Aquesta dada il·lustra fins a quin punt Tarragona és determinant per reforçar el subministrament del conjunt del país.
Des de Repsol defensem, amb convicció, que química i turisme són activitats necessàries, i que totes dues contribueixen, cadascuna des del seu àmbit, a fer un Camp de Tarragona millor
Aquest fet té una lectura especialment important al Camp de Tarragona i a la Costa Daurada. El turisme és un dels grans motors econòmics del territori, i la seva activitat depèn, en bona part, d’una mobilitat fiable, tant terrestre com aèria. Garantir querosè per a l’activitat aeroportuària no és només una qüestió energètica; és també una manera de protegir la connectivitat, l’activitat turística, l’ocupació i la vitalitat econòmica d’un territori que ha sabut fer conviure indústria i turisme com dos pilars complementaris de progrés.
Des de Repsol defensem, amb convicció, que química i turisme són activitats necessàries, i que totes dues contribueixen, cadascuna des del seu àmbit, a fer un Camp de Tarragona millor. Sectors aparentment diferents treballen plegats per fer del nostre territori un espai de més progrés, més talent i més oportunitats. Aquesta capacitat de complementar-se és una de les grans fortaleses del nostre model econòmic.
La transició energètica és imprescindible, però no pot significar desindustrialització. Europa necessita reduir emissions, però també preservar capacitat productiva, autonomia tecnològica i seguretat de subministrament. Tarragona exemplifica aquesta doble exigència: continuar fabricant productes essencials per a la societat i, alhora, avançar cap a combustibles i materials de menor empremta de carboni. De fet, el dièsel renovable, la benzina renovable i el SAF —combustible d’aviació sostenible— ja són una realitat a Tarragona i formen part de la cartera de productes que s’hi produeixen.
dueix internament una part molt elevada del querosè que consumeix, tot i que continua sent importador net i exposat a la volatilitat del mercat europeu. El 2025, el consum de querosè a Espanya va arribar als 7,74 milions de tones, el màxim anual per segon any consecutiu, amb un increment del 4,8% respecte de 2024.
CORES indica també que el consum total de productes petrolífers va créixer un 1,4% el 2025, en línia amb la pressió de la demanda vinculada a l’activitat aèria i turística. A la UE, la producció interna cobreix una part important de la demanda de querosè, però persisteix una dependència rellevant de les importacions, cosa que manté la sensibilitat del mercat davant possibles disrupcions externes.
Per això, la refineria de Tarragona és molt més que una instal·lació industrial rellevant. És una peça clau de l’autonomia estratègica, un actiu al servei del territori i una garantia per sostenir sectors essencials com el turisme, la mobilitat i l’activitat econòmica. En un món incert, la fortalesa industrial no és una opció del passat, sinó una condició imprescindible per construir futur.
Javier Sancho Director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona
El Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, ha conclòs la seva trentena edició amb prop de 45.000 visitants, una dada que certifica un creixement en comparació amb el 2025. En els espectacles de pagament, l’ocupació va ser d’un 98%. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va assenyalar que Reus «té capacitat per acollir encara més gent», així com equipaments amb potencial per «transformar-se i modular-se» per esdevenir escenaris. Això no obstant, va remarcar que l’objectiu no és «doblar la quantitat d’espectadors», sinó que «les persones tinguin la sensació d’haver-lo gaudit plenament i tinguin ganes de tornar». «No volem morir d’èxit, sinó viure eternament d’un èxit com el que tenim ara», va expressar. Durant cinc dies, seixanta companyies i setanta funcions han fet les delícies del públic, en indrets tan diferents com el Parc de la Festa, la plaça del Mercadal o el Teatre Fortuny. Cristina Cazorla, codirectora artística del certamen, va subratllar el paper del Trapezi com a «referent del sector» no només a escala local, sinó mundial. «Ja només ens queda convidar extraterrestres!», va declarar. A banda de l’afluència de públic, va remarcar la diversitat d’edats, perfils i orígens. Recasens va emfatitzar el rol de la cultura com a impulsora d’altres sectors, com els agents econòmics. «El Trapezi genera il·lusió, alegria, ganes de venir-lo a veure», va afegir l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, qui va destacar que, més enllà d’acrobàcies i moviments impensables, els espectacles han abordat temàtiques que fomenten «el pensament crític». Així mateix, Alba Sarraute, l’altra meitat de la direcció artística, va desitjar «que hi hagi més programació de circ» al calendari.
El 98% de les cadires van estar ocupades en els espectacles de pagament
Tot i que es té «capacitat per acollir encara més gent», no es vol «morir d’èxit»
Més de 300 professionals van passar pel Trapezi Pro Catalan Arts, una jornada tècnica que actuava com a punt de trobada entre artistes i programadors per presentar projectes i teixir col·laboracions. Cazorla va apuntar que s’ha canviat «el focus», en què es prioritza «compartir, ajudar-nos a créixer, deixar la porta oberta a la col·laboració» en comptes d’obsessionar-se per vendre funcions. «El que passa a Reus s’expandeix al calendari i al llarg de tot l’any i la vida», va comentar. 85
periodistes han estat acreditats per cobrir les funcions, un nombre que implica «que anem convertint-nos en una cita de referència», va afirmar Recasens. «Estem molt contents d’aquesta edició, i amb ganes de poder començar a treballar per a la pròxima», va declarar. «A per 30
anys més», va tancar. A partir d’ara, s’haurà de convocar un nou concurs públic per determinar qui assumirà la direcció artística del Trapezi els següents anys, començant pel 2027. Cazorla i Sarraute ja han expressat la intenció de tornar-s’hi a presentar.
L’apunt Gaudí desafia els petits a entendre el seu univers
En ple Any Gaudí, la fira del circ s’ha inspirat, també, en l’arquitecte. L’exemple més clar va ser el Repte Gaudí. El Circ de les Musaranyes oferia, davant del Museu Salvador Vilaseca, un espai lúdic amb l’univers del geni com a eix vertebrador. Adreçat als més petits, activitats com dirigir una bala pel llom d’un drac de trencadís o construir un arc despertaven la creativitat i posaven a prova les habilitats. A dintre del museu, dues exhibicions temporals, inspirades en Antoni Gaudí i combinades amb el concepte de la fama i la IA, completaven la proposta.
Joan Garcia Oliver, pistoler, anarcosindicalista i ministre.
Un home amb múltiples facetes, dels que parlava clar i català i, per això, incomodava. Una figura cabdal en el desenvolupament dels fets abans i durant la Guerra Civil, però oblidada per molts i, com els agrada remarcar als reusencs: «de Reus». Per aquest motiu, des de la CGT s’ha impulsat una sèrie d’activitats durant aquest maig per la reivindicació de la figura d’Oliver, com per exemple l’estrena del documental L’eco dels passos. Història de Joan Garcia Oliver, al Teatre Bartrina demà dimarts 19 de maig a les 20 hores. Aquesta peça audiovisual, dirigida per Gonzalo Mateos, té com a objectiu donar a conèixer el personatge a través de les seves memòries, alhora que es contraposa amb el testimoni i mirada de diferents historiadors.
«És una figura polèmica. Òbviament, és un anarcosindicalista i això
Aquest dimarts s’estrena un documental sobre la figura del pistoler, anarcosindicalista i exministre de Justícia al Teatre Bartrina a les 20 hores
ja incomoda a alguns, però la seva participació en el govern també va incomodar a alguns anarquistes, això el fa una figura interessant», explica el director del reportatge. A més, un altre fet que destaca és que, mentre que moltes altres figures rellevants comparables amb Joan Garcia Oliver, com Buenaventura Durruti, van morir durant la guerra, en el cas de l’exministre de Justícia va morir de vell a l’exili: «Això ha fet que quedi amagat, perquè al final
Els treballadors de Nestlé de Reus i Girona es concentren en contra de l’ERO que afectarà 178 empleats
Laboral l Els treballadors de Nestlé de les fàbriques de Reus i Girona es van concentrar el passat divendres al matí per tal de mostrar el seu rebuig a l'ERO presentat per la companyia que afectarà 178 treballadors a tot Catalunya. Des de CCOO consideren que l'ERO presentat «no està justificat» i el sindicat assegura que s'està negociant
amb l'empresa la prejubilació dels majors de 60 anys. La previsió és que la pròxima trobada entre l'empresa i els sindicats sigui aquest dimecres 20 de maig. La direcció de l'empresa justifica l'ERO per factors com l'augment de la marca blanca, la digitalització i l'automatització, així com per garantir la viabilitat futura de la companyia. l ACN
les morts heroiques fan més populars a les figures. Però, en comparació a aquestes figures com Durruti, ell va poder escriure unes memòries».
Per aquest motiu, el documental es basa en les memòries d’Oliver que l’espectador escolta a través d’una veu en off: «Són memòries escrites des de la ràbia i la decepció, que ens ajuden a representar la seva figura i visió». Ara bé, Mateos tenia clar que no volia senzillament ba-
sar-se en el testimoni d’Oliver, sinó contrastar-lo: «En general, en les memòries un no és molt autocrític, d’aquí a què la presència d’altres veus en el documental ens ajuden a contextualitzar, a contrastar i a contradir allò que diuen les memòries».
Per un altre costat, el documental no tan sols servirà per conèixer la figura i pensament d’Oliver, sinó també per descobrir la societat on va viure i que va forjar al personatge. «Hi ha moments en què parla
El documental es basa en les memòries d’Oliver, contrastades per historiadors
de Reus en l’època que hi va viure, les diferències de classes, els obrers de les fàbriques tèxtils i de com els nens deixaven l’escola amb 10 anys per posar-se a treballar», comenta el director del documental. Una peça que permet explicar el conflicte social i l’aparició del moviment obrer i com aquest arriba a l’ús de la violència: «Moltes vegades critiquen la figura d’Oliver i tants altres per haver fet servir la violència, però és important conèixer com s’arriba fins aquí». A més, recorda que «per molt que ell va donar suport al pistolerisme, després com a ministre va lluitar contra els paseos, que eren anarquistes que durant la Guerra Civil treien a gent de casa i els executaven sense judici. Ell va lluitar perquè això s’acabés».
s’emocioni: la peça no ho necessita»
Entrevista l Bigorra ha dirigit la lectura dramatitzada de l’obra de teatre ‘L’aigua, els morts i les mentides’ de Joan Cavallé, que s’estrenarà aquest dimarts, 19 de maig, al Teatre Fortuny
Serret Alonso
Què vol dir que fareu una lectura dramatitzada?
«En principi, una lectura dramatitzada implica que els actors i la posada en escena siguin molt senzills, sense grans elements escènics, i que els actors tinguin el text a la mà i interpretin allò que llegeixen. Però la peça ens ha tocat a tots molt de prop. Quan me’l van proposar i el vaig llegir, i amb un repartiment fet a mida, amb gent de confiança amb grans actors i actrius, ens vam animar a anar una mica més enllà.
Això ens ha permès fer un híbrid entre el que seria un muntatge i una lectura clàssica. Hi haurà moments en què els actors llegiran, però també hi haurà accions i moviment».
L’obra és una tragèdia basada en els fets reals que van succeir el 29 d’octubre de 2024 al País Valencià. Quins són els reptes d’un encàrrec com aquest?
«L’autor construeix una mena d’estructura de tragèdia clàssica amb quatre personatges simbòlics, i després apareixen molts altres personatges: testimonis, víctimes o figures com el senyor M. El repte era com fer entendre a l’espectador que una mateixa actriu o actor està interpretant diversos personatges diferents».
Com ho heu resolt?
Una obra essencial
«Nosaltres només som un vehicle per traslladar, de manera humil, el que va passar al País Valencià»
«Hi haurà petits elements escènics, però tampoc he volgut fer grans artificis. El valor està en la veu, en la interpretació dels actors i en totes les veus que representa aquesta catàstrofe. Amb elements petits com una gorra o unes ulleres l’es-
pectador entendrà ràpidament que aquell actor ara és un voluntari que arriba a València o una persona que, per exemple, explica què està passant».
Carles Bigorra
L’actor, director i professor de teatre, dijous passat a Reus.
També has decidit no utilitzar projeccions ni imatges reals de la DANA.
L’Ajuntament modifica l’IBI per incentivar l’habitatge assequible
Impostos l El ple de l'Ajuntament de Reus del passat divendres 15 de maig va aprovar la modificació de l'ordenança fiscal que regula l'Impost de Béns i Immobles per tal d'incentivar la promoció d'habitatge assequible a la ciutat. L'acord incorpora una bonificació de fins al 95% de la quota de l'IBI per a habitatges protegits vinculats al deno-
minat Pla 50.000, sempre que els immobles es destinin a lloguer social. La mesura busca equiparar el règim d'aquests habitatges amb altres promocions de protecció oficial i evitar possibles desavantatges derivats de la impossibilitat de repercutir l'IBI als llogaters prevista en aquest model de promoció pública. Aquesta bonificació és incompati-
ble amb la que estava prevista fins ara a l'ordenança i el subjecte passiu haurà de triar entre un dels dos beneficis fiscals aplicables als habitatges de protecció oficial. Actualment, l'ordenança preveu que els habitatges de protecció oficial gaudeixin d'una bonificació en la quota del 50% entre el 1r i el 10è any i del 25% de l'11è al 15è any. l Redacció
Com has resolt la posada en escena?
«He apostat per una posada en escena senzilla, però que penso que és molt efectiva. Hi ha una cadira, que és propietat del personatge de la senyora Esperança i que és l’única cosa que li va quedar després que l’aigua s’endugués casa seva. Aquesta cadira apareix a la portada del llibre i l’hem volgut convertir en un símbol. Després hi ha altres espais, com una mena d’altar o espai de judici amb els quatre personatges simbòlics; la taula del restaurant; i un espai obert perquè els personatges vagin transitant i explicant les seves vivències». Aquesta obra té una càrrega emocional molt forta. Quins moments diries que són els més colpidors?
«Hi ha moments molt directes, on el missatge arriba d’una manera explícita per despertar consciències. I després hi ha moments molt emocionals. Una de les coses més interessants que fa el Joan és diferenciar tres formes de pèrdua: trobar algú just després de morir; no saber on és una persona i acabar trobant-la; i el dolor dels qui encara esperen. Habitar aquests tres llocs, encara que sigui durant una hora, al Teatre Fortuny, és posar-te allà». Insisteixes molt a evitar els artificis.
«No he volgut fer una obra estratègicament pensada perquè la gent s’emocioni. No ho necessita. És un fet real i hi ha molta documentació visual, però no l’he volgut fer servir per deixar espai al silenci».
«Aquesta obra és austera i senzilla en la lectura i en el missatge. Si està cuidada, no necessita res més. Nosaltres només som un vehicle per traslladar, per primera vegada, una posada en escena humil del que va passar allà. Perquè, si no, apareix l’ego de l’artista. I això és precisament el que he intentat evitar, fins i tot amb el meu. Hi va haver una primera fase del treball en què pensava: Aquí hi posaré això, aquí faré allò altre... Però després vaig entendre que havia de netejar. Treure, treure i treure, i quedar-me només amb la síntesi. Amb l’essencial».
Reus acull una nova edició del festival Pint of Science per tal d’apropar la ciència a la ciutadania
Innovació l L'Ajuntament de Reus torna a col·laborar amb el festival internacional de divulgació científica Pint of Science, una iniciativa que tornarà a omplir bars i espais emblemàtics de la ciutat de coneixement, recerca i debat científic des d'avui fins al dimecres 20 de maig. Aquesta novena edició compta amb la participació de 22
investigadors que oferiran xerrades a partir de les 19 hores en dos espais de referència; l'As de Copes Gastropub i el Racó de l'Orfeó Reusenc. Durant tres jornades consecutives, el públic podrà descobrir temes tan diversos com la nutrició i el cervell, la salut mental, l'oncologia de precisió o el canvi climàtic, entre d'altres. l Redacció
Solidaritat l L’esdeveniment, d’escala mundial, recapta diners pel moviment Movember, destinat a projectes de salut masculina
La Distinguished Gentleman’s Ride va tornar a rodar ahir diumenge 17 de maig per tot el món. Des de fa anys aquesta iniciativa s’ha estès per ciutats com Chicago, Miami, Nova York, Londres o Algarve, però també per Barcelona, València, Madrid o, com ja és habitual, Reus. Novament, la capital del Baix Camp va participar i, des de la seva recuperació després de la pandèmia, aquesta jornada ha tingut un creixement progressiu tant en participants com en donatius. «Recordo que quan ho
vam tornar a fer després de la pandèmia érem uns 80 motoristes participants i enguany hem estat fins a 112», explicant des del Moto Automòbil Club Reus, organitzadors de l’esdeveniment a la ciutat. A més, pel que fa a la recaptació també s’ha vist un increment considerable, ja que «l’any passat vam recollir gairebé 2.000 euros i aquest 2026 han estat més de 2.300 euros».
L’edició 2026 va reunir als participants a partir de les 9.15 hores a la plaça de l’Univers, al costat la Fira Centre Comercial, des d’on es va donar la sortida d’una ruta de gaire-
L’edició de 2026 de la ruta va reunir fins a 112 motoristes participants a la ciutat de Reus
bé 70 quilòmetres a les 10.30 hores.
Aquesta es va dirigir cap al Morell, la Pobla de Mafumet, Tarragona, Vila-seca, La Pineda i, finalment, van acabar el recorregut a Cambrils «sense cap incidència».
Aquest esdeveniment, que s’organitza des de l’any 2012, destina tota la seva recaptació de diners a l’ONG
Els Amics de Gaudí i la
Cultura l L'Associació d'Amics de Gaudí de Reus i el Museu Casa Botines Gaudí de Lleó han signat, amb el Gaudí Centre com a testimoni, un conveni de col·laboració per impulsar la difusió de la vida i obra d'Antoni Gaudí. L'acord permetrà intercanviar coneixements, experiències, activitats educatives i conferenciants. Així mateix, obre la porta a la cessió d'espais en cas de necessitat i a visites entre les dues entitats. L'Associació d'Amics de Gaudí de Reus tindrà material promocional del Museu Casa Botines durant la Fira d'Entitats i, a més, ha estat convidada a participar en la Fira Modernista de Lleó. «Volem aprendre d'aquells que fa molt de temps que treballen en la difusió de Gaudí», va expressar el director del Museu Casa Botines Gaudí de Lleó, Raúl Fernández Sobrino. Obert com a museu el 2019, el recinte modernista rep uns 140.000 visitants l'any. Fernández Sobrino explica que, a Castella i Lleó, «tenim un Gaudí diferent del de Catalunya, un Gaudí més lent, amb unes característiques diferents». l Sergi Peralta Moreno
Movember. Aquesta destina aquests recursos per impulsar projectes relacionats amb la salut masculina, com és el cas del càncer de pròstata, el càncer de testicles o la depressió i prevenció del suïcidi entre homes. En total, des de l’any 2003 aquesta organització ha finançat a més de 1.250 projectes arreu del món.
El projecte Memòries de Reus dedica una sessió al col·lectiu LGTBI+
Societat l El col·lectiu LGTBI+ protagonitzarà, demà, a les 19 hores, a l'Arxiu Municipal, una nova edició del projecte Memòries de Reus, que busca recollir el testimoni directe i personal de persones i col·lectius. En format de taula rodona, participaran en l'acte Iñaki Vázquez, Miquel Reverte i Berta Mascaró, expresidents de l'entitat H2O, i Pau Laredo, qui l’encapçala en l’actualitat. l DM
Serveis l L’Ajuntament rehabilitarà els sistemes de dues estructures que podrien oferir fins a 60 metres cúbics per hora
Els punts on s’estudiarà la rehabilitació, properes a la
El consistori vol oferir més recursos propis, ja que actualment aporta un 22% a la xarxa
L’Ajuntament de Cambrils preveu ampliar la seva xarxa d’abastament d’aigües pròpia amb la recuperació de dos pous inutilitzats des del 2006. L’objectiu és reactivar els cabals d’ambdós punts, que arribarien als 60 metres cúbics per hora (m3/h) en total. Els equipaments, que se situen a pocs metres de la Zona Esportiva Municipal, són els anomenats pou del Viver I (PB08, en l’àmbit tècnic) i Karts (PB07) i es troben dins de parcel·les propietat del consistori. Ara fa 20 anys, l’empresa Elèctrica Pintó va detectar a través de bombaments en aquests espais que l’aigua presentava problemes en la seva qualitat a causa de defectes estructurals dels pous. Unes anàlisis que l’empresa SUEZ va ratificar a finals de l’any 2017 amb diversos reconeixements videogràfics i exàmens geofísics. Durant els últims estudis, en els dos casos es va observar un col·lapse de la canonada de revestiment, el qual va provocar una saturació en els seus interiors i una pèrdua d’entre 9 i 10 metres de part dels equipaments. D’altra banda, es van captar «fortes presències» d’obturacions i incrustacions a la canonada, tant totals com parcials, que tornaven l’aigua tèrbola i amb «incertesa» sobre el seu compliment de qualitat. Les actuacions preveuen netejar els pous amb la tècnica Aqua Fre-
ed, un procés «altament eficaç» que injecta CO2 en les estructures, resol les incrustacions (de calç o biològiques) i desfà les imperfeccions a través d’un sistema a pressió. A partir d’aquí, es faran diagnòstics del pou, reencamisats per reforçar-lo, en cas que sigui necessari, bombaments i es redactarà un nou informe de valoració per verificar el seu estat.
Riudoms tornarà a adequar els aparcaments del carrer dels Avellaners quatre anys després per «deficiències»
Actuacions l L'Ajuntament de Riudoms va aprovar definitivament el passat divendres noves millores pels tres espais d'aparcament habilitats al carrer dels Avellaners. Les zones, que van viure millores d'adequació, mostren ara «desperfectes» en les seves superfícies després de quatre anys. Entre les que s'han detectat, destaquen la presència de clots, zones de drenatge d'aigües saturades, acumulacions i sediments
«fangosos» que provoquen danys en el terreny.
D’acord amb els estudis sobre els aparcaments, les causes principals assenyalen «la manca d’actuacions des de fa anys» o l’ús intensiu dels espais, també per part de vehicles pesants. Tot, sumat als episodis de precipitació de finals del 2025 i principis d’enguany, que han provocat un «greu estat de deteriorament». El seu mal estat, a més, provoca
que els conductors «busquin altres llocs» i generin més moviments de vehicles.
D’aquesta manera, es millorarà el sòl i es reforçarà amb material reciclat d’asfaltatges per evitar acumulacions, en la cruïlla del Doctor Fleming, l’actuació serà total, i en el carrer dels Avellaners en dues parts. A més, s’eliminarà la gran quantitat de vegetació per facilitar els drenatges. l ADG
El consistori va iniciar la setmana passada el procés de licitació del projecte executiu per rehabilitar els pous i preveu un termini d’un mes per portar a terme els treballs inicials. El pressupost plantejat és de gairebé 123.000 euros entre els dos espais, que requeriran obres diferents segons les seves necessitats. L’Ajuntament, però, rebrà una
subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de 90.023 euros, amb l’objectiu de donar suport al consistori per obtenir més independència, tenint en compte que l’entitat del Govern proporciona el 78% dels recursos aqüífers.
Més autonomia
L’actuació que es portarà a terme entre els pous Viver I i Karts es complementarà amb la captació aprovada el passat mes de març del 2026 impulsada per obtenir prop de 404.712 metres cúbics d’aigua anuals. Aquesta també es va plantejar al voltant dels camps de futbol, concretament a la parcel·la de la Partida Canelia, d’uns 678 metres de superfície.
Un espai considerablement més petit que les noves parcel·les explorades, de 10.895 (Karts) i 11.524 metres quadrats (Viver I). Pel que fa a la profunditat, el pou dels Karts és d’uns 110,28 metres i capta 5,6 litres per segon (l/s), mentre el punt del Viver descendeix fins als 135 metres, amb una capacitat fins als 11,1 l/s. En total, l’abastament municipal incrementaria fins els 525.600 metres cúbics anuals.
Ambdues canonades es reforçaran amb 225 mm de diàmetre exterior i 203,6 d’interior de PVC, per tal d’evitar filtracions i desperfectes.
Imatge de l’actuació del 2022 a l’aparcament. Cedida
Mostres l La fira vitivinícola va superar les 2.500 degustacions gastronòmiques amb unes jornades salvades pel dissabte
El cap de setmana va tancar a Valls amb una nova edició del Valls va de Vins, la mostra vitivinícola anual per excel·lència al municipi, consolidant les 6.000 consumicions. Durant els dos dies de celebració, es van comptabilitzar també més de 2.500 degustacions gastronòmiques per cloure amb un balanç positiu el passat dissabte, malgrat el mal temps que va protagonitzar la jornada de divendres.
Les novetats van servir al consistori per comprovar que, tot i comptar amb 12 edicions, la mostra continua «més viva que mai» al municipi. «La gent té ganes que arribi aquest cap de setmana, tothom va quedar-se malgrat la pluja», explicava la regidora de Comerç, Rocío Martínez. En aquest sentit, l’edil confirmava que els set cellers participants, procedents de la DO Tarragona, van «esgotar les existències» durant els dos dies.
Una de les novetats que s’han repetit enguany i van impulsar les vendes va ser la promoció amb comerços locals per imports supe-
riors o iguals a 10 euros, que van permetre als primers 300 visitants obtenir una mostra gratuïta de vi. «És una promoció que volem mantenir, la valorarem per l’any vinent», afirmava la regidora. Enguany, d’acord amb el consistori, més d’un
El conseller Berni Álvarez apropa a Montblanc les mesures del Pla de Govern per a la Conca de Barberà
Inversions l Montblanc va acollir el darrer divendres una nova parada del vehicle informatiu del ‘Pla de Govern al territori’, coincidint amb les Festes de Sant Maties. La infotruck es va situar a la plaça Major amb l’objectiu d’apropar l’acció de l’Executiu a la ciutadania i explicar què és el Pla de Govern, com es desplega i quines actuacions es
realitzen. El conseller d’Esports, Berni Álvarez, acompanyat de la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, va visitar la parada, on es va repartir material amb les principals mesures del Govern i els projectes previstos a la Conca de Barberà. Entre les actuacions destacades, Álvarez va assenyalar la inversió de 700.000 euros per mi-
centenar van participar en la promoció, permetent «dinamitzar el comerç» durant un cap de setmana en què Valls també va viure la Nit dels Museus i les celebracions de Sant Isidre.
«Molta gent va acudir a una ce-
llorar les instal·lacions esportives i el suport als programes d’esport escolar a través del Consell Esportiu de la Conca de Barberà. L’Executiu també preveu la millora de la C-14 entre Montblanc i Solivella i ha avançat en les obres del polígon Logis Montblanc, que comportaran una inversió inicial de 48 milions d’euros i la creació de 470 llocs de treball directes. Altres projectes són la nova depuradora de Blancafort o solars per construir fins a 32 habitatges protegits. En l’àmbit agrari, el Govern estudia reg per a vinya i olivera. l Redacció
lebració i es va quedar per les altres, va anar tot rodat», ressaltava Martínez. L’edil també valorava positivament que els visitants «van aguantar» sota la pluja durant la primera jornada de divendres fins que «va arribar el bon temps». Un
Enguany, sis locals i set cellers de la DO Tarragona van omplir la plaça del Pati
dels incentius va ser la música en directe que, durant aquesta edició, va presentar cinc grups de diferents estils, des del jazz, fins al més comercial.
Valls va de comerç Des del consistori, també es va posar en valor la tasca duta a terme pels establiments participants per «dinamitzar» les jornades del Valls va de Vins. Des del 14 de maig, amb la prèvia que es va portar a terme a la plaça Pere Català i Roca, es van poder descobrir les diferents DO, comerços i locals de restauració participants, que han arribat a mitja dotzena enguany i que l’any vinent «treballaran conjuntament». «Valls no té oferta nocturna o música en directe, i esdeveniments com aquest s’agraeixen, perquè també són per a totes les edats», subratllava Martínez.
El
d’Esports, la
del
Urbanisme l La retirada de l’antiga cocteleria del passeig Jaume I forma part del projecte de renaturalització del passeig de Llevant
Salou ha començat a fer visible un dels canvis més importants del seu litoral. L’enderroc de l’antiga cocteleria Belvedere, al passeig Jaume I, marca l’inici d’una transformació urbana i ambiental que va més enllà d’una simple demolició: suposa recuperar espai públic, reduir el pes del ciment i retornar el passeig a les persones. L’actuació forma part del projecte de renaturalització del passeig marítim de Llevant, finançat amb fons europeus Next Generation dins del Pla de Sostenibilitat Turística. En aquesta primera fase, la intervenció afecta un tram de prop de 500 metres entre el carrer París i la Font Lluminosa, un dels espais més transitats i emblemàtics del municipi. Els treballs se centren ara en el desmuntatge de l’estructura del Belvedere, incloses pèrgoles, tarimes i instal·lacions de servei, amb l’objectiu que l’espai quedi alliberat abans de l’inici de la temporada alta.
La desaparició d’aquesta edificació permetrà obrir visualment el passeig, guanyar continuïtat en-
de la renaturalització del litoral a Salou. Aj. de Salou
tre la ciutat i la platja i substituir elements artificials per vegetació mediterrània adaptada al medi litoral. L’espai que fins ara ocupava la cocteleria es convertirà en una nova zona naturalitzada, integrada amb el paisatge marítim. El projecte té una clara dimensió ambiental, però també social. Per a l’Ajuntament,
la renaturalització del litoral ha de servir per crear espais més oberts, accessibles i confortables, pensats per passejar, descansar, conviure i gaudir del front marítim durant tot l’any. La filosofia és clara: menys barreres artificials, més ombra, més vegetació i més espais per a la ciutadania. També reforça la idea d’un
L’Ajuntament repartirà 40.000 ulleres homologades per a l’eclipsi solar total
Salou l El municipi prepara un dispositiu especial davant l’afluència prevista el 12 d’agost
L’Ajuntament de Salou repartirà 40.000 ulleres homologades, perquè la ciutadania i els visitants puguin observar amb seguretat l’eclipsi solar total previst per al pròxim 12 d’agost. Les ulleres es distribuiran gratuïtament a través de les oficines del Patronat Municipal de Turisme, dins d’una campanya impulsada pel consistori per promoure una observació segura, responsable i accessible. Salou quedarà situada dins la franja de totalitat de l’eclipsi, fet que permetrà observar durant uns minuts l’ocultació
completa del sol per part de la lluna. Es tracta d’un fenomen poc habitual i de gran transcendència turística i social. L’alcalde, Pere Granados, ha destacat que «aquest eclipsi representa una oportunitat única per posicionar Salou com a destinació de referència també en l’àmbit del turisme científic i experiencial», i ha remarcat la necessitat de viure’l amb responsabilitat, seguretat i respecte per l’entorn. El consistori recorda que observar directament el sol sense protecció adequada pot provocar lesions oculars greus i irreversibles. Per això, insisteix que només s’han
d’utilitzar ulleres homologades específiques per a l’observació solar, com les que es repartiran gratuïtament, i desaconsella els mètodes casolans o no certificats, així com mirar el fenomen a través de càmeres, telescopis o prismàtics sense filtres especials homologats. Posa èmfasi en la protecció dels infants i recomana a les famílies supervisar en tot moment els més menuts. Davant l’afluència prevista coincidint amb les Nits Daurades i l’eclipsi, l’Ajuntament prepara un dispositiu especial de mobilitat i seguretat. Es recomanarà evitar l’accés a espais no habilitats o ambientalment sen-
Es reduirà el ciment, guanyarà vegetació i millorarà la connexió entre la ciutat i la platja
La renaturalització abasta prop de 500 m entre el carrer París i la Font Lluminosa
litoral més obert, amable, continu i compartit durant tot l’any, arreu. La substitució de superfícies dures per cobertes vegetals permetrà millorar el confort climàtic, reduir l’efecte illa de calor i afavorir la biodiversitat. Aquesta actuació s’emmarca en una nova manera d’entendre el litoral: no només com un espai turístic, sinó com un gran espai públic compartit, al servei de residents i visitants. La retirada d’establiments i elements permanents del passeig no és un fet aïllat. Casos com el de Gasparone formen part de la mateixa estratègia de recuperació del domini públic marítim-ter-
restre i de reducció d’usos privatius en primera línia de mar. L’objectiu municipal és avançar cap a un passeig més permeable, naturalitzat i paisatgísticament integrat, capaç de compatibilitzar l’activitat turística amb la preservació ambiental i la qualitat de vida. El canvi, visible en un punt central del passeig, també busca ordenar millor els usos d’un espai de gran intensitat ciutadana i turística, sense perdre el vincle directe amb la platja.
Més litoral
En paral·lel, l’Ajuntament ha adjudicat nous treballs de renaturalització en onze punts del litoral, especialment a Cap Salou, la platja Llarga, el Sorral de la Censada i l’entorn del jaciment de la Cella. Aquestes actuacions preveuen la plantació de milers d’espècies autòctones, la recuperació d’espais degradats i la restauració ambiental de cales i zones verdes. Amb aquest conjunt d’intervencions, Salou treballa per consolidar un model de ciutat més resilient, saludable i preparada per afrontar els reptes climàtics i turístics de les pròximes dècades.
Les ulleres es distribuiran gratuïtament a través del Patronat de Turisme. Aj. de Salou
sibles, com zones naturals protegides, penya-segats o cales de difícil accés. El consistori farà una crida a prioritzar el transport públic i aparcaments dissuasius. També recomana arribar amb una hora
d’antelació als punts d’observació recomanats per evitar aglomeracions i facilitar la mobilitat. Aquests espais es donaran a conèixer pròximament amb informació sobre horaris i mesures de seguretat.
Serveis l El projecte s’havia aprovat l’any 2017 i haurà de superar un nou procés per executar-se
Adam Díaz Garriga
Vila-seca podria tindre enguany els cinc pipicans que els veïns reclament des del 2017. Nou anys d’espera per impulsar els parcs d’esbarjo canins que, en aquell moment, van quedar deserts i a la deriva fins ara. El consistori va engegar el passat dimecres 13 de maig el procés per licitar novament els espais amb un preu de sortida inicial de 771.052 euros (IVA inclòs), a l’espera d’una empresa que pugui executar el projecte en un termini màxim de sis mesos. El projecte preveu actuar
sobre 3.260 metres quadrats de superfície, entre els quals destacarà el futur parc per a gossos previst al Complex Esportiu de la Plana, que ocuparà un total de 1.050 m2. La resta dels parcs, se situaran al passatge de l’Aureli Abat Escarré, a l’espai de la Caneleta, al Parc Austràlia i a l’illa verda del Parc dels Prats de la Pineda.
D’acord amb el consistori, les zones s’han dissenyat per «cobrir les necessitats de tot el municipi», amb espais «còmodes» i amplis. En tots els espais es realitzaran treballs previs de neteja i adequació, així com
Vendrell marcarà les novetats de
Agenda l La 82a Festa de la Bicicleta del Vendrell se celebrarà el diumenge 31 de maig amb novetats vinculades al pas del Tour pel municipi el 5 de juliol. La jornada començarà a les 10.30 h a l’avinguda del Camp d’Esports, amb sortida a les 11.00 h, benedicció de bicicletes i carrosses a la plaça Nova i arribada a la Rambla, on hi haurà
Tots els espais comptaran amb abeuradors, bancs i nova vegetació
actuacions de compactació del sòl per garantir estabilitat. A més, tots comptaran amb papereres, bancs, rètols informatius i sistemes de reg automàtics. L’enllumenat també es renovarà en la totalitat dels espais i s’instal·laran fins a 16 punts de llum.
Detalls
En el cas del pipicà més cèntric, l’Aureli Abat, la zona perdrà carrer per vianants, però guanyarà espai per als gossos i mantindrà el pòrtic ja existent per reutilitzar-lo. Dins l’àmbit d’actuació del Parc Austràlia i la Caneleta, s’enretirarà la vorada, i en el segon cas també s’enretiraran els espais de joc infantils i tindrà tres bancs de formigó.
El pipicà de la Pineda haurà de terraplenar el passeig i la seva zona d’actuació, que es complementarà amb terres extretes de la mateixa Pineda. Finalment, dins el futur parc dels Prats es preveu enretirar la palmera existent i trasplantar-la, així com els arbustos i la vegetació. Aquest últim serà el que acumuli la major part de la inversió, amb un pressupost de 216.254 euros, seguit del parc d’Austràlia, que preveu una inversió de 169.496 euros. A més, es preveu connectar els parcs amb la xarxa d’aigua potable municipal per oferir hidratació als cans a través d’abeuradors.
L’Ajuntament reactivarà el projecte després de gairebé una dècada de demanda veïnal sobre la manca d’aquests equipaments per part d’usuaris que, principalment, lamentaven que havien de traslladar-se per portar les mascotes a espais tancats. Enguany, es preveu solucionar aquesta problemàtica.
Felicitacions
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Registres l El nou servei digital municipal permet consultar en quin espai funerari es troba una persona difunta
Redacció
L’Ajuntament de Torredembarra ha posat en funcionament ThanatosWeb, un nou cercador digital del Cementiri Municipal que permet consultar, a partir d’ara, en quin espai funerari es troba una persona difunta. El servei nou facilita a la ciutadania l’accés a la informació vinculada al cementiri i s’emmarca en el procés de modernització i regularització de dades impulsat pel consistori entre els mesos de novembre i febrer passat, després de completar-se la informatització de tota la informació existent, que fins aleshores només es conservava en llibres de registre manuals. L’alcalde, Vale Pino, ha explicat que «la posada en marxa del cercador ThanatosWeb és un pas més en la modernització del Cementiri Municipal i en la mi-
llora de l’atenció a la ciutadania». També ha destacat que aquesta eina permetrà a moltes famílies consultar fàcilment la informació dels seus familiars difunts i, alhora, contribuirà a avançar en el procés de regularització de dades. Pel que fa a la regularització de concessions i titularitats dels drets funeraris, fins ara només l’ha completada aproximadament un 35% dels afectats. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament ha decidit ampliar el termini fins al 30 de setembre d’enguany per facilitar que les famílies puguin posar al dia la documentació. Els tràmits es poden continuar realitzant a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania, de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 h, o bé amb cita prèvia. Actualment, el Cementiri Municipal de Torredembarra disposa d’un total de 2.146 espais funeraris.
actuació, premis i sortejos. Els dies previs s’han programat una gimcana del Passaport Edunauta, un parc infantil de trànsit i un espai per posar a punt la bicicleta. La iniciativa Pedalem junts per una mateixa causa destinarà els diners al projecte Joan Petit – Nens amb Càncer. El cartell de l’edició és de Gemma Fontanals. l Redacció
Adrià, ja són 16 anys! Moltes felicitats de part de la teva família!
Futbol l El Nàstic va guanyar contra l’Europa i ara depèn de si mateix per assolir la permanència a l’última jornada
El Nàstic va guanyar una vida extra el passat dissabte. Encara no s’ha fet res, la permanència encara s’ha de materialitzar; sento arruïnar la festa dels il·luminats que van saltar al camp per celebrar-ho. Tot es decidirà a Alacant i els de Pablo Alfaro s’han guanyat el dret de dependre d’ells mateixos.
En l’edició del passat dimecres vam recollir al Diari Més els sis possibles escenaris del futur grana. Tres de descens assegurat i tres amb possibilitats. Gràcies a la gesta aconseguida contra l’Europa, els grana viuen en l’escenari més positiu. Una victòria asseguraria al cent per cent la permanència. Un empat o una derrota necessitarien que punxessin tant el Betis Deportivo com el Tarazona. Contra l’Europa, el Nàstic va demostrar que està viu. Així ho van demostrar els jugadors en els primers trenta minuts, en què van sortir a mossegar, van aproximar-se a l’àrea i, fins i tot, van tenir el premi del gol. Jaume Jardí va tornar a sacsejar la vareta quan l’equip més el necessitava i Marcos Baselga es va encarregar del gol.
Fins aquí va arribar la sorpresa, perquè ben aviat es va veure que tocaria patir. Futbolísticament, el Nàstic deixa molt a desitjar. Bé, això ja ho teníem ben clar des de fa moltes jornades. L’Europa va dominar davant d’un conjunt grana resistent, però no va fer falta pressionar gaire per mostrar el primer dels errors. D’un desajust defensiu molt habitual aquesta temporada va arribar l’empat de Jordi Cano. En atac, l’únic argument era Keyliane Abdallah. Sí, el francès té molt a millorar a l’hora de definir, però era més desequilibrant. Així ho va veure el Nou Estadi i va protestar quan Pablo Alfaro el va enviar a la banqueta. Amb ell va marxar també tot l’atac del Nàstic, per després reviure en el moment menys esperat amb els protagonistes de sempre.
Els astres es van tornar a alinear, tal
El davanter Marcos Baselga marcant el primer gol de la nit el passat dissabte. Gerard Sala
com van fer contra el Real Murcia amb un gol en pròpia i també amb el gol a l’afegit d’Óscar Sanz contra el Sevilla Atlético. L’FVS va somriure al Nàstic per una vegada aquesta temporada. «S’ha de fer cas al bo d’en Juanda», va destacar Alfaro en la roda de premsa després que el colombià forcés una mà. Álex Jiménez es va encarregar de la pena màxima. I la va marcar. És molt improbable que el murcià continuï al Nàstic la pròxima temporada. De fet, amb l’expulsió que va patir poc després, segurament dissabte va viure l’últim partit de grana. Es va acomiadar amb un gol que va omplir d’esperança el Nou Estadi. Jiménez sempre ha viscut a l’ull de l’huracà per la falta de gol, però sí que ha demostrat ser un dels pocs guerrers de la plantilla que ho deixa tot. El gol és una vida extra per al Nàstic. Repeteixo: encara no s’ha fet res. Toca tornar a guanyar i Alfaro ho intentarà sense Zoi-
lo, Mángel i Jiménez per sanció i ja veurem Jaume Jardí, que es va retirar lesionat. Un altre que es va acomiadar del Nou Estadi dissabte per volar a l’estiu al Real Zaragoza. De
fet, la gran majoria marxarà, molts de forma merescuda pel baix rendiment. Almenys, abans d’acomiadar-se, que acabin de dignificar l’escut deixant-lo a Primera Federació.
L’afició grana, un jugador més
L’afició del Nàstic no va fallar en el darrer partit al Nou Estadi. 9.119 ànimes van ser presents per empènyer els seus, amb mig miler animant els escapulats. El derbi català va estar marcat pel respecte entre dues aficions que es van desgastar per animar els seus. «Fins que la mort ens separi», va destacar amb un tifo Orgull Grana. També va haver-hi temps per a la crítica, perquè els crits de «directiva dimissió van ser ben presents.
1.Eldense
2.Sabadell
3.At. Madrileño
4.Villarreal
El protagonista Álex Jiménez es va convertir en l’heroi marcant el penal
Eldense-Atlético
Algeciras-Hércules
Alcorcón-Marbella
PRÒXIMA JORNADA
Sevilla
Cartagena-Betis Deportivo
Atlético Madrileño-Algeciras Europa-UD
Atlético Sanluqueño-Villarreal
Antequera-J. Torremolinos
Futbol l El Reus FC Reddis va acomiadar-se del somni del play-o perdent un partit disputat contra l’Ourense
El Reus FC Reddis va posar punt final a la seva aventura. Va ser un final amarg, amb una derrota a Ourense després d’un partit disputat en què els roig-i-negres van ser protagonistes. Els reusencs van lluitar, van tenir arguments i van donar la cara per morir a tocar del cel. Amb tot, el final no ha de tacar el camí recorregut. És quan s’arriba al destí que més falta fa mirar enrere i analitzar el camí recorregut i, d’això, en pot estar ben orgullosa l’afició roig-i-negra.
El duel al Municipal d’O Couto va ser pedregós des d’un inici. En la primera acció de perill de l’Ourense, Rufo va marcar l’1-0. Va ser tot un mastegot del qual el Reus es va saber aixecar. Els de Marc Carrasco no van perdre la calma, van començar a treballar com sempre i els fruits van arribar amb una jugada plena de fe. Fran Carbia va marcar l’empat com a premi a la seva pressió. A partir d’aquí, el Reus sabia que havia de guanyar i es va llançar a l’atac. D’ocasions en va tenir, però, com va destacar Marc Carrasco en el postpartit, «han faltat ullals». La falta d’encert a l’àrea contrària es va pagar amb una transició que Justino Barbosa va transformar en el 2-1. Aquest resultat va deixar una imatge desoladora sobre la gespa. Els jugadors ho van donar tot i les llàgrimes van inundar els seus ulls. Era el final més amarg d’un grup que va remar des de la primera jornada per demostrar que, com a família, eren capaços d’arribar més lluny dels seus mateixos objectius inicials.
L’afició també va rebre el cop, però aviat va aixecar la mirada a les xarxes socials. Només hi van aparèixer missatges d’orgull i de reconeixement per la feina feta de l’equip de Marc Carrasco. Com diu la dita, el viatge abans que el destí. Amb aquesta amargor, l’afició va mirar enrere. Va recordar com el seu equip va ressorgir ara fa cinc anys. Va veure com, temporada rere temporada, s’ascendia de categoria. Ja ho va celebrar fa un any, quan els de Carrasco van aconseguir l’aleshores impensable ascens a Segona
El protagonista
Fran Carbia va marcar el gol de l’empat i va donar esperança al Reus
Federació. Encara més impensable va ser veure com, en l’estrena a la categoria, el Reus no va perdre el play-off de vista en cap moment des de la jornada 2. També va viure la lluita dels seus en aquest play-off, sense perdre mai la cara al rival i mantenint les opcions fins al final. Amb tot això, l’orgull va estar ben present.
Aixecar els seus
Marc Carrasco, davant d’un vestidor enfonsat, es va empassar les llàgrimes per enviar un missatge als seus jugadors: «La vida continua, demà sortirà el sol. Sou gent meravellosa que pot estar ben orgullosa». El tècnic no va marxar content. Marc Carrasco és un home competitiu i així ho va deixar clar en la roda de premsa posterior al partit.
Es va lamentar i va fer autocrítica, però també és conscient del que s’ha creat. Bé, del que ha creat ell mateix des que va engegar el projecte a Segona Catalana.
De la seva boca també va sortir la paraula orgull. «Orgull per afrontar el partit com ho hem fet. D’anar a buscar el rival i merèixer quelcom més». Orgull, també, «del creixement del club i de la part social. De formar part d’aquesta família i de tot el treball que hem fet al llarg dels cinc anys» i, finalment, «de com hem posicionat la marca Reus. Aquest equip té molta vida i hem recuperat un sentiment mort, un èxit que és fruit de tothom». Aquestes paraules van ser necessàries per palliar el dolor i posar en valor el que s’ha aconseguit. També van transmetre un cert aire de comiat, tot i que, pel que fa al futur, caldrà discernir-lo en les pròximes setmanes. De moment, cal valorar la feina feta. La feina d’un Reus que tot just acaba de fer els primers passos i que, després del primer gran cop, s’obre una nova finestra per créixer. Perquè el play-off ja era un premi i, perdre’l, és una oportunitat per continuar creixent i tornar més fort.
L’afició del Reus no va deixar sol el seu equip a Ourense i es va fer notar
L’Ourense era el pitjor rival possible en el sorteig del play-o d’ascens perquè també era el més llunyà. Gairebé mil quilòmetres de carretera hi ha entre les dues ciutats, però no va ser un impediment per a un grup d’aficionats. Una gran presència roig-i-negra es va fer notar a les grades del Municipal d’O Couto. Per carretera o per avió, els reusencs van estar allà
per ajudar els seus. Van protestar, van cridar i van xalar amb el gol de Fran Carbia. També van plorar amb l’amargor de la derrota i van donar suport els seus quan tot estava decidit. La proximitat amb Portugal va mobilitzar la família de Ricardo Vaz i també a l’exjugador del Reus Vítor Silva, que va rebre els seus excompanys en l’arribada a Porto amb l’avió.
Hoquei Patins l Els de Jordi Garcia van guanyar al Joan Ortoll per 1-8 i es posen de cara una eliminatòria que continuarà dissabte al Palau d’Esports
El Reus Deportiu Brasilia va colpejar primer en el derbi contra el CP Calafell. El passat dissabte els roigi-negres van conquerir el pavelló Joan Ortoll amb una golejada (1-8). El partit va ser rodó per als reusencs. El domini roig-i-negre va quedar clar des del primer minut fins a l’últim. De fet, al final de la primera meitat el marcador indicava 0-4. Joan Salvat i Diego Rojas van marcar dos gols en el primer tram del partit i el mateix capità, sumat a Martí Casas, van acabar de completar el resultat abans del descans. Com en tot bon derbi, hi va haver tensió i pressió. De fet, tots dos
equips van veure una targeta blava i, fins i tot, el Calafell va disposar d’un penal per retallar distàncies, però els locals el van errar. Guillem Jansà es va afegir a la festa golejadora amb el 0-5 en els primers minuts de la represa. Finalment, Martí Casas i Joan Salvat van completar un hat-trick cadascun per segellar l’1-8 definitiu. Marimón va fer el gol de l’honor.
Només és 1-0
Malgrat la contundència del marcador, l’eliminatòria és ara d’1-0. Així ho va indicar el tècnic reusenc, Jordi Garcia, que no es va deixar endur per la golejada: «Érem conscients que, si volíem passar l’eliminatòria,
havíem de guanyar un partit al Joan Ortoll, i ho hem fet. Amb tot, queda molt camí per recórrer; això és només l’1-0».
En aquest sentit, Guillem Cabestany també es va aferrar a aquest concepte: «No hem d’anar a Reus a remuntar un desavantatge de vuit gols, sinó a igualar l’eliminatòria. És l’1-0 i anem allà a guanyar o, com a mínim, a empatar i enviar el partit als penals per tornar a Calafell. Això sí, ja no tenim xarxa de protecció: és tot o res», va indicar el tècnic. Dissabte, l’eliminatòria es pot decidir a Reus si guanyen els de Jordi Garcia. Si és el Calafell qui s’imposa, tot es decidirà el següent dimarts al pavelló Joan Ortoll.
Futbol l Es va quedar sense ascens directe perquè ni el primer ni el segon classificat van perdre
Arnau Montreal Quesada
La Pobla de Mafumet haurà de recórrer el camí del play-off per assolir l’anhelat ascens a la Tercera Federació. L’equip de Xavi Vilagut va fer la seva feina i va guanyar per 1-0 al Ciutat Cooperativa, però ni el primer ni el segon classificat va perdre, un resultat que era crucial per aspirar a l’ascens directe.
El filial del Nàstic va encarar dissabte un duel trampa contra un Ciutat Cooperativa lluitador. Els barcelonins van posar les coses difícils, però els de Xavi Vilagut van trobar l’esquerda en la seva defensa en l’afegit de la primera meitat. Albert Querol va fer la passada màgica i David Cabezas es va imposar amb el cos per marcar l’1-0 tot just abans del descans. Els pobletans van conservar el resultat, però no va valer perquè el Sant Juan de Montcada va guanyar el seu i el Martinenc va empatar per segellar l’ascens directe.
Els jugadors de la Pobla celebrant el gol de Cabezas. Guillem Pasano
Els pobletans jugaran la primera ronda contra el Rubí en format de doble partit
Aquest cap de setmana, els de Xavi Vilagut enceten el play-off contra el Rubí amb format d’anada i
Imatge de la Tàrraco Aquatló. Gerard Sala
Uns 300 esportistes participen en la III Tàrraco Aquatló
Poliesportiu l Marta Luque i Marc Zaragoza, del Triatló Cornellà, van ser els guanyadors de la prova
tornada. En cas d’empat després de la pròrroga, la Pobla seria beneficiada en ser el tercer classificat. Una hipotètica final es disputaria contra el guanyador del Prat-San Mauro. Qui no estarà al play-off finalment és la UE Valls. L’equip d’Álex González va perdre contra el Manlleu i es va quedar sense premi, però va segellar la permanència.
Redacció
Uns 300 esportistes van competir el passat dissabte a la tercera edició de la Tàrraco Aquatló. La prova disputada a la platja de l’Arrabassada de Tarragona va tenir dos campions del Triatló Corne-
llà: Marc Zaragoza en la categoria masculina absoluta i Marta Luque en la femenina. La competició consistia en un recorregut de mil metres de natació i cinc mil de cursa a peu en la categoria sprint. En aquesta, Marc Zaragoza i Marta Luque van ser els campions.
Govern, ERC i Comuns afronten una setmana decisiva pels pressupostos
Política l El Govern, ERC i els Comuns afronten una setmana decisiva per tancar un acord de pressupostos. La previsió és que divendres un Consell Executiu extraordinari aprovi els nous comptes. ERC prioritza infraestructures i inversions i Comuns reclamen mesures en habitatge i la retirada de l’R-Aeroport. l Agències
Arrestada una dona per atacs xenòfobs a Roquetes
Policial l Els Mossos d’Esquadra han detingut una dona de 28 anys vinculada al grup ultra Núcleo
Les consultes en línia ja representen el 20% de l’atenció primària
Sanitat l Una de cada cinc consultes a l’atenció primària es va fer per internet el 2025 a través de La Meva Salut. Entre gener i octubre es van registrar 8,9 milions de peticions en línia. El CatSalut vol ampliar l’ús de la plataforma entre els joves amb serveis similars als d’aplicacions de salut i benestar, i també reduir la bretxa digital entre els usuaris al sistema públic. l Agències
Nacional per pintades i adhesius xenòfobs contra la comunitat musulmana a Roquetes, al Baix Ebre.
L’intern excarcerat de Ponent torna a la presó per un intent de robatori
Policial l L’intern que va sortir de la presó de Ponent a mitjans d’abril i del qual el centre alertava del risc de reincidir ha tornat a ingressar a presó. El jutjat de guàrdia de Lleida n’ha decretat la presó provisional després que ahir passés a disposició judicial per un intent de robatori amb violència en un supermercat de la capital del Segrià. L’home va ser detingut divendres. l Agències
El ple de l’Ascensió inicia el compte enrere de la Patum
Cultura l Berga ha iniciat aquest diumenge el compte enrere oficial de la Patum amb el tradicional ple
de l’Ascensió, que ha reivindicat la gent que fa possible la festa. La celebració serà del 2 al 7 de juny.
Les instal·lacions d’autoconsum augmenten un 12% el 2025
Serveis l Catalunya va tancar el 2025 amb 138.419 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en servei, un 12% més que l’any anterior. Les noves instal·lacions sumen 253,23 MW de potència i eleven el total instal·lat fins als 1.634,55 MW, segons dades de l’ICAEN. L’autoconsum compartit també va créixer un 32,8% durant el darrer any. l Agències
Política l El PSOE signa el pitjor resultat de la seva història i Vox puja fins als quinze diputats
Agències
El PP de Juan Manuel Moreno Bonilla va tornar a guanyar ahir al vespre les eleccions andaluses, però va perdre la majoria absoluta que havia aconseguit el 2022 i es va quedar pendent de Vox per assegurar la governabilitat. Amb gairebé tot el vot escrutat, els populars obtenien 53 escons, cinc menys que fa quatre anys i per sota dels 55 que marquen la majoria absoluta al Parlament andalús. Tot i el retrocés, el PP va conservar una victòria clara i es va mantenir com a primera força amb distància sobre el PSOE. La candidatura de María Jesús Montero va obtenir 28 diputats, un menys que el 2022, i va confirmar el pitjor registre històric dels socialistes a Andalusia, un territori que havien governat durant dècades i on encadenen tres derrotes consecutives. Vox va créixer fins als 15 representants, un més que en els comicis anteriors.
El resultat va deixar una nit agredolça per a Moreno Bonilla i la direcció estatal del PP, que aspiraven a repetir la majoria absoluta i evitar
Les esquerres van avançar lleugerament, però sense disputar la majoria a la dreta
una nova dependència de l’extrema dreta. Durant la campanya, el president andalús havia insistit a no quedar condicionat per ningú, però les urnes el van abocar de nou a negociar amb el partit de Santiago Abascal si vol mantenir el govern sense repetir eleccions. Vox no va registrar un salt espectacular, com havia passat en altres territoris, però va reforçar la seva posició i va tornar a ser imprescindible per a la dreta. La primera reacció destacada del PP va arribar d’Isabel Díaz Ayuso, que va celebrar que Moreno hagués tornat a «arrasar l’esquerra» i va aprofitar els resultats per reclamar la dimissió de Pedro Sánchez. La jornada també va estar marcada per una alta participació i per retards en la difusió dels primers resultats, per incidències en meses de Sevilla, Cadis i Màlaga. Al PSOE, la lectura va ser dura.
Montero, que havia entrat a la campanya com una de les figures de més pes del govern espanyol i del partit, no va aconseguir frenar el desgast socialista ni recuperar l’espai perdut davant el PP. Els socialistes es van mantenir com a segona força, però molt lluny dels populars i amb gairebé la meitat dels vots que la candidatura guanyadora. L’únic alleugeriment per a Ferraz va ser que el PP no revalidés la majoria absoluta i que la negociació amb Vox torni a evidenciar les incomoditats dels populars. A l’esquerra del PSOE, la sorpresa va ser el fort creixement d’Adelante Andalucía, que va assolir 8 diputats i va superar Por Andalucía, la coalició de Podem, Esquerra Unida i Sumar, que es va quedar amb 5 representants. La formació andalusista va multiplicar per quatre els dos escons del 2022.
L’esquerra
El sorpasso d’Adelante Andalucía a Por Andalucía va ser una de les dades més rellevants de la nit. L’espai sobiranista andalús, amb Teresa Rodríguez com a referent, va capitalitzar bona part del vot situat a l’esquerra dels socialistes i fins i tot va quedar per davant de Vox en províncies com Cadis i Sevilla. En canvi, l’aliança de Podem, Esquerra Unida i Sumar no va aconseguir l’impuls que buscava després de mesos de fragmentació interna. En conjunt, les esquerres van recuperar una mica de terreny respecte al 2022, però sense acostar-se a la suma de PP i Vox. L’ultradretà S’ha Acabat la Festa, d’Alvise Pérez, va quedar lluny d’obtenir representació.
Educadores de calle : ¿despilfarro del dinero público?
Leo que el Ayuntamiento de Tarragona destinará más de 2 millones de euros en contratar a 11 “educadores de calle” para mejorar la problemática social en los barrios. Intentar ilusoriamente dar solución a la creciente y alarmante problemática social de nuestros barrios con “educadores de calle” es además de inútil, un auténtico despilfarro.
Pienso que las causas, de fondo, se encuentran en políticas “buenistas y progres” y en leyes muy permisivas con la delincuencia, el vandalismo, la okupación... (que se han demostrado fallidas) y en tolerar una creciente y descontrolada inmigración ilegal (especialmente de culturas incompatibles con la occidental). Quieren parar una gran hemorragia poniendo una tirita.
Propaganda aparte, se ha constatado que la eficacia de este tipo de programas ha sido nula, pues la problemática ha persistido o ha crecido. La educación se debe dar básicamente en las escuelas y en las familias. Y es cada vez más alarmante observar como en la mayoría de centros educativos, crece sin parar la falta de respeto hacia los profesores y maestros. Lo mismo está ocurriendo en muchos centros de salud con médicos y sanitarios. Por no hablar de la perdida de respeto hacia la propia policía.
¿ La solución no pasará, tal vez, por una menor permisividad y por más autoridad, ley y orden ?
Ese dinero, podían emplearlo, por ejemplo, en planes para mejorar la muy deficiente limpieza de la ciudad.
Joan García Pérez Torreforta. Tarragona
Proyecto Acrópolis
Es una gran alegría ver este proyecto que presenta el Arzobispado de Tarragona, en el parking Jaume I, olvidado de todos, pero con un gasto de 30 millones de euros totalmente inútiles. Unir los caminos de la Catedral el Templo de
Augusto, Seminari, Casa dels Concilis, Museo Bíblico y el futuro Museo Diocesano en la Casa dels Canonges de la Catedral, será ideal, peatonalizando la calle de les Coques. También un gran centro de recepción y acogida de turistas, y un centro de interpretación de la ciudad.
Se puede soñar con esto. Es cuestión de contar con los fondos necesarios y también con el consenso de todos los partidos políticos, que como todos sabemos, siempre hay alguien que va en contra. Pero resulta que ir en contra de este proyecto, será ir en contra de los ciudadanos, siempre ansiosos de que Tarragona prospere y se dignifique como merece. Pónganse de acuerdo y cumplan con lo dicho cuando cogen el cargo: estar al servicio de los tarraconenses y de lo que la Ciudad necesite. No ha de ser difícil ponerse de acuerdo si todos quieren lo mejor para Tarragona.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Emigrantes
La semana pasada Vox ha hecho “comulgar con ruedas de molino” al PP de un Alberto Nuñez Feijoó que no tiene brújula y sigue perdiendo el norte de la dignidad. La “prioridad nacional” que quiere imponer Abascal en España es una muestra más de la ideología fascista de VOX. Santiago Abascal debería ser procesado porque utiliza el dinero público con el que se financia su partido, para generar odio y fascismo. Este fin de semana pasado, Abascal ha llamado
“mierda” a Pedro Sánchez y “rata” al Ministro de Interior. Por otra parte, los votantes de VOX parece que no saben que España ha sido y es un país de emigrantes. Los españoles hemos emigrado por razones políticas y principalmente para tener un trabajo mejor, un salario mejor y una vida mejor. Se emigrante o inmigrante no es un delito. El delito es llevar toda la vida viviendo del dinero público, para generar odio, que es lo que hace Santiago Abascal y el resto de su banda. Hasta cuándo?
Andrés J. Moreno
Vila-seca
k Editorial k
El Reus FC Reddis es va acomiadar ahir del somni de l’ascens a Primera RFEF. Tot i fer un bon partit, no va poder superar l’Ourense al seu camp, deixant escapar així l’oportunitat de jugar la final del play-off. El premi, però, ja l’havia aconseguit abans de viatjar a Galícia: tornar a connectar amb la ciutat i consolidar un projecte esportiu guanyador i fet amb jugadors del territori. Des de la seva desaparició, Reus ha somiat amb tornar a comptar amb un projecte futbolístic de primer ordre i poder tornar al futbol professional. Amb Marc Carrasco al capdavant de l’equip, la fita s’ha estat a punt
d’assolir. I ben segur que, si continuen fent les coses bé, aquest ascens arribarà més aviat que tard. L’equip ha tornat a captivar l’afició reusenca, possiblement gràcies a un tret identitari molt vinculat a la ciutat i a la demarcació. N’és un exemple la samarreta commemorativa de l’any Gaudí, que molta gent ja llueix amb orgull. Quan els projectes es pensen amb jugadors de la casa, l’èxit està gairebé assegurat: almenys, pel que fa a l’ambient i el vincle social. L’any vinent, el Reus FC Reddis ho tornarà a intentar, i serà una prova de foc per acabar de demostrar que el projecte continua i té corda per estona.
k Tribuna k
És un fet repetit assistir a debats públics on sembla que, per una part de l’arc parlamentari, no s’entén la ‘pujada’ en suports electorals del que es coneix com les opcions conservadores, moltes són les tesis al respecte, si bé, la realitat posa de manifest, repetidament, un fet evident, que sembla que, per alguns, no es vol veure, com és que les ‘ideologies’, tal com hem vist, fins fa poc, a deixa pas a un marc, on l’evidència diària, de present i futur, suposa la base del posicionament polític de molta gent.
Certament, al llarg de les darreres consultes electorals, es veu de manera acaparadora, com fets que es podien constatar com inapel·lables, el vot captiu, han deixat de ser reals; podem veure com, fins i tot, en ‘territoris’ urbans, en crisi, apuntats al progressisme, es pot constatar un traspàs de suports inimaginables cap a altres opcions.
Suposo que són moltes les raons, i molts els arguments al respecte, especialment des del món de la suposada ‘esquerra’ que, inclús s’apunta al concepte desqualificatori a l’hora de poder buscar fórmules de futur, és més, es marquen ‘discursos’, cada cop més allunyats, a nivell no solament local, sinó global, almenys en aquells països on encara ‘el vot’ és un dret irrenunciable com a societat, malgrat la temptació d’alguns per substituir l’opció democràtica per una pseudodemocràtica, allunyada del que avui coneixem com a tal.
Segurament és complicat baixar a la realitat dels fets, ja que una evidència constatada és que la situació vigent és producte d’una ‘mala feina’, on la tasca de l’opció progressista s’ha fonamentat, exclusivament, en principis i
Lluís Badia Advocat
discursos i poc en resultats objectius, sense oblidar els exemples en caducitat evident a curt termini, on les autocràcies, suposadament de progrés, han suposat misèria, descontrol i, sobretot, imposició fins a límits desconeguts, per molt que s’opti pel ‘maquillatge’ a l’hora d’explicar realitats impossibles.
Crec fermament en què la tasca pública necessita de ‘prevencions i equilibris’ a l’hora de fer-se efectiva i amb resultats per la gent; ningú té la veritat absoluta, una altra cosa és si, per part d’uns i altres, estan disposats a acceptar que viure en llibertat és trobar acords en temes fonamentals i deixar de costat els extremismes, ‘d’un costat i de l’altre’, si realment el que es vol és sobreviure a una realitat global imparable.
evidència que s’ha de fer viable, amb una tasca interna, on la transparència de les decisions faci creïble els suports de torn, per mantenir una mínima ètica, que hauria de ser la base d’un demà d’entesa global.
Suposo que el fàcil és optar per l’enfrontament social, pensant que algú pot guanyar en la disbauxa generalitzada, ara bé, transitar per aquesta via, només serà reflex de divisió social, amb el que això comporta cap a una comunitat on res s’entén i on la ‘fiabilitat’ dels líders de torn, només és un ‘problema’. No crec possible una ciutadania enfrontada sense objectius i, sobretot, sense un mínim de drets fora de discussió i que suposen la base de futur vital.
Suposo que el fàcil és optar per l’enfrontament social, pensant que algú pot guanyar en la disbauxa generalitzada
És cert que el món és ple de contradiccions, i que és necessari parlar, negociar i arribar a acords amb tothom, independentment del seu ‘model polític’, per tant, aquest fet és una
No crec que aprofundir en la pura contradicció, com únic punt de debat, ens porti cap a un model viable, per tant, bo seria, a l’hora de valorar el moment, llegir tots els punts que el componen, sense perjudicis previs i sense el rebuig absolut, al qual alguns s’apunten en funció de visions personals, que no tenen res a veure amb el que es coneix com a ‘bé comú compartit’, podent continuar amb la contradicció, però no estaria de més, també, apuntar-nos al sentit comú, no sigui que consolidar el marc vigent, ens situï en la pura desconnexió absoluta de tot.
k Tribuna k
Durant molts anys, quan es parlava d’art contemporani, innovació cultural o nous llenguatges digitals, semblava que totes les mirades haguessin d’anar necessàriament cap a Barcelona, Madrid o grans capitals europees. Des del territori sovint hem tingut la sensació que calia mirar cap a fora per validar els projectes culturals propis. Però hi ha iniciatives que arriben per canviar narratives i demostrar que el talent, la innovació i la cultura també poden créixer des del territori. Des del NEWART centre creiem que això està començant a canviar.
Els primers mesos de funcionament del centre ens han servit per confirmar una intuïció que compartíem des de feia temps: existia un espai real perquè un projecte dedicat a l’art digital i a les noves pràctiques contemporànies arrelessi al Camp de Tarragona. No era una aposta fàcil. L’art tecnològic encara desperta recels en alguns sectors culturals i sovint es percep com una disciplina allunyada del gran públic. Però aquests primers mesos ens han demostrat justament el contrari, que la immersivitat, la interacció, la llum o els llenguatges audiovisuals connecten de manera directa amb una societat que conviu cada dia amb la tecnologia i els entorns digitals.
Per a nosaltres, el valor del projecte no és només expositiu. Volem que el NEWART sigui un centre viu, capaç de generar producció artística, recerca, educació i connexió internacional. En un moment en què molts equipaments culturals competeixen per captar visitants, el repte real és generar ecosistema, crear xarxa i construir comunitat cultural.
Àlex Rodríguez Gerent de NEWART
L’aposta educativa és una de les línies estratègiques més importants. Apropar l’art digital a escoles, instituts i universitats no és només una qüestió de mediació cultural, sinó també una manera d’explicar als joves que la creativitat, la tecnologia i el pensament crític poden conviure en un mateix espai. En aquesta línia, la incorporació recent de Raquel Torrecilla reforça especialment la dimensió pedagògica i de mediació del projecte. La seva arribada ens permet consolidar encara més l’àrea educativa i continuar connectant el centre amb nous públics, escoles i universitats, aportant també una mirada jove i actual en la manera de comunicar-nos.
Això explica també la importància de reforçar aliances amb universitats, festivals i centres internacionals. La cultura contemporània funciona cada vegada més en xarxa, i els projectes que creixen són aquells capaços de connectar el talent local amb circuits globals.
Un dels aspectes que més il·lusió ens fa és la futura ampliació exterior del centre. El nou espai de 23.000 metres quadrats, integrat amb la natura i pensat per acollir instal·lacions tecnològiques a l’aire lliure, transformarà l’experiència cultural del NEWART. La combinació entre immersivitat digital i paisatge natural encaixa perfectament amb les noves formes de consumir cultura: més experiencials, obertes i participatives.
Apropar l’art digital a escoles, instituts i universitats no és només una qüestió de mediació cultural, sinó també una manera d’explicar als joves que la creativitat, la tecnologia i el pensament crític poden conviure en un mateix espai
Tot això, però, només tindrà sentit si el projecte manté un fort arrelament territorial. El NEWART no pot convertir-se en una bombolla cultural desconnectada de la ciutat. Necessita continuar treballant amb escoles, entitats, artistes locals, empreses i ciutadania.
També creiem fermament en la necessitat de consolidar Reus i el territori com un hub de producció artística vinculada a les noves tecnologies. El NEWART ofereix infraestructura, producció, conservació, logística i suport tècnic als artistes. En un àmbit tan específic com l’art digital -on moltes peces depenen de software, electrònica o muntatges complexos- disposar d’aquesta estructura és determinant.
Perquè els grans projectes culturals no es consoliden només per la qualitat de les seves exposicions, sinó per la capacitat de generar sentiment de pertinença. El NEWART centre tot just acaba de començar aquesta nova etapa, però hi ha una idea que tenim cada vegada més clara: Reus i el Camp de Tarragona tenen una gran oportunitat per posicionar-se en un àmbit cultural amb enorme projecció de futur.
k Tribuna k
Tanquem la trentena edició de la Fira del Circ Trapezi amb emocions a flor de pell. En primer lloc, orgull de ciutat. Reus va apostar fa tres dècades per una disciplina artística que en tot aquest temps ha demostrat ser espai de trobada, de gaudi però també de reivindicació i reflexió per a diferents tipus de públics. Són ja tres dècades de rigor i professionalització, de complicitats i d’esforç compartit amb una ciutat plenament implicada en el projecte i amb el seu símbol: l’elefant. Reus li deu molt al circ i penso que el circ també a Reus.
El que va començar com una aposta valenta s’ha consolidat, trenta anys després, com una de les iniciatives culturals més estimades de la ciutat. Per això, des d’aquestes pàgines vull posar en valor un cop més la tasca de totes les persones que avui i al llarg de trenta edicions han fet possible un esdeveniment que referma la capitalitat cultural de la ciutat i que ens ha posicionat com a referents al sud d’Europa. També a les actuals directores artístiques, Cristina Cazorla i Alba Sarraute, que amb el seu entusiasme i implicació ens han fet admirar encara més la diversitat de gèneres i llenguatges del circ contemporani. I com no a tot el personal municipal amb Reus Cultura al capdavant involucrat en aquest esdeveniment així com als reusencs i reusenques, que s’han fet seva aquesta aposta de ciutat, fent d’ambaixadors i ambaixadores d’aquesta cita i que ja han integrat el Trapezi com a fita destacada del calendari cultural que cada any transforma Reus en un gran escenari a l’aire lliure, un escenari connectat al panorama nacional i internacional per rebre les darreres propostes de circ contemporani. En trenta edicions, el Trapezi s’ha convertit en quelcom més que un fet cultural, és un fet social. Una excusa perfecta per retrobar amics i amigues, per sortir al carrer i per celebrar la ciutat a les portes de la festa major.
Trapezi és una demostració que Reus és cultura, talent i compromís. Ens posem a treballar ja en la propera edició, que, de ben segur, ens tornarà a emocionar i a fer-nos sentir orgullosos de la ciutat
En segon lloc, el Trapezi és un nou exemple de l’ambició, la capacitat i el compromís de les ciutats mitjanes de Catalunya com la nostra de participar d’una manera activa i rotunda en la definició i la projecció del mapa cultural del país i fins i tot a Europa.
En tercer, aquesta edició ha tornat a demostrar el paper tan essencial de la cultura per abordar els temes que més ens interpel·len com a societat. El circ ens ha tornat a demostrar una edició més que és molt més que entreteniment. Ens fa riure, sí, però també ens fa reflexionar, ens emociona i ens arriba a l’ànima. És una manera de mirar el món i de qüestionar-lo. Aquests dies ho hem pogut comprovar novament amb propostes diverses a cavall entre el circ més clàssic i els nous llenguatges artístics, que han tractat temes com la igualtat de gènere, la maternitat o la salut mental.
En definitiva, Trapezi és una demostració que Reus és cultura, talent i compromís. Ens posem a treballar ja en la propera edició, que, de ben segur, ens tornarà a emocionar i a fer-nos sentir orgullosos de la ciutat que som i de la ciutat que volem continuar construint. Llarga vida al circ. Per molts anys més Trapezi.
Tarragona
Maria Teresa Jiménez Gil.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Manuela Montaño Molina.
Ha mort als 90 anys.
Andres Candomeque Izquierdo.
Ha mort als 93 anys.
Reus
Francisca Ortiz Rodríguez.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 9.30 h al Tanatori.
Vila-seca
Cori Pujol Masip.
Ha mort als 64 anys.
Torredembarra
Josep Turdiu Poblet.
esqueles
Ha mort als 96 anys. 977 21 11 54
Mor Felicity Lott als 79 anys, gran soprano del segle XX i referent indiscutible de Strauss i Mozart
Obituari l Ha mort als 79 anys la soprano britànica Felicity Lott, una de les grans intèrprets de Mozart i Richard Strauss de l’últim mig segle i recordada especialment com la Mariscala predilecta del mestre Carlos Kleiber. La cantant va morir la nit de divendres, una setmana després de complir 79 anys, després
d’haver anunciat amb serenitat en una entrevista a la BBC que patia un càncer terminal. Nascuda a Cheltenham el 1947, Lott va estudiar Francès i Llatí abans de formar-se a la Royal Academy of Music, una base que explicaria després la seva autoritat en la mélodie francesa i el Lied alemany. Va debutar als
anys setanta i es va consolidar a la English National Opera i a Glyndebourne amb Mozart, Strauss, Britten i Stravinski. El seu gran paper va ser la Mariscala d’El cavaller de la rosa, que va interpretar amb una elegància continguda i que Kleiber va portar amb ella al Metropolitan de Nova York i a l’Òpera Estatal de Viena, on va quedar filmada el 1994. També va brillar en l’opereta, Poulenc i recitals amb Graham Johnson. A Espanya va actuar al Teatro Real, al Teatro de la Zarzuela i al Liceu. Dama de l’Imperi Britànic, deixa un gran llegat artístic. l Agències
‘guateque’ va ambientar la 35a
Reus l La celebració va incloure música, premis d’un concurs de pintura i un dinar festiu per als residents
Redacció
La Residència i Centre de Dia Marinada de Reus ha celebrat aquest cap de setmana la 35a Festa de les Famílies, una jornada lúdica i de germanor que ha reunit unes 300 persones entre residents, familiars, professionals i representants institucionals. La celebració, que cada any obre les portes del centre a les famílies, s’ha organitzat enguany entorn d’un guateque amenitzat pel showman Josep M. Bonet i Bartolí, amb música i bon humor. Durant la festa s’han entregat premis a residents participants en un concurs de pintura. La directora territorial de Drets Socials i Inclusió a Tarragona, Mònica Alabart, ha destacat la bona feina del centre i ha afirmat que «s’hi posa molt d’amor i cura».
La directora del centre, Mont-
serrat Vilella, ha agraït el suport de les entitats que col·laboren amb Marinada i la feina de totes les persones que han participat en la preparació de la festa. La representant de l’Associació de Familiars, Dolors Sanz, ha donat les gràcies als professionals perquè cuiden els residents i es preocupen perquè siguin feliços. El president de la Fundació Villablanca, el doctor Marcel Rosich, ha fet un reconeixement a les famílies per la seva implicació i als professionals per la seva qualitat humana i assistencial, i ha esmentat projectes per millorar la vida de les persones residents. La festa va acabar al migdia amb un dinar festiu per als residents i un piscolabis per als familiars. Marinada és un servei públic del Departament de Drets Socials i Inclusió, gestionat per la Fundació Villablanca, que ofereix 74 places residencials.
que es diuen:
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Exigeix als altres el necessari, però sense passar-te. Bon moment per fer canvis a la llar. Sorpresa nocturna plena d’afecte plaer.
23/07 al 22/08 LLEÓ
Encara que els altres no entenguin els teus objectius, al final et donaran la raó. La parella estarà en tot moment al teu costat. Nit en què t’expressaràs.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Interessants novetats des del punt de vista financer. No deixis que tercers canviïn els teus objectius ni limitin la teva acció. Algú t’atraurà.
TV local
20/04 al 20/05
Els assumptes relacionats amb els viatges patiran retards. Avui es resoldran vells temes pendents. Algú proper tindrà un detall inoblidable.
23/08 al 22/09 VERGE
No autocensurar-te serà el millor remei per aconseguir el que vols. La parella necessita més mims atencions. Magnetisme al màxim.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et vindran pensaments del passat que et faran vibrar profundament. Separa responsabilitats feina dels assumptes emocionals.
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
TARRAGONA:
Guzman Oliete, Cristina
Pin Soler, 3 Telèfon 977 218 175
21/05 al 20/06
Seran poques les persones que arribin a comprendre les teves necessitats. Busca l’equilibri en la intimitat. La teva imatge personal augmentarà
BALANÇA
23/09 al 22/10
L’ambient t’empenyerà a prendre decisions. Pensa amb el cap fred, pren-te un respir no forcis tant la màquina. Una sorpresa social et canviarà els plans.
20/01 al 18/02 AQUARI
Jornada plena de sorpreses relacionades amb el teu món social. La teva personalitat es mostrarà més atractiva, potenciant les passions.
21/06 al 22/07
La teva intuïció jugarà un paper important durant la jornada; no deixis d’utilitzar-la. T’ajudarà molt en les eleccions. Arriben diners merescuts.
23/10 al 21/11
Hauràs de prendre’t amb calma la mala predisposició d’algunes persones. Fes servir la diplomàcia i obtindràs millors resultats en tot.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Dia carregat de nombrosos esdeveniments situacions vitals. Busca per tots els mitjans que ningú interfereixi en la teva vida íntima privada.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Inundacions bíbliques de quaranta dies i quaranta nits. Intent solucionador d’un problema. 2. Nenes que vénen sense cap. T’enfiles a la figuera. 3. Objectiu capgirat. Estris. Estossega. 4. Tocs de campana. Productor de pinyes. Una gota d’aigua. 5. Un mal dia. És millor que la còpia. 6. Central de dades. Tenir marit. Deté sense dues. 7. Torno a dir el mateix. Empipadísssima. 8. Declarar a comissaria. Enmig del progrés. 9. Buidar els canals. Accelero. 10. S’expressa amb consonància. Inculcats. 11. Actua pel darrere. Idèntica a una altra. Final del foc. 12. Diàmetre interior d’un arma de foc, d’un projectil. Més lluny d’ací. VERTICALS: 1. Diuen que va ser l’assassinat de Crist. Treu foc pels queixals als contes. 2. Exagera el volum. Preu ofical. 3.Tanquem el cercle. Confessem els errors. La final del mundial. 4. Utilitzes. Sembla de sorra. 5.Victoriós. Dels mals humors. Mig calb. 6. Estigui als llimbs. Escollir. 7. Vivia a l’asil. Ven en mal estat. 8. Oferta immobiliària. Continent ple de licors. 9. Centre termal. Fuig, esperitat. Un invent per rodar. 10. Triïn un dels molts camins a seguir. La part de la columna que permet identificar l’esportista. 11. La cantant que parla en nom de molts. Entre el largo i l’andante. Extrem de futbol. 12. Irrupció en camp enemic. Espiral del cargol.
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Cacho Ruiz, Eduardo
Mare Molas, 27-29 Telèfon 977 311 047
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Jansa Gran, Herues de Carles Pl. de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Vidal Cañas, Nuria
Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada i fins a primera hora del matí cel poc ennuvolat en general tret de punts del litoral i prelitoral sud on hi haurà algunes nuvolades. Al llarg del matí augmentarà la nuvolositat de tipus alt i mig d’oest a est, alhora que creixeran nuvolades al litoral i prelitoral. A partir de migdia les nuvolades s’estendran a la meitat nord i est del territori, on el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat, puntualment cobert. Temperatura
La temperatura mínima pujarà moderadament. La màxima baixarà a la meitat est, pujarà lleugerament a Ponent i les Terres de l’Ebre, i es mantindrà sense grans canvis a la resta.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
ES LLOGA HABITACIÓ A SALOU. Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. Tel. 649.831.644
ALQUILO DORMITORIO. Sita antes de llegar zona Serrallo. 375€. Tel: 977 24 34 69
PÀRQUINGS
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469
MASAJISTA PROFESIONAL. ESTETICIEN. Tel. 631.944.118 / 670.412.299
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
Després d’anys treballant per convertir el Seguici Festiu de Tarragona en llibres il·lustrats amb la col·lecció La Tarragona Petita, l’il·lustrador Armand impulsa ara Balls, un projecte que presenta com una celebració col·lectiva i el tancament d’una trajectòria construïda gràcies al suport ciutadà. La proposta arriba després dels volums dedicats al Bestiari, els Gegants i els Nanos, una trilogia finançada a través de micromecenatge que ha consolidat La Tarragona Petita com una col·lecció vinculada a la cultura popular de la ciutat.
En aquesta ocasió Balls posa el focus en una altra peça essencial del seguici popular tarragoní: els balls dansats, l’entremès de turcs i cavallets i les representacions allegòriques. Amb el llenguatge visual característic de la col·lecció, el nou llibre busca acostar aquest patrimoni als infants i convertir-lo en una experiència de descoberta, joc i memòria compartida. En aquesta ocasió, el nou volum aposta per un format singular: una peça desplegable en forma d’acordió, presentada dins una capsa, concebuda més com un objecte per explorar i compartir que no pas com un llibre convencional. A més, incorpora de regal un joc de tres en ratlla.
Armand defineix aquest nou volum com «una festa» pensada amb voluntat de donar protagonisme a totes les persones que han participat en les edicions anteriors. En aquest sentit, el creador parla de «la col·lecció de la ciutadania» i situa llibreries i biblioteques com a «fonaments de la cultura de la ciutat».
Una xarxa de suport local
El projecte neix, de nou, fora dels circuits editorials convencionals. Armand ha defensat reiteradament que La Tarragona Petita és una iniciativa sostinguda pel suport dels mecenes i la xarxa cultural local, sense grans estructures institucionals al darrere. Ja en anteriors campanyes va reivindicar explícitament que la col·lecció havia tirat endavant «amb la força de les persones i de les llibreries». En aquest sentit, l’il·lustrador es lamenta la tendència de Tarragona a convertir-se en una ciutat «comercialment buida i hipnotitzada»
Llibres l L’il·lustrador ha posat en marxa una nova campanya de micromecenatge per al quart volum de la col·lecció, que es presenta amb format d’acordió desplegable i un joc de regal
El Ball de Pastorets dibuixat per Armand. Armand
Agents de la cultura
De nou, el projecte reivindica la cultura popular i el paper de les llibreries i les biblioteques
que es defineix «per negocis repetitius» que dificulten construir «una Tarragona singular i especial», capaç de despertar curiositat més enllà de les seves fronteres. En aquest context, apunta, la cultura apareix no només com a memòria festiva, sinó com una manera de definir identitat, i botigues, llibreries i biblioteques esdevenen agents culturals imprescindibles.
Com ja va fer en els anteriors volums, Armand ha posat
La coberta del llibre. Armand
en marxa una campanya de micromecenatge a través de Verkami, que inclou regals i extres com adhesius, llibretes, làmines i la possibilitat de guanyar un original.
M’encanta aquest temps boig, esquerp a la monotonia. Es diu que pel maig, cada dia un raig. Darrerament, tenim una mica de tot, pluja, vent i sol perquè els refranys no solen complir-se fil per randa però tampoc no deceben mai igual de cert que l’aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera. Un dels moments més màgics han estat els xàfecs acompanyats de sol, un fenomen que a Hawái anomenen sol líquid o pluja de sol. El miracle es produeix quan plou de manera suau i constant mentre l’astre rei brilla produint arcs de Sant Martí i cels brillants com un diamant, un fet característic del clima tropical hawaià. La bellesa d’aquesta combinació també va inspirar-nos a nosaltres una cançó infantil a l’alçada de l’esdeveniment. «Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol». Qui no ha imaginat una poderosa sortillera giravoltant sota una pluja assolellada mentre pentina el seu cabell llarguíssim. La meva és preciosa i riu a cor que vols, amb uns rínxols platejats que el seu raspall de perles i nacre, per més que ho intenta, no pot dominar. No sé com de salvatge i encisadora és la vostra ni com celebra tanta magnificència tanmateix, si la imatge us sembla una il·lusió, penseu que aviat podrem «embotellar» el sol cosa que, fa només quatre dies, també hauria sonat a fantasia. El projecte Sun-to-liquid, finançat per la UE, té l’objectiu de produir combustible per avions a partir de llum solar concentrada, aigua i diòxid de carboni. És a dir, convertir el sol en líquid.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
