Skip to main content

Dilluns 16 de novembre de 2026

Page 1

dilluns, 16 de novembre de 2026

Reus

12

Victòria Alsina: «El catalanisme ha de ser capaç d’interpeŀlar els joves i oferir-los un projecte de país» Opinió

Número: 5668

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Futbol 18 El Reus FC Reddis guanya per la mínima a Calamocha (0-1) amb un gol a pilota aturada de Lluís Recasens

21 Lluís Badia. Utopies i realitats: «El que és fàcil és deixar tota la discussió a terminis generalistes»

TARRAGONA

Salut

Junts li demana a Viñuales treure l’asfalt de la Rambla Nova i 6 MEUR per a la Móra La formació està disposada a aprovar els comptes municipals pel 2027 si l’equip de govern accepta les seves peticions Adrià Borràs

Els quatre braços del robot Da Vinci en una cirurgia. Hospital Joan XXIII

2

Més d’un miler d’intervencions al Joan XXIII del Da Vinci en 10 anys l 3

Reus

S’estrena un circuit per a bicicletes tot terreny a l’Agro-Reus amb un traçat de 750 metres l9 Medi natural

Tarragona 6

La solidaritat torna a caminar Més de 700 persones participen en la 16a edició de la Caminada a favor de la Fundació la Muntanyeta

Reus

Un sistema pioner servirà per analitzar la biodiversitat de la costa del Baix Gaià

Albiol: «Espanya s’ha convertit en una gran ONG i els immigrants arriben al paradís»

l 14

l8


2 dilluns 16 de novembre de 2026

Junts reclama 6,4 MEUR per frenar les inundacions a la Móra en la negociació del pressupost Política l La formació de Jordi Sendra també demana 1,5 MEUR per eliminar l’asfalt de les coques centrals de la Rambla i obre la porta a aprovar els comptes si el govern accepta les seves peticions John Bugarin Evitar noves inundacions a la Móra és una de les principals prioritats de Junts per Catalunya en la negociació dels pressupostos de Tarragona per al 2027. Dos anys després que la dana del 4 de novembre del 2024 desbordés el canal, el grup municipal reclama al govern de Rubén Viñuales (PSC) dues inversions per reduir el risc davant episodis de precipitació intensa. Per una banda, proposa destinar 2,3 milions d’euros a les obres de renaturalització de la riera, amb actuacions també al passeig marítim, l’avinguda del Mediterrani i la plaça del Pare Ernesto. El projecte, que es troba en la fase final de redacció, preveu recuperar l’ecosistema fluvial, millorar la morfologia del torrent, crear una llacuna de laminació i retirar formigó d’alguns espais, a més de pacificar el primer tram de l’avinguda del Mediterrani. «Quan el govern el tingui a la mà, ja no tindrà cap excusa per no fer l’obra», defensa el portaveu de Junts, Jordi Sendra, qui recorda que en els pressupostos del 2025 van pactar 120.000 euros per elaborar aquest document.

Recreació digital de la proposta del grup municipal de Junts per Catalunya per a la renaturalització de la riera de la Móra. Cedida

Volen invertir en la renaturalització la riera i la creació d’una bassa de laminació

Per altra banda, la formació reclama 4,1 milions d’euros per construir una bassa de laminació, una infraestructura que permet retenir temporalment l’aigua de pluja durant els aiguats i alliberar-la de manera

controlada per evitar que arribi de cop als trams urbanitzats. Junts ja havia acordat amb el govern una partida de 60.000 euros als comptes del 2026 per estudiar aquesta solució, però encara no s’ha dut a ter-

me. «La Móra és en tots els acords de pressupost que hem signat amb el govern», remarca Sendra. Per finançar les actuacions, l’edil proposa buscar un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua i complementar-lo amb un préstec, «sense tocar els serveis del dia a dia». Junts també ha plantejat una inversió de 900.000 euros per a la rehabilitació integral de la Casa de la Festa i una partida d’1,5 milions per retirar l’asfalt de la coca central de la Rambla Nova i substituir-lo per un paviment que permeti homogeneïtzar-ne la imatge. Aquest ferm es va instal·lar arran del trasllat del mercadet de marxants durant les obres de reforma del Mercat Central i, des d’aleshores, conviu amb els trams de rajola de la resta del passeig. En total, són una seixantena de propostes, les quals arriben després que el PSC hagi descartat el pla fiscal de Junts, que incloïa rebaixes d’impostos i taxes amb un impacte de 13,7 milions d’euros en els ingressos municipals. Malgrat això, els dos partits ja han mantingut dues reunions amb la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, i esperen celebrar-ne una tercera aquesta setmana. Tot i que inicialment Junts es movia entre l’abstenció i el vot contrari, ara obre la porta a donar suport als pressupostos si el govern accepta les seves demandes. «Junts som al centre i sempre hem vingut a treballar per Tarragona. Volem arribar a acords, com hem fet cada any. Ara bé, mai a canvi de res. Si el govern vol els nostres vots, la Móra ha de ser al pressupost», adverteix Sendra. El PSC manté també converses amb En Comú Podem i els consellers no adscrits per reunir els suports necessaris per aprovar els comptes.

L’Ajuntament mourà el pas de vianants de l’avinguda Roma amb Battestini Urbanisme l Es desplaçarà 50 metres en direcció a la Imperial Tàrraco, davant de l’Hotel SB J.B. L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres per traslladar uns 50 metres en direcció a la plaça Imperial Tàrraco el pas de vianants de l’avinguda Roma, a la cantonada amb el carrer Doctor Battestini. El

nou pas creuarà l’avinguda des de la vorera situada davant de l’Hotel SB Ciutat de Tarragona fins a la cantonada amb el carrer Domènec Guansé. L’actuació respon a la necessitat de reorganitzar la circulació a la sortida de l’estació de busos. Segons la memòria del projecte, el

canvi permetrà «una major seguretat» en les maniobres d’entrada i sortida dels autobusos urbans i interurbans, així com millorar les condicions de pas dels vianants. Els treballs tenen un pressupost inicial de 57.749,28 euros (IVA inclòs) i un termini d’execució d’un mes i mig.

Es vol millorar la circulació a la zona de la sortida de l’estació de busos. Cedida


3 dilluns 16 de novembre de 2026

A l’esquerra, Helena Ascaso Til, cap de secció d’Urologia Oncològica, accionant el sistema Da Vinci amb les mans i els peus i a la dreta l’equip en una cirurgia. Hospital Joan XXIII

Oriol Castro Sanz

L

’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona suma ja una dècada utilitzant el sistema de cirurgia robòtica Da Vinci. Els professionals ja sumen més d’un miler d’intervencions. Aquesta experiència ha fet millorar les tècniques i els resultats per als pacients i alhora ha permès abordar cirurgies cada vegada més complexes. Una de les persones que hi ha estat des del primer dia és Helena Ascaso Til, cap de secció d’Urologia Oncològica, la primera àrea que va utilitzar el robot. «El motiu és que la cirurgia de pròstata es fa en un espai molt reduït. La pròstata es troba sota el pubis, en una zona estreta que feia la cirurgia oberta especialment complicada. El robot hi aporta visió en 3D, un gran augment de la imatge i una llibertat de moviments comparable a la de la mà humana. Això permet arribar a la pròstata i veure estructures que no s’havien vist mai en cirurgia

l Sanitat

El Joan XXIII doma la cirurgia robòtica L’hospital tarragoní ja suma una dècada utilitzant el sistema Da Vinci amb més d’un miler d’intervencions i grans beneficis pels pacients oberta», explica. Les intervencions a quiròfan cal imaginar-les amb un cirurgià assegut davant els controls de la màquina, que acciona amb les mans i els peus. El Da Vinci té quatre braços que treballen alhora. «Porten, per exemple, unes tisores que, a més de tallar, coagulen, i una pinça bipolar que permet agafar, dissecar i coagular només el que queda entre les puntes. Un altre braç porta una pinça d’agafament, de la qual hi ha molts models perquè la força

necessària varia segons la cirurgia. A més, s’hi afegeixen la càmera i diversos segelladors i grapadores, que es van canviant segons el moment de la intervenció», explica Ascaso Til. El cirurgià sempre està acompanyat per altres professionals que ajuden en tot el procés. Tumors urològics Una part destacada d’aquesta activitat se centra en el tractament dels tumors urològics. Les interven-

cions inclouen la prostatectomia radical, que consisteix a extirpar la pròstata; la cistectomia radical, que comporta extirpar la bufeta i reconstruir la sortida de l’orina, i la nefrectomia parcial, que permet extirpar un tumor renal conservant la resta del ronyó quan està indicat. Poder fer aquestes intervencions sense obrir el pacient, subratlla la cirurgiana, millora els resultats. «Les incisions són uns petits orificis per on entren els instruments,

En la cirurgia de pròstata es poden arribar a conservar els nervis de l’erecció de manera que hi ha molt menys sagnat, les ferides no s’infecten i la recuperació és molt més ràpida. Tot això, amb la mateixa seguretat oncològica que la cirurgia oberta, però amb una millora clínica evident per al pacient», explica la cirurgiana. Per exemple, en la cirurgia de pròstata, sempre que sigui oncològicament segur, s’intenten conservar els nervis de l’erecció. «És una qüestió que preocupa molt els pacients. El robot permet una tècnica molt més específica per aconseguir-ho», explica. El Servei d’Urologia va registrar 214 intervencions robòtiques el 2024 i 231 el 2025, un increment del 7,9%. Segons Ascaso Til, el salt de qualitat es deu tant a la tecnologia com a l’experiència acumulada.


4 dilluns 16 de novembre de 2026

Imatge de quan va rebre el Premi Tarraco l’any 2024. Ajuntament

Tarragona plora la mort d’Antoni Pujol, expresident de l’Autoritat Portuària Obituari l L’arquitecte tarragoní va estar molt vinculat amb el patrimoni de la ciutat i va guanyar el Premi Tarraco el 2024 Diari Més Antoni Pujol Niubó va morir ahir i les diferents institucions de la ciutat van mostrar el seu condol i van elogiar la seva figura. Pujol Niubó va néixer a Tarragona el 4 d’abril de 1942 i es va llicenciar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1966. La seva activitat professional el va portar a exercir de president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (1987-1995), fet que va contribuir a la transformació de la façana marítima de la ciutat; però també va comptar sempre amb una gran sensibilitat al llegat de la Tàrraco romana. Pujol va ser pioner en repensar la ciutat romana a través de suports divulgatius, com una reconstrucció virtual ja als anys 90. També a nivell urbanístic va destacar en l’impuls del Catàleg de Patrimoni del Pla General de

1978; del Pla Pilats; la recuperació de la capçalera del Circ o el Pla Especial de la Part Alta (PEPA) ; entre d’altres. Apassionat del patrimoni L’Ajuntament de Tarragona va lamentar i expressar el el seu més sentit condol per la mort d’Antoni Pujol. L’arquitecte tarragoní va estar directament vinculat amb el patrimoni de la ciutat i va guanyar el Premi Tarraco l’any 2024. L’alcalde Rubén Viñuales va voler posar en relleu que «Pujol va ser un apassionat del nostre patrimoni, va treballar incansablement en la seva gestió i difusió i va impulsar projectes de llarg recorregut que han servit per posar al mapa Tarragona i el seu llegat romà». El Port de Tarragona també va mostrar el seu condol. El nou Parc del Port recorda la seva figura amb una placa.

La reina Violant de Bar va explicar la seva història ahir a la Sala del Sarcòfag del Pretori. Adrià Borràs

Societat l Durant tot el cap de setmana els ciutadans han gaudit del cicle ‘Passatges’ de monòlegs històrics i de les activitats de la Festa del Patrimoni

Els personatges històrics prenen el lloc dels guies als monuments

H

abitualment, visitar o passejar per entorns patrimonials de Tarragona com l’Amfiteatre, el Pretori, l’Antiga Audiència o el Fòrum de la Colònia vol dir amb molta seguretat trobar grups de turistes que descobreixen la ciutat amb un guia. Però aquest cap de setmana aquesta dinàmica ha canviat i han sigut els tarragonins els que s’han apropiat aquests i altres espais. Però no seguint a un guia, sinó atenent la història dels personatges que han conformat el ‘Passatges’, el segon cicle de monòlegs històrics a la ciutat. Així, una reina apareixia ahir a la Sala del Sarcòfag del Pretori. Es Els Miquelets van fer acte de presència al Camp de Mart. Diari Més tractava de Violant de Bar, segona esposa del rei Joan I el Caçador. cia Jardí i Coia Escoda Múrria, van Premi Una monarca que a Tarragona va decidir otorgar-lo a la peça La Ma- El guardó Passatges va defensar els drets dela monarquia ria de Bonavista, interpretada per ser per a l’actriu Cristina sobre la ciutat enfront del poder l’actriu Cristina Murillo. El monòleg Murillo de l’arquebisbe. «M’agrada molt la ressegueix la història de l’Helena, història i trobo que és una forma una noia jove que, juntament amb d’aprendre i gaudir alhora. A més, la seva parella, s’ha comprat una regat de gent buscant un futur mien espais que normalment no vi- casa a Bonavista, on hi troba una llor. Les seves actuacions les va fer maleta plena de records precisament a la Llar de Jubilats de sites», va expressar la i cartes que mai no van Bonavista. «Estem consolidant el Mercè, una de les assisser enviades. La curiosi- cicle, que va sorgir entorn de Tarratents amb el seu marit. En l’edició d’enguany tat la porta a conèixer la co Viva i que ha convertit Tarragona història de la Maria, una en un referent en el camp dels mos’ha apostat per orgade les moltes històries nòlegs històrics», es congratulava nitzar el primer premi d’emigrants espanyols ahir Nacho García, conseller de PaPassatges per reconèixer que va començar en un trimoni de l’Ajuntament. A banda, el el millor monòleg històtren, amb seients de Camp de Mart es va omplir d’activiric. El jurat, conformat fusta, finestres de tats per la Festa del Patrimoni, que per Joan Pascual vidres bruts i car- van atraure públic familiar. Mallada, Enric GarOriol Castro Sanz


5 dilluns 16 de novembre de 2026


6 dilluns 16 de novembre de 2026

Més de 700 persones participen en la 16a Caminada solidària de la Fundació La Muntanyeta

Societat l Més de 700 persones van participar aquest diumenge en la 16a Caminada solidària per La Munta· nyeta, organitzada per la Fundació La Muntanyeta per reivindicar els drets de les persones amb paràlisi cere· bral i les seves famílies. La marxa va sortir de la Rambla Nova i va recórrer la costa tarragonina fins a les instal·

lacions de l’entitat, a Sant Pere i Sant Pau, on els parti· cipants van poder visitar el nou Taller Ocupacional, en funcionament des del setembre i que ha doblat la capa· citat de l’antic equipament. La jornada, que va comptar amb animació musical durant el recorregut i a l’arriba· da, va acabar a la Rambla Nova. l Diari Més. Adrià Borràs


7 dilluns 16 de novembre de 2026

Tarragona balla al ritme del Mamapop en una nit de música ‘disco’ i solidaritat Societat l El Palau de Congressos va esdevenir dissabte una pista de ball amb una vetllada a favor de la investigació del càncer de mama Diari Més El Palau Firal i de Congressos de Tarragona es va convertir dissabte en una gran pista de ball amb l’estrena de la quarta edició de Mamapop a la ciutat, aquest any amb l’espectacle Disco Remember!. El concert solidari va omplir el recinte i va fer ballar i cantar el públic al ritme d’alguns dels grans èxits de la música disco i dance de diverses generacions. La resposta dels assistents va tornar a demostrar la capacitat de la iniciativa per convertir la música en una experiència compar-

tida al servei d’una causa solidària. La nova producció, l’onzena de Mamapop, va oferir un recorregut musical per temes de grups i artistes com Boney M, Kool & The Gang, Earth, Wind & Fire, Chic, Madonna, The Jacksons, Wham!, Cyndi Lauper, George Michael o A-ha, entre molts altres. Una trentena de professionals van participar en l’espectacle, que va combinar música en directe, una escenografia renovada i una posada en escena de gran format, amb una acurada proposta visual que va transformar el Palau Firal en una autèntica pista de ball.

El concert solidari va omplir el recinte i va fer ballar i cantar el públic al ritme d’alguns dels grans èxits de la música ‘disco’ i ‘dance’. Cedida

Tots els beneficis del concert es destinaran íntegrament a la investigació del càncer de mama a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud). Amb les tres edicions anteriors, Mamapop ja havia aportat 84.725 euros a aquesta causa, una contribució que ha permès impulsar una beca de recer-

ca predoctoral dedicada a aquesta línia d’investigació. La quarta edició ha refermat així la vinculació del projecte amb la recerca biomèdica al territori i el compromís de la ciutadania amb una causa que necessita recursos i continuïtat. Després de l’estrena a Tarragona, Mamapop Disco Remember! con-

tinuarà el seu recorregut amb cinc concerts més a Lleida fins al gener. La iniciativa ha comptat amb el suport de Fundación Repsol, Fundació La Caixa, el Port de Tarragona, Factor Energia i Rotary Club Tarragona, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, el Palau Firal i de Congressos i la Diputació.


8 dilluns 16 de novembre de 2026

Albiol demana a Reus que l’exèrcit aturi la ‘invasió’ de migrants

El cap de llista del PPC per Barcelona va visitar el barri reusenc de Sant Josep Obrer

Jordi Pujolar/ACN

veïns acaben convertint-se també de manera indirecta en «víctimes de les màfies» de l’habitatge. «Volem combatre-ho i erradicar-ho de la societat», ha etzibat.

El candidat del PPC per Barcelona al 29-N, Xavier Garcia Albiol, ha reclamat al govern espanyol que desplegui l’Armada «de manera immediata» per defensar els interessos marítims de l’Estat davant la «invasió d’immigració irregular» a les Canàries. Durant una visita a Reus, Albiol s’ha lamentat per l’arribada de més de 4.000 persones en cayucos al Hierro els darrers dies: «Això no hi ha qui ho aguanti». El cap de llista del PPC, a més, ha alertat que la situació pot derivar en «un greu conflicte social». En aquest sentit, Albiol ha promès que el PP vol acabar amb la «impunitat» que segons els populars existeix en assumptes com la immigració o les ocupacions que promouen les ‘màfies’ i que «fan la vida impossible» a la resta de ciutadans. Sense sortir-se del guió que té establert ja des d’abans de l’inici de la campanya electoral, el candidat del PPC al Congrés per Barcelona, Xavier Garcia Albiol, ha tornat a incidir en la immigració, la seguretat i les ocupacions en el tercer dia de campanya electoral. Aquest cop

Destriar okupes El cap de llista del PPC ha defensat que els populars sabran diferenciar «entre qui no pot pagar el lloguer i qui ocupa com a sistema de vida» en l’elaboració de la suposada nova llei contra les ocupacions il·legals que el mateix Albiol tindrà l’encàrrec de promoure si Feijóo arriba a la presidència d’Espanya. En assumptes com les ocupacions o la immigració irregular, ha insistit Albiol, cal donar una «resposta contundent immediata». És per això que des de Reus ha reclamat l’activació de l’Armada contra l’arribada massiva de migrants a les Canàries. Per Albiol, és «inviable» l’acollida d’immigrants en situació irregular. Segons els plantejaments dels populars, l’actual política migratòria del govern espanyol ha convertit Espanya «en una gran ONG» on milers d’immigrants arriben «al paradís». Albiol ha assegurat que no hi ha «capacitat d’acollida il·limitada» i ha defensat que cal «tallar el problema d’arrel» i «blindar el mar territorial espanyol».

Partit Popular l Promet acabar amb les ocupacions que promouen les ‘màfies’

Albiol i Landete amb veïns del barri de Sant Josep Obrer, un dels més humils de Reus. Jordi Pujolar

des d’un dels barris més humils de Reus, el barri Sant Josep Obrer, al sud de la ciutat. Albiol s’ha trobat amb veïns que li han traslladat la inseguretat amb què viuen. Alguns es lamenten que ni les grans cadenes de supermercats tenen l’opció de lliurament de la compra a domicili en aquest ei-

xam de blocs. «Els nostres avis no poden passejar a partir de les set de la tarda sense tenir por», ha dit la candidata per Tarragona, Mónica Landete. Les ocupacions il·legals han estat també un dels temes de conversa entre Albiol i el grup de veïns que s’han apropat a ell. El candidat del PPC ha aprofitat el context,

com ja va fer a Lloret de Mar en el primer dia de campanya, per alertar els electors que el 29-N estan en joc les «prioritats» del futur govern d’Espanya. Xavier Garcia Albiol ha assegurat que actualment existeix «impunitat» en assumptes com les ocupacions il·legals i s’ha lamentat que els

Montalvo: «PP i VOX han votat nou cops contra els topalls dels lloguers» Política l La socialista subratlla a Roda de Berà que el 29N «va d’avançar o de tirar enrere» Diari Més La cap de llista del PSC per Tarragona, Ione Montalvo, va recordar ahir des de Roda de Berà que «Vox i PP han votat nou vegades contra les mesures per topar el lloguer dels habitatges o suspendre els desnonaments». Montalvo va subratllar que «el 29 de novembre va d’avançar o de tirar enrere i per això volem parlar avui de l’habitatge, un dels temes que més preocupen als joves i a les famílies». En aquest sentit va destacar que «veiem a grans tenidors amb 10-2050 pisos que busquen un rèdit eco-

nòmic de les seves propietats i, per l’altra banda, a molts joves i moltes famílies que no poden tirar endavant un projecte de vida, malgrat tenir feina, perquè no poden accedir a un habitatge». La cap de llista del PSC a Tarragona va fer un repàs a la tasca feta des del govern de Pedro Sánchez, durant el qual «s’ha aconseguit regular el lloguer gràcies a la llei de l’habitatge del Govern del president Pedro Sánchez amb la qualificació de les zones tensionades». Tot i això, va reconèixer que «s’ha de fer més». «El darrer decret del Govern, aprovat aquest passat dijous, posa

fre als contractes de temporada fraudulents i posa fre i atura els desnonaments de les famílies vulnerables per part dels fons voltors. Jo crec que són dues realitats que s’han de subratllar», va indicar. 15.000 habitatges Així mateix, la candidata socialista va explicar que a Catalunya, amb el pla 50.000 del Govern del president Illa, ja hi ha a disposició de la gent quasi 15.000 habitatges de protecció oficial per facilitar aquest accés a l’habitatge. De fet, quasi el 50% dels habitatges protegits a tot Espanya estan a Catalunya. «Això són

Imatge de Ione Montalvo a Roda de Berà, ahir al matí, fent campanya. Cedida

fets que demostren que amb Governs socialistes l’accés a un habitatge per part de les famílies treballadores i dels joves, millora», va dir. En última instància, Montalvo va demanar «concentrar» el seu vot en

el PSC a totes aquelles persones que volen solucionar el problema de l’habitatge i als qui no volen a Vox i PP al poder. «Dispersar el vot en opcions minoritàries seria un error gravíssim», va reblar.


9 dilluns 16 de novembre de 2026

Reus ja disposa del nou circuit per a bicicletes tot terreny a l’Agro-Reus per a tots els nivells Esports l La voluntat és donar cabuda a la ciutat de noves disciplines esportives en un entorn segur i que pugui acollir esdeveniments en un futur Miquel Llaberia Els amants de la bicicleta de muntanya a Reus estan d’enhorabona perquè les instal·lacions del nou circuit de bicicleta tot terreny (BTT) ja han obert portes a l’Agro-Reus. Aquest circuit, ubicat al costat de l’Estadi Municipal, té com a objectiu ampliar el ventall d’oportunitats esportives a la capital del Baix Camp, en aquest cas en l’àmbit ciclista. El circuit, de 750 metres de recorregut, disposa de trams tècnics i línies alternatives per a diferents nivells de dificultats. Entre els diferents obstacles que hi ha per a superar hi ha tres salts repartits pel traçat, un tram tècnic de pedres que exigeix molta precisió amb la bicicleta, un eslàlom, dues seccions d’ondulacions anomenades dubis i un pas amb obstacles fets per troncs. El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, destaca que amb la posada en funcionament d’aquest nou equipament es continua ampliant els espais a l’aire lliure per a la pràctica esportiva. «És una instal·lació pensada perquè tant les persones que s’inicien en la BTT com les que ja tenen experiència puguin gaudir de la bicicleta i millorar les seves habilitats, amb diferents opcions de dificultat al llarg del recorregut», apunta el regidor. Una mesura amb la qual es pretén obrir una nova oportunitat esportiva a la població, especialment als infants i els joves, i contribuir a fer que «la ciutadania incorpori l’activitat física al seu dia a dia». Per la seva banda, el president del club Reus Bike Race, Matías Martin, celebra que finalment la ciutat compti amb aquest nou circuit i agraeix a l’Ajuntament que, finalment, l’hagi fet realitat: «És una idea que li he donat moltes voltes des de fa molts anys i que he anat darrere de l’Ajun-

A dalt, fotografia d’un ciclista fent ús del nou circuit de BTT a la ciutat de Reus. A la dreta, mapa del traçat del circuit BTT amb els diferents obstacles. Adrià Borràs/Ajuntament de Reus

tament durant molt de temps, perquè crec que és una cosa que beneficia a Reus». Per un costat, Martín afirma que hi havia un creixent interès per disposar d’una instal·lació d’aquestes característiques a la ciutat: «Tinc bona relació amb moltes botigues de bicicletes de la ciutat i totes comenten el mateix, que hi ha moltes persones, sobretot amb canalla, que no saben a on anar amb la bicicleta». «Sobretot a l’hivern, no has de sortir de la ciutat. Pots anar allí i gaudir de la bicicleta», afegeix. A més, comenta que el disseny del circuit és correcte tant per oferir un repte per a la gent experimentada amb diferents obstacles com per a oferir una alternativa per a nens petits o gent que s’estigui iniciant. A

El traçat fa 750 metres de longitud i compta amb diferents obstacles més, valora positivament que es pugui arribar al circuit fent servir el carril bici i que l’entorn «permet practicar el ciclisme sense perill de cotxes pel mig». Futur Alhora, el president del Reus Bike Race afirma que des de l’entitat treballaran perquè aquestes noves instal·lacions «no quedin en l’oblit»: «Nosaltres intentarem donar-ho a conèixer i en un futur començar a organitzar esdeveniments. Ara que tenim el circuit el volem aprofitar i treure-li tot el suc possible». A més, assegura que des de la Federació Catalana de Ciclisme ja es té coneixement de l’existència d’aquest nou circuit. Ara bé, també comenta que estaria bé que en un futur es pugui continuar invertint per a dotar l’equipament de més mobiliari tenint en compte la demanda de la gent. Normes d’utilització Per un altre costat, des de l’Ajuntament de Reus s’han marcat unes mínimes normes d’utilització d’aquestes noves instal·lacions, sobretot per a garantir la seguretat dels seus usuaris i la preservació de l’indret. En primer lloc, és obligatori l’ús de casc en tots els sectors del circuit i es recomana l’ús de proteccions adequades com podrien ser genolleres. A més, els menors de 12 anys hauran d’accedir conjuntament amb un adult responsable. A la vegada, es prohibeix accedir al circuit amb vehicles de motor, a excepció de bicicletes de pedaleig assistit, i aturar-se enmig dels obstacles del traçat. També es prega que els gossos vagin lligats pel circuit, respectar una distància de seguretat mínima amb altres ciclistes i es recomana fer un reconeixement del circuit abans de dur a terme la primera baixada. Finalment, des del consistori es demana extremar les precaucions durant els dies de vent i no circular els dies d’alarma meteorològica per seguretat i tampoc rodar durant els dies de pluja o si el terreny està molt tou, per tal de reduir l’erosió del circuit.


10 dilluns 16 de novembre de 2026

l Entitats

Aspercamp, 15 anys al costat de les famílies L’Associació Asperger-TEA del Camp de Tarragona celebra el 15è aniversari al Bartrina Sergi Peralta Moreno

H

as sentit a parlar de la paraula Asperger? És una pregunta que una professora va formular a Susana Escribano l’any 2006. El seu fill mostrava una actitud que «surt dels estereotips», però cada possible resposta desembocava en diagnòstics erronis. Les cerques per internet i els intents de contactar amb especialistes van resultar infructuosos. Fins que va topar-se amb la doctora Fina Canals, del departament de Psicologia de la URV. «Fet el diagnòstic, què passa?», es va preguntar Escribano. «Quan reps un diagnòstic, trobes un sentiment de solitud impressionant perquè no saps on adreçar-te», se sincerava. Va consultar per fòrums si hi havia cap altre cas a la província. Rebria resposta el 2009. «Em va respondre una mare», recorda.

De la necessitat de trobar suports i crear espais d’acompanyament va néixer Aspercamp, l’Associació Asperger-TEA del Camp de Tarragona, que ha celebrat el seu 15è aniversari al Teatre Bartrina. La jornada va començar amb l’actuació de la Coral Somiadors de l’Orfeó Reusenc, que va emportar-se una marea d’aplaudiments unànimes. Núria i Elisenda, familiars d’Aspercamp i membres dels equips directius de Reus, van ser les encarregades de dirigir els primers compassos de l’acte. Van recordar que la pandèmia va esguerrar la festa dels 10 anys, però, en aquesta ocasió, res ni ningú podia impedir compartir l’alegria en un Bartrina ple fins a la bandera. «15 anys donen per molt: darrere hi ha moltes famílies, històries, projectes, reptes superats, il·lusió, i moltes persones que ho han fet possible», van expressar. «Avui és un dia per celebrar,

L’acte va començar amb l’actuació de la Coral Somiadors de l’Orfeó Reusenc. Adrià Borràs

per retrobar-nos, per retornar als inicis i mirar amb il·lusió al futur, però sobretot per donar les gràcies», van continuar. Amb Xavier Grasset recollint el testimoni sobre l’escenari, va dur-se a terme una taula rodona amb cinc dels principals impulsors de l’entitat. Van parlar Escribano i Canals; també el primer president, Joan Segura, que va ser nomenat per majoria absoluta sense ni tan sols haverli-ho consultat. Per sort, el sí no va estar en dubte en cap moment.

La subdelegada del Govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, va destacar que «celebrem 15 anys d’una associació que neix de la necessitat de donar resposta a unes famílies que, després d’un diagnòstic complicat, no saben ben bé què fer». Més enllà de bones paraules i voluntats, va subratllar que «també hem de donar un marc jurídic i una protecció a totes les persones i les famílies en aquestes situacions». En aquesta línia, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va destacar

Els impulsors de l’entitat van rememorar els seus orígens amb una taula rodona que entitats com Aspercamp ajuden a visibilitzar patologies com l’Asperger-TEA i a generar comunitat. «És important que la gent conegui perquè, si no coneix, no entén, i si no entén, no canvien les coses», va afegir.

L’Ajuntament crearà un parc fluvial a l’entorn dels parcs de la Festa i del Lliscament Urbanisme l El projecte, valorat en 2,62 milions d’euros, pretén reduir el risc d’inundacions de la zona Diari Més La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus va aprovar divendres el projecte de transformació de l’àmbit situat a la confluència dels barrancs del Molí i de la Font dels Capellans, que es convertirà en un gran espai fluvial naturalitzat. La intervenció pretén facilitar la connexió entre el Parc de la Festa i el Parc del Lliscament i crearà una nova àrea verda integrada en el fu-

tur gran parc de l’oest. L’actuació té com a objectiu principal millorar la seguretat hidràulica d’aquest sector i reduir el risc d’inundacions. La redacció del document ha estat possible gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Això no obstant, l’execució de les obres no serà immediata. A partir d’ara, el consistori treballarà per obtenir les línies de finançament necessàries per fer-les possibles, ja que estan pressupostades en 2,62

Imatge virtual del projecte de naturalització de l’entorn del Parc de la Festa. Ajuntament de Reus

milions d’euros. Entre les actuacions previstes, destaquen la creació d’una gran zona central inundable, que actuarà com a espai de laminació de les avingudes i contribuirà a reduir el risc d’inundació aigües

avall; la renaturalització dels barrancs; la retirada dels actuals endegaments de formigó; la configuració de noves lleres més integrades paisatgísticament; la creació de nous itineraris per a vianants, ac-

cessos, guals, espais d’estada i elements d’interpretació ambiental; i la construcció d’una nova passarel· la de vianants de 30 metres que connecti els parcs de la Festa i del Lliscament.


11 dilluns 16 de novembre de 2026

Més de 200 persones i els seus gossos participen en el VI Canicròs de Reus Solidaritat l Els fons recaptats durant la jornada van anar en benefici de 3 entitats de protecció animal L’esdeveniment esportiu i solidari es va traslladar enguany a la Boca de la Mina

Miquel Llaberia Més de 200 persones van participar ahir diumenge 15 de novembre en les diferents modalitats del VI Canicròs de Reus acompanyats de les seves mascotes. Enguany la novetat era que l’esdeveniment solidari es traslladava a la Boca de la Mina, indret des d’on es va donar el tret de sortida. Els primers a sortir van ser els 11 inscrits en la nova categoria de bikejoring, en la qual el participant va en bicicleta. Posteriorment, va ser el torn del canicròs, amb 112 inscrits, del canicròs infantil, amb 16 inscrits, i, per acabar, la passejada solidària, amb 179 inscrits. Una jornada que, com bé apuntava Carlos Gallego, secretari general del club organitzador, USK-Team, serveix per a donar visibilitat a aquesta modalitat esportiva: «Aquest canicròs va néixer en record d’una persona molt estimada, que va morir en un accident de trànsit, i el que volem és aprofitar per a donar a conèixer aquesta modalitat esportiva». «Potser hi ha molts corredors que no coneixen aquest esport i volem crear aquest espai de vincle, esport

Fotografia d’un participant del VI Canicròs de Reus en la modalitat ‘bikejoring’. Adrià Borràs

comú amb la nostra mascota i també fomentar la responsabilitat amb el benestar animal», va afegir Gallego. Alhora, el canicròs també tenia l’objectiu de dur a terme una tasca solidària amb la participació de tres entitats dedicades a la protecció

dels animals: Soscanicat, Refugi Baix Camp i la Fundació d’Animals de Tarragona. Tots els beneficis obtinguts en el dia d’ahir per part de les inscripcions, de 12 euros cadascuna, i els diners obtinguts amb les butlletes per a participar en la rifa

de lots de productes es van destinar íntegrament a aquestes protectores. A més, aquestes entitats també van estar presents durant la jornada amb estands on venien productes per a també recaptar encara més fons i aprofitaven per

L’Aeroport de Reus supera els Reus se suma a la celebració del 153.000 passatgers el mes d’octubre, Dia Mundial en Memòria de les un 5,5% més que l’any anterior Víctimes del Trànsit Turisme l L'Aeroport de Reus va registrar durant el passat mes d'octubre 153.581 passatgers, fet que suposa un increment del 5,5% respecte al mateix mes durant l'any 2025. D'aquesta manera, l'acumulat dels deu primers mesos de l'any ha arribat a un total d'1.434.634 passatgers, un 7,8% més respecte al mateix període l'any

anterior. Pel que fa a moviment, l'aeroport ha operat 2.138 vols durant l'octubre, amb un acumulat de 22.241 durant l'any. Això suposa un increment d'un 8,4% respecte al mateix període del 2025. Les dades situen l'Aeroport de Reus lleugerament per darrere del de Girona, que el mes d'octubre va sumar 169.200 viatgers. l Diari Més

Seguretat l Reus es va sumar ahir a la celebració del 15 de novembre, el Dia Mundial en Memòria de les Víctimes del Trànsit, amb un acte a les 12 hores a la plaça del Mercadal que va comptar amb la participació de l'Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit amb presència de les autoritats municipals i policials.

Durant aquest es va fer la lectura del manifest que pretén, per un costat, fer un homenatge a les persones mortes i ferides de gravetat durant un sinistre de trànsit i als seus familiars, alhora que conscienciar sobre la necessitat de ser responsable a l'hora de circular a la carretera. L'encarregada de llegir el manifest

a donar-se a conèixer a la població. «Esdeveniments així són molt importants per a donar-nos visibilitat i que ens coneguin. A aquesta zona de Tarragona i Reus tenim poques gosseres i estan ben plenes d’animals. Això fa que la necessitat d’adoptar és ben important», comenta Jaume, de la Fundació d’Animals de Tarragona. Per un altre costat, també comenta que la recaptació de fons durant aquests esdeveniments solidaris sempre és benvinguda, però que mai n’hi ha prou: «Totes les donacions van bé per als animals, però hem de pensar que tenim 200 animals al centre. Aquests han de menjar cada dia, la neteja de l’espai o cobrir les seves necessitats veterinàries. En total són molts diners». A més, l’acte va comptar amb la col·laboració de la regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus.

va ser Montse Esparza, voluntària de l'associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit que ha patit la pèrdua de tres éssers estimats en accidents de trànsit. «El que vull és donar el meu testimoni perquè la gent sigui conscient que les víctimes no són una xifra qualsevol, són persones amb noms i cognoms i que darrere de cada víctima hi ha una família destrossada», va afirmar Esparza. Alhora, la voluntària considera que l'enduriment de les normatives de trànsit dels darrers anys no han estat prou contundents. l Miquel Llaberia


12 dilluns 16 de novembre de 2026

Victòria Alsina Presidenta de la Fundació Paral·lel 41 i exconsellera d’Acció Exterior

Adrià Borràs

Victòria Alsina: «El futur de Catalunya no es definirà ni des de la nostàlgia ni des de la resignació»

Entrevista l La Fundació Paral·lel 41, que es va presentar al Círcol dijous passat amb la celebració del Fòrum del Baix Camp, és una iniciativa que pretén agrupar el catalanisme, generar consensos des de mirades diferents, donar resposta als reptes de Catalunya i avançar-se a les oportunitats de futur Sergi Peralta Moreno Què és la Fundació Paral·lel 41? «És una iniciativa apartidista, que neix de la societat civil i que té com a objectiu una doble missió. Per una banda, agrupar tota la gent que són catalanistes, patriotes, que s’estimen el país i que tenen ganes de treballar plegats, per veure quines han de ser les respostes catalanes als grans reptes que tenim al davant». I de l’altra? «El món avança molt de pressa i els reptes que tenim ara són diferents dels d’abans. N’hi ha que no hem deixat de tenir, com la falta de finançament estructural, però també s’han de posar sobre a taula l’emancipació juvenil, la immigració, el model educatiu, la transformació del món laboral arran de la IA... So-

bre tots aquests temes, el catalanisme ha de tenir una resposta moderna i que generi consensos». La idea no és esdevenir un partit? «La nostra iniciativa té sentit perquè planteja coses que, des d’un partit, avui dia, no es poden fer. Cada cop, més gent està allunyada de la política i de tot el que suposa, però pot ser que tingui ganes de treballar perquè tot vagi millor. Entenem que no hem de ser mai un partit, venim a complir una altra missió». Què entenem per catalanisme? «Quan parlem de catalanisme, no és un retorn al passat. És una manera de ser i de relacionar-nos amb el món. És el fil conductor que, al llarg de la història, ha fet que a Catalunya tinguem un punt d’unió. Inclou la Renaixença, la construcció de la Generalitat, el Procés... El catala-

Definició «Quan parlem de catalanisme, no és un retorn al passat; és una manera de ser i de relacionar-nos» Consens «Necessitem tornar a tenir un horitzó nacional aglutinador que ens faci treballar junts per avançar» nisme ho agrupa tot. És un catalanisme que suma, amb persones que no necessàriament pensen igual, però que tenen voluntat de contribuir; que no només reivindica, que també construeix; i que s’anticipa i prepara el país per generar oportunitats i aprofitar les que arriben». Per què ara? «El món avança molt de pressa. En el cas de Catalunya, que no tenim les eines que té un Estat, és més fàcil quedar-se diluït si no tens una

resposta a escala catalana a tots aquests reptes. Per què ara? Molta gent ha desconnectat i necessitem tornar a tenir un horitzó nacional aglutinador que ens faci treballar a tots junts per avançar. I perquè hi ha molts joves que no és que s’hagin desconnectat del catalanisme, sinó que no hi han connectat. El catalanisme ha de ser capaç d’interpel·lar els joves i oferir-los un projecte de país que resolgui, que no només sigui un llegat romàntic del passat».

Hauran de passar de les paraules als fets. «Primer fem un mapatge de quins són els temes que preocupen. Fem una ronda de presentacions per Catalunya, on expliquem el projecte i preguntem a la gent quins són els reptes i oportunitats de cada territori. Construirem l’Agenda Catalana de Futur, que inclourà totes aquestes anàlisis. A partir d’aquí, prioritzarem quins creiem que són els debats més necessaris que s’han de generar com a país. Per exemple, la immigració. Intentarem no només donar opinió i parlar-ne, sinó que es produeixin accions. La fundació anirà a convèncer els partits, les institucions, les entitats empresarials, i farem projectes propis». Què s’ha après del passat? «El futur de Catalunya no es definirà ni des de la nostàlgia, ni des de la resignació. El que hem après és que és important incorporar persones que tenen mirades diferents, però que s’estimen el país; que no s’ha de només reivindicar, sinó també construir; i que cal anticipar-se per estar preparats per aprofitar les oportunitats. Hem après que moltes coses no es resolen des de la política i que requereixen un lideratge des de la societat civil». Havent estat consellera d’Acció Exterior, com es veu Catalunya des de fora? «Catalunya és un lloc que tothom vol visitar, treballar-hi, invertir-hi o tenir-hi alguna relació. La imatge exterior és molt bona. Això no vol dir que no hi hagi marge per a millorar-la. La millor arma que té Catalunya per posicionar-se internacionalment és ser excel·lent». No ho és? «Catalunya té bona imatge i part d’aquesta feina feta, però s’ha de treballar i potenciar molt més». Per què ha decidit implicar-se en la fundació? «He dedicat molts anys de la meva vida a la política. Quan ens vam quedar a l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, vaig retornar a la meva carrera professional. No m’agrada viure d’un sou de la política. Prefereixo tenir una opinió i una professió independents. Després de parlar amb molta gent, he detectat que hi havia una necessitat de dotar-se d’un espai com la fundació. La manera més útil que tinc d’invertir la meva energia cívica i d’influència pública és a través de la fundació».


13 dilluns 16 de novembre de 2026

Valls preveu començar l’última fase de la Muralla de Sant Francesc a finals del 2027 Patrimoni l El consistori ha conseguit finançar el 100% del projecte amb el 2% Cultural i el Pla de Barris El Ministeri d’Habitatge aportarà 1,5 milions d’euros per completar la nova fase

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Valls no haurà de pagar «ni un euro» durant les últimes obres en l’àmbit 3 de la Murall de Sant Francesc. El consistori va ser seleccionat pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana de l’Estat en la convocatòria anual del 2% Cultural, la qual cobrirà el 40% de la fase IV i definitiva dels treballs de recuperació de l’emblemàtic espai. En total, la quantitat final atorgada ascendirà als 1.516.105,34 milions d’euros. Des de l’Ajuntament destacaven les últimes dues setmanes per «només rebre bones notícies», després que el passat dijous també es confirmés la dotació de 15 milions d’euros per tirar endavant projectes en la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de la Generalitat. Concretament, entre les iniciatives

El consistori destaca que es faran estudis geotècnics per avançar amb l’Hort del Rector

Recreació digital del futur aspecte de la Muralla de Sant Francesc. Ajuntament de Valls

més importants proposades pel consistori, el finançament del 60% restant del pressupost de la Muralla figurava com una de les accions

prioritàries. «Als vallencs no ens costarà res la recuperació de la muralla, això és una gran notícia», explicava la

La correcta separació dels residus, a prova fins al 14 de desembre Valls l L'Ajuntament de Valls engegarà, a partir del pròxim 24 de novembre, una nova campanya de sensibilització sobre la recollida de residus al municipi. L'objectiu és «millorar la qualitat del servei i fomentar els habits sostenibles» amb una iniciativa que es portarà a terme en diferents punts de la localitat fins al 14 de desembre. En concret, s'instal·laran més punts informatius a peu dels contenidors i personal especialitzat atrendrà als residents per explicar l'ús correcte del servei de manera personalitzada. Les persones que hi acudeixin podran rebre bosses reutilitzables. També es durà a terme el Mercat del Recanvi Escolar el 24 de novembre al Kursaal. l Diari Més

regidora d’Urbanisme i Habitatge, Sònia Roca. En aquest sentit, l’edil esmentava que, amb els pròxims impulsos financers, l’àmbit 3 de les obres de rehabilitació de la Muralla de Santa Francesc preveu «iniciar els treballs a finals del 2027». Per optar al 2% Cultural, el consistori va elaborar un projecte bàsic, el qual haurà de convertir-se en

definitiu en els pròxims mesos. «El termini de les obres serà molt més ràpid que el dels àmbits 1 i 2, on vam tindre molts imprevistos», afirmava l’edil. El projecte, en conjunt, està pressupostat en 3,8 milions d’euros. Enderrocaments D’acord amb Roca, l’àmbit 2 acabarà de definir els últims detalls d’urbanització de la zona abans del 2027. Actualment, només resta la instal·lació de mobiliari urbà i, durant la setmana passada, ja es va introduir la nova vegetació. La fase IV suposarà l’enderrocament de fins a vuit habitatges existents des del segle XVIII, construïts sobre la Muralla, per començar nous treballs de recuperació i adequació del patrimoni del segle XIV que s’amaga sota les cases. La proposta abastarà des de les torres fins a la font, dins el carrer Muralla, i pretén donar continuïtat als trams del Centre Històric per millorar les connexions i el flux de vianants. Per altra banda, la regidora d’Urbanisme també destacava que s’està avançant amb la iniciativa de l’Hort del Rector. «Aquesta setmana es faran els estudis geotècnics i també hem rebut subvenció; estem contents que el Ministeri valori els projectes que fem», concloïa Roca. El recinte preveu transformar-se en una nova gran zona verda pel veïnat de la capital de l’Alt Camp integrada dins el patrimoni històric.


14 dilluns 16 de novembre de 2026

El GEPEC utilitzarà un sistema pioner per analitzar la diversitat natural de la costa del Baix Gaià Medi Ambient l Serà el primer cop que la tecnologia de gran precisió LiDAR s’utilitza en ecosistemes del litoral i mesurarà paràmetres com el creixement de la vegetació o les migracions dels ocells Adam Díaz Garriga El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans — Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) analitzarà la costa del Baix Gaià amb un sistema que, per primera vegada, s’utilitzarà per controlar i gestionar la biodiversitat. L’espai escollit serà el litoral amb dunes, gorgs i madalers entre Torredembarra, Creixell i Roda de Berà. El projecte, impulsat per diversos tècnics de la demarcació, planteja l’ús de tecnologia LiDAR per generar una recreació digital en tres dimensions (3D) de la vegetació i la diversitat natural de l’espai. La característica inèdita de la proposta recau en el fet que no s’havia portat mai a terme en un tram costaner. Segons detallen des de l’entitat, el sistema LiDAR —el qual detecta distàncies i volums amb alta precisió a través de polsos de llum làser— només s’havia utilitzat fins ara en zones boscoses, on abunda la vegetació i resulta menys complex estudiar els resultats. La seva originalitat va portar l’equip de treball a aconseguir el suport econòmic complet de la Fundación Biodiversidad. «Quan vam anar a Madrid, van veure que érem els únics que havien fet una cosa diferent», explicava el tècnic del

Imatge de l’espai natural protegit dels Muntanyans, a Torredembarra. Diputació de Tarragona

La proposta ha estat l’única escollida a tot l’Estat en aquest àmbit d’estudi GEPEC-EdC, Ramon Ferré. La iniciativa, actualment, està en procés de definir un pressupost que marcarà

les limitacions de l’equip. D’acord amb el professional, el més habitual és que els treballs es portin a terme amb un dron, però asseguren que «no podran comptar amb l’equipament». «Podríem veure, fins i tot, les fulles dels arbres, ja s’havia fet en altres projectes», indicava Ferré. Tanmateix, amb l’ajuda del siste-

ma LiDAR, l’objectiu de la proposta serà controlar el creixement de la biodiversitat i els canvis que aquest provoca en les espècies d’animals, migracions d’ocells o el desenvolupament de la fauna marina, entre d’altres. «En dues dimensions podem veure quin tipus de vegetació tens, però no l’alçada; ara si podrem observar-ho», afirmava el tècnic,

detallant que «a la costa és més difícil d’analitzar perquè l’alçada de les plantes és més baixa». D’altra banda, també ressaltava el «repte» d’introduir «un altre paràmetre», com és l’ecosistema marí. «Serà increïble quan estigui més desenvolupat», confessava el professional. Procés natural L’elecció del litoral del Baix Gaià, però, no és casualitat. Tal com indica Ferré, «Torredembarra és una de les zones més treballades pel GEPEC-EdC» i assegurava que «la informació que s’extregui serà molt útil de cara a futurs estudis». A més d’aquest sector tarragoní, la iniciativa es preveu portar a terme paral·lelament al riu Siurana, en el seu pas pel Priorat. Un tram que, d’acord amb Ferré, «tenen més controlat i els quadra». El «procés natural» del projecte encara ha de superar la fase d’establir un pressupost «realista», però «d’una quantitat considerable», que tingui en compte les necessitats respecte al personal especialitzat, equipaments i temps de treball. «Durant l’hivern farem concurs públic per trobar una empresa especialitzada en l’ús del sistema LiDAR», indicava el tècnic. En aquest sentit, lamentava que moltes se centressin en l’aplicació d’aquesta tecnologia pionera en zones boscoses i deixen de banda el seu potencial per analitzar biodiversitat. «La subvenció també ajudarà a millorar la capacitat dels tècnics que tenim al GEPECEdC en aquest àmbit», subratllava. En el seu cas, destaquen la «sort» de comptar amb el cofinançament de diverses institucions per impulsar la proposta, la qual es planteja integrar, en un futur, dins de sistemes de recollida de dades oberts a la ciutadania sobre biodiversitat en les zones estudiades. El projecte preveu estar desenvolupat abans del pròxim estiu.

Torredembarra detecta «marge de millora» en l’ús del català en establiments Comerç l Només el 17,8% dels locals analitzats durant un estudi van iniciar l’atenció en català Diari Més L’Ajuntament de Torredembarra ha detectar «marge de millora» en l’ús del català després d’analitzar 90 establiments del municipi. L’estudi indica que només el 17,8% dels comerços van iniciar l’atenció de

la visita «espontàniament» en català. D’altra banda, destaquen que, en «més de la meitat dels casos» (52,2% dels casos) la conversa es va mantenir en aquesta llengua quan l’interlocutor s’hi va adreçar. Des de l’Ajuntament també indiquen que l’estudi ha permès activar

69 adhesions a programes d’impuls del català per millorar aquesta qüestió. Pel que fa als rètols, el 48,9 % dels establiments visitats té el principal exterior en català i un 17,8 % el té parcialment. A més, es mostra com les entitats esportives (80%) feien ús de la llengua.

Fotografia d’una fruiteria a Torredembarra. Ajuntament de Torredembarra


15 dilluns 16 de novembre de 2026

Sopa de Cabra, els Catarres o Mushkaa marcaran el retorn del Festiuet el 2027 Música l Naina, Doctor Prats o 31FAM també estaran presents als escenaris entre els dies 16 i 17 de juliol de 2027 El Parc dels Emprius serà, per tercera vegada, l’espai escollit per al festival

Diari Més El Festiuet estrenarà l’estiu a Salou l’any vinent amb dues jornades carregades d’estrelles. Sopa de Cabra, els Catarres o Mushka son alguns dels noms principals d’un cartell que obrirà la tercera edició de l’esdeveniment al municipi costaner. Enguany, els artistes passaran per l’escenari del Parc dels Emprius entre els dies 16 i 17 de juliol del 2027. En els primers avançaments de cartell amb artistes confirmats, també s’hi sumen els sabadellencs 31FAM, Doctor Prats i la prometedora artista valenciana Naina. El festival reunirà sobre un mateix escenari grans llegendes del rock català, referents de l música urbana i algunes de les veus emergents amb més projecció, amb una programació pensada per fer cantar, ballar i gaudir públics de diferents generacions. Precísament, Sopa de Cabra arribarà al Festiuet en plena gira commemorativa dels seus 40 anys de trajectòria. La banda gironina portarà a Salou quatre dècades d’història musical amb cançons que s’han

El mercat setmanal d’Altafulla canvia d’ubicació temporalment Comerç l El mercat setmanal d'Altafulla es traslladarà temporalment al carrer Marquès de Tamarit, a la cantonada amb del carrer dels Traginers per motiu d'obres. L'aparcament del carrer Alcalde Pijuan quedarà inhabilitat entre els dies 17 de novembre i 15 de desembre, ambdós inclosos i el mercat no es podrà celebrar de forma habitual. Les actuacions previstes consisteixen principalment en la substitució de la xarxa de clavegueram al tram del carrer Marquès de Tamarit comprès entre aquest vial i la cruïlla amb el carrer Lluís Companys, així com l’asfaltat posterior del mateix tram. l Diari Més

Abans dels pròxims avançaments de cartell, des del consistori de Salou han tornat a valorar positivament l’arribada del Festiuet a la localitat per situar-la com a «escenari de grans esdeveniments». L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, també destacava la importància «d’acollir actes d’aquestes característiques, que amplien l’oferta d’oci i cultura del municipi i contribueixen a projectar-lo entre nous públics». Imatge de l’anterior edició del Festiuet 2026. Aj. de Salou / A. Pardines

convertit en autèntics himnes, com L’Empordà, Camins, El far del sud o Podré tornar enrere. Per la seva banda, Doctor Prats portarà a Salou la seva explosiva combinació de ritmes, festa i energia. Després del retorn als escenaris

enguany i de la publicació del disc ‘F5’, la banda espera consolidar una proposta musical que convida a ballar des del primer moment. Des de l’organització també asseguren que Mushka i 31FAM seran «l’aposta clara» per la música ur-

bana en un festival que anualment canvia de registre. La intenció és «atreure tota mena de públic» amb propostes fusionen reggaeton, dancehall i R&B, i que ha aconseguit connectar especialment amb els més joves.

Oportunitat Un dels aspectes més ressaltats és la possibilitat de «dinamitzar l’activitat turística i econòmica», especialment en «sectors com l’allotjament, la restauració i els serveis». Els abonaments ja es poden adquirir a través de la pàgina en línia del festival a l’espera de més artistes.


16 dilluns 16 de novembre de 2026

El Museu d’Història de Cambrils donarà suport a la Confraria amb el Centre d’Interpretació Patrimoni l Les dues entitats donaran continuïtat al conveni signat l’any 2018 ampliant les activitats i eines per millorar el servei al ciutadà Diari Més Els Gegants de Reus van guanyar el premi al Projecte. Gegants de Reus

L’Ajuntament de Cambrils i la Con· fraria de Pescadors de Cambrils han formalitzat un conveni de col· laboració que donarà un nou im· puls a les activitats de divulgació del patrimoni marítim del Centre d’Interpretació de la Pesca. L’acord entre entitats suposarà la col· laboració econòmica i administra· tiva entre amdbues i donarà conti· nuïtat al conveni plurianual signat l’any 2018. La intenció, d’acord amb el con· sistori cambrilenc, és potenciar la cultura i el patrimoni marítim, on s’hi van incloure activitats cultu· rals i didàctiques relacionades amb la mar i la cultura marítima. Fruit d’aquesta entesa es va aconseguir la realització d’una primera ruta guia· da al port pesquer al mateix any i materialitzar una senyalització de la mateixa amb onze panells infor· matius en quatre idiomes de la his· tòria del port, l’agost de 2020, amb el suport de Ports de la Generalitat. El nou conveni preveu «implicar més al Museu d’Història de Cam· brils» en la programació de la Con· fraria i en la realització d’accions museístiques dedicades al patrimo· ni marítim dins el Centre d’Inter· pretació, ubicat des del passat mes d’abril al Moll de Ponent del Port. Serà a partir de l’atorgament d’una subvenció inicial de 25.000

La Gala Goliath s’estrena a l’Arboç amb premis per a la cultura gegantera catalana Cultura popular l El Mico de la Canonja i els Gegants de Reus van estar entre els mencionats de la primera edició Adam Díaz Garriga

Fotografia del Centre d’Interpretació de la Pesca de Cambrils. Ajuntament de Cambrils

La Confraria oferirà accés gratuït a totes les activitats per als centres educatius euros regulada per un conveni anual que permetrà a la Confraria complementar a competència mu· nicipal. Possibilitats En aquest sentit, l’acord permetrà a la Confraria «poder exposar ob· jectes museístics que es trobaven en situació de reserva al magatzem del Museu d’Història de Cambrils«. Aquesta iniciativa requerirà de su·

port tècnic en l’elaboració de nous continguts en quatre idiomes, que milloraran anualment l’exposició permanent del Centre d’Interpre· tació. A més, segons estableix el con· veni, la Confraria haurà de vetllar per la «bona conservació» de tots aquests objectes inclosos en el lli· bre de registre del Museu d’Història que siguin presents a l’exposició permanent del Centre d’Interpre· tació, com també permeti el gaudi de la ciutadania a través de visites guiades. Finalment, la Confraria facilitarà l’accés gratuït als centres educatius i a totes les activitats que al Centre d’Interpretació de la Pes· ca programi el Museu d’Història de

L’Arboç va ser la seu aquest dissab· te de la primera edició de la Gala Goliath, un esdeveniment enfocat a premiar les millors iniciatives, activitats i figures geganteres de Catalunya. Entre els representants de la demarcació de Tarragona, els Gegants de Reus van ser els únics a rebre un guardó oficial: el Premi Goliath al Projecte. Un reconeixe· ment al treball del grup reusenc i la seva mirada de futur. Per altra banda, l’entitat del Mico de la Ca· nonja va rebre la menció especial del jurat per la seva labor social dins el municipi i el món de la xa· ranga. La Gala, que va tindre lloc al Te· atre del Centre Parroquial, va ser impulsada per l’Agrupació de Co· lles Geganteres de Catalunya i hi van assistir centenars de persones

de nord, sud i centre de Catalunya. Des de l’organització destacaven el paper cohesionador dels premis i la seva «voluntat de reconèixer la tasca de les persones que treballen per preservar promoure i difondre el món geganter». En aquest sentit, els Geganters de Barcelona van assolir el premi a l’Activitat, la Patufa de Llinars el guardó a l’Entitat i Santiago Riba el premi a la Persona. Durant la gala, també es va entregar l’En· galatina d’Or per al millor treball d’escultura. El taller d’escultura Casserras de Solsona van ser els escollits en aquesta primera edi· ció. Entre la resta de reconeixe· ments que van lliurar-se a l’Arboç, van destacar el III Concurs Nacio· nal de Balls de Gegants, la 36 edició a la Ciutat Gegantera o els premis de Concurs Nacional de Fotografia ‘el Fet Geganter’.

No a Valogreene lliura més de 4.200 signatures per aturar el projecte Societat l La plataforma veïnal va fer l’entrega a l’Ajuntament de la Selva del Camp Diari Més La plataforma veïnal No a Valogree· ne va lliurar el passat dijous un total de 4.230 signatures a l’Ajuntament de la Selva del Camp per tractar d’aturar el projecte de la planta pi· rolítica d’Econova. Juntament amb

els particulars, unes 32 empreses, entitats i administracions de la de· marcació es van adherir a l’entitat durant els últims mesos. La proposta, abans de l’estiu, es va paralitzar temporalment i ara pretén tancar definitivament. Des de l’entitat, a més, «exigien un po·

sicionament clar a tota la represen· tació política de l’Ajuntament» per rebutjar el projecte. «No volem “dependrà de les con· dicions o si es compleix la normati· va”, volem que es digui negre sobre blanc», asseguraven des de la plata· forma.

Representant de No a Valogreene durant la presentació. Cedida


17 dilluns 16 de novembre de 2026

Futbol l El Nàstic va perdre contra el Real Madrid Castilla en un duel on va començar renunciant a l’estil i mostrant les debilitats

Bretxa defensiva i l’etern debat a la porteria

E

l Nàstic de Tarragona va patir divendres una d’aquestes derrotes que causen inseguretat. A casa es donava per fet que la fórmula funcionava i el Real Madrid Castilla va assaltar el Nou Estadi Costa Daurada per exposar les debilitats que ha mostrat sistemàticament l’equip en els darrers partits. Va ser una derrota que assenyalen les escletxes al darrere i posa de nou sota el focus el debat etern a la porteria. La primera part del Nàstic va ser tan grisa com la viscuda no fa tant a Huesca. L’equip va estar sotmès a la voluntat del Real Madrid Castilla des que la pilota va començar a rodar i el filial blanc no va trigar tant en convertir la superioritat i les aproximacions en gol. En la jugada del gol van quedar assenyalats els dos talons d’Aquil·les de l’equip: la banda esquerra i el debat a la porteria. En bloc baix apareixen escletxes entre Almansa i Royo, sigui per falta de comunicació o desencert d’un o altre. La realitat va ser que Yáñez va transitar dins de l’àrea sense objecció i va servir a un Pol Fortuny també massa sol dins de l’àrea. El tir va ser a boca de canó, però era aturable. De fet, Ayesa anava per El lateral del Nàstic Àlex Almansa durant el duel contra el Real Madrid Castilla el divendres al Nou Estadi Costa Daurada. Nàstic/Oscar Grau bon camí per bloquejar-ho, però se la va empassar. Amb aquesta errada Millora concret d’Àlex Almansa, el jugador L’apunt desafortunada ja en suma dues de El Nàstic es defensa millor mostra la seva vàlua quan es troba consecutives, que és el que li va cos- quan aconsegueix elevar a camp contrari i pateix en defensa tar l’ostracisme a Vicent Abril. El amb extrems incisius. la pressió debat a la porteria es va obrir en el Això és el que va aconseguir mateix punt que Ayesa va ser enviat El Nàstic ja ha convocat la Junta l’equip en la darrera mitja hora del a la banqueta sense motiu aparent. se complexos. General d’Accionistes que se cepartit, mantenir el perill lluny de la Va entrar Vicent Abril i dues erralebra cada any. Aquesta serà el Jugar amb el bloc baix no bene- porteria i aprofitar desajustos per des el van tornar a la banqueta així ficia el sistema. Huesca i Real Ma- trepitjar camp contrari. Borja Sánc15 de desembre a les 19 hores en que, si se segueix el mateix criteri, drid Castilla han exposat que, quan hez i Darío Ramírez van ser els dos el Palau de Congressos de Tarhaurà de significar un nou canvi. ragona. La junta servirà per aprol’equip perd la mossegada i se cen- homes que van aportar això que neEl Nàstic de Tarragona va jugar tra en resguardar-se, el mur s’ensor- cessitava el Nàstic. Sánchez el convar els comptes i el pressupost millor en inferioritat numèrica. ra. Aquest Nàstic funciona millor trol, la pausa i la verticalitat al mig de l’exercici del curs 26/27, però Amb l’entrada de Borja defensant-se atacant. del camp i, Darío, l’explosivitat per també compta amb altres punts Sánchez i Darío RamíAixò no vol dir anar de la banda. De fet, el canari va tenir importants. En la convocatòria hi rez l’equip va millorar i golejada en golejada, un parell d’ocasions per empatar ha 8 punts a l’ordre del dia, entre va començar a ser més si no és quan l’equip l’electrònic. aquestes dues ampliacions de careconeixible. Fins i tot situa una pressió elepital. La primera, recollida al punt El Nàstic necessita retrobar el seu va tenir opcions per emvada i quan el mig del estil i divendres té una nova prova 4, suposa una ampliació de capipatar el marcador amb tal mitjançant la compensació de camp dona verticalitat contra el millor rival: un Villarreal tirs de l’extrem canari i crèdits, emetent noves accions. per afavorir transici- B que ofegarà igual que ho han fet pilotes al pal. L’equip es La segona, recollida al punt 5, suons ràpides, aprofitant Huesca i Real Madrid Castilla. Cal posa un augment de capital social va alliberar i va coels punts forts dels veure si l’equip pot vèncer aquesta mençar a jugar sen- Arnau Montreal Quesada carrilers. En el cas kriptonita.

El Nàstic convoca la Junta General d’Accionistes el 15 de desembre mitjançant aportacions dineràries. El que vol dir, l’entrada d’un nou inversor. En aquest sentit, aquest punt pot anar relacionat amb el tercer de l’ordre del dia, en el qual es votarà el nomenament d’un nou membre al Consell d’Administració. La Junta també haurà de revisar i, si escau, aprovar els comptes anuals del període 2025-2026, auditats de manera voluntària, així com valorar la gestió del Consell d’Administració i decidir sobre l’aplicació dels resultats. Així mateix, es presentarà a la seva consideració el pressupost corresponent a l’exercici social 2026-2027 per a la seva aprovació.


18 dilluns 16 de novembre de 2026

0 Calamocha 1 Reus FC Reddis

Calamocha. Cebolleda, Pérez, Ginovés, Solbes, Escuín, Quique, Gomes, Celes, Delgado, Arnau Sans i Jorge Álvarez. Reus FC Reddis. Guiu Escobar, Marc Fe (Benito, 65’), Pol Fernández, Alarcón, Recasens, Casals, Koziello (Camara, 46’), Toscano, Calcagno (Jiménez, 86’), Ricardo Vaz (Canteras, 75’) i Aitor Serrano (Fidel, 74’). Gols. 0-1, Recasens (72’). Àrbitre. David García Presa (Castella i Lleó). Va mostrar la targeta groga als locals Gomes i Solbes i als visitants Koziello i Camara. Incidències. Partit de la jornada 11 de Segona Federació disputat a l’Estadi de Jumaya

L’apunt

«Sortim contents pels tres punts, però no per la imatge»

Lluís Recasens rescata el Reus en un córner per donar el triomf contra el Calamocha

El tècnic del Reus FC Reddis, Edu Albacar, no va marxar del tot satisfet després de la victòria contra el Calamocha. «Sortim contents pels tres punts, però no per la imatge de l’equip, perquè ens ha costat molt entrar en el duel», va destacar. Albacar va exposar els problemes que va veure del joc dels seus: «La circulació de pilota ha sigut molt lenta en moltes fases del partit». Aquesta setmana serà curta per al Reus perquè, dimecres, jugarà el seu duel de Copa del Rei contra el Barakaldo. En aquest sentit, el tècnic roig-i-negre va subratllar que «ara toca preparar el partit de la Copa del Rei, perquè espero viure una nova nit màgica amb l’afició».

Futbol l Va ser un partit gris que els roig-i-negres van saber gestionar per sumar els tres punts Arnau Montreal Quesada Recasens treu al Reus del pantà a Calamocha. Els roigi-negres van ser els protagonistes d’un partit gris i difícil de pair per les dues bandes que es va acabar solucionant en un servei de cantonada al segon temps. El tarragoní va rematar la centrada de Sergi Casals per donar la segona victòria consecutiva d’un Reus que no vol despenjar-se de la part alta. Edu Albacar va repetir gran part de l’onze que va donar el triomf contra la UD Logroñés Promesas. De fet, només va fer dos canvis: Marc Fe va entrar per Alberto Benito i Koziello per Recasens per intentar mantenir el bon ritme del darrer partit. La visita del Reus contra l’últim classificat havia de ser un impuls a les sensacions dels d’Albacar, però no va trigar gaire a presentar-se el duel com menjar-se un bon entrepà de ciment: dens i difícil de pair. Els primers minuts van deixar clar que el Calamocha és el darrer per una qüestió de futbol. Tot i gaudir de la pilota, els aragonesos eren molt tous i erràtics amb la pilota. Però tampoc ajudava que el Reus completés la mateixa sintonia amb centres molt passats cap a un Aitor Serrano que no és, precisament, el millor rematador. Tot i això, els roig-i-negres van gaudir d’una oportunitat d’or ben aviat. Servei de cantonada al punt de penal on Ricardo Vaz estava completament sol, però va errar el cop de cap i va enviar la pilota fora. A partir d’aquí, el Reus es va dissoldre. En comptes de dominar i superar en qualitat a un rival inferior, va deixar fer a un Calamocha que

domini i pressió a l’àrea contrària amb la pilota. D’aquesta manera el Reus va guanyar un córner que va ser absolutament clau. Casals va penjar la pilota a l’àrea petita i Recasens, completament sol, va rematar a plaer per perforar la porteria de Cebolleda. La feina estava feta, tocava aguantar ara un Calamocha que, en comptes de trencar-se, va amenaçar amb l’empat dominant la pilota. Això sí, els aragonesos ho van intentar més amb el cor que amb el cap i no van aconseguir fer patir a un Reus que es va acabar emportant el premi gros dels tres punts.

Els jugadors del Reus celebrant amb eufòria el gol de Rementería. Reus FC Reddis/Bertín Berbel

intentava aproximar-se a l’àrea com podia. Cada aproximació lluitada acabava en un centre que Alarcón o Pol Fernández escopia. La jugada més perillosa va ser de fantasia quan el davanter del Calamocha va provar una xilena que va sortir pel pal dret. La resta van ser conduccions d’Edson i Celes que no van arribar a bon port. El Reus no va tornar a aixecar el cap fins al minut 36. Llavors, els d’Albacar van triangular una bona jugada que va acabar amb un centre perillós que Serrano només va poder pentinar. Clar, jugar a centrar la pilota amb el davanter més baixet sobre la gespa dificulta les coses. De fet, el que volia Serrano eren les passades entre els defensors. L’acció més clara la va tenir Recasens que, potser cansat del joc de la pilotada i el cop de cap, va apostar

Amb la victòria, el conjunt roig-i-negre es manté a tres punts del play-off per rematar amb potència des de la frontal, però el porter Cebolleda va aturar el tir abans de deixar botar la pilota. L’arquer va aturar un tir fluixet de Calcagno i poc més va passar abans que l’àrbitre donés per acabada la primera meitat. Entra Camara Calia prémer l’accelerador i Albacar va donar entrada Camara per Koziello. El Reus va guanyar més mossegada i velocitat i, tot i que no trobaven la manera de rematar a porteria, com a mínim sí que va començar a generar un ambient de

Les dades: Segona RFEF Grup 2 Pts PJ PG PE PP GF GC

RESULTATS Jornada 11, Segona RFEF

1.Barça Atlètic

25

11

8

1

2

20

6

2.Terrassa

24

11

7

3

1

13

5

3.Girona B

22

11

7

1

3

22

12

Barça Atlètic-Girona B

0-1

4.Espanyol B*

21

10

6

3

1

22

8

UD Logroñés B-Peña Sport

2-2

5.Ebro

20

11

6

2

3

21

13

Náxara-Manresa

0-2

6.Osasuna Promesas

20

11

6

2

3

14

7

Barbastro-Arnedo

2-2

7.UE Olot

19

11

5

4

2

15

12

Calamocha-REUS FCR

0-1 1-0 0-0

Ebro-Utebo

2-3

Osasuna P.-SD Logroñés

2-0

8.Manresa

17

11

5

2

4

16

11

Terrassa-Tudelano

9.REUS FCR

17

11

5

2

4

11

12

UE Olot-Espanyol B

10.Peña Sport

13

11

3

4

4

15

17

PRÒXIMA JORNADA Osasuna Promesas-Barbastro

11.Utebo

12

11

2

6

3

11

12

12.Barbastro

10

11

1

7

3

12

14

13.UD Logroñés B

10

11

2

4

5

11

18

14.Tudelano

9

11

2

3

6

13

20

15.SD Logroñés

8

11

1

5

5

8

17

16.Arnedo

7

11

1

4

6

11

24

Tudelano-Peña Sport

16.Náxara*

6

10

1

3

6

5

17

SD Logroñés-Arnedo

18.Calamocha

5

11

1

2

8

5

20

Terrassa-Manresa

Espanyol B-Barça Atlètic Girona B-UD Logroñés B Náxara-Ebro Utebo-Calamocha REUS FCR-UE Olot


19 dilluns 16 de novembre de 2026

91 CB Salou 93 CB L’Hospitalet

CB Salou. Knowles (4), Gómez (0), Cuéllar (18), Aarón Ganal (12) i Diagné (19). També van jugar Petras (2), Sainsbury (5), Oillataguerre (9), Emilio Martínez (14), Mallik (4) i CJ Barksdale (4). CB L’Hospitalet. Font (23), Corbera (8), Baques (13), Prior (14) i Kiris (2). També van jugar Cortegano (4), Mestres (11), Marc Buscail (4), Tarrida (11) i Bernardo (3). Parcials. 17-31, 32-19, 26-20 i 16-23. Àrbitres. Roger Mitjana Castro i Remi Tauler Bermúdez. Incidències. Partit de la jornada 7 de Tercera FEB disputat al pavelló Salou Centre.

El CB Salou cau contra l’Hospitalet a l’últim sospir Bàsquet l El conjunt de Jesús Muñiz perd la imbatibilitat en un duel altament ajustat en el qual els dos equips van exhibir les seves virtuts ofensives i defensives i que es va decidir en els darrers segons Arnau Montreal Quesada Exhibició de pur bàsquet entre l’OCA Global CB Salou i el CB L’Hospitalet al pavelló del Milà. Els dos equips van xocar en un duel de màxima igualtat i anotació que es va decidir a l’últim sospir i que va servir per trencar la imbatibilitat del conjunt de Jesús Muñiz. Si els salouencs havien de caure, havia de ser portant el partit al límit i demostrant la seva competitivitat. L’inici del partit no va ser gens fàcil per als salouencs. Un triple de Corbera posava un parcial inicial de

0-13 quan només havien passat dos minuts. De fet, els salouencs van estrenar-se en el marcador en el tir lliure de Diagné i un triple de Font va forçar a Muñiz un temps mort. Els de la Costa Daurada havien començat el duel freds i desconeguts i així el van acabar amb contundent 17-31. Aquí és quan es va mostrar el caràcter que Jesús Muñiz va imprimir en el seu equip. El Salou va engegar el segon quart com si haguessin esborrat de la seva ment la fragilitat del primer. Entre Ganal, Cuéllar i Oillitaguerre van retallar distàncies

Imatge de l’inici del partit entre Salou i L’Hospitalet. CB Salou

El Reus Ganxets guanya el Gribau Vic i es classifica per als quarts de final de l’Europe Cup Tennis Taula l El Miró Ganxets Reus és equip de quarts de final de l'Europe Cup femenina. L'equip reusenc ho va aconseguir ahir després de guanyar el derbi català contra el Gribau Vic TT per 8-2. Les reusenques van començar l'estada a Novi Sad amb una victòria divendres contra el Tulin per 4-8. El segon partit va ser molt més

igualat i van caure per 7-8 contra el Novi Sad, l'amfitrió, dissabte. El duel decisiu era el d'ahir i les reusenques ho van aconseguir amb contundència. La japonesa Ringo Kobayashi va ser clau en la victòria després de superar Irina Gimeno i Caila Moscoso, mentre que Olga Vorobeva i Elvira Rad també van guanyar els seus partits. l AMQ

amb un parcial de nou punts que van deixar la diferència en 5 punts. L’Hospitalet es va quedar glaçat i van veure que no era tan fàcil matar el Salou. El martell salouenc va continuar colpejant fins a enviar el partit al descans amb un 49-50. El tercer va tenir la mateixa inèrcia. Diagné va capgirar l’electrònic en el primer moviment de la represa i no es va quedar aquí, perquè va posar el Salou a +5. Ara era el conjunt salouenc el que agafava distància (68-56). L’Hospitalet va reaccionar i va tancar el quart en una diferència suficient perquè tot es decidís a l’últim (75-70). La igualtat va ser màxima en el darrer període i els dos equips van entrar en els darrers 10 segons amb empat a 91. Era el moment de la pissarra i aquí l’Hospitalet va clavar la darrera estocada. La jugada visitant va estar encertada gràcies al rebot de Mestres, que va posar el 91-93 final i va trencar la imbatibilitat d’un Salou que havia lluitat amb tot per aixecar un primer quart dolent.

El filial del Nàstic va trencar una ratxa de dues derrotes consecutives

Albert Querol durant el duel contra el Montcada. Guillem Pasano

Cara i creu per al Sant Pere i Sant Pau amb triomf masculí contra el Pinto i derrota femenina contra el Bordils

La Pobla de Mafumet torna al camí de la victòria contra el San Juan Atlético de Montcada (2-0)

Voleibol l Cara i creu per al CV Sant Pere i Sant Pau aquest cap de setmana. L'equip masculí de Vlado Stevovski va assolir una important victòria per 3-0 contra el Pinto que els apropa el bitllet per a la Copa Príncep. D'altra banda, l'equip femení de Edu Sánchez va patir una dura derrota per 3-0 a la pista del Bordils. Els de Vlado Stevovski

Futbol l Pau Raya i Sogorb van trencar la mala dinàmica pobletana en un partit on va recuperar bones sensacions

sempre van portar la iniciativa contra un Pinto combatiu. La tríada Denys-Rolando-Wetzel va ser determinant per assolir el triomf. D'altra banda, les tarragonines van pagar la potència local. Tots els sets van començar dominats per les rojillas, però el Bordils va remuntar els tres per emportar-se la victòria. l AMQ

Mamadou Diagné va ser el jugador més anotador del partit amb dinou punts

Arnau Montreal Quesada La Pobla de Mafumet torna al camí de la victòria. Després de dues derrotes doloroses, els de Xavi Vilagut van donar un cop sobre la taula

amb un triomf contra el San Juan Atlético de Montcada. Els pobletans van sortir decidits a redimir-se davant de la seva afició i, des dels primers minuts, ja van deixar clar que serien els que portessin

la iniciativa. En deu minuts, els de Vilagut van aconseguir tres aproximacions a l’àrea, tot i que sense perill real per a la porteria visitant. El pas pels vestuaris va potenciar les virtuts mostrades per als locals. Pavón va ser el primer en avisar després de culminar una jugada d’estratègia que gairebé es cola al fons de la xarxa. No va ser en aquesta acció, però aquest córner sí que va anar cap a dins. Pau Raya va rebre la pilota al segon pal i va buscar l’escletxa impossible per superar el porter Meca amb un tir creuat. La diana va desfermar el partit i el Montcada va poder empatar el duel en una acció en la qual la pilota va anar al pal. Els pobletans necessitaven tancar el partit i ho van aconseguir gràcies a Carles Sogorb. Passada magistral de Pau Raya que el lateral va aprofitar per colar-se davant del porter rival. Sogorb no va perdonar i va marcar el 2-0 final que va tornar al filial del Nàstic al camí de la victòria.


20 dilluns 16 de novembre de 2026

Mor un home en esfondrar-se una casa a Riba-roja d’Ebre Societat l Els Bombers, que van mobilitzar dotze dotacions per dur a terme les tasques de rescat, van localitzar la víctima sota la runa Diari Més Un home va morir aquest diumenge després de quedar atrapat sota la runa en l’ensorrament d’una casa de dues plantes situat al número 36 del carrer de la Palla, al municipi de Riba-roja d’Ebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre. Segons fonts dels Bombers, l’esfondrament va ser provocat per un “problema estructural” de l’immoble possiblement agreujat per les pluges dels darrers mesos. “Fa dies que tenint esfondraments associats a la pluja, especialment a la zona de

l’Ebre”, va reconèixer a l’ACN, la sotsinspectora dels Bombers, Marta Miralles. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís del sinistre a les 8 del matí i hi van desplaçar dotze dotacions amb un total de divuit efectius, entre els quals hi havia especialistes del Grup d’Estructures Col·lapsades (GREC). Un cop al lloc dels fets, els equips d’emergència van inspeccionar l’immoble i van aconseguir localitzar el punt exacte on es trobava la víctima. Després de dur a terme les tasques de desenrunament per obrir-se pas

Els Bombers observen els treballs en la casa esfondrada a Riba-roja d’Ebre. ACN

entre les restes de l’edifici, amb el suport de maquinària pesant facilitada per l’Ajuntament, els bombers van poder extreure l’home, del qual es va confirmar la mort. Fins al llocs dels fets també van desplaçar-se dues ambulàncies del SEM i un equip conjunt amb els Bombers. Per la seva banda, els

Mossos d’Esquadra van mobilitzar els serveis d’investigació per dur a terme les diligències judicials corresponents i esclarir les circumstàncies de l’accident. A més, tècnics de l’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre es van desplaçar fins al lloc de l’ensorrament per avaluar l’estat estructural de la zona afecta-

da. Com a conseqüència de l’esfondrament, l’edifici contigu, que es trobava buit en el moment dels fets, va patir un esvoranc en una de les parets laterals. Malgrat els desperfectes, la inspecció tècnica va determinar que l’immoble adjacent no presentava danys estructurals que en comprometessin l’habitabilitat.

Trump vol accelerar la modernització del sistema aeri dels Estats Units Internacional l El president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat el Congrés a aprovar «ràpidament» els fons necessaris per modernitzar el sistema de control del trànsit aeri del país. La petició arriba després d’una avaria que divendres passat va deixar a terra uns 12.000 vols arreu del país, dels quals 9.000 eren comercials.

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Hoy ya tienes más de siete años y eres un poco más mayor que ayer ¡¡Qué bonita eres!! Muchos besitos y amores de Los yayos

L’Administració Trunp ha sol· licitat als legisladors 30.100 milions de dòlars per actualitzar les infraestructures aeroportuàries i de control aeri. El president nordamericà ha assegurat que, si el Congrés aprova els fons que considera urgents, es podrà construir el nou sistema «de manera ràpida i eficient». A més, Trump ha qualificat el

govern anterior, presidit pel demòcrata Joe Biden, de «desastre» per a l’aviació nord-americana. Tot i que la suspensió total dels enlairaments de divendres va durar quatre hores, la incidència continuava afectant milers de passatgers. Segons el portal de seguiment FlightAware, ahir s’havien cancel· lat 1.569 vols. l EFE

El 42% de les víctimes mortals d’aquest 2026 a les carreteres catalanes són motoristes Mobilitat l Els motoristes ja suposen el 42% de les víctimes mortals a les carreteres catalanes durant el 2026, amb 48 morts d’un total de 114 persones, segons les dades provisionals del Servei Català de Trànsit (SCT). La xifra supera les registrades durant els anys 2024 i 2025, quan van morir 47 i 46 motoristes, respectivament.

Les dades es van donar a conèixer diumenge, coincidint amb el Dia Mundial en Record de les Víctimes d’Accident de Trànsit. Les associacions de víctimes van reclamar a les administracions més compromís amb la seguretat viària. El Govern defensa l’increment dels controls preventius dels Mossos d’Esquadra a les principals vies. l ACN

La marxa d’aquest diumenge va aplegar 250 entitats d’arreu del país. ACN

Una marxa unitària reclama protegir el món rural Medi Ambient l Més d’un miler de persones es mobilitzen a Móra d’Ebre contra els macroprojectes energètics ACN Més d’un miler de persones i representants de 250 entitats d’arreu de Catalunya es van manifestar aquest diumenge entre Móra d’Ebre i Móra la Nova per rebutjar les «agressions al territori» i els

macroprojectes energètics i industrials al món rural. Sota el lema «El món rural no està en venda. Volem pobles vius», els participants van reclamar frenar aquestes iniciatives, protegir els espais naturals i agrícoles i exigir al Govern que escolti les seves reivindicacions.


21 dilluns 16 de novembre de 2026

k Editorial k

Tecnologia al servei de les persones

F

a deu anys que l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va incorporar la cirurgia robòtica Da Vinci. Des d’aleshores, els professionals hi han dut a terme més d’un miler d’intervencions i han acumulat una experiència que es tradueix en millors tècniques, resultats i possibilitats per als pacients. No és poca cosa: el Servei d’Urologia va passar de 214 operacions robòtiques el 2024 a 231 el 2025, un increment del 7,9%. El valor d’aquesta tecnologia no rau en l’espectacularitat de la màquina, sinó en allò que permet fer. La visió tridimensional, l’augment de la imatge i la precisió dels instruments faciliten l’accés a zones

especialment complexes. La tecnologia, però, no substitueix els professionals: és el seu coneixement i l’experiència acumulada els que en multipliquen el benefici. Aquesta és una manera d’entendre també el debat sobre la intel·ligència artificial. Les seves capacitats obren oportunitats, encara que algunes aplicacions —especialment les militars— despertin inquietud. El repte no és aturar el progrés, sinó orientar-lo. Quan la innovació es posa al servei de les persones, amb criteri, responsabilitat i garanties, deixa de ser una promesa abstracta i es converteix en salut, qualitat de vida i futur.

k Tribuna k

Utopies i realitats

A

mb l’inici de la campanya electoral, s’incrementen, sense límits, les propostes i compromisos, de tota mena, oferts per part de les opcions polítiques, als seus potencials valedors, un cop assoleixin el ‘poder’, entès com la capacitat per executar els desitjos, suposadament, refrendats. Malauradament, la realitat és molt més diferent, especialment per la manca de coherència, d’uns i altres, a l’hora de fomentar ‘les seves ofertes’ en un voluntarisme, moltes vegades allunyat de la realitat ‘constitucional’, però també de l’oblit interessat d’una conjuntura internacional, que ens compromet de manera avassalladora. Si baixen a la concreció de les propostes, la cosa encara es complica més, i repetidament deixa en un ‘fum’ impossible, tot allò que es parla i que constitueix, exclusivament, un anhel puntual, fruit de la necessitat d’enfrontament il·limitat, amb els adversaris a l’hora de ‘donar sense límits’. No tinc dubte que els propis ofertants són conscients de la inviabilitat de moltes de les seves iniciatives, però, com sembla que ‘tot val’, la irresponsabilitat es converteix en un mercat d’impossibles, on res és veritat, i el que pot ser més perillós, ens traslladen a la pròpia baixa credibilitat de la classe política, entesa en el seu conjunt. Ja sé que en la lluita electoral directa, és difícil valorar el que es parla, sobretot perquè tot queda lligat al resultat a curt termini, en funció de la mateixa conquesta del vot, com únic argument vàlid, encara més, fins i tot es justifica ‘la mentida piadosa’ o la manipulació exagerada de tot, entenent que el que ‘es diu en campanya’ no té cap valor a

que cada missatge, el que fa és menysprear al contrincant, més que exposar, sense apassionament, el que tocaria fer de manera possibilista. Poc es parla dels ‘costos’ pel ciutaLluís Badia dà del preu dels productes energètics Advocat i la seva dependència de tercers que, en tot cas seran els que decidiran en cada cas, ni tampoc s’aborda si determinades ‘idees’ són conseqüents amb l’hora de governar o exercir l’oposició. Suposo que l’efecte global és difícil la mateixa Constitució, o quin serà el de valorar objectivament, i el que és nostre posicionament per l’Europa fàcil és deixar tota la discussió a ter- del futur, oblidant interessadament el minis generalistes, en una dinàmica déficit de les Administracions i el que on sembla que l’espectacle és el que comportarà pels serveis públics, sense compta i els actes electorals són pu- aprofundir, a més, de l’assenyalament dels problemes, en rament ‘representacions teatrals’ d’un El que és fàcil és deixar les fórmules per fertota la discussió a los front. guió, precisament Per acabar, els dies escrit en funció dels terminis generalistes, en potencials electors una dinàmica on sembla que ens queden, i molt poc sobre la que l’espectacle és el que comportaran més compta enfrontaments, desbase d’una constataqualificacions, i disció de tots els ciutacussions fora de l’evidans socials, polítics dència, també entre i econòmics, que ens els que volen arribar envolten. a acords posteriors, Realment, tot el tot en una manera de que esmento, conté a fer difícil i complicamés, una part de troda a l’hora d’intentar bada de suports, bapassar de la ‘utopia sada no en l’anàlisi electoral’ a concredel període de gestió, cions viables, on els bona o dolenta, sinó grans ‘pactes d’estat’, en funció del discurs no és que siguin teopuntual que ara es ven en funció d’una ‘publicitat’ agres- ria, sinó que semblen imprescindibles, siva, que valora el moment, amb ‘oblit si realment es vol oferir a la ciutadania intencionat’ de l’actual, tant pel que fa resposta, o bé deixar-la en el pur especal govern, com a l’oposició, en cada cas. tacle; però, en tot cas, aquest hauria de És evident que si baixen als temes ser el gran objectiu de tots, un cop supuntuals, el repte implica donar res- perat el moment de ‘comptar’ els vots i postes generalistes, sense cap concre- veure el que realment tria la gent, agració i amb el denominador comú del fet di o no.

k Dels lectors Biblioteca de Tarragona: se’ns pixen a la boca La Biblioteca està realitzant una sèrie de vagues periòdiques per tal de reivindicar les biblioteques i les seves condicions laborals. Fins a qui res a objectar. El que voldria criticar és la forma que tenen de fer vaga: passant de tots els ciutadans, a la manera que fan els maquinistes de RENFE. Dic això perquè el dimecres de la setmana passada varen fer la vaga general i tenien previst fer la vaga sectorial de biblioteques el divendres 13 a tocar. Sense avisar a ningú, varen decidir obrir divendres, i també sense avisar, varen decidir tancar dissabte al matí, deixant un rètol a la porta indicant el tancament, però sense indicar-ne el motiu. Això és un símptoma habitual de la cultura corporativista que té aquesta biblioteca: quan alguna cosa entri en conflicte amb el seu interès s’obliden del servei públic tant en el contingut com en les formes. A part d´això també s’ha de tenir en compte que una part important dels empleats de la Biblioteca no fan vaga i treballen intramurs, essent l´altrae part del personal la que fa que la biblioteca estigui tancada al públic. Proposo als que no estiguin d’acord amb aquesta situació que enviïn aquesta mateixa carta al director o un altre escrit al delegat de cultura de la Generalitat a l’e-correu sttarragona.cultura@ gencat.cat per tal que com a mínim s´assabentin del que passa a la seva biblioteca provincial i facin alguna cosa al respecte..

Francesc Camps Tarragona

Poblet vs. Montserrat Fa uns dies que va tenir lloc la reunió de la plana major del Reial Patronat del Monestir de Poblet amb tota la parafernàlia institucional i el protocol de les grans ocasions. En

canvi, un cop apagats els flaixos, el resultat va ser decebedor. Més enllà de la declaració de bones intencions i de l’anunci de noves aportacions econòmiques vinculades al Pla Director -que més aviat semblen un simple gest voluntari per part de les administracions-, la reunió no va servir per al més important. Les institucions implicades van ser incapaces d’anunciar la tramitació d’una llei pròpia que consolidi, per via legislativa, un suport ferm i permanent al manteniment i conservació d’aquest conjunt monumental tal com demanava l’abat. Aquesta protecció legal és, precisament, la demanda històrica i legítima llargament reivindicada sense èxit. Poblet no pot dependre de la bona voluntat del govern de torn, que avui hi és i demà no se sap. Es fa difícil d’entendre que mentre el monestir de Montserrat disposa d’una llei protectora pròpia des de fa més de tres dècades amb l’argument de ser -que ho és- “el cor de Catalunya”, el monestir de Poblet -panteó reial, Patrimoni de la Humanitat i joia de la nostra història- continua privat d’aquest blindatge jurídic a pesar de la seva innegable rellevància. Aquesta nova plantada institucional és una mostra més que per als poders públics Catalunya s’acaba al Garraf, i el país s’ha convertit en una mena de Barcelunya on les comarques del sud només existim per a acollir allò que les altres no volen. Ni que sigui a tall d’ironia, potser ens hauríem de prendre seriosament el tìtol de la cèlebre novel.la de Valero Sanmartí, Los del sud us matarem a tots. Esperem que les autoritats, val més tard que mai, passin de la foto institucional a l’acció legislativa real que Poblet necessita per greuge comparatiu.

Joan Aragonès Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com


22 dilluns 16 de novembre de 2026

Necrològiques Reus Maria Dolors Alcaine Muñoz. Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori. Ino Torrico Perales. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15.00 h al Tanatori. Luís Bonache González. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11.00 h a la Parròquia de la Puríssima Sang.

Salou Andrés Hernández Aparicio. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a la Parròquia de Sant

Els Casacas Rojas celebren un festival enogastronòmic al celler Ferrer Bobet

Ramon.

RECEPCIÓ D’ESQUELES Dilluns - divendres 8:00 - 14:00 16:00 - 18:00 esqueles@diarimes.com

Gastronomia l El celler prioratí Ferrer Bobet ha obert recentment les i copropietari del celler. Posteriorment, al mirador de la bodega, un aperitiu seves portes als Casacas Rojas per compartir un festival que ha combinat el coneixement del projecte enològic amb una experiència gastronòmica d’alt nivell. Una visita, coincidint amb el 20è aniversari dels Casacas que va tenir com a gran protagonista el xef Joel Castanyé, al capdavant del restaurant La Boscana i que va dissenyar un menú especial per a l’ocasió. La jornada va començar amb una visita a les instal·lacions de la mà de Raül Bobet, enòleg

anticipava el nivell de la proposta culinària: una delicada tartaleta de figa liofilitzada i foie gras. Una primera mossegada que va servir per obrir la gana i donar pas a una experiència on la creativitat, la tècnica i el respecte pel producte van marcar el ritme de tot el menú. En el transcurs de la jornada, els Casacas Rojas van investir a Joel Castanyé com a nou membre de l’entitat gastronòmica, fent-li entrega de la seva casaca. l Diari Més

Jordi Català, al centre, amb el director del documental. Cedida

Jordi Català és un dels protagonistes del documental ‘Estrella del mar’ Societat l L’obra, dirigida per Martí Guarch reivindica la cultura i la identitat dels pobles de mar Diari Més El documental Estrella del mar, dirigit per Martí Guarch, recupera la memòria marinera i la tradició de les havaneres a través de les vivències de les comunitats costaneres catalanes. El film compta amb la participació de Jordi Català, que hi

documenta la història musical de les havaneres i la vida dels pescadors del barri mariner del Serrallo de Tarragona, un dels escenaris destacats de la producció. La pel·lícula combina testimonis, música i ficció per reivindicar la cultura, la identitat i el llegat espiritual dels pobles de mar.


23 dilluns 16 de novembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Margarida, Gertrudis i Edmon

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Les tensions dels Desplaçaments Intenta relacio· Un amor secret problemes pas· canviaran els teus nar·te tant com rondarà avui molt sats es van es· plans i t’ajudaran puguis avui. Si ho a prop teu. El teu vaint. La teva intel· a trobar·te millor fas, aconseguiràs magnetisme per· ligència torna a i a descobrir mo· connectar amb sonal atraurà for· funcionar al màxim ments nous i agra· persones d’allò tament el sexe i et trobaràs en ple· dables amb els més pintoresques oposat i crearà si· na forma. propers. que t’alegraran. tuacions ardents.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Els teus sentiments No entris en dis· Avui duràs a terme Les amistats o els s’intensificaran i ne· cussions ni as· totes les activitats companys de fei· cessitaràs satisfer sumptes aliens. amb facilitat. Troba· na t’aportaran be· les teves necessi· Els teus consells ràs solucions senzi· neficis i t’ajudaran tats afectives amb no seran ben inter· lles i aconseguiràs a assolir els teus algú. La parella es pretats i acabaràs avançar molt en tots objectius. Bon mo· mostrarà una mica carregant amb les els àmbits. És el dia ment per demanar distant. culpes. ideal per l’amor. millores.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

No et precipitis a Abans de comen· Vigila les tensions Els assumptes fi· actuar abans que çar la feina, refle· i l’acumulació de nancers adquiriran el teu contrincant. xiona sobre amb feina, perquè et molta importància Reserva’t l’última qui t’ho jugues tot. poden alterar i im· i hauràs d’adminis· paraula en tot i en Avui confia només pedir que vegis les trar diners que no trauràs més pro· en la teva capaci· coses amb pers· són teus. Inverteix fit. Avui actua amb tat i perseverança. pectiva. Inverteix si ho desitges, per· estratègia i fredor. Sorpresa amorosa. temps en l’amor. què sabràs fer·ho.

6

TV local

9

7 8

10

CANAL REUS TV

TAC 12

14:00 Notícies migdia 14:30 Veus que inspiren 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Aixeca i pica 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aixeca i pica 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:20 Fem comptes 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre (r) 21:20 Fem comptes 21:30 Cercle central (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:20 Fem comptes 22:30 Cercle central (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Cercle central (r)

14:00 Notícies 12. Edició migdia

11

Solucions

12

14:30 Notícies 12. Esports 15:00 (Re)Poblem 15:30 Spi+TV 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aixeca i pica 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies12. Edició vespre 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 La tertúlia del Dorsal12 21.30 Zeros i uns 22:00 Notícies12. Edició vespre 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 La tertúlia del Dorsal12 23.30 Zeros i uns 00:00 Notícies12. Edició vespre 00.30 Notícies 12. Esports

5

TARRAGONA: Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Roig Ferré, Marc Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 32 Telèfon 977 752 242 SALOU: Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510 VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370 EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333

HORITZONTALS: 1. Professional que practica la medicina. Carregat de dèries. 2. Impost que va i ve. Excrements. La del pentagrama. 3. Centre teatral. Una casa amb caliu. En calen tres per obtenir 100 grams. 4. Personatge popular. Passi el rosari. Repulsiu. 5. A pèl. Entrada d’un cau petit. Al final del dia. 6. Llavor. Empasseu sense mastegar. 7. Escorpí. La més peluda del fossar. 8. El pedal del mig. Sotmesos a fortes tibantors. Fàbrica de llicenciats. 9. Cercle viciós. Una gota de neu. Escola oriental del regateig. 10. Delimiten el rumb. Plantes bulboses de totes les basses. Prega mentre labora. 11. S’allarga per retardar l’explosió. Coneixement que es demostra a la pràctica. 12. Una de dos metres. Criminal. VERTICALS: 1. Acte propagandístic. Aparença externa. 2. S’acosta des del sud. Allargar l’existència. So que trenca el silenci dels anyells. 3. El punt feble d’Aquil·les. Capdavantera hebrea. Tot terreny. 4. Obre la gana. Satèl·lit. Accelera evacuacions. 5. Lletra que fa befa. El sucre de la llet. 6. L’hort del pagerol. Canals de regatge. Peu de pàgina. 7. Dos mil·lennis. Ullada abans de l’examen. Vius. 8. Deixarà com mort. Ofuscat. 9. Capicua bonsai. Porta la contrària.Vocals de moda. 10.A mitjanit. Passes pel sedàs. Germanes. 11. Un assumpte lleig. Beneficiaris dels serveis públics. 12. Clofolla. Estrenyi amorosament.

Màxima

11º 22º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

Estat del cel Cel poc o mig ennuvolat per la circulació de núvols alts i mitjans que puntualment podran deixar el cel enteranyinat. Tot i això, fins a mig matí hi haurà alguns estrats baixos a la depressió Central i altres punts de l’interior que localment persistiran fins al final del matí a l’altiplà Central i nord de Ponent. Temperatura Visibilitat entre bona i excel·lent, si bé hi haurà bancs de boira i boirina matinals a la depressió Central i a punts del nord-est, que seran localment persistents fins al final del mati a punts de l’altiplà central i del nord de la depressió Central.

COMPRO còmics, discos, àlbums futbol, joguines, scalèxtric, monedes, billets, plata, or, rellotges polsera, antiguitats en general. Tel: 679.736.491

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i

AMISTAT

diapositives a digital. Re-

CHICA BUSCA AMISTAD con hombre. Posible relación estable. Tel: 745.008.994

anys passats. Recollida i

cupera i recorda els teus lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!

Tel: 613.458.067

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Solució dels mots encreuats

ALTRES

VHS, VHS-C Video8,

Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

Solució: nivell mitjà

VIUDO 76 años buena presencia DESEA CONOCER SEÑORA similar (sin cargas) que le guste viajar. Tel. 618.421.682

Hi8, mini DV, Betamax,

MASAJISTA ÁRABE.

El temps Mínima

Anuncis classificats

JÚLIA. MASAJES RELAJANTES Y SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389 MASAJES RELAJANTES y algo mas…. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

MASAJISTA. SALIDAS. Tel: 643.840.135

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54


dilluns 16 de novembre de 2026

H

i ha paisatges que, tot i existir físicament, són territoris en transició. L’activitat humana, la pressió industrial i els efectes del canvi climàtic han modificat ecosistemes, litorals i espais perifèrics fins a convertir-los en llocs on conviuen les empremtes del passat i les incerteses del futur. Aquest és el punt de partida d’In-Between-Ness: un llindar de poca memòria i horitzó breu, una exposició de Jorge Conde, comissariada per Màrius Domingo, que es va inaugurar el passat 4 de novembre a l’Espai Mil Nou de Reus, com a part de la programació del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona. El treball de Conde es presenta com un assaig fotogràfic especulatiu, i neix d’una investigació sobre aquests espais fronterers i canviants, que l’artista aborda a través d’un llenguatge que va més enllà de la fotografia convencional. Conde explica que la idea d’especulació té a veure amb aqueseta exploració d’altres territoris, tant disciplinaris com físics: «El meu treball es defineix com una experimentació amb l’horitzó fotogràfic, però no només amb aquest, sinó també amb la seva expressió en altres disciplines híbrides». Això és perquè la seva proposta incorpora bioprojeccions, collages fotogràfics combinats amb llum o so, objectes, petites escultures i instal·lacions.

Fotografia l L’Espai Mil Nou de Reus acull l’exposició ‘InBetween-Ness: un llindar de poca memòria i horitzó breu’, del fotògraf Jorge Conde, en el marc del festival SCAN

Instants que capturen la transformació dels paisatges

Les localitzacions El fotògraf detalla que el seu treball s’ha articulat al voltant de tres grans localitzacions. La principal és el litoral mediterrani, des de la desembocadura del riu Besòs, passant pels deltes del Llobregat i de l’Ebre i resseguint el litoral mediterrani fins al cap de Gata, a Almeria. A aquesta àrea s’hi afegeixen les ribes uruguaianes i argentines del riu de la Plata El treball de Conde a l’Espai Mil Nou es pot visitar fins al 6 de desembre. Jorge Conde i els Alps suïssos. «Hi ha molts ecosistemes, paisatges i entorns periurbans que estan pa- transforma a nosaltres». L’artista reivindiTres grans geografies tint processos de mutació i transformació, ca així la necessitat d’entendre la natura no El treball es fixa en el litoral com un simple recurs a disposició de vegades accelerats, que n’augmediterrani, les ribes del riu de menten la vulnerabilitat», assede les persones, sinó com una reala Plata i els Alps suïssos litat global de la qual la humanitat nyala l’artista. En aquest sentit, el també forma part. treball connecta directament amb el concepte de Metamorfosi que La proposta també destaca per poden analitzar des de molts nivells, perquè la seva dimensió tècnica i concep- és d’aquells investigadors que aprofundeivertebra aquesta edició de SCAN. tual. Elena Padrell, responsable xen molt». L’exposició suposa la primera Per a Conde, però, aquesta transformació no es produeix en una de l’Espai Mil Nou, subratlla la participació oficial de l’Espai Mil Nou en la única direcció: «Nosaltres provocapacitat de les imatges de Conde programació de SCAN, tot i que la galeria ja quem una metamorfosi en la per admetre diferents lectu- havia acollit anteriorment una proposta vinCristina Serret Alonso natura i la natura també ens res: «Les seves fotografies es culada al festival.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

Tret al peu

A

hir mateix, en un dinar d’amics, tothom queixant-se que ja resulta gairebé impossible trobar un fuster quan ens hem passat dècades devaluant els oficis alhora que destruint us sistema que era perfecte per aprendre’ls en favor d’estudis reglats preceptius. Patim una malaltia silenciosa que no surt a cap estadística consistent a valorar més el paper que la persona. Estem infectats de “titulitis” malgrat l’evidència dels cuiners sense estudis que fan miracles o els mecànics capaços de diagnosticar un motor només escoltant-lo. A l’hora de la veritat, un currículum ben farcit de segells -que només acrediten una competència, en principi, teòrica, obre portes que es tanquen a professionals que porten anys demostrant la seva vàlua (tan laboral com comunitària) perquè hem creat una societat esporuguida dedicada a cobrir-se les espatlles. Tanta sobreproducció de lleis i normatives ens ha fet cada cop menys emprenedors, eficaços, creatius, valents i lliures. Per descomptat, sento la màxima reverència per les aules però, entre fomentar una bona formació acadèmica i requerir un certificat oficial per establir la competència professional, hi ha un abisme. Ni un títol garanteix saber fer una cosa ni la seva absència el contrari i a Reus en tenim un exemple insuperable amb Gaudí que va sortir de l’Escola d’Arquitectura entre dubtes -corre la brama que es preguntaven si havien donat el títol a un boig o un geni-. Avui, sense un màster ni altres acreditacions, potser, no superaria ni el primer filtre d’un procés de selecció. Resultat, un panorama sense relleu generacional ni vocacions per a molts oficis manuals imprescindibles mentre, per acabar-ho d’adobar, les professions liberals (les que “alliberen” les mans) estan quedant desbancades per la IA en percentatges terrorífics a una velocitat de vertigen.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Dilluns 16 de novembre de 2026 by Diari Més - Issuu