Camp de Tarragona 14
Tarragona 3
Els espais castellers de TAC12 i La Xarxa, proclamats ambaixadors dels Xiquets de Valls
La UGT, majoritària a Urbaser, reclama al nou conveni coŀlectiu de la neteja un increment de sou de l’11,5% en dos anys
Opinió 20 Lluís Badia. El nou model econòmic: «Serà necessari, per sobre de tot, explicar el que passa i el que pot passar si no es fa el que toca»
El nombre de persones que s’inscriuen per sol·licitar un habitatge de protecció social ha passat de 397 el 2021 a gairebé 1.700 a finals de l’any 2025. L’oferta imminent actual a la ciutat és de poc més de 600 pisos 7
Gastronomia 6
La proposta de la Fonda Montserrat de Cambrils guanya la semifinal tarragonina de la Lliga del Porc i la Forquilla, disputada al Serrallo
L’Hospital Joan XXIII tindrà una planta dedicada a ingressos de curta estada Tarragona
Sanitat l La reforma busca millorar el flux de pacients procedents del Servei d’Urgències
Oriol Castro Sanz
L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona impulsarà la reforma de la setena planta de l’edifici B per convertir aquest espai en una nova Unitat de Curta Estada (UCE), un projecte que pretén reforçar la capacitat assistencial del centre i millorar la gestió dels pacients que requereixen hospitalitzacions breus. La intervenció s’emmarca dins de l’estratègia de la Gerència Territorial del Camp de Tarragona de l’Institut Català de la Salut (ICS) per optimitzar l’ús dels llits hospitalaris i facilitar una resposta més àgil davant dels increments puntuals de demanda.
Concretament, la reforma afectarà una superfície construïda de 548,01 metres quadrats situada exclusivament a l’ala esquerra de la planta setena de l’edifici B. Actual-
ment, aquest espai està ocupat principalment per despatxos mèdics, dependències administratives, seus de diverses seccions sindicals, magatzems i nuclis de serveis distribuïts als dos costats del passadís central. Segons la documentació tècnica del projecte, aquesta distribució desapareixerà per donar pas a una unitat específica d’hospitalització de curta estada organitzada també al voltant d’un eix central, però amb una configuració completament orientada a l’atenció assistencial dels pacients.
Vuit habitacions
El nou dispositiu comptarà amb un total de vuit habitacions dobles amb bany incorporat, fet que permetrà disposar de setze places d’hospitalització. A més, es construiran diversos espais de suport assistencial, entre els quals hi haurà una zona de control d’infermeria, office net i
El pressupost de licitació de les obres és de 330.268 euros, més IVA
office brut, magatzems, sala d’informes, sala de descans per al personal, magatzem de llenceria, magatzem de residus, serveis adaptats, serveis per al personal i un vestíbul d’independència, entre altres dependències necessàries per al funcionament de la unitat.
L’objectiu principal de la nova UCE és acollir pacients adults que requereixen una hospitalització de curta durada per a procediments mèdics o quirúrgics o bé per a processos que necessiten observació i tractament agut durant un període limitat de temps. Aquesta tipologia d’unitat permet reduir la pressió
sobre les plantes convencionals d’hospitalització i agilitzar l’ingrés de pacients procedents del Servei d’Urgències.
Pics de demanda
A més, també està prevista perquè pugui actuar com a espai de suport en situacions de pics de demanda hospitalària o durant les obres de manteniment programades a les plantes d’hospitalització, especialment durant el període estival. El projecte contempla una reforma integral dels espais existents. Entre les actuacions previstes hi ha l’enderroc de les compartimentacions actuals, la renovació dels tancaments exteriors, la substitució de les fusteries de façana, la construcció de noves divisions interiors, la renovació dels acabats, la instal·lació de nous paviments i revestiments, així com la incorporació de nous
L’apunt L’hospital viu una etapa d’obres en diferents espais
El termini previst per executar els treballs de la nova Unitat de Curta Estada oscil·la entre cinc i sis mesos, amb una previsió d’inici de les obres durant l’inici del tercer trimestre d’enguany. Aquestes obres arribaran en un moment on l’hospital tarragoní viu diferents treballs de gran magnitud en diferents espais. L’objectiu final és poder donar un millor servei a la ciutadania del Camp de Tarragona.
sistemes de climatització, ventilació, sanejament i instal·lacions elèctriques adaptades als requeriments assistencials.
La intervenció s’executarà en dues fases diferenciades. En una primera etapa es duran a terme els treballs d’enderroc, actuacions estructurals, substitució de les fusteries exteriors, noves compartimentacions bàsiques i xarxes de sanejament. Posteriorment, s’executaran els acabats interiors, els revestiments, els equipaments i els sistemes de control d’accessos. El pressupost de licitació de les obres és de 330.268,92 euros, als quals caldrà afegir l’IVA corresponent.
l’empresa adjudicatària del contracte des del novembre passat.
UGT, sindicat majoritari al comitè d’empresa del servei municipal de la neteja, ha posat sobre la taula les seves principals exigències per al nou conveni col·lectiu. Aquestes demandes es van abordar durant la sisena mesa negociadora celebrada dijous passat entre els representants dels treballadors i Urbaser,
Després de la reunió, UGT va traslladar a la plantilla els punts que considera irrenunciables en la negociació i que, segons el sindicat, representen els mínims per avançar cap a un acord. Entre les principals reivindicacions, destaca una pujada salarial acumulada de l’11,5% entre el 2025 i el 2028, així com la
reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals sense afectació salarial. El sindicat també defensa el blindatge de l’antiguitat, garantint els complements consolidats per anys de servei.
D’altra banda, planteja que el sistema de treball de sis dies seguits i tres de descans (6-3) només s’apliqui als diumenges i festius, i exclusivament a les noves incorporacions
o a aquells empleats que vulguin fer-ho de manera voluntària. A més, reclama que aquesta fórmula vagi acompanyada d’un complement econòmic específic de rotació.
Les «línies vermelles» d’UGT passen, sobretot, per impedir que el calendari 6-3 s’imposi de manera obligatòria als torns habituals de matí i tarda. Igualment, exigeix la supressió de la jornada de 6 hores
El sindicat majoritari creu que l’amenaça d’USOC pot perjudicar la negociació
i 40 minuts de dilluns a dissabte, i defensa que qualsevol dia festiu que coincideixi amb el calendari laboral o amb dies de descans sigui compensat adequadament.
Sentiment d’incertesa
El pròxim dimecres, està prevista una nova reunió entre els representants dels treballadors i la direcció d’Urbaser. El secretari del comitè d’empresa i representant d’UGT, Luis Blanco, admet que esperava que la pròxima trobada permetés fer «grans avenços», però reconeix que ara existeix certa incertesa sobre com pot evolucionar la negociació. Aquesta està relacionada amb la possibilitat d’una convocatòria de vaga impulsada per USOC coincidint amb el pas del Tour de França per Tarragona. UGT, que compta amb 9 dels 13 representants del comitè d’empresa —USOC en té 4—, s’ha desmarcat d’aquesta opció i considera que la negociació encara disposa de prou marge per continuar avançant cap a una entesa. Tot i això, Blanco es mostra tranquil: «Si volen fer vaga, ho han de fer per la via legal i complint tots els tràmits. I si arriba el moment i cal fer-ne una, no hi tindríem cap problema; però, per a nosaltres, ha de ser l’ultimíssima opció». En aquest sentit, considera que les amenaces de mobilització poden acabar perjudicant els mateixos treballadors. «Estan comprometent la negociació i el benestar de la plantilla», afirma. «Continuarem lluitant perquè aquestes condicions se signin i es respectin», asseguren des d’UGT, remarcant que «no negociem amb xantatges, sinó amb raons».
Patrimoni l El consistori haurà de reiniciar el procés de contractació per a unes obres que el projecte qualifica d’«urgents»
La licitació convocada per l’Ajuntament de Tarragona per a les obres d’urgència de reforç estructural a l’edifici annex al Teatre Metropol ha quedat deserta. L’immoble objecte de les obres és un edifici entre mitgeres situat al núm. 46 de la Rambla Nova de Tarragona, format per planta soterrani, planta
baixa i quatre plantes pis, amb galeria a la façana sud fins a la planta tercera. L’edifici, que fa de vestíbul d’accés al Teatre Metropol, forma part del Catàleg de béns a protegir del planejament urbanístic vigent, i la seva façana sud està protegida com a entorn de protecció del teatre.
L’historial de problemes estructurals i les intervencions tècniques
Societat l La criminalitat a la ciutat ha baixat un 4,4% durant el primer trimestre del 2026
Redacció
Tarragona ha tancat el primer trimestre del 2026 amb una evolució positiva de la seguretat, amb una reducció del 4,4% de la criminalitat convencional respecte al mateix període de l’any anterior. En total, els fets coneguts han passat de 2.023 a 1.933, segons dades del Ministeri de l’Interior. Aquest descens es reflecteix especialment en alguns àmbits destacats com la disminució dels delictes contra la llibertat sexual, que baixen un 35,3%, passant de 17 a 11 casos. També es redueixen un 10,7% els robatoris amb violència i intimidació, de 56 a 50 fets, i un 41,2% els delictes relacionats amb el tràfic de drogues, que passen de 17 a 10.
a l’edifici és extens. Des de les obres de restauració i reforma dels anys 1991-1995, fins a les més recents obres de restauració de l’obra de Josep Maria Jujol al Teatre Metropol (2024-2025), l’edifici ha estat objecte de nombrosos informes, projectes i actuacions. El projecte descriu l’estat de conservació general de l’edifici com «bastant deficient», especialment a la galeria sud,
Imatge d’arxiu
la
que «durant molt temps ha estat oberta i exposada a l’aigua de pluja i a l’entrada de coloms». El projecte
d’obres, qualificat expressament d’«urgents o molt urgents», defineix fins a onze actuacions.
Imatge d’arxiu d’un agent de la Guàrdia Urbana de Tarragona. GUT
Pel que fa als fets més greus, els homicidis i temptatives d’homicidi registren una davallada significativa del 75%, passant de quatre casos a un durant els tres primers mesos de l’any. Paral·lelament, alguns indicadors que han experimentat increments puntuals, com els robatoris amb força en domicilis (+40,4%), que passen de 57 a 80; les sostraccions de vehicles (+14,3%), de 35 a 40; o els furts (+3%), de 640 a 659 fets. Les dades també mostren una evolució positiva pel que fa al conjunt de les infraccions penals, que han disminuït un 1,9% en comparació al mateix període de l’any anterior,
passant de 2.257 a 2.215 fets coneguts. Aquesta reducció de la criminalitat, diu la Urbana, és el resultat de l’aposta decidida per reforçar la prevenció, la proximitat i la presència policial.
Universitat l Confia a mobilitzar més de 150 milions d’euros en equipaments per a la universitat
ACN
Josep Pallarès va ser investit divendres rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Pallarès encapçalarà la institució durant els propers sis anys després de la victòria electoral que li permet revalidar el càrrec. La seva candidatura va obtenir un 72% dels suports, una xifra mai aconseguida abans a la universitat tarragonina. En el seu discurs de nomenament, el rector va afirmar que l’objectiu és «continuar sent una universitat que posa les persones al centre» i que pretendrà impul-
Tarragona celebra un any més l’orgull LGTBI+ amb festa i reivindicació
Societat l Dissabte es va celebrar la tercera edició del Pride Tarragona. El lema ‘Juntes, imparables!’, va posar el focus en la lluita col·lectiva per la visibilització i reivindicació dels drets del col·lectiu LGTBI+, que celebra el Dia internacional de l’Orgull, cada any el 28 de juny. La marxa reivindicativa va recórrer la Rambla Nova.l Redacció
L’objectiu és
«continuar sent una universitat que posa les persones al centre»
sar «la formació dual, nous models d’aprenentatge, la internacionalització i les aliances globals». «Estic convençut que serem capaços de mobilitzar més de 150 milions d’euros per transformar la nostra universitat», va dir.
Pallarès va agraïr la confiança rebuda per part de la comunitat universitària i va expressar la voluntat
que la URV continuï sent «imprescindible i decisiva» per al progrés del territori. «Que contribueixi a la competitivitat de les empreses, a la qualitat dels serveis públics, a la cohesió social, a la transició energètica, a la salut, a la cultura i al benestar col·lectiu; amb impacte social i que continuï exercint de motor econòmic, social i cultural», va desitjar. A l’acte hi va assistir la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, a qui va demanar «un sistema universitari millor finançat» i un «contracte programa anual que permeti assolir els objectius». En aquest sentit, va posar el focus en que el Govern destini l’1% del PIB a universitats i recerca, així com «recursos per continuar captant i retenint talent». «És una reivindicació per al conjunt del sistema i per al futur del país, perquè no hi ha millor política de futur que invertir en educació superior, en recerca i en innovació», va defensar. Pel que fa a les inversions en equipaments, va avançar que vol captar fins a 150 milions durant els sis anys de mandat que té per davant.
Gastronomia l El Restaurant Fonda Montserrat de Cambrils es va imposar ahir en la semifinal de la Lliga del Porc i la
Els esmorzars de forquilla formen part d’aquella tradició gastronòmica catalana que no només s’aguanta, sinó que guanya adeptes cada any. I ahir al matí en va quedar constància a la Pèrgola del Serrallo, que es va convertir en l’escenari de la semifinal tarragonina de la Lliga del Porc i la Forquilla. Prop de 150 persones es van apropar fins al recinte per seguir una cita —conduïda per la presentadora Claudia Raymat— que va combinar competició culinària, esmorzar popular i ambient festiu. Més enllà dels plats i les puntuacions, el matí va ser sobretot una trobada social, marcada per un to distès i familiar, i les ganes de gaudir de la cuina de proximitat. El guanyador de la jornada va ser Àngel Recasens, de la Fonda Montserrat de Cambrils, amb un mar i muntanya de peus de porc amb galera. El segon lloc va ser per Elena Morato, del Bar Restaurant Cooperativa Elena, amb morro amb cigrons, xoriç i trompetes de la mort; mentre que el tercer classificat va ser Arnau Guirao, del Bar Andorra Essence, amb ploma ibèrica estofada amb ceps. Tots tres s’han classificat per a la final catalana, que es disputarà el 27 de setembre a Lleida. La resta de participants van completar una mostra diversa del territori: Víctor Mata, del Bar Lo Nano, amb carn magra en la seva salsa; Eva Roig, del Restaurant El Jardí, amb patata emmascarada; Jordi Junza, del Restaurant Pòdium, amb manetes
de porc amb pernil ibèric; Carolina Leis, del Restaurant Leis Cotrac, amb caneló de porro farcit de morro i poma; i Julio Hernández, del Bar Casal, amb locro.
El director del certamen, Rafa Gimena, va explicar que la Lliga «és una aventura en la qual, d’una manera divertida i sense tensió, fem un campionat català en quatre semifinals provincials». Tot això, amb l’objectiu de «reivindicar» els esmorzars de forquilla com a patrimoni gastro-
Un incendi d’una grua a la T-11 afecta zona forestal i obliga a un gran desplegament
Successos l Dissabte al migdia es va originar un incendi a la carretera T-11, al punt quilomètric 13,7 en direcció Reus. Una grua autopropulsada de gran tonatge es va incendiar mentre circulava o es trobava aturada a la via. Fins al lloc es van desplaçar fins a quatre dotacions. El foc va afectar també una zona de massa forestal. l Redacció
Una gran festa El Serrallo va viure un ambient festiu i familiar amb el certamen culinari
nòmic del país. D’altra banda, va destacar que l’objectiu és «fer promoció del porc, que viu moments complicats, i retre homenatge als restauradors que cada dia aixequen la persiana per mantenir viu aquest receptari tradicional».
El jurat de la semifinal va estar format per un grup de professionals i divulgadors del món gastronòmic. Hi van participar el periodista Albert Molins, autor del llibre Esmorzar de forquilla; Jonathan Nuevo, impulsor del portal esmorzarsdeforquilla.cat; la sommelier i comunicadora Marta Clot; Helder Moya, de la Guia Gourmand; i els creadors de contingut Mario Castellanos, de Paladars Tarragonins, i Montse Jo, d’@kidslapera
En paral·lel a la competició, es va celebrar un esmorzar popular obert al públic, amb un mar i muntanya de costella de porc amb gambots. «No ho havia tastat mai, però està boníssim. És una cosa molt novedosa per a mi», reconeixia Laura González, que ja va assistir com a públic a la primera edició del certamen a l’Espluga del Francolí. «He tornat enguany per passar una bona estona i gaudir de l’ambient. Aquest concurs ajuda a fer ciutat i fer país», explicava. També hi va ser present l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que va agrair l’organització per «pensar en Tarragona per acollir la competició i reivindicar els esmorzars de forquilla».
Imatge de l’incendi de la grua.
ran a l’oferta 268 domicilis en un futur. A l’entorn de l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera, està prevista l’edificació de 190 pisos, mentre que a l’avinguda del Carrilet s’enderrocarà la nau on s’havia proposat traslladar el mercat de barri durant l’anterior mandat per alçar-hi una quarantena d’espais més. D’altra banda, la regeneració del Carme espera la construcció de 38 habitatges de protecció oficial, així com d’un Centre d’Atenció Primària i un aparcament municipal soterrat amb un centenar de places, una iniciativa que s’albira de cara al 2030. Travessat el passeig de Prim, al carrer del Ball de Diables està programada la transformació d’un actual aparcament en superfície en 78 pisos. Al carrer de Vilafortuny, la previsió és tenir-ne 51 nous. En paral·lel, el consistori treballa en altres vies per augmentar el sostre residencial públic disponible, com l’adquisició per tanteig i retracte o la col·laboració amb entitats socials. En marxa hi ha, també, promocions de l’àmbit privat, en punts com el Camí de Riudoms o els entorns de les Clarisses i de la Biblioteca Pere Anguera.
El perfil dels sol·licitants
La crisi residencial és una de les grans problemàtiques de la societat actual. Amb una vida cada vegada més cara, la cerca d’un pis s’ha convertit en una odissea per a bona part de la població, una porció que continua en augment. A la ciutat de Reus, hi ha 1.693 inscripcions vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial (HPO) de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. La dada es vincula amb les unitats de convivència donades d’alta al directori i que no han estat donades de baixa per cap motiu. Es tracta de la xifra més elevada des del 31 de desembre del 2020, amb un creixement del 326,4%.
Durant el 2025, es van aprovar i validar 1.253 sol·licituds, el doble que el 2023 i l’estadística més gran del període entre el 2012 i l’actualitat. La inscripció al registre té una
vigència de dos anys a partir de la resolució administrativa d’acceptació i s’ha de renovar periòdicament per mantenir-la activa, així que el nombre respon a la combinació entre noves peticions i persones inscrites prèviament i que van haver de tornar a completar el tràmit. En aquests moments, a Reus s’estan impulsant 618 nous habitatges públics assequibles per donar resposta a les necessitats de la població. Les primeres promocions que estaran enllestides seran les de Mas Iglesias i el Complex Riera. Entre les dues, posaran a disposició 192 nous pisos protegits. Les obres dels dos projectes estan encaminant la recta final —en el cas de Riera, aquest juny estaran llestos els 48 pisos socials municipals— i la voluntat és que els llogaters puguin installar-s’hi entre finals del 2026 i principis del 2027.
Al centre de la ciutat, se suma-
Gairebé la meitat (48%) de sol·licituds inscrites al registre, en el global de Catalunya, són formulacions de caràcter individual, és a dir, de llars conformades per una sola persona. Un 7,38% responen a famílies nombroses i un 7,56%, a famílies monoparentals. El grup de ciutadans menors de 35 anys representa un 29,56% dels casos, mentre que l’11,97% té 65 o més anys. En la distribució per nacionalitats, un 77% de les peticions provenen de l’àmbit nacional.
A la província de Tarragona, un 39% de les peticions són d’un sol membre. Les vinculades a dues persones s’eleven fins al 24% i les de tres, al 15%. Les famílies nombroses representen un 11% de la demanda i les monoparentals, un 8%. Els menors de 35 anys han presentat un 24% de les sol·licituds i els majors de 65, un 14%. Així mateix, el 69% prové de persones d’origen nacional. Fotografia de
Els Gegants de Segòvia han estat els convidats d’honor en els darrers mesos pel Taller Avall per a posar-se al dia de cara a les Festes de Sant Pere de la seva ciutat d’origen. Segons explica el gerent del taller, Aleix Álvarez, van rebre aquest encàrrec especial des de la comparsa que gestiona aquesta colla de gegants: «Ens va contactar la comparsa Titirimundi i l’Ajuntament de Segòvia, que són els que vetllen per la conservació d’aquestes figures». «L’any 1990 un restaurador es va fer càrrec d’ells i els cuidava, el Juan Antonio, i els va anar intervenint fins que va morir recentment. Aleshores, Segòvia es queda sense un responsable dels gegants i la comparsa ens va encarregar a nosaltres l’estudi i intervenció», afegeix. Es tracta de figures que tenen el seu origen en la segona meitat del segle XIX i que, com succeeix a Reus, representen parelles de diver-
El Taller Avall ha treballat en l’estudi i la restauració dels Gegants de Segòvia de cara a les Festes de Sant Pere de la ciutat castellanolleonesa
ses cultures i civilitzacions de diferents continents del món. «Hi ha els romans, els inques, els africans i, finalment, l’alcalde i l’alcaldessa», comenta, que a la vegada assegura que anteriorment existien altres parelles com els xinesos que s’han anat perdent en el temps. Precisament, Álvarez reconeix que a Segòvia hi ha una important tradició pel que fa als gegants: «Hi ha constància de gegants des del 1606 a Segòvia, perquè s’ha trobat documentació que
El Ball de Diables de Reus celebra el Vermut Diabòlic al Baluard com a prèvia de la Festa Major de Sant Pere
Festa l El Ball de Diables de Reus va celebrar el Vermut Diabòlic ahir diumenge 14 de juny al migdia en el marc de les setmanes prèvies a la celebració de la Festa Major de Sant Pere. Aquest esdeveniment, que van celebrar per primera vegada l'any passat, ha canviat enguany d'escenari. Mentre que la primera edició es va dur a terme a la plaça de
la Farinera, enguany han optat per celebrar-ho a la plaça del Baluard que va atraure ràpidament a desenes de persones, que van gaudir de la música i un refresc. D'aquesta manera, l'entitat continua treballant per tal d'oferir nous espais de trobada de manera oberta i gratuïta en el carrer i impulsar noves iniciatives a la ciutat de Reus. l MLB
El Taller podria treballar en un futur en la recuperació de figures de la comparsa
afirma que en aquell any hi va haver una reparació d’uns gegants». Per aquest motiu, la tasca la qual va ser encomanada el passat mes d’abril al Taller Avall no es limita a la restauració dels gegants actuals: «La nostra feina ha inclòs l’estudi dels gegants i la seva restauració, i posteriorment la idea és poder treballar en la recuperació dels personatges que falten de la comparsa». Unes tasques que Álvarez qualifica de «complexos», tot i que s’espera que l’estudi quedi tancat d’aquí a poc temps. Segons apunta, l’activitat dels gegants en qüestió ha anat fluctuant en el temps, amb moments destacats com l’any 1985, en què «van viatjar a Brussel·les, en una exposició mundial on van representar tant a Espanya com a Segòvia».
Quins seran els treballs Segons detalla el responsable de Taller Avall, les feines de restauració
de les peces requeriran un tractament «interdisciplinari»: «No només treballarem nosaltres amb els caps i les mans, sinó que en aquest cas treballarem amb una artesana de vímet, l’Anna Sínia, que serà l’encarregada de restaurar les estructures». Aquest fet es dona perquè, una de les particularitats d’aquests gegants és que les seves estructures internes no són de fusta, sinó de vímet; un material més barat, però també més fràgil. «Són cossos que eren molt freqüents en gegants en la seva època, a Catalunya hi ha constància de gegants així, que s’han perdut o després han canviat el seu cos per una estructura de fusta. A Segòvia volen preservar aquest material, per mantenir la seva originalitat», indica.
Cultura l L’espai, que combina llum, so i una experiència multisensorial, es pot visitar a la tercera planta del Gaudí Centre
A la tercera planta del Gaudí Centre, el visitant pot, a partir d’ara, endinsar-se en els orígens d’Antoni Gaudí per descobrir com es va forjar el geni. El centre d’interpretació de la seva vida i obra ha estrenat una nova sala immersiva que, a través d’imatges, relat i una experiència 360º —el sostre i el terra creen un efecte mirall i sensació d’infinit—, repassa la infància i adolescència de l’arquitecte i com les contrades van ser determinants en el seu destí. «Neix a la ciutat, passa la seva infantesa a la zona del Baix Camp, i és aquí on agafa les influències, observant l’entorn natural, i després ho transmet a la seva obra», va explicar la responsable de l’equipament, Lucy Redó. «Hem volgut fer evident que en cada edifici de Gaudí trobem una part de Reus», va afegir.
La durada del muntatge audiovi-
sual, anomenat La forja d’un geni, és d’uns 10 minuts i la locució està disponible en sis idiomes: català, castellà, anglès, francès, alemany i rus. Redó va expressar que «creiem que serà un revulsiu de cara a aquest estiu». De fet, l’Any Gaudí ja està comportant un increment de visitants a la ciutat i al Gaudí Centre, especialment destacat a partir de Setmana Santa. A principis d’any, l’equipament va superar el milió d’accessos. El 62% prové de l’estranger. La nova zona va ser inaugurada divendres, en un acte institucional que va comptar amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.
La sala immersiva és la primera fase de la transformació de l’equipament dedicat a l’arquitecte i que abordarà, en successives parts, la totalitat de l’edifici. Redó va comentar que la inversió necessària per
L’Associació de Veïns Defensa del Parc Mas Iglesias planta un arbre per reivindicar l’espai natural
Societat l Aquest juny l'Associació de Veïns Defensa del Parc Mas Iglesias va celebrar una festa al parc en què van plantar una alzina. La
festa, amb una fideuada popular inclosa, pretenia reivindicar l'espai i demanava dignificar-lo en els propers anys. l Redacció
L’Ajuntament espera que sigui «un revulsiu» per atraure nous visitants aquest estiu
executar el projecte superarà els 3 milions d’euros.
A la tercera planta, també s’ha renovat la sala prèvia a l’experiència multisensorial. Amb el nom La geografia sentimental de Gaudí, se centra en els orígens de l’arquitecte i la seva relació amb el territori. El 25 de juny, aniversari del naixement de Gaudí, se celebrarà una jornada de portes obertes al centre.
L’Hospital Sant Joan reconeix als professionals jubilats i als que compleixen 10, 20, 30 i 40 anys
Salut l L’acte va servir per fer valdre la feina de tots els professionals per oferir una atenció de qualitat
L’Auditori de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus va acollir l’acte de reconeixement als treballadors que compleixen els 10, 20, 30 i 40 anys d’antiguitat i, alhora, els professionals jubilats dels centres que integren el Salut Sant Joan Reus-Baix Camp. En concret, es van homenatjar prop d’un centenar de professionals de l’Hospital Sant Joan, l’Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils, el CAP Vandellòs — l’Hospitalet,
el CAP Riudoms, el CAP Selva del Camp i el CAP Marià Fortuny de Reus. L’acte va comptar amb la presència del president del Consell d’Administració, Josep M. Sabaté i el gerent, Anton Benet, que van reconèixer la feina de tots els professionals i van manifestar que el seu esforç col·lectiu era clau per afrontar els reptes de present i de futur, alhora que per garantir una atenció humana, propera i de qualitat. La festa va finalitzar amb l’actuació musical de Moira i amb un petit refrigeri als jardins de l’Hospital.
Natura l Les cessions a l’entorn de la
permetran desencallar un dels últims trams pendents del recorregut litoral
El Camí de Costa de Salou està més a prop de completar la seva connexió definitiva al llarg de Cap Salou. L’Ajuntament ha aconseguit les cessions de diverses porcions de terrenys privats situats a l’entorn de la Penya Tallada, una operació clau per desencallar un dels dos últims trams pendents del recorregut litoral. La Junta de Govern Local ha aprovat recentment l’acceptació dels terrenys corresponents a diverses finques del carrer Penya Tallada, als quals se n’afegirà una altra cessió en les properes setmanes. D’aquesta manera, el consistori disposarà de l’espai necessari per donar continuïtat al traçat en aquest punt estratègic del litoral salouenc. Actualment, el camí queda interromput en aquest àmbit i obliga els caminants a abandonar temporalment la línia de costa per desviar-se pel carrer Punta Roja, abans de reprendre el recorregut a tocar del mar.
El Ministeri assumirà les obres, amb més de 220.000 euros i quatre mesos de termini
La recuperació del Camí de Costa ha anat més enllà de la creació d’un itinerari per a vianants. El projecte ha comportat la restauració d’espais naturals, la protecció de zones d’alt valor ecològic, la millora de l’entorn litoral i la creació d’un recorregut que permet descobrir cales, penya-segats, miradors i elements patrimonials. En els darrers anys, l’Ajuntament ha impulsat
l’adquisició i incorporació de finques privades al patrimoni públic, ha eliminat espècies invasores i ha promogut la recuperació de la vegetació autòctona del litoral mediterrani. El resultat és un corredor natural que connecta alguns dels espais més emblemàtics de Cap Salou. Durant tres mesos, gairebé 900.000 persones van recórrer
Natura l L’Ajuntament de Salou va inaugurar dissabte al vespre el nou
Parc del Pla de Maset i el Bosc de la Duna Gran, un projecte de recuperació patrimonial i ambiental que posa en valor la història agrícola, etnogràfica i natural de Cap de Salou. L’acte va estar presidit per l’alcalde, Pere Granados, i va comptar amb regidors, representants de la Generalitat, de la URV, experts i veïns. El nou espai es concep com un museu
a l’aire lliure amb dos itineraris: un recorregut d’uns 500 metres per passeres de fusta i un circuit circular d’uns 1.000 metres pel Bosc de la Duna Gran. La visita es completa amb plafons, imatges històriques, locucions en diversos idiomes i codis QR. Les actuacions han permès ordenar l’entorn, preservar la duna fòssil millor conservada de Catalunya, recuperar marges i una barraca de pedra seca, protegir espècies
autòctones i recuperar oliveres centenàries. També s’hi han plantat prop d’un miler de ceps de les varietats ancestrals ‘pàmpol girat’ i ‘escanyagós’, en col·laboració amb l’INCAVI i la URV, amb una vinya experimental per estudiar-ne l’adaptació al canvi climàtic. Granados va destacar que el projecte recupera «una part important» de la història i la identitat del municipi i del seu paisatge agrari. l Redacció
aquest itinerari, de prop de 9,5 km. Un cop formalitzades les cessions, l’Ajuntament traslladarà els terrenys al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, organisme competent per executar les actuacions dins del domini públic marítim-terrestre. El projecte previst al tram de la Penya Tallada contempla la construcció de murs
L’apunt
Només quedarà pendent el tram de Cala Morisca
La connexió de la Penya Tallada deixarà pendent només l’últim tram del Camí de Costa, entre la Cala Morisca i el Mollet del Far. Aquest sector es resoldrà amb una passarel·la semisuspesa que permetrà superar el mur de contenció de la Casa Rubio i millorar la continuïtat i la seguretat del recorregut. Quan s’executi, Salou culminarà un projecte iniciat fa més de quinze anys i convertit en referent de recuperació del front marítim del litoral .
de contenció, la instal·lació de baranes de fusta per salvar desnivells, treballs d’integració paisatgística i actuacions de revegetació amb espècies autòctones. La inversió prevista supera els 220.000 euros i el termini d’execució estimat és d’uns quatre mesos. L’alcalde, Pere Granados, ha destacat que la culminació del Camí de Costa representa «probablement el projecte més important de recuperació del patrimoni natural» impulsat al municipi en les últimes dècades.
Cultura l El certamen ha celebrat a Roda de Berà la seva majoria d’edat amb 8.000 assistents, 335 obres inscrites, una vuitantena de produccions projectades i més de 22.000 reproduccions en línia
Redacció / Agències
El FIC-CAT ha tancat la seva 18a edició consolidant Roda de Berà com a punt de trobada del cinema en català. El festival, celebrat del 5 al 13 de juny, ha viscut una setmana marcada per la gran afluència de públic, la intensitat dels col·loquis i la qualitat de les obres projectades. Segons l’organització, unes 8.000 persones han assistit a les projeccions i activitats, mentre que la plataforma 3Cat ha registrat més de 22.000 reproduccions de les 35 obres que optaven al Premi Online. Després d’haver rebut un rècord de 335 inscripcions i d’haver projectat una vuitantena de produccions, els codirectors, Cris Gambín i Toni Pinel, han qualificat l’edició d’«històrica». Enguany, el festival ha tingut la història com a eix temàtic i ha reivindicat la força del cinema en català com a espai de talent i compromís. El Teatre del Casino Municipal va acollir la gala de cloenda, conduïda per l’actor i humorista Andrés Fajngold, que va aportar bon humor a una vetllada d’emoció i reconeixements. Abans de donar a conèixer el palmarès, la cerimònia va oferir un vídeo resum de la setmana i els parlaments institucionals. Gambín i Pinel van recordar els seus inicis al festival com a voluntaris i com-
Bon Preu començarà
entre juliol i agost les obres per construir el seu centre logístic a Montblanc
Indústria l Bon Preu començarà entre juliol i agost les obres per construir el seu centre logístic al nou polígon Logis Montblanc, després que la tramitació de la reparcel·lació hagi endarrerit el projecte un any i mig respecte al calendari inicial. L’anunci es va fer el darrer divendres, coincidint amb la visita de la consellera de Territori, Sílvia
Paneque, al polígon. La previsió és que el 4 de juliol s’aprovi definitivament la reparcel·lació i que, a partir d’aquí, l’Ajuntament de Montblanc pugui atorgar el permís d’obres a l’empresa. Un cop el tingui, la cadena iniciarà els moviments de terres. Segons fonts de Bon Preu, el centre podria entrar en funcionament el primer semestre de 2028 i haurà de
donar cobertura al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent, amb una previsió de 900 llocs de treball. Les obres d’urbanització del Logis Montblanc, impulsat per CIMALSA, encaren la recta final, amb 33 dels 37 milions d’euros ja executats. Paneque es va mostrar convençuda de l’atractiu del polígon i va apuntar que a partir de la tardor-hivern creixerà l’interès d’empreses per adquirir parcel·les. L’espai disposa de prop d’un centenar d’hectàrees i preveu una central de 20 MW per abastir d’energia el polígon. l Arnau Martínez / ACN
El llargmetratge ‘Els mals noms’, de Marc Ortiz, ha estat distingit com el millor de l’edició
Els codirectors Cris Gambín i Toni Pinel han qualificat l’edició d’«històrica»
va ser per a Indòmita llum, de Luis Sampieri, mentre que Dàlia, d’Àgueda Sfer, va rebre el guardó al millor curtmetratge. En la categoria de Comarques Tarragonines, el reconeixement va recaure en Operació iperita. La trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata, i el premi al millor videoclip va ser per a Em torno boig, de Triquell. Burundanga, de José Corbacho, va rebre el Premi del Públic presencial, i El mirall que ens reflexa, de l’escola El Cucurull de Roda de Berà, el Premi del Públic en línia. El Jurat Jove va distingir El passat em persegueix, Cinema Piaget i Mare.
Homenatge a Joel Joan
petidors i van destacar la connexió amb el públic. L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, va remarcar el vincle del municipi amb el setè art i va afirmar que «Roda és cinema», mentre que Vale Pino, representant la Diputació, va reivindicar el cinema com a eina per transmetre missatges i fomentar l’esperit crític.
El palmarès va coronar Els mals noms, de Marc Ortiz, com a millor llargmetratge, en una categoria en què el jurat també va fer una menció especial a Tanit, de Pep Garrido. El premi al millor documental
Un dels moments més emotius va ser el lliurament del Premi Montserrat Carulla a Joel Joan, en reconeixement de la seva trajectòria com a actor, director, guionista i productor. L’artista va reivindicar la identitat i la llengua catalana en l’àmbit audiovisual. També va recordar la figura de Montserrat Carulla i la seva valentia, i va animar a crear sense por: «Sense valentia no hi ha cinema, no hi ha llibres, no hi ha cultura. Sense valentia, desapareixerem». Després de la fotografia de família amb tots els guardonats, Andrés Fajngold va acomiadar una edició recordada i destacada per la participació, la riquesa dels col·loquis i les activitats paral·leles.
Adam Díaz Garriga
Poca gent, per no dir ningú, pot dir a Catalunya que fa mig segle que recupera i restaura tota mena de transports mòbils. Tampoc, que s’especialitzi en carruatges, carros i carretes, i molt menys que ho faci amb una passió inigualable, com ho ha fet fins ara en Jordi Rovira. El restaurador de Torredembarra fa 50 anys que dedica la seva vida a la rehabilitació, però aquest 2026 dirà prou amb una última carreta que vol deixar «impecable». Amb aquest, sumarà un últim exemplar renovat per ell mateix a la llista dels 150 que té la seva col·lecció, la qual va iniciar amb 28 anys en honor al «Joanet», el seu avi, que actualment dona nom a la seva emblemàtica finca (Can Joanet).
Tot i que no descarta incorporar més peces originals al seu museu particular, Rovira confessava que «ha obert els ulls». «Restauraré aquesta carreta i retornaré la confiança que tothom m’ha donat», assegurava el restaurador. Per últim cop, el professional es va tornar a convertir en observador quan va descobrir aquesta última peça abandonada dins una finca del Morell.
l Restauració
Un dels motius de la seva retirada serà una intervenció mèdica, però en cap cas Rovira va assenyalar la seva edat com un problema. En ser preguntat «quant de temps li portaria» restaurar aquesta última carreta, el professional la va observar i, fredament, va calcular: «Estaré curat en poc més d’un mes, llavors començaré». Amb 80 anys, en Jordi repetirà un procediment que, per a ell, ha estat habitual durant tota la vida. Desmuntar les peces, portar les rodes fins a Sevilla per a retornar-li el seu aspecte original i els components de fusta fins al Morell per a rehabilitar-los amb un procés químic. «No tardo res a fer-ho», afirmava convençut. Aquesta seguretat s’ha transmès en el seu caràcter durant les últimes dècades, també quan no va dubtar a proposar l’obertura de la seva collecció de vehicles dels segles XIX i XX restaurats a Tarragona en forma de museu durant els últims anys. «Hi ha carros originals alemanys,
Raúl
El col·leccionista Jordi Rovira deixarà enguany d’actuar com a restaurador després de mig segle
francesos, anglesos i holandesos», ressaltava Rovira, orgullós. Durant anys, ha conservat els carruatges posant galledes d’aigua sota cadascun d’aquests, una tècnica ancestral que va aprendre a Sevilla. «Haig d’estar alerta amb el corcó, perquè la fusta té més de cent anys», advertia, descrivint la seva rutina. Abans de restaurar l’última peça,
en Jordi feia una crida a les institucions per protegir el patrimoni que regenta. «És una cosa que s’ha de posar en valor i requereix preservar-se», advertia. Rovira encara manté les seves instal·lacions de manera independent, tot i que roman tancada des del novembre de l’any passat, quan va obrir-se per recaptar fons per la investigació con-
Rovira feia una crida per protegir el seu patrimoni: «No hi és enlloc»
tra el càncer. «El meu desig és que això continuï, perquè el que tinc no hi és enlloc», cloïa.
García relleva Vale Pino com a alcalde de Torredembarra en el darrer any de mandat
Política l Raúl García (ERC) és el nou alcalde de Torredembarra després del ple extraordinari d’elecció celebrat dissabte al migdia, cinc dies després de la renúncia de Vale Pino (PSC). El relleu dona continuïtat a l’acord de govern signat el 2023 entre ERC, PSC i Junts, que preveia aquest canvi en el darrer any de mandat. García, regidor des del 2015 i responsable de Residus i Neteja els últims tres anys, va prometre el càrrec amb els vots favorables dels tres grups del govern, l’abstenció del Partit Popular i la CUP i el vot contrari de VOX i l’Alternativa. En el seu primer discurs com a alcalde, va assegurar que Torredembarra es troba en un «moment clau» i va agrair la tasca dels seus predeces-
sors. Entre els reptes dels pròxims mesos va situar l’habitatge, la neteja i la seguretat, així com la rehabilitació de l’Escorxador, la construcció del nou CAP i la millora del seu entorn, la finalització del teatre auditori i la convocatòria del Pla de Barris per al nucli antic. García, visiblement emocionat, va afirmar que no es considera un polític de professió i que ser alcalde del poble on ha nascut i que estima és «el repte més important» de la seva vida. El portaveu de VOX va demanar-ne la dimissió per la investigació oberta sobre PreZero en el ple. l Redacció
Civisme l La revetlla es traslladarà al parc dels Prats i s’habilitarà un espai de calma sensorial al Pinar de Perruquet
Mar Rovira / ACN
L’Ajuntament de Vila-seca prohibirà la pirotècnia i restringirà l’accés a les zones protegides de la platja de la Pineda durant la nit de Sant Joan. La mesura afectarà especialment l’àmbit inclòs a la Xarxa Natura 2000 i forma part del dispositiu especial de revetlla que l’alcalde, Pere Segura, va presentar el darrer divendres. El consistori també traslladarà la festa al parc dels Prats i habilitarà una àrea de calma sensorial i lliure de petards al parc del Pinar de Perruquet, pensada per a les persones amb hipersensibilitat. El dispositiu preveu més de 70 efectius i vol donar resposta a una afluència que l’Ajuntament calcula que pot arribar a les 10.000 persones. Segura va defensar la necessitat d’ordenar la celebració i va remarcar que Vila-seca vol allunyar-se del que va definir com el «model Barcelona» de revetlla, en què l’espai públic «es canibalitza». L’alcalde també va advertir que l’incompliment de les prohibicions pot comportar sancions de fins a 3.000 euros.
Segura va explicar, en els darrers anys, l’afluència de persones al passeig marítim i a la platja de la Pineda per celebrar Sant Joan ha crescut de manera exponencial, passant de centenars a milers de ciutadans.
L’ordenança fixa multes d’entre 60 i 3.000 euros per no complir les restriccions
portar que els espais naturals quedin desprotegits. El batlle també va criticar la imatge dels serveis de neteja de Barcelona retirant residus de les platges l’endemà de la revetlla, que va qualificar d’«imatge nefasta de país».
Seguretat
Una setantena d’efectius vetllaran per la revetlla
L’Ajuntament de Vila-seca mobilitzarà 72 efectius per al dispositiu especial de la nit de Sant Joan, entre Policia Local, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, vigilància i neteja. El consistori calcula que durant la revetlla es generen unes quatre tones de residus. Pere Segura ha lamentat que, tot i reforçar els contenidors, «cada any estan més plens» i els residus a la platja s’han multiplicat «per dos o per tres» durant els darrers anys.
L’alcalde va insistir que Sant Joan «no pot ser sinònim de descontrol a l’espai públic» ni tampoc pot com-
Aquest augment, va afirmar, ha convertit la revetlla en un «repte logístic, ambiental, de seguretat i, sobretot, de convivència». Per aquest motiu, l’Ajuntament controlarà els accessos i farà tancaments en alguns punts per aconseguir una festa més «ordenada i més cívica».
El dispositiu actuarà al llarg de 2,3 quilòmetres de la platja de la Pineda. En aquest àmbit, l’Ajuntament recorda que estarà prohibit fer fogueres i barbacoes, trepitjar les dunes, orinar o llençar residus. La zona de platja inclosa a la Xarxa
ERC-Acord Municipal presenta Elena Zhukova com a candidata a l’alcaldia amb el projecte ‘Salou per Viure’
Política l Esquerra Republicana va presentar dissabte al Parc President Lluís Companys el projecte municipal Salou per Viure, la candidatura amb què concorrerà a les properes eleccions municipals sota la fórmula d’Acord Municipal. L’acte va reunir prop de 250 persones i va servir per presentar Elena Zhukova Marchenko com a candidata republicana a l’alcaldia de Salou. La proposta es defineix com un projecte
municipalista obert i transversal amb la voluntat de sumar veïns, independents i sensibilitats diverses per construir un Salou més proper, més just, més ben cuidat i pensat per a la gent que hi viu tot l’any. Zhukova va defensar que «massa vegades Salou sembla una ciutat pensada abans per als visitants que per als veïns» i va reivindicar posar al centre els barris, l’habitatge, els serveis públics, el manteniment, la
cohesió social i la qualitat de vida. També va afirmar que «Salou per Viure no neix per sumar sigles, neix per sumar persones». L’acte va comptar amb la participació de Virginia Martínez, David Martí, Saül Garreta i Oriol Junqueras, que va donar suport a la candidatura. ERCAcord Municipal iniciarà trobades amb veïns, entitats i professionals per elaborar una proposta programàtica participada. l Redacció
Natura 2000 serà un espai lliure de pirotècnia i amb l’accés restringit durant tota la nit. Segura va subratllar que els espais naturals són «espais fràgils» que cal protegir i preservar, tot i que també va aclarir que hi haurà una «gran part» del passeig marítim on es podran tirar petards. Al Pinar de Perruquet, va remarcar que és un espai sensible, amb pins centenaris i amb un alt risc d’incendi. Per això, s’hi habilitarà una zona sense pirotècnia, com a espai de calma per a les persones que neces-
siten viure la nit amb menys soroll. Els preparatius van començar el darrer divendres amb la instal·lació dels primers cartells informatius per part de la brigada municipal. En total, se’n col·locaran més d’un centenar al passeig marítim i a la platja de la Pineda per senyalitzar les zones protegides, recordar les normes de convivència i informar de les sancions. L’ordenança municipal preveu multes que van dels 60 als 3.000 euros. L’alcalde va fer una crida al civisme i va demanar respectar els espais senyalitzats, evitar la pirotècnia on no està permesa i cuidar la platja, el passeig i els espais naturals del municipi.
Reconeixement l Els caps de colla també van estrenar la moneda que, a partir d’enguany, decidirà qui obre la jornada de Sant Joan a la Plaça del Blat; aquest 2026, la sort va somriure a la Colla Jove
La moneda de plata és obra de Fran Vilà i es va crear al taller vallenc Fundació Artística Vilà
Les dues entitats van ser escollides pel seu «rigor» i servei sobre el patrimoni casteller
La Xarxa de mitjans catalans i TAC 12 seran els nou ambaixadors dels Xiquets de Valls fins al 26 d’octubre. Les festes de Santa Úrsula posaran el punt final a la representació de les dues corporacions de comunicació que, enguany, han estat escollides per les dues colles vallenques pel seu «rigor» i la seva tasca de visibilització sobre les «tradicions locals». Els representants d’ambdues institucions van recollir els quadres d’honor en una cerimonia carregada d’emoció, la qual va començar amb unes gralles llunyanes que, des de la plaça del Blat, van arribar al Museu Casteller de Catalunya per inaugurar l’anomenament.
Els escollits prendran el reulleu durant aquest 2026 del grup musical dels Pets, guardonars l’any passat per la seva «estreta vinculació» amb Valls. De la mateixa manera, segons l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, l’elecció de les dues corporacions es va basar en la «proximitat» que s’ofereix als veïns de Valls en les retransmissions de diades castelleres, on col·laboren unides per donar un servei «proper», en directe i amb informació i dades. «Els castellers van néixer aquí i avui son patrimoni de tots els veïns gràcies a vosaltres», indicava la batllessa.
Els Teatres de Valls estrenen un nou abonament per al Teatre Principal en la programació del segon semestre
Cultura l Els Teatres de Valls han presentat la programació del segon semestre amb noms coneguts de l’escena catalana, propostes familiars i una novetat destacada: el nou Abonament Teatre Principal, que se suma a l’Abonament Teatre i a l’Abonament Familiar. Les reserves s’obriran aquest dilluns, unes setmanes abans de les vacances, per-
què el públic pugui assegurar les millors butaques. L’Abonament Teatre portarà al Centre Cultural Municipal tres muntatges de gran format que actualment són a la cartellera barcelonina: Últim Àtom, dirigida per Jordi Oriol, amb Joan Carreras i Mia Esteve; Perfectes desconeguts, una comèdia dirigida per David Selvas amb Eduard Farelo, Marta
Bayarri i Biel Duran, i Una idea genial, de Xavier Ricart, guardonada amb dos premis Molière. El nou Abonament Teatre Principal apostarà pel Territori Creatiu Vallenc amb tres espectacles amb segell local: un concert acústic de Mariona Escoda, Estiueig, amb Ricard Farré, i Romànoff, amb Eva Baudés. La temporada familiar inclourà Rucs, la maledicció del Bruixot, Forat i Dos llops. Els abonaments es poden comprar en línia i també a taquilla, del 15 al 20 de juny, de 12 a 14 h i de 18 a 20 h. Avui, la venda presencial començarà a les 10 h. l Redacció
Els caps de les dues colles vallenques també van voler agraïr la dedicació dels mitjans, centrant-se especialment en la producció «que hi ha darrere i ningú veu». El president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Xavier Ponts, assegurava que gràcies «a les càmeres, s’ha donat visibilitat a la tradició» i ressaltava que «han marcat un abans i un després en la difusió del món casteller en els mitjans audiovisuals». A més, va enfocar la mirada en «l’equip humà» que explica «amb simpatia» cada moment de les dia-
des. Per altra banda, el president de la Colla Jove dels Xiquets de Valls, Marc Ferrer, destacava que la decisió de nombrar com ambaixadores a les enitats s’enfocava què «han esdevingut molt més que una televisió o mitjans públics», sinó «una referència pel món casteller». «La Xarxa, per la seva part, va ser la que va donar al casteller un patrimoni de primer ordre que calia preservar», afirmava Ferrer.
Durant la presentació, les dues colles també van realitzar dos pilars de cinc simultanis per cloure l’acte oficial amb un petit tast del que s’oferirà a la plaça del Blat.
Cara o creu
Enguany, la gran novetat presentada per les colles era la moneda que, a partir d’ara, decidirà prèviament a la Diada de Sant Joan quina colla vallenca obrirà la jornada a la plaça del Blat. La peça, creada per Fran Vilà, s’utilitzarà de manera exclusiva durant les presentacions anuals dels ambaixadors del Xiquets de Valls. L’empresa vallenca Fundació Artística Vilà va crear la moneda de plata per afrontar la decisió amb un relleu que exposa els símbols de cada entitat castellera.
La sort en la primera tirada va somriure a la Colla Jove, que portarà les seves millors formacions el dia 24 de juny a la plaça. La moneda es preservarà al Museu Casteller.
Crònica castellera l Dos gamma extra i nou castells de 9, amb estrenes de la Joves de Valls i els Castellers de Sants, augmenten el nivell a les portes de Sant Joan
Les diades del Pati dissabte a Valls i l’aniversari de Marrecs diumenge a Girona han confirmat l’excel·lent ritme que estan posant les colles en aquest primer tram de l’any 2026. La Joves de Valls i els Castellers de Sants van estrenar castell de nou, els Verds van repetir la gamma extra que havien ensenyat al Vendrell set dies abans i els Minyons de Terrassa i la Jove de Tarragona van repetir castells de nou. Tot plegat en un mes juny que està millorant qualsevol temporada precedent.
Dissabte a Valls, el 4de9 amb folre va representar un pas endavant important per a dues de les colles presents a la diada del Pati. La Joves el va estrenar per començar l’actuació just una setmana després de fer el seu primer 3de9 amb folre, que també van fer a la segona ronda de l’actuació. Per primera vegada en el seu historial arriben a Sant Joan amb els dos castells bàsics de nou a la butxaca i amb la sensació que el ritme marcat pel seu cap de colla es compleix a segons els plans previstos. El tercer castell va tornar a ser el 2de8 amb folre, que treballen per poder pujar un pis més per la festa major. L’única estructura que ara mateix ha variat el seu rumb és el pilar de mèrit, que va quedar aparcat a causa de la baixa per una lesió a la mà d’un dels seus integrants. Ara els vermells es tanquen al local per fer els tres últimes assajos abans de Sant Joan, un d’ells dissabte vinent de caràcter especial, per acabar de perfilar tots els objectius de la festa major.
També els Castellers de Sants van afegir el 4de9 amb folre al seu currículum de la temporada. Igual que els vallencs ho van fer per començar l’actuació i després van replicar els mateixos castells: 3de9 amb folre i 2de8 amb folre. Als barcelonins els queden tres actuacions abans de començar vacances on repetiran els castells de nou. Quan tornin, durant el segon tram de temporada, l’objec-
VALLS | 44è aniversari local Joves
Joves Valls: 4/9f, 3/9f, 2/8f
C. Sants: 4/9f, 3/9f, 2/8f
Minyons Terrassa: 3/9f, 7/8, 2/8f, P/6
Moixiganguers Igualada: 2/8f, id7/8, 7/8, 3/8
C. Barcelona: 7/8, 3/8, 4/8
TARRAGONA | Diada 1885
Colla Vella: 5/8, 7/8, 4/8, P/6
Xiquets Tarragona: 3/8, 4/8, 2/7
Jove Sitges: 5/7, 4/8, 7/7
GIRONA | 30è aniversari
Marrecs
C. Vilafranca: 3/9f, 4/9fa, 4/9f, P/8fm
Jove Tarragona: 3/9f, 4/9f, 5/8, P/6
Marrecs Salt: 4/8, 7/8, id3/8, 3/8
tiu serà recuperar la gamma extra que no assoleixen des de l’any 2018 mitjançant el 2de9 amb folre i manilles. Els Minyons de Terrassa també van fer un castell de nou a Valls, el 3de9 amb folre, que van estrenar el 7de8 a lla segona ronda i van tornar a completar el 2de8f, que apunta a gamma extra per a la seva festa major. Van ser els protagonistes de l’únic pilar de mèrit que es va veure a la diada, el pilar de sis. Moixiganguers d’Igualada i Castellers de Barcelona van lluir especialment la gamma alta de vuit gràcies al 7de8, que van descarregar les dues colles, i el 2de8 amb folre que van fer també els igualadins. A Tarragona, la Colla Vella va ensenyar clarament algunes de les seves cartes per Sant Joan. Sense mante-
nir la intensitat del cap de setmana anterior, el 5de8 i el 7de8 mostren les clares intencions per d’aquí a 10 dies. Falta acabar de perfilar el programa que inclou el dia 24, però també el 23 perquè tenen diferents castells en cartera i cal saber administrar-los. Al Vendrell s’especulava amb el 9de8, que finalment no va entrar al programa, el 4de9 amb folre i pilar també es treballa i potser el 4de8 de Tarragona també ensenyava alguns pisos de futur. Aquesta també era l’última actuació de la Colla Vella abans de Sant Joan que també prepararan amb tres assajos, un d’ells especial dissabte vinent.
Els Xiquets de Tarragona progressen en el seu camí de la renovació. Moltes cares joves i noves fan que s’hagi de pensar en ells des de la perspectiva de la calma, les il·lusions renovades i el futur a mig termini. Són els primers passos per intentar
A punt per Sant Joan Vella, Joves i Jove de Tarragona apunten a gamma extra el 24 de juny
tornar als castells de nou. Estan en el procés de tots els passos previs. El 3de8 va generar incertesa en els pisos inferiors, el 4de8 es va descarregar amb solvència i el primer 2de7 de la temporada, tot i els dubtes perquè l’havien preparat per a la segona ronda però el van aparcar fins a la tercera, també es va completar amb èxit i molt menys patiment que l’any passat al mateix escenari.
La Jove de Sitges va brillar amb un 4de8 molt diferent al de la temporada passada. L’alegria de la colla va ser manifesta perquè van fer el primer castell de vuit de l’any amb sis persones noves, especialment als pisos superiors.
A Girona, els Castellers de Vilafranca van tornar excel·lir repetint la millor actuació de la temporada que havien fet una setmana abans amb dos castells de gamma extra, el 4de9 amb folre i agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles, i dos castells bàsics de nou, 3de9 i 4de9 amb folre. Novament van mostrar execucions brillants de totes les estructures, tot i que el 4de9 amb folre i agulla, en cas que s’hagués fet al Concurs, hauria generat debat al jurat, ja que l’enxaneta a l’hora de fer la motxilla de sortida es va agafar de la mà de l’aixecadora del pilar abans que els terços del castell es deixessin de braç. Segons la normativa, no estaria carregat. La Jove de Tarragona també va fer la seva millor actuació de la temporada fent el primer doblet de nou de l’any, 3de9 amb folre i 4de9 amb folre, i rematant-ho amb el 5de8. Cal destacar també el seu pilar de 6 final que presentava un canvi respecte l’alineació habitual. Els liles ja tenen entre cella i cella la diada de Sant Joan on podrien portar a plaça el 2de9 amb folre i manilles més matiner del seu historia. Finalment, en la diada del seu aniversari, els Marrecs també van fer un salt de qualitat sumant el primer 7de8 de l’any als dos castells bàsics de vuit.
Futbol l L’ascens del filial grana entrenat per Xavi Vilagut posa en valor el talent tarragoní i situa a l’aparador jugadors que aspiren a fer-se un lloc al primer equip
La Pobla de Mafumet va assolir dissabte l’ascens a la Tercera Federació. La gesta assolida per l’equip de Xavi Vilagut és la recompensa a una temporada de creixement i maduresa en una categoria on la duresa, els camps reduïts i les disputes són la llei. És a dir, extreure talent del fang és complicat. El retorn a Tercera Federació d’aquest grup no ha passat desapercebut i obliga el Nàstic a mirar cap al filial perquè hi ha jugadors molt vàlids per a la primera plantilla. Dissabte, el Municipal de la Pobla va estar ple fins a la bandera per presenciar l’ascens en directe. Entre els aficionats habituals hi havia molts del Nàstic que es van aplegar per a l’ocasió, així com el director esportiu Tomeu Nadal. El de Manacor ja va destacar durant la seva presentació que valorarà els joves jugadors del filial com a la resta per preparar el planter i no es va perdre el duel contra el San Mauro.
L’èxit pobletà ha arribat en una temporada en la qual ha tingut més presència que mai en el primer equip. Fins a quatre jugadors del filial grana van debutar amb el primer equip, mentre que set més van ser convocats en partit oficial sense arribar a disputar minuts. David Cabezas, Agus Gutiérrez, Pol Cid i Manuel Pavón van ser els afortunats que van complir el seu rol en el debut. En el cas de Pavón i Cid, van destacar especialment. El primer va debutar de la millor manera contra l’Atlético Madrileño i, el segon va arribar a ser un habitual amb Parralo després d’ajudar a sacsejar l’equip contra el Betis Deportivo.
jugadors
L’apunt
celebrant l’ascens de categoria. Guillem Pasano
Xavi Vilagut, el tècnic que ha caigut dempeus al planter del Nàstic
En la segona temporada a l’estructura del Nàstic, Xavi Vilagut suma un nou èxit. L’entrenador de Vilanova i la Geltrú va aterrar a Tarragona fa dues temporades amb la tasca d’entrenar el Juvenil A en l’any del retorn a la Divisió d’Honor. Amb la seva feina, va assolir una meritòria permanència. Enguany, va fer el salt a la Pobla de Mafumet, que arrossegava anys de patiment i, l’any passat, gairebé baixa
D’altres, com és el cas d’Èric Mora, Teo Pozo, Edu Esteves i Nico Aguzzi, van acumular convocatòries sense arribar a debutar.
Donar l’oportunitat
L’argument habitual que s’interposava en el camí dels jugadors
a Primera Catalana. Vilagut va ser capaç d’agafar uns joves sense experiència –en la majoria debutants provinents del Juvenil A– per assolir l’ascens en un play-off d’una categoria dura d’afrontar. Vilagut va establir el seu segell al grup, el va fer créixer i l’ha retornat a Tercera Federació. Per la seva mà han passat jugadors com Enric Pujol i Oriol Subirats. Amb ell, el planter grana està en bones mans.
de la Pobla i el Nàstic era el salt de categoria. Amb tot, ja ha quedat demostrat que només fa falta apostar pel talent dels joves del filial. Casos com Enric Pujol o Oriol Subirats
apunten a això, a confiar en el talent de joves que, des del Juvenil A, ja van fer el salt al primer equip. D’altra banda, aquesta temporada ja ha quedat demostrat que, en un
Enguany, fins a quatre jugadors de la Pobla van debutar amb el primer equip
moment de necessitat, el Nàstic ha necessitat els jugadors de la Pobla i aquests han contestat a la confiança amb bon nivell.
A les portes de la pretemporada, el Nàstic ha de començar a treballar també amb el filial, tot i que tot just han acabat la temporada. No només cal establir el projecte a Tercera Federació, sinó també decidir quins jugadors poden escalar, abans que altres equips puguin pescar del filial pobletà.
Èric Mora i Manuel Pavón Que el filial pobletà hagi aconseguit l’ascens és l’èxit d’una plantilla en conjunt, amb totes les peces funcionen en la mateixa direcció, però també hi ha qui destaca més. Una d’aquestes és Èric Mora. El jove central de Sant Pere i Sant Pau ha exhibit el seu talent aquesta temporada. Sobre ells ja hi ha mirades d’altres equips del territori, amb el Reus com un dels que més pendents està del futur d’un jugador que ja va passar pel seu filial fa unes temporades. En les mans del Nàstic està assegurar-se el futur de les seves joves perles abans d’alçar el vol. L’altre cas és el de Manuel Pavón. En aquest sentit, el constantinenc és especial perquè enguany ha sigut el seu darrer en el cicle de la Pobla de Mafumet. El capità del filial grana destaca per ser un jugador ‘box to box’ capaç de fer-se fort en les ajudes defensives com arribar a trepitjar àrea contrària. Destaca més per la seva capacitat de treball, forjada des de la seva estada en la Floresta. Una pressió que l’ha ajudat a fer-se un lloc a través de les categories.
Tretze baixes al primer equip Divendres, el Nàstic va notificar mitjançant un comunicat que fins a tretze jugadors s’acomiaden. Sergio Camus, César Morgado, Pedro Alcalá, Marcos Baselga i Álvaro García acaben contracte i no tenen oferta de renovació. Álex Jiménez i Jaume Jardí marxen refusant l’oferta i sis jugadors acaben la cessió. El club treballa en renovar Óscar Sanz, Dani Rebollo i Marc Álvarez, la resta, un forat a omplir que pot tenir presència de la Pobla.
Els diferents atletes de les categories de grups d’edat competint en el Campionat d’Europa de Triatló a Tarragona el darrer diumenge. Gerard Martí
Triatló l Els grups d’edat i el paratriatló van posar ahir el punt final a un cap de setmana d’alt nivell a l’entorn del Port
Ahir, Tarragona va posar el punt final a un cap de setmana ple de moviment d’alt nivell amb el Campionat Europeu de Triatló. Ho va fer amb les categories de grups d’edats i el paratriatló, que van mantenir el moviment al Port de Tarragona des de primera hora fins al vespre amb curiosos, atletes, tarragonins amb ganes de platja i treballadors coexistint amb l’esport de màxim nivell d’Europa. Tot un paisatge particular que va fer valer l’entorn tarragoní.
Al voltant de les Escales Reials del Moll de Costa s’aplegaven la majoria de curiosos, familiars i diferents participants per veure com engegaven les proves. Però també era una zona de pas. Al migdia, quan la modalitat de paratriatló estava a punt d’engegar, es va harmonitzar el pas entre tarragonins que anaven a la platja del Miracle a pal·liar el calor
amb els que es preparaven per veure com començava la prova plantejant-se si donar-se una capbussada a les aigües del Port ajudaria a calmar les temperatures.
L’expectació era màxima i, una vegada va engegar la primera sortida, l’atenció es va centrar en els protagonistes. Primer, a l’aigua, amb el recorregut de 1.500 metres de natació, després els 40 km de ciclisme amb diversos tombs al passeig Rafael Casanova i, finalment, amb 10 quilòmetres de cursa a peu pel Moll de Costa. La gràcia va estar en les transicions, amb els aficionats i curiosos passant corrents de les Escales Reials a girar-se per veure sortir els protagonistes amb la bicicleta i, finalment, tornar a triangular a la línia de sortida. Les sortides es feien escalonades segons la categoria i, la primera, els corredors es coordinaven amb els guies per completar el triatló. Mentrestant, atletes d’altes cate-
L’atleta Susana Rodríguez amb la seva guia Sara Pérez a la línia de meta. FETRI
gories escalfaven a banda i banda, membres de les delegacions italianes, angleses, poloneses, sèrbies, gregues... de tota mena s’aplegaven per animar els seus atletes. Més clarament se sentien les de la delegació espanyola, situades entre els Tignlado per donar les ordres i indicacions als seus participants. Hector Catalá amb el guia Diego Mentrida, van ser els primers representants de la Federació Es-
panyola en sumar una medalla, en aquest cas, un bronze ben trobat que va acabar amb tots dos a terra tot just travessar la meta. Tot seguit, la gran alegria amb la medalla d’or de Susana Rodríguez de la mà de la seva guia Sara Pérez. El degoteig de medalles va continuar al llarg de la tarda amb el triomf d’Eva Moral, els bronzes de Roberto Sánchez i Maria Fuentes i la plata de Nil Riudavets. Amb aquestes darreres medalles
Entorn
Atletes i tarragonins amb ganes de platja van coexistir al Moll de Costa
Elit
Més de 1.500 atletes es van aplegar a la ciutat durant el cap de setmana
va arribar al final de la competició. Dijous va començar amb els primers preparatius i, dissabte, va disputar-se el gruix de la competició. Llavors, l’alemanya Lisa Tertsch i el britànic Oliver Conway es van proclamar campions d’Europa. Tots dos, atletes de primer nivell que van ser presents a la ciutat. Tarragona s’estrenava amb l’Europeu de triatló més aviat es va penjar la medalla d’or d’una competició que va aplegar el millor nivell d’aquest esport de tota Europa que va ser capaç d’esprémer fins la darrera gota de tots els indrets del Port de Tarragona.
Poliesportiu l El Cambrils Unió va vèncer la final de play-off contra el CF Canonja i acompanyarà el CF Vila-seca després d’un curs igualadíssim
El futbol territorial tarragoní va posar el punt final a la temporada el darrer cap de setmana. Ho va fer amb el darrer ascens a Primera Catalana. El Cambrils Unió va batre per 4-0 al CF Canonja a la pròrroga de la final del play-off i acompanyarà al CF Vila-seca a Primera després d’una temporada competida. Dissabte es va certificar el doble ascens històric de dos equips que van acabar la fase regular amb 62 punts, tot i que els del Baix Camp van haver de remar per la ruta més llarga.
El conjunt vila-secà va segellar el seu ascens ja fa un mes en una final d’infart. El 5-0 del Vila-seca a la Pobla B avalava els tarragonins, però no van poder celebrar la fina fins que la Cava va igualar a La Sénia en el temps afegit. Amb l’empat dels ebrencs, l’equip presidit per Jesús Montesinos va poder celebrar
Alberto
un ascens històric set anys després del darrer cop que el club trepitgés la categoria. El final de curs deixava una classificació insòlita: Cambrils, la Sénia i la Canonja es classificaven per al play-off d’ascens amb 62 i 61 punts respectivament. Fins a quatre equips es van quedar a tocar de l’ascens directe. Finalment, tot es va resoldre en la promoció a favor dels cambrilencs un mes després. El club presidit per Álex Ruiz va guanyar la primera ronda després de batre al Camarles per 3-1 al Municipal de Cambrils, mentre que el CF Canonja els esperava a la final després de guanyar a la Sénia.
En la primera ronda, el conjunt canongí va colpejar primer guanyant 1-0 amb un gol en pròpia d’Antonio. Tot es va resoldre aquest dissabte al Municipal de Cambrils. Allà, Jordi Estivill va igualar el marcador a la primera meitat i, final-
de cara al pròxim curs
Futbol l L’altafullenc signa fins al 2028 mentre que el de Riudoms ho fa per una temporada amb opció a una més
Cambrilencs i vilasecans s’uniran a l’Ascó, el Catllar, Rapitenca i NSA
ment, els germans Marc Benito i Pol Benito van sentenciar l’eliminatòria a la pròrroga. Amb el temps vençut, Marc Benito va marcar el 2-0 i el càstig el va continuar Pol Benito amb el 4-0 final contra un CF Canonja ja vençut física i moralment. Amb el triomf, el Cambrils Unió i el CF Vila-seca s’uneixen a l’Ascó, la Rapitenca, la NSA Camp Joliu i el Catllar la pròxima temporada.
El Reus FC Reddis comença a moure fitxa per preparar la pròxima temporada. Després d’unes setmanes de descans i reflexió, deixant passar el play-off contra l’Ourense, el conjunt roig-i-negre gira full amb les primeres renovacions. Alberto Benito i Dani Parra van ser els primers jugadors que ho tornaran a intentar el pròxim curs.
Benito va ser el primer en renovar. Des del Reus, es va anunciar divendres destacant que és «el millor
lateral dret de la nostra història». L’altafullenc és tota una insígnia a la ciutat i, divendres, va mostrar-ho signant fins al 2028. Alberto Benito va tornar al club roig-i-negre fa tres temporades en l’estrena del Reus a Tercera Federació. Des d’aquell moment fins a la temporada passada, ha sigut indiscutible al lateral dret. Ahir va ser el torn de Dani Parra, que va signar per un any amb un més d’opcional. El de Riudoms disputarà el segon curs al club roigi-negre amb la intenció d’assolir la regularitat desitjada. Parra va ater-
Alberto Benito durant el duel contra l’Olot de la darrera temporada. Gerard Martí
Parra buscarà la regularitat i Benito és el primer dels ‘veterans’ en moure fitxa
rar l’any passat i va començar de titular, però una commoció en els primers partits el va deixar fora de joc i, quan es va recuperar, Pacheco li va treure la titularitat. En el tram final de curs va tornar a jugar sota els pals i va demostrar que té el talent intacte.
Edu Sánchez continuarà al capdavant del sènior femení del CV SPiSP
l Edu
com a tècnic del sènior femení del CV Sant Pere i Sant Pau. El tècnic s’ha consolidat com una de les peces clau del projecte femení de l’entitat, contribuint de manera decisiva al creixement de l’equip fins a assolir l’ascens a Primera Nacional. En la temporada del debut a la categoria, el conjunt cooperativista va completar una campanya excel·lent, mantenint-se en la lluita per les places d’ascens a Superlliga 2 fins a les darreres jornades i certificant amb solvència l’objectiu de la permanència. Sánchez continuarà ajudant a créixer l’equip femení. l Redacció
Guerra l Washington intenta salvar la negociació mentre Teheran qüestiona la credibilitat dels EUA
El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar ahir diumenge al vespre que l’acord amb l’Iran es podria signar «en unes poques hores», malgrat el nou bombardeig israelià contra Beirut i la manca de confirmació pública de Teheran. En declaracions al mitjà Axios, Trump va insistir que el pacte continuava en peu i va prometre reobrir «immediatament» l’estret d’Ormuz, en el marc d’una crisi energètica global que s’arrossega des de fa mesos. El possible memoràndum d’entesa preveuria, segons fonts iranianes citades per Reuters la suspensió del programa nuclear iranià i l’aixecament de les sancions nord-americanes al petroli durant seixanta dies, amb l’objectiu d’assolir posteriorment un acord definitiu. Tot i això, l’escenari diplomàtic
L’atac israelià a Beirut ha deixat almenys tres morts i ha elevat la tensió regional
continuava obert i Teheran encara negociava clàusules a través de mediadors qatarians, mentre Washington intentava evitar una nova escalada regional.
La situació es va complicar després que Israel bombardegés un edifici al barri de Dahieh, als suburbis del sud de Beirut, una zona considerada bastió de Hezbollah. L’atac, que no va anar precedit d’una ordre d’evacuació, va causar almenys tres morts i diversos ferits, i Israel el va justificar com una operació contra un centre de comandament del grup xiïta, en resposta al llançament de drons contra el nord
Les famílies monoparentals gaudiran d’exempcions d’entre el 50% i el 100% en la matrícula de les universitats
Societat l Les famílies monoparentals podran gaudir de bonificacions d’entre el 50% i 100% en els preus de les matrícules de les universitats públiques i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Rebran el mateix tracte que les famílies nombroses. En el cas d’una família uniparental amb dos o més fills, l’exempció serà total, mentre que
El PP presenta una web amb la «trama de corrupció» del PSOE
Política l El PP va posar en marxa ahir una pàgina web (latramapsoe.es) centrada a recopilar la «trama de corrupció» del PSOE, amb les diferents causes judicials obertes i amb Pedro Sánchez, en l’epicentre. «Tot comença i acaba en Pedro Sánchez. En la seva persona conflueixen el govern, el PSOE i la corrupció», va dir la vicesecretària de Sanitat del PP, Carmen Fúnez. l Agències
els estudiants de família monoparental amb un fill pagaran el 50%. La mesura s’aprovarà aquest dimarts al Consell Executiu en el marc del decret que fixa els imports de les matrícules, i es començarà a aplicar el curs 2026-2027. El Govern ha reservat una partida de 12,5 milions en els pressupostos, que està previst que rebin el vistiplau del Par-
Edifici d’apartaments afectat per un atac aeri israelià als suburbis del sud de Beirut. Agències
lament al juliol, per donar resposta a una «reivindicació històrica». La mesura equipara les exempcions a les quals ja tenen dret les famílies nombroses o aquelles en què el progenitor o algun dels fills té reconeguda una discapacitat o incapacitat per treballar, víctimes de violència masclista o beneficiaris de l’ingrés mínim vital.
A efectes de l’aplicació d’aquesta mesura, es considera família monoparental la integrada per una persona adulta amb fills o filles menors de 21 anys —o de fins a 25 anys si cursen estudis. l Agències
del seu territori. Trump va criticar durament l’operació i va afirmar que «no hauria d’haver passat», especialment en un moment en què Washington assegura estar a prop d’un acord amb l’Iran. El president nord-americà també va retreure a Benjamin Netanyahu el moment escollit per l’atac i va admetre que la signatura s’havia endarrerit «unes quantes hores», però va mantenir que el pacte inclouria també el cessament de les hostilitats al Líban. La resposta de l’Iran va elevar encara més la tensió. El president del Parlament i principal negociador iranià, Mohammad Baqer Qalibaf, va advertir que el bombardeig qüestiona la credibilitat dels Estats Units i va afirmar que Washington «no té voluntat o capacitat» per complir els seus compromisos. Responsables militars iranians van avisar que els atacs a Beirut «no quedaran sense resposta», mentre Israel es preparava per a una possible represàlia amb míssils i suspenia concerts i reunions multitudinàries. Les autoritats iranianes també van suspendre vols a l’oest del país, l’àrea més propera a Israel. Al tancament d’aquesta edició, Donald Trump encara confiava en una signatura imminent amb l’Iran.
Estudiants esperant per a fer els exàmens de les PAU. ACN
Món l Els suïssos rebutgen en referèndum limitar augment de població. Els suïssos van rebutjar ahir en referèndum la iniciativa No a una Suïssa de deu milions, que plantejava imposar mesures per frenar el creixement demogràfic — principalment a través de més restriccions a la immigració i al dret a l’asil — si abans del 2050 el país
arribava als 9,5 milions d’habitants. Proposta i defensada en solitari pel partit populista Unió Democràtica de Centre (UDC), un 55% de votants s’han oposat a la iniciativa. Suïssa experimenta un dels creixements demogràfics més ràpids d’Europa Occidental: va passar de 7,3 milions d’habitants el 2002 a més de 9,1 milions el 2026, un aug-
ment de gairebé el 25% els 24 anys. D’aquest creixement, prop del 80% és degut a la immigració neta, ja que la taxa de fertilitat local ronda els 1,3 fills per dona. Actualment, el 27% de la població a nivell nacional (més de 2 milions de persones) és estrangera, amb taxes més elevades en cantons fronterers, com Ginebra. l Agències
¡Feliz cumple! Que tu cumpleaños brillen tanto como tu sonrisa y alegría contagiosa. Te queremos Tati, ¡A celebrar en grande!
k Tribuna k
En una publicació recent, per part de destacats economistes catalans, s’ha posat de manifest una anàlisi ‘subjectiva’ sobre el model econòmic a casa nostra, a partir d’un examen del marc de desenvolupament econòmic dels darrers anys.
L’estudi, que es coneix com a ‘Informe Fènix’ aprofundeix en les mancances del model vigent i les raons per les quals l’evident creixement no s’ha traslladat en el benestar de la ciutadania que, malgrat les bones raons macroeconòmiques, poc veu evolució en el seu ‘avanç’ personal.
Un dels punts assenyalats és el creixement de la població als darrers anys, que anirà a més, i la trobada de nous ‘llocs de treball’, però amb una incidència negativa respecte a la productivitat, és a dir, sembla que s’ha potenciat la creació d’ocupació, però els salaris no pugen i el que es consolidarà és la baixa rendibilitat.
Per tant, sembla que les noves que es plantegen en l’estudi no són molt optimistes, si no es fan esforços importants a l’hora de trobar vies de creixement real i no solament teòric.
Lk Editorial k
a dada és tan contundent com preocupant: en només quatre anys, les inscripcions al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial de Reus han passat de 397 a 1.693, un increment superior al 326%, que multiplica per més de quatre la demanda d’habitatge social a la ciutat. Aquest creixement posa de manifest una realitat que ja fa temps que s’arrossega: la crisi de l’habitatge no té solucions immediates. Les administracions han començat a impulsar noves promocions públiques i assequibles, amb més de 600 habitatges previstos a Reus a curt termini, però els processos de construcció
soroll
són llargs i les necessitats socials creixen més ràpidament que la capacitat de resposta institucional. El problema, però, va més enllà de la manca d’oferta. Tal com assenyalen diverses entitats especialitzades, l’encariment de l’habitatge, la precarietat laboral, els salaris insuficients i les dificultats d’accés al crèdit han anat ampliant el nombre de famílies que no poden accedir a un habitatge en el mercat lliure. Per això, l’augment de la demanda d’habitatge social a Reus no és només una estadística. És un indicador de l’empobriment progressiu d’una part de la societat.
ASerà necessari, per sobre de tot, explicar el que passa i el que pot passar si no es fa el que toca, i aquest és el repte dels nostres dirigents
També es parla de sectors, fins ara beneficiats, com el turisme i el sector carni, que sí que són capaços de créixer, però amb poca repercussió a l’hora de veure un retorn que garanteixi un creixement, on la majoria de la gent ‘rebi’ les seves peticions a l’hora d’exigir un estat de benestar millor. A més, una conclusió emblemàtica és que el que es necessita és créixer en sectors amb salaris més alts i no solament baixos. No oblida, tampoc, l’anàlisi de variables ben conegudes com l’accés a l’habitatge i la possibilitat de fer front a uns serveis públics possibles, per tant, el que sembla evident, és que es pot estar més o menys d’acord amb les conclusions que es fan, però el que és innegable és que s’han de fer esforços per implementar decisions de futur, si no volem que la fractura com a societat avanci de manera desbocada i les expectatives de manteniment del model vigent, poden entrar en dubte. L’informe fa també recomanacions, de tot ordre, que van des de la necessitat de potenciar la transparència, fins a altres punts com la fixació d’avantatges fiscals amb resultats objectius, per no oblidar, fins i tot, punts de reconeixement nacional com el coneixement del català com a requeriment per l’accés a serveis directes amb la ciutadania.
En definitiva, l’estudi és un resum del que, suposadament, no ha tingut els resultats desitjats, cosa fàcil, ja que tots sabem les raons de les possibles negativitats, ara bé, les propostes tampoc són un repte definitiu, que entenc que hauria d’haver arriscat més i plantejar també les actuacions de la competència com a país o, inclús, el nostre desig d’ubicació en el nou marc global que sembla s’està formant en els darrers anys.
En qualsevol cas, és definitiu que s’han de fer variacions de tot ordre, i no exclusivament en l’apartat econòmic, si no que serà necessari, per sobre de tot, explicar el que passa i el que pot passar si no es fa el que toca, i aquest és el repte dels nostres dirigents per convèncer a una societat orfe de lideratges i abandonada per una inseguretat al màxim nivell, si realment no volem quedar-nos amb les paraules ‘tècniques’ i avançar cap al que toca i on solament amb suports amplis serà possible.
cabem de superar un nou rècord en la creació de llocs de treball aquí a Tarragona. En aquests moments quasi 370.000 treballadors i treballadores de les comarques tarragonines i ebrenques estan donats d’alta a la Seguretat Social. Quan havíem tingut tanta gent treballant a la nostra demarcació? Exactament, mai. Paral·lelament, l’atur continua baixant. Quasi un 4% menys en relació al mes de juny de l’any passat. De fet ja ens trobem en percentatges similars als que teníem abans de la crisi de 2008.
Què vull dir amb tot això? Que els arbres no ens han d’ocultar el bosc. Malgrat la cridòria eixordadora que alimenten Vox i PP, sobretot a les xarxes socials, la realitat objectiva és que després de vuit anys de Governs progressistes liderats pel president Pedro Sánchez ens trobem amb un màxim històric d’ocupació, sobretot entre els joves i les dones. Més persones treballant i menys ciutadans a l’atur.
Darrere de cada nòmina que guanya poder adquisitiu hi ha un Govern que ha pujat el salari mínim, malgrat que la dreta alertava que si això es produïa arribarien les set plagues d’Egipte
Lluís Badia Advocat
Aquestes dades no són casuals. Són conseqüència directa de les polítiques socialdemòcrates que impulsa el Govern progressista del president Pedro Sánchez. Perquè darrera de cada treball estable hi ha una reforma laboral que ho ha fet possible. Darrera de cada nòmina que guanya poder adquisitiu hi ha un Govern que ha pujat el salari mínim, malgrat que la dreta alertava que si això es produïa arribarien les set plagues d’Egipte. I no era cert... Malgrat això som plenament conscients de què hi ha problemes a peu de carrer. Sabem, per exemple, que hi ha un problema greu d’accés a l’habitatge que té les seves arrels en la liberalització del sòl que va impulsar el Govern del
PP amb José Maria Aznar que ha provocat un auge desmesurat dels preus. Per això aquest Govern de progrés ha de seguir governant per a tothom. Per continuar reforçant l’oferta d’habitatge assequible i ampliant la protecció social, com està fent Salvador Illa des de la Generalitat, que conjuntament amb l’Estat, ha mobilitzat 1.015 milions d’euros per a la construcció i rehabilitació d’habitatge públic. Un impuls mai vist en habitatge. Ens van dir que era impossible ampliar el salari mínim i mantenir la creació d’ocupació, i era mentida. I ara ens diuen que «no és possible» solucionar el problema de l’habitatge perquè «no es pot intervenir el mercat». I això també és fals. Ara bé, necessitem un període de Govern llarg per poder resoldre problemes estructurals que porten dècades enquistats. Ho sabeu perfectament els 166.000 pensionistes de les comarques tarragonines que heu vist incrementades les vostres pensions, els milers de joves que heu pogut accedir a una beca gràcies al major pressupost en beques de la història que s’ha produït, i també les persones que aconsegueixen un lloc
de treball en noves empreses que s’instal·len al nostre territori, gràcies a unes polítiques econòmiques que situen al nostre país en el top 5 dels més atractius del món per a noves inversions. Creixement econòmic, sí, però acompanyat sempre de justícia social. Repeteixo, res de tot el que acabo de dir és fruït de l’atzar. Al contrari, és conseqüència directa de la política d’esquerres que posa a les persones (i no als diners) en el centre de la seva acció de Govern. I aquí els resultats. I d’aquí el creixement dels llocs de treball, els increments dels salaris, més drets socials i més oportunitats per a tothom. Per tant, davant del soroll i dels insults, fets. Davant del desànim en què intenten sumir-nos amb aquest bombardeig diari d’insídies i fakes news, la mirada alta i la confiança plena. Davant d’aquells que volen tornar-nos a un passat fosc, una societat que avança i progressa. I què seguirà avançant... Hem de ser, sempre, auto-exigents i corregir i rectificar allò que no s’hagi fet bé. Però alhora hem d’estar orgullosos d’una obra de Govern que està portant el país a liderar –per primer cop a la història– la creació de llocs de treball a la Unió Europea. Tinguem-ho present, sapiguem posar-ho en valor i recordem-ho quan anem a votar. L’extrema dreta només pot arribar al poder si la majoria que tenim valors progressistes ‘passa’ d’acudir a les urnes. Aleshores serà massa tard per a lamentar-ho. Actuem, doncs, amb valor i conseqüència. Val la pena, sens dubte.
k Tribuna k
Com a representants de l’assemblea de docents, volem expressar públicament la nostra preocupació per la gestió d’una situació administrativa i organitzativa que ha afectat la direcció del nostre centre durant els darrers mesos. Ho fem des del respecte a totes les persones implicades, sense voluntat d’assenyalar ningú, i amb l’únic objectiu de demanar transparència, garanties procedimentals, proporcionalitat i respecte als drets de les persones que treballen en el sistema educatiu públic.
El dia 20 de gener del 2026, el claustre va rebre un correu de la directora del centre en què comunicava que es trobava en situació de baixa mèdica i explicava una reorganització temporal del funcionament intern. En aquell missatge, la directora traslladava al professorat la seva voluntat que el centre continués funcionant amb normalitat i indicava com s’havien d’assumir determinades funcions mentre durés la seva absència.
Segons la informació que posteriorment s’ha traslladat en l’àmbit del centre, el motiu de la baixa mèdica hauria estat l’impacte personal i professional provocat per un informe o pla de millora d’Inspecció vinculat a la seva tasca directiva. Aquest document, segons se’ns ha explicat, contenia defectes de forma que encara no haurien estat subsanats i incorporava retrets de naturalesa disciplinària. Tot això resulta especialment preocupant perquè, segons la informació de què disposem, durant els tres anys anteriors de direcció no constaven advertiments formals previs, plans de seguiment ni retrets professionals comparables.
Com a docents, entenem que qualsevol procés de millora professional hauria de basar-se en l’acompanyament, el seguiment, la concreció d’objectius i l’oportunitat real de corregir allò que sigui necessari. Quan una administració considera que cal millorar algun aspecte de la tasca d’un professional, el procediment hauria de ser clar, proporcionat i respectuós amb la persona afectada. Primer caldria orientar, ajudar i establir mesures de seguiment; només si aquestes mesures no funcionen haurien d’activar-se altres vies administratives. Per això genera tanta inquietud que, després d’anys sense incidències conegudes, en un període molt breu s’hagin acumulat actuacions que haurien tingut un impacte directe sobre la salut i la situació professional de la directora.
L’endemà, 21 de gener, el claustre va rebre un altre correu relatiu a l’organització de l’equip directiu i a la col·laboració amb Inspecció Territorial. Aquesta nova comunicació va generar preocupació entre part del professorat, ja que provenia d’una persona vinculada a l’organització interna del centre i podia interpretar-se, a la pràctica, com una modificació de la manera com la directora havia organitzat el centre durant la seva baixa mèdica en el correu enviat el dia anterior. També s’hi feia referència a l’inici d’un expedient informatiu, fet que alguns
Maria Cinta Viladrich Mayor
Representant de l’Assemblea de docents, PAS-PAE i cantina de l’Institut
Cristòfol Despuig de Tortosa
docents van entendre que podia afectar la directora. Per aquest motiu, s’ha traslladat la qüestió als organismes competents perquè siguin ells qui valorin si aquella comunicació va ser adequada o no. Segons se’ns ha informat, la directora ha presentat una denúncia davant l’Agència Catalana de Protecció de Dades, que hauria estat admesa a tràmit i hauria comportat el nomenament d’una instructora. La nostra preocupació no pretén substituir cap investigació ni avançar conclusions jurídiques. Precisament per això demanem que siguin els òrgans competents qui analitzin els fets amb totes les garanties. El que sí considerem legítim és reclamar que qualsevol comunicació interna que pugui afectar la imatge professional, la salut o la situació administrativa d’una persona es faci amb la màxima prudència, discreció i proporcionalitat.
També consta que el mateix 21 de gener la directora hauria rebut diverses comunicacions administratives per eValisa en un sol dia. Segons se’ns ha informat, en van ser cinc. Sense entrar a valorar el contingut jurídic d’aquestes comunicacions, considerem que una situació de baixa mèdica hauria d’exigir una especial cura en la manera, el moment i la intensitat de qualsevol requeriment administratiu.
Posteriorment, la directora hauria tingut coneixement que aquell mateix 21 de gener una persona vinculada a l’organització interna del centre havia presentat una queixa relacionada amb la seva actuació. Considerem que, davant d’una situació així, Serveis Territorials hauria d’haver informat la directora amb diligència i de manera immediata, perquè pogués conèixer els fets, exercir el seu dret de defensa i, si esqueia, activar vies de mediació o aclariment intern.
Segons se’ns ha traslladat, això no es va fer així. La directora no hauria tingut coneixement efectiu d’aquesta queixa fins mesos després, i encara resulta més preocupant que una qüestió que inicialment podria haver estat valorada, com a màxim, com una falta lleu —i que, segons la informació de què disposem, podria estar caducada— acabi servint de base per a una nova proposta d’expedient disciplinari greu elevada a Barcelona contra la directora. Aquest encadenament de fets genera una preocupació profunda sobre la proporcionalitat, els terminis, el dret de defensa i les garanties del procediment.
També demanem que qualsevol discrepància interna, incidència organitzativa o queixa professional sigui gestionada preferentment mitjançant vies de mediació, diàleg i aclariment, sempre que la normativa ho permeti. En un centre educatiu, la confiança institucional i el respecte entre professionals són imprescindibles per preservar el
bon funcionament del servei públic.
Un altre element que ha generat inquietud és la incertesa sobre la continuïtat de la direcció del centre. Segons converses mantingudes amb altres professionals, en alguns casos de direccions en quart any ja s’haurien comunicat orientacions sobre la renovació. En el nostre cas, segons la informació de què disposem, aquesta comunicació encara no s’hauria produït. Aquesta manca de certesa incrementa la preocupació d’una part del claustre, sobretot en un context administratiu ja complex.
Volem deixar clar que no pretenem atribuir responsabilitats personals ni fer judicis paral·lels. El que demanem és senzill: que els fets siguin analitzats amb rigor, que es protegeixi la salut de les persones, que es respecti la confidencialitat de les dades, que s’evitin exposicions innecessàries i que cap professional sigui qüestionat públicament abans que els procediments corresponents hagin estat resolts.
A tot això s’hi afegeix un altre fet que considerem rellevant. Segons se’ns ha traslladat, tres docents del centre volien realitzar el curs d’habilitació per a l’exercici de la direcció, però no haurien estat seleccionats per Serveis Territorials. Aquesta circumstància genera preocupació: si l’actual directora no fos renovada, una persona vinculada a l’organització interna del centre i relacionada amb algunes de les actuacions descrites podria quedar en una posició singular per accedir a la direcció. Sense atribuir cap intencionalitat, aquest escenari exigeix la màxima transparència, perquè qualsevol decisió sobre la continuïtat o el relleu de la direcció ha de ser objectiva, documentada i plenament verificable.
En aquest context, no podem deixar de recordar el que se’ns ensenya a les formacions de convivència i prevenció de l’assetjament, com les vinculades al programa #aquiproubullying: davant d’una situació de patiment, mirar cap a una altra banda també té conseqüències.
Per això ens preocupa que aquests principis semblin perdre força quan la persona afectada és una directora, funcionària pública, amb una trajectòria reconeguda, que es troba en situació de baixa mèdica i sotmesa a actuacions administratives successives.
De què serveix un expedient professional impecable si, davant d’una decisió administrativa o política, tot pot quedar en segon terme?
Com a representants de l’assemblea de docents, no demanem privilegis. Demanem coherència, garanties i transparència. Si defensem una escola pública justa, també hem de defensar que cap docent, cap directora i cap funcionària pública pugui sentir-se desemparada davant l’Administració. I evidentment amb aquest escrit no volem ser observadors, volem lluitar per la justícia i fer un retret a una Administració de Serveis Territorials que té molt de marge de millora.
k Tribuna k
Recentment Josep Pallarès Marzal ha revalidat amb un suport del 72,19% (3.729 vots) el seu mandat com a rector de la Universitat Rovira i Virgili/URV i ara el càrrec té sis anys de vigència, d’acord a l’entrada en vigor de la Llei Orgànica del Sistema Universitar/LOSU, sense possibilitat de reelecció. Pallarès ha quintuplicat en vots a Domènec Puig (1.064) respecte als estudiants i vers als professors doctors vinculats de forma permanent, als professors investigadors i al personal tècnic els ha doblat. Tot plegat ha significat que el candidat Pallarès s’ha imposat amb més de la dels vots ponderats.
El dia de la proclamació dels resultats, el 27 de maig, va regnar entre les candidatures força esportivitat. Domènec va manifestar que «li desitjo els millors encerts, que seran els nostres i els de tots. Hem de treballar tots junts per portar la universitat a l’excel·lència» . Pallarès, a més «... d’agrair el recolzament rebut i la mobilització de la comunitat universitària, assegurant que el seu és un projecte d’universitatÇ. A més, va posar l’èmfasi «en els valors de transparència i de posar a les persones en el centre».
Coincidint en el temps, s’ha conegut el ranking elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), una classificació que analitza el rendiment de 84 universitats espanyoles – 48 públiques i 36 privades – que imparteixen estudis de grau. Doncs bé la URV està situada com la dècima millor universitat de l’Estat i la setena pública. Avalua cinc grans avingudes: ensenyament i aprenentatge, investigació, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució al desenvolupament regional. A la vegada, utilitza un total de 36 indicadors que mesuren l’exercici de cada institució. La URV ha conquerit posicionar 20 indicadors en el grau de major rendiment i 12 en el de rendiment intermedi.
La Fundació CYD considera la URV com una universitat jove, dinàmica i amb vocació internacional
Hem de destacar especialment en transferència de coneixement, àmbit en el que comparteix lideratge amb la Universitat Carles III de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Politècnica de Madrid. A més, la universitat tarragonina ocupa la segona posició en la contribució al desenvolupament regional, al nivell d’institucions com la Universitat de València, la Universitat de La Laguna, la Universitat Miguel Hernández d’Elx o la Universitat de Barcelona.
La Fundació CYD considera la URV com una universitat jove, dinàmica i amb vocació internacional, orientada a respondre als reptes socials mitjançant la formació de professionals preparats i amb pensament crític. També vull destacar que el 70% dels estudiants de la URV troba treball als tres mesos posteriors a finalitzar els seus estudis. Aquest fet significa l’estreta col·laboració de la universitat amb empreses i entitats del seu entorn. L’acompanyament personalitzat al alumnat, la vessant pràctica de la docència i l’àmplia oferta de mobilitat internacional son altres valors a destacar.
Vull acabar aquest article recordant frases de Josep Pallarès, en el seu escrit públic titulat ‘Gràcies per la confiança. Gràcies per continuar construint la URV’: «Perquè més enllà de formar futures generacions, la missió de la nostra universitat també és fer de les nostres comarques un lloc millor, més innovador, més pròsper i amb més oportunitats per a tothom». Comparteixo el seu desig que «... la URV dels 40 anys sigui motiu d’orgull per a tota la comunitat universitària i per al conjunt de la societat». Enhorabona i així sigui.
Josep M. Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
Recreació l El Parc Samà de Cambrils ha iniciat aquest cap de setmana la VIII Festa dels Indians i el Modernisme, que enguany posa el focus en l’Any Gaudí i transforma el Jardí Històric en un escenari viu de finals del segle XIX. La cita, que s’allargarà durant sis jornades i dos caps de setmana fins al 21 de juny, compta amb recreacions històriques, ambientació musical d’època i activitats per a tots els públics, amb la participació de grups com Els Pallaresos 1900. Els primers visitants han rebut La Veu del Parc Samà, un diari temàtic amb continguts sobre Antoni Gaudí i Josep Fontseré i Mestre, creador del parc el 1881. El programa també inclou emissions de ràdio en directe, descomptes del 50% per a les persones vestides de blanc o d’època i el concurs fotogràfic L’essència gaudiniana al Parc Samà, amb premis en metàl·lic, passis anuals i cistelles de productes locals. Diumenge, Blaumut va obrir el festival El Jardí Sonor amb un concert al parc. l Redacció
El Parc Samà ha viscut aquest darrer cap de setmana un ambient d’època amb recreacions històriques i visitants vestits de blanc. Cedides
David Hockney mor als 88 anys després d’una vida dedicada al color, la pintura i la innovació artística
Obituari l David Hockney, un dels artistes britànics més influents del segle XX, ha mort als 88 anys. Nascut a Bradford el 1937, va convertir-se en una figura clau de l’art contemporani amb una obra marcada pel color, la llibertat formal i una mirada vitalista sobre el món. Les seves escenes de piscines i joves sota la llum de Los Angeles,
Necrològiques
Tarragona
Serafín Quero López.
com A Bigger Splash o Retrat d’un artista, van esdevenir icones de l’era pop. Al llarg de més de sis dècades, Hockney va explorar la pintura, el retrat, el collage fotogràfic, l’escenografia i les eines digitals, sempre atent a les noves tecnologies. En els darrers anys, treballava amb l’iPad, fidel a una idea: mirar el món amb alegria. l Agències
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Torreforta. Reus
Encarnación Laboria Laboria.
Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori Municipal. Eloy Ferré Rodrigo.
Ha mort als 50 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori Municipal. Javier Gutierrez Alcolea.
Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori Municipal. Cambrils
Juanito Arjona Molina.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Santa Maria.
Avui felicita als que es diuen: Maria-Miquela, Benilde Germana Cousin.
21/03 al 19/04
La teva relació amb la gent serà molt fluida podràs aconseguir accions que et beneficiaran molt. Per això, si necessites col·laboradors.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Et trobaràs amb situacions molt tenses en l’àmbit familiar, que t’obligaran a prendre mesures serioses fins tot en contra dels teus interessos.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Sentiràs dins teu una ansietat que pesarà sobre les teves decisions durant tot el dia. Això dificultarà els teus plans et farà perdre el focus.
20/04 al 20/05
Controla el teu nerviosisme, que podria apoderar-se de tu no deixar-te veure amb claredat les situacions. Aplica templança.
23/08 al 22/09 VERGE
Es presenta un dia molt tranquil, en què et serà fàcil connectar amb els altres viure emocions profundes en l’amor. Tot allò que iniciïs tindrà èxit.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Tothom coneix la teva perseverança. Per això, si veus gent que no confia en tu, deixa’ls estar no facis cas de la seva ignorància. Tu segueix endavant.
14:00 Notícies migdia
14:30 Qüestió de fons (r)
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
21/05 al 20/06
Et mostraràs amb molta vitalitat ganes de viure, cosa que potenciarà situacions i experiències excitants. El pla social serà el que més canviarà.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva capacitat amorosa es desbordarà, ja que l’ambient potenciarà molt la teva sensibilitat. El teu magnetisme personal serà envejat per molts.
AQUARI
20/01 al 18/02
L’atractiu personal que transmetràs als altres serà molt alt t’ajudarà a fer amistats a iniciar relacions amoroses. Conquerir l’amor es fàcil.
21/06 al 22/07 CRANC
Les tasques i responsabilitats alteraran el teu estat d’ànim podries caure fàcilment en l’estrès. Centra la teva atenció en un sol assumpte.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Jornada força tranquil·la pel que fa a la feina. El tracte amb la gent serà fàcil els teus assumptes amorosos fluiran sense alts ni baixos.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Dia distès amb moments molt agradables per passar amb els teus amics més propers. Para atenció als consells que et donin.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic 15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca i pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Finet pel mig
21:00 La Diada. Resum de la diada castellera del cap de setmana
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Finet pel mig
23:00 La Diada. Resum de la diada castellera del cap de setmana
TARRAGONA:
Roig - Sabate cb , Rovira Virgili, 30 Telèfon 977 216 609
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué Calafell, Joaquim Av. President Macià, 21-23
Telèfon 977 945 735
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos
Telèfon 977 369 912
VALLS:
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612517
EL VENDRELL:
Fontestad Crespo, Jose Vicente
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel:
todos los servicios y altillo. Recomendable ver. Precio negociable. Tel. 637.588.69
Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solució: nivell mitjà
22:30 Cercle central (r)
HORITZONTALS: 1. Grup funcional de fórmula NO2. Fruita a punt de caure de l’arbre. 2. Aigualir. Bossa de malla per als cabells. 3. Cuc. Fets d’expel·lir per la boca gasos de l’estómac. Lletra. 4. Colles. Afecta directament alguna cosa. 5. Tres punts de la data. Alumnes no matriculades. 6. Vocal. Arran. Certs punts. Vocal. 7. Consonants. Hagis de pagar. Element químic. 8. Exercir una acció penal. Afecció caracteritzada per la presència de lesions erosives. 9. Plantes de les umbel·líferes. Un peix. Enravenat. 10. Gineceu. Dues de la tíbia. Dues del papa. 11. Ja. Passareu ras. 12. Beguda no alcohòlica. Tenir aspecte vivaç. La del coll és la clavícula. VERTICALS: 1. Fenòmens molt desitjats pels esportistes d’hivern. Dinar de noces. 2. Paralitzat. Entendre algun fet. 3. Passar temps abans de fer alguna cosa. Treure metall amb les tisores. 4. Concordança de fonemes. De geni aspre. Vocal. 5. Dues de lògica. Unitats de pes. Riu caòtic. 6. Relatiu a l’os. Parlar pel gust de parlar. 7. Comunista que va aixafar el Tíbet. Posa un color semblant a l’or. Conec el tema. 8. Artropatia crònica no inflamatòria. Dedicada a obres de caritat. 9. Consonant. Albumosa obtinguda del sèrum sanguini. Braç tallat. 10. Pàtria d’Abraham. Mig cessat. Fenc. Pronom. 11. Àpat. Fas venir. 12. Nega l’existència de Déu. Varietat del quars.Vocal. TV local
00:00 Notícies12. Edició vespre
El temps 29º 17º
Màxima Mínima
Estat del cel
Solució dels mots encreuats
Matí amb cel entre poc i mig ennuvolat al terç nord i oest per núvols alts i mitjans, i serè o poc ennuvolat a la resta. A partir del final del matí creixeran nuvolades al Pirineu, Prepirineu i a punts de muntanya de l’interior del quadrant nord-est, i són possibles a altres punts del terç oest; aquestes nuvolades durant la tarda es desplaçaran ja desfetes a altres indrets del país. Independentment, hi haurà alguns intervals de núvols baixos matinals i nocturns a punts del litoral sud i nord.
Temperatura
Temperatura mínima similar a la jornada precedent. Temperatura màxima lleugerament més baixa
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
TEL. 626.010.186
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131 ALTRES
Llibres l A ‘La nit’ (Angle editorial) l’escriptor alcoverenc revisita els últims mesos de la dictadura a través de les passes d’un jove universitari en la seva primera acció clandestina
La Sala de Graus de la Universitat Rovira i Virgili va acollir dijous passat la presentació de La nit, l’última novel·la de l’escriptor alcoverenc Joan Cavallé. L’acte va ser introduït pel filòleg Jordi Ginebra, en representació de la universitat, i va comptar amb les intervencions del periodista Antoni Batista i de l’escriptora Mònica Batet, que van oferir, respectivament, una lectura històrica i literària de l’obra. La nit és una història que transcorre en un període de temps molt curt i que té com a protagonista un jove universitari que afronta la seva primera acció clandestina. Tal com explicava Cavallé en la presentació, la història se centra més en el flux de pensaments, pors i contradiccions del protagonista que en els esdeveniments externs. Cavallé també
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
va assenyalar el fet que, encara la trama se situa a les acaballes de la dictadura franquista, la novel·la no neix de la voluntat de revisitar aquell període històric. «La meva intenció no era escriure una novel·la sobre el franquisme, sinó una novel·la breu i intensa en què passessin poques coses i on l’acció principal fos interior».
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Quant a l’escenari d’aquesta acció, la història transcorre en una ciutat que mai és anomenada. Així i tot, és fàcil reconèixer-hi Tarragona. Això és perquè Cavallé va optar per ambientar la novel·la en un espai inspirat en la Tarragona que havia conegut durant els seus anys d’estudiant. I, encara que va assenyalar que la trama no és autobiogràfica, va reconèixer que el fet d’haver viscut aquella època li va permetre escriure sense necessitat de
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
documentar-se extensament. «Era una història que tenia molt interioritzada», va afirmar. Aquesta proximitat vital explica també la presència d’espais reconeixibles. La ciutat es converteix d’aquesta manera en un escenari carregat de significat emocional i històric. A més, l’acció transcorre en un moment especialment convuls: poc després dels fets de Vitòria de 1976 i de la mort de Juan Gabriel Rodrigo, conegut com a «Knafo», a Tarragona. Uns esdeveniments que, segons l’autor, formen part d’un context en què «qualsevol persona podia ser un confident» i la por condicionavat les relacions quotidianes.
Viure amb por
En aquest sentit, l’autor va assenyalar que la por és el veritable eix de la novel·la. En la seva intervenció, Cavallé va recordar que en aquells temps «no sabies amb quina intenció et mirava la gent». Per això la novel·la mostra una societat que, malgrat la mort de Franco, continuava sotmesa a les inèrcies del règim. En paraules de l’autor, «la mort d’aquell a qui em plau anomenar Excelsa Podridura no significava el final de res», perquè la repressió, la violència policial i la por continuaven estant presents en la vida quotidiana. És per tot això que Cavallé defensa la necessitat de no oblidar aquells temps. «Cinquanta anys després encara necessitem parlar-ne», sosté. Tanmateix, l’autor subratlla que La nit no pretén reconstruir uns fets històrics concrets, sinó explorar la vida interior d’uns personatges situats en un context marcat per la por i la clandestinitat.
Un altre tret de l’obra és l’experimentació amb els punts de vista narratius. Cavallé alterna la primera, la segona i la tercera persona amb la voluntat de diluir les fronteres entre individu i col·lectivitat. «Volia fer veure que aquella història no era una història individual, sinó col·lectiva», va explicar. També hi ha força referències musicals, en un clar homenatge a la Nova Cançó i al paper que va jugar com a espai de llibertat, on era possible expressar idees que difícilment podien formular-se en altres àmbits públics.
Espais de la memòria personal Els fets transcorren en una ciutat que fàcilment s’identifica amb Tarragona
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
L’ultratge a la llengua i símbols catalans durant l’espectacle époustouflant que vam oferir al món per inaugurar la Torre de Jesús no serà perdonat ni canviarà l’axioma de que la Sagrada Família, meravella arquitectònica del nostre geni més gloriós, és fruit de la seva catalanitat igual que la grandesa de l’esmentat espectacle expressió d’una sensibilitat i història mil·lenàries. Gaudí pensava que els catalans tenim un sentit de la plasticitat que ens dóna idea del conjunt dels objectes i de la seva situació relativa afegint-hi que el mar i la llum mediterrània són els elements que ens doten d’aquesta qualitat de percepció. El seu pensament polític, plasmat en converses, actituds i entrevistes, establia una clara diferència entre catalans i castellans als quals detestava i creia que mai no entendrien la voluntat de Catalunya. En la coneguda entrevista publicada l’any 1917 per la revista VilaNova hi destacava que els catalans sabem governar-nos, administrar-nos, cultivar i fomentar la riquesa mentre que la visió castellana es basa a explotar i dilapidar. Va arribar a dir que són respecte a nosaltres el mateix que els ciclops eren als grecs atès que els manca equilibri en la percepció de la realitat provocant que no que vegin la situació justa ni la necessitat de resoldre els problemes. Malgrat tractar-se d’un home discret, es mostrava sempre abrandat i indoblegable en defensa del català que mantenia amb qualsevol interlocutor fins el punt de ser detingut i tancat a presó la Diada de 1924 per negar-se a adreçar-se en castellà a la policia. Per a ell, parlar català és un obligat homenatge al nostre origen. Per això, tant la Sagrada Família com tot el cosmos gaudinià, només es poden entendre i explicar des del respecte a la seva ànima catalana. Qualsevol altra cosa, és blasfema i pocavergonya.
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
