Dilluns 12 de gener de 2026

Número: 5454 www.diarimes.com

DILLUNS 12 DE GENER DE 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Castells

6

Gina Fort, de la Jove, es converteix en la primera cap de colla femenina a la ciutat de Tarragona Opinió

Camp de Tarragona 13 Salou celebra la primera edició de la Festa de l’Oli, que serveix per a reivindicar el llegat agrícola del municipi

21 Lluís Badia. Mega estats: «Cada cop són més evidents les contradiccions de la visió política»

Societat

Tarragona ‘passa’ de l’exèrcit Només 144 tarragonins formen part de l’exèrcit espanyol, que compta amb prop de 70.000 membres i és la tercera demarcació amb menys presència, després de Sòria (124) i Lleida (127) T. R., soldat tarragoní: «Ara tinc un sentiment més patriòtic, però no cap a la bandera o Espanya, sinó cap a la gent»

10 i 11

Ariadna Escoda/ACN

Futbol

Societat 2 i 3

Els pagesos volen complicitat La protesta es va traslladar al centre de Tarragona i es mantindrà fins avui al Port malgrat el compromís de suport del conseller Ordeig

Tarragona

El Mercat del Fòrum es recuperarà l’any vinent com a espai multifuncional dedicat a usos gastronòmics i culturals

l4

Equipaments

L’Ajuntament de Reus es repensa l’espai per a esports minoritaris i el vol convertir en un «projecte més gran»

l7

El Nàstic torna a perdre tot i jugar una hora amb un home més (0-1) Els grana van mostrar novament una versió desastrosa contra el Teruel, que va rebre una targeta vermella al minut 33. Els aragonesos es van avançar al final de la primera part l 14 a 16

2

dilluns 12 de gener de 2026

La pagesia catalana envaeix el centre de Tarragona per protestar contra l’acord de Mercosur Societat l Una trentena de tractors i turismes van protagonitzar ahir una marxa lenta per la Rambla Nova John Bugarin La protesta de la pagesia contra l’acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur es va traslladar ahir al centre de Tarragona, coincidint amb el quart dia consecutiu de bloqueig a l’accés principal del Port. Les persones concentrades en aquest punt es van desplaçar fins a la plaça Imperial Tàrraco per dur a terme una marxa lenta amb quinze tractors i una altra desena de turismes i furgonetes per la Rambla Nova.

«Aquest acord provocaria pràcticament la desaparició dels agricultors i ramaders europeus», alertava Ramon Rojo, secretari del Gremi de la Pagesia. En aquest sentit, denunciava que no poden competir amb els productors de Sud-amèrica, on es continuen utilitzant productes fitosanitaris que a Europa estan prohibits: «Juguem amb regles diferents». «No hi ha garanties sanitàries i això és un perill per a la salut de la nostra societat i per a la nostra economia», exposava.

Més d’un centenar de persones es van sumar ahir a la tractorada, que va començar a les 12 del migdia. Hi van participar persones de diferents parts de la demarcació, com la Cristina Colobrans, enginyera agrícola, que es va desplaçar fins a la capital tarragonina des del Priorat. «Estem d’acord amb el lliure comerç i la lliure competència, però que tots tinguem les matei-

xes condicions», assenyalava Colobrans, qui criticava la inacció per part de les administracions. «Volem poder guanyar-nos la vida dignament i que no ens facin servir com a moneda de canvi», afirmava.

Entre els assistents, també hi eren els consellers d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig i Jordi Fortuny.

Aplaudiments i crits d’ànims «Som sobirania alimentària» o «Mercosur, funerària de pagesos» eren alguns dels contundents missatges que mostraven els pagesos en les seves pancartes. La comitiva es va enfilar fins al Balcó del Mediterrani, on alguns ciutadans els van rebre amb aplaudiments i crits d’ànims.

Els tractors, que van haver de passar per sobre de les pilones flexibles que limiten el pas cap al darrer tram de la Rambla, es van fer sentir amb els seus clàxons. La marxa lenta captava l’atenció dels transeünts i els clients dels bars i restaurants que estaven asseguts a les terrasses.

«Aquest acord pot suposar la desaparició dels agricultors i ramaders europeus» «Volem guanyar-nos la vida dignament i que no ens usin com a moneda de canvi»

De fet, aquesta era el principal objectiu del Gremi de la Pagesia i Revolta Pagesa, que va organitzar aquesta manifestació per apel·lar a la ciutadania. «Falta molta pedagogia, l’acord estava passant molt de puntetes per a la nostra societat fins que la pagesia no s’ha aixecat», exclamava Ramon Rojo, qui, juntament amb altres representants d’ambdues organitzacions, van fer parlaments al final del recorregut.

Les intervencions van servir per denunciar els estrictes nivells de burocràcia que pateix el sector, així com les «polítiques contradictòries» per part de les administracions. «L’Agenda 2030 busca clarament que es redueixi la petjada de carboni i aquestes polítiques, tot el contrari», assenyalava Rojo, qui explicava que amb l’acord de Mercosur, la presència de vaixells al Port de Tarragona «es pot multiplicar per tres o per quatre».

Així mateix, va instar la població a comprar productes locals i defensar-los.

Es manté el bloqueig Un cop finalitzada la marxa lenta, els tractors van tornar cap a l’accés principal del Port, a l’autovia A-27, on es mantindrà el bloqueig almenys fins a aquest dilluns.

Des de Revolta Pagesa, apuntaven que «continuaran endavant» les accions de protesta fins que es blindi la pagesia i es garanteixi «la seguretat alimentària del nostre poble».

Imatge del tall a l’AP-7 organitzat pel Gremi de la Pagesia Catalana. ACN/Gerard Vilà

El Govern ofereix fer un «front comú» de demandes a Madrid i Brussel·les Política l El Govern ha ofert als pagesos fer un «front comú» de demandes tant davant del govern espanyol com de la Comissió Europea davant de l’acord comercial amb Mercosur.

Ho va anunciar ahir el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig,

després de reunir-se amb una representació dels agricultors i ramaders en lluita perquè aixequessin el bloqueig de carreteres. Tot i això, els pagesos instal·lats a l'accés principal del Port de Tarragona van decidir continuar amb la protesta i passar una nit més al ras. ACN

dilluns 12 de gener de 2026

3

Els tractors i turismes es van concentrar a la plaça Imperial Tàrraco abans d’enfilar-se per la Rambla Nova fins al Balcó del Mediterrani. ACN/Ariadna Escoda

Les actuacions a la via comportaran diferents afectacions. Ajuntament

Comença l’asfaltatge del carrer Prat de la Riba, que durarà un mes Espai Públic l L’actuació compta amb un pressupost de 137.695,71 euros Redacció Avui començaran les obres d’asfaltatge del carrer Prat de la Riba. L’actuació compta amb un pressupost de 137.695,71 euros més IVA i està previst que tingui una durada aproximada d’un mes. Els treballs s’iniciaran amb una primera fase d’obra civil, que inclourà l’adequació de les voreres, les plataformes de contenidors i les parades de l’EMT. Durant aquests primers dies, no hi haurà afectacions al trànsit rodat, però sí a les reserves d’aparcament.

Posteriorment, es durà a terme l’asfaltatge del carrer.

Durant aquest període, la circulació quedarà restringida i només podran transitar els vehicles de l’EMT i els veïns, en horari de 18 h a 8 h. Finalment, els treballs es completaran amb la pintura de la senyalització viària. Aquesta

Representants del Gremi de la Pagesia i Revolta Pagesa van prendre la paraula al Balcó del Mediterrani. ACN/Ariadna Escoda

última fase no comportarà afectacions al trànsit, però sí a les reserves d’aparcament.

Per al 2026, l’Ajuntament preveu invertir 1,5 milions d’euros en el Pla d’asfaltat i plataformes úniques Diari Més, amb actuacions previstes als barris de Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Sant Salvador i Riuclar. L’alcalde Rubén Viñuales ha destacat en diverses ocasions que aquest pla anual d’asfaltat era un compromís electoral i que la intenció és consolidar-lo any rere any. Als barris de Ponent també es preveu actuar: a Torreforta als carrers Tortosa i Móra d’Ebre, a Campclar als carrers Riu Anoia, Riu Onyar i Riu Garona, a La Granja als carrers Illes Balears, Menorca, Gomera i Gran Canaria.

Amb tot, la ciutat preveu un any amb moltes actuacions a l’asfaltat, que en molts casos era necessària de fa temps.

4

dilluns 12 de gener de 2026

La voluntat és la de recuperar l’immoble, construït el 1864, com si fos una llotja multifuncional, oberta al seu entorn per tres bandes. Gerard Martí

El Mercat del Fòrum reobrirà l’any vinent com un espai multifuncional Edificis Públics l La intenció del consistori és rehabilitar l’equipament perquè s’obri pels tres costats com una llotja Oriol Castro Sanz El Mercat del Fòrum s’espera reobrir el 2027, després de dues dècades tancat. El projecte s’està treballant des de l’empresa pública de Mercats Tarragona, qui ha fet diverses passes endavant els últims mesos perquè l’edifici torni a cobrar vida. El més important és el projecte bàsic, que es va encarregar a l’estudi d’arquitectura Lligams, concretament a Amalia Jansà, i a Maria Rius. La línia que marquen les dues arquitectes és la de recuperar l’immoble, construït el 1864, com si fos una llotja multifuncional, oberta al seu entorn per tres bandes i que pugui albergar diferents activitats, totes relacionades amb la gastronomia del país.

D’aquesta manera, l’edifici que actualment limita les dues places quedarà integrat en una «sola plataforma urbana», activant l’entorn amb

usos gastronòmics i culturals, s’explica al projecte, al qual ha tingut accés el Diari Més.

Explicar la història amb el menjar Així, des de Mercats es remarca una idea primordial en el projecte: «Explicarem la història de la ciutat amb el menjar». La voluntat és posar en valor els productes del territori com des de l’oli i el vi fins als fruits secs. «Serà un espai on comprar, fer presentacions de llibres gastronòmics, diferents tasts o showcookings si ve algun cuiner», indiquen fonts de la companyia pública.

En aquest sentit, el projecte encarregat marca quatre possibles escenes per encabir aquest plantejament a l’edifici. Primera, es preveu la possibilitat d’implantar un mercat ambulant a l’interior del vell mercat. Per fer-ho, es se situaran quatre punts

mòbils de venda de producte, materialitzats en quatre parades desmuntable executades amb elements lleugers, en gran part tèxtils, fàcilment desmuntables. Segona, un espai de tast per poder dur a terme accions gastronòmiques de trobada i debat. Tercera, com a terrassa de bar i quarta com a auditori, per a dur-hi a terme concerts acústics de dimensions reduïdes o actes culturals amb una assistència moderada.

Per la ciutadania «No serà un producte orientat cap al turisme, sinó un producte orientat cap a la ciutadania perquè el que volem és posar en valor els productes de proximitat», deixa clar Montse Adan, presidenta de Mercats i consellera de Comerç. «Ens ajudarà sobretot a donar la importància a la gastronomia, que en aquest món cada vegada més global,

ha de ser una de les fites més importants per cada territori.

Per a nosaltres, la gastronomia realment és identitat i és un dels valors afegits que tenim a Tarragona», afegeix Adan.

Materials recuperats Més enllà, un dels aspectes més singulars del projecte és la recuperació de materials del propi mercat. S’ha dut a terme un inventari de totes les peces de marbre que configuren el mobiliari obsolet de l’edifici, seguint la tradició tarragonina de recuperar pedres antigues per a les obres.

Aquest material es reutilitzarà per dotar l’espai d’un caràcter propi, vinculat a la dinàmica recicladora de la ciutat.

Nova façana Per últim, un dels canvis plantejats pel document redactat per les arquitectes és establir una nova façana

Montse Adan: «Ens ajudarà a donar importància a la gastronomia» Jordi Sendra: «La Part Alta necessita vida cada dia amb el Mercat del Fòrum» interior, ja que el quart costat «ha d’adaptar-se a la seva nova condició». Es buscarà una estètica «netament contemporània que harmonitza amb l’arquitectura històrica a través de la relació entre les geometries pures i les proporcions dels nous buits».

Amb tot, des de Mercats ja s’han fet treballs a l’edifici, que tenia un seguit de patologies pròpies de la falta de manteniment, com ara despreniments de materials a les

parts baixes dels murs causades per les humitats. S’ha reforçat el sostre i s’han dut a terme tasques d’enderroc d’elements que no eren propis del mercat. Així, es preveu poder acabar licitant el projecte executiu aviat per després encarregar les obres, que suposarien una inversió de prop del milió d’euros.

Junts: «De paraules a diners» Aquest projecte de rehabilitació del Mercat del Fòrum s’ha pactat entre el Partit Socialista i Junts. Des de l’organització independentista es destaca que és una iniciativa «pels veïns». «Després de gairebé vint anys tancat, el Mercat torna a ser una realitat gràcies a Junts. Hem passat de paraules a diners. En total, ara ja hi ha 700.000 euros per fer-lo realitat. La Part Alta necessita vida cada dia», expressa Jordi Sendra, portaveu del grup municipal.

dilluns 12 de gener de 2026

5

Resoldre el contracte del camí de ronda de la Savinosa costa 23.700 euros, segons ECP Urbanisme l Continuen defensant que cal refer el projecte i afirmen que aquesta és l’opció «més barata i segura» John Bugarin El nou camí de ronda entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa continua generant controvèrsia. Les entitats ecologistes insisteixen en la necessitat d’aturar la construcció d’aquest vial de cinc metres d’amplada pel seu impacte mediambiental. El grup municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona defensa també aquest posicionament i, per aquest motiu, ha elaborat un informe tècnic per analitzar «les opcions jurídiques, tècniques i econòmiques» per actuar sobre el con-

tracte d’obres que va adjudicar el Ministeri per a la Transició Ecològica a l’empresa Seranco SAU per prop d’un milió d’euros el passat mes de novembre.

Segons aquest document, resoldre el contracte abans de l’inici efectiu dels treballs tindria un cost aproximat de 23.700 euros. És a dir, al voltant d’un 3% de l’import del contracte. En canvi, esmenar el projecte per rebaixar l’amplada fins als dos metres podria comportar «riscos molt superiors». En aquest sentit, s’exposa que «la reducció de secció no pot considerar-se un ajust tècnic simple, sinó

un canvi estructural amb alta probabilitat de superar els límits legals de modificació dels contractes públics».

Evitar litigis Aquest escenari, segons ECP, «obriria la porta a impugnacions, reclamacions econòmiques i una forta inseguretat jurídica». Per aquest motiu, defensen que «l’opció més barata i segura» és rescindir directament el contracte i començar de zero. «És assumible, si evita sobrecostos, litigis i una obra irreversible», assegura el portaveu de la formació morada Jordi Collado. A

El projecte preveu la construcció d’un camí de 700 metres de longitud i 5 metres d’amplada. Diputació

En Comú Podem ha fet un informe tècnic per analitzar totes les vies possibles més, apunta, «jurídicament és el més sòlid».

Cal recordar que, el passat

mes de desembre, el ple va rebutjar la moció presentada per ERC i ECP que demanava instar l’Estat i la Diputació a refer el projecte actual. Tot i això, la formació liderada per Collado no llença la tovallola. «Necessitem que la Diputació i la seva presidenta —Noemí Llauradó— sigui clara i directa amb

què vol fer amb els Morrots», afirma el conseller, qui torna a mostrar-se alineat amb les entitats ecologistes i planteja una solució alternativa. L’edil proposa que no es creï un nou vial, sinó que es reobri el preventori i s’aprofitin els camins existents amb «arranjaments mínims».

La Guàrdia Urbana incorpora les pistoles ‘tàser’ al servei diari Seguretat l La Guàrdia Urbana de Tarragona fa un pas endavant en la seguretat ciutadana amb la incorporació dels Dispositius Conductors d’Energia al seu equipament habitual, una eina intermèdia entre el bastó policial i l’arma de foc que ja forma part del servei diari després de ser comunicada a la Direcció General d’Ad-

ministració de Seguretat.

Des d’aquest divendres, els caps de torn i els caporals de la Unitat Policial de Reforç i Proximitat ja portaran aquesta nova eina policial en seguretat ciutadana, la qual anirà acompanyada sempre d’una càmera unipersonal per a cada caporal durant el seu torn. Aquesta càmera enregistrarà automàtica-

ment qualsevol intervenció on es faci ús del dispositiu, garantint així la traçabilitat, la transparència de l’actuació policial i la seguretat jurídica, tant per als ciutadans com per als mateixos agents. Els caporals han superat un programa formatiu específic de l’Institut de Seguretat Pública que els habilita per poder utilitzar aquesta eina. Redacció

Imatge dels nous dispositius que han adoptat els agents. Guàrdia Urbana de Tarragona

6

dilluns 12 de gener de 2026

Gina Fort i Edu Álvarez es posen al capdavant de la Colla Jove: «Hem d’aspirar a màxims» Castells l L’Assemblea General dels liles va escollir per 265 vots a favor la seva candidatura Oriol Castro Sanz La Colla Jove Xiquets de Tar· ragona ja té nous líders. Els castellers liles es van aplegar al seu local, que es va omplir de gom a gom per escollir qui els dirigirà els pròxims dos anys. Gina Fort i Edu Álvarez van ser els escollits. El resul· tat de la votació va ser de 265 vots a favor, 8 en contra i 1 abstenció. D’aquesta manera, la nova cap de colla i el nou president, que prenen el re· lleu d’Adrià Calvet i Yasmina Armesto, lideraran els del Cós del Bou durant aquest 2026 i també el 2027 amb una can· didatura de dos anys amb la clara voluntat de fer un pas endavant en l’àmbit casteller i en les aspiracions socials a la ciutat i el territori.

«Estem molt contents per la participació, ja que demos· tra que la colla està molt viva», va explicar Fort després de ser escollida cap de colla. As· sumeix el timó de la Colla Jove amb ambició tot just en un any en què hi ha Concurs de

Fort i Álvarez lideraran els del Cós del Bou durant aquest 2026 i també durant el 2027. Gerard Martí

Castells. Segons ha assegurat Fort a la mateixa Assemblea, els grans objectius d’aquesta temporada passaran per fer castells més grans i amb més

seguretat i, en les seves prò· pies paraules «amb aquesta gran premissa en ment, tre· ballarem per poder avançar tota la gamma que puguem i

en vistes ja posades a la fita de l’octubre».

Però l’ambició de la cap de colla va més enllà. «Per nos· altres, fer un pas més vol dir

treballar per ser la millor co· lla. Hem d’aspirar a màxims», va reblar Fort. Serà la primera dona cap de colla a la ciutat.

«Sempre ho he somiat», va

«La participació a l’assemblea demostra que la colla està molt viva» expressar. Pel que fa a la jun· ta, l’entitat estarà presidida per Edu Álvarez que liderarà un projecte amb la ciutat de Tarragona sempre en ment. Álvarez ha explicat que «la Colla Jove és, actualment, una de les entitats que mou més massa social de Tarragona.

En aquest sentit, treballarem per ser un revulsiu social per la ciutat i pel territori, anant de la mà d’altres agrupacions per fer de Tarragona la ciutat que volem».

Ampliar la massa social A més, un dels reptes serà continuar ampliant la massa social de la colla. «Volem que molts castellers que fa temps que no es posen la camisa tor· nin a assaig». Álvarez també treballarà per fer passes enda· vant per l’ampliació del local dels liles. A l’equip tècnic, al costat de Gina Fort, hi seran Àlex Moran com a sotscap de colla; Laura Lloses com a cap de canalla; Jordi Crespo com a cap de troncs; i Gorka Bertran com a cap de pinyes. Xavi Ri· bera serà la mà dreta d’Edu Álvarez com a vicepresident en una junta directiva amb cinc àrees. El primer assaig general de la temporada 2026 serà el 6 de març, un mes en què a les acaballes ja es retor· narà a les places.

Es reforça la prevenció d’incendis amb la neteja de tres parcel·les municipals

Telpark i la Via T s’alien per dinamitzar el comerç del centre durant les rebaixes

Medi Ambient l Els treballs forestals de l'Ajuntament abasten 1,6 hectàrees

Societat l Es repartiran 1.500 vals d'aparcament gratuït i hi haurà descomptes

Redacció L’Ajuntament de Tarragona, a través del Departament de Protecció Civil, ha netejat tres parcel·les municipals, dues a Boscos i una a la Móra, per reforçar la prevenció d’in· cendis i millorar la gestió del territori. Les tasques han cobert 1,6 hectàrees i han in· clòs desbrossament, poda i retirada de restes vegetals, amb una inversió propera als 10.000 euros, dins del con· tracte de franges forestals. Els treballs han inclòs tasques de desbrossament, reduc·

ció de la densitat de l’arbrat, poda, trituració i estassada de restes vegetals, així com la retirada de troncs. Aquestes actuacions formen part de les mesures de prevenció que l’Ajuntament impulsa de ma· nera continuada per protegir l’entorn natural i garantir la seguretat dels veïns i veïnes.

La consellera de Protecció Civil, Sonia Orts, destaca que «la neteja d’aquestes parcel· les és imprescindible per mantenir els espais en condi· cions òptimes i reduir el risc d’incendi en zones especial· ment sensibles». «Aquesta in·

Redacció

Els treballs han inclòs tasques de desbrossament. Ajuntament

Les actuacions s’han efectuat en terrenys de Boscos i de la Móra

versió demostra un cop més el compromís ferm de l’Ajun· tament amb la protecció del nostre entorn i la seguretat de la ciutadania», afegeix la consellera.

Telpark, operador referent en solucions de mobilitat urbana, i l’Associació de Co· merciants i Empreses Via T han posat en marxa una ac· ció conjunta amb l’objectiu de facilitar l’accés al centre de Tarragona i impulsar l’ac· tivitat comercial durant la campanya de rebaixes d’hi· vern. En el marc d’aquesta col·laboració, Telpark ha cedit 1.500 vals d’una hora d’apar· cament gratuït, que Via T distribuirà entre els seus comerços associats perquè els facin arribar a la seva cli·

entela. Aquesta iniciativa vol incentivar les visites al centre urbà i reforçar el comerç local en un període clau de l’any.

Paral·lelament, del 7 al 31 de gener, Telpark activa una campanya de rebaixes en el producte Multipass, que permeten estacionar fins a 12 hores a partir de 2,95 € als aparcaments que gestiona a la ciutat. Estàn disponibles en paquets de 5, 10 i 20 usos, tenen una validesa d’un any.

Com a valor afegit, les perso· nes usuàries que adquireixin un abonament Multipass podran beneficiar-se també d’altres descomptes.

dilluns 12 de gener de 2026

L’esperat espai per a esports minoritaris evoluciona en un «projecte més gran» Equipaments l L’Ajuntament té identificada «la zona on ho volem fer» i vol que tingui «un format híbrid, una mica diferent» Sergi Peralta Moreno Dotar la ciutat d’un complex multiesportiu on tinguin ca· buda modalitats minoritàries com el rugbi o el softbol era un dels compromisos de l’actual equip de govern. El regidor de Salut i Esports, Enrique Mar· tín, assenyala que el projecte «ha evolucionat en positiu en una cosa encara més gran».

Si bé no concreta més detalls, afirma que «tenim identifica· da la zona on ho volem fer» — una de les possibilitats podria ser a l’entorn de l’Estadi Mu· nicipal— i que formarà part d’un «projecte gran, que fa patxoca» i «en què nosaltres som una peça important».

L’edil assegura que l’in· dret ha de servir per «donar resposta» a esports que ac· tualment no tenen les seves necessitats cobertes, «com podria ser el rugbi, el futbol americà o el softbol». Així ma· teix, comenta que es pretén que tingui un format «híbrid, una mica diferent del que hem fet fins ara» i que, a més de donar servei regular per a les entitats i clubs, podria es· tar obert a l’ús de la ciutada· nia. «És un repte, a veure com ho aconseguim encaixar tot, però és el que tenim al cap», expressa Martín, que afegeix que espera «en pocs mesos» anunciar novetats, atès que l’assumpte està «bastant avançat».

D’altra banda, en l’anterior mandat municipal, es va co· mençar a caminar per dotar l’Escola Marià Fortuny d’un polilleuger, amb la presenta· ció d’un estudi preliminar. El regidor Martín comparteix que «ens vam trobar bàsica· ment un render amb la inten· ció del que es volia fer, poca cosa més; realment era un projecte molt verd» i analitza que, en l’entorn dels barris del sud, hi ha «una instal·lació de primer nivell» com és el Pavelló Olímpic Municipal, que dona servei als centres

Fotografia d’arxiu d’un entrenament del Club de Beisbol Serps, una de les entitats que ha expressat la idoneïtat del projecte multiesportiu. Cedida

L’indret es planteja per donar servei a disciplines com el rugbi o el softbol El Pavelló del Molinet és la prioritat al sud, per sobre del polilleuger Fortuny educatius del voltant, i s’hi projecta alçar el Pavelló del Molinet, dos espais que ja co· briran moltes de les peticions.

Davant d’aquest context, el polilleuger Marià Fortuny «no el descartem, però ara mateix el MIEM —el Mapa d’Instal· lacions Esportives Munici· pals, que permetrà detectar

Imatge virtual del polilleuger Marià Fortuny. Ajuntament de Reus

les necessitats referents als equipaments esportius— no apunta precisament que sigui una prioritat dintre de mapa d’instal·lacions».

El regidor comenta que «pot arribar un dia que es faci,

perquè sempre estem oberts a possibles finançaments», si bé subratlla que serà el MIEM el que determinarà «les pri· oritats». «Tenim altres zones de la ciutat on potser és més prioritari fer alguna mena de

desenvolupament, o que no tinguem una cobertura com la d’aquí», declara. «Les coses s’han de fer pas a pas i ara es· tem focalitzats amb el Moli· net», subratlla.

Així mateix, afegeix que el paradigma de l’àmbit es· portiu «ha canviat molt» i que, en l’actualitat, es vincula molt més a la salut i a l’apro· fitament d’espais naturals.

També analitza que el 90% de la població no practica esport reglat i «tenim el repte d’acon· seguir arribar a la resta». «En funció de les necessitats que detectem i de les possibilitats que tinguem, anirem fent», tanca. Tot i això, aplaudeix el model dels polilleugers, que defineix com a «excel·lent», ja que dona servei a les escoles i instituts del seu voltant i fo· menta l’esport.

L’apunt

Es treballa amb el Govern en el conveni del Molinet L’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya estan treballant per establir un conveni per regular les aportacions per a la construcció del Pavelló del Molinet, que s’estima en uns 4 milions d’euros, tal com va recollir Diari Més el passat desembre. En paral·lel, el projecte, que s’alçarà al voltant de l’Institut Roseta Mauri, s’està actualitzant a les normatives actuals i la voluntat és que la licitació del contracte d’obres es produeixi «en pocs mesos».

7

8

dilluns 12 de gener de 2026

Els lectors de matrícula s’instal·laran en 35 punts

Els punts estratègics on es coŀlocaran

Seguretat l Estaran a les entrades perifèriques i les urbanitzacions Sergi Peralta Moreno Les 39 càmeres lectores de matrícules que instal·larà l’Ajuntament de Reus per millorar la seguretat viària i ciutadana i obtenir dades es distribuiran en 35 punts de control, dividits en 22 zones estratègiques, ubicats a les entrades perifèriques principals i a les urbanitzacions Aigüesverds, Blancafort, El Pinar i Sant Joan, a més del polígon Agro-Reus i Mas Pellicer.

La mesura permetrà controlar els vehicles que accedeixen i surten del municipi per millorar la seguretat viària i ciutadana. Es tracta d’una llarga petició del veïnat dels barris de la perifèria, que considera que és una eina útil i dissuasiva per evitar furts i robatoris. Cada càmera contindrà una llista negra de matrícules i, en cas de coincidència, avisarà automàticament la policia local. Estaran activades les 24 hores del dia i han de garantir la lectura en condicions adverses, sigui per gran contrast lumínic o per fenòmens meteorològics, com la boira o la pluja intensa.

La seva col·locació millorarà la capacitat de resposta dels agents policials en detectar conductors potencial-

ment perillosos o actuacions a la via pública incíviques o que posin en risc la seguretat ciutadana. En aquesta línia, s’espera que ajudin a reduir l’accidentalitat, optimitzar els recursos policials i progressar en la col·laboració entre els cossos de seguretat.

La tecnologia tindrà utilitat en els àmbits mediambiental i d’anàlisi de dades. D’una banda, es preveu que ajudi a mitigar la contaminació i fomenti la disciplina al volant.

De l’altra, la compilació d’estadístiques garantirà la presa de decisions de planificació de caràcter municipal amb fonaments estables, assegurarà una gestió òptima dels recursos públics i, a més, permetrà estudiar la mobilitat generada en l’àrea metropolitana i l’impacte de les visites i del turisme a la ciutat.

La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, va expressar que el sistema «suposa un pas més en el desplegament del pla de videovigilància de la ciutat i en el procés de modernització contínua de la Guàrdia Urbana, però, en definitiva, suposa un pas més perquè Reus sigui una ciutat amb més seguretat i millor convivència». Cal recordar que, el

Es renovarà i ampliarà la videovigilància a Mas Abelló i Pellicer novembre, es va conèixer que la policia reusenca va obtenir permís per accedir al Sistema de Registres Administratius

de Suport a l’Administració de Justícia per lluitar contra la reincidència; una base de dades estatal que recull la informació sobre mesures cautelars, requisitòries i penes imposades pels òrgans judicials amb competències penals.

El contracte per al subministrament, la instal·lació i el manteniment dels sistemes

lectors de matrícula ha sortit a licitació per un pressupost base de 537.640,34 euros (IVA inclòs). El termini per a la seva posada en funcionament serà de quatre mesos, a partir de l’endemà de la formalització de l’acord. També es preveu la reposició dels equips de videovigilància existents a Mas Abelló, així com la instal·lació

Els teatres Fortuny i Bartrina enceten la programació d’hivern i primavera Cultura l Els teatres Bartrina i Fortuny han iniciat ja la seva programació d'hivern i primavera d'aquest 2026 que s'allargarà fins al mes de juny.

Aquest mes de gener ambdós equipaments acolliran diversos espectacles que ja han començat a tenir lloc. Els propers seran, en el cas del Bartrina, el 30 de gener, amb l'obra Carn humana, una

producció a càrrec de Josep Julien. En el cas del Fortuny el 24 de gener oferiran Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn, i el 31 de gener La mà, de Martin McDonagh. També hi haurà propostes familiars, com Fantasmes de guerra, de la Companyia La Baldufa el 6 i 7 de febrer al Fortuny i Tip, tap, top, de Txell Botey i Joan Maria Segura, l’1 de febrer

al Bartrina. En el cas d’actuacions musicals, el 13 de març el Teatre Bartrina acollirà Operetta, de Jordi Purtí, mentre que el Fortuny oferirà Brighton 64 van al teatre el 20 de febrer. Enguany també hi haurà espai per a la dansa en la programació d’ambdós teatres, amb espectacles programats entre els mesos de març i abril. Redacció

Fotografia d’arxiu d’una actuació musical al Teatre Fortuny. Gerard Martí

d’un nou radioenllaç i càmeres a Mas Pellicer.

L’adjudicatària haurà d’encarregar-se, addicionalment, del manteniment preventiu dels equips, per evitar avaries i garantir el seu correcte funcionament fins al final de la seva vida útil. S’haurà de dur a terme de manera programada.

dilluns 12 de gener de 2026

Miquel Llaberia ls barris d’una ciutat són molt més que concentracions d’habitatges connectats per vials, són espais vius i dinàmics. Però perquè un barri mostri aquesta vida cal una sèrie d’elements que fomentin l’activitat. Òbviament, cal que hi resideixi gent que trobi ateses les seves necessitats fonamentals i que disposi d’espais de trobada com jardins o parcs. Ara bé, el que veritablement acaba donant vida als barris són els negocis. Des de les cafeteries fins als tallers, passant per tota mena d’establiments comercials que donen tota mena de serveis als veïns de la zona i, també, als de més lluny.

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Reus va impulsar fa gairebé un any una nova edició del Reus Espais Vius que va escollir com a zona beneficiada el barri de Santa Teresa. Aquesta iniciativa ha ofert ajuts en inversions de reforma, ha facilitat la trobada de locals disponibles per a emprenedors i ha ofert un servei d’assessorament als emprenedors. Abans de tancar l’any 2025, la iniciativa ja havia aconseguit posar en marxa prop d’una desena de nous locals que, a la vegada, suposaven la creació d’una vintena de llocs de treball.

Ha estat el cas, entre d’altres, de la pastisseria artesanal 2RS (Dues Erres) que va obrir fa poques setmanes al carrer de Sant Elies número

E

l Comerç

El barri de Santa Teresa, un espai viu El projecte Reus Espais Vius ha permès la posada en marxa d’una desena de locals 24. «Des que vaig decidir canviar els meus estudis, perquè estudiava Química i el que m’agradava era la pastisseria, tenia clar que volia obrir el meu negoci», explica Rosa Ribas, propietària de 2RS. No obstant això, no ha estat fins anys després guanyant experiència en el sector que ha decidit fer el salt acompanyada de la regidoria d’Empresa i Ocupació: «Soc pastissera no empresària, així que no sabia com ho havia de fer.

Aquí vaig començar a buscar i em vaig assabentar del que oferia l’Ajuntament». Un cas paradigmàtic, ja que Ribas es va adherir al Servei d’Emprenedoria que ofereix la regidoria i va acabar beneficiant-se de les ajudes del Reus Espais Vius.

Per un altre costat, també es va poder beneficiar del Reus Espais Vius Myleen Carrera, que va obrir fa més de mig any al carrer Santa Teresa número 18 el centre de depilació làser Lucem. «Fa temps que treballo en el sector, però

Fotografia del centre de depilació làser Lucem, beneficiat pel Reus Espais Vius. Tjerk van der Meulen

quan comences a fer-te gran en estètica a molts llocs no et volen contractar, prefereixen gent més jove. Així que

o començava un negoci o em dedicava a una altra cosa», lamenta Carrera, que agraeix l’ajut rebut per part del

El reusenc Joan Rovira publica un llibre per entendre millor la intel·ligència artificial

Cal Gallisà abaixa la persiana abans de començar una nova etapa com a vermuteria

Cultura l L'obra està a la venda a través de la plataforma de venda en línia Amazon

Comerç l El restaurant feia gairebé 6 anys que era obert a la plaça del Mercadal

Redacció El reusenc Joan A. Rovira ha publicat recentment un nou llibre per a fer més comprensible una temàtica que està de moda en l’actualitat: la intel·ligència artificial. GlosarIA: Más de 1.000 términos técnicos explicados para humanos, pretén acostar aquest nou espai tecnològic a la població. En un moment en què la IA està transformant-ho tot, Rovira creu necessari contribuir a aquesta «conversa global». «El llibre està pensat per apropar aquesta tecnologia a tothom, sense tecnicismes innecessaris»,

afegeix l’autor. D’aquesta manera, Joan Rovira espera que després de la lectura de les 233 pàgines que formen el llibre sencer el lector pugui intervenir enmig d’una conversació on es mencionin nous termes com poden ser «Inferència RAG» o «Models multimodals nadius» i no haver de quedar-se callat per por de ficar la pota en algun punt de la conversa. L’obra es pot adquirir en versió Kindle (format digital) des del dia 2 de gener d’enguany a través de la plataforma de venda en línia Amazon per un preu de 4,97 euros la unitat.

Redacció Després de gairebé 6 anys d’activitat el restaurant Cal Gallisà, ubicat a la plaça del Mercadal, va abaixar la persiana el passat dissabte 10 de gener amb una Gran Festa del Pinxo com a acte de comiat.

Ara bé, tal com va avançar Reusdigital, aquesta festa no va ser un «adeu», sinó un «fins aviat», ja que el negoci reobrirà com una vermuteria: «Tanquem una etapa com a Cal Gallisà per començar a preparar-nos per a una nova aventura. Al març reobrirà amb un nou concepte de ver-

muteria, amb la mateixa essència de sempre, però amb moltes sorpreses!», afirmaven des del negoci en un missatge emès a través del seu perfil d’Instagram.

Amb aquest canvi la plaça del Mercadal i el seu entorn continua en la transformació de la seva oferta gastronòmica que ha vist l’aparició en l’últim any de diversos negocis. L’antic local de Virginias va reobrir com el Bar el Mestral, la cafeteria Farggi va ser ocupada per la franquícia Vivari i fa poc també es va establir al número 13 la franqu-

consistori. «Vaig creure que aquest barri era un bon lloc.

Hi ha molts centres d’estètica o perruqueries, però res de de-

9

Entre els negocis hi ha pastisseries o centres de depilació làser, entre altres pilació làser», afegeix.

Un cas similar al de Sara Bravo i Javier Fernández del centre Mou-te Fisioteràpia, dedicat a la millora de l’estat dels clients a través del moviment. «Va coincidir que estàvem buscant un local i vam trobar en el que estem al carrer de Sant Elies, 36, i poc després va iniciar l’ajut d’Espais Vius, així que va anar tot molt rodat», comenta Bravo.

A la vegada, apunta que des de l’Ajuntament «ens van ajudar molt a polir la idea i des que vam obrir a l’abril hem tingut molt bona rebuda. Ens visita molta gent del barri o que treballa a prop del centre de la ciutat».

Però Reus Espais Vius també ha servit perquè establiments existents puguin obrir una nova etapa. És el cas del centre de psicoteràpia Psicsalut, localitzat avui dia al carrer de la Lleona número 12. «Fa 10 anys que existim i estàvem a la plaça Prim. Vam anar creixent i amb el Reus Espais Vius ha estat un bon moment per traslladar-nos», explica la propietària, Míriam Martín. «Vam trobar el local i ens ha ajudat molt el canvi.

Abans estàvem en un pis on no ens veia ningú i ara estem a peu de carrer en un lloc de pas. Això ens dona visibilitat», assenyala.

Fotografia del restaurant Cal Gallisà després del seu tancament. Diari Més

El negoci es va acomiadar amb una Gran Festa del Pinxo aquest dissabte

ícia de gastronomia italiana Ditaly. A més, està previst que on abans s’ubicava el restaurant l’Antídot obri un Compà Calabrese, centrat a oferir paninis artesanals.

10 dilluns 12 de gener de 2026

Només el 0,2% dels militars que presten servei a l’Estat són nascuts a la demarcació de Tarragona 798

Militars a Catalunya

Seguretat l Poc més d’una trentena de tarragonins han retornat designats a la província durant el seu servei Guifré Jordan / Adam Díaz La demarcació de Tarragona torna a situar-se entre les més baixes de l’Estat en la formació de militars i ostenta la segona xifra més baixa d’Espanya amb 144 militars nascuts a la província, només per sota de Lleida (127). Unes xifres que es reflecteixen millor en l’àmbit general, ja que dels gairebé 70.000 professionals en servei, únicament el 0,2% és de Tarragona. Les dades aportades pel Ministeri de Defensa en l’últim anuari publicat repassen les estadístiques registrades durant el 2024 sobre els militars en servei, dels quals només un 2,7% del total són catalans, situant Catalunya com l’última comunitat autònoma al rànquing estatal.

D’aquesta manera, es consolida la situació desfavorable de la demarcació, ja que respecte al 2023, Tarragona només ha incrementat un 1,4% els militars que presten servei a l’exèrcit. A més, destaca la dada que situa la quantitat de professionals en servei que, un cop seleccionats, són designats a la seva província d’origen. Només el 17% dels militars tarragonins han retornat a la demarcació, una dada que contrasta amb el fet que, actualment, hi ha més militars que neixen a Catalunya que efectius que hi treballen. En total, 35 professionals van ser designats a la demarcació durant l’any 2024, dels quals només set estaven en actiu. La resta, gairebé una vintena, van romandre com a reserves militars. Mentrestant, els percentatges a Girona (6,1%) i Lleida (4,7%) són els més baixos de tot l’Estat pel que fa a militars originaris que retornen.

Catalunya tampoc és un dels territoris de destí més populars a l’exèrcit espanyol:

481

Catalunya

Barcelona

Nombre de militars nascuts a cada província (2024)

1.368

3.177

1.352

540

594

314

286

150 1.604

374 616

420

873

1.530

255

266 124

2.835

411 1.151

867

198 311

11.088 418

1.078

900

938

1.680 1.835 413

3.006

Militar de l’Exèrcit de Terra durant una preparació. Exèrcit de Terra

només 798 dels 69.836 mili- bé se situa a la cua de la llista en la formació de persones tars estan destinats o militars, rebaixant novament adscrits a les demarla taxa de professionals a 22 cacions del país, un per cada 1,1% del total. Nou de 736 cada deu són homes i set de cada deu estan en actiu.

Una proporció similar (73%) són part 100.000 habide l’exèrcit de terra; un 15%, de tants.

Gairebé 300 de cada 100.000 l’aire; un 3,7%, de l’armada; i la resta són dels cossos comuns habitants a Castella i Lleó són de les forces armades. En membres de les forces armaaquesta línia, Catalunya tam- des espanyoles, i la xifra és de

5.276 1.608

pràcticament 250 a l’Aragó i Extremadura. A Madrid, la taxa ronda les 150, un valor només lleugerament més baix que Galícia, Múrcia, Andalusia o Castellala Manxa. Tots són registres superiors al País Basc, Navarra, les Balears o Catalu-

991

1.692

2.882 634

1.517

nya, unes comunitats autònomes que queden per sota dels 50.

El 8,6%, dones La mancança de personal militar femení a l’exèrcit de l’Estat és també una de les observacions principals en les estadístiques. D’entre els 69.836 professionals, només 6.019 (el 8,6%) són dones. En-

Les dones només representen el 12% dels professionals tarragonins

La demarcació ha augmentat un 1,4% el nombre de militars respecte del 2023

dilluns 12 de gener de 2026

Drons i guerra «Tecnològicament, anem per darrere de molts països de la Unió Europea»

Efectius de les forces armades destinats o adscrits a Catalunya

197

85

Girona

35

Lleida

Tarragona

El tarragoní T. R., d’esquena, durant una cerimònia el dia de la Patrona de l’Exèrcit Espanyol. Cedida

334

147

127 1.371 144

163 196

426

2.334

Militars destinats a Catalunya, per exèrcit

73,8 15 7,4

%

Exèrcit De Terra

%

Exèrcit de l’aire

%

Cossos comuns de les forces armades

3,8 Armada

%

tre les militars que presten servei, només dues han estat designades a Tarragona, segons l’últim anuari del Ministeri de Defensa. Les dades no milloren en l’àmbit general, ja que dels 144 tarragonins que professionals, les dones només representen el 12%.

Aquest fet es representa a tot l’Estat, on el 91,4% dels professionals són homes.

Malgrat tot, hi ha presència de personal femení a totes les províncies de l’Estat i el nombre s’ha incrementat en 318 professionals respecte a l’any 2023. Una millora significativa en un any i mig amb un creixement de més d’un 5,5%.

11

T. R., soldat: «Nosaltres a Ucraïna no hi pintem res, però no és honorable no prestar ajuda» Societat l El jove T. R. ronda la trentena i és un dels 144 militars nascuts a Tarragona. Fa tres anys que va accedir a l'Exèrcit de Terra Carlos Domènech Goñi Per què vas decidir entrar a l’exèrcit?

«Vaig acabar els estudis, un grau superior, i vaig començar una carrera que no em va acabar d’agradar i vaig decidir deixar-la. Vaig començar a treballar al Port de Tarragona i era un treball normal, però no em sentia realitzat. Vaig caure en una monotonia que no m’agradava. Sóc una persona que necessita estímuls i aprendre coses noves».

T’atreia el món militar?

«A mi sempre m’havia agradat des de fora, sense conèixer-ho, però fins que un no entra i coneix les coses no ho pot jutjar. Sóc dels que pensa que s’ha de provar per valorar».

Et senties patriota?

«No. De jove era una mica antisistema».

I ara?

«Continuo sent bastant apolític, tot i que és incongruent perquè formo part de l’exèrcit

espanyol. Sí que se m’ha despertat el patriotisme. Però no cap a la bandera o cap a Espanya com a figura, sinó cap a la seva gent, siguin andalusos, espanyols, catalans o bascos.

Estem al servei del poble, perquè tampoc hem d’oblidar d’on venim».

Què en pensaves dels exèrcits?

«Tenia expectatives, però una cosa és el que un pensa quan entra i una altra és després la realitat. Després de tres anys puc dir que hi ha gent de tot.

Hi ha gent que entra allà perquè vol una estabilitat, hi ha gent com jo, que volem aprendre més i saber fer més coses, i després hi ha la gent que ho porta a un extrem i l’únic incentiu que tenen és sortir de missió i fer el que se’ls ordena».

I de l’exèrcit Espanyol en particular?

«Com a català, em pensava que l’exèrcit seria més racista, amb més intolerància cap a l’estranger i com a tots llocs hi

ha gent així, però són bastant minoria, cosa que a mi em va semblar bé».

A què et refereixes amb el ‘com a català’?

«Sóc conscient que no està ben vist a Catalunya entrar a l’exèrcit espanyol».

S’han reconegut faccions feixistes dins l’exèrcit...

«Un exèrcit és un petit mirall de la societat i hi ha de tot. Jo he vist companys que, potser al carrer, sí que parlen més obertament i no s’amaguen, però dins del quarter no ho fan, perquè saben que segurament s’exposen a una sanció.

L’Exèrcit Espanyol no incentiva ni el racisme ni el feixisme».

T’hi sents còmode?

«No he tingut problemes pel fet de ser català, i el que mai acceptaré és que una ideologia s’utilitzi en públic per fer mal a altres persones. Em sento català i ningú em farà canviar. Tampoc sóc racista ni feixista, simplement sóc un soldat».

Parles català al quarter?

«A vegades sí, amb els companys valencians».

Pots dirigir-te a un superior en català?

«No, però tampoc ho he provat mai. Sóc a l’Exèrcit Espanyol i entenc que s’hi ha de parlar en castellà».

Quina és la situació de les dones a l’Exèrcit Espanyol?

«Estic content perquè fem moltes formacions sobre gènere i igualtat».

L’exèrcit ho fa per modernitzar-se o per blanquejar la seva imatge?

«Potser una mica de cadascuna».

Pedro Sánchez planteja enviar tropes a Ucraïna quan acabi la guerra. Com ho veus? «És un conflicte en el qual no hi pintem res, però tampoc és honorable no prestar ajuda. És un tema complex».

Per què no hi pinteu res?

«No veig bé posar en risc la vida dels meus companys, o la meva, per un conflicte provocat per una persona que l’únic que volia era envair un país».

Què en penses de la violència?

«No en faig apologia, però a vegades és necessària».

I dels exèrcits?

«Són necessaris també. No hem d’anar per la vida amb la bona fe de que un altre país no ens voldrà fer mal o no ens voldrà aprofitar de nosaltres».

L’Exèrcit Espanyol està preparat per una guerra amb drons com la d’Ucraïna?

«Està adaptat, però... no tot el que hauria d’estar. Tenim companys que s’estan formant en drons perquè ens hem de modernitzar. Però no tenim les capacitats que potser tenen altres països. A mi no m’agrada parlar malament de l’exèrcit espanyol perquè crec que hi ha poques coses de les que parlar malament. Però també soc realista. En comparació a tot el que poden portar altres països de la Unió Europea, nosaltres anem molt per darrere».

Enguany marxes de missió de pau al Líban?

«Teòricament sí, però una decisió política pot canviar-ho tot».

12 dilluns 12 de gener de 2026

Valls tanca la 47a edició dels Tres Tombs amb una trentena de carros i enceta la temporada a Catalunya Cultura l El canvi de recorregut i el retorn del carro de Vilaverd han marcat una edició sense incidències Adam Díaz Garriga Els carrers de Valls han tornat a rebre el pas de carros agrícoles i cavalls durant unes hores per celebrar la 47a edició dels Tres Tombs de Sant Antoni Abat. Tot i que la festa s’ha estès durant tot el cap de setmana, la jornada més esperada era la d’aquest diumenge, on 31 carros han travessat els carrers més emblemàtics del municipi amb les tradicionals voltes i finalitzant amb la benedicció dels animals i els equipaments històrics.

Enguany, el recorregut ha estat marcat per un canvi obligatori a causa de les obres a la muralla de Sant Francesc.

El primer Tomb ha iniciat des del Moll de l’Estació i finalitzat a la carretera Pla. El segon s’ha escurçat, entre la Font de la Manxa i el mateix destí que al primer. Però l’últim ha travessat la plaça del Blat i la Muralla, finalitzant novament al Moll i visitant els últims racons més populars de la localitat. «Hi havia la por inicial pels canvis, però ha estat una

Un dels carros durant la baixada de la Plaça del Blat. Ajuntament de Valls

jornada molt positiva i la gent ha quedat molt contenta», assegurava la presidenta de la Societat de Sant Antoni, Tania Guasch. La responsable tam-

bé assegurava que, tot i que el canvi ha estat circumstancial, «ha estat una sorpresa» positiva, lamentant no passar pel carrer Sant Antoni: «Ens ha

faltat això, hi volem tornar a passar i que les benediccions es facin allà», subratllava. Tot i això, es mostrava «satisfeta» per haver mantingut el pas

pel carrer Major del municipi, un altre acte tradicional que «ha mantingut l’esperit» de la celebració.

El recorregut, tot i que no

Aquesta edició també ha retornat la històrica Diligència de Valls ha estat puntual, iniciant-se a les 11.40 h del matí, ha acabat «abans d’hora», segons afirmava Guasch, sobre les 13.30 h. «Més o menys ha estat dins el temps previst, però era difícil de calcular i saber l’horari pels canvis de carrers», explicava la responsable. Després del recorregut, s’han repartit el dolç tradicional dels Tres Tombs, l’Auferson, entre els participants.

Més festa La celebració prèvia, però, es va iniciar dissabte amb la tradicional Cercavila de la Bandera a la plaça del Carme i les serenates típiques, que van recuperar-se per celebrar una edició especial amb la recuperació de diverses peces patrimonials com el carro de Vilaverd, que va tornar als carrers del municipi tretze anys després per tancar les voltes com havia fet cinc vegades durant el segle XX i inicis del segle XXI. «El carro de Vilaverd està molt lligat a Valls i ens feia molta il·lusió que hi fos», indicava la presidenta de la Societat. A més, en aquesta edició també ha retornat la Diligència de Sant Antoni, adquirida l’any 1983, que ha acompanyat a la trentena de carros pels carrers de Valls.

Vimbodí i Poblet celebrarà la IX Fira de la Tòfona Negra aquest cap de setmana Proximitat l La fira ofereix ‘showcookings’ amb xefs de primer nivell, tastos guiats, mercat de tòfona fresca i activitats per a tots els públics Redacció Vimbodí i Poblet acollirà aquest cap de setmana, dies 17 i 18 de gener, la IX Fira de la Tòfona Negra, una cita consolidada que posa en valor la cuina de territori i el producte de proximitat amb un programa que inclou showcookings d’Arnau París, cuiner i divulgador gastronòmic conegut pel Pim Pam del programa Cuines de 3Cat, així com tastos, mercat de tòfona i activitats per a tots els públics.

La Fira oferirà un programa divers que combina divulgació, gastronomia i experi-

ència. El mercat de la tòfona fresca i de productes alimentaris de proximitat, un dels eixos centrals del cap de setmana, estarà format per una vintena de parades i s’ubicarà a l’interior del pavelló municipal, amb obertura durant tota la jornada de dissabte i fins al migdia de diumenge.

El programa posa un èmfasi especial en els showcookings, amb la participació de xefs de primer nivell com Rafel Múria, del restaurant Quatre Molins (estrella Michelin), que amb Arnau París mostraran diferents aplicacions de la tòfona negra a la cuina.

La proposta gastronòmica es completarà amb tastos guiats, com el maridatge de vins artesans del celler Rendé Masdeu amb embotits tradicionals de Ca la Cova, així com degustacions de tapes trufades al llarg del cap de setmana. El capvespre de dissabte, la Fira incorporarà ambientació per acompanyar el mercat i els espais de degustació.

Un dels moments més esperats tornarà a ser el Concurs de Gossos Tofoners, que se celebrarà diumenge al migdia i que reconeix el treball conjunt de persones tofonaires i gossos en la recerca

El Concurs de Gossos Tofoners se celebrarà diumenge al migdia com un dels plats forts de la Fira. Cedida

d’aquest producte tan preuat.

La IX Fira de la Tòfona Negra és també una mostra de l’aposta de l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet per poten-

ciar els productes de proximitat, el teixit productor i l’economia vinculada al territori, reforçant el paper de la fira com a espai de promoció, tro-

bada i dinamització local.

Tota la informació detallada del programa de la Fira es pot consultar al web municipal, www.vimbodiipoblet.cat.

dilluns 12 de gener de 2026

13

L’oli del municipi, emparat sota la DOP Siurana, protagonitza el tast popular dibuixant un matí d’alegria compartida entre generacions. I allà, en un racó de la plaça, l’escultura de la Pau i les oliveres van observar en silenci la festa popular, com a testimonis d’una jornada carregada de significat.

La Plaça de la Pau es va omplir ahir de veïns i visitants en la primera edició de la Festa de l’Oli. Ajuntament Salou

La primera Festa de l’Oli reivindica el llegat agrícola de Salou Identitat l La Plaça de la Pau acull una jornada gastronòmica i cultural amb tast d’oli, música i activitats familiars Redacció La Plaça de la Pau de Salou es va omplir ahir diumenge d’aromes i de tradició amb la celebració de la primera edició de la Festa de l’Oli de Salou. Una festa que neix amb vocació de futur, però amb les arrels ben fondes en la història del municipi. Veïns i veïnes, famílies, gent gran i infants, aprofitant el solet, han compartit una jornada marcada pel tast d’oli elaborat amb olives d’oliveres centenàries i mil·lenàries del municipi, arbres que han vist

passar generacions i que avui continuen oferint el millor del territori. L’oli, daurat i intens, no només va omplir els paladars. També va despertar records, va crear converses i va teixir complicitats. Perquè aquesta festa no ha estat només gastronòmica: ha esdevingut una autèntica trobada amb la memòria col·lectiva.

Els assistents van poder gaudir d’un esmorzar popular a base de llonganissa a la brasa amb pa i oli verge extra de Salou, vi de la terra i unes postres exquisides amb pa fregit, oli i xocolata. Una com-

binació que va fer les delícies dels participants i va reforçar l’esperit tradicional i arrelat de la celebració. A més del tast d’oli, es va oferir també un esmorzar amb botifarra i pa amb xocolata regat amb oli, consolidant una proposta gastronòmica senzilla, autèntica i molt vinculada a la cultura popular.

La plaça es va convertir en un escenari de convivència, amb música en directe de Lola Van, les actuacions dels Gegants de Salou i de l’Associació Sal-i-Ou, així com inflables per als més menuts,

Constantí aprova els Premis i Distincions Honorífiques del 2025 Guardons l Es lliuraran durant el Pregó de la Festa Major d’Hivern Redacció L’Ajuntament de Constantí va aprovar en Ple Extraordinari celebrat el passat 30 de desembre els Premis i Distincions Honorífiques de l’any 2025, uns reconeixements que el consistori atorga per distingir persones i entitats

per la seva trajectòria o per la contribució feta durant l’últim any al bon nom del municipi i a la projecció de Constantí. Entre els guardons destaca la concessió de la Medalla de la Vila, a títol pòstum, a Josep Maria Sabaté Sans, alcalde entre els anys 2008 i 2013 i regidor del 2007 al 2015,

així com una figura molt vinculada al teixit cultural i social local. També s’atorgarà el Títol de Fill Adoptiu a Josep Maria Salvat Porta per la seva tasca en l’àmbit social. El Premi Centcelles al Mèrit Cultural reconeixerà Assumpció Torrent Martorell i Fàtima Torrens Martorell, mentre

Identitat i arrels del territori En la seva benvinguda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va recordar el camí que està seguint el govern municipal per recuperar el patrimoni natural i agrícola del municipi: «Estem treballant per recuperar el nostre llegat agrícola, posar-lo en valor i fer-lo part de la vida quotidiana de la ciutadania. Les oliveres formen part de la nostra història i de la nostra identitat com a poble». Granados va subratllar que aquesta festa «reforça el sentiment de pertinença. Ens ajuda a reconnectar amb les nostres arrels, a estimar el territori i a sentir-nos orgullosos de Salou». I va afegir: «Aquestes jornades serveixen per fer comunitat, per compartir tradicions, per conviure i per transmetre valors a les noves generacions».

D’altra banda, el vicepresident de la Cooperativa de Riudecanyes, Gonzalo Cambra, va explicar que l’oli de Salou està emparat sota la DOP Siurana i que ha superat tots els exàmens i controls. També va intervenir Glòria Tibau, directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, que va felicitar l’Ajuntament: «Aquesta festa no és només un nou atractiu turístic, sinó també una eina per promocionar la nostra matèria primera».

que el Premi Centcelles al Mèrit Empresarial distingirà els comerços Montes Electrodomèstics i la Tenda Llarga. El Premi Tulcis al Mèrit Cultural serà per a Montserrat Bergadà Giménez, i els Premis Tulcis al Mèrit Esportiu per a l’equip femení i el prebenjamí S-7 del Centre d’Esports Constantí. S’atorgaran diplomes a diverses entitats locals del municipi. Els guardons es lliuraran durant el Pregó de la Festa Major d’Hivern, el dissabte 17 de gener, en un acte obert a la ciutadania.

L’alcalde i els representants durant la inauguració. Ajuntament de Salou

Salou estrena una piscina intel·ligent amb sensors i monitoratge en temps real Serveis l L'equipament permetrà gestionar el consum d’aigua i el cost energètic Redacció L’Ajuntament de Salou ha estrenat una piscina intel·ligent gestionada per sensors, eines de monitoratge en temps real i sistemes digitals que permetran reforçar la seguretat, optimitzar el consum d’aigua i energia i millorar el control de l’activitat esportiva. L’equipament serà el primer de Catalunya amb aquestes característiques, a més de l’única que s’integrarà, fins al moment, a la Xarxa Espanyola de Piscines Intel·ligents Connectades (EPIC). La inversió total ha estat de 80.000 euros, finançada en un 50% per la Reial Federació Espanyola de Natació. La piscina, estrenada el passat divendres, integra el sistema Nagi, que permet als nadadors rebre dades en temps real sobre la seva activitat, com el nombre de llargs, la distància nedada

o el temps dins l’aigua, i manté una connexió directa amb els socorristes per millorar la prevenció d’incidències. L’objectiu, d’acord amb el subdirector del Consejo Superior de Deportes, Aitor Canibe, «no és només de rendiment, sinó també de fer piscines saludables i segures». «La col·laboració amb els clubs de natació i la feina que fan els esportistes de Salou situa a Salou en un altre nivell», assegurava el responsable.

La tecnologia permetrà al consistori controlar i gestionar la quantitat d’aigua necessària o que gasta l’equipament per augmentar i millorar les mesures de sostenibilitat. D’acord amb l’alcalde de Salou, Pere Granados, la tecnologia garantirà «una òptima qualitat de l’aigua, més seguretat per als usuaris i una gestió més eficient dels recursos».

14 dilluns 12 de gener de 2026

0

1

Nàstic

Teruel

Nàstic. Rebollo (P), Camus, Alba, Álvaro García (Pujol, 16’), Delgado (Cedric, 46’), Sanz, Montalvo, Jaume Jardí, Pau Martínez (Almpanis, 62’, que va ser substituït per Subirats, 81’), Álex Jiménez (Cabezas, 73’) i Baselga.

Teruel. Rubén Gálvez, Joseda, Van Rijn, Abraham, Manel Royo, Rodríguez, Relu, Albisua, Traor (Fonda, 63’), Goyo (Padilla, 78’) i Merencio (Redón, 63’).

Gols. 0-1, Rodríguez (45+8’). Àrbitre. Fernando Bueno Prieto (madrileny). Va mostrar la targeta groga al local Alba, i al visitant Fonda. Van Rijn va ser expulsat amb vermella directa. Incidències. Partit de la jornada 19 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 6.922 espectadors.

CLASSIFICACIÓ

RESULTATS Jornada 16 Primera RFEF

Equip

Pts

J G E

P GF GC

1.Sabadell

38

19 10 8

1 27

2.At.Madrileño

37

19

4 30 16 Europa-Alcorcón

11 4

8 Sevilla At.-Villarreal B

0-1

Tarazona-Algeciras

0-1

Antequera-At. Madrileño

2-4

32

19

8 8

3

4.Europa

31

19

8

5 22 17

5.Real Murcia

30

19

8 6

5 22 17

6.Teruel

29

19

8

5

6 16 16

7.Cartagena

27

19

7 6

6 18 19

8.Algeciras

26

19

7

5

7 21 20

9.Hércules

26

19

7

5

7 21 23

10.Villarreal B

25

19

6

7

6 24 18

11.Antequera

25

19

6

7

6 24 23

PRÒXIMA JORNADA

1-0

Sabadell-Marbella

5-0

Betis D.-J.Torremolinos

2-0

Real Murcia-Hércules.

1-1

12.GIMNÀSTIC

25

19

7 4

8 24 27

13.Tarazona

24

19

6 6

7 15 18

Hércules-Sevilla At.

14.UD Ibiza

23

19

5 8

6 18 19

15.Alcorcón

23

19

5 8

6 16 19

16.J.Torremolinos 22

19

5

7

7 21 25

17.Sevilla Atlético 19

19

4

7

8 12 17

18.At. Sanluqueño15 19

3 6

10 15 25

19.Betis Deportivo15 19

3 6

10 15 26

20.Marbella

3 6

10

19

11 24

1-4

Eldense-At. Sanluqueño

Villarreal B-Cartagena

15

0-0

21 17 Cartagena-UD Ibiza GIMNÀSTIC-Teruel

3.Eldense

7

0-0

Marbella-Tarazona Europa-Atlético Madrileño Alcorcón-Antequera Juventud Torremolinos-Eldense Teruel-Sabadell Algeciras-Betis Deportivo UD Ibiza-Real Murcia At.Sanluqueño-GIMNÀSTIC

El Nàstic cau sense idees, sense rumb i entra directe al purgatori Futbol l El conjunt grana no va superar un equip aragonès amb un home menys des de la primera meitat i s’endinsa en una crisi de tres derrotes consecutives Així no es va enlloc. Les sen- portar-se els tres punts. Sensacions aquesta temporada se idees en atac, arrossegant ho són tot i, després de su- l’escut i amb molt de nerviomar la tercera derrota con- sisme en els jugadors, va causecutiva, l’equip re contra el Teruel està tirat a la lona, en una nova crisi. completament I en aquesta temKO i sense capaporada ja n’hi han citat de reacció. hagut unes quanA casa, contra un tes.

Teruel amb deu El conjunt jugadors durant aragonès va cogran part del parmençar el partit tit, el Nàstic no dominant contra va guanyar ni va un Nàstic que inquietar el mostrava rival per eminseguretat Arnau Montreal Quesada

en totes les fases del joc. De fet, els primers deu minuts el conjunt grana no va sortir de camp propi.

La cosa no va millorar, de fet, les males notícies es van sumar a la lesió d’Álvaro García. El defensor va caure en un duel i ràpidament va demanar el canvi. Enric Pujol el va substituir.

El pas dels minuts van donar aire a un equip tarragoní que només es treia la pilota de sobre sense saber bé què fer i com créixer. Amb tot, tres jugadors grana van aga-

far al Nàstic i, amb una teràpia de shock, van reanimar l’equip.

Marcos Baselga va ser el primer en intentar-ho rematant una centrada de Jaume Jardí. Era un primer avís que mostrava les intencions del davanter. L’aragonès no volia caure l’equip i es va buscar la vida per generar ocasions guanyant duels impossibles i recolzant-se en un Jaume Jardí que tornava a guiar l’equip. Era l’únic amb idees que, sumat a la intensitat de Monalvo, liderava la reacció.

dilluns 12 de gener de 2026

El jugador del Nàstic Jaume Jardí durant una de les accions del partit contra el Teruel. Gerard Martí

15

El defensor del Nàstic Sergio Camus en una acció amb el jugador tarragoní del Teruel Manel Royo. Gerard Martí

Álvaro i Almpanis van ser retirats en ambulància per unes lesions greus

L’ambient

El Nàstic va ser insegur i no va saber completar un joc fluid en cap moment

Frustració i crits de «directiva dimissió»

L’àrbitre expulsant un jugador del Teruel a la primera meitat. Gerard Martí

Baselga va donar una nova descàrrega per despertar l’equip. L’aragonès va lluitar i va treure profitd’una pilota difícil per forçar una expulsió.

El davanter va guanyar la partida a Van Rijn i aquest el va tirar a terra. Targeta vermella directa. El Nàstic comptava ara amb la superioritat numèrica, però això, per si sol, no és prou, s’ha d’aprofitar. Però no es va reaccionar i els minuts

passaven sense perill. De fet, es va veure en una jugada de contraatac on l’equip va sortir a pas de tortuga, sense sang ni intenció d’anar a matar.

Això es va pagar car. El Teruel es va aproximar a l’àrea a l’últim minut, i Rodríguez, completament sol a la frontal, va marcar el 0-1. Va ser un cop dur per a un Nou Estadi que va veure una defensa tova i permissiva i un Dani Rebollo

superat, perquè se la va empassar. La ràbia va canalitzar en crits de «directiva dimissió» que van ressonar amb els xiulets quan l’àrbitre va marcar el descans.

Tocava remuntar i reanimar-se i va entrar Cedric per oxigenar la zona d’atac. El punta va tenir una ocasió, però la pilota no volia entrar.

Va ser llavors quan el Nàstic va entrar en el purgatori. Sen-

L’afició del Nàstic va mostrar la seva frustració després de veure la tercera derrota consecutiva del seu equip. Era el primer partit de l’any al Nou Estadi i el resultat i les sensacions van fer explotar les emocions del públic. Es van veure mocadors i també es van sentir crits de «directiva dimissió» durant el partit i també al final. Aquesta no és la primera vegada de la temporada que s’ha viscut aquesta situació al Nou Estadi.

se idees, els atacs previsibles o topaven en la defensa rival, o hi havien entrebancades i errades que diluïen el joc. La solució no era acumular ho-

mes a dalt, sinó entendre’s i el Nàstic va estar lluny d’això.

El partit es va congelar amb el cop d’Almpanis. El grec va rebre un cop de cap que el va

deixar grogui. Es van viure minuts tensos i les assistències van retirar a l’extrem que va fer gestos per tranquil· litzar a tothom. A partir d’aquí, l’equip no va reaccionar i es van veure decisions estrambòtiques com Jaume Jardí de lateral esquerre sense arribar a l’àrea i el jove David Cabezas, rematador, allunyat de l’àrea per repartir el joc.

Els minuts passaven amb ràbia, impotència i tristesa. Les sensacions ho diuen tot. Ara per ara, només hi ha camí a la desesperança. Això només ho poden aixecar els jugadors i, sembla que no se n’ocupen.

16 dilluns 12 de gener de 2026

L’1x1

Jornada 19 0 Nàstic 1 Teruel

Dani Rebollo

Sergio Camus

David Alba

Álvaro García

Moi Delgado

Erràtic

Tou

Dubitatiu

Lesionat

Gris

No va estar gens encertat en la jugada del gol i va deixar detalls d’inseguretat.

Fa jornades que ha perdut l’encert de l’inici de lliga. El superen amb massa facilitat.

Poc contundent en els duels i molta inseguretat amb la pilota en els peus.

Va ser substituït al primer quart d’hora després de patir una lesió que sembla greu.

Desorientat al darrere i més perdut en atac. Va ser substituït al descans

Óscar Sanz

Marc Montalvo

Pau Martínez

Jaume Jardí

Álex Jiménez

Retornat

Guia

Desaparegut

Desaprofitat

Desconnectat

Va tornar després de setmanes fora i va oferir pressió i cames, però amb dificultats.

Un dels pocs jugadors amb idees sobre la gespa. Va fer tot el que va poder i més.

No va guanyar cap duel en atac i tampoc va aportar molt en defensa.

Va ser un dels tres millors jugadors. No pot ser que acabi el partit de lateral esquerre.

Ni va fer bé la pressió ni va buscar la porteria. Semblava que tenia el cap en un altre lloc.

Marcos Baselga

Enric Pujol

Cedric Omoigui

Christos Almpanis

David Cabezas

Far

Reactiu

Puntual

Lesionat

Nerviós

Es va busar la vida tot sol per generar-se ocasions i va provocar una vermella.

Se’l va notar nerviós i insegur en algunes jugades i va ser poc contundent al darrere.

Va rematar una vegada a porta quan va sortir i després va desaparèixer.

Va rebre un cop molt dur al cap que va deixar gelat al Nou Estadi.

És un davanter rematador i el van fer jugar allunyat de l’àrea i rebent pilotes que no tocaven.

L’entrenador

«Hem estat molt nerviosos i hem jugat amb molt de cor i poc de cap. El gol rival ens ha generat molts dubtes» Futbol l El tècnic va lamentar el partit espès del seu equip Arnau Montreal Quesada

Cristóbal Parralo Superat No va fer despertar el seu equip en cap moment i ja van tres partits amb la mateixa imatge de desànim i desesperança. La seva dèria de situar a Jaume Jardí a la banda esquerra està fent mal al joc de l’equip.

El tècnic del Nàstic, Cristóbal Parralo, va sortir decebut després de la derrota del seu equip contra el Teruel. Ja són tres partits consecutius sense guanyar i, sobretot, en caiguda lliure a nivell de sensacions respecte al duel contra el Cartagena. Parralo va destacar que «hem de recuperar la confiança i tenir molt més clares les idees. Hem de saber què fem amb pilota i sense.

Són qüestions que analitzarem i parlarem amb el vestuari per millorar».

El duel contra el Teruel no va ser diferent. El tècnic el va resumir com «un partit espès on no hem sigut capaços de ser superiors en atac tot i que hem tingut el partit de cara amb l’expulsió». «Volíem arribar ràpid i no hem elaborat res. El gol ens ha generat molts dubtes. Hem estat molt nerviosos i hem jugat amb molt més cor que cap. Ens ha faltat claredat», va culminar.

Preguntat de nou pel mercat de fitxatges i si la solució estaria allà, Parralo s’ha negat a contestar, però assegura que està «en contacte

permanent amb la direcció esportiva». El duel també ha sigut accidentat amb les lesions d’Álvaro García i Christos Almpanis, tots dos han sortit en llitera del camp. Llavors, Parralo va destacar que «Almpanis està a l’hospital.

A falta de proves, es queda allà fins que se sàpiga alguna cosa. Pel que fa a Álvaro García, sembla que és una lesió greu, però també esperaré que les proves indiquin la gravetat».

El següent duel dels grana serà aquest diumenge contra l’Atlético Sanluqueño.

Oriol Subirats Revulsiu Dels pocs jugadors que es pot dir que va sortir i ho va deixar tot sobre la gespa per a l’equip.

«Hem de recuperar la confiança i tenir les idees molt més clares» «No hem sigut capaços de ser superiors tot i l’expulsió»

dilluns 12 de gener de 2026

4 Reus FC Reddis 1 Barça Atlètic

Reus FC Reddis. Pacheco, Benito, Lluis Recasens, Pol Fernández, Andy Alarcón, Sergi Casals, Sandro Toscano, Xavi Jaime (Grau, 90+3’), Ustrell (Serrano, 73’), Ricardo Vaz (Pol Fernánde, 84’) i Kenneth Soler (Carbia, 84’). Barça Atlètic. Bernad, Oduro, Cortés, Mbacke, Víctor (Anaya, 67’), Fariñas, Hernández (Parriego, 88’), Fernández, Dani Rodríguez (Roger, 67’), Toni Fernández i Shane Kluivert (Fofana, 82’).

Gols. 1-0, Kenneth (4’); 2-0, Ustrell (48’); 2-1, Kluivert (52’); 3-1, Vaz de penal (80’) i 4-1, Pol Fernández. Àrbitre. Carlos Castell Orozco (manxec). Va mostrar la targeta groga als visitants Hernández, Fariñas, Mbacke i Roger, que va ser expulsat per doble groga. Incidències. Partit de la jornada 18 disputat a l’Estadi Municipal de Reus amb 3.542 espectadors

El Reus demostra que va de debò i goleja el Barça en un partit rodó Futbol l Els de Marc Carrasco van controlar el filial blaugrana en el derbi català de la part alta Arnau Montreal Quesada El Reus va de debò. El conjunt de Marc Carrasco va superar amb escreix el Barça Atlètic en un partit calculat i perfectament executat.

Miquel Ustrell va brillar amb llum pròpia per assistir i marcar, Vaz va sentenciar i Pol Fernández va posar la cirereta en el pastís d’un equip que vol somiar amb l’ascens.

Els roig-i-negres van sortir endollats i preparats per a l’ocasió. Quan va començar la pilota, el Barça va fer-la seva.

La intenció dels blaugrana sempre és controlar el joc amb la possessió, però els de Carrasco estaven preparats per mossegar.

Miquel Ustrell va pressionar i pressionar fins que va guanyar-se el premi. El roigi-negre, amb un toc gràcil, va emportar-se el que semblava que era una pilota fàcil per al defensa per plantar-se davant del porter blaugrana. Allà, va fer la passada de la mort a Kenneth Soler que l’acompanyava en l’entremaliadura. El fitxatge reusenc només va haver d’empènyer la pilota per marcar l’1-0 quan marcava el minut 4 en el marcador.

El Barça va buscar la reacció, però el Reus el va mantenir a ratlla. Només va trobar dues escletxes a l’esquena de la defensa. La primera la va salvar Lluís Recasens amb autoritat i, la segona va ser Alarcón qui va posar el pit per aturar el remat de Kluivert.

El temps de descans va ser un punt i seguit, perquè el Reus va encetar el partit amb la inèrcia de superioritat. El protagonista va ser el de sempre: Miquel Ustrell. Aquesta vegada, el davanter va superar la seva marca per aprofitar una precisa passada en llarg de Toscano. Sol davant del porter, va perdre el duel i la pilota va anar a córner.

Els jugadors del Reus Kenneth Soler, Miquel Ustrell i Ricardo Vaz celebrant el primer gol del partit. Gerard Martí CLASSIFICACIÓ

RESULTATS

Equip

Pts

J G E

P GF GC

1.Poblense

36

18 10 6

2 24

2.REUS FCR

33

18 10 3

5 32 20 Valencia M.-Torrent

2-1

3.At. Baleares

32

18

9

5

4 27 23 Poblense-Girona B

1-0

4.Sant Andreu

31

18

9 4

5 25 18 Andratx-Terrassa

0-2

5.Barça Atlètic

29

18

8

5

6.Alcoyano

29

18

7 8

11 Sant Andreu-Porreres

5 38 25 3

Jornada 18, Tercera RFEF

17 13

1-0

SD Ibiza-Olot

2-1

At. Baleares-Barbastro

1-0

REUS FCR-Barça Atlètic

4-1

Alcoyano-Castellón B

0-0

Atlètic Lleida-Espanyol B

1-1

7.Terrassa

28

18

7

7

4 24 23

8.SD Ibiza

25

18

7 4

7 16 20

9.Espanyol B

24

18

5 9

4 19 16

10.Girona B

23

18

6

5

7 21 19

PRÒXIMA JORNADA

11.Valencia M.

22

18

5

7

6 26 30

Castellón B-Atlètic Lleida Barça Atlètic-Andratx

12.Olot

20

18

4 8

6 14 17

13.Andratx

20

18

5

5

8 19 23

14.Castellón

20

18

5

5

8 30 42

15.Barbastro

18

18

4 6

8 14 19

16.Porreres

15

18

3 6

9 10 19

Terrassa-SD Ibiza

17.Atlètic Lleida

14

18

2 8

8 21 30

Girona B-At. Baleares

18.Torrent

13

18

2

9 19 28

Espanyol B-REUS FCR

7

Olot-Poblense Porreres-Valencia Mestalla Torrent-Sant Andreu Barbastro-Alcoyano

17

Miquel Ustrell va brillar amb llum pròpia amb un gol i una assistència Ustrell va errar una jugada clara, però ho va arreglar en la següent. Xavi Jaime va enviar el córner al punt de penal i el davanter, amb un cop de cap poderós va marcar el 2-0.

La reacció blaugrana va ser immediata. El 2-0 va despertar al jove equip rival i Pacheco va haver de blocar un tir potent de Rodríguez. Tot seguit va arribar la jugada de la discòrdia. Passada en profunditat per a Kluivert que, en el duel amb Alarcón, el defensor del Reus cau a terra. Llavors, el linier va aixecar la bandera i tot seguit la va baixar mentre la jugada culminava amb el 2-1. L’Estadi al complet, també Marc Carrasco, es va enfurismar amb l’errada. La bandera aixecada va despistar la línia defensiva reusenca, però el gol va pujar al marcador.

Va arribar el moment de l’infern. El Barça va prémer l’accelerador i el Reus va aguantar de la millor manera el perill, amb Pacheco apareixent en els moments clau.

El Reus estava preparat per al moment indicat i aquest va arribar en forma de penal. Ricardo Vaz va agafar la pressió i no va fallar per rematar el partit amb el 3-1. El Barça va perdre els nervis i, fins i tot, va acabar el partit amb un home menys. Pol Fernández va posar la cirereta amb el 4-1 i el Reus va celebrar amb eufòria una victòria clau, un triomf d’aspirant a l’ascens.

Marc Carrasco: «L’equip ha demostrat que es refà de les adversitats, estic content» Futbol l El tècnic va subratllar que l'equip ha executat el pla específic a la perfecció Arnau Montreal Quesada El tècnic del Reus FC Reddis, Marc Carrasco, va sortir més que satisfet després de la victòria del seu equip contra el Barça Atlètic. «Estic molt content, sobretot després de les adversitats que patim últimament amb sortides i baixes per lesió. L’equip ha demostrat que es refà de les adversitats i que competeix bé, és un dia per estar

feliç», va apuntar Carrasco.

El conjunt reusenc va sortir derrotat del Johan Cruyff a la primera volta, un partit que el tècnic roig-i-negre va agafar d’exemple per preparar aquest: «Vam visualitzar aquell partit durant la setmana per veure com millorar. Allà ens enfonsaven amb els centrals, així que amb Kenneth i Ustrell volíem incomodar la sortida de la pilota». Ustrell va ser

El tècnic del Reus, Marc Carrasco. Tjerk van der Meulen

un dels protagonistes, però va sortir tocat del terreny de joc. Carrasco va destacar que «veurem l’evolució, però ens està donant moltíssim, així que el posarem en una nevera fins que es recuperi».

18 dilluns 12 de gener de 2026

65 CB Salou 73 Benicarló

CB Salou. Charles Knowles (9), Llorca (7), Emilio Martínez (1), Pol Saló (4) i Renane (8). També van jugar Knowles (8), Traoré (13), Cuéllar (3), Moure (0) i Joaco Sánchez (12). Benicarló.

Ikpeze (6), Harguindey (7), Voronin (8), Prior (6) i Libroia (19). També van jugar Haro (7), Fall (11), Ukwuba (2), Obiekwe (2) i Sánchez (5). Parcials. 19-13, 12-20, 20-19 i 14-21. Àrbitres.

Fernando Martínez i Abraham Hormigo. Incidències. Partit de la jornada 14 de Segona FEB disputat al pavelló Munipal de Salou

El CB Salou cau a l’últim quart contra el Benicarló Bàsquet l Un parcial d’onze punts en els darrers minuts va condemnar el partit Redacció L’OCA Global CB Salou encara no sap el que és guanyar al pavelló Salou Centre. El conjunt de Jesús Muñiz va millorar la imatge, però no va ser suficient per emportar-se un partit que es va escapar en els minuts finals.

Aquesta setmana, el club salouenc es va reforçar amb els fitxatges de Charles Knowles i Patrick Renane i tots dos jugadors van entrar directes al cinc inicial. L’aire fresc va venir bé als de Muñiz.

Això sí, els de sempre es van encarregar de tancar el primer quart amb avantatge.

Traroé i Joaco Sánchez, amb un triple final, van posar el 19-13. El Benicarló va despertar al segon quart. Ikpeze es va encarregar d’igualar l’encontre i també de posar el 23-25 a l’electrònic. La igualtat va regnar i el partit es va convertir en un intercanvi de cops amb Ikpeze com a protagonista del conjunt visitant.

Un jugador del CB Salou durant un partit d’aquest curs. Yonay González

Els fitxatges Charles Knowles i Renane van jugar el seu primer partit Finalment, el partit va anar al descans amb un 31-33.

La igualtat es va mante-

nir a la represa. El conjunt salouenc sempre anava per darrere a l’electrònic, però les sensacions acompanyaven.

Joaco Sánchez es va encarregar de revertir la situació i el duel va anar amb un 51-50 a l’últim quart. Tot es decidiria en el tram final del partit. La tensió era evident i més per a

un CB Salou que volia sumar la primera victòria del curs a casa.

D’aquesta manera, Llorca i Traoré, amb una esmaixada, van donar avantatge als locals, però un triple apropava el Benicarló a la lluita. La dinàmica era diferent, era el Salou qui portava la iniciativa, fins que tot es va trencar en els minuts de la tensió.

Aquesta es va alliberar amb dos triples. El de Llorca va donar esperança amb el 65-62, però, tot seguit, Hardguindey va contestar-ne amb un altre. Amb l’empat a 65, la balança es va decantar a favor de l’equip valencià. Els salouencs estaven batuts i el Benicarló va assolir un parcial d’onze punts que, malgrat els dos intents de Muñiz d’impedir-ho amb temps mort, van sentenciar el duel amb el 6573 final.

El CB Salou es queda ara a un punt del play-out i quatre de la salvació.

El CBT guanya al Barbastro i tanca la primera volta com a segon classificat (112-68) Bàsquet l Els de Toni Larramona han tancat amb un balanç d'11 victòries i 2 derrotes Redacció L’Ibersol CBT va tancar ahir la primera volta amb una còmoda victòria davant el Letra Corporea Barbastro que el consoliden a la segona posició de la Tercera FEB amb un balanç de 11 victòries i 2 derrotes. Els de Toni Larramona van portar la iniciativa durant la primera part instal·lant-se per sobre dels 10 punts, però el partit va quedar resolt amb uns minuts galàctics d’Iker Fernández al començar el tercer quart. El base de Vilafranca va acabar amb 23 punts i

29 de valoració. Els locals no van treure el peu de l’accelerador fins deixar la distància en els 44 punts finals.

Els tarragonins van dominar el marcador ja als primers minuts per la via de les penetracions. En el segon quart, els tarragonins van administrar el marcador per marxar als vestuaris amb 51-35. La segona part va començar amb recital d’Iker Fernández. El marcador era clar: 80-50 al final del tercer quart. Els últims 10 minuts van ser un tràmit en el que Day Hall va apuntar maneres per convertir-se en

El CV SPiSP perd per 3 a 1 en el primer duel de l’any contra el Conqueridor Voleibol l L'Intercap Asisa Tarragona SPSP no va poder contra el Conqueridor Valencia en el primer duel d'aquest 2026. Els del barri cooperativista van esforçar-se en un duel en el qual van arribar a guanyar el primer set per 24-26. Els de Vlado Stevovski, però, van acabar cedint el segon set després d'un inici igualat,

en el qual els valencians van anar guanyant punts i ampliant la distància (25-17). El tercer parcial va començar amb el mateix guió: igualtat i equilibri. La balança, però, va tornar a caure de la part valenciana. El Conqueridor va acabar emportant-se el tercer set per 25-19. L'últim parcial del partit va ser el més disputat i va acabar 25-23. Redacció

El Reus Deportiu comença la segona volta de l’OK Lliga amb una derrota a Alcoi (5-3) Hoquei l El Reus Depor-

tiu no va poder començar la segona volta de l'OK Lliga amb victòria. Els reusencs van perdre per 5 gols a 3 a la pista de l'Alcoi, un equip molt sòlid quan juga com a local.

Els d'Alcoi van colpejar primer, al minut 8, i només dos minuts després van fer el 2-0.

El Reus Deportiu va arribar a empatar el partit abans del

descans, però en la represa l'Alcoi va tornar a avançar-se, una diferència que ja no va perdre i que va aconseguir ampliar fins al 5-3 definitiu.

La derrota provoca que el Reus Deportiu s'allunyi de les primeres posicions. Diumenge vinent, els reusencs ho tornaran a intentar. Rebran el Cerdanyola a les 16 hores al Palau d'Esports. Redacció

El TGN Bàsquet acaba perdent 62-70 contra el Barakaldo tot i una gran primera part Bàsquet l El Lliga Feme-

nina 2 del TGN Bàsquet no va poder estrenar l’any amb victòria i va caure al Palau d’Esports Catalunya contra l’Horbisa Barakaldo (62-70).

Va ser en un partit que va tenir dues parts molt diferents: una primera meitat molt bona de les liles i una segona dominada per les basques a partir del rebot ofensiu i el

tir exterior. En clau lila, la millor jugadora del partit va ser Brigitte Lefebvre-Okankwu, que va firmar un altre matx amb molts bons números amb 17 punts, 12 rebots i 27 de valoració, mostrant solidesa i responsabilitat en els dos costats de la pista. Tot i això, va ser suficient per sostenir l’equip al tram final de l'encontre. Redacció

El CV Sant Pere i Sant Pau Femení enceta l’any amb una victòria contra l’Almería (3-0)

Instant del partit del CBT contra el Barbastro. Cedida

La mala notícia va ser la lesió d’Stefanuto, referent ofensiu de l’equip

un jugador clau de cara a la segona volta i Adri Duch es va exhibir des del triple. Al final, 112-68 i compàs d’espera per a l’avaluació mèdica de la lesió de Dani Stefanuto.

Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau Femení va encetar l'any amb una victòria important contra l'Almería (3-0). L'equip cooperativista tornava al seu feu per començar una nova etapa: la segona fase de la competició, en què es disputa l’ascens a la Superlliga Femenina 2. Les tarragonines van començar el partit marcant el ritme des dels

primers compassos que es va traduir amb un 25-16 al primer set. El guió va ser similar en el segons set.

Les d’Eduardo Sánchez es van mostrar superiors i van apropar-se a la victòria amb el 25-20. En el darrer, les tarragonines van reafirmar la seva solidesa i van certificar el triomf amb un 25-18 en el tercer set. Redacció

dilluns 12 de gener de 2026

19

Els Estats Units valoren opcions militars contra l’Iran en plena onada de protestes Internacional l Els senadors nord-americans forçaran una votació que eviti atacs a Groenlàndia ta que el tall d’internet i de la telefonia internacional impedeix contrastar dades sobre el terreny. Segons aquesta organització, el punt àlgid de les protestes es va produir el dijous 8 de gener, amb almenys 96 manifestacions en 27 de les 31 províncies del país, fet que va portar el règim a intensificar les restriccions a les comunicacions. Entitats com Hengaw Organization for Human Rights han difós imatges de marxes nocturnes multitudinàries, algunes de les quals han estat verificades a Teheran, mentre els mitjans oficials iranians informen de detencions massives.

Agències El president dels Estats Units, Donald Trump, està considerant noves accions militars contra Iran en plena onada de protestes al país, segons van explicar ahir diumenge fonts oficials nord-americanes a diversos mitjans estatunidencs.

Les converses, encara preliminars, inclouen diferents escenaris, entre ells bombardejos, tot i que de moment no s’ha pres cap decisió definitiva. «Totes les opcions són sobre la taula, però no s’ha decidit res», va indicar un dels funcionaris citats per Axios.

Altres fonts han assenyalat que la majoria d’alternatives analitzades fins ara no serien cinètiques i inclourien, per exemple, ciberatacs per impedir que el règim iranià continuï restringint l’accés a internet als manifestants, una mesura que es manté des de fa dies. Segons The New York Times, Trump estaria considerant seriosament atacs dirigits contra objectius no militars a Teheran.

La possibilitat d’una nova intervenció nord-americana arriba després que Trump oferís aquest dissabte, a través de Truth Social, l’«ajuda» del seu govern a la «llibertat» de l’Iran, enmig de les protestes iniciades fa dues setmanes per la situació econòmica.

Aquest diumenge, l’ONG Iran Human Rights, amb seu a Oslo, va elevar a 192 el nombre de morts per la repressió

Estats Units, Donald Trump, va afirmar ahir que li «sembla bé» que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, pugui esdevenir president de Cuba, en un missatge publicat a la seva xarxa Truth Social.

Trump va aprofitar la mateixa intervenció per advertir el govern cubà que ja no rebrà més diners ni petroli de Veneçuela, assegurant que

Feliz Cumpleaños Aarón!! Qué grande y mayor te estás haciendo ya con 14 años Campeón! Te queremos mucho, tus titos.

Per molts anys, Pere

Manifestants amb banderes iranianes i israelianes donen suport a les protestes a l’Iran en una concentració a Londres. EFE / EPA / Neil Hall

des del 28 de desembre, segons dades confirmades a partir de fonts directes i mitjans independents. Una altra organització, Human Rights Activists News Agency (HRANA), va situar ahir la xifra en 538 morts, tot advertint de les dificultats per verificar informació a causa del tall d’internet. Les protestes, que inicialment tenien un fort component econòmic per la

Les ONG situen entre 192 i 538 els morts en dues setmanes de protestes a l’Iran

Washington obre la porta a Marco Rubio com a possible president de Cuba Món l El president dels

que qualsevol atac dels Estats Units convertiria en «objectius legítims» les bases i interessos nord-americans i israelians a la regió.

La disparitat de xifres reflecteix les dificultats per verificar la magnitud de la repressió en un context de bloqueig informatiu. Mentre Iran Human Rights situa en 192 els morts confirmats, HRANA augmenta la xifra a 538 i aler-

Cas Maduro En un altre focus de tensió internacional, el president veneçolà Nicolás Maduro va assegurar des dels Estats Units, on es troba detingut juntament amb la seva esposa, Cilia Flores, que es troben «bé» i que són «uns lluitadors». Així ho va transmetre el seu fill, Nicolás Maduro Guerra, després de parlar amb els advocats. Maduro, capturat el 3 de gener i traslladat a Nova York, es va declarar «no culpable» dels càrrecs de narcotràfic i narcoterrorisme que li imputa l’Administració Trump, i es va definir com un «presoner de guerra». Les autoritats veneçolanes han denunciat persecució política i han reiterat el suport a Delcy Rodríguez, que exerceix actualment com a presidenta encarregada.

l’illa ha «viscut durant anys» gràcies al cru veneçolà a canvi de serveis de seguretat per als governs d’Hugo Chávez i Nicolás Maduro. «No hi haurà més petroli ni diners: zero.

Els suggereixo que facin un acord abans que sigui massa tard», va escriure, sense concretar a quin pacte es referia.

Les declaracions arriben després de la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela

el 3 de gener, que va acabar amb la captura de Maduro i la seva esposa. El Govern cubà va rebutjar les acusacions i va negar haver rebut compensacions materials, mentre va defensar el seu dret a importar combustible sense ingerències externes, en un context marcat per l’enduriment de la tensió diplomàtica amb i l’impacte creixent de la crisi energètica a l’illa. Agències

caiguda del rial i l’alta inflació, han anat adquirint un caràcter cada cop més polític contra el règim dels aiatol·làs. En paral·lel, mitjans oficials iranians han informat de la mort de vuit membres de les forces de seguretat i de la detenció de prop de 200 persones acusades de pertànyer a «grups terroristes». El president del Parlament iranià, Mohamed Baqer Qalibaf, va advertir

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Moltes felicitats, Mariona! Somriure bonic, veu brutal, alegria i llum. Amb tu, tot és màgia.

T´estimem carinyet!

20 dilluns 12 de gener de 2026

k Dels lectors Tener pocas luces (In Rober Memoriam) ”Ser poco inteligente o comportarse de una manera tonta o poco sensata” , así definen la IA y el diccionario el significado de esta expresión. Parece ser que quienes nos gobiernan, cada Navidad se la toman literalmente, demostrando que es a ellos y no a las calles a quienes les faltan luces.

Como muy bien argumenta Iñaki Basarrate en la edición del 11 de diciembre, en medio de una crisis climática, y donde Sanidad y Educación hacen aguas por todas partes, las prioridades son oscuras.

Solo añadiría, a modo de ejemplo, que, además del gasto energético, el gasto en ampliar y/o cambiar la cantidad de bombillas y su montaje, en nuestra ciudad, triplica el presupuesto para la asociación de vecinos de la Part Baixa. La comunidad nos ayuda a enfocarnos en lo importante, las bombillas LED nos deslumbran (que significa confundir la vista y enceguecer) Estimados gobernantes: menos bombillas y más luces. Ya lo cantó el gran ROBER Iniesta en Última generación: “ Se apagaron los colores, se encendió la humanidad, nos quedaron 4 listos sin paisajes que pintar, solo bosques de cemento y montañas de metal”. Gracias por tanto! Qué tu música y letras nos iluminen siempre!

Merche Vidal Tarragona La Repel·lent Defensa Davant Comportaments Deshonests del PSOE És innegable la sensació de profunda indignació i frustració que molts senten davant la reacció d’una part de la ciutadania i, especialment, de nombrosos mitjans de comunicació, enfront dels comportaments qüestionables o, directament, deplorables, que involucren membres del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), ja sigui en la cúpula governamental o en el seu entorn més proper (familiars, amics, coneguts i saludats).

S’observa amb preocupació com el que sembla un fanatisme cec s’ha instal·lat

k Editorial k en sectors que, en lloc d’exigir responsabilitats i transparència, opten per una defensa acarnissada i, sovint, irracional, dels implicats. Aquesta actitud no sols minimitza la gravetat dels fets, sinó que contribueix a la normalització de conductes que haurien de ser inacceptables en qualsevol democràcia.

On són les Respostes Polítiques?

La pregunta que ressona amb força és: on són les mocions demanant responsabilitats polítiques als nostres ajuntaments i institucions?

Si bé la via judicial ha de seguir el seu curs sense interferències, la política té l’obligació ètica d’actuar de manera immediata, tallant de soca-rel qualsevol sospita de connivència o corrupció.

El silenci institucional en l’àmbit local o la manca de reaccions contundents es percep com una abandonament del deure de vigilància i exemplaritat.

Còmplices per Silenci?

Resulta incomprensible per a molts com és possible pertànyer a un partit sota el focus d’aquests escàndols i mirar cap a un altre costat.

La dignitat política i personal hauria d’imposar una reacció d’autocrítica i de distanciament immediat dels comportaments deshonests.

Als membres de base i càrrecs que continuen defensant l’indefensable o que opten pel mutisme, se’ls hauria de caure la cara de vergonya per seguir com si res, defensant aquesta “nafra” que debilita la confiança en les institucions.

L’omissió no és neutral.

Quan es demanen explicacions i, com ja és costum, es tria la callada per resposta, els membres que callen es converteixen, inevitablement, en còmplices d’aquests “podrits companys de partit”.

Exigir responsabilitats i explicacions clares no és un atac partidista; és un acte de salut democràtica ineludible per regenerar la vida pública i garantir que la integritat sigui el valor fonamental de qualsevol govern.

Antònia Aparició Cambrils

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Sense soldats

L

es xifres del darrer anuari estadístic militar del Ministeri de Defensa dibuixen un panorama molt clar: Tarragona és la tercera demarcació de l’Estat que menys ciutadans aporta a les forces armades espanyoles, només per davant de Sòria i Lleida. Amb tan sols 144 tarragonins entre els prop de 70.000 militars espanyols, la província evidencia una desvinculació notable amb la carrera militar. Aquest distanciament resulta paradoxal si mirem enrere. Tarragona va ser durant dècades un espai amb presència militar destacada. Els quarters que avui acull el campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, el campa-

ment de Castillejos o les instal·lacions de Mas d’Enric són testimonis d’un passat on la formació i l’activitat castrense tenien un pes significatiu al territori. Aquells espais, ara reconvertits o desapareguts, representen una època en què l’exèrcit formava part del teixit social i econòmic de la demarcació. La taxa catalana de 22 militars per cada 100.000 habitants és la més baixa de l’Estat, però Tarragona queda encara més endarrerida dins aquest context. La transformació dels antics quarters en espais universitaris simbolitza, en cert sentit, aquest canvi de paradigma: del servei armat a la formació civil.

k Tribuna k

Carta als Reixos

E

stimats Reixos, Aquest any tornem a escriure-us des de la CUP de Valls amb molta il·lusió. Ja sabem que teniu molta feina, però com que sou màgics i arribeu a tot arreu, hem pensat que potser ens podríeu donar un cop de mà amb algunes coses de la ciutat que fa temps que costen de resoldre.

El primer desig que tenim és molt clar: parlar d’habitatge. Sabem que a tot el país hi ha una crisi molt gran per poder viure en un lloc digne, i Valls, malauradament, no n’és cap excepció. Cada cop és més difícil trobar un pis a un preu just, hi ha cases buides mentre hi ha gent que no sap si podrà quedar-se a Valls, i persones joves que han de marxar perquè viure aquí s’ha tornat massa car. Nosaltres creiem que l’habitatge hauria de ser una cosa bàsica, com l’aigua o la llum, i per això per a nosaltres és una prioritat. Si ens poguéssiu portar una mica de sentit comú i ganes de posar-hi solucions, ens faria molt contents.

També voldríem aprofitar per demanar-vos ajuda amb el contracte de la brossa, perquè aquí la cosa ja fa una mica de por. Fa poc vam poder visitar les instal·lacions i vam veure que el contracte és molt vell, tant, que és del 2005, i que tot i estar caducat des del 2021 encara continua funcionant com pot. Això vol dir camions vells, instal·

anys que venen.

Si parlem de salut i serveis de la comunitat, Reixos, aquest any no us portem gaire bones notícies. Ens sap greu dir-ho, però estem exactament igual que l’any passat. No hi ha novetats solacions precàries i treballadores que bre el futur del PIUS Hospital ni sobre cada dia fan la seva feina amb més risc el seu pas a la xarxa pública. A més, del que tocaria. Nosaltres pensem que s’acosta el tancament de la residència el servei de la brossa és un servei pú- Montserrat Quadrada, i amb ella marblic fonamental i que hauria de ser se- xen 40 places públiques fora de Valls. gur i en ple funcionament per a totes Tot plegat ens fa una mica de pena i les persones. Si ens poguéssiu deixar també una mica de ràbia, perquè cuiun contracte nou sota l’arbre, amb ga- dar la gent gran i la salut hauria de ser ranties i bona planificació, prometem una prioritat.

I per acabar, us demanem una cosa reciclar encara millor. petita, però que per Un altre desig té a Ens sap greu dir-ho, nosaltres és imporveure amb el comerç però estem exactament de Valls. Ens agrada tant: que Valls contimolt veure anuncis igual que l’any passat. No nuï estimant la seva hi ha novetats sobre el cultura i les seves que ens imaginen futur del PIUS Hospital tradicions. El Pare una ciutat plena de ni sobre el seu pas a la vida, botigues oberNoel està bé, però xarxa pública ens agrada molt el tes i carrers animats.

Tió i els Reis, i creiem De veritat que ens fan somriure. Però després sortim al que no costa gaire fer lloc a allò que és carrer i ens preguntem: amb quina nostre i ens fa sentir d’aquí.

Sabem que potser no ho podeu arValls ens hem de quedar, amb la dels vídeos o amb la del dia a dia? Hi ha reglar tot amb la vostra màgia, però comerços de tota la vida que ho tenen nosaltres continuarem insistint i tremolt difícil, alguns fins i tot han hagut ballant perquè aquests desitjos es fade marxar després de moltes traves. cin realitat. I si aquest any ens porteu Sabem que no tot és culpa de les obres alguna sorpresa, que sigui una ciutat ni d’un sol origen, però sí que creiem una mica més fàcil de viure i amb més que cal establir ara unes bases perquè habitatge social. el petit comerç pugui créixer i florir els Gràcies per llegir-nos i bon viatge.

Assemblea Local de la CUP de Valls

dilluns 12 de gener de 2026

k Tribuna k

Mega estats

É

s una situació constatada l’existència global d’un ‘marc de poder’, on els diferents actors institucionals, han deixat pas a un conglomerat d’interessos econòmics que, assenyalats en uns entramats empresarials superpotents, que també tenen una veu a valorar, si realment volem fer una anàlisi realista de com es configura el nostre món, des del besant de la presa de decisions, a tots els nivells.

En qualsevol cas, assistim quotidianament a una realitat on la preponderància del poder econòmic ha pres un protagonisme incomparable amb fets objectius i que el que constatarà és que el model vigent és diferent del que teníem només fa uns 50 anys, i amb el que s’haurà de conviure, per molt que des del discurs ideològic, es facin esforços sense garantia d’èxit, per trobar vies de reconducció, que no sé si ens podem permetre i, el que és més evident, tampoc crec que es poguessin garantir fórmules d’èxit al respecte.

Cec que, cada cop són més evidents les contradiccions de la visió política, amb un món on combinen ‘règims’ democràtics, autocràtics, de partit únic o d’opcions de seguretat, com únic argument de conquesta del poder, per tant, es fa difícil veure com es pot passar dels ‘discursos’ a la pràctica quan, per altra banda, fins i tot ‘les societats’ globals, busquen, en el marc d’entesa governamental, la seguretat econòmica per sobre de qualsevol altre concepte, és a dir, la democràcia com l’entenem aquí, passa a un segon pla que queda suplantat per un canvi de prioritats socials evidents.

Si entrem en l’apartat de les dades, podem comprovar com determinades ‘corporacions transestatals’ gaudeixen d’un poder

comporten un espai de garantia de continuïtat en un model que es fa difícil d’assumir i controlar.

Davant el panorama que defineixo, no és que no existeixin Lluís Badia fórmules de control, que hi són i Advocat podrien ser garantia d’equilibri, ara bé, la necessitat d’influir, té possibilitats reals o només queeconòmic i d’influència sense lí- den en la pura diatriba ideològica mits; a títol d’exemple s’ha parlat sectorial?, crec que aquesta és la del fet que una multinacional com resposta pendent, per un món gloGOOGLE, el seu referent és supe- bal hipotecat per una globalització, rior a les economies de Portugal on es fa difícil trobar acords davant i Finlàndia juntes, però és que el una atomització d’interessos creseu valor, de més de tres bilions uats fora de discussió, on la gran majoria d’Estats, de dòlars, supoCada cop són tenen els seus sa dues vegades més evidents les interessos i on les el PIB d’Espanya contradiccions de la prioritats d’uns i i Portugal. Ja sé visió política, amb altres, costa molt que només són un món on combinen que siguin coincinúmeros, però el ‘règims’ democràtics, dents. que sembla taxaautocràtics, de partit És evident que tiu és que l’opció únic o d’opcions de mesures d’ordre empresarial va seguretat, com únic més enllà dels es- argument de conquesta tributari general, on la constatació tats. del poder d’alternatives de No oblidem tampoc el que es coneix com a ‘ca- fre, per determinades tasques inpitalisme d’estat’ on determinades assumibles mundialment, podria decisions dels petroestats, o bé dels constituir un primer pas per trolíders armamentístics, com USA, bar un termini mitjà que no deixés XINA o Rússia, ens posicionen en als Estats com purs comparses, en un marc mundial, on cada cop el funció d’uns interessos particulars protagonisme territorial queda que es veuen superats per l’evidènmés difuminat i on les decisions cia dels fets.

Ens podem quedar en la ‘raó dels organismes internacionals queden difuminades per una inca- moral’, per cert, diferent arreu del pacitat evident de l’hora d’imposar món, depenent, en cada cas, cosa determinats criteris, exemple re- que es posa de manifest en la macent de la crisi a l’Orient Mitjà, on teixa incapacitat d’arribar a acords la ‘crítica’ queda relegada a les pa- conjunts en qüestions com el medi ambient, per tant, no estaria de raules i poc als fets pràctics.

Tornant a l’efecte dels ‘megaes- més buscar línies de mínims punts tats econòmics’ no es pot tampoc d’acord, si realment, amb els ‘pasdeixar de costat la poca capacitat sos’ en portes, amb execucions d’influència dels Estats, en si ma- infinites com ‘la intel·ligència artiteixos, no poden ni fixar fórmules ficial’, ens recol·loquin en un ‘vasamb la garantia d’eficàcia, sense sallatge’ impossible, on els drets i la oblidar el que suposen els models llibertat quedin com un fet superat de ‘paradisos fiscals’, que també i impossible.

21

k Tribuna k

Cinc reptes clau de la Universitat pública per al 2026

H

a començat el 2026, un any que a la Universitat Rovira i Virgili serà molt important, donat que serà l’any del relleu del l’equip de govern actual. A més, el nou equip, disposarà d’un mandat de sis anys enlloc dels quatre actuals, i serà l’encarregat de conduir a la URV fins l’inici de la propera dècada. La URV forma part d’un sistema universitari que, des de la meva visió, afronta cinc grans reptes a partir d’aquest any 2026: 1. Garantir el finançament estable i sostingut. El repte principal de la Universitat pública continua sent aconseguir un finançament adequat i estable que permeti cobrir els costos essencials -personal, béns, serveis, inversions- i, a la vegada, impulsar la qualitat i la recerca. L’infrafinançament crònic és un mal endèmic en el sistema universitari de casa nostra.

La queixa generalitzada és la manca de recursos estables, especialment per fer front als augments de despeses captives, com els costos de personal i Seguretat Social, i revertir la caiguda de la despesa pública universitària en termes reals des del 2009, i això és especialment necessari per a la URV. La implementació de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) requereix recursos addicionals per estabilitzar el Personal Docent i Investigador (PDI), un objectiu que, a causa del finançament, ha hagut de flexibilitzar els seus terminis.

2. Modernització i adaptació de l’oferta formativa. L’aprenentatge al llarg de la vida i l’adaptació ràpida a les necessitats del mercat laboral són crucials. Un repte concret és el desenvolupament i l’emissió de microcredencials -certificats de formació curta i flexible- abans del juny de 2026, com s’està fent a Catalunya. Això implica crear formacions que permetin a adults i professionals en transició actualitzar o adquirir noves competències, especialment en àmbits com la digitalització i la sostenibilitat.

Tanmateix, és clau assegurar que els plans d’estudi -graus i màsters- i les noves formacions curtes s’alineEl repte principal ïn de manera efectiva amb les de la Universitat demandes dels sectors producpública continua tius i l’ecosistema de recerca i sent aconseguir un innovació. finançament adequat i 3. Atracció i estabilització del estable Personal Docent i Investigador.

La qualitat del sistema universitari depèn de tenir professorat i personal investigador qualificat i en condicions laborals dignes. Es manté el repte d’estabilitzar el professorat precari -per exemple, la reducció de la taxa de professors associats- i de rejovenir les plantilles, en línia amb els objectius de la LOSU. Cal també proporcionar un marc de carrera professional previsible i atractiu que permeti a les universitats competir pel talent amb centres internacionals i amb el sector privat.

4. Competitivitat i diferenciació en un entorn mixt. Les universitats públiques afronten una creixent pressió competitiva, especialment de les universitats privades, que han incrementat la seva quota d’alumnat.

El repte és destacar la qualitat de la docència, la recerca i la transferència de coneixement de la universitat pública. Hem d’afrontar també el desequilibri territorial en l’assignació de recursos, especialment en comunitats amb diverses universitats, per garantir que totes les institucions públiques -incloent-hi les que estan fora de les grans capitals- tinguin el finançament necessari per ser motors d’innovació i desenvolupament territorial, a més d’enfortir la seva competitivitat a nivell internacional.

5. Impuls a la recerca i la transferència de coneixement. La universitat pública ha de ser un motor de recerca d’excel·lència i assegurar que els seus resultats tinguin un impacte real en la societat i l’economia. La crítica sobre el finançament a Catalunya es deu a que les universitats públiques catalanes reben, de mitjana, una dotació pública estructural significativament inferior a les seves homòlogues de la majoria de comunitats autònomes espanyoles, i aquest fet impacta de forma negativa especialment a la URV. Tanmateix, les decisions internes de govern de la universitat han d’estar decididament encaminades a fer possible aquest repte fonamental.

Domènec Puig Valls Catedràtic d’universitat al Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili

22 dilluns 12 de gener de 2026

Salou ret homenatge a Montse Porter, primera presidenta del Casal de Dones Reconeixement l L’acte, celebrat el darrer divendres, va reunir familiars, representants municipals i veïnat Redacció Malgrat el fred i el vent de la tarda del darrer divendres, la sala polivalent del Casal de Dones de Salou es va omplir de gom a gom per retre un sentit homenatge a Montse Porter, la primera presidenta del Casal i exregidora del municipi. Amics, familiars, regidors i regidores, companyes de lluita i veïns i veïnes no van voler faltar a un acte carregat d’emoció, memòria i reconeixement. L’actual presidenta del Casal, Sílvia Rovira, va obrir l’acte recordant la Montse com «una amiga, una dona sempre pendent dels

seus, amb una paraula d’ànim per a tothom i una capacitat especial per unir persones».

L’alcalde de Salou, Pere Granados, visiblement emocionat, va destacar la figura de Montse Porter com a referent del feminisme, del compromís social i de la lluita per la igualtat. «Avui fem un acte de justícia i de memòria col·lectiva. La Montse Porter va ser una dona valenta, compromesa i lluitadora pels drets de les dones», va afirmar. Granados va recordar també el paper clau de les dones de Salou en la lluita per la Segregació del municipi, amb

Montse Porter exercint un lideratge ferm i generós, i va subratllar que, com a regidora i militant de FUPS, va entendre sempre la política com una eina de transformació social basada en la proximitat, la justícia i la dignitat de les persones. «Que aquest Casal porti el seu nom vol dir que el seu llegat continua viu», va remarcar.

Un dels moments més emotius de l’acte va ser la lectura del text d’una de les netes de Montse Porter, que va parlar en nom de la família amb paraules plenes d’orgull i agraïment. La jove va recor-

Família, amistats i representants municipals participen en l’homenatge a l’exregidora. Ajuntament de Salou

Regidora i activista, va defensar la igualtat i el compromís social al municipi dar la seva àvia com una dona senzilla, propera i profundament compromesa amb la

família i amb la comunitat, assegurant que «que aquest centre porti el seu nom és un record viu que la bondat, el compromís i l’amor pels altres poden transcendir el temps». L’acte va culminar amb un llarg i sentit aplaudiment, en un ambient de respecte i emoció compartida, i

amb el convenciment que el llegat de Montse Porter continuarà present en la vida quotidiana del municipi.

Amb aquest gest, Salou fixa en la memòria col·lectiva el llegat de Montse Porter i consolida el Casal de Dones com un espai viu de valors, lluita, memòria i comunitat.

Les Jam Sessions & Micròfon Obert tindran continuïtat durant el 2026 Torredembarra l La bona acollida del cicle Jam Sessions & Micròfon Obert durant el 2025 ha fet que l’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Cultura, i l’Asociación Intercultural Puentes apostin per donar continuïtat a la iniciativa al llarg de tot aquest 2026, amb una programació estable d’un concert mensual

a la plaça de Catalunya i un taller gratuït d’improvisació musical també cada mes. El projecte, nascut amb l’objectiu de descentralitzar l’oferta cultural, dinamitzar l’entorn i impulsar el talent musical local, es consolida com un espai de trobada artística obert a tota la ciutadania, combinant música en directe i participació amb un escenari obert.

El regidor de Cultura, Daniel Pujol, ha destacat que l’experiència del 2025 ha estat molt positiva i que s’han ajustat dies i horaris segons la temporada per afavorir la participació. També ha remarcat que el cicle s’ha convertit en un punt de trobada per a la comunitat musical local i fomenta la convivència i l’ús cultural de l’espai públic. DM

Torredembarra reforça el cicle Jam Sessions & Micròfon Obert amb una proposta anual. Anna F. / Aj. Torredembarra

Necrològiques Tarragona

Reus

Nuria Granados Llonchs.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Encarnacion Martinez Cortes.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Marcelo Guinovart Que. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.

Anselma Gonzalez Alvaro.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer, a Torreforta.

Maria Lourdes Tichell.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 14 h al Tanatori.

Luisa Maldonado Losada.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.

Ana García Artero.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Enric Juanpere Martí.

Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Rosa Maria Vallverdú Ferré.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori. esqueles

977 21 11 54

dilluns 12 de gener de 2026

23

Avui felicita als que es diuen: Arcadi, Nazari i Tatiana

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Et mostraràs de Centralitza les te· No et deixis por· Busca moments molt bon humor ves obligacions tar pels impulsos agradables amb tot el dia, tot i que o et veuràs amb a l’hora de prendre persones tranquil· alguna persona masses responsa· decisions, sobre· les. Els viatges i les voldrà enterbolir la bilitats i amb poca tot si tenen a veure excursions t’apor· teva felicitat. Pas· capacitat de mani· amb interessos fi· taran l’equilibri que sa dels problemes obra. La parella es nancers. Arriba un desitges. Bon mo· i tot anirà bé. mostrarà ardent. amor inesperat. ment per invertir.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

No intervinguis en Trenca avui amb Posa més força de Cuida el teu físic i discussions amb la rutina de la teva voluntat per part activa’t en allò que tercers i dedica’t vida i viu amb in· teva i llença’t a fer normalment no plenament als teus tensitat els desitjos activitats a l’aire lliure. fas. Un viatge a la a s s u m pte s . E n ocults que portes L’exercici i la diversió muntanya o al mar l’amor hi haurà no· dins. Els viatges t’hi estabilitzaran el teu et portarà experi· vetats si busques ajudaran. Mostra’t ànim i la teva ment. ències molt belles. aventures. més lliure.

Fes servir la intuïció . Sort en l’atzar.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Et mostraràs molt Deixa una mica de Al teu cercle soci· Aplica una gran romàntic i amb un banda les respon· al sorgiran inquie· dosi de paciència, gran magnetisme sabilitats i llença’t a tuds provocades calma i compren· sobre el sexe opo· l’aventura. Avui no per gelosies o en· sió amb els més sat. Guanyaràs el hi ha riscos i sí molt veges. La parella propers. La parella suport de molts i per guanyar. Nit sabrà defensar i no entendrà d’en· la passió d’algú es· molt apassionada i comprendre tot el trada les teves ne· pecial. amb sorpreses. que facis i diguis. cessitats.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 Teló de fons

10.00 Efecte Mosaic 10.30 Recórrer 11:00 Aventurístic 11:30 SPi+TV 12:00 Recórrer 12:30 SPi+TV 13:00 Aventurístic 13:30 SPI+TV 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició Esports 15:00 Aventurístic 15:30 SPi+TV 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Aixeca i pica 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Com ho veus?

21:30 La Tertúlia del Dorsal12 22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports 23:00 Com ho veus?

23:30 La Tertúlia del Dorsal12 00:00 Notícies12. Edició vespre

11:00 En primera persona 11:30 Impuls 12:00 Efecte mosaic. Matí 13:30 Hospital de proximitat 14:00 Notícies migdia 14:30 Qüestió de fons (r) 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 Aixeca i pica 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 Aixeca i pica 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Cercle central (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Cercle central (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Cercle central (r)

11 12

HORITZONTALS: 1. Tondre, raure, afaitar. Treu foc pels queixals als contes infantils. 2. Garantim algú. M’arrossego com una serp.

3. Sense cap adulteració. Guardons que inciten al brindis. Reunió en absència de vocals. 4. Pica. Comptador de caramboles. 5. La

TARRAGONA: Sole Pons, Mª Mar Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Ferrús Muntane, Margarida Raval de Jesús, 1 Telèfon 977 342 237 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153 VALLS: Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606 EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

Solucions

primera de canvi. S’allista per formar part de la tripulació. Cap

Anuncis classificats TREBALL SE OFRECE MUJER para limpieza o cuidar persona mayor. Por horas, noches o interna.

Tel: 614.041.375

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887 INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad.

Tel. 614.041.375

Menú radiofònic. Sortida del túnel. 8. Natural d’Àsia. En aquest

EXPERIENCIA AUTÉNTICA...

TAROT LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero?

El Tarot tiene las respuestas...

MORGANA. Tel: 689.832.964

Tel: 613.458.067

vols. 11. Propietari. Torbi els ànims. 12. Olor que surt de cop. Fustes

MASAJES RELAJANTES.

dures. VERTICALES: 1. Rapinyaires voladores. De la mesquita. 2.

Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

Últimes lletres del préstec. 10. Tal·lús d’un fong. Clariana entre nú-

Solució: nivell mitjà

Tel. 626.010.186

MASSATGES MOMENTO ÚNICO.

Vint-i-quatre hores seguides. Practico un boca a boca que fun-

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili.

ALTRES

amunt! 6. Vagareja. Procés judicial en secret. 7. Béns immobles. instant. 9. Les portes de l’infern. Rega amb aigües del Segura.

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

ciona. 3. Teixidores. Es pot trencar per un desengany. 4. Fons del bagul. Opinió d’una majoria. Al peu de la lletra. 5. Aixopluc. Entarimat. 6. Que manifesta, amor. Esmicola’t. 7. El cap de redacció. On

OFERTES ANUNCIS

sovinteja la malària. Peus de porc. 8. Nota de la redacció. Amistat.

9. Guarda dins els calaixos. Dues gotes d’aigua. Espiga verda de les porrasses. 10. En ple Corpus. Ensarronada. Anaconda que puja. 11. Encali la presa. Summament atapeït. 12. Depressió entre muntanyes. Criats uniformats de casa comtal.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

5º

Màxima

15º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Cel enteranyinat per núvols alts i mitjans, si bé al terç nord els núvols seran més compactes. A banda, també hi haurà alguns estrats baixos a l’altiplà Central fins a mig matí, així com a punts del litoral i prelitoral sud a partir del vespre.

Temperatura La temperatura mínima similar o lleugerament més baixa al litoral sud i a l’Empordà i lleugerament més alta a la meitat nord del territori. Per la seva banda, la temperatura màxima pujarà entre lleugerament i moderadament.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ............

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dilluns 12 de gener de 2026

Música El Reus Cultura Contemporània (RCC) ha presentat la programació per a la temporada

d’hivern-primavera amb un cartell format per una dotzena de concerts i vint artistes

L’RCC posa en marxa l’hivern musical

S

ergi Carbonell, pianista i compositor de Txarango, serà l’encarregat d’encetar la segona part de la temporada del Reus Cultura Contemporània (RCC), amb un concert modernista que es farà el pròxim 1 de febrer a La Tronada de Reus. El seu serà el primer d’un total de dotze concerts que s’allargaran durant prop de tres mesos, i en què participaran una vintena d’artistes i grups en espais com Lo Submarino, la Granja Roca Soldevila, el Teatre Bartrina, el Círcol o els Jardins de la Casa Rull.

L’Associació Cultural Anima’t, la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona van presentar tota aquesta programació el passat divendres.

«Som en un any de creixement», explicava Jacob Dalmau, d’Ani- Daniel Recasens, Jacob Dalmau i Noemí Llauradó en la presentació de la programació el passat divendres. Cedida ma’t, tot matisant que «és un creixement sostingut i responsable, Neddermann, que estrenarà el amb la mirada posada endavant, seu nou treball al Círcol, o Maessense perdre de vista els trenta tro Espada, un duet de dos geranys de trajectòria que ens han mans de Múrcia que han treballat portat fins aquí». Dalmau també entre altres amb Guitarrica de la va assenyalar el principal valor Fuente, i que l’RCC ha programat del projecte: «Portar a Reus una en col·laboració amb el Festival selecció d’artistes emergents i Accents. A més, com és habitual, altres més consolidats, amb una l’RCC també té una mirada local, amb propostes com les de com proposta estable i alternativa».

El nou cartell de l’RCC contem- Silvio, Torazinas, que actuaran pla propostes com el concert de amb els bascos Coca d’Anxova, l’argentí Santiago Motorizado, o Ari Guarda, que actuarà en un triplet memorable que farà aturada a amb Santa Salut i Reus en la seva gira Sofía Gabanna, gerinternacional amb mana de Nathy Pe- Meritxell Neddermann presentarà el seu nou treball al Círcol. Cedida només una altra luso. parada a l’Apol·lo Enguany el festi- Cultura Jove, que permetrà que de Barcelona; Maio Cultura Jove val participarà per joves d’entre 18 i 30 anys puguin Els joves de 18 a i Carla Collado, que primera vegada a les adquirir entrades amb descompoferiran un dels Barraques de Reus. te. El cartell complet i les entrades 30 anys es podran quatre concerts de A més, s’ha adhe- es poden comprar al web i a l’app beneficiar de la gira de CataCristina Serret Alonso rit a la plataforma de dice.fm. lunya; Meritxell descomptes

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Tijuana

A million dreams

A

hir, primer diumenge de rebaixes,

van obrir molts establiments arreu del país. Però, com tantes altres coses, les rebaixes ja no són el que eren. Concernien, bàsicament, el món de la moda (vestit i calçat) per la seva pròpia naturalesa caduca mentre que ara abasten la majoria de sectors comercials atès que tot perd vigència igual de ràpidament, tant productes com serveis. Per altra banda, les llargues cues de “caçarebaixes” que obrien els telenotícies han desaparegut a causa del e-commerce i també perquè, seguint altres països, avui d’ofertes i preus especials podem trobar-ne diversos cops durant l’any sense parlar de la revolució Black Friday. Som un dels llocs del planeta on més èxit té aquesta campanya de descomptes i, pel que fa a Internet, a l’Estat Espanyol també s’hi concentra gairebé el 25% de les vendes anuals. Per si no n’hi havia prou, es preveu que les compres online en general augmentin un 15% durant aquestes rebaixes d’hivern amb una despesa mitjana de 300 euros por consumidor, quantitat que seguirà creixent. Em sembla terrorífic per a les botigues que ahir van pencar per nosaltres, amb aparadors sovint redecorats i plens de reclams per a l’ocasió, transformant un diumenge trist i fred post-festes en un paisatge urbà lluminós i acollidor, un esclat de vida encomanadís. Hi ha una cançó de Pink que m’encanta, sobretot, per la seva lletra. Parla de tenir un milió de somnis i de poder viure en el món que cadascú de nosaltres dissenyem. Pensem també en quin és el món futur global que estem dissenyant amb cada decisió, petita o gran, que prenem.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: