Vila-seca 10
Conca de Barberà 11
La FiM es consolida com l’aparador de la música emergent i familiar amb més de 60 actuacions
El grup d’ERC a Vimbodí-Poblet aplicarà una política de braços caiguts en protesta contra l’alcalde
Opinió 21 Lluís Badia. La nova multireincidència: «La nova legislació vol posar el seny en un apartat fora de control, a tots els efectes, dels darrers anys»
L’equip de govern vol impedir que les negociacions pel trasllat de les instal·lacions d’Exolum retardin l’aprovació inicial del nou
Futbol 14 a 16
L’equip grana perd contra el Tarazona (2-0), un rival directe a la part baixa, i té un peu i mig a Segona RFEF
S’actualitza el contracte de neteja: recollida de xeringues i més contenidors Reus
La millora comportarà una despesa addicional de 158.000 euros anuals, que ha de passar pel pròxim ple municipal l 7
Els ecologistes volen aturar les obres del camí de ronda de la Savinosa
Tarragona l 4
Comença el judici del cas Innova per irregularitats en les obres de l’Hospital Reus l 8
Urbanisme l Viñuales no vol que la negociació entre l’Ajuntament i l’empresa condicioni l’aprovació inicial
John Bugarin
Les negociacions entre l’Ajuntament de Tarragona i Exolum —l’antiga CLH— per al trasllat de la companyia d’hidrocarburs del polígon Francolí continuen encallades. Aquesta situació ha portat el govern municipal a plantejar-se deixar temporalment fora del futur Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) el projecte del nou barri tecnològic previst a l’entorn d’aquest sector, un dels grans eixos de transformació dibuixats en l’avantprojecte que va presentar l’executiu socialista fa dos anys.
L’alcalde, Rubén Viñuales, admet que les converses amb l’empresa no avancen al ritme esperat i avisa que el consistori no està disposat a condicionar l’aprovació inicial del planejament urbanístic de la ciutat a aquest acord. «És una negociació complexa, ells tenen els seus interessos i nosaltres els interessos de la ciutat», assenyala el batlle. «Si Exolum considera que no té pressa, jo estic més que disposat a treure el seu sector del POUM. Si no saben anar a negociar en termes raonables, ho traiem i, llavors, es quedaran allà», afirma.
El govern manté un estirai-arronsa amb la multinacional espanyola sobre les compensacions i l’edificabilitat que pot assumir el futur sector. «El que no podem és continuar amb aquesta situació d’espera que no és justa per a Tarragona», afegeix, apunta Viñuales. «Que hem de renunciar temporalment al barri tecnològic? Doncs ho farem. És un planejament urbanístic per als pròxims 30 o 40 anys», defensa el primer edil. Tot i això, insisteix que el projecte continua sobre la taula i que només s’aparcaria
El projecte es pot incloure amb una «modificació puntual» en el futur
«Si consideren que no tenen pressa, estic disposat a treure el seu sector»
de manera temporal: «Quan vinguin temps millors, es pot fer una modificació puntual per incloure el nou districte tecnològic al POUM».
La proposta preveu la reconversió dels terrenys indus-
trials situats a tocar del riu Francolí per crear un nou pol urbà amb habitatges, oficines, activitat econòmica vinculada a la innovació i nous espais de centralitat. Aquest nou barri ha d’ajudar per connectar urbanísticament el centre de la ciutat amb els barris de Ponent, però, perquè sigui viable, és imprescindible la marxa d’Exolum.
Discrepàncies econòmiques
Les negociacions entre el nou govern municipal i els responsables de la companyia van començar el setembre del 2023 i, des de llavors, s’han celebrat diverses reunions sense que, fins ara, s’hagi arribat a cap acord definitiu. Les
La prioritat és tancar l’informe de viabilitat econòmica
El govern municipal continua treballant amb la previsió d’aprovar inicialment el nou POUM durant aquest 2026, tot i que els terminis encara no estan definits. La intenció inicial de l’executiu socialista era portar el document a aprovació durant aquest primer se-
discrepàncies són, principalment, econòmiques. Tal com va explicar Diari Més l’abril
d’euros les compensacions que hauria de rebre Exolum a través del Pla de Millora Urbana dels seus terrenys. A banda, però, també caldria sumar-hi el valor del sòl. La fórmula plantejada passa perquè Exolum pugui obtenir rendiment urbanístic del futur desenvolupament del sector i, així, finançar el seu trasllat fora de la ciutat. El nou POUM ja obre la porta a combinar habitatges i oficines amb usos hotelers per fer més atractiva l’operació per als inversors. Tot i això, l’Ajuntament insisteix que el nou projecte no repetirà els plantejaments del passat. «No permetrem un Manhattan», remarca Viñuales, en referència al POUM del 2013, que preveia edificis de gran alçada. Aquell planejament urbanístic va acabar anul·lat pel Tribunal Suprem arran d’un recurs presentat per l’antiga CLH. La sentència considerava que, durant la tramitació d’aquest planejament, es va ometre un informe estatal previ en matèria d’hidrocarburs, qualificat de «substancial». El Pla de Millora Urbana que es va projectar en aquest sector en el seu moment incloïa el desmantellament de la planta d’hidrocarburs, la descontaminació de l’espai i la construcció d’un pont de quatre carrils sobre el Francolí, a més d’una elevada edificabilitat que ara el govern municipal vol rebaixar.
Operació més àmplia
mestre, però les negociacions amb els partits de l’oposició encara no s’han reprès aquest any. Viñuales assegura que la prioritat és tancar l’informe de viabilitat econòmica: «Les coses van bé, i és el que ens interessa, fer-ho bé». «Òbviament, hem de parlar amb tots els grups, per tal de poder-los explicar quin és el plantejament, la proposta tècnica que es fa, les motivacions i, sobretot, la viabilitat», conclou.
del 2024, els estudis tècnics elaborats per l’Ajuntament xifraven en més de 48 milions
La reubicació d’Exolum forma part d’una operació urbanística molt més àmplia. La previsió és que la companyia es mogui als terrenys del Complex Educatiu de Tarragona —l’antiga Laboral—, que són propietat de la Generalitat de Catalunya i es consideren estratègics per la seva proximitat amb el Port i la connexió amb el rack. Aquest moviment està subjecte al futur trasllat del Complex Educatiu a uns solars municipals situats entre Bonavista i Campclar, que suposarà una inversió aproximada de 100 milions d’euros. Això permetria alliberar els terrenys actuals perquè Exolum hi instal·lés la nova seu i, alhora, permetria al Port de Tarragona disposar de més espai per ampliar la seva activitat.
Empresa l En renovar els elements, s’aprofitarà per fer diverses modificacions en el traçat i millorar la seguretat
El Port de Tarragona adaptarà els pròxims mesos el Moll de la Química al tercer fil ferroviari. L’Autoritat Portuària de Tarragona està licitant les obres de modificació dels accessos ferroviaris del Moll de la Química. Els treballs tenen un cost d’196.401,87 euros, IVA exclòs.
En detall, es retiraran tots els elements que conformen traçat actual des de l’altura del punt de control d’accés al Moll fins a l’apartador i se substituiran per uns de nous. Això inclou les vies, el balast, les travesses, els desviaments i la plataforma de ciment, en l’inici i final del traçat. Els nous carrils seran d’ample ibèric, però les travesses que es col·locaran ja seran d’ample europeu, de manera que la infraestructura estarà preparada per a instal·lar-hi el tercer fil i poder operar amb doble ample en un futur. En renovar els elements, s’aprofitarà per fer diverses modificacions en el traçat, amb l’objectiu d’incrementar encara més la seva seguretat. La finalitat dels treballs és renovar tot l’accés ferroviari per a garantir la seguretat i l’operacionalitat de la infraestructura.
La licitació fixa un termini d’execució de 12 mesos, des de l’inici dels treballs. SmartLighting
ha un fort debat territorial al territori sobre on i com haurien de passar els trens de mercaderies. Mentrestant, Adif ha dut a terme obres a les seves vies de connexió amb el Port per instal·lar el tercer carril, tant per la zona sud com per la zona nord, deixant-les preparades per a la circulació de trens amb ample europeu. El port ja disposa des de fa anys de 10,3 quilòmetres de xarxa interna d’ample UIC, de manera que la infraestructura interna ja està preparada per operar serveis europeus tan aviat entri en funcionament el tercer fil.
A la zona, s’eliminarà una de les dues vies existents. Així doncs, l’accés al Moll tindrà un traçat en Y. S’accedirà al moll en un tram de doble via i s’instal·larà un desviament en recta que permetrà que les dues vies convergeixin en una de sola. I en el tram final, en l’accés a l’apartador, es renovaran els desviaments existents perquè també estiguin en recta, cosa que reforçarà encara més la seguretat en l’accés als 3 carrils de l’apartador (el de càrrega i els dos que són d’estacionament).
Els carrils seran d’ample ibèric, però les travesses seran d’ample europeu
La licitació fixa un termini d’execució de 12 mesos, des de l’inici dels treballs. No s’es-
taran 12 mesos treballant a les vies, sinó que els treballs a la via seran d’un mes. Els 11 mesos previs es donen per a la fabricació i subministrament dels elements.
Desmuntatge
Un cop es disposi de tots elements necessaris per fer l’obra al Port (carrils, travesses, desviaments, etc.), llavors començaran els treballs de
desmuntatge de la infraestructura ferroviària vella i de muntatge de la nova. L’Autoritat Portuària de Tarragona consensuarà amb Vopak Terquimsa (l’empresa que utilitza l’apartador) quan es farà el tall de l’accés ferroviari per a dur a terme les obres, amb l’objectiu de causar la mínima afectació en l’activitat de l’empresa. Aquests treballs arriben en un moment on hi
En qualsevol punt Quan el Corredor Mediterrani sigui una realitat plena, el Port podrà fer enviaments directes de combois a qualsevol punt del continent europeu, posicionant-se com un node logístic estratègic gràcies a la seva ubicació com a punt de connexió natural entre els corredors Mediterrani i de l’Ebre. Val a dir que el tercer fil es considera una solució provisional: es calcula que pot estar en servei uns vint anys fins que el traçat de les mercaderies per l’interior no estigui en marxa. El 2024, el Port ja va impulsar un estudi d’accessos ferroviaris en tres fases, on es plantejaven diferents alternatives la connexió cap al sud de la terminal La Boella mitjançant un nou ramal que partiria des d’aquesta terminal intermodal.
Medi Ambient l Diuen que no s’està respectant el projecte refet que es va pactar entre administracions
La plataforma ecologista SOS Costa i Camp de Tarragona denuncia que les obres que ja han arrencat a la zona dels Morrots de la Savinosa per crear el nou camí de ronda no estan respectant el projecte que es va pactar entre les administracions. «Hem sigut enganyats, en part per no tenir accés al projecte modificat, que és més semblant a l’inicial del que ens havien dit. Ara sabem que al projecte modificat no es repecta la zona de sorral, i que la pista projectada no coincideix amb la existent, sinó que va en paral.lel, amb la qual cosa continuaran talant-se arbres els propers dies», exposa Lola Paniagua.
«No se’n adonen que per tal que torni a créixer un arbre d’aquestes mides hauran de passar dècades, si és que arriba, amb aquest clima que tenim? I han hagut de passar desbrossadora i maquinaria
just a la dreta de la pista, on abans es volia fer la nova pista per sobre de la zona dunar a protegir? Tot això estava ple d’espècies dunars, bufalaga, gavó...», afegeix.
Polèmica de lluny
El moment desllorigador del projecte, molt discutit, es va produir el passat febrer, quan la Diputació de Tarragona, la Subdelegació del Govern a Tarragona, i l’Ajuntament de Tarragona van acordar fer ajustos de traçat al projecte del nou camí de ronda. Les obres estaven previstes que arranquessin fa temps, però la pressió dels ecologistes i de grups municipals va fer que es revisés el projecte i es busqués una alternativa. Així, es va pactar modificar el traçat del camí de ronda en el seu tram inicial, per salvar una duna consolidada, i també en el tram final, el més pròxim a la platja de la Savinosa, que s’allunyarà del litoral desplaçant-se més cap a l’interi-
Les administracions ja van refer la idea inicial per evitar afectacions
or. L’objectiu és minimitzar encara més afectacions a la flora protegida, al roquissar i al terreny natural. Pel que fa a l’amplada del camí, es va acordar mantenir els mínims exigibles marcats per raons de seguretat d’un projecte d’aquestes característiques. Això és el que es va anunciar, però els ecologistes ho posen en entredit. «Aquest projecte està sent un desastre de principi a fi. Les entitats ecologistes estan fartes de veure com les institucions prometen una cosa i n’acaben fent una altra. Cal parar el projecte i aclarir-lo. Es va acordar que no hi hauria dues pistes en paral·lel i és precisament el que sembla que està passant», exposa Jordi Collado, portaveu d’ECP.
Liciten la dinamització dels mercats municipals i l’organització de fires
Comerç l El pressupost és de 168.000 euros per enguany i el 2027
Redacció
L’empresa municipal Mercats de Tarragona ha tret a licitació el servei per desplegar el nou Pla de Dinamització Comercial dels mercats i fires municipals de la ciutat, amb l’objectiu de reforçar el comerç de proximitat, modernitzar els canals de venda i impulsar noves activitats per atraure clients. El pressupost base és de 169.400 euros (IVA inclòs), corresponents als exercicis 2026 i 2027, període inicial de vigència. Posteriorment, el contracte es podrà prorrogar anualment fins a un màxim de cinc anys, fet
que elevaria el valor estimat total fins als 430.215,07 euros. La iniciativa busca potenciar tant el Mercat Central de Tarragona com el Mercat Municipal de Torreforta, així com els mercats ocasionals i fires que es desenvolupen a la ciutat. Entre les prioritats del projecte hi ha l’impuls de campanyes comercials, activitats promocionals i accions de fidelització per incentivar la compra local. El servei inclou el disseny i coordinació d’esdeveniments, la producció d’activitats comercials i culturals, així com el suport en estratègies de màrque-
ting i comunicació. També es treballarà per adaptar els paradistes i petits negocis a noves eines digitals, com ara el comerç electrònic, el màrqueting digital i els serveis de lliurament a domicili.
El futur adjudicatari haurà d’elaborar plans anuals d’acció i de dinamització comercial, gestionar continguts i campanyes promocionals, donar suport a la captació de subvencions i coordinar accions amb el teixit associatiu i empresarial de la ciutat. Entre els objectius destacats del pla també hi ha atraure nous públics als mercats munici-
pals, especialment famílies joves, així com reforçar els vincles amb entitats socials, culturals, esportives i veïnals de Tarragona. La proposta
també preveu desenvolupar sistemes de fidelització i millorar la visibilitat dels mercats com a espais comercials i socials de referència. A més, el
servei haurà de donar suport a l’organització d’actes i campanyes comercials, així com detectar les necessitats del teixit empresarial local.
El període per presentar les sol·licituds en aquesta primera convocatòria per al curs 26-27 finalitzarà el 26 de juny
Des d’avui està obert el ter mini per presentar les sol· licituds dels Ajuts Indivi duals de Menjador (AIM) per al curs 2026 2027. Uns ajuts adreçats a l’alumnat que, per una situació socioeconòmica desfavorable, ne cessita suport per assumir el cost servei de menjador escolar. Els be neficiaris d’aquests ajuts, finançats pel Departament d’Edu cació i Formació Pro fessional de la Gene ralitat de Catalunya, seran els alumnes en determinades circumstàncies so cioeconòmiques, de la comarca del Tar ragonès, que assisteixin a centres educatius sostinguts amb fons pú blics de Catalunya on cursin Edu cació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria o Educació Especial del Tarragonès.
el model de tramitació, es pot con sultar l’apartat d’Ajuts individuals de menjador (AIM) de la web del Consell Comarcal.
Els requisits
Els requisits generals per ser bene ficiaris d’aquests ajuts són: estar matriculat en un centre educatiu sostingut amb fons públic de Cata lunya; no tenir el servei de menja dor amb caràcter percep tiu i, per tant, gratuït; fer ús del servei de menja dor escolar; no estar en acolliment residencial; i complir els criteris de priorització establerts a les bases d’aquests ajuts.
Ajuts del 70% o fins al 100% del cost del menjador per a aquells alumnes amb els requisits establerts
S’atorgaran ajuts del 70% o fins el 100% del cost del menjador als alumnes que com pleixin els requisits establerts, cost que no podrà superar el cap cas el preu mà xim establert pel De partament. El pressu post màxim destinat a tots els ajuts serà de 8.922.873,35 euros.
Novetat: nou aplicatiu de gestió d’ajuts amb signatura remota, per a la sol·licitud telemàtica
El període d’inscripció romandrà obert fins al 26 de juny de 2026. Per obtenir tota la informació relativa a les bases, els terminis, els requisits i
Com demanar la beca?
Les persones interessa des disposen de tres vies diferents per poder demanar els ajuts. La no vetat d’enguany és la possibilitat de presentar les sol·licituds de for ma telemàtica, mitjançant un nou aplicatiu de gestió d’ajuts indivi duals de menjador escolar amb signatura remota, desenvolupat pel CC del Baix Llobre gat i que s’implanta a la comarca amb l’objectiu de facilitar la tramitació d’aquestes sol·licituds de manera totalment telemàtica. Els usuaris/ es omplen un formulari web, en format mòbil i compatible amb tots els dispositius, que recull, mitjançant un registre previ, les dades de les sol·licituds dels usuaris/es.
D’aquesta manera, s’aconsegueix
apropar a la ciutadania a l’adminis tració electrònica d’una manera àgil i senzilla. Per resoldre dubtes o incidències, es pot trucar al 977 251 573, de 9 a 14 h, on s’oferirà l’assis tència necessària.
Un altra via disponible és a través del centre docent corresponent in formant se del seu calendari, pro cediment i informació necessària per poder tramitar la sol·licitud. Finalment, el Consell Comar cal del Tarragonès ofereix els seus serveis per demanar la presenci alment a les oficines (carrer de les Coques, 3 — Tarragona), amb cita
prèvia. A més, caldrà aportar la do cumentació original necessària per a la tramitació, com ara el DNI, NIE o passaport de tots els membres de la unitat familiar, número identifi catiu de l’alumne IDALU, les sen tències judicials acreditatives de la custòdia dels fills, etc.
~ CONsell comarcal del tarragonès ~
Gastronomia l La ciutat de Tarragona va viure aquest cap de setmana la desena edició de la Fira del Vi, Vermut, Cervesa Artesana, Cava i Tapes, una cita gastronòmica ja consolidada que enguany va arribar amb una novetat destacada: el trasllat de l’esdeveniment a la Plaça del Rei. Organitzada
Societat l El proper dilluns 18 de maig se celebrarà la Jornada de Bones Pràctiques Inclusives Educatives, sota el lema Compartint inclusió, fem comunitat, a les 18 h a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET).
L’objectiu principal de la jornada, organitzada per la Comissió de Ciutat Inclusiva del Consell Municipal d’Edu-
cació de Tarragona (CMET), és donar veu i visibilitat als projectes educatius inclusius que tenen lloc al municipi. L’esdeveniment posa el focus en compartir les experiències i els aprenentatges entre les diferents entitats, centres i serveis, a més de reconèixer la tasca quotidiana que contribueix a construir una ciutat més inclusiva. Redacció
per Associació de Comerciants Via T i Bodega Gerard, la fira va estrenar aquest nou espai amb l’objectiu d’oferir una experiència més còmoda, àmplia i agradable tant per als participants com per als visitants, mantenint l’essència que l’ha convertit en una cita imprescindible del calendari gastronòmic de la ciutat.
Durant tot el cap de setmana, el públic va poder gaudir de degustacions de vins de la terra, vermuts, caves i cerveses artesanes, així com d’una variada proposta de tapes elaborades per diferents establiments de restauració de la ciutat de Tarragona. Redacció/Gerard Martí
Cultura l L'acte se celebrarà a les 19 hores al Teatre Tarragona
Redacció
Aquest vespre l’Ajuntament de Tarragona i la Institució de les Lletres Catalanes, retran homenatge a l’escriptora Olga Xirinacs al Teatre Tarragona. La celebració vol posar en valor la seva trajectòria tot coincidint amb el seu 90è
aniversari. L’acte se celebrarà a les 19 h i serà presidit per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández. Comptarà amb la presència de l’autora i amb les intervencions del filòleg Josep-Lluís CarodRovira, les actrius Maria Pau Pigem i Alba Pujol, i el sa-
xofonista Xavier Pié, en una proposta que combinarà literatura, veu i música. La sessió serà moderada per l’escriptor i guionista Pep Antoni Roig. Aquest homenatge s’inscriu en el cicle anual que la Institució de les Lletres Catalanes dedica a reconèixer autors vius en una data significativa.
Educació l La plaça de la Font acollirà avui la celebració escolar a Tarragona del Dia d’Europa, que organitza Europe Direct Tarragona. Hi seran col·legis i instituts de tota la ciutat, que durant el matí participaran en jocs i tallers diversos. A les 10.30 hores tindrà lloc el moment més institucional de la jornada, amb la presència del conseller de Europe Direct Tarrago-
na, Mario Soler, qui pronunciarà unes paraules i donarà pas a la lectura del manifest per part de joves participants. Durant l’acte també es desplegarà la bandera de la Unió Europea, mentre el violinista Danylo Vasylchenko, de l’Associació d’ucraïnesos de Tarragona KHORTYTSYA, interpretarà l’himne d’Europa. El conjunt de la jornada, però, s’allargarà de les 9 a les 13.30
hores, amb la realització de diverses activitats lúdiques i de divulgació simultànie, com tallers de desinformació o jocs en diversos idiomes. En cas de pluja, les activitats es faran a l’Antic Ajuntament. Cal recordar que al Port es pot visitar l'exposició Europa, el nostre espai comú, que vol donar a conèixer la importància de l’activitat i els valors de la Unió Europea. Redacció
Brossa l També es preveu renovar el compressor de la gasinera, actualment en estat gairebé obsolet
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus portarà al ple municipal d’aquest mes de maig una nova ampliació del contracte del servei de neteja viària i de recollida de residus en diferents punts. Amb un augment anual de l’import del contracte de 158.135,99 euros (IVA inclòs), aquesta nova modificació té un doble objectiu: incrementar la prestació de serveis a la ciutadania orientats especialment a millorar els índexs de recollida selectiva i, per un altre costat, fer front a inversions en el servei. La modificació preveu inversions en la renovació del compressor de la gasinera del parc de neteja, nous contenidors per a la recollida comercial i esdeveniments festius i reforçar el servei de recollida de xeringues.
El regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, afirma que amb aquesta modificació «reforcem serveis essencials vinculats a la neteja, la seguretat i la recollida selectiva, adaptant-los a les necessitats actuals de la ciutat». La modificació, una vegada ratificada, tindrà efectes a partir de l’1 de juny. Les actuacions incloses
Fotografia d’arxiu d’un equip de neteja viària de Reus Net. Gerard Martí
La modificació ha de passar pel ple municipal d’aquest mes de maig
en l’ampliació del contracte responen a l’interès per part de l’Ajuntament de garantir la continuïtat, qualitat i seguretat del servei, la transformació d’un model de ciutat amb
Gastronomia l El restaurant El Castell va abaixar ahir diumenge 10 de maig la persiana després de més de dos anys de funcionament. Per tal de celebrar la trajectòria d'aquest negoci, guanyador d'una edició de la Ganxet Pintxo, es va celebrar ahir un final de festa amb un vermut electrònic durant la tarda. Aquest esta-
bliment, situat a la cèntrica plaça del Castell, va informar a través de xarxes socials del seu tancament, alhora que s'avançava la notícia a través de Reusdigital.cat. Des del perfil de xarxes socials el propietari del negoci, Mohamed Lahmaidi, va dirigir un missatge d’agraïment a tothom que els havia donat suport durant aquesta etapa, alhora
que reconeixia que havia estat una decisió difícil. Segons va explicar el responsable del negoci, el principal motiu del tancament està relacionat amb la conciliació familiar. Lahmaidi va assenyalar que mantenir el ritme que exigeix la restauració no sempre resulta senzill i que ha optat per prioritzar aquesta nova etapa personal. M. Llaberia
menys contenidors soterrats i en superfície. Alhora, també pretén adaptar-se al repte que suposa l’entrada en vigor de la Llei 7/2022, que obliga els ajuntaments a millorar els
seus objectius de prevenció i separació de residus domèstics i comercials.
Actuacions concretes
Pel que fa a les actuacions,
una de les més rellevants serà que el servei de recollida de xeringues passarà de ser un servei correctiu a ser preventiu. L’objectiu és reduir el decalatge de temps entre la detecció i la retirada d’aquests objectes de la via pública, reforçant la presència sobre el terreny i ampliant també les tasques de vigilància i neteja en parcs i jardins. També es renovarà el compressor de la gasinera, un equipament en un grau d’obsolescència «elevat», amb un compressor avariat i l’altre al límit de la seva vida útil. La manca d’actuació comportaria la impossibilitat de proveir més del 95% de la flota de vehicles, interrompent el servei.
A més, l’Ajuntament també vol incorporar el servei de recollida porta a porta a 206 habitatges addicionals. Això comportarà la compra de 350 kits de contenidors d’aquest sistema i 50 cubells de 30 litres. El barri on està previst ampliar el servei és «un barri aïllat» que requereix una illa d’emergència d’aportació de residus amb control d’usuari i accés exclusiu per als usuaris del porta a porta. Alhora, es vol donar continuïtat a la implantació de la recollida comercial al centre de la ciutat així com la recollida selectiva amb motiu d’actes festius, amb l’adquisició de nous cubells. Finalment, es preveu el tancament de contenidors amb la integració de tancament intel·ligents, un sistema que pretén millorar els índexs de recollida selectiva de la ciutat. El sistema permetrà tenir un control exacte de qui utilitza els contenidors i amb quina freqüència.
l Entre els acusats hi ha Lluís Miquel Pérez, exalcalde de Reus
ACN
El cas Innova, que investiga la trama de suposada corrupció darrere la construcció de l’Hospital Sant Joan de Reus, arriba a judici avui dilluns 11 de maig de 2026 a l’Audiència de Tarragona, tot just 14 anys després de l’esclat d’aquest cas. En la primera jornada que se celebrarà avui s’abordaran les qüestions prèvies de la peça principal del cas i la separada segona. L’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’exdirector general d’Innova, Josep Prat, i l’exdirector del CatSalut, Carles Manté, són els principals encausats. Tant ells com els altres cinc restants s’enfronten a penes de presó d’entre 7 i 10 anys per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, falsedat documental i tràfic d’influències. Quant a l’acusació particular en formarà part l’Ajuntament de Reus i com a acusació popular es personarà la CUP.
Després de 7 anys d’instrucció, el març de 2019, el
titular dle jutjat número 3 de Reus va enviar a judici la peça principal del cas Innova i la peça separada segona. Des d’aleshores, s’han arxi-
Cultura l El Centre de Lectura va celebrar el Concurs Exposició Nacional de Roses
El Festival Roses de Reus va tancar ahir diumenge 10 de maig després d’un cap de setmana dedicat a homenatjar el símbol de la capital del Baix Camp. Un cop més, el Concurs Exposició Nacional de Roses, organitzat des del Centre de Lectura de Reus, va ser un dels epicentres de l’activitat. El Teatre Bartrina es va adaptar novament per tal d’acollir totes les múltiples roses d’exposició, d’espècies, colors i olors variades. A més, la ciutat de Reus es va vestir amb variades decoracions
que feien referència a aquesta flor en façanes d’edificis emblemàtics com la casa consistorial o el Palau Bofarull.
A més, com a novetat de l’edició d’enguany diversos missatges es van instal·lar al terra dels principals carrers del centre de Reus, com Llovera o Monterols, o el Laberint de la Rosa que es va crear al mig de la plaça del Mercadal. Alhora, durant el cap de setmana es van dur a terme diverses activitats relacionades amb l’esdeveniment, entre elles un mapping que es va projectar al Campanar de la
vat diverses peces separades relacionades amb el cas, concretament les número 3, 5 i 10, així com la 4. El maig de 2024 es va decidir ajornar
el judici per problemes de salut d’una de les persones encausades. Juntament amb Pérez, Prat i Manté seuran al banc dels acusats l’arquitecte
Jorge Basteteza, els treballadors d’Innova Natàlia Torrell, Ester Ventura i Jose Vicente Gómez i el representant de la UTE Euroconsults Catalunya-
Els acusats s’enfronten a penes de presó que van dels set als deu anys
AXXO Gestión Proyectos, Sergi Luqui. També estan encausades ambdues empreses.
Els fets previs La construcció del nou hospital de Reus es va encarregar a Innova, Grup d’Empreses Municipals de Reus S.L. Aquesta societat mercantil es va constituir el 27 de març de 2002 i el seu capital era íntegrament municipal. La totalitat dels recursos d’aquesta empresa municipal tenien caràcter «públic», segons indica el ministeri fiscal. Segons els seus estatuts, el consistori podia encarregar obres, serveis, adquisició de subministrament o adjudicar contractes. En la primera taula celebrada es va adjudicar el contracte per a la redacció del projecte, direcció i execució de les obres del nou hospital, el seu aparcament i prestacions accessòries. Durant la segona es va adjudicar el contracte de ‘Projecte Manager’, que havia de servir per fer el seguiment de la redacció del projecte i una auditoria d’aquest. Ambdós contractes es van atorgar a la UTE Euroconsult Catalunya, S.A.-AXXO Gestión Proyectos, S.L i van ser signats per l’aleshores alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i Sergi Luqui.
fer
Prioral de Sant Pere. A més, una altra de les novetats va tenir lloc el dissabte 9 de maig,
quan en el marc del Concurs d’Exposició Nacional es va dur a terme el Mercat de la
Rosa. Aquest va tenir lloc durant tot el dia a la plaça del Teatre on es va dur a terme una
mostra de plantes i productes de jardineria que els assistents podien adquirir.
Entrevista l El filòsof, teòleg i professor universitari, premi Josep Pla 2026, presenta el llibre ‘Anatomia de l’esperança’ demà, a les 19 hores, al Círcol, en un context «d’incertesa, de desànim, d’escepticisme» amb els fets que ocorren arreu del món
Sergi Peralta Moreno
Què trobaran els assistents a la presentació?
«Es trobaran un discurs sobre l’esperança en un context d’incertesa, de desànim, d’escepticisme, com el que estem vivint. Jo crec que un discurs sobre l’esperança avui és transgressor, contracultural, fins i tot contracorrent». Què s’entén per esperança?
«Quan un fa l’anatomia d’un cos, es troba que hi ha la tíbia, el peroné, la ròtula, i pot fer una anàlisi de la seva llargada, el seu pes, però quan vol estudiar un valor com l’esperança, el problema és com disseccionar-lo. És molt eteri, és intangible. No vull posar-lo només en el terreny religiós.
L’esperança és un valor humà. És imprescindible per viure. El seu antònim és la desesperació. Sense esperança, és impossible començar cap projecte. És aquesta força interior que ens predisposa a actuar, a buscar futurs, a desenvolupar els nostres desitjos i somnis». Requereix un esforç.
«En efecte. Distingeixo entre l’espera i l’esperança. L’espera és un acte passiu. Esperes el resultat d’un diagnòstic o d’un examen; que arribi el metro. En canvi, l’esperança és una predisposició a actuar.
un
Esforç
«L’espera és un acte passiu; en canvi, l’esperança és una predisposició a actuar»
Buscant futurs
«Si vols que alguna cosa es faci realitat, has de somiar-la abans i posar-hi el coll»
A algú li agradaria ser metge, però no ho serà si no es matricula a una facultat, va a classe... L’esperança porta íntimament vinculats l’acció, el compromís i la constància. Tot i això, a vegades no ho aconsegueixes. L’esperança sempre està molt a prop de la incertesa, més que de l’evidència, però ens posa en marxa i ens demana esforç persistent al llarg del temps». És difícil avui dia mantenir esperança?
«No és fàcil. Ara bé, hi ha hagut èpoques molt pitjors: guerres mundials, guerres civils... En aquells moments, hi havia persones amb esperança que van tenir somnis. A vegades, perdem de vista que l’ésser humà també té capacitat de reconstruir sobre les runes».
Quina esperança poden tenir els joves?
«Molts tenen una visió del futur apocalíptica, distòpica, totalment negativa. Hi ha dos elements clau. Un, hem de generar confiança. Hi ha una gran crisi de confiança en les pròpies capacitats, una crisi d’autoestima. ‘No podem, és complicat, amb sobreviure
n’hi ha prou’. Tens possibilitats, pots. Dos, cultura de la comunitat. Els projectes difícils no els aconseguirem sols. Potser no tinc cotxe, però amb BlaBlaCar i compartint-lo entre quatre, no renuncio a anar a València. Sol no puc tenir un pis, però sí entre tres. Primer, autoconfiança. Segon, cultura de la comunitat».
Parla de comunitat, però la societat és cada vegada més individualista.
«Totalment. En el llibre, faig una gran crítica a la cultura de l’individualisme i l’autosuficiència. Jo sol no puc complir els meus objectius. Dir que no necessito ningú és d’una miopia intel·lectual desmesurada.
Si existeixes, és gràcies als altres que t’han acollit, t’han protegit i t’han ajudat».
Com es reverteix?
«Amb l’experiència i la necessitat. Un s’adona que no pot sol. A vegades, se n’adona perquè ho ha intentat molts cops i no se n’ha sortit. La vulnerabilitat no ens tanca, ens obre als altres».
Sense esperança està tot perdut?
«L’esperança és com l’oxigen. Si no n’hi ha, t’ofegues i caus en la desesperació. La desesperació és no entreveure cap possibilitat. Quan un arriba aquí, ve la paràlisi. Un professor que va a classe i parteix de la idea que no hi ha res a fer,
que encara que expliqui, sigui didàctic i s’ho prepari bé no l’escoltaran i no aprendran, ja no surt de casa».
Què el va portar a disseccionar l’esperança?
«Sobretot dues coses. La primera, intentar mostrar que el futur no està escrit ni està determinat fatalment a la destrucció. El futur és obert i depèn de les decisions que prenem avui. La segona idea és que si vols que alguna cosa es faci realitat, has de somiar-la abans. I l’hem de somiar molts. Després hi hem de posar el coll. Les realitats que avui tenim, els drets, eren fantasia al segle XIX».
Premi Josep Pla
Com el va fer sentir rebre el Premi Josep Pla?
«Molt agraït. Escric des dels 21 anys. En tinc 58. El Josep Pla era un horitzó que tenia a la ment, però no havia imaginat ni presentar-m’hi, perquè, bàsicament, els premiats eren textos de ficció. En veure que l’any passat el van donar a un assagista que valoro molt, David Bueno, vaig dir ‘per què no?’. Sento una enorme gratitud i satisfacció. M’agrada que aquest primer llibre meu que potser llegeixen nous lectors vagi sobre l’esperança». Tenia l’esperança de rebre el Premi Josep Pla. «En efecte. Quan algú es presenta a un premi, té esperança. No té cap seguretat. És una aposta després d’un treball silenciós, llarg, que no és d’un dia. Dius: ‘A veure si aquesta proposta interessa, agrada’. Això és un acte d’esperança. És com presentar-se a les oposicions de jutge. No saps si arribaràs a ser-ho, però, de moment, et poses a estudiar».
Cultura l La fira ha programat més de seixanta actuacions musicals i ha reforçat les aliances amb mercats estratègics
Redacció
La Fira de música emergent i familiar de Vila-seca (FiM) va cloure ahir diumenge una nova edició reafirmant-se com el gran aparador de la música emergent i familiar de Catalunya i com un dels punts de trobada professionals del sector. Durant tres dies, el Castell de Vila-seca va ser el centre de la música catalana, amb artistes, programadors, mànagers i agents culturals. L’edició d’enguany ha reunit 8500 persones, repartides entre les més de 60 actuacions del programa oficial i 700 professionals acreditats. Hi han participat prop de 2.000 alumnes dels centres educatius de la vila, consolidant l’arrelament local de la FiM. El director artístic, Martí Marfà, va destacar que enguany s’ha certificat que la creació musical catalana té bona salut i un relleu generacional assegurat, amb propostes delicioses, d’altres de més disruptives i algunes que apunten noves tendències. També va subratllar que el programa de suport a la creació i els acords amb mercats estratègics comencen a donar fruits interessants, i que el retorn del sector confirma la FiM com una fira acollidora i propera, on els contactes es produeixen de manera pausada i efectiva. L’alcalde Pere Segura va remarcar que la cita continua consolidant-se com un espai imprescindible per a professionals, artistes i públic, capaç de generar oportunitats i nous projectes. Segons Segura, el model combina exhibició artística, descoberta de talent i networking
La programació va deixar entreveure tendències que comencen a marcar l’escena catalana. D’una banda, va destacar el retorn de les sonoritats elèctriques i del format clàssic de banda pop-rock, amb bateria, baix, guitarra i veu, en
La fira ha consolidat el seu model professional i de proximitat amb una nova edició multitudinària durant aquest darrer cap de setmana. Gerard Martí
La cita ha reforçat aliances amb espais com FiraTàrrega o el MMVV de Vic
Gairebé 2.000 alumnes del municipi han gaudit de les propostes de la fira
propostes com Sodi, Makuka o La Publicitat. També es va fer visible una recuperació de les influències soul, funk i de les músiques negres, amb mirades als sons dels anys setanta i vuitanta en projectes com Muniats o Genni Knows. En l’àmbit familiar, la FiM va evidenciar un relleu genera-
La FiM ha programat més d’una seixantena d’actuacions. Cedida
L’apunt
La FiM del 2027 se celebrarà del 6 al 9 de maig
cional sòlid dins l’animació infantil, amb propostes com El Pony Menut, Filomena o Sardines en Llauna. La fira va destacar per les hibridacions entre música i altres disciplines, com el clown musical de Lumiero, de La Menuda; el teatre d’objectes de De_Paper i Cinc Cèntims, o la combinació de música i ceràmica.
Model slow La FiM també va consolidar
el seu posicionament professional, amb un increment del 15% respecte a l’edició anterior i el reforç d’aliances estratègiques amb mercats de referència. Aquestes complicitats van situar entre les propostes destacades espectacles com Sound de Secà, en col·laboració amb FiraTàrrega; La Publicitat, vinculada al Mercat de Música Viva de Vic i a Cases de la Música, o La Portera, en aliança amb Fira Mediterrània. Un dels trets més valorats pels professionals va tornar a ser el model de fira slow: una trobada còmoda que prioritza les relacions humanes, les cures i el treball reposat davant la velocitat i la massificació. Així, la FiM reforça el seu paper com a espai de descoberta, connexió i projecció del talent emergent.
L’organització de la FiM Vila-seca ja treballa en la pròxima edició de la fira, que se celebrarà del 6 al 9 de maig de 2027 amb la voluntat de continuar consolidant-se com un espai de descoberta, connexió i impuls del talent emergent i familiar de les arts en viu. La FiM està organitzada per l’Ajuntament de Vilaseca amb el suport de la Diputació de Tarragona i de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). La cita vol mantenir el paper estratègic assolit aquest any.
Política l El detonant han estat les queixes del govern per les al·legacions d’ERC sobre la piscina local
Adam Díaz Garriga
Esquerra Republicana anunciava aquest diumenge la seva desvinculació de la gestió consistorial de Vimbodí i Poblet després de presentar al·legacions sobre el procés de licitació de la piscina municipal i el pavelló municipal. El detonant van ser les queixes del govern local, format pel Grup municipal de Vimbodí i Poblet, Som-hi!, enfocades a la necessitat de «reajustar» els terminis d’obertura de l’espai a causa de la presentació de reclamacions al plec per part dels republicans.
D’acord amb el consistori, ERC va presentar les al·legacions dos dies abans de l’obertura del període de licitació, «obligant a suspendre temporalment el procediment fins a la seva resolució», és a dir, uns 15 dies. La previsió, a més, era que la piscina estigués enllestida per a «finals de juliol». En el comunicat, però, carregaven la responsabilitat de l’endar-
reriment «en l’oposició», ERC. Un dia després de les queixes de Som-hi!, des del grup republicà s’anunciava la retirada de les al·legacions i la
decisió «d’apartar-se completament de la política municipal» en un comunicat. El principal motiu, argumentaven, és la «manca absoluta de vo-
Valls l El Museu Casteller de Valls va celebrar dissabte haver assolit els 50.000 visitants des de la seva obertura, l’any 2023, amb un acte protagonitzat per l’Associació Fem Pinya, de l’Espluga de Francolí. L’equipament, consolidat com a referent del patrimoni immaterial, també va convertir aquesta fita en una celebració compartida per fomentar l’accés universal a la cultura i reforçar la col·laboració amb entitats socials del territori. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, acompanyada pel regidor de Turisme, Joan Ibarra, va donar la benvinguda als membres de l’entitat, formada per persones amb diversitat funcional, i els va fer entrega d’un plafó commemoratiu. El museu
va voler que tot el grup pogués gaudir de l’experiència immersiva Enxaneta 360º i rebés una bossa amb marxandatge. Així, el Museu Casteller reafirma la voluntat de treballar per una cultura accessible, on els valors del fet casteller, com la pinya, el treball en equip, la solidaritat i la superació, esdevinguin una eina de transformació. DM
luntat d’entesa, transparència i respecte institucional» per part del govern encapçalat per l’alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela, al qual
Els republicans no gestionaran cap demanda municipal «indefinidament»
assenyalaven de «fer impossible continuar treballant en aquestes condicions» durant els últims anys. «Continuarem com a regidors i assistirem als plens, però hem decidit que no farem res, ni respondrem preguntes, ni farem proposicions», explicava el portaveu d’ERC a Vimbodí i Poblet, Ramón Caixal.
Diàleg
D’aquesta manera, des d’ERC «deixaven tota responsabilitat política i gestió en mans exclusives de l’alcaldia», lamentant que en diverses ocasions s’ha impulsat el «diàleg i el treball conjunt per aportar propostes constructives». En aquest sentit, els republicans argumentaven que la decisió té com a objectiu evitar una
«guerra política» a la localitat que «acabi perjudicant la ciutadania ni la convivència i el dia a dia del poble». Un a situció que va incrementar-se després de la reunió informativa amb veïns i veïnes per informar sobre la situació dels equipaments municipals la qual, segons Caixal, «va acabar molt malament».
«Vam entrar al govern amb un acord amb Som-hi! i vam sortir perquè es feia tot sense consultar ni informar», confessava Caixal, assegurant que la situació els ha arribat a «afectar personalment».
Contundència
Malgrat enretirar les allegacions per no agreujar els fets, des d’ERC afirmaven en el seu comunicat que «en cap cas» deixaran de considerar que «existeixen irregularitats en el procés de licitació que no s’han resolt».
El grup republicà també qualificava d’«irresponsable» la concessió de quatre anys prevista per a l’espai municipal «sense haver plantejat abans una planificació clara sobre les actuacions i millores necessàries» per als equipaments.
A l’espera de la resposta per part de consistori, ERC també va anunciar que la gestió de qualsevol queixa, incidència o «conseqüència derivada de la gestió municipal» s’haurà d’adreçar directament amb el govern i rebutjant les funcions durant un període indefinit.
Serveis l L’entitat AVV Costa Daurada-Berà critica la inacció d’Agbar i del consistori en tres casos detectats al municipi
Adam Díaz Garriga
Roda de Berà continua acu mulant problemes amb la gestió de l’aigua tot i regis trar se l’hivern més plujós a Catalunya dels últims 30 anys. L’entitat Associació de Veïns i Veïnes de Costa Dau rada i Berà (AVV) denunciava en un comunicat la «inac ció» del govern municipal i de l’empresa gestora de les canalitzacions de la zona del litoral de la localitat, Agbar (Veolia), sobre les diverses fil tracions detectades. En con cret, l’AVV critica la «situació de desigualtat i ineficiència»
sobre la gestió de l’aigua que, lamenten, «no pot mante nir se per més temps».
En aquest sentit, des de l’entitat asseguraven que «en tenen el compromís» dema nat per part de l’Ajuntament en diverses zones de la locali tat per estalviar aigua a causa de la crisi que arrossega el municipi, però no la «desí dia» que s’observa a la costa. El consistori va demanar, ara fa dos anys, limitacions en les zones que s’abasteixen úni cament amb pous i dipòsits, que se situen en la part més elevada de la localitat, a més
reuneix
d’imposar restriccions com aturar el servei de dutxes a les platges o de fonts dins el nucli urbà. Una situació que, des de l’entitat asseguren, no s’està respectant al litoral.
Indiquen que «la gota que va fer vessar el got» va ser la filtració d’aigua «urgent» de tectada al carrer de l’Ermita de Barà, tram que connecta amb l’espai del Roc de Sant Gaietà. La incidència es va fer arribar el passat mes d’abril al consistori i Agbar a través d’una instància dos mesos després de ser detectada i, tot i que es va confirmar per part
Mercats l La presidenta del BCE alerta dels riscos geopolítics globals
Agències
El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit amb la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, en el marc del primer LatAm Economic Forum del Banc d’Espanya, celebrat a Roda de Berà. Segons va explicar
Illa a X, tots dos van inter canviar «impressions sobre la situació econòmica actual i els reptes econòmics que afronta Europa». Durant el congrés, Lagarde va advertir dels riscos derivats del con text geopolític i financer glo bal i va defensar la necessitat de reforçar la «resiliència» i
Ajuntament i Agbar encara no han actuat tot i rebre diverses instàncies
de l’empresa aqüífera, encara no s’ha actuat.
«Des del setembre, ja es van presentar queixes per filtracions. No es veuen, ni es noten, però s’escolten i és de sentit comú que s’han d’arre glar tal com estem», explicava el portaveu de la plataforma AVV, Lluís Miralles.
Tres fugues
Entre els casos detectats, des taquen també fuites detec tades als carrers Mas Garbí, núm. 24, i Girona, dins el nucli urbà. Incidències que també es van comunicar el passat mes de novembre i desembre del 2025 a l’Ajuntament i so bre les quals, tot i haver rebut resposta per part del consis tori, asseguren que encara no s’hi ha actuat.
«Resulta paradoxal i difícil d’acceptar que l’Ajuntament elimini serveis bàsics com les fonts públiques sota un pre text d’estalvi, mentre permet que milers de litres es perdin durant setmanes per falta de manteniment en la xarxa», esmentaven en el comunicat des de l’entitat.
En aquesta línia, des d’AVV reclamaven un «compromís real» per eliminar les fuites, així com «transparència total» entre els moviments d’Agbar i l’Ajuntament per evitar la crisi. «Estem pràcti cament dedicats al turisme, però no acceptem que es resti qualitat al municipi i es prio ritzi tirar aigua», ressaltava Miralles, afegint que, si cal, estudiaran «altres vies» en cas de no obtenir respostes ni observar solucions concretes al municipi.
escollit per unanimitat. Cedida
Vale Pino serà l’alcaldable del PSC a Torredembarra a les municipals de l’any vinent
Política l El candidat assegura que «els millors dies» del municipi «estan per venir»
Redacció
L’assemblea de l’agrupació socialista de Torredembarra ha elegit per unanimitat Vale Pino com a alcaldable del PSC a les eleccions munici pals de l’any vinent. Ara, Pino és alcalde de Torredembarra i diputat socialista a la Dipu tació de Tarragona. Durant la intervenció, va remarcar que la seva prioritat ha estat «ser vir a Torredembarra» i que aquest compromís és avui més gran que el del primer dia. El candidat va defensar que governar «no és només gestionar», sinó escoltar, de cidir quan toca i ser hi sem pre. També va reivindicar un model municipal basat en el treball en equip i allunyat del cesarisme presidencialista, i va subratllar que la plurali tat política és clau per assolir consensos.
Pino va afirmar que a Tor
redembarra s’ha demostrat que aquest model funciona i que és «el treball lleial, i no el soroll ni els insults», el que dona resultats que milloren la vida diària de la gent. També va advertir que no s’ha arri bat «ni remotament» al final del camí i va situar entre els reptes l’habitatge, la neteja, la convivència i el futur dels joves torrencs. Segons va dir, són qüestions que es resolen «a peu de carrer», amb proxi mitat i honestedat. El candi dat va presentar aquests va lors com el tret diferencial del PSC i va emplaçar l’agrupació a continuar treballant per avançar «sense exclusions», mantenint «el timó ferm» perquè Torredembarra no torni enrere. Es va compro metre a seguir exercint com «l’alcalde de tothom» i va as segurar que, si es fan les coses bé, «els millors dies per Tor redembarra estan per venir».
la «sobirania» econòmica eu ropea, amb infraestructures pròpies i estabilitat en un en torn marcat per la volatilitat i les tensions internacionals. El fòrum, sota el títol Capital Flows, Exchange Rates, and Geopolitics, va reunir diven dres i dissabte a les instal· lacions del Banc d’Espanya
al Roc de Sant Gaietà catorze governadors i sis subgover nadors de bancs centrals d’Amèrica Llatina i Europa, a més de supervisors financers, acadèmics i investigadors es pecialitzats en economia i po lítica monetària. Les jornades van incloure quatre panels a porta tancada sobre aranzels i geoeconomia, tipus de canvi i política monetària, fluxos de capital i impacte de les tarifes comercials. S’hi va celebrar la reunió de governadors de bancs centrals membres del CEMLA, dirigida per José Luis Escrivá i Manuel Ramos.
Enoturisme l La Pobla de Mafumet ha celebrat aquest cap de setmana la sisena edició de la Fira del Vi, una cita consolidada que ha tornat a portar milers de persones a la Carpa dels jardins del Pavelló. L’esdeveniment ha reunit cellers de les vuit denominacions d’origen amb presència a la demarcació
El projecte vol posar en valor el patrimoni del Barri Antic. Cedida
Cambrils celebrarà una nova edició de Música als Balcons aquest divendres a la tarda
Cultura l Els balcons del Barri Antic de Cambrils tornaran a convertir-se en escenaris musicals amb la desena edició de Música als Balcons, que se celebrarà aquest divendres. La ruta començarà a les 18 hores a la Torre del Llimó amb la Coral Jove Verge del Camí, que enguany s’incorpora al projecte i n’obrirà el recorregut. Les formacions
de l’Escola Municipal de Música actuaran en deu parades pels carrers del barri, amb balcons a l’Escola de Música, el carrer Cardenal Vidal i Barraquer, la plaça de l’Església, Marianao, el Centre Cultural i la plaça de la Vila. L’alumnat d’Estudi Giselle oferirà dansa a peu de carrer i la Txaranga Bandsonats tancarà la festa a la plaça de la Vila. Redacció
de Tarragona, amb vins del Priorat, Montsant, Terra Alta, Cava, Penedès, Catalunya, Tarragona i Conca de Barberà, a més del Vermouth Yzaguirre. La fira també ha ofert platets per maridar degustacions, com formatges, pernil ibèric, empanada argentina i fideus a la cassola. Durant els tres dies, el recinte ha com-
Cambrils l Els establiments van esgotar gairebé les degustacions malgrat el mal temps
Adam Díaz Garriga
El passeig marítim i el Port de Cambrils van omplir-se aquest cap de setmana novament amb les propostes gastronòmiques de les XIII Jornades del Romesco, que s’estendran fins al 17 de maig. Divendres, va portar-se a terme la segona edició del Romesco a la Platja, on desenes d’alumnes de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils van oferir durant tot el matí diverses creacions amb la salsa catalana com a protagonista. Les propostes gastronòmiques van presentar-se en diferents formats per tal d’introduir iniciatives «accessibles» per als usuaris.
Els visitants van comprar tiquets amb tres degustacions i una beguda per 4 euros, amb diversos plats «innova-
dors» basats en receptes modernes i tradicionals. Malgrat les males condicions meteorològiques, les Jornades van continuar el dissabte presentant un balanç final positiu amb diversos establiments mostrant, gairebé, tot el producte esgotat. La creativitat va ser el punt fort de l’esdeveniment, on van participar un total de vuit restaurants amb degustacions «enromescades».
«Hi va haver molts pics d’afluència alts i alguns establiments gairebé ho van vendre tot», explicava la regidora de Turisme, Patricia de Miguel. En aquesta línia, l’edil assegurava que els esdeveniments continuen desenvolupant el seu paper «impulsor» dels espais com el Port i el passeig, i que des del
binat vins i gastronomia i activitats per a tots els públics, amb una zona infantil al Parc del Bassal amb inflables i pinta-cares. L’animació musical ha anat a càrrec de DJ Salmer, Destil·lats, Cruzados i De Duende, i la cita va cloure amb el sorteig de lots vinícoles cedits pels cellers participants. Redacció/Gerard Martí
Imatge dels alumnes durant la Jornada participativa. Aj. de Cambrils
Una quinzena de restaurants oferiran menús on destacarà el romesco
consistori es valorava «molt bé» l’activitat d’aquest cap de setmana. Entre altres afirmacions, de Miguel destacava la importància de les Jornades per «dinamitzar el comerç» i «posar en valor el producte» de Cambrils.
La 13a edició d’aquestes jornades continuarà aportant, dins els menús dels restaurants cambrilencs, tastets i plats on destacarà el romesco amb preus assequibles i amb la col·laboració de la marca BOCA («Bo i de Cambrils»). Hi haurà disponibles 15 menús diferents i 14 degustacions que es podran descobrir, especialment, pels establiments del litoral que participaran enguany una setmana més.
Tarazona. Josele Martínez (P), Ángel López, Chechu Martínez, Marc Trilles, Borge, Delmás, Carrasco, Toni Ramón (Imanol, 90’), Busi, Álvaro Jiménez (Cristian, 70’) i Cubillas (Armero, 70’).
Nàstic. Rebollo (P), Camus, Pedro Alcalá, Enric Pujol, Moi Delgado (Zoilo, 77’), Montalvo (Cedric, 90’), Sanz, Gelardo (Baselga, 56’), Pau Martínez (Juanda, 77’), Jaume Jardí i Álex Jiménez.
Gols. 1-0, Cubillas (6’) i 2-0, Busi (90’). Àrbitre Fernando Román Román (Castella i Lleó). Va mostrar la targeta groga als locals Imanol i Busi i als visitants Gelardo, Óscar Sanz i Zoilo. Incidències. Partit de la jornada 36 disputat al Municipal de Tarazona amb 300 aficionats grana desplaçats.
CLASSIFICACIÓ
Equip Pts J G E P GF GC
1.Eldense 66 36 18 12 6 55 35
2.Sabadell 65 36 17 14 5 51 26
3.At.Madrileño 64 36 18 10 8 60 41
4.Villarreal B 59 36 15 14 7 51 31
5.Europa 57 36 15 12 9 51 46
6.Cartagena 56 36 15 11 10 34 33
7.Algeciras 55 36 15 10 11 39 36
8.Antequera 50 36 14 8 14 43 43
9.Hércules 50 36 13 11 12 40 40
10.Teruel 48 36 12 12 12 26 30
11.UD Ibiza 47 36 12 11 13 39 34
12.Alcorcón 47 36 11 14 11 37 35
13.J.Torremolinos 46 36 11 13 12 43 45
14.Murcia 46 36 12 10 14 37 39
15.Tarazona 45 36 11 12 13 31 35
16.GIMNÀSTIC 43 36 12 7 17 37 47
17.Betis Deportivo 41 36 11 8 17 43 57
18.Marbella 31 36 8 7 21 31 48
19.At.Sanluqueño29 36 7 8 21 26 52
20.Sevilla At. 27 36 5 12 19 20 41
RESULTATS
Jornada 36 Primera RFEF
Cartagena-Alcorcón 2-1
At. Madrileño-Sabadell 4-3
Hércules-UD Ibiza 2-1
Sanluqueño-Algeciras 0-1
Sevilla At.-Eldense 2-2
Marbella-Torremolinos 0-1
Tarazona-GIMNÀSTIC 2-0
Europa-Villarreal 3-3
Real Murcia-Betis Deportivo 1-2
Antequera-Teruel 1-0
PRÒXIMA JORNADA
Villarreal-Sevilla At. Torremolinos-Real Murcia
UD Ibiza-Cartagena
Sabadell-Antequera
GIMNÀSTIC-Europa
Teruel-Sanluqueño
Eldense-At. Madrileño
Betis Deportivo-Tarazona Algeciras-Hércules Alcorcón-Marbella
Futbol l El Nàstic perd contra el Tarazona en un nou partit ridícul fora de casa, cau en descens i ja no depèn de si mateix per salvar-se
El Nàstic posa un peu i mig a la Segona Federació. El partit era una absoluta final, però només es va presentar al camp el Tarazona. L’equip més modest va ser qui va posar més ànima i va emportar-se el partit de forma merescuda contra un Nàstic indolent. Cubillas va posar el primer al minut 6 i Busi va sentenciar a l’afegit. Entre el primer i segon absolutament res dels grana. Una nova derrota vergonyosa fora de casa i ja van quatre que ni es marca ni s’intenta marcar.
El Nàstic ja no depèn d’ell mateix per salvar-se. Resten sis punts, el Nàstic ha
de fer dues victòries i esperar que el Tarazona ensopegui. Pablo Alfaro va fer un invent de cara a la batalla de Tarazona. El tècnic va establir tres migcampistes amb Montalvo, Sanz i Gelardo per dominar la medul·lar i apostar pel joc progressiu i ràpid, amb Álex Jiménez com a únic referent que corregués a l’esquena dels defensors. Al darrere, Pedro Alcalá va ser titular per guanyar oportunitats en la pilota aturada. Sobre el paper va ser molt bonic, una llàstima que la realitat va deixar clar ben aviat el que hi ha.
Va engegar el partit al
Municipal de Tarazona amb un diluvi que va deixar tot el camp xop. No va ser impediment perquè, al minut 6, el Nàstic va patir la primera garrotada. Álvaro Jiménez va rebre una pilota molt sol i encara més sol estava quan, a uns metres del vèrtex de l’àrea, va posar una centrada a l’esquena de la defensa grana. Moi Delgado no va estar encertat en la cobertura i el veterà Cubillas va posar el cap per marcar l’1-0.
El Nàstic ho va reclamar i reclamar. Fins i tot Alfaro va gastar una revisió, però Pedro Alcalá habilitava el tir i no hi havia fora de joc.
La tragèdia inicial va posar les coses al seu lloc i al Nàstic se li van veure tots els mals. L’aposta d’Alfaro pel mig del camp no es va notar, perquè
el conjunt grana només feia que rifar la possessió amb pilotades en llarg cap a Pau Martínez o Álex Jiménez. Tots dos no tenien res a fer contra els defensors del Tarazona. Es va trobar a faltar aquí un davanter referent capaç de lluitar-les. O, si més no, un joc valent per progressar per sota. A la mitja hora de partit va parar de ploure i va sortir el sol, però no hi va haver res nou. De fet, semblava que el Tarazona, si s’ho proposava, arribava amb més perill que el Nàstic. Dani Rebollo en va salvar un mà a mà contra Ángel López. El lateral del Tarazona es va quedar sol davant el porter i Rebollo va anar a terra per pispar la pilota. No va arribar, però, com a mínim, va provocar que el juga-
dor rival controlés malament i malbaratés l’ocasió. Faltava valentia. Ni més ni menys. Quan la pilota arribava al mig del camp, o es passava entre un defensor i un altre, acabava amb una pilotada a ningú. Faltava que algú aparegués amb decisió de progressar amb més seny. De fet, se suposava que aquesta era l’aposta grana. Amb tot, es va jugar com volia el Tarazona, com dictava el guió
abans del partit i el Nàstic no va estar preparat. Els minuts passaven i el Nàstic tenia córners i faltes, però en el joc aeri és impossible ser superior al Tarazona. Més enllà d’un cop de cap tou d’Alcalá, res va passar al primer temps. Bones notícies per al Tarazona, tot un desastre per al Nàstic. El guió de sempre fora de casa. A la segona part el Nàstic va dominar la pilota per ra-
ons òbvies. El Tarazona es va tirar enrere i els grana endavant, però faltaven una, dues, tres i fins i tot quatre marxes més per reaccionar. El duel es va refredar encara més quan l’àrbitre va aturar deu minuts per una emergència mèdica a la grada.
L’afició esbronca els jugadors
Tres-cents aficionats es van desplaçar a Tarazona i van fer sentir l’equip com a casa animant com mai. Ho van donar tot i van rebre res, una derrota dura que no recompensa el seu esforç. Al final del partit, els jugadors van anar a rebre la merescuda escridassada d’una afició que fa temps que ha dit prou.
A la represa el Nàstic va tenir aproximacions, però pocs tirs entre els pals. L’únic, es podria dir, el va tenir Baselga. Centre lateral de Sergio Camus, la pilota cau morta al segon pal i l’aragonès és massa lent en el tir i dona temps al porter rival a aturar la pilota. A partir d’aquí, absolutament res. Prohibit reaccionar.
Quedaven deu minuts i dotze més van posar d’afegit, però podien haver passat una hora i mitja més i no passaria absolutament res. De fet, encara va ser pitjor, perquè la falta
Cubillas només va necessitar sis minuts per marcar l’1-0 i canviar el partit
Els grana no van tenir més que una acció de gol en tot el duel contra el Tarazona
d’intensitat va cobrar-se amb el segon del Tarazona. Pèrdua al mig del camp i passada al forat del Tarazona. Enric Pujol deixa passar la pilota sense mirar si Rebollo estava a prop o estava lluny. Busi la intercepta i marca el 2-0 de forma completament gratuïta.
El Tarazona, el més modest, amb els jugadors sense cobrar durant mesos i, així i tot, l’equip amb més ànima i més amor propi. Els aragonesos van guanyar el partit ben merescudament, van enfonsar un Nàstic indolent. Una vergonya absoluta amb 300 desplaçats al camp que van acabar escridassant els seus.
L’1x1
Jornada 36
2 Tarazona
0 Nàstic
No va poder fer res en el primer gol, però quin error per falta d’entesa amb Pujol en el segon.
És dels únics que posa una mica d’ànima sobre la gespa i aporta en atac i defensa.
Arribava sempre tard al mig del camp. Va faltar certa valentia per agafar la pilota i
Marc Montalvo Óscar Sanz
Partit dur en general del capità sense poder dominar el mig del camp ni en l’ajut defensiu.
Álex Jiménez
Marcos Baselga
Mai ha sigut el davanter referent ho va ser envoltat de cinc defensors. No va poder fer res.
L’entrenador
Cristobal Parralo
Va intentar inventar la roda per obligar el Tarazona a jugar diferent en el seu estadi, cosa que pocs equips ho han aconseguit. No va sortir bé el plantejament i encara menys amb l’1-0 als primers cinc minuts de partit.
Va habilitar Cubillas en el primer per no estar en línia i va passar desapercebut en el joc aeri.
Dani Rebollo Sergio Camus Pedro Alcalá Enric Pujol Moi Delgado
Mal partit del central que encara va ser pitjor amb l’error en el segon gol amb Dani Rebollo.
Una vegada
En teoria ha de ser ell el guia de l’equip. No aporta res amb ni amb la pilota ni sense.
Va ser un dels pocs que va intentar reaccionar, però no li van sortir les coses.
Es va passar tot el partit rebent pilotades impossibles de caçar. No va aportar en atac.
Ander Zoilo
Va tenir l’ocasió més clara del Nàstic i la va fallar tot sol davant del porter.
Va sortir per posar velocitat al partit i no va poder marcar la diferència.
Juanda Fuentes Cedric Omoigui
Va retornar del càstig i va aportar més aviat ben poc amb la pilota als peus.
Si algú havia de barallar-se amb els centrals era ell, va sortir a l’afegit i amb 2-0.
«Em nego en rodó a rendir-nos. Queden sis punts i, si els aconseguim, ens salvarem»
Futbol l El tècnic va rebre la frustració de l’afició desplaçada a Tarazona com la resta de l’equip
El partit contra el Tarazona era una final que, com a mínim, no s’havia de perdre i, per aquest motiu, Pablo Alfaro va sortir més que tocat després de la derrota. El tècnic, però, va voler carregar una mica l’esperança per aconseguir la salvació: «Em nego en rodó a rendir-nos. Queden sis punts i, si els aconseguim, ens salvarem».
Una vegada més, el Nàstic va perdre fora de casa sense veure porteria. Amb Alfaro ja són cinc les derrotes consecutives. El tècnic va sorprendre amb un onze inicial sense
davanters per contrarestar un Tarazona còmode en la trinxera del seu estadi. El seu pla no va funcionar i així ho va reconèixer. «Era un partit important, l’havíem preparat, sabíem a què jugaria el rival i volíem proposar una cosa diferent, amb un fals davanter i tocar per dins per trobar situacions per fer mal al rival. Però al minut 5 ens trobem un gol ho capgira tot», va destacar Alfaro.
En aquest sentit, el tècnic aragonès va subratllar la tònica habitual fora de casa «en la primera acció que rematen acaba en gol i tot el sac d’ansietat i nervis ens cau a sobre».
Poca explicació més va poder donar d’un partit vergonyós del Nàstic de Tarragona, però sí que va tenir paraules per a l’afició desplaçada «només podem donar les gràcies per animar i dir que entenem la seva frustració».
El Nàstic queda amb un peu i mig en descens. Ja no depèn de si mateix per salvar-se, però Alfaro no va voler decaure. «Em nego en rodó que ens
Alfaro: «El gol al minut 5 ha capgirat tot el partit»
rendim. Queden sis punts en joc i, si els aconseguim, ens salvarem. No hi ha més remei que aixecar-nos de cara a la final de dissabte contra l’Europa». En aquest sentit, Alfaro va destacar que «hem de ser durs mentalment. Ni el club ni l’afició mereix que els abandonem».
El conjunt grana necessita fer el sis de sis i encreuar els dits perquè el Tarazona ensopegui. Amb tot, tenint en compte el duel d’ahir, el més improbable és que el Nàstic guanyi dues vegades. El tècnic va ser clar sobre la plantilla: «Preparats o no, hem de tirar això endavant».
L’estrena del Reus FC Reddis en el play-off d’ascens va ser servida en un plat que va reunir tots els condiments: igualtat de dos equips poderosos, el Reus va ser superior a les àrees, però amb manca d’encert entre els tres pals. Finalment, l’àrbitre va salpebrar l’encontre amb un penal sobre Ramon Folch no xiulat. En definitiva, els de Marc Carrasco van proposar i en van merèixer més, però l’empat a zero va ser la realitat i, ara, la classificació passa per guanyar a O Couto.
El guió d’aquesta eliminatòria es va executar tal com esperaven tots dos equips. L’Ourense es va tirar enrere, amb poques ganes d’arriscar i amb moltes de deixar passar els minuts amb el 0-0 en el marcador mentre que el Reus es buscava les garrofes per sacsejar el partit. L’encarregat de tocar la vareta va ser Alberto Benito. L’incombustible, tot i arribar més que tocat, va ser el principal generador d’ocasions i d’una centrada seva va arribar el gol anullat a Ustrell per mà.
El de la Febró va ser el màxim protagonista del primer temps, perquè de les seves botes va arribar el perill amb un xut per sobre del travesser i també per la galleda d’aigua freda de la lesió. En un xoc a la mitja hora de partit, Ustrell va patir una lesió a l’espatlla esquerra que va obligar la seva substitució i, qui sap, si també del partit de la pròxima setmana. Amb ell se’n va anar una mica de la força del Reus, tot i que els roig-i-negres van acabar el primer temps amb ganes de marxa. Recasens gairebé la fa de cop de cap i va protagonitzar una picabaralla amb la defensa visitant en la qual és més víctima que agressor, però que va acabar amb una groga i, de retruc, Josep Ramon Sardà expulsat.
A la segona part el guió va canviar. En gran part, perquè les jornades ja pesen a un Reus amb poc fons d’armari. Les energies es van reduir, però encara van merèixer més en dues accions. Primer amb un tir de Ricardo Vaz al primer pal que va aturar Rielo i, segon, amb el de Serrano que també va topar amb el porter. La polèmica va arribar poc després. L’àrbitre Nil Cubas es va empassar un penal a Ramon Folch. El migcampista va caçar una pilota dividida i Lucas Puime va refusar contra la seva cama, donant-li un cop de peu ben clar. «Si no ho ha xiulat és perquè no ho ha vist», va destacar Marc Carrasco en el postpartit amb un evident to irònic. Cubas ho va veure i va obrir els braços indicant que no havia passat res, davant la incredulitat de tot l’estadi i també d’un Ramon Folch que s’aixecava preguntant l’inex-
contra la UD Ourense del darrer dissabte. Andrés Romero/Reus FC Reddis
Futbol l El Reus va merèixer més i va tenir un penal no xiulat, però va empatar contra l’Ourense
plicable «no ho ha xiulat?».
El Reus va ser superior. Arguments en atac n’hi va haver, malgrat la falta d’encert final i, defensius, encara més amb un Lluís Recasens gegant que va guanyar tots i cadascun dels duels.
Toca anar a guanyar
L’empat a l’Estadi Municipal deixa un camí ben clar per al Reus FC Reddis si vol continuar somiant amb l’ascens: guanyar. Només li val la victòria al conjunt reusenc per passar l’eliminatòria perquè, en cas d’empat en acabar els 90 minuts i la pròrroga a O Couto, l’Ourense seria el guanyador en haver acabat en tercera posició a la lliga regular.
Marc Carrasco ho va veure clar i així ho va transmetre als seus jugadors en una arenga final després del partit. En el vídeo publicat a les xarxes socials del Reus, el tècnic va destacar que «estic convençut que la nostra història acaba de començar. Hem fet el primer pas, el pri-
mer de quatre. Ara anirem a fer el segon. Tot està al cap, mirada amunt, a guanyar i a continuar».
Tot es decidirà a O Couto el pròxim dissabte a les 18 hores. El Reus no podrà tenir a Sardà i està pendent
L’afició no es deixa
d’Ustrell, mentre que l’Ourense perd el central Labrada, que va acabar expulsat amb doble groga, i també Pol Bueso, tercer central. Tots dos equips s’hauran de reinventar per continuar fent història.
espantar per la pluja i el Municipal rep prop de 4.000 aficionats
Futbol l L'afició del Reus FC Reddis no es va deixar passar per la pluja i va atendre l'Estadi Municipal amb ganes de festa. Un total de 3.914 aficionats roig-i-negres van ser presents a les graderies per animar el seu equip i, molts d'ells, també es van mullar sota la pluja per rebre els seus jugadors abans del partit. A més, també va ser present un apetita expedició d'aficionats
gallecs de la UD Ourense que, fins i tot, van poder fer la seva rebuda particular als seus sense cap mena d'incidència. Malgrat l'ambient festiu de la grada, també va haver-hi moment de protagonisme d'uns pocs. L'àrbitre Nil Cubas va recollir a l'acta «el llançament d'un got de cartró buit i dues boles de paper d'alumini» al descans i al final del partit. En aquest sentit, el Reus va infor-
A guanyar
Al Reus només li val la victòria a O Couto si vol passar de ronda
de l’Estadi
mar ahir que treballa per identificar els causants per «la reclamació eco-
nòmica per la possible sanció econòmica que rebi el club». Redacció
Bàsquet l Els de Larramona van quedar eliminats del play-o d’ascens i les de Canals es compliquen la primera posició
Arnau Montreal/Redacció
Cap de setmana fosc per al Club Bàsquet Tarragona. L’entitat tarragonina es jugava partits il·lusionants tant amb l’equip masculí com el femení a casa i tots dos duels van acabar amb unes dramàtiques derrotes. Per una banda, els de Toni Larramona van caure dissabte contra el Mollet per 90-109 i posen punt final a la temporada, acomiadant-se del playoff d’ascens. De l’altra, les de Francesc Canals es jugaven l’ascens a Copa Catalunya contra el Manresa i van perdre per 53-59.
Dels dos equips, qui encara té opcions de sumar alegries és el Volvo Diselauto CBT. Les de Francesc Canals van perdre el lideratge contra el Manresa B en un partit disputat. Les tarragonines van colpejar primer anant al descans amb un 33-26, però
les visitants van castigar en el tercer parcial per capgirar l’encontre. Amb tot, encara tenen opcions tot i que l’average el té guanyant el conjunt de Manresa. En acabar en segona posició, les tarragonines hauran de jugar una final a quatre amb el segon i tercer classificat de cada grup per establir un ordre a l’hora de cobrir els ascensos. En aquest sentit, també es depèn de les places obertes per possibles descensos.
Final tràgic
Qui va tenir un final tràgic va ser l’Ibersol CBT. Els de Larramona tanquen la temporada amb la derrota contra el Mollet. Els blaus han disputat una fase regular única, formant unes fortaleses molt concretes que no van servir. De fet, el CBT va destacar pel seu alt nivell defensiu i, dissabte, van rebre 109 punts. Larramona va destacar en micròfons a TAC12 que «és un cop molt dur, però no puc
Ventura i Autet guanyen el RallyRACC Catalunya-Costa
Daurada Històric
Motor l Ha sigut una edició difícil pels participants amb presència de la boira
L’equip format per Jordi Ventura i Josep Autet (BMW M3, Pre93) ha aconseguit la victòria absoluta en el 10è RallyRACC Catalunya-Costa Daurada Històric, prova puntuable per als campionats d’Espanya i de Catalunya de Ral·lis Històrics disputada aquest cap de setmana per carreteres de les comarques tarragonines. Aquesta 10a edició s’ha destacat per la gran dificultat que ha presentat als participants, amb boira en la part nocturna del diven-
L’equip femení encara ha de jugar la darrera jornada de lliga regular
retreure res als jugadors». En aquest sentit, va subratllar que «hem de mirar a com ha estat el Serrallo de ple, de la il·lusió que estem creant». Finalment, va afegir que «hem de confiar en el treball que hem fet, valorar la gent de la casa i mirar per a l’any que ve. Tinc esperança per tornar a lluitar per l’ascens».
Els cebetistes van anar a remolc durant el duel i, malgrat que van poder igualar el duel a 82 en la recta final, es van acabar acomiadant de l’encontre en gran part també per falta d’encert. El darrer cap de setmana va ser molt fosc per al club tarragoní, però, d’altra banda, arribar aquesta situació parla bé del treball assolit durant el curs, tot i que al final hagi sortit creu.
dres a ‘Vilaplana-Castillejos’ (tram conegut com La Mussara), i pluja en la segona volta de l’etapa del dissabte, amb els trams ‘Coll de la Teixeta’, ‘El Lloar-la Figuera’ i ‘FalsetPorrera’, als quals ja s’hi havia donat un primer gir pel matí. El RACC i l’Escuderia Baix Camp han dut a terme una desena edició amb gran èxit i 84 equips en la sortida. El triomf de l’equip Ventura-Autet ha estat incontestable. Van aconseguir el millor temps el divendres en el primer tram del ral·li, ‘VilaplanaCastillejos’, i van mantenir el lideratge durant tota la cursa aconseguint els millors temps en totes les especials menys
en una, que es va adjudicar l’equip segon classificat, format pels andorrans Ferran
Font-Claudi Ribeiro Leite (BMW M3), autors d’una bona actuació. Joan Riberas-Carles
quedat tercers ja a notable distància.
L’alcalde de Múrcia, José Ballesta, mor als 67 anys
Obituari l L’alcalde de Múrcia, José Ballesta, va morir ahir diumenge als 67 anys després de dos anys de tractament per càncer de còlon. El dirigent del PP governava la capital murciana amb majoria absoluta des del 2023, després d’haver ocupat també l’alcaldia entre el 2015 i el 2021. L’Ajuntament ha decretat tres dies de dol oficial i un a la Regió de Múrcia, i totes dues institucions han suspès els actes previstos. Doctor en Medicina i Cirurgia, catedràtic de Biologia Cel·lular i exrector de la Universitat de Múrcia, Ballesta va mantenir l’activitat institucional fins fa dies. Va participar per última vegada en públic el 30 d’abril. Durant els seus mandats va impulsar projectes com la peatonalització d’Alfonso X El Sabio, la recuperació del Segura i la rehabilitació de la Cárcel Vieja. López Miras el va definir com «l’alcalde etern». Agències
Salut l Va arribar a Tenerife després d’un brot d’hantavirus amb tres morts
Agències
Un operatiu internacional sense precedents va permetre ahir diumenge evacuar la majoria del passatge del creuer MV Hondius, afectat per un brot de la variant andina de l’hantavirus que ha causat tres morts durant una travessia de 40 dies. El vaixell va arribar al port de Granadilla de Abona, al sud de Tenerife, amb 152 persones a bord enmig d’una gran expectació internacional. El dispositiu va implicar 23 països, 300 periodistes acreditats i un gran desplegament. Mónica Gar-
cía, ministra de Sanitat del govern, va parlar d’una «operació sense precedents». Durant la jornada van abandonar el vaixell 94 persones de 19 nacionalitats. Els primers van ser els 14 espanyols, traslladats en un avió militar a Madrid i confinats a l’Hospital Gómez Ulla, on se’ls faran proves per confirmar si estan lliures del virus. L’evacuació es va fer amb llanxes fins al moll, triatge sanitari sota carpes i autobusos de la UME fins a l’aeroport de Tenerife Sud. Tot el passatge havia estat asimptomàtic fins diumenge a la tarda, però
Educació l Atribueix al «soroll mediàtic» part del rebuig al pla pilot
Agències
La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha convocat una mesa sectorial per aquest dijous, 14 de maig, amb els sindicats amb representació a la Mesa Sectorial, USTECSTEs, ASPEPC-SPS, CCOO, CGT i UGT, per valorar la si-
tuació i explorar fórmules que permetin reduir el clima de tensió. En una entrevista a Rac1, Niubó va considerar que l’anunci de disset jornades de vaga és «un punt desproporcionat», però va deixar clar que no està disposada a replantejar el pacte signat amb CCOO i UGT, que va defensar
com «un molt bon acord» i com una resposta a qüestions plantejades per la comunitat educativa. La consellera també va negar tenir coneixement de la presumpta infiltració d’agents en una assemblea de mestres i va afirmar que no li correspon conèixer aquests operatius, tot i que va
Flotilla l L’activista Saif Abukeshek, membre de la Flotilla, va aterrar ahir diumenge a la tarda a Barcelona després de diversos dies detingut i va avisar que d’aquí a pocs dies tornarà a Turquia per reprendre el viatge cap a Palestina. Davant d’una cinquantena de persones que el van rebre a l’aeroport del Prat, va assegurar que «el nostre camí només acaba de
començar» i que la seva prioritat continua sent denunciar la situació dels «milers de presos palestins» que, segons va dir, pateixen «tortures» i «violacions contínues» a les presons israelianes. Abukeshek va atribuir la intercepció de la Flotilla a la «impunitat» i la «complicitat» dels governs occidentals amb Israel. També va relatar que durant la detenció sentia «diàriament
França va informar que un dels cinc repatriats va presentar símptomes durant el vol. A Espanya, dues dones que havien estat en contacte amb una de les víctimes han donat negatiu en les PCR, però continuen sota observació.
L’operatiu va quedar marcat pel xoc polític amb el Go-
dir que confia en la professionalitat i el criteri dels Mossos d’Esquadra i que Interior donarà explicacions aquesta setmana. Sobre el pla pilot de mossos de paisà als instituts, va admetre que l’error va ser no explicar-lo quan tocava i va atribuir la sortida d’alguns centres al «soroll mediàtic» i a la tensió als claustres. La consellera Niubó va descartar dimitir perquè, segons va dir, això no solucionaria els problemes, i va lamentar que prop de 900 centres es plantegin cancel·lar sortides i colònies com a mesura de pressió.
Hongria investeix
vern canari, després que el president Fernando Clavijo intentés impedir el fondeig del creuer per la por que possibles rosegadors infectats arribessin a la costa. Sanitat va respondre que el reservori natural del virus dels Andes no són les rates, sinó el ratolí colillarg patagònic, i Marina
Mercant va imposar l’entrada del vaixell. L’OMS va avalar la gestió i Tedros Adhanom Ghebreyesus va recomanar 42 dies de seguiment actiu als passatgers evacuats. L’operació culminarà avui amb la sortida de la resta de viatgers, mentre la tripulació conduirà el vaixell cap a Rotterdam.
Péter Magyar com a nou primer ministre després de l’era Orbán
els crits» de persones que assegura que eren torturades i que els agents li repetien que «Palestina no existeix». L’activista va explicar que ha perdut 15 quilos i que va iniciar una vaga de fam parcial, deixant progressivament de menjar, beure i parlar. «No som herois ni volem ser-ho», va afirmar, abans de reclamar que es continuï explicant què passa a Palestina. Agències
Política l El conservador Péter Magyar va ser investit dissabte nou primer ministre d’Hongria i va posar fi a setze anys de govern de Viktor Orbán. El líder de Tisza va rebre 140 vots a favor i 54 en contra al Parlament, on va prometre desmantellar el «règim il·liberal» construït per Orbán, restaurar les relacions amb la Unió Europea i combatre la corrupció. En el seu primer discurs com a titular, va defensar que els hongaresos havien demanat no només un canvi de govern, sinó també de sistema. Magyar també va anunciar la creació d’una Oficina de Recuperació i Defensa del Patrimoni Nacional per recuperar fons suposadament desviats a l’entorn de Fidesz. Agències
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
k Tribuna k
Els darrers dies, un article del Diari Més posava xifres a una realitat que molts veïns i veïnes de Reus fa temps que pateixen: el cost de la vida supera els ingressos en una part significativa de les llars de la ciutat. Més enllà de la fredor de les dades, el que s’hi dibuixa és una ciutat profundament fragmentada, travessada per desigualtats que no només són econòmiques, sinó també territorials i socials.
Segons indica l’Informe Social de Catalunya de 2025 en què es basava l’article, només en les urbanitzacions perifèriques la renda neta és superior a les despeses de cada llar. A l’altre extrem, els barris Gaudí, Fortuny o Sardana entre altres, registren les rendes més baixes, amb una població envellida depenent de pensions sovint insuficients i també una generació jove atrapada en la precarietat i l’exclusió. Però les dades també demostren que a la resta de barris que històricament s’havien situat en un nivell de renda mitjana també hi ha greus dificultats per arribar a final de mes.
Les persones treballadores de la nostra ciutat afronten despeses molt elevades derivades de l’encariment de la vida, tant pel que fa l’alimentació o el transport, però especialment en matèria d’habitatge. Les llars reusenques gasten més de 1.100 € en tenir un sostre i subministraments bàsics. És a dir, gasten el salari mínim actual en drets bàsics. Estem davant d’una crisi sistèmica profunda i ja no n’hi ha prou amb tenir papers i una feina per poder viure dignament. El miratge de la classe mitjana es va esvaint cada cop més.
Lk Editorial
a derrota contra el Tarazona (2-0) ha fet que el Nàstic gairebé no hagi deixat límits a l’esperança que es pugui ‘salvar’ la temporada. L’equip ha passat de disputar play-off d’ascens –amb amargues i immerescudes derrotes–a haver de lluitar per no caure en el pou de la Segona RFEF. A hores d’ara i amb els precedents del joc de l’equip les últimes jornades, l’afició ja ha començat a mirar pel forat del pou. I el que veu és una travessia pel desert per a la qual difícilment està preparada. Malgrat que és evident el descens de públic al Nou Estadi, és igual de cert que hi ha un nucli
‘dur’ i important d’aficionats que no han perdut mai l’esperit de recolzament a l’equip. Però per mantenir aquest esperit també calia que des dels estaments grana s’esperonés amb missatges i projectes clars –el ball d’entrenadors de les últimes temporades no ha anat en aquest sentit–, i que els jugadors mostressin una actitud al camp que fes creure en la seva capacitat de resposta. Tampoc això ha estat així. Indolència, incapacitat, mala sort... El balanç, diu la directiva, a final de temporada. Ara ja només un petit miracle podrà fer que no sigui, també, la seva temporada final.
ECom respon el govern local davant d’aquesta situació? Com a mínim podriem dir que de forma insuficient. Les declaracions de la regidora sobre possibles exempcions d’IBI exemplifiquen bé aquesta desconnexió entre diagnòstic i solució. En un context de crisi estructural, de què serveixen les bonificacions a què poques persones es poden acollir? I fins i tot, en una crisi d’accés a l’habitatge que afecta desenes de milers de veïnes, quin impacte real tindran un centenar de pisos nous d’habitatge protegit? Ple rere ple demostren que han renunciat a donar respostes valentes, d’arrel i fermes davant les situacions, i s’escuden esmenes que buiden de contingut i compromís qualsevol proposta transformadora.
Estem davant d’una crisi sistèmica profunda i ja no n’hi ha prou amb tenir papers i una feina per poder viure dignament. El miratge de la classe mitjana es va esvaint cada cop més
Les administracions locals tenen unes limitacions evidents pel que fa competències i finançament, culpa d’un sistema polític espanyol centralitzador. És evident també que el que passa a Reus no és una anomalia local sinó l’expressió d’un model econòmic que converteix drets bàsics en mercaderies i que expulsa una part creixent de la població de condicions de vida dignes. Però això no és excusa per a un govern liderat per forces teòricament d’esquerres, que haurien d’estar abordant la pobresa i la desigualtat de cara amb mesures transversals i transformadores.
La classe treballadora, de Reus i d’arreu, tristament poc pot esperar d’una classe política més preocupada en perpetuar-se i en vendre les seves mesures d’aparador que per confrontar aquells qui juguen amb la vida i el sustent de la gent. L’única opció que ens queda és l’autoorganització popular, perquè només lluitant tindrem futur.
Aleida López Regidora de la CUP de Reus
l Dia d’Europa ens convida, un any més, a aturar-nos un instant i reflexionar sobre allò que sovint donem per fet: la pau, la convivència i l’estabilitat que durant dècades hem sabut construir entre pobles, cultures i nacions que, no fa tant temps, es trobaven separades per conflictes i fronteres físiques i emocionals. Europa no és només un espai geogràfic o una estructura política i administrativa és, sobretot, una idea. Una manera d’entendre el món basada en el respecte, la llibertat, la democràcia i la dignitat humana. És la demostració que societats diferents poden conviure, cooperar i avançar plegades quan existeix la voluntat compartida de construir un futur millor.
Vivim temps complexos. Temps en què des de diferents àmbits i sensibilitats es qüestiona la viabilitat del projecte europeu. Temps marcats per guerres, tensions internacionals, desequilibris econòmics, populismes i discursos que sovint intenten substituir la solidaritat per l’individualisme i la cooperació per la confrontació. Però és precisament en moments com aquests quan més necessari es fa reivindicar el valor d’Europa i el paper fonamental que representa en el context mundial actual.
La pau que hem viscut durant dècades al continent europeu no és fruit de la casualitat. És fruit del diàleg, dels acords, de les renúncies compartides i també de la capacitat d’entendre que el bé comú sempre és més important que els interessos particulars. Europa ens ha ensenyat que conviure significa escoltar, respectar i construir consensos. I això, en el món actual, és més valuós que mai. El model europeu representa també una forma singular i única d’entendre el benestar col·lectiu. Un model que posa les persones al centre, que defensa els serveis públics, la cohesió social, la sanitat universal, l’educació accessible i la
protecció dels drets socials. Un model que aposta per redistribuir oportunitats i garantir que ningú quedi enrere. En un context global on massa sovint predomina la lògica del benefici immediat i de l’egoisme individual, Europa continua essent un referent de solidaritat, equitat i justícia social.
Des de Cambrils, aquesta realitat europea la vivim cada dia de manera natural i enriquidora. Som una ciutat oberta al món, mediterrània, acollidora i orgullosa de comptar, entre els nostres veïns i veïnes, amb persones i famílies procedents de pràcticament tots els països de la Unió Europea. Aquesta diversitat ens enriqueix com a societat i ens aporta un valor afegit intangible però immensament important: ens fa més oberts, més tolerants, més empàtics, més humans i més europeus.
forma part de la nostra identitat collectiva.
Europa no és perfecta. Cap projecte humà no ho és. Però malgrat les dificultats, continua essent l’espai del món on millor s’han sabut combinar la llibertat, la democràcia, la seguretat, els drets socials i el respecte per la dignitat humana
Europa no és perfecta. Cap projecte humà no ho és. Però malgrat les dificultats, continua essent l’espai del món on millor s’han sabut combinar la llibertat, la democràcia, la seguretat, els drets socials i el respecte per la dignitat humana. I això no és menor. En un planeta massa sovint condicionat per la guerra, la inestabilitat i els interessos geopolítics, Europa continua representant una esperança de convivència pacífica i de progrés compartit. El món necessita una Europa forta, sòlida i cohesionada. Una Europa capaç de liderar des dels valors i no des de la imposició. Una Europa que continuï apostant pel diàleg, per la cooperació internacional, per la defensa dels drets humans i per la construcció d’un futur sostenible i just per a tothom. Necessitem més Europa, no menys Europa. Necessitem reforçar allò que ens uneix i no alimentar allò que ens separa.
La convivència entre el caràcter mediterrani de Cambrils i la sensibilitat centro europea de moltes de les persones que han escollit la nostra ciutat per viure-hi o compartir-hi part de la seva vida, genera una combinació extraordinàriament positiva. Ens permet créixer socialment, culturalment i també econòmicament. Ens ajuda a entendre millor altres maneres de veure el món i reforça aquest esperit europeista que
Aquest 9 de maig celebrem molt més que una data simbòlica. Celebrem la capacitat dels pobles europeus de transformar el passat en esperança, els conflictes en convivència i les diferències en una riquesa compartida. Celebrem la voluntat de continuar avançant junts cap a un futur de pau, estabilitat i prosperitat.
I des de Cambrils ho fem amb orgull, amb convenciment i amb esperança. Perquè creiem en Europa. Perquè creiem en les persones. I perquè estem convençuts que només des de la unitat, la solidaritat i els valors humans serem capaços d’afrontar els grans reptes del present i del futur.
k Tribuna k
Sé que inicialment molts dels lectors quan comencin a llegir aquesta article pensaran que tenen a veure aquests il·lustríssims i magnífics còmics de l’absurd amb el nou Museu de la Plaça de la Llibertat de Reus? però conforme vagin avançant en la lectura d’aquest article, veuran si més no, la semblança amb un guió d’aquest genis de l’humor, genialitat que no es pot atribuir als responsables del nou equipament.
Ja des d’un bon principi podrem trobar la primera analogia. I és que la coherència del nou museu és digna de l’escena de la cabina dels Germans Marx on, en un moment, i sense arribar a comprendre com s’ha arribat a aquesta situació, ens trobem enmig d’un caos absurd. Sinó fixin-s’hi en la distribució del nou equipament, que segons els responsables comença al segle XX per anar cap enredera i comprendre d’on venim, però que al final resulta que anem del segle XX al XVIII, per després anar al segle XIX, i entremig diverses peces i explicacions inconnexes, solament falta la dona de la neteja, el cambrer amb l’esmorzar i el sastre seguint el símil amb la escena.
Seguint en el món de l’absurd marxià, el gran titular, com si fos l’estafa de la pel·lícula Una Nit a l’Òpera amb un suposat gran soprano, se’ns afirma que hi ha 68 errors en un nou equipament des del principi, gran nivell qualitatiu si se’m permet la ironia. I sobretot si un té en compte la afirmació següent: Des del Museu de Reus volem reiterar que totes les incidències formen part del procés habitual de posada en marxa d’un equipament cultural renovat (Diari Més 17 d’abril). Seguint la lògica del gran Groucho i del Museu de Reus, el pròxim dia que no faci bé la meva feina al·legaré al meu cap que forma part del procés del treball...
Per altra banda després de preguntar als responsables i veure les declaracions a la premsa d’aquests, un torna a recordar una de les mítiques màximes
Aleix González Ortiz Historiador
filosòfiques del gran Groucho Marx: «Aquest són els meus principis. Sinó els agraden, tinc uns altres». I això ve donat per que a pregunta sobre els errors del nou Museu, els responsables tècnics i polítics d’aquest, primer diuen que estan tots detectats (reunió del dia 31 de març), després diuen: Davant aquesta situació, des de l’Ajuntament treballen actualment en la detecció de totes les errades per tal de la seva posterior correcció (Diari Més 14 d’abril), per després tornar a canviar i dir: es va signar l’acta de repassos amb l’empresa responsable de la producció. En aquesta els tècnics van detectar errades i qüestions a corregir ‘menors’, com dates, descripcions o falles ortogràfiques, i ‘des del primer dia totes han estat identificades i s’estan resolent de manera ordenada’ (Diari Més 27 d’abril). Com poden llegir, els nostres responsables dels museus són un fidels seguidors de la màxima de principis movibles. Però no acaba aquí la cosa, ja que a aquest humil ciutadà, li van afirmar que no hi havia cap plafó que no es veies correctament (havien estat tots revisats) però, oh sorpresa!!! ells mateixos afirmen: Així mateix, hi ha millores pendents en la il·luminació d’algunes peces i en la reducció de reflexos (Diari Més 27 d’abril). Això també serviria per les faltes ortogràfiques i gramaticals, que segons es va assegurar, era un problema d’interpretació. Com poden comprovar, l’afirmació que els he fet al principi de l’article de que el Nou Museu de Reus és digne d’un guió dels Germans Marx, és ben encertada.
Les responsabilitats entre la empresa encarregada i els responsables de l’Ajuntament semblen una altra escena mítica i conegudíssima d’aquests grans genis de l’humor a Una Nit a l’Opera
mítica escena de la pel·lícula: Els Germans Marx a l’Oest, quan en un moment esbojarrat i en plena persecució comencen a cremar tot el que troben per accelerar la locomotora bojament i intentar tirar endavant, sense ser conscients de la destrucció de tot el tren. Finalment les relacions i les responsabilitats entre la empresa encarregada i els responsables de l’Ajuntament semblen una altra escena mítica i conegudíssima d’aquests grans genis de l’humor a Una Nit a l’Òpera. Parafrasejant dita escena el que un dedueix és el següent: la primera part contractant (Ajuntament) carrega contra la segona part contractant (la empresa), que inicialment es negava a realitzar les correccions sense cobrar (sic), per quin motiu??? Per ara dir després la primera part contractant (Ajuntament) que: el cost de les modificacions en la museografia aniran «totalment» a càrrec de la empresa adjudicatària, la segona part contractant (Empresa) (Diari Més 27 abril) i el que encara fa més sospitar és la pròpia afirmació que aquestes actuacions formen part de: la «tercera fase, actualment en procés de licitació» (Diari Més 27 d’abril ), és dir de contractació i per tant pagament... Ja veurem si els que farem de Mrs. Claypool, per fer memòria als lectors era la viuda rica que Groucho Marx sempre intentava entabanar per que pagues les seves idees esperpèntiques, serem nosaltres els ciutadans i haurem de pagar encara més.
k Tribuna k
Amb la recent publicació al BOE de la Llei Orgànica, en matèria de multireincidència, es fa realitat un requeriment social majoritari, per evitar la reiteració de delictes que incideixen directament sobre la percepció d’inseguretat ciutadana que, amb la nova normativa, es vol corregir.
En el debat parlamentari de la Llei, l’evidència posa de manifest que, una part de la nostra classe política, estima altres discussions divergents com els que posa de manifest el mateix preàmbul de la llei, on es fa referència específica a l’objectiu de retrobar una convivència en dubte als darrers anys; encara més, es diu, de manera expressa, que les conductes delictives a les quals es vol posar fre, afecten ‘reiteradament’ tant al comerç local, com a l’activitat econòmica i a la seguretat i tranquil·litat dels veïns; per tant, sembla que, el ‘motiu’ de la nova legislació, el que vol és posar el seny en un apartat fora de control, a tots els efectes, dels darrers anys.
Conseqüència de tot el que dic, és que, a part del debat parlamentari, poc hem sentit els raonaments de la normativa, per cert, en un dels extrems de la Cambra de Representació, però amb un compromís de suport al govern; bo seria conèixer els seus arguments de manca de suport al text legal, al menys per saber en quin espai social es desenvoluparan i quin és el seu model de convivència.
Tornant al redactat del què preveu la nova normativa, es parla de la millora de la regulació penal dels delictes contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic, tampoc aquí puc comprendre a aquells que deuen estar per altres discursos, per cert, molt minoritaris i amb un suport objectiu insignificant.
Fins ara tot podria recordar a aquella
Senyors lectors, com els havia afirmat en un principi, aquesta història és digna d’uns grans genis de la comèdia com són els Germans Marx, llàstima que els nostres responsables no siguin tant genials. Per aquest motiu crec que seria interessant i apropiat rebatejar el nou Museu de Reus com a Museu dels Germans Marx.
Tornant a la normativa, de la qual s’ha parlat poc, i de la que espero que, ben aviat, puguem veure resultats, comporta un compromís de futur on, a més, es doni un protagonisme important a les Administracions Municipals, perquè també puguin disposar de mitjans jurídics que els permeti fer la seva tasca des del suport institucional, fora de dubte. És evident que la normativa té un camí complicat en la seva aplicació, especialment perquè no es pot descartar que la feina que es planteja ha de tenir els suports dels Tribunals, on els ‘retards’, a tots els nivells, tenen un pes innegable, en tot cas, suposa un primer pas per fer realitat el desig majoritari d’una seguretat compartida que no pot estar pendent d’una manca d’arguments legals per fer-la realitat amb garanties.
La nova legislació, el que vol és posar el seny en un apartat fora de control, a tots els efectes, dels darrers anys
Al llarg dels darrers anys, el tema ‘seguretat’, des de totes les seves vessants, s’ha convertit en una eina de partidisme polític que s’ha fet servir en interès exclusiu de tots aquells que volen ‘manipular’ el tema, esperem que la nova legalitat ofereixi els resultats esperats, i la raó s’imposi de manera objectiva, no sigui que el seu descontrol beneficiï a aquells que el que volen és un món ple de desacords, amb un únic objectiu per boicotejar una societat lliure que el que vol és continuar sent-ho, sense necessitat d’obeir a extremistes, dels dos costats, per garantir-se una convivència desitjada, a on ningú és exclòs, a menys que opti per no respectar el que ens hem donat per conviure en una societat oberta i capaç de decidir, en funció del seu lliure desig i no en funció de ‘discursos’ propers a la manipulació.
Lluís Badia Advocat
Tarragona
Alfonso Rodriguez Moyano.
Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori.
Mercedes Salvadó Llorens.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Jaume Fernández Roset.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a Sant Pau. Reus
Antonio Nomdedeu Gabas.
Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Antonio Serrano Núñez.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Cambrils
Conchi Solís Gálvez.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Obituari l Ha mort als 64 anys Germán Vargas Lleras, exvicepresident de Juan Manuel Santos i una de les figures més influents de la política colombiana. El dirigent, que patia un càncer des de feia anys, va ser regidor, diputat, representant a la Cambra, senador, ministre, vicepresident i candidat presidencial. Com a número dos de San-
tos va impulsar un ambiciós programa d’infraestructures i habitatge, i va construir una imatge d’executor eficaç. Cap visible de Cambio Radical, els darrers anys va ser un dels principals opositors al govern de Gustavo Petro. Va sobreviure a dos atemptats atribuïts a les FARC, un dels quals li va causar greus ferides físiques. Agències
Cambrils amplia l’oferta estiuenca amb 5.500 places per a infants i joves
Lleure l Les inscripcions pels casals i activitats s’obriran el 26 de maig
L’Ajuntament de Cambrils oferirà aquest estiu un total de 5.500 places de casals esportius i de lleure per a infants i joves d’entre 3 i 17 anys. Les inscripcions pels programes Cambrivacances, Summer Cambri, Multiesport, Sortides a la platja i Aventura’t s’obriran el 26 de maig al Palau Municipal d’Esports. Les activitats s’organitzaran per setmanes del 22 de juny al 21 d’agost i comptaran amb servei de menjador de 13 a 15 h i acollida de 8 a 9 h, de 13 a 14 h i de 15 a 16 h. Per sisè any consecutiu, el consistori aplicarà tarifació social, amb
Les activitats es distribuiran per setmanes del 22 de juny al 21 d’agost
bonificacions del 25%, 50% i 75% en el preu de les activitats i dels serveis. Les sol·licituds es poden presentar fins al 26 de juny a la seu electrònica o presencialment a l’OAC amb cita prèvia. El gruix de les places correspon a les Cambrivacances, amb 3.500 places per a nens i nenes de 3 a 11 anys, a les escoles Marinada i Mas Clariana, amb activitats vinculades enguany al món dels còmics. També hi haurà 300 places per al Summer Cambri, en anglès, per a infants de 6 a 12 anys; 900 per a les Vacances Multiesportives, per a joves de 9 a 14 anys; 600 per a les Sortides a la platja, amb bicicleta i activitats al medi natural, i 200 per a l’Aventura’t, adreçat a joves de 14 a 17 anys. A més, els casals es complementaran amb activitats gratuïtes, com dinamització esportiva a la platja del Regueral, gimnàstica per a la gent gran i escacs a la fresca al Parc del Pescador. Finalment la regidora d’Esports, Gemma Balanyà, ha explicat que Cambrils acollirà 19 campus esportius per a infants.
Avui felicita als que es diuen:
Anastasi, Ponç Eudald
21/03 al 19/04 ÀRIES
La teva part financera s’activarà durant la jornada, hi haurà canvis sorpreses. En els sentiments tot anirà millor en la intimitat familiar.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No et precipitis en les teves decisions, sobretot si tenen relació amb nous coneguts. A la feina et convé posar-te ferm davant de tothom.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Viu la vida les relacions amb alegria, però si avui et proposen inversions o negocis pensat’ho molt. En l’amor hi haurà inestabilitat.
Jornada vital plena de moments intensos. Tingues precaució en els viatges i desplaçaments. El teu caràcter es mostrarà molt fort. 20/04 al 20/05
23/08 al 22/09 VERGE
Les teves necessitats podran ser avui cobertes en la seva totalitat si no et tanques en els vells problemes. Bon moment per invertir.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La sort t’acompanyarà avui en tot allò que emprenguis de nou. La relació amb els éssers estimats es potenciarà guanyaràs amics.
14:00 Notícies migdia
14:30 Programa especial: any Gaudí
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aixeca pica
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
El temps
21/05 al 20/06
Els teus nervis estaran a flor de pell necessitaràs avui organitzar molt bé el teu temps per arribar a tot. L’ajuda dels propers serà molt important.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Un cert cansament general t’envairà però de manera gairebé màgica tiraràs endavant amb tot. Recorre al suport dels altres, que avui te’l donaran segur.
AQUARI
20/01 al 18/02
Hauràs d’actuar amb diplomàcia una mica d’astúcia en totes les teves activitats. Els teus objectius no sortiran fàcilment hauràs d’enfortir-te.
21/06 al 22/07
Bon moment per a l’inici de noves activitats la signatura de documents. En l’àmbit professional hi haurà avenços positius estimulants.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Un ambient intensament afectiu passional envoltarà avui la teva persona els teus esdeveniments. Augment de l’afecte el respecte.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Bon moment per consolidar les teves relacions amoroses o començar una nova unió. En l’àmbit professional, tot canvi que facis serà positiu.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició Esports
15:00 Aventurístic
15:30 SPi+TV
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aixeca pica
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Notícies 12. Edició esports
21:00 La Tertúlia del Dorsal12
21:30 Com ho veus?
22:00 Notícies12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23:00 La Tertúlia del Dorsal12
23:30 Com ho veus?
00:00 Notícies12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Posar foc en un bidó de benzina. Per on surt sempre el sol. 2. Negació. Estava content ho mostrava sorollosament.Ajunta dues forces. 3. Elimines. Picar amb el mall. 4. Clos fet per a combats. No parla gens. Una de la cua. 5. Primera carta. Rabioses. Sodi girat. 6. Enmig de Londres. Ajuntaren. Vestit de ballarina escurçat. 7. Aconseguiràs una cosa. Guant tallat. 8. Poden ser rossos o blancs. Excitació a l’acció. 9. Matèria sense vocals. Dues de Burgos. Sofre. Temps molt llarg. 10. Menyspreadora de la religió. Extrem del nas. Transport públic. 11. Falses artrosis. Enmig del niu. 12. Pluja glaçada que cau per l’est. Cent u i també a l’extrem de l’edifici.
VERTICALS: 1. Necessària per passar al cinema. Pot ser d’or, de plom, de llapis... 2. Casades amb els fills. Atrapat dins d’una autoritat. 3. Cent. Preposició. Robar. 4.Amb aspecte de rovell. Ràbia. 5. Onades que no comencen mai. Líric ascendent, però escurçat. Personatge de còmic sense peus. 6. Cinc-cents u. Provocàveu una càries. Raó sense límit. 7. Tractants de bestiar. Rei dels eclipsis. 8. Vocal. Tots sense alè. Sac sense fons. 9. Són molt picants. Afirmatiu. Marca de bolígrafs. 10. Tercera persona femenina. Final de tot. Possessius. 11. Crits que pugen. Endevinadors. Carboni. 12. Aràcnid gran. Dos romans junts.
TARRAGONA:
Salvat Marco, Marina
Av. Prat de la Riba, 31 Telèfon 977 241 038
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bru Francesch, Josep Sant Joan, 15 Telèfon 977 315 859
SALOU:
Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13
Telèfon 977 352 138
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca
Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia, el cel estarà serè en general, o puntualment poc o mig ennuvolat al litoral i prelitoral pel pas d’alguns núvols alts i prims. A partir de migdia, creixeran algunes nuvolades a altres punts del prelitoral de forma més aïllada. Independentment, fins a primeres hores del matí hi haurà estrats baixos a la depressió Central i de la meitat nord del litoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. a Ponent i la meitat sud del litoral i prelitoral, mentre que serà similar o lleugerament més baixa a la resta del país.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
CAMBIO UN PISO EN REUS por otro en Cambrils de 75m2. Tel. 600.470.009
PIS 4 DORMITORIS, menjador-saló exteriors, cuina, bany, lavabo, 4rt amb ascensor. A 250m Mercat Central. 175.000€. Particular. Envio fotos. Tel. 619.541.491
TARRAGONA
Parcela de 900 m2 vallada en urbanización consolidada.
Agua, electricidad, casa madera 50m2 a 10 minutos centro ciudad. 170.000€ Tel. 661.737.951
SEÑORA BUSCA
TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
MOTOR
PARTICULAR. VENDO FURGONETA. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel: 691.586.879
VW TIGUAN, 4 Motion, 180 CV, automàtic, sostre elect., 4x4. Oficial: Revisions, ITV, 85.000 Km. Pneumàtics 4 estacions. Ocasió 17.500€. Particular. Envio fotos. Tel. 619.541.491
DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
REFORMES
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
Entrevista Dimecres 13 de maig a les 19 h el Teatre Fortuny acollirà la presentació de l’obra ‘L’aigua, els morts i les mentides’ (Arola Ed.)
Què és L’aigua, els morts i les mentides?
«És una tragèdia basada en els fets reals del 29 d’octubre de 2024 a les comarques centrals del País Valencià. L’obra intenta explicar què va passar, reflexionar sobre per què va passar i, alhora, obrir camins de futur perquè no torni a passar. És, també, una obra que vol reivindicar i posar-se al costat de les persones que van patir els efectes d’aquells aiguats».
Un dels trets singulars de l’obra és la presència de personatges simbòlics: l’Aigua, la Dona del Temps, el Missatger i el Poble.
D’on surt aquesta estructura?
«Respon molt clarament a l’esquema de la tragèdia grega. En el cas del protagonista, vaig voler que fos l’Aigua, que és la causant involuntària dels fets. Després hi ha l’àugur, la figura que adverteix del que passarà. Aquí vaig tenir clar que havia de ser una Dona del temps. No és casual: la meteoròloga Victòria Rosselló, d’À Punt, va ser una de les persones que més va alertar del que podia passar dies abans. Després hi ha el Missatger, una figura clàssica de la tragèdia. Aquí simbolitza també el món periodístic: totes aquelles veus que anaven informant mentre la tragèdia avançava. Finalment, hi ha el Poble, que funcio-
na com el cor tràgic i representa la pluralitat de mirades i reaccions». Reivindiques el dret del dramaturg a ficcionar la realitat, però alhora l’obra és molt fidel als fets. Com has treballat aquesta frontera?
«El fet de partir d’uns esdeveniments reals t’obliga a ser molt rigorós. Ara bé, hi ha dos espais de llibertat. El primer és el llenguatge: la tragèdia permet una veu elevada, un registre poètic. I el segon és la construcció dels casos concrets. Els episodis que apareixen a l’obra estan inspirats en fets reals, però no en reprodueixen cap exactament. Hi ha personatges i situacions que combinen diverses històries. Volia evitar que ningú se sentís retratat de manera directa, perquè això encara hauria fet més dolorosa la lectura. Tot i això, la identificació és inevitable».
ATamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
A l’obra hi apareixen dos personatges identificats només com “M” i “V”. És difícil no pensar en referències polítiques concretes. Com els vas construir? «Precisament per això vaig decidir que no tinguessin nom. Qui ho llegeix veu unes inicials i hi pot projectar allò que vulgui. En el seu cas hi ha diàlegs que estan molt a prop de la realitat, perquè provenen de testimonis o de versions explicades pels mateixos
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
protagonistes. Però també hi ha parts completament inventades. El primer monòleg de “M”, per exemple, és inventat, però reflecteix perfectament un tipus de conversa que jo he sentit moltes vegades dins del món polític: persones amb poder que, quan creuen que ningú important les escolta, parlen amb una impunitat absoluta». També hi ha un treball lingüístic important. Com has abordat la qüestió del català?
«Primer vaig provar d’escriure en català central, perquè és la meva llengua natural d’escriptura, però no funcionava. També vaig valorar una opció més realista, amb personatges parlant cadascun en la seva llengua, però em semblava que això podia generar lectures massa simplistes. Fins i tot vaig plantejar-me fer servir una variant molt concreta de l’Horta, però també ho vaig descartar perquè les zones afectades són lingüísticament diverses. Al final vaig optar per un valencià més general,
assumint la convenció dramàtica que tots els personatges comparteixen una mateixa llengua». L’obra comença i acaba amb l’Aigua. Per què aquesta estructura circular? «Volia reforçar el seu paper com a protagonista. Al començament ja adverteix del que pot passar i al final torna per recordar-nos que si no volem que això es repeteixi, no podem carregar totes les culpes sobre ella. L’Aigua diu: `Em necessitareu’. I això implica assumir responsabilitats col·lectives. Els humans tenim una capacitat enorme de tornar a ensopegar amb la mateixa pedra: pocs mesos després de la catàstrofe ja s’aprovaven nous projectes urbanístics a zones inundables, com el macroprojecte previst a Cullera, a tocar del Xúquer. I això no és només un problema valencià, també passa a l’Ebre, al Maresme i a molts altres llocs. Continuem repetint els mateixos errors. L’obra també vol ser un avís sobre això».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz
[tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Reus ja fa temps que els gelats han deixat de ser una llepolia estival més per esdevenir tota una declaració d’intencions tant per part dels seus creadors com dels qui en gaudim. Els catalans, en general, representem una part important del consum total a l’Estat, sobretot, a la llar però, a diferència d’altres països, la meitat de la nostra despesa anual encara es concentra a l’estiu malgrat els esforços dels gelaters per trencar-ne l’estacionalitat. Sigui com sigui, els apassionats dels gelats reusencs hem evolucionat molt en expertesa i exigència gràcies a l’esforç dels nostres grans artesans a oferir-nos delicadeses amb el component afegit clau d’observar la tradició gastronòmica local i emprar ingredients de proximitat. Amb una llarga història darrera, sinònim de qualitat i prestigi, tenim Gelats i Torrons Xixona que a finals de l’any passat va veure com el seu extraordinari “Catalanet Ganxet” era reconegut com el millor gelat d’Europa en el marc del MIG 2025 Experience celebrat a Longarone, la capital mundial de la gelateria. Elaborat amb avellana del Baix Camp, vermut reusenc i carquinyolis de l’Espluga representa l’esmentat esperit i valors. Un altre exemple d’anar més enllà del mer ofici n’és l’establiment familiar Amarena que uneix el seu mestratge a ingredients curosament escollits que responen al mateix compromís local i eco-social treballant amb passió, entre d’altres, els productes característics de cada estació al nostre país com, per exemple, el moniato, la carbassa i la castanya a la tardor o, ara, les cireres, els albercocs i les maduixes. Reus és avui un referent del sector i alguna cosa hi deu tenir a veure aquesta ànima pròpia tan potent i orgullosa que aposta per tot allò autòcton alhora que reusencs i benvinguts també preferim els excel·lents sabors de casa.
Marta Magrinyà
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
