Dijous 9 de juliol de 2026

dijous, 9 de juliol de 2026

Futbol

11

L’extrem de la Real Sociedad B Darío Ramírez arriba al Nàstic després d’un curs a Segona Opinió

Número: 5578

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Camp de Tarragona 8 L’Ajuntament de Cambrils i la URV impulsen la segona càtedra sobre Dieta Mediterrània que existeix al món

13 Jordi Bertran. L’estiu arriba sense el pla d’usos promès per a la Biblioteca: «La infraestructura acumula més de dues dècades de promeses»

Successos

Un incendi obliga a confinar nuclis d’Aiguamúrcia i Querol, a l’Alt Camp El foc del Pla de Manlleu va començar amb alta intensitat i quedava estabilitzat al vespre després de cremar 80 hectàrees, amb un 86,1% de terreny forestal, i mobilitzar una quarantena de dotacions Gerard Martí

9

Reus

El sector immobiliari reclama una nova política d’habitatge l6

Tarragona 2

Front comú de defensa industrial Rubén Viñuales convoca els alcaldes per tancar una reclamació conjunta de transparència davant les retallades laborals anunciades a Dow

2 dijous 9 de juliol de 2026

L’apunt

Els ajuntaments acorden un pla d’acció compartit Els ajuntaments han acordat un pla d’acció compartit per consolidar la unitat institucional, crear una taula territorial de seguiment amb tots els agents implicats i impulsar una agenda industrial basada en la competitivitat, la innovació, la descarbonització i la protecció de l’ocupació qualificada. També es reivindica que el Camp de Tarragona continuï ocupant un paper central en les estratègies de reindustrialització a Catalunya i Europa.

Alcaldes i representants de Tarragona, Reus, Vila-seca, Constantí, Valls, el Morell, la Poble de Mafumet, la Canonja, Vilallonga del Camp i Perafort es van reunir ahir. JC Borrachero

Els alcaldes fan front comú per defensar el futur industrial del Camp davant la retallada de Dow Economia l Deu municipis pacten una declaració institucional per exigir «transparència» a l’empresa John Bugarin Els municipis del Camp de Tarragona vinculats al pol petroquímic han decidit fer front comú per defensar el futur industrial del territori davant els acomiadaments anunciats per Dow Chemical a l’Estat, que poden afectar de manera significativa la plantilla de la planta del territori. Els alcaldes reclamen «aturar qualsevol decisió irreversible» mentre duri la negociació, exigeixen «transparència» a l’empresa sobre l’abast real de la retallada i demanen el compromís de mantenir l’activitat productiva, la inversió i l’ocupació. Igualment, reclamen mesures urgents per reforçar la competitivitat del sector, com energia assequible, agilitat administrativa, suport a la descarbonització, modernització de les plantes i protecció davant la

competència deslleial. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va convocar ahir a Casa Canals una reunió amb els alcaldes i alcaldesses de les localitats afectades, d’una manera o una altra, per les darreres informacions sobre l’ajust de plantilla de Dow Chemical. A la trobada hi van participar el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Coneixement de Reus, Josep Baiges; els alcaldes de la Pobla de Mafumet, Joan M. Sardà; de la Canonja, Roc Muñoz; del Morell, Eloi Calbet; de Vila-seca, Pere Segura; de Vilallonga del Camp, Gerard Gené; de Perafort i Puigdelfí, Jordi Cacho Pallarès; de Constantí, Òscar Sánchez; i el regidor de Sostenibilitat, Medi Ambient i Medi Natural de Valls, Andreu Gassó. La reunió va servir per analitzar l’impacte de l’anunci i acordar una

resposta institucional conjunta, plasmada en una declaració en defensa de l’ocupació i del futur del pol químic. Els representants municipals asseguren que «el Camp de Tarragona no pot acceptar les retallades com un fet inevitable» i defensen que el territori actuï «unit, amb una sola veu» per preservar els llocs de treball i un sector estratègic. La declaració admet els reptes del sector —costos energètics, competència internacional, pressió reguladora i descarbonització—, però sosté que la resposta no pot ser reduir capacitat productiva ni ocupació qualificada. «El Camp de Tarragona no demana privilegis. Demana coherència», afirmen els alcaldes, que reclamen que les polítiques de reindustrialització i transició verda garanteixin la continuïtat de l’activitat i les inversions.

«Quan arriben moments difícils com aquest, hem de poder dir-hi la nostra» Reclamen mesures urgents per reforçar la competitivitat del sector al territori El document exigeix a Dow Chemical informació detallada sobre l’impacte laboral i territorial de l’anunci i reclama una reunió amb la direcció de la companyia. També proposa crear una taula de treball amb l’empresa, els sindicats, l’AEQT, les administracions i els agents econòmics i socials per

estudiar alternatives com reubicacions internes, plans de formació, mobilitat voluntària, jubilacions pactades, excedències incentivades, recol·locacions o nous compromisos d’inversió abans d’arribar a acomiadaments. «Ser part activa de les decisions» «El que volem és ser part activa de les decisions que afectin aquest sector químic i petroquímic. No som convidats de pedra», va afirmar Rubén Viñuales, que també va reivindicar que els ajuntaments no poden limitar-se a ser «espectadors» i va defensar que el Camp de Tarragona «no és un lloc per acomiadar, sinó per invertir-hi». L’alcalde de Vilaseca, Pere Segura, va alertar que «fa mesos que hi ha un rum-rum sobre les dificultats de la indústria química per la manca de competitivitat» i va assegurar que la reunió serveix perquè els ajuntaments «passin a ser protagonistes» i defineixin les necessitats del territori. «Tenim molt clar què necessita la nostra indústria». Per la seva banda, l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, va defensar que la unitat dels municipis també ha de servir per impulsar projectes estratègics com la descarbonització: «Si la veu dels alcaldes i dels municipis que formem el polígon industrial és unitària, serà més fàcil que aquests projectes avancin». També va reclamar que els ajuntaments siguin un interlocutor rellevant davant les multinacionals com Dow: «Quan arriben moments difícils com aquest, hem de poder dir-hi la nostra».

3 dijous 9 de juliol de 2026

El dron de la Guàrdia Urbana vigilant el litoral. Guàrdia Urbana de Tarragona

El dron de la Guàrdia Urbana ja vigila les zones de roques del litoral Seguretat l La UDRON reforça la seguretat a les platges de Tarragona durant la temporada d’estiu Redacció El dron de la Guàrdia Urbana de Tarragona ja vigila les zones de roques i els espais de difícil accés del litoral tarragoní. Des del passat 6 de juliol, la Unitat de Drons (UDRON) ha iniciat les tasques de vigilància d’aquests indrets, treballant de manera coordinada amb la Unitat de Vigilància de Platges (UVIP), que patrulla diàriament la costa tant amb vehicle com a peu. Aquesta actuació té com a objectiu reforçar la seguretat a les platges i prevenir conductes de risc, especialment els salts al mar des de zones rocoses. L’ús del dron permet ampliar la cobertura de vigilància, detectar conductes de risc i actuar amb més rapidesa per garantir una major seguretat tant dels banyistes com dels usuaris del litoral.

La vigilància se centrarà especialment en punts sensibles com el Fortí de la Reina, el Preventori de la Savinosa i la zona de roques situada entre les platges del Miracle i l’Arrabassada, tot i que el dispositiu té capacitat per recórrer la totalitat del litoral tarragoní. Respecte a l’evolució dels salts des de les roques, el sotscap de la Guàrdia Urbana va assegurar fa dies que el fenomen es manté «força estable», tot i un lleuger increment durant l’últim any. Amb tot, va apuntar que «no tenim res especialment destacable». Amb el desplegament dels drons, espera incrementar l’efecte dissuasiu de la vigilància i reduir aquesta pràctica al litoral tarragoní. La tragèdia dels menors morts a l’Arrabassada ha posat al centre del debat les mesures per intentar evitar aquestes pràctiques.

El Museu del Port impulsa la reconstrucció 3D dels derelictes dels segles XVII i XVIII Història l El Museu del Port de Tarragona ha iniciat el projecte de restitució tridimensional dels dos derelictes d'embarcacions que conserva i exposa al seu espai museístic. Aquesta iniciativa permetrà reconstruir digitalment l'aspecte original dels vaixells a partir de les restes arqueològiques conservades, generant models

3D que contribuiran a ampliar el coneixement sobre la seva construcció, funció i context històric. Els dos derelictes corresponen a embarcacions datades entre els segles XVII i XVIII que van ser localitzades l'any 2011 durant les obres per crear el pas soterrat del ferrocarril a la plaça dels Carros de Tarragona. l Redacció

Barraques va denunciar ahir públicament la situació davant l’Ajuntament. Barraques

Barraques denuncia que se’ls «expulsa» del Passeig de les Palmeres per Santa Tecla Cultura l L’Ajuntament exposa que se’ls ha ofert canviar d’ubicació, ja que es vol donar l’oportunitat a altres entitats per fer activitats a l’espai Redacció Barraques Tarragona va denunciar ahir públicament que el departament de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona els va comunicart que no podran oferir la seva festa alternativa per les festes Santa Tecla d’enguany. L’entitat va emetre un comunicat per explicar la seva «expulsió del Passeig de les Palmeres sense oferir cap alternativa» i critiquen que es tracta d’una «decisió, arbitrària i unilateral, que evidencia motius polítics al darrere». L’associació formada per diverses d’entitats i col·lectius esportius, socials i culturals de la ciutat han celebrat 20 edicions ininterrompudes, «sempre arrelats» al Passeig de les Palmeres. Des de l’entitat defensen que sempre han treballat «per un espai responsable, garantint una festa diversa, inclusiva i segura. Sense ocupar espais d’altres entitats, sense molestar als veïns i sense causar incidents». En el comunicat asseguren que cada any hi passen més de 15.000 persones per aquest espai i compten amb 140 voluntaris que col·laboren en cada edició, ja que és una de les activitats més característiques de les festes de Santa Tecla. Aquesta

edició la coordinadora està formada pel Casal Popular Sageta de Foc, el Futbol Club Tarraco, el Sindicat d’Habitatge de Tarragona, l’Organització Juvenil Socialista i els Pataquers de la URV.

«És injust i indignant que els espais populars organitzats no puguin tenir un lloc a la ciutat»

Instància presentada Davant d’aquesta situació, l’entitat ha presentat una instància per exigir transparència a l’Ajuntament en els criteris per prendre aquesta decisió. La portaveu de Barraques, Carla, va expressar ahir que «és injust i indignant que els espais populars organitzats no puguin tenir un lloc a la ciutat, demostrant un cop més que la ciutat només és per qui la governa o qui en buscar obtenir-ne beneficis». Finalment, Barraques Tarragona exigeix responsabilitat per part de l’Ajuntament amb una activitat tant consolidada de la ciutat i trasllada la seva intenció de defensar el seu dret a seguir fent la festa alternativa al Passeig de les Palmeres. Des de el consistori tarragoní s’exposa que s’ha ofert a Barraques un canvi d’ubicació ja que es vol donar l’oportunitat a altres entitats per fer activitats en aquest espai. «En cap moment s’ha prohibit», remarquen des de la plaça de la Font.

La notícia va generar diferents reaccions entre els grups municipals del consistori. Des del Grup Municipal d’Esquerra Republicana es va reclamar al govern del PSC que rectifiqui la decisió de «deixar fora» Barraques del Passeig de les Palmeres durant les pròximes Festes de Santa Tecla, així com que «reprengui el diàleg amb la coordinadora de Barraques i garanteixi la continuïtat d’un projecte que forma part del patrimoni festiu i cultural de Tarragona». Cultura d’entitats El grup municipal d’En Comú Podem també ho va exigir. «La cultura no és només la programació institucional; és també la que neix de les entitats, del voluntariat, de la participació ciutadana i de l’autoorganització. Barraques representa precisament aquesta manera de construir ciutat», va assenyalar la formació, que exposa que el debat va més enllà de la ubicació.

4 dijous 9 de juliol de 2026

S’encalla la fusió de Mercats i l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic Política l ERC, PP, ECP i Vox van votar en contra de la proposta del govern en la comissió informativa d’Hisenda celebrada ahir John Bugarin La proposta del govern de Rubén Viñuales (PSC) per fusionar l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET) i Mercats de Tarragona no va aconseguir el suport necessari a la comissió informativa d’Hisenda celebrada aquest dimarts al matí. L’executiu socialista vol portar al plenari de juliol l’aprovació de l’inici dels tràmits per tirar endavant aquesta operació, però la iniciativa ha quedat encallada després de rebre ahir el rebuig de la majoria de grups municipals. La comissió també va votar l’expedient per autoritzar la compatibilitat de les funcions que actualment desenvolupa Daniel Milà com a gerent de Mercats i de l’EMDET amb el seu futur càrrec com a macrogerent de Promoció Econòmica. Aquest punt, però, tampoc va rebre el suport. Esquerra Republicana, el Partit Popular, En Comú Podem, Vox i els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque van votar en contra de la fusió, mentre que Junts per Catalunya ho va fer a favor, tot i expressar els seus «dubtes» sobre el plantejament. Segons la proposta del govern, aquesta operació respon a la voluntat de racionalitzar l’estructura de les empreses públiques i millorar-ne l’eficiència. L’executiu defensa que una única societat permetria centralitzar la planificació i la presa

genèriques». Segons l’edil, el govern parla d’eficiència, però no concreta l’estalvi econòmic ni defineix prou el model de governança posterior. «El responsable polític és l’alcalde Viñuales. Si no hi ha rumb, si no hi ha transparència i si no hi ha una justificació clara, la responsabilitat és seva», remarca. En aquest sentit, el republicà reclama «aturar el procés» fins que l’Ajuntament presenti una memòria econòmica completa, informes jurídics i organitzatius, una proposta detallada de gover-

nança, la composició dels òrgans d’administració i l’impacte laboral i pressupostari de l’operació. Des del Partit Popular, la portaveu Maria Mercè Martorell també rebutja la proposta perquè «la fusió no es justifica econòmicament» i considera que «és una altra operació política i de màrqueting de l’equip de govern de l’alcalde Viñuales». Hi coincideix la portaveu de Vox, Judit Gómez, qui creu que «no respon a l’interès públic ni suposa un estalvi o una millora de la gestió». «Es tracta de la fusió de dues empreses públiques que depenen de les aportacions de l’Ajuntament i que, en el cas de Mercats, a més, encareixen el servei als paradistes», afirma. D’altra banda, critica la possible acumulació de responsabilitats de Daniel Milà i «amb un sou que considerem injustificat». Per la seva banda, Jordi Sendra, portaveu de Junts explica que «he votat que sí perquè crec que, si es fa bé, pot ser positiu de cara a l’eficiència». Tanmateix, reclama més concreció sobre el futur consell d’administració, la participació dels paradistes, el nom de la nova societat i el model de gestió: «Hi ha moltes coses que fan grinyolar el tema i que ens fan dubtar». Respecte a la compatibilitat de càrrecs de Daniel Milà —Junts es va abstenir—, assenyala que «les competències de l’EMDET, de Mercats i de la supergerència fan difícil que ho porti una sola persona».

Núria Obiols. Cedida

de vint anys d’experiència en l’àmbit marítim i portuari, combinant activitat embarcada en vaixells mercants, funcions en l’Administració marítima i responsabilitats en gestió portuària. És llicenciada en Nàutica i Transport Marítim, i ha completat la seva formació acadèmica amb l’obtenció de la Llicenciatura en Dret i un postgrau d’Especialista en Dret Marítim Internacional i un Master en Shipping Business Administration and Logistics. Capità de la Marina mercant, va navegar com a com a segona oficial i primera oficial en vaixells mercants.

Imatge d’arxiu del Mercat Central de Tarragona, des de la plaça Corsini. Gerard Martí

La majoria dels grups polítics afirmen que no s’ha justificat econòmicament de decisions, millorar la coordinació entre serveis i aprofitar millor els recursos disponibles. També argumenten que la reorganització permetria simplificar la gestió administrativa, comptable, mercantil i fiscal, evitar duplicitats i reduir

costos, alhora que assegura que es garantiria la preservació dels llocs de treball. Mercats de Tarragona seria la societat absorbent perquè compta amb un pressupost més gran, més treballadors i un volum de negoci superior. «No hi ha una justificació clara» El conseller d’Esquerra Jordi Fortuny justifica el vot contrari del seu grup assegurant que una operació d’aquesta magnitud no es pot aprovar «amb presses ni amb paraules

Núria Obiols s’incorpora a l’Autoritat per a la Investigació Tècnica d’Accidents Seguretat l Era l’actual directora d’operacions del Port de Tarragona Redacció Núria Obiols, directora d’operacions del Port de Tarragona des de l’any 2021, ha estat escollida una de les dues persones responsables de la investigació dels incidents marítims dins la nova Autoritat Admi-

nistrativa Independent per a la Investigació Tècnica d’Accidents i Incidents ferroviaris, marítims i d’aviació civil. Aquest nou ens estatal, que serà presidit pel capità marítim d’A Coruña, Gonzalo Julián Guillén Espejo-Saavedra, neix del procés d’unió

de les tres comissions d’investigació tècnica de sinistres: la CIAIAC (aviació civil), la CIAIM (accidents marítims) i la CIAF (ferrocarril). La nova autoritat la formen un president i sis consellers, dos de cada especialitat. Núria Obiols Vives acumula més

5 dijous 9 de juliol de 2026

Una jornada a Tarragona analitza les estratègies de les empreses més innovadores Trobada l Eva Ortega mostra durant aquesta la visió de Silicon Valley Redacció Una trentena de directors i responsables de Recursos Humans d’empreses del territori es van reunir aquest dimarts a Tarragona en la jornada «Silicon Valley... Per què no? Quan el talent converteix les idees en empreses globals», organitzada per Garreta RH. La sessió va comptar amb la participació d’Eva Ortega, directora global de Recursos Humans de Juniper Networks, multinacional integrada a Hewlett Packard Enterprise (HPE). Durant la seva intervenció, Ortega va explicar que l’èxit de Silicon Valley s’havia construït sobre tres grans pilars: la capacitat d’atreure talent d’arreu del món, un ecosistema d’inversió consolidat i la presència d’universitats de referència com Stanford i la Universitat de Califòrnia a Berkeley. També va destacar que la innovació havia estat possible gràcies a la col·laboració constant entre universitats, empreses, centres de recerca, emprenedors i inversors. La responsable de Recursos Humans de Juniper Networks va afirmar que les empreses més competitives ja no competien únicament pels salaris, sinó també per oferir projectes amb propòsit, lideratges inspiradors, autonomia, oportunitats de desenvolupament professional i una cultura orientada a la innovació. Pel que fa a la intel·ligència arti-

Imatge de les instal·lacions de Kimauto a Tarragona. Cedida

Kimauto presentarà el nou Mazda CX-6e en un acte obert a la ciutadania Motor l L’esdeveniment serà aquest divendres a les 17.30 hores amb activitats per a tots els públics Redacció

Una imatge de la jornada dedicada a recursos humans. Cedida

ficial, Ortega va assenyalar que el sector havia entrat en una etapa de consolidació enfocada a generar valor real per a les organitzacions. Alhora, va apuntar que la computació quàntica es perfilava com la pròxima gran revolució tecnològica. Un altre dels aspectes que va centrar la seva intervenció va ser la necessitat de construir organitzacions capaces de combinar innovació, competitivitat i humanisme, situant sempre la tecnologia al servei de les persones. Una de les reflexions que va despertar més interès entre els assistents va ser la cultura del fracàs pròpia de Silicon Valley. Ortega va relatar el cas d’un projecte en què

la companyia havia invertit 1,5 milions de dòlars i que es va acabar cancel·lant. Lluny de considerar-ho un fracàs, el director executiu de l’empresa va animar l’equip a aplicar els aprenentatges adquirits amb l’objectiu que el següent projecte generés tres milions de dòlars de benefici, un exemple de com aquest ecosistema entén l’error com una oportunitat per innovar i millorar. La jornada, impulsada per Ignasi Garreta, va permetre als professionals del territori conèixer de primera mà el model de lideratge i de gestió del talent que havia convertit Silicon Valley en un dels principals referents mundials en innovació empresarial.

Tarragona estrena tres nous vehicles de neteja amb aigua a pressió Neteja l Aquesta setmana han començat a treballar tres nous vehicles elèctrics hidronetejadors de reduïdes dimensions, que netegen amb aigua a alta pressió que dona més precisió. Amb el nou contracte de la neteja es disposarà de dos equips formats per un maquinista, de dilluns a divendres en torn de matí. l Redacció

Imatge d’un dels nous vehicles a la ciutat. JCBorrachero

El concessionari Kimauto de Tarragona, del grup Ponsmove, celebrarà el proper divendres 10 de juliol, a les 17.30 hores, un esdeveniment exclusiu obert al públic per descobrir el nou SUV elèctric de Mazda i gaudir d’una experiència inspirada en la cultura japonesa. El concessionari ha preparat un esdeveniment exclusiu pensat perquè clients, famílies i aficionats al motor puguin descobrir de prop el nou model.

Durant tota la tarda, els assistents podran gaudir d´una exposició de bonsais, una mostra de l´art i la filosofia japonesa, així com de tallers infantils, perquè els més petits també puguin formar part d´aquesta jornada especial. Com a punt final, tots els assistents podran participar, a través d’instagram, en el sorteig d’un sopar per a dues persones a Oashi Tarragona, una oportunitat per completar l’experiència amb una proposta gastronòmica inspirada en la cuina japonesa.

6 dijous 9 de juliol de 2026

El sector immobiliari critica la falta de polítiques a llarg termini en habitatge Economia l La Memòria Econòmica de Tarragona 2025 va dedicar un monogràfic al repte de l’habitatge Miquel Llaberia El sector immobiliari demana que l’administració i la classe política legisli amb una estratègia a «llarg termini» pel que fa a la promoció d’habitatge. Així ho va expressar ahir el director d’Unifamiliar Sant Jordi, SL, Daniel Roig, que va ser l’encarregat d’elaborar i presentar el monogràfic de la Memòria Econòmica de Tarragona 2025 que es va fer públic a la Cambra de Comerç de Reus. Segons va defensar Roig, durant aquest temps no s’ha escoltat prou un dels punts de vista implicats, el de l’empresa privada. «Tenim estudis acadèmics, econòmics i polítics i falta escoltar al sector privat. Perquè normalment qui ha de construir tot l’habitatge que falta no se’l consulta per a res», va criticar durament. Precisament, la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, va apuntar durant la presentació que «hi ha un ampli consens que el problema és d’oferta»: «A Catalunya del 2021 al 2025 s’han creat més de 200.000 llars, però s’han construït només 64.000 habitatges. I com que no es resol és un problema que es va acumulant any rere any». En el cas concret de Tarragona la situació és la mateixa, ja que el decalatge entre

Fotografia de la presentació de la Memòria Econòmica de Tarragona a la Cambra de Comerç de Reus. Diari Més

Entre 2021 i 2025 s’han creat 200.000 noves llars i s’han construït 64.000 habitatges llars creades i habitatges construïts és de 28.000. «A Catalunya creixem de mitjana entre 70.000 i 80.000 ha-

La Incubadora Redessa incorporarà un programa d’acceleració del creixement d’empreses de Reus Innovació l Redessa impulsa la 6a edició de la Incubadora amb la incorporació d'un nou programa específic d'acceleració d'empreses com a novetat. Aquesta acció, pensada només per a empreses amb seu a Reus que ja estan constituïdes, que disposen d'un producte o servei validat i han iniciat vendes, però que necessiten un impuls per

fer créixer i escalar el seu model de negoci. D'aquesta manera, complementarà el programa d'incubació existent i respon a la voluntat de l'empresa pública d'acompanyar les empreses en les diferents fases del seu desenvolupament amb un servei fet a mida de les necessitats del projecte. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca que la

bitants cada any. El millor any de producció, que va ser l’any passat, es van construir 15.000 i la Generalitat diu que hauríem de fer prop d’uns 30.000», va apuntar el director d’Unifamiliar Sant Jordi, SL. En aquest sentit, va assegurar que per a resoldre la manca d’habitatge s’hauria de «construir 10 ciutats com Tarragona cada 2 anys. Perquè

Incubadora «Ha demostrat ser una eina útil per a detectar, acompanyar i fer créixer el talent emprenedor». «Creiem que ara cal apostar per la personalització del programa, per tal que cada emprenedor que arriba a Redessa tingui un assessorament totalment adaptat a les seves necessitats», afegeix. Una altra novetat d'aquesta edició 2026-2027 de la Incubadora serà l'inici de col·laboració amb el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), reforçant d'aquesta manera la connexió del programa amb projectes de l'àmbit sanitari. l Redacció

aquest augment de població constant no només necessita habitatges, també necessita carrers, escoles, parcs o centres sanitaris». Què necessita el sector No obstant això, per a Roig el problema no és d’una falta de voluntat d’un sector que «està al màxim de la seva producció». Va apuntar a

diversos motius, però es va centrar especialment en un; l’administració pública: «El sector públic fixa uns objectius de manera legítima, però es dona per descomptat que l’empresa privada construirà sota qualsevol marc». «Construïm quan podem assumir el cost, el temps i el risc. Construir no és una obligació, és una decisió d’inversió i si no entenem que fa que una empresa decideixi construir o no, no entendrem per què no es construeix prou habitatge», va afegir, alhora que apuntava que mesures com reservar part de promocions d’habitatge a la creació d’Habitatges de Protecció Oficial acabava suposant, alhora, «un augment del preu dels pisos que van al mercat». «Si jo produeixo i part d’aquesta producció l’haig de vendre a preu reduït, en aquest cas perquè l’administració m’obliga a fer que sigui HPO, fa que allò que deixo de guanyar ho hauré de carregar en el preu de la resta de la producció», va argumentar. A aquest factor i suma d’altres, com l’augment del cost de la construcció en els darrers anys i els efectes de la crisi del 2008, que van provocar una pèrdua de capacitat productiva de la qual «no ens hem recuperat» i un augment de la prudència per part del sector privat abans d’invertir.

Fotografia de la presentació de la 6a Incubadora Redessa. Gerard Martí

7 dijous 9 de juliol de 2026

Les famílies de l’ICASS critiquen la falta de suport institucional dos anys després Societat l Els familiars es van concentrar aquest dimecres davant l’Antic Hospital per reclamar respostes a l’administració L’Ajuntament treballa perquè la ciutat no perdi places públiques amb la nova residència

Miquel Llaberia La plataforma de familiars afectats pel tancament de la residència de gent gran ICASS a Reus es va con· centrar ahir dimecres 8 de juliol da· vant l’Antic Hospital Sant Joan per tal de demanar respostes a una situ· ació que s’arrossega ja fa dos anys. Va ser el mes de juliol de 2024 quan la Generalitat de Catalunya va dur a terme el tancament de l’edifici, al· legant que l’edifici actual patia pro· blemes estructurals. El portaveu de les famílies, Tarsicio Ros, va criticar que des d’aleshores no s’ha tingut «cap resposta concreta» pel que fa a les queixes i denúncies trasllada· des a l’Ajuntament de Reus. «Com a Ajuntament no els ha importat res la residència, des del primer moment han estat donant suport a totes les decisions de la Generalitat i sempre en contra dels interessos dels residents», va lamentar. A més, van criticar que tenien programada una reunió ahir al migdia amb la regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martinez, que va ser cancel·lada per motius de «força

Fotografia de la concentració davant l’Antic Hospital de les famílies afectades pel tancament de la residència ICASS. Diari Més

major», sense cap més explicació. Per la seva banda, fonts de l’Ajun· tament de Reus afirmen a Diari Més que el consistori «ha estat treba· llant des del moment en què es va conèixer els plans de la Generalitat de tancar la residència de l’ICASS

perquè la ciutat no perdés places públiques. En aquest temps s’ha passat del tancament al compro· mís i pressupost per construir una residència del segle XXI». «L’Ajun· tament està en contacte permanent amb el Departament de Drets So·

cials i Inclusió sobre l’evolució del projecte i, de moment, tot segueix el calendari previst», afegeixen. Se· gons va comunicar la Generalitat el passat mes d’abril, la solució final va ser dur a terme l’enderroc de la residència per a construir un edifici

nou. Segons va explicar la conselle· ra, la idea és que les tasques de de· molició comencin a inicis de 2027, les quals duraran uns sis mesos. Posteriorment, es procedirà amb la construcció del nou edifici. No obstant això, aquestes expli· cacions continuen sense satisfer a les famílies i demanen més trans· parència: «Continuem esperant re· unions periòdiques que ens havien promès per poder informar-nos de tots els passos a seguir. Continuem amb aquesta deixadesa i abando· nament per part d’aquest Ajunta· ment». Alhora, Ros ha exigit un ca· lendari clar i «conèixer de primera mà quina és la situació del tràmit en cada moment». A més, també van reclamar conèixer els motius tècnics que van portar al Govern a descartar la reforma de l’edifici i optar per l’enderroc i construcció d’un de nou.

Detinguts un pare i un menor per disparar una arma de fogueig al barri del Carme Successos l Els fets van ocórrer al carrer Jovellanos i l’origen de l’incident seria una disputa familiar Shaila Cid Els Mossos d’Esquadra van de· tenir ahir dimecres 8 de juliol al matí a un home de 44 anys i el seu fill menor com a presumptes au· tors d’un delicte d’amenaces. La detenció està relacionada amb un incident que es va produir el pas· sat dimarts 7 de juliol al carrer de Jovellanos, al barri del Carme de Reus. Segons va explicar el cos de la policia autonòmica, pare i fill haurien, presumptament, exhibit i disparat una arma de foc a la via

pública. Ara bé, es tractaria d’una arma de fogueig, és a dir, que no dispara cap bala, sinó que només emet so tal com van confirmar els investigadors. La detenció de pare i fill es va dur a terme el matí d’ahir dime· cres, al voltant de les 11.30 hores, per part d’agents de la Unitat d’In· vestigació de Reus. L’incident, se· gons va poder saber Diari Més, es va produir a causa d’una disputa familiar i la investigació al voltant dels fets continua oberta a hores d’ara.

Aigües de Reus invertirà 2 MEUR en la xarxa d’abastament d’aigua Infraestructures l Aigües de Reus durà a terme durant els mesos d'es· tiu i just després un seguit d'obres de renovació i millora de les xar· xes d'abastament i sanejament de diversos barris de la ciutat amb

un pressupost total de 2 milions d'euros. En aquests moments, ja hi ha diverses actuacions en curs als carrers Escultor Modest Gener, Vila-seca, Carrasco i Formiguera, Canonge Bové i la plaça Abat Oliva,

d'una banda, i del carrer Mas Abe· lló, d'una altra. En tots dos casos se substitueixen la canonada antiga i les escomeses d'abastament per ampliar el diàmetre i millorar el servei. l Redacció

8 dijous 9 de juliol de 2026

Cambrils i la URV impulsen la segona càtedra al món sobre Dieta Mediterrània Educació l El projecte preveu la creació d’un observatori dietètic i activitats formatives per fomentar un estil de vida saludable Adam Díaz Garriga Cambrils acollirà la segona càtedra al món sobre Dieta Mediterrània i Salut. Un projecte únic impulsat entre el consistori i la Universitat Rovira i Virgili (URV) que prendrà forma enguany amb diverses propostes acadèmiques centrades en l’estudi de la vinculació entre el menjar, l’estil de vida i la cultura. La proposta s’havia donat a conèixer a finals del passat mes d’abril, quan l’alcalde cambrilenc, Oliver Klein, va anunciar que s’estava treballant en els últims detalls. La càtedra estarà liderada per l’actual responsable de la Unitat de Nutrició Humana de la URV, Jordi Salas-Salvadó, que serà el director, i Nancy Babió, que serà subdirectora. La intenció principal és estudiar les característiques principals de la Dieta Mediterrània i com aquesta afecta en els hàbits humans. Per aquesta tasca, es prendrà com a exemple l’estil de vida de Cambrils i diversos municipis tarragonins, que serviran com a suport per a futures investigacions. En aquest sentit, la URV preveu la creació d’un «Observatori de la Dieta Mediterrània» a Cambrils que impulsarà enquestes per avaluar els efectes d’aquests hàbits alimentaris en l’evolució i les necessitats humanes.

A més, es preveu involucrar als establiments de restauració per ampliar l’àmbit d’estudi. «Si no actuem en molts nivells, no tindrà efecte, hem d’implicar al màxim els agents locals», afirmava Salas-Salvadó.

El vicerector de la URV, Juan Antonio Duro; l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein; Jordi Salas-Salvadó i Nancy Babió (URV). Aj. de Cambrils

La universitat planteja involucrar als restauradors per ampliar l’àmbit d’estudi «Hi ha pocs llocs on la dieta estigui tan present com a Cambrils», va afirmar Salas-Salvadó, assegurant

que els qüestionaris seran la millor eina per «saber l’estat dels hàbits al llarg del temps i la seva influència». L’objectiu prioritari de la càtedra, segons el responsable, serà «millorar la tendència» que actualment se situa a la baixa sobre la preservació de la Dieta Mediterrània entre els residents de Cambrils i, posteriorment, de tots els països que se’n

vulguin beneficiar. «Segons les nostres enquestes, només el 55% de la població segueix aquesta dieta», lamentava Nancy Babió. La professional recordava que «el fet que la dieta formi part d’un llegat no vol dir que estigui garantida» i feia incís en la necessitat de la formació catedràtica a la demarcació per «fer entendre» els seus beneficis.

Promoure la salut El municipi del Baix Camp i la URV compartiran el títol de pioners amb la Universitat de Barcelona, la qual també regenta una càtedra sobre «Dieta Mediterrània, Salut, Sostenibilitat i Cultura». La formació planteja també l’impuls d’activitats formatives i divulgatives i nous projectes de recerca. La càtedra, segons el director, serà una «continuació» dels estudis Predimed i Predimed Plus, dues propostes que durant les últimes tres dècades han recollit dades de més de 6.900 persones. «Està catalogat com un dels estudis que canviarà la forma en què es fa medicina», ressaltava Salas-Salvadó. Des del consistori cambrilenc, també obrien la porta a cedir espais municipals per crear una seu per a la càtedra, que actualment no està prevista. «Des de Cambrils teníem l’espineta de ser protagonistes i acollir una càtedra d’aquestes característiques», va concloure Oliver Klein durant la presentació.

Un nou operatiu contra el top manta a Cambrils acaba amb tres ferits, dues detencions i 2.600 objectes retinguts Policial l Un operatiu policial conjunt contra el top manta a la zona del cap de Sant Pere de Cambrils el passat dimarts a la nit va acabar amb un enfrontament amb els venedors i tres persones ferides, dos dels quals agents dels Mossos d’Esquadra. El dispositiu es va estendre entre dos quarts d’onze i la mitjanit. Van participar-hi Mossos d’Esquadra —amb unitats ARRO i drons—, policia local de Cambrils, Guàrdia

Civil i Policia Nacional. Alguns manters van respondre la intervenció policial amb el llançament de pedres i objectes. Segons fonts policials, un mosso i un vianant van resultar ferits lleus pels llançaments i un altre agent va acabar amb una lesió muscular. Finalment, dos venedors van ser denunciats i 2.600 objectes falsificats decomissats. L’Ajuntament de Salou també va dir la seva a través

d’un comunicat celebrant que l’operatiu hagi deixat «sense presència de manters» la zona del cap de Sant Pere, destacant que es tracta «d’una situació que no es produïa des de fa molt de temps», assegura l’escrit. El consistori ha recordat les «pressions i reiterades demandes» de l’alcalde salouenc, Pere Granados, per actuar de forma «coordinada i contundent» en contra d’aquesta activitat que, assegura. l ACN

Foto d’arxiu de manters al Cap de Sant Pere. ACN

9 dijous 9 de juliol de 2026

Un incendi al Pla de Manlleu crema 80 hectàrees i obliga a confinar diversos nuclis Successos l Els Bombers estabilitzen el foc en menys de sis hores amb una quarantena de dotacions i s’aixequen els confinaments decretats a la zona Arnau Martínez / Mar Rovira El servei directe suma 11 viatges d’anada i 11 de tornada els dies feiners. BusPlana

La línia exprés de BusPlana entre Tarragona i Barcelona s’amplia als 22 viatges diaris Mobilitat l La companyia incorpora dos trajectes més d’anada i dos de tornada de dilluns a divendres feiners Redacció BusPlana ha ampliat l’oferta de connexions entre Tarragona i Barcelona amb la incorporació de dos viatges més d’anada i dos més de tornada de dilluns a divendres feiners. Amb aquesta ampliació, la companyia passa a oferir 22 trajectes exprés diaris, 11 en cada sentit, que uneixen l’estació d’autobusos de Tarragona amb la capital catalana sense fer parada a l’aeroport de Barcelona. Els nous serveis corresponen a viatges que fins ara connectaven Torredembarra i Altafulla amb Barcelona i que ara han allargat l’origen i el destí fins a Tarragona. La mesura vol donar resposta a l’elevada demanda d’usuaris que fan servir aquesta línia per motius laborals o d’estudis, ja que cada dia prop de 600 persones es desplacen amb el

servei exprés operat per BusPlana entre Tarragona i Barcelona ciutat. En aquesta ruta es pot utilitzar la targeta T10/120, que permet fer 10 viatges en un període de 120 dies, amb un cost de 4 euros per trajecte. La targeta es pot adquirir a la taquilla de BusPlana situada a l’estació d’autocars de Tarragona. A més de la línia exprés directa, la companyia també opera el servei Tarragona ciutat – Aeroport de Barcelona – Barcelona, que ofereix més opcions horàries als passatgers i pot arribar a transportar més de 1.000 persones en un sol dia. Segons la companyia, durant aquest any les dues línies han consolidat un volum important de viatgers habituals, que veuen l’autocar com una alternativa fiable, pràctica i ràpida per als seus desplaçaments entre les comarques de Tarragona i Barcelona.

Els Bombers van donar per estabilitzat ahir al vespre, poc abans de les deu, l’incendi del Pla de Manlleu, al nucli d’Aiguamúrcia, després que les flames cremessin 80 hectàrees de superfície, majoritàriament forestals. Segons les dades, el 86,1% del perímetre afectat corresponia a terreny forestal i el 13,6% a sòl agrícola. L’estabilització va arribar poc després que Protecció Civil enviés un missatge Es-Alert per aixecar els confinaments que afectaven Pon- Es van cremar vuitanta hectàrees, el 86,1% de les quals eren de terreny forestal. ACN tons, les Pinedes Altes de Montmell, Valldossera, el Pla de Manlleu i ca- especialment complex en alguns recursos per afrontar episodis com ses aïllades d’Aiguamúrcia i zones moments: les flames van llançar aquest. Núria Altamira, que va veuproperes. El foc s’havia declarat poc focus secundaris a uns vint metres re la columna de fum des de la cuiabans d’un quart de cinc de la tarda de distància a la zona de la cua i el na del seu restaurant, va explicar i en les primeres hores va generar vent va provocar canvis sobtats que la seva filla va alertar els serveis molta preocupació per la intensitat que obligaven a ajustar l’estratègia d’emergències i va situar l’origen amb què avançava, en un context de sobre el terreny. A primera hora del del foc a l’entorn de la masia de Cal calor extrema i humitats molt bai- vespre, els responsables de l’opera- Jepet. També va reclamar «més mitxes. Tot i aquest escenari, els efec- tiu encara advertien que les hores jans rurals, més neteges de boscos i tius van aconseguir frenar-lo i esta- següents serien decisives per con- més tallafocs» per protegir el que va bilitzar-lo en menys de sis hores. firmar l’evolució favorable del foc. definir com «el pulmó del Baix PeL’incendi va començar a prop de L’inspector en cap dels Bombers, nedès». La veïna va lamentar que ja la carretera TP-2442 i va aixecar David Borrell, va remarcar que els no hi hagi una dotació de bombers una columna de fum molt visible efectius estaven aconseguint aturar a la zona i advertí que molts camins des de diversos punts del territori. l’avanç en una zona de vinyes i va estan bruts o poc senyalitzats. RaA l’inici els Bombers hi van treba- destacar com a dada positiva que mon Salat, un altre veí d’Aiguaviva llar amb una vintena de dotacions, l’incendi no havia fet piroconvecció, que participà en les tasques d’exprincipalment terrestres, i un mitjà tot i que el potencial de creixement tinció, va subratllar la rapidesa de aeri, però el dispositiu es va anar continuava sent elevat. Bombers i de les ADF i assegurà que ampliant fins a una quarantena de Entre els veïns d’Aiguaviva, el foc l’actuació va ser clau perquè les fladotacions, quatre de les quals aèri- es va viure amb angoixa i amb la mes no avancessin més. «Les ADF es. El comportament del foc va ser sensació que la zona necessita més són imprescindibles», resumia.

10 dijous 9 de juliol de 2026

Un home de 70 anys mor mentre es banyava en una platja de Calafell amb bandera groga

Treballs inicials al celler de Rocafort de Queralt, considerat el quilòmetre zero de les Catedrals del Vi. Cedida

Cellers Domenys avança en la recuperació patrimonial del celler de Rocafort de Queralt Obres l La primera fase inclou la rehabilitació del primer Celler Modernista de Cèsar Martinell Redacció Cellers Domenys i la Fundació Domenys han mostrat aquest dimarts, 7 de juliol, l’evolució de les obres de la primera fase del pla enoturístic que impulsen a Rocafort de Queralt, a la primera Catedral del Vi construïda per Cèsar Martinell. Sis mesos després de l’inici dels treballs, les dues entitats han obert el recinte als mitjans per mostrar una actuació que vol recuperar el

primer Celler Modernista projectat pel deixeble d’Antoni Gaudí i convertir-lo en un nou referent del patrimoni vinícola, el cooperativisme i la cultura del vi. El projecte té una inversió global de 10,2 milions d’euros i combina la rehabilitació de l’edifici històric amb un nou celler subterrani destinat a les microvinificacions, recerca enològica i les elaboracions de petit volum. El celler de Rocafort de Queralt, construït a partir de 1918, és consi-

derat el quilòmetre zero de les Catedrals del Vi i un conjunt singular dins l’obra de Martinell, ja que reuneix tres naus projectades pel mateix arquitecte els anys 1918, 1932 i 1947. Les obres, iniciades el gener de 2026, han centrat els primers mesos en treballs arqueològics, estudis geotècnics, consolidació estructural, sondejos del subsòl i intervencions. La Fundació Domenys lidera la recuperació patrimonial per convertir l’espai en el Centre Cultural

Els treballs inicials han servit per estudiar el subsòl i consolidar l’estructura del Vi, del Cooperativisme i de la figura de Cèsar Martinell, mentre que Cellers Domenys impulsa el nou equipament d’innovació enològica. La previsió és que les obres finalitzin l’estiu de l’any vinent.

Emergències l Un home de 70 anys i de nacionalitat espanyola va morir ahir dimecres al migdia mentre es banyava a la platja de l’Estany-Mas Mel de Calafell, al Baix Penedès. El telèfon d’emergències 112 va rebre l’avís a les 12.48 hores, quan s’alertava que un banyista havia estat rescatat de l’aigua inconscient i que se li estaven practicant maniobres de reanimació a la mateixa platja. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar tres ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra. Malgrat els intents dels efectius sanitaris per reanimar-lo, no es va poder salvar la vida de l’home. Els Mossos d’Esquadra es van fer càrrec de les diligències judicials per esclarir les circumstàncies de la mort. En el moment de l’incident, la platja disposava de servei de vigilància i hi onejava la bandera groga per l’estat de la mar, fet que advertia els banyistes de la necessitat d’extremar la precaució. Amb aquesta víctima, ja són nou les persones que han mort a les platges catalanes des que el 15 de juny va començar oficialment la campanya de bany. L’episodi torna a posar el focus en la importància de respectar les indicacions de seguretat, l’estat de les banderes i les recomanacions dels serveis de vigilància, especialment en dies de mar alterada o amb condicions que poden dificultar el bany, també en platges urbanes i concorregudes com la de l’Estany-Mas Mel, molt freqüentada a l’estiu. l Agències

Constantí obre una nova convocatòria d’ajuts per rehabilitar façanes d’edificis de més de 25 anys Urbanisme l L’Ajuntament de Constantí ha obert una nova convocatòria de subvencions per a la rehabilitació de façanes dins del projecte «Constantí, Posa’t bonic» de l’any 2026, després de la publicació de les bases al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Les ajudes estan destinades a la rehabilitació, restauració, reforma i pintura de façanes d’immobles amb més de 25 anys d’antiguitat, amb l’objectiu

de fomentar la conservació dels edificis, evitar-ne la degradació i millorar la imatge urbana, especialment als nuclis antics. L’actuació subvencionada haurà d’abastar el 100% de la façana. La partida total prevista per a aquesta convocatòria del 2026 és de 20.000 euros i les ajudes poden arribar fins al 30% del pressupost presentat per la persona interessada, amb un import màxim de 1.500 euros per sol·licitud. El pro-

cediment d’atorgament es tramitarà en règim de concurrència competitiva i la resolució es farà a partir de la puntuació obtinguda segons criteris com la situació de l’edifici, la tipologia, les unitats dins la propietat horitzontal o la valoració del pressupost. Les sol·licituds s’han de presentar a l’OAC de l’Ajuntament, amb tota la documentació necessària, i el termini finalitzarà el 15 de gener del 2027. l Redacció

Les sol·licituds es poden presentar fins al 15 de gener de l’any vinent. Ajuntament de Constantí

11 dijous 9 de juliol de 2026

El Nàstic tanca la incorporació de l’extrem canari Darío Ramírez Futbol l L’atacant va jugar pocs minuts la temporada passada amb la Real Sociedad B a Segona Divisió El jove jugador de 21 anys és el cinquè atacant que signa Tomeu Nadal

Rafa J. Larrañaga La direcció esportiva del Nàstic, amb Tomeu Nadal al capdavant, no s’atura. Ja són dotze els fitxatges que s’han fet oficial de cara a la temporada 2026-27, però encara queda força feina per fer. Segons va avançar ahir a la tarda el periodista Ángel García i ha pogut confirmar Diari Més, en les últimes hores, el conjunt grana ha tancat la incorporació de l’atacant canari Darío Ramírez. Es tracta d’un jove extrem esquerre de 21 anys nascut a Haría —localitat de l’illa de Lanzarote— que arriba procedent de la Real Sociedad B. Format al CD Lomo i a l’Orientación Marítima, va fer rumb a les categories inferiors del club donostiarra l’estiu del 2020. Durant aquests sis anys, ha passat per diferents equips: es va convertir en una figura important a la Real Sociedad C i va aconseguir l’ascens a Segona

que ha signat Tomeu Nadal aquest estiu. Darío Ramírez se suma als noms de Shinnosuke Katsushima, Pere Marco, Joan Prohens i Diego Gómez.

Darío Ramírez, durant el partit entre la Real Sociedad B i el Real Valladolid del curs passat al REALE Arena. Instagram

Divisió amb el primer filial guipuscoà —precisament, guanyant la final del play-off davant del Nàstic de

Luis César. La passada temporada, un cop ascendits a LaLiga Hypermotion, va comptar amb molt pocs

El Reus FC Reddis renova el defensa Pol Fernández per una temporada més

La receptora Erna Tocados renova amb el CV Sant Pere i Sant Pau per un any més

Futbol l El jugador serà una de les peces claus del nou projecte roig-i-negre amb Edu Albacar a la banqueta

Voleibol l El Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau va anunciar ahir al matí la renovació de la jove receptora de l’equip sènior femení Erna Tocados. La jugadora de tan sols 19 anys va tornar a casa l’estiu passat com a part de l’aposta per un bloc jove per competir a Primera Nacional, després d’una etapa pel Sant Cugat de la Superlliga Femenina 2. Abans de fer aquest salt de categoria, però, ja havia estat formada a les categories inferiors del club tarragoní, on va jugar un total d’onze temporades. Ara, continuarà una temporada més defensant els colors del club i aportant l’energia, entrega i fam competitiva que tant la caracteritzen. l Redacció

Rafa J. Larrañaga El Reus FC Reddis continua confeccionant el nou projecte amb Edu Albacar a la banqueta. Després de l’anunci de renovació del lateral Sergi Casals, ahir el club roig-i-negre va tornar a comunicar una bona notícia als seus aficionats: Pol Fernández renova fins al 2027. El jove defensa central reusenc, de tan sols 22 anys, va arribar la temporada 2024-25 amb l’equip a Tercera Federació procedent de la

Unió Esportiva Valls. Els reusencs van aconseguir l’ascens a Segona Federació i el curs passat, es va convertir en una de les peces claus per Marc Carrasco en una plantilla que es va quedar ben a prop de l’ascens a Primera Federació. Ara, encararà la que serà la seva tercera temporada al conjunt del Baix Camp amb un canvi d’entrenador. Tot apunta, però, que Fernández continuarà sent un dels jugadors importants del nou projecte amb Edu Albacar a la banqueta del Camp Municipal.

minuts. Tan sols va disputar 60 minuts repartits en cinc partits. Amb ell, ja són cinc els atacants

Dos amistosos més contra filials Ja se saben gairebé tots els partits que jugaran els homes de Xisco Campos al llarg dels mesos de juliol i agost. Ahir, es van anunciar dos amistosos més. El 15 d’agost, el Nàstic visitarà la Ciutat Esportiva del València per jugar contra el filial txe. Aquest, però, no serà l’únic partit que juguin els tarragonins contra un filial d’un club de la Comunitat Valenciana. El 19 d’agost a les 20 h., s’enfrontaran al Villarreal B també fora de casa.

Erna Tocados es va formar a les categories inferiors del club. CVSPiSP

12 dijous 9 de juliol de 2026

Trump torna a carregar contra Espanya a l’OTAN: «És un soci terrible» Política l Sánchez assegura que va tenir una conversa «amb bones paraules i amabilitat» amb el president estatunidenc sobre futbol ACN El president dels Estats Units, Donald Trump, va tornar a carregar contra Espanya per la inversió en defensa i va ordenar al secretari d’estat del Tresor, Scott Bessent, que talli el comerç i les relacions bilaterals amb l’estat espanyol. «Espanya és una causa perduda. No

volem fer cap negoci amb Espanya. És un soci terrible dins de l’OTAN. No participen, no paguen, no vull tenir res a veure amb Espanya», va afirmar en una roda de premsa a la cimera de l’Aliança Atlàntica que se celebra a Ankara, a Turquia. Trump va dir que els ciutadans espanyols «són mala gent» i va criticar que el govern espanyol tracta «molt

malament» el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. «No accepten res, no l’hauríeu de carregar —dins de l’OTAN-», va sentenciar. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar que va parlar amb el president dels EUA, Donald Trump, durant la cimera de l’OTAN d’Ankara, però només per comentar el Mundial. «Ha sigut una

Foment i la CEOE denuncien el «problema de país» de «l’absentisme»

Mark Rutte i Donald Trump a la cimera de l’OTAN. OTAN

conversa informal, col·loquial, en què no hi ha hagut cap mena de tibantor, al contrari. Tot han sigut bo-

nes paraules i amabilitat, i ha sigut posterior a la roda de premsa que ha fet», va apuntar Sánchez.

Treball l Garamendi recorda que és un tema que s’ha de negociar als convenis col·lectius

El Suprem rebutja portar al TJUE els dubtes sobre la regularització de migrants

ACN

Tribunals l La sala denega la suspensió que sol·licitaven la Comunitat Valenciana i l’Aragó per aturar-ne l’aplicació

Els presidents de Foment del Treball i la CEOE, Josep Sánchez Llibre i Antonio Garamendi, van denunciar ahir el «problema de país» que suposa «l’absentisme professional». «És una problemàtica que hem de resoldre treballadors i empresaris mitjançant la negociació col·lectiva i l’administració en l’àmbit de la sanitat, on falten recursos i metges», va manifestar Sánchez Llibre en ser preguntat a Madrid per unes declaracions del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en què deia que les baixes i l’absentisme són «un càn-

cer» que cal resoldre «amb acord o sense». Garamendi, per la seva banda, va dirque pagar menys a les persones de baixa, com va plantejar Feijóo, és un tema que s’ha de tractar als convenis col·lectius. Tal com va destacar Sánchez Llibre durant la presentació d’un informe de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), cal abordar «amb serietat» i «corresponsabilitat» el problema de l’absentisme laboral. «El gran problema de les empreses ara és l’absentisme. Suposa que, dels 18 milions de persones que treballen al sector, cada dia ens en falten 1,4

milions, no per accidents. Aquesta dada té un cost de 33.000 milions: uns 16.000 milions per a l’Estat i 17.000 milions per a les empreses», va lamentar, per la seva banda, Garamendi en l’acte de l’SBEES. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va criticar les declaracions del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en què carregava contra l’absentisme laboral i les baixes i plantejava que les persones que no van a treballar no cobrin el mateix que les que sí que hi van. Segons Sánchez, qui «qualifica de càncer les baixes laborals deixa clar de quin costat està».

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Feliz cumpleaños, Daniela, de todos los que te queremos y mamá desde el cielo.

Avui és Santa Leyre, si la veieu feliciteu-la… Petonets!!

Hoy es el cumpleaños de Víctor Rustarazo y su club de fans le desea un feliz cumpleaños. ¡No cambies nunca!

Agències El Tribunal Suprem ha rebutjat plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la regularització de migrants aprovada pel govern espanyol. En un escrit d’aquest dimecres, l’alt tribunal descarta preguntar a Luxemburg si el decret de l’executiu contradiu el dret comunitari, una opció que els magistrats havien plantejat fa unes setmanes. La sala també ha denegat la suspensió cautelar, tal com havien sol·licitat la Comunitat Valenciana i l’Aragó, que volien aturar-ne l’aplicació fins que es pronunciés la justícia europea. La decisió arriba una setmana després que acabés el termini per presentar les sol·licituds, al qual s’han acollit 1.174.978 persones, segons el Ministeri d’Inclusió. A finals de juny, el Suprem havia donat cinc dies a les parts perquè es pronunciessin sobre la conveniència d’elevar la qüestió al TJUE, després d’apuntar dubtes sobre l’encaix del decret amb la normativa europea. Entre els elements que l’alt tribunal havia posat sobre la taula

hi havia una possible contradicció amb el Pacte de Migració i Asil, que va entrar en vigor aquest mes, així com una eventual col·lisió amb la Directiva de Retorn i amb el Conveni Schengen. Els magistrats també es van preguntar si el reglament europeu permet que un estat aprovi, mitjançant una norma de rang infralegal, un procediment de regularització de persones estrangeres en situació irregular. El Suprem considera que ara no és pertinent elevar cap consulta prejudicial al TJUE, tot i que en la seva nota informativa només avança el sentit de la decisió i no en detalla els arguments. En el mateix escrit, la sala rebutja suspendre cautelarment l’execució del decret. La decisió s’afegeix al rebuig del recurs de la Comunitat de Madrid contra la norma, quan el tribunal va considerar que no hi havia proves que els serveis públics col·lapsin.

Més d’1,17 milions de persones s’han acollit al procés de regularització estatal

13 dijous 9 de juliol de 2026

k Editorial k

L’opinió i el límit deontològic

E

l filòsof canadenc Marshall McLuhan, al seu llibre Understanding Media (1964) va desenvolupar la seva famosa teoria que, resumida, defensava que «El mitjà és el missatge». És a dir, bàsicament, que no tan sols és important qui explica alguna cosa, sinó l’impacte del canal utilitzat. El Diari Més, en aquest sentit, després de 22 anys de trajectòria ha aconseguit sumar prestigi i credibilitat a un mitjà que, per la seva distribució gratuïta, sempre ha remat contra el vent d’aquells que en qüestionaven la professionalitat periodística. El Diari Més també s’ha convertit en una plataforma compromesa amb la llibertat d’expressió i, sobretot, amb

la llibertat d’opinió. I això ve a tomb per la publicació de qualsevol dels nostres articulistes i, de manera concreta, per l’article que el passat dimarts va publicar a la contraportada l’escriptor Miquel Bonet. El Diari Més –la seva direcció en el seu defecte– no comparteix el to ni el contingut de l’article. Tot i no subscriure’l, com passa amb altres articulistes, el límit deontològic és el que regeix a qualsevol mitjà de comunicació seriós, ja sigui de premsa escrita, ràdio, televisió o l’ara descontrolat món digital: el respecte per la diversitat, no defensar missatges d’odi, els missatges xenòfobs, els racistes, o de violència de gènere.

k Tribuna k

Gaudí, la Sagrada Família i Barcelona (I)

F

ins el 26 de juliol es pot visitar al Palau Robert de Barcelona l’exposició ‘Gaudí, la Sagrada Família i Barcelona’, que es desenvolupa amb catorze panells. 1. 1852-1881. El solar. Naixement d’un somni en una ciutat que s’obre al futur. Es veuen els plànols “als voltants de la ciutat de Barcelona, amb el projecte de la reforma i eixample de 1859, d’Ildefons Cerdà Sunyé. Segons el primer Pla Cerdà, el solar de la Sagrada Família era destinat a un immens hipòdrom. Enmig d’hortes i camins, a l’actual Eixample, s’adquireix el terreny on s’alçarà el temple. Allunyat del nucli antic, amb el temps, es convertirà en centre neuràlgic d’una ciutat en transformació. A la vegada, Barcelona enderroca definitivament les seves muralles i obre les portes a l’Eixample. El traçat octogonal del Pla Cerdà insinua ja una nova manera de viure, oberta, racional i moderna. Temple i ciutat caminaran plegats. 2. 1882-1883. La pedra funcional. El primer arquitecte va ser Francisco de Paula Villar. El 19 de març del 1882 es col·loca la primera pedra. Hi assisteixen el Bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot i el Bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili, acompanyats de diverses autoritats de la ciutat. El 1883 per discrepàncies de caràcter constructiu l’arquitecte va dimitir. El 3 de novembre de 1883, un jove Antoni Gaudí assumeix la direcció del projecte i proposa un temple de vocació universal. 3.1884-1890. L’esperit de Gaudí. La llavor espiritual del temple i el llenguatge únic de Gaudí. La capella de Sant Josep, una de las set que trobem al deambulatori de la cripta es consagra el 1885. És l’origen d’un temple viu, un espai recollit, carregat de simbolisme que adquireix la condició de llavor espiritual i arquitectònica del temple que vindrà. L’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, és el gran valedor de les reformes

És un moment decisiu: per primer cop, la ciutat pot veure l’ambició vertical del projecte. Veïns, infants i artesans del barri serveixen de models. L’escultor Llorenç Matamala transforma la humanitat quotidiana a una condició sagrada. Josep Maria Buqueras Bach Aquesta façana és un cant a la llum, a la President executiu de la Fundació natura i a la persistència d’un somni colTrencadís lectiu. 7. 1936-1940. Temps d’incertesa. El que consoliden l’Eixample i, alhora, el temple en silenci, símbol de resistència. principal promotor de l’Exposició Uni- L’any 1936 es crema el taller de Gaudí versal de la ciutat del 1888, que col·loca amb els plànols i maquetes originals, a la ciutat en el mapa internacional. El 20 però el projecte no desapareix. Els antics d’abril del 1897, Barcelona s’annexiona col·laboradors, conscients del valor de la seva obra, van proper decret les viles de Sant Martí de Proven- El traçat octogonal del tegir els fragments Pla Cerdà insinua ja conservats. Gaudí soçals, Sants, Sant Geruna nova manera de breviu i el seu llegat es vasi, les Corts, Gràcia i Sant Andreu. Això viure, oberta, racional i manté sempre latent. significa que la ciutat moderna. Temple i ciutat Malgrat tot, la Sagracaminaran plegats da Família és un tesguanya 70.000 habitimoni silenciós d’un tants 4. 1900-1925. L’inici del perfil del tem- temps d’incertesa. ple. A inicis del segle XX, Gaudí dissenya 8. 1941-1976. Temps de represa. L’esi construeix les Escoles de la Sagrada perança reneix, el somni continua. Els Família, un espai destinat a la formació gaudinistes reprenen progressivament dels infants del barri i fills i filles dels tre- la seva construcció. El 1954 s’inicien balladors del temple. Gaudí viu llavors les obres de la façana de la Passió, que un moment de gran creativitat, compa- avancen lentament però de manera conginant les obres del temple amb projec- tinuada. El 1976 es culminen els quatre tes civils com el Park Güell, la Torre Be- campanars d’aquesta façana. Malgrat els llesguard, la Casa Batlló o la Casa Milà/ recursos limitats es manté viu el llegat de La Pedrera. Totes elles seran laboratori Gaudí. 9. 1977-1991. El temple recupera l’imd’idees al servei de l’arquitectura. 5. 1926. La pèrdua de Gaudí. La mort del puls. El retorn de la llum i de la ciutat mestre i el naixement del mite. El 7 de al món. Amb la democràcia es reprèn juny del 1926, Gaudí és atropellat per un l’impuls constructiu i s’inicien les obres tramvia i tres dies després, el 10 de juny, de les façanes i les voltes de les naus lamor a l’Hospital de la Santa Creu, actual terals. El Papa Joan Pau II visita el temple Biblioteca de Catalunya. Sota la dictadu- el 1982, que passa a ser símbol d’una ciura de Miguel Primo de Rivera, la ciutat tat que desperta. Sent alcalde Pasqual experimenta una forta activitat d’obra Maragall, la rehabilitació i la millora dels barris, amb la campanya exitosa de ‘Barpública, orientada a la modernització. 6. 1927-1935. La llum del naixement. El celona posa’t guapa’ (1985), que promou triomf de la vida i de la fe a la façana més la recuperació de façanes i edificis com a simbòlica. El 1930 culminen els quatre eina de dignificació de l’espai urbà i del campanars de la façana del Naixement. patrimoni construït.

k Tribuna k

L’estiu arriba sense el pla d’usos promès per a la Biblioteca

L

a futura Biblioteca Pública de Tarragona continua acumulant terminis incomplerts. Ara la Generalitat arriba a l’inici de l’estiu sense haver presentat el pla d’usos i necessitats que la Conselleria de Cultura havia situat en el calendari com una peça clau per desencallar el projecte. No es tracta d’un document menor. Al contrari. El pla d’usos és l’eina que ha de definir les característiques funcionals del futur equipament, ordenar els espais, concretar les necessitats del servei i permetre avançar en la redacció del projecte constructiu. Sense aquest document, la cadena administrativa torna a quedar interrompuda i el risc és que els anuncis institucionals continuïn anant molt més de pressa que la realitat. Simples promeses Al gener, la consellera Hernández compareixia al Parlament per informar sobre l’estat dels treballs. La compareixença arribava després de l’acord a Madrid i de la iniciativa registrada el setembre anterior, impulsades per Junts, per evitar que es tornés a caure en la paràlisi. En aquella sessió es transmetia que el document avançava i que estaria disponible abans de l’estiu, un termini que es reiterà quan les tres administracions –Estat, Generalitat, Ajuntament– van anunciar l’acord definitiu sobre l’emplaçament a la zona noble de la Tabacalera. Avui, però, la realitat és tossuda. L’estiu ja és aquí i el pla continua sense veure la llum. Ningú no explica els motius del retard, ningú fixa un nou caLa infraestructura lendari i ningú assuacumula més de dues meix responsabilitats. dècades de promeses, Aquesta manera de gescanvis d’emplaçament, tionar els equipaments discrepàncies és la que ha convertit la administratives i biblioteca de Tarragona en un exemple paradig- ajornaments successius màtic de les oportunitats perdudes. La infraestructura acumula més de dues dècades de promeses, canvis d’emplaçament, discrepàncies administratives i ajornaments successius. Quan semblava que, finalment, existia un consens sòlid entre Ministeri, Generalitat i Ajuntament, el compliment dels terminis havia d’esdevenir una obligació política i institucional. Els compromisos no poden ser simples titulars en els mitjans destinats a generar expectatives. Un document imprescindible És evident que la futura biblioteca disposa avui de millors perspectives que fa només un any. La ubicació està acordada, el Ministeri manté el compromís inversor i les tres administracions comparteixen formalment el projecte. Precisament per això resulta encara més incomprensible que un document essencial com el pla d’usos torni a quedar pendent quan havia estat anunciat públicament per abans de l’estiu. Tarragona no necessita més escenificacions. Necessita compliment dels compromisos. Cada termini que s’incompleix erosiona la credibilitat de les administracions i alimenta l’escepticisme d’una ciutadania massa acostumada a veure com els grans projectes s’eternitzen. La biblioteca a la Tabacalera només començarà a deixar enrere la seva llarga història de frustracions quan les promeses deixin pas, definitivament, als fets.

Jordi Bertran Diputat al Parlament per Junts

14 dijous 9 de juliol de 2026

Necrològiques Tarragona Isabel Argilaga Barberà. Ha mort als 54 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori Municipal. Antonio Andreu Torrente. Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Reus Jordi Bella Santandreu. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori Municipal. Manuel Galván Rey. Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori Municipal.

Alcover Josep Maria Plana Magrané. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció.

Vila-seca Jose Miguel Acero Giral. Ha mort als 74 anys. El funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Esteve.

Salou Guillermo Sanjuan Ortiz. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Sarral Pedro de los Mozos Sánchez. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Santa Maria de Sarral.

Catorze persones de Down Tarragona s’incorporen a empreses de la demarcació Inserció l Down Tarragona i Aura Fundació han facilitat durant l’últim any la incorporació laboral de catorze nois i noies amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals en empreses de la demarcació. Les contractacions s’han fet en el marc del programa Blau, que promou la inserció sociolaboral a l’empresa ordinària mitjançant la metodologia del treball amb suport. Això implica l’acompanyament de tècnics de les dues entitats durant tot el procés per preparar els participants i facilitar l’adaptació al

lloc de feina. Entre les empreses que han incorporat persones del programa hi ha JD Sports, H10 Cambrils Playa, Obramat, El Corte Inglés, Maite Coteno Estilistes, Mediamarkt, Club Tennis Tarragona, Amazon, l’Ajuntament de Tivissa, Carrefour, Decathlon i Plusfresc. La cloenda del curs 25-26, a l’hotel Caribe de PortAventura, va servir per escenificar la nova etapa entre Down Tgn i Aura Fundació, pionera a Espanya en aquesta metodologia i que, des de l’1 de maig, assumeix el programa laboral a Tarragona. l Redacció

15 dijous 9 de juliol de 2026

Avui felicita als que es diuen: Zenó o Zenon

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

No t’arrisquis en N o confong u is La teva naturale- És un bon moassumptes nous i l’obstinació amb sa inquieta t’obli- ment per iniciar molt menys si són l’atreviment. No garà avui a buscar noves empreses o a m b p e r s o n e s deixis res a l’at- canvis profunds a per buscar ajuda noves. Ves amb zar avui. En la pa- la teva vida. Con- en favor dels teus compte de no pre- rella apareixeran trola la teva ment projectes. Els caps cipitar-te en les te- els gelos i això ho perquè no traeixi el i associats estaran ves decisions. complicarà tot. teu cor. amb tu en tot.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Durant tota la jor- No deixis les teves Reprendràs relaci- És recomanable nada el teu caràcter responsabilitats en ons amb vells cone- que et mantinguis es tornarà molt do- mans d’altres i pren guts i això t’aportarà atent a tots els mominant. Cuida que totes les decisions una visió nova de les viments del teu enla intransigència pel teu compte. coses. Els teus és- torn, ja que si no és mala conselle- Avui tens la sort de sers estimats reco- ho fas pots perdre ra. La nit es promet la teva banda, no la neixeran avui la teva una gran oportuniardent. desaprofitis en res. gran vàlua per a tot. tat d’èxit en l’amor.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

T’arribaran notícies T’aclariran algu- Para més atenció a Tot el que passa de lluny que canvi- na cosa que feia la teva dieta i al teu t’està empenyent a aran els teus plans tem ps q ue es temps de descans, prendre una deciper a aquest dia. mantenia en se- ja que arribaran sió seriosa. Abans Algú està ocupant cret. La notícia serà responsabilitats a de fer-ho consulta un lloc en el teu cor bona ja que et po- les quals hauràs algú de confiança i avui és fàcil que tenciarà cap a un d’enfrontar-te de- que t’orientarà pel es materialitzi. èxit segur. cididament. camí correcte.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia 14.30 Com la nit i el dia

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Va de moda

15:30 Objectiu grand dépard

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies 20:30 Questió de fons estiu 21:00 Notícies (r) 21:30 Questió de fons estiu

8

18:00 L’Orsai 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre. 20.30 Saló de Plens 21.00 In situ 21:30 Com la nit i el dia. On tour

22:00 Notícies (r)

22:00 Notícies 12. Edició vespre.

22:30 Questió de fons estiu

22.30 Saló de Plens 23.00 In situ

23:00 Notícies (r)

23:30 Com la nit i el dia. On tour

23:30 Questió de fons estiu

00:00 Notícies 12

ALTRES

TREBALL SE OFRECE SEÑORA PARA CUIDADO PERSONAS MAYORES. Mucha experiencia. Por horas, interna o externa. Tel: 641.323.082

Solucions

HORITZONTALS: 1. Desitges l’obtenció d’alguna cosa. Vestit de gala masculí. 2. Quasi maco. Arriba al cor amb la seva música. 3. Arxiva uns papers. Les més belles. 4. Una mica de ràbia. Crit del pura sang. Article de ponent. 5. Ruixada amb pesticides. Té el bon gust de lligar amb l’oli. 6. Entra en acció. Unes que fan un bon servei. Sortida d’emergència. 7. Van més enllà. Petitó. 8. Escampi l’oli per la llesca. Del primer padrí mafiós. 9. Cristià que ajuda el bisbe. Estris de l’edat de pedra. 10. Uns grans de sorra. Expulsi per les vies respiratòries. En ple Corpus. 11. Ponts aeris selvàtics. Mamífer amb molt de morro. 12. Alimenta el cor i tot l’organisme. Desganada. VERTICALS: 1. Una que no s’acaba de definir. Crits de llop. 2. Ball que pot acabar malament. Crearia lligams. 3. Poder sense nota. Sancionaran. 4. El cap d’informatius. Recitis de manera que s’entengui. Les vocals li provo- quen enuig. 5. Parlar malament. S’ajusta a les dates. 6. Despreses subtil- ment. Utilitza. 7. Com més baix, més greu. Les més adequades. Cap de par- dal. 8. Ocultar. Litoral. 9. Del seu pare. Immigrant forçat. 10. Un joc ideal per a tota la tripulació. Aculli els avis desemparats. Tres, catorze, setze. 11. Aliança que val el seu pes en or. Taronja o llimona. 12. Un menjar que ens fa sentir com a casa. Poc atractiva per als tactes sensibles.

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA.

SALIDAS. DOMICILIOS.

Excelentes masajes

Desconecta y disfruta!!!

corporales. Prostático,

Tel: 613.458.067

glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087 MASAJES RELAJANTES.

11 12

14:30 Aixeca i pica

18:00 Objectiu grand dépard

7

10

CANAL REUS TV

16:30 Efecte mosaic. Tarda

5

TARRAGONA: Sole Pons, Mª Mar Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Solanellas Juncosa, Nuria Pintor Tapiró, 2 Telèfon 977 315 359 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466 VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370 EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873

Anuncis classificats

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

Tarragona CIUDAD.

MASAJES REUS.

Tel: 977 21 26 12

Tel: 698.788.062

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

El temps Mínima

Màxima

22º 31º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel El cel romandrà serè o transitòriament poc ennuvolat per núvols d’evolució diürna i alguna nuvolada a punts del Pirineu. Amb tot, a partir de la tarda arribaran bandes de núvols alts i mitjans pel sud del país. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més alta. La màxima serà lleugerament més alta a l’interior i semblant a la resta del país. L’ambient serà molt calorós amb registres de temperatura màxima superior als 40 ºC a la depressió Central, a la vall de l’Ebre i valls del Prepirineu occidental.

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dijous 9 de juliol de 2026

«La Nit 5.1 és un festival sense aglomeracions L’incendi que ens amenaça i amb una programació molt ambiciosa» k Camí de ronda

Festivals l Leandre Romeu, programador de La Nit 5.1, explica que l’edició d’enguany, que es farà el 17 i 18 de juliol, estrena un escenari principal, incorpora una proposta familiar i amplia els serveis per facilitar l’assistència de famílies amb nens Què defineix La Nit 5.1? Leandre Romeu «La programació continua sent un dels trets El programador de La Nit 5.1 amb el cartell diferencials de La Nit 5.1. Apostem per una de l’edició d’enguany combinació d’artistes, estils i trajectòries molt diversa. Si només ens fixéssim en el gènere musical, hi ha grups que no tenen res dimensions humanes, proper i còmode. L’esa veure entre ells, però sí que comparteixen pai és una mica més gran, però l’experiència una mateixa estima per la música i per la culcontinua sent la mateixa». tura en català. A més, mantenim una filosofia Torneu a tenir l’espai de monòlegs, amb que ens ha acompanyat des del primer dia: Òscar Andreu com a cap de cartell. no repetim artistes i cada edició és completa«Feia dos o tres anys que intentàvem porment nova. Intentem arribar a públics molt tar-lo, perquè des que va estrenar el seu esdiferents sense perdre la nostra identitat». pectacle teníem clar que encaixava perfecUna de les grans novetats d’enguany és la tament amb el festival. És una figura molt incorporació d’un concert familiar. destacada de l’humor en català i també del «Sí, és la primera vegada que programem un panorama cultural del país. Finalment hem concert pensat específicament per al públic pogut quadrar les agendes i estem molt confamiliar infantil, amb l’actuació de Dàmaris tents que aquest any formi part de La Nit». Gelabert el divendres. Però en realitat La Nit Com arriba La Nit 5.1 a aquesta edició i en 5.1 sempre ha estat un festival familiar en un quin moment es troba el festival? Cedida sentit ampli, perquè hi ve gent que va des «Hi arribem amb moltes ganes, perquè dels 15 o 16 anys fins a persones de 70. És un actuaran Els Pets. Què canvia? aquesta edició coincideix amb els 15 anys festival tranquil, sense grans aglomeracions, «En efecte, aquest any hi haurà dos escena- de Conca 5.1 i les dotze edicions del festival. on es pot escoltar música mentre gaudeixes ris durant els dos dies de festival. Es manté Hem fet un pas endavant en la programació i d’una copa de vi i d’una proposta gastronò- l’escenari de la placeta del Viver i n’estrenem en el format, aprofitant millor un recinte que mica». un altre de més gran, situat a l’esplanada del ja coneixem. El festival està consolidat, però També estreneu un servei de canguratge. Viver. Hem volgut donar nom als dos espais volem que aquest model de dos dies sigui Com funcionarà? en funció del lloc on es troben, evitant la idea sostenible. Hem fet una aposta important en «És una altra de les novetats. Tant divendres d’escenari gran i escenari petit. Creiem que recursos i programació i ara esperem que el com dissabte hi haurà un espai de cangurat- així també posem en valor els espais que públic respongui per poder mantenir aquest ge per a infants d’entre 3 i 12 anys, gestionat formen part del festival. A més, a la part su- nivell en les pròximes edicions». pels monitors del casal d’estiu de Barberà perior del recinte hi haurà la nova zona gas- La sensació és que cada vegada hi ha més de la Conca. L’espai estarà dins del recinte tronòmica». festivals. Què diferencia La Nit 5.1? del festival, al costat de l’escenari Aquest creixement no farà per- «La programació és un dels factors més imprincipal. Els infants estaran semdre l’essència de La Nit 5.1? portants, però no és l’únic. Nosaltres fa molts pre acompanyats per educadors «No. L’objectiu és aprofitar millor anys que apostem per unir cultura, vi i gastroi podran participar en activitats l’espai, però mantenint el caràcter nomia de proximitat. No només servim vi a mentre les famílies gaudeixen del festival. Fins ara ens movíem les barres: cada dia hi haurà sis elaboradors dels concerts. La idea és facilitar entre les 500 i les 600 persones. presents perquè el públic pugui conèixer-los la conciliació familiar i cultural Amb el nou format, el màxim po- i tastar directament els seus vins. També cuiperquè ningú hagi de renunciar a dria arribar al voltant d’un miler dem molt l’oferta gastronòmica, amb restauvenir al festival». d’assistents dissabte, però enca- rants convidats, i posem en valor el patrimoni El festival també estrena un ra som lluny d’aquest sostre. que ens envolta. El Viver, el recinte del festival Cristina Serret Alonso nou escenari principal, on Continua sent un festival de i l’entorn formen part de l’experiència».

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

L

’any passat va cremar a Espanya una superfície equivalent a l’illa de Mallorca. A Catalunya, van cremar més de quatre mil hectàrees, essent el quart pitjor any des del catastròfic 2015. Els advertiments són clar, més si tenim en compte els megaincendis succeïts en els darrers anys en llocs de condicions climàtiques similars, com és el cas d’Austràlia en l’estiu de 2019-2020 o el cas de Califòrnia en els estius de 2020 i 2021. En aquest darrer any, la superfície cremada a l’estat nordamericà va ser superior a l’extensió de l’illa de Xipre. Les dades, en definitiva, apunten cap a una transformació massiva dels boscos de tipus mediterrani per causa del canvi climàtic, on els incendis forestals actuen com a factor regulador. Davant d’això, una política centrada en la reacció davant dels incendis forestals no és només insuficient, sinó que està mal plantejada i, de fet, en el context descrit, posa en perill no només masses forestals enormes, sinó també vides humanes. En una setmana complicada com la present, és necessari subratllar que només una gestió forestal estratègica, basada en una diagnosi apropiada dels processos que experimenten els boscos en el context de transformació planetària, pot contribuir a disminuir els riscos que tenim per davant. En aquest sentit, és clar que cal una resposta territorialment escalada, que inclogui tots els actors representatius; i, particularment, integri la protecció civil i les emergències en la gestió i planificació del territori.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: