Dijous 8 de gener de 2025

Número: 5452 www.diarimes.com

DIJOUS 8 DE GENER DE 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Innovació

8i9

Reus acollirà enguany la conferència internacional de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics Opinió

Economia 19 El govern estatal proposa a la patronal apujar el salari mínim interprofessional fins als 1.221 euros mensuals

20 Teresa Pallarès i Gerard Gort. Gaudí no es bandeja: «El rigor i respecte pel patrimoni ha de ser màxim»

Mobilitat

L’assegurança obligatòria dels patinets encara no té data La llei es va aprovar l’any passat i havia d’implementar-se des del 2 de gener, però la DGT admet que encara no té enllestida la tramitació de la norma ni el registre necessari per a la seva aplicació Gerard Martí

2

Turisme

Els hotels de la Costa Daurada oberts gairebé arriben al ple durant el Cap d’Any l 13

Cultura

Neix Reus Tot Vinil, que es proposa impulsar activitats culturals i d’oci ‘alternatives’ l 10

Tarragona

Societat 5

Es busquen 1.500 donacions, com a mínim La demarcació de Tarragona se suma a la Marató de Sang, que s’allargarà fins al 17 de gener

El personal de l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament reclama millores l 3

Recerca

Equipaments

Un estudi amb 205 infants ha determinat que el coure sextuplica el risc de patir el trastorn l 6

L’Ajuntament ha aprovat el pressupost per aquest exercici, que serà d’11,7 milions d’euros l 11

Investigadors de la URV vinculen l’exposició a metalls pesants amb el desenvolupament de TDAH

Comencen les obres del Centre Cultural de Constantí després de 14 anys aturades

2

dijous 8 de gener de 2026

La majoria dels patinets tarragonins circulen encara sense assegurança Mobilitat l La DGT ha donat una pròrroga a l’obligatorietat de tenir-ne mentre es tramita la llei i un registre dels vehicles Oriol Castro Sanz El Congrés dels Diputats va aprovar el passat estiu una modificació de la Llei d’Assegurances d’Automòbils que les feia obligatòries per a tots els amos de vehicles de mobilitat personal (VMP). Una eina cada cop més utilitzada pels tarragonins a l’hora de moure’s per la ciutat en el seu dia a dia. El seu cost econòmic, assequible per moltes butxaques, i la seva comoditat per anar d’un lloc a un altre fa que cada cop tingui més adeptes.

Una parròquia que veia com la nova regulació els suposaria uns tràmits i un cost més a l’any, ja que havia d’entrar en vigor el passat divendres. Tot i això, fa pocs dies la DGT va confirmar que la tramitació de la norma encara no està llesta, com tampoc el registre on s’havien d’inscriure els vehicles.

«Quan es va anunciar, vam tenir moltes trucades de clients interessats en l’assegurança i alguns ja se la van fer.

Ara, però, la demanda ha baixat molt. Tothom està esperant que ho facin obligatori de totes totes», expliquen des de la Corredoria d’Assegurances Campabadal. El preu mitjà d’aquesta assegurança pels patinets elèctrics està entre els 50 i els 90 euros a l’any.

L’apunt

El perill dels incendis de les bateries Aquestes assegurances també volen cobrir un perill com el dels incendis que suposen les bateries elèctriques, que han arribat a produir incendis importants a les cases, ja que normalment es guarden a casa.

A Catalunya ja s’han registrat diversos incidents relacionats amb bateries de patinets.

responsabilitat civil des d’ara mateix, amb data límit al 26 de gener de 2026.

És una eina cada cop més utilitzada pels tarragonins a l’hora de moure’s per la ciutat en el seu dia a dia. Gerard Martí

El preu mitjà d’aquestes pòlisses oscil·la entre els 50 i els 90 euros Un sector que s’ho mira de prop són el dels repartidors de paquets o menjar, que ne-

cessitaran l’assegurança per continuar exercint la seva professió. «Quan s’aprovi, esperem un nou augment de les contractacions. A poc a poc anirà evolucionant, encara s’ha de fer el registre. Acabarà funcionant com l’assegurança del cotxe. Saben que si no ho fan, els multaran»,

indiquen des de Campabadal.

Tot i encara no ser obligatori, des de la DGT i les corredories d’assegurances es recomana contractar-la de manera voluntària.

Es recomana tenir-la En cas de patir un accident i ocasionar danys materials o

personals a tercers, els costos podrien anar a càrrec del conductor si no disposa de pòlissa. Tot i l’ajornament general, hi ha una excepció important.

Els patinets que superen els 25 quilos de pes i poden assolir velocitats superiors a 14 quilòmetres per hora han de comptar amb un segur de

Entre 200 i 1.000 euros Circular sense assegurança amb aquests vehicles pot comportar multes d’entre 200 i 1.000 euros, segons la gravetat de la infracció, a més de la possible immobilització del vehicle. La DGT encara no ha comunicat la data per a l’activació del registre i l’obligació de l’assegurança, però està clar que la regulació arribarà per quedar-se amb l’objectiu de fer més segura la mobilitat.

Un error cobra l’estada a la zona regulada als vehicles elèctrics Mobilitat l Els propieta-

ris de vehicles elèctrics que han aparcat aquests dies a Tarragona s'han trobat amb una anomalia a l'aplicació mòbil. Sempre, aquests ciutadans han de registrar la seva estada, d'un màxim de dues hores, però en acabar-la no se'ls cobra cap import i treuren un tiquet gratuït.

Tot i això, els darrers dies a

la ciutat aquestes persones han hagut de pagar. Tot ha sigut un error de l'aplicació, que enguany s'està transformant. Segons informen des de l'AMT, els imports cobrats erròniament ja s'estan retornant als amos dels vehicles.

Creada l’any 2016 per l’Ajuntament de Reus, l’aplicació Aparcar va començar donant servei en aquest municipi,

i amb els anys s’ha anat estenent a altres municipis de la demarcació: Tarragona, Salou, Cambrils, Valls i Vilaseca. Fa pocs anys va passar a mans de la Diputació. L'aplicació compta actualment amb uns 4.000 usuaris registrats, el 40% dels quals l’utilitzen en diferents municipis.

Anualment, es registren milions d'estades. O.C.S.

Els amos de vehicles elèctrics que han aparcat aquests dies s’han trobat amb una anomalia. Gerard Martí

dijous 8 de gener de 2026

El personal de Patrimoni reclama millors condicions laborals Municipal l Els treballadors demanen el reconeixement de les seves condicions específiques Sol·liciten aplicar una valoració dels llocs de treball aprovada l’any 2011

Marta Omella Blanco Els treballadors de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona reclamen que es reconeguin les condicions específiques del seu lloc de treball, ja sigui mitjançant un conveni propi o incorporant les seves peculiaritats en l’acord vigent del personal municipal. La reivindicació s’ha reactivat en el marc de la creació del nou Consorci de Tàrraco, que agruparà treballadors de la Generalitat i el consistori.

Així, els primers van presentar esmenes durant el darrer mes de desembre per exigir mantenir les seves condicions laborals, i que aquestes no empitjorin en cas d’haver d’equiparar-les a les dels treballadors municipals.

Per la seva banda, el col· lectiu local defensa que el

seu règim laboral difereix clarament del funcionariat municipal convencional, amb jornades pròpies del funci-

onament d’un museu. «No som funcionaris de dilluns a divendres, treballem caps de setmana, festius, torns de

Mobilitat l La compra s'emmarca en el procés de renovació de la flota

L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona ha licitat la compra de deu autobusos híbrids per uns 8 milions d’euros, amb IVA, La desena d’autobusos híbrids, que es preveu incorporar durant el 2026, seran vehicles

permetran ampliar la capacitat del servei. L’arribada dels nous vehicles respon a una planificació que prioritza la qualitat, la sostenibilitat i l’adaptació a les necessitats reals de la mobilitat urbana.

Aquest moviment forma part d’una estratègia global de renovació i ampliació que preveu una inversió de fins a 30 milions d’euros fins al 2027.

La companyia també està pendent de l’estudi de línies que ha de permetre configurar un nou traçat a la ciutat i adaptar l’oferta a la demanda dels tarragonins.

L’EMT està renovant la seva flota. EMT

Imatge d’arxiu de l’Amfiteatre Romà de Tarragona. Gerard Martí

L’EMT licita la compra de 10 autobusos híbrids per uns 8 MEUR Redacció

matí i tarda», explica Quim Carro, treballador del Museu d’Història i representant sindical. Aquestes peculiaritats,

assegura, no sempre queden reflectides de manera adequada en el marc laboral actual.

Així, la situació ha obert el debat entre els treballadors sobre la creació d’un conveni propi, tot i que de moment la idea no s’ha formalitzat. Una altra possibilitat que consideren és la d’una nova valoració dels llocs de treball. Concretament, la CSIF ha registrat una petició perquè s’apliqui una valoració aprovada en plenari municipal l’any 2011. Aquesta incloïa diverses posicions, com les de subalterns i taquillers, però mai es va arribar

híbrids dièsel-elèctrics que compliran amb la normativa EURO VI. Disposaran de totes les homologacions espanyoles i europees vigents. Es tracta d’una tecnologia molt més respectuosa amb el medi ambient i amb baixes emissions.

L’EMT continua amb la renovació i ampliació progressiva

de la seva flota amb la incorporació de diferents autobusos els últims anys, amb l’objectiu d’oferir un servei més modern, eficient i sostenible.

Actualment, el parc de vehicles està format per uns 77 autobusos. Els autobusos adquirits substituiran alguns vehicles existents i, alhora,

3

a executar. També demanen actualitzar-la per incorporar competències actuals, com l’ús d’eines informàtiques i sistemes de venda digital.

Fonts municipals, en canvi, expliquen que la valoració «no és vigent, ja que va quedar anul·lada després de diversos processos judicials».

Els treballadors també reclamen «més claredat» pel que fa a les condicions concretes del nou ens. «Encara hi ha moltes incògnites que no se’ns han resolt», afirma Carro. Entre elles, diu, destaca la preocupació dels funcionaris pel caràcter obligatori del traspàs al Consorci. «El que queda clar és que si hem de formar part d’un mateix ens, les condicions s’han d’equiparar a l’alça i no servir per rebaixar drets», remarca. Per la seva banda, des del consistori asseguren que el personal subaltern de l’Ajuntament que s’adscriurà al Consorci «mantindrà les condicions actuals, i en cap cas empitjoraran». Un cop s’hagi creat l’ens i compti amb representació institucional, assenyalen, «es podran negociar les condicions amb l’equip de personal i els sindicats que els representin».

energètics bàsics», Dos solars municipals entren al L’augment de les pensions beneficiarà traments ha reblat. Cal recordar que les pensions no contributives concurs de construcció de pisos deu mil tarragonins, segons el PSC són les prestacions econòmide la Generalitat

Política l Es tracta d'una pujada d'un 11% Redacció El PSC calcula que l’augment de les pensions beneficiarà uns deu mil tarragonins.

«Amb l’entrada de l’any les pensions públiques pugen i ho fan, en especial, les pensions mínimes i les no contributives que creixen molt per

sobre de la inflació prevista», així ho ha assenyalat el diputat del PSC al Congrés per Tarragona, Andreu Martín, que ha desgranat les principals novetats a nivell de les comarques tarragonines.

Així, segons ha subratllat el diputat reusenc, «les pensions no contributives creixen

un 11’4%. Es tracta d’una de les pujades més importants dels darrers anys aplicada a aquest col·lectiu de pensionistes. Amb aquesta mesura es vol garantir que les persones que reben aquestes pensions puguin cobrir totes les seves despeses bàsiques com ara els aliments o els subminis-

ques que reben aquelles persones que estan jubilades o que es troben en situació d’invalidesa que no han cotitzat mai a la Seguretat Social o bé que no han assolit el mínim d’anys requerits per percebre una pensió contributiva. En aquests moments, a la demarcació de Tarragona més de 5.000 persones cobren una pensió no contributiva de jubilació.

Habitatge l El Govern

de la Generalitat convocarà demà el primer concurs de solars per a la construcció i gestió de 1.940 habitatges de lloguer públic assequible a 75 anys. D’altra banda, la segona convocatòria de solars es farà en les properes setmanes.

Amb l’objectiu d’establir una repartició equitativa arreu del territori, el mapa del con-

curs de solars s’ha organitzat quatre en agrupacions diferents. Cada agrupació preveu una construcció d’entre 400 i 500 habitatges. A Tarragona ciutat, hi entraran al concurs dos solars municipals. Pel que als criteris, es tenen en compte aspectes diversos com ara el pla econòmic i financer i control de l’execució de les obres. Redacció

4

dijous 8 de gener de 2026

Les rebaixes generen 2.405 contractes a Tarragona Economia l Les dades mostren un augment de l’1,9%, segons Randstad Redacció/ACN Les rebaixes generaran 2.405 contractes a Tarragona, un 1,9% més que l’any passat, segons les previsions de l’empresa de recursos humans Randstad. A tot Catalunya, es signaran 26.250 contractes.

La majoria es firmaran a Barcelona (19.995), on es preveu que baixin un 0,6% interanual. També baixaran a Girona, un 2,1%, fins als 2.515. En canvi, a Lleida augmentaran fins a les 1.255 signatures (+4,6%).

De nou, Catalunya és la comunitat de l’Estat on es preveu més contractació per a la campanya de rebaixes que en la majoria d’establiments arrenca aquest dimecres. A tot l’Estat, Randstad calcula que es generaran 143.500 contractes, un 2,5% més que l’any passat, la majoria en el sector del transport i la logística.

Catalunya és la comunitat de l’Estat on es preveu més contractació

Un cartell que anuncia rebaixes del 50%. ACN

«La contractació per a la campanya de rebaixes registrarà enguany un lleuger augment gràcies a unes perspectives favorables del consum, que impulsaran un increment de l’ocupació molt

destacat en el comerç en un dels moments més importants de l’any», assenyala Oriol Domínguez, director general de Treball Temporal de la zona Est de Randstad. Unes rebaixes que arriben diluïdes

El Palau Firal acull dissabte la gira del 35è aniversari d’OBK Música l Les entrades es poden comprar a la plana web del grup Redacció Una dotzena de discos al mercat, gairebé mig centenar de singles, nombroses remescles, una quinzena de videoclips —alguns d’ells dirigits pel famós director de cinema Juan Antonio Bayona-, més de dos milions de còpies

venudes i l’estima unànime rebuda en més de dos mil concerts a Espanya i Llatinoamèrica avalen la trajectòria d’OBK: el grup més important de la música electrònica d’aquest país. Per celebrar per tot el més alt el seu 35è aniversari a l’escena, la formació que ha liderat de manera in-

interrompuda Jordi Sánchez anuncia ‘Vértigo Tour’, una espectacular nova gira amb més de 40 capitals de província de tota Espanya, a les quals s’aniran sumant noves dates, i que culminarà amb dos grans concerts a Barcelona, el 30 de desembre de 2026 al Palau Sant Jordi, i al Movis-

pels descomptes que s’estenen al llarg de l’any i cada vegada menys consumidors les esperen. La majoria d’establiments, a partir d’aquest dimecres, penjaran cartells als aparadors amb diferents ofertes i el sector afronta amb optimisme la campanya.

Mentrestant, el comerç local busca fórmules per diferenciar-se de les grans cadenes.

Les vendes privades i els descomptes personalitzats s’han consolidat com una eina per fidelitzar la clientela i plantar cara a les ofertes de les grans superfícies. La campanya tindrà el punt àlgid aquesta setmana, tot i que s’allargarà.

Societat l Quatre persones de la demarcació de Tarragona participen enguany en l’MSC World Cruise 2026, una travessia al voltant del món que va començar ahir des del port de Barcelona. En total, el creuer compta amb 258 passatgers espanyols, dels quals 85 són catalans, fet que situa Catalunya com el territori amb més repre-

tar Arena de Madrid el 18 de febrer de 2027. La gira tindrà la seva segona parada el proper 10 de gener, dissabte, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona (Carrer Arquitecte Rovira, 2) amb obertura de portes a les 19.30 hores i inici previst a les 20.00 hores. Les entrades es troben a la venda al web https://obkmusic.net/ conciertos/. La gira pel país del grup anirà acompanyada del nou àlbum d’estudi d’OBK s’estrenarà durant la primavera d’aquest 2026 que busca crear una nova etapa en el so del grup.

OBK tocarà aquest dissabte a Tarragona. OBK

Imatge d’arxiu d’un creuer de MSC. Cedida

Quatre tarragonins comencen una volta al món en creuer que durarà 132 dies

‘Un ‘like’ de Bob Trevino’, a la pantalla de l’Auditori de la Diputació Cultura l El Cinema Ver-

sió Original torna a l’Auditori de la Diputació de Tarragona de l’11 de gener al 29 de març, amb una nova programació que ofereix una acurada selecció de cinema en versió original. La temporada s’inaugura el diumenge 11 de gener amb la projecció d’Un ‘like’ de Bob Trevino, de Tracie Laymon, una comèdia

dramàtica emotiva sobre la solitud i les connexions inesperades en l’era digital. És protagonitzada per Barbie Ferreira i John Leguizamo, amb papers secundaris de French Stewart i Rachel Bay Jones. La pel·lícula se centra en una jove que busca per Internet el seu pare separat, en Bob Trevino, i estableix vincle amb un altre home del

mateix nom. La història és semiautobiogràfica, inspirada en les experiències personals de LaymonSerà diumenge, a les 18.30 h. La pel·lícula es va estrenar al festival de cinema de South by Southwest el 9 de març de 2024, moment en què va guanyar el Gran Premi del Jurat i el Premi del Públic en les categories de llargmetratge narratiu. Redacció

El film es va estrenar l’any 2024. A Contracorriente

sentació a bord. Els quatre tarragonins formen part d’un viatge excepcional de 132 dies que els portarà a recórrer 46 destinacions de 33 països fins al pròxim 5 de maig. L’itinerari inclou escales a Europa, el Carib, Amèrica Central i del Sud, el Pacífic, Austràlia, Àsia, el sud d’Àfrica i illes de l’oceà Índic, abans de tornar al Mediterrani. Redacció

dijous 8 de gener de 2026

5

Enguany també s’habiliten el CAP Jaume I i l’escola El Miracle

Imatge de la presentació de la Marató de Donants de Sang de Catalunya a Tarragona, que va tenir lloc ahir a l’Ajuntament. Gerard Martí

Tarragona se suma a la Marató de Donants de Sang de Catalunya Salut l La iniciativa s’allargarà fins al 17 de gener amb l’Hospital Joan XXIII com a punt principal de donació Marta Omella Blanco Ja està en marxa la Marató de Donants de Sang de Catalunya, que arrenca avui amb més de cent municipis d’arreu del territori. La campanya s’allargarà fins al 17 de gener amb l’objectiu de superar les 10.000 donacions per a poder restablir les reserves, que han caigut prop d’un 20% després de les festes de Nadal. Per a contribuir a aquesta xifra, la demarcació de Tarragona es proposa assolir les 1.500 donacions. A la ciutat, es podrà donar sang a l’Hospital Joan XXI-

Les xifres per anys Donacions de sang

Lleida

Tarragona

Girona

Barcelona

Total

2021

16.743

30.964

28.577

176.548

252.832

2022

17.045

32.002

30.550

173.897

253.494

2023

17.092

31.115

29.348

170.122

247.677

2024

14.604

32.000

27.319

167.943

243.554

2025* (fins 14/12)

15.012

30.554

25.438

154.834

225.838

II de dimarts a dissabte de 9 a 14 hores, i les tardes de dilluns, dimecres i divendres de 16 a 20 hores. Enguany també es podran fer donacions al CAP Jaume I el 12 de gener, de 15 a 19 hores; i a l’escola El Miracle

el 13 de gener, durant el mateix horari.

La campanya, sota el lema El vincle que ens fa immensos, es va presentar ahir amb la participació dels alcaldes de les quatre capitals catalanes.

L’acte va comptar també amb la directora general del Banc de Sang i Teixits, Anna Millan, i el cap de centres de l’entitat del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Albert Soley. «La sang caduca, però la necessi-

tat dels pacients no s’aturen», va recordar Millan. Actualment, va explicar, l’estoc diari és de 5 i 6 dies, quan l’ideal seria disposar de reserves per a 7 o 8 dies.

Soley va remarcar que en-

El CaixaForum Tarragona tanca l’any amb 93.565 visitants, un 29% més que l’any passat Cultura l CaixaForum Tarragona ha tancat el 2025 amb 93.565 visitants, un 28,54% més que l’any anterior. Les exposicions més visitades en l’últim any han sigut Mamut. El gegant de l’Edat de Gel (del 25 de març al 27 de juliol de 2025) amb 34.033 visitants i Colors del món (del 18 de setembre de 2025 al 15 de febrer de 2026,

vigent actualment), amb 17.576 visitants fins al 31 de desembre de 2025. La mostra Còmic. Somnis i història (del 8 d’octubre de 2024 al 23 de febrer de 2025) va aplegar 7.089 visitants durant el 2025.

El centre tarragoní acollirà una nova exposició a partir del març que se centrarà en l’arqueologia submergida i els naufragis. Redacció

L’exposició sobre l’origen dels mamuts i la seva història ha sigut la més visitada. La Caixa

guany el descens de donacions s’ha vist agreujat pel fred, la pluja i l’epidèmia de grip. Així i tot, va destacar que Tarragona és un dels territoris amb més donants per habitant.

Un dels grans reptes actuals, va apuntar, és el del relleu generacional. Actualment, el perfil majoritari de donant se situa entre els 45 i els 70 anys.

«Després de la pandèmia hem detectat una baixada important de donants joves, i els necessitem perquè el sistema no envelleixi», va dir.

«Un gest que només dura vint minuts pot salvar tres vides», va assenyalar durant la seva intervenció l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.

També va recordar «la importància de donar sang, sempre, però més en aquestes dates, quan ens fem tants regals i no pensem en el més important, la vida». A més, va anunciar, dissabte les façanes de l’Ajuntament i l’Espai Jove Kesse s’il·luminaran de vermell com a mostra de suport per la campanya, una iniciativa a la qual se sumaran una cinquantena d’edificis de Catalunya.

Enguany més de 70.000 persones ingressades necessitaran una transfusió de sang, plasma o plaquetes. Això vol dir que aquest 2026 caldran més de 240.000 donacions.

Actualment, el grup que requereix més transfusions de sang és el de persones que pateixen càncer, amb un 34%.

Un 15,5% de les donacions es destinen a pacients amb malalties de l’aparell digestiu, mentre que un 12,3% és per a persones amb patologies cardiovasculars.

6

dijous 8 de gener de 2026

Un equip de la URV revela que l’exposició continuada a metalls pesants pot provocar TDAH Recerca l La presència de TDAH és setze vegades més alta en els infants amb més coure a l’organisme El coure pot resultar perjudicial en quantitats excessives

Redacció S’estima que un 6% dels infants escolaritzats a Catalunya pateix TDAH en major o menor mesura. Tot i que els factors genètics en són la causa principal, factors ambientals com l’exposició a contaminants poden incrementar el risc de patir-ne o intensificar-ne els símptomes. «Aquests factors influencien el desenvolupament del cervell des de l’embaràs i en els primers anys de vida de l’infant», alerta Fina Canals, investigadora del grup de recerca Nutrició i Salut Mental de la URV. En aquesta recerca, l’equip ha estudiat de quina manera l’exposició a metalls afecta el rendiment neuropsicològic i l’ha relacionada amb la presència de TDAH durant la infància.

El grup, amb una dilatada experiència en aquest àmbit, es va centrar aquesta vegada en els metalls pesants: «Aquests elements s’acumulen en àrees específiques del

Per fer l’estudi es va treballar amb 205 infants, dels quals 139 estaven diagnosticats amb TDAH. Cedida

cervell, com l’hipocamp o el còrtex frontal, molt relacionades amb funcions afectades per TDAH», explica Canals.

L’objectiu era determinar si

existeix una relació entre la presència de metalls pesants a l’organisme, sospitosos d’agreujar els símptomes de TDAH, i els diagnòstics

d’aquest trastorn en infants en edat escolar —entre 6 i 16 anys—.

Per fer-ho van treballar amb dades de 205 infants:

139 diagnosticats amb TDAH pels mateixos investigadors i 66 sense cap trastorn del neurodesenvolupament associat —és a dir, un grup de control—. El procés de diagnosi, basat en els criteris internacionals DSM5, es va fer de manera individualitzada i amb l’acompanyament de famílies i tutors legals. Més enllà del diagnòstic, també es va registrar els quocients intel· lectuals i els índexs de comprensió verbal, raonament lògic, memòria de treball i velocitat de processament visomotor, entre d’altres.

Més metalls pesants, més TDAH Els resultats revelen que la prevalença de TDAH en els infants de la mostra va ser fins a cinc vegades superior

en aquells que presentaven els nivells de plom més elevats —en comparació amb els que tenien els nivells més baixos—. En el cas del coure, aquesta relació s’intensifica i els infants amb els nivells més elevats van resultar ser setze vegades més propensos al diagnòstic.

El coure també pot resultar perjudicial en quantitats excessives. A més d’associar-lo directament amb el TDAH, l’equip investigador ha pogut vincular-lo a l’agreujament de símptomes com la desatenció i la impulsivitat. Juntament amb el plom —reconegut com a tòxic fins i tot en nivells molt baixos— s’ha relacionat amb una menor velocitat de processament cognitiu, un efecte més pronunciat en infants amb TDAH que en aquells sense diagnòstic.

Els resultats també vinculen l’exposició al mercuri amb un augment de la desatenció, de la freqüència de respostes omeses i de la inconsistència en els temps de reacció durant les proves. És especialment notable que els infants ja diagnosticats amb TDAH van resultar més vulnerables.

«Tot i que l’estudi no demostra que els metalls pesants causin directament TDAH, els seus resultats reforcen l’evidència que reduir l’exposició a aquests elements afavoriria un desenvolupament cerebral saludable», defensa Sharanpreet Kaur, coautora de la recerca i investigadora de Psicologia de la URV.

Infermeres del CODITA analitzen el sobre diagnòstic de l’ansietat a l’atenció primària Salut l Exposen que cal revisar de manera crítica els diagnòstics antics d'ansietat Redacció Dues infermeres del CODITA proposen revisar la diagnosi de l’ansietat. En el document Ansietat a l’Atenció Primària: cap a un diagnòstic més segur i eficient, d’Angie de Gracia i Sofia Dinis exposa la necessitat de revisar de manera crítica els diagnòstics antics d’ansietat per evitar mantenir-los de manera indefinida quan ja no són clínicament rellevants. L’estudi demostra que en molts casos el diagnòstic d’ansietat es pot substituir per altres (trastorn adaptatiu, insomni, depressió, estrès o astènia) o simplement

eliminar-se si el pacient ja no presenta simptomatologia i proposa una desdiagnosticació com una pràctica viable i beneficiosa per reduir errors de biaix clínic i evitar confusions amb altres patologies (com cardiovasculars o endocrines), afavorint diagnòstics més ajustats i decisions terapèutiques més segures.

En aquest sentit, de Gracia i Dinis, creuen que «cal un replantejament de les polítiques de salut mental donada l’elevada incidència i la persistència dels diagnòstics d’ansietat. Cal nous models d’atenció integral, amb enfocament de gènere, adaptats a

les etapes vitals i sensibles al gradient social». Igualment, el treball conclou que l’alta prevalença de diagnòstics d’ansietat poden deure’s tant a factors biològics com a biaixos d’interpretació mèdica: els símptomes físics femenins sovint s’atribueixen a causes psicològiques.

Per tant, defensen que la salut mental rebi un seguiment sistemàtic i estructurat, equi-

Demanen que la salut mental s’atengui com altres malalties cròniques

parable al d’altres malalties cròniques (diabetis, hipertensió o insuficiència cardíaca), garantint diagnòstics segurs, actualitzats i sense estigma, i en aquest àmbit, la infermera de CODITA assenyala que «el rol infermer és bàsic pel paper actiu d’infermeria en la revisió i actualització dels problemes de salut dels pacients, integrant la desdiagnosticació dins la pràctica habitual com a mesura de qualitat assistencial».

Per a elaborar l’estudi es van analitzar 959 històries clíniques revisades de les que 120 pacients eren diagnosticats d’ansietat.

dijous 8 de gener de 2026

7

Els museus de Reus optimitzen els espais i recursos amb un mètode internacional Cultura l La tècnica s’ha aplicat al Museu Salvador Vilaseca i es preveu executar també al Museu d’Art i Història La tècnica ha estat creada per l’ICCROM i l’Institut Canadenc de Conservació

Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus continua treballant en la millora de l’experiència i el funcionament dels seus equipaments museístics que va més enllà de la reforma del Museu d’Art i Història (MdAH). Des de la regidoria de Cultura han volgut apostar també per la innovació a través de projectes que han contribuït per elevar Reus com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. En aquest cas, han aplicat la tècnica del RE-ORG, un mètode de reorganització desenvolupat des del Centre Internacional d’Estudis per la Conservació i la Restauració dels Béns Culturals (ICCROM) i l’Institut Canadenc de Conservació, que té com a objectiu ajudar els museus a reorganitzar les seves reserves o magatzems.

Aquest sistema ja s’ha dut a terme a les sales de reserva del Museu Salvador Vilaseca, localitzat al raval Santa Anna.

Aquesta nova organitza-

Es tenen en compte factors com edificis i personal disponible, entre altres el MNAC i el Museu de Reus.

La previsió és que s’executi una segona fase entre 2026 i 2027 al MdAH i a la nau situada al polígon AgroReus, on actualment hi ha ubicats els objectes d’etnologia més grans, part de l’art contemporani i alguns elements de pedra.

Fotografia d’arxiu d’una visita institucional al Museu Salvador Vilaseca, el primer en aplicar-se el RE-ORG. GMR

ció, segons expliquen des de l’Ajuntament, permet optimitzar els espais i els recursos com el personal, l’equip o el pressupost, i també facilitar

L’Ajuntament subvencionarà una vintena de projectes educatius de la ciutat Municipal l Els ajuts s'emmarquen en la convocatòria Reus Ciutat Educadora Redacció L’Ajuntament de Reus ha resolt la darrera convocatòria de la subvenció Reus Ciutat Educadora amb un total de 40.055 euros concedits a projectes impulsats per centres educatius, entitats i associacions de famílies de la ciutat.

Concretament, els imports atorgats, pendents de justificació, han beneficiat a una vintena de projectes. Pels centres educatius, s’han atorgat 18.360 euros a 7 projectes sol·licitats, per les entitats sense ànim de lucre, han estat 9.695 euros a 7 projectes, i a les associacions de pares i

mares o famílies d’alumnes, se’ls ha atorgat 12.000 euros entre 6 iniciatives. Aquestes subvencions tenen per objectiu contribuir al finançament d’activitats i projectes que fomentin els principis de la ciutat educadora. A més, han d’incloure les línies d’acció de creació de noves oportunitats educatives o que millorin la qualitat de les existents, fomentar de l’equitat en les activitats organitzades per millorar l’accessibilitat i promoure la relació entre agents de la comunitat educativa per reforçar l’aprenentatge en temps lectiu i no lectiu.

un accés segur als objectes i obres i controlar millor la seva conservació. El projecte s’ha planificat i desenvolupat a partir de la Xarxa territori-

al de museus de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, a través de part del seu personal, i de forma conjunta amb el Centre de Restauració,

El mètode El mètode RE-ORG, segons defineixen des de l’ICCROM consta de quatre fases. En primer lloc, es fan preparatius per crear les millors condicions possibles perquè la reor-

ganització del dipòsit sigui un èxit. Posteriorment, s’elabora un informe de situació, documentant l’estat actual del dipòsit per identificar els principals problemes que afecten la col·lecció. Seguidament, s’estableix un pla d’acció que defineix les tasques necessàries i estableix un calendari del projecte i, finalment, s’executa.

Perquè l’actuació sigui un èxit aquesta ha de tenir en compte les principals àrees de responsabilitat associades a l’emmagatzematge de la col·lecció. En primer lloc, la col·lecció en si mateixa i el mobiliari i petits equips de les quals es disposa. També s’ha de tenir en compte l’edifici i espai del qual es disposa, per també conèixer els possibles riscos que presenta l’espai per la conservació de les obres.

Finalment, l’administració també és un element a tenir en compte, tenint en compte les seves polítiques i procediments.

8

dijous 8 de gener de 2026

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE L’ASSOCIACIÓ DE PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS D’ESPANYA (APTE)

L’APTE reflexionarà a Reus sobre com han de ser els parcs tecnològics del futur Coneixement l La ciutat serà seu el novembre de la conferència internacional de l’entitat, que permetrà compartir experiències Sergi Peralta Moreno Reus serà la seu de la Conferència Internacional de l’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) el mes de novembre, una jornada professional que reunirà experts nacionals i internacionals i que s’articula com una oportunitat per intercanviar iniciatives i projectes, així com per posicionar la ciutat i el Tecnoparc en l’ecosistema. El congrés servirà per debatre com han de ser els parcs tecnològics del futur. «És evident que tot ha d’evolucionar, i ajudarem a fer aquest exercici plegats amb la resta de la xarxa», valora el conseller delegat de Redessa i regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges.

L’edil apunta que ser la seu d’un esdeveniment d’aquestes característiques és «molt important» perquè permet posicionar «la innovació, la ciència i la tecnologia al més alt nivell». El Tecnoparc és l’únic parc tecnològic i d’innovació de la demarcació; uns espais que, si bé s’acostumen a situar allunyats dels centres urbans, «són determinants per a l’evolució d’una ciutat». «És aquí precisament on es genera un engranatge empresarial de present, però sobretot de futur; on podem definir cap a on volem que vagi l’economia», analitza Baiges. «Per això és tan important que la gent es faci seu el parc tecnològic», remata.

La conferència té una durada prevista de dos dies, espera l’arribada d’uns 150 assistents, s’està dissenyant amb un caràcter participatiu i dinàmic i s’hi presentaran exemples europeus. La candidatura va ser aprovada per unanimitat. Addicionalment, Reus ha proposat, a través de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, dur a terme una trobada dels parcs catalans el dia previ.

El Parc Tecnològic i d’In-

Fotografia d’arxiu de l’edifici Redessa Tecno, a l’entorn del Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc. Redessa

novació del Tecnoparc forma part de l’APTE des de començaments del 2021. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu principal col·laborar, mitjançant la potenciació i la difusió dels parcs tecnològics, a la renovació i la diversificació de l’activitat productiva, al progrés tecnològic i al desenvolupament econòmic. Està conformada per una seixantena de membres repartits per l’Estat espanyol, que reuneixen unes 6.000 entitats que facturen més de 30.000 milions d’euros. Aquestes empreses proporcionen feina a més de 160.000 persones, una quarta part de les quals es dedica a la recerca i el desenvolupament.

Accions Ser membre de l’APTE permet crear sinergies amb les societats, universitats, centres de recerca i municipis que integren la xarxa, tenir accés a accions i formacions

Està previst que hi participin experts nacionals i internacionals

«És evident que tot ha d’evolucionar, i ajudarem a fer l’exercici plegats»

vinculades a la innovació, la transferència tecnològica i l’emprenedoria i impulsar la visibilitat i el posicionament del Tecnoparc i les empreses que aglutina. Un exemple és el desplegament d’un programa estatal d’incubació d’iniciatives centrat en projectes científics i tecnològics, al qual han entrat vuit startups de Redessa, un 20% del total dels participants. Així mateix, cada any s’estableix un agermanament amb una altra institució per conèixer i compartir experiències.

Ciència i la Innovació, un reconeixement atorgat pel plantejament de projectes novedosos que busquen millorar els serveis i la qualitat de vida de la ciutadania, en aspectes com el medi ambient, l’organització interna o l’activitat econòmica. Això ha permès accedir a la Red Innpulso, que potencia la col·laboració entre els ajuntaments i promou polítiques com la compra pública d’innovació.

De fet, aquest 2026 es buscarà apropar els projectes a la ciutadania a través de la campanya promcoional Reus, Ciutat de la Ciència i la Innovació, que preveu accions com la creació d’una pàgina web específica sobre la distinció, activa a l’enllaç web https:// ciencia-innovacio.reus.cat.

Ciència i Innovació La designació de Reus com a seu de la XXIV Conferència Internacional de l’APTE coincideix amb la distinció del municipi com a Ciutat de la

Activitats emmarcades en l’APTE

Programa Incubadora APTEnisa

Participació a la Fira Transfiere de Màlaga

Vuit empreses emergents de Redessa participen en un programa estatal de l’àmbit científic i tecnològic.

Representen un 20% del total de membres.

Reus hi participa des del 2022. És l’esdeveniment de referència a l’Estat en l’àmbit de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de coneixement.

Rànquing APTE Top 100 Start-ups

Reconeixement del Hub Foodtech & Nutrition

Dona gran visibilitat als projectes de les empreses emergents. Dues de les start-ups de la Incubadora Redessa són presents en l’últim llistat, vuit en el global.

Va ser considerada la segona millor pràctica d’Espanya pel seu impacte a les entitats i la regió, els beneficis que genera i els aspectes moderns i innovadors.

dijous 8 de gener de 2026

9

Josep Baiges: «Els parcs tecnològics són determinants per a l’evolució d’una ciutat» Entrevista l El conseller delegat de Redessa analitza què suposa per a Reus acollir el congrés de l’APTE i destaca la voluntat que la ciutadania es faci «seus» els actius que suposen el Tecnoparc i l’empresa municipal de promoció econòmica Sergi Peralta Moreno Què implica per a Reus ser la seu de la Conferència Internacional de l’APTE? «És molt important que en àmbits estratègics com la tecnologia i la ciència puguem tenir aquest posicionament a escala estatal. L’objectiu que perseguíem en el mandat era posar la innovació al més alt nivell. Quan surts de la zona de confort, és quan et poden sorgir més oportunitats. Calia fer aquest salt de qualitat».

Com s’ha sortit de la zona de confort?

«Ja s’havia fet bona feina des de Redessa, però calia que la ciutat es posicionés, intentés teixir xarxa i tragués el cap.

Vulguem o no, s’ha de ser a la capital de l’Estat, i per això ens interessava formar part de la Red Innpulso i ser Ciutat de la Ciència i la Innovació. En paral·lel, en altres realitats on ja érem presents, com l’APTE, volíem tenir protagonisme».

Protagonisme?

«T’hi trobes amb ciutats que tenen, bé sigui per dimensió, trajectòria o volum, més magnitud que la nostra, però això no vol dir que no hàgim de ser atrevits. Vam veure clar que, acollint aquest congrés, podíem projectar una imatge de ciutat amable, per fer-hi negocis, per innovar; una ciutat de la ciència i la tecnologia».

Què es pot esperar del congrés?

«Tindrà una línia argumental molt interessant, que és com volem que siguin els parcs tecnològics en el futur. És evident que tot ha d’evolucionar.

No serveix què fèiem fa cinc o deu anys. Per tant, cal, també, fer aquest plantejament de futur, i Reus ajudarà a realitzar aquest exercici a la resta de parcs tecnològics d’arreu d’Espanya».

Com s’imagina els parcs tecnològics en el futur?

«Això és el que debatrem i analitzarem en el congrés.

Cada conferència té una línia

El regidor considera que qualsevol empresa que vulgui instal·lar-se a Reus ho té «molt fàcil per seduir els seus treballadors». Gerard Martí

Parcs tecnològics «És on es genera un engranatge empresarial de present, però sobretot de futur» Què és la innovació «És una actitud, un estímul; t’obliga a ser actiu i reactiu davant les possibilitats» argumental i nosaltres volem introduir aquesta dinàmica, que va ser molt ben rebuda. És cert que hi ha problemes més immediats a resoldre, però hem volgut fer aquest exercici, anar molt més enllà; que les ciutats intentin analitzar cap a on hem d’evolucionar tots plegats, perquè, al final, els parcs científics i tecnològics, malgrat que es poden veure com quelcom llunyà en estar fora del centre, són determinants per a l’evolució d’una ciutat».

Per què? «És aquí on es genera un en-

granatge empresarial de present, però sobretot de futur; on podem definir cap a on volem que vagi l’economia de la ciutat; i per això és tan important que la gent es faci seu el parc tecnològic. Crec que aquesta és una de les meves obsessions, intentar familiaritzar molt el ciutadà amb la innovació, la ciència, la tecnologia; tot el que es fa».

També impulsen la coneixença sobre Redessa.

«Fins ara, la ciutadania en general no era conscient del tot de l’actiu que tenim amb Redessa. Calia recuperar una

mica l’autoestima del que és l’empresa municipal de promoció econòmica, que ha estat possible gràcies a la gent de Reus i és bo que tothom es faci seu el discurs».

Què implica per al Tecnoparc formar part de l’APTE? «Implica molt. Suposa compartir experiències, generar projectes en comú. Cada any t’agermanes amb un parc tecnològic. El 2025 ho hem estat amb el Geolit, de la província de Jaén. De tot i tothom se n’aprèn. La ciutat havia de fer aquest salt, voler anar una mica més enllà».

Què ha canviat per anar ‘més enllà’? «És evident que el que s’ha fet aquí s’ha fet bé. Tots els que m’han precedit han tingut bones idees. Només calia creure’ns-ho, nosaltres primer que ningú. No parlo dels tècnics, però políticament

calia aquest punt de valentia, d’atreviment, de dir ‘podem anar a Madrid i parlar l’un amb l’altre, d’igual a igual’.

Crec que és el que estem fent i, de moment, ens està donant bons resultats. És evident que és un camí de llarg recorregut, una carrera de fons, però la ciutat està ben encaminada i hem de continuar per aquí».

Com funciona l’agermanament?

«Es decideix a començaments d’any, en funció dels interessos. Amb Jaén, teníem molts punts de connexió a través del sector agroalimentari i hem pogut compartir experiències. Presentar candidatura per integrar-nos a la Red Innpulso va anar en aquesta mateixa línia. Conèixer altres realitats ajuda perquè et permet implementar casos d’èxit a la teva ciutat».

Quines accions ha permès desenvolupar la unió amb

l’APTE? «Amb la Incubadora TIC, participem en un programa estatal de la mà d’APTE i ENISA. Entrar-hi augmenta de manera exponencial les possibilitats per a les empreses emergents. Primer, perquè és molt més fàcil trobar inversors, perquè l’àmbit d’actuació va molt més enllà de la ciutat i la regió. Segon, per l’assessorament i l’acompanyament».

Fan una valoració positiva d’aquests anys de treball amb l’APTE? «És evidentíssim. A tots els llocs on puguem posicionar la marca de ciutat ens hem de llançar de cap. Res del que fem a Reus té sentit si no som capaços de generar aquestes sinergies, aquests àmbits de relació, de pensar en gran.

Catalunya t’ofereix moltes possibilitats, però està condicionada pel magnetisme de Barcelona. Això ajuda en determinats aspectes i dificulta posicionar-se en altres. Per això hem d’anar més enllà».

Cal diferenciar-se.

«Estem fent l’exercici de convidar molta gent a venir aquí. Fins que no trepitges la ciutat, no t’adones de l’abast i la dimensió de la seva realitat. Podem enviar dossiers, anar a Barcelona, vendre’ns, i també ho fem, però ens agrada que la gent vingui. Estem molt ben situats i hi ha una grandíssima qualitat de vida.

Qualsevol empresa que vulgui instal·lar-se a Reus ho té molt fàcil per seduir els seus treballadors».

Reus té l’únic parc de la demarcació a l’APTE. «Exacte, i n’hi ha de distribuïts per tota la geografia espanyola. L’APTE permet mantenir un contacte directe amb tots ells i intentar generar relacions, vincles, treballar en equip».

Què és la innovació?

«Al cap i a la fi, és una actitud.

Et serveix d’estímul. T’obliga a ser actiu i reactiu davant les possibilitats que s’ofereixen».

10 dijous 8 de gener de 2026

Miquel Llaberia om en totes les èpo· ques les producci· ons culturals, com la música, han estat un reflex de la societat. Avui dia això no ha canviat, enmig d’una societat globalitzada i amb una indústria musical influent, les tendències mar· quen amb força els gèneres i artistes que la població es· colta, també dels reusencs.

No obstant això, hi ha vida més enllà dels estils i grups que es defineixen com a «co· mercials», tot i que l’oferta d’aquests gèneres hagi min· vat en espais de trobada. Per aquest motiu, un grup de reusencs ha decidit crear l’as· sociació Reus Tot Vinil, per tal de generar espais per estils de música «que no són majorita· ris» i propostes «alternatives» com poden ser el rock, el funk, el disco o l’electrònica.

L’entitat es va presentar el passat 19 de desembre a La Fàbrica de Reus, amb un «vespreig dinàmic i que va tenir una gran acollida», se· gons explica David Sánchez, membre fundador de l’asso· ciació. «L’esdeveniment ha demostrat que hi ha unes ga· nes immenses de propostes musicals que s’allunyin dels circuits comercials convenci· onals. Fer una aposta per l’au· tenticitat», afirma Sánchez.

Segons comenta, aquesta és una inquietud que des de fa alguns anys ja notava en el seu entorn: «Jo soc mestre i ja fa alguns anys que l’últim dia de trimestre es fan alguns

La nova entitat vol impulsar ‘tardeos’ amb gèneres musicals alternatius

C

Fotografia de l’acte de presentació de la nova associació Reus Tot Vinil a La Fàbrica de Reus. Cedida

l Cultura

Reus torna a punxar vinils independents L’associació Reus Tot Vinil es va presentar en societat el passat 19 de desembre

‘tardeos’ en diversos llocs i sempre acabaves escoltant la mateixa música i que no aca· ba sent del nostre gust, mas·

sa comercial, perquè l’oferta actual de Reus no ens dona el que volem».

Aquest motiu els va im·

pulsar a crear l’entitat, que esperen poder fer servir per, en primer lloc, generar espais festius i lúdics on la música

que s’escolti vagi del rock a l’indie, passant pel funk o el latin soul i arribi a l’italo dis· co. «No sabíem ben bé com

començar, ens agradaria molt fer actes públics a l’aire lliure, sobretoto aprofitant l’època de bon temps. Però vam creu· re necessari començar d’una manera més fàcil per nosal· tres i que en un local ens ani· ria millor», explica Sánchez, que es mostra satisfet de la rebuda de la primera activitat.

Ara bé, l’entitat no es vol quedar en només organitzar festes i espera poder generar una programació d’activitats que, a banda dels vesprejos, pugui desenvolupar altres tipologies d’actes. «Ens agra· daria promocionar el món del vinil, que torna a estar una mica de moda. Així que tenim la idea de fer una fira del vinil o fer tallers per inici· ar-se al món dels vinils o fer de discjòquei», apunta el co· fundador de Reus Tot Vinil.

A més, també esperen poder impulsar altres activitats com «jornades de plats oberts», que consisteix en una troba· da on es muntaria un equip de música on la gent pogués punxar i compartir els seus vinils amb altres assistents.

«Ens agradaria molt en un futur fer algun acte així i, per exemple, encabir-ho dins de la programació de la Festa Major de Sant Pere. Poder fer una revetlla de música alter· nativa algun dia seria per nos· altres tot un èxit», afegeix.

L’espectacle ‘Trencadís’ genera polèmica per l’ús del castellà Any Gaudí l L'Ajuntament defensa que es va dissenyar en format bilingüe per poder-lo portar de gira a altres municipis de l'Estat Miquel Llaberia Partits a l’oposició al consisto· ri reusenc, entitats i ciutadans han omplert les xarxes soci· als de crítiques a l’espectacle Trencadís: De la Natura a la Llum del passat 3 de gener perquè en diversos moments un Antoni Gaudí fet per intel· ligència artificial va parlar en castellà. Aquest esdeveni· ment, organitzat per l’Ajunta· ment de Reus i la Reial Fede· ració Espanyola de Patinatge (RFEP) i amb col·laboració de la Diputació de Tarragona, es va dur a terme al vespre al Pa· velló Olímpic, en el marc de la

celebració de l’Any Gaudí que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte, i es va re· transmetre per TV3 i La Xarxa Més. Junts per Reus ha emès un comunicat en què consi· dera que és «especialment greu», ja que suposa «una distorsió històrica i simbòlica inacceptable». Pel seu costat, la CUP assenyala que l’Ajunta· ment «ha insultat la memòria, la llengua i el país» i que s’ha utilitzat l’acte per «espanyolit· zar-nos».

Per un altre costat, la presi· denta d’Òmnium Baix Camp, Agnès Toda, ha publicat una carta en què argumenta que el

fet d’haver fet parlar en caste· llà a Gaudí durant l’espectacle ha fet que, «en comptes d’ho· norar-lo, l’han traït». Alhora, la Plataforma per la Llengua, de la mateixa manera que molts altres usuaris de les xarxes so· cials, han mostrat el seu des· contentament amb els fets a través del seu perfil a la xarxa X, anteriorment Twitter.

Per la seva banda, l’Ajun· tament ha defensat que es va dissenyar l’espectacle en for· mat bilingüe amb la intenció de poder-lo portar de gira per altres municipis de l’Estat. A més, afirmen que «la direcció artística, l’organització tèc·

Fotografia de l’espectacle ‘Trencadís: De la Natura a la Llum’, celebrat al Pavelló Olímpic. RFEP

nica i l’elaboració del guió ha anat a càrrec de la RFEP» i que l’objectiu que la Federació ha sigut «contribuir a la difusió nacional i internacional del

centenari de la mort de l’ar· quitecte reusenc amb aquest espectacle». A la vegada, as· seguren que el consistori està «fermament compromès»

amb la llengua catalana «com ha mostrat reiteradament i també el passat octubre amb l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua».

dijous 8 de gener de 2026

Constantí aprova un pressupost d’11,7 milions d’euros i començarà les obres del Centre Cultural Municipal l Els treballs de construcció s’han iniciat aquesta setmana i continuaran durant tot el 2026 Adam Díaz Garriga El govern municipal de Constantí ha aprovat un nou pressupost que augmentarà les inversions en un 2% durant el 2026. La proposta ha estat aprovada amb vots favorables del PSC, tot i que ERC i VOX van votar-hi en contra. L’increment respecte a l’any passat pretén portar a terme projectes del gran pla d’inversions 2024-2030 proposat pel consistori, i que segons afirmen ja ha acabat, executat o adjudicat «el 62% de les inversions» previstes des del seu inici, entre els que se situa el Centre Cultural Polivalent.

El projecte ha estat aturat des de l’any 2011 i va desencallar-se el passat mes de juny de 2025. Després d’aprovar-se en l’últim ple municipal del mes del passat setembre, es va preveure que les obres es portessin a terme durant el mes de desembre. Ara, tot i l’endarreriment, aquesta setmana han començat els treballs previs de neteja del solar, adequació del terreny i donarà inici el començament de les obres durant els pròxims dies.

«Des de desembre s’han preparat i la sensació és molt

Durant aquest dimarts han iniciat els treballs previs a la construcció del recinte. Gerard Martí

Està previst que les obres finalitzin a mitjans del 2027 amb l’estructura actual

positiva, volem que sigui un recinte molt polivalent», explicava l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez. Ara, l’Ajuntament aprofitarà l’esquelet de l’edifici construit des de fa ca-

torze anys per continuar amb les intervencions per un valor total de 4,9 milions d’euros, que preveu finalitzar-lo a mitjans del 2027.

El batlle destacava també el

gran pla d’inversió que roman actiu, i que «es continuarà desenvolupant» enguany en una aposta que defineix com a «continuïsta». «Continuem amb l’estructura dels darrers

11

anys, fent moltes inversions i més que els governs anteriors», subratllava Sánchez.

Una de les novetats del pressupost és que no s’incrementarà la pressió fiscal, que «actualment és inferior en un 20% als municipis de similar població, i pressupost», segons l’informe de la Intervenció Municipal.

Increment El consistori també confirma que durant el 2025 es va executar «el 96,6% del pressupost d’operacions corrents de despesa i un 103,04% del pressupos d’ingressos».

D’acord amb l’Ajuntament, el gruix principal prové dels impostos directes, les taxes i les transferències corrents i l’estat incrementarà un 9,52% el seu ingrès a Constantí, fins a 230.000 euros. L’IBI es mantindrà després de les reduccions fins el 10% en els últims dos exercicis, concretament sobre la taxa de residus.

Els dos capitols principals són els de personal, que s’incrementarà un 4,57% i els de béns i serveis, que rebrà més de 5,8 milions d’euros, suposant un augment del 0,1%.

En l’apartat inversions, es manté la part del pressupost que completen els 12 milions d’euros del gran pla d’inversió i paral·lelament es destinaran 253.000 euros en «subvencions a associacions i entitats educatives, culturals, esportives, socials i comercials».

D’altra banda, durant el ple es va aprovar la Proposta d’aprovació de l’increment del 2,5% de l’any 2025 i d’un 1,5% per a l’any 2026 per les mesures urgents sobre retribucions en l’àmbit del sector públic.

h es van efectuar dues El sistema de càmeres lectores facilita 12.47 detencions i, posteriorment, les persones arrestades van ser traslladades pels Mossos dues detencions a Torredembarra a dependències policials per

Seguretat l El vehicle va ser interceptat a l’N-340 el 30 de desembre Redacció Dues persones van ser detingudes i posades a disposició judicial el passat 30 de desembre després de localitzar i interceptar a Torredembarra un vehicle relacionat amb delictes de furt gràcies al sistema de càmeres lectores

de matrícules instal·lat al municipi i a la ràpida intervenció de la Policia Local. Els fets es van produir a les 12.25 h, quan el sistema va detectar el pas d’un vehicle d’interès policial a partir d’una alerta procedent d’un altre municipi. En coincidir amb el dia de mercat setmanal i per evitar pos-

sibles fugides o incidències, es va activar un dispositiu de localització. Pocs minuts després, una patrulla va aturar el vehicle a l’N-340 i va sol·licitar suport per completar les identificacions. A l’actuació s’hi van incorporar un segon indicatiu de la Policia Local i dos agents dels Mossos. A les

continuar les diligències i la posada a disposició judicial.

Les verificacions i escorcolls realitzats tant al vehicle com als ocupants van finalitzar sense incidències. La regidora de Seguretat Ciutadana, M. Carmen Martín, ha destacat l’eficàcia del sistema de càmeres lectores i el retorn de la inversió municipal en seguretat, així com la bona coordinació entre cossos policials.

Una de les càmeres lectores de matrícules a la Torre. Aj. de Torredembarra

12 dijous 8 de gener de 2026

Montblanc registra prop de 40.000 visitants atesos el 2025, marcat per l’absència de festivals Turisme l La no celebració de Brickània, Terrània i Clickània explica la lleu davallada de consultes El pes del turisme estatal és del 23,69% i l’internacional arriba fins al 16,93%

Redacció L’Oficina de Turisme de Montblanc ha tancat l’any 2025 amb un total de 12.189 consultes ateses, que representen 39.399 persones, una xifra lleugerament inferior a la dels darrers exercicis i marcada clarament per la no celebració de tres dels principals esdeveniments turístics del municipi: Brickània, Terrània i Clickània. El balanç global manté registres similars als d’anys anteriors i confirma la solidesa de l’activitat turística a la capital de la Conca de Barberà, amb pics molt destacats durant la Setmana Santa i, sobretot, la Setmana Medieval de Sant Jordi, que va tornar a obtenir un resultat excel·lent.

Les dades del 2025 se situen per sota de les del 2024, quan es van registrar 12.869 consultes i 42.225 persones, una xifra que ja havia estat la més baixa del període posterior a la pandèmia. El 2022 es van comptabilitzar 14.383 consultes i 44.411 persones, mentre

Bones dades a la primavera i caiguda al segon semestre per manca d’esdeveniments. Cedida

que el 2023 es va arribar a les 15.056 consultes i 44.226 persones. Des de l’Oficina de Turisme es recorda que les xifres de visitants fluctuen cada any

en funció de factors externs i interns. Entre els primers, destaquen les condicions climàtiques —favorables durant bona part de l’any però ad-

verses a l’estiu per l’excés de calor— i el context econòmic, que en els darrers anys ha comportat una reducció de la despesa turística i una menor

contractació d’activitats com visites guiades, tastos o recorreguts patrimonials.

Les 12.189 consultes situen el 2025 a la part baixa de la sèrie històrica dels vint-i-cinc anys complets de funcionament de l’Oficina de Turisme, només per davant dels anys 2020 i 2021, marcats per la pandèmia, del 2001, primer any del servei, i del 2009, coincidint amb la crisi econòmica.

L’anàlisi mensual reforça la idea que la davallada s’explica principalment per l’absència d’esdeveniments. Els primers sis mesos de l’any situaven el 2025 dins el TOP-5 dels anys amb més consultes, amb una arrencada positiva durant la temporada de calçotades i un primer trimestre molt favorable malgrat les pluges. L’abril, amb la coincidència de la Set-

mana Santa i l’inici de la Setmana Medieval, i el maig, amb els darrers dies de la 38a edició, van registrar xifres molt per sobre de la mitjana.

Estiu fluix i tardor desigual A partir del juny, sense Brickània, l’activitat va caure de manera notable. De fet, en vint-i-cinc anys d’estadístiques, el mes de juny només ha superat el miler de consultes els anys en què s’ha celebrat aquest festival. L’estiu va quedar per sota de la mitjana històrica, amb 2.556 consultes i 8.063 persones, condicionat per la calor i el factor econòmic. En canvi, a la tardor es va detectar un increment d’activitat en dies feiners, gràcies sobretot a grups i parelles de jubilats joves que viatgen fora de temporada i fan un consum actiu a la vila. El setembre i l’octubre, però, van acusar especialment l’absència de Terrània i Clickània, amb registres entre els pitjors dels darrers 25 anys. El desembre va mantenir la dinàmica habitual de baixa activitat.

Pel que fa a la procedència, el turisme català continua sent majoritari amb 7.227 consultes, el 59,39% del total. El turisme de la resta de l’Estat s’ha recuperat fins a les 2.883 consultes (23,69%), amb el País Valencià, Madrid i Euskadi al capdavant. El turisme internacional també ha crescut fins al 16,93%, amb França com a principal mercat, seguida d’Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica.

L’AAVRCD renova la presidència amb Enrique Lozano Vega al capdavant Turisme l L’entitat, representant de les agències receptives, obre una nova etapa després de dotze anys amb José Luis Túnez a la presidència Redacció L’Associació d’Agències de Viatges Receptives de la Costa Daurada (AAVRCD) ha renovat la seva junta directiva i ha escollit Enrique Lozano Vega com a nou president de l’entitat, en substitució de José Luis Túnez, que ha estat al capdavant de l’associació durant els darrers dotze anys. El relleu obre una nova etapa marcada per la continuïtat del projecte i per la voluntat de reforçar el paper de les agències receptives com a agents clau del desenvolupament turístic a la Costa Daurada.

L’AAVRCD, constituïda l’any 1999, és la unió de les agències de viatges receptives del territori i agrupa actualment setze empreses del sector. Entre els seus objectius hi ha la defensa dels interessos comuns, la canalització d’informació d’interès per als associats i la representació del col·lectiu davant les institucions i els diferents agents turístics.

El nou president, de 53 anys, és diplomat en Turisme, amb formació en administració hotelera a l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils i un MBA Executive a AEA Business School. Dis-

posa d’una àmplia trajectòria professional vinculada a la touroperació i a la gestió de destinacions, amb responsabilitats directives a empreses com Hotelbeds, TUI Group i W2M, on ha exercit càrrecs com a Destination Manager de la Costa Daurada, Regional Director i, actualment, Director Regional d’Europa.

En assumir la presidència, Lozano ha destacat que «és un honor i una responsabilitat agafar el relleu després de dotze anys de representació», i ha remarcat que el principal repte és «seguir sent presents dins del sector i representar

El relleu a la presidència de l’AAVRCD, amb Enrique Lozano Vega al centre de la imatge. FEHT

el col·lectiu d’agències de viatges receptives, que tanta riquesa aporta al territori».

La nova junta directiva queda formada per Enrique

Lozano Vega com a president, Jerome Pouil com a vicepresident, Óscar Cabrera com a tresorer i Sofia Sada com a secretària, amb la voluntat de

continuar treballant de coordinadament amb la FEHT i les demés entitats del sector per potenciar la Costa Daurada com a destinació turística.

dijous 8 de gener de 2026

13

L’ocupació hotelera frega el ple per Cap d’Any a la província de Tarragona Turisme l La demanda es concentra a la segona setmana de Nadal, amb estades més llargues i preus lleugerament a l’alça Redacció La província de Tarragona ha concentrat bona part de l’ocupació hotelera durant la segona setmana de les festes nadalenques, amb una incidència especial al pont de Cap d’Any. Segons les dades recollides, s’ha detectat un increment notable en el volum d’estades respecte a l’any anterior, així com un lleu augment del preu mitjà per nit, un fet que el sector valora positivament en un context de temporada baixa imminent.

A la ciutat de Tarragona i al conjunt de la comarca, l’ocu-

pació s’ha situat al voltant del 70% durant la setmana de Nadal, mentre que la nit de Cap d’Any s’ha arribat pràcticament al ple. Un comportament molt similar és el que s’ha registrat a la Conca de Barberà, on els establiments també han concentrat la major part de la demanda durant els darrers dies de l’any.

Aquesta dinàmica s’ha repetit al Baix Camp i a la ciutat de Reus. Durant la primera setmana de festes, l’ocupació mitjana s’ha situat entorn del 60%, mentre que a la segona setmana s’han assolit xifres properes al 90%. Uns percen-

tatges que coincideixen amb els registrats a l’Alt Camp i a les Terres de l’Ebre, confirmant una tendència generalitzada arreu del territori.

Pel que fa al Priorat, els allotjaments turístics han superat el 55% d’ocupació, amb registres clarament superiors als de l’any anterior i una concentració molt marcada durant les celebracions de Cap d’Any. Aquest comportament reforça la idea que la demanda nadalenca es focalitza en dates molt concretes, vinculades sobretot a celebracions assenyalades i a escapades de curta durada.

L’augment d’estades compensa parcialment l’impacte de la temporada baixa. Cedida

El sector detecta un augment de l’ocupació i del preu mitjà per nit Representants del sector coincideixen a assenyalar que tant l’ocupació com el

preu mitjà han experimentat un increment respecte al Nadal passat, fet que compensa parcialment l’impacte dels mesos de gener i febrer, tradicionalment els més difícils en termes d’afluència i consum.

Les dades analitzades són dels establiments representats per la Federació AEHT,

que agrupa prop del 60% dels allotjaments del territori. Es tracta majoritàriament d’establiments oberts durant tot l’any, un pilar clau del sector turístic, ja que garanteixen activitat econòmica continuada, ocupació estable i un model turístic més equilibrat i arrelat al territori.

La nova biblioteca s’ubicarà a l’antiga Cooperativa Agrícola Sant Isidre

Els Bombers durant una de les actuacions de dimecres. Bombers

Un incendi de matinada a Constantí deixa un home mort, veïns confinats i quatre atesos

Imatge de l’antiga Cooperativa Agrícola, escollida per incorporar la nova biblioteca municipal. Google Maps

La Pobla de Mafumet millorarà Successos l Un home façana fins a l’àtic, amb ve- l’espai de la biblioteca municipal de 54 anys va morir dimecres ïns confinats i alguns rescaa la matinada en l’incendi d’un pis al carrer dels Horts de Constantí, en un edifici plurifamiliar de planta baixa i sis pisos. Els Bombers van rebre l’avís a les 01.31 h i van mobilitzar deu dotacions amb 28 efectius. El foc va cremar un habitatge de la quarta planta i es va propagar per la

tats amb autoescala. Quatre persones van ser ateses pel Sistema d’Emergències Mèdiques, dues de les quals van ser evacuades en estat lleu a l’Hospital Joan XXIII. L’incendi es va donar per controlat a les 02.06 h i els Mossos d’Esquadra s’han fet càrrec de la investigació. Daniel Cabezas

Serveis l El projecte es portarà a terme per les mancances actuals Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha anunciat la necessitat de redacció del projecte per millorar les instal·lacions de la biblioteca

municipal. D’acord amb l’informe de necessitat, l’equipament actual «es queda petit» a causa de la utilització de l’espai del Casal Municipal com a biblioteca per part dels usuaris i usuàries. Unes

instal·lacions que presenten «moltes mancances», d’acord amb l’informe, i justifiquen la «necessitat i idoneïtat» de la contractació d’una empresa externa per construir un nou emplaçament.

L’objectiu és la redacció inicial del projecte bàsic i d’execució, la certificació d’eficiència energètica, l’estudi de seguretat i la documentació tècnica de les instal·lacions i les seves necessitats per un total de 131.902 euros amb IVA inclòs. La nova biblioteca s’ubicarà a l’edifici del localcafè de l’antiga Cooperativa Agrícola Sant Isidre al carrer Major número 13 i Carrer Sant Joan número 8, que preveu rehabilitar-se íntegrament des del seu «cos principal» i ampliar-se parcialment, d’acord amb els paràmetres urbanístics actuals.

Segons l’informe publicat pel consistori, el nou espai preveu allotjar la totalitat del programa funcional de la Biblioteca Municipal amb espais de consulta, lectura, activitats, treball intern i zones polivalents d’ús comunitari.

De moment, no hi ha terminis d’execució previstos fins a la redacció del projecte.

14 dijous 8 de gener de 2026

Alcover digitalitzarà la xarxa d’aigües municipal per millorar-ne l’eficiència Sostenibilitat l El projecte també preveu renovar l’equipament per reduir les pèrdues per fuites Adam Díaz Garriga L’Ajuntament d’Alcover ha engegat el procés de licitació d’un nou projecte per digitalitzar la gestió del cicle urbà de l’aigua del municipi. Un projecte que preveu la renovació i substitució de la totalitat dels comptadors de cada casa i empresa del municipi per comptadors baromètrics, que permetran per millorar l’eficiència del consum. La principal novetat és la creació d’un sistema municipal modernitzat, a través d’un sistema que permetrà als habitants i empresaris observar «en tot moment» el consum real per «tractar de reduir-lo», segons explicava l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras.

El nou sistema, a més, permetrà identificar si existeixen fuites d’aigua en els sistemes d’abastiment de cada establiment o habitatge per detectar problemes. «Serà un sistema per detectar-ho molt abans del que ho fem avui», indicava el batlle, assegurant que actualment «fins que no passen dos o tres mesos i es fa la lectura del comptador, no es pot identificar si són fuites

El consistori preveu l’execució de les obres en dos mesos i mig. Ajuntament d’Alcover

amagades a la instal·lació de la casa». El projecte tindrà un cost total de més de 606.486 euros, dividits en dos lots.

La nova plataforma també incorporarà «avisos» que permetrà a cada família gestionar l’aigua quan s’excedeixi

El consistori crearà una plataforma per gestionar l’aigua des dels habitatges

en la despesa o perquè detecti les fuites per ella mateixa. «Serem molt més eficients amb el servei d’aigua i donarem un nou servei a la població», destacava Figueras. L’actuació, d’acord amb el consistori, complementarà la renovació

de la xarxa d’abastiment afectada pel fibrociment. A més, durant els últims mesos va dividir-se l’abastiment en sectors més petits per poder gestionar de manera més eficient l’aigua, que des de fa dècades necessitava una gestió inte-

gral i completa, dificultant els processos i les mesures sostenibles.

Innovació El projecte preveu un termini d’execució de dos mesos i mig per a totes les actuacions, entre les quals destaquen la instal·lació de 8 nous comptadors sectorials i 20 noves vàlvules de seccionament per ajudar a detectar les fuites, a més de la renovació dels comptadors també a pous i entrades de dipòsits. En total, es preveu la retirada de 2.000 comptadors d’aigua antics, així com petites demolicions de paviment.

D’acord amb el consistori, les millores segueixen la línia de millora de la xarxa d’abastiment iniciada «en els darrers anys», i pretén completar-se a través de la modernització del sistema. Durant l’anàlisi de l’equipament actual, s’han detectat deficiències al parc de comptadors, que té més de 12 anys d’antiguitat i no compta amb un sistema de telelectura.

A més, en les reformes de sectorització de la xarxa, ja van instal·lar-se 7 comptadors nous i 7 vàlvules, tot i que no han estat suficients per a la gestió del sistema, que ara incorporarà la plataforma per millorar-ne l’eficiència. Els nous comptadors permetran analitzar a través de tecnologia de rastreig l’estat de tot el sistema d’aigües de la localitat, amb una digitalització pionera a la demarcació.

La Gralleta torna a Salou en plenes condicions després dels treballs de restauració

Salou inicia el Pla de sentiment de pertinença amb una sessió oberta a la ciutadania

Patrimoni l La figura ha estat reparada per Quim Orti després d’una caiguda

Identitat l La presentació tindrà lloc el 14 de gener a la Sala Europa de l’Ajuntament

Redacció Salou recupera una de les seves figures més emblemàtiques de la cultura popular. La Gralleta ha tornat al municipi després de passar pel taller del restaurador Quim Orti, on ha estat sotmesa a una intervenció de restauració arran d’una caiguda que havia afectat els dits de la figura.

Els treballs han permès recuperar completament l’estat original de la Gralleta, que ja es troba en perfectes condicions per tornar a participar en cercaviles, festes i actes

tradicionals. La intervenció s’ha dut a terme amb criteris artesanals i de respecte pel patrimoni festiu.

La seva tornada suposa una bona notícia per a la cultura popular salouenca, ja que la Gralleta és un símbol molt estimat per la ciutadania i un element habitual de les celebracions del municipi.

Ben aviat, el seu so tornarà a ressonar pels carrers, aportant música, alegria i identitat a les festes locals.

Amb aquesta recuperació, Salou reafirma la importància de preservar i cuidar els

Redacció

La Gralleta recupera l’estat original després de la restauració. Aj. de Salou

La caiguda va afectar els dits de la figura i en va comprometre la funcionalitat

seus elements tradicionals, que formen part del patrimoni cultural i emocional del municipi i contribueixen a mantenir vives les seves festes i tradicions.

L’Ajuntament de Salou posa en marxa el Pla de sentiment de pertinença, una iniciativa que vol reforçar el vincle emocional de la ciutadania amb el municipi, posar en valor la identitat local i fomentar l’orgull de ser de Salou a través de la participació activa de veïns, veïnes, entitats i col·lectius. El dimecres 14 de gener, de 18.00 a 20.00 hores, tindrà lloc la sessió de presentació pública del procés participatiu, oberta a tota la ciutadania, a la Sala Europa de l’Ajuntament. Aquesta tro-

bada marcarà l’inici formal d’un procés que combinarà canals de participació presencials i telemàtics. Durant la sessió s’explicarà el funcionament del procés i es presentarà el qüestionari en línia ‘Com et sents a Salou’, una eina clau per fer una diagnosi de l’estat actual del sentiment de pertinença. El procés continuarà amb noves sessions participatives al llarg de les properes setmanes, amb l’objectiu de recollir opinions diverses i construir propostes compartides que es puguin traduir en accions concretes de futur.

dijous 8 de gener de 2026

Adam Díaz Garriga ’estil modernista va tindre el seu auge entre els anys 1880 i mitjans del 1950, i en poc més de setanta anys, va deixar joies ocultes per tota la demarcació de Tarragona, situant l’Alt Camp com una comarca plena de riquesa arquitectònica. Més de cent cinquanta obres, algunes de les quals ja son centenàries, s’amaguen entre els carrers de les poblacions de la comarca i ara han estat recopilades i analitzades per «tindre-les en compte». D’aquesta manera ho afirmava el creador del llibre Patrimoni arquitectònic de Valls i l’Alt Camp, entre 1880 i 1956, Josep Maria Buqueras. L’arquitecte reusenc, amb més de cinquanta anys d’experiència, repassava les edificacions més destacades del patrimoni comarcal i de la capital, on va exercir com a professor durant una dècada.

«La gent ha de conèixer, primer, el patrimoni que tenim. Si el coneixem, el podem estimar i per tant, després, estarem en condicions de protegir-lo», indicava Buqueras.

La principal intenció, segons l’autor, és la creació d’un «passeig» pel patrimoni modernista, sortint de la seva «zona de confort» i «allargant-se» en el temps per introduir les èpoques de l’Eclecticisme, el Modernisme, el Noucentisme, la Segona República, el GATCPAC, la postguerra i el Racionalisme al llarg de tota la comarca. «Correspon als

L

15

l Cultura

L’Alt Camp, la joia única del patrimoni L’autor Josep Maria Buqueras repassa la història modernista de 150 edificis de la comarca amb una guia arquitectònica

inicials grups d’arquitectes i tècnics per al progrés de l’arquitectura contemporània», destacava l’arquitecte, ressaltant que el llibre representa «un inventari bàsic i basant complet de tot el patrimoni que tenen l’Alt i el Baix Camp».

En total, l’obra analitza les edificacions de 19 poblacions, producte d’una anàlisi realitzada per l’autor que va portar-lo a guanyar el primer premi de la Fundació RodonGiró 2024, convocada per la Fundació Ciutat de Valls. Entre el patrimoni, Josep Mari Buqueras destaca, principalment, les obres de Josep Mari Jujol realitzades fins a l’any 1949. «Hi ha dos edificis de

Jujol, el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i l’Ermita del Roser de Vallmoll, que són el millor de les peces», afirmava el professor. «També dos arquitectes vallencs, Cèsar Martinell i Brunet, i Josep Maria Vives Castellet, han estat molt importants amb una sèrie de cooperatives que té la comarca, la Casa Claravalls, el cinema de la plaça del Pati o la casa Lluís Domingo, d’Alcover», assegurava l’autor.

El llibre també manté la intencionalitat de donar importància a un patrimoni «pel que passem cada dia», d’acord amb Buqueras, per «catalogar la importància del projecte, del que la gent veu»

El Santuari de Montferri va ser construït per Josep Maria Jujol entre els anys 1925 i 1999. Cedida

L’obra pretén visibilitzar el prestigi de l’arquitectura de la comarca i sobretot, donar importància a través dels arquitectes creadors. «És important l’arquitecte que firma, ja que és un

prestigi tindre edificis d’arquitectes de primera línia», subratllava l’expert.

D’aquesta manera, destaca la importància dels ajuntaments en el treball d’anàlisi, catalogació i manteniment de les estructures modernistes de l’Alt Camp, on anys després de l’auge de l’estil, moltes edificacions «es van enderrocar»

a causa de la manca de legislació. Ara, les obres poden consultar-se gratuïtament en aquesta guia arquitectònica que pretén «mostrar» tot el que està amagat a la capital de l’Alt Camp i a les diferents poblacions, des de Picamoixons, Vallmoll, i Nulles, fins a Montferri, Santes Creus o Vila-rodona.

SERVEIS FINANCERS

RO Asesoría Financiera, a punt per iniciar un exercici de creixement i ampliació dels seus serveis Rocío Ocón vol reforçar la seva atenció financera a famílies, professionals i pimes

S

Redacció

i la segona meitat de 2025 ha suposat un moment important de canvi per a Rocío Ocón i la seva assessoria financera, amb l’obertura d’un nou despatx a Salou i l’ampliació dels seus serveis, l’oficina prepara el nou exercici de 2026 amb l’objectiu de refermar la consolidació dels seus serveis i ampliar la seva cartera de clients.

L’ampliació que ha implicat l’ober-

tura dels nous espais de Salou respon a la voluntat de RO Asesoría Financiera d’acostar-se encara més als seus clients i consolidar la seva presència en una zona amb «un gran potencial econòmic», tal com explica Ocón.

De fet, la gerent de l’empresa creu que «després d’anys d’experiència en intermediació hipotecària i planificació financera, hem detectat una demanda creixent d’assessorament personalitzat, tant per part de famílies com d’empreses, i Salou és un

punt estratègic per a oferir aquest servei amb proximitat i confiança».

A més de seguir treballant en la intermediació hipotecària i l’assessorament en inversions, des de RO volen reforçar la planificació financera integral i ajudar cada client a dissenyar una estratègia econòmica personalitzada que combini estalvi, inversió i protecció del patrimoni a llarg termini. En aquest sentit, Ocón considera que cada vegada busquen més un assessorament personalitzat

Antonio Francisco Polo i Rocío Ocón, l’equip de RO Asesoría Financiera. GERARD MARTÍ

les famílies, professionals i pimes, els quals necessiten una visió global de les seves finances i de la seva economia.

De cara a 2026, des de RO Asesoría Financiera volen consolidar-se com

un referent en intermediació hipotecària i planificació financera a Tarragona, amb l’objectiu de créixer de manera sostenible ampliant la nostra xarxa de col·laboradors i partners financers.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

16 dijous 8 de gener de 2026

Regularitat, la qualitat que encara no ha aconseguit el Nàstic i que necessita per lluitar a la part alta Futbol l El conjunt grana no aconsegueix que les bones sensacions s’allarguin més de dos partits Arnau Montreal Quesada La Primera Federació és una categoria que, des dels seus inicis, ha demostrat que la igualtat és màxima.

Dues derrotes creen un abisme i dues victòries consecutives són un pas de gegant.

En aquest mar incert, són els equips que aconsegueixen ser més regulars i els que eviten ratxes extremistes els que aconsegueixen arribar al final de la temporada sense enfonsar-se. Aquesta és la qualitat que, precisament, li falta a un Nàstic que no aconsegueix mantenir les bones sensacions més de dos partits seguits.

Cristóbal Parralo, així com jugadors del planter, destaquen que la causa principal és la falta de contundència de l’equip a les àrees, amb errors flagrants que costen punts.

Contra l’Antequera i el Torremolinos, l’equip va tornar a mostrar la fragilitat mostrada aquesta temporada per rebre gols amb una facilitat esbalaïdora. De la mateixa manera, també va faltar en atac, errant ocasions que podrien haver

David Alba i Pau Martínez defensant un jugador del Marbella durant un duel del Nàstic d’aquesta temporada. Tjerk Van der Meulen

La solidesa defensiva és clau per al creixement de tot equip

canviat el partit.

Amb tot, més enllà dels resultats, tot en aquesta temporada té a veure també en les sensacions. En les darreres dues derrotes s’ha vist

Mángel Prendes: «El partit de l’altre dia no es pot tornar a repetir» Futbol l L'asturià destaca que l'equip ha de trencar la ratxa diumenge Arnau Montreal Quesada La plantilla del Nàstic de Tarragona ja treballa aquesta setmana per trencar la mala dinàmica a casa contra el Teruel. Les darreres dues derrotes han deixat un regust amarg, sobretot per la contundència de les derrotes

i la no continuïtat de les sensacions mostrades contra el Cartagena. «En els darrers dos partits ens ha faltat contundència», apuntava Mángel Prendes, ahir, en roda de premsa. L’asturià va seguir en la línia d’autocrítica mostrada per Dani Rebollo i Moi Delgado, tot i que també va

voler posar context «després del partit estem tots revolucionats i enfadats, però sí que soc autocrític com ells».

«Per a nosaltres, el partit de l’altre dia no es pot tornar a repetir» destacava. Diumenge, l’equip torna al Nou Estadi per enfrontar-se al Teruel i Mángel subratllava que «és

precisament, a la meitat de la taula i en territori de ningú.

Canviar la cara Durant el pas del Nàstic a la Primera Federació, l’equip ja ha viscut gairebé tot el que pot passar a la categoria, fins i tot aconseguir la regularitat en la segona part del campionat. El Nàstic de Raül Agné de la temporada 2021/2022 va trobar un full de ruta similar. Llavors, el conjunt grana va tancar la primera volta en tretzena posició amb 25 punts. L’equip es trobava més a prop del descens que del play-off i mostrava dificultats per marcar. A més, fora de casa no es va guanyar fins entrada la segona volta.

Llavors, va trobar aquesta regularitat per sumar 9 partits sense perdre, dels quals cinc van ser victòries, que van deixar l’equip en posicions de lluitar per entrar en el play-off d’ascens al final de la temporada. Això sí, el que sí que tenia el planter de Raül Agné, llavors, va ser contundència defensiva, una tasca pendent per al conjunt de Cristóbal Parralo.

Final de la primera volta Aquest diumenge, el Nàstic tancarà la primera volta rebent al Teruel, un equip que, malgrat que acaba de pujar, es troba en millor posició que els grana. Aquest es presenta com un primer pas per al conjunt tarragoní per trencar la mala ratxa i encetar una dinàmica positiva. La resta de reptes del mes són al camp de l’Atlético Sanluqueño i la UD Ibiza, dos equips que, ara mateix, es troben en posicions de descens.

un equip incapaç d’igualar al rival en intensitat. D’altra banda, contra el Cartagena i l’Hércules –abans de quedar-se amb un home menys–, l’equip va passar per sobre a

dos rivals d’entitat. Les peces eren les mateixes, però la intensitat poc té a veure. La falta de trobar un punt intermedi i la progressió d’aquesta idea és el que ha deixat al Nàstic,

una bona oportunitat per trencar la mala ratxa, tot i que és un rival que està per sobre nostre a la classificació». De la mateixa manera, Prendes afegia que «en aquesta categoria igualada, dues derrotes et despengen, però dues victòries et deixen a dalt de nou, s’ha de mantenir la calma».

L’asturià destacava que «puc entendre que l’afició estigui molesta, perquè veu que el seu equip no guanya, però sé que estaran molestos fins que l’àrbitre xiuli l’inici del partit.

Llavors, estarà donant-nos un punt més».

Mángel Prendes durant la roda de premsa. Cedida

dijous 8 de gener de 2026

17

Els de Marc Carrasco comencen la segona volta diumenge contra el Barça B

Marc Julià durant un duel del Reus d’aquesta temporada. Reus Deportiu

El Reus Deportiu rep l’Igualada a la Bombonera en un duel clau a la Champions Hoquei l Els roig-i-negres necessiten guanyar i volen el Palau ple de gom a gom Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu Brasilia disputa avui un partit clau per a les seves aspiracions europees. Si el conjunt vol continuar viu a la Champions, necessita guanyar a l’Igualada en el duel que es disputarà a les 21 hores a la Bombonera. El conjunt roig-i-negre vol un Palau ple de gom a gom per crear un ambient que propulsi als seus per assolir la victòria.

Els reusencs encara no han puntuat en la fase de grups de la Champions. Els de Jordi Garcia van competir, però van acabar caient sempre de forma cruel contra Porto, Trissino i el Barça, tres equips que ja s’han disparat amb 7 i 9 punts com a candidats d’assolir la final a vuit. L’última posició la té l’Igualada amb 3 punts i el Reus l’ha de lluitar en la segona volta de la fase de grups, començant amb

una victòria avui.

El duel, però, no serà gens fàcil. L’Igualada ha demostrat aquesta temporada la potència del seu projecte esportiu.

De fet, a l’OK Lliga, és el colíder amb el Barça sumant 11 victòries, un empat i una derrota. El Reus va enfrontar-se a Les Comes i va caure 3-2. Ara, però, tot canvia. Amb el Palau d’Esports al costat dels jugadors, el Reus vol tornar a la seva millor versió en una temporada on no està aconseguint regularitat.

Això sí, ha demostrat que és capaç de competir contra qualsevol i, amb el Palau ple, està preparat per fer el passet extra necessari per batre a un dels equips millors en forma d’aquesta temporada.

Roger Bars és la principal amenaça del conjunt rival, sent la màxima referència ofensiva que, a l’OK lliga, ha aconseguit 10 dianes.

Ricardo Vaz celebrant un gol durant un duel d’aquesta temporada a l’Estadi Municipal. Gerard Martí

El Reus FC Reddis tanca una primera volta per somiar Futbol l Els roig-i-negres passen l’equador en segona posició i es permeten aspirar a quelcom més que la permanència Arnau Montreal Quesada El Reus FC Reddis va passar l’equador de la lliga el darrer cap de setmana amb una victòria treballada contra l’Atlètic Lleida. Aquesta va ser la cirereta en el pastís per als de Marc Carrasco que, diumenge, enceten la segona volta en segona posició i 30 punts.

Els reusencs han completat, d’aquesta manera, una primera volta per somiar amb quelcom més que la permanència i, ara, tenen a la

seva mà fer-ho realitat a la segona part del campionat.

El conjunt roig-i-negre va demostrar des que va trepitjar la nova categoria que no s’arronsa contra cap equip.

De fet, ha competit de tu a tu contra tots els equips de la lliga, fins i tot quan ha sortit derrotat. Jugadors com Ricardo Vaz, Ramon Folch, Sandro Toscano i Alberto Benito –entre altres– van fer valer la seva experiència en categories superiors per fer un pas endavant en el lideratge de l’equip.

D’altres també han crescut amb l’equip i han fet un pas

El CP Calafell s’assegura el futur i renova Domènech, Marimón, Pujadas, Jero Garcia i Folguera

El torrenc Llorenç Gómez torna a l’arena i jugarà amb River Plate el Campionat Argentí 2026

Hoquei Patins l El CP Calafell ha encetat l'any mirant cap al futur i ha anunciat un total de cinc peces de la plantilla: Biel Pujadas, Sergi Folguera, Jero Garcia, Carles Domènech i Aleix Marimón.

Guillem Cabestany s'ha assegurat la columna vertebral de l'equip que, enguany ha aconseguit propulsar-se fins a la lliga i es manté viu a l'Europe

Futbol Platja l El torrenc Llorenç Gómez ja té el seu primer equip en el seu retorn al futbol platja. Gómez jugarà durant aquest mes de gener el Campionat Argentí amb l'històric River Plate.

Fa unes setmanes, Llorenç Gómez va anunciar el seu retorn després d’haver de tancar la seva etapa com a professional fa quatre anys per

Cup. Folguera, Garcia i Marimón sumaran la seva tercera temporada a l'equip, tots tres són peces importants al planter amb Marimón com el més golejador. Domènech, perla millor protegida de l'equip, sumarà el quart any al club i Pujadas, fitxatge de l'estiu, ha convençut el tècnic i ja és pitxitxi de l'equip amb 11 dianes. Redacció

culpa de les lesions. «River Plate serà el primer club amb el qual tornaré a la competició de màxima exigència», va apuntar. El club argentí, a través del seu capità Fermín Carranza, va destacar que la incorporació de Llorenç era «prioritària» després de saber el retorn de l’estrella torrenca a la competició de màxim nivell. Redacció

endavant, com és el cas de Sergi Casals, Andy Alarcón, Pol Fernández i Xavi Jaime.

Partit termòmetre Si la primera volta ha servit per somiar en alguna cosa més, la segona és per continuar el treball i ser ambiciós. De fet, la millor manera d’encetar-la és amb un test de nivell contra el Barça Atlètic.

El conjunt roig-i-negre s’enfronta aquest diumenge a les 17 hores contra el filial del Barça en un partit que, en cas de superar-lo, converteix a l’equip en un dels candidats

a lluitar per l’ascens de categoria.

El duel ja té aquest aire especial. Ahir, el filial blaugrana va empatar el València B en un partit ajornat i i es va quedar a un punt del Reus. El talent de l’equip de Juliano Belletti el converteix en un dels favorits per pujar. Des del club reusenc han aprofitat el duel per establir una nova jornada econòmica que promet un Estadi Municipal amb una gran entrada per veure el partit de la jornada.

El mercat avança El Reus afronta les setmanes de mercat d’hivern amb la necessitat de fitxar a un nou punta després de la sortida de Dani Homet. De moment, Marc Carrasco s’ha quedat sense cap davanter pur i, ara, busca un de garanties. La tasca, però, no serà fàcil així que, de moment, haurà de buscar alternatives de cara aquest cap de setmana.

Amb tot, no és la primera vegada que Carrasco troba solució a aquest problema.

Després del duel contra l’Europa, amb Homet lesionat i Torrents no al 100%, Ricardo Vaz i Fran Carbia es van ocupar de liderar l’atac. De la mateixa manera, Aitor Serrano també ha assumit el paper.

El passa cap de setmana va ser Miquel Ustrell qui es va reconvertir com a referent i va tancar el partit amb un gol.

D’aquesta manera, no hi ha impediments perquè el Reus, després de tancar una primera volta per somiar, enceti diumenge la segona per il·lusionar-se.

El jugador de futbol platja torrenc Llorenç Gómez. Cedida

18 dijous 8 de gener de 2026

Els Estats Units intercepten a l’Atlàntic un petrolier rus amb cru de Veneçuela Geopolítica l El vaixell va ser perseguit durant setmanes i interceptat aquest dimecres en aigües internacionals Agències Les forces militars dels Estats Units van interceptar aquest dimecres en aigües internacionals de l’Atlàntic Nord un vaixell petrolier amb bandera russa que havia fugit de Veneçuela per intentar esquivar el bloqueig de Washington a les exportacions de cru veneçolà. L’operació culmina una persecució de diverses setmanes i s’ha fet amb el suport de la Guàrdia Costanera nord-americana i de l’exèrcit dels Estats Units, segons va confirmar el comandament europeu. El vaixell, que havia canviat el nom de ‘Bella 1’ pel de ‘Marinera’ per despistar els seus perseguidors, va ser finalment interceptat prop d’Islàndia pel vaixell US Munro, en una operació que les autoritats van qualificar de complexa i marcada per les dures condicions meteorològiques adverses.

Segons el relat oficial, el petrolier va ser rastrejat durant dies mentre navegava cap al nord-est i fins i tot va pintar una bandera russa al casc per intentar projectar una suposada protecció de Moscou.

Tot i això, la persecució no es va aturar i va comptar amb el suport d’avions de la Royal Air Force britànica des de la base de Mildenhall, al Regne

L’operació posa fi a una persecució de setmanes per frenar l’evasió del bloqueig nord-americà al petroli de Veneçuela. Cedida

El petrolier va canviar de nom i va pintar una bandera russa al casc per despistar Unit. El Ministeri de Defensa britànic va confirmar que va prestar assistència operativa

als Estats Units d’Amèrica i va assegurar que l’actuació forma part dels esforços internacionals per frenar l’incompliment de les sancions.

Les autoritats britàniques van advertir que el vaixell forma part de l’anomenada ‘flota a l’ombra’, utilitzada per Rússia i l’Iran per esquivar

Albares recalca que «els valors que representem estan en joc» Política l Crida a un «rearmament moral» en defensa de la democràcia Agències El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, va advertir ahir dimecres que les recents actuacions dels Estats Units a Veneçuela i les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, sobre Groenlàn-

dia suposen una greu amenaça al dret internacional i als valors democràtics. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Albares va assegurar que «el que som i el que representem com a país i com a Unió Europea està en joc» i va alertar que l’alternativa al dret interna-

cional és «la llei del més fort».

En aquest context, va rebutjar «tota acció que violi el dret internacional» i va defensar un «rearmament moral» de la Unió Europea en favor de la democràcia. El ministre va remarcar que la pau i l’estabilitat només són possibles quan es respecten la sobirania dels

sancions i alimentar conflictes internacionals. El Bella 1 ja havia estat sancionat anteriorment per intentar eludir les restriccions comercials imposades a Veneçuela. Els Estats Units han indicat que la incautació respon a una ordre judicial federal i a una directiva presidencial contra

estats i les vies pacífiques per resoldre conflictes, i va reivindicar les institucions com a base de l’ordre internacional basat en normes. Davant actituds hostils, Albares va apostar per la cooperació davant la confrontació i va advertir que l’aïllament és «una opció destinada al fracàs», tot instant la UE a recuperar un paper actiu com a potència política compromesa amb uns valors als quals, va dir, no es pot renunciar en l’actual context de tensions globals creixents i d’incertesa geopolítica creixent a escala internacional.

vaixells que amenacen l’estabilitat regional.

Un segon vaixell interceptat al Carib Durant l’operació, alguns vaixells militars russos es trobaven a la zona, inclòs un submarí, tot i que no es van registrar incidents. A més

d’aquest petrolier, les forces nord-americanes van interceptar durant la mateixa nit un segon vaixell cisterna, el Sophia, en aigües del Carib.

Aquest segon vaixell va ser escortat fins a un port dels Estats Units per ser posat a disposició judicial.

Les autoritats van destacar que ambdues actuacions s’han dut a terme sense incidents i en aigües internacionals. Fonts nord-americanes han remarcat que aquest tipus d’operacions s’inscriuen en una estratègia més àmplia de vigilància marítima i cooperació amb aliats per garantir el compliment de les sancions internacionals.

Washington considera que la venda il·legal de petroli contribueix a finançar activitats desestabilitzadores i a erosionar l’ordre internacional basat en normes. En aquest context, les autoritats han insistit que les intervencions es duen a terme respectant el dret internacional i amb l’objectiu de preservar la seguretat marítima global, així com la lliure navegació en aigües internacionals. També han subratllat que la coordinació amb altres països continuarà sent clau en actuacions similars, especialment en operacions de vigilància i control marítim internacional.

El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares. ACN

dijous 8 de gener de 2026

El govern espanyol proposa apujar l’SMI fins als 1.221 euros mensuals Política l L’augment plantejat pel Ministeri seria del 3,1%, un «marc vàlid» per negociar amb la patronal Els sindicats reclamaven un 7,5% d’increment del salari mínim

ACN El govern espanyol va proposar ahir a la Mesa del Diàleg Social apujar el salari mínim interprofessional (SMI) un 3,1%, segons va explicar el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, en una compareixença. Aquest augment implicaria incrementar el sou mínim en 37 euros bruts mensuals per a 14 pagues fins a situar-lo en els 1.221 euros mensuals. Ara l’SMI és de 1.184 euros. Pérez Rey ha explicat que la proposta de Treball exclouria els treballadors que cobren l’SMI de tributar. Segons ha dit, la mesura està «consensuada» amb Hisenda tot i que haurà de ser el ministeri de María Jesús Montero el que determini amb quin «mecanisme» es fa.

De totes maneres, ha apuntat

Imatge d’arxiu d’un cambrer treballant a Catalunya. ACN

que es podria seguir el mateix que l’any passat. Pel que fa a les negociacions amb sindicats i patronals, Pérez Rey va

dir que han estat positives.

«El clima de la Mesa ha estat molt constructiu, amb tots els agents, inclosa la patronal»,

va afirmar el secretari d’Estat de Treball. La proposta de la CEOE és augmentar l’SMI en un 1,5%. Per la seva banda, els

sindicats reclamaven un 7,5% d’increment. En tot cas, Pérez Rey va assegurar que «confia» que la patronal pugui acceptar la proposta del 3,1% perquè també s’ha plantejat la possibilitat de «relaxar les regles d’indexació de l’SMI en els contractes públics».

En roda de premsa, el secretari confederal d’Acció Sindical i Transicions Estratègiques de CCOO, Javier Pacheco, ha admès que ells tenien una «proposta diferent» sobre la taula però que són conscients que hi ha «poca distància» en salaris mitjans nets respecte a la del govern. «Nosaltres

19

no torpedinarem les possibilitats d’avenços d’un acord, però també volem deixar clar que tampoc renunciarem a aspectes que han de garantir aquests increments», ha dit Pacheco. Per la seva banda, el vicesecretari general de la UGT, Fernando Luján, ha dit que el sindicat per ara no ha avalat ni rebutjat la proposta, però ha fet una crida a la «responsabilitat». Segons ell, després de la situació generada amb l’operació dels EUA a Veneçuela i les incerteses i “amenaces” que afecten Europa, cal «traslladar un missatge de tranquil·litat». El nou SMI, un cop aprovat, seria retroactiu a l’1 de gener.

Poder adquisitiu El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, considera que la proposta dels experts és un «marc vàlid». «Estem en la negociació i la discussió amb els agents socials, però el marc que proposen els experts en el seu informe d’un creixement del 3,1?% amb exempció de tributació és un marc vàlid, a parer meu, perquè és capaç de compaginar el manteniment del poder adquisitiu», ha remarcat.

i va defensar que La Moncloa evita avançar resultats de compartida, el nou sistema de finançament aportarà «més recursos totes les comunitats autòla reunió entre Sánchez i Junqueras anomes».

La prudència de la

Política l L'encontre d’avui abordarà el nou sistema de finançament Agències L’executiu espanyol va mostrar ahir dimecres cautela sobre l’abast de la reunió prevista entre el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i va insistir que cal anar «partit a partit». Fonts de la

Moncloa van assenyalar que la trobada és «important» i que girarà al voltant del nou sistema de finançament, però van evitar concretar-ne resultats o anuncis imminents. En aquest sentit, van recordar que la responsable d’elaborar i presentar el nou model és la vicepresidenta primera

i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que haurà de seguir els seus protocols i portar la proposta al Consell de Política Fiscal i Financera.

La portaveu del govern, Elma Saiz, va apuntar que la reunió també abordarà el context internacional, el seguiment de l’acord amb ERC i l’agenda

Detecten un nou focus de dermatosi a Capmany i caldrà sacrificar 106 vaques Sanitat l El Departament d’Agricultura va informar ahir de la detecció d’un nou focus de dermatosi nodular bovina en una granja de Capmany (Alt Empordà), fet que obligarà a sacrificar els 106 animals de l’explotació, tot i que una part del ramat estava vacunada. Es tracta d’una explotació de ramaderia extensiva on, segons la coordinadora d’Unió de Pagesos a

la comarca, Raquel Serrat, el pagès hauria tingut dificultats per arreplegar les vaques i completar la immunització.

Serrat ha criticat que l’administració no hagi garantit que tots els animals del territori estiguessin vacunats i ha reclamat que, si la vacunació és obligatòria, s’ha de fer complir l’aplicació. Amb aquest nou cas, el divuitè detectat a Catalunya, es tornaran a

aplicar restriccions sanitàries en les granges situades en un radi de 30 km durant almenys 45 dies, amb immobilització del bestiar, obligant a mantenir limitacions en municipis que les havien d’aixecar.

Agricultura ha fixat el 31 de gener com a data límit per vacunar tots els bovins i, a partir d’aleshores, no s’autoritzaran moviments d’animals no immunitzats. Agències

Moncloa contrasta amb la posició d’ERC, que reclama concretar l’acord, però l’executiu evita «avançar pantalles» i rebaixa la pressió d’altres formacions, com Junts, assegurant que presentarà una proposta «bona» amb l’objectiu d’obtenir el màxim suport en el marc del calendari institucional previst i dels espais de negociació oberts amb els diferents actors polítics.

Pedro Sánchez i Oriol Junqueras al Congrés en imatge d’arxiu. ACN

La nova Autoritat Aeroportuària de Catalunya entrarà en funcionament a inicis del 2027 Mobilitat l El Govern

preveu que la nova Autoritat Aeroportuària de Catalunya (AAC) estigui plenament operativa l’1 de gener del 2027.

Així ho va anunciar ahir la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, que va explicar que en el termini màxim d’un mes es crearà un comitè tècnic coordinat per Aeroports Públics

de Catalunya per desplegar el nou ens. L’AAC serà una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per planificar, regular i supervisar les competències aeroportuàries de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de dotar el sistema aeroportuari català d’una governança integral i coherent a llarg termini. ACN

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡Feliz cumpleaños, campeón!

Eres mi orgullo, mi motor y mi logro más grande. Que este año esté lleno de alegría, aventuras y que nunca olvides lo valioso que eres. Te quiero un millón.

20 dijous 8 de gener de 2026

k Tribuna k

k Editorial k

Pas de l’equador municipal

Q

uan estudiava a la universitat i estava a la meitat de la carrera, vaig sentir per primera vegada la frase: «Estem en el pas de l’equador», referència a la línia central del planeta Terra.

Al món municipal també s’aplica, per ser el moment de la meitat del mandat (dos anys) això vol dir que els dos propers anys són per rematar obres i projectes, compromisos dels programes electorals, però el darrer any es treballa ja per confeccionar la nova candidatura. El pas de l’equador es converteix en una fotografia per veure si el programa porta bon ritme per als que governen i per a l’oposició per contrastar si els seus missatges són prou convincents.

Els mandats municipals són de quatre anys fixos (a França són de 6 anys). Jo proposo que siguin de 5 anys i dos mandats màxim per el cap de llista. Amb un escenari de 10 anys, es pot fer la feina amb una millor programació i amb una gestió no tant tensionada.

Ajudaria per modificar el Codi Local actual. Vinc recordant que no es pot seguir amb la política de campanar en el segle XXI, cal posar-nos al dia. Hem de reduir i simplificar els tràmits, estem molt lluny d’una eficiència raonable. Sobren estructures i manca control, per fer És urgent acabar aquest treball, tenim de tramitar el Pla en el país professionals Territorial Parcial que ens poden ajudar, del Penedès. Des de i molt, per aconseguir 2024 que es va aprovar l’Avanç estem aturats aquest objectiu, que i cal tenir en compte alliberi la ‘tela d’araque s’ha de tramitar el nya¡ existent. planejament derivat Una altra cosa que i que això comporta no pot esperar més és participació de la que tinguem una Llei població del territori Electoral pròpia (som l’única comunitat autònoma que no en té). Catalunya ha de tenir un Document Urbanístic General, no es pot esperar més, tenint les 8 Vegueries aprovades no hi ha motiu perquè així no sigui.

Ho demano des d’aquí, que és urgent acabar de tramitar el Pla Territorial Parcial del Penedès. Des de 2024 que es va aprovar l’Avanç estem aturats i cal tenir en compte que s’ha de tramitar el planejament derivat i que això comporta participació de la població del territori (les 4 comarques) amb una exposició pública adequada.

Conclusió L’any 2026 ha de ser el de l’aprovació definitiva urbanística del Penedès, amb la inclusió del ferrocarril de mercaderies en el Eix Transversal Ferroviari, donat el consens de tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, reconeixent el feixuc treball fet per l’Associació Pro Vegueria Penedès, gràcies a tothom que ho ha fet possible.

Així ho veig.

Jordi Sánchez Exalcalde de Calafell

Desconcert assegurat

L

a recent posposició de l’obligatorietat de l’assegurança per als patinets elèctrics és un exemple més de com la falta de claredat normativa genera desconcert entre la ciutadania. El que havia de ser una mesura que entrés en vigor el gener de 2026 queda ara en l’aire, amb un registre sense crear i una tramitació inconclusa. Totes aquelles persones que utilitzen patinets com a mitjà de transport o aquells, que no són pocs, que l’usen com a eina de feina habitual es troben en un limbe jurídic. Alguns van contractar l’assegurança de manera anticipada, altres esperen que sigui realment obligatòria,

i molts continuen circulant sense saber exactament quines són les seves obligacions. Les mateixes corredories d’assegurances admeten que la demanda ha baixat perquè «tothom està esperant que ho facin obligatori de totes totes». Aquesta indefinició és especialment preocupant per als professionals que utilitzen aquests vehicles com a eina de treball. Repartidors de menjar i paquets –figures ja indestriables dels nostres entorns urbans– necessiten saber amb certesa quins són els requisits per exercir la seva professió sense por a sancions que poden arribar als 1.000 euros.

k Tribuna k

Gaudí no es bandeja

L

’Onze de Setembre de 1924 el genial arquitecte reusenc, Antoni Gaudí, va ser detingut a Barcelona per mantenir el català amb un policia. Va ser un gest de dignitat que condensava el seu ferm compromís amb el catalanisme i amb la llengua pròpia del país. La fidelitat a la nació catalana va ser el fonament del seu pensament polític, sintetitzat en el lema dels Jocs Florals de ‘Fe, pàtria i amor’. Gaudí entenia la seva obra com un servei al país: «Que cadascú empri el do que Déu li ha donat. La realització d’això és la màxima perfecció social. Jo treballo per Catalunya dintre del meu camp apropiat, alçant el temple, ja que el temple és el més digne de representar un poble».

Enguany que es commemora el centenari de la seva mort s’han organitzat un seguit d’esdeveniments a l’entorn de la seva obra i la seva figura, que arrencaven ja el 8 de novembre del 2025 amb actes a Reus i a Riudoms. Uns mesos abans ja havíem vist un precedent preocupant a l’Exposició Universal d’Osaka, que va visitar el president Salvador Illa, i en la qual, al pavelló d’Espanya, s’hi exhibia el lema ‘Gaudí is Spain’. Però el que no podíem ni imaginar és que seria l’Ajuntament de la seva ciutat qui difamaria i atacaria la figura del seu fill més il·lustre i universal amb un espectacle infame, mancat de tot rigor i en el qual van fer parlar Gaudí en castellà.

Així va passar al Pavelló Olímpic Municipal el 3 de gener amb un muntatge de patinatge artístic organitzat conjuntament amb la Federació Espanyola de Patinatge i en el qual també col·laborava la Diputació de Tarragona.

El públic ja va haver de suportar aquest atac a Gaudí a la seva pròpia ciutat i per

la realitat històrica.

La creació artística és lliure. Però quan un espectacle és impulsat amb recursos públics, l’exigència de rigor i respecte pel patrimoni col·lectiu ha de ser màxima. La cultura no pot ser una eina per reescriure la història segons conveniències ideològiques. El que ha fet part del seu Ajuntament però, a més, el govern de PSC, ERC i Ara Reus és un l’emissió el 6 de gener de l’espectacle a escàndol majúscul que hauria d’averTV3 i Esport3 va amplificar la vergonya gonyir l’equip de govern i que hauria de que representa que l’Ajuntament de derivar en l’assumpció de responsabilitats. Per contra hem Reus escarni al seu La creació artística és vist com intenten jusfill més il·lustre. lliure. Però quan un tificar l’injustificable L’espectacle Trencadís, lluny de posar espectacle és impulsat dient que el guió era amb recursos públics, cosa de la Federació en valor la figura més l’exigència de rigor i i que hi participaven universal vinculada a respecte pel patrimoni patinadors de fora de la nostra ciutat va opcol·lectiu ha de ser tar per bandejar-la. màxima. La cultura no Catalunya. L’espectacle es feia a Reus, Gaudí no és un perpot ser una eina per l’Ajuntament n’era sonatge anecdòtic ni reescriure la història coorganitzador i foraccessori en el relat segons conveniències mava part dels actes cultural de Reus. És ideològiques de l’Any Gaudí. part indestriable del L’Any Gaudí ha de servir per posar nostre patrimoni simbòlic i emocional.

I, tanmateix, a Trencadís ens trobem més en valor encara la figura de Gaudí, amb un Gaudí desdibuixat, desarrelat i, no per desdibuixar-lo. No podran, perel que és més greu, falsejat. Fer-lo par- què la realitat és tossuda, fer creure que lar en castellà, anomenar-lo ‘Antonio’ Gaudí era el que no era. Però alçarem i diluir el seu vincle amb la llengua i la la veu davant de cada intent que precultura catalanes no és una llicència ar- tengui espanyolitzar tot el que Gaudí tística innocent: és una manipulació de representa. No ho permetrem.

Teresa Pallarès Piqué Cap de l’oposició i portaveu del grup municipal de Junts per Reus Gerard Gort Oliver President de l’executiva de Junts per Reus

dijous 8 de gener de 2026

k Tribuna k

La revolución de la derecha

H

ace poco tiempo acompañé al buen amigo Alejandro Fernández, presidente del PP de Cataluña, a visitar al actual abad del Real Monasterio de Santa María de Poblet, a quien él no conocía. Durante la tertulia, de tono coloquial y con un notable nivel intelectual, opté deliberadamente por guardar silencio y limitarme a la escucha activa. La conversación se centró, como era probable, en la actualidad política, poniendo el acento en el auge de la derecha en el escenario político global, y que Alejandro definió como “la revolución de la derecha”.

De ese encuentro surgió la idea de este artículo de opinión y su titular.

El actual crecimiento político de la derecha, puede verse instalada en los gobiernos de diversos países, ya sea en formas de derecha moderada como, en menor medida, radical. Solo en la Unión Europea, cerca del 80 % de sus habitantes están gobernados por primeros ministros de derechas: un total de catorce países, de los cuales cinco lo están por partidos de extrema derecha, aparte podrían añadirse las coaliciones de gobierno conformadas con el apoyo de la derecha.

La progresión de esta derecha, encuentra su principal motivo en la desilusión de amplios sectores de la ciudadanía, en especial los más jóvenes. Tras una década de políticas impulsadas por gobiernos de izquierda, que suelen autodefinirse como progresistas, basadas más en dogmas que en certezas, ya sean en cuestiones económicas, de inseguridad, inmigración o soberanía. Políticas que no han sido capaces de mejorar la calidad de vida, ni tampoco la convivencia, generando un malestar persistente, al que se responde con un deseo de cambio mediante políticas de derechas.

El intervencionismo económico de la izquierda, grava desmedidamente los impuestos en el sector productivo y al propio ciudadano, en un afán recaudatorio que no se correspon-

una unidad en lo económico, pero no así en lo político, ante ello, la derecha apuesta por medidas estrictas para defender la soberanía de sus propios países, incluso la derecha radical Rafa Luna plantea abandonar la UE. Este hecho Ex Diputat i Senador del PP se refleja también en España ante el independentismo, llevando a la derecha radical a pedir que desaparezcan de con las necesidades reales de los las Comunidades Autónomas, conciudadanos. Incrementa la creación siderándolas un foco de divisiones, de cargos públicos y de asesores que desigualdades y enfrentamientos, pono son necesarios, así como gastos niendo en riesgo la unidad de España.

Las consecuencias de este escenasuperfluos y de lujo, incrementando aún más una burocracia compleja y rio político pueden observarse ya en nuestro propio país. costosa que no jusEl intervencionismo En España se percibe tifica su gasto. Esto económico de la una mayor tensión explica el auge de las izquierda, grava política y un enfrenideas derechistas, desmedidamente los tamiento cada vez concretamente enimpuestos en el sector tre los más jóvenes, productivo y al propio más frecuente entre partidos, llegando, preocupados por el ciudadano en algunos casos, futuro incierto que les espera, cómo podría ser un trabajo a descalificaciones e insultos, que se adecuadamente remunerado, que les alejan de la ética y la cortesía política. permita emanciparse y adquirir una Este clima dificulta la posibilidad de alcanzar consensos o acuerdos que vivienda.

Uno de los ámbitos de la derecha resulten positivos para la ciudadanía que mayor aceptación despierta, es en general y, cómo no, para una contodo aquello relacionado con el orden, vivencia pacífica.

Es curioso que sea precisamente especialmente en lo que respecta a la seguridad pública: defendiendo la au- Pedro Sánchez quien con sus actuacitoridad que el Estado debe ejercer, ale- ones, más esté erosionando la convijado de buenismos, haciendo cumplir vencia democrática y el pacto constiestrictamente la ley, respaldando a las tucional, y sea él, quien precisamente fuerzas y cuerpos de seguridad en su advierta de los supuestos peligros de labor de garantizar los derechos de los grandes acuerdos en la derecha española, un ámbito donde se practica ciudadanos.

Por otro lado, la inmigración ile- el respeto a la Constitución, algo de lo gal se ha convertido en el eje central que no pueden presumir la mayoría de del debate tanto en España, como en los socios de su gobierno.

Estamos asistiendo a un proceso de muchos otros países, un asunto que, por su complejidad, es terreno abo- reestructuración ideológica, dentro nado para la aparición de soluciones de los márgenes democráticos sobre populistas, muy alejadas del debate los que se sustenta la Constitución sereno y realista que debe conducir a Española, basado en la alternancia una inmigración legal, ordenada y hu- política, algo que a ciertos partidos les causa sarpullidos. Esa es la verdadera mana.

Tampoco se escapa el soberanismo. revolución de la derecha: la superaEn un viejo continente como Europa, ción de la resignación y la voluntad de el nacionalismo ha jugado un papel dotar a nuestro país de un gobierno importante en su historia, llegando a justo, riguroso y estable.

21

k Dels lectors Tornem-hi amb el carril bici Tot just fa uns quants mesos els veïns de Pere Martell ens vàrem desempallegar del famós carril bici, erm, desert, inútil i no em vull esplaiar més afegint adjectius desqualificatius.

Però sembla que la maledicció em persegueixi i tot just ara me n’han plantificat un altre a l’Avinguda d’Andorra on casualment hi tinc el pàrquing.

Amb aquest nou nyap urbanístic, han deixat un sol carril de pujada a tota una carretera nacional que quan jo era jovenet tothom l’anomenava la carretera de Valls. Per acabar-ho d’adobar, tal com es feia abans quan hi havia dos carrils, els cotxes paren al costat de la vorera per entrar a comprar al famós establiment que hi ha al cantó de la Plaça Imperial i que està obert a totes hores, bloquejant així l’únic carril de pujada que disposa aquesta via principal.

Tot aquest desgavell circulatori obliga als cotxes que pugen, a invair un dels carrils de baixada sempre que no hi hagi els vehicles parats al semàfor, perquè si això succeeix ja queda el trànsit obstruït.

I vet aquí que no hi ha prou amb desgraciar l’Avinguda d’Andorra que ara també ho volen fer al Prat de la Riba, una altra via en la qual sempre hi ha algun vehicle estacionat en doble fila, amb la qual cosa deixarà una de les artèries principals de la nostra ciutat amb un carril únic operatiu que segurament estarà permanentment col·lapsat des de Ramon i Cajal fins a la Plaça Ponent.

I mentre els nostres polítics ens sotmeten a aquest caos circulatori dins de la ciutat, el partit ideòleg d’aquest carril, es manifesta perquè allà on volen posar un carril bici de cinc metres i que no fa nosa a ningú, ben al contrari dignificarà el camí de ronda, doncs ara resulta que perjudicarà a un entorn paisatgístic o

a un ecosistema, que fins ara no crec que ningún n’hi fes gaire cas, veient l’estat lamentable en que es trobava l’accès de l’esmentat camí, des de l’Arrabassada fins a la Savinosa.

Antoni Cunillera Solé Tarragona

Un magnífic 2026 La meva il·lusió més gran seria que tants projectes i desitjos per a Tarragona, es fessin realitat. Portem anys de retard, i sigui culpa de qui sigui, el cas és que ens han omplert de promeses i se n’han complert molt poques.

Anomenaré unes quantes, perquè es puguin complir: Rehabilitar l’edifici de la Quinta Sant Rafael, situada al parc de la Ciutat i que seria un orgull estigués llesta i a punt de ser gaudida pels tarragonins i visitants.

El jardí mirador projectat al solar que ocupava l’Hostal de Sol, tants anys arraconat en un calaix, i usat per uns quants.

La Savinosa, un conjunt d’edificis que moltes vegades han estat un projecte d’alguna cosa, però no s’ha arribat a res. Decidiu-vos que es dignifiqui el lloc. Doneu-vos suport els uns als altres per millorar. Tampoc és demanar massa.

Les escales mecàniques del Palau de Congressos, de la plaça dels Carros i les del carrer Vapor, que tantes vegades fallen, pel fet que no són les correctes. Cal dir també que son objecte d’actes vandàlics. Posin càmeres.

Veig que per a l’edifici del Banc d’Espanya no hi ha pressupost. Per la seva situació, ja hauria de portar anys rehabilitat, com ha passat a altres ciutats. Seria bo que la ciutadania sabés el perquè de tots aquests retards. I si no fos demanar gaire, qui és el culpable, en cada cas.

Procureu que el 2026 sigui un any magnífic per a Tarragona.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

22 dijous 8 de gener de 2026

El Goffriller de Pau Casals, al servei de les noves generacions de violoncel·listes Llegat l La fundació del mestre vendrellenc cedirà l’instrument al Primer Laureat del Queen Elisabeth Competition 2026 Redacció La Fundació Pau Casals cedirà el llegendari violoncel Goffriller de Pau Casals al Primer Laureat del Queen Elisabeth Competition 2026, en una decisió que reforça el compromís de la institució amb la preservació del llegat musical del violoncel·lista i amb el suport als joves talents internacionals. Pau Casals va adquirir aquest instrument excepcional l’any 1908.

Construït el 1733 pel gran lutier venecià Matteo Goffriller, el violoncel va acompanyar el músic durant més de

seixanta anys i va ser utilitzat en totes les seves gravacions més emblemàtiques. Casals el considerava «el seu amic més estimat» i en destacava la forta personalitat i el so profund i expressiu, tan proper a la veu humana, per sobre fins i tot dels Stradivarius que li van ser oferts al llarg de la seva carrera.

A la seva mort, Pau Casals va llegar el violoncel a la Fundació Pau Casals, i l’usdefruit va ser exercit per la seva vídua, Marta Casals, que en va tenir cura fins a anys recents, vetllant sempre per la seva conservació i per la continu-

ïtat del seu valor simbòlic i musical. Compromesa amb la preservació del llegat viu de l’instrument i amb la voluntat de mantenir viva la dedicació de Casals als joves músics — un dels eixos centrals de tota la seva trajectòria vital—, la Fundació ha decidit confiar el violoncel al Primer Laureat del Concurs Internacional Queen Elisabeth.

Fundat l’any 1937 per la reina Elisabet de Bèlgica amb el nom d’Eugène Ysaÿe, el concurs va adoptar la denominació actual el 1951 i s’ha consolidat com un dels certàmens internacionals de

Pau Casals, amb l’instrument que va esdevenir inseparable de la seva figura. Cedida

La cessió s’emmarca en el 150è aniversari del naixement del músic vendrellenc música clàssica més prestigiosos del món. Inicialment dedicat al violí i al piano, el

concurs va incorporar el violoncel per primera vegada l’any 2017, edició en què Marta Casals va formar part del jurat. La cessió del violoncel, conegut arreu com el Goffriller de Casals, s’inscriu en la celebració del 150è aniversari del naixement de Pau Casals, que coincideix amb el de la

reina Elisabet, una efemèride que es commemorarà amb un ampli programa internacional d’actes i activitats al llarg dels anys 2026 i 2027.

Aquesta cessió simbolitza la continuïtat del llegat de Pau Casals i el seu compromís amb les noves generacions de músics d’arreu del món.

Necrològiques Tarragona Luisa Gonzalez Linares.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Jaime Rodriguez Calero.

Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 17.15 h al Tanatori.

Reus Ignacio Gonza Gonza.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.

Esperanza Díaz Arias.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 9.00 h al Tanatori.

Raymond David Pérez.

Ha mort als 20 anys.

Esther Porter García.

Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 17.45 h al Tanatori.

Albert Casut Recasens.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Montserrat Torné Oliveres.

Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.

Juan Esquinas Sanz.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 19.30 h al Tanatori.

Maria Godoy Gavilán.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó.

La Riba Miguel Asensio Martínez.

Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a Sant Nicolau.

Lluís Recasens Colom (1925–2025). Agrupació Fotogràfica de Cambrils

Lluís Recasens Colom, alcalde de Cambrils entre 1973 i 1979, ha mort als 100 anys Obituari l L’exalcalde de

Cambrils Lluís Recasens Colom va morir abans-d’ahir dimarts, als 100 anys d’edat, després d’haver celebrat el seu centenari el passat 29 d’agost. Nascut a Cambrils el 29 d’agost de 1925, Recasens va encapçalar el consistori entre els anys 1973 i 1979, un període en què va impulsar projectes clau per al municipi

com la canalització de la riera d’Alforja, la construcció d’espigons al port, la millora del clavegueram o la planificació urbanística. Posteriorment, va tornar a l’Ajuntament com a regidor entre 1983 i 1987. La cerimònia de comiat tindrà lloc avui, a les 11 hores, a l’església de Santa Maria, després de la vetlla celebrada al Tanatori Mémora. Redacció

dijous 8 de gener de 2026

23

Avui felicita als que es diuen: Apol·linar, Severí i Pere Tomàs

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Atenció als des- Els canvis d’humor Tot estarà sota el Dia positiu per iniplaçaments i a to- potenciaran la teva teu control i res no ciar noves emtes les activitats sensualitat i et fa- escaparà a la teva preses i fer canrelacionades amb ran buscar el con- capacitat organit- vis. La sort i l’atzar contractes i unions. tacte amorós. La zativa. Tindràs en et somriuran i les Allò que al principi teva mirada serà compte fins al més possibilitats d’èxit semblarà fàcil es magnètica i capti- mínim detall i po- arribaran amb facicomplicarà. vadora. dràs avançar. litat. Sort en l’amor.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

L’ambient famili- Bon moment per Seran freqüents els Analitza la maar mancarà en al- agilitzar la teva alts i baixos físics nera com tractes guns moments de part intel·lectual i i anímics durant la la parella. Per vola perspectiva ade- dedicar-t’hi de ple. jornada. Tot és fruit ler abastar masquada i et sentiràs La relació amb les de la teva hipersen- sa t’estàs oblidant confós amb els amistats et serà de sibilitat accentuada dels mínims deuteus sentiments. gran utilitat. Bon dia últimament. Fixa’t res amb ella. Treu Flexibilitza la ment. per avançar. objectius concrets. avui el teu valor .

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Compte amb les Notaràs un cert Nombrosos con- La resignació pot precipitacions a estat depressiu a t a c te s s o c i a l s ser un bon remei l’hora de posar en causa d’una timi- t ’ac l a pa ra ra n i davant les situacipràctica idees. Un desa no controla- et faran perdre ons conflictives de amor és molt a da que t’està fent temps. En l’àmbit parella; amb calma prop, però intenta perdre molt bones social t’ho passa- tot tornarà al seu no córrer riscos in- oportunitats en el ràs molt bé, però curs. Sort emprenecessaris. terreny passional. no t’excedeixis. sarialment.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus

10:00 Efecte Mosaic. Matí

11:30 La comarcal (r)

10.30 Notícies 12. Edició vespre

12:00 Recórrer

11:00 Carreteres secundàries

11 12

HORITZONTALS: 1. Accés en un lloc. La de tots o la nostra. 2.

12:30 Connecta 10 comarques 11:30 Com la nit i el dia

Avalot i tumult. Jove i girat. 3. Pararies atenció a un malalt. Entra-

13:00 Caminant per Catalunya 12:30 Carreteres secundàries

da de segle. 4. Lletra sense cap. Cap de pèl. Aixeques la veu. 5.

13:30 La comarcal (r)

13:00 Com la nit i el dia

14:00 Notícies migdia

14.00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Aixeca i pica

14:30 Com la nit i el dia

el menjar. Cap de fera. 7. Mitja taca. Tot, però sense una. Accep-

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Carreteres secundàries

table. Quasi sempre van amb els uis. 8. Extrem del mur. Qualsevol

15:30 L’orsai

16:00 Notícies 12. Edició migdia

persona. Una de més. 9. Tornada de dalt. Poemes. 10. Lletra. Fes-

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

ta de luxe. Quasi tota. 11. Sincer. Fons de l’ull. Crit de llop. 12. Nota

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 L’orsai

girada. Rep cops per Nadal. Pren una propietat que no és d’ell.

18:00 L’orsai

18:30 Connecta 10Comarques

VERTICALS: 1. Actuarà amb decisió. Fil que no acaba. 2. Relaci-

Perfumar amb mirra. Relatiu a l’orella. 6. Decau sense una. Tornar

18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180º

onada amb la mar. Autèntics. 3. Escollirà entre molts. Entrada de

19:00 180 Graus

20:00 Notícies 12. Edició vespre

20:00 Notícies vespre

20:30 Saló de plens

20:30 Fot-li

21:00 In situ

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Com la nit i el dia. On tour

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies 12. Edició vespre

Pot ser d’homes o de dones, al revés. 8. Model reduït d’avió. Zero.

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Saló de plens

9. Primera de moltes. Situat en un lloc. Li falta una per ser araucà.

22:30 Fot-li (r)

23:00 In situ

10. Forta i feble. Frase popular. La punta del nas. Dur sense límit.

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Com la nit i el dia. On tour

11. Dolor constant que no ens deixa viure. Nucli d’un àtom. 12. Lle-

23:30 Fot-li (r)

00:00 Notícies 12. Edició vespre

tres. Fas alguna cosa sense cor. S’ha quedat abandonada i trista.

mar. 4. Regalarà per baix.Amb reflexos brillants. 5. Menjada im-

TARRAGONA: Salvat Marco, Marina Av. Prat de la Riba, 31 Telèfon 977 241 038 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Duran Lozano, Juan Carlos Avda. del Comerç, 1 Telèfon 977 877 198 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672 CAMBRILS: Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

Solucions

Solució: nivell mitjà

portant.Teixit de seda. Falta poc pel cim 6. Fer donació. Mil cinc.

Cap de tripulació. Constant de gravitació. Oxigen. 7. Pis més alt.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

5º

Màxima

15º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Fins a migdia cel serè o poc ennuvolat per la circulació de núvols alts i mitjans més compactes i abundants a la tarda, especialment al terç nord on quedarà mig o molt ennuvolat.

A banda, hi haurà estrats baixos a la depressió Central fins a migdia, si bé no es descarta que puntualment siguin persistents fins a la tarda.

Temperatura La temperatura mínima serà notablement més alta. Per la seva banda, la màxima pujarà de manera acusada.

Anuncis classificats TREBALL

TAROT

SE OFRECE MUJER para limpieza o cuidar persona mayor. Por horas, noches o interna.

Tel: 614.041.375

LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero?

El Tarot tiene las respuestas...

MORGANA. Tel: 689.832.964

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

MASSATGES

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

MOMENTO ÚNICO.

PROFESSIONALS

Tel: 613.458.067

EXPERIENCIA AUTÉNTICA...

MASAJES RELAJANTES. TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS.

Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12 CARLOS. MASAJES.

Tel: 691.586.879 Tel: 660.605.687

ALTRES

MASAJES REUS.

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

Tel: 698.788.062

INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad.

Tel. 614.041.375

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES.

Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

OFERTES ANUNCIS 4 DIES +1 GRATIS 7 DIES +3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dijous 8 de gener de 2026

D

issabte 17 de gener el Centre Cultural d’el Catllar acollirà la representació de la peça El gegant del pi, un monòleg escrit i interpretat per l’actor Pau Vinyals que, des de la seva estrena, ha estat aclamat i reconegut pels professionals amb el Premi de la Crítica al Millor Espectacle de Petit Format 2023 i el Premi BBVA al millor espectacle teatral 2023. El gegant del pi arrenca quan el Pau, que s’acaba de comprar un pis al Raval de Barcelona amb la seva dona, va desfent caixes i recuperant records que l’acosten a moments feliços i també al seu avi, que té un passat franquista.

Dissabte 21 de febrer s’estrenarà la comèdia romàntica Kramig, amb Anna Moliner i Biel Duran; mentre que el 21 de març, coincidint amb El dia del teatre i el pro- ‘El gegant del pi’ és un monòleg escrit i interpretat per Pau Vinyals. @silviapoch grama Cap Butaca Buida, que té com a objectiu omplir les sales de Teatre La premiada obra ‘El gegant del pi’ teatre de tot el territori de gom a gom, es programarà Bunji, la peti- encetarà el 17 de gener la nova temporada de ta coala, de la cia Festuc Teatre. Es teatre, que s’allargarà fins al mes d’abril tracta d’un espectacle de titelles pensat per al públic familiar. Finalment, la programació es clourà dissabte 18 d’abril amb Boja, una peça escrita, dirigida i interpretada per Mariona Esplugues, que també ha guanyat el Premi BBVA de Teatre. Així mateix, Esplugues també va aconseguir la menció a la Millor interpretació. L’obra, que parla sobre salut mental, la recerca de la pròpia identitat i el sentit de la vida, interpel·la sobretot la diversitat no és només de gènere, proposta per a tots els públics. sinó també de formats i de pú- Creiem que crear l’hàbit d’anar al gent jove.

La programació de teatre del blics als quals s’adreça», explica teatre és molt més fàcil quan es Catllar és una iniciativa de l’Asso- Ferran Rull. Ell és membre de l’en- comença des de ben petit».

Alhora, detalla, «busquem un titat juntament amb ciació La CatllarenJoan Mª Vidal, Anna equilibri entre propostes còmica en col·laboració Pascual, Isabel Lla- ques, drames i tragèdies, espectaamb l’Ajuntament. voré i Yolanda Tar- cles de text i musicals, de sala o de «Intentem consrés. Entre aquest carrer, així com entre companyies truir una prograpúblic, explica, hi més consolidades i d’altres emermació diversa perha una franja que gents». Un altre aspecte imporquè tothom pugui els resulta d’espe- tant a l’hora de definir la progratrobar, com a mícial interès: «Ens mació és «donar espai a projectes nim, una proposta proposem que cada creats en català i a companyies per temporada que temporada hi que tinguin membres de l’equip el convidi a venir Cristina Serret Alonso hagi almenys una artístic del Camp de Tarragona». al teatre. Aquesta

El Catllar alça el teló consolidant el seu públic de teatre

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Mobilitat

Westfàlia

L

D’aquesta manera, subratlla, «es reforça el vincle amb el territori».

«Per a nosaltres la cultura és una eina de cohesió i identitat.

En pobles com el Catllar, genera espais de trobada on els veïns i veïnes poden reforçar vincles i construir comunitat. A més, garanteix el dret a la cultura dels habitants sense obligar-los que s’hagin de desplaçar a ciutat, i a preus assequibles», afirma. En aquest sentit, corrobora, «creiem que en les localitats petites, una programació cultural regular és encara més necessària i important que mai, perquè les manté vives, actives i cohesionades».

Totes les funcions programades es faran al Centre Cultural del Catllar. Les entrades ja estan disponibles a Entrapolis i tenen un preu de 5 € (anticipada) i 7 € a taquilla (30 minuts abans de l’inici de la funció).

Per a tots els gustos La programació combina gèneres, formats i públics als quals s’adreça

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

a detenció del president Maduro per part de tropes nordamericanes i el trasllat a territori dels Estats Units és, sigui quina sigui l’opinió que hom pugui tenir sobre el règim bolivarià, una violació crassa del dret internacional. Aquests fets es produeixen en un context on la legalitat internacional és ignorada, sense conseqüències significatives en múltiples escenaris, com ara l’agressió a Gaza per part d’Israel o la invasió russa d’Ucraïna.

Contra això els intents de construir una arquitectura constitucional internacional que permeti respondre als reptes històrics que afronta la humanitat semblen a la vora del ridícul.

Malgrat tots els retrets que se li puguin fer i les seves debilitats notòries, la Unió Europea sembla, a hores d’ara, l’única potència compromesa amb el dret internacional, l’origen del qual s’acostuma a fixar en els tractats de Westfàlia, que van posar punt i final a la Guerra dels Trenta Anys el 1648. El dret internacional és un producte de la civilització europea i, en la mesura en què Europa va patir de manera particularment cruel les conseqüències de la seva violació en la Segona Guerra Mundial, és natural que la Unió Europea s’hi hagi compromès històricament.

Ara bé, que l’estat més poderós del món, històricament associat a la civilització occidental, sembli que hagi decidit deixar de banda la legalitat internacional, no només puntualment en l’acció a Veneçuela, sinó com a estratègia general, pot ser un punt d’inflexió, tot i que l’excepcionalisme nordamericà sempre ha allotjat aquesta llavor. Des d’Europa, és difícil imaginar un món més enllà de Westfàlia, però potser ha arribat el moment d’acceptar la realitat i afrontar unes reformes estructurals profundes que ens permetin afrontar-la.

En definitiva, el món és cada vegada menys europeu i, per aquest motiu, Europa no pot assumir la seva preservació com un fet natural.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

L’Estat adjudica per 7,8 MEUR les obres del carril bici a l’N-340 i pantalles a l’A-7

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Camí de ronda

Salut

Reus treballa per estabilitzar el CMQ i reforçar-lo com una «eina útil» per a la ciutat

Societat

Una perruqueria de Tarragona es traspassa per jubilació després de dues dècades d’activitat