Religió 19
El Papa ja té agenda programada a Catalunya: visites a Brians 1, Montserrat i la Sagrada Família
les residències
Futbol 16
«El de diumenge és el partit més important dels darrers anys»
Entrevista al lateral del Nàstic Sergio Camus
Reus
En tres anys s’incrementen en més d’un miler els ajuts municipals per pagar despeses de la llar
l 8
Comunicació
Autors del documental ‘Insostenible, rere la brossa’: «Griñó ens denuncia per callar-nos, però no ho aconseguirà»
l 4
El Port rep 24 milions d’euros per executar el projecte que permetrà el muntatge d’aerogeneradors marins al Moll de Balears
El cartell de la Festa Major de Sant Pere d’aquest any s’inspira en la tronada
És obra de l’artista
Ester Ferrando, que proposa observar-lo amb ulleres
3D per a una «experiència diferent»
Economia l L’ajut estatal permetrà executar el projecte de muntatge d’aerogeneradors al Moll de Balears
Oriol Castro Sanz
El Port de Tarragona va rebre ahir una gran notícia, que feia molt de temps que esperava. El moll tarragoní ha estat un dels sis ports estatals seleccionats en la primera convocatòria del programa PORT-EOLMAR, una línia d’ajuts del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), a través de l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE), destinada a adaptar infraestructures per al desplegament de l’eòlica marina i altres energies renovables al mar.
En el cas de Tarragona, l’ajut ascendeix a 24 milions d’euros i es destinarà a la segona fase del Moll de Balears, una actuació estratègica amb un cost global d’uns 80 milions. El projecte preveu ampliar significativament la capacitat logística del port amb 26 hectàrees de superfície total, una línia d’atracada de 617 metres i un calat de fins a 23 metres, unes condicions tècniques que el fan especialment adequat per a operacions vinculades al muntatge d’aerogeneradors marins flotants.
«Fa temps que treballem perquè Tarragona sigui un dels principals hubs per al sector de l’eòlica marina flotant. Obtenir aquests ajuts és fonamental per a accelerar la nostra estratègia», assegura el president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà.
«Oferim proximitat respecte als futurs parcs eòlics, tenim experiència en operatives d’alta complexitat amb grans estructures, unes condicions climàtiques òptimes i un nou espai, com és l’ampliació del Moll de Balears, que proporciona les condicions necessàries de superfície i calat per a realitzar aquesta mena d’operatives altament especialitzades», afegeix Castellà. Es preveu que la construcció s’iniciï l’any vinent i que el moll estigui plenament operatiu a finals de 2029.
Cap a Itàlia
Aquesta infraestructura permetrà que el Port de Tarragona es consolidi com a punt de muntatge i preassemblatge d’aerogeneradors que posteriorment es traslladaran cap a parcs eòlics marins de la Mediterrània occidental, especialment en zones com el Golf de Lleó, Còrsega, Sardenya o Sicília. El projecte s’alinea amb l’estratègia estatal de convertir Espanya en un referent europeu en energies
«Obtenir aquests ajuts és fonamental per a accelerar la nostra estratègia»
La construcció arrencarà l’any vinent i el moll estarà operatiu el 2029
renovables marines i en tota la seva cadena de valor industrial i logística. En aquest sentit, el govern de la Generalitat també ha donat suport a la iniciativa del Port.
El posicionament de Tarragona es va evidenciar també amb la celebració del fòrum CATFLOWE – Catalan Floating Offshore Wind Energy, que va reunir més de 150 professionals i una quinzena de ponents, posant sobre la taula el potencial de Catalunya i del port tarragoní en aquest àmbit. «És un projecte tractor que impulsa indústria verda, innovació i ocupació de qualitat a Catalunya», va valorar el conseller d’Empresa de la Generalitat, Miquel Sàmper, a les seves xarxes socials.
74 sobre 100
La resolució provisional de l’IDAE situa la proposta tarragonina com la millor valorada de la regió mediterrània, amb una puntuació de 73,91 sobre 100, per davant d’altres candidatures com la de Castelló (47,28 punts). Tot i ser encara un resultat provisional, les entitats beneficiàries disposen ara d’un termini per presentar al·legacions abans de l’adjudicació definitiva.
«Representa un pas decisiu per al desplegament de l’eòlica marina a les nostres costes. A banda de les obres que facin les autoritats portuàries als ports seleccionats, es desenvoluparà en cada un d’ells un projecte industrial privat vinculat a les renova-
bles marines. La col·laboració público-privada és fonamental per generar una vertadera cadena de valor industrial al voltant de l’eòlica offshore», expressa Miguel Rodrigo, di-
rector general de l’IDAE. Amb tot, a l’espera de la resolució final, es tracta d’una gran notícia que pot marcar una gran transformació de futur al port tarragoní.
Imatge virtual d’un muntatge d’un aerogenerador marí al Port de Tarragona. PortTarragona
L’apunt
D’A Corunya a Castelló
Els ajuts de 212 milions d’euros per al desplegament de l’eòlica marina també arribaran a cinc ports més d’arreu d’Espanya. Aquests són: A Corunya, Ferrol-San Cibrao, Gijón, Las Palmas i Castelló. En detall, els dos ports gallecs s’emportaran gairebé 100 milions d’euros amb el seu projecte Golf Ártabro-Offshore Wind. Seguidament arriba el port valencià, que rebrà gairebé 51 milions d’euros pel projecte de construcció per l’ampliació del moll de costa de la dàrsena sud. El port canari rebrà 30 milions d’euros per l’ampliació del moll Juan Sebastián Elcano i, per últim, el port asturià ha aconseguit 7 milions
Economia l Etecnic va organitzar una jornada al voltant de la mobilitat elèctrica
Oriol Castro Sanz
d’euros per l’acondicionament integral del moll RAF i l’adaptació de les esplanades logístiques d’alta capacitat.
Segons l’Estratègia Europea d’Energies Renovables Marines, actualment només uns quants ports europeus són aptes per al muntatge, la fabricació i el manteniment de la infraestructura requerida per al seu desplegament. Per això, el programa PORTEOLMAR contribueix a millorar les capacitats dels ports espanyols; tant per fabricar, muntar i mantenir parcs eòlics offshore i dispositius d’altres tecnologies renovables marines, com per funcionar com a hub logístic i d’operacions. En aquest sentit, l’estratègia estatal es va aprovar el 2021.
La transformació en la mobilitat ja fa temps que està consolidada en el vehicle privat. Però ara aquest gran canvi ha arribat als camions. Això és una de les coses que va posar en relleu ahir l’empresa catalana Etecnic, en una jornada al Moll de Costa. «Els que portem molt de temps amb l’electromobilitat pensem que amb el vehicle convencional ja s’han passat les fases de trencar esquemes, convèncer la societat i informar. Ara amb els camions tenim la sensació de fa deu anys, de començar a moure-ho i a fer pedagogia. El sector està molt convençut que el futur passa per aquí i la mobilitat elèctrica arriba als camions d’una forma segura i definitiva», va explicar Jorge Ríos, CEO d’Etecnic.
En aquest sentit, un dels reptes del sector logístic és adaptar els espais. «Ja costa molts cops trobar on aparcar el camió i trobar lloc. I ara estem parlant d’on carregarem i de quina forma ho farem perquè sigui rentable. Es necessita més formació», van indicar en una de les taules rodones.
Etecnic va organitzar ahir per segona vegada la jornada. Gerard Martí
Un dels principals reptes és aconseguir llocs per a carregar els vehicles
També es va elogiar la iniciativa de Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (Cimalsa), que ha impulsat una enquesta a experts del sector
perquè donin la seva opinió abans de fer licitacions públiques sobre carregadors.
Alternativa als trens
Amb tot, la clau és que a Catalunya continua havent-hi molta demanda del transport en camió. «No tenim rius navegables i ara mateix el tren no és la solució. Hi ha molta carretera i aquí veiem la oportunitat d’aprofitar les ener-
gies renovables que tenim al territori, com el sol i el vent. S’ha d’aprofitar», va considerar Ríos.
Així, Etecnic va organitzar ahir per segon cop la jornada. «La nostra idea, amb la collaboració del Port de Tarragona, és continuar consolidant aquest esdeveniment i que sigui una referència. El muntatge cada cop és més important», va afegir.
Tribunals l La querella ha estat admesa a tràmit pel jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona
Oriol
Castro Sanz
Els autors del documental ‘Insostenible, rere la brossa’ han assenyalat i carregat contra Griñó Ecològic, que els ha interposat una querella, la qual que asseguren que «està plena de mentides». En una roda de premsa, els impulsors de la peça periodística, el periodista Rafa Marrasé, GepecEdC, Fundació Jara Barceló i Hokusai Films van assegurar ahir que la companyia gestora de residus practica contra ells una pràctica anomenada SLAPP —demandes estratègiques contra la participació pública, per les sigles en anglès-. «És una pràctica poc coneguda al nostre territori, però que va in crescendo arreu de la Unió Europea. Ens denuncien per intentar callar-nos, però no ho aconseguiran. Nosaltres seguirem fent la nostra feina», va exposar Marrasé.
Els fets es remunten al 2025, en el marc de l’operació Rifiuti (residus en italià), quan
Els impulsors del documental ‘Insostenible, rere la brossa’. Eloi Tost/ACN
la Guàrdia Civil va detenir un total de 15 persones físiques i 7 jurídiques en relació amb el tràfic il·lícit de residus urbans procedents d’Itàlia. Les
detencions eren fruit de la investigació duta a terme per la Guàrdia Civil i dirigida pel Jutjat d’Instrucció 4 de Tarragona per fets presumptament
Els docents avisen que el curs vinent no arrencarà «amb normalitat»
Educació l Els sindicats es van reunir amb el Departament a Tarragona
ACN
Els mestres, professors i personal educatiu van tornar a reclamar ahir al Departament d’Educació que s’assegui a negociar i tornen a rebutjar l’acord signat amb CCOO i UGT. El col·lectiu va avisar que no acabaran ni començaran el pròxim curs amb «normalitat” si no hi ha un canvi en el posicionament del Departament. Aquest dimecres, representants d’USTEC, Intersindical i Professors de Secundària es van aplegar davant dels serveis territorials de Tarragona per reclamar de nou les seves reivindicacions
de cara a les convocatòries de vaga previstes. Tots ells es van reunir amb la directora territorial, Montserrat Fortuny, a qui li han fet arribar les seves demandes.. una baixada de les ràtios, menys burocràcia, millors condicions salarials i més recursos.
El portaveu d’USTEC a Tarragona, Noé Muñiz, va afirmar que el personal educatiu arrenca un nou cicle de mobilitzacions i de vagues a partir d’aquest dijous —avui els professionals de l’etapa de 0-3 estan cridats a fer vaga— amb l’objectiu que el Departament d’Educació torni a la taula de
negociació amb els sindicats majoritaris. «Considerem que l’acord que s’ha arribat amb CCOO i UGT no és vàlid. És un acord que pràcticament no s’aconsegueix res, que, a més, se signa amb dos sindicats que són minoritaris», va recordar. En aquest sentit, va reiterar que no es tracta d’un «acord de país», ja que gran part dels docents no l’accepta. Per això, indicava, es van concentrar a les portes dels serveis territorials d’Educació a Tarragona per tal de fer visible que el «conflicte continua i és viu». Per la seva banda, el secretari territorial
constitutius de delictes contra el medi ambient i de falsedat documental.
La nota de premsa de la Guàrdia Civil assenyalava que
«Això envia un missatge molt clar, que investigar pot tenir un cost alt»
es tractava de «residus que eren traslladats des de diversos punts d’Itàlia fins a abocadors de Tarragona i Conca, emparats sota documentació falsificada i sense haver estat sotmesos a cap mena de tractament». Amb aquella operació, la Guàrdia Civil assegurava que havia desarticulat una «organització criminal internacional».
El citat procediment judicial, avui dia, continua obert, constant com principal investigada l’empresa Griñó Ecològic S.A. En aquest procediment, mesos després, tant Gepec-EdC com la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA), van personar-se en el procediment per tal d’exercir l’acusació popular. I, temps després d’aquests fets, l’em-
presa s’ha querellat contra els impulsors del documental.
«Precedent perillós» «Pretén fer callar la veu d’entitats com la nostra que denunciem actuacions contràries a la preservació del medi ambient que sovint mouen molts diners i interessos. I això molesta. Que ens diguin a nosaltres organització criminal és molt greu i és un precedent molt perillós», va dir Xavier Jiménez, president del Gepec-EdC.
Per la seva banda, Christophe Sion, responsable de Hokusai Films i director del documental, va afirmar que la querella de Griñó vol aconseguir que «enlloc de discutir sobre el fons del problema s’hagi derivat el focus cap als que han investigat». «Això envia un missatge molt clar de que investigar pot tenir un cost molt alt», va subratllar. Des de la Fundació Jara Barceló, que va finançar el treball periodístic, el seu president, Gerard Jara, va criticar que la querella que han rebut vulgui atribuir un conflicte d’interessos entre l’activitat d’empreses seves, que es dediquen al sector agroalimentari, i el sector de la brossa. «Fins que es va fer el documental no coneixia Griñó», va assegurar. La denúncia ha estat admesa a tràmit pel jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona i ara es troba en fase d’instrucció. Tots estan a l’espera de la citació per anar a declarar, ja que encara no hi ha dia.
Els sindicats educatius van reclamar ahir més recursos i una negociació amb Educació. ACN
de Professors de Secundària (aspepc·sps), Ricard Massó, va asseverar que se senten menystinguts pel Departament i va reclamar més recursos
per poder atendre la diversitat que hi ha a les aules. «Ara, hem d’assumir la feina d’uns especialistes que no estem capacitats per fer, necessitem
cardiòlegs, nefròlegs... i que els nens amb necessitats estiguin ben atesos, i ara no ho poden estar perquè no tenim aquests mitjans», va afirmar.
Societat l Un any més, s’organitzarà una ruta entre els nou museus i centres culturals participants de les 18 h a les 23 h
John Bugarin
Tarragona es prepara per viure una nova edició de la Nit dels Museus el pròxim 16 de maig, una cita ja consolidada que tornarà a obrir les portes del patrimoni i la cultura a tota la població amb una àmplia programació d’activitats gratuïtes. Enguany, la proposta arriba sota el lema cercant la pau, un fil conductor que travessarà els diferents museus de la ciutat i que convidarà a reflexionar sobre aquest valor universal des de diferents òptiques i perspectives.
L’eix principal de la jornada serà, un any més, el Viatge a la
Constel·lació Museu, un itinerari que connecta nou equipaments culturals de la ciutat i que permetrà als visitants fer un recorregut dinàmic i flexible per descobrir-ne els continguts. L’activitat es podrà iniciar a partir de les 18 h i s’allargarà fins a les 23 h, amb explicacions cada 30 minuts a cada espai. En cadascun dels punts hi haurà un mediador que oferirà una breu explicació —d’uns deu minuts— de cada element de la ruta.
La ruta està pensada perquè cada participant pugui adaptar-la al seu ritme, escollint quins centres visitar i
en quin ordre. L’organització posarà a disposició dels participants un servei d’autobús llançadora que connectarà les diferents seus, especialment entre la zona del Moll de Costa i la Part Alta. El vehicle farà trajectes cada 20 minuts, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat i fer l’activitat més accessible per a tothom. Aquesta aposta substitueix el model del trenet utilitzat en edicions anteriors i permet ampliar notablement la participació. «Tarragona té un potencial museístic amb una xarxa impressionant», va afirmar ahir el delegat del Museu de les
representants dels museus i centres culturals que participen en l’edició d’enguany.
Hi haurà un autobús que connectarà el Moll de Costa amb la Part Alta
Matemàtiques a Tarragona, José Rey, qui va posar en valor la importància de la iniciativa.
Jordi Salvadó, d’Auriga Serveis Culturals —coordinadora de la Nit dels Museus— va incidir en el caràcter obert i inclusiu del format actual: «Permet que hi pugui participar molta més gent». L’activitat és totalment gratuïta, tot i que es recomana fer inscripció prèvia a través del web d’Auriga
Serveis Culturals. A banda de la ruta conjunta, el CaixaForum, el Mèdol, el Museu d’Art Modern, el Museu Bíblic, el Museu Diocesà, el Museu d’Història, el Museu Nacional Arqueològic i el Museu del Port— oferiran entrada gratuïta durant el dia, així com exposicions i activitats.
Solidari l Ja es poden adquirir tiquets per l’acte, que tindrà lloc a les 21.30 h al Refugi 1 del Moll de Costa del Port
Marta Omella Blanco
El Telèfon de l’Amistat celebrarà aquest dissabte el seu tradicional sopar benèfic. La cita solidària, organitzada per l’Associació Amics de Loreto de Tarragona i Pares Rogacionistes, tindrà lloc a les 21.30 h al Refugi número 1 del
Moll de Costa del Port de Tarragona. L’esdeveniment, que reuneix cada any amics, collaboradors i simpatitzants, té com a objectiu recaptar fons per continuar amb la tasca social que aquesta entitat desenvolupa des de fa gairebé cinc dècades. El projecte va néixer l’any 1978 per iniciativa del pare
Carmelo Capizzi, amb la voluntat d’oferir escolta i suport a persones amb problemes personals o familiars. «Es va crear com un mitjà per apropar-se a la ciutat i ajudar la gent que necessitava parlar o ser escoltada», explica el pare Mario Buonnano, Superior dels Pares Rogacionistes del Santuari de Loreto. Amb el
Reconeixement l Rebrà la Menció Especial Mare Terra de 2026
La cònsol del Marroc a Tarragona, Ikram Chahine, rebrà enguany la Menció Especial Mare Terra en els Premis Ones Mediterrània en reconeixement de la seva tasca d’apropament entre el Marroc i Espanya. Segons explica el president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, el guardó respon «al compromís de treball d’integració i diversitat cultural entre el Marroc i Espanya». Durant la seva etapa com a cònsol a Tarragona, Lleida i Aragó, Chahine també ha
impulsat diverses iniciatives de caràcter social, cultural i esportiu, així com projectes vinculats a la sostenibilitat, col·laborant amb diverses entitats de la ciutat. Entre aquests, destaca la participació en la recent creació de la Càtedra d’Estudis sobre el Marroc, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili. Juárez també remarca «tota la relació d’apropament a la societat civil» que ha promogut durant els seus aproximadament dos anys de mandat, «construint ponts sòlids entre ambdues ribes del Mediterrani». El reconeixement ar-
El projecte va néixer l’any 1978 per oferir escolta a persones que ho necessitessin
pas dels anys, indica, el servei s’ha consolidat com un recurs obert a tothom, sense limitacions territorials. Tot i tenir base a Tarragona, el Telèfon de l’Amistat (977 231 111) rep trucades de diferents punts del territori i ofereix atenció les 24 hores del dia. «Quan algú sap que a l’altra banda hi ha una persona que pot ajudar, truca amb tota confiança», destaca. Calcula que reben entre dues i tres trucades al dia. A més de l’escolta telefònica, també es realitzen entrevistes personals i es deriva els usuaris cap a professionals quan és necessari. També col·laboren amb Càrites, oferint ajuda alimentària o suport bàsic al Santuari de Loreto. «Cada setmana atenem unes 25 o 30 famílies», assenyala. El sopar benèfic es va començar a organitzar l’any 1989 i celebra enguany la seva 36a edició. Els tiquets tenen un preu de 50 euros i es poden adquirir al Santuari del Loreto, al Centre Fuji de Tarragona, a la Casa Figueras i al Minimum. També s’ha habilitat una fila zero per qui no pugui assistir-hi (CaixaBank: ES92 2100 0006 3601 0771 3417; BBVA: ES05 0182 6243 1502 0001 8495; BIZUM: 05388-Santuario de Loreto).
Xavier Allué parlarà sobre ‘La salut a Catalunya’ en el Sopar X la República
Societat l El pediatre i antropòleg oferirà la conferència avui al restaurant La Tekla
Redacció
Xavier Allué oferirà avui la conferència «La salut a Catalunya» al restaurant la Tekla, a partir de les 19:30 hores, en el marc dels Sopars X la República. El pediatra, pneumòleg i antropòleg és una veu autoritzada en el camp de la sanitat, per la seva llarga experiència assistencial i en càrrecs de responsabilitat. En la seva intervenció, tractarà del present i del futur de l’estat de salut a Catalunya i de l’assistència sanitària.
La conferència forma part del cicle «On som i on anem?», organitzat per la 3a Joventut X la República. El cicle vol oferir respostes a la pregunta de si és possible aconseguir una República catalana —partint de la situació política i social actual— donant conèixer i valorar l’opinió de la societat, institucions, entitats i persones. Des de l’organització, apunten que Allué ha estat sempre partidari de la independència, va ser membre de la Junta Local de l’ANC en els primers anys i al llarg de la seva trajectòria ha defensat la llengua en l’àmbit professional.
Aquest cinquè cicle de
Imatge de Xavier Allué.
Aquesta xerrada forma part del cicle ‘On som i on anem?’
conferències «On som i on anem?» va començar al gener amb la intervenció de Zacarias Henar, president d’Òmnium Cultural del Tarragonès, seguida de la de Jordi Domingo, president del Consell per la República, i de Josep M. Nicolau, exdirigent d’Unió de Pagesos al Tarragonès. La 3a Joventut X la República ha dedicat els quatre cicles anteriors a l’amnistia, al finançament de Catalunya, a la llengua i a la mobilitat al Camp de Tarragona.
riba en un moment en què la seva etapa al territori podria finalitzar pròximament per motius de protocol diplomàtic. «És una menció especial a tot un compromís de treball d’integració», afegeix Juárez. D’altra banda, la gala dels Premis Ones, que enguany celebren la seva 32a edició, inclourà una sorpresa per als assistents: la presentació d’un còmic sobre la història de Mare Terra Fundació Mediterrània. «Fa més de dos mesos que hi treballa un equip professional», explica Juárez, que detalla que l’obra recollirà «tota la història des del
naixement fins ara» de l’entitat. El còmic ha estat il·lustrat pel dibuixant Andrés Faro i es podrà adquirir posteriorment a través de la fundació. Tots
els beneficis es destinaran a finalitats solidàries.
L’acte tindrà lloc el divendres 5 de juny al Tinglado número 1 del Port de Tarragona.
Segons l’organització, l’esdeveniment ja compta amb prop de 400 reserves, acostant-se al límit de l’aforament previst.
Educació l La iniciativa busca combatre la manca de referents femenins als continguts escolars
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona va formalitzar ahir la seva adhesió al projecte Women’s Legacy, un programa educatiu que promou la incorporació de les contribucions de les dones dins de les aules. La iniciativa, nascuda el 2020 en l’àmbit europeu, té com a objectiu corregir la manca de referents femenins als continguts escolars. Ho fa amb la creació i distribució de materials didàctics, utilitzats ja a països com Itàlia, Lituània i Escòcia. Amb aquesta adhesió, Tarragona s’ha convertit en el primer municipi català que s’incorpora a la iniciativa. «Esperem no ser l’última, ja que és una proposta preciosa i molt necessària», va afirmar la consellera de Cultura de l’Ajuntament, Sandra Ramos,
durant l’acte de presentació. «Les dones són les grans absents dels llibres de text. És cert que tenim moltes lleis
d’igualtat, però sabem que només amb les lleis no n’hi ha prou, cal una tasca educativa perquè la igualtat arribi real-
Redacció
ment», va afegir. Així, el projecte ofereix un ampli banc de recursos digitals que inclou activitats
pensat per a nens. També ha copresentat, juntament amb Sílvia Cóppulo, (S)avis.
Tarragona és el primer municipi català a incorporarse a la iniciativa
adaptades a cada matèria, biografies contextualitzades i catàlegs d’obres de diferents àmbits, com la literatura, la música, l’arquitectura o el disseny, que permeten treballar aquests continguts a l’aula de manera pràctica. Entre els recursos destaca també una formació específica en l’àmbit STEM, ja en funcionament a Tarragona, orientada a actualitzar els coneixements científics del professorat. Women’s Legacy va néixer com un projecte europeu liderat per la Generalitat Valenciana amb la participació d’universitats i institucions
de diversos països. Durant la seva trajectòria, ha arribat a implicar més de 300 persones, una trentena de grups de treball i més de 70 entitats d’arreu d’Europa i d’altres territoris com Jordània. L’any 2023, però, el govern valencià va decidir abandonar el projecte, fet que va comportar la pèrdua del finançament europeu inicial.
Així i tot, les investigadores han continuat desenvolupant-lo, actualment amb el suport de l’Instituto de las Mujeres. Segons la coordinadora del programa, Ana López, aquest parteix d’una recerca que va evidenciar la baixa presència femenina als llibres de text. «Només d’un 7,6%. Aquesta mancança naturalitza una visió del món sense dones», va assenyalar. L’acte també va comptar amb la participació de Rosa Roig, responsable de l’àmbit català de l’associació El Llegat de les Dones; Montse Bové, del grup de treball Veus de Dona de Tarragona, i Anna Gispert, de l’APELLC. La presentació es va cloure amb un recital de la poeta Glòria Coll Domingo en homenatge a Clementina Arderiu.
Núria Solé, editora i conductora del TN Comarques de TV3, repassarà la seva trajectòria professional dijous, 7 de maig, en el marc del cicle de converses Experiència de Periodista. La xerrada serà conduïda pel periodista Ricard Buigues i mantindrà l’estruc-
tura de conversa informal a la Sala Zero de Tarragona (carrer Sant Magí, 12) amb entrada gratuïta les 20 hores, en un horari afterwork que aspira a ser punt de trobada per a periodistes, estudiants de Periodisme i públic en general. Solé, nascuda a Tarragona l’any 1977, està des del 2017 al
Vedruna celebra els 200 anys a Tarragona amb una festa amb antics alumnes el 16 de maig
Societat l La Fundació Vedruna Catalunya Educació contínua desplegant el projecte Vedruna Alumni, nascut el febrer de 2026 en el marc del bicentenari de la institució, amb l’objectiu de mantenir i reforçar el vincle amb els antics i antigues alumnes. Entre els mesos d’abril i juny, les escoles celebren les festes Alumni en una època que
coincideix amb la festivitat de Santa Joaquima. El 16 de maig, arribarà a Tarragona aquesta celebració que vol fomentar el retrobament entre promocions i refermar el seu sentit de pertinença a un estil educatiu proper i familiar. «Estem convençuts que així acompanyem el futur del país», expliquen els impulsors de la iniciativa. Redacció
capdavant del TN Comarques de TV3. Abans va presentar durant 10 anys el TN Migdia, va estar al capdavant del programa informatiu Els matins, va estrenar les emissions del canal de notícies 3/24, actual 3CatInfo, i va formar part del primer equip de l’INFO-K, un informatiu pioner a l’Estat
Amb la participació de Núria Solé, l’Experiència de Periodista encara la recta final de la seva dissetena edició. El punt i final el posarà, el 14 de maig, el periodista especialitzat en successos i tribunals, Toni Muñoz. El cicle està organitzat per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el patrocini de Repsol i la col·laboració de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent.
Societat l Repassarà la seva trajectòria a la Sala Zero, a les 20 h És l’editora i conductora del TN Comarques de TV3. CCMA
Drets Socials l L’Ajuntament de Reus ha obert la convocatòria de les subvencions per enguany
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus ha obert avui dijous 7 de maig la convocatòria per optar a les diferents subvencions a les famílies de la ciutat que patei xen dificultats econòmiques o estan en situacions de vulne rabilitat. Aquestes es destinen a cobrir diverses despeses de la llar com són l’IBI, l’aigua, la brossa, el llum o el gas i les sol· licituds es poden presentar fins al 30 de setembre. A més, la convocatòria està dotada amb 211.000 euros, que es po dran ampliar fins als 547.000 euros. Això podria suposar un increment de l’import desti nat en ajuts que des del 2022 ha registrat un creixement. Precisament, l’any 2022 es van atorgar un total de 2.093 ajuts amb un import econò mic de 302.524 euros, mentre que l’any 2025 es van atorgar 3.158 ajuts i la partida econò mica va ascendir als 446.203 euros, una pujada de vora el 50% en ambdues xifres.
«L’Ajuntament de Reus ha anat incrementant any rere any l’esforç amb relació als ajuts per les despeses de la llar tant pel que fa al pressu post com a la gestió i infor mació als possibles benefi
Fotografia de la presentació dels ajuts a les despeses de la llar de l’Ajuntament de Reus. Ajuntament de Reus
La xifra d’ajuts atorgats ha passat de 2.093 l’any 2022 a 3.158 el 2025
ciaris», afirma el regidor de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern de l’Ajuntament de Reus, Manel Muñoz. Al hora, el regidor destaca que darrere d’aquestes xifres «el
Meritòria l La distinció destaca la seva tasca al capdavant del CESDA
Redacció
La doctora Cristina Casa mitjana Olivé, directora del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), ha estat distingida amb el Guardó al Coneixement 2026 en catego ria extraordinària, concedit per la Regidoria de Promoció
Econòmica, Innovació i Co neixement de l’Ajuntament de Reus a persones vincula des a la ciutat que han excel· lit en l’àmbit universitari.
L’anunci es va fer públic di marts durant la darrera con ferència de la primera part del cicle commemoratiu del 25è aniversari del CESDA,
celebrada al Centre de Lectu ra de Reus, on Casamitjana va oferir la xerrada Somnis i realitats, centrada en la seva experiència al capdavant del centre. Docent del CESDA des del primer dia, l’any 2001, i di rectora des del 2014, Casamit jana ha estat una figura clau en la consolidació acadèmica
que hi ha són persones» i que un dels motius que darrere de l’increment no ha estat, sim plement, un increment del pressupost: «Això no és que hi hagi més persones que neces
de la primera escola universi tària de pilots d’Espanya. La seva tasca rigorosa i continu ada ha contribuït al prestigi actual del centre, que suma més de vuit cents alumnes graduats en 21 promocions i un índex d’ocupabilitat molt alt. El guardó és el quart que concedeix la regidoria, des prés dels reconeixements a l’arqueòleg Jaume Guiu, la fi lòloga Montserrat Corretger i l’oncòleg Joan Borràs. Durant l’acte també es va homenatjar l’exalcalde Lluís Miquel Pé rez, sota el mandat del qual es va impulsar el CESDA.
siten l’ajut, sinó que hem mo dificat els llindars i hem intro duït perfils com les famílies monoparentals. Aleshores, arribem a més persones que abans quedaven fora».
Entre alguns dels ajuts més rellevants hi ha les subvenci ons pel proveïment d’aigua potable, amb una partida de 60.000 euros ampliable a 140.000, per la taxa de les escombraries, amb 30.000 euros ampliables a 136.000, al pagament de l’IBI, amb un pressupost de 20.000 euros ampliable a 61.000, i al pro veïment energètic, amb una partida de 100.000 euros am pliable a 200.000. A més, tam bé es destinarà una subvenció als titulars de vehicles que prestin el servei de taxi urbà a Reus i que hagin dut a terme actuacions d’adaptabilitat en el cotxe, amb una partida de 1.000 euros que es podrà am pliar fins a 10.000 euros. A més, per tal de facilitar la tramitació de la sol·licitud s’ha unificat les línies d’ajut per tal que les persones in teressades tan sols hagin de presentar la petició una sola vegada. L’Ajuntament s’encar regarà de fer la gestió interna perquè la valoració sigui vàli da per a totes les ajudes que el sol·licitant pugui optar. Per a determinar el nivell d’ingres sos es demanarà informació de l’exercici de 2024, la qual cosa permetrà accelerar la tramitació i concessió de les ajudes. Les sol·licituds es po den presentar fins al 30 de se tembre de manera telemàtica o a través de la seu electròni ca de l’Ajuntament de Reus, reus.cat/ajuts. També es pot fer presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana i al Ser vei d’Atenció al Contribuent. Per la presentació presencial caldrà demanar cita prèvia a través del telèfon 977 01 00 10 o a la pàgina web de l’Ajunta ment.
Economia l L’últim ple municipal va aprovar la revisió de preus segons la fórmula prevista dins del contracte
Miquel Llaberia
El contracte del servei de neteja de l’espai públic i recollida de residus municipals de la ciutat de Reus s’ha encarit en 1 milió d’euros anuals des de la seva posada en marxa l’any 2021 fins a l’exercici 2025 a causa de la inflació de preus i despeses. Aquest fet succeeix després de l’aplicació i aprovació de la revisió de preus prevista dins del lot 1 del contracte de la brossa el passat 17 d’abril pel ple municipal de l’Ajuntament. En aquest es determinava que amb l’aplicació de l’augment del 2023, 2024 i 2025 el contracte arri-
bava, finalment, a una despesa anual d’11.657.748,55 euros (més l’IVA), que suposa un increment d’1 milió d’euros respecte als 10.642.435,92 euros (més l’IVA) que va ser el preu d’adjudicació originari. Tal com va explicar el regidor de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern de l’Ajuntament de Reus, Manel Muñoz, el que s’ha fet és «aplicar el que s’estableix dins del contracte». Segons l’actual contracte de la neteja el mecanisme de revisió de preus es produirà una vegada transcorregut els dos primers anys des de la seva formalització i
que s’hagi executat almenys el 20% del seu import total. Aquest mecanisme es calcula amb una fórmula objectiva que té en compte l’increment de preu dels costos energètics i en un 64% els costos de personal, mentre que exclou altres despeses. «Es tracta d’una operació aritmètica prevista dins del contracte i no aplicar-la seria incomplir-lo», va resumir el regidor Muñoz.
Evolució Ara bé, aquest creixement ha estat progressiu en els darrers tres exercicis. Amb la revisió
Civisme l La jornada ‘Let’s Clean Up’ recull més de 500 kg de residus
Uns 530 alumnes de quinze centres educatius de Reus van participar ahir dimecres en una nova edició de la jornada Let’s Clean Up, organitzada per la Regidoria de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Reus en el marc de la iniciativa europea Let’s Clean Up Europe, promoguda per l’Agència de Residus de Catalunya. En total, 21 grups escolars van actuar en quinze espais propers als seus centres, com camins, barrancs, rieres i solars sense urbanitzar amb accés públic. La recollida va permetre retirar 518,54 quilos de residus: 103,68 d’envasos, 29,13 de paper, 305,56 de rebuig i 80,17 de vidre.
Durant els dies previs, l’alumnat havia treballat a l’aula continguts sobre la reducció de residus i la preservació de l’entorn. Després
Els participants es van reunir després a la plaça de la Llibertat. Aj. de Reus
L’acció s’emmarca dins del programa educatiu Escoles Reus 2030
de les recollides, els grups es van reunir a la plaça de la Llibertat, on es va dur a terme una acció conjunta de
La revisió cobreix l’increment en costos energètics i de personal
del 2023 el preu incrementava en més de 600.000 euros anuals respecte al preu origi-
nal, situant-se en 11.251.878,14 euros (més l’IVA). El 2024 la pujada va situar el cost anual en 11.469.082,15 euros (més l’IVA) i, finalment, amb el 2025 vençut, just a l’equador del contracte, s’ha establert una pujada que ha superat els 11,6 milions d’euros. L’actual contracte de la brossa es
va adjudicar l’any 2020 amb vigència a partir de l’any 2021 a la UTE Valoriza—Romero Polo. Aquest té una durada prevista de 10 anys amb un preu d’adjudicació inicial que superava els 106 milions d’euros. Per tant, el següent contracte tindrà vigència a partir de l’any 2031.
visibilització i sensibilització ambiental. El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, va destacar «la implicació dels estudiants en la prevenció de la generació de residus i la cura de l’entorn» i els va animar a continuar sent agents actius en la seva protecció. L’activitat s’emmarca dins del programa Escoles Reus 2030.
Tecnologia l Cada vegada es consulta més la IA en comptes dels motors de cerca habituals com Google
Sergi Peralta Moreno
La manera de cercar consells i respostes està canviant. Abans, s’entrava a Google, s’escrivia la consulta, es com paraven els primers resultats que apareixien i es prenia una decisió. Avui dia, les interacci ons han derivat cap a la intel· ligència artificial (IA). «Ara mateix ja no només es busca a Google, sinó que també es pregunta a la IA», assenyala el director general d’Elevam, Asier López. No parlem exclu sivament de possibles destins on viatjar. «Si vols comprar un producte o un servei, t’acabes basant en la IA», comenta. Front aquest context, l’agèn cia de màrqueting digital reusenca ha desenvolupat un sistema perquè les marques no només apareguin als cer cadors, sinó que també siguin recomanades per models d’IA com ChatGPT o Gemini. «És molt important no op timitzar solament les pàgines web per SEO com s’ha fet fins ara, sinó treballar per aparèi xer a la IA que és per on, a poc a poc, està canviant la manera de fer cerques», analitza l’ex pert. En aquests moments, encara hi ha «molt poca gent que ho estigui aplicant» i, des d’Elevam, s’ha dissenyat una metodologia que permet «que les empreses avancin en aquests nous entorns de
cerca generativa». És el Proto col HSA (Human-Search-AI).
A més, s’ha creat un sistema de mesura «per saber si real ment això funciona, si la mar ca s’està adaptant al llarg del temps i va tenint mencions, citacions i atribucions».
A diferència dels motors de cerca habituals, la IA és «ca
La IA entén un context i permet fer cerques més personalitzades
Laboral l L’expedient impactarà almenys 178 empleats a Catalunya
Agències
L’expedient de regulació d’ocupació (ERO) de Nestlé afectarà vuit treballadors del centre de Reus, segons les primeres dades traslladades per l’empresa a la mesa ne gociadora constituïda aquest dimecres. L’impacte principal
de l’expedient es concentra a Catalunya, amb almenys 178 empleats afectats: 158 a les oficines d’Esplugues de Llobregat, 12 a Girona i 8 a Reus. En el conjunt de l’Es tat, la companyia preveu 301 sortides en diferents centres. La direcció justifica l’ERO per l’augment de la marca
blanca, la digitalització i l’au tomatització, així com per garantir la viabilitat futura de l’empresa. Durant la primera sessió, Nestlé va exposar que l’objectiu és «facilitar el tre ball i la presa de decisions» mitjançant una simplificació de l’estructura interna, en un context marcat pels canvis
paç d’entendre un context», afirma López. Bé sigui a par tir dels precedents de la con versa, per la seva memòria o pels condicionats que l’usuari afegeix en la seva petició, així com pels resultats d’Internet, s’ofereix una solució persona litzada. Amb el SEO bàsic, la premissa era «més robòtica»,
en el consum. L’expedient afectarà tant personal tècnic i administratiu com planti lla d’operaris, en línia amb el pla global de la companyia. El procés negociador s’ha obert amb una mesa formada per representants de la UGT i CCOO, amb participació de CGT, CSIF i USO. Ara s’obre un període de consultes de fins a 30 dies, amb reunions previs tes durant el maig i a princi pis de juny. Els sindicats han acordat demanar la retirada de l’ERO, que consideren in justificat i volen evitar que la negociació s’allargui massa.
«prova i error». Gerard Martí
amb paraules clau i cercant clics. «El que volies era que, a través d’una paraula clau, Google et tingués en compte, mostrés una sèrie de resul tats i que fessin clic; ara no», analitza López. Per tenir vi sibilitat en plataformes com ChatGPT o Gemini, amb con sultes més acotades, s’han de
treballar respostes concises i rellevants perquè «et tinguin en compte». De fet, el funda dor d’Elevam afirma que un percentatge elevat de les res postes de la IA no coincideix plenament amb les opcions que oferiria el SEO conven cional, ja que «interpreta diferents paràmetres». Això no obstant, subratlla que «no estem menyspreant el SEO» i «sense SEO, no hi ha IA». Així mateix, presenta el fac tor «zero clics». Les compa nyies detecten que «han per dut trànsit a les webs», però «realment les tenen tan ben optimitzades» que ja han res post a la petició apareixent al resum creat per IA, per exem ple, a la part superior de les cerques a Google. «Per això és més difícil mesurar ho», refle xiona López. A més, afegeixen que hi ha «factors externs que no podem controlar», com canvis en els algoritmes. Des d’Elevam, se citen dos problemes «clàssics» que pot trobar la intel·ligència artifici al per no tenir en compte una empresa a l’hora de transme tre les seves respostes: que el seu contingut sigui «molt promocional», és a dir, que no doni resposta a la pregunta amb unes dades que denotin veracitat i confiança, i que no hagi implementat correcta ment el SEO tècnic per acce dir a la informació desitjada. Així mateix, els especialis tes d’Elevam declaren que, en l’entorn del GEO (Generative Engine Optimization), l’evolu ció del SEO cap a un escenari dominat per la intel·ligència artificial, «no hi ha un curs que t’expliqui com fer ho». «És a base de prova i error», se sinceren. «Hem sabut in terpretar i entendre la IA per fer una metodologia i no que dar nos la per nosaltres, sinó fer la pública i demostrar que funciona», apunta López.
Cultura l La proposta de l’artista reusenca incorpora efectes visuals en 3D i commemora els quatre-cents anys de la relíquia
Redacció
Reus ja té cartell per a la Festa Major de Sant Pere 2026. La imatge, presentada ahir dimecres, és obra de l’artista reusenca Ester Ferrando i vol reforçar la idea de la tronada com una experiència impactant i envoltant. La composició utilitza una tipografia dispersa i el recurs del color per representar el so i el moviment. L’anàglif, amb el desplaçament de colors vermell i cian, transmet visualment vibració, explosió i desordre controlat, i és la manera que l’autora ha triat per fer visible
el so. A més, si s’observa amb ulleres 3D, el cartell genera una experiència diferent segons la mirada. A més, apel·la a la imaginació de l’espectador i el convida a una interpretació personal, de manera que el receptor no sigui passiu, sinó que participi activament intentant reconèixer la imatge suggerida. El bust reliquiari de Sant Pere també hi té un paper rellevant. Coincidint amb els 400 anys de l’arribada de la relíquia, el fum de la tronada pren la forma de Sant Pere. «És una manera d’incloure la seva presència que no és
del tot explícita i que busca la participació del públic per identificar-la», ha explicat Ferrando. El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha destacat que apostant per una artista de casa es posa en valor el talent local. «La nostra línia ha estat des del primer moment apostar per artistes de la ciutat i del territori, i així ho seguirem fent», ha afirmat l’edil. Ester Ferrando és una artista visual de Reus amb una llarga trajectòria, sobretot en l’escultura, la fotografia i les instal·lacions multimèdia. Llicenciada per la Facultat de
Medi Ambient l La iniciativa busca reduir les illes de calor urbanes
Redacció L’Ajuntament de Reus ha culminat la primera gran plantació d’arbrat del Pla Reus Respira amb la incorporació de 371 arbres repartits en 44 carrers de la ciutat. L’actuació, impulsada per la regidoria de Via Pública, té un pressupost
de 254.659,19 euros, IVA inclòs, i l’ha executat l’empresa L’Agulla construcció i serveis de paisatge SL. Els treballs han inclòs l’adequació d’escocells, l’excavació, la plantació de l’arbrat i el manteniment durant un any. Les ubicacions s’han escollit a partir de criteris tècnics i de les deman-
El cicle divulgatiu ‘Gaudí Inspira a l’Empresa’
Emprenedoria l La Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus posa en marxa el cicle Gaudí Inspira a l’Empresa, en el marc de l’Any Gaudí 2026. La iniciativa s’adreça a empreses, professionals i persones emprenedores i vol connectar el llegat d’Antoni Gaudí amb els reptes del
teixit econòmic actual. La primera activitat serà la conferència Gaudí: l’arquitectura de la resistència, a càrrec de la periodista i escriptora Tate Cabré, el dimecres 13 de maig, a les 19.30 hores, a l’Espai Boule. La sessió abordarà la perseverança i la força creativa de Gaudí davant les dificultats que van marcar la seva trajectòria vital. DM
La proposta visual converteix el soroll i el moviment de la tronada en imatge
Belles Arts de la Universitat de Barcelona el 1995 va estudiar escultura a l’Escola Mas-
sana entre 1991 i 1993. Compagina l’activitat creativa amb la docència i és professora titular de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus en l’especialitat de Batxillerat Artístic. També ha estat professora collaboradora a l’Institut Obert de Catalunya, directora d’exposicions del Centre de Lec-
tura de Reus i coordinadora d’exposicions d’Art i Creació de l’Institut Municipal d’Acció Cultural. La seva obra ha rebut diversos guardons, com el Premi Julio Antonio d’Escultura de la Diputació de Tarragona del 2004 i el Premi d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils del 2016.
des ciutadanes recollides en processos d’escolta activa. Les inspeccions prèvies havien detectat escocells buits o ocupats per soques d’arbres morts, així com exemplars malalts o secs que calia substituir. La selecció d’espècies, vint en total, s’ha fet amb criteris de resistència, adap-
tació climàtica i coherència paisatgística. Aquesta plantació se suma a altres projectes municipals de jardineria i remodelació de la via pública que incorporen arbrat propi i formen part del Pla Reus Respira, l’estratègia municipal per protegir i ampliar l’arbrat urbà. El pla vol combatre el canvi climàtic, mitigar les illes de calor, generar nous espais d’ombra i millorar l’habitabilitat. Es preveuen plantar un mínim de 500 arbres cada any i sumar-ne 5.000 en deu anys, gairebé un 30% més dels 18.400 arbres actuals.
El projecte
Distincions l El Centre TABARIS del Vendrell, però, és guardonat pel treball de conscienciació ecològica
Adam Díaz Garriga
La platja de Coma-ruga no comptarà la insígnia de la bandera blava aquest estiu. El guardó que anualment atorga l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) s’enretirarà del litoral del terme municipal del Vendrell a causa de la implantació d’una nova platja canina, una de les condicions que causa la desqualificació. Segons va confirmar la regidora de Platges, Marta Tobella, el consistori va «prioritzar» oferir el servei caní sobre bandera blava i no preveu canvis en aquest aspecte, després de la gran demanda del servei per part dels veïns de Coma-ruga. «És un espai que havíem de mantenir, tenint en compte l’acollida que va tindre l’any passat», indicava Tobella. El recinte per a gossos, d’acord amb l’edil, podria reobrir-se a finals d’aquest mes de maig després d’obtenir la regularització de la Generalitat. Per altra banda, les platges del Vendrell no s’han quedat sense distincions. La de Coma-ruga ha estat l’única que sense guardó, en canvi, la de Sant Salvador i el Francàs sí que se situen dins la llista.
El motiu principal ha estat la incorporació d’una platja per a gossos
En total, l’ADEAC anunciava que vuit platges del Baix Penedès obtindrien la distinció. Si sumaven Cunit, amb dues banderes blaves a les platges de Ponent i Llevant,
Civisme l La Xarxa Vendrellenca alerta de la manca d’efecte dissuasiu
Redacció La Xarxa Vendrellenca ha denunciat que l’Ajuntament del Vendrell multa molt els usuaris de patinets elèctrics, però cobra poc les sancions que imposa. Segons l’entitat, durant el 2025 el consistori ha tramitat 507 sancions, per un
import superior als 103.000 euros, dins del discurs municipal contra l’incivisme sobre rodes. Ara bé, les dades de cobrament mostren una realitat diferent: només 129 multes han estat pagades, un 25% del total, i la recaptació efectiva és de 13.210 euros, el 12,7% de l’import imposat. Això signi-
fica que més de 90.000 euros continuen pendents de cobrament. El president de la Federació Xarxa Vendrellenca, Antonio Garcia, considera que «posar multes que després no es cobren no és gestionar, és aparentar» i alerta que aquesta situació dilueix l’efecte dissuasiu de les san-
Calafell, amb tres espais guardonats dins el terme municipal, i les dues del Vendrell. A Tarragona, el litoral va incorporar aquest 2026 gairebé una vintena de banderes a les
cions, perquè pot traslladar al carrer la idea que, encara que hi hagi denúncia, probablement no hi haurà conseqüències. L’entitat compara el cas amb les multes del botellot, on afirma que ja es va produir un patró semblant, amb una recaptació al voltant del 15% i expedients sense completar la tramitació. Sostenen que el problema no és només qui executa el cobrament, sinó com es presenta la realitat, i critica que s’anunciïn més de 100.000 euros en sancions quan només se n’ha ingressat una part mínima d’aquests.
TABARIS de Coma-ruga si va incloure’s dins els distintius de «Centre Blau». Un guardó que enguany s’estrenava per reconèixer espais que «promoguin valors dels ecosistemes naturals i que conscienciïn a la població sobre problemes ambientals».
El Riuet, en marxa Mentrestant, l’Ajuntament continua avançant amb un dels espais més emblemàtics de la platja de Coma-ruga, el Riuet. El recinte preveu recuperar la seva estructura original, eliminant les «barreres arquitectòniques» construïdes des de passat mitjà del segle XX. Les obres van iniciar a principis del mes de març, després de concretar quines serien les característiques del futur Riuet i aprovar el projecte a finals del mes de febrer.
La intenció és que l’espai es renaturalitzi, recuperi la forma àmplia i es generin més espais de bany, després de constatar-se als estudis de la zona que el recinte va «deteriorar-se» amb els fenòmens meteorològics i l’increment significatiu del turisme. Després d’adequar els terrenys, la proposta prosseguirà amb l’eliminació dels murs artificials existents i, posteriorment, amb la reforma de l’espai per ampliar-lo.
platges (19), destacant Cambrils amb cinc i l’absència de municipis com Salou, que només va ser guardonada pel seu Club Nàutic.
Malgrat tot, el Centre Blau
La iniciativa abasta uns 95 metres, i preveu estar enllestida per iniciar la temporada turística. La rehabilitació de l’espai també planteja la creació de zones d’ombra estratègiques i el tancament de la zona per definir-la, a més de noves senyalitzacions per afavorir el flux de visitants que hi acudeixin.
La qualitat excel·lent de l’aigua és un dels requisits del distintiu. Cedida
Litoral l Adeac revalida 4 guardons i l’Esquirol recupera el distintiu després de 9 anys
Redacció
Cambrils és enguany el municipi de la demarcació de Tarragona amb més platges distingides amb Bandera Blava. L’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), promotora d’aquest segell de qualitat internacional a Espanya, ha concedit la Bandera Blava a la platja de l’Esquirol, que recupera la distinció després de nou anys, i ha revalidat el reconeixement a les platges del Cavet, la Llosa, Vilafortuny i Prat d’en Forès-Regueral.
D’aquesta manera, el municipi suma cinc platges guardonades i reforça el seu posicionament com a destinació turística de qualitat al litoral tarragoní. La recuperació del distintiu a l’Esquirol és la novetat d’aquesta convocatòria.
La Bandera Blava, reconeguda internacionalment,
acredita el compliment d’una sèrie de criteris ambientals, educatius, de seguretat i d’accessibilitat, així com la qualitat de les instal·lacions, la informació a les persones usuàries i la prestació adequada dels serveis. El programa també valora la bona gestió ambiental dels municipis i exigeix, sobretot, que les platges tinguin una qualitat d’aigua excel·lent.
Aquesta qualitat es comprova i se supervisa durant tota la temporada de bany per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a través d’anàlisis periòdiques en diferents punts de mostreig establerts al llarg del litoral cambrilenc. Amb aquestes cinc Banderes Blaves, Cambrils confirma el compliment dels requisits del programa i consolida la seva presència entre els municipis costaners més reconeguts de la demarcació aquest any.
Esport l La cita solidària del 23 de maig aplegarà cinquanta equips i estrenarà arribada a les Escales Reials del Port
Les Escales Reials del Port de Cambrils van acollir aquest dimecres la presentació de la V Travessa Swim for ELA, una iniciativa solidària que ja arriba amb xifres de rècord i una novetat en el recorregut. La cinquena edició reunirà un total de 350 nedadors, organitzats en 50 equips, amb el suport de 50 embarcacions. Els participants afrontaran un repte de 24 quilòmetres en mar obert, amb un temps estimat d’entre sis i vuit hores
de natació ininterrompuda. La principal novetat d’aquesta edició serà el canvi del punt d’arribada, que es trasllada a les Escales Reials del Port de Cambrils, convertint aquest espai en l’epicentre d’una jornada marcada per l’emoció, la solidaritat i el compromís amb les persones afectades per l’Esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Durant l’acte, l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va destacar que la Travessa Swim for ELA «transmet humanitat, emoció i estima» i que
L’acte de presentació va culminar amb una acció artística de David Callau
representa els valors dels cambrilencs i cambrilenques: l’esforç compartit, la sensibilitat envers les persones i la capacitat d’unir-se per causes que importen. Klein també va subratllar que «cada braçada és un missatge de suport a les persones afectades per l’ELA i a les seves famílies», i
una demostració de la força que té la solidaritat quan un territori s’implica. Per la seva banda, el secretari de Swim for ELA, Jordi Cervera, va posar en valor el creixement de la iniciativa i va afirmar que la travessa creix tant en participació, com en impacte social i capacitat de generar consciència sobre la malaltia. Un dels moments més emotius va ser la intervenció de Siscu Morell, malalt d’ELA i figura vinculada a la iniciativa, que va agrair el suport rebut. «Aquest projecte dona esperança a moltes persones. Saber que hi ha tanta gent implicada ens dona força per continuar lluitant cada dia», va expressar. L’acte va culminar amb una acció artística de l’artista cambrilenc David Callau, que va pintar en directe un quadre inspirat en la travessa, com a símbol de l’esforç, la superació i la solidaritat que defineixen aquest repte. La V Travessa Swim for ELA se celebrarà el pròxim dissabte 23 de maig.
Agenda l La dotzena edició incorporarà una promoció comercial local i reforçarà la programació musical
Redacció
La 12a edició de la Valls Va de Vins convertirà Valls en capital del vi, la música i la gastronomia del 14 al 16 de maig. La mostra, presentada ahir dimecres, és una proposta consolidada i està organitzada per la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Valls, amb la col·laboració de la DO Tarragona, la Societat Agrícola de Valls i l’Associació de Restauradors de la ciutat. El Pati serà, els dies 15 i 16 de maig, el punt central d’una cita que reunirà set cellers i sis restaurants del territori. Enguany hi participaran la Societat Agrícola de Valls, Mas Bella, Mas Amfres, Cellers Blanch, Adernats-Vinícola de Nulles, Celler Pallarades i Vives Ambrós, que permetran tastar una trentena llarga de vins i caves elaborats per productors de la DO Tarragona. Pel que fa a la gastronomia, la mostra comptarà amb Barbar, Cal Cesc, Ecliss, Incògnit, Licorera i Portal 22, que convertiran el centre de la ciutat en un espai de degustació i trobada gastronòmica.
La programació comença-
rà el 14 de maig amb un tast de vins a la plaça Pere Català i Roca, al Museu Casteller de Catalunya. L’activitat tindrà lloc a les 19.30 h, amb un preu de 10 euros, i servirà per donar el tret de sortida a la mostra i descobrir els vins de la
DO Tarragona. Les entrades, amb aforament limitat, es poden comprar a través d’Entradium. Per a les dues jornades al Pati, l’organització manté els mateixos preus que l’any passat i oferirà diferents opcions de consum. Es podrà ad-
Enologia l La Cambra de Comerç organitza una missió inversa amb cinc empresaris escandinaus i onze productors catalans
La Cambra de Comerç de Valls ha reunit cinc importadors de vi danesos i onze cellers catalans amb l’objectiu d’establir noves relacions comercials i obrir oportunitats d’exportació. Els empresaris escandinaus passaran tres dies a Catalunya, amb reunions de treball a Valls i visites a les finques dels productors per conèixer com treballen. L’organisme vallenc organitza aquestes missions comercials inverses des de fa dotze anys, i fins ara han permès a empreses del país obrir
mercats a Holanda, Bèlgica, Suïssa o el Japó. El president de la Cambra, Josep Maria Rovira, ha destacat que aquest model abaratix costos als cellers, perquè en lloc d’assumir la despesa d’un viatge a l’estranger, reben el client a casa. Enguany, la missió s’ha allargat tres dies perquè els importadors puguin visitar els onze cellers participants, procedents del Priorat, Tarragona, el Penedès i l’Empordà. Rovira ha remarcat que els vins catalans són coneguts a Europa, però que encara hi ha importadors que no són conscients de la varietat catalana.
Els cellers valoren aquestes trobades perquè permeten generar contactes comercials a llarg termini. Montse Rexach, del celler Rexach Baqués, ha explicat que en edicions anteriors han pogut exportar vins i caves gràcies a contactes fets en aquestes missions. «Si tornem a ser-hi és que la cosa funciona; i venir aquí és molt fàcil», ha afirmat. Rexach ha apuntat que, en un context de certa saturació del mercat català i estatal, vendre fora és una bona opció. Sobre els preus, ha reconegut que sovint el vi d’exportació es ven més barat, però que, si es
quirir un pack de cinc tastos amb copa de vi de regal i un val 2x1 per accedir al Museu Casteller, així com comprar tastos, copes i portacopes de forma individual. D’aquesta manera, la Valls Va de Vins manté el format de mostra
Les compres de més de 10 euros als comerços donaran dret a degustacions
oberta i flexible, pensada tant per al públic que vol fer un recorregut complet pels cellers com per a qui s’hi apropi per tastar alguna proposta concreta i gaudir de l’ambient al centre de la ciutat.
Música en directe
La programació musical d’aquesta edició de la Music Valls Va de Vins combina energia, diversitat d’estils i propostes festives per a tots els públics. El divendres 15 de maig obrirà la formació local Bandabòlit, a les 19.30 h, i la jornada continuarà amb A Contra Blues, a les 21 h, una banda de referència del rock i el blues europeu, amb més de vint anys de trajectòria i un directe reconegut per la seva potència i connexió amb el públic. El dissabte 16 de maig concentrarà la resta de la programació, amb una sessió de migdia a càrrec de PD Xati, a les 12.30 h, pensada per a
l’hora del vermut. A les 19.30 h serà el torn de Reig Bord PD, projecte als plats de Joan Reig, bateria d’Els Pets, amb sessions de selecció musical en vinil, una mirada eclèctica i festiva, grans clàssics i descobertes. La jornada es tancarà a les 21 h amb Hip Horns Brass Collective, una de les brass bands més potents i innovadores del panorama actual, fusiona jazz de Nova Orleans, funk, hip-hop i afrobeat amb una posada en escena explosiva i participativa.
Comerç local Una de les novetats de la 12a edició serà una acció de dinamització comercial vinculada als establiments de Valls. Les compres realitzades els dies 15 i 16 de maig als comerços de la ciutat per un import igual o superior a 10 euros donaran dret a una degustació de vi, presentant el tiquet als punts de venda de la fira. La promoció estarà limitada a 300 degustacions i hi podran participar tots els comerços que venguin productes o serveis, amb l’excepció dels grans establiments comercials, amb una superfície igual o superior als 1.300 metres quadrats, els supermercats i els establiments de restauració. Amb aquesta iniciativa, l’organització vol sumar el comerç local a la mostra i fer que l’impacte s’estengui també als carrers de la ciutat. La proposta reforça el vincle entre vi, gastronomia, música i activitat comercial.
La trobada busca facilitar l’exportació de vins catalans al mercat escandinau. Eloi Tost / ACN
treballa bé, «surt a compte». Montse Barranco, d’Excelling Wines, ha concretat que el preu pot ser inferior perquè al mercat exterior el vi es ven
sense impostos d’alcohols, que es paguen en destinació, i perquè moltes vegades l’importador assumeix el transport. Per la seva banda
l’importador danès Christian Dexters diu que les vendes de vins catalans a Dinamarca creixen i que són una oportunitat per tenir més garnatxa.
Indústria l STR anuncia una vaga pel 27 de maig atès el bloqueig de la reducció de l’edat de jubilació
Adam Díaz Garriga
El sector de la refineria protestarà davant els principals recintes productors de l’Estat el pròxim 27 de maig en una vaga que podria comportar conseqüències si s’estén a llarg termini. Des del Sindicat de Treballadors (STR) asseguraven que la manifestació és necessària per reclamar el reconeixement que preveu la reducció de l’edat de jubilació al sector, seguin l’exemple de casos «de risc» com els maquinistes de transports de passatgers i mercaderies, policies o bombers.
En aquest sentit, des de l’entitat lamentaven que les negociacions «no han avançat en els últims sis mesos» i que la vaga «és necessària». La votació de les assemblees per tirar endavant les protestes va aprovar-se amb un 96,7% de suport, una xifra històrica que convocarà novament al sector del refinatge. En total, la convocatòria preveu afectar a tot el conjunt de centres de l’Estat, amb més de 20.000
treballadors implicats, des d’A Coruña, fins a Tarragona, on s’integraran els treballadors de l’empresa Asesa. «No ens queda una altra
opció, tenim treballadors de més de 60 anys amb unes condicions físiques de degradació importants», criticava el portaveu d’Acció Sindical
El Govern expropiarà una parcel·la per facilitar maniobres aèries del 112
Seguretat l Dos fanals generaven dificultats en els aterratges i els enlairaments dels helicòpters
Adam Díaz Garriga
La Generalitat tirarà endavant el procés per expropiar al terme municipal de Constantí una parcel·la paral·lela a l’heliport. En concret, determinarà com a bé públic una superfície de 443 metres quadrats, que quedaran afectats per les «necessitats» del CAT112. L’objectiu, segons consta als documents del procés, serà facilitar les maniobres aèries, que actualment, es veuen perjudicades en alguns casos per dos fanals.
Entre les observacions, consten dificultats en processos com l’aterratge i l’en-
lairament, i amb aquest moviment la Generalitat preveu enretirar els dos punts de llum per deixar buida la zona i proporcionar el «correcte funcionament dels serveis del CAT112, específicament les aèries». En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Constantí es facilitaran els tràmits adients per impulsar les expropiacions, requalificar els terrenys i començar els treballs. «Nosaltres donarem suport per millorar els serveis en una franja que, ara mateix, té equipaments», explicava l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez. La parcel·la expropiada pre-
veu «adaptar-se a la realitat existent» del CAT112 i s’adaptarà en l’àmbit legislatiu en tres aspectes per deixar de considerar-se «sòl no urbanitzable». La zona es descriurà com a eficient per abastar «sistemes d’equipaments administratius», situar-se com «sòl rústic comú» i apte per a «serveis tècnics i ambientals d’abastament d’aigües».
Tres anys després L’actuació estava prevista des de l’any 2023, quan Generalitat i el consistori van acordar l’expedient «d’expropiació forçosa», basat en una Modifi-
d’STR, Toni Carmona. El representant, a més, destacava els perills que pot comportar mantenir treballadors que, en altres casos, ja haurien d’obte-
La vaga involucrarà 20.000 treballadors i tots els complexos de refineria
nir la jubilació: «Un operador de planta de 65 anys, que hagi de pujar escales i accedir a les plantes pot suposar un perill per la seguretat dels treballadors i pel territori, són situacions que s’han d’avaluar tot el que sigui possible», expressava.
Advertència
Entre les conseqüències que poden tindre aquestes reivindicacions, des del sindicat destacaven el «possible impacte» sobre la subministració de combustibles a l’Estat, que podria veure’s afectada davant la manca de responsables durant la seva gestió. «Diem a la ciutadania que és una situació crítica perquè la qüestió s’ha de posar sobre la taula», indicava Carmona. Des de l’entitat també feien
responsable de la situació a l’Associació de la Indústria del Combustible d’Espanya (AICE), a la qual situen com a «responsable» de totes les conseqüències de la vaga. «La majoria dels polítics no estan en contra de reduir l’edad de jubilació, però s’ha de pactar i acordar», explicava el responsable, que advertia que el «50% del querosè, ara mateix, passa per Tarragona» i l’afectació «podria afectar els vols» en l’àmbit estatal.
El sector, necessitat En aquesta línia, des d’STR també es feia incís en què, precisament en aquest moment, el sector està necessitat de combustibles i subministrament per pal·liar l’impacte de les disputes geopolítiques. «La convocatòria es produeix, a més, en un context d’alta demanda de combustible i tensió als mercats energètics, on el refinatge és clau per garantir l’abastiment», subratllaven.
En els últims mesos, també s’han convocat diverses manifestacions des de l’entitat per protestar per la reorganització de llocs per part de Repsol. Una qüestió que continua sobre la taula i que, asseguraven, «va decidir-se des de Madrid sense consultar-se». En aquest sentit, aquesta reorganització afectarà 26 llocs de feina. Concretament, es reestructurarien més d’una vintena de llocs a Repsol Materials i tres a l’àmbit laboral de Fuels.
Imatge dels terrenys expropiats pel Govern al CAT112 de Reus. Generalitat de Catalunya
cació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Constantí, que representava el canvi de límit del terme municipal amb Reus.
Concretament, les zones afectades se situen en l’àmbit de la CIM el Camp Oest i els entorns, on s’ha «justificat» l’acció expropiatòria. Ara, tot
i que l’heliport no contempla modificacions, es facilitaran les maniobres en tot el recinte, que tindrà més superfície per actuar.
Futbol l El lateral del Nàstic de Tarragona es va sincerar al Diari Més sobre com està vivint la temporada i què espera del partit crucial d’aquest diumenge contra el Tarazona, un equip que coneix bé perquè hi va jugar la temporada passada
Arnau Montreal Quesada
Com viu la setmana després del triomf contra el Sevilla Atlético?
«Estem ben centrats pensant ja en el partit del Tarazona, analitzant el rival, tenint en compte el factor del camp i amb les idees clares. Centrats en assolir els tres punts tant sí com no i més quan l’afició ens acompanyarà amb dos autobusos».
El triomf a l’afegit ajuda a donar confiança i treure de sobre la por que s’ha vist en els darrers partits?
«Sí, la victòria sempre ajuda, sobretot a passar millor la setmana. L’empat no ens valia en absolut i el gol al minut 95 va ser absolutament clau».
El partit contra el Tarazona és una final?
«Sí. Per a mi, és el partit més important dels darrers anys i, per part meva, de tots el temps que he jugat a Primera Federació. És un duel importantíssim i l’enfoquem d’aquesta manera. És una final que hem de guanyar tant sí com no».
Veu al vestuari centrat i motivat per aconseguir-ho?
«Sí. La victòria sempre ajuda a aixecar els ànims i veig tothom més concentrat i alegre. Això és important perquè serà un partit difícil. Hem de saber on anem, el camp no serà com el Nou Estadi, sinó que és un terreny que obliga un joc més pràctic i que no permet equivocacions. Hem d’anar motivats, però també conscients que ens prepararan un parany».
Va jugar al Tarazona la darrera temporada, coneix bé el rival. Què creu que es trobarà l’equip aquest diumenge?
«Ens trobarem un equip dur i combatiu. Un equip fet a la mesura del camp i que conserva el mateix cos tècnic de l’any passat. La temporada
passada vam sumar 17 porteries a zero al Municipal de Tarazona. Ens trobarem un rival seriós defensivament, ens buscaran a base de cops, segones jugades, duels individuals i hem de tenir en compte les accions a pilota aturada. No serà un partit vistós com sol passar en aquesta categoria perquè el camp no ho permet. Serà un duel de tu a tu que hem de guanyar».
El camp és un factor important. Vostè el coneix bé de l’any passat.
«Sí. Al final veurem un equip jugant en línia de 5 que, a vegades, es converteix en quatre o fins i tot cinc centrals. El Tarazona ho té clar: jugar a l’esquena del rival i guanyar duels».
Què pot dir del tècnic rival, Juanma Barrero?
«El tinc en bona estima per la temporada passada. Sé com és, tant ell com el segon entrenador, Sergio Cano. Estic segur que tindrà tot l’equip endollat. Dilluns devia cridar de valent perquè tothom estigui alerta. Com nosaltres, s’estan jugant la vida i el seu prestigi a Primera Federació.
A més, viuen una situació complicada, amb mesos sense cobrar. Els desitjo la millor sort, però només pels darrers dos partits, per aquest cap de setmana no».
Allà hi juga Marc Trilles, ex del Nàstic. Vau parlar quan va sorgir l’opció d’aterrar al Nàstic?
«Sí, vam parlar molt. Em va comentar tot el que envoltava el Nàstic i el sentiment que té tothom amb aquest escut. Va ser un dels meus suports per arribar aquí a Tarragona. És un jugador perfecte per al Tarazona. És un defensor amb cor, passió, guanyador de duels, intens i tot un líder.
Tot el que necessita un equip com el Tarazona per mantenir-se tants anys en aquesta categoria».
Futur
«M’estic jugant la vida. Un descens amb el Nàstic marca de per vida»
Diumenge
«Ens trobarem un rival dur que ens buscarà a base de cops i duels. Serà tota una guerra»
Com està vivint la situació a nivell personal?
«Està sent un any dur. Ningú es pensava que el Nàstic estaria en aquesta situació, tot-
hom tenia objectius més bonics i altres expectatives, però és la realitat. Jugar al Nàstic és un premi, jo ho veig així. M’he esforçat molt al llarg de la
meva carrera per arribar a un equip com aquest. Per aquest motiu, hem de ser professionals i salvar aquesta situació com més aviat millor».
Va deixar clar després de la derrota contra el Marbella que el futur de cada jugador va lligat al futur del Nàstic.
«Exacte. El pròxim any no tinc contracte i m’estic jugant la vida. Un descens amb el Nàstic marca de per vida un jugador. No és el mateix
certificar un descens amb un equip més modest que un amb la repercussió del Nàstic. Per aquest motiu m’enfoco en fer tot el possible per salvar l’equip, per estar sempre que el míster em necessiti. M’he de deixar la vida per aquest equip, perquè també està en joc el meu futur». Enguany ha patit una lesió dura com és la pubàlgia. Com es troba?
«La vaig començar a finals de novembre i vaig haver d’aturar un temps perquè m’era ja impossible de continuar. A hores d’ara continuo jugant amb infiltracions. Em punxo els glutis cada partit que jugui i entre setmana amb pastilles. La veritat és que és difícil de conviure, però estic entregat al 100% amb l’equip i vull ajudar amb la meva millor versió. Queden tres setmanes, no faré un pas enrere i aguantaré per ajudar a tirar això endavant». Sent el suport de l’afició? «No tinc cap queixa. Sempre que algú em veu pel carrer m’animen. També per les xarxes socials m’escriuen destacant que això ho tirarem endavant. Noto que la gent transmet més arguments positius que negatius i això es demostra també al camp, perquè diumenge es desplaçarà l’afició en massa». Es desplaçaran tres-cents aficionats a Tarazona. Serà una bona ajuda, no? «I tant, perquè estic segur que se’ls escoltarà tot el partit. L’afició del Tarazona està bé i tenen també els seus hooligans, però, sé de primera mà que els nostres seran més sorollosos i estaran ajudant-nos des del minut u. Es notarà molt sobre la gespa». Serà tota una guerra? «Doncs sí. Hem d’anar a fer el nostre partit, tenir totes les armes preparades. Però també ens hem d’adaptar ràpidament al duel, perquè el camp del Tarazona no perdona».
Arnau Montreal Quesada
Fa deu anys, l’antic CF Reus va tocar el cel amb un històric ascens a Segona Divisió. En una dècada ha passat de tot. La ciutat de Reus va veure desaparèixer el seu club i, de les cendres i l’orgull d’uns valents, va ressorgir sota la bandera del Reus FC Reddis, un projecte que fa anys que ha tornat la il·lusió a la capital del Baix Camp. Així ho va definir des de la distància Aritz López-Garai, un home que ha vestit els colors roig-i-negres, va viure l’ascens i va fer el salt a les banquetes en el club. «Sento que l’afició del Reus, que mai va deixar l’equip, torna a estar il·lusionada i això ja és un premi. Tant de bo puguin fer alguna cosa gran, però bé, això ja ho han aconseguit», va destacar LópezGarai al Diari Més. L’exjugador i entrenador roig-i-negre va néixer a Barakaldo, però va ser a Reus on la seva vida va canviar. De fet, va confessar que no ha perdut la pista del projecte i està ben atent al seu recorregut. «Només vaig viure coses sensacionals a Reus. Recordo amb molta estima l’ascens, el que vam aconseguir a Segona i també perquè va ser el club que em va donar l’oportunitat de ser entrenador».
La seva història roig-i-negra va començar al mercat d’hivern d’aquella temporada 2015/2016. Va ser l’últim fitxatge d’hivern, un veterà de 35 anys per aportar garanties a la medul·lar. «Recordo arribar del futbol xipriota en un moment d’incertesa, però l’equip es va fer una pinya sabent que l’ascens serà la solució a tots els mals».
Aquella història ja està escrita, l’equip de Natxo González va sorprendre amb un 0-3 al Racing de Santander
«Fa deu anys la gent gaudia d’un bon Reus i crec que ara veu el mateix»
què tenen un vincle amb Reus que va més enllà del futbol», va apuntar.
Amb ascensos any rere any, el Reus enceta dissabte el repte de tornar a la categoria de bronze. «Té moltíssim mèrit. Després de veure com el club que estimen acabés desapareixent, la gent no va deixar morir el sentiment, ho han recuperat en temps rècord. El que ha fet Marc Carrasco és un exemple en gestió. No puc fer una altra cosa que donar les gràcies perquè han tornat a posar el Reus on es mereix ser i han donat il·lusió a la ciutat», va destacar.
«Tornar
Aritz López-Garai, un dels protagonistes de l’ascens de l’antic CF Reus a Segona assenyala el mèrit del Reus FC Reddis
a El Sardinero en el partit d’anada i es va coronar a l’Estadi Municipal amb l’1-0. «Va ser un any excepcional,
un ascens molt batallat i, de tapats, vam aconseguir l’èxit més gran», va subratllar. En aquell relat també hi estaven
Tennis Taula l Complirà el seu quart mandat a l'entitat
Arnau Montreal Quesada
Joan Carles Virgili ha estat reelegit com a president del Club Tennis Taula Ganxets de Reus. El president complirà el seu quart mandat a l’entitat fins al 2030 després de ser escollit en ser l’única candidatura presentada a les eleccions.
«Afronto el quart mandat amb molta il·lusió. Soc l’únic que queda dels socis fundadors del club, he vist créixer a l’entitat i penso que venen uns quatre anys amb molts reptes», va destacar Virgili. El president ha viscut el creixement de l’entitat des de la seva creació: «En el primer
mandat vam consolidar el projecte social, en el segon vam pujar l’equip femení a la màxima categoria i vam guanyar la Copa de la Reina a Antequera i, finalment, en el tercer ens vam convertir en l’equip català que més lluny ha arribat a la Champions», va subratllar.
Ramon Folch, Alberto Benito, Ricardo Vaz i Fran Carbia, quatre noms que van assaborir aquell èxit i, ara, estan en
Pel que fa a aquesta quarta etapa, Joan Carles Virgili es va posar diferents reptes. En la part esportiva, «volem competir Europa com un club que lluiti per estar a dalt». En la part social, reforçar projectes ja consolidats per la gent gran del club i les persones amb Parkinson. Finalment, els grans reptes que defineix Virgili són «la creació d’una escola d’entrenament internacional per acollir a casa nostra atletes d’arreu del món» i «aconseguir unes instal·lacions més adequades que ens permetin créixer».
primera línia en el play-off que comença aquest dissabte. «M’alegro que continuïn jugant a un nivell magnífic per-
«Fa deu anys la gent gaudia del Reus, va patir i va xalar molt d’un equip que va assolir l’ascens jugant bé al futbol i va aconseguir grans victòries i grans mèrits. Crec que la gent veu ara el mateix amb el Reus FC Reddis», va comentar qui també va ser tècnic reusenc durant una temporada.
En l’actualitat, López-Garai és el seleccionador de Mauritània. «És una experiència espectacular. Estem preparant la classificació per a la pròxima Copa Àfrica que és importantíssima per al país». Fa uns mesos, l’equip de López-Garai va jugar contra Argentina a la Bombonera en un amistós que va acabar amb una derrota ajustada per 2-1.
«És un treball que requereix veure molts vídeos i analitzar jugadors en diferents lligues per preparar una selecció competitiva». Part del cor a Reus, el cap a Mauritània, però López-Garai posarà la mirada a l’Estadi Municipal aquest dissabte en el duel contra la UD Ourense.
Atletisme l L’equip tarragoní va guanyar el darrer cap de setmana a Granollers i va assolir l’ascens
Arnau Montreal/Redacció El Club Atletisme Tarragona ha tornat a la màxima divisió de l’atletisme català. El club lila va certificar l’ascens a Primera Divisió després de sortir campió de la segona jornada de la Final B disputada a Granollers. El conjunt tarragoní
va assolir la tercera posició en la primera jornada celebrada a Sabadell i va certificar la gesta després d’emportar-se el títol diumenge i assolir un total de 756,5 punts globals. El CA Tarragona es va endur diverses medalles d’or que el van propulsar a la classifi-
cació. Pol Aixalà va destacar als 400 metres tanques amb una marca de 53,73 segons, la seva millor marca personal i rècord del club. A més, Mireia López es va imposar a la mateixa prova amb 1:04,17. Carla González va fer la feina amb la primera posició als 3.000
Poliesportiu l La iniciativa reconeix els esportistes d'elit del municipi
La Fundació Ciutat de Cambrils va fer entrega dels primers ajuts a l’esport Siscu Morell, una iniciativa destinada a reconèixer i donar suport als esportistes d’elit del municipi. En aquesta primera convocatòria, es van atorgar ajuts a sis esportistes cambrilencs destacats pels seus mèrits esportius.
Prèviament al lliurament, la Fundació va mantenir una reunió amb els clubs esportius locals per valorar les candidatures presentades. Aquesta trobada va comptar amb la presència de Siscu
Morell, que dona nom als ajuts, en reconeixement a la seva trajectòria i compromís amb l’esport. Durant la sessió, es van avaluar les propostes seguint uns barems objectius prèviament definits, que tenien en compte tant els mèrits esportius assolits com els costos associats a la pràctica de cada disciplina. Aquest sistema ha permès garantir un procés just i adaptat a la realitat de cada esport.
Els esportistes beneficiats d’aquesta primera convocatòria són Marina Poguet, campiona del món 2025 de patinatge artístic; Iker Múgica, campió del món 2024
de vela en classe Optimist; Sedna Ortega, subcampiona d’Espanya 2025 de windsurf; Renata Shypsha, subcampiona d’Europa i campiona d’Espanya 2026 de tennis taula; Aina Moya, campiona de Catalunya 2025; i Xavier Palomo, campió provincial d’escacs 2024. En total, s’han distribuït 5.775 euros en ajuts. L’acte de lliurament dels xecs va anar a càrrec del president de la Fundació, Albert Puig, que va destacar que «aquests ajuts no només reconeixen els seus èxits, sinó també l’esforç i el sacrifici que hi ha al darrere de cada competició».
obstacles amb un temps d’11:39,13. Bàrbara Pintado va triomfar al llançament de disc amb 36.44 metres. Finalment, el relleu 4x400 femení format per Clàudia Mir, Noa Antón, Mireia López i Iris Garrido va tancar la jornada amb una victòria contundent amb una
marca de 3:58,53.
L’equip masculí va acumular diferents actuacions destacades per sumar punts a la general. En perxa, Lluc Subirós va assolir una important segona posició, mentre que Enzo Mate va ser vuitè. Lucas Buj es va quedar a les portes
L’equip tarragoní va sumar cinc primeres posicions i vuit segones
del podi amb una cinquena posició al salt de longitud i Edgar José va entrar en el top 10. L’equip de relleus mixt del 4x100 format per Iker Rodríguez, Maria Antonietta Salazar, Unai Ortiz i Sílvia Vicente va assolir una gran tercera posició mentre que el 4x400 masculí format per Joan Martorell, Mohammed Aissaoui, Lucas Buj i Pol Aixalà va aconseguir una la segona posició. L’equip femení va jugar un paper clau en l’èxit final. Noa Antón va ser segona als 200 metres i Sílvia Vicente va obtenir una meritòria setena posició. Clara Ortiz va ser tercera als 800 metres i Helena Ríos va entrar al top 10. Clàudia Mir es va quedar a les portes del podi amb una quarta posició als 400 metres tanques. A més, les germanes González van dominar els 3.000 obstacles. Carla es va imposar i Noemí va acabar tercera.
En salt d’alçada, Maria Álvarez va ser tercera i Laura Santos cinquena. En la categoria de martell, Lídia Gómez va assolir la segona posició, de la mateixa manera que Regina Gras als 5.000 metres marxa. Des del club tarragoní s’indica que l’ascens «és fruit del treball col·lectiu i de la regularitat».
Òscar Ngomo i Ander Garcia renoven amb el CB Valls
Bàsquet l El Club Bàsquet Valls continua movent-se per confeccionar la plantilla de la pròxima temporada. Ahir, el conjunt vallenc va confirmar la continuïtat d'Òscar Ngomo i Ander Garcia. Tots dos se sumen a la llista dels ja confirmats Oriol Besora, David Acosta i Raül Neila. Ngomo continuarà aportant consistència i equilibri al joc interior. També aportarà fora de la pista, paper que ha complert en les darreres temporades com un jugador insígnia. D'altra banda, Ander Garcia també sumarà un any més per continuar creixent a l'equip. Redacció
El brot d’hantavirus al vaixell afectat ja ha deixat tres morts i vuit contagis
govern canari, que s’oposa a l’atracada i acusa l’executiu espanyol de manca de lleialtat i transparència. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, també va justificar l’operació per raons humanitàries i per les obligacions legals derivades dels convenis internacionals. La quarantena dels espanyols es farà al Gómez Ulla perquè disposa de vuit de les setze unitats d’aïllament d’alt nivell de l’Estat.
Salut l L’OMS rastreja 23 viatgers que van abandonar el creuer sense quarantena durant una escala a Santa Helena Les autoritats preparen un dispositiu europeu de repatriació i control sanitari a Tenerife. Agències
Agències
El creuer antàrtic MV Hondius, afectat per un brot d’hantavirus amb vuit contagis i tres morts, es dirigeix cap al port de Granadilla de Abona, a Tenerife, on és previst que arribi diumenge al matí. Ahir dimecres es va confirmar que els passatgers seran rebuts per equips sanitaris i traslladats directament a l’aeroport del sud de l’illa. Els viatgers estrangers seran repatriats als seus països i els 14 espanyols, 13 passatgers i una tripulant, seran portats
a Madrid per fer quarantena a l’Hospital Militar Gómez Ulla. El Ministeri de Sanitat assegura que les persones que continuen a bord són asimptomàtiques, després que els tres pacients amb símptomes fossin evacuats als Països Baixos. Entre ells hi ha el metge que va atendre els casos al vaixell. El dispositiu es farà sense contacte amb la població local i amb garanties de seguretat, coordinat per la Comissió Europea, l’OMS i l’ECDC a través del mecanisme europeu de protecció civil. La situació s’ha complicat
Trump promet posar fi a la guerra si l’Iran accepta l’acord de pau dels Estats Units
Conflicte l El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que posarà fi a la guerra i al bloqueig de l’estret d’Ormuz si l’Iran accepta complir l’acord de pau proposat per Washington. En un missatge a Truth Social, ha afirmat que l’operació militar Fúria Èpica haurà acabat i que el pas marítim quedarà obert a tothom, inclòs l’Iran.
Tot i això, ha advertit que, si Teheran rebutja el document, començaran bombardejos d’una magnitud i intensitat «molt més grans que abans». El missatge arriba després que el mandatari estatunidenc suspengués l’operació Projecte Llibertat, anunciada per facilitar la sortida dels vaixells atrapats pel bloqueig a l’estret d’Ormuz. Agències
en saber-se que 23 passatgers van abandonar el vaixell en una escala a l’illa de Santa Helena i van tornar als seus països sense passar cap quarantena. L’OMS treballa ara per localitzar-los i conèixer el seu estat de salut, i ahir dimecres es va saber que un d’aquests viatgers està ingressat a Suïssa amb símptomes compatibles amb hantavirus. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha defensat que Canàries és el port segur més proper segons el Reglament Sanitari Internacional, després de les crítiques del
Quarantena
Les autoritats sanitàries insisteixen que el risc per a la població continua sent baix, tot i que Sud-àfrica ha confirmat que el virus correspon a la variant Andes, considerada la soca d’hantavirus més perillosa i l’única amb transmissió documentada entre persones en contactes estrets. A diferència de la covid, no es transmet per l’aire, sinó per fluids, fet que en dificulta el contagi, però pot ser greu un cop es produeix la infecció. El creuer havia sortit d’Ushuaia, a l’Argentina, l’1 d’abril amb 149 persones de 23 nacionalitats i havia fet ruta per l’Atlàntic Sud abans de quedar fondejat davant de Cap Verd. L’OMS situa l’inici dels símptomes entre el 6 i el 28 d’abril, amb febre, problemes gastrointestinals i una evolució ràpida en alguns casos cap a pneumònia, dificultat respiratòria i xoc. La investigació intenta determinar si l’origen va ser una exposició prèvia a l’embarcament a Sud-amèrica o algun contacte posterior durant la travessia del vaixell.
Anticorrupció situa Ábalos al capdavant de la trama i nega que Sánchez fos «el número u»
Mascaretes l El fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha desmentit Víctor de Aldama i ha assegurat que Pedro Sánchez «no era el número u» de la trama de les mascaretes. En l’informe final, ha situat José Luis Ábalos com a «cap», Koldo García com a «ombra» i Aldama com a «corruptor» d’una «vertadera organització
criminal». Luzón ha defensat que hi ha proves «abundants» per condemnar-los i ha remarcat que la compra de mascaretes va ser irregular perquè ja hi havia un acord previ amb Aldama. Ha mantingut les penes de 24 anys per a Ábalos, 19 anys i mig per a Koldo i 7 per a Aldama, i ha alertat que la corrupció erosiona la democràcia. Agències
XIV visitarà Montserrat i la Sagrada Família durant la seva parada a
Religió l El pontífex també parlarà al Congrés i visitarà Madrid, Gran Canària i Tenerife
Agències
El Vaticà ha confirmat que el papa Lleó XIV visitarà la presó de Brians 1 durant la seva estada a Catalunya, prevista del 9 a l’11 de juny. El pontífex arribarà a l’aeroport del Prat el dimarts 9 de juny, procedent de Madrid, i farà una pregària a la Catedral de Barcelona. Al vespre presidirà una trobada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. L’endemà al matí es desplaçarà al centre penitenciari de Sant Esteve Sesrovires, on saludarà alguns interns, i al migdia visitarà l’Abadia de Montserrat, on farà una pregària, pronunciarà un discurs i dinarà amb la comunitat. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha explicat que el pas del pontífex tindrà dos focus: la presó, com a expressió del «món del dolor» i la privació de llibertat, i
Felicitacions
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Felicidades, Joan Marc, de todos los que te queremos y la Mamá desde el Cielo.
Montserrat, com a símbol del «món de la contemplació» i de l’Església orant. Durant la seva estada a Catalunya, Lleó XIV visitarà Sant Agustí del Raval i al vespre celebrarà una missa a la basílica de la Sagrada Família, on inaugurarà la torre de Jesucrist. L’organització havia estudiat fer alguna activitat al Camp Nou, però finalment ho ha descartat per les obres. Segons Enric Puig, responsable de la visita a Catalunya, aturar els treballs per preparar l’acte hauria requerit uns quinze dies i reprendre’ls, deu o quinze més. El viatge del papa a Espanya, del 6 al 12 de juny, inclourà també Madrid, Gran Canària i Tenerife. A Madrid pronunciarà un discurs al Congrés dels Diputats el 8 de juny, en sessió amb el Senat, i a les Canàries visitarà espais vinculats a l’acollida de migrants.
Felíz cumpleaños, Iván! Deseamos que pases un día genial y divertido con todas las personas que te queremos, de parte de los yayos y familia.
k Tribuna k
Com sap el lector, la propietat privada és un dels pilars del nostre model social, econòmic i polític, tot i que no és un valor absolut, com contempla la Constitució, i això potser ho sap menys gent. En efecte, els drets associats a la propietat privada poden quedar en suspens o esdevenir relatius quan pel mig hi ha qüestions d’utilitat pública, interès general o bé comú, com el desplegament d’una infraestructura viària, ferroviària o energètica per un terreny que ens pertany, per exemple.
En aquests casos, com deia, la utilitat pública preval. Però, algunes vegades, en virtut d’aquest principi i de les excepcions al valor absolut de la propietat privada es cometen abusos que es poden i s’han de combatre. Poso un exemple real i recent. El d’un propietari de les nostres comarques que va veure amb estupefacció que, de sobte, unes màquines irrompien a la seva finca per arrencar arbres fruiters i fer forats al terra. L’argument era que per allí hi ha de passar una línia d’alta tensió per transportar electricitat, esgrimint un document privat signat 12 anys abans a canvi d’una quantitat econòmica irrisòria que ara la companyia pretenia que fos un xec en blanc.
L’argument era que per allí hi ha de passar una línia d’alta tensió per transportar electricitat, esgrimint un document privat signat 12 anys abans a canvi d’una quantitat econòmica irrisòria que ara la companyia pretenia que fos un xec en blanc
No és la manera legal de fer-ho. Quan parlem d’un projecte d’aquestes característiques s’ha de fer una expropiació i una servitud de pas per als treballs d’instal·lació. I això comporta un seguit de requisits que en aquest cas no s’han respectat: donar informació a les parts, fixar un preu just, satisfer la indemnització, establir una temporalitat concreta per executar els treballs, etc. I tot això no es pot fer per un document privat, sinó en un document públic amb totes les garanties de legalitat.
k Dels lectors
Agraïment a Santa Tecla
Joan Reverter Reverter Estudi Jurídic
Volem agrair a tot el personal de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, el tracte rebut durant el temps que he estat en aquest hospital, la generositat, l’empatia, la dedicació i l’atenció que tenen amb els pacients és exquisida i immillorable.
Ha sigut un temps llarg, hernies, bactèries i més bactèries, però tot i aquest entrebancs, ha sigut una bona experiència doncs
hem conegut persones difícils d’oblidar. També volem agrair a tot l’equip del HAD (hospitalització a domicili) ja què fan una feina espectacular. Tampoc ens podem deixar d’anomenar el CAP de Torredembarra en especial a la infermera Tania del Rio per la seva feina molt ben feta.
Gràcies de tot cor per la vostra professionalitat i humanitat.
Encarnación Oliva i Josep Miquel Querol
Lk Editorial k
’increment dels ajuts municipals a Reus per fer front a les despeses de la llar és, alhora, una bona notícia i un símptoma preocupant. D’una banda, evidencia un esforç creixent de l’administració local per donar resposta a les necessitats de la ciutadania més vulnerable. De l’altra, posa de manifest que cada cop més famílies tenen dificultats per assumir costos bàsics com l’aigua, la llum o els impostos municipals. Les dades són clares. En només tres anys, el nombre d’ajuts concedits ha augmentat de manera notable, així com la partida pressupostària destinada a aquest fi, amb increments propers al 50%. Aquest creixement
no es pot atribuir únicament a una millor gestió o a l’ampliació dels criteris d’accés —tot i que aquests factors hi influeixen—, sinó que també reflecteix una pressió econòmica creixent sobre moltes llars. La precarietat no és un fenomen puntual, sinó estructural, i requereix respostes que vagin més enllà de les ajudes puntuals. Calen polítiques que incideixin en l’arrel del problema: salaris insuficients, precarietat laboral i l’encariment del cost de la vida. El repte és construir una societat on aquestes ajudes siguin excepcionals, no habituals. Mentrestant, l’augment dels ajuts ens recorda que encara queda molta feina per fer.
k Tribuna k
9 de maig: Per una Europa humana, sobirana, justa i capaç de protegir
Europa viu un moment de transformació profunda. Les crisis acumulades de l’última dècada —financera, sanitària, energètica i geopolítica— han tensionat el projecte europeu i han posat en evidència les seves mancances. Tot i els avenços en integració econòmica, la Unió Europea continua sent incompleta en aspectes clau com la sobirania efectiva o la capacitat d’acció. Davant d’un món cada vegada més fragmentat i inestable, Europa es veu obligada a redefinir-se. I ho ha de fer sense perdre de vista el seu nucli fundacional: la construcció de la pau i la solidaritat entre pobles.
La pau és, i ha de continuar sent, l’eix vertebrador del projecte europeu. En un context internacional marcat per conflictes armats i tensions geopolítiques, Europa no pot limitar-se a ser un actor passiu. Europa ha de ser la bandera de la Pau i el Dret Internacional davant Trump o Netanyahu entre d’altres. Ha de defensar de manera coherent el dret internacional, els drets humans i la resolució pacífica dels conflictes. Aquesta coherència és essencial per mantenir la seva credibilitat global. No es tracta només de posicionar-se, sinó d’actuar amb una mateixa exigència davant qualsevol vulneració, sigui on sigui.
Ara bé, la pau exterior no es pot sostenir sense cohesió interna. La solidaritat entre ciutadans i territoris és una condició imprescindible perquè el projecte europeu sigui viable. L’augment del cost de la vida, especialment en l’energia, l’habitatge i els productes bàsics, està generant noves desigualtats i
Alberto Bondesio Martínez Portaveu del PSC a la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior Diputat al Parlament de Catalunya
debilitant la confiança en les institucions. Per això, Europa ha d’assumir un paper més actiu com a agent protector. Aquesta solidaritat s’ha de traduir en mesures concretes. Cal garantir l’accés a una energia assequible, protegir el poder adquisitiu de la ciutadania i corregir els desequilibris dels mercats quan aquests generen injustícies. L’habitatge, en particular, s’ha convertit en un dels grans reptes estructurals: la seva creixent financiarització ha transformat un dret en un factor d’exclusió. Una resposta europea coordinada, amb inversió pública i regulació adequada, és imprescindible per revertir aquesta situació.
tir una resposta equitativa als reptes socials.
Alhora, per protegir la pau i la cohesió, Europa necessita reforçar la seva capacitat d’acció. Això passa per reduir dependències estratègiques, especialment en l’àmbit energètic, i per impulsar sectors clau com les energies renovables, la tecnologia o la salut. Aquesta autonomia no és un exercici d’aïllament, sinó una eina per poder actuar amb criteri propi i contribuir a l’estabilitat global.
En un context internacional marcat per conflictes armats i tensions geopolítiques, Europa no pot limitar-se a ser un actor passiu
En aquest escenari, el paper d’Europa al món és fonamental. Europa ha de ser la muralla davant l’odi, la guerra i el neofeixisme. Europa ha de ser un actor que lideri amb valors, que promogui el multilateralisme i que aposti per la cooperació internacional. Iniciatives com les trobades internacionals de líders socialistes, laboristes i progressistes fa unes setmanes a Barcelona evidencien que existeix una voluntat compartida per la majoria de la ciutadania de construir un futur basat en més justícia social, més democràcia i més solidaritat global.
La solidaritat també implica compartir recursos i responsabilitats entre estats. L’experiència dels instruments comuns impulsats en els darrers anys ha demostrat que Europa pot actuar de manera conjunta i eficaç davant les crisis. Aquest camí ha de consolidar-se amb una capacitat fiscal pròpia que permeti sostenir polítiques de cohesió, impulsar la transició ecològica i garan-
En definitiva, el futur d’Europa dependrà de la seva capacitat per mantenir viu el seu compromís amb la pau i aprofundir en la solidaritat. Només així podrà garantir seguretat, prosperitat i justícia per a la seva ciutadania. Europa ha de ser valenta: no només per adaptar-se als canvis, sinó per liderar-los amb determinació i amb uns valors clars.
k Tribuna k
Per dinar, coliflor de primer i macarrons de segon. Per sopar, minestra de verdures de primer i canelons de segon. Dos primers plats al migdia i dos primers plats al vespre. Ni peix ni carn en tot el dia. Un menú que trenca totes les regles mínimes d’equilibri nutricional. A vostès els ve de gust dinar macarrons i sopar canelons? S’ho menjarien? Doncs aquest és el menú que han tingut un dimarts qualsevol els usuaris de la residència per a gent gran Emera Tarragona. Malauradament, no és un cas extraordinari: el dilluns següent al migdia, els residents tenen llenties i pasta per dinar. I l’endemà, bledes i cigrons. Ni rastre de carn ni de peix.
Aquests menús simbolitzen el deteriorament progressiu dels serveis del centre. Si ofereixen aquest plats als nostres familiars —la meva mare n’és una de les residents— és perquè no tenen altres productes a les neveres. T’ho reconeixen les responsables de la residència: ha tornat a fallar la cadena de subministrament amb l’empresa amb què treballa Emera des de Madrid i per a tot l’Estat: Serunion, una companyia que es declara “líder de la restauració col·lectiva”.
Les famílies —que paguem uns 3.000 euros al mes— observem amb preocupació i angoixa aquestes situacions intolerables en els menús (canvis constants per falta de producte, dinars amb dos primers i cap segon, una qualitat deficient en moltes ocasions) i altres dèficits en els serveis i la gestió d’Emera Tarragona. La residència va obrir fa dos anys i mig com a Clece, però el setembre de 2025 la va comprar el grup francès Emera. La nova etapa no fa més que augmentar les sensacions negatives entre familiars i usuaris. A banda dels problemes de la qualitat de la cuina i de subministrament d’aliments —en alguna ocasió ha faltat pa— hi ha un progressiu descens del nombre de gerocultores per planta. Cada cop hi ha menys personal, i això es nota molt negativament sobretot a les plantes 2 i 3, on hi ha les persones grans amb més grau de dependència i necessitats. A la majoria de torns, hi ha dues gerocultores (abans n’eren tres) per atendre 34 persones en dues unitats de convivència. En algun torn, una auxiliar ha arribat a cobrir en una tarda tres plantes perquè falta personal. Baixes d’última hora, sovint no prou justificades. Els sous baixos i la càrrega de feina fan que l’absentisme laboral sigui habitual. Les que treballen fan bé
Ricard Lahoz Periodista
la seva feina, però no donen l’abast i no cal preguntar: ho notes quan vas a veure el teu familiar i és un tema recurrent de conversa entre elles.
Aquest és un sector molt feminitzat i amb salaris precaris. L’empresa no sembla que faci res per retenir el talent i millorar el sou a les auxiliars de geriatria que demostren més professionalitat. Algunes marxen perquè troben una feina més ben pagada, altres demanen la baixa perquè no poden més. Les baixes de curta durada no són cobertes. La direcció al·lega que alguns dies puntuals arriben a tenir vuit baixes i que no disposen de marge de temps per trobar personal substitut.
petit jardí amb terrassa, gimnàs i una sala de visites còmoda però que resulta insuficient per fer-hi actes amb molts residents: ara en deu haver-hi més de 120 —la primera de les cinc plantes de l’edifici està llogada a l’hospital sociosanitari Francolí—. La residència només compta amb 15 places concertades i, per tant, la immensa majoria de les famílies hem de suportar una despesa molt alta que no està a l’alçada dels serveis rebuts.
Les famílies —que paguem uns 3.000 euros al mes— observem amb preocupació i angoixa aquestes situacions intolerables en els menús
A Infermeria i a Medicina els canvis són constants i no acabes de tenir mai una persona de referència. Un exemple: en un any i mig, quatre metges. En els darrers mesos hem assistit a la sortida de la terapeuta ocupacional (plaça no coberta perquè al·leguen que no troben aquest perfil professional), el psicòleg (feina coberta), dues treballadores socials (només se n’ha cobert una plaça) i un fisioterapeuta a mitja jornada (no cobert). Emera va canviar al febrer la persona responsable de la direcció de la residència, però els familiars no notem millores. Els tècnics fan prou bé la seva feina, però fa la sensació que falta organització interna i recuperar el personal perdut.
Les instal·lacions de la residència fan patxoca perquè són noves i tenen molta llum natural. Hi acaben de fer retocs i han pintat les parets: “Calia?”, ens preguntem els familiars que trobem a faltar que els diners es destinin a personal i millors serveis. Hi ha un
k Tribuna k
La coŀlaboració entre la universitat i les institucions sanitàries: reptes i àrees de millora
La relació entre la universitat i les institucions sanitàries és fonamental per formar els futurs metges. No obstant això, en l’actualitat existeixen reptes organitzatius que dificulten aquesta col·laboració, ja que és necessari equilibrar l’alt ritme d’atenció als pacients als hospitals amb la dedicació i els recursos que requereix l’ensenyament universitari.
Aquest retrat segur que es pot fer extensible a la resta de residències de gent gran de Catalunya. La conclusió és que falten mans. La normativa vigent de la Generalitat que fixa les ràtios mínimes de personal és de fa més d’una dècada, tot i que el nivell de dependència dels usuaris no ha parat de créixer. I cal afegir-hi una altra variant: hi ha poca gent disposada a treballar en un sector tan mal remunerat i sacrificat.
La solució? D’entrada, pagar millor als auxiliars de geriatria i fomentar aquest tipus de formació especialitzada en l’atenció a persones grans. I a mig termini, abordar un dels grans reptes que tenim com a societat. Una població cada cop més envellida necessita ajuda professional (al seu domicili o en un centre). Les dades de l’administració i el que es pot veure quan vas habitualment a una residència deixen clar que cada cop els seus usuaris són més grans i tenen un major grau de dependència.
A l’alçada dels grans reptes en l’educació i la sanitat, Catalunya ha d’abordar el de l’atenció a la gent gran: un col·lectiu cada cop més nombrós, amb malalties cròniques i uns graus de dependència que generen una demanda creixent de serveis sanitaris, socials i de cures de llarga durada. Amb aquest panorama i el que ve —la generació del ‘baby boom’ comença a jubilar-se— només hi veig una sortida: acordar un gran pacte de país per fer la inversió necessària en un pilar bàsic de l’estat del benestar.
El disseny actual genera una situació complexa per al professional mèdic que també exerceix com a professor. Aquest ha de respondre a dos objectius que sovint competeixen entre si: d’una banda, les fites d’eficiència i atenció als pacients que exigeix la gerència de l’hospital; i de l’altra, les exigències docents i investigadores de la universitat. Aquesta doble pressió dificulta que els professionals clínics puguin accedir de manera àgil a posicions estables com a professors universitaris. Existeix un problema notable a l’hora de renovar les places de professorat permanent, a les quals els metges solen accedir molt tard en la seva carrera. A més, les agències que avaluen els futurs professors prioritzen la quantitat d’investigacions publicades molt per sobre de l’excel·lència i l’experiència clínica del metge. Això pot desmotivar grans professionals assistencials que tenen vocació d’ensenyar, dificultant que el millor talent dels hospitals s’integri a la universitat. Gran part del pes de la docència recau sobre el Professorat Associat, una figura amb un model de contractació que necessita un major reconeixement.
El disseny actual genera una situació complexa per al professional mèdic que també exerceix com a professor
A més, la universitat planifica la formació pràctica de l’estudiantat de medicina assumint grups sovint massa grans (per exemple 10 alumnes), un fet inviable en els espais reals d’un hospital (com un quiròfan o l’habitació d’un pacient), on l’espai és molt reduït. Com a conseqüència, l’ensenyament pràctic acaba recaient freqüentment en metges de la plantilla dels hospitals que no tenen una vinculació oficial amb la universitat, la qual cosa es una disfunció i, a més, complica mantenir una docència uniforme i ben estructurada.
Per resoldre aquestes tensions, és necessari actualitzar la idea del que significa ser un “Hospital Universitari”. Resulta fonamental que la participació en l’ensenyament per part de tots els professionals sanitaris compti amb un reconeixement acadèmic formal, així com amb un suport institucional i econòmic. És clau que el temps dedicat a ensenyar als alumnes es reconegui com una part real i efectiva de la seva jornada laboral habitual.
La qualitat de les pràctiques mèdiques i la motivació del professorat depenen del fet que ambdues institucions apropin postures. Mentre la docència continuï sent un voluntariat mal pagat o un mèrit burocràtic impossible d’aconseguir per al metge assistencial, la bretxa entre la universitat i la institució sanitària continuarà creixent. Per assegurar el lideratge formatiu als hospitals es requereix un esforç conjunt: és vital que el sistema sanitari faciliti i reconegui el temps que els seus professionals dediquen a ensenyar, i que la universitat cedeixi rigidesa burocràtica i adapti les seves normatives per valorar de manera més justa l’experiència clínica real.
Alfredo Bardají Ruiz
Cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII i director del Dep. de Medicina i Cirurgia de la URV
Tarragona
Carmen Herrera Camazon.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a Santa Clara.
Reus
Francisco Jaén González.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Carmen Huertas Navarro.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a Sant Bernat Calvó.
Salou
Manel Ferrer Lucas.
Ha mort als 90 anys.
Mor la periodista referent Soledad Gallego-Díaz
Obituari l La periodista Soledad Gallego-Díaz va morir dimarts a Madrid als 75 anys. Referent del periodisme espanyol, va ser la primera dona a dirigir EL PAÍS, entre 2018 i 2021. El 1977 va publicar el primer esborrany de la Constitució i va ser corresponsal arreu. A l’abril va rebre el Premi Aurelio Martín d’Ètica Periodística de la FAPE. Agències
Civisme l Set centres participen en la sisena edició de la iniciativa
Prop de 400 alumnes participen avui dijous, 7 de maig, en una nova edició de Fem neteja als Torrents!, una acció ambiental impulsada per les Escoles Verdes de Valls amb la coordinació de l’Àrea de Medi Natural de l’Ajuntament. La iniciativa arriba a la sisena edició i mobilitza 388 alumnes de 16 grups escolars de l’Escola Els Baltis, La Candela i Eugeni d’Ors, els col·legis Claret i Vedruna, i els instituts Serra de Miramar i Jaume Huguet. L’activitat s’emmarca dins la campanya europea Let’s Clean Up Europe, que vol conscienciar sobre residus abocats a la natura. Els grups faran sortides en recorreguts dels Torrents de Valls.
Els alumnes, equipats amb guants i sacs, recolliran llaunes, envasos, vidre, paper i altres residus, i pesaran els quilos de cada fracció. També
La jornada mobilitza
L’acció s’emmarca dins la campanya europea ‘Let’s Clean Up Europe’
fotografiaran i documentaran deixalles que no es poden retirar en aquesta acció, com tovalloletes humides,
andròmines i residus de gran volum. Durant el matí, el Pati acollirà una acció col·lectiva de reflexió i visualització del material recollit, traslladat pels serveis municipals de neteja. Els grups participants compartiran les dades dels trams netejats i penjaran les seves reflexions en uns expositors fins diumenge.
Avui felicita als que es diuen:
Sixt, Eovald, Hou, Gisela i Benedictina
21/03 al 19/04 ÀRIES
Més que dominar amb la teva activitat ho faràs amb el teu poder intellectual i la mirada. T’envoltaràs de molts però n’escolliràs molt pocs.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Reforça la teva seguretat per no arribar a caure en la timidesa crear un grau depressiu incompatible amb les teves necessitats, la parella no fallarà.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Desplaçaments contactes amb persones t’aportaran idees interessants de les quals en trauràs profit per a les teves activitats.
TV local
20/04 al 20/05
Et tocarà obeir. No es tracta que cedeixis a tot, però mantén una mentalitat flexible i tot anirà millor. Tensions a la feina, mostra’t flexible.
VERGE
23/08 al 22/09
No siguis tan meticulós fred a l’hora d’interpretar les paraules de persones que volen ajudar-te. Atén els consells et sentiràs millor.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El més recomanable és que et mostris tal com ets, no permetent en cap cas que els altres sobrevalorin les teves aptituds. Avui aposta més per tu.
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Es presentaran rivalitats en l’amor. Les situacions es transformaran en crítiques si et poses en pla dramàtic, tingues més autoconfiança.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Seràs centre d’atracció durant tot el dia. La teva forma especial de comunicar-te atraurà l’atenció de molts la passió d’algú. No desaprofitis res.
20/01 al 18/02 AQUARI
No et fiïs de les primeres paraules de tercers en l’àmbit professional o en el teu cercle d’amistats. Tu sabràs la solució, fes servir la intuïció.
21/06 al 22/07 CRANC
Si notes un tracte una mica fred per part d’alguns, no temis per la teva seguretat. L’expressivitat dels sentiments anirà augmentant.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Avui tindràs el retrobament amb vells coneguts o familiars amb els quals establiràs una profunda comunicació aclariment de parers.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Assumptes financers relacionats amb la família centralitzaran la teva atenció avui. Et sentiràs una mica lligat reaccionaràs amb violència.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
Mots
HORITZONTALS: 1. Relatiu als noms de les persones. Estimar algú. 2. Dues del mar. Conjunt del nobles de la cort. Enmig del cel. 3. Proveí d’alguna cosa. Germans de la mare. 4. Un floc de neu. Escolten la ràdio. Un èxit sense final. 5. Petó desastrós. De la companyia de Jesús. 6. Ha fet camí veloçment. Un que fa les coses amb lentitud. 7. Tornar a dir quelcom. Entrada a un espai. 8. Crit del gripau. I ara un grunyit de les truges. 9. Un pardal. Menjadora de porcs. Institució, organisme, entitat. 10. Molusc marí nacrat per dins. Lletra. Mil. 11. Quelcom de ningú. Farà com els delinqüents d’ara. Excavació vertical. 12. Allevat. Dues de l’illa. Societat limitada. VERTICALS: 1. Passeges el nadó. Fa servir el cervell. 2. Recipient per tenir-hi llegums. Les festes nocturnes que fa el veí mig imbècil de sota. Una de por. 3. Una mica de mel. Proveiu una pel·lícula amb banda sonora. Soroll de tempesta. 4. El cartell injuriós de la Creu. Amb gust i olor de licors. 5. Ha fet coses de noi o nen. L’àvia del nen. 6. Les dues primeres de la sèrie. Tregui la pols de casa. Gat sense cap. 7. Fangs de l’aigua estancada. Arrasador. 8. Sentir les flors. Dona sabor al menjar. 9. Un cas desordenat. Unitats angleses de longitud. Entrada de llum. 10. Petita maleta. Fa pena, està desorde- nada. 11. Final de setmana. Proves escrites. La tíbia, per exemple. 12. Passi el rosari. Enmig del cor. Una que no és llatina. Bèstia de càrrega.
El temps 20º
Màxima Mínima
Precipitacions
TARRAGONA:
Esplugas Solé, Laura Jaume I, 46
Telèfon 977 139 854
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bofarull Masip, Mercé Roger de Belfort, 49 Telèfon 977 316 666
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Fernandez-Delgado Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
A partir del final del matí, s’esperen ruixats o xàfecs a qualsevol punt de muntanya i es desplaçaran lentament cap al nord. Seran d’intensitat feble o moderada, si bé a punts del Pirineu i Prepirineu oriental és possible que siguin forts. A més, podran anar acompanyats de tempesta.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més baixa al litoral i prelitoral, mentre que quedarà similar o lleugerament més alta a la resta del país.
IMMOBILIÀRIA
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
CAMBIO UN PISO EN REUS por otro en Cambrils de 75m2. Tel. 600.470.009
SEÑORA BUSCA TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
MOTOR
PARTICULAR. VENDO FURGONETA. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel: 691.586.879
REFORMES
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359 FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini
Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469
La Banda Juvenil de la BUMT enceta la temporada amb el Concert de Primavera, un recital que tindrà lloc aquest cap de setmana a l’Auditori de la Diputació de Tarragona i que ja s’ha convertit en una cita clau tant per als joves músics com per al públic que segueix de prop la seva evolució. Aquest concert, que no fa gaires anys que forma part de la programació anual d’actuacions de la banda, es va posar en marxa amb la voluntat de donar més protagonisme a la formació juvenil. «És l’únic concert en què actuem només nosaltres. La resta de temporada acostumen a fer concerts compartits amb la simfònica o altres formacions», explica Aleix Vaqué. La iniciativa, apunta el director de la Banda Juvenil, respon també a la funció pedagògica de la formació: preparar els músics per al salt cap a la banda simfònica. El programa d’enguany combina exigència tècnica i atractiu artístic. Una de les peces centrals serà el Concert per a vibràfon de Nathan Daughtrey, que tindrà com a solista Andrés Volart, antic membre de la Banda Juvenil i actual músic de la formació simfònica. «Intentem donar l’oportunitat a músics vinculats a la casa perquè puguin actuar com a solistes», destaca Vaqué. En aquest cas, a més, es tracta d’un jove que ja cursa estudis superiors al conservatori de Salamanca.
El concert incorporarà també una dimensió literària amb textos de Pablo Neruda, que seran recitats pel rapsode Dario Bárcia. «Abans de cada moviment del concert per a vibràfon, el rapsode farà una interpretació performàtica dels poemes que inspiren la música», detalla el director, subratllant així la voluntat de crear una experiència més com-
Música Aquest diumenge la formació presenta el seu Concert de Primavera a l’Auditori de la Diputació de Tarragona
pleta.
El repertori es completarà amb obres com Las Arenas de Manuel Morales, Generations Fanfare d’Otto Schwarz o Pilatus: Mountain of Dragons de Steven Reinecke. «Busquem un repertori que faci sortir els músics de la seva zona de confort, amb una envergadura més pròxima a l’àmbit professional que no pas acadèmic», explica Vaqué.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
El Port de Tarragona, entre els sis escollits per impulsar l’eòlica marina a Espanya Economia
Aquest plantejament reflecteix també el moment
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
que viu la banda. Després d’uns anys marcats per la pandèmia i els canvis interns, la formació ha experimentat un creixement notable. «Quan en vaig assumir la direcció el 2021, érem 25 músics; ara en som 50», afirma el director. La majoria tenen entre 12 i 18 anys, tot i que alguns allarguen la seva etapa a la Juvenil gràcies al bon ambient i la vinculació amb el grup.
Vaqué fa un balanç molt positiu del projecte, que atribueix a un treball col·lectiu: «No ha estat només feina meva, sinó de tota l’entitat i en coordinació amb el director de la simfònica, Jordi Ma-
sip. Hem treballat per fer créixer les formacions i acostar la banda a la ciutat». Aquest esforç, subratlla, ha contribuït a reforçar la presència de la BUMT en el teixit cultural tarragoní i a atraure nous músics. El concert es farà el 10 de maig a les 18 h a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. L’entrada val 6 euros i es podrà comprar el mateix dia abans d’accedir a l’Auditori.
S’ha escollit un repertori que acosti els músics a l’àmbit professional Créixer a l’escenari
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Paradistes del Mercat
Central alerten d’un futur incert per les jubilacions sense relleu Tarragona
Camí de ronda
La massiva bastida que rodeja l’edifici de Ca l’Ardiaca, al Pla de la Seu de Tarragona, s’ha consolidat en el paisatge urbà de la ciutat, una imatge lamentable que, de fet, amaga una realitat encara pitjor: el deteriorament d’un dels edificis civils medievals més significatius del país. No és un espai que estigui sol en una ciutat que assisteix impassible al deteriorament del seu patrimoni arquitectònic antic i recent: la Tabacalera, el Banc d’Espanya, l’edifici de Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tàrraco... Tanmateix, la seva ubicació en el marc del que constitueix una de les imatges més icòniques de la ciutat fa la situació particularment dolorosa.
En aquest context, la inactivitat de les administracions públiques, tant de l’equip de govern municipal com del Govern de la Generalitat, és més que decebedora. Refugiar-se darrere de la normativa vigent per esquivar la presa de mesures que permetin salvar un espai que, de perllongar-se aquesta inacció, senzillament pot acabar convertit en una ruïna i perdent bona part de la seva significació patrimonial, és una resposta tan fàcil com tramposa. En aquest sentit, li correspon a l’alcalde de la ciutat buscar la manera de fer que el Govern de la Generalitat converteixi la salvació de Ca l’Ardiaca en una prioritat de país i trobi una solució que ens permeti a tots plegats recuperar la bellesa del Pla de la Seu com a espai urbà.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Comencen les obres per convertir l’antic restaurant Sol Ric en un McDonald’s Tarragona