Dijous 6 d'agost de 2026

dijous, 6 d’agost de 2026

Tarragona

4

Els Gegants Moros, que celebren 175 anys, protagonistes del cartell de Santa Tecla 2026 Opinió

Número: 5598

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Castells 10 L’actuació de la Firagost acaba amb quatre castells de gamma extra: tres de la Colla Vella i un de la Joves de Valls

13 Jordi Margalef. Absentisme laboral: prou demagògia: «Un treballador no és un cost, sinó el principal actiu de qualsevol empresa»

Infraestructures

El Port dedica 22 MEUR a donar servei elèctric als creuers S’ha licitat una nova xarxa de més de 6,5 quilòmetres de longitud que arribarà fins al Moll de Balears

El nou sistema OPS permetrà que els vaixells redueixin les seves emissions mentre estan atracats Eloi Tost / ACN

Reus

2i3

La remodelació de la zona del ‘Condesito’ no finalitzarà fins al setembre l5

Societat 7

Salou qüestiona la Generalitat i els Mossos L’alcalde, Pere Granados, considera que el cos policial, la Conselleria d’Interior i l’Ajuntament de Cambrils són «tolerants» amb l’activitat del top manta i els reclama actuacions urgents

2 dijous 6 d’ agost de 2026

L’apunt

La infraestructura estarà operativa abans del 2030 El Port preveu tenir el sistema OPS plenament operatiu abans del 2030, avançant-se als terminis marcats per la normativa europea per a l’electrificació dels principals ports del continent. El president de l’APT, Santiago J. Castellà, emmarca aquesta actuació, dins l’estratègia de descarbonització que vol impulsar la institució, «és una de les nostres prioritats per ser un port sostenible al 2030». El full de ruta inclou actuacions vinculades a les energies renovables, la protecció de la biodiversitat, els nous tràfics de la transició energètica i l’electrificació dels molls. Castellà destaca que el projecte del Moll de Balears és «essencial» i permetrà que «l’activitat de creuers a Tarragona faci un important salt en matèria de sostenibilitat ambiental, cap a un model de zero emissions».

El Port obre noves licitacions per electrificar el Moll de Balears i reduir les emissions dels creuers Medi Ambient l Desplegar el sistema OPS costarà 22 MEUR i el 30% es finançarà amb fons europeus John Bugarin El Port de Tarragona continua avançant en el desplegament del sistema Onshore Power Supply (OPS) al Moll de Balears amb l’objectiu que els creuers es puguin connectar a la xarxa elèctrica mentre estiguin atracats i puguin apagar els motors auxiliars. Durant les darreres setmanes, l’Autoritat Portuària ha accelerat el desplegament del projecte amb l’obertura de noves licitacions per completar aquesta infraestructura. La seva implantació permetrà reduir considerablement les emissions de gasos d’efecte hi-

vernacle, així com d’altres contaminants atmosfèrics com els òxids de nitrogen (NOx) o els òxids de sofre (SOx). També reduirà les vibracions i el soroll en espais propers al port.

El projecte es desplegarà mitjançant sis actuacions, algunes de les quals ja estan en marxa, mentre que d’altres es troben en fase de licitació. Actualment, ja s’està construint el centre de distribució i control de l’electricitat al mateix Moll de Balears. Aquesta instal·lació serà l’encarregada de rebre l’energia que arribarà des de la xarxa de mitja tensió desplegada pel recinte portuari, protegir el sistema OPS i

distribuir l’electricitat als punts de connexió dels vaixells. Els treballs, adjudicats a Istem SLU, tenen un pressupost de 184.206 euros.

La següent actuació que es posarà en marxa serà la construcció del nou centre de transformació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), adjudicat a Cobra Instalaciones y Servicios per 748.609 euros.

Les obres començaran aquest mes d’agost i aquesta infraestructura actuarà com a punt neuràlgic del sistema, centralitzant l’energia procedent de la xarxa general abans de distribuir-la cap al Moll de Balears.

Per alimentar aquesta futura esta-

ció, el Port també ha tret a licitació la instal·lació de 3.180 metres de línia elèctrica entre la subestació de Bonavista i la ZAL. L’actuació compta amb un pressupost d’1,94 milions d’euros (MEUR) i un termini d’execució de 21 mesos.

Des del nou centre de transformació, l’electricitat es conduirà fins al Moll de Balears a través d’una xarxa subterrània de 3.395 metres de línies de mitja tensió, una actuació que correspon a la licitació més recent impulsada pel Port. Els treballs suposaran una inversió de 2,27 MEUR i tindran una durada de nou mesos. El desplegament també

Aquest mes s’iniciarà la construcció de l’estació transformadora principal a la ZAL preveu la connexió subterrània entre els molls d’Andalusia i de Catalunya, una de les intervencions més complexes del projecte. Aquesta actuació, pressupostada en 9,24 milions d’euros, permetrà completar el recorregut de la xarxa elèctrica fins on atraquen els creuers. Les obres s’allargaran durant tretze mesos.

20 MW de potència L’última fase serà la implantació del sistema Onshore Power Supply (OPS), valorada en 9,6 MEUR. Aquesta actuació inclourà tots els equips necessaris perquè els creuers es puguin connectar a la xarxa elèctrica terrestre durant la seva estada. Quan estigui complet, el sistema disposarà de 20 MW de potència, suficients per connectar simultàniament fins a dos creuers.

L’electrificació del Moll de Balears representa una inversió global de 22 MEUR, dels quals 6,6 seran finançats amb fons europeus CEF-T.

3 dijous 6 d’ agost de 2026

Els agents van tramitar l’entrada de 759 creueristes. Cedida

El control automatitzat de viatgers s’estrena amb un creuer procedent de la Xina Seguretat l La nacionalitat del 98% dels passatgers era de països de fora de l’espai Schengen Diari Més El Port de Tarragona va realitzar aquest dilluns el primer desplegament operatiu del nou Entry/Exit System (EES). Es tracta del sistema electrònic de la Unió Europea que automatitza el registre d’entrades i sortides de viatgers procedents de tercers països fora de l’espai Schengen. L’estrena va tenir lloc coincidint amb l’escala del Viking Yi Dun, un creuer de bandera noruega orientat exclusivament al turisme xinès, sent la primera operativa d’aquestes característiques que s’atén a la ciutat.

La posada en funcionament va comptar amb la presència de la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero Álvarez, i de la comissària provincial del Cos Nacional de Policia, Alícia Vicente Tamames. Les autoritats van seguir

de prop el funcionament del dispositiu a les instal·lacions ubicades a la terminal de creuers del moll de Balears del Port de Tarragona.

Aquesta transició tecnològica, que substitueix el segellat manual de passaports per un procediment digital i biomètric, suposa un salt qualitatiu en l’eficiència i seguretat de les instal·lacions portuàries.

Durant la jornada, els agents van tramitar el control d’entrada de 759 passatgers de diverses nacionalitats arribats des de la Xina.

Gairebé el 98% d’aquests viatgers procedia de països fora de l’espai Schengen, cosa que va convertir l’escala en un banc de proves idoni per validar el nou sistema en condicions reals. Paral·lelament, prop de 900 persones van embarcar per iniciar una nova ruta pel Mediterrani, mentre el Punt Fronterer tramitava documentació.

Urbaser va començar a treballar a la ciutat el 5 de novembre de l’any passat. Gerard Martí

Treball obre acta a Urbaser per les altes temperatures Neteja l USOC diu que en més d’un 60% dels vehicles de la flota no es compleix la normativa Oriol Castro Sanz Inspecció de Treball va visitar ahir les instal·lacions d’Urbaser a Tarragona, al polígon Francolí, per escrutar les condicions laborals denunciades per la secció sindical d’USOC, especialment les relacionades amb les elevades temperatures que, segons el sindicat, suporten els treballadors tant a les instal·lacions com als vehicles de servei.

Durant la jornada, representants sindicals van acompanyar els inspectors i membres de la direcció de l’empresa en un recorregut per di-

Els treballadors també denuncien que els vehicles tenen problemes mecànics ferents espais del centre de treball.

El sindicat explica que la Inspecció va efectuar diverses mesures a les naus d’estacionament de vehicles, al taller, a la zona de menjador i descans i en diversos vehicles de la flota, a més de parlar amb diferents treballadors. USOC assegura que, després d’aquestes comprovacions,

Inspecció de Treball va aixecar acta en considerar que cap de les mesures de temperatura preses es trobava dins dels límits legals permesos.

Diari Més s’ha intentat posar en contacte amb Urbaser, però no ha obtingut resposta.

Vestidors «insalubres» La denúncia del sindicat també inclou altres reclamacions relatives a l’estat dels vestidors, que considera inadequats i insalubres, deficiències a la planta del polígon Francolí, la utilització de roba de treball que considera inadequada per a l’estiu i l’existència de vehicles antics amb presumptes problemes mecànics que, segons USOC, podrien comportar riscos per a la seguretat. En matèria laboral, el sindicat també reclama el reconeixement com a temps efectiu de treball de la mitja hora destinada al canvi de roba i a la higiene personal. Des d’UGT exposen que van insistir en les reclamacions i que busquen la negociació amb l’empresa i, si no funciona, faran servir tota la maquinària dels serveis jurídics.

4 dijous 6 d’ agost de 2026

Pau Alabajos, Nosoloviernes i Mario Ezno actuaran per les festes de Santa Tecla

El Teatre Tarragona va acollir ahir al matí la presentació del cartell i del marxandatge de les pròximes festes de Santa Tecla. Joan Carles Borrachero

Els Gegants Moros protagonitzen el cartell de Santa Tecla Cultura l Els elements del seguici celebren enguany 175 anys i la dissenyadora Mar Borrajo els ha homenatjat fent fins i tot ‘stickers’ pel mòbil Oriol Castro Sanz Els Gegants Moros de Tarragona, que celebren enguany 175 anys de vida, protagonitzaran el cartell de Santa Tecla. La proposta els reinterpreta des d’un llenguatge «gràfic contemporani, basat en la geometria, el color i la síntesi formal».

L’encarregada ha sigut la dissenyadora gràfica Mar Borrajo.

El projecte pren com a punt de partida les sanefes i els ornaments dels seus vestits. A partir de les formes geomètriques de les seves sanefes s’ha creat un vocabulari visual que es converteix en la base de tota la identitat gràfica de la festa.

Amb aquestes mateixes peces es construeixen tant els Gegants Moros com els patrons, les sanefes i la resta de recursos visuals, donant lloc a un sistema gràfic coherent, flexible i pensat per adaptar-se a qualsevol mida, suport o format.

La proposta d’enguany busca preservar l’essència i els trets més característics dels Gegants Moros simplificant-ne les formes per crear una imatge clara, actual i atemporal. El projecte no només representa els Gegants Moros, sinó que converteix els elements ornamentals dels seus vestits en un llenguatge visual propi que dona coherència a tota la identitat gràfica de Santa Tecla.

Trobar el camí La dissenyadora va explicar que abans d’arribar a la proposta definitiva es van fer moltes altres propostes. El procés, va dir, va ser gairebé una investigació destinada a trobar el camí adequat per representar allò que es volia representar. L’objectiu, segons va remarcar, era fer-ho «el millor possible» i aportar-hi tot el que pogués donar. A aquesta pressió externa s’hi va sumar l’autoexigència de la mateixa autora. Rajó

La proposta els reinterpreta des d’un llenguatge basat en la geometria va explicar que la importància del projecte fa que fins i tot el detall més petit adquireixi pes i que e l procés hagi es- tat llarg perquè la proposta no va sorgir a la primera.

Finalment, però, va considerar que s’havia assolit un bon consens amb l’Ajuntament i que el result at

havia respost a les expectatives en els diferents àmbits.

Marxandatge Com és habitual, les peces de marxandatge que es podran comprar han estat produïdes per les següents entitats de la ciutat, amb el suport de l’Ajuntament: La samarreta, editat pel Ball de Diables; La motxilla, editada per la Colla de Diables Voramar del Serrallo i la Víbria; El mocador, editat de la Moixiganga; El domàs, editat per la Fundació Estela; La totebag, editada per l’Agrupació de Portants dels Nanos Vells; La polsera, editada pel Ball de Gitanes; El vano, editat pels Comerciants de la Via T; El got, editat per la Cooperativa Combinats; Les xapes i l’imant, editat pel Ball de Cossis; Els portagots, editat per de la Colla de Diables Voramar del Serrallo i la Víbria; El bodi, editat per Tecletes i el barret, editat pel Lleó. El principal espai de venda e s - tarà ubicat, com és habitual, al vestíbul del Teatre Tarragona, on també es podrà comprar productes de les entitats.

Agenda l La Cooperativa Combinats participarà en la programació de Santa Tecla 2026 amb tres espectacles de música, humor i titelles pensats per apropar la cultura a tots els públics.

El músic valencià Pau Alabajos, una de les veus consolidades de la cançó d’autor dels Països Catalans, actuarà el 10 de setembre, a les 20 h, al Teatre Magatzem. El 18 de setembre, també a les 20 h, l’Auditori de la Diputació de Tarragona acollirà Nosoloviernes, de Marc Biarnés, una proposta que converteix l’actualitat en un informatiu tan absurd com divertit.

Tancarà la programació Mario Ezno, ‘El Titiritero’, que després de recórrer més de 57 països presentarà un espectacle d’humor, titelles i anècdotes el 20 de setembre, a les 17 h, al Teatre Magatzem. Les entrades ja es poden adquirir a La Capona. Les propostes estan produïdes i organitzades per Combinats SCCL - Llibreria La Capona. l Diari Més

La Cambra de Tarragona obrirà la temporada comercial al Senegal i Cap Verd Comerç l La Cambra de Tarragona obrirà la temporada de missions comercials amb un viatge al Senegal i Cap Verd, del 13 al 19 de setembre, adreçat a empreses exportadores. Segons Roberto Barros, director d’Internacional, Senegal destaca per l’estabilitat política, les infraestructures i la posició estratègica com a porta d’entrada a l’Àfrica Occidental.

El país presenta una elevada demanda de productes alimentaris, maquinària, serveis i tecnologia, i ofereix incentius fiscals en zones econòmiques especials. A més, els plans Senegal Emergent 2030 i Senegal 2050 impulsen canvis en els sectors agrícola, industrial, energètic i d’infraestructures. Cap Verd, per la seva banda, ofereix oportunitats en turisme, energies renovables, economia blava i transformació alimentària, afavorides pels acords amb la UE i la seva integració a la Cedeao.

També ha crescut la demanda de productes importats. l Diari Més

5 dijous 6 d’ agost de 2026

La reforma del ‘Condesito’ acabarà la primera setmana de setembre Urbanisme l El retard s’ha degut a causes tècniques relacionades amb la instal·lació elèctrica de la zona Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus fixa una nova data de finalització de les obres de reforma del Condesito que haurien d’haver finalitzat segons la pròrroga establerta el passat 12 de juliol. Finalment, fonts del consistori afirmen a Diari Més que la previsió és que les obres estiguin enllestides de cara a la primera setmana de setembre. Tal com va explicar en el seu moment la regidora de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, es va haver d’allargar les obres per motius tècnics relacionats amb la instal·lació elèctrica de la zona. «És una cosa més o menys habitual en l’obra pública i en obres en la via pública, ja que totes aquestes coses requereixen molta coordinació. Hi ha molts aspectes a tenir en compte i moltes vegades cal fer les modificacions pertinents sobre el terreny», va comentar la regidora de l’àrea d’Urbanisme fa unes setmanes.

D’aquesta manera, entre les tres fases del projecte, que involucren la reforma urbanística del carrer Ample i de la plaça del Pintor Fortuny, i les diferents modificacions que ha patit el projecte al llarg del seu transcurs el pressupost s’ha elevat de manera substancial. Amb la modificació que es va produir el passat

L’apunt

Nova mobilitat a l’entorn del carrer Ample i Condesito S’espera que en un futur indeterminat es posin en funcionament les dues pilones col·locades durant la reforma. Una està situada en l’accés al carrer Ample des de la plaça del Pintor Fortuny, que només estaria baixada en horari de 8 a 11 hores, i l’altre en l’accés al carrer Ample des del carrer d’Antoni Gaudí, que romandria baixada en horari de 2 a 11 hores. Mentre estigués pujada només permetria l’accés a vehicles d’emergències i autoritzats.

Fotografia de l’estat actual de les obres de la plaça del Pintor Fortuny. Diari Més

La darrera pròrroga va estirar el termini d’execució d’obres fins al 12 de juliol mes d’abril, amb un cost aproximat de més de 200.000 euros, l’import de l’obra ja ascendia fins als 2,78 mi-

lions d’euros.

Les obres formen part de la tercera fase de la remodelació del carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny, una actuació que té com a objectiu transformar l’espai per tal de donar més protagonisme al vianant en la transformació de la ciutat cap a una mobilitat més sostenible. A més, pretén allargar l’eix comercial del

carrer Major, Mercadal, carrer Monterols, Prim i carrer Llovera fins a l’extrem nord del carrer Ample, facilitant el moviment a peu dels ciutadans i visitants de la ciutat. L’obra plantejava també guanyar espai d’estada, jocs, bancs i vegetació pel gaudi de la ciutadania, a més que transformava tot l’entorn a plataforma única.

Concretament, a la plaça el vianant guanya més de 1.000 metres quadrats nous que abans es destinaven al trànsit rodat. La introducció de nova vegetació també és un altre punt del clau del projecte amb la introducció de més de 330 metres quadrats de zones verdes al carrer Ample. Alhora, el monument central del Pintor Fortuny s’ha reubicat perquè la seva posició a la plaça coincideixi amb la bisectriu de l’angle que forma amb la façana de l’edifici de la Caixa.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, serà la mantenidora de la cinquena edició de la Fira Modernista de Lleó Cultura l L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha estat escollida pel Museu Casa Botines Gaudí com a mantenidora de la cinquena edició de la Fira Modernista de Lleó, que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de setembre a l'entorn de la Casa Botines. Cada any la figura del mantenidor o mantenidora recau en una personalitat destacada del món de les arts, les lletres o les ciències, o bé en una persona especialment

vinculada a la figura d'Antoni Gaudí. Per analogia amb els històrics Jocs Florals, molt populars durant la segona meitat del segle XIX, la persona designada rep també el reconeixement de 'Laureada del Modernisme'.

L’elecció de l’alcaldessa de Reus posa de manifest els vincles culturals i històrics que uneixen Reus i Lleó a través de la figura d’Antoni Gaudí i de la seva obra. La Casa Bo-

tines, edific emblemàtic de l’arquitecte a Lleó, esdevé cada any escenari d’aquesta celebració dedicada al patrimoni modernista. Precisament, enguany la capital del Baix Camp s’ha bolcat amb tota mena d’esdeveniments, accions i projectes a reivindicar la figura de l’arquitecte reusenc. Tot això coincidint amb la celebració de l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la mort del geni. l Diari Més

Fotografia de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, a la Casa Botines. Ajuntament de Reus

6 dijous 6 d’ agost de 2026

Eurecat estudia l’efecte d’un suplement natural per mitigar el mal de genoll Salut l És una de les afeccions més prevalents a la població i, a més, influeix en una gran quantitat d’activitats rutinàries Sergi Peralta Moreno El centre tecnològic Eurecat està duent a terme un estudi per avaluar l’efecte d’un suplement natural d’origen vegetal en la disminució dels dolors articulars, sobretot, de genoll. La nutricionista i investigadora de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat, Josefina Ruiz de Azua, detalla que el mal de genoll és «una de les afeccions musculoesquelètiques més prevalents a la població». «És una articulació que suporta el pes de tot el cos i, quan fa mal, és quan t’adones que realment la necessitem per a un munt d’activitats diàries», comparteix. A més, a l’estiu, quan les vacances impulsen a fer més activitats a l’aire lliure, «és quan es nota el dolor».

Ruiz de Azua detalla que la flexió i extensió del genoll s’utilitza per moviments com caminar, pujar i baixar escales, carregar pes o entrar i sortir del cotxe o la dutxa. A més, a partir dels 40 anys, «la incidència de molèstia al genoll comença a augmentar». Per això, la investigació se centra en persones d’entre 40 i 70 anys que tinguin mal «lleu o moderat» de forma constant, que no hagin estat diagnosticades de patologies com artritis, artrosis o condropaties, que no s’hagin sotmès a cap operació a la zona en els últims dos anys i que no depenguin d’analgèsics per gestionar el malestar.

L’estudi Agartrosis té una duració de tres mesos i es distribueix

La nutricionista i investigadora Josefina Ruiz de Azua, mesurant l’angle d’amplitud d’un genoll. Gerard Martí

El centre busca voluntaris d’entre 40 i 70 anys que tinguin dolor «lleu o moderat» en quatre visites, tres presencials i una telefònica. La primera sessió permet conèixer l’estat del pacient, mitjançant una anàlisi de sang, una prova funcional —pujar i baixar escales en el menor temps possible— i l’avaluació de l’angle d’amplitud del

genoll, ja que «hi ha persones que els fa tant de mal que no poden estendre ni flexionar la cama». Així mateix, es du a terme un estudi avançat de composició corporal i s’observa com es conserva la mà, atès que «hi ha vegades que altres articulacions també estan implicades». La jornada acaba amb un qüestionari subjectiu sobre les percepcions que té el ciutadà i l’entrega del suplement, del qual s’hauran de prendre diàriament sis pastilles. En l’última trobada, es tornaran a com-

pilar les mesures per detectar si hi ha hagut canvis.

El suplement és un extracte d’un vegetal que és ric en minerals i compostos bioactius, com vitamines que ajuden a millorar la densitat òssia o elements que intervenen en els mecanismes antiinflamatoris i antioxidants. En aquesta línia, Ruiz de Azua subratlla que la nutrició «juga un paper molt important en la salut de les persones», no només perquè «aporta l’energia per completar les activitats diàries» o els nutrients

per «mantenir les funcions vitals de l’organisme», sinó que la seva funció va «molt més enllà» perquè els components bioactius ajuden a prevenir malalties. «Al final, la nutrició és una estratègia per prevenir malalties, mantenir una bona qualitat de vida i promoure un envelliment saludable», destaca. «Li hem de parar molta atenció», afegeix.

L’anàlisi neix arran de les evidències extretes de provar el suplement en models animals i, ara, es testarà en persones. «Esperem que sigui efectiu, perquè el genoll està involucrat en moltes activitats diàries i la millora del dolor impactaria directament en la qualitat de vida de les persones», conclou la investigadora. En cas que els resultats siguin òptims, s’hauran de dur a terme nous estudis per ratificar i concretar la seva efectivitat abans de poder sortir al mercat.

Cerca de voluntaris Per completar la investigació, Eurecat busca 80 voluntaris d’entre 40 i 70 anys. En aquests moments, ja s’han omplert la meitat de les places disponibles. Els interessats han de completar un qüestionari a la pàgina web del centre o contactar a través del correu electrònic estudis@eurecat.org o el telèfon 636 944 723. Si s’adapta al perfil requerit, l’equip contactarà amb la persona i la citarà per a una visita inicial.

L’estudi s’efectua a les seus de Reus i Cerdanyola del Vallès.

7 dijous 6 d’ agost de 2026

Salou diu prou al top manta a Cambrils i critica la «inacció» de la Generalitat Seguretat l El govern local lamenta que els dispositius policials «ni han servit ni serviran» i causen «problemes d’ordre públic» Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou ha dit «prou» després de detectar a principis d’aquesta setmana uns 200 punts de venda ambulant il·legal al límit amb el terme municipal de Cambrils. Aquest dimecres, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va tornar a instar al consistori de Cambrils a prendre mesures davant un augment que va titllar «d’insostenible» del top manta al Cap de Sant Pere, un espai que genera debat des de l’inici de la temporada estiuenca el passat mes de maig.

El consistori salouenc va advertir, ara fa gairebé dos mesos, que estudiaria portar la situació a la Fiscalia. Granados, però, va anunciar ahir que no es plantejarà fer-ho fins que no es resolgui la reunió que se celebrarà entre ajuntaments a la delegació del Govern un cop passi l’estiu. «Estem esperant dia i hora per exigir que s’actuï en conseqüència amb el mercat il·legal que fa molt mala imatge a la Costa Daurada», etzibava l’alcalde.

D’altra banda, assegurava que «és una qüestió de voluntat política» i apuntava a la «inacció» de l’Ajuntament de Cambrils sobre la situació. «No tenim res a dir dels cossos de seguretat, només demanem que en la reunió estiguin pre-

l’única efectiva per erradicar el top manta». A més, es va reiterar que les últimes actuacions a Salou van ser «muntatges per entrar en quatre cases habitades». «Si la policia es dediqués a estar al Cap de Sant Pere des de primera hora, sortiríem guanyant», concloïa l’alcalde.

Pere Granados mostra una ‘piulada’ de l’Associació per la Defensa de la Marca (ANDEMA), amb qui va reunir-se fa mesos. Diari Més / A. D.

El consistori salouenc assegura que encara espera «dia i hora» per reunir-se amb Cambrils sents representants de l’Estat, la Generalitat, Cambrils i els caps de la policia local», indicava Granados.

D’altra banda, va criticar que des de la Conselleria d’Interior del Govern «es demanés confiança» però «amb els anys tot està igual».

Durant la presentació, el batllet també va exposar un reguitzell d’arguments centrats en el fet que, a Salou, «no existeix el top manta» i qualificant les intervencions policials com una «excusa per oblidar els

deures de Cambrils». Fins i tot, el regidor de Seguretat, Sebastià Domínguez, va assegurar que els macrooperatius realitzats pels Mossos a Salou el passat mes de juny «ni han servit ni serviran». «Únicament han generat problemes d’ordre públic», indicava l’edil.

Des del govern local es va fer incís en què la «recepta de Salou és

Costos «inestimables» Acompanyat del president de l’Associació de comerciants Shopping Salou, Juli Vilaplana, el regidor també va manifestar que l’única possibilitat en aquest sentit seria «multar a les persones que comprin en aquests negocis», com ja es va fer anteriorment. «Els comerços que hem d’utilitzar la via pública estem discriminats», va afirmar Vilaplana, afegint que l’Associació de comerciants no ha participat en les últimes reunions de seguretat perquè «són un paperot».

Segons el responsable, les perdudes que calculen els negocis del litoral salouenc «són inestimables» i plantejava «mesures dissuasòries» per «acabar amb la qüestió».

D’aquesta manera, el govern local de Salou «obria la porta a negociar» i es defensava de les «acusacions» per part del consistori cambrilenc.

Des de l’Ajuntament de Cambrils no es va voler fer cap declaració al respecte.

Torredembarra apostarà per un nou contracte de la neteja «a curt termini» amb una empresa privada Serveis l L’Ajuntament de Torredembarra optarà per no municipalitzar el futur servei de neteja de la localitat. Així ho ha decidit el govern municipal aquest dimecres després d’una reunió de la comissió gestora entre portaveus dels grups polítics locals. L’alcalde de Torredembarra, Raúl García, va afirmar durant la sessió plenària del passat mes de juny que «s’estava estudiant» la possibilitat d’impulsar

un servei públic, però, finalment, s’apostarà per contractar una nova empresa privada. «Volem aprovar els plecs i licitar el contracte l’any 2027», va indicar el batlle.

La intenció és solucionar de la manera «més breu possible» la situació actual amb el contracte d’emergència que manté l’Ajuntament des del 2023 amb Urbaser. La decisió, segons explica García, s’ha lamentat des de l’oposició, tot i que han

valorat positivament que el consistori «hagi deixat la porta oberta» a la creació d’una Empresa Municipal de Serveis en un futur. «La idea és tindre un contracte a mitjà termini i no hipotecar al pròxim govern que entrarà l’any vinent», va assegurar l’alcalde. També va destacar que el govern local «ha fet autocrítica» per la «presa de decisions» dels últims anys respecte a la tardança per solucionar la qüestió. l ADG

Imatge de contenidors en un carrer de Torredembarra. Diari Més

8 dijous 6 d’ agost de 2026

Joan Lizano

E

l 9 d’agost, quan s’acabi l’últim servei, en David Paño i la Remei Agràs abaixaran definitivament la persiana de K-L’Ermità. Darrere quedaran més de tres dècades de cuina catalana, celebracions familiars i clients que han convertit el restaurant d’Alcover en part de la vida de moltes famílies. Des que van anunciar el tancament, els missatges no han deixat d’arribar: paraules de gratitud, records de taules plenes i fins i tot regals de comiat. «Som nosaltres qui us hauríem de convidar», pensa la Remei davant unes mostres d’afecte que els han fet entendre, potser més que mai, fins a quin punt el restaurant ha estat estimat. La mestressa encara no sap què sentirà quan tanqui la porta per darrera vegada. Només té clar que el gest posarà fi a una història que han viscut sense grans pretensions, però deixant una empremta ben profunda tant a la vila com a la comarca.

K-L’Ermità va obrir l’any 1994, però el seu origen venia de més lluny. Tant la Remei com en David havien passat dinou anys a l’ermita del Remei, més com a ermitans que com a restauradors, fins que les condicions de l’espai els van obligar a marxar. Van comprar un edifici a Alcover, el van rehabilitar a poc a poc i van arrossegar fins al nou negoci el nom i l’esperit d’aquella etapa.

El primer dia el recorden com una barreja de nervis i il·lusió: el menjador es va omplir i ells, encara novells, van donar tot el que tenien. Des d’aleshores, s’han repartit la feina amb una complicitat que ha estat decisiva per resistir tants anys. En David ha comandat la sala i

l Gastronomia

K-L’Ermità, el comiat d’una vida construïda entre fogons El restaurant d’Alcover abaixarà la persiana el 9 d’agost després de més de tres dècades de cuina catalana

En David Paño i la Remei Agràs s’acomiaden del restaurant després de més de tres dècades de feina compartida. Tjerk van der Meulen

la Remei, la cuina; han discrepat, han continuat les converses a casa i gairebé sempre han acabat trobant el mateix camí. «Hem treballat molt a gust», resumeix ella.

La cuina de la Remei sempre ha tingut una arrel domèstica: la que va aprendre de la seva mare i la que havia vist fer a casa. Amb els anys hi van

incorporar novetats, però sense abandonar la base de la cuina catalana tradicional ni les brases que han donat caràcter a la casa. Els cargols a la llauna, cuits amb carbó, no han sortit mai de la carta i s’han convertit en el gran emblema del restaurant, al costat de les carns a la brasa, les calçotades, el bacallà confitat i gratinat amb allioli o el confit

d’ànec amb taronja. Aquesta fidelitat també s’ha estès al producte de proximitat: la carn, el pa o les verdures s’han comprat sempre que ha estat possible a Alcover. Però el millor reconeixement ha estat veure tornar les mateixes famílies. N’hi ha que hi van celebrar un bateig i, dècades després, han tornat amb aquell infant ja adult.

La història del restaurant no s’explica només amb els seus propietaris.

La Remei parla dels treballadors, dels cuiners, de la família i dels proveïdors com les peces d’un mateix engranatge.

Aquesta xarxa de confiança permetia resoldre qualsevol imprevist i donava valor a la paraula proximitat. Entre les anècdotes, guarden el primer casament que van servir, el d’una amiga que els va convèncer quan encara se sentien principiants. Van començar tremolant perquè tot sortís bé i van acabar ballant i brindant plegats.

La decisió de tancar no va respondre a un únic motiu. Van intentar traspassar o vendre el negoci, però no van trobar cap acord, i fa tres o quatre mesos van decidir posar data al final. La Remei creu que qui dirigeix un restaurant ha d’anar al davant i, quan ja no hi ha forces i la feina deixa de ser un plaer diari, diu, és millor retirar-se. Ara, els reconforta pensar que K-L’Ermità serà recordat com un referent aixecat gairebé del no-res per dos «restauradors ocasionals». «Hem fet el possible perquè fos un bon restaurant, i penso que ho hem aconseguit», conclou la Remei.

Tivissa ens fa un ‘Tomb per Broadway’ aquest dissabte en l’inici de la 13a edició de Les Nits a la Baranova 2026 Tret de sortida l Aquest dissabte, 8 d'agost, Tivissa dona el tret de sortida a la 13a edició del festival Les Nits a la Baranova 2026 amb Un tomb per Broadway, del Cor Ciutat de Reus, un homenatge als grans musicals de la història. El concert farà reviure melodies d’obres com Els Miserables, El fantasma de

l’Òpera, Cats, Mamma Mia!, West Side Story, Chicago o El rei lleó. La cita serà a la plaça de la Baranova de Tivissa, amb obertura a les 20.00 h, concert a les 22.00 h i maridatge de vins dels cellers Cairats i Anguera Domènech, amb tapes de Lo Raconet Tivissà i L’Era. Entrada: 4 € i aforament limitat. l ARB

Gegants, Nanos i autoritats omplen els carrers de la Canonja per la Festa Major Tradició l La Canonja va viure ahir un dia central de la Festa Major d’Estiu amb la Recollida del Ram i l’anada d’autoritats a la missa en honor de la Mare de Déu de les Neus. La geganta Esperança va sortir de la plaça del Castell per trobar-se amb el gegant Bià, que li va lliurar el ram, símbol de la unió entre la Canonja i Masricart.

Després, Nanos, Gegants, músics i públic van participar en la Cercavila del Retrobament, abans que la Corporació Municipal fos acompanyada fins a l’església. La jornada va continuar amb la missa, el Ball de Lluïment, les balladetes finals, l’aperitiu popular, el sopar de veïns i el ball amb el Grup Liberty. l Diari Més / Tjerk van der Meulen

9 dijous 6 d’ agost de 2026

Riudoms celebra la Fira de l’Avellana amb homenatge a Gaudí i més de 40 activitats 44a edició l Destaquen la Gastrofira i La Fira de Nit en una programació que se celebrarà aquest cap de setmana i que comptarà amb Carme Ruscalleda Adrià Recasens Benaiges La Fira de Riudoms torna del 7 al 9 d’agost amb la 44a Fira de l’Avellana i 425a Fira de Sant Llorenç a l’entorn de l’Escola Beat Bonaventura. La programació compta amb més de quaranta activitats pensades per a tots els públics, combinant tradició, gastronomia, cultura popular, música i activitats familiars.

La inauguració tindrà lloc divendres a les 20 h a càrrec dels fotògrafs riudomencs Josep M. Font i Mateu Salvat, després de diverses jornades tècniques vinculades al sector els dies

previs. Coincidint amb l’Any Gaudí, la Fira incorporarà nombroses propostes inspirades en l’arquitecte. Els visitants podran fotografiar-se amb una recreació de Gaudí, descobrir els oficis que van participar en la construcció de les seves obres, veure xanquers caracteritzats com edificis gaudinians o conèixer fins i tot una aroma inspirada en la seva figura.

La Gastrofira tornarà a convertir-se en l’epicentre del certamen, amb productes de proximitat, tastos, showcookings i xerrades gastronòmiques.

Entre les activitats més destacades hi figura dissabte la conferència ‘Cal pen-

Els espectacles de cuina en directe són habituals en la programació de l’esdeveniment. Cedida

sar en el que mengem’, de la reconeguda cuinera Carme Ruscalleda, una reflexió sobre els reptes de l’alimentació actual i la cultura gastronòmica. L’oferta nocturna també es consolida amb una nova edició de La Fira de Nit, que omplirà les nits de divendres i dissabte amb concerts i sessions de DJs, complementant cites ja consolidades com

l’Avellana Sound i el Ball de la Fira. La programació mantindrà activitats emblemàtiques com la cursa de portadors i portadores de sacs d’avellanes, les exhibicions de cultura popular, exposicions, tallers i la tradicional cantada d’havaneres, que tancarà el certamen.

Pensada també per al públic familiar, la Fira disposarà d’una àmplia zona

d’esbarjo infantil, espai de lactància i servei de custòdia de cotxets. L’oferta es completarà amb expositors multisectorials, entitats locals, comerços, petits productors, restauració, atraccions i parades, en una cita que supera els quatre segles d’història i que continua sent un dels grans aparadors de Riudoms i del territori.

10 dijous 6 d’ agost de 2026

Imatges del 5de9f, el 4de9sf i el 7de9f de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i el 2de9fm de la Colla Joves Xiquets de Valls, aquest dimecres a l’actuació de la Firagost. Tjerk van der Meulen

Crònica castellera l La diada a la plaça del Blat, marcada per la xafogor, ensenya quatre castells de gamma extra dels Xiquets de Valls: tres de la Vella i un de la Joves

El 4de9 sense folre domina Firagost

S

egurament és molt injust clara des de feia setmanes perquè definir una diada caste- el 5de9 amb folre s’ha tornat a conllera, i més de la plaça del vertir en el seu castell de garantia.

Blat, amb un castell, però la Potser va necessitar d’un treball Colla Vella dels Xiquets de Valls va suplementari a la descarregada, tornar a impressionar amb el 4de9 però ja és el tercer de la temporada sense folre que va descarregar a la completat més enllà del primer que segona ronda de la diada de Fira- van carregar a primers de juny al gost. Ja l’havia ensenyat per Sant Vendrell. Un castell per obrir diades Joan i va tornar mostrar un nivell de compromís. La segona ronda va excel·lent, com els últims que ha fet. tornar a meravellar. La ratxa dels roTambé el va intentar la Colla Joves, sats amb el 4de9 sense folre impresperò canvis obligats de darrera hora siona, perquè des de Sant Fèlix 2024 abans de començar la n’han descarregat vuit diada van impedir que de consecutius. Precimostrés la quadratura sament des d’aquell a perfecta i necessària i el Vilafranca que va caure van desmuntar. després de carregar-se L’actuació de la Colla i va suposar la lesió de Vella dels Xiquets de la Mia. Des d’aleshores Valls va tornar a ser, a exConcurs, Santa Úrsula, cepció del pilar de mèrit, Sant Fèlix, Primer Diude gamma extra. La menge, Mercadal, Carles Cortés sortida estava molt Santa Úrsula i els

dos d’aquesta temporada. Un castell amb pocs detalls tècnics per a comentar, de qualitat excelsa i per assaborir amb el visionat una i altra vegada. El castell més difícil ja estava a la butxaca. Per tancar les rondes van optar pel 7de9 amb folre, que tot just fa un any van descarregar per primera vegada. Un altre castell que no els suposa cap maldecap i els serveix per posar-lo en el seu programa d’objectius si han de descartar-ne algun altre. Un recurs a l’armari. Van tancar la seva actuació amb el pilar de 6, que estrenava una enxaneta, i va servir perquè la colla celebrés un nou triomf a la plaça del Blat.

La Colla Joves Xiquets de Valls va arribar condicionada per baixes d’última hora, que van obligar a canviar l’odre dels seus objectius. Van obrir amb un castell que, a priori, no estava en el programa, el 4de9 amb

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

folre. N’havien descarregat un enguany a la diada del Pati i n’havien carregat un altre a Torredembarra.

Aquest tercer el van solucionar sense problemes i va suposar una bona injecció de confiança a la colla per encarar a la segona ronda el 2de9 amb folre i manilles. Li han agafat tots el secrets, perquè van tornar-lo a descarregar amb un treball excellent del tronc, però també de la base, per sumar el segon de la temporada.

A la tercera ronda no van voler renunciar al 4de9 sense folre que havien anunciat les últimes setmanes, però els canvis en aquest cas no van poder evitar que el castell perdés la mida, es desquadrés i mostrés perill de trencar-se. Segurament el podrien haver carregat, però no volien caure i el van desmuntar. Van tancar la seva actuació amb el 3de9 amb folre, el setè de la temporada que fan de memòria. Finalment, van

25 descarregats Amb el de Firagost, la Vella arriba a aquesta xifra amb el 4de9sf renunciar al pilar de mèrit per tancar la seva actuació tot i que tenien previst fer el pilar de 7 amb folre.

La diada de Firagost es va allargar més de dues hores i es va fer feixuga especialment a causa de la xafogor, però va veure per primer vegada el 4de9 sense folre. Un premi per tota aquella gent que va esperar pacientment a plaça. Ara, la Colla Vella fa uns dies de descans abans d’encarar les diades de la Bisbal del Penedès, El Catllar, l’Arboç i Sant Fèlix, mentre la Joves no s’atura i encadena les actuacions de Llorenç, la Bisbal i Igualada per tancar també el seu agost a Vilafranca del Penedès per Sant Fèlix.

11 dijous 6 d’ agost de 2026

0 Nàstic La pretemporada 2 Petro de Luanda

Nàstic. Ayesa, Subirats (Royo, 63’), Van Rijn (Pujol, 34’), José Amo (Joseda, 63’), Eugeni (Meshak, 46’), Gelardo (Montalvo, 63’), Almansa (Barrés, 34’), Shin (Luaces, 63’), Borja Sánchez (Cifuentes, 34’), Carlos Segura (Darío Ramírez, 63’) i Joan Prohens (Pere Marco, (34’) Diego Gómez, 58’)). Petro de Luanda. Hugo Marqués, Leonardo da Costa, Aparicio, Bernardo Silva, Vanilson, Victor Pedro, Moreira, Tiago Rodrigues, Tiago Lima, António Da Silva i Bunga. També van jugar Domingos, Heitor, Didissa, Calunga, Melo, Cunga, Cipriano, Wander, Toro, Dos Santos, Azevedo, Constantino, Núrio Domingos i Iván Neves. Gols. 0-1, Tiago Reis (68’) i 0-2. Guillem Barrés en pròpia porta (90+1’). Àrbitre. Josep Ollé Lladó (català). Incidències.

Partit a porta tancada disputat al Mediterranian Sports Hub de Salou.

El Nàstic va de més a menys i cau derrotat en l’amistós contra el Petro de Luanda Futbol l Xisco Campos va aprofitar el partit per assajar diferents variants tàctiques, tot i que l’equip es va mostrar més sòlid quan Borja Sánchez i Àlex Almansa van coincidir sobre la gespa Arnau Montreal Quesada El Nàstic va encaixar una derrota per 0-2 davant el Petro de Luanda en un nou amistós de pretemporada. Els grana van oferir una bona imatge durant la primera mitja hora, però el pas dels minuts, els nombrosos canvis i el major ritme físic del conjunt angolès van acabar decantant el duel. La nota més negativa va ser la lesió de Pere Marco, que va abandonar el terreny de joc amb evidents mostres de dolor.

Xisco Campos va apostar per un sistema flexible que alternava la defensa de tres centrals en fase ofensiva amb un 4-2-3-1 quan l’equip no tenia la pilota. En aquest plantejament va sobresortir especialment Àlex Almansa, clau en les transicions i molt actiu pel carril esquerre.

La seva connexió amb Borja Sánchez va ser el principal argument ofensiu del Nàstic en els primers compassos.

L’apunt

Xisco Campos: «Em quedo amb la reacció de l’equip després d’encaixar» El tècnic del Nàstic, Xisco Campos, va sortir satisfet malgrat la derrota contra el Petro de Luanda. Campos va assenyalar que «hem tingut una primera part controlada. Hem arribat amb claredat a la porteria rival, però ens ha faltat el gol». A més, va assenyalar que «em quedo amb l’actitud i la reacció de l’equip després d’encaixar. Hem embotellat l’equip contrari al camp rival. Aquest és el punt de rebel·lia que vull en els meus jugadors».

Borja Sánchez durant el duel contra el Petro de Luanda. Tjerk van der Meulen

El Petro de Luanda va avisar primer amb dues accions de pilota aturada, però els grana van reacci-

onar ràpidament i van començar a controlar el joc. Borja Sánchez va dirigir la circulació amb criteri i va

trobar repetidament Almansa en profunditat. La connexió entre tots dos va generar les millors sensaci-

La nota més negativa del partit és la lesió de Pere Marco, que va ser substituït ons d’un Nàstic que va perdre continuïtat després dels primers canvis.

A la represa, els tarragonins van mantenir una pressió alta i van disposar de diverses ocasions per avançar-se. Meshak va aprofitar una errada forçada del rival dins l’àrea, però el porter Hugo Marqués va evitar el gol. Poc després, Subirats va fregar l’1-0 en una acció a pilota aturada i, més endavant, Joseda també va obligar el porter angolès a intervenir.

Quan el partit semblava controlat, va arribar el cop més dur. Pere Marco es va lesionar en una acció ofensiva i va haver de retirar-se sense poder recolzar el peu, deixant una imatge de preocupació entre companys i cos tècnic.

En el tram final, el Petro de Luanda va imposar el seu millor estat físic i va trobar més espais. Una ràpida transició va permetre als visitants avançar-se amb el 0-1. El Nàstic va intentar reaccionar, però li va faltar encert en l’última passada. Ja en el temps afegit, una desafortunada cessió de Guillem Barrés va acabar al fons de la pròpia porteria i va establir el 0-2 definitiu.

El conjunt de Xisco Campos va continuar creixent en aquest tercer amistós i posa ja el punt de mira al següent, que serà dissabte a les 20.30 h contra el Girona.

El Nàstic de Tarragona reforça la davantera amb el fitxatge del davanter turc Sinan Bakis Futbol l El Nàstic de Tarragona ja té el seu nou davanter veterà.

El conjunt grana ha incorporat el punta turc Sinan Bakis, un home que estava en l'òrbita en els darrers dies. Un dels objectius de la direcció esportiva era portar un reforç a la davantera que aportés experiència i un perfil especial, i aquest és Bakis. El davanter de 32 anys arriba després de tancar una etapa de tres temporades amb el Real Zaragoza

a Segona Divisió. Bakis es presenta com un davanter poderós, expert en la lluita contra els defensors i tot un rematador nat.

Com la resta de fitxatges d’aquesta temporada, Bakis arriba al Nàstic com una oportunitat per fer un pas endavant. Després d’una etapa grisa al conjunt aragonès, Tarragona és la seva oportunitat per retrobar-se amb la seva millor versió. Bakis ha demostrat que el

seu lligam amb el gol és fort. En la seva aterrada a la Segona Divisió va assolir 12 gols amb l’Andorra i, en el passat, ja va sumar etapes amb 17 i 18 gols amb l’Admira Wacker d’Àustria i l’Heracles Almelo dels Països Baixos. L’arribada de Bakis arriba en un moment d’incògnita a la davantera després de la lesió patida de Pere Marco en el duel contra el Petro de Luanda, que no va poder sortir del seu propi peu. l AMQ

Sinan Bakis, en una imatge d’arxiu en la seva etapa al Real Zaragoza. Real Zaragoza

12 dijous 6 d’ agost de 2026

acusat d’oferir al La justícia demana aclarir Infantino, Marroc la final del Mundial 2030 si hi va haver alertes a Ceuta per garantir-se el suport africà Migració l L’Audiència Nacional reclama informes a la Guàrdia Civil i la Policia

Futbol l La FIFA nega qualsevol promesa sobre la seu de la final, mentre diverses federacions retiren el suport al president

Joan Lizano / Agències

Joan Lizano / Agències

L’Audiència Nacional ha obert diligències per aclarir què va passar durant l’entrada massiva de migrants a Ceuta dels dies 30 i 31 de juliol. La jutgessa María Tardón ha reclamat a la Guàrdia Civil un informe sobre la seva actuació i si alguna unitat havia rebut avisos previs que permetessin anticipar l’arribada.

També demana informació sobre els rescats en aigües territorials espanyoles, la identitat de les persones ateses i les causes de mort quan constin. Paral·lelament, ha sol·licitat a la Policia Nacional que determini si l’entrada va ser una «acció concertada o dirigida» per algun L’executiu prepara el repartiment dels menors migrants entre les autonomies. Agències grup criminal. La investigació parnitats autònomes els prop de 1.100 teix d’una denúncia de Iustitia Eu- Onze persones ja han menors migrants no acompanyats ropa. Segons Interior, unes 72.000 estat condemnades al que Ceuta afirma estar atenent. El persones van accedir a Ceuta i prop Marroc a penes de fins PP va confirmar que les autonomide 70.000 ja han tornat, mentre que a sis mesos de presó es que governa acataran el repartiels últims balanços oficials parlen ment, tot i reclamar que sigui «just» d’almenys 79 morts en territori esi «planificat», mentre Vox hi manté panyol i Caminando Fronteras eleva a 141 el total sumant-hi els morts tes de fins a 1.000 euros, mentre una oposició frontal i anuncia tota una vintena continuen pendents mena de recursos. El president al costat marroquí.

Al Marroc, la justícia ha comen- de sentència. A les xarxes socials ceutí, Juan Jesús Vivas, calcula que çat a actuar contra persones acu- marroquines també proliferen mis- encara hi ha uns 6.000 migrants irsades d’organitzar o participar en satges que convoquen una nova en- regulars als carrers i denuncia que els creuaments irregulars. A Tetu- trada massiva a Ceuta el 15 d’agost, els centres de menors estan molt an hi ha almenys 34 processats per amb Fnideq com a punt de partida, per sobre de la seva capacitat. Junts delictes que inclouen rebel·lió, ús i mobilitzacions per al dia 9. Rabat ha tornat a rebutjar que Catalunya d’armes, violència contra la policia, atribueix en part la crisi a la desin- participi en el repartiment i defensa que es mantingui l’exclusió previsdanys a béns públics i facilitació de formació difosa a les xarxes. ta en l’anterior decret, mentre ERC sortides clandestines. A Nador, 52 admet que el país probablement persones més han estat portades Repartiment de menors davant dels tribunals. Onze acusats El govern espanyol prepara l’activa- haurà de continuar fent esforços ja han estat condemnats a penes ció de l’article 35 de la llei d’estran- d’acollida, però reclama que la resde fins a sis mesos de presó i mul- geria per repartir entre les comu- ponsabilitat sigui compartida.

Gianni Infantino va quedar ahir al centre d’una nova polèmica després que The Times publiqués que hauria ofert al Marroc la final del Mundial 2030, que organitza amb Espanya i Portugal, per assegurar-se el suport de les federacions africanes de cara a un quart mandat al capdavant de la FIFA. L’organisme ho va negar i va assegurar que és «fals i enganyós» afirmar que el seu president hagi fet cap promesa sobre la seu de la

Felicidades!!!!

Nou ferits, vuit dels quals menors d’edat, en un accident en una atracció a la Festa Major de Tona Successos l La principal hipòtesi dels Mossos és que el mecanisme de retenció de la porta de l’aparell hauria fallat Agències Nou persones, vuit de les quals menors d’edat, han resultat ferides en un accident en una atracció de tipus olla de la fira de la Festa Major de Tona (Osona), segons han informat fonts municipals i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

La principal hipòtesi amb què treballen els Mossos és que hauria fallat el mecanisme de retenció de la porta de l’atracció, fet que hauria provocat que els ocupants sortissin disparats. Els fets van passar

Rússia llança 28 míssils contra Kíiv i causa 17 morts davant la feblesa de les defenses ucraïneses

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Feliz cumpleaños. Que cumplas muchos mas rodeado de todos los que te queremos.

Guerra l Rússia va llançar la nit de dimarts a dimecres un nou atac massiu contra Kíiv i la seva àrea metropolitana, aprofitant la debilitat de les defenses aèries ucraïneses. Els 24 míssils balístics i quatre d’hipersònics disparats per Moscou van impactar sense ser interceptats i van causar almenys 17 morts i més

final, una decisió que es prendrà més endavant. La informació arriba en plena crisi interna, després del fracàs del pla d’Infantino per privatitzar part dels tornejos de la FIFA i de la retirada de suports de federacions europees. El president de la federació jordana, el príncep Ali, va acusar el seu equip de «xantatge». El Govern espanyol, per la seva banda, es va mostrar convençut que la final es disputarà a Espanya, mentre que a la RFEF mantenen el Bernabéu com la gran aposta, malgrat l’auge del Marroc.

d’una quarantena de ferits. Vuit de les víctimes esperaven un tren a l’estació de Kvitneve, mentre que sis treballadors de la cadena Silpo van morir en incendiar-se dos centres de distribució. Ucraïna sí que va abatre 98 dels 115 drons llançats durant l’ofensiva. Zelenski va tornar a reclamar als aliats més sistemes

pocs minuts abans de les dotze de la nit d’aquest dimarts.

Fins al lloc s’hi van desplaçar sis ambulàncies del SEM, tres dels Bombers de la Generalitat i diverses patrulles de la Policia Local i dels Mossos. Alguns dels ferits van ser atesos al mateix lloc dels fets, mentre que cinc van haver de ser traslladats a l’Hospital de Vic. Dos d’aquests es troben en estat menys greu i tres, en estat lleu. Els Mossos han obert una investigació per esclarir les circumstàncies de l’accident.

antibalístics i va advertir que el país rep ara una tercera part dels interceptors que rebia fa un any. L’atac també va colpejar magatzems de Rozetka i Nova Poshta, enmig de l’escalada contra infraestructures.

Rússia va disparar 381 míssils contra Ucraïna només al juliol, una xifra rècord. L’ofensiva manté així un estiu especialment mortífer per als civils ucraïnesos. Paral·lelament, drons ucraïnesos han continuat atacant objectius a Rússia, entre ells un centre logístic de Wildberries a Tula i una refineria del complex petroquímic d’Ufà. l Agències

13 dijous 6 d’ agost de 2026

k Editorial k

Sense costos personals

L

a implantació del contracte del servei de neteja de Tarragona continua afrontant reptes que no haurien de prolongar-se en el temps. Després d’un procés de licitació llarg i complex, el canvi de concessionària havia de representar una oportunitat per modernitzar el servei. En aquest context, les denúncies formulades pels representants dels treballadors sobre les condicions laborals durant els episodis de calor intensa mereixen una atenció prioritària. La prestació d’un servei essencial no pot desvincular-se de la protecció de les persones que el fan possible. Si existeixen indicis que les mesures adoptades són insuficients o que

determinades condicions de treball no garanteixen plenament la seguretat dels empleats, és positiu que els mecanismes de control públic, com la Inspecció de Treball, actuïn per aclarir els fets i determinar les mesures que siguin necessàries. Els tarragonins tenen dret a exigir un servei de neteja eficaç, modern i adaptat a les necessitats d’una ciutat que aspira a millorar el seu espai públic. Però aquesta legítima exigència ha d’anar acompanyada d’un compromís igualment ferm amb la salut, la seguretat i la dignitat dels professionals que desenvolupen aquesta tasca, sovint en condicions especialment exigents.

k Tribuna k

Absentisme laboral: prou demagògia

E

n les darreres setmanes han proliferat les declaracions polítiques i empresarials que, amb l’excusa de denunciar l’absentisme, ataquen amb demagògia drets laborals que ha costat molt consolidar. En tots els casos l’estratègia és la mateixa: consisteix a barrejar el que suposa el frau en les baixes amb progressos de la nostra societat com són els permisos per naixement o la consideració de les patologies de salut mental. Naps i cols, vaja. En un tema molt sensible en el que el que convé és que arribin missatges que apel·lin a la responsabilitat, no als interessos electoralistes per guanyar-se un segment de la societat o als de certs sectors empresarials de mires curtes.

L’última perla ha estat una campanya de la CEOE a Cantàbria on la demagògia ha arribat a nivells que no es poden acceptar. La iniciativa utilitza situacions especialment sensibles, com ara que una persona gran no rebi la medicació a temps, per responsabilitzar-ne les persones que no acudeixen a treballar. Tot i que els cartells parlen d’absentisme injustificat, barregen interessadament les absències fraudulentes amb drets reconeguts com les baixes mèdiques o els permisos legals.

El frau s’ha de perseguir i des del Sindicat de Treballadors hi estem a favor. Però no podem criminalitzar els progressos en els drets laborals amb l’excusa de la competitivitat. És un enfoc erroni. Ho demostra que algunes de les economies més competitives són precisament les que tenen un model de benestar laboral i social més consolidat i més generós amb les treballadores i treballadors.

Abans de res, convé posar les dades sobre la taula. Quan es parla d’absentisme sovint es transmet la idea que hi ha

ons empresarials posin el focus gairebé exclusivament en les baixes laborals, però dediquin molta menys energia a denunciar la sinistralitat, les hores extraordinàries que no es paguen, els conJordi Margalef tractes precaris o els riscos psicosocials.

Secretari de Comunicació del Sindicat La competitivitat no es construeix debide Treballadors litant drets, sinó invertint en prevenció, en innovació, en formació i en unes conmilers de persones que decideixen no dicions laborals que permetin retenir anar a treballar sense motiu. Però la re- talent i garantir plantilles compromeses.

Un treballador no és un cost, sinó el alitat és molt més complexa. La immensa majoria de les absències responen a principal actiu de qualsevol empresa. baixes mèdiques justificades, permisos I precisament per això cal protegir-lo. legalment reconeguts o mesures de con- Una persona que treballa en un entorn ciliació que el conjunt de la societat ha saludable, amb estabilitat i amb expectatives de futur és considerat necessàries perquè treballar Un treballador no és un molt més productiva cost, sinó el principal que una que ho fa no sigui incompatible actiu de qualsevol sota una pressió peramb cuidar els fills, recuperar-se d’una empresa. I precisament manent o amb por de malaltia o preservar per això cal protegir-lo posar-se malalta perquè serà assenyalada. la salut mental. I això Per això ens preocupa el relat que s’està no és absentisme.

Cal preguntar-se, a més, què hi ha construint al voltant de l’absentisme. darrere de l’increment de determinades Quan es confonen drets amb privilegis i baixes laborals. És casualitat que aug- es presenta qualsevol baixa mèdica com mentin els trastorns d’ansietat, l’estrès una sospita de frau, s’acaba deteriorant o els problemes musculoesquelètics? la confiança entre empreses i treballaO té més a veure amb una organització dors. I aquesta desconfiança és molt del treball cada vegada més exigent, amb més perjudicial per a la competitivitat plantilles ajustades al límit, amb jorna- que qualsevol estadística.

El debat sobre l’absentisme mereix des intenses i amb una pressió constant sobre la productivitat? Assenyalar el seriositat, dades i responsabilitat. Persetreballador és la resposta més fàcil. Ana- guir els abusos, sí. Però també reforçar la litzar les causes reals exigeix més rigor i prevenció, millorar la salut laboral, remenys titulars. I hauria de ser una prio- duir la precarietat i continuar avançant ritat analitzar les causes i no els costos o en drets socials que ens fan una societat projectar sospites sobre les persones que més justa. Fer demagògia amb un tema pateixen aquests impactes que, massa tan sensible només contribueix a ensovint, tenen les circumstàncies del tre- frontar treballadors i empreses quan el que realment necessita el nostre mercat ball a la seva arrel.

També sorprèn que alguns responsa- laboral és més diàleg, més corresponsables polítics i determinades organitzaci- bilitat i menys discursos simplistes.

k Tribuna k

La catedral de Santa Anna: el preludi d’allò que volem

E

l barri de Santa Anna de Reus, té aquella manera tan subtil de recordar-nos que és molt més que un punt al mapa, és identitat, és arrel i és una mena de refugi emocional per a tots els que socialitzem (i humitegem el gargamelló) pels seus carrers i places. I si hi ha un col·lectiu que hi té el cor plantat, aquest és Xiquets de Reus, perquè cada vegada que actuem a la plaça de la Farinera aquesta esdevé una extensió més del pati del carrer Rosich, és casa.

Dissabte, la Diada de Santa Anna va ser exactament això, un ser a casa. Un retrobament amb el barri, amb els que saben que la colla no és només una entitat cultural i social, sinó una manera de ser, de viure i d’estar al món. I enguany, aquest retrobament va venir amb un regal que feia setmanes que esperàvem i que treballàvem a assaig: el primer 5d8 descarregat de la temporada.

El 5d8 va obrir la diada amb aquella solemnitat que tenen les coses importants. No era un castell més, era un missatge, un «som aquí», un «prepareu-vos que venim». Quan el vam veure aixecar, ben treballat, ben defensat, la plaça va fer aquell silenci que només es fa en els llocs que entenen el que està passant. I quan el vam descarregar: aplaudiments, crits, gresca i xerinola. Ja el tenim, és nostre i aquesta catedral de Santa Anna és la primera pedra d’una temporada que encara demana més.

Després van venir el 3d8 i el 4d8, uns clàssics que sempre fan goig. Però, siguem sincers, mentre descarregàvem aquests castells, jo tenia el cap a un altre lloc. En aquell 4d9f que encara no hem descarregat mai i que ja comença a tenir categoria de llegenda urbana reusenca. De fet, dissabte, en acabar la diada vam fer esgarrapar sisens a la prova que vam assajar a la Farinera i res fa pensar que no sigui assumiÉs de justícia agrair ble... El 4d9f és el nostambé, el suport a tre repte pendent, ho les pinyes de la Colla sabem i li tenim ganes, Castellera de és el castell que ens Sant Pere i Sant Pau fa somiar i renegar a parts iguals i el que ens fa imaginar com serà el dia que, finalment, el fem nostre. Serà èpic, n’estic segur. És de justícia agrair també, el suport a les pinyes de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, que va aportar mans i aquella complicitat que només es dona entre colles que entenen que el fet casteller és complicitat, és país i és suma. I des del barri de Santa Anna, això es va percebre com un gest de germanor casteller que honra la tradició i engrandeix la diada.

La Farinera, dissabte, va ser també un recordatori del fet casteller com a fenomen social. Hi havia gent del barri, de Reus i de fora vila, que mirava amb aquella curiositat que diu «això m’agrada», «això és nostre». Això és perquè el fet casteller és una invitació constant, una porta oberta, un «vine i ho veuràs». I el que passa, quan vens als Xiquets de Reus, sempre és bonic.

La Diada de Santa Anna va ser, en definitiva, una demostració de força i de pertinença. És on la temporada va fer un pas endavant. El 5d8 ha marcat el camí. El 3d8 i el 4d8 han consolidat el terreny. Ara només falta continuar treballant per fer possible tot allò que ens proposem afrontar. Ens hi acompanyes?

Jaume Piñol de la Mata Casteller dels Xiquets de Reus

14 dijous 6 d’ agost de 2026

Necrològiques Tarragona Alicia Rambla González.

Ha mort als 58 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori Municipal.

Reus Rogelio Martínez Gallego.

Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Pili Marcos de León Alamillos.

Ha mort als 78 anys.

Salou Josep Tardiu Devesa.

Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Torredembarra Dolores Guzmán Ruiz.

Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Mémora de Torredembarra.

Ravel i Beethoven sonen al FIM Cambrils de la mà del Quartet Gerhard Cultura l El Quartet Gerhard va captivar a inicis de setmana el públic del 51è Festival Internacional de Música de Cambrils amb una actuació al Parc Samà marcada pel virtuosisme, la sensibilitat i la complicitat entre els seus quatre integrants. Lluís Castán i Judit Bardolet, als violins, Miquel Jordà, a la viola, i Jesús Miralles, al violoncel, van obrir el concert amb el Quartet de corda en fa major de Maurice Ravel, una obra que va permetre apreciar la precisió i la riquesa de matisos de la formació. La segona part va estar de-

dicada al Quartet de corda número 15 en la menor, op. 132, de Ludwig van Beethoven, interpretat amb una gran profunditat emocional i premiat pel públic amb una llarga ovació. La vetllada va començar amb un sopar elaborat amb productes del territori, que havia exhaurit totes les places. Amb aquest concert, el FIM Cambrils va tancar dues nits de música clàssica i antiga al Parc Samà amb totes les localitats ocupades, després de l’actuació coral de La Grande Chapelle. l Diari Més / Claudia Win

15 dijous 6 d’ agost de 2026

Avui felicita als que es diuen: Just, Pastor i Hormisdes

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Canalitza les teves Físicament et tro- Centra’t més en els Estàs enginyós en tensions nervioses baràs actiu i resis- teus punts forts i coses que t’agrad’avui fent tasques tent. Les reunions deixa de banda les den i et diverteixen. a l’aire lliure o gau- en família o amb debilitats. No donis Deixa que els altres dint de les teves amics et faran tantes voltes a ide- també hi participin. aficions. Practica la sentir bé amb tu es que no et por- Avançaràs tant en tranquil·litat durant mateix. Compte ten enlloc. Demana l’àmbit professiotot el dia. amb la beguda. consell. nal com en l’intim.x

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Es presenta una Si notes que els al- No facis cas de les Notícies inesperajornada una mica tres no trenquen el promeses que et fa- des arribaran avui apagada i poc bri- silenci o compar- ran avui, seran fàcils com per art de llant. Hauràs de teixen poc amb tu, però totalment fal- màgia. Et sentiràs posar-hi imagina- llança’t sense por ses. Petits desplaça- molt acompanyat ció perquè tot si- a captar la seva ments a última hora. emocionalment, i gui més agradable. atenció i afecte. A la feina hi haurà les alegries calmaCuida l’alimentació. Avui pots triomfar. canvis a millor i èxits. ran la teva ansietat.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

La teva excitabilitat La relació amb els La relació amb els Avui tindràs eneri nerviosisme faran teus propers serà altres serà més gia i la teva força que deixis coses a molt agradable. fàcil. Encara que intel·lectual estarà mitges. Necessites Apareixen nous in- t’aïllis una mica, la al màxim. Podràs canvis profunds i teressos i projec- teva imatge atraurà influir en les persoarribaran ràpida- tes positius. Ana- molta gent. Comp- nes del teu entorn. ment. Prudència litza’ls bé i treu-ne te amb gelosies i Possibles aventuen els viatges. profit. enveges. res amoroses.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Carreteres secundàries

14.30 Converses Connecticat

15:00 Notícies (r)

15.00 Carreteres secundàries

15:30 Terreny

15:30 Hospital de proximitat

16:00 Notícies (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia

18:00 Veus que inspiren 18:30 Moving 19:00 Nex estiu 20:00 Notícies 20:30 Questió de fons estiu 21:00 Notícies (r) 21:30 Questió de fons estiu

7 8

10

CANAL REUS TV

16:30 Efecte mosaic. Tarda

5

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu 18:00 Veus que inspiren 18:30 Moving 19:00 Notícies en xarxa. Estiu 20:00 Notícies 12. Edició vespre.

20.30 Tremolors. (r) 21.30 Va passar aquí Catalunya

22:00 Notícies (r)

22:00 Notícies 12. Edició vespre.

22:30 Questió de fons estiu

22.30 Tremolors. (r)

23:00 Notícies (r)

23.30 Va passar aquí Catalunya

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00:00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Larrea Clausell C.B. Enginyer Cabestany, 2 Telèfon 977 216 959 Escudero Creus, Irene Violant d´Hungria,23 - 25 Telèfon 977 201 842 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Esteve Tarrago, Silvia Mila Fontanals, 2 Telèfon 977 754 775 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672 CAMBRILS: Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Persones, pertanyents a l’espècie humana.

Assumpte brut. 2. Més lluny d’aquí. No sap res de res. 3. Posis net. Rei d’un poble bàrbar. 4. Un mes sense la primera part. Els qui porten arbres pel riu. Terminació verbal. 5. Cinc justos. Protegeixen els dits. Una de feble. Mil. 6. Èquid. Pronom. Desitja amb inquietud. 7. Indiquen els qui són culpables. Suro sobre l’aigua molt desordenadament. 8. Està a la mar. Una d’oberta i una de feble. Persona associada. Enmig del peu. 9. També és un mantra. Forat dels forns de vidre. Cabal d’aigua. 10. Autèntic i gens fals. Afegit al darrere d’un mot. 11. T’ajuntaràs. Final de por. Centre d’una unió. 12. Tres de testitis. Tornar a estudiar la mateixa lliçó.

VERTICALS: 1. Dona que rep una herència. S’ha canviat de cadira. 2. Elles totes juntes. Societat anònima. Localització del pensament. 3. Molen sense vocals. Hidrocarbur del petroli. Després dels vespres. 4. Altres de diferents. Crideu com lleons i pel sud.

5. Nimfes de l’aigua. Carril girat. 6. Una de deu. Germana lligada i inseparable. Tinc coneixements. 7. Afirmatiu. Article. Joves. Una de París. 8. Còrvid. Perdrà l’equilibri. 9. Cèrvids. Jove. Una de falsa.

Indica el sud. 10. Federació anarquista ibèrica. Les que pugen a l’autobús. 11. Merla sense cap. Afirmatiu ascendent. D’aquesta manera i girat. 12. Una de res. Proveireu d’armes un exèrcit. Raigs ics que pugen.

Màxima

25º 32º

Previsió pel Camp de Tarragona

ALTRES

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard.

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. DOMICILIOS.

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

MUSCULAR. Juan

Desconecta y disfruta!!!

Tel: 613.458.067 MASAJE RELAJANTE,

645.412.113 LEYRE. REUS.

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Tel: 631.147.469 MASAJES RELAJANTES.

Libera tus tensiones…

Tel: 634.690.215

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Precipitacions Fins a mig matí pot caure alguna precipitació feble al terç oest. A partir de llavors s’esperen xàfecs generalitzats, localment forts o torrencials, amb tempesta, ratxes fortes de vent i pedra. A la tarda afectaran primer el nord i l’est, i després el sud i l’oest. En general es recolliran quantitats modestes, però localment es poden superar els 50 mm a l’interior.

Temperatura La temperatura mínima es mantindrà estable en general. En alguns punts, la mínima es registrarà a mitja tarda per l’arribada de les tempestes. La màxima baixarà entre lleugerament i moderadament.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dijous 6 d’ agost de 2026

Isaac Cortés: «No estem dissenyats per aixecar-nos a les set del matí a toc de xiulet per obeir ordres» Entrevista l El recull de contes per a adults ‘Esquerdes’, de l’escriptor badaloní, va guanyar el V Premi de Narrativa Ciutat de Reus Esquerdes és un llibre fet per contes, per què fer un recull i no una història sencera?

«En el món de la narrativa hi ha dos vessants: la narrativa i els contes. Comparar-los és com comparar un esprint amb una marató i, per ara, jo sempre m’he dedicat a esprintar. Vaig decidir fer aquest recull perquè vaig trobar que tenien un nexe, que es formaven esquerdes. Una esquerda és un lloc que s’ha trencat una mica i per on pot passar alguna cosa, i en aquest cas el que es trenca en totes les històries és la realitat. Aquesta esquerda és per on l’ésser humà es trenca pels sentiments, per la rutina o per voler trencar amb la rutina. En el moment que ens plantegem canviar es generen esquerdes de la nostra realitat».

Ara bé, són unes esquerdes una mica inversemblants, com una pluja de nadons apocalíptica. Com et van venir al cap idees com aquesta?

«Totes neixen de mi i tot el que escric ve del que he viscut i mamat durant la meva vida.

No és que hagi vist mai una pluja de nadons, però, en aquest cas, fa una clara referència a la por de ser pare. Parla de la por i la poca comunicació que hi pot haver dins d’una parella. Precisament aquest conte és bastant interessant, ja que tracta d’una parella que a adults. Per exemple, perquè alguns són una es debaten si ser o no pares i, sobtadament, mica violents i no els recomanaria a menors comencen a ploure nadons del cel. Aleshores, de 12 anys o hi ha històries colpidores que no agafen un i se l’emporten a casa. No té sen- acaben bé, perquè la vida no té per què acatit, però a través d’una història fantàstica i la bar bé i volia ser fidel a la vida, que no sempre ficció es parla d’unes pors ben reals. D’algu- passen coses bones». na manera els contes sempre fan Aleshores, mirar per les esqueraixò; amb una història fantàstica des, tot i que incòmode, és bo? i superficial generen un subtext «A les persones se’ns inculquen més profund». moltes coses. Ens diuen que hem Hem de deixar de considerar els de tenir parella, prosperar i escontes un gènere infantil? tudiar. Hem d’estar fantàstics i «Els contes, per molt que ens somrients, hem de ser macos i transporti a històries infantils, són meravellosos i hem de treballar i un gènere que inclou els adults. Hi ser molt productius. Tot això ens ha contes infantils i contes ho inculquen des de petits i Miquel Llaberia Baselga per a adults i aquests són per potser en cap moment forma

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Tarragona

Isaac Cortés Autor del recull de contes per a adults ‘Esquerdes’

Els contes, per a tothom «Tot i que ens recordin a històries infantils, són un gènere que inclou els adults» part de nosaltres realment, però és la realitat que ens han generat. I ho tenim molt a dins, perquè no tan sols són els nostres pares, és el nostre entorn; els mitjans, les pel·lícules o l’escola. Ens donen unes informacions que no tenen per què estar relacionades amb com som. Però a alguns els arriba un moment a la vida, més o menys per allà els 40

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

anys, que miren al seu voltant i es pregunten si volien aquesta vida. Amb uns fills, casats, hipotecats o el que sigui, i aleshores s’adonen que no era això el que volien, que no els representa. I aquí ens comencem a esquerdar.

I les arrugues de la vellesa representen molt bé aquestes esquerdes en la nostra pell que, alhora, alguns intenten evitar amb tractaments o operacions, però qui les accepta acaba sent més autèntic. Amb aquest llibre vull fer una crida a què la gent sigui més autèntica».

Tot plegat, és una mica de bojos.

«Una vegada un psicòleg em va parlar sobre els personatges que tendien a la bogeria i les fuetades que reben per estar bojos, o fins i tot les fuetades que es fan a si mateixos i que, malauradament, ens fuetegem molt a nosaltres mateixos. Però nosaltres no som els bojos; el món està boig. L’ésser humà està dissenyat per menjar, dormir, fer l’amor i poca cosa més. A més, tenim aquesta consciència i capacitat de pensar que és meravellosa i ens dona la creativitat. No estem dissenyats per aixecar-nos a les 7 del matí a toc de xiulet per obeir ordres, però ens veiem obligats a adaptar-nos a aquest món perquè si no quedes exclòs i et fuetegen i com que ens sentim malament també ens fuetegem nosaltres mateixos».

Per tant, mirem per l’esquerda o evitem les fuetades? «És una elecció, ens podem atrevir a mirar i potser darrere la foscor hi ha llum. Per desgràcia, en aquest món hem de ser astuts i l’astúcia em sembla que és una qualitat no gaire de moda. Hem de ser prou hàbils per a viure en un entremig, ser una mica autèntic, però gaudir de les bondats del món modern.

Adaptar-nos una mica, però no tant. Ara bé, jo no soc ningú per dir-li a la gent com ha de viure, jo només dono la meva versió dels fets i que cadascú faci el que pugui amb la seva vida».

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

L’obertura al mar del carrer Armanyà arriba per segona vegada al Jurat d’Expropiació

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Gerard Martí

Equipaments

Bon Preu començarà a construir aquest agost el seu centre logístic al Logis Montblanc

Alcover

Robert Figueras: «No té sentit defensar el Parc Natural de Prades i permetre Valogreene»