Avui amb el diari
Edició especial dedicada a la indústria química, motor del Camp de Tarragona
Montblanc 15
Una agent de la Policia Local denuncia set anys d’assetjament laboral i es queixa de «greu desprotecció institucional»
Opinió 20 Dra. Marta Milà López. 50 anys cuidant-nos: l’orgull del nostre sistema de salut: «He vist créixer un sistema d’una magnitud immensa»
Territori
Tots els governs han anunciat o iniciat estudis que no s’han concretat
Vila-seca 12
L’Estat inaugura la remodelació del passeig Marítim i el situa com a referent de renaturalització
Infraestructures l 3
El ministeri comença amb mig any de retard la Declaració d’Impacte Ambiental de l’estació Intermodal de Vila-seca
Els treballadors de Reus Net que han de fer torn de nit aconsegueixen una reducció de jornada d’un quart d’hora
l 8
Mobilitat l La Generalitat triga a donar resposta a les necessitats de Tarragona, que reclama més competències
Oriol Castro Sanz
El Camp de Tarragona té una gran assignatura pendent amb la mobilitat. En els últims anys s’han succeït diferents anuncis d’estudis o plans per a delimitar on, com i quan s’han de moure els ciutadans pel territori, però no han arribat a bon port. Sigui per falta d’ambició política o tècnica, per causes sobrevingudes com la crisi avergonyant de Rodalies o per imposicions des de Barcelona. La última, la pròrroga de les concessions dels autobusos interurbans. Una nova oportunitat perduda.
El trencaclosques d’aquest dibuix sobre la mobilitat arrenca el 2010, quan l’ATM del Camp de Tarragona va aprovar la proposta del primer Pla Director de Mobilitat (PDM) del Camp de Tarragona, un instrument que havia de planificar totes les actuacions de mobilitat fins al 2015. Però va exhaurir el seu horitzó temporal sense que s’hagués executat pràcticament cap de les 42 actuacions que contemplava, i sense que ningú redactés un pla successor. El mateix 2010, l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona, aprovava l’estudi d’ordenació dels autobusos interurbans i la seva connexió amb els serveis urbans, en un dels pocs documents de planificació de la xarxa d’autobús del territori.
Així, des del 2015 fins el 2018, en ple Procès, no hi va haver novetats respecte la
planificació de la mobilitat. No va ser fins el 2019 que el conseller de Territori en aquell moment, Damià Calvet, va anunciar acord amb el Ministeri de Foment per tenir un full de ruta únic per a les infraestructures ferroviàries del Camp de Tarragona. «Ens ha de portar a l’èxit en el desenvolupament de les infraestructures ferroviàries al Camp de Tarragona», va dir el conseller.
En aquest sentit, la nova infraestructura, que traslladava el trànsit ferroviari de la costa al corredor interior, va provocar la desafectació del corredor costaner de via única entre Salou-Port Aventura i l’Hospitalet de l’Infant, alliberant una plataforma ferroviària que podia ser aprofitada per al futur tramvia.
Aposta pel tramvia I és que el TramCamp ha sigut la gran aposta dels últims anys dels diferents Governs de la Generalitat al territori. El 2020, l’executiu de Pere Aragonès ja va encarregar a
Aragonès va reactivar el pla director, que ara arrossega Illa
El TramCamp és la gran aposta, però molts municipis en quedaran fora
Ferrocarrils de la Generalitat a impulsar els estudis de viabilitat i ambientals necessaris per al primer tram del nou tramvia. Tres anys més tard, es va presentar finalment el traçat definitiu del que es va qualificar com «un abans i un després» per al territori.
Però l’assignatura pendent seguia sent el Pla Director de Mobilitat (PDM), sense tocar des del 2015. El Govern d’Aragonès va reactivar-lo i el 2022 el consell d’administració de l’ATM del Camp de Tarragona va acordar iniciar els treballs de redacció del nou PDM, que havia de definir les estratègies de mobilitat de les sis comarques de l’àmbit fins al 2030. El document es plantejava amb cinc eixos de debat: modes sostenibles (peu, bicicleta i transport públic), vehicle privat i intermodalitat, generació de mobilitat (activitat econòmica, mercaderies i turisme), costos socials i ambientals, i aspectes com la mobilitat col·laborativa i la mobilitat en zones de baixa densitat.
Des del 2022
Al llarg del 2023 es va elaborar la diagnosi de la situació actual, basada en les dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de 2020. La consellera de Territori a l’època, Ester Capella, va presentar a Tarragona el procés participatiu, que va qualificar com «fonamental perquè el resultat sigui un reflex fidel de la mobilitat actual». «Un pla de mobilitat no es
Les frases
«El full de ruta ferroviari ens ha de portar a l’èxit en les infraestructures al Camp de Tarragona»
Damià Calvet, conseller de Territori (2019)
fa des d’un despatx», va afegir. El calendari previst era que entre 2024 i 2025 s’establissin objectius, escenaris i propostes, i que el pla s’aprovés inicialment el desembre del 2025. Però un cop més les previsions no es van complir. El govern Aragonès va caure el maig del 2024 arran de la impossibilitat d’aprovar pressupostos, i el PDM va quedar una vegada més a mig camí. Així, el nou govern de Salvador Illa va heretar la feina incomplerta. I un dels seus objectius ha sigut intentar revertir la falta d’inversions públiques al Camp de Tarragona. Pel que fa al PDM,
«El pla de mobilitat és una eina essencial, que no es fa des d’un despatx»
Ester Capella, consellera de Territori (2023)
«Ens agradaria que ja no tornessin amb la mateixa fórmula quan s’acabi la concessió al 2028, volem la governança del transport públic des de l’àrea metropolitana
Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona (2024)
el govern Illa ha continuat els treballs però sense poder complir el calendari previst. El 2025, l’ATM va adjudicar nous contractes d’assistència tècnica per incorporar al pla anàlisis sobre aspectes socials de la mobilitat —accessibilitat, salut, seguretat viària, equitat i gènere— i sobre la mobilitat turística, l’energia i les zones de baixa densitat. L’aprovació inicial, que s’havia de produir el desembre del 2025, s’ha desplaçat i tot apunta que el PDM no s’aprovarà inicialment fins al 2027.
A més, s’estava redactant amb la visió d’una fi de les concessions dels busos inte-
rurbans. La nova decisió del Govern farà de ben segur modificar el dibuix establert.
Nou estudi per «redefinir» A banda, l’any passat la consellera de territori, Sílvia Paneque, va anunciar que es faria un nou estudi específic per «redefinir» la mobilitat al Camp de Tarragona. Aquesta setmana la consellera va ratificar el seu compromís, però no s’ha avançat. Amb tot, l’instrument que hauria de donar coherència a tot el sistema i definir com han de compaginar el bus, la bici, el vianant i el cotxe en el context d’un territori com el
Diversos usuaris fent cua per agafar un dels autobusos habilitats per una incidència a l’estació de Sant Vicenç de Calders. ACN
«La fi de les concessions dels busos interurbans és una oportunitat per redefinir els serveis de mobilitat del Camp de Tarragona»
Sílvia Paneque, consellera de Territori (2025)
«El Camp de Tarragona no pot continuar encallat en debats estèrils. Necessitem dades, diagnosi compartida i decisions valentes»
Roc Muñoz, president de l’Associació per l’Impuls Metropolità (2026)
Camp de Tarragona que s’urbanitza i creix, segueix pendent d’aprovació inicial.
I, per si fos poc, els últims retards en la planificació s’emmarquen en la creació i impuls de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona, un nou òrgan de gestió on la mobilitat vol ser un dels pals de paller.
Grup de treball
De fet, la Diputació de Tarragona va crear l’any passat un grup de treball per definir «línies estratègiques» per millorar la mobilitat. Des de l’ens es va publicar una declaració institucional on es reclamava «un augment de competèn-
La Generalitat assumeix que la llei metropolitana trigarà anys a aprovar-se
gona, integrant-hi el futur impacte del TramCamp».
En contra de la renovació L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ja va expressar el 2024 que considerava que les llicències no s’haurien de renovar. «Ens agradaria que ja no tornessin amb la mateixa fórmula quan s’acabi la concessió al 2028, volem la governança del transport públic des de l’àrea metropolitana», va dir el batlle. El mes passat l’Associació per a l’Impuls Metropolità va encarregar un estudi qualitatiu sobre els hàbits de desplaçament als municipis que l’integren. «El Camp de Tarragona no pot continuar encallat en debats estèrils. Necessitem dades, diagnosi compartida i decisions valentes per millorar la vida de la gent», va dir el president, Roc Muñoz.
Representants de l’Associació es van reunir amb la consellera Paneque dilluns per acordar un «full de ruta compartit» per a la mobilitat interurbana, demanant millores en freqüències, digitalització del servei i transport a demanda. La Generalitat aposta per elaborar una llei de l’AMT que li doni competències pròpies en l’àmbit del transport, però ha reconegut obertament que aquesta llei «encara trigarà uns anys a aprovar-se».
Que arribarà abans?
cies» per a l’ATM, «el màxim òrgan amb competències per coordinar el sistema de transport públic de viatgers» de la regió. El Govern de la Generalitat veu amb bons ulls el projecte metropolità. Paneque ja va exposar l’any passat que «s’han començat a formular propostes per a la creació d’una àrea metropolitana que permeti reforçar la capacitat institucional i competencial de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM)». També va expressar que la fi de les concessions dels busos el 2028 era una «oportunitat adequada per redefinir els serveis de mobilitat del Camp de Tarra-
Mobilitat l L’informe no s’ha començat a elaborar fins a principis d’aquest 2026 perquè «faltava documentació»
John Bugarin
En conclusió, més enllà de colors polítics, la transformació integral de la mobilitat al Camp de Tarragona és una carpeta que s’arrossega ja en moltes legislatures. El TramCamp s’ha desencallat i serà un nou gran mitjà de transport, però només arribarà als grans municipis del territori. Molts el veuran de lluny, esperant millores als autobusos i el trens que arriben amb comptagotes. Mentrestant, els estudis d’hàbits de mobilitat es van amuntegant. Veient els últims resultats, sorgeix una pregunta: arribarà abans un adient Pla Director de Mobilitat de la Generalitat o l’àrea metropolitana, que assumirà ja les competències i haurà d’abordar la qüestió?
Nou contratemps en la tramitació del projecte de la futura estació Intermodal de Vila-seca, que continua avançant amb dificultats administratives i terminis que s’han anat allargant més del previst. El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán ha detallat a Diari Més que l’elaboració de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) es troba encara en una fase inicial. Tot i que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va rebre l’estudi informatiu el juliol del 2025, el «procediment» no es va poder posar en marxa de manera immediata perquè la documentació presentada era incompleta. «Hi havia un dèficit d’informació aportada, faltaven documents», ha explicat Morán. Aquesta situació va obligar a esmenar l’expedient abans de poder iniciar la tramitació. La «subsanació» del problema «va arribar a principis d’aquest 2026», mig any després. «És a partir d’aquest moment quan re-
alment comença el procediment, perquè fins aleshores era impossible», ha remarcat el secretari d’Estat, que també ha volgut aclarir que «no es comptabilitza» dins del termini habitual de sis mesos que es triga a redactar la DIA. Tot i els terminis fixats, el responsable de Medi Ambient ha recordat que estan subjectes a canvis en funció dels informes addicionals que s’hagin de sol·licitar a altres administracions. «Durant aquest període es paralitza el calendari», ha apuntat Morán, qui ha afirmat que els «ritmes d’avaluació ambiental» depenen de la rapidesa amb què els organismes presentin la documentació requerida i del volum d’allegacions rebudes en la fase d’informació pública. Més enllà de la tramitació ambiental, també és impres-
El Ministeri per a la Transició Ecològica va rebre l’estudi informatiu al juliol
cindible tancar el període d’al·legacions contra l’estudi informatiu per a la seva aprovació definitiva. En aquest procés, els ajuntaments de Vila-seca, Reus i Tarragona, així com altres institucions i entitats del territori, van presentar escrits per reclamar millores en el projecte plantejat per l’Estat. Els consistoris continuen a l’espera de conèixer en detall la resposta del Ministeri de Transports a aquestes aportacions. En el cas de Tarragona, l’alcalde, Rubén Viñuales, va expressar la seva oposició a la ubicació de l’estació, defensant que la nova Intermodal s’hauria de situar a l’Horta Gran. Encara que la tramitació de la DIA va amb retard, tampoc està prevista una arrencada imminent de les obres. L’abril de 2022, l’Estat va confirmar que la construcció del nou equipament començaria el 2026, però el darrer Pla de Rodalies presentat pel Ministeri de Transports i la Generalitat situa ja l’inici cap al 2030, una previsió que ha generat crítiques al territori.
Actes més destacats
Cultura l El festival se celebrarà de l’11 al 24 de maig i les entrades sortiran a la venda el 6 de maig
Marta Omella Blanco
Tarraco Viva celebrarà la seva 28a edició de l’11 al 24 de maig amb més de 500 activitats repartides entre Tarragona i diversos municipis del territori. Sota el lema Per què Roma? el festival proposa enguany una mirada sobre la influència del món romà i sobre la funció de la història com a eina per interpretar el present. La programació inclourà recreacions històriques, conferències, converses, exposicions, visites guiades, tallers, documentals i activitats educatives, entre d’altres. A més de Tarragona, el festival arribarà a municipis com Reus, Torredembarra, Salou, Altafulla, Cambrils, Constantí, Els Pallaresos i Vila-rodona
«Per què Roma? Perquè encara vivim mentalment dins d’un marc que provè de l’antiguitat clàssica», va explicar ahir el director del festival, Magí Seritjol, durant la presentació de la nova edició. Aquesta, va assenyalar, vol mostrar com molts aspectes de la política, la cultura, la literatura o la ciència actual tenen arrels en el món romà. A més, vol anar més enllà de la reconstrucció del passat i convidar el públic a reflexionar. «No sé exactament per a què serveix la història, o aquest festival, però sí que puc dir que obre finestres», va assegurar. «Crec que Tarraco Viva és un festival que ens defineix com a ciutat.
Imatge de la presentació de la 28a edició del festival de recreació històrica Tarraco
Demostra que el patrimoni no és mort ni estèril, sinó que continua formant part de la vida de tots els tarragonins», va afirmar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Entre les novetats d’aquesta edició destaca un cicle de deu converses dedicades al llegat del passat. Aquest nou format reunirà especialistes per parlar de qüestions com la literatura clàssica, la gastronomia romana, l’evolució política de Roma o la relació
L’última edició sota la direcció de Magí Seritjol
Aquesta edició serà l’última dirigida per Magí Seritjol després de gairebé tres dècades al capdavant del projecte. El director va recordar els inicis del festival, fent un breu repàs per la seva trajectòria, i va asse-
gurar que l’experiència ha estat «un gran viatge» personal i professional. «M’ho he passat pipa», va afirmar. Va destacar edicions com la primera, «un petit miracle», i la del 2014, dedicada a l’any d’August, amb un miler d’actes i una durada de tres setmanes. També va recordar moments difícils, com les «retallades» per la crisi econòmica del 2015.
L’alcalde li va dedicar unes paraules d’agraïment. «Només els bojos canviaran el món i agraïm molt la seva bogeria. Gràcies per fer-nos sentir un orgull col·lectiu de ciutat», va dir Viñuales. A partir de l’any vinent, la direcció passarà a Julio Villar, vinculat al festival des de fa anys i dedicat a la divulgació històrica i la interpretació del patrimoni.
Enguany s’estrena un cicle de deu converses amb especialistes
El Camp de Mart i els espais patrimonials seran els principals escenaris
entre l’antiguitat i el pensament contemporani. Una de les sessions estarà dedicada a l’astronomia antiga i als eclipsis, coincidint amb l’eclipsi solar total previst per al 12 d’agost. «L’astronomia era una ciència que ja estava molt avançada a l’antiguitat. Els grecs, els sumeris, ells sabien preveure els eclipsis, ja havien calculat la distància de la Terra a la Lluna», va apuntar Seritjol. Les recreacions històriques continuaran ocupant una part destacada del programa. Entre aquestes destaca Dies in Arena. La justícia romana, el poble i els gladiadors, un espectacle estrenat al Coliseu de Roma, impulsat pels grups Ars Dimicandi i Gruppo Storico Romano. El festival també inclourà monòlegs històrics i lectures dramatitzades, així com presentacions de llibres i jocs de simulació. Els dos caps de setmana concentraran bona part de les activitats. El primer tindrà el Moll de Costa i el Refugi 1 del Port com a principals espais, mentre que el segon se centrarà al Camp de Mart. També es mantindran activitats en espais patrimonials habituals com l’amfiteatre, el circ romà, el Pretori o les muralles. Les entrades es podran adquirir a partir del 6 de maig a través del web tarracoviva. com. També es podran obtenir presencialment a la taquilla situada a l’entrada dels jardins del Camp de Mart.
John Bugarin
Les obres del nou camí de ronda que connectarà la Savinosa amb la platja de l’Arrabassada ja estan en marxa. Els treballs tindran una durada aproximada de sis mesos i estan finançats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que hi destina una inversió de 955.779 euros (IVA inclòs). Es tracta d’una actuació impulsada de manera conjunta per l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona, i que suposarà una transformació significativa de la façana marítima tarragonina. Ahir, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va visitar la zona d’obres, on va explicar que aquest projecte forma part d’un pla d’intervencions entre Tarragona i València amb una inversió acumulada d’uns 60 milions d’euros. «Aquesta és una actuació que té un preu que es pot quantificar, aproximadament un milió d’euros d’inversió i 26.000 metres quadrats —cedits per la Diputació— que s’afegeixen al domini públic maritimoterrestre», va dir.
En aquest sentit, va su-
bratllar que aquests terrenys, situats dins del recinte del preventori de la Savinosa i tancats des de fa mig segle, es posaran «a disposició del conjunt de la ciutadania» Morán també va posar l’accent en el canvi de paradigma en la
gestió del litoral: «Hi ha un element molt més important, que és el compromís de les administracions amb una nova manera d’entendre la gestió del litoral, a conseqüència de l’impacte del canvi climàtic». «Necessitem recuperar la
FESTIVAL FEMINISTA
capacitat de defensar-nos davant dels seus impactes», va advertir.
Durant la visita, el secretari d’Estat va estar acompanyat per la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona, Elisabet Romero, i l’alcalde de
Música, debat i comunitat, els dies 29 i 30 de maig a l’Auditori Camp de Mart
Adrià Recasens Benaiges
El Festival TETA celebra la seva cinquena edició consolidant-se com un dels esdeveniments feministes de referència del territori. Els dies 29 i 30 de maig, l’Auditori del Camp de Mart de Tarragona es convertirà novament en un espai de trobada, cultura i transformació, acollint un cartell artístic de primer nivell amb noms com Vanesa Martín, Lia Kali, Queralt Lahoz, San-
dra Monfort, Marisa Valle Roso, Alosa, Poncelam i Maria Fort. Sota el lema ‘Més veus, més ritme, més futur’, el TETAFEST reafirma la seva essència: ser molt més que un festival. És un projecte de ciutat que, al llarg de cinc anys, ha crescut des del feminisme per generar comunitat, transformar imaginaris i projectar nous horitzons. La seva aposta per la diversitat és estructural, donant protagonisme a veus i experiències diverses, i consolidant-se com un espai de
reconeixement i cura col·lectiva. La programació musical combina talent emergent i artistes consolidades. El 29 de maig obrirà Maria Fort, seguida de Sandra Monfort, Poncelam i Queralt Lahoz, amb el tancament de Lia Kali. El 30 de maig serà el torn de Marisa Valle Roso, el duet Alosa i Vanesa Martín, culminant amb una actuació final festiva i reivindicativa de Les Que Faltaband. A més, els jardins del Camp de Mart acolliran activitats paral·leles com la sessió de Señora DJ.
Morán: «Es posarà a disposició de la ciutadania un espai que estava tancat»
Tarragona, Rubén Viñuales. El batlle va posar en valor la col·laboració interadministrativa: «És una feina conjunta i, com les grans coses, és un mèrit col·lectiu». A més, va remarcar la importància simbòlica de l’actuació, assenyalant que «no és només un camí que uneix dues platges, sinó que s’obre, per fi, un espai que fa 50 anys que està tancat». «És un d’aquests bocinets d’història que tenim a la ciutat i que no s’ha posat en valor», va indicar.
En representació de la Diputació de Tarragona, van assistir-hi el diputat de Patrimoni, Jordi Molinera, i el diputat Xavi Puig. «Avui és un dia de satisfacció», va afirmar Molinera, qui va apuntar que aquesta intervenció «és un pas endavant pel territori» que té com a objectiu «connectar el nostre litoral amb camins de ronda perquè la ciutadania en gaudeixi d’es-
pais preciosos, meravellosos, únics com aquest». Molinera va destacar també el paper de les entitats ecologistes, com SOS Costa i Camp de Tarragona, en la definició del projecte final «No tothom surt sempre amb el 100% de satisfacció», apuntava el diputat, tot i que assegurava que el resultat final «satisfà a grans trets totes les parts». Precisament, arran de les pressions i les al·legacions d’aquests col·lectius, el projecte ha incorporat diverses modificacions.
La Diputació, la Subdelegació del Govern i l’Ajuntament van acordar, al febrer, ajustar el traçat del camí per minimitzar l’impacte ambiental. Així, s’ha modificat el tram inicial per preservar una duna consolidada i també el tram final, més proper a la platja de la Savinosa, que s’allunyarà del litoral cap a l’interior. L’objectiu és reduir les afectacions sobre la flora protegida, el roquissar i el terreny natural. Pel que fa a l’amplada del camí, s’ha reduït la proposta inicial de cinc metres i s’han fixat els mínims exigibles —uns 4,4 metres— per garantir el pas de vehicles d’emergència.
El preventori, per a artistes L’alcalde Viñuales va avançar que, en el futur, la Diputació preveu reconvertir l’edifici de l’antic preventori en un espai de coworking per a artistes, però amb la voluntat de reduir-ne l’edificabilitat: «No es pot salvar tot l’edifici».
Més enllà de la música, el festival aposta per la reflexió i el debat amb el PreTETA, que tindrà lloc el 22 de maig. Aquest espai inclou una proposta educativa adreçada a alumnat i una trobada del teixit de dones del territori en format afterwork al Teatret del Serrallo. A més, durant el festival, l’Espai
Aliances donarà visibilitat a projectes liderats per dones, reforçant el teixit associatiu.
El Festival TETA és una celebració, però també una eina de canvi. Un espai on cultura i feminisme es troben per construir un futur més just, lliure i igualitari.
Successos l Els Mossos van desmantellar punts de venda i van intervenir plantacions de marihuana en pisos ocupats
Redacció
Agents de la Unitat d’Inves tigació dels Mossos d’Esqua dra van detenir ahir al migdia a Campclar set persones, una de les quals menor d’edat, com a presumptes autors de delictes contra la salut públi ca i de defraudació de fluid elèctric. A un dels detinguts també li constava vigent una ordre de detenció.
El dispositiu s’emmarcava en una investigació iniciada fa dos mesos arran d’infor macions que apuntaven que en diversos pisos ocupats i un local del barri de Campclar
s’hi distribuïen diàriament substàncies estupefaents a persones consumidores que freqüentaven aquests immo bles. Durant la investigació, agents de paisà van detectar un flux constant de persones consumidores, així com múl tiples connexions il·legals a la xarxa elèctrica, una situació que comportava un elevat risc d’incendi i un greu perill per a la seguretat dels veïns.
També es va constatar que els immobles s’utilitzaven tant per a la venda directa de droga com per al cultiu inte rior de marihuana i per ama gar substàncies i beneficis
econòmics. Un dels factors que va augmentar la preo cupació veïnal va ser la pro ximitat d’aquests punts a un centre escolar, fet que havia generat una clara sensació d’inseguretat al barri.
Un cop contrastats els indicis, els Mossos van sol· licitar autorització judicial per dur a terme les entrades i escorcolls. L’operatiu es va executar ahir a primera hora del migdia.
El dispositiu va permetre confirmar cinc punts vincu lats a l’activitat delictiva: un pis i un local com a punts de venda i tres habitatges amb
També es van recuperar dos pisos que es destinaran a lloguer social
cultius interiors de cànna bis, amb unes 700 plantes en total. A més, el pis de venda també funcionava com a nar copís. En les entrades es van intervenir 70 dosis de coca ïna, 6,75 grams en roca i 89 dosis d’heroïna preparades per a la venda. També es van detectar nou subministra ments elèctrics fraudulents, amb uns 230.000 kW defrau dats i un perjudici econòmic estimat d’uns 50.000 euros anuals, fet pel qual es va pro cedir a la desconnexió per seguretat.
Finalment, gràcies a la col·laboració de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, es van recuperar dos pisos que es destinaran a usos socials. També es van rescatar tres cadells que es trobaven als immobles registrats. Els de tinguts passaran pròxima ment a disposició judicial a Tarragona.
Compromís d’Illa amb el barri
Tot just fa un mes, el presi dent de la Generalitat, Sal vador Illa, va reunir se amb entitats veïnals del barri per tractar millores d’una de les zones més degradades, la dels Blocs de Colors. Es trac ta de més de 500 habitatges on els veïns fa anys que re clamen millores per situaci ons d’insalubritat, brutícia i inseguretat. Illa es va com prometre a presentar, abans de l’estiu, un pla de xoc per solucionar aquestes proble màtiques. L’operatiu policial d’aquest dimecres va tenir lloc en aquest punt de la zona de Ponent.
Es reforcen les línies 3 i 54 per facilitar els desplaçaments nocturns a la Fira d’Abril
Mobilitat l L'esdeveniment tindrà lloc des d'avui i fins diumenge
Redacció
L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona re forçarà el servei de les línies
3 i 54 amb motiu de la Fira d’Abril, per facilitar la mobili tat en transport públic. Avui, demà i dissabte —dies en què la Fira allargarà l’activitat fins a les 03.00 h—, es refor çarà la línia 3 amb sortides addicionals des de Bonavista fins a Colom a les 21.20 i a les 22.40 h i fins a Battestini a les 00.00 h, 01.30 h, 02.15 h i 03.00 h. Aquest dispositiu especial permetrà garantir la conne xió de Bonavista amb els bar ris de Ponent i centre.
També es reforçarà la línia 54 en direcció Bonavista en les franges horàries de les 21.15 h, 21.55 h, 23.15 h i les 23.50 h. Així mateix, el diu menge 3 de maig el servei es reforçarà fins a les 22.00 h, coincidint amb l’horari de tancament de la fira.
La 32a Fira d’Abril de Bona vista comptarà enguany amb 14 casetes de set entitats so cials de la ciutat sense ànim de lucre, vinculades a la difu sió de la cultura, la tradició i la gastronomia andalusa. A més, una desena d’escoles de dansa i entitats s’afegiran a la dotzena d’artistes que formaran la programació artística d’aquest any. Com a novetat hi haurà una actu ació dirigida a públic famili ar el diumenge 3 de maig al matí a càrrec de Landry amb la seva banda. En total s’han programat 23 actuacions a l’escenari principal que com plementaran l’habitual am bient musical de les casetes de cada entitat. L’horari de la Fira d’Abril serà: avui, de 17.30 a 03:00 h.; demà, d’11:00 a 03:00 h.; dissabte d’11:00 a 03:00 h.; i diumenge d’11:00 a 22:00 h. L’espai comptarà amb atraccions de fira.
CaixaBank impulsa el seu negoci amb pimes amb més de 351 MEUR finançats l’any 2025
Economia l CaixaBank va destinar el 2025 més de 351 milions d'euros en finan çament a petites i mitjanes empreses a Tarragona, la qual cosa suposa un increment del 24% respecte a l'exercici anterior. En total, l'entitat va destinar més de 18.000 mili ons d'euros tot Espanya (un 18% més que el 2025). A més, l'activitat creditícia va créi xer a Tarragona un 13% en
nombre d'operacions, fins a arribar a les 3.511, i es va ori entar principalment a cobrir necessitats de liquiditat i a projectes d'inversió vinculats al creixement i la competiti vitat de les pimes. En el total d'Espanya, el nombre de crè dits concedits va ascendir a més de 152.000, un 19% més que l'any anterior. Les pimes s’han consolidat com un dels eixos centrals del negoci
d’Empreses de CaixaBank, amb un model de relació basat en l’acompanyament a llarg termini i en totes les fases de creixement de l’em presa i una oferta adaptada a les seves necessitats. Com a resultat d’aquesta estratègia, durant el passat exercici Cai xaBank va registrar un crei xement del 15%. A Tarragona, per la seva banda, l’ascens va ser del 7%. Redacció
Cultura l El Teatre Tarragona va acollir ahir la mostra de dansa Uhmlaba significa món en zulú.interpretada pels alumnes dels instituts Sant Pere i Sant Pau i Pons d’Icart i coreografiada per Sílvia Sant Funk i Mònica Muntaner, amb la col·laboració de l’artista local Ana Corredor. L’espectacle va
clausurar la primera edició del projecte Mapadeball, una de les mesures del II Pla d’Impuls de la Dansa 2023-2026, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està liderat pel Mercat de les Flors i la Xarxa Transversal, amb la coordinació de l’Oficina Tècnica d’AGITART, i connecta joves,
docents, artistes i institucions culturals en una xarxa de treball que vincula educació i creació contemporània. El programa es desplega amb la col·laboració del Programa de Cultura i Educació, impulsat pel Departament de Cultura i el Departament d9Educació i Formació Professional. Redacció/Gerard Martí
Laboral l Es pretén compensar les hores «teòriques» que s’excedien anualment segons el calendari
M. Llaberia/S. Peralta
Els treballadors del servei de recollida de brossa en el torn nocturn de la UTE Reus Net han vist reduïda la seva jornada de feina en 16 minuts i seran compensats amb un pagament de 420 euros bruts per haver estat treballant amb un calendari establert que, teòricament, superava les 1820 hores anuals. Aquest és l’acord al qual va arribar l’empresa amb el comitè representant dels treballadors el passat 24 de febrer, amb el suport d’UGT i USOC i el vot contrari de CCOO. Des del comitè d’empresa es va advertir d’aquesta situació a l’empresa i, després que aquesta ho revisés, es va certificar que, independentment de les hores que fes el treballador, existia un excés de jornada en el còmput anual teòric.
Per aquest motiu, es va acordar que a partir del passat 1 de març i durant tota la vigència del conveni col·lectiu, la jornada passaria de 8 hores a 7 hores i 44 minuts diaris, per tal d’ajustar aquesta situació. A més, sense entrar a valorar el cas individual de cada treballador, es va aprovar la compensació econòmica de 420 euros bruts per treballador que, teòricament, ha excedit el temps de treball establert durant l’any 2025. El president del comitè d’empresa de Reus Net i representant d’UGT, Miguel Pérez, considera que aquesta situació «no hauria d’haver ocorregut» i que era necessari trobar una solució: «Vam negociar i vam aconseguir que es recalculés la quantitat inicial». Per la seva banda, des d’USOC afirmen que tan bon punt van rebre les queixes d’alguns treballadors van buscar pactar amb l’empresa alguna compensació: «Vam aconseguir la reducció de jornada i 300
També es donarà als treballadors una compensació de 420 euros bruts
CCOO considera que la mesura és «insuficient» i «injusta»
euros i, quan després es va sumar UGT, ho van augmentar a 420. Des d’USOC fem una oposició constructiva». Segons explica el president del comitè d’empresa, aquesta mesura ha estat posterior-
ment acceptada de manera individual per cada treballador. «Majoritàriament, han acceptat l’acord. Cadascú, a títol personal, podia decidir si acceptar el tracte». «Hi ha algun cas que no ho han fet i ho han decidit portar per via judicial. Estan en el seu dret», afegeix. Precisament, alguns treballadors s’han mantingut en la postura de CCOO, els quals consideren que el pacte no és just ni suficient. «Aquesta és una situació que passa des de fa temps, des de fa anys, però si ens centrem en l’últim exercici vençut, el 2025, la situació no és la mateixa entre treballadors», afirmen els representants de CCOO.
Reunió amb el PSC per parlar de les reclamacions de la plantilla
La plantilla de Reus Net demana una reducció de la jornada laboral. Passat un mes des que les reclamacions es van fer públiques, el president del comitè d’empresa, Miguel Pérez, detallava a principis de setmana que no hi ha hagut avenços. Això no obstant,
Per un costat, consideren que no és just, perquè la mesura no contempla el cas per-
80 hores de més de mitjana aproximadament. Hi ha gent que n’ha fet 40 i n’hi ha que n’han fet 100. No creiem que sigui just que tots dos treballadors siguin compensats de la mateixa manera». Per un altre costat, també consideren que la mesura és «insuficient», ja que «420 euros no compensen que durant anys t’hagis passat d’hores de feina. No compensen ni aquest 2025». De la mateixa manera, creuen que tan sols 16 minuts no és una mesura que marqui la diferència.
Reducció jornada laboral Alhora, des de la plantilla s’exigeix des de fa un mes una reducció de la jornada laboral, tal com va expressar Pérez en el seu moment. Concretament, van sol·licitar que els serveis tècnics municipals efectuessin un estudi per determinar si la proposta era viable amb el contracte actual. En cas que fos negatiu, cercarien el compromís de tots els grups polítics municipals presents al ple perquè «al següent plec de condicions s’incorpori aquesta reducció de la jornada que demanem», va defensar el president. Cal recordar que, actualment, el contracte és vigent fins a l’any 2031.
una delegació d’UGT va reunir-se amb el grup municipal del PSC dimarts per posar l’assumpte sobre la taula, essent la primera trobada recent amb els partits. L’ambient va ser «una mica fred i tens», explica Pérez, però es va acordar que els representants dels treballadors presentessin una petició oficial al registre de l’Ajuntament. «Ens van traslladar que intentarien respondre al més aviat possible», afegeix.
sonal i individual de cadascú: «Més o menys els treballadors han fet, durant l’any, unes
«El que ens agradaria és reduir la jornada en aquest contracte», va assegurar Pérez, que detallava que si l’anàlisi conclogués que era possible reestructurar els horaris, encara que fos parcialment, no hi hauria inconvenient amb què la seva aplicació fos «progressiva». «No demanem passar de 40 hores setmanals a 37,5 hores de seguida; podria ser proporcional. Si creuen que podem reduir 1 hora a la setmana, doncs ho apliquem i iniciem aquest camí», proposava.
Per una altra banda, cal recordar que el comitè d’empresa de la UTE Reus Net va acordar el passat mes de novembre de 2025 per unanimitat dels tres sindicats avançar lleugerament les eleccions sindicals. Aquestes tindran lloc el dimarts 16 de juny de 2026, una decisió que va arribar posteriorment a la signatura de l’actual conveni, al qual tant CCOO com USOC es continuen oposant frontalment.
Astronomia l L’Ajuntament de Reus i experts analitzen la idoneïtat dels dos punts considerats òptims
Sergi Peralta Moreno
Dimecres cap a les 20.20 hores era el moment perfecte per avançar-se a l’eclipsi total del 12 d’agost. La posició del Sol era pràcticament idèntica a la que es viurà a l’estiu, atès que s’estava ponent pel mateix punt de l’horitzó, així que tocava fer els deures: treure el telèfon mòbil, calcular la posició de l’astre amb les aplicacions, simular el fenomen i albirar possibles obstacles en l’horitzó, com arbres, edificis, muntanyes o pals de la llum. Malgrat ser un vespre ennuvolat, hi havia prou visibilitat per prendre decisions: la copa d’un arbre pot tapar el sol, però unes passes més enllà ja no era problema. Simulacre completat, l’entorn del Parc de la Festa serà un bon lloc d’observació.
El solar, que deixa enrere el recinte lúdic i s’endinsa cap al Barranc del Roquís, i el Tecnoparc són els dos punts
que s’han detectat com a òptims per ser testimoni de l’eclipsi total del 12 d’agost a Reus. “Cobrirem molt bé dos
Cultura l L'esdeveniment se celebrarà a la plaça de la Patacada
Redacció
La Festa de l’Arbre de Maig torna a Reus els dies 8 i 9 de maig i tindrà lloc a la plaça de la Patacada. Aquest esdeveniment, organitzat des de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, té com a eix central la plantada del Maig, un símbol antic de renovació i
vitalitat que esdevé el punt de trobada al voltant del qual es desenvolupen tot d’activitats de caràcter popular i tradicional. Entre aquestes destaquen balls a plaça, tallers de dansa, jocs tradicionals, àpats populars i cercaviles. Aquesta és l’efemèride més ambiciosa de la Coordiandora de Danses
Tradicionals de Reus i pretén marcar el calendari festiu de primavera. L’esdeveniment començarà el divendres 8 de maig a les 19.30 hores a l’Institut Escola Pi del Burgar, punt de sortida de la cercavila del Maig, element central de la celebració, amenitzat per l’Aula de Sons. L’arbre serà
Salut l Salut Sant Joan Reus-Baix Camp ha assumit el Servei de Valoració i Orientació del Grau de Discapacitat (EVO) i el Servei de Valoració de Dependència (SEVAD) de les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat. Amb aquesta incorporació, l'entitat fa un pas endavant cap a una atenció més integrada, apropant els
serveis sanitaris i socials a la població. Els dos dispositius són serveis públics, finançats pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, que fan unes 6.000 valoracions anuals del grau de discapacitat i de la situació de dependència, orientant els usuaris cap als recursos i serveis que millor s'ajusten a les seves necessitats. Estan inte-
grats per múltiples i diversos professionals i han passat a formar part de l'Àrea d'Atenció Intermèdia de l'Hospital. El director de l'àrea, Gabriel de Febrer, afirma que «en l'envelliment, els problemes sanitaris van de bracet, i és evident que treballant conjuntament podrem oferir una resposta més àgil, completa i efectiva». Redacció
espais estratègics de la ciutat que ens permetran realitzar activitats abans, durant i després», va explicar el regidor
transportat fins a la Patacada per les entitats convidades d’aquest any: la Crispeta, el Club Esportiu Alba, la Colla Gegantera de Reus i l’Escola Pompeu Fabra. L’endemà, dissabte, les activitats començaran amb jocs tradicionals a partir de les 10 hores i també hi haurà un vermut i dinar popular. A la tarda se celebrarà la cercavila amb el Ball del Saurí, el Ball de Bastons de Montblanc i el Ball de Valencians del Vendrell. En arribar a plaça, al voltant de les 20 hores, oferiran els seus balls de lluïment.
L’observació del fenomen anirà acompanyada per activitats vàries
de Coneixement i Innovació, Josep Baiges.
Les condicions seran bones per testejar al llarg de la setmana, no només ahir, així que l’edil va animar la població a anar «als punts d’observació per veure com serà l’eclipsi». Toca pujar al terrat, buscar mirador o sortir al balcó per treure conclusions. «Si pensen que poden veure l’eclipsi des de casa, que ho provin i no es moguin», va animar Baiges. I és que s’espera una massiva mobilitat a la carretera per al 12 d’agost i, per evitar un col·lapse, cal ser previsor i aprofitar les ocasions
que es plantegin a l’abast. Les propostes per gaudir de l’experiència després del marcat instant tenen per objectiu, indirectament, evitar aglomeracions i garantir un retorn fluid a casa.
Complementant el fenomen L’Ajuntament de Reus ha preparat un seguit d’activitats al voltant del fenomen astronòmic, que es presentaran l’11 de maig i que aniran més enllà de la puntual observació. «Volem fer el compte enrere cobrint molts espais a l’hora d’explicar el què de l’eclipsi, des del fenomen, però també a escala pedagògica i de seguretat; com ha de mirar-lo la gent de manera segura», va avançar Baiges. «No volem quedar eclipsats des del punt de vista informatiu», va tancar.
L’eclipsi total serà un moment pràcticament únic. Per ser-ne testimoni, cal utilitzar ulleres homologades amb filtres adequats, imprescindibles per evitar danys oculars. A més, es recomana cobrir el telèfon mòbil amb unes ulleres i la càmera fotogràfica amb un filtre solar homologat si es pretén capturar i immortalitzar el moment.
Innovació l Les qüestions a resoldre van ser plantejades per Viamed, BASF, Unió i Inetum
Miquel Llaberia
El Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina va acollir durant la jornada d’ahir dimecres 29 d’abril la tercera edició del Hackdipta, organitzat des de la Diputació de Tarragona, on un centenar de joves van treballar plegats per tal de resoldre reptes empresarials reals de quatre empreses diferents. Els estudiants, d’entre 16 i 25 anys, es van dividir en grups per tal de competir i presentar propostes innovadores en un temps limitat. Aquests provenien de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, l’Institut Joan Puig i Ferreter de la Selva del Camp, la Fundación Escuela Teresiana, l’Institut Vidal i Barraquer i el Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona i l’Institut de Flix.
A més, els reptes presentats guardaven una important relació amb la generació a la qual pertanyien els participants, com BASF, que plantejava el dubte de com la companyia podia garantir la
transferència de coneixement entre generacions per assegurar la continuïtat i excel·lència de les seves operacions en un futur. Per un altre costat, In-
La ciutat posa en relleu el seu símbol amb la sisena edició del festival Roses de Reus
Cultura l S'han programat propostes com decoracions, un 'mapping' o un laberint
La rosa és el símbol de Reus i la primavera és l’època perfecta per posar-ho en relleu. La flor i els seus pètals del color de la passió decoraran els carrers de la ciutat entre el 8 i l’11de maig, en el marc del festival Roses de Reus. Hi haurà un laberint, un jardí flotant, la projecció d’un mapping al Campanar i infinites ornamentacions pel nucli urbà. Moltes d’elles cullen inspiració, precisament, de l’arquitecte Antoni Gaudí. Els alumnes de l’Escola d’Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona han estat els encarregats de preparar les propostes que s’exposaran al Palau Bofarull i al rovell de l’ou de la plaça del Mercadal. El Laberint de la Rosa planteja el repte de trobar l’epicentre de la ciutat davant del Palau Municipal. A l’edifici del carrer de Llovera, es penjarà Fragments del símbol, en què els pètals representen els ciutadans de Reus. Per la seva banda, els estudiants de l’Institut d’Horticultura han treballat en l’espai Relax en Rosa, pensat per a selfies. La iniciativa co-
etum buscava la manera de com podien les organitzacions assegurar que els serveis digitals siguin accessibles i inclusius, evitant l’exclusió
de determinats col·lectius en un entorn cada vegada més digitalitzat. Per la seva banda, el Grup Unió demanava als joves donar resposta a com
podien influir en els hàbits de consum de les noves generacions perquè aquestes valoressin i escollissin productes locals del grup. Finalment,
Els alumnes provenien de la Selva del Camp, Tarragona, Cambrils i Flix
des de Viamed es marcaven com a repte determinar com la medicina esportiva i la tecnologia podien transformar la salut dels joves en els pròxims 10 anys sense dependre exclusivament del rendiment professional.
Durant la jornada, diversos professionals i mentors van acompanyar els joves en aquest procés on, a més, no estava permès tirar coets a l’aire. Per aquest motiu, van determinar que les propostes presentades havien de tenir respostes que tinguessin, com a centre, les persones, amb solucions enfocades a aquestes. Ara bé, aquestes idees també havien de ser factibles i viables econòmicament, ja que, teòricament, les havien de dur a terme empreses reals. El diputat delegat de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Tarragona, Pere Granados, va afirmar que era «un goig veure una sala plena de gent jove amb ganes de treballar i és tota una oportunitat per escoltar el jovent i aprendre de la seva mirada». «Volem veure com afronten els reptes de les empreses del territori. Els reptes plantejats són molt interessants, però no teòrics, són ben reals i parlen de qüestions molt actuals», va afegir.
es va
incideix amb el Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura. A l’habitu-
al certamen, exposat al Teatre Bartrina entre el 9 i l’11 de maig, s’ha preparat un mercat
de la rosa i unes proves de caràcter amateur per fomentar la participació i implicació de
qualsevol particular. La programació es completa amb idees com una ruta.
Urbanisme l La intervenció afectarà el trànsit rodat, així que s’ha preparat un pla de mobilitat per oferir alternatives als usuaris
Sergi Peralta Moreno
Les obres per transformar el carrer d’Astorga en un eix cívic començaran el dilluns 4 de maig. La primera fase es desenvoluparà entre l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Terenci Moix i incidirà, també, en els carrers de l’Escultor Sunyol i de la Papallona. La intervenció, que durarà 8 mesos, afectarà el trànsit, de forma que l’Ajuntament ha previst un pla de mobilitat alternativa.
El projecte busca millorar la connectivitat a peu i en bicicleta entre el sud i el nord. L’Eix Astorga es planteja com l’element articulador, amb nous espais de descans i joc, la renovació de l’enllumenat, més zones verdes i voreres ampliades. Els carrils de circulació quedaran dividits per un carril bici. La iniciativa continuarà amb una segona subfase, que arribarà fins a l’avinguda del Mediterrani; una part que es calcula que podria encetar-se a l’estiu. En un futur, la renovació s’estendrà cap al carrer de Flix.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma que l’inici de les obres de l’Eix Astorga marquen «l’inici de la transformació dels barris del sud, amb els quals la ciutat té un deute històric». «L’objectiu és començar per la millora de la connexió amb el centre i la resta de la ciutat, però vindran moltes altres», assegura la batllessa, que recorda
FASE 1 DE LES OBRES
Prohibit estacionar i tall de trànsit el 4 de maig
Tall de trànsit pendent de data
Fotografia
projectes com la renovació de l’entorn del Carrilet, la nova escola bressol L’Ametller i la creació de nous passos de vianants a les avingudes de Salou i del President Macià.
A partir de dilluns, quedarà prohibit l’estacionament de vehicles al tram del carrer d’Astorga objecte de l’actuació, que estarà tallat des del moment que comencin els treballs sobre el terreny. La
La Fira impulsa una nova edició de les jornades Animal Day per promoure l’adopció responsable
Mascotes l La Fira Centre Comercial acollirà, del 4 al 16 de maig, una nova edició de l'Animal Day, un espai de trobada entre ciutadania, entitats i animals que pretén fomentar l'adopció responsable, sensibilitzar sobre l'abandonament animal i donar visibilitat a la feina que duen a terme les protectores i les associacions del
territori. Entre les activitats programades, destaquen una exposició d'animals en adopció; el Passeig Bestial, una caminada amb mascotes per la ciutat; un vermut solidari; i tallers de temàtiques com tinença responsable o gossos d'assistència i recerca de persones. Així mateix, hi haurà una desfilada de gossos que busquen una llar. Redacció
Guàrdia Urbana recomana utilitzar el carrer del Pintor Fuster i l’avinguda de Salou com a alternatives. Més endavant, tampoc es podrà accedir als carrers de l’Escultor Sunyol i de la Papallona, si bé la data es concretarà segons l’evolució del projecte. Així mateix, les línies 10 i 11 de l’autobús urbà seran desviades cap a l’avinguda de Salou durant el transcurs de les obres.
Durada: 8 mesos
El veïnat amb aparcament privat podrà deixar el cotxe a la Pastoreta
Acabada l’actuació, la intenció és retornar els recorreguts i les parades a l’estat original. En paral·lel, l’Ajuntament recorda que s’ha habilitat un solar del carrer de la Comunitat de Múrcia com a aparcament dissuasiu, que pot servir com a alternativa d’estacionament. A més, s’oferirà una targeta gratuïta al veïnat del carrer d’Astorga amb plaça de pàrquing privada amb gual perquè pugui deixar el vehicle a l’aparcament de la Pastoreta.
Les activitats es desenvoluparan
Cristina Serret Alonso
Aquest dimecres l’alcalde Pere Segura va rebre la visita oficial del secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán, i de la subdelegada del Govern a Tarragona, Elísabet Romero. Plegats van visitar el nou passeig Marítim de la Pineda després de la finalització de les obres de recuperació ambiental i paisatgística, executades pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.
Urbanisme l El secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán, va visitar-lo aquest dimecres Els responsables de l’Ajuntament, del
Durant el recorregut, Morán va posar en valor l’actuació executada al litoral de la Pineda, destacant que, amb una inversió d’uns 8,5 milions d’euros i la incorporació de 38.000 metres quadrats al domini públic marítimterrestre, «Vila-seca es con-
verteix en un exemple per a molts municipis del litoral». En aquest sentit, va subratllar que el projecte demostra que és possible «millorar la qualitat de vida en entorns urbans consolidats sense necessitat d’omplir el litoral de més formigó».
Un repte ben assolit
El secretari d’Estat també va remarcar el canvi de model que representa la intervenció. «La idea de retrocedir cap a l’interior per guanyar capacitat de resistència davant el canvi climàtic és un dels grans reptes de la planificació urbanística als municipis costaners», va explicar. Tot i admetre que no és un concepte fàcil d’entendre, va defensar que el nou passeig n’és «una prova tangible», amb una va-
loració ciutadana positiva. Segons Morán, aquest projecte pot servir de referent
per a altres municipis, ja que evidencia que es pot actuar sobre el litoral «millorant la
qualitat i l’ús dels espais per a la ciutadania». A més, va voler reconèixer «l’ambició
L’alcalde, Pere Segura, destacava la recuperació de l’espai per a la ciutadania
de l’Ajuntament de Vila-seca» per impulsar una iniciativa d’aquestes característiques, que considera alineada amb el model que es vol estendre al conjunt del litoral espanyol. Finalment, el responsable estatal va insistir en la necessitat d’anticipar-se als efectes del canvi climàtic: «És un fenomen que no podem ignorar», va afirmar, tot afegint que avançar-se als riscos «significa millorar la seguretat dels ciutadans i evitar situacions en què no hi hagi capacitat de resposta».
Acció estratègica
Per la seva banda, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, va destacar el doble objectiu de la intervenció: «Guanyar un espai per a la ciutadania, més social, amb espais per compartir, per gaudir en família i del medi, i alhora fer-lo resistent als efectes del canvi climàtic». En aquest sentit, va situar l’actuació al frontal marítim de la Pineda dins d’una estratègia a llarg termini: «Hem de pensar en el repte del 2100 i preparar el nostre litoral per al que pugui venir».
La química bàsica, clau per a la indústria del Camp de Tarragona, el segment més afectat per la crisi energètica INDÚSTRIA QUÍMICA
Adrià Recasens Benaiges
La indústria química espanyola va tancar el 2025 amb una facturació de 85.417 milions d’euros, una xifra pràcticament idèntica a la de l’any anterior (-0,1%). Tot i que la producció va registrar un creixement de l’1,3%, la caiguda dels preus (-1,6%), condicionada per la debilitat de la demanda europea i l’augment de la pressió competitiva internacional, va acabar neutralitzant aquest increment.
Segons el balanç anual i les dades facilitades per FEIQUE, la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola, el comportament del sector ha estat desigual. D’una banda, la química de consum i la farmacèutica han mantingut una evolució estable. En canvi la química bàsica, que es caracteritza per la seva alta demanda energètica i representa aproximadament un terç de la producció, continua acusant la feblesa de la demanda internacional, especialment en sectors com l’automoció i la construcció. A aquest escenari s’hi suma un factor estructural clau, els elevats costos energètics a Europa.
Els preus del gas es mantenen entre quatre i cinc vegades per sobre dels Estats Units, mentre que la indústria europea també suporta costos elèctrics molt
superiors als dels seus principals competidors globals. Aquesta situació, agreujada des de la crisi energètica derivada del conflicte a Ucraïna, continua afectant la competitivitat de la indústria química bàsica, que és la que desenvolupa la seva activitat al Camp de Tarragona.
Malgrat aquest context, el sector químic es consolida com el principal exportador de la indústria espanyola. El 2025, les exportacions van assolir els
62.926 milions d’euros, amb un creixement del 6,4%, representant el 18% del total de les vendes a l’exterior. La Unió Europea continua sent el principal destí, amb el 56% de les exportacions, destacant mercats com França, Alemanya i els Països Baixos. Fora de la UE, sobresurten els Estats Units, Suïssa i la
Xina.
El sector químic, principal exportador de la indústria espanyola, creix un 6,4% el 2025
En paral·lel, les importacions van créixer un 7,7% fins als 66.852 milions d’euros, amb els Estats Units, Alemanya i França com a principals proveïdors. Aquest increment reflecteix també la forta interdependència del sector amb els mercats internacionals.
OFERTA FORMATIVA
Tot i el bon comportament exterior, la situació de la química bàsica europea continua sent crítica. Factors com la sobrecapacitat global —especialment a la Xina—, les pràctiques de competència deslleial o subvencions, i una elevada pressió reguladora configuren un entorn advers. Des del 2022, Europa ha tancat 126 plantes i ha perdut al voltant del 9% de la seva capacitat productiva, fet que evidencia un risc creixent de desinversió.
A aquest escenari s’hi afegeix l’impacte del conflicte al Pròxim Orient, que ha provocat un increment dels costos energètics i de determinades matèries primeres. L’encariment del gas i de l’electricitat ha generat sobrecostos de desenes de milions d’euros per al sector, mentre que l’augment del preu de productes com la nafta o la urea, així com dels costos logístics i assegurances, incrementa encara més la pressió sobre les empreses. Davant aquesta situació, el sector reclama mesures estructurals urgents per garantir la competitivitat.
Entre les principals demandes, destaquen la reducció del cost de l’energia, la flexibilització del marc regulador europeu i el desplegament d’instruments de suport a la descarbonització industrial. L’objectiu és evitar noves pèrdues de capacitat productiva i assegurar el futur d’un sector estratègic que proveeix productes essencials per a prop del 98% de les activitats econòmiques.
Institut Pere Martell, formació de professionals al servei de l’AEQT
L’Institut Pere Martell és un dels centres de Formació Professional de referència al territori. Els cicles formatius que ofereix, especialment en àrees com Instal·lació i Manteniment, Fabricació Mecànica i Electricitat i Electrònica, estan dissenyats per satisfer les necessitats de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), a través de la collaboració estreta amb l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST). Aquests grups empresarials estan molt vinculats amb la formació dels futurs professionals acollint l’alumnat a través dels convenis en modalitat dual. Així ho demostra que, fins i tot, diverses empreses han obtingut el certificat d’excel·lència de la gestió de la qualitat en el Servei de l’FP dual, és a dir, s’ha assolit el segell de màxima qualitat. L’alumnat de l’especialitat d’Energia i Aigua es beneficien també d’oportunitats úniques com la participació
amb l’empresa AITASA, essencial en el tractament d’aigües per a la indústria del polígon químic.A més, gràcies a un conveni de col·laboració amb la Cambra de Tarragona, s’ofereix una formació complementària en prevenció de riscos laborals específica per poder accedir a treballar a les empreses de l’AEQT.
La confluència d’aquesta formació multidisciplinària dona com a resultat una inserció laboral molt alta per als graduats de l’Institut Pere Martell, convertint-los en professionals preparats per enfrontar els reptes de la indústria del territori. Redacció
El sector preveu un augment dels costos del 10% si la guerra dura sis mesos i d’entre el 15 i el 18% si s’allarga un any
ACN / Redacció
La indústria química reclama mesures per contenir el preu de l’energia, tensionat pel conflicte a l’Orient Mitjà, i es manté pendent de la seva evolució. El sector confia que les hostilitats no s’allarguin: calcula un augment de costos del 5% si la guerra dura tres mesos, del 10% si s’estén mig any i d’entre el 15% i el 18% si arriba als nou mesos.
El conflicte, iniciat fa unes setmanes arran dels atacs dels Estats Units i Israel a l’Iran, va generar tensions a l’estret d’Ormuz, per on passa prop del 20% del petroli i del gas natural liquat del món. Aquest escenari de dificultats en el trànsit marítim va provocar fortes pujades del cru, que va superar puntualment els 100 dòlars el barril, i del gas europeu (TTF). També es van encarir els costos logístics i de transport: «Els nòlits han pujat entre 3.000 i 4.000 i hi ha risc d’increment d’assegurances», explica Juanjo Meca, president de FedeQuim, la Federació Empresarial d’Indústria Química espanyola. Tot i una certa moderació recent, el sector continua a l’expectativa, ja que l’impacte dependrà de la durada del conflicte.
L’encariment s’ha traslladat als carburants i a l’electricitat, amb una intensitat no vista des del 2022. El sector químic —que ocupa més de 60.000 persones directament i representa el 14% del PIB industrial català— n’és un dels més afectats.
A aquest context s’hi suma el cost del mateix sistema elèctric. El 2026, els sobrecostos acumulats superen els 1.800 milions d’euros, amb increments de fins al 52% per a la indústria electrointensiva, segons dades del sector. Part d’aquest augment s’explica per l’operació reforçada del sistema elèctric per evitar apagades, que obliga a recórrer més al gas i encareix el preu final de l’energia.
El president de l’Associació d’Indústria Química de Catalunya (AIQC), David Pagan, assegura que l’impacte ha estat «directe i molt ràpid», amb pujades
del transport i de les matèries primeres. «Si el petroli puja, tot puja», resumeix. També recorda que sectors com la detergència, la pintura, la farmàcia o els plàstics depenen de processos amb alt consum energètic.
Segons la patronal, els costos de transport han augmentat un 4% i els d’envasos un 8%, amb possibilitat d’arribar al 20% si el conflicte s’allarga. Tot i això, les empreses intenten adaptar-se: «Els equips
La química bàsica, que representa el 25% de la producció estatal, la més perjudicada
d’R+D busquen alternatives per reduir l’impacte», apunta Pagan. Malgrat aquesta capacitat d’adaptació, el sector alerta que «s’ha tocat sostre molt ràpid» en els preus i que els fabricants són qui acumulen més pressió, amb dificultats per traslladar els costos al client final. Les conseqüències es noten especialment en la química bàsica, el segment més intensiu en consum de gas i electricitat i que ja arrossega una situació com-
plicada a tot el continent. «La situació de la química bàsica a Europa és crítica. Entre el 2022 i el 2025 s’han tancat installacions amb 37 milions de tones de capacitat productiva», relata Meca.
Des de FedeQuim també alerten de la pèrdua d’autonomia estratègica: la química és present en prop del 90% dels processos industrials. A Catalunya, la química bàsica —que produeix substàncies com el clor o l’amoníac— representa el 25% de la producció estatal, i tot i que no hi ha riscos immediats de tancaments, el sector recla-
ma mesures urgents. En general, l’Orient Mitjà no és un dels principals mercats del sector químic català, amb un pes del 2% en exportacions i inferior al 3% en importacions. Pel que fa als fertilitzants, Meca assegura que «no hi ha una preocupació actualment», ja que Europa manté certa autonomia en aquest àmbit.
En paral·lel, la indústria química europea, reunida recentment a la Cimera de la Indústria d’Anvers, ha reclamat mesures urgents per reduir els costos energètics, reforçar la competitivitat i facilitar la inversió industrial, advertint que no hi pot haver una Europa forta sense una base industrial sòlida. D’igual mode, l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) va traslladar aquest dimarts en una trobada amb el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, la necessitat de reforçar la competitivitat de la indústria química com a condició per garantir l’autonomia estratègica i el desenvolupament industrial d’Espanya i Europa, subratllant el paper del pol químic de Tarragona com el principal pol industrial químic del sud d’Europa, clau per a la seguretat energètica, la transició industrial i la resiliència econòmica.
Amb tot plegat, el sector apunta a l’emmagatzematge d’energia renovable com una de les vies clau per reduir la dependència del gas i estabilitzar els costos a mitjà termini.
TRANSICIÓ ENERGÈTICA
El nou electrolitzador i l’Ecoplanta, els grans projectes de Repsol per avançar cap a la descarbonització
Adrià Recasens Benaiges
La transformació del complex industrial de Repsol a Tarragona avança cap a un nou model basat en la reducció d’emissions i la innovació tecnològica, sumant passes al projecte de descarbonització de la indústria petroquímica de la demarcació. En aquest procés, la companyia impulsa dos projectes estratègics que, tot i ser diferents, comparteixen un mateix objectiu: redefinir la producció energètica i química en clau sostenible. Es tracta d’una banda de la instal·lació d’un gran electrolitzador per generar hidrogen renovable, l’aposta més gran de Repsol en l’àmbit de l’electrolització, previsiblement, l’any 2028, i per altra banda la futura Ecoplanta del Morell, centrada en la producció de metanol renovable a partir de residus.
Electrolitzador, la major conversió d’hidrogen de l’Estat El primer d’aquests projectes és un electrolitzador de gran capacitat, amb una potència prevista de 150 MW, que permetrà produir hidrogen renovable mitjançant electricitat d’origen renovable. L’empresa petroquímica impulsarà a la refineria de Tarragona les instal·lacions T-HYNET d’entre 4 i 5 hectàrees, al terme municipal de Constantí, per generar hidrogen verd destinat a usos industrials, mobilitat i connexió a la futura xarxa d’hidrogen europea European Hydrogen Backbone. Aquesta tecnologia separa l’hidrogen de l’aigua sense generar emissions directes de CO₂, convertint-lo en una alternativa clau per substituir combustibles fòssils en processos industrials intensius. L’hidrogen produït podrà utilitzar-se tant dins del mateix complex com en altres aplicacions industrials, contribuint a reduir la petjada de carboni.
Les noves instal·lacions plantegen la reducció d’emissions de CO2 en 251.000 tones anuals.
L’electrolitzador també preveu subministrar-se a través d’energia renovable de la xarxa elèctrica i d’aigua regenerada d’AITSA, i incorporarà tecnologies de refrigeració adiabàtica per minimitzar el consum d’aigua i reduir-lo en un 95% respecte als sistemes convencionals.
La iniciativa comptava amb l’aprovació d’impacte mediambiental, definida al mes de juny del 2025, i va
rebre una subvenció pública d’uns 104,2 milions d’euros en el marc de la convocatòria de Valls de l’Hidrogen impulsat pel fons europeu Innovation Fund.
L’electrolitzador portarà a Tarragona el projecte més gran de conversió d’hidrogen de Repsol arreu de l’estat. Una tecnologia que permetrà reduir emissions de CO2 i traduir-la a la producció d’hidrogen verd mitjançant l’electròlisis
Es tracta d’una peça essencial per descarbonitzar sectors difícils d’electrificar, com la indústria química o el transport pesant. A més, la seva producció local reforça l’autonomia energètica i consolida Tarragona com un dels punts de referència en el desenvolupament de l’hidrogen renovable al sud d’Europa.
L’Ecoplanta, pionera a Europa
La descarbonització de la indústria no només passa per canviar les fonts d’energia, sinó també per transformar què es produeix. En aquest context, se situa la nova Ecoplanta del Morell, un projecte i aposta puntera
de Repsol per transformar residus urbans no reciclables en combustibles renovables com el metanol, un producte amb múltiples aplicacions en la indústria química i com a combustible alternatiu, convertint-se en una solució per a la reducció d’emissions de CO2 en el transport, al mateix temps que fomenta l’economia circular.
L’electrolitzador planteja la reducció d’emissions de CO2 en 251.000 tones anuals
Amb una inversió superior als 800 milions d’euros, la planta tindrà capacitat per tractar fins a 400.000 tones anuals de residus i generar aproximadament 240.000 tones de combustibles renovables. Aquest procés no només evita l’enviament de residus a abocadors, sinó que també crea noves matèries primeres a partir de materials descartats, reduint la dependència de recursos fòssils. L’entrada en funcionament està
prevista per al 2029 i es calcula que el projecte permetrà evitar milions de tones d’emissions de CO₂ al llarg de la seva vida útil. Concretament es preveu que la installació permeti reduir prop de 3,4 milions de tones de CO₂ durant la primera dècada de funcionament.
El metanol, aplicacions en la indústria química i com a combustible alternatiu
A més, la seva construcció i operació tindran un impacte positiu en l’ocupació, amb milers de llocs de treball associats. Durant la fase de construcció es podrien generar uns 2.800 llocs de treball, mentre que l’operació de la planta ocuparà al voltant de 340 persones.
Tot i que es tracta de projectes amb funcions diferents, la seva complementarietat és evident. L’hidrogen renovable actua com a pols energètic per reduir emissions en els processos productius, mentre que el metanol
generat a partir de residus ofereix una alternativa directa als combustibles tradicionals i amplia les possibilitats de la química sostenible.
Aquesta combinació permet avançar cap a un model industrial més resilient i diversificat, on la descarbonització i l’economia circular es reforcen mútuament. Tarragona es posiciona així com un entorn clau per al desplegament de noves tecnologies vinculades a la transició energètica, integrant producció, innovació i sostenibilitat.
Amb aquests projectes, el complex industrial no només evoluciona per reduir el seu impacte ambiental, sinó que també redefineix el seu paper dins el sistema energètic i productiu. El futur de la química passa, cada vegada més, per solucions que combinen eficiència, reducció d’emissions i aprofitament dels recursos. Amb iniciatives com aquestes, Tarragona evoluciona cap a un pol multienergètic on la descarbonització i l’economia circular avancen de manera complementària, redefinint el futur del sector químic al sud d’Europa.
COMERÇ EXTERIOR
El sector químic passa d’una caiguda del 13,8% el mes de gener al 5,9% al febrer, en un context de debilitat exterior
Adrià Recasens Benaiges
Les exportacions de productes químics al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han iniciat el 2026 amb una evolució continguda, mostrant una tendència de moderació al febrer després d’un gener més pronunciat. El primer mes de l’any es va tancar amb unes vendes de 318 milions d’euros, una davallada del 13,8% menys, mentre que al febrer el descens es va reduir al 5,9%, fins als 335,3 milions d’euros, segons dades de l’Informe Mensual de Comerç Ex-
k Tribuna
Daniel Montserrat
Director
terior que publica el Ministeri d’Economia.
En conjunt, el sector químic continua consolidant-se com el principal motor exportador del territori, concentrant prop del 37% de les vendes a l’exterior. Aquesta evolució apunta a una certa estabilització en l’inici d’any, en un context internacional marcat per la moderació de la demanda. Pel que fa al total d’exportacions, el comportament ha estat més irregular. Al gener, les vendes exteriors es van situar en els 850,5 milions d’euros, un 9,6% menys, mentre que al febrer es van assolir els 859,3 mi-
lions, una baixada del 12,6%. En aquest escenari, el sector químic ha mostrat una major capacitat d’adaptació en comparació amb altres segments industrials. Entre aquests, destaquen els béns d’equip, que han registrat descensos més acusats. Al gener, les exportacions d’aquest segment van caure un 17,5%, amb 137,4 milions d’euros, mentre que al febrer el retrocés es va situar en el 13,7%, fins als 147,6 milions. Aquesta evolució evidencia un ajust en la inversió industrial que ha impactat amb més intensitat que en el cas de la química.
En l’àmbit de les importacions, també s’observa una evolució més equilibrada al febrer. Les compres de productes químics es van situar en els 183,5 milions d’euros al gener, un 21,5% menys, mentre que al febrer van arribar als 193,7 milions, una
El sector dels productes químics representa el 37,4% de l’activitat exportadora total
baixada del 15,5%.
Pel que fa als béns d’equip, la caiguda ha estat més moderada, amb un descens del 2,7% al gener i del 3,7% al febrer. Amb tot, aquest inici d’any mostra un context de canvi en el comerç exterior del Camp de Tarragona i les Ter-
d’AITASA La química forma part del nostre dia a dia, tot i que sovint passa desapercebuda. També en la gestió de l’aigua. Sense la química, no podríem tractar-la ni adaptar-la als usos que necessita la indústria del Camp de Tarragona.
A AITASA treballem amb processos en què intervenen productes químics com coagulants, desinfectants o reguladors de pH. Són els que permeten eliminar impureses, estabilitzar l’aigua i garantir-ne la qualitat. Sense aquests processos, no seria possible transformar un recurs limitat en un recurs útil per a la indústria. Gràcies a aquests tractaments, podem regenerar aigua procedent de depuradores urbanes i donar-li una nova
utilitat en processos industrials. Això permet reduir la dependència de recursos hídrics naturals i avançar cap a un model més eficient en l’ús de l’aigua, especialment en un context de sequera.
Alhora, aquesta aigua és també essencial perquè la indústria química pugui produir materials i productes presents en sectors com la salut, l’energia o l’alimentació, i que contribueixen directament a millorar la vida de les persones.
En aquest sentit, la química és una eina clau per donar resposta als grans reptes de sostenibilitat, també en la gestió de l’aigua. Entendre aquesta relació és clau per afrontar el present i preparar el futur.
res de l’Ebre, amb moviments diferents segons el sector i una certa estabilització en algunes activitats industrials. En aquest escenari, la indústria química manté el seu paper destacat dins l’economia del territori. Tot i les variacions, continua sent un dels principals motors exportadors del Camp de Tarragona i es manté com un sector clau per al conjunt de l’activitat industrial.
La química ens permet obtenir aigua de qualitat, i aquesta aigua és clau perquè es puguin produir molts dels productes que utilitzem cada dia, com dispositius electrònics, vehicles o materials essencials
Una cinquantena de persones d’una trentena d’empreses del sector es donen cita al Moll de la Química del Port
Vopak Terquimsa ha reconegut la tasca de les empreses de serveis amb les quals col·labora en un acte emmarcat a la tercera edició del Gold Supplier Meeting, esdeveniment celebrat la passada setmana a la terminal del Moll de la Química, situada en el Port de Tarragona, amb una cinquantena d’assistents pertanyents a més d’una trentena d’empreses. El Gold Supplier Meeting és una iniciativa de Vopak Terquimsa enfocada als proveïdors i desenvolupada dins del pla es-
tratègic 2023-2027 de la companyia. Eduardo Sañudo, director general de Vopak Terquimsa, explicava que «aquest és una trobada clau per a enfortir aliances i garantir l’excel·lència en cadascun dels nostres projectes. A més, hem pogut presentar el Innovation Lab, un espai que integra innovació i tecnologia i que ens permetrà a nosaltres i als nostres proveïdors ser més àgils i digitals».
Proalba, Ton Batlle i José Luis Carpintero, reconeguts Proalba, que enguany compleix el seu 25 aniversari, ha estat
guardonada per la seva adaptabilitat i compromís amb la seguretat, adaptant-se a les necessitats de Vopak Terquimsa. El seu director, Sergi Castellví, va ser el responsable de rebre el reconeixement de mans d’Alberto Arense, Director Tècnic i d’Operacions de Vopak Terquimsa. Per la seva part, el lletrat Ton Batlle ha estat reconegut per la seva integritat i compromís en la prestació de serveis legals. El premi va lliurar-lo Carlos Celma, Director de Finances, Compres, Serveis Generals i IT de Vopak Terquimsa. El Gold Supplier Meeting
també ha servit per a retre homenatge a la figura de José Luis Carpintero, traspassat a principis d’aquest 2026. Ana Carpintero, directora general de Muntatges Elèctrics Tarragona (MET), va recollir la placa commemorativa «per la seva professionalitat, el com-
Es tracta d’una trobada clau per a enfortir aliances i garantir l’excel·lència
promís i la petjada humana que ha deixat en la nostra organització. Sempre formarà part de la nostra història» assenyalava Eduardo Sañudo. Vopak Terquimsa, participada per Royal Vopak N.V. i EXOLUM, és una companyia
dedicada a l’emmagatzematge de productes líquids a granel, activitat que realitza des de les seves instal·lacions, situades al Port de Tarragona, amb 447.000 m3 de capacitat, emmagatzemant productes vitals per a la societat, entre els quals destaquen els productes químics i energètics. La companyia manipula més de 2 milions de tones de productes anualment.
INNOVACIÓ I RECERCA
Des de l’ICIQ Tarragona es treballa en la producció d’energia i productes químics més sostenibles
Redacció
Fa dos segles, la introducció dels telers mecànics va transformar la indústria tèxtil: allò que abans es feia a mà va passar a ferse de manera automatitzada i a gran escala. Avui, una transformació semblant comença a arribar als laboratoris, on els experiments ja no depenen només de les mans dels científics. Els laboratoris autònoms suposen una nova forma de fer recerca que combina robots, automatització i intelligència artificial per accelerar els descobriments científics. En lloc de dependre només de proves i errors fetes per persones, aquests sistemes poden planificar, dur a terme i analitzar experiments de manera contínua. A l’Institut Català d’Investigació Qu-
ímica (ICIQ), a Tarragona, el grup del professor Julio Lloret-Fillol treballa en el desenvolupament de nous catalitzadors, és a dir, substàncies que acceleren reaccions químiques clau per a la producció d’energia i productes químics més sostenibles. En els darrers anys, el grup ha posat un fort èmfasi en la incorporació de robòtica i intel·ligència artificial per fer aquesta recerca més ràpida i eficient. Per exemple, han desenvolupat reactors específics que permeten controlar amb precisió factors com la temperatura o la intensitat de la llum, cosa que facilita estudiar moltes reaccions en paral·lel. A més, treballen en l’automatització de processos de laboratori mitjançant tècniques que permeten provar moltes condicions alhora i analitzar-ne
els resultats de manera sistemàtica. En química, els laboratoris autònoms permeten explorar moltes més combinacions de reaccions o materials en menys temps i amb més precisió. A més, aquests laboratoris funcionen com un cicle: els resultats d’un experiment s’utilitzen immediatament per decidir quin serà el següent. El grup del professor Lloret-Fillol ha rebut finançament de l’Agència Estatal de Recerca pel projecte RAI-
SE, amb l’objectiu de desenvolupar un laboratori amb robots capaços de fer experiments químics gairebé sense intervenció humana. El sistema combina intel·ligència artificial per prendre decisions, optimització en temps real i plataformes d’alta capacitat per accelerar la descoberta de nous catalitzadors,
Una recerca més ràpida i eficient, incorporant robòtica i intel·ligència artificial ~ INSTITUT CATALÀ D’INVESTIGACIÓ QUÍMICA ~
especialment per transformar el CO₂ en combustibles sostenibles. Tot i aquest avenç tecnològic, el paper dels científics continua sent essencial: les màquines poden executar i optimitzar experiments, però les preguntes, les idees i la supervisió segueixen depenent del criteri humà.
Edwards, fer possibles els processos químics amb la tecnologia de buit, a Tarragona
L’empresa ofereix solucions fiables, segures i adaptades
Els compostos químics formen part de la nostra vida diària de múltiples maneres essencials: contribueixen a la fabricació de materials d’embalatge, al desenvolupament de medicaments i cosmètics, a la producció d’aliments i a la transició cap a processos més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
Els processos químics presenten nombrosos reptes tècnics, i el buit exerceix en ells un paper clau. Els fabricants químics d’èxit comprenen la importància de comptar amb solucions de buit fiables, segures i adaptades a cada aplicació.
exigents i atmosferes inflamables; i la combinació de bombes de buit i boosters mecànics permet millorar el rendiment del procés i aconseguir pressions de funcionament molt baixes. Per a aplicacions més específiques, també és possible utilitzar ejectors, bombes reforzadoras de vapor d’oli.
Edwards disposa d’una de les tecnologies de buit més completes del mercat
Existeixen diferents tecnologies de buit en funció dels requisits del procés: les bombes de buit en sec permeten manipular productes químics complexos amb un control precís de la temperatura i la pressió; les bombes d’anell líquid són especialment adequades per a gasos i vapors humits o mitjans corrosius; les bombes de paletes rotatives s’utilitzen en aplicacions menys
Per a seleccionar la bomba adequada o dissenyar un sistema de buit eficient és fonamental comptar amb l’assessorament d’experts, especialment quan s’han de complir normatives estrictes de les indústries química i farmacèutica, com la normativa ATEX. En aquest àmbit, l’empresa Edwards amb presència a Tarragona, destaca per disposar d’un dels portafolis de tecnologies de buit més complets del mercat. La seva experiència permet dissenyar i personalitzar sistemes optimitzats per a cada procés, fins i tot mitjançant modelització, evitant proves complexes i costoses.
Edwards estarà present en la fira Expoquimia a Barcelona, del 2 al 5 de juny amb l’estand E92, oportunitat de trobada amb el seu equip d’experts en buit.
La Cambra de Tarragona prepara per al proper 13 de maig una nova edició de la Fira FP Pime
La cita enguany girarà entorn de la transformació del talent
Redacció
La Sala Genius del Palau de Congressos de Tarragona acollirà el proper 13 de maig, de les 9.15 a 14 hores, una nova edició de la Fira FP Pime, organitzada per la Cambra.
Aquesta edició estarà dedicada a ‘Transformant el talent: intel·ligència artificial, lideratge i noves generacions’ i comptarà amb les intervencions de Jordi Cañas, consultor expert en IA, que abordarà la ‘Intel·ligència artificial als RRHH: nous models de gestió de persones’, i d’Andreu Ortiz, consultor expert en RRHH i professor associat a EADA Business School, que parlarà de ‘Lideratge actual en RRHH: gestionar talent en un entorn multigeneracional’. A més, s’organitzarà un speed dating amb instituts i empreses.
gé, presidenta de la Cambra de Tarragona; Francesc Roca, secretari de Formació Professional del Departament d’Educació i FP de la Generalitat i Francisco Javier Claver, director general d’Asesa.
La inauguració anirà a càrrec de Laura Roi-
La Fira FP Pime té el suport d’Asesa, Unió Europea, Ministeri de Treball i Economia Social, Fons Europeus, Cambra d’Espanya i la Generalitat de Catalunya.
PRODUCCIÓ SOSTENIBLE
Més de la meitat d’inversió a Tarragona en eficiència energètica, reducció d’emissions i economia circular
Adrià Recasens Benaiges
Covestro, companyia global de materials polimèrics d’alta qualitat, ha reforçat el seu compromís amb la sostenibilitat a Espanya amb una inversió de prop de 4,5 milions d’euros durant el 2025, un 70% més que l’any anterior. Aquesta aposta s’ha distribuït entre les seves quatre plantes —Tarragona, Barcelona, Parets del Vallès i Santa Margarida i els Monjos— i reflecteix l’acceleració cap a un model industrial més eficient i amb menor impacte ambiental.
El complex de Tarragona ha concentrat la part principal de la inversió, amb més de 2,3 milions d’euros destinats a millores en eficiència
energètica i reducció d’emissions. Entre les actuacions destaquen la renovació d’equips de combustió, la construcció d’un nou edifici de vestuaris amb criteris d’eficiència energètica i hídrica, així com projectes per optimitzar el tractament d’aigües residuals i minimitzar la generació de residus.
A la planta de Barcelona, situada a la Zona Franca, més de 415.000 euros, centrats en iniciatives d’economia circular com la millora dels sistemes de tractament de gasos, l’optimització dels processos d’envasament i la reutilització de dissolvents industrials.
A Parets del Vallès, amb 852.000 euros, s’han reforçat els sistemes de control d’emissions i l’aïllament
tèrmic de les instal·lacions per reduir el consum energètic. A Santa Margarida i els Monjos, amb una inversió superior als 881.000 euros, s’han implantat sistemes per recuperar vapor i aigua i reutilitzar-los en altres processos productius. Andrea Firenze, director general de Covestro España, assenyala l’orgull de la inversió del darrer any com a «exemple més del nostre compromís amb la sostenibilitat i un pas decisiu
cap al nostre objectiu d’aconseguir la neutralitat climàtica i la plena circularitat. Demostrant, una vegada més, que la responsabilitat ambiental és el motor que impulsa la competitivitat i el futur de la nostra indústria»
Aquest conjunt d’actuacions s’emmarca en l’estratègia global de sos-
La planta de Tarragona certifica una producció amb menor petjada de carboni ~ COVESTRO ~
tenibilitat de la companyia, orientada a reduir emissions, optimitzar recursos i avançar cap a la neutralitat climàtica. En aquesta línia, la planta de Tarragona ha obtingut recentment la certificació ISCC PLUS, que acredita la producció amb menor petjada de carboni i permet oferir solucions més sostenibles als clients.
MEDI AMBIENT
Dades positives a la 8a edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, mentre l’Ajuntament prepara un estudi propi
Adrià Recasens Benaiges
El Camp de Tarragona ha registrat una millora significativa en la qualitat de l’aire durant el 2025, amb alguns dels millors resultats dels darrers anys en compostos orgànics volàtils. Així ho confirma l’últim informe de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire en la seva vuitena edició, que evidencia que contaminants com el benzè i l’1,3-butadiè es mantenen clarament per sota dels valors de referència.
En el cas del benzè, la mitjana anual se situa entorn d’1 µg/ m , molt lluny del límit legal de 5 µg/m i també per sota del futur llindar europeu previst per al 2030 (3,4 µg/m ). Pel que fa a l’1,3-butadiè, un compost més tòxic i sense regulació específica a l’Estat, els nivells es mantenen per sota del valor orientatiu internacional de 2 µg/m en totes les zones analitzades, incloses les més pròximes a àrees industrials.
Els sistemes de monitoratge continu també avalen aquesta evolució positiva. El cromatògraf en línia del Morell ha assolit els millors registres des de la seva posada en marxa, permetent un seguiment en temps real que facilita l’aplicació de
millores en els processos productius per reduir emissions.
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona ha estat impulsat novament per Repsol, amb el suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
7 anys d’Observatori
L’Observatori ja acumula un cicle sencer de 7 anys d’anàlisis i prop de 150.000 dades sobre la qualitat de l’aire, que, segons indiquen des de l’Institut Cerdà, configuren una eina per a l’estudi i la presa de decisions al servei de la indústria química, els ajuntaments, la societat i el territori del Camp de Tarragona.
L’Observatori va començar el 2018 amb una prova pilot d’anàlisi en 6 punts del territori i amb 4 mostreigs mensuals de 14 dies. A partir de 2019, l’abast de l’Observatori ja va arribar a més d’una vintena de punts i 12 mostreigs mensuals de 14 dies, cobrint tot el territori del Camp de Tarragona i tot l’any amb el propòsit de mesurar 75 Compostos Orgànics Volàtils característics de la zona per les seves activitats industrials. Actualment es mesuren 22 punts
de mostreig d’11 municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Perafort-Puigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja) més 4 punts en ciutats de referència per valorar comparacions. Aquests 4 punts més estan situats a Prades, com a població amb poca activitat contaminant; Barcelona, com a ciutat on cal tenir en compte l’impacte que hi té, per exemple, el trànsit, i a les ciutats de Lleida i de Girona, com a comparables amb Tarragona. Les dades obtingudes durant aquests anys han permès tenir una radiografia realista de la situació i també visualitzar les localitzacions on es produeixen els valors mitjans més elevats dels compostos en estudi i, per tant, indicar on s’hauria d’intensificar la monitorització per tenir una informació més exhaustiva.
Els nivells de benzè i 1,3-butadiè es mantenen molt per sota dels límits màxims
Després de vuit edicions, el futur de l’Observatori pot variar, ja que administracions públiques com l’Ajuntament de Tarragona o la Generalitat han mostrat la voluntat d’im-
pulsar un estudi propi. «Podria replantejar el nostre informe. Aquest Observatori es va començar a fer precisament perquè es necessitava obtenir més dades per posar rigor científic i anàlisi tècnic en un debat que també es mou molt per percepcions. Que es generi més informació per part d’altres actors, siguin públics o privats, ens complau i ens interessa. Això pot requerir que en algun moment un reordenament de les activitats o dels instruments de mesura», expressa Lluís Inglada Renau, director de l’Àrea de Territori de la Fundació Institut Cerdà, entitat que coordina l’observatori. En aquest sentit, Inglada Renau exposa que des de l’entitat sempre s’està «a disposició» de la Generaliat. «En el moment que ens expliqui i faci un plantejament de les noves maneres de mesurar la qualitat de l’aire, doncs potser l’Observatori perdrà part del seu sentit
i llavors potser la Generalitat podrà fer les activitats que fem nosaltres ara», assenyala.
El plantejament municipal De moment és l’Ajuntament de Tarragona qui dona un pas per impulsar un nou estudi propi amb l’objectiu de reforçar el control ambiental a escala urbana. El projecte, desenvolupat amb la Universitat Politècnica de Catalunya, preveu la installació de set punts de mesura repartits per la ciutat. En concret, els sensors s’ubicaran a Bonavista i Riuclar (Ponent), al Serrallo i a l’Espai Kesse (centre), a Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau (Tarragona Nord) i a l’Arrabassada (Llevant). Aquesta distribució permetrà obtenir una visió més detallada de la qualitat de l’aire en diferents entorns, tant residencials com propers a l’activitat industrial. Amb una durada prevista de dos anys i una inversió superior als 533.000 euros, l’estudi preveu l’inici de la recollida de mostres aquest estiu, i analitzarà 72 compostos orgànics
volàtils, tant en valors mitjans com en episodis puntuals. La iniciativa busca complementar la informació existent i obtenir una visió més detallada de la qualitat de l’aire en entorns urbans diversos.
El consistori subratlla la voluntat de tirar endavant aquesta iniciativa malgrat no ser una competència directa municipal, assenyalant que caldria estar impulsada per la Generalitat amb una anàlisi global que inclogui també els municipis de l’entorn, ja que els resultats a escala local poden no ser prou representatius.
Per la seva banda, des de l’Observatori valoren positivament que s’ampliïn les fonts de dades i apunten que aquest nou escenari pot comportar una adaptació dels sistemes actuals.
Amb tot, l’inici d’aquest projecte municipal reflecteix una evolució cap a un model amb més pes del control públic, en què la informació disponible sobre la qualitat de l’aire es reforça i es diversifica.
La reducció entre el 2024 i el 2025 és del 2,6% i s’han registrat menys emissions en tots els sectors industrials
LACN / Redacció
es 91 instal·lacions a Catalunya en el règim europeu del comerç de drets d’emissió (RCDE), les indústries més intensives responsables del 30% d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, van emetre 11,18 milions de tones de CO2 equivalent (tCO2 eq) el 2025, segons l’informe validat del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica publicat a finals de març. Aquesta xifra representa un 50% menys d’emissions en comparació al 2005, i un 2,6%
menys amb les dades del 2024. La baixada de les emissions és generalitzada en la indústria, principalment el ciment i la cogeneració, reduint l’emissió en més de 300.000 tCO2 eq. Les principals causes són la millora de l’eficiència energètica i la reducció puntual en alguns sectors.
Les instal·lacions de metalls no ferris i la producció d’hidrogen i gasos de síntesi han registrat increments d’emissions, un 4,83% i un 0,52% més, respectivament. En total, s’han reduït unes 293.725 tCO2 eq entre 2025 i 2024. L’any passat, el 67% de les emissions
del RCDE a Catalunya provenen de la combustió de combustibles fòssils: 22% en generació elèctrica i 45% en processos industrials. D’altra banda, el 33% restant són emissions de procés, principalment per descarbonatació de matèries primeres. L’informe detalla que les emissions de combustió són les que tenen més marge de reducció a curt i mitjà termini, a través de l’eficiència, els combustibles alternatius o l’electrificació amb energia renovable. El sector elèctric ha incrementat les emissions un 12%, segons l’informe, a causa de la sequera, l’augment de la demanda i uns preus del gas
més moderats.
El Govern destaca que mentre el PIB industrial català ha crescut entre 2021 i 2025, les emissions han continuat baixant, mostrant-se com «un indicador clar del desacoblament» entre activitat industrial i emissions. Una vegada validades
La millora de l’eficiència energètica i la reducció puntual en alguns sectors, principals causes
les dades de les emissions del 2025, les instal·lacions catalanes del RCDE hauran de comprar retrospectivament 4,13 milions de drets d’emissió addicionals als que han rebut gratuïtament. El dèficit es concentra en el sector energètic, la refineria i la indústria quí-
mica. Amb un preu del CO2 situat entre 60 i 70 € per tona, el cost d’adquirir drets «reforça la necessitat d’invertir en tecnologies més eficients», com també en la substitució de combustibles fòssils. Des del 2024, tres plantes d’incineració de residus sòlids urbans també han de reportar emissions, tot i que no tindran obligacions de compliment fins a tancar l’exercici del 2026.
Redacció
SusChem España, la Plata forma Tecnològica i d’In novació en Química Sos tenible gestionada per FEIQUE (Federació Empresarial de l’in dústria Química Espanyola), ha obert la convocatòria de la XVIII edició dels seus premis anuals amb l’objectiu de do nar visibilitat i suport al talent jove en l’àmbit de la química i disciplines afins. Els guardons reconeixen investigadors i investigadores que contribu eixen al desenvolupament de solucions innovadores orien tades a la sostenibilitat, l’eco nomia circular i la neutralitat climàtica.
Des de la seva creació l’any 2008, els Premis SusChem
han distingit 65 joves investi gadors menors de 40 anys, se leccionats entre més de 1.300 candidatures. Els premis es divideixen en tres categories que valoren tant trajectòri es científiques consolidades com el potencial de les noves generacions.
El termini per presentar candidatures a l’edició de 2026 es va obrir el passat 13 d’abril i es tancarà el proper 29 de maig a les 15 hores. Les sol·licituds s’han de tramitar de manera telemàtica a través del web de SusChem España. Pel que fa a les categories, es premiarà el millor expe dient acadèmic de grau en química o disciplines relaci onades, amb una dotació de 4.000 euros i un any d’afilia
ció a SusChem España i a l’AN QUE (Associació Nacional de Químics e Enginyers d’Espa nya). Com a novetat, els can didats podran optar a realitzar el doctorat al grup de recerca Mateo Sánchez Lab de la Uni versitat de Cambridge. També es reco neixerà la millor publicació cien tífica de 2025 en qualsevol àrea de la química, amb un premi de 6.000 euros, així com el millor treball desenvo lupat en col·laboració públic privada en l’àmbit de la qu ímica sostenible, dotat amb 10.000 euros. Aquesta última categoria inclou, a més, la
Opcions de doctorat a Cambridge o estades en centres de recerca com Tecnalia
possibilitat d’una estada en laboratoris de Tecnalia o accés a un programa de mentoria en emprenedoria tecnològica. Aquests premis s’han con solidat com una plataforma de referència per connectar el talent jove amb el teixit industrial i cien tífic, afavorint la transferència de coneixement i el desenvolupa ment de projec tes amb impacte real en el sector químic. El veredicte del jurat, format per profes sionals del món científic, acadèmic i industrial, es farà públic abans del 15 de juliol de 2026.
Citynet, la química aplicada al servei de la neteja professional i la indústria
Adrià Recasens Benaiges
La química no només és present en els grans processos indus trials, sinó també en serveis essencials del dia a dia com la neteja. En aquest terreny, Citynet s’ha con solidat com a empresa de referència, oferint serveis especialitzats tant en entorns urbans com industrials.
La companyia, situada a La Ca nonja, treballa amb solucions espe cífiques —detergents, desinfectants i tractaments tècnics— adaptades a cada necessitat, garantint alts estàn dards d’higiene i seguretat en instal· lacions, equipaments i processos productius. La seva experiència en el sector li permet operar en con textos exigents, incloent hi instal·
lacions industrials on la precisió i l’eficiència són clau.
Alhora, Citynet aposta per opti mitzar l’ús de productes i recursos, incorporant criteris de sostenibilitat i reducció d’impacte ambiental, un fet que posiciona l’empresa dins la cadena de serveis que fan possible el funcionament eficient i responsa ble de la indústria i la societat.
Ubicació estratègica i trajectòria com a soci logístic del principal pol petroquímic del sud d’Europa
Redacció
Port Tarragona referma el seu posicionament com a node logístic de referència a la Me diterrània per al sector energètic i petroquímic a les fires StocExpo i Carbon Capture Europe Summit. Una delegació de l’Autoritat Portuà ria ha participat en aquests dos es deveniments, que s’han dut a terme el passat mes de març a Rotterdam. El Port ha defensat la necessitat de reforçar el paper dels hubs energè tics a la Mediterrània i ha exposat els avantatges competitius que ofereix Tarragona per aquest tipus de trà fics, gràcies a la seva ubicació estra tègica i llarga trajectòria com a soci logístic del principal pol petroquí
mic del sud d’Europa. Així mateix, també ha posat en valor les inver sions planificades en projectes vin culats a noves energies, com l’Eco planta o l’H2Med, que garanteixen el posicionament de Tarragona com a un dels principals pols de produc ció i distribució de molècules soste nibles essencials per a la transició energètica.
StocExpo és un dels principals es deveniments a escala europea sobre logística de líquids a doll i nous pro ductes energètics. En aquesta última edició, Port Tarragona ha participat en una de les taules rodones organit zades en el marc de l’esdeveniment. Sota el títol ‘Driving Energy Hub De velopment in the Med’, la taula ha explorat com la Mediterrània està
impulsant projectes relacionats amb productes energètics sostenibles i com aquesta aposta està accelerant el posicionament de la regió com a hub energètic. Port Tarragona, com a port referent en el tràfic de líquids petroquímics de la regió, ha explicat les sinergies entre el pol petroquímic i l’activitat portuària; unes relacions que queden materialitzades amb el clúster ChemMed. Així mateix, Jor di Anglès, responsable comercial de Port Tarragona i ponent a la taula
rodona, ha destacat la importància del recinte portuari tarragoní no només com a princi pal soci logístic del pol químic tarragoní, sinó també com a punt de concentració i distribu ció de càrregues a la Me diterrània.
Cal destacar que Tarragona té un doble posicionament, com a port importador gràcies a les seves instal·
Presència i notorietat a les fires StocExpo i Carbon Capture Europe Summit ~ PORT DE TARRAGONA ~
lacions d’emmagat zematge, know how i demanda interna deri vada de l’activitat del pol químic tarragoní, però també com a port exportador de la pro ducció d’hidrogen de la península; un tràfic que es recolza en l’H2Med, la futura autopista de l’hidrogen que connectarà el mercat ibèric amb l’eu ropeu.
Tribuna
Tribuna
Parlar del futur industrial del Camp de Tarragona és parlar, inevitablement, del futur de la Canonja. El nostre municipi acull bona part del polígon petroquímic sud, un dels motors econòmics més importants de Catalunya i del sud d’Europa. Aquí es concentra activitat productiva, innovació, ocupació de qualitat i una part essencial de la competitivitat del nostre territori. Durant dècades, la indústria química ha estat sinònim de progrés. Ha generat milers de llocs de treball directes i indirectes, ha impulsat infraestructures i ha contribuït decisivament al desenvolupament social i econòmic del Camp de Tarragona. El conjunt del sector continua tenint un pes determinant en l’economia territorial.
Però avui ens trobem en un moment de canvi profund. La transició energètica, la descarbonització, l’economia circular, la digitalització i la competència global obliguen a redefinir el model industrial. El repte no és menor: adaptar-nos sense perdre múscul productiu, atraure noves inversions i garantir que aquesta transformació generi prosperitat compartida. Des de la Canonja ho tenim clar: no hi ha futur sense indústria, però tampoc hi ha indústria de futur sense sostenibilitat. Necessitem empreses competitives, sí, però també compromeses amb la reducció d’emissions, l’eficiència energètica, la reutilització de recursos i la convivència amb l’entorn urbà. Les noves inversions anunciades al territori en economia circular i combustibles renovables apunten en aquesta direcció. També hem de parlar de seguretat i de mobilitat. Els polígons industrials necessiten accessos moderns, segurs i eficients. La reivindicació recent de millores a la N-340, a l’entorn del polígon sud, evidencia una necessitat urgent: protegir les persones treballadores i ordenar millor els fluxos de trànsit. La competitivitat també passa per unes infraestructures dignes.
Un altre gran repte és el talent. Necessitem retenir i formar joves qualificats en química, manteniment, automatització, energies netes i tecnologia industrial. Universitat, centres de formació professional, administracions i empreses han de caminar plegats. El futur no es construirà només amb instal·lacions, sinó sobretot amb persones preparades.
La Canonja vol ser part activa d’aquesta nova etapa. Som un municipi industrial, però també residencial, comercial i comunitari. Volem creixement econòmic compatible amb qualitat de vida. Volem oportunitats per a la nostra gent. Volem que la indústria segueixi sent orgull de territori.
Quan analitzem quins són els motors reals que configuren l’esquelet econòmic i social del Camp de Tarragona, la indústria petroquímica emergeix, sens dubte, com el pilar més sòlid i un element clau en un engranatge que genera riquesa, ocupació i estabilitat per a milers de famílies. Però no ens podem quedar només amb la fotografia del present. Progressar implica anticipar-se, i el futur del nostre territori passa, inexorablement, per un sector petroquímic fort, modern i plenament integrat en els reptes del segle XXI. Per això, cal garantir la continuïtat d’aquesta activitat, però no de qualsevol manera: hem de mantenir la nostra exigència en sostenibilitat ambiental, seguretat i competitivitat. Aquests tres conceptes no són excloents, sinó que formen un triangle imprescindible per a la convivència i el progrés.
En l’àmbit de la sostenibilitat, és més que evident que el sector inverteix permanentment en nous projectes. Són inversions estructurals que impulsen la millora de l’eficiència energètica i la reducció de la petjada de carboni. De la mateixa manera, la seguretat és i ha de ser la prioritat absoluta. Crec que, en aquest àmbit, tant la indústria, com les administracions com la pròpia ciutadania estem d’acord.
Finalment, cal parlar de competitivitat. La nostra indústria opera en un mercat global on sovint ha de fer front a costos energètics desproporcionats i normatives que, en comparació amb altres regions del món, ens situen en desavantatge. Demanar mesures de suport a l’Administració de l’Estat i a la Comunitat Europea no és un privilegi, és una necessitat vital. Defensar la química és defensar el futur de la Pobla de Mafumet i la prosperitat d’un territori que vol seguir sent capdavanter a Europa.
ns vestim, conduïm, cuinem o escalfem la llar sense gairebé pensar-hi. Són activitats quotidianes, que formen part del nostre dia a dia fins al punt que les donem per descomptades. Però poques vegades ens aturem a reflexionar sobre què fa possible tot això. Darrere de molts d’aquests gestos quotidians hi ha una realitat sovint invisible: la indústria química.Vivim en un moment en què el debat energètic i mediambiental ocupa — lògicament— un lloc central en la conversa pública. El petroli i els seus derivats s’han convertit, per a molts, en el símbol del que cal deixar enrere com més aviat millor. Tanmateix, si mirem enrere amb una mica de perspectiva, veurem que la història ens convida a ser prudents amb els judicis absoluts. Fonts d’energia o activitats industrials que en el passat van ser demonitzades avui es reconsideren com a parts necessàries d’una transició complexa cap a un model més sostenible.
José Manuel Segura, Director general d’IQOXE IQOXE
Més enllà del debat energètic, val la pena preguntar-nos com seria realment el nostre món sense la química. Probablement la pandèmia ens va oferir una resposta molt clara. Sense materials bàsics, sense processos químics avançats, hauria estat impossible disposar de mascaretes, guants, respiradors, xeringues o vacunes. La medicina moderna —des dels medicaments fins a les pròtesis més avançades— no s’entén sense la química que hi ha al darrere. El mateix passa amb l’alimentació i l’aigua. L’enva-
La sostenibilitat s’aconseguirà innovant i transformant allò que ja sabem fer
sament, sovint qüestionat, permet garantir la seguretat alimentària i reduir el malbaratament. Els processos de tractament i potabilització de l’aigua fan possible que milions de persones tinguin accés cada dia a un recurs tant bàsic com imprescindible. Són exemples clars d’una activitat que, sense fer soroll, contribueix directament al benestar col·lectiu. Si observem qualsevol entorn sanitari, des d’un hospital fins a un simple centre d’atenció primària, veurem que pràcticament tot el que
ens envolta —materials, equips, superfícies o dispositius mèdics— és fruit del coneixement químic aplicat. No és una realitat espectacular ni visible, però sí profundament determinant.
És legítim discutir quin model industrial volem i com podem reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat. Però potser la pregunta clau no és si podem prescindir de la química, sinó com podem millorar-la. Difícilment s’aconseguirà la sostenibilitat negant la realitat o eliminant sectors sencers, sinó innovant, transformant i fent evolucionar allò que ja sabem fer.
No escric aquestes línies des d’un discurs abstracte, sinó des de la mirada d’un ciutadà que convida a reflexionar. Qui vulgui pot fer la prova: mirar al seu voltant i intentar trobar un sol objecte quotidià en què, d’una manera o altra, no hi hagi intervenció del coneixement químic. Sovint, allò que sembla invisible és precisament el que sosté el nostre dia a dia.
Estableix quatre eixos per afrontar els reptes habitacionals. Aj. de Salou
Residencial l Incorpora mesures per millorar l’accés i la qualitat amb 1,3 milions d’euros
Redacció
L’Ajuntament de Salou ha aprovat aquest dimecres, 29 d’abril, en el ple municipal, el primer Pla Local d’Habitatge (PLH), un instrument estratègic que marcarà les polítiques residencials dels pròxims sis anys, entre 2026 i 2031. El document ha tirat endavant amb els vots favorables dels grups del govern — Sumem per Salou-PSC, Ara Pacte Local i ERC —, mentre que tots els partits de l’oposició no hi han votat a favor. El pla estableix les línies d’actuació per fer front als principals reptes d’accés i qualitat de l’habitatge al municipi, a partir d’una diagnosi que analitza l’evolució demogràfica, el parc habitacional, el mercat immobiliari i el planejament urbanístic. Incorpora aportacions de la ciutadania i dels agents socials.
El PLH s’estructura en quatre grans objectius: reforçar el paper de l’Ajuntament en les polítiques d’habitatge, facilitar l’accés i la permanència en habitatges assequibles, ampliar el parc disponible i millorar la qualitat del parc existent. Per assolir-los, desplegarà 25 actuacions concretes, amb una inversió global de 1.326.364 euros durant els sis anys de vigència. Entre les mesures previstes dins del Pla Local d’Habitatge hi ha la creació d’un Servei Municipal d’Habitatge, acords amb administracions i el tercer sector, censos d’habitatges buits i d’ús turístic, incentius fiscals per mobilitzar pisos desocupats, allotjament dotacional en sòl municipal, l’adquisició d’habitatges per a emergències socials, l’adaptació del planejament urbanístic i l’impuls de la rehabilitació energètica.
El Morell estrenarà el
Cooperació l L’entitat neix a Catalunya per recuperar finançament i guanyar interlocució amb la Generalitat
Arnau Martínez / ACN
L’Hospitalet de l’Infant va acollir ahir a la tarda l’assemblea constitutiva de l’Associació de Mancomunitats de Catalunya, una nova entitat que neix amb l’objectiu de recuperar finançament i interlocució directa amb la Generalitat i altres ens su-
pramunicipals. La trobada, al municipi seu, va reunir nou mancomunitats fundadores, mentre que set més ja han mostrat interès per incorporar-s’hi. L’alcalde del Brull i president de l’associació, Pere Medina, va destacar que les mancomunitats presten un «servei directe» a la ciutadania i que les impulsores do-
nen servei a més d’un milió i mig de persones. A Catalunya hi ha una cinquantena de mancomunitats.
Nou mancomunitats impulsen l’entitat i set més ja han mostrat interès a unir-s’hi
Agenda l El Morell acollirà els 8 i 9 de maig la primera edició de Micròmic, un festival de pòdcast i comèdia que vol obrir-se als nous formats de creació i cultura sonora. El Teatre Auditori en serà l’escenari principal, amb protagonisme de l’emissora Ràdio Morell i propostes com Charlie Pee, amb l’obra Mamasita La Xocolata del Lloro, La Fi-
guereta, Música Viva o Today is the day. La programació inclourà el Micròmic Obert, del Col·lectiu Risses, i un vermut setantero amb Nanix DJ. Tots els actes seran gratuïts, excepte l’espectacle de Charlie Pee, amb entrades a 5 euros disponibles des d’avui dijous a partir de les 16 h al Centre Cultural o al web elmorell. koobin.cat Redacció
Reivindicació
Des de l’associació defensen la necessitat d’aglutinar-se davant les administracions per fer sentir la veu d’unes estructures que cobreixen serveis al territori. Castellví va apuntar que cal reivindicar el paper de les mancomunitats perquè atenen necessitats i serveis que no pot donar l’administració pública com la Generalitat. La vicepresidenta va avançar que contactaran amb la cinquantena de mancomunitats actives a Catalunya amb la voluntat de «fer pinya» i ajudar-se entre elles. La constitució a l’Hospitalet de l’Infant marca així l’inici d’una etapa d’organització conjunta per reclamar, entre d’altres, més recursos.
La constitució arriba després de dues trobades prèvies a Vilanova i la Geltrú i a Solsona, i va servir per aprovar els estatuts i nomenar els membres de la junta. Medina n’assumeix la presidència mentre que l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, n’és la vicepresidenta. La nova entitat vol treballar en tres eixos: la millora del finançament públic, la cooperació entre les mancomunitats associades i l’intercanvi de bones pràctiques, i l’enfortiment amb nous membres. Medina va explicar que aquestes entitats han perdut recursos de la Generalitat i que no poden accedir al PUOSC ni al Fons Local de Cooperació.
Global-Talke referma la seva voluntat de créixer a Constantí
Indústria l L’alcalde de Constantí, Oscar Sánchez, ha visitat Global-Talke al polígon del municipi, acompanyat de la Cambra de Tarragona i l’Oficina Munici-
pal de Treball. L’empresa, especialitzada en logística industrial per al sector químic, ha refermat la voluntat de créixer al municipi, on disposa de 40.000 m² am-
pliats i del centre LogisticPark. La trobada s’emmarca en l’estratègia de proximitat amb el teixit empresarial local del municipi. Redacció/Ajuntament de Constantí
La convocatòria es tanca el 20 de maig i es resoldrà al juny. Aj. d’Alcover
Escèniques l El projecte impulsa la creació contemporània amb un conjunt de centres
Redacció
El Convent de les Arts d’Alcover s’ha incorporat al nou programa Crea en Xarxa de la Generalitat, una iniciativa per impulsar la creació contemporània artística a Catalunya a través d’un model col·laboratiu entre centres públics. El projecte, centrat en les arts de carrer, és una prova pilot que obre una convocatòria per seleccionar quatre propostes en fase de desenvolupament. Hi participen el Convent, Roca Umbert, L’Estruch i El Canal, amb la
Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, FiraTàrrega i la Plataforma d’Arts de Carrer. El regidor de Cultura, Josep Maria Girona, ha donat suport al programa i ha posat el Convent a disposició de la iniciativa, destacant que ajudarà al procés creatiu en un entorn rural vinculat a la natura. La convocatòria s’adreça a companyies amb domicili fiscal a Catalunya, es tanca el 20 de maig a les 14 h i es resoldrà al juny. Els projectes es presentaran a FiraTàrrega 2026 i s’estrenaran l’any vinent.
Biodiversitat l Els Agents Rurals condicionen la represa al respecte de la nidificació i al seguiment del corriol camanegra
Els Agents Rurals han aixecat aquest dimarts l’aturada cautelar que havien decretat dilluns sobre l’aportació de sorra de platja a Calafell, però han condicionat la represa dels treballs al compliment estricte de les mesures ambientals fixades. L’actuació només podrà continuar si es garanteix que no hi ha cap afectació a la cria del corriol camanegra, una espècie d’ocell amenaçada i protegida que nidifica al litoral. Entre les condicions hi ha el respecte de les zones de nidificació delimitades, el control de les activitats pertorbadores i el seguiment dels serveis competents. El cos ha advertit que, si s’incompleix alguna mesura, les obres es tornaran a aturar i s’hauran de posposar fora de la temporada de nidificació per assegurar una protecció efectiva de l’espècie. La decisió arriba després que l’aturada cautelar s’activés pels moviments de sorra entre les platges dels munici-
Promoció Mireia Rué Tasias ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, la Mireia ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit els obsequis després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web diarimes.com.
pis del Vendrell i Calafell. A principis d’abril, el grup ecologista Geven ja havia alertat que el trànsit de maquinària pesant pel litoral podia perjudicar la cria del corriol camanegra en un moment clau per a la supervivència de l’espècie. L’entitat va lamentar que, malgrat reunions prèvies i incidències d’anys anteriors, es repetís
Les obres s’hauran d’aturar si afecten la temporada de cria de l’espècie amenaçada
una actuació que, al seu parer, mostra poca sensibilitat cap a un ecosistema fràgil com la platja. També va retreure al servei estatal de Costes a Tar-
ragona haver-se saltat l’acord de 2024, segons el qual els moviments de sorres s’havien de fer per carretera. El Geven considera que la decisió respon a criteris econòmics i no científics ni ambientals, i qüestiona que unes obres planificades durant un any i repetides per tercer any consecutiu es puguin qualificar d’emergència. Segons l’entitat, la Generalitat no hauria informat favorablement sobre aquest sistema i hauria desaconsellat el transport per la platja, perquè la maquinària compacta la sorra, dificulta l’alimentació de l’ocell i genera alteracions que poden afectar nius o noves parelles.
Condicions
Els Agents Rurals han deixat clar que la represa dels treballs no equival a una autorització sense límits, sinó que queda sotmesa a les restriccions ambientals establertes. L’objectiu és evitar impactes sobre les zones de cria i garantir que l’actuació no comprometi la protecció del corriol camanegra. El Geven ha estès la preocupació a la resta de flora i fauna d’un espai que considera deteriorat per l’antropització i ha defensat que en plena emergència climàtica, la platja no es pot continuar veient només com un recurs turístic. L’entitat també ha reclamat que la salvaguarda ambiental sigui assumida per l’administració pública i està valorant emprendre mesures legals.
Torredembarra l La Sala de Plens de l’Ajuntament de Torredembarra va acollir ahir al matí el Ple Juvenil Entre tots i totes fem la Torre, una iniciativa del Pla Educatiu d’Entorn que dona veu als infants i joves del municipi. L’alumnat de 5è i 6è de primària i de 3r d’ESO
va presentar propostes sobre oci de qualitat, accés a l’esport i un entorn més sostenible, com més activitats gratuïtes, un local per a joves, noves pistes, millores a instal·lacions, ombres, vegetació, lloguer de bicicletes, neteja i corresponsabilitat veïnal. Redacció/Jordi Tost
Societat l La defensa d’una agent alerta de «greu desprotecció institucional» i manca de mesures urgents
Joan Lizano
L’Ajuntament de Montblanc
afronta una controvèrsia arran d’una denúncia pública per presumpte assetjament laboral dins del cos de la Policia Local. La representació processal d’una de les agents ha denunciat formalment una «greu desprotecció institucional» i la manca de mesures urgents per part del consistori. El govern municipal, en canvi, defensa la necessitat de mantenir la confidencialitat fins que la comissió d’investigació dictamini una resolució. Segons la defensa, la situació s’hauria prolongat durant aproximadament set anys, amb un agreujament a principis d’aquest 2026. El 3 de febrer, la treballadora va sol·licitar l’activació del protocol d’assetjament laboral
davant l’Ajuntament, però la part denunciant critica que no va poder declarar davant el comitè fins al 31 de març.
L’acusació es recolza en un informe de psicologia forense que conclou l’existència d’indicadors «molt elevats»
d’assetjament, que haurien derivat en un quadre d’estrès posttraumàtic per a la treballadora. L’informe també
El consistori no es pronunciarà fins a la resolució de la comissió interna
adverteix d’un risc real per a la integritat física i emocional de l’agent, unes conclusions traslladades al comitè d’investigació durant les diligències del març. Segons la mateixa versió, també hi van intervenir testimonis que corroborarien el relat de la víctima. Un dels principals punts de fricció és la manca de mesures cautelars. L’advocada de l’agent afirma que, tot i haver-ho demanat per escrit el 12 de febrer, l’Ajuntament no ha implementat accions per apartar la víctima de la persona denunciada. Segons el comunicat, es continua per-
metent el contacte entre ambdues parts, fet que, a parer de la defensa, incompleix el deure de protecció de l’administració. Per això, exigeix la separació efectiva immediata.
Prudència municipal
Per la seva banda, l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya, ha demanat prudència i ha defensat el funcionament de les institucions. En declaracions al Diari Més, Vinya ha explicat que hi ha una comissió d’investigació específica encarregada de gestionar el cas. L’alcalde ha subratllat que tot el procediment és estrictament confidencial i que només en tenen coneixement directe els membres del comitè. Segons el batlle, fer pública ara qualsevol informació sobre el procés podria ser perjudicial per a totes les parts implicades. Des del consistori no es farà cap pronunciament oficial ni es prendran decisions públiques fins que no es publiqui la resolució, una data que encara no s’ha concretat. Resta pendent que la comissió resolgui el cas, mentre la part denunciant alerta de possibles responsabilitats legals per inacció de l’administració.
Futbol l El conjunt grana es juga la vida a casa contra l’últim classificat, un filial andalús que arribarà sense pressió
rival Dissabte, 16.15 h
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona no pot fallar aquest dissabte contra el Sevilla Atlético. Ni derrota ni empat, no hi ha una altra opció que guanyar el filial andalús, el cuer de la categoria, si el conjunt grana vol salvar la categoria. Aquesta és una pressió afegida a suportar, però és la realitat crítica que està vivint l’entitat en aquests moments de la temporada.
Una de les tres victòries a domicili del Nàstic va ser al camp del filial LA PRÈVIA
El Sevilla Atlético és el cuer de la categoria per mèrits propis. Tot i no ser qui més gols rep –rècord que ostenta el seu màxim rival, el Betis Deportivo amb 56– sí que és l’equip que menys genera de tot el grup. Només 17 gols ha assolit aquesta temporada, una manca d’encert a l’àrea que l’ha deixat amb només 26 punts aquesta temporada. Amb tot, no serà un rival fàcil. Primer perquè la dinàmi-
ca del Nàstic indica que tots els partits costaran un món i, després, perquè ja ha demostrat que és capaç de donar ensurts. El Sevilla Atlético només ha guanyat un partit fora de casa en tot el curs i aquest va arribar fa dues setmanes al camp de l’UD Ibiza. Llavors, els andalusos es van empor-
Futbol l Els de Joan Oriol s'enfronten al Mallorca com a visitants
Arnau Montreal Quesada
El Juvenil A del Nàstic de Tarragona es juga la permanència a la Divisió d’Honor aquest cap de setmana. Els joves entrenats per Joan Oriol no depenen de si mateixos, però encara conserven opcions per salvar la màxima categoria del
futbol juvenil. Després de la victòria per 3-2, els grana van igualar el triomf del Huesca per collocar-se amb 30 punts amb els aragonesos. Amb tot, són els grana els perjudicats del gol average. Aquest diumenge, els de Joan Oriol juguen al camp del Mallorca, el cinquè classi-
ficat. Hi ha diferents camins per assegurar la permanència i tots depenen de la punxada del Huesca o del Gimnàstic Manresa.
Si el Nàstic guanya al Mallorca, només caldrà que un dels dos rivals no ho faci. En cas d’empatar a les Illes Balears, el conjunt grana necessi-
tar el partit per la mínima, un 0-1 que demostra el perill latent del jove planter dirigit per Marco García. Que un rival no es jugui res el fa jugar sense pressió i encara més si és un filial. Un descens no és tan traumàtic per a un equip ‘B’ i menys si representa a un equip de
tarà la derrota del Huesca o del Manresa o forçar un triple empat a 31 punts, en el qual el Gimnàstic Manresa sortiria perjudicat.
Una derrota contra el Mallorca significaria el descens del Juvenil A a lliga nacional, tancant així la nova etapa a la màxima categoria que va recuperar ara fa dues temporades.
El Huesca jugarà l’últim partit a casa contra el CF Damm, tercer classificat. D’altra banda, el Gimnàstic Manresa ho farà al camp del Racing Club Zaragoza, el desè a la taula.
l’elit com el Sevilla. Els joves jugadors andalusos sortiran a mossegar i a lluir-se amb l’objectiu d’acabar la temporada amb opcions de conservar la categoria en altres clubs i exhibir el seu talent. Per a ells, guanyar el Nàstic és tot un aparador, un dels darrers d’aquest final de la tempora-
da. Jugadors com el davanter Álex Costa i el migcampista
Factor Nou Estadi Si una cosa ha demostrat el Nàstic de Pablo Alfaro és que, al Nou Estadi Costa Daurada, és un equip més competitiu. Els grana acumulen dues victòries consecutives contra Juventud Torremolinos i Real Murcia, totes dues amb una millor versió i més competitiva. Cal recuperar aquest Nàstic mordaç, amb iniciativa, encert i, sobretot, amb ambició de sumar els tres punts. El suport del Nou Estadi el tindrà, així ho ha demostrat també l’afició en cada partit d’aquesta temporada, tot i que la necessitat afegirà també un punt extra de pressió. Tornen dos De cara al duel d’aquest dissabte Pablo Alfaro recuperarà dos jugadors més. Mángel Prendes i Óscar Sanz tornen a estar disponibles i sumen més cames i alternatives. De ben segur que el tècnic sacsejarà de nou l’onze, tot i que, com va passar contra el Cartagena, sense revolucions molt pronunciades. El Nàstic ha d’anar amb tot a guanyar. El marge d’error és mínim i el Nou Estadi ha de ser un fortí.
Futbol l Els reusencs no estaran sols, perquè s’espera un gran desplaçament malgrat les poques entrades visitants
Arnau Montreal Quesada
El Reus FC Reddis està més que preparat per a la darrera cita de la temporada. Els roig-i-negres han estat tota la temporada en posicions de play-off i volen segellar el bitllet contra el Terrassa per seguir somiant en un play-off d’ascens a Primera Federació. Els roig-i-negres no estran sols. S’espera una invasió roig-i-negra a l’Olímpic de Terrassa per animar els seus, malgrat que el conjunt local no ho ha posat fàcil. Dimarts, el club egarenc va comunicar els roig-i-negres que no donarien més de les prop de
400 entrades ja venudes per «raons de seguretat». Amb tot, molts aficionats reusencs ja han expressat a les xarxes que han adquirit entrades a la zona destinada a l’equip local. Qui hi té tot en joc és el Reus. Els de Marc Carrasco depenen d’ells mateixos per segellar el play-off. Si guanyen el Terrassa, els roig-i-negres jugaran el play-off. Si no, depenen que el Barça Atlètic no guanyi al camp del Torrent, equip ja en descens. El Terrassa, en canvi, va perdre les aspiracions al play-off la darrera jornada en la derrota contra l’Atlètic Balears, així que els
entrenats per Oriol Alsina tampoc tenen res en joc.
Recuperar la millor versió Els de Marc Carrasco van recuperar la seva versió més reconeixible en el millor moment. Contra l’Olot, els reusencs van ser dominants i incisius per assolir el gol en la primera mitja hora de partit, i van saber resistir i patir a una segona meitat després d’errar la diana de la tranquil·litat. Carrasco vol a tots disponibles de cara el partit. Qui va quedar sota la lupa va ser Alberto Benito, retirat per lesió als vint minuts. Amb tot, en
Motociclisme l El concessionari oficial de Yamaha a Tarragona, Motor 23 Yamaha, ja ha presentat públicament els pilots patrocinats per a la temporada 2026. Es tracta de Jesús Quintero, Edgar Solé i Paola Ramos, en el que és una demostració de l'aposta de l'em-
presa pel talent del motociclisme. Ramos, del barri tarragoní de Campclar, va ser la protagonista de l'acte. Competeix al Campionat del Món de Motociclisme Femení i actualment ocupa la quarta posició de la classificació general. Redacció/Cedida
Una victòria és el que necessita el Reus FC Reddis per ser equip de play-off
la roda de premsa postpartit, Marc Carrasco ja va assegurar que el lateral d’Altafulla «és de
El trofeu del Tour es podrà veure a Torredembarra del 4 al 8 de maig
Ciclisme l Torredembarra continua escalfant motors per a l'arribada del Tour de França. El municipi formarà part de la mostra itinerant Trophy Tour, que exposa el trofeu commemoratiu de la competició. Es podrà visitar del 4 al 8 de maig al pavelló Sant Jordi, en horari de 9 a 21 hores. Redacció/Cedida
Altafulla es prepara per a una Cursa 1 de Maig amb rècord de participació
Atletisme l Altafulla ja ho té tot a punt per una Cursa 1 de Maig de rècord. La resposta ciutadana ha superat les previsions i ja hi ha 330 persones inscrites a l'Open. L'esdeveniment també donarà protagonisme als infants amb capacitats diverses amb la prova Corre amb un amic Redacció/Cedida
les persones que he vist recuperar-se en temps rècord».
Els roig-i-negres necessiten totes les armes preparades per un partit que no serà fàcil, tot i que el Terrassa no té res en joc. Guanyar, acompanyats d’un gran desplaçament per part de l’afició, és la millor manera per classificar-se per
al play-off.
Després de sumar ascens rere ascens, el projecte encapçalat per Marc Carrasco vol posar la cirereta en el pastís amb una promoció més. Tot passa per assaltar l’Olímpic de Terrassa. L’afició hi serà i el Reus està preparat per continuar fent història.
Natació l La nedadora va participar en el cicle SportsXperience de CaixaBank que reuneix clients amb referents esportius
Oriol Castro Sanz
Ona Carbonell va protagonitzar una conferència ahir al CaixaBank Tarraco Arena de Tarragona en la qual va abordar diverses facetes de la seva trajectòria esportiva i personal, des de la gestió de la pressió competitiva fins a la lluita per la conciliació familiar en l’esport d’elit. La nedadora va participar en el cicle SportsXperience de Caixabank, que reuneix clients amb referents esportius. Carbonell, de 35 anys i retirada de la competició fa tres anys, va compartir les reflexions i aprenentatges acumulats al llarg d’una carrera que la va portar a les finals olímpiques i als pòdiums mundials de la natació sincronitzada.
«L’esport ens uneix a tots, que sentim i vivim l’esport amb una intensitat, amb un ‘carinyo’, amb un amor, que és comú», va afirmar. En aquest sentit, va contraposar la cultura de la immediatesa que, al seu parer, caracteritza el moment actual amb la lògica del rendiment esportiu d’alt nivell: «Nosaltres entrenem quatre anys, 60 hores a la setmana, per jugar-nos-ho tot en tres minuts», va apuntar Carbonell.
La xerrada també va girar entorn de la gestió de la pressió en situacions límit. Una qüestió que va connectar amb la realitat del Nàstic de Tarragona, que es juga no baixar a Segona Federació. Carbonell va ser taxativa sobre el pes de l’aspecte mental en el rendiment: «El 80-90% està al nostre cap». La nedadora va explicar que la clau per afrontar moments decisius és l’entrenament sistemàtic de la pressió en el dia a dia: «S’ha d’entrenar cada dia com si fos el dia del gran partit». A la natació sincronitzada, on una distracció de mig segon pot costar una medalla, aquesta preparació és fonamental.
En aquest context, Carbonell va posar en valor la visualització com a eina psicològica. «És una eina molt vàlida que pots fer un cop s’aprèn
La nedadora Ona Carbonell i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep M. González. Gerard
La CaixaBank Tarraco Arena va acollir la conferència de la nedadora, que va aplegar una trentena de clients de l’entitat bancària. Gerard Martí
Carbonell aconsella al Nàstic: «S’ha d’entrenar com si fos el dia del partit»
cadascú a casa seva», va explicar. També va detallar que la practicava tant a la piscina com cada nit abans d’anar a dormir. L’objectiu, va resumir, és que la rutina competitiva
estigui tan mecanitzada que «no tinguis marge d’error, que sigui tot com ho has fet mil vegades».
La trobada va reunir una trentena de clients de Caixa-
Bank i va comptar amb la presència del director territorial del banc a Catalunya, Josep M. González: «És un orgull comptar amb una esportista del prestigi de l’Ona Carbonell
en un espai pensat per generar experiències de valor per als nostres clients, on l’esport esdevé una font d’inspiració per al creixement personal i professional».
Política l Junts exigeix explicacions, ERC i Comuns demanen retirar el pla i la CUP el rebutja frontalment
Agències
El president de la Generali tat, Salvador Illa, va defensar ahir dimecres al Parlament la prova pilot del Govern que preveu portar agents dels Mossos d’Esquadra no uni formats als centres educa tius. Davant les crítiques de Junts, Comuns i la CUP, Illa ja va respondre amb un «Qui na por tenen a provar ho?» i va remarcar que la mesura és «voluntària, limitada en el temps i sotmesa a avaluació». La iniciativa d’Educació i les vagues docents previstes van centrar bona part de la sessió de control. El president va de fensar que tant la prova pilot com l’acord signat amb CCOO i UGT tenen per objectiu la millora del sistema educatiu i assolir una excel·lència que, segons va dir, no s’ha trobat en l’educació heretada d’ante riors governs catalans. Des de Junts, Mònica Sales va qualificar la situació del sistema educatiu català de «crisi de país» i va acusar Illa
de manca de lideratge. La pre sidenta del grup parlamentari va retreure al Govern que, da vant un problema educatiu, «en lloc de solucions, hi posa
Aldama reconeix que va actuar de «nexe» amb empreses per obtenir diners per al PSOE
Tribunals l El comissionista situa el president
Pedro Sánchez «al primer esglaó» de la trama
Agències
L’empresari Víctor de Alda ma va reconèixer ahir di mecres davant el Tribunal Suprem que Koldo García li va demanar que actués com a «nexe» amb constructores que treballaven per al Minis teri de Transports per obtenir rendiments destinats a finan çar el PSOE, una operació que va dir que va entendre com a «il·legal». En la seva declara ció al judici del cas de les mas caretes, que té com a acusats José Luis Ábalos, Koldo Gar cía i ell mateix, Aldama va assegurar que ni l’exministre
ni el seu assessor es volien ex posar i que necessitaven un empresari per intermediar. També va afirmar que va en tregar 10.000 euros mensuals a Ábalos i Koldo entre 2019 i 2022 per «despeses fixes» i que va arribar a portar fins a 250.000 euros en efectiu al ministeri, en sobres o en una motxilla. A més, va relatar que va conèixer Pedro Sán chez en un míting a Madrid i que el president li va dir: «Sé el que estàs fent i gràcies». De Aldama també va esmentar pagaments avançats a Koldo i regals per guanyar se la seva confiança personal.
policies», i va reclamar una compareixença monogràfica del president per abordar una crisi que considera greu. Illa li va respondre que el seu exe
cutiu està revertint la manca d’inversió als centres de les últimes dècades i va dema nar «respecte pels mossos i pels mestres». També va in
Brussel·les permet subvencionar fins al 70% del sobrecost energètic a agricultors i transportistes
Economia l Vigent fins a finals d’any, respon a l’impacte de la crisi energètica per la guerra
Agències
La Comissió Europea per metrà als estats membres subvencionar fins al 70% de l’encariment del rebut ener gètic a agricultors, pescadors i transportistes per l’augment del preu dels combustibles i fertilitzants arran del con flicte a l’Orient Mitjà. Brussel· les ha aprovat un nou marc temporal d’ajudes d’estat, vigent fins al 31 de desembre de 2026, perquè els governs puguin compensar els sec tors més exposats a la volati litat energètica. El sobrecost es calcularà comparant el
preu actual amb un preu de referència històric i el con sum de l’empresa abans de la crisi. El marc també perme trà ampliar del 50% al 70% la part del consum elèctric de la indústria intensiva que es pot cobrir amb ajudes públiques. Els estats hauran de notificar les mesures a Brussel·les, que promet un procés d’aprova ció ràpid. La vicepresidenta Teresa Ribera defensa que cal una resposta immediata, tot i que les aerolínies en queden fora perquè la CE considera suficients les normes vigents per a l’aviació i vigilarà l’evo lució futura de la mesura.
La mesura serà voluntària, temporal i sotmesa a avaluació, segons el Govern
sistir que la presència policial als centres és una «prova de concepte», basada en la vo luntarietat, i que, segons va afirmar, apliquen «la meitat de països de l’OCDE».
Crítiques
Jéssica Albiach, presidenta dels Comuns, va admetre que en alguns centres hi ha con flictes i agressions verbals i físiques a docents, però va vincular aquestes situacions a la pobresa i al patiment de moltes famílies. Per això, va acusar el Govern de convertir un problema social en un pro blema particular i va defensar que a les escoles calen psicò legs, educadors, personal de suport i docents, no policies. Albiach va demanar a Illa que rectifiqui i va advertir que els suports de PP i Vox a la mesu
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Moltes felicitats, Atenea. Demà fas 13 anys. Que passis un dia molt feliç amb tot el carinyo dels teus avis.
ra l’haurien de fer reflexionar. El president va replicar que té l’obligació d’intentar do nar una resposta si hi ha una demanda, que la iniciativa ha estat reclamada per part dels centres i que, si cap centre no la vol aplicar, no es posa rà en pràctica. Des de la CUP, Pilar Castillejo va acusar Illa de comprar «el marc de l’ex trema dreta» i de respondre als problemes educatius amb policia en lloc d’incrementar mestres, psicòlegs i educa dors. Illa va tornar a convidar els crítics a provar el sistema.
Pla pilot
En la sessió de control als consellers, la portaveu d’ERC, Ester Capella, va reclamar a la consellera d’Educació, Esther Niubó, que retiri el pla pilot, recordant que una mesura si milar al Regne Unit va ser un «fracàs». També va denunciar que és una proposta «estig matitzadora» per als centres, l’entorn i el municipi, i va preguntar si els educadors socials no serveixen per a res. Niubó va replicar que el pla parteix d’una visió educativa i restaurativa per acompanyar els docents, i va assegurar que ningú anirà uniformat ni armat ni entrarà a les aules. La consellera va defensar que és una mesura preventiva i va negar que s’hagin retallat recursos. Davant les mobi litzacions docents, Illa va fer una crida a la pau social: va dir que respecta el dret a vaga, però va demanar respectar el dret a l’educació dels infants.
Feliz cumpleaños, Rosanita!! Hoy cumples ya 5 añitos. Cada día más lista y traviesa a la vez. Te queremos mucho, tu tita Nana y tito Toni!
k Carta dominical k
En el cor de la Pasqua, quan la foscor de la mort és vençuda per la claror radiant de la Resurrecció, l’Església contempla amb admiració el misteri de la vida que reneix. Aquesta llum pasqual no és només un símbol llunyà o una metàfora espiritual; és una realitat viva que es manifesta en cada gest d’amor, en cada vida acollida, en cada esperança que es nega a apagar-se. Per aquest motiu, fins a la diada de Pentecosta, vull glossar quatre llums de Pasqua que trobem en la vida de la nostra Església diocesana.
Jesucrist, llum del món, revela que la vida és un do sagrat, un regal que prové directament de Déu. Aquesta veritat, tan central en la fe cristiana, pren una concreció particular quan es tracta de la vida més fràgil i vulnerable: la vida que comença en el si matern. En aquest context, la llum de la Pasqua il·lumina d’una manera especial la missió d’acollir, protegir i estimar cada vida humana des del seu inici.
El projecte diocesà de la Llar Natalis és un testimoni silenciós però poderós d’aquesta llum. Enmig d’una cultura sovint marcada per la pressa, la por o la solitud, aquesta iniciativa esdevé un espai de refugi i d’esperança per a dones embarassades que es troben en situació de vulnerabilitat. Aquí, la vida no és jutjada ni qüestionada, sinó acollida com un misteri digne de respecte i d’amor. Es tracta d’un cant a la vida des del si matern enmig de la precarietat i la fragilitat radicals.
Ek Editorial k
l Camp de Tarragona viu una paradoxa insostenible: mentre el seu volum de població i activitat econòmica creix, la seva planificació de mobilitat resta atrapada en un bucle de promeses incompletes i estudis que s’acumulen als despatxos. Setze anys després de l’aprovació del primer Pla Director de Mobilitat (PDM), el territori encara espera un full de ruta que doni resposta a les seves necessitats estructurals. Els problemes no són nous, però sí endèmics. La crisi de Rodalies, que castiga diàriament milers d’usuaris, s’agreuja amb una AP-7 col·lapsada. Aquest escenari es tradueix en una sinistralitat preocupant a les
carreteres comarcals i nacionals, on es concentren bona part dels punts negres de la xarxa viària catalana. Davant d’aquest panorama, les solucions arriben amb comptagotes o amb retards administratius injustificables. L’estació Intermodal de Vila-seca, peça clau per a la interconnexió, ja arrossega demores en la seva Declaració d’Impacte Ambiental, desplaçant l’inici de les obres cap al 2030. Tot i l’aposta pel TramCamp, molts municipis en quedaran fora, perpetuant una dependència del vehicle privat que el nou PDM —ara previst per al 2027— no sembla prioritzar amb la urgència requerida.
Sk Tribuna k
oc la Marta i tinc 50 anys. Segurament us sorprendrà que comenci així, amb una presentació tan senzilla —alguns dirien que gairebé simple—, però per a mi és una dada rellevant que anireu entenent a mesura que avanceu en aquestes línies.
Dra. Marta Milà López Gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona i directora dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona
La Pasqua ens convida a reconèixer que la vida, fins i tot quan és fràgil o inesperada, porta en si mateixa una promesa de plenitud
La doctrina social de l’Església ens recorda que la dignitat de la persona humana és el fonament de tota convivència justa. Aquesta dignitat no depèn de les circumstàncies, ni de les capacitats, ni de l’etapa de desenvolupament. És inherent, inviolable i eterna. Per això, defensar la vida des del moment de la seva concepció no és només una qüestió moral, sinó un acte de justícia i de caritat.
Aquesta defensa no pot quedar-se en paraules o principis abstractes. Ha de traduir-se en obres concretes de misericòrdia. Acompanyar una dona embarassada en dificultats, oferir-li suport material i emocional, caminar al seu costat en moments d’incertesa: tot això és fer present la llum de Crist en el món. És encendre petites flames que, unides, poden dissipar grans tenebres.
La Pasqua ens convida a reconèixer que la vida, fins i tot quan és fràgil o inesperada, porta en si mateixa una promesa de plenitud. Cada infant que neix és un signe d’esperança, una llum nova que Déu encén en la història humana. I cada gest d’acollida és una participació en l’obra creadora de Déu.
En aquesta primera «llum de Pasqua» contemplem, doncs, la llum de la vida com un do que cal custodiar i celebrar. Que el testimoniatge de projectes com Llar Natalis ens mogui a ser també nosaltres portadors de llum, capaços de veure en cada vida humana el reflex de la claror eterna que no s’apaga.
Tinc la sort de ser d’aquelles persones que va sentir la crida de la vocació ben d’hora. Als set anys ja tenia clar que volia ser metge. No em pregunteu per què; a casa no hi havia antecedents, però sentia que era el meu camí. De fet, no hauria ni fet el batxillerat si no hagués tingut aquesta meta tan fixada. Per això, avui admiro profundament aquells joves que estudien sense tenir encara clara la seva passió: sou uns valents i arribareu on us proposeu. Però el motiu que m’empeny a escriure avui és un altre.
És cert que hem passat moments crítics: la crisi financera del 2008 o l’impacte brutal de la COVID-19, que va estressar el sistema fins al límit. Però precisament en la tempesta és quan el nostre model va demostrar la seva benevolència, la seva qualitat i, per sobre de tot, la seva capacitat de no deixar ningú enrere.
frenètica, podem valorar d’on venim per mantenir l’impuls cap endavant. Penseu-hi un moment: nascuda el 76 i el Ministeri de Sanitat el 77; és un any més jove que jo! El 1978, la Constitució va blindar el dret a la protecció de la salut i el 1981 la Generalitat va assumir les competències, començant a construir un model propi. El 1986, ara fa 40 anys, quan jo només en tenia deu, s’aprovava la Llei General Sanitària, un pilar fruit d’un gran consens de país que va establir la universalitat i l’equitat: la salut deixava de ser un privilegi per convertir-se en un dret finançat per tots.
En la tempesta és quan el nostre model va demostrar la seva benevolència, la seva qualitat i, per sobre de tot, la seva capacitat de no deixar ningú enrere
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Gràcies a l’esforç —i segurament també a un cert punt de fortuna—, he recorregut totes les etapes de la professió: des d’estudiant de medicina, resident i metge especialista, fins a cap de servei, i, actualment, Directora Territorial de Salut. En paral·lel, he integrat en la meva trajectòria una nova passió: l’estudi del Dret. Aquest viatge per totes les capes del sistema sanitari públic català des d’aquesta doble perspectiva, m’ha permès conèixer, aprendre i, sobretot, entendre el sistema des de les entranyes. No calen gaires càlculs per saber que vaig néixer l’any 1976. I tot i que fer-ne 50 avui dia ja no ens fa semblar “vells”, sí que em dona perspectiva per començar a explicar certes vivències. Però la història important aquí no és la meva, sinó la del sistema de salut al qual serveixo. Des del meu naixement, els progressos del sistema sanitari públic han estat immensos. Avui, des de la serenor i la reflexió que exigeix aquesta època
Mentre jo feia el salt a l’institut o començava a la universitat en aquells animats anys 90, el nostre model es consolidava. Es creava el Servei Català de la Salut —si m’haguessin dit llavors que en formaria part, hauria pensat que havien perdut el seny— i s’ampliaven cobertures en salut mental, rehabilitació i prevenció, convertint-nos en un referent d’èxit mundial. Aquests han estat els resultats de dècades d’esforç de legisladors, professionals, administracions i, especialment, de la ciutadania que entén el valor de la solidaritat.
El sistema ha recuperat el seu impuls mitjançant un procés constant de millora i transformació. Actualment, treballem en l’enfortiment de l’atenció primària, el desplegament de la cartera de salut bucodental i l’aplicació de mesures per millorar l’accessibilitat i reduir les llistes d’espera. Tot plegat, impulsat per la digitalització i un model humanista centrat en les persones, que té el seu màxim exponent en el desplegament de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya. Tenim reptes davant nostre, sens dubte: una població envellida i noves necessitats en una era de transformació accelerada i constant. Són desafiaments multicausals que exigeixen solucions complexes. Hem de ser valents i avançar des de l’estima i el reconeixement a qui ens ha precedit. Que el desànim no ens faci perdre de vista tot el camí recorregut. En aquests cinquanta anys de vida, he vist créixer un sistema d’una magnitud immensa que pocs països han pogut replicar; un exemple universal de democratització de la salut. Cuidem-lo i estimem-lo. Millorem-lo, certament, però sempre des de l’orgull per la feina feta plegats.
Quan la recerca mata l’esperança als territoris: Barcelona rep el 93,6% de la inversió. Tarragona sobreviu amb un 6,3% (gairebé tot d’un sol projecte). Girona i Lleida: zero.
Això no és centralisme: és abandó. Ho he llegit en un informe oficial de la Generalitat d’aquest abril de 2026. I he hagut de rellegir-ho tres vegades per creure-m’ho.
Entre el 2020 i el 2025, la Direcció General de Recerca ha repartit 108 milions d’euros en infraestructures científiques. Barcelona s’ha endut 101,4 milions. Tarragona, 6,9 milions. Girona, zero. Lleida, zero. Xifres fredes. Però darrere hi ha laboratoris que no s’acaben de construir, investigadors que marxen a Frankfurt o a Boston, malalts que esperen assaigs clínics que mai no arriben, i un país que es trenca per la meitat: no per les muntanyes, sinó per la indiferència.
A Tarragona tenim l’ICIQ, centre mundial en química sostenible, i gràcies a un projecte europeu (STEP FEDER) ha rebut 6,5 milions. Sense aquests diners que no són ordinaris, sinó competitius i excepcionals, la inversió a Tarragona hauria estat de només 340.000 euros.
Això és el que quedaria: una reparació de l’aire condicionat a l’IPHES (40.000 €) i el projecte executiu del nou edifici de l’ICAC (300.000 €). Res més. 0,40 euros per habitant. Quaranta-cinc vegades menys que a Barcelona.
I mentre, l’IRBCatSud (l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili) que dona servei a més de 850.000 persones, als hospitals de Tarragona i Reus i la facultat de Medicina de la URV han rebut exactament zero euros. Zero en infraestructures de recerca. Zero en laboratoris, zero en biobanc, zero en equipament clínic. Això no és un descuit. És una política de desmemòria.
Mentre escric això, a Girona amb el 10,2% de la població de Catalunya, no hi ha cap inversió en recerca. A Lleida, amb el 7% de la població, tampoc. Les dues províncies sumen el 17% dels catalans. I reben el 0% de la inversió. No es tracta de ‘competir’ amb Barcelona. Es tracta de no esborrar territoris sencers del mapa de la ciència.
Com volen que joves investigadors s’hi quedin? Com volen que un hospital de referència pugui fer recerca translacional de primer nivell sense un sol euro estructural? Com volen que una universitat pública retingui talent si els seus centres de recerca no poden ni comprar un microscopi? Pot ser no volen?
No m’ho crec. M’obstino a pensar
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium
@smartmaking
que el nou curs polític, lluny de ser perfecte, està intentant fer-ho possible. I segurament el compromís de la Honorable Consellera Núria Montserrat Pulido hi contribueix, no només perquè sap de primera mà què significa fer recerca amb R majúscula (és una de les investigadores més brillants del nostre país), sinó perquè és una dona que, com totes les dones, lluita perquè passin coses bones i útils.
Generalitat, alguna cosa ha començat a prendre forma. Projectes que van estar anys encallats s’han desbloquejat. De fet, aviat explicarem l’impacte a Catalunya dels projectes del PERTE Descarbonització: quimeres que el Govern ha fet realitat. La paraula “cohesió territorial” ja no fa nosa. I el projecte STEP de l’ICIQ, tot i que constitueix només una petita fitxa, demostra que els fons europeus poden arribar on abans no s’esperaven.
Tots petits senyals que conviden a creure que un altre model és possible. Però aquests primers passos necessaris, no poden ser un final: un sol projecte no anul·la dècades d’abandó.
No demanem caritat. Demanem el mateix dret que té Barcelona: que un investigador que neix a Tortosa, a Olot o a Mollerussa pugui fer ciència sense haver de marxar
Ara bé, mirem què podem aprendre fora d’Espanya. L’informe no es limita a plorar: ens recorda que Alemanya distribueix els seus centres Helmholtz i Fraunhofer per tots els länder. Que els Estats Units tenen 17 laboratoris nacionals repartits: de Califòrnia a Nova York. Que Finlàndia ha construït universitats d’excel·lència a tot el territori. Que França aposta pels technopols regionals. Que Japó i Corea del Sud fan de la descentralització una estratègia de competitivitat.
Aquests països han entès que l’excel·lència no viu només a la capital. Que la innovació necessita sòl, i el sòl és el territori.
A Catalunya, en canvi, hem concentrat el 93,6% de la inversió en una sola demarcació. I després ens preguntem per què els clústers de biomanufactura no arrelen al sud, per què la transició ecològica no acaba de ser justa, per què la recerca biomèdica a Tarragona agonitza.
Reconstruir el futur (perquè encara som a temps), i l’informe proposa mesures concretes: un Fons de Cohesió Territorial per a la Recerca; invertir estructuralment en l’ICIQ, l’ICAC, l’IPHES i l’IRBCatSud; descentralitzar les futures grans infraestructures; crear un Observatori d’Equitat Territorial. No és utopia: és gestió de país. Però admetem-ho: hem viscut un abandó sistemàtic. No és un error, és una direcció. I es pot canviar. I és aquí on comencem a percebre un primer respir que convida a creure. És just reconèixer que, des de l’arribada del MH Salvador Illa a la presidència de la
k Tribuna k
El transfuguisme és una de les pràctiques més corrosives per a la qualitat democràtica i la confiança en les nostres institucions.
A Tarragona, hem viscut un exemple del què suposa aquesta problemàtica. La consellera Elvira Vidal, escollida com a número dos de la candidatura de Junts per Catalunya a les darreres municipals de 2023, abandona el grup municipal i passa a actuar com a regidora no adscrita. Aquesta decisió, que no entrarem a valorar en l’àmbit personal, no pot ser ignorada des de l’àmbit polític. Sobretot quan, des de la seva posició actual, impulsa accions contràries al grup polític amb qual es va presentar. Quan aquesta senyora parli de l’Hostal del Sol o de la Quinta de Sant Rafael, no me’n vull estar de recordar que va votar en contra d’un modificatiu de crèdit que contenia pressupost per aquests dos projectes.
La reparació de la climatització a l’IPHES no és una aposta de país. Volem continuar caminant. Volem que l’esforç es converteixi en estructura, que els projectes puntuals es transformin en política de país.
Volem un canvi d’escala: que la recerca deixi de ser un privilegi de la capital i es converteixi en un dret de tot el territori. Volem un pla pluriennal, pressupostos amb criteri demogràfic i econòmic. Volem que Girona, Lleida i Tarragona deixin de ser expressions geogràfiques (a la Metternich) de la innovació: tenim la certesa que, si es vol, es pot fer molt més. I això es tradueix en més recursos, més ambició i més mirada llarga. Ara toca consolidar, ampliar, i demostrar que la recerca no és un privilegi de la capital, sinó un dret de tot el territori.
No demanem caritat. Demanem el mateix dret que té Barcelona: que un investigador que neix a Tortosa, a Olot o a Mollerussa pugui fer ciència sense haver de marxar. Que un hospital del Camp de Tarragona pugui fer recerca d’avantguarda en càncer o en malalties metabòliques. Que la URV no sigui aquella universitat on algú va decidir que la ciència només cabia a la capital. La recerca justa és recerca sense renúncies.
Fem que la ciència continuï a respirar, abans que la puguin tornar a ofegar. Per la bioindústria del Sud de Catalunya, pel pol químic més important de l’Europa Meridional. Pels sacrificis que la gent de les tres províncies ha fet al voltant d’una capital meravellosa d’una Catalunya que ara comença a fer seu el Trident Tecnològic i vol caminar cap a una nova revolució. Una revolució que aquest Govern pot liderar aprofitant l’enorme potencial industrial que despleguem, per exemple, a Tarragona.
El Pacte contra el Transfuguisme, signat per la majoria de forces polítiques de l’estat, defensa que els càrrecs electes que abandonen el seu grup no poden beneficiar-se del seu nou estatus per alterar majories ni condicionar la governabilitat. És una qüestió d’ètica democràtica. El conseller d’En comú Podem Jordi Collado, en el darrer ple del mes d’octubre va dir “les actituds trànsfugues generen més actituds trànsfugues”. Avui ell mateix, a l’igual que el PSC, ERC i el PP li fan la gara-gara a la regidora trànsfuga i, de manera hipòcrita, donen suport a les seves iniciatives.
Des de Junts per Catalunya, ens mou la defensa de la transparència, la coherència i el respecte als votants. Quan una consellera trenca el vincle amb el seu grup i actua motu proprio, cal preguntar-se: qui representa realment, més enllà d’ella mateixa i els seus propis interessos? El vot que la va situar al plenari municipal era per a Junts, no per a una candidatura personal ni per a cap altra formació amb qui pretengui vincular-se o establir ‘aliances’ a partir d’ara.
És per això que vam instar a la resta de grups municipals a respectar el Pacte contra el Transfuguisme, però malauradament no vam rebre el suport de les forces polítiques. Hi ha una dita nostrada que diu que “no es pot anar a missa i repicar” i qui més qui menys té alguna taca en el seu expedient marcada pel transfuguisme, que ara els impedeix actuar amb l’ètica que pertocaria. Els grups municipals havien de decidir si respectaven els votants o si preferien convertir la lleialtat política en paper mullat. El transfuguisme és convertir el vot ciutadà en moneda de canvi per interessos personals i partidistes.
A Junts per Catalunya, denunciem aquesta situació amb tota la contundència i no validarem cap moció que neixi d’una traïció democràtica. No podem normalitzar que una consellera trànsfuga tingui accés als mateixos recursos i capacitat d’incidència que els grups legítimament constituïts, hem de fer-ho així per tal de preservar la confiança dels ciutadans en les nostres institucions.
Tarragona mereix una política honesta i fidel als compromisos adquirits amb els tarragonins. El transfuguisme no és només una traïció als partits, és una traïció als votants, amb la democràcia no es negocia.
I si no que li preguntin a l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla i Pla, que també ho ha patit en carn pròpia fruit d’una traïció, no sols de la regidora trànsfuga de Junts que va marxar propiciant una moció de censura per fer-lo fora d’alcalde, sinó d’ERC – que havent signat el Pacte Antitransfuguisme – ha permés i ha participat en un atac a la democràcia municipal que sens dubte pagaran a les urnes l’any que ve. A Tarragona també.
Jordi-Miquel Sendra i Vellvè Portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya Ajuntament de Tarragona
Tarragona
Consuelo Cabanillas Garrido.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer, a Torreforta.
Ovidio Zanon Simon.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Reus
Juan Masip Masip.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Josefa Garcia Gimenez.
Ha mort als 103 anys.
Salou
Ilde Santolaya Castell.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori
Municipal de Salou.
L’Associació d’Antics Alumnes de la Salle cedeix el seu fons a l’Arxiu Municipal de Cambrils
Memòria l L’Associació d’Antics Alumnes de la Salle de Cambrils, La Triple A, va cedir aquest dimarts una part del seu fons documental històric a l’Arxiu Municipal. La cessió inclou vora 3.500 documents originals, datats entre 1953 i 2020, sobretot fotografies d’activitats com la festa de Reis, el pas de Setmana Santa, el centenari de l’escola o l’homenatge a la vellesa. L’Arxiu digitalitzarà el material i el retornarà a l’entitat, un cop s’hagi tractat. Redacció/Aj. de Cambrils
Avui felicita als que es diuen:
Pius, Josep-Benet , Amador, Pere i Lluís
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
És fàcil que et trobis amb persones que tirin per terra les teves idees projectes. No et desanimis ni entris en còlera, tot pas- sarà aviat. Ànims.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Estaràs tota la jornada susceptible a les paraules accions dels altres. Si mantens una actitud freda, descobriràs les solucions amb facilitat.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No deixis res a l’atzar ni confiïs en terceres persones perquè et resolguin els assumptes. Avui hauràs de lluitar pel teu compte risc.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Prepara’t per defensar el que és teu. Persones alienes a les teves idees intentaran ficar el nas en els teus assumptes; posa’t ferm defensa’t.
VERGE
23/08 al 22/09
Et veuràs obligat a ser més selectiu a l’hora d’establir noves relacions de parella o socials. Algú s’està acostant molt en l’àmbit emocional.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
La jornada serà una mica feixuga amb manca d’estímuls. Només amb la parella o amb els íntims trobaràs la comprensió absoluta la felicitat.
21/05 al 20/06 BESSONS
Els teus plans patiran una gran acce- leració. És un bon moment per assumir riscos contactar amb gent que en el futur et serà molt útil.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La teva capacitat d’organització planificació es manifestarà clarament durant la jornada. Hauràs de fer fins tot la feina d’altres, però arribaràs a tot.
20/01 al 18/02 AQUARI
Rebràs notícies al llarg del dia que et sorprendran de debò. Hi haurà un canvi en els teus plans, però acabaràs tenint-ho tot sota control.
10:30 180 Graus
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
CRANC
21/06 al 22/07
Apareixeran avantatges en els negocis i en la teva situació social. No deixis passar les oportunitats que avui es presentaran socialment.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Notícies que arriben de lluny o desplaçaments que facis avui canviaran molt els teus plans projectes; l’amor també se’n pot ressentir.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Mantén una actitud ferma davant tot el que et diguin escolta els consells només d’aquells que mereixen la teva confiança. Decisions fermes.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11.00 Va de moda
11.30 Com la nit el dia
12:30 Va de moda
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14.30 Com la nit el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens 21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
HORITZONTALS: 1. Difondre notícies des d’una emisora. 2. Llengua par- lada a Xile. Provocar un cop d’estat. 3. Teixit de lli i cotó. Antiga Alemanya de l’est. Comença la puresa. 4. Fiar sense límits. Títol nobiliari anglès. Només n’hi ha una. 5. Muntaran ordenaran un projecte. 6. Posen les sabates a un cavall. Lletra amb angle. Quasi tot. 7. Moviment de les ones. Dalt del cim. Vocal. Infusió. 8. Nitrogen. Planta amb flors ratllades. Mitja arrel. 9. Bismut girat. Mil. Ajuntar amb molta cura. 10. En aquest instant. Aparell de càlcul. Mestressa. 11. Una de mel. Deixarà brut per la dreta. Mida sense límits. 12. Mancat de naturalitat girat. Lletra grega. VERTICALS: 1. Emissió d’ones hertzianes. Comença a tronar. 2. Provocaren un error. Substància viscosa de color roig. 3. Llengua parlada a Tailàndia. Viu a Grècia. Enmig de la pau. Enmig de París. 4. Arrissaríem els cabells. Ocell. 5. Part central de la vaca. Faci ones. Activitat humana. 6. Expliquin un fet. Estendard del crismó. 7. Una enmig de Moscou. Insecticida. Primat antropoide. 8. Mata la segona lletra. Mig zero. Drap sotmès al noc. 9. Ésser sense principis. Cartera del correu. Primera d’un bot. L’última. 10. Cobrirà amb una manta. Braç d’ocell. Una de tres. 11. Estarà content. Gestió. 12. Nota que puja imparable. Posada a sota terra.
TARRAGONA:
Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues,107 Telèfon 977 313 046
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Pérez Cerrada, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solucions El temps
Màxima Mínima
Precipitacions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
De matinada hi haurà pocs núvols en general, tot i alguns de baixos al nord-est. Al matí arribaran núvols per l’oest però disminuiran cap al migdia. A partir de mig matí creixeran nuvolades a zones de muntanya i interiors, deixant el cel força ennuvolat. A la tarda i vespre es formaran núvols baixos al litoral que s’estendran arreu, amb un cel entre mig i molt ennuvolat, sobretot a la meitat est i zones de muntanya.
Temperatura
La temperatura mínima es mantindrà semblant o pujarà lleugerament. La màxima serà similar o lleugerament més alta.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
SEÑORA BUSCA TRABAJO para cuidado personas mayores o limpieza. Tel: 614.077.092
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879 CARPINTERO, EBANISTA.
Tel. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158 AMISTAT
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 670.352.600
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
MAYCA. Despierta sensaciones irresistibles al tacto de mis manos... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD.
Particular. Tarragona.
603.254.131 MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. También a domicilio. Tel: 642.139.874 LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469
«A curt termini no hi haurà disc nou, no vull fer-lo per
Entrevista Els Pets arrenquen la segona part de la gira ‘Cantant les 40’ aquest dissabte 2 de maig a Constantí amb un repertori nou
Enceteu nova gira després de la de l’any passat. La teníeu planificada o vau decidir que allò no s’havia d’acabar de cap de les maneres?
«La segona opció és la correcta. La idea era fer gira només l’any passat, però ens ho vam passar massa bé. I tampoc ens esperàvem que fos tan intensa i emotiva… Potser és cosa de l’edat, però aquesta gira ens ha tocat. Ara, també et dic que això s’acaba aquí: no farem més cerimònies ni grans èxits. Prou de nostàlgia».
Heu hagut de triar repertori nou. Hi ha hagut molta negociació?
«Ha sigut com sempre: una dictadura. Els repertoris els faig jo, i m’ho passo molt bé, és com fer un sudoku. Em fixo en coses que potser no importen gaire, però que a mi m’ho fan més interessant».
Com ara què?
«Que hi hagi almenys una cançó de cada disc i que hi hagi temes imprescindibles, però també d’altres que sorprenguin. També busco un equilibri entre cançons més adultes i altres més gamberres. I tot això, ordenat perquè el concert tingui ritme, amb una entrada potent, una part més íntima i acústica, i un final típic dels Pets, on faig aixecar la gent de la cadira».
No t’agrada mas-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
sa avançar les cançons que tocareu.
«No, això ho hem fet sempre. Quan és una gira de cançons antigues, m’agrada que no se sàpiga exactament què passarà. I com a espectador de concerts, a mi també m’agrada la sorpresa». Revisant tota la teva obra, hi ha alguna cosa que no hagis explicat?
«Sí, moltes coses. I n’hi ha que no vull dir-les. Escriure una cançó implica un filtre, hi ha aspectes de la meva vida que no vull compartir. No per quedar millor, sinó perquè crec que la gent no n’ha de fer res.
A més, és una tendència que se m’accentua amb el temps. Em sento una mica fora de la tendència actual, en què tothom ho explica tot a les entrevistes i als pòdcasts.
A mi això em genera rebuig. Veus gent que sobreexplica coses molt íntimes i et preguntes si cal».
Avui dia les entrevistes s’han complicat una mica…
«Sí. Hi vaig amb una mica de por. Parles una hora i després surt un clip de deu segons amb el més escandalós. Això fa que hi vagis amb el fre posat. En realitat, l’entrevista és una conversa falsa. És un pacte, però si no hi poses atenció, pots acabar pensant que estàs mantenint una conversa normal, i no ho és. Per això
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Acordonada una part de la plaça del Mercadal de Reus per la presència d’abelles Successos
cal ser curós amb el que dius». Estreneu a Constantí amb entrades a gairebé 30 euros. «Aquest concert és diferent, perquè anem a taquilla. El nostre sou surt d’aquí, cosa que feia anys que no fèiem, però era l’única manera de tocar a Constantí. I després hi ha una cosa: què és car o barat depèn de la satisfacció». Feu els quartos amb els concerts. «És l’únic aspecte de la nostra feina amb què podem guanyar-nos la vida: els directes. El disc, per una espècie d’alquímia incomprensible, hem decidit regalar-lo i posar-lo en unes plataformes digitals que ens paguen unes engrunes ridícules. Però, vaja, això també és culpa nostra, perquè ho hem acceptat. Per sort, hem pogut treballar durant molts anys, quan els discos encara es venien i representaven un ingrés extra. Ara això ja no passa i, per tant, també té a veure amb el fet que les entrades dels directes hagin pujat: el disc s’ha convertit en una eina pro-
mocional que costa els mateixos diners que abans, però que ja no retorna res». He sentit a dir que no tocareu el ‘Bon dia’. Com acabareu el concert? La gent no marxarà. «De broma, els deia que el que hauríem de fer és, quan acabem el concert i sortim a saludar, posar el ‘Bon dia’ pels altaveus i nosaltres asseure’ns allà i fer la cigarreta o una copa de vi mentre mirem com el públic la canta. No passa res si no la posem, és una de les coses que farà aquesta gira diferent, que no hi haurà el ‘Bon dia’». Et pregunto per un nou disc? «Sí, cap problema. A curt termini, no en farem cap. No tenim cap discogràfica que ens hi obligui, i no vull fer un disc nou per inèrcia. Tinc idees, però espero aquell moment en què, com ha passat altres vegades, un dia m’aixequi i digui ‘Va, anem a fer un disc’. I si no arriba, tampoc passa res. No crec que sigui imprescindible, ni per a nosaltres ni per a la gent».
Camí de ronda
Fa uns dies ens va deixar Salustià Álvarez, president de la DOQ Priorat, exalcalde de Porrera, una de les persones decisives en la construcció del Priorat actual, una comarca que s’ha fet pròspera sense renunciar a ella mateixa, una comarca que ha progressat sense prostituir-se, una comarca que s’ha construït sobre el respecte a la terra, cosa que pocs territoris del país poden dir. Salus Álvarez ha estat una persona crucial en aquesta evolució d’un territori pobre i marginal a un referent mundial en el conreu de la vinya i la producció de vi. Els que tenim una certa edat recordem els revolts de la carretera de Falset per anar a comprar vi a l’engròs, tot penetrant en món gairebé màgic de paisatges ancestrals, venint d’un territori trinxat per la gran indústria i el turisme. A partir d’aquella terra aparentment pobra i marginal, en unes desenes d’anys, gent com el Salus Álvarez va bastir un projecte col·lectiu que constitueix un exemple, en la mesura que uneix l’èxit amb l’amor a la terra, al respecte a un mateix i el coneixement ancorat en la herència pròpia. Aquest és el llegat que ens deixa Salus Álvarez, una persona sàvia i compromesa. Tot i que ell ja no hi és, ens resta el seu exemple, un exemple que hauria de ser inspirador no només per continuar el que ell va contribuir a encetar al Priorat, sinó també per a aquells altres indrets del nostre entorn tot sovint entrampats en el victimisme i el desconeixement d’ells mateixos.
Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz
[tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Calçats Ollé abaixarà la persiana després de més de mig segle al Cós del Bou de Tarragona Comerç
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Joan Mateu: «Amb els meus companys, ajudarem a acabar la Sagrada Família» Societat