Esports 22 i 23
El Consell d’Administració del Nàstic assumeix errors i s’obre a noves inversions «serioses i reals»
Opinió 28 Xavier Allué. Si només fos per lo de l’ictus: «L’estat del benestar no és res si no és equitatiu»
Judicial 26
L’Audiència Nacional requereix al PSOE documentació sobre la campanya del PSC a les eleccions catalanes del 2024
L’empresa P3 ja ha reurbanitzat el sector H-12 Mas Sunyer, una parcel·la de 175.250 m2 i es prepara per començar la fase constructiva de la plataforma logística, que disposarà de 118 molls de càrrega
11
Eleccions a la URV 2 i 3
Josep Pallarès repeteix com a rector de la Rovira i Virgili després que la candidatura que encapçalava aconseguís el 72,19% dels vots ponderats, superant molt clarament la proposta de Domènec Puig
Judicial l 19
El TSJC investiga Joan Ignasi Elena per presumpta prevaricació en contractes d’Altafulla
El Govern publica al DOGC la proposta del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i s’obre el període d’al·legacions
Camp de Tarragona l 17
L’antiga Falbar de Falset acollirà la seu de la DO Montsant i un celler de recerca Priorat l 20
Societat l Va rebre el suport majoritari de tots els col·lectius universitaris en uns comicis on la participació global ha estat del 25,71%
Josep Pallarès continuarà al capdavant de la Universitat Rovira i Virgili durant els pròxims sis anys després d’imposar-se amb claredat a les eleccions al rectorat amb el 72,12% del vot ponderat. Els resultats es van donar a conèixer aquest dimecres al Paranimf del Rectorat, després d’un procés electoral que es va iniciar dilluns i que ha culminat amb una participació global del 25,71% de les 19.794 persones cridades a votar. L’altra candidatura, encapçalada per Domènec Puig, va obtenir un 27,81%.
Pallarès, que va rebre el suport majoritari de tots els col·lectius universitaris, va assegurar que el resultat «referma no només el que s’ha fet durant els últims quatre anys, sinó també el projecte que presentem». El rector reelegit va destacar que els comicis han de servir ara per «passar d’un projecte d’equip a un projecte d’universitat» i va remarcar que «és bàsic i necessari la participació de tota la comunitat». El nou mandat de Pallarès serà de sis anys improrrogables i no renovables, arran de l’entrada en vigor de la LOSU, la nova llei universitària estatal, el 2023. Per tant, ostentarà el càrrec durant deu anys. El rector va admetre que això implica «molta responsabilitat» en una institució que complirà quatre dècades d’història el 2031. Respecte als objectius marcats, va insistir que la universitat ha de continuar orientant-se cap
a «l’impacte social» i donar resposta «a les necessitats del territori». També va destacar els «valors» que han marcat el seu primer mandat i es mantindran en el segon: «Transparència, complir la paraula i posar sempre les persones al centre de l’activitat». A més, va agrair el suport del seu equip i va assegurar que afronta aquesta nova etapa «amb experiència, il·lusió i ganes de fer més gran aquesta universitat».
Per la seva banda, Domènec Puig va felicitar Pallarès i el seu equip i va assegurar que «els seus encerts seran els nostres». El candidat va destacar que el debat d’idees de les darreres setmanes «enforteix la institució» i va admetre que «segurament» la proposta del seu adversari electoral «era més il·lusionant per a la comunitat». Alhora, va advertir que els pròxims anys seran «una etapa de consolidació» en què la URV s’haurà de preparar «per adaptar-se a les noves dinàmiques».
En aquest sentit, va posar a disposició del nou rector les propostes del seu programa electoral. En resposta, Pallarès va assegurar que la seva candidatura ha analitzat les propostes de l’equip de Puig i es va obrir a incorporar «les coses bones» que consideri útils perquè «ningú té la veritat absoluta i el que hem d’aconseguir entre tots és fer gran aquesta universitat».
Sistema de vot ponderat
La participació global en aquestes eleccions ha estat del 25,71% de les
19.794 persones cridades a votar, una xifra molt similar a les del 2022, quan va ser del 25,76%. Un cop més, la implicació dels estudiants continua sent la més baixa respecte a la resta de col·lectius. Tot i que la participació dels alumnes es va situar en el 19,40%, Pallarès va recordar que es tracta d’un dels índexs més elevats del sistema universitari català. De fet, es manté una tendència ascendent respecte a anteriors comicis, quan havia estat del 17,27% el 2022, del 9,18% el 2018 i de només l’1,93% el 2006.
Les eleccions funcionen amb un sistema de vot ponderat, on el pes del vot varia segons el col·lectiu universitari. El professorat doctor permanent, format per 491 persones, concentra el 51% del pes total; els estudiants, amb un cens de 16.379 persones, representen el 20%; el personal tècnic, de gestió, administració i serveis (PTGAS), amb 773 persones, té el 17%, i el personal docent i investigador no permanent (PDI), format per 2.151 persones, disposa del 12% restant. En nombres absoluts, Pallarès va obtenir 3.729 sufragis: 283 del professorat doctor permanent, 539 del PDI, 2.518 dels estudiants i 389 del PTGAS. Per la seva banda, Puig va sumar 1.064 vots: 124, 241, 534 i 165, respectivament.
Participació
Resultats Josep Pallarès Domènec Puig
3.729 72,19%
Participació total
L’Ajuntament vol dinamitzar el comerç. Gerard Martí
desena millor universitat de l’Estat segons el rànquing
Reconeixement l Destaca en la transferència de coneixement i contribució al desenvolupament regional
Redacció
Domènec Puig va acceptar la derrota i va oferir les seves propostes al rector
La Universitat Rovira i Virgili és la desena millor universitat —la setena pública— en la nova edició del rànquing de la Fundació Conocimiento y Desarrollo (CYD), rànquing amb la participació del major nombre d’universitats espanyoles. Ho fa comparant el rendiment de 84 universitats de l’Estat, 48 públiques i 36 privades, que imparteixen estudis de grau, en cinc dimensions: ensenyament i aprenentatge, recerca, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució al desenvolupament regional.
Un total de 36 indicadors avaluen el rendiment de les universitats en aquestes dimensions. D’aquests, la URV n’ha situat 20 en el grup de major rendiment i 12 en
el de rendiment intermedi. Segons aquests indicadors, la Universitat lidera, juntament amb les universitats Carlos III de Madrid, Autònoma de Barcelona, Autónoma de Madrid i Politécnica de Madrid, en transferència de coneixement. També ocupa una segona posició en la dimensió de la contribució al desenvolupament regional, equiparant-se a institucions com la Universitat Autònoma de Barcelona, València— Estudi General, La Laguna, Miguel Hernández, Barcelona, Internacional de Catalunya i Católica de Valencia San Vicente Mártir.
La Fundació Conocimiento y Desarrollo defineix la URV com una universitat jove, dinàmica i amb vocació internacional, que vol donar resposta als reptes socials formant professionals preparats i amb pensament crític.
L’Ajuntament obre els ajuts de 6.000 euros per obrir comerços
Economia l La convocatòria del consistori se centra en locals als barris de l’Eixample i de Ponent
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha obert la convocatòria d’ajuts Comerç en marxa, una iniciativa destinada a impulsar l’obertura de nous establiments comercials a la ciutat. El programa ofereix fins a 6.000 euros per local per contribuir al pagament del lloguer o la compra de l’espai. Les subvencions estan dirigides a comerços i serveis assimilats que obrin un local a peu de carrer entre l’1 de gener de 2026 i el 30 de juny de 2027. L’objectiu és fomentar l’activitat econòmica i reduir el nombre de locals buits a determinades zones urbanes.
En aquesta convocatòria, l’àmbit d’actuació se centra en àrees concretes dels barris de l’Eixample i Ponent, considerades estratègiques per a la dinamització comer-
cial de la ciutat. Les sol·licituds podran presentar-se fins al 30 de juny de 2026. El consistori recorda que tota la informació i l’accés al tràmit estan disponibles al web de Tarragona Impulsa i a la seu electrònica municipal, on també es poden consultar els requisits i la relació de carrers inclosos en el programa.
Revitalitzar el teixit
Més enllà, el Pla Estratègic de Comerç de Tarragona que treballa l’Ajuntament busca revitalitzar el teixit comercial local. El projecte busca combatre els locals buits, potenciar la competitivitat de la ciutat com a capital comercial i fomentar l’ús del català als establiments. El consistori encara no ha fet públic precisament l’estudi de locals buits a la ciutat. La Part Alta és un dels punts més sensibles de la ciutat.
Educació l Uns 700 professors es van manifestar a Tarragona mentre un miler de persones tallaven l’AP-7 a Torredembarra
Ahir la comunitat educativa de Tarragona va tornar a ocupar els carrers i les carreteres de la demarcació, protagonitzant una nova jornada de vaga que es va fer sentir arreu de tot Catalunya. Uns 700 docents es van manifestar a la ciutat de Tarragona, mentre que la protesta més destacada es va produir a Torredembarra, on prop d’un miler de persones van ocupar l’AP-7 durant hores per reclamar millores laborals. Tot plegat, els sindicats convocants celebraven un «apropament» en la reunió de dimarts, tot i que el titllaven d’insuficient. «El Departament comença a prendre’s seriosament les reivindicacions, però encara estem lluny», va manifestar el portaveu d’USTEC a Tarragona, Noé Muñiz, tot convidant els docents a continuar amb la «pressió».
La concentració de Tarragona va arrencar a les 10 h des de la Rambla Nova i va acabar a la plaça de la Font, després de fer una aturada davant dels serveis territorials d’Educació. Les consignes i demandes van ser les mateixes que el collectiu ha reivindicat durant mesos: la reducció de ràtios, l’increment de personal especialitzat, millores salarials, menys burocràcia i més recursos per atendre la diversitat a les aules. Alexis Auderset, coordinador sindical d’USTEC-STEs, va defensar la doble convocatòria per «diversificar i donar opcions» als vaguistes. Respecte a un possible acord amb el Departament per desconvocar les protestes, Auderset va valorar positivament concessions com «tocar el complement específic autonòmic». «Toca empènyer més que mai i negociar», va afegir.
Educació ofereix 355 euros en quatre anys, però els sindicats ho veuen insuficient
El sector del metall es manifesta a Tarragona per exigir el desbloqueig de la negociació del conveni
Laboral l Una cinquantena de treballadors del sector del metall es van manifestar ahir a Tarragona per reclamar el desbloqueig de la negociació del conveni col·lectiu provincial, que afecta prop de 1.300 empreses i uns 22.000 treballadors a la demarcació. La protesta, convocada per CCOO d’Indústria de Catalunya, va arrencar a les 12 h davant
el monument dels Herois, i va recórrer la Rambla Nova fins a arribar a la seu de la patronal APEMTA, a l’avinguda de Roma. «La reivindicació d’avui és que les empreses tornin a la taula de negociació. És una falta de respecte que no apareguin a les reunions», va assegurar Javier Rubio, responsable de negociació col·lectiva d’Indús-
Des de Professors de Secundària, Ricard Massó, va indicar que per aturar el cicle de protestes cal que el Govern «entri en raó». «Volem recuperar la il·lusió per ser professors i el poder adquisitiu», va assenyalar. Menys optimista es va mostrar Aida Muntané, d’Intersindical, que va advertir que si l’acord no és satisfactori les vagues es poden allargar. Així mateix, va valorar positivament la resposta dels professionals a les convocatòries, que «no afluixen». «Tenim molt clar que si la conse-
tria de Catalunya. «Per part de la patronal seuen els advocats que la representen i ningú més. Ara estem negociant amb qui no pot prendre decisions i això fa que tot s’alenteixi. No volem estar un any o dos anys per signar un conveni que urgeix als treballadors del sector», va explicar Rodrigo Navarro, delegat de l’empresa Mahle Behr i membre de la taula negociadora. CCOO reclama millores salarials, reducció de jornada, adaptació dels permisos a la legislació actual i canvis en la regulació de les baixes per accident laboral.l Marta Omella
lleria no mouen fitxa i no porten un acord que sigui realment interessant, la mobilització continuarà més enllà del dia 5», va dir. Les propostes que han rebut fins ara, Muntané les va qualificar «d’engrunes». En paral·lel, a Torredembarra, un miler de docents van accedir a l’AP7 cap a les 11 h i van tallar primer el sentit Barcelona i, pocs minuts després, també el sentit sud, deixant a desenes de vehicles atrapats a la via. Després de negociar amb els Mossos d’Esquadra i de viure alguns
moments de tensió amb conductors afectats pel tall, els manifestants van permetre la sortida dels vehicles i camions que havien quedat bloquejats. Un cop estabilitzada la situació, els participants van instal·lar tendals, altaveus i espais per preparar un dinar popular. Durant la jornada també es van organitzar activitats lúdiques i reivindicatives, com actuacions musicals, castells i taules rodones. El tall es va aixecar a volts de les 17 h, poc després que comencés la nova reunió amb el Departament. Les concentracions a les carreteres, organitzades també a Salt, Granollers i Lleida, van obligar Protecció Civil a activar la fase de prealerta del pla Procicat per les afectacions al trànsit. També va activar la Creu Roja per oferir avituallament als conductors atrapats.
La negociació continuarà avui Tot i l’«apropament» que els sindicats apuntaven durant la jornada, la reunió amb el Departament va acabar sense acord després de més de tres hores de negociacions. Educació va proposar avançar el pagament dels 200 euros pactats al març i aplicar nous complements salarials que elevarien l’augment fins als 355 euros en quatre anys, però els sindicats convocants consideren insuficient la proposta i reclamen arribar almenys als 400 euros. Les parts es tornaran a reunir avui a les 12 h, mentre es mantenen les mobilitzacions i els talls viaris previstos.
Policial l Venien productes de ‘grow shop’ per a la instal·lació de plantacions de marihuana
Els Mossos d’Esquadra de la DIC, conjuntament amb la Guàrdia Ci vil, han desarticulat una empresa dedicada a la venda de productes de grow shop, però que en realitat subministrava a organitzacions criminals de narcotraficants el ma terial necessari per a la instal·lació i el manteniment de plantacions de marihuana a gran escala a la zona del Corredor del Mediterrani. L’en tramat investigat aplicava mesures per dificultar la traçabilitat dels productes, així com mecanismes de blanqueig de capitals per introduir els beneficis al sistema financer le gal.
Les dues policies van realitzar el passat 21 d’abril entrades i escor colls en 13 domicilis i naus indus trials, dotze dels quals a la demar cació de Tarragona (Tarragona, Torredembarra, Salou i Perafort) i una a la localitat de Peligros (Grana da). Quatre homes van quedar de tinguts i dos més van quedar com a
Imatge de l’entrada al polígon Riu Clar. Mossos
investigats per aquests fets. Durant els escorcolls es van intervenir més de 240.000 euros en efectiu, dues furgonetes, un turisme i una moto cicleta, a més de material tecnolò gic i documentació d’interès per a la investigació. A més, s’ha decretat el cessament de les activitats de les
L’Ajuntament obre la licitació
Obres l El projecte també contempla la creació d’una nova zona d’aigües i nous vestidors al complex esportiu del barri
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha obert el procés de licitació de les obres per crear l’esperat gimnàs de Sant Pere i Sant Pau, un projecte que també inclou una nova zona d’aigües i nous vestidors al complex esportiu municipal del barri. Un cop actua litzat el projecte amb la integració de les noves normatives, aquest és el següent pas per dur a terme una actuació llargament esperada a
Sant Pere i Sant Pau, que permetrà ampliar i modernitzar unes instal· lacions llargament reivindicades pels veïns i veïnes. «És un impor tant pas endavant per saldar un deute històric amb el barri de Sant Pere i Sant Pau», ha destacat l’alcal de de Tarragona, Rubén Viñuales, qui ha recordat que es tracta «d’un projecte prioritari per l’equip de govern que s’emmarca en la ferma voluntat de complir els compromi sos amb el veïnat, dotant els barris
empreses i el bloqueig dels seus comptes bancaris i del seu patrimo ni, valorat en uns 800.000 euros. En total s’han descobert quatre empreses que comercialitzaven productes i oferien un servei in tegral, subministrant tots els ele ments necessaris per a la instal·la
Durant els escorcolls es van intervenir més de 240.000 euros en efectiu
En total s’han descobert 4 empreses que comercialitzaven productes
ció completa de cultius il·legals de marihuana (il·luminació, ventilació, sistemes de reg, fertilització i con trol ambiental), facilitant així la po sada en marxa i el manteniment de les plantacions. Ahir dimecres es van donar més detalls de l’operatiu policial. A la roda de premsa hi van participar en representació dels Mossos d’Esqua dra, el sotsinspector Marc Bayon i el sergent de la DIC, Xavier Tenorio. Per part de la Guàrdia Civil, que es va encarregar més de la investiga
ció del blanqueig de capitals, van agafar la paraula el sergent Alberto Sánchez de la UOPJ i el capità Pedro Jesús Valero de la UOPJ de Catalu nya. Segons va explicar el sotsins pector Marc Bayon «la organització comptava amb una estratègia molt elaborada per intentar que no hi haguessin nexes entre els produc tors i les empreses facilitadores del material», d’aquí la complexitat de la investigació. Per primer cop «ar ran del desmantellament de diver ses plantacions de marihuana hem aconseguit arribar a l’empresa que els distribuïa material», va afegir Bayon.
«Estratègia d’austeritat»
El sotsinspector va assegurar que la organització emprava una «estratè gia d’austeritat» i de molta discre ció, de fet, «encarregaven a tercers tasques com les de logística» per complicar les tasques policials. Tot i això, van descobrir que el volum de diners que movien era tal que utilit zaven furgons blindats. «Localitzar empreses com aques ta permeten frenar aquesta activitat delictiva, ja que l’impacte d’aquesta operació de cara a les organitza cions dedicades al narcotràfics és majúscul», va assegurar Bayon, qui va destacar la importància «d’actu ar contra els nodes de distribució». «Les forces de seguretat estem in tentant fer de mur de contenció da vant la realitat que el cultiu massiu de marihuana no només implica les plantacions i les seves derivades, sinó l’ingent volum econòmic que generen».
Imatge del complex esportiu municipal de Sant Pere i Sant Pau. Ajuntament de Tarragona
de nous i necessaris equipaments públics».
El projecte, concebut com una actuació moderna i plenament ac cessible, inclou la construcció d’un nou edifici de 1.649 metres quadrats
situat entre la piscina i el pavelló municipals. Tindrà una planta bai xa on s’ubicaran els nous vestidors i un primer pis amb sales d’activi tats, de musculació i de rehabili tació. L’espai de piscines també es readaptarà. El pressupost base de la licitació és de 2.498.918,96 euros, la data límit de presentació de propos tes finalitza el pròxim 1 de juliol i el termini d’execució de les obres s’ha establert en 24 mesos.
Economia l El Consell d’Administració va aprovar ahir el projecte que operarà al Moll d’Andalusia, dedicat a contenidors
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va visitar ahir el Port de Tarragona per celebrar l’ajut de 24 milions d’euros que l’Estat espanyol aportarà al projecte d’eòlica marina flotant que desenvoluparà a Tarragona en els propers anys i va destacar que serà cabdal per al futur econòmic del país. «La consellera també mereix tenir alegries», va dir Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, entre riures. «La transició energètica no és només un objectiu ambiental, és també generadora d’oportunitats», va dir la consellera.
Paneque va exposar que el projecte del Port de Tarragona té «dimensió de país». «Tarragona puja a primera divisió». En aquest sentit, va recordar que el model de Catalunya que Pasqual Maragall definia com «una Catalunya amb un gran cap i petits fils» ha de donar pas a «una Catalunya constel·lació» que creixi de manera equilibrada arreu del territori gràcies a infraestructures com el port. Des del nou moll de Balears, que es preveu que estigui enllestit a finals del 2028, es construiran molins eòlics que està previst que s’ubiquin al golf de Lleó i al golf de Roses. La consellera va aprofitar per reunir-se amb els màxims responsables de la infraestructura tarragonina.
«La transició energètica és també generadora d’oportunitats»
Sílvia Paneque va subratllar que el cost anual de la dependència energètica de Catalunya és de 10.000 milions d’euros, i que el desplegament de les energies renovables és indispensable tant per als objectius ambientals com per a la construcció econòmica i social del país. El president del Port, Santiago Castellà, va recordar que el sector
de l’eòlica terrestre a Catalunya és potent i que moltes de les empreses del sector de turbines, del metall o de l’enginyeria podran reconvertir-se per treballar en el nou àmbit marítim. Pel que fa a la formació, es preveu una connexió directa amb la Universitat Rovira i Virgili i amb centres d’ensenyament del territori per oferir programes formatius i formació professional dual orientada als nous perfils professionals que necessitarà el sector. La segona gran qüestió de la jor-
nada va ser l’adjudicació de la concessió de la terminal polivalent del moll d’Andalusia al grup format per Cosco i PTP, que va ser aprovada en el Consell d’Administració del Port ahir.
Tornen els contenidors
Aquesta terminal permetrà al Port de Tarragona recuperar el tràfic de contenidors i incrementar la càrrega general, diversificant una estructura de negoci massa dependent dels hidrocarburs. A més, la
L’apunt Retorn econòmic previst de 670 milions d’euros
Segons estimacions de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), l’eòlica marina al Port de Tarragona tindrà un retorn econòmic de 670 milions d’euros, ja que atraurà 113 empreses i permetrà crear 2.500 llocs de treball. Així mateix, el pla PROENCAT 2050 aspira a que Catalunya generi 1 gigawatt d’energia procedent d’eòlica marina el 2030, 1,5 GW el 2040 i 2,5 GW el 2050. Es podran muntar fins a sis molins a la vegada.
terminal es concep amb criteris de descarbonització de la cadena logística, en un context en què el transport és el principal emissor de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya. La inversió es presentarà públicament avui. Tot i això, el president va avançar que l’operació és «molt potent» i que dona «plena coherència» a l’estratègia del Port de pujar en valor en el corredor mediterrani. Es preveu la creació de fins a 180 llocs de treball directes amb la posada en marxa d’aquesta terminal. Castellà va insistir en la importància del corredor mediterrani com a element habilitador de l’operació.
l Societat
Les olimpíades inclusives de CaixaBank arriben a Tarragona amb una jornada de bàsquet
Marta Omella Blanco
Compartir pista, trencar barreres i reivindicar que tothom té lloc dins l’equip. Ahir el bàsquet va ser molt més que un esport al pavelló del TGN Bàsquet, que va acollir les olimpíades inclusives del Mes Social de CaixaBank. La jornada va reunir més d’una vintena d’usuaris del Club Vaixell, membres de l’equip Inclubasquet TGN, i més de 25 voluntaris de l’entitat bancària en una tarda de partits. La iniciativa, que ja fa tres anys que se celebra, s’ha convertit en una de les cites més esperades pels participants.
«És el dia que tenen més companys per jugar i compartir pista», explicava Rosa Mañe, directora d’Àrea de Negoci de Tarragona i encarregada d’entregar la torxa. Segons detallava, l’activitat forma part de les iniciatives solidàries or-
Josep Maria Buqueras oferirà aquest divendres un col·loqui a la seu del COATT
Societat l Aquest divendres, a les 9:00 hores, el Club Rotary de Tarragona celebrarà una nova edició de l'Esmorzar-Col·loqui. En aquesta ocasió el protagonista serà el senyor Josep Maria Buqueras, Gobernador Districtal, qui parlarà sobre el moment que viu el rotarisme, amb especial atenció a la situació dels clubs del territori del Camp de Tarragona i la província. L’esmorzar tindrá lloc a la seu del COATT (Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics de Tarragona) Rambla President Francesc Macià, 6 Baixos. Cal confirmar l’assistència al Secretari senyor Florenci Nieto (per WhatsApp 677.56.75.20). l Redacció
ganitzades durant el mes de maig dins del Mes Social de l’entitat, amb la participació de més de 100 voluntaris arreu del territori. Mañe assegurava que els usuaris «esperen aquesta tarda des de fa moltíssim temps», ja que durant l’any entrenen habitualment al pavelló, però aquesta jornada els permet compartir pista amb els voluntaris i viure una experiència diferent. «Ja ens coneixen i arriben molt contents i emocionats», explicava.
La responsable de CaixaBank també va posar en valor el paper de l’esport en aquest tipus d’iniciatives inclusives. «Intentem fer moltes activitats esportives perquè és una de les coses que millor els va. És un espai de lleure, de diversió i que emocionalment els aporta moltíssim», afirmava. Un benefici que, assegura, també acaben notant els mateixos voluntaris. «A nosaltres també ens aporta molt», reconeixia.
Fotografia grupal dels participants de l’activitat organitzada ahir a Tarragona per CaixaBank. CaixaBank
Entre aquestes voluntàries hi havia l’Anna Pasano, treballadora de CaixaBank i una de les entrenadores de l’equip. «Vaig venir perquè m’agrada molt el bàsquet, i cada vegada que marxava me n’anava amb un somriure d’orella a orella», recordava. Amb el temps, assegurava que l’experiència s’ha acabat convertint en molt més que un voluntariat puntual. «Ells ens donen més a nosaltres del que nosaltres els donem a ells», afirmava. Destacava especialment l’evolució que han fet
Ocupació l S’inicia la creació d’un mapa de recursos de ciutat per a una millor coordinació entre totes les parts
Redacció
El Centre Cívic de Bonavista ha acollit la jornada de la Taula d’Ocupació amb l’objectiu d’enfortir la coordinació entre professionals, identificar necessitats i avançar cap a una oferta formativa més ajustada al territori. Segons la consellera de Promoció Econòmica, Montse Adan, «la jornada reafirma el compromís dels agents del territori, amb una estratègia compartida per millorar l’ocupabilitat de la ciutadania i avançar cap a
una oferta formativa més coherent, accessible i alineada amb les oportunitats del mercat de treball» La sessió ha comptat amb la participació de Rosa Carbonell, coordinadora territorial de Formació Professional, que ha ofert una ponència centrada en les novetats del sistema. Durant la seva intervenció, ha exposat els principals canvis i oportunitats del model, destacant la seva orientació cap a una formació més flexible, integrada i adaptada a les necessitats del teixit productiu.
els usuaris dins la pista. «Al principi cadascú anava una mica a la seva, però ara es busquen, es passen la pilota i ajuden els companys perquè tots puguin participar», explicava. L’activitat es desenvolupa durant tot l’any amb entrenaments i partits setmanals. «Abans es fa un cafè, després tothom anima, se celebren totes les cistelles… S’ha creat una comunitat molt bonica. Activitats com aquestes ens ensenyen que l’esport és molt més que les ganes de guanyar», assegurava la voluntària. Això no implica que els jugadors no gaudeixin també de les victòries. És el cas d’en Dani, que reconeixia tenir un fort esperit competitiu. «M’agrada fer cistelles, però el que més m’agrada és jugar amb els companys», assegurava.
La iniciativa s’emmarca en el Mes Social de l’entitat, amb activitats arreu del territori
El Fort de l’Oliva homenatjarà demà els defensors del Setge de Tarragona de 1811
Societat l L’acte inclourà una ofrena floral, recreació històrica, parlaments institucionals i una actuació musical
Redacció
Tarragona homenatjarà demà els defensors del Fort de l’Oliva en el marc del 215è aniversari del Setge de 1811. L’ofrena floral tindrà lloc aquest divendres 29 de maig, a les 19.30 hores, davant de les plaques commemoratives situades a l’avinguda Puig i Valls, a la muntanya de l’Oliva. L’acte està organitzat per l’Associació de Veïns de l’Oliva, l’Associació Setge de Tarragona 1811 i el grup de recreació històrica Projecte 1800, amb
la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona. La commemoració recordarà l’assalt al Fort de l’Oliva perpetrat per les tropes napoleòniques el 29 de maig de 1811. La jornada començarà amb una desfilada, seguida dels parlaments i l’ofrena floral per part de representants d’entitats i l’Ajuntament. També hi haurà un acompanyament musical a càrrec de Gabriel Llorach, alumne del Conservatori de Música de Vila-seca. En acabar, l’Associació de Veïns de l’Oliva oferirà un refrigeri als assistents.
Territori l La Comissió d’Urbanisme va suspendre l’aprovació definitiva per no arribar al mínim
Sergi Peralta Moreno
La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va acordar suspendre l’aprovació definitiva del pla parcial del sector C.3b Barranc dels Capellans en la sessió de l’11 de març. El projecte, promogut per Orué Inversiones SL, plantejava la construcció de pisos, l’adequació d’una zona verda i la reserva d’espai per a equipaments i nous vials en una illa delimitada per l’avinguda dels Països Catalans, la carretera d’Alcolea del Pinar i el carrer de l’Argentera, a l’entorn de la seu d’Unió de Pagesos a Reus. Això no obstant, el semàfor ha romàs vermell en haver proposat una reserva de sostre de protecció oficial «inferior» a la legislació vigent.
Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica recorden a Diari Més que, en l’actualitat, el percentatge hauria d’arribar a la meitat del sostre disponible. «La Llei d’adopció de mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme, del 2025, va elevar al 50% el mínim de reserva per HPO», concreten les fonts. En aquest context, el promotor del pla haurà «d’introduir les esmenes o justificacions corresponents». «Un cop ho faci, la Comissió d’Urbanisme tornarà a examinar-lo», Al llarg del procés, s’havia presentat la iniciativa de crear vora 300 habitatges, amb un centenar de protecció pública, si bé l’última proposta arribava als 408 pisos i 186 socials. Amb les noves exigències constructives, la promotora haurà de repensar la seva ideació, de forma que el procés s’allargarà més en el temps. Una vegada s’aprovi definitivament la iniciativa, els treballs d’urbanització s’hauran d’iniciar en un màxim de 18 mesos i s’hauran d’executar en tres anys. Pel que fa als pisos de protecció pública,
L’àrea objecte de transformació limita, al nord, amb la carretera d’Alcolea del Pinar. Gerard Martí
Ctra.Alcolea
Jardins públics
Blocs habitatges
Habitatges unifamiliars
Jardins públics
La llei actual eleva al 50% la reserva d’HPO atesa l’emergència residencial
El promotor haurà d’introduir les esmenes o justificacions per continuar amb el pla
Av. Països Catalans
Blocs habitatges
Equipaments
Blocs habitatges
caldrà començar-los menys de dos anys després que la parcel·la tingui condició de solar, i les obres no podran allargar-se més de tres anys. Va ser el desembre del 2023 que l’Ajuntament de Reus va donar el seu vistiplau al pla parcial urbanístic per adequar l’àrea per a futurs usos residencials i comercials i, el passat novembre, el ple va tornar a autoritzar-lo estimades certes al·legacions. El projecte també reservaria espais verds, tot consolidant una franja natural paral·lela al Barranc dels Capellans, i per a equipaments públics independentment del seu ús, si bé prestava especial atenció a «centres d’ensenyament primari i també d’ensenyament superior». Addicionalment, es preveia la prolongació del carrer de la Ginesta i l’obertura d’un vial paral·lel al carrer de l’Argentera, on hi hauria places d’aparcament. Finalment, es contemplava un carril bici al carrer de la Ginesta.
Unió de Pagesos
Cal recordar que l’eventual desenvolupament urbanístic de la zona tindrà un actor col·lateral: Unió de Pagesos té la seva seu en l’àmbit de l’actuació i, amb el projecte en mà, serà la propietat qui decideixi què fer amb l’edifici, atès que el sindicat del camp n’és llogater. Davant de l’escenari, la regidoria d’Urbanisme s’ha anat reunint amb UP per informar de la tramitació del pla i valorar com el pot afectar. Així mateix, a l’altre costat del carrer de l’Argentera, està previst que l’actual pàrquing dissuasiu acabi esdevenint un complex residencial i comercial, amb capacitat per a 136 habitatges i blocs amb una alçada màxima de planta baixa i sis pisos i les botigues concentrades en bona part a l’avinguda dels Països Catalans. Situat a tocar de les Piscines Municipals i d’un Mercadona, és un aparcament que acull diàriament un gran volum de vehicles.
Judicial l Carles Manté va seguir cobrant «per inèrcia» fins a finals de l’any 2011
Miquel Llaberia
El secretari general de l’Ajuntament de Reus durant els fets del Cas Innova, Jaume Renyer, va admetre ahir dimecres 27 de maig durant el judici oral que des del consistori no es va controlar el que passava dins d’Innova per una falta de recursos. Renyer, juntament amb l’interventor Rovira que ja va declarar, van ser els autors de l’informe encarregat per l’alcalde Carles Pellicer l’any 2012 sobre què passava a Innova. «La conclusió és que els treballs són inexistents», va afirmar l’exsecretari, que alhora va comentar que ni en el cas de Batesteza ni de Manté les contractacions van seguir correctament els procediments legals. Ara bé, a partir d’aquí es marcava profundament la diferència entre l’Ajuntament i Innova, evidenciant una falta de transparència. «Van ser contractacions fetes pel director general d’Innova. L’Ajuntament segueix un altre procediment
Guàrdia Civil apunta que es va voler
fet
Entre els testimonis que van declarar ahir dimecres també va ser el torn per a diversos agents de la Guàrdia Civil que van treballar en la fase d’instrucció del cas. Precisament, un dels agents va afirmar que durant els escorcolls van trobar un document en el qual es recollia que durant reunions entre la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez i Josep Prat, tots
del qual jo soc responsable com a responsable de la contractació de l’Ajuntament, no de les empreses municipals», va apuntar el secretari. D’aquesta manera, la seva intervenció es limitaria a quan una tercera part dels regidors del ple de l’Ajuntament o l’alcalde dema-
van considerar una bona decisió la contractació tant de Carles Manté com Jorge Batesteza. Alhora, va assenyalar que van trobar evidències de què Carles Manté «estava cuinant informes que no existien» i que van trobar «esbossos de contractes», fet que va fer pensar als policies que «Innova estava intentant ocultar el que s’havia fet malament». A més, l’agent també va parlar sobre Natàlia Torrell i la
nessin un informe, fet que no es va produir entre els anys 2006 i 2011. Tampoc es va complir en l’entrega de l’informe anual de compliment en més d’una ocasió per part del hòlding.
La contractació de Manté i Batesteza no va seguir el procés legal «correctament»
econòmica, Esther Ventura. En aquest sentit, la figura de Josep Prat es va erigir en eix central de les decisions contractuals dins d’Innova, mentre que Torrell i Ventura s’equiparaven a les figures de secretari i interventor de l’Ajuntament dins del hòlding. A la vegada, pel que fa a Batesteza es va confirmar que, a banda de no estar acreditats els treballs contractats, es tractava d’un cas de doble contractació, ja que la UTE encarregada de les obres també havia contractat una empresa en què participava Batesteza. Cal recordar que tant Josep Prat com Jorge Batesteza van arribar a un acord amb la Fiscalia, tot i que els detalls no se sabran fins al final de la prova.
Shirota Functional Foods
Preguntat respecte a l’empresa Shirota Functional Foods, de la qual Carles Manté era president i formava part d’Innova, Renyer va comentar que en el moment que quan la companyia va demanar un aval econòmic, van haver de desaconsellar autoritzar l’ampliació de capital de Shirota: «Havia esgotat els recursos i es trobava davant de la situació que el crèdit que havia demanat de 3 milions estava esgotat, i se n’havia de demanar un altre». El testimoni va recordar que Torrell i Ventura els van facilitar la informació de la qual disposaven i van concloure que no estaven acreditats el pla de treball, el pla de viabilitat, ni constava cap informe jurídic o explicació de com s’havien gastat els diners. Alhora, va desvincular el càrrec de Manté com a president amb la contractació per Innova d’aquest, ja que eren «objectes diferents». «Un és un càrrec executiu en una empresa i l’altre els treballs que tenia contractats», va subratllar, a la vegada que especificava que el contracte entre Manté i Innova recollia que havia d’emetre informes sobre els treballs duts a terme de forma mensual per a poder cobrar les factures. A més, va afirmar que a Carles Manté se’l pagava «per inèrcia», sense que ningú presentés cap acreditació de la seva feina, fins a finals de 2011. Precisament, la defensa de Manté argumenta que el qui va ser director del CATSalut hauria estat cobrant pel seu càrrec com a president de Shirota, fet que Renyer va negar. L’apunt
D’aquesta manera, s’obria el debat sobre qui requeia la responsa-
seva declaració voluntària quan el cas es va començar a investigar. «Quan vam demanar documentació i no hi havia res, la senyora Torrell va venir a la Guàrdia Civil per fer una declaració voluntària. Ens va aportar una sèrie de esborranys de suposats contractes, perquè pel que sembla el senyor Prat tenia dubtes sobre com fer alguns contractes i es van fer diversos esborranys», va assenyalar l’agent, que van arribar a la conclusió que «en cap moment hi va haver els treballs».
bilitat de la contractació d’Innova i, concretament, de Carles Manté i Jorge Batesteza. Finalment, la persona principalment assenyalada era el director general d’Innova, Josep Prat, però també la secretària del consell d’administració d’Innova, Natàlia Torrell, i la responsable
Redacció
L’empresa P3, inversora, gestora i promotora d’immobles logístics, ha conclòs els treballs de reurbanització de P3 Reus, el projecte logístic més gran actualment en desenvolupament a Catalunya. Amb la finalització d’aquestes obres, la parcel·la, de 175.250 m2, situada al sector H-12 Mas Sunyer, davant de Jardiland,
Memòria Democràtica explica a l’INS Baix Camp com va anar la prospecció
Record l El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya va visitar la setmana passada l'Institut Baix Camp per presentar els resultats de la prospecció de la possible fossa i iniciar, de manera coordinada, el treball per definir la ressignificació de l'espai, tot integrant-la en els projectes educatius. l Redacció
queda preparada per iniciar la fase constructiva. La companyia destaca que és una gran oportunitat «per a operadors que busquen grans solucions de distribució».
L’actuació ha consistit en la unificació de sis vials, l’execució d’infraestructures hidràuliques i el desenvolupament d’una connexió elèctrica d’alta capacitat, elements necessaris per garantir el funciona-
ment d’un hub logístic de gran escala. La futura plataforma logística presentarà una superfície construïda equivalent a 15 camps de futbol, que es destinarà a magatzem i oficines. L’actiu disposarà de 118 molls de càrrega, una alçada lliure d’11,5 metres i capacitat per emmagatzemar fins a 85.000 palets.
L’empresa assegura que la finalització de les obres arriba en un
Javier Mérida: «Reus reuneix tot allò que exigeix l’actual gran demanda logística»
de les principals destinacions per a plataformes logístiques de gran escala al sud d’Europa».
El director general de P3 a Espanya, Javier Mérida, explica que Reus «reuneix tot allò que exigeix l’actual gran demanda logística: connectivitat multimodal excepcional, disponibilitat energètica, mà d’obra qualificada i una posició privilegiada al Corredor del Mediterrani». «Hi ha molt poques localitzacions a Europa on aquestes condicions conflueixin a aquesta escala», remarca, tot afegint que «en un mercat on escassegen les solucions de gran format en localitzacions estratègiques, P3 Reus és avui l’opció més avançada i preparada de Catalunya».
Sostenibilitat i eficiència
moment «de fort interès» per part de grans operadors logístics internacionals «per implantar-se a la façana mediterrània». P3 manté converses preliminars amb possibles operadors, de forma que s’atreveix a pronosticar una «resolució pròxima». A més, apunta que el projecte compta amb un calendari de construcció «àgil» i que la capital del Baix Camp es posiciona com «una
El projecte P3 Reus es desenvoluparà d’acord amb els estàndards més exigents en matèria ambiental i de benestar. L’actiu aconseguirà la certificació BREEAM Excellent i l’acreditació WELL Gold, que avala les condicions de confort, salut i benestar per als treballadors. A més, el parc incorporarà una instal·lació fotovoltaica d’1,1 MW i il·luminació led a tot el recinte, reforçant així la seva eficiència energètica i el seu compromís amb la sostenibilitat. La nau es construirà amb una solera d’alta capacitat de càrrega, àmplies platges de maniobra i múltiples accessos, amb l’objectiu d’optimitzar els fluxos operatius i facilitar l’eficiència logística. Així mateix, el disseny de l’actiu permetrà una adaptació total als requisits específics de l’operador final, amb fins a 8 MW de capacitat de xarxa elèctrica disponible.
Entrevista l S’acomiada de la coordinació de la Ganxet Pintxo de Reus després de quinze anys i 25 edicions al capdavant. Batista era l’últim artífex que quedava a la direcció de la ruta de tapes reusenca
Miquel Llaberia
Comencem pel final, en quin moment decideixes fer un pas al costat de la coordinació de la Ganxet Pintxo?
«No és fàcil. Són molts anys i és una cosa que, d’alguna manera, jo no vaig crear personalment, però si que vaig participar i ajudar a definir en un inici. Lògicament, la Ganxet Pintxo és de la Cambra i de Reus, però puc dir que me la sento molt meva. El que passa és que ara fa dos anys em vaig jubilar i tinc moltes coses a fer. Aleshores, aprofitant que he estat 15 anys sense parar i arribàvem a les 25a edició que és un número rodó i em va semblar un bon moment. Recordo que primer ho vaig parlar a casa i em van dir que ho pensés bé, però ja havia arribat a la conclusió que era hora de deixar pas a uns altres que ho faran igual o millor que jo. Ara bé, quan es decideixi la persona que agafarà les regnes, que sàpiga que estaré allí pel que calgui».
Aleshores, no ha estat una cosa molt premeditada.
Dubtes inicials
«Mai s’havia coordinat la restauració. Molts pensaven que no funcionaria, però el fracàs no era una opció»
Batista
Cofundador i coordinador de la Ganxet Pintxo
ment?
«Molts, mai s’havia coordinat la restauració de Reus per fer res. Hi havia qui hi va creure, però també molts que pensaven que no funcionaria, però el fracàs no era una opció».
Com recordes el primer any?
«Va ser molt bonic. La primera edició van ser més d’una trentena d’establiments i les tapes eren poc elaborades, però va ser molt emocionant. La inauguració va ser al Vermut Rofes, on vam portar un canó i vam fer una canonada d’inauguració. I va arrelar».
Va costar que arrelés?
«Va tenir una evolució molt ràpida. De seguida vam veure que molts establiments el públic els coneixia perquè estava la Ganxet Pintxo. Molts llocs que el públic no s’havia ni plantejat anar ho visitaven per la Ganxet Pintxo, ho coneixien i més endavant repetien. Això els restauradors ho van veure de seguida. I això es va notar perquè el 2014 o 2015 vam arribar a tenir gairebé 80 negocis. Això va demostrar que funcionava, però ho vam haver de limitar».
«No, va ser cosa de les últimes setmanes abans de la Ganxet Pintxo. El 14 d’abril vaig agafar la bicicleta i vaig anar des de Reus fins a Finisterre sol, pedalant, i vaig arribar finalment el dia 27. Això em va ajudar molt i vaig acabar de madurar la idea». Com sorgeix la idea de la Ganxet Pintxo?
«Això va ser a principis del 2011. En aquell moment la restauració de Reus no era ni de bon tros el que és ara. Aleshores, parlant amb el presi-
cedeix el seu fons fotogràfic i fílmic al CIMIR per garantir-ne la seva preservació i accés
Cultura l Redessa ha formalitzat la cessió del fons fotogràfic i fílmic de l'empresa municipal al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), un pas determinant per tal de garantir la preservació, estudi i difusió del patrimoni visual contemporani de la ciutat. Entre aquests documents s'hi pot trobar contingut relacionat a fires, exposicions, espais productius i processos de transformació econòmica de les darreres dècades.
En total, el fons cedit està format per 19.313 fotografies i 93 vídeos, amb una cronologia que s'estén des de 1942 fins a l'actualitat. «Aquest fons no és només un conjunt d'imatges, sinó un veritable relat visual de més de vuit dècades de transformació econòmica i social de Reus. Amb aquesta cessió, volem contribuir a preservar la memòria col·lectiva que ens ajuda a entendre d'on venim», afirma el conseller
delegat de Redessa, Josep Baiges. Atesa la magnitud del fons, el CIMIR ha iniciat un procés sistemàtic de documentació, catalogació i contextualització per tal de garantir la correcta conservació facilitar-ne l'accés. «Aquesta tasca és necessària per poder elaborar un relat històric coherent, que posarem a l'abast de tothom», explica el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens. l Redacció
Hi va haver dubtes al comença-
dent i el secretari, Isaac Sanromà i Josep Baiges, se’ns va ocórrer fer alguna cosa per dinamitzar l’economia de Reus. Com que jo havia estat tota la vida treballant en el sector de l’hostaleria tenia certa inquietud en fer alguna cosa per l’hostaleria de la ciutat i, donant-li voltes, vam acabar per provar de fer una ruta de tapes en les temporades baixes. I crec que la Ganxet Pintxo ha contribuït a fer que la restauració reusenca sigui el que és avui dia».
Al cap de pocs anys ja no era important quants establiments formaven part de la Ganxet Pintxo. «No, perquè a més nosaltres vam voler augmentar l’exigència. La Ganxet Pintxo havia de ser alguna cosa de qualitat, el que no podem fer és donar una butifarra amb una llesca de pa per 2,50 euros. En aquell moment vaig anar a buscar al Jaume Solé, que avui dia és el xef executiu de PortAventura, i ens va ajudar molt a donar aquest plus. Qui també ens va ajudar va ser Estrella Damm, el nostre patrocinador des de sempre, que en el seu moment va eliminar la seva presència en moltes rutes de tapes perquè el que volia era quedar-se amb unes poques on apostar. A Reus els vam saber convèncer».
Dinou activitats entre el 31 de maig i el 10 de juny per promoure la salut i la participació REUS
Redacció
La ciutat de Reus celebrarà del 31 de maig al 10 de juny una nova edició del Programa Persones Grans 2026, una iniciativa inclosa dins del Pla d’Envelliment Actiu i Saludable que oferirà un total de 19 activitats adreçades principalment a les persones grans, però
obertes a tota la ciutadania. L’objectiu del programa és fomentar la salut física, emocional i cognitiva del col·lectiu, així com afavorir espais de convivència, aprenentatge, cultura i oci saludable. La proposta inclou xerrades, taules rodones, caminades, sortides culturals, tallers i activitats intergeneracionals i interculturals pensades per donar
SERVEIS AUDITIUS
resposta als interessos d’un col·lectiu cada vegada més ampli i divers. La programació s’ha elaborat de manera coordinada entre diferents departaments municipals, amb la implicació de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i la col·laboració d’entitats i associacions vinculades a les persones grans. També hi ha participat activament la comissió
sumant 20 centres en la
Clinicaudio continua la seva expansió i arriba als 20 centres a l’Estat amb la inauguració d’un nou espai a Vila-seca, integrat a la Farmàcia Domingo (Av.Ramon d’Olzina, 42) donant servei de salut auditiva en un entorn sanitari proper i de confiança. Aquesta obertura forma part de l’estratègia de creixement de la companyia, que ja està present també a Reus (carrer de Llovera,56), reforçant la seva presència a Catalunya i el seu model d’atenció de proximitat, amb l’objectiu d’apropar els serveis audiològics a més persones i donar resposta a una demanda creixent de diagnòstic i solucions personalitzades. Clinicaudio aposta per una xarxa de centres que combinen tecnologia avançada, experiència professional i tracte humà. El nou centre manté el model de la firma, amb atenció individualitzada i acompanyament en tot el procés, des de la revisió auditiva fins a l’adaptació de solucions. ARB
de Festes, Cultura i Esports del Consell Municipal de la Gent Gran de Reus.
El programa arrencarà el diumenge 31 de maig amb la ‘Festa d’Envelat +60’, que es farà a La Palma i estarà destinada a les persones majors de 60 anys. La celebració comptarà amb música en directe i incorporarà un component solidari: per accedir-hi
es demanarà l’aportació d’aliments o productes d’higiene destinats al Centre Social El Roser, amb l’objectiu de donar suport a les persones usuàries d’aquest servei municipal.
Entre les activitats destacades hi figura també l’acte commemoratiu dedicat a les persones nascudes l’any 1936, previst per al dimecres 3 de juny a les 16.30 hores a la Llotja de la Cambra de Comerç de Reus. L’homenatge vol reconèixer una generació que ha contribuït de manera decisiva a la transformació social i al desenvolupament de la ciutat, tot reivindicant-ne l’experiència i la memòria col·lectiva. L’acte comptarà amb la participació de l’alcaldessa i representants institucionals.
La cloenda del programa tindrà lloc el dimecres 10 de juny al Teatre Bartrina amb la ‘Mostra d’activitats de les persones grans’, un espai destinat a compartir i donar visibilitat a les iniciatives que es desenvolupen al llarg de l’any amb la participació activa del col·lectiu. Les inscripcions a les activitats ja estan obertes a través del portal municipal i també al telèfon 662 334 323
SERVEIS ASSISTENCIALS
Noves solucions de protecció i seguretat a la llar pensant en els que resideixen sols
Després de més de catorze anys dedicats al sector as sistencial, L’Arc Serveis As sistencials continua reforçant el seu paper com a referent en l’atenció domiciliària i el suport a persones grans o en situació de dependència. L’entitat aposta per un model basat en la proximitat, la professionalitat i l’adaptació personalitzada a les necessitats de cada usuari. Amb presència a nivell nacional, l’em presa treballa perquè les persones puguin continuar vivint al seu do micili amb comoditat, autonomia i qualitat de vida. Entre els serveis, l’ajuda en les tasques quotidianes, l’acompanyament personalitzat,
l’assistència en la higiene i les cures bàsiques i l’atenció domiciliària es pecialitzada. Per seguir millorant el benestar i la tranquil·litat de les fa mílies, s’ha incorporat recentment un nou sistema de seguretat per a la llar orientat especialment a perso nes grans o vulnerables que viuen soles. Aquesta eina permet reforçar el control i la protecció del domicili i facilita una actuació ràpida davant qualsevol incidència. L’experiència acumulada, l’atenció humana i la incorporació de serveis enfocats a la prevenció i la seguretat conso liden L’Arc Serveis com una opció de confiança per a moltes famílies, mantenint el compromís d’oferir una atenció propera, respectuosa i de qualitat.
~ L’ARC SERVEIS ASSISTENCIALS ~
Cada vegada més jubilats participen en entitats i
Redacció
La jubilació ja no és vista única ment com una etapa de des cans. Per a moltes persones, aquest moment vital representa també una oportunitat per continu ar actives, compartir experiències i contribuir a la societat. En aquest context, la participació en entitats socials, associacions i projectes de voluntariat s’ha convertit en una al ternativa cada vegada més valorada.
A Catalunya, nombroses organit zacions treballen per fomentar l’en velliment actiu i la implicació social de la gent gran. Iniciatives com les impulsades per FiraGran promouen activitats culturals, socials i forma tives destinades a reforçar la parti cipació comunitària de les persones jubilades. Segons dades recents, la nova edició de FiraGran reunirà més de 300 activitats gratuïtes orienta des a fomentar un envelliment salu dable i participatiu.
Aquesta implicació té també una dimensió econòmica significativa. Les entitats socials formen part d’un teixit que complementa els recursos públics i contribueix al benestar col· lectiu. El voluntariat permet mante
nir serveis i activitats que, en molts casos, serien difícils d’assumir no més amb finançament institucional. La contribució de la gent jubilada va molt més enllà del temps dedicat.
Les persones grans aporten experi ència professional, coneixements i habilitats adquirides al llarg de tota una vida laboral. Aquest capital humà es con verteix en un recurs de gran valor per a associ acions culturals, projec tes educatius o iniciati ves d’acompanyament social.
Entitats com LaFACT
portal de voluntariat de la Genera litat de Catalunya subratlla que el voluntariat contribueix a reforçar el compromís cívic i a millorar la co hesió social del territori.
El voluntariat de les persones jubilades aporta un valor social i econòmic difícil de substituir
Gent Gran destaquen precisament el paper essencial de les persones vo luntàries per complementar la feina dels professionals i millorar la quali tat de vida de la gent gran.
També organitzacions com Amics de la Gent Gran treballen per com batre la soledat no desitjada a través de l’acompanyament emocional i la participació social, una realitat que afecta moltes persones d’edat avan çada.
Les administracions públiques també reconeixen la importància d’aquest moviment associatiu. El
A més dels beneficis socials, par ticipar en una entitat ajuda moltes persones jubilades a mantenir una rutina activa i unes re lacions socials estables. Tallers, activitats cul turals, grups de suport o iniciatives solidàries ofereixen espais de tro bada accessibles que afavoreixen el benestar emocional i prevenen l’aïllament. Experts en envelliment actiu remarquen que mantenir se implicat en la vida comunitària mi llora l’autoestima, fomenta les re lacions personals i reforça el senti ment d’utilitat social.
En una societat cada vegada més envellida, el paper de la gent gran dins les entitats socials es consolida com un actiu imprescindible. La ju bilació, lluny de representar una atu rada, es transforma així en una nova etapa de participació, compromís i contribució al desenvolupament de la comunitat.
Companyia, benestar emocional i més activitat física: els beneficis de conviure amb un animal
Tenir una mascota requereix temps, esforç i recursos, i per això és essencial triar una mascota que s’adapti al nostre estil de vida, per tal de poder garantir una cura adequada. Però, d’altra banda, els avantatges que ens proporciona un animal són diverses, molt més en el cas de la gent gran. Veiem els més destacats:
1. Companyia emocional: Les mascotes, com gossos i gats, poden proporcionar una companyia constant i una font de suport emocional. Això pot ajudar a combatre la solitud i la depressió, que poden ser problemes comuns entre les persones grans.
2. Augment de l’activitat física: Tenir
una mascota implica responsabilitats com alimentar-la, passejar-la i jugar amb ella. Això pot motivar les persones grans a ser més actives físicament, ja que han de sortir i fer exercici amb la seva mascota.
3. Sentiment de propòsit: Cuidar d’una mascota pot donar sentit i propòsit a la vida de les persones grans. Tenir cura d’un animal de companyia pot ser una responsabilitat gratificant i fer que se sentin necessaris i estimats.
4. Reducció de l’estrès: Les interaccions amb les mascotes poden ajudar a reduir els nivells d’estrès i ansietat. Acariciar un gat o un gos pot tenir un efecte calmant i alleujar les preocupacions.
5. Millora de la salut mental: Està demostrat que tenir una mascota pot millorar la salut mental de les persones grans, incloent-hi l’augment de l’estat d’ànim i la disminució de la sensació de solitud.
SERVEIS ASSISTENCIALS
Servei organitzat, social i polivalent amb professionals qualificats
Redacció
La Fundació Cerca té una llarga trajectòria en el sector de les cures, especialment en l’àmbit domiciliari. Ofereix un servei organitzat, polivalent i de caràcter social, dut a terme per professionals qualificats que atenen persones i famílies quan, per motius físics, psíquics o socials, no poden desenvolupar les activitats de la vida quotidiana en condicions satisfactòries, millorant
així la seva qualitat de vida. L’equip professional aplica els coneixements adquirits en la formació per treballar amb la persona usuària i el seu entorn en diferents àmbits com la funció assistencial, donant suport directe
Tenir una mascota pot reduir la solitud, millorar la salut mental i aportar rutina i felicitat
en situacions de necessitat ja existents, amb atenció personal i domèstica per garantir el desenvolupament normal de la vida diària. També una funció educativa amb foment i millora d’hàbits domèstics i personals per mantenir el màxim grau d’autonomia i permetre continuar vivint a la llar. Finalment unafunció preventiva amb actuacions per evitar la desintegració del nucli familiar, possibles internaments o el deteriorament
progressiu de la persona. En conjunt, aquesta tasca és clau per endarrerir o evitar ingressos en centres assistencials de persones grans, infants o adults amb necessitats físiques, psicològiques, sanitàries o educatives, sempre que sigui possible mantenir-los en el seu entorn habitual. També permet prevenir i atendre situacions de crisi familiar que puguin afectar la convivència mitjançant el suport a la cura dels seus membres.
7. Rutina i estructura: Tenir una mascota implica una rutina diària i proporciona estructura als dies de les persones grans. Aquesta rutina pot ser beneficiosa per a la salut física i mental.
6. Oportunitat de socialitzar: Sortir a passejar amb una mascota pot crear oportunitats per conèixer altres persones i socialitzar. Això és particularment important per a les persones grans que poden tenir una xarxa social limitada.
Medi Ambient l El Govern prohibirà les línies elèctriques de >30 kV i centrals energètiques al recinte
Adam Díaz Garriga
El departament de Territori de la Generalitat de Catalunya engegava aquest dimecres el període d’exposició pública el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. El tràmit suposarà l’últim pas perquè la proposta sigui una realitat després de quatre anys i diverses consultes ciutadanes. La iniciativa podrà rebre al·legacions d’empreses, entitats, particulars i administracions locals durant els pròxims 45 dies i, en cas que no se’n presentin, el Govern portarà endavant el «decret de declaració» oficial del Parc.
Ara fa dos mesos, a principis de març del 2026, la Generalitat va presentar les últimes modificacions de la proposta per adaptar-la als requisits presentats en les fases d’avaluació anteriors, dels quals es van integrar el 85% (gairebé 700 propostes). El projecte final té previst englobar una superfície de 38.900 hectàrees i incorporar 22 municipis, tal com es va anunciar en aquell moment, sense la participació de Juncosa i Porrera.
A més, el passat 13 de maig, Territori va publicar l’avaluació «d’impacte ambiental» del Parc Natural. Document que definirà les bases i prohibicions dins el futur l’espai protegit. En el decret publicat, s’estableixen «diversos factors que actualment afecten l’espai i posen en risc la seva conservació dels valors que allotja i la seva sostenibilitat a llarg termini». En aquest sentit, s’especificaven necessitats com «l’homogeneïtzació del paisatge» creant espais oberts per controlar la propagació d’incendis «d’alta intensitat», o solucionar les dificultats sobre la conservació d’espècies, deteriorada per la sequera, les altes temperatures, el turisme i el «decaïment forestal».
Per altra banda, entre els impactes destacats per l’Administració s’exposaven la «manca d’un marc de governança territorial» o la gran
La proposta preveu una inversió de 9,2 milions d’euros durant els primers cinc anys
El projecte estima un impacte econòmic positiu de fins a 54 milions d’euros
«fragmentació en la gestió» dels espais naturals actuals. Qüestions que, segons l’informe, es tradueixen en la «no disponibilitat d’un pressupost, gestió pròpia o inversió estructural» i «dificulten actuacions ordinàries o projectes». El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, va definir aquest aspecte durant l’última presentació portada a terme
Protecció
L’última versió del parc declararà dues reserves parcials i n’ampliarà una més
Durant l’última presentació del Govern a Alcover el passat mes de març, es van definir les reserves naturals que s’incorporaran al Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. En concret, constaran dins la declaració la Reserva Natural «Parcial» de Motllats, l’espai de Plans i s’ampliarà la Reserva Natural Parcial del barranc del Tillar, ja existent, que ara prendrà la denominació de Titllar-Tossal de la Baltasana. A més, el parc integra dins el seu àmbit el Paratge Natu-
a Alcover, afirmant que el nou Parc Natural obtindria «més governança local».
rat l’espai, en «protegir els valors naturals» de manera compatible amb «l’aprofitament de recursos i activitats de les persones que hi habiten», així com «frenar la pèrdua de la biodiversitat» o «establir un règim jurídic clar».
Per aquest motiu, també es prohibirà la construcció de plantes d’energia industrials, línies elèctriques de >30 kV o els «grans equipaments recreatius». Elements que, fins ara, havien quedat exempts de regulació, així com l’oci «motoritzat», les noves infraestructures de transport o la «modificació de lleres o embassaments».
Primers cinc anys
Per portar a terme el pla proposat per l’Administració, l’estimació d’inversió durant els primers cinc anys serà de 9.274.229 euros. En total, un cost anual d’1,85 milions d’euros que es dividiran en treballs de manteniment, reparacions generals, conservació d’espais, millores de camins i despeses de personal. Dins la proposta, també es preveu la creació de quatre punts d’informació i atenció dels visitants i una desena de mòduls informatius per a tot el recinte.
La Generalitat proposa també la rehabilitació i condicionament d’un centre d’interpretació per acollir un dels punts informatius, juntament amb la reforma d’edificacions per instal·lar dues oficines, que tindran un cost de 525.000 i 800.000 euros respectivament.
Triplicar visitants
ral d’Interès Nacional de Poblet, la Reserva Natural Parcial del Barranc de la Trinitat i els espais ZEC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 Muntanyes de Prades i Riu Siurana i Planes del Priorat, aquest darrer parcialment, segons el decret. En aquest sentit, les reserves «parcials» tindran especificacions i obligacions diferents respecte a les seves proteccions. L’objectiu, segons el decret, és constatar «la unitat geogràfica i territorial dels espais naturals» i establir «proteccions de caràcter superior».
Els objectius establerts per la Generalitat respecte a aquestes dificultats s’enfocaran, un cop decla-
L’avaluació d’impacte ambiental també exposa diferents previsions sobre les visites turístiques i l’impacte econòmic que podria tindre el Parc Natural a partir de la seva declaració oficial. En concret, defineix tres escenaris agafant com a exemple les visites del Parc Natural de la Serra de Montsant l’any 2019: el menys conservador mantindria la xifra de 166.000 visites registrades ara fa set anys, mentre el més positiu triplicaria les dades fins als 506.000 usuaris. En aquesta línia, l’impacte econòmic variaria entre els 10,1 milions d’euros en el primer cas, i els 30 milions d’euros en un l’escenari d’alta ocupació, tot i que podria ascendir a 54 milions d’impacte total. D’acord amb el document, també s’assoliria la xifra de 152 llocs de treball creats a través del Parc.
La zona d’entrada a l’Infant es reurbanitzarà per facilitar els accessos des de l’N-340. Aliseda
Urbanisme l La promotora Aliseda va rebre el vistiplau per adequar l’entrada del Bulevard Nord
Aliseda invertirà 1,6 MEUR en l’actuació, que afectarà gairebé 12.000 m2
servar a habitatge social «s’acabaria venent o no». «L’N-340 es convertirà en la principal entrada a zones com el Corralet o l’Infant», indicava Castellví, afegint que «beneficiarà a gran part del municipi».
Bulevard Sud i Nord
La promotora privada Aliseda va obtenir aquesta setmana el vistiplau per executar un projecte que millorarà els accessos al barri de l’Infant a través de l’N-340. La inversió arribarà a l’1,6 milions d’euros i s’enfocarà en la creació d’una rotonda per facilitar l’entrada a la zona pel carrer de Migjorn, junta-
Vandellòs
ment amb l’adequació de la zona, ara buida, que es dedicarà a la promoció d’habitatges. En concret, s’actuarà sobre uns gairebé 14.000 metres quadrats dins l’entrada del barri, dels quals el 10% es reservaran per a l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant en matèria de creació d’habitatges de protecció oficial, en concret, 32 pisos. La previsió, d’acord amb el
projecte, és generar 104 habitatges en els terrenys adquirits, respectant l’ordenança vigent urbanística del municipi per evitar «l’efecte barrera entre mar i muntanya».
La promotora va entregar els respectius informes d’impacte ambiental i va obtenir la llum verda dels Serveis Territorials i l’Agència Catalana de l’Aigua, entre altres organismes i empreses de subminis-
Prevenció l L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant posa a disposició de la ciutadania una desena d’equipaments municipals com a refugis climàtics per fer front a situacions extremes, especialment durant les onades de calor. A l’Hospitalet de l’Infant s’han habilitat el vestíbul de la piscina coberta, el Casal d’Avis i el vestíbul de la Casa de Cultura Blanca d’Anjou; a Vandellòs, el Casal d’Avis, la sala polivalent del pavelló esportiu municipal i la piscina municipal; a Masboquera, les antigues escoles i la piscina municipal; i a Masriudoms, les antigues escoles. Les piscines de Vandellòs i Masboquera obriran del 20 de juny a l’11 de setembre. A més, el municipi compta amb àrees amb arbrat, com la zona verda de l’entrada per la C-44 a Vandellòs, el Casal del Puvill a Masriudoms, zones arbrades de Mas-
boquera i l’Almadrava, i la plaça Coll de Balaguer de l’Hospitalet, on es reforma la pèrgola per crear ombra i plantar-hi vegetació. L’actuació, impulsada per la MIDIT amb la col·laboració de l’Ajuntament, es finança amb fons Next Generation i s’emmarca en el projecte Terres de Mestral, Outdoor Park de la Costa Daurada. Els refugis són gratuïts, excepte les piscines, i s’adrecen a persones vulnerables. l Redacció
trament, i podrà engegar els treballs pròximament, un cop es defineixi l’import final que rebrà el consistori. «La proposta gairebé està a punt, calculem que en dos mesos ja veurem màquines», explicava l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví.
En aquest sentit, la batllessa afirmava que el procés va estar «molt fàcil» i deixava en l’aire si el 10% re-
La zona afectada per aquests primers treballs, determinada al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) com «Bulevard Nord», també viurà una reurbanització per millorar els subministraments, senyalització i les zones verdes. El carrer Migjorn, per on es connectarà l’actual N-340, es prolongarà uns 800 metres i s’acondicionarà la via del Barranc dels Llastres, així com les zones exteriors. El tram que entrarà a la zona de l’Infant, a més, s’ampliarà per adequar-se a l’amplada idònia per a una zona residencial, i suposarà la major part de la inversió amb 704.414 euros. Durant la setmana passada, però, el consistori va fer pública la pròrroga de la Junta de Compensació respecte al desenvolupament de la zona denominada «Bulevard Sud». En aquest sentit, aquesta zona consta dins el POUM amb l’objectiu «d’aconseguir un bon establiment urbà i donar continuïtat al carrer Llarpassà fins a l’N-340 per sota la via del ferrocarril».
La Junta de Compensació haurà de definir els detalls amb una nova empresa interessada a invertir en un projecte similar al del Bulevard Nord. Aquest cop, la proposta s’enfocaria per unir l’N-340 amb l’àmbit costaner de l’Hospitalet de l’Infant. «Guanyarem molta facilitat en els accessos», cloïa Castellví.
El ple municipal de Salou valida acords de personal, pressupost i manteniment
Política l S’aproven contractes de neteja i sanejament i es dona compte dels informes econòmics trimestrals
Redacció
L’Ajuntament de Salou va celebrar ahir dimecres la sessió ordinària del Ple Municipal de maig d’enguany, en què es van aprovar acords de serveis interns, econòmics i de territori. La sessió va començar amb l’aprovació de l’acta del 29 d’abril i amb el compte dels decrets d’Alcaldia del 1969 al 2541. En serveis interns, el ple va aprovar per unanimitat l’increment salarial del 4% als complements específics del personal del Patronat de Turisme, amb efectes retroactius des de l’1 de gener. També es van rectificar errors de la Relació de Llocs de Treball, amb el vot favorable del govern i la regidora no adscrita, l’abstenció del PP i USAP i el vot contrari de Vox. A més, es va aprovar la segona modificació del contracte de neteja d’edificis i
dependències municipals i del Patronat, amb el suport de Sumem Per Salou-PSC, ERC i Sempre Salou, i es va adjudicar el contracte de manteniment de les xarxes de sanejament, instal·lacions electromecàniques i emissaris submarins. En serveis econòmics, es va aprovar la primera modificació de crèdit del pressupost 2026 del Patronat de Turisme, amb el suport de Sumem Per Salou-PSC, ERC, Sempre Salou, PP i la regidora no adscrita, el vot contrari de Vox i l’abstenció d’USAP. També es van donar compte, per assentiment, dels informes sobre pagament, morositat i control econòmic. En territori, es va desestimar el recurs de reposició de titulars de finques afectades pel projecte del nou vial entre el barranc de Barenys i sector residencial 1. El ple va finalitzar amb precs i preguntes.
El CSN avala la construcció del magatzem temporal de residus radioactius de Vandellòs I
Nuclear l El Ple del Consell de Seguretat Nuclear ha informat favorablement, amb condicions i requisits, la sol·licitud d’Enresa per autoritzar l’execució i el muntatge del magatzem temporal de residus radioactius de Vandellòs I. La central, situada a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, es troba en
L’exconseller i diputat
Judicial l El tribunal veu indicis d’ús fraudulent de contractes menors adjudicats a SINERGIA EDM
Agències
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya investiga l’exconseller i diputat d’ERC al Parlament Joan Ignasi Elena per la presumpta participació en un delicte de prevaricació administrativa relacionat amb contractacions públiques de l’Ajuntament d’Altafulla entre 2017 i 2019, durant el mandat de l’exalcalde Fèlix Alonso, diputat al Congrés per Sumar. El TSJC ha assumit la competència després de rebre una exposició raonada del jutjat d’instrucció número 4 del Vendrell,
que atribueix indicis de cooperació necessària a Elena i al seu soci a l’empresa SINERGIA Energia, Dret i Medi Ambient SLP, l’exconseller i exlíder d’Iniciativa per Catalunya Joan Herrera. El Suprem investiga en paral·lel Alonso en una causa separada.
Segons la resolució, el cas se centra sobretot en un contracte de serveis d’assessorament jurídic extern adjudicat a SINERGIA EDM a partir del 18 d’octubre de 2017. La investigació sosté que el consistori hauria utilitzat presumptament de manera fraudulenta la fórmula
El Suprem investiga l’exalcalde altafullenc Fèlix Alonso per la mateixa causa
del contracte menor per evitar un concurs públic i els mecanismes de concurrència competitiva. L’empresa va facturar mensualment 1.300 euros més IVA i, entre novembre de 2017 i juliol de 2019, va emetre 22 factures per 25.046,67 euros, més 5.259,80 euros d’IVA, una quantitat que superava el límit dels contractes menors, fixat en 15.600 euros més IVA. El tribunal també recorda que aquests contractes no podien prorrogar-se ni durar més d’un any. La resolució considera rellevants els informes desfavorables de la interventora municipal, que alertava de serveis repetits amb el mateix proveïdor «sense respectar els principis de publicitat i concurrència». També s’hi apunta que es van ometre informes preceptius i tràmits ordinaris.
Sota sospita
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ara també analitza un segon contracte menor adjudicat a SINERGIA EDM el juny de 2017 per redactar els plecs tècnics de licitació de les obres del casal La Violeta d’Altafulla, per un total de 5.000 euros sense IVA. La sala assenyala que no s’hauria justificat contractar un servei extern per unes funcions que podia assumir personal municipal i que l’expedient es va tramitar sense l’informe jurídic preceptiu i contra el criteri de la interventora. La investigació és preliminar i el tribunal insisteix que els fets es valoren de manera provisional, presumpta i indiciària, però considera que hi ha «prou elements» per obrir diligències penals i «indicis sòlids» per investigar Elena, que és aforat.
fase de latència des del 2005, un cop finalitzada la primera etapa del desmantellament. L’autorització permetrà iniciar l’excavació del terreny i construir les estructures del futur magatzem, que allotjarà els residus radioactius resultants del tractament a França del combustible gastat de Vandellòs I, tal
com estableix el setè Pla General de Residus Radioactius. El dipòsit permetrà guardar els contenidors fins al trasllat al futur Magatzem Geològic Profund. En aquest sentit, el CSN i Enresa tenen prevista la signatura d’un protocol general d’actuació per al projecte de l’AGP. Vandellòs I va estar en operació entre 1972 i 1995. Un cop finalitzada l’explotació comercial, arran de l’incendi del 19 d’octubre de 1989, es va iniciar el desmantellament. El 1998 es va autoritzar el traspàs a Enresa per executar-hi aquestes activitats a la central. l Redacció
Reconversió de la Falbar
Equipaments l Les noves cessions permetran activar les següents fases de recuperació de l’edifici
Joan Lizano
L’Ajuntament de Falset va aprovar aquest dimarts, en sessió plenària, la cessió de diversos espais de l’antiga fàbrica Falbar a la Denominació d’Origen Montsant, al Consell Comarcal del Priorat i a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de la Generalitat. El ple municipal va donar així un nou pas en la conversió d’aquest antic complex tèxtil, situat al centre del municipi, en un pol de dinamització social i econòmica per a tota la comarca del Priorat. L’edifici, tancat des del 2011, ha de concentrar equipaments turístics, serveis administratius, recerca enològica i espais vinculats al sector vitivinícola, amb la participació de diverses institucions.
L’Ajuntament va formalitzar la compra de la Falbar l’any 2022 per un import de 377.520 euros. L’immoble té més de 2.000 metres quadrats de superfície, més de 4.000 si se sumen les diverses plantes, i quatre anys després de l’adquisició la seva transformació ja és en marxa. A principi d’estiu es preveu culminar la primera fase del projecte, amb l’obertura de l’Espai vi i paisatge — Centre d’informació turística del Priorat, que inclourà un museu immersiu sobre la comarca i l’Oficina comarcal de turisme. El finançament d’aquest espai ha anat a càrrec de Catalunya, terra de sabors, una Actuació de Cohesió en
S’invertiran 4 milions d’euros en el nou celler experimental impulsat per l’IRTA-VITEC
Destinació impulsada per la Direcció General de Turisme de la Generalitat, amb la participació dels fons europeus Next Generation, els Fons de Transició Nuclear i el Consell Comarcal.
Les cessions aprovades al ple eren el pas administratiu pendent per activar les fases següents. D’una banda, es preveu que al llarg d’aquest any o a principi del vinent comencin els treballs per instal·lar a la fàbrica la seu de la DO Montsant. Aquests treballs seran finançats per la mateixa denominació d’origen amb recursos propis. D’altra banda, el Consell Comarcal del Priorat disposarà d’una part de l’edifici per ubicar-hi oficines d’atenció a la ciutadania i espais administratius. Finalment, una altra part de l’espai es cedeix a l’IRTA-VITEC, que hi impulsarà un nou celler de recerca enològica orientat a la digitalització i la sostenibilitat del sector vitivinícola català.
Recerca vitivinícola
El celler experimental promogut per l’IRTA-VITEC comptarà amb una inversió de 4 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya i va ser presentat en la darrera edició de la Fira del Vi de Falset. Paral·lelament, el plenari també va donar el vistiplau al Pla econòmic i financer, un tràmit imprescindible per impulsar aquesta inversió. Durant la sessió, l’alcalde, Carlos Brull, va afirmar que al poble de Falset «ens fa una il·lusió especial que aquest edifici, que va ser durant molts anys la fàbrica més gran de la comarca, torni a ser un pol de dinamització d’acord amb els temps actuals». Segons Brull, Falset i el Priorat són avui «una terra vitivinícola activa i emprenedora».
Cooperació institucional
L’alcalde també va destacar «la cooperació i entesa que hi ha hagut entre totes les institucions», un fet que, segons va subratllar, permet recuperar l’espai d’una manera sostenible financerament i, alhora, millorar els serveis i els equipaments de Falset i de tota la comarca del Priorat. Amb la cessió dels espais a la DO Montsant, al Consell Comarcal i a l’IRTA, l’Ajuntament consolida una nova etapa per a la Falbar, que deixa enrere anys de desús.
Indústria l Diverses empreses van quedar amb els «serveis mínims» per rebaixar la producció durant la jornada de vaga
El sector del refí va completar aquest dimecres la vaga anunciada a principis d’aquest mes de maig amb més de 300 de treballadors al carrer. La principal reclamació era clara: rebaixar l’edat de jubilació al sector, utilitzant com a referències professional de risc com la policia o els bombers. Des de les quatre del matí, fins hores elevades de la tarda d’aquest dimecres els afectats van cridar proclames per advertir a les empreses d’actuar sobre les condicions laborals actuals. «Intentarem avançar en les negociacions amb la Patronal, volem que tot el procés sigui cara a cara i que res es decideixi des de Madrid», indicava el portaveu d’STR, Toni Carmona.
Les concentracions es van produir a l’accés del complex petroquímic nord de Repsol per la Pobla de Mafumet, amb talls puntuals a Constantí i al pantalà del Port de Tarragona. Les protestes van deixar «amb els serveis mínims» diverses empreses del sector al pol tarragoní i preveuen un impacte en la producció durant la jornada superior al 20%. «Va ser un dia històric per recordar que el refí a Espanya és un sector que està unit», assegurava el portaveu.
Des d’STR afirmaven que l’impacte en la producció serà de «més del 20%»
Unió
Una desena de refineries de tot l’Estat aturades
Ahir, les manifestacions no només es van viure a Tarragona, sinó que van passar pel sector del refí a ciutats com A Coruña, Cartagena, Muskiz (Bilbao), Puertollano, Castelló, Santa Cruz de Tenerife, La Rábida (Huelva) i San Roque (Cadis).
La major part dels treballadors convocats (20.000) també van assistir arreu de l’Estat per reclamar la millora de les condicions laborals i la reducció de riscos en els llocs de treball.
Des de l’organització, a més, es feia incís en què un 80% dels treballadors de la refineria Repsol Fuels i d’Asesa a Tarragona han acudit a la jornada, on estaven convocats més de 20.000 treballadors arreu de l’Estat.
«És legítim i volem que s’abordi, esperem que els moviments hagin arribat», explicava Carmona. Durant les últimes setmanes, des del sindicat es va advertir dels «perills» presents en el sector, criticant que, actualment, «hi ha persones de 65 anys fent torns de 12 hores o «pujant torres de 30 metres».
En aquest sentit, des d’STR es lamentava que demanessin «el més bàsic», fent referència a la necessitat «de reconèixer les sol·licituds» per portar endavant les propostes.
Torredembarra finalitza les obres
de millora per a vianants i bicicletes a l’N-340a i al passeig Miramar
Mobilitat l L’Ajuntament de Torredembarra ha finalitzat dues actuacions per millorar la seguretat viària, la mobilitat sostenible i l’accessibilitat de vianants i ciclistes. D’una banda, s’ha instal·lat enllumenat al tram de l’N-340a entre la rotonda del Puntet d’Altafulla i el pont del carrer de l’Onze de Setembre, un espai amb elevada intensitat
de trànsit que fins ara no tenia prou llum. Els treballs han consistit en la col·locació de 14 punts de llum LED per millorar la visibilitat i la seguretat dels desplaçaments a peu i en bicicleta. L’actuació l’ha executada Bosir SA per 77.455,73 euros, IVA inclòs. També s’ha implantat un carril compartit per a bicicletes i vianants entre el passeig Miramar i l’anti-
«Pot suposar un perill per la seguretat dels treballadors i pel territori, són situacions que s’han d’avaluar tot el que sigui possible», explicava el responsable al Diari
ga carretera de la Riera de Gaià, la T-214, fins al nucli urbà. Aquesta obra ha inclòs la calçada existent, nous paviments, enllumenat i una nova rotonda a l’avinguda de Catalunya per facilitar el canvi de sentit dels vehicles i reforçar la seguretat viària. Els treballs executats per BOSIR han tingut un import final de 240.354,06 euros, amb una subvenció de 225.000 euros de la Diputació de Tarragona. El nou vial, limitat a 30 km/h, dona continuïtat a la xarxa de mobilitat sostenible i connecta amb el tram il·luminat de la carretera N-340a. l Redacció
Més. D’aquesta manera, les demandes podrien beneficiar fins a una seixantena de treballadors del sector del refí al Camp de Tarragona.
Reorganització
Part dels treballadors convocats van assistir des de Repsol, on continuen les demandes sobre el «replanteig» de la «reorganització» —segons s’especifica des de l’empresa— que afectarà a 26 treballadors en els dos àmbits de la petroquímica, Fuels i Materials. Ara fa
dos mesos, personal de l’empresa va advertir de la «manca de transparència» dels processos organitzatius de Repsol, també decidits «des de Madrid».
La protesta d’aquest dimecres també arribava carregada d’advertències, precisament, per l’impacte que podia generar en el sector productor de combustible. Segons fonts de l’Associació estatal de la Indústria del Combustible apunten que es respecta el dret de vaga dels treballadors del sector de la refineria i que les companyies i associacions «vetllen pel compliment dels serveis mínims» que marca el govern espanyol.
Les actuacions inclouen enllumenat LED i un carril compartit.
Futbol l Lluís Fàbregas, acompanyat del Consell, però amb l'absència de Josep Maria Andreu, va assumir «una planificació esportiva nefasta»
El president del Nàstic Lluís Fàbregas es va posar ahir davant dels micròfons per fer balanç del curs. Allà, va assumir els errors i la responsabilitat d’un curs que gairebé suposa el descens a Segona RFEF. Concretament, va reconèixer «una planificació esportiva nefasta», l’error «d’explicar obertament» l’ambició de l’ascens directe, fet que «ha penalitzat molt» i, finalment, l’error capital de «prescindir de Javi Sanz», l’anterior director esportiu. Això sí, de reconèixer els errors a actuar en conseqüència buscant formes de gestió diferents perquè no es repeteixin, hi ha un pas. Pel que fa a la resta, la vida continua igual a can Nàstic, sempre «oberts a escoltar qualsevol projecte seriós i real que faci créixer el club».
Fàbregas va estar acompanyat per la resta del Consell. Com va destacar, «donant la cara, no ens amaguem». Bé, van faltar tres persones, el conseller Jesús Albiol i les dues peces més importants del tauler d’escacs del Nàstic: Josep Maria Andreu i l’empresari suec Fredrik Wester. Els dos primers van excusar-se «per motius laborals». El suec, en canvi, no hi era perquè ja no forma part del Consell. «A falta de quatre dies del partit més important de la història recent –referint-se a l’Hércules-Nàstic– va abandonar el Consell presentant una carta de renúncia», va destacar el president executiu Lluís Fàbregas.
Del futur del Nàstic de Tarragona també es va parlar. El president executiu va obrir la porta a noves inversions «per enfortir el club i pel millor futur del Nàstic». De fet, va assegurar que el Consell té converses en curs, però no es
va avançar res perquè «parlar abans d’hora podria perjudicar qualsevol opció». Els requisits perquè alguna prosperi és que sigui una proposta «seriosa i real». Aquesta màxima es va repetir durant la roda de premsa, destacant que, de moment, el Consell no n’ha rebut cap.
Preguntat per l’arribada d’una proposta de Fredrik Wester per augmentar el seu pes accionarial, Fàbregas es va remetre a la màxima: «Una proposta real i seriosa no n’hi ha hagut». Finalment, va apuntar que «l’únic que pretenem és anar tots en la mateixa direcció.
Si trobéssim algú que realment cregui en l’entitat i responsabilitzar-se, ho acolliríem perfectament». Cregui en l’entitat o no, fins ara, Wester ha invertit prop de set milions d’euros en el club al llarg de la seva etapa ajudant a construir la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona.
Això sí, la presència del suec en el Nàstic del futur, ara per ara, és una incògnita i sembla que la partida és a punt d’arribar a l’escac i mat.
Amb força per continuar
assumint la responsabilitat tant en els bons com en els mals moments, sense excuses», va afegir.
El pecat original
L’origen dels mals d’aquesta temporada van començar per un «error localitzat a l’estiu». Preguntat si la inestabilitat va començar amb la destitució de Dani Vidal, el president ho va destacar assenyalant el pecat original. «Prescindir d’un director esportiu com Javi Sanz, que ens va portar a dues finals del playoff i va contribuir a la venda d’es-
Futur
El club es va mostrar obert a nous projectes que «enforteixin» l’entitat
Força
Lluís Fàbregas es veu «fort per continuar» i no «s’ha plantejat dimitir»
Director esportiu
Segons Fàbregas, el principal error va ser «prescindir de Javi Sanz»
Fredrik Wester deixa el Consell d’Administració, però continua com a accionista del Nàstic
Futbol l L’empresari suec ho va informar dies abans del final de lliga a través d’una carta de renúncia
Aquesta temporada ha sigut especialment dura en tots els sentits. A nivell futbolístic, per viure una agonia a tocar de l’infern i, a nivell social, perquè s’ha obert una bretxa gran i sembla que irreparable entre part de l’afició i la gestió de l’actual Consell. Lluís Fàbregas va subratllar que se sent «fort» per continuar al capdavant del Nàstic de Tarragona. Va assenyalar que no s’ha plantejat la dimissió en cap moment. Això sí, també va destacar que «si els accionistes ho decideixen, no tindré cap problema de fer un pas al costat». «Em veig amb forces per continuar,
portistes i actius va ser un error. És una decisió que va prendre el Consell de manera unànime. Aquest ha sigut el principal error», va apuntar.
«Seriós i real»
Si una cosa va quedar clara, és que si Wester o qualsevol altre inversor vol entrar al Nàstic ha de presentar un projecte «seriós i real». Els criteris concrets no es van especificar i, de moment, la vida continuarà igual a can Nàstic la pròxima temporada. En aquest sentit, si res no canvia, qui ha de començar a presentar el projecte «seriós i real» és l’actual Consell d’Administració. L’últim es va quedar a un pas del descens.
Fredrik Wester ja no forma part del Consell d’Administració del Nàstic de Tarragona. L’empresari suec va presentar la seva carta de renúncia quatre dies abans del duel contra l’Hércules de la darrera setmana. Així ho va informar ahir el president executiu Lluís Fàbregas, que també va apuntar que «accepta les decisions» del qui fou conseller durant els darrers quatre anys «assumint les responsabilitats corresponents». Wester marxa del Consell d’Administració de la SAD, però no del Nàstic de Tarragona. L’empresari suec encara manté la seva presència en el club a través de les seves accions i, de moment, tot apunta que les mantindrà i no es
despendrà d’aquestes. Amb tot, la possible venda d’aquestes no garanteixen al comprador el control del club, en tant que, malgrat ser l’accionista a títol individual amb més accions, no té la majoria accionarial.
Fredrik Wester es va incorporar al Consell d’Administració del Nàstic l’any 2021. Des de llavors, el seu comprimís amb el club l’ha transmès a través de diferents injeccions econòmiques que, al llarg dels anys, volten els set milions d’euros, dos d’aquests destinats a avançar en la construcció la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona.
La relació entre la resta de membres del Consell d’Administració i Fredrik Wester va anar decreixent amb el pas dels anys. De fet, l’últi-
Els membres del Consell d’Administració amb el president executiu Lluís Fàbregas al centre de la imatge. Jesús Albiol i
Wester va incorporarse al Consell el 2021 i ha aportat al voltant de 7 milions d’euros
ma Junta General d’Accionistes que va atendre en persona va ser l’any 2023. Les dues anteriors, tant la general com l’extraordinària, va ser representat a través d’un advocat. En les dues darreres intervencions,
Tensió entre membres de la directiva del Nàstic i tres aficionats a Alacant
en paraules transmeses per l’advocat, Wester destacava que «estic disposat a invertir més en el Nàstic, però amb canvis reals incloent el relleu d’algunes persones clau que ho dirigeixen. Si volem tornar on ens correspon, hem d’estar disposats a evolucionar».
Finalment, les relacions es van acabar de trencar la darrera setmana, quatre dies abans de l’Hércules-Nàstic, amb Fredrik Wester deixant el Consell d’Administració.
El passat dissabte, una vegada finalitzat el partit entre l’Hércules i el Nàstic, es va viure un episodi de tensió entre membres de la directiva del club tarragoní i tres aficionats desplaçats. Els fets es van mostrar a través d’un vídeo que es va viralitzar a les xarxes socials on es poden veure tres seqüències diferents amb retrets dels aficionats amb els membres de la directiva presents, com Josep Maria Andreu i Lluís Fàbregas entre altres.
Segons fonts consultades pel Diari Més, els fets van tenir lloc després del partit de dissabte en el pàrquing situat al costat de l’estadi José Rico Pérez. Els tres aficionats estaven situats en la part superior
del mateix pàrquing, separats per un terreny elevat. Segons ha pogut saber aquest mitjà, tot va començar després d’un retret d’un dels tres aficionats a la directiva i, aquests van contestar amb els seus, iniciant uns moments de tensió que es van allargar durant uns minuts. Finalment, van acabar amb els tres aficionats ensenyant una bandera del Nàstic i Josep Maria Andreu apuntant «la bandera aquesta la porteu gràcies a nosaltres».
Preguntat per aquest vídeo, el
El vídeo es va publicar a les xarxes socials i fou compartit entre els aficionats
president executiu Lluís Fàbregas va evitar donar la seva versió dels fets i va destacar que «hi ha línies vermelles que no es poden passar. Insults a persones o a l’entitat no es poden tolerar. Som gent respectuosa».
Respecte a les crítiques que ha rebut el Consell i ell mateix al llarg de la temporada, Fàbregas va apuntar que «nosaltres hem de respectar cada opinió. Cadascú és lliure d’actuar com consideri. S’ha de saber que nosaltres som els primers decebuts per aquesta temporada. Ningú pateix com nosaltres, ningú pateix com la gent que vol que l’equip guanyi». El vídeo publicat a les xarxes és un fragment de 20 segons dividit en tres talls que va ser compartit per aficionats.
El Nàstic no vol donar per tancat el cas
Eder Mallo: «A vegades es reobren»
Tribunals l El Nàstic no vol donar per tancat el cas Eder Mallo. La darrera setmana, l'Audiència de Tarragona va confirmar l'arxivament de la denúncia presentada per presumptes delictes de falsedat documental i corrupció en l'esport durant el duel de play-off entre Nàstic i Málaga. Amb tot, el conseller encarregat de la part jurí-
dica del club, Antoine Jordà, va destacar que «és un arxiu provisional, que ningú abaixi la guàrdia perquè, a vegades, els casos es reobren». Jordà va subratllar que «no m'amago mai. Si no ho he explicat abans és perquè es va publicar poc abans d'un duel crucial». A més, va afegir que «el tema no està acabat, no és un arxivament definitiu». Després de carregar contra les crítiques rebudes «d'un exfutbolista», va destacar que «era un procediment que s'havia de fer contra unes pomes podrides». Finalment, va subratllar que «que admetin a tràmit una querella vol dir que hi ha indicis. Tots sabem el que va passar contra el Málaga, una altra cosa és la veritat judicial». l AMQ
Futbol l Fàbregas va destacar que «ens plantejarem treballar amb altres barems»
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona avança en paral·lel per preparar també el projecte esportiu de la pròxima temporada. Enguany es compta amb un mes més de temps per planificar, a diferència d’anys anteriors en què la participació en el play-off d’ascens va deixar l’equip a unes poques setmanes de l’inici de la pre-
temporada.
En la roda de premsa de balanç de la temporada que va tenir lloc ahir, Lluís Fàbregas no va avançar gaire de la situació esportiva i, sense posar terminis, va destacar que s’està treballant. «Vam acabar la temporada el passat dissabte fins a l’últim minut, diumenge vam descomprimir la pressió i l’exigència, dilluns vam convocar el Consell, dimarts
ens vam reunir i avui dimecres hem exposat el balanç de la temporada. A partir d’aquí, anem analitzant el pla de futur i quan hi hagi un organigrama definitiu es comunicarà».
El Consell d’Administració sí que va avançar la seva confiança en el tècnic Pablo Alfaro. «Confiem en ell perquè va complir l’objectiu pel qual el vam contractar. Va ser un repte complicat, que ell mateix va
Futbol l La temporada va acabar oficialment el darrer dissabte i, tot i que hi ha cinc equips que encara competeixen per assolir l'ascens a Segona Divisió, ja hi ha clubs que es mouen en el mercat per confeccionar els seus projectes. El futbol no espera i així ho ha avisat el Real Murcia. Un dels futuribles rivals del Nàstic de Tarragona ha confirmat en una setmana la incorporació del tècnic Sergi Guilló
així com el seu primer fitxatge, Víctor Olmedo, lateral dret de l’Unionistas. El conjunt murcià ha patit una temporada tan desastrosa com el Nàstic, tot i que no van patir pel descens en les últimes jornades. Durant el darrer tram de curs, els murcians ja es van moure per fitxar el director esportiu i, dimarts, ja van anunciar el primer fitxatge del pròxim curs. Equips en la mateixa situació com l’Hércules, per exem-
ple, ja ha començat a establir el full de ruta publicant els jugadors amb contracte i sense, així com els que tenen oferta de renovació. El Mérida ha començat renovant el tècnic. La Primera Federació no s’atura i sí, el Nàstic compta amb un mes més de planificació que altres anys, però la competència ja avisa a l’equip grana i cada dia compta per començar a encarrilar un projecte consistent. l AMQ
El club treballa per trobar un director esportiu i encetar el nou projecte
director esportiu, que és l’encarregat de confeccionar el projecte.
Situació econòmica
La temporada acabarà el pròxim 30 de juny, però el president executiu va avançar la situació econòmica de l’entitat: «És la que vam presentar al desembre, quant a ingressos i despeses. Tenim un control absolut d’això i els pressupostos es van aprovar amb la majoria de l’accionariat. Els accionistes assumirem el desviament negatiu, és el compromís que hem fet sempre i els comptes acabaran amb deute zero».
destacar que ha sigut el més complex de la seva carrera esportiva». Fàbregas va apuntar que «estem molt contents i agraïts amb ell», però va subratllar que «les decisions es prendran en el moment que correspongui. No podem avançar res més del que hi ha». En gran part, perquè el primer pas abans de signar un entrenador, hauria de ser primer tancar la incorporació del
El president executiu sí que va avançar certs matisos de cara a la pròxima temporada. Fàbregas va destacar que els objectius es rebaixaran i també va deixar entreveure que també ho farà el pressupost. «Hem après dels errors. L’any passat vam fer un discurs d’anar a totes basat en els criteris objectius de no patir en el play-off i assolir la primera posició. Volíem ser el Tenerife o l’Eldense, però no ens ha donat». En aquest sentit, va apuntar que «durant els últims 4 anys hem posat tot i més per accelerar el projecte i tornar a Segona. Ara, ens plantegem treballar amb altres barems de pressupost, disposició i d’objectius». Fàbregas va destacar el cas de l’Europa: «És un club modest amb un pressupost ajustat que ha fet una feina de planificació excepcional. Està al play-off amb un pressupost més econòmic». El futur del Nàstic es començarà a definir en els pròxims dies amb l’objectiu de no repetir un curs com aquesta.
Poliesportiu l La piscina Sylvia Fontana de l’Anella Mediterrània acollirà el Campionat de Catalunya
Redacció
Després de l’èxit del Campionat de Catalunya Màsters de Natació d’aquest passat cap de setmana, la piscina Sylvia Fontana de l’Anella Mediterrània tornarà a ser l’escenari d’un nou esdeveniment esportiu aquest dissabte 30 de maig. Es tracta del Campionat de Catalunya Provincial de Natació, organitzat per la Federació Catalana de Natació (FCN) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona a través de Tarragona Esports. Amb nedadors i nedadores, des de les edats de
formació fins a la categoria absoluta (Benjamí, Aleví, Infantil, Júnior i Absolut).
Hi competiran els principals clubs de natació de tota la demarcació de Tarragona: Club Natació Amposta, Club Natació Tortosa, Club Natació Salou, Cambrils CE, Club Natació Vila-seca, Club Natació Tarraco, Club Natació Vendrell i Club Natació Reus Ploms. Ja s’ha activat la venda anticipada d’entrades per accedir a aquest esdeveniment a través del web de la Federació Catalana de Natació. També aquest cap de setmana, la platja de l’Arra-
Hi participaran els principals
Ja s’ha activat la venda d’entrades a través del web de la Federació de Natació
bassada acollirà per sisena vegada el Circuit Bevolley, el qual preveu una participació de 300 esportistes. Dissabte 30 de maig jugaran les categories masculines i femenines, dividides en dues categories: Pro i Amateur; i diumenge 31 de maig es durà a terme una competició mixta, amb Pro i Amateur.
A banda, el diumenge 31 de maig, la ciutat recuperarà la Bicicletada Popular, coincidint amb la 30a edició d’un esdeveniment emblemàtic que enguany tindrà un significat especial amb motiu de la sortida de la segona etapa del Tour de França des de Tarragona el pròxim 5 de juliol.
Atletisme l El Club Atletisme de Tarragona continua sent l’equip de referència de la demarcació i el seus equips intentaran assolir l’ascens a 1a Divisió per primera vegada a la seva història. L'equip femení s’ha classificat per 5a temporada consecutiva per a la Final d'ascens a 1a Divisió del Campionat d'Espanya de Clubs. És dels 8 clubs classificats l’únic que ha participat en la Final d’ascens de categoria des del 2022 de manera consecutiva. Mentrestant, l’equip masculí
s’ha classificat per primera vegada a la Final A de 2a Divisió. Pel que fa als rivals a la Final de 2a Divisió, l’equip femení del Club Atletisme Tarragona competirà contra el Ciudad de Lugones, la Real Sociedad, el Club Atletismo Valladolid, l’Image FDR, l’Atletismo Albacete, el CA Elche Decatlón i el CA Vic. D’altra banda, l’equip masculí s’enfrontarà al CA Granollers, l’A.D. Sprint, el CA Elche Decatlón, el CA Torrent, l’At. San Sebastián i el Ciudad de Lugones l Redacció
Tribunals l El jutge apunta que la trama volia «destruir» el procediment judicial contra el germà de Pedro Sánchez i també relata els plans del grup per «comprar» amb 50.000 euros Carmen Pano
Agències
El cas Leire Díez, que el jutge Santiago Pedraz va començar a investigar en secret al desembre, ha destapat una presumpta trama, suposadament finançada «amb càrrec a fons» del PSOE, per «atacar la correcta direcció de les investigacions» obertes a la dona i el germà del president del Govern, Pedro Sánchez, o que poguessin perjudicar membres del partit. A primera hora del matí d’ahir saltava la notícia que agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil s’havien personat a la seu del PSOE al carrer madrileny de Ferraz. Després d’una certa confusió sobre el motiu de la irrupció dels agents, s’aclaria que la seva missió era, entre d’altres, requerir diversa documentació i arxius electrònics relatius a aquests presumptes pagaments irregulars a l’exmilitant del partit Leire Díez pels seus serveis al capdavant d’aquesta suposada trama. De manera simultània, la UCO també practicava ahir registres a l’habitatge de l’exsecretari d’Organització del PSOE Santos Cerdán a Milagro (Navarra), a l’exvicepresident de la Junta d’Andalusia Gaspar Zarrías a Madrid, i a la de l’empresari Javier Pérez Dolset a la Comunitat de Madrid. Més tard es coneixia que tots tres han estat imputats pel jutge Pedraz en l’anomenat cas Leire com a integrants d’aquesta trama per delictes d’organització criminal, delictes plurals de suborn, revelació de secrets, inducció al fals testimoni, acusació falsa, falsedat en document mercantil, prevaricació, tràfic d’influències i delicte contra les institucions de l’Estat.
A la interlocutòria en què acorda aquestes imputacions, el jutge revelava que Cerdán hauria acordat amb Díez «remunerar-la amb 4.000
euros mensuals amb càrrec als fons del partit» (va arribar a percebre quatre pagaments), mentre que Zarrías «prestaria la seva societat com a vehicle per a aquests paga-
ments i assessoria jurídica». Altres nous imputats són l’advocat Ismael Oliver, que va exercir un temps la defensa de l’exassessor ministerial Koldo García, i que segons el jutge
El jutge diu que Cerdán hauria acordat amb
Díez «4.000 euros mensuals»
També estaria implicat
Juan Francisco
Serrano, actual diputat del PSOE per Jaén
«seria el vehicle de pagament de les quantitats destinades a Leire a través de les seves societats». De fet, va ser el procediment de pagament ideat per substituir el de Zarrías i pel qual Leire Díez va arribar a percebre 27.225 euros.
L’apunt
L’AN requereix documentació sobre el PSC
El magistrat de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha ordenat a la UCO de la Guàrdia Civil que requereixi al PSOE documentació relativa a la campanya electoral del PSC a les eleccions del Parlament del 2024. Segons recull la interlocutòria del jutge que ordena a l’UCO requerir informació a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid, el magistrat ha reclamat tota la documentació interna i comptable relativa a aquests comicis, celebrats el 12 de maig del 2024. La petició inclou els papers presentats davant la Sindicatura de Comptes.
També la Guàrdia Civil També configuren la trama el lletrat Jacobo Teijelo, que exerceix la defensa de Cerdán en el cas Koldo, i el capità de la Guàrdia Civil que va formar part de la UCO Juan Sánchez Yepes, que representa Teijelo en el cas Gaslow sobre un frau d’hidrocarburs, que també investiga Pedraz. Sánchez Yepes, segons la interlocutòria, «també factura els seus serveis al PSOE». Els investigadors sospiten que per «articular els pagaments esmentats» es va comptar «amb el presumible concert» de la gerent del PSOE Ana María Fuentes, que també ha estat imputada, almenys com a autora d’un possible delicte de falsedat en document mercantil per l’emissió de factures mendaços. El jutge també ha trobat indicis que l’expresident de Correus Juan Manuel Serrano Quintana i el que fos mà dreta de Cerdán, Juan Francisco Serrano Martínez, actual diputat del PSOE per Jaén i part de l’Executiva socialista, haurien col·laborat amb els investigats, tot i que considera que caldrà esperar el desenvolupament de la investigació per concretar la responsabilitat penal.
«Punt d’inflexió»
El jutge situa el «punt d’inflexió» d’aquest encàrrec a la reunió que Leire Díez i Pérez Dolset van mantenir amb Cerdán a Ferraz l’abril del 2024, coincidint amb els dies de reflexió que es va prendre Pedro Sánchez després de la imputació de la seva dona, Begoña Gómez, després d’enviar una carta a la ciutadania.
Política l L’oposició eleva el to contra l’executiu espanyol, però el Partit Popular descarta, de moment, una moció de censura
El registre de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a la seu central del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid, per requerir documentació vinculada al cas de l’exmilitant socialista Leire Díez va provocar ahir una allau de reaccions polítiques i ha intensificat la pressió sobre el govern de Pedro Sánchez. El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va defensar des del Vaticà la «gestió escrupolosa» dels comptes del partit i va negar qualsevol cas de finançament irregular. En una compareixença posterior a la reunió amb el papa Lleó XIV, va assegurar que el PSOE «no té res a amagar» i va garantir «total col·laboració» amb la Justícia. Tot i això, va advertir que actuarà amb «contundència» si les investigacions detecten «nous comportaments irregulars». En aquest sentit, ha reiterat la seva intenció d’esgotar la legislatura i ha afirmat que l’executiu continuarà «fins al final del mandat» malgrat el context d’investigacions.
Els socis d’investidura demanen explicacions als socialistes pel «degoteig» de casos
Per la seva banda, Leire Díez va assegurar estar «tranquil·la» davant l’actuació de la UCO i va afirmar que desconeix el motiu concret del requeriment policial. En declaracions a Catalunya Ràdio i RAC1, va negar haver rebut pagaments del PSOE relacionats amb informacions sobre jutges i va insistir que ja ha aportat tota la documentació necessària.
Des de l’oposició, el Partit Popular va aprofitar l’operatiu per elevar la pressió sobre Sánchez i reclamar eleccions immediates. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar que Espanya viu una situació
«d’agonia política» i va instar els socis parlamentaris del govern a retirar-li el suport. «No queda més remei que donar la veu als espanyols de forma immediata», va afirmar. Feijóo també va carregar contra Sánchez pel fet de trobar-se al Vaticà mentre la UCO actuava a Ferraz. «Si vol apropar-se al Papa, hauria de recordar el setè manament, no robaràs, i el vuitè, no mentiràs», va dir. Tot i l’enduriment del discurs, el PP descarta, de moment, presentar una moció de censura i prefereixen
Laboral l Els sindicats esperen reduir l’afectació amb recol·locacions internes
Agències
La multinacional sueca H&M ha plantejat un Expedient de Regulació d’Ocupació a les oficines de Barcelona i Madrid amb un màxim inicial de 106 acomiadaments per aprimar la seva estructura. Els sin-
dicats preveuen que la xifra final es redueixi al voltant d’un 40% gràcies a processos de recol·locació interna i mobilitat internacional, i aquest dimecres l’afectació ja rondava la vuitantena de treballadors. Un dels centres afectats és la seu del carrer Pallars de Barcelona, on treballen
230 persones i des d’on es fan tasques de planificació, facturació i recursos humans per a sis països europeus. L’ERO es va tancar dijous passat amb acord, amb indemnitzacions per acomiadament improcedent i complements superiors als mínims legals. H&M defensa que la
esperar el desgast del PSOE. Des de Junts, la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, va reclamar explicacions tant a Pedro Sánchez com al president de la Generalitat, Salvador Illa, pels casos judicials que afecten el PSOE. La dirigent independentista va qualificar els indicis de «greus i preocupants», però va deixar clar que «ara mateix no hi ha cap moció de censura sobre la taula». Vox va ser el partit més contundent. El líder de la formació, Santiago Abascal, va reclamar «de-
reorganització respon a la necessitat d’adaptar-se a les expectatives del mercat i a un entorn global en «constant evolució», i de mantenir una estructura flexible, eficient i capaç de respondre als canvis. El procés s’emmarca en una reestructuració global de la companyia dirigida per Daniel Érver i dona continuïtat a la reducció d’estructura a Barcelona després de la venda, l’any passat, de la filial d’atenció al client a Concentrix. Els sindicats temen que més endavant s’anunciïn nous tancaments. L’any 2024, H&M ja va acomiadar 492 persones.
tenir i jutjar la màfia de Sánchez i Zapatero», mentre que la portaveu parlamentària, Pepa Millán, va afirmar que una dimissió del president espanyol seria «una sortida massa digna». Per la seva banda, el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, va exigir als populars que trenquin «tots els acords» amb el PSOE i impulsi una moció de censura. Entre els socis d’investidura, les reaccions es van moure entre la preocupació i la negativa a impulsar una moció de censura. La portaveu del PNB al Senat, Estefanía Beltrán de Heredia, va admetre la inquietud pel «degoteig» de casos que afecten l’entorn del govern, però va acusar el PP de voler convertir la situació en un «circ mediàtic». «Si creuen que hi ha motius per a una moció de censura, que la presentin al Congrés», va etzibar. Esquerra Republicana també va marcar distàncies. El portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, va advertir que una eventual confirmació d’un cas de finançament il·legal del PSOE seria una «línia vermella» que obligaria a demanar eleccions generals. Podem, per boca de la seva líder, Ione Belarra, considerava que la situació del govern és «absolutament insostenible», especialment després dels casos de Leire Díez i Plus Ultra. Malgrat això, va descartar donar suport a una moció de censura perquè «la solució a la corrupció del PSOE no pot ser la corrupció del Partit Popular».
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
k Tribuna k
«Catalunya és un exceŀlent solar sense projecte»
Aquesta frase no recordo qui la va dir, però la vaig valorar. Probablement, en alguna jornada d’urbanisme; tota la meva admiració a l’autor, perquè defineix molt bé el que explico a continuació.
Els 947 municipis de Catalunya, mentre no s’apliqui l’informe Roca (2001), aparcat per el Parlament, és difícil que trobin l’encaix dins d’aquest solar, tot respectant la diversitat paisatgística i d’equilibris de sostenibilitat. En un territori de perfils diversos, no es pot avançar ‘fent política de campanar’ amb una visió limitada envers els problemes generals.
Avui encara es pot dir que Catalunya no té un Pla d’Ordenació Territorial de País. Portem massa temps que sabem el que s’ha de fer, la pregunta és: què ens passa? Governança?
Egoismes? Interessos?
Vàrem recuperar el model de les vegueries, no n’hi ha prou amb els dibuixos i normatives (avui, algunes d’elles desfasades), però sabem també que ens falta la tramitació de la planificació de la darrera vegueria, aprovada el 2017, la Vegueria Penedès. Portem 9 anys de retard; deu ser això el nostre tendó d’Aquil·les, que som molt lents en la gestió de la feina?
Ja sé, per experiència, que governar no és fàcil, que el que no governa el que vol és que marxis tu per posar-s’hi ell. La democràcia no hauria de ser això, sobre tot en els temes que son urgents i necessaris per a la col·lectivitat. Una cosa és la mala gestió i una altre, l’oportuna i necessària alternança, però si el projecte és bo …. el que cal és avançar i no frenar i i endarrerir-ho tot.
Si tinguéssim els 8
Cal respondre a la pregunta clau: Catalunya on va? Si no som capaços de respondre a aquesta pregunta, vol dir que no som útils per aquesta qüestió
Plans Territorials Parcials de les Vegueries actualitzats i aprovats, es podria fer un Pla General d’Ordenació per tot el territori català. Això si, per descomptat, amb la participació dels ciutadans, i institucions públiques i privades i acadèmiques.
Reflexió de treball
Cal respondre a la pregunta clau: Catalunya on va? Si no som capaços de respondre a aquesta pregunta, vol dir que no som útils per aquesta qüestió, tot partint que moltes vegades el que cal és «parar, reflexionar i planificar», però ja portem massa temps parats o semiparats, diguem-li com vulguem. Ens cal llum a la foscor; sabem d’on venim, on som, però no on anem?
Tot aquest caldo de cultiu fa que em pregunti: pot seguir Catalunya aquest camí? Si no tenim ni tan sols una llei electoral pròpia. En canvi, cada dia hi ha més partits polítics, camí impossible per el consens.
Així ho veig
k Editorial k
La constitució del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena representa una de les decisions ambientals més rellevants dels darrers anys a Catalunya. El projecte arriba després d’un llarg procés participatiu i amb la voluntat clara del Govern de reforçar la protecció del patrimoni natural. Les dades mostren un esforç notable de diàleg institucional: més de 850 aportacions ciutadanes i una elevada incorporació de propostes evidencien que l’administració ha intentat adaptar el parc a la realitat territorial. Tanmateix, la situació actual també posa de manifest les dificultats d’impulsar grans
figures de protecció en espais habitats i econòmicament actius. El rebuig expressat per municipis com Cornudella de Montsant i per sectors vinculats a l’agricultura, la gestió forestal, l’escalada o el turisme evidencia una preocupació legítima: la por que la protecció ambiental comporti noves limitacions, burocràcia i pèrdua de capacitat de decisió local. Aquest malestar no pot ser ignorat ni simplificat com una oposició al medi ambient. El consens absolut probablement és impossible, però el projecte encara és a temps de demostrar que conservar la natura i mantenir viu el món rural no són objectius incompatibles.
k Tribuna k
Les preocupacions ciutadanes per l’estat i l’evolució de l’assistència sanitària a Catalunya venen creixent de fa temps.
La salut és el primer pilar de l’estat del benestar, una mica per definició, i l’acord i les decisions preses ja fa cinquanta anys de què l’atenció fos universal i finançada per diners públics, l’han fet que s’entengui com un dret irrenunciable i primer. Un país que, tradicionalment, ha entès allò de que «Salut i pessetes, tot el demés són punyetes», té ben arrelat un ordre de prioritats.
No tant així els que ostenten el poder. Successius governs de Catalunya, enfrontats amb el pressupost que han de gestionar, quan el tenen, els hi costa molt empassar-se que la porció dedicada a la salut sigui un tros com del 40%. Després hi ha educació (o ensenyament), obres públiques, suport a l’indústria, els mossos...etc. Massa.
Aleshores comencen les consideracions de com reduir el que sembla una despesa tremenda. Gran error!: l’atenció a la salut NO és una despesa: és una inversió. Una inversió en el benestar de la gent, la seva supervivència, la recuperació de la vida activa, de la seva productivitat també.
I, en aquest error, es pronuncien intents de reduir la magnitud del tema. És massa car? Pot ser que sí i en termes comparatius. Però tothom està d’acord que les prestacions sanitàries a Catalunya són excel·lents. L’assistència sanitària, com la carn al mercat, si és bona, és cara. Hi ha de més barates, però, ves, ja no es tan bona, oi?
Vergonya els hauria de fer, que la qualitat assistencial és excel·lent i de les millors del món amb una despesa per habitant més baixa perquè, òbviament i evident els emoluments, els salaris del personal sanitari són una misèria i, a sobra s’han, retallat.
Diuen que tot per a tots és insosteni-
ble. Ho sento dir des de quan no hi havia ni metges ni hospitals, en temps de Franco. Després va resultar que la caixa de la Seguretat social sí que en tenia i es va començar a construir centres de salut i hospitals.
L’estat del benestar no és res si no és equitatiu. I resulta que la megacefàlia del cap i casal fa difícil l’equitat, perquè al carrer Muntaner pot haver-hi metges de sobres, mentre que a Terres de l’Ebre, com sempre i per tot, hi manquen. A més, com que els sanitaris cobren menys del que es mereixen, marxen. Els metges a les pràctiques privades. Les infermeres a Londres. I el repartiment de places d’especialistes en formació, això del Programa MIR ho fan des de Madrid, que ho saben fer millor.
exercit prou bé. I aleshores passen coses i casos com a Calella, a Reus (SAGESSA), i altres, que algú acaba a la garjola.
El transfons és que hi ha gent que creu que, d’una cosa que mou tants capitals com és l’assistència sanitària, s’hauria d’obtenir un lucre, fer negoci. Això és el que fan les assegurances privades: ofereixen una part de l’assistència, la menys dispendiosa i a la població jove, sana i poc demandant. Pels patiments greus, complexos, sovint sense remei, ja els atendran al CatSalut.
L’estat del benestar no és res si no és equitatiu. I resulta que la megacefàlia del cap i casal fa difícil l’equitat, perquè al carrer
Muntaner pot haver-hi metges de sobres, mentre que a Terres de l’Ebre, com sempre i per tot, hi manquen
Com que a Catalunya no hi havia prou institucions de la Seguretat Social, hospitals, el Pla de Salut fet als anys 80 va maldar per a incloure tots els hospitals existents i altres de nous, d’administracions municipals o, en tot cas, no estatals, en un règim consorcial. Això és fer de necessitat virtut. Fas una feina i te la paguem a un preu pactat. Però cal ser molt curós amb els diners públics i cal que el producte assistencial sigui de la mateixa qualitat. Cal un control i una vigilància que no sempre, i per condicionants polítics locals, no s’ha
Que l’antic conseller Boi Ruiz o l’actual, senyora Pané, provinieren d’aquest sector de l’activitat econòmica, és l’dea de ficar la guineu al galliner i esperar collir-ne ous. El president Illa, que ha sigut, us en recordeu?, ministre de Sanitat del Gobierno de España, ha tingut recentment un tast de serveis sanitaris com a malalt. No desconeix pas de què va la cosa. Però no l’interessa gaire. Un sector com és la salut, que el 85% del pressupost que són salaris, ja està compromès i no es pot tocar gaire, no és encisador per a cap polític. Anant passant, i que no es trenqui res. Confia en els professionals, dedicats i èticament compromesos. Que faran vaga, però no desatendran als malalts. Mentrestant, l’Atenció Primària desnortada, la Salut Mental abandonada, les llistes d’espera d’especialistes engreixant-se, les Urgències col·lapsades, la Salut Pública (epidèmies, controls sanitaris, etc.) al núvol, la despesa farmacèutica innecessàriament abultada, la construcció d’hospitals reduïda a quasi res (Quantes «primeres pedres» que mai han vist la segona?)…
Això de l’ictus? L’any que ve.
k As I Please k
Per què la descarbonització de la química catalana ha de significar transformació i futur (Part I)
Fa poc menys d’un mes i mig havíem analitzat el dossier de la FEIQUE (Federación Empresarial de la Indústria Química Española), observant la magnitud i la solidesa de les dades i dels gràfics que la presidenta, la senyora Teresa Rasero Guerrero, havia presentat en Madrid.
En el informe es demanava principalment de considerar les cinc prioritats urgents del sector químic espanyol: electricitat a preu just, gas competitiu, simplificació normativa, finançament per descarbonitzar i defensa comercial contra el dumping xinès.
En el document de la FEIQUE, la indústria no demanava privilegis, sinó coherència: preus energètics justos, normes clares i eines per competir en igualtat.
Sense resoldre aquestes cinc prioritats, no hi ha transició verda, ni reindustrialització, ni futur per al Trident Innovador.
El passat 20 de maig, a Barcelona, la Generalitat ha presentat l’informe sectorial de la Química a Catalunya, i el panorama que dibuixa és encara més clar i contundent.
Una radiografia significativa que posa l’accent sobre el vigor, el grau de desenvolupament i la internacionalitat d’aquest compartiment productiu tan rellevant per al conjunt de l’economia espanyola, amb epicentre el Sud de Catalunya i un pes en les exportacions determinant.
Unes dades entre les moltes lliurades entre les gairebé noranta pàgines de la publicació: més de 1.700 empreses i 65.755 treballadors representant la potència química catalana, una indústria amb oportunitats de negoci destacades al món no obstant les dificultats que a Europa, el sector, està patint.
La indústria química és sovint vista només a través de la seva petjada ambiental. Però davant del repte de la descarbonització, cal una mirada més completa.
Aquest sector no és un problema a resoldre; és un pilar essencial de l’economia, l’ocupació i l’estat del benestar a Catalunya i en Espanya.
L’informe ‘El sector químic a Catalunya (ACCIÓ, maig 2026)’ demostra que la química catalana és estratègica, competitiva i indispensable per a la transició cap a una economia neta.
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
Comencem amb identificar que el sector químic (CNAE 20 i 22) és el segon sector manufacturer més gran de Catalunya, només per darrere de l’alimentació i les xifres són contundents: 1.747 empreses (2025) amb una facturació d’un 29.096 M€ (2024). Una ocupació de 65.755 persones i que representa el 17,9% de la facturació industrial manufacturera catalana i el 9,2% del PIB total de Catalunya. A més, Catalunya és el principal pol químic d’Espanya: concentra el 37,2% de la facturació estatal i el 31,3% de l’ocupació del sector. Més del doble que la segona comunitat autònoma (Comunitat Valenciana, amb el 13,3% de facturació).
ha escoles amb recursos. La indústria paga els impostos que fan possible la vida de milions de persones. Per això descarbonitzar no pot significar desindustrialitzar.
Ha de significar transformació. Canviar per créixer, perquè el benestar de demà necessita una indústria que encara sigui aquí però més neta, més justa, més intel·ligent i més resilient; mentre una altra forma de desenvolupament s’aixeca sobre bases sòlides: el nou que avança (la ineluctabilitat del trident innovador/tecnològic) i que, justament, s’obre camí.
Sense indústria no hi ha estat del benestar
I abans de continuar, repassem breument en què consisteix, aquest trident, perquè no quedi com una paraula buida.
Què és?
Seguim amb més dades.
Dins de Catalunya, el pol químic de Tarragona és el més prominent del sud d’Europa. De fet, es tracta del principal complex petroquímic del Mediterrani occidental: més del 50% de la producció química espanyola (segons fonts del clúster). Una concentració d’empreses com Repsol, Covestro, Dow, BASF, Ercros, Messer, Carburos Metálicos, només per a recordar alguns de les moltes firmes de prestigi que composen l’AEQT (Associació d’empreses químiques de Tarragona).
Dintre d’aquest eco-sistema el Port de Tarragona és el gran exportador: el 2024 va moure 9,9 milions de tones de cru i 3,5 milions de tones de productes químics (+80,7% respecte a l’any anterior). No obstant aquestes rellevants xifres és important seguir apostant per afavorir un sector capaç d’aprofitar els nous reptes, liderant una transició verda i justa, invertint en més coneixement que generi més oportunitats.
Però darrere d’aquestes tones i percentatges hi ha alguna cosa més gran que el comerç: hi ha el contracte social que sosté el nostre present.
Sense indústria no hi ha estat del benestar. No hi ha pensions dignes, no hi ha hospitals de qualitat, no hi
k Tribuna k
Al Camp de Tarragona tenim una relació amb el tren entre l’emprenyament i la resignació. Com els coloms que giravolten sobre les places abans de decidir on aterren o defequen, fa dècades que donem voltes sobre mapes ferroviaris, corredors estratègics, intercanviadors i estacions del futur que semblen a punt d’arribar, però que mai no acaben de baixar a l’andana. El territori ha consolidat una realitat compartida. Tarragona, Reus, Valls, Vila-seca, Salou, Cambrils, la Secuita o Perafort formen una xarxa urbana, econòmica i universitària que funciona amb milers de desplaçaments creuats i alhora amb Barcelona. Però el sistema ferroviari no respon a les necessitats quotidianes de la gent.
Fracàs col·lectiu
El Camp és un dels principals pols industrials i logístics, amb un port potent, un aeroport infrautilitzat, petroquímica, patrimoni, turisme, universitat i una mobilitat laboral intensa. Tanmateix, el vehicle privat continua sent la solució de connectivitat interna més eficient. I això, el 2026, és un fracàs col·lectiu.
Són tres projectes estratègics per situar Catalunya al capdavant de la sobirania tecnològica europea. La primera punta és Innofab (Cerdanyola), una planta pionera de prototips de microxips que mobilitzarà prop de 400 milions d’euros. La segona és DARE, que lidera el Barcelona Supercomputing Center per desenvolupar nous processadors. La tercera és PIXEurope, centrada en circuits fotònics. Junts, han de redefinir el futur tecnològic del país. I la química catalana n’és la base indispensable: sense materials avançats, polímers, gasos especials, aquests xips no seran mai realitat. Per tant, defensar la química no és ancorar-se en el passat; és fonamentar el futur.
Finalment, per concloure, el sector químic català competeix en un mercat global dominat per la Xina (46% de les vendes mundials), mentre que la UE27 només en té el 13%. I la quota europea no ha parat de caure: del 27,4% el 2004 al 12,6% el 2024.
Espanya és la sisena destinació mundial d’inversió estrangera (IED, Inversión Extranjera Directa) en química, però Catalunya, per si sola, és la 5a regió del món (53 projectes 2021-2025, per darrere de Dubai, Texas, Xangai i Flandes).
Fins aquí, les dades. A la segona part, els reptes i les possibles solucions. Perquè ser cinquena regió del món és un orgull, però no una garantia perquè la força, si no s’alimenta, es torna fragilitat.
Hem convertit el debat ferroviari en una successió infinita d’anuncis. Primer fou l’alta velocitat com a gran promesa modernitzadora. Després el Corredor Mediterrani. Més tard, la recuperació de les connexions de proximitat. Ara parlen del tren orbital. Tot sembla compatible en els discursos institucionals, però incompatible en els calendaris reals.
Galàxies llunyanes
La paradoxa és que el Camp necessita menys grandiloqüència i més normalitat ferroviària. No cal cap miracle japonès, sinó un sistema fiable, freqüent i coordinat. Que els horaris tinguin sentit. Que les estacions no siguin descampats. Que els mitja distàncies convencionals o AVANT no acumulin incidències estructurals. Que agafar el tren no sigui una prova de paciència. Els discursos sobre l’òrbita ferroviària no han pogut amagar la retòrica espessa, reiterativa i amb una solemnitat fúnebre, ni l’anestèsia presidencial amb estètica de la RENFE. Tot plegat, per desenterrar un anunci de 2004, quan era conseller el gironí Joaquim Nadal, germà de l’actual secretari de mobilitat, amb un finançament imaginari perquè l’ha de pagar l’Estat.
La paradoxa és que el Camp necessita menys grandiloqüència i més normalitat ferroviària
Mentrestant, la ciutadania hem après a desconfiar. Amb rodalies, la mitja distància i ara també els AVANT i AVE esdevinguts una centrifugadora de ressentiment i de vot de desafecció, cada nova maqueta genera més escepticisme. I això és perillós, perquè un territori que deixa de creure en la infraestructura pública acaba assumint que l’única sortida és el cotxe i la resignació.
El Camp de Tarragona no necessita més volades orbitals de coloms ferroviaris, menys si passen per la Roca, d’on Illa és fill i exalcalde. Necessita vies útils, decisions concretes i una mirada madura. Menys anuncis i més política pública sostinguda. Perquè les societats modernes no es mesuren pels titulars, sinó per la facilitat amb què podem arribar puntuals a classe, a la feina o a casa. I aquí és on encara continuem esperant el tren.
Jordi Bertran
Diputat al Parlament per Junts
Tarragona
Esther Callejo Manso.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori Municipal.
Reus
Enrique Martínez López.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Municipal.
Roser Prats Mariné.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.
Ascensión Girón Rayón.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h a la Parròquia de la Immaculada Concepció de Reus.
Maria del Carme Mercadé Porta.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus.
Constantí
Isabel Coronel Alvarez.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Feliu Màrtir de Constantí.
Vilabella
Joan Aguade Segu.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol a Vilabella.
Cambrils reforça el treball comunitari amb l’adhesió a la Taula de Salut Mental
Benestar l L’Ajuntament de Cambrils va formalitzar dimarts l’adhesió a la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona amb la signatura del document d’incorporació, en un acte celebrat al consistori. La incorporació reforça el compromís municipal amb la promoció de la salut mental, la prevenció i l’atenció comunitària, i permetrà sumar esforços en sensibilització social, inclusió i suport a les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. La signatura va comptar amb l’alcalde, Oliver Klein; la regidora de Salut, Gemma Balanyà; la presidenta de la Coordinadora de Salut Mental de la Província de Tarragona, Pepi Benitorafe; la coordinadora de la Taula, Paula Ulloa, i representants de l’Institut Pere Mata i de la Fundació Tosquelles. La Taula, creada l'any 2013, reuneix administracions, professionals sanitaris i socials i entitats del tercer sector, i treballa a través de comissions sobre salut, serveis socials, infància i joventut i cossos de seguretat. També hi van ser entitats del territori. l DM
felicita als que es diuen: Germà i Emili
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
No permetis que la teva imaginació et jugui una mala passada fent-te veure una realitat inexistent en les accions dels altres. Sigues crític.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Despeses per sobre de les teves possibilitats complicaran la teva activitat i la relació amb les persones properes. Dedica’t a revisar papers.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Lluita contra les idees negatives que avui afloraran a la teva ment. Busca formes d’evasió per no caure en estats depressius.
TV local
Temes familiars t’obligaran a canviar hauràs de millorar la teva actitud per ser escoltat; et faran proposicions. L’amor es potenciarà. 20/04 al 20/05
23/08 al 22/09 VERGE
No pensis en negatiu perquè a última hora tot es tornarà a ordenar. Una persona llunyana t’alegrarà la vida. El teu magnetisme augmentarà.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El poder del teu afecte podrà contrarestar els inconvenients que es plantejaran a nivell de parella. La tossuderia serà el teu pitjor enemic.
CANAL REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06 BESSONS
Avui és una jornada on la sort no està precisament del teu costat. Alerta a les poques, però bones oportunitats, tingues paciència.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Dia tens tant en l’àmbit professional com en els sentiments. No es recomana signar documents ni potenciar discussions. A la llar trobaràs pau.
20/01 al 18/02 AQUARI
Tant en l’àmbit material com en el sentimental obtindràs suport total. Sorpreses en els viatges. Nit molt ardent però vigila els excessos.
21/06 al 22/07 CRANC
Patiràs canvis d’ànim que alteraran el teu funcionament habitual. Posa atenció si fas viatges o simples desplaçaments. Diners inesperats.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Si apliques la teva intel·ligència et salvarà dels inconvenients que les amistats et plantejaran avui. Els consells dels altres ajudaran.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Estàs despertant la passió en algú. La teva imatge personal va en augment i els contactes socials t’obriran les portes a experiències noves.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit i el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21:30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23:30 Com la nit el dia. On tour
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Eliminava la qualitat salvatge d’un animal. Tornar a llegir la lliçó. 2. Indret ombrívol. Embarcació armada del segle XVIII. 3. Privat de vista. Autèntic. Lliga americana. 4. Natural de Bohèmia. Aïllo un port. 5. Mostra amb vanitat.Tipus d’automòbil. 6. Fons del cor. Persona poc normal. Centre del caos. 7. Dues d’obertes. Nota que torna. Relatiu als Alps. Fòsfor. 8. Gens brava. Vents que passen. 9. No deixa passar. Un arc mal fet. Fons del mar. Enmig de la neu. 10. Després del migdia. Posaran oli. 11. Dirà mal dels altres. Tinc por, al revés. 12. Arcs múltiples. Posa un clau VERTICALS: 1. Exerceix de metgessa. Felí salvatge. 2. Làmina triangular situada al quart ventricle. Fluir. 3. Martell. Qualitat de la llum ascendent. 4. Extrems d’un arc. Substància orgànica amb carboni i oxigen. Dona sense tronc. 5. Comença el vol. Són de la família dels anurs. Parla per baix. 6. Les obertes. Tip sense la feble. Si es mira bé, és fer malbé les arnes una roba. 7. Babau. Gènere de formigues. 8. Ble de cabells cargolats. Pagats per aplaudir. Cent. 9. Mitja lletra. Remugant dels giràfids. Llista de mariners. 10. Tenir desvergonyiment. Subjecti una nau per baix. 11. Hissa la republicana. Centre del peu. Neva sense acabar. 12. Saga sense un capítol. Punt lluminós girat. Tàntal en la seva aparença breu.
El temps 29º 17º
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Font-Quer Pellicer, Maria
Avinguda Roma, 7 Telèfon 977 220 603
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Freixas Bazaco, Maria Camí de Riudoms, 14 Telèfon 977 311 359
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè o poc ennuvolat per alguns núvols alts i prims. A més, a partir de migdia creixeran algunes nuvolades a punts del Pirineu, així com alguns núvols d’evolució a l’interior del quadrant nord-est, i més aïlladament a altres punts del prelitoral.
Temperatura
La temperatura tant mínima com màxima serà lleugerament o moderadament més alta. La nit serà tropical al litoral i prelitoral. La màxima voltarà entre 29 i 34 ºC, si bé a punts de l’interior podrà arribar a 38 ºC.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
SEÑORA BUSCA
CUIDAR personas mayores por hores, noches. Limpieza y cocina. Tel: 614.041.375 PÀRQUINGS
ENVIAR CV A javier@electrosonimag.com
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087 MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
Corria l’any 1970 quan Josep Callau, propietari del restaurant El Racó d’en Manelic de Prades, va tenir la genial idea de posar en marxa la festa de la farigola. En els seus inicis, aquesta cita era una trobada a porta tancada al restaurant, i consistia en un sopar amb tots els alcaldes de la Conca de Barberà, perquè Callau era el president del Patronat de turisme de la Conca. També hi era convidat l’alcalde de Prades i algun personatge popular, a qui se li encarregava la lectura del pregó. El motiu de la festa no era casual. Coincidint amb aquesta època, era tradició que les dones del poble es trobessin a la plaça per fer ramets de farigola per deixar-los assecar. A poc a poc aquella trobada es va anar complementant amb tradicions afegides com ara degustacions de sopa de farigola i mel, la confecció de catifes de flors o les ballades de sardanes. A partir del 1975, l’Ajuntament de Prades es va afegir a la festa i va començar a promoure el guarniment de façanes i espais emblemàtics del poble.
Una festa inalterable
Des de llavors, la Festa de la Farigola de Prades s’ha celebrat de manera ininterrompuda, amb l’única excepció de l’any 2020, a causa de la pandèmia. En els últims anys, a més, la cita s’ha fet més i més popular, fins a arribar a convertir-se en una de les festes més concorregudes del calendari
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Festes l Prades celebra aquest cap de setmana la popular Festa de la Farigola, una cita amb més de quaranta anys d’història que marca el tret de sortida de la temporada
Prades es prepara per a la gran festa de la primavera
pradenc. La festa marca, d’alguna manera, el tret de sortida a la temporada d’estiu, i cada any el poble s’omple de visitants delerosos de veure tot el treball que durant l’any han estat fent voluntaris i associacions locals.
En l’actualitat, els grans atractius de la festa són el Concurs de decoració de façanes i els guarniments de flors que decoren racons públics i particulars, així com les decoracions dels carrers. També se celebra, des de fa uns anys, un Concurs de pintura ràpida i un Concurs d’Instagram.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Finances
Tarragona ofereix ajuts de 6.000 euros per obrir comerços a zones de l’Eixample i Ponent
L’edició d’enguany se celebrarà del 30 de maig al 7 de juny. Els dies centrals, dissabte 30 i diumenge 31 de maig, tindran lloc el tradicional Concurs de guarniments de façanes, el Mercat artesanal, les Degustacions de tisana de farigola amb mel i les Demostracions d’oficis artesans, amb exhibicions d’espardenyeria i de treball de la llana. El dissabte la jornada arrencarà amb la Prades Ca-
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Dècades de festa
La Festa de la Farigola es va començar a fer el 1970 per iniciativa de Josep Callau
munbike, seguida de música itinerant amb Ho Peta Street Band. També es farà la inauguració oficial de la festa, presidida pel president del Parlament de Catalunya, Josep Rull. A la tarda hi haurà jocs infantils, una sessió musical amb DJ Perla i es clourà amb el concert coral Flor de Lis de Montblanc.
El diumenge 31 els protagonistes seran els concursos de pintura ràpida, tant en categoria adulta com infantil. El programa continuarà amb tallers infantils, una actuació de dansa urbana i animació musical pels carrers amb Six Cats Dixie Street Band. La jornada acabarà amb el lliurament de premis dels concursos. A més, fins al 7 de juny es podrà visitar l’exposició fotogràfica Ales que pinten l’aire. Papallones de Prades, de Martín Hoffmann.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Pas endavant de P3 per aixecar el projecte logístic català més gran en desenvolupament Reus
k Camí de ronda
Finalment, el Nàstic s’ha salvat. No fer-ho podria haver estat catastròfic per a l’entitat. Qui sap si hauria representat, fins i tot, un risc existencial. En tot cas, tenint en compte que l’objectiu, un curs més, era l’ascens, l’eufòria per la permanència no es justifica. Arribats en aquest punt, cal demanar-se si les mesures que anuncia la direcció de la SAE de cara al futur són prou profundes i prou ben orientades. El futbol ha canviat moltíssim en els últims trenta anys, no només en el joc, sinó, sobretot, en relació amb l’arquitectura institucional i amb el marc financer. No es pot pretendre gestionar un club de futbol professional com si encara fóssim en el temps del rèflex. En aquest sentit, fa vint anys, el Nàstic va perdre una excel·lent oportunitat —atesos els recursos econòmics disponibles amb l’ascens a la Primera Divisió— per avançar cap una estructura professional. No ho va fer aleshores i no ha fet després. Aquesta, de fet, és l’assignatura pendent de la SAE. Una estructura tècnica funcional és imprescindible per generar un projecte esportiu creïble i estable a mig termini, que permeti consolidar el primer equip en el futbol professional, cosa que hauria de ser l’objectiu. No sé, francament, si hi som temps, en un món extremadament competitiu des del punt de vista de l’atracció de recursos financers i on els clubs més ben situats han fet la feina de fa temps. En tot cas, sense això, em temo que el Nàstic estarà sempre més a prop de l’abisme que de fer-se un lloc al lloc per damunt de la Primera RFEF, el nivell on, històricament, ha estat més temporades.
Jordi
Jaria-Manzano
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Professor de Dret constitucional (URV)
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Es desencalla el nou barri de l’av. Andorra: es farà en dues fases i conservarà les restes romanes Tarragona