Dijous 27 d'agost de 2026

dijous, 27 d’agost de 2026

Recerca

6

Un equip de la URV reconstrueix digitalment un tornaveu extint de Gaudí a la Catedral de Mallorca

Opinió

Número: 5613

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Futbol 11 El Nàstic presenta Meshak, Segura, Borja i Ramírez mentre Tomeu Nadal busca un extrem a tres dies d’iniciar la lliga

13 Noemí Llauradó. Projectem Reus per generar oportunitats: «Reus és una ciutat més atractiva per viure-hi, per visitar-la i per invertir-hi»

TARRAGONA

Un 20% dels locals comercials del centre estan buits El consistori ho vol revertir amb la transformació urbanística i la dinamització com a eixos 2 Tjerk van der Meulen

Empresa

Comencen les obres del nou centre logístic de Bon Preu a Montblanc l 10

Tarragona

Proposen fer una escalinata a la plaça Prim dins del projecte de l’Eix Unió-Apodaca l3

Ciclisme 12

El líder a Falset La capital del Priorat va acollir la sortida de la cinquena etapa de la Vuelta: Pogacar es manté com a cap de carrera i Matthew Brennan guanya la jornada Reus

Territori dona llum verda per construir set magatzems d’energia 5

Societat

Roda de Berà plora la mort de la mare i la filla víctimes dels aiguats l9

2 dijous 27 d’ agost de 2026

Un de cada cinc locals comercials del centre de Tarragona està buit Economia l L’Ajuntament ha traçat un full de ruta amb diferents mesures per revertir aquesta situació John Bugarin Un de cada cinc locals comercials del centre de Tarragona no té activitat. Així es desprèn en els resultats del darrer estudi encarregat per l’Ajuntament per analitzar la situació dels establiments sense activitat i disposar d’un cens actualitzat dels espais comercials de la ciutat.

El treball, que ha analitzat una seixantena de carrers de la zona centre, l’entorn del Mercat Central i Parc Central, la Part Alta i els barris marítims, situa la taxa de locals tancats al voltant del 20%. «Ens movem en una xifra similar a la mitjana dels municipis catalans», indica la consellera de Comerç, Montse Adan, qui assenyala que l’anàlisi no s’ha estès a la resta dels barris perquè «no era viable».

Segons les conclusions de l’informe, dels establiments que sí que tenen activitat, el 32% corresponen a botigues, el 17,2% a restauració i el 23% a serveis comercials. La fotografia actual complementa altres dades sobre els locals buits a Tarragona. El Mapa Comercial de Catalunya de la Generalitat va comptabilitzar 1.502 establiments buits a tota la ciutat el 2022, que representaven aproximadament el 31% del total —4.800—. Un estudi municipal del 2019 havia identificat 1.120 locals comercials buits a la Part Alta i el centre. Aquestes xifres, però, responen a àmbits i metodologies diferents del nou estudi.

A partir d’aquest diagnòstic i de l’elaboració del nou Pla Estratègic de Comerç, el consistori ha definit un full de ruta amb diverses actuacions per revertir la situació i reforçar l’activitat comercial. L’objectiu és actuar tant sobre els espais tancats com sobre l’entorn urbà i la dinamització dels carrers. «Hem de ser molt proactius des de l’Ajuntament», assenyala Adan, qui defensa que la resposta no pot dependre només de l’administració. «La solució no només la té el consistori, sinó també els emprenedors que han de

Imatge d’un local comercial en venda situat al barri mariner del Serrallo. Tjerk van der Meulen

«Hem de ser proactius des del consistori, però també ho han de ser els emprenedors» Es farà una plataforma per facilitar el contacte entre els propietaris i possibles compradors fer activitat», apunta.

La consellera considera que la intervenció sobre els carrers i la transformació urbanística també són factors determinants per afavorir l’arribada de nous negocis.

Posa com a exemple la reactivació de l’entorn del Mercat Central i apunta que les futures reformes dels carrers Unió i Apodaca poden contribuir a generar atractiu per a

L’apunt

El govern estudia l’opció de convertir alguns establiments en habitatges La possibilitat de convertir locals comercials buits en habitatges és una de les opcions que apunta el nou estudi. La consellera de Comerç, Montse Adan, explica que la mesura ja s’aplica en altres municipis i «funciona», però que caldrà analitzar-ne abans la viabilitat jurídica i urbanística. «Hem de veure quins usos permet el pla urbanístic», assenyala. L’objectiu no seria transformar tots els locals, sinó actuar en aquells carrers on no sigui possible garantir prou activitat comercial i buscar «l’equi-

libri als barris». L’edil considera que els espais sense activitat són també «una oportunitat» per ampliar l’oferta d’habitatge a la ciutat i apunta que es podrien estudiar casos concrets, especialment per facilitar l’accés a persones amb necessitats d’accessibilitat. L’estudi planteja, a més, una altra via: facilitar que negocis situats en entresols o primeres plantes es traslladin als locals de carrer, alliberant aquests espais per destinar-los a habitatge i reforçant alhora el comerç a peu de carrer.

nous emprenedors. Paral·lelament, l’Ajuntament vol continuar potenciant les activitats al carrer per incre-

mentar l’afluència de persones a les diferents zones. «Nosaltres apostem més per l’eina de facilitador»,

afirma l’edil, que destaca l’ampliació de la programació de Nadal, les activitats d’estiu, Halloween o festivals com el Nomad com a vies per dinamitzar els carrers.

Un dels àmbits que es vol reforçar és la connexió entre els titulars dels locals tancats i les persones interessades a obrir-hi un negoci.

L’Ajuntament treballa en una plataforma voluntària on els propietaris puguin informar de quins espais estan disponibles per vendre o llogar.

La mesura respon, segons Adan, a una dificultat detectada en els programes d’ajuts de Tarragona Impulsa: «Hi havia gent que volia obrir un establiment un carrer determinat i veia que hi havia tres o quatre espais buits, però no hi havia manera de localitzar el contacte». Aquesta futura «eina» podria posar en contacte venedors, emprenedors, immobiliàries o col·legis professionals i permetre al consistori acompanyar els futurs comerciants en el procés d’obertura.

Millorar-ne l’aspecte L’Ajuntament també estudia mesures per «dignificar» l’aspecte dels establiments tancats, des de facilitar-hi exposicions o activitats fins a decorar les persianes amb pintura o vinils vinculats a la ciutat, sempre amb la participació dels propietaris. Adan considera que una persiana abaixada no només transmet manca d’activitat econòmica, sinó que també pot generar una percepció de «brutícia o inseguretat».

En paral·lel, el consistori manté els ajuts de fins a 6.000 euros del programa Comerç en marxa, que en la primera convocatòria va permetre obrir dos negocis a la Part Baixa i el Serrallo i que aquest estiu s’ha ampliat a l’Eixample i la zona Comerç.

La intenció és estendre progressivament aquestes ajudes a barris com Sant Salvador.

Pel que fa al barri del Port, l’Ajuntament disposa també dels recursos previstos dins del Pla de Barris.

El programa contempla 406.630 euros per a la dinamització del teixit empresarial i el foment de l’ocupació, mentre que preveu 531.180 euros per a actuacions de promoció de l’espai comercial urbà. Els resultats de l’estudi de locals buits i del Pla Estratègic de Comerç es presentaran al Consell Municipal de Comerç durant la primera quinzena de setembre i posteriorment es faran públics.

3 dijous 27 d’ agost de 2026

La proposta per a la plaça Prim és fer-hi una escalinata Urbanisme l Una empresa tarragonina redactarà el projecte Unió-Apodaca Oriol Castro Sanz

Els elements del seguici es van veure afectats per l’aigua. Cedida

ECP reclama el trasllat dels elements del Seguici de la Casa de la Festa Política l El grup també exigeix la convocatòria urgent de la Comissió Assessora de l’espai Diari Més En Comú Podem Tarragona reclama el trasllat immediat dels elements del Seguici Popular a un altre equipament municipal que garanteixi la seva conservació i seguretat, després que els aiguats dels darrers dies hagin provocat inundacions a la Casa de la Festa i hagin tornat a evidenciar la vulnerabilitat de l’espai. La formació ha registrat una sol·licitud formal perquè es convoqui amb caràcter urgent la Comissió Assessora de la Casa de la Festa, amb l’objectiu d’avaluar l’abast dels danys, conèixer les mesures adoptades i acordar solucions immediates que evitin que aquesta situació es torni a repetir. La formació recorda que la situació de la Casa de la Festa fa anys que arrossega problemes estructurals i que les advertències

sobre l’estat de l’equipament han estat constants per part d’entitats de la cultura popular, persones vinculades al Seguici i diversos grups municipals.

El conseller d’En Comú Podem, Toni Carmona, assenyala que «els elements del Seguici formen part del patrimoni cultural i festiu més valuós de la ciutat i no poden continuar exposats a riscos que comprometen la seva conservació». En aquest sentit, la formació considera imprescindible habilitar de manera provisional un espai alternatiu mentre no es garanteixin unes condicions adequades a la Casa de la Festa. En Comú Podem exigeix al govern municipal que actuï amb la màxima celeritat i responsabilitat, informi amb transparència sobre l’estat dels elements afectats i presenti un pla d’actuació que garanteixi la protecció del patrimoni.

Tarragona avança un pas més en el procés per redactar el projecte que ha de transformar l’eix format pel carrer Unió, la plaça Prim i el carrer Apodaca, una de les zones de la Part Baixa que fa anys que arrossega un procés de degradació urbana i comercial. A la licitació per aquest servei s’ha presentat una única proposta, de KM-0, la de la UTE Invall-N5, formada per l’empresa Invall, SA i els redactors Genís Boix Oliva, Amàlia Jansà Fenollosa i Manuel Prieto Muñoz.

Segons detalla l’informe del consistori, la proposta desenvolupa el disseny carrer a carrer i zona per Es convertiran els carrers Unió i Apodaca en una via de sentit únic. Ajuntament zona —Unió, Apodaca, Prim, Mitja mini d’execució previst de sis meLluna i Sant Joan—, amb una aten- L’arbrat proposat són sos, té per objecte la redacció del ció especial a l’àmbit de la plaça til·lers, els xinesos projecte constructiu que ha de perPrim, on es planteja dividir l’espai ginkgo biloba o metre la transformació urbanística en tres subzones (oest, central i est), lledoners d’aquest àmbit, que uneix la Rameliminar el mur actual a l’oest per bla Nova amb la Part Baixa de la ciufer-hi una escalinata i mantenir la il· tat. Segons havia explicat l’alcalde luminació clàssica existent al carrer Entre les grans línies ja fixades de Tarragona, Rubén Viñuales, en el Unió i a Apodaca, reforçant-la amb bàculs cilíndrics a la plaça Prim i a pel consistori hi ha la conversió dels moment de publicar-se la licitació, carrers Unió i Apodaca en una via l’objectiu és dignificar i modernitla Mitja Lluna.

L’arbrat viari proposat als car- de sentit únic, preferentment de zar l’espai per fer-lo més amable per rers Unió i Apodaca son til·lers, els baixada, per guanyar espai per als als veïns. Cal recordar que el Pla de xinesos ginkgo biloba o lledoners. vianants, així com la voluntat de Barris de la Part Baixa preveu un toEl consistori preveu executar la in- convertir la plaça Prim, la Mitja Llu- tal de 34 actuacions amb una invertervenció en dues fases: la primera, na i la placeta de Sant Joan en el nou sió global de 25 milions d’euros ducentrada en el tram entre la plaça epicentre de l’àmbit, un punt de tro- rant el període 2026-2030, finançats Prim i el carrer Apodaca, està inclo- bada que posi en valor el patrimoni a parts iguals entre la Generalitat i l’Ajuntament. El projecte s’estrucsa dins el Pla de Barris i Viles de Ca- urbà de la zona. tura en la transformació física i urtalunya 2026-2030, amb un pressubana del barri; la transició ecològica post estimat proper als 3,1 milions 142.900 euros d’euros; la segona fase se centrarà El concurs, licitat per un import i la resiliència urbana, i les accions base de 142.900 euros i amb un ter- sociocomunitàries. en el carrer Unió.

Els Xiquets del Serrallo transformen el padrí del Pilar Caminant en una iniciativa solidària en benefici de l’ELA Societat l Els Xiquets del Serrallo donen enguany un nou sentit al tradicional Pilar Caminant que la colla realitza cada 24 de setembre, diada de la Mercè, a Tarragona. Després d’anys comptant amb personalitats conegudes com a padrins i padrines del pilar, la colla ha decidit fer un pas més i convertir aquesta figura en una causa solidària. La primera entitat que apadrinarà el pilar caminant serà la Fundació Catalana

d’ELA Miquel Valls. D’aquesta manera, totes dues entitats posen en marxa una iniciativa per recaptar fons destinats a la tasca que desenvolupa la Fundació amb les persones afectades per l’ELA i les seves famílies. El repte està estretament vinculat al recorregut del pilar caminat. Els 500 metres que separen les escales de la Catedral de Tarragona de l’Ajuntament es convertiran en metres solidaris. L’objectiu inici-

al és recaptar, com a mínim, 500 euros, a raó d’un euro per metre. Qualsevol persona, entitat o empresa que ho vulgui podrà apadrinar els metres que desitgi i contribuir així a completar aquest recorregut solidari. Les aportacions es poden fer a través de l’apartat de donacions de la plana web de la Fundació , mitjançant Bizum solidari al número 02621 o físicament al local de la colla castellera. l Diari Més

Imatge del Pilar dels Xiquets del Serrallo a les escales de la Catedral. Xiquets del Serrallo

4 dijous 27 d’ agost de 2026

Tarragona reobre els parcs després del temporal Societat l En 24 h s’han enretirat al voltant de 300 arbres i branques grans Prop de 300 persones han participat en el dispositiu per recuperar la normalitat

Diari Més Tarragona va reobrir ahir els parcs de la ciutat després que els serveis municipals completessin les inspeccions i garantissin que es troben en condicions segures per als usuaris. La mesura arriba després del fort episodi de pluges de dilluns, que va deixar nombroses incidències arreu del municipi. Des de dilluns a la tarda, fins a 25 equips han treballat en la retirada d’arbres i branques de grans dimensions.

En només 24 hores s’han enretirat prop de 300 exemplars i elements caiguts, tot i que els treballs encara continuen en diferents punts de la ciutat.

En total, prop de 300 persones de diversos serveis municipals i d’emergències han participat en el dispositiu per recuperar la normalitat. La Guàrdia Urbana ha mobilitzat unes 25 patrulles i 12 agents

Imatge de les actuacions per retirar l’arbrat dels parcs. Aj. de Tarragona

de sala, mentre que Protecció Civil hi ha aportat nou voluntaris. La Brigada Municipal ha desplegat tres equips d’operaris i quatre parelles de jardiners, Ematsa hi ha destinat 14 persones i els serveis de neteja han mobilitzat 128 treballadors.

Pel que fa al transport públic, l’EMT va reprendre el servei amb normalitat general i només manté una afectació a la Línia 13, que encara no pot arribar a l’Escorpí des d’Entrepins perquè la via continua ocupada per arbres i branques. Els treballs continuen amb l’objectiu de recuperar completament el servei a mesura que la zona quedi lliure d’obstacles.

El temporal també va causar el tancament temporal d’alguns espais monumentals i museístics i la suspensió de les tasques de neteja del Pam a Pam previstos aquesta setmana a diversos carrers de Sant Pere i Sant Pau.

Imatge de la detenció a Tarragona del ‘Mestre de les Fugues’. Policia Nacional

Detenen a Tarragona el ‘Mestre de les Fugues’, un perillós delinqüent italià Successos l L’arrestat, a l’espera de l’extradició, s’havia escapat de diferents presons en quatre ocasions Daniel Cabezas La Policia Nacional ha detingut a Tarragona el conegut com a ‘Mestre de les Fugues’, un perillós fugitiu reclamat per la justícia italiana.

L’arrestat portava escapat des de desembre de 2025, quan va aconseguir escapar-se d’una presó de

màxima seguretat d’Itàlia, i n’havia protagonitzat tres fugues més al llarg dels darrers anys. Després de passar a disposició judicial, el jutge va decretar el seu ingrés a presó provisional, incomunicada i sense fiança, al centre penitenciari de Mas Enric, a l’espera que es resolgui la seva extradició a Itàlia.

5 dijous 27 d’ agost de 2026

La planta de bateries progressa amb l’informe favorable de la Generalitat Transició Ecològica l Correspondrà a l’Ajuntament aprovar la llicència d’obres d’un projecte que reduiria el risc d’una apagada Sergi Peralta Moreno Les set plantes d’emmagatzematge d’energia elèctrica impulsades per l’empresa Isabel Development són a prop de convertir-se en una realitat. La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha emès un informe favorable a l’execució de les obres, amb el benentès que l’Ajuntament de Reus vetlli perquè la promotora aporti nova documentació requerida i es constitueixi la garantia necessària per assegurar que els terrenys tornaran al seu estat original després de la vida útil del projecte o si ho requereix l’administració. «Un cop emès l’informe preceptiu de la Comissió, correspon a l’Ajuntament d’aprovar l’atorgament de la llicència en cadascun dels set expedients (un per cada infraestructura), d’escaure», apunten fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

El projecte consisteix en un sistema de bateries que permetrà gestionar la producció d’energia produïda per fonts renovables, maximitzar el seu rendiment i contribuir a la flexibilitat del sistema. A més, permetrà reduir el risc que es produeixi una nova apagada. La instal·lació s’alçarà a tocar de la carretera N-340, la seu de la ITV i la subestació elèc-

la tensió de la xarxa.

Isabel Development ja comptava amb les autoritzacions prèvies de la Generalitat i havia sol·licitat llicència municipal provisional per efectuar les obres de construcció. En tractar-se d’uns terrenys qualificats de sòl urbà pendent d’urbanitzar, l’expedient va haver d’acomplir un període d’exposició pública, perquè es poguessin formular les al·legacions oportunes, si es desitjava.

Precisament, la situació jurídica de la parcel·la obliga a garantir que la societat seria capaç de retornar-la al seu estat original quan cessi l’activitat o si se li requerís, sense dret a percebre cap indemnització. Amb l’informe preceptiu de la Comissió, el consistori té potestat d’autoritzar els usos i les obres.

Fotografia d’arxiu de la parcel·la on està previst que s’instal·li el sistema d’emmagatzematge. Tjerk van der Meulen

El sistema guarda energia en moments de producció excedent i la injecta quan convé trica SE Bellissens. Les set plantes d’emmagatzematge estaran en una mateixa parcel·la, tot compartint

tancament general, urbanització, vials i accessos, així com es prepararà la seva infraestructura d’evacuació. També hi haurà dos centres de seccionament. Des de cada un, sortiran dues línies soterrades de 25 kV d’enllaç amb la subestació de Bellissens. Les plantes han estat denominades Bellissens 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8, respectivament.

Cada una de les bateries tindrà una potència de 4,5 MW i ja compta amb els permisos d’accés i connexió a la xarxa de distribució. Aquesta metodologia emmagatzema energia durant les hores de producció excedent —per evitar una sobreproducció i la possible inestabilitat consegüent— i la injecta quan és necessari. Això també permet regular

Un cotxe xoca contra la nova pilona del carrer de Doctor Robert, instal·lada aquest dilluns Societat l Un vehicle va xocar ahir contra la nova pilona del carrer de Doctor Robert de Reus, instal·lada fa només dos dies per regular l’accés a l’entorn de la plaça de Catalunya i el Pallol. Segons va informar Canal Reus, el xoc es va produir pocs minuts després de les 14.30 h. Els Bombers de la Generalitat van rebre l'avís i van desplaçar una dotació

fins al lloc dels fets. Els efectius van comprovar que el vehicle, que era elèctric, no suposava cap risc com a conseqüència de l'impacte.

El sistema de pilones de l’entorn del Pallol i la plaça de Catalunya es va posar en marxa aquest dilluns en el marc de mesures de pacificació del trànsit impulsades a diferents punts de Reus. l Diari Més

Imatge de la pilona del carrer Doctor Robert. Tjerk van der Meulen

Transició ecològica L’empresa Isabel Development argumenta que la motivació rere la iniciativa és «afavorir la penetració de les energies renovables en el mix de generació», en un context de transició ecològica cap a un sistema alimentat per recursos renovables, amb l’inconvenient del seu «caràcter variable i estocàstic», factor que genera la necessitat de «disposar de diverses eines que dotin de flexibilitat el sistema, entre les quals es troba l’emmagatzematge energètic».

6 dijous 27 d’ agost de 2026

La URV reconstrueix digitalment un tornaveu de Gaudí desaparegut Patrimoni l L’element es trobava a la Catedral de Mallorca, va ser destruït el 1970 i s’ha recuperat a partir de fotos històriques Diari Més Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha reconstruït digitalment el tornaveu que Antoni Gaudí va dissenyar per al púlpit major de la Catedral de Mallorca. Aquest element havia desaparegut del seu llegat arquitectònic, ja que va ser enderrocat el novembre del 1970, malgrat haver estat declarat Monument Històric i haver estat reivindicat per l’arquitecte Le Corbusier, que el 1932 l’havia dibuixat al seu quadern de viatge. La reconstrucció s’ha dut a terme a partir de l’única documentació conservada: diverses fotografies històriques.

El tornaveu formava part de l’encàrrec que el bisbe Pere Joan Campins va fer a Gaudí el 1901 per restaurar i reformar diversos elements litúrgics de la Catedral de Mallorca.

Aquell projecte incloïa, entre altres actuacions, el trasllat del cor a la Capella Reial, la millora de l’acústica amb un tornaveu al púlpit major i una caixa harmònica sota el presbiteri, així com el disseny de nous elements arquitectònics i decoratius. En aquests treballs, també van participar col·laboradors habituals de Gaudí, com Joan Rubió i Josep Maria Jujol.

L’estructura que ara s’ha reconstruït estava formada per fusta i teixit, s’adaptava a la geometria octogonal del púlpit i estava coronada per tres superfícies amb forma

L’apunt

La posició més favorable per projectar la veu L’estudi també ha permès analitzar el possible funcionament acústic del tornaveu. Segons els resultats, el disseny de Gaudí definia una zona concreta de rendiment acústic òptim davant del púlpit. «Les superfícies parabòliques tenen la capacitat de dirigir i concentrar el so; vam calcular quina hauria estat la posició més favorable perquè la veu de l’orador es projectés amb la màxima eficàcia», comenta l’investigador Blas Herrera.

L’element arquitectònic s’ha recuperat a partir de fotografies històriques i models digitals avançats. URV

El tornaveu formava part d’un encàrrec del 1901 per restaurar parts de la Catedral parabòlica. «El tornaveu havia estat concebut per amplificar i dirigir la veu de l’orador, aprofitant les propietats acústiques de les superfícies quadràtiques», explica Albert Samper, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV, que ha

Afectacions a la mobilitat per la construcció d’una rotonda davant el nou aparcament Riera Trànsit l Arrenquen les obres de construcció d’una nova rotonda a l’accés per a vehicles al nou aparcament de la Riera. Els treballs provocaran afectacions a la mobilitat entre avui i 29 d’agost. La rotonda serà provisional, amb pintura i pilones, a l’espera de construir-la definitivament. Els treballs d’asfalt es porta-

ran a terme els dies 27 i 28 d’agost de 21 h a 6 h, i els de pintura es faran el 29 d’agost de 7 h a 15 h. Les afectacions s’iniciaran, en direcció nord, a la plaça de Villaroel, on només es prohibirà l’accés a camions. La resta de vehicles podran circular fins al carrer d’Eugeni Mata, on s’hauran de desviar cap al raval de Sant Pere.

liderat aquesta recerca transversal, en la que han participat investigadors de tres departaments diferents de la institució.

La pèrdua de l’element va deixar l’equip sense plànols ni documentació geomètrica precisa. Per això, el treball ha combinat geometria analítica i descriptiva amb eines digitals avançades. Primer es va generar un model digital de la catedral i del púlpit major mitjançant escaneig làser i fotogrametria. «El model de la catedral el vam obtenir

A l’altura del carrer de l’Escultura Modest Gené hi haurà una tercera tanca per tal que els vehicles que des d’aquest vial surten a la riera, hagin de girar a la dreta en direcció nord. Finalment, en direcció sud, hi haurà una quarta tanca a l’altura del Camí de Valls que únicament deixarà continuar per la riera als vehicles amb pàrquing a la zona afectada. El pàrquing disposarà de 340 places d’estacionament distribuïdes en tres plantes subterrànies. La previsió és estrenar el nou pàrquing Riera durant la segona quinzena d’octubre. l Diari Més

amb 1.250 escanejos i un núvol de punts d’uns 21 milions de punts; el púlpit el vam modelar en 3D amb un 95% d’exactitud», apunta David Moreno, investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV. A partir de deu fotografies històriques, l’equip va establir un criteri objectiu per seleccionar les imatges més útils per a la reconstrucció. Per fer-ho, va calcular la posició des d’on s’havia pres cada una mitjançant dos mètodes geomètrics dife-

rents. Finalment, se’n van escollir cinc, en què la diferència entre els dos càlculs era inferior a un metre.

Des d’aquí, es va analitzar la forma del tornaveu. Com que no existeixen plànols originals precisos, es van reconstruir digitalment les corbes visibles de cadascuna de les tres superfícies que formaven l’estructura i, aleshores, es van generar models tridimensionals provisionals. Sobre aquests, es van aplicar càlculs geomètrics per determinar quina forma parabòlica s’ajustava millor a cada superfície. Comparant els diferents resultats, es van identificar la solució més representativa del conjunt.

L’Ajuntament millora i asfalta el camí dels Cinc Ponts Urbanisme l L’Ajuntament ha executat les obres de millora i asfaltat d’un tram del camí dels Cinc

Ponts. L’actuació ha consistit en la reparació de sots, la millora del ferm i l’adequació del paviment.

7

dijous 27 d’ agost de 2026

Mare de Déu del Camí Festa Major de Cambrils

Cambrils encén la Festa Major amb foc, cultura popular i música Agenda l Les celebracions de la Mare de Déu del Camí se celebren del 26 d’agost al 13 de setembre amb una àmplia programació per a tots els públics Diari Més Cambrils es prepara per viure una nova Festa Major de la Mare de Déu del Camí, que del 26 d’agost al 13 de setembre combinarà cultura popular, tradició, foc, música i activitats familiars. Una celebració que manté alguns dels seus actes més arrelats i incorpora també noves propostes.

Els primers dies estaran marcats per la posada en marxa del Campament Vilero, el pregó de Festa Major, enguany a càrrec de

Lluís Rovira i Barenys, i la tradicional Nit del Calot, amb sopar popular i música.

Un dels moments més esperats arribarà el 5 de setembre amb la Nit del Foc, que començarà amb el correfoc infantil i continuarà al vespre amb la baixada de torxes, el gran correfoc pels carrers del nucli antic, l’encesa final i l’espectacle pirotècnic. La jornada acabarà amb una festa al Parc del Pinaret. La Nit del Foc és un dels grans referents de la festa cambrilenca i se celebra anualment des de 1992.

La cultura popular tindrà també un protagonisme especial amb la Diada Castellera dels Xiquets de Cambrils, el Seguici Festiu, els balls de lluïment i el tradicional Ball parlat de Vileros i Mariners.

El 8 de setembre, diada de la Mare de Déu del Camí, concentrarà bona part de la tradició festiva, amb les matinades, la pujada dels Mariners, l’anada a ofici amb el Seguici, la missa solemne, l’ofrena floral, el vermut, les sardanes i els balls dels elements festius.

La festa es completarà amb la XI

La Galera tornarà a ser una de les protagonistes destacades de la festa. Cedida

Pujada de la Galera, el concert de Miquel del Roig, la trobada i cercavila de Gegants i el concert de la Diada, amb La Cosina, Els Ca-

tarres i Esbarzers, a més d’espectacles infantils, sardanes, cinema a la fresca i altres activitats per a tots els públics.

8

dijous 27 d’ agost de 2026

Mare de Déu del Camí Festa Major de Cambrils

Una festa que ens uneix

Programa d’actes

Divendres 28 agost

Diumenge 30

· Cercavila del pregó 20 h · Sortida de la plaça de la Vila i plaça Mn. Joan Batalla. · Tret de sortida de la Festa Major 20.30 h · Plaça de l’Ajuntament · Pregó de Festa Major Tot seguit · Plaça de l’Ajuntament

· La Rierada 11.30 h · Torre del Llimó

A càrrec de Lluís Rovira i Barenys.

· Brindis amb cava i tronada de Festa Major Tot seguit · Plaça de l’Ajuntament · Anada al Campament Vilero Tot seguit · Torre del Llimó · Nit del Calot: sopar popular i concert Tot seguit · Torre del Llimó · Concert de Julivert i DJ Macarroni 00 h · Pati de la Torre del Llimó

Dissabte 29 · 44è Aplec de Sardanes de Cambrils 18.30 h · Parc del Pescador · Ballades de sardanes 18.30 i 22.30 h · Parc del Pescador · Assaig especial de Festa Major dels Xiquets de Cambrils 19.30 - 21.30 h · Plaça de la Vila · Batalla de DJ Bordeus 23 - 02 h · Pg. Albert, 2

Dimarts 1 setembre · Apicirc 17.30-20.30 h · Pl. del Setge

Dimecres 2 · Descobreix el Seguici Festiu.

17.30-19 h · Parc del Pinaret · Balls de lluïment del Seguici Infantil.

19.30 h · Auditori Parc Pinaret

Dijous 3 · Taller col·laboratiu «D’eruga a papallona en 10 anys» 18 h · Pl. Vila · Cinema a la fresca «Barbie» 21 h · Campament Vilero Torre Llimó

Divendres 4 ·Tallers infantils 17.30 h · C/ Creus · Animació infantil amb Sardines en llauna 19 h · Torre del Llimó · Tast de vins i formatges 19.30 h · Pl. l’Església · Mostra musical Km0 21 h · Torre del Llimó · Sorteig «El Gran i apetitós sorteig de la Vila!» 22 h · Torre del Llimó · Nit de monòlegs amb Alex Vila, la Torron i Sandra Flores Seguidament · Torre del Llimó · PD Parao Tot seguit · Torre del Llimó

Dissabte 5 · Correfoc infantil 18 h · Pl. Vila · Ballada a plaça En acabar · Pl. Vila · Coca amb xocolata En acabar · Pl. Vila · Concentració colles correfoc 20 h · Passeig Albert · Baixada de torxes 22 h · Torre del Bou · Encesa de la plaça 22.30 h · Pl. Vila · Correfoc Tot seguit · Carrers nucli antic · Encesa final i espectacle pirotècnic

En arribar · Plaça del Setge · Festa de la Nit del Foc amb BandIdos i DJ Aleix Ballesté Tot seguit · Parc del Pinaret

Diumenge 6 · Camí...nada popular 8.30 h · Sortida Parc Pinaret i arribada Torre Llimó · Vermut Vileru 12 h · Campament Vilero de la Torre del Llimó · Diada castellera 17.30 h · Pl. Vila · Animació amb els guanyadors de la Batalla de DJ Bordeus En acabar · Passeig Albert

Dilluns 7 · Recepció institucional a les Maria del Camí 19 h · Pati de la Torre del Llimó · XI Pujada de la Galera 22 h · Inici a la porta del Parc del Pescador · Festa concert amb Miquel del Roig Tot seguit · Pl. Vila · La Repujada i fi de festa amb DJ Dimuca Tot seguit · Pg. Albert, 2

Dimarts 8 · Matinades 8.30 h · C/ del barri antic · Pujada dels Mariners a Missa Primera 9.15 h · Plaça Creu de la Missió · Trobada dels participants del seguici popular 9.30-10 h · Plaça del Setge · Traca per anunciar la Festa Major 10 h · Plaça del Setge · Anada a ofici amb el Seguici Festiu Tot seguit · Plaça del Setge · Missa Primera 10 h · Plaça del Setge · Missa Solemne Concelebrada 11.30 h · Ermita de la Mare de Déu del Camí · Traca de Festa Major Seguidament · Pati de l’Ermita · Vermut de Festa Major Pati de l’Ermita · Sardanes 13 h · Pati darrere l’Ermita · Ball parlat Vileros i Mariners 17.30, 19.30 i 21.30 h · Pati de la Torre del Llimó · Balls de lluïment dels elements festius 19 h · Pl. Vila

L

Oliver Klein Bosquet

a portar el miMare llor del nostre Alcalde de Cambrils d e passat cap al Déu del Camí futur. ens recorda les nostres arrels viDurant aquests dies tornarem leres, de la mateixa manera que a compartir música, cultura poSant Pere ens connecta amb la pular, jocs i molts moments que nostra tradició marinera. Vila i quedaran en la nostra memòria. mar. Dues ànimes que el pas del Veurem petits i grans particitemps ha anat entrellaçant fins pant d’una mateixa festa i tora construir el Cambrils que co- narem a comprovar que Camneixem avui. Aquesta diversitat brils és molt més que un lloc on d’orígens, costums i maneres de vivim: és una comunitat que viure ens uneix, ens enriqueix compartim. I és precisament en i explica bona part de la perso- aquests moments quan aquest nalitat de la nostra ciutat que ha orgull de ser de Cambrils es fa sabut créixer i transformar-se més visible, més intens i més sense renunciar a aquestes ar- emocionant. rels pròpies.

Us convido, doncs, a sortir al Les tradicions tenen, precisa- carrer, a participar de la gran ment, aquesta força extraordi- quantitat d’actes, a retrobar-nos nària. Són un pont entre les ge- i a gaudir intensament de la neracions que ens han precedit nostra Festa Major. Fem-ho i les que avui omplen les nostres amb alegria, amb respecte i amb places i carrers. Ens permeten l’orgull de formar part d’una conservar allò que ens identifica ciutat que estima les seves trai, al mateix temps, adaptar-ho a dicions i que mira el futur amb cada moment, incorporar noves confiança i il·lusió. Visquem la mirades i fer que cada genera- Festa Major i continuem consció les senti també com a seves. truint, entre tots, el Cambrils Perquè mantenir viva una tra- que estimem. dició no significa quedar-nos Molt bona Festa Major de la ancorats en el passat, sinó saber Mare de Déu del Camí!

Formar part d’una ciutat que estima les seves tradicions

9 dijous 27 d’ agost de 2026

L’alcalde de Roda de Berà va assegurar que sempre va contactar amb l’avi de la família mudir després de les paraules del conseller d’Unió Europea i Exterior, Jaume Duch. El membre del govern català va indicar que «les comunitats es fan més fortes en els moments de tristesa» i que la presència de «tants rodencs i rodenques» durant l’acte «reflectia una mostra de solidaritat».

El conseller d’Unió Europea i Exteriors, Jaume Duch, va comparèixer durant l’acte per traslladar «solidaritat» amb els afectats. Diari Més / A. D.

Desenes de veïns de Roda de Berà ploren les dues familiars mortes durant els aiguats Societat l El municipi va viure un minut de silenci després de confirmar-se el seu traspàs ahir al matí Adam Díaz Garriga L’escenari més cru possible es va fer realitat a Roda de Berà aquest dimecres. La mare i la filla, de 18 anys, ingressades a causa del despreniment d’un mur durant les pluges van morir cap a les 9.00 h del matí després d’hores sense suport vital. L’Ajuntament va convocar a les 19.00 h un minut de silenci a la plaça consistorial per recordar les familiars, les quals van mantenir-se amb vida en estat crític entre la matinada de dissabte i ahir a primera hora.

L’incident es va produir mentre les dues víctimes vigilaven la seva parada del mercat del Port de Roda de Berà. Allà, les va sorprendre el temporal i no van poder fugir. Entre els ferits, també es va confirmar l’avi de la família, qui va ser ingres-

L’apunt

Paneque demana que l’ES-Alert no sigui una «eina de conveniència política» Unes 72 hores després del segon episodi de pluges extremes al Camp de Tarragona, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Silvia Paneque, va demanar que l’ES-Alert no es converteixi en una «eina de conveniència política».

La responsable va assegurar que la Generalitat utilitza l’alerta «amb criteris tècnics». Després dels aiguats, la consellera també afirmava que el fet que no s’activés no

vol dir que no hi hagi comunicació ciutadana i que la seva activació depén de les previsions. En aquell moment, les alertes arribaven al 4 sobre 6 per perill de tempestes i vents forts. La portaveu del Govern ha repetit que hi ha fenòmens meteorològics locals que, quan es detecten, s’avaluen, i es decideix si l’ES-Alert és una “bona eina” o no.

En el cas dels aiguats a Tarragona del cap de setmana, la consellera

ha defensat que hi havia indicacions diferents per a la població en funció de cada municipi, i que per això no es va apostar per l’ESAlert. Paneque també va reiterar el seu lament per les dues víctimes mortals, i ha expressat el condol de part de tot el Govern. La consellera ha insistit que la seguretat és el principal objectiu de l’executiu. En la mateixa línia s’ha pronunciat Parlon, que ha apuntat que l’ES-Alert és “molt útil” en casos com ara l’incendi d’ahir a Collserola, perquè pot donar una “instrucció precisa”.

sat al mateix temps i donat d’alta poc després amb traumatismes lleus.

«Han estat uns dies complicats,

des que vam desallotjar el càmping, fins que van conèixer les ferides mortals de mare i filla», explicava l’alcalde de Roda de Berà, Pere Vir-

gili, després del minut de silenci.

Desenes de persones van acudir a plaça de l’Ajuntament per recordar les dues familiars i l’espai va em-

Tràngol Abans de confirmar-se la seva mort aquest dimecres, la família de les afectades va passar un «tràngol» pel qual l’Ajuntament de Roda de Berà va demanar disculpes després d’assegurar, per error, el traspàs de les víctimes durant dimarts a la tarda. El consistori va lamentar els fets i l’alcalde de Roda de Berà, que va assegurar que mantenia com a font oficial directa a l’avi de la família, es va disculpar. «Des del primer moment ens vam posar a disposició de la família i qualsevol decisió que hem pres, va ser d’acord amb l’avi», detallava Virgili.

Les dues dones van entrar a l’Hospital Joan XXIII en estat crític, quan hores després van requerir suports vitals. Durant el passat dimarts, la família va prendre la decisió de «desconnectar-les». «Els serveis d’emergència van actuar el més ràpid possible sabent que la situació en l’àmbit de mobilitat era complicada», va ressaltar el batlle.

D’altra banda, va lamentar que la zona afectada al Port del municipi és «com a tots els barris marítims de la costa» durant els temporals perquè «és la que més pateix».

El conseller Duch també va assegurar que «ha sentit una mica més la tristor que provoca aquest tipus de tragèdia» perquè té segona residència a Roda de Berà, mostrant suport al consistori i a la família afectada. Durant l’esdeveniment, però, no va fer esment de l’absència de l’ES-Alert durant els aiguats de la matinada del dissabte 22 i el diumenge 23, ni durant la tarda del dimarts 25.

L’acte va finalitzar amb un llarg aplaudiment d’un minut seguit per part de tots els assistents i una trista tarda a Roda de Berà després de l’anunci oficial de les dues familiars.

10 dijous 27 d’ agost de 2026

Bon Preu posa en marxa les obres de la nova plataforma logística a Montblanc Empresa l El centre tindrà magatzems de producte sec i fresc i es preveu que entri en servei el primer semestre del 2028 La primera fase del projecte suposarà una inversió de 34,6 MEUR i sumarà 40.100 m²

Joan Lizano El Grup Bon Preu ha iniciat les obres del seu centre logístic a Montblanc, després d’obtenir la llicència d’obres de l’Ajuntament. Aquesta primera fase preveu una inversió de 34,6 milions d’euros i inclou la construcció de dos edificis que sumaran 40.100 metres quadrats: un magatzem de producte sec de 26.500 m² i un altre de productes frescos de 13.600 m². La companyia preveu que les instal·lacions entrin en funcionament durant el primer semestre del 2028 i que es converteixin en la seva plataforma de distribució de referència per al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i les comarques de Ponent. La implantació s’aixeca al LOGIS Montblanc, l’àrea logística impulsada per CIMALSA en un punt estratègic de l’eix Tarragona-Lleida, amb connexió a l’AP-2.

Bon Preu va adquirir a finals del 2021 dues parcel·les que sumaven prop de 188.500 m² per uns 15,5 milions d’euros.

Ara bé, el projecte de Montblanc va molt més enllà d’aquesta primera fase. El Grup Bon Preu va

tre prevista per a l’any 2028.

Recreació digital de les instal·lacions que Bon Preu aixecarà a Montblanc, amb una primera fase de 40.100 m². Cedida per Bon Preu

presentar el 2022 una ciutat logística concebuda per desenvolupar-se progressivament durant una dècada, amb una inversió global prevista de més de 204 milions d’euros. El pla contemplava arribar als 103.600 m² construïts, amb 55.900 m² des-

tinats a producte sec, 38.800 m² a producte fresc i refrigerat i 8.900 m² a logística inversa per gestionar materials reciclables procedents dels establiments. En aquell moment, la companyia també apuntava que el desplegament complet podia

generar fins a 900 llocs de treball, mentre que la primera fase s’havia associat inicialment a uns 300 llocs directes. Aquestes xifres corresponen a les previsions anunciades el 2022 i no a contractacions immediates vinculades a l’obertura del cen-

Impuls al LOGIS L’arrencada de les obres de Bon Preu comporta també un gran pas per consolidar el LOGIS Montblanc, que disposa d’unes 81 hectàrees i prop de 395.000 m² de sòl logístic.

La urbanització del sector s’ha desplegat per fases i el projecte de Bon Preu havia acumulat retard respecte del calendari inicial a causa de la tramitació urbanística i de la reparcel·lació. Amb l’inici dels treballs, el polígon activa la seva primera implantació empresarial i reforça l’ambició de la vila com a node logístic de referència a la demarcació. La planificació de l’àrea també reserva espai per a una futura connexió ferroviària, un element que podria reforçar el caràcter intermodal del complex i ampliar-ne la capacitat d’atracció de noves empreses.

La Torre recull propostes ciutadanes per definir noves actuacions al litoral Mar l Es busquen idees sobre sostenibilitat, patrimoni marítim i conservació dels ecosistemes Diari Més

El Quartet Mèlt tanca Les Nits a la Baranova 2026 de Tivissa aquest dissabte amb ‘Lo país Mèlt’ Música l Les Nits a la Baranova 2026 a Tivissa s’acomiaden aquest dissabte, 29 d’agost, amb Lo país Mèlt, l’espectacle del Quartet Mèlt, una de les formacions vocals més reconegudes de Catalunya. Un viatge musical a través de cançons tradicionals, música catalana, clàssics internacionals i composicions

pròpies, amb les harmonies que els han convertit en un referent. La cita serà a la plaça de la Baranova de Tivissa, amb obertura de portes a les 20.00 h, concert a les 22.00 h i maridatge de vins del Celler Aibar, acompanyats de tapes de La Llesque i La Tossa. El preu d’entrada és 4 € i l’aforament és limitat. l ARB

La Taula Blava de Torredembarra ha obert una enquesta ciutadana per recollir idees i propostes concretes relacionades amb el mar i el patrimoni marítim del municipi. El formulari, disponible durant tot el mes de setembre, s’adreça a la ciutadania, entitats i col·lectius interessats a contribuir al futur del litoral torrenc. Les aportacions poden girar al voltant de la sostenibilitat dels recursos marins, la compatibilització dels usos amb la conservació dels ecosistemes, la posada en valor del patrimoni marítim o la mi-

llora de la relació entre Torredembarra i el seu mar. La Taula Blava es va constituir el mes de juny com un espai estable de participació i col·laboració, impulsat per NAR (Natural Art Reef) amb el suport de l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Sostenibilitat, per afavorir el treball conjunt entre administracions, entitats, sectors vinculats al mar, comunitat científica i ciutadania.

Les propostes recollides serviran per definir les pròximes línies de treball de la Taula Blava i les iniciatives que es considerin viables podran convertir-se en projectes, actuacions o grups de treball. La

ciutadania podrà participar en la posada en comú de les aportacions el 14 d’octubre, a les 18 h, a l’Espai Cultural Sala del Mar, en una sessió oberta en què es presentaran les idees rebudes i es crearan els grups de treball que les desenvoluparan durant l’any. L’enquesta està disponible en línia en aquest enllaç (https://goo.su/6j1q9B) i la Taula Blava recorda que el formulari no és un canal dedicat a comunicar queixes o incidències, sinó un espai destinat a recollir propostes constructives que puguin generar noves línies d’actuació i reforçar la protecció i la gestió sostenible.

11 dijous 27 d’ agost de 2026

Quatre noms per fer créixer el Nàstic: Darío, Segura, Borja i Meshak, presentats Futbol l L’equip es reforçarà amb un extrem sub-23 i Tomeu Nadal va descartar cap arribada de l’Olympique de Marsella Arnau Montreal Quesada Quarta ronda de presentacions del Nàstic de Tarragona i la darrera abans de l’inici de la lliga. Dels 20 fitxatges d’aquesta temporada, ha arribat el moment de quatre noms que apunten a fer créixer l’atac de l’equip: Darío Ramírez, Carlos Segura, Borja Sánchez i Babanzila Meshak. El director esportiu Tomeu Nadal en buscarà un més, un extrem sub-23 que completi la rotació de l’equip.

Darío Ramírez va ser el primer a arribar dels quatre. L’extrem va trepitjar el Nou Estadi amb la Real Sociedad en el darrer play-off d’ascens i «vaig quedar marcat per l’ambient.

Va ser la primera vegada que vaig sentir el futbol de veritat». Aquest record i la confiança de Xisco i Tomeu van ser claus. La seva estrena, però, està en dubte. Ell mateix va destacar que va patir una microruptura a l’isquiotibial, tot i que es va mostrar confiat de poder arribar.

Carlos Segura és la gran aposta de l’estiu. El Nàstic va assegurar-se el jugador mitjançant un traspàs amb el Castellón. El seu talent l’avala: 19 gols va marcar el curs passat en l’estrena a la Segona RFEF. Diumenge debutarà en Primera RFEF. Tercer salt consecutiu del punta, tot i que

L’apunt

El Nàstic fa oficial l’arribada del porter Vicent Abril Per fi s’ha acabat el serial de l’estiu. Vicent Abril és, oficialment, nou porter del Nàstic. El meta de Castelló de la Ribera arriba cedit pel València fins al final de temporada i sumarà competència amb Gaizka Ayesa. El moviment va estar bloquejat durant setmanes per la necessitat del València d’incorporar un porter per al primer equip. El jove de 21 anys aterra a Tarragona per aportar la qualitat d’un porter internacional amb la selecció sub-21.

Els fitxatges Darío Ramírez, Carlos Segura, Borja Sánchez i Meshak amb el president Lluís Fàbregas i Tomeu Nadal. Nàstic

Meshak, Borja i Segura apunten a debutar diumenge i Darío Ramírez és dubte va destacar que «estic tranquil.

L’any passat també ho vaig sentir així i sé que tot anirà rodat».

necessitava confiança a nivell personal. Confio en el projecte, veig els nois il·lusionats i arribo més motivat que mai».

Finalment, Meshak també va arribar en forma de traspàs. Té experiència a la categoria amb l’Europa i arriba al Nàstic per continuar dominant. Clar i concís, el gabonès a apuntar que tinc «moltes ganes de

El Reus FC Reddis cau derrotat contra el Barça Atlètic en el penúltim amistós de l’estiu (2-1)

El CB Salou es reforça amb l’experimentat pivot David Sainsbury Bàsquet l El CB Salou incorpora David Sainsbury, un pivot de 32 anys i 2,04 metres, amb experiència i potència sota els taulers. Format al planter de l’Estudiantes, arriba per aportar solidesa, qualitat i capacitat de treball en el joc interior. El curs passat, el jugador va tancar la seva participació al Baskonia Alavés de Tercera FEB amb una mitjana de 6,5 punts i 10,2 rebots per partit l AMQ

El tercer va ser Borja Sánchez, el més experimentat dels quatre. De debutar en Primera amb l’Oviedo el curs passat a acabar la temporada amb el Lugo. Una situació difícil explicada pel ritme del mercat. Ara, aterra a Tarragona com un moviment de Tomeu: «Va ser company meu a Oviedo i Burgos. Va ser clar en la decisió, en aquest moment

Imatge d’arxiu del jugador David Sainsbury. Xarxes socials

Futbol l El Reus FC Reddis d'Edu Albacar perd contra el Barça Atlètic en un amistós en el qual els roig-inegres van anar de menys a més.

La nota més positiva dels reusencs va ser Alya Camara, que va tornar a marcar i es proposa com un davanter que donarà moltes alegries aquest curs. Els d'Albacar s'enfron-

taven a un Barça Atlètic carregat de milions amb jugadors com Bisiwu, fitxatge d'estiu del primer equip. El conjunt blaugrana es va apoderar de la pilota i va regnar amb la possessió. Amb tot, els reusencs trobaven camí a la porteria rival a través de Camara. El primer gol, però, el va fer el club blaugrana. Bon control i

jugar ja i començar la temporada».

Recta final de la lliga i també recta final del mercat. Tomeu va destacar que el Nàstic busca un extrem sub-23 per completar la rotació i que, ara mateix, «estem analitzant perfils per trobar l’adequat». Descartada queda cap cessió per part de l’Olympique de Marsella, club amb el qual el Nàstic es va vincular el desembre. Segons el director esportiu, la normativa restrictiva de la FIFA i la situació del club francès van complicar cap cessió.

rematada a l'àrea petita de Bisiwu per posar l'1-0. El filial arribava amb contundència a l'inici de la segona meitat, però el Reus va saber aguantar fins que va tenir l'oportunitat d'or. Jugada a pilota aturada que Camara va estar atent per enviar-la al fons de la xarxa. Amb tot, la balança es va decantar poc a poc a favor dels locals fins que, finalment, Alex Campos va marcar el 2-1 en una jugada de córner. Els darrers minuts van servir per patir, però el Reus va aguantar el resultat. Dissabte, els d'Albacar juguen el darrer amistós contra el Castellón B. l Diari Més

12 dijous 27 d’ agost de 2026

Tadej Pogacar va ser l’atracció de totes les mirades. Tjerk van der Meulen

El públic aplegat a Falset va gaudir amb la cerimònia de signatures dels equips. Tjerk van der Meulen

Falset acull la Vuelta amb Tadej Pogacar com a gran estrella

Els més petits van poder saludar els ciclistes. Tjerk van der Meulen

Ciclisme l La prova espanyola va recórrer les carreteres de Tarragona en una etapa que es va decidir a l’esprint, on va guanyar Matthew Brennan Oriol Castro Sanz / Agències Falset va acollir ahir la sortida de la cinquena etapa de la Vuelta enmig d’una gran expectació. El motiu principal: Tadej Pogacar. El ciclista eslovè, el millor del món, ha tornat enguany a la prova espanyola i des d’un inici està regnant.

Després de l’exhibició de Pogacar a Andorra, la primera etapa al territori de l’estat espanyol, cent per cent per la província de Tarragona, es presentava amb l’etiqueta de transició, és a dir, que els esprinters havien de reprendre el protagonisme i els homes de la general dedicar-se a guardar forces per a un altre dia.

Entre Falset, la capital del Priorat i Roquetes, al Baix Ebre, el vent sol fer bromes pesades, però els corre-

dors estaven avisats pels possibles ventalls al pilot. Es va formar una escapada gens consistent amb Calzoni (Pinarello-Q36.5), Dversnes (U-X), Küng (Tudor), Gaffuri (Picnic) i Diego Uriarte (Kern Pharma).

La cursa va tenir l’Ebre a la vista durant uns quilòmetres, i en desviar-se cap a la costa per entrar a la zona del Delta de l’Ebre a partir de l’Ampolla el vent va bufar prou perquè es van produir talls al gran grup. Res transcendents, però suficients per frustrar l’escapada.

Després del descens de Paüls, a 17 de meta, va cremar les naus Xavier Mikel Azparren (Pinarello-Q36.5) amb un atac que li va permetre somiar obrint un petit avantatge, però el donostiarra va rebre les visites incòmodes de Laporte i Harold Tejada. El Visma va impedir les

El ciclista eslovè ha tornat enguany a la prova espanyola i des d’un inici està regnant aventures i va fer tot el possible per una arribada a l’esprint per buscar el doblet del seu velocista de luxe, Matthew Brennan. Els ciclistes del Visma van ordenar l’arribada amb mà de ferro. Amb Van Aert controlant possibles escapades, va impedir moviments d’última hora. L’últim llançador, el francès Christophe Laporte va obrir pas a Brennan. El jove va aparèixer com un cicló, i ningú el va aturar en el camí d’un gran triomf. Força i joventut per l’anglès que és un dels noms a seguir en el món del ciclisme.

Enric Mas també va ser un dels més aclamats. Tjerk van der Meulen

Els millors equips del món van sortir des de Falset. Tjerk van der Meulen

13 dijous 27 d’ agost de 2026

k Editorial k

Els comerços, identitat local

A

ctualment, un de cada cinc locals comercials del centre de Tarragona està buit. Així es desprèn del darrer estudi realitzat per l’Ajuntament. Segons dades de la Generalitat, l’any 2022 hi havia més de 4.800 locals arreu de la ciutat. L’informe d’aquest any se centra només en una seixantena de carrers de la Part Alta, l’Eixample, els barris marítims i l’entorn del Parc Central. Els comerços i botigues formen la identitat d’una ciutat conjuntament amb el patrimoni i la cultura. Donen servei al veïnat, generen riquesa i treball i, d’altra banda, poden arribar a ser un atractiu més per al visitant. Per

això és indispensable que el consistori trobi solucions per revertir aquesta situació. Segons indica la consellera de Comerç, Montse Adan, els eixos sobre els quals es desenvoluparà la seva estratègia són la transformació urbana i la dinamització.

A més, també convida els emprenedors a posar el seu granet de sorra. És evident que una ciutat amb vida i carrers amables poden ser bons al·licients per a obrir un negoci. Tanmateix, també és raonable pensar que factors com el preu del lloguer poden fer decantar la balança. El govern municipal haurà de tenir en compte totes les variables per revertir la situació.

k Tribuna k

Projectem Reus per generar oportunitats

H

i ha qui encara veu la Projecció de Ciutat com una qüestió d’imatge, d’aparador. Com si promocionar Reus fos només fer campanyes o assistir a fires. Però la realitat és una altra. Projectar una ciutat és crear oportunitats. És aconseguir que més persones la visitin, que més empreses hi vulguin invertir, que el talent hi trobi un lloc on desenvolupar-se i que els qui hi vivim ens sentim orgullosos del nostre municipi. És el tarannà reusenc.

I aquest ha estat el fil conductor de la feina feta durant aquest mandat a la regidoria de Projecció de Ciutat, amb una estratègia clara: projectar Reus enfora per generar oportunitats endins.

Els resultats demostren que la nostra estratègia funciona. Avui, Reus és una ciutat més visible, més reconeguda i amb una capacitat d’atracció superior a la d’anys enrere. No és fruit de la casualitat. És conseqüència d’una manera d’entendre l’acció política basada en la planificació, en la col·laboració transversal entre regidories i en la voluntat de fer valer els grans actius de la ciutat: la cultura, el patrimoni, el comerç i els serveis.

Reus ha consolidat el seu lideratge com una de les principals destinacions comercials, culturals i d’oci del sud de Catalunya. Les campanyes de Nadal n’han estat una bona mostra. Lluny d’imitar altres models, hem apostat per una proposta pròpia, amb identitat, que ha estat capaç d’atraure milions d’impactes de pas any rere any. Aquesta aposta també ha reforçat el comerç local, la restauració i l’activitat econòmica, tot demostrant que invertir en projecció és guanyar en prosperitat.

En aquesta mateixa línia, iniciatives consolidades com Roses de Reus continuen reforçant la vinculació entre promoció comercial, identitat i dinamització econòmica. També hem fet un pas endavant en la projecció del nostre patrimoni. El Modernisme és un dels grans trets diferencials de Reus i hem treballat perquè ocupi el lloc que li correspon.

Perquè la projecció d’una ciutat no es mesura només pel nombre de visitants.

També es mesura per la confiança que desperta entre empreses, emprenedors i inversors. Quan una ciutat és capaç d’atreure activitat econòmica, genera Noemí Llauradó ocupació, crea riquesa i amplia les oporRegidora d’Esquerra Republicana de tunitats per als seus veïns.

Catalunya a l’Ajuntament de Reus Tot plegat dibuixa una idea molt clara: avui, Reus és una ciutat més atractiva per viure-hi, per visitar-la i per inverL’Institut Pere Mata ha assolit xifres rè- tir-hi. Una ciutat que lidera el seu terricord de visitants i el Gaudí Centre s’ha tori gràcies a una estratègia de projecció renovat per adaptar-se a les noves for- sostinguda, coherent i ambiciosa, que ha mes d’explicar la ciutat i afrontar amb convertit els seus actius patrimonials, garanties una cita tan important com comercials, culturals i gastronòmics en l’Any Gaudí 2026. A tot això s’hi suma motors de desenvolupament. la consolidació de la Aquest camí tamFesta Modernista, que poc s’entendria sense Encara queden reptes, el paper d’Esquerra enriqueix l’oferta culperò avui Reus disposa Republicana de Catural i reforça el relat d’unes bases sòlides per talunya al govern patrimonial de Reus. continuar avançant Un altre dels grans municipal.

Tenim eixos ha estat conuna manera de fer solidar el lideratge basada en la mirada de Reus com a capital del vermut. Les llarga, en la planificació i en la convicció accions promocionals desenvolupades que la projecció exterior té sentit quan dins i fora de Catalunya han contribuït repercuteix en el benestar de la ciutadaa associar encara més la marca Reus nia. Molts dels projectes estratègics que amb la qualitat gastronòmica, la tradició avui reforcen el posicionament de Reus i l’excel·lència. Aquesta estratègia també porten aquest segell: el d’una política ha servit per donar projecció a altres pro- que aposta per generar oportunitats reductes del territori, com l’avellana o l’oli, als i per construir una ciutat amb més reforçant la identitat agroalimentària del ambició. nostre entorn.

Encara queden reptes importants.

En aquest àmbit, l’Estació Enològica Però avui Reus disposa d’unes bases sòha d’esdevenir una peça fonamental. lides per continuar avançant. I compta Per això continuem treballant conjun- amb un historial comercial inigualable. tament amb la Generalitat perquè es pu- Perquè la Projecció de Ciutat no és un guin obrir al públic nous espais de l’edi- objectiu puntual ni una campanya de fici i fer-lo cada vegada més visitable. comunicació. És una política pública Recuperar aquest patrimoni significa de llarg recorregut. I quan es desenvopreservar la nostra història, però també lupa amb una estratègia clara, els resulcrear un nou pol d’atracció cultural i tu- tats arriben. Reus ha guanyat lideratge, rística amb els nostres productes de qua- notorietat i capacitat d’atracció, aquests litat i de proximitat: l’oli DOP Siurana, últims tres anys. En definitiva, ha reforl’Avellana de Reus, i el Vermut de Reus. çat la seva posició com una de les grans Paral·lelament, la feina compartida ciutats de referència de Catalunya. Peramb la regidoria d’Empresa, Formació i què a Reus volem l’aparador, l’altell, el Ocupació ha permès definir una estra- magatzem, l’emprovador, la caixa i la tègia específica per captar inversions. botiga sencera.

k Tribuna k

Qui està pagant realment la dependència?

L

a crida que està fent Assumpta Serna, actriu denunciant en diversos mitjans el tracte que estan rebent les persones dependents i les seves cuidadores i cuidadors, està posant sobre la taula una realitat que durant massa temps hem normalitzat. I potser ha arribat el moment de parlar clar.

Defensem que les persones grans i dependents puguin romandre a casa seva el màxim temps possible. Hi estic d’acord. La nostra llar, els nostres records i el nostre entorn han de continuar formant part de la nostra vida encara que necessitem suports. Però si apostem per les cures a casa: qui està pagant realment aquestes cures? Perquè correm el risc de crear dependents de primera i dependents de segona.

Quan es reconeix una situació de dependència i s’assignen hores d’ajuda a domicili, apareix un copagament que, per a moltes pensions, resulta difícilment assumible.

Si una persona no el pot pagar, quina alternativa li queda?

Massa sovint, tornar a la família i a la persona - cuidadora no professional -.

I quan parlem de cures familiars continuem parlant, I quan parlem de majoritàriament, cures familiars continuem parlant, de dones. Dones que majoritàriament, redueixen jornades, de dones. Dones que abandonen feines o redueixen jornades, passen anys fora del abandonen feines o mercat laboral per passen anys fora del cuidar. Hem avançat mercat laboral per durant dècades en cuidar igualtat i drets per acabar retornant silenciosament moltes dones a la llar. Existeix, a més, una altra realitat incòmoda: l’economia submergida. Famílies que necessiten ajuda i busquen allò que poden pagar. Dones treballant sense contracte, sense cotització i sense protecció. Les cuidadores precàries d’avui poden ser les jubilades pobres de demà.

Mentrestant, tenim famílies esgotades, persones cuidadores al límit del col·lapse i persones dependents les necessitats reals de les quals superen els suports que reben. No podem anomenar desinstitucionalització el fet de traslladar la responsabilitat i el cost de les cures de les administracions cap a les famílies.

La crida d’Assumpta Serna hauria de servir, com a mínim, per obrir aquest debat. Si les comunitats autònomes rebran més recursos per a la dependència, és el moment de destinar-los a serveis professionals suficients i a reduir el copagament, especialment per a les pensions més baixes.

Perquè romandre a casa ha de ser un dret. Cuidar a casa perquè no ens podem permetre una altra alternativa no pot convertir-se en una obligació.

Jerusalem Torra L’Arc Serveis Assistencials

14 dijous 27 d’ agost de 2026

Necrològiques Tarragona Carmen Salas Satorra.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.

Carlos Escolano Alonso.

Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal.

Reus

L’antropòleg i catedràtic emèrit de la URV Joan Prat. Universitat Rovira i Virgili

Carmen García Silva.

Mor Joan Prat, fundador del Departament d’Antropologia de la URV, als 79 anys

Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus.

Dolores Gallego Fernández.

Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori Municipal.

Obituari l El catedràtic emèrit va publicar més de dos-cents articles científics i una vintena de llibres

Concepció Pardell Miralles.

Ha mort als 99 anys. El seu funeral serà

Agències

avui a les 11 h al Tanatori Municipal.

Torredembarra Joan Prat i Carós.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Mémora de Torredembarra.

L’antropòleg Joan Prat i Carós, catedràtic emèrit de la URV, va morir dimarts als 79 anys. Nascut a Celrà el 1947, va fundar el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la universitat i va deixar una destacada trajectòria docent i

investigadora. Va publicar més de 200 articles científics i una vintena de llibres, i va rebre entre altres reconeixements la Medalla Narcís Monturiol i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives. L’enterrament tindrà lloc aquest dijous, a les 16 h, al Tanatori de Torredembarra. La Rovira i Virgili ha lamentat la mort.

15 dijous 27 d’ agost de 2026

Avui felicita als que es diuen: Mònica

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

La teva vena caso- Et relacionaràs Cuida una mica Tindràs ganes de lana es veurà po- amb molta facili- la teva butxaca, ja canviar coses de tenciada i podràs tat i habilitat amb que avui tindràs lloc i de renovar viure sensacions tothom. Serà una despeses per so- plans de futur. Demolt vitals. Hi haurà jornada plena de bre de les teves dica’t a ordenaR, una comunicació n o u s co n e i xe - possibilitats i no però no barregis clara i intensa amb ments i d’ajuda podràs recórrer a responsabilitats els familiars. mútua. ajuda externa. amb diversió.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Durant la jornada T’agradarà desco- Si vols relaxar-te i No deixis la feina acabaràs amb l’es- brir llocs descone- passar-t’ho bé, bus- sense acabar si très dels últims dies guts on aprendràs ca espais oberts. No vols bons resultats. i tindràs energia su- coses noves i gau- deixis que els pen- Vigila els canvis de ficient per fer allò diràs del teu temps saments t’aïllin del temperatura i els que més et vingui lliure. Passions fà- contacte social. Vi- descuits amb pade gust. Arriben di- cils i un atractiu gila més les despe- pers i documents. ners per atzar. sensual molt alt. ses d’avui.

Nit molt moguda.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

La millor manera Tens a l’abast la Algunes persones G ràcies a u n a de reduir l’ansietat p os s i b i l i t at d e et sorprendran i et amistat coneixeràs serà fer activitat fí- conquerir la per- donaran ganes de algú interessant. Hi sica. Expressa’t al sona que desitges viure noves expe- haurà canvis socimàxim, sobretot sense risc si ho riències. Viatges als i noves responen l’amor. La nit fas amb respecte molt feliços amb sabilitats. La teva serà molt intensa i i amb calma. Nit retrobaments ro- vida farà un gir impassional. molt apassionada. màntics. portant, prepara’t.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Carreteres secundàries

14.30 Converses Connecticat

15:00 Notícies (r)

15.00 Carreteres secundàries

15:30 Terreny

15:30 Hospital de proximitat

16:00 Notícies (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia

18:00 Veus que inspiren 18:30 Moving 19:00 Nex estiu 20:00 Notícies 20:30 Questió de fons estiu 21:00 Notícies (r) 21:30 Questió de fons estiu

7 8

10

CANAL REUS TV

16:30 Efecte mosaic. Tarda

5

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu 18:00 Veus que inspiren 18:30 Moving 19:00 Notícies en xarxa. Estiu 20:00 Notícies 12. Edició vespre.

20.30 Tremolors. (r) 21.30 Va passar aquí Catalunya

22:00 Notícies (r)

22:00 Notícies 12. Edició vespre.

22:30 Questió de fons estiu

22.30 Tremolors. (r)

23:00 Notícies (r)

23.30 Va passar aquí Catalunya

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00:00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Salvat Marco, Marina Av. Prat de la Riba, 31 Telèfon 977 241 038 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Piqué Calafell, Joaquim Av. President Macià, 21-23 Telèfon 977 945 735 SALOU: Jornet Baiges, Rosa Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512 VALLS: Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717 EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Construcció cilíndrica, més alta que ampla, aïllada o sobresortint d’una edificació, feta per a protegir una ciutat o un castell. Notes que es prenen a classe. 2. El de les orelles més llargues. Les que pateixen més d’angines. És d’aviram. 3. Inicia la nit i no l’acaba pas. Un bon trago de vi, d’aigua... Allò que fa ràbia. 4.

Té fòbia. Un telèfon trencat. Lligat de troncs que torna riu amunt. 5.

Una mica més de cent. Casaries. Vocal. 6. No és plana. Reclutem combatents. 7. Canal interior. Dues sense roba. 8. Producte del treball. Resseca. La quarta de la sèrie. 9. Urani. La part més gruixuda de l’arbre. Adulterat. 10. Ram sense roses. Una mica de massilla.

El de les taques. 11. Cançoner que no agrada. Raja a doll. 12. Una pistola. Acumular diners. VERTICALS: 1. Quasi com una oca. Neteja intestinal. 2. Assignatura dura i difícil. Sí, parli. El Negre o el Roig.

3. Reial. Grans ciutats. Venen amb l’ànima. 4. Acaba el dinar i el sopar. Decisió arbitral. La més gran i peluda de l’Àrtic. 5. Jo, jo i només jo, diu ell. Esport passat per aigua. 6. Prengui una decisió útil.

Conjunt d’eres. Al peu de la lletra. 7. Cua de pardal. Els estalvis de tot un país. Dolor que puja. 8. Contorn vist de costat. Un gran dia si no plou. 9. Fa servir l’escombra tot sovint. Tot l’instrumental de fuster junt. El fèmur, per exemple. 10. La primera de nom. Allargueu la sessió a causa dels aplaudiments. El que no vulgui aquesta que no vagi a l’era. 11. El ram de la núvia. El moll de l’os. 12. Quasi com la mel. Ordenar els capítols d’una sèrie.

Màxima

23º 31º

Previsió pel Camp de Tarragona

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

LOCALS REUS. LOCAL-TRASTER. 17 m². 105€.

Tel: 666.140.989

PÀRQUINGS LA POBLA de MAFUMET. LLOGO PLAÇA PARQUING. Tel: 654.365.921

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard.

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

MASSATGES MASAJES REUS.

MAYCA CATALANA.

Tel: 698.788.062

Excelentes masajes

MASAJES RELAJANTES.

Tarragona CIUDAD.

corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL

Tel: 977 21 26 12

NURU. Tel: 692.780.087

MASAJISTA

SALIDAS. DOMICILIOS.

PROFESIONAL.

Desconecta y disfruta!!!

Tel: 643.840.135

Tel: 613.458.067

Solució: nivell mitjà

OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel Fins a migdia dominarà l’ambient assolellat, si bé amb intervals de núvols baixos extensos al litoral i prelitoral. A partir de llavors, arribaran bandes de núvols alts i mitjans, així com algunes nuvolades de base elevada, i el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat en general al final del dia.

Temperatura Temperatura mínima similar en general, si bé pujarà a punts del litoral i prelitoral, sobretot de l’Empordà. La màxima pujarà moderadament, mentre que al litoral ho farà lleugerament.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem

TEL. 977 21 11 54

dijous 27 d’ agost de 2026

B

rickània, el Festival de Construcci- Creativitat l El certamen de Lego tornarà els dies 10, 11 i 12 d’octubre a l’antiga església de Sant ons Lego de Montblanc, tornarà els Francesc, amb nous espais, nou diorames, tallers, botigues especialitzades i activitats familiars dies 10, 11 i 12 d’octubre, després d’un any aturat per les obres de l’antiga església de Sant Francesc. L’Ajuntament ho va confirmar el 19 d’agost; abans, el 21 de juliol, havia avançat provisionalment un cap de setmana de novembre que finalment ha quedat descartat. La vuitena edició s’havia de celebrar el juny de 2025, però les obres van obligar a cancel·lar-la, junt amb Terrània i Clickània. El cartell, de l’il·lustrador montblanquí Xavier Iborra, s’inspira en la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi, que l’any vinent farà quaranta anys: hi apareixen un drac fet de peces i Sant Jordi i la Princesa convertits en minifigures.

Les obres de Sant Francesc han canviat la distribució dels espais habituals. L’església i el claustre continuen sent l’eix central, amb nou diorames i botigues especialitzades, però la sala de Sant Jordi, que abans acollia tres diorames, ara mostra els elements del seguici popular de la ciutat. A canvi, s’incorpora l’antiga capella del Santíssim, on hi havia l’Oficina de Turisme, que complementarà la sala de les Corts Catalanes amb activitats sobre els usos lúdics i pedagògics del Lego. Al claustre hi haurà l’espai de construcció lliure i el concurs de construccions amb bricks. Les entrades i les inscripcions als tallers sortiran a la venda dimarts vinent, 1 de setembre, a la plana web www.brickania.cat i a l’Oficina de Turisme, amb sorteig de productes Lego entre els compradors anticipats.

L’antiga església de Sant Francesc s’ha convertit en les darreres edicions en l’epicentre de Brickània, amb centenars de visitants entre diorames i construccions. Cedida El festival el va crear l’Ajuntament el 2015 Redistribució per generar activitat en un mes tradicionalment fluix per al turisme, el juny. Ha combi- La sala de Sant Jordi deixarà nat sempre diorames, venda especialitzada i d’acollir tres diorames i donarà tallers, amb Star Wars com a presència gai- pas al seguici popular de la vila rebé constant i incursions en Harry Potter, Disney o Ninjago. Els números han oscil·lat: va deixar una dada notable: aquell juny va de les 6.000 persones del 2016 es va baixar notar la caiguda de consultes turístiques, i cap a les 4.000 el 2018 i el 2019, en 25 anys d’estadístiques, el mes amb una mitjana prepandèmia només havia superat les 1.000 de 5.000 visitants per cap de setconsultes quan Brickània s’hi cemana. Després de tres anys aturat lebrava. Enguany, això sí, torna per la Covid, Brickània va tornar el amb matisos: espais nous, el salt 2023 amb 3.800 visitants, i el 2024 del juny a l’octubre, i el dubte de en va tenir prop de 3.200, amb púsi condicionarà Clickània. Sant blic majoritàriament familiar de Francesc es tornarà a omplir de Barcelona, el Camp de Tarragona, peces de Lego, caldrà veure ara si Lleida i les Terres de l’Ebre.

Montblanc també s’abarrotaJoan Lizano El detall i l’espectacularitat dels diorames són un dels grans atractius del festival creatiu montblanquí. Cedida L’absència de l’any passat rà de nou pel pont d’octubre.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Brickània tornarà a encaixar les peces a Montblanc amb un festival renovat

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: