Festa Major de Sant Pere de Reus 9
Coia Valls, pregonera: «Som el resultat dels llocs que ens han acollit i de les persones que ens han estimat»
21 Josep Poblet Tous. Alcalde Carles Barceló: un llegat de bon servei públic i unitat
El millor Sant Joan
La diada de la Festa Major de Valls viu sis castells de gamma extra
l 12 i 13
Tarragona
El Joan XXIII ja pot emetre certificats de defunció electrònics
El procediment estalvia molts dels tràmits presencials que fins ara calia realitzar per notificar la mort d’una persona l 3
Futbol
Nàstic i Reus FCR ja coneixen els seus rivals de cara a la pròxima temporada
l 17 i 18
Opinió
Tjerk van der Meulen
Imatge del 4d9 sense folre descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls.
Castells
Imatge del 4d9 sense folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Tjerk van der Meulen
del
Comença l’excavació del nou vial d’accés a Parcel·les Iborra a tocar de l’Escola l’Arrabassada
Urbanisme l Es va ajornar aquesta intervenció fins a l’estiu per evitar molèsties al centre educatiu
Les obres d’urbanització de Parcel· les Iborra avancen segons el calen dari previst. La setmana passada, es va iniciar la construcció del nou vial que unirà aquest sector amb el carrer Mercè Rodoreda, a tocar de l’entrada de l’Escola l’Arrabassada. Aquesta intervenció, una de les més destacades del projecte, s’executarà durant el període de vacances es colars, tal com es va acordar fa set mesos, després que l’Ajuntament de Tarragona i l’empresa encarre gada d’executar els treballs pactes sin modificar la planificació inicial. Aquesta fase havia de començar a finals del 2025, però les queixes de la comunitat educativa van portar el consistori a traslladar l’actuació als mesos d’estiu per evitar afecta cions a l’activitat lectiva.
La preocupació de les famílies estava relacionada amb la proximi tat dels treballs al recinte escolar.
L’obertura d’un nou vial d’accés al barri s’ha de fer al costat d’un dels
murs perimetrals del centre, amb importants excavacions sobre roca calcària a escassos metres de les aules d’educació infantil i el pati. L’Associació de Famílies d’Alumnes
Les obres per urbanitzar el barri acabaran «la segona quinzena de setembre»
Durant els darrers set mesos, s’han executat altres actuacions previstes al projecte
(AFA) va recollir més de 370 signa tures per reclamar que es construís un cop finalitzat el curs.
L’acord assolit el desembre passat va permetre mantenir l’avanç de la urbanització del sector, però reser vant la construcció del vial més pro per a l’escola fins a l’estiu. Segons explica el conseller d’Urbanisme,
L’apunt
Els veïns celebren que els treballs «avancen bé»
El president de l’Associació Administrativa de Cooperació de les Parcel·les Iborra, Enric Casasayas, valora positivament l’evolució de les obres i assegura que la sensació entre el veïnat és que «s’avança bé». Tot i reconèixer que els treballs generen algunes molèsties, considera que són assumibles davant d’una actuació «llargament perseguida i volguda». «Amb el que ha costat arribar fins aquí, doncs ara ho aguantem tot», afirma.
Nacho García Latorre, «la setmana passada es va començar l’excavació a l’altura de la residència de gent gran —de DomusVi— i, en breu, les obres ja s’aproparan a l’escola, un cop ja han acabat les classes». Mentrestant, les obres d’urbanit zació han continuat avançant en diferents punts de Parcel·les Iborra. Durant els darrers mesos, s’han dut a terme la resta dels treballs inclo sos en el projecte. Pel que fa als vials interiors, el tercer tinent d’alcalde explica que «ja s’han efectuat les de molicions, i s’han iniciat els treballs d’execució dels col·lectors i pous de registre de la xarxa de clavegueram d’aigua de pluja i residuals, així com les escomeses domiciliàries de les mateixes». Aquestes actuacions també s’han realitzat als nous car rers previstos dins l’àmbit de l’Er mita de la Salut.
El projecte contempla també la renovació de les xarxes de serveis i la instal·lació de les infraestructures necessàries, així com el subminis trament d’aigua, el clavegueram, les telecomunicacions, el gas, l’en llumenat públic i les xarxes elèc triques, amb el soterrament del cablejat. García Latorre apunta que, des del mes de maig, s’està desenvo lupant «una actuació exterior cor responent a la connexió de la xarxa de clavegueram del PA 102 amb la xarxa de la Vall de l’Arrabassada». En aquest sentit, detalla que els tre balls s’han iniciat a la rotonda del carrer Llorenç de Vilallonga amb el carrer Joan Fuster. «Les obres se gueixen la planificació i està previst que finalitzin la segona quinzena de setembre», assenyala el conseller.
John Bugarin
Imatge de les excavacions que s’estan duent a terme a la zona. Tjerk van der Meulen
La setmana passada es va iniciar l’excavació
nou vial a l’altura de la residència de gent gran de DomusVi i, pròximament, les obres s’aproparan a l’escola. Diari Més
El trànsit marítim del Port de Tarragona creix un 19% al maig respecte al 2025
Economia l El Port de Tarragona ha tancat el mes de maig de 2026 amb un moviment de 2.508.187 tones, un 19% més que el mateix mes de l’any anterior. Entre gener i maig el Port acumula 12,88 milions de tones, un 5% més que el 2025. El creixement es deu sobretot als líquids a doll, amb més d'1,6 milions de tones i un augment del 22% i als sòlids a lloure, que pugen un 22,8% per l’augment de cereals, pinsos i farines. També creixen les escales de vaixells, amb 206 al maig (+17%), i l’activitat de creuers, que supera els 15.000 passatgers i acumula un 14,7% d’increment anual. l Redacció
Un incendi a la platja de la Móra durant la revetlla crema fins a 1.000 m² de vegetació
Successos l Un incendi es va declarar la nit de Sant Joan a la zona boscosa de la platja de la Móra. Els Bombers de la Generalitat van rebre l’avís a les 23.38 h després que un testimoni alertés que havia vist flames. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar quatre dotacions dels Bombers, que van treballar durant aproximadament una hora per controlar el foc. L’incendi va quedar estabilitzat després d’afectar entre 800 i 1.000 metres quadrats de vegetació i no es van registrar persones ferides. El foc s'hauria originat després que algunes persones llancessin petards en aquesta zona. l Rubén Pizarro
L’Hospital Joan XXIII ja emet certificats de defunció electrònics
Salut
Tarragona ja forma part del desplegament del certificat mèdic de defunció electrònic. L’Hospital Joan XXIII ha començat a utilitzar aquest mes de juny el nou sistema, que elimina bona part dels tràmits presencials associats a una defunció. El centre tarragoní és el primer del Camp de Tarragona que incorpora aquesta eina, impulsada en el marc de modernització del Registre Civil. El nou model permet digitalitzar un procediment que fins ara es feia en paper i facilita la comunicació entre els diferents organismes que intervenen en el procés. Un dels principals canvis afecta directament les famílies, ja que amb el sistema electrònic ja no cal desplaçar-se per entregar documentació a la funerària o al Registre Civil per iniciar els tràmits. A més, els familiars podran rebre la documentació de manera telemàtica un cop hagi estat validada pels organismes competents. El procediment arrenca quan el professional sanitari certifica la defunció a través d’un formulari web desenvolupat per l’INE i signa electrònicament el document. A partir d’aquest moment, la funerària pot accedir al certificat per continuar la tramitació amb el Registre Civil. Una vegada completat el procés, els familiars reben per via electrònica tant el certificat de defunció com la llicència necessària per a l’enterrament o la incineració. Paral·lelament, les dades es transfereixen
La revetlla de Sant Joan deixa 14 tones de brossa, set contenidors cremats i dos detinguts
Balanç l Tarragona va recollir 14.200 quilos de brossa ahir després de la revetlla de Sant Joan gràcies al dispositiu especial de neteja. El servei addicional, que es va sumar al dispositiu ordinari i al servei de neteja de platges d’un dia festiu, va mobilitzar 24 treballadors i va comptar amb 13 vehicles com 5 es-
combradores, una pala, un vehicle de càrrega posterior, entre d’altres. La jornada es va iniciar a les 5 h del matí amb les tasques de neteja manual i amb tractor a totes les platges excepte Miracle i Arrabassada, que es van començar a netejar a les 7 h. El dispositiu va permetre que les platges i també els carrers i
L’hospital tarragoní és el primer del Camp de Tarragona en implementar el nou sistema. ACN
Els professionals sanitaris poden emetre el certificat i enviar-lo digitalment
automàticament als registres de mortalitat i a l’INE amb finalitats estadístiques.
El projecte s’emmarca en l’aplicació de la Llei 20/2011 del Registre Civil, que aposta per agilitzar els tràmits. En aquest procés hi participen diferents organismes, entre ells el Ministeri de la Presidència,
places on es van celebrar la revetlla quedessin nets des de primera hora del matí.
D’altra banda, el dispositiu especial de seguretat i mobilitat, coordinat entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, es va desenvolupar amb normalitat i sense incidències massa destacades. Durant la revetlla, la Guàrdia Urbana va detenir dues persones per la sostracció d’un telèfon mòbil al passeig de Rafael Casanova. Així mateix, es van registrar incidències puntuals, com la crema de set contenidors i un vehicle. l Redacció
Justícia i Relacions amb les Corts, el Departament de Salut, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i l’Institut Nacional d’Estadística. Aquest canvi segueix la línia dels tràmits digitals que ja s’han implantat en altres àmbits, com la inscripció dels naixements des dels hospitals. Segons el Departament de Salut, la digitalització també «aporta una major garantia jurídica gràcies a la traçabilitat i seguretat del sistema», alhora que «millora la qualitat de la informació i afavoreix una millor coordinació entre els diferents organismes implicats».
El certificat mèdic de defunció electrònic ja funciona en diversos hospitals i el desplegament continuarà durant els pròxims mesos. Actualment, totes les regions sanitàries de Catalunya compten, com a mínim, amb un centre hospitalari on aquesta eina ja està operativa. Salut preveu que el sistema estigui implantat a tot el territori abans del 31 de desembre de 2026. En fases posteriors, també es contempla ampliar-lo a altres àmbits assistencials, com l’atenció primària, els centres sociosanitaris o les actuacions del SEM.
Marta Omella Blanco
Tarragona habilitarà més d’11.500 places d’aparcament dissuasiu de cara al Tour
Serveis l El consistori va presentar aquest dimecres el Pla de Mobilitat que preveu afectacions entre el 2 i el 5 de juliol
Prohibició d’estacionaments a la zona de sortida
L’Ajuntament de Tarragona va presentar aquest dimecres els preparatius de cara al Tour de França i les afectacions que provocarà a la capital entre els dies 2 i 5 de juliol. El Pla de Mobilitat preveu les diferents problemàtiques que encararà la ciutat durant les quatre jornades, entre les quals destacaven les mesures d’estacionament, transport públic i accessos als serveis essencials, que es veuran limitats. Les principals afectacions s’observaran en les zones d’aparcament d’arreu de Tarragona. «El Pla s’ha dissenyat per minimitzar al màxim l’impacte sobre la ciutadania i garantir la seguretat de tothom», va assegurar la consellera de Mobilitat, Protecció Civil i Neteja, Sonia Orts. Entre les 9.00h del dia 2 de juliol i fins a les 18.00h del dia 5, el tram del Parc Francolí fins a la plaça Imperial Tàrraco es veurà restringida, inclòs vies rellevants com els carrers Maria Aurèlia Capmany, Joan Miró i l’avinguda de la República Argentina, entre d’altres. En la zona «centre», la prohibició d’estacionament s’aplicarà des del primer dia del pas del Tour a partir de les 20.00h i fins el dia 5, també fins a les 18.00h. En aquest perímetre, s’engloben vies principals de la ciutat com la Rambla Nova, la Rambla Vella, el carrer Pau Casals i l’Avinguda Catalunya. Per altra banda, també des del dia 2 a partir de les 20.00h i fins a l’última jornada a la mateixa hora que la resta, les limitacions afectaran tota la Via Augusta, des de les escales del Miracle fins a la rotonda de l’Arrabassada, i s’estendrà a la N-340 al tram de la Savinosa.
Des del consistori, també es van preveure «incidències» en aparcaments soterrats municipals, com al Joan XXIII, on no s’hi podrà accedir des del dissabte a les 21.00h fins diumenge a les 18.00h. També des del 5
Es garantirà l’accés als centres mèdics i serveis essencials en cas d’urgències
Prohibició d’estacionaments al centre de la ciutat
Prohibició d’estacionaments al tram de la Via Augusta
de juliol a les 6.00h i fins a les 14.20h, quedaran afectats els pàrquings de Saavedra, Lluís Companys, Tarraco
i Catalunya. Per pal·liar les afectacions durant els dies del Tour, l’Ajuntament
habilitarà 11.580 places d’aparcament dissuasiu ubicades a Ponent, Llevant i la zona Nord. En concret,
Previsió
Busos gratuïts i facilitats per als residents afectats
Més enllà de les afectacions, el Pla de Mobilitat ideat per l’Ajuntament de Tarragona també preveu facilitats per a residents. El consistori desplegarà, el diumenge 5 de juliol, una xarxa d’autobusos gratuïta que, a partir de les 16.00h prendrà rutes alternatives a causa de les restriccions. Les línies L-11, 12 i 12 mantindran el recorregut habitual fins a les 9.00h i, fins a les 16.00h, interromprà el servei. També hi haurà llançadores gratuïtes entre els aparcaments dissuasius i el centre de la ciutat: les línies L91, 92 i 93, que tindran una freqüència de 20 minuts. La L94 farà un servei especial entre el Polígon Francolí i Battestini a les 8.00h i a les 15.30h de tornada. Pel que fa als veïns afectats amb abonaments (trimestral o anual) podran estacionar en qualsevol zona verda o taronja. Els de la Francolí, Part Alta i Llevant també podran utilitzar, entre el 4 o el 5 de juliol, els pàrquings soterrats municipals.
els que més places oferiran seran: Bonavista (aparcaments i superfície del mercadet) amb 3.539 places, diversos aparcaments al centre comercial de Les Gavarres (1.833 places); els aparcaments de davant del Carrefour i Bauhaus amb 1.180 espais o aparcaments de la zona de Llevant seran el que s’ubica a la zona del Nàstic amb 1.937 places. El dispositiu també fixarà el tancament de terrasses d’establiments el dia 5 i talls de trànsit progressius entre el 4 (a partir de les 21.00h) i el 5 de juliol des del sector del Francolí i fins a totes les zones marcades pel Pla. La reobertura serà progressiva i garantirà l’accés a centres mèdics i serveis essencials amb la coordinació de les autoritats.
Redacció
Ofrena floral a l’Arrabassada per homenatjar els tres nens ofegats el passat divendres
Societat l Dos dels menors han estat repatriats al Marroc, mentre que el tercer ha estat enterrat a Tarragona
ACN
L’entitat Tarraco Sea Club va homenatjar dimarts els tres menors ofegats a la platja de l’Arrabassada divendres passat amb una ofrena floral. L’acte va comptar amb l’assistència de familiars, amics, membres de la comunitat marítima i ciutadans que van expressar el suport i l’escalf a l’entorn dels nens. Els membres de l’entitat van arribar amb motos d’aigua fins a la platja i van traslladar una corona de flors fins al passeig marítim, on la van dipositar.
Mohamed Bousefdaouen, president de Tarraco Sea Club, va explicar que van fer l’acte per acompa-
nyar les famílies i per la proximitat que tenen amb elles com a veïns dels barris de Ponent de la ciutat. Bousefdaouen també va dir que la platja de l’Arrabassada no és «fàcil». Davant la hipòtesi que els nens estiguessin saltant d’unes roques i no poguessin sortir de l’aigua, el club esportiu d’un dels menors, el CD La Floresta, va apuntar que el corrent els va dur a les roques quan es banyaven a la platja. Dos dels nens han estat repatriats al Marroc, mentre que el tercer ha estat enterrat a la capital tarragonina. Els familiars gestionen els tràmits i el CD la Floresta va iniciar una campanya per recaptar diners per sufragar els costos.
Els assistents a l’homenatge aplaudint durant l’acte. ACN
L’apunt
Un grup de joves salta des de roques en una zona prohibida Imatge d’un jove saltant des de les roques a la platja del Miracle. ACN
Un grup de joves menors va estar saltant des de les roques de la platja del Miracle de Tarragona aquest dimarts al migdia, tot i la prohibició i la presència de cartells d’avís. Durant una bona estona, els joves van estar saltant des de diferents punts de les roques. Tal com van reconéixer, hi van sovint, però
només salten quan la mar està en calma. No es tracta d’una pràctica massiva, si bé en ocasions algunes persones hi duen a terme l’acció.
Uns fets que es produeixen des de fa anys i on hi ha hagut accidents, motiu pel qual l’Ajuntament hi va col·locar el cartell i s’hi fa vigilància.
El Serrallo Festa Major de Sant Pere 2026
El Serrallo dona el tret de sortida aquest dijous a quatre dies de festa en honor al seu patró
Festes l El barri mariner ofereix programació variada des d’avui i fins dilluns vinent amb Santiago Castellà com a pregoner de l’edició d’enguany
Adrià Recasens Benaiges
Les festes de Sant Pere del Serrallo 2026 arriben aquest dijous 25 de juny carregades d’activitats per a tothom. El barri mariner de Tarragona viurà uns dies de gran ambient amb una programació que combina tradició, cultura popular i gresca.
El tradicional dinar de dones a les 13 h dona avui el tret de sortida a la programació festiva. Demà divendres 26 la festa s’intensifica a les 10 h amb un esmorzar popular i la inauguració de l’exposició sobre el romesco al Museu del Port, i el concert ‘Cançons de sempre’ a les 20 h que clourà a les 21.30 h amb sopar i els ritmes de Guspira Events DJs a les 23 h.
El dissabte 27 serà el dia més casteller i de foc: arrencarà a les 8 h amb matinades i la festa de l’escuma, passejos en golondrina i un vermut eivissenc. A la tarda tindrà lloc la Diada Castellera a les 18.30 h amb
les colles de Terrassa, Alt Maresme i els Xiquets del Serrallo; la plantada de la bèstia de foc i el pregó a càrrec de Santiago J. Castellà, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, a les 21 h. La nit s’omplirà de ritme amb la cercavila de gegants, el correfoc dels Diables Voramar i la gran revetlla popular amb l’Orquestra La Catalana, a les 23 h.
El diumenge 28, l’esport i la gastronomia seran protagonistes amb les masterclass de zumba a les 9.30 h, la cursa d’orientació i el tradicional concurs de fideuà, amenitzat pel vermut de la DJ Mónica Belno a les 13 h. Els pallassos de Dínamo i Alcalina i la música dels Tocabemolls completaran el dia abans de la revetlla amb el grup Charlote a les 23 h.
Finalment, el dilluns 29, Sant Pere, dia del patró, clourà les festes de la Confraria de Pescadors de forma solemne amb la missa de Sant Pere a les 12 h i la processó a les 19 h de la tarda.
Imatge de la tradicional Processó en honor al patró dels pescadors. Diari Més
Coia Valls estira «el fil dels records» en la Tronada inaugural de Sant Pere
«Reusenques, reusencs, que comenci la festa. Visca Sant Pere! Visca Reus! Visca Catalunya!». Amb aquestes paraules, la pregonera, Coia Valls, va donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Pere d’enguany des del balcó de l’Ajuntament. Un acte protocol·lari i institucional que, com és habitual, va ser rebut amb la passió i els anheles d’un públic que omplia la plaça de gom a gom, a l’espera que la pregonera baixés per fer els honors d’encendre la Tronada inaugural. Que tocava apujar el teló a la Festa Major es notava des de molt abans del pregó. No només per les banderoles que decoren carrers i carrerons, o pels actes previs com el mosaic conformat pels nens i nenes que il·lustrava el Ball de Gale-
res, sinó perquè, a poc a poc, sense pressa ni pausa, a la plaça del Mercadal s’havia traçat un perímetre de seguretat i un caminet de pólvora es traçava resseguint el quadrilàter. La
Víbria seria una de les primeres a sumar-se a la festa, amb una desfilada que va sorprendre aquells que feien temps en una terrassa. No venia amb ganes de fer mal ni d’elevar les
Aquesta va ser la primera de les cinc Tronades previstes de manera extraordinària
El Tro de Festa va recaure en Raimon Martí, vinculat al món de la cultura del foc
ja prou altes temperatures. Preferia convidar tothom a ser partícip de la màgia. Al Saló de Plens, l’alcaldessa, Sandra Guaita, reconeixia que era un moment d’«alegria, nervis, que posa la pell de gallina; un moment molt màgic». Pronunciar el pregó és un honor i, alhora, una responsabilitat. En aquesta ocasió, l’opor-
L’apunt
La Fundació Marta
Mata, convidada d’honor de la Festa
Enguany, la convidada d’honor de la Festa Major de Sant Pere serà Assumpta Baig Torras, presidenta de la Fundació Marta Mata. D’aquesta manera, serà l’encarregada d’encendre la Tronada de Completes, a la tarda del diumenge 28 de juny. A més, l’alcaldessa també ha convidat el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joan Josep Garcia, i els alcaldes i alcaldesses de la comarca per a acompanyar-los.
tunitat ragué en l’escriptora i actriu Coia Valls.
«Si els meus pares ho poguessin veure...», va ser una de les primeres coses que li van sortir del cor en rebre la proposta. En aquell instant, va entendre «que aquest pregó no el faria sola». Hi serien els pares, la família, les persones que han format part de la seva vida, i la ciutat que «m’ha anat construint». Tocava estirar els «fils dels records», que «uneixen persones, llocs i moments que semblaven dispersos i que, de sobte, tornaven a encaixar». Va parlar del Reus «que porto dins», de la infantesa, de la padrineta Teresa, de l’àvia Pepeta, de la tieta Paquita, de la mare i del pare, del trasllat a Tarragona, dels venedors de garapinyades, dels llibres, de la Festa Major. «Les grans ciutats no les sostenen només els seus personatges il·lustres; també les sostenen les mans anònimes que, dia rere dia, les fan possibles», va compartir. A continuació, es va conèixer la concessió del Tro de Festa per a Raimon Martí, vinculat amb la cultura del foc a la ciutat. Per a rebre’l va ser acompanyat pels seus companys i un amic especial; el Drac de Reus. Però tothom estava ansiós per veure la Tronada encendre’s. La pregonera, després de sortir al balcó per proclamar l’inici de les festes va baixar les escales i es va dirigir fins al mig de la plaça, acompanyada de les autoritats, amb relativa agilitat. En arribar, els assistents ja animaven i saltaven, demanant que es produís el moment més esperat. La pólvora es va encendre i la Tronada va esclatar.
S. Peralta / M. Llaberia
Coia Valls va ser la pregonera de la Festa Major de Sant Pere 2026. Tjerk van der Meulen
Fotografia de la Tronada inaugural de la Festa Major de Sant Pere 2026, encesa per la pregonera, Coia Valls. Tjerk van der Meulen
Festa l L’escriptora va fer un repàs personal de la seva relació amb la ciutat i la Festa Major
dels Gegants de
l Cultura
Pere Latorre forma part d’una nissaga vinculada a la Festa Major durant generacions. El seu primer record es remunta al 1969. Amb uns tendres 14 anys, era suplent dels Nanos. Per Sant Pere, un portador de la Vitxeta va fallar a la cita. El seu pare, geganter, va cridar-lo: «Vine cap aquí, que avui vens amb mi; et necessito». Encara recorda amb els ulls cristal·lins la il·lusió del moment. Involucrat en l’actualitat amb el Basilisc —n’és el cap de colla—, mai no ha estat capaç de deixar el carrer definitivament. «El dia que em mori, vull estar a prop de la Festa Major, els meus fills ja saben què han de fer», se sincera. Fill i pare de portadors d’elements del Seguici, Latorre narra que no necessita portar una samarreta que certifiqui que és de Reus: «Ho sento dins». Sigui per Carnaval, Setmana Santa o Festa Major, s’ha endinsat en tota celebració que ha
A la
presència dels
Una vida dedicada a la Festa Major de Reus
Pere Latorre, membre d’una nissaga festiva, ha estat vinculat amb la tradició des de l’any 1969 i ha passat per la Colla Gegantera i l’Estol del Basilisc
tingut lloc a la ciutat. «Quasi que he sortit més pel carrer així que no pas amb la dona», comparteix entre rialles. N’ha gaudit, i en continua gaudint, com el que més, tot i que això, a vegades, comporti sacrificar certes prioritats. «Tenia una empresa petiteta de transport i moltes vegades me n’oblidava i em dedicava més als Gegants», assenyala. Des de Sant Pere del 1969 i fins al 1998, va acompanyar els colossos en sortides tan especials com la
La Ruta del Masclet fa el primer glop dels vint-i-cinc anys entre pólvora, mocadors grocs i ganes de gresca
Sant Pere l Amb la Tronada inaugural de la Festa Major de Sant Pere 2026 ja finalitzada la festa encara no havia acabat a la plaça del Mercadal per aquell vespre. Com és habitual, i sense que s'hagués esvaït encara el fum de la pólvora en l'ambient, els responsables de la Ruta del Masclet, que enguany celebra els 25 anys, es van dirigir a les autoritats locals per a deixar de banda les formalitats i començar amb la farra i la gresca. Amb el tradicional mocador groc lligat al coll i una bota de masclet a la mà, l'alcaldessa, el regidor de Cultura i la pregonera de Sant Pere van donar el primer glop d'honor. Per un altre costat, des de l'organització van començar a repartir les botes de masclet. l Miquel Llaberia
inauguració del Mundial de futbol del 1982. «Vam haver de fer un uniforme decent per poder participar en la cerimònia. Què vam fer? Vam agafar una camisa, un mocador, una faixa vermella i uns pantalons foscos, i va agradar», rememora. Guarda un record especial per l’escapada dels Vitxets a Barcelona, en què van acabar sopant amb les monedes que els van llançar, així com pel reconeixement com a Ciutat Gegantera o les sorpreses que es
van endur el 1977 amb la primera comanda per crear els Gegants Negres a un taller valencià, amb una estètica que no corresponia amb la imatge que havien projectat i que, una dècada més tard, van haver de ser reemplaçats per una parella nova, elaborada per Ramon Ferran. Va ser el 2004 que els seus fills, juntament amb més joves de la ciutat, van voler crear un element festiu. «Jo no em volia enredar més, estava molt bé», recorda Latorre. La
«El dia que em mori, vull estar a prop de la Festa Major», se sincera Pere Latorre
insistència va tenir els seus fruits i és que «és clar, com que m’ha agradat sempre la Festa Major, encara més la de casa meva, doncs vaig acceptar». La tria estava entre un fènix i un basilisc. La complexitat de l’au que renaix de les cendres, amb plomes de molts colors, va decantar la selecció pel basilisc. Adoptant inspiració dels llibres i la mitologia, investigant sobre les figures de la Catedral de Notre-Dame i la seva aparició a la saga Harry Potter, l’escultor Manel Llauradó va proposar un esbós que va convèncer. «A partir de llavors, m’he tornat a enredar fins ara», reconeix Latorre. Amb 70 anys, aquesta havia de ser la temporada de la retirada, però la junta de l’Estol del Basilisc l’ha convençut per continuar endavant.
Sergi Peralta Moreno
A l’esquerra, Pere Latorre, amb una il·lustració
Reus.
dreta,
Indis al Camp Nou per al Mundial de futbol del 1982. Gerard Martí / Cedida
Fotografia de l’inici de la Ruta del Masclet de la Festa Major de Sant Pere de Reus 2026. Tjerk van der Meulen
Miquel
Edo, alumne de l’INS
Baix Camp, treu la millor nota de les PAU a la demarcació
Educació l L’estudiant té la intenció de cursar l’any vinent el grau en Empresa i Humanitats a ESADE, a Barcelona
Arnau Martínez / ACN
Miquel Edo, alumne de l’Institut Baix Camp de Reus, va obtenir un 9,7 a les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) d’enguany, sent la millor nota a tota la demarcació de Tarragona. Segons va explicar, durant els dies de la selectivitat estava «bastant nerviós» i que després de dos anys de batxillerat veia les PAU com una cosa «abstracte i de futur». Fins i tot, va comentar que ara que ja han passat uns dies després d’acabar les PAU no ho acaba de «processar»: «En tres dies et treus de sobre el que durant dos anys t’han anticipat». Edo pretén estudiar el grau d’Empresa i Humanitats a ESADE a Barcelona, una formació «enfocada a la creació d’empreses i de projectes amb un impacte social». «M’interessa la història, la filosofia, l’antropologia i la psicologia, i vull aplicar-ho al dia a dia, a projectes tangibles», va afegir. Edo va estudiar el batxillerat social humanístic, amb llatí i matemàtiques com a assignatures optatives, i creu que, tot i haver obtingut la millor nota de la demarcació, els dos últims anys ha estat «molt important» que els estudis «no fossin l’única part de la meva vida». «Quan
companys m’expliquen que quan arriben a casa el que fan és únicament estudiar i estar amb el mòbil, em dona una mica de desesperança perquè penso que hem de fer més coses», va reflexionar. Coses com, per exemple, «socialitzar, llegir, el que sigui, però tenir vida fora dels estudis». Ara bé, va assegurar que ell estudiava «amb antelació» i evitava deixar-ho tot per a l’últim dia, perquè sabia que no tindria temps per a res. Per acabar, es mostra «molt content» per la nota obtinguda finalment, però no pot evitar pensar amb el 0,3 restant per arribar al 10: «Estic treballant per gaudir més d’aquestes coses perquè és un plaer enorme, no ha sigut gens fàcil i vull centrar-me en el treball fet».
Tarragona a les PAU
Pel que fa a les dades per demarcacions, Tarragona registra la pitjor nota mitjana en comparació a la resta de províncies, amb un 6,361 a les PAU i un 7,160 d’accés. Així i tot, ocupa la tercera posició en el percentatge d’aprovats, només per sobre de Barcelona, amb un 96,1% d’aprovats. En total, han estat 3.381 alumnes tarragonins els que han aprovat les PAU. A més, pel que fa a quantitat d’alumnes amb un ex-
Tarragona ha registrat la pitjor nota mitjana de les PAU 2026 de les quatre províncies
cel·lent a les PAU Tarragona se situa en tercer lloc, només per davant de Lleida, amb 34 alumnes que van aconseguir treure un excel·lent com a nota mitjana.
En el cas de centrar la mirada en les comarques, només una de les comarques de la província de Tarragona ha aconseguit que tots els seus alumnes hagin aprovat; Ribera d’Ebre, que se suma a les comarques de la Garrotxa, Osona, el Pla d’Urgell i el Pla de l’Estany. Per un altre costat, la demarcació també ha registrat la pitjor comarca en termes de nota mitjana i percentatge d’aprovats; l’Alt Camp. Concretament, la nota mitjana va ser d’un 6,029 i van aprovar les PAU el 92,63% dels alumnes d’aquesta comarca.
A Catalunya, la nota que més ha caigut ha estat la de Matemàtiques, amb un 4,18, única assignatura suspesa. També han registrat caigudes Història o Anglès, mentre que Català i Castellà han millorat.
Fotografia de Miquel Edo, estudiant de l’Institut Baix Camp que ha obtingut un 9,7 a les PAU. ACN
Castells l Els Xiquets de Valls regalen les millors actuacions mai fetes per Sant Joan: la Vella amb quatre gamma extra i la Colla Joves amb un doblet
Colossal
La ciutat de Valls va viure el millor Sant Joan casteller de la seva història amb una Colla Vella que va esmicolar tots els seus millors registres acumulant fins a sis castells diferents de gamma extra entre Completes i Festa Major i una Colla Joves assolint la seva millor actuació a aquesta alçades de temporada. L’èxit casteller sumat a uns nous horaris que van fer més suportable la forta calor, van confeccionar un Sant Joan difícilment millorable.
L’enèsim duel dels Xiquets de Valls el va obrir la Colla Joves amb un castell que tornen a dominar a la perfecció, el 3de9 amb folre. Ja l’havien descarregat dues vegades anteriorment a La Selvai a la diada del local, el van repetir el vespre de dimarts per Completes i la progressió els hauria de portar al castell de 10 en un futur, tot i que de moment la feina és millorar-lo diada a diada. La Colla Vella, amb l’embranzida de Completes on va fer dos castells de gamma extra, el 4de9 amb folre i pilar (el més matiner del seu historial) i el 9de8, va seguir el guió previst pel seu cap de colla, Manel Urbano, i estrenava la diada de Sant Joan amb el 5de9 amb folre. Arrossegaven els deures de la diada del Vendrell, on havia quedat només carregat a principis de mes. Van haver de fer un doble esforç, ja que després de desmuntar un primer intent per un mal encaix dels terços amb el folre, el van poder descarregar traient-se l’espineta clavada.
La segona ronda va ser més pròpia de Santa Úrsula que no pas de Sant Joan. Dos 4de9 sense folre. Un castell mai completat el 24
de juny, que aquest 2026 van fer les dues colles. Primer els vermells. El castell pujava remenat, però quan es va carregar es va parar per encarar de la millor manera la descarregada. La Joves feia una salt de qualitat extraordinari passant del 3de9 amb folre al 4de9 sense folre amb una molt bona execució. Amb la pressió del castell fet per la colla rival, la Vella buscava el quart gamma extra de la festa major. Si el de la Joves va ser espectacular, el dels rosats va ser meravellós repetint el duel que es va viure la temporada passada amb aquest castell al Mercadal o per Santa Úrsula. Tant la carregada com la descarregada de la Vella van ser exemplars i completaven per setena vegada consecutiva el 4de9 sense folre, la colla del món casteller que més vegades ha repetit aquesta estructura.
Gamma extra a Tarragona
La Jove descarrega el 2de9fm més matiner del seu historial
plir amb el pilar de 6 que va millorar molt respecte la jornada de Completes, mentre la Vella va assaltar el pilar de 8 amb folre i manilles. Tot i ser el primer de l’any i haver-lo fet una sola vegada per Sant Joan l’any 2023, també el van descarregar per completar una diada amb castells de quatre gamma extra. D’aquesta manera, les dues colles de Xiques de Valls van fer les millors actuacions dels seus historials per la festa major de Sant Joan, que va durar just dues hores i mitja i deia entreveure una temporada intensa a la plaça del Blat que viurà nous duels per Firagost, la Diada Nacional i Santa Úrsula.
A la tercera ronda va continuar el festival de gamma extra vallenc. La Joves va apostar pel 2de9 amb folre i manilles, que ja havien fet per Sant Joan els anys 2016 i 2025. La temporada passada el van arribar a descarregar fins a sis vegades i en aquesta ocasió, amb canvis significatius al tronc, el van tornar a completar. Va donar molta batalla, però els experimentats castellers vermells el van treballar d’una manera excel·lent. La Vella apostava per un 7de9 amb folre que van estrenar feia just un any i que els va obligar a fer primer un intent desmuntat igual que havia passat a la primera ronda amb el cinc. A la segona, el van encarar de la millor manera per descarregar-lo sense massa dificultats.
A la tanda de pilars, la Joves va com-
Sant Joan a Tarragona
A Tarragona, la Jove també va assolir la gamma extra gràcies al 2de9 amb folre i manilles més matiner del seu historial. Va ser a la segona ronda de la diada de Sant Joan a la plaça de la Font on també van descarregar el 3de9 amb folre a la primera, però a la tercera el 4de9 amb folre els va quedar en intent quan el pis de quints es va trencar entrant el pom de dalt. Van acabar la seva actuació amb el 4de8 i el Pde7f. També van fer un pas endavant els Xiquets de Tarragona, que van completar el primer 7de8 de l’any acompanyat dels bàsics de vuit, 3de8 i 4de8. La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va complir amb la segona clàssica de vuit de l’any i, finalment, els Xiquets del Serrallo van tornar a destacar amb el 2de7, el tercer descarregat d’aquesta temporada en una diada on també van fer el 5de7 i el 4de7.
Fem pinya amb les NOSTRES tradicions
Carles Cortés
2de9 amb folre i manilles de la Joves a la plaça del Blat. Jordi Marsal/ACN
5de9 amb folre descarregat per la Vella dels Xiquets de Valls. Tjerk van der Meulen
Fem pinya amb les NOSTRES tradicions
Resultats
VALLS. Completes.
Colla Vella: 3/9f, 4/9fp, 9/8, P/7f
Colla Joves: 4/8, 3/9f, 2/8f, P/6
VALLS. Sant Joan.
Colla Vella: id5/9f, 5/9f, 4/9sf, id7/9f, 7/9f, P/8fm
Colla Joves: 3/9f, 4/9sf, 2/9fm, P/6
TORREDEMBARRA. Sant Joan.
Nois: 5d7, 7d7, 4d7a
C. Altafulla: 3/7, id4/7, 4/7, 5/6
TARRAGONA. Sant Joan. Jove Tarragona: 3/9f, 2/9fm, i4/9f, 4/8, P/7f
Xiquets: 3/8, 7/8, 4/8
CC SPiSP: 3/8, 2/7, 4/8
X. Serrallo: id9/7, 5/7, 2/7, 4/7
7de9f i Pde8fm de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i 2de9fm de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Tjerk van der Meulen / Cedida
PROMOCIÓ
INTERNACIONAL DE CAMBRILS COM A DESTINACIÓ TURÍSTICA
Cambrils es promociona al Canadà com a destinació gastronòmica i de Slow Travel
Turisme l La destinació dona a conèixer a Toronto la seva cuina, el producte local i el model de viatge sostenible i pausat
Redacció
El Patronat Municipal de Turisme de Cambrils ha intensificat la seva projecció internacional al mercat nord-americà amb una destacada acció promocional a Toronto (Canadà), una de les principals portes d’entrada al turisme emissor canadenc. La iniciativa, coorganitzada per Turespaña, Saborea España, el Patronat de Turisme de Cambrils, Turisme de Lanzarote i Turisme de Gran Canària ha permès presentar l’oferta turística i gastronòmica de Cambrils davant d’agents de viatges, operadors turístics, periodistes especialitzats i prescriptors del sector, reforçant el posicionament de la destinació en un mercat de gran capacitat adquisitiva i amb un
creixent interès pels viatges experiencials.
La principal acció s’ha desenvolupat en el marc de Travel Press Live!, un esdeveniment professional de referència al Canadà que reuneix alguns dels principals agents de viatges, turoperadors, mitjans especialitzats i influenciadors del sector turístic. Durant els dos dies de l’esdeveniment, Cambrils ha participat amb un estand propi compartit amb les destinacions de Gran Canària i Lanzarote, des d’on s’ha ofert informació turística, degustacions gastronòmiques d’Oli d’Oliva Verge Extra de la Cooperativa Agrícola de Cambrils i tallers-showcooking orientats a donar a conèixer la identitat culinària del municipi i els seus atractius com a destinació de turis-
me gastronòmic.
A més, el Patronat de Turisme ha realitzat dues presentacions del destí en format conferència, dirigides a professionals del sector, en les quals s’han posat en valor els principals atributs de Cambrils: la seva reconeguda oferta gastronòmica, la vinculació amb el producte local agrícola i la tradició pesquera, el seu estil de vida mediterrani, la qualitat dels seus serveis turístics i la seva aposta pel model de viatge sostenible i pausat conegut com a Slow Travel.
L’eix gastronòmic
La gastronomia ha estat l’eix conductor de tota l’acció promocional. El xef Sergi Palacín, del restaurant HIU de Cambrils, ha estat l’encarre-
gat de representar la cuina cambrilenca davant del públic canadenc amb diverses elaboracions basades en el Romesco de Cambrils, un dels plats més emblemàtics del municipi. Des de la versió més tradicional, un suquet de peix i marisc, fins a propostes creatives en format tapa, les degustacions han permès acostar als assistents l’essència de la capital gastronòmica de la Costa Daurada.
Paral·lelament, Cambrils també ha participat en una trobada exclusiva dirigida a agents de viatges VIP, on la gastronomia ha servit novament com a vehicle per explicar la destinació i establir relacions directes amb alguns dels professionals més influents del mercat canadenc. L’acció promocional a Toronto s’ha
completat amb la participació en la celebració del Dia Mundial de la Tapa, organitzada al restaurant Beso by Patria, un dels establiments de cuina espanyola més reconeguts de la ciutat. L’esdeveniment ha comptat amb una presentació de la destinació i un sopar gastronòmic per a prop d’un centenar de convidats, entre els quals destacaven representants dels principals mitjans de comunicació especialitzats en viatges, gastronomia i estil de vida de Toronto i de la província d’Ontario. El xef Sergi Palacín, ha estat l’autor d’un dels plats del menú degustació ofert als convidats. La resposta dels assistents a totes les accions promocionals ha estat especialment positiva. Per a la gran majoria dels participants, aquesta
Isabel Martin Benitez, consellera de Turisme de l’Ambaixada d’Espanya al Canadà (al centre), amb la regidora de Turisme de Cambrils, Patricia de Miguel (a l’esquerra), el director del Patronat de Turisme de Cambrils, Vadim Koryagin (a la dreta) amb representants de Lanzarote, Gran Canaria i Saborea España. Cedida
La principal acció s’ha desenvolupat en el marc del Travel Press Live de Toronto
ha estat la primera presa de contacte amb Cambrils, fet que ha generat un notable interès per descobrir una destinació mediterrània que combina gastronomia, autenticitat, cultura i tradició. La proposta de Cambrils ha despertat un especial interès entre els professionals que busquen experiències diferenciades per a un perfil de viatger interessat en la descoberta del territori, la cuina local i les experiències sostenibles.
Continguts de valor
Fruit dels contactes establerts durant la promoció, el Patronat Municipal de Turisme ha iniciat diverses línies de col·laboració amb mitjans especialitzats i prescriptors canadencs que es concretaran en visites professionals a Cambrils durant els propers mesos. Aquestes accions permetran continuar augmentant la notorietat de la destinació en un mercat estratègic i generar continguts de gran valor sobre l’oferta turística del municipi. La promoció a Canadà s’emmar-
ca en l’estratègia d’internacionalització del Patronat de Turisme de Cambrils, orientada a captar visitants de qualitat, diversificar mercats emissors i reforçar la presència de la destinació en països amb elevat potencial de creixement. En aquest sentit, el Canadà viu actu-
alment una important expansió de les connexions aèries amb Espanya, amb noves rutes directes que van més enllà dels tradicionals hubs de Madrid i Barcelona i que reflecteixen l’interès creixent dels viatgers canadencs pel conjunt del territori espanyol.
Per a Cambrils, ser present en accions d’aquest nivell representa una oportunitat estratègica per posicionar-se davant de professionals que tenen capacitat d’influir directament en la decisió final de viatge. La gastronomia esdevé així una poderosa eina de promoció turística,
Cambrils s’ha presentat als principals professionals i mitjans del sector turístic
capaç de transmetre els valors del municipi i diferenciar-lo en un entorn cada vegada més competitiu.
Valoració positiva
La regidora de Turisme i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cambrils, Patricia de Miguel, ha valorat molt positivament els resultats de la promoció: «L’organització d’aquestes accions promocionals ens permet situar Cambrils en l’agenda dels principals prescriptors turístics d’un mercat tan interessant com el canadenc. Estem parlant d’un perfil de visitant amb un alt interès per la gastronomia, la cultura i les experiències autèntiques, que encaixa perfectament amb el model turístic que impulsem des de Cambrils. La gran acollida que hem rebut confirma que la nostra destinació té un enorme potencial en mercats de llarga distància i reforça la necessitat de continuar treballant per posicionar Cambrils com una referència internacional en turisme gastronòmic i Slow Travel».
Sergi Palacín, del restaurant HIU, presentant el seu plat de cuina cambrilenca en l’esdeveniment especial dirigit a la premsa durant la celebració del Dia Mundial de la Tapa. Cedida
El director del Patronat de Turisme de Cambrils, Vadim Koryagin, participant en la taula rodona de Turespaña a la conferència ‘Travel Press Live!’ a Toronto. Cedida
El carrer Orquídies de Cambrils començarà la seva reforma aquest estiu
Urbanisme l El projecte tindrà un termini de deu mesos i començarà a executar-se l’1 de juliol
Redacció
El carrer Orquídies de Cambrils viurà, a partir del pròxim 1 de juliol, els treballs de transformació i reforma integral després de mesos de planificació. Representarà l’obra més gran que es farà al municipi enguany amb un termini d’execució de 10 mesos i un pressupost de 2.552.926 milions d’euros. A partir de principis de mes, les actuacions en el primer tram implicaran el tall del trànsit entre els carrers Paul Cézanne i el camí de les Lloses. El projecte, adjudicat a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Romàn García Riera, preveu millorar els serveis i l’organització urbana al tram. Des del consistori indicaven que el carrer Orquídies és «un dels que es troba en pitjor situació de la xarxa de serveis i qualitat de paviments». Concretament, els treballs afectaran un quilòmetre de tram dividits en dues parts i consisti-
Imatge de l’estat actual del carrer Orquídies de Cambrils. Ajuntament de Cambrils
Actualment, el carrer presenta voreres i amplades irregulars que dificulten el pas
ran en la renovació total dels paviments, serveis urbans i l’ampliació i la continuïtat de les voreres. A més,
s’espera portar a terme la supressió de barreres arquitectòniques i el soterrament de xarxes d’electricitat i telecomunicacions.
Actualment, el carrer presenta amplades «variables» i irregulars, que obstaculitzen el pas. La proposta preveu ampliar a 6 metres tota la calçada i construir voreres d’uns dos metres.
Perafort i Puigdelfí celebren deu dies de Festa Major de Sant Pere 2026
Agenda l Gairebé una quarantena d’actes entre el 20 i 29 de juny per a tots els públics
Adrià Recasens Benaiges
Perafort i Puigdelfí viuen aquests dies la Festa Major de Sant Pere 2026, que s’allargarà fins dilluns 29 de juny amb un programa per a tots els públics. La celebració, iniciada el passat 20 de juny, combina tradició, cultura popular, esport, propostes familiars i espais de convivència. Els primers dies han estat marcats pels actes de la revetlla de Sant Joan, amb l’arribada de la Flama del Canigó, sopars populars, revetlles, fogueres i el correfoc infantil. La programació també incorpora cites com ara el torneig de pàdel, la cursa trail, partits de futbol, un concurs de bàsquet, proves de natació i la baixada d’andròmines.
Un dels moments destacats arribarà avui dijous 25 de juny amb el Pregó de Festa Major de Sant Pere, que anirà a càrrec del veí Josep Maria Aguilà Banús a les 19.45 h. Abans, a les 18.30 h, les antigues
escoles acolliran l’homenatge a la pagesia, un reconeixement a una activitat vinculada a la història del municipi. La jornada es tancarà a les 21 h amb el sopar de gala a la plaça de l’Església. Demà divendres 26, la plaça Joan Palau acollirà a partir de les 17.30 h els jocs i tallers de l’escola de circ, una proposta per a infants i famílies. A la nit, de les 00.00 a les 06.00 h, la plaça de l’Església serà l’epicentre de la Nit Jove, seguida de les matinades pels carrers. El cap de setmana concentrarà els actes centrals. Dissabte, la jornada començarà a les 11 h amb la missa solemne a la plaça de l’Es-
glésia, presidida per l’arquebisbe de Tarragona, i continuarà a les 12.30 h amb un espectacle familiar a la plaça Generalitat. A les 20 h hi haurà cercavila i, a la nit, ball de Festa Major a les 23.30 h i actuació de l’orquestra a mitjanit. Diumenge 28, festivitat de Sant Pere, l’anada d’ofici sortirà a les 11.45 h des de l’Ajuntament i a les 12 h se celebrarà la missa en honor al patró. Després hi haurà vermut al restaurant Ca Vidal, sopar popular a les 21 h a la plaça Joan Palau i castell de focs a les 23 h. Les festes acabaran dilluns amb natació, bàsquet, futbol i els partits de solters i casats.
Coma-ruga viurà el seu primer espectacle amb 400 drons aquest divendres
Propostes l El festival començarà amb un correfoc de la mà de la Tortuga del Vendrell i tres bèsties convidades
Redacció
La platja de Coma-ruga viurà el seu primer espectacle de drons el pròxim divendres 26 de juny. Uns 400 dispositius sobrevolaran el cel del nucli urbà vendrellenc en una jornada primerenca al municipi a partir de les 23.00h, davant del port de Coma-ruga. Serà el primer festival d’aquestes característiques que se celebrarà al Baix Penedès, representant un esdeveniment pioner a la comarca. La jornada, però, iniciarà molt abans en ocasió de l’inici de l’estiu. El consistori vendrellenc preveu començar la festa amb l’anomenada Tortufest, a partir de les 20.30h de la tarda, quan la Tortuga de Foc del Vendrell porti a terme un correfoc previ a l’espectacle tecnològic. Els actes previs es desenvolu-
paran a les places dels Germans Trillas i del Tabaris, i incorporaran bèsties convidades com el Banyit de Solivella, la Nicaseta del Catllar i la Carpafera de Martorell. Gairebé a mitjanit, començarà l’espectacle de drons a càrrec de l’empresa Crostars Aèrial amb quatre centenars de dispositius voladors que emetran llum per donar forma al cel. Una fórmula reflectida en l’espectacle que es va produir al costat de la Sagrada Família. En aquesta ocasió, l’empresa ha dissenyat un espectacle únic amb més de 14 figures d’elements culturals i naturals del Vendrell, els seus «nuclis marítims» i els grans esdeveniments del municipi, així com aniversaris que celebra la localitat. La festa continuarà a Germans Trias amb el grup de versions Police Line i un DJ.
El despertar dels elements festius, el passat dissabte. Ajuntament de Perafort Puigdelfí
El Nàstic afrontarà el pròxim curs a la Primera Federació en un grup ple de taurons
Futbol l Real Zaragoza, SD Huesca, Real Murcia, Hércules i filials com Real Madrid Castilla i Atlético Madrileño, seran alguns dels rivals als quals s’haurà d’enfrontar el conjunt grana
El Nàstic de Tarragona competirà la pròxima temporada en un grup ple de taurons. Ahir, la Real Federación Española de Fútbol va donar a conèixer els grups de la Primera Federació i els grana es mantenen en el segon amb els equips aragonesos, madrilenys, valencians, murcians, andalusos, catalans i la UE Ibiza. Sobre el paper, dels 20 equips totals, més de la meitat seran candidats a lluitar en el play-off d’ascens.
L’equip grana de Xisco Campos s’enfrontarà contra autèntics monstres. El Real Zaragoza parteix com el principal rival a batre. L’equip aragonès, que acaba de baixar de Segona Divisió, ha posat tota la carn a la graella per poder emular la gesta del Tenerife i assolir l’ascens amb la gorra. Sigui una realitat o no, és l’autèntic equip punter del grup. D’altra banda, l’SD Huesca apunta també a rival potent perquè també compta amb l’ajuda del descens. Amb l’exdirector esportiu Javi Sanz al càrrec, el Huesca apunta a play-off amb jugadors com l’exgra-
Atlético Madrileño
Real Madrid Castilla
CD Rayo Majadahonda
CD Teruel Real Zaragoza
AD Alcorcón
Real Múrcia CF Real Jaén CF
Antequera CF
Juventud de Torremolinos CF Algeciras CF
Águilas FC
UD Ibiza
CE Europa
Sobre el paper, uns 13 equips es presenten com candidats ferms en la lluita per l’ascens
econòmic per confeccionar planters de primer nivell. Amb aquests quatre i la UD Ibiza, a la lluita pel play-off se sumen tres filials: Real Madrid Castilla, Atlético Madrileño i Villarreal B. Justament, són els més perillosos, perquè tots tres van participar en el play-off d’ascens a Segona Divisió i van tenir opcions serioses per l’ascens. Així que la lluita per estar entre els cinc primers es complica una mica més.
Posteriorment, hi ha els rivals menys potents sobre el paper, però que l’any passat van fer una bona temporada. Teruel, Alcorcón, Antequera i Algeciras van demostrar que, amb molt de treball, poden establir-se sense patir en posicions de privilegi. A més, també s’ha de tenir en compte l’Europa, equip revelació la darrera temporada que va lluitar en el play-off d’ascens. El Juventud Torremolinos, com el Nàstic, es va salvar al final de curs, apunta a crear un projecte més ambiciós amb el davanter Dioni com la punta de llança.
na Ander Gorostidi al planter. Aquests dos no són els únics equips potents sobre el paper. El
Real Murcia, l’SD Ibiza, l’FC Cartagena i l’Hércules s’apunten a la festa. Tots quatre equips aspiren
El Nàstic fa oficial l’arribada del porter
Gaizka Ayesa per dues temporades
Futbol l El guardameta de 25 anys arriba a Tarragona després de deixar l’Alcorcón
Arnau
Montreal Quesada
cada any a l’ascens de la categoria i, malgrat que el darrer curs no van encertar, sí que tenen el potencial
Finalment, a la llista hi ha els recent ascendits, que hi ha de més modestos a equips amb potencial com la UE Sant Andreu. L’equip català té el poder econòmic per crear un equip amb cara i ulls i, a aquests, se sumen el Jaén, Rayo Majadahonda i Águilas. Tots ells seran els rivals del Nàstic de Tarragona la pròxima temporada. L’objectiu sempre és lluitar a la part alta, però s’ha de començar a treballar amb la tranquillitat de créixer setmana a setmana.
Ayesa (Antsoain, 2 d’abril de 2001) s’incorpora a l’equip signant un contracte per dues temporades després de finalitzar la vinculació amb l’AD Alcorcón, disciplina on
El Nàstic ja té un nou porter sota els pals. Gaizka Ayesa aterra a Tarragona amb la responsabilitat de ser el guardameta titular. El basc de 25 anys és la nova joguina que passarà per les mans de Manuel Oliva, l’entrenador de porters grana, i que convertirà en un valor segur, com sempre ho ha fet any rere any.
ha disputat 68 partits en els darrers dos anys. Format a les categories inferiors de la Real Sociedad, va assolir l’ascens a Segona, on va sumar 21 duels. El porter substitueix a Dani Rebollo i es presenta com un meta sobri amb bons reflexos, bon joc amb els peus i seguretat sota pals.
Arnau Montreal Quesada
El porter Gaizka Ayesa durant la seva etapa a la Real Sociedad B. Cedida
Nàstic de Tarragona
Villareal CF B
Hércules de Alicante CF FC Cartagena
UE Sant Andreu
SD Huesca
El Reus canvia valencians i balears per navarresos i riojans
Futbol l Els roig-i-negres cauen al Grup 2 de Segona Federació i s’estrenaran contra 11 rivals inèdits
El Grup 2 de Segona Federació
El Reus FC Reddis ja coneix els seus rivals de cara a la pròxima temporada. La votació ha partit la Segona Federació en cinc grups i ha vingut amb sorpresa. El Reus s’acomiada dels rivals valencians i balears i ara s’enfrontarà contra aragonesos, navarresos i riojans, deixant fins a onze enfrontaments inèdits respecte a la darrera campanya. Hi ha coses que no canvien a la Segona Federació, més enllà del canvi de grups i és l’alta presència de filials. Fins a cinc equips ‘B’ s’enfrontaran al Reus aquesta temporada. Normalment, aquests són un maldecap perquè són plantilles amb molt de talent, un potencial econòmic superior en formar part de clubs de primer nivell i, com és habitual, sempre competeixen a la part alta. El Barça Atlètic, Espanyol B i Girona B es presenten com a candidats a ocupar les primeres cinc posicions. Sobretot, el filial blaugrana, que ja l’any passat aspirava a l’ascens directe. Ara, se suma l’Osasuna Promesas, equip que ha descendit de Primera Federació i s’incorpora la UD Logroñés B, que
ha pujat de Tercera Federació. Entre els catalans es mantindrà l’Olot, equip sòlid que cada temporada lluita per la permanència, un objectiu que també compartirà el Manresa. Qui apunta a metes més elevades és el Terrassa. El conjunt egarenc s’ha reforçat amb jugadors de qualitat, entre ells Marcos Mendes, qui fou pitxitxi del Sant Andreu
i home ascens.
S’uneixen els equips aragonesos, tot i que hi ha un que repeteix de la darrera temporada: la UD Barbastro. A aquest club modest i rocós se suma el CD Ebro i l’SD Tarazona, equip que ha baixat de Primera Federació. Tot i venir de categoria superior, el Tarazona no és un rival amb un potencial econòmic elevat i,
L’àrbitre tarragoní Gonzalo Romero
Freixas
puja a Segona Divisió
Futbol l El col·legiat assoleix l’accés al futbol professional després d’una bona temporada
Tarragona té, per primera vegada, un àrbitre principal en la lliga professional. Gonzalo Romero Freixas ha assolit l’ascens a Segona Divisió, tal com va anunciar la Real Federación Española de Fútbol el passat dimarts. Després de tota una vida al xiulet i anys de qualitat i creixement a la categoria, Romero Freixas es va guanyar fer el salt després d’una gran temporada.
El col·legiat tarragoní va xiular un total de 14 partits el darrer curs. L’últim va ser en el tram més exigent de la categoria, en el play-off d’ascens.
Allà també es va jugar el seu ascens, com la resta d’equips participants. Durant el curs, Romero Freixas va dirigir partits d’alta intensitat com, per exemple, els duels entre Cartagena-Eldense, Ibiza-Atlético Madrileño i el derbi entre Real Murcia i Hércules. Al play-off, va ser designat en el duel de tornada entre l’Atlético Madrileño i la Ponferradina. Aquest partit va significar l’accés a la final a l’equip del Bierzo i va ser prou també per convèncer a la Federació que s’havia guanyat l’accés al futbol professional.
Gonzalo Romero Freixas, de 31
anys, va iniciar la seva trajectòria arbitral amb només 13 anys i ha anat superant categories al llarg d’una carrera de 17 anys que l’ha portat fins a Primera Federació. Igual que passa amb els equips, aquesta categoria també representa una gran exigència per als àrbitres, ja que és la porta d’entrada al futbol professional. Ara, s’uneix a les categories professionals amb els assistents Jesús Mira, a Segona Divisió, i Julián Villaseñor, que es troba a Primera Divisió.
En aquest ascens de categoria també hi ha l’ebrenc David Monge. L’àrbitre assistent, que també va
El conjunt reusenc s’enfrontarà a un total de cinc filials la pròxima temporada
el Reus. Els navarressos ja estan assentats a la categoria i, any rere any, presenten batalla. Finalment, a banda del Promesas, s’uneix el Peña Sport FC, equip del municipi de Tafalla, que acaba de pujar de Tercera Federació.
de fet, es troba en una situació delicada. Entre els aragonesos se suma l’Utebo, equip que no s’ha perdut cap play-off d’ascens en les darreres temporades.
Les novetats continuen a Navarra. Aquí hi participarà el Tudelano, equip que, el curs passat, va caure en la primera ronda del play-off d’ascens, de la mateixa manera que
De la Rioja hi ha dos representants modestos i dos de històrics. l’Arnedo ha pujat de Tercera Federació aquesta temporada mentre que el Náxara va assolir la permanència el curs passat. Tots dos equips aspiraran a assegurar la permanència un cop més. D’altra banda, també hi ha la UD Logroñés B. El curs passat va ser d’èxit per a l’entitat de Logronyo, perquè el primer equip va pujar a Primera Federació i el seu filial a Segona, on s’enfrontarà al Reus. El rival més conegut, però, serà l’SD Logroñés. El club popular, que té recorregut a Primera Federació, tornarà a lluitar per recuperar la categoria aquesta temporada. Això sí, segons va dictar l’Ajuntament de la ciutat, no podrà jugar com a local al mític estadi de Las Gaunas, així que els reusencs no podran gaudir d’aquest desplaçament.
Amb aquest canvi, Reus s’estalvia rivals molt potents com l’Atlètic Balears i l’Alcoià, que formen part del grup 3. Això sí, enguany es presenta tan dur com l’anterior i el Reus no abaixarà la guàrdia.
L’àrbitre tarragoní Gonzalo Romero Freixas abans d’un partit. Cedida
participar en el play-off, va ser recompensat amb l’ascens de categoria. Monge, d’Alcanar, va ser àrbitre principal durant dues temporades a Primera Catalana Monge es va decantar per les tasques d’assistent on ha xiulat una temporada a Tercera Federació, dues campanyes a la Segona Federació i després del seu pas per la Primera Federació ara ascendeix a la categoria de plata del futbol professional espanyol.
Arnau Montreal Quesada
Arnau Montreal Quesada
La UDEF acusa Zapatero de cobrar 200.000 euros «aprofitant la seva ascendència»
Judicial l La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) va remetre un nou informe al jutge de l’Audiència Nacional (AN) José Luis Calama acusant l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d’haver cobrat 200.000 euros d’un grup empresari peruà a canvi d’intercedir davant el govern de Bolívia. Així ho va afirmar la policia després de la primera anàlisi elaborada dels dispositius telefònics substrets a María Gertrudis Alcázar, la secretària de l’expresident. En el text enviat a Calama, la UDEF va concloure que aquests fets són una prova més que Zapatero «aprofitant els seus contactes i ascendència pública internacional» es dedicava a «l’exercici d’influències de caràcter il·lícit en benefici de diferents clients». Els agents van trobar una conversa en un dels dispositius requisats a Alcázar que acreditaria un nou exercici d’influències. Segons l’informe, l’expresident hauria mediat a favor del Grup Gloria –una empresa assentada en diferents països de Sud-amèrica– a través d’autoritats del govern de Bolívia. Per aquest exercici, l’expresident s’hauria emportat 200.000 euros, atribuïts al pagament d’un únic contracte de prestació de serveis en assessoria, subscrit entre Zapatero i l’empresa Focus Social Research. Segons els investigadors, els fets analitzats en l’informe «apunten» els indicis de l’existència d’una organització criminal, liderada pel mateix Zapatero. l ACN
Nogueras demana a Sánchez que s’aparti i deixi pas a un relleu
Agències
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va demanar ahir dimecres al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que «s’aparti» perquè la cambra pugui «posar algú amb la capacitat de complir». Ho va fer durant la compareixença de Sánchez al Congrés pels casos de corrupció, en una intervenció en què va donar per trencada la majoria que el va investir i va advertir que el cap de l’executiu espanyol «no té ni majoria ni legitimitat per ocupar el poder». Nogueras va defensar que la sortida no hauria d’implicar una dissolució de les Corts ni eleccions, sinó un relleu a la presidència dins del Congrés. «No pot quedar tot paralitzat per la situació d’una persona», va afirmar, abans d’avisar Sánchez que «aferrar-se al poder fa gran l’extrema dreta».
La líder de Junts va batejar aquesta fórmula com la ‘via Starmer’, en referència al primer ministre britànic Keir Starmer, que, segons va exposar, hauria anunciat la dimissió per facilitar un relleu al capdavant del govern sense eleccions. Nogueras va reclamar a Sánchez que medités aquesta opció «amb serenitat» i va insistir que només tenia dues alternatives: «no moure’s» o apartar-se perquè el Congrés esculli una altra persona. En el torn de rèplica, va retreure-li que respongués amb una moció «que no ha ni vist» i li va preguntar si tenia «por a mou-
Begoña Gómez entrega el seu passaport al jutge Peinado, que li va prohibir sortir d’Espanya
Tribunals l Begoña Gómez, dona del president espanyol, Pedro Sánchez, va entregar ahir el seu passaport al jutge que està instruint el seu cas, Juan Carlos Peinado. Gómez va arribar als jutjats de la plaça de Castilla de Madrid poc abans de les sis de la tarda i va accedir directament a l’edifici pel garatge, ja que així ho
va sol·licitar per motius de seguretat. Gómez dona compliment a una de les mesures cautelars que li va imposar Peinado el passat dissabte, quan va decidir obrir judici oral contra ella pels delictes de tràfic d’influències, malversació, corrupció en els negocis i apropiació indegudes. També li va ordenar com-
Junts sosté que cal temps perquè els grups madurin la via oberta per Nogueras
re’s». La portaveu també va acusar l’esquerra, inclosa ERC, de sostenir el govern espanyol per «salvar» la seva agenda i va criticar que, al seu parer, hagin acabat «engrandint els del 155 a canvi de res». «Vols ser tu el responsable que l’extrema dreta ocupi el poder? Si no t’apartes, ho seràs», va sentenciar.
parèixer cada 15 dies al jutjat i li va prohibir sortir d’Espanya. En el seu text, Peinado va justificar la retirada del passaport a Gómez al·legant risc de fuga. De fet, va insinuar que els escoltes de la dona del president podrien col·laborar en una eventual fugida, una afirmació que va causar que el Consell General del Poder Judicial decidís iniciar els tràmits per sancionar Peinado. El jutge també va obrir judici oral a l'assessora, Cristina Álvarez, pels mateixos delictes, i a l’empresari Juan Carlos Barrabés pels delictes de tràfic d’influències i corrupció. l ACN
Sánchez va rebutjar de pla el plantejament de Junts i va replicar que, si volen impulsar un canvi de president amb PP i Vox, han de presentar una moció de censura. «No vagin amb subterfugis», els va dir, abans d’acusar-los de defensar una proposta «de cara a la galeria». El president espanyol va sostenir que la via plantejada per Junts conduiria a la inestabilitat i va recordar que, després del Brexit, el Regne Unit encadenaria diversos primers ministres. També va ironitzar sobre l’afirmació de Junts que la legislatura «està morta» des del desem-
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
bre del 2024 i va defensar que, des d’aleshores, el Congrés ha aprovat iniciatives com la llei contra la multireincidència i ha registrat textos com el del finançament autonòmic. Sánchez també va expressar la seva «incomoditat» pel fet que Junts doni «lliçons» a altres grups, en referència a ERC, i va defensar que els escons republicans són tan importants com els de qualsevol altra formació. En resposta a Gabriel Rufián, va admetre que el PSOE no és «perfecte ni infal·lible», però va reivindicar que l’exigència moral de l’esquerra és actuar amb contundència quan hi ha errors.
Rebuig immediat
La proposta de Nogueras va ser descartada pel PP i pel PSOE. L’entorn d’Alberto Núñez Feijóo la va qualificar «d’ocurrència discursiva» i va afirmar que suposaria fer un cop de mà a Sánchez, mentre que fonts de Ferraz van replicar que «no és útil». El PSOE va afegir que, si Junts vol un canvi de president, hauria de donar suport a una moció de censura de Feijóo. Fonts del grup parlamentari de Junts van defensar que el debat comença i que cal «temps» perquè els grups «madurin bé» la via oberta per Nogueras. Segons aquestes veus, «s’ha sembrat la llavor» per evitar l’arribada de l’extrema dreta i acabar el que es va començar aquesta legislatura. En paral·lel, Sánchez va carregar contra Feijóo i el va acusar de tenir accés il·legal a sumaris secrets i informes policials.
Nogueras avisa Sánchez que aferrar-se al poder pot fer créixer l’extrema dreta. Agències
k Tribuna k
15 anys de l’Àrea Metropolitana, i la resta del País?
Aquest passat divendres es va celebrar un acte al Parlament de Catalunya per recordar el quinzè aniversari de l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Una fita històrica i que cal celebrar i recordar.
Vagi per endavant el reconeixement de l’encert d’aquesta llei, i que els municipis que s’agrupen al voltant de la capital del País tinguin eines per gestionar els seus reptes, i que es van dotar d’una governança que els permet compartir estratègies compartides.
Barcelona és la capital de Catalunya i la seva Àrea Metropolitana és la locomotora que tira del País amb unes dinàmiques ben diferenciades de la resta de Catalunya.
Fa temps que posem l’accent en aquesta diferenciació entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la resta del País. Creiem que estem arribant a uns nivells de diferenciació que posen el perill el mateix concepte de Catalunya. Denunciem públicament i creiem que existeix una Catalunya a dues o tres velocitats que fa perdre coherència a una manera d’entendre la nació catalana.
Barcelona i l’Àrea Metropolitana van al seu aire, i la resta del País ens sentim desconnectats, i aquest no és un bon senyal.
Dèiem que fa quinze anys que l’Àrea Metropolitana de Barcelona té la seva llei i la seva governança. Però cal recordar, que el mateix dia el Parlament va aprovar una llei de Vegueries que havia de donar governança a la resta de regions de Catalunya com ho feia la llei de l’Àrea Metropolitana. Però aquesta llei no es va tirar endavant.
Lk Editorial k
Sensibilitat amb els ciutadans
a mort d’un familiar és un dels moments més difícils que pot viure una persona. Al dolor emocional i al procés de dol s’hi afegeixen, sovint, nombrosos tràmits administratius que obliguen les famílies a gestionar documentació i prendre decisions en una situació de gran vulnerabilitat. Per això, facilitar i agilitzar aquests procediments és una necessitat que va més enllà de la simple eficàcia administrativa. Tradicionalment, els tràmits relacionats amb una defunció han estat llargs i complexos. Certificats mèdics, registres civils, funeràries, assegurances o gestions bancàries formen part d’un procés que
moltes persones desconeixen fins que s’hi troben immerses. A més, qualsevol error en les dades o la manca d’algun document pot provocar retards i generar encara més angoixa. En aquest context, iniciatives com la implantació de certificats mèdics de defunció electrònics representen una millora significativa. Reduir desplaçaments, agilitzar la comunicació entre institucions i simplificar l’accés a la documentació permet alleugerir una càrrega que les famílies no haurien d’assumir en un moment tan delicat. Les administracions no només han de ser eficients, sinó també sensibles a les necessitats dels ciutadans.
k As I Please k
Tres nois, una pilota, el mar i una porteria
Aquesta setmana no toca parlar de descarbonització o dibuixar futurs possibles.
Fora dels focus del passat cap de setmana, vaig trobar la força de tornar-hi amb la bicicleta i fer-me la pujada que des de la platja de l’Arrabassada arriba al Fortí de Sant Jordi. Intentava retrobar la normalitat després de la tragèdia del passat 19 de juny.
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
sense xarxa
no és només un partit. Que hi ha més coses per lluitar.
No podem condemnar el País a recrear Àrees metropolitanes i deixar la resta de municipis i comarques en uns llimbs
Barcelona i la seva Àrea Metropolitana avançaven, la resta del país quedava paralitzat. Paralitzat perquè la resta de regions del País existien però buides de competències i governances, condemnats a seguir sent governants des d’un despatx de Barcelona. Centralisme tout court. I és aquí on recau el problema de les dues velocitats. El mapa e Catalunya veu com una regió, l’Àrea Metropolitana gestiona els seus reptes compartits, i la resta no ho poden fer. No podem condemnar el País a recrear Àrees metropolitanes, com es vol fer ara a Tarragona, Lleida o Girona, recrear un model centralista i centralitzant, i deixar la resta de municipis i comarques en uns llimbs.
Catalunya es juga el seu futur com a Nació, com a comunitat aquí. Volem i necessitem una capital de País i una Àrea Metropolitana potent i competitiva a nivell global. Però aquesta capital i la seva Àrea Metropolitana no poden estar desconnectada del seu hinterland que li dona tot el sentit i significança. Al Parlament celebraven 15 de l’Àrea Metropolitana, però el que realment hauríem d’impulsar des del Parlament és la solució a la necessitat de la governança de la resta de regions del País. Sinó estem condemnats a dissoldre Catalunya en una gran Àrea Metropolitana mentre desertitzem la resta del país. Crec que hi ha consens, cal relligar-lo i impulsar la cogovernança regional de Catalunya sinó posarem en dificultat el futur d’aquest estimat País.
No per entendre el dolor que no s’entén, sinó per recordar-me que, com a pare, tinc la responsabilitat de dir que la societat de Tarragona no vol acostumar-se a aquestes tragèdies. Ni rendir-s’hi. Vol sumar esforços per trobar solucions, encara que siguin petites i difícils.
La trobada entre les roques i el mar parlava dels tres nois: Michael, Elías i Andine. Tots ells menors i amb somnis que podien encara esperar de transformar en realitats.
Van morir mentre jugaven, inconscientment, a aquell esport que molts de nosaltres hem practicat de petits almenys una vegada: sentir-se immortals.
Durant la meva pregària per ells, el dolor m’ofuscava el pensament. Tenia un mal de cap enorme, com si la impotència s’hagués instal·lat al meu crani i no volgués marxar. Semblava cansament. I mentrestant imaginava les seves vides abans d’aquesta violenta separació amb els seus possibles futurs.
Als seus amics, les seves famílies. A l’escola com a únic espai segur i el futbol com a única via d’escapament.
He pensat també en com ha respost el meu alcalde. Un cop més, s’ha posat al costat dels més febles, sense dubtar. Després, assegut en una roca, pensava en protocols i en com evitar que una tragèdia com aquesta torni a passar.
I de cop he vist materialitzar-se la figura d’un altre nen, Alfredino. Protagonista d’una altra història que va commocionar el món sencer: en aquells dies de juny del 1981, jo tenia només 11 anys, i davant d’una televisió en blanc i negre vaig esperar un final feliç que no va arribar.
I la reflexió continuava sobre l’única pregunta que valia la pena fer-li a l’amic mai conegut de la meva infància: Què ens uneix?
Senzillament el dolor. Ens uneix la impotència com en moltes altres ocasions de la vida. Ens uneix la necessitat de fer alguna cosa, encara que sigui petita. La vida, per a aquests nois, era un camp de futbol. No perquè fossin ja grans jugadors de renom internacional (això no ho sé i no ho sabrem mai), sinó perquè el futbol era l’únic lloc on se sentien vistos i deixaven de ser invisibles. On es sentien estimats. L’únic lloc on podien ser algú. L’únic lloc on l’edat, la religió i els diners no importaven.
Sempre he cregut en el futbol com uns dels esports més bells i democràtics del món.
En aquell moment, assegut a la roca, m’imaginava les seves vides com un equip que ningú havia entrenat mai. No perquè ningú no volgués, sinó perquè no hi havia ningú disponible en aquell precís instant. Els seus entrenadors, els mestres, feien el que podien amb pocs recursos. Els àrbitres, les institucions, xiulaven faltes que no veien. I els tifosi, la societat, omplien les grades, però no baixaven a la gespa. I un dia, la pilota va sortir del camp. Va anar cap al mar. I els tres nois van córrer darrere d’ella, com havien fet tantes vegades. Però aquella vegada, la pilota no va tornar.
No va ser culpa de ningú. Però, a partir d’ara, tots tenim alguna responsabilitat. Posar una xarxa a la porteria. Dir-los: “No correu tant, que el camp és petit i el mar és gran”. Fer-los entendre que la vida
Però no ho vam fer. I ara, els nois són en un altre estadi, immens i no necessàriament silenciós. Un sense grades, sense àrbitres, sense entrenadors. Un on la pilota sempre va a la porteria. I on ells, somrients, ens diuen: “No ens oblideu. I no oblideu que hi ha molts com nosaltres”. No tinc una resposta fàcil. Però sé que alguna cosa hem de fer.
No només mirar. A vegades és important baixar de la graderia, això sí, amb respecte i educació. Veure qui juga sol i reconèixer que la vulnerabilitat no és un defecte, és una realitat.
Parlar. Escriure. Explicar... i després actuar.
Reclamar polítiques educatives i socials que arribin als qui tenen entre poc i res; i que el futbol no sigui l’única pista d’enlairament.
Sobretot, recordar que si hi ha alguna cosa que ens uneix, és la necessitat de fer que aquesta tragèdia no hagi passat en va i que Michael, Elías i Andine no siguin una notícia de tres dies.
Eren tres nens amb somnis i que mentre llegiu aquestes línies, tots tres estan en algun lloc jugant el seu partit etern. Sense grades, sense àrbitres, sense pressió. Només ells i una porteria on cap pilota es coli. I des d’allà, ens diuen: “No ploreu per nosaltres. Cuideu els que encara juguen. I poseu xarxa a totes les porteries”.
Escrivint aquesta columna i fent una petita pausa sento que el dolor comença a prendre una forma. No és la solució. Però és un començament.
Em recorda que, encara que la tragèdia sigui diferent per a cadascú, el dolor és comú. I la responsabilitat, també.
Perquè el futbol, com la vida, és un joc d’equip i podem baixar a la gespa i mirar els ulls dels qui juguen sols. No podem tornar-los a la vida. Però podem fer que la seva mort no es quedi només en la columna d’un diari. I que, des d’on siguin, puguin seguir somrient.
Jaume Casañas Alcalde de Cunit
k Tribuna k
Alcalde Carles Barceló: un llegat de bon servei públic i unitat
«La gratitud no és només la més gran de les virtuts, sinó la mare de totes les altres»
Marc Tul·li Ciceró
Fa uns quants anys, vaig haver d’assistir a una boda a l’Hospitalet de l’Infant. En arribar-hi, un dels convidats se’m va adreçar directament i em va interpel·lar: —Tu ets l’alcalde de Vila-seca, no? Li vaig respondre que sí, que ho era. I a continuació, aquell convidat, va fer-me una declaració directa i franca: -Jo soc comunista, sempre ho he estat i sempre ho seré.
Aleshores i una mica desconcertat, vaig respondre-li que per mi totes les idees eren nobles, i quan anava a afegir algunes reflexions del mateix tarannà, em va interrompre i em va dir: —Però aquí, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, sempre he votat a Carles Barceló i el votaré tantes vegades com es presenti per alcalde. I sense deixar-me intervenir, va fer un elogi del Carles Barceló com a alcalde del seu municipi i també, i sobretot, com a ésser humà que hauria avergonyit el mateix
Carles Barceló si ho hagués escoltat. Aquell dia vaig poder copsar amb tota la seva amplitud l’estima que els seus conciutadans, tant propis com estranys, tenien per la figura del seu alcalde i per la figura d’en Carles Barceló. I per això crec que hi ha persones que deixen una empremta discreta, i n’hi ha d’altres que, amb el pas dels anys, es revelen com a veritables artífexs del present que avui vivim. Carles Barceló Vernet forma part d’aquest segon grup. La seva trajectòria al capdavant de l’Ajuntament entre 1987 i 1997 no només va marcar una època, sinó que va assentar les bases del municipi modern, cohesionat i amb projecció de futur que avui coneixem.
En un moment en què la política sovint és jutjada amb severitat, és més necessari que mai aturar-se i reivindicar aquelles figures que van entendre el servei públic com una vocació genuïna, com un compromís profund amb la gent i amb el seu municipi.
En un parell d’ocasions em va demanar d’acompanyar-lo en actes previs a les eleccions municipals. Aquelles jornades —a l’Hospitalet de l’Infant, a Masboquera, a Masriudoms i a Vandellòs— s’allargaven fins a semblar que no s’acabarien mai. I, tanmateix, no hi faltaven l’energia, l’entusiasme i aquella manera tan seva de fer sentir cada persona partícip d’un projecte col·lectiu. Aquells moments permetien entendre, de primera mà, per què gaudia d’un ampli reconeixement entre els seus veïns: no era només un alcalde, era algú que sabia ser-hi. Era el referent d’aquells que, tenint una responsabilitat pública,
Josep Poblet Tous
Alcalde de Vila-seca (1993-2019)
President del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili
poques vegades poden gaudir d’un afecte i un reconeixement com el que els seus veïns i veïnes li tenien.
El Carles, de reconeguda bonhomia i tracte fàcil, era una rara avis. Amb aquell aire de savi despistat que el caracteritzava, ja abans de la seva activitat pública havia fet de tot en la seva condició de tècnic industrial. Des de fabricar una màquina per treure el floc de les avellanes per a la cooperativa de Vandellòs, fins al disseny i la construcció de contenidors metàl·lics per a residus de baixa radioactivitat, passant per la gestió del seu negoci de càmping a la platja de l’Almadrava. Però també li agradava la política. Parlava de política, li interessava la política. Però la concebia com un servei públic. Com un servei als altres i, sobretot, com un servei als seus conciutadans.
seu municipi, vingués d’on vingués i fos del nucli que fos. Tothom el veia com un dels seus i, sobretot, com un de tots i de tot arreu. Va saber entendre la diversitat com una fortalesa. Gràcies a aquesta visió, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant no es va fragmentar, sinó que va créixer com una sola comunitat, més rica i més plural. I aquella decisió, que en el seu moment podia semblar arriscada, ha esdevingut amb els anys un motiu d’orgull col·lectiu. Va garantir la unitat del municipi, la seva continuïtat administrativa i un desenvolupament equilibrat que encara avui dona fruits.
En un moment en què la política sovint és jutjada amb severitat, és més necessari que mai aturar-se i reivindicar aquelles figures que van entendre el servei públic com una vocació genuïna, com un compromís profund amb la gent i amb el seu municipi
Va fer moltes coses, va liderar molts projectes i va ajudar a construir moltes realitats durant els seus anys d’alcalde. No les vull pas descriure ara perquè tothom a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant les coneix. Però si hi ha una decisió que resumeix millor que cap altra la seva capacitat de lideratge, la seva visió estratègica i el seu llegat més preuat és la que va fer possible la cohesió del municipi: la instauració d’un model de co-capitalitat i el canvi del nom antic de la localitat pel de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Ho va fer, sense interferències, ni cap intromissió externa, en un context en què podien aflorar tensions entre el nucli interior i el nucli costaner. Carles Barceló va saber avançar-se als esdeveniments i oferir una solució intel·ligent i integradora. I alhora, va impulsar discreta però decisivament, una malla relacional per entrelligar la gent del
k Tribuna k
Carta abierta del alcalde de Salou
AANDEMA, AL DEPARTAMENT D’INTERIOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y AL MINISTERIO DEL INTERIOR, SOBRE LA VENTA DE PRODUCTOS FALSIFICADOS EN CAMBRILS.
Como alcalde de Salou, deseo expresar mi profunda preocupación por la persistencia de la venta ambulante de productos falsificados de manera especialmente significativa, por la situación que desde hace años viene produciéndose en Cambrils. No estamos ante un episodio aislado ni ante una situación coyuntural. Se trata de una práctica que se repite de forma habitual verano tras verano y que ha llegado a alcanzar unas dimensiones incompatibles con la defensa del comercio legal, la protección de la propiedad industrial y la imagen de calidad y excelencia que nuestros destinos turísticos han construido durante décadas.
I quan a l’any 1997 va considerar que ja havia fet la feina per la qual havia entrat en la política municipal, va renunciar a les seves responsabilitats com alcalde, les va deixar en bones mans i es va retirar discretament a la seva feina i a la família, sense soroll ni exigències de cap tipus. Deixava enrere una obra sòlida i un municipi transformat que, llavors i ara, reconeix tothom.
Avui, la recent decisió presa pel Consistori de posar el seu nom al Centre d’Atenció Primària de l’Hospitalet de l’Infant és molt més que un gest simbòlic. És un acte de justícia i de memòria col·lectiva. És també un record viu d’una manera d’entendre la política basada en la proximitat, la generositat i el treball constant pel bé comú. No és casual que aquest reconeixement recaigui precisament en un equipament que ell mateix va impulsar amb determinació: simbolitza el seu compromís amb el benestar i la qualitat de vida de les persones.
Posar en valor figures com la de Carles Barceló no significa idealitzar-les, sinó reconèixer amb honestedat el seu llegat. Amb les seves virtuts i imperfeccions, com tota persona, va dedicar una part essencial de la seva vida a construir un municipi millor. I aquest esforç és el que avui mereix ser recordat, compartit i agraït. Perquè els pobles que saben reconèixer els seus referents són també pobles que saben cap a on volen anar. I en aquest camí, la figura de Carles Barceló Vernet continuarà sent un punt de referència ferm, serè i inspirador.
Como alcalde de Salou, no puedo permanecer indiferente ante una realidad que se produce prácticamente en la frontera entre ambos municipios y cuyos efectos económicos, comerciales y reputacionales trascienden el ámbito estrictamente local. Cuando la venta masiva de productos falsificados se consolida año tras año en un punto tan próximo a Salou, el perjuicio también lo sufren nuestros comerciantes, nuestras marcas, nuestra imagen turística y el conjunto de la Costa Daurada.
Resulta especialmente preocupante comprobar cómo, en determinados momentos de máxima afluencia turística, llegan a concentrarse decenas e incluso centenares de puntos de venta de productos presuntamente falsificados ocupando espacios públicos de gran visibilidad. La reiteración de estas imágenes a lo largo de los años transmite una sensación de normalización y tolerancia que no puede aceptarse cuando hablamos de actividades contrarias a la legalidad.
La venta de falsificaciones no es una cuestión menor. Supone una competencia desleal para miles de comerciantes y empresas que cumplen rigurosamente con sus obligaciones fiscales, laborales y administrativas. Perjudica a las marcas, genera desconfianza entre los consumidores y deteriora la imagen de nuestros destinos turísticos.
Si realmente queremos combatir el fenómeno del top manta, debemos actuar con determinación sobre todos los eslabones de la cadena: la fabricación, la distribución, la logística, la comercialización y también la demanda que alimenta este mercado ilegal. No puede haber espacios para la resignación ni para la aceptación implícita de una actividad que vulnera la legislación vigente.
Un NO al top manta debe ser un NO rotundo y sin excepciones a la venta de falsificaciones en cualquier lugar. La lucha contra este fenómeno exige una respuesta coordinada entre administraciones, fuerzas y cuerpos de seguridad, entidades de defensa de la propiedad industrial y representantes del sector comercial.
Por ello, hago un llamamiento a ANDEMA, al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya y al Ministerio del Interior para que refuercen la coordinación institucional, incrementen los esfuerzos de prevención, vigilancia y control y adopten las medidas necesarias para evitar que situaciones que se repiten de forma reiterada cada temporada turística en Cambrils continúen produciéndose con una aparente normalidad.
La Costa Daurada merece una respuesta firme y sostenida en el tiempo. La defensa de la legalidad, del comercio de proximidad, de la propiedad industrial y de la calidad de nuestros destinos turísticos debe constituir una prioridad compartida por todas las administraciones competentes.
Granados
Pere
Alcalde de Salou
Necrològiques
Reus
Cinta Bladé Fucho.
Ha mort als 80 anys.
Digna González Lago.
Ha mort als 91 anys.
Cambrils
Carlitos Cejas Hurtado.
Ha mort als 58 anys. El seu funeral
serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Francisca Expósito Cortés.
Ha mort als 77 anys.
Mor Slavenka Drakulic, veu clau del feminisme i la memòria dels Balcans
Obituari l L’escriptora i periodista croata Slavenka Drakulic ha mort als 77 anys. Pionera del feminisme a l’Europa de l’Est, va convertir l’experiència íntima, el cos femení i la vida quotidiana en una manera d’entendre la història. La seva obra és clau per llegir els Balcans, la guerra, el postcomunisme i les ferides polítiques i morals de l’Europa contemporània més recent. l Agències
La Fundació Reddis clou amb Andreu Dalmau el cicle sobre el 90è aniversari de la Guerra Civil
Memòria l La conferència aborda la presència de les Brigades Internacionals a Cambrils durant els darrers mesos del conflicte
Redacció
La conferència Brigades Internacionals a Cambrils: llums i ombres de la solidaritat internacional a les nostres terres, a càrrec del periodista i investigador Andreu Dalmau, ha tancat darrerament el cicle dedicat al 90è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, impulsat per la Fundació Privada Reddis. La sessió ha aprofundit en la presència de les Brigades Internacionals a Cambrils durant els últims mesos del conflicte, una història poc coneguda que connecta el municipi i el Baix Camp amb un dels grans moviments de solidaritat internacional del segle XX. Dalmau, cap de redacció de la Revista Cambrils, és l’autor del reportatge sobre aquest episodi, distingit amb diversos premis de periodisme i premsa local. Durant la seva intervenció, Dal-
Més de 350 persones han assistit a les quatre sessions del cicle de la Fundació Reddis
mau ha explicat que l’estiu de 1938 diversos contingents de brigadistes internacionals es van instal·lar a Cambrils, sobretot al Castell de Vilafortuny i en diferents masos del municipi. La seva presència es va produir en un moment crític de la guerra, coincidint amb la Batalla de l’Ebre i amb els esforços de reorganització de les forces republicanes. Per reconstruir els fets, el periodista s’ha basat en bibliografia especialitzada, els treballs de l’historiador local Manel Tarés i en testimonis conservats al projecte SIDBRINT. Un dels aspectes destacats ha estat la bona relació entre els voluntaris internacionals i la població local. Segons la documentació consultada, molts cambrilencs van mostrar solidaritat amb aquells homes arribats d’arreu del món, oferint-los suport i ajudant-los a amagar-se o protegir-se. La sessió també ha abordat la repressió interna contra alguns brigadistes. Amb aquesta conferència s’ha tancat un cicle que, al llarg de quatre sessions, ha ofert diferents mirades sobre la Guerra Civil des d’una perspectiva local, històrica i humana. El
programa ha abordat la revolució i la rereguarda a Reus i al Baix Camp, la realitat dels petits pobles rurals i el paper de la solidaritat internacional, amb les intervencions de Joan Navais, Àxel Baiget, Lluís Colomés i Andreu Dalmau. En conjunt més de 350 persones han participat en les sessions, xifra que posa de manifest l’interès per la memòria històrica i per les propostes de divulgació. Dalmau també ha remarcat la importància de continuar investigant i difonent la història local.
Andreu Dalmau (a la dreta) durant la conferència de cloenda del cicle. Cedida
L’horòscop
21/03 al 19/04
Busca alguna activitat relaxant ja que els teus nervis estaran molt tensos. Separa molt bé les diversions de les obligacions o perdràs punts.
23/07 al 22/08 LLEÓ
No et deixis portar per la tossuderia. Avui una actitud diplomàtica et portarà a l’èxit. Aprofita el matí per resoldre els teus assumptes materials.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Algú necessitarà la teva ajuda comprensió durant la jornada. Tot el temps que hi inverteixis et serà àmpliament recompensat.
TV local
20/04 al 20/05
Assumptes laborals et faran canviar els plans. Consulta més amb la parella trobaràs la solució. Cuida més la dieta els excessos amb el menjar.
23/08 al 22/09 VERGE
Els assumptes del cor ocuparan la teva atenció. La parella se sentirà més unida et demostrarà tot el seu afecte. Bona jornada per avançar.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Se’t presentarà una molt bona oportunitat en el terreny professional. No tinguis por de res; la teva capacitat et farà guanyar-ho tot.
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca i pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Objectiu grand dépard
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Objectiu grand dépard
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Bon moment per demanar millores a la feina i donar un canvi important a les teves relacions íntimes. En l’àmbit social la teva imatge brillarà molt.
23/09 al 22/10 BALANÇA
La teva actitud habitualment alegre l’hauràs de controlar més durant la jornada. L’ambient estarà una mica fred no entendrà les teves actituds.
20/01 al 18/02 AQUARI
Dia molt actiu per a tot el que emprenguis. Tant en l’amor com en les teves relacions socials conquistaràs el que vulguis. La sort t’acompanya.
21/06 al 22/07
Viuràs moments intensos en la teva vida íntima. El teu magnetisme personal despertarà la passió. Arriben satisfaccions en els teus projectes.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Posa de la teva part a l’hora d’establir comunicació amb algú. Avui serà un dia important pel que fa a les relacions. Intimitat desbordant.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Assumptes familiars ocuparan part del teu temps però trobaràs solució a tot. La teva sensibilitat estarà molt marcada per un esdeveniment.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Objectiu Grand Départ
15.00 Va de moda
15.30 Destí 2030
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21:30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens 23.00 In situ
23:30 Com la nit el dia. On tour
00:00 Notícies 12
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Avantatge, benefici, benifet, benefici eclesiàstic. Energia del cos que no es veu. 2. Feta amb inspecció ocular. Està enmig de París. 3. Càrrega per a pistoles i de les armes en general. La més feble. Xai. 4. És tip sense començar. És un bit si l’ordeneu bé. Són molt necessaris. 5. Vestit femení de l’Índia. Lliure i tolerant. 6. Sofre. Pateix una malaltia respiratòria. Sodi. 7. Teixit de llana girat. Una de ferro. Mascles amb el bec groc. 8. Deixaran ben morts. Una de dalt. 9. Ocell que torna volant. Una de fina. Doni asil. 10. Enmig de la veu. Lligam. S’omple de vent a la mar. 11. Una de res. Una altra igual. Purulència auditiva que torna. 12. Usaran el mot si l’ordenen com cal al final. Pilot que porta l’avió sense cap ni cames. La primera de totes i l’última de l’anterior. VERTICALS: 1. Cap de policia. El final del peu. 2. Pren possessió d’una propietat. Infants. Pluralitza els mots. 3. Un munt sense límit. Cinc-cents fulls de paper. Societat. 4. Acompanya les elits. Urani. Fons de casa. 5. Una nació sense completar-se. Aixecar-se molt d’hora. 6. Esquivarà sense perdre el control de la pilota. Moneda japonesa. 7. Propietari. Nit que no comença. Navalla. 8. Res sense límits. Semblant al ren, al revés. Quasi riu. 9. Palmitat de cetil girat. Boira espessa. 10. Pronom girat. Mira sense marges. Oxigen. Natural de Letònia. 11. Entrada del riu. Allò que blanqueja al lluny. 12. És per servir la salsa per baix. Dia que no comença. El principi de tot.
Màxima Mínima Estat del cel
30º 22º
Previsió
Farmàcies
TARRAGONA:
Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Font-Quer Pellicer, Raul
General Moragues,107 Telèfon 977 313 046
SALOU:
Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13
Telèfon 977 352 138
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54
Telèfon 977 391 672
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes
Moragas Barret, 2 local 2
Telèfon 977 368 569
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè, si bé quedarà transitòriament poc o mig ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i mitjans de sud-oest a nordest, sobretot a partir de migdia. A banda, al centre del dia creixeran nuvolades al Pirineu i Prepirineu i n’arribaran a la tarda a altres punts del terç oest.
Temperatura
Temperatura mínima similar o lleugerament més baixa, si bé a punts del litoral pujarà lleugerament. Temperatura màxima lleugerament més baixa, si bé l’ambient continuarà molt calorós al centre del dia, amb valors màxims per sobre dels 35 ºC a la depressió Central.
MASSATGES
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
REUS. Tel: 698.788.062
Llibres l El 29 de juny Àlvaro Solà presentarà el seu llibre, un treball que recull les reflexions de 51 entrevistats sobre qüestions com la diversitat, l’accessibilitat i la participació social
‘Plantant cara’: 51 veus per una societat més inclusiva
Àlvaro Solà és auxiliar d’infermeria, integrador social i tècnic en atenció a persones en situació de dependència. Treballa com a funcionari de la Generalitat de Catalunya i fa anys que està vinculat al món de la comunicació social i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat. La seva experiència personal, marcada per conviure amb una discapacitat i amb TDAH, ha influït de manera profunda en la seva manera d’entendre la inclusió, la sensibilització i la necessitat de trencar estigmes.
Aquesta trajectòria el va portar a impulsar la secció Plantant cara, una sèrie d’entrevistes que ha estat publicant al Diari de la DisCapacitat, el mitjà de referència a Catalunya en l’àmbit de la diversitat funcional. Ara,
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
l’Àlvaro ha seleccionat una cinquantena d’aquestes entrevistes d’entre les més de 300 que ha realitzat l’últim any i mig i les publica en el llibre Plantant cara ( El Cep i la Nansa, 2026). «He fet la selecció d’entrevistats de manera que fossin un reflex de la nostra societat», explica. Per això la llista inclou polítics, científics, esportistes, periodistes, empresaris, educadors i activistes. A tots ells l’autor els ha convidat a reflexionar sobre qüestions com la diversitat, la inclusió i la condició humana mitjançant un qüestionari periodístic.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Entre els entrevistats destaquen figures polítiques com Salvador Illa, Carles Puigdemont, Artur Mas o Josep Rull; referents de la cultura i la comunicació com Ferran Adrià, Dàmaris Gelabert, Mònica Terribas o Màrius Serra; i testimonis del món
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
social i esportiu com Juan Carlos Unzué o Àlex Roca. El llibre també dona veu a professionals de l’àmbit acadèmic i científic, entre els quals hi ha Clara Prats i Àngels Fitó. Àlvaro Solà subratlla que, tot i la presència de noms molt coneguts, el valor del llibre va més enllà dels seus protagonistes. A més, destaca el fet que les entrevistes no se centren exclusivament en la discapacitat: «La discapacitat ocupa el lloc principal, però parlem de la vida, de les experiències de la gent, de periodisme, d’educació, de joventut...». D’aquesta manera, el treball de l’Àlvaro acaba apel·lant tots els lectors, independentment de la seva relació amb la diversitat funcional. Pel que fa al títol, l’autor admet que no és casual: «Plantar cara és la meva manera de viure. Sempre he plantat cara als estigmes i a les diferències». Per a ell, el llibre és també un homenatge a les famílies i a les entitats socials que cada dia afronten obstacles per garantir la inclusió.
La mare que va plantar cara
Aquesta voluntat de reconèixer el paper fonamental de les famílies es fa especialment evident en les pàgines finals de l’obra, perquè Plantant cara es clou amb una entrevista a María Pérez Bouton, mare de l’Àlvaro, que es presenta com «una dona que es va trobar amb un nen especial sense instruccions ni respostes, i va dedicar la seva vida i força a trobar-les». L’autor li dedica el capítol final amb el títol La mare que va plantar cara abans que jo, afirmant que «Aquest llibre també és un homenatge a totes aquelles famílies que han lluitat sempre per tot».
Al final, resumeix l’Àlvaro, l’objectiu del seu treball és senzill, però profund: «Donar veu, trencar silencis i demostrar que la inclusió és responsabilitat de tothom».
La presentació de Plantant cara es farà el pròxim dilluns, 29 de juny, a les 18 h al Col·legi d’Advocats de Tarragona. Han confirmat l’assistència diverses de les persones que han estat entrevistades per al llibre, entre les quals el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull.
Diversitat de mirades
Entre els testimonis hi ha Carles Puigdemont, Josep Rull, Mònica Terribas o Ferran Adrià
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
k Camí de ronda
Deu anys de Brexit
L’abandonament de la Unió Europea per part del Regne Unit a partir del referèndum del 23 de juny de 2016 és un dels esdeveniments històrics més rellevants al continent des que va iniciar-se el mil·lenni. El Regne Unit va ingressar a les tres comunitats que, més tard, constituirien la Unió l’1 de gener de 1973, amb la voluntat ferma de pertànyer al projecte que va aconseguir superar les reserves de França. Uns anys més tard, però, amb l’accés de Margaret Thatcher al número 10 de Downing Street el 1979, la situació va començar a deteriorar-se en un context en el que confluïen aspectes substantius en relació amb l’evolució de la cultura econòmica i un tacticisme polític que va acabar culminant en el referèndum de 2016. Passats deu anys, el Brexit és il·lustratiu de l’evolució política contemporània, particularment, perquè, després del fenomen Berlusconi i la victòria de Viktor Orbán a Hongria el 2010, va constituir una fita en l’ascens del populisme d’extrema dreta arreu del món occidental. En aquest context, és extremadament significatiu com els sectors més oberts de la societat britànica, concentrats a l’àrea de Londres, malgrat els efectes negatius del Brexit, continuen acumulant riquesa en el marc d’una economia centrada en els serveis, mentre que els llocs on es concentrava el vot a favor de l’abandó de la Unió Europea han empitjorat la seva posició relativa. En definitiva, deu anys després del Brexit, es pot concloure que els homes blancs treballadors, empobrits en el trànsit de l’economia industrial a l’economia digital, són, al mateix temps, partidaris i víctimes de les polítiques impulsades pel populisme de dretes. Ara bé, més que culpabilitzar-los, caldria entendre el fenomen per posar-hi remei. El més vist www.diarimes.com
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Amb la coŀlaboració de:
Distribució controlada:
Cristina Serret Alonso
Àlvaro Solà Pérez amb el seu llibre ‘Plantant cara’. Gerard Martí