dijous, 24 de setembre de 2026
Misericòrdia
10
El Seguici Petit conquereix els carrers i demostra un any més que el futur està assegurat Opinió
Número: 5632
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com
Tarragona 6 El procés per escollir la persona que dirigirà el Consorci del Patrimoni entra en la recta final amb deu candidatures
21 Saül Garreta. Quin soroll fem?: «A oficines, carrers i habitatges molta gent va sortir a mirar el cel sense saber què passava»
Habitatge
Reus guanyarà un bloc de pisos protegits al centre de la ciutat L’Ajuntament i l’Agència de l’Habitatge signaran un conveni per construir una quinzena de llars per a situacions d’emergència social al carrer de Vallroquetes 9 Gerard Martí
Camp de Tarragona
Tarragona 2 a 4
Visca Santa Tecla! Els carrers van bullir amb milers de persones que van gaudir del dia gran de la Festa Major de la ciutat
El Serrallo i SPiSP signen la millor diada de la seva història
Salou licita d’urgència les obres de la llar d’infants Cavallet de Mar l 12
2 dijous 24 de setembre de 2026
Festes l La ciutat va viure ahir la Processó del Braç de Santa Tecla i l’arribada de la relíquia
Tarragona es bolca de nou amb la seva patrona
P
rimer cal trobar un lloc. els hereus obrien el pas immediat Després, conservar-lo. I, a les autoritats, mentre les primequan arriben les bèsties res xiulades ja començaven a fer-se de foc, decidir ràpida- sentir. A mesura que avançava la ment si val més acostar-s’hi o apar- comitiva, la protesta guanyava intar-se. La Processó de Santa Tecla tensitat. Entre els representants hi tornava a posar ahir la Part Alta a havia enguany també Piero Pioppo, prova en la tercera i última sortida Nunci Apostòlic a Espanya. Quan completa del Seguici, amb carrers apareixia l’alcalde, Rubén Viñuales, plens i una multitud disposada a no la xiulada agafava força, acompaperdre’s cap detall. Els més valents nyada de crits i algun insult. Un cop passada la comitiva, la corrien sota les espurnes mentre la resta buscava allunyar-se’n en di- gent es dispersava. Alguns encararecció contrària. Després de les des- ven directament el camí cap al Pla càrregues del Ball de Serrallonga, de la Seu, on calia tornar a fer esalguns intentaven aprofitar el caos tratègia per aconseguir entrar-hi. per colar-se fins a primera fila, però Molts colzes i molta paciència per un pare els feia que no amb el dit. avançar entre una plaça gairebé ple«Portem aquí des de fa més d’una na. La gent s’arraconava com podia hora», deia, ferm. «M’he cremat els i esperava l’arribada de la relíquia. cabells i tot», comentava rient a la El compte enrere es feia etern. Entre el públic hi havia tarragonins de veïna del costat. Poc després, la canalla tornava a totes les edats i també estrangers. córrer, aquest cop llançant-se com Un grup de noies intentava explicar bojos sobre els caramels de la Cu- en anglès a unes estudiants d’Erascafera. Els Nanos també feien furor mus què estava passant. Traduïen entre els més petits, que estiraven l’escena com podien, evidenciant el braç per donar-los la mà. I així, el com és de difícil transmetre als foSeguici anava avançant pels carrers rasters una litúrgia que a Tarragona de la Part Alta. Darrere dels cap- tenim del tot assumida. Al costat, una mare intentava fer grossos, arribava el torn dels balls. Bastons, Pastorets, Patatuf, Cer- deixar de plorar els seus fills. «L’Àlicolets, Gitanes, Cossis i Valencians ga no treu foc», els prometia. I és anaven passant enmig de la gent, que durant l’exhibició de les bèsties cadascun amb el seu ritme. No fal- de foc la situació s’havia complicat taven els qui intentaven travessar-lo una mica. Entre espurnes, pólvora en el moment menys oportú, rebent i una gentada que no deixava ni un algun «Aparta’t!» i més d’un renec. pam lliure, més d’un va acabar descobrint que això de viuMentrestant, els Pecats re Santa Tecla de prop feien la seva feina espantambé té els seus riscos. tant la mainada. Després de l’agonia, arLa Moixiganga tancaribava per fi el moment va el Seguici i, darrere més esperat. El Braç torseu, la processó entrava nava a aparèixer davant en la seva fase religiosa de la Catedral mentre i institucional, protagos’aixecaven els pilars i nitzada per la relíquia una pluja de confeti del Braç de Santa daurat començava Tecla. Les pubilles i Marta Omella Blanco
Un nen encuriosit s’apropa a tocar la Mulassa durant la sortida del Seguici Popular. Gerard Martí
Cloenda El Correfoc posarà avui el punt final definitiu a les festes de Santa Tecla a caure sobre la plaça. Els mòbils s’alçaven per damunt dels caps i els aplaudiments acompanyaven l’entrada de la relíquia. A dins, el Cant dels Goigs posava el punt final a l’acte. A fora, però, Santa Tecla encara no havia acabat, el Seguici encarava el carrer Major fins a la plaça de la Font, on esperava l’última tanda de lluïment de les festes.
El Griu, ballant a la plaça de la Font aquest dimecres a la tarda. Gerard Martí
3 dijous 24 de setembre de 2026
La relíquia de Santa Tecla, a l’esquerra, i el Ball de Cossis, a la dreta. Gerard Martí
La Salle recuperarà el Basilisc pels seus 120 anys Cultura l La bèstia està documentada en un capitell de la Catedral De moment no podrà entrar al Seguici, ja que no consta prou la vinculació històrica
Marta Omella Blanco L’Associació La Salle recuperarà el Basilisc, una figura del bestiari festiu documentada a la Catedral des del segle XIV. L’entitat va anunciar ahir a les seves xarxes socials el projecte, que s’emmarca en la celebració dels 120 anys de La Salle a Tarragona. També va repartir ventalls per la ciutat amb el lema «Aquest 2027 despleguem les ales». La figura es troba actualment en fase de desenvolupament i l’associació està ultimant els detalls de la construcció. Paral·lelament, l’entitat assegura que continuarà treballant amb l’Ajuntament per tirar endavant el projecte, ja que, tal com ja va avançar Diari Més, l’any passat la Comissió Assessora del Seguici va rebutjar la proposta per considerar que no estava prou acreditada la seva vinculació històrica amb el Seguici. Conegut com el rei de les serps, el
La proposta artística de la nova figura, elaborada per Ferran Rey. Cedida
Basilisc neix de la tradició com una criatura de foc amb trets de gall i de drac. La seva petjada es remunta a la Catedral, on apareix esculpit en un capitell del claustre i en dues escenes del sotacor de la sagristia, datat entre el 1355 i el 1360, on també
hi ha representat el Griu, incorporat al Seguici el 2014, un precedent que l’associació posa sobre la taula. La Salle defensa que la seva recuperació permetria completar el conjunt del bestiari tarragoní i afirma que Tarragona es convertiria en «l’única ciutat d’Europa amb el bestiari complet». El projecte també té una vessant educativa. L’Associació planteja la construcció i el posterior ús de la figura com una oportunitat per treballar el patrimoni, la cultura popular i la identitat local amb la comunitat educativa. Alhora, considera que pot contribuir a reforçar els vincles entre els dos centres lasal·lians i els barris on estan situats.
Els Diables defensen la continuïtat dels versots a la plaça de la Font
El Ball dels set pecats capitals lluint-se a la plaça de les Cols. Gerard Martí
Tradició l El Ball de Diables de Tarragona va reivindicar ahir durant els seus versots la permanència d’aquest acte a la plaça de la Font. El grup va afirmar que se’ls vol fer deixar aquest espai després de 40 anys. «A totes les festes majors, ball parlat i castells després, respecteu les tradicions i no cal que feu res més», van reclamar. l M. O. B.
Imatge de la representació dels versots del Ball de Diables. Fran Lorenzo
4 dijous 24 de setembre de 2026
D’esquerra a dreta: 5de9f de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, 4d9f dels Xiquets de Tarragona, 2d8f de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau i 2d8fc dels Xiquets del Serrallo. Jove/Xiquets/CCSPiSP/X.Serrallo
Castells l El 5de9 amb folre va ser el millor castell de la Jove, els Xiquets van repetir el doblet de nou, Sant Pere i Sant Pau va recuperar el 2de8 amb folre i el Serrallo va fer per primera vegada tres castells de vuit
Sant Pere i Sant Pau i Serrallo se superen, Jove i Xiquets consoliden
L
a diada de Santa Tecla dar el que feien de memòria fa uns 2026 passarà a la història anys. Això sí, aquesta vegada el castellera de la ciutat de van haver de treballar sobretot a la Tarragona perquè per pri- descarregada per sumar el cinquè mera vegada, amb quatre colles, de l’any. Els altres dos castells de la no es va veure cap castell de set en diada eren “assajos” de castell de una clara mostra del nivell mos- 10. El 3de9 amb folre i el 4de9 amb trat per les quatre agrupacions, folre els van resoldre sense cap especialment Sant Pere i Sant Pau complicació i van servir per refori Serrallo, que van segellar les mi- çar la moral de la colla, que al Conllors actuacions del seu historial. curs té ganes de ser protagonista La Colla Jove Xiquets de Tarrago- entre les candidates a la victòria na no volia estirar més el braç que final. Van tancar l’actuació amb un la màniga després de altre pilar de 7 amb la caiguda del 3de10 folre que espera una amb folre i manilles bona oportunitat diumenge passat i per pujar-li un pis. per això va plantejar La Colla Casteuna actuació amb un llera de Sant Pere i gamma extra consoSant Pau va sumar lidat i dos castells de per primera veganou pensant en el fuda tres estructures tur. D’entrada va torde gamma alta de nar a descarregar un vuit. Tots els havien 5de9 amb folre que fet alguna vegada, comença a recorCarles Cortés però mai els havien
ajuntat en una actuació. Com van fer per Sant Magí, van començar amb el 5de8, que van tornar a ser excel·lent. Cinc intents en la seva història, cinc descarregats. A la segona ronda arribava el repte més important, el 2de8 amb folre, que no intentaven des del 2019. Va pujar amb seguretat i es va carregar sense problemes, però la descarregada va necessitar de treball extra del tronc ja que el folre s’enfonsava. A la tercera ronda només els calia repetir allò que ja coneixen d’enguany mateix, el 4de8 amb l’agulla. Per la Diada l’havien carregat, el quatre es va complicar perquè una agulla es tancava, però la colla va mostrar experiència per descarregar novament el millor castell de la seva trajectòria. El pilar de 6 va rematar una jornada que no oblidaran mai, encara que ja plantegen nous reptes per al Concurs com el 3de9 amb folre. Els Xiquets de Tarragona, amb
Fem pinya amb les NOSTRES tradicions
l’embranzida de l’actuació de diumenge passat, van començar amb un 4de9 amb folre que va mostrar les mateixes virtuts i defectes que han ensenyat durant l’any. Un moviment constant ben gestionat per la confiança dels cinc descarregats anteriorment, va servir per obrir la porta novament al 3de9 amb folre. Aquesta vegada el castell va arrencar amb més problemes i es va anar complicant a mida que creixia. Just després de la carregada va perdre les mides i va començar un moviment impossible de reconduir, de manera que va acabar saltant. Una caiguda que els va condicionar la tercera ronda, perquè van haver d’improvisar un 7de8. El castell va anar amunt però el tronc no es trobava a gust i van decidir desmuntar-lo. Sorprenentment, no hi van tornar i van descartar qualsevol altra alternativa per acabar l’actuació amb només dos castells.
Els Xiquets del Serrallo també van fer la millor actuació de la seva història i té mèrit perquè es van haver de sobreposar a una caiguda inicial de 3de8. El castell va ser lent i va acabar castigant en excés a un tronc que no va poder resistir els moviments que baixaven dels pisos superiors. Tot i això, els del barri mariner van superar l’entrebanc apostant per l’altre bàsic de vuit, el 4de8. Altres anys una caiguda de 3de8 els hauria fer retrocedir als castells de set, ara els serrallencs han canviat la seva mentalitat i van descarregar un bon 4de8, també llarg, però completat per vuitena vegada aquest 2026. I per si això fos poc, el remat final: el 2de8 amb folre. Carregat per la Diada, l’objectiu era descarregar-lo però quan havien fet el més complicat sortint acotxador i enxaneta, la fràgil estructura es va trencar. Per primera vegada van fer tres castells de vuit en una mateixa actuació.
5 dijous 24 de setembre de 2026
6 dijous 24 de setembre de 2026
Deu persones es presenten per dirigir el Consorci del Patrimoni Administració l Ara arrencarà el termini per presentar documentació i al·legacions Oriol Castro Sanz El concurs públic per escollir la Direcció General del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco ha tancat la fase de presentació de candidatures amb deu persones inscrites al procés selectiu, segons ha pogut saber aquest mitjà. Es tracta d’un dels nomenaments més rellevants dels darrers anys per al patrimoni cultural de la ciutat: la persona escollida haurà de posar en marxa i liderar un organisme de nova creació que, per primera vegada, unificarà sota una sola estructura la gestió del conjunt arqueològic romà de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. El calendari és ajustat. El Consorci —constituït formalment el març passat per l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural— ha d’estar plenament operatiu l’1 de gener de 2027, i els responsables polítics han deixat clar en les últimes setmanes que la Direcció General ha d’estar nomenada abans de Nadal. Això obliga el Consell General de l’ens a resoldre en poc més de tres mesos un procés que inclou diverses fases d’avaluació. Dues parts Segons les bases específiques de la convocatòria, el procediment de selecció es divideix en dues grans parts. En primer lloc, una comissió tècnica valorarà l’experiència professional acreditada i el projecte
Imatge de l’acte de presentació oficial del Consorci del Patrimoni. Ajuntament de Tarragona
de gestió presentat per cada candidatura, que ha d’incloure una proposta de desenvolupament estratègic per a l’organisme. Superada aquesta fase, els aspirants admesos hauran de passar per una entrevista personal, on s’avaluaran les seves competències directives i la seva capacitat de lideratge. El nou ens gestionarà el conjunt del patrimoni romà de la ciutat —de moment amb un pressupost garantit d’un mínim de vuit milions d’euros anuals fins al 2029— i comptarà amb una plantilla d’unes 89 per-
El Consorci del Patrimoni comptarà amb una plantilla d’unes 89 persones sones, la majoria provinents dels equips actuals de l’Ajuntament i de la Generalitat, a les quals se sumaran noves contractacions. Peça central Entre les funcions que els estatuts atribueixen a la nova Direcció Ge-
neral hi ha la gestió ordinària de l’organisme, la direcció dels serveis i equipaments patrimonials, l’execució dels acords adoptats pels òrgans de govern i la coordinació general de l’activitat del Consorci, cridat a convertir-se en la peça central de la gestió del llegat romà de Tarragona durant els pròxims anys. La part més important serà mantenir i agilitzar les inversions als monuments per continuar millorant el seu aspecte i la seva visita. L’Ajuntament de Tarragona encara no ha fet públics els noms dels candidats.
El Govern referma que les obres del Corredor Mediterrani s’acabaran el 2030 Economia l El comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani, Josep Calabuig, considera que caldrà parlar de la renovació i ampliació d’aquest eix al durant els pròxims anys per fer front a un increment del volum de transport de mercaderies amb tren. «Si l’interès es concreta en actuacions reals de les empreses i comença a utilitzar-se massivament el corredor, evidentment en un termini de 20-25 anys haurem de pensar en noves millores», va declarar, tot reconeixent que el pes actual del transport ferroviari de mercaderies no arriba al 4% a l’Estat i la potencialitat del seu creixement. Quatre dècades després que es posés sobre la taula, el responsable estatal va refermar el compromís que el corredor quedi enllestit el pròxim 2030. Calabuig, que va prendre part en la jornada ‘El Corredor del Mediterrani: urgències i oportunitats’, organitzada pel Campus Terres de l’Ebre de la URV i la Cambra de Comerç de Tortosa, va mostrar la seva confiança en les «possibilitats immenses» pel que fa al «creixement» de l’ús de la infraestructura. Un fet, assegura, que ha percebut al llarg dels territoris del Mediterrani peninsular per on transcorre. «La primera cosa que hem de veure és si realment aquestes expectatives es van complint i realment aquest interès desperta», va assegurar, tot recordant que la posada en marxa no tindrà una data concreta sinó que les actuacions en marxa poden donar un marge de més de 25 anys. l ACN
7 dijous 24 de setembre de 2026
8 dijous 24 de setembre de 2026
Chartreuse obrirà l’any vinent un nou espai museogràfic a Tarragona Cultura l L’espai es distribuirà en 270 m² i se situarà al carrer Cos del Bou Diari Més Chartreuse Diffusion obrirà a l’estiu de 2027 un nou espai museogràfic i cultural a la ciutat. El centre s’instal· larà al carrer Cos del Bou, a la can· tonada de la Plaça de la Font, i es distribuirà en 270 m² i dos nivells. Dins es descriurà la presència dels monjos cartoixans a Catalunya, així com els vincles històrics, humans i culturals que uneixen la marca Chartreuse i Tarragona des de fa gairebé 125 anys. Concretament, la història entre els cartoixans i la ciutat es remun· ta a principis del segle XII, ja que al Priorat funden el Monestir de Sca· la Dei, el més antic de la península Ibèrica, on milloren el cultiu de la vinya. Iniciats de nou des de 1903 després de la seva sortida de Fran· ça, els monjos hi van desenvolupar la producció dels licors Chartreuse de 1904 a 1989. Durant gairebé 85 anys, la des· til·leria de Tarragona va marcar profundament la ciutat, fent treba· llar diverses generacions de tarra· gonins i contribuint així a la seva
Imatge del museu de Chartreuse a Voiron. Cedida per Chartreuse Diffusion
història economia, social i cultural. L’empremta de Chartreuse conti· nua estant encara avui profunda· ment arrelada en la identitat tar· ragonina, sobretot a través de les festes de Santa Tecla. Chartreuse Diffusion és una em· presa arrelada als Alps francesos,
que té com a vocació contribuir a la protecció, la pervivència i la projec· ció de l’Ordre dels Cartoixans, dis· tribuint i donant a conèixer els seus productes artesanals des de l’any 1605. Pren el seu nom del massís homònim, on Sant Bru va fundar l’any 1084 una ermita.
La Guàrdia Urbana deté l’autor del furt d’un telèfon mòbil a l’Arrabassada Policial l La Guàrdia Urbana va detenir aquest dimarts, a les 19.30 h, un home de 46 anys com a pre· sumpte autor del furt d’un telèfon mòbil a la platja de l’Arrabassada. Els fets es remunten al passat 19 de setembre. Aquell dia, una dotació que estava fent patrullatge a peu per la zona del Parc de la Reconci· liació va observar un individu que, en detectar la presència policial, va intentar marxar ràpidament del lloc. Els agents el van interceptar i identificar i durant l’escorcoll, li van localitzar una petita quantitat d’haixix i un telèfon mòbil. Els agents van intervenir cau· telarment el telèfon mòbil, ja que l’home no va poder desbloquejar-lo
Imatge de l’home detingut pel robatori d’un telèfon mòbil. Guàrdia Urbana de Tarragona
ni acreditar-ne la procedència. A més, l’individu va ser denunciat per tinença de substàncies estupefa·
ents. En aquell moment, el telèfon no constava com a sostret en les bases de dades policials. No obstant això, davant els indicis existents, els agents el van intervenir per verifi· car-ne la titularitat i procedència. Posteriorment, un cop a la comissa· ria, van constatar que una denúncia presentada per la víctima pel furt del telèfon, ocorregut cap a les 18 h a la platja de l’Arrabassada, havia estat registrada i que el terminal ja constava com a sostret. A més, la víctima havia facilitat a la policia una descripció de les dues persones que li haurien furtat l’aparell i una d’elles coincidia amb l’home denunciat al Parc de la Re· conciliació. l Diari Més
9 dijous 24 de setembre de 2026
Projecten una nova promoció de pisos assequibles al carrer de Vallroquetes Habitatge l L’Ajuntament i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya signaran un conveni per construir fins a quinze allotjaments Sergi Peralta Moreno Reus sumarà més habitatges assequibles. L’Ajuntament i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya signaran aviat un conveni per a la promoció d’allotjaments temporals de protecció en un solar municipal ubicat al carrer de Vallroquetes, 16. La construcció s’integrarà en la reserva de terrenys per al Pla 50.000 que va impulsar la Generalitat de Catalunya per a mobilitzar sòl públic per a l’alçament de sostres assequibles. En concret, la previsió és construir-hi fins a una quinzena d’habitatges. La planta baixa té una superfície de 312 metres quadrats (m2) i una part d’aquest espai s’utilitzarà com a equipament municipal, per part del consistori, encara pendent de definir. El procediment d’adjudicació dels futurs immobles temporals de protecció, una vegada acabin les respectives obres, aniran a càrrec de l’administració local. Les dues institucions públiques ja tenen establert que un 10% dels allotjaments estaran destinats a les situacions de vulnerabilitat residencial més elevada. A més, es reservarà un mínim d’un 25% per a persones joves de fins a 35 anys. La Junta de Govern Local aprovarà avui el conveni, així com la constitució d’una concessió administrati-
temporal per a col·lectius amb vulnerabilitat.
La nova promoció s’alçarà al carrer de Vallroquetes, 16, en ple centre històric de la ciutat. Diari Més
Un 10% del sostre es reservarà a situacions de vulnerabilitat residencial va sobre el solar a favor de l’Agència de l’Habitatge, amb una durada de 75 anys, amb caràcter gratuït i con-
dicionada a l’adjudicació d’un promotor privat. A través de l’acord, el consistori encarrega a l’organisme autonòmic la gestió de la tramitació del concurs públic per seleccionar l’empresa que obtindrà la concessió sobre el solar, amb l’objectiu que hi construeixi allotjaments temporals de protecció i en dugui a terme la seva gestió i manteniment, sota la
supervisió de l’Agència. Cal recordar que, tal com es va anunciar en aquell moment, per al pla d’inversions del 2025, es va reservar una partida de 625.000 euros per a la reforma d’un edifici del carrer de Vallroquetes amb l’objectiu de transformar-lo en un equipament municipal d’allotjament dotacional, que oferiria residència
Més habitatge assequible La promoció del carrer de Vallroquetes se sumarà als més de 600 nous habitatges assequibles amb protecció pública que estan projectats a la ciutat. Els blocs que són més a prop de rebre els primers hostes són a Mas Iglesias i al Complex Riera, que posaran a disposició de la ciutadania 192 pisos. La previsió és que l’entrega de les claus es produeixi entre finals d’aquest any i principis del 2027. En el marc del Pla 50.000, la Generalitat també ha seleccionat dos solars per alçar-hi 129 pisos amb protecció oficial, als carrers del Ball de Diables i de Vilafortuny. Per la seva banda, la regeneració del barri del Carme programa habilitar-ne 38 de nous. Altres zones que esperen una futura conversió en sostre residencial són la nau de l’avinguda del Carrilet on s’havia proposat traslladar el mercat del barri en l’anterior mandat i l’entorn de Pich Aguilera. Les polítiques públiques d’habitatge es completen amb iniciatives com la compra per tanteig i retracte, la col·laboració amb entitats o l’adaptació de locals en planta baixa perquè puguin acollir persones, idea que començarà pel barri Gaudí.
El grup Caixa Enginyers inaugura la seva primera oficina a la capital del Baix Camp, al passeig de Sunyer Empresa l El Grup Caixa Enginyers, banca cooperativa que ofereix serveis financers i asseguradors, va inaugurar ahir dimecres 23 de setembre la seva primera oficina a Reus, ubicada al passeig de Sunyer, 3-5. L'obertura d'aquest nou espai s'ha dut a terme després d'11 anys de presència a la demarcació de Tarragona. Durant aquest temps, Caixa Enginyers ha multiplicat pràcticament per cinc la seva
base social, superant ja els 7.600 socis. Aquesta nova oficina a la capital del Baix Camp permetrà reforçar la seva vinculació amb la província de Tarragona i continuar oferint un servei de qualitat i de proximitat al territori. El president del Grup Caixa Enginyers, Félix Masjuan, va destacar «la vitalitat de l'activitat econòmica i l'emprenedoria» de la ciutat de Reus. «Som una entitat que treballa des de la proximitat, la
creació de valor compartit i un servei de qualitat. Una qualitat que el 2025 ens va portar a ser reconeguts com la primera entitat financera a Espanya en qualitat de servei segons STIGA», va afegir. Cal recordar que el compromís i la vinculació de Caixa Enginyers amb la província de Tarragona s'estén en diferents àmbits, des de la inclusió i l'educació financera fins a l'impuls de projectes d'innovació. l Diari Més
Fotografia de la inauguració de la nova oficina de Caixa Enginyers a Reus. Gerard Martí
10 dijous 24 de setembre de 2026
Festa Major l El Seguici Petit protagonitza la jornada amb una cercavila que va omplir el recorregut de gom a gom
El Seguici en miniatura fascina petits i grans
L
a porta de l’Ajuntament de Reus era la diana de totes les mirades. La plaça del Mercadal estava plena de gom a gom de famílies que esperaven amb candeletes la sortida del Seguici Festiu. N’hi havia de preparats per a l’ocasió, lluint orgullosament una samarreta de la Mulassa o una figureta de goma del Basilisc. Cadascú tenia els seus preferits. Però com si fos efecte de la llanterna reductora d’en Doraemon, els elements que, d’un en un, van anar sortint del Palau Municipal, no eren exactes als que s’han vist aquests dies allà reposant, sinó que eren una versió a reduïda escala. Òbviament, encongir no s’havien encongit pas. La tarda del 23 de setembre està reservada per al Seguici Petit, una proposta que fascina nens i pares i que demostra que, amb una pedrera excelsa, el futur està més que garantit. Els germans grans de les colles, presents per assegurar-se que tot anava bé o oferir una pausa El Seguici Petit va començar i acabar el recorregut a la plaça del Mercadal, envoltat en tot moment per una dedicada multitud. Gerard Martí d’hidratació als balladors, lluïen un de les carretilles sobresaltava més Devoció somriure d’orella a orella, cofois. Els primers a aparèixer a escena d’un, tot i que d’altres, estoics, ro- Pares i fills seguien i foren els petits Diables. Ja havien manien a primera fila. L’arribada ballaven les tonades alertat amb el toc de tabals que del Drac, movent els malucs i llan- dels elements i danses s’aproximaven. Era, també, un se- çant flames pels queixals, posava nyal d’alerta per als negocis que la pell de gallina. Amb els nervis A partir d’aquí, tot fou ja un esclat deixant escapar les llàencara no havien col·logrimes, la Cucafera va d’alegria col·lectiva i bèsties, danses, cat els cartrons als seus ser la tercera a sortir de adults i infants van treure a la llum aparadors. Era l’última l’amagatall, disposada els passos prohibits. Adés se seguia oportunitat per protea calmar als ànims i a la tonada del Basilisc, adés se salugir-se abans de l’especdeixar palès que, en- daven els Nanos, adés es giragonsatacle de foc. Amb la seva cara que semblessin va amb els Gegants, adés es movien aparició, els primers dits ferotges, els seus amics les mans a un cantó i altre al ritme tapadors d’orelles van tenien bon cor i només dels Cercolets. L’eufòria tornà al ser vistos. L’olor de pólvolien viure la festa nucli del Mercadal havent seduït el vora impregnava Els assistents van gaudir de les actuacions del bestiari i les danses. Gerard Martí recorregut sencer. de forma diferent. els carrers i l’esclat Sergi Peralta Moreno
Programa d’actes
dijous 24 Sortida del Seguici Festiu 18.30h. Centre de la ciutat El Seguici Festiu de la ciutat i altres elements passejaran pels carrers i les places del centre de la ciutat.
Cercavila del Masclet 20.30h. Plaça del Mercadal Sortida de la Cercavila del Masclet en direcció a la plaça de la Llibertat. A l’inici i al final del recorregut el Col·lectiu El Masclet llençarà botes.
Rosari de Torxes 22.30h. Plaça de la Pastoreta El Rosari de Torxes sortirà encapçalat per la creu i els cirials i amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona i el prior de Sant Pere. El rosari finalitzarà al Santuari de Misericòrdia, on tindrà lloc la cantada dels goigs i la veneració a la Mare de Déu de Misericòrdia.
Revetlla Jove 23.30h. Plaça de la Llibertat Revetlla jove amb les orquestres de versions Akelarre i Allioli.
divendres 25
Ballades al Santuari
Baixada del Seguici al Santuari de Misericòrdia
Ballades dels Gegants, els Nanos, les danses i el bestiari davant del Santuari.
11.00h. Plaça de la Pastoreta Baixada del Seguici Festiu de la ciutat cap al Santuari de Misericòrdia.
Dinar de Festa Major 14.00h. Plaça del Santuari Dinar de Festa Major dels grups festius de la ciutat i, seguidament, ofrenes dels grups festius a la Mare de Déu.
17.30h. Plaça del Santuari
Diada castellera de Misericòrdia 19.00h. Plaça del Santuari Actuació castellera dels Xiquets de Reus davant del Santuari. En acabar, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. Seguidament, cantada general dels
goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia a càrrec de l’Orfeó Reusenc.
Baixada dels diables a Misericòrdia 19.30h. Plaça de la Pastoreta Baixada tradicional del Ball de Diables de Reus al Santuari de Misericòrdia. En acabar, a la plaça del Santuari es durà a terme l’encesa de la Víbria i el Drac i la Carretillada de Misericòrdia. Per acabar, es farà l’encesa de la façana del santuari i la mostra piromusical a càrrec de la Pirotècnia Igual.
11 dijous 24 de setembre de 2026
L’Ajuntament reforça les mesures inclusives i punts liles per Misericòrdia Festa l L'Ajuntament de Reus reforça durant les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2026 les mesures destinades a garantir unes festes més inclusives, accessibles i lliures d'actituds sexistes i discriminatòries. El programa incorpora una Guia de l'accessibilitat amb informació i recursos que faciliten la participació de totes les persones i la Casa Rull, al carrer de Sant Joan número 27, ofereix el Punt d'Informació de la Festa i disposa de lavabos adaptats. A més, també s'ha editat un programa en braille disponible també a les oficines de l'ONCE i l'Oficina d'Informació i Turisme. Per un altre costat, Canal Reus portarà a través de les seves retransmissions en directe els actes més destacats a les llars reusenques. Alhora, pels actes com la Baixada del Seguici a Misericòrdia s'han tornat a col·locar trams tranquils destinats a persones amb alta sensibilitat auditiva o visual. l Diari Més
El Carrasclet celebra el 40è aniversari amb el Trabuc Fest el 26 de setembre Festa l El Carrasclet celebra enguany el 40è aniversari de la creació de la seva figura i, per aquest motiu, la Colla Gegantera del Carrasclet ha preparat diversos actes festius. Un dels destacats tindrà lloc aquest dissabte 26 de setembre a la tarda, el Trabuc Fest. Aquest nou esdeveniment festiu i musical estarà obert a totes les famílies i tindrà lloc a la plaça de la Llibertat a partir de les 18 hores. Aquest gaudirà de les actuacions de Los del Camp Improvisat, Sergi Miquel, Caram Band, PD Intenses, El Pony Pisador i DJ Ceba. Els altres actes que es duran a terme per celebrar l'efemèride tindran lloc més endavant, com la recreació avui 24 de setembre de l'apadrinament del Gegant Carrasclet l'any 1986, amb la col·laboració de la Colla Gegantera de Reus i la Colla Sardanista Rosa de Reus. Alhora, també es preveu que s'organitzi la Trobada Gegantera del Carrasclet el mes de juny de l'any 2027. l MLB
Fotografia de l’Àliga de Reus ballant a la plaça del Mercadal pel Seguici Festiu de la Festa Major de Sant Pere de 2026. Tjerk van der Meulen
l Cultura
400 anys d’història de la reina de plomes daurades L’Àliga de Reus celebra 30 anys des de la seva recuperació i 400 des de la seva primera referència Miquel Llaberia
L
’Àliga de Reus, la ganxeta més solemne i presumida, està d’aniversari. I pels que 30 anys des de la seva recuperació els sembli poc, potser 400 des de la seva primera referència històrica ja li sembli una dada que fa goig. Un goig del qual Pere Latorre, un dels portadors de l’Àliga de Reus, comparteix: «Sempre fa goig celebrar els números rodons». Gràcies a la tasca duta a terme des de la Carrutxa, es va poder esbrinar que el primer document que fa referència a l’existència de l’element festiu a Reus és de l’any 1626, concretament d’un albarà de l’Ajuntament que pagava a un ballador per portar la figura. «Per tant, això vol dir que l’any 1626 hi havia una Àliga, si aquesta va ser construïda aquell mateix any o abans no ho sabem», afegeix Latorre. Però si una cosa té l’Àliga és que
no necessita cap referència històrica per conquerir els cors dels reusencs, ja que es tracta d’un dels emblemes del Seguici Festiu de la ciutat. «Potser queda una mica malament que un portador ho digui, però és un dels elements més estimats de la ciutat si es té en compte que la seva recuperació és molt recent. Amb només 30 anys crec que està al nivell dels Gegants», afirma. Una recuperació duta a terme l’any 1996 des del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) amb el suport de la Carrutxa, la qual va tenir els seus reptes. «No hi havia moltes referències de com era, el que sabíem és que era daurada, que portava unes ales similars a com les té ara i que portava la vara de comandament sota l’ala. Però no se sabia com era estructuralment», comenta. A més, la recuperació de l’element festiu no es limita només a la seva figura, sinó també al ball. En
aquest sentit, el ball i les seves cançons s’han hagut de crear gairebé de zero. «L’única cosa que es tenia era una partitura que tampoc se sabia ben bé que era, que es va fer servir com a música de l’entrada al Santuari», explica. Per un altre costat, la resta de cançons com el ball solemne van ser de nova creació. «Van buscar referències històriques d’altres indrets, el punteig del punta i taló que tenen moltes àligues i tot plegat ho van adaptar a Reus», afirma el portador. De la Prioral a Misericòrdia No obstant això, un dels fets que potser crida més l’atenció de l’adaptació que va suposar la nova Àliga presentada en societat fa 30 anys va ser que el ja tradicional Ball Solemne Curt que es porta a terme al Santuari abans es feia a la Prioral: «Pel que es veu, històricament el ball es duia a terme a dins la Prioral, però en el moment de fer la recuperació
Se sap que antigament l’Àliga era daurada i portava la vara de comandament es va picar a la porta de la Prioral, no es van entendre i van dir que no». Per un altre costat, la patrona de la ciutat va decidir obrir els braços a la seva filla daurada: «Gràcies a aquest gest tenim un dels actes més emblemàtics i emocionants de la Festa Major». D’aquesta manera, l’Àliga de Reus, obra de l’escultor Manel Llauradó, tornarà a ballar aquest 25 de setembre davant la Mare de Déu de Misericòrdia 30 anys després de la primera vegada. «És una figura molt estimada. Òbviament, cadascú té el seu element del seguici preferit, però crec que tots els reusencs estimen la seva Àliga», afirma Pere Latorre.
12 dijous 24 de setembre de 2026
Salou busca empresa per tercer cop per ampliar la llar d’infants Cavallet de Mar Educació l El consistori preveu que el centre passi a tenir una capacitat de 150 alumnes i s’enllesteixi per al curs 2027-2028 Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou ha tornat a licitar les obres d’ampliació de la llar d’infants Cavallet de Mar per tercera vegada. Els treballs van quedar pendents després que l’empresa adjudicatària abandonés el procés a principis de 2025 i el consistori ho va intentar per segon cop al mes d’agost sense èxit. L’únic negoci que es va presentar no va poder acreditar la solvència requerida. En aquesta tercera vegada, l’Ajuntament ha engegat un procediment d’urgència amb una inversió total prevista d’1,4 milions d’euros i demana que la construcció es completi en set mesos. L’objectiu, segons fonts municipals, és agilitzar els terminis i garantir que l’ampliació estigui finalitzada «abans de l’inici del curs 2027-2028». Els treballs preveuen dotar a la llar d’infants d’aules i equipaments per incrementar la seva capacitat fins a 66 infants més. En aquest sentit, de cara a l’any vinent, el centre hauria de poder acollir 150 alumnes. La primera empresa va deixar a mitges els fonaments de la nova zona del centre, els quals, segons s’especifica al projecte actualitzat, «es podran aprofitar» un cop se solucionin a les deficiències presents,
infants. Les diferents aules creades es connectaran a través d’un passadís interior que es formarà al pati. L’entorn de les aules també comptarà amb nova vegetació per augmentar els espais verds del recinte i preveuen estrenar un nou sistema de reg automatitzat més eficient. L’ampliació també planteja la construcció d’una nova sala polivalent, dos lavabos i un menjador per abastar la demanda de l’increment d’alumnes. Els espais, a més, tindran un pati cobert que preveu generar una nova zona d’ombra a la llar d’infants. En total, la construcció abastarà 1.625 metres quadrats entre recintes interiors i exteriors.
Imatge de l’exterior de les obres de la llar d’infants Cavallet de Mar. Cedida
El projecte planteja la reutilització dels fonaments realitzats per la primera empresa s’enretirin els residus generats i s’adaptin els treballs. En concret, el que ja s’ha executat parcialment
són els pilars i murs de formigó armat de l’estructura. Un dels passos més importants per acabar l’ampliació, però, serà l’anomenat com a «replanteig definitiu». Segons s’especifica a la proposta, es portarà a terme un cop es finalitzi amb els enderrocs i se solucionin els desperfectes actuals per tal d’avaluar si és necessari
anivellar el terreny o portar a terme alguna actuació no prevista. La intenció és passar d’una a dues aules per a 13 i 20 infants. L’accés als nous espais previst en la proposta inicial es mantindrà pel carrer Domènec Sugranyes i Gras, tot just a la cantonada amb el carrer Maria Castillo, que haurà d’oferir una entrada més segura per a les recollides dels
Compromís per al 2027 Des de l’Ajuntament de Salou s’ha ressaltat «el seu ferm compromís amb l’ampliació» després dels dos últims procediments de licitació i asseguren que l’actuació permetrà «reforçar i millorar l’oferta municipal de l’educació infantil de Salou en un futur». El procediment per fer els treballs va tancar aquest dimecres després de quinze dies, a l’espera de trobar una nova empresa que porti a terme l’ampliació i compleixi amb els cànons econòmics establerts pel consistori salouenc.
La revista ‘VIAJAR’ reconeix Salou com a Destinació Turística Sostenible 2026 en la 5a edició dels seus premis Distinció l Salou va rebre ahir dimecres, a Madrid, el Premi Destinació Turística Sostenible 2026, concedit per la revista VIAJAR en la cinquena edició dels seus guardons. L’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va recollir el reconeixement en una gala a l’Hotel Ritz davant de més de 150 representants dels àmbits turístic, empresarial i institucional. El jurat ha valorat la
transformació dels espais públics, la creació de zones verdes, la prioritat per als vianants, una gestió més eficient dels recursos i l’aposta per la digitalització, la diversificació de l’oferta i la desestacionalització, amb especial pes del turisme esportiu, familiar i gastronòmic. Granados va defensar un model que situa el benestar dels residents al centre i va remarcar que els beneficis del turisme han de revertir en una millor
qualitat de vida. La secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau, va destacar la feina de Salou en sostenibilitat i la seva aposta pionera pels refugis climàtics. El guardó se suma als reconeixements que avalen l’evolució del model turístic del municipi i reforça la voluntat d’avançar en transformació urbana, sostenibilitat i benestar ciutadà. La gala també va premiar altres projectes turístics. l Diari Més
Pere Granados recull a Madrid el Premi Destinació Turística Sostenible 2026. Aj. de Salou
13 dijous 24 de setembre de 2026
Set oleïcultors s’uneixen per produir varietats autòctones lluny de l’agricultura intensiva Priorat l L’Associació de Petits Oleïcultors preveu crear un distintiu propi per a la producció ecològica d’oli i distanciar-se de les grans DO Adam Díaz Garriga Les instal·lacions de l’escorxador de Santa Coloma, on començarà el curs. Cedida
Un curs a Santa Coloma formarà pastors en sacrifici i especejament de xai i cabrit Rural l El curs comença demà i abordarà tot el procés, de l’entrada de l’animal a la preparació de la carn per a la venda Diari Més Santa Coloma de Queralt acollirà a partir de demà, 25 de setembre, un curs pioner sobre sacrifici, preparació de la canal i especejament del xai i del cabrit, impulsat pel Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp dins del projecte Escorxadors Petits del Camp de Tarragona. La formació, de quinze hores repartides en quatre sessions, vol reforçar els escorxadors de baixa capacitat del territori i oferir als pastors i pastores coneixements per reduir costos i millorar la viabilitat de les explotacions. L’alumnat aprendrà des de l’entrada de l’animal a l’escorxador fins a la preparació de la carn per a la venda directa i el consum, afavorint un model de ramaderia extensiva vinculat a la gestió del territori, la prevenció d’incendis i
la producció de proximitat. El curs es farà a l’Escorxador Municipal de Santa Coloma de Queralt, que dona servei a la carnisseria local i als ramaders de l’entorn i on l’Ajuntament impulsa millores amb fons propis i ajuts Leader. La part pràctica inclourà una visita a Cal Serrats, una explotació d’Argençola amb obrador i sala d’especejament pròpia, perquè els participants coneguin un projecte que transforma el seu producte. Les quinze places es van omplir en pocs dies i hi participaran pastors i pastores de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, la Ribera d’Ebre i el Segrià. La iniciativa compta amb el suport d’entitats i administracions i amb finançament de la Generalitat, del Programa Leader de Desenvolupament Rural i del Ministeri d’Agricultura i Pesca.
Els oleïcultors del Priorat engeguen els molins per donar un nou rumb a la producció d’oli. L’Associació de Petits Oleïcultors del Priorat anunciava el seu naixement aquesta setmana amb la intenció d’atreure els productors tradicionals que no se senten identificats amb els models de producció de les grans DO. Segons l’organització, inicien el seu recorregut a la comarca amb la intenció de «vetllar per l’agricultura 100% ecològica i sostenible» basada en una producció d’oli «de qualitat». «Volem conservar el patrimoni de la comarca, creiem que amb la producció d’oli està estancada», assegurava un dels impulsors de la proposta, Ricard Miró. L’Associació, actualment, compta amb set entitats productores que se centren a treballar l’oli «de la manera tradicional» i amb varietats les quals, segons Miró, «les DO no hi estan interessades», com la varietat de rojal. «La DO Siurana, per exemple, se centra en l’arbequina i a nosaltres ens interessa potenciar les oliveres centenàries, de diverses varietats», explicava l’impulsor. Des de l’entitat proposen crear un nou distintiu propi que servirà per diferenciar els associats i la producció «basada en el benestar mediambiental». Tot i que encara
Imatge d’una plantació d’oliveres al Priorat. Cedida
L’Associació crearà una xarxa comuna entre productors per gestionar el turisme no ha estat registrat oficialment, l’objectiu és que el segell comenci a implementar-se pròximament. «Volem funcionar com una DO de petits productors i tots junts podem captar l’atenció de mercats més grans», ressaltava Miró, fent una crida als productors de la comarca interessats a unir-se a la proposta. D’altra banda, una de les característiques que destaquen des de l’Associació és la seva lluita davant
la producció agrícola intensiva d’oli. «Baixen els preus de mercats i no són sistemes que s’adeqüen al Priorat», lamentava l’impulsor. En aquest sentit, subratllaven el seu «compromís» amb la recuperació i manteniment de construccions de pedra seca de segles enrere i el treball en molins d’oli tradicionals. El següent pas serà la creació d’una pàgina web per recollir propostes, orientar als interessats i oferir serveis de venda als petits comerços oleïcultors de la comarca. A més, la iniciativa ha de servir per «ajudar-se entre productores» en la gestió del turisme agrícola i poder demanar suport a través d’una xarxa de col·laboració comuna.
Els alcaldes de la Conca aborden la revisió de l’INUNCAT, els residus i les aportacions municipals de l’any vinent Gestió l El Consell d’Alcaldesses i Alcaldes de la Conca de Barberà va celebrar dilluns una nova sessió a la Sala Noble del Palau Alenyà, en què el Departament d’Interior i Seguretat Pública va presentar la revisió del Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT). La presentació va anar a càrrec de Carlos E. López Grippa, director dels Serveis Territorials d’Interior i Seguretat Pública, que
va exposar les principals novetats del document i els criteris per coordinar-ne l’aplicació al territori. La revisió posa l’accent en el reforç de la coordinació territorial, l’impuls dels Plans d’Actuació Municipal (PAM) i els nous llindars meteorològics previstos. Durant la reunió també es van tractar les aportacions econòmiques dels ajuntaments vinculades als convenis de cooperació per a la prestació de serveis du-
rant el 2027, així com la modificació de l’ordenança reguladora dels preus públics del CCTRM. La sessió es va tancar amb la presentació d’un informe sobre el servei de recollida de residus municipals, amb dades sobre el seu funcionament i evolució a la comarca. La trobada va permetre posar en comú qüestions de planificació, finançament i gestió de serveis que afecten el conjunt dels municipis. l Diari Més
La reunió va servir per tractar qüestions de seguretat, finançament i serveis. Cedida
14 dijous 24 de setembre de 2026
La pista Cruyff Court del Vendrell es renovarà amb una inversió de 83.000 € Equipaments l L’actuació inclourà la retirada de la gespa actual, l’adequació de la superfície i la instal·lació d’un nou paviment Les obres es preveuen abans de final d’any i tindran una durada d’uns tres mesos
Joan Lizano L’Ajuntament del Vendrell renovarà integralment la pista Cruyff Court del barri de Mas d’en Gual, una instal·lació esportiva d’ús lliure especialment freqüentada per infants i joves. L’actuació, anunciada pel regidor d’Instal·lacions esportives, Àlex Barrera, i la regidora d’Entitats esportives, Mariona Figueras, compta amb una inversió de 83.000 euros, IVA exclòs, i inclourà la retirada de la gespa artificial actual, l’adequació planimètrica de la superfície i la instal·lació d’una nova gespa. Segons Barrera, es tracta d’una pista amb «un ús diari i intensiu» i el paviment actual ja ha arribat al final de la seva vida útil, fet que fa necessària la intervenció. El regidor ha remarcat que l’objectiu és continuar dotant el municipi d’equipaments esportius «moderns, accessibles i a l’altura de les necessitats» de la ciutadania. La previsió és començar els treballs abans que acabi l’any i executar-los en aproximadament tres mesos. Figueras ha destacat que la millora de les instal·lacions esportives
La gespa actual de la Cruyff Court serà substituïda després d’haver arribat al final de la seva vida útil. Ajuntament del Vendrell
també repercuteix en la qualitat de vida i en la promoció d’hàbits saludables. La Cruyff Court és utilitzada principalment per infants i joves que hi juguen a futbol, però està concebuda com un espai esportiu i comunitari obert al conjunt
de la ciutadania. La pista de Mas d’en Gual es va inaugurar el març de 2011 amb la presència de Johan Cruyff i forma part del projecte Cruyff Courts de la Fundació Cruyff, que promou espais de pràctica esportiva vinculats a valors com el
respecte, la responsabilitat, la integració, la convivència i el treball en equip. Des de la seva posada en marxa, l’equipament ha acollit activitats esportives i juvenils, tornejos escolars i iniciatives orientades a fomentar la participació i la cohesió
social entre els més joves. La instal·lació municipal va ser objecte d’una remodelació important l’any 2019, arran d’un acord entre l’Ajuntament del Vendrell i la Fundació Cruyff. L’actuació va permetre substituir la gespa artificial i rehabilitar la tanca perimetral, amb una inversió de 46.454,42 euros assumida per la Fundació Cruyff. Des d’aleshores, la pista ha mantingut activitat i ha estat especialment vinculada al Torneig de Futbol Escolar Cruyff Court, amb participació d’alumnes de sisè de primària de diverses escoles del municipi. La nova actuació prevista per enguany arriba després de més de set anys d’ús de l’actual superfície i vol garantir la continuïtat de l’equipament, consolidat dins l’oferta esportiva i juvenil del Vendrell, reforçant-ne la funció com a espai accessible de pràctica esportiva municipal.
El Punt d’Informació Juvenil de la Canonja estrena espai al Centre Cívic Equipaments l El nou espai amplia les activitats i els serveis adreçats al jovent del municipi Diari Més El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de la Canonja inicia una nova etapa amb el trasllat al Centre Cívic de la plaça Catalunya, una ubicació que amplia les possibilitats d’activitats, serveis i espais de participació adreçats al jovent del municipi. El PIJ és un espai lliure i obert a partir dels 12 anys que vol consolidar-se com a punt de trobada i referència, on els joves poden informar-se, compartir inquietuds, relacionar-se i prendre part en diferents iniciatives al llarg de l’any. Segons el regidor de Joventut, Iván Barceló, el canvi d’ubicació
permet reforçar un servei «proper, dinàmic i participatiu», pensat per escoltar les necessitats i interessos dels joves i oferir-los eines per desenvolupar l’autonomia, la creativitat i la capacitat de participació. Entre les propostes habituals hi ha tallers i activitats setmanals, serveis d’informació i acompanyament en àmbits com la salut i la promoció juvenil, així com campanyes vinculades al Carnaval, la Setmana Santa Jove o l’Estiu Actiu. L’Àrea de Joventut treballa a partir de valors com la participació, la convivència, el respecte, la igualtat, la inclusió i la creativitat, amb la vo-
luntat de promoure un jovent actiu i amb capacitat d’incidir en el seu entorn. En aquest sentit, el Punt d’Informació Juvenil també és un espai on els joves poden proposar i contribuir a definir les activitats municipals. Al llarg de l’any s’impulsen iniciatives com la Comi Jove, un espai de diàleg i decisió; el Cap d’Any Jove; la Nit Jove de la Festa Major d’Hivern, amb el Campionat de Skate i Scooter; l’Esquiada Jove o el Festival Urbà del Mamut. El nou emplaçament al Centre Cívic vol afavorir encara més aquesta participació i obrir la porta a noves propostes construïdes amb els
El trasllat permetrà impulsar més activitats, tallers i espais de participació. Aj. de la Canonja
mateixos joves, reforçant un model en què el jovent tingui veu pròpia i pugui esdevenir protagonista de la vida municipal. L’objectiu és que el nou espai municipal faciliti la convivència, la iniciativa juvenil i nous
projectes col·lectius. El PIJ obre de dilluns a dijous, de 16 a 20 h, i els divendres, de 17 a 21 h. També s’hi pot contactar per WhatsApp al 625 063 133 i seguir-ne l’actualitat al perfil d’Instagram @pijlacanonja.
15
dijous 24 de setembre de 2026
Laia Monguió Figuerola Fundadora de The British School of Costa Daurada al Catllar
Laia Monguió junt amb el gran cor que recull les empreses i entitats col·laboradores amb la causa. Cedida
Laia Monguió Figuerola: «La recerca necessita recursos i també una societat que la valori» Entrevista l Parlem amb l’’Ambaixadora’ del Sopar Solidari de l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou, que enguany destinarà la seva recaptació a l’IRB CatSud per donar suport a un projecte de recerca centrat en la prevenció de les malalties cardiovasculars Adrià Recasens Benaiges Què vas sentir quan et van proposar ser ambaixadora dels projectes de l’Hotel Olympus Palace 4*? «Ho vaig rebre amb molta il·lusió! És molt bonic que pensessin en mi per formar part d’una iniciativa tan vinculada al territori i a una causa amb impacte directe en les persones. Uneix solidaritat, recerca i compromís social, així que em va sortir de manera molt natural dir que sí». Què significa per a tu aquest repte? «Per mi és un orgull poder posar el meu granet de sorra al servei d’una causa col·lectiva. No ho entenc tant com un reconeixement personal,
sinó com una oportunitat per ajudar a donar visibilitat al projecte i apropar-lo a més persones». Tendeixo a implicar-me en causes que m’emocionen i que crec que poden tenir un impacte positiu en la societat. En aquest sentit, el paper d’ambaixadora encaixa amb la meva manera de ser, perquè em surt de manera natural compartir allò en què crec i ajudar a connectar persones amb projec-
Solidaritat «Moltes persones diferents bategant per una mateixa causa, és el cor d’aquest Sopar Solidari» tes que considero valuosos». El Sopar Solidari arriba a la 6a edició i destina la recaptació a la prevenció cardiovascular. Per què és important donar-hi visibilitat? «Massa sovint parlem de salut quan la malaltia ja ha aparegut, i la prevenció és clau. L’alimentació, l’activitat física, el des-
cans, la gestió de l’estrès i els hàbits quotidians són clau. Cal generar consciència i incorporar aquesta mirada preventiva des de ben petits». Com a directora del British School of Costa Daurada, quin paper té l’educació en la promoció d’hàbits saludables? «Molts dels hàbits que ens acompanyaran tota la vida es construeixen durant la infància. La salut ha de formar part de les rutines i de la cultura de l’escola, no només dels continguts. I l’exemple dels adults té molt més
pes que qualsevol paraula. A més, personalment, soc mare de tres fills i, segurament, això condiciona molt la manera com visc ara la salut. Qui més qui menys, tots hem viscut experiències amb persones que estimem que acaben influint en les nostres prioritats i en com valorem la salut». La comunitat educativa és prou conscient de la relació entre benestar emocional i salut? «Cada vegada més. Un infant necessita sentir-se segur, escoltat i vinculat als altres per desenvolupar tot el seu potencial. La medicina i la neurociència ens mostren que el benestar emocional també influeix en la salut física, i l’escola ha de ser un espai on això es pugui viure». Quina importància tenen iniciatives com aquesta per a la recerca del territori? «Apropen la recerca a la ciutadania i fan visible una feina que sovint passa desapercebuda. Darrere de cada avenç hi ha equips, anys de treball i projectes que necessiten recursos. A més, l’IRB CatSud té una mirada de territori que em sembla essencial i clau en aquesta iniciativa. Saber que aquesta recerca es fa aquí genera orgull i confiança en el territori». Per què és important que el sector empresarial i social s’hi impliqui? «Les empreses aporten recursos, però també una xarxa humana molt potent per donar visibilitat a la causa. Quan empreses, institucions i entitats sumen esforços, la iniciativa arriba més lluny i genera noves oportunitats per continuar creixent». Com convidaries a formar-hi part del Sopar Solidari? «Animo a tothom a formar-hi part. Serà una nit per celebrar la vida i una vetllada preparada amb molt de carinyo. Al final, el cor d’aquest sopar és això: moltes persones diferents decidint bategar per una mateixa causa»
Amb el suport de
16 dijous 24 de setembre de 2026
Arrenca avui el judici pel crim de Calafell contra l’acusat de matar la seva exparella el 2025 Tribunals l La Fiscalia demana vint-i-dos anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria Mar Rovira / ACN El judici amb jurat popular contra l’home acusat de matar la seva exparella a Calafell el 18 d’abril de 2025 arrenca aquest dijous a l’Audiència de Tarragona. La Fiscalia demana per a l’acusat 22 anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria, amb els agreujants de parentiu i menyspreu de gènere, i amb l’atenuant de confessió. Segons l’escrit del ministeri públic, l’home i la víctima havien mantingut una relació sentimental durant quatre anys, que ella havia decidit acabar. Després de set dies sense veure’s, tots dos van quedar al domicili familiar de Calafell, on cap a les deu del matí es va produir una discussió. L’acusació sosté que l’home va colpejar la dona a la cara, la va agafar pels braços mentre ella intentava deslliurar-se’n i, després que caigués per les escales que comunicaven la primera planta amb el pati, es va posar damunt seu i la va sacsejar contra el terra. Fiscalia afirma que, en el trans-
Façana de l’Audiència Provincial de Tarragona, on se celebrarà el judici. Viquipèdia
curs de l’agressió, l’acusat va colpejar la víctima diverses vegades al crani amb una pedra de vores irregulars, impedint que es pogués defensar. Segons l’escrit d’acusació, els impactes li van provocar un traumatisme cranioencefàlic sever que li va causar la mort. Tot seguit, l’home hauria introduït el cos al maleter del seu vehicle i
hauria circulat durant unes hores «sense rumb» per la C-32. Posteriorment va tornar cap al Vendrell i, cap a les 15.20 h, es va aturar en un supermercat per comprar productes de neteja. Al voltant de les 18.30 h, mentre circulava per l’AP-7, es va aturar a l’altura de Constantí en veure una patrulla dels Mossos d’Esquadra que assistia un servei
de grua. Segons recull Fiscalia, l’home va dir als agents que es volia entregar i que havia matat la seva exparella. Des d’aquell mateix 18 d’abril es troba en presó preventiva. El ministeri públic recull que l’acusat té diagnosticat un trastorn adaptatiu amb ànim depressiu o, alternativament, un trastorn depressiu major lleu, així com un trastorn greu de personalitat no especificat, sense seguiment ni tractament. A més dels 22 anys de presó, la Fiscalia demana que no pugui comunicar-se ni aproximar-se a menys de 1.000 metres dels familiars de la víctima durant 25 anys i set anys de llibertat vigilada. En concepte de responsabilitat civil, reclama 200.000 euros per a cadascun dels dos fills majors d’edat i 300.000 per a la menor. El cas també quedarà en mans del jurat popular, que haurà de valorar les proves i decidir si els fets sostinguts per les acusacions queden acreditats durant la vista oral. L’acusat es troba en presó preventiva des del 18 d’abril de 2025.
Presó sense fiança per a l’acusat d’atropellar la seva exparella als Pallaresos Tribunals l El jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona, en funcions de guàrdia, va decretar ahir presó provisional, comunicada i sense fiança per a l’home detingut dilluns després d’atropellar amb el cotxe la seva exparella als Pallaresos. Segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la víctima va patir ferides molt greus i va haver de ser traslladada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. El jutjat també ha decretat mesures de protecció per a la dona i les seves filles, entre les quals hi ha una ordre d’allunyament i la prohibició de comunicació. La causa està oberta per un presumpte delicte d’homicidi dolós en grau de temptativa, així com pels delictes de danys, conducció sota els efectes de l’alcohol i trencament de mesura cautelar. L’home havia estat arrestat dilluns arran dels fets ocorreguts als Pallaresos, en què la seva exparella va resultar greument ferida després de ser atropellada amb un vehicle. La investigació judicial continua oberta per aclarir les circumstàncies del cas i determinar les responsabilitats penals derivades dels fets. La decisió judicial es va adoptar després que l’home acusat passés a disposició del jutjat de guàrdia tarragoní. l Diari Més
Vandellòs celebra Sant Cosme i Sant Damià amb quatre dies de cultura, música, esport i tradició Festes l El programa manté els actes més arrelats i incorpora novetats com Toni Albà o un tribut a La Trinca Diari Més
Mont-roig posa la primera pedra del futur Teatre Auditori Mestre Benaiges Cultura l Mont-roig del Camp va posar ahir la primera pedra del futur Teatre Auditori Mestre Benaiges, un nou equipament cultural amb una inversió de 3,12 milions d’euros i capacitat per a 300 espectadors. L’acte va comptar amb l’alcalde, Fran Morancho, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i representants d’altres institucions. El projecte, de més de 1.500 m², inclourà una sala principal, vestíbul, camerinos i espais tècnics, i vol esdevenir un motor cultural i social del municipi. Les obres tenen un termini previst de 14 mesos i, si es compleix el calendari, l’equipament podria estar enllestit per Nadal de 2027. L’edifici ret homenatge al mestre Benaiges. l Diari Més
Vandellòs enceta avui, dijous 24 de setembre, quatre dies de Festa Major de Sant Cosme i Sant Damià, amb activitats de tradició, cultura, música i esport fins diumenge. El programa, organitzat pel CCERV amb la col·laboració d’entitats locals i el patrocini de l’Ajuntament, manté cites com la XXIX Clotxada Popular, el XXXVII Gran Correfoc, el seguici popular, l’Homenatge a la Vella Pagesia i el ball de ram i fanalet. Entre les novetats hi ha
l’espectacle Locus operandi, de Toni Albà, avui al pavelló; el concert d’Hotel Cochambre, dissabte; les actuacions de la Welcome Band i el Tribut a la Trinca, diumenge. La inauguració oficial serà avui a la tarda, a les 19 hores, al Pavelló Poliesportiu amb el pregó de Montserrat Gavaldà Cabrejas, amenitzat per la Banda Municipal de Música Clau de Vent, i la presentació de la pubilla i les damisel·les d’honor. La celebració es clourà diumenge al vespre amb un espectacle pirotècnic al camp de futbol.
dijous 24 de setembre de 2026
Dia Mundial del Farmacèutic 25 DE SETEMBRE, DIA MUNDIAL DEL FARMACÈUTIC
Farmacèutic, una professió clau El DM d’aquest 2026 porta el lema ‘Enfortint la salut amb el farmacèutic’ Adrià Recasens Benaiges
A
quest 25 de setembre se celebra el Dia Mundial del Farmacèutic, una jornada que aquest any posa el focus en el paper essencial d’aquests professionals en un sistema sanitari en plena transformació. Sota el lema ‘Enfortint la salut amb el farmacèutic’, adaptat de la proposta de la Federació Internacional Farmacèutica (FIP), la commemoració reivindica la contribució del col·lectiu per afrontar
desafiaments com l’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques o l’avenç de la innovació digital. A Espanya, la campanya incorpora també el missatge Innovació #ConCienciaFarmacéutica , que vol reflectir el doble compromís de la professió: el rigor científic que sustenta la seva pràctica i la vocació de servei a la societat. Aquesta iniciativa servirà, a més, com a preludi del 24è Congrés Nacional Farmacèutic, que tindrà lloc a Ovi-
edo del 30 de setembre al 2 d’octubre, també centrat en el paper de la innovació amb consciència professional. En un context en què l’atenció sanitària requereix cada vegada més coordinació i proximitat, el Dia Mundial del Farmacèutic vol recordar que reforçar la salut passa per comptar amb tots els professionals farmacèutics, des de les farmàcies comunitàries fins als hospitals, la salut pública, la indústria, la distribució, la docència i altres àmbits especialitzats.
Un dia per reivindicar i fer visible el paper dels professionals de farmàcia. Cedida
d’equitat territorial i d’accés a la salut.
EDUARDO CACHO President de l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona
«La farmàcia no és només on recollir un medicament, és un espai de salut»
—Quin paper juguen en la prevenció, la promoció de la salut i el seguiment dels pacients? —Coneixem molts dels nostres pacients des de fa anys. La proximitat i la continuïtat permeten detectar factors de risc, promoure hàbits saludables, controlar paràmetres de salut i millorar l’adherència als tractaments, sempre en coordinació amb la resta de professionals sanitaris.
La proximitat i la confiança, trets essencials actualment i en la farmàcia del futur
—Quin impacte estan tenint la digitalització i la recepta electrònica? —La digitalització a la farmàcia té un gran camí per recórrer però sí que és cert que quant més digital sigui el sistema sanitari, més important serà el factor humà. La recepta electrònica ha simplificat processos i millorat la continuïtat dels tractaments. El gran repte és avançar en la comunicació entre professionals.
E
Adrià Recasens Benaiges
n motiu del Dia Mundial del Farmacèutic de demà divendres, parlem amb Eduardo Cacho, president de l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona, i amb Oficina de Farmàcia a la ciutat. —Quin significat té per a la professió celebrar un dia com aquest? —És una oportunitat per posar en valor una professió molt present en el
dia a dia. La farmàcia és un espai de salut accessible, on un professional sanitari escolta, orienta i acompanya els ciutadans. —Com creu que ha evolucionat el paper del farmacèutic en els darrers anys? —El paper del farmacèutic ha evolucionat cap a una funció cada vegada més assistencial. A més de dispensar i assessorar, participa en el seguiment dels tractaments, la prevenció, l’educació sanitària i la detecció de
Eduardo Cacho. Cedida
problemes relacionats amb els medicaments. — Quins són els principals reptes que afronten avui les farmàcies, tant a les ciutats com al món rural? —A les ciutats creix la demanda assistencial, mentre que al món rural la farmàcia té també un paper social i sanitari essencial. El principal repte és garantir una xarxa de farmàcies viable i sostenible, que no és només una qüestió empresarial, també
—Quin reclams fa el sector a les administracions per reforçar el paper de la farmàcia dins del sistema sanitari? —Demanem aprofitar millor el potencial sanitari de la xarxa de farmàcies i integrar-la més en el sistema sanitari.
Cal reforçar la coordinació amb altres nivells assistencials i reconèixer el valor dels serveis farmacèutics. —Com imagina la farmàcia d’aquí a deu anys i quin consell donaria als joves que es plantegen estudiar Farmàcia? —Imagino una farmàcia més assistencial i digital, però igualment humana. La tecnologia i la intel·ligència artificial ajudaran molt, però la proximitat i la confiança amb el pacient continuaran sent essencials. Els diria que és una professió amb molt futur i moltes sortides: comunitària, hospitalària, indústria, recerca o salut pública. Cal formar-se en ciència, però també en clínica, comunicació, tecnologia i gestió. —De fet, han contribuit per tal que el Grau en Farmàcia es pugui impartir a la URV oi? —Sí. Ens hem reunit amb el rectorat, la Generalitat, partits polítics i responsables universitaris per impulsar els estudis de Farmàcia a la URV. El projecte està molt ben encaminat i seria una gran oportunitat per al territori, tant per la falta de professionals com per evitar que els tarragonins hagin d’anar a estudiar fora de la seva ciutat.
~ ASSOCIACIÓ DE FARMACÈUTICS EMPRESARIS DE TARRAGONA ~
18
dijous 24 de setembre de 2026
Dia Mundial del Farmacèutic DIA MUNDIAL DEL FARMACÈUTIC
Molt més que medicaments: el valor de tenir un farmacèutic a prop
C
ada 25 de setembre celebrem el Dia Mundial del Farmacèutic. Per als qui exercim aquesta professió és una data especial, però també una oportunitat per aturar-nos un moment i preguntar-nos què aportem a la societat i, sobretot, què més podem aportar. Enguany, el lema «Enfortint la salut amb el farmacèutic» em porta precisament a aquesta reflexió: tenim professionals preparats, propers i accessibles. Els estem aprofitant prou dins del sistema sanitari? Els farmacèutics tenim el privilegi de ser molt a prop de les persones. Ho veiem cada dia. A la farmàcia entren pacients amb una recepta, sí, però també persones amb dubtes, inquietuds o simplement amb la necessitat que algú les escolti. «Em puc prendre aquests dos medicaments junts?», «Des que prenc això no em trobo bé», «Fa dies que tinc aquest símptoma, hauria d’anar al metge?». Preguntes aparentment senzilles que, de vegades, permeten detectar un problema que requereix atenció. Aquesta proximitat és una de les
grans fortaleses de la farmàcia comunitària. Som professionals sanitaris accessibles, sense cita prèvia i presents arreu del territori, també en municipis petits. Però el valor del farmacèutic no es limita a dispensar correctament un medicament. La nostra formació ens permet ajudar a fer-ne un ús segur, detectar possibles problemes relacionats amb els tractaments, afavorir l’adherència, promoure hàbits saludables i saber quan cal derivar a un altre professional sanitari. I tot això és especialment important en el moment actual. Vivim més anys i, afortunadament, disposem de tractaments cada vegada més avançats. Però també tenim més persones amb malalties cròniques, que prenen diversos medicaments i que necessiten un seguiment continuat. En aquest context, crec que hem de fer-nos una pregunta molt senzilla: si tenim una xarxa de professionals sanitaris tan accessible, per què no aprofitar encara més tot el seu potencial? No es tracta, en cap cas, de subs-
Toni Veciana President del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona
tituir ningú. Al contrari. Des de la meva experiència, tinc clar que la millor atenció arriba quan els professionals sanitaris treballem coordinats. Metges, infermeres, farmacèutics i la resta de professionals compartim un mateix objectiu: cuidar millor les persones. I cadascú hi aporta una mirada diferent. La nostra està especialment vinculada al medicament, a la seva efectivitat i seguretat i a com el pacient l’utilitza en la seva vida quotidiana.
De fet, parlar de farmacèutics és parlar de molt més que de farmàcia comunitària. Hi ha companys als hospitals, als laboratoris d’anàlisis clíniques, a la salut pública, a la indústria i la distribució, a la recerca, a la docència, a la nutrició o a l’ortopèdia. Àmbits molt diferents units per una mateixa base científica i una mateixa vocació de servei a la salut. La professió també ha de continuar evolucionant. Innovar no és només incorporar tecnologia. És trobar noves maneres de col·laborar, prevenir, detectar necessitats i acompanyar millor els pacients. I això exigeix formació continuada, protocols compartits, eines de comunicació i una coordinació cada vegada més estreta amb el conjunt del sistema sanitari. Com a farmacèutic, una de les coses que més valoro de la nostra professió és la confiança. La confiança de la persona que entra per la porta i comparteix un dubte sobre la seva salut. Aquesta confiança és un privilegi, però també una enorme responsabilitat. Ens obliga a escol-
tar, a actualitzar constantment els nostres coneixements, a saber fins on podem arribar i a treballar sempre amb rigor. Per això, aquest Dia Mundial del Farmacèutic no el veig només com una jornada per reivindicar la nostra professió. El veig com una oportunitat per preguntar-nos com podem posar encara més aquest coneixement i aquesta proximitat al servei de les persones. Tenim farmacèutics formats, accessibles i distribuïts arreu del territori. Tenim coneixement científic, experiència i vocació sanitària. Aprofitar millor tot aquest potencial no beneficia només la professió. Pot contribuir a prevenir problemes de salut, millorar l’ús dels medicaments, acompanyar millor els pacients i reforçar un sistema sanitari que necessita, més que mai, que tots els seus professionals sumin. Perquè enfortir la salut amb el farmacèutic no hauria de ser només el lema d’un dia. És el compromís que assumim cada dia quan una persona confia en nosaltres.
FÀRMACS
Els antibiòtics redueixen el seu consum un 5,1% La major baixada en el consum d’antibiòtics a Espanya des d’abans de la pandèmia
E
Diari Més
l consum d’antibiòtics sistèmics a Espanya ha recuperat la tendència a la baixa després dels repunts registrats en els darrers anys. Les dades del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN), coordinat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), mostren que el 2025 es va produir la reducció anual més important des d’abans de la pandèmia de la covid-19, amb una caiguda del 5,1% respecte a l’any anterior. En concret, el consum es va situar en 22,94 dosis diàries definides per cada 1.000 habitants i dia (DHD), per sota de les 24,26 DHD registrades el
2024. El descens també consolida una millora respecte al 2019, l’últim exercici previ a la pandèmia, amb una reducció acumulada del 8,4%. La perspectiva dels últims deu anys reforça aquesta evolució positiva. Des del 2015, quan Espanya va assolir el màxim consum de la sèrie històrica amb 28,20 DHD, l’ús d’aquests medicaments s’ha reduït un 18,8%. Tot i això, el país encara es manté per sobre de l’objectiu europeu fixat per al 2030, que estableix un consum de 18,20 DHD.
Menor consum de penicil·lines
Segons l’AEMPS, la disminució del 2025 s’explica sobretot per la menor utilització de les penicil·lines, el grup d’antibiòtics més emprat i
Les penicil·lines són el grup d’antibiòtics més emprat i responsable de més de la meitat del consum total. Pexels
responsable de més de la meitat del consum total. També s’ha reduït l’ús d’altres antibiòtics habituals, mentre que alguns grups minoritaris han registrat lleugers increments, sense alterar la tendència general. Les dades del Pla Nacional davant la Resistència als Antibiòtics (PRAN) també apunten a una millora en la qualitat de la prescripció. Ha augmentat el pes dels antibiòtics del grup Access, recomanats per l’Organització Mundial de la Salut com a primera opció per tractar moltes in-
feccions comunes, i s’ha reduït l’ús dels fàrmacs del grup Watch, associats a un risc més elevat de generar resistències. L’organisme atribueix aquesta evolució a la consolidació dels pro-
grames d’optimització de l’ús dels antibiòtics (PROA), a la guia terapèutica del Sistema Nacional de Salut i a les campanyes de sensibilització dirigides tant als professionals sanitaris com a la ciutadania.
19 dijous 24 de setembre de 2026
El 61è RallyRACC tancarà el campionat i es farà íntegrament sobre trams d’asfalt Motor l Salou tornarà a acollir la sortida de la competició automobilística, que se celebrarà els dies 16 i 17 d’octubre Oriol Castro Sanz La 61a edició del RallyRACC Catalunya–Costa Daurada, 9a i última prova puntuable per al Súper Campionat d’Espanya de Ral·lis (S-CER) de 2026, se celebrarà els dies 16 i 17 d’octubre i es disputarà íntegrament sobre trams d’asfalt. La prova també serà puntuable per al Campionat de Catalunya de Ral·lis absolut i per a la Copa de Catalunya de Ral· lis d’asfalt. A més, tres campionats monomarca han inclòs al 61 RallyRACC entre les seves proves puntuables: Copa Hyundai i20N Rallye, Clio Trophy Spain Asfalto i Volant RACC Trofeu WERACE. El 61è RallyRACC arrencarà el divendres 16 d’octubre amb el tram de Qualificació (10:15h) per a pilots prioritaris i el Shakedown (11:15h) per a la resta d’inscrits. A les 17:00 hores es donarà la sortida al primer participant des del Passeig Jaume I de Salou. Després d’haver disputat 3 trams, un a doble passada i l’especial urbana de Salou, la 1a etapa finalitzarà a les 22:35 hores al parc de PortAventura World. El dissabte 17 d’octubre, el ral·li reprendrà la seva marxa a les 7:50 hores des del parc de PortAventura World i conclourà a partir de les 18:30 hores en el Passeig Jaume I de Salou. Aquest dia el ral·li disputarà 7
La 61a edició del RallyRACC Catalunya–Costa Daurada, 9a i última prova puntuable per al Súper Campionat d’Espanya de Ral·lis (S-CER) de 2026. Racc
El ral·li disputarà set especials, tres a doble passada i un segon pas pel tram urbà de Salou especials, tres a doble passada i un segon pas pel tram urbà de Salou, que es correrà entre tots dos bucles.
En l’edició de l’any passat, es va incorporar una novetat que era que els participants podien triar si disputar una etapa de terra, una etapa d’asfalt o totes dues juntes. Una alternativa que enguany no s’aplicarà. Tot això transforma l’objectiu innovador que distingeix històricament al RallyRACC, que va oferir la temporada passada una estruc-
tura de cursa inèdita en territori espanyol que anava molt més enllà d’una competició sobre terreny mixt. Inscripcions obertes El Reglament oficial ja està publicat a www.rallyracc.com i també està obert el període per a realitzar les inscripcions, que no es tancarà
fins al 7 d’octubre. El 61è RallyRACC comptarà de nou amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, de la Secretària General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i de PortAventura World, que com cada any acollirà el parc d’assistència i el parc tancat de final de la 1a etapa.
Carlos Mora torna al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau per una temporada il·lusionant Voleibol l Gran notícia al barri de Sant Pere i Sant Pau.Carlos Mora torna al club Volei SPiSP dos anys després de la seva última etapa, on va aconseguir l’ascens de categoria amb el club cooperativista. El col·locador tarragoni ocuparà temporalment la vacant del lesionat Pablo Rosales i reforçarà l’equip en l’inici de campanya a Superlliga 2. Mora té 36 anys, experiència al màxim nivell tant a Espanya com
Alemanya, va ser internacional absolut i va arribar a exercir d’entrenador i jugador al Cèvol Torredembarra. No va entrar en acció a Lliga Catalana i veurem si ho fa de cara a la final d’aquest diumenge contra el Barça a Sant Cugat, a partir de les 10 hores. El partit es podrà seguir per 3cat. De qualsevol manera, estarà a disposició de Vlado Stevovski per al debut lliguer del 3 d’octubre. La seva visió de joc privilegiada, la lec-
tura tàctica i la precissió de la qual disposa podrà sumar i molt al grup, que afronta una temporada il·lusionant. A banda, l’equip femení afrontarà un gran repte aquest cap de setmana com la Fase Final d’ort de la Lliga Catalana Divisió d’Honor. Serà un triangular celebrat dissabte a Sabadell. L’equip tarragoní s’enfrontarà al CH Bordils i al CN Sabadell. l O.C.S.
Carlos Mora torna a Sant Pere i Sant Pau després d’una gran carrera. VoleiSPISP
20 dijous 24 de setembre de 2026
Zapatero assegura que les joies trobades al seu despatx són un regal del rei saudita de 2007 Tribunals l La defensa demana cooperació judicial a l’Aràbia Saudita per acreditar l’origen de les dotze peces, valorades en prop d’1,2 milions d’euros Joan Lizano / Agències La diputada del PP Ana Vázquez exhibeix l’esprai de gas pebre a l’hemicicle. Agències
L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va comunicar ahir dimecres al jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama que dotze joies localitzades al seu despatx durant l’escorcoll del maig provenen d’un «obsequi» del rei saudita Abdullah bin Abdulaziz Al-Saud, mort el 2015. En un escrit de la defensa, Zapatero sosté que les va rebre el 2007, durant una visita oficial del monarca a Espanya, quan ell era president del govern, i que es tractava d’un regal «estrictament personal» acceptat per deferència. Segons la seva versió, les peces van quedar guardades durant anys, juntament amb joies familiars i altres regals, sense ús i sense que fos conscient del seu valor material. L’expresident demana ara al jutge cooperació judicial amb l’Aràbia Saudita perquè la Cort Reial confirmi l’origen del regal. La defensa identifica com a part de l’obsequi tres conjunts formats per collaret, braçalet, arracades i anell: un de robins, un de maragdes i un de safirs, elaborats en or blanc de 18 quirats i amb diamants. Segons la taxació encarregada judicialment, aquestes dotze peces estan valorades en prop d’1,2 milions d’euros, mentre que el conjunt de joies intervingudes arriba als 1,32 milions. Zapatero rebutja aques-
Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Un esprai de gas pebre provoca 12 atesos i diversos desallotjaments al Congrés Incident l Un treballador del PP va admetre que havia activat l’esprai tres vegades mentre el netejava en un lavabo Agències
José Luis Rodríguez Zapatero, expresident del govern espanyol. Javier Barbancho / ACN
El jutge investiga possibles delictes fiscals i de contraban vinculats a les joies ta valoració perquè considera que correspon al preu de mercat actual i no al que podien tenir les peces fa dinou anys. L’expresident ja havia intentat obtenir una confirmació de la monarquia saudita mitjançant dues cartes, una abans de declarar al juny i una altra a l’agost. El jutge li havia donat tres dies per aportar la documentació disponible sobre l’origen de les joies. Calama investiga aquesta qüestió
en una peça separada del cas Plus Ultra per possibles delictes fiscals i de contraban. La defensa sosté que acreditar que les joies van ser lliurades el 2007 seria rellevant per determinar la prescripció dels possibles delictes i l’entrada de les peces a Espanya. Paral·lelament, el jutge ha encarregat a la joieria Yanes un nou informe pericial gemmològic per aprofundir en els materials, l’antiguitat i el possible origen geogràfic de les peces. Zapatero no va lliurar aquestes joies a Patrimoni Nacional quan va abandonar la Moncloa, tot i que sí que hi va dipositar altres obsequis rebuts durant el seu mandat. La instrucció continua oberta i es poden acordar diligències.
Dotze persones van haver de ser ateses ahir dimecres al Congrés dels Diputats després que gas pebre s’estengués per diverses dependències de la cambra, en un incident que va començar després que la diputada del PP Ana Vázquez exhibís un esprai durant la sessió de control al govern espanyol. Vázquez el va mostrar mentre preguntava al ministre de l’Interior, Grande-Marlaska, sobre la seguretat a Ceuta. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, li va ordenar que abandonés l’hemicicle i es desfés de l’objecte, que va considerar una arma d’acord amb la normativa. Poc després es van detectar fortes olors en diversos espais i la policia va precintar tres lavabos, una cuina i un menjador, mentre també es desallotjaven al-
L’ONU viu una jornada marcada per les Malvines, l’Iran i la diplomàcia Món l Sánchez i Delcy Rodríguez mantenen un breu contacte sobre el futur de Veneçuela Agències
Muchas felicidades, bruski. Felicidades por tu día y felicidades por luchar cada día como lo haces. Eres el mejor guerrero!
La segona jornada de la 81a Assemblea General de l’ONU va estar marcada ahir, dimecres, per les tensions geopolítiques i les crítiques al paper de l’organització. El president argentí, Javier Milei, va reivindicar
les illes Malvines com una «causa nacional», va reclamar reprendre les negociacions amb el Regne Unit sobre la sobirania de l’arxipèlag i va acusar l’ONU de mirar cap a una altra banda. També va advertir les empreses que exploten recursos a la zona sense autorització argenti-
na. Per la seva banda, el president de l’Iran, Masud Pezeshkian, va respondre a les amenaces de Donald Trump assegurant que el seu país no es rendirà, tot i defensar la via diplomàtica, i va acusar els Estats Units i Israel dels atacs contra la població iraniana. En paral·lel,
tres zones afectades. Entre les persones ateses hi havia treballadors del Congrés i una integrant d’una delegació de Mauritània, que va patir vòmits i problemes respiratoris. Una treballadora va presentar una denúncia i una altra va quedar de baixa per intoxicació. Més tard, un treballador del PP va admetre que havia manipulat l’esprai a petició de Vázquez per netejar-lo abans de les entrevistes posteriors i que l’havia accionat mentre era en un lavabo, alliberant del gas. Vázquez havia assegurat prèviament que el recipient estava buit. Els serveis de seguretat van ventilar i acordonar les zones afectades, mentre el Congrés revisava els enregistraments per aclarir tots els detalls de l’incident. Alberto Núñez Feijóo defensà que Vázquez només havia descrit una situació i va acusar Armengol «d’inflamar» el debat.
l’activitat diplomàtica va continuar als marges de l’Assemblea. Pedro Sánchez va mantenir un breu contacte amb la presidenta encarregada de Veneçuela, Delcy Rodríguez, a qui va traslladar el compromís d’Espanya amb el futur del país i de la regió. Rodríguez li va plantejar continuar parlant sobre la situació veneçolana. Mentrestant, responsables diplomàtics dels Estats Units i Rússia també van mantenir contactes a Nova York en un context marcat per la guerra d’Ucraïna, mentre la crisi amb l’Iran seguia ocupant part de l’agenda internacional.
21 dijous 24 de setembre de 2026
k Editorial k
L’orgull de la ciutat
E
n la jornada castellera de Santa Tecla els Xiquets del Serrallo i la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau van fer la millor diada de la seva història. Va ser, de fet, la primera vegada que Tarragona vivia una diada de la patrona amb cap construcció inferior als vuit pisos. Això és sinònim que les colles petites de la ciutat ja no ho són tant. Fa diversos anys que els del barri cooperativista sovintegen les construccions de vuit i mig i aquesta temporada els del barri mariner han fet el pas. Els Xiquets del Serrallo han tocat el seu sostre, en volen més i han arribat per quedar-se. El moment de les qua-
tre colles de la ciutat és immillorable: la Colla Jove va tornar a mostrar gamma extra i els Xiquets de Tarragona van revalidar les construccions de 9 que ja havien lluït durant el Primer Diumenge. I tot plegat, a només deu dies del Concurs de Castells. La massa social que les empeny creix i s’hi compromet, i aquesta és la clau d’una cultura popular ferma que acaba sent la identitat de la ciutat. El mateix passa amb la resta d’entitats que formen el Seguici Popular de Tarragona i que fan possible la Festa Major. L’associacionisme tarragoní viu un gran moment: és hora de donar-li suport i no posar-li traves.
k Tribuna k
Quin soroll fem?
D
ijous 17 de setembre, poc abans de la una del migdia, Tarragona va tremolar. La meva filla era al Martí i Franquès fent gimnàstica quan un estrèpit brutal va entrar per les finestres. Alumnes i professors es van quedar glaçats. A oficines, carrers i habitatges, molta gent va sortir a mirar al cel sense saber què passava. Eren dos Eurofighter vinculats a la Festa al Cel de Salou. Aquell dijous començaven a arribar les aeronaus que participarien en el festival i els assajos oficials estaven previstos a partir de l’endemà. He buscat i remirat si hi havia algun avís públic adreçat a la població de Tarragona sobre aquell sobrevol. No l’he trobat. Tampoc apareix l’Ajuntament de Tarragona entre els organismes que l’Ajuntament de Salou enumera en la reunió de coordinació del 8 de juliol, presidida per Pere Granados. Sí que hi consten Defensa, Protecció Civil, Mossos, Guàrdia Civil, Exèrcit de l’Aire, Aeroport de Reus, Salvament Marítim, PortAventura i altres organismes. Potser, entre tanta coordinació, ens vam descuidar els veïns. No afirmo que Salou decidís la trajectòria dels Eurofighter. No ho sé. Però sí que està documentat que l’Ajuntament impulsa i coordina institucionalment un esdeveniment que promociona com una gran aposta turística. Per això la pregunta és pertinent: qui va decidir aquell pas sobre Tarragona, a quina altitud es va fer i per què no se’n va informar prèviament la població? La normativa encara fa la pregunta més interessant. El Reial decret 1919/2009 preveu expressament els vols fora de programa destinats a promocionar una
europeus i al Canadà una contribució més gran. En aquest context, convé almenys distingir entre considerar necessària una política de defensa i convertir la iconoSaül Garreta grafia militar en entreteniment familiar. Arquitecte i urbanista Una cosa és discutir com ens defensem; una altra, acostumar-nos al rearmament demostració aèria i estableix que, quan entre música, platja i selfies. I més encara existeixen, entren en la planificació i la quan els recursos públics també hauran conformitat aeronàutica. I el suplement d’afrontar l’adaptació de ciutats, costes, 182/26 d’ENAIRE situa l’espai aeri tem- agricultura i infraestructures a un canvi poralment reservat per a la Festa al Cel climàtic que ja no és una hipòtesi futura. Aquí apareix també el model turístic. entre els dies 18 i 20. El sobrevol que va espantar Tarragona va ser el 17. Això no Salou té tot el dret a promocionar-se. prova cap irregularitat: podia ser un vol Però el territori té igualment dret a pred’arribada perfectament autoritzat. Però guntar-se si l’èxit consisteix sempre a sumar més visitants, justifica saber què era més macroesdeveniexactament aquell vol Per això la pregunta ments, més consum i dins de quin disposiés pertinent: qui va i més decibels. Pa, tiu s’havia coordinat. decidir aquell pas sostre, feina, habitatA les xarxes, algú va sobre Tarragona, a ge assequible i adapresumir la contradicquina altitud es va fer tar-nos a un planeta ció millor que qualsei per què no se’n va vol informe ambien- informar prèviament a que fa temps que ens està dient prou són tal: «Veig la pegatina la població? preocupacions una ECO al vidre, així pomica menys fotogèniden passar per la ZBE de Reus i Tarragona sense ser multats.» ques. Potser per això costen més de conCosta millorar-ho. Hem aconseguit que vertir en espectacle. Per Santa Tecla, Tarragona restringirà el ciutadà controli els grams de CO₂ del seu utilitari mentre contempla com un l’espai aeri durant la Baixada de l’Àliga caça crema querosè per oferir-nos una per protegir la ciutadania dels drons no estona d’espectacle. Pedagogia climàtica autoritzats. Sembla sensat. Potser també seria sensat saber quin protocol d’inford’alt voltatge. I el debat va més enllà del CO₂. Europa mació s’aplica quan allò que passa per viu un fort augment de l’esforç en defen- damunt de la ciutat no és un dron. I l’endemà de l’ensurt, 18 de setemsa. A la cimera de l’Haia de 2025, els aliats de l’OTAN van acordar arribar el 2035 bre, la Generalitat instal·lava a la Rambla al 5% del PIB: almenys un 3,5% per a de- Nova una activitat per conscienciar sofensa estricta i fins a un 1,5% per a altres bre contaminació acústica, salut i qualiinversions relacionades amb seguretat tat de vida. El títol era perfecte: «Quin soroll fem?» i resiliència. La mateixa OTAN reconeix Doncs mira: algun ja el sabem. que els Estats Units reclamen als aliats
k Tribuna k
L’amor per Tarragona
T
arragonins i tarragonines. Santa Tecla ja és aquí. Torna un dels moments més esperats de tot l’any, juntament amb les festes de Sant Magí. Feia referència fa uns anys en aquest mateix diari, que aquest període festiu de la nostra ciutat treu el millor de tots nosaltres. Il·lusió, ganes, optimisme, felicitat, energia (malgrat que anem més cansats de l’habitual per assistir a la infinitat d’actes programats). Tots aquests sentiments ens fan viure d’una forma més intensa aquests dies tan especials. Quan era petita, un dels moments que més esperava era veure el ball dels gegants moros a la plaça de la Font, i també els gegants negritos, agafada de la mà del meu pare i de la meva mare que m’explicaven la historia i tradicions sobre els gegants i els nanos, els que avui són els nanos vellls. Però, en general, aquells gegants, enormes, i més al costat d’una nena, representaven un espectacle gairebé màgic per a mi, i significava que la ciutat estava i tornava a estar contenta i alegre. Un esperit que es contagiava a tots els meus amics de l’escola i, malgrat que no ho diguessin, als nostres pares i mares i als adults en general. Aquest sentiment tan fort que tenim per Tarragona i per les nostres tradicions contrasta amb l’estat real en el qual trobem a la ciutat. Els problemes dels quals parlem any rere any segueixen igual, com si fossin una tradició, una mala tradició. Brutícia, inseguretat i dificultats econòmiques relacionades, sobretot, amb l’habitatge (i la manca d’aquest) i els alts preus d’un mercat que paga les conseqüències de les polítiques intervencionistes i la manca d’un POUM a la capital que aposti pel creixement de la ciutat. En definitiva, una ciutat trista, que malgrat aquestes setmanes de festa, no Amb un projecte de acaba d’aixecar el cap ciutat, il·lusionant, i mirar el futur amb amb valentia i optimisme. responsabilitat aconseguirem que Però, amb tot, un la mala tradició de canvi és possible. Hem tenir una ciutat trista de seguir l’esperit que desaparegui ens guia la nostra estimada tradició. Hem de seguir l’amor que tenim per Tarragona. Tarragona és eterna, és la nostra Mare, com Santa Tecla. Amb esforç, treball i amb l’únic objectiu que tenim, que és que Tarragona segueixi sent un referent mundial de la mà dels tarragonins i tarragonines, arribarem al dia en què aquest esperit de Santa Tecla podrà durar tot l’any i el canalitzem per millorar la meravellosa ciutat que tenim i aconseguim deixar la tradició dolenta dels problemes que tenim la resta de l’any. La Tarragona que va enamorar l’emperador August ha de seguir enamorant a tot el que passi per aquí, que els tarragonins i tarragonines vulguin fer el seu projecte de vida a la nostra ciutat i que les persones de fora vulguin venir a establir el seu projecte com adoptats, com a futurs tarragonins. Jo sempre he estat enamorada de Tarragona. Amb un projecte de ciutat, il·lusionant, amb una bona gestió, amb valentia i responsabilitat aconseguirem que la mala tradició de tenir una ciutat trista desaparegui i aconseguim instaurar la tradició que ens agrada als tarragonins i tarragonines: la Tarragona que s’estima i creu en ella.
Maria Mercè Martorell Portaveu del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona
22 dijous 24 de setembre de 2026
Necrològiques Reus Maria del Carme Balañà Esteve. Ha mort als 72 anys. Francisco Sans Águila. Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori Municipal. Conxita Martí Bargalló. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal.
Salou Jose Rodríguez Vega. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Sala de Cerimònies del Tanatori Municipal de Salou.
Altafulla Fermín Blas Pérez. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Martí d’Altafulla.
L’Orquestra Treu-li la Pols inicia temporada amb la mirada posada en els 20 anys Música l L’Associació Treu-li la Pols al Teu Instrument ha iniciat una nova temporada amb la mirada posada en el 20è aniversari de la seva Orquestra Simfònica, que se celebrarà durant el curs 2027-2028. L’agrupació, dirigida un any més per Kike Ordax, va reprendre els assajos el 18 de setembre amb una vintena llarga de músics de l’Espluga de Francolí, la Conca de Barberà i el Camp de Tarragona. La temporada compta amb diversos concerts programats, el primer dels quals serà el 7 de novembre, a les 18 h, a l’església
de Santa Magdalena de Vergós Guerrejat, dins del 8è cicle Vida a les Esglésies. De cara a Nadal, també hi haurà una nova actuació en un municipi de la Conca. Paral·lelament, el Cor TLP, dirigit per Anna Guasch, ha encetat el curs després de superar els deu anys de trajectòria i va actuar el 12 de setembre a Solivella. Tant l’Orquestra com el Cor mantenen les inscripcions obertes tot l’any i volen continuar ampliant un projecte basat en la participació, l’aprenentatge i el plaer de fer música en conjunt. l Diari Més
23 dijous 24 de setembre de 2026
Avui felicita als que es diuen: Mercè, Gerard o Grau i Pacífic.
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
Estaràs molt re- Ocupa’t en millo- A la teva llar sorgi- El teu magnetisme querit a la feina i rar la teva imatge ran canvis nous. És continua augmensorprendràs amb personal. Avui és bon moment per tant i amb molt les teves grans el moment d’avan- fer mudances i ar- poc esforç podràs idees. La parella o çar socialment i ho ranjaments deco- dominar qualseels amics propers has d’aprofitar tot. ratius al teu entorn. vol situació que es aclariran coses del No entris en la roda Compte amb les presenti. La fortuna passat. de xafarderies. friccions. t’acompanyarà.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
La teva facilitat de La teva activitat La teva capacitat de Intenta trencar comunicació atrau- social cobrarà una reflexos augmenta- aquesta barrera rà l’atenció de mol- gran impor tàn- rà molt i amb això les que no et permet tes persones i l’ad- cia no només pel possibilitats d’aten- comunicar-te amb miració dels teus nombre de perso- dre diverses coses qui més estimes. propers. Les teves nes que coneguis, alhora amb èxit. A Allibera el teu inconquestes amo- sinó també per la la feina, guanys mà- terior i descobriràs roses seran fàcils. qualitat. xims. quelcom excitant.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
És recomanable Les teves neces- El teu tracte amb La teva capacitat fer esport o acti- sitats afectives els altres sembla- receptiva augmenvitat física per eli- continuen en aug- rà una mica fred al tarà i aconseguiràs minar tensions ment. Per asso- principi, però això una gran comuniacumulades. No lir-les plenament, es transformarà cació amb la teva et fiquis avui en intenta no ser tan progressivament parella o persones assumptes de ter- minuciós ni crític en comprensió i estimades. Tot això cers. amb els defectes. enteniment. t’aportarà equilibri.
6
TV local
9
CANAL REUS TV 14:00 Notícies migdia
14.00 Pilars caminant. Santa Tecla 2026. Tarragona (en
15:00 Notícies migdia (r)
directe) 15.00 Dames i Vells. Santa Tecla
16:00 Notícies migdia (r)
2026. Tarragona
16:30 Efecte mosaic. Tarda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
18:00 L’orsai 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r)
16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Notícies 12. Edició migdia 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre. 20.30 Pilars caminant. Santa Tecla 2026. Tarragona (reemissió)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22:00 Notícies vespre (r)
22.30 Pilars caminant. Santa
22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)
7 8
10
TAC 12
14:30 Aixeca i pica 15:30 L’orsai
5
Tecla 2026. Tarragona (reemissió) 00:00 Notícies 12. Edició vespre
TARRAGONA: Piqué de Celis, Mª Luisa Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084 SALOU: Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223 VILA-SECA: Jansa Padró, Pau Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Valls CB Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003 VALLS: Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842 EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 96
11
Solucions
12
HORITZONTALS: 1. Persona que munta un cavall o que demostra una gran habilitat hípica. Assaltant de vaixells a l’Índic. 2. Mira sense extrems. Obertura en un abric. Perfum. 3. Emblema del déu Dionís. Caiguda de la balança en un costat. 4. Aquesta cosa. Component gras de la llet. Cinc dits girats. 5. Sensació de mareig. Demanar a la divinitat. 6. Una d’aire. Gratar amb ganes. Individu de baixa condició. 7. Tingut en compte i girat. No pertany a la realitat. 8. Soroll musical. Compost d’iridi. Urani. 9. Estimar. Comença el ball. Acabi amb una malaltia. 10. Allò que passa per l’agulla. Corda que estira una xarxa. Pronom que puja. 11. Resinós. Forma persones. 12. Superfícies de cent metres. Clau posat. VERTICALS: 1. Dona d’una ètnia marginal. Planta amb flors grogues. 2. Posa drets els cabells. Suport del matalàs. 3. Quasi un no. Arbre de fusta dura. Estrany. 4. Existeixes. Semidéu que vivia amb les nimfes. Falta poc per ser net. 5. Dues de tres. Nom donat als emperadors romans. Auxili en desús. 6. Robatori amb violència. Espècies d’ocells. 7. Menjar desfet i triturat. Emet per la ràdio. Cent romans. 8. Una de feble. Posi’l de cara a terra. Aigua endurida. 9. Atracar un banc. Gelada de la matinada. 10. Calor sense extrems. S’acostuma. Dues lletres seguides. 11. Posaria la mà a sobre. Dors del coll. 12. Coure batut i laminat. Combatut amb força.
Anuncis classificats REFORMES
AMISTAT
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-60 años. Tel. 685.253.084
PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
Solució dels mots encreuats
ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASSATGES URGE SEÑORITA MASAJES RELAX. Zona Tarragona. Tel. 692.780.087 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310
Solució: nivell mitjà
CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
SALIDAS. DOMICILIOS.
Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJISTA. SALIDAS.
Tel. 643.840.135 MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215 MASAJES REUS.
Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES.
Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
OFERTES ANUNCIS
El temps Mínima
Màxima
18º 29º
Previsió pel Camp de Tarragona
Estat del cel Ambient assolellat, tot i que estarà transitòriament enteranyinat pel pas de diferents bandes de núvols alts i prims sobretot a partir de migdia. Independentment, fins a primera hora del matí hi haurà alguns estrats baixos als dos extrems del litoral. Temperatura La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa en general. Hi haurà inversió tèrmica matinal. La temperatura màxima pujarà lleugerament en general.
4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dijous 24 de setembre de 2026
A
quest dissabte, 26 de setembre, la Cartoixa d’Escaladei acollirà l’acte central del Festival Terrer Priorat, amb el concert d’Amaro Freitas i Momi Maiga, inclòs en la seva gira internacional, i la presència de la DOQ Priorat i la DOP Siurana. El duet portarà a l’Eslgésia de Santa Maria d’Escaladei el seu espectacle Ecos de l’Atlàntic, en què estableixen un diàleg entre la música afrobrasilera i la tradició mandinga, amb la kora, la veu i la improvisació com a eixos. D’aquesta manera, la trobada entre el pianista brasiler Amaro Freitas i el músic senegalès establert a Catalunya Momi Maiga dona lloc a una proposta que connecta Recife i la regió de Casamance a través d’un diàleg entre les arrels africanes del Brasil i les tradicions de l’Àfrica Occidental. El projecte explora els vincles entre les dues ribes de l’Atlàntic Negre a partir de composicions originals, passatges d’improvisació i una combinació de paisatges rítmics i vocals. El repertori es construeix com una suite en moviment, sense fronteres entre estils, en què el piano de Freitas dialoga amb la kora i la veu de Maiga.
Concerts l Aquest cap de setmana la Cartoixa d’Escaladei acull el concert ‘Ecos de l’Atlàntic’, un diàleg musical entre el pianista brasiler Amaro Freitas i el músic senegalès Momi Maiga
El Festival Terrer Priorat celebra deu anys de cultura, vi i paisatge
Deu anys de Terrer El Festival Terrer Priorat arriba aquest 2026 al desè aniversari amb una proposta cultural vinculada al paisatge, la viticultura i els formats de proximitat plenament consolidada. Nascut fa una dècada de la mà dels gestors i activistes culturals Blai Rosés i Pau Fort, el festival va sorgir amb la voluntat de connec- Els artistes Amaro Freitas i Momi Maiga. Cedida tar la cultura del vi del Priorat amb la música, el teatre, la dansa i les arts visuals, aprofitant incorporar propostes més contemporànies. com a escenaris els cellers, els espais patri- En paral·lel, el vi es converteix en un element que complementa l’experiència musical i monials i els pobles de la comarca. Aquesta connexió entre vi i cultura també activa altres sentits, més enllà de l’escolta. determina la programació. El festival pro- «Complementar els concerts amb el vi amcura que les propostes artístiques dialoguin plifica l’experiència», explica el director, que amb les característiques de cada espai i amb defensa una manera de gaudir de la cultura basada en la pausa i l’atenció. els vins que s’hi presenten. «Des En la seva programació el del principi vam intentar respecTerrer aposta per donar protatar la identitat del lloc del vi i fer gonisme als artistes dels Països propostes musicals que anessin Catalans, però incorpora tamd’acord amb aquests factors, amb bé presència internacional. En aquests elements, amb el vi i amb aquesta desena edició, el festival l’espai», afirma Rosés. Així, les amplia aquesta dimensió amb la esglésies i altres espais patrimoparticipació de dos artistes frannials poden acollir música antiga, cesos i un artista africà. Rosés de veu o folk, mentre que les Cristina Serret Alonso defensa, però, un model que places i els teatres permeten
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
prioritza la creació propera i les xarxes culturals del territori, en lloc de basar la major part del cartell en artistes internacionals. «El que nosaltres pretenem ser és un aparador que convidi la gent a venir al Priorat i a conèixer-lo», assenyala Rosés. Una aposta que vincula l’experiència cultural amb la defensa de l’economia local, la viticultura i la continuïtat dels pobles rurals. En aquest sentit, el director reivindica el paper del festival com a suport a un model econòmic basat en petites empreses, projectes vitivinícoles i activitats amb un impacte reduït sobre el territori. La proposta busca que el públic no només gaudeixi dels concerts i dels vins, sinó que conegui les iniciatives que mantenen viva la comarca. Aquesta desena edició incorpora també el
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Combinació de ritmes En el concert, el piano de Freitas dialoga amb la kora i la veu de Maiga relat del Blau Montsant, una metàfora vinculada a la resiliència del paisatge i a la relació entre natura, arquitectura tradicional i identitat local. El festival articula al voltant d’aquest concepte una recerca visual que connecta el patrimoni rural amb la fragilitat dels ecosistemes i la necessitat de preservar els espais que donen sentit a la vida cultural del Priorat. Per a més informació sobre la programació completa del Terrer Priorat, així com per comprar les entrades dels concerts es pot consultar la web del festival (www.terrer.cat).
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de: