Ala barberia de l’Àngel Maresca, la guitarra és una eina tan essencial com les tisores. I és que l’artista alguerès, conegut amb el sobrenom de lo Barber, porta tota la vida combinant les seves dues passions i donant continuïtat a una tradició gairebé desapareguda: els barbers cantants. «Soc l’últim d’una costum de molts anys; abans tots els barbers tenien una guitarra a la botiga», recorda. També feien sonar la mandolina, cantant cançons tradicionals alguereses als clients.
Maresca tenia només set anys quan es va iniciar en l’ofici. Amb aquesta mateixa edat va descobrir també la seva passió per la música, cantant La Pastoreta en un recital de l’escola. Ara en té 82, i cap intenció de retirar-se. «Tècnicament estic jubilat, però encara treballo a la barberia i cantaré fins que la salut m’ho permeti», reconeix. De moment, encara no ha conegut a cap professional que l’ajudi a mantenir viva la tradició. El relleu generacional, assegura, és inexistent. «Els
l Cultura
L’última veu d’una tradició que s’apaga
Àngel Maresca, l’últim barber cantant de l’Alguer, oferirà un recital demà a l’Antic Ajuntament de Tarragona
joves han après l’ofici, però no han volgut saber res de la música. Em fa molta llàstima, perquè sé que quan jo plegui, això s’acabarà», lamenta.
Segons explica, es tracta d’una pràctica que també es manté en alguns indrets de Catalunya. «Ja no se’n troben a les grans ciutats, però m’han explicat que encara en queden uns quants en un pa-
rell de pobles petits. M’encantaria conèixer-los, visitar les seves botigues i convidar-los a la meva. Seria com una mena d’intercanvi cultural», apunta. Maresca no només canta a la seva barberia, sinó que ho fa gairebé a tot arreu on li demanen. Demà al vespre, oferirà un recital a l’Antic Ajuntament de Tarragona. Tindrà lloc a les 19 h, amb entrada
ESDEVENIMENT SOLIDARI
«Els joves aprenen l’ofici, però no volen saber-ne res de la música» Imatge d’arxiu d’Àngel Maresca, conegut com lo Barber. Cedida
lliure i gratuïta. Més enllà de la música, Maresca és també un ferm defensor de la llengua algueresa, una variant del català que es conserva a la ciutat des de fa
Fira d’Abril Solidària organitzada pel Rotary Club amistat Hispà Marroquina
Redacció
El Rotary Club Amistat Hispà Marroquina organitza un esdeveniment solidari el pròxim 25 d’abril al Port de Tarragona. La jornada, que tindrà lloc al Refugi 1 (Sala 3, Moll de Costa) de 12:00 h a 00:00 h, neix amb l’objectiu de recaptar fons per a la Fundació Niemann-Pick.
Aquesta entitat, nascuda a Lleida el 2001, centra els seus esforços en la recerca científica, la divulgació i l’acompanyament i orientació a les famílies afectades per aquesta malaltia rara. Amb menys de trenta casos diagnosticats a tot l’estat, un dels quals és el del Javi a Tarragona, la cita esdevé cabdal per visibilitzar la patologia e integrar als qui la pateixen.
Els assistents podran gaudir d’una autèntica caseta de fira amb actuacions en directe i servei de barra amb tapes típiques.
Una oportunitat immillorable per gaudir de l’ambient festiu mentre es col·labora amb una bona causa, la lluita contra la malaltia de NiemannPick, a qui anirà destinada la recaptació.
segles. «A l’Alguer som uns 45.000 habitants, però només uns 10.000 parlem la llengua», assenyala. «És clar que perilla, totes les llengües minoritàries ho fan. De la mateixa manera que totes les llengües vives evolucionen i es ‘contaminen’ d’altres, en el nostre cas de l’italià i l’anglès, per exemple», reflexiona. Malgrat aquestes influènci-
es, indica, l’alguerès conserva trets molt antics del català. «Nosaltres tenim moltes paraules antigues que a Catalunya ja no es fan servir, com boticaria, que vol dir farmàcia», apunta. Tot i les dificultats, el cantant en reivindica la pervivència. «És gairebé un miracle que, després de 700 anys, encara ens entenguem», assegura.
Javi, tarragoní afectat per la malaltia Niemann Pick. Cedida
El Voluntariat CaixaBank
entrega 1.020 roses solidàries per Sant Jordi
Societat l S’han distribuït en 17 centres, com la Residència Llevant de Tarragona
Redacció
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, el Voluntariat CaixaBank a Tarragona i les Terres de l’Ebre ha entregat 1.020 roses solidàries a 17 residències de gent gran i centres per a persones amb discapacitat. Les roses han estat elaborades per usuaris d’entitats socials com el Taller Baix Camp. Les entregues s’han fet a diferents centres de Reus, Valls, Tarragona, Amposta, Móra d’Ebre, i altres municipis del territori; com la Residencia Llevant. El director territorial
de CaixaBank a Catalunya, Josep M. Gonzàlez, ha destacat el compromís del voluntariat i l’impacte positiu d’aquestes accions en col·lectius vulnerables, així com la tasca clau de les entitats socials per fomentar la inclusió.
El programa de Voluntariat CaixaBank, amb més de 23.000 voluntaris, dona suport a més de 754.000 persones en situació de vulnerabilitat a tot l’Estat a través d’iniciatives educatives, socials, digitals i ambientals. També impulsa accions de proximitat arreu del territori.
En Comú Podem oferirà tatuatges reivindicatius per Sant
Política l El grup municipal En Comú Podem impulsarà per Sant Jordi una nova acció reivindicativa amb to satíric sota el lema Cultura a flor de pell. En el seu estand de la Rambla Nova, oferiran tatuatges temporals amb missatges com «Make Habitatge Públic Great Again», «Cap ésser humà és il·legal» o «Cultura o barbàrie». Més enllà de la sàtira, volen traslladar els ideals que defensen des del grup. Redacció/Cedida
Els Xiquets preparen un gran any per celebrar el centenari
Societat l La colla ha organitzat actes culturals, socials i esportius per commemorar l’efemèride i també ha aplegat 100 postals dels millors moments
Els Xiquets de Tarragona han posat en marxa la celebració del seu centenari amb una agenda carregada d’actes i una primera sorpresa ja presentada: una caixa de memòria formada per 100 postals, una per cada any transcorregut des del 1926 fins al 2026, on es mostra la seva història d’una forma visual. La colla va organitzar ahir un acte de presentació de la programació per commemorar l’efemèride. La caixa es podrà adquirir properament a la parada de la colla i també estarà disponible en espais municipals. Els Xiquets ja van celebrar el 2019 el seu 50è aniversari, però aquella efemèride feia referència als cinquanta anys de la camisa ratllada, la indumentària que la colla porta des de fa mig segle. El centenari que ara s’escau, en canvi, remet a l’origen dels Xiquets com a entitat castellera, fundada el 1926. «El que celebrem és el centenari de les nostres tres camises», va explicar Melcior Bustos, president de la colla, referint-se a les diferents denominacions i etapes que ha viscut la colla al llarg de la seva història. «En el fons és la celebració que fem: la suma de les tres camises». L’agenda del centenari inclou diversos actes d’abast popular. Els concerts ocupen un lloc destacat. La celebració coincideix també amb els
Es commemora el centenari de les tres camises de la història dels Xiquets
cinquanta anys de les gralles i els timbals dels Xiquets, que tindran un protagonisme destacat. A més, un dels actes que la junta va destacar amb especial entusiasme seran els pilars que es faran a llocs emblemàtics de la ciutat, en la qual participaran castellers amb les tres camises històriques de la colla. A més, s’han previst activitats esportives, com caminades de caràcter
històric, entre d’altres iniciatives que s’aniran desvetllant al llarg de la temporada. «Farem sorpreses que aniran apareixent al llarg de la temporada per anar celebrant el centenari», van avançar.
Bon moment
El centenari dels Xiquets arriba en un moment on internament s’és optimista respecte al present i al futur de la colla. «A nivell de camises estem millor que mai, tenim més gent que mai, tenim més gent implicada que mai», va assegurar Bustos, destacant que s’ha dut a terme una renovació important que ha
revitalitzat l’ambient als assajos. «Vas al pati i es nota, la gent riu, té moltes ganes». Tot i aquest optimisme, es vol ser prudent pel que fa als resultats a plaça, reconeixent que el projecte és relativament nou i necessita temps per consolidar-se. «Hem de ser pacients perquè comencem un projecte molt nou i ens hem de rodar una miqueta més», va dir el president, afegint que les capacitats i les ganes hi són, però que cal esperar que les actuacions confirmin la feina feta als assajos. Els Xiquets tornen a plaça aquest vespre per la diada de Sant Jordi.
Jordi
Oriol Castro Sanz
Els Xiquets de Tarragona van presentar ahir la programació d’actes en un acte a l’Espai Turisme. Xiquets
Voluntaris repartint roses a la Residència Llevant. Diari Més
La Generalitat enderrocarà la Residència ICASS a partir del 2027 per construir-ne una de nova
Drets Socials l L’Estat ha autoritzat la demolició i l’executiu català desvincula l’operació dels pressupostos
Sergi Peralta Moreno
El Govern central ha autoritzat la Generalitat de Catalunya a enderrocar la Residència de Gent Gran de Reus, coneguda popularment com a ICASS, per construir-ne una de nova. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va apuntar que s’espera que a inicis del 2027 es pugui «començar mans a l’obra» amb els treballs de demolició, que s’allargaran uns sis mesos. Així mateix, va subratllar que l’operació no dependrà de l’aprovació dels pressupostos.
El vistiplau de Madrid era necessari per executar el projecte. L’immoble i el solar són propietat de la Tresoreria Ge-
neral de la Seguretat Social, així que havia de pronunciar-se davant qualsevol possible moviment. Els últims mesos, els esforços s’han centrat en el compartiment d’informació entre les administracions implicades. La subdelegada del Govern de l’Estat a Tarragona, Elisabet Romero, va explicar que «s’havien de complir molts requeriments» i s’ha volgut ser «molt garantistes». «L’atenció a la gent gran és una prioritat», va expressar, tot afegint que «és un pas important per a la ciutadania». El nou edifici serà de titularitat de la Generalitat, mentre que els terrenys els mantindrà l’òrgan central.
Martínez Bravo va apuntar que, a partir d’ara, s’enceta la
fase de tràmits per convocar la licitació pública per a l’enderrocament del bloc en peu i la construcció de la nova residència. Va assegurar que
els nous equipaments s’edifiquen «amb uns estàndards de qualitat, de sostenibilitat, de petites unitats de convivència, que afecten de manera
L’apunt
Pel camí dels 2 anys del tancament de l’ICASS
Va ser el 10 de juliol del 2024 que els últims usuaris van abandonar la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS. Risc estructural i d’incendi i legionel·losi van ser les problemàtiques esgrimides per al seu tancament. L’entorn de l’equipament va constituir-se en una associació per exigir la seva reobertura 100% pública i fiscalitzar el procés.
no s’ajustava als requisits actuals, de forma que va instar que el nou projecte sigui «del segle XXI» i «s’adapti a les necessitats i l’estil de vida que vol la ciutadania en aquest moment». «La voluntat de l’Ajuntament és continuar pressionant, treballant conjuntament, col·laborant amb les administracions competents perquè és cert que no és una competència municipal, però sí que és una incumbència municipal», va asseverar.
Rehabilitar o enderrocar?
Les administracions públiques intentaran «agilitzar al màxim» els tràmits
La intenció és que la ciutadania sigui partícip del futur de l’equipament
molt positiva la qualitat assistencial» i va subratllar que «agilitzarem al màxim» els processos «perquè sigui una realitat al més aviat possible».
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va recordar que la Residència ICASS era «funcional», però «antiga» i que
La consellera va explicar que la prioritat d’enderrocar la residència i reconstruir-la en comptes d’optar per una rehabilitació es deu al fet que la reforma «no era ideal», en ser «extremadament cara» i les instal·lacions, antigues. El 2024, el Govern va aprovar destinar 14 milions d’euros per a la reforma integral de l’equipament. Amb tot, la inversió necessària s’enfilava als 19,5 milions en actualitzar el projecte. La decisió final «ens permet obrir una nova etapa de pensar quin model de residència volem, amb les màximes qualitats, el compromís amb la sostenibilitat i petites unitats de convivència», va aportar. A més, Martínez Bravo va remarcar la intenció de fer «partícips de la construcció d’un equipament tan important» la ciutadania. «L’atenció a la gent gran és central i ens hi deixarem la pell», va declarar la consellera.
Fotografia d’arxiu de la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS, a l’avinguda del Segle XX. Gerard Martí
L’alcaldessa, Sandra Guaita, i la consellera Martínez Bravo. Govern
El 18è Saló de la Moto de Reus reunirà fins a una cinquantena de marques
Comerç l L’exposició, amb 7.000 metres quadrats d’espai, obrirà demà i es podrà visitar fins aquest diumenge
Miquel Llaberia
FiraReus Events acollirà un any més el Saló de la Moto amb un espai expositiu de 7.000 metres quadrats on es podran trobar les últimes novetats del sector d’entre una cinquantena de marques entre els dies 24 i 26 d’abril. Els horaris d’obertura seran de 16 a 20 hores el primer dia i de 10 a 20 hores el 25 i 26. A més, aquesta 18a edició del Saló oferirà, com és habitual, activitats centrades en motocicletes d’època i en la seguretat viària. «Sempre hi ha hagut una gran tradició en aquest àmbit a la ciutat de Reus. No és només un aparador de les darreres novetats del món de les dues rodes, sinó un punt de trobada entre empreses, professionals i aficionats», remarca el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges.
Des de l’organització han apuntat al bon estat de salut que viu el sector de les motocicletes, ja que durant el primer trimestre de l’any s’han registrat un 38,2% més de matriculacions d’aquesta tipologia de vehicle i, en el conjunt de l’Estat un 26,6%, segons dades d’ANESDOR. Un increment que també s’ha registrat dins del vehicle lleuger o motocicleta elèctrica, que augmenta en un 6,1%. En aquest sentit, el conseller delegat de Redessa apunta que és important que
La
plaça
de
la
Fotografia de la presentació de la 18a edició del Saló de la Moto de Reus. Diari Més
des de Redessa s’acompanyi al sector en aquest moment «d’alegria»: «Som optimistes en l’expectativa de negoci per a aquesta edició. És important la confiança que dipositen en nosaltres els principals concessionaris del territori, ja que qualsevol cosa que fem a la Fira és necessari que hi hagi el seu sector al darrere». Alhora, durant tot el Saló el recinte firal disposarà d’una
Hi haurà presents marques com Honda, Kawasaki, BMW o KTM
Llibertat acollirà la primera edició del Reus Talent Jove
Joventut l L'esdeveniment comptarà amb una trentena d'activitats
Miquel Llaberia
La regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Reus organitza la primera edició del Reus Talent Jove, una iniciativa dedicada a generar un espai de descoberta i exhibició creativa neix amb la voluntat de convertir-se en un punt de trobada dels joves.
L’esdeveniment tindrà lloc a la plaça de la Llibertat entre les 11.30 i les 22 hores i neix d’una proposta de la darrera edició del procés participatiu «Prototips», impulsat per la regidoria, i dissenyat per alumnes de l’Institut Domènech i Montaner. Durant el Reus Talent Jove es pretén
donar veu, visibilitat i espais als joves creadors d’entre 12 i 35 anys, amb una primera edició on s’han pogut programar una trentena d’activitats d’entre una quarantena de propostes que es van rebre. D’aquesta manera, hi ha prop d’un centenar de joves implicats. «Això mostra que tenim
zona de proves a l’exterior, on els visitants podran testar les últimes novetats del sector de les motocicletes. Entre les marques presents destaquen firmes de referència com Honda, BMW, Kawasaki, Ducati, Suzuki, KTM, Aprilia, Vespa, Benelli, Triumph, Moto Guzzi, Piaggio o Kymco, entre d’altres. També hi haurà un espai de descans per a motoristes i un aparcament exclusiu i
gent jove implicada, creativa i amb talent i que tota aquesta joventut és a casa nostra», afirma l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Per la seva banda, el regidor de Joventut de l’Ajuntament de Reus, Daniel Marcos, considera una fita interessant que una «senzilla idea» dels joves de la ciutat es converteixi «en una realitat». «El Reus Talent Jove no és només una festa o una fira. És un esdeveniment d’exhibició i expressió, per generar oportunitats per als joves creadors», afegeix el regidor de Joventut.
gratuït per a motos. L’accés a la fira, com és habitual, serà gratuït.
Activitats
L’encarregat de dur a terme la inauguració oficial del Saló de la Moto demà divendres 24 d’abril a les 18 hores serà l’expilot de motociclisme de velocitat Domingo «Mingo» Gil. Pel que fa a les activitats habitualment programades per aques-
ta cita, enguany el Saló posa l’accent en l’àmbit de la seguretat i formació viària, acollint les sessions del programa Formació 3.0. Aquest és un programa gratuït de promoció de la formació avançada per a motoristes del Servei Català de Trànsit, amb la col·laboració d’ANESDOR i Tècniques de Conducció i Control (TCC). Per la seva banda, l’escola de conducció Jordi també presentarà el seu nou curs de sensibilització viària amb motocicleta. Alhora, també s’habilitarà el circuit d’educació viària infantil. Per un altre costat, l’associació Amics de la Moto de Reus ha programat dos tallers formatius; un de reprogramació de centraletes i un altre sobre protocols de sortides en grup. Durant els tres dies, els assistents podran participar en les sortides, xerrades, tallers i altres activitats dinamitzades pels principals clubs vinculats al món de la moto al territori. Els Amics de la Moto també han previst dues rutes motociclistes amb itineraris per la zona i l’últim dia tindrà lloc la XII Sortida de Motos Històriques, organitzada pel Grup d’Aficionats al Vehicle d’Època (GAVE), el Moto Automòbil Club Reus (MAC) i el Vespa Club Reus. L’esdeveniment també serà l’escenari del II Ral·li Saló de la Moto — Flix, organitzat per Motoclub Tragamillas. Finalment, diumenge també tindrà lloc la trobada del Club Honda Goldwing Catalunya.
Acte de presentació del Reus Talent Jove. Diari Més
Cultura l La Biblioteca Xavier Amorós va acollir la tradicional revetlla literària de Sant Jordi
Els dracs dels nostres llibres
La Biblioteca Central Xavier Amorós va acollir ahir a la tarda la tradicional revetlla literària de Sant Jordi, acte previ a la celebració d’avui de la Diada. El vestíbul ja convidava a la celebració d’aquesta cita cultural i literària de Catalunya, vestit per l’ocasió i ple d’estands amb
llibres. La trobada amb autors locals, acompanyats d’algunes de les seves últimes novetats editorials, van formar part de la fotografia de família en una jornada que pretenia reivindicar la lectura i la literatura. A més, com a convidada especial de l’acte hi va ser present la Víbria de Reus, que avui es-
L’Espurna de Reus guanya el concurs popular de les V Jornades de l’Arròs Ganxet
Gastronomia l Els guanyadors van aconseguir el reconeixement del públic
Redacció
L’Associació d’Empresaris
Hostalers (AEH) de Reus va anunciar ahir al matí que el restaurant guanyador del concurs popular organitzat en el marc de les V Jornades
Gastronòmiques l’Arròs Ganxet va ser el restaurant l’Espurna de Reus. Aquest negoci va destacar per la qualitat i originalitat de la seva proposta gastronòmica que va rebre el reconeixement del públic que va participar d’aquestes jornades. La degustació guanyadora consistia en un ca-
neló d’arròs crosta amb foie i cecina, una elaboració que combinava tradició i innovació amb productes de qualitat. El xef de l’Espurna, Antoni Suazo, va agrair el reconeixement rebut assegurant que havien treballat per oferir «una proposta diferent, respectant el producte i aportant el nostre toc creatiu».
Les jornades es van desenvolupar entre el 27 de febrer i el 15 de març i van reunir a una vintena de restaurants de la ciutat per oferir menús i degustacions amb l’arròs ganxet com a protagonista i el públic
tarà present durant la celebració del 23 d’abril.
«Fa especial il·lusió la jornada d’avui, sobretot en veure la quantitat de talent literari de la nostra ciutat i entorn. Diuen que una de les coses que s’ha de fer a la vida és escriure un llibre i crec que s’ha d’agrair a qui ho fa», va afirmar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, durant l’acte. Alhora, Guaita va reivindicar la tasca de les biblioteques municipals a la ciutat: «Hem d’agraïr poder tenir
aquests espais de coneixement, de mirada crítica i de pensament, que ens permeten aturar-nos, gaudir i pensar». Posteriorment a la fotografia d’autors i autoritats locals, es va dur a terme, maridat amb una copa de cava, la lectura de diversos textos. Però no van ser escollits a l’atzar, sinó que unien tres elements: la Víbria de Reus, allí present amb la seva expressió amenaçadora; el temible drac de la llegenda de Sant Jordi; i els dracs representats per l’arqui-
Fotografia d’entrega del premi als guanyadors del concurs. Cedida
La proposta guanyadora era un caneló d’arròs crosta amb foie i cecina
Lectura
Es van llegir textos sobre un personatge emblemàtic, el drac
tecte Antoni Gaudí, sent el del Parc Güell de Barcelona el més conegut i emblemàtic dins de tota la seva obra artística.
L’encarregada de llegir aquests textos va ser Antònia Farré, que va compartir en veu alta fragments d’obres com l’Oda de les Hespèrides centrant-se en la part de la lluita contra el drac Ladó, o del conte L’Anton i els dracs, parlant sobre el drac del pomer del Jardí de les Hespèrides. «El pare comença a mostrar-se inquiet pel peu malalt de l’Anton, però l’Anton no vol que li recordin el peu. A més, tampoc li fa tant de mal. Tenen la sort de veure dues casetes i un reixat; la reixa és el drac. ‘Ai, els dracs són formosos’, diu l’Anton. ‘Però perillosos, Anton, mira quines urpes!’, s’estremeix el pare. ‘Ui!’, diu l’Anton apropant-se més: ‘És que els dracs s’estiren perquè es vegi que poden esgarrapar si volen!’», relatà Farré. «Sant Jordi és una diada especialment estimada a Catalunya, és un dels meus dies preferits de l’any perquè ajuntem dos actes importantíssims. Reivindiquem la cultura a través de la cultura i reivindiquem també l’amor cap a l’altre, enmig d’un món crispat», va defensar la batllessa. D’aquesta manera, els actes de la diada de Sant Jordi van donar el tret de sortida abans de la celebració d’avui 23 d’abril. Aquesta festivitat a Reus tindrà, com és habitual, el centre neuràlgic a la plaça del Mercadal, amb les tradicionals parades de llibres i roses que atrauen a milers de visitants cada any.
Les presentacions públiques dels Pressupostos Participatius seran el 28 i 29 d’abril
Participació l Es duran a terme al Centre Cívic Gregal a partir de les 18 hores
Redacció
va poder votar la seva proposta preferida a través d’una aplicació mòbil. Des de l’AEH Reus reafirmen el seu compromís amb la promoció de la gastronomia de proximitat.
La ciutadania de Reus podrà conèixer de primera mà les propostes que han entrat a la fase de votació dels Pressupostos Participatius. Les persones proposants tenen l’opció de presentar públicament les seves propostes que tindran lloc i buscar el suport de la ciutadania en sessions que tindran lloc al Centre Cívic Gregal els dies 28 i 29 d’abril de 18 a 20 hores. L’Ajuntament de Reus va iniciar el passat 9 d’abril la fase de votació dels Pressupostos Participatius, que s’allarga fins al 8 de maig. La votació
es farà a través de la plataforma participa.reus.cat. Amb tot, s’han previst mesures per facilitar la votació per part de la ciutadania, posant a disposició mecanismes d’acompanyament amb els punts de suport a la votació als Centres Cívics. Els centres cívics tindran dies d’atenció a la ciutadania per ajudar-la en el procés de votació. Aquests seran al Centre Cívic del Carme el 30 d’abril a les 9 hores i el Centre Cívic Mas Abelló el 5 de maig a les 20 hores. Fins al moment, s’han recollit més de 1.500 vots en la fase de recollida de suports.
Miquel Llaberia Baselga
Fotografia de família de la revetlla literària de Sant Jordi a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. Gerard Martí
Sergi Peralta Moreno
De designar la propi etat d’un llibre a ac tuar com a targeta de presentació, els exlibris eren, en temps pre tèrits, un símbol de distinció. Era una vinyeta que s’adheria a un volum per identificar a qui pertanyia. No consistia, però, a anotar nom i cog noms amb bolígraf de color blau. Pintors de primer nivell eren cridats per enriquir els dissenys —acostumaven a re presentar els oficis dels con tractistes— i embellir les bibli oteques, i els seus portadors els intercanviaven, delitosos d’assumir autèntiques obres d’art sense haver de rumiar si tengui o falti com ocorre amb els cromos.
Signe d’identitat, els ex libris van quedar en desús. Això no obstant, no han de saparegut. L’entitat de col· leccionisme Reus Cartòfil edi ta cada any postals i punts de llibre emprant documentació del passat. Capçaleres de fac tures o invitacions per les fes tes de Carnaval els han prece dit. En aquesta ocasió, Eugeni Biosca, Andreu Chacón i Jordi Pàmies han recuperat els símbols del polític i bibliòfil Pau Font de Rubinat, pioner del sector, per editar una tira da de postals i punts de llibre amb els refinats traços que aclarien que un llibre era seu. «Vam pensar que la temàtica d’un exlibris, de l’època del modernisme i lligada amb un punt de llibre donava molt de joc», valora Chacón. Font de Rubinat va visitar l’Exposició Universal de Pa rís el 1889, acompanyat pel pintor Ramon Casals i Vernis. D’allí, portaren la febre per l’exlibrisme i l’escamparen per Catalunya. Era una pràc tica que s’havia perdut i que es remuntava a segles enrere, però, amb tocs modernistes, tornà a ser moda. N’acabaria encomanant una vintena al seu nom, que anaren a càrrec
l Patrimoni
Difonent el passat a través de les postals
L’entitat Reus Cartòfil edita punts de llibre i postals a partir de documentació antiga, com exlibris o capçaleres de factures
de grans artistes com Alexan dre de Riquer, Josep Triadó o l’esmentat Casals. Tot i ser una eina que mar
ca la propietat d’un volum, Pàmies esmenta que, en una recent visita a una llibreria, el llibreter no sabia què era l’ex
libris. «Alguna vegada n’he vist enganxat a un llibre!», se li va comentar. «S’ha per dut totalment; més moder
Els exlibris identificaven el propietari d’un llibre i s’intercanviaven
També s’han preparat tirades amb factures i invitacions de Carnaval
nament s’han posat segells, s’han fet coses, però l’exlibris era motiu d’intercanvi en tre ells», reflexiona. Per això, molts dels elements que con serven no han estat arrancats de cap obra, sinó que s’han conservat fruit de l’intercanvi de peces. «Indirectament, es taven fent col·leccionisme!», apunta Biosca.
Reus Cartòfil
Els membres de Reus Cartòfil remarquen que, per difondre els símbols del passat, han buscat fórmules atractives i que «no siguin un paper». Hi ha gent que sent devoció per punts de llibre originals que afegeixin una capa més a la lectura. Així mateix, les postals que editen són ple nament funcionals i, amb un segell i un missatge, es poden enviar per correu.
Les capçaleres de factures d’empreses de Reus van con formar la primera tirada, el 2021. L’any passat, el protago nisme fou per a les invitacions de les festes de Carnaval. «La intenció és que es continuï editant alguna postal de Reus que no sigui la típica que com pren els turistes», comenta Pàmies.
Per a un futur, hi ha en ment preparar quelcom vin culat amb l’artista i exlibrista Ramon Casals i Vernis, reu senc i fundador de l’Acadèmia Fortuny, bressol de grans pin tors, com l’avi de Biosca.
La ciutat viurà un Sant Jordi
musical amb Clara Peya i la ‘Nit de les Roses’ de Mishima
Cultura l Reus tancarà la setmana de Sant Jordi amb dues propostes de gran for mat. La pianista i composito ra Clara Peya estrenarà el seu nou projecte, Nuca, on apro fundeix en la música com a eina de transformació i re trobament social, divendres al Teatre Bartrina. Dissabte serà el torn de la Nit de les Roses, l’emblemàtic format
de Mishima que marida el pop d’autor amb la literatu ra més actual; una proposta que, a més, tindrà caràcter benèfic, ja que part dels fons recaptats es destinaran a la Fundació Bara. Se celebrarà al Teatre Fortuny, a les 20.30 hores. Les entrades de les actuacions estan a la venda a la pàgina web del Festival Accents. Redacció
S’obre la convocatòria de subvencions per fomentar l’associacionisme
Societat l L'Ajuntament ha obert la convocatòria de sub vencions destinades a impulsar l'associacionisme i donar su port als projectes del moviment veïnal. L'objectiu és reforçar el teixit comunitari i promoure iniciatives que fomentin la parti cipació, la cohesió social i els valors cívics. Redacció
Punts de llibre i postals amb els exlibris de Font de Rubinat. Gerard Martí
Jordi Pàmies, Eugeni Biosca i Andreu Chacón, comentant el material editat a partir dels exlibris de Font de Rubinat. Gerard Martí
Fotografia d’arxiu d’un concert de Mishima. Ajuntament de Reus
Sant Jordi 2026
Sant Jordi 2026: Llibres, roses i tradició aquest 23 d’abril, una data per estimar
Festivitat l El sector del llibre fa bon pronòstic per aquest 23 d'abril, en què el territori s’omple d’activitats i parades
Adrià Recasens Benaiges
El Camp de Tarragona, com la resta del país, surt al carrer per viure aquest 23 d’abril una de les jornades més emblemàtiques del calendari: la diada de Sant Jordi, una data per estimar i celebrar la tradició.
La festa del llibre i la rosa tornarà a omplir els municipis del territori amb una previsió optimista per part del sector llibreter, que afronta la jornada com el gran moment de l’any.
La Cambra del Llibre preveu una diada d’èxit i destaca que l’ambient ja s’ha començat a notar els dies previs, amb un increment de les vendes a les llibreries. En aquest sentit, el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Èric del Arco, subratlla que Sant Jordi «representa l’esforç que ha fet el sector durant mesos» i defensa la importància de continuar treballant de manera coordinada perquè la cultura arribi a tot el país.
Pel que fa als espais neuràlgics, Tarragona i Reus tornaran a concentrar bona part de l’activitat. La Rambla Nova i la plaça del Mercadal es converteixen, un any més, en els principals punts de trobada de lectors, autors i floristes. Tarragona compta enguany amb un total de 178 parades repartides per la ciutat mentre que Reus suma 102 parades, amb una àmplia
El bon temps i la programació d’actes conviden a gaudir de Sant Jordi al carrer
presència d’entitats, llibreries i floristeries. En altres municipis, la diada també tindrà
una forta presència al carrer. A Valls, les parades s’escamparan pel Pati, el carrer de la Cort i diverses places del centre. A Tortosa, a la plaça de l’Angel, a la plaça d’Agustí Querol, al carrer de la Rosa i a la plaça de la Cinta, mentre que a Amposta a la plaça de l’Ajuntament.
Programació festiva Més enllà de l’activitat comercial, la diada es reforça amb una àmplia programació cultural arreu del territori. A Tarragona, la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio tornen a unir esforços per donar protagonisme als autors del Camp en una jornada que s’allarga-
rà de les 9 a les 20 h a la Rambla Nova, amb presentacions i converses literàries. Entre les novetats, hi ha una marató de lectura en veu alta oberta a la ciutadania al migdia. A les set de la tarda la tradicional ballada de sardanes a la plaça Verdaguer i l’actuació castellera de les quatre colles de la
ciutat a les vuit al capdamunt de la Rambla. A Reus, la programació combina literatura i cultura popular amb activitats per a tots els públics. Al llarg del matí, autors locals participaran en sessions de contacontes per a escolars i en la signatura de llibres al Mercadal. La jornada es completarà a la tarda amb sardanes, cercaviles amb elements festius com el Superdrac, la geganta Arlet o la Víbria, i l’actuació castellera dels Xiquets de Reus, a les vuit al Mercadal, a més de les enceses dels elements de foc a la mateixa plaça Altres municipis del territori també han preparat activitats per celebrar la diada amb espectacles familiars, música i propostes culturals diversescom Montblanc on la celebració coincideix també amb l’àmplia programació de la Setmana Medieval de Montblanc. Tot plegat, en una jornada que tornarà a reivindicar el carrer com a espai de trobada i la cultura com a element central d’una de les festes més estimades del país. Des del Diari Més us desitgem un bon Sant Jordi 2026. En les planes d’aquest especial, entre d’altres continguts, podreu consultar més detall de la programació destacada a diversos municipis del territori, així com un seguit de recomanacions literàries.
La Rambla Nova de Tarragona, un dels indrets multitudinaris de Sant Jordi al Camp de Tarragona. Gerard Martí
Els floristes preveuen vendre més
de 7 milions de roses a Catalunya
Comerç l El sector augura una bona jornada i bon nivell de vendes, en caure la festivitat entre setmana
Els floristes preveuen que aquest Sant Jordi es tornin a vendre uns set milions de roses com l’any passat, de les que un terç sortiran del mercat majorista. Tot i un encariment de les roses del 5% per la guerra a l’Iran i una
pujada del salari mínim del 23% a Colòmbia, el principal exportador, els majoristes, que assumiran part d’aquest increment, confien mantenir les vendes en una diada que enguany cau entre setmana i lluny de la Setmana Santa. «Tot fa pensar que tindrem un molt bon Sant Jordi», ha
destacat Raquel Gil, presidenta de Mercabarna. Un any més les roses vermelles de la varietat Freedom, procedents de Colòmbia i l’Equador, concentraran el 80% de les vendes. Pel que fa a les de colors, destaquen les grogues, blanques i taronges.
Miquel Batlle, president
del Gremi de Majoristes de Mercabarna-flor, ha explicat que l’encariment del preu de les roses l’assumiran en gran part els majoristes i els detallistes. Així, es calcula que els clients pagaran sobre un 2% més que l’any passat per flor, amb preus que partiran dels 5,5 euros.
Tot i aquest increment, Batlle està convençut que les vendes es mantindran als nivells de l’any passat, quan es van comercialitzar uns set milions de roses. «Totes les diades que cauen entre setmanes són bones i encara que s’encareixin una mica les roses la gent en seguirà com-
La rosa s’encareix enguany un 5% i la vermella continua sent la més venuda
prant», ha afegit.
En la mateixa línia, Raquel Gil, presidenta de Mercabarna, ha afegit que tot fa pensar en un Sant Jordi «molt bo». De fet, si el temps acompanya, es preveu una diada «històrica» quant a l’afluència de gent al carrer perquè cau entre setmana i lluny de la Setmana Santa.
«Són auguris d’un molt bon Sant Jordi, perquè normalment vol dir que la gent es queda a la ciutat i que a les roses que es regalen en l’àmbit familiar o de parella se sumen les que es regalen en entorns laborals», ha apuntat Gil, tot recordant que els turistes cada cop gaudeixen i participen en la festa.
El 80%, rosa colombiana Sense productors locals, un problema i situació que ja s’arrossega de la passada edició, gairebé tot el producte arribarà un any més de Colòmbia (80%) i Equador (15%), on es donen les condicions idònies per cultivar la rosa amb fred, calor i alçada.
Per contra, un productor tradicional com és Holanda va a la baixa i enguany només representarà el 5% del producte que es vendrà. Tampoc hi haurà gaires variacions pel que fa a colors i varietats. La rosa vermella serà un Sant Jordi més la majoritària, amb un 80% de les vendes, i la resta s’ho repartiran colors com el groc, el blanc, el rosa i el taronja.
Pel que fa a les veritats, la rosa Freedom serà de nou «la reina absoluta», seguida de la Reed Naomi.
Redacció / ACN
Sense productors locals, gairebé tot el producte arribarà un any més de Colòmbia (80%) i l’Equador (15%). ACN
Programa d’actes
Tarragona
dijous 23
Parades de llibres i roses.
De 9 h a 21 h a la Rambla Nova.
Un total de 150 parades i ampliació d’espai a la calçada com a novetat.
Jornada de portes obertes als espais del MNAT
De 9.30 a 18.00 h al Tinglado 4; de 9.30 a 13.30 h i de 15.00 a 18.00 h a la Vil·la romana dels Munts i al Conjunt romà de Centcelles.
Organitza: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).
Esmorzar popular i Comiat del Correllengua Agermanat
A les 9.00 h (esmorzar) i a les 9.45 h (actes institucionals) a la plaça de la Concòrdia (Campus Catalunya URV).
Lectura del manifest a càrrec de Laia Ventura i sortida de la flama cap a Cambrils a les 10.00 h
Programació de la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio
De 9 h a 20 h. a la Rambla Nova de Tarragona, tram davant del Teatre Metropol.
Un any més, la Casa de les Lletres i Tarragona Ràdio uneixen esforços per oferir una diada de Sant Jordi enfocada a homenatjar les lletres tarragonines, amb la participació activa dels seus protagonistes: els escriptors i escriptores del Camp de Tarragona, que passaran per l’estand al llarg de tota la jornada perquè la ciutadania pugui conèixer i escoltar les seves darreres novetats.
Presentació del llibre «La maldición del sí quiero», de José Mola
A les 9.30 h a l’estand de Tarragona Ràdio (Rambla Nova, tram Teatre Metropol).
Amb la presència de l’autor
Organitza: Tarragona Ràdio i Casa de les Lletres.
Presentació dels llibres «Pintura, ànims i pensament» i «El cel ens ha oblidat»
A les 9.45 h a l’estand de Tarragona Ràdio (Rambla Nova, tram Teatre Metropol).
Amb la presència dels autors
Domènec Corbella i Anselm Aguadé
Organitza: Tarragona Ràdio i Casa de les Lletres.
Passem pàgina (Acompanyament emocional a través de la literatura)
A les 17.00 h a la sala infantil de la Biblioteca Pepita Ferrer.
A càrrec de Cuentropía. Edat recomanada: a partir de 12 anys
Sant Jordi 2026
El territori s’omple d’activitat
Activitat gratuïta amb inscripció prèvia.
Tre-Storie
A les 18.00 h al vestíbul del Teatre Tarragona
A càrrec de la companyia My!Laika Puppets Theater. Activitat gratuïta.
Ballada de sardanes de Sant
Jordi
A les 19.00 h a la plaça de Verdaguer
Amb la Cobla Cossetània.
Diada castellera de Sant Jordi
A les 20.00 h a la Rambla
Nova (tram del Balcó del Mediterrani)
Amb els Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau.
divendres 24
Intercanvi de Paraules
A les 18 h. a l’Associació H2O (av. Principat d’Andorra, 15).
Us proposem un intercanvi de llibres de temàtica LGBTI+ i feminista i un micro obert per a persones de la comunitat.
Lo barber de l’Alguer i els seus
amics cantaran cançons alguereses i catalanes
A 19 h. al Centre Cultural Antic Ajuntament.
Reus dijous23
Parada de l’Ajuntament i de la Diputació de Tarragona. Tot el dia: plaça del Mercadal.
Parada amb les novetats locals i altres activitats.
Parades de llibres i roses
De 09 h a 21 h. a la plaça del Mercadal.
Enguany amb 102 parades (81 de flors, 9 de llibres i 3 de mitjans de comunicació).
Acció teatral La cambra de les paraules, experiència artística breu (5 minuts)
De 9.00 h a 20.00 h a la parada de l’Escola de Teatre i Cinema de Reus.
Contes a les Places amb autors locals
De 9.30 h a 12.00 h en
diversos espais de la ciutat.
Organitza: Biblioteques Municipals.
Signatura de llibres i entrega dels premis superlectors 2025 De 10.00 h a 20.00 h a la parada de l’Ajuntament.
Organitza: Biblioteques Municipals de Reus.
Jornada «Et dius Jordi, Jordina, Jorge o Georgina?» amb entrada gratuïta
De 10.00 h a 14.00 h i de 16.00 h a 19.00 h al Gaudí Centre.
Inclou dues entrades gratuïtes i obsequi final. Espai accessible, lavabo i lavabo adaptat.
Audició i ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove
A les 10.30 h a la plaça del Mercadal.
Ruta guiada «Dracs sota la cornisa: el bestiari que vigila la ciutat»
A les 11.30 h des de la caseta de Carrutxa.
Organitza: Carrutxa.
Contacontes de Sant Jordi La història de la Rosa i el drac
A les 17.00 h, 17.45 h, 18.30 h i 19.15 h a la Casa Navàs.
Preu: 5 € per infant (adult acompanyant gratuït). Organitza: Casa Navàs.
Cercavila de d’elements festius.
A partir de les 17 h, sortida del SuperDrac; a 18 h cercavila de la geganta Arlet; i a partir de les 19 h, la cercavila de la Víbria, el Drac de Reus i el Drac Petit.
Exhibició castellera
A partir de les 20 h, l’exhibició castellera dels Xiquets de Reus.
Encesa bèsties de foc
Al Mercadal, les enceses del Drac Petit, de la Víbria i del Drac, un cop finalitzin els castells.
Navàs Market de Sant Jordi. De 10 h a 21 h: Casa Navàs. Mercat d’art i artesania local. Organitza Casa Navàs.
divendres 24
Presentació editorial Selecció de cartes d’Ignasi Iglésias a Pere Cavallé
A les 19.00 h a la Sala Emili
Argilaga del Centre de Lectura.
dissabte 25
Talent Jove, mostra multidisciplinària (música, dansa, tallers i mercat de joves creadors)
A les 17.00 h a la plaça de la Llibertat.
Gratuït. Organitza: Regidoria de Joventut.
Teatre Qui va matar el meu pare
A les 20.00 h al Teatre Bartrina.
Preu: 20 €, 15 € i 12 €.
Concert de Mishima
A les 20.30 h al Teatre Fortuny.
Preu: 25 € i 20 €.
diumenge 26
Teatre Una altra història de Sant Jordi
A les 12.00 h al Teatre de l’Orfeó Reusenc.
Preu: 10 € / 8 € socis.
Organitza: Bravium Teatre.
La Rambla Nova, a Tarragona —a la foto— i el Mercadal, a Reus, centren les activitats en ambdues ciutats. Gerard Martí
Valls
dijous 23
Parades de llibres i roses
Tot el dia a El Pati, carrer de la Cort, plaça dels Alls, carrer Jaume Mercadé i plaça de l’1 d’Octubre.
Arribada i exposició dels dracs
A les 9.00 h a El Pati.
12a Trobada «Lectura en veu alta» amb alumnat dels centres educatius de la ciutat
A les 10.00 h a la plaça de Sant Jordi.
Organitza: Òmnium Alt Camp
Visita guiada a l’Ajuntament per descobrir els espais històrics i accedir a la terrassa
A les 17.00 h, 18.00 h i 19.00 h a l’Ajuntament.
Activitat gratuïta sense reserva prèvia. Organitza: Regidoria de Turisme
Despertada dels dracs amb cantada participativa i balladeta
A les 18.00 h a El Pati.
Organitza: UAF, Coral Infantil Cors Alegres i Regidoria de Cultura.
Cercavila dels dracs fins a la plaça del Blat amb ballada final
Tot seguit des d’El Pati.
Recorregut: c. Gonzàlez Alba, pl. dels Alls, c. del Forn Nou, pl. Pilar Prim, c. Sant Pere, c. Sant Antoni, cPeixateria, c. Espardenyers, pl. Pere Català Roca i pl. del Blat. Organitza: UAF i Regidoria de Cultura.
Ballada de sardanes amb la Cobla Ressò Dansaires del Penedès
A les 18.30 h a El Pati. Organitza: Regidoria de Cultura.
divendres 24
Conte-taller «L’enxaneta que va voler ser estel», espectacle infantil i familiar a càrrec de la companyia Un Pam de Nas
A les 18.00 h al Museu Casteller.
dissabte 25
La Recaixa, activitat per a famílies amb infants de 0 a 10 anys a càrrec de ReCREA Valls
A les 17.00 h, 18.00 h i 19.00 h al Convent del Carme.
Inscripció prèvia a: ensenyament@ valls.cat. Organitza: Pla Educatiu d’Entorn – Regidoria d’Educació i Política Lingüística.
Teatre Göteborg, amb Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan Mediavilla
A les 20.00 h al Centre
Sant Jordi 2026
Cultural.
Preu: 22 € / 24 € i 18 € / 20 € amb Carnet Amics dels Teatres.
diumenge 26
Concert «Sonades per violí i clave de J. S. Bach», amb Adriana Alcaide (violí) i Ana Marija Kranz (clavicèmbal)
A les 18.00 h a l’església de Sant Francesc.
Preu: 15 €. Organitza: Amics de la Música de Valls.
Dansa A men, de la companyia El Magatzem
A les 18.00 h al Teatre Principal.
Preu: 12 € / 10 € amb Carnet Amics dels Teatres.
Falset
dijous 23
La biblioteca es trasllada a la Quartera amb càsting de Sant Jordi i pintacares
A les 17.00 h a la plaça de la Quartera.
divendres 24
Hora del conte
A les 18.30 h a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa.
dissabte 25
Presentació del llibre L’edat d’or de la vinya al Priorat, de Pere Audí, presentat per Toni Orensanz
A les 12.00 h a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa. Activitat inclosa dins la programació de la Fira del Vi.
dimecres29
Presentació del llibre La tradició de la vinya i el vi, de Llorens Ferré Alós, a càrrec d’Anna Figueres (historiadora, museòloga i sommelier)
A les 19.00 h a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa. Activitat inclosa dins la programació de la Fira del Vi.
Albinyana
dijous 23
Caminada cultural per les Peces i el seu entorn
A les 9.00 h des de la rambla del Penedès de les Peces.
Festival de Sant Jordi i lliurament de premis del 23è Concurs Literari Joan Perucho amb parada de llibres i roses de l’AFA
De 15.00 h a 16.00 h a l’escola Joan Perucho.
Inauguració de la biblioteca de l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Albinyana
A les 17.30 h al centre cívic de Bonaterra II. Acte obert a tothom.
dissabte 25
Concert de primavera amb la Coral Polifònica Joan Toldrà del Vendrell
A les 20.00 h a l’església de Sant Bartomeu d’Albinyana. Entrada lliure amb taquilla inversa.
diumenge 26
Activitat de senyalització dels camins de les cabanes del municipi
A les 8.00 h al pàrquing de la cooperativa.
Activitats culturals i lúdiques
De 10.00 h a 13.00 h al centre cívic de Bonaterra II.
Dinar de Sant Jordi i bingo popular
A les 14.00 h a l’Agrupació Recreativa Les Peces. Inscripció prèvia.
Espectacle La taverna dels sons celtes
A les 19.00 h a la Societat d’Albinyana. Entrada lliure.
divendres 1
XX Caminada 1 de maig amb ruta de pedra seca teatralitzada amb música i animació
A les 9.00 h pels camins i vinyes d’Albinyana.
Dinar popular (fideuà)
A les 14.00 h a la Societat d’Albinyana. Inscripció prèvia a l’Ajuntament.
Presentació del projecte de trasllat de la barraca de pedra seca d’Esteve Química
A les 17.00 h a la Societat d’Albinyana.
Les parades arreu del territori s’omplen de propostes literàries per a totes les edats. Gerard Martí
Sant Jordi 2026
Cambrils
dijous 23
Parades de llibres i roses
Durant tot el dia, al passeig Miramar.
Ràdio Cambrils ofereix programes especials des del seu estand, a les 12.30 h. i a les 18 h.
Espectacle de carrer Dragon
ST amb JAM
A les 11 h.
Una divertida història que posa en qüestió les moltes llegendes que s’expliquen de dracs i cavallers.
Ballada de sardanes
17.00 h a Escales del Mollet del Rec.
Amb la Cobla Maricel.
dimarts 28
Presentació del llibre ‘El tiempo lento’, de Tomás Sastre.
A 19 h al Centre Cultural.
Un diàleg íntim entre la memòria i el pols orgànic de la vida.
A càrrec d’Oliver Klein, alcalde.
Editat per La Banya Edicions.
Club de lectura adult per parlar del llibre ‘El gust de les ortigues’, de Junichiro Tanizaki.
A les 19 h.
Presentació a càrrec d’Isabel Castro.
Editat per Viena Edicions.
Aquest és un gran clàssic de la narrativa japonesa contemporània, que explora el conflicte entre tradició i modernitat a través de la història d’un matrimoni en crisi. Amb el suport del Campus Extens de la URV.
Doble exposició: ‘Geometries en moviment’, de Manuel Alcalá, i ‘Llibres’, de Rufino Mesa.
Fins al 30 d’abril al Centre Cultural.
En un mateix espai, les obres dialoguen a través de llibres convertits en obres d’art i pintures que expandeixen la mirada a través
Vila-seca
‘El tiempo lento’ de Tomás Sastre
del color, la geometria i el moviment
Exposició ‘Redibuixem la història. Dones que fan canviar el món’. Fins al 28 de juny a la Torre del Port.
A càrrec de l’alumnat i l’equip docent de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Aquesta exposició recull il·lustracions de vint dones referents per reivindicar la presència femenina al llarg de la història en diferents disciplines humanistes com ara l’art, l’escriptura, la fotografia i l’arquitectura.
dijous23
Cantata de Sant Jordi.
A les 11.00 h al Celler de Vila-seca.
A càrrec d’alumnes de les escoles del municipi.
Parades de llibres i roses
De 10 a 21.00 h. al voltant del Castell de Vila-seca.
Taller de manualitats
De 17 h a 20 h al Castell. Organitzat per la Ludoteca de Vila-seca.
Contes i rondalles de l’Any Tirurany
A les 17.30 h al Castell
A càrrec de SílviaPalazón i la Biblioteca de Vila-seca.
Festa popular
A les 19.00 h, al voltant del Castell.
Colla gegantera i Grallers de Vila-seca, Xiquets de Vila-seca, Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, Colla gegantera dels Petits Pintors de Vila-seca, i ballada de sardanes.
El Morell
dijous 23
Parades de llibres i roses Durant tot el dia a la rambla Joan Maragall.
Espectacle contacontes ‘La llegenda de Sant Jordi, una
versió diferent’ per a l’alumnat de la Llar d’infants A les 10 h. a la Biblioteca Montoliu.
A càrrec de Marieta Voltereta. Organitza la Biblioteca Montoliu.
Sardanes i escola
De 10.00 a 13.00 h davant del Teatre Auditori. Dirigida a l’alumnat de l’escola Ventura Gassol.
Organitza: Associació Cultural Sardanista del Morell.
Lectura de poemes A les 13.30 h al jardí de l’Ajuntament.
Dirigit a l’alumnat de l’INS El Morell.
Organitza la regidoria d’Ensenyament.
Crea la teva rosa!
De 17 h. a 19 h. a la Rambla
Joan Maragall.
Vine a participar del taller de manualitats organitzat per la Biblioteca Montoliu, a la rambla!
Audició de sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona
A les 17.00 h davant del Teatre Auditori.
Organitza l’Associació cultural sardanista del Morell.
Maquillatge de fantasia
De 17.00 a 19.00 h a la rambla Joan Maragall. Deixa anar la imaginació i maquilla’t! Activitat pels més menuts.
Encesa del Drac del Morell
A les 20 h. a la rambla Joan Maragall.
Acte de tancament de la Diada de Sant Jorsi 2026 del Morell. A càrrec de l’Associació Cultural Embruix.
La Pobla de Mafumet
dijous 23
Jocs florals escolars. Al matí, al Casal Cultural.
Gala cultural de Sant Jordi. 18.00 h. al Casal Cultural. Presentació del nou llibre d’interès local editat per l’Ajuntament; lliurament de premis dels Superlectors de la Biblioteca i del VII Concurs de relats breus; participació dels clubs de lectura adult i infantils. Cloenda amb concert de l’Orquestra de Cambra Corelli del Conservatori de Vila-seca. En acabar, lliurament del llibre, punt de llibre i rosa de Sant Jordi amb petit refrigeri.
dissabte 25
Teatre Quant temps em queda?, amb Absent Teatre. A les 19.00 h al Casal Cultural.
Comèdia de Marta Buchaca sobre les decisions vitals davant la mort.
El drac del Morell, present a la programació festiva del municipi. Gerard Martí Cambrils ens presenta el llibre
Sant Jordi 2026
Salou
dijous 23
Venda de llibres i roses
A partir de les 9.00 h a la plaça Sant Jordi
Parades a càrrec d’entitats i floristeries de Salou.
Estand Xic’S amb tallers infantils i obsequis
Durant tot el dia a la plaça Sant Jordi.
Estand de literatura local de l’Associació d’Escriptors de Salou Ôra Marítima
Durant tot el dia a la plaça Sant Jordi.
Jocs de taula i activitats familiars
A partir de les 9.30 h a la Biblioteca Pública Municipal de Salou.
La llegenda de Sant Jordi, teatre infantil amb cançons, ball i jocs
A partir de les 9.30 h a la plaça Sant Jordi.
A càrrec de la companyia Veus Espectacles.
Espai d’intercanvi de llibres
A partir de les 9.30 h a l’estand de la Biblioteca Pública Municipal de Salou.
Mural literari i recomanacions de llibres
Tot el dia a la Biblioteca.
Rosa i llibre amb el servei de préstec o nou carnet
Tot el dia a la Biblioteca.
Presentació del II Certamen de microrelats
A les 12.00 h a la plaça Sant Jordi.
A càrrec de l’Associació d’Escriptors de Salou Ôra Marítima.
Actuació musical amb alumnes de l’escola Acapella Academy
A les 12.30 h a la plaça Sant Jordi.
Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove
De 16.00 a 17.15 h a la plaça Sant Jordi.
Photocall amb les mascotes del Club Xic’S
A partir de les 17.00 h a la plaça Sant Jordi.
Actuació dels Gegants, els Nanos i el Ball de Bastons de Salou
A les 17.30 h a la plaça Sant Jordi.
Actuació del grup Els Atabaladors de Salou
A les 18.15 h a la plaça Sant Jordi.
Espectacle infantil amb Pep Callau
A les 18.30 h a la plaça Sant Jordi.
Correfoc infantil amb els Diables els Pascualets de
Salou
A les 20.00 h des de la plaça Sant Jordi fins a la plaça del Teatre Auditori de Salou.
divendres 24
Tòmbola de Sant Jordi
A partir de les 17.30 h a l’Espai d’Infància Estació del Carrilet.
Activitat amb premis per a tots els participants.
dissabte 25
Festa dels contes i la lectura
A la Biblioteca Pública Municipal de Salou.
Tallers de manualitats i jocs sobre Pinotxo
A les 11.00 h.
Espectacle de titelles ‘Pinotxo’
A les 12.00 h a càrrec de la Casa dels Contes.
Titelles infantils ‘Sant Jordi i la princesa Maria’
Parades de llibres i roses Durant tot el dia als Jardins de l’Hort d’Iglésies.
13a Trobada d’intercanvi de plaques de cava De 18.00 h a 20.00 h als Jardins de l’Hort d’Iglésies.
Lliurament dels premis del concurs de punts de llibre
A les 17.45 h a la parada de la biblioteca.
Espectacle «El Carrocontes», de la companyia Traüt Teatre.
A les 18.00 h als Jardins de l’Hort d’Iglésies.
Espectacle familiar amb contes, llegendes, cançons, humor i música
en directe.
Toc de timbals a càrrec de la colla infantil de diables de la Selva del Camp
A les 19.00 h als Jardins de l’Hort d’Iglésies.
Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove
A les 19.30 h als Jardins de l’Hort d’Iglésies.
Perafort i
Puigdelfí
dissabte 25
Parades Esmorzar solidari
A les 9.00 h a Puigdelfí
Preu: 5 € · Tiquets al Casal de Puigdelfí.
Actuació del Ton i la Toneta
amb Contes de maleta
A les 10.00 h a Puigdelfí.
Pintacares i activitats infantils
A les 11.00 h a Puigdelfí.
Parada de llibres a càrrec de l’AMPA de l’Escola Josep Veciana
A les 11.00 h a Puigdelfí.
Tabalada
A les 20.00 h a les Antigues Escoles de Perafort.
Correfoc infantil
Tot seguit des de l’avinguda
Catalunya amb carrer Solans, passant pel carrer Nou fins a la plaça de l’Església.
diumenge 26
Unflables
D’11.00 h a 14.00 h a la plaça Joan Palau de Perafort.
Vermut musical amb El último vinilo i parada de llibres a càrrec de l’AMPA de l’Escola Josep Veciana
A les 12.00 h a la plaça Joan Palau de Perafort.
Preu: 3 € (inclou patates, olives i un got de vermut o refresc) · Tiquets al Casal de Perafort.
Paella solidària
A les 14.00 h a la plaça Joan Palau de Perafort.
Preu: 5 € · Tiquets al Casal de Perafort Els tiquets es podien adquirir fins al 19 d’abril.
Riudoms
dijous 23
Parades de roses i llibres amb entitats i comerços de Riudoms
Tot el dia a la plaça de l’Església.
Mostra de balls de Festa Major
A les 17.00 h a la plaça de l’Església.
A càrrec de l’Associació Tradicions Culturals de Riudoms i del Ball de Bastons del CERAP.
Hora del conte especial Any Gaudí
A les 18.00 h a la plaça de l’Església.
Lliurament dels premis del concurs de dissenys de punts de llibre
A les 18.45 h a la plaça de l’Església.
Amb participació de l’alumnat de l’Institut Joan Guinjoan.
Ballada de sardanes
A les 19.00 h a la plaça de l’Església.
Amb la Cobla Mirantfont i la colla sardanista Roses de Tardor de Riudoms.
Encesa i exhibició de ‘Lo Dràcom de Riudoms’
A les 20.30 h a la plaça de l’Església.
La rosa vermella, la destacada dels diversos estands i parades del territori. Gerard Martí
Programa d’actes
Sant Jordi 2026
La Canonja dijous 23
Visites escolars i presentació de novetats literàries
De 9 h. 13 h. al pati del Castell de Masricart.
Fira d’intercanvi de llibres «Tengui-Falti», per donar una segona vida als llibres i descobrir noves lectures
A 16 h. al pati del Castell de Masricart.
Recollida prèvia de llibres a la biblioteca fins al 22 d’abril per obtenir punts d’intercanvi.
Espectacle de titelles «El drac a qui li encantava llegir», a càrrec de Pampallugues
Teatre
A les 17.00 h al pati del Castell de Masricart.
Celebració de la Gent Gran
Activa amb actuació del grup de sardanes i la Coral
A les 17.00 h a l’edifici Època.
Constantí
dijous 23
Obertura de les paradetes d’associacions, entitats i artesans
De les 10.00 h a les 14.00 h i novament a les 16.00 h, al carrer Major.
Sessió de contes infantils «El drac que volia ser princesa», a càrrec d’Ànima Theatrum
A les 9.30 h i a les 12.00 h a la plaça de l’Església.
Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove
A les 18.00 h davant de l’Ajuntament.
Representació de la llegenda de Sant Jordi a càrrec dels Balls de Cercavila de la Societat El Casino
A continuació a la plaça de l’Església.
Mostra del bestiari festiu del municipi Durant tot el dia al carrer Major, davant de l’Ajuntament.
Jornada de portes obertes al Conjunt romà de Centcelles De 10.00 h a 14.00 h.
Mont-roig del Camp i Miami
Platja
dijous 23
Tallers oberts de Mont-Art D’11 h. a 13 h. i de 17 h. a 20 h. a la plaça Miramar de Mont-roig del Camp.
Marató de lectura amb alumnat de l’Escola Mare de Déu de la Roca i l’Institut Antoni Ballester De 10.00 h a 12.00 h a la plaça Miramar (Mont-roig del Camp).
Organitza: Escola Mare de Déu de la Roca i Institut Antoni Ballester
Parades de llibres, roses, artesania i entitats amb tallers oberts a càrrec de Mont-Art
A partir de les 16.30 h al parc Maria Martori (Montroig del Camp) i Plaça Jaén (Miami Platja).
Espectacle d’animació amb Rovell d’Ou
A les 17.00 h a la plaça Jaén (Miami Platja).
Espectacle d’animació amb Més Tumàcat
A les 17.00 h al parc Maria Martori (Mont-roig del Camp).
Coca amb xocolata per a la mainada
A continuació al parc Maria Martori (Mont-roig del Camp).
Ballada de gegants amb la Colla Gegantera del Barri de Dalt (Pitota i Pitot), la Colla Gegantera del Barri dels Sis Carrers i els Grallers de Mont-roig
A les 18.00 h al parc Maria Martori (Mont-roig del Camp).
Ballada de la Geganta de la Lluna Roja amb xaranga
A les 18.00 h a la plaça Jaén (Miami Platja).
Concert i ballada de sardanes
A les 19.00 h al parc Maria Martori (Mont-roig del Camp).
Amb la Cobla Principal de Tarragona i la Rotllana Mont-rogenca
A les 19.00 h a la plaça Jaén (Miam Platja).
Amb la Cobla Sitgetana i amb l’Associació Country i Line Dance Mont-roig i Miami.
divendres 24
Berenar de Sant Jordi A les 17.00 h al Casal de la Gent Gran (Mont-roig del Camp) i a les 18.30 h al Casal d’Avis Sant Jaume (Miami Platja).
dissabte 25
2n Corresardanes
A 11 h. Plaça Mossèn Gaieta Ivern de Mont-roig del Camp, 11.45 h. a plaça Miramar i a les 12 h. al parc Maria Martori amb Gran Ballada Final i vermut. Amb la Rotllana Montroigenca.
Concert especial de Sant Jordi amb la Coral Sant Miquel
A les 18.00 h a Mont-roig del Camp.
Vilallonga del Camp
dijous 23
Parades de llibres i entitats amb Papereria Brunet, Associació Amics del Roser, Centre Recreatiu, Costurelka i altres Tot el dia al carrer Reus, plaça de la Pau i rambla Verge del Roser.
Espectacle «Muniatto i el conte de Sant Jordi»
A les 17.00 h a la plaça de l’Església.
Alcover dijous 23
Concert del grup Ai Ai Ai dins del Superfolk Fest A les 18.30 h al parc Maria Martori (Mont-roig del Camp).
Obertura de portes 30 minuts abans · Entrada gratuïta.
Parades de llibres i roses Durant tot el dia a la plaça Nova.
Berenar amb coca i xocolata A les 16.45 h. a la pl. Nova.
Conte participatiu Un drac afamat, a càrrec de la Cia. Tururuth
A les 17.00 h. a la pl. Nova.
9è aniversari del gegant bandoler Pere Voltor
A les 17.45 h. a la pl. Nova.
El viatge del Lletraferit
A les 18.00 h itinerari literari musical teatralitzat amb la participació de l’EMMA, l’Escola, l’Institut i l’Escola d’Adults. Recorregut: c. Sant Llorenç, c. Sant Antoni, Museu, plaça Vella i plaça Nova.
dissabte 25
Inauguració de la Festa de la Caricatura amb Joan Vizcarra
A les 11.00 h al Cercle d’Amics.
Exposició de caricatures
D’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 21.00 h
Entrada gratuïta. Caricatura ràpida: 5 €.
diumenge 26
Entrega de premis del concurs de Sant Jordi 2026
A les 12.00 h. a la Biblioteca Municipal.
Entitats, cultura i tradició popular protagonitzen la Diada de Sant Jordi a Constantí. Cedida
Programa
Sant Jordi 2026
Altafulla
El municipi viurà intensament la celebració al carrer amb la fira i activitats per a tota la família.
dijous 23
Fira de Sant Jordi
De 10.00 a 20.00 h al Carrer Marquès de Tamarit.
Espectacle familiar «Petit o Gran?»
A les 17.00 h.
Companyia: Cia. Albert Vinyes.
Ballada de bastons
A les 18.00 h.
A càrrec dels alumnes de les escoles
La Portalada i El Roquissar.
Actuació musical dels alumnes de l’Escola Municipal de Música
A les 18.30 h.
dissabte 25
Diada castellera de Sant Jordi i visita guiada al Castell
A les 18.00 h a la Plaça del Pou.
Concert Altafujazz, amb David Mengual Quartet
A les 20.00 h a La Violeta.
Torredembarra
dijous 23
Parades de llibres i roses De 9.30 h a 20.00 h a la plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Parades de llibres i flors: Cal Serenet, Àgora, Llibres de vell Sardà, Pupi
Flors, Floristeria Sylart i Garden&Home La Rasa. Venda d’edicions pròpies de l’Ajuntament. Participació d’entitats locals De 9.30 h a 20.00 h a la plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Agrupació Sardanista l’Antina, Centre d’Estudis Sinibald de Mas,
plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Amb Víctor Fernández García, Fernanda Quintana, Josep Lleixà Fernández, Jordi Morera, M. Ángeles Vicente (Angels Bemar), i Enric Grangel.
Programa especial en directe d’Ona La Torre De 10.00 h a 13.00 h a la plaça de Mossèn Joaquim Boronat.
Taller infantil i juvenil de Sant Jordi: creació de punts de llibre i roses
A les 17.00 h a la plaça de Mossèn Joaquim Boronat Activitat gratuïta amb places limitades.
Roda de Berà
dijous23
Fundació Privada Onada, Càritas Torredembarra, Associació Iberoamericana La Torre, Torrecat Protegim els Gats del Carrer, Agrupament Escolta Els Salats, AFA Escola Molí de Vent i AFA Escola Antoni Roig.
Signatura d’autors locals De 9.00 h a 20.00 h a la
Venda de roses a càrrec de l’alumnat de les escoles El Cucurull i Salvador Espriu Durant tot el matí a diferents punts del municipi.
Programa especial de Roda de Berà Ràdio amb el magazín ‘A mig matí’ De 10.00 h a 13.00 h a la
plaça de la Sardana.
Parada solidària de venda de llibres a 1 € a càrrec de la Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca De 10.00 h a 13.00 h a la plaça de la Sardana. Recaptació destinada a La Marató de 3Cat 2026.
Signatura de llibres amb autores locals De 10.00 h a 13.00 h a la plaça de la Sardana. Amb Elisabeth Hurtado, Naya Nadales, Déborah Eguizábal, Teresa Duch, Jaci Molins, Paola Da Silva i Myriam Mercader.
Venda de publicacions del Centre d’Estudis Rodencs de les Monges Associació Cultural De 10.00 h a 13.00 h a la plaça de la Sardana.
Lliurament de premis als Superlectors 2025 A les 11.30 h a la plaça de la Sardana.
Acte de descoberta del cartell del FIC-CAT 2026 (temàtica: «Cinema i Història») A les 12.30 h a la plaça de la Sardana.
Imatge d’arxiu d’una parada de llibres durant la festivitat de Sant Jordi. Gerard Martí
Programa d’actes
Sant Jordi 2026
Cossetània treu múscul per Sant Jordi
Editorial l El grup presenta el seu catàleg de llibres publicats el darrer any en la tradicional trobada d’autors a la Casa Canals
Cristina Serret
El 9 Grup Editorial, empresa que aplega diversos segells, encapçalats per Cossetània, va celebrar dimarts de la passada setmana la seva ja tradicional trobada d’autors i mitjans de comunicació. Jordi Ferré, director del grup, explicava que, un any més, l’aposta és per la diversitat de gèneres i la combinació d’autors consolidats i noves veus, moltes d’elles vinculades al territori.
Diversitat de gèneres
Des del Camp de Tarragona però amb mirada de país, el seu catàleg d’enguany inclou des de narrativa fins a cuina, passant per l’assaig i les guies de natura i divulgació científica. Aquest últim gènere ha estat una de les apostes destacades d’enguany del grup, ja que ‘L’eclipsi del segle’, de Joan Anton Català, s’ha con-
vertit en un dels més venuts de l’editorial acumulant setmanes entre els títols destacats de no-ficció. En paral·lel, la gastronomia continua sent un altre dels pilars de Cossetània. Entre les novetats, destaquen els llibres de la cuinera Gessamí Caramés i de la Iaia Angeleta. A aquestes propostes s’hi suma ‘El gran llibre de la calçotada’, una obra coral que reivindica una de les tradicions gastronòmiques més arrelades del nostre país. El catàleg també dona espai a noms destacats del territori, com Pau Ricomà o Arturo Gaya.
Sector estable
En termes de producció, Ferré destacava l’estabilitat del sector: «Si fa no fa, editem els mateixos llibres que fa deu anys. Estem al voltant d’uns 90 o 100 llibres l’any». Pel que
fa a les vendes, apuntava que «és una mica variable, perquè hi ha anys que tens títols que venen molt més», però remarcava que «si féssim la mitjana, seguiríem una línia bastant homogènia». Aquesta evolució, assegurava, també reflecteix la dinàmica general del sector: «El mercat en català està en una línia bastant estable, amb petits creixements».
Pel que fa al grup, l’editor explicava que la clau de l’editorial continua sent «publicar una mica de tot» i mantenir una línia transversal que permeti arribar a diferents tipus de lectors.
Noves tendències
Tot i tenir la seu a Valls, l’editorial reivindica una vocació nacional amb publicacions que abracen tot Catalunya. Quant a les tendències, Ferré destacava l’auge d’autors
provinents de les xarxes socials, una realitat cada cop més present en el sector editorial: «És una manera de donar-se a conèixer, i els editors hem de publicar allò que interessa a la gent. Després ho encerta-
rem o no, perquè hi ha coses que funcionen a xarxes, però no als llibres».
En qualsevol cas, Ferré va assegurar que les previsions per a aquest Sant Jordi són optimistes, «especialment si el bon temps acompanya».
L’eclipsi del segle, a les llistes dels més venuts de no-ficció
Cossetània celebra la tradicional trobada de presentació de novetats per Sant Jordi. Gerard Martí
Coia Valls: «La Sagrada Família no s’entén només des de Gaudí, sinó des de totes les mans que l’han sostinguda»
Cultura l ‘El Somni de Gaudí’, la nova novel·la de l’escriptora reusenca. Una immersió en les vides anònimes darrere el temple
Adrià Recasens Benaiges
‘El somni de Gaudí’ s’allunya del relat oficial de la Sagrada Família. Què t’ha impulsat a centrar-te en una mirada més humana i quotidiana?
«Precisament la sensació que moltes coses essencials queden fora. La Sagrada Família s’ha explicat sovint des de la genialitat, des del mite, des de la figura de Gaudí gairebé intocable. I a mi això se’m quedava curt. Perquè un temple que triga més de cent quaranta anys a construir-se no és només una obra d’un sol home. És una acumulació de vides, de mans, de decisions petites, de renúncies, de silencis. Jo volia entrar aquí. En el que no surt a les fotografies: les famílies, els treballadors, les dones invisibles, les renúncies i les contradiccions. Baixar el temple del pedestal —no per fer-lo més petit, sinó més real— i entendre què vol dir construir alguna cosa que et transcendeix». Què es perd quan queden fora del relat totes aquestes altres figures?
«La complexitat i la veritat del que passa. La Sagrada Família no s’entén només des de Gaudí, sinó des de totes les mans que l’han sostinguda. Hi ha oficis, decisions, mirades —i sobretot moltes vides— que no han entrat mai al relat. I sense elles, el temple queda coix. A mi m’interessava posar-hi la llum. No per desplaçar Gaudí, sinó per situar-lo dins d’un teixit més ampli, més col·lectiu, més real. El que és realment extraordinari no és només la visió d’un geni, sinó que aquesta pugui ser compartida i continuada per moltes persones al llarg del temps». I entre elles, especialment les dones...
«Les dones han estat sempre allà, però sovint fora de focus. No perquè no hi fossin, sinó perquè no se les ha mirat. Han sostingut, han treballat, han estimat i han pres decisions, però gairebé mai han estat considerades part de la història «important». A mi no m’interessava tant reivindicar-les com a categoria, sinó
Intenció
«He volgut baixar el temple del pedestal, no per fer-lo més petit, sinó més real»
tornar-les a situar dins del relat amb tota la seva complexitat. Amb llums i ombres. Amb contradiccions. Si no incorporem aquestes mirades, el relat queda incomplet. No és que falti una part, és que està mal explicat». Conceptes com el temps i la memòria hi tenen molt de pes. Fins a quin punt són el veritable eix de la novel·la? «Més que un eix, són el motor de tot. El temps, a la Sagrada Família, no és un rerefons, és una força que ho travessa tot. Cap personatge comença de zero. Tots arriben amb un abans, amb una història que pesa. I la memòria hi entra com una herència, mai com un record bonic. Heretem silencis, ferides, maneres d’estimar i sovint vivim responent a això sense ser-ne del tot conscients. I, al final, sense memòria no hi ha identitat. Només present. I un present sense arrel és molt més fràgil del que sembla.
Per això dic que la Sagrada Família no és només un temple, és tot el que ha passat entre pedra i pedra».
La novel·la recorre 144 anys i diverses generacions. Quin ha estat el principal repte a l’hora de construir aquesta arquitectura narrativa tan àmplia?
«El repte principal ha estat no perdre la vida dins de l’estructura i mantenir un fil que ho cosís tot. Que el lector sentís que, tot i el pas del temps, hi ha alguna cosa que continua. Quan treballes amb tants anys i tantes generacions, és fàcil que tot es converteixi en una mena d’esquema, gairebé en un resum històric. I jo no volia això. Volia que cada moment tingués entitat pròpia. Aquí el temple m’ha ajudat molt. La Sagrada Família no només és l’escenari, és el punt de continuïtat. És allò que hi és sempre mentre tot canvia.
I després hi ha una cosa més subtil: que cada generació no repeteixi la mateixa història, però tampoc en quedi desconnectada. Que hi hagi ecos, però no còpies. El repte no era explicar molts anys. Era fer que cada any tingués vida».
Al llibre conviuen grans esdeveniments històrics amb històries íntimes i personals. Com has treballat aquest equilibri?
«Per mi no són dues coses separades. Els grans esdeveniments —una guerra, una epidèmia, un canvi polític— passen dins de la vida de la gent i només els entenem de debò quan veiem com influeixen dins d’una casa, dins d’una família, dins d’una persona. Per això jo sempre parteixo de la història petita. Del gest, de la decisió, del que algú perd o intenta salvar. I des d’aquí, la gran història hi entra gairebé sola. El repte és no convertir el context en una lliçó, ni la vida íntima en una anècdota. Que tot estigui barrejat, com passa de veritat. Si ho pensem bé, el que recordem no són només els fets. És com es
van viure».
En moltes de les teves obres hi ha una evolució interior dels personatges. En aquest cas, quin és el ‘somni’ que els impulsa realment?
«Més que un sol somni, n’hi ha molts. I no sempre són grans ni clars. En aquesta novel·la, el que impulsa els personatges s’acosta més al propòsit. No com una gran idea, sinó com allò que et fa continuar. Fins i tot quan tot s’esquerda. Sovint són coses molt concretes: tirar endavant, cuidar algú, trobar un lloc, entendre d’on vens. I, sense adonar-se’n, tot això acaba connectant amb alguna cosa més gran que ells. Per això, per mi, el somni no és tant arribar enlloc. És tenir un motiu per no aturar-te».
La idea de dedicar la vida a una obra que potser no veuràs acabada és molt present. Què et suggereix, a nivell personal, aquesta relació amb el temps i el llegat?
«Em suggereix, sobretot, una manera diferent d’estar al món. Venim d’una cultura que ho vol tot ràpid, acabat, visible. I la Sa-
grada Família et recorda just el contrari. Et recorda que hi ha coses que només tenen sentit si acceptes que no les acabaràs tu. A nivell personal, això m’interpel·la de prop. Ja no es tracta tant de deixar una obra tancada, sinó de veure què aportes a un procés més llarg. Parla, doncs, d’humilitat i de confiança. No deixes una obra, sinó un camí obert perquè algú altre el segueixi. Encara que no en vegis el resultat, el gest ja té sentit per ell mateix».
Gaudí hi apareix més com una presència que com un protagonista central. Com has volgut retratar aquesta figura des d’una perspectiva més humana?
«Justament fent un pas enrere. No m’interessava posar-lo al centre com a figura monumental, sinó deixar-lo aparèixer a través dels altres. En les seves paraules, en les decisions que pren, en la manera com afecta qui té a prop. Això permet veure’l més humà. Amb contradiccions, amb una exigència molt alta —també cap als altres—, amb moments de lucidesa, però també d’obstinació. A mi m’interessa aquest Gaudí incòmode, el que no acaba d’encaixar, el que no es deixa simplificar. Perquè, al final, quan el baixes del pedestal, no es fa més petit. Es fa més complex. I, per tant, més interessant.».
I després del procés d’escriptura, ha canviat la teva manera de mirar la Sagrada Família o el que representa? «Sí, ha canviat. Abans la mirava sobretot com una obra extraordinària. Ara la veig com un procés viu. Ja no hi veig només pedra i formes, sinó tot el que hi ha al darrere. Hi veig el temps, les decisions, les vides que hi han passat. D’alguna manera, s’ha tornat més propera. Menys intocable. Però també més complexa. I sobretot m’ha fet canviar la mirada sobre què vol dir construir. No només un edifici, ni un temple, sinó una vida; una història. Perquè al final t’adones que construir és això: continuar, fins i tot quan no ho tens tot clar»
Premi Sant Jordi 2026. Héctor García (Kirai) i Francesc Miralles ens transporten a la mil·lenària cultura japonesa amb un llibre pràctic que empoderarà els propòsits vitals per fer-los realitat a partir d’avui mateix; per convertir l’ikigai (vol dir ‘raó de ser’ o ‘passió de la nostra vida’ en japonès), en el centre de l’existència i en un motor de canvis per complir la teva missió a la vida.
La segona vida de Ginebra Vern
Agnès Marquès Columna
Premi Ramon Llull 2026. Quan un diari local de Texas publica un anunci insòlit en què una dona felicita el seu marit i l’amant pel fill que esperen, la periodista en hores baixes Ginebra Vern rep a Barcelona l’encàrrec d’escriure’n un article viral. El que havia de ser una peça de consum ràpid es converteix en el detonant d’una transformació inesperada.
Maledictus
Albert Saludes
Silva Editorial
Un salt en el temps que portarà els personatges a esbrinar enigmes i resoldre situacions inesperades envoltats d’altres personatges desconcertants. És la segona aventura narrativa d’aquest fotògraf, ara escriptor.
Trepidant
Jordi Mar Rabassa
Silva Editorial Segona part de la trilogia: Trepidant (La primera negra). L’inspector Suárez es llançarà a ventilar uns casos on, a vegades, els psicòpates que es fan veure l’eclipsaran de bon tros, a més a més d’altres dolents que no passen de llarg, junt al comissari cap Casado, el sotsinspector Maldonado i el inspector d’estupefaents Javier Puente.
El Setge
Auda Gascón
Cossetània
XXXVII Premi de Narrativa Vila d’Ascó (2025). Tarragona, maig de 1811. La ciutat pateix el setge de les tropes napoleòniques, que són a punt d’aïllar-la completament de l’exterior. Enmig d’aquest context bèl·lic, s’hi produeixen fets reals d’extrema gravetat, un cúmul de situacions adverses que haurà d’afrontar el responsable de la plaça, el governador civil, doblement repudiat per la societat i els militars.
El mal entès Marius Serra Proa
El mal entès mostra el pes de l’atzar en les nostres vides. El protagonista és Joan Ferrer, un traductor de vida tranquilla que veu com se li ensorra el món quan la seva dona, la Rosa, mor en un accident de trànsit amb la seva filla Alba, poc després que hagués descobert la infidelitat del Joan amb la cangur. La nena sobreviu, però ben aviat el Joan descobrirà que no n’és el pare biològic.
Relíquia
Pol Guasch
Anagrama
Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d’aquest llibre decideix escriure-la. Amb l’ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d’un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim es converteix en una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història.
La mare dels ous
Elisenda Carod
La Campana
L’antimanual per a moments de desesperació. Ser mare és l’aventura més meravellosa del món, però quan et trobes amb un nadó als braços que brama, caga tot el dia i no et deixa dormir més d’una hora seguida, et preguntes: com sobreviuré al postpart? Per sort, ara tenim la solució: llegir aquest antimanual de la periodista Elisenda Carod per a moments de desesperació! Amb un humor i sense filtres.
Propostes literàries
Deu de quinze
Elisenda Guiu
Arola Editors
Recull de deu textos teatrals d’uns quinze minuts de durada, que reuneixen les característiques pròpies del microteatre: històries breus pensades per a dos o tres intèrprets, i ser representades amb pocs mitjans i a qualsevol espai. En aquest recopilatori creat al llarg d’una dècada, l’autora toca múltiples temes propers amb històries quotidianes plenes de complicitat.
Sant Jordi i el drac
Roger Roig; Hugo Prades (Illustracions)
Cossetània
En aquest conte el Patufet ens acosta la llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac, ambientada a la vila medieval de Montblanc. Al seu costat descobrirem la vida d’un poble atemorit per una temible bèstia i serem testimonis de la lluita del cavaller per poder salvar la princesa de les urpes del drac.
Passeig de gràcia
Roger Bastida
Comanegra
Premi Santa Eulàlia 2026. Per més llums que hi brillin, per més luxe que concentri, per més postals que el reprodueixin, un carrer el fan les vides que hi passen. En l’aventura de tres nissagues catalanes descobrirem l’essència d’un gran estendard de Barcelona, escenari de tensions històriques entre bellesa, riquesa i desigualtat social.
Una casa sense diaris
Ariadna Oltra
La Campana
Els joves i no tan joves s informen cada cop més a través de les xarxes, en el digital. On són els diaris que posaven a terra les nostres àvies després de fregar? Els quioscos de premsa de la ciutat o bé s han reconvertit o bé han desaparegut. En canvi, vivim inundats d’informació, desinformació i mala informació, i llegim molt, moltíssim, a les pantalles dels nostres dispositius i des de qualsevol lloc.
Sant Jordi 2026
Los gigantes del trueno
Francesc Xavier Parera Gutiérrez
Silva Editorial En una època mil·lenària i antiga l’imperi de Sarjania es troba víctima de constants conspiracions. Després d’una breu guerra civil derroten l’emperador, i volen posar un nou governant, renascut fa segles, però el seu guardaespatlles recupera el ceptre del tron i retorna a l’antic emperador el poder a través de perilloses aventures.
No has estat mai sol
Albert Espinosa
Rosa dels Vents
El primer thriller d’Albert Espinosa. Una novel·la que t’emocionarà i que no podràs deixar de llegir. La història gira al voltant d’en Guido, un noi amb poders extrasensorials, que ha d’ajudar el metge que el va guarir de petit per descobrir la veritat sobre un misteri que els persegueix des d’aleshores. Un relat que parla del més-enllà, de la veritat o la mentida i de la vida actual, en temps de les xarxes socials.
La batalla de Cambrils
Enric Herce Carmona Cossetània
XV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2025. Cambrils, novembre de 1650. A la vora del mar, un jove pescador observa l’arribada dels vaixells de guerra amb una barreja d’admiració i pressentiment.
L’univers Matina, Codina! Ernest Codina Roca Cossetània
La història i els secrets del matinal de ràdio més disfuncional. A través d’anècdotes personals, records d’infantesa i confessions professionals, l’Ernest ens obre les portes del programa més esbojarrat dels matins, i ens explica com un somni infantil s’ha acabat convertint en un dels matinals més estimats de Catalunya.
Propostes literàries
Les Croades i la Santa Inquisició. Per a creients no-creients i indecisos
Amat Pellejà
Arola Editors
Benvolents artistes i historiadors desconeguts què al llarg i ample de la història han sabut impregnar amb el seu bon fer tot allò bo, mediocre, bàrbar i més encara allò no vist, prohibit i censurat d’aquesta nostra espècie humana un pél virtuosa però també pecaminosa.
Els plats del dia. El menú de Semproniana i altres anades d’olla
Ada Parellada
Rosa dels Vents
En aquest volum imprescindible, Ada Parellada inventaria els plats que donen forma al menú de migdia del restaurant Semproniana des de fa més de trenta anys. Hi trobareu receptes tant emblemàtiques com el fricandó d’albergínia, el milfulles de salmó o el botó de xocolata. Aquest receptari fet d’entrants, principals, postres i un amanit d’explicacions.
La solitud dels cossos celestes
Ferran Joanmiquel Pla Arola Editors
Tres germanes es troben a la casa familiar després de la mort de la mare. L’absència de la mare, que era una dona aspre i poc afectuosa, és com un forat negre que s’ho empassa tot. Les germanes passen comptes entre elles sota el cel estelat d’una nit d’estiu i s’adonen, entre gintònic i gintònic, de fins a quin punt han estat soles.
El gran llibre de Gaudí. Busca i aprèn
Alba Olmedo
Beascoa
Sabies que Gaudí somiava amb cases plenes de colors, corbes i dracs adormits en les teulades? Gaudimus, el drac guardià del Park Güell, ens explicarà la història i els secrets dels edificis més emblemàtics del seu creador. A través d’ells, aprendrem sobre la interessant vida d’Antoni Gaudí. On va néixer? D’on va treure la inspiració?
Els fruits generosos
Robin Wall Kimmerer — Eduard Castanyo (Traducció)
Cossetània
Mentre la científica indígena americana Robin Wall Kimmerer recull baies al costat dels ocells, medita sobre l’ètica de la reciprocitat que radica en el cor de l’economia del do. Ella pregunta: com podem aprendre de la saviesa indígena i del món vegetal per tornar a imaginar allò que més valorem?
Es tiempo de morir
Pedro L. Méndez
Silva Editorial
‘Memento mori’ (recorda que moriràs) és el que porta tatuat el personatge principal de ‘Es tiempo de morir’ aquesta novel·la negra editada per Silva Editorial, que plasma un relat de narcotràfic amb un final una miqueta obert, enigmàtic. Aquí els crims no s’investiguen per a resoldre’ls (se saben qui són els autors, els dolents) i els bons no són tan bons perquè utilitzen mètodes violents.
Univers rebel. Un viatge per la història de la quàntica
Dani Jiménez Albiac; Morad
Abselam
Cossetània
T’has trobat mai assentint amb el cap mentre algú et parlava de física quàntica tot i no entendre res? No et preocupis, no estàs sol. La quàntica és aquell tema que tothom menciona per semblar profund, però que gairebé ningú entén. Així que podem dir-ho sense vergonya: no ets tu, és la quàntica.
La pell de vidre (Haikus)
Gòria Ganga
Silva Editorial
Conjunt de 103 haikus i 1 tanka, a la manera de colofó. Nova aportació d’aquesta autora singular i apassionada per la poesia, la qual, tot i basar-se en el rigor i el classicisme mètric, porta el seu missatge més ençà de la seva veu, més enllà del seu jo i, a més, contra convencions dogmàtiques de la preceptiva literària.
Propostes literàries
El repte de viure
Cèlia Espanya Serret
Cossetània
Aquest és el viatge personal d’una creadora de contingut que, després d’un temps mostrant la seva vida a les xarxes i escrivint, decideix parar, mirar cap endins i donar coherència a tot allò que ha anat vivint i aprenent. Entre vivències personals, reflexions, caigudes i renaixements, Cèlia Espanya comparteix com ha construït la seva carrera en català.
Ikigai dels diners
Franscesc Miralles i Héctor
García (Kirai)
Ara Llibres
Descobreix Ikigai dels diners, una eina que revolucionarà el teu futur, ajudant-te a entendre el passat, viure el present i aconseguir un futur amb riquesa.
Ikigai vol dir ‘raó de ser’ o ‘passió de la nostra vida’ en japonès, però com el podem trobar? I si ja l’hem trobat, com el podem potenciar?
Sant Jordi 2026
El somni de Gaudí
Coia Valls
Rosa dels Vents
La veu d’Anna Maria, la última de les cinc generacions de dones d’aquesta saga familiar, evoca els seus avantpassats mentre acompanya el seu pare malalt d’Alzheimer. Cada generació té la seva pròpia història, lligada a la Sagrada Família. Els salts en el temps són introduïts a través de tresors familiars: una carta antiga, una fotografia groguenca, una notícia...
El cavaller del cor de roure
Andrés Villa López
Cossetània
En temps del rei Jaume I el Conqueridor, quan Catalunya tot just començava a reconèixer-se com a poble, un jove de cor indòmit és lliurat com a ostatge al castell dels Cervera; no se li coneix altre nom que Cor de Roure. Entre murs de pedra i camps de pols, el vailet creix escoltant les gestes de la conquesta del regne de Mallorca, i somia convertir-se en un valerós cavaller capaç de lluitar al costat del seu idolatrat rei En Jaume.
Lleó XIV, ombres sota la cúpula
Vicenç Lozano
Portic Editorial
L’operació secreta del conclave i els paranys del pontificat.Després de dies de maniobres, elucubracions i pugnes, els estrategs del Vaticà van apostar per una figura discreta però rellevant: Robert Francis Prevost, avui Lleó XIV, un papa capaç de generar consens entre les dues ànimes de l’Església.
Jaque al estres
Begoña G.Larrani
Desclée de Brouwer Editorial L’estrès forma part de la vida, però no té per què presidir-la. Begoña G. Larrauri entrellaça Neurociència, Psicologia Positiva i humor perquè prenguis les regnes de la teva vida i facis de l’equilibri un objectiu possible i assolible. Amb un llenguatge clar i pròxim, exercicis àgils i exemples reals, Begoña et convida a mirar la teva vida amb honestedat, ordenar prioritats i activar recursos personals i canvis.
Sant Jordi 2026
Propostes literàries
Una noia a la ciutat
Mercè Ibarz
Anagrama
Aquest és un llibre sobre la ciutat de la memòria, sobre l’amor i la ciutat en els nostres cossos. Una evocació vivaç desencadenada per la mort de L, un retorn a la noia que va arribar a Barcelona el 1971 per entrar a la universitat des de la seva comarca agrícola.
Xaveguers, palangrers i bergants
Antoni Ginot i Julià Servei de Publicacions del Port de Tarragona X Premi d’Investigació Port Tarragona. El llibre reconstrueix de forma exhaustiva, rigorosa i amb una mirada territorial àmplia, la història de la pesca a la costa de l’arquebisbat de Tarragona entre 1400 i 1615.
La Catalunya embruixada
Glòria Sabaté Marín
Cossetània
Un llibre ben documentat històricament que recupera noms propis i històries reals. El que teniu a les mans no és un assaig sobre la bruixeria a Catalunya. Tampoc no és només un llibre de rutes... És també l’homenatge a aquelles dones sàvies, irracionalment perseguides durant la cruenta i salvatge cacera de bruixes esdevinguda al llarg de més de dos segles a tota Europa.
Iaia Angeleta. Una vida entre fogons (2a edició)
Pep Nogué Cossetània
Patrimoni culinari, memòria personal i relat generacional. La Iaia Angeleta ha travessat gairebé un segle de vida entre cassoles i fogons, amb una manera d’entendre el món basada en l’esforç, la senzillesa i l’afecte.
Els estornells mai volen sols
Eduard Cirera Riu
La Campana
Quan la mort sobtada del seu pare el colpeja d’imprevist, el Genís es veu obligat a tornar a Reus, on tot li recorda allò que preferiria no desenterrar: la infantesa, les absències i el germà llunyà.
Música per la pau de Tarragona
Martí Pineda
Silva Editorial
‘Música per la pau’ fou un moviment de resposta a la barbàrie de la guerra de Bòsnia i Hercegovina i que va tenir gran ressò a les nostres contrades. Aquest llibre homenatja dos grans activistes: Josep M. Salvadó i Josep M. Yago.
Guia Botànica de Tarragona
Maria i Raül Font-Quer
Silva Editorial
El llibre comprèn les principals espècies de la garriga tarragonina i les seves propietats medicinals. Aquesta publicació de Silva Editorial conté fitxes descriptives amb fotografies i dibuixos.
Eva Baltasar
Editor
La nova heroïna d’Eva Baltasar s’enfronta a un dels monstres més perillosos que hi ha: l’amor a primera vista. L’heroïna de Peixos es deixa fascinar per la Victòria com si fos la dona que ha esperat tota la vida.
Serrallo, memòries salades
Josep Ramon Tules Armela (Pitu Mosquits) Servei de Publicacions del Port de Tarragona
Un llibre de memòria viva que recull, amb una mirada íntima i profundament humana, la història del barri pescador del Serrallo de Tarragona des de la segona meitat del segle XX fins als nostres dies.
Peixos
Club
Propostes literàries
L’eclipsi del segle
Joan Anton Català Amigó Cossetània
Tota la informació que necessites per planificar i treure el màxim partit d’aquest esdeveniment únic! El 12 d’agost de 2026, el dia es farà nit quan la silueta de la Lluna oculti del tot el disc del Sol. Aquell vespre, en moltes regions del nostre país podrem experimentar un eclipsi solar total, un dels espectacles més fascinants de la natura.
Más que rivales
Rachel Reid
Montena
Descobreix l’èpica història romàntica d’hoquei «Heated Rivalry» (HBO Max a Estats Units i Movistar+ a Espanya). Best seller del New York Times i sèrie nº1 en streaming. Res interfereix en el joc de l’estrella de l’hoquei professional Shane Hollander. Ara que és capità dels Montreal Voyageurs, no permetrà que res ho posi en perill, i molt menys el seu sexy rival, a qui li encanta odiar, el capità dels Boston Bears, Ilya Rozanov.
Sant Jordi 2026
Els moixons
Montse Virgili
La Magrana
A la Cinta li falta mig braç, el silenci li arriba fins el colze. És peixatera. La Pepita, la dependenta de la pastisseria mai demana petons a canvi de confits. Darrera el taulell la Teresa, que un dia va ser la Princesa Llum de Lluna, fa jocs de mans. La iaia Maria broda les seves inicials al llençol, és la manera que ha trobat de poder escriure. La iaia Antònia canta quan no la veu ningú.
L’amagatall
Teresa Duch
Terra Ignota Ediciones
El Jan Joanals, després de patir un brot psicòtic, fuig de Ciutat i es refugia a Poble, a cal Brostat, l’antiga casa familiar. Allí hi descobreix un amagatall amb documents, objectes i llibres dels seus avantpassats. Som a l’any 2126, els llibres en paper estan abolits i el seu contingut és a Internet, però ningú no té cap interès en buscar-lo. El Jan comença a llegir i a investigar i s’adona que la vida de tots els que l’han precedit és un relat apassionant.
De qui és la música?
Pau Ricomà Quorum Llibres
Aquest és un llibre d’amor a la música i sobretot als músics, que explica moltes coses del que hi ha darrere de cada cançó. L’autor, a través d’un pòdcast emès a Ràdio Ciutat Tarragona, titulat «Pentinant el gat», va conduir un seguit de diàlegs amb persones rellevants del món cultural i científic de Tarragona.
El pes del cor Cristina Fornós Rosa dels Vents Un crim ritualitzat sacseja la Costa Daurada. Tres èpoques; un mateix objectiu: transcendir a la mort. Amb l’ajuda de la periodista Lara Peña, els investigadors hauran d’encaixar les peces d’un trencaclosques que es remunta fins a l’antic Egipte, on la bellesa del mite podria amagar la barbàrie més perversa.
Sant Jordi 2026
Propostes literàries
105 històries genuïnes de Tarragona
Joan Noguera Figueras
Varia Editio
El llibre proposa un passeig singular per personatges, racons, edificis, tradicions i anècdotes que han donat forma a la vida quotidiana de Tarragona. Un compendi àgil i amè que convida tant aquells que ja la coneixen com els qui volen descobrir-la des de perspectives noves i sorprenents.
Fatum
Roger Galofré Pagés Editors
Imagina un món on la tecnologia ha substituït la gestació humana, on els animals tenen més drets que les persones, on els robots produeixen i els humans consumeixen, i on el sistema utilitza la realitat virtual per mantenir la població inapetent. Aquesta és la societat del segle XXII que presenta la novel·la: una especulació crítica, provocadora i amb un toc irònic, que beu de la tradició de Huxley, Pedrolo i Asimov entre altres.
Passeig pel claustre
Olga Xirinacs
Ganzell
Obra poètica destacada a la Primavera Literària 2026. Es tracta d’un recull de poemes on l’autora, amb un estil despullat d’artificis, reflexiona sobre la vellesa, la vulnerabilitat i el diàleg entre la vida que s’apaga i la natura que reneix.
Salvatge Cambra
Cinta Mulet
Silva Editorial
Aquesta obra participa, d’una banda, del misteri poètic i, de l’altra, de diversos gèneres: poesia lírica, denúncia social, monòleg dramàtic. A manera de declamació —de divinitat o d’actriu grega—, la poeta i l’ésser que hi ha al darrere ens interpella i s’interpel·la sobre qüestions existencials: l’amor que fuig, la condició de dona, la mecanització i la deshumanització del món, el maltractament...
Fricandónation
Miquel Bonet Pinyol
Destino CAT
El llibre que fa del fricandó una arma de destrucció massiva cultural. Fricandónation és molt més que una novel·la gastronòmica, és una sàtira ferotge sobre l’ambició, la fama i la traïció. Tot comença amb un fricandó espès, tradicional i perfecte, servit en una fonda oblidada del Pirineu. Quan Dominique Sepulchre, el summe sacerdot de la Guia Cormoran™, el tasta, entén que aquell plat pot canviar la història de la cuina catalana.
El maqui que encara lluita Enric Garcia Jardí Ara Llibres
L’últim testimoni viu de la lluita dels maquis: directe, de viva veu i d’una vida impressionant. Quan els teus ideals són el teu motor. Joan Busquets (Barcelona, 1928) és el maqui que encara lluita. Va passar la seva infància i joventut entre militants de la CNT i la UGT, treballadors i treballadores de Barcelona compromesos amb el canvi social.
Sant Jordi 2026
La Generalitat aprova l’Eix Cívic que transformarà el centre urbà de Salou
Urbanisme l El nou espai abastarà 2 km amb 144 vivendes, connexions urbanes i integrarà el TramCamp
Redacció
La Generalitat ha aprovat definitivament la modificació del planejament urbà de Salou que permetrà crear l’Eix Cívic en els terrenys alliberats de l’antiga traça del ferrocarril. La reurbanització d’aquests dos quilòmetres lineals generarà un nou espai de centralitat al municipi, amb un passeig verd, noves connexions viàries i d’espais
lliures amb la resta de la trama urbana, 144 habitatges nous, dels quals 117 seran protegits, un aparcament soterrat previst i l’encaix del TramCamp. Les obres d’urbanització aniran a càrrec del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, amb un cost màxim previst de 15 milions d’euros. La modificació, impulsada per l’Ajuntament de Salou, vol recuperar per a la ciutat uns
terrenys fins ara ferroviaris, incrementar l’espai lliure i d’equipament públic, construir habitatge de promoció pública i millorar la connexió amb l’entorn urbà també des del punt de vista de la mobilitat sostenible. L’alcalde, Pere Granados, ha defensat que el projecte transformarà una antiga barrera en un gran eix cívic verd que cosirà el municipi, crearà una nova centralitat per a les persones
Valls impulsa un projecte per revifar el comerç del Centre Històric
Revitalització l Amb 80.000 euros, es vol dinamitzar l’activitat econòmica, recuperar locals buits i atraure nous negocis al nucli antic
Redacció
L’Ajuntament de Valls ha activat el projecte Valls, comerç en marxa, una proposta integral per revitalitzar el comerç del Centre Històric amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat econòmica, incentivar l’emprenedoria i reforçar el paper del centre com un espai comercial viu, atractiu i actiu durant tot l’any. La iniciativa compta amb el suport de la Generalitat, que ha atorgat una subvenció de 80.000 euros dins d’un pla pilot que a Valls es desplegarà de manera coordinada entre les regidori-
es de Comerç i de Centre Històric i Vallsgenera. El programa vol incentivar l’obertura de nous establiments amb la promoció dels locals buits. El projecte s’articula en tres grans línies de treball. La primera és la redacció d’un Pla Especial Urbanístic d’Usos i Activitats al Centre Històric, que elaborarà la Fundació Universitat Rovira i Virgili.
Aquest instrument ha de regular els usos econòmics i garantir un desenvolupament equilibrat entre activitat comercial, habitatge i espai públic. El Pla definirà les activitats que són incompatibles
amb l’ús residencial, quins usos cal limitar per evitar situacions de monocultiu comercial i quins mecanismes s’han d’establir per garantir la diversitat i qualitat de l’oferta. Durant la redacció i aprovació, estimada en tres mesos, se suspendran temporalment les llicències vinculades a activitats comercials o empresarials al Centre Històric.
La segona línia se centra en la dinamització comercial i immobiliària dels locals buits, especialment al carrer de la Cort i l’entorn, amb un servei especialitzat que actualitzarà el cens d’espais dis-
i reforçarà un model de ciutat més cohesionada i més verda. L’àmbit d’actuació comprèn principalment els terrenys ocupats per l’antiga via del tren, que discorre en sentit est-oest paral·lela a la costa pel nucli urbà de Salou. Té una longitud aproximada de dos quilòmetres, suma 4,96 hectàrees i delimita al sud amb Cambrils, al nord amb la C-14, a l’est amb el teixit urbà del front marítim i a l’oest
amb els creixements urbans de les darreres dècades. Entre la Torre Vella i l’església de Santa Maria del Mar, a la zona de l’antiga estació, es proposa una plaça central amb un aparcament soterrat d’uns 500 vehicles i nous equipaments. Cap a ponent i fins a la plaça de la Província, l’espai permetrà construir edificis d’habitatges que prolongaran els comerços i serveis del centre, mentre que a llevant,
El Govern finançarà les obres amb una inversió prevista de fins a 15 MEUR
passat el mercat, el passeig s’integrarà en un entorn vegetal consolidat. La proposta aposta per la mobilitat sostenible, incorpora el traçat del tramvia del Camp de Tarragona i preveu que més del 90% de l’àmbit siguin zones lliures, verdes i d’esbarjo, amb refugis climàtics i equipaments socioculturals i educatius. El desembre del 2024 es va aprovar el planejament de la primera fase del tramvia i, el gener de 2025, Generalitat i Ajuntament van signar el conveni que inclou el finançament de les obres de l’Eix Cívic.
ponibles i en promourà la comercialització. Aquesta tasca es farà amb Carulla&Co, que connectarà propietaris, inversors, emprenedors, marques
i franquícies. La tercera línia apostarà per usos temporals als locals buits, com botigues efímeres, projectes en línia en format físic i activitats cultu-
rals. A més, es crearà un espai cooperatiu com a punt de trobada entre agents públics i privats i servirà com a eina de participació ciutadana.
Presentació del projecte ‘Valls, comerç en marxa’ per impulsar el comerç del Centre Històric. Ajuntament de Valls
La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica aprova la reurbanització de l’antiga via amb 144 habitatges i noves connexions. Ajuntament de Salou
El Vendrell tanca el 2025 amb un deute mínim històric de 29,6 MEUR
L’Ajuntament del Vendrell ha tancat l’exercici pressupostari del 2025 confirmant la solidesa i el rigor de la seva gestió econòmica. La liquidació del pressupost certifica una fita financera per al municipi: la reducció de la ràtio de deute viu fins al 44,49%, la xifra més baixa de la història recent de la corporació i molt per sota del límit legal del 110% establert per la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Aquest percentatge representa un volum de deute de 29.687.337,39 euros i consolida una tendència descendent que s’arrossega des de l’any 2012. Al mateix temps, l’Ajuntament ha tancat l’any amb un resultat pressupostari ajustat positiu de 4.767.128,49 euros, després de liquidar uns
ingressos reconeguts nets de 71.327.323,12 euros davant d’unes obligacions reconegudes netes de 65.798.870,80
L’oposició reclama canvis en la recollida de residus al Vendrell
Política l Som Poble-ERC i Fem Vendrell presenten propostes davant les deficiències
La gestió de la recollida de residus al Vendrell ha obert un nou front polític després de setmanes d’incidències i, especialment, de les greus problemàtiques registrades durant la Setmana Santa d’enguany, amb desbordaments de contenidors, acumulació de residus a la via pública i un augment de les queixes veïnals. En aquest context, Som Poble-ERC ha presentat una proposta de resolució al Ple per exigir una revisió en profunditat del servei i aclarir les responsabilitats en el seu disseny i gestió. El grup recorda que ja va votar en contra del conveni aprovat el novembre de 2023, que delegava la gestió al Consell Comarcal del Baix Pe-
nedès, i defensa que el model, basat en la gestió indirecta a través d’empreses privades, no garanteix un servei eficient ni adaptat a la realitat del municipi. La formació reclama un informe jurídic per delimitar responsabilitats, un informe tècnic complet, la publicació periòdica d’indicadors de qualitat, la convocatòria urgent de la comissió de seguiment, un pla de xoc contra els desbordaments, la revisió integral del model i una auditoria externa independent.
En paral·lel, Fem Vendrell ha anunciat una ofensiva política i jurídica davant el que qualifica de «crisi de les escombraries» i ha registrat dues propostes de resolució per forçar la revisió del servei i modificar la taxa de residus.
euros. Tot plegat s’ha assolit, a més, malgrat la congelació d’impostos, segons destaca el mateix consistori en el balanç
de tancament de l’exercici. La fortalesa de les arques municipals queda reforçada per un estalvi net de
S’ha convocat una mobilització dilluns vinent a les 17.45 h abans del Ple
La portaveu Mar Vázquez Oliveros planteja un informe tècnic sobre les deficiències de l’empresa adjudicatària, l’eliminació dels «cementiris de contenidors» i un canvi en l’ordenança fiscal per passar del criteri de superfície al de
pagament per generació. A més, el grup posa a disposició dels veïns un recurs de reposició per impugnar la taxa i una reclamació de responsabilitat patrimonial per a veïns que hagin assumit despeses de neteja o desratització. Fem Vendrell ha anunciat que aquest dijous a la tarda serà a la Rambla per atendre consultes i repartir documentació, i ha fet una crida a la mobilització dilluns vinent a les 17.45 h a la Plaça Vella.
en un període mitjà de pagament de 12,50 dies, molt per sota dels 30 dies de màxim que estableix la llei de morositat vigent. Les dades evidencien la capacitat per mantenir l’estabilitat sense renunciar a l’activitat inversora.
Es registra un estalvi net superior als 5 M€ i paga els proveïdors en 12,5 dies
5.007.597,92 euros, que constata que els ingressos ordinaris són suficients per afrontar les despeses del dia a dia del municipi. A més, el romanent de tresoreria per a despeses generals és positiu i ascendeix a 4.757.482,66 euros, una liquiditat que garanteix la solvència del consistori. Segons ha explicat el regidor d’Hisenda, Baltasar Santos, aquesta bona gestió econòmica reverteix de forma directa i positiva en el teixit productiu i comercial, ja que l’Ajuntament és una administració àgil i complidora que paga les factures als seus proveïdors
Inversions i control Pel que fa a les inversions, durant el 2025 s’han executat grans obres a la vila, amb un volum d’obligacions reconegudes netes al capítol 6, d’inversions reals, de 4,7 milions d’euros finançats amb fons propis, préstecs i aportació de fons europeus. Tot aquest esforç s’ha dut a terme complint les exigències marcades per l’Estat. L’informe oficial d’Intervenció certifica el compliment de l’estabilitat pressupostària, amb una capacitat de finançament positiva de 3.983.953,89 euros, així com el respecte a la regla de la despesa, amb un marge favorable de 675.459,14 euros. La liquidació del 2025 consolida així la fiabilitat financera del Vendrell i reafirma el compromís municipal amb una gestió rigorosa, transparent i enfocada a la millora econòmica contínua del municipi.
Els treballs es faran entre aquest divendres i la setmana vinent. Eloi Tost
La platja d’Altafulla rebrà 7.000 m³ de sorra procedents del Port de Torredembarra
Litoral l La platja d’Altafulla rebrà entre aquest divendres i la setmana vinent 7.000 metres cúbics de sorra procedents del Port de Torredembarra, segons ha avançat Altafulla Ràdio. Es tracta de la segona meitat del volum anual pactat, després d’una primera aportació al desembre. Els sediments es repartiran pels punts de
l’espai natural que més ho necessiten, d’acord amb una valoració tècnica, amb l’objectiu de reforçar el cordó dunar, la part central del passeig de Botigues de Mar i la zona esportiva vora el Club Marítim. Dimecres es van fixar els criteris de l’operativa amb l’empresa encarregada del trasllat, que s’allargarà tota la setmana vinent. Redacció
Redacció
Baltasar Santos, regidor d’Hisenda, en la presentació dels resultats econòmics de l’exercici 2025. Aj. del Vendrell
Redacció
Crítiques al model actual i exigència de canvis immediats. Cedida
Imatge de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Aj. de l’Espluga
L’Espluga de Francolí supera la «dura situació econòmica» i tanca el 2025 en positiu
Municipal l Acabarà el període anual amb un romanent de gairebé 700.000 euros
Redacció L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí deixarà enrere aquest 2026 una situació econòmica «dura» i «dona per superada» la seva etapa més crítica en l’àmbit de sanejament econòmic del municipi. Des del consistori es feia incís en què els pròxims objectius se centraran en la «recuperació progressiva de la normalitat financera» en una nova fase de gestió. La liquidació del passat 2025 presentava un romanent de tresoreria per a despeses generals de 693.217,67 euros. Una xifra que, d’acord amb l’Ajuntament, evidenciava la millora de la situació econòmica municipal i que «permetrà afrontar les factures pendents de pagament acumulades», que actualment sumen 615.233,48 euros. D’aquesta manera l’Ajuntament es posarà al dia dels
pagaments pendents. En aquest sentit, el consistori destacava les «difícils» situacions en què es va comptabilitzar el romanent en els últims exercicis. El romanent de tresoreria de l’any 2022 va ser de 74.227,30 euros i va caure fins als —763.598,61 euros durant 2023. El 2024, es va recuperar fins als 378.212,36 i ara arribarà als 693.217,67 euros. En paral·lel, les factures pendents de pagament han passat d’1.186.063,82 milió d’euros el 2024 a 615.233,45 euros el 2025, és a dir, pràcticament s’han reduït a la meitat. Des de l’Ajuntamen feia referència al fet que l’únic indicador que no serà positiu és el període mitjà de pagament, que se situarà en 82,81 dies. Un resultat que reflecteix «l’acumulació de factures» provocada per una «manca de disponibilitat econòmica».
Mor un ciclista a Aiguamúrcia
atropellat
per un turisme que fuig de l’accident sense auxiliar-lo
Successos l Un ciclista va morir ahir a la tarda a la carretera TP-2002, al terme d’Aiguamúrcia (Alt Camp), després de ser atropellat per un turisme que va fugir del lloc dels fets sense auxiliar-lo, tal com avançava el Diari de Tarragona. L’accident es va produir al punt quilomètric 5,6 poc després de les cinc, i no es va conèixer fins a les 17.48 hores, quan un altre conductor va trobar l’home ferit i va alertar el 112. El SEM va intentar reanimar la víctima a la mateixa via, sense èxit, mentre els Mossos d’Esquadra han obert una recerca per localitzar el conductor fugit. La mort eleva a vuit les víctimes mortals enguany a les carreteres interurbanes de la província. Redacció
Montblanc avança per desbloquejar l’espai de
Bonpreu a la Logis
Indústria l El procés de reparcel·lació per redistribuir els espais impulsarà la creació de la nova nau de Bonpreu
Adam Díaz Garriga
El recinte LOGIS Intermodal Montblanc començarà a prendre forma enguany en aspectes que encara no estaven definits. Concretament, la proposta de reurbanització que projectava la unió de dues parcel·les per crear la nova plataforma de l’empresa Bonpreu. El consistori va aprovar en l’última Junta de Govern Local el projecte de «reparcellació voluntària» que redefinirà els espais 23 i 24 del sector de la Romiguera. Es tracta d’un procés burocràtic que suposarà una modificació del
Pla Parcial Urbanístic (PPU) i facilitarà els tràmits perquè el consistori cedeixi la via que, actualment, divideix les dues parcel·les de les quals és propietària Bonpreu. «Aquesta reparcel·lació ajudarà un cop es faci ferma», explicava l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya, afirmant que «cada propietari tindrà definides les seves parcel·les i es podrà quadrar el que és de cadascú». En aquest sentit, aquest procés comportarà l’intercanvi de vials entre l’empresa i l’Ajuntament per facilitar l’expansió de Bon-
preu, que planteja una nova nau més gran que permetrà «centralitzar les seves operacions».
La previsió, d’acord amb el batlle montblanquí, és que l’empresa iniciï la seva activitat «a principis de l’any 2028», tres anys més tard del que ho havia de fer a causa d’endarreriments en el procés tècnic. El grup d’Osona va comprar l’any 2021 dues parcel·les per un valor de 15,4 milions d’euros que suposaven la implantació d’una macroestructura en 188.000 metres quadrats. La inversió prevista per Bon-
La Conca de Barberà torna a ser líder
en recollida selectiva amb un 74,8%
Residus l El primer trimestre ha registrat 2.465 tones gestionades
Redacció La Conca de Barberà tornarà a ser líder comarcal a Catalunya en l’àmbit de la recollida de residus, desprésde tancar un primer trimestre ambun 74,8% d’efectivitat. La línia continua similar a les últimes dades del 2025, mantenint més del 70%, tot i que pre-
senta una reducció d’un 1,7%. Durant aquest primer trimestre, s’han recollit un total de 2.465,1 tones de residus generats i, pel que fa a la recollida selectiva, s’han assolit 1.843,9 tones, en comparació a les 621,1 tones de fracció de resta. Durant aquest període, diverses fraccions han expe-
Cimalsa va formalitzar les obres de construcció de la fase 1B al març
preu en el conjunt total era d’uns 200 milions d’euros.
L’empresa va fer arribar fa poc el projecte constructiu, que serà viable a partir de l’aprovació de la reparcellació. Aquest tràmit suposarà l’últim pas pel consistori i l’empresa per integrar el seu centre a Montblanc.
Urbanització
Centres logístics de Catalunya (Cimalsa), l’empresa licitadora, va anunciar el passat mes de març nou un concurs per realitzar un estudi de Control de Qualitat referent a la primera fase (1A) d’urbanització del polígon LOGIS, adjudicada l’any 2023. L’objectiu d’aquest control serà detallar les obres que s’executaran, la forma en què es portaran a terme i les característiques dels materials. La inversió total serà de 190.117 euros per realitzar aquest estudi.
Ara, s’espera que es redefineixin més espais amb el segon període de treballs (1B), que va anunciar la seva formalització el 16 de març del 2026 després de set mesos amb un cost més elevat del previst.
La Unió Temporal d’Empreses (UTE) entre Gicsa i Eiffage Infraestructures serà l’encarregada de portar a terme aquesta segona part del projecte, que suposarà una inversió de 2,5 milions d’euros i tindrà un termini d’execució de vuit mesos. La inversió en el projecte constructiu de tota la LOGIS Montblanc, incloses les pròximes fases, ascendirà a 10.940.515 milions d’euros en total.
rimentat increments significatius. El vidre ha augmentat un 14,69%, fins a arribar a les 163,8 tones, mentre que el cartró comercial ha crescut un 9,17%, amb un total de 83,6 tones recollides. També s’han registrat increments en el paper i cartró domèstic (4,42%) i en els envasos lleu-
gers (1,07%). En canvi, alguns indicadors mostren una evolució a la baixa. La recollida de matèria orgànica ha disminuït un 2,60%, situant-se en 490,9 tones, mentre que les deixalleries han registrat una reducció del 15,99%, amb un total de 770 tones gestionades.
Durant el trimestre s’han dut a terme 28 serveis de deixalleria mòbil i 373 serveis de recollida de poda i voluminosos, unes dades que, d’acord amb el Consell Comarcal, «evidencien l’ús continuat dels serveis».
Terrenys on se situarà el futur centre logístic de Bonpreu. ACN
L’encariment de la vida, l’habitatge i l’envelliment, els principals reptes del Camp de Tarragona
Societat l És una de les conclusions de l’Informe Social de Catalunya 2025, presentat ahir a Tarragona
Marta Omella Blanco
L’encariment del cost de la vida, les dificultats d’accés a l’habitatge i l’envelliment de la població són els tres grans reptes estructurals que afecten el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’Informe Social de Catalunya 2025, presentat ahir a Tarragona per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, en el marc d’una jornada amb representants institucionals i experts del sector social. Durant la presentació, la consellera va destacar que l’estudi permet aterrar les dades a la realitat del territori. «La radiografia que fa aquest informe social reflecteix molt bé la situació aquí a Tarragona», va afirmar, ja que serveix per identificar «les zones on hem de continuar avançant i millorant».
Un dels elements exposats més preocupants és el desequilibri entre ingressos i despeses. La problemàtica es fa evident, sobretot, a les Terres de l’Ebre, on les llars gasten de mitjana més del que ingressen, amb un dèficit mensual d’uns 296 euros, el més elevat de Catalunya. La situació evidencia una bretxa important entre renda i cost de vida, tot i que aquest és el més baix
del país, amb una despesa mitjana de 2.977 euros mensuals. En aquest sentit, Martínez Bravo va subratllar que «el cost de la vida és un dels reptes fonamentals de tota Catalunya» i va remarcar que aquesta problemàtica també afecta plenament el territori. Segons va explicar, una de les
A la Conca de Barberà, gairebé 1 de cada 4 persones té més de 65 anys
Altafulla licita activitats per a la gent gran i tretze nous desfibril·ladors
Serveis l L’Ajuntament d’Altafulla ha publicat al portal de contractació pública de la Generalitat dos nous processos de licitació per millorar la seguretat ciutadana i el benestar de la gent gran del municipi, amb termini de presentació d’ofertes fins al 5 de maig. D’una banda, ha obert a concurs un contracte mixt per al subministrament
de 13 desfibril·ladors semiautomàtics mitjançant renting per renovar els equips actuals, amb una durada de quatre anys i un pressupost base de 44.547,36 euros amb IVA inclòs. El servei inclou els aparells amb geolocalització i targeta SIM integrada, la instal·lació, el manteniment integral i la formació bàsica del personal en reanimació
cardiopulmonar. De l’altra, el consistori també ha licitat el servei d’activitats cognitives i emocionals per a la gent gran, amb l’objectiu de promoure un envelliment saludable i optimitzar la salut mental i social d’aquest col·lectiu. El contracte durarà dos anys, té un pressupost de 15.637,95 euros i inclourà tallers dirigits per professionals. Redacció
causes principals és l’habitatge, que concentra la major part de la despesa familiar.
La pressió del turisme A les Terres de l’Ebre, l’habitatge representa el 37,3% de la renda de les llars, mentre que al Camp de Tarragona arriba al 33,6%, en tots dos casos per
sobre de la mitjana catalana (32,5%). Tot i que els preus són més baixos que en altres zones, la manca d’oferta i la pressió del turisme dificulten l’accés, especialment per a joves i famílies amb menys recursos. Concretament, el Camp de Tarragona concentra el 25,8% de les places tu-
rístiques de Catalunya i el 30% dels habitatges d’ús turístic, especialment a comarques com el Tarragonès i el Baix Camp. «Hem de continuar avançant per reduir el cost de la vida, i això passa per abordar el repte de l’habitatge», va afirmar la consellera, tot recordant que el Govern «ha situat aquesta qüestió com una prioritat» amb iniciatives com el Pla 50.000 habitatges. En l’àmbit demogràfic, l’informe alerta d’un envelliment progressiu. Al Camp de Tarragona, el percentatge de població major de 65 anys se situa al voltant del 19,5%, amb casos com la Conca de Barberà, on arriba al 23%. A les Terres de l’Ebre, l’envelliment és més accentuat i està fortament condicionat per la sortida de població jove: només el 41,7% dels municipis de la Terra Alta guanyaran habitants en els pròxims anys, i l’arribada de població estrangera, vinculada sobretot al sector primari, no compensa aquesta tendència. «L’envelliment i la despoblació són dues cares d’una mateixa moneda», va assenyalar Martínez Bravo, que va insistir en la necessitat de generar oportunitats econòmiques per retenir i atraure la població jove.
En paral·lel, la consellera va defensar el reforç de les polítiques socials com a eina clau per a fer front a aquests reptes. «Les prestacions han d’arribar a més gent i esdevenir una veritable eina de lluita contra la pobresa», va afirmar, tot destacant especialment la importància de les mesures destinades a la infància i a les persones grans. També va reivindicar el paper de l’estat del benestar: «Les desigualtats no només són injustes, també són ineficients, perquè limiten el creixement i desaprofiten talent», va assegurar.
Les empreses poden presentar ofertes fins al 5 de maig als dos concursos
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, durant la presentació de l’informe a Tarragona. Mar Rovira / ACN
La lluita per evitar el descens, un drama compartit entre modestos i poderosos
Futbol l El Nàstic,
D’aquí a cinc jornades, el futbol dictarà sentència i condemnarà a cinc equips al descens a Segona RFEF. Ara per ara, només hi ha una posició per definir, i en aquesta lluita al fang per evitar-la hi ha equips que aspiraven a la part alta i d’altres conscienciats des de la primera jornada. El Nàstic ha sigut un convidat molt real des de fa setmanes i, de moment, és qui marca la salvació amb 40 punts.
Al principi de curs tots els equips planifiquen els seus projectes i posen els seus objectius. En el cas del Nàstic, el plantejat per la directiva era l’ascens directe. La realitat, però, deixa als clubs allà on es mereixen i, ara mateix, els grana es troben la lluita per la permanència i derrotes com la viscuda contra el Marbella salpebren el pessimisme de la situació.
El drama per salvar-se és compartit entre poderosos i modestos perquè en la lluita per salvar-se hi ha equips acostumats a bregar en el fang, com és el modest Tarazona i el Juventud Torremolinos, però també equips cridats a la part alta com el Real Murcia, l’Ibiza i el Nàstic.
i el
cap a la part alta i la realitat els ha portat al fang amb el Tarazona i el Torremolinos
Els cinc equips implicats en la lluita van perdre la darrera setmana
Tots aquests equips van compartir drama també la darrera jornada, perquè tots
van perdre i van comprimir la classificació una mica més. Ara mateix, la classificació deixa el Juventud Torremolinos en descens amb 39 punts, però tant Nàstic com Tarazona i Murcia estan a un partit de distància de l’abisme. De fet, si el Torremolinos hagués puntuat, els tarragonins seri-
El tarragoní Marc Barceló, de 9 anys, es proclama campió del món sub-10
Escacs l El jove forma part del Club Escacs Tarragona
Redacció
El tarragoní Marc Barceló continua fent passos de gegant al món dels escacs. El novembre, Barceló es va convertir en el segon més jove de la història en convertir-se mestre candidat i, el darrer cap de setmana, es va proclamar campió del món sub-10.
El tarragoní va disputar el Mundial disputat a Vrnjacka Banja (Sèrbia) del 15 al 20 d’abril i va sortir amb doble premi, perquè va guanyar a la modalitat de partides ràpides i va ser subcampió en blitz. Barceló va assolir l’or després d’obtenir 9,5 punts en onze partides jugades sota
el sistema de 15 minuts, més 5 segons d’increment. En blitz va quedar segon després de perdre només una de les onze partides i va ser davant del rus Fedor Andr Sildenikov, que es va adjudicar l’or. El jove escaquista del Club Escacs Tarragona també té en el seu palmarès un cam-
en en aquesta situació.
El tècnic del Nàstic Pablo Alfaro ha destacat en diverses ocasions la importància que resulta el canvi d’objectiu. Per a Tarazona i Torremolinos, aquest patiment ja estava en els seus plans. Per al Nàstic i Murcia fa un efecte bola de neu, abaixant el rendiment
pionat d’Espanya sub-10, tres de Catalunya (un sub-8 i dos sub-10) i un 15è lloc en un Europeu sub-10. Barceló, amb altes capacitats en matemàtiques, va aprendre a jugar a escacs amb sis anys. No va voler anar a un campament d’estiu i el seu pare li va ensenyar perquè no s’avorrís a casa. Entre els seus referents hi ha el nord-americà Bobby Fischer, del qual veu vídeos per estudiar les seves partides. «M’agrada la tàctica i jugar a l’atac», va assegurar el jove que, en el futur, vol convertir-se en gran mestre.
individual dels jugadors i, al seu temps, complicant la situació a la taula.
El Nàstic necessitarà una combinació de caràcter resilient i joc per assegurar una permanència. Els de Pablo Alfaro han demostrat que ho tenen a casa, mentre que fora de casa es veu l’altra cara de la
moneda. Aquest diumenge, el Nàstic té una nova prova de foc contra el Cartagena. Un partit que també haurà de viure amb el transistor per veure si la sort somriu i els rivals fallen i sí, tot apunta que si hi haurà permanència o no, es resoldrà a la darrera jornada.
El jove tarragoní Marc Barceló. EFE
Arnau Montreal Quesada
l’Ibiza
Real Murcia miraven
El jugador del Nàstic Jaume Jardí, pressionat per l’extrem del Real Murcia Víctor Narro en el darrer partit disputat al Nou Estadi Costa Daurada. Aleix Colilla/Nàstic
El CBT, preparat per gaudir del camí del «premi» de lluitar per l’ascens
Bàsquet l Larramona ha preparat un pla perquè l’equip carregui energies de cara al partit contra el Mollet
Arnau Montreal Quesada
L’Ibersol CB Tarragona ja coneix l’inici del camí de la lluita per l’ascens a Segona FEB. Els de Toni Larramona es van guanyar el dret després de tancar la lliga regular amb 22 victòries i només 4 derrotes. El seu rival serà el quart classificat de l’altre grup català, el CB Mollet. Això sí, la competició marca una aturada de tres setmanes fins el partit a vida o mort i l’entitat blava té molt clar que vol gaudir d’aquest camí.
«El meu missatge a la plantilla i tothom és viure el playoff des de la il·lusió. És un premi que ens ho hem guanyat després de molt d’esforç», va assenyalar el tècnic Toni Larramona. De fet, l’entrenador ja té llest el «pla Larramona» per arribar el 9 de maig completament preparats. «Ara és moment perquè els jugadors desconnectin i descansin. Que molts es recuperin a nivell físic i també que desconnectin», va apuntar l’entrenador.
Per accedir a la fase final per l’ascens a Segona FEB, el CBT primer haurà de batre
L’Ajuntament de Reus aprova el projecte pel circuit de BTT
Ciclisme l L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment el projecte per adequar un espai destinat a la pràctica de la bicicleta tot terreny (BTT), amb la creació d’un nou circuit de muntanya situat a l’entorn de l’Estadi Municipal, al carrer de Recasens i Mercader. El nou recorregut tindrà una longitud aproximada de 800 metres i es desenvoluparà sobre terrenys municipals. El traçat incorporarà diferents elements tècnics i zones específiques amb zona de sortida i arribada. El pressupost d’execució per contracte, IVA inclòs, és de 9.906,51 euros. Redacció
Play-o d’ascens
El pla Larramona
«Entrenarem com sempre, tenim previst algun amistós i, sobretot, vull que els jugadors desconnectin, això és un premi»
Guanyador 2Avs4B
17 de maig
Guanyador 2Bvs4A 9 de maig
dues eliminatòries a partit únic, és a dir, no hi ha marge d’error. El 9 de maig es disputarà el duel contra el Mollet al pavelló del Serrallo. El dret de jugar com a local s’ho va guanyar en ser el segon classificat. En cas de victòria, una setmana després jugaria una segona eliminatòria contra el guanyador entre el CB Vic, el segon classificat del grup A, i el Castelldefels, el quart del grup B.
Amb tot, encara queda de cara al primer partit. «Hem
planificat les pròximes setmanes, entrenarem com sempre, hem preparat algun amistós per estar i també activitats fora de la pista per desconnectar i fer equip», va apuntar Larramona. Els nervis arribaran, la clau no és forçar-los abans d’hora. «La meva feina és posar l’aigua al vi i treure llenya, perquè la pressió ja arribarà quan toqui», va assenyalar.
El tècnic cebetista sí que va fer una primera pinzellada del CB Mollet, un equip que fa
El Reus Ganxets cau en un primer assalt igualat contra el Linz (2-3)
Tennis taula l Les reusenques hauran de remuntar la semifinal aquest dissabte a Àustria
Arnau Montreal Quesada
El Miró Ganxets Costa Daurada va caure ahir en el primer assalt contra el Linz (2-3). La semifinal prometia igualtat i així va quedar demostrat perquè el partit es va acabar resolent després de tres hores en el darrer set. Ara, les reusenques tenen l’encàrrec de remuntar l’eliminatòria aquest dissabte a Àustria per assolir el bitllet a la final de l’Europe Cup. La igualtat va quedar palesa des del primer moment.
Guo Ruichen es va encarregar d’obrir la jornada contra l’exganxeta Eerland Britt. La xinesa va assolir el primer punt amb un 3-0, però el partit va estar més igualat del que va marcar el marcador. El Linz va dir la seva en el segon. La tailandesa Suthasini Sawettabut es va desfer de la ganxeta Olga Vorobeva per 1-3 i va tornar a posar la igualtat en la general. El tercer partit va acabar sent el clau. Anastasia Kolish es va igualar amb Ivana Malobabic i es va posar el partit
Fase final
Del 28 als 31 de maig
El partit de play-o contra el Mollet serà al pavelló del Serrallo el 9 de maig
no tant jugava a Segona FEB. «És un equip completament diferent a nosaltres, jugadors veterans amb molta experiència i fa molts anys que juguen plegats. És un projecte consolidat amb un entrenador de nivell i tenen un joc més estàtic i lent».
Factor Serrallo
En un duel a vida o mort, el jugador més important serà el Serrallo. «Si contra el Mollerussa va estar ple, espero que aquell dia estigui a rebentar. Ens ajudaran com han fet sempre aquesta temporada i sé que seran un factor clau», va apuntar Larramona.
L’afició recorda amb il·lusió i enyorança el darrer ascens assolit el 2023. Llavors, jugadors com David Fernández, Adri Duch i Marc Buscail van ser presents en aquella èpica i són jugadors que aporten un extra de motivació al planter. «Quan apostes per gent de la casa reps una implicació i una motivació superior», va apuntar Larramona. De fet, el mateix tècnic també ho comparteix.
La plantilla viu l’espera amb tranquil·litat, però sense excés de confiança. Un camí a l’ascens que comença ara, un premi guanyat per una temporada il·lusionant.
La ganxeta Guo Ruichen durant el primer duel de la semifinal. Gerard Martí
de cara amb dues victòries consecutives. Amb tot, la jugadora austríaca va remuntar el duel per posar l’1-2 en la general.
Guo Ruichen va disputar
el quart partit amb pressió, no podia fallar i la xinesa va batre a la jugadora tailandesa amb un heroic 3-2. Finalment, el darrer partit va decantar la balança. Britt va vèncer Olga Vorobeva per posar el 2-3 final. Ara, el Miró Ganxets Costa Daurada haurà de remuntar a Àustria en el segon partit de la semifinal que es disputarà dissabte a les 15 hores.
Adrià Duch durant un partit d’aquesta temporada al Serrallo. Gerard Martí
María Guardiola, presidenta amb acord amb
Vox
Extremadura l María Guardiola ha estat investida presidenta d’Extremadura amb els vots del PP i Vox després de gairebé cinc mesos de bloqueig institucional. Governarà de nou en coalició amb l’extrema dreta i ha defensat que no pensa demanar perdó per aquest pacte. Vox sosté que el criteri de «prioritat nacional» s’estendrà al país. Agències
El
Partit Popular frena la ‘prioritat nacional’ de Vox
Política l El Partit Popular ha rebutjat al Congrés la moció de Vox per establir una ‘prioritat nacional’ en ajudes i subvencions després que l’extrema dreta no acceptés la seva esmena. Els populars vinculen el concepte a l’arrelament, mentre Vox el relaciona amb la nacionalitat, fet que ha evidenciat les discrepàncies entre ambdós partits. Agències
PP i Vox tanquen un acord per investir Jorge Azcón com a president de l’Aragó
Política l El PP i Vox han tancat un acord per investir Jorge Azcón com a president de l’Aragó. El pacte dona a l’extrema dreta una vicepresidència i tres conselleries i incorpora també el criteri de ‘prioritat nacional’. Els populars sostenen que aquest punt s’ha d’interpretar des de l’arrelament i dins la legalitat vigent, en línia amb el pacte subscrit també a Extremadura després de mesos de negociacions. Agències/Agències
Salvador Illa no veu «racisme» en la prohibició del vel integral a Lleida
Política l Salvador Illa no veu «racisme» en la iniciativa de la Paeria de Lleida de prohibir l’ús del vel integral a l’espai públic. El president del Govern defensa que la proposta s’emmarca en l’ordenança de civisme i remarca que el text salvaguarda els drets fonamentals en l’àmbit religiós. Agències
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Trump apunta a avenços amb l’Iran en les pròximes 72 hores
Guerra l Washington estudia donar a Teheran un termini de tres a cinc dies mentre la mediació internacional avança amb cautela
Agències
Donald Trump va insinuar ahir dimecres que hi podria haver «bones notícies» en les pròximes 72 hores en relació amb una possible represa de les negociacions amb l’Iran, enmig d’un escenari marcat per missatges contradictoris i per una forta tensió diplomàtica. Segons diverses informacions, Washington estudia donar a Teheran un termini d’entre tres i cinc dies perquè presenti una proposta unificada per reprendre les converses. Des d’Islamabad també es va apuntar que els esforços de mediació amb el règim iranià avancen de manera positiva. Tot plegat arribava després que l’administració nord-americana hagués prorrogat parcialment durant trenta dies l’aixecament de sancions sobre el petroli rus i iranià transportat per via marítima, una decisió justificada per la por a un impacte més gran sobre els mercats energètics internacionals pel tancament de l’estret d’Ormuz.
Des de Teheran, el president iranià, Masoud Pezeshkian, va assegurar ahir dimecres que la República Islàmica continua sent favorable al diàleg i a un acord, però va responsabilitzar Washington de dificultar qualsevol avenç per l’incompliment de compromisos, el bloqueig i les amenaces. En paral·lel, el president del Parlament
L’alto el foc es manté mentre creixen les expectatives de noves converses
iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, va advertir que la reobertura d’Ormuz és «impossible» mentre continuï la pressió militar i econòmica sobre el seu país. El govern iranià també va negar qualsevol divisió interna a la seva cúpula, després de les afirmacions de Donald Trump sobre presumptes fractures dins el lideratge del país. Alhora, la Casa Blanca va assegurar
que Trump està «satisfet» amb el bloqueig a l’estret i va deixar clar que la durada de la guerra dependrà del criteri del president nord-americà i del que consideri més convenient per als interessos dels Estats Units.
Tensió al Líban
Sobre el terreny, la jornada d’ahir dimecres també va estar marcada per un nou episodi de violència al sud del Líban. Almenys dues persones van morir en un atac israelià contra un vehicle a At Tiri, malgrat l’alto el foc vigent, i dues periodistes van resultar ferides. Segons les in-
formacions difoses, un dron israelià va llançar una granada sobre els rescatadors de la Creu Roja que intentaven evacuar una de les reporteres. L’exèrcit israelià va afirmar que havia detectat una amenaça de Hezbollah i va negar haver atacat periodistes o impedit el rescat. En paral·lel, les autoritats libaneses van informar que els atacs israelians han afectat més de 62.000 habitatges des de l’inici de la guerra, amb 21.700 completament destruïts i 40.500 més malmesos. Els bombardejos també han colpejat barris residencials, infraestructures civils i espais agrícoles.
Feliç Sant Jordi, santandreuenc! Gaudeix del teu dia, amb una rosa (la iaia) o amb un llibre!
Felicitats, Jordi. Èxit amb les teves novel·les a la parada República Iris.
Moltes Felicitats pel teu aniversari. T’estimem estem molt orgullosos de tu. Papa, Mama i Iaios.
Feliç Sant Jordi al segon dels Jordi Montreal. Per un dia del llibre que el fa gaudir i molt perquè té un costat d’escriptor molt actiu. No t’oblidis de la rosa!
El gran dels Jordi Montreal. Feliç Sant Jordi! Encarrego a tothom que s’apropi al mercat, a Pesca Salada i Conserves Balagué, a felicitar-lo. Roses no ho sé, però olives en tindrà!
Que provi molt el sant, Jordi! Gràcies per la teva professionalitat i per ser un gran company. T’esperem amb candeletes a la tarda per celebrar-ho!
Donald Trump obre la porta a avenços diplomàtics amb l’Iran en pocs dies. Agències
k Tribuna k
Didàctica per als incrèduls de Sant Jordi
Sant Jordi forma part de l’imaginari comunitari de Catalunya. És sinònim de celebració compartida, d’ocupació dels carrers per la ciutadania, de la sortida de les llibreries fora dels estatges habituals, de llibres, de roses, d’amor. Qui no recorda la primera rosa que regalà o que rebé aquest dia?
Ens ha sobtat que enguany, per part d’algú suposadament assenyat, s’hagi volgut esborrar el nom de la festa i el del sant, patró històric de Catalunya des de 1456. Un atac més al nostre país, amanit d’una operació comercial per un autor a les portes del 23 d’abril.
Literatura en català des del s. XIII
A recer d’aquest atac, convé explicar la vinculació que, a casa nostra, la literatura tingué en la difusió de la lluita del cavaller contra el drac que tenia la princesa com a presonera. Foren les ‘Vides de sants rosselloneses’, el primer text en català que en el segle XIII, inclou l’hagiografia de sant Jordi. És la traducció d’un best seller de l’època, la ‘Llegenda àuria’, del dominic genovès Jaume de Varazze. Fou usada pel clergat per als sermons del santoral. Però aquestes vides, plenes d’episodis novel·lescs i truculents amb batalles i martiris, tingueren més difusió en forma de transmissió oral per part del poble que, si bé no sabia llegir, gaudia de les formes d’expressió i literatura popular.
ETrams amables
l projecte del TramCamp no és només una infraestructura de transport: és una oportunitat estratègica per redefinir el territori i millorar la qualitat de vida dels municipis que travessa. Més enllà de la necessària millora de la mobilitat i la connexió interurbana, el seu valor rau en la capacitat de transformar espais urbans fins ara degradats o infrautilitzats en nous pols de centralitat. El cas de Vila-seca n’és un exemple clar. La integració del tramvia amb la nova estació ferroviària no només facilitarà els desplaçaments, sinó que comportarà una profunda renovació de l’entorn del Colomí, amb urbanització,
enjardinament i una millor accessibilitat. Aquesta actuació evidencia com una infraestructura de transport pot actuar com a motor de regeneració urbana, cosint barris i millorant la cohesió interna del municipi. Encara més paradigmàtic és el projecte de l’Eix Cívic de Salou. La transformació de l’antiga traça ferroviària en un passeig verd de dos quilòmetres no només elimina una barrera física, sinó que crea un nou espai de convivència, amb habitatge protegit, equipaments i zones verdes. La integració del TramCamp en aquest entorn reforça un model de mobilitat sostenible alhora que impulsa una ciutat més amable.
k Tribuna
k
Inseguridad y desconfianza política
LRafa Luna Secretario General PP Tarragona
garantista sin reforzar los mecanismos de control y seguridad. Sin embargo, el debate no debería plantearse como una dicotomía entre dureza y derechos, sino como la necesidad de que quienes gobiernan encuentren un equilibrio eficaz entre ambos.
Una altra eina de popularització del triangle Sant Jordiprincesa-drac fou la teatralitat de carrer documentada a partir de 1424 al Corpus de Barcelona i de 1426 al de Tarragona i també per Santa Tecla. Del drac encara tenim informació tarragonina anterior cap a 1355.
El mite de l’heroi jove que allibera la princesa oferta al monstre beu dels orígens mediterranis de la cultura catalana
Tot plegat, estreny els lligams de la literatura i de Sant Jordi. El mite de l’heroi jove que allibera la princesa oferta al monstre beu dels orígens mediterranis de la cultura catalana. Què és sinó el mite grec de Perseu, salvador d’Andròmeda, la princesa captiva del monstre enviat pel déu dels terratrèmols Posidó? Molt bon Sant Jordi!
a seguridad ciudadana en Cataluña vuelve a situarse en el centro del debate público, y no precisamente por avances tranquilizadores. Los hechos recientes, sumados a los datos penitenciarios, dibujan un panorama inquietante que interpela directamente a la clase política, especialmente a quienes gobiernan, en este caso a Pedro Sánchez y Salvador Illa. La sensación de desprotección crece mientras se multiplican las dudas sobre la eficacia y coherencia del sistema judicial y penitenciario. El caso de Pepe, un vecino de 66 años con graves problemas de salud que acaba en prisión tras defenderse de un robo, resulta especialmente curioso. Más allá de los matices jurídicos, la percepción social es clara: quien se protege puede acabar castigado con dureza, mientras que quienes delinquen parecen beneficiarse de una cierta indulgencia. Esta percepción, justa o no, tiene consecuencias profundas, porque erosiona la confianza en quienes tienen la responsabilidad de garantizar la seguridad de los ciudadanos, tanto en legislar como hacer que se aplique las leyes.
En paralelo, otros episodios refuerzan esta inquietud. Detenciones que terminan en libertad provisional pese a antecedentes por violencia, delincuentes peligrosos que recuperan la libertad sin una rehabilitación clara, o agresores reincidentes que aprovechan permisos penitenciarios para volver a delinquir. Cada uno de estos casos alimenta la idea de que quienes gobiernan no están siendo capaces de ofrecer una respuesta firme y coherente.
A este contexto se suman los datos del sistema penitenciario catalán, que reflejan un crecimiento notable de la población reclusa y un aumento sostenido de la conflictividad. Más internos, más violencia y más incidentes graves configuran un escenario de tensión creciente. Las cifras de agresiones entre presos, autolesiones y
ataques a funcionarios no son anecdóticas: hablan de un sistema bajo presión que exige decisiones políticas urgentes. Especialmente preocupante es la situación de los trabajadores penitenciarios. Las agresiones han aumentado de forma significativa, y los propios funcionarios denuncian falta de medios, protocolos insuficientes y una gestión que, a su juicio, no se adapta a la nueva realidad. Cuando quienes deben garantizar la seguridad dentro de las prisiones se sienten desprotegidos, la responsabilidad recae inevitablemente en la gestión política y en las decisiones de quienes dirigen el sistema. Otro elemento que genera controversia es la composición de la población reclusa. El incremento del porcentaje de internos extranjeros ha reavivado un debate complejo y sensible: la relación entre inmigración y delincuencia. Es un tema que exige rigor y responsabilidad por parte de la clase política, porque simplificarlo puede conducir a estigmatizaciones injustas, pero ignorarlo tampoco contribuye a encontrar soluciones. La clave está en abordar los datos con seriedad, sin convertirlos en arma ideológica ni en tabú. En este contexto, algunos sindicatos y profesionales denuncian lo que denominan un ‘enfoque buenista’ en la gestión penitenciaria y judicial. Según esta crítica, los responsables políticos habrían priorizado una visión excesivamente
Lo que está en juego no es solo la gestión de la delincuencia, sino la credibilidad de quienes gobiernan
La cuestión de fondo es si los gobiernos, central de Pedro Sánchez o autonómico de Salvador Illa, están preparados para gestionar una realidad más compleja y exigente. El aumento de la reincidencia, la violencia y la saturación de los centros penitenciarios apuntan a que las herramientas actuales podrían ser insuficientes. Reformar protocolos, reforzar plantillas y revisar criterios de concesión de permisos o medidas cautelares no son solo decisiones técnicas, sino responsabilidades políticas ineludibles. Pero más allá de las soluciones concretas, existe un problema de confianza. Cuando la ciudadanía percibe que delinquir ‘sale barato’ y que defenderse puede tener consecuencias desproporcionadas, se debilita el vínculo entre la sociedad y quienes la gobiernan. Y sin esa confianza, cualquier política de seguridad está condenada a generar más dudas que certezas.
Cataluña se enfrenta, por tanto, a un reto complejo que no admite respuestas simplistas. Garantizar la seguridad sin renunciar a los derechos fundamentales, proteger a los ciudadanos sin criminalizar colectivos enteros y reforzar el sistema sin caer en discursos vacíos son objetivos que dependen, en última instancia, de la voluntad y la capacidad de la clase política.
Lo que está en juego no es solo la gestión de la delincuencia, sino la credibilidad de quienes gobiernan. Y esa es una cuestión que ya no admite más dilaciones ni esperas.
Jordi Bertran Diputat al Parlament per Junts
k As I Please k
Rosa, llibre i CO₂: quan Sant Jordi doma el drac de l’emergència
climàtica
La llegenda que encara no hem acabat d’entendre. Tothom coneix la història: un drac terrible amenaça un poble, exigeix sacrificis, fins que un dia li toca a la princesa.
Apareix Sant Jordi, l’enfronta, el travessa amb la llança i de la sang del monstre neix una rosa vermella, símbol de passió i esperança per un món millor, començant pel més proper: la nostra terra del Sud de Catalunya.
Durant segles hem llegit aquesta llegenda com un relat de valentia, d’amor, de cavalleria. Però si la mirem amb els ulls del segle XXI, el drac no és un rèptil fantàstic. El drac representa l’emergència climàtica: no escup foc sinó carboni en excés i desigualtat.
Cada any, l’escalfament global, la dependència dels combustibles fòssils, la desforestació i el consum desbocat ens demanen un preu altíssim. Com a la llegenda, les víctimes ja no són donzelles imaginàries: són collites perdudes, onades de calor, incendis, migracions forçades i extincions silencioses, guerres i vides humanes i no.
I qui és Sant Jordi avui? Doncs no és un soldat a cavall: som nosaltres. I la llança ja no és de ferro, sinó un llibre.
Però no un llibre qualsevol. Un llibre que no només explica històries, sinó que ens ensenya a viure amb més consciència, a repensar el progrés, a estimar el territori. Un llibre que, a més, representa una de les tecnologies més netes que s’hagin inventat mai.
Si ens hi parem a pensar una mica més, vivim en l’era del digital, l’streaming i el núvol. Poca gent sap que veure mitja hora de vídeo en línia emet aproximadament 1,6 grams de CO₂ per minut (entre servidors, refrigeració i xarxes), i una pel·lícula sencera pot superar el quilogram.
Un llibre imprès, en canvi, té una petjada de carboni d’uns 2,7 kg de CO₂ al llarg de tot el seu cicle de vida: fabricació de paper, impressió, distribució.
Sembla molt, però si aquell llibre es llegeix, es regala, es ven de segona mà i acaba en una biblioteca, la seva petjada per lectura es dilueix fins a esdevenir irrisòria.
I hi ha més: un llibre no necessita bateries, no s’actualitza constantment, no requereix servidors en funcionament continu.
És l’expressió màxima del concepte de tecnologia durable, reparable, compartible i 100% reciclable.
El llibre és l’exemple perfecte de sobrietat tecnològica: fa la feina sense soroll, sense obsolescència programada, sense emissions inútils.
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
A Sant Jordi, aquesta tecnologia millenària esdevé protagonista. Cada llibre que es regala és un vot a favor d’un coneixement que no depèn de l’electricitat, ni del liti, ni de les xarxes 5G.
I cada llibre de segona mà (tan habitual a les parades) és un acte d’economia circular aplicada a la cultura.
Jo crec que la diada de Sant Jordi a Catalunya és la festa més bella i meravellosa d’Europa i del món sencer.
Per a mi ja ho era abans que aterrés a Tarragona en el 2006: la celebrava amb el meu grup Scout a Poggibonsi, i fins i tot vaig fer la Promessa (l’acte més important per un novici del grup Agesci) un 23 d’abril de 1983.
llunyans. Si es fan malbé, es reciclen. Si no s’utilitzen, es donen. I si es llegeixen, no deixen cap rastre digital. És una festa de qualitat, amb petjada de carboni baixa, resiliència local i circularitat real. Fins aquí la versió clàssica. Ara cavalquem el drac d’una altra manera. En el compte secularitzat el drac mor i de la seva sang neix una rosa: allò que amenaçava es transforma en bellesa i fertilitat. Avui, el nostre drac s’anomena carboni fòssil, per això li direm DRACARBONI (amb una punteta de DIMONI), i no cal demonitzar-lo.
El llibre és l’exemple perfecte de sobrietat tecnològica: fa la feina sense soroll, sense obsolescència programada, sense emissions inútils
A banda dels records, gairebé prehistòrics, estic convençut que la diada de Sant Jordi és el model d’economia circular que el Black Friday envejaria. Fixem-nos en com funciona Sant Jordi a la pràctica.
Venda al carrer, a peu de barri o en llocs centrals de la quotidianitat. Floristes i llibreters locals. Res de grans centres logístics amb camions que travessen mitja Europa (no obstant, gràcies a ells, podem exercir aquest dret), intentant de reivindicar el concepte del quilòmetre zero com element essencial de la diada.
Sense dubte, el llibre, és un producte físic però reutilitzable: un vestit, una camisa o uns pantalons es desgasten. Una rosa es marceix. Però un llibre pot tenir moltes vides. A Sant Jordi, les parades d’ocasió i els intercanvis entre amics són tan normals com comprar novetats. Algú dirà que es tracta d’un consum concentrat en un dia però, jo responc, que experimenta la vocació de la durada.
Mentre el Black Friday promou consum pur, ràpid i sovint d’articles d’un sol ús que avancen les compres nadalenques amb descomptes estudiats amb algoritmes; la diada de Sant Jordi celebra llibres que queden anys a les prestatgeries o que es rellegeixen o es presten. Genera zero residus electrònics: els llibres no acaben a abocadors
k Dels lectors
Un notícia no gaire noticiable
Em reconec addicte a les noticies ja des de molt petit. Sóc molt selectiu, o sigui selecciono les que més m’interessen, pel motiu que sigui; cóm poden afectar la meva vida, l’estètica de la notícia, etc.
Ara mateix la gran notícia té a veure amb el viatge a la Lluna.
La meva senyora no hi creu en el que va succeir al juliol del 69.
Jo sí que ho crec; enganxat a la pantalla escoltant l’entusiasme del senyor Hermida.
El DRACARBONI no és un monstre maligne que hem de matar. És una força antiga i poderosa que ha donat vida al planeta durant milers de milions d’anys. Gràcies al carboni tenim energia, calor, transport i aliments per a milers de milions de persones. El problema no és el carboni en si, sinó el seu excés ràpid a l’atmosfera. No cal matar el drac. Cal aprendre a cavalcar-lo, a domar-lo, a transformar el seu foc en energia neta i controlada. El CO₂ no és verí: és, per exemple, aliment per a les plantes.
La diada de Sant Jordi del segle XXI, ens dona l’excusa perfecta per practicar aquesta revisada (i rediviva) forma de cavalleria on podem regalar un llibre (de segona mà també); comprar la rosa a la parada del barri o als carrers i no a la gran superfície; caminar fins a la llibreria més propera en lloc d’encarregar-lo per internet; i, sobretot, llegir per entendre millor el món. Els llibres no constitueixen una arma contra un enemic, sinó una eina per imaginar solucions i transmetre saviesa.
Vull creure que el Sant Jordi del segle XXI vol predicar amb la força de l’enginy: energia renovable i neta abundant, agricultures resilients, innovació tecnològica i una cultura que valora el que dura i uneix. Una societat que llegeix més, pensa més profundament i actua amb prudència i optimisme. Una societat que no té por del drac, sinó que aprèn a volar amb ell.
Els llibres són grans no només per la seva baixa petjada, sinó perquè ens ajuden a veure el món amb matisos i a trobar solucions creatives.
Feliç Sant Jordi! Que la rosa continuï naixent any rere any, no de la mort del drac, sinó de la seva harmonia amb la intel·ligència humana. Llarga vida a la festa de les roses i els llibres. Visca Sant Jordi, la festa més captivadora del món!
Per molt que li expliqui que si allò hagués sigut una enredada els de la CCCP ho haguessin descobert, ara els seus arguments cobren força, no pas per un servidor, però si pel fet de que no li puc explicar que quasi seixanta anys desprès sembla ser que no hem avançat gaire.
Els xinesos ja fa anys que han enviat artilugis a la cara oculta, han plantat cotó, han portat rocs i han donat una bona ullada.
Resumint que no entenc cóm pot obrir tots els telenotícies que quatre individus hagin donat un vol tan llarg i costós i a sobre menjant Nutella per esmorzar.
Estic a l’espera de millors notícies. Aviam què fa en Trump o qui i quan guanya la lliga.
Us continuaré informant. Miquel Calabuig Buxó
El Vendrell
Tarragona:
L’eclipsi solar i el malbaratament del diner públic
El ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona, a través d’una modificació de crèdit, va aprovar destinar el disbarat ( segons la meva modesta opinió) de 155.870 € a l’eclipsi solar del 12 d’agost, que es podrà observar a la ciutat durant 61 segons. Serà, doncs, vist i no vist (tot això, si el temps acompanya). ¿ Sr. Viñuales, serà que ens sobran tant els diners ?. A més, Tarragona tampoc serà una de les ciutats on es veurà millor l’eclipsi. segons les previsions de l’observatori astronòmic, les millors zones a Espanya i d’Europa per a veure-ho seran: Galícia, Astúries i el nord de Castella i Lleó, no obstant això en cap
ciutat d’aquestes regions els ajuntaments destinaran cap pressupost especial per a aquest esdeveniment. A la ciutat tenim mancances més que visibles — neteja urbana, creixent inseguretat ciutadana, ocupació il·legal, millores en atenció social, millores en patrimoni, mal estat del paviment, ...—, tot això com per malgastar aquesta quantitat de diners a un fet tant puntual i efimer que, a més, els ciutadans podran observar lliurement des de molts punts de la ciutat. Si us plau, deixin de malbaratar els diners públics que surten de les nostres butxaques. Carme Vidal González Tarragona
El Impuesto de Sucesiones
A nadie gusta pagar impuestos, pero se necesitan para tirar adelante. La lástima es que no todo el mundo paga impuestos. Unos más que otros. O también se podría decir unos, más listos que otros, se escaquean como pueden. Y siempre será así. Pero de vez en cuando conviene recordar a los gobernantes que los que pagan Impuesto de Sucesiones no siempre están con la economía suficiente para poder hacer frente. Entonces, pierden la herencia, que se queda en manos del gobierno de turno. En Cataluña se paga mucho más que en el resto de Comunidades. Siendo Andalucia y Madrid las que más lo han reducido (el 99%). Por eso es bueno estar al tanto de todo y preparan lo que vayas a necesitar caso de que se acerque una herencia.
Por mi cabeza ha pasado la triste situación en la que vivieron muchas personas en época de COVID. Muchos muertos. Muchas herencias. Muchas ruinas. Y mucho dinero para el gobierno. Dicen que este impuesto ayuda a paliar necesidades para otras personas. Habría que ver la cara que pone el muerto, si viera que lo que él ha ganado en vida y debería pasar a sus descendientes, va a parar al beneficio de otras personas. No son mis pensamientos. Son los de muchas personas, aunque no lo digan.
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Necrològiques
Tarragona
Llorenç Alabart Bernaus.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Reus
Pepita Xifré Olesti.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Maria del Carme Roca Rosich.
Ha mort als 78 anys.
Ionel Pop.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà demà a les 15.15 h al Tanatori.
Vila-seca
María Antonia García García.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Esteve.
Constantí
Jose Gibert Garcia.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Centre
Parroquial de Constantí.
L’AGT gaudeix la cuina i els vins del Coll de Nulles
Territori l Una trentena d’acadèmics degusten un menú especial maridat
Redacció
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona (AGT) ha visitat el Coll de Nulles, un establiment situat al quilòmetre 16 de la carretera del Pont d’Armentera a Tarragona. El restaurant, amb bodega pròpia, ja va ser fundat l’any 1992 per Francesc Querat i Josepa Veciana i actualment produeix 20.000 ampolles de cava i 9.000 de vi a l’any, la gran majoria destinades al consum al restaurant. Una trentena d’acadèmics han participat en la trobada i han degustat un menú ideat per
a l’ocasió pel xef Jordi Martínez, que porta vuit anys a la casa i que anteriorment havia passat pels fogons del Bosc, a Banyeres del Penedès, i l’Avi Pau, a Cunit. Els assistents han començat amb una escarola amb romesco, bacallà esqueixat, taronja i olivada, seguida de croquetes de botifarra negra amb poma, un carpaccio de peus de porc i pop amb pebrots del piquillo i vinagreta de pebre dolç, i un mar i muntanya de llonganissa i calamarcets al pesto per tancar els entrants. El plat principal ha estat un llom de bacallà amb gratinat
de cremós de calçot i xips de carxofa, rematat amb una rosta de Santa Teresa cremada elaborada per Carme Tarragó, responsable de la brasa del restaurant, acompanyada d’Ikram Elyarrouti. El dinar s’ha maridat amb els vins Burnat Blanc 2024 i Burnat Negre 2024, de la DO Tarrago-
na, i amb el cava Magrinyà Calaf Brut Nature Reserva, de la DO Cava, presentats per l’enòleg del celler, Guille Pinyol, format a la URV. La propietat del restaurant, encapçalada per Núria Calaf, ha rebut el diploma de mans d’Ana Vilallonga, presidenta de l’AGT, juntament amb Ángel Pérez,
president d’honor, i altres membres. Calaf ha agraït la visita i ha destacat l’orgull de poder donar a conèixer el celler i el restaurant. La pròxima cita serà el 7 de maig a les 19 h al Castell de Vilafortuny, a Cambrils, on es donaran a conèixer els guardonats de la gala del curs 2025-2026.
Acadèmics de l’AGT en el dinar celebrat al restaurant Coll de Nulles. Acadèmia de Gastronomia de Tarragona
Avui felicita als que es diuen:
Jordi,
Gerard i Adalbert
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Les teves dots de conqueridor es veuran reforçades. Tot el que facis serà ben rebut pels altres. Avançaràs en l’àmbit social passional.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Tant a la llar com en l’àmbit social et mostraràs molt actiu i tots els plans que et proposis arribaran a bon port. Aprofita les circumstàncies.
SAGITARI
22/11 al 21/12
T’arribaran notícies interessants que et faran veure la vida els teus assumptes d’una manera molt diferent. Algú espera que li donis el teu afecte.
TV local
10:30 180 Graus
20/04 al 20/05 TAURE
Si algú posa obstacles als teus desitjos, no desesperis dona temps al temps. Les coses se solucionaran soles. La sort t’acompanyarà.
23/08 al 22/09 VERGE
No et tanquis a casa trenca com més aviat millor amb la rutina. Si surts busques allò nou, trobaràs la clau que t’obrirà un món nou feliç.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Una persona et captivarà tant que et farà oblidar qualsevol problema fins tot les responsabilitats. El teu atractiu estarà al màxim.
21/05 al 20/06 BESSONS
Si realment sents la necessitat de retrobar-te amb coses o persones del passat, no et reprimeixis. Durant la jornada tindràs resposta fàcil.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Els nervis estaran a flor de pell i només els més propers entendran la teva situació. En l’amor no hi haurà problemes si trenques amb la rutina arrisques.
AQUARI
20/01 al 18/02
Et sentiràs atret pel coneixement de noves persones i per experimentar noves sensacions. Tot anirà bé mentre mantinguis la fermesa.
21/06 al 22/07 CRANC
T’arribaran notícies que alegraran la teva vida. En el pla social i privat viuràs moments molt agradables plens de passió. L’atzar et somriurà.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Patiràs gelosies per part d’una persona molt falsa que intentarà intervenir en els teus assumptes. Tanca portes immediatament.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Serà una jornada en què et sentiràs molt acompanyat, tant física com emocionalment. Veuràs com la felicitat la pots trobar molt a prop.
10:00 Efecte Mosaic
11:30 La Comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Caminant per Catalunya
13:30 La Comarcal (r)
14:00 Notícies: especial Sant Jordi
14:30 Aixeca i pica
15:00 Notícies: especial Sant Jordi (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies: especial Sant Jordi
20:30 Fot-li
21:00 Notícies: especial Sant Jordi (r)
21:30 Documental: Fortuny. L’obra inacabada
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies: especial Sant Jordi
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Va de moda
11.30 Com la nit i el dia
12:30 Va de moda
13:00 Com la nit i el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit i el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre. 20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit i el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit i el dia. On tour
Sudoku
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Les persones considerades més vils d’una classe. Carretera de sis carrils. 2. Dispositiu mitigador. Sortí. 3. Compensa el contra. La de plata és la que fa un millor servei. La famosa quinta del biberó. 4. Esquelètics. Respiració. Quasi roben. 5. La més corbada de totes. L’estimat. Podrien ser millors. 6. Coratge. L’ocellam del corral. 7. Succeir. Que ha comès una culpa. 8. Ambaixada en ple pujant. Destrucció del contorn cel·lular. Dibuix en blanc i negre. 9. Entaforat. Lluïdora de la cua de cavall. La màquina del tren. 10. Joguina de surfista. Taulell per remoure la pasta. 11. Basques vomitives. Incapaç de posar-se dret. 12. Cinema o pintura. Profundament embadalits.
VERTICALS: 1. Viu amb el seu marit. Una que no vibra. 2. Germanes. Seleccionar les candidates a l’Oscar. 3. Sense bellesa i sense idealisme. No sol córrer riscos. 4. Posen fi a la inquietud. Sacrifica. Dues antisemites. 5. Per als cristians de bona fe. Segueix el compàs. 6. Enmig del canal. Entre tíbia i peroné. Trio vitamínic. 7. Quasi agafa. Capteu imatges. N’hi ha dues per barba. 8.Vocal. Judici lliure. Obès. 9. Estel fugaç. Adonis. 10. Caritativa. Contador d’històries. 11. Romanes d’Elx. Medecina. Dot il·lícit. 12. Les ventades no li fan perdre la gràcia. Cossos celestes.
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al llarg del dia passaran núvols d’oest a est, sobretot al sud i a l’oest, on el cel estarà més ennuvolat, mentre que a la resta començarà força serè i s’anirà tapant parcialment a la tarda. A primera hora hi pot haver núvols baixos al nord-est i al litoral sud. A partir de migdia creixeran nuvolades al Pirineu, Prepirineu i punts del nord-est interior, on el cel pot quedar força tapat i fins i tot afectar zones properes de la depressió Central.
Temperatura
Temperatura mínima similar o lleugerament més baixa. La temperatura màxima baixarà entre lleugerament i moderadament.
IMMOBILIÀRIA
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
PISO SEMINUEVO. CONSTANTÍ. 4 habitaciones, 2 baños. Zona muy tranquila. Todo exterior con terrazas, muy luminoso. Listo para entrar a vivir. Tel. 649.801.679
REFORMES
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
PALETA Tel. 623.246.480
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
REPARACIONES DE ELECTRICIDAD Y ANTENA DE TELEVISIÓN. Piso, párquing y comunidad. Tel. 614.041.375
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
MASSATGES
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MOTOR FURGONETA VENDO. PARTICULAR. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879
TREBALL
BUSCO SEÑORA PARA CASA en Tarragona. Limpieza, comida, plancha, ayuda con jardín y piscina. Coche imprescindible. Jornada partida de lunes a viernes. Contrato. Dedicación exclusiva. Tel: 609.717.973
AMISTAT
CENAS PARA HACER AMISTAD 50-65 años. . Tel. 685.253.084
ALTRES
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Empar Moliner: «Les escenes de sexe o de menjar que són massa complaents em fan riure»
Entrevista La periodista i escriptora ha publicat la noveŀla ‘Instruccions per viure sense ella’ (Columna)
Què ha de tenir una idea perquè et funcioni per a una novella?
«No és tant trobar la idea com decidir quins temes descarto. Penso que els temes són poc importants, perquè tot està escrit, sempre és Eros i Tànatos. El que importa és qui ho explica, i com. En el meu cas, les idees apareixen com espurnes i cal una mica de fe per perseguir-les. N’hi ha moltes que abandono, o que ja sé com s’acaben i, per tant, no les escric. Escric aquelles de les quals no en conec el final. Amb els contes i els articles em passa el mateix».
El que vols és escriure.
«Un dia, un amic de la meva filla li va preguntar: ‘la teva mare, des de quan escriu articles?’ I ella va respondre ‘Des que la conec’. Em va impressionar, perquè vol dir que la meva filla sempre m’ha vist així. Però jo tampoc m’imagino a mi mateixa sense el procés d’escriure. El que sigui: contes, novelles, articles, receptes o llistes. En aquest moment, per a mi escriure és tan important com llegir».
La idea del llibre és aparentment senzilla: una articulista sap que s’ha de morir i vol deixar articles escrits perquè la seva família pugui pagar els deutes. Però, en realitat, la història és molt com-
plexa. Parla de la mort, però no és un llibre sobre la mort. «El llibre saps de què va quan l’has acabat d’escriure. O bé quan t’ho diu algú altre. Aquest va de la culpa, de la por, de qui ha de cuidar qui… No va de la mort, però hi és present. Amb l’edat hi penses més, sobretot en la mort dels altres. Ja n’has viscut alguna i saps que en vindran més, i per tant aquesta presència es fa més intensa. Venint cap aquí parlàvem amb l’editor sobre els concerts que volem anar a veure i hem comentat que hi ha gent que potser serà l’última vegada que els veurem actuar. Perquè fallaran ells, o potser nosaltres».
Llegeix l’entrevista ampliada
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Una de les claus de la novel·la és l’elecció del narrador, una figura que sembla escriure de manera desordenada i que s’autocorregiex constantment. «He triat un narrador en primera persona, masculí, que permet el joc del narrador poc fiable. Això exigeix intel·ligència al lector, perquè ha d’interpretar i detectar contradiccions. Ara bé, perquè una primera persona funcioni has de donar-li al lector molta veritat i molts detalls perquè, si no, t’estavelles contra la tanca a la pàgina 3. Amb la primera persona treballes des de molt a prop». En la protago-
Carrer a carrer: consulta el mapa per saber si podràs veure l’eclipsi des de casa a Tarragona Astronomia
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
nista tots t’hi veiem a tu.
«El llibre es pot llegir en clau autoparòdica, però no penseu que és una paròdia. És un llibre realista i mai es forcen les costures del realisme. Però la pregunta és pertinent. Des del meu primer llibre, l’any 99, fins ara, tot ha sigut autobiogràfic i ficcionat. Escric des del que conec, perquè el món al qual pertanyo té moltes coses parodiables i també moltes coses meravelloses, i m’agrada retratar-lo. Si vull retratar un grup social, m’hi poso a dins perquè el retrat sigui millor. I si el vull parodiar, també. Quan parlo de cursileria o d’altres actituds, jo també m’hi implico. No em situo fora del que critico». Tu estàs a l’extrem oposat a la cursileria. La teva narrativa és molt crua, fins i tot incòmoda. «Sí. M’han dit que les meves escenes sexuals solen ser sòrdides, i és veritat que no les faig boniques. Tot i això, en aquesta novel·la n’hi ha una que podria ser lletja i és tendra, i és el moment en què un
personatge abraça un cos mort. Podria ser marranot, i és tendret. A mi, les escenes de sexe o de menjar que són massa complaents em fan riure. Sembla que les escenes de sexe heterosexual han de ser sempre paritàries pel que fa als orgasmes. O que ella en tingui més, perquè és més activa que ell. A mi el que m’agrada és que aquestes escenes expliquin coses dels protagonistes, ja siguin bones o dolentes».
Una de les escenes que m’ha agradat més és quan mare i filla fan una escapada als sillons de massatge de l’autopista, com havien fet abans.
«M’agrada que t’agradi, a mi també m’agrada molt. Els crítics diuen que tendeixo al lletgisme o, més ben dit, al no boniquisme o al realisme brut. En aquest cas, en lloc de dir ‘anem a El Bulli’, van allà. I el personatge diu ‘gràcies’ perquè sap que potser serà l’última vegada. M’agrada que això pugui emocionar».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Una dona que reclama regularitzar-se: «És una ajuda pels migrants que volem fer les coses bé» Tarragona
Camí de ronda
Centenari dels Nens
Ja que avui és Sant Jordi, aprofito per parlar d’un llibre, un llibre que es va presentar dilluns a l’auditori del Tívoli del Vendrell. Es tracta del llibre del centenari dels Nens, la colla castellera amb una continuïtat institucional més perllongada. El llibre, coordinat per Pere Ferrando i Alfonso González, repassa la història de l’entitat a través de cent actuacions, descrites a través d’una breu crònica per desenes d’autors, entre els que em compto. La publicació és una ocasió per posar en valor la importància de la colla en la història dels castells i, d’alguna manera, també en la història del país, tal com van destacar els oradors de l’acte i que, de fet, posa de manifest la concessió de la Creu de Sant Jordi el 2001, amb motiu del setanta-cinquè aniversari de la colla.
Els Nens, tot i que fa temps que no es compten entre les colles capdavanteres, són, probablement, l’agrupació més influent a l’hora de definir els castells com a pràctica contemporània. Entre les dècades dels seixanta i dels setanta, els Nens van incidir de manera decisiva en aspectes tècnics, tot recuperant les construccions amb folre, però, sobretot, van modernitzar els castells des del punt de vista social, obrint-los a persones que mai no haguessin pres part en una colla tradicional. El model actual de colla castellera no és imaginable sense el que van fer els Nens fa més de cinquanta anys. El món casteller els té un deute immens. El centenari és ocasió per fer-los justícia.
Jordi
Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Martorell: «Els ciclistes del Tour hauran d’anar amb mountain bike pels carrers de Tarragona» Política
