Mobilitat
Societat 8
Futbol 22 i 23
A la ciutat de Tarragona hi ha comptabilitzades més de tres-centes colònies de gats
La valoració final de la temporada del Reus FC Reddis amb els sis jugadors més destacats del curs
Opinió 28 David Paul Chatelain. Castigats per complir: «La dificultat per executar pressupostos provoca estalvi forçós en moltes administracions»
El nou comissionat del Corredor Mediterrani, Joan Calabuig, afirma a Tarragona que les primeres proves de la infraestructura es faran a principis de l’any vinent 2 i 3
El personal d’atenció sanitària telefònica que treballa a l’edifici del 112 protesta per exigir la internalització del servei
L’Ajuntament vol compaginar habitatges i un nou CAP a Francesc Bastos Tarragona
El consistori estudia amb Salut com encabir el nou equipament i mantenir també l’actual zona d’aparcament l 4
Salou reforçarà els controls a les embarcacions i les activitats de lleure aquàtiques
Municipal l 13
Mobilitat l El comissionat del Corredor, Joan Calabuig, en la primera intervenció pública, a Tarragona: «Serà la major intervenció a Europa»
El comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani, Joan Calabuig, va avançar ahir a Tarragona que l’ample europeu es posarà en marxa a la demarcació a principis del 2027. A finals d’any començarà el període de prova. En la seva intervenció —la primera des del seu nomenament com a responsable de la coordinació del Programa Mediterrani—, Calabuig va qualificar el corredor com «una de les transformacions més importants en la història del ferrocarril europeu» i va demanar als actors implicats que l’abordin «amb esperança i optimisme» malgrat les dificultats actuals.
El comissionat va participar a la setena edició del Rail Day, organitzat pel Port de Tarragona. Calabuig va contextualitzar el corredor en una perspectiva històrica de llarg recorregut. Va recordar que l’any 1918, l’empresari valencià Ignacio Villalobos ja reclamava la construcció d’aquesta infraestructura amb estàndard europeu, cosa que il·lustra, segons el comissionat, que «venim de molt enrere» i que es tracta d’«una reivindicació absolutament fonamental. El comissionat va dir que quan ell mateix va arribar per primera vegada al Parlament Europeu el 2004 «no hi havia una sola línia, absolutament res, entre els corredors europeus en tot l’àmbit del Mediterrani».
Calabuig va emmarcar el corredor com el pas d’una xarxa ferrovi-
ària centralitzada i de peu radial a una estructura mallada i interconnectada, «que oferirà més alternatives i que serà més competitiva i sostenible». Un dels elements centrals d’aquesta transformació és el canvi d’ample de via, de l’ample ibèric a l’estàndard europeu, per permetre la circulació lliure dins del nou projecte continental. S’hi suma la implantació del sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari (ERTMS), que substituirà els actuals sistemes fragmentats per país.
8.600 milions licitats
Calabuig va presentar també les dades d’execució, que va qualificar d’«astronòmiques». Des del juny del 2018 fins a l’abril del 2026 s’han licitat obres per valor de més de 8.600 milions d’euros, dels quals ja s’han adjudicat contractes per més de 6.800 milions. A més, s’han executat inversions per valor de més de 6.000 milions d’euros. Fruit d’aquest esforç, els quilòmetres de corredor en funcionament han passat dels 383 als 658 actuals. Actualment hi ha prop de 2.900 milions d’euros en obres actives i gairebé 870 quilòmetres en construcció, que inclouen terminals logístiques i accessos portuaris. Amb tot, el projecte acumula retards respecte els diferents anuncis que s’han anat fent en els últims anys.
En total, en aquests set anys s’ha completat la planificació, obra o execució dels 1.838 quilòmetres totals del corredor, dels quals el 2018 «tot just hi havia planificats el 40%»,
Situació dels trams de la infraestructura, actualitzada el mes de novembre del 2025
«S’ha d’abordar amb esperança i optimisme malgrat les dificultats actuals»
va subratllar Calabuig. El comissionat va dedicar una part de la seva intervenció a detallar les actuacions en curs a l’àmbit territorial de Tarragona, que considera estratègicament clau per a la connectivitat del corredor. Calabuig va destacar la connexió de la terminal de la Boella com a «fonamental per al port de
El tall ferroviari entre Tarragona i Castelló està previst per a la primavera del 2027
Tarragona». La intervenció inclou l’actuació entre Martorell, Sant Vicenç de Calders i el Nus de Vilaseca, amb la implantació de l’ample internacional. Aquesta actuació és, va dir, «essencial per unir l’ample estàndard de l’àrea de Tarragona amb el nord de Catalunya i la resta d’Europa».
Un dels anuncis de més impacte pràctic va ser la confirmació d’un tall de servei ferroviari entre Tarragona i Castelló previst per a la primavera del 2027. El comissionat va explicar que serà necessari prolongar-lo durant aproximadament cinc mesos per completar el canvi d’ample entre les dues ciutats. «Serà un problema important, tant per als viatgers com per a les mercaderies», va admetre, però va insistir que aquest esforç permetrà disposar d’una via «amb més capacitat, més fiable» i que haurà passat per una renovació important del ma-
Ample internacional
Ample ibèric
Tercer carril
Canviador d’ample eixos
En obres o en proves
En obres o en proves
En obres o en proves
L’apunt
Uns tres mil quilòmetres de xarxa
terial, l’energia i la implantació del sistema ERTMS. Per garantir una alternativa durant el tall, el comissionat va esmentar les obres en curs entre Sagunt, Terol i Saragossa, que han de finalitzar aproximadament a principis del 2027. Calabuig va subratllar que aquesta obra «ha d’acabar-se abans que es produeixi el tall» i que és fonamental per garantir l’alternativa per a les mercaderies. També va advertir que alguns dels túnels d’aquest corredor alternatiu «tenen més d’un segle» i que requereixen intervencions importants.
El Corredor Mediterrani és un dels principals projectes de transport de la Unió Europea dins la xarxa TEN-T i té com a objectiu connectar el sud de la península Ibèrica amb el centre i l’est d’Europa mitjançant una gran infraestructura ferroviària i logística que segueix, en bona part, la costa mediterrània. Aquest corredor uneix ciutats i ports estratègics com Algesires, València, Tarragona, Barcelona, Marsella, Milà, Ljubljana o Budapest, i és considerat clau per al transport de mercaderies i passatgers perquè concentra una gran part de la indústria, les exportacions i el trànsit marítim europeu. El projecte busca crear una xarxa moderna.
Xarxa ferroviària l Els responsables exposen la necessitat de coordinació entre tots els actors
Castro Sanz
Adif exposa la necessitat d’establir indicadors per problemes recurrents a la xarxa. La setena edició del Rail Day del Port de Tarragona va acollir una taula rodona sota el títol Mejoras, obras y afectaciones: ¿cómo se gestiona?, en la qual van participar Nuria Lacaci, secretària general de l’Asociación de Cargadores de España; Eduardo No Varela, en representació de Renfe Mercancías; i Francisco Javier Jañez, d’Adif Logística. Els participants van coincidir que, si bé aquest tipus
«Les incidències no programades són les que més mal fan al sector»
d’intervencions són necessàries i previsibles, el seu impacte sobre l’operativa de mercaderies pot ser molt significatiu si no es gestionen adequadament. Lacaci va posar èmfasi en la necessitat que els terminalistes i tots els actors de l’ecosistema logístic estiguin molt ben coordinats en situacions pro-
longades. A més, va subratllar que les obres comporten costos addicionals que no poden recaure exclusivament sobre el carregador. En aquest sentit, va fer referència a les ajudes previstes precisament per a situacions d’alteració de la xarxa, si bé va lamentar que, en la pràctica, aquests incentius «no sempre arriben als carregadors, que assumeixen un augment de costos sense la compensació corresponent».
Incidències imprevistes
El debat va posar especial èmfasi en les incidències no programades, qualificades per Jañez com les «més agressives» i les que més mal fan al sector. El responsable d’Adif Logística va explicar que quan una incidència agafa els operadors en un corredor estratègic sense alternativa viable, el marge de gestió és mínim. «Et poden agafar enmig d’una via, amb la qual cosa no pots gestionar-ho d’una altra manera que no sigui esperar», va apuntar. El problema s’agreuja, va explicar, quan les incidències es produeixen de nit, quan circula la major part.
Equipaments l Viñuales assegura que les converses estan «avançades» i «ja s’està treballant sobre plànols» per trobar la fórmula més viable tant urbanísticament com econòmicament
A aquesta complexitat s’hi suma el fet que la part de la finca situada a tocar de l’avinguda Vidal i Barraquer es destinarà a habitatge assequible. El maig del 2025, l’Ajuntament va incloure aquest solar, juntament amb altres terrenys municipals, a la convocatòria de reserva pública de sòls impulsada per la Generalitat per fomentar la construcció de pisos de lloguer social.
El possible trasllat del Centre d’Atenció Primària (CAP) Jaume I al solar de l’aparcament municipal de Bastos continua pendent de trobar una fórmula que permeti fer compatible el nou equipament sanitari amb una promoció d’habitatge social i el manteniment de les places d’estacionament per a abonats en la mateixa finca. Tot i que les converses entre el Departament de Salut de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona han avançat en els darrers mesos, encara no han tancat una proposta definitiva que sigui viable tant des del punt de vista urbanístic com econòmic.
Fa justament dos anys, es va fer públic que el consistori havia ofert el pàrquing de Francesc Bastos com a possible emplaçament per edificar el futur CAP. Des de fa temps, els professionals i els usuaris del centre reclamen una ampliació de les dependències actuals, situades al carrer Felip Pedrell, que es van construir més de dues dècades i on actualment atenen més de 30.000 persones. Salut manté la voluntat de donar resposta a aquesta reivindicació històrica, però, de moment, no hi ha hagut cap concreció.
Un dels principals condicionants del projecte és que el trasllat de
Viñuales, protagonista del primer capítol del cicle de videopodcasts juvenils La Llitera
Societat l La conselleria de Joventut estrena nova iniciativa. Es tracta de La Llitera, un cicle de videopodcasts juvenils pensat per generar converses properes i íntimes amb persones convidades que, des d’un ambient distès, comparteixen reflexions. El primer convidat ha sigut l'alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales. Redacció
El passat 9 de febrer, es va reobrir l’aparcament municipal de Bastos per als abonats, després de diversos mesos d’obres. Diari Més
Aquest mes de maig s’han iniciat les obres per millorar les dependències actuals
l’equipament sanitari no comporti la desaparició de les places destinades als abonats de l’aparcament
municipal. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha reiterat en diverses ocasions que aquesta és una línia vermella per al govern municipal. «Qualsevol de les propostes ha de poder compaginar l’habitatge públic, les 180 places de pàrquing existents i el nou CAP. S’estan buscant diferents maneres d’encaixar-ho», explica el batlle.
Precisament, el passat 9 de febrer es va reobrir Bastos per als usuaris amb abonament, després de diversos mesos d’obres d’adequació. Els treballs, que es van iniciar l’abril de 2025, han inclòs el desmuntatge de l’estructura del pis superior, la renovació de la pavimentació de tot l’espai i la instal·lació de nova senyalització i il·luminació.
«No són només paraules» Viñuales explica que, en els darrers mesos, s’han estudiat diverses alternatives per intentar distribuir els diferents usos previstos dins del solar: «L’última implicava acumular les places d’aparcament al centre de la finca, el CAP Jaume I que donés a Francesc Bastos i la vivenda pública, com està previst, que donés a Vidal i Barraquer». Tot i això, l’alcalde admet que aquesta proposta «encaria moltíssim el projecte» i implicaria una inversió de «milions d’euros» que «tampoc és assumible» per a la ciutat. Malgrat que encara no hi ha cap fórmula definida, Viñuales remarca que les converses es troben en una fase avançada. «No són només paraules, estem treballant sobre plànols ja, però la decisió encara no està presa per aquest motiu», assenyala. Per altra banda, fonts de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona expliquen que Salut «continua treballant» en la futura ampliació del CAP Jaume I. Tot i això, de moment no confirmen si l’equipament acabarà traslladant al solar de Bastos ni detallen quines altres alternatives s’estarien valorant. Mentrestant, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa, fa poques setmanes, les obres per adequar i millorar les instal·lacions actuals del CAP Jaume I —amb una inversió de 161.913,58 euros (IVA inclòs) —, una actuació provisional mentre no es concreta la solució definitiva per al centre.
Afectacions al trànsit i a les línies de l’EMT a Tarragona per la Romeria del Rocío
Mobilitat l Tarragona viurà aquest divendres una nova edició de la Romeria del Rocío al Loreto, un esdeveniment que provocarà diverses afectacions al trànsit i al servei de l’EMT durant tota la tarda i part del vespre. La celebració arriba enguany a la seva quarantena edició i recorrerà diferents punts de la ciutat fins a culminar a l’Ermita del Loreto. La comitiva començarà a concentrar-se a partir de les 13 h al carrer Moll de Pescadors, on es tallarà el trànsit per facilitar l’organització dels participants. La sortida oficial està prevista a les 16 h des del carrer Trafalgar i seguirà un recorregut que passarà per vies com el Passeig de la Independència. l Redacció
Política l Famílies i consells escolars denuncien «caos circulatori» en hores punta a diversos centres
on passen les coses del dia a dia, i les entrades i sortides de les escoles en són un exemple clar», va afirmar l’alcaldable republicà Xavier Puig, que va reclamar una presència continuada als centres més conflictius. «No estem parlant només d’ordenar el trànsit, sinó de garantir més seguretat viària i tranquil·litat a les famílies», va afirmar.
El grup municipal d’ERC a Tarragona reclama més presència de la Guàrdia Urbana durant les entrades i sortides dels centres educatius de la ciutat. Els republicans asseguren que han rebut nombroses queixes de famílies, AFAs i membres de consells escolars preocupats pel «caos circulatori» i la inseguretat viària que es genera en alguns entorns escolars, especialment a la zona centre. La consellera republicana Gemma Fusté va advertir ahir que aquesta situació afecta, sobretot, a centres com l’Escola Tarragona, el Col·legi Sant Pau Apòstol o l’Escola Pax, on es concentren cotxes en doble fila, embussos i situacions de risc per als infants i les famílies durant les hores punta.
En el cas de l’Escola Tarragona, els republicans remarquen que la situació encara s’agreuja més per les obres de l’Hospital Joan XXIII i el pas de camions de gran tonatge per la zona. «Tot això fa una explo-
La situació s’agreuja a l’Escola Tarragona a causa de les obres a l’Hospital Joan XXIII
sió d’inseguretat que les famílies estan vivint amb molta preocupació», va assegurar Fusté. També va criticar que alguns centres ja han traslladat aquesta problemàtica a l’Ajuntament sense obtenir, segons
Societat l La investigadora a la URV opta a un dels principals reconeixements al talent jove
La investigadora Carla Casadevall, líder de grup a la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha estat seleccionada com una de les cinc finalistes del Premi Princesa de Girona Investigació 2026, un reconeixement que distingeix joves científics amb trajectòries excel·lents i amb potencial transformador en els seus àmbits de coneixement. La persona guanyadora es donarà a conèixer el 26 de maig, en el marc del Tour del talent que se celebra a Múrcia. Formada en Química a la Universitat de Girona i amb una tra-
jectòria internacional en centres de referència com Cambridge, el KTH o el Max Planck Institute, Carla Casadevall s’ha consolidat com una de les investigadores emergents més destacades en el seu àmbit en l’àmbit de la química sostenible i la conversió d’energia. La seva recerca, que també fa com a investigadora associada a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), se centra en el desenvolupament de tecnologies capaces d’aprofitar l’energia solar per produir combustibles i productes químics de manera sostenible, reproduint processos naturals com la fotosíntesi i contribuint a la tran-
sició energètica i a la descarbonització de l’economia.
El projecte BIOPOLE
A través de sistemes bioinspirats com membranes artificials i microreactors polimèrics, treballa per reproduir processos naturals com la fotosíntesi per millorar l’eficiència i la selectivitat de les reaccions químiques. Aquest enfocament es materialitza en el projecte BIOPOLE, que proposa una nova generació de sistemes fotocatalítics basats en compartirmentació artificial per millorar l’eficiència i selectivitat de reaccions clau en energia
diu, una resposta satisfactòria. «Cal posar fil a l’agulla i planificar millor el pròxim curs perquè aquestes situacions no es tornin a repetir», va defensar.
«La Guàrdia Urbana ha de ser allà
ERC també critica la resposta que, segons expliquen, han rebut per part de l’Ajuntament. La formació assegura que la justificació que els trasllada el govern municipal és la manca d’efectius disponibles de la Guàrdia Urbana per cobrir totes les escoles en aquestes franges horàries. Per la seva banda, des del cos policial defensen que les entrades i sortides escolars «són un punt prioritari dins la planificació operativa» de les patrulles i asseguren que cada dia es cobreixen diferents centres educatius de la ciutat en aquestes franges horàries. Tot i això, el cos recorda que Tarragona té «altres necessitats en matèria de seguretat i mobilitat» i que la distribució dels efectius «ha de garantir una resposta equilibrada i eficient a tota la ciutat».
Puig també va aprofitar per reivindicar un model de mobilitat més sostenible. En aquest sentit, va defensar mesures per facilitar que els alumnes puguin anar a l’escola a peu, amb bicicleta o en transport públic. «Cal que l’Ajuntament sigui proactiu a l’hora de fomentar alternatives més segures, més amables i més pensades per la vida quotidiana de les famílies», va apuntar.
Imatge de la investigadora Carla Casadevall. Cedida
i síntesi química. Entre els mèrits que avalen aquesta candidatura hi ha l’obtenció recent d’una ERC
Starting Grant, una de les ajudes europees més competitives per a investigadors emergents, així com
altres reconeixements com la Beca Leonardo de la Fundació BBVA, el Premi Jove Investigador de la Reial Societat Espanyola de Química o el Premi Talent Científic Emergent de la Societat Catalana de Química.
Salut l L’ablació és una tècnica que consisteix a eliminar teixit lesionat de manera local
Agències
L’Hospital Universitari Joan XXIII ha iniciat un programa d’ablació ambulatòria de tumors vesicals amb làser que evita als pacients passar per quiròfan. L’ablació és una tècnica que consisteix a eliminar el teixit lesionat de manera local, en aquest cas, mitjançant l’aplicació precisa d’energia làser. Es tracta d’una nova alternativa terapèutica que permet tractar determinades lesions de baix grau sense necessitat d’ingressar al centre hospitalari. Impulsat pel Servei d’Urologia, el programa representa un avenç en l’atenció d’aquests pacients, ja que permet oferir un tractament «segur, eficaç i molt menys agressiu» i redueix «l’impacte físic i emocional d’una cirurgia convencional», assenyalen des del centre hospitalari. Els tumors vesicals són lesions
Alguns casos es podran tractar directament amb anestèsia local i làser
que apareixen a la bufeta urinària. En molts casos, especialment quan són de baix grau, tenen un comportament menys agressiu, però poden tornar a aparèixer després d’haver estat tractats. Aquesta reaparició és el que es coneix com a recidiva i obliga els pacients a seguir controls periòdics i, sovint, a haver-se de sotmetre a nous tractaments. Fins ara, moltes d’aquestes recidives requerien una intervenció quirúrgica convencional.
Amb el nou programa, alguns casos seleccionats es poden tractar directament al gabinet d’Urologia, mitjançant cistoscòpia flexible,
SERVEI I ACOMPANYAMENT AL DOL
Les incineracions representen gairebé el 50% dels serveis de Mémora
Acompanyament proper, professional i adaptat a les famílies durant tot el procés
45% al 48% en només un any.
En els últims anys, les famílies han evolucionat en la manera d’afrontar l’últim adeu a un ésser estimat, apostant per comiats més personalitzats i per la incineració com a opció cada vegada més habitual. Segons l’informe anual de Mémora, les incineracions ja representen el 60% dels serveis funeraris que la companyia realitza a Espanya, davant del 58% registrat el 2024. A Tarragona, la tendència també creix, passant del
El gerent de Mémora, Javier Ríos, destaca que aquest augment reflecteix l’evolució de les preferències de les famílies i una nova manera d’entendre el comiat. Més enllà del destí final escollit, el procés continua requerint un acompanyament professional, pròxim i respectuós que ajudi les persones a viure aquest moment amb serenitat.
Aquest enfocament es materialitza al Tanatori Crematori Mémora de Reus, situat al carrer Bèlgica, 10, que
anestèsia local intravesical i làser de fibra de tuli (TFL). Cada any, una quarantena de casos seleccionats es beneficiaran d’aquesta tecnologia, que permet aplicar energia de manera precisa a través d’una fibra molt fina i actuar directament sobre la lesió.
Segur i eficaç
La cap de la Secció d’Urologia Oncològica, Helena Ascaso, va explicar que el nou programa permet oferir un tractament «segur, eficaç i molt menys agressiu per a pacients seleccionats, i redueix l’impacte físic i emocional que pot comportar una cirurgia convencional». Així, la incorporació d’aquesta modalitat terapèutica permet evitar ingressos hospitalaris i reduir el pas per la sala d’operacions convencional. També contribueix a disminuir el temps d’espera, alleugerir la càrrega quirúrgica i millorar l’experiència dels pacients, que poden recuperar la seva activitat habitual amb més rapidesa.
El Servei d’Urologia ha desenvolupat un protocol específic que estableix criteris clínics estrictes de selecció dels pacients i defineix el circuit assistencial en totes les fases del procés.
integra el crematori dins les mateixes instal·lacions, el primer forn crematori de Mémora a la demarcació. Aquesta configuració permet concentrar tot el procés en un únic espai, evitant desplaçaments i afavorint un ambient de recolliment. Des de la seva obertura, més de 3.000 famílies de Reus i poblacions properes hi han
confiat.
El Tanatori de Reus compta amb el primer forn crematori de Mémora a la demarcació
Les instal·lacions també permeten personalitzar les cerimònies amb serveis audiovisuals, música i elements simbòlics que converteixen el comiat en un moment més íntim i significatiu. Mémora manté l’acompanyament més enllà de la cerimònia. Des de
2021 impulsa grups de suport al dol a Tarragona, espais d’escolta i suport emocional per compartir experiències i afrontar la pèrdua. A més, la companyia ofereix programes específics per a situacions vulnerables, com el dol perinatal, així com atenció psicològica individualitzada, també un telèfon de suport emocional 24 hores, atenció en xarxa (tuapoyoenred.com) i recursos digitals especialitzats.
Animals l Les voluntàries rebran formacions i seran acreditades amb una armilla i un carnet oficial
Marta Omella Blanco
La ciutat de Tarragona té actualment 3.422 gats censats distribuïts en 322 colònies felines. Són 270 les persones voluntàries que s’encarreguen de cuidar aquests animals i que, a partir d’ara, hauran de dur armilles identificatives i carnets oficials que acreditin la seva tasca. Per fer-ho hauran de realitzar una formació sobre la correcta gestió dels assentaments, completada ja per 178 persones. Aquestes alimenten els gats i col·laboren en l’aplicació del mètode CER (captura, esterilització i retorn), establert per la nova Llei de Benestar Animal.
«Sense la col·laboració gratuïta, altruista i sacrificada de totes aquestes persones, gestionar les colònies de la nostra ciutat seria impossible», va destacar ahir la consellera de Benestar Animal de l’Ajuntament, Sandra Ramos, durant la presentació de la mesura. També va recordar que des de l’entrada en vigor de la nova normativa,
Imatge d’arxiu d’un grup de gats alimentant-se a Tarragona. Cedida
els ajuntaments són responsables del control, la gestió i la protecció dels gats comunitaris. Així i tot, va reconèixer que fer-se càrrec de l’alimentació de totes les colònies amb recursos municipals seria «absolutament inassumible», motiu pel qual manté la col·laboració amb en-
titats i voluntaris.
L’Ajuntament defensa que la nova identificació servirà també per reduir els conflictes que pateixen algunes alimentadores amb veïns, que sabran que aquestes persones «estan clarament autoritzades». «Ens han reportat molts problemes
«M’han arribat a tirar aigua i fins i tot pedres mentre alimentava els gats»
Societat l Les agressions i la manca de relleu preocupen la comunitat de voluntàries
La Magda Díaz fa gairebé quaranta anys que alimenta colònies de gats a Tarragona. Una feina voluntària que assegura que sovint es fa «en silenci» i que, en molts casos, comporta insults, amenaces i agressions per part d’alguns veïns. «Des de mullar-me a la nit amb una mànega d’aigua fins a insultar-me o tirar-me pedres», explicava ahir després de rebre la nova armilla i carnet acreditatiu de cuidadora.
Alguns dels episodis més desagradables els va viure durant la pandèmia, quan ella i diverses compa-
nyes es van trobar gats enverinats. «Van aparèixer morts. Jo en vaig veure uns nou, aproximadament. Jo respecto que hi hagi gent a qui no li agradin els animals. El que no han de fer és fer-los mal», relatava. La voluntària assegurava que moltes vegades ha d’alimentar els animals de matinada per evitar conflictes. «Ahir vaig marxar de la colònia a un quart de quatre de la matinada», explicava. Tot i anar equipada amb llanternes i material per treballar, sovint hi va sola. «Es passa el que no està escrit», lamentava. Considera positiva la nova acreditació impulsada per l’Ajunta-
ment perquè creu que dona visibilitat a una feina que moltes vegades no es veu. «T’hi dediques en cos i ànima», afirmava.
També defensa la necessitat de formar les persones que vulguin incorporar-se. Ella ja ha completat la nova formació, i tot i assegurar que molts dels continguts «ja els saben» les voluntàries amb experiència, considera important regular la gestió de les colònies i evitar pràctiques incorrectes. Una de les més freqüents, assegurava, és deixar menjar inadequat als punts d’alimentació. «M’han arribat a deixar un os de pernil o cigrons cuits
casos, va explicar Ramos, es prefereix no indicar-ne la ubicació exacta per evitar actes vandàlics, robatoris de pinso o agressions contra els animals i les persones cuidadores. «Les colònies no s’autoritzen; les colònies existeixen, i, per tant allà on són s’han de respectar», va remarcar. Ciutats com Lisboa compten amb 1.772 assentaments, mentre que Madrid en té 1.171. Roma és el municipi europeu amb més població felina, amb més de 5.500 comunitats.
El consistori controla les colònies amb el mètode CER: captura, esterilització i retorn
El nou material es podrà recollir a l’Ajuntament a partir d’avui de 9.30 h a 15 h
d’individus que increpen o molesten a voluntaris. Això no només està prohibit, sinó que a més, pot estar penat», va advertir la consellera, que va recordar que l’Ajuntament disposa d’un servei de mediació on es pot acudir en cas que sorgeixi un conflicte.
Colònies «amagades»
El consistori també ha identificat diverses colònies amb cartells informatius. Tot i això, no estan senyalitzades les 322, ja que en alguns
S’oferiran cursos en línia
Les formacions han arrencat en format presencial als diferents centres cívics de la ciutat. A més, l’Ajuntament preveu habilitar cursos en línia de forma continuada. Aquests ensenyen als assistents a tenir cura dels gats i explica com funciona el procés d’alimentació, detallant quin menjar és o no apte per als animals. Normalment, s’utilitza pinso sec, i ocasionalment menjar humit, quan l’animal pateix problemes dentals o ha de ser medicat, per exemple. En cap cas, va alertar la consellera, s’han de deixar restes de menjar de casa, ja que «podria posar en perill tot el sistema». Les armilles identificadores i els carnets ja es van començar a repartir ahir després de l’acte de presentació a les persones acreditades presents. També es van endur bons de pinso i material informatiu i de sensibilització. La recollida també es podrà efectuar a partir d’avui de 9.30 h a 15 h al departament de Benestar Animal de l’Ajuntament.
Imatge d’una voluntària amb la nova armilla. Diari Més
embolicats amb paper d’alumini», explicava. Segons Díaz, això obliga després les cuidadores a retirar i netejar les restes perquè no generin brutícia ni problemes sanitaris. «Al final, les culpes ens les carreguen a nosaltres», deia. La comunitat també s’enfronta a una problemàtica de manca de relleu generacional. «Cada vegada som menys persones. És una feina molt sacrificada», afirmava.
l’edifici del 112 de Reus ahir dimecres 20 de maig, reclamant la internalització.
Laboral l Reclamen que s’efectuï l’acord d’internalització del servei al qual es va arribar amb l’anterior govern
M. Llaberia/S. Peralta
Una quinzena de gestors del 061, el telèfon d’emergències sanitàries, de Barcelona i Reus es van reunir ahir dimecres 20 de maig davant de l’edifici del 112 de Reus per tal de protestar i continuar reclamant la internalització del servei. Aquests professionals, un total de 550 a tot Catalunya, denuncien la precarietat laboral i continuen insistint en la internalització del servei. La plantilla està actualment en vaga des del passat mes de març, amb uns serveis mínims del 85%. Segons va explicar el president del comitè d’empresa del 061 a Barcelona, Sergi Arbonès, en el passat es va acordar amb l’anterior govern de la Generalitat «un procés d’internalització» amb el qual, tres anys més tard, «no en sabem res».
Actualment, el servei està subcontractat a l’empresa Serveo i els treballadors formen part del conve-
ni de contact center, tot i que amb alguns plusos. «Amb la internalització guanyaríem tant en l’àmbit econòmic com personal. Segons el nostre conveni treballem 1764 hores anuals, mentre que el del SEM són 1500. També hi ha diferències pel que fa a salari, vacances o formació», va apuntar Arbonès.
Negociacions sense resultats
Per un altre costat, segons va comentar el representant sindical dels treballadors del 061 les negociacions amb el Departament dels últims mesos no han obtingut resultats. En aquest sentit, l’únic avenç que s’ha aconseguit des de l’inici de les conversacions el mes de març va tenir lloc fa tres dies i no va satisfer els treballadors en vaga: «En la reunió amb el Departament de Treball ens van fer una oferta sumament irrisòria i amb el compromís que nosaltres ens oblidéssim de la internalització». Per aquest motiu,
L’apunt
Paral·lelismes amb la vaga del 112 i les reivindicacions de la plantilla
Serveo és, també, l’empresa adjudicatària del servei d’atenció i gestió de les trucades d’emergències del 112. El contracte actual, que va entrar en vigor l’1 d’abril, tindrà una durada de 2 anys i, si bé existeix la possibilitat d’aprovar dues pròrrogues anuals addicionals, la intenció és que sigui de transició cap a una eventual internalització. Mentrestant, la plantilla manté la vaga que, en el cas de Reus, va iniciar-se l’agost del 2023 per reclamar millores en les condicions laborals. La principal exigència
va afirmar que arribaran «fins on faci falta» per tal d’aconseguir la internalització del servei. Precisament, el president del comitè va
és la reversió de la privatització del telèfon d’emergències. També demana un nou conveni —es regeix pel de telemàrqueting—, millores econòmiques —especialment per al torn nocturn i el plus d’idiomes— i de prevenció de riscos psicosocials, un increment de la plantilla, l’optimització del sistema de guàrdies i més descansos entre trucades. Ja s’han assolit algunes fites «subtils». Els seus representants esperen reunir-se el juny amb l’empresa, una trobada que ja s’ha anat postergant.
reivindicar que la internalització va ser, en el seu moment, «un acord de govern» que es va prendre fa tres anys i, per tant, «el govern actual
L’actual licitació de gestió del servei finalitza el mes de gener de 2027
ha de complir amb aquest acord com si fos seu». «No hem vist cap diferència entre el govern anterior d’ERC i l’actual del PSC. Els socialistes no han mogut res en tot aquest temps», va lamentar. Alhora, el president també va recordar que l’actual contracte finalitza el mes de gener de 2027 i, per tant, en poc temps ha de sortir la nova licitació. «Aquesta nova licitació l’ha de fer el govern actual. Vam fer un contracte pont perquè servís per això, de pont cap a la internalització, i no s’ha fet res de res», va denunciar. Com a resultat, la previsió actual és que la vaga continuï de manera indefinida fins que no s’aconsegueixi la internalització.
Entrevista l Reus acull aquesta setmana el XLIX Congrés Nacional de Nefrologia Pediàtrica, que reuneix els millors especialistes nacionals que atenen infants amb problemes de ronyó a Espanya
Sergi Peralta Moreno
Què és un nefròleg pediatre?
ME: «Hi ha cert debat: que si som nefròlegs, que si som pediatres... Les especialitats pediàtriques no estan oficialment reconegudes. És una lluita en què breguem des de fa moltíssim temps. Ens dediquem a una patologia molt concreta dels nens, que són les malalties del ronyó i el tracte urinari». No és el mateix tractar un nen amb problemes de ronyó que un adult...
ME: «Hi ha tractaments diferents i certes malalties tampoc es presenten de la mateixa manera. Primer, perquè el nen és un ésser que s’està desenvolupant, que té molta possibilitat de regenerar i curar, mentre que l’adult ja té una part fibrosada. El nen té més activitat, així que, a vegades, s’ha de ser més agressiu amb els tractaments, però cal saber com fer-ho. Després, hi ha patologies que són específiques de nens». El nefròleg pediatre és important per a la detecció precoç i perquè el nen tingui qualitat de vida.
ME: «La inversió en nens té una rendibilitat molt elevada, perquè tu estàs fent una intervenció a un nen de 2 anys que pot arribar als 60. Si arriba als 80, imagina’t». Amb una vida normal?
El paper de Reus
«Acollir el congrés és reconèixer que els centres que no som tan grans també atenem aquests pacients»
ME: «La majoria d’ells sí, poden tenir una vida normal». Hi ha gaire incidència?
Mar Espino
Presidenta de l’AENP i especialista a l’Hospital 12 de Octubre
Joaquín Escribano
tenen problemes com no créixer o fer pedres. Però tot això pot ser molt silenciós. Un nen pot tenir una malformació i anar creixent fins que arriba un moment que el ronyó ha perdut la funció. Això no obstant, ara és pràcticament impossible que no s’hagi vist dintre la mare». Com ha evolucionat el tractament i el diagnòstic?
ME: «El diagnòstic prenatal, amb els ecògrafs d’alta resolució, ha sigut el primer pas. El segon, el desenvolupament de la genètica. També, l’evolució dels fàrmacs. Ara, quan neixen els nens, sabem que tenen una malformació que els pot provocar una infecció urinària i això ja és un pas que tenim avançat. I l’arsenal terapèutic és impressionant». Per a què serveix el congrés?
ME: «A més de difondre el coneixement, és el fòrum on comentes els casos, per preguntar si algú té experiència amb això. Aquest any, tenim una taula de pacients, en què ells plantegen els seus dubtes, les seves possibilitats... Tenim un simposi de la indústria que ens presenta els tractaments més innovadors que hi ha. Els nostres nens cada vegada viuen més i millor». Quins reptes de futur hi ha?
ME: «Tenim una etapa crítica, que és l’adolescència. Molts joves deixen de prendre la medicació. Un dels terrenys en què s’està treballant moltíssim és en la transició. És a dir, expliques al noi quina és la seva malaltia, quin risc té si deixa la medicació, i com començarem a visitar-lo amb el nefròleg d’adults perquè el pas sigui l’adequat». Per a Reus, com d’important és acollir el congrés?
ME: «Les malformacions congènites renals són les segones més freqüents després de les cardíaques. Però, de fet, ha disminuït la incidència de malaltia renal crònica des que jo vaig començar. Per què? Perquè es fa molta prevenció. Tenim el diagnòstic prenatal, podem començar abans amb tractaments». Quins símptomes haurien d’alertar els pares?
Joan Tardà visita Reus per presentar el seu nou llibre, ‘Una crònica republicana des de Madrid’
Política l L'exdiputat al Congrés dels Diputats per ERC, Joan Tardà, va visitar ahir dimecres 20 de maig la ciutat de Reus per presentar el seu nou llibre, Una crònica republicana des de Madrid. Alhora, l’exdiputat va aprofitar per valorar la situació política actual al país amb l’aprovació dels pressupostos catalans: «Hem d’encarar un present i un
futur molt vertiginós i amenaçant, raó per la qual el republicanisme ha d’analitzar on som i com encarem aquesta nova societat». A més, va fer referència a l’horitzó electoral amb les eleccions municipals de 2027 on espera que els republicans obtinguin un bon resultat, entre ells l’alcaldable per ERC a Reus, Daniel Recasens. l MLB
JE: «Que orinessin sang seria un
Cap del servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Reus
senyal d’alarma. Alguns, s’inflen. També cal estar alerta a les infeccions del tracte urinari. Després hi ha les tubulopaties, que són nens que
JE: «Per a Reus i el Camp de Tarragona, és reconèixer que els centres que no som tan grans en el desenvolupament d’aquestes especialitats també atenem aquesta mena de pacients, estem actualitzats i podem ser un fòrum de coneixement».
CSIF impugna les bases generals de l’Oferta Pública d’Ocupació de l’Ajuntament de Reus
Laboral l La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un recurs potestatiu de reposició contra les Bases Generals Reguladores dels processos de selecció de l'Oferta Pública d'Ocupació 2026 i de les borses de treball de l'Ajuntament de Reus. Consideren des del sindicat que el consistori ha aprovat «d'esquena» a la representació sindical aquestes bases, vulnerant els seus drets fonamentals. El sindicat denuncia una actuació que defineix com a «unilateral i inacceptable» i de falta de transparència. Segons expliquen, les bases, publicades el passat 16 d'abril al BOPT, van ser aprovades sense convocar ni negociar prèviament a la Mesa General de Negociació: «Negociar no és informar després d'haver pres una decisió». Per la seva banda, fonts l'Ajuntament de Reus han respost assegurant que les bases van ser «treballades amb representació sindical». Tot i que afirmen que aquestes bases no es van elevar posteriorment a la Mesa General de Negociació, assenyalen des del consistori que la qüestió «es va abordar a la Mesa General celebrada el passat 4 de maig, on es va acordar iniciar un nou procés de negociació» que «deixarà sense efecte les publicades al BOPT el passat 16 d'abril». Des d'aleshores, s'han celebrat reunions els dies 13 i 20 de maig per abordar aquesta temàtica i l'Ajuntament es continua refermant en els principis de transparència, igualtat, objectivitat i garanties jurídiques. l MLB
Cultura l L’estrena tindrà lloc aquest dissabte 23 de maig a les 20.30 hores al Teatre Fortuny
Redacció
Camerata XXI, conjuntament amb l’Associació Joan Manén, oferiran aquest dissabte 23 de maig una proposta musical de gran format en homenatge a la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí, Sons de la Terra. Aquest espectacle s’inspira en la profunda relació que Gaudí mantenia amb la natura com a font de bellesa, equilibri i espiritualitat, amb un concret que planteja un re-
corregut musical que uneix tradició catalana i contemporània. A més, aquest concert, que tindrà lloc al Teatre Fortuny a les 20.30 hores, obre la programació especial Gaudí: Harmonies de pedra i llum, que Camerata XXI ha preparat per a l’Any Gaudí amb el suport de la Diputació de Tarragona.
Les interpretacions aniran a càrrec de l’Orquestra Simfònica Camerata XXI, sota la direcció de Daniel Montané, amb la participació del
El concert també es durà a terme al Palau de la Música Catalana el 26 de maig
pianista Daniel Blanch, la mezzosoprano Marta Valero i el baríton Lluís Calvet. Hi intervindran també el Cor Ciutat de Tarragona com a cor pilot i el cor participatiu Cantem!, un projecte impulsat per Camerata XXI i format per cantaires del Camp de Tarragona i diverses formacions corals del territori. El concert s’iniciarà amb l’Interludi de Lionor o La filla del marxant d’Eduard Toldrà, amb el Tríptic de la pell de brau de Ricard Lamote de Grignon per culminar la primera part. El dimarts 26 de maig, a les 19 hores, el concert també es durà a terme al Palau de la Música Catalana de Barcelona i l’endemà, a les 20 hores, al Centre Cultural Municipal de Valls.
Cultura l Els municipis seran escenaris del ‘cap de setmana genial’ per redescobrir les figures de Gaudí, Miró, Casals i Picasso
Sergi Peralta Moreno
Els municipis de Reus, Riudoms, Mont-roig del Camp, El Vendrell i Horta de Sant Joan i el Patronat de Turisme de la Costa Daurada conviden a passar un cap de setmana «genial» resseguint la vida i obra de quatre artistes universals amb vinculació amb aquestes contrades: Antoni Gaudí, Joan Miró, Pau Casals i Pablo Picasso. Entre el 5 i el 7 de juny, tindran lloc visites guiades i teatralitzades, tallers, jocs, escape rooms, exposicions i exhibicions per aprofundir en les figures de renom i, de retruc, descobrir espais del territori. La proposta neix amb «vocació de continuïtat» i d’esdevenir una cita anual, va assegurar la consultora de Turisme i Cultura d’Eurecat, Eva Martínez.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va expressar que, amb la vintena d’activitats previstes, s’ajunten el valor patrimonial i el turisme de la Costa Daurada, l’interior de la província de Tarragona i les Terres d’Ebre, un territori que va marcar els referents per «ser el que van ser». «Tenim un conjunt de genis al territori que cal remarcar, perquè no és freqüent», va afirmar durant la presentació del programa, ahir al Gaudí Centre. També va aprofitar per recordar la commemoració de l’Any Gaudí.
Fotografia de família de representants dels cinc ajuntaments, la Diputació de Tarragona i l’oficina tècnica del Paisatge dels
El programa d’accions es desenvoluparà durant el primer cap de setmana de juny
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va destacar que les accions «ens ajudaran turísticament a potenciar un turisme cultural i familiar, a descentralitzar i a desestacionalitzar». Per la seva banda, el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Enric Adell, va assenyalar que el turisme cultural «també
ens ajuda a fer més forta la demarcació» i a tenir una «mirada global de tot l’any».
Entre l’oferta, destaca l’estrena de l’activitat teatralitzada L’obra dels genis està malalta. Trobarà l’intel·lectual Francesc Pujol l’antídot per a la seva cura?. L’obra, del dramaturg reusenc Antoni Veciana, es representarà de forma itinerant pels municipis al llarg del cap de setmana.
Totes les propostes seran gratuïtes, però requereixen inscripció
Reus serà escenari d’una de les classificatòries de Catalunya Freestyle per a la temporada 2026-27
Cultura l Reus serà escenari d'una de les classificatòries de Catalunya Freestyle per a la temporada 202627, la competició insígnia del rap improvisat en català. Tal com ha informat l'organització, la prova a la capital del Baix Camp donarà accés a tres places per a la Gran Final. La resta de tornejos previs es repartiran entre Barcelona, Girona i Andorra la Vella. Abans de l'últim envit, tindrà lloc la ronda Last Bu-
llet o Última Plaça, una repesca per als participants que hagin quedat quarts a les preliminars amb tres places disponibles —com Reus— o per als semifinalistes d’aquelles amb només dos classificats. En total, setze freestylers es veuran les cares a la darrera trobada. El vigent campió, Vanks, ja té assegurat el seu lloc. Reus no és una ciutat aliena al fenomen del rap improvisat. És el bressol de Joel Prieto, conegut a
l’escena com a Joël. Amb mitja vida dedicada a la cultura del hip-hop i essent un dels referents del rap al Camp de Tarragona, va participar, el 2024, en l’edició inaugural de Catalunya Freestyle. Malgrat ser dels més veterans, va repetir experiència i va classificar-se per a la segona Gran Final. Fins i tot, ha pujat a l’escenari d’FMS, la lliga professional en castellà, per oferir una exhibició amb els seus companys. l SPM
prèvia, atès que les localitats disponibles són limitades. Per a més informació o reservar plaça, cal consultar la pàgina web www.elpaisatgedelsgenis.cat
Paisatge dels Genis
El cap de setmana genial s’emmarca en el Paisatge dels Genis, una iniciativa que aglutina rutes interpretatives, museus i centres culturals que posen en relleu i expliquen la vinculació d’Antoni Gaudí, Joan Miró, Pablo Picasso i Pau Casals
amb els paisatges de la demarcació, que van marcar la seva vida i obra i van servir com a font d’inspiració. Hi ha cinc municipis inclosos en el projecte. Riudoms ha sigut l’últim a sumar-s’hi, certificant-ho el gener. Els equipaments que conformen el Paisatge dels Genis són el Gaudí Centre de Reus, el Mas Miró de Mont-roig del Camp, la Casa Nadiua i el Museu Pau Casals del Vendrell, el Centre Picasso d’Horta de Sant Joan i la Casa Pairal Gaudí de Riudoms.
Seguretat l El consistori preveu reforçar les inspeccions de rutes, activitats de lleure i documentació per detectar irregularitats
L’Ajuntament de Salou preveu reforçar els controls d’embarcacions durant aquest estiu amb revisions en profunditat i controls «sorpresa».
D’aquesta manera es contempla al plec emès per contractar un nou servei d’inspecció tècnica i control de concessions nàutiques per a les platges del municipi, una mesura que, des del consistori, consideren «necessària» per l’augment d’afluència turística. En aquest sentit, especifiquen que l’activitat que inclou embarcacions d’esbarjo, artefactes flotants o altres serveis vinculats al «lleure nàutic» es porta a terme en un entorn «especialment sensible» en l’àmbit de la seguretat, i es preveu garantir unes condicions «adequades».
El servei preveu començar les inspeccions, fins i tot, abans que comenci la temporada estiuenca a la localitat, i es preveu fer a través de controls documentals, revisions tècniques del material i desplegaments operatius directament al litoral. Els principals focus de control seran el compliment de la vigència i característiques administratives de la documentació obligatòria —assegurances, permisos o autoritzacions—, les llicències dels conductors i l’estat del material de seguretat.
Una cinquantena de
Imatge del Port Esportiu de Salou, on també es realitzaran controls. Cedida
En total, s’executaran dos controls «sense avís previ» als llogaters dels equipaments
Les embarcacions que requeriran més atenció són les referides a les ofertes d’oci, com els patins,
les «bananes», els parcs aquàtics o els rems que ocupen les principals platges de Salou. D’altra banda, també s’inclourà una revisió de les rutes marítimes i zones on se situen aquestes activitats. S’inspeccionaran amb controls operatius canals nàutics i zones d’abalisament, les quals també veuran quotidianament revisions en l’àmbit de distàn-
Prevenció l Una cinquantena de taxistes de Salou han participat en un curs de reanimació cardiopulmonar (RCP) celebrat a la comissaria de la Policia Local, amb l’objectiu de reforçar la capacitat de resposta davant possibles emergències mèdiques a la via pública o durant el servei. La formació ha anat a càrrec de professionals sanitaris del CAP Salou, que han impartit continguts pràctics so-
bre actuació immediata en casos d’aturada cardiorespiratòria i ús dels desfibril·ladors externs automàtics (DEA). Durant la jornada, els participants han practicat maniobres bàsiques de reanimació, protocols d’actuació i tècniques per intervenir amb seguretat fins a l’arribada dels serveis mèdics d’emergència. La iniciativa posa en valor el paper dels taxistes com a professionals de proximitat que,
per la seva presència constant als carrers i el contacte directe amb residents i visitants, poden convertir-se en primers intervinents en situacions d’emergència sanitària. En una ciutat com Salou, que rep milions de visitants al llarg de l’any, aquesta formació pren una especial rellevància, ampliant la xarxa de persones preparades. Des del sector del taxi han valorat positivament la iniciativa. l Redacció
cies de seguretat i de l’ús correcte dels espais autoritzats.
La mesura «estrella», però, seran els controls «sorpresa», que s’efectuen als llogaters i negocis del litoral que ofereixen els serveis en dues ocasions durant tot l’estiu de manera aleatòria. D’aquesta manera, l’Ajuntament rebrà de manera periòdica informes sobre totes les
activitats descrites i amb les seves possibles «irregularitats» detectades.
Entre les condicions presentades pel consistori, s’integraran sancions que es qualificaran de la més «lleu», fins a «molt greu». Les més perjudicials seran les que, directament, «puguin afectar a la seguretat dels usuaris» i en les quals intervindrà directament el consistori. Aquestes patiran mesures cautelars, com la suspensió de tota activitat i la immobilització de les embarcacions o materials. El servei tècnic s’haurà de licitar abans, però preveu començar a actuar pròximament. Alguns dels objectius que compartia el consistori es basaven també en la «garantia» de la «competència lleial» entre operadors o l’entrega d’informació de manera transparent a l’Ajuntament per «incrementar la confiança».
Des del consistori, també es recordava que el servei al litoral salouenc s’executarà, un any més, amb el suport de la Guàrdia Civil, que realitza inspeccions i guàrdies setmanals entre les platges del municipi. La mesura preveu assegurar el compliment total de la regulació de totes les activitats.
Adam Díaz Garriga
El Cementiri de Vila-seca preveu incorporar pròximament un nou espai per tractar el dol gestacional i perinatal. El municipi se sumarà a la llista de localitats del Camp de Tarragona que presten aquest servei, entre els quals destaquen Torredembarra, Salou o Altafulla. En el cas del recinte vila-secà, el consistori preveu la reforma d’una terrassa que s’incorporarà entre el mòdul antic i el modern del cementiri, per transformar-la en un espai més «ampli i obert».
El projecte s’impulsarà coincidint amb la proposta de redisseny de la zona d’obra del cementiri i, d’acord amb el regidor de Serveis, Josep Toquero, gràcies a «l’impuls d’una família de Vila-seca» que va viure una pèrdua recentment. «La reclamació d’aquesta família va accelerar el procés, ha estat una doble circumstància, però era necessari», explicava l’edil. En aquesta línia, el consistori va plantejar la iniciativa poc després de la demanda de la família per crear «un espai segur perquè les famílies puguin oferir un homenatge». «Farem justícia dins un espai d’oració, oferint un lloc de referència en aquest sentit», cloïa Toquero.
El projecte coincidirà amb la integració de jardineres i la dignificació d’espais
El regidor admetia que «ha estat un dels projectes més il·lusionants» per oferir l’oportunitat de «tindre un record digne». En total, s’edificaran uns 275 metres quadrats dins el recinte municipal que oferiran un espai diàfan a través de l’enderroc del mur de contenció existent i la pavimentació del sòl actual. La intenció és «dignificar» la zona dels columbaris per «millorar el servei» al Cementiri Municipal. Es crearan
El Castell de Vila-seca acull fins al 19 de juliol la mostra ‘Univers invers’ de l’artista
Cultura l Dimarts a la tarda es va inaugurar al Castell de Vila-seca l’exposició Univers invers, de l’artista visual cambrilenc David Callau Gené, una mostra que es podrà visitar fins al 19 de juliol a l’Espai Kies. La inauguració va comptar amb la participació de la regidora de Cultura, Manuela Moya, i del mateix artista, que posteriorment va
guiar els assistents en una visita per l’exposició. La mostra, formada per una vintena d’obres, planteja una renovació del llenguatge artístic de Callau i dialoga amb l’espai del Castell evocant ressonàncies ancestrals que conviden a reflexionar sobre el present. L’autor aposta per una tria cromàtica marcada pel contrast del negre sobre blanc. l Redacció
més zones verdes i jardineres amb una desena d’espècies noves, ampliant l’espai útil al recinte fins a 2,7 metres d’amplada. La superfície total de l’Espai per al dol perinatal i gestacional serà de 88,85 metres quadrats.
Les actuacions respectaran la rampa i les escales existents per optimitzar l’entorn. A més, s’incorporarà una barana i una zona de bancs i grada per «millorar l’accessibilitat i l’estada». L’Ajuntament engegava el passat divendres el procés de li-
citació per avançar amb el projecte, que s’espera executar en un termini previst de quatre mesos i mig (16 setmanes).
Necessitat
El pressupost total dedicat per a efectuar les obres serà de més de 84.000 euros, a l’espera de trobar una empresa adjudicatària per la proposta impulsada íntegrament pel consistori. «La idea inicial era per fer més acollidor l’espai del cementiri, crear espais de calma i
Essencial
El dol gestacional i perinatal al Camp de Tarragona
Vila-seca s’integrarà a la llista de municipis de la província que comparteixen aquest servei. Un servei que, des del consistori, situen com «essencial». «Sabem que altres municipis ho tenen i que ho havíem d’integrar», explicava el regidor de Serveis, Josep Toquero. Gairebé la totalitat de localitats del Camp de Tarragona presten aquests serveis dins els seus Cementiris Municipals, com Tarragona, el Vendrell o Cambrils.
serenor, però també vam valorar el descans de les famílies de Vila-seca que ho necessiten», indicava el regidor de Serveis.
La iniciativa fa temps que roman sobre la taula del consistori, però ara preveu estar enllestida a finals d’any. «Reconeixem que hem tardat més del previst, però hem volgut aprofitar totes les circumstàncies de treball al recinte», ressaltava Toquero. Del projecte, destaca també que s’utilitzaran materials sostenibles per respectar les mesures mediambientals aplicades sobre el recinte. Concretament, amb elements com la nova pintura o els materials que planteja la iniciativa.
Inclusió l Definirà les polítiques en matèria de diversitat afectiva, sexual i de gènere durant cinc anys
L’Ajuntament del Vendrell ha iniciat els treballs per elaborar el primer Pla local per la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere del municipi, una eina estratègica que definirà les polítiques públiques i les línies d’ac tuació en matèria de drets LGBTIQ+ durant els pròxims cinc anys. Fins ara aquestes actuacions s’havien abordat dins del Pla local d’igualtat, però el consistori fa un pas enda vant amb un document específic per aprofundir en les necessitats, vivències i reptes del col·lectiu al municipi. El procés es troba en fase de diagnòstic i inclou entrevistes en profunditat amb persones del ter ritori que formen part del col·lectiu LGBTIQ+, amb l’objectiu de recollir experiències representatives pel que fa a identitats de gènere, orien tacions sexuals, edat, origen o for
El procés inclou entrevistes al col·lectiu i una enquesta oberta a tota la ciutadania
mació. Paral·lelament, s’ha posat en marxa un qüestionari obert a la ciu tadania per conèixer la percepció sobre la diversitat afectiva, sexual i de gènere al Vendrell i detectar ne cessitats i oportunitats de millora. La regidora de Feminismes i Drets LGBTIQ+, Silvia Vaquero, ha destacat que «des de l’any 2023 aquest govern va incorporar a la re gidoria de Feminismes el treball i la lluita per consolidar els drets del col· lectiu LGBTIQ+, incorporant aques ta mirada de manera transversal dins l’àmbit municipal». Vaquero ha remarcat que «som una de les poques regidories de l’àmbit muni
i
Impulsen
dues
centrals solars amb més de 14.300
panells fotovoltaics a Creixell
Energia l Les instal·lacions es projectaran en sòl no urbanitzable i comptaran amb línia soterrada de 25 kV
Agències
La promotora Inspira Energia, SL ha iniciat la tramitació de dos projectes de centrals solars a Crei xell que sumaran més de 14.300 panells fotovoltaics en sòl no ur banitzable del municipi. El Depar tament de Territori ha publicat la
sol·licitud d’autorització adminis trativa i l’avaluació d’impacte am biental de les instal·lacions, amb 4,2 MW de potència cadascuna i lí nia d’evacuació soterrada de 25 kV. El projecte Creixell I preveu 6.900 panells i un pressupost de 2,25 mi lions i Creixell II inclou 7.406 pla ques i una inversió de 2,05 milions.
cipal que incorpora explícitament aquesta perspectiva, i treballem per la visibilitat i la consolidació dels drets de les persones del col· lectiu, que en definitiva són drets de tothom». La regidora també ha subratllat el caràcter comunitari del projecte i ha afirmat que «no és una lluita individual, sinó col·lecti va», amb la voluntat que la ciutada nia formi part de totes les polítiques que consolidin els drets de les per sones LGBTIQ+. En aquest sentit, ha agraït «la complicitat de les per sones vinculades al programa de televisió i podcast El Safareig», que han contribuït a generar espais de visibilització.
Participació
El nou Pla local definirà les línies polítiques i les accions que perme tran continuar avançant cap a un municipi més inclusiu i respectu ós amb la diversitat. «Volem que el Vendrell continuï sent un municipi que asseguri els drets i les llibertats de totes les persones, tant en l’àm bit afectiu com sexual. Tots i totes hem de ser custodis d’aquestes llibertats col·lectives», ha afirmat Vaquero. La difusió de l’enquesta es farà aprofitant diversos espais i esdeveniments del municipi.
Patrimoni l La Fundació Mimara va presentar el projecte de rehabilitació íntegra de l’espai BCIL per construir el recinte
Adam Díaz Garriga
El Monestir de la Presentació de Valls espera tenir una nova vida de la mà de la Fundació Mimara, que preveu rehabilitar l’espai per construir un Centre de salut mental. L’Ajuntament donava aquesta setmana el vistiplau a l’entitat per plantejar el projecte, malgrat que en tractar-se d’un recinte protegit i declarat Bé Cultural d’Interés Local (BCIL), encara haurà de travessar diversos processos administratius.
La proposta espera reformar el conjunt que, fins el 2011, va actuar com a convent per a les monges carmelites. Durant les revisions efectuades els passats dos anys, es van detectar senyals d’abandonament dins l’espai reconstruït després de la Guerra Civil i reinaugurat l’any 1948. El Monestir compta amb espais de magatzem, cuina, diverses zones d’habitatge per als futurs usuaris i, fins i tot, un espai religiós. En aquest sentit, les intervencions previstes contemplen el manteniment i la reforma íntegra del Monestir, així com la restauració d’elements històrics integrats dins el catàleg patrimonial.
Es preveu reformar la major part de les cobertes i la fusteria exterior i interior, ja que diversos elements mostren «desperfectes» per la manca de manteniment. Les obres començarien per la neteja completa de les instal·lacions, que acumulen residus des de fa 15 anys. Posterior-
Imatges de l’estat actual de l’interior i l’exterior del Monestir de la Presentació. Cedides
Mimara preveu invertir més de 263.000 euros per reformar l’espai abandonat
ment, se substituiran els elements en mal estat i, a mesura que s’actuï en elements decoratius o declarats protegits, serà obligatori que la Fundació executi treball de caràcter
L’Ajuntament de Torredembarra completa el condicionament del parc de Sant Jordi amb nous espais de lleure
Equipaments l L’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Via Pública, ha finalitzat els treballs de condicionament i equipament del nou parc del barri de Sant Jordi, situat entre els carrers del Crisantem i de la Viola, una actuació que ha suposat una inversió de 41.116,28 euros, IVA inclòs. La intervenció, planificada conjuntament amb l’Associació de Veïns del barri de Sant Jordi, ha permès adequar aquest espai verd d’uns 2.694 metres quadrats amb nous elements de mobiliari urbà, jocs infantils, espais d’estada, jardineria, una font i millores en l’enllumenat públic. L’alcalde i responsable de l’àrea de Serveis i Via Pública, Vale Pino, ha explicat que l’actuació a l'espai
arqueològic. Per exemple, s’esperen aquesta mena d’actuacions en el desmuntatge de les teules àrabs o la ceràmica existent.
Entre els treballs, es contempla també la intervenció en l’entorn, que actualment acumulen vegetació i ruïnes. Segons s’especifica al projecte, es preveu actuar en 1.239,91 metres quadrats, tenint en compte les cobertes i els alçats de les instal·lacions. En canvi, no es
té com a objectiu «continuar millorant l’espai públic i posar a disposició de la ciutadania zones verdes de qualitat, segures i accessibles», destacant també que el nou parc està pensat perquè «les famílies hi puguin passejar, descansar i compartir estones de lleure en un entorn agradable». Els treballs al parc han inclòs la instal·lació d'unes tanques de fusta perimetrals a la zona verda i al parc infantil, nous jocs com un gronxador i un tobogan, papereres, taules de pícnic i elements d’aventura com una cabana rústica i una tirolina. l Redacció
preveu reorganitzar els subministraments, com l’abastiment d’aigua, sanejament, energia i serveis urbans, ja existent. Per altra banda, des de l’Ajuntament es va reclamar una major «concreció» de certs elements de millora i actuacions, com el canvi de les finestres actuals de fusta, qualificades com «elements protegits», per estructures de PVC sense especificar, entre altres modifica-
cions requerides. Així i tot, des de l’administració es va esmentar que els treballs són «susceptibles de ser tramitats com a provisionals». El Monestir forma part també del Pla de Millora Urbana (PMU) i requerirà una d’aprovació i gestió urbanística especialitzada que podria comportar la imprevisió de quan es portarà a terme el projecte. Uns 4116 metres quadrats de la parcella total estan inclosos dins el pla, a més d’una parcel·la annexa de 285 metres quadrats.
Emblema vallenc
El projecte requerirà una inversió de més de 263.000 euros per fer efectiva la reforma, en els primers treballs que es contemplen per a l’espai. La superfície total del Monestir és de 2.398 metres quadrats, malgrat que encara no s’han especificat totes les funcions dels espais existents.
L’emblemàtic Monestir de la Presentació va construir-se originalment al segle XVII a través de diverses donacions. El projecte va continuar per acollir refugiats en diferents guerres, representant un punt de trobada sanitari i social, com va ser el cas de la Guerra del Francès.
L’any 1936, el Monestir va ser enderrocat fins a la seva posterior reconstrucció de la mà de Cèsar Martinell. L’any 2011, la comunitat que habitava al recinte va traslladar-se a la casa Montserrat Cuadrada.
Infraestructures l El consistori defensa que qualsevol proposta haurà de garantir el respecte als drets dels ciutadans i la seva qualitat de vida
Joan Lizano
L’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí ha expressat la seva voluntat de protegir els nuclis habitats del municipi davant possibles futurs traçats ferroviaris vinculats al transport de mercaderies del corredor del Mediterrani. El consistori va organitzar el divendres 8 de maig una sessió informativa oberta als veïns i veïnes per exposar la informació disponible fins ara sobre les possibles actuacions futures al territori. Durant la trobada, es van presentar diferents visions sobre aquesta infraestructura: la Plataforma de Mercaderies per l’Interior va exposar els seus arguments i posiciona-
ment, mentre que l’equip de govern municipal va traslladar la postura actual de l’Ajuntament. L’alcalde, Jordi Cacho, va remarcar que, tot i que no es tracta d’una obra immediata ni existeix actualment un traçat definit, sí que s’estan començant a fer passos previs que poden condicionar decisions futures.
Com a exemple, Cacho va recordar el recent anunci de la Generalitat de Catalunya sobre la redacció del futur mapa ferroviari català, un document que començarà a estudiar possibles traçats i alternatives de mobilitat ferroviària. Des del consistori es defensa que qualsevol decisió futura ha de garantir el respecte als drets dels ciutadans
FESTIVITAT CULTURAL
L’alcalde insisteix que l’impacte ferroviari també afecta els municipis d’interior
i la seva qualitat de vida. L’alcalde va insistir que «tot allò que es considera negatiu per als municipis de la costa, també ho és per als de l’interior», i va subratllar la necessitat que qualsevol infraestructura ferroviària tingui en compte l’impacte social, ambiental i territorial.
L’Ajuntament estarà atent a l’evolució d’aquesta qüestió per defensar els interessos del municipi davant possibles decisions sobre el trans-
El Casal Municipal acull la penúltima activitat prèvia al festival
Adrià Recasens Benaiges
El Festival de novel·la negra en català Creixell.Crims celebrarà el seu cinquè aniversari amb una Festa Vermut oberta a tots els públics el aquest diumenge 24 de maig, a les 12 h, al Casal Municipal de Creixell. Aquesta serà la penúltima activitat prèvia del festival i vol posar en valor la consolidació d’aquesta cita cultural dedicada a la literatura criminal en català al territori.
La jornada començarà amb la xerrada ‘La màfia i la música: la banda sonora del crim organitzat’, a càrrec de l’escriptor Quim Gómez,
Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell 2025 per la novel·la ‘Spina’. Gómez farà un recorregut per algunes de les bandes sonores més emblemàtiques del cinema criminal, capaces encara avui de transportar-nos a grans històries de màfia i crim organitzat. Després serà el torn de l’actuació de Monnie & The Awesome Boys, amb la cantant Mònica Sans, vinculada a Creixell i autora del tema ‘The Cathar Man’, dedicat al penell del campanar dissenyat per Jujol. L’acte acabarà amb un vermut de la terra
La nova edició del festival de novel·la negra arriba els dies 10, 11 i 12 de juliol
per a tots els assistents, en un ambient festiu que servirà per escalfar motors abans del festival, que se celebrarà els dies 10, 11 i 12 de juliol. Les activitats prèvies continuaran el 4 de juny, a les 19 h, a Cal Cabaler, casa de cultura de Creixell, amb la conferència ‘Família i Crims’, a càrrec dels escriptors i periodistes Tura Soler i Jordi Grau. Aquesta serà la darrera activitat prèvia que posarà el punt final a la programació abans de l’arribada del Creixell. Crims 2026.
port de mercaderies. Així mateix, l’equip de govern va manifestar que, si en un futur es decidís que el transport de mercaderies ha de circular per l’interior del territori, les possibles vies haurien d’estar allunyades dels nuclis habitats i comptar amb totes les ga-
ranties necessàries per minimitzar qualsevol afectació a la població.
L’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí reafirma el seu compromís amb la transparència informativa i amb la defensa dels interessos i el benestar dels veïns i veïnes davant els projectes que puguin afectar el territori.
Adrià Recasens Benaiges
a innovació alimentària ja no és una aposta de futur, sinó una realitat consolidada. Així s’ha evidenciat a Alimentaria+Hostelco 2026, celebrada el passat mes d’abril al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, on prop
Adrià Recasens Benaiges
Amb més de mig segle d’història, Pastisseria Caelles és tot un referent dolç a Reus. Aquesta pastisseria familiar, ubicada al carrer Camí de Tarragona,1, ha sabut preservar l’essència de la
tradició artesanal, oferint productes elaborats amb cura i ingredients de qualitat. Entre les seves especialitats estan les esperades coques de cireres, una autèntica joia de temporada que arriba amb la primavera. Amb una massa suau i esponjosa, i cireres fresques al punt
just de maduració, aquestes coques evoquen records i celebracions, especialment reclamades per la festivitat de Corpus Christi i Sant Joan. A Pastisseria Caelles, cada elaboració és una mostra de passió per l’ofici i compromís amb la cultura gastronòmica local.
~ PASTISSERIA CAELLES ~
de 3.300 empreses van mostrar cap a on evoluciona el sector. Nous sabors, productes més saludables, plats preparats i iniciatives de sostenibilitat han marcat una edició en què les empreses catalanes han tornat a situar la innovació al centre de l’estratègia.
Una de les propostes que més expectació ha generat enguany ha estat la de Maheso. La companyia catalana, amb la planta de congelats més gran de l’Estat, ubicada a Montcada i Reixac, ha presentat els ‘Churros Bites farcits de Nocilla’, una versió adaptada als nous hàbits de consum d’un producte tradicional. L’empresa destina cada any prop de dos milions d’euros a innovació, consolidant-se com a líder del segment de xurros i porres a Espanya, amb una quota del 20%. Maheso també explora noves combinacions de sabors amb Idilia, incorporant el festuc com a ingredient destacat, i una de les grans tendències del moment, especialment en sectors com la rebosteria, el cafè o les begudes vegetals.
El festuc s’ha convertit en un dels ingredients estrella del moment
ha ampliat la gamma amb Yosoy Barista Pistatxo, la primera referència barista elaborada amb aquest ingredient. A més, ha incorporat una versió d’avena sense sucres i una nova proposta amb chai. La companyia considera que el gran repte és oferir alternatives que combinin salut i experiència de consum sense obligar el consumidor a renunciar al sabor. En paral·lel, el negoci dels plats preparats continua guanyant pes. Noel ha aprofitat la fira per presentar noves línies «ready to cook» i «ready to eat», pensades per facilitar la preparació dels àpats quotidians. Les primeres inclouen productes carnis amb ingredients, salses i guarnicions perquè el consumidor només hagi d’acabar la cocció a casa. Les segones ofereixen plats cuinats a baixa temperatura, com garró al forn o costelles amb salsa barbacoa, que només requereixen escalfar-se abans de consumir-se.
Sostenibilitat
Precisament, el festuc és un dels protagonistes de les novetats de Torrons Vicens. La firma d’Agramunt, en col·laboració amb Albert Adrià, ha presentat el ‘Torró Aire’, una reinterpretació del torró tradicional amb una textura molt més lleugera mitjançant una tècnica d’injecció d’aire i es comercialitza en tres varietats —ametlla amarga, cacau i avellana, i festuc— amb una inversió d’uns 500.000 euros en nova tecnologia.
La tendència cap a productes més saludables i adaptats als nous consumidors també ha marcat les novetats de Yosoy. La marca, pionera en begudes vegetals,
La sostenibilitat també ha tingut protagonisme. bonÀrea ha anunciat l’expansió del sistema RetornA, un model circular de reutilització d’envasos que arribarà a 460 establiments de Catalunya durant el segon semestre de 2026. La iniciativa permet retornar safates de productes carnis perquè siguin netejades i reutilitzades. La prova pilot, feta en 61 botigues de Tarragona i Guissona, ha assolit una taxa de retorn del 60% i ha evitat més de 72.000 safates d’un sol ús. El projecte, que supera els 10 milions d’euros d’inversió, busca consolidar-se primer a Catalunya abans d’estendre’s a la resta de l’Estat.
Professionals del sector reclamen als consumidors un «canvi de xip»
ACN/Redacció
Els flequers i pastissers reclamen «un canvi de xip» als consumidors per contribuir a reduir les prop de 3.100 tones de producte que el sector desaprofita anualment segons un estudi del Departament d’Agricultura. En un sector «molt conscienciat» i amb moltes receptes «dels avis» per «aprofitar-ho tot i no llençar res», com ara els púdings i els secalls de restes de brioixeria, recorden que «tenir de tot a totes hores» i «tenir-ho tot acabat de fer» és insostenible. «Un aparador ple quan s’acosta l’hora de tancament significa que molta cosa acabarà a les escombraries i determinats productes, com els carquinyolis o les mag-
El pa, dels productes de fleca que suposen el 2,8% dels aliments que es malbaraten ACN
dalenes, són més bons l’endemà de fer-los», assenyala Ivette Prat, propietària del forn de pa Prat de Mollet
FRUITES I VERDURES
del Vallès.
Segons l’estudi, tot aquest producte desaprofitat ha generat unes emissions de 2.258 tones de CO2, una petjada hídrica de 12.723 m3 i un ús del sòl per conrear de 6,8 milions de metres quadrats. Seguint les directrius europees i amb l’objectiu de reduir un 30% el malbaratament alimentari el 2030, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i alimentació (DARPA) ha elaborat una guia per la prevenció del malbaratament alimentari a les fleques i pastisseries. Amb la col·laboració de gremis i experts en seguretat alimentària, el document facilita eines per quantificar el malbaratament, identificar els punts crítics i establir accions de millora a les empreses.
Una de les parades més vistoses i atractives del Mercat Central de Reus
ARB
Fruiteria Cal Pere és un autèntic reclam per als amants del producte fresc, de qualitat i proximitat. Especialitzada en fruita i verdura de primera categoria, ofereix fruites de temporada i exòtiques seleccionades amb cura per garantir el millor sabor i frescor. També destaca per les verdures de proximitat i una gran varietat de bolets frescos i deshidratats. A més, combina qualitat i tracte proper amb servei de repartiment a domicili perquè comprar sigui fàcil, còmode i ràpid, sense renunciar a l’excel·lència.
~ FRUITERIA CAL PERE ~
Productes de proximitat
prestigi per als
La qualitat i singularitat dels olis d’oliva verge extra de la DOP Siurana han tornat a ser reconegudes en les darreres edicions del Premio Mario Solinas i dels Premios Alimentos de España Mejores Aceites de Oliva Virgen Extra Campaña 2025-26, que distingeixen els millors olis del sector. En el primer certamen, la Cooperativa Agrícola de Cambrils ha obtingut el primer premi en la categoria de Fruitat Madur, situant el seu oli entre els més valorats. En els premis del Ministeri d’Agricultura, tres entitats de la DOP han estat guardonades en la mateixa categoria: el Centre Oleícola del Penedès, Olis Solé de Mont-roig del Camp i Agrícola de Montbrió del Camp. ARB
Amb un bacallà de marca KG – Categoria Classe A, l’establiment és referent a Reus pel seu producte
ARB
Cal Pagès Bacallaneria destaca per un producte amb sabor autèntic i equilibrat gràcies a la seva acurada selecció i preparació. La qualitat superior i una textura consistent del seu bacallà el fan ideal tant per a receptes tradicionals com per a propostes més actuals o innovadores amb què seduir al nostre paladar o
sorprendre als nostres convidats. Bacallà prèmium, nutritiu, ric en nutrients i perfecte per a una alimentació saludable, que el converteixen en l’aliat imprescindible a la teva cuina i als teus plats. Amb més de 50 anys d’experiència i trajectòria, el seu equip treballa cada peça amb passió per assegurar una experiència gastronòmica única. La qualitat real es nota en cada mos.
~ CAL PAGÈS BACALLANERIA ~
MACN/Redacció
usclos per escalfar al microones, mandonguilles de lluç i una tonyina al pibil són tres de les novetats catalanes al Seafood Expo 2026. La fira de productes del mar va celebrar el passat mes d’abril la seva 32a edició, la «més gran de la història», al recinte de Fira Gran Via amb més de 2.300 empreses de 86 països d’arreu del món, i un impacte econòmic previst de 161 milions d’euros.
«Nosaltres presentem la col·laboració amb el productor gallec Mariscs Alumar d’uns musclos que es poden escalfar directament al microones. Els tenim envasats amb diferents salses com llimona, llorer i pebre; salsa de tomàquet; o salsa de curri», explica el director general de Freskibo, Salvador Ros.
«El que busquem és sobretot practicitat i conveniència. El consumidor vol ara productes que siguin saludables, fàcils i ràpids de preparar. Llavors, aquest musclo ja es presenta cuinat i amb la seva salsa. Es pot fer al microones o també saltat a la paella», apunta Ros, afegint que: «En menys de dos minuts tens un plat per consumir molt saludable i molt bo».
Més de 40 empreses catalanes al Seafood 2026 Freskibo, Barrufet i Balfegó Grup són tres de les més de 40 empreses catalanes del sector del peix i el marisc han estat enguany presents al Seafood Expo Global 2026 amb l’objectiu de reforçar el posicionament internacional del producte pesquer i aqüícola, impulsar noves oportunitats comercials i projectar Catalunya com a referent global del sector. De fet, un dels eixos centrals de la participació catalana és el Catalonia HUB, impulsat per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, un punt de trobada del conjunt de la cadena de valor del producte pesquer català, amb un programa d’activitats tècniques, institucionals i gastronòmiques orientades a abordar els principals reptes del sector i generar espais de coneixement i intercanvi.
Entre els continguts, sessions centrades en la sostenibilitat i l’adaptació al canvi climàtic, com la presentació de guies d’aqüicultura restaurativa o els projectes vinculats a la producció de mol·luscs al delta de l’Ebre. També s’hi van poder abordar qüestions vinculades a la innovació i la valorització del producte, com iniciatives per reduir el malbaratament alimentari i potenciar l’aprofitament de subproductes pesquers o les actuacions de les organitzacions de productes pesquers de Catalunya. En l’àmbit gastronòmic, el HUB va incorporar demostracions culinàries i showcookings amb producte de proximitat, posant en valor la qualitat i la diversitat del producte pesquer català, així com el seu vincle amb la restauració. La fira de productes del mar aplega més de
Per la seva banda, l’empresa Barrufet va presentar novetats com unes hamburgueses de calamar (i calamar amb all i julivert), paquets de minihamburgueses amb diversos sabors i unes innovadores mandonguilles de lluç. «Tenim una sala d’elaboració allà i és on apostem per crear productes de valor afegit relacionats amb el peix. A la gent li costa cuinar el peix, ja sigui per les espines, la mala olor o la manca de tècnica», assenyalava Cristina Barrufet, administradora de
CUINA DE PROXIMITAT
Descobreix Arena Restaurant, un espai únic al Passeig Jaume I de Salou on la cuina mediterrània, els plats creatius i el producte de proximitat es converteixen en una experiència davant del mar. La seva terrassa amb vistes a la platja, l’ambient modern i desenfadat i una carta plena de sabors frescos, fan d’Arena el lloc ideal per compartir vermuts, dinars, sopars i còctels en qualsevol moment del dia. Tradició i innovació es fusionen en cada plat per oferir una proposta gastronòmica autèntica, elegant i plena d’essència mediterrània a la Costa Daurada. Un punt de trobada imprescindible per gaudir-ho a Salou tot l’any. ARB
la companyia amb seu a Mercabarna, afegint que: «Tampoc es va a comprar tant peix fresc com abans i pensem productes que ajudin a consumir peix d’una forma igual de saludable. Sense gluten, ni additius». A més, explica que encara no té clar quin serà l’embalatge per a les noves mandonguilles de lluç. «Estem analitzant diferents maneres de vendre-les a col·lectivitats. Sobretot per a escoles i hospitals. Potser amb bosses o caixetes».
Més de 40 empreses catalanes del sector del peix i el marisc presents en aquesta edició
El grup Balfegó tampoc va faltar a la cita per mostrar les últimes novetats, just un any després de la inauguració
de les noves instal·lacions de la companyia a l’Ametlla de Mar amb una inversió de 35 milions d’euros. «Estem fent el salt cap a la cinquena gamma amb productes com la tonyina al pibil, la tonyina esqueixada o ‘pulled’, la tonyina fumada —tant de llom com de ventresca— i la tonyina en cresta xinesa», enumera Joan Grau, director de màrqueting i vendes de Balfegó Grup. «Ens dirigim a l’alta restauració i volem facilitar la feina al cuiner, en un sector on sempre falta personal», apunta Grau, que ha avançat que ja estan pensant les fórmules per aprofitar el 100% de la tonyina.
PROMOCIÓ EXTERIOR
Participació de 21 empreses catalanes i 100 referències de productes
Adrià Recasens Benaiges
Els aliments catalans reforcen aquest maig la seva presència al mercat mexicà amb una nova acció impulsada per Prodeca, la Promotora dels aliments catalans, en col·laboració amb la cadena gourmet PRISSA. La campanya, desplegada a 13 establiments de ciutats com Puebla, Oaxaca, Veracruz i Ciutat de Mèxic, promociona més d’un centenar de referències de 21 empreses catalanes especialitzades en vins, caves, olis, conserves, dolços i begudes premium.
La iniciativa combina espais promocionals als supermercats, tastos i degustacions obertes al públic, així com un Menú Catalunya als restaurants
del grup mexicà elaborat amb productes participants. Durant les pròximes setmanes també s’organitzaran ses-
sions amb sommeliers, creadors de contingut i representants empresarials per donar visibilitat als productes catalans i generar noves oportunitats comercials. L’acció coincideix amb el viatge institucional a Mèxic del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que aquesta setmana manté reunions amb agents del sector i autoritats mexicanes per reforçar els vincles comercials. Aquest dijous 21 de maig està previst l’acte central de la campanya a Puebla. Mèxic és actualment el principal mercat agroalimentari català de l’Amèrica Llatina, amb exportacions que superen els 185 milions d’euros anuals. Més de 400 empreses catalanes exporten regularment al país, impulsades per l’interès creixent pels productes mediterranis i de valor afegit.
VINS I VERMUTS DEL TERRITORI
Parra de Reus inicia una nova etapa mantenint la qualitat i l’essència dels seus més de 70 anys d’història
El popular celler de vins i vermuts renova l’aposta pels productes de proximitat
Més de setanta anys d’història converteixen el celler la Parra de Reus en un dels establiments amb més tradició de l’actual teixit comercial reusenc. La popular bodega del raval de Santa Anna,49 ha iniciat aquest 2026 una nova etapa i ho ha fet amb l’objectiu de mantenir la qualitat i l’essència que l’han mantingut activa des de 1955, renovant la seva aposta pels productes de proximitat –en especial pels vermuts de Reus i del territori–, a més dels vins de les denominacions d’origen de casa nostra. Especialitzada en la venda de vins i vermut a doll, aquest segell d’identitat es
referma també a la Parra, que conserva l’esperit de les bodegues tradicionals i el reforça amb apostes més actuals com ara els tastos de vins i vermuts o la venda de productes gurmet, com l’oli Siurana, els fruits secs o el Plim. L’oferta de la Parra inclou des de vins negres i blancs a doll, a més de vermuts i vins generosos, passant per sifons tradicionals o botes de vi de pell artesanes i, per descomptat, una selecció de vins de cellers de totes les denominacions d’origen tarragonines. De fet, de cara a aquesta mateixa primavera la Parra prepara un primer calendari
Productes de proximitat i vermuts de Reus amb essència tradicional
de tastos de vins oberts a tota la seva clientela amb l’objectiu d’aprofundir i ampliar el coneixement vinícola i dels vins de proximitat amb la col·laboració de sommeliers i enòlegs de primer nivell. A més, des de la Parra es treballa també en noves propostes per tal de facilitar l’entrada i el coneixement de la cultura del vi, el vermut i l’enoturisme al públic reusenc, així com en el foment del comerç de proximitat i en l’organització d’accions de participació ciutadana en l’entorn del barri reusenc de Santa Anna.
Els roig-i-negres es van estrenar a Segona Federació lluitant pel play-o d’ascens
inicial amb molts jugadors que s’han posat a l’aparador després de fer un pas endavant en el seu rendiment individual.
Futbol l Els de Carrasco van tancar el curs lluitant per l’ascens quan la permanència era l’objectiu
Ha acabat la temporada i ha arribat el moment de mirar enrere, analitzar i fer valoracions. El final de curs del Reus FC Reddis ha sigut amarg, però, quan es posa la vista enrere, queda una temporada d’excel·lent.
L’entitat roig-i-negra va marcar la permanència com a l’objectiu a assolir en l’estrena a la Segona Federació. De fet, així ho va destacar el president Xavi Roig abans de confeccionar la plantilla d’aquest any.
D’aquest objectiu es va acabar parlant poc, perquè, des de la jornada 2, l’equip de Marc Carrasco va viure en posicions de play-off d’ascens sense caure en cap jornada.
Carrasco va liderar un projecte que va mantenir la idea de l’ADN roig-i-negre. Des del sorgiment de l’equip a Segona Catalana, la prin-
cipal estratègia del club reusenc era confeccionar els equips amb jugadors que van créixer a l’antic CF Reus Deportiu o de proximitat amb llaços en el territori. D’aquesta manera es van incorporar joves com Lluís Recasens, Miquel Ustrell Dani Parra, Alberto Pacheco i Pol Fernández i també veterans com és el cas de Fran Carbia. Com a bloc, l’equip ha rendit d’excel·lent per complir els objectius, amb tots els jugadors mostrant una forta implicació per assumir el rol esperat pel tècnic.
A nivell de joc, Marc Carrasco es va mantenir fidel a un estil ofensiu amb base sòlida. La línia de cinc defenses sempre ha estat assenyalada per no ser atrevida, però no va ser el cas per l’equip roig-i-negre.
Alberto Benito i Sergi Casals han actuat gairebé com a extrems i, en-
tre els tres centrals, Recasens s’ha mobilitzat com un pivot més al mig del camp. A la medul·lar, el pulmó Sandro Toscano, de la mà de Xavi Jaime i Ramon Folch –sempre que ha estat disponible– van aportar el balanç necessari. L’atac es va posar a les espatlles de Ricardo Vaz en la creació, però amb homes com a Kenneth Soler, Ustrell i Aitor Serrano, que van cobrir la posició vacant a la punta d’atac de Dani Homet.
Amb un balanç de 16 victòries, 7 empats i 11 derrotes, amb 50 gols a favor i 48 en contra, el conjunt roig-i-negre va tancar la fase regular en quarta posició. En play-off, van lluitar amb protagonisme tot i ser eliminats per l’Ourense.
En definitiva, ha sigut una temporada per
El Reus tanca així una temporada d’excel·lent d’un projecte que acaba de començar.
L’apunt
Nou èxit de gestió de Marc Carrasco al capdavant del Reus
Sumar quatre ascensos en cinc anys diu molt, però aquesta temporada ha sigut un pas més de la gestió de grup del tècnic tarragoní. Assumint tasques de secretari tècnic, es va confeccionar un projecte basat en jugadors de proximitat que ha arribat fins al play-o d’ascens. Fidel a un estil, va adaptar-se quan van caure peces importants com Dani Homet a l’hivern.
El s protagonistes
Lluís Recasens Miquel Ustrell
24 ANYS
El jove tarragoní va aterrar el passat estiu per reforçar l’eix de la defensa i es va convertir en el nou kàiser. De complement dels habituals Xavi Molina i Andy Alarcón a assumir el protagonisme quan el de la Canonja es va lesionar. Guanyador de duels al darrere i polivalent per actuar també com a pivot. I encara té marge per créixer.
NASCUT A: TARRAGONA
Alberto Benito
31 ANYS Davanter
NASCUT A: PORTUGAL
Defensor Davanter
24 ANYS
Va tornar a casa el passat estiu per ser una alternativa a la mitja punta. Durant la primera volta va actuar de revulsiu amb pocs minuts. Sense Dani Homet, Carrasco el va reinventar com a davanter i va donar un salt de qualitat per convertir-se en indispensable. Va vertebrar tot l’atac, destacant pel seu joc d’esquena a la defensa i per la connexió amb Kenneth.
Ha jugat tota la temporada amb molèsties físiques, però no li han impedit destacar en cada pilota que ha tocat aquesta temporada. És part del nucli de veterans que van tornar a Reus per potenciar el projecte de Marc Carrasco. Líder al vestuari i referent sobre la gespa, jugant 30 partits. Va ser decisiu en la primera jornada marcant l’1-0 i també en la resta. No
Pol Fernández
22 ANYS
El mag portuguès és un dels jugadors capaços de marcar diferències a la Segona Federació. Vaz ho ha sigut com a pitxitxi amb 13 gols. És capaç d’arremangar-se i baixar la seva posició cap al mig del camp per ajudar a moure l’atac i té l’olfacte golejador i la creativitat per marcar diferències de cara a porteria. Els seus gols han portat lluny al Reus.
Xavi Jaime
30 ANYS Defensor Migcampista
NASCUT A: REUS
El jove va ence- tar la temporada amb el paper d’aprendre darrere de la parella de Xavi Molina-Alarcón i l’arribada de Recasens. Quan el de la Canonja es va lesionar, va tenir l’oportunitat de formar part de la tripleta defensiva. El reusenc ho va aprofitar de la millor manera, creixent al llarg del curs fins a guanyar-se la posició gràcies al seu rendiment. Pas endavant d’un central que encara pot millorar.
NASCUT A: TARRAGONA
Més d’una quinzena de figures rellevants del territori van ser homenatjades a l’Ajuntament
El Tour de França paralitzarà Tarragona el 5 de juliol, abans, però, hi ha prou temps per començar a fer xup-xup i quina millor manera d’escalfar el que vindrà que valorant el ciclisme que hi ha a casa.
Més d’una quinzena de figures rellevants de l’àmbit del ciclisme del territori van ser presents ahir, a l’Ajuntament de Tarragona per rebre un homenatge per la seva empenta en la història d’aquest esport a la ciutat. «Estic emocionada.
Potser el motiu principal és el Tour, però que tant de temps després et reconeguin la trajectòria m’ha despertat molta il·lusió», va destacar Núria Florencio, una de les homenatjades. De fet, la mont-rogenca és una de les poques ciclistes que tenen el mèrit d’haver viscut el Tour des de dins.
«Per a un ciclista és el màxim. És com competir als Jocs Olímpics. Tot va molt ràpid, tothom treballa al màxim. Si el premi en una cursa normal és de dos, en el Tour és de sis. Es mou molta gent i la imatge
és brutal», va apuntar Florencio. Qui també va formar part d’aquesta cursa és Xavier Duch. El ciclista dels Garidells va participar en la Vuelta, el Giro i altres esdeveniments. Però cap com el Tour de França: «És una tensió diferent, tot va de pressa, tothom està nerviós sempre i el que veus és tota una maquinària movent-se i paralitzant les ciutats. És increïble».
Tarragona donarà tret de sortida a la segona etapa en aquest Grand Départ amb centre neuràlgic a Barcelona. Tant Florencio com Duch van coincidir en una cosa: la ciutat és afortunada en ser sortida i no un final d’etapa. «Per als espectadors és molt millor. Tothom que vulgui es podrà apropar perquè el Tour començarà més d’una hora i mitja abans de la sortida dels ciclistes. Veure l’ambient, parles amb els equips, veus com preparen les bicicletes i també veus de prop els protagonistes. En canvi, l’arribada tot passa molt ràpid i els ciclistes el que volen és marxar a l’hotel i descansar», va apuntar Duch.
«Permet veure tota la infraestructura i logística. Jo a vegades el
El Cèvol Torredembarra enceta avui el seu somni de l’ascens a Primera Nacional al pavelló Sant Jordi
Voleibol l El Cèvol Torredembarra enceta avui el somni per l'ascens a Primera Nacional. L'equip d'Óscar Aliseda es va guanyar el dret després de batre el CV Reus al pavelló Sant Jordi. De fet, camí també continuarà a casa, perquè aquesta fase se celebrarà durant aquest cap de setmana al municipi. Deu equips es reuniran al pavelló per les quatre places en joc per l'ascens. Les torrenques jugaran un total de quatre partits entre avui, divendres i dissabte. L'objectiu per assolir l'ascens és quedar primer o segon del subgrup de cinc equips. Les d'Aliseda s'estrenen a les 10 h contra el CV Valdefierro. A la tarda, les torrenques jugaran el segon partit contra el Voley Murcia a les 19 h. l AMQ
comparo amb el Carnaval. Les carrosses, la musiqueta, totes les caravanes publicitàries... El que recomano a tothom és que no es quedi a casa per veure-ho per la tele. Ja hi
haurà temps. Que hi siguin en persona», va subratllar Núria Florencio. De fet, ella mateixa va confessar que tindrà la casa plena d’amigues d’arreu d’Espanya que s’aproparan
Núria Florencio (Montroig) i Xavier Duch (els Garidells), van ser uns dels protagonistes
per viure l’experiència a Tarragona. El Tour no arriba fins al juliol, però ja comença a sacsejar la ciutat amb els actes previs. «Penso que és la millor excusa, és una competició que marca un abans i un després. Penso que, si no abaixem la guàrdia, es poden continuar fent moltíssimes coses al territori», va destacar Florencio. En aquest sentit, Duch va coincidir: «Serà i una oportunitat per potenciar el ciclisme a Tarragona. Recordo que quan era petit, anava d’una cursa a una altra, es pot recuperar». Florencio i Duch van posar veu a la il·lusió del ciclisme de casa per l’arribada del Tour i, ahir, van viure un homenatge més que merescut.
Futbol l El reusenc estarà disponible de cara al duel decisiu, tot i que és dubte que pugui ser titular
El Nàstic de Tarragona disputarà aquest dissabte contra l’Hércules l’última final de la temporada. Amb la permanència en joc, Pablo Alfaro n’ha rebut una de freda i una de calenta de cara a aquest duel decisiu. Mángel Prendes, Ander Zoilo i Álex Jiménez seran baixa per sanció. En canvi, Jaume Jardí ha aconseguit arribar a temps per al partit. El talentós futbolista reusenc estarà disponible, tot i que encara és dubte que pugui sortir d’inici.
En el minut 74 del duel contra l’Europa, Jaume Jardí es va tirar a terra i va demanar el canvi. El 10 del Nàstic es va retirar del camp amb una ovació per part de la grada, però amb la samarreta tapant-se la cara. Es van encendre totes les alarmes
Mángel i Zoilo compliran cicle de grogues i Álex Jiménez va ser expulsat
davant d’una baixa més que sensible. Amb tot, les darreres proves d’aquesta setmana descarten una lesió greu.
La voluntat del jugador també és ser present i, d’aquesta manera, estarà disponible de cara el duel clau contra l’Hércules. Això sí, és dubte que pugui aportar des de la titularitat.
Pablo Alfaro haurà de buscar un recanvi des de l’inici, però també se sumen tres baixes més al maldecap del tècnic aragonès. Mángel Prendes i Ander Zoilo van veure la cinquena targeta groga i es perdran el darrer partit de lliga. A més, tam-
poc estarà Álex Jiménez, que va ser expulsat en el tram final del partit. Tant Mángel com Zoilo van formar part de la sacsejada de l’onze que va presentar Alfaro contra l’Europa. L’asturià va entrar al mig del camp per deixar l’eix de la defensa a Óscar Sanz, mentre que el lateral va suplir Moi Delgado. Ni l’un ni l’altre estaran a disposició d’Alfaro, així que el tècnic grana ho tindrà complicat per mantenir el capità a l’eix defensiu amb una absència a la medul·lar. No es descarta que el tècnic busqui pal·liar-ho amb jugadors de la Pobla de Mafumet, tot i que encara no ha fet debutar cap.
Álex Jiménez
Álex Jiménez va ser l’heroi de la nit marcant el gol del penal, però també va ser expulsat en una jugada del tram final. Jiménez va relliscar i va tirar a terra un jugador de l’Europa i, tot i que l’acció va ser revisada, la vermella es va mantenir. El Nàstic va presentar un recurs, però el Comitè de Competició no va canviar la decisió de l’àrbitre.
El murcià era una peça inamovible de l’atac d’Alfaro i, ara, el tècnic aragonès haurà de buscar alternatives per afrontar la darrera final amb garanties.
Política l La bilateral segella el finançament dels Mossos, impulsa la futura línia orbital ferroviària i pacta nous mecanismes per agilitzar inversions, a més de ratificar acords en infraestructures i llengua
Agències
La reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat celebrada aquest dimecres a Madrid ha concretat algunes de les mesures previstes a l’acord entre el Govern i ERC per als pressupostos. Entre els acords hi ha la creació d’un consorci paritari Estat-Generalitat en matèria d’inversions i la constitució de la Societat Mercantil Estatal d’Inversions de Catalunya, participada per ambdues administracions. També s’ha pactat signar enguany un protocol de col·laboració per crear la nova Línia Orbital Ferroviària i s’ha acordat un nou repartiment del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Pel que fa als Mossos, s’ha donat llum verda al finançament necessari per arribar als 25.000 agents el 2030, xifra que es va pactar en l’anterior bilateral.
Des del Govern destaquen que les reunions celebrades a Madrid —on hi han participat el ministre Ángel Víctor Torres i els consellers de Presidència, Albert Dalmau, i d’Economia, Alícia Romero— permet fer un «nou pas endavant» en el desplegament de competències en àmbits com la gestió del litoral, impulsar l’autogovern i continuar obrint pas cap a l’aprovació dels pressupostos catalans. La cita, que ha estat la tercera d’aquesta legislatura, ha començat a les 16.30 hores i ha durat poc més d’una hora. «La comissió bilateral ha culminat una agenda de treball intensa», ha remarcat Dalmau davant la premsa en acabar la trobada.
En el cas de la decisió sobre els Mossos s’ha tancat en una reunió prèvia de la Junta de Seguretat i de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals (CMAEF), presidida per la consellera Alícia Romero. Allà s’ha aprovat que la transferèn-
El cost de cada nou agent dels Mossos es fixa en 70.600 euros anuals revisables
La futura línia orbital ferroviària unirà Mataró i Vilanova sense passar per Barcelona
cia de recursos de l’Estat es calculi anualment a partir de la diferència entre el nombre d’agents certificats l’any 2021 (l’any de referència per al càlcul). Aquesta diferència es multiplicarà pel cost de cada efectiu addicional, fixat en 70.600 euros, però que s’actualitzarà cada any.
Infraestructures
En el capítol d’infraestructures,
l’Estat i la Generalitat han acordat impulsar un nou model de «governança compartida» per accelerar i millorar la planificació i l’execució d’obres. Per fer-ho, es preveu la creació d’un consorci paritari Estat-Generalitat en matèria d’inversions, concebut com un òrgan de «coordinació estratègica, seguiment i supervisió de les actuacions inversores» del sector públic estatal a Catalunya. El nou ens quedarà adscrit al Ministeri de Transports. Així mateix, es constituirà la Societat Mercantil Estatal d’Inversions de Catalunya, participada per ambdues administracions, amb l’objectiu de dotar de més agilitat, flexibilitat i capacitat operativa l’execució d’estudis, projectes i obres.
Tren orbital
La reunió d’aquest dimecres també ha servit per segellar l’acord per a la creació del tren orbital, que con-
El Govern guanyarà pes en l’ordenació i gestió del litoral
La reunió bilateral entre Estat i Generalitat també ha servit per avançar en les competències sobre la gestió del litoral català. Els dos governs han pactat modificar el Reglament General de Costes per adaptar-lo al marc competencial previst a l’Estatut d’Autonomia i reforçar el paper de la Generalitat en l’ordenació i gestió del litoral. L’acord inclou el compromís de l’Administració General de l’Estat d’impulsar en un termini de tres mesos els canvis legislatius necessaris, seguint el model recentment aplicat als traspassos competencials del País Basc i Galícia.
nectarà ferroviàriament les comarques de l’àmbit metropolità, entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, sense passar per Barcelona. Els dos governs han acordat crear una taula de seguiment per coordinar el projecte i que el mateix Consorci d’Inversions s’encarregui d’impulsar-lo i desenvolupar-lo. L’actual R8 serà la primera fase funcional del sistema orbital, segons l’acord ratificat.
Consorci de la Zona Franca
Pel que fa al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, s’ha pactat la constitució d’un nou repartiment de forces que incrementi la posició de la Generalitat. Fins ara, l’ens estava controlat al 100% per l’Estat. Ara, l’Estat tindrà el 45%, la Generalitat el 40% i l’Ajuntament de Barcelona el 15%. Es conservarà la denominació històrica del consorci, la presidència continuarà assumint-la l’alcalde de Barcelona i el plenari mantindrà una representació de les entitats econòmiques i socials de Catalunya.
Impuls del català
En matèria lingüística, els dos governs han acordat crear un grup de treball que haurà de presentar una proposta abans del 31 de desembre d’aquest any per estendre la formació en català en diferents àmbits i cossos de l’Administració General de l’Estat a Catalunya. També s’ha pactat que l’Administració General de l’Estat promogui progressivament una major disponibilitat de l’opció de català en els recursos de l’administració digital, llocs web i tràmits electrònics.
En conjunt, la reunió bilateral entre Estat i Generalitat ha servit per desencallar diversos compromisos vinculats a l’acord pressupostari entre el Govern i ERC i per avançar en àmbits considerats estratègics, com les infraestructures, el finançament dels Mossos, la governança inversora o la promoció del català a l’administració estatal. Els acords assolits permeten reforçar el pes de la Generalitat en organismes com el Consorci de la Zona Franca i obren la porta a nous projectes ferroviaris, com la futura línia orbital metropolitana. Des del Govern català es defensa que les decisions adoptades representen un nou impuls a l’autogovern i a la capacitat de gestió pròpia, així com un pas necessari per garantir l’estabilitat i avançar cap a l’aprovació dels pressupostos.
Política l Alberto Núñez Feijóo exposa que «Espanya està governada per corruptes» i diu que «jo canviaré tot això»
ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va expressar ahir «tot el seu suport» a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i va advertir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que s’arriba a la Moncloa «amb vots, no amb dreceres». En una sessió de control marcada per la imputació de Zapatero per part de Audiència Nacional, Sánchez va reivindicar el respecte a la presumpció d’innocència i va recordar que Zapatero «va estendre drets i llibertats, va treure el país d’una guerra il·legal i va acabar amb ETA». Per contra, Feijóo va assegurar que Zapatero, Ábalos o Cerdán
«no haurien pogut delinquir» sense la col·laboració del Consell de Ministres. «Espanya està governada per corruptes i jo canviaré tot això», va sentenciar.
Suposades connexions
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, però, va incidir en les suposades connexions entre el govern espanyol i les trames que es troben als jutjats. «Sense el seu Consell de Ministres, Zapatero no hauria pogut delinquir, ni ell, ni Ábalos, ni Santos Cerdán, ni ningú», va dir. Va afirmar que Zapatero és el «far moral» de Pedro Sánchez i li va preguntar com exercia la influència al seu govern i si parlava amb ell, si pensa atacar
Metges i educadores surten al carrer en una nova jornada de vaga que avui aterra a Tarragona
Societat l El Departament de Salut ha informat que el seguiment de la vaga de metges dels centres del Siscat va ser del 5,3% ahir, segons dades provisionals. Es tracta d’una aturada convocada per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) i Metges de Catalunya (MC). Aquest últim, per la seva banda, va estimar un seguiment del
30%, amb un 36% a la demarcació de Barcelona, un 20% a Girona, un 24% a Tarragona i un 17% a Lleida.. Més d’un miler de treballadores d’escoles bressol de tot Catalunya, unes 1.500 segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar també per denunciar que són «l’etapa educativa més maltractada», reclamar que se les reconegui com a «essencials» i
Raúl Castro afronta càrrecs d’assassinat als EUA per l’atac a dos avions civils l’any 1996
Tribunals l El Departament de Justícia dels Estats Units ha imputat l’expresident cubà Raúl Castro per la mort de quatre ciutadans nord-americans en l’enderrocament de dos avions civils l’any 1996. Segons ha explicat en roda de premsa el fiscal general en funcions, Todd Blanche, Castro —alesho-
res ministre de les Forces Armades de Cuba— i cinc persones més estan acusats de conspiració per assassinat, destrucció d’aeronaus i quatre càrrecs d’assassinat, delictes pels quals afronten possibles condemnes de cadena perpètua o pena de mort. Els fets es remunten al 24 de febrer del 1996, quan un avió militar
Feijóo: «Sense el seu Consell de Ministres, Zapatero no hauria pogut delinquir»
els jutges i «què fa encara aquí tacant un dia més la presidència del govern d’Espanya». «Aquesta és la clau de tot: vostè no ha arribat al poder per netejar res, sinó per saquejar-ho tot, fins i tot la decència», va afirmar Feijóo. Segons el líder del PP, el lema del govern espanyol és «el que pugui robar, que robi», i «han robat fins i tot els que teòricament estaven retirats». Sánchez, en la seva rèplica, va
exigir més recursos. En el marc de la jornada de vaga, representants de la Plataforma 0-3 han demanat un «canvi estructural» per acabar amb la fragmentació administrativa i han denunciat que el sector conviu amb cinc models de gestió diferents, un fet que genera «precarietat i desigualtats laborals». Alhora, han exigit l’equiparació amb els docents d’altres etapes. Avui es preveu que una nova jornada arribi als centres educatius de la demarcació del Camp de Tarragona amb talls a les carreteres. l Agències
cubà va abatre dues aeronaus de l’organització Germans al Rescat, dedicada a ajudar cubans que intentaven fugir del règim, provocant la mort dels quatre civils no armats que hi viatjaven. Durant la compareixença, les autoritats nord-americanes no han concretat quins passos seguiran per intentar portar els imputats davant la justícia. Blanche ha assegurat que els Estats Units «no obliden els seus ciutadans» ni el dolor de les famílies durant tres dècades. El fiscal ha remarcat que cap país pot «matar i no afrontar responsabilitats». l Agències
afirmar que el seu govern actuarà amb «tota la col·laboració amb la justícia, tot el respecte a la presumpció d’innocència» i «tot el seu suport al president Zapatero». Va recordar que l’expresident espanyol «no ens va posar en una guerra il·legal i no va mentir als espanyols en el
pitjor atemptat de la història d’Espanya, sinó que va estendre drets i llibertats, va treure el país d’una guerra il·legal i va acabar amb ETA».
Sánchez va tancar la seva intervenció assegurant que pensa esgotar la legislatura. «Hi haurà eleccions el 2027», va dir.
de la manifestació d’ahir a Barcelona. ACN
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Per molts anys, Shaila, de part de tot l’equip! Gràcies per ser una persona tan entregada i una companya fantàstica. Avui ho celebrem tots plegats!
Moltes felicitats pel teu aniversari. Ets el millor i pots fer gaudir de tota la
companyia. De
k Editorial k
No estem parlant només d’uns nous pressupostos (que també). Parlem d’un pas endavant de gegant, en realitat d’un salt endavant. Em refereixo als pressupostos de la Generalitat per al 2026 que el Govern ha assegurat aquest setmana.
Si suposen un avenç innegable per Catalunya, en el cas del Camp de Tarragona l’avenç, com us deia, es converteix en un salt perquè inclouen projectes de caire estratègic de gran calat per la nostra gent. Així de clar.
Per què? Doncs perquè estem parlant, en el cas de les sis comarques del Camp de Tarragona d’una injecció econòmica de més de 330 milions d’euros per aquest mateix any 2026. És molt, és poc? És, ni més ni menys, que un increment de més del 170% en relació a les inversions que vam tenir als darrers pressupostos aprovats que són els de l’any 2023. És a dir, complim amb fets i no només amb paraules. Com recordareu, jo mateixa vaig ser la cap de llista del PSC per Tarragona a les eleccions al Parlament, vàrem dir que tornaríem a posar Tarragona al mapa de les inversions de la Generalitat i així ho estem fent. El Govern del president Illa creu en el potencial de les nostres comarques i actua en conseqüència. I vull ser claríssima: necessitem aquests pressupostos com l’aire que respirem. No les institucions, no “els polítics”, sinó la gent a peu de carrer perquè són uns pressupostos socials pensats i aprovats per resoldre els vostres problemes, els dels que esteu llegint aquestes línies. Així, les principals partides es destinen a inversions en sanitat i educació públiques, infraestructures ferroviàries i prestacions socials. Les tres grans demandes de la ciutadania...
l Rail Day del Port de Tarragona ha tornat a posar damunt la taula la fragilitat del sistema ferroviari que patim a Catalunya. La jornada va evidenciar que les obres i les actuacions de manteniment són imprescindibles per modernitzar la xarxa, però també que la seva gestió continua generant un impacte excessiu sobre l’operativa ferroviària i logística. Els representants del sector van coincidir en la necessitat d’una millor coordinació entre tots els actors implicats, especialment quan les afectacions s’allarguen en el temps. També es va remarcar que els sobrecostos derivats
de les incidències i de les obres no poden recaure únicament sobre carregadors i operadors, que massa sovint assumeixen les conseqüències d’un sistema poc eficient i insuficientment planificat. Però el més preocupant continua sent el degoteig constant d’incidències imprevistes. Les avaries, les interrupcions i els problemes tècnics s’han convertit en una rutina massa habitual en una xarxa ferroviària que necessita inversions urgents i una gestió molt més rigorosa. Quan aquestes incidències afecten corredors estratègics o es produeixen en horari nocturn, el col·lapse és pràcticament inevitable.
k Tribuna k
Mentre el Govern central presumeix de recaptació rècord, molts ajuntaments continuem atrapats en una cotilla pressupostària que penalitza precisament aquells que han fet bé els deures.
No vull avorrir-vos repassant totes les partides però n’hi ha algunes que mereixen ser subratllades perquè eren molt esperades. Ras i curt: els 30 milions que permetran ampliar l’hospital Joan XXIII o els diners que s’inverteixen a l’hospital de Sant Joan de Reus, a l’hospital del Vendrell, etcètera. Així mateix, aquests comptes ens permetran tirar endavant el Trampcamp, el que millorarà enormement la nostra mobilitat quotidiana.
Necessitem aquests pressupostos com l’aire que respirem
Són uns pressupostos equilibrats territorialment, amb inversions als grans nuclis de població però també als pobles demogràficament petits. L’objectiu és millorar els serveis públics essencials (sanitat, educació i drets socials) a tota la província des de la capital fins al darrer mas de la demarcació. Amb mirada llarga i equilibrada al conjunt del territori. En resum, i per dir-ho d’una manera molt il·lustrativa: durant bona part de la dècada passada els pressupostos de la Generalitat al Camp de Tarragona es van reduir a menys de 50 milions d’euros... i ara estem parlant de més de 300 milions...
Seguirem treballant amb la mateixa determinació, continuant fent tot el que estigui al nostre abast per aconseguir seguir desenvolupant el potencial, el capital humà i el talent que tenim a les nostres comarques.
Mireu, mentre Vox i PP pacten retallar drets socials a Governs autònoms el president Illa arriba a acords amb els grups progressistes del Parlament per garantir que Catalunya tingui pressupostos i estabilitat. I, tinguem-ho clar i més en aquests temps de tanta incertesa internacional, sense pressupostos i sense estabilitat no hi ha progrés social ni benestar possible.
La manca de Pressupostos Generals de l’Estat, o de la Generalitat, no és una qüestió tècnica ni un simple bloqueig parlamentari. Té conseqüències reals, tot i que sovint s’ocultin de manera convenient: limita la planificació de les entitats locals, redueix la certesa financera i dificulta que els municipis puguin transformar la bona gestió en inversió útil per als veïns.
El resultat és profundament injust: un ajuntament diligent, que estalvia, redueix deute, paga a temps i liquida correctament les seves obligacions, no pot disposar lliurement dels seus recursos. En canvi, aquells que planifiquen pitjor o arrosseguen desequilibris no sempre pateixen conseqüències proporcionals, més enllà d’una major càrrega administrativa o de determinats controls formals.
No es tracta de defensar barra lliure pressupostària. Ben al contrari. Les regles fiscals són necessàries. La seva absència va ser una de les causes de la greu crisi financera que van patir moltes administracions públiques durant els anys 2000. Sense límits ni responsabilitat, els comptes públics acaben convertint-se en una hipoteca per a les generacions futures.
pendents, incompleix terminis o planifica malament.
El sistema actual genera una paradoxa absurda. La dificultat per executar pressupostos provoca estalvi forçós en moltes administracions. A això s’hi suma l’estalvi derivat d’una bona gestió. Però quan aquest estalvi existeix no es pot traduir en inversió. Els diners hi són, la necessitat també, però la normativa ho bloqueja.
I mentrestant, l’Estat ingressa més que mai gràcies a l’efecte combinat de la inflació, l’augment de les bases imposables i la pressió fiscal. Tanmateix, aquesta major recaptació no es trasllada amb prou claredat ni autonomia als ajuntaments, que són l’administració més pròxima al ciutadà i la que presta serveis essencials en el dia a dia.
Una planificació seriosa és impossible si l’administració central governa sense pressupostos mentre exigeix una disciplina extrema als altres
Rosa Maria Ibarra Diputada del PSC per Tarragona
Però una cosa és defensar les regles fiscals i una altra de ben diferent aplicar-les de manera uniforme i preventiva a tothom per igual. No té sentit tractar igual l’ajuntament que ha reduït deute, genera romanents, paga dins de termini i manté estabilitat pressupostària, que aquell que acumula obligacions
La pròrroga pressupostària de l’Estat agreuja aquest problema. Sense nous comptes, es limita l’actualització real de compromisos, inversions i transferències. Els municipis queden pendents de decisions estatals arbitràries i de modificacions pressupostàries. Una planificació seriosa és impossible si l’administració central governa sense pressupostos mentre exigeix una disciplina extrema als altres.
La solució no passa per eliminar les regles fiscals, sinó per fer-les més intelligents. El legislador hauria de distingir entre ajuntaments complidors i ajuntaments que ho són menys. Als primers se’ls hauria de permetre una gestió més autònoma dels seus romanents, especialment per a inversions financerament sostenibles, millora de serveis públics, manteniment urbà, eficiència energètica, habitatge o equipaments. I, per descomptat, la cobertura de vacants, un problema que genera importants disfuncions en la gestió diària dels municipis, sent les qüestions relacionades amb el personal un dels grans reptes de les Administracions Públiques. Al mateix temps, s’haurien d’endurir les conseqüències per a aquells que incorrin en una mala planificació econòmica un cop detectada. Menys tutela preventiva indiscriminada i més responsabilitat efectiva quan hi hagi un incompliment real. Menys càstig a qui compleix i més exigència a qui no compleix.
Necessitem ajuntaments forts, solvents i amb capacitat d’inversió. No té sentit exigir-nos rigor, estabilitat i bona gestió si després se’ns impedeix utilitzar el fruit d’aquest esforç. El Govern d’Espanya no pot continuar asfixiant els municipis mentre presumeix d’ingressos rècord. L’autonomia local no pot quedar-se en una declaració constitucional buida de contingut. S’ha de traduir en capacitat real per gestionar, invertir i donar resposta als veïns. Un ajuntament que fa els deures no hauria de ser castigat. Hauria de ser reconegut i alliberat d’una tutela que, a la pràctica, acaba confonent prudència amb paràlisi.
La revolució lenta: Per què la nova generació ha d’escriure a mà per salvar el planeta
El cervell quan escriu a mà i quan tecleja: unes històries en dos mons. Comencem. Primera historia.
Imaginem dues ciutats.
En una ciutat, les autopistes connecten cada barri amb els altres. La gent es mou ràpid, els missatges viatgen d’un lloc a l’altre sense perdre’s, i quan alguna cosa important passa com una idea, un record o una lliçó, tota la ciutat ho sap en pocs segons. Aquesta ciutat està viva. Aprèn. Recorda.
L’altra ciutat no té autopistes. Té camins rurals, estrets, plens de pols. Cada poblet viu aïllat. Si un poble aprèn alguna cosa, els altres no se n’assabenten. La ciutat no creix. No connecta. Quan arriba un problema nou, cada poble intenta resoldre’l sol i gairebé sempre, fracassa.
Aquestes dues ciutats no són invenció meva. Són el que va veure Audrey van der Meer quan va posar 256 sensors al cap de 36 universitaris.
Als joves se’ls va demanar que escriguessin a mà unes paraules.
En aquell moment, el cervell es va convertir en la primera ciutat: autopistes de connectivitat theta/alfa entre les regions parietal i central. Es tracta de dues ones que, quan escrivim a mà, connecten el cervell com una xarxa d’autopistes: sense elles, l’aprenentatge és només soroll. Amb elles, el descans es fa memòria, i la meditació es fa acció: les àrees de la memòria, la percepció i l’aprenentatge parlaven totes alhora. El cervell era una xarxa viva.
Després, els mateixos joves van teclejar les mateixes paraules en un teclat. I la ciutat es va esvair. Les autopistes van desaparèixer. Només quedaven camins rurals aïllats. Cada regió del cervell feia la seva feina, però no es coordinava amb les altres. El cervell estava en mode repòs però el que hauria d’aprendre, no aprenia res.
Segona historia la que va del cervell a la fàbrica
La Maria té 14 anys. Mai no ha escrit una pàgina sencera a mà.
L’escola li va donar una tauleta a primer de primària. Escriu ràpid, desplaça pantalles encara més ràpid i pot resumir un vídeo de YouTube sobre canvi climàtic en trenta segons. Però quan el professor de ciències li pregunta: «Per què capturar el CO₂ és més important que emmagatzemar-lo?». La Maria s’atura. Coneix les paraules. No sent el problema.
A l’altra banda de la ciutat, una planta química està en hores baixes. El motiu no és la tecnologia. És que ningú va escriure les lliçons dels últims deu anys. Els informes es van teclejar, enviar per correu, arxivar, oblidar.
Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
Quan va arribar la nova regulació, la planta no tenia memòria viva: només fitxers que ningú no havia traslladat mai a mà al seu propi enteniment. Una neurocientífica noruega anomenada Audrey van der Meer va dedicar vint anys a demostrar que escriure a mà canvia el cervell d’una manera que teclejar no pot. Quan escrius a mà, l’escorça cerebral s’il·lumina sencera: memòria, integració sensorial, resolució de problemes, tot connectat. Quan tecleges, la major part del cervell s’adorm. La mateixa paraula. La mateixa persona. Dos esdeveniments neurològics completament diferents.
Van der Meer també va descobrir que els nens que aprenen només amb tauletes sovint no saben distingir la ‘b’ de la ‘d’.
nades velles.
Una nova regulació no es converteix en estratègia perquè algú va enganxar un enllaç. Es converteix en estratègia perquè algú la va reescriure amb les seves pròpies paraules, va rodejar la data crítica, va dibuixar el calendari en un tovalló.
Una jove enginyera no dissenya un millor procés de captura de carboni copiant diapositives. El dissenya dibuixant la molècula, sentint l’enllaç que cal trencar, escrivint a mà l’equació fins que viu en el seu cos.
Necessiten escoles que tornin a posar bolígrafs a les mans petites: no en lloc de les pantalles, sinó al seu costat
Mai no han sentit amb els dits la forma d’una ‘b’: la corba, la línia recta, la petita panxa. Els seus dits mai no van ensenyar al seu cervell què és realment una lletra.
Imagina’t ara una generació que aprèn la descarbonització de la mateixa manera: a base de lliscar pantalles, de diapositives, de resums pre-digerits. Sabran les paraules (emissions netes zero, CCUS, IPCEI, circularitat) però no sentiran per què una molècula de CO₂ emmagatzemada sota terra és diferent d’una que es va alliberar ahir. No tindran la comprensió encarnada que converteix un fet en una decisió.
El vincle: pensar a poc a poc salva el planeta
La descarbonització no és un problema de teclejar. És un problema d’escriure a mà.
Una planta química no tanca perquè algú no va enviar un correu electrònic. Tanca perquè ningú va escriure la cadena de fallades, les petites lliçons, els noms de la gent que coneixia les cano-
Reus és, per història i per vocació, una ciutat comercial. Ho ha estat durant segles i ho continua sent avui, no només per la força dels seus eixos comercials, dels mercats, de la restauració o dels serveis, sinó perquè el comerç forma part de la nostra manera d’entendre la ciutat. Reus ha crescut al voltant de la seva capacitat d’atreure, d’intercanviar, de generar activitat i de fer del carrer un espai de vida. Defensar el comerç, per tant, no és defensar només un sector econòmic: és defensar identitat, cohesió urbana i vitalitat als barris.
La neurociència és clara: el camí lent com la ploma, el paper i l’acte deliberat de triar què importa, és el camí ràpid cap a l’entesa. El teclejat deixa el cervell reposar. L’escriptura a mà el posa a treballar. La descarbonització és el problema més difícil que la nova generació haurà d’afrontar mai. No es resoldrà reposant; doncs què necessiten les noves generacions?
Necessiten escoles que tornin a posar bolígrafs a les mans petites: no en lloc de les pantalles, sinó al seu costat. Necessiten professors que diguin: «Escriu aquest resum a mà primer. Després tecleja’l. Nota la diferència?». Necessiten pares que tinguin una llibreta a la cuina, no només un mòbil.
Sobretot necessiten saber que el mateix principi s’aplica a salvar el planeta: mapatge lent de riscos; seguiment deliberat i transparent; cronologies dibuixades a mà dels permisos d’emmagatzematge de CO₂ (no només diagrames de Gantt digitals que ningú actualitza).
Perquè una generació que només tecleja heretarà un món que mai no va entendre del tot. Mentre una generació que escriu a mà tindrà el cablejat neuronal per sentir per què una molècula de CO₂ importa i que per actuar sobre aquest sentiment abans que sigui massa tard.
Ara, imagineu la Maria, als 14 anys, escrivint a mà: «El CO₂ no és només un nombre. És una forma. I hem d’aprendre a veure-la, a sostenir-la, a posar-la en un lloc segur». El seu cervell s’il·luminarà amb totes les regions connectades.
Una revolució, pot ser lenta, comença.
Per això és important la creació del Consell Municipal de comerç, restauració, serveis i turisme. No neix per duplicar espais ni per afegir més estructura administrativa. Neix per ordenar, reforçar i donar continuïtat a un diàleg que ja existeix, però que ara necessita un marc estable, plural, transparent i útil. La ciutat no pot afrontar els reptes del present amb converses disperses o reunions puntuals. Necessita espais on les propostes es puguin contrastar, madurar i convertir en polítiques amb més arrelament i més capacitat d’impacte. Els sectors del comerç, la restauració, els serveis i el turisme viuen transformacions profundes. Han canviat els hàbits de consum, la digitalització és imprescindible, les grans plataformes condicionen el mercat, l’espai públic té nous usos, la mobilitat afecta directament l’activitat econòmica i molts establiments afronten el repte del relleu generacional. També cal parlar de sostenibilitat, de dinamització dels barris, d’atracció de visitants i de com projectem Reus com a ciutat viva, diversa i atractiva.
Reus no pot perdre la seva identitat comercial. Al contrari: l’ha d’actualitzar i projectar cap al futur
Davant d’això, l’Ajuntament no pot treballar només de portes endins. Ha de treballar amb qui aixeca la persiana cada dia. Amb qui coneix les dificultats reals, però també les oportunitats. Amb qui sap què passa als carrers, als mercats, als establiments i als barris. Aquesta és la funció política del Consell: fer que les polítiques municipals neixin millor, amb més informació, més contrast i més consens.
La participació real no vol dir traslladar la responsabilitat del govern ni del ple. Les decisions les continuaran prenent els òrgans democràtics que pertoquen. Però és evident que es decideix millor quan es dialoga millor. Un Consell d’aquestes característiques permetrà parlar de campanyes de ciutat, de promoció del comerç local, de formació, d’innovació, de competitivitat, de suport als establiments, de restauració, de mercats, de serveis, de turisme i de reputació de ciutat. Reus no pot perdre la seva identitat comercial. Al contrari: l’ha d’actualitzar i projectar cap al futur. Hem de ser capaços de fer conviure la memòria dels comerços històrics amb la innovació, la digitalització i les noves formes de consum. Hem de reforçar el centre, però també pensar en els barris. Hem de cuidar el comerç de proximitat i, alhora, situar-lo dins d’una estratègia de ciutat més àmplia.
El Consell Municipal de comerç, restauració, serveis i turisme és una eina per fer-ho possible. Una eina per escoltar millor, planificar millor i actuar millor. I, sobretot, una manera de recordar que Reus avança quan l’Ajuntament, els sectors econòmics, les entitats, els mercats, la Cambra, els barris i la ciutadania treballen plegats.
Noemí Llauradó Regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus
Guardons l El Grup El Pòsit de Tarragona ha estat reconegut amb un dels cinc premis nacionals de la III edició dels Premis Hostelería #PorElClima 2026, impulsats per Hostelería #PorElClima —iniciativa d’ECODES juntament amb Coca-Cola i amb el suport d’Hostelería de España—, en la categoria d’«Innovació». El guardó reconeix la trajectòria consolidada del grup en sostenibilitat i l’aplicació de soluci-
ons innovadores per reduir l’impacte ambiental als seus establiments de Tarragona i Cambrils. L’empresa familiar dirigida per Ángel Pérez ha implementat més de 30 mesures vinculades a l’eficiència energètica, l’estalvi d’aigua, el consum responsable i la correcta gestió de residus, aconseguint reduir en un any 20,81 tones de CO₂ equivalent, un 30,58% menys, gràcies a millores tecnològiques als equips i a l’aposta
per pràctiques com l’ús d’electricitat 100% renovable i productes ecològics. L’entrega dels premis es va celebrar al Gran Teatro Príncipe Pío de Madrid i va comptar amb representants de l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i del Ministeri d’Indústria i Turisme. Els guardons volen reconèixer establiments que impulsen la descarbonització del sector hostaler i promoure models de negoci sostenibles. l Redacció
Tarragona
Ana Vallès Papió.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Municipal. Maria Montserrat Mas Vidiella.
Ha mort als 94 anys. Cristina Cot Martínez.
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h a la Santíssima Trinitat.
Reus
Maria Josepa Gallart Gijón.
Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 9.15 h al Tanatori Municipal.
Antonio Feria Guillén.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori Municipal.
Avui felicita als que es diuen:
Secundí, Torquat Virgínia
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Posa tota la força del món aconseguiràs més del que pensaves. Dia amb sort si saps aprofitar les circumstàncies. Arriben diners i nous projectes.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Si avui vols aconseguir els teus objectius, actua de manera freda sense contemplacions. Però mesura més les teves paraules. La sort és amb tu.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Encara que sembli complicada, la teva situació emocional té remei. No intentis accions extremes; deixa que sigui la teva intuïció qui s’encarregui.
TV local
20/04 al 20/05
Et sentiràs obligat a fer accions que van en contra dels teus conceptes. Recorre a la diplomàcia al tacte, hi guanyaràs més. La nit promet ser feliç.
23/08 al 22/09 VERGE
La parella es mostrarà gelosa això t’alterarà. Pren-te la situació amb calma veuràs que per si sola s’anirà aclarint; intenta ser més comprensiu.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Bon moment per assolir els teus objectius somnis. La societat les persones properes estaran de la teva part. No perdis el temps llança’t.
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca i pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
Para atenció als diners que dones, avui són fàcils les pèrdues les distraccions en les finances. Demana consells. En l’amor hi haurà sorpreses.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et sentiràs envoltat de persones afectuoses que comprendran les teves necessitats. És un dia molt favorable per demanar el que vulguis aconseguir-ho.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva sensibilitat estarà al màxim. Analitza comprèn les actituds dels teus companys després actua; no et deixis portar pels comentaris.
CRANC
21/06 al 22/07
ona jornada per fer canvis, tant en l’àmbit social com en el professional. No tinguis por de les conseqüències ja que tot sortirà al teu gust.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Avui es farà notar en tu l’esgotament físic que acumules des de fa temps. Pren-t’ho tot amb més calma o perdràs el que has aconseguit.
19/02 al 20/03 PEIXOS
El teu estat d’ànim s’elevarà pels núvols. La trobada amb una persona molt important et farà veure la vida d’una altra manera molt especial.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit i el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 Debat Eleccions URV 2026
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 Debat Eleccions URV 2026
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Compara dos individus que declaren com a testimonis d’un crim. Cos celeste amb pressa. 2. De les aigües subterrànies.Va ple si plou. 3. Escoltarem missa. Hàbit religiós. 4. Càpsules de most. Gènere d’ocells. 5. Grups de tres notes. Un romà en solitari. Dos més. 6. Suís sense cap. Col·locaré en el seu lloc cada cosa. 7. Article substituït per la. Cap de ciri. Cosa que fa por. 8. Cua de mona. Encàrrecs a domicili. Entrada breu de fred. 9. Més petit que un cérvol. Cap de cargol. Trenta dies. 10. Posar oli al tomàquet. Indica gir de tornada. Fluid. 11. Línia dreta.Vocal. Ajuntaran forces. 12. Posar cotes a un mapa. Extrems d’una àrea. VERTICALS: 1. Dona a qui han tocat tres milions d’euros. Vocal del final. 2. Formaria nens. Company. 3. Línies de vol. Companyia escurçada. Oxigen. 4. Petits embolcalls de vi. Unit pel naixement. 5. Rebudes. En cap moment. Cim de taula. 6. Nota girada. Més que plena. Paret girada. 7. Carboni doble. Establiment de nicotina letal. Quasi neta. 8. Lloc de pau. Duo musical mal organitzat. Cau invertit. 9. Mil. Posarem data a la cita. Ret foradada pel mig. 10. Llac del Canadà. Mossega. 11. Posaries llenya al foc. Plena de salut. 12. Ocell. Afirmació. Nota girada. Mitja societat. L’altra meitat.
El temps 25º 15º
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Payo Sol, Anna Rambla Vella, 31 Telèfon 977 233 119
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Dalmau Cortes, Mercedes
Dom Bosco, 7 Telèfon 977 343 329
SALOU:
Arque Mule, Montserrat
Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
VILA-SECA:
Jansa Gran, Herues de Carles Pl. de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Av. Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè o transitòriament enteranyinat pel pas d’algunes bandes de núvols alts. A banda, a partir de migdia apareixeran alguns núvols d’evolució diürna a punts del Pirineu i de l’interior del quadrant nord-est. Independentment, hi haurà intervals de núvols baixos a algunes valls del Pirineu de matinada i a la meitat sud del litoral al principi i al final del dia.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta, mentre que la màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta. A punts de Ponent se superaran els 33’°C.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
ES LLOGA HABITACIÓ A SALOU. Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. Tel. 649.831.644
ALQUILO DORMITORIO. Sita antes de llegar zona Serrallo. 375€. Tel: 977 24 34 69 TREBALL
SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ENVIAR CV A javier@electrosonimag.com
PÀRQUINGS
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MAYCA PROFESSIONAL. Un massatge, un plaer, una relaxació total... Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
CINTES DE VIDEO I
de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
LEYRE. Reus. Tel: 631.147.469
MASAJISTA PROFESIONAL. ESTETICIEN. Tel. 631.944.118 / 670.412.299 SE PRECISA DEPENDIENTE/TA PARA TIENDA DE FOTOGRAFÍA, PREFERIBLE CONOCIMIENTOS DE DISEÑO/INFORMÁTICA.
Els Premis Baldiri Reixac 2025-2026 han tornat a posar el focus en el paper transformador de l’educació, la cultura i la llengua catalana. La Fundació Carulla ha distingit enguany diversos centres educatius del Camp de Tarragona per projectes innovadors que integren les arts com a eina educativa i que reforcen l’ús del català entre infants i joves. En total, tres escoles del Tarragonès i dues del Baix Camp han estat premiades, consolidant el territori com un espai actiu en la renovació pedagògica vinculada a la cultura.
Al Tarragonès, els reconeixements han estat per a l’Escola Municipal de Música de Tarragona, l’Escola Pere Virgili de Vilallonga del Camp i l’Escola La Canaleta de Vila-seca. Els tres centres han estat distingits en la categoria Premi Baldiri Experiències, destinada a iniciatives educatives creatives que afronten reptes socials a través de l’art i la cultura. Un els projectes premiats ha estat Amics de Pedra: un projecte transformador mitjançant la música i les arts, impulsat per l’Escola Municipal de Música de Tarragona. També ha estat reconegut Un missatge que transforma, desenvolupat a l’Escola Pere Virgili amb motiu de la celebració del Dia de la Pau, i el Concurs Maria Elena Maseras de l’Escola La Canaleta. Tots tres rebran una dotació de 600 euros destinada a reforçar les seves iniciatives.
Al Baix Camp, Reus suma dos centres premiats: l’Escola Els Ganxets i l’Escola Prat de la Riba. Aquesta última ha obtingut un dels vuit Premis Baldiri Arts i Llengua, dotat amb 3.500 euros, gràcies al projecte Gràcies, art, una proposta que converteix la creació artística i el català en eixos vertebradors d’una escola diversa i plurilingüe, amb la participació d’artistes residents. A més, l’Escola Prat de la Riba és finalista del Premi Baldiri a l’Escola Transformadora, un reconeixement que es donarà a conèixer durant la gala del 7 de juny al Museu Terra de l’Espluga de Francolí. Per la seva banda, l’Escola Els Ganxets ha estat distingida amb el Premi Baldiri Experiències amb el projecte ArrelAR’T.
Al Priorat també hi ha hagut un doble reconeixement, ja que l’Institut Escola Corbatera de Cornudella de Montsant
Educació l Entre els centres premiats hi ha les escoles La Canaleta de Vila-seca, Els Ganxets de Reus, Pere Virgili de Vilallonga del Camp i l’Escola Municipal de Música de Tarragona
ha estat distingit amb un Premi Baldiri Arts i Llengua pel projecte Som Bosc, una proposta que uneix llengua catalana, creació artística i consciència ambiental vinculada al territori. El centre és, igualment, finalista del Premi a l’Escola Transformadora.
Aquests guardons arriben en una edició especialment centrada a convertir el català en
Doble reconeixement
L’escola Prat de la Riba de Reus ha rebut un premi i és finalista al Premi a l’Escola Transformadora
un element de cohesió dins les comunitats educatives. En aquesta 48a edició els Premis Baldiri han reconegut 28 centres educatius dels Països Catalans entre 137 candidatures, amb una dotació de 44.000 euros.
k Camí de ronda
Horaris
Arran del recurs contenciós administratiu presentat per Parc Central contra l’Ajuntament de Tarragona en relació a l’ampliació de la qualificació de zona de gran afluència turística a tota la ciutat, permetent així l’obertura dels comerços en diumenge, la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, declarava que «avui en dia ja no tenen sentit els horaris perquè la gent pot comprar a l’hora i el dia que vulgui». Més enllà de què la frase en qüestió és un oxímoron, el cas és que mostra fins a quin punt estem disposats a engegar-ho tot a rodar per la nostra comoditat com a consumidors.
Els horaris comercials, com els horaris de treball en general, tenen la finalitat de generar un espai d’oci i descans per a les persones que treballen, cosa que implica, naturalment, limitacions per a les persones que en reben el servei. Aquestes limitacions són imprescindibles per protegir les persones treballadores i també la comunitat. La idea de poder fer-ho tot en qualsevol moment no fa altra cosa que generar precarietat en el món del treball i concentració de capital en el món empresarial, empobrint les comunitats locals a través del drenatge de recursos i del desarmament progressiu davant dels processos de concentració de poder en el context actual del procés d’acumulació capitalista. És per això que els horaris comercials tenen sentit i és per això que petites batalles com aquesta són importants.
Jordi
Jaria-Manzano
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Professor de Dret constitucional (URV)
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
