Dijous 1 d'octubre de 2026

dijous, 1 d’octubre de 2026

Concurs de Castells

4

Ester Roca i Xavier González: «Som la capital de la cultura popular i el país ens mira amb respecte» Opinió

Número: 5637

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Seguretat 14 Salou imposa 458 denúncies a VMP en nou mesos, la majoria per circular sense casc o aparcar indegudament

21 Xavier Allué. Els mòbils dels nens: «La negligència parental necessita una excusa que alleugerirà responsabilitats»

TARRAGONA

Els primers pisos socials de Llevant es licitaran enguany Les excavacions per a la futura promoció de quaranta habitatges, destinats a lloguer i ubicats davant del CAP de l’Arrabassada, començaran durant l’últim trimestre de l’any. Aquest mes s’iniciaran els treballs previs per desbrossar la finca i fer-hi el control arqueològic 2 Manel R Granell

Reus

El Consell Comarcal destina més de 4,4 milions d’euros a les beques menjador l 8

Cultura 11

Valls serà l’epicentre del clown El primer Festival Internacional de Pallasses i Pallassos tindrà lloc del 5 al 8 de novembre amb setze sessions obertes al públic

2 dijous 1 d’ octubre de 2026

SMHAUSA preveu licitar les obres de construcció de l’edifici aquest darrer trimestre

Les obres inclouen l’excavació en terreny rocós, la retirada i gestió dels materials resultants i la formació de plataformes i talussos. Tjerk van der Meulen

L’excavació per a la futura promoció d’habitatge social de Llevant començarà a finals d’any Urbanisme l Aquest mes s’iniciaran les tasques prèvies de desbrossament i els treballs arqueològics John Bugarin Amb els 192 pisos de lloguer assequible de Les Oliveres a punt d’entrar en la recta final, la mirada de l’Ajuntament se situa ara en la nova promoció prevista a Llevant. El solar del carrer Joan Fuster 27, davant del CAP Santa Tecla Llevant, començarà aquest octubre a preparar-se per acollir una quarantena d’habitatges socials. Durant les pròximes setmanes es farà el desbrossament de la parcel·la i s’hi duran a terme els treballs arqueològics. No serà fins a finals d’any quan s’iniciaran les obres d’excavació i els moviments de terres. Aquesta primera fase tindrà un pressupost d’uns 750.000 euros i una durada prevista de sis setmanes. L’actuació permetrà retirar la roca i els materials resultants, re-

L’apunt

Combinar noves construccions i compres per ampliar el parc públic La promoció de Joan Fuster forma part d’un pla més ampli per ampliar el parc públic d’habitatge de Tarragona. «Estem fent la feina i n’estem veient els primers resultats. Abans d’acabar l’any ja tindrem persones vivint als 192 pisos de les Oliveres», destaca el president d’SMHAUSA, Nacho García Latorre. En aquest mateix àmbit del PP-10, la Generalitat va adjudicar al juliol la construcció de 237 habitatges de lloguer

assequible a la parcel·la M5, ubicada a tocar de l’Hospital Viamed i del futur Tarraco Shopping. A més, l’Ajuntament de Tarragona ha projectat 205 pisos de lloguer assequible al barri de la Floresta, en un solar municipal situat al costat del camp de futbol i de la T-11. L’estratègia municipal combina la construcció de nous pisos amb la compra i rehabilitació d’immobles. És el cas del bloc adquirit a la cantonada

dels carrers Dos i Vint-i-cinc de Bonavista i de l’edifici del carrer Lleida, comprats íntegrament per destinar-los a lloguer social. «Estem construint nous habitatges, adquirint-ne d’altres pel dret de tanteig i retracte, i signant convenis amb entitats i fundacions del tercer sector», assenyala el tercer tinent d’alcalde. El govern s’ha fixat com a objectiu que el 15% del parc residencial de Tarragona es destini a polítiques socials abans del 2030, per a la qual cosa caldrà incorporar prop d’un miler d’habitatges.

duir el desnivell de la part posterior del solar i generar una nova plataforma estable per a la futura edificació. La parcel·la té 2.146 metres qua-

drats i presenta un important talús en aquest punt. Paral·lelament, els serveis tècnics municipals ja estan supervisant el projecte executiu

del nou edifici. Segons la previsió municipal, les obres de construcció es licitaran durant aquest últim trimestre de l’any.

L’edificació serà la segona fase de la intervenció. El projecte bàsic preveu una quarantena de pisos destinats al lloguer social, amb superfícies d’entre 70 i 80 metres quadrats. Serà la primera gran promoció d’habitatge social a Llevant i respon a la voluntat del govern municipal d’estendre el parc públic per diferents zones de Tarragona. L’actuació forma part, a més, de l’acord pressupostari del 2025 entre el govern del PSC i En Comú Podem. «Cal que tots els barris disposin d’oferta pública d’habitatge», assenyala el president d’SMHAUSA, Nacho García Latorre. La futura promoció tindrà un cost d’uns sis milions d’euros. Una part del finançament sortirà dels 3,2 milions d’euros obtinguts per SMHAUSA amb la venda, l’any passat, del solar adjacent. La parcel·la, de 2.669 metres quadrats i amb un sostre edificable de 6.000 metres quadrats, va ser adquirida per SPV Horta Cambrils 8 per construir una promoció d’habitatges de règim lliure. També s’hi destinaran part dels diners que va rebre SMHAUSA de la Generalitat per saldar el deute derivat del trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes a l’antiga fàbrica de Chartreuse. «Des del govern estem treballant molt intensament per buscar solucions al problema de la manca d’habitatge, que és una de les grans preocupacions de la ciutadania», afirma García Latorre. L’arribada d’aquests pisos pot obrir una nova etapa en l’oferta d’habitatge protegit a Llevant. La zona també té pendent el desenvolupament del futur barri del Nàstic. El PMU-34 ocupa uns 124.000 metres quadrats entre la rotonda de la Via Augusta i el Nou Estadi. El planejament inicial preveia 525 habitatges plurifamiliars, 162 dels quals protegits. El projecte, però, s’està reformulant arran dels canvis normatius. La nova regulació incrementa la reserva de sostre residencial destinada a habitatge de protecció pública en determinats àmbits fins al 40%. García Latorre situa aquesta actuació dins d’una estratègia més àmplia per ampliar el parc d’habitatge públic de la ciutat.

3 dijous 1 d’ octubre de 2026

La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, aquest dimarts. Miquel Vera/ACN

Els propietaris hauran d’indemnitzar els llogaters si no els renoven el contracte Habitatge l La proposta preveu una compensació de l’import de dotze mensualitats d’un pis similar ACN El segon dels nous decrets d’habitatge del govern espanyol, referent a les mesures per estabilitzar els contractes de lloguer, preveu obligar els propietaris a «indemnitzar» els llogaters si no els renoven els contractes. Segons consta en el redactat de l’esborrany de la llei, si arribada la data de venciment del contracte cap de les parts ha notificat la voluntat de no prorrogar-lo, el contracte es renovarà «obligatòriament» per terminis successius de cinc o set anys. Si l’arrendador comunica la voluntat de no prorrogar el contracte, estarà obligant a compensar l’arrendatari amb una quantitat equivalent a l’import de dotze mensualitats de renda d’un habitatge similar al llogat. Segons consta al decret, la indemnització no seria

procedent quan la no-pròrroga respongui a una causa «justificada». Aquí es mencionen casos com que l’arrendador, essent persona física, necessiti l’habitatge per a si mateix o per als seus familiars, que l’arrendatari no habiti de manera efectiva l’habitatge o que disposi d’un altre habitatge apte en el mateix municipi. «La indemnització compleix una doble funció. D’una banda, compensa la llar pels costos que l’extinció d’un contracte complert li imposa i que fins ara suportava en solitari. De l’altra, fa que la decisió de no prorrogar internalitzi el cost que trasllada a l’altra part, de manera que respongui a una necessitat real de l’arrendador i no a la mera expectativa d’obtenir una renda superior amb un nou arrendatari», indica el redactat de l’esborrany.

Centenars de persones es van congregar davant la subdelegació del Govern tot i la pluja. Gerard Martí

Concentració contra els desnonaments a la subdelegació Societat l Unes 200 persones van protestar ahir al vespre contra la precarietat residencial Oriol Castro Sanz Unes dues-centes persones es van concentrar ahir davant la subdelegació del Govern per protestar contra els desnonaments de l’Olga i la Mari Carmen. La protesta, convocada pels Sindicats d’Habitatge de Tarragona i Reus va reclamar «un habitatge gratuït, universal i de qualitat». «Estem aquí per reclamar els drets polítics que es mereix la classe treballadora», va afirmar el portaveu del sindicat, Joan Nadal. Nadal va defensar que la situació a Tarragona és similar a la de Bar-

«Estan jugant amb la salut de les persones. I no som números, som persones» celona o Madrid: segons ell, bona part de la ciutat ha estat adquirida per fons d’inversió i per propietaris particulars que volen destinar els habitatges a pisos turístics, cosa que, sosté, fa pujar els lloguers i expulsa els veïns dels seus barris. El portaveu va explicar que el perfil de les persones que s’acosten al sindicat ha canviat en els darrers anys.

«Al principi, eren sobretot persones que ocupaven habitatges; ara hi ha cada cop més llogaters que veuen com el preu del lloguer s’incrementa any rere any o que han de marxar de casa quan acaba el contracte perquè el propietari vol apujar el preu o convertir el pis en turístic. En molts casos, els propietaris maltracten els llogaters», va denunciar. El cas de la Ramona Un dels casos al territori és el de la Ramona, que viu a Salomó i que des del novembre de l’any passat està en contacte amb els serveis socials i l’Ajuntament perquè ha de marxar de la casa on viu. «Des de l’administració em van dir que buscarien una solució. Més tard, una tècnica em va dir que com que la casa no té cèdula d’habitabilitat, no hi podien fer res», va exposar ahir. Ella assegura que busca pis pel seu compte des de fa temps, però que ningú no li lloga res per la seva edat i la seva pensió. «Estan jugant amb la salut de les persones. I no som números, som persones», va afirmar.

4 dijous 1 d’ octubre de 2026

Ester Roca i Xavier González Directors del Concurs de Castells de Tarragona cada colla, treballem els punts de trobada, perquè arriben molt abans del concurs, amb molts autobusos i molta gent, i ho hem de tenir controlat. La idea és que només s’hagin de dedicar a fer castells».

El millor moment

E. Roca i X. González: «El Concurs és l’esdeveniment de cultura popular més important del país» Entrevista l Els responsables de l’esdeveniment casteller de referència expliquen el funcionament de les dues jornades a Tarragona, fan balanç de les novetats incorporades, exposen tot el que implica organitzar-lo i reivindiquen el paper de la ciutat a l’hora de fer-lo possible Oriol Castro Sanz Com afronten la trentena edició? XG:«Com un gran repte. Tenim a les mans l’esdeveniment de cultura popular més important del país i el que té més projecció exterior. Posem sobre la taula els recursos màxims de l’Ajuntament, tots els departaments i moltes empreses externes. Som conscients que cal respondre-hi de manera 100% professional, i en cada edició intentem aprendre i millorar. La marca Concurs de Castells és una marca consolidada i una referència dins i fora del país, però això no ens permet relaxar-nos.». Un esdeveniment d’aquesta dimensió necessita molts recursos. Quin és el pressupost? XG:«El pressupost global ronda els 800.000 euros. Aproximadament la

meitat és municipal i l’altra meitat ve de fora: administracions com la Diputació i la Generalitat, i també patrocinadors com Repsol, Estrella Damm, que ens acompanya des de fa molts anys, i CaixaBank i Forn de Nulles, que s’hi ha afegit. Per a nosaltres és un orgull, perquè això genera unes sinergies a la ciutat que costa trobar en altres moments». Una de les novetats d’enguany ha sigut el nou sistema d’entrades. Quina valoració en feu? XG:«Positiva, però ja pensem com millorar-lo perquè el públic tingui la sensació que funciona encara millor. Els temps han estat una mica lents entre la reserva, el sorteig i el moment en què podies tenir l’entrada, i cal fer-lo més àgil. Quan acaba el concurs sempre repassem què ha funcionat i què és millorable, i

Rendiment «Les colles cada cop assagen millor i també es treballa molt la canalla a nivell psicològic» Futur «Nosaltres seguirem fent el concurs, perquè la ciutat s’ho mereix. Ha estat molt tossuda» intentem que a l’edició següent el públic detecti millores». La durada de la jornada de diumenge sempre és motiu de debat. Heu canviat alguna cosa enguany? ER:«A nivell de normativa, no. El diumenge de fa dos anys va durar 8 hores, però es van veure 56 construccions, moltes de gamma extra i castells límit de les colles, i només va haver-hi una hora sense castells. Són 12 colles, 5 rondes i el màxim de

cadascuna. Si una diada habitual com Santa Tecla ja dura el que dura, imagineu-vos amb 12 colles. El que farem és seguir amb el procés, amb el jurat i amb la persona encarregada de plaça, per ser àgils i evitar aturades innecessàries». Com prepareu el Concurs amb les colles? ER:«Estem en contacte amb elles durant els dos anys, i l’opinió de les colles i del públic és molt important. A partir del sorteig, quan saps on va

S’espera que sigui el millor de la història. Quina és la clau d’aquesta evolució? ER:«Crec que les colles estan en el seu millor moment perquè cada cop assagen millor, tenen més mesures de seguretat i s’ho prenen més seriosament. Això no ve d’ara, ve de fa anys. També es treballa molt la canalla a nivell psicològic. El resultat és que a plaça la gent porta els castells que realment té preparats, i el ‘per guanyar, anem a tirar’ d’altres èpoques ja no passa». Hi ha contacte amb els Minyons de Terrassa, la gran absència? ER:«Quan es tanca el rànquing convidem sempre les 12 primeres colles, i amb els Minyons ja he coincidit en altres actes i n’hem parlat. S’ha de respectar la seva decisió, però els convidem cada any i, quan vulguin venir, les portes estaran obertes, com per a la resta». Ha estat en perill algun cop que el Concurs no se celebri a Tarragona? XG:«Nosaltres seguirem fent el concurs, perquè la ciutat s’ho mereix. Ha estat molt tossuda: després dels dos primers concursos, el 1932 i el 1933, no se’n va fer un tercer fins als anys 50, pel mig hi va haver la Guerra Civil. Hi va haver una altra aturada, i el 1970 és quan el concurs fa el pas endavant i es consolida. A partir dels 80 passa a fer-se cada dos anys, sense interrupció fins avui. Per a nosaltres és irrenunciable». En la presentació feia referència a que ja pensen en el 2032, quan se celebrarà el centenari. I parlava de posar en valor el Concurs. Creu que no s’ha fet prou? XG: «És una realitat que no s’ha fet prou justícia al que es fa des d’aquí. Tossudament, aquesta ciutat ha fet aquest concurs i ha anat sortint-se’n amb el temps. Des de fa uns anys tinc la sensació que el país ens mira amb cert respecte i amb certa autoritat en segons quins temes. Som la capital de la cultura popular, i aquest esdeveniment és la cirereta d’un pastís que inclou la Festa de Santa Tecla i altres moments de l’any».

5 dijous 1 d’ octubre de 2026

6 dijous 1 d’ octubre de 2026

Tarragona acollirà una conferència sobre la relació entre microbiota i l’Alzheimer Recerca l La Fundació Rosa Maria Vivar celebrarà el 8 d’octubre la segona edició del congrés ‘El teu cervell, el teu futur’ Marta Omella Blanco Imatge de la roda de premsa d’ERC. ERC

Tarragona acollirà el 8 d’octubre la segona edició de la conferència El teu cervell, el teu futur de la Fundació Rosa Maria Vivar, que enguany posarà el focus en la microbiota com a factor clau en la prevenció de l’Alzheimer. L’acte, organitzat amb el suport de l’Ajuntament, tindrà lloc a les 19 h a l’Auditori August del Palau de Congressos i comptarà amb la presència de diversos especialistes. La trobada, de caràcter gratuït, vol apropar a la ciutadania els avenços científics sobre l’anomenat eix intestí-cervell i el seu possible paper en el deteriorament cognitiu i la seva prevenció. «És un plaer tornar a col·laborar amb una aquesta gran causa. L’Alzheimer és un dels principals desafiaments que tenim a la salut pública actual i una de les malalties més devastadores del nostre temps», va expressar ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, durant la presentació de la jornada. «La prevenció és clau per reduir el risc de desenvolupar aquesta malaltia i la divulgació és una eina essencial per convertir el coneixement científic en esperança», va afegir. «En aquesta segona edició ens endinsem en una de les línies de recerca més fascinants de la medicina actual, amb una jornada que unirà neurociència, alimentació, micro-

ERC denuncia «l’opacitat» del govern sobre decisions respecte Santa Tecla Política l Els republicans lamenten que «no es donin explicacions» sobre Barraques des de fa mesos Oriol Castro Sanz

Imatge de la presentació de la conferència ‘El teu cervell, el teu futur’. Diari Més

L’acte, d’accés gratuït, tindrà lloc a les 19 h a l’Auditori August del Palau de Congressos biota i aplicació clínica, amb un objectiu molt concret: entendre millor què diu avui la ciència i, sobretot, què podem traslladar a la nostra vida quotidiana per gaudir al llarg de tota la vida de salut cognitiva», va explicar la presidenta de la Fundació Rosa Maria Vivar, Margarita Oliva. Aquests hàbits preventius, va recordar, poden ajudar a evitar o retardar fins a un 40% dels casos. L’acte serà conduït per la perio-

dista Helena Garcia Melero i comptarà amb la intervenció de tres científics de referència internacional: el Dr. Jorge Sepulcre, neurocientífic i director del laboratori de connectòmica cerebral de la Universitat de Yale; la Dra. M. Victoria Moreno-Arribas, investigadora i professora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), experta en microbiota intestinal i processos inflamatoris associats a l’envelliment; i Xavier Cañellas, expert en Psiconeuroimmunologia Clínica (PNI), biologia molecular i microbiota; i docent i divulgador científic. L’aforament serà limitat, així que cal reservar entrada a través del web oficial de la fundació.

El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona va denunciar ahir la manca de transparència del govern de Viñuales durant Santa Tecla. La portaveu republicana, Maria Roig, va assenyalar que «mentre el govern del PSC fa un balanç triomfalista de Santa Tecla, nosaltres ens quedem amb una altra realitat: una festa marcada per la manca d’explicacions, l’opacitat i decisions sobre les quals l’alcalde Viñuales encara ha de donar moltes respostes». Els republicans posen com a primer exemple el cas de Barraques Tarragona, sobre el qual esperen resposta des del 16 de juliol, quan van començar a demanar documentació per conèixer els criteris i els motius que van portar el PSC a fer fora Barraques del seu espai

La ciutat commemorarà l’1 d’Octubre amb una concentració unitària al Balcó del Mediterrani Protesta l Tarragona acollirà aquest vespre una concentració unitària per commemorar la jornada de l'1 d'Octubre. L'acte tindrà lloc a les 19.30 h al Balcó del Mediterrani. Durant aquest, es llegirà el manifest commemoratiu conjunt i hi intervindrà Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya entre

2018 i 2021 i advocat de Juristes per la República, des d’on ha exercit la defensa de diverses persones represaliades. La concentració comptarà també amb acompanyament musical. La mobilització de Tarragona se suma a la convocatòria de l’ANC d’organitzar actes simultanis a les quatre demarcacions. l Diari Més

Fotografia d’arxiu d’una manifestació a Tarragona per commemorar l’1 d’octubre. Gerard Martí

habitual. Més de dos mesos després, el PSC continua sense facilitar tota la informació sol·licitada. «Han passat les festes i continuem sense tenir tota la documentació que hem demanat. Si una decisió afecta una activitat que durant vint anys s’havia celebrat al mateix espai, Viñuales i Ramos han d’explicar per què la prenen i amb quins criteris. Això no és transparència, és opacitat», va reblar Roig. Tornada d’ofici D’altra banda, la portaveu també va criticar la decisió de Viñuales de no participar en la Tornada d’Ofici. «Santa Tecla és festa, però també és institució, protocol i respecte per les tradicions de Tarragona. L’alcalde té un paper institucional que ha d’assumir. Nosaltres no abandonarem la bandera de la ciutat que és de tots i totes».

7 dijous 1 d’ octubre de 2026

Tarragona i la Canonja pacten pagar el bus segons «l’ús real» que en fa cadascun Mobilitat l S'ha acordat que el municipi canongí abonarà el 70% del cost de les línies L3 i L30 i la capital el 30% Un estudi intern de l’EMT sobre els usuaris ha sigut la referència per al repartiment

Oriol Castro Sanz Després de mesos de declaracions creuades, protestes veïnals i negociacions, els ajuntaments de Tarragona i de la Canonja han consensuat un nou marc per a la prestació del servei de bus. En un comunicat conjunt, els consistoris exposen que s’ha arribat a un acord per garantir-ne la continuïtat i establir un sistema estable, proporcional i sostenible per a les dues administracions. L’acord parteix del reconeixement que les línies L3 i L30 constitueixen un servei compartit, ja que donen resposta tant a les necessitats de mobilitat dels veïns i veïnes de la Canonja com a les de diferents barris de Tarragona, entre els quals Bonavista, Campclar, Torreforta i la Granja. En aquest sentit, l’acord restitueix la prestació del servei en els mateixos termes en què es duia a terme amb anterioritat. El nou model pren com a referència els informes tècnics elaborats per l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT), que analitzen la utilització efectiva del

bre un cost anual estimat per l’EMT d’1.612.341,62 euros, les aportacions se situarien en 1.128.639,13 euros i 483.702,49 euros, respectivament.

Imatge d’arxiu d’un bus de l’EMT al seu pas per la Canonja. Gerard Martí

servei mitjançant el criteri d’usuaris-quilòmetre. Aquest indicador permet tenir en compte conjuntament el nombre de persones usuàries i els recorreguts que realitzen i ofereix, per tant, una base objectiva per distribuir els costos d’un servei

La Rovira i Virgili, cinquena millor universitat catalana segons el World University Rankings Educació l La Universitat Rovira i Virgili manté posicions a la nova edició dels World University Rankings, publicada per la revista Times Higher Education. El rànquing, que llista les 2.297 millors universitats del món —106 més que l’any passat—, situa la URV en la posició 701-800 a escala global. La institució més ben valorada a la

classificació general és la Universitat d’Oxford, seguida en segon lloc per el Massachussets Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Princeton i la Universitat de Stanford, que comparteixen la tercera posició. De les 58 universitats de l’Estat espanyol, públiques i privades, que apareixen al rànquing, la URV ocu-

Fruit del diàleg «Aquest acord és fruit del diàleg i de la voluntat compartida de trobar una solució equilibrada. Tarragona i la Canonja compartim un servei de transport públic i hem acordat també compartir-ne el finançament a partir d’un criteri objectiu i vinculat a l’ús real. El més important és que garantim un servei essencial per a la ciutadania i li donem estabilitat de cara al futur», argumenten els alcaldes de la Canonja, Roc Muñoz i de Tarragona, Rubén Viñuales. Els dos ajuntaments continuaran treballant conjuntament amb l’EMT per fer el seguiment del funcionament de les línies, l’evolució de la demanda i les necessitats.

que beneficia els dos municipis. D’acord amb aquestes dades, el 70% dels usuaris-quilòmetre de les expedicions de la L3 i la L30 que arriben a la Canonja tenen origen o destinació en aquest municipi, mentre que el 30% restant corres-

pon a la utilització vinculada a Tarragona. A partir d’aquest criteri, els dos ajuntaments plantegen una distribució proporcional del cost del servei: el 70% serà assumit per l’Ajuntament de la Canonja i el 30% per l’Ajuntament de Tarragona. So-

pa la desena posició, que comparteix amb la Universitat Politècnica de València. En la classificació catalana, la Universitat és cinquena, només superada per la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya. La metodologia dels Times Higher Education World University Rankings està dissenyada per avaluar el rendiment de les universitats en ensenyament, recerca, transferència de coneixement i perspectiva internacional. l Diari Més

La Universitat manté el top 800 a la classificació mundial. URV

8 dijous 1 d’ octubre de 2026

El Consell Comarcal destinarà més de 4,4 MEUR en beques menjador a Reus Drets Socials l En total s’han concedit 3.655 ajuts de les més de 4.853 sol·licituds rebudes enguany Miquel Llaberia El Consell Comarcal del Baix Camp ha concedit un total de 3.655 beques menjador a alumnes d’un total de 31 centres educatius de Reus per al curs escolar 2026-2027, amb una inversió que suma fins a 4.433.361,69 euros. Cal tenir en compte que per a aquest curs el Consell va rebre un total de 4.853 sol·licituds de beques. A més, la xifra encara podria ascendir, ja que queden 334 beques menjador pendents de resolució. Això suposa un increment respecte a l’any passat, pel fet que es va destinar un total de 4.076.872,86 euros per les beques menjador a la capital del Baix Camp. Aquests ajuts són finançats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a través d’un conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal, organisme encarregat de la gestió i concessió dels ajuts. El centre on s’han tramitat més sol·licituds ha estat l’Institut Escola Pi del Burgar, que de les 318 peticions s’han concedit un total de 239. A aquest el segueix l’Escola Teresa Miquel i Pàmies, que de les 278 sol·licituds s’han concedit 223 i La Salle, que de les 296 s’han concedit 209 beques menjador per aquest curs. Per un altre costat, l’Escola Maria Cortina ha estat la que ha re-

Reus ha tornat a obrir la seva pròpia línia d’ajuts per a aquelles persones que no hagin aconseguit la beca menjador del Consell Comarcal. Per a poder sol·licitar aquesta beca cal residir i estar empadronats a Reus, estar en actiu i que els ingressos de la unitat familiar compleixin els requisits determinats en la convocatòria. Per a presentar la petició s’ha de fer de manera telemàtica a la seu electrònica de l’Ajuntament de Reus o de manera presencial, demanant cita prèvia, a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC). El termini estarà obert fins al 14 d’octubre.

Fotografia d’arxiu d’un menjador escolar de la ciutat de Reus. Ajuntament de Reus

En total, les beques per a tota la comarca sumen gairebé 7 milions d’euros but menys beques finalment amb només 30 i la segueixen l’Escola Nostra Senyora del Mar amb 31 i el

CEE Font del Lleó. Alhora, cal tenir en compte que el centre amb més sol·licituds pendents de resolució és l’Escola Marià Fortuny, amb una trentena. Pel que fa a destinació de recursos el podi gairebé no canvia. En primera i segona posició repeteixen l’Institut Escola Pi del Burgar i l’Escola Teresa Miquel i Pàmies amb

283.857,02 euros i l’Escola Teresa Miquel i Pàmies amb 273.717,23 euros respectivament. En canvi, en la tercera posició hi trobem l’Escola Marià Fortuny, que amb 205 beques concedides suma un total de 253.760,12 euros del pressupost. Línia d’ajuts de l’Ajuntament Per la seva banda, l’Ajuntament de

Baix Camp En total, el Consell Comarcal destinarà 6.978.256,55 euros per als centres educatius del Baix Camp, inclòs Reus. Per tant, la partida destinada als altres municipis ascendeix fins als 2.544.894,86 euros. D’aquests, el centre que més ajudes ha rebut ha estat l’Institut Escola Joan Ardèvol de Cambrils, amb 255 beques concedides que sumen un total de 324.300,82 euros. Els següents a la llista també són centres cambrilencs: l’Escola Marinada amb 212 beques concedides, per un import de 267.079,37 euros, i el Col· legi Cardenal Vidal i Barraquer amb 197 ajuts acceptats, per un import de 228.868,97 euros.

ExproReus recordarà la seva història i el patrimoni de la ciutat amb tres exposicions commemoratives Comerç l La 54a edició d'ExproReus incorporarà diverses exposicions que convidaran a descobrir episodis singulars de la història de la ciutat i la fira. Les propostes, repartides entre firaReus Events i el Mercat Central, permetran als visitants recordar alguns dels moments més emblemàtics de la història del certamen i recuperar els seus primers anys a través d'imatges històriques del fons fotogrà-

fic que Redessa va cedir al CIMIR. Precisament, la mostra fotogràfica que acollirà el Mercat Central se centrarà en l'edició celebrada l'any 1948 en aquell mateix edifici, abans de la seva inauguració oficial com a Mercat Central. D'aquesta manera, els visitants podran descobrir com va ser aquella fira i conèixer els seus espais expositius. Per un altre costat, firaReus Events també acollirà l'exposició El secret de Gaudí

al Baix Camp, que es podrà visitar a firaReus Events també. Aquesta explora les connexions entre les formes geològiques de l'entorn d'Escornalbou i del Coll de la Desenroscada i elements presents en edificis de l'arquitecte com la Casa Milà, la Casa Batlló o el Park Güell. La proposta també fa valdre la vinculació d'Antoni Gaudí i el reusenc Eduard Toda i el patrimoni natural de la comarca. l Diari Més

Fotografia d’arxiu de l’edició de l’ExproReus de l’any passat. Gerard Martí

9 dijous 1 d’ octubre de 2026

La CUP portarà al ple mantenir la ciutat dins la Zona de Mercat Residencial Tensat Política l La CUP de Reus portarà al ple del 23 d’octubre una moció per mantenir la ciutat com a zona de mercat residencial tensionat i evitar que perdi els topalls legals als preus dels nous contractes de lloguer a partir del març del 2027. Els cupaires alerten que la crisi de l’habitatge continua agreujant-se i assenyalen que, tot i la regulació, el preu del lloguer per metre quadrat ha augmentat un 19,5% a Reus des de l’aplicació de la mesura, segons Idealista. La regidora Aleida López defensa que «l’accés a l’habitatge digne és un dret que s’ha de garantir» i alerta de l’empitjorament de les condicions de vida per l’augment dels preus dels aliments i els subministraments bàsics. La moció demana a la Generalitat que revisi l’exclusió de Reus de la proposta de pròrroga i estudiï les vies legals per mantenir la declaració. També reclama a l’Ajuntament actualitzar les dades sobre els preus del lloguer per barris, els pisos buits i el tipus de propietat, i al govern espanyol revisar els criteris perquè els municipis no entrin i surtin de la regulació per variacions puntuals dels indicadors. Celebren la mobilització popular i animen a la participació de la manifestació unitària del dia 3 a Barcelona. l Diari Més

La ciutat invertirà 105.000 euros a reformar la Casa dels Mestres Equipaments l Es reformaran dos habitatges del bloc que actualment es troben desocupats Es resoldran incidències a la coberta, fusteries exteriors i sanejament

Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus destinarà 105.557,27 euros en reformar la Casa dels Mestres, un bloc de 28 habitatges amb planta baixa i tres plantes de titularitat municipal, ubicat al passeig Mata número 3, que forma part de la Borsa de Lloguer de Reus. El projecte preveu la reforma dividida en tres lots diferents tal com es descriu en la licitació pública publicada ahir dimecres 30 de setembre. Segons es descriu en els documents presentats, l’actuació més important, i que comprèn el lot número 1 de la licitació, tindrà lloc en els habitatges de l’escala A baixos 2a i primera planta 2a, actualment desocupats, per tal de condicionar-los als nivells exigibles d’habitabilitat que marca la normativa vigent. Concretament, es reformarà el bany, la cuina i la instal·lació elèctrica en l’habitatge de la primera planta i es millorarà el bany, el paviment i l’acabat de les parets a l’habitatge de la planta baixa. Aquest és el lot amb un import més alt dels tres, ascendint fins als 47.421,98 euros. Pel que fa al segon lot, aquest se centrarà en reparacions puntuals

Fotografia d’arxiu de la Casa dels Mestres de Reus. Gerard Martí

de coberta i fusteries exteriors en tot l’edifici, per tal de resoldre diverses incidències detectades en punts com la coberta inclinada de teules ceràmiques. Per un altre costat, el tercer lot té com a objectiu l’arranjament d’instal·lació general de sanejament de l’edifici, amb la voluntat de resoldre també incidències detectades en aquest cas a la xarxa general de sanejament. Precisament, es preveu substituir la xarxa per a un millor funcionament d’aquesta. Cadascun dels tres lots té

un termini d’execució d’obres de 2 mesos. Segons justifiquen, aquesta suma d’actuacions tenen com a objectiu «tenir cura del parc d’habitatges municipals en el marc de les polítiques d’igualtat i drets fonamentals entre ciutadans», on s’inclou el dret a un habitatge digne. A més, la intencionalitat és que no tan sols els habitatges compleixin els requisits d’habitabilitat previstos per la llei, sinó que siguin «habitatges dignes». L’Ajuntament de Reus ja va dur a

terme anteriorment la rehabilitació energètica de l’edifici, una intervenció que sumava més de 300.000 euros de pressupost. El projecte incorporava la instal·lació d’aïllament tèrmic per l’exterior de la façana. Concretament, es va instal·lar planxes d’aïllament tèrmic de poliestirè expandit de 12 centímetres de gruix revestides exteriorment amb diverses capes de morter polimèric, acció que suposava un estalvi del consum energètic del 67,41%. Nous habitatges Per un altre costat, l’Ajuntament va signar fa una setmana un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a la promoció d’allotjaments temporals de protecció en un solar municipal ubicat al carrer Vallroquetes número 16. La construcció s’integrarà dins la reserva de terrenys per al Pla 50.000 impulsat per la Generalitat de Catalunya.

El Memorial de Traducció Joaquim Mallafrè homenatja el reusenc Josep Maria Jaumà Cultura l Es va dur a terme l’acte d’homenatge ahir al vespre al Centre de Lectura de Reus Miquel Llaberia La Fundació Privada Reddis va homenatjar ahir dimecres 30 de setembre al vespre al traductor reusenc Josep Maria Jaumà i Musté. L’acte es va dur a terme coincidint amb el Dia Internacional de la Traducció al Centre de Lectura. El Memorial, impulsat des de la Fundació amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i el Centre de Lectura, va néixer amb la voluntat de mante-

nir viu el llegat de Joaquim Mallafrè i reivindicar el valor de la traducció. «L’objectiu és mantenir viu el llegat de Mallafrè. Un home profundament compromès amb la cultura i la seva ciutat», va destacar el president de l’entitat, Lluís Colomés. Josep Maria Jaumà va néixer a Reus l’any 1938 i és doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona. Va exercir durant més de trenta anys com a professor de Literatura Anglesa a la Universitat

Els regidors, Josep Baiges i Daniel Recasens, el president de la Fundació, Lluís Colomés, i el traductor Josep Maria Jaumà. Diari Més

Autònoma de Barcelona, tot i que ell mateix destaca que la seva gran passió ha estat la traducció, un aspecte pel qual manté un bon record i admiració per la figura de Mallafrè. La seva trajectòria combina la

docència, la traducció, l’assaig, la crítica literària i la dramatúrgia, amb una dedicació especialment destacada a la traducció de poesia. Precisament, Jaumà ha apropat al català alguns dels grans poetes mo-

derns en llengua anglesa com són Philip Larkin, Robert Graves, Thomas Hardy, Robert Frost i William Butler i ha rebut reconeixements com el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi AEDAN.

10 dijous 1 d’ octubre de 2026

Roger Lascorz: «A la NASA, no queda malament qui pregunta, sinó qui es calla un dubte» Entrevista l L’enginyer aeronàutic reusenc serà controlador de la NASA a les següents missions a la Lluna, Artemis III i IV, i comparteix amb el Diari Més com ha arribat a treballar amb l’agència espacial, com és el seu dia a dia i quina feina hi ha abans d’arribar al moment de l’enlairament d’un coet Cedida

Sergi Peralta / Miquel Llaberia Quin és el seu primer record sobre l’espai i els astronautes? «Recordo estar clavat davant del televisor mirant documentals sobre l’espai i imatges del programa Apollo, i quedar-m’hi completament enganxat. Sobretot les imatges de veritat: persones caminant per un lloc que jo veia al cel des del carrer. El que em va fascinar no va ser només l’aventura, va ser adonar-me que allò ho havia fet gent. I si ho havia fet gent, potser jo algun dia podia formar part d’un equip així. Aquella fascinació no se m’ha passat mai. Encara avui, quan veig enlairar-se un coet, se’m posa la pell de gallina com el primer dia». Era un somni treballar a la NASA? «Era el somni, sí. I tan clar el tenia que, als 16 anys, vaig marxar als Estats Units per això. Era un adolescent amb molta il·lusió i uns pares que ho van fer possible. El que no acostuma a sortir és la part avorrida. Vaig enviar més de 300 sol·licituds de feina. La gran majoria ni tan sols van rebre resposta. Vaig quedar-me fora de processos que em pensava que tenia ben encarrilats. I quan finalment va arribar l’oferta de la NASA, no m’ho podia creure». Recorda el seu primer dia? «Recordo el moment de la credencial i de travessar la porta del Kennedy Space Center pensant ‘espero estar a l’altura’. La sensació d’irrealitat em va durar setmanes». Com és la seva vida allí? «És una vida molt diferent de la de Reus. Al meu barri, a Houston, dir que treballes a la NASA és el més normal del món; hi ha molta gent que hi treballa, una mica com passa amb la gent de les químiques de Tarragona. En canvi, quan vinc a Reus, la gent al·lucina. I t’he de dir que veure que allò que faig impressiona també m’impressiona a mi. Tot i estar als Estats Units continuo menjant pa amb tomàquet, i el Tió ha tin-

L’espai i els astronautes «La fascinació no se m’ha passat mai; quan veig enlairar-se un coet, se’m posa la pell de gallina» Preparant una missió espacial «Darrere d’un llançament hi ha milers de persones que no sortiran mai a cap foto» gut força èxit a la NASA: n’he acabat regalant desenes a gent de la feina». Quines tasques desenvolupa? «Dit molt fàcil: jo em preocupo perquè les càmeres funcionin. Les que van dins i fora de la nau, les que porten els astronautes a l’escafandre i les que documentaran els seus primers passos a la superfície lunar. El dia a dia no té res de cinematogràfic: són especificacions, requisits, estudis comparatius i comitès on es pot debatre durant hores. Però aquella

frase decidirà si, d’aquí a un parell d’anys, una astronauta pot documentar bé una mostra a 380.000 quilòmetres de casa». Quina va ser la seva funció en els programes Artemis I i II? «A l’Artemis I treballava en la infraestructura de comunicacions i els sistemes de missió que fan possible una campanya de llançament. La meva feina era estar-hi per resoldre problemes, i tenir-ho tot a punt abans del llançament. És una feina

Roger Lascorz Responsable de sistemes d’imatge a la NASA molt invisible: quan tot funciona, ningú no en parla, i està bé que sigui així. A l’Artemis II, ja treballava des del costat dels sistemes d’imatge». Què hi ha darrere la preparació d’expedicions com aquestes? «Molta gent molt entregada. Darrere d’un llançament hi ha milers de persones que no sortiran mai en cap fotografia i que han dedicat anys de la seva vida a un detall concret perquè no falli. I després hi ha la part tècnica, que consisteix a convertir desitjos en números. Algú diu ‘volem veure bé la superfície’ i s’ha de traduir en coses molt concretes. Preparar una missió és equivocar-se a baix perquè no passi a dalt».

Tornarà aviat l’home a la Lluna? «Aquest és l’objectiu: no tornar-hi només de visita, sinó aprendre a quedar-nos-hi. L’Artemis III, prevista per al 2027, portarà tripulació a l’òrbita terrestre per demostrar les operacions d’aproximació i acoblament amb els mòduls d’allunatge. És el pas que fa possible tot el que ve després. I l’Artemis IV, prevista per al 2028, és l’allunatge: tripulants baixaran a la regió del pol sud de la Lluna i hi passaran aproximadament una setmana fent ciència. Serà el primer cop des del 1972». Quin és el moment de més tensió durant les expedicions? «L’enlairament i la reentrada. Són els dos moments en què, des de terra, no pots fer absolutament res. Són minuts llarguíssims i, quan es veu el paracaigudes obert, la sala respira de cop. La tensió del meu ofici és més silenciosa: és el moment en què un sistema que has especificat s’encén per primera vegada allà dalt». Té molta pressió… «Però es fa més portable perquè no hi ets sol ni un moment. Quan apareix un problema real, la major part de les vegades no és la primera vegada que el veus: l’has assajat en simulacions, tens procediments escrits i gent que coneix el sistema tan bé com tu o més. I hi ha una cosa de la cultura de la NASA que valoro moltíssim: qualsevol persona de la sala pot aixecar la mà i dir ‘pareu’». Què vol dir? «No queda malament qui pregunta; queda malament qui es calla un dubte. Això treu una quantitat enorme de pressió individual, perquè la decisió no depèn mai d’una sola persona il·luminada. Jo he après a demanar ajuda de seguida». Què li passa pel cap quan s’adona que està aportant el seu granet de sorra a fites històriques? «Em fa sentir molt petit, i ho dic en el bon sentit. Hi ha moments que penso en el nano de 16 anys que va marxar de Reus i em costa bastant lligar una cosa amb l’altra. Després tornes a la feina, tens correus per contestar i se’t passa de pressa. El que sí que em remou és una altra cosa. L’any passat vaig fer una xerrada a l’Auditori Antoni Gaudí davant de més de tres-cents estudiants de Reus. Si n’hi ha un o dos que se n’han anat a casa pensant ‘doncs potser sí’, val tant com qualsevol cosa de la feina». No voldria ser astronauta? «M’he presentat al procés de selecció d’astronautes i no vaig passar el tall. Cap drama. Ho continuaré intentant. I si no arriba mai, tampoc passa res: algú ha de fer les càmeres que ho gravaran tot».

11 dijous 1 d’ octubre de 2026

L’apunt

Els escolars tindran el primer contacte amb el certamen Abans de l’inici del Festival Internacional de Pallasses i Pallassos de Valls, Martini&Manzani visitaran les escoles de la ciutat dijous i divendres per donar a conèixer el certamen als més petits. La companyia també oferirà als infants un primer contacte directe amb els artistes i el llenguatge del clown. Diumenge, la parella també recorrerà els carrers del Barri Antic amb Pirate Grogshow, un espectacle itinerant protagonitzat per dos pirates.

Dèlia Batet i Pepa Plana, codirectores artístiques del FIPPAVA, acompanyades de l’alcaldessa, Dolors Farré, i de la regidora de Cultura, Rosa Rovira, en roda de premsa. Mar Rovira

Valls estrena un festival de pallasses i pallassos amb dotze propostes i setze sessions Cultura l Se celebrarà del 5 al 8 de novembre sota la direcció artística de Pepa Plana i Dèlia Batet Mar Rovira / ACN El Festival Internacional de Pallasses i Pallassos de Valls (FIPPAVA) celebrarà la primera edició del 5 al 8 de novembre amb dotze propostes artístiques i setze sessions obertes al públic repartides en set espais de la ciutat. El certamen, presentat ahir dimecres, estarà codirigit per la pallassa vallenca Pepa Plana i Dèlia Batet, de la companyia Passabarret, i comptarà amb noms com Leo Bassi, Marcel Gros, Dudu Arnalot i Alba Sarraute. La iniciativa neix amb la voluntat de descobrir la diversitat de l’univers del clown i d’apropar-lo a públics de totes les edats, amb espectacles familiars i per a adults, circ contemporani, cabaret i activitats participatives. «Fem aquest festival per passió, per passió a l’ofici», va afirmar Plana

durant la presentació. Una de les particularitats del nou festival serà la mirada femenina que travessarà la programació. Plana va reivindicar la necessitat de trencar amb els estereotips associats al pallasso, més enllà de la perruca, el nas vermell i el maquillatge, per mostrar la singularitat de cada artista. «No hi ha dues pallasses iguals», va remarcar. Segons la codirectora, les dones han estat històricament situades com a objecte de l’humor i ara reivindiquen la capacitat d’escriure’l des de la seva pròpia experiència. El FIPPAVA desplegarà aquesta pluralitat en escenaris com el Teatre Principal, la Circoteca, el Pati, el refugi antiaeri de la plaça del Blat, la plaça Pere Català Roca, l’església de Sant Francesc i els carrers del Barri Antic, que s’incorporaran al recorregut del certamen.

La programació arrencarà dijous 5 de novembre a les 20 h al Teatre Principal amb hÔy, de Carlo Mô, una peça de clown gestual que reflexiona sobre el pas del temps i la recerca d’una llar a partir d’un personatge que només disposa d’una estora. Divendres, el mateix teatre acollirà Ni Fú ni Fá, de La Buffa, una proposta sobre la relació entre dues germanes que combina humor, tendresa i irreverència. A les 23 h, la Circoteca inaugurarà les Nits Golfes, adreçades especialment al públic adult, amb Les Altres, el cabaret de Les Pedettes Varietés. Alhora, una carpa instal·lada al Pati acollirà entre divendres i diumenge quatre representacions de Les noces de Títuro, de La Tête, que barreja clown, acrobàcies i equilibris amb una mirada crítica sobre els rols de gènere i el matrimoni.

La Circoteca acollirà les Nits Golfes amb dues propostes de cabaret per a adults Les dones tindran un paper protagonista en l’humor en aquest nou certamen vallenc Dissabte 7 de novembre serà la jornada amb més activitat. El Circ Cric oferirà a les 11 i a les 13 h dues sessions d’Històries de la Petita Lu al refugi antiaeri de la plaça del Blat, mentre que Alba Sarraute presentarà a les 12 h Lua, un espectacle gratuït per a la primera infància i les famílies a la plaça Pere Català Roca.

A les 18 h, Dudu Arnalot pujarà a l’escenari del Teatre Principal amb Forat, una proposta gestual construïda al voltant d’una butxaca foradada. Un dels actes singulars arribarà a les 21 h a l’església de Sant Francesc, on Leo Bassi representarà gratuïtament La Missa Patòlica dels Aneguets i beneirà simbòlicament el naixement del festival. Plana va celebrar la presència del bufó italià, a qui considera un referent proper, i va destacar així el caràcter especial de l’actuació. Caldrà, però, reservar entrada per assistir-hi. La segona Nit Golfa, a la Circoteca, serà protagonitzada per Las Glorias Cabareteras amb El chou de las Glorias. La cloenda Diumenge 8 de novembre, Martini&Manzani recorreran el Barri Antic a les 12 h amb l’espectacle itinerant Pirate Grogshow. La companyia també aproparà el llenguatge del clown a les escoles de Valls amb accions programades dijous i divendres. A la tarda, de 17 a 19 h, la Circoteca convidarà infants i adults a participar en el taller Clown en família, conduït per Albert Vinyes, amb jocs i improvisacions. Marcel Gros serà l’encarregat de posar el punt final a aquesta primera edició, diumenge a les 20 h al Teatre Principal, amb Senzillament Pallasso!!!, un espectacle que transforma les situacions quotidianes a través de la imaginació. La programació inclou activitats gratuïtes i entrades d’entre 5 i 12 euros, amb descomptes per als titulars del Carnet Amics dels Teatres. Les localitats sortiran a la venda el pròxim 7 d’octubre.

12 dijous 1 d’ octubre de 2026

Pagesos i ecologistes denuncien que la Selva del Camp s’ha tornat «territori de sacrifici» Mobilització l Una desena de tractors van recórrer ahir el municipi en una marxa lenta contra la MAT, el projecte de Valogreen i els abocaments d’aigües residuals que denuncien les entitats Arnau Martínez / ACN Una desena de tractors van recórrer ahir dimecres al matí els carrers de la Selva del Camp en una marxa lenta per denunciar els projectes i abocaments que, segons pagesos i ecologistes, amenacen el futur del municipi. La protesta va coincidir amb una roda de premsa d’Unió de Pagesos, el GEPEC i les plataformes No a la MAT Aragó-Catalunya i No a la Valogreen, que van acusar les administracions de convertir la localitat en un «territori de sacrifici». Els col·lectius assenyalen la nova línia de molt alta tensió (MAT), el projecte industrial de Valogreen, les centrals fotovoltaiques i els abocaments d’aigües residuals a la riera, que denuncien que contaminen els aqüífers i els camps. Els tractors es van concentrar a l’entrada del municipi i van pujar fins a la plaça Major, davant de l’Ajuntament, per fer visible el rebuig. La compareixença es va celebrar a les oficines de la cooperativa Coselva, on les entitats van advertir de l’impacte acumulat de les iniciatives sobre l’activitat agrària, el paisatge i la qualitat de vida. El president del GEPEC, Xavier Jiménez, va assegurar que aquests projectes són «nocius pel medi ambient, per la qualitat de vida i per l’activitat

Fotografia de la tractorada a la Selva del Camp convocada per Unió de Pagesos aquest dimecres al matí. Arnau Martínez / ACN

Les entitats denuncien abocaments a la riera que afectarien els camps i aqüífers agrària» i va qüestionar que el futur del territori es decideixi sense tenir en compte els habitants. El

portaveu d’Unió de Pagesos, Ton Crusells, va alertar que s’està hipotecant la continuïtat dels «pobles vius» i el futur dels joves. «El jovent també ha de poder decidir com ha de ser el poble», va remarcar. Des de la plataforma contrària a la MAT també van lamentar que els espais rurals deixin de tenir un ús productiu i acabin sotmesos, segons van

denunciar, a un «ús i abús». Un dels principals focus de la protesta és el projecte de Red Eléctrica per substituir l’actual línia elèctrica entre Aragó i la Secuita per una nova infraestructura que triplicaria la potència i augmentaria l’alçada d’algunes torres. Les entitats que s’hi oposen consideren que aquesta actuació incrementaria l’afectació

sobre el territori i rebutgen que se’ls retregui desconeixement del projecte. El portaveu de la plataforma No a la MAT va criticar que es desqualifiqui els opositors quan exposen els seus arguments. «El que no pot ser és que quan hi diem la nostra, se’ns maltracti d’aquesta manera», va expressar. Els convocants van situar la línia dins d’un conjunt d’actuacions que «transformen els espais agrícoles sense respondre a les necessitats locals». L’altre projecte que concentra les crítiques és Valogreen, la indústria química prevista al polígon de la Selva del Camp. El juliol, després d’una forta oposició veïnal, l’Ajuntament va suspendre cautelarment la llicència d’activitats perquè va considerar que la tramitació no s’havia fet correctament. Tot i això, la plataforma No a la Valogreen recorda que la iniciativa no està definitivament aturada i espera el resultat de la revisió de l’expedient que duu a terme la Generalitat. El seu portaveu, Xavier Pastrana, va assenyalar que al novembre venç el termini perquè l’empresa pagui el 90% de la compravenda dels terrenys. Per això, va reclamar que el consistori no concedeixi cap pròrroga a la companyia i aprofiti aquesta circumstància per retirar el projecte. Crítiques a l’Ajuntament Els col·lectius també van denunciar els abocaments d’aigües residuals a la riera pels efectes que, segons asseguren, tenen sobre els aqüífers i els conreus. Van reclamar una resposta de les administracions i van dirigir bona part de les crítiques al govern municipal. Jiménez va defensar que l’Ajuntament hauria de resoldre aquestes problemàtiques mentre que Crusells va retreure a la classe política la dificultat per reconèixer errors. També va reclamar preservar els espais del municipi per a les futures generacions.

Constantí instal·la fisuròmetres al Grup Centcelles per controlar l’evolució de les esquerdes dels seus edificis Seguretat l Durant el passat mes d'agost es van instal·lar fisuròmetres en alguns dels blocs del Grup Centcelles de Constantí per controlar l'evolució de les esquerdes i detectar possibles moviments estructurals. Els aparells mesuraran i registraran durant un any els canvis que es produeixin als edificis, per incloure les variacions pròpies de les diferents estacions. Amb les dades recollides es vol obtenir una

diagnosi més precisa de l'estat dels immobles i determinar les actuacions de reparació i conservació adequades. Per garantir un control continuat, els tècnics responsables visitaran els blocs cada quinze dies per recollir la informació dels nous dispositius, que posteriorment serà analitzada per especialistes. Aquests estudis serviran de base per definir les futures intervencions als blocs. La instal·lació ha estat

impulsada per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Ajuntament de Constantí, juntament amb els tècnics del Servei de Suport a les Comunitats del Grup Centcelles, de la cooperativa Ètic Hàbitat, en coordinació amb les comunitats de veïns. L'actuació constitueix un pas previ per conèixer amb més detall el comportament estructural dels blocs abans de decidir les mesures que caldrà aplicar. l Diari Més

Els aparells instal·lats al Grup Centcelles registraran els moviments durant un any. Cedida

13 dijous 1 d’ octubre de 2026

Els fets delictius es redueixen un 13,3% a Torredembarra en el darrer any Balanç l La Junta Local de Seguretat constata que la resolució policial passa del 35% al 40,3% i baixen els robatoris amb força Joan Lizano Els fets delictius coneguts a Torredembarra s’han reduït un 13,3% en el darrer any, segons les dades que els Mossos d’Esquadra i la Policia Local van presentar ahir dimecres al matí durant la Junta Local de Seguretat. Entre el setembre del 2025 i l’agost del 2026, les infraccions penals han passat de 1.132 a 982 i l’índex de resolució policial ha augmentat del 35% al 40,3%. La trobada també va servir per fer un seguiment del Pla Local de Seguretat 2025-2029 i del Pla Local de Seguretat Viària 2024-2027. L’alcalde, Raúl García, va destacar que la davallada manté la tendència dels darrers anys, tot i que va assenyalar que el repte és aconseguir que aquesta evolució es reflecteixi en la percepció de seguretat dels veïns. Així mateix, va agrair la feina dels cossos policials i va defensar la coordinació dels serveis de seguretat i emergències. La reducció més destacada es registra en els delictes contra el patrimoni, que han passat de 864 a 705, un 18,4% menys. Els robatoris amb força han baixat un 30,3%, de 218 a 152, mentre que els robatoris amb violència o intimidació han disminuït un 27,3%, de 33 a 24. També s’han reduït els delictes contra la llibertat sexual, que han passat de nou a cinc casos, i les infraccions comeses en l’àmbit virtual. Pel que fa a la Policia Local, els requeri-

Representants dels diferents cossos policials i administracions, ahir a la Junta Local de Seguretat de Torredembarra. Aj. de Torredembarra

Els delictes contra el patrimoni han baixat un 18,4%, passant de 864 a 705 casos ments rebuts per la sala han disminuït un 6,6%, però les actuacions vinculades a la seguretat ciutadana han crescut un 11,9%, fins als 9.267 registres, que representen el 57% de la demanda. Alhora, les incidències comunicades mitjançant l’aplicació

ciutadana han augmentat de 175 a 477, un 172% més, fet que reforça aquest canal de contacte directe amb els agents. Durant el primer semestre d’enguany, la Policia Local va registrar 5.329 actuacions ordinàries, de les quals 3.466 van correspondre a seguretat ciutadana, 1.017 a trànsit, 457 a civisme i convivència i 378 a protecció civil. També es van comptabilitzar onze actuacions relacionades amb la violència masclista. Entre el primer i el segon trimestre,

l’activitat va créixer un 44,7%, amb un màxim de 1.166 intervencions al juny. En paral·lel, el consistori aposta per les eines tecnològiques i preveu ampliar durant el 2027 la xarxa de càmeres de videovigilància i control de trànsit. L’anàlisi de dades ha de permetre detectar incidències i distribuir millor els recursos, especialment en un municipi que passa d’uns 18.600 habitants de referència a prop de 60.000 persones en els períodes de màxima afluència turística en temporades estivals.

La Junta també va abordar la seguretat viària, un àmbit en què els sinistres han disminuït de 189 a 146. Els cossos policials han reforçat els controls d’alcohol i drogues, els dispositius conjunts, la vigilància dels vehicles de mobilitat personal i les actuacions relacionades amb el transport escolar, a més de participar en campanyes conjuntes amb el Servei Català de Trànsit. El Pla Local de Seguretat Viària manté l’objectiu de reduir un 20% els accidents amb víctimes en zona urbana de cara al 2027. Segons les dades municipals, durant el 2025 es va assolir l’objectiu de zero morts i zero ferits greus en zona urbana i travessera. L’Ajuntament considera que la prevenció i la planificació dels dispositius són necessàries per afrontar les variacions de mobilitat que comporten l’activitat turística i l’augment estacional de població. Coordinació territorial La Junta també tractà la renovació del conveni policial entre Torredembarra, Altafulla i Creixell, al qual es proposa incorporar Roda de Berà per ampliar el suport mutu, compartir recursos i preparar dispositius amb els Mossos d’Esquadra. Els Bombers de la Generalitat van confirmar que Torredembarra és un dels municipis que s’estudien per acollir un petit parc de Bombers entre Tarragona i el Vendrell, un equipament reivindicat que reforçaria la resposta a les emergències.

14 dijous 1 d’ octubre de 2026

Salou reforça els controls dels patinets i suma 458 denúncies en nou mesos Civisme l Circular sense casc (172 casos) i estacionar fora dels espais habilitats (130) han estat les infraccions més sancionades Joan Lizano La Policia Local de Salou ha reforçat els controls sobre els vehicles de mobilitat personal (VMP), especialment els patinets elèctrics, i ha interposat 458 denúncies durant els primers nou mesos de l’any. L’operatiu té com a objectiu reduir les conductes de risc, protegir els vianants i afavorir la convivència en un municipi amb una elevada ocupació de carrers, passejos i zones de vianants. Segons l’Ajuntament, l’increment de la vigilància respon a la necessitat de compatibilitzar l’ús d’aquests vehicles amb el dret de la resta de ciutadans a desplaçar-se amb seguretat. Els agents centren els controls en les infraccions que poden provocar accidents o dificultar l’accessibilitat de l’espai públic. La mesura posa el focus en la circulació i també en l’estacionament dels patinets. La falta de casc de protecció encapçala la llista d’infraccions, amb 172 denúncies, gairebé quatre de cada deu del total. La segona conducta més sancionada és estacionar fora dels espais habilitats, amb 130 casos. El consistori adverteix que els patinets aparcats indegudament poden obstaculitzar el pas, especialment a les persones grans, els ciutadans amb mobilitat reduïda i les famílies amb cotxets. També s’han tramitat 51 denúncies per transportar més d’una persona en vehicles dissenyats per a un sol

La Policia Local intensifica la vigilància dels vehicles de mobilitat personal per prevenir conductes de risc i garantir la seguretat dels vianants. Ajuntament de Salou

S’han detectat 51 casos de patinets que transportaven més d’una persona ocupant, 20 per conducció negligent, 19 per circular per vies o zones prohibides i 14 per fer servir el telèfon mòbil o altres dispositius de comunicació mentre es condueix. Aquestes dades situen la seguretat i l’ocupació de l’espai públic entre els

principals motius de les sancions. Els controls també han permès detectar altres conductes contràries a la normativa, com circular amb auriculars, lligar els patinets en llocs no autoritzats o no respectar el sentit de circulació. La Policia Local també vigila els usuaris que continuen desplaçant-se damunt del vehicle en zones de vianants quan l’afluència de persones obliga a baixar-ne. Paral·lelament a l’activitat sancionadora, el cos policial ha dut a terme accions de sensibilit-

zació durant els darrers mesos per informar sobre les normes d’ús dels VMP i fomentar hàbits de conducció responsables. Aquest vessant preventiu busca evitar accidents i reduir els conflictes entre els usuaris de patinets i les persones que es desplacen a peu, sense renunciar a les sancions quan es detecten comportaments perillosos. L’Ajuntament considera que els patinets elèctrics són una alternativa vàlida per als desplaçaments urbans, però recorda que el seu ús

Generalitat de Catalunya Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

ha de ser compatible amb la seguretat dels vianants. Per això, la Policia Local mantindrà els controls i les campanyes informatives per prevenir accidents, fomentar una conducció responsable i garantir el compliment de la normativa. El consistori insisteix que la mobilitat sostenible exigeix civisme i respecte, especialment als carrers i passejos amb gran afluència de persones, i que s’actuarà davant les conductes que posin en risc els ciutadans o dificultin l’ús de l’espai públic.

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Serveis Territorials a Lleida

Anunci pel qual se sotmet a informació pública, en concret, la sol·licitud de declaració d’utilitat pública del projecte del parc eòlic anomenat PE Conca de Barberà I i les infraestructures d’evacuació dels parcs eòlics PE Conca de Barberà I, II i III als termes municipals de Cervera, Ribera d’Ondara i Talavera, a la comarca de la Segarra; Llorac, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Sarral i Barberà de la Conca, a la comarca de la Conca de Barberà, i Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria, Alió i Puigpelat, a la comarca de l’Alt Camp (exp. FUE-202001801684) L’Anunci complet es pot consultar a la web: https://tauler.seu-e.cat/detall?idEns=1&idEdicte=646269 La directora dels Serveis Territorials a Lleida Josse Terés i Cinca

Per un company que aprecio i que em demostra cada dia que ser fort no és caure cada vegada sinó aixecar-te amb més força cada cop que ensopegues.

dijous 1 d’ octubre de 2026

Dia Mundial de la Gent Gran COMMEMORACIÓ

«Ens jubilem de la feina, no de la vida», lema d’aquest 2026 L’1 d’octubre reivindica els drets, dignitat i participació activa de la gent gran en la societat Adrià Recasens Benaiges

A

quest dijous 1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones Grans, una jornada impulsada per les Nacions Unides per reivindicar els drets, la dignitat i la participació activa de les persones grans en la societat. La commemoració convida a reflexionar sobre els reptes i les oportunitats d’una població cada vegada més longeva, alhora que promou un envelliment actiu, saludable i lliure de discriminacions. Enguany, la jornada se celebra sota el lema ‘Ens jubilem de la feina, no de la vida’, un missatge que reivindica que la jubilació no suposa deixar enrere la implicació social, el coneixement acumulat ni la capacitat de contribuir a la comunitat. El lema posa l’accent en el paper actiu que continuen exercint moltes persones grans en àmbits com el voluntariat, les cures familiars, l’associacionisme o la transmissió d’experiències entre generacions. L’Assemblea General de les Nacions Unides va instaurar aquesta diada amb l’objectiu de situar les persones grans al centre del debat públic i fomentar una mirada més positiva sobre l’envelliment. La celebració combina el vessant festiu amb la reivindicació de polítiques que garanteixin els drets humans de les persones d’edat avançada i afavoreixin la seva plena participació en tots els àmbits de la vida. La commemoració arriba en un context de profund canvi demogràfic. A Catalunya, les persones de 65 anys o més ja representen més del 20% de la població, una realitat que

planteja nous reptes en matèria de salut, habitatge, mobilitat, participació i lluita contra la solitud no desitjada. Les entitats promotores de la jornada defensen que aquest envelliment de la societat s’ha d’entendre com una oportunitat per construir comunitats més inclusives i respectuoses amb totes les edats. El manifest d’aquest 2026 fa una crida a institucions, entitats socials i ciutadania perquè treballin conjuntament per combatre l’edatisme, reconèixer l’aportació de les persones grans i garantir els seus drets al llarg de tota la vida. També reivindica el seu compromís amb la pau, la cohesió social, la solidaritat intergeneracional i els grans reptes socials, climàtics i democràtics del futur, recordant que l’experiència acumulada és un actiu col·lectiu que cal preservar i escoltar.

Programació a Tarragona i Reus

El territori programa accions i propostes envers aquesta data. A Tarragona, el Dia Internacional de les Persones Grans dona el tret de sortida a la Setmana de la Gent Gran, que s’allargarà fins al 9 d’octubre amb dotze activitats. La lectura del manifest aquest dijous serà a les 12 h a la plaça de la Font, amb l’actor Oriol Grau i representants d’entitats locals. L’acte inclourà una demostració de sardanes de l’Associació de Jubilats Casa del Mar. El programa inclou xerrades sobre salut i seguretat, ponències, tallers i cinema. La proposta està impulsada per Gent Gran Activa i l’Institut Municipal de Serveis Socials. A Reus, la commemoració es concentra aquest 1 d’octubre en una jor-

Aquest 1 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Gent Gran. Pexels

nada organitzada per la Regidoria de Relacions Ciutadanes. Les activitats començaran a les 10 h al jardí del Centre Cívic Mas Abelló, amb la lectura del manifest a les 10.30 h. A les 11 h hi

haurà activitats lúdiques i, a les 12 h, «A ballar!», amb ball dirigit i ball a la cadira, dinamitzat pel Consell Esportiu Baix Camp. També es podrà visitar l’exposició ‘Descobreix Gaudí a través

de la fotografia’. A la tarda, l’Hospital acollirà, a les 17.30 h, un cafè tertúlia amb auxiliars d’infermeria de l’antic Hospital, conduït per la periodista Eva Hidalgo.

ATENCIÓ I CURA DE LA GENT GRAN

Servei d’ajuda a domicili i assistència a la gent gran a Tarragona EDADES, amb serveis a la ciutat, aporta qualitat de vida als seus usuaris

A

ARB

Edades Tarragona, ofereixen una atenció personalitzada i de confiança per millorar la qualitat de vida de la gent gran i les

seves famílies. Disposen de serveis de cura i atenció domiciliària, acompanyament, higiene personal, ajuda en la mobilitat, àpats, compres, visites mèdiques i activitats d’oci. També ofereixen servei d’internes 24 ho-

res, caps de setmana, festius i suport nocturn, així com acompanyament hospitalari. Adapten cada servei a les necessitats de persona i assessoren les famílies per afavorir el benestar i l’autonomia al domicili.

~EDADES TARRAGONA ~

16

dijous 1 d’ octubre de 2026

Dia Mundial de la Gent Gran COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE TARRAGONA

Envellir en positiu: salut, autonomia i vincles que ens cuiden

F

er-se gran forma part de la vida. I poder-ho fer durant molts anys és, sens dubte, una bona notícia. Però quan parlem d’envelliment saludable no parlem només de sumar aniversaris. Parlem de continuar fent allò que ens agrada, mantenir l’autonomia tant com sigui possible, cuidar les relacions i, sobretot, cuidar la salut. Avui, 1 d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans, és una bona ocasió per recordar que mai no és massa aviat —ni massa tard— per començar a cuidar-nos. Des del taulell de la farmàcia ho veiem cada dia: no hi ha dues persones grans iguals. L’edat no explica per si sola com està una persona. Hi ha persones de més de 80 anys que mantenen una vida molt activa i d’altres que necessiten més suport. Per això, més que parlar d’una recepta única per envellir bé, hem de parlar d’escoltar cada persona i adaptar les recomanacions a les seves necessitats, capacitats i preferències. L’envelliment saludable va molt més enllà de controlar la tensió, el colesterol o el sucre. L’Agència de Salut

Pública de Catalunya hi incorpora aspectes com l’alimentació, l’activitat física i la salut mental, però també les relacions socials, l’entorn, l’aprenentatge, la prevenció de lesions i el bon ús dels serveis sanitaris. Una de les millors inversions és moure’s. No cal pensar necessàriament en grans esforços: caminar, anar a comprar a peu, pujar escales si podem o incorporar exercicis adaptats de força, equilibri i flexibilitat ja ens ajuda a conservar la mobilitat. I tan important com moure’ns és alimentar-nos bé i mantenir una hidratació adequada. A la farmàcia, petits canvis ens poden donar pistes que alguna cosa no va bé: una pèrdua de pes sense motiu aparent, menys gana, cansament, dificultats per mastegar o empassar o una disminució de l’activitat habitual són senyals que convé no passar per alt. També hem de cuidar allò que no mesurem amb un tensiòmetre ni apareix en una analítica. Parlar amb els veïns, quedar amb els amics, compartir temps amb la família, participar en activitats o continuar aprenent ajuda

Montserrat Compte Farmacèutica comunitària

a mantenir-nos connectats. La solitud i l’aïllament també tenen impacte sobre el benestar. Cuidar els vincles és, per tant, una altra manera de cuidar la salut. I un altre tema que hem de tenir en compte són les caigudes. De vegades, mesures molt senzilles poden ajudar a prevenir-les: una bona il·luminació a casa, retirar obstacles i catifes que rellisquin o utilitzar un calçat adequat. Des de la farmàcia també podem orientar sobre solucions que ajudin a mantenir la mobilitat i l’autonomia en el dia a dia, com ara bastons, caminadors o altres productes

de suport, i assessorar sobre quina opció pot adaptar-se millor a les necessitats de cada persona. Però també cal estar atents a altres factors. Si apareixen marejos, somnolència, inestabilitat o dificultats per caminar, és important consultar-ho. Aquí arribem a un dels àmbits en què els farmacèutics podem aportar especialment: els medicaments. Amb els anys és més habitual conviure amb diverses malalties cròniques i prendre diferents tractaments. Com més medicaments prenem, més important és tenir clar per a què serveix cadascun, com s’ha de prendre i quines precaucions cal tenir. A la farmàcia ens trobem sovint amb dubtes quotidians: «Aquesta pastilla la puc prendre amb l’altra?», «Me l’he oblidat aquest matí, què faig?», «Em trobo bé, l’he de continuar prenent?». No s’ha de modificar una dosi ni abandonar un tractament sense consultar-ho. Revisar la medicació ajuda a detectar dificultats per seguir la pauta, duplicitats, interaccions o efectes adversos i, quan calgui, derivar al professional corresponent.

La prevenció tampoc caduca amb els anys. Les vacunacions recomanades, els controls de salut i el seguiment de les malalties cròniques ajuden a preservar la salut i l’autonomia. La farmàcia comunitària és molt a prop. Aquesta confiança ens permet escoltar, resoldre dubtes, reforçar el bon ús dels medicaments i detectar canvis que mereixin una consulta. Som una peça més d’una atenció coordinada i centrada en la persona. Cuidar una persona gran no significa decidir per ella, sinó acompanyar-la perquè pugui mantenir les seves decisions i autonomia. Fer-se gran no és sinònim de fragilitat, dependència o malaltia. Envellir comporta canvis, però també experiència, projectes i coses per compartir. Des de la farmàcia comunitària volem ser al costat de les persones, no només quan apareix una malaltia, sinó també abans: ajudant a prevenir, conservar la mobilitat i l’autonomia, orientar i escoltar. Viure més és una bona notícia. El repte és viure aquests anys tan bé com sigui possible.

dijous 1 d’ octubre de 2026

Dia Mundial de la Gent Gran

DOLOR LUMBAR

Cirurgia endoscòpica de columna amb Clínica Alomar Reus Precisió i ràpida recuperació amb especialistes i tècniques mínimament invasives Adrià Recasens Benaiges

E

n el Dia Mundial de la Gent Gran, parlar de salut és també parlar d’autonomia, moviment i qualitat de vida. A Clínica Alomar Reus, la innovació mèdica i l’atenció personalitzada s’uneixen per oferir solucions que permetin als pacients recuperar mobilitat i continuar gaudint del seu dia a dia amb la màxima autonomia possible. La cirurgia endoscòpica de columna és una de les especialitats del centre, que aposta per tècniques mínimament invasives i tecnologia d’avantguarda. Al capdavant d’aquesta àrea hi ha el Dr. Christian Schinder, especialista reconegut, membre actiu i formador mèdic de la Societat Espanyola de Cirurgia

Endoscòpica de Columna i d’Avant Medic Lleida. La seva experiència contribueix a oferir un abordatge basat en el rigor científic, la precisió quirúrgica i una recuperació progressiva. Entre les opcions que poden valorar-se en determinats casos de dolor lumbar crònic es troba la pròtesi de disc lumbar. Quan un disc està molt deteriorat i els tractaments conservadors no han aconseguit alleujar el dolor, aquesta tècnica permet substituir el disc afectat per una pròtesi dissenyada per conservar el moviment de la columna. «Operem la columna per a que torni a moure’s» explica el Dr. Schinder. A diferència de la fusió vertebral, que busca immobilitzar el segment afectat, la pròtesi de disc

El Dr. Christian Schinder Amsler és especialista en cirurgia endoscòpica de columna. CEDIDA

té com a objectiu mantenir-ne la mobilitat. El procediment es realitza mitjançant una petita incisió a l’abdomen i sense intervenir directament sobre la musculatura de l’esquena. La indicació d’aquesta tècnica no depèn únicament de l’edat. Segons explica el Dr. Schinder, la qualitat de l’os és un dels factors essencials per determinar si un pacient pot

ser candidat a una pròtesi de disc. La densitometria i una valoració mèdica individualitzada permeten estudiar cada cas i determinar quina opció terapèutica és més adequada. La recuperació també és un aspecte destacat d’aquest tipus d’intervenció. En els casos indicats, el pacient pot iniciar la mobilització poques hores després de la cirurgia i reprendre progressivament les se-

ves activitats quotidianes, sempre segons la seva evolució i les indicacions de l’equip mèdic. A Clínica Alomar Reus, l’objectiu és que la cirurgia sigui una eina per recuperar moviment, autonomia i qualitat de vida. Perquè envellir no ha de significar renunciar a moure’s, viatjar, compartir moments amb la família o continuar fent allò que fa sentir bé.

~ CLÍNICA ALOMAR REUS ~

17

18 dijous 1 d’ octubre de 2026

Oriol Subirats: «Arribar al primer equip només és l’inici del meu somni, ara toca treballar per honrar l’escut» Futbol l El lateral del Nàstic explica al Diari Més com és el seu aterratge al primer equip, com van ser els seus inicis al club des de Sant Jaume d’Enveja i també la seva visió sobre el darrer partit Gerard Martí

Arnau Montreal Quesada Oriol Subirats, jugador del primer equip del Nàstic de Tarragona. Encara li sona estrany? «La veritat és que no. Em sento molt bé, crec que és una oportunitat que m’he merescut. Això sí, continuo sent el de sempre i toco de peus a terra». Tots els joves que juguen al planter del Nàstic tenen l’objectiu d’arribar al primer equip. Ja ho ha fet, és el final del camí? «No és quan acaba, sinó quan comença el somni. Mirant enrere és una satisfacció veure com el llarg treball que he fet ha acabat tenint la seva recompensa arribant al primer equip. Ara toca la part més bonica, continuar treballant i esforçar-me al màxim per créixer com a futbolista i aprendre tot el que pugui per poder honrar l’escut com cal». Com va rebre la notícia de l’ascens al primer equip? «Feia anys que estava en dinàmica del primer equip en els entrenaments. Em concentrava en el dia a dia per aprendre i millorar per poder aprofitar les oportunitats. El curs passat va arribar l’opció de la renovació i la possibilitat de tenir fitxa del primer equip. Vaig arribar a casa i ho vaig comentar als meus pares i, com tothom es pot imaginar, l’alegria va ser màxima». Ha arribat al primer equip, però com va començar la seva història al Nàstic? «De petit jugava al Jesús i Maria, que és poble al costat de Sant Jaume d’Enveja, a l’altra banda del riu. Jugant allà em van vindre per jugar un torneig i van dir als meus pares de pujar a Tarragona per fer unes proves per entrar al Nàstic. Vaig pujar i em van fitxar, tot i que primer només pujava per disputar els tornejos. Quan vaig ser aleví de primer any vaig fer el pas d’entrenar i jugar

Esforç «Sempre estaré agraït als meus pares pel sacrifici que van fer i ara els l’he de tornar»

Oriol Subirats Jugador del Gimnàstic de Tarragona

amb normalitat al Nàstic».

novat, tot i entrar com a nou, li

Futbol l Oriol inclòs Subirats néixer Amb el sacrifici devapujar i a SantalJaume el 3 de juny baixar poble d'Enveja cada vegada? del 2007, peròagraït la seva «Sempre estaré alshistòria meus pa-al vados començar 2016. Des resNàstic que, els primers el anys a aleví llavors,ielbaixaven lateral va etaemdepujaven encremar cotxe tres pesa la fins a arribar Juvenil A, des dies setmana peralanar als entred'on va icomençar a picar a laSemporta naments després als partits. primerelequip fins que l'ha predelagrairé sacrifici vantirat fer a terra. Enguany és un integrant perquè pugui jugar aquí i penso que delmoment primer de equip del aquest Nàstic, aramés és el tornar però falluitant anys que pas. sacrifici per demanava aquest somni El 24 dea portar maig del 2025 va i ajudant a l’equip onfer totsel seu debut oficial en el darrer duel volem». Amb un equip completament re-

detocat, lliga contra l'Arenteiro dedins la mà ha per l’experiència de decasa, Luís explicar César. Amb tot, feia temps la el sentiment per que estava enals dinàmica del primer aquest escut companys? equip en els entrenaments amb «Bé, d’això s’han encarregat els caDani Vidal. Subirats pitans ManelL'any Royo,passat, Eugeni Valderva aprofitar l'oportunitat perAmo, jurama, Marc Montalvo i José gar són el seu partitmés de titular que elsprimer que porten anys a amb Els el Nàstic des’han la màencarregat de Crisl’elit. d’aquí ja tóbal Parralo. En totaldel va disputar d’explicar la història club i a 149 minuts en els quals va apuntar clau que ja sabem tots, que si nosalmaneres, guanyar una la renotres donemeselvamàxim sobre gesvació i, enguany, pas al primer pa, l’afició sempreelacompanya. Per Oriol Subirats quan va debutar amb el equip.que l AMQ molt tingui experiència aquí primer equip el 2025. JC Borrachero al Nàstic jo ara he d’aprendre dels

veterans, d’explicar s’encarreguen

Oriol Subirats, el jove que feia temps que trucava a la porta del primer equip

ells». Com veu el vestuari? «Hi ha molt bon rotllo i jo crec que és molt important. Si un vestuari està unit, tot ajuda, sobretot en els moments delicats. No ha canviat res, seguim en un bon rumb». Dissabte passat va disputar la primera titularitat del curs. Nerviós per l’estrena o, com ja havia debutat, va estar més tranquil? «Al final sempre tens nervis a l’inici veient el gran ambient, però la veritat és que quan va xiular l’àrbitre van marxar tots de cop. M’agrada jugar com a carriler, penso que s’adapta molt al que puc donar i em vaig sentir més còmode amb el pas dels minuts». Quina opinió té del partit? «Penso que va ser un partit molt igualat, però al final va marxar el partit per detalls. La derrota no ha de canviar res, mantenim la confiança en nosaltres mateixos i en el procés, ara toca pensar en guanyar el pròxim». Dos partits consecutius fora de casa. El primer aquest diumenge contra el Real Murcia. Com ho veu? «Nosaltres només ens hem de concentrar en treballar com ho estem fent fins ara. Amb ganes, donant-ho tot i aprenent dels nostres errors qualsevol partit se’ns pot posar a favor. Tot depèn només de nosaltres. Tot i que sigui un rival difícil i de la part alta, penso que depèn de si nosaltres podem assolir la nostra versió per emportar-nos els tres punts». Xisco Campos va ser un mític lateral, defensor i capità del Nàstic. Tot i que per la teva edat, no crec que sigui un ídol d’infància... «No el recordo, era massa petit, però sí que he vist algun vídeo [riu]. Però sé que era un bon jugador i que compartíem posició, així que li he preguntat molts dubtes durant els entrenaments per poder millorar. És un jugador que ha tocat el futbol d’elit i té molta experiència. A més, és un entrenador molt proper del qual puc aprendre molt». L’any passat va tenir d’entrenador del Juvenil A a Joan Oriol, un altre mític capità. «Com he dit abans, he tingut la sort de gaudir de grans entrenadors que m’han ajudat i ensenyat molts. El Joan em va donar molts consells tant psicològicament com futbolísticament. Em va preparar moltíssim».

19 dijous 1 d’ octubre de 2026

El CB Valls i el CB Salou estrenen derbi atípic per començar la temporada Bàsquet l Els dos equips es retroben per primera vegada en quatre anys a un pavelló Joana Ballart a porta tancada Arnau Montreal Quesada Aquest diumenge a les 18 h torna el bàsquet a la demarcació de la millor manera, amb un derbi entre CB Salou i CB Valls. La temporada arrenca motors amb un partit tan inèdit com atípic. D’una banda, vallencs i salouencs es retroben després de quatre temporades. D’altra banda, es perdrà part de l’encant i passió d’un partit com aquest, perquè el pavelló Joana Ballart estarà buit. El conjunt vallenc haurà de complir el partit de sanció que va imposar el Comitè de Competició després dels incidents ocorreguts en el derbi contra el CBT de la temporada passada i, per tant, el duel es jugarà a porta tancada. «Per a nosaltres és fatal i per l’espectacle també, perquè és un partit molt maco amb dos equips de molt de nivell i que seria més bonic amb les grades a rebentar», va lamentar Miki Larraz, tècnic del CB Valls. Aquesta opinió la va compartir el seu rival, el tècnic del CB Salou Jesús Muñiz: «És trist perquè aquest és un pavelló mític i el que tots volem és viure un bon ambient». De la mateixa manera, Muñiz va afegir que també «és una llàstima molt gran» el fet de no poder compartir grup amb el CBT i sumar més derbis. Tots dos equips arriben després de culminar la pretemporada amb una intensa Lliga Catalana. El CB Valls la va tenir més completa, perquè els de Larraz van poder compe-

A l’esquerra, el tècnic del CB Valls Miki Larraz i, a la dreta, l’entrenador del CB Salou Jesús Muñiz. Gerard Martí

Salouencs i vallencs mesuraran les seves forces aquest diumenge a les 18 h tir fins a la final. «Hem tingut una càrrega de partits forta, però penso que estarem al 100%. Arribem bé,

com un equip més integrat». Pel que fa al seu rival, Larraz es va posar en alerta: «És un equip que combina experiència i gent jove amb un nivell molt alt. És un dels puntals del grup i, potser, agafar-los ara, quan encara potser estan per construir, és la millor manera». Jesús Muñiz aterra al derbi amb certa nostàlgia, perquè un CB Sa-

L’equip absolut femení del Club Tennis Tarragona lluitarà per l’ascens a Primera Categoria a casa

El Club Bàsquet Tarragona i Ibersol tornen a renovar la seva col·laboració

Tennis l El Club Tennis Tarragona serà aquest cap de setmana l’escenari de la fase d’ascens a Primera Categoria del Campionat d’Espanya Absolut Femení per equips. La competició reunirà els quatre millors equips de Segona Categoria Nacional, que lluitaran per una plaça a l’elit del tennis espanyol, entre ells, l'equip del club. Les tar-

Bàsquet l L’empresa tarragonina del sector de l’allotjament turístic Ibersol i el CBT van fer oficial ahir la renovació de la seva col·laboració per un any més. Ibersol, que és el patrocinador principal del primer equip masculí des del curs 2017/28, continuarà un any més en el naming, així com facilitant l'allotjament al primer equip. l Diari Més

ragonines estaran representades per Ingrid Montserrat, Sonia Poveda, Núria Bonet, Nayara Sanjuan i Sofia Hiraldo, sota la direcció del capità Pedro Gutiérrez. El debut serà dissabte a les 10 davant del CT Covadonga. En cas de guanyar, disputaran al final diumenge a les 10 h per lluitar per l'ascens a Primera Categoria. l Diari Més

lou-CB Valls va ser l’últim partit de lliga abans de l’ascens salouenc a Segona FEB i, ara, serà el primer del retorn a Tercera. En aquest partit no faltaran noms que ja hi eren en aquell duel, com Oriol Besora i Òscar Ngomo. Curiosament, el darrer vestia la samarreta salouenca. «Arribem concentrats i amb els peus a terra. Hem d’agafar primer el ritme

a aquesta categoria i no ens confiem perquè veníem de jugar una superior. La igualtat serà màxima». Muñiz tampoc es refia del seu rival i va indicar que: «Valls té un perfil de jugador veterà i que coneix molt bé la categoria. Se suma el plus de ser un equip que ha tingut pocs canvis i que sap molt bé a què juga. Serà un partit difícil».

La plantilla del CBT amb la seva presidenta i els representants d’Ibersol. CBT

20 dijous 1 d’ octubre de 2026

Junts vol que el Parlament voti si «reprova» Illa Política l Sales l’ha titllat del «pitjor president de la Catalunya moderna» ACN Junts forçarà que el Parlament voti si «reprova» el president de la Generalitat, Salvador Illa, el pròxim dijous, en l’etapa final del Debat de Política General (DPG). Ho va anunciar ahir la líder parlamentària de Junts, Mònica Sales. «És el pitjor president de la Catalunya moderna», va etzibar, i va assegurar que Illa «no és digne» del seu càrrec. Així, va convidar ERC i els Comuns a sumar-se a la «reprovació»: «Tenen una oportunitat per rectificar». Per a Junts, el «problema» del país «no és Catalunya», «és el Govern». De fet, la líder parlamentària va comparar l’executiu La presidenta de Junts, Mònica Sales, al Debat de Política General. Joan Mateu Parra/ACN amb una «empresa de demolicions», perquè el va acusar de «dedi- No veu el president es urbanístiques o «més Mossos car-se a ensorrar». d’Esquadra al carrer». «digne» del seu càrrec Amb la presència del secretari general de Junts, Jordi Turull, a la i insta ERC i Comuns a «Poca» influència a Madrid Per altra banda, Sales va lamentar tribuna de l’hemicicle, Sales va sumar-se a la proposta encetar el seu discurs afirmant que la «influència» d’Illa davant que «Catalunya no havia tingut la Moncloa es resumeixi en «res mai un president tan incapaç de una «missió impossible» i que ha de res». Així, va lamentar que, a governar-la i tan poc disposat a «ofegat» fiscalment la ciutadania. parer seu, el president «mogui cel defensar-la» com Illa. També el va Per això, creu que l’executiu «s’es- i terra» per «protegir» el mandatatitllar de ser «submís» amb el go- tà carregant el país de dalt a baix». ri espanyol, Pedro Sánchez, però vern espanyol. «Mai la presidència de la Gene- que, «per defensar Catalunya, no La líder parlamentària dels de ralitat s’havia utilitzat per desac- mogui ni un dit». En aquest sentit, Carles Puigdemont va repassar els tivar Catalunya, per adormir la i durant la contrarèplica al presidiversos problemes que ha afron- nació, per fer més menut un país», dent, Sales va afirmar que, amb tat el Govern de Salvador Illa des va afegir. En contraposició, Sales la seva visita a Extremadura en el de la seva posada en marxa, l’agost va desgranar algunes de les «més marc de la Diada Nacional de Cadel 2024, com el col·lapse de Roda- de seixanta» propostes que Junts talunya, Illa va voler «espanyolitlies a principis d’any o les protes- durà a votació al final del DPG: zar» la commemoració. «Si vostè tes docents. També va sostenir que des d’una rebaixa de l’IRPF «a les realment creu en Catalunya, hauel PSC ha dut «al límit» el sistema classes mitjana i treballadora» fins ria d’haver estat a Perpinyà defensanitari, que ha fet de l’habitatge a una «agilització» de les llicènci- sant La Bressola», va dir.

Ramón Chacón durant la jornada celebrada aquest dimecres. Norma Vidal/ACN

Els Mossos alerten que el crim organitzat guanya presència als barris Seguretat l Chacón avisa que «la cosa no pinta bé» i afirma que la corrupció policial ja és una amenaça ACN El cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal dels Mossos, Ramon Chacón, va alertar ahir que el crim organitzat està guanyant presència en alguns barris i va avisar del risc de corrupció policial, especialment vinculada al tràfic de marihuana. Ho va dir en la jornada ‘Criminalitat organitzada i corrupció pública’, de l’Oficina Antifrau de Catalunya i el CEJFE. Va afirmar que «la cosa no pinta bé», i va vincular els quatre homicidis amb arma de foc que han tingut lloc a Barcelona aquest 2026 i diversos segrestos recents amb aquesta activitat delictiva. Alhora, va detallar que l’any passat van desarticular 98 estructures criminals i que en dues de les organitzacions investigades es van detectar policies que facilitaven

informació. Chacón va expressar la seva preocupació pel volum de droga intervinguda a Espanya i va assenyalar que, segons l’última publicació de la Comissió Europea sobre confiscacions de drogues, Espanya és el país europeu que més cocaïna, haixix i marihuana intervé. També va destacar que el país s’ha situat en les primeres posicions en confiscacions d’heroïna i va remarcar el pes de Catalunya en aquestes dades. Per al cap de la Comissaria General d’Investigació Criminal, les xifres mostren la dimensió del fenomen i el risc que l’activitat vinculada al narcotràfic derivi en altres formes de criminalitat com la corrupció. «Veient aquestes dades ja se’ns haurien de posar els pèls de punta», va comentar, assenyalant el vincle entre la corrupció i el tràfic de substàncies estupefaents.

L’OTAN confirma que Rússia amenaça de respondre amb l’ús d’armes nuclears a un atac contra el seu territori Guerra l L'OTAN va confirmar ahir que Rússia ha enviat un «document» a l’organització en què amenaça amb l’ús del seu arsenal, incloses les armes nuclears, si els aliats ataquen territori rus o intenten aïllar Kaliningrad. Segons la portaveu de l’OTAN Allison Hart, l’organització ha contestat la missiva i ha assenyalat que l’OTAN «és una aliança defensiva» i que cap de les seves activitats o exercicis «re-

presenta una amenaça contra cap part del territori rus». «Condemnem fermament qualsevol amenaça d’ús de la força, inclosa qualsevol retòrica nuclear irresponsable», va dir la portaveu en un comunicat. Al seu torn, el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va insistir que no existeix una «amenaça imminent» d’atac per part de Rússia malgrat l’augment de les accions de guerra híbri-

da contra els estats membres de la Unió Europea. Rutte va exigir al president de Rússia, Vladímir Putin, que cessi totes les amenaces, particularment les nuclears. «Som una aliança defensiva. Atureu les amenaces nuclears. Ni és necessari ni és útil», va afirmar Rutte. «I, sobretot, atureu la guerra a Ucraïna, que és una guerra d’agressió no provocada contra Ucraïna», va afegir. l ACN

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, durant el fòrum sobre seguretat. OTAN

21 dijous 1 d’ octubre de 2026

k Editorial k

Tarragona, plaça major dels castells

T

arragona té moltes raons per reivindicar el seu paper en la cultura popular catalana. Però n’hi ha una que, cada dos anys, pren una dimensió extraordinària: el Concurs de Castells. No és només una competició. És la gran cita del món casteller i un dels esdeveniments de cultura popular més importants del país. I Tarragona n’és, des de fa gairebé un segle, l’escenari i també una part essencial de la seva història. El Concurs va néixer el 1932, a proposta de Pau Casals, amb una idea que continua plenament vigent: donar als castells la consideració cultural i social que mereixen. Després d’interrupcions i dificultats, Tarragona va

saber recuperar-lo i consolidar-lo. Des dels anys vuitanta, se celebra cada dos anys sense interrupció. Aquesta perseverança també forma part del seu valor. Ara arriba una edició que apunta a ser excepcional. La dimensió de l’organització, els recursos mobilitzats i, sobretot, el nivell que han assolit les colles fan pensar en un Concurs difícilment comparable amb els anteriors. Dotze colles, cinc rondes i una concentració extraordinària de grans construccions convertiran la Tarraco Arena en l’epicentre casteller. Tarragona és, per uns dies, la plaça major dels castells. I aquest paper no li ha regalat ningú: se l’ha guanyat.

k Tribuna k

Els mòbils dels nens

E

ls grans canvis, els salts en les formes de comunicació dels éssers humans, també han provocat canvis amplis i profunds en les societats. D’alguns, no en tenim més que una presumpció especulativa. De quan, amb la modificació de l’estructura de la laringe, es va passar de grunyir o rugir a poder articular sons que es convertirien en paraules, fa 500.000 anys. O quan els grups d’homínids, Homo sapiens, van poder construir un llenguatge articulat, fa 50.000 anys. Ja fa, més o menys, 5.000 anys que es va trobar un recurs per substituir la memòria o, millor dit, conservar-la mitjançant l’escriptura. L’invent de la impremta, ja fa 500 anys, va permetre difondre l’escriptura entre tots aquells que sabien llegir… Els qui sí que en sabien i tenien llibres, els clergues, es van escandalitzar i van anunciar la fi dels temps. I així va ser: la Reforma protestant va ser una conseqüència de la difusió de la Bíblia: quan tothom la va poder llegir i va veure que allò que deia no era el que deien els capellans, sinó més. I sempre interpretable. A la segona pàgina, molt a l’inici del Quixot, Cervantes es permet esmentar allò que ja l’any 1605 era una creença popular: «…i així, de poc dormir i de molt llegir, se li va assecar el cervell, de manera que va arribar a perdre el seny…». Curiós en un escriptor que pretenia viure dels seus escrits pogués pensar que la lectura podia conduir a l’embogiment. L’aparició de la Internet, i la seva conseqüència més recent, les xarxes socials facilitades pels dispositius mòbils, fan que, en els darrers 50 anys (seguiu la seqüència numèrica d’anys: 500.000, 50.000, 5.000, 500, 50, 5), salti la preocupació pel dany que pugui fer al cervell dels més exposats, els nens, els menors. La resposta de les societats més evolu-

efectuats per l’exèrcit nord-americà durant tota la campanya europea de la Segona Guerra Mundial. Ja s’ha dit que el sexe es pot practicar, però no veure-ho en públic . En canvi, la violència es pot Xavier Allué veure, però no es deu practicar. Tarragona Doncs ni la lectura provoca heretgies o demència, ni la tele ceguesa, ni els guions provoquen embarassos adolescionades és reactiva, proposant la pro- cents, ni crec que les xarxes socials inhibició dels telèfons mòbils als menors dueixin al suïcidi o a la depressió, si no de 14 anys. és en individus amb alguna predisposiJa ho vam viure fa cinquanta anys ció o patologia associada. La forma psiamb la televisió. Les pantalles de tubs quiàtrica de la dependència es pot dede raigs catòdics van ser culpabilitzades senvolupar sigui quina sigui la matèria de defectes visuals, atrofies retinals i al- addictiva: xarxes socials, jocs, fàrmacs, tres mals. Les faldilles sexe o violència. curtes de les coristes La negligència paJa ho vam viure fa dels programes de cinquanta anys amb la rental necessita una varietats i els guions televisió. Les pantalles excusa que alleugerifarcits d’adulteris de tubs de raigs catòdics rà responsabilitats. i tocaments sexu- van ser culpabilitzades Alhora, la inoperànde defectes visuals, als eren considerats cia de les autoritats atrofi es retinals i altres socials necessita culresponsables de la mals depravació de la sopables que no siguin cietat. El pitjor pecat: elles mateixes, encara que els adolescents tinguessin un tele- que s’abstinguin de perseguir els mulvisor a la seva habitació. Censura! van timilionaris que s’han enriquit amb les cridar. grans plataformes d’Internet, perquè un Menys preocupació provocaven els poderós cavaller és Don Diner. trets i altres violències, quan la suma Ja m’explicareu quines estratègies de dels trets de totes les pel·lícules de l’Oest control triomfaran, això de treure’ls els fins al 1970 superava els efectes dels mòbils als nanos…

k Tribuna k

Contra la inseguretat, cridem o actuem?

C

atalunya té problemes de seguretat i hem de decidir: o bé ens quedem en la queixa constant i la critica permanent o bé actuem, decidim i treballem per donar solucions a les inquietuds de la nostra gent. Mireu, la criminalitat ha baixat en un 12’6% en els darrers dos anys però més enllà dels números cal treballar per millorar la sensació de seguretat de la ciutadania. En conseqüència el Govern ha decidit endurir les penes per tenir armes de foc de forma il·lícita, tal com acaba d’anunciar el president Salvador Illa al Parlament. Què pretén el Govern amb això? Doncs reforçar l’efecte dissuasiu de les sancions per la possessió d’armes. Que la fa, la paga (com subratlla sempre el president). Gràcies a aquests canvis la possessió d’armes de foc passarà a comportar una condemna d’entre 1-3 anys de presó (normativa actual) a 2-4 anys de presó (amb la nova normativa), dels actuals 1-2 anys a fins a 3 anys de presó la possessió d’armes curtes sense llicència. En el cas de les armes que hagin estat manipulades les condemnes podran arribar fins als 4 anys de presó, mentre que exhibir armes de foc en públic o davant de menors o persones vulnerables comportarà penes de presó sense la possibilitat d’aplicar cap rebaixa. Repeteixo, qui la fa la paga, com no podia ser d’altra manera... L’objectiu del Govern de la Generalitat és clar: volem assolir uns majors paràmetres de seguretat pública, reduint el nombre d’armes il·legals al carrer i aconseguint resultats més eficaços contra el crim organitzat. Això va acompanyat d’un paquet més ampli en matèria de seguretat que està aconseguint que Catalunya sigui una de les societats més segures d’Europa. És a dir, malgrat que hem de ser proactius i el màxim d’auto-exigents a l’hora d’assegurar unes millors condicions de seguretat, al mateix temps, hem de dir que -amb dades reals a la mà- Catalunya és avui més segura que ara fa dos anys. El nombre de fets delictius continua baixant, el d’agents en actiu dels Mossos d’Esquadra continua pujant, hem reHem d’actuar amb forçat la lluita contra la valentia i determinació, multi-reincidència amb com està fent el Govern, el Pla Kanpai i estem i implementar mesures accelerant la resposta innovadores per fer judicial amb els judicis front a una realitat immediats. canviant que exigeix una Més agents, majors revisió permanent sancions, més prevenció, més agilitat en la resposta judicial, més especialització... tot plegat, més seguretat. El que també vull deixar molt clar és que no fer res, o bé instal·lar-se en la queixa permanent però estèril -com fan alguns-, no serveix per a res. Hem d’actuar amb valentia i determinació, com està fent el Govern, i implementar mesures innovadores per fer front a una realitat canviant que exigeix una revisió permanent. Mireu, la criminalitat ha baixat a Catalunya en els darrers dos anys, però més enllà d’aquestes dades vull traslladar-vos la seguretat de què seguirem treballant per continuar millorant la seguretat augmentant les patrulles de proximitat, el nombre d’actuacions al carrer i la presència dels Mossos als nostres barris. L’objectiu? Assolir els 25.000 agents de Mossos d’Esquadra en els propers quatre anys. Això ens permetrà tenir una de les ratios de policies per habitant més altes de tota la Unió Europea. I una Catalunya més segura serà també una societat més lliure.

Christian Soriano Diputat del PSC per Tarragona

22 dijous 1 d’ octubre de 2026

Necrològiques Tarragona Francisco Pinteño Dominguez. Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal. Eloy Guzman Fernandez. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. Antonio Álvarez Ortega. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Salvador de Tarragona.

Reus Marcelina Rosa García. Ha mort als 90 anys.

El Simulacre Hybrid Games reuneix cent esportistes al Golf Costa Daurada Esport l El Simulacre Hybrid Games, organitzat per Tarraco Hybrid Series i el Golf Costa Daurada, va exhaurir les places disponibles i va reunir un centenar de participants en una jornada esportiva exigent que combinava força, resistència i cursa. Els esportistes, que van competir individualment, per parelles o per equips, van afrontar nou proves de força i resistència, un recorregut de més de quatre quilòmetres de running i una prova aquàtica a la piscina. La trobada també va incloure música en directe i un sorteig

de regals al final de les competicions. Davant la bona acollida, els organitzadors han anunciat que prepararan noves cites per continuar acostant les disciplines híbrides a esportistes de tots els nivells. A més, els inscrits van rebre una invitació per entrenar al gimnàs del Golf Costa Daurada, que ofereix diàriament activitats d’Hybrid, Hyrox i CrossFit en horaris de matí i tarda. L’organització va agrair la implicació dels tècnics del club i dels voluntaris que van contribuir al desenvolupament de la jornada. l Diari Més

23 dijous 1 d’ octubre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Teresa i Remigi

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

No permetis que Temes familiars Avui és una jor- P a t i r à s c a n v i s la teva imaginació t’obligaran a canvi- nada on la sort d’ànim que alteet jugui una mala ar i hauràs de mi- no està precisa- raran el teu funcipassada fent-te llorar la teva actitud ment del teu cos- onament habitual. veure una realitat per ser escoltat; et tat. Alerta a les po- Posa atenció si fas inexistent en les faran proposicions. ques, però bones viatges o simples accions dels altres. L’amor es poten- oportunitats, i tin- desplaçaments. Sigues crític. ciarà. gues paciència. Diners inesperats.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Despeses per so- No pensis en ne- Dia tens tant en Si apliques la teva bre de les teves gatiu perquè a últi- l’àmbit professional intel·ligència et salpossibilitats com- ma hora tot es tor- com en els senti- varà dels inconplicaran la teva ac- narà a ordenar. Una ments. No es reco- venients que les tivitat i la relació persona llunyana mana signar docu- amistats et planamb les persones t’alegrarà la vida. ments ni potenciar tejaran avui. Els properes. Dedica’t a El teu magnetisme discussions. A la llar consells dels altres revisar papers. augmentarà. trobaràs pau. ajudaran.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Lluita contra les El poder del teu Tant en l’àmbit Estàs despertant la idees negatives afecte podrà con- material com en el passió en algú. La que avui aflora- trarestar els incon- sentimental obtin- teva imatge persoran a la teva ment. venients que es dràs suport total. nal va en augment B u s c a f o r m e s plantejaran a nivell Sorpreses en els i els contactes sod’evasió per no de parella. La tos- viatges. Nit molt ar- cials t’obriran les caure en estats suderia serà el teu dent però vigila els portes a experièndepressius. pitjor enemic. excessos. cies noves.

6

TV local

9

7 8

10

CANAL REUS TV

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

11

Solucions

12

14:30 Aixeca i pica

14.30 Gaudeix la festa

15:00 Notícies migdia (r)

15:00 Teló de fons

15:30 L’orsai

15:30 Finet i pel mig

16:00 Notícies migdia (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia

16:30 Efecte mosaic. Tarda

16:30 Efecte Mosaic. Tarda

18:00 L’orsai

18:00 L’orsai

18:30 Connecta 10

18:30 Connecta 10 Comarques

comarques

5

19:00 180º

19:00 180 Graus

20:00 Notícies 12. Edició vespre.

20:00 Notícies vespre

20.30 Finet i pel mig

20:30 Fot-li

21:00 [Re]Poblem

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Aventurístic

21:30 Fot-li (r)

22:00 Notícies 12. Edició vespre.

22:00 Notícies vespre (r)

22.30 Finet i pel mig

22:30 Fot-li (r)

23:00 [Re]Poblem

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Aventurístic

23:30 Fot-li (r

00:00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Roig - Sabate cb , Rovira i Virgili, 30 Telèfon 977 216 609 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Bru Francesch, Josep Sant Joan, 15 Telèfon 977 315 859 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671 CAMBRILS: Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466 VALLS: Miquel Alonso, Angeles Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606 EL VENDRELL: Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18 Telèfon 877 063 819

HORITZONTALS: 1. Eliminava la qualitat salvatge d’un animal. Tornar a llegir la lliçó. 2. Indret ombrívol. Embarcació armada del segle XVIII. 3. Privat de vista. Autèntic. Lliga americana. 4. Natural de Bohèmia. Aïllo un port. 5. Mostra amb vanitat.Tipus d’automòbil. 6. Fons del cor. Persona poc normal. Centre del caos. 7. Dues d’obertes. Nota que torna. Relatiu als Alps. Fòsfor. 8. Gens brava. Vents que passen. 9. No deixa passar. Un arc mal fet. Fons del mar. Enmig de la neu. 10. Després del migdia. Posaran oli. 11. Dirà mal dels altres. Tinc por, al revés. 12. Arcs múltiples. Posa un clau. VERTICALS: 1. Exerceix de metgessa. Felí salvatge. 2. Làmina triangular situada al quart ventricle. Fluir. 3. Martell. Qualitat de la llum ascendent. 4. Extrems d’un arc. Substància orgànica amb carboni i oxigen. Dona sense tronc. 5. Comença el vol. Són de la família dels anurs. Parla per baix. 6. Les obertes. Tip sense la feble. Si es mira bé, és fer malbé les arnes una roba. 7. Babau. Gènere de formigues. 8. Ble de cabells cargolats. Pagats per aplaudir. Cent. 9. Mitja lletra. Remugant dels giràfids. Llista de mariners. 10. Tenir desvergonyiment. Subjecti una nau per baix. 11. Hissa la republicana. Centre del peu. Neva sense acabar. 12. Saga sense un capítol. Punt lluminós girat. Tàntal en la seva aparença breu.

Solució: nivell mitjà

Anuncis classificats REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186 PROPIETARIS D´HORTS FAMILIARS Si no pots conrear-lo S´OFEREIX JUBILAT PER fer-ho a canvi de compartir les verdures de temporada. Ubicats preferentment a prop de Reus o Riudoms. WhatsApp 622.139.159

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. DOMICILIOS.

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

y algo mas….

LEYRE. REUS. Tel: 631.147.469

MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215

Solució dels mots encreuats

ALTRES

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. SALIDAS.

Tel. 643.840.135 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

21º 28º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Fins a mig matí romandrà mig ennuvolat per núvols baixos al litoral i prelitoral central i sud, com també a punts del sud de Ponent i al vessant nord del Pirineu. En alguns d’aquests sectors el cel podrà quedar molt ennuvolat. A partir del migdia, augmentarà la nuvolositat, amb el creixement de nuvolades, per una banda, com també per l’arribada de bandes de núvols alts per l’altra. Temperatura La temperatura mínima serà similar en general. La temperatura màxima baixarà lleugerament.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dijous 1 d’ octubre de 2026

Màgia l Les Jornades de Màgia Impossible se celebraran del 13 al 18 d’octubre amb figures com el madrileny Pepo Capel, la maga xinesa Violeta Zheng i el televisiu Miguel de Lucas

La màgia internacional torna a la Canonja amb sis dies d’il·lusionisme

L

de presentar el seu número», assenyala el director. La gala també comptarà amb l’italià Novas, il·lusionista, actor i ballarí, que aprofitarà la seva participació en l’Impossible per estrenar el seu espectacle. Un fet que, tal com apunta el Mag Gerard, és un dels grans valors del festival: «En aquests vint anys de màgia, la Canonja s’ha convertit en una mena d’aparador cultural que els artistes aprofiten per estrenar les noves creacions». Des de l’Argentina arribarà Christian Miró, que serà el presentador de la gala. L’artista, que actualment treballa en una gira internacional, combinarà durant la seva intervenció l’humor amb una proposta de màgia que Gerard defineix com «molt divertida i també molt sorprenent». El cartell de la gala es completarà amb artistes catalans, entre els quals hi haurà la companyia Jordi Quimera, especialitzada en grans il·lusions, i Gneis, a més del mateix Mag Gerard, que hi presentarà una nova Una gala única i extraordinària creació. Ell mateix insisteix en la singulariEl divendres 16 arribarà un dels plats forts de tat de la proposta, pel fet que «la Gran Gala les Jornades. Es tracta de la Gran Gala Inter- Internacional és un espectacle que s’ha crenacional de Màgia, que reunirà artistes d’ar- at només per fer-lo a la Canonja i, per tant, reu del món especialitzats en difenomés es podrà veure una vegarents disciplines de l’il·lusionisme. da, aquí». Així per exemple actuarà la maga Dissabte 17 d’octubre serà el xinesa Violeta Zheng, a qui Gerard torn del mag Miguel de Lucas, situa entre «les millors del món». conegut perquè és el presentador Zheng presentarà un número que del programa de televisió Un país reivindica la tradició de la màgia mágico. L’artista presentarà un oriental, però amb una posada espectacle per a tots els públics en escena actual. «El fet que sigui que combinarà màgia, mentalisuna maga també aporta una me i psicologia i que tindrà la sensibilitat especial a l’hora participació del públic com Cristina Serret Alonso

a Canonja tornarà a convertir-se en territori màgic del 13 al 18 d’octubre amb una nova edició de les Jornades de Màgia Impossible, que enguany arriba a la seva 21a edició. La programació reunirà durant sis dies il·lusionistes nacionals i internacionals i combinarà espectacles de sala, màgia de prop, mentalisme i propostes de carrer. El programa començarà el 13 d’octubre amb una activitat a la Biblioteca Municipal a càrrec del Mag Koko. El dijous 15 d’octubre, el festival proposarà una sessió de màgia de prop amb Pepo Capel, Premi Nacional de Màgia i artista que ha actuat al Magic Castle de Hollywood. Capel, que també és creador dels seus propis trucs, oferirà un espectacle per a un màxim de 60 persones. «Podrem veure un dels referents de la màgia de prop actual», subratlla el Mag Gerard, director i assessor màgic del festival.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Miguel de Lucas i, a sota, la xinesa Violeta Zhen, el madrileny Pepo Capel i el Mag Gerard. Cedides

Fet a mida La Gran Gala Internacional és un espectacle únic, que només es podrà veure a la Canonja un dels seus elements principals. El festival també sortirà dels espais de representació amb activitats de màgia de carrer i propostes gratuïtes en diferents punts

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

del municipi com la Biblioteca, que enguany s’incorpora al Festival. Quant al seu propi espectacle, el Mag Gerard es resisteix a avançar-ne el contingut, però explica que farà «que algú del públic pugui fer màgia sense saber com, perquè jo li traspassaré els meus poders». Es tracta, en definitiva, d’una proposta participativa que, en aquest cas, també arribarà per primera vegada a l’Impossible.

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: