dijous, 19 de novembre de 2026
Futbol
16 i 17
El Reus FC Reddis elimina el Barakaldo als penals (4-3) i avança a la segona ronda de Copa del Rei Opinió
Número: 5671
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com
Economia 6 La pèrdua d’impuls industrial deixa el Camp de Tarragona a la cua de l’economia catalana
20 Jordi Margalef. ¿Vacaciones para jugar al GTA? ¿Por qué no?: «La cuestión de fondo de este tema es bastante sencilla: el tiempo es nuestro» Adrià Borràs
Cas Inipro
Qüestionen la versió de l’informàtic de l’IMSST sobre el disc dur Un pèrit i un agent de la Guàrdia Civil posen en dubte que el dispositiu servís per a fer còpies de seguretat l 4
Empresa
Tarragona 3
Més busos i menys contaminació L’EMT incorpora deu vehicles híbrids que reduiran fins a un 60% les emissions de CO2
Redessa projecta la creació d’un gran ‘hub’ d’innovació que agrupi el sector sanitari l7
Laboral
La patronal exigeix que s’acabin els bloquejos a la petroquímica Foment del Treball reclama al Govern una intervenció immediata i l’AEQT insisteix que faci dispositius preventius per garantir la seguretat al complex industrial de Tarragona
2
2 dijous 19 de novembre de 2026
Imatge dels treballadors del metall de Tarragona en vaga travessant el pas de vianants per alentir el trànsit al complex petroquímic de Tarragona aquesta setmana. Arnau Martínez/ACN
Foment exigeix al Govern que actuï per evitar els bloquejos al complex petroquímic Economia l L’AEQT insisteix a la Generalitat que faci dispositius preventius per garantir la seguretat Oriol Castro Sanz Les accions dels treballadors en vaga del sector del metall al com· plex petroquímic de Tarragona estan generant cada cop més pre· ocupació al sector industrial del territori. Fins al punt que ahir qui també va posar el crit al cel va ser Foment del Treball, que en un co· municat va exigir a la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Interi· or i a les autoritats competents una intervenció «immediata i efectiva» per restablir la lliure circulació i garantir l’accés segur a les instal· lacions del complex. La patronal catalana es va sumar «plenament» a la denúncia de la Federació d’Em· preses Químiques de Catalunya (FEDEQUIM) davant la gravetat dels bloquejos recurrents que patei· xen els accessos al polígon des de fa
deu dies. La situació, provocada per piquets en el marc de la vaga convo· cada per sindicats minoritaris del sector del metall de Tarragona, està generant col·lapses continuats que impedeixen la normalitat operati· va, la rotació de torns i les tasques de manteniment en una indústria d’alta complexitat. «Especialment alarmant és la dificultat d’accés per als serveis d’emergència, una circumstància inacceptable en un entorn industrial estratègic on la seguretat ha de quedar garantida al 100% en tot moment», exposa Fo· ment en l’escrit. Al límit En aquest sentit, des del sector industrial del territori es mostra preocupació no tant les pèrdues econòmiques, derivades de les di· ficultats per expedir producte amb
Preocupa la dificultat d’accés per als serveis d’emergència al complex camions i dels sobrecostos laborals associats a les hores extres, sinó perquè es considera que aquesta situació està portant al límit l’ope· rativa, la seguretat i la capacitat de planificació de les empreses. Les empreses també mostren el seu descontent pels desajustos que provoca la situació a les plantilles, amb persones que treballen a torns i que, en lloc de fer vuit hores, n’han de fer deu o onze. També comporta endarreriments en les tasques de manteniment i obliga a reprogra· mar constantment les actuacions previstes.
Els treballadors es concentren als passos de vianants de l’avinguda de la Química, a la T-750 al seu pas per la Pobla de Mafumet. Els pro· fessionals del metall travessaven els passos i informaven els conductors dels vehicles de les seves reivindica· cions. D’aquesta manera, es genera un gran col·lapse al voltant del com· plex petroquímic on hi ha empreses com Repsol, Dow i Carburos Metáli· cos, afectant també l’A-27 i l’N-240. Amb tot, des del sector industrial a Tarragona s’exposa que es tracta d’una qüestió de respecte envers les persones i les empreses que consi· deren alienes a aquest conflicte. Les empreses del complex no són part negociadora del conflicte i el fet que es tracti d’una vaga indefinida, sense perspectives de negociació de conveni ni de resolució a curt termi· ni, dibuixa un horitzó que preocupa
L’apunt
Vaga indefinida amb l’horitzó en l’aire La Plataforma del Metall de Tarragona va arrencar el 9 de novembre una vaga indefinida per protestar contra el nou conveni que van signar CCOO i UGT, que consideren «precipitat» i «insuficient». Els treballadors d’aquest sindicat minoritati demanen la jubilació a 60 anys, la jornada de 35 hores o l’equiparació salarial i complements per perillositat i toxicitat.
al conjunt de la indústria química de Tarragona. «Eina de coacció» El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va ser contun· dent sobre la necessitat de restablir l’ordre públic i la seguretat jurídica i física: «El dret de vaga és plenament legítim i respectable, però no pot utilitzar-se com a eina de coacció per bloquejar un complex industri· al estratègic ni per posar en risc la seguretat de les persones i les instal· lacions». L’AEQT va exposar que es tracta d’una situació «anòmala que no pot ser normalitzada».
3 dijous 19 de novembre de 2026
L’EMT incorpora deu nous autobusos híbrids per renovar i ampliar la flota Mobilitat l Els nous vehicles permetran reduir fins a un 60% la contaminació respecte als vehicles més antics Oriol Castro Sanz L’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona incorpora deu nous autobusos híbrids a la flota municipal en el marc del pla de renovació i ampliació del transport públic de la ciutat. Els vehicles, que es van presentar ahir, suposen un «pas més» en la modernització del servei i permetran reduir fins a un 60% la contaminació en comparació amb autobusos de generacions anteriors, segons les dades facilitades des de l’empresa pública. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va destacar que «el Pla d’inversió i renovació de la flota de l’EMT contempla la incorporació de 33 autobusos nous entre el 2024 i el 2027, amb una inversió d’uns 12 milions d’euros». «Sempre dic que costen com un Ferrari, però són millors. És una renovació que ens permet anar substituint els vehicles més antics, ampliar la flota i incorporar autobusos menys contaminants, amb l’objectiu de millorar el servei de transport públic a la nostra ciutat», va afegir el batlle. Amb la incorporació d’aquestes deu unitats, l’EMT disposarà d’una flota de 87 autobusos en actiu. Tot i que l’arribada dels nous vehicles permetria situar el parc mòbil al voltant dels 92 autobusos, l’empresa preveu retirar-ne cinc que acumulen molts anys de servei. D’aquesta manera, la renovació permetrà substituir part dels vehi-
L’EMT va presentar ahir als mitjans de comunicació els deu nous autobusos híbrids. Adrià Borràs
Rubén Viñuales: «Aquests busos costen com un Ferrari, però són molt millors» cles més antics i, alhora, reforçar la capacitat operativa de la xarxa municipal. Nova xarxa «Amb aquests deu nous autobusos, no només renovem els vehicles més
antics, sinó que també ampliem la flota per adaptar-nos a les necessitats del servei i a la nova xarxa de línies que entrarà en funcionament el 22 de desembre. A més, disposar d’autobusos més moderns també suposa una millora per als nostres conductors i conductores, que poden desenvolupar la seva feina diària amb vehicles més actuals i equipats», va indicar la presidenta de l’EMT, Sonia Orts. Els mapes definitius dels nous recorreguts i les parades ja es poden consultar al web de
l’EMT Els deu nous autobusos incorporen tecnologia híbrida dièselelèctrica i compleixen la normativa europea d’emissions EURO VI, així com les homologacions espanyoles i europees vigents. Aquesta tecnologia combina un motor dièsel amb un sistema elèctric que permet optimitzar el consum de combustible i reduir les emissions contaminants respecte dels vehicles dièsel convencionals més antics. També disposen dels equipaments necessaris per prestar servei a la xarxa munici-
pal, entre els quals hi ha terminals de punt de venda (TPV), càmeres de videovigilància i emissores de comunicació. L’adquisició dels deu autobusos es va adjudicar el juny de 2026 a l’empresa Solaris Bus Ibérica, SLU, per un import de 3.450.000 euros, sense IVA. El contracte també contempla el manteniment i la reparació dels vehicles durant un període de 14 anys, amb un import adjudicat d’1.750.000 euros. L’EMT també té adjudicada l’adquisició de deu autobusos híbrids addicionals.
4 dijous 19 de novembre de 2026
Un pèrit i un guàrdia civil posen en dubte la versió de l’informàtic de l’IMSST sobre el disc dur Cas Inipro l Els experts consideren que el dispositiu no mostra indicis d’un ús freqüent per fer còpies de seguretat dels correus electrònics i qüestionen que s’hagués avariat poc abans de ser localitzat
Avui declararan Josep Fèlix Ballesteros, Gustavo Cuadrado i Antonio Muñoz prés d’aquella data no hi havia activitat fins al 23 de febrer de 2016, el dia que l’informàtic va localitzar el disc i el va connectar a un ordinador. «Si el que diu és que aquest disc estava connectat al servidor i l’utilitzava per guardar-hi coses, no se sosté», va afirmar el pèrit de les defenses, que va remarcar que entre les dues dates hi havia «vuit o nou mesos» sense activitat, i no les dues setmanes o el mes que s’havien apuntat. L’agent de la Guàrdia Civil també va compartir aquesta valoració sobre els indicis que mostrava el contingut del dispositiu.
John Bugarin El judici del cas Inipro va entrar ahir en una de les setmanes més importants del procediment, amb les declaracions dels principals acusats previstes entre avui i demà. Abans, però, es va celebrar aquest dimecres una sessió que va acollir les darreres proves pericials, amb la compareixença d’un enginyer informàtic sol·licitat per les defenses i un agent de la Guàrdia Civil que van qüestionar les explicacions de l’informàtic de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) sobre el disc dur que va localitzar el febrer de 2016. El dispositiu és una prova rellevant en la causa perquè conté correus electrònics de treballadors de l’Institut que han estat examinats en el marc de la investigació. La defensa n’havia sol·licitat l’exclusió com a prova, arran dels dubtes sobre el tractament i la integritat de l’aparell, però la jutgessa va decidir deixar la resolució sobre aquesta petició per a la sentència. L’informàtic havia explicat que el disc s’havia utilitzat per fer còpies de seguretat dels correus de l’IMSST i que, posteriorment, s’havia traslladat a la seu de l’Institut a Ponent, on hauria continuat connectat a un servidor per guardar-hi informació. Els dos experts van considerar que el contingut trobat no encaixava amb aquest ús. En concret, van localitzar 23 fitxers PST —els arxius que emmagatzemen els correus d’Outlook— corresponents a set usuaris i agrupats en carpetes que, segons la seva nomenclatura, dataven dels dies 10, 11 i 13 de maig de 2012. No hi van trobar fitxers d’aquest tipus posteriors a aquell any. El pèrit de les defenses va remarcar que, si el disc també havia fet còpies dels correus dels treballadors de Ponent, caldria esperar trobar-hi més usuaris i arxius d’aquesta seu: «S’observa que els últims fitxers PST són de 2012, no de 2015 o 2016». Els experts també van posar en
Van localitzar arxius PST del maig del 2012, però cap posterior a aquest any
Imatge d’arxiu d’una sessió del judici pel cas Inipro, que s’allargarà fins a l’11 de desembre. ACN
L’administrador d’Inipro va negar que l’Ajuntament li dictés les contractacions Judicial l L’administrador d’Inipro, Ricard José Campàs, mort el 2017, va assegurar que el gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), Antonio Muñoz, els va indicar que continuessin prestant el servei un cop acabat el contracte. La seva declaració, feta el 5 de febrer de 2016 davant del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona, es va llegir en la sessió d'ahir. Campàs va explicar que abans del 2010 l’empresa no havia treballat mai per a l’Ajuntament ni per a l’IMSST i que no coneixia l’alcalde, Josep Fèlix Ba-
llesteros. També va assegurar que desconeixia les característiques del contracte i que era «improrrogable». Va afegir que va rebre per correu la invitació a participar en el concurs el 13 de juliol de 2010 i que, abans d’aquell moment, no sabia que es licitaria el servei. Campàs va negar que cap responsable municipal li hagués indicat a qui havia de contractar. Segons la declaració, Alejandro Caballero va rebre currículums i va proposar els treballadors que després ell va incorporar al projecte, sense que ser militant del
PSC fos un requisit. També va defensar que el servei s’havia prestat correctament, que no havia rebut queixes i que mantenia reunions periòdiques amb Muñoz. Sobre la continuïtat dels treballs, va explicar que el gerent els havia comunicat verbalment que el projecte seguiria endavant i va detallar que l’objectiu era afavorir la integració de la població immigrant. L’administrador va sostenir que Inipro havia emès 25 factures a l’IMSST i que totes s’havien cobrat, i va negar que hagués rebut pagaments per serveis no prestats.
dubte que el dispositiu hagués deixat de funcionar poc abans que l’informàtic el trobés, tal com aquest
havia explicat. L’anàlisi de l’activitat del sistema de fitxers situava l’últim moviment ordinari el 28 de juliol de
2015, a les 13.33 hores, quan s’hi van crear diversos documents, però no arxius de correus electrònics. Des-
Una modificació accidental Els experts van precisar, tanmateix, que no havien investigat si el disc havia estat connectat efectivament als servidors de l’IMSST o de Ponent ni quin havia estat el seu ús anterior. La seva anàlisi s’havia centrat en els fitxers de correu electrònic que podien tenir interès per a la investigació. També van explicar que, quan es connectava el disc a un ordinador, calia navegar fins a cinc nivells de carpetes per trobar els arxius PST. Pel que fa a una diferència detectada en el codi hash —una empremta digital que permet comprovar si un arxiu ha estat modificat— d’una de les còpies forenses, tots dos van coincidir que s’explicava perquè, durant una clonació el març de 2017, l’ordinador va arrencar amb Windows en lloc de fer-ho amb el sistema forense previst. Això hauria generat dos fitxers i canviat el registre del disc, però no el contingut dels documents. La sessió d’ahir va tancar així la pràctica de les proves pericials abans de l’interrogatori dels principals acusats. Avui dijous està previst que declarin l’exalcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros, el seu cap de gabinet, Gustavo Cuadrado, i l’exgerent de l’IMSST, Antonio Muñoz. Demà divendres serà el torn de la resta d’acusats. El judici entrarà així en la recta final, amb la previsió que les sessions s’allarguin fins a l’11 de desembre.
5 dijous 19 de novembre de 2026
6 dijous 19 de novembre de 2026
Tarragona és el segon territori català que menys creix econòmicament el 2025 Economia l El valor afegit brut augmenta un 2,2% al Camp de Tarragona, segons un informe del BBVA elaborat per la UAB Arnau Martínez/ACN El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és el segon territori català que menys creix econòmicament el 2025, segons un informe del BBVA elaborat per la UAB. Per darrere només hi ha les comarques dels Pirineus de Lleida. El Camp va registrar un creixement del valor afegit brut (VAB) del 2,2%, mentre que a l’Ebre va ser de l’1,3%. L’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2026 assenyala que la indústria ha patit un «estancament» al territori. A les comarques tarragonines ha augmentat només un 0,1%, mentre que a l’Ebre la caiguda ha estat de l’1,4%. El creixement és desigual: Baix Penedès, Baix Camp, Tarragonès, Baix Ebre i Montsià són les que evolucionen més favorablement, mentre que Ribera d’Ebre i Terra Alta continuen perdent pes econòmic. Ahir al matí es va presentar l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2026 a la Cambra de Comerç de Tarragona. L’informe analitza el VAB entre el període 2019 i 2025. El VAB detalla la riquesa econòmica generada i en aquest cas s’analitzen sectors i territoris determinats. Es calcula amb la diferència entre el valor de la producció i el cost dels consums intermig. L’estudi constata que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han situat a la cua del creixement econòmic de Catalunya l’últim any, només per davant dels Pirineus de Lleida. L’augment a Ca-
cat en el VAB, però els vincles amb l’economia exterior han fet que hagi patit un estancament. Al Camp de Tarragona només va créixer un 0,1%, mentre que a l’Ebre va caure un —1,4%. Per sectors més concrets, la química perd un 0,5% a Tarragona, mentre que guanya un 3,7% a l’Ebre, i l’energia cau en les dues demarcacions: —0,4% a Tarragona i —2,4% a l’Ebre. «No es pot deslligar dels mercats internacionals perquè la química d’aquí fa, en gran mesura, productes intermedis en sectors exteriors», va comentar Oliver. A més, va indicar que hi ha altres «elements conjunturals» com les guerres d’Ucraïna i l’Iran o la situació econòmica d’Alemanya.
Presentació de l’estudi del BBVA sobre Tarragona a la Cambra de Comerç. ACN
El «pràctic estancament» de la indústria va limitar el creixement del territori talunya és del 3% amb el lideratge del Pla de Lleida (3,7%) i de l’àrea metropolitana (3,1%), mentre que el Camp de Tarragona s’ha situat en el 2,2% i les Terres de l’Ebre en l’1,3%. La distribució del creixement és desigual a les comarques tarra-
gonines. El Baix Penedès lidera la pujada amb un 3,3%, a més del Baix Ebre (2,6%), del Baix Camp (2,4%), el Montsià (2,3%) i el Tarragonès (2,2%), mentre que la Ribera d’Ebre (-0,3%) i la Terra Alta (-2,3%) perden pes econòmic. De tots els sectors, on destaca un augment per sobre de la mitjana catalana és els serveis privats (de suport a les empreses, serveis professionals, transports, finances i assegurances, logística, etc.). Pugen un 5,1% a Tarragona i un 5,7% a
l’Ebre, per sobre de la mitjana a Catalunya (4,7%). Canvi del model El catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Anuari, Josep Oliver, va explicar que es tracta d’una «transformació». «Tots aquests serveis estan liderant un cert canvi del model productiu en detriment del turisme», va assenyalar. Al Camp de Tarragona i l’Ebre la indústria té un paper molt desta-
Ematsa desplega nous grups electrògens per reforçar el sistema d’abastament Serveis l L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa, està duent a terme una actuació per millorar la continuïtat del servei d’abastament d’aigua davant possibles interrupcions del subministrament elèctric. La iniciativa consisteix en la instal·lació de grups electrògens als dipòsits de Boscos,
Sant Salvador, la urbanització Cinc Estrelles del Catllar i la urbanització Pallaresos Park. A diferència d’altres dipòsits del sistema d’abastament que poden subministrar aigua per gravetat, aquests quatre necessiten estacions de bombament per garantir-ne la distribució i mantenir les pressions necessàries.
Després de la Covid L’Anuari també examina el creixement després de la COVID-19 per saber l’evolució del VAB entre 2019 i 2025. L’augment al Camp de Tarragona és del 4,4% i a l’Ebre del —3,2%. Les Terres de l’Ebre és l’única demarcació que està en negatiu sobretot per l’efecte de la Ribera d’Ebre (-23,1%) i de la Terra Alta (-20,6%). Oliver va apuntar que es veu afectat per les pèrdues en el sector primari i de l’energia. «Hi ha una indústria amb energia intensiva i un sector primari molt potent amb dificultats espantosos per les sequeres, l’energia i els adobs», va dir el catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La instal·lació dels grups permetrà mantenir les bombes en funcionament en cas d’una fallida elèctrica. L’actuació també inclou la substitució del grup electrogen existent als dipòsits principals d’Ematsa a la Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau. Ematsa disposa de diversos dipòsits distribuïts estratègicament per garantir el subministrament a la població. Aquestes millores formen part dels treballs per ampliar la maniobrabilitat de la xarxa i reforçar-ne la resiliència davant incidències. Té un cost de 153.000 euros, sense IVA.l Diari Més
7 dijous 19 de novembre de 2026
Les primeres línies de treball se centraran en la salut digital, la IA i la incubació de projectes
L’entorn del Tecnoparc concentra diversos actius sanitaris, com l’Hospital Universitari Sant Joan, l’IRB CatSud o l’Eurecat. Redessa
Redessa treballa per activar un nou ‘hub’ del sector sanitari que faciliti connectar l’ecosistema Coneixement l L’objectiu és reforçar la col·laboració entre els agents per impulsar nous projectes Sergi Peralta Moreno Redessa treballa per activar un nou hub del sector de la salut que connecti els principals agents sanitaris, científics, tecnològics, acadèmics i empresarials de la Catalunya Sud, així com l’administració pública. La iniciativa pretén aprofitar l’ecosistema existent per connectar els diferents actors per generar noves oportunitats de creixement i impulsar nous projectes d’innovació i empresarials, a més del talent i captar inversions. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, explica que la capital del Baix Camp «té els actius, el coneixement i el talent per fer un pas endavant i consolidar-se com una ciutat de referència en innovació, també, en salut». «La creació del Hub de Salut respon a una visió de ciutat: fer de Reus un espai on
L’apunt
El Hub Foodtech & Nutrition ja agrupa 93 agents del sector agroalimentari Una de les principals cartes de presentació de Redessa és el Hub Foodtech & Nutrition, l’ecosistema publicoprivat que connecta tota la cadena de valor del sector agroalimentari per a la producció d’aliments més saludables. Aquest punt de trobada ja agrupa 93 empreses, centres de recerca i institucions vinculades a un àmbit estratègic per al territori que aplega gairebé 10.000 treballadors i
que genera prop de 4.000 milions d’euros en vendes, l’equivalent al 17% del PIB de la demarcació de Tarragona. La seva activitat se centra a dinamitzar grups de treball especialitzats —en projectes col·laboratius, talent i internacionalització—, organitzar jornades tècniques, impulsar un observatori de dades i oferir assessorament en innovació i ajuts a les societats adherides. A més, ha ampliat el seu
abast més enllà de la Catalunya Sud, mitjançant la col·laboració amb companyies d’altres demarcacions. Segons l’Observatori del Hub, que es va posar en marxa l’any passat i busca oferir informació actualitzada d’aquest entorn, la demarcació de Tarragona concentra 1.478 empreses agroalimentàries, el 26,6% del total català, i el 51% de les empreses productores d’olis de Catalunya. Pel que fa a l’ocupació, el sector genera 9.530 llocs de treball al territori, un 7,1% més que el 2020.
la recerca, la tecnologia, el talent i l’empresa es trobin i generin oportunitats», expressa. El nou hub tindrà com a objectius
reforçar el posicionament de Reus, el Tecnoparc i la Catalunya Sud com a node de referència en innovació en salut i tecnologies biomèdiques i
facilitar la col·laboració entre hospitals, universitats, centres de recerca i tecnologia, empreses i administracions. Parteix tenint en compte
la concentració d’actius ja existent al Tecnoparc, on conviuen equipaments i institucions com l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Universitat Rovira i Virgili —en un futur, s’hi unirà la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, una vegada pugui instal·lar-se al Campus Bellissens—, l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud i l’Eurecat. En aquest entorn, treballen uns 4.500 professionals en més de 70 empreses i organitzacions i es concentren al voltant de 200 assajos clínics i estudis observacionals, 65 publicacions científiques i uns 65 grups de recerca. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca que «és una aposta perquè tot aquest potencial treballi de manera més connectada, afavorint d’aquesta manera que la seva activitat tingui més impacte en la ciutadania i en l’economia». «Volem que Reus exerceixi un paper tractor, al servei del conjunt de la Catalunya Sud, i que la innovació en salut també contribueixi a generar activitat econòmica», afegeix. L’eina s’organitzarà a través de grups de treball orientats a identificar necessitats i impulsar projectes concrets. En aquest escenari, les primeres línies se centraran en la incubació d’start-ups i spin-offs, la salut digital, la intel·ligència artificial aplicada a la salut, la innovació oberta entre hospitals i empreses, la transferència tecnològica, el talent i la captació de finançament i inversió. En el marc d’aquesta estratègia, també s’espera la incorporació d’idees sorgides de l’àmbit del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. «Volem que Reus exerceixi un paper tractor a la Catalunya Sud, capaç d’atraure inversió i nous projectes empresarials en un sector estratègic i amb una gran capacitat de generar activitat econòmica innovadora i ocupació qualificada», conclou Guaita. El projecte, que es preveu presentar en públic a finals de gener del 2027, s’emmarca en l’estratègia de Redessa d’impulsar els sectors econòmics estratègics del territori, sumant la salut als àmbits tecnològic, agroalimentari i de les enginyeries.
8 dijous 19 de novembre de 2026
La campanya de Nadal torna en un clima de pau amb el comerç Projecció de Ciutat l Els Retaules Vivents canvien d’indret i es duran a terme a la plaça del Baluard Miquel Llaberia La campanya de Nadal escalfa motors per al seu inici el dijous 26 de novembre amb l’encesa de les llums festives que s’han estat col·locant en les darreres setmanes pels carrers de la ciutat de Reus. Un cop més, l’espectacle lumínic inaugural a la plaça del Mercadal, a les 19 hores, serà el tret de sortida d’una nova campanya impulsada des de l’Agència de Reus Promoció amb el suport de les diferents entitats comercials de la ciutat. Aquest espectacle, anomenat «La llum de Nadal», anirà acompanyat per les cançons del guanyador de la tercera edició del programa Eufòria de 3Cat, Lluís Sánchez. Aquest disposarà d’un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda i un espai tranquil de visibilització per a persones amb diferents sensibilitats. En total, la campanya suposa una inversió aproximada d’1,2 milions d’euros. Enguany la voluntat des de l’Ajuntament és que sigui Nadal «dels sentits» i, per aquest motiu, la plaça de la Llibertat esdevindrà l’Espai dels Sentits de Nadal amb
Fotografia de l’acte de presentació de la campanya de Nadal de Reus 2026-2027. Adrià Borràs
un recorregut amb llum, música i experiències al costat del gran Calendari d’Advent. «És una campanya de Nadal una mica estranya perquè encara anem amb màniga curta, però continua sent una campanya molt important. Nadal és un dels grans esdeveniments de la nostra ciutat que ens permet tant mirar cap endins com projectar-nos cap
enfora», reivindica l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Per la seva banda, la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, assegura que «volem oferir una experiència nadalenca completa perquè la pugui gaudir tot el públic». Entre les novetats hi ha el canvi d’espai per a la celebració dels Retaules Vivents, que es duran a terme
els dies 20, 25 i 26 de desembre a les 19.30 hores a la plaça del Baluard. A més, es duran a terme les diverses activitats ja tradicionals dels darrers anys com la Festa de Cap d’Any, el Parc de Nadal o el Mercat de Nadal, entre d’altres. Alhora, la regidora va anunciar que aquest serà l’últim any de l’actual licitació de les llums de Nadal i, per tant, per a la
Es preveu fer una nova licitació de l’enllumenat festiu de Nadal per l’any vinent temporada vinent es durà a terme amb un nou contracte. Cal recordar que el contracte vigent ha estat un contracte plurianual per a aconseguir un estalvi econòmic al llarg del temps. A més, tant la regidora com la batllessa afirmen que s’ha complert amb l’objectiu inicial de tenir «el millor enllumenat de Nadal de Catalunya». Pau nadalenca amb el comerç Nadal és una època idònia per a enterrar la destral de guerra, com ha estat el cas entre el consistori i les entitats comercials. El Tomb de Reus ha estat especialment incisiu a l’hora de criticar l’aplicació de la zona de baixes emissions en el darrer any i, el passat mes de setembre, tant el Tomb com la Unió de Botiguers de Reus van expressar el seu malestar per polítiques que «dificultaven l’activitat comercial». Guaita assegura que durant tot l’any es duen a terme campanyes al costat de les entitats i que la voluntat és que «tots tirem endavant i tinguem un comerç referent tal com ho ha estat, ho és i ho serà». Alhora, les diferents entitats comercials participants en la campanya de Nadal han expressat que, tot i tenir desacords puntuals amb el govern municipal, sempre es treballa per a solucionar-ho i continuar avançant.
Jordi Cervera es prepara per a un possible retorn a la política municipal Política l L’exregidor decidirà el gener si es presenta a les eleccions amb la marca ‘Autèntics’ Sergi Peralta Moreno L’exregidor Jordi Cervera es planteja tornar a la política municipal de cara a les eleccions del maig del 2027. Antic membre fundador d’Ara Reus, ha presentat una sol·licitud a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques per registrar el nom Autèntics per al seu projecte electoral, tal com va avançar Reus Digital i ha confirmat Diari Més. Cervera afirma que «el gener decidiré si em presento o no». «D’aquí a gener, parlaré amb diferent gent de la ciutat, persones que cregui que em poden acompanyar en el projecte, i, si
aconsegueixo fer un bon equip, m’hi presentaré», assegura. El nedador, que ja va passar per l’Ajuntament de Reus entre el 2007 i el 2019, amb CiU, primer, i amb Ara, després, expressa que la qüestió l’ha posat sobre la taula durant els últims dos anys perquè «molta gent m’ho demana». «La ciutadania m’ha empès a prendre aquesta decisió», afegeix. Cervera també comenta que Autèntics és un nom que «m’agrada molt», un qualificatiu amb el qual l’ha definit «gent que aprecio molt» i que «m’esborrona la pell» i que «seria un bon nom per un partit polític». «Ara tinc el nom
de l’equip, falta posar els jugadors», conclou. Cervera, que va ser regidor per CiU entre el 2007 i el 2011, va erigir-se en un dels membres fundadors i cara visible del projecte d’Ara Reus, sigles que representaria a partir del 2011. En govern amb Carles Pellicer, va arribar a encarregar-se de les funcions de regidor d’Esports. Va desvincular-se del projecte l’any 2023, en quedar fora dels primers llocs de la llista electoral i argumentar una pèrdua de confiança. Això no obstant, en campanya electoral, va sumar-se a l’equip de Teresa Pallarès i Junts per Reus.
Jordi Cervera, durant una gala dels Premis Gaudí Gresol. Tjerk van der Meulen
Tenia l’encàrrec de presidir el nou Consell Municipal de l’Esport Inclusiu en cas que la formació formés part de l’executiu local. Més enllà de la seva trajectòria política, Cervera és conegut com
el tragamilles de Reus, per la seva carrera i les fites assolides com a nedador de llarga distància, i per la seva implicació amb causes socials i solidàries, especialment, a través de l’associació Swim for ELA.
9 dijous 19 de novembre de 2026
Empresa l El Círcol va acollir una taula rodona sobre el relleu en els negocis familiars amb Santiago Oliva i Andreu Pintaluba
El repte generacional compartit
E
l teixit empresarial està constantment afrontant reptes com la descarbonització, l’aplicació de la intel·ligència artificial, canvis normatius, pandèmies o la captació de talent, entre d’altres. Alguns d’aquests reptes són específics d’alguns sectors i d’altres de compartits, però si n’hi ha un que està estès en tot el teixit empresarial és en el del relleu generacional. Una mostra d’això va ser quan ahir dimecres 18 de novembre la Sala Làmpada de El Círcol de Reus es va quedar petita per acollir la taula rodona En Clau Familiar organitzada per l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), la qual abordava aquesta temàtica. Tal va ser l’èxit que per tal d’adaptar-se al públic assistent l’acte va començar amb 10 minuts de retard per a organitzar-se. «Un dels grans reptes de les empreses familiars és trobar l’equilibri entre mantenir les arrels del negoci i tenir la capacitat d’adaptar-se als nous temps i noves generacions», va apuntar la presidenta de l’entitat Fotografia de la taula rodona sobre relleu generacional en l’empresa familiar organitzat per l’ASCEF al Círcol. Diari Més organitzadora, Rosa Tous. Per tal de trobar alguns consells amb els quals afrontar reptes com rents en la seva activitat, però amb les seves aspiracions, és important és el pas del temps i, per aquest el del relleu generacional, la taula reptes compartits com el del relleu que la gent sigui feliç. Han de fer motiu, els canvis de la societat es va nodrir de dues veus amb gran generacional. «Com tot a la vida, no allò que volen fer i per la qual cosa desenvolupen en nous reptes emhi ha una recepta única. han d’estar preparats, no obligats. presarials. Entre aquests reptes hi experiència en aquesta Van passant coses i da- Per tant, el CEO no ha de ser per un ha hagut la internacionalització matèria. Per un costat, vant d’aquestes has de compromís familiar, no tindria sen- de l’activitat, ja que de vegades no el director general de prendre decisions», va tit». Ara bé, com a empreses famili- n’hi ha prou a quedar-se dins de les l’empresa de nutrició i ars ambdós assenyalen que «estem mateixes fronteres. «El pare es va comentar Oliva. salut animal Pintaluba, Un relleu que no és habituats a treballar amb perso- centrar molt en la part operativa, Andreu Pintaluba, i per senzill, ja que, per molt nes» i, en conseqüència, en saber mentre que jo m’he centrat molt l’altre, el president exela família sempre serà la seleccionar a les persones adients en l’extensió del negoci i no ens ha cutiu del grup automoanat gens malament. Són èpoques», família, és important sa- per a formar els equips idonis. bilístic Oliva Motor, SanAlhora, si hi ha una cosa que valora Pintaluba. Diferents èpoques ber preparar-se i ser tiago Oliva. Dues sincer: «Cadascú té acompanya el relleu generacional amb les quals també hi ha diferents empreses molt difeMiquel Llaberia Baselga
Canvis Els reptes i objectius canvien amb el pas de les generacions contextos, com la formació: «És veritat que ara ens formem molt més i estem molt més ben preparats, també perquè és més fàcil fer-ho. Però el meu pare va crear una empresa del no-res i jo em vaig trobar una cosa que ja caminava. Són situacions diferents».
La Fundació Reddis lliura 17 beques de mobilitat a estudiants de la URV Societat l Els ajuts contribueixen a la formació internacional amb estades arreu del món Diari Més La Fundació Privada Reddis i la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili van celebrar l’acte de lliurament de les Beques Reddis de Mobilitat a 17 estudiants corresponents al
curs 2025-2026 ahir dimecres 18 de novembre. Aquests han rebut uns ajuts dotats amb 12.000 euros, destinats a donar suport a les estades acadèmiques en universitats d’arreu del món. Les beques han permès complementar les despeses de mobilitat en països com els
Estats Units, la Xina, Bèlgica, Grècia Irlanda, Itàlia, Àustria o França, entre d’altres. Amb aquesta nova edició es continua consolidant una col·laboració iniciada durant el curs acadèmic 1995-1996 que ha permès que fins a 659 estudiants es beneficiïn d’aquests ajuts.
Fotografia del lliurament de les beques de mobilitat. Cedida
10 dijous 19 de novembre de 2026
Bolaños acusa el PP i Vox de voler «reactivar el conflicte» a Catalunya Política l El ministre de la Presidència assegura a Tarragona que «si Catalunya vota, Sánchez serà president del govern» El ministre va cridar a la participació per «apostar pel progrés» i «aturar l’onada ultra»
Marta Omella Blanco El ministre de la Presidència, Justí· cia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va carregar ahir contra el PP i Vox durant un acte de campa· nya a Tarragona, on va acusar les dues formacions de fomentar la catalanofòbia i voler recuperar l’es· cenari de confrontació política que va viure Catalunya durant el procés independentista. «Són dos partits anticatalans que voldrien tornar al conflicte», va assegurar. Bolaños va situar les eleccions generals del pròxim 29 de novembre com una cita decisiva per al futur polític de Catalunya i va fer una crida a la participació per facilitar la conti· nuïtat del govern socialista, «aturar l’onada ultra» i «continuar apostant per la convivència i el progrés». «Si Catalunya vota, Sánchez serà presi· dent», va afirmar. En la seva intervenció, al costat de la cap de llista del PSC al Congrés per Tarragona, Ione Montalvo, i l’al· calde de la ciutat, Rubén Viñuales, també va assenyalar els dirigents del PP i Vox, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, als quals va defi·
El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, durant la seva visita a Tarragona. ACN / Eloi Tost
nir com a «carn i ungla», recordant que les dues formacions concorren conjuntament al Senat. Així mateix, els va retreure que «els seus progra· mes electorals diuen obertament que suprimiran el català del Con· grés dels Diputats». «Seria la prime·
ra vegada des de la dictadura que se suprimeix una llengua cooficial en una institució pública», va advertir. D’altra banda, Bolaños va respon· dre a les declaracions del president de la Confederació Espanyola d’Or· ganitzacions Empresarials (CEOE),
que ha demanat que el pròxim go· vern deixi sense efecte l’augment del salari mínim interprofessional. «Això significaria que mai més es pujaria, cosa que no sorprèn perquè quan governava el Partit Popular no es pujava o es pujava en termes
molt petits», va apuntar el ministre. Finalment, va avançar que el Con· sell de Ministres encara té dues re· unions previstes abans de les elec· cions, els dies 20 i 24 de novembre. Sense concretar quines iniciatives s’hi abordaran, va apuntar que el govern espanyol treballa en mesu· res per reforçar l’estat del benestar i ampliar drets socials. Després de la intervenció el mi· nistre, juntament amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va fer una visita a la Barnahus de Tarragona. També els acompanyaven l’alcalde Viñua· les, i la directora dels Serveis Terri· torials de Justícia a Tarragona, Ro· sanna Camps. Es tracta del primer centre d’aquestes característiques posat en marxa a Catalunya l’any 2023 i un dels projectes pioners a l’Estat en l’atenció integral a me· nors víctimes de violència sexual.
ERC defensa destinar el 30% del pressupost ferroviari a Tarragona i l’Ebre
El PSC defensa la regulació dels lloguers i l’ampliació del parc d’habitatge protegit
El PP proposa més «exigència i oportunitats» a les escoles
Política l Llauradó denuncia la situació «vergonyosa» que pateixen els usuaris i reclama solucions immediates
Política l En un acte a Cambrils, Ione Montalvo reivindica els serveis públics i més mesures per a l’habitatge
Política l El Partit Popular
Diari Més
Diari Més
Esquerra Republicana va situar ahir el caos ferroviari com una de les prioritats irrenunciables de cara a les eleccions del 29N. La cap de llista al Congrés per la demarca· ció de Tarragona, Norma Pujol, i la candidata al Senat, Noemí Llaura· dó, van denunciar la situació «ver· gonyosa» que pateixen diàriament els usuaris del Camp de Tarrago· na, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès, i van reclamar solucions immediates i útils al govern.
Pujol va qualificar l’estat actual de la xarxa de Renfe «d’autèntic despropòsit» provocat per dè· cades de desinversió i promeses incomplertes. «A la nostra de· marcació, els trens acumulen una mitjana de 26,6 minuts de retard i un 7% dels combois s’acaben anul· lant», va afirmar. Davant d’això, la cap de llista va anunciar que la pri· mera iniciativa que ERC registra· rà a Madrid després del 29N serà exigir que el govern inverteixi un 30% del pressupost ferroviari en el manteniment de les línies.
El PSC va celebrar aquest dimecres al Centre Cultural de Cambrils l’acte de campanya La força de Catalunya, en el marc de les eleccions ge· nerals del 29 de novembre. Hi van participar Ione Montalvo, cap de llista socialista a Tarragona; Núria Ortiz, número tres de la candidatu· ra; Alberto Bondesio, diputat al Par· lament, i Alfredo Clúa, portaveu del PSC a Cambrils. A la trobada, Mon· talvo va fer una crida a la participa· ció electoral i va defensar els serveis
públics, els drets socials i la demo· cràcia. En matèria d’habitatge, va remarcar que la Costa Daurada és una zona tensionada i va apostar per regular els lloguers, ampliar el parc d’habitatge protegit i facilitar ajuts a les famílies. També va reivin· dicar les mesures contra els desno· naments de persones vulnerables i el lloguer de temporada fraudulent. Sobre l’economia de Cambrils, va defensar la convivència entre la pesca, l’agricultura i un turisme de qualitat i sostenible, amb el suport de les administracions.
proposa «exigència i oportuni· tats» a les escoles. La candidata del PP per Tarragona al Congrés dels Diputats, Mónica Landete, va criticar ahir els resultats dels informes PISA. «Cap alumne es pot quedar enrere. Per això, aprovarem un nou marc educa· tiu que substitueixi el fracàs de la LOMLOE», va explicar. «Les beques han de ser un dret per a qui les necessiti i aprovi. Estudi· ar ha de dependre del talent i de l’esforç, no de la renda», va afe· gir. També va parlar de «tornar el prestigi als professors», amb menys burocràcia i una defensa jurídica si són agredits. l D. M.
11 dijous 19 de novembre de 2026
Calafell licita el transvasament d’uns 20.000 metres cúbics de sorra des de Coma-ruga Medi Ambient l El consistori insisteix en la «urgència» de les obres per solucionar la falta de material El consistori planteja «paralitzar» les obres si es detecta el corriol o tortugues
Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Calafell va tirar endavant aquest dimecres la licitació per transvasar uns 20.000 metres cúbics de sorra des de la platja del Vendrell. El projecte preveu «equilibrar» els processos de sobresedimentació del port de Coma-ruga i solucionar el dèficit de sorra a la platja calafellenca. El pressupost per executar els treballs ascendirà a 249.432 euros, la meitat de la inversió anunciada pel consistori a principis de novembre, uns 500.000. En concret, les mesures proposades detallaven la necessitat de transvasar uns 50.000 metres cúbics de sorra per posar solució a una problemàtica que fa anys que s’estén al litoral del Baix Penedès. Ara, des del consistori feien incís en la «necessitat» de la nova
El sector ‘N’ del port de Coma-ruga serà el reservori per a la platja de Calafell
Imatge de l’últim transvasament de sorra a Calafell de 4.000 metres cúbics. Aj. de Calafell
proposta davant la degradació de la costa de Calafell, afectada per construccions com espigons, ports i passejos que han provocat proces-
sos d’erosió. D’altra banda, assenyalaven les aportacions de sediments, les quals lamenten que «han alterat perfils, granulometries i la mateixa
composició natural de la platja», i la desaparició de sectors dunars com a principals causants de la situació. En aquest context, l’Ajuntament planteja un projecte per solucionar l’excedent de sediments a Coma-ruga, concretament al llarg del sector ‘N’ del port, zona que servirà com a «reservori» per a les zones amb una gran mancança de sorra entre
des del port de Segur de Calafell. En total, s’actuarà sobre una zona de 34.430 metres quadrats. Alternatives Part de la proposta també es basarà a proposar alternatives de vies i mètodes de transport en cas de detectar perjudicis mediambientals. En el cas del trasllat de la sorra, es planteja moure el material amb camions banyera per carretera o camions ‘Lagarto’, els quals anirien per un recorregut de platja. Cada vehicle haurà de carregar en cinc minuts, el viatge fins a Calafell serà d’entre 9 i 15 minuts i la descàrrega en dos minuts i mig. Pel que fa a la protecció de la fauna durant els treballs, també es preveuen mesures en cas que les tasques mecàniques coincideixin amb l’època de cria del corriol camanegre a les dues platges o bé l’arribada de tortugues marines. El consistori assegura que, per als dos tipus d’animals, es disposarà d’equips de vigilància professionals que avisarien als agents rurals de Tarragona i, conseqüentment, paralitzarien les obres. En aquest sentit, el consistori de Calafell va haver de desistir d’un transvasament durant l’any 2025 després que l’Ajuntament del Vendrell denunciés possibles perjudicis sobre les aus autòctones. El motiu va ser el pas de camions de gran tonatge per zones de cria del corriol.
Tres detinguts a Montblanc per portar un revòlver i un ganivet amagats al cotxe Policial l Els Mossos els van interceptar en un control rutinari de l’AP-2 i han obert una investigació Diari Més Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir tres homes a Montblanc després de trobar una arma curta i un ganivet a l’interior del vehicle amb què circulaven. L’actuació va tenir lloc durant un control rutinari a l’AP-2. Els agents de Trànsit van aturar el turisme a les 11:55 hores. En comprovar que el conductor tenia un permís de conduir no vàlid a l’Estat, van decidir identificar els tres ocupants. La seva actitud nerviosa i les respostes contradictò-
ries van portar els agents a escorcollar el vehicle. Durant el registre van localitzar un revòlver i un ganivet amagat sota un dels seients. Els tres homes van quedar detinguts com a presumptes autors d’un delicte de tinença il·lícita d’armes. Dos dels arrestats compten amb un antecedent cadascun. Els Mossos mantenen oberta una investigació per aclarir la procedència de les armes i les intencions dels detinguts, així com les circumstàncies en què les havien obtingut.
Un tret accidental amb una pistola d’aire fereix una alumna a Torredembarra Successos l Una alumna de l’Institut Ramon de la Torre de Torredembarra va resultar ferida ahir després de rebre un tret amb una pistola d’aire comprimit disparada per un company de classe. Els fets
van passar a l’interior d’una aula i, segons la informació disponible, es tracta d’un incident completament accidental. L’avís es va rebre cap a les 14.30 hores i la Policia Local va intervenir inicialment. La menor va
patir una lesió en un dels ulls i va ser traslladada al CAP per rebre assistència sanitària. Els Mossos s’han fet càrrec de la investigació i les diligències s’han traslladat a la Fiscalia de Menors. l A. Díaz / R. Pizarro
12 dijous 19 de novembre de 2026
Cambrils invertirà 679.000 euros a millorar cinc zones urbanes Urbanisme l El consistori renovarà voreres, paviments i sistemes de reg durant el 2027 Adam Díaz Garriga Cinc zones de Cambrils viuran tre· balls de manteniment i reparació de les seves voreres i paviments durant el 2027. L’Ajuntament va fer públics aquest dimecres els projec· tes de les obres amb una partida prevista de més de 679.000 euros, els quals s’inclouran dins els pres· supostos del consistori de l’any vi· nent. Les mesures van rebre llum verda el passat a principis de novembre, quan el regidor d’Hisenda, David Chatelain, va anunciar diverses modificacions de crèdit per valor de 4 milions d’euros. Ara, els tre· balls hauran de passar el procés d’exposició pública durant trenta dies i, des de l’Ajuntament, esperen licitar les obres al gener. En concret, els carrers afectats seran Monestir d’Escaldei i «adjacents»; Sant Plà· cid i Creus; Til·lers, Sant Joan i Vio· letes i Belgrad i Còrsega. En paral· lel, també es preveu licitar, a través d’un «doble contracte», l’adequació de l’avinguda Diputació. «Són carrers amb molts desper· fectes i fa temps que teníem pre· vist actuar», explicava el regidor
Imatge d’un encreuament a l’avinguda Diputació de Cambrils. Cedida
d’Obra Pública, José Ángel García. En aquest sentit, des del consisto· ri asseguren que, al llarg dels anys, «havien rebut queixes per part dels veïns» i la intervenció suposava una «necessitat» per al municipi. El projecte amb més dotació serà el dels carrers Belgrad i Còrsega, com ja s’havia anunciat. Es desti· naran 232.175 euros a millorar dife·
rents punts de les voreres de la via, els quals actualment es troben «en mal estat», principalment a la zona on els escocells dels arbres que ai· xequen el paviment. Segons s’especifica a la proposta, el sòl actual representa «un perill per als vianants» i es pretén talar els arbres existents i demolir la vorera. En el cas de Sant Plàcid i Creus,
l’actuació plantejada és la pavimen· tació de la calçada, que s’havia re· parat de manera puntual durant els últims anys, però continuava «força degradada» i requeria una «repa· ració urgent». El principal motiu de l’estat de la via és el «pas conti· nuat de vehicles», especialment els de gran tonatge, i les «inclemènci· es meteorològiques». En diversos
La major part de les vies presenten danys per l’ús continuat i el creixement d’arrels trams dels vials, a més, es preveu substituir parcialment la vorera. La inversió per aquestes dues zones serà de 171.247 euros. Nova vegetació i necessitats El pas del temps i l’ús habitual de la via també és una de les causes prin· cipals per al carrer Escaldei i el seu entorn. El creixement de les arrels dels arbres se situen com un proble· ma greu, que obligarà, de la mateixa manera que a Belgrad i Còrsega, a talar vegetació «deteriorada i enve· llida». A més, la proposta planteja l’ampliació d’escossells perquè «els arbres puguin respirar» i créixer sense aixecar la vorera. «Els veïns havien acceptat la situació, però continuaven demanant millores», indicava el regidor. El pressupost per aquesta zona urbana ascendirà a 151.378 euros. Til·lers, Sant Joan i Violetes, d’acord amb els projectes publi· cats pel consistori, presenten «una deficiència en conjunt» marcada per «bonys i sots importants», que s’haurà de resoldre amb una inver· sió de 124.839 euros per canviar els sistemes de reg i pavimentar les zo· nes afectades. La intenció, juntament amb l’avinguda Diputació, és licitar «en un sol lot» totes les iniciatives i exe· cutar-les «entre un i dos mesos».
El pont de la riera de l’Alforja avança amb el desmuntatge i mostra una nova cara Cambrils l L’estructura es desmantellarà per eliminar desnivells a l’avinguda Països Catalans Adam Díaz Garriga El pont de la riera de l’Alforja de Cambrils mostra una nova cara després del desmantellament de part de la seva estructura. Els tre· balls, iniciats el passat dia 20 d’oc· tubre, han continuat avançant du· rant aquesta setmana a bon ritme i preveuen acabar durant el primer trimestre del 2027. El principal ob· jectiu dels treballs, impulsats per la Generalitat de Catalunya, serà
recuperar la continuïtat i l’espai de l’avinguda Països Catalans, com també eliminar desnivells. El desmuntatge suposa la prime· ra fase del projecte i, a més de les plataformes superiors, també es planteja l’eliminació de les colum· nes i el gual de la banda de llevant de la riera, sobre la zona d’enllaç amb l’avinguda. Des del consistori asseguren que la proposta era «ne· cessària» per «eliminar barreres ar· quitectòniques» que, durant molts
Imatge de l’avançament de les obres de desmuntatge sobre el pont. Ajuntament de Cambrils
anys, han estat «un obstacle estètic i visual». Durant les obres, també es farà una reordenació de la circulació en direcció nord, ja senyalitzada, que implicarà tallar el trànsit d’un tram
de Països Catalans, i diversos desvi· aments i canvis de sentit entre els carrers Bertan de Cambrils, Rambla Jaume I i Camí Molí d’Avall. La segona fase, per altra banda, preveu actuacions sobre la ban·
da de ponent i s’haurà de tallar al trànsit el passeig La Salle. La remo· delació garantirà la continuïtat del carril bici i del passeig de vianants, i alhora s’eliminaran els problemes d’inundabilitat.
13 dijous 19 de novembre de 2026
Els Fons Nuclears arribaran a 300 empreses i impulsaran prop de 200 llocs de treball Vandellòs l La convocatòria augmenta un 40% el nombre de beneficiaris respecte al 2025 i manté una dotació anual de 52,5 milions per a empreses Anna Ferràs / ACN Fotografia de la primera edició del Festival de l’Oli vila-secà. Cedida
Vila-seca celebrarà el segon Festival de l’Oli amb tastos i tallers el cap de setmana Oleïcultura l La programació inclou concursos, tallers familiars, degustacions i una ruta pels camps d’oliveres locals Diari Més Vila-seca celebrarà aquest cap de setmana, 21 i 22 de novembre, la segona edició del Festival de l’Oli, una cita que reivindica la tradició oleícola del municipi amb activitats gastronòmiques, familiars i divulgatives. La festa també vol mostrar el vincle de l’oli amb la història i l’economia local i acostar la cultura oleícola a tothom. Un dels principals atractius serà el showcooking del cuiner Arnau París, que prepararà diverses elaboracions amb oli d’oliva i n’oferirà una degustació. En acabar, el públic podrà adquirir els seus llibres, demanar-li una signatura i saludar-lo, encara que no hagi assistit a la demostració. El programa també inclou concursos de llançament de pinyol, d’all i oli i de tast a cegues, l’esmorzar tradicional de
la Cooperativa Agrícola, el taller familiar Art i oli, l’espectacle infantil Volem pa i oli i una experiència de tast que combinarà vi i oli. La ruta oleoturística permetrà visitar camps d’oliveres i les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Vilaseca, així com conèixer les característiques de l’oli mitjançant un tast. Enguany, el festival coincidirà amb el 125è aniversari de la Cooperativa, que es commemorarà amb una exposició, una projecció de fotografies històriques i la presentació de la seva nova imatge. L’objectiu del certamen és acostar aquest producte a la ciutadania, posar en valor el patrimoni agrícola local i fomentar el consum de productes de proximitat. A més, la bona acollida de la iniciativa s’ha fet evident, ja que algunes activitats han exhaurit les places disponibles abans de l’inici del festival.
La convocatòria d’ajuts a empreses dels Fons de Transició Nuclear preveu arribar enguany a 300 empreses de les àrees nuclears d’Ascó i Vandellòs, un 40% més que el 2025, i afavorir la creació de prop de 200 llocs de treball. Les xifres corresponen a la primera resolució provisional de les subvencions, que es donarà a conèixer divendres de la setmana vinent. El balanç es va presentar ahir dimecres a l’Hospitalet de l’Infant, on es van reunir els representants dels 95 municipis de les dues àrees nuclears en l’assemblea anual, precedida per la 32a reunió de l’òrgan de govern dels Fons. Els responsables van valorar l’evolució de les línies de suport i van destacar que la modificació de les bases ha facilitat l’accés de més empreses i municipis als recursos. En la trobada també es van repassar les actuacions impulsades durant l’últim any. El secretari d’Empresa i Innovació i president de l’òrgan de govern, Jaume Baró, va afirmar que els ajuts empresarials han assolit «velocitat de creuer» i va defensar la continuïtat de les convocatòries com a eina per atreure inversions. Els Fons han destinat 52,5 milions d’euros anuals a les empreses durant els dos darrers anys, una dotació que es mantindrà l’any vinent. A més, enguany s’ha incorporat una línia
Fotografia de la 32a reunió de l’òrgan de govern dels Fons Nuclears. Anna Ferràs / ACN
Els ajuts per a nous autònoms beneficiaran 117 professionals de la zona nuclear de cinc milions d’euros ampliables per al sector primari i una altra d’un milió per a nous autònoms, que beneficiarà 117 professionals. Segons Baró, mantenir ajuts «oberts i permanents» permet donar estabilitat a l’activitat econòmica i afavorir l’arribada de projectes de més dimensió al territori. L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, va explicar que al municipi
s’ha duplicat el nombre d’empreses que han sol·licitat les subvencions, fins a prop d’una trentena. Les iniciatives provenen de sectors diversos, com l’agroalimentació, la fruita, la construcció, la fabricació de mòduls i la indústria. Per la seva banda, l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, va remarcar que els Fons contribueixen a crear un «ecosistema» al voltant de projectes com la gigafactoria de Móra la Nova, amb l’objectiu de diversificar l’economia local. Ribes va assenyalar que, dels 200 milions d’euros posats a disposició de les empreses, només se n’han executat set, i va confiar que l’impacte de les inversions es farà visible en els pròxims anys.
dijous 19 de novembre de 2026
Dia Mundial del Sanejament CONSCIENCIACIÓ
Una qüestió de salut i benestar La importància de disposar d’instal·lacions sanitàries segures, higièniques i accessibles Adrià Recasens Benaiges
E
l 19 de novembre se celebra el Dia Mundial del Sanejament 2026, una iniciativa de les Nacions Unides que recorda que disposar de serveis sanitaris segurs i accessibles és essencial per a la salut, la
dignitat i el benestar. El sanejament és també una qüestió de drets, igualtat i protecció ambiental. Milions de persones encara no tenen lavabos adequats ni sistemes segurs de gestió dels residus. Aquesta manca pot afavorir malalties, contaminar l’aigua i agreujar les desigual-
tats. Millorar l’accés al sanejament és clau per avançar cap a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6, que promou l’aigua i el sanejament per a tothom. Amb el lema «Lavabos segurs, futurs iguals», la campanya de 2026 destaca que unes instal·lacions dignes afavoreixen la igualtat d’oportunitats, especialment per a les dones i les nenes, i protegeixen la seva salut i seguretat. El sanejament portàtil ofereix solucions en espais sense lavabos permanents o quan cal ampliar els serveis disponibles. En obres, concerts, festivals, activitats a l’aire lliure i emergències, ajuda a mantenir unes condicions adequades d’higiene i comoditat. La jornada reconeix la tasca dels
‘Lavabos segurs, futurs iguals’ és el lema d’enguany.
professionals del sector i recorda que invertir en sanejament és apostar per entorns més saludables, inclusius i
PEXELS
sostenibles. En definitiva, es tracta d’un servei essencial que avui en dia hauria d’estar a l’abast de tothom.
dijous 19 de novembre de 2026
Dia Mundial del Sanejament
15
PROPOSTA PEDAGÒGICA
Una activitat per descobrir com es fa el manteniment del clavegueram de Reus Aquest dimecres entre les 10 i les 17 h a l’entrada del Parc Sant Jordi de Reus
L
Diari Més
’entrada del Parc Sant Jordi de Reus acull aquest dimecres 19 de novembre una activitat divulgativa que vol posar l’accent en la importància de la gestió, manteniment i neteja continuada de la xarxa de sanejament i en la necessitat d’evitar males pràctiques quotidianes com, per exemple, el llençament de tovalloletes humides al clavegueram. L’activitat, oberta a tothom, es du a terme amb motiu del Dia Mundial
del Sanejament i just pocs dies abans que comenci la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. La proposta es desenvoluparà entre les 10 h del matí i les 17 h de la tarda just davant l’entrada del Parc Sant Jordi. El públic podrà trobar un camió de la neteja del clavegueram i una carpa des d’on serà possible observar de primera mà com es du a terme el manteniment de la xarxa de sanejament, que avui dia requereix de mitjans avançats com tecnologies de la informació, petites càmeres i fins
Servei de manteniment de la xarxa d’Aigües de Reus.
AJUNTAMENT DE REUS
i tot robots que permeten recórrer i de Reus i Aqualia, que és l’empresa controlar l’interior de encarregada del servei la xarxa. Puntualment, El sanejament de manteniment, neteja també s’utilitzen drons i conservació de la xarxa compta amb per a la inspecció dels tecnologies de de clavegueram a la ciucol·lectors de majors la informació, tat. dimensions. Aquest Dia Mundial del petites càmeres i Sanejament, L’activitat és una a iniciativa fins i tot robots de Nacions Unides, busca iniciativa de l’Ajuntaconscienciar a la població ment de Reus, Aigües
i destacar la importància del sanejament per a la salut, el medi ambient i la dignitat de les persones, mentre que l’objectiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que tindrà lloc del 22 al 30 de novembre, és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus arreu d’Europa i durant una mateixa setmana.
16 dijous 19 de novembre de 2026
1 (4) Reus FC Reddis 1 (3) Barakaldo
Reus FC Reddis. Dani Parra, Alberto Benito, Andy Alarcón, Marc Canteras, Pol Fernández, Sergi Casals (Agus, 91’), Sandro Toscano, Lluís Recasens, Bruno Calcagno (Rey, 72’), Ricardo Vaz (Serrano, 68’) i Alya Camara (Jiménez, 77’). Barakaldo. Ispizua, Ureña (Trigueros, 76’), Marotas, Muguruza, Zoilo, Markel Ruiz (Huidobro, 46’), Castillo (Calera, 91’), Collado, Mateos (Troncho, 66’), Xavi Sola (Mattheus, 59’) i Xemi Fernández (Okolo, 59’). Gols. 1-0, Camara (64’); 1-1, Collado (73’). Àrbitre. Jorge Tárraga Lajara (Castella-la Manxa). Va mostrar la targeta groga als locals Pol Fernández, Canteras, Ricardo Vaz i Casals i als visitants Calera, Zoilo i Marotías. Incidències. Partit de primera ronda de la Copa del Rei disputat a l’Estadi Municipal amb 2.562 espectadors.
Els jugadors del Reus FC Reddis celebrant la victòria final amb l’afició. Adrià Borràs
El Reus FC Reddis torna a viure una nit màgica i supera el Barakaldo als penals Futbol l Els roig-i-negres van lluitar amb valentia, van ser superiors i van resistir fins que Dani Parra es va convertir en l’heroi Nova nit màgica del dro Toscano i Lluis Recasens en el Reus a l’Estadi Mu- doble pivot. Control total al darrere nicipal. El Reus FC amb les bales a l’atac: Bruno CalReddis va repetir la cagno i Alya Camara. gesta i va eliminar al La gespa també va ser protagoBarakaldo a la tanda nista. Va avisar l’Ajuntament de de penals després de tota una guer- Reus que comença el procés de resra a la gespa. Els roig-i-negres van sembra i que estaria visiblement ser superiors en bona part del partit afectada, però és que no hi havia i van triomfar amb un gol de Cama- cap racó en el qual estigués bé. ra. El Barakaldo va tenir El Reus FC Reddis va la rèplica en el domini i començar amb valentia. en el gol de Collado per A casa, amb un bon esposar un1-1 que no es va cenari i l’escalf des de la moure fins a una tanda grada, els d’Edu Albacar de penals sensacional. van sortir endiablats. Edu Albacar va estaDe fet, no va trigar més blir el seu búnquer. Línia d’un minut en veure’s la de cinc amb Canteras, primera entremaliaduPol Fernández i ra. Camara s’escaAlarcón amb San- Arnau Montreal Quesada pava amb la pilota i
Marotías el va haver de tirar a terra i carregar-se amb una groga. Aviat el partit va agafar la coherència i va seguir el guió establert. El Barakaldo va agafar la iniciativa amb la pilota i el Reus va abaixar la persiana al darrere. El conjunt basc intentava aproximar-se a l’àrea i posar centres a l’olla, però cada pilota que traspassava la línia vermella era escopida per la defensa del Reus. S’havia format un mur que, al principi, potser va estar una mica enfonsat. La insistència visitant va trobar les seves oportunitats. Castillo va enviar una pilota al pal des de la frontal i, poc després, Xemi va rematar fora un córner perillós i tancat cap a l’àrea petita. Res nou per a un Reus preparat per a la guerra.
Alya Camara va marcar el golàs de l’1-0 i va acabar el partit amb molèsties físiques Poc a poc, l’equip va agafar aire i va guanyar terreny. Llavors, va ser quan va començar a haver-hi les filtracions. Camara atrapava les pilotes perdudes i, al principi, eren tallades per una atenta defensa del Barakaldo. Però cada vegada el Reus va anar a més i Bruno Calcagno va descarregar la tensió amb la primera rematada. Bona jugada de Sergi Casals que s’escapa per l’esquerra. Alya allarga la jugada a Calcagno que prova el tir al primer pal, però Ispizua va estar atent.
Bruno va obrir la llauna i el Reus va fer un pas endavant gràcies al de sempre. Alberto Benito va fer seu el carril dret i va forçar l’ocasió més clara del Reus. El d’Altafulla es va colar a l’àrea petita i va fer la passada de la mort a Camara. El davanter, al primer toc, va rematar a porta, però Ispizua se la troba gairebé sense voler i aconsegueix refusar l’acció. El Reus s’ho va creure i va acabar millor la primera part. Parra es mostrava sòlid atrapant un tir ocasional i Toscano i Recasens controlaven el mig del camp. Però el marcador, però, no es va moure. Aquesta embranzida va continuar a la represa, perquè el Reus va començar millor i va descarregar a la porteria contrària al mateix temps
17 dijous 19 de novembre de 2026
Dani Parra va ser l’heroi aturant dos penals. Adrià Borràs
L’heroi dels penals va ser Dani Parra, que va aturar dos llançaments claus que el cel descarregava també aigua amb més intensitat. Toscano va avisar amb un centre-xut que va obligar l’aturada del porter, però no va quedar aquí. El perill venia per la dreta i no va trigar gaire el Reus en donar el primer cop. Contraatac del Reus que va arribar a Camara. El davanter, amb la tranquil·litat i la sang freda d’un killer, va carregar la cama per enviar un míssil que va trencar a Ispizua i es va colar entre la seva aturada i el travesser. Tot un golàs que va encendre a un Estadi Municipal que xalava i també es xopava. De sobre, el partit va canviar. El Barakaldo va millorar amb els canvis i el Reus va perdre el fil al partit. Es va enfonsar mentre que els bascs bombardejaven l’àrea. Troncho va perdonar l’empat enviant fora un mà a mà amb Parra, però Collado no va errar la següent ocasió. L’extrem va atrapar una pilota a l’esquerra de la porteria i va executar un tir potent que va superar l’aturada de Parra i es va colar al fons de la xarxa. La mala fortuna va colpejar una mica més al Reus, perquè Camara es va lesionar i va ser substituït. Els darrers minuts van ser caòtics amb aproximacions per les dues bandes,
però sense perill real. Tocava anar a la pròrroga una vegada més. El Reus va sortir millor en el temps extra. La sortida d’Agus Gutiérrez va donar la benzina que li faltava a la resta de l’equip. Això sí, es notava a banda i banda que pesaven les cames. Va fer ben poc el Barakaldo en atac, però l’única que va tenir es va topar amb un Pol Fernández imperial. A partir d’aquest moment, domini d’un Reus que atacava amb el cor més que amb el cap. Els roig.i-negres enviaven pilotes a l’àrea, però el remat no arribava. Passaven els minuts i, tot el domini reusenc, tot plegat semblava que els dos equips esperaven arribar tranquils a la tanda de penals. El moment dels herois A la mateixa porteria que l’any passat, acompanyats de l’afició, va arribar el moment dels herois. Va ser una tanda de penals molt similar. Encert dels dos equips en els primers tirs i, després, va aparèixer Parrapenals. El de Riudoms va aturar el segon, però Serrano va enviar als núvols el seu. Tot igualat. Cada penal feia créixer a Parra. Cada vegada estava més a prop. I va arribar. Parra va aturar el quart llançament. Tot l’Estadi Municipal va contenir l’alè. I Fidel va esclatar l’eufòria marcant la darrera pena màxima i enviant al Reus a la segona volta en una nova nit màgica. Ara, a preparar-se perquè tornarà a venir un Primera.
Els aficionats del Reus vibrant a l’Estadi Municipal. Adrià Borràs
Futbol l L’Estadi Municipal va resistir l’horari i un nou vespre plujós per poder celebrar amb els seus la gesta
L’afició xala i es xopa en un nou partit històric Arnau Montreal Quesada
L
’Estadi Municipal ho va tornar a fer. 2.562 ànimes van respondre a la trucada i van ser presents en un nou dia històric del Reus FC Reddis. El partit tornarà a quedar en el record de tots els presents, que van poder xalar, patir, xiular, cridar, animar, plorar i mullar-se. Però va valer la pena. Ni l’horari ni el rival acompanyava. No era un derbi català com el duel contra l’Europa, però l’emoció va ser la mateixa. A mesura que s’apropava el partit es notava cert caliu als voltants de l’Estadi
Municipal. Es podia veure com les penyes arribaven carregades d’energia amb la llum vermella de les seves bengales. Es van fer notar i no es van callar. L’afició va empènyer els seus jugadors quan més feia falta i els van acompanyar en el moment que els jugadors volaven i dominaven. El gol de Camara va despertar a tothom de cop. Es van acabar els moments de silenci en els quals els quatre valents aficionats del Barakaldo animaven. Era tota una festa, el partit va entrar en una nova dimensió. Els nervis començaven a aparèixer en forma de crits nerviosos. Esbufecs i diferents ges-
Herois L’afició va posar el seu gra de sorra per intentar distreure els llançadors tos a amics, al partit i a l’aire. Fins que va arribar la tanda de penals. Tocava a la porteria de les penyes i tots els aficionats presents van aportar el seu gra de sorra per distreure els llançadors rivals. Van xalar en cada aturada de Parra i, amb el gol de Fidel, va arribar l’èxtasi. El moment del record, de l’eufòria compartida i contenida per no envair el camp. S’havia tornat a fer història.
18 dijous 19 de novembre de 2026
El Nàstic coneix el Villarreal des de dins: sis jugadors grana tenen passat al submarí groguet Futbol l Royo, Segura, Fran Gil, Gabarri, Gelardo i Joseda han format part de les categories inferiors Fran Gil i Joseda són els que han format part del Villarreal B més recentment
Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona visita divendres el filial més en forma de la categoria, el Villarreal B. En aquesta expedició hi ha sis jugadors que ja coneixen de ben a prop la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza, perquè ha sigut casa seva en el passat. Manel Royo, Carlos Segura, Aitor Gelardo, Joseda Menagues, Toni Gabarri i Fran Gil van formar part del submarí groguet en les categories inferiors o han format part del filial que, divendres, serà el rival grana. El darrer en trepitjar la ciutat esportiva grogueta és Fran Gil. El ja assentat a l’eix de la defensa del Nàstic va aterrar aquest estiu traspassat del planter del Villarreal, tot i que el passat més recent és la seva etapa a l’Europa. Gil va arribar al submarí groguet fitxat del juvenil de l’Elche i va jugar primer amb l’equip C abans de pujar al B, on no va gaudir de moltes oportunitats
També hi ha un jugador que ha recorregut el camí a la inversa: l’exgrana Enric Pujol
Joseda Menagues durant el duel contra l’Hércules al Nou Estadi. Gerard Martí
abans de destacar amb l’Europa. L’altre jugador que ha tingut un passat recent és Joseda Menagues. El lateral dret del Nàstic va incorporar-se al pròxim rival grana directament per reforçar el filial a Primera Federació, després d’haver passat per les categories inferiors del Va-
lència i jugar a Segona amb l’UD Ibiza. Joseda només va jugar una temporada a Villarreal i, posteriorment, es va obrir pas al Teruel, d’on el va fitxar el conjunt grana. D’altra banda, hi ha jugadors que han format part de l’equip groguet en les categories inferiors. Aquest
és el cas de Manel Royo, que va formar part del Juvenil abans d’encetar formalment la seva carrera en equips sènior. Aquest va ser gairebé el mateix camí de Toni Gabarri. El migcampista va jugar al Juvenil i també a l’equip C, però després va continuar el seu camí en equips de Tercera Federació del País Valencià abans d’aterrar al filial del Castellón, on ha jugat les darreres temporades. Carlos Segura també va créixer des del Juvenil del filial groguet,
on va progressar fins al Villarreal C. Llavors, va fer el salt al planter del Castellón, on va esclatar el seu talent amb dues temporades golejadores amb 16 i 19 gols cadascuna. Això li va servir perquè el Nàstic s’esforcés en incorporar-lo i, potser, que el Villarreal s’estirés els cabells per deixar passar el seu talent. Finalment, Aitor Gelardo és el jugador grana que ha crescut en el Villarreal de forma més convencional. El migcampista va jugar al Juvenil i va passar per l’equip C de Tercera Federació per després ascendir al Villarreal B, equip en el qual va jugar a Primera Federació i a Segona Divisió, abans de marxar al Racing de Ferrol. L’any passat es va incorporar a la disciplina grana i és l’únic jugador que no ha disputat ni un sol minut aquesta temporada. Camí invers Aquest camí també s’ha fet a la inversa aquest mercat d’estiu. Enric Pujol va deixar el Nàstic per marxar traspassat al Villarreal. Fins ara, el de Gandesa només ha disputat sis partits, tots ells com a titular a l’inici de la temporada. De fet, va formar part de la parella de centrals importants d’Albelda fins que va veure la cinquena targeta groga. Després del partit de sanció, s’ha quedat a la banqueta. Aquest passat compartit suma un al·licient més en un partit que agafa més importància per als dos equips. Sobretot per un Nàstic que vol tornar al camí de la victòria i trencar la maledicció fora de casa amb el primer triomf.
El CT Tarragona femení es queda sense ascens, però tanca una temporada històrica
El CP Calafell cau derrotat contra el Voltregà i continua sense guanyar a la lliga (6-5)
Tennis l L'equip absolut femení del Club Tennis Tarragona va posar punt final a una temporada històrica el darrer cap de setmana. L'equip tarragoní no va caure contra el Real Zaragoza Club de Tennis per 4-0 i es va quedar sense promoció d'ascens a Primera Categoria Nacional. La final no taca la bona temporada de l'equip format per Ingrid Montserrat, Sonia Poveda, Núria Bonet, Nayara Sanjuan i Sofia Hiraldo, sota la capitania de Pedro Gutiérrez. El conjunt tarragoní va fer història després de proclamar-se subcampió en el Campionat d'Espanya de Segona Categoria, èxit que va permetre la lluita per la promoció de categoria. l Diari Més
Hoquei l Els de Cabestany van poder agafar un avantatge de dos gols, però van ser remuntats en els darrers minuts Diari Més
Imatge d’arxiu de l’equip absolut femení del CT Tarragona. CT Tarragona
El Calafell va patir una derrota dolorosa a la pista del Voltregà. Tot i arribar a disposar d’un avantatge de dos gols, l’equip del Baix Penedès no va poder mantenir el resultat i continua sense estrenar-se amb una victòria a l’OK Lliga. El conjunt local es va avançar ben aviat, però Aleix Marimon va igualar el partit. Després d’un intercanvi d’ocasions, Ferran Font va tornar a posar per davant el Voltregà. Jero García i Biel Pujadas,
amb dues bones accions ofensives, van capgirar el marcador abans del descans (2-3). A la represa, Marimon va ampliar la diferència fins al 2-4. Tanmateix, el Voltregà va reaccionar i va aconseguir empatar gràcies als gols d’Àlex Rodríguez i Ferran Font. Gerard Teixidó va completar la remuntada, però Pujadas va tornar a igualar el duel (5-5). Quan semblava que el partit acabaria en taules, un penal transformat per Àlex Rodríguez a un minut i mig del final va donar el triomf als locals per 6-5.
19 dijous 19 de novembre de 2026
El Congrés aprova un títol per a monoparentals i més fons per a dependència Política l Els nous decrets amplien els beneficis de les famílies nombroses i consoliden una inversió de 7.240 milions d’euros per a dependència el 2027 Agències La Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va convalidar aquest dimecres dos reials decrets llei que amplien el reconeixement de les famílies monoparentals i consoliden 7.240 milions d’euros de finançament estatal per al sistema de dependència el 2027. La primera norma crea un títol oficial d’àmbit estatal per a les famílies monoparentals, també anomenades monomarentals, ja que en vuit de cada deu casos estan encapçalades per dones. El reconeixement permetrà acreditar aquesta situació davant les administracions i accedir a mesures de suport en àmbits com
l’ocupació, la formació, la conciliació, les beques i els ajuts a l’estudi, així com a bonificacions en el transport públic i els serveis culturals i esportius. Les famílies monoparentals amb dos fills tindran els beneficis de les famílies nombroses, igual que les llars amb dos fills en què un dels progenitors tingui una discapacitat igual o superior al 33%. A més, la categoria especial de família nombrosa s’estendrà a partir del quart fill, en lloc del cinquè, i a determinades famílies amb tres fills i ingressos baixos. A més, es reforçarà la protecció davant l’impagament de pensions alimentàries. Pel que fa a la dependència, el Congrés va avalar un segon decret
El nou títol facilitarà l’accés a ajuts, beques i bonificacions per a les llars que assegura una inversió estatal de 7.240 milions d’euros per al 2027, un 124% més que el 2023. La partida integra els nivells mínim i acordat de finançament i, segons el Govern, representarà la meitat del cost total del sistema. El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, va defensar que aquests recursos han de permetre desplegar la reforma de la dependència i avançar d’un model d’atenció centrat en les pla-
El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, durant una intervenció. EFE
ces disponibles cap a un altre que tingui en compte les preferències i necessitats de les persones que requereixen suport. Entre els canvis previstos hi ha la reducció de sis a tres mesos del termini màxim legal per resoldre les sol·licituds de prestacions i l’ampliació de la teleassis-
tència. Bustinduy va remarcar que el finançament és imprescindible per aplicar les noves mesures i va situar la transformació de les cures com un dels objectius de la reforma. El govern central considera històrica la quantitat aprovada i defensa que ha de reforçar els serveis.
La sobrepesca afecta el 93% dels estocs avaluats al Mediterrani occidental Sostenibilitat l Set estocs tenen biomassa reproductora per sota del llindar de precaució Agències El 93% dels estocs pesquers avaluats al Mediterrani occidental pateixen sobrepesca, segons un informe del comitè científic de la Comissió Europea. L’estudi assenyala que 13 de les 14 poblacions analitzades
suporten una pressió superior a la sostenible i que set tenen una biomassa reproductora per sota del llindar de precaució. L’escamarlà de la costa catalana és un dels casos més delicats, amb una pressió pesquera gairebé triple de la recomanada, mentre que en el lluç europeu
és gairebé el doble. La gamba vermella mostra signes de recuperació, però continua sobreexplotada. Les conclusions serviran de base per a negociar les possibilitats de pesca a la UE dels dies 14 i 15 de desembre, sense que l’informe proposi una retallada general de quotes.
‘Grand Theft Auto VI’ arriba avui a les consoles després de tretze anys Cultura l El videojoc ‘Grand Theft Auto VI’ (GTA 6) arriba avui, 19 de novembre, a PlayStation 5 i Xbox Series X/S, tretze anys després de l'última entrega de la saga. El nou títol de Rockstar Games situa l'acció a Leonida, un estat fictici inspirat en Florida, amb Vice City com un dels principals escenaris. La història segueix Jason Duval i Lucia Ca-
minos, una parella de criminals que es veu implicada en una conspiració després que un atracament surti malament. Els jugadors podran alternar entre els dos protagonistes i explorar un món obert que combina ciutats, platges i zones rurals. A banda de la trama principal, el joc incorpora activitats secundàries, esports i passatemps, així com per-
sonatges amb rutines i interaccions pròpies. Rockstar destaca el detall dels escenaris, amb espais interiors accessibles i entorns de gran realisme. La banda sonora inclou artistes com Justice, Tame Impala i SZA. L'estrena arriba després d'anys d'expectació internacional per l'estrena i situa el videojoc entre els grans llançaments de l'any. l Agències
La pressió pesquera al Mediterrani occidental supera els nivells sostenibles. ACN
Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Si veieu aquest matalasser en pràctiques, feliciteu-lo. Per molts anys, Castro, de part de tot l’equip! Que aquesta feli serveixi de recordatori perquè portis pastes.
Per molts anys, Jara! T’estimem!
20 dijous 19 de novembre de 2026
k Editorial k
k Tribuna k
Sumar forces per no perdre empenta
Q
ue Redessa treballi per activar un hub de la salut no és una anècdota sectorial, sinó un símptoma de maduresa. El Tecnoparc concentra uns 4.500 professionals, 70 empreses i organitzacions, uns 65 grups de recerca i prop de 200 assajos clínics. Són actius de primer nivell que, units, poden tenir un impacte molt superior al que tenen per separat. Connectar hospitals, universitats, centres tecnològics i empreses, amb l’administració com a facilitadora, és una manera intel·ligent d’aprofitar el que ja existeix. El Hub Foodtech & Nutrition, amb 93 agents, demostra que la fórmula funciona. Aquesta lògica de cooperació té un paral-
lelisme evident amb el debat sobre l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Tant els hubs com la metròpoli parteixen d’una idea compartida: posar recursos i capacitats en comú perquè se’n beneficiï més gent i més territori, i no només els municipis amb més pes. Sumar és, en tots dos casos, una estratègia per guanyar escala. I el context ho fa urgent. L’Anuari BBVA 2026 situa el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre a la cua del creixement català. Cal diversificar i aprofitar el coneixement i el talent propis. Hubs i àrea metropolitana són dues cares d’una mateixa resposta: perquè l’economia tarragonina no perdi més empenta, cal remar plegats.
k Tribuna k
L’ictus no té carnet de partit: avancem des dels fets
H
i ha una frase de l’article publicat aquests dies amb la qual és impossible no estar d’acord: l’ictus no té carnet de partit. I creiem que és precisament des d’aquí des d’on hauríem de parlar-ne. Perquè davant d’un ictus no hi ha sigles ni territoris que valguin. Hi ha una persona que necessita ser atesa al més aviat possible i un sistema sanitari que ha de ser capaç de donar-li la millor resposta. Ara bé, si volem tenir aquest debat, fem-ho amb tots els fets sobre la taula. La Instrucció 01/2022 del CatSalut, aprovada el maig de 2022, va redefinir el model de Codi Ictus que hem tingut vigent des del 2013 i que ha estat reconegut internacionalment com un projecte d’èxit. La instrucció del 2022 ja establia que tant l’Hospital Joan XXIII, a Tarragona, com l’Hospital Arnau de Vilanova, a Lleida, realitzaven trombectomia en horari parcial i que, fora d’aquest horari, els pacients havien de ser derivats als centres terciaris de referència. És important recordar-ho perquè ens permet entendre quin era el punt de partida que es troba l’equip actual del Departament de Salut quan arriba al Govern. La cobertura de trombectomia les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana a Tarragona i Lleida no era una realitat que existís i que algú hagi eliminat. Era una ampliació pendent. I des d’aquest punt de partida s’ha avançat. Des de l’abril de 2026, Tarragona disposa de cobertura de trombectomia 12 hores al dia, 7 dies a la setmana. I des de principis de novembre, Lleida també. És suficient? Encara no. És el mateix que hi havia? Tampoc. I creiem que aquí és on el debat es simplifica massa sovint. Ampliar una prestació com la trombectomia no consisteix només a decidir que una sala estigui oberta més hores. Una trombectomia necessita professionals altament especialitzats, equips que puguin assumir guàrdies de manera sostenible i una activitat suficient per mantenir l’experiència i la qualitat. Podem ampliar horaris sobre el paper. Però si darrere no hi ha professionals formats i una
Pilar Otermin Sotsdirectora del Servei Català de la Salut Pere Cardona Director del Pla Director de la Malaltia Cerebrovascular
organització capaç de sostenir-los, haurem resolt ben poca cosa. I aquest és un dels reptes que han aflorat: no hi havia desplegat un sistema estructurat de formació i relleu professional que permetés créixer de manera sostinguda. Fins el 2025 no s’inicia un programa de formació de professionals que pugui garantir amb seguretat aquesta expansió del tractament. Aquests programes requereixen un nombre important de cassos realitzats amb supervisió, els quals s’assoleixen entre els 18 i els 24 mesos. Per això una part important de la feina que s’està fent ara mira més enllà del curt termini. Des del Departament de Salut s’està treballant en un model català de formació i acreditació en neurointervencionisme, conjuntament amb les societats científiques implicades. L’objectiu és disposar d’un itinerari formatiu compartit, capaç de formar nous professionals i, al mateix temps, assegurar que els que ja exerceixen mantinguin les competències necessàries. Això pot semblar menys visible que anunciar una nova franja horària. Però és el que permetrà tenir més professionals demà i fer créixer la prestació sense posar en risc la qualitat i la seguretat. Perquè no es tracta de formar professionals a qualsevol preu ni de repartir-los simplement pel territori. Cal tenir en compte quina activitat necessita un professional per mantenir l’expertesa, quina capacitat formativa té cada centre i com garantim que els equips siguin sostenibles. I hi ha una altra qüestió important: el neurointervencionisme no és només trombectomia. Els mateixos professionals que tracten un ictus intervenen també en aneurismes, hemorràgies subaracnoidals (vessament de sang
a l’espai que envolta el cervell), malformacions vasculars i altres procediments d’alta complexitat. Si volem planificar bé els recursos, hem de mirar tota aquesta activitat, no només una part. El mateix passa amb els trasllats. El Codi Ictus funciona en xarxa. Hi participen hospitals, unitats d’ictus, hospitals d’alta especialització i el Sistema d’Emergències Mèdiques. Per això també s’estan revisant els fluxos actuals, els temps de trasllat i els mecanismes d’activació, per veure on podem guanyar temps i millorar la resposta, també durant la nit. Per tant, no situaríem el debat en si Tarragona o Lleida «mereixen» tenir trombectomia. Evidentment que els ciutadans d’aquests territoris mereixen la millor atenció possible. La pregunta és una altra: com fem créixer aquesta capacitat de manera segura, estable i sostenible? I aquí probablement necessitarem una combinació de coses: més professionals formats, més aliances entre centres, millors circuits, trasllats més eficients i ampliacions progressives de cobertura. És legítim exigir més. De fet, ens ho hem d’exigir sempre. Però també és legítim explicar què ha fet el Departament de Salut, el qual ha trobat una excel·lent col·laboració dels equips directius i professionals dels centres. El model que reflecteix la instrucció vigent, heretada de governs anteriors, tenia cobertura parcial a Lleida i Tarragona. Avui tots dos territoris disposen ja de cobertura de trombectomia 12 hores al dia i 7 dies a la setmana. S’està construint un model formatiu que ha de permetre augmentar els professionals disponibles i s’està revisant com ha de funcionar la xarxa en els propers anys. Queda camí, i la millora del nostre Sistema de Salut ha de ser l’objectiu principal de tots els governs. Perquè aquí sí que hauríem d’estar tots d’acord: quan arriba un ictus, el que compta és que el sistema respongui a temps, que el pacient rebi l’atenció que necessita i que els professionals puguin actuar amb totes les garanties de qualitat i seguretat.
¿Vacaciones para jugar al GTA? ¿Por qué no?
H
oy jueves, 19 de noviembre, sale a la venta el videojuego Grand Theft Auto VI, la sexta entrega numerada de la saga. Un auténtico fenómeno de masas que en círculos empresariales ha disparado algunas alarmas sobre su posible impacto en la organización del trabajo. Han pasado trece años desde el GTA V, así que no sería raro que los superfans del videojuego se pidieran un día de vacaciones para jugar a la nueva versión. Lo raro sería que, si les preguntan para qué lo quieren, respondieran con toda tranquilidad: «Para jugar al GTA». Si dijeran, en cambio, que van de viaje, seguramente ahí acabaría la conversación. La cuestión de fondo de este tema, desde un punto de vista de los derechos laborales, es bastante sencilla: el tiempo es nuestro. Dedicamos una parte a trabajar a cambio de lo que, en el mejor de los casos, es una retribución justa. La empresa puede organizar el trabajo durante la jornada. Lo que no puede es dar por hecho que el resto del día también está a su disposición. Parece una obviedad, pero a veces da la impresión de lo contrario y los sindicatos -y todos los trabajadores en general- estamos obligados a recordárselo si no queremos ver como nuestros derechos son recortados. De hecho, en algunas empresas parece que hay un decálogo no escrito de ‘buenas excusas’ para solicitar días de descansotomarse días libres . Si tienes un viaje con los billetes comprados, vale. Si tus hijos no tienen cole, también. Si quieres quedarte en casa jugando, parece que toca inventarse un plan más presentable. Y lo hemos interiorizado tanto que, antes de pedir vacaciones, a veces ya estamos ensayando una explicación que naLa cuestión de fondo die tendría por qué pede este tema, desde un dirnos. Para cuadrar un punto de vista de los turno hace falta saber derechos laborales, es quién estará. Saber qué bastante sencilla: el hará quien libra aporta tiempo es nuestro bastante poco. Con las horas extra pasa algo parecido. Un «hoy no puedo» parece necesitar una segunda frase. Si tienes que recoger a los niños, se entiende. Si solo quieres irte a casa al acabar tu jornada, parece que estás dejando tirado a alguien. Y si para cubrir cada ausencia la empresa necesita que alguien renuncie a su descanso, quizá toque revisar la plantilla antes que la lista de excusas. Desde el Sindicato de Trabajadores defendemos que conciliar es poder organizar la vida fuera del trabajo, sea cual sea el estilo de vida. Cuidar de los hijos o de un familiar requiere medidas específicas, desde luego. Pero quien no tiene a nadie a su cargo también tiene una vida que conciliar. Y quien sí tiene responsabilidades puede querer también una tarde para sí mismo. El descanso tiene un gran valor. Y el ocio, en la modalidad que cada cual elija, también. Por eso la desconexión se juega en los convenios y en el día a día: en horarios estructurados, descansos que se respeten y guardias bien definidas. De poco sirve silenciar el móvil si al día siguiente te piden explicaciones por no haber contestado. El derecho a desconectar tiene que funcionar también para quien no se siente cómodo diciéndole que no a su jefe.
Jordi Margalef Secretario de Comunicación del Sindicato de Trabajadores
21 dijous 19 de novembre de 2026
Necrològiques Tarragona Amparo Vicens Salas. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11.00 h al Tanatori.
Reus Jose Antonio Fernandez Hidalgo. Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h al Tanatori. Matias Herrador Moreno. Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 9.00 h al Tanatori.
RECEPCIÓ D’ESQUELES
El projecte ‘Alexa arriba a casa’ es presenta a alumnes de Treball Social URV l El projecte Alexa arriba a casa, impulsat per l’Associació L’ArcSocial, s’ha presentat a l’alumnat de l’assignatura de Treball Social Gerontològic de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La iniciativa planteja l’ús de la tecnologia com a suport perquè les persones grans puguin continuar vivint a casa amb més autonomia i mantenir també el contacte amb el seu entorn. Durant la sessió es van abordar aplicacions com els recordatoris, les videotrucades, la música i l’organització de rutines, sempre
adaptades a les necessitats i preferències de cada persona. La Charo i la Lourdes, participants del projecte, van explicar als estudiants com utilitzen aquestes eines i quins canvis han notat en la seva vida quotidiana. La trobada també va servir per reflexionar sobre la importància d’escoltar les persones grans a l’hora d’escollir els suports tecnològics. El projecte defensa que aquests recursos complementen l’atenció professional, familiar i comunitària i contribuir a prevenir la soledat no volguda. l DM
Dilluns - divendres 8:00 - 14:00 16:00 - 18:00 esqueles@diarimes.com
Diumenge - dijous 18:00 - 22:30 tancament@diarimes.com
22 dijous 19 de novembre de 2026
Avui felicita als que es diuen: Crispí, Faust i Abdies
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
La parella no estarà Si vols aconseguir No et faltaran pro- Et sentiràs feliç del tot comprensi- una situació millor jectes ni consells durant tot el dia i va. No intentis o progressar en per ampliar el teu tindràs ganes de pressionar mas- la teva professió, camp d’acció. Du- transmetre la teva sa i aconseguiràs aprofita el matí per rant la jornada, els alegria. Els millors millors resultats. El iniciar contactes i amics i la família moments els viumateix passarà a convèncer els al- s’adaptaran a les ràs en la intimitat. la feina. tres. Fort atractiu. teves inquietuds. Vigila l’alimentació.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
Trobes a faltar Tens tota la inten- Aprofita el matí per Continua amb la l’afecte a què es- ció de saltar-te les complir amb aque- feina i no permetis tàs acostumat. No obligacions d’avui. lla persona que fa que ningú distregui pensis que és la pa- Si ho fas, no pas- temps que no veus la teva atenció dels rella qui falla. Potser sarà res, però al fi- i que et troba molt a objectius que t’has ets tu qui ha tendit nal et trobaràs amb faltar. Rebràs i faràs proposat. És posa esquivar alguna la incomprensió trucades a persones sible que tinguis responsabilitat. dels altres. estimades. insomni.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3
T’enfadaràs amb Si notes que la si- Jornada excel·lent Et sentiràs ansiós i algun amic o fa- tuació se’t gira en per ampliar el teu això perjudicarà el miliar perquè no ha contra, esforça’t cercle d’amistats teu rendiment en complert tots els per cedir una mica i convertir-te en el tots els àmbits si seus compromi- en alguns aspec- centre d’atenció. no et controles una sos. Avui no culpis tes i escolta els La comunicació mica. Intenta ordeels altres dels seus consells. Enfron- amb els altres serà nar les idees amb errors. tar-te no serà bo. fluida. fermesa.
TV local 14:00 Notícies migdia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Aixeca i pica
14.30 Entrevista. Eleccions 29N
15:00 Notícies migdia (r)
15:00 Teló de fons
16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 L’orsai
15:30 Gaudeix la festa 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:30 Connecta 10 comarques 18:00 L’orsai 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre
19:00 180º
20:20 Fem comptes
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20:30 Fot-li
20.30 Entrevista. Eleccions 29N
21:00 Notícies vespre (r)
21:00 Zeros i uns
21:20 Fem comptes 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:20 Fem comptes
6 7 8
10
TAC 12
16:00 Notícies migdia (r)
5
9
CANAL REUS TV
15:30 L’orsai
4
21:30 Doc. “Revolució” 22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22.30 Entrevista. Eleccions 29N
22:30 Fot-li (r)
23:00 Zeros i uns
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Doc. “Revolució”
23:30 Fot-li (r)
00.00 Notícies 12. Edició vespre
TARRAGONA: Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Giménez Martín, Jorge Av. Barcelona, Bloque Azul Telèfon 977 313 457 SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512 VALLS: Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13 Telèfon 977 009 688
11
Solucions
12
HORITZONTALS: 1. Votar sense la primera. Aixeca la tapa de l’olla. 2. Alimentem el bestiar. Cent. Èquids. 3. D’origen cocoide. Ets propietari per la dreta. 4. Fica sense límits. Relatiu als somnis. Ram sense la part central. 5. Cinc-cents.Tirés a terra. Dinornis. 6. Príncep als països islàmics. Rellisco escorrent-me per l’est. 7. Satisfeta. Torna a casa per la dreta. 8. Déu egipci. Part interior d’una cosa. Una d’oberta. 9. Mig meló. Cent. Ginebra reduïda. Expressió de cansament. 10. Roca del magma. Cridar com un llop. 11.Vora que supera uns límits.Arbre tropical. 12. Ondulació sobre l’aigua. Poesia heroica. Les més febles de les cinc. VERTICALS: 1. Mates algú. Trec el nas per la finestra. 2. Barata. Molesten. 3. Servei d’intel·ligència americà girat. Va ajudar algú. Bàsquet americà. 4. Torno a tenir-ho. La intel·ligència americana sense girar. 5. Explosiu soterrat. Extrems d’un lied. Primera dona que puja. 6. Comença el dia. Estudia la cèl·lula. Abans del PP. 7. Lletra girada. Terreny amb canals. Una de mil. 8. Dues de sis. Després del cinquè. Oceà. 9. Vehicle cuirassat. Infant. Femella amb el bec groc. 10. Ruc. Element arquitectònic. 11. Residu dels antics boscos. Porti a terme. 12. Líder esportiu. Color trist. Final de l’atur. Urani.
Màxima
15º 22º
Previsió pel Camp de Tarragona
REFORMES
AMISTAT
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
CHICA BUSCA AMISTAD con hombre. Posible relación estable. Tel: 745.008.994
PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 / 977.265.389 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASSATGES SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!!
Tel: 613.458.067 MASAJISTA ÁRABE.
Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes, precios adaptales. Final al gusto. Tel. 692.780.087 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
JÚLIA. MASAJES RELAJANTES Y SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389 MASAJES RELAJANTES y algo mas…. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
MASAJISTA. SALIDAS. Tel: 643.840.135
Solució: nivell mitjà
OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats
El temps Mínima
Anuncis classificats
Estat del cel Cel cobert o molt ennuvolat al principi de la matinada. Ràpidament, la nuvolositat minvarà i des del matí el cel quedarà serè o poc ennuvolat en general, si bé al terç nord i al nord de la depressió Central persistiran alguns núvols baixos fins a mig matí. Independentment, a partir de migdia es formaran alguns núvols mitjans pel Pirineu i podran créixer algunes nuvolades a l’extrem nord-est. Temperatura Temperatura mínima i màxima entre lleugerament i moderadament més baixa. La mínima es registrarà a molts punts del país al final de la jornada.
4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dijous 19 de novembre de 2026
A
quest dijous el Circ Històric Raluy estrena a Reus el seu nou espectacle Terra, una proposta que combina les disciplines tradicionals del circ amb una posada en escena més contemporània. Terra pren els elements de la natura com a fil conductor i planteja una reflexió sobre la relació de les persones amb el planeta. «Hem utilitzat els elements de la Terra per transmetre un missatge sobre la connexió que tenim amb el nostre entorn i la necessitat de cuidar-lo», explica Kimberley Raluy. «Hem de respectar i preservar el planeta, i això s’ha de fer a través de l’amor: l’amor per tot el que fem, per la nostra família i per la vida», afirma. Aquest missatge es trasllada a la pista a través del moviment dels artistes, les acrobàcies i els diferents recursos escènics. «Els artistes es converteixen en protagonistes d’aquests elements i els representen amb el seu cos», assenyala Raluy. El muntatge inclou acrobàcies, trapezi, teles aèries, dansa i humor, a més de música interpretada en directe.
Circ l Aquest dijous s’estrena a Reus ‘Terra’, el nou espectacle del Circ Històric Raluy, que combina la tradició del circ clàssic amb una visió contemporània de les arts circenses
«Continuar el llegat dels Raluy és un honor, però també una responsabilitat»
Una proposta trencadora Entre les novetats de la proposta hi ha la recuperació de disciplines que feia anys que no formaven part de les produccions de la companyia, com el trapezi. «És una de les disciplines més antigues del circ i ni jo mateixa recordo quan va ser l’última vegada que el vam incloure en un dels nostres espectacles», comenta Raluy. La renovació no es limita als números de pista. El vestuari, l’escenografia, ‘Terra’ combina diverses disciplines, amb un paper important de la dansa. Circ Històric Raluy la fotografia, l’attrezzo i la il·luminació tenen un pes important en la construcció de Ter- el vestuari i treballar els números i les core- tacles, però sense deixar de banda la nostra ra. «Visualment, és una proposta molt més ografies: «És un procés que implica molta identitat i la tradició familiar». Per a ella, formar part de la nissaga famicontundent i radical que les anteriors, amb feina, no només física, sinó també creativa i liar és alhora «un privilegi i una responsabiformes més extravagants», apunta Raluy. logística». El Circ Històric Raluy manté, alhora, la litat». Admet que la trajectòria internacional Darrere d’aquesta feina hi ha la direcció artística de Rosa Raluy, mare de la Kimberley, que seva vinculació amb el circ clàssic i la seva de la família és un referent, però també comaporta l’experiència acumulada al llarg de la estètica característica. Els carromats histò- porta l’exigència de mantenir-ne el prestigi: rics restaurats, que formen part «De vegades et preguntes si seràs capaç de seva trajectòria. «Sovint el públic de la identitat de la companyia, continuar el camí que han obert els teus prenomés veu els artistes a la pista, són una de les expressions més decessors i de mantenir el lloc que el Raluy però al darrere hi ha tota una feina visibles d’aquest llegat. «Nosal- ha tingut sempre al nostre país i al món del que és igual d’important», destaca. tres som una família de circ tra- circ». Tot i el pes d’aquesta responsabilitat, la La Kimberley explica que la predicional i sempre hem mantin- Kimberley admet que la il·lusió sempre guaparació d’un muntatge d’aquestes gut aquesta essència», afirma la nya. A més, assegura, «som una família molt característiques s’allarga aproxiKimberley, qui assegura que «en unida. M’agrada veure com treballa tothom i madament un any. És el temps que els últims temps hem incorporat poder aportar també la meva visió, una mica la companyia necessita per desenuna visió més contemporà- més moderna, pensant en les noves generavolupar la idea, construir els Cristina Serret Alonso nia a l’hora de crear els espec- cions». elements escènics, preparar
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist Tradició
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Un projecte fet a consciència La preparació de ‘Terra’ ha comportat un any de molta feina física, creativa i logística La família Raluy és una de les nissagues circenses més reconegudes del circ europeu. La història de la família Raluy es remunta a principis del segle XX i suma més de cent anys de trajectòria vinculada al circ. La trajectòria de la família va rebre el Premi Nacional de Circ el 1996 i la Creu de Sant Jordi el 2006. Terra es podrà veure al Parc de la Festa de Reus fins al 29 de novembre. Té una durada de dues hores amb un descans entremig i les entrades es poden comprar a través de la web del circ.
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de:
www.diarimes.com
El cantant Lluís Sánchez protagonitzarà l’encesa dels llums de Nadal de Reus divendres vinent
Successos
Una dona de 35 anys, detinguda per robar amb violència un anell a una anciana a Valls
Indústria
Foment reclama a la Generalitat que actuï pels bloquejos al complex petroquímic
24 dijous 19 de novembre de 2026
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)