Avui amb el diari
Edició especial dedicada a la celebració de la festivitat de Sant Joan al Camp de Tarragona
Actualitat 23
El jutge rebutja retirar el passaport a l’expresident Zapatero i altres mesures cautelars que demanava la fiscalia
Opinió 24 Jordi Satorra i Marín. Els contes perduts: «Compartir la lectura d’un conte millora la comprensió oral i la capacitat comunicativa»
Els treballadors reclamen als grups polítics abaratir el preu de l’energia per afavorir l’empresa
projecta cinc noves zones de jocs infantils
Laboral l Urbaser i UGT, sindicat majoritari del comitè d’empresa, van arribar ahir a una entesa tot i l’oposició d’USOC
A la setena reunió ha anat la vençuda. Després d’una jornada maratoniana de negociacions, Urbaser i UGT, sindicat majoritari al comitè d’empresa, van signar aquest dimarts un principi d’acord per al nou conveni col·lectiu dels treballadors del servei municipal de la neteja. La trobada, que va començar a les dotze del migdia, es va allargar fins més enllà de dos quarts de deu de la nit i va posar punt final a mesos de converses entre l’empresa adjudicatària del contracte de la brossa i els representants de la plantilla.
El preacord, però, no compta amb el suport d’USOC, el sindicat minoritari. Tot i això, UGT defensa que prosperarà perquè disposa de nou dels tretze delegats del comitè.«Això ja va a missa», va assegurar ahir el secretari del comitè d’empresa, Luis Blanco, qui va detallar que només resta «incorporar les taules salarials i la resta de continguts al text definitiu del conveni per tramitar-lo i publicar-lo oficialment al BOE perquè entri en vigor».
Des d’UGT destaquen que el nou conveni laboral incorpora les reivindicacions que consideraven irrenunciables, com el blindatge de l’antiguitat, la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals i la limitació del sistema de treball de sis dies seguits i tres de descans (6-3), que només s’aplicarà als serveis de diumenges i festius. A més, el personal que faci aquests torns percebrà un complement de rotació. «Era una reivindicació que teníem i s’ha aconseguit retirar», va remarcar el delegat sindical.
L’acord també contempla un increment salarial acumulat de l’11,24% durant els quatre anys de vigència del conveni, segons Blanco, qui assenyalava que la pujada es distribuirà amb «un 2,70% consolidat per al 2025, un 2,01% el 2026, un 4,32% el 2027 i un 2,21% el 2028». «Només hem cedit un 0,25%, l’única
UGT detalla que s’ha pactat un increment salarial acumulat de l’11,24% en quatre anys
concessió important que hem hagut de fer», apuntava. Un altre dels punts pactats és «la desaparició de l’actual paga de setembre vinculada a l’absentisme», que serà substituïda per un nou complement de productivitat. Segons assegura Blanco, el comitè tindrà un paper de «control» en la seva aplicació.
Lectures diferents
La lectura que fa USOC és radicalment diferent. El delegat sindical Vicente Escudero considerava que moltes de les millores anunciades per UGT amaguen renúncies importants i lamentava que no s’hagi sotmès el principi d’acord a vota-
USOC manté
l’amenaça de vaga: «Tornarem a preguntar a la plantilla»
ció de la plantilla abans de la seva signatura: «Això s’hauria d’haver portat a una assemblea perquè els treballadors decidissin si volien aquestes condicions o no».
Un dels principals punts de desacord és com s’aplicarà la reducció de jornada, ja que «comportarà la desaparició de la mitja hora destinada al canvi de roba i a la dutxa després del servei». Pel que fa als salaris, Escudero defensava que les pujades reals són inferiors a les anunciades perquè considera que una part dels increments corresponen a la regularització del complement de penositat: «USOC manté oberta una reclamació judicial per-
què considera que els treballadors haurien de percebre un 20% per aquest plus i no el 10% que cobren des de fa anys». A més, el sindicat havia plantejat un conveni de dos anys amb increments mínims vinculats a l’IPC, propostes que van quedar fora de la negociació. «L’empresa va apartar directament la nostra plataforma perquè no els interessava. Estem molt desillusionats amb Urbaser», afirmava. Des d’USOC mantenen l’amenaça de vaga: «Tornarem a preguntar als companys si els sembla bé el preacord o volen mobilitzar-se». Malgrat les crítiques, UGT va reivindicar el resultat obtingut després de mesos de converses. «Ha estat un procés molt llarg, amb moltes interferències, moltes pressions —també polítiques— i petits i grans sabotatges de tota mena. Però nosaltres hem fet el que considerem que és un bon conveni», va afirmar Blanco.
L’apunt
L’antic conveni laboral va caducar fa un any i mig
El principi d’acord arriba un any i mig després que expirés l’antic conveni col·lectiu. Les primeres converses es van mantenir amb FCC, antiga concessionària del servei, amb qui es va arribar a un preacord l’abril de 2025 que finalment no es va formalitzar després que l’empresa quedés fora de la nova adjudicació. Tot i això, al juliol es va pactar una actualització salarial del 2,7%. Amb l’entrada d’Urbaser com a nova concessionària, el novembre passat, les negociacions es van reprendre en un context marcat per les discrepàncies entre els dos sindicats del comitè.
Municipal l El consell plenari es traslladarà de nou a la Diputació els cinc mesos que duraran les obres
Marta Omella/John Bugarin
La sessió plenària d’aquest divendres serà l’última que es farà a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona abans de l’inici de les obres de rehabilitació i adequació de l’espai. L’Ajuntament va adjudicar fa pocs dies els treballs per un import de 416.703,07 euros (IVA inclòs) a l’empresa a l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques, que s’encarregarà de resoldre les patologies detectades a la sala, millorar-ne les condicions d’ús i posar en valor els elements arquitectònics originals.
El projecte preveu la reparació de desperfectes, la substitució del paviment en mal estat, la instal·lació de la fusteria interior de l’últim òcul superior i la restauració de les motllures i dels elements de guix dels paraments, entre altres. Durant els cinc mesos que duri la intervenció, que s’iniciarà al juliol, els plens municipals es traslladaran al Saló de Plens de la Diputació de Tarragona, al passeig de Sant Antoni. De fet, ja va acollir les sessions del juny i el juliol de 2024, a conseqüència de les obres al Palau Municipal, que aleshores van afectar la façana principal i diversos elements ornamentals, així com la il·luminació i les fusteries tant de la Sala d’Actes com del Saló de Plens. Aquest últim espai, tancat des del 2022 per problemes estructurals, continua també en procés de rehabilitació. Abans d’abandonar temporal-
ment el Palau Municipal, el plenari debatrà i votarà diversos punts importants, com l’estudi de viabilitat del futur cementiri civil i públic que es projecta a la muntanya del Llorito, l’ampliació dels accessos puntuals a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per a vehicles sense etiqueta ambiental —que passen de 12 a 24 autoritzacions anuals—, la modificació de l’ordenança de la mateixa ZBE, així com l’inici del procés per remunicipalitzar les llars d’infants i l’adhesió de les treballadores subro-
gades de les escoles bressol al conveni de l’Ajuntament.
El creixement del futbol a SPiSP
Aquest divendres també es debatran diverses mocions, tres de les quals seran defensades pel grup municipal d’ERC. La primera reclama millores al Club Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau davant el seu creixement, especialment en el futbol femení. Els republicans destaquen que l’entitat és un referent de la demarcació, però que la
El pressupost
Els treballs es van adjudicar fa pocs dies per 416.703,07 euros
manca d’espais limita la incorporació de nous esportistes. Esquerra planteja construir nous vestuaris al costat del camp actual, reservar sòl al nou POUM per a una futura ampliació amb un segon camp de futbol i implicar l’Ajuntament en la recerca d’un espai perquè la direcció i
l’equip tècnic puguin desenvolupar les tasques de gestió. «Quan un projecte esportiu arriba a aquest nivell de creixement, les institucions han de ser capaces d’acompanyar-lo amb les infraestructures necessàries perquè no es vegi limitat en el seu potencial», va afirmar ahir l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig.
La segona moció demana augmentar el suport econòmic a la Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona, passant 20.000 euros anuals fins als 30.000 euros a l’any, com a mínim. També es reclama accelerar les millores del refugi de Riu Clar, per a les quals ja hi ha prevista una partida de 50.000 euros. La tercera proposta se centra en la seguretat viària a la cruïlla de l’N340 entre Tarragona i la Canonja, a l’altura del Polígon Sud. Els republicans insten a estudiar mesures com una rotonda, sistemes intel·ligents de regulació del trànsit o controls de velocitat mentre no s’executin obres estructurals.
Per la seva banda, el Partit Popular presentarà una moció per instar el Govern a reprendre les negociacions amb el Regne Unit, titular del Cementiri dels Jans, per aconseguir una cessió o una fórmula que en permeti la conservació i la reobertura al públic. També reclama un projecte de posada en valor de l’espai i paralitzar la construcció d’un carrer al seu lateral per l’alt risc d’afectació al conjunt protegit com a BCIL i candidat a BCIN. «S’ha d’iniciar un estudi sobre la seva necessitat real en matèria de mobilitat a la zona, perquè actuar just a tocar del cementiri representa un perill real», va afirmar ahir la portaveu del grup, Maria Mercè Martorell, qui va plantejar també la creació d’una Ruta de les Guerres de l’Edat Moderna de Tarragona amb diversos elements patrimonials de la ciutat.
Laboral l Els treballadors es van reunir ahir amb els partits al Congrés
Marta Omella / Agències
El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, va dir ahir al Congrés dels Diputats que Dow Chemical «té un futur claríssim a Tarragona» i que el govern central treballarà per «minimitzar l’impacte» de la decisió de la multinacional sobre acomiadar 138 treballadors. Hereu, que va respondre d’aquesta forma a una pregunta del diputat d’ERC Jordi Salvador sobre la situació d’aquesta empresa, va assegurar en diverses ocasions que el seu departament «està treballant» per garantir el futur de Dow a Tarragona.
Ho està fent, va explicar, «primer per minimitzar la decisió i, per tant, per minimitzar els llocs de treball que es vegin afectats, garantint el futur d’aquesta companyia, garantint el futur del complex petroquímic de Tarragona i, evidentment, amb una estratègia per fomentar la fortalesa del sector químic». També està treballant, va afegir, amb el govern de la Generalitat, amb l’Associació d’Empreses de Tarragona i la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), en «diferents fronts, a Europa, a Catalunya i també des de polítiques d’Espanya».
Per la seva banda, el diputat d’Esquerra va demanar al ministre «barreres reals» contra la deslocalització i «que no es pugui acomiadar guanyant diners i marxant com si res». També va criticar els retards en la tramitació de la nova Llei d’Indústria i va denunciar que,
Els treballadors de Dow a les portes del Congrés. ACN
El sindicat continuarà la ronda de contactes la setmana vinent al Parlament
mentre el Govern ha mobilitzat més de 25.000 milions d’euros per a la indústria militar i dual per decret, la llei destinada a protegir sectors estratègics com la química continua encallada. «On són les presses? Per a les armes o per a la gent?», va preguntar.
Balanç positiu de les reunions
Representants del comitè d’empresa de Dow a Tarragona es van reunir ahir amb diversos partits al Congrés. El president del comitè d’empresa de Dow Sud, David Na-
Els metges fan vaga i es manifesten per denunciar la «sobrecàrrega» de feina
Laboral l Van ser més d’un centenar de professionals i es calcula que el seguiment de la vaga va ser d’entre el 30 i 40%
varro, va fer un balanç positiu de les trobades. «Marxem d’aquí amb el compromís de tothom, dins de les seves possibilitats, per ajudar-nos a salvar aquests 138 llocs de treball. Esperem que les paraules es converteixin en realitat», va afirmar. Els representants també van reclamar preus de l’energia «més competitius» per a la indústria per tal d’evitar els acomiadaments. Navarro va denunciar, de nou, la «manca de transparència» de l’empresa, ja que «encara no ens han donat cap explicació coherent que justifiqui aquesta decisió».
La ronda de contactes continuarà la setmana vinent. El sindicat té previst reunir-se amb representants del Parlament de Catalunya el pròxim 25 de juny, així com amb altres responsables institucionals
Més d’un centenar de metges es van manifestar ahir pel centre de Tarragona en la jornada de vaga del col·lectiu. Denunciaven que pateixen una «sobrecàrrega» de feina i que les administracions «es passen la pilota els uns als altres». Des de Metges de Catalunya creuen que no s’aconseguirà res a través de la mesa de negociació i demanen un conveni propi. El president del sindicat a Tarragona, Francesc París, va assenyalar que els metges tenen «un rol que és totalment imprescindible». «Tots som necessaris, però la nostra responsabilitat és molt superior a la resta de professionals sanitaris», va etzibar. Metges de Catalunya va calcular que el seguiment de la vaga a la demarcació va ser d’entre el 30 i el 40%.
Els facultatius es van desplaçar fins al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona on van entrar dins la seu per reunir-se amb el seu president, ja que consideren que el Col·legi no els mostra suport. Allà també van aprofitar per fer una protesta posant-se cinta adhesiva a la boca durant cinc minuts per mostrar que el Govern «els vol callats». Després van anar fins davant l’hospital Sant Pau i Santa Tecla on van sortir alguns dels treballadors a rebre la manifestació. Finalment, es van desplaçar fins al Balcó del Mediterrani on van desplegar una gran pancarta. Segons va dir el president de l’entitat a Tarragona, l’administració ha de «donar resposta» a les seves reivindicacions i van avisar que, si no es resol la situació, després de l’estiu tornaran a mobilitzar-se.
La Guàrdia Urbana deté el presumpte autor de l’incendi
Policial l La Guàrdia Urbana de Tarragona ha detingut el presumpte autor de l’incendi de vuit contenidors dels carrers Rebolledo, Unió, Rambla Nova i Rambla Vella. Es tracta d’un home de 57 anys. Els fets van passar el passat 5 de juny, entre les 22 h i les 23.30 h, quan es van rebre diferents avisos que hi havia diferents contenidors de recollida selectiva que estaven cremant. La Unitat d’Investigació Bàsica (UIB) de la policia tarragonina es va fer càrrec del cas, ja que les sospites apuntaven que es tractava d’incendis intencionats. Els focs es van produir de manera gairebé simultània en un interval temporal curt i en carrers consecutius, seguint un patró similar. Aquesta concatena-
ció de fets feia pensar que podia ser una acció coordinada o executada per una mateixa persona. Per tal d’esclarir els fets, es van demanar les imatges de les càmeres de seguretat de diferents comerços, entitats bancàries i també es va recórrer a les càmeres de videovigilància que té l’Ajuntament a la via pública. l Redacció
Tarragona tornarà a comptar amb les ‘Havaneres al Balcó’ aquest cap de setmana
Cultura l Per segon any consecutiu, Tarragona repeteix amb Havaneres al Balcó del Mediterrani, aquest cap de setmana previ a Sant Joan, 20 i 21 de juny. Així doncs el Passeig de les Palmeres acollirà les dues nits de concerts, a partir de les a les 22 hores, amb Els Cremats la primera nit i els Ultramar, la segona nit, la del 21. A la mitja part es farà repartiment de coca de Sant Joan, gràcies a la col·laboració del Gremi de Pastissers de Tarragona. Hi haurà unes 300 cadires a disposició dels assistents i un total de 300 racions de coca cada nit. Per a les dues nits s’oferirà un repertori, un any més, propi de les nits caloroses del Mediterrani. Per aquesta temporada 2026, Els Cremats estan preparant espectacles commemoratius dels 30 anys de trajectòria; projectes especials amb formats diferents que segur que tenen molt bona resposta a Tarragona. D’altra banda, els Ultramar és un grup innovador, dinàmic i creador, amb un estil propi caracteritzat principalment per els cuidats arranjaments de les cançons, la variació i harmonia de les veus i la personal interpretació dels temes originals escollits del repertori internacional i tradicional, així com de composicions pròpies i d’autors contemporanis. «Repetim l’activitat donat l’èxit de l’any passat, ja que volem posar en valor aquesta ubicació única», va assegurar aquest dimecres la consellera de l’Ajuntament, Montse Adan, durant la presentació de l’acte en roda de premsa. l Redacció
Societat l La proposta veïnal topa amb les limitacions d’evacuació nocturna de l’equipament
L’aparcament soterrani del Mercat Central de Tarragona no podrà obrir les 24 hores. La impossibilitat de complir els requisits d’evacuació en horari nocturn impedeix, de moment, aplicar la proposta dels veïns, que demanen que Mercats de Tarragona recuperi la gestió de l’espai. L’empresa municipal, però, alerta que aquesta limitació no depèn del model de gestió ni de l’entitat responsable, sinó de les condicions tècniques actuals de l’equipament. El motiu d’aquest incompliment, expliquen, és que una de les vies d’evacuació d’emergència de l’aparcament és el mateix Mercat Central i que, per tant, quan aquest està tancat, no es garanteixen les condicions necessàries per donar servei durant la nit.
Per a En Comú Podem, en canvi, la solució és més senzilla. La formació, que va portar la demanda veïnal al Consell d’Administració de Mercats, assegura que la problemàtica es podria resoldre amb una adequació de les portes i els accessos de l’aparcament, que actualment no complirien la normativa durant la nit. A més, des de l’Associació de Veïns Tarragona Centre recorden que l’entitat també proposa connectar l’espai amb el pàrquing de Corsini, fet que sumaria més accessos a l’equipament. «Hi ha un estudi tècnic que afirma que la unificació seria possible i relativament fàcil», asseguren.
Mercats no aconsegueix un acord amb Lantania per recuperar la gestió
Pel que fa al canvi de gestió, des de Mercats apunten que s’han fet diferents ofertes a Lantania, actual concessionària de l’aparcament, però que fins ara no s’ha arribat a cap acord. Davant aquesta situació, ECP insisteix en la necessitat de recuperar la gestió de l’espai i reclama que Mercats explori la viabilitat
de rescindir el contracte. Asseguren, també, que els beneficis de les futures concessions de les places permetrien a l’empresa municipal compensar la despesa. «La proposta que fan les veïnes busca solucionar diferents problemàtiques d’una forma global i encertada. Aconseguir aparcament assequible per al veïnat del centre, reduir els costos als paradistes pel pàrquing dels clients, abaratir el cost de l’aparcament de rotació i alliberar espai públic de cotxes millorant la vida de la gent i l’atractiu comercial. No prendre’s seriosa-
ment la proposta seria una autèntica llàstima», defensa el portaveu d’ECP, Jordi Collado. La gestió està en mans de Lantania des del 2018, després que l’empresa constructora de les obres del nou edifici del Mercat, Isolux Corsán, fes fallida. La concessió té una durada prevista de 40 anys. Actualment, el pàrquing disposa de dues plantes i 326 places. Obre de 8.30 h a 21.30 h de dilluns a dissabte, amb abonaments mensuals de 95 euros, i una tarifa de rotació de 0,050 euros per minut, amb un màxim diari de 17,55 euros.
En els últims dies molts operaris de la productora encarregada del rodatge han treballat en el muntatge, decorat i attrezzo necessari per al rodatge. Diari Més
Oriol Castro Sanz
No s’espantin avui si veuen banderes vermelles, blanques i blaves ondejant a la façana de l’Ajuntament de Tarragona. El motiu és ben senzill: la Plaça de la Font es convertirà avui en un gran plató d’una sèrie històrica. «És veritat que he vist molt moviment, però no sabia que es tractava d’una sèrie. No m’estranya, perquè tenim una plaça preciosa», deia ahir l’Antònia, veïna de la Part Alta. En els últims dies molts operaris de la productora encarregada del rodatge han treballat en el muntatge de la zona que s’utilitzarà, del carrer de Sant Fructuós fins al Palau Municipal. Davant de les escales de l’aparcament sota la plaça s’hi ha col·locat un rètol d’època sobre banys públics. La joieria Santa Gemma s’està transformant i el local tindrà un nou nom, així com
El Palau Municipal i el seu entorn acolliran avui el rodatge d’una sèrie històrica que provocarà restriccions al trànsit i a l’aparcament l Cinema
el restaurant Quattros. Al costat de les escales del consistori durant el dia d’ahir es van anar col·locant tots els elements històrics que s’utilitzaran durant el rodatge per ambientar encara més la plaça. Com és habitual en aquestes produccions, s’intenta mantenir sempre el secretisme. Tot i això, diverses fonts municipals apunten
al Diari Més que es tractaria del rodatge de la sèrie de Netflix Los niños de Brasil, en una nova adaptació de la història real del caçador de nazis Simon Wiesenthal, que va viatjar al Paraguai i va lluitar contra un gran complot. La producció internacional està feta pel creador de The Crown, Peter Morgan. Entre el repartiment hi ha un dels actors
naris com el Royal Opera House de Londres. Una oportunitat única per gaudir de talent global sense sortir de casa.
LRedacció
a força de l’òpera torna a Tarragona amb Carmen, que inaugurarà el Festival Camp de Mart els dies 26 i 28 de juny. Aquesta nova producció a l’aire lliure es consolida com una de les
grans cites culturals de l’estiu. Un dels grans atractius és el seu repartiment internacional, amb veus de primer nivell com el tenor Arturo Chacón Cruz, recentment al Metropolitan Opera de Nova York, o la mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera, habitual en esce-
A més de l’excel·lència artística, el festival aposta per acostar l’òpera a tothom, amb subtitulació en directe i una política de preus accessible, amb entrades entre 40 i 65 euros i descomptes per a diversos col·lectius.
Una experiència cultural completa que combina qualitat, emoció i proximitat en un entorn únic a la ciutat.
principals de la sèrie Succession, Jeremy Strong; l’actriu Gillian Anderson, que ja va treballar a The Crown i a Sex Education; i el català Daniel Brühl, entre d’altres. Recentment, van estar gravant a Manresa.
L’adaptació es basa en la novel·la homònima d’Ira Levin, publicada el 1976. De fet, dos anys més tard ja es va fer una pel·lícula on un dels
Diverses fonts apunten que es tractaria del rodatge de la sèrie ‘Los niños de Brasil’
protagonistes va ser l’actor Gregory Peck. Així tot, la jornada d’avui serà diferent a la Plaça de la Font, on hi haurà talls als carrers d’accés. Les terrasses dels bars i restaurants més propers a la façana estaran tancades. «Ja ens van avisar que seria per un rodatge i demà tindrem menys feina», deia ahir un cambrer. Per altra banda, hi haurà restriccions d’aparcament a la Rambla Vella, carrer Sant Francesc, Baixada de la Pescateria i el pàrquing Josep Vicenç Foix, fins al dia 22 de juny. «Espero que no ens entretinguin a la gent que hem d’anar a treballar. Però ja sabem com va això», expressava en Josep, un altre veí.
Cultura l El ‘Tarragona, Ciutat de Castells’ s’allargarà entre el 24 de juny i el 4 d’octubre
L’Ajuntament de Tarragona impulsa una nova edició de Tarragona, Ciutat de Castells, una iniciativa que posa en valor la tradició castellera de la ciutat i la projecta com un dels principals referents d’aquesta manifestació cultural, reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El programa es desenvoluparà del 24 de juny al 4 d’octubre. Com a part destacada de la programació, entre l’1 de juliol i el 9 de setembre tindran lloc les tradicionals actuacions cas-
S’instal·len els primers caixers d’autoservei ConecTarragona per turistes i residents
Serveis l Els caixers permeten accedir a informació turística, planificar recorreguts i gestionar serveis de manera autònoma, intuïtiva i accessible. Els residents, a més, podran utilitzar-los per realitzar consultes i gestions ciutadanes. Els grans, per a residents, s'instal·len a l'OMAC i els petits, en punts turístics. l Redacció
«El patrimoni i la cultura popular diferencien Tarragona», assegura la consellera Adan
telleres dels dimecres, que es faran a les 20 h davant de la Catedral de Tarragona.
«Les actuacions davant de la Catedral ofereixen una oportunitat excepcional per viure els castells en un entorn patrimonial incomparable. Aquesta combinació entre patrimoni i cultura popular és un dels grans atractius que diferencien Tar-
ragona i contribueixen a projectar la nostra identitat arreu», va indicar la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan. Aquestes exhibicions ofereixen a la ciutadania i als visitants l’oportunitat de conèixer de prop la cultura castellera i gaudir de l’activitat de les colles de la ciutat i del territori en un entorn patrimonial únic. «Amb el programa Tarragona, Ciutat de Castells volem apropar aquesta tradició tant a la ciutadania com a les persones que ens visiten i continuar reforçant Tarragona com una destinació cultural de primer nivell,», va afegir Adan.
El calendari
El calendari previst és el següent: la Colla Jove actuarà els dies 1 i 22 de juliol; els Xiquets de Tarragona, el 8 de juliol i el 26 d’agost; la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ho farà els dies 15 de juliol i 2 de setembre; els Xiquets del Serrallo, els dies 29 de juliol i 12 d’agost, sempre i quan no es modifiqui per les activitats de l’eclipsi; i els Nois de la Torre, el 5 d’agost i el 9 de setembre.
Imatge d’un dels caixers que s’han instal·lat. Cedida
Via Pública l Els projectes volen fomentar l’esbarjo a l’aire lliure i la convivència entre el veïnat, a més d’apropar el joc als barris
L’Ajuntament de Reus està impulsant la renovació o creació de noves àrees de jocs infantils en diferents zones de la ciutat. Els barris del Carrilet, Mas Iglesias i Fortuny seran els següents a rebre els parcs, una acció que neix amb els objectius de fomentar l’esbarjo a l’aire lliure i la convivència entre el veïnat, a més d’apropar la possibilitat de gaudir dels espais lúdics a tots els infants i les seves famílies.
Al barri Fortuny, hi haurà tres noves zones de jocs infantils, que s’instal·laran a les glorietes d’Andalusia, del Priorat i de les Illes Balears. Són entorns on ja hi ha petits elements lúdics adreçats als petits, però tenen poc ús. Ara, s’incorporaran noves unitats per promoure el desenvolupament integral i la interacció entre infants de diferents edats i capacitats. La selecció dels ítems vol garantir un entorn segur, inclusiu i estimulant. Hi haurà propostes com tirolines, balancins, molles, casetes de fusta o reptes d’equilibri. «Invertir recursos perquè els barris tinguin jocs infantils dignes és invertir en igualtat, en cohesió social i en convivència, alhora que dignifica l’espai públic i millora la qualitat de vida de la ciutadania», expressa el regidor de Via Pública i Joventut, Daniel Marcos. El nou parc infantil de Mas Iglesias estarà a la plaça de les Cultures, a l’entorn del parc de Mas Iglesias, i buscarà integrar diferents activitats i possibilitats de joc, com l’escalada, el lliscament, l’equilibri i la imaginació. Es tracta d’una iniciativa reclamada pel veïnat. «L’ampliació dels jocs infantils a Mas Iglesias la vam reivindicar a l’últim mandat de Carles Pellicer i ho vam tornar a fer a l’inici d’aquest, és una demanda que notàvem i les famílies ens ho deien», assenyala el president de l’associació de veïns del Roserar de Mas Iglesias, Francesc Jornet. «Ens sembla positiva qualsevol actuació
La plaça d’Europa va ser testimoni de la remodelació de la seva àrea de jocs l’any passat. Gerard Martí
Les instal·lacions es treballen per ser segures, inclusives i estimulants
Se sumaran a les remodelacions dels jocs del parc del Trenet i la plaça d’Europa
destinada a millorar el parc de Mas Iglesias, i especialment la construcció d’un parc infantil en una zona que actualment està desaprofitada», afegeix el president de l’associació de veïns del Parc Mas Iglesias, Òscar Mendoza, que remarca que «tot allò que contribueixi a portar vida, activitat i convivència al parc, sempre des del respecte pel medi ambient, serà una bona notícia per al barri i per a la ciutat».
Jornet afirma que «que anunciïn l’ampliació ho veiem fantàstic, que la venim reivindicant des de fa anys, però celebrem que, per fi,
àrees de jocs infantils projectades
s’hagin dignat a construir un parc adequat». Assenyala que les actuals instal·lacions, a l’altre costat del Parc de Mas Iglesias, «quan es van fer estaven bé, però amb el pas dels anys s’han fet petites i antiquades», de forma que es veia necessari «adequar-les a les noves realitats». «Estem satisfets, tant de bo comenci ja l’obra; no volem que passi com amb el Pavelló del Molinet», tanca, tot esperant que l’equipament esportiu sigui una realitat en un futur. També Mendoza demana no aturar-se aquí i tenir «una visió molt més ambiciosa i global». «El parc no és només el roserar, sinó un espai amb un gran potencial que mai no ha rebut una aposta decidida per dignificar-lo i convertir-lo en un veritable pulmó verd i espai de referència ciutadana», analitza. Per això, l’entitat demana una reforma «en un parc modern, viu i respectuós amb l’entorn» i proposa estudiar la transformació del Centre de la Imatge Mas Iglesias «en un centre cívic obert», que podria incorporar «una oficina de turisme». Finalment, l’enderrocament dels immobles del carrer de Balmes que actuen com a frontera entre l’avinguda del Carrilet i el Tomb de Ravals deixarà pas a una zona de jocs infantils amb una piràmide de corda, nou arbrat i la millora de la connexió entre el barri i el nucli històric.
Renovació de les àrees de joc
Les iniciatives se sumaran a les remodelacions de les àrees de jocs infantils d’altres punts de la ciutat. És el cas del parc del Trenet, al voltant del Santuari de Misericòrdia, que va incorporar una gran locomotora de fusta, a més de renovar els gronxadors, sorrals i balancins, o de la plaça d’Europa, amb un tobogan amb quatre torres que permeten posar a prova l’equilibri i les habilitats dels infants. Aquesta actuació també va permetre sumar més gronxadors, a més de conservar la piràmide d’escalada, un dels reptes més atractius.
El Roser rep una donació de seixanta caixes d’aliments i productes d’higiene
Solidaritat l El Centre Social El Roser va rebre ahir una donació d'una quarantena de caixes amb aliments i productes d'higiene provinents de la Festa Envelat +60, una activitat emmarcada dins del programa d'activitats Persones Grans 2026, organitzats des de la regidoria de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Reus. La recollida es va dur a terme durant la celebració d'una festa el passat 31 de maig a La Palma. En aquest, els assistents van poder aportar aliments i productes d'higiene destinats a reforçar els recursos d'aquest equipament municipal. El Centre Social El Roser, que depèn de l'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l'Ajuntament de Reus, treballa per oferir suport social i alimentari a la ciutadania. Amb aquest, ofereix diferents serveis com el menjador social, el rebost social, una cafeteria com a espai compartit i el programa de gestió alimentària de Reus. l Redacció
El cicle musical Fil On omplirà la plaça del Castell durant tres divendres de juliol
Cultura l La plaça del Castell esdevindrà durant tres divendres de juliol, a partir de les 21 hores, un espai de trobada per al jovent amb una nova edició del cicle musical Fil On, impulsat des de la regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Reus. El cicle manté la seva essència, però amb un format renovat per reforçar així la seva vocació d'activitat cultural de cap de setmana. Enguany, el Fil On s'emmarca dins de la programació de l'Any Gaudí 2026, aprofitant la vinculació de Reus amb l'arquitecte i incorporant elements d'escenografia efímera inspirats en formes i textures gaudinianes. l Redacció
Guardons l FiraReus Events va tornar a acollir l’acte de lliurament dels premis a la notorietat i l’excel·lència
Miquel Llaberia
Els Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i Excel·lència van tornar a vestir de gala les instal·lacions de firaReus Events ahir 17 de juny per tal de reconèixer la trajectòria de deu figures provinents de camps ben diferents que, alhora, comparteixen un requisit: han assolit l’excel·lència amb mèrits propis. Alguns no necessitaven ni presentació, com el periodista Antoni Bassas, Premi en Periodisme, o el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, recompensat amb el Premi al Lideratge Empresarial. Ara bé, la llàstima de la jornada va ser l’absència de dos dels premiats; la nedadora Ona Carbonell, per motius de salut, i el fundador d’Open Arms, Òscar
Els premiats
Santiago J. Castellà
Antoni Bassas
Alba Sotorra
Lluís Gausa
Josep Santacreu
Ona Carbonell
Jeroni Castell
Mònica López
Òscar Camps
Xavier Martínez
Camps, que es trobava en plena missió a alta mar.
Premi en Lideratge Empresarial
Premi en Periodisme
Premi en Cinema
Premi en Medicina
Premi en Economia
Premi en Esport
Premi en Gastronomia
Premi en Televisió
Premi en Acció Humanitària
Premi en Arquitectura
La gala, conduïda per la periodista Paula Jansà, va comptar amb diferents parlaments i paraules d’agraïments, dels quals alguns van tenir un record per qui dona nom als premis; Antoni Gaudí. És el cas de Bassas, que va iniciar la seva intervenció lamentant que el d’Antoni estigui caient en desús, alhora que deixava un encàrrec als empresaris presents a l’auditori: «Etiqueteu els vostres productes en català». Per la seva banda, la premiada en la cate-
Dos dels premiats, Carbonell i Camps, no van poder assistir a la gala d’aquest dimecres
goria de Cinema, la reusenca Alba Sotorra, es va mostrar il·lusionada d’haver estat reconeguda en uns premis a casa seva: «Rebre un reconeixement a casa és com rebre un reconeixement doble. A més, nosaltres estem acostumats que si rebem un premi és per un projecte o pel·lícula, no per una carrera». El president de la Fundació Gresol, Emili Correig, va reivindicar que en l’activitat professional de cadascú «hem d’intentar aspirar a la notorietat i a l’excel·lència. És gràcies a això que el món avança».
Societat l Les tarifes continuen congelades i l’entrada diària té un cost base de 6,50 euros
Miquel Llaberia
Les Piscines Municipals de Reus van obrir portes ahir dimecres 17 de juny i, d’aquesta manera, van donar el tret de sortida a la temporada de bany d’aquest estiu 2026. Un cop més, la temporada s’allargarà fins al 6 de setembre, tal com s’ha fet en els últims dos anys, amb horari ininterromput d’11 a 20 hores. El regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, recorda que aquesta mesura es va dur a terme per tal de fer coincidir el final de la temporada amb l’inici del curs escolar: «Les piscines són un refugi climàtic per la ciutadania i un espai de lleure important». Per un altre costat, destaca algunes de les mesures de manteniment i millora de l’espai que s’han dut a terme per a oferir un espai més segur. Una de les més destacades és la renovació de la vorera perimetral de les piscines per una de més rugosa, per tal d’evitar possibles relliscades i caigudes. També s’ha dut a terme la reposició del gresite, la substitució de diferents trams del paviment, la renovació de la cartelleria informativa, la revisió dels sistemes
de filtració, depuració i control de l’aigua, així com diferents actuacions de manteniment preventiu en equipaments i zones d’ús públic. Alhora, com en anys anteriors es manté la programació de sessions d’aiguagim per a majors de 16 anys. Per un altre costat, el regidor fa valdre la decisió durant el mandat de mantenir congelades les tarifes, a
més dels descomptes habituals. A més, com a novetat les entrades es poden comprar a través de la pàgina web de Reus Esports i Lleure, a banda de la compra presencial a les taquilles de les Piscines Municipals. A més, cal tenir en compte que les entrades amb descompte només es podran adquirir a taquilla.
La tarifa general per a persones
d’entre 14 i 65 anys serà de 6,50 euros l’entrada diària, mentre que tan sols de 5,50 euros l’entrada per l’horari de matí o de tarda. El passi mensual tindrà un cost de 57 euros i el de temporada de 99 euros. En el cas de disposar de la Targeta Jove de Reus o el Carnet Jove, els preus es reduiran en 50 cèntims per dia.
Les persones amb discapacitat i els
L’equipament
municipal obrirà fins al 6 de setembre en horari d’11 a 20 hores
seus acompanyants i les famílies monoparentals, nombroses o amb aturats de llarga durada també disposaran de descomptes encara més importants. A la vegada, els menors de 14 anys i majors de 65 disposaran de la tarifa reduïda, que ofereix, amb els descomptes aplicats, una reducció d’entre 1 euro i 1,50 euros en l’entrada diària. Per a més informació i poder adquirir les entrades es pot consultar la pàgina web reusesport.cat/instalacio/piscines-municipals
Per un altre costat, cal destacar que és el segon any que l’equipament fa ús d’aigua no potable procedent de la mina del Barri Fortuny, gràcies a un acord amb Aigües de Reus. Les piscines s’omplen i es fa el seu manteniment amb aquesta aigua que, en finalitzar la temporada, retorna a la mina, tancant un cicle d’economia circular sostenible, garantint en tot moment la qualitat d’aquesta. Alhora, les Piscines Municipals han registrat importants xifres d’assistència recentment. En la temporada passada, es van registrar 38.580 usuaris i Martín preveu que en la temporada d’enguany la xifra serà similar: «Si fa aquesta calor, òbviament la gent encara vindrà més. També per això hem volgut mantenir en tot moment congelats els preus».
Societat l La seva trajectòria literària ha transmès el nom de la capital del Baix Camp arreu L’escriptora reusenca
Redacció
La pregonera de la Festa Major de Sant Pere 2026 serà l’escriptora, actriu i pedagoga Coia Valls. Nascuda a Reus l’any 1960, Valls presenta una trajectòria extensa i reconeguda en l’àmbit literari. El 2010, va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb la seva primera obra, La princesa de jade. Posteriorment, va publicar El mercader (2012), Les torres del cel (2013), La cuinera (2014), Amor prohibit (2015), Etheria (2016), Si tu m’escoltes (2017), Els camins de la llum (2018), L’alquímia de la vida (2021), Pantera (2021), mereixedora del Premi de la Crítica a la millor novel·la juvenil, El llegat de les cendres (2023) i, més recentment, El somni de Gaudí (2026). Paral·lelament, ha escrit contes infantils i ha fet la dramatúrgia de diversos muntatges teatrals, de vegades inspirats en la seva pròpia obra literària. Entre aquests, destaca la direcció i adaptació de Solitud 360º (2019), a partir de l’obra de Víctor Català. També ha participat com a actriu en cinema sota la direcció de Jordi Lara amb Ventre blanc, seleccionada al Busan International Film Festival de Corea del Sud.
La seva obra ha estat traduïda a l’italià, el portuguès, el rus, el lituà i el castellà, entre altres llengües. Vinculada sempre a la seva ciutat natal, és autora de capçalera de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus i, al llarg de la seva trajectòria, ha contribuït a projectar el nom de la capital del Baix Camp i dels seus personatges a través de diferents èpoques històriques, incorporant sovint la ciutat i el seu imaginari a les novel·les. «La seva trajectòria literària i cultural ha contribuït a fer ciutat i a reforçar el vincle entre memòria, patrimoni i narració», destaca l’Ajuntament de Reus en un comunicat.
d’arxiu de la reconeguda escriptora reusenca Coia Valls. ACN
D’aquesta manera, Valls agafarà el relleu en pronunciar el pregó de Sant Pere de mans de Josep Maria Casas, d’El Barato. Casas va expressar que «heu fet de mi la persona
més feliç del món» i que «és increïble com la il·lusió, guarnida d’innocència, i la por, vestida de responsabilitat, conviuen en una emoció que supera la presentació d’un vestit de la Vitxeta».
Política l La portaveu del grup municipal i cap de l’oposició fa balanç del mandat i de l’acció del govern municipal entre el 2023 i l’actualitat
Junts considera que Reus està «pitjor que fa tres anys». «És una ciutat que ha perdut rigor en la gestió, que s’ha acostumat a viure amb problemes que abans no acceptàvem, que ha perdut ambició de liderar», va asseverar la portaveu del grup municipal i cap de l’oposició, Teresa Pallarès, durant la seva anàlisi del mandat del tripartit conformat per PSC, ERC i Ara i encapçalat a l’alcaldia per Sandra Guaita.
L’alcaldable de Junts per al 2027 va afirmar que la capital del Baix
Camp està «més bruta, més insegura, més desordenada, amb més impostos, i tenim pitjors serveis que mai». «El govern liderat pels socialistes ha batut rècords recaptant, però també de degradació de la nostra ciutat», va criticar. Pallarès va mencionar l’impacte de l’incivisme en l’estat de la via pública, però va subratllar que «el problema és la mala gestió». «Si els contenidors estan plens cada dia i la recollida falla, si els carrers no es netegen, la culpa és del govern», va assegurar.
Així mateix, va opinar que l’executiu «sempre arriba tard i només
reacciona quan la situació se’ls escapa de les mans» i que «encara viu de projectes que vam deixar preparats», com les promocions de pisos del Complex Riera i de Mas Iglesias. «Ja no pot viure més d’aquesta inèrcia: es comencen a veure les seves mancances i ha quedat molt clar que no tenen un projecte propi de
L’Ajuntament instal·la una coberta provisional a La Palma per oferir ombra durant els actes de Sant Pere
Cultura l L'Ajuntament de Reus està impulsant diverses accions per millorar el funcionament de la Festa Major. Una d'elles serà la coberta provisional que s'ha installat a la pista central de La Palma i que hi serà durant els dies de Sant Pere. Des que es van promoure els concerts-vermut, es va detectar la necessitat de poder tenir ombra al migdia en l'espai. Mentrestant, Reus Cultura treballa per trobar
una solució definitiva per a l'equipament. Per protegir els comerços afectats pels actes de foc, el consistori taparà els vidres i oferirà cartró per als establiments que prefereixin col·locar-se la protecció ells mateixos. A més, la voluntat és trobar una fórmula que permeti subministrar lones ignífugues, que tindria un cost de 250.000 euros. Una altra qüestió és com gaudir de la Festa Major mentre es redueix l'impac-
El Saló de Plens homenatja els docents jubilats
Educació l El Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus va acollir dilluns l'acte de reconeixement als
docents jubilats del curs 2025-26. L'acte va estar presidit per l'alcaldessa, Sandra Guaita.
te sonor. Els dies 27 i 28 de juny, es durà a terme un estudi d'impacte acústic a La Palma i a la plaça de la Llibertat. «Aquest estudi es farà en dos dies per poder comprar els resultats durant diferents activitats i ens donarà dades objectives per prendre decisions i avançar cap a un model de Festa Major més respectuós amb l'entorn», va explicar el regidor de Cultura, Daniel Recasens. l Redacció
ciutat», va rematar. Pallarès va expressar que Junts «som una alternativa sòlida, preparada per posar Reus en marxa una altra vegada». Considera que el partit ha dut a terme una oposició «útil, exigent, responsable» i que està llest «per tornar a fer que Reus recuperi la seva màxima esplen-
dor». Repetint com a candidata a l’alcaldia a les eleccions municipals del 2027, va tancar amb un seguit de preguntes que, a parer seu, contraposaven les maneres de fer de Junts i de l’equip de govern actual: «Resignació o ambició? Conformisme o lideratge? Continuar igual o tornar a posar Reus en marxa?».
161 clients es queden sense llum a l’entorn del Condesito per manteniment
Successos l Diversos comerços i veïns de l'entorn dels carrers Llovera i Ample es van endur ahir una sorpresa amb el tall del subministrament elèctric que es va dur a terme a partir de les 9 hores i va durar tota la jornada matinal. Tot i que en un inici es va començar a estendre el rumor que les obres de reforma de la plaça del Pintor Fortuny hauri-
en estat les responsables, en poques hores va quedar desmentit. Segons va confirmar Diari Més a través de fonts consultades d'Endesa, el tall es va dur a terme per unes actuacions previstes de manteniment i millora de la xarxa, amb previsió que duressin entre les 9 i les 14 hores. Així i tot, alguns dels comerciants afectats pel tall desconeixien
prèviament que s'anés a produir el tall del subministrament durant la jornada. Segons van explicar des d'Endesa, l'actuació va afectar i deixar sense subministrament elèctric un total de 161 clients repartits per diferents vials de la zona com eren el carrer Llovera, Ample, Sant Elies i la Lleona o l'avinguda Prat de la Riba. l Miquel Llaberia
Mobilitat l L’empresa gallega AIMEN serà l’encarregada de realitzar investigacions en laboratori per determinar la resistència dels carrils del tram afectat
Adam Díaz Garriga
El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible preveu estudiar, sis mesos després, els carrils on va detectar-se el trencament del carril a l’Espluga de Francolí i Alcover que va provocar l’alentiment del servei ferroviari d’alta velocitat. La intenció de l’Administració es feia pública fa dues setmanes, després d’adjudicar les intervencions que es plantegen portar a terme en «assajos de laboratori». L’empresa gallega sense ànim de lucre Asociación de Investigación Metalúrgica del Norte (AIMEN) serà l’encarregada de oferir els serveis de recerca sobre els carrils de l’incident en els pròxims mesos, després d’adjudicar-se els ensajos per un import de 14.896 euros.
La intenció és fer proves amb el model de via que va trencar-se el passat 25 de gener, afectant el trànsit des de l’estació del Camp de Tarragona i provocant una Limitació Temporal de Velicitat (LTV) que va alentir els combois fins als 80 quilòmetres per hora. Ara, l’empresa AIMEN durà a terme proves basades en la resistència, la durabilitat i
L’incident del passat 25 de gener va alentir la velocitat dels combois als 80 km/h
Aquest dissabte, el tram entre Vilanova i la Geltrú i Sitges va operar en una via única després que es detectés una incidència. Segons va avançar el Diari de Tarragona, els combois van circular pel carril trencat durant diverses hores i el punt en concret no s’havia revisat ni soldat prèviament. Durant la nit del dissabte, Adif va realitzar obres de manteniment en diverses parts del tram costaner que travessa Vilanova i preveia substituïr un tram de carril. En aquest procés, els operaris «van oblidar-se» de soldar la via i no van col·locar les brides que fan la funció de reforç. La incidència va anunciar-se a la 13.12h de la tarda des del servei de Rodalies de Catalunya, més de mig dia després de les intervencions «oblidades». Tot, sis mesos després del greu accident ferroviari del 18 de gener a Adamuz (Córdoba), també provocat per un trencament de carril no revisat. D’aquesta manera, es ressaltaven els possibles perills als quals es va exposar el tram entre Vilanova i la Geltrú i Sitges durant la jornada de l’incident.
els defectes interns dels carrils. Poc després de l’incident, la situació es va «solucionar provisionalment» amb la implementació d’un tram addicional, però les limitacions es van mantenir durant un dia de forma «preventiva» poc després del tràgic accident d’Adamuz (Córdoba).
Política l Junts Per Torredembarra tornarà a proposar Xavier Suàrez com a principal opció per aconseguir l'alcaldia per a les eleccions del 2027. El grup municipal va ratificar el candidat després de quatre anys com a regidor al consistori torrenc. L'actual regidor de Festes, Joventut i Infància va manifestar que en l’actual mandat, on Junts ha format part del govern municipal a través del pacte amb ERC i PSC, s’ha pogut
conéixer «de primera mà» les necessitats del municipi. En aquest sentit, Suàrez feia incís en que també s’han pogut analitzar els projectes de futur i va reivindicar la «tasca feta per Junts» durant aquest mandat. El candidat va assenyalar durant la presentació que els principals objectius de la futura candidatura seran continuar «transformant Torredembarra, reforçar els serveis públics, impul-
sar l’activitat econòmica i comercial, millorar l’espai públic, avançar en habitatge i oportunitats per als joves, i garantir una administració més àgil, eficient i propera» «Tenim projecte, tenim equip i tenim la illusió necessària per arribar a molta més gent. Ara és el moment de sortir a totes i treballar perquè Torredembarra continuï avançant», va afirmar per cloure davant els membres del grup. l ADG
Durant el procés de licitació, dues empreses van presentar ofertes, però finalment AIMEN va resultar guanyadora i els treballs es van adjudicar el 27 de maig. L’entitat es
dedica a la investigació i al desenvolupament de tecnologies avançades amb sensors per «millorar l’eficiència i sostenibilitat industrial», i ajudarà a l’Estat a través de les seves instal·lacions per determinar què va causar el trencament de la via a la localitat de la Conca de Barberà.
Adam Díaz Garriga
L’accessibilitat a les platges de Salou preveu millorar-se enguany sumant diversos serveis per adaptar fins a quatre espais costaners del municipi. L’Ajuntament planteja la incorporació de noves zones de bany adaptades, dutxes amb zones d’ombra i baranes d’accés al mar en punts com la platja de Llevant, Ponent, Capellans i Cala Font. En concret, les baranes d’acer inoxidable s’equiparan gairebé en la totalitat d’espai en unitats independents excepte a la zona de Llevant, la qual incorporarà les dutxes adaptades i la zona de bany adaptada.
«La nostra prioritat és garantir que tots els usuaris, tinguin o no necessitats especials, puguin gaudir d’una experiència excel·lent», indicava l’alcalde de Salou, Pere Granados. En aquesta línia, les zones de dutxa adaptades se situaran pròximes a les passarel·les d’accés a la platja, d’1,8 metres d’amplada, i hauran de servir com a «punt d’accés i tornada» a les zones de bany adaptades. Aquests espais incorporaran pèrgoles, dutxes a una alçada
adaptada per a cadires de rodes i un sistema de drenat nou que ocuparan una superfície de 14 metres quadrats. Les dipositiu de bany, a més, tindrà un tub d’almenys 2 metres de llarg per què els usuaris puguin rentar-se el cos i objectes com-
Un operatiu contra el top manta deixa almenys deu detinguts en un domicili de Salou
Successos l Els agents van intervenir nombrós material presumptament falsificat en una entrada al carrer Església
Agències
Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van desplegar ahir un operatiu contra una organització criminal dedicada a la importació, emmagatzematge i distribució de productes falsificats. Les entrades i registres es van fer principalment en diverses localitats del Camp de Tarragona, però també se n’haurien produït en altres demarcacions catalanes. A Salou, en un domicili del carrer Església, els agents van detenir al-
menys deu persones i van intervenir nombrós material presumptament falsificat. En aquest punt hi van participar una trentena d’efectius dels tres cossos policials. A la ciutat també es van fer més intervencions i detencions, tot i que no n’han transcendit les xifres. El dispositiu va començar a quarts de sis del matí, amb actuacions simultànies. La situació al carrer Església es va mantenir tranquil·la i no es van produir incidents, malgrat la presència de diverses persones observant l’operatiu.
En les zones de bany hi cabran 22 persones i les dutxes tindran tubs per augmentar la comoditat
tètic dens, també s’hi trobaran seients de plàstic que oferiran servei per a 22 usuaris.
Des de l’Ajuntament també es va ressaltar la necessitat d’implantar aquests serveis com una acció de «ciutat moderna i inclusiva», que «pensa en la diversitat de les persones i respon a les seves demandes».
Inversió de futur
El pressupost previst pel consistori salouenc ascendirà a gairebé uns 48.400 euros i representarà una inversió de futur per als pròxims estius.
Un cop finalitzi el període de licitació, el consistori planteja la instal·lació d’aquests elements en els quatre punts esmentats en «menys d’un mes», amb una garantia d’un any en els equipaments excepte en la fusteria, que en tindrà una de 25 anys. Serveis l El projecte
plementaris «còmodament». En el cas de les zones de bany, representaran estructures installades dins el mar les quals també comptaran amb pèrgoles. En l’entorn, s’hi inclouran diverses cordes i espais «segurs» que permetran
nedar amb de manera estable. Les baranes, de 12 metres de llarg, hauran de donar accés a aquestes zones de la manera més pròxima possible per facilitar l’entrada en tot cas. En els espais sota la pèrgola, que estarà fet amb un teixit de polièster sin-
Agenda l El cicle musical se celebrarà al Port els dies 17 i 31 de juliol i 7 i 21 d’agost, tots a les 22 h
Redacció
Torredembarra va presentar ahir dimecres una nova edició del Festival Roca Foradada, una cita cultural destacada de l’estiu al municipi. El cicle se celebrarà els dies 17 i 31 de juliol i 7 i 21 d’agost, sempre a les 22 h, al Port de Torredembarra, amb la Roca Foradada com a escenari natural. L’acte de presentació va comptar amb l’alcalde, Raúl García, i el regidor de Cultura, Daniel Pujol, que van donar a conèixer una programació formada per quatre concerts. García va remarcar que el festival permet gaudir de propostes
musicals de qualitat en un entorn privilegiat, i va defensar l’aposta municipal per una oferta cultural diversa, adreçada tant a la ciutadania com als visitants d’estiu. Pujol va subratllar que el certamen s’ha consolidat com una cita destacada per la qualitat de les propostes i pel marc on es desenvolupa. La programació arrencarà el 17 de juliol amb Contrastes, un espectacle de Ferus que combina guitarres, veu mezzosoprano i bateria que transita pel clàssic, el modern, el flamenc i el contemporani. El 31 de juliol serà el torn de Ferran Palau, que presentarà el seu disc, Aniversari feliç, amb
un imaginari més aeri i flotant. El 7 d’agost actuaran Alba Carmona i Jesús Guerrero amb Ofrenda, una proposta nascuda del respecte per la música de tradició oral i de la voluntat d’habitar el present des de l’emoció i l’autenticitat. El festival es tancarà el 21 d’agost amb Son de l’Havana, formació dedicada a les havaneres i cançons de taverna, amb un repertori que inclou rumba, música catalana d’autor, valsets mariners, son cubà, tango i bolero. Les entrades tenen un preu general de 10 euros i un preu reduït de 7 euros. S’adquireixen a través de l’app Viu la Torre o del web municipal.
Emergències l Entre gener i maig s’han registrat un total de 355 incendis agrícoles, forestals i urbans
Mar Rovira / ACN
Els incendis de vegetació han augmentat un 46,69% al Camp de Tarragona entre gener i maig respecte al mateix període de l’any passat. En total, s’han registrat 355 focs, dels quals 152 han estat agrícoles, 84 forestals i 119 en zona urbana, segons les dades dels Bombers presentades ahir dimecres al 112 de Reus. El cap de la Regió d’Emergències de Tarragona, l’inspector Albert Castellet, va advertir que el cos preveu una campanya «clàssica», però condicionada per les altes
temperatures i el combustible acumulat als boscos després d’un dels hiverns més plujosos dels darrers anys. Castellet també va recordar que ara és època de sega, un moment que genera un gran nombre d’incendis ràpids i de molta superfície, i va apuntar que per Sant Joan s’espera un pic de serveis. El sotsinspector del Grup d’Actuacions Forestals, Andreu Palacios, va assenyalar que el canvi climàtic, l’abandonament dels camps agrícoles i la situació dels boscos han marcat les darreres campanyes. Les pluges importants de l’hivern han fet
El cos preveu una campanya «clàssica», però marcada pel combustible acumulat
créixer molt combustible fi, mentre que la sequera hídrica dels anys anteriors i l’excés de temperatures continuades han provocat una gran mortalitat forestal. Això deixa, va dir, molt combustible fi i gruixut, dos elements que incrementen el risc. Tot i que aquest hivern ha estat molt plujós al conjunt de Catalunya, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre la situació de sequera continua sent important i la vegetació, malgrat haver tret fulla nova, es troba molt deshidratada. Palacios va avisar que, si no plou aviat, la situació pot arribar a una sequera màxima, amb un juny sec, i un risc elevat durant juny i juliol.
Escenaris extrems
Els Bombers alerten que el principal problema no és només el nombre de focs o les hectàrees cremades, sinó la possibilitat d’incendis extrems, que poden superar qualsevol capacitat d’extinció. Palacios va remarcar que els serveis d’emergència estan més preparats i que s’apliquen estratègies de contenció i confinament, però va insistir que la ciutadania ha d’assumir les restriccions quan s’activa el Pla Alfa. Castellet també va demanar responsabilitat i prudència, ja que el servei pot respondre bé a un o dos grans incendis, però la simultaneïtat pot comprometre l’eficàcia de l’emergència. L’any passat es van cremar 21,02 hectàrees en 53 incendis forestals a les comarques tarragonines, mentre que enguany, fins al 10 de juny, la superfície cremada ha estat un total de 4,45 hectàrees, a les quals cal sumar les 4,4 d’un incendi interurbà a Miami Platja.
El Vendrell impulsa un casal per a infants i joves amb discapacitat
Inclusió l L’Ajuntament del Vendrell ha impulsat la iniciativa pilot Respir per cuidar. Proposta municipal per a mares cuidadores, un casal adreçat a infants i joves amb discapacitat que vol oferir suport familiar en la transició entre el final de curs i l’inici dels Casals d’Estiu inclusius. El servei tindrà lloc a l’escola Garbí els dies 22, 23, 25 i 26 de juny, de 10 a 13 h, i està organitzat per la Regidoria d’Igualtat i Femi-
nismes i el Pla Educatiu d’Entorn del Vendrell, amb la col·laboració de l’AFA del centre. La proposta respon a la realitat de famílies amb infants i joves amb discapacitat, que sovint assumeixen una intensitat de cures elevada, amb dedicació de temps, gestions administratives i coordinació amb serveis educatius, sanitaris i socials. Aquesta responsabilitat recau encara de manera desigual sobre les dones, especial-
Seguretat l Els treballs es faran a l’entorn de Masboquera i al camí de la Barrancada-Castelló durant aquest mes de juny
Redacció
L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant durà a terme durant aquest mes de juny nous treballs forestals de neteja a l’entorn de Masboquera i del camí de la Barrancada-Castelló per reforçar la prevenció d’incendis al municipi. Les actuacions permetran continuar l’obertura i el manteniment de les franges de protecció al voltant dels nuclis habitats i de les franges auxiliars estratègiques situades en camins prioritaris. Es reduirà la càrrega forestal en 5,7 hectàrees: 5,17 hectàrees corresponents al manteniment de la franja auxiliar estratègica del camí de la Barrancada i 0,53 hectàrees de franges de densitat alta a l’extrem sud-oest de Masboquera. Els treballs s’emmarquen en el Plànol de Delimitació d’Incendis Forestals,
aprovat el 2020, i en el Pla de Prevenció dels Incendis Forestals del municipi, aprovat inicialment el 31 de juliol de 2025. Aquesta superfície se suma a les actuacions efectuades recentment a l’Hospitalet de l’Infant, la zona dels Corralets, el bosc municipal de l’espai d’interès natural de la Rojala-Platja del Torn i l’Almadrava, de manera que aquest 2026 ja s’haurà actuat en 12,95 hectàrees. La regidora de Medi Ambient, Laura Olmo, ha destacat que la prevenció és fonamental per reduir el risc d’incendis forestals i protegir les persones i l’entorn natural. Els treballs ja han començat aquesta setmana a la sortida de Castelló en direcció a Masboquera i tenen un cost de 15.785,76 euros, dels quals 8.436,11 els finançarà la Diputació a través del pla ImpulsDipta i 7.349,65 s’assumiran amb fons municipals.
ment mares i àvies, fet que pot generar pobresa de temps, dificultats laborals i conseqüències en la salut i l’autonomia personal. La regidora d’Igualtat i Feminismes, Silvia Vaquero, ha destacat que es tracta d’un servei gratuït que contribueix al benestar de les famílies i ofereix un espai de respir a les persones cuidadores. Si el resultat és positiu, l’Ajuntament del Vendrell valora repetir-lo al setembre. l Redacció
Programació l Celebracions i propostes arreu del territori amb especial protagonisme a Valls, que celebra la seva Festa Major
Adrià Recasens Benaiges
El foc és sense dubte el gran protagonista de la Festivitat de Sant Joan i les seves revetlles, segurament una de les tradicions i festes més arrelades del territori. Al Camp de Tarragona, Valls és el municipi amb major pes en aquesta celebració, donat hi dedica a Sant Joan la seva Festa Major. D’aquesta manera, la capital de l’Alt Camp marca la referència festiva de la província, amb una programació entre el 20 i el 25 de juny, entre la tradició i la innovació.
La celebració d’enguany guanya especial protagonisme per la recuperació de la primera àliga documentada de la ciutat, que viurà el seu primer Sant Joan després de la seva restitució. Aquesta peça històrica es converteix en símbol de continuïtat i revitalització del patrimoni viu vallenc i ja té presència destacada en la imatge gràfica de la festa. El programa manté el seu nucli ritual amb els actes centrals de la vigília i la diada, on la plaça del Blat torna a ser Km0 del món casteller amb l’inici de temporada de les dues colles locals, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. La festa incorpora enguany novetats organitzatives destacades, com
la redistribució d’espais i el reforç de la plaça de l’Oli, que recupera protagonisme com a espai cultural i musical amb concerts vermut, propostes nocturnes més íntimes i activitats familiars. Aquest espai també esdevindrà punt de distribució de la Flama de Canigó el dia 23 des de les 16.30 h, reforçant el seu paper com a node festiu al centre històric.
Enguany l’escriptora i professora universitària Margarida Aritzeta és la pregonera el dia 20 a les 20 h, mentre que el títol de Santjoanera 2026 serà per a Rosa Batet Fortuny, per la seva llarga trajectòria vinculada al Ball de Bastons i la festa popular, el
La capital de l’Alt Camp celebra el primer Sant Joan amb la primera àliga documentada
Miki Núñez, Ginestà i Mama Dousha, entre els destacats musicals del Sant Joan vallenc
dia 23 a les 10.30 h. La programació pirotècnica d’aquest Sant Joan reforça la diver-
sitat i la intensitat dels espectacles, amb tres empreses especialitzades que s’encarregaran dels principals moments de foc. La tronada al Pati el dia 23 a les 12 h anirà a càrrec de Pirotècnia Alto Palancia, mentre que la Nit de Completes el 23 i la diada el 24 comptaran amb Pirotècnia Estalella, i el castell de focs de cloenda el 25 serà obra de Pirotécnia Mediterráneo.
La festa incorpora també nous formats com l’Envelat de la Mostra d’elements coronats de Catalunya el dia 20 a les 11 h i la primera Trobada de Joans a les 12 h del dia 21, una proposta participativa que vol reforçar
la dimensió identitària i comunitària de la celebració.
La música torna a ser un dels grans pols d’atracció del Sant Joan vallenc, amb quinze concerts gratuïts repartits entre tres espais: l’Hort del Carme, la plaça del Pati i la plaça de l’Oli. La programació combina grups emergents, propostes locals i noms consolidats del panorama català. A l’Hort del Carme hi passaran artistes com Mama Dousha (dia 22), Miki Núñez (el 23) i Ginestà (el 24), juntament amb bandes locals com Incendi, Te’n recordes o Natàlia Extasy, consolidant una aposta clara pel talent km0.
La plaça del Pati manté el seu caràcter més tradicional amb sarda-
nes, ball de revetlla i el Ball de Festa Major amb l’Orquestra Girasol, mentre que la plaça de l’Oli aposta per formats més íntims amb propostes com The Sastres, Filibusters o concerts vermut que connecten amb el centre històric.
A Tarragona, foc i castells
La Diada Castellera de Tarragona té lloc el dia 24 amb les seves quatre colles
Amb Corpus i Sant Joan, Reus escalfa motors per celebrar Sant Pere 2026
Pel que fa a la resta del territori, a Tarragona el dia 23 la Flama del Canigó recorrerà a la tarda Bonavista i el Serrallo abans d’encendre la foguera de la plaça Corsini on a la nit la Revetlla comptarà amb les actuacions de Ready to Rock i Femme Versions. Abans, a les 22.30 h començarà la Cercavila de foc des de la platja de la Mitja Lluna amb elements del Seguici i colles convidades. L’endemà, dia 24, la plaça de la Font acollirà a les 19.30 h la tradicional diada castellera de Sant Joan amb les quatre colles de la ciutat.
A Reus, destaca l’arribada de la Flama del Canigó i l’encesa de la foguera a la plaça de la Llibertat el dia 23 a més de la Cercavila de Foc pels carrers del centre. També Barraques en la celebració prèvia de la Festa Major de Sant Pere, al Parc de la Festa, els dies 19, 20 i 23 de juny amb els concerts dels grups Bucs d’Assaig de Joventut Reus, Doctor Prats i Juantxo Skalari. A Salou, la Flama del Canigó arribarà al passeig Jaume I a 19.45 h, seguida de correfoc i l’encesa del peveter i espectacle pirotècnic a la plaça de les Comunitats Autònomes, on a les 23 h tindrà lloc la gran festa popular i actuació de l’orquestra La Fania. En paral·lel revetlla familiar i encesa de foguera a la plaça de la Pau.
Mentre la resta de municipis ofereixen també les seves revetlles i programació, Vila-seca aposta enguany per prohibir la pirotècnia i restringint l’accés a la zona de la platja de la Pineda, part de la Xarxa Natura 2.000, habilitant un espai de calma sensorial i lliure de petards al parc del Pinar de Perruquet, i traslladant la festa al parc dels Prats.
Adrià Recasens Benaiges
Ales places més emblemàtiques de Tarragona, Reus o Valls, o a la façana marítima de l’Ampolla, Cambrils o Salou, entre d’altres, la imatge es repeteix cada any: piles de fusta preparades, olor de pólvora, infants entre espurnes de llum i color, i una sensació compartida que alguna cosa està a punt de canviar. La revetlla de Sant Joan, la nit del 23 al 24 de juny, és avui una festa plenament contemporània, però alhora arrossega una història llarga, difusa i profundament arrelada en la relació de les societats amb el foc, la natura i els cicles del temps.
Solstici d’estiu
Sant Joan se celebra al voltant del solstici d’estiu, el moment en què el Sol arriba a la seva màxima elevació a l’hemisferi nord i marca l’inici de l’estiu astronòmic. El 2026, aquest canvi d’estació es produirà cap al 21 de juny. La revetlla, però, no coincideix exactament amb aquest instant: es trasllada a la nit del 23 al 24 de juny, quan la tradició popular ha acabat fixant la celebració.
Popularment, se’n diu la nit més curta de l’any, tot i que el fenomen astronòmic no sempre coincideix exactament amb aquesta data.
Aquesta distància entre ciència i costum és una pista clau: Sant Joan no és només una festa marcada al calendari, sinó una construcció cultural que ha adaptat el temps natural al temps social.
Els historiadors coincideixen en
l Saps per què celebrem Sant Joan i per què ho celebrem així?
La tradició mil·lenària sembla esdevenir d’antigues celebracions paganes, influències religioses i costums populars que han arribat fins als nostres dies
un punt essencial: l’origen de Sant Joan no és únic ni del tot clar. Tot apunta a un conjunt de pràctiques
antigues vinculades al solstici d’estiu, quan les comunitats agràries celebraven el moment de màxima
El cristianisme va associar el 24 de juny amb el naixement de Sant Joan Baptista
lorista Amadeu Carbó resumeix aquest simbolisme com el pas del fred a la calor, de la foscor a la llum, de l’hivern a l’estiu. El foc es converteix així en un llenguatge compartit per explicar el pas del temps. A aquest simbolisme s’hi afegeixen altres elements com l’aigua, associada a la purificació; les herbes remeieres, a les quals la tradició atribueix propietats especials durant aquesta nit; i petits rituals personals que encara perviuen, com cremar papers amb desitjos o objectes que simbolitzen una etapa que es vol deixar enrere.
La vinculació amb la natura era especialment visible en les societats agràries. A la Barcelona del segle XV ja es documenten pràctiques com la recollida d’herbes medicinals durant la vigília de Sant Joan, convençuts que aquella nit acumulaven una força extraordinària. Aquest costum connecta la festa amb un calendari rural en què les celebracions estaven estretament lligades als ritmes del camp.
llum com a símbol de fertilitat, prosperitat i protecció.
El foc hi tenia un paper central. No només com a element festiu, sinó com a eina simbòlica per purificar, protegir i allunyar allò que era nociu. Encendre fogueres en aquesta època de l’any era una manera d’acompanyar la natura en un moment de transició.
Amb l’arribada del cristianisme, aquestes celebracions es van reinterpretar. El 24 de juny es va associar al naixement de Sant Joan Baptista, una de les poques figures del santoral de la qual se celebra el naixement i no la mort. Aquest procés no va eliminar els rituals anteriors, sinó que els va integrar dins un nou marc religiós, una superposició de tradicions que encara avui conviuen.
El foc com a llenguatge universal
Si hi ha un element que defineix Sant Joan és el foc. Les fogueres, les falles del Pirineu, els focs artificials o els petards actuals són expressions diferents d’una mateixa idea: marcar un canvi d’etapa. El folk-
Amb el pas dels segles, Sant Joan ha evolucionat. Les antigues celebracions vinculades a masies i petits nuclis rurals van donar pas a festes urbanes i multitudinàries. Tot i així, la dimensió comunitària s’ha mantingut.
La festa més enllà de Catalunya Tot i la seva forta identificació amb Catalunya i la resta de territoris de parla catalana, Sant Joan és una celebració estesa arreu del món. A Dinamarca s’encenen fogueres per allunyar els mals esperits; a Alacant, les Fogueres de Sant Joan transformen la ciutat en un gran espectacle de foc i sàtira; i a la costa andalusa les ‘moragas’ reuneixen centenars de persones a les platges. Aquest caràcter global reforça la idea que el solstici d’estiu és un moment significatiu per a moltes cultures. Sant Joan continua evolucionan, però el seu nucli simbòlic es manté intacte: la idea d’un canvi, d’un nou començament i d’una comunitat que es reconeix a si mateixa al voltant del foc.
En el fons, Sant Joan continua sent una manera de celebrar el pas del temps. Una nit en què el foc, la natura i la tradició es troben de nou al Camp de Tarragona i arreu del país i en comunitat.
Festes de Sant Joan
Adrià Recasens Benaiges
La Flama del Canigó és una de les tradicions més representatives de la cultura catalana i està estretament relacionada amb la celebració de la nit de Sant Joan. Cada any, entre el 22 i el 23 de juny, una flama que es conserva encesa durant tot l’any al Castellet de Perpinyà és portada fins al cim del Canigó, una muntanya molt emblemàtica dels Pirineus catalans. Allà es renova el foc i, posteriorment, centenars de voluntaris el distribueixen per pobles i ciutats dels Països Catalans per encendre les fogueres de Sant Joan.
Aquesta tradició va néixer a mitjans del segle XX gràcies a la iniciativa de diverses persones vinculades al territori i a la cultura catalana. Inspirats pel simbolisme del Canigó, una de les muntanyes amb més simbolisme dels Pirineus catalans i en el poema èpic de Jacint Verdaguer (Canigó, 1886) i per les antigues festes del foc del solstici d’estiu, van impulsar un costum que amb els anys
es va estendre arreu. La Flama es va convertir en un símbol de continuïtat cultural, unitat i germanor entre tots els territoris de parla catalana. El ritual comença quan un grup d’excursionistes recull la flama que es conserva tot l’any al Castellet de Perpinyà i la puja fins al cim del Ca-
L’ús i la manipulació responsable del material pirotècnic, factor clau per a una revetlla segura
Seguretat l Cada any els serveis d’emergències registren centenars d’accidents relacionats amb cremades o lesions
nigó. Durant la nit del 22 al 23 de juny s’encén una gran foguera i es renova el foc. A l’alba, la nova Flama inicia el seu recorregut cap a diferents destinacions. El transport es fa mitjançant relleus a peu, en bicicleta, en vehicle o fins i tot en embarcacions, amb l’objectiu que arribi a temps per
encendre les fogueres de la revetlla.
Els dies previs també tenen lloc diversos actes populars. Moltes persones participen en l’Aplec del Canigó, on pugen fins al cim portant petits feixos de llenya procedents dels seus pobles. Aquests es deixen al voltant de la creu del cim i formen
La tradició es va originar inspirant-se en el poema èpic ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer
El Canigó és una de les muntanyes catalanes més emblemàtiques i simbòliques del país
part de la foguera que servirà per regenerar la Flama. Tot el procés es duu a terme amb respecte pel medi natural, utilitzant materials biodegradables i evitant deixar residus a la muntanya.
El foc és la base de tota foguera, un dels elements tradicionals de les festes i revetlles de Sant Joan. Per aquest motiu i amb aquest simbolisme, la Flama del Canigó arriba a centenars de poblacions i permet encendre milers de fogueres durant la nit de Sant Joan. Més enllà del seu valor festiu, representa la força de les tradicions, la cohesió entre els territoris catalans i la voluntat de mantenir viu un patrimoni cultural compartit.
Al Camp de Tarragona arriba a poblacions com Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell, Falset, Alcover, Vallmoll, Nulles o Montblanc, entre d’altres, i s’hi organitzen actes dins la programació de Sant Joan entorn a l’arribada, amb recepcions insitucionals i culturals, lectura de manifestos i actuacions complementàries.
Malgrat el seu caràcter festiu, els petards no deixen de ser artefactes explosius i requereixen una manipulació responsable.
Cada any es registren accidents relacionats amb un ús inadequat de material pirotècnic que podrien evitar-se seguint unes normes bàsiques de seguretat. Entre les recomanacions més importants hi ha adquirir sempre productes homologats en establiments autoritzats, llegir les instruccions abans
d’utilitzar-los i encendre’ls en espais adequats. També es recorda que mai no s’han de subjectar amb la mà, llançar contra persones ni introduir-los dins d’ampolles, totxanes o altres objectes que puguin generar fragments perillosos en explotar. Especialment important és la prevenció en entorns naturals. La normativa prohibeix llançar coets o material pirotècnic a menys de 500 metres de zones forestals, una mesura destinada a reduir el risc d’incendis durant els mesos de més calor.
Tradició l Amb tret de sortida a Durro, el calendari s’allargarà durant sis setmanes, fins al 25 de
ACN/Redacció
La temporada fallera va donar tret de sortida el passat divendres a Durro, a l’Alta Ribagorça, i s’allarga rà durant sis setmanes fins a les fa lles de Llesp del 25 de juliol. La festa del foc als Pirineus va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Huma nitat per la Unesco el 2015 i des de llavors, el nombre de visitants que atreu no ha parat de créixer, sobre tot les que es concentren per la re vetlla de Sant Joan.
El Consell Comarcal de l’Alta Ri bagorça ha presentat enguany un passaport per donar a conèixer els Camins de Foc durant tot l’any, és a dir, les rutes de senderisme que van des dels pobles fins als faros, els punts alts on s’encenen les fa lles. El passaport inclou una desena d’itineraris de dificultat baixa.
Enguany fa deu anys de la pre sentació de les rutes dels Camins de Foc. Amb motiu d’aquest ani versari, el Consell comarcal de l’Alta Ribagorça ha netejat els camins, ha substituït les plaques de senyalitza ció que hi havia per unes de més pe tites equipades amb codis QR i tam
bé ha modificat l’itinerari de la ruta de Vilaller que anteriorment trans corria per carretera en un tram. Aprofitant aquests canvis, s’ha presentat el passaport que inclou deu rutes, cadascuna amb una pàgina on es pot veure el mapa, distància, desnivell i durada del re corregut, a més d’explicacions de la tradició fallera del municipi. Els vi
sitants han de gravar amb llapis la falla típica de cada recorregut i les deu primeres persones de les ofi cines de turisme de cada municipi que completin el passaport rebran d’obsequi un imant i una cantim plora amb el nou logotip dels Ca mins de Foc.
El president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Albert Palacín,
Fruita de temporada l Petites, dolces, cruixents i refrescants es troben als mercats i fruiteries entre finals de juny i principis de juliol
Adrià Recasens Benaiges
Quan el juny avança i el sol s’instal· la amb força, als mercats i fruiteri es del territori apareix una de les fruites més esperades de l’any: les peretes de Sant Joan. Petites, dolces i refrescants, aquestes peres són un d’aquells productes que duren poc però deixen empremta. El seu nom no és casual: coincideixen amb els dies previs a la revetlla de Sant Joan, quan arriben al punt òptim de madu ració.
Un passaport presenta els Camins de Foc amb una desena d’itineraris per fer tot l’any
ries de la comarca i que cada any atreuen més visitants. Tot i això, ha afirmat que la comarca les «pot anar acollint bé» i, de moment, no s’han plantejat «la possibilitat de fer alguna restricció» pel que fa a limitar l’afluència de públic. Per la seva part, el vicepresident de la Diputació i vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, ha afirmat que les falles són «una de les manifestacions culturals més emblemàtiques del Pirineu» i destaca el fet que les de l’Alta Ribagorça «s’estenguin al llarg de diverses setmanes». «Aquesta característica representa un gran valor cultural, però també una gran oportunitat per al territori. Ens per met oferir un ampli ventall de dades perquè visitants i residents puguin descobrir aquesta tradició única en diferents moments de l’estiu», ex pressa.
Calendari faller
explica que amb la nova temporada de falles «reafirmen» el compro mís de mantenir aquesta tradició.
«Antigament, les falles eren una creença d’espantar els mals es perits. Avui, és més que una creen ça, és la il·lusió de mantenir aquesta tradició», ha valorat.
També ha afegit que les falles són una de les festes més multitudinà
Després de l’estrena el passat di vendres de les falles de Durro, el ca lendari de juny continuarà el dia 20 a Senet i el 23 a Boí, Casós, el Pont de Surt i Vilaller. Pel que fa al juliol, el 4 serà el torn de Barruera, el dia 11 tindran lloc a Erill la Vall i el 17 a Taüll. La temporada de falles clourà el calendari amb les del Pla de l’Er mita el 24 i les de Llesp, el 25.
Al Camp de Tarragona, aquesta pera té un valor especial. No només per la seva temporada breu, sinó tam bé perquè forma part d’un paisatge agrícola i d’una tradició pagesa que encara es manté viva en molts masos i explotacions petites. Sovint conegu des també com a peres Castell o sim plement peretes, són una d’aquelles fruites que anuncien, gairebé sense voler ho, el canvi d’estació.
per gaudir ne, i això les converteix en una fruita pràctica i directa, molt associada al consum de temporada. A dins, la polpa és blanca, cruixent i especialment sucosa, amb un gust dolç que refresca.
La seva aparença és inconfusible: mida reduïda, pell fina i tonalitats que van del verd clar al groguenc, amb sovint un toc vermellós a la part més exposada al sol. No cal pelar les
Botànicament, la perera de Sant Joan és un arbre caducifoli del gènere Pyrus, dins la família de les rosàcies. Floreix a la primavera, entre març i abril, i el seu fruit es recull ja a finals de juny o primers de juliol, en un pe riode temporal molt curt que reforça el seu caràcter efímer i que la fa coin cidir amb la festivitat de Sant Joan.
Amb l’arribada de la revetlla de Sant Joan, molts camps i horts de Catalunya recuperen un dels rituals més arrelats de la cultura popular: l’elaboració de la ratafia. Aquest licor tradicional es prepara precisament en aquestes dates, quan les nous verdes i les herbes aromàtiques es troben en el moment òptim de collita.
La ratafia s’elabora a partir d’alcohol d’origen agrícola, sucre, nous verdes i una combinació variable d’herbes i espècies. Tot i que tradicionalment s’ha consumit com a digestiu, avui també és present en trobades festives i celebracions populars. Més enllà de la seva funció gastronòmica, és un producte estretament vinculat a la identitat i les tradicions catalanes.
Les nous verdes, ingredient imprescindible, es cullen entre juny i juliol, quan encara són tendres i conserven totes les seves propietats aromàtiques. Un cop recollides, s’incorporen a la maceració juntament amb la resta d’ingredients. A diferència d’altres licors d’herbes, la ratafia té en la nou verda el seu element distintiu i irrenunciable.
La tradició estableix que la barreja reposi durant quaranta dies a sol i serena, en recipients de vidre exposats als canvis de temperatura entre el dia i la nit. Aquest procés afavoreix una maceració progressiva i accelera la integració dels sabors. Amb el pas de les setmanes, les herbes, les espècies i les nous
l Beguda tradicional catalana
La festivitat de Sant Joan marca l’inici de la collita dels fruits i aromàtics necessaris per a la maceració d’aquest licor tradicional català
van transferint les seves aromes i matisos a la beguda.
La recepta varia segons cada territori o família. Ingredients com la canyella, el clau, la nou moscada, la marialluïsa o la pell de taronja
És una beguda digestiva que s’ha popularitzat per a les celebracions
són habituals, tot i que cada elaborador hi aporta el seu toc personal. El resultat és una gran diversitat de ratafies, cadascuna amb una personalitat pròpia.
El característic color fosc s’obté gràcies a la combinació de les nous verdes, el sucre —sovint en forma de caramel o almívar— i la llarga maceració. El resultat és una beguda amb cos, aromàtica i equilibrada entre la dolçor i l’amargor de les herbes.
La ratafia compta amb una llarga tradició documentada a Catalunya i manté una gran vitalitat. Disposa d’Indicació Geogràfica Protegida i és protagonista de fires, concursos i trobades populars, especialment a Santa Coloma de Farners, considerada la capital d’aquest licor.
Algunes elaboracions completen el procés amb un envelliment en bótes de roure o castanyer, que aporta nous matisos i estabilitat. D’altres conserven una part de la producció d’un any per a l’altre, reforçant així el caràcter únic de cada recepta.
Sigui casolana o artesanal, la ratafia continua mantenint un vincle directe amb el calendari natural. Comença a preparar-se per Sant Joan, madura durant l’estiu i culmina amb el pas del temps, convertint-se en una beguda que forma part del patrimoni gastronòmic i cultural català.
Història l Es creu que s’endolcia el pa sobrant i es portava a fornejar per al seu aprofitament posterior
Adrià Recasens Benaiges
Si hi ha un element gastronòmic inseparable de la revetlla de Sant Joan a Catalunya, aquest és la coca. La nit del 23 de juny, mentre les places s’omplen de música i les fogueres il·luminen les places, milers de famílies comparteixen un dels rituals més arrelats de la festa: tallar una coca i brindar per l’arribada de l’estiu.
La coca de Sant Joan és avui un dels símbols gastronòmics més reconeixibles del calendari festiu català. Amb fruita confitada, pinyons, crema, llardons o alguna de les moltes variants que han anat apareixent en les darreres dècades, aquest dolç és un producte que forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Però el seu origen és molt més antic del que podria semblar.
Fruita confitada, pinyons, crema, llardons... hi ha coques per a tots els gustos
Origen imprecís
L’origen exacte de la coca de Sant Joan és tant incert com el de la pròpia festivitat, i és difícil de precisar. Com passa amb moltes receptes tradicionals, la seva història és el resultat de segles d’evolució, influències culturals i adaptacions populars.
La mateixa paraula ‘coca’ sembla procedir de l’arrel llatina ‘cocere’, que significa ‘coure’, tot i que alguns estudis lingüístics també l’han relacionat amb el terme germànic o neerlandès ‘kok’. Sigui quin sigui l’origen exacte del nom, el concepte és clar: una massa cuita
PASTISSERIA ARTESANA
al forn que ha acompanyat durant segles l’alimentació mediterrània. Abans que existissin les pastisseri-
Tradició, artesania i qualitat, segell de les millors coques del Baix Camp
ARB
Amb més de 60 anys d’història, Pastisseria Caelles de Reus manté viva l’essència dels dolços artesans amb creacions elaborades amb productes de proximitat i acabades de sortir de l’obrador. Tant per Corpus com ara amb l’arribada de Sant Joan i Sant Pere, les protagonistes són les coques de cireres, així com les de fruita, crema, pinyons, xocolata, ou i massapà. I per als més fidels al territori, destaca la Coca de Reus, amb cabell d’àngel i fruits secs. Qualsevol elecció serà perfecte. Tradició, qualitat i sabor en cada mos.
~ PASTISSERIA CAELLES ~
primeres coques podrien haver tingut una forma circular que evocava el disc solar. Amb el pas dels segles, aquesta forma hauria evolucionat fins a les peces allargades i ovalades que coneixem actualment.
Tot i que és difícil demostrar una continuïtat directa entre aquells rituals i les coques actuals, la coincidència temporal no és casual. Les grans festivitats populars han estat tradicionalment associades a menjars específics, i Sant Joan no n’és cap excepció.
Evolució en varietats
La coca tal com la coneixem avui és relativament recent. Historiadors de la gastronomia situen la seva consolidació durant la segona meitat del segle XIX, coincidint amb l’aparició de les primeres pastisseries modernes i amb la progressiva professionalització de l’ofici de pastisser.
es modernes, les coques eren una preparació habitual a moltes llars. Les famílies elaboraven la massa a casa i posteriorment la portaven al forn del poble perquè fos cuita juntament amb la resta de pans. En una època en què disposar d’un forn particular era excepcional, els forners es convertien en una peça imprescindible de la vida comunitària.
Molts especialistes consideren que aquestes primeres coques podrien haver nascut, precisament, de l’aprofitament de les masses sobrants del pa. Aplanades, ensucrades i enriquides amb els ingredients disponibles, adquirien una identitat pròpia que amb el temps acabaria convertint-les en un producte festiu.
Del pa ritual al dolç de la revetlla
Les arrels de la coca també podrien connectar amb altres pans i pastissos rituals presents arreu de la Mediterrània. Alguns estudiosos han assenyalat possibles vincles amb antics tortells elaborats amb ous que es consumien durant determinades festivitats estacionals, de manera similar al que encara avui passa amb la mona de Pasqua. La relació amb el solstici d’estiu és una de les interpretacions més acceptades. Igual que les fogueres de Sant Joan tenen un origen vinculat als antics cultes del foc i del sol, algunes teories sostenen que les
És en aquest període quan les receptes es refinen, les masses esdevenen més esponjoses i apareixen ingredients que avui semblen imprescindibles, com la fruita confitada, els pinyons o les cremes dolces.
La fruita confitada, amb els seus colors vius, va acabar convertint-se en un dels elements més característics de la coca de Sant Joan. Cireres, taronja, meló o altres fruites confitades aportaven color i exuberància a una festa que celebrava precisament l’arribada de la temporada més lluminosa de l’any. Durant dècades, aquesta coca es consumia habitualment acompanyada de vi dolç o vi ranci. Amb el temps, i especialment durant el segle XX, el cava va anar ocupant aquest espai fins a convertir-se en la beguda més habitual de la revetlla.
La coca al Camp de Tarragona Al Camp de Tarragona, la coca de Sant Joan forma part inseparable de la celebració. A les pastisseries de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, i resta del territori, els dies previs a la revetlla són alguns dels més intensos de l’any.
Les vitrines s’omplen de les varietats més tradicionals, especialment la de brioix amb fruita confitada i pinyons, però també de coques de crema, de massapà o de llardons. Els darrers anys, molts establiments han incorporat receptes innovadores que inclouen ingredients com la xocolata, la fruita fresca, els formatges cremosos o fins i tot combinacions inspirades en productes del territori.
Entrevista l El president del Gremi de Pastissers de Tarragona confia a igualar les vendes de l’any passat, davant la creixent competència de coques industrials, defensant qualitat, artesania, i l’aposta per la innovació
Adrià Recasens Benaiges
Com encareu la campanya d’enguany i quant comenceu a preparar-la?
«Fer previsions és cada cop més complicat i el repte és, com a mínim, igualar les vendes de l’any passat davant la creixent competència de les coques industrials. La producció més intensa es concentra en els dos o tres dies previs a Sant Joan, tot i que la preparació comença setmanes abans amb l’elaboració d’ingredients com la fruita confitada, i de les masses, que requereixen diferents processos de repòs i fermentació. Cada dia es prepara la quantitat de coques que es preveu vendre».
I quantes es poden arribar a vendre en un dia?
«Entre 300 i 400 coques durant la vigília. L’endemà se’n venen menys, però cada vegada hi ha més clients que repeteixen i volen coca tots dos dies». Deuen ser moltes hores de feina...
«No estan quantificades, però sí. Per això cada vegada és menys viable acceptar personalitzacions molt concretes que compliquen l’organització de la producció i poden provocar retards o errors en les comandes». Quines tipologies de coques podem trobar actualment i quines són les més venudes?
«Hi ha les coques tradicionals de tota la vida i també propostes més innovadores. Jo continuo apostant per les
PASTISSERIA ARTESANA
clàssiques: de crema cremada amb nata, amb trufa, la tradicional sense farcir o la de crema amb cabell d’àngel, que és especialment cremosa i és la més venuda a la meva Pastisseria Conde de Tarragona. També tenen bona acceptació les innovacions d’altres companys, com les de festuc o diferents varietats de trufa, impulsades pels pastissers més joves, un fet positiu per al sector».
I pel que fa a mides i preus?
«La demanda varia segons cada establiment, però generalment es treballa amb poques mides per poder oferir un bon servei i optimitzar la producció. Els preus se situen aproximadament entre els 40 i els 70 euros, segons la mida i el tipus de coca. Les més pe-
Pastisseria artesana familiar amb producte de proximitat i tradició
ARB
El Forn i Pastisseria Queralt és un dels establiments amb més prestigi i trajectòria de Roda de Berà i del Baix Gaià, amb prop de sis dècades de tradició pastissera. Fundat el 1968 per Jaume Queralt i Mercè Ventosa, el negoci ha evolucionat de la mà de la segona generació, Montserrat Queralt i Jordi Sagrado, consolidant una pastisseria artesana que combina tradició i innovació amb productes de proximitat i màxima qualitat. L’obra-
dor és reconegut per la seva àmplia varietat de dolços i postres tradicionals, amb especial protagonisme de les coques de Sant Joan. Cada dia s’elaboren coques de fruita, crema, xocolata, cabell d’àngel o fruits secs, convertint-se en un referent de les celebracions .
Festes de Sant Joan
tites són per a tres o quatre persones, mentre que les grans farcides poden servir entre vuit i deu comensals».
I les coques industrials segueixen sent competència...
«Ho són en preu i cada cop més. He vist en supermercats coques a 8 euros que nosaltres venem per 40. És impossible que ofereixin la mateixa qualitat. Nosaltres treballem amb productes frescos i elaboració artesanal. Una coca de crema, per exemple, s’hauria de consumir el mateix dia o,
Josep González President del Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona
Consum
«Amb el context actual, el repte és mantenir el volum de vendes»
com a molt, l’endemà. No és normal que un producte així pugui aguantar setmanes envasat sense conservants ni additius. D’aquí que també augmentin les al·lèrgies i intoleràncies. El que ens diferencia és, sens dubte, el servei i la qualitat del producte artesanal».
I aquestes fleques proliferen... «Som 36 pastisseries artesanes a tota la demarcació dels 200 que n’hi havia quan es va fundar el Gremi , una tendència per l’augment d’establiments industrials que fan una mica de tot, i com diu la dita, «aprenent de tot i mestre de res». D’un any per l’altre la situació s’ha mantingut estable, tot i que hem incrementat lleugerament el nombre de socis, amb la inocporació per exemple d’un establiment especialitzat en productes i coques sense gluten, cosa que valorem molt positivament».
Per celebrar la revetlla de Sant Joan amb tot el sabor i tradició, Forn Huguet a Reus ofereix una àmplia selecció de coques artesanes elaborades amb ingredients de qualitat i proveïdors de proximitat. Descobreix la seva àmplia gama com la coca de sucre o les farcides amb cabell d’àngel o xocolata, la de cireres amb o sense crema, així com les varietats de massapà, de pinyons, d’ou, de fruita i de poma, entre d’altres. Receptes tradicionals, textures irresistibles i el gust de sempre per compartir una de les nits més especials de l’any amb família i amics. ARB
Reconeixement l La pastisseria ha guanyat el primer premi ex aequo amb el Forn de Cabrianes en la vuitena edició del certamen gastronòmic
La millor coca de Sant Joan de xocolata de Catalunya aquest 2026 s’elabora a Flix, poble de Tarragona. La Pastisseria Els Perxis ha estat reconeguda amb el primer premi a la 8a edició del concurs ‘La Millor Coca de Sant Joan’, en la varietat xocolata, ex aequo junt al Forn de Cabrianes. Es tracta d’un certamen de referència dins del sector de la pastisseria artesanal catalana organitzat per l’empresa Sr i Sra Cake. L’establiment, situat al nucli antic del municipi, ha aconseguit aquest
reconeixement en menys de dos anys des de la seva nova etapa sota la direcció del jove pastisser Llorenç Peral, de 30 anys, que va agafar el relleu del negoci l’octubre de 2024. Peral explica que la participació al concurs formava part d’un procés d’aprenentatge. L’any anterior van decidir presentar-se per conèixer el nivell de la competició i preparar amb més detall la recepta que, finalment, ha estat premiada en aquesta edició. La coca guanyadora s’elabora a partir d’un brioix tradicional amb mantega i un toc de ratlladura de taronja i llimona. El pastís apos-
ta per una intensitat de xocolata negra, amb crema de xocolata com a farcit i una cobertura de pinyons, sucre i xocolata del 70%.
Més enllà del premi, el reconeixement suposa un impuls important per a la pastisseria, que ja porta dies preparant porcions i encàrrecs per a la campanya de Sant Joan d’en-
Història l Amb origen militar i xinès, la pirotècnica ha passat del solstici a la pólvora i del camp de batalla a les festes populars
És difícil imaginar la revetlla de Sant Joan sense petards, sobretot al Camp de Tarragona, on la pólvora forma part de la tradició festiva i cultural. El seu soroll acompanya fogueres, trobades familiars i coques, i per a molts infants encendre el primer petard és gairebé un ritual d’iniciació.
Tot i això, la vinculació entre Sant Joan i la pirotècnia és relativament recent si es compara amb els orígens de la festa, lligats al solstici d’estiu i al foc com a ele-
ment central de renovació i purificació.
Els petards tenen un origen llunyà, a l’antiga Xina, entre els segles IX i X, amb el descobriment accidental de la pólvora durant la dinastia Tang. Inicialment utilitzada amb finalitats militars, aviat es va incorporar a rituals festius per espantar mals esperits. Amb el temps, el coneixement es va expandir cap a Europa a través de les rutes comercials, i la pirotècnia es va integrar en celebracions religioses i populars, victòries militars i grans esdeveniments públics.
A Tarragona, la pólvora és sinònim de festa major, correfocs i castells de foc
A Catalunya, la pólvora ha acabat formant part essencial de la cultura festiva. Correfocs, castells de foc i tronades són habituals, especialment al Camp de Tarragona, on ciutats com Tarragona, Reus, Valls o Vila-seca han consolidat una forta tradició pirotècnica.
La relació amb Sant Joan s’ex-
guany. Més enllà d’aquesta aposta amb que ha obtingut el reconeixement, l’obrador manté també l’elaboració de coques tradicionals com les coques de crema i fruita confitada, a més d’altres especialitats.
Enguany, els premis han estat molt renyits. La participació ha estat rècord, amb més de 300 coques
presentades. El jurat ha volgut destacar la gran diversitat de propostes i l’evolució constant del sector. Entre les pastisseries premiades, n’hi ha dues que fan doblet: el Forn El Sagà, de Granollers, i la Pastisseria Tornés, de Girona. La millor coca creativa ha estat per a la reputada Pastisseria Hoffman de Barcelona.
El primer petard esdevé per als infants tot un ritual d’iniciació. Pexels
plica pel simbolisme del foc com a element purificador, al qual es va sumar el soroll dels petards com a forma d’allunyar les forces
negatives. Així, foc, llum i soroll han acabat definint una de les nits més emblemàtiques del calendari festiu.
Festes de Sant Joan
Sensibilització l Una novetat d’enguany és un kit per a persones sensibles al soroll i la consolidació del petard de baixa sonoritat
ACN/Redacció
El sector de la pirotècnica pre veu incrementar les vendes un 5% aquest Sant Joan, amb una fac turació per sobre dels 20 milions d’euros. Aquesta és la previsió que fa l’Associació de Fabricants i Ma joristes de Pirotècnia de Catalunya, davant d’una campanya que asse guren que es presenta bona i amb uns boscos humits per les pluges dels darrers mesos.
Les empreses pirotècniques no s’han vist afectades per la guerra a l’Iran i el bloqueig de l’estret d’Or muz, un fet que els permet man tenir una certa continuïtat en els preus, només lleugerament a l’alça per l’encariment general del nivell de vida. «La previsió podria estar en una forquilla d’entre 20 i 21 mi lions d’euros de facturació, estem parlant d’una pujada possiblement d’un 5%, els últims dies es pot ven dre més o menys perquè la gent sempre s’anima a última hora», detalla Josep Maria Vilardell, presi dent de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalu nya.
Cada cop més persones opten per adquirir lots a les botigues de pirotècnia. ACN
L’associació assenyala que la des pesa per família rodarà entre els 30 i 50 euros, tot i que han registrat casos de clients que s’han gastat grans quantitats de diners en lots de bateries, una opció cada cop més habitual.
La campanya d’enguany manté algunes iniciatives que ja han fun cionat en altres anys, com la de col· locar papereres i contenidors per a dipositar els petards ja fets servir o el manteniment d’un telèfon 900, com és el cas de la firma propietat
VENDA DE PETARDS
Del 15 al 30 de juny, l’establiment ofereix un espai exclusiu de venda de pirotècnia
Adrià Recasens Benaiges
La venda de petards és un dels moments més destacats de la campanya de Sant Joan a l’establiment Estanc Camí de Tarragona, situat a Reus, que des de fa més de 55 anys ofereix un servei de proximitat i confiança als seus clients. Aquest negoci familiar s’ha consolidat com un punt de referència a la ciutat gràcies a la seva atenció personalitzada i a una llarga trajectòria dedicada al sector de l’estanc i a les tradicions locals.
Cada any, del 15 al 30 de juny, l’establiment habilita un espai exclusiu i annex dedicat a la venda de pirotècnia per a la revetlla de Sant Joan. En aquest període, el local ofereix una varietat de petards, coets, fonts lluminoses i assortits pensats per a totes les edats i tipus de celebració, sempre prioritzant la seguretat i el compliment de la normativa vigent.
L’objectiu és que cada client pugui trobar el producte adequat per viure una festa segura i emocionant.
L’equip de l’estanc està format pel Raúl Rubio, propietari del negoci, i
sis treballadores que ofereixen una atenció propera, amable i professional. Gràcies a la seva experiència, assessoren cada persona segons el tipus de celebració que vol realitzar, ja sigui una revetlla familiar o una festa més gran amb espectacle pirotècnic. A més de la campanya de Sant Joan, l’estanc també participa en altres festivitats com Sant Jordi, on ofereix la venda de roses i llibres cada 23 d’abril, reforçant així el seu vincle amb la cultura i les tradicions catalanes.
de Vilardell, Petards CM, per resol dre dubtes amb la pirotècnia.
Kits per a persones sensibles
Entre les novetats, la creació d’un kit per a persones amb alta sensi bilitat als sorolls, com ara persones
Cada família es gasta una mitjana d’entre 30 i 50 euros en pirotècnia per Sant Joan
amb espectre autista o infants, de senvolupat de la mà de la Fundació Mira’m, del País Valencià. «Es trac ta d’un kit sensorial que conté uns dispositius per a les orelles, unes ulleres, un mastegador perquè es pugui gaudir de la revetlla», apunta Vilardell.
Tot i que la pirotècnia es defineix per so i llum, en els darrers anys s’ha estès la sensibilitat per a les persones que pateixen el soroll, així com les mascotes, desenvolupant línies específiques pensades per alleugerir una mica l’impacte que poden patir per Sant Joan. D’aques ta manera s’estan potenciant coets sense tro, però que generen molt de color, o fonts sense espetecs, on la llum guanya la partida al so, amb l’objectiu de minimitzar les possi bles molèsties que pugui ocasionar en el seu entorn, sempre amb la premissa que una en nit com la de Sant Joan el soroll és inevitable.
Amb una ubicació al Camí de Tarragona,30 de Reus, l’establiment continua sent un espai de confiança per als veïns i visitants. La seva trajectòria i compromís amb el servei al client l’han convertit en un referent local. Durant la campanya de petards, es posa especial èmfasi en l’ús responsable de la pirotècnia, oferint recomanacions per garantir una celebració segura i respectuosa. D’aquesta manera, Estanc Camí de Tarragona contribueix any rere any a mantenir viva la tradició de Sant Joan amb gran il·lusió.
ESPECIAL ~
Sensibilitat l També es veuen afectades les persones amb ansietat, qui pateix malalties cardiovasculars, autisme o TDAH, els nadons i la gent gran
Per a moltes persones, la revetlla de Sant Joan és una de les nits més esperades de l’any. Fogueres, sopars a la fresca, petards i focs artificials formen part d’una celebració que dona la benvinguda a l’estiu. Però mentre els carrers s’omplen de soroll i llum, hi ha qui viu aquestes hores amb una preocupació ben diferent: totes aquelles persones amb hipersensibilitat sensorial (com l’autisme o el TDAH), nadons, gent gran i persones amb malalties cardiovasculars o trastorns d’ansietat, i també les famílies que conviuen amb gossos i gats. Per això cada cop s’aposta més per espais inclusius a la festa, espais
sense pirotècnia i tipologies de petards més respectuosos on la llum i el color guanyen protagonisme al so.
Un món que sona diferent Cada any, l’arribada de la revetlla suposa episodis d’angoixa en aquests grups de població, por i estrès davant les detonacions dels petards. Aquest tipus de persones sensibles han de recòrrer a l’ús de protectors auditius o l’aillament dels espais a l’habitatge. Pel que fa a les mascotes, tampoc es tracta d’una situació anecdòtica. Segons el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, entre un 25% i un 50% dels animals de companyia poden presentar algun grau de fòbia als sorolls intensos.
Entre un 25% i un 50% d’animals domèstics poden presentar fòbia a sorolls intensos
Els animals perceben els sons de manera molt diferent de les persones. El seu sistema auditiu és molt més sensible i detecta freqüències imperceptibles per a nosaltres. Això fa que una detonació que pot resultar simplement molesta per a una persona es converteixi en una experiència aclaparadora per a un gos o un gat.
A més del volum, hi influeixen altres factors com la imprevisibili-
tat dels petards, les vibracions que provoquen i l’olor de pólvora. A diferència d’altres sorolls quotidians, apareixen de manera sobtada i sense cap patró, activant una resposta instintiva de por.
Identificar la seva por
Els símptomes varien segons l’espècie i el caràcter de cada animal.
En els gossos són habituals els tremolors, la respiració accelerada, els lladrucs constants, la inquietud o els intents de buscar refugi. També poden amagar la cua, mantenir les orelles enrere o evitar el contacte.
Els gats solen expressar l’angoixa de manera més discreta. El comportament més habitual és amagar-se sota llits, dins d’armaris o en qualsevol espai que els proporcioni seguretat, fet que sovint dificulta detectar el seu nivell real d’estrès.
Prevenció
Els veterinaris coincideixen que la millor estratègia és anticipar-se. En els casos més sensibles es poden utilitzar feromones, complements específics o tractaments farmacològics prescrits per professionals. Aquestes opcions no s’han d’improvisar el mateix dia de la revetlla, ja que sovint requereixen proves prèvies per comprovar-ne l’efectivitat. Per això es recomana consultar amb temps suficient, especialment si l’animal ja ha mostrat por en anys anteriors. Si per contra la mascota no havia mostrat aquest tipus de mostra fins ara, no garanteix que continuï reaccionant igual. La sensibilitat als sorolls pot variar amb l’edat, les experiències viscudes o el
temperament de cada individu. Alguns animals desenvolupen la por després d’una mala experiència, mentre que d’altres es van sensibilitzant progressivament amb el pas dels anys.
Crear un refugi segur
Una de les mesures més efectives és habilitar un espai tranquil dins de casa, allunyat de finestres i balcons. Mantes, llits, joguines o objectes familiars poden ajudar a generar una sensació de confort i protecció. També és recomanable tancar finestres, abaixar persianes i intentar esmorteir el soroll exterior tant com sigui possible. L’important és que l’animal pugui refugiar-se lliurement i no se senti obligat a sortir del seu espai segur.
La por és una de les principals causes de pèrdua d’animals durant la revetlla. En situacions de pànic, alguns gossos poden intentar escapar sense rumb i desorientar-se fàcilment. Per això és essencial comprovar que portes, finestres, terrasses i jardins estiguin ben protegits. També convé revisar que la identificació i les dades del microxip estiguin actualitzades. Els veterinaris insisteixen que no s’ha d’obligar una mascota espantada a sortir al carrer durant les hores de màxima activitat pirotècnica.
La convivència entre tradició i benestar animal és un debat cada vegada més present. Sense qüestionar una celebració profundament arrelada, molts professionals aposten per fomentar alternatives menys sorolloses i potenciar els espectacles visuals.
La festa se celebrarà els dies 3 i 4 de juliol, divendres i dissabte. Ajuntament del Morell
Agenda l El programa inclou caminada, missa, sopar popular, música en directe, DJ i propostes per a tothom
Redacció
La Granja dels Frares del Morell tornarà a ser els dies 3 i 4 de juliol l’escenari de la Festa de la Granja, una proposta de la regidoria de Cultura i Festes de l’Ajuntament del Morell que combina patrimoni, cultura, gastronomia i música per a tota la família i per donar la benvinguda a l’estiu. El regidor de l’àrea, Miquel Roig, ha destacat que la festa permet gaudir d’un entorn privilegiat del municipi i omplir-lo de vida amb activitats diverses, i ha remarcat que enguany es podrà redescobrir l’espai rehabilitat de la Granja amb una visita teatralitzada. La programació arrencarà el divendres 3 de juliol a les 19 h, amb la caminada fins a la Granja dels Frares, amb sortida des del Centre de Dia. A les 19.45 h es farà la visita teatralitzada a l’espai rehabilitat,
una recreació històrica a càrrec d’Ans Educació, i la jornada continuarà amb la missa a l’ermita, a les 20.30 h, i el sopar a la fresca, a les 21.30 h, amb tiquets a 6 euros al Centre Cultural. La nit es tancarà a les 22.30 h amb el concert de versions d’èxits d’estiu de Cántame cómo pasó. L’endemà, dissabte 4, la festa es reprendrà a les 19 h amb l’atracció del burro català mecànic i un taller de còctels per a majors de 18 anys. La música protagonitzarà el vespreig amb sessió de DJ i les actuacions de Sardines, banda de versions de funk, soul i rock’n’roll, i Estoparte, grup de tribut a Estopa. També hi haurà opcions per sopar a la Granja amb El Centru Restaurant i Nómadas Cocktail. Les activitats amb inscripció prèvia es podran reservar al Centre Cultural del 25 de juny a l’1 de juliol, de 16 a 20 hores.
CASAL ESTIUENC
Tribunals l L’exconseller i l’exlíder d’ICV declararan com a investigats dilluns
Agències
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat a declarar com a investigats dilluns vinent l’exconseller d’Interior i diputat al Parlament Joan Ignasi Elena, i l’exlíder d’ICV Joan Herrera, en la causa sobre contractacions sospitoses a l’Ajuntament d’Altafulla. La investigació, iniciada als jutjats del Vendrell, se centra en contractes menors adjudicats entre 2017 i 2019, durant l’etapa de Fèlix Alonso com a alcalde. Alonso, actual diputat de Sumar al Congrés per Tarragona, està aforat i és investigat en una causa separada al Tribunal Suprem. El TSJC va assumir la instrucció després de l’exposició raonada del jutjat del Vendrell, que sosté que Elena i Herrera, administradors de SINERGIA EDM, haurien participat presumptament en contractes adjudicats de manera irregular. El principal contracte sota sospita és un servei d’assessorament jurídic extern adjudicat a SINERGIA EDM a partir del 18 d’octubre de 2017. La investigació apunta que el consistori hauria utilitzat de manera fraudulenta el contracte menor per evitar un concurs públic i la concurrència competitiva.
L’empresa va facturar 1.300 euros mensuals més IVA i, segons el TSJC, es van emetre 22 factures entre novembre de 2017 i juliol de 2019, amb un import acumulat de 25.046,67 euros més 5.259,80 euros d’IVA, per sobre del límit dels contractes menors, fixat en 15.600 euros més IVA.
Vacances d’estiu memorables, amb propostes divertides i entorn saludable
Després de l’èxit de l’estiu passat, torna a Calafell el Casal d’estiu Circ Experience, un espai únic, apassionant i ple d’oportunitats perquè els vostres fills i filles gaudeixin d’unes vacances d’estiu memorables.
A través de l’art del circ fomentem el desenvolupament integral dels nens i nenes, en un ambient segur, saludable i ple de diversió.
Les activitats, adaptades per grups d’edat, de 6 fins a 16 anys, potencien l’autoconfiança la coordi-
nació, l’expressió corporal i el treball en equip. Malabars, acrobàcia, equilibri, flexibilitat, piscina ... i molt més.
Juliol i agost de 9 a 14 h, a l’antic mercat. Inscripcions: circoraluy. com/casal i 657121127. Redacció
La causa se centra en contractes menors adjudicats entre els anys 2017 i 2019
La resolució dona rellevància als informes desfavorables de la interventora municipal, que advertia de serveis repetits amb el mateix proveïdor sense respectar la publicitat i concurrència, i assenyala una segona adjudicació a SINERGIA EDM, el juny de 2017, per redactar els plecs tècnics de l’obra del casal La Violeta per 5.000 euros sense IVA.
La resolució del TSJC remarca que la presumpta autoria material dels delictes correspondria a Fèlix Alonso i situa Elena i Herrera com a presumptes «cooperadors necessa-
ris». Tot i això, el tribunal insisteix que la investigació es troba en fase preliminar i que els fets es valoren de manera provisional, presumpta i indiciària. El TSJC considera que hi ha prou elements per obrir diligències penals i ha nomenat instructor el magistrat Carlos Ramos Rubio, a més de requerir al jutjat del Vendrell que remeti tota la causa original. Alonso va defensar dilluns passat davant del Suprem que els contractes investigats es van fer amb criteris tècnics i sense consideracions polítiques o partidistes, mentre que la seva defensa sosté que hi ha informes tècnics contradictoris. El Tribunal Suprem va obrir causa contra Alonso a l’abril per prevaricació administrativa en adjudicacions directes a Milà Advocats SLP i a SINERGIA EDM.
Presentació de les festes amb representants municipals i entitats festives. Gerard Martí Roig
Tret de sortida l El programa arrenca aquest divendres, 19 de juny, amb el Pregó i Brindis de la Teca Teatre i L’Embarcada
Adrià Recasens Benaiges
La Festa Major de Sant Pere 2026 de Cambrils arriba del 19 al 29 de juny carregada amb un programa que combina música, foc, cultura popu lar i tradició marinera. La celebra ció arrenca aquest divendres amb el pregó i brindis a càrrec de Teca
Teatre, que enguany celebra el seu 60è aniversari, i la cercavila L’Em barcada de Mariners i Marineres.
Entre les novetats destaca el Sa rau Mariner del 26 de juny al Parc del Pescador, amb jocs infantils, un podcast en directe, sardinada po pular i actuacions de joves talents locals. També tornaran cites desta
cades com la VI Trobada de Bèsties de Foc el 20 de juny, i el 3r Festival de Percussió el dia 27. La programa ció inclou el Vermut de Festa Major, concerts, espectacles familiars i la tradicional arribada de la Flama del Canigó el 23 de juny, seguida del ball de revetlla amb l’Orquestra Venus. El 27 de juny se celebrarà la XX Fes
Celebració l Va néixer el 1966 com a Grup de Teatre del Casal
Redacció
La Teca Teatre compleix aquest 2026 seixanta anys d’història a la localitat de Cambrils. D’aquesta manera, a mode de reconeixement de la taxa realitzada per aquest col· lectiu cultural, els seus integrants seran els encarregats del pregó de la Festa Major de Sant Pere d’enguany. Els orígens de la formació cam brilenca cal cercar los l’any 1966, quan va sorgir el Grup de Teatre del casal, que es va dedicar sobretot a la interpretació d’obres clàssiques del repertori tradicional català. No
va ser fins el 1984 quan el col·lectiu va decidir modificar la seva filo sofia de treball i, al mateix temps, el seu nom, adoptant l’actual de la Teca. Actualment tenen dues obres en cartera i també han elaborat un programa pensat per a les escoles, amb ‘M de Màgia (sense vareta)’.
ta de l’Ormeig de pesca tradicional, que recrearà antics oficis mariners, així com la Diada Castellera i la Revetlla Jove de Sant Pere. El 28 de juny hi haurà la Festa de la Canalla Castellera, l’homenatge als Pere de Cambrils i el Ball de Festa Major amb l’Orquestra Nova Saturno. La diada de Sant Pere, el 29 de juny, co
mençarà amb les matinades, la mis sa major i la ballada de sardanes, i culminarà amb el Seguici Festiu, el Sopar Mariner i el concert del grup Akelarre. El programa es completa amb exposicions i activitats cul turals i dona el tret de sortida a un intens calendari festiu que continu arà durant tot l’estiu al municipi.
Integrants del col·lectiu caracteritzats per a una representació. Cedida
Divendres 19
Pregó i brindis de Festa Major
19.00 h · Plaça Mossèn Batalla
Pregó a càrrec de La Teca Teatre amb motiu del seu 60è aniversari.
Embarcada. Cercavila amb la Xaranga Bufacanyes
En acabar el pregó · Carrers del Port Recorregut festiu fins a la plaça de l’Església amb traca final.
Inauguració de l’exposició ‘Cercant l’ànima’ 20.00 h · Sala Àmbits
Exposició de sentiments desitjos de Mireia Camps. Pintar és cercar l’Ànima, per això els quadres ens parlen, els colors ens somriuen i les formes donen llum.
Dissabte 20
Tabalada i Correfoc de la VI Trobada de Bèsties
21.30 h i 22.00 h · Del Club Nàutic al passeig de les Palmeres
Correfoc amb encesa conjunta final de totes les bèsties participants que fan plantada de la VI Trobada de Bèsties, a les 19 h al Passeig Miramar.
Amb la participació del Boc de Vandellós, la Cabra de Reus, la Tortuga del Vendrell, el Drac de Sant Quintí de Mediona, l’Abraxas de Palau Solità i Plegamans, la Dragonina de Constantí, i la Farnaca i la Galera de Cambrils.
Diumenge 21
Vermut de Festa Major
11.00-15.00 h · Parc del Pescador Matí festiu amb activitats familiars i música.
Les vacances de la Madame Roulotte
11.00 h · Parc del Pescador Espectacle infantil amb La Bleda.
Kinto Mariner
12.00 h · Parc del Pescador
Activitat tradicional dins el Vermut de Festa Major.
Concert amb Coi els Montgrons
13.00 h · Parc del Pescador Música de taverna i havaneres.
Les Filigranes. Posem veu al temps
19.30 h i 22.00 h · Cripta de l’Ermita Espectacle de la Coral Jove Verge del Camí. Preu: 5€ - Venda d’entrades a codetickets.com
Dimarts 23
Arribada de la Flama del
Canigó
18.00 h · Parc del Pescador i Port de Cambrils
Actes de recepció, cercavila i lectura del manifest.
Sardanes amb la Cobla Cossetània
19.00 h · Parc del Pescador
Ballada popular amb els Amics de la Sardana de Cambrils.
Cercavila de la Flama del Canigó
19.30 h · Del passeig Miramar al passeig de les Palmeres
Cercavila amb entitats portadors de la Flama.
Rebuda de la Flama del Canigó
20.00 h · Parc del Pescador
Lectura del manifest i ballada conjunta d’una sardana.
Ball de Revetlla de Sant Joan amb l’Orquestra Venus
23.00-02.30 h · Passeig Miramar Gran revetlla musical amb servei de barra.
Dijous 25
Conferència ‘Xaveguers, palangrers i bergants’
19.00 h · Centre d’Interpretació de la Confraria de Pescadors
A càrrec de l’historiador Antoni Guinot Julià.
Divendres 26
Sarau Mariner
18.30 h · Parc del Pescador
Tarda i vespre festius amb activitats
populars.
Fira de jocs infantils
18.30-20.30 h · Parc del Pescador Espai de jocs per a infants.
Podcast en directe: Cambrils ‘Campo de Demonios’ 19.30 h · Parc del Pescador Enregistrament en directe.
Sardinada popular
A partir de les 21.00 h · Parc del Pescador
Sopar popular organitzat per Mariners Marineres. Preu 4€.
Concert de joves cambrilencs
A partir de les 21.00 h · Parc del Pescador
Amb Sofia Sánchez, Irene Colmenero Slinkies Band.
Dissabte 27
Demostració de navegació tradicional
18.00 h · Davant la platja del Regueral
Exhibició d’embarcacions tradicionals.
XX Festa de l’Ormeig. Pesca tradicional de Cambrils
19.00 h · Platja del Regueral
Recreació d’oficis i tècniques tradicionals de pesca.
Tirada del rall i del rossegall
19.30 h · Platja del Regueral
Demostració de pesca tradicional.
Tirada de l’artet i subhasta de peix a l’antiga
20.00 h · Platja del Regueral Activitat participativa i subhasta tradicional.
Diada Castellera de Festa Major
19.00 h · Plaça de les Remendadores
Amb Xiquets de Cambrils, Nois de la Torre Xiquets de Vila-seca.
III Festival de Percussió de Cambrils
21.30 h · Des de la plaça Mossèn Batalla
Cercavila de grups de percussió pels carrers del Port. Amb Atabaladors de Salou, Boctukada de Tortosa, Figots satànics de Riba-Roja d’Ebre, Batset de Falset, Rojos de Junda, Timbalers dels Diables d’Altafulla, dels Cagarrines i de la Farnaca de Cambrils.
Revetlla Jove de Sant Pere
23.00-06.00 h · Platja del Regueral Amb Miki SC, DJ Jerome DJ Salmer.
Festa de la Canalla Castellera
10.00-13.00 h · Passeig Albert, local dels Xiquets i plaça del Setge Tallers, inflables activitats familiars.
Homenatge als Pere de Cambrils
12.00 h · Sala de Plens de l’Ajuntament
Acte de reconeixement als Pere del municipi de Cambrils.
Revetlla: Ball de Festa Major amb l’Orquestra Nova Saturno 22.30-02.00 h · Passeig Miramar Ball popular de Festa Major.
Matinades de Sant Pere
8.30 h · Carrers del Barri del Port Amb la Colla de Diables Els Cagarrieres grallers.
Anada a missa de Sant Pere
11.30 h · Des de la plaça Mossèn Batalla
Seguici amb les autoritats elements festius.
Missa en honor a Sant Pere 12.00 h · Església de Sant Pere Celebració de la diada del patró.
Sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona
12.30 h · Plaça Mossèn Batalla Ballada popular de Festa Major.
Seguici de Sant Pere i ballades dels elements festius
18.30 h · De la Rambla Jaume I fins al Mollet del Rec Participació de les entitats festives de Cambrils.
Hissada conjunta de veles 19.30 h · Pantalans del Sorral del Moll de Ribera Acte de l’Arjau Vela Llatina.
Sopar Mariner
21.00 h · Parc del Pescador Fideus rossos i servei de barra.
Concert de Festa Major amb Akelarre
22.30 h · Auditori del Parc del Pescador
Grup de versions amb repertori festiu.
Entrevista l El regidor de festes de Cambrils analitza el present i el futur de les principals celebracions del municipi amb Sant Pere a l’horitzó, coincidint enguany amb la revetlla de Sant Joan i un calendari extens d’esdeveniments
de seguretat a Cambrils, es mira tot «de dalt a baix» i amb ulls molt crítics, perquè sabem que Sant Joan, a l’estiu i amb la qüestió dels incendis, és perillós. Ara, en comparació a fa tres dècades, tot està molt més controlat i tenim protocols de seguretat per aquests casos». I respecte a l’organització de la mobilitat al municipi, com s’ha gestionat?
«Nosaltres treballem per coordinar les festes tot l’any i per fer una bona gestió administrativa per a les entitats. Aquestes, presenten les seves activitats, fiscalitzades pel consistori, i des del punt de vista de seguretat evidentment també es treballa. Principalment, si s’han de tallar carrers o gestionar la gent que ha d’arribar a les seves feines... No es veu realment la feina que es fa i, quan comencin els actes, a Cambrils sempre es veurà seguretat, policia o bombers, el dia dels diables. Són activitats plenament segures. Hi ha una gran coordinació entre les autoritats i l’Ajuntament».
Què s’espera de Sant Pere enguany, la festa més gran de l’any?
«Ho és juntament amb la de la Verge del Camí, són les dues grans celebracions. Per a nosaltres, no és res excepcional perquè organitzar-ho és la nostra feina i els que ens hi dediquem, hi creiem. Sempre s’ha de tenir tot a punt per als grans esdeveniments de Cambrils i, enguany, tenim un programa molt complet. A més, no costa gents que vingui la gent gràcies al context que tenim, amb platja i a l’estiu, la gent ho gaudeix».
Quina importància tindrà enguany que la Teca Teatre faci el pregó de les festes?
«Si parlem d’un poble com Cambrils, i en aquest cas de les Festes de Sant Pere, és una imatge plena d’ADN de les tradicions del municipi i, no només per Sant Pere, sinó per a la Verge del Camí. No m’imagino una manera de fer el discurs que amb una entitat de Cambrils. Clarament, aportarà valor a la localitat. Tots els cambrilencs estan molt implicats en les entitats representants de tots els sectors i sempre és especial que actuïn en els principals actes, és potenciar la tradició». Quines novetats es poden destacar enguany per Sant Pere?
«Anualment, és essencial que les en-
titats es vegin representades durant les festes i, per posar un exemple, el 2025 van actuar dues noies de la comarca per potenciar les actuacions locals. De mica en mica, hem incrementat les iniciatives i enguany l’hem desenvolupat a un altre nivell. Aquest 2026 actuaran tres artistes, que no descriurem com a emergents, perquè ja porten temps. La Sofia, la Irene i la banda cambrilenca de versions, Slinkies Band, són un exemple del talent que portarem a la Festa Major. Són iniciatives que valorem molt positivament, entre d’altres com la diada castellera, els correfocs o les activitats infantils que es repartiran per tot el municipi durant els dies de festa». Quin espai es deixa a la cultura durant les celebracions?
«Sant Pere és tradició i cultura. Per
Seguretat
«En l’àmbit de la revetlla, es mira tot de dalt a baix i amb ulls molt crítics»
Tradició jove
«Enguany hem trobat gent més jove que vol participar en els actes, és un gran avenç»
això tenim diables, gegants, castellers, als quals convido a tothom a assistir, o sardanes. Estem en un poble tradicionalment pesquer, al Mediterrani i, a més, en una festa que se celebra durant el període d’estiu a la platja i dins el marc d’una tradició catalana. Cambrils, com a municipi, ho té tot».
I entre aquestes tradicions, quines destaquen?
«La XX Festa de l’Ormeig, que es portarà a terme a la platja del Re-
gueral, on es poden observar els costums del municipi i, aquesta vegada, hem trobat gent més jove que vol participar. És un gran avenç i un aspecte positiu que també valorem. També tenim la Tirada del Rall o l’Artet, que serveixen a la gent per descobrir les nostres tradicions». Enguany coincideix Sant Pere amb la revetlla de Sant Joan, quins protocols s’han establert?
«Normalment, quan es demanen permisos per a activitats i en l’àmbit
L’objectiu des de la regidoria és millorar la quantitat o la qualitat dels actes de cara als pròxims anys al municipi?
«Nosaltres ara treballem per millorar la qualitat. Tenim un calendari extens per a aquest 2026 i és clar que podem incorporar més activitats, però volem sumar més ben contingut a les nostres festes. Per exemple, podríem contemplar en cas de canviar artistes i valorar-ho per portar més cambrilencs, o fer alguna diada més de castells a l’any, més activitats des de les entitats... Però, en definitiva, des de la regidoria treballem en bloc. Un bloc estratègic de festes. Cambrils és una perla per al Mediterrani, que està dirigida al mar i que no li calen esforços per fer unes bones festes cada any i amb molts actes».
Gastronomia l Fins al 30 de juny es podran degustar a la vila marinera les propostes culinàries de xefs locals i de la Vall d’Aran
El Festival Mar i Muntanya ja ha iniciat la seva segona edició després que el passat 15 de juny es presentessin oficialment les propostes gastronòmiques creades conjuntament entre xefs de Cambrils i la Val d’Aran. Aquesta iniciativa uneix dos territoris catalans a través de la gastronomia i posa en valor els productes de proximitat i la tradició culinària del mar i muntanya, tan arrelada al receptari català.
La presentació es va celebrar al restaurant Casa Macarrilla de Cambrils, on representants institucionals i professionals de la cuina van donar a conèixer els plats elaborats
de manera conjunta per set parelles de xefs. Durant l’acte, els assistents van poder degustar diverses creacions que combinen productes característics de la costa tarragonina i de la muntanya aranesa.
El festival se celebra a Cambrils del 15 al 30 de juny, mentre que a la Val d’Aran tindrà lloc de l’1 al 15 de desembre. Tot i comptar amb la participació de diversos restaurants aranesos, la proposta destaca especialment la implicació dels establiments cambrilencs, que representen la qualitat gastronòmica d’una ciutat considerada una referència culinària de la Costa Daurada.
El festival agermana 7 xefs ara-
Hi participen catorze cuiners, set de cada territori amb plats que els uneixen
nesos amb 7 xefs cambrilencs: Rubén Campos (Rincón de Diego, Cambrils) amb Jordi Triviños (Fandango, Baqueira), Sergi Palacín (Hiu, Cambrils) amb César Mory (Tinku, Vielha), Xavi Martí (Casa Macarrilla 1966, Cambrils) amb Pau Alavedra (TUC, Bossost), Llorenç Blasco (Denver, Cambrils) amb Ionut Stelica Roata (Casa Pau, Arties), Xavier Ferraté (Bresca, Cambrils) amb Montse Solà (Casa Turnay,
Escuñau), Joan Gómez (Miramar, Cambrils) amb Josep Gregorio (El Portalet, Bossost) i Miquel Gómez (Restaurant Miquel, Cambrils) amb Marc Nus (Era Coquèla, Vielha).
Seguint un format de jornada, durant la seva quinzena, els restaurants participants tindran en carta, fora de carta o menú degustació el plat estrella del seu restaurant homònim, a més del plat creat conjuntament, que reflecteix l’essència del mar i muntanya, connectant en un plat els productes de totes dues terres (carn de caça, vedella, conill,
carabassa o embotit de la Val d’Aran amb l’excel·lent peix i marisc provinent de la llotja de Cambrils, amb rap, llobarro, gambes o escamarlans).
Entre les propostes gastronòmiques hi ha elaboracions com un rissotto d’all d’os amb formatge blau, gamba blanca marinada amb gingebre i calamar; una papada de porc amb gambes, albercocs i vi negre; mandonguilles de cèrvol amb pèsols i sípia o un calamar farcit de botifarra negra sobre una bisque de marisc.
Futbol l El jove davanter de 21 anys arriba procedent del Poblense i se suma al pla d’una direcció esportiva que vol engegar la pretemporada amb el 80% de l’equip signat
El Nàstic de Tarragona continua tancant carpetes amb un objectiu clar: encetar la pretemporada amb el 80% o més de la plantilla confeccionada. L’últim moviment a efectuar-se ha sigut la incorporació del jove davanter Joan Prohens. Segons va avançar inicialment el periodista Ángel García, Joan Prohens es trobava en l’òrbita del Nàstic i del RCD Mallorca. Posteriorment, tal com va apuntar el periodista balear Àlvar Moreno, l’Atlètic Balears també va entrar en la disputa per incorporar el jove davanter. La direcció esportiva encapçalada per Tomeu Nadal, però, ha treballat amb determinació per assegurar-se un jugador amb talent. La competència era important. El Mallorca volia incorporar-lo per reforçar el seu filial, i el seu exentrenador Òscar Troya el volia per al nou projecte de l’Atlètic Balears. Finalment, l’entitat grana ha convençut el futbolista, que posarà rumb a Tarragona per afrontar un nou repte en la seva carrera.
El davanter Joan Prohens celebrant un gol el curs passat amb el Poblense a Segona
Prohens va marcar 7 gols el curs passat amb el Poblense a Segona
Federació
El Nàstic fa oficial el fitxatge del lateral esquerre d’Alcanar Manel Royo, que signa per dues temporades
Futbol l El Nàstic accelera els anuncis. Manel Royo és jugador del Nàstic de Tarragona. L'entitat grana reforça el carril esquerre amb el lateral d'Alcanar, un nastiquer confés que lluirà la samarreta grana les pròximes dues temporades Royo (Alcanar, 28/02/1994) arriba procedent del Teruel, on va ser titular indiscutible la darrera
temporada amb 36 partits jugats i 3 gols anotats. El de les Terres de l’Ebre va demostrar que és un jugador d’entrega i lluita assegurades i, a Teruel, va formar part d’una de les millors defenses de la categoria. Manel Royo acumula una llarga carrera amb molts equips de primer nivell. Després de sorgir del juvenil del Villarreal, va jugar amb el
Prohens, mallorquí de 21 anys, va ser un dels futbolistes més destacats del conjunt revelació de la passada temporada: el Poblense. L’equip balear va sorprendre tothom liderant durant moltes jorna-
Conquense, Valladolid B, Espanyol B, Barakaldo, CD Ebro i UE Costa Brava. Posteriorment, va fer el salt a l’Almere City dels Països Baixos, on va assolir l’ascens i, l’any següent, va fitxar pel NAC Breda. Amb experiència a l’Eredivise, va tornar a la lliga fa dues temporades per reforçar l’Andorra, equip amb el qual va assolir l’ascens a Segona. El curs passat va lluitar al Teruel com un guerrer i, ara, arriba a Tarragona. Manel Royo torna a casa, perquè, tot i no jugar mai amb el primer equip, sí que ho va fer en categories inferiors. l AMQ
davant l’Àguilas. En aquesta trajectòria, Prohens va tenir un paper protagonista. El davanter va disputar 37 partits entre la Lliga i la Copa, en els quals va aconseguir 7 gols. Amb passat en el juvenil del Levante, el punta ha completat les dues darreres temporades al Poblense, club amb el qual va aconseguir l’ascens a Segona RFEF i va quedar molt a prop de repetir gesta amb el salt a Primera RFEF. Prohens destaca per ser un davanter potent, ràpid i compromès. Un perfil que recorda el d’Álex Jiménez: un jugador de treball, intensitat i sacrifici al servei de l’equip.
Ara, el Nàstic li ofereix l’oportunitat de fer un pas endavant en la seva trajectòria. El jove atacant haurà de respondre al repte i demostrar que pot convertir-se en una peça important del nou projecte grana.
Avança el ‘Pla Tomeu’
A poc a poc, la plantilla de Xisco Campos va prenent forma. Eugeni Valderrama, Manel Royo i Pere Marco són, de moment, les incorporacions confirmades. A l’espera de l’anunci oficial hi ha Shinnosuke Katsushima, Nico Van Rijn i Joan Prohens, a banda del fitxatge de Joseda Menagues, avançat pel Diari de Tarragona
des el grup 3 de Segona Federació tot i arribar a la categoria després d’un ascens recent. El curs va acabar amb la classificació per al playoff d’ascens, on va fregar la gesta, però va acabar caient a la pròrroga
La remodelació de l’equip és màxima. Divendres passat, el club grana va fer oficial un total de tretze sortides i encara seran més, perquè hi ha jugadors amb contracte que abandonaran la disciplina grana. La direcció esportiva encapçalada per Tomeu Nadal està aprofitant el temps. L’objectiu està clar, que quan comenci la pretemporada al juliol, Xisco Campos tingui a disposició la major part de la plantilla. Fa tres anys, aquesta fórmula va tenir èxit.
Bàsquet l L’aler arriba procedent del Mollerussa, però és conegut al territori pel seu passat al conjunt vallenc i al CBT
El de Torreforta ha viscut tots els ascensos com un home important a l’onze
sempre de la mà. El futbolista de Torreforta és un dels pocs jugadors que es mantenen des de l’inici del projecte roig-i-negre. Després de passar per les categories inferiors del Reus i jugar a l’Ascó, el Perelló i la Rapitenca, va rebre la trucada per sumar-se a una aventura que tot just començava. De fet, Jaime va arribar abans fins i tot que el club adoptés oficialment el nom de Reus FC Reddis i ha estat protagonista de tots els ascensos: de Segona Catalana fins a Segona Federació.
El CB Valls avança en la confecció de la seva plantilla amb el retorn d’una peça coneguda. Víctor Vinós torna al conjunt vallenc i es converteix en el tercer fitxatge oficial dels de Miki Larraz.
Vinós és lleidatà, però va créixer a territori tarragoní. De fet, va vestir la samarreta del CB Valls el curs 19/20 i, posteriorment, va jugar quatre temporades al CBT a LEB Plata i EBA. L’aler torna ara més madur, amb 29 anys i 195
centímetres d’alçada, per defensar de nou el Joana Ballart després de disputar el darrer any al Mollerussa. Amb el club lleidatà va assolir la primera posició a la fase regular i va disputar la fase d’ascens a Segona FEB. Vinós arriba a Valls per aportar talent ofensiu i capacitat anotadora des de l’exterior.
Vinós se suma al fitxatge de fa uns dies de Placide Nakidjim, pivot internacional amb el Txad que va fitxar procedent de l’Ontinyent CB. Tots dos, amb Pablo Santiago, són els tres fitxatges vallencs.
El CE Karate Yondan Tarraco obté vuit medalles d’or al Royama Open Gran Prix
Poliesportiu l El CE Yondan Dojo
Tarraco Els Pallaresos va participar amb èxit el darrer cap de setmana a la royama Open Gran Prix
Karate Kyoushin Kata. El campionat va tenir lloc a Badia del Vallès i l'equip tarragoní va sortir guardonat amb vuit medalles d'or. El conjunt dels Pallaresos va participar
amb un total de 16 competidors i tots ells van acabar pujant al podi en les seves categories. La meitat va arribar a la final i va assolir la medalla d'or. El club suma triomfs aquest any. Al febrer, el Dojo dels Pallaressos ja va triomfar a Madrid i ja es prepara per a pròximes competicions. l Redacció
Futbol l El capità roig-i-negre signa per una temporada amb una més d’opcional
Arnau Montreal Quesada
No s’entén el Reus FC Reddis sense Xavi Jaime, ni Xavi Jaime sense el Reus FC Reddis. El capità, ja una figura imprescindible en la història recent del club, continuarà lluint
El CV Sant Pere i Sant Pau renova Pablo Rosales, una perla per brillar a Superlliga 2
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau comença a confeccionar la plantilla que afrontarà el repte de Superlliga 2 el pròxim curs. El primer moviment dels cooperativistes és assegurar-se a la seva perla: Pablo Rosales. El jove col·locador de 19 anys ha renovat i formarà part del planter a les ordres de Vlado Stevovski. Durant les darreres temporades, Rosales s'ha instal·lat al primer equip i ha agafat protagonisme amb bons minuts. Encara té camí per recórrer, però és un jugador que aporta compromís i treball diari i que tot apunta que aquesta temporada sumarà més responsabilitat a la seva esquena amb l'equip a la renovada Superlliga 2. l AMQ
el braçalet la pròxima temporada, amb una campanya més opcional. És la tercera renovació confirmada d’un projecte que vol tornar encara més fort el curs vinent.
La trajectòria de Xavi Jaime i la del Reus FC Reddis han avançat
La relació entre Xavi Jaime i el Reus és especial perquè tots dos han crescut plegats. Any rere any, el migcampista ha hagut d’afrontar categories més exigents i rivals de més nivell, però sempre ha respost amb solvència. En el debut a Tercera RFEF es va consolidar com un indiscutible a l’onze titular, i a Segona Federació va mantenir el mateix protagonisme amb 32 partits disputats i quatre gols.
Calcagno, primer fitxatge
El Reus FC Reddis va fer oficial ahir el primer fitxatge. Bruno Calcagno de 21 anys arriba del Mallorca B per reforçar l’atac roig-i-negre. Calcagno, format a la base del CF Reus, va marcar 9 gols en l’ascens del filial mallorquí a Segona RFEF el curs passat.
Redacció
Tarragona es convertirà en l’epicentre del karate estatal aquest cap de setmana acollint el Campionat d’Espanya de Clubs. Aquesta és la primera vegada que la competició aterra a Catalunya i ho farà al Palau d’Esports Catalunya. Prop de 1.300 esportistes distribuïts en 277 equips de clubs d’arreu d’Espanya es dona-
ran cita per aixecar el trofeu.
L’expectació és màxima, perquè el Campionat d’Espanya és una de les cites marcades en el calendari de tots els clubs. per aquest motiu, s’espera un nivell esportiu elevat. Durant la presentació, l’alcalde Rubén Viñuales va destacar que «més enllà de les grans xifres, el torneig destaca pels valors que representa, com el treball en equip, l’esforç i la
L’Ajuntament de Cambrils ofereix una recepció a tres equips del Club Futbol
Cambrils
Poliesportiu l L'alcalde de Cambrils, Oliver Klein i la regidora d'Esports Gemma Balanyà van rebre el darrer dimarts a l'Ajuntament tres equips del Club Futbol Sala Mediterrani Cambrils. Aquest reconeixement és la recompensa pels bons resultats esportius assolits durant la temporada. L’equip Sènior ha aconseguit l'ascens a la Divisió Preferent Territorial, l'equip Juvenil de Divisió Preferent s'ha proclamat campió de la Copa Tarragona en la categoria juvenil i l'equip Infantil de Segona divisió ha assolit l'ascens a Primera Divisió Infantil. La recepció va tenir lloc a la Sala de Plens, en el qual l'alcalde, la regidora i el president Lucio Novillo van encoratjar els jugadors. l Redacció
superació, essència que compartim a Tarragona».
Per la seva banda, el president de la Real Federarción Española de Karate, Antonio Moreno, va mostrar la seva «il·lusió per oferir per primera vegada aquesta cita esportiva a Catalunya i, en especial, a Tarragona». Finalment, el responsable del Club Kárate Sinhus Sport i de la secció Kárate Nàstic de Tarragona, Fran-
cisco Fiori, va assenyalar que «el que volem és que totes les persones que s’apropin aquests dies amb motiu del campionat gaudeixin de la gran ciutat que és Tarragona. Aquest cap de setmana, l’amfiteatre de la ciutat serà el Palau d’Esports, amb el millor karate».
La cita esportiva arrencarà aquest divendres a les 17 h amb les competicions de proves tècniques i
Hi participaran prop de 1.300 karatekes de 277 equips d’arreu de l’Estat
para-karate, donant inici a tres intenses jornades d’activitat esportiva. L’esdeveniment continuarà dissabte a partir de les 8.30 h amb les modalitats de kata i kumite en les categories cadet i júnior. A la tarda serà el torn dels esportistes de les categories aleví, infantil i juvenil, que tornaran a demostrar l’alt nivell del karate de formació a escala estatal. Diumenge, també a partir de les 8.30 h, serà el moment de les categories sènior, considerades les categories reina de la competició, on es decidiran els títols estatals de clubs en kata i kumite amb la participació d’alguns dels millors karateques del panorama estatal.
Entrada gratuïta
Totes les jornades del campionat es podran seguir en directe a través del canal de YouTube de la Real Federación Española de Karate. L’accés al recinte serà gratuït permetent que tota la ciutadania pugui veure en directe l’espectacle esportiu. El Campionat d’Espanya de Clubs de Karate l’organitza la Real Federación Española de Karate amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona.
Més gran el 2027
En la roda de premsa, la Federació ha deixat entreveure que el karate tornarà a Tarragona amb més força l’any que ve. De fet, s’apunta a un gran esdeveniment internacional, però no s’ha concretat la competició ni la data. Això sí, amb l’Europeu Absolut previst a Marsella, tot apunta a quelcom més gran.
Afectats
El Parlament
Política l Paneque destaca que és una norma «pionera» que enceta «l’etapa definitiva» per eliminar aquest material
Zapatero, en un comunicat: «No us decebré. La veritat s’obrirà pas» ACN
El Parlament ha aprovat per unanimitat la llei per erradicar l’amiant amb l’abstenció de Vox i PPC en alguns dels punts. La norma preveu eliminar el fibrociment d’edificis i instal·lacions, incorpora el reconeixement de les víctimes, dota una regulació comuna i crea un cens català de registre d’aquest material. També fixa un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada. Es tracta d’una llei que va iniciar el govern de Pere Aragonès, però que va decaure per l’avançament de les eleccions. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va destacar que és una llei «pionera» a Europa que enceta «l’etapa definitiva» per eliminar
aquest material. «És una eina que ens proporciona les eines necessàries per continuar avançant i fer allò que estigui al nostre abast perquè aquest material contaminant passi a la història del nostre país», va afegir Paneque. La consellera ha fet valdre que el govern d’ERC i, especialment, l’expresident Pere Aragonès va posar els «fonamentals» d’aquesta norma de país. Paneque va apuntar que, tot i que el 2022 es va prohibir la comercialització de l’amiant, encara està present a Catalunya i va afegir que la seva erradicació és un «repte molt important».
Amb els pressupostos actuals, s’ha pogut obrir una convocatòria de 10,5 milions d’euros en subvencions per accelerar la retirada, però Paneque ha assegurat que esperen l’aprovació dels nous comptes per poder arribar als 20 milions.
Tribunals l Calama diu que l’expresident «no ha aconseguit desvirtuar els indicis de criminalitat»
Agències
El jutge de l’Audiència Nacional (AN) José Luis Calama ha rebutjat imposar mesures cautelars a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. La fiscalia i les acusacions populars – coordinades pel PP— havien demanat retirar-li el passaport, prohibir-li la sortida de l’Estat i fer-lo comparèixer quinzenalment davant el jutjat, tres peticions que el magistrat ha denegat. «No hi ha un risc de fuga real i actual», va sentenciar Calama, que va afegir que és difícil que Zapatero «se situï en una
Seguretat l La consellera defensa que el Govern no minimitza la gravetat dels tirotejos
ACN
La consellera d’Interior, Núria Parlon, retreu a Junts i PPC que facin un «alarmisme innecessari» sobre seguretat. «Continuem tenint la taxa més baixa per 1.000 habitants en homicidis dels països europeus.
És una realitat. No és treure importància, és treure alarmisme», va defensar davant les preguntes del portaveu de Junts, Salvador Vergés, i de la diputada del PPC Lorena Roldán en la sessió de control al ple del Parlament. Parlon va assegurar que Catalunya «no té un problema greu
de seguretat» sinó que es tracta de delictes amb índex baixos però «altament sensibles». Així mateix, va assenyalar que la delinqüència en general està «baixant sistemàticament» a Catalunya per sota la mitjana del conjunt de comunitats autònomes.
posició il·localitzable». Amb tot, també va apuntar que la declaració de l’expresident «no ha aconseguit desvirtuar els indicis de criminalitat» que pesen sobre ell. En un escrit enviat ahir després de la declaració de Zapatero, el jutge explica que l’adopció d’una mesura cautelar «requereix d’un judici especialment rigorós» perquè suposa «una restricció anticipada de drets fonamentals que només es pot justificar si hi ha indicis de criminalitat i un risc processal acreditat». El magistrat diu que l’expresident «no ha aconseguit desvirtuar els indicis
El portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, va denunciat que el país viu una situació «d’inseguretat» amb dos tirotejos per setmana i va instar el Govern a revertir la situació. En canvi, segons les dades que ha donat Parlon, el 2010 es van produir 96 homicidis a Catalunya i el 2025 en van ser 53. «Ara portem 4 fets més d’alta letalitat que ens generen gran preocupació i hi posarem tots els recursos», va afegir. Per la seva banda, la diputada dels populars va dir que Catalunya s’està convertint amb el ‘Far West’.
de que pesen sobre ell per la «traçabilitat de diverses transferències» entre els seus comptes bancaris en relació als fons procedents del rescat de ‘Plus Ultra’. També menciona la utilització de diferents societats mercantils que presumptament es van fer servir per canalitzar els pagaments, el dispositiu mòbil posat a disposició del jutge per les autoritats judicials dels Estats Units o la troballa de joies dins del seu despatx, valorades en 1,3 milions. «A dia d’avui, encara no s’ha acreditat l’origen de les peces ni la seva liquidació tributària» remarca el jutge.
Declaració de més de tres hores
La declaració de Zapatero a l’Audiència Nacional es va allargar més de tres hores. Zapatero va negar haver influït en el rescat de Plus Ultra i va dir que no té cap societat fora d’Espanya, tampoc a Dubai. Segons fonts judicials, no va parlar de les joies decomissades al seu despatx. L’expresident va declarar a porta tancada i no va fer declaracions als mitjans, però va enviar un comunicat afirmant que «sempre ha actuat amb decència i honradesa». «No us decebré. Ens costarà més o menys temps demostrar-ho, però la veritat s’obrirà pas i retornaré la confiança a qui ara dubta», va sentenciar Zapatero.
L’expresident es va asseure davant Calama un mes després que aquest anunciés que l’investigava i després de conèixer els informes aportats per la Unitat Central de Delinqüència Econòmica (UDEF), que és la que va registrar el seu despatx, entre altres localitzacions. Va declarar per les dues causes.
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
¡Feliz cumpleaños! Con todo nuestro cariño, de parte de todos!!
k Tribuna k
La lectura de contes i les converses entre adults i infants són fonamentals per al desenvolupament del llenguatge, ja que aquest no s’adquireix únicament escoltant paraules de manera passiva, sinó participant en interaccions significatives. Per aquest motiu, és necessari reivindicar la importància de dedicar temps a aquestes activitats en l’entorn familiar i educatiu. Una part dels mals resultats acadèmics provenen d’aquest dèficit en els si de les famílies.
Els contes contribueixen a ampliar el vocabulari dels infants. Les històries solen incloure paraules i expressions que no apareixen habitualment en les converses quotidianes, fet que enriqueix el seu coneixement lingüístic. A més, l’exposició a frases diverses i ben estructurades afavoreix la interiorització de les normes gramaticals de la llengua.
D’altra banda, compartir la lectura d’un conte millora la comprensió oral i la capacitat comunicativa. Quan l’adult formula preguntes, comenta els fets de la història o els relaciona amb experiències properes a l’infant, l’ajuda a comprendre significats més complexos i a seguir el fil d’un relat. Igualment, aquestes interaccions permeten aprendre aspectes essencials de la comunicació, com ara respectar els torns de paraula, escoltar activament i adaptar els missatges a l’interlocutor.
També cal destacar que aquestes experiències afavoreixen l’atenció conjunta, és a dir, la capacitat de compartir l’interès per una mateixa activitat o objecte. Aquesta habilitat és clau per al desenvolupament de la comunicació i de les relacions socials. Així mateix, els contes potencien la imaginació i el pensament narratiu, ja que ajuden els infants a entendre les seqüències temporals, les relacions de causa i conseqüència i els diferents punts de vista dels personatges.
Ek Editorial k
l cas de Dow Tarragona ha deixat de ser únicament una qüestió empresarial per convertir-se en un debat de país sobre el futur de la indústria, l’ocupació i la capacitat de les administracions per protegir sectors estratègics. L’anunci dels 138 acomiadaments ha encès una alarma que va més enllà dels llocs de treball directament afectats: posa sobre la taula la fragilitat d’un dels principals pols petroquímics del sud d’Europa. En aquest context, els treballadors han aconseguit una primera victòria que no és menor: situar el problema al centre de l’agenda política. Les reunions amb diferents grups parlamentaris i la
interlocució oberta amb diverses administracions han servit per obtenir un compromís explícit d’implicació política. El suport manifestat per formacions diverses evidencia que existeix una consciència compartida sobre la importància estratègica del sector químic. També resulta significativa la posició expressada pel ministre Jordi Hereu, que ha defensat que Dow «té un futur claríssim a Tarragona» i ha garantit que el govern treballarà per minimitzar l’impacte dels acomiadaments. Aquest missatge aporta tranquil·litat i reconeix la dimensió del problema, però les paraules, per elles mateixes, no salvaran llocs de treball.
k Tribuna k
LCompartir la lectura d’un conte millora la comprensió oral i la capacitat comunicativa
Tanmateix, el factor més determinant no és la quantitat de paraules que escolta l’infant, sinó la qualitat de les interaccions que manté amb els adults. És molt més beneficiós que aquests segueixin els interessos de l’infant, l’animin a participar i adaptin el seu llenguatge al nivell de desenvolupament de cada nen o nena.
En conclusió, fomentar espais a casa de comunicació recíproca a través dels contes, les cançons, els jocs o les converses quotidianes és essencial per afavorir el desenvolupament lingüístic i emocional dels infants. Tot i que alguns poden necessitar suports específics a causa de trastorns del llenguatge o altres condicions del neurodesenvolupament, les interaccions riques i afectivament segures continuen sent una eina imprescindible per potenciar les seves habilitats comunicatives. Sense famílies sumant esforços i una escola amb els recursos suficients no ens en sortirem. Cal fer-ho possible.
a transformació digital requereix en molts casos: una elevada inversió econòmica, una cultura d’aprenentatge organitzatiu adequada i la disponibilitat de talent amb expertesa, tant pel que arriba com el que es pugui generar a les empreses. S’evidencia que la complexitat incremental de les infraestructures, estructures i sistemes organitzatius exigeix habilitats, capacitats i ,en molts casos la intervenció amb competències professionals concretes, que en la majoria de les organitzacions empresarials encara no han adoptat. Aquesta fissura es manifesta amb caràcter general a les petites i mitjanes empreses on la manca de perfils professionals específics i els costos indicats alenteixen la seva incorporació.
Respecte a l’impacte de l’automatització en el lloc de treball, no es redueix la responsabilitat directa o induïda només a la que afecta als treballadors /es vinculats, ans al contrari, l’augmenta als responsables de categories superiors . La acció tradicional en les tasques repetitives pràcticament desapareixen dels processos, generant-se la funció de supervisió, manteniment, anàlisi i dissenys d’arquitectures intel·ligents. Per tant, aquestes ‘tecnologies’ no només redueixen equips de treball, permeten que equips més reduïts i preparats (qualificats) a l’efecte operin amb entorns més complexes. En conseqüència, aplicant el principi de la COHERÈNCIA aplicada a la ‘REALITAT’ es pot explicitar el següent :
- La innovació va lligada al ‘procés del descobriment’.
- La Intel·ligència no ha d’apreciar-se mai en termes quantitatius.
- El difícil no és idear una solució, sinó executar-la de manera adient...
- L’avantatja competitiva ,en molts sentits, afecta i afectarà a quins puguin generar resultats.
Salvador Soler Luz Inspector Emèrit de Formació Professional. Educador i Formador
sar.
- S’escau interpretar racionalment l’efecte i la vàlua de la Formació en la preparació dels professionals front les ‘noves professions’ actuals i properes.
Per a les empreses, entitats, incorporar la I.A. no és una opció. L’acció s’ha de basar-se en fer-ho de manera responsable i competitiva. No és suficient instal·lar ‘tecnologia’, es necessita recolzar-la amb una bona base sòlida que permeti escalar l’automatització amb seguretat, amb rigor i efectivitat de manera harmònica atenent el context. Es precisa d’una comprensió estructurada, , organitzada i gestionada per professionals amb la capacitació professional fiable per a la infraestructura afectada.
Se’n dedueix fàcilment que la I.A. no només és tecnologia, està vinculada fonamentalment al lideratge, a les institucions, i... En conseqüència, la racionalitat per aconseguir l’èxit en la implantació d’aquest sistema aconsella definir les prioritats següents:
De MENTALITAT:
- Creació de sinergies entre las persones i els ‘agents’ autònoms.
- Assumpció de la importància de la ‘Capacitació’ dels treballadors/es en la línia del talent per a operar amb la I.A.
- Foment d’ecosistemes entre la pública i la privada perquè es promoguin referències (estàndards) comunes, sobre tot amb bones pràctiques.
- Potenciació dels estudis de F.P. amb la qualificació adequada, quant els perfils professionals dels sectors empresarials, atenent les necessitats que demanden les tecnologies del camp informàtic, electrònic, gestió organitzativa... pròpies de l’automatització dels processos, ara denominats de I.A. De línia EMPRESARIAL:
- Definició d’estratègies clares i concretes.
- Anàlisi i estudi sobre l’impacte de les empreses en el sector productiu i social, PIMES i “macro”, quant la preparació dels treballadors novells i l’execució de part dels estudis de F.P. en els Centres de Treball.
- Inversió en la generació del talent, incorporant les ‘bones pràctiques’ a realitzar conjuntament amb els centres de F.P.
- Facilitació a l’accés i fiabilitat de les bases de dades.
- Millora de la qualitat de les infraestructures amb redisseny dels processos de producció.
CONCLUSIÓ:
Tot l’exposat s’aproxima a la realitat del què ens ve, però pels que no s’han vinculat una mica a fons en el tema, els hi costa d’imaginar com va entrant i entrarà la IA en cada sector, i també quines repercussions tindrà en l’evolució dels llocs i mercat de treball, és a dir, a les feines. Cal cercar exemples comprensius a tots els sectors afectats (professionals i socials) per anar-ho explicant i que cada afectat entengui la part corresponent.
- Consideració de la política industrial com la ‘palanca de la prosperitat’.
Director
- Els éssers humans ja no s’estan posicionant com a imprescindibles en processos rutinaris, en general s’estan convertint en els colls d’ampolla més decisius per progres-
- Racionalització i definició de la posició, funció i situació de les PIMES al sistema productiu i de serveis del país.
Hi ha molta feina a fer en els estudis de la Formació Professional i en la formació precisa a cada empresa per incorporar la IA, i qui no s’apunti quedarà enrere. S’escau pensar que tampoc cal precipitar-se perquè estem en una etapa, no curta, d’aprenentatge específic i alhora general d’implementació d’aquests sistemes per adquirir experiència amb base empírica i finalitat pragmàtica. És possible que es percebin més fusions a nivell empresarial de les que veiem ara i els que ho tenen pitjor, com sempre per raons obvies i eternes, són les petites i mitjanes empreses.
k Tribuna k
Cuenta la leyenda que a Federico II “el Grande” le molestaba un pequeño molino cercano a su palacio, ante la imposibilidad de que el molinero cediera a las pretensiones del monarca, lo amenazó con destruir el molino, este acudió a los jueces de Berlín que le dieron la razón y lo protegieron del poder del Rey. De este modo la frase «aún quedan jueces en Berlín» se convirtió en un principio jurídico que representa el control del poder por los jueces, base del estado de derecho. Tres siglos después podemos decir que aún quedan jueces en España, que garantizan que sigamos siendo un estado de derecho ante, quizás, el más grave intento de socavarlo. Lo que hemos conocido sobre las cloacas del PSOE es de una gravedad extraordinaria. Independientemente de los casos de corrupción que afectan a la mujer del presidente, a su hermano, al expresidente Zapatero y a la cúpula del partido, el intento de minar y destruir las instituciones básicas del estado de derecho, simplemente para intentar evitar la persecución de estos casos de corrupción, es la utilización espuria del poder en beneficio propio. En cualquier estado democrático occidental la imputación formal del hermano del presidente, de su esposa o de las personas en las que confía hubiera llevado a su dimisión. Aquí ha supuesto iniciar una guerra sucia para poder extorsionar a jueces, fiscales, guardias civiles, y policías, y así intentar cerrar las causas que afectaban al entorno familiar y político de Sánchez. Y una vez descubiertos, han pasado a insinuar un supuesto intento de los jueces para derrocar el gobierno. Es de una enorme cobardía acusar de forma velada a quien no puede defenderse, vean como siempre son acusaciones genéricas, difusas, sin llegar a una acusación directa o perso-
Pere Lluís Huguet Abogado y diputado del PP en el Parlament de Catalunya
nal que podría considerarse un delito. Hace pocos días el presidente de la Generalitat, Salvador Illa, insinuó que él no es ingenuo, que sabe distinguir lo que es casualidad y lo que no es. Este sábado la portavoz del PSOE, Montse Mínguez, ha denunciado un calendario judicial con muchas prisas para que caiga el gobierno antes del verano.
Como ustedes observarán ambos dirigentes del PSOE utilizan la técnica señalada de insinuar sin indicar nada concreto, sin identificar a los responsables de esas supuestas maniobras para hacer caer al gobierno. Sr. Illa, si usted no es ingenuo y, por lo tanto, cree que alguien actúa al margen del procedimiento establecido en la ley, solo le cabe denunciarlo o callar, hacer lo que hizo es de una profunda cobardía. En igual modo la Sra. Mínguez, que si cree que alguien quiere derrocar al gobierno, lo que sería un grave delito penado con bastantes años de prisión, solo le cabe denunciarlo, hacer lo que hizo es de una irresponsabilidad extraordinaria. No cabe insinuar, o defiendes a la justicia y a las instituciones de nuestra democracia, o denuncias en el juzgado de guardia cualquier maniobra al margen de la ley. Las insinuaciones pueden ser propias de una tertulia de barra de bar, pero no
de portavoces, ministros o presidentes de la Generalitat, que, además, están obligados a denunciarlo de conformidad con el artículo 262 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal.
Y la pregunta es ¿por qué no lo hacen? Simplemente porque son conscientes de la falsedad de sus insinuaciones, porque saben que la denuncia falsa también es un delito, recogido en el Código Penal, saben que no hay explicación plausible a las joyas encontradas a Zapatero, saben que no hay explicación lógica que justifique las entrevistas de la fontanera Leire Díez con la directora general de la Guardia Civil, con el número dos de la fiscalía, y una larga lista de cargos.
Prefieren ensuciar el buen hacer y el buen nombre de nuestra justicia, prefieren destruir nuestro estado de derecho, y todo ello con un único fin: proteger a Pedro Sánchez
Prefieren ensuciar el buen hacer y el buen nombre de nuestra justicia, prefieren destruir nuestro estado de derecho, y todo ello con un único fin: proteger a Pedro Sánchez.
No tengo ninguna duda, la historia juzgará a Pedro Sánchez, sino lo juzga antes un tribunal, pero también juzgará a todos aquellos que han puesto en peligro nuestra democracia por intentar ocultar una grave trama de corrupción, a todos aquellos que diariamente repiten como cotorras y de manera sincronizada los mensajes que reciben de Moncloa. La próxima legislatura deberá ser la de la regeneración democrática, la de la recuperación de nuestras instituciones, la de devolver a los españoles la fe en unas instituciones y en unos servidores públicos que nos habían llevado a ser una de las democracias plenas del mundo, y todo ello será de la mano del Partido Popular con Alberto Núñez Feijoo al frente.
k Tribuna k
Hi ha melodies que expliquen un poble molt millor que qualsevol discurs. I a Cambrils, poble de mariners, de xarxes esteses al moll i de nits amb olor de sal, les havaneres formen part d’aquesta ànima col·lectiva que ens identifica. Sovint s’ha dit que les havaneres són cançons de nostàlgia, de records llunyans i de mirades perdudes a l’horitzó. Però, en realitat, una havanera és molt més que això. És un cant a la vida, a la resistència, a la capacitat humana d’aixecar-se cada dia malgrat les dificultats. I això és exactament el que representen en Francesc Ferrando i en Siscu Morell.
Amb ‘Havanera de Cambrils’, aquests dos cambrilencs afectats d’ELA, amb la col·laboració magistral d’en Carles Ventura i Pep Pellicer, han aconseguit emocionar tota una ciutat i convertir una cançó en un missatge d’esperança col·lectiva. Ho han fet amb valentia, amb dignitat i amb una força interior que impressiona. Perquè quan la vida els ha posat davant una de les malalties més desconegudes i injustes que existeixen, ells han decidit respondre amb moltes iniciatives, la més destacada i reconeguda el Swim for Ela, però també amb música, amb sensibilitat i amb una lliçó humana extraordinària.
L’ELA és una malaltia estranya, poc coneguda en la seva gènesi, però en Francesc i en Siscu han volgut demostrar que cap diagnòstic pot apagar la capacitat de somiar, de crear i de compartir. Han convertit el dolor en compromís i la dificultat en un motor per conscienciar la societat. I ho fan des d’una actitud admirable, sense victimisme, sense rancor i amb una serenor que emociona profundament. Gràcies a la seva lluita i a la seva presència constant a la nostra societat cambrilenca, ells s’han convertit en un exemple de coratge, d’esperança en un remei que tots desitgem que arribi el més aviat possible i en un cant a la solidaritat i a la col·laboració sense límits.
Les havaneres van néixer de mariners que afrontaven tempestes, distàncies i incerteses, però que mai deixaven de mirar endavant i de confiar en el futur
La seva havanera connecta perfectament amb l’esperit autèntic d’aquest gènere musical tan nostre. Les havaneres van néixer de mariners que afrontaven tempestes, distàncies i incerteses, però que mai deixaven de mirar endavant i de confiar en el futur. Són cançons que parlen de la duresa de la vida, sí, però sobretot de la voluntat de continuar navegant. I aquesta és també la travessia diària d’en Francesc i en Siscu.
Cambrils se sent orgullosa d’ells. Orgullosa de la seva sensibilitat, de la seva fortalesa i de la seva generositat a l’hora de compartir un missatge que ajuda moltes altres persones. La seva cançó és, a partir d’aquest diumenge que l’hem conegut públicament, una petita part de la memòria emocional dels cambrilencs i cambrilenques que sabem que les grans lliçons sovint arriben des de la discreció, la senzillesa, l’altruisme i la humanitat més sincera.
Potser per això ‘Havanera de Cambrils’ emociona tan a tothom qui l’escolta. Perquè no parla només de música, parla de vida, de coratge, d’esperança. I ens recorda que, fins i tot enmig de les tempestes més difícils, sempre hi ha una melodia capaç d’ajudar-nos a continuar navegant. Animo a tothom a escoltar-la i a seguir fent costat a la lluita contra l’ELA. Entre totes i tots ho farem possible. I com diu l’havanera a la seva lletra, sempre «voldrem tornar a la nostra platja, a la vila de Cambrils».
Necrològiques
Reus
Mercedes Palero Adán.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.
Julián García Reinoso.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h al Tanatori Municipal.
Francisco Guerrero Sabaté.
Ha mort als 81 anys.
Mor als 85 anys Hans Marwitz, veu històrica de la televisió xilena
Obituari l El narrador esportiu Hans Marwitz, conegut com 'la veu dels mundials', ha mort als 85 anys. El comunicador va marcar generacions amb les seves narracions de futbol a la ràdio i la televisió, especialment a Canal 13, on va retransmetre els mundials d’Itàlia 1990, els Estats Units 1994 i França 1998. També fou reconegut com a formador de periodistes i narradors. l Agències
Els centres de Salut Sant Joan recullen 526 ulleres per enviar a Gàmbia
Cooperació l Aquestes ajudaran persones del poblat de Tujereng a accedir a correcció visual
Els sis centres de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp han recollit 526 ulleres de sol i graduades en col·laboració amb Martra Visions, dins el projecte solidari Reus per Gàmbia. La iniciativa, que fins l’any passat es feia només amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, s’ha ampliat enguany al CAP la Selva, CAP Riudoms, CAP
Marià Fortuny, CAP Vandellòs-l’Hospitalet i Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils. L’ampliació ha permès superar de llarg les 136 ulleres del 2025. Les donacions serviran perquè 526 persones del poblat de Tujereng, a Gàmbia, puguin accedir a unes ulleres. Els punts de recollida continuen oberts. l Redacció
felicita als que es diuen: Marc, Marcel·lià, Paula, Marina i
Ciríac
21/03 al 19/04
Les teves dots de flirteig es manifestaran avui. Tot el que facis o diguis serà ben rebut pels altres. Avançaràs molt en l’àmbit social.
23/07 al 22/08 LLEÓ
Tant a casa com en el pla social et mostraràs molt actiu tots els plans metes que et proposis arribaran a bon port. Aprofita les circumstàncies.
SAGITARI
22/11 al 21/12
T’arribaran notícies interessants que et faran veure la vida els teus assumptes d’una manera molt diferent. Algú espera el teu afecte passió.
TV local
20/04 al 20/05
Si algú posa obstacles als teus desitjos, no desesperis. Les coses se solucionaran per si soles. Algú proper t’està ajudant en silenci.
23/08 al 22/09 VERGE
No et tanquis a casa trenca com més aviat millor amb la rutina. Si surts busques novetats trobaràs la clau que t’obrirà un món nou feliç.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El somriure d’una persona et captivarà tant que et farà oblidar els problemes fins tot les responsabilitats. Atractiu personal al màxim.
REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca i pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Objectiu grand dépard
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Objectiu grand dépard
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
21/05 al 20/06
Si realment sents la necessitat de retrobar-te amb coses o persones del passat, no et reprimeixis. Tindràs resposta fàcil als teus desitjos.
23/09 al 22/10 BALANÇA
La teva sensibilitat estarà a flor de pell només els més propers podran entendre la teva situació. En l’amor no hi haurà problemes si trenques amb la rutina.
20/01 al 18/02 AQUARI
Et sentiràs atret pel coneixement de noves persones per experimentar sensacions noves. Tot anirà bé mentre mantinguis fermesa.
21/06 al 22/07
Rebràs notícies que t’alegraran. En l’àmbit social privat viuràs moments molt agradables plens de passió. Intenta ser més puntual.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Apareixeran enveges per part d’una persona molt falsa que intentarà intervenir en els teus assumptes. Tanca portes no passarà res.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Serà una jornada en què et sentiràs acompanyat tant físicament com emocionalment. Avui veuràs que la felicitat la pots trobar molt fàcilment.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit i el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21:30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens 23.00 In situ
23:30 Com la nit i el dia. On tour
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Agradar el gust d’algú. Dues dins de la fanfa ra. 2. Especialista en medi ambient. Superfície àmplia. 3. Només n’hi ha una. Finestra d’una teulada. 4. Punt de l’horitzó mirant el sol. Donar tranquil·litat als altres. Una de res. 5. Farà nius. Tranquil· litat enmig de la tempesta de sorra. 6. Dona calba. Prenia una cadira. 7. Vertical amb punt. Espai de classe. Partidari del ca tarisme. 8. Divinitat egípcia. Catalunya, per exemple. Lletra que torna. 9. Creï. Fan mel. 10. Reconeix un crèdit. Nombre sense cor. 11. Soroll de tempesta. Dret i plantat. Cop sense el mig. Vocal del peu. 12. Bellugues amb força. Necessàries per caminar córrer. VERTICALS: 1. Lloc on et porten quan ja no hi ets. Mig tall. 2. Fet poc usual que es presenta sobtadament. Seient d’un estadi, al revés. 3. Ranura per posar hi una xaveta. És d’un eco sense final. 4. Saturat. Ajuntar. Final de la nit. 5. Article girat. No parlis! Volia tornar a casa. 6. Planta aquàtica girada. Pintades amb laca. 7. Urani. Exalta les seves qualitats. Gènere d’aus. 8. Dolor al cos. S’enlaira encès. Carboni. 9. No arriba a la mida. Esmalt per als mobles. 10. Os del cap. Policia militar. 11. Realitzen treballs. Nascut al Siam. Una de res. 12. Donar confiança econòmica. Línies for mades per dos plans.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Tomeu
Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Roig Ferré, Eduard Raval de Santa Anna, 2 Telèfon 977 127 712
SALOU:
Jornet Baiges, Rosa Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Av. Ramon Olzina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè o enteranyinat per bandes de núvols alts, més abundants a la tarda i a la meitat sud. A més, a partir del migdia, creixeran algunes nuvolades a punts del Pirineu i del Prepirineu deixant el cel mig o molt ennuvolat als sectors on apareguin. Independentment, fins a mig matí hi haurà núvols baixos a trams de la meitat nord del litoral.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant, tot i que a sectors de l’interior serà lleugerament més alta, i a punts de la costa serà més baixa. La màxima serà semblant o més baixa, puntualment moderadament més baixa al terç sud.
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534 PINTOR, QUITAR GOTELÉ,
POLÍGONO FRANCOLÍ. URGE vender almacén con todos los servicios y altillo. Recomendable ver. Precio negociable. Tel. 637.588.69 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
m2. 45€. Tel: 666.140.989
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12
CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS,
DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Llibres l Aquest dijous es presenta a la Cambra Urbana de Reus ‘Veus i Mirades. La Festa Major de Reus en primer pla’, un treball conjunt d’Arnau Fernández i el col·lectiu d’escriptores
Els gegants Japonesos de Reus van fer el seu primer ball a la plaça del Mercadal un 28 de juny de 1956. Per Sant Pere d’enguany, doncs, celebraran el seu setantè aniversari. Amb motiu d’aquesta efemèride, la Cambra Urbana de Reus ha impulsat la publicació del llibre Veus i Mirades. La Festa Major de Reus en primer pla, que signen el fotògraf Arnau Fernández Alegre i les Reusenques de Lletres, que n’han escrit els textos.
El volum, que es presentarà aquest mateix dijous les 19:30 h a la Cambra Urbana de Reus (Pl. Catalunya,5), fa un doble recorregut pels diversos elements del Seguici de la Festa Major de Reus. D’una banda, a través de l’objectiu de l’Arnau, que mostra els elements des d’uns primeríssims primers plans, oferint-nos
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
d’aquesta manera una mirada nova sobre unes peces i uns personatges molt coneguts. En paral·lel, les Reusenques de Lletres han fet el que els agrada més fer. És a dir, jugar amb les paraules, i cadascuna ha escrit un text inspirat en la fotografia que li va ser assignada per sorteig. D’aquesta manera, la Festa Major és retratada i relatada d’una manera artística, literària i festiva.
El llibre inclou també una introducció escrita per Carme Puyol Torres en què es repassa la història dels Gegants Japonesos de Reus, que curiosament són els únics que tenen nom (Senyor Uko / Uko-san i Hanako).
Cristina Serret Alonso
Tal com ha documentat la Carme, la seva història té les seves arrels a començaments del segle XIX. L’any 1803, amb motiu de les celebracions de l’inici
de les obres del canal de Reus-Salou, es va plantejar la construcció de quatre parelles de gegants que simbolitzessin els continents d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. No obstant això, només es van arribar a construir tres parelles —els Vitxets, els Moros i els Indis—, deixant pendent la representació asiàtica. Durant més de cent cinquanta anys, diversos historiadors i estudiosos reusencs, com Andreu de Bofarull, Eduard Toda o Josep M. Guix, van recordar aquest projecte inacabat i van reivindicar la necessitat de completar-lo. Aquesta idea va anar passant de generació en generació fins que, a mitjan segle XX, va trobar l’empenta definitiva.
Els Japonesos, per fi
La iniciativa per fer realitat aquesta quarta parella va ser impulsada per la Cambra de la Propietat Urbana, amb el suport de l’Ajuntament, Ràdio Reus i nombroses aportacions populars. El projecte va ser encarregat al jove escultor Ramon Ferran, que no només va modelar els caps en argila i en va elaborar els motlles, sinó que també va tallar en fusta de xiprer els braços i les mans i va dissenyar els figurins dels vestits. Ferran va cuidar especialment la caracterització dels personatges inspirant-se en l’estètica japonesa. Així, la geganta portaria una hagoita o ventall japonès, mentre que el gegant duria un pergamí i una catana. Les faccions delicades, els pentinats i l’elegància dels abillaments mostraven la voluntat de crear uns gegants singulars i fidels a la cultura que representaven. La Carme també recorda que la construcció dels Gegants Japonesos va despertar una enorme expectació a la ciutat. El taller de Ramon Ferran, situat al carrer Balmes, es va convertir en un punt de trobada per a molts reusencs. Cada dia hi passaven infants, famílies i curiosos per veure com avançava la gestació de la nova parella. Abans fins i tot de sortir al carrer, recorda la Carme, els gegants ja eren molt estimats i sentits com a propis per la ciutadania. Finalment, el 28 de juny de 1956 van fer la seva primera aparició pública acompanyats de la resta de gegants de la ciutat.
Ballant-la des de 1956
La Cambra Urbana de Reus ha impulsat el llibre pel 70 aniversari dels Gegants Japonesos
k Camí de ronda
La samarreta de Colòmbia
El 8 de gener de 2024, gairebé exactament tres anys després de l’assalt al Capitoli de les hordes trumpistes, els partidaris de Jair Bolsonaro van atacar les seus dels tres poders a Brasília. En les imatges dels fets, es pot comprovar que molts d’ells vestien la samarreta verdeamarela de la selecció nacional de futbol de Brasil. De fet, el president Bolsonaro havia utilitzat aquesta samarreta de manera persistent i havia convertit un símbol nacional —és difícil de traslladar la potència de la canarinha com a element aglutinador en un estat tan enorme, desigual i divers com el Brasil— en un símbol propi, el de l’extrema dreta populista... Tampoc és que els brasilers inventessin res. El mèrit, segurament, és de Silvio Berlusconi, que va utilitzar el càntic “Forza Italia” per donar nom a la força política que vehiculava la seu lideratge en el marc de la crisi institucional italiana dels primers noranta. Aquests dies, en plena Copa del Món, la qüestió de la utilització política de la samarreta de l’equip nacional s’ha fet present en el marc de les eleccions a la presidència de Colòmbia. Abelardo de la Espriella, candidat de la força d’extrema dreta Defensores de la Patria (que ressona també als Fratelli d’Italia de Giorgia Meloni) ha decidit exhibir la samarreta de l’equip nacional durant la campanya, induint els seus seguidors a fer-ho, com ja havia fet Bolsonaro, i, d’aquesta manera, apropiant-se d’un símbol que hauria de ser compartit. Aquesta ressignificació excloent de la selecció nacional ensenya el que és el nucli del discurs del populisme nacionalista, això és, la patrimonialització de la nació i, per tant, la convicció implícita de què aquells que no s’hi senten identificats amb el seu discurs d’alguna manera la traeixen o no hi pertanyen. És per això que aquestes forces polítiques sempre són un perill per a la democràcia.
Jordi
Jaria-Manzano
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Professor de Dret constitucional (URV)
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
El més vist www.diarimes.com Calafell acull una de les concentracions de túning més veteranes d’Espanya Motor El Festival Mar i Muntanya de Cambrils uneix cuina i Vall d’Aran del 15 al 30 de juny Gastronomia La reforma del primer tram de la Rambla Nova a Tarragona estarà llesta al juliol Urbanisme
