Societat 13
Futbol 17
Mor Salus Álvarez, president de la DOQ Priorat, icona del sector vitivinícola i exalcalde de Porrera
Marcos Baselga, davanter del Nàstic: «Marbella serà un partit trampa. Hem d’anar a jugar amb humilitat»
Opinió 20 Gerard Faiges. Pedres a la pròpia teulada: «El Reus FCR es manté aferrat a la possibilitat de disputar el play-off d’ascens a Primera Federació»
L’administració creu que el Ministeri «avança molt a poc a poc» en l’estudi per treure les mercaderies de la costa i posa fil a l’agulla a «un problema important que cal resoldre»
Pere Macias assegura a Reus que l’elaboració del pla ferroviari del territori «serà un procés molt parlat amb tothom» i anuncia el retorn de l’R15 «a curt termini» 9
Camp de Tarragona 16
Els carrers es van omplir ahir de cultura popular per celebrar l’aniversari de la plena municipalitat
Tarragona finalitza una inversió de 4 MEUR per recuperar espais naturals
Ambient l 2 i 3
Medi Ambient l Viñuales remarca que aquest projecte «ha retornat 2,4 m2 d’espais naturalitzats per a cada ciutadà»
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha culminat l’execució del projecte Greenbelt’26, que incloïa més d’una desena d’actuacions destinades a la restauració ambiental de l’Anella Verda. Amb una inversió total de 3,9 milions d’euros (IVA inclòs), els últims quinze mesos s’han fet obres en diversos punts de la ciutat, que han marcat un abans i un després en la relació del nucli urbà amb el seu entorn natural.
L’alcalde, Rubén Viñuales, va remarcar ahir que aques-
ta «transformació» ha arribat «absolutament a tota la ciutat», tot detallant que s’ha actuat sobre 353.226 metres quadrats de superfície municipal. «El Greenbelt’26 ha retornat 2,4 m2 d’espais naturalitzats per a cada tarragoní», va indicar el batlle. Entre les accions més rellevants, va posar l’accent en la renaturalització del riu Francolí, que s’ha emportat la major part del pressupost —1,4 milions d’euros—, amb l’eliminació de més de 35.000 m2 de canyars i també la restauració «ambi-
Actuacions executades
Renaturalització del riu Francolí 1,4 milions d’euros
Millorar la retenció de residus al riu Francolí 150.026,73 euros
S’han instal·lat elements de retenció de residus sòlids en diversos sobreeixidors d’aigües pluvials de la xarxa de clavegueram urbà, que contribuiran a millorar la qualitat de l’aigua en aquest tram fluvial del riu Francolí.
És l’actuació més important del Greenbelt’26. S’ha trencat la linealitat de la llera del riu Francolí, s’han erradicat les espècies de flora invasores i s’ha recuperat la vegetació autòctona.
Potenciació de refugis climàtics al parc Francolí 83.366,90 euros
El parc Francolí s’ha consolidat com a refugi climàtic, amb l’increment dels espais d’ombra i la reactivació d’una font ornamental. S’ha afavorit el flux de biodiversitat entre el riu i el parc, i s’han generat refugis de fauna aquàtica.
ental i hidromorfològica» de 272.000 m2
A més, Viñuales va destacar altres intervencions clau que han contribuït a la recuperació i millora dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda. Com ara, la recuperació de 8.700 m2 de domini públic marítim-terrestre fins ara ocupats per estructures artificials, amb actuacions com la demolició de la plataforma del Miracle i els murs de Mas Rosselló. Igualment, s’han protegit i delimitat més de 61.000 m2 d’espais naturals
S’ha elaborat el Pla Gestor de l’Anella Verda per als pròxims 30 anys
La plataforma del Miracle ja és història. Durant el 2025, es va enderrocar el mamotreto de formigó de 8.653 m2 construït el 2001. Pròximament, l’Estat renaturalitzarà aquest espai buit.
Demolició del ‘mamotreto’ del Miracle 359.190,58 euros
Restauració del parc Mas Rosselló 77.622,51 euros
S’ha extret el mobiliari urbà de formigó degradat, eliminat les plantes invasores, recuperat els ecosistemes litorals i delimitat els itineraris de pas d’aquesta zona verda a la Punta del Miracle.
i seminaturals d’alt valor ecològic en àmbits com el parc de la Muntanyeta, el Pont del Diable, el Mas Rosselló, el Riu Clar i el litoral rocós de la Punta del Miracle.
El projecte també ha permès la creació i millora de gairebé 19.400 m2 de sistemes dunars a les platges del Miracle, l’Arrabassada i la Llarga, així com la plantació de més de 10.700 arbres i arbusts arreu de la ciutat. A tot plegat,
Renaturalització de la platja del Miracle 88.244,34 euros
El projecte incloïa una intervenció a la platja del Miracle per fer-la més resilient als temporals. S’ha afavorit la creació d’un sistema dunar, s’ha recuperat la flora autòctona litoral i s’han eliminat les espècies de flora invasores.
Naturalització de la llacuna de l’Anella Mediterrània 31.121,35 euros
S’han eliminat les espècies invasores de la llacuna del parc de l’Anella Mediterrània, que perjudicaven el desenvolupament d’amfibis, per afavorir l’equilibri de l’ecosistema i s’ha plantat flora autòctona a les zones del marge.
S’han creat noves àrees de plantació a la platja de l’Arrabassada i també s’ha restaurat l’espai dunar i s’ha eliminat la flora exòtica invasora, de la mateixa manera que a la platja Llarga.
Restauració dunar a l’Arrabassada i la Llarga 198.786,45 euros
s’hi suma la instal·lació de 35 refugis per a fauna —com caixes niu per a aus i ratpenats— i la creació d’un parc de papallones al parc de la Muntanyeta, reforçant així la biodiversitat urbana.
Més enllà de les obres i in-
tervencions físiques, també s’ha elaborat el Pla Gestor de l’Anella Verda, un instrument que defineix les línies d’actuació per millorar els entorns naturals de Tarragona els pròxims 30 anys. «És clau per la planificació verda i natural
Biodiversitat al parc de la Muntanyeta
88.453,90 euros
Masses forestals resilients i biodiverses a l’Anella Verda 38.019,26 euros
En aquest gran espai verd de SPiSP, s’han creat zones de pol·linitzadors, amb un jardí per a papallones; s’han ordenat els senders i s’han plantat espècies arbustives per atraure l’avifauna.
de la ciutat», va afirmar el conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro. Aquest es concreta en diversos documents, com el Pla d’Acció per a la Biodiversitat, el Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic, els estudis hidromorfològics del riu Francolí i el disseny d’infraestructura verda. L’edil també va posar en valor l’impacte del Greenbelt’26 pel que fa a l’educació ambiental de la ciutadania.
Accions futures
Xavier Llopart, tècnic de Medi Ambient, va assenyalar que aquest conjunt d’actuacions suposa la inversió «més gran» realitzada a la ciutat en aquest àmbit i ha permès «establir les bases de què volem ser de grans a nivell ambiental». «Tot això significa una nova forma d’entendre Tarragona», va destacar també l’alcalde, qui va assegurar que el camí iniciat amb el Greenbelt’25 «no s’atura». Viñuales va destacar que ja hi ha nous projectes previstos, com la restauració ambiental del camí de ronda entre el Fortí de la Reina i el parc dels Cossis, adjudicat fa pocs dies per 209.728,908 euros, o les obres de renaturalització que l’Estat farà pròximament en el solar on hi havia el mamotreto del Miracle. Mentrestant, l’Ajuntament hi vol instal·lar pistes de vòlei platja, petanca, una zona de cal·listènia i una guingueta; si el Servei Provincial de Costes dona el seu vistiplau.
Renaturalització del tram urbà de Riu Clar 25.307,92 euros
La intervenció al tram urbà de Riu Clar ha consistit en la recuperació de les franges de vegetació de ribera autòctona i l’erradicació de les espècies de flora invasores, per tal de millorar la qualitat paisatgística dels barris de Ponent.
S’han eliminat espècies invasores a l’Anella Verda i s’ha afavorit la presència d’espècies menys propagadores d’incendis. Això ha permès augmentar la diversitat i complexitat forestal, així com crear corredors de vegetació. Restauració forestal del Pont del Diable 43.925,96 euros
La intervenció ha contemplat l’ordenació de la circulació per senders delimitats, la clausura dels camins paral·lels que pugen cap a l’aqüeducte i la plantació de nova vegetació.
Urbanisme l S’inicien 304 nous immobles el primer trimestre d’enguany, amb un pressupost de gairebé 42 milions d’euros
Agències
La construcció de nous habitatges a la demarcació de Tarragona ha crescut un 36% durant el primer trimestre de 2026 respecte del mateix període de 2025, segons les dades del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT). En total, s’han iniciat 304 immobles i també ha augmentat el pressupost d’execució material, que se situa a prop dels 42 milions d’euros, més d’un 20% per sobre del registre de l’any passat. El pressupost mitjà per habitatge s’eleva fins als 140.250 euros, una xifra que el COATT situa molt per damunt dels valors d’altres èpoques i que confirma un inici d’any amb més activitat promotora i més inversió vinculada a l’obra nova al conjunt de la demarcació.
Pel que fa a la rehabilitació, durant aquest primer trimestre s’han comptabilitzat 191 actuacions de reforma, pràcticament la mateixa xifra que
L’obra nova creix amb 304 nous habitatges i més de 42 milions. Cedida
El pressupost mitjà per habitatge se situa en 140.250 euros, segons el COATT
un any abans. Tot i aquesta estabilitat, el pressupost mitjà per obra s’ha disparat fins als 85.357 euros, molt per sobre dels 53.098 euros registrats el 2025. A més, entre gener i març d’enguany s’han comunicat al COATT més de 1.750 encàrrecs professionals a la demarcació, amb un increment superior al 6% respecte de l’exercici anterior. Les dades dibuixen així un inici d’any amb més obra nova, més volum econòmic i una activitat sostinguda al sector, tant en l’àmbit de la nova construcció com en el de les reformes, en un primer trimestre que manté el pols de l’activitat professional. Tot plegat reflecteix una evolució a l’alça dels indicadors.
Sanitat l Reforçarà la participació d'aquests en les decisions
La Regió Sanitària Camp de Tarragona ha creat la primera Comissió Territorial del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya, després que el consell de direcció n’aprovés aquest dilluns la constitució. Així, el Camp de Tarragona es converteix en la primera regió del país a fer efectiva la descentralització prevista en la normativa vigent. Des de l’any 2012, el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya és l’òrgan de referència per al diàleg entre les associacions de pacients i el Departament de Salut, però fins ara les en-
titats del territori hi participaven només en l’àmbit nacional. La comissió permetrà adaptar aquesta participació a la realitat assistencial i social del Camp de Tarragona i fer més directa la veu dels usuaris en l’àmbit territorial. Serà la primera experiència descentralitzada del país.
Segons la gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Marta Milà, la nova eina és «clau per avançar cap a un model més humà i participatiu» i representa «un pas endavant molt rellevant» per situar els pacients al centre del sistema i reforçar la seva capacitat d’incidència real en
les decisions que afecten la seva salut. La comissió facilitarà una veu territorial més directa, una incidència més gran en les polítiques de salut i una proximitat reforçada, incorporant l’experiència directa dels usuaris per contribuir a la millora del sistema sanitari. Aquesta transformació s’emmarca en el Decret 173/2022, que modernitza l’estructura del consell. Després de l’aprovació, el procés continuarà amb una sessió informativa per a les entitats de pacients, l’obertura del termini de candidatures i la sessió constitutiva de la nova comissió territorial.
Cultura l «Hem de tenir orgull perquè el sector a Tarragona no té res a envejar», diu Noemí Llauradó
La Diputació de Tarragona va reunir ahir en una nova jornada de treball representants de 61 festivals i grans esdeveniments culturals i estratègics que tenen lloc al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. L’objectiu de l’administració és enfortir el teixit cultural a la demarcació,
reforçar l’impacte col·lectiu dels esdeveniments culturals estratègics, incrementant-ne la visibilitat, la capacitat d’incidència i el retorn social, cultural i econòmic al territori, així com consolidar una identitat cultural pròpia. «Hem de tenir orgull. No tenim res a envejar a nivell català o espanyol», va expressar Noemí Llauradó, presidenta de la
Diputació. A l’acte, celebrat a l’Auditori Diputació, hi van participar ajuntaments, entitats i empreses que han rebut ajuts de la Diputació a través de les convocatòries per a activitats estratègiques i d’especial impacte i rellevància i que formen part de la Xarxa d’Estratègics de la Diputació. Es consideren activitats estratègiques les actuacions
Societat l La xerrada serà a la Sala Zero a les 20 h
La periodista, directora i guionista Joanna Pardos, guanyadora l’any passat d’un Premi Emmy Internacional al millor documental esportiu per #SeAcabó. Diario de las Campeonas (Netflix),serà la convidada de la propera sessió del
cicle Experiència de Periodista, que tindrà lloc aquest vespre. La xerrada serà conduïda perla periodista Elisenda Rovira i mantindrà l’estructura de conversa informal a la Sala Zero de Tarragona (C. Sant Magí, 12. Entrada gratuïta) a les 20 hores, en un horari afterwork que aspira a ser punt
de trobada per a periodistes, estudiants de Periodisme i públic en general. Pardos és una periodista, directora i guionista nascuda a La Ràpita (Montsià) l’any 1980, que l’any passat va aconseguir el Premi Emmy Internacional al millor documental esportiu per #SeAcabó. Diario de las
culturals d’interès públic de gran envergadura, diferenciadores, amb un alt valor cultural, patrimonial o educatiu, i que destaquen per la seva excel·lència i singularitat.
Professionalitzar equips «Les ajudes ens permeten professionalitzar l’equip. Són una gran empenta. També ens ajuden a millorar la pro-
Campeonas (Netflix). També ha dirigit la sèrie documental Alexia, Labor Omnia Vincit (Amazon Prime), nominada a l’Emmy Internacional el 2023. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut, a més, dos premis Ondas i ha estat al capdavant de diversos programes de televisió. En el vessant més periodístic, ha dirigit reportatges per al 30 Minuts de TV3, entre d’altres. L’Experiència de Periodista es reprendrà dijous, 7 de maig, amb la xerrada de la conductora del Telenotícies Comarques, Núria Solé.
«Volem donar un suport més equilibrat als esdeveniments privats»
poder donar «un suport més equilibrat i òptim als esdeveniments del sector privat». Sánchez va destacar «el suport i el compromís continuat de la Diputació amb la cultura com a motor de cohesió social, identitat i desenvolupament del territori».
Convocatòria oberta
gramació dels actes que portem», va explicar Jacob Dalmau, membre de l’associació Anima’t. En aquest sentit, el diputat de Promoció Social i Cultural, Óscar Sánchez, va presentar les principals novetats de la convocatòria d’ajuts del 2026, que augmenta la dotació en un 15% i que incorpora també les entitats amb afany de lucre (empreses) per
La Diputació de Tarragona obre avui la convocatòria d’ajuts per a activitats i actuacions culturals estratègiques d’especial impacte i rellevància impulsades a la demarcació. Aquesta línia comptarà enguany amb una dotació d’1.800.000 d’euros per als ens locals i de 2.000.000 d’euros per a les entitats, que sumen un total de 3,8 milions d’euros per als grans festivals i esdeveniments culturals aquest 2026. Entre les principals novetats d’aquest any hi trobem, per exemple, l’augment de la dotació en un 15% per a les entitats (650.000 euros més que al 2025) i que enguany poden optar als ajuts tant les entitats sense afany de lucre com les entitats amb afany de lucre. Les sol·licituds es podran presentar a través de la Guia de Serveis (www.dipta.cat/ serveis) fins al proper 15 de maig, en el cas de les entitats, i fins al proper 15 de juny, en el cas dels ens locals. En tots els casos han de ser projectes d’interès públic i social de gran envergadura realitzats a la demarcació de Tarragona (festivals, mostres, jornades, trobades o similars) que comptin amb un pressupost mínim, que variarà en funció de cada cas.
La Generalitat impulsa els treballs entre Cambrils, Salou i Vila-seca, avançant la connexió futura amb Reus i Tarragona
El futur tramvia del Camp de Tarragona ja ha deixat de ser només un projecte sobre plànols. Les obres de la primera fase, que connectarà Cambrils, Salou i Vila-seca, estan en marxa amb una inversió mobilitzada fins ara de 224 milions d’euros. Aquesta infraestructura, batejada com a TramCamp, pretén transformar la mobilitat de la zona i convertir-se en l’eix vertebrador del transport públic a la segona àrea metropolitana de Catalunya. Actualment, els treballs en execució corresponen a l’adequació de l’antic corredor ferroviari i dels espais adjacents, amb un pressupost de 15,8 milions d’euros. Les actuacions inclouen moviments de terres, desviaments de serveis i la construcció d’estructures destacades com el nou
pont de 112 metres sobre l’autovia A-7 al terme municipal de Vila-seca. Paral·lelament, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té en licitació la construcció del centre operatiu de Vila-seca, amb una inversió prevista de 24,7 milions d’euros. Aquest equipament acollirà tallers, cotxeres i instal·lacions de control del servei, i es preveu que les obres puguin començar aquest mateix any.
Inauguració prevista a finals de 2029
El gruix de la primera fase de les obres ha estat adjudicat per un import superior als 112 milions d’euros, amb un termini d’execució previst de 25 mesos. L’inici dels treballs començaran abans de l’estiu i, segons la Generalitat, es preveu que el tramvia entre Cambrils i Vila-seca s’inauguri a finals del 2029. Les actuacions in-
clouen la plataforma ferroviària, la superestructura, la urbanització i els sistemes tècnics necessaris per posar en servei la línia. La primera fase tindrà una longitud de 14 quilòmetres. Comptarà amb 14 estacions, tres de les quals funcionaran com a intercanviadors amb altres modes de transport. També inclourà un centre operatiu al terme de Vila-seca i set unitats de material mòbil.
Quan estigui completada, la xarxa del tramvia tindrà un total de 47 estacions
El TramCamp beneficiarà a 9,5 milions d’usuaris cada any, eix vertebrador del territori
A més del traçat ferroviari, el projecte incorpora actuacions d’integració urbana als municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca, així com la configuració d’un eix cívic paral·lel destinat a fa-
cilitar la mobilitat a peu i en bicicleta. Aquestes intervencions seran executades pels ajuntaments amb finançament de la Generalitat, amb una inversió de 26,5 milions d’euros. El projecte del tramvia forma part d’una estratègia més àmplia de transformació de la mobilitat al Camp de Tarragona, que busca incrementar l’ús del transport públic i reduir la dependència del vehicle privat. En aquest sentit, la infraestructura es planteja com una peça clau per avançar en la descarbonització del transport i millorar la connectivitat entre nuclis urbans,
zones turístiques i àrees d’activitat econòmica.
Connexió entre Reus i Tarragona En paral·lel a les obres de la primera fase, la Generalitat treballa també en la tramitació de la segona fase del projecte, que haurà de connectar per tramvia Reus i Tarragona i incloure l’accés a l’aeroport de Reus. Aquest desplegament completarà una xarxa tramviària de 46 quilòmetres i 47 estacions, amb deu intercanviadors, pensada tant per a serveis urbans com interurbans.
El TramCamp beneficiarà a 9,5 milions d’usuaris cada any, consolidant-se com una infraestructura estratègica per cohesionar el territori i reforçar la mobilitat metropolitana al Camp de Tarragona, relligant els principals nuclis urbans i àmbits d’activitat de la zona.
Societat l Personal educatiu, famílies i sindicats del territori creen una plataforma per l’habitatge digne
La comunitat educativa de Tarragona ha unit forces per visibilitzar i combatre els efectes de la crisi de l’habitatge en l’àmbit escolar. Amb aquest objectiu neix la plataforma Comunitat Educativa 43 per l’Habitatge Digne, un projecte que busca donar resposta a l’impacte dels desnonaments i la precarietat residencial en infants i joves. El col·lectiu, format el 2025 i actiu des d’aquest 2026, agrupa docents, AFAs i personal educatiu. També s’ha articulat amb la participació dels sindicats d’habitatge de Tarragona i Reus, juntament amb la CGT i USTEC.
«Vam veure que moltes famílies que acudien als sindicats d’habitatge amb problemàtiques de desnonament tenien infants escolaritzats. És així com detectem la necessitat de fer un treball conjunt», explica David Funes, professor de secundària, portaveu de la plataforma i membre del Sindicat d’Habitatge de Tarragona. «L’objectiu és trencar el silenci, donar veu a la problemàtica i estudiar quines eines pot tenir la comunitat educativa per vincular-se a aquesta lluita», assenyala.
«Moltes famílies no saben que l’escola és un lloc on també poden buscar ajuda», indi-
ca l’Helena Arévalo, portaveu del col·lectiu, membre del Sindicat d’Habitatge de Reus i mare vinculada a una AFA. És per això que una de les principals línies d’acció de la plataforma és dotar els centres d’eines concretes. Així, han elaborat un protocol i una infografia perquè tant les famí-
Han creat protocols per a les escoles sobre com actuar en cas de desnonament
Educació l Els vuit guanyadors tindran accés VIP al 'village' del Tour
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va rebre ahir els nens i nenes participants en el Dictat del Tour que va tenir lloc el passat 27 de març a l’Amfiteatre de Tarragona. En el transcurs de l’acte, que es va dur a terme a la sala d’ac-
tes de l’Ajuntament de Tarragona, es van lliurar diplomes a tots els participants i reconeixements als vuit guanyadors i guanyadores d’aquesta iniciativa.
El dia 5 de juliol, quan la segona etapa del Tour de França 2026 surti des de la ciutat de Tarragona, els vuit guanya-
dors i guanyadores del Dictat del Tour podran accedir, mitjançant una entrada VIP, al village del Tour, que s’ubicarà a la zona de les grades del Parc del Francolí. En aquest cas, seran nens i nenes de les escoles Pax, Pràctiques, Lestonnac l’Ensenyança, Sant Pau Apòstol i La Salle Torreforta.
lies com el personal educatiu sàpiguen com actuar davant un possible desnonament. Els materials permeten orientar les famílies cap als sindicats d’habitatge i altres recursos, i també donar suport des dels centres.
«La idea és agilitzar una mica aquesta feina, perquè
Prop d’una cinquantena de nens i nenes de cinquè i sisè de primària de diversos centres educatius de la ciutat van participar en el Dictat del Tour, una de les activitats pedagògiques que formen part del programa Tarragona, el Tour a Casa. L’acte també va comptar amb la participació de la consellera d’Educació, Isabel Mascaró; el conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler; així com personal educatiu i equips directius dels centres educatius i familiars dels nens i nenes participants.
poden compartir i adonar-se que aquestes problemàtiques que pateixen no són individuals, sinó col·lectives, i que no tenen per què patir-les soles», destaca Funes.
Els impulsors insisteixen que el problema de l’habitatge no és aliè a les aules. «No és una qüestió externa, entra cada dia a classe», assegura el portaveu. «Potser els alumnes més joves no entenen realment la situació, però sí que comparteixen aquesta por que hi ha a casa, i això es veu. Es veu desmotivació, problemes per dormir, ansietat, baixada del rendiment…», relata. «Cap adolescent o infant hauria de tenir el neguit de si tindrà un lloc on fer els deures o si podrà dormir a casa seva abans d’un examen», afirma.
moltes vegades, quan arriben als serveis socials, ja és massa tard», apunta. «També estem treballant per fer xerrades a escoles i instituts, tant als treballadors com als alumnes i les seves famílies», avança. Les AFAs, defensen, també hi juguen un paper essencial. «Són espais on les famílies
Una problemàtica creixent Actualment, Catalunya lidera el rànquing de desnonaments a Espanya. La situació, alerten, és especialment preocupant a la demarcació de Tarragona, que va tancar l’últim trimestre de l’any passat amb 153 casos, una xifra que suposa un augment del 18,6% respecte al trimestre anterior. Segons indiquen les dades difoses pel Consell General del Poder Judicial, la major part d’aquests llançaments va estar vinculada a l’impagament del lloguer, amb 107 casos, enfront de 36 derivats d’execucions hipotecàries i 10 corresponents a altres règims. «L’encariment dels lloguers obliga molta gent a marxar dels barris on viu, trencant xarxes de suport, afectant també l’escolarització dels fills», assenyala Funes. «El problema de l’habitatge, el de l’educació o el del sector social no són esferes separades, sinó lluites que es retroalimenten i ens fan més forts com a col·lectiu», defensa.
Societat l La jornada comptarà amb visites guiades i actuacions de cultura popular
El Port de Tarragona inaugurarà aquest dissabte el Parc del Port amb una desena d’activitats. Entre els actes hi haurà una ballada conjunta dels grups folklòrics dels barris marítims i el concert itinerant de la Big Bike Orchestra. Aquest darrer acte forma part, a més, de l’agenda del festival Dixieland de Tarragona i dels actes previs del Tour de França. La jornada es complementarà amb visites guiades pels espais del parc del Port, el lliurament d’un record de l’acte i un refrigeri per
al públic assistent. L’esdeveniment començarà a les 10 h, quan la periodista Aina Mallol donarà la benvinguda de l’obertura del Parc. Seguidament, Santiago J. Castellà i Rubén Viñuales faran la descoberta del tòtem de la plaça per a esbrinar el seu nom, i que anirà encapçalada per un compte enrere conjunt. En acabat, hi haurà una ballada de les entitats populars dels barris del Port i el Serrallo. Seran els Gegants del Port, la Cucafera Petita, la Vibrieta i els Gegants i els Manotes del Serrallo els que animaran la festa en aquest
nou entorn portuari. A continuació, es realitzaran quatre visites comentades simultànies, cadascuna en un espai diferent del parc, a càrrec de responsables de l’Autoritat Portuària. Un cop finalitzin i es torni a la plaça de Port, es convidarà al públic assistent a un piscolabis i se’ls farà entrega del record de l’acte.
Folk polonès
A les 12 h, actuarà la Big Bike Orchestra, un grup musical de pop-folk polonès que fa concerts en viu mentre van en una bicicleta de sis seients, una per a cada integrant.
Es plantaran uns 200 arbres i més de 14.500 plantes i arbustos
L’espectacle, per una banda, forma part de la programació de la 31a edició del festival de
música de Tarragona Dixieland i és un dels actes previs del Tour de França.
Inversió de 3,25 MEUR El Port de Tarragona estrenarà un nou espai de la façana marítima, que ha comptat amb una inversió de 3,25 milions d’euros. La reforma del
parc del Port ha aportat un 64 % més de superfície verda a aquest espai. S’ha passat dels 7.000 m2 als 11.500 actuals i que és gràcies en gran part per la plantació de 200 arbres i més de 14.500 plantes i arbustos. Aquesta reforma urbanística esdevindrà un nou refugi climàtic.
Societat l Un estudi gestionat per Ecologistes en Acció mostra aquests resultats, que poden provocar afeccions pulmonars
Totes les escoles de Tarragona inompleixen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en matèria de qualitat de l’aire, ja que superen els llindars recomanats de diòxid de nitrogen. Stop Creuers Tarragona—veïnat pel decreixement turístic, la cooperativa l’Escamot i el Camp Residu Zero han fet una campanya de mesuraments, gestionada per Ecologistes en Acció, que ha mostrat resultats que superen el llindar de 10 µg/m³, que és la mitjana anual recomanada. Alguns punts, com l’entorn de l’Escola Saavedra de Tarragona (32,9 µg/m³) multipliquen aquest valor de referència. Els responsables de l’estudi assenyalen el trànsit com la principal causa dels nivells elevats detectats, especialment en zones urbanes amb gran densitat de vehicles i punts de congestió. En el cas de l’escola Saavedra, per exemple, la seva ubicació en una cruïlla amb freqüents aturades i arrencades de vehicles explicaria els registres més alts. «Pot generar afeccions pulmonars. La nova directiva europea de qualitat de l’aire preveu reduir el límit a 20 µg/m³ en els propers anys. Barcelona, per exemple, ja ha estat sancionada per aquest motiu», va indicar ahir Misael Alerm, portaveu de Stop Creuers Tarragona. L’estudi va més enllà de Tarragona
ciutat i analitza centres de tot el Camp de Tarragona. En aquest sentit, només el CEIP Josep Veciana de Perafort està dintre dels límits. En municipis amb menor intensitat de trànsit, com la Pobla de Mafumet o el Morell, els valors observats suggereixen la possible influència d’altres fonts d’emissió, com l’activitat industrial associada al complex petroquímic de la zona. Tot
Europa abaixarà el límit aviat i Barcelona ja ha estat sancionada
Els veïns del Carrer Mallorca celebren el canvi dels busos dels creuers
Turisme l Stop Creuers creu que aquest turisme s'ha d'acabar
O.C.S.
Els veïns del Carrer Mallorca van celebrar ahir el canvi d’ubicació de la parada dels autobusos dels creueristes. «L’any passat va ser horrible perquè continuament hi havien dos o quatre autobusos allà parats de manera
rotativa i això generava molt soroll, molta molèstia. Ocupaven llocs d’aparcament i no podies passar pel carrer. Ara l’Ajuntament ja ha decidit que traurà la parada i realment estem molt contents que s’hagi posat seny perquè va ser una cosa molt molesta», va dir Ariadna Tous, ve-
ïna del carrer. Tot i això, des de Stop Creuers Tarragona es considera que la solució no és canviar la parada de lloc, sinó acabar amb aquest tipus de turisme. «No aporta res a la ciutat. Baixaran tots a la Part Alta i la densificaran encara més. Estem a temps de canviar-ho perquè els establiments
i això, amb les dades disponibles no és possible establir una relació causal directa, i caldrien estudis específics per confirmar aquesta hipòtesi, expliquen els autors de l’estudi.
Efectes a la salut
L’evidència científica indica que l’exposició continuada a concentracions elevades de NO₂ està associada a efectes
de la ciutat no viuen dels creueristes», va dir Misael Alerm, portaveu de Stop Creuers Tarragona.
Previsions de rècord El 2026 es preveu com un nou any de rècords pels creuers a Tarragona, amb un important salt pel que fa a les escales, que creixeran fins a la gairebé vuitantena.. Pel que fa a la xifra de passatgers, s’estima que serà d’uns 155.000 al llarg dels 8 mesos que duri la temporada. Caldrà veure com evoluciona la nova parada dels busos al Camp de Mart.
adversos sobre la salut, especialment en població infantil. Entre aquests efectes s’inclouen alteracions en el desenvolupament pulmonar, un augment de la incidència de malalties respiratòries i possibles impactes en el desenvolupament cognitiu, com ara dèficit d’atenció. «Els infants constitueixen un grup especialment vulnerable, tant per factors fisiològics com pel
temps que passen en entorns escolars, fet que pot incrementar l’exposició acumulada», exposen els autors de l’estudi.
Reclamen mesures
Les entitats impulsores de la campanya alerten que, si no es produeixen canvis en la mobilitat urbana, diverses ciutats del Camp de Tarragona podrien incomplir la normativa europea en els pròxims anys. En aquest sentit, reclamen actuacions immediates per reduir el trànsit al voltant dels centres educatius i millorar la qualitat de l’aire. L’estudi serà traslladat a les administracions locals perquè en tinguin coneixement i puguin adoptar mesures. Els col·lectius també adverteixen de decisions recents que podrien agreujar la situació, com la reubicació de zones d’aparcament d’autocars en àrees pròximes a escoles amb alts nivells de contaminació. «Els resultats mostren com s’ha prioritzat massa l’espai pels cotxes i les motos i es deixa de banda les necessitats d’un entorn escolar. No s’ha d’anar en contra del vehicle privat, sabem que és útil, però s’han d’adoptar mesures», va exposar Lluis del Clot, de la cooperativa l’Escamot. «Els entorns escolar ja no és només que estiguin contaminats, sinó que són espais insegurs pels infants. Molts arriben i marxen de l’escola en cotxe», va afegir el portaveu.
Mobilitat l El comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies, Pere Macias, analitza a la Cambra la situació
Sergi Peralta / ACN
La Generalitat de Catalunya redactarà un pla d’infraestructures ferroviàries del Camp de Tarragona, una eina de planificació que cerca definir com ha de ser xarxa ferroviària del territori i donar resposta a les necessitats de capacitat per al servei de passatgers i mercaderies. El Govern català està ultimant els detalls per convocar la licitació per a l’elaboració de l’estudi, que haurà d’analitzar aspectes com la demanda i l’encaix de nous traçats, així com el pas de les mercaderies per l’interior.
El comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies, Pere Macias, va explicar, en el marc
d’un Vermut Cambra de la Cambra de Comerç de Reus, que es té la sensació que l’estudi de l’Estat central per a definir un nou traçat per al pas de les mercaderies per l’interior «està avançant molt a poc a poc» i, mentrestant, «no es resol la saturació entorn Tarragona». «D’altra banda, creiem que hi ha un compromís amb el territori de resoldre un problema important», va asseverar. Per aquest motiu, «a la Generalitat li sembla que ha d’actuar i posar sobre la taula una planificació que, òbviament, serà amb un procés molt parlat amb tothom i que, per això, pugui tenir més possibilitats d’èxit». Macias també va afirmar que es té la sensació que la lí-
El ministre Puente es compromet a publicar quatre estudis d’obres
La xarxa de plataformes d’usuaris de Rodalies, que uneix entitats com Dignitat a les Vies i l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, va rebre ahir el compromís del ministre de Transports, Óscar Puente,
nia de tren R15, entre Riba-roja d’Ebre i Reus, tancada des de principis d’any per efectuar-hi obres de millora, tornarà
de publicar pròximament quatre dels onze estudis d’obres de Rodalies que es mantenen encallats. Tal com van explicar els portaveus Adrià Ramírez i Anna Gómez, haurien percebut una «bona actitud» per resoldre els problemes de la xarxa catalana, tot i que no els van concretar quins informes es prioritzaran. «Necessitem que entenguin que l’usuari porta una mot-
xilla plena de pedres a l’esquena», va avisar Gómez. Puente els hauria citat per a una segona trobada, així com a reunions amb Adif i Renfe. Ramírez va reconèixer que la comunicació amb el Ministeri era «molt difícil», així que espera que la presa de contacte no sigui «flor d’un dia». Des del Ministeri de Transports, es va destacar el to «cordial i constructiu» de la reunió.
Macias té la «sensació» que l’R15 tornarà a operar «a curt termini»
ralitat «que això s’acceleri al màxim» i «no estem pensant a mitjà ni a llarg termini».
Els problemes
Macias va desgranar cinc aspectes que ajuden a entendre el col·lapse del sistema ferroviari: el dèficit «crònic» d’inversió, la saturació de corredors, «greus errades» de planificació, la gestió de la concentració d’actuacions i un model d’explotació «aliè als interessos de país». «El traspàs pretén canviar les coses i aconseguir que la gestió ferroviària de Catalunya, al màxim possible, sigui feta des d’aquí», va afirmar. Aquest segle, l’aposta per l’alta velocitat a l’Estat ha superat amb escreix les inversions en la xarxa convencional, un paradigma que no es va aturar fins al 2019. «Les coses estan com estan per una gravíssima irresponsabilitat de deixar abandonada la xarxa convencional», va asseverar. En el cas del ferrocarril a Catalunya, els esforços més importants s’han concentrat en el metro de Barcelona, la línia del Vallès, Núria i el tren de la Pobla de Segur. El comissionat considera que el repartiment hauria de ser «territorialment més equitatiu», ja que la situació de l’R15 s’explica perquè «s’ha abandonat», amb el problema afegit de la «descapitalització humana». Per això, va subratllar la importància de la formació professional en l’àmbit ferroviari, que s’està estudiant que arribi a Móra la Nova.
a operar amb normalitat «a curt termini», atès que «les actuacions principals que s’han de fer perquè el recor-
regut sigui competitiu sembla que estan funcionant bé». Tot i que «no tenim dates encara», s’ha demanat des de la Gene-
Per corregir el «biaix territorial», s’està debatent el Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya, que estableix les línies a operar, com podria ser una entre Reus i Figueres. La clausura de Reus-Roda, la supressió de la línia de la costa entre l’Hospitalet de l’Infant i Salou-Port Aventura i el disseny del Corredor del Mediterrani amb una «solució provisional» pel front litoral són tres «greus errades de planificació». A més, hi ha corredors saturats, com entre Vila-seca i Sant Vicenç de Calders.
Societat l El Saló de Plens de Reus va acollir ahir l’acte de celebració institucional del Dia Internacional del Poble Gitano
Orgull i tradició, són alguns dels adjectius que defineixen el poble gitano. Ahir Reus va acollir un acte institucional per tal de celebrar el seu dia, que va tenir lloc el passat 8 d’abril, com un gest per establir ponts i treballar per la inclusió per la ciutat. «Som un poble amb una riquesa cultural immensa, que forma part del present i contribueix a la nostra societat», va reivindicar Noemí Carbonell, referent del poble gitano, durant l’acte institucional que va acollir el Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus. Per aquest motiu, va demanar aprofitar l’oportunitat per tal d’aixecar ponts que ajudin a donar a conèixer la seva història i continuar avançant cap a una «societat més inclusiva, diversa i respectuosa».
Al seu torn, el representant de la Taula del Poble Gitano, Jesús Gabarre, va recordar com els segles d’història del poble gitano recullen una gran llista de casos
d’èxode, repressió i persecució, tant a Espanya com en altres indrets del món. Així i tot, reivindicava alhora el paper que aquest ha de jugar i continuarà jugant dins del país. Finalment, tancaven l’acte la responsable de la Unitat del Programa del Poble Gitano a la Generalitat, Tatiana Font, i l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que remarcaven la importància de deixar enrere els discursos d’odi promoguts des dels moviments reaccionaris avui dia. «El compromís per part de l’Ajuntament hi és i hi continuarà sent amb el poble gitano. I necessitem al poble gitano, perquè si volem fer possible la convivència en els nostres barris cal comptar amb totes les comunitats, i això inclou el poble gitano», va afirmar l’alcaldessa. Finalment, l’acte tancava amb la interpretació del Gelem Gelem, l’himne internacional del poble gitano que va posar dempeus la sala sencera. Una lletra que parlava sobre
Tradició
La celebració va culminar amb l’ofrena floral a la plaça de les Basses
la vida dels gitanos, un poble acostumat a recórrer camins. En acabar l’acte institucional, la comitiva es va desplaçar fins a la plaça de les Basses per tal de dur a terme l’ofrena floral a la bassa. Un gest carregat de simbolisme, tal com explicava Gabarre: «Celebrem el 8 d’abril llençant pètals als rius perquè aquests no tenen fronteres, tal com el poble gitano tampoc entén de fronteres. Els pètals cauen als tolls, que se’ls emporten als rius i acaben al mar, escampant-se per tot el món».
Solidaritat l La tercera Caminada Solidària Swim for ELA tindrà lloc el 23 de maig. Sortirà de Reus a les 9 h. i unirà el Santuari de Misericòrdia amb les Escales Reials del Port de Cambrils. És una iniciativa que combina esport, solidaritat i sensibilització per recap-
tar fons per a la investigació de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). El secretari de Swim for ELA, Jordi Cervera, va dir que és «més que una activitat esportiva: és una mostra de solidaritat col·lectiva i una eina per donar veu a les persones afectades per l'ELA». Redacció/Cedida
Política l El president del Partit Popular a Catalunya, Alejandro Fernández, va visitar ahir la ciutat de Reus en un acte de presentació del seu llibre A calzón quitao, que es va celebrar a l’Antic Hospital. Una publicació que reflexiona sobre el present i futur de la política
espanyola i catalana des del punt de vista dels populars catalans. Ara bé, l’acte també va servir perquè el líder dels populars a Catalunya reafirmés el seu suport al «projecte de govern» del grup municipal del PP a Reus, actualment liderat per la portaveu Sílvia Virgili. MLB/GMR
Cultura l També s’organitzarà un Concurs Popular Amateur de roses en el marc de l’esdeveniment
Miquel Llaberia
El 79è Concurs Exposició Nacional de Roses presenta diverses novetats enguany, en una edició que se celebrarà els dies 9, 10 i 11 de maig. El certamen, organitzat des del Centre de Lectura de Reus, tindrà lloc, com és habitual, al Teatre Bartrina, en horari d’11 a 14 hores i de 17 a 21 hores el dissabte 9, d’11 a 13.30 hores i de 17 a 20 hores el diumenge 10 i de 9.30 a 13.30 hores i de 17 a 20 hores el dilluns 11. Una de les novetats és que dissabte, d’11 a 20 hores, paral·lelament a l’exposició, se celebrarà un
mercat de la rosa a la plaça del Teatre. La voluntat és donar resposta a una demanda per part d’assistents d’anys anteriors. «Algunes persones assenyalaven algunes de les roses exposades i preguntaven on ho podien comprar. Òbviament, les roses que estan exposades no estan al mercat, però està bé que a la sortida puguin tenir algunes roses i productes relacionats», explica la codirectora de l’esdeveniment, Núria Robert. Una altra novetat d’enguany és que se celebrarà el Concurs Popular Amateur de roses en el marc de la 79a
edició. Aquesta està destinada a persones particulars i aficionades que vulguin introduir-se i exposar les seves roses, una demanda que també van detectar en anys anteriors des dels organitzadors. Els participants podran exposar roses en gerros, els quals podran contenir entre 1 i 3 roses, amb un màxim de 10 gerros. A més, es posa el condicionant que cada gerro ha de ser d’una varietat diferent. Les persones interessades a participar en aquest acte poden inscriure’s fins al 7 de maig enviant un correu electrònic a secretaria@centrelectura.cat o tru-
Política l El grup demana més formació per a la policia local
Sergi Peralta Moreno
Les biblioteques municipals i el benestar animal centraran les mocions de la CUP per al ple de demà. La primera proposta plantejarà la creació d’un protocol de protecció animal adreçat a la policia local. La portaveu del grup,
Mònica Pàmies, va assenyalar que, en ser els agents els primers que entren en contacte en casos d’abandonament o maltractament, cal que «tinguin informació i formació adequada» sobre aspectes com la legislació vigent, el comportament, els mètodes de transport, les pa-
tologies o les races. «El desconeixement pot crear estats de desprotecció que no haurien de donar-se per part de l’administració», va assenyalar. Els coneixements permetrien «minimitzar els riscos i maximitzar la seguretat i el compliment dels drets, de les persones implicades i dels
Junts reclama reduir l’impacte del trànsit pesant al carrer Pintor
Política l La formació proposa establir franges horàries de pas
Redacció
Junts per Reus portarà al ple de demà una proposta per regular i mitigar l’impacte del trànsit de vehicles de gran tonatge al carrer del Pintor Fuster. Aquesta via, que connecta l’avinguda de Sant Bernat Calvó amb el carrer de Flix,
suporta una elevada càrrega de camions que accedeixen a l’aparcament de la zona, una situació que els residents haurien denunciat pel soroll, les vibracions i la inseguretat que generaria. Davant d’aquest context, la cap de l’oposició i portaveu del grup municipal, Teresa Pallarès,
Aquesta 79a edició de l’exposició tindrà lloc entre els dies 9 i 11 de maig
cant al telèfon 977 773 112. Altres activitats organitzades en el marc d’aquest
animals». La formació també demana que, en el termini màxim d’1 any, s’elabori un pla municipal de biblioteques que permeti tenir una radiografia «més fidedigna» de l’estat real dels equipaments, en qüestions com el personal o els recursos de què disposen. «Les biblioteques són espais essencials per a la democràcia i la igualtat als municipis», va apuntar la regidora Aleida López, qui va afegir que és possible que «ens estiguem quedant curts amb les biblioteques que tenim o el personal que s’hi dedica».
esdeveniment són el taller d’ikebanes, a càrrec de Marta Ferré, el dia 9 a les 18 hores. Cal inscripció prèvia amb un preu de 7 euros per a socis i de 10 euros per a no socis. A més, des d’Espais Ocults es col·labora també i aquell mateix dia, a les 18.30 hores, organitzen una ruta que per-
metrà descobrir les roses que perduren a la ciutat de Reus. Aquesta es repetirà l’endemà, a partir de les 12 hores. També es durà a terme una visita al Roserar Joaquima Gallisà el diumenge 10, que anirà a càrrec de Xavier Lladó. Per a més informació, es pot consultar la pàgina web centrelectura.cat.
defensa la necessitat d’una «gestió intel·ligent» d’aquest punt neuràlgic. Tot i reconèixer que la configuració de la xarxa viària fa difícil una prohibició total, considera que l’Ajuntament «no pot romandre impassible davant el deteriorament de la qualitat de vida dels veïns» i que «cal
aplicar restriccions horàries i millorar l’asfaltat per protegir el descans de les famílies». Així mateix, Junts alerta que, durant les obres per convertir el carrer d’Astorga en un eix cívic, el carrer del Pintor Fuster podria convertir-se en la principal via d’evacuació del trànsit. Per tot plegat, la formació proposa un full de ruta amb un estudi tècnic de mobilitat per establir franges horàries de pas, la instal·lació de radars pedagògics i l’ús de senyalització per desviar la circulació que no conclogui a l’àrea residencial.
Propostes l El consistori licitarà pròximament les parades del recinte, que finalitzaran la seva estructura
Adam Díaz Garriga
El Mercat de la Vila de Cambrils començarà a prendre forma en les pròximes setmanes. Aquest dilluns el consistori cambrilenc va aprovar definitivament el projecte que completarà la reforma de les façanes i dels equipaments interiors del recinte. Unes intervencions que representaran, gairebé, el punt final al recorregut que va encetar l’octubre del 2024. La redacció d’aquest àmbit del projecte també va ser encarregat a l’arquitecte Víctor Pujol amb un pressupost d’execució màxim de 189.955,75€.
En aquest sentit, aquesta proposta es complementarà amb el projecte exposat a licitació el passat mes de febrer, que continuen procés d’adjudicació i que contempla, principalment, la millora de l’entorn del Mercat. Concretament, es preveu actuar en el tram del carrer Jacint Verdaguer, corresponent a la façana principal, i en la zona verda del carrer Verge del Camí. Aquesta iniciativa, però, encara requerirà diverses setmanes per ser una realitat.
El projecte, que ara ha accelerat l’Ajuntament, va apro-
El projecte aprovat preveu renovar façanes i acabar els equipaments
var-se inicialment a finals de febrer i suposarà la finalització dels detalls exteriors de les façanes i de l’estructura de les parades, que encara tenen pendent trobar comerços per
Prevenció l Un ramat d’ovelles netejarà el sotabosc en diverses zones
L’Ajuntament de Salou ha activat un projecte pioner de silvopastura per protegir els boscos del municipi i reduir el risc d’incendis forestals amb una solució natural, sostenible i efectiva. La iniciativa recupera pràctiques
tradicionals de gestió del territori i les incorpora a les noves estratègies ambientals mitjançant l’ús controlat d’un ramat d’ovelles per netejar el sotabosc. Aquesta setmana, el pastor responsable del projecte ha visitat tant el consistori com les zones d’actuació en una trobada amb l’alcalde,
Pere Granados, i el regidor de Jardineria, Xavier Montalà. Es preveu que l’actuació comenci en les properes setmanes i finalitzi abans de l’estiu, anticipant-se a l’arribada de les altes temperatures i a l’increment del risc d’incendi forestal. L’actuació es desenvoluparà en terrenys munici-
donar servei.
Fora s’instal·laran megàfons, pantalles i es detallaran les sortides de fums, a més d’integrar-se nous sistemes de so. Aquests equipaments
pals de Cap Salou, Mirador de Salou, Xalets de Salou, Zona Estival i parc de les Pedreres. Granados ha assegurat que es tracta d’una acció «on hi guanyem tots», ja que permet netejar els boscos de forma respectuosa amb el medi i reduir notablement el risc d’incendi, a més de donar suport al sector primari. La silvopastura elimina l’excés de vegetació combustible i crea franges de protecció naturals. Els desplaçaments temporals dels animals podran afectar temporalment el trànsit, que serà regulat per la Policia Local.
l’extrem de la Verge del Camí. Onze finestres de la façana de Jacint Verdaguer seran substituïdes, així com dos panells laterals a Pere III. Segons s’esmenta al projecte, la intenció és mantenir l’essència de la cornisa, que es replicarà novament.
Parades des de zero
Les parades seran el gran reclam del projecte. Es modelaran per adaptar-se als futurs clients, amb zones diferenciades de consum i compra i una nova estructura plantejada de manera similar a la reforma inicial. A més, s’executaran el magatzem i la resta d’equipaments. El termini previst dels treballs és de dos mesos a partir de la seva adjudicació. L’última dificultat es preveu que sigui el procés de licitació d’aquestes parades, que es pretén fer paral·lelament a les obres generals, tant de reorganització de l’entorn com de finalització de les façanes i interiors. Segons van confirmar diversos mitjans, l’objectiu de l’Ajuntament és adjudicar vuit parades en total.
Quatre estaran dedicades a l’alimentació i quatre a l’àmbit de la degustació, i el consistori ja disposa d’un cànon per tirar endavant la proposta, que portava encallada des de l’any passat. D’aquesta manera, s’espera que l’espai es reobri enguany amb les novetats.
es complementaran amb les noves terrasses de les parades al carrer Jacint Verdaguer —plantejades en el projecte d’entorn— i espais de lleure per a infants que es crearan a
Una qüestió que s’espera és que es vinculi amb la iniciativa gastronòmica del consistori, ‘BOCA’ («Bo i de Cambrils») que haurà de servir per promocionar productes com el peix, l’oli o el vi a través dels diferents negocis.
Obituari l El consell regulador va comunicar la defunció i el defineix com una figura clau en la projecció de la denominació
Joan Lizano / Adam Díaz
La Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat va comunicar ahir dimecres al migdia, amb «profund pesar», la mort del seu president, Salus Álvarez (Porrera, 1960), una figura estretament vinculada al món vitivinícola i a la vida institucional del Priorat. El consell regulador el va definir com «una figura clau i un referent indispensable per entendre l’evolució i la projecció de la DOQ Priorat en les darreres dècades» i va traslladar el condol a la família i amics, tot demanant el màxim res-
pecte per a la seva intimitat en aquests moments de dol. Tot i la pèrdua, l’entitat va assegurar la continuïtat dels serveis i el funcionament ordinari de la institució. Álvarez havia presidit la DOQ Priorat des de 1992 en dos períodes diferents i el mateix consell regulador li reconeix una dedicació, un compromís i un lideratge que han contribuït «de manera decisiva» al prestigi i al posicionament internacional de la denominació.
També havia desenvolupat la seva trajectòria professional al celler familiar Álvarez Duran, des d’on va mantenir una
vinculació constant amb el sector del vi i amb el territori. La seva trajectòria pública va anar més enllà de l’àmbit estrictament vitivinícola. Va ser alcalde de Porrera entre 1987 i 2003 i, posteriorment, regidor durant una legislatura, a més d’assumir altres responsabilitats en l’àmbit local i provincial. L’Ajuntament de Porrera ha lamentat la seva defunció i ha traslladat el condol a la família i als amics, tot agraint especialment la seva vinculació i aportació al poble, tant durant l’etapa al capdavant del consistori com per la seva trajectòria empresa-
Exercia la presidència del segell prioratí mentre dirigia el celler Álvarez Duran
rial en el sector vinícola, vinculada a la transformació del Priorat. Des d’altres àmbits
del territori, també se n’ha remarcat l’empremta. L’INCAVI l’ha recordat com «un referent en la consolidació del segell i una persona molt estimada a la comarca», mentre que l’alcalde de Falset, Carles Brull, ha expressat la consternació per la pèrdua i n’ha destacat el paper rellevant
dins la DOQ Priorat i dins un món «tan nostre» com el del vi. La seva mort deixa un buit destacat al Priorat i en la vida col·lectiva de la comarca, on la seva figura havia mantingut una presència constant durant dècades. També se li reconeix una tasca clau per a l’estabilitat de la població.
Entrevista l El nou batlle de Perafort, Jordi Cacho, valora al Diari Més els projectes pendents al municipi i la polèmica moció de censura impulsada per Tots som Perafort i Puigdelfí (ERC-AM) en la seva primera entrevista com alcalde
Adam Díaz Garriga
Quines són les sensacions 17 dies després d’entrar a l’alcaldia?
«Bones. Ens hem focalitzat i hem fet els primers passos centrats a posar ordre i aportar transparència dintre de l’Ajuntament. Aquest era el primer objectiu i el que hem treballat les últimes dues setmanes. També en l’àmbit de l’organització de residus, també parlar amb l’equip de govern que hi ha actualment fins al 2027 i crear l’estructura. Ja la teníem definida i l’anàvem treballant des del grup municipal (ERC-AM), però volem aplicar-la aquí com a equip de govern».
Quina és la situació amb l’oposició ara mateix?
«Nosaltres treballem amb responsabilitat. Vol dir que assumim un canvi, una forma de fer, un lideratge, una forma de treballar en equip i amb transparència diferent, i aquesta és la situació que estem aportant nosaltres actualment. Volem transmetre que ens estem enfocant.».
Quines són les primeres actuacions previstes a Perafort i en què s’està treballant?
«En l’ordre i la transparència, principalment, a més d’oferir informació continuada. Queda clar que els projectes que existeixen són molt bons pel municipi i continuen avançant, i després ens centrem molt en el dia a dia de la localitat, dels nostres veïns i veïnes. Encara estem analitzant els projectes que hi havia i quins són més favorables».
Quina és la vostra prioritat?
«Tenim també un projecte que s’està treballant amb altres administracions públiques, i que comencem tot just a desenvolupar. Seria la unió dels dos nuclis (Perafort i Puigdelfí), estem parlant amb els departaments i altres institucions per millorar aquesta connexió. En dues setmanes, però, només hi ha temps per obrir les carpetes i tenir una
Antitransfuguisme
«La decisió dels regidors va ser personal. Això no va de persones, sinó de projectes»
Mesures urgents
«La moció va anar evolucionant, mancava transparència i informació continuada»
idea del que teníem abans, poc més».
Es pot treballar a només un any per les eleccions?
«No és només el temps que tenim, sinó el que podem fer. Aquesta és la visió. Tenim marge de treball i les idees clares. Entenem que pot haver-hi debat, pel que ha passat, però el que hem d’entendre és que ens han de jutjar, pel què em fet en aquest temps, i ens valoraran. Ens importa donar servei a uns veïns que considero «caps», perquè som nosaltres qui hem de treballar per a ells».
Després de 26 anys d’alcaldia continuada, com és agafar el relleu i com s’afronta
prendre aquesta decisió?
«Donem molt de valor a la feina que va fer l’anterior alcalde, però sí que assumim aquesta nova etapa amb molta força. Volem treballar amb molt de diàleg i transparència, una cosa que mancava durant els últims anys. Ha de ser la base d’aquesta nova etapa». És regidor des del 2019 a Perafort i Puigdelfí, com afronta l’alcaldia i les crítiques?
«Amb molta il·lusió, ganes i una gran responsabilitat. Les crítiques són complicades, però el nostre propòsit és el col·lectiu municipal. Creiem que aquest pas era urgent i necessari».
Decisió crucial
Com i quan es va prendre la decisió d’impulsar la moció de censura contra Joan Martí Pla?
«És una qüestió que va anar evolucionant i, finalment, va desembocar en una majoria alternativa, on dintre del plenari es va fer aquest canvi. No ha estat un moment concret». Quines eren les principals mancances?
«Ens basem en el que ja vam comentar: mala comunicació, falta d’informació compartida, falta de transparència... Això genera una degeneració de la convivència del plenari, de la consistència històrica del consistori. Faltava treball en equip, gestió en els pressupostos participatius, participació municipal... hauria de ser la base de qualsevol ajuntament actual». El regidor socialista, Dani Esparza, va comentar al Ple que a ell també se li va oferir participar en la moció.
Només se li va proposar a Elisabet Albujar?
«En aquest cas, també a la FIC i a la regidora. En el cas d’Esparza, se li va comentar quan la moció ja estava presentada, defensant els nostres valors de transparència. El vam trucar i li vam comunicar immediatament la decisió, dient-li que era benvingut i que la mà estava estesa per a tothom. L’oferta continua sobre la taula per tots els grups municipals que es vulguin sumar».
Es va tenir en compte el pacte antitransfuguisme signat per ERC anys enrere?
«La decisió d’aquests regidors va ser personal. Nosaltres assumim la responsabilitat en aquesta nova etapa. Això no va de persones, va de projectes col·lectius i ens enfocarem a aquestes propostes de govern».
I això que diuen d’oportunisme, què n’opina?
«Perdona que me’n rigui, però si fos oportunista, no hauríem presentat la moció. No es diu
oportunisme, sinó responsabilitat, envers els nostres veïns i veïnes. Era el moment responsable per agafar l’alcaldia».
El municipi ha de rebre una gran compensació per part de Repsol?
«Aquesta informació nosaltres la vam descobrir quan vam aterrar aquí el mateix dia 31. És un tema econòmic, de més de 3 milions d’euros, que repercuteix a les refineries i al canvi de legislació sobre la cessió de terrenys. En aquest cas, va decidir un jutge amb una sentència favorable pel consistori, però del resultat de la sentència no en tenia constància ningú a l’Ajuntament». També està sobre la taula el polèmic projecte de mercaderies, que passarà pel municipi...
«Estem treballant en aquest aspecte. Aquest projecte tampoc va arribar a la població i no hi havia hagut una defensa del consistori. L’estem estudiant i hi ha diferents traçats, que són públics, però cal veure què diu Adif o el Govern. Donarem als veïns un seguiment de les informacions que surtin»
El regidor, Dani Esparza, també criticava que la primera acció de l’equip de govern va ser dir «no» a l’Àrea Metropolitana?
«La proposta la va presentar l’anterior equip de govern, amb una al·legació molt clara sobre aquest conveni metropolità, que s’havia d’executar el dia 1 de març. Vam parlar d’això el dia 26, és a dir, ells van incomplir l’entrega de la documentació. A més, vam requerir quins projectes plantejava l’Associació. M’ha sorprès que digui que vam dir que no, quan tampoc es va dur a terme una sessió plenària a posteriori. Tampoc hem tingut capacitat d’emprendre-ho. Les mentides tenen les potes curtes. Valorem una integració a posteriori perquè hi ha projectes i una visió de futur, en cap moment vam declinar-ho».
Energia l La protesta començarà dissabte a les 11 h a la plaça de la Llibertat i confluirà al Mercadal amb tractors i activitats
Agències
Entitats i plataformes contràries a la MAT Aragó-Catalunya van cridar ahir dimecres a mobilitzar-se aquest dissabte a Reus en una manifestació unitària contra la línia Escatrón-Aubals-la Secuita, impulsada per Red Eléctrica. La convocatòria l’impulsen la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, GEPECEdC, Unió de Pagesos, Prioritat, la Vall Sostenible, Gent del Matarranya, Teruel Existe i la Plataforma a favor de los paisajes de Teruel. Segons els activistes, l’empresa intenta
«blanquejar» un projecte que preveu repotenciar l’actual línia d’alta tensió, passant dels 220 als 620 quilovolts. Axel Baiget, membre de la Plataforma No a la Mat, va afirmar que Red Eléctrica no s’esperava una oposició «contundent i clara» del territori. La mobilització començarà a les onze del matí a la plaça de la Llibertat de Reus, on es concentraran persones i entitats, mentre que tractors i vehicles es reuniran a la carretera d’Alcolea amb l’avinguda dels Països Catalans per confluir a la plaça del Mercadal. També ja s’han previst punts
de sortida per als vehicles que arribin des de Falset, a la plaça de la Cooperativa, i des de la Selva del Camp, a la plaça del rellotge de Sol. Baiget va remarcar que serà la primera mobilització unitària amb implicació de tot el territori, des d’Aragó fins a la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat i el Camp de Tarragona. S’han anunciat dues grans columnes de tractors, cotxes i motos, i actuacions castelleres, geganteres i sardanistes, amb voluntat que sigui una protesta pacífica i familiar. Les entitats també van recordar que han presentat
Operador de proximitat, amb un servei humà, proper i de qualitat
Redacció
XTA, la telecom nascuda al Penedès, continua creixent i consolidant la seva presència al territori amb l’obertura de dues noves botigues al Vendrell i a Torredembarra.
La companyia reforça així el seu posicionament com a operador de proximitat, amb un servei humà, proper i de qualitat, oferint serveis de fibra òptica, telefonia i alarmes.
Amb més de 13 anys d’experiència i més de 15.000 famílies que ja confien en els seus serveis, XTA és present a l’Alt i Baix Penedès, al Garraf, al Tarragonès i a l’Alt Camp, on la seva xarxa de fibra òptica pròpia li permet oferir un servei àgil i eficient, pensat per respondre a les necessitats reals de les persones i del territori.
Per continuar reforçant la seva proxi-
El rebuig al projecte agrupa 14.421 al·legacions i 81 empreses i entitats
14.421 al·legacions contra la MAT davant la Generalitat i el Ministeri de Política Territori-
al, a més de 6.290 adhesions individuals i 81 d’empreses i entitats al manifest de rebuig. Entre els opositors hi ha ajuntaments, consells comarcals, sindicats, organitzacions agràries, entitats conservacionistes, denominacions d’origen, empreses vitivinícoles i particulars afectats. Segons
Baiget, la infraestructura tindria un fort impacte sobre la pagesia, la natura, el paisatge i la salut, amb noves torres de gairebé cinquanta metres d’alçada. Les entitats esperen que el projecte es desestimi, però no descarten recórrer a la via judicial en funció de la resposta a les al·legacions.
mitat, el passat 8 d’abril es va inaugurar el nou establiment al Vendrell, situat al carrer Alt, 16, i el proper dilluns 4 de maig obrirà la nova botiga a Torredembarra, al carrer d’Antoni Roig, 93-91.
Amb aquestes noves botigues, XTA fa un pas més per acostar-se a la ciutadania i ampliar la seva presencialitat a les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès.
Identitat l La jornada va incloure el Seguici, balls populars, tronada, sardanes i vermut a la rambla 15 d’abril
La Canonja es desperta avui, dijous 16 d’abril, amb la ressaca emocional d’una jornada històrica després de la celebració central de la Festa de la Municipalitat, que ahir va commemorar la recupe-
ració de la plena autonomia del municipi. L’alcalde, Roc Muñoz, va qualificar aquest moment de clau per al progrés i la transformació del poble cap a una vila moderna, pròspera i cohesionada. La celebració institucional i popular va incloure la plantada
del Seguici Popular a l’avinguda Collblanc i la recollida de la Corporació Municipal, en un recorregut que va culminar a la plaça del Castell amb els balls simultanis del Ball de Diables, el Mamut, el Mico, la Mica, els Nanos, els Gegants i el Ball de Gitanes. La festa
Fauna l Es desplegarà entre l’abril i el juny amb una vintena de paranys
Redacció L’Ajuntament de Valls ha posat en marxa per primera vegada la campanya Trampeig Valls 2026, una acció preventiva per controlar la presència de la vespa asiàtica, espècie invasora que ha incrementat la seva incidèn-
cia a Catalunya. L’objectiu és capturar durant la primavera les reines fundadores per reduir la proliferació de nius a l’estiu. La iniciativa es desenvolupa amb la col·laboració del Centre de Conservació de Fauna Molí del Fort i es basa en les dades dels darrers anys, en què es van detectar i
neutralitzar diversos nius al municipi, vint-i-cinc durant l’any passat. A partir d’aquest historial, s’han definit zones prioritàries d’actuació als entorns dels torrents i àrees perifèriques de Valls, dins un radi d’uns cinc quilòmetres. En total, s’instal·laran més d’una vintena de paranys se-
va continuar a la rambla 15 d’abril amb la tronada, el vermut popular i la ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove. Uns actes d’orgull i identitat col·lectiva.
Després de l’emoció d’ahir, la Canonja es prepara per a un cap de setmana ple de
lectius en cursos d’aigua, zones boscoses i parcs urbans, dissenyats per capturar específicament la vespa asiàtica i minimitzar l’impacte sobre altres espècies. La campanya es desplegarà entre abril i juny, amb revisions cada deu dies, i combinarà acció directa, seguiment científic i una crida a la col·laboració ciutadana. Els paranys estaran senyalitzats i alguns incorporaran un codi QR perquè els vianants puguin avisar en cas d’incidències. El consistori remarca que és una actuació selectiva, controlada i tècnica.
propostes. Demà divendres, el Poliesportiu Josep Canadell i Veciana acollirà l’estrena de La Canonja Sona!, una nova jornada musical amb sessions de DJ dedicades als grans èxits dels anys 80 fins a l’actualitat i al pop-rock català. L’Ajuntament hi instal·larà
un Punt Lila fix per garantir unes festes lliures de sexisme. Dissabte al matí hi haurà una competició d’Skate i Scooter, mentre que a la tarda se celebrarà la 3a edició d’El Sarau del Mico, coincidint amb el desè aniversari de l’associació juvenil i amb convidats com els Gegants Coloms de Sant Andreu del Palomar. La setmana gran clourà diumenge amb la paella popular i el correfoc de bèsties de les 22.30 h, amb la participació del Mamut local i el Drac de Terrassa, entre d’altres. El consistori recorda seguir les recomanacions de seguretat als actes de foc per evitar incidents.
Futbol l El davanter del Nàstic de Tarragona destaca a Diari Més les sensacions després de marcar i guanyar el Real Murcia, reflexiona sobre la difícil temporada que està vivint el conjunt grana i també expressa la seva visió del duel contra el Marbella
Arnau Montreal Quesada Quines són les sensacions després de la victòria contra el Real Murcia?
«Guanyar sempre et fa sentir que el treball que fas durant la setmana val per a alguna cosa. Assolir el triomf a casa davant els nostres i que sigui la segona consecutiva, doncs, és molt més important». Aquesta temporada també ha costat a casa, però amb Pablo Alfaro s’ha recuperat la sensació de ser un fortí.
«Sí, era el que necessitàvem des de fa temps, almenys ser regulars a casa. En aquesta lliga, cada partit és una batalla i és complicat, però tot passa per ser forts a casa, treure punts i, en aquests dos partits que ens queden a l’estadi, no deixar escapar ni un sol punt».
Va tornar a marcar, el primer aquest 2026 i el cinquè del curs. Per com ho va celebrar, es va treure un pes de sobre?
«Sí, des del principi d’any el gol el tenia una mica enquistat. No vam arrencar bé com a equip i es va sumar a unes molèsties que em van fer aturar fins que no em vaig trobar millor. La veritat és que no havia aconseguit trobar les millors sensacions ni sentir-me jo mateix. Retrobar-me amb el gol va ser important, és un premi a la constància i un avís per continuar treballant». Va marcar, una pilota al pal i va gaudir de bones sensacions. És la promesa perquè torni el millor Marcos Baselga?
«A nivell individual, sempre dic que és molt positiu gaudir d’ocasions. Si es marca millor, però, marxes més satisfet en un partit que aconsegueixes ocasions que d’un en el qual no toques una pilota. En part, perquè saps que si tens d’ocasions, el gol arribarà. L’altre dia també va ser una llàstima, perquè si hagués controlat
Contra el Marbella
«Serà un partit trampa i hem d’anar amb la màxima humilitat per sumar els tres punts»
El gol
«Retrobar-me amb el gol és important per a mi, però també haver tingut més ocasions»
millor la pilota, aquell pal hauria sigut el segon gol. Vaig sortir satisfet en aquest aspecte i espero que s’allargui el que resta de temporada». Si un davanter no marca està en el punt de mira. Com s’ha sentit?
«És la nostra feina, i se’ns valora per això. Si no fas un bon partit però marques, es valora positivament; en canvi, si treballes molt i el gol se t’escapa, passa tot el contrari. No em queixo, és la nostra tasca. Per a mi, mentre l’equip guanyi, el compte de gols personal és secundari, però vull ajudar al màxim».
Què demana Pablo Alfaro als davanters?
«Que les nostres accions sempre acabin en alguna cosa. Que si hi ha una aproximació, que acabi en remat a la porteria, en centre en alguna acció de perill. A partir d’aquí, a créixer i treure coses positives. Si en aquests sis partits que queden els de dalt fem gols i assistències, l’equip no patirà, això segur». El míster és de Saragossa com vostè i sorgit també de les categories inferiors del club aragonès. «Sí, tot i que no crec que m’ajudi més o menys [riu].
Ens ha fet un equip més competitiu, un equip que ha sigut capaç de ser sòlid a casa amb un parell de pinzellades. Espero que ens ajudi a no patir i de sortir de la zona baixa com més aviat millor». Quina visió té del curs?
«És un curs complicat. Ens agradaria ser en una altra posició, però la lliga et posa allà on has d’estar sempre. Hem tingut molts alts i baixos. Ara ens queda acceptar la situació i afrontar aquests sis partits com a finals, sense mirar més enllà, i després ja es valorarà». Com s’assimila al vestuari aquest canvi d’objectiu de passar per lluitar per l’ascens a buscar la salvació?
«Costa. Cal fer un treball mental, perquè tothom arriba amb expectatives, que tot anirà bé i potser passen les setmanes i la gent confia que es revertirà. Costa veure’s en una altra realitat no esperada, però el fet d’adaptar-nos i
continuar competint, tot i que sigui un altre objectiu, és part de la nostra feina. Tant de bo el curs hagués anat diferent». A casa l’equip ha complert, ara toca traslladar aquestes bones sensacions a domicili.
«Veig a l’equip amb moltes ganes. Sento que aquesta victòria ens ha reforçat. Si aconseguim els tres punts serà un cop sobre la taula, tant per a nosaltres com per allunyar-se de la part baixa. És un partit crucial i serà tota una batalla, perquè un equip en una situació com la del Marbella és més perillós».
El Marbella, amb 28 punts, està virtualment descendit. El Nàstic ha de demostrar que té més en joc?
«Crec que tots els equips i els jugadors sempre es juguen molt, estiguin a la situació que estiguin. No hi ha cap rival interessat a llençar el partit a la brossa i passar l’estona. Penso
que serà un partit trampa, el Marbella està en una situació difícil, però arriba de marcar quatre gols a l’Atlético Madrileño i caure contra el Villarreal als últims minuts. Serà complicat i hem d’anar allà amb la màxima humilitat i treballar per emportar-nos els tres punts».
Al Nou Estadi el duel no va ser molt inspirat, però es va decidir amb un gol seu. Ara, s’ha guanyat la continuïtat per intentar que es repeteixi.
«Per a un jugador gaudir de continuïtat en el joc és important, ajuda a créixer i agafar ritme al llarg dels partits per mostrar la millor versió. Al final, el que decideix és el míster i he d’arribar el millor preparat possible per poder ajudar a l’equip amb la meva millor versió». El seu nom va aparèixer en molts mercats d’estiu del Nàstic. Com viu la temporada a Tarragona, malgrat tot?
«És cert que sempre hi ha hagut un interès i no s’ha pogut acabar de donar. Estic content d’haver pres la decisió, malgrat tot. És veritat que l’any hauria d’haver sigut més bonic, però estic content amb la ciutat, amb el camp i també amb l’afició, que sempre ens ha animat quan juguem a casa i fora malgrat que no els hem donat les alegries que mereixen». És un dels jugadors que acaba contracte al juny. Si fos per vostè, li agradaria una segona oportunitat i continuar al Nàstic?
«Perquè no? Estic content aquí a la ciutat, però és una cosa que s’haurà de valorar a final de curs. Crec que no és el moment de mirar al futur, sinó de pensar en les sis finals que tenim al davant». I, sobretot, de no patir fins a l’última jornada.
«Estic segur que no passarà».
Futbol l El club del barri tarragoní lluita per la promoció amb l’Aleví A i els Infantil A i C femenins
Arnau Montreal Quesada
El CEF Sant Pere i Sant Pau arriba al final de la temporada a punt de coronar-se amb un triple ascens. Fa tres anys, l’equip del barri tarragoní va arrencar el seu projecte en el futbol femení. Ho va fer amb una idea clara centrada en la importància al futbol base i la seva formació des de ben petites. Ara, el club disposa de més d’un centenar de jugadores en 10 equips federats. En aquest tercer any, volen celebrar-ho buscant els ascensos de l’Aleví A i l’Infantil A i C. L’equip que ho té més a tocar és l’Aleví A. Amb 20 victò-
ries en 20 partits disputats, les de Sant Pere i Sant Pau poden certificar aquest cap de setmana mateix l’ascens a Preferent, la màxima categoria a nivell català. Aquesta gesta és històrica tant per al club com per a la província, perquè es convertirà en el primer equip de tota la demarcació en arribar a aquesta categoria.
Seguidament, l’Infantil C lluita pel seu ascens a la Primera Divisió, una pugna en disputa amb l’Amposta, equip amb el qual es troba a tres punts. Amb tot, des del club mostren confiança en assaltar el lideratge o assolir
Cedida
Tarragona acull aquest dissabte la Tarraco Hybrid
Poliesportiu l L'estadi Natalia Rodríguez de l'Anella Mediterrània reunirà 600 atletes
terrània per participar en una prova exigent.
Tarragona rep aquest dissabte la segona edició de la Tarraco Hybrid Games. Uns 600 atletes de l’arreu de l’Estat s’aplegaran a l’estadi Natalia Rodríguez de l’Anella Medi-
Els participants competiran en un format que combina running i fitness funcional. La prova consisteix en un recorregut d’aproximadament 5 quilòmetres en els
la fita com a millor segon. Finalment, l’Infantil A aspira a assolir l’ascens a Preferent. Actualment, l’equip és segon, però comptaria l’ascens perquè el Fontsanta-Fatjó C no pot pujar.
«Tots els equips estan fent una feina increïble, però cal destacar que l’Infantil C és un equip sencer de primer any i això té molt de mèrit», va destacar el coordinador del futbol femení de l’entitat, Iván León. El tècnic va engegar el projecte amb el club fa tres anys «perquè Tarragona tenia una necessitat de futbol femení que cap club estava omplint».
Part de l’import dels dorsals es destinarà a la investigació de l’epilèpsia
quals els esportistes alternaran trams de 550 metres de carrera amb estacions d’exercicis funcionals.
Aquesta serà la primera de les dues competicions de fitness competitiu que acollirà l’estadi Natalia Rodríguez enguany, ja que el 17 d’octubre també arribarà la Winter Edition. Ambdues cites les organitza Tarraco Hybrid Series amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona a través de Tarragona Esports. D’aquesta manera, es consolida una competició que va estrenar-se el darrer mes de novembre.
Les inscripcions per participar en la competició d’aquest dissabte encara estan obertes i es poden fer al lloc web de la competició. Com en les anteriors edicions, part de l’import de cada dorsal es destinarà a la investigació de l’epilèpsia, amb collaboració amb l’associació Si jo puc, tu també #epilep.
Imatge de l’Aleví A del CEF Sant Pere i Sant Pau aquesta temporada. Gerard Martí
L’entitat tarragonina suma més d’un centenar de jugadores a la base
Dit i fet, amb una estructura pròpia que no distingeix de seccions ni internament ni a les xarxes socials, sumen un club amb un centenar de
L’alcalde de Tarragona rep la jove pilot Paola Ramos
Motor l L'alcalde de Tarragona Rubén Viñuales va rebre a l'Ajuntament la jove pilot Paola Ramos. La veïna de Campclar és líder del Mundial Femení de Motociclisme i s'ha consolidat com una de les grans promeses d'aquest esport. L'alcalde va atorgar a Ramos un diploma de reconeixement. Redacció/Cedida
La Guardia Civil de Tarragona destaca als Catalonia Ranking Games
Poliesportiu l La Guardia Civil de Tarragona va participar amb èxit als Catalonia Ranking Games el darrer cap de setmana. L'esdeveniment compta amb equips de diferents institucions. La Comandancia va sumar dos ors en trineu i relleus i dues plates a bàsquet i prova de penals. Redacció/Cedida
jugadores i l’únic del territori amb dues línies d’equips benjamí. «Som el primer equip de moltes nenes de la base. Es volen formar aquí i per això posem també el focus en el cos tècnic». De fet, León també apunta que gran part de la seva estructura d’entrenadors és femenina: «Vaig dir que si volem fer futbol femení era amb totes les de la llei i no era creïble presentar-ho sense cap entrenadora». Des del club continuen treballant en engrandir la família, tot i que «estem a punt de tocar sostre» va dir León. Esperen crear dos o tres equips més, sumant la línia faltant de Juvenil. De moment, la base fa la feina i poden complir tres anys bufant les espelmes amb tres ascensos a la butxaca, el millor resultat per demostrar que es fa bé la feina.
Guerra l Els demòcrates tornen a fracassar en l’intent de frenar les operacions militars a Teheran
Agències
El Senat dels Estats Units va tornar a tombar aquest dimecres una proposta dels demòcrates per impedir que Donald Trump pugui ordenar nous atacs contra l’Iran sense el permís previ del Congrés. La iniciativa, presentada per quarta vegada per limitar els poders de guerra del president nord-americà, va fracassar amb 52 vots en contra i 47 a favor. Només un republicà, el senador Rand Paul, hi va donar suport, mentre que el demòcrata John Fetterman es va desmarcar del seu grup votant amb els conservadors. La votació es va produir enmig del fràgil alto el foc amb Teheran, que caduca la setmana vinent, i mentre Trump deixava oberta la porta a una segona ronda de converses de pau per prorrogar la treva. Alhora, el màxim comandant militar de l’Iran va advertir que, si els EUA mantenen el setge militar a Ormuz, ho consideraran una violació de l’acord i respondran aturant el comerç marítim a tota la regió.
La jornada també va deixar nous moviments en l’ofensiva
diplomàtica i militar d’Israel a la regió. El primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar aquest dimecres al vespre la caiguda imminent de Bint Jbeil, un dels principals feus de Hezbollah al sud del Líban, i va assegurar que l’exèrcit ampliarà la seva «zona de seguretat» cap a l’est, fins a les faldes del Mont Hermon, amb l’argument de protegir la comunitat drusa. En paral·lel, manté oberta una via inèdita de negociació directa amb el govern libanès,
Política l ERC reclama que la Generalitat «lideri» la gestió del sistema Illa preveu un acord «immediat» sobre la governança aeroportuària de Catalunya
El president de la Generalitat, Salvador Illa, preveu un acord «immediat» sobre la governança aeroportuària de Catalunya. Així ho va defensar ahir durant la sessió de control del ple al Parlament, després d’una pregunta del portaveu d’ERC a la cambra, Josep Maria Jové. «Garantirem la presència del Govern en la presa de decisions, planificació i governança de les grans infraestructures de transport a Catalunya», va sintetitzar el cap de l’executiu. Illa va traslladar que és
una matèria en la qual s’està treballant i «va per bon camí», i va reiterar que es respectaran els marcs legals. Jové va exigir a creació d’un sistema català que inclogui tots els aeroports del territori i que la Generalitat sigui en la governança «per primera vegada amb un paper determinant». En aquest sentit, va defensar l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya per agrupar totes les competències de l’executiu en l’àmbit aeronàutic i aeroportuari, que ha de «donar la musculatura tècnica necessària» per «liderar» la gestió del sistema.
però sota la premissa d’una «pau a través de la força» i amb una exigència central: el desarmament total de Hezbollah. Netanyahu també va tornar a alinear els seus objectius amb els dels Estats Units, centrant la pressió
Brussel·les presenta l’app de verificació d’edat per limitar l’accés dels menors a internet
Unió Europea l El certificat s'haurà de configurar amb el passaport o DNI
ACN
La Comissió Europea va presentar ahir finalment l’app de verificació d’edat per controlar l’accés dels menors a internet a escala de la UE. La presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va anunciar ahir que l’eina està «tècnicament preparada» i estarà disponible pels usuaris «aviat». L’aplicació s’ha provat durant mesos a diversos estats membres, entre ells Espanya. Segons va explicar, el funcionament serà similar al del certificat de vacunació de la
covid-19. L’eina funcionarà «en qualsevol dispositiu» i, un cop descarregada, s’haurà de configurar amb el passaport o DNI. Von der Leyen va indicar que permetrà demostrar l’edat «sense revelar altres dades personals» i també podran utilitzar-la països socis de la UE. Segons va explicar, Espanya, França, Dinamarca, Grècia, Itàlia, Xipre i Irlanda —que han posat a prova el mecanisme— han expressat que volen integrar l’app a les seves carteres digitals. «Espero que més països i el sector privat s’hi sumin», va dir Von der Leyen.
Més de 2.100 morts al Líban des del 2 de març mentre la negociació no avança
sobre l’Iran per eliminar la seva capacitat d’enriquiment nuclear i garantir l’obertura dels estrets marítims, tot advertint que Israel es manté en alerta màxima davant la possibilitat que els combats es reprenguin en qualsevol moment.
Pressió interna
A Washington, la guerra també obre noves esquerdes polítiques. La congressista demòcrata Yassamin Ansari va presentar ahir una moció d’impeachment contra el secretari de Defensa, Pete Hegseth, a qui acusa de violar el seu jurament, posar en risc les tropes dels EUA i cometre crims de guerra, incloent-hi atacs contra civils i contra una escola de noies a Minab, al sud de l’Iran. Ansari sosté que només el Congrés pot declarar la guerra i defensa que les accions unilaterals del Pentàgon exigeixen la seva
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
La teva família..
destitució immediata. En paral·lel, el secretari del Tresor, Scott Bessent, va advertir que l’administració Trump imposarà sancions secundàries a entitats financeres xineses si es prova que faciliten fluxos de capitals iranians. El departament ja ha traslladat advertències formals a dos bancs xinesos, en una nova escalada de pressió econòmica sobre Pequín i Teheran.
Negociació fràgil L’endemà de la primera reunió directa entre el Líban i Israel en dècades, celebrada a Washington sota auspici dels Estats Units, el procés continua encallat. La trobada va permetre obrir un canal directe entre les delegacions, però no va donar lloc a cap alto el foc, ni a un acord de mínims, ni tampoc a un full de ruta clar. Sobre el terreny, Israel ha mantingut els bombardejos al sud del Líban i els atacs amb drons a la carretera Beirut-Saida, mentre les autoritats libaneses xifren en més de 2.100 els morts des del 2 de març. Diversos especialistes situen el principal escull en el desarmament de Hezbollah, una qüestió que no és només militar, sinó profundament política i domèstica. Des de Beirut, es veu en les converses una oportunitat per frenar l’escalada, però d’altres les consideren desequilibrades i sense garanties. Tot plegat reforça la idea que, de moment, la diplomàcia i la guerra continuen avançant en paral·lel.
k Tribuna k
La geopolítica actual està molt condicionada pels principals dirigents polítics i el seu lideratge.
S’hi neix o es fa, un líder? És veritat que algunes persones tenen uns certs trets incorporats al néixer; d’altres, amb el temps, experiència, disposició i pràctica, adquireixen les habilitats necessàries per convertir- se en líders.
Els lideratges exercits per aquests responsables ens demostren que tenen uns cervells malalts, però el més greu és que ocupen aquets càrrecs perquè la gent els ha votat.
Tot el que passa a l’Orient Mitjà és fruit dels interessos econòmics de les parts. Alguns influenciats per la religió, d’altres per l’historia, però en el fons es visualitza en l’ocupació d’un espai territorial.
Arbitratge
Tot conflicte necessita un arbitratge, escoltar las parts i dictaminar un acord. El 26 de juny de 1945 a l’ONU es va signar la Carta de les Nacions Unides, amb el propòsit declarat de mantenir la pau i la seguretat internacional. Passats els anys, l’eficàcia d’aquest acord és nul·la. Si el mecanisme funcionés no seriem on som.
Proposta
k Editorial k
Els desnonaments estan afectant al procés d’aprenentatge dels infants. Així ho assegura la comunitat educativa de Tarragona, que ha començat a mobilitzar-se a través d’una plataforma per denunciar aquesta problemàtica. Segons relaten, moltes de les famílies que demanaven ajuda als sindicats de l’habitatge per fer front als desnonaments arribaven amb fills i filles escolaritzades. Ara, la plataforma, anomenada Comunitat Educativa 43 per l’Habitatge Digne, ha facilitat als centres educatius un protocol i una infografia perquè el personal educatiu sàpiga com actuar en casos on
hi ha risc de perdre la llar. D’aquesta situació se’n desprèn un doble problema: d’una banda, els desnonaments, una situació que cap persona hauria de viure i molt menys els infants; i de l’altra, l’acumulació de tasques per al professorat, que també es veu obligat a estar format per ajudar famílies en risc de quedar-se al carrer. El problema de l’habitatge està arribant a límits difícils d’assumir i viure un procés com aquest pot ser traumàtic per als infants. De fet, el col·lectiu ja alerta de casos de desmotivació, problemes d’insomni, ansietat o baixada del rendiment educatiu. Cal que els governs actuïn.
k Tribuna k
E1. En aquets càrrecs de tanta responsabilitat, els líders haurien de passar per unes probes mèdiques encarregades per la ONU amb professionals externs d’alta exigència acadèmica.
Tot el que passa a l’Orient Mitjà és fruit dels interessos econòmics de les parts
2. L’ONU hauria d’intervenir en el cas de conflicte entre països, abans de produir-se el trencament bilateral de relacions diplomàtiques.
3. L’ONU ha de tenir prou forces i armament per replicar a un estat per desobediència i fer-ne la tutoria oportuna.
4. Cal retirar l’armament nuclear existent i, en cas d’incompliment, aplicar un bloqueig general per part de la resta de països.
Poden ser aquestes regles o d’altres, sempre que siguin més eficaces i aportin serenor i tranquil·litat als éssers humans.
Carta de la ONU, Agenda 2030, ODS i d’altres són eines per ferles complir, si no, el que fem és perdre el temps i l’energia de tots aquells que volen el bé comú.
Quid de la qüestió Lideratges sí, però bona gent. Normalment, aquest perfil es veu perquè encara que hagi nascut líder, el camí que emprèn l’ésser humà va deixant un estel de bona o mala persona. La democràcia i el bon fer ens dona oportunitats per resoldre a temps, per evitar mals majors.
l Reus FC Reddis es manté aferrat a la possibilitat de disputar el play-off d’ascens a Primera Federació. La situació és tot un èxit si s’examina amb una lent de gran angular, tenint en compte que és la primera temporada del club, encara jove i tendre, a la Segona Federació. Un projecte local, petit i cuidat, però que també s’ha acostumat a ascensos vertiginosos des que a la ciutat es va apostar per mantenir viva la flama del difunt CF Reus Deportiu. Finalitzada la 31a jornada, l’equip que dirigeix Marc Carrasco ocupa la darrera plaça de play-off, amb un únic punt de marge respecte al següent classificat, el Barça Atlètic.
Aquest punt de marge es va guanyar diumenge al migdia, a l’Estadi Municipal, contra l’Ibiza Islas Pitiusas. Una victòria agònica, en l’últim sospir, i en un partit que va viure molts escenaris. Era una victòria molt buscada, no només per la necessitat de la classificació, preparada per castigar una segona volta molt irregular dels reusencs, sinó també per celebrar-la amb l’afició, amb els de casa. Un aficionat ganxet que venia de tres partits consecutius sense veure guanyar el seu equip al seu estadi, amb un últim precedent dolorós després de perdre contra l’Atlètic Lleida, sentenciat a perdre la categoria, en un duel en el qual el futbol local va estar mancat d’idees clares i d’encert. Una radiografia del que està sent la segona volta dels de Marc Carrasco. Potser per aquest motiu, després del primer gol, l’entrenador reusenc va atrevir-se a mirar a la grada, la seva grada, a la gent que tantes vegades l’ha aplaudit i corejat, i a referir-s’hi amb un gest molt proper al típic i irònic “parleu
Gerard Faiges Periodista i professor
ara”. És cert que la diana de Ricardo Vaz va anar precedida d’un creixent murmuri al pati de butaques, sobretot en les fases més inicials de la jugada, amb passades compromeses i molt perilloses vorejant l’àrea pròpia. Una jugada bonica, de combinació i triangulacions, però que va viure massa temps a la fina frontera que separa èxit i fracàs. El gol va netejar un regust amarg, de sensació que la jugada t’ha dominat a tu i no al revés, però que, per sort, va caure a favor dels roig-i-negres. La reacció de Carrasco supurava alliberament, però també ràbia i rebel·lia per voler aconseguir un objectiu que es resisteix. Però de vegades, anar a buscar un tresor sense tenir el cap clar o les cames fresques et pot portar més a prop del risc que de l’èxit. És indubtable que la plantilla reusenca vol la victòria i mantenir-se en una zona de privilegi a la classificació que s’ha guanyat, en gran part, gràcies a una meritòria primera volta. És el mateix objectiu que vol un aficionat que en les recents visites a l’Estadi s’ha endut més decepcions que alegries. Els mals resultats a casa no s’expliquen amb aquell aforisme del futbol que resa «van jugar com mai però van perdre com sempre», la percepció des de la
grada és que s’ha perdut aquell equip alegre, dinàmic, atrevit i ofensiu que va entretenir, i molt, en grans trams de la primera volta. Si les segones parts no són bones, el Reus FC Reddis ho està demostrant en un segon tram de la temporada on les cames i les idees pesen més del que brillen. Res a retreure a un equip que s’estrena, i val la pena recordar-ho, a la Segona Federació, i la columna vertebral del qual la formen futbolistes que van viure l’etapa de la ciutat al futbol de plata espanyol fa pràcticament una dècada.
Els mals resultats a casa no s’expliquen amb aquell aforisme del futbol que resa «van jugar com mai però van perdre com sempre»
No cal discernir si hi ha una part més culpable que l’altra. Els futbolistes, i amb ells l’entrenador, són els primers que es poden veure frustrats quan no venen els bons resultats, o quan arriben lluny de la teva gent. I a sobre, el dia que es guanya a casa, els teus mostren dubtes i exigències. Llavors apareix l’estat més irracional del futbol i reacciones disparant als que més estimes. Però l’aficionat també hi és per transmetre les seves sensacions, sobretot quan reacciona en directe a la construcció de les jugades. De la mateixa manera que aplaudeix, anima i victoreja les ocasions, els controls exquisits i les sotanes; verbalitza l’ai al cor que li produeix una passada arriscada al porter davant la pressió del rival. Més encara si hi ha precedents dolorosos i recents. Davant aquestes situacions extremes, que poden enfrontar els qui comparteixen el mateix objectiu, es fa difícil saber qui ha llençat la primera pedra. El problema és que aquesta cau a la pròpia teulada.
k Tribuna k
Podríem començar aquesta ressenya de Com les fulles, del baixista d’Obeses i poeta Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989), llibre guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia 2025, recomanant un altre llibre que va ser publicat el gener de 2025. Ço és Vitralls, de Lluís Calvo. I podríem, també, esmentar de passada un altre llibre de Jaume Coll, publicat molt abans que aquests dos llibres, un recull de poesia que du per títol Un arbre molt alt i on ja, el poeta de Muntanyola, deixa entreveure que només és l’inici d’una carrera literària que promet molt, com ha quedat demostrat amb la recent publicació poètica de Coll Mariné.
Justifiquem aquest inici, no només perquè ambdós autors han obtingut un presitigiós premi com el Carles Riba de poesia —Lluís Calvo el 2019, per L’espai profund, i Jaume Coll el 2025, per Com les fulles—, sinó també perquè en ambdós poetes hi podem copsar una poètica que beu, sobretot, de Jacint Verdaguer, però també d’altres poetes catalans com Josep Carner, Gabriel Ferrater o J. V. Foix. La influència verdagueriana la podem justificar a partir d’una altra publicació de Lluís Calvo, en el seu cas, titulada Cor pirinenc i, en Jaume Coll, ho podem fer citant el títol de dos dels seus poemes com són «Verdaguer», poema inclòs a Un arbre molt alt, i «De Verdaguer», poema que forma part del seu darrer llibre Com les fulles. A més, la concepció lírica d’aquests dos autors només s’entén a partir de la seva visió particular de la natura. Jaume Coll Mariné es va donar a conèixer amb Quanta aigua clara als ulls de la veïna, però és a partir d’Un arbre molt alt que en la seva poètica es fa més palès el seu vincle amb la natura, més enllà dels paisatges osonencs que descriu en cadascun dels seus versos i de l’entorn rural que l’envolta i que fa concebre l’obra literària de l’autor. En la poètica de Lluís Calvo, en canvi, també hi és present l’àmbit urbà, talment com en la poètica dels noucentistes, la qual és substancialment postsimbolista, malgrat que en la majoria dels seus versos, i això és el cas de Vitralls, s’hi respira natura pertot. Però, el protagonista d’aquesta ressenya no és sinó Jaume Coll Mariné, amb el seu darrer llibre. És per això que volem dedicar ara, uns paràgrafs al comentari, a grans trets, de la seva nova obra poètica. I és que destaquem d’aquest llibre, sobretot, la ironia. La ironia és utilitzada per l’autor per combatre tots aquells crítics i poetes que consideren que «[...] fer sonets és de dretes, un joc de tiquis-miquis [...]». I ho
Aarón De Balaguer
Estudiant de Filologia Catalana
fa en un sonet de versos alexandrins, molt ben teixit de cap a peus, i on cap paraula hi sobra. Però la gran diferència amb la seva anterior obra, no és només aquesta ironia sinó també el joc que fa amb la tradició literària catalana per fer-ne una relectura i reafirmar-se en la seva visió del què és la poesia. És per això que, l’autor, opta per combinar versos rimats i mètrics, amb versos un xic més lliures, tal com ja feia en els dos llibres anteriors. Per demostrar al lector que els llegeix que es pot dir amb els versos d’estil clàssic, tant o més que amb els versos blancs o lliures. Perquè, al capdavall, la poesia, tal com demostra el jo poètic en aquest llibre, és un joc, i com en tots els jocs, hi ha unes regles que la fan divertida en comparació amb la narrativa, més encotillada pel que fa a la sintaxi. Per això també, en alguns poemes, opta per eliminar els signes de puntuació i deixar que el ritme dels versos sigui el què determini la puntuació que han de tenir aquests. Serien, per exemple, «Cançó», «Balada» o «Aniversari».
que no té signes de puntuació, però sí que utilitza la mètrica i la rima perquè el ritme del poema els imposi. Parteix d’un mite que, segurament, els lectors n’hauran sentit a parlar: el mite d’Orfeu i Eurídice. La genialitat del jo poètic, però, no és aquest fet. És la varietat de formes estròfiques que hom hi pot trobar en el llibre: de les més clàssiques a les més lliures, però també utilitza estils de caire popular com el «Madrigal», i altres versos d’art menor, talment com un altre gran geni osonenc, Jacint Verdaguer, feia sovint en els seus reculls de poemes com Aires del Montseny, per exemple.
La ironia és utilitzada per l’autor per combatre tots aquells crítics i poetes que consideren que «[...] fer sonets és de dretes, un joc de tiquismiquis [...]»
M’agradaria entrar en l’estructura de l’obra i destacar alguns dels versos que demostren l’afirmació feta a l’inici d’aquest article sobre dos autors, un dels quals serà tractat a la segona part, més extensament. Com les fulles és un llibre que s’estructura en quatre parts. En comparació amb els anteriors dos llibres de poesia de l’autor, és el primer que l’autor decideix dividir-lo en capítols. La part més extensa és la primera, on trobem dos sonets, un dels quals titulat «El poeta» on, el jo poètic, amb la ironia de la qual en parlàvem abans —i posàvem d’exemple un dels versos inicials del poema—, exposa el seu punt de vista sobre l’afer poètic, i la més breu és la tercera, que només inclou tres poemes, un dels quals dividit en deu parts, que fa de «Coda» d’aquesta obra magna que és el conjunt del llibre, amb reminiscències musicals. El poema final es titula «Faula». És un dels poemes
k Dels lectors
Cuidem dels que ens cuiden
Escric aquestes línies per fer-les arribar allà on calgui, però sobretot als nostres representants polítics i dirigents de la sanitat pública. Ens poden explicar què estan fent amb la nostra sanitat? Per proximitat, conec de primera mà les mancances que viuen les persones que treballen al sector sanitari: metges i metgesses, infermers i infermeres, cel·ladors i cel·ladores, personal de neteja, de cuina i un llarg etcètera.
Finalment, ocells, fruites, animals domèstics són alguns dels motius que apareixen al llibre. Els arbres, per descomptat que hi surten: alzines i roures, sobretot, que són típics dels piasatges osonencs per on el poeta deambula. Però també la masia familiar, el lloc que l’inspira per escriure un dels poemes finals «Un dia que se n’havia anat la llum», corresponent a la quarta part del recull poètic. Però pel jo poètic és el dia, «[...] que és enemic del son [...]», que fa retornar la poesia al lloc d’on ve i que l’apropa al romanticisme més pur, evocat en els rossinyols que apareixen en aquest poema corresponent a la «Coda» del llibre. El poeta s’imagina, en un dels poemes, com un pardal, que li porta la poesia i es transforma, escrivint el poema, en el pardal, per assolir l’anhel de llibertat que tot jo poètic busca a través de l’ars poetica: «[...] llavors reprenc el vol; / que és a les set que el món se’m fa consol / i veig a sota meu totes les coses [...]». I dedica un poema als cucs, on tracta el final de la vida. Perquè aquest és un llibre que parla de vida, però també de mort.
És per tot això que, Com les fulles, de Jaume Coll i Mariné, és una lectura obligatòria pels amants de la poesia perquè, malgrat que tan sols és el seu tercer llibre, és una obra cabdal per a entendre la seva lírica i per a entendre la lírica dels que ens han precedit. Per apropar-nos, sobretot, Verdaguer a través d’una altra mirada que, juntament amb la de Lluís Calvo, manté viva l’espurna del poeta de Folgueroles. Compreu-lo per Sant Jordi!
hospitalari.
A la meva filla li han ajornat, 4 vegades una intervenció quirúrgica necessària, no urgent però si necessària perquè ja provocava altres patologies, degut a les urgències de l’hospital tot i estar 1 any d’espera i ser una operació programada i tenir reservada la data en 4 ocasions.
No és culpa del personal sanitari, és culpa del sistema que estan privatitzant i tornant cada cop més precari.
Persones, sí, PERSONES, que treballen per cuidar a la resta.
Quants aplaudiments els vam dedicar durant la pandèmia, quan estaven a primera línia sense dubtar ni un moment i cuidantnos! On és aquella ara aquell suport? On sou tots i totes vosaltres donant-los el que es mereixen? Com pot ser que un SERVEI l’hàgiu convertit en un negoci? Un servei a les persones MAI ha de comportar el retall de sous, personal o de recursos.
Perquè permeteu que qui vol estudiar medicina hagi de passar per un calvari per aconseguir una nota quasi impossible d’arribar, amb un gran sacrifici i després d’anys de formació i de MIR en el cas dels metges i metgesses es troben amb aquest sistema que els obliga la majoria de vegades a marxar?
Aquests dies per mala sort, l’avi dels meus fills de 89 anys, va patir una caiguda i vam haver d’esperar des del dissabte a les 14 hores que va entrar amb ambulància a l’hospital amb pronòstic d’operació d’urgència fins el dilluns següent a les 16 hores de la tarda a poder ser operat, 50 hores!!!!!!! 50 hores d’espera per manca de personal i quiròfans degut a les urgències i les retallades de personal i mitjans que hi ha. Després de l’operació necessita el servei de fisioteràpia per poder millorar i no pot ser dut a terme perquè no hi ha prou fisioterapeutes al centre
Les persones grans, com l’avi dels meus fills, són les que han lluitat per aconseguir els drets que avui tenim. I ara, què reben a canvi?
Això no és política. Això és una manca de respecte absoluta.
Sanitat privada per alguns privilegiats? I la resta?
Perquè no tenen en compte que son els que donen la seva confiança a tots i totes vostès a les urnes i els dona uns privilegis que retornen amb mancances?
Visc en un municipi de 500 habitants i ens hem de conformar amb el servei de metge/ssa de família i infermeria, de 6 hores a la setmana com a molt, repartit en dos dies al matí, compartit amb un altre municipi.
El poble més proper el tenim a 6 km i l’hospital a 30 km. La població és gran i sovint no tenen mitjans de transport i tampoc en tenim de públic, clar, perquè evidentment no els hi surt rentable tampoc. NO TENEN VERGONYA!
Jugant amb la qualitat de vida de les persones que han treballat i treballem, mentre vostès només busquen la manera d’enriquir-se i enriquir a uns quants, a costa de la salut i benestar de PERSONES.
Queixem-nos feu arribar totes les vostres queixes, propostes i millores, on sigui però no CALLEM, ja n’hi ha prou. Amb l’aportació de cadascú posem de manifest el que ja saben, però si no diem res cada cop serà pitjor.
Marga Guerrero Reus
Necrològiques
Tarragona
Diego Fernández García.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Reus
Maria Teresa Farrerons Riera.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral
serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Maria Papaseit Aymemí.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Francesc Palau Maideu.
Ha mort als 69 anys.
Vila-seca
Ascensión Martínez Martínez.
Ha mort als 89 anys.
Salou
Francesc Vergés-Tapiró Querol.
Ha mort als 75 anys.
Torredembarra
Nuria Garcia Balleste.
Ha mort als 93 anys.
Ocupació l Catalunya lidera el rànquing amb el 25,2% de dones emprenedores
Redacció
Catalunya lidera l’emprenedoria femenina a Espanya amb el 25,2% de dones emprenedores, segons dades de MicroBank, que també constata un augment sostingut del pes femení en aquest àmbit. Segons l’entitat, la Taxa d’Activitat Emprenedora femenina ha passat del 6,1% al 6,8%, tot i que encara persisteixen barreres, especialment en l’accés al finançament. En aquest context, MicroBank va concedir el 2025 un total de 7.423 microcrèdits per a emprenedoria femenina per
valor de 145,8 milions d’euros, un 13,3% més que l’any anterior. Amb un import mitjà de 19.652 euros per projecte, un 15,9% superior al del 2024, aquest finançament ha donat suport a la creació de 2.890 negocis liderats per dones i ha generat 7.341 llocs de treball. Catalunya encapçala el rànquing territorial, seguida d’Andalusia, Madrid, el País Valencià i les Illes Canàries. Les dones també guanyen pes entre els emprenedors joves: el 35,6% dels menors de 30 anys que van sol·licitar crèdits a MicroBank el 2025 van ser dones, davant del 34,5% de
l’any anterior. A més, les menors de 30 anys representen l’11,2% del conjunt d’emprenedores. Pel que fa als sectors amb més presència femenina, destaquen la restauració, amb un 20%, la bellesa, amb un 19%, i el comerç minorista, també amb un 19%. Segons un estudi de MicroBank
amb Stone Soup Consulting i KPMG, el 42% emprenen per guanyar independència i no dependre de superiors, el 20% per vocació i el 9% per aprofitar una oportunitat de negoci. L’entitat reforça aquest suport amb més de 280 entitats col·laboradores, programes de mentoring i la plataforma
MicroBank Academy, amb cent cursos en línia. A més, el 79% de les emprenedores consideren que, gràcies al suport, han millorat la seva situació financera i han assolit els seus objectius. MicroBank manté així el compromís amb la inclusió i el creixement sostenible dels negocis.
Avui felicita als que es diuen: Toribi, Engràcia Benet-Josep.
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Bona jornada per ampliar el teu cercle social aprofitar els nous coneguts per als teus interessos. Viatge feliç retrobaments d’amor.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Resoldre els teus assumptes financers d’interès hauria de ser l’objectiu a curt termini. És clar, sense menystenir els embolics amorosos que portes.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Intentaràs abastar més del que pots això et posarà de mal humor. Planteja’t prioritats tant a la feina com en la teva vida afectiva. Viatge.
20/04 al 20/05 TAURE
Valoraràs més les coses de casa que les de la feina. En família et sentiràs molt satisfet amb una sorpresa molt agradable. Arriben diners inesperats.
VERGE
23/08 al 22/09
No et saltis les regles a la feina, ja que fàcilment crearies una mala imatge davant de persones amb autoritat que després posarien traves.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
No raonis expressa’t amb més força. T’estàs mostrant massa fred en el teu contacte amb els altres. L’amor la passió depenen de tu.
BESSONS
21/05 al 20/06
Durant la jornada et costarà més del normal obtenir bons resultats. Tingues paciència, tot acabarà resolent-se. Nit ardent bon retrobament.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Estaràs una mica confós no sabràs distingir bé el que és veritable del que és fals. En les reunions que avui sorgeixin no prenguis decisions importants.
AQUARI
20/01 al 18/02
Elimina pensaments negatius que, fonamentats en un idealisme poc pràctic uns plans una mica utòpics, faran mal al teu cor.
21/06 al 22/07 CRANC
Fermesa fins a l’últim moment per plantejar les teves idees projectes. No deixis res en mans de ningú mantén una actitud ferma.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Avui aniràs alternant entre el bon humor uns pensaments pessimistes que, si no els controles, et portaran a la depressió ansietat.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Es presenta una jornada on es manifestaran canvis situacions impor- tants. És un dia per prendre determinacions que ajudin al teu futur. Llança’t.
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta
St Antoni Maria Claret, 1 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Sanchez Hidalgo, Jose
Cesar
Passeig Sunyer, 31 Telèfon 977 311 669
SALOU:
M. Dolors Oliva OlivaGil Cristià Oliva Passeig
Jaume I, Edif. Xipre Telèfon 977 350 555
IMMOBILIÀRIA
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
TARRAGONA Parcela de 900 m2 vallada en urbanización consolidada.
Agua, electricidad, casa madera 50m2 a 10 minutos centro ciudad. 170.000€ Tel. 661.737.951
REFORMES
MOTOR
FURGONETA VENDO. PARTICULAR. Año 2014. Volkswagen Crafter. Perfecto estado. Tel. 691.586.879
SENYORA VÍDUA voldria CONÈIXER senyor entre 73 i 76 anys, per possible relació. Tel. 631.013.072
CENAS PARA HACER AMISTAD 50-65 años. . Tel. 685.253.084
VILA-SECA: Magriña, EsteveMagriña, Xenia Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Barcelona Marti, Frederic Avda. Independencia, 1 Telèfon 977 360 466
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 PROFESSIONALS
CARPINTERO, EBANISTA.
Tel. 623.387.479
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
PALETA Tel: 623.246.480
11:30 La comarcal (r)
12:00 Recórrer
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Caminant per catalunya
13:30 La comarcal (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca i pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
El temps
12
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11.00 Va de moda
11.30 Com la nit el dia
12:30 Va de moda
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14.30 Com la nit el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
HORITZONTALS: 1. Molèstia produïda per una cosa que pica. Fets motivacionals. 2. Alumini. Deixar el cap al zero. Cofí. 3. Copsi parant la mà. De naixement. Última de l’anterior. 4. Una de feble. Os petit. Bastons. 5. Inhabitual. Poc consistent. L’única de tres. 6. Misteri. Lloança. 7. Mil cent. Marxar enrere. Zero tallat pel mig. 8. Agafa ben fort. Tens por de la vida. 9. Amb els ulls oberts. Dona de cabells clars. 10. Cap de gos. El sou de tot un mes. Una estrella propera. 11. El sentiment més humà. Afini una fusta. Angle recte de noranta graus. 12. Farà una ullada. Peu de dues síl·labes. VERTICALS: 1. Ho passarem magre. Fada que puja. 2. Suc d’oliva girat. Tancat i sense porta. Nota musical. 3. Carboni. Deixà de viure. Por. 4. Prefix de sirià, al revés. Escombra valenciana. 5. Raïm tallat pel mig. Llavors. Marca registrada. 6. Compassions. Parat sense límits. 7. Cria i protegeix. Mesura anglesa. 8. Forn sense porta. Rere sense cap. Lloc de pau i silenci. 9. Cap de turc. Posats l’un sobre l’altre. Principi i final de la pista. 10. Lletra grega. Reséssim a Déu. 11. Ciutat mesopotàmica. Aigua sòlida girada. Xinès que va prendre possessió del Tibet i va provocar una mortaldat. Segona lletra. 12. Forats al terra. Lletra. Pronom girat.
Màxima Mínima Estat del cel
20º 10º
Previsió pel Camp de Tarragona
EL VENDRELL: Parra Trillas, Pere-Parra Ballesta, Maria Carmen Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275
Solució dels mots encreuats
El cel romandrà serè o transitòriament enteranyinat pel pas de bandes de núvols alts i prims, sobretot a partir de mig matí. Independentment, a partir de migdia hi haurà núvols d’evolució al Pirineu, Prepirineu, serralada Transversal i prelitoral, i puntualment a la litoral. A banda, al principi de la matinada hi haurà intervals de núvols baixos al vessant nord del Pirineu, i no se’n descarten al final del dia a trams del litoral sud. Temperatura La mínima serà lleugerament més alta; la màxima ho serà entre lleugerament i moderadament, i arribarà a valors superiors a 22 °C a bona part del país i superarà els 25 °C a les Terres.
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
REPARACIONES DE ELECTRICIDAD Y ANTENA DE TELEVISIÓN. Piso, párquing y comunidad. Tel. 614.041.375
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!! Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
RELÁJATE CONMIGO... Reus. Tel. 602.065.616
ANNA RUSA Masajes profesionales camilla. Tel. 697.685.515
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MARTA. REUS. Tel: 639.023.451
El petit comerç del centre de Tarragona va ser el gran protagonista, el passat dimecres, a l’Auditori del Palau de Congressos. Aquest va ser l’escenari de la presentació d’Els resistents. 50 comerços, 50 anys, una obra que reivindica la memòria viva de la ciutat a través de les seves botigues més emblemàtiques. El llibre, amb fotografies d’Albert Nel·lo i textos coordinats per Xavier Fernández, recull el testimoni de mig centenar d’establiments de la ciutat amb més de cinc dècades d’història. Així i tot, la publicació no és un simple recull històric, ja que l’obra posa el focus en les persones. «No volíem fer un llibre de botigues, sinó de botiguers», explica Fernández. La idea va néixer arran d’una exposició fotogràfica en què Albert Nel·lo mostrava comerciants en el seu entorn quotidià. A partir d’aquí, i a instàncies de Lluís Plana, comerciant vinculat a la històrica botiga Ràdio Brey, que va saber veure en l’exposició una oportunitat per reivindicar el comerç local, l’equip va decidir ampliar el concepte i convertir-lo en un relat coral sobre la resistència del comerç tradicional. El títol així ho reflecteix: en paraules del coordinador, «mantenir un negoci familiar avui dia no deixa de ser un exercici de resistència», a causa sobretot de l’impacte de les grans superfícies i la venda en línia. Una de les singularitats del volum és la veu narrativa. Els textos estan escrits en primera persona, de la mà dels seus protagonistes o bé a partir d’entrevistes transformades en relat. «Són ells qui expliquen la seva història: els orígens familiars, el dia a dia, els sacrificis», destaca Fernández. Aquesta dimensió humana es complementa amb les imatges d’Albert Nello, que retraten els comerciants
Llibres Aquest dimecres es va presentar ‘Els resistents. 50 comerços, 50 anys’ (Ganzell Ed.) al Palau de Congressos de Tarragona
Darrere el taulell: 50 històries de la resistència
dins del seu espai vital, lluny de la fredor de les façanes. El llibre incorpora també fotografies antigues aportades pels mateixos protagonistes. Imatges familiars, records d’infantesa o escenes dins de la botiga que aporten un fort valor emocional i documental. «És molt potent veure els comerciants de joves, o amb els seus pares i avis, perquè ens ajuda a entendre
que darrere del taulell hi ha tota una vida», assenyala el responsable de l’edició.
Així és com, més enllà del retrat comercial, Els resistents esdevé una radiografia social de la ciutat. «És un llibre d’història, però sobretot és un llibre humà», afirma Fernández. Una idea que es va veure reforçada en la presentació que es va fer aquest dimecres, i que es va concebre com un homenatge als mateixos comerciants. L’acte va comptar amb la presència d’autoritats i agents del sector, però el protagonisme va ser per als botiguers, alguns dels quals van voler compartir la seva experiència en directe per a tot l’auditori, ja fos com a negocis familiars de diverses generacions que resisteixen amb tossuderia al pas del temps o com a exemples d’emprenedoria recent. «Si hi ha botigues, hi ha vida», conclou Fernández.
Primera persona
Els textos els han escrit els mateixos botiguers o parteixen d’entrevistes
Camí de ronda
Si hagués d’identificar l’aportació més significativa dels feminismes al pensament polític occidental, sens dubte, optaria por la identificació del caràcter polític de la intimitat, de la vida personal. Efectivament, encara que no són reduïbles només a relacions polítiques, les relacions de parella, les relacions de pares i mares amb fills i filles, també els nostres capteniments com a consumidors o com amics tenen una dimensió política que havia estat ignorada o, potser millor, negligida des de l’eclosió de la democràcia atenesa. Aquesta presa de consciència és extremadament rellevant en el món present i no nomes en relació amb la situació de sotmetiment femení en incomptables aspectes de la vida quotidiana.
Ara bé, identificar això per associarhi la persecució d’una autonomia individual absoluta que també es projecti sobre la vida íntima, com, per exemple, semblava assumir l’antiga consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, és una altra cosa. En un món en el que l’individualisme agressiu i hedonista no aporta més que destrucció, més aviat sembla que es tracta de construir la intimitat com fet polític des de la complicitat i la solidaritat, això és, com a realitat comunitària. Les comunitats són incòmodes o molestes en moltes ocasions, però són l’única manera de navegar aquests temps que vivim, com subratlla amb tendresa La femme du boulanger, de Marcel Pagnol, una pel·lícula que explícitament reivindica la renúncia a la llibertat (de la dona del forner) en favor de la cura dels vincles.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El més vist www.diarimes.com Altafulla preguntarà als seus veïns si es podrà fumar, pescar o guardar lloc a les platges Societat Més d’una cinquantena de municipis de Tarragona, implicats en la xarxa d’hidrogen Energia
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Reus començarà a controlar els patinets elèctrics amb velocímetres Mobilitat