dijous, 15 d’octubre de 2026
Avui amb el diari
Suplement especial dedicat a la 61a edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada Opinió
Número: 5646
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com
Camp de Tarragona 12 L’empresa que subministra aigua al 25% de la indústria inverteix 10 MEUR per poder duplicar la regeneració hídrica
21 Fina Anglès Soronellas. La literatura dels llocs: «Un lloc que podríem dir que mai està sol»
RADIOGRAFIA DELS ADOLESCENTS TARRAGONINS
Baixa el consum de drogues, però creixen els problemes alimentaris Els joves dormen una mitjana de sis hores al dia. La meitat de les noies i un terç dels nois de la ciutat pateixen trastorn del son, segons l’estudi bianual de la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament
2i3
Gerard Martí
Futbol 17
«El Nàstic d’ara, més frustrat pels resultats, fa coses millors que el d’inici de curs» El capità del Nàstic, Manel Royo, mostra confiança en un projecte que requereix temps per a créixer
Tarragona
Junts manté la incògnita sobre el suport al Parador al Banc d’Espanya l 4
2 dijous 15 d’ octubre de 2026
Els adolescents prenen menys drogues, però tenen més problemes alimentaris i de son Societat l Els joves tarragonins dormen de mitjana unes sis hores al dia i el 32% tenen un ús compulsiu d’internet i un 7% de videojocs
Evolució del consum dels adolescents 46,1 47,7
42,
27,0 21,4
19,8
19,4 18,6
23,
22,
18,
15, Oriol Castro Sanz Els adolescents de Tarragona prenen menys drogues, però tenen més problemes alimentaris i de son. Aquesta seria, a grans trets, la gran conclusió de l’últim estudi sobre les condicions de vida dels joves d’entre 14 i 18 anys a la ciutat, encarregat per l’Ajuntament de Tarragona i fet per la Universitat Rovira i Virgili, i que es realitza cada dos anys. Una de les poques ciutats a l’estat espanyol que ho fa. En el cas de l’alcohol, el percentatge d’adolescents que n’havien consumit durant l’últim mes ha passat del 47,7% el 2015 al 37,9% el 2025. La reducció és de 9,8 punts percentuals en deu anys, tot i que la tendència descendent s’ha moderat en les darreres edicions. El tabac presenta una evolució encara més marcada. El consum durant els últims 30 dies ha baixat del 27% el 2015 a l’11,1% el 2025, una disminució de 15,9 punts percentuals. El descens s’ha accentuat especialment en les edicions més recents: el percentatge era del 23,1% el 2021, del 15% el 2023 i de l’11,1% el 2025. El cànnabis també registra una reducció important. El consum en els últims 30 dies ha passat del 15,2% el 2015 al 4,6% el 2025, una caiguda de 10,6 punts percentuals. La sèrie mostra una disminució sostinguda des de les primeres edicions, amb un descens especialment pronunciat entre el 2015 i el 2018. Per contra, el consum de cigarretes electròniques continua augmentant. El percentatge d’adolescents que havien vapejat durant els 30 dies anteriors a l’enquesta ha pas-
sat del 4,2% el 2015, una dada que es posa en asterisc pels investigadors perquè potser no es va entendre bé la pregunta a la mostra, al 22,6% el 2025. L’increment s’ha mantingut en les darreres tres edicions: del 18,8% el 2021 s’ha passat al 21,3% el 2023 i al 22,6% el 2025. Això situa el vapeig com el consum que presenta una evolució més clarament ascendent. Condicions de vida Però l’estudi va més enllà. «Conforme n’hem anat fent, hem volgut anar incorporant nous factors i que sigui un estudi més complet de les seves condicions de vida i no centrar-ho tant en els hàbits de consum», va explicar ahir el catedràtic de sociologia de la URV, director del Social & Business Research Laboratory i investigador de la Càtedra d’Inclusió Social, Angel Belzunegui Eraso, en la presentació dels resultats. Així, el nou gran problema entre els adolescents se centra en els seus hàbits alimentaris i de son. La presentació situa en el 51,9% el percen-
Els nois que no fan esport tenen més probabilitats de rebutjar el seu físic El 45,8% de les noies presenten conductes pernicioses en la seva relació amb el menjar
tatge de noies amb indicadors de trastorn del son, davant del 30,2% dels nois. En global, els joves tarragonins dormen unes sis hores diàries de mitjana. Pel que fa al rebuig del propi físic, se situa en el 51,9% entre les noies i el 30,2% entre els nois. En aquest sentit, destaca especialment la probabilitat d’aquest rebuig en nois que no fan esport, que es multiplica exponencialment. Aquestes diferències reforcen la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de prevenció i promoció del benestar adolescent. Mala relació amb el menjar Més enllà, l’altre indicador nou que ha despertat preocupació és el relacionat amb la conducta alimentària. La presentació de resultats situa en el 45,8% el percentatge de noies que presenten indicadors d’aquest tipus, davant del 27,8% dels nois. Els investigadors van precisar que aquestes xifres no signifiquen que gairebé la meitat de les noies pateixin anorèxia o bulímia diagnosticades. Per tant, també inclou comportaments, preocupacions i dificultats relacionades amb l’alimentació que no equivalen necessàriament a un diagnòstic clínic d’aquests trastorns. Per últim, l’ús d’internet és un altre dels indicadors rellevants. El 31,7% dels adolescents presenta un ús problemàtic d’internet, mesurat amb l’escala CIUS. La diferència per sexe és notable: el percentatge és del 27,1% entre els nois i del 36,6% entre les noies. Pel que fa als videojocs, el 7% dels joves presenten un ús compulsiu.
4,2
2015
2018
Més de 1.500 estudiants d’entre 14 i 18 anys participen en l’estudi Societat l L’Ajuntament, amb la URV, estudia des del 2015 les condicions de vida dels adolescents de la ciutat
O.C.S. L’Enquesta de condicions de vida dels i les adolescents de Tarragona 2025 (ECVAT25), presentada ahir per la conselleria de Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV), és una investigació que permet conèixer l’evolució dels hàbits i les condicions de vida dels adolescents de la ciutat i disposar d’informació per orientar les polítiques de prevenció i promoció de la salut. En total, les cinc edicions de l’ECVAT, han recollit 8.647 respostes entre els anys 2015 i 2025: 2.521 l’any 2015, 1.867 el 2018, 1.419 el 2021, 1.277 el 2023 i 1.563 el 2025. Les persones enquestades són adolescents d’entre 14 i 19 anys dels centres educatius de secundària del municipi. La continuïtat
de l’estudi permet disposar de dades longitudinals i analitzar l’evolució dels hàbits, els consums i les condicions de vida dels adolescents de Tarragona al llarg d’una dècada. L’estudi posa en valor la generació de dades primàries i el paper de les entitats locals en el coneixement de la realitat adolescent i en el disseny de polítiques de prevenció. Oberta a tots els centres Segons va explicar Angel Belzunegui Eraso, catedràtic de sociologia de la URV, director del Social & Business Research Laboratory i investigador de la Càtedra d’Inclusió Social, l’enquesta sempre es comunica a tots els centres educatius de la ciutat perquè, els que vulguin, hi participin. Sempre es fa de forma anònima i entre el febrer i el març. «Sempre ho fem en
202
3 dijous 15 d’ octubre de 2026
alcohol
vapeig
borratxera
tabac
cànnabis
,0
,1
,6
,8
,2
21
38,4
21,3
37,9
22,6
17,3
17,5
15,0
11,1
6,7
2023
4,6
2025
Imatge d’arxiu d’adolescents utilitzant portàtils en un centre educatiu de Catalunya. ACN
Les pantalles substitueixen les alteracions cognitives de les drogues? Societat l Una hipòtesi que explicaria el canvi de tendència és que el consum de xarxes o videojocs relleva la sensació d’estar drogat Oriol Castro Sanz
les mateixes setmanes, en un període entre Nadal i Setmana Santa on no hi hagi consums esporàdics o més pronunicats», va explicar Belzunegui. L’Enquesta de condicions de vida dels i les adolescents de Tarragona permet disposar d’una base de dades longitudinal que facilita l’anàlisi dels canvis en els hàbits, les condicions de vida i les situacions de benestar i males-
Imatge de la presentació dels resultats de l’enquesta a l’Ajuntament de Tarragona. JCBorrachero
tar dels adolescents. En aquest sentit, l’enquesta constitueix una eina de coneixement i prevenció basada en dades, que permet adaptar les polítiques públiques a les necessitats canviants dels adolescents.
Un cop presentats els resultats de l’enquesta, la pregunta és clara: Per què? Quins motius hi ha darrere d’aquests canvis de tendència en els joves tarragonins? Preguntes que, com expliquen els investigadors, no tenen una resposta clara o fàcil de corroborar. «Quan vam veure els resultats per primer cop ens vam sorprendre, però després vam veure l’enquesta que fa el Ministeri a nivell estatal, que marca el Pla contra les drogues, i les xifres eren molt semblants», va explicar ahir Angel Belzunegui Eraso, catedràtic de sociologia de la URV. Davant aquest escenari, es plantegen diferents hipòtesis. Una seria que estem davant d’unes noves generacions més ‘healthy’, més saludables. Una altra, que a Belzunegui li encaixa més, és una plantejada per diversos psicòlegs americans que exposa que l’ús de les pantalles substitueix en els adolescents l’alteració cognitiva que provoquen les drogues. És a dir, que ja no es col·loquen amb un ‘porro’ o bevent sinó amb les xarxes socials o els videojocs. «No és tant un canvi de percepció sobre l’efecte nociu de les drogues, sinó un canvi de consum»,
va indicar Belzunegui. En aquest sentit, el que també es constata en diferents estudis sociològics és que actualment els joves socialitzen menys en bars i queden molt més en cases o jugant en línia.
«No és un canvi de percepció sobre les drogues, sinó un canvi de consum»
Paper de l’entorn Tot i això, els investigadors exposen que el canvi de tendència s’explica en gran mesura per diferents causes. I una molt corroborada és l’efecte que produeix en el jove el seu entorn familiar més proper. «També el del millor amic o amiga. Si fuma o beu, hi ha moltes més probabilitats que aquell jove també ho faci», explica el sociòleg. Amb els pares passa gairebé el mateix. De fet, en el cas que consumeixin cànnabis, la probabilitat de consum d’altres drogues dels seus fills es multiplica. L’enquesta també mostra que disposar d’un vincle familiar s’associa amb percentatges inferiors de problemes de son i d’indicadors de trastorn alimentari. Els investigadors van definir aquest vincle a partir de qüestions com la possibilitat de parlar amb el pare o la mare sobre problemes personals o sobre la situació a l’escola, així com la percepció de sentir-se integrat dins de
la família. En aquesta problemàtica, sobretot pel que fa al son, també es posa el focus en els horaris escolars. Segons va explicar Belzunegui, les exigències acadèmiques, les activitats extraescolars i la necessitat de fer deures poden provocar que alguns joves acabin les seves obligacions molt tard, en uns horaris que no sempre s’ajusten als ritmes de son propis de l’adolescència. En aquest sentit, els problemes de descans no es poden atribuir exclusivament a les decisions individuals o a les famílies. L’organització del temps, les rutines, l’entorn educatiu i l’ús de les pantalles també formen part dels elements que cal considerar en les polítiques de prevenció. «La nostra responsabilitat com a conselleria de Salut Pública és convertir aquest coneixement en acció. Aquest estudi ens permet orientar les polítiques públiques en funció de les necessitats que detectem», va resumir el conseller de Salut de l’Ajuntament, Mario Soler.
4 dijous 15 d’ octubre de 2026
El govern ultima els suports al Parador: els no adscrits s’acosten al «sí» i Junts manté la incògnita Política l Els exregidors de Vox exigiran el «compromís» de Viñuales per «alliberar la façana marítima» ERC denuncia el «greuge econòmic» que suposa «regalar» el Banc d’Espanya
John Bugarin El futur del Banc d’Espanya com a Parador de Turisme es decidirà aquest divendres en un ple en què el govern municipal (PSC) de Tarragona haurà de reunir els suports necessaris per cedir l’històric edifici a l’Estat. Els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque, que seran decisius per desencallar la proposta, admeten que estan «gairebé convençuts» de votar-hi a favor, tot i que encara mantenen «alguns dubtes» i volen «reservar la decisió final fins al moment de la votació». Els exedils de Vox apunten que, abans d’emetre el seu vot, exigiran a l’alcalde, Rubén Viñuales, un compromís públic per impulsar «les accions que siguin necessàries per aconseguir l’alliberament de la façana marítima». En aquest sentit, reclamaran reactivar la reivindicació d’una estació intermodal a l’Horta Gran que permeti desviar la línia ferroviària de la costa. Amb tot, reconeixen l’oportunitat que repre-
La formació de Jordi Sendra manté obertes les converses sobre la proposta
Imatge d’arxiu de Javier Gómez, intervenint en una sessió plenària. Gerard Martí
senta la inversió estatal de 20 milions d’euros per recuperar l’edifici i recorden que potser val més «pájaro en mano que ciento volando». Si finalment donen suport a la mutació demanial del Banc d’Espanya, se sumarien a la consellera no adscrita Elvira Vidal i permetrien al
Els treballadors del sector del metall tornen a manifestar-se a Tarragona per un conveni «més just»
govern socialista reunir dotze vots favorables. Amb els dos de Junts, l’executiu arribaria als 14 suports necessaris per aprovar la mutació demanial, per la mínima, en un ple amb 27 membres. Tot i això, la formació que lidera Jordi Sendra encara no ha aclarit la seva posició i
manté obertes les converses sobre la proposta. El vot de la consellera de Vox també és una incògnita: tot i que inicialment s’havia mostrat favorable al Parador, es va abstenir en la Comissió Informativa de Territori al·legant manca de documentació. A l’altra banda, ERC, PP i En Comú Podem sumen dotze vots contraris i mantenen el rebuig a la cessió. Precisament, Esquerra va reclamar ahir retirar el punt de l’ordre del dia perquè considera que el projecte encara no s’ha explicat amb
Laboral l Desenes de treballadors i treballadores del sector siderometal·lúrgic van tornar a manifestar-se ahir a Tarragona per un conveni «més just i digne». La manifestació va començar a la plaça Imperial Tarraco, des d'on van reivindicar millores laborals i «una prevenció de riscos que situi la salut i la vida en primer
prou transparència i que els grups no disposen de la documentació necessària per valorar-lo. L’alcaldable republicà, Xavi Puig, va criticar que l’Ajuntament hagi de «portar a votació l’entrega d’un equipament públic de la ciutat a l’Estat per fer una cosa que desconeixem absolutament». A més, va denunciar el greuge econòmic que, al seu parer, suposa l’operació: Tarragona va pagar en el seu moment un solar, situat a l’entorn del parc Francolí i valorat en 3,3 milions d’euros, i va cedir la biblioteca de l’antiga Facultat de Lletres per adquirir l’edifici. Puig calcula que el valor actual del solar s’acostaria als cinc milions i reclama una compensació equivalent. També qüestiona que el govern justifiqui la cessió gratuïta amb la inversió prevista, ja que el futur establiment estaria gestionat per una societat mercantil estatal. Els republicans continuen defensant que l’edifici es destini a un equipament cultural i cívic al servei de la ciutadania, i consideren que la decisió s’hauria de prendre amb més diàleg i una majoria àmplia: «El Banc d’Espanya no és de l’alcalde Viñuales, és de la ciutat». En la mateixa línia, el PP va anunciar dimarts que presentarà una moció per reclamar que l’immoble es converteixi en un centre d’interpretació cultural, amb espais expositius, sales polivalents i serveis per als veïns. La portaveu popular, Maria Mercè Martorell, va qüestionar la viabilitat tècnica i econòmica del Parador i va defensar que l’equipament ha de mantenir un ús públic.
lloc». Per altra banda, els treballadors defensen una noegociació col·lectiva «que reconegui l'esforç, la professionalitat i la responsabilitat». A més, no descarten convocar una possible vaga pròximament. La manifestació estava convocada per la Plataforma del Metall de Tarragona. l Diari Més
5 dijous 15 d’ octubre de 2026
6 dijous 15 d’ octubre de 2026
campanya de promoció del Mare Terra i URV mesuraran La peix fresc de Mercats supera les la qualitat de l’aire a Ponent 2.500 racions servides Medi Ambient l Avui es reuniran per decidir on instal·lar els nous sensors
Comerç l Es tracta de la tercera edició de la iniciativa, a la qual enguany s’ha sumat el Mercat de Torreforta
John Bugarin
Diari Més
Els barris de Ponent disposaran de nous punts de mesurament per analitzar la qualitat de l’aire. El grup de recerca de Cromatografia i Aplicacions Mediambientals (CROMA) de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Mare Terra Fundació Mediterrània han arribat a un acord per impulsar un projecte conjunt que permetrà prendre mostres de diversos compostos orgànics volàtils (COV) a diferents punts de la zona. En concret, es prestarà especial atenció als nivells de 1,3-butadiè, benzè i etilbenzè, tres dels principals elements que es volen analit- Fa un any, van instal·lar un punt de mesurament en línia a l’Escola de Natura. Gerard Martí zar. qualitat de l’aire haurien d’estar en El projecte preveu distribuir di- El mesurador de mans «totalment independents». versos mesuradors passius pels l’Escola de Natura es En aquest sentit, qüestiona que les diferents barris, en punts que es traslladarà a un centre dades de l’Observatori de la Qualicomençaran a concretar aquest educatiu de la zona tat de l’Aire del Camp de Tarragona dimecres en una reunió entre Mare siguin impulsades per Repsol: «Tot Terra i el grup CROMA, que encapi que les dades siguin reals, no hauçala el catedràtic de Química Analítica Francesc Borrull. «Poden ser nuts. Ara, però, aquest aparell es ria de ser la indústria qui els fes, vuit, nou o deu, que es distribuiran traslladarà a una escola de Ponent, sinó les universitats o els ajuntaper tota la zona de Ponent», ex- després que els resultats obtinguts ments». El president de Mare Terra plica el president de la Fundació, a la ubicació actual no permetessin també lamenta els anys d’espera Ángel Juárez, que assenyala que captar els paràmetres esperats. El per a l’estudi municipal de la quales mostres es recolliran posterior- nou desplegament permetrà am- litat de l’aire, que s’ha començat a ment i es traslladaran al laboratori pliar el mostreig a tota la zona con- impulsar aquest octubre, tot i que de la URV perquè siguin analit- siderada més exposada a l’activitat assegura que tots dos projectes són compatibles i necessaris. «Vozades. El projecte entre les dues industrial. Juárez defensa que el projec- lem que hi hagi transparència i entitats es remunta a l’octubre de l’any passat, quan CROMA va ins- te permetrà disposar de dades que no hi hagi cap dubte per falta tal·lar un equip de mesurament obtingudes «directament» per de credibilitat», afirma Juárez, qui més avançat a l’Escola de Natura una fundació ecologista i amb la assenyala que els resultats del nou Francolí, amb mostres en línia i col·laboració tècnica de la URV, i projecte es preveuen publicar peridades registrades cada 15 o 30 mi- reivindica que els estudis sobre la òdicament.
La campanya de promoció del peix fresc Tu compres, nosaltres cuinem! ha tancat la seva tercera edició samb més de 2.500 racions de peix servides. Durant els divendres i dissabtes d’agost i setembre, el Mercat Central ha estat oferint el servei de cuina de catorze varietats de peix comprat a les parades del mercat per només un euro. Com a novetat, el Mercat de Torreforta s’ha sumat enguany a la iniciativa durant els divendres i dissab-
L’Associació Pessebrista entrega una obra al Papa Lleó XIV al Vaticà durant l’Audiència General Societat l La presidenta de la Federación Española de Belenistas i de l'Associació Pessebrista de Tarragona, Maria Antonia Martorell, va lliurar una obra al Papa Lleó XIV. Va ser el passat 7 d'octubre, quan Martorell va saludar personalment Sa Santedat durant l'Audiència General celebrada al Vaticà. En representació de la FEB, Mar-
torell va fer lliurament al Sant Pare d’un exemplar d’El beso de María, concretament el número 0 de l’edició commemorativa del 60è aniversari de la federació. La peça, obra de l’artista Quique Garcés, simbolitza la força i la vitalitat d’una tradició amb més de vuit segles d’història. «Honor, orgull, emoció i responsabilitat són les paraules que millor
defineixen aquesta experiència», indica Martorell. Durant la trobada, la presidenta va poder explicar al Pontífex el significat de l’obra i traslladar-li l’agraïment del món pessebrista pel suport a la candidatura del pessebre per al seu reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Per a l’Associació Pessebrista de Tarragona aquest encontre representa també un reconeixement a la tasca que des de fa gairebé cent anys desenvolupa l’entitat en favor de la promoció del pessebrisme. l Diari Més
tes del mes de setembre. En total s’han servit 2.553 racions: 2.285 a la cuina del Mercat Central i 268 al Mercat de Torreforta. La iniciativa compta amb la participació del Grup d’Acció Local Pesquer Costa Daurada (GALP) i està cofinançada pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA) amb el suport de la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya. Una altra novetat d’enguany ha estat la posada en circulació de 500 vals de compra a les peixateries del Mercat Central.
Alejandro Cristino, Xavier Oliach i Anna Repullo guanyen el Concurs d’Art Urbà d’Enalta Cultura l Les obres guanyadores tracten la memòria davant la pèrdua perinatal i neonatal Diari Més Enalta ha anunciat els guanyadors de la VII edició del Concurs d’Art Urbà ‘Estrelles que acompanyen’. Organitzat amb Tanatori Municipal de Tarragona i l’associació A Contracor, el certamen buscava dignificar el record de les pèrdues primerenques i donar suport a les famílies a través de l’art, abordant la memòria i l’afecte al dol perinatal per obrir una conversa empàtica i col·lectiva. Dels vuit artistes seleccionats, procedents de tota
la geografia espanyola i que van desenvolupar les seves propostes durant la jornada de pintura en viu celebrada dimarts passat al Passeig de les Palmeres de Tarragona, les obres d’Alejandro Cristino Asuero (KAOS), Xavier Oliach Fabregas (Gasic Painter) i Anna Repullo Vique comptaven amb una sensibilitat especial i han sigut les guanyadores. «Volem felicitar-los per l’enorme qualitat i sensibilitat de les seves propostes», va expressar María Vicioso, directora de l’àrea de Clients i Marca d’Enalta.
La presidenta de l’Associació Pessebrista amb el Papa Lleó XIV. Cedida
7 dijous 15 d’ octubre de 2026
El còmic que va sorprendre a Got Talent, Sergio Alamar, actuarà a Tarragona Societat l El còmic valencià Sergio Alamar, conegut per la seva participació a Got Talent, actuarà a Tarragona el pròxim 21 de novembre amb el seu espectacle, Perdiendo el Juicio. El monòleg, en castellà, es podrà veure a les 20 h al Pub 12 Topos, situat al carrer d’Apodaca, número 3. L’espectacle parteix de situacions quotidianes que moltes parelles reconeixeran, com una discussió per unes galetes que acaba convertint-se en una odissea o la dificultat de posar-se d’acord per triar una pel·lícula. Alamar també aborda amb humor les experiències de viatjar en parella sent cec i les dificultats per identificar a temps una relació tòxica. Un dels moments més participatius de la funció arribarà quan els espectadors podran escriure les seves pròpies discussions de parella, conflictes amb amistats o altres situacions que vulguin sotmetre a judici i es dictarà sentència còmica. l Rubén Pizarro
Empresa acompanyarà les parts en els acomiadaments de Dow Societat l Des del Departament reiteren que s’han mantingut contactes amb la direcció de l’empresa Oriol Castro Sanz El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya acompanyarà a les parts en el procediment d’acomiadaments previst a Dow, que en gran part afectarà la plantilla de Tarragona. Fonts del Departament exposen que des que es va conèixer la situació de reestructuració a Dow Chemical, el Departament d’Empresa i Treball s’ha posat en contacte amb les parts per buscar vies de solució. Els treballadors van exposar dimarts en una concentració que estaven decebuts amb la implicació del govern autonòmic amb la situació i van reclamar mesures i ajuda. «S’han mantingut contactes amb la direcció de l’empresa i el conseller s’ha reunit en dues ocasions amb el comitè», exposen des del De-
Imatge de la concentració de dimarts dels treballadors. Gerard Martí
partament d’Empresa i Treball. En paral·lel, el sindicat STR va emetre ahir un comunicat on exposa el seu rebuig als 116 acomiadaments previstos al país. Alhora, valora com un primer pas la reducció respecte
dels 138 llocs de treball inicialment plantejats i considera que la pressió mantinguda des de l’anunci ha contribuït a aquest canvi. Tanmateix, insisteix que la nova xifra continua sent «inacceptable» i que
la negociació «continua oberta». «Celebrem cada lloc de treball que es pugui preservar, però 116 acomiadaments continuen sent 116 projectes de vida amenaçats. Aquesta reducció demostra que la proposta inicial podia canviar. No ens conformarem ara: el nostre objectiu continua sent zero acomiadaments», va assenyalar Jordi Margalef, secretari de Comunicació del Sindicat de Treballadors. Per últim, el grup parlamentari de Junts per Cataluya va reclamar al Govern que compleixi els acords del Parlament per garantir el futur del sector químic de Tarragona davant el conflicte laboral a Dow. El diputat Joan Canadell denuncia «la manca de suport» dels governs del PSC i del PSOE a la indústria química i reclama inversions per garantir-ne la competitivitat.
8 dijous 15 d’ octubre de 2026
Els universitaris ebrencs, interessats en l’arribada dels trens a Bellissens Mobilitat l Els veïns també estan amatents de la posada en marxa de la infraestructura Miquel Llaberia La posada en marxa de l’estació de trens de Bellissens hauria de ser imminent. Segons les previsions d’Adif, l’objectiu seria que les obres es donessin per acabades aquest mateix any amb una inversió de 10 milions d’euros. La previsió inicial era que l’infraestructura registrés un trànsit d’uns 1.400 viatgers diaris. Així i tot, encara no es té una data de posada en marxa i hi ha col·lectius que estan molt interessats en l’inici del pas de trens per l’estació. Alguns dels principals interessats són la comunitat educativa ubicada al Campus Bellissens de la URV que, fins i tot, en un futur podria créixer encara més amb el trasllat de la Facultat de Medicina. Ara bé, com és d’esperar, la opinió dels estudiants varia segons la seva procedència. Tot i que tots asseguren que disposar d’una estació just al costat de la Facultat d’Economia o l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV és un servei «útil i pràctic», uns mostren més interès que d’altres. «A veure, tenir l’estació just al costat de la Facultat està bé, però jo que soc de Reus no crec que em marqui molt la diferència», explica la Júlia. Per la seva banda, l’Irene, de Vila-seca, s’expressa en termes
L’apunt
El futur de la mobilitat pública i sostenible El futur de la mobilitat interurbana passa per l’aposta pels transports públics i sostenibles. Precisament, el vicerector de la URV, Juan Antonio Duro, destacava en el seu moment que la idea és que en un futur molts dels alumnes no necessitin fer ús del transport privat i puguin apostar pel transport públic. En aquest sentit, va considerar que l’estació de Bellissens i, sobretot, el TramCamp seran projectes «clau».
Fotografia de l’estat actual de les obres de la futura estació de Bellissens de Reus. Gerard Martí
La previsió és que les obres de l’estació estiguessin enllestides aquest 2026 semblants: «L’autobus està ben connectat, no crec que a la gent que som de pobles de la zona ens
marqui molt la diferència. Potser si algun dia vols anar a Barcelona després de la universitat». Ara bé, el Marc, de Móra la Nova, es mostra molt més interessat en què l’estació comenci a funcionar. «A mi m’aniria genial poder agafar un tren per venir i per tornar just davant de la Facultat, seria una gran comoditat pel dia a dia», opina.
Per la seva banda, les entitats veïnals es mostren satisfetes amb la posada en marxa de la infraestructura, però asseguren que es mantindran amatents. El president de l’Associació de Veïns del Roserar Mas Iglesias, Francesc Jornet, recorda que l’entitat fa anys va recollir signatures a favor de la construcció de l’estació i assegura que és «molt
beneficiós» pels barris. Per la seva banda, el portaveu de l’Associació de Veïns Defensa Parc Mas Iglesias, Òscar Mendoza, reconeix la complexitat de posar en marxa d’un projecte com aquest i assegura que romandran atents per tal de reclamar les millores necessàries a mesura que l’estació comenci a funcionar. Alhora, aprofita per recordar la necessitat de construir el pont que uneixi l’avinguda de Salou amb l’avinguda Universitat per tal d’evitar problemes de mobilitat.
El CIMIR rep el fons Artemi Vilà Solé amb pel·lícules de la vida quotidiana del Camp de Tarragona dels anys 60 i 80 Història l El Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) va rebre ahir la donació d'un conjunt de material audiovisual procedent d'Artemi Vilà Solé, enginyer industrial relacionat amb Indústries Teixidó de Riudecols, empresa metal·lúrgica important al Baix Camp durant la segona meitat del segle XX. La seva trajectòria professional coincideix amb un període de creixement industrial. El fons inclou un total de
46 pel·lícules que documenten tant la dimensió social d'Indústries Teixidó com la vida quotidiana d'una família del Camp de Tarragona entre finals dels anys 60 i principis dels 80. Més enllà de l'activitat productiva, l'empresa era també un espai de trobada on s'organitzaven festes, celebracions, activitats esportives i altres actes que aplegaven treballadors i famílies. Aquest ambient queda reflectit en diverses
de les gravacions. Aquestes recullen moments domèstics i activitats habituals que formen part de la memòria del territori com són celebracions tradicionals, com la Mona, els Reis, comunions i aniversaris, sortides de cap de setmana o moments quotidians. Aquestes imatges tenen interès perquè mostren situacions amb naturalitat, en un moment en què la càmera començava a ser present en moltes llars. l Diari Més
El regidor de Cultura durant l’entrega del fons audiovisual de Vilà Solé. Gerard Martí
9 dijous 15 d’ octubre de 2026
La Guàrdia Urbana denuncia 164 patinets en una setmana Seguretat l Les infraccions més repetides van ser no portar casc homologat i no tenir assegurança Diari Més La Guàrdia Urbana va denunciar 164 usuaris de patinets elèctrics i va immobilitzar —i traslladar al dipòsit municipal— 73 vehicles en la campanya de control de VMP duta a terme entre el 5 i l’11 d’octubre, en coordinació amb el Servei Català de Trànsit. L’acció coincidia amb la primera setmana de l’entrada en vigor dels canvis del Reglament General de Circulació, que presenta novetats referents a l’ús d’aquests mitjans de transport. La infracció que va suposar més denúncies va ser no portar casc homologat, situació que es va repetir en 95 casos. Les següents foren no disposar d’assegurança (33), no tenir inscrit el VMP al Registre Nacional de Vehicles (10), circular per la vorera (9) i fer-ho amb auriculars (9). Així mateix, durant la campanya, la Guàrdia Urbana va identificar un conductor que es movia per la vorera, en sentit contrari, amb auriculars, sense casc, sense assegurança ni tenir el vehicle inscrit al registre. El cinemòmetre va confirmar que el patinet estava manipulat i que podia arribar als
Fotografia dels diversos patinets immobilitzats al dipòsit de vehicles. Ajuntament de Reus
52 quilòmetres per hora, en lloc del límit legal de 25. El conductor va ser denunciat i el vehicle, immobilitzat i traslladat amb grua al dipòsit per totes les infraccions. Controls La Guàrdia Urbana porta a cap al llarg de l’any controls periòdics preventius de seguretat del trànsit per
controlar l’ús correcte de patinets elèctrics. L’any passat, va aixecar 452 actes per infraccions diverses dels usuaris, una xifra semblant a la de l’any anterior, 441, de forma que l’increment va ser del 2,49%. Les denúncies més comunes són per circular en vehicle de mobilitat personal per les voreres o altres espais de vianants, seguides de con-
duir de forma negligent amb VMP o bicicleta, i les de circular amb un nombre de persones superior al de les places del vehicle. Què diu la normativa? A partir de l’1 d’octubre, han entrat en vigor els canvis del Reglament General de Circulació. Amb relació als vehicles de mobilitat personal,
L’any passat, la policia local va aixecar 452 actes per infraccions dels usuaris de VMP les principals novetats són l’establiment en 15 anys de l’edat mínima, l’obligatorietat del casc, la prohibició de circular per voreres i zones de vianants, l’obligació de senyalitzar les maniobres amb el braç i la necessitat de portar un element reflectant visible a 150 metres en trajectes de nit o amb poca visibilitat. A més, a partir de l’1 d’octubre del 2027, caldrà dur les llums enceses durant les 24 hores del dia. El reglament també marca que la velocitat màxima permesa i de fàbrica d’un VMP és de 25 km/h. Si es detecta que el patinet ha estat manipulat i que supera la velocitat màxima, es considera una irregularitat administrativa. A més, el marc legal estatal ja ha fixat l’obligatorietat de l’assegurança per a tots els patinets. No tenir-la comporta sancions d’entre 202 i 800 euros. L’Ajuntament de Reus ha creat un tràmit telemàtic per facilitar la inscripció a través de la Carpeta Ciutadana. Finalment, tots els VMP nous han de portar un certificat de fàbrica que garanteixi que no es poden trucar i s’han d’inscriure al nou Registre de Vehicles Personals Lleugers de la DGT, aportant un número de bastidor. Un cop registrat, la DGT assigna un codi, que s’ha d’enganxar al patinet mitjançant una etiqueta homologada i visible.
El Temps d’Avellana torna amb la voluntat de promoure el seu consum Gastronomia l El programa torna a comptar amb la Festa de l’Avellana i els Premis DOP Avellana de Reus Diari Més El Temps d’Avellana 2026 reforça per a l’actual edició la participació d’agents gastronòmics, de la restauració, dels mercats i del comerç amb l’objectiu d’apropar l’avellana a la ciutadania i incrementar-ne el coneixement i el consum. El programa de la novena edició, que es va presentar ahir dimecres, està coordinat per l’Oficina Tècnica de l’Avellana, que gestiona el centre
tecnològic Eurecat, i que s’alinea amb el desplegament del nou Pla de l’avellana 2026-2028 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Aquest pretén reforçar l’aposta per donar continuïtat a les polítiques de valorització del producte i de suport al sector, amb línies de treball vinculades a la qualitat i diferenciació de l’avellana, la promoció i el consum. Fins a mitjan mes de novembre,
Fotografia de família de la presentació del programa d’actes del Temps d’Avellana 2026. Ajuntament de Reus
el programa incorpora noves propostes que connecten producte, gastronomia, innovació, comerç i ciutadania. Entre les activitats es troben iniciatives als Mercats de Reus, la vinculació amb el pro-
jecte Gastrosàvies de la Fundació Alícia, Tapa Reus amb propostes dels establiments participants que incorporen l’avellana i un concurs de la millor. Aquestes propostes se sumen a activitats per a diferents
públics com fires, rutes, tastos, activitats divulgatives i culturals, com també les dues cites destacades del programa que són els Premis DOP Avellana de Reus i la 5a Festa de l’Avellana de Reus.
10 dijous 15 d’ octubre de 2026
Marcos Massó President de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR)
Marcos Massó: «El problema d’un barri pot ser petit, però la suma de solucions fa que Reus funcioni»
Gerard Martí
Entrevista l Massó afronta els últims mesos com a president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus. Per això, conversa amb ‘Diari Més’ per analitzar la seva etapa, com ha evolucionat la ciutat en els darrers set anys i quins reptes de present i futur té al davant Sergi Peralta Moreno Com valora l’etapa com a president de la FAVR? «La valoro molt bé. Saps per què? Perquè coneixes molta gent. Jo ara vaig pel carrer i ‘hola’, ‘adeu’. A Reus són una trentena d’associacions de veïns, fet que implica que des del Pinar fins al barri Montserrat és per on jo em moc, cada setmana». Les associacions de veïns són els representants de la ciutadania davant l’administració. «Nosaltres som el fil directe amb l’Ajuntament. El que fem és annexionar els problemes que hi hagi en un barri i els portem directament a l’Ajuntament, per petit que sigui. El problema d’un barri, en comparació amb tot Reus, és petit, però la suma de solucions fan que la ciutat
funcioni millor». Com és la relació amb l’Ajuntament? «Amb l’Ajuntament tinc una bona relació. El que a mi m’agradaria és que hi hagués una persona que estigués directament lligada a la FAVR, que el president li pogués trucar tranquil·lament cada dia. No un regidor, que tenen massa feina, sinó algú altre que traslladés els comentaris i li fessin cas». Un tècnic? «Sí. Quan l’Ajuntament soluciona un petit problema d’un barri, el barri ho sap, està content. No cal anar als barris a fer-se fotos, sinó perquè una persona t’ha dit que allò està malament. Ves i soluciona-ho. Els petits detalls de tots els barris sumen perquè la ciutat funcioni bé». Tots els carrers són importants.
Neteja dels carrers «L’empresa de la neteja no sé si dona l’abast, però nosaltres tampoc acabem de col·laborar» Relació amb l’Ajuntament «Voldria que hi hagués algú a l’Ajuntament lligat a la FAVR per traslladar-li comentaris i que li fessin cas» «Per a mi, és més important el carrer Balmes que el carrer Llovera. Em poden preocupar el carrer Balmes, l’avinguda del Carrilet, el carrer Rocamora el carrer de la Muralla. A Llovera i Monterols, ja hi ha 36 policies i 27 regidors que hi passen cada dia. Ja sé que el cuidaran». Com ha evolucionat la ciutat des que va assumir el càrrec? «La ciutat sempre evoluciona positivament. Sempre es fan coses noves. No anem mai enrere. Ara estan
arreglant tota la part sud, que és molt important». Hi havia un deute amb el sud. «Aquella zona estava una mica deixada. Ara hi ha obres, i quan hi ha obres sempre la gent protesta, però quan acabi veuràs el gran canvi que hi ha hagut». És un perjudici temporal en pro d’una millora. «És clar. Recordo el que va passar a la plaça de la Pastoreta. Quan van fer el pàrquing, va ser un embolic de
cal déu, però ha acabat sent perfecte. Costa, però després el benefici és superior al que has passat». Les ciutats avancen cap a la pacificació dels centres. Com s’ha de treballar la nova mobilitat? «És molt difícil. Jo no sé si ha de ser tan pacificada una ciutat com Reus, que tampoc és tan gran. Els carrers Llovera i Monterols està bé que ho siguin, però em costa veure-ho amb els altres. Els que han estudiat això en saben 30 vegades més que jo, però com que estic tot el dia al carrer, sento, escolto, m’expliquen. D’altra banda, la pilona de Doctor Robert crec que no s’ha consensuat bé, sobretot amb el comerç». Quins són els reptes que té Reus? «Intentar millorar situacions com la inseguretat que hi ha en alguns barris. No vol dir que Reus sigui una ciutat insegura, però caldria cuidar més aquestes zones on la gent té una mica de por. Necessitaríem tenir el doble de plantilla de la Guàrdia Urbana. Una eina que va molt bé és la policia de proximitat. Els barris no volen que passi un cotxe patrulla i marxi, això no serveix per a res. El que volem és que vagin policies pels barris, i preguntin i consultin». Una de les crítiques que més se senten és sobre la neteja. Vostè va ser regidor de Medi Ambient. «Quan era regidor, ja hi era aquest problema. I d’aquí a 10 anys, tornaríem a parlar de la neteja. L’empresa no sé si dona l’abast, però nosaltres tampoc acabem de col·laborar. Jo camino molt i veig que la gent fa el que vol. Vostè, a casa seva, llença la brutícia a terra? Doncs aquesta és la seva segona casa. És una casa de tots». La ciutat està més bruta que quan era regidor? «No puc dir que està més o menys bruta, però hi ha més gent. En haver-hi més gent, és més fàcil que no estigui tan neta». Reus és una bona ciutat per viure? «Sí. És maca, estem a prop de la platja i la muntanya, tenim un gran aeroport. Tenim tot el que vulguis. Però és una ciutat que l’hem de cuidar. La gent ha de creure en Reus. I si tu creus en Reus, la cuidaràs». Quin missatge llançaria als candidats que es presentin a les eleccions del 2027? «La relació directa amb el ciutadà, això s’ha de cuidar. Perquè si tu la cuides, tens molt de guanyat».
11 dijous 15 d’ octubre de 2026
Miquel Llaberia
A
Reus no es cansen de voler ser referents. Refe· rents en el modernisme, referents en el vermut, referents en productes agrícoles com l’avellana o referents amb el pa de pagès. Però les aspiracions dels ganxets són tan altes que, fins i tot, apunten al cel. El Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) ce· lebra enguany els 25 anys oferint la millor formació per als joves que as· piren a treballar com a pilots d’avió. «El CESDA va ser una idea que va començar a través de l’associació de pilots comercials, l’actual COPAC, i que va sorgir d’un pilot reusenc, Joan Manel Pérez Aumatell, que volia crear uns estudis universita· ris de pilot comercial», explica la directora del CESDA, Cristina Casa· mitjana, que porta implicada en el centre des de fa 25 anys com a cap d’estudis i docent abans de ser la directora. Aleshores, Pérez va cercar aliats en dues institucions: l’Ajuntament de Reus i la Universitat Rovira i Vir· gili. Posteriorment, s’hi va afegir la Generalitat de Catalunya, amb la qual van acabar creant la Fundació Rego que gestiona el CESDA. Casa· mitjana considera que la idea de crear el CESDA va ser «una idea que va caure en el moment idoni i en les mans idònies, perquè era una idea innovadora que necessitava perso· nes que apostessin pel projecte». «A més, Reus sempre ha sigut una ciutat aeronàutica per excel·lència, amb unes arrels molt importants i conegudes a tot l’Estat», afegeix. En aquest sentit, cal remarcar la rellevància sobre l’existència dels estudis universitaris en l’àmbit ae· ronàutic. La diferència entre tenir la llicència com a pilot comercial només o tenir uns estudis univer· sitaris és que si per algun motiu de salut es decideix que aquell pilot no
l Societat
El CESDA, referents en el cel i en el territori El centre celebra enguany el vint-i-cinquè aniversari i ha rebut el Guardó de Ciutat de Reus La institució és un dels centres que ofereix el grau universitari de pilot comercial
Fotografia de Cristina Casamitjana, directora del CESDA, amb el Guardó de Ciutat de l’Ajuntament de Reus. Gerard Martí
pot volar, els estudis universitaris garanteixen la possibilitat d’altres sortides laborals: «És un camí vàlid i més curt, però un pilot universita· ri treballar en altres posicions dins
d’una companyia pels seus coneixe· ments en dret o gestió». El CESDA compta actualment amb instal·lacions a tocar de l’Ae· roport de Reus, però els seus inicis
van ser a tocar del centre de la ciu· tat. «Mentre es construïen les instal· lacions, el primer curs va començar fent les classes en un soterrani que ens van deixar a la Parròquia de
Sant Joan. I a sobre de la residència hi havia un espai on els professors teníem una sala per a nosaltres», recorda Casamitjana. Tot i que els inicis «no van ser fàcils», la directo· ra té ben clar que els projectes tiren endavant gràcies «a les persones»: «Els projectes sempre van de perso· nes, que són les que tiren endavant els projectes. Per molt agosarats que siguin si les persones hi creuen, tiren endavant. I en aquest cas està· vem molt convençuts i es van posar tots els recursos necessaris». En l’actualitat, el CESDA és un dels tres centres que ofereixen la possibilitat de graduar-se com a pilot universitari a tot l’Estat, tot i que el centre reusenc va ser el pioner. Actualment, el centre rep tant estudiants catalans com de la resta d’Espanya i altres parts del món com Europa o Sud-amèrica: «Som un referent internacional». En reconeixement la seva tasca des del 2001, el passat mes setembre l’Ajuntament de Reus, en el marc de la Festa de la Mare de Déu de Mi· sericòrdia, va atorgar un Guardó de Ciutat al CESDA.
L’Hospital Sant Joan de Reus obté l’acreditació de qualitat de nivell avançat en malaltia inflamatòria intestinal Salut l La Unitat d'Atenció Integral a Pacients amb Malaltia Inflama· tòria Intestinal (MII) de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha obtingut la certificació de qualitat assistencial i investigadora, nivell avançat. Aquest és el màxim re· coneixement estatal per a les uni· tats especialitzades en l'atenció d'aquestes patologies. L'acreditació certifica l'excel·lència assistenci· al i investigadora de la unitat, que
atén anualment prop de 500 paci· ents, i consolida l'Hospital com a centre de referència en l'abordatge integral de la malaltia inflamatòria intestinal. La certificació avala un model assistencial basat en l'aten· ció personalitzada, multidisciplinà· ria i coordinada. La responsable de la Unitat MII, Laura López Barroso, destaca que el reconeixement «és fruit del compromís de tot l'equip per oferir una atenció integral i de
qualitat, alhora que impulsa la mi· llora contínua per adaptar-se millor a les necessitats dels pacients». El Programa de Certificació d'Unitats d'atenció Integral a pacients amb MII està impulsat per GETECCU i auditat per Bureau Veritas. L'acre· ditació identifica les unitats que garanteixen els estàndards més alts de qualitat assistencial en l'àmbit de la malaltia de Crohn i la Colitis Ulcerosa. l Diari Més
Fotografia dels membres del Servei d’Aparell Digestiu de la Unitat MII. Cedida
12 dijous 15 d’ octubre de 2026
AITASA duplica la seva capacitat per impulsar la transició hídrica industrial Medi Ambient l L’empresa inverteix 10 MEUR per augmentar la regeneració d’aigua de 6 a 9 hectòmetres cúbics anuals Adam Díaz Garriga Aigües Industrials de Tarragona (AITASA) va presentar aquest dimecres a l’Estació Regeneradora d’Aigua (ERA) de Vila-seca un dels projectes més ambiciosos dels últims anys, una ampliació de la seva planta d’aigua regenerada que donarà suport a l’impuls de la transició hídrica de la indústria petroquímica tarragonina. Gairebé dues dècades després dels últims increments de la capacitat de les instal·lacions, des d’aquest 2026 l’empresa pretén «liderar la transformació del sector» a la província, segons va assegurar el conseller delegat d’AITASA, Marc Fargas. En concret, la planta ha passat de gestionar 6 hectòmetres cúbics (hm3) anuals a un total de 9. La nova maquinària, que ja està en marxa, ha requerit una inversió d’uns 10 milions d’euros. Actualment, l’empresa cobreix el 25% de la demanda hídrica del complex petroquímic, un percentatge que, d’acord amb Fargas, es preveu ampliar fins al 45% amb les noves instal·lacions. «L’objectiu és anar més enllà i avançar per mantenir una activitat basada en recursos hídrics alternatius», va explicar el conseller. L’aigua que es regenera a les instal·lacions d’AITASA prové d’altres
de les administracions públiques». «Ajudaria que s’accelerin les inversions i es reconegui el que aportem a la demarcació», indicava Fargas.
Representants de l’ACA, AITASA i empreses del sector petroquímic durant la visita d’aquest dimecres. AITASA
L’empresa reclama que la Generalitat acceleri la inversió en transició hídrica processos de tractament i d’efluents municipals. El tractament que rep permet utilitzar-la en apli-
cacions industrials, i la previsió és que pugui generar més cicles de reutilització i recirculació. Des de l’empresa ressalten que l’objectiu és incrementar l’aprofitament de «recursos hídrics no convencionals», és a dir, provinents de la indústria o altres fonts no naturals. El potencial actual dels processos d’AITASA és de fins a 5 hm³ addicionals i es pre-
veu obtenir 1,5 hectòmetres cúbics més a través de la planta de regeneració per tractar el rebuig d’osmosi. Pel que fa a la inversió, des de l’empresa destacaven el paper de la indústria química i el seu «esforç per avançar cap a una gestió més eficient de l’aigua», però advertien que «el desenvolupament de nous projectes també requereix el suport
Noves oportunitats Durant la presentació, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Josep Lluís Armenter, va afirmar que l’ampliació ha estat «producte del valor que l’infraestructura ha generat amb el pas dels anys» i va obrir la porta a «noves oportunitats» per a AITASA i la indústria petroquímica. «El camí no acaba aquí, hem de trobar noves oportunitats en la regeneració d’aigües», detallava el director. En aquest sentit, Armenter va situar la planta de Vila-seca com «una de les millors expressions del que entenem com a economia circular». El director d’AITASA, Daniel Montserrat, també va fer referència a les innovacions que es pretenen impulsar des del Living Lab d’AITASA, espai d’experimentació i innovació aplicada a l’aigua en els pròxims anys. La mateixa activitat de l’empresa fa anys que esdevé pionera i en un estat permanent de desenvolupament», va concloure el director. En els últims dotze anys la planta ha obtingut un 100% d’efectivitat en les anàlisis de regeneració d’aigües.
La Conca de Barberà adjudica per quatre anys la gestió, el manteniment i la millora de les depuradores comarcals Serveis l El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha adjudicat a l’UTE Sanejament Conca de Barberà, formada per TRANSPARENTA i FACSA, el servei d’explotació, conservació, manteniment i millora dels sistemes de sanejament en alta de la comarca. El contracte, que començarà pròximament, tindrà una durada de quatre anys, prorrogable un any més, i un cost anual d’1.107.037,39 euros més IVA.
El Consell Comarcal gestiona el sanejament en alta a la comarca des del 2007. El servei inclou les depuradores de Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Solivella i Senan, així com els col·lectors de Vimbodí, les Masies i Poblet. També preveu incorporar-hi la depuradora de Blancafort, amb les obres previstes per acabar al novembre, i la futura instal·lació de Sarral. Entre les millores programa-
des hi ha la substitució de la sitja de fangs de Montblanc i dels quadres elèctrics de Santa Coloma de Queralt, la renovació de l’enllumenat de les depuradores i la implantació de sistemes per reutilitzar l’aigua tractada en usos industrials. Les actuacions busquen reduir el consum d’aigua potable i energia, optimitzar els processos i avançar cap a instal·lacions més sostenibles, en línia amb l’Agenda 2030. l Diari Més
Fotografia aèria de la depuradora de Montblanc. Cedida pel Consell Comarcal de la Conca
RallyRACC 2026 CATALUNYA - COSTA DAURADA
2
RallyRACC 2026
dijous 15 d’ octubre de 2026
La prèvia
El 61è RallyRACC, l’última cita que posarà a prova el rei de l’asfalt L’espectacle del motor torna a la Costa Daurada amb un campió coronat, José Antonio ‘Cohete’ Suárez, però es presenta com un repte per als pilots que volen fer-se un lloc al podi del S-CER i, també, destacar al territori Arnau Montreal Quesada Torna l’espectacle del motor a Salou, torna el RallyRACC Catalunya-Costa Daurada en la seva 61a edició. Aquest cap de setmana els trams d’asfalt del territori rugiran amb els vehicles més potents del panorama nacional. Divendres i dissabte seran jornades de pura adrenalina que, com és habitual, tindran el passeig Jaume I de Salou com a centre neuràlgic tant de la sortida, com de les activitats i també amb el seu tram urbà. En aquesta edició, el Rally es compacta amb només un terreny: l’asfalt. Aquesta és la configuració habitual de la competició i no vol dir que serà més fàcil, tot el contrari. El pilot més regular i capaç serà qui s’assegui al tron de Salou. El circuit serà la darrera etapa del Supercampeonato de Rallyes (S-CER), màxima competició a nivell estatal. Pel que fa a aquest torneig, ja hi ha un rei coronat. José Antonio Cohete Suárez. L’asturià, amb el seu Skoda, ja es va coronar en l’edició de la darrera temporada. Malgrat arribar amb la feina feta, qui es pensi que el Cohete no volarà per les carreteres de la Costa Daurada, és que no coneix l’ambició del pilot. Hi haurà més al·licients que estan decidits de guanyar-li la partida al campió. Iván Ares (Hyundai), Pepe López (Hyundai) i Sergi Pérez (Toyota) són alguns dels més destacats i tots tenen quelcom a guanyar. Ares s’ha d’assegurar el subcampionat i, de retruc, intentar millorar el resultat de l’any anterior, en el qual va acabar segon. En la darrera edició, Pepe López va patir a terra, però va volar sobre l’asfalt per entrar de ple al podi. No trobarà millor oportunitat que aquesta per tornar a triomfar en unes carreteres en les quals ja va triomfar l’any 2023. Pel que fa a Pérez, és el pilot català amb més projecció de l’escena i té un compte pendent amb el RallyRACC, perquè l’any passat va acabar abandonant.
El podi final de l’edició de l’any passat del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada amb José Antonio ‘Cohete’ Suárez al capdavant, imatge que es pot repetir enguany. RallyRACC
A banda del S-CER, la puntuació del 61 RallyRACC també s’estén al Campionat de Catalunya de Ral·lis absolut i a la Copa de Catalunya de Ral·lis d’asfalt, A més, també suma als tres campionats monomarca: Copa Hyundai i20N Rallye, Clio Trophy Spain Asfalto i Volant RACC Trofeu WERACE. Els campionats de Catalunya també viuran una cita poc menys que decisiva, amb el gironí Eduard Viñolas (Skoda) liderant tant l’autonòmic absolut com el d’asfalt. D’altra banda, la Copa Hyundai i20N Rallye està encapçalada pel pilot asturià Adrián Blanco; la Clio Trophy Spain Asfalto pel d’Ourense Miguel Gayoso; i el Volant RACC Trofeu WERACE té com a primer classificat al targarenc Pere Enric Rovira, subcampió la passada temporada, que en el que porta de campanya ha aconseguit la victòria en tres dels quatre ral·lis disputats. L’acció es concentrarà divendres i dissabte. En la primera jornada tindran lloc el tram de Qualificació
Imatge dels vehicles que van participar en el RallyRACC en el parc d’assistència de PortAventura World. RallyRACC
i el Shakedown, així com la sortida des de Salou. Finalment, dissabte es disputaran 8 especials i el tram urbà al passeig Jaume I.
El tram urbà especial al passeig Jaume I de Salou serà dissabte a les 18.30 hores
RallyRACC 2026
dijous 15 d’ octubre de 2026
3
La prèvia
José Antonio ‘Cohete’ Suárez
«Vaig a per totes. Sortiré com sempre, a ser el més professional i ràpid possible» El campió d’Espanya valora positivament el seu bon estat de forma, que li ha permès assegurar-se el campionat Miquel Llaberia Primer que tot, felicitats, campió. Com estàs? «Bé, no ho sé. La veritat és que tot ha sigut una mica difícil. Amb l’accident al Villa de Llanes on, desgraciadament, vam perdre a Barreiro i es va emportar molta de l’alegria que sentia en aquell moment. Igualment, passats els dies m’adono de tot el que hem aconseguit, estic satisfet amb la feina feta i estic content per haver-li donat a la gent que em dona suport tot allò que ens vam exigir a inicis d’any». Des d’aquí ens afegim a les condolences a la família de la copilot Soraya Barreiro que, malauradament, va perdre la vida en el Rally Villa de Llanes fa unes setmanes. Imagino que ha sigut la resolució d’un campionat més agria que has viscut. «Sí i només espero que mai més es repeteixi. El campionat ha estat increïble durant tot l’any fins a Llanes; hem guanyat proves i hem tingut ritme, l’altra part és una me***. Et sents molt malament, perquè és un moment molt dur. A més, hem de tenir en compte que, com en aquest cas, són gent que corre per afició, que no guanya res competint, només gaudir d’aquell moment. Òbviament, seria igual de tràgic si li passa a un professional, però això
personalment fa molt de mal». Aquest cap de setmana toca el Rally Catalunya. Després d’un succés així, com ho feu per poder tornar a pujar al cotxe i col·locar-vos el casc? «Per dins et recorre un sentiment molt fort de: I si em passa a mi? I si li passa al meu copilot?. Ens pot passar a tots i nosaltres en som molt conscients, és part de la nostra feina. No tenim una altra cosa que deixar-ho de costat». Vas canviar d’equip a mitjan temporada. Com ho has afrontat per, així i tot, guanyar el campionat? «Ha estat gràcies a la nostra professionalitat i a l’equip humà, com el meu copilot i els meus mecànics, que són totalment aliens a la condició de qui paga o quins són els nostres patrocinadors. Això és el que tenim i és el nostre gran valor, que tenim un gran equip, una gran unió i això m’acompanya a tot arreu. El canvi d’equip va ser una decisió que necessitava prendre l’any passat però ho vaig posposar, intentant donar una nova oportunitat, però al final va ser inviable seguir allí i el meu equip i jo ens vam buscar la vida». Ho has fet semblar fàcil, perquè tot i el canvi pel GSS no has perdut ritme. «Doncs no ha estat fàcil! Tinc que agrair, per descomptat, a l’ajut i
SERVEIS AUTOMOBILÍSTICS
Automoció La Canonja, gestió de baixa de vehicles gratuïta i sostenible
H
Diari Més
as de donar de baixa un vehicle? Automoció La Canonja, Centre Autoritzat, t’ajuda a fer-ho de manera gratuïta. Recullen el vehicle, el traslladen a les instal·lacions i tramiten la baixa definitiva a la DGT, amb
lliurament del Certificat de Destrucció. També ofereixen taxació, descontaminació, recuperació i venda de recanvis procedents de desballestament, amb garanties i bons preus. Compromesos amb el medi ambient, gestionen adequadament els residus. A més, disposen de rodes i cotxes d’ocasió.
~ AUTOMOCIÓ LA CANONJA ~
√
«M’agraden tant els trams de terra com els d’asfalt que hi ha a Tarragona»
José A. ‘Cohete’ Suárez, campió d’Espanya de raŀli el 2021, 2023, 2025 i 2026. Cedida
bona rebuda de l’equip GSS des del primer moment que li van obrir les portes al meu equip. A partir d’allí ha sigut qüestió de treballar molt, molta concentració i professionalitat. Hem estat més motivats que mai, però no ha sigut gens fàcil».
Amb el campionat ja decidit sortiràs a atacar o a tancar la temporada sense ensurts a Catalunya? «Vaig a per totes. Sortiré com sempre, a ser el més professional i ràpid possible. Intentaré cometre més encerts i que els meus rivals cometin
més errors, d’això va el rally». Aquest any el rally serà d’asfalt, ho prefereixes així o preferies el Costa Daurada de terra? «És el que hi ha i no tinc cap problema, m’agraden les dues superfícies. M’agraden tant els trams de terra com els d’asfalt de Tarragona i ens adaptarem al que calgui». Quina previsió hi ha per l’any vinent? «Encara s’ha de parlar tot, però tot indica que tothom està content i això és un bon senyal. Hi ha diverses idees rondant i ens hem d’asseure a parlar-ho i veure quins campionats ens interessen». Fer proves a l’europeu o el mundial? T’agradaria estar en el Sierra Morena o Islas Canarias? «Per agradar, a mi m’agradaria fer moltes coses, i tant. Estem en un bon moment i soc ràpid. Aleshores, tot i que el meu lloc és a Espanya, m’agradaria aprofitar per mirar de fer alguna cosa més enllà. Qui sap».
4
RallyRACC 2026
dijous 15 d’ octubre de 2026
La prèvia
Iván Ares i Pepe López, amb el subcampionat del S-CER en joc al RallyRACC El gallec de Toyota té un avantatge de 18 punts a favor seu i, quedant entre els sis primers classificats, guanyaria la plata Arnau Montreal Quesada Lluita de titans al RallyRACC Catalunya Costa Daurada. José Antonio Cohete Suárez arriba a l’edició com el rei dimoni immortal, el pilot imbatible que ja s’ha posat la corona. Ningú ha pogut mantenir aquest ritme i, aquest cap de setmana, tot apunta que anirà de nou per la victòria, convertint-se en el rival a batre. Amb tot, sota del rei queden dues posicions al podi, amb la batalla pel subcampionat en plena ebullició. Dos púgils experts participen en la brega: Iván Ares i Pepe López. Els dos pilots acumulen a la seva esquena títols i més títols a nivell estatal. Pepe López ha aconseguit la tripleta al S-CER el 2019, 2020 i 2022, a més d’uns quants altres trofeus més en la seva trajectòria
ascendent. D’altra banda, Iván Ares va guanyar el 2017 quan l’S-CER encara estava per batejar i va ser subcampió els dos següents anys, així com el 2021. La rivalitat està servida, Pepe López ja li va passar la mà per la cara en una edició i, Ares, vol que aquesta sigui la seva revàlida. El pilot gallec de Toyota és qui té l’avantatge en aquesta darrera cita. És l’actual segon classificat i té 18 punts de diferència amb Pepe López, el quart classificat amb el seu Hyundai. Entre aquests dos hi ha un protagonista més, però, aquesta vegada, ha brillat per la seva absència. Diego Ruiloba, tercer classificat i també un dels contendents a la part alta, ja va anunciar que no participarà en el RallyRACC i deixa la seva temporada com a acabada. Ruiloba apuntava al líder,
però després d’una temporada accidentada i veure’s sense opcions, ha optat per deixar cap altra lluita a banda. D’aquesta manera, el podi està obert i Pepe López té garanties per poder pujar. Això sí, el que vol el madrileny és la segona posició. Què ha de passar? Iván Ares i Borja Rozada tenen fàcil les seves opcions per assegurar-se la plata. Si la parella aconsegueix entrar en el top 6, tindran la segona posició assegurada. Si és setè, Pepe López hauria de lluitar els punts extres del TC i assegurar-se la victòria per passar-lo per davant. El repte és elevat per a Pepe López i, si li agrada alguna cosa al pilot madrileny és això, una gesta impossible. A les regnes del Hyundai, Pepe López també té l’opció de
El tercer en discòrdia, Diego Ruiloba, no es presentarà a la cita de la Costa Daurada
fer la murga a Ares per partida doble i evitar també el triomf de Toyota en el campionat de marques. L’any passat L’anterior edició va ser tota una aventura per als pilots. Que fos mixta va provocar que molts com Gil
Membrado o Sergi Pérez acabessin eliminats pel camí. Pepe López i Iván Ares van tenir la seva història. En la primera jornada, tots dos van patir incidents que els van retardar en la classificació general, deixant via lliure a l’imbatible Cohete Suárez. Pepe López va prota-
k L’anàlisi
Els trams d’asfalt de tota la vida de la Costa Daurada
U
n gran al·licient del RallyRACC Catalunya Costa Daurada des que va passar a ser únicament del Supercampionat d’Espanya ha estat la variabilitat de terrenys. 2023 i 2024 va ser exclusivament de terra i l’any passat mixt. Enguany, tornem a l’especificació d’asfalt amb la qual es va acomiadar del mundial el 2022. Cinc trams a doble passada entre divendres i dissabte i, per aquesta ocasió, l’organització ha optat per clàssics que han aparegut múltiples vegades. Divendres una doble passada vespertina pel tram de Riudecanyes. Aquest començarà des del Coll de la Teixeta, farà el gir mític a la rotonda, i es dirigirà direcció sud-est cap a Riudecanyes. La secció just després de la rotonda serà exigent pels frens i pneumàtics, amb un estil stop and go, i passarà a
pecte a la del 2022 amb només 14,66 km. Amb un inici de mitja velocitat, passarà a una zona més lenta amb revolts tancats i constants canvis de rasant a la vora de Querol, per després afrontar una zona que també s’embrutarà. A continuació, hi haurà l’especial més ràpida; el Montmell, que acabarà a la Joncosa Cinc trams a doble passada entre de Montmell. És un d’aquells divendres i dissabte i s’han optat per on llençar la línia i fluir clàssics que han aparegut moltes vegades trams amb el traçat. Precisament, els Rally1 van assolir velocitats superiors als 180 km/h en entrar a la TV-2244. A partir de la incorporació en diversos punts, anant gairebé al tall d’injecció a la T-243, amb una tancada forquilla en baixada en cinquena velocitat. I per acabar, per a apropar en direcció a Conesa, comença una zona amb revolts que permeten tallar i, per tant, s’embrutarà la millor disciplina esportiva del món a tothom, el tram espectacle pel passeig marítim de Salou que especialment per a la segona passada. El tram de Querol-Les Pobles presenta una versió reduïda res- donarà tancament al Costa Daurada. un tram de mitja velocitat, amb revolts més llargs i de doble vèrtex a partir de Duesaigües. L’endemà, el tram de Savallà-Conesa, serà pràcticament idèntic a la versió del 2022. La part inicial és més revirada, passant després a una zona més ràpida
Miquel Llaberia Periodista
RallyRACC 2026
dijous 15 d’ octubre de 2026
5
El pilot català Sergi Pérez amb el seu Toyota durant la darrera edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada. Jordi Ramírez
Sergi Pérez, el pilot a tenir en compte durant el 61 RallyRACC Catalunya-Costa Daurada Iván Ares i Borja Rozada durant la darrera edició del RallyRACC. Jordi Ramírez
gonitzar una segona jornada sobre l’asfalt per al record amb un atac continu per recuperar posicions a la general. Van arrencar la jornada cinquens i van acabar al podi, convertint-se en els protagonistes del dia. Aquesta mostra de poder és un avís per aquesta edició, que es disputarà íntegrament en asfalt. Cal recordar, però, que malgrat que els esforços de López va ser Iván Ares qui es va assegurar el subcampionat, així que la pugna aquest
cap de setmana. Hi ha més equips preparats per presentar batalla, com Jorge Cagiao-Javier Martínez (Lancia) i Sergi Francolí-Javier Moreno (Toyota), sumant també Sergi Pérez. Amb tot, que qualsevol d’aquests pilots tingui protagonisme seria tota una sorpresa. Totes les mirades estan en el passeig triomfal del Cohete Suárez, però les apostes se centren en la lluita d’Ares i López i si el del Hyundai pot assolir la gesta.
El martorellenc de 21 anys és el català amb més projecció del S-CER i arriba cinquè a la general amb ganes de fer podi Arnau Montreal Quesada Entre els pesos pesants de la competició hi ha un jove pilot de Martorell que es presenta com l’esperança més gran de l’escena catalana en el Supercampeonato de Rallyes. Sergi Pérez és el pilot que s’ha de tenir en compte de cara a aquesta edició del RallyRACC. Pérez aterra a Salou en cinquena posició a la general, amb una
puntuació de 150 punts. Matemàticament, Pérez no té cap opció d’entrar al podi a la general, tot i que Diego Ruiloba, actual tercer classificat, no hi participa. Amb tot, l’ambició de Pérez va més enllà de la classificació general. El jove de 21 anys continua la seva progressió i vol treure’s l’espineta del RallyRACC. L’any passat es va veure obligat a retirar-se en la competició del seu territori i,
enguany, arriba també amb la tasca de fer una bona puntuació per a Toyota. Fins ara, ha aconseguit el podi en dues ocasions: bronze a Utiel i plata en el Princesa de Asturias. Totes dues curses van ser sobre terra, un terreny en el qual ha demostrat que té controlat. Ara, toca trencar la barrera de l’asfalt. Enguany no ha sumat medalla en aquest terreny i el RallyRACC és la seva darrera oportunitat. Jordi Ramírez
Skoda i Toyota tenen en joc coronar-se com a millor marca a Salou Motor l El 61 RallyRACC serà decisiu per coronar a la millor marca entre Skoda i Toyota. Totes dues arriben amb opcions a la darrera prova del S-CER, tot i que Skoda part amb avantatge. La marca del ja campió Cohete Suárez és, ara per ara, primera amb 32 punts. Això significa que, si l’asturià queda primer o segon, garantirien el triomf si el segon vehicle puntua. Toyota posa l’esperança en Iván Ares i Sergi Pérez i gairebé necessita que tots dos entrin al podi per poder tenir opcions. Tot i estar fora de lluita, el Hyundai de Pepe López pot fer decisiu si aconsegueix una bona posició i fa la murga a Toyota. l AMQ
6
RallyRACC 2026 El recorregut
dijous 15 d’ octubre de 2026
dijous 15 d’ octubre de 2026
RallyRACC 2026
Signatures, cotxes clàssics i més activitats al Village del RallyRACC a Salou Motor l El RallyRACC centra l’emoció te a les 10 hores, on els assistents podran a l’asfalt, però a Salou també hi haurà espai per xalar. El Village de la 61 edició de la cursa estarà situat al costat del podi i el parc de sortida de Salou, a la plaça de les Comunitats. Allà tindrà lloc també la 5a Trobada RACC de cotxes clàssics dissab-
veure autèntiques meravelles. Finalment, el més important: el moment de les signatures i conèixer als protagonistes. Divendres a les 16 h comença un espai de 45 minuts on els pilots estaran a l’abast de tothom al podi, al passeig Jaume I. l AMQ
7
8
RallyRACC 2026
dijous 15 d’ octubre de 2026
13 dijous 15 d’ octubre de 2026
Les obres del Centre Cultural de Constantí arriben a l’equador nou mesos després Equipaments l L’edifici haurà d’acollir la futura escola de música del municipi, que es preveu enllestida l’estiu de l’any vinent Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Constantí preveu que el Centre Cultural Polivalent sigui una realitat el 2027 després de més de quinze anys d’espera. Els treballs, que van començar el passat mes de desembre de 2025, han arribat aquest octubre al seu equador recuperant l’estructura original construïda l’any 2011. Els avanços principals es poden observar en el tancament dels diferents espais que completaran el recinte, el qual haurà de prendre forma per acollir l’escola de música del municipi. Segons ha confirmat l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, el projecte «ja està al 50%», però ara encara «el període més complex» amb la definició dels detalls. Des del consistori asseguren que «estan molt contents amb els treballs» perquè l’empresa va continuar amb les obres durant l’estiu. «És una proposta molt gran i de molta dificultat», explicava Sánchez. Durant el passat mes de gener, l’Ajuntament va aprovar un pressupost municipal d’11,7 milions d’euros, entre els quals es va inclou-
El projecte aprofita l’estructura construïda l’any 2011 per tancar el futur recinte El consistori preveu enllestir les obres l’estiu del 2027, però vol ser «prudent»
Imatge dels treballs en procés durant l’octubre d’aquest 2026. Gerard Martí
re una partida de 4,9 milions per acabar les intervencions pendents. El projecte planteja un termini per
estar finalitzat el pròxim estiu, tot i que des del consistori asseguraven «ser prudents» perquè «amb els pe-
tits detalls es triga més». La major part de les instal·lacions que queden pendents per executar
també fan referència a les xarxes de subministrament i al nou enllumenat, com també la sala del teatre auditori que haurà de començar a prendre forma. La intenció, tal com defensa el consistori des de la reactivació del projecte l’any 2025, és que l’espai s’obri a les entitats del municipi per fer ús de les instal·lacions. El projecte preveu la consolidació del vestíbul, d’uns 334 metres quadrats, i que es planteja utilitzar com a recinte polivalent per portar a terme esdeveniments de caràcter social. Per altra banda, el teatre acollirà 492 espectadors un cop es finalitzi.
La Dragonina de Constantí celebrarà 40 anys amb una gran jornada de festa i foc Cultura l La jornada festiva tindrà lloc aquest dissabte amb activitats infantils, correfocs i diverses colles convidades Diari Més La Dragonina de Constantí celebrarà dissabte, 17 d’octubre, el seu 40è aniversari amb una nova edició de la Festa La Veïna Dragonina, organitzada per l’Associació Amics de la Colla COCA. La jornada reunirà activitats familiars, cultura popular i espectacles de foc als carrers del municipi. La programació començarà a les 11 h a la plaça de les Escoles Velles amb una exposició fotogràfi-
ca i un homenatge a Miguel Ángel San Martín, un dels fundadors de la colla COCA a mitjans dels anys 80 i constructor de la Dragonina original l’any 1986. San Martín també va participar, amb la resta de fundadors, en festes populars del poble i de la demarcació. De les 11.30 a les 13.30 h hi haurà activitats infantils i paradetes, i a les 14.00 h se celebrarà un dinar popular. A la tarda, el correfoc infantil començarà a les 18 h i, entre les 19.30 i les 20 h, es lliurarà
L’Associació Amics de la Colla COCA ha preparat una jornada festiva per celebrar el 40è aniversari de la Dragonina. Cedida
el Premi Veïna Dragonina, abans de donar pas al correfoc adult. La festa comptarà amb colles convidades de diferents municipis, com els Llumifocs de Perafort, Forques de Can Deu de Sabadell, els Diables
Voramar de Tarragona, La Víbria, La Farnaqueta, la Colla Gegantera Tota l’Endenga de Cambrils, els Diables Gripafoc de Riu Clar, el Ball de Diables Maleïts de Salou, el Bou de Calaceit, la Cabra Petita de Reus i
el Bou de Tarragona. Amb aquesta celebració, l’entitat vol commemorar quatre dècades d’una figura emblemàtica de la cultura popular del municipi i continuar promovent les tradicions festives de Constantí.
14 dijous 15 d’ octubre de 2026
El Camp de Tarragona se suma a la protesta pagesa pels costos de producció Mobilització l Una vintena de pagesos es van concentrar a Valls i altres agricultors van sortir amb tractors de Vila-rodona Agències Una vintena de pagesos es van concentrar ahir a Valls per participar en la mobilització a Barcelona convocada per Unió de Pagesos (UP) contra l’encariment del cost de producció i per reclamar preus justos per al sector agrari. Els participants van pujar a dos autobusos i es van afegir als agricultors procedents de Batea, a la Terra Alta, i de Montblanc. També hi van anar pagesos amb tractors des de Vila-rodona. Les columnes procedents de les comarques del sud van confluir a Sant Vicenç dels Horts, on uns set tractors i altres vehicles es van preparar per accedir a la capital catalana per la B-23 i la Diagonal, juntament amb agricultors de Ponent. La protesta va reunir centenars de professionals d’arreu del país, que alerten que els preus del gasoil i dels fertilitzants comprometen la viabilitat de moltes explotacions. Entre els manifestants del Camp de Tarragona hi havia Sergi Gavaldà, pagès de Vallmoll i membre d’UP, que va denunciar uns costos del combustible i dels adobs «altíssims». «Això és insostenible, s’ha de sortir i que ho sàpiga tot Catalunya: estem agonitzant», va afirmar. Gavaldà va reclamar poder vendre els productes per sobre del cost de producció i no haver de dependre de les subvencions per mantenir l’activitat. Per la seva banda, Isidre Coll, pagès del Pla de Santa Maria,
agricultors de les comarques gironines. Una desena de tractors van sortir de Franciac, a Riudellots de la Selva, i un autocar amb manifestants va enfilar igualment el camí cap a Barcelona. Molts eren joves preocupats pel futur. Ferran Mogeda, que treballa en una granja familiar de més de 400 ovelles a la Vall de Bianya, va advertir que cada vegada tanquen més explotacions i que els qui continuen tenen dificultats per assumir l’augment dels costos. Esteve Lladó, treballador d’una granja a Medinyà, va qüestionar l’encariment del combustible i dels fertilitzants, així com la manca de preus justos per als productors locals.
Un tractor sortint des de Franciac a la Selva, aquest dimecres al matí. ACN
El sector reclama preus justos i mesures que facilitin el relleu generacional va denunciar una crisi de preus persistent. Coll va demanar ajuts directes, mesures contra la competència deslleial al sector, regulació dels mercats alimentaris i menys burocràcia. També va advertir de la greu falta de relleu generacional:
«Jo mateix tinc cinquanta anys i soc dels joves, això no és lògic». Josep Carles Vicente, responsable sindical de Fiscalitat i Seguretat Social d’Unió de Pagesos al Camp de Tarragona i al Priorat, va fer una valoració «molt positiva» de la mobilització. Va explicar que els agricultors havien viatjat a Barcelona per fer visible el malestar del sector i va destacar la trobada amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui van traslladar les seves necessitats. Segons Vicente, la protesta va per-
metre mostrar al Govern la situació que viu la pagesia i la necessitat de mantenir la pressió per aconseguir respostes. El representant sindical va reconèixer que les solucions no arriben necessàriament d’un dia per l’altre i que caldrà continuar treballant per assolir millores. Les reivindicacions inclouen una reducció de la burocràcia, més suport davant l’augment de despeses i condicions que garanteixin la continuïtat de les explotacions. La mobilització va aplegar també
Preus justos i relleu generacional Unió de Pagesos reclama que es compleixi la llei de la cadena alimentària per evitar vendes per sota del cost i que es desplegui la llei d’espais agraris amb urgència. Pino Delás, membre del sindicat i titular d’una explotació ecològica de porcs, alerta que el gasoil i el canvi climàtic encareixen l’alimentació del bestiar i compliquen la producció. El sindicat adverteix que el tancament d’explotacions i la falta de relleu generacional posen en risc el futur del camp. A Barcelona, la protesta havia de passar per la delegació del govern espanyol i el Departament d’Agricultura abans d’arribar a la plaça de Sant Jaume. Els manifestants també reclamen mesures per garantir la viabilitat de la pagesia.
El Consell Comarcal reclama a la Generalitat millores urgents davant els talls elèctrics a la Conca de Barberà Serveis l El president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Jaume Fornés, i els alcaldes de Montblanc i de Passanant i Belltall, Marc Vinya i Carme Amenós, es van reunir la setmana passada a Tarragona amb la delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Lucia López, i el director dels Serveis Territorials del Departament de Territori, Xavier Villacampa, per traslladar-los la preocupació
pels talls freqüents de subministrament elèctric a la comarca. La trobada va servir per posar sobre la taula els problemes que afecten diversos municipis, amb episodis reiterats de microtalls, fluctuacions de tensió i interrupcions del servei en força pobles durant els darrers mesos. Aquesta situació contrasta amb el potencial de la Conca de Barberà en la generació d’energia renovable, especialment eòlica i solar, que
la situa com una de les comarques rellevants en els plans de transició energètica de Catalunya. Així, el ple del Consell Comarcal ja havia aprovat per unanimitat una moció per reclamar una millora urgent del subministrament elèctric. Amb aquesta reunió, els representants comarcals i municipals han fet arribar directament al Govern la inquietud per la qualitat i la continuïtat del servei a la comarca. l Diari Més
Representants de la comarca van traslladar al Govern la preocupació pels talls. Cedida
15 dijous 15 d’ octubre de 2026
La zona sud dels Safranars d’Altafulla acollirà 32 nous habitatges de protecció oficial Societat l El consistori va aprovar inicialment el projecte per urbanitzar l’última zona pendent, on s’integrarà una zona verda i un carril bici Adam Díaz Garriga Els comerços locals podran participar gratuïtament en la gimcana nadalenca. Cedida
Obertes les inscripcions a la gimcana d’aparadors de Nadal a Torredembarra Dinamització l Del 4 al 27 de desembre caldrà trobar objectes que no encaixen als aparadors dels comerços Diari Més L’Ajuntament de Torredembarra, a través de la Regidoria de Turisme i de Comerç, ha obert les inscripcions per als establiments que vulguin participar en una nova edició de la Gimcana d’aparadors de Nadal Troba l’objecte que no toca!, que se celebrarà del 4 al 27 de desembre. La iniciativa, de caràcter lúdic i familiar, vol dinamitzar el comerç local durant la campanya nadalenca i convidar els veïns i visitants a recórrer els establiments del municipi. Cada comerç participant haurà d’amagar al seu aparador un objecte que no hi encaixi i mantenir-lo visible durant tota la gimcana. Els establiments s’identificaran amb un cartell, mentre que els participants hauran de trobar els objectes i anotar-los en un fulletó. A més, podran votar l’ob-
jecte més original, el més difícil de localitzar i l’aparador més ben decorat de Nadal. Els comerços que ja van participar en l’edició del 2025 i que no hagin modificat les seves dades només hauran de marcar la casella corresponent del formulari i enviar-lo a turisme@ torredembarra.cat o lliurar-lo a l’Oficina de Turisme. En canvi, els establiments que no van participar en l’edició anterior hauran de presentar una instància genèrica a la seu electrònica de l’Ajuntament fins al 20 d’octubre. Aquesta nova convocatòria dona continuïtat a l’edició del 2025 i convida tots els negocis locals a sumar-se a la campanya. La participació és gratuïta i la proposta busca combinar el joc amb la descoberta dels aparadors i dels comerços de proximitat, fomentant l’ambient festiu durant les setmanes prèvies a Nadal.
L’Ajuntament d’Altafulla va donar el vistiplau en l’última Junta de Govern Local el projecte d’urbanització de la zona sud dels Safranars, tot just al darrere de l’àmbit comercial del municipi. La proposta, redactada per Mercadé Arquitectura SLP, es va aprovar inicialment i planteja un pressupost d’execució per contractació d’1.283.255 euros en total. Els terrenys que s’urbanitzaran ocuparan 9.606,97 metres quadrats i estaran situats també, paral·lelament, a les zones residencials existents. La proposta planteja la construcció de 32 habitatges de protecció oficial, 16 dels quals seran de promoció privada, segons ha confirmat l’Ajuntament. La intenció és transformar l’espai amb dues zones verdes de gairebé 6.300 metres quadrats i un nou carril entre Via Roviano i el carrer de Ferran que connecti amb la zona nord. Aquest nou vial preveu incorporar un carril bici adaptat, dues voreres a banda i banda i tindrà una circulació de doble sentit per als vehicles, els quals travessaran part de la zona verda planificada. El centre de l’espai acollirà la major part dels habitatges nous i integrarà nous carrers pavimentats i amb una xarxa nova de subministraments. En la zona més apartada, separada pel carrer de Ferran, l’Ajunta-
L’Ajuntament destina 34.649 euros a prevenir la legionel·losi als edificis Torredembarra l La subvenció de la Diputació cobreix manteniment, desinfecció i analítiques Diari Més L’Ajuntament de Torredembarra ha destinat 34.649,59 euros del Pla ImpulsDipta 2024-2027 a la prevenció i el control de la legionel·losi als edificis i equipaments municipals durant l’exercici 2026. L’aportació,
concedida per la Diputació de Tarragona dins del programa de salut pública, permet sufragar les tasques de manteniment, neteja i desinfecció de les xarxes d’aigua, així com els controls periòdics i les analítiques necessàries per complir la normativa sanitària vigent. Aques-
tes actuacions tenen com a finalitat evitar la proliferació del bacteri de la legionel·la a les instal·lacions d’aigua i reduir el risc per a les persones que utilitzen els equipaments públics. L’Ajuntament ja disposa d’un servei de prevenció que combina la feina d’una empresa externa amb la
Zona afectada entre els carrers Avellaners i de Ferran. Diari Més
La inversió prevista és d’1,2 milions d’euros per portar a terme la proposta definitiva
Pròxims passos Després de l’inicial, però, el consistori resta pendent d’aprovar definitivament la proposta i que es de-
manin les llicències pertinents per portar a terme la urbanització. El primer que es contempla és l’adequació dels terrenys, que requereixen aplanar-se i pavimentar-se per poder executar les edificacions, com també preparar les noves vies previstes. El procés per poder urbanitzar la zona sud dels Safranars va començar l’any 2023, quan l’Ajuntament va plantejar la regularització de l’últim dels espais. Al febrer del 2026, el ple ordinari va donar el vistiplau al Pla Parcial del sector, desenvolupat al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Poc després, la reparcel·lació va rebre llum verda en l’àmbit ambiental.
del personal municipal per revisar els edificis classificats de risc alt i baix. La vigilància d’aquestes xarxes és especialment important en espais d’ús compartit, on sempre cal mantenir unes condicions adequades de seguretat. Aquestes tasques s’emmarquen en el Reial decret 487/2022, modificat pel Reial decret 614/2024, que estableix mesures sanitàries per prevenir i controlar la legionel·losi en instal·lacions que poden dispersar el bacteri a través de l’aigua en forma d’aerosols. La normativa preveu plans de prevenció, mante-
niment i supervisió de les instal·lacions, amb mesures de neteja, desinfecció i presa de mostres. Pel que fa al finançament, el conveni del Pla ImpulsDipta 2024-2027 entre el consistori i la Diputació contempla una aportació global d’1.039.487,55 euros per a diferents actuacions al municipi. D’aquest import, 103.948,76 euros corresponen al programa de salut pública entre els anys 2025 i 2027. Amb aquesta partida les dues administracions volen contribuir al bon funcionament dels serveis públics essencials i reforçar les mesures de protecció.
ment es reservarà una superfície per construir equipaments en un futur. Pel que fa als edificis protegits, es planteja la seva distribució en cinc blocs paral·lels a la zona verda i dividits per una parcel·la central.
16 dijous 15 d’ octubre de 2026
Salou inicia les obres per millorar l’accessibilitat del Parc del Mirador Urbanisme l S’instal·laran vint-i-un fanals LED solars, es pavimentaran els camins amb més pendent i s’adequarà un vell mas de pedra seca Diari Més Aquesta setmana han començat els treballs de millora del Parc del Mirador de Salou, una actuació destinada a reforçar la seguretat i l’accessibilitat d’aquest espai de passeig i facilitar-ne l’ús a la ciutadania. El projecte, amb un pressupost aproximat de 50.000 euros i un termini d’execució previst de dos mesos, inclou la instal·lació de vinti-un fanals LED solars amb sensors de moviment, que permetran renovar l’enllumenat del recinte. També es pavimentaran els camins amb
més pendent per reduir el risc de relliscades i millorar el drenatge de l’aigua quan plogui. El material escollit per als nous paviments mantindrà una aparença integrada en l’entorn natural del parc. Amb aquestes intervencions es busca que els itineraris siguin més segurs i còmodes per als usuaris, sobretot als punts amb més inclinació. Les obres també serviran per adequar les restes d’un antic mas de pedra seca que es conserva dins del parc, amb l’objectiu de preservar aquest testimoni del passat agrícola de Salou i fer-lo més accessible
Les obres al Parc del Mirador permetran millorar l’accessibilitat i la seguretat dels itineraris amb més pendent. Ajuntament de Salou
Les actuacions costaran uns 50.000 euros i tindran una durada de dos mesos
als vianants. La intervenció preveu reduir l’alçada dels murs per minimitzar el risc de despreniments i facilitar que es pugui identificar i interpretar l’estructura. Les restes es mantindran a una alçada que permetrà utilitzar-les com a bancs, de manera que el conjunt també es podrà aprofitar com a espai de des-
cans. S’hi instal·larà senyalització informativa per explicar el valor patrimonial de l’antic mas i la vinculació del municipi amb l’activitat agrícola. L’actuació seguirà el criteri aplicat en altres indrets de Salou, com el Pla de Maset, i combinarà les millores d’ús públic amb la conservació dels seus elements històrics.
El nou programa municipal inclou cursos de diferents àmbits professionals. Cedida
La decoració terrorífica protagonitza els aparadors dels establiments participants. Ajuntament de Salou
Els aparadors dels comerços s’omplen de motius de por, premis i descomptes
La Pobla de Mafumet ofereix onze cursos per a la formació professional Educació l El programa ofereix cursos d’intel·ligència artificial, català, indústria, esport i lleure
Salou l Una cinquantena d’establiments participen en la campanya fins al 30 d’octubre
Diari Més
Una cinquantena de comerços de Salou han decorat els aparadors amb motius de por per celebrar el Salouween, impulsat per Shopping Salou i l’Ajuntament fins al 30 d’octubre. Les compres als establiments adherits permetran participar en el sorteig d’una entrada doble a PortAventura Park i Ferrari Land, dipositant una
L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha obert les inscripcions a onze propostes formatives del curs 2026-2027, adreçades a diverses edats i àmbits professionals. L’oferta, subvencionada totalment o parcialment pel consistori, in-
butlleta al Mercat Municipal. També s’oferirà un 35% de descompte en entrades al parc temàtic. El 23 d’octubre arribarà el Truc o Tracte, a partir de les 17 h, els infants podran recollir una bossa al Club Xic’s i visitar els comerços per aconseguir llaminadures. La plaça del Carrilet acollirà un mini passatge infantil. l Diari Més
clou cursos d’intel·ligència artificial, mecànica industrial, català C2, manipulació d’aliments, futbol i lleure i un cicle de xerrades per a dones. La majoria de cursos es fan amb la Cambra de Comerç de Tarragona. Les places són limitades i les inscripcions es tramiten a poblamafumet.cat/botiga.
17 dijous 15 d’ octubre de 2026
Manel Royo: «Hem de controlar els detalls i insistir, perquè acabarà sortint» Futbol l El capità del Nàstic de Tarragona destaca al Diari Més la seva visió de la dinàmica negativa de l’equip i mostra la confiança en un projecte que ha de créixer per construir una idea de joc ambiciosa i una identitat clara Arnau Montreal Quesada Què li passa al Nàstic? «Crec que en les darreres setmanes els detalls ens han matat. Deixant de banda el duel d’Alcorcón, que vam dir al vestuari que no s’havia de repetir, els altres s’han decantat per detalls i hem d’aprendre a controlar-los, sobretot en la pilota aturada». És un problema de contundència a les àrees? «S’han de controlar les àrees. El dia de Sant Andreu, el partit estava molt igualat. L’equip, per aquestes ganes de guanyar, concedeix una transició quan teníem una falta a favor que s’hauria d’haver resolt d’una altra manera. A Múrcia, fem un pas endavant amb pilota i en sensacions, però la primera que tenen acaba en gol. Contra el Torremolinos, penso que fem una de les millors primeres meitats que ha fet un equip en aquell camp, que té unes circumstàncies concretes. Sortim endollats i, a la segona part, aquest dèficit de control torna a aparèixer i ens roba una victòria que ens ajudava a pair l’estrès dels partits anteriors. Hem de controlar els detalls». Veu el vestuari afectat per la dinàmica? «En aquest vestuari hi ha molts jugadors que també són aficionats. Són gent que pateix molt pel que passa i entén el sentiment de l’afició. No podem demanar res als nastiquers, perquè ja ens ho han donat tot en els partits a casa amb bons ambients. Estem convençuts i confiats que anem pel bon camí. Venim de mals resultats, però fa coses molt millors que les del Nàstic que va sumar 8 de 9 punts a l’inici de curs. L’equip ha fet un pas endavant amb pilota i està creixent, ara hem de tenir el control de les àrees». Passar aquesta dinàmica al principi de temporada ajuda a madurar un vestuari tan jove? «Venim d’un estiu mogut en el qual s’ha fet gairebé nou tot l’equip, el
Manel Royo Capità del Club Gimnàstic de Tarragona
Llegeix l’entrevista ampliada
Gerard Martí
De bressol «Tornar al Nàstic és com tornar a casa, així que no puc decebre els nastiquers» Igualtat «Aquesta lliga no permet mirar a llarg termini. Anem setmana a setmana, és un Tourmalet constant» cos tècnic i la direcció esportiva. Això comporta que s’ha de pagar un peatge i crec que l’estem pagant ara. Si em preguntes quan vull que arribi el peatge de la mala dinàmica, no el voldria pagar mai. Però, si ha d’arribar, millor que sigui en el primer terç de la lliga i no més endavant. L’equip és conscient que no per ser nou i debutant justifica la manera que estem encaixant els gols. No són grans errors col·lectius, però són jugades desgraciades o a pilota aturada que s’han de corregir, perquè aquesta categoria es resol
en els detalls». Es pot aconseguir aquesta solvència defensiva? L’any passat, quan jugava amb el Teruel, va ser la clau de l’èxit. «Això depèn sempre del model de joc. Aquí s’ha apostat per un Nàstic atractiu, un Nàstic valent que la gent identifiqui quan vingui a l’estadi. Volem un Nàstic pressionant, que repeteix esforços, que es deixa la vida i que defensa lluny de la porteria. Això comporta adaptació, però també riscos. A nivell global estem assumint bé la dinàmica de
joc i, ho sento si em repeteixo, però la clau està en el control dels detalls. Hem d’insistir, perquè acabarà sortint». Set jornades de lliga valen per jutjar l’equip? «El primer any que vaig jugar als Països Baixos en aquesta jornada anàvem penúltims, No diré com va acabar, però va anar molt i molt bé, celebrant coses boniques. Això vol dir que les temporades són molt llargues i passes per moltes dinàmiques. El que compta és al mes de maig, però com millor portem el camí, més contents estarem arribat el moment. Ara ens hem d’ocupar del duel contra el Madrileño. Aquesta lliga no permet ni mirar a llarg termini ni a mitjà. És setmana a setmana, un Tourmalet constant». Aterra al Nàstic a l’estiu. Li agradaria haver vingut abans?
«Soc nastiquer de bressol. Quan era petit, el primer estadi al qual em van portar els meus pares va ser el Nou Estadi. Vaig passar pel futbol base, vaig viure invasions de camp amb ascensos i moments de tota mena. Vaig separar camins en el futbol, però sempre tornava a casa. Vaig estar aquí a la grada en nits tràgiques que no cal recordar, però també en moments feliços. Aquest estiu vaig complir el somni de tornar al Nàstic, ara no puc decebre els nastiquers». Com són les dinàmiques en el vestuari? «El que s’intenta és que hi hagi un bon ambient i sigui un vestuari sa i motivat i la veritat és que això ho hem aconseguit. Tenim un vestuari que mira el col·lectiu més que l’individual i que està motivat, perquè el Nàstic és l’oportunitat de la vida de tothom que hi ha aquí, per uns motius o per uns altres». Dins del vestuari té una figura que ha sigut capità durant molts anys com és Xisco Campos. Això ajuda? «No només ajuda, sinó que és un orgull. Tenir un entrenador que ha sigut capità durant anys fa que sigui un referent per als jugadors. He vist passar a Xisco per tota mena de situacions amb el braçalet. Si de jugador s’ho deixava tot, puc dir que com a entrenador ho fa encara més». Després de dos partits a domicili es torna al Nou Estadi. Què espera del duel contra l’Atlético Madrileño? «Venen d’un empat a última hora contra el Real Zaragoza i estaran tocats. Són nanos amb molta qualitat, molt ràpids, així que s’ha d’anar molt amb compte en les transicions. Juguem a casa, ens sentim molt còmodes i sortirem perquè la gent vegi un Nàstic amb identitat».
18 dijous 15 d’ octubre de 2026
Carlos Mora, l’MVP que torna al rescat del seu CV Sant Pere i Sant Pau Voleibol l El col·locador, que es va acomiadar del voleibol pista fa dos anys amb l’ascens, torna per completar l’equip d’Stevovski Arnau Montreal Quesada Fa dos anys, Carlos Mora es va acomiadar del CV Sant Pere i Sant Pau per la porta gran. El col·locador va ser l’MVP de les fases finals i va completar l’anhelat retorn del club rojillo a Superlliga 1. La vida avançava i va decidir deixar el voleibol pista per centrar-se en la família. La seva història no s’ha acabat. Dos anys després, tot just com va pronosticar en una entrevista a Diari Més, escriu una pàgina més al conjunt de Vlado Stevovski. El comiat de Mora sempre va ser un fins aviat, perquè ell mai va deixar aparcat el voleibol. Practicava el vòlei platja mentre que, any rere any, no faltava a la cita amb Vlado Stevovski per intentar quadrar un lloc a l’equip. «Per la meva situació familiar i el que necessitava l’equip, mai vam trobar la fórmula», destacava el col·locador. Enguany, la situació es va donar. «A l’agost, vaig comentar a Vlado que volia entrenar amb l’equip. Sense compromís ni fitxa, però volia donar un cop de mà. Llavors, va arribar la lesió de Pablo Rosales i el CV Sant Pere i Sant Pau necessitava un col·locador. Em van trucar i vaig respondre». Mora estarà amb el Sant Pere i Sant Pau fins que Pablo Rosales es recuperi o, fins que així ho dicti. De moment, l’equip, amb només Luis Cota disponible, necessitava
versió renovada. «Tret de Rolando i jo, la resta de jugadors no havien jugat mai plegats, així que toca adaptar-se a les maneres de fer de cadascun i créixer», analitzava Mora. De fet, la darrera vegada que Mora i Rolando Hernández es van trobar a la pista del pavelló tarragoní va ser el moment més feliç de la història recent. Carlos Mora va ser l’MVP d’aquelles finals per l’ascens, però va estar ben disputat per Rolando. La connexió entre l’oposat i el collocador va ser endimoniadament bona, i el resultat va ser l’ascens de categoria.
Els jugadors del CV Sant Pere i Sant Pau Carlos Mora i Shane Wetzel celebrant un punt aconseguit. Iván Caballé/CV SPSP
El jugador va fer el seu ‘redebut’ amb l’equip cooperativista contra el Barça un recanvi de garanties i el que va aconseguir és una llegenda. De fet, el col·locador, que redebutava dis-
sabte contra el Barça, va ser clau en el primer triomf de l’equip. «Em vaig trobar molt còmode en la meva tornada. La posició de col·locador potser és la que desgasta menys a nivell físic i on prima l’experiència», apuntava. L’equip va aconseguir la revàlida contra el Barça, però ho podria haver aconseguit de forma més neta: «Era un partit
de treure els tres punts, però la joventut es nota. Guanyar el segon set amb tanta comoditat potser va fer que l’equip pensés que estava fet, el Barça ho va aprofitar i vam haver de remar». La veterania és un grau i, Mora a la pista és sumar un Vlado Stevovski més a l’equip. El col·locador torna al Sant Pere i Sant Pau de sempre, però amb una
Mirar el dia a dia Carlos Mora va marxar amb un ascens sota el braç, però no arriba amb la intenció de buscar-ne un altre, sinó de lluitar en el dia a dia. «Evidentment, és el que tothom vol, però crec que el que ens toca és treballar en el dia a dia. He arribat per aportar el meu gra de sorra, però la veritat és que pràcticament he arribat de rebot a l’equip», recordava el jugador. «No entrava en els meus plans», però és difícil treure el voleibol de Carlos Mora. De moment, el Sant Pere i Sant Pau ha recuperat el seu MVP. No ha vingut per posar-se sota els focus, és el moment d’altres, com el jove Luis Cota, de brillar. Però el veterà pistoler ha arribat aquí perquè l’equip del seu cor el necessitava.
seves medalles. Ishak Bouda i Biel El Reus Deportiu i el CP Calafell, Uberni van ser presents de l'èxit de representats en el triomf de la selecció la selecció, amb Bouda des del cinc inicial. Tots dos van tenir el seu mosub-19 al Mundial de Paraguai ment per brillar durant del torneig. Hoquei Patins l El Mundial de Paraguai d'hoquei patins està en marxa i el Reus Deportiu i el CP Calafell ja han aconseguit els primers èxits. El darrer cap de setmana, la selecció espanyola sub-19 va guanyar el campionat després d'emportar-se la final contra Portugal per 1-2 i els dos clubs tarragonins van formar part d'aquest èxit gràcies als
seus joves representants. Per part del Reus Deportiu, els joves Martí Pallejà i Joel Milà van comandar el partit des del cinc inicial. Pallejà va tenir el seu moment clau al final de la segona meitat després d'aturar una falta directa per evitar l'empat de Portugal. A més, també va formar part de l'expedició Artur Cabré. El CP Calafell també va rebre les
A més, Aleix Rovira va acompanyar l'èxit de la delegació calafellenca com a preparador físic de la selecció sub-19. D'altra banda, ara mateix s'està disputant el Mundial sènior, en la qual la selecció espanyola ja es troba matemàticament en quarts de final després de vèncer a Portugal i Itàlia a la fase de grups. L'únic representant del territori és el porter del Reus Càndid Ballart. l AMQ
D’esquerra a dreta, els representants del Reus Martí Pallejà, Artur Cabré i Joel Milà. RD
19 dijous 15 d’ octubre de 2026
Colau, disposada a cedir el lideratge del Front Ampli perquè s’arribi a un acord Política l L’exalcaldessa de Barcelona i candidata proposada per encapçalar el Front Ampli el 29-N, Ada Colau, s’ha mostrat disposada a cedir la posició de candidata a la presidència del Govern «si se sumen altres formacions i hi ha una persona que genera més consens». En entrevistes a ‘La Hora de la 1’ i a ‘El món a RAC1’, Colau també va respondre a ERC, que ha insistit que no està disposada que es dilueixin les sigles del seu partit. «Si el problema és el nom, es canvia el nom. No pot ser que per coses així no es pugui arribar a un acord», va dir. També va qualificar l’entesa entre ERC i Podem de «desconcertant» i va demanar que «no hi hagi vetos creuats ni línies vermelles» en unes converses que, segons apunta, «continuen obertes». Colau va remarcar que «no té cap problema per fer un pas al costat» en cas que el Front Ampli creixi i hi hagi una altra candidatura a la presidència espanyola. l Agències
L’IPC puja fins al 5% interanual a Tarragona i les Terres de l’Ebre al setembre Economia l L’Índex de Preus al Consum (IPC) ha pujat sis dècimes al setembre a Tarragona i les Terres de l’Ebre i s’ha situat en el 5% interanual, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La variació mensual ha estat del 0,1%. El transport és el sector que més s’ha encarit respecte de fa un any, amb un augment del 10,2%, seguit de l’habitatge i els subministraments d’aigua, llum i gas, amb un 8,5%. També han pujat els preus de la restauració (5,7%), els aliments (2,9%) i l’ensenyament (2,6%). Cap grup de consum no s’ha abaratit. En comparació amb l’agost, la roba i el calçat han registrat l’increment més destacat, del 4,8%, mentre que han baixat els preus de les activitats recreatives i d’oci (-2,9%) i de la restauració (-0,5%). La inflació interanual a les comarques tarragonines i ebrenques se situa mig punt per sobre de la mitjana catalana, que és actualment del 4,5%. l Agències
El CIS situa el PSOE amb prop de 12 punts d’avantatge sobre el PP Política l Vox (17,1%) creix poc, igual que el Front Ampli i Podem s’enfonsa a l’espera de si hi ha acord ACN El baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) d’octubre recull un creixement de tres punts del PSOE, que obtindria el 34% dels vots i se situaria a 11,8 punts d’avantatge del PP. Els populars perdrien 3,3 punts respecte a l’últim sondeig i es quedarien amb el 22,2% de les paperetes. Segons l’estudi, Vox no aprofitaria aquesta caiguda i només augmentaria mig punt fins al 17,1%. El Front Ampli, amb el 6,1% de les paperetes, guanyaria quatre dècimes, i Podem, amb el 3,1%, en perdria sis. ERC seria sisena força a l’Estat amb el 3% dels vots, mig punt mes que ara fa un mes. Junts obtindria l’1,1% dels vots, quatre dècimes més que en l’últim sondeig. Bildu rebria l’1,3% dels vots, el PNB el 0,7%, el BNG el 0,7% i SALF l’1,8%, Segons el CIS, el bloc de la dreta no aconseguiria el 50% de les paperetes i es quedaria amb el 39,4% dels vots (22,2% el PP, 17,1% Vox i 0,1% UPN), mentre que el PSOE, Sumar i Podem assolirien entre les tres formacions el 43,2% dels sufragis. La suma de totes les forces de la investidura del 2023 ascendeix al 50,6% dels vots. El d’ahir és el primer baròmetre del CIS publicat des de la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre. L’enquesta es va fer a partir de 5.000 entrevistes entre l’1 i el 6 d’octubre. Entre altres qüestions, recull l’impacte de les mobilitzacions arran del desnonament de
L’apunt
El PSC guanyaria les eleccions generals a Catalunya El PSC tornaria a guanyar les eleccions generals a Catalunya calcant el resultat actual (1819 escons), segons la segona onada del baròmetre del CEO, publicada ahir i amb un treball de camp que es va fer just abans de la convocatòria electoral. Els socialistes quedarien per davant d’ERC, mentre que el PPC i Vox anirien a l’alça. Junts baixaria i els Comuns es desplomarien.
Pedro Sánchez durant un míting dissabte passat a Dos Hermanas. PSOE
Gairebé el 30% dels espanyols situen l’habitatge com el tema més important Maricarmen (23 de setembre), les acampades pel dret a l’habitatge i la derrota parlamentària del govern espanyol en relació amb els decrets d’habitatge (2 d’octubre), així com els rumors previs a la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre per part del govern espanyol (5 d’octubre).
Quan el CIS pregunta a qui preferirien els enquestats com a president del govern, el 25,8% respon que Pedro Sánchez, gairebé el triple que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que rep un 9,6% de les respostes. El segueixen de prop el cap de files de Vox, Santiago Abascal (9,1%), i el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián (8,1%). Díaz duplica Montero A l’esquerra del PSOE, Yolanda Díaz (2,2%) duplica Irene Montero (1,0%) com a potencial presidenciable. Respecte a Rufián, el baròmetre
recull que el 29,9% dels votants de Sumar el voldrien com a president, així com el 9,7% dels votants del PSOE. Pel que fa a les notes que els ciutadans posen als líders polítics, de nou hi ha un suspens general. Pedro Sánchez és qui més s’acosta a l’aprovat, amb una nota mitjana de 4,42, mentre que Feijóo es queda en un 3,43 i Abascal, en un 2,89. En el cas de Yolanda Díaz, la nota queda lleugerament per sota de la del president espanyol, amb un 4,22. L’enquesta del CIS situa de nou l’habitatge com el tema més important per als ciutadans espanyols. Si bé en l’enquesta de setembre el 19,5% dels enquestats assenyalaven aquest assumpte, a l’octubre el percentatge ascendeix més de deu punts, fins al 29,9%.
Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
Moltes felicitats Bilal. T’estimem molt.
Felicidades sebitas hoy celebramos tu vida y la increíble persona que eres,deseamos que tus 24 años estén llenos de alegría aprendizaje y amor te mereces lo mejor del mundo,de parte de toda la familia te queremos.
Feliç aniversari, Vanessa. Avui no només celebrem el dia que vas arribar a aquest món per canviar la nostra vida per sempre, sinó que també celebrem la dona extraordinària i la mare meravellosa en què t’has convertit.
Fue el día 10 ¡Feliz cumple, Siscu!
20 dijous 15 d’ octubre de 2026
k Tribuna k
k Editorial k
Els Special Olympics o el que significa triomfar a la vida
V
an sortir per guanyar una cursa però van acabar guanyant quelcom més. Em refereixo a una coneguda paràbola basada en fets que van passar de debò, en la realitat. Es tracta d’una competició regional d’atletes amb discapacitat física o intel·lectual de fa unes dècades. En escoltar el tret de sortida tots i totes van començar a córrer per guanyar però, en un moment determinat, un dels atletes va caure i, segurament, fruït dels nervis i de la frustració del moment es va quedar plorant assegut al terra. Quan els altres atletes ho van veure es van aturar i van tornat enrere caminant. Diu la paràbola que una de les atletes amb síndrome de Down es va agenollar al seu costat, li va donar un petó i li va dir “ara vas a guanyar”. Finalment, varis d’ells i d’elles es van agafar de la mà i van creuar la línia d’arribada junts mentre l’estadi, posat dempeus, aplaudia amb intensitat. Un gest... que diu molt. He volgut posar aquest exemple, un d’entre mil, perquè és una autèntica lliçó moral que ha d’inspirar-nos a tots i a totes, sobretot a la gent jove. I aquest ha estat l’esperit que s’ha pogut palpar, a peu de pista i a peu de carrer, en els Jocs Special Olympics que s’han dut a terme a Tarragona aquest passat cap de setmana. Ha estat també l’eix de la intervenció que vaig fer com a representant de la Diputació de Tarragona a la jornada inaugural. Ho refermo i ho reitero. Perquè durant aquests dies he pogut veure i parlar amb els voluntaris i voluntàries, els esportistes i amb les seves famílies, cadascuna de les quals es mereix un monument. Com em va dir la mare d’un dels atletes: “l’autèntica medalla és superar-se, competir i participar, veure’ls tan motivats i en un entorn on es respira aquest ambient tan màgic. Aquesta és l’autèntica medalla d’or.” Tenia tota la raó... Vull posar-ho de relleu perquè en aquests temps que corren, seguint l’actualitat mediàtica, costa de trobar lliçons de vida com les que acabo d’explicar. Sembla que tots els exemples siguin negatius, que no hi hagi exemples d’empatia i de superació. I no és veritat. N’hi ha pocs -per sort- que no entendran el que acabo de dir però la immensa majoria estic convençut de què m’heu entès a la perfecció. Com van demostrar els nois i les noies de les què parlava a l’inici, no tot s’hi val. Això no va de guanyar passant per damunt dels altres, a qualsevol preu sinó d’ajudar-nos i respectar-nos. Perquè, en efecte, aquests joves van reaccionar ajudant al company que havia caigut. El que he tornat a comprovar aquest cap de setmana amb els atletes, els voluntaris i les famílies és que guanyar a la vida és ajudar als altres i que la victòria de debò sempre és col·lectiva, és guanyar tots i totes junts, sense exclusions i sense deixar ningú abandonat a la cuneta. Per tant, com a responsables de l’àmbit d’esports de la Diputació de Tarragona vull dir-vos, a tots aquells i aquelles que heu participar en els Jocs Special Olympics de Tarragona, que sou un exemple. I no només un exemple, sinó una font d’inspiració. Un exemple de superació, de valentia, de determinació, de superació personal i d’amor. I sobretot, sou una magnífica constatació del que significa triomfar a la vida. I triomfar amb majúscules...
Vale Pino Responsable de l’àmbit d’esports de la Diputació de Tarragona
Menys fum, més malestar
E
ls adolescents de Tarragona beuen, fumen i consumeixen cànnabis molt menys que fa deu anys. L’alcohol ha passat del 47,7% al 37,9%, el tabac del 27% a l’11,1% i el cànnabis del 15,2% al 4,6%. Són xifres que demostren que les polítiques de prevenció i un canvi de cultura generacional donen fruit. Cal celebrar-ho, però sense cantar victòria. Primer, perquè el vapeig no deixa de créixer: del 18,8% el 2021 al 22,6% el 2025. Una forma de consum nova substitueix les velles. Segon, i més important, perquè l’estudi revela un malestar que els hàbits de consum no havien deixat veure. El 51,9% de les noies presenten indicadors de
trastorn del son, i el 45,8% mostren conductes problemàtiques amb el menjar, tot i que això no vol dir que tinguin un diagnòstic clínic. El 31,7% fan un ús problemàtic d’internet i un 7% tenen un ús compulsiu dels videojocs. La bretxa de gènere és evident i obliga a incorporar-hi aquesta perspectiva. La hipòtesi del catedràtic Angel Belzunegui, que les pantalles ocupen el lloc que abans tenien les drogues, convida a la prudència: potser no és tant un canvi de percepció com un canvi de consum. La resposta no pot caure només sobre els joves. Els horaris escolars, les exigències acadèmiques i el paper de la família també hi compten.
k Tribuna k
Pedro Sánchez: ocho años de poder, promesas y fracasos
Q
uienes llevamos años dedicados a la política y hemos visto pasar elecciones y gobiernos pensamos que ya lo hemos vivido casi todo. Sin embargo, la política de Pedro Sánchez supera cualquier expectativa y convierte la gestión pública en una permanente estrategia de supervivencia. Tras ocho años de poder, la sensación es que el presidente dedica más esfuerzos a combatir a la oposición que a resolver los problemas reales de los españoles. Pedro Sánchez llegó a La Moncloa mediante una moción de censura en 2018 y posteriormente consiguió mantenerse en el Gobierno gracias a complejos acuerdos parlamentarios. Negociar es legítimo en democracia, pero cabe preguntarse qué precio está dispuesto a pagar por conservar el poder. Los pactos con independentistas, las concesiones vinculadas a la amnistía y las decisiones penitenciarias relacionadas con presos de ETA han generado una profunda controversia. Uno recuerda aquella célebre frase atribuida a Groucho Marx: «Estos son mis principios, y si no le gustan, tengo otros». Una ironía que refleja la percepción de quienes consideran que Sánchez ha sacrificado demasiadas convicciones por seguir gobernando. Mientras tanto, España necesita estabilidad, presupuestos y planificación. La prolongación de las cuentas públicas y las dificultades para alcanzar acuerdos evidencian la debilidad parlamentaria del Ejecutivo. Gobernar no consiste únicamente en resistir en el cargo, sino en ofrecer soluciones, aprobar medidas eficaces y asumir responsabilidades. A esta situación se añaden las polémicas y las investigaciones judiciales que han afectado a personas del entorno político y personal de Pedro Sánchez. Siempre corresponde a los tribunales determinar las responsabilidades penales, pero la ciudadanía tiene derecho a exigir explicaciones, transparencia y ejemplaridad. La respuesta a las sospechas no puede ser desacreditar
Rafa Luna Secretario General Provincial PP Tarragona a quienes preguntan, sino facilitar que se conozca la verdad. Las deficiencias de las infraestructuras y del transporte constituyen otro motivo de preocupación. En Cataluña, las incidencias de Rodalies perjudican diariamente a miles de usuarios, que sufren retrasos, averías e incertidumbre. Cuando no, muertes, cómo el trágico accidente ferroviario de Adamuz que costó la vida de 46 personas. Hace falta inversión, mantenimiento y una planificación seria, no excusas permanentes. La economía tampoco puede medirse exclusivamente mediante estadísticas. Hay que mirar el bolsillo de las familias. El coste de la cesta de la compra, la energía y los carburantes continúa condicionando la vida cotidiana, mientras el acceso a la vivienda se ha convertido en una de las principales preocupaciones sociales. Para muchos jóvenes, emanciparse resulta cada vez más difícil, y numerosas familias destinan una parte excesiva de sus ingresos al alquiler o a la hipoteca. Después de tantos anuncios, la pregunta es inevitable: ¿qué soluciones suficientes ha ofrecido el Gobierno? España necesita más vivienda asequible, mayor seguridad jurídica y medidas que faciliten la construcción y el acceso a un hogar. Culpar a las comunidades autónomas, los ayuntamientos o la oposición no exime a Pedro Sánchez de su responsabilidad. Tampoco los autónomos y las pequeñas empresas necesitan más burocracia. Quienes crean empleo reclaman una Administración ágil, normas comprensibles y condiciones que favorezcan la inversión. Facilitar la actividad económica debería ser
una prioridad, porque sin empresas viables resulta mucho más difícil generar oportunidades de trabajo y financiar los servicios públicos. En política migratoria, España necesita combinar humanidad, legalidad y control fronterizo. Las crisis vividas en Ceuta por la invasión de migrantes, evidencian la necesidad de una respuesta coordinada y eficaz. La solidaridad no está reñida con el cumplimiento de la ley ni con la obligación de proteger nuestras fronteras. Mientras Pedro Sánchez continuaba en sus plácidas vacaciones en la lujosa mansión, propiedad del estado, de La Mareta en Lanzarote. Especialmente delicada es la utilización política de los dramas personales. El caso de Maricarmen, relacionado con el debate sobre la vivienda, exige respeto, sensibilidad y esclarecimiento de los hechos. Si solicitó ayuda a Pedro Sánchez y no obtuvo respuesta, debe conocerse el porqué. Su fallecimiento merece consideración, no convertirse en un instrumento electoral para enfrentar a los ciudadanos o responsabilizar automáticamente a la oposición. Resulta contradictorio que, ante problemas que requieren soluciones, Pedro Sánchez pretenda trasladar toda la culpa a sus adversarios políticos, La oposición debe fiscalizar y proponer alternativas, pero es el Ejecutivo quien tiene la responsabilidad de gestionar los recursos públicos y responder ante los ciudadanos. España merece un presidente centrado en gobernar, no en resistir a cualquier precio. Necesita servicios públicos eficaces, vivienda accesible, infraestructuras fiables y oportunidades económicas. Después de ocho años, los ciudadanos tienen derecho a evaluar los resultados y exigir responsabilidades. Porque gobernar no es conservar el poder a toda costa. Gobernar es servir a España, cumplir los compromisos y mejorar la vida de los ciudadanos. Y cuando eso no se consigue, ninguna campaña de propaganda puede sustituir a los resultados.
21 dijous 15 d’ octubre de 2026
k Tribuna k
La literatura dels llocs
H
i ha un concepte nou en el món de la geologia que és el de Pedra Patrimonial que distingeix aquelles pedres naturals que pel fet d’haver estat utilitzades en arquitectura i monuments artísticament rellevants es poden considerar part integral de la cultura humana. Aquesta designació ve de l’any 2021 quan la va instaurar la Comissió Internacional de Geopatrimoni de la Unió Internacional de Ciències Geològiques i en va fixar una llista que abasta els cinc continents i els principals grups de roques. Potser els sobtarà, havent llegit el títol de l’article, que els parli d’un concepte geològic, però en descobrir-lo m’ha fet pensar en la literatura dels llocs, la que està vinculada a un indret, a un paisatge, a un espai el qual per aquest vincle, fruit de l’art de l’escriptura, i sovint junt amb altres, ha passat a tenir un valor cultural, simbòlic, especial per a la societat, encara que allò que hi aporta la literatura no s’hi vegi, ni hi ocupi espai físic, ni es pugui tocar... ben diferent, doncs, de les pedres que són tangibles, corpòries, evidents. Si a títol individual, el transcórrer del viure fa que anem marcant com a especials per al jo més íntim llocs en els quals el nostre trajecte vital s’ha vist impactat per fets, esdeveniments, circumstàncies o per com són per ells mateixos i tots ens han deixat una empremta que perdurarà en nosaltres mentre la memòria ens acompanyi, igualment passa a títol col·lectiu. I és això i el paper que juga la literatura en aquests llocs el que vull fer notar. Ho faré amb un exemple que els
representa, com acabem d’exposar, per a la ciutadania dels seus encontorns, nosaltres, i també per a la del país i de més enllà. De fet, l’interès per Siurana és actual com a destí Fina Anglès Soronellas turístic, però també antic. Només Membre d’Espais Escrits, Xarxa del referint-nos als inicis de l’excursiPatrimoni Literari Català i de l’APELLC onisme, podem esmentar l’Associ(Associació de Professionals i ació d’Excursions Catalana des de Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes) l’any de la seva fundació el 1878, o el Centre Excursionista de Catalunya a partir de 1891, per als quals ja era un indret valorat pel significat històric, el paisatge, la ubicació, etc. Doncs bé, entre els components d’allò que ha fet i fa que Siurana sigui especial hi ha la literatura: la popular i la culta. Perquè Siurana és llegendària gràcies a la literatura popular amb la conegudíssima llegenda del toca de prop com a lectors que són Salt de la Reina Mora i de Siurana, d’aquest diari del Camp de Tarrago- n’han escrit obra de creació grans na. Em referiré a un indret que, qua- autors com Josep Carner, amb el seu si que puc posar la magnífic i conegut mà al foc i no em El transcórrer del viure sonet que comenfa que anem marcant cremaré, si dic que ça amb: Allà dalt és com a especials per al tots coneixem o de Siurana, aspra i arjo més íntim llocs en els nom, o d’haver-hi quals el nostre trajecte dida, Antoni Rovira estat, o d’haver-ne vital s’ha vist impactat i Virgili, Carles Riba, sentit parlar i que per fets, esdeveniments, Josep Iglésies, Olga circumstàncies o tots associem a un Xirinacs, Josep M. per com són per ells lloc que una gran Espinàs, Josep Alamajoria anem a mateixos i tots ens han dern... deixat una empremta visitar, a contemFent un paral·leque perdurarà en plar... en fi, un deslisme amb l’expresnosaltres mentre la tí que ens permet memòria ens acompanyi sió del món de la recrear la vista, geologia amb què admirar el paisatiniciava aquest arge, sentir la història, presentar-nos ticle, podríem dir que Siurana està en allò que ens és propi a forasters constituïda, figuradament és clar, i nouvinguts, estar amb nosaltres per Pedra Patrimonial Literària. I remateixos... Un lloc que podríem dir blar que com Siurana també ho esque mai està sol perquè sempre hi ha tan moltíssims altres llocs i que allò persones que volen ser-hi. que seria bo, entenc, és que s’hi fes Aquest lloc és Siurana i tot el que notar!
Làpida a Siurana amb la inscripció del sonet de Josep Carner.
k Tribuna k
Ja ho sabien
A
quest passat 11 de setembre recordàvem el 25è aniversari de la tragèdia dels atemptats contra les Torres Bessones del World Trade Center, a Nova York, i contra l’edifici del Departament de Defensa dels Estats Units, a Washington, conegut com el Pentàgon per la seva estructura. A més, un altre avió, també segrestat, es va estavellar a l’estat de Pennsilvània. En total, més de tres mil víctimes. Els historiadors assenyalen aquest esdeveniment com l’inici d’una nova era, tan a prop de l’inici del segle XXI. I molts continuen preguntant-se com va ser possible que els serveis d’intel·ligència nord-americans no detectessin l’amenaça a temps per prevenir els atemptats. O bé sí que la van detectar, però no se la van creure. Als Estats Units ja han viscut altres tragèdies sobre les quals planegen dubtes pel que fa al coneixement previ dels fets. L’atac per sorpresa a la base naval de Pearl Harbor, a les illes Hawaii, el 1941, per part de l’armada de l’Imperi del Japó, encara sembla que no s’ha acabat d’explicar del tot. El dia de l’atac, els portaavions nord-americans no eren a Pearl Harbor i es trobaven ben lluny de la base atacada. El que fou el factor determinant de l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial continua envoltat per la boira de la guerra. Fa pocs dies, informacions procedents d’Israel afirmaven que el govern de Benjamin Netanyahu havia tingut coneixement dels plans de Hamàs per atacar, des de Gaza, les poblacions properes. L’atac va causar prop de mil dues-centes víctimes mortals el 7 d’octubre de 2023 i va provocar la violenta resposta de les Forces Armades israelianes, que ha causat desenes de milers de morts i la pràctica destrucció de la Franja de Gaza. Un ministre del govern del PP, la primavera de 2017, en el curs dels esdeveniments que posteriorment es van anomenar «procés» per la independència de Catalunya, va afirmar públicament que «a la segona quinzena d’agost passarien coses a Catalunya», suposadament destinades a aturar l’avenç del moviment independentista. Se li va escapar? El cert és que el 16 d’agost es va produir una explosió en un xalet d’Alcanar i, l’endemà, un terrorista va enfilar les Rambles de Barcelona amb una furgoneta, atropellant desenes de persones, entre morts i ferits. Aquell mateix dia, altres quatre terroristes van atacar els vianants al passeig marítim de Cambrils i en van matar una persona. La direcció del grup terrorista es va atribuir a Abdelbaki esSatty, imam de Ripoll, donat per mort en l’explosió d’Alcanar, però de qui mai no es van trobar les restes. Es-Satty havia estat identificat com a confident de la Guàrdia Civil i havia mantingut contactes amb agents dels serveis d’intel·ligència espanyols pocs dies abans dels atemptats. Pel que fa a la recent invasió de la ciutat de Ceuta, al nord d’Àfrica, per més de 70.000 persones procedents del Marroc, el matí del 30 de juliol passat, no sembla que hi hagués informacions prèvies. La convocatòria s’havia anat difonent per les xarxes socials al Marroc durant els dies anteriors. Sembla, però, que els serveis d’intel·ligència de l’Estat espanyol no ho havien detectat. O, en tot cas, no ho havien comunicat a les autoritats del Govern espanyol. L’incident va causar prop d’un centenar de morts, o potser més, entre les persones que van intentar accedir al territori ceutí nedant per fora de l’espigó de la platja del Tarajal. Què arriben a conèixer els serveis d’intel·ligència, i què no, sobre allò que passa o pot arribar a passar? D’això, no se’n sap mai del cert. Tampoc no se sap quan ho saben: si amb prou temps per actuar o quan ja no hi ha res a fer. O si ho saben i opten per no fer res. Tampoc no crec que la intel·ligència artificial ens ho aclareixi.
Xavier Allué Tarragona
22 dijous 15 d’ octubre de 2026
Els alumnes de La Martina Kids&Us reben a Reus els seus certificats oficials de Trinity i Cambridge Formació l L’alumnat de La Martina Kids&Us de Reus que s’ha presentat als exàmens oficials de Trinity College London i Cambridge University del curs 2025-2026 ha rebut els certificats que acrediten els resultats obtinguts en les diferents competències lingüístiques. El lliurament s’ha celebrat a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus i ha
comptat amb la presència del regidor de Promoció i Coneixement de l’Ajuntament, Josep Baiges. Des del centre han felicitat els estudiants i les famílies per l’esforç, la constància i la dedicació al llarg del curs, i han destacat que l’aprenentatge de l’anglès contribueix a guanyar confiança i a obrir noves oportunitats de futur. l Diari Més
Els estudiants de La Martina Kids&Us han rebut els diplomes en un acte celebrat a Reus que ha reconegut el seu esforç. Cedida
Necrològiques Tarragona Casimiro Gutiérrez Mendez. Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori Municipal.
Reus Carme Juncosa Simó. Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori Municipal. Jose Amores Picón. Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori Municipal.
Vila-seca Julián Laguna Ruiz. Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà demà a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Esteve.
23 dijous 15 d’ octubre de 2026
Avui felicita als que es diuen: Teresa i Bru
Farmàcies
L’horòscop
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
Encara que cre- Avui se’t presenta- Reorganitza la teva Els teus desplaçaguis que alguna ran propostes de economia; avui ho ments curts estacosa no té solució, viatges curts i de pots fer. Intenta ran plens de bones a última hora apa- plans amorosos. treure’t de sobre emocions. Avui, reixerà la persona Deixa’t portar pels els comptes pen- amb el teu magneadequada que ori- teus impulsos i viu- dents. Millorarà tisme, captivaràs la entarà totalment la ràs emocions que la teva vida senti- primera persona teva vida. no oblidaràs. mental. que desitgis.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
La gent en general Avui dedicaràs Les recents desavi- Dedica avui més estarà a favor teu. més temps a la nences amb els teus temps a cuidar la Tot i així, desconfia vida familiar, on superios et portaran teva imatge perd’allò que t’ho pintin aportaràs alegria i a un punt d’inflexió sonal. Despertaràs tot de color de rosa. bons moments per que et farà replan- l’enveja de molts Confia només en a tothom. Gaudeix tejar el teu futur. Els i la passió d’algú les teves capacitats de la vida i no pen- astres et dicten un que fa temps que i en la teva intuïció. sis en el passat. camí exitós. et desitja.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3 4
Des de prime- No et deixis avas- L’ambient familiar La teva inestabilira hora del dia et sallar pel que di- serà aclaparador, tat emocional serà trobaràs una mica g u i n t e r c e r e s per tant, dins de les la causa dels erdespistat i nerviós p e rso n e s . H a s teves possibilitats, rors de judici que alhora. Pensa dues d’intentar estar per pren-te un respir. es puguin produir vegades el que sobre de les cir- Qualsevol activitat avui. Para atenció dius per no pene- cumstàncies. Bus- a l’aire lliure et farà durant els viatges i dir-te’n després. ca gent divertida. bé; canvia el ritme. amb les persones.
6
TV local
9
CANAL REUS TV
TAC 12
14:00 Notícies migdia 14:30 Aixeca i pica 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 L’orsai 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 L’orsai 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:20 Fem comptes 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r) 21:20 Fem comptes 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:20 Fem comptes 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:20 Fem comptes 23:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14.30 Com la nit i el dia. On tour 15:00 Teló de fons 15:30 Gaudeix la festa 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 L’orsai 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre. 20.30 Saló de plens 21:00 In situ 21:30 Aventurístic 22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22.30 Fira Mediterrània. Concert de Sandra Monfort, ‘Terra de guapes’ 00:30 Saló de plens
5
7 8
TARRAGONA: Esqué Englund, Francisco Rovira i Virgili, 6 Telèfon 977 219 455 Llopart Catala, GloriaSierra Llopart, Jordi Bl. S.Simó, D Telèfon 977 200 015 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Esteve Tarrago, Silvia Mila Fontanals, 2 Telèfon 977 754 775 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Vidal Cañas, Nuria Consolat de Mar, 70 Telèfon 977 792 712 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Anuncis classificats REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
max, pel·lícules de
CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479
de música. Salva les
Hi8, mini DV, Beta-
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
Màxima
17º 25º
Previsió pel Camp de Tarragona
teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
MASSATGES MAYCA CATALANA.
Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJISTA. SALIDAS. Tel. 643.840.135
SALIDAS. DOMICILIOS. Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES y algo mas…. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 JÚLIA. MASAJES RELAJANTES Y SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS
Solució dels mots encreuats
El temps Mínima
super8 i cassettes
recorda els teus anys
Tel: 698.788.062
Solució: nivell mitjà
MEMÒRIA USB.
PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534
MASAJES REUS.
HORITZONTALS: 1. Citats i interrogats a una televisió. 2. Feu nius als arbres. Marxaries de viatge amb avió. 3. Flor. Cap d’ocell. Lisi sense febles. 4. Hores sense començar. Nascut a Portugal. 5. Gran extensió d’aigua. Secció d’un diari. 6. Marxem. Peça de tela llarga i estreta. Fons de la mar. 7. Nitrogen. Part central del rostre. Quasi tard. Pal necessari a les barques. 8. Nota girada. Minveu la bondat d’algú. Vocal. 9. En aquest espai. Immaterials. 10. Abans, sinó que, al revés. Un senyor ben curtet. Envàs o bossa de paper. El centre de Noruega. 11. Tècniques de producció. Fet que ve capgirat. 12. Sac molt gros. Els anys que tinc ara. Mitja paga. VERTICALS: 1. Passi la grip a una altra persona. Tres senyals de perill a la carretera. 2. Faran nius. Qüestió obsessiva. 3. Tingueren por. Imprescindible per anar amb moto. 4. Carrers. Terme infantívol de mare. Tàntal. 5. Vocal. Extrem d’un perill. Una de por. Societat. Seu sense fons. 6. Noiet. Ocell desordenat de la família del túrdids. 7. Coses increïbles. Lletra girada. 8. Mot de noces. Ciutat d’Aragó. 9. Trineu. Lletra. Indica un bilió. 10. Mai sense la primera. Toca sense vocals. Mates amb flors rosades. 11. Posseeix un tarannà particular, en dues paraules. Cotxe de Constantí. Part central del mapa. 12. Tres corbes seguides. Oxigen. Indiquem l’assassí, al revés.
VIDEO I DVD´S A
VHS, VHS-C Video8,
11
Solucions
PASSO CINTES DE
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
10
12
ALTRES
7 DIES + 3 GRATIS
Estat del cel Al llarg del dia hi haurà intervals de núvols baixos al litoral i prelitoral i a punts de la Catalunya Central. Seran menys abundants durant les hores centrals del dia. Al Pirineu, Prepirineu i Ponent el cel romandrà serè durant tot el jorn. Temperatura La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà lleugerament més baixa en conjunt.
Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dijous 15 d’ octubre de 2026
La banda de tribut a Hombres G en una actuació recent. Cedida
B
enjamín Cambil va començar Concerts l Lo Submarino de Reus acollirà el pròxim 24 d’octubre el tribut ‘Voy a pasármelo a escoltar Hombres G quan era petit. Eren finals dels vuitanta bien’, amb un repertori de més de vint cançons de la popular banda madrilenya i el grup madrileny s’havia convertit ja en un fenomen musical. «Quan van treure el primer EP jo tenia onze o dotze anys i em van agradar molt. El primer concert que vaig veure va ser quan van venir a Salou, devia ser l’any 1988», explica. Tres dècades després, aquella afició s’ha convertit en feina: Cambil és la veu de David Summers en el tribut Voy a pasármelo bien que actuarà el dissabte 24 d’octubre,a les 21.30 h a Lo Submarino de ballar en el món de la música, per bé que una veu que el públic identifica immedia- Un ‘frontman’ d’aquí Reus. en l’actualitat ho combina amb una altra tament. El músic de Salou Benjamín La banda està formada, a més de per feina. El músic de Salou explica que, soCambil assumeix el paper de Cambil, per Pedro Ceferino i Marc Bové bre l’escenari, no intenta fer una imitació Desconnectar del dia a dia David Summers a les guitarres, Albert Vilella al exacta de David Summers. L’ob- El concert de tribut consta d’un repertori baix, Juanjo Galera a la bateria jectiu, assegura, és un altre: «El d’unes 21 cançons on no hi falten els grans i Xavi Juncosa al piano. El proque busquem és que, quan la èxits del grup (Chicas cocodrilo, Indiana en un moment en què Hombres G ja no fa jecte neix amb la voluntat de gent ens senti, tingui la sensa- o Sufre mamón), així com tampoc alguna gaires concerts o, els que fa, són en grans reproduir amb fidelitat el so, la ció d’estar escoltant Hombres de les balades més famoses de la banda. ciutats. La premissa, però, era fer-lo «molt imatge i l’energia d’Hombres G». Aquesta semblança, apunta, «Quan canto Temblando, sol amb el pia- ben treballat i amb molta qualitat». Quant G, i la iniciativa ha rebut el retambé passa per la veu. Cam- no, és un moment especialment emocio- al secret de per què Hombres G segueixen coneixement de membres de la bil considera que Summers té nant», assegura el Benja. agradant tant, els impulsors del projecte formació original. sobretot dues armes que han Els promotors de l’espectacle expli- ho tenen clar: «És una música que arriba Fa més de trenta anys que contribuït a fer-lo reconei- quen que la idea de crear aquest tribut perquè és divertida i perquè permet desCristina Serret Alonso Cambil va començar a trexible i popular: el carisma i era acostar tot aquest repertori al públic connectar del dia a dia».
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Una nit per cantar i ballar els grans himnes d’Hombres G
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de: