Reus 9
Futbol 17
Anna Arqué (Mantinc el català): «Parlar el català amb tothom és de bona educació»
La Federació Espanyola sanciona amb un partit de suspensió i 2.000 euros de multa al Reus FC Reddis
Opinió 20 Mary López. Protegim el comerç de proximitat i els drets laborals!: «Defensem el model comercial català, equilibrat i arrelat al territori»
L’Ajuntament contractarà onze persones que, excepte a Llevant, promouran el sentiment de pertinença i arrelament a la ciutat 2
Salut
Reconeixement internacional de l’Hospital de Reus com a Cancer Center
El centre hospitalari, juntament amb l’IRB CatSud i la URV, conformen el Catalunya Sud Cancer Centre l 8
Serveis
El futur Centre
Logístic de la regió d’emergències de Tarragona estarà a Cambrils
l 12
Reus 10 i 11
Arrenca la 30a edició de la Fira del Circ
Salou
Protesta de treballadors de dos Burger King, que denuncien «explotació laboral»
l 13
Societat l La mesura vol detectar necessitats, fomentar la convivència i reforçar la cohesió social
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona destinarà més de 2 milions d’euros a desplegar una xarxa de «connectores comunitàries» als barris de la ciutat. El projecte, que s’emmarca dins del Programa NUS, preveu crear equips socioeducatius que treballaran «a peu de carrer» per detectar necessitats socials, reforçar la convivència i actuar com a pont entre la ciutadania i els recursos municipals. La iniciativa s’implantarà en cinc àrees de la ciutat: Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Part Baixa, Barris Marítims i Part Alta, Torreforta i barris adjacents, i Campclar i Bonavista. Cada zona comptarà amb un equip propi de professionals, format per una tècnica en animació social i una integradora social. Tot el programa estarà
coordinat per un educador social que farà d’enllaç amb l’Ajuntament i coordinarà el treball entre equips. Per posar en marxa el projecte, l’Ajuntament va treure a licitació durant el mes d’abril el servei d’implantació i dinamització d’aquesta xarxa comunitària per al període 2026-2030. El contracte té un valor estimat de 2,1 milions d’euros i un pressupost base de licitació de 990.826 euros amb IVA inclòs. Les empreses interessades podran presentar ofertes fins al 29 de maig.
La consellera de Serveis a la Ciutadania, Cecilia Mangini, assegura que «el Programa NUS representa una nova manera de treballar la cohesió social a Tarragona» i que s’emmarca en la voluntat del govern municipal de «reforçar la cohesió de ciutat, amb més proximitat, més presència als barris i més capacitat
d’escolta i d’acompanyament a la ciutadania». «Volem una Tarragona més connectada, on tots els barris tinguin les mateixes oportunitats i el mateix sentiment de pertinença», afirma. La consellera també defensa que es tracta d’«un projecte estratègic que posa les persones al centre i que construeix des de la comunitat amb l’objectiu de reduir desigualtats».
Segons el ple tècnic de la licitació, el Programa NUS neix amb l’objectiu de «millorar la integració i fomentar l’arrelament a la ciutadania de Tarragona», especialment en aquelles zones on s’ha detectat «una major desconnexió de l’entorn». El document remarca també que la configuració urbanística de la ciutat, «d’alta complexitat» i marcada per «diverses interrupcions geogràfiques», ha dificultat
S’emmarca dins del Programa Nus, que es desplegarà durant els pròxims 4 anys
Es crearan 5 equips, formats per una tècnica en animació social i una integradora
històricament la cohesió física i el sentiment de pertinença, però defensa que aquesta realitat també pot convertir-se en una oportunitat per «posar en valor la singularitat de cada barri».
Tres eixos d’intervenció El programa es basa en tres eixos
L’apunt
Així treballaran els equips de connectores
Cada professional farà una jornada de 38 hores setmanals, entre les 9 del matí i les 10 de la nit de dilluns a divendres, adaptant-se a les necessitats de cada barri. Els equips treballaran principalment al carrer i als espais comunitaris, però també utilitzaran els centres cívics com a punts de referència per fer reunions, activitats i formacions. El plec també preveu que, si cal, els equips puguin actuar puntualment en altres zones de la ciutat.
d’intervenció. El primer és la dinamització comunitària de l’espai públic, amb activitats culturals, esportives i socioeducatives. El segon eix se centra en la reducció de desigualtats i en facilitar l’accés als recursos públics, amb mesures per a reduir l’escletxa digital, impulsar la formació, reforçar l’ocupabilitat i acompanyar la ciutadania en l’accés als serveis municipals. El tercer àmbit està orientat a la inclusió i la comunitat. El programa vol incorporar la perspectiva de gènere, fomentar la interculturalitat i la mediació comunitària, i impulsar accions contra la soledat no desitjada i per reforçar la salut comunitària. El projecte també té origen en l’acord pressupostari amb En Comú Podem. Ja a l’octubre del 2024, la formació havia reclamat una partida pressupostària per impulsar «agents socioeducatius de carrer que intervinguin de forma comunitària als barris». El seu portaveu, Jordi Collado, celebra que el projecte comenci a caminar. «Tarragona ha de canviar la manera de mirar el carrer», diu. Assegura que «per primera vegada tindrem equips trepitjant carrer cada dia» i defensa una aposta basada en «menys resposta policial i més prevenció; menys dispersar conflictes i més treballar-ne les causes; menys despatxos i més carrer». «Això és política útil: posar referents públics al costat de la gent, crear vincles, detectar problemes abans que esclatin i construir comunitat», afirma Collado, que considera que Tarragona «necessitava aquesta eina» i reclama ara desplegar-la «amb ambició».
El projecte transformarà tretze hectàrees de terreny en un nou barri residencial, amb zones verdes, equipaments i una zona d’activitats econòmiques. Gerard Martí
Urbanisme l El projecte preveu un 30% d’habitatge protegit, a falta del vistiplau de la Generalitat
Oriol Castro Sanz
L’Ajuntament de Tarragona donarà un pas decisiu divendres en el llarg camí cap a la creació del nou barri de l’Arrabassada, popularment conegut com el barri del Nàstic. El ple municipal votarà, i molt previsiblement aprovarà de forma provisional, del Pla de Millora Urbana 34 (PMU-34), un projecte que transformarà gairebé tretze hectàrees de terreny en un nou barri residencial, amb zones verdes, equipaments i una zona d’activitats econòmiques. Es calcula que hi hauran uns 550 nous pisos. Tot i això, al no tenir POUM vigent a la ciutat, la última paraula la tindrà la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona. Una de les qüestions que plana sobre el futur del projecte és si les noves normatives afectarien el percentatge d’habitatge protegit que s’hi dedicarà, que es preveu del 30%. «Es tracta d’un sòl urbà que ja disposa de classificació,
però al qual li falten serveis. I va ser aprovat abans de l’entrada en vigor de les noves lleis. Els tècnics de la Comissió ens diuen que fan aquesta interpretació de la normativa i, per tant, creiem que no afectarà», explica Nacho García Latorre, conseller d’Urbanisme de l’Ajuntament.
45% públic, 55% privat Aproximadament el 45% de la propietat del sector és de titularitat pública i el 55% restant correspon a propietaris privats diversos, com el Club Gimnàstic. «És aquesta collaboració que hem de buscar. Entre públics i privats és com podem solucionar la crisi de l’habitatge», assenyala García Latorre. Quant als terminis, des del consistori s’estima que les obres d’urbanització del sector podrien començar en un parell d’anys. «Es va acabar el PP10, que s’està impulsant a nivell de llicències i de construccions d’habitatge, i ara toca un planejament urbanístic a l’altra banda del riu», conclou el
Gràfic del projecte a l’Arrabassada
Nacho García: «Entre públics i privats és com podem solucionar la crisi de l’habitatge»
conseller.
Comptarà amb el vot a favor d’Esquerra, però condicionat. «Votarem a favor de tirar endavant el sector del Nàstic a condició de generar un 40% d’habitatge protegit i no un 30%. En això la reparcel•lació hi tindrà molt a dir», diu Xavi Puig, conseller d’ERC. Un fet important també per En Comú Podem. «No podem obviar que l’oportunitat de tenir més habitatge social és molt significativa i renunciar a quasi un centenar de pisos d’HPO, en una zona de la ciutat on n’hi ha molt poc, és molt rellevant», exposa Jordi Collado, conseller d’ECP. Per la seva banda, des de Junts es mostren «contents». «Després d’una dècada de lluita dels promotors, podrem veure ben aviat aquest sector urbanitzat. Tarragona necessita oferta en habitatge nou indiscutiblement», exposa Jordi Sendra, conseller de Junts. D’igual forma, el PP celebra la tramitació. «Ha estat un llarg i difícil expedient administratiu i de gestió. Ara tindrem la incògnita dels possibles problemes amb els accessos», explica Álvaro Batlle, conseller popular.
El programa del concurs
Flock Drone Art
Girona
Dimarts 30 de juny
Pirotècnica Lieto
Carmine
Itàlia
Dimecres 1 de juliol
Pirotecnia de Alto
Palancia S.L
País Valencià
Dijous 2 de juliol
Fuegos Artificiales
Josman S.L.
Galícia
Divendres 3 de juliol
Caffero GmbH
Països Baixos
Dissabte 4 de juliol
Societat l El certamen se celebrarà de l’1 al 4 de juliol, amb participants d’Itàlia, Països Baixos, Galícia i el País Valencià
Marta Omella Blanco
Tarragona celebrarà de l’1 al 4 de juliol la 34a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials amb quatre pirotècnies procedents dels Països Baixos, Galícia, Itàlia i el País Valencià. Com és habitual, les exhibicions es dispararan a les 22.30 hores des de la Punta del Miracle i tornaran a incloure l’espectacle inaugural de drons. Les empreses participants rebran 25.000 euros cadascuna, i la guanyadora obtin-
drà també l’encàrrec dels espectacles pirotècnics de les festes de Santa Tecla, valorat en 26.000 euros. L’espectacle de drons encetarà el certamen per tercer any consecutiu. Ho farà el 30 de juny amb 400 drons sincronitzats, un centenar més que en l’edició anterior. El muntatge, a càrrec de Flock Drone Art, estarà dedicat al món del ciclisme, coincidint amb el pas del Tour de França per Tarragona aquella mateixa setmana, el diumenge 5 de juliol. El concurs començarà oficialment l’1
Obres l L’actuació, amb un pressupost de més de 82.000 euros, millorarà el drenatge
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres de millora del drenatge d’aigües pluvials a l’avinguda Pallaresos, al barri de Sant Salvador. Es tracta d’una actuació llargament reivindicada pels veïns de la zona, que habitualment pateix problemes d’inundacions durant els episodis de pluges intenses. El projecte compta amb un pressupost de licitació de 82.666,91 euros,
IVA inclòs, i un termini d’execució previst de dos mesos. Els treballs tenen com a objectiu augmentar la capacitat de desguàs de la zona i reduir les acumulacions d’aigua que es produeixen especialment al tram situat davant del camp de tir amb arc. Actualment, aquest punt disposa de pocs embornals connectats a la xarxa unitària, una situació que provoca que l’aigua s’acumuli quan plou amb intensitat. Per solucionar-ho, el projecte contempla
de juliol de la mà de la pirotècnica italiana Lieto Carmine, vinculada a l’escola pirotècnica napolitana i especialitzada en espectacles piromusicals. El 2 de juliol actuarà la pirotècnia d’Alto Palancia S.L., del País Valencià, una empresa especialitzada en mascletaes, tronades, i castells de foc que, malgrat la seva recent creació, ja ha obtingut diversos premis.
Divendres serà el torn de Fuegos Artificiales Josman, de Galícia, que repetirà participació després d’ob-
L’exhibició inaugural comptarà amb 400 drons, un centenar més que l’any anterior
tenir el tercer premi del concurs del 2024 i convertir-se en la millor empresa estatal classificada. La darrera nit participarà Caffero GmbH, una empresa neerlandesa especialitzada en espectacles pirotècnics d’alta tecnologia i efectes especials que recentment ha estat premiada al Festival de Focs de Pamplona. El concurs comptarà un any més amb la col·laboració d’Endesa i de l’Ajuntament de Granollers. Entre les actuacions previstes hi ha la neteja submarina i del litoral després del concurs, una tasca que es farà conjuntament amb la Fundació Onada i Fundació Estela. A més, Tarragona Ràdio retransmetrà en directe les quatre nits del concurs amb servei d’audiodescripció per a persones amb discapacitat visual.
Inundacions al barri de Sant Salvador en imatge d’arxiu. AVSantSalvador
la substitució dels embornals existents i la instal·lació de nous sistemes amb més capacitat de drenatge.
L’actuació també inclourà la construcció de baixants amb peces
de formigó al talús del camp de tir i la creació d’una cuneta fins a la part posterior d’aquest espai per facilitar la canalització de l’aigua. El conseller d’Urbanisme, Nacho García, ha destacat que es tracta d’una obra
«llargament esperada» perquè la infraestructura actual «és insuficient per evitar les inundacions». Segons ha explicat, el govern municipal treballava en aquesta inversió des de l’inici del mandat.
Política l Els republicans rebutgen un model comercial pensat per a les grans superfícies
Redacció
El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona presentarà al pròxim Consell Plenari una moció per protegir el petit i mitjà comerç davant possibles ampliacions dels horaris comercials en diumenges i festius vinculades a la declaració de ‘municipi turístic’. Els republicans reclamen preservar un model comercial català equilibrat que protegeixi el comerç de proximitat i els drets laborals. «Quan ens referim al model comercial català, parlem d’un model equilibrat i arrelat al territori, que ha estat històricament basat en la convivència entre activitat econòmica, vida de barri i cohesió social», ha explicat la consellera Mary López. López ha advertit que aquest debat «no tracta només sobre els
horaris comercials, va més enllà, sobre quin model de ciutat volem per a Tarragona». En aquest sentit, ha defensat que «la liberalització horària beneficia principalment les grans superfícies, mentre que el petit comerç competeix en desigualtat de condicions i veu amenaçada la seva viabilitat». Des d’ERC alerten també de les conseqüències laborals que tindria aquesta mesura. Tot i que l’obertura en diumenges es presenta sovint com una decisió voluntària, López denuncia que, en la pràctica, genera una pressió competitiva que acaba repercutint en les condicions laborals i dificulta la conciliació i el dret al descans dels treballadors i treballadores del sector comercial. Els republicans recorden que la normativa vigent ja permet l’obertura de determinats establiments.
millores en els serveis públics i les infraestructures
Política l Maria Mercè Martorell ha proposat millorar els serveis públics i infraestructures a La Móra. La portaveu del Grup Municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona defensarà una moció aquest divendres al plenari municipal per aplicar millores que són elementals per aquest barri tarragoní. En una roda de premsa ahir
Felicitacions
Envia-les a: felicitacions@diarimes.com
i acompanyada pels consellers del grup municipal, Martorell va traslladar la veu de molts veïns i veïnes que han vist, com des de fa temps i, en especial, en els darrers anys, mancances en diversos àmbits, especialment pel que fa a la mobilitat, el transport públic, però també la seguretat i els equipaments públics. l Redacció
Felicitats al millor pare del món que avui fas 40 anys. T’estimem molt papi, la mamá i el Santi.
insta a aplicar la llei per «fer fora» els multireincidents
Política l Han presentat una proposta «pionera» perquè l’Ajuntament sigui part acusatòria en furts
John Bugarin
El grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona va presentar ahir la proposta «Fem fora els delinqüents dels nostres barris», amb la qual reclama que el consistori es personi com a part acusatòria en procediments penals contra lladres multireincidents aprofitant les noves eines que, segons la formació, introdueix la Llei Orgànica 1/2026. La iniciativa exposada pel seu portaveu, Jordi Sendra, s’ha registrat en forma de moció per al ple d’aquest divendres,
i també com un document tècnic i jurídic adreçat directament a l’alcaldia. Segons el conseller, l’objectiu és que Tarragona es converteixi en el primer municipi del país a aplicar formalment aquesta via legal.
Els juntaires sostenen que la nova normativa —vigent des del 10 d’abril— incorpora un nou apartat a l’article 105 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que permet als ajuntaments exercir accions penals en casos de robatori, amb autonomia respecte de la Fiscalia. Junts sosté que aquesta modificació obre la porta al fet que el consistori pugui
Proposen la creació d’un protocol jurídic i una dotació pressupostària
intervenir directament en els procediments contra delinqüents reincidents i, fins i tot, sol·licitar mesures per apartar-los de determinades zones de la ciutat. «Hem treballat perquè aquesta llei tirés endavant al Congrés. Ara és vigent, és aplicable i l’hem de fer servir», va afirmar Sendra, que considera que alguns punts de la ciutat com la Rambla Nova, la Part Baixa, el Mercat Central o el Serrallo han patit episodis reiterats de furts que generen sensació d’impunitat.
«Viabilitat jurídica i tècnica»
«Ja n’hi ha prou de delinqüents que entren per una porta del jutjat i surten per l’altra», va remarcar el portaveu municipal. La iniciativa de Junts, que «disposa de viabilitat jurídica i tècnica», inclou la creació d’un protocol jurídic per seleccionar els casos en què l’Ajuntament es personaria; una dotació pressupostària específica per cobrir despeses judicials; formació per als agents de la Guàrdia Urbana sobre la nova normativa; i canals de coordinació amb Mossos d’Esquadra, Fiscalia, comerciants i entitats veïnals. Des de la formació sobiranista defensen que, segons la normativa, la seva proposta es podria activar directament per decret d’alcaldia.
«La competència és exclusivament en mans de l’alcalde, no cal esperar cap vot» va remarcar Sendra, qui va exigir que «actuïn amb el sentit del deure que la nostra ciutat necessita». l El conseller va destacar que Tarragona té l’oportunitat de ser «pionera» en l’aplicació de la llei i va afirmar que «quan atraquen un tarragoní, atraquen Tarragona».
Castells l La nova estructura és més eficient i permet «somiar» amb els castells nets
Oriol Castro Sanz
La Colla Jove Xiquets de Tarrago na ha posat en funcionament una nova xarxa d’assaig que suposa un salt qualitatiu en matèria de segu retat i eficiència per a la formació. El sistema permet desplaçar la xar xa i adaptar la al castell de forma ràpida. «Abans era una mica sort de veure si fèiem el forat bé, i si no algú havia d’estar allà tensionant la xarxa perquè el pilar quedés ben al mig», va explicar ahir Gina Fort, cap de colla de la Jove. El projecte ja ha via estat sobre la taula de juntes di rectives anteriors durant anys, però diversos factors n’havien impedit la materialització. «Per a nosaltres era una prioritat. Quan ens vam pre sentar ja ho vam anunciar a la colla i així ha sigut», va dir Edu Álvarez, president de la Colla Jove. Pel que fa als objectius, la nova xarxa cobreix les estructures de dos, pilars i quatre. La de tres es va descartar per inviabilitat d’espai. A curt termini, la prioritat és consoli dar el pilar i el dos amb major segu retat. «Ens permet somiar amb cas tells nets, que amb l’anterior xarxa descartàvem assajar. Ara bé, són
castells que gairebé no hem tocat», va exposar Fort. La xarxa vella només operava a dos nivells d’alçada fixes, de ma nera que quan es provaven estruc tures com el dos de set o el pilar de sis, la xarxa quedava a l’altura dels terços, reduint sensiblement la pro tecció real. A més, la xarxa anterior no estava ben tensionada.
Mancances de manifest D’altra banda, la instal·lació de la nova xarxa ha posat de manifest les
mancances de l’actual local per la colla Jove. «S’ha de felicitar la colla perquè fan castells de 10 en un local de 6. Hem hagut d’anar al mil·líme tre per adaptar la al local. Està feta a mida», van explicar des de l’em presa que ha confeccionat la infra estructura.
Existeix un projecte de reforma que data de fa deu anys, però cal revisar ne la vigència i l’adequació a les necessitats actuals abans de tirar lo endavant. Des de la junta es va confirmar que ja s’han iniciat
Toni Muñoz clausura avui el cicle ‘Experiència de Periodista’
Comunicació l Toni Muñoz, periodista de successos i tribunals de La Vanguardia, posa el punt i final aquest vespre al cicle l’Experi ència de Periodista', organitzat pel Col·legi. La xerrada serà conduïda pel periodista Esteve Giralt i man tindrà l’estructura de conversa in formal a la Sala Zero de Tarragona (c. Sant Magí, 12; entrada gratuïta) a les 20 hores, en un horari afterwork que aspira a ser punt de trobada per a periodistes, estudiants de Perio disme i públic en general. Muñoz, nascut a Sant Feliu de Llobregat l’any 1984, és un periodista espe cialitzat en successos i tribunals, que treballa a La Vanguardia des del gener del 2016. Es va iniciar en
la crònica negra a RAC1 l’any 2012, emissora on va treballar durant set anys i en la qual encara hi col·labora.
L’any 2019 va publicar el llibre Solo tú me tendrás, sobre el crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Pro fessor universitari, ha col·laborat en diversos espais de TV3, com FAQ’s, Planta baixa o, actualment, en el programa Tot es mou
Amb aquesta xerrada, l’Experi ència de Periodista abaixa el teló de la seva dissetena edició, per la qual hauran passat, des del passat 8 d’abril, Raül Gallego, Joanna Pardos, Núria Solé i Toni Muñoz. L’objectiu és que els convidats comparteixin amb el públic la seva trajectòria professional en un ambient relaxat i dinàmic, que fomenti la participa ció del públic, intercanvi d’idees i un diàleg proper. l Redacció
Salut impulsa una jornada per donar una nova mirada a la menopausa
L’apunt
Pròxima parada de la Jove: Gràcia
La Colla Jove Xiquets de Tarragona actuarà aquest diumenge al migdia al barri barceloní de Gràcia, en la que serà la celebració del 29è aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia. També actuaran a plaça els Capgrossos de Mataró on les colles continuaran la seva preparació.
contactes amb l’Ajuntament de Tar ragona, que hauria expressat el seu compromís i col·laboració en la re forma, tot i que els detalls del finan çament i el calendari estan encara per concretar.
Amb tot, l’inici de temporada cas tellera està sent positiu per a la co lla. «Tot el que estem fent és perquè realment és el que l’assaig ens porta a fer», va dir Fort. La cap de colla dels liles va assegurar que es porta ran a plaça castells de nou abans de Sant Joan.
Societat l La Regió Sanitària Camp de Tarragona, amb la col· laboració de diferents instituci ons i professionals del territori, organitza el pròxim dijous 28 de maig la jornada ‘De la invisibilitat al benestar: una nova mirada a la salut de la dona’, una iniciativa que vol situar la menopausa al centre del debat sanitari i social des d’una perspectiva integral, rigorosa i amb enfocament de gènere. La jornada, oberta tant a professionals sanitaris com a la ciutadania, tindrà lloc de 9.30 h a 13.30 h a l’Auditori de la Diputació de Tarragona (C. Pere Martell, 2, Tarragona) i neix amb la voluntat de contribuir a visibilitzar una etapa vital que afecta milions de dones però que encara continua envoltada de silencis, estigmes i desinformació. Durant tota la jor nada, professionals de referència del territori abordaran els princi pals reptes associats a la meno pausa des d’una mirada multi disciplinària. El programa inclou ponències i taules sobre salut car diovascular i nutrició, salut men tal i benestar emocional, salut os teoarticular, sexualitat, sòl pelvià i salut urogenital, així com una reflexió sobre les diferents opci ons terapèutiques disponibles. Hi haurà ponents dels principals hospitals, l Redacció
La intoxicació per navalles en mal estat a Tarragona eleva els afectats a 82
Societat l El grup va celebrar el seu 17è aniversari al Restaurant Nàutic de Tarragona
Shaila Cid
La intoxicació per unes navalles en mal estat en un restaurant de Tar ragona el passat mes de gener ha elevat el nombre d’afectats a 82, 57 procedents de la comparsa Urban Style i 25 del gimnàs Curves Tarra gona Centre. Segons ha pogut sa ber Diari Més, el gimnàs tarragoní va celebrar el 16 de gener un sopar amb 63 persones al Restaurant Nàutic de Tarragona en motiu del seu 17è aniversari. «Ja és la tercera vegada que hem anat al restaurant
per alguna celebració i mai havia passat res fins ara», assegura Car men Gómez Parra, mànager del negoci.
En el seu cas el diumenge és quan va començar a trobar se ma lament amb un dolor molt fort a l’estómac. L’endemà van aparéixer noves afectades del gimnàs, inclús una d’elles va estar hospitalitzada per deshidratació i encara té se qüeles que han afectat el seu sis tema digestiu. De les 25 afectades només 3 van haver d’acudir a un centre hospitalari.
Seguretat l Es van homenatjar els dos agents morts a Huelva en una operació contra el narcotràfic
Verger va demanar «una nova regulació i millors procediments judicials»
el tinent coronel va reivindicar el paper històric del cos: «No pot haver-hi millor missió per a un servidor públic que donar tranquil·litat amb la seva presència». També va aprofitar per fer balanç de l’últim any. La comandància va investigar 400 delictes i va practicar 380 detencions, a més de tramitar més de 5.000 denúncies administratives i dur a terme prop de 40.000 actuacions policials. Actualment, la Guàrdia Civil manté obertes 19 operacions contra xarxes criminals: sis relacionades amb el narcotràfic, sis amb el tràfic d’éssers humans i set més vinculades al blanqueig de capitals, el frau i la corrupció.
La caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona va acollir ahir l’acte institucional del 182è aniversari de la fundació del cos, una celebració que va estar marcada per l’homenatge als dos agents morts recentment a Huelva mentre perseguien una narcollanxa. L’acte va reunir prop de 150 persones entre repre-
sentants polítics, comandaments policials i la societat civil. El tinent coronel Jordi Verger va aprofitar el seu discurs per reclamar més recursos per reforçar la protecció dels efectius que lluiten contra el crim organitzat. El cap de la comandància tarragonina va advertir que el tràgic episodi viscut a Andalusia el passat divendres «exigeix una nova regulació, millors procediments ju-
L’ONCE mostra com la tecnologia ha aconseguit millorar el dia a dia de les persones cegues
Societat l Dins la Setmana del Grup Social ONCE a Catalunya sota el lema ‘TecnoInclusió; la tecnologia ens iguala’, aquest dimecres va organitzar a Tarragona una trobada amb directors i representants de mitjans de comunicació. L’objectiu era mostrar com des de l’organització es reforça la igualtat d’oportunitats mitjançant els avenços
tecnològics, com mòbils que xerren, ulleres que descriuen el que veuen, robots de cuina que ens ajuden amb la veu, l’audiodescripció de pel·lícules, línies braille connectades a un ordinador, o lectors de pantalla. Els participants a la trobada van poder viure el que experimenten persones cegues o amb dificultats de visió en el seu dia a dia i com les noves eines
dicials i més seguretat pels agents que lluiten contra aquesta xacra». En aquest sentit, va reclamar «consens polític» per dotar les forces de seguretat «d’eines més eficaces» i va assegurar que «no ens podem permetre ni una sola pèrdua més». Verger va remarcar que, tot i que Tarragona no viu la mateixa pressió que altres punts de l’Estat, «la delinqüència organitzada no
tecnològiques els permeten fer que aquest dia a dia sigui el màxim de normalitzat possible. Així, van poder desplaçar-se mentre rastrejaven el seu entorn amb un mòbil que, per mitjà de codis, identificava espais i assenyalava les distàncies. També van participar en un esmorzar en el qual, a banda d’utilitzar el tacte, un mòbil permetia llegir un menú i, al mateix temps, descriure els elements i la posició dels elements sobre la taula.
L’activitat es va fer a la sala d’actes de la seu de la ONCE a la ciutat de Tarragona. l Redacció
coneix territoris» i ja s’han detectat embarcacions vinculades al tràfic de drogues arribant a la província. En la jornada d’ahir, va tenir lloc el lliurament de reconeixements als membres del cos que han finalitzat la seva etapa de servei i condecoracions al mèrit de la Guàrdia Civil a agents distingits per la seva trajectòria i actuacions destacades. Durant la celebració de l’efemèride,
«Una qüestió d’Estat» «La seguretat nacional és una prioritat», va remarcar ahir la subdelegada del Govern a Tarragona, Elisabet Romero. Respecte al reclam de la Guàrdia Civil per disposar de més recursos, va assegurar que «és una cosa que ja està plantejada». «Estem en un escenari de pressupostos prorrogats i estem intentant estirar», va afirmar. Durant el seu discurs, va definir la Benemèrita com «un pilar fonamental en la construcció d’un Estat modern, democràtic i segur». L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales també es va sumar a la reclamació de Verger i va defensar que «dotar la Guàrdia Civil dels recursos necessaris és una qüestió d’Estat», El batlle va reclamar consensos polítics «perquè no hàgim de lamentar mai més la mort de cap company». D’altra banda, va posar en valor «la vocació de servei» i la feina «silenciosa» dels agents dels cossos de seguretat.
Salut l És el tercer equipament que rep el reconeixement internacional a Catalunya
va subratllar que «sobretot és una gran notícia per a la ciutadania».
L’Organització Europea d’Instituts de Càncer (OECI) ha acreditat l’Hospital Universitari Sant Joan com a Cancer Center, un segell que certifica l’excel·lència en el tractament oncològic. Juntament amb l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud (IRB CatSud) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), conforma el Catalunya Sud Cancer Center, un centre oncològic integral que incorpora assistència, recerca i docència. «Ens estem incorporant a l’elit», va expressar el gerent de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, Anton Benet. Reus té el tercer espai que rep el reconeixement a Catalunya, i el primer fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Marta Milà,
«Significa que les persones del nostre territori podran accedir a una atenció oncològica més especialitzada, coordinada i personalitzada», va afirmar. El Catalunya Sud Cancer Center dona cobertura a més de 800.000 persones i implica centenars de professionals, que atenen 2.700 casos nous de càncer l’any.
«Això reforça la idea que la demarcació no és perifèria, sinó capacitat, innovació, coneixement i lideratge sanitari», va assenyalar Milà. El procés d’acreditació ha estat llarg. Va iniciar-se el 2023 i ha avaluat 345 estàndards, en àmbits com el tractament, la governança o la docència. «S’avalua de manera integral l’organització pel que fa a l’atenció del pacient amb càncer», va detallar la infermera Berta Caba-
llé, líder del procés d’acreditació de l’OECI. La primera passa va ser dur a terme una autoavaluació interna «molt exhaustiva» per repassar la manera amb què es treballa, els protocols, els circuits, els indicadors de qualitat, la coordinació... Un dossier compilava els resultats. Validada la documentació per un comitè d’experts, la següent passa va ser una auditoria, a càrrec de professionals independents i internacionals que van revisar sobre el terreny «que tot allò corresponia amb la nostra realitat assistencial». A banda de ratificar-ho, va permetre identificar «fortaleses i àrees de millora», que van derivar en plans concrets per continuar avançant, va explicar Caballé. El març del 2026, es va rebre l’informe final que assegurava la certificació per cinc anys.
Això no obstant, el president del
El Catalunya Sud Cancer Center integra assistència, recerca i docència
El procés ha permès millorar l’organització interna i ser més «atractiu» cap a fora
Consell d’Administració de Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, Josep Maria Sabaté, va voler portar la mirada més enllà. «El que més m’il·lusiona és posar en relleu la feina feta des de finals del segle passat», va avançar. Recordava estar «sota les escales» a l’antic hospital. «De sota les escales a Catalunya Sud Cancer
L’apunt
En construcció una unitat per a assajos clínics de fàrmacs
En l’àmbit de la recerca, l’IRB CatSud va començar, el març, els treballs inicials per construir la Unitat d’Investigació Clínica (UIC), un equipament pioner que permetrà efectuar estudis i assajos clínics en totes les seves fases. Sobretot, és innovador per l’accés als estudis de fase 1 —i referents a l’oncologia—, en què es proven fàrmacs que no s’han utilitzat abans amb persones. La previsió és que les obres hagin acabat a finals d’any.
Center», va celebrar. Així mateix, des de l’hospital, l’IRB CatSud i la URV es destaca que «no és un punt final», sinó un «punt i seguit». «Hem de consolidar aquesta manera de treballar basada en la millora contínua i la coordinació multidisciplinària, tenint sempre al centre el pacient i la família», va afegir Caballé. L’objectiu és mantenir l’acreditació amb una reavaluació que tindrà lloc en cinc anys.
Per a què serveix?
«Què guanya el malalt? Això per a què li serveix, a una persona que pot tenir càncer?», va llançar a l’aire el director de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud, Josep Gumà. Ell mateix va respondre: té un impacte «a molts nivells». En primer terme, ha permès «endreçar i organitzar bé per on ha de passar des del diagnòstic al tractament, amb totes les disciplines de suport entremig; que no li falti de res». «Hi ha coses que s’han endreçat i que ara fem millor», va indicar Gumà.
Així mateix, considera que l’acreditació permet ser més «atractiu per a companyies farmacèutiques que volen assajar fàrmacs». «T’ofereixen medicaments que fins d’aquí tres o quatre anys no estaran al mercat, i això també és un benefici per al pacient», va concretar. Així mateix, el reclam s’amplifica cap a la docència i la retenció del talent, atès que «pot ser que hi hagi estudiants que ens triïn per vindre aquí». «Amb això hi guanyarem tots; si tenim bons estudiants i residents, hi sortiran guanyant els pacients d’ara i els de després», va tancar.
Entrevista l Parlarà del repte compartit que és mantenir la llengua, en un moment de reducció del seu ús social, en una conferència al Círcol, que tindrà lloc aquesta tarda, a partir de les 19 hores
Sergi Peralta Moreno
Què fan des de Mantinc el Català?
«Deixar clar que mantenir el català és possible perquè és la llengua oficial i perquè el 94% de la gent que viu a Catalunya l’entén. El lideratge lingüístic de la teva vida quotidiana és teu. Independentment de si el govern fa o deixa de fer, de si el famós fa o deixa de fer, tu ho fas? Per molt que lluitem perquè el català sigui oficial a Europa, on ha de ser oficial al 100% és a la teva vida».
L’ús social del català ha minvat.
«Si mantens el català, l’ús social augmentarà. No cal donar-hi gaires voltes. Hi ha una emergència perquè l’hàbit s’ha reduït. Jo això ho contextualitzaria amb una altra dada, que és que ara hi ha més gent que sap i que parla català de la història. Una de les premisses òbvies seria que mantenint el català capgiraríem els resultats».
De qui és tasca?
«No estem parlant només dels catalanoparlants de tota la vida. No
entrem en identitats, ètnies ni res d’això. No hi ha excuses, tots podem ser mantenidors. La qüestió de la llengua és de tothom perquè és un regal del país. Mantenir el català no és cosa dels catalans. Si entens i aprens el català, el pots mantenir». Moltes vegades, es canvia al castellà quan t’atén algú que penses que no és català.
«Això està fatal, és un error que s’ha de corregir. L’altra persona pot pensar que hi ha un canvi perquè és diferent. A part, és evident que portem un trauma social. Tenim aquest condicionant traumàtic de canviar de manera automàtica perquè hi ha una sensació de vulnerabilitat. Si truques per agafar una cita al metge i et responen en espanyol, penses que si parles en català et tindran mania, i canvies. Tenim la responsabilitat d’aturar-ho».
Com s’atura?
«Nosaltres comencem el Repte 21 dies. Si durant 21 dies et fixes el propòsit de mantenir el català, el vint-idosè surt més natural. És com anar
al gimnàs. Ja hauràs trencat el primer moment, en què et fan mal els músculs. Ja t’hi has habituat. Amb el català, és el mateix. Per passar de l’hàbit de canviar de llengua a mantenir-la, cal una decisió. Per molt conscient que siguis de la condició lingüística, has de prendre una decisió i tenir una disciplina».
Com es comença?
«Comencem el dia amb bon dia, ni buenos días ni good morning. Demanem l’entrepà en català. No és de mala educació. Parlar el català amb tothom és de bona educació. Primer, perquè ets conscient dels teus drets lingüístics. A part, el que estàs fent és allargar la mà, establir un pont perquè l’altra persona se senti part del teu grup lingüístic».
Se sent menys català entre el jovent. Els preocupa?
«El jovent no és una massa uniforme. Mira el Correllengua Agermanat o el Cabró Rock. Els joves són gent d’acció i pràctics. El que hauríem de mirar és per què hi ha tan poc català al Piromusical de la Mercè.
Serveis l El següent pas serà revisar que la proposta encaixi amb les condicions fixades
El segon intent per adjudicar la concessió per explotar el restaurant del Gaudí Centre ha rebut una oferta, tal com confirmen fonts de Redessa. Són bones notícies, atès que la primera licitació va quedar deserta. Això no obstant, restarà revisar la documentació presentada per assegurar-se que s’adequa amb les condicions fixades abans de procedir amb un eventual contracte. El restaurant s’ubica a la quarta planta del centre d’interpretació de la vida i obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Va ser el setembre
del 2025 que la Terrassa Gaudí va tancar portes, després de tres anys en funcionament, una situació que l’empresa municipal de desenvolupament econòmic va entomar com una «oportunitat per a repensar el model d’establiment que pot acollir, especialment tenint en compte la remodelació prevista del museu». Històricament, havia estat una concessió complicada i, en el passat, ja van haver de repetir-se concursos públics davant la dificultat de trobar encarregat de gestionar les instal·lacions, tot mantenint uns llindars alts de qualitat. Amb un cànon mínim anual de
24.000 euros més IVA, la intenció és que la proposta sigui vigent fins al 31 de desembre del 2035. L’objectiu de la subhasta és garantir la posada en funcionament d’un espai de restauració estable, de qualitat i alineat amb la funció cultural i turística del Gaudí Centre, per tal de millorar l’experiència global a l’equipament. A més de l’oferta econòmica, es valorarà la qualitat de la idea gastronòmica, l’ús de productes de proximitat i de temporada, la vinculació amb el territori i la coherència amb l’esperit cultural i modernista de l’immoble. A més, es tindrà en compte que s’inclogui la referència
Hi ha moltes coses que podem fer els adults i que no estem fent, això és el que ens preocupa. Amb les criatures, és qüestió d’exemple. Si els pares mantenen el català, ho veuen com quelcom habitual».
Es tracta de normalitzar el català.
«És normalitzar el que és normal que passi. Fem unes narratives molt sofisticades. Hauríem d’anar a la base. Com es manté la llengua?
Parlant-la. On? A casa. A Catalunya.
Per què no ho podem fer? Ningú hi hauria d’estar en contra». Parlava de la por que et dediquin un mal gest. «Quan mantens el català, no ho has
Anna Arqué Portaveu del col·lectiu Mantinc el Català
Jovent
«Si els pares mantenen el català, els fills ho veuran com quelcom habitual»
de fer com si et fes por, esperant que l’altra persona et dediqui una mirada freda o un menyspreu. Hem de mantenir el català amb felicitat, amb tranquil·litat, amb naturalitat. Si l’altre té un problema, que ho evidenciï ell. Trenca amb la por».
Fotografia d’arxiu del restaurant del Gaudí Centre, durant l’anterior concessió.
a Gaudí o al modernisme en el nom de l’establiment o dels menús, així com l’organització d’accions commemoratives amb la seva figura, amb motiu de la seva data de naixement o defunció. El contracte es
formalitzaria sota la modalitat de concessió de serveis i comportarà la gestió integral del restaurant per part de l’adjudicatari. La retribució de la concessionària provindrà dels ingressos generats per l’activitat.
Fotografies de l’espectacle ‘Topdown’, a càrrec de la companyia francesa La Triochka, a l’àrea d’aparcament de Sant Francesc de Reus en el marc del Trapezi. Gerard Martí
Cultura l La Fira del Circ de Catalunya ha programat una quarantena d’espectacles enguany
Res és impossible; és la sensació amb la qual et quedes després de veure un espectacle del Trapezi. De vegades, la monotonia del dia a dia ens fa pensar en què el món està construït per lleis inamovibles, quadrades i ensopides com una capsa de sabates. No obstant això, aquesta sensació s’esvaeix quan arriba el circ i ens demostra que a través de l’expressió corporal, el riure i la música s’aconsegueixen fer coses que semblen impossibles.
Aquesta va ser la reacció dels assistents dels diferents actes programats ahir, dimecres 13 de maig, durant la tarda amb l’inici de la 30a edició de la Fira del
Circ de Catalunya Trapezi. Espais habituals, com la plaça del Mercadal o l’àrea de Sant Francesc van tornar a omplir-se de gent, públic especialment familiar, per gaudir de tota mena d’espectacles.
Miquel Llaberia Baselga
Les encarregades de donar el tret de sortida, a Sant Francesc, van ser les integrants de la companyia francesa La Triochka, amb l’espectacle Topdown, que no va deixar a ningú indiferent en la seva primera actuació a Catalunya. Les tres artistes interpretaven a tres personatges diferenciats, intrigants, un pèl estrafolaris, cadascuna amb el seu caràcter i toc personal. Sense dir ni piu, s’establia una relació, un diàleg entre
els tres personatges que, com bé anunciava el títol de l’espectacle, no feien una altra cosa que anar amunt i avall. Fent salts impossibles i enfilant-se l’una sobre l’altra, semblava que les seves cames fossin molles. Davant d’aquesta escena, les cares del públic mostraven des de somriures nerviosos davant de cabrioles que en un primer moment semblaven poc segures fins a expressions desencaixades en quedar-se de pasta de moniato. «Com ho fa?», es va preguntar un nen d’entre el públic, mentre assenyalava com les artistes giraven com si fossin les agulles d’un rellotge. En resposta, la seva mare no podia fer res més que arronsar les espatlles, sense cap argument que expliqués el que estaven presenciant. En acabar la funció, de poc més de mitja
hora, el públic va irrompre en un aplaudiment final.
30 anys de Trapezi
Ara bé, el gran titular de l’edició d’enguany és el 30è aniversari de la Fira Trapezi. 30 anys que se celebraran demà concretament, ja que el 15 de maig de 1997 la plaça del Mercadal de Reus va acollir la primera actuació en el marc del Trapezi. «Hem d’agrair a aquelles persones que fa 30 anys van tenir la idea esbojarrada en aquell moment de fer una fira de circ referent a Catalunya. Que ja sabem que quan els de Reus fem una cosa, volem ser referents a tot Catalunya!», va reivindicar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, durant l’acte d’inauguració oficial. Per la seva banda, el director general d’Arts Escèniques i Música del
Ministeri de Cultura, Javier Monsalve, va destacar que l’efemèride és una demostració de què «no tan sols és que el circ contemporani estigui viu, sinó que és un dels llenguatges més innovadors, vibrants i necessaris de la nostra cultura». «Trapezi demostra cada any que el circ és un art que emociona i sorprèn. Però no és només un element cultural molt valuós, sinó que també s’ha convertit en un punt de trobada professional imprescindible pel sector d’àmbit estatal», va afegir. Finalment, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, va remarcar la importància de l’existència d’una fira de circ com el Trapezi, ja que «ofereix un llenguatge que arriba a petits i a grans, que ens emociona i interpel·la com a societat».
d’operacions prèvies abans de col·locar l’estàtua
Cultura l L’indret escollit és al costat de l’entrada del campanar de la Prioral de Sant Pere
L’estàtua representa l’arquitecte al costat del seu banc de treball i damunt d’un núvol L’apunt
Programació de la Fira Trapezi per avui dijous 14 de maig
Avui dijous 14 de maig tindrà lloc la segona jornada de la Fira de Circ de Catalunya Trapezi amb una programació d’espectacles diversa que omplirà de circ tota la ciutat de Reus durant la tarda. A partir de les 17 hores, l’Institut Salvador Vilaseca acollirà l’espectacle DA, a càrrec de la companyia catalana UTA circ, mentre que el Parc de la Festa oferirà a simultàniament l’espectacle Belle à mourir, de la companyia francesa Les Enfants Sérieux. Per aquells que no els suposi cap problema pagar, el Jardí de la Casa Rull serà l’escenari de l’espectacle Ròdols i cigrons, d’Escarlata, a un preu de 3 euros.
A continuació, altres espais de la ciutat aniran acollint altres espectacles de tota mena. És
el cas, per exemple, de l’àrea d’aparcament de Sant Francesc, que acollirà l’espectacle Entre Bous i Vaques, dels francesos La Côte Folle, gratuitament a partir de les 18 hores. Per un altre costat, la Sala Santa Llúcia obrirà les obres a les 18.30 hores amb l’espectacle “20 Years Later, Still Here!”, de la companyia finesa Lotta & Stina, amb un preu d’entrada de 3 euros. Un altre espai que se sumarà a la festa del Trapezi serà La Palma amb un altre espectacle de pagament a les 19 hores; Refugi, de la Cia. Manolo Alcántara. A totes aquestes actuacions se’ls hi aniran sumant altres espais que acolliran diversos espectacles com la plaça del Mercadal, el Teatre Bartrina, el Teatre Fortuny i Lo Submarino de Reus.
La nova estàtua de Gaudí s’inaugurarà el dia 29 de maig al migdia en l’indret escollit; just a sota del campanar de la Prioral de Sant Pere. Finalment, aquesta iniciativa impulsada des de l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus, i duta a terme per l’escultor Joan Serramià i el mestre artesà picapedrer Joan Mateu, serà realitat enguany. Tal com s’ha pogut observar, ja hi ha operaris treballant sobre el terreny per tal d’adaptar-lo i preparar-lo a la futura col·locació de l’estàtua. Fonts de l’Ajuntament
de Reus han confirmat a Diari Més que ja hi ha llum verda perquè el projecte es pugui instal·lar a la via pública.
L’obra, de gairebé 3 metres d’alçada en el seu conjunt, consistirà en una estàtua d’Antoni Gaudí a mida real, al costat del seu banc de treball i la maqueta de la façana de Misericòrdia que va dissenyar, feta
de bronze. Aquesta escultura es collocarà sobre una base de pedra, en forma de núvol i amb unes mides de 2,80 per 1,60 metres de base i uns 80 centímetres d’alçada, en la qual hi haurà una inscripció commemorativa. Aquesta base disposarà d’esgraons que permetran als visitants pujar i col·locar-se al costat de l’estàtua de Gaudí. A més, cal recordar que la base de pedra estarà feta amb pedres que anaven a ser destinades a la Sagrada Família, procedents d’Alemanya, i que van cedir expressament per aquest projecte. La voluntat és que l’obra es podrà contemplar de lluny, en aquest cas des del Fossar Vell.
Alhora, cal destacar que el projecte serà realitat durant la celebració de l’Any Gaudí, esdeveniment que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte. Per aquest motiu, s’han programat diverses activitats per tot Catalunya al llarg de l’any, amb implicació tant pública com privada, destinades a reivindicar i conèixer més sobre la figura del geni reusenc i autor de la Sagrada Família.
Propostes l El Govern impulsarà la licitació del projecte la setmana vinent i planteja augmentar el personal de guàrdies i els equipaments d’intervenció ràpida
Adam Díaz Garriga
La Generalitat posa l’ull sobre el parc de Bombers de Cambrils per convertir-lo, previsiblement a partir del 2027, en el Centre Logístic de la regió d’emergències de Tarragona. La intenció del Govern, segons ha pogut saber el Diari Més, és ampliar les instal·lacions per acollir espais d’emmagatzematge i més equipaments per reforçar els serveis a la província. El projecte complet sortirà a informació pública la setmana vinent, però des del departament d’Interior i Seguretat Pública apunten que la millora del recinte estaria acompanyada, també, d’un increment dels efectius.
Concretament, asseguren que augmentaria el personal dedicat a les guàrdies amb la nova unitat sanitaritzada, que fa ús dels Vehicles d’Intervenció Ràpida, és a dir, dels equips conjunts entre Bombers i infermers del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). El projecte, afirmen, està enllestit i es podrà tirar endavant després que el Govern resolgués la situació urbanística de la finca paral·lela al parc amb l’Ajuntament.
L’Ajuntament va facilitar el procés al Govern per obtenir la parcel·la de Belianes Imatge de l’entrada del parc de Bombers de Cambrils. Cedida
Les qüestions tècniques per atorgar els terrenys es van aprovar a l’última sessió plenària del consistori cambrilenc, on l’alcalde, Oliver
Els infants i joves del Servei d’Atenció Diürna de Cambrils recullen 1.045 euros per la lluita contra l’ELA
Solidaritat l Els infants i joves del Servei d’Atenció Diürna (SADI) de Cambrils han recaptat 1.045 euros per a la investigació i la lluita contra l’ELA gràcies a diverses iniciatives solidàries impulsades durant el curs. L’acció més destacada es va celebrar el dijous 7 de maig al Casal Municipal de la Gent Gran, amb una activitat intergeneracional organitzada amb la col·laboració de Swim for ELA, que va reunir
una quarantena de persones en una tarda marcada per convivència i solidaritat. La jornada també va comptar amb la implicació de 31 comerços, que van aportar productes, lots i vals per als bingos i sortejos. Les activitats van començar el 31 d’octubre amb una torrada i venda de castanyes a la plaça Catalunya i van continuar per Nadal amb venda de manualitats. Des del SADI destaquen el bon valor
educatiu del projecte, que ha servit per apropar la realitat de l’ELA als infants i adolescents i fomentar valors com l’empatia o el compromís social. A través d’aquestes experiències, els menors han comprovat que la suma de petits esforços pot contribuir a grans fites i s’han sentit part d’una causa. El servei agraeix la implicació de participants, entitats, comerços i veïns que han fet possible la iniciativa. l DM
consistori i Generalitat suposaran la integració al domini públic de la parcel·la situada al polígon de Belianes, on es troba actualment el parc.
Afavorir tothom
En aquest sentit, es van «corregir» diversos aspectes per «afavorir» a la Generalitat i atorgar l’espai sense càrregues econòmiques o limitacions de domini que afectaven el consistori. D’altra banda, entre els acords destaca una única «limitació» que obliga l’Administració a construir o ampliar dins el recinte en un període de 30 anys, ja que suposa un espai «d’interès» per a l’Ajuntament. «Hipotequem una finca que podria ser interessant per altres coses, però sabem i confirmem que la Generalitat vol actuar el més ràpid possible», indicava durant el Ple el batlle de Cambrils.
Centre de referència
La infraestructura, que s’ampliarà a partir del projecte ja definit (a l’espera de saber quant), s’espera destinar principalment a la distribució «ràpida» de materials i recursos al Camp de Tarragona en cas d’emergències, com incendis extrems, inundacions o per prevenció de riscos.
Klein, va agrair al cap dels Serveis Territorials d’Interior, Carlos López-Grippa per «l’interès» malgrat «les dificultats» que presentava la proposta. Els acords entre
Els Centres Logístics d’Emergències en les regions d’arreu de Catalunya permeten, a més, donar suport a la resta de cossos d’autoritats i emergències que requereixen desplegaments coordinats. Exemple d’aquests equipaments són el futur Centre anunciat per a les Terres de l’Ebre, que tindrà bases a Ulldecona i Amposta, o els desplegats per a Bombers entre Girona, Lleida i tota la regió metropolitana de Barcelona.
Salou l Gairebé una vintena de persones van reclamar la «millora de les condicions» davant dels establiments
La secció de serveis de Comisions
Obreres (CCOO) a Tarragona i diversos treballadors van sortir aquest dimecres al carrer per protestar contra la presumpta «explotació laboral» exercida en dos establiments de Burger King a Salou. La situació, que va ser denunciada per part dels sindicats en un comunicat, feia referència a l’endarreriment de pagaments d’hores extra i del cobrament de 12 euros als empleats per utilitzar el cadenat de les taquilles d’objectes personals.
En total, gairebé una vintena de persones va concentrar-se davant els locals del carrer de Montblanc i del passeig Jaume I. Les condicions criticades en un comunicat el passat dimarts, d’acord amb l’entitat sindical, «podrien estar afectant una seixantena de persones», però reclamaven que «molts dels treballadors no s’havien queixat per por».
Durant la jornada de protestes, els establiments es van tancar, però des de CCOO asseguraven al Diari Més que l’empresa s’ha negat a ne-
gociar. «La seva resposta ha estat fer-nos fora dels restaurants, no volen avançar», explicava el responsable de Burger King de CCOO Serveis a Tarragona, Daniel Gómez. En aquesta línia, des de l’entitat sindical afirmaven que «estan com-
pletament disposats a parlar» per «regularitzar» la situació.
Les principals demandes s’enfocaven a canviar la situació actual amb les hores que contempla la jornada laboral, que asseguren que actualment se situen en «nou hores
Política l El batlle critica que el grup socialista va «votar en contra» de les millores
Adam Díaz
El grup municipal del Partit Socialista a Vila-seca va reclamar aquest dimecres en un comunicat que l’alcalde de la localitat, Pere Segura, «millori la climatització de les escoles». El portaveu del PSC, Joan Anton Ramírez, va «exigir» la mesura criticant que el batlle «es tregui la son de les orelles i aprofiti el fons extraordinari habilitat per la Generalitat». En aquest sentit, Ramírez assegurava que el consistori comptarà amb 538.000 euros per poder fer la reforma i criticava que «no hi ha excuses per dilatar un problema
real».
Davant les reclamacions, l’alcalde va recordar que, precisament, el consistori va destinar una «partida de 400.000 euros destinada al control de temperatures». Una qüestió que fa referència a la modificació de crèdit aprovada el passat dia 27 de febrer del 2026, enfocada al reforç de l’àmbit d’educació amb millores als centres escolars, «com ara l’adaptació climàtica», per la qual es va destinar un total d’1 milió d’euros.
«Celebrem que ara el PSC consideri prioritària una actuació que aquest Govern ja va posar sobre la
taula fa mesos i que es va aprovar sense el vot favorable del grup socialista», afirmava amb contundència Segura. El PSC, però, no va votar en contra, sinó que va «abstenir-se» en aquella sessió plenària. El batlle també va assegurar que la proposta «està en marxa», però criticava que «les aportacions anunciades per la Generalitat, que és útil i benvinguda, no cobreix ni de bon tros el conjunt de necessitats de manteniment dels centres educatius».
Les acusacions directes també van ser notables des de la part de Segura, que cloïa: «No em consta que el senyor Ramírez hagi plante-
diàries, de les quals es retribueixen vuit». «Vulnera el dret de les persones treballadores, especialment per les hores nocturnes i els festius».
A més, Gómez lamentava que l’empresa nord-americana «s’aprofités» de la situació de treballadors
CCOO acusa l’empresa «d’aprofitarse» de treballadors estrangers
que, majoritàriament, són estrangers. «Molts d’ells no parlen l’idioma i els hem de fer entendre que han de lluitar per les seves condicions», ressaltava el responsable.
Inspecció de treball
Des de CCOO es va confirmar que la situació es va denunciar a Inspecció de treball per portar endavant «accions legals», però que les concentracions van convocar-se, principalment, per «donar visibilitat» als fets i «arribar a tota la plantilla». «Ahir la missió es va complir i ara esperem que arribi l’impacte», explicava Daniel Gómez. Respecte a com avançarà la qüestió, el responsable assegurava que «la por entre treballadors es transmet cada dia». «La por es subjectiva, però és evident que provoca conflicte», cloïa Gómez, a l’espera dels pròxims passos del sindicat.
Imatge de l’Escola Mestral de Vila-seca. Ajuntament de Vila-seca
jat aquesta qüestió en cap dels espais ordinaris de debat del Govern municipal amb els grups municipals. Tenia a la seva disposició la reunió periòdica de cada portaveu amb l’alcaldia; en la darrera con-
vocatòria, precisament, va excusar la seva assistència», afirmava. El batlle, a més, ressaltava que «les escoles de Vila-seca no necessiten soroll, sinó actuacions concretes» per finalitzar la resposta.
Actuacions l El projecte es va modificar al febrer després de trobar desperfectes al subsol
Adam Díaz Garriga
La plaça dels Vents d’Altafulla empren la recta final per estar enllestida enguany. El projecte va patir modificacions el passat mes de febrer després de detectar algunes imperfeccions al sòl de l’antic espai, instal·lat durant els anys 70, i en l’estat de l’arbrat, que s’ha hagut de renovar completament. Ara, la proposta comença a veure la llum amb un cost més alt del previst, que supera el 15% d’increment respecte a la partida inicial i suposarà una inversió d’uns 961.000 euros.
Durant les inspeccions es va detectar que «tots» els arbres estaven en mal estat
La proposta original, presentada el gener del 2025, preveia la substitució del sòl de la plaça i la creació d’una plataforma única per «llevar el protagonisme als vehicles» i oferir més espai als vianants. Preveu finalitzar-se pròximament i mantindrà l’ancora que presideix la plaça i el mural de la Rosa dels Vents.
Durant les inspeccions del projecte, però, es va detectar que tots els arbres de l’espai es trobaven en «mal estat» i que el subsol no era adient. «Aquests fets van encarir el projecte, vam replantar 37 arbres i es va proposar un subsol més compacte», indicava l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera.
A més, la iniciativa contempla l’ampliació de l’Oficina de Turisme, que també va patir afectacions a causa d’algunes observacions referents al sòl que s’han modificat perquè «no estaven previstes». «L’espai de l’Oficina no corresponia a les necessitats turístiques del municipi», ressaltava Molinera. En aquesta línia, s’han instal·lat dispositius audiovisuals que oferiran informació les 24 hores del dia.
«Hem posat al dia el cor del barri Marítim, durant la Setmana Santa s’ha valorat molt bé», destacava el batlle. També es van instal·lar nous col·lectors pluvials «més potents» respecte a les inicials al lateral de la plaça. Actualment, les terrasses i els parcs infantils ja tornen a estar actius.
El Morell acull la I Mostra de Teatre d’Instituts amb una vuitantena d’alumnes
l La jornada va combinar representacions teatrals, dinàmiques de convivència i un dinar popular
El Centre Cultural del Morell va acollir dimarts la primera Mostra de Teatre d’Instituts, una iniciativa que va reunir vuitanta alumnes d’ESO i Batxillerat de quatre centres del Tarragonès i el Baix Camp en una jornada dedicada a les arts escèniques, la convivència i l’intercanvi cultural. La proposta neix amb la voluntat de donar visibilitat als projectes escènics que els centres treballen durant el curs, i reivindica el teatre com eina de transformació educativa i de cohesió social en un context marcat per la immediatesa digital. El projecte ha estat possible gràcies al suport de l’Ajuntament del Morell, el Consell Comarcal del Tarragonès i l’AFA de l’Institut El Morell. Durant la jornada, els joves participants van compartir experi-
ències i van pujar a l’escenari del Centre Cultural amb propostes diverses. L’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Escola l’Agulla del Catllar va obrir la mostra amb el musical El gran showman. Tot seguit, la classe de 1r de Batxillerat Escènic de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus va presentar la creació pròpia Pausa Escènica. El centre amfitrió, l’Institut El Morell, va representar Històries per morir..., de Jean-Pierre Martínez, i el grup Vis de Vanadi de l’Institut Martí i Franquès de Tarragona va tancar les actuacions amb Islàndia, de Lluïsa Cunillé. Més enllà de les representacions, la trobada també va incloure dinàmiques teatrals de coneixença i cohesió entre l’alumnat, així com un dinar popular per compartir impressions. L’organització espera que aquesta cita sigui la llavor d’una trobada anual.
Coordinació l La delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, es va reunir ahir dimecres amb l’alcaldessa del Catllar, Alba López, i l’alcalde del Milà, Antoni Agüera, per formalitzar la incorporació d’aquest municipi al Consell assessor del Plaseqta com a representant, durant el 2026, dels municipis inclosos en la zona d’afectació del
pla. La trobada es va fer a l’edifici Cat112 de Reus i també hi van participar el director dels serveis territorials d’Interior i Seguretat Pública, Carlos López; el cap del servei de Protecció Civil a Tarragona, Joan Carles Francès, i la responsable de risc químic de Protecció Civil a Tarragona, Marta Ortín. Agüera agafa el relleu a l’alcaldessa
del Catllar, que ha assumit aquesta representació durant el 2025. El Consell assessor és l’òrgan directiu de coordinació del Plaseqta i assisteix i assessora la directora del pla en la presa de decisions per protegir la població quan s’activa en fase d’emergència per risc químic. En formen part la directora del Plaseqta, representants dels serveis territorials de la Generalitat, la Subdelegació del Govern de l’Estat, Tarragona i els municipis afectats. El canvi reforça la presència dins un espai clau de planificació i resposta del pla. l Redacció
Agenda l L’Hospitalet de l’Infant acollirà del 29 al 31 de maig la primera edició del certamen amb concerts, jam sessions i conferències
Redacció
L’Hospitalet de l’Infant es convertirà del 29 al 31 de maig en l’epicentre del jazz clàssic a Catalunya amb la primera edició de l’Hospi Jazz, un nou festival impulsat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. La cita neix amb la voluntat de consolidar-se com a referent cultural a la Costa Daurada i oferirà tres dies de concerts i activitats dedicades sobretot al jazz clàssic i al dixieland, amb bandes del panorama català i estatal. El festival es desenvolu-
parà principalment a l’aire lliure, amb escenaris a la plaça Catalunya, la plaça de la Marina i terrasses d’establiments locals, on hi haurà vermuts i sopars amb música per apropar el gènere a la ciutadania del territori. La majoria d’actuacions seran gratuïtes i els dos concerts de pagament, els de La Vella Dixieland i Gili-Romaní Hot Jazz Cats al Teatre Auditori, tindran un preu popular de 5 euros. Les entrades es poden comprar a la plana web culturaalabast.cat i a taquilla els dies 14, 21 i 28 de maig, de 17 a 20 hores.
L’alcaldessa, Assumpció Castell-
Memòria l L’Auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir dimarts un acte institucional en memòria de Maria Elena Maseras Ribera, figura pionera de la medicina i l’educació. Organitzat per l’Ajuntament i l’Agrupació Cultural, l’homenatge va reivindicar el llegat de la primera dona a matricular-se en una universitat de l’Estat i a llicenciar-se en
Medicina. L’acte va incloure la presentació del llibre M. Elena Maseras Ribera (1853-1905), la dona que va trasbalsar la universitat, coeditat per l’Ajuntament i la Secció de Lletres. També hi van intervenir autors de l’obra, amb vídeos del rector Joan Guàrdia i el degà Antoni Trilla, i música final, de Cristina Ruiz i Heidrun Bergander. l Redacció
ví, ha destacat el caràcter accessible del festival, així com la seva capacitat per enriquir l’oferta cultural i dinamitzar l’activitat econòmica local. La regidora de Cultura, M. Elidia López, ha explicat que la iniciativa va sorgir de la inquietud de la banda local Windy Coast Band, i ha agraït el suport del Departament de Cultu-
ra de la Generalitat, del Pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona i dels col·laboradors locals. El director artístic, Emilio Cabello, ha remarcat l’aposta pel jazz tradicional i el dixieland, una música fresca i propera per viure al carrer. El cartell inclou Doc Scanlon’s Cool Cat Combo, La Vella Dixieland, Gili-Romaní
Hot Jazz Cats, Apocadixie, Windy Coast Band i N-240 Quartet, amb el músic hospitalenc Pol Martí Poblet. A més dels concerts, hi haurà jam sessions i activitats obertes, com la conferència El Jazz, una forma de gaudir de la música i de la vida, prevista el dimecres 27 de maig al Centre Cultural Infant Pere.
Serveis l L’equipament s’instal·larà a les Madrigueres i formarà part de la xarxa de l’Estat
Adam Díaz Garriga
El Vendrell serà un dels municipis que comptarà amb una estació climàtica nova impulsada per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). La institució, que es troba en un procés de reforma i reestructuració de les seves instal·lacions arreu de l’Estat, va obtenir aquesta setmana la llum verda per part de l’Ajuntament per construir els equipaments dins l’espai natural de les Madrigueres, al terme municipal del Vendrell.
En aquest sentit, el consistori va
aprovar aquest dimecres inicialment el projecte executiu i el Plec de condicions administratives que concedirà a l’AEMET part de l’espai.
L’equipament que s’instal·larà serà una Estació Meteorològica Automàtica (EMA) i complementarà l’estació que actualment existeix al parc de Bombers del Vendrell.
D’acord amb els detalls del projecte, la creació d’aquest recinte resulta «necessari» per reforçar la xarxa a Catalunya.
Aquesta nova estació permetrà a l’AEMET la recollida de dades meteorològiques en temps real, obtenint
L’estació tindrà detectors de vent, temperatura, pluja i direcció del vent
més informació per als models de predicció, així com per a la vigilància de fenòmens atmosfèrics, estudis climàtics o «qualsevol altre ús que se’n derivi». Entre les estructures que s’instal·laran, es preveu un pluviòmetre, una torre de vent d’uns 10 metres d’altura i sensors.
Més dades
La nova estació, a més, s’incorporarà un panell fotovoltaic de 50W a una alçada de 5 metres, un sistema de calefacció per episodis «extrems de fred» i un quadre elèctric. Un sistema que li atorgarà autonomia i requerirà menys manteniment. Els sensors instal·lats, també captaran la velocitat del vent, la seva direcció i dades com la temperatura, la humitat i la pressió atmosfèrica, principals xifres recollides per l’AEMET. Les dades es transmetran directament a l’agència a través d’internet amb un rúter 4G.
El pressupost previst per l’agència ascendirà als 55.267 euros i es construirà un cop s’aprovi en sessió plenària definitivament el projecte. L’ampliació i renovació de la xarxa porta en desenvolupament des del 2021 i se situa com «un dels eixos estratègics del Ministeri per la Transició Ecològica (MITECO).
Estacions a Tarragona
Al Camp de Tarragona, l’AEMET compta amb 18 estacions meteorològiques, repartides entre la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Tarragonès, Baix Camp, Priorat i el Baix Penedès. La nova estació se situarà a menys de 200 metres d’altitud, en comparació amb la més alta, situada a Montblanc (344 metres).
El projecte Rumiar reforça el mosaic agroforestal per prevenir incendis forestals a les Muntanyes de Prades
Prevenció l La Diputació de Tarragona va culminar ahir dimecres els treballs forestals i la consolidació del mosaic agroforestal de les Muntanyes de Prades, en el marc del projecte Rumiar, amb una trobada a Rojals amb els socis que l’han fet possible. La iniciativa, liderada per la Diputació, ha comptat amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, BOSCAT, la Fundació Pau Costa i
Concactiva, i ha tingut un pressupost de prop de 2,1 milions d’euros, finançat en un 95% amb fons europeus NextGeneration. Executat durant gairebé dos anys, el projecte ha buscat prevenir grans incendis forestals i promoure la bioeconomia local. Rojals forma part d’una Zona de Foment de Gestió, àrees estratègiques pensades per canviar el comportament dels focs i evitar que assoleixi grans
ERC reclama que la pròrroga dels busos interurbans serveixi per millorar el servei
Mobilitat l La Federació Regional reclama limitar la durada de les concessions i reforçar el servei a viles petites i mitjanes
La Federació d’ERC al Camp de Tarragona ha valorat en un comunicat la decisió del Govern de prorrogar les concessions dels busos interurbans, però ha reclamat que la mesura serveixi per millorar el servei actual. Noemí Llauradó defensa que la pròrroga no sigui automàtica ni s’allargui fins al límit màxim, sinó que tingui una durada màxima de sis anys i incorpori un pla de xoc per als municipis mitjans i petits. Segons Llauradó, cal optimitzar horaris i freqüències, crear noves línies i dissenyar el sistema des dels territoris, pensant en la connexió interna i amb ciutats com Tarragona, Reus o Valls. La dirigent republicana alerta que no es pot deixar la ciutadania sense alternativa davant el caos ferroviari, però tampoc convertir la
pròrroga en una pausa indefinida amb la mobilitat sostenible. El comunicat també recull mancances concretes. A l’Alt Camp, Pau Tondo denuncia línies inoperables cap a Reus o la Conca de Barberà i reclama millorar el transport a demanda entre Querol i el Pont d’Armentera. Al Baix Camp, Ricard Gili considera insuficients les 12 expedicions diàries del corredor Pratdip, Mont-roig, Montbrió, Riudoms, Reus i Tarragona, i proposa que la línia Reus-Vinyols-Cambrils entri al municipi. A la Conca de Barberà, Oriol Pallissó critica que l’A-27 i el túnel del Coll de Lilla no vagin acompanyats de serveis dignes cap a Tarragona, Reus o Valls. Al Priorat, Sergi Méndez alerta que la pròrroga perpetua un sistema obsolet. Al Tarragonès, Jordi Cacho adverteix encara freqüències de dues hores en viles creixents.
dimensions. També s’han creat tres Punts Estratègics de Gestió a Vilaplana, Mont-ral i Cornudella de Montsant. Els treballs forestals de la Diputació han representat el 50% del projecte i s’han dut a terme en 11 àmbits estratègics que afecten 503 hectàrees. La trobada, amb els diputats Jesús Álvarez i Vale Pino, alcaldes i tècnics, va servir per fer balanç de les actuacions del projecte. l Redacció
Futbol l La Federació sanciona el club amb 2.000 euros i un partit de clausura pel llançament d’objectes i el Reus ho recorrerà
La Real Federació Espanyola de Futbol ha sancionat durament el Reus FC Reddis pel llançament d’objectes que va tenir lloc durant el primer partit del play-off d’ascens contra l’Ourense a l’Estadi Municipal. El Jutge Disciplinari Únic ha imposat una sanció econòmica de 2.000 euros i, a més, el tancament total de l’Estadi durant un partit.
En aquest sentit, aquest es compliria en una hipotètica final de play-off o la primera jornada de lliga de la següent temporada. Des del Reus ja s’ha comunicat que recorreran davant dels òrgans competents.
L’àrbitre Nil Cubas va reflectir a l’acta els següents fets: «Una vegada finalitzada la primera meitat, mentre ens dirigíem al túnel de vestuaris, els aficionats del Reus, identificats per les seves samarretes, van llançar un got de cartró buit i dues boles de paper d’alumini, impactant el got en l’àrbitre assistent número 2». Finalment, també va destacar que «una vegada acabat el partit es va repetir la conducta per part dels aficionats del Reus situats en el mateix sector de la grada, impactant un altre got en el meu pit, sense causar lesions». El col·legiat
El duel de sanció s’ha de complir en una hipotètica final de playo o la primera jornada
també va deixar per escrit l’encesa de «dues bengales de fum». Des del Reus FC Reddis es va tor-
nar a destacar la «condemna absoluta a qualsevol comportament incívic o violent» assenyalant que «els fets produïts corresponen a conductes individuals i aïllades que no representen el comportament de l’afició roig-i-negra».
L’entitat roig-i-negra va voler subratllar que ha posat a disposició «tots els mitjans» per identifi-
L’Ajuntament de Tarragona treu a licitació la construcció dels vestidors del camp de rugbi municipal
Poliesportiu l L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres per crear els vestidors del camp municipal de rugbi ubicat a l'Anella Mediterrània. Aquesta amplia fins a 769.235,66 euros el pressupost del projecte amb l'objectiu d'adaptar-lo als preus actuals del mercat de la construcció. L'actuació permetrà la creació d'un edifici amb sis vestidors (quatre per equips i dos per àrbitres), una zona destina-
da a infermeria i una sala polivalent per a reunions i activitats de grup.
«Aquesta actuació també respon a un compromís que teníem amb el Club Rugby Tarragona després de l’esforç i la predisposició que va demostrar adaptant-se al trasllat d’instal·lació a causa de les obres», va destacar el conseller d’Esports
Mario Soler. La licitació per la creació dels vestidors arriba després de la reforma integral de camp de
rugbi que es va inaugurar l’any 2024 amb un pressupost de prop de 500.000 euros. Ara, la creació dels nous vestidors té un termini d’execució de dotze mesos. El nou edifici tindrà una superfície de 301,80 metres quadrats. En paral·lel a aquests treballs, també es licitarà la installació les grades desmuntables en el mateix equipament, una actuació que compta amb un pressupost de 25.000 euros. l Redacció
car les persones responsables dels fets i que treballarà «per evitar que aquestes situacions es tornin a repetir».
El Reus recorrerà
El club reusenc va comunicar ahir a través d’un comunicat que «recorrerà la sanció davant dels òrgans competents, amb la voluntat de de-
fensar els interessos de l’entitat i valors que la representen». D’aquesta manera, el club treballarà per assolir una cautelar que els permeti disputar una hipotètica final de playoff en un Estadi Municipal ple.
Reincidència
La duresa de la sanció ve donada en gran part perquè l’entitat és reincident. El Reus FC Reddis ja va ser sancionat aquesta temporada per la mateixa infracció. Concretament, va ser el darrer mes d’octubre després del duel de Copa del Rei contra l’Europa, partit que va ser aturat durant deu minuts a la tanda de penals.
Llavors, el Reus va ser sancionat amb la clausura parcial de l’Estadi i va complir durant el duel contra l’Atlètic Balears. En aquella resolució, l’òrgan disciplinari va advertir que «en cas de reincidència, podria aplicar-se la clausura total de les instal·lacions esportives».
Quatre partits per Sardà
El davanter del Reus Josep Ramon Sardà va ser expulsat per un incident succeït al túnel de vestuaris. Tant el punta com el defensor gallec Pol Bueso van ser sancionats amb quatre partits sense jugar, fet que impossibilita la presència de Sardà el que queda de temporada.
Futbol l Els entrenadors del Nàstic i l’Europa es van reunir ahir al Nou Estadi per escalfar un duel decisiu
Nàstic i Europa es troben a uns pocs dies de tota una final clau. Amb sis punts en joc, el derbi català es transforma en quelcom més que un partit, serà un xoc d’emocions i objectius ben diferents: els locals per assolir la permanència i, els visitants, pel play-off d’ascens. La necessitat, però, és la mateixa: guanyar. Així ho van deixar clar tant Pablo Alfaro com Aday Benítez ahir al Nou Estadi Costa Daurada durant la tradicional trobada d’entrenadors.
Tot i que Benítez va fer esperar més de mitja hora el tècnic grana, tots dos es van avenir molt bé d’entrada. Tots dos són exjugadors amb un estil molt aguerrit en els seus respectius clubs, i això va quedar palès en les primeres paraules que van intercanviar. De fet, Aday Benítez va recalcar que Alfaro és tot un referent per a ell.
En una jornada unificada i amb tant en joc, qui mantingui les emocions controlades tindrà bona part del partit encarrilat. Així ho va veure també Aday Benítez, que va assenyalar que «és un partit que tindrà moltes emocions. Pot passar de tot. Nosaltres arribem amb energia positiva i una gran il·lusió que ens dona una força difícil de trobar en segons quins moments del partit».
Nayla i Nil Redondo guanyen l’or a Móstoles
Judo l Els germans Nayla i Nil Redondo, del Club Sakura de Reus, van guanyar una medalla d'or cadascú al Trofeu Villa de Móstoles organitzat pel medallista olímpic Fran Garrigós. Nayla va pujar a la primera posició en la categoria aleví femení <42 kg i Nil ho va assolir en el benjamí <38 kg. La competició va reunir 600 judokes. l Redacció
Amb tot, el tècnic escapulat va voler fugir de les etiquetes de favorit i va assenyalar que «els nostres jugadors no estan acostumats a places com la del Nou Estadi. Fa tres anys, gran part de la plantilla estava a Tercera». Per a Pablo Alfaro, la clau és centrar l’atenció en el partit i només en el partit «Sabem molt bé què tenim en joc i també quin rival és l’Europa, que està fent una gran temporada». El tècnic va subratllar que «ens juguem la vida esportiva» i va recordar que «al Nou Estadi ens hem mostrat més forts».
Alfaro va tenir clar que un Nou Estadi ple és la millor de les garanties. «Estic convençut que l’afició hi estarà. Ara ens toca fer que els valgui la pena estar amb nosaltres». Pablo Alfaro no va voler aturar-se molt per recordar el partit viscut a Tarazona, però no va dubtar a defi-
«El duel de Tarazona va ser horrorós. Ara toca mostrar la nostra versió a casa»
Pablo Alfaro Les frases
«Arribem amb una gran il·lusió que ens dona una força difícil de trobar»
Aday Benítez
nir la realitat: «El partit de Tarazona va ser un nyap. Futbolísticament horrorós». En aquest sentit, va tornar a apel·lar a la versió mostrada a casa: «Ara ens toca mostrar la millor cara de local i fer valer el lema del club. Fins al final. Ens ho hem de gravar amb foc al front». Els dos tècnics van abordar la notícia recent dels actes vandàlics que va patir l’expedició grana en tornar de Tarazona. Benítez va apuntar que «és una merda aquest aspecte del futbol, són límits que no s’haurien de superar». Pel que fa a Alfaro, l’aragonès va assenyalar que «entenc la tensió i la frustració, és lògic i ho entenem, així ho vaig veure en la gent que va viatjar a Tarazona. No entenem l’acte d’uns esbojarrats que no representen l’afició i que danyin la propietat d’un fisioterapeuta, un preparador físic o un delegat que no tenen culpa de res. Tampoc els jugadors».
El Campionat Internacional IPA de Futbol 7 per a policies es disputarà a Cambrils aquest cap de setmana
Poliesportiu l Cambrils acollirà per vuitena vegada el Campionat Internacional IPA de Futbol 7 per a policies, organitzat per la delegació de la província de Tarragona de l’Internacional Police Association (IPA), amb el suport del Departament d’Esports de l’Ajuntament de Cambrils. La competició es disputarà aquest cap de setmana als
sis camps de futbol 7 de la zona esportiva del municipi. L'alcalde Oliver Klein va destacar que «aquest torneig s'ha consolidat al municipi després de vuit edicions i cinc de consecutives». El president d'IPA Tarragona, Anton Casas, va destacar que Cambrils té possibilitats de rebre el Mundial d'aquest esport el pròxim any.l Redacció
La defensa dels Pujol nega l’origen corrupte dels diners d’Andorra
Tribunals l La defensa de Jordi Pujol ha assegurat a l’Audiència Nacional que no s’ha pogut de
mostrar que els diners de la fa mília a Andorra provinguessin de la corrupció i ha acusat la fiscalia d’inflar les xifres dels moviments econòmics atribuïts als Pujol du rant el judici pel presumpte blan queig de capitals. l Agències
Brussel·les vol prohibir les teràpies de conversió a la UE
Diversitat l Brussel·les instarà els estats de la UE a prohibir les teràpies de conversió contra el col·
La UE nega problemes de subministrament de querosè per a l’aviació
Recursos l Brussel·les ha tornat a negar que hi hagi escassetat de querosè per als avions a la Unió Europea arran de la crisi a l’Ori ent Mitjà. El comissari europeu de Transports, Apostolos Tzit zikostas, ha assegurat que no existeixen indicis de problemes de subministrament i ha afirmat que la Comissió Europea allibera rà reserves «si és necessari» i de manera coordinada. l Agències
lectiu LGBTIQ+ amb una recoma nació prevista per al 2027, després d’una iniciativa ciutadana.
El Congrés suspèn les acreditacions de Vito
Quiles i Bertrand Ndongo
Mitjans l El Congrés ha suspès cautelarment i de manera inde finida les acreditacions de Vito Quiles i Bertrand Ndongo per l’augment de denúncies i inci dents registrats les darreres set manes. La Mesa, amb el suport del PSOE i Sumar, ha adoptat la mesura mentre es resolen els expedients oberts contra els dos agitadors. El Partit Popular no ha avalat la decisió. l Agències
Trump arriba a Pequín per a una visita oficial a la Xina
Món l Donald Trump va arribar ahir dimecres a Pequín per iniciar una visita oficial a la Xina, la sego
na des del 2017, centrada en la tre va comercial, tecnologia, Taiwan, la guerra a l’Iran i els aranzels.
La flotilla Global Sumud reprendrà el viatge cap a Gaza
Activisme l La Global Sumud Flotilla tornarà a salpar aquest dijous cap a Gaza des del port de Marmaris, a Turquia, amb 54 vaixells i més de 500 participants. L’activista Saif Abukeshek, interceptat i empresonat per Is rael en l’anterior intent, ha assegurat que continuaran la missió malgrat els riscos per «trencar el bloqueig» sobre Palestina. l Agències
Política l La consellera Núria Parlon qualifica l’operatiu de «maniobra mal plantejada», anuncia més supervisió i obre una informació reservada
Agències
La consellera d’Interior, Núria Parlon, va demanar ahir dime cres disculpes per «l’error humà» i «operatiu» de la infiltració de dues agents dels Mossos en una assem blea educativa. En la comparei xença a la comissió d’Interior del Parlament, va qualificar els fets de «maniobra benintencionada, però desafortunada i mal plantejada», i va admetre riscos «innecessaris». Parlon va anunciar un procediment d’informació reservada per revisar el cas i determinar si cal obrir un expedient. També va assegurar més supervisió i va demanar no trencar la confiança entre moviments soci als, sindicats i policia.
La titular d’Interior va insistir que no va ser una decisió política, sinó una actuació mal plantejada, i va allargar la mà a la CGT i sindicats educatius per la desconfiança gene rada. Segons Parlon, caldrà definir millor els marcs d’intervenció dels Mossos, les pràctiques i les limitaci ons que han de tenir, així com refor çar l’autorització prèvia i supervisió dels comandaments. La consellera també va defensar la professionali tat del cos, però va remarcar que hi ha «recorregut de millora» i cal ga rantir actuacions protocol·litzades i adequades.
La consellera Núria Parlon durant la compareixença a la comissió d’Interior. Agències Trapero nega «mala fe» dels Mossos i defensa que l’objectiu era anticipar riscos
El director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, també va assu mir l’«error» i la «falta d’oportuni tat» de l’actuació, però va negar que
El pacient espanyol amb hantavirus continua «estable» després de rebre oxigenoteràpia
Salut l El passatger espanyol del creuer MV Hondius que va donar positiu per hantavirus es troba «es tabilitzat» després d’haver rebut oxigenoteràpia per una dificultat respiratòria inicial, segons va ex plicar ahir el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla. El pacient continua amb símptomes, però,
segons Padilla, va començar a mi llorar amb el tractament i s’espera que la situació no evolucioni a més. La resta de ciutadans aïllats a l’hos pital militar Gómez Ulla de Madrid, entre els quals hi ha cinc catalans, continuen asimptomàtics i amb PCR negativa. D’altra banda, el mi nistre de Política Territorial, Ángel
hi hagués «mala fe». Va explicar que l’objectiu era recopilar informació per anticipar riscos i ajudar a pla nificar dispositius, i no investigar, criminalitzar ni espiar. Trapero va confirmar la informació reservada i va avançar que s’introduiran filtres i més supervisió en pràctiques sen sibles. També va defensar els Mos sos i va reconèixer als docents.
Víctor Torres, va negar que hi ha gués positius ocults al creuer, com havia afirmat el president canari, Fernando Clavijo, i li va retreure ha ver difós «teories conspiranoiques». Torres va assegurar que no hi havia cap positiu a bord abans de l’arriba da del vaixell a Tenerife i que els dos ciutadans dels EUA sospitosos han donat negatiu en tornar al seu país. El ministre va defensar la gestió del govern espanyol, va considerar que Clavijo ha comès un «error polític» i li va demanar que reconegui que «s’ha equivocat». També va negar ocultacions. l Agències
Existeix un manera diferent de ‘Cuidar’ Si, existeix una manera de cuidar diferent, des del servei d’ajuda a domicili, amb temps, presència i una atenció personalitzada. Una cura que promou l’autonomia, prevé la malaltia i acompanya les persones grans amb professionalitat, respecte i dignitat.
Les professionals d’ajuda a domicili no només atenen necessitats bàsiques: respecten les històries , ajuden a construir projectes de vida, alimenten il·lusions i desperten ganes de viure. Són cuidadores compromeses, que creen vincles amb la comunitat i construeixen ponts amb la societat. Professionals que potencien les ganes de continuar, d’enriquirse i de sentir-se part activa del món. Posen les persones grans al centre: les escolten, les reconeixen i les empoderen, sempre des del respecte, la proximitat i la dignitat.
Són elles, les professionals d’ajuda a domicili, les que cada dia creuen la porta d’una casa i transformen un servei en una relació de confiança, cura i vida. Són elles les que promouen l’autonomia, la prevenció, la seguretat i la millora de la qualitat de vida en el dia a dia de les persones grans. Les que treballen de manera conjunta i transversal amb la salut, les famílies i la comunitat.
Posan un final emotiu i professional.
Perquè cuidar a domicili no és només prestar un servei: és entrar amb respecte en la vida d’una persona, acompanyar-
la sense substituir-la i ajudar-la a continuar sent protagonista de la seva pròpia història. Aquesta és la veritable força de l’ajuda a domicili: cuidar amb professionalitat, amb humanitat i amb sentit. Jerusalem Torra
El tren turístic de Tarragona És una mala notícia la suspensió del tren turístic a Tarragona. Crec que és imprescindible per fer una primera volta a la ciutat. També es queixen els comerços i tenen tota la raó. Si hi ha deutes o el que sigui, sempre cal arribar a acords per no perjudicar ningú.
Al cap i a la fi si no es deixa funcionar el tren, tampoc no podrà pagar els deutes, suposant que aquests siguin assumibles. És millor guanyar poc que res, si això repercuteix en el bé del turista i el comerç. Sempre que faig trobada d’amics a Tarragona els porto al tren turístic i van encantats. No els semblava que Tarragona fos tan gran, i això només es veu quan la recorres com si fossis a peu.
El que trobo molt malament és que en lloc d’aturar-se a Roger de Llúria, que veien el millor de la ciutat, els passen per la Rambla Vella, que realment no els aporta res.
Són coses que l’Ajuntament hauria de tractar amb comerciants i persones enteses al turisme.
L’important és donar benefici als uns i als altres.
María Elisa Aragonés Domènech
Tarragona
Lk Editorial k
’aposta de l’Ajuntament de Tarragona per desplegar una xarxa d’educadors i ‘connectores comunitàries’ als barris és, sobre el paper, una iniciativa positiva. Destinar més de dos milions d’euros a reforçar la cohesió social, detectar necessitats i treballar ‘a peu de carrer’ respon a una realitat evident: hi ha zones de la ciutat que pateixen mancances socials, desconnexió institucional i una sensació creixent d’abandonament. La prevenció i l’acompanyament social sempre haurien de tenir més pes que la simple resposta policial als conflictes. Ara bé, el projecte també genera interrogants. El primer és la distribució territorial dels
equips. El programa se centra exclusivament en barris concrets, mentre deixa fora les zones amb rendes més altes. Aquesta decisió transmet la idea que només hi ha necessitats comunitàries als barris populars, quan la convivència, la salut comunitària o la soledat no desitjada són problemàtiques presents a tota la ciutat. El risc és consolidar una mirada estigmatitzadora que associa determinats barris amb conflicte social i vulnerabilitat permanent. També sorprèn la indefinició de les funcions dels educadors. El projecte parla de ‘dinamització’, ‘mediació’ o ‘acompanyament’, però concreta poc com es traduirà això en el dia a dia.
k Tribuna k
Protegim el comerç
Cada vegada que abaixa la persiana un petit comerç a Tarragona, perdem molt més que una botiga. Es perd vida al carrer, activitat als barris, proximitat i, amb tot plegat, també part de la nostra identitat. Per això, des d’ERC sempre hem defensat el comerç de proximitat com un element essencial per a Tarragona.
El comerç de proximitat és el forn que coneix el teu nom, la botiga que manté viu el carrer o el mercat que dona singularitat al barri. És, alhora, una eina de cohesió social i un pilar per construir una societat més humana.
I és precisament per això que el debat sobre la liberalització dels horaris comercials en diumenges i festius no és una qüestió menor ni estrictament econòmica. És un debat sobre quin model de ciutat volem construir. I nosaltres ho tenim molt clar. Volem una Tarragona pensada per viure-hi els veïns i veïnes, no dissenyada al servei del turisme o de la pressió del consum.
Mary López
Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
En els darrers mesos s’ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d’ampliar les obertures comercials aprofitant la declaració de ‘municipi turístic’. Una proposta que alguns presenten com una oportunitat de dinamització econòmica, però que amaga conseqüències profundes sobre el nostre teixit comercial i sobre les condicions laborals dels treballadors i treballadores.
Cal recordar que la normativa actual ja permet l’obertura de determinats establiments en diumenges i festius, especialment al petit i mitjà comerç de menys de 300 metres quadrats. Aquesta normativa també estableix fins a deu diumenges o festius comercials autoritzats cada any. Per tant, no estem davant d’una necessitat real del petit comerç, sinó d’una demanda impulsada principalment per les grans àrees comercials.
només afavoreix les grans superfícies. Sovint es parla de ‘llibertat d’obertura’, però aquesta suposada llibertat acaba convertint-se en una obligació imposada per la competència. Quan les grans cadenes obren, la resta es veu empesa a seguir-les per no perdre clients. I això té un cost directe: més precarització laboral.
Defensem el model comercial català, equilibrat i arrelat al territori, que és fruit d’entendre la relació entre economia i vida quotidiana
Les grans superfícies tenen múscul econòmic i recursos per assumir ampliacions d’horaris. El petit comerç, en canvi, competeix en desigualtat de condicions. Molts negocis familiars i autònoms no poden assumir més hores d’obertura sense posar en risc la seva viabilitat o sacrificar encara més la conciliació familiar i el dret al descans dels treballadors i treballadores del sector. Així que, és una mesura que
En aquest sentit, defensem el model comercial català, equilibrat i arrelat al territori, que és fruit d’entendre la relació entre economia i vida quotidiana. Un model que ha prioritzat històricament el comerç de proximitat, la diversitat de formats i la protecció dels drets laborals, evitant la concentració del mercat en mans de grans operadors. En un moment en què el petit comerç ja ha de competir amb les plataformes digitals i els grans operadors globals, les administracions haurien de reforçar-lo, no debilitar-lo encara més. Tarragona necessita polítiques valentes de suport al comerç de proximitat: dinamització, ajuts, promoció i protecció davant models que només afavoreixen la concentració econòmica. Defensar el petit comerç és defensar un model de ciutat equilibrat, amb barris vius, amb drets laborals garantits i amb identitat pròpia!
k As I Please k
Ientre aquestes primeres veus escoltades, en Francisco Sardaña Álvarez (director d’institut) ens confirma el valor de la trinxera real. Ell, potser, no ho sé, no escriu llibres ni fa conferències, però cada dia, amb el seu equip humà (docent i no docent), obre les portes de l’institut i es pregunta: què hem de deixar als nostres fills? La seva resposta és senzilla i revolucionària: no més competició amb les màquines. Més pensament crític. Més afecte. Que tota la teoria es valida o es trenca a l’aula. I que la veritable pedagogia del futur comença reconeixent que un jove no és una CPU amb emocions afegides.
I aquí arriba la Mariana Mazzucato, que ens recorda una cosa que havíem oblidat: el problema de fons no és només tecnològic ni educatiu, sinó polític i ètic. Durant dècades, hem après que l’economia consisteix a corregir “fallades de mercat”. Ella ho capgira: no es tracta de reparar errors puntuals, sinó de donar forma proactiva a mercats i institucions al voltant d’objectius compartits. Ens diu que el bé vist com una brúixola col·lectiva no és el que sobra després de repartir l’interès individual, sinó un horitzó que hem de construir deliberadament, junts.
Això vol dir posar la finalitat col·lectiva al centre de l’acció econòmica i social. El valor no s’extreu: es crea, es comparteix i es protegeix. Que sense una visió compartida del que és bo per a molts, les altres veus es queden sense territori. El rumb col·lectiu no és una opció. És l’única garantia que Després d’escoltar per sintetitzar aquests pensaments és el moment de pregu-se: una altra IA és possible?
La Intuïció Afectiva com a síntesi perquè no és només empatia.
És la capacitat de llegir una sala, de saber quan callar, de confiar en un company, de distingir entre una veritat incòmoda i una mentida ben empaquetada. És el que les humanitats ensenyen, o haurien d’ensenyar, quan funcionen bé.
I aquesta altra IA no és el contrari de la intel·ligència artificial. És el seu contrapès necessari. Wiener ho va veure, Ferràs ho ha actualitzat, Sting ho ha posat en termes de comunitat, i altres autors ho han situat en el terreny de l’educació superior.
Tots diuen el mateix: el problema no és la màquina, sinó la mandra de pen-
Sebastiano ALba
Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
sar, la pressa per delegar i la cobdícia de qui construeix sistemes sense preguntar-se per a qui treballen.
I de sobte, és el moment d’una altra veu, potser la més important. L’he deixada per aquest punt i ara toca afegir-la a la nostra taula rodona inter-generacional, la de la Àurea, una adolescent de 14 anys que en representació dels joves que creixeran en aquest nou món, des de l’escenari del Cúbic de Viladecans, ens convidava a fer reflexions senzilles però complexes a la vegada per a millorar la societat i així millorar-nos.
tic, la IA (de Intel·ligència Artificial) només serà una eina per a una nova forma d’analfabetisme funcional: el de qui pot generar respostes brillants sense entendre’n res.
La Intuïció Afectiva (l’altra IA) té el mateix prestigi que la intel·ligència analítica.
Escoltar, acompanyar i llegir les emocions d’una sala no és una “soft skill”. És el que ens manté humans.
Desitjo una societat a favor de la humanitat conscient per no ensenyar-li, als nostres joves, a competir amb les màquines, i que les escoles tornin a educar per ser més humans.
El problema no és la màquina, sinó la mandra de pensar, la pressa per delegar i la cobdícia de qui construeix sistemes sense preguntar-se per a qui treballen
Com, per exemple, que l’escola no ensenyi només a respondre preguntes, sinó a fer les preguntes que cap màquina faria. Perquè la pregunta val més que la resposta automàtica; o que la tecnologia es torni una eina transparent, no un amo ocult. Que els joves aprenguin a llegir els termes de servei, a preguntar-se “qui guanya amb aquesta optimització?” i a desconnectar sense por. Que la comunitat és una infraestructura, no una opció; i que la societat és representada per xarxes de cura, per espais de confiança i per economies locals que han de re-descobrir el protegir-se entre si... I com en passat he escrit que la pedra no roda sola.
L’exosquelet intel·lectual és un dret universal, no un privilegi. I al mateix temps, que es valori més la persona que dubta honestament que la que respon amb seguretat falsa: les humanitats tornin al centre del currículum. No com a assignatures de complement, sinó com a eix de la formació ciutadana.
Sense ètica, història i pensament crí-
k Tribuna k
El debat sobre la possible ampliació de les concessions de transport interurbà al Camp de Tarragona va molt més enllà d’una qüestió administrativa. El que hi ha en joc és quin model de mobilitat volem per als pròxims anys i quin paper han de jugar les ciutats que articulen el territori.
Durant massa temps, el Camp de Tarragona ha arrossegat una xarxa de transport poc coordinada, amb mancances evidents entre municipis i amb una dependència excessiva del vehicle privat. La realitat social, econòmica i urbana del territori ha canviat profundament, però el sistema no ha evolucionat al mateix ritme.
És evident que no podem limitar-nos a prorrogar contractes sense aprofitar aquest moment per repensar el conjunt del model. El transport públic ha de deixar de ser vist com un servei aïllat i passar a entendre’s com una eina de cohesió territorial, de progrés econòmic i d’igualtat d’oportunitats.
I aquí Reus hi té molt a dir. La ciutat exerceix una capitalitat consolidada al sud de Catalunya. Ho fa des del comerç, la cultura, la formació, la sanitat i els serveis. Cada dia, milers de persones es desplacen a Reus des de molts municipis de l’entorn per treballar, estudiar, comprar o accedir a equipaments essencials. Aquesta centralitat obliga a tenir infraestructures i connexions a l’altura del que representa la ciutat.
Les tantes veus que sempre més es puguin sumar a la de la petita Àurea. Que tornin a triar l’esforç. Que no visquin amb pors. El que hem d’ajudar a provocar és comprendre que necessiten eines, criteri i vincles.
Necessiten saber que la intel·ligència artificial pot ser un exosquelet, però que l’ànima, la responsabilitat i la capacitat de dir “això no està bé” encara és exclusivament humana.
Torno on tot ha començat, a l’institut dels meus fills.
Recordo la cara d’alguns pares quan en Francisco Sardaña va acabar el seu discurs. Alguns somreien. Altres estaven incòmodes. Perquè és més fàcil demanar notes, informes, posicionaments a les proves PISA. És més incòmode acceptar que el que realment necessiten els nostres fills és temps, atenció, criteris clars i, sobretot, un món que valgui la pena construir junts. Wiener, Ferràs, Sting, Sardaña, Mazzucato i la petita Àurea, diuen, cadascú a la seva manera, el mateix: el problema no és la màquina. És la nostra mandra de pensar, la pressa per delegar i la cobdícia de qui construeix sistemes sense preguntar-se per a qui treballen. I també diuen una altra cosa: encara som a temps.
Quan la mobilitat falla, també fallen les oportunitats. Qui no disposa d’un bon transport públic té més dificultats per arribar a la feina, continuar els estudis o accedir a determinats serveis. Aquesta realitat afecta especialment els municipis més petits i les persones que no tenen alternativa al vehicle privat.
Cal una mobilitat més integrada, amb freqüències adaptades a la realitat actual, amb connexions eficients i amb una aposta clara per la intermodalitat
Per això és imprescindible tenir una visió compartida i metropolitana de la mobilitat. Una visió que connecti millor Reus amb Tarragona, la Costa Daurada, els municipis de l’interior i les grans infraestructures ferroviàries i aeroportuàries. No es tracta només de moure’ns; es tracta de connectar persones, vides i oportunitats. El reforç de l’ATM i el desenvolupament de l’Àrea Metropolitana han de servir precisament per això: coordinar serveis, integrar xarxes i planificar amb perspectiva territorial. Però els organismes, per si sols, no solucionen res si no van acompanyats d’inversions, planificació útil i millores tangibles per a la ciutadania.
Cal una mobilitat més integrada, amb freqüències adaptades a la realitat actual, amb connexions eficients i amb una aposta clara per la intermodalitat, quelcom que sempre hem defensat des d’Esquerra Republicana de Catalunya. Reus i el Camp de Tarragona necessiten un sistema pensat per a la vida quotidiana de la gent i no condicionat per models heretats de fa dècades.
I nosaltres, a Reus, volem entomar el debat amb ambició i lideratge i mirada de futur. No per una qüestió de competència entre ciutats, sinó perquè reforçar la connectivitat de la capital del Baix Camp significa reforçar el conjunt del territori.
La possible pròrroga només tindrà sentit si serveix per accelerar aquesta transformació. El que no ens podem permetre és continuar ajornant decisions estratègiques mentre el territori continua funcionant amb un model insuficient per als reptes actuals. El futur del Camp de Tarragona passa, inevitablement, per una mobilitat pública moderna, coordinada i eficient. I Reus n’ha de ser un dels principals motors.
Daniel Recasens Portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Reus
Necrològiques
Tarragona
Trinidad Peces Varon.
91 anys. Funeral les 9.30 h al Tanatori.
Amalia Beltran Mora.
55 anys. Funeral a les 19 h al Tanatori.
Reus
Alejandro Morales Joaquín.
53 anys. Funeral a les 9h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó.
Jorge Badia Corcoy.
79 anys. Funeral a les 18.30 h al Tanatori.
David Ramón Mojón Fernández.
82 anys. Funeral a les 16.30 h a la Parròquia de Sant Joan.
Cambrils
Emilia Rebull Bas.
71 anys. Funeral a les 16 h al Tanatori Mémora. Vila-seca
Ana Avilés Hernández.
96 anys. Funeral a les 11 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar.
Jack Taylor, actor de culte del fantaterror espanyol i habitual de la sèrie B, mor als 99 anys
Obituari l L’actor nord-americà
Jack Taylor, icona del cinema de terror espanyol, ha mort a Madrid als 99 anys. Instal·lat a Espanya des dels anys seixanta, va construir una llarga trajectòria marcada pel fantaterror i la sèrie B, amb títols com Necronomicón, Mil gritos tiene la noche o Sangre en la noche, però també per grans produccions
com Conan, el bàrbar, La novena puerta, 1492: La conquista del paraíso o Los fantasmas de Goya. Nascut com a George Brown Randall, acabava de publicar les memòries Mis 100 años de cine, que havia de presentar al juny, pocs mesos abans de fer-ne cent. El seu rostre fred i aristocràtic el va fer tot un actor de culte. l Agències
L’AEHT renova les rutes de tapes amb Família Torres
Gastronomia l Les degustacions costaran set euros i es maridaran amb vins i caves del celler penedesenc
Redacció
L’AEHT inicia avui dijous, 14 de maig, una nova etapa de les seves rutes de tapes amb la incorporació de Família Torres com a patrocinador oficial. L’acord farà que iniciatives com el Tasta Salou, el Tastum
Cambrils o els Tastets de Tarragona ofereixin tapes maridades exclusivament amb vins i caves del celler penedesenc. A més, s’unifica el preu de les degustacions a 7 euros i es recupera el passaport gastronòmic amb obsequis per als participants durant la temporada.
Avui felicita als que es diuen: Maties, Macià, Gemma i Pasqual
ÀRIES
21/03 al 19/04
Cautela en els viatges desplaçaments, els teus nervis et poden jugar avui una mala passada. En les teves relacions íntimes hi haurà èxits.
LLEÓ
23/07 al 22/08
És bon moment per iniciar noves activitats o buscar aventures excitants en l’àmbit afectiu. Avui pots anar de guanyador perquè pots amb tot.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les circumstàncies que visquis avui et propiciaran aventures intenses inoblidables. Vigila la dieta els excessos. Sorpreses en l’amor.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
El teu món afectiu es potenciarà enormement durant tot el dia. Tota la fogositat que hi posis serà corresposta encara més per la parella.
23/08 al 22/09 VERGE
Si desitges aconseguir canvis substancials en la teva vida, aprofita la jornada per ferlos. Però has d’actuar decididament sense pors.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Et veuràs obligat a reflexionar sobre un assumpte important per al teu futur emocional. Analitza totes les probabilitats abans d’actuar.
CANAL REUS TV
14:00 Notícies migdia
14:30 Aixeca pica
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’Orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Fot-li (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r)
BESSONS
21/05 al 20/06
La teva capacitat intuïtiva es veurà avui molt reforçada exitosa. Aplicala en tot moment obtindràs resultats feliços. Amors inestables.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Hi haurà canvis en la teva vida en general que et faran sentir més feliç. La vida familiar serà equilibrada els viatges positius feliços. Cuida més el descans.
20/01 al 18/02 AQUARI
Com més natural directe actuïs amb els altres, millors resultats obtindràs de les teves peticions exigències. En l’amor despertaràs gelosies.
CRANC
21/06 al 22/07
Et vindran notícies de llocs llunyans que alegraran la teva vida t’aportaran noves positives perspectives. Amb la parella hi haurà equilibri.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Tot el que facis de manera directa, sense vacil·lacions, et reportarà grans beneficis. No dubtis a canviar les teves idees si el moment ho exigeix.
19/02 al 20/03 PEIXOS
No intentis tancar-te per no veure la realitat. La llavor de l’amor ja ha germinat no podràs fer marxa enrere. Deixa de banda els prejudicis.
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Va de moda
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre.
22.30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Begui un got de vi fent soroll. Mul gens mascle. 2. Setrill de l’oli. Surt a les nits. 3. Emportar-se amb si per la violència. Una de les tres dimensions. 4. Pit sense cap. Postes del Sol. Ocell que torna. 5. L’única trencada.Apliquem sense límits. Una part de clor. L’altra part. 6. Joc de taula. Centre d’un llum. Logotip. 7. Presentem batalla. Aire que bufa. 8. Dreta i desafiant. Masses esponjoses. Una de tres i de quatre. 9. Tronc d’una arna. Xopa de tant córrer. Serositat. 10. Element químic en plural. Just tocant. 11. Intuïcions intel·lectuals. Persistir molt de temps. 12. Corba interrompuda. Tempesta de neu. Una de res. VERTICALS: 1. Embotit o delinqüent. Executa trinats. 2. Té ales. Picor molt forta. 3. Descansi en pau.Ventrells d’ocell. Rierol d’aigua. 4. Cartell. Descans dins del caos. 5. Base aromàtica dels àcids nucleics. Facin servir. 6. Fòsfor. Utilitzada en jocs de pilota. Dues de la setmana. 7. Fil sense extrem. Mitja suma. Dictadura del vestir. Una de vuit. 8. Exaltem el Creador. Alfarda. 9. Híbrids de l’ase i l’euga. Tren d’alta velocitat. Molt consistent i girat. 10. Després del migjorn. Arrissarà els cabells. 11. Riu de Rússia que puja pel sud. Cine sense vocals. Ella sola. 12. Una d’oberta. Habitants de Galàcia. Lletra doble.
Màxima Mínima Estat del cel
TARRAGONA:
Pujol Perpiñá, Gemma
Joan Fuster Ortells, 7 Telèfon 977 292 775
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Antoni Brufau, Teresa Brufau Passeig Mas de l´Abelló, 24 Telèfon 977 771 089
SALOU:
Calatayud Boquera, M.
Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc
Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles
Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18
Telèfon 877 063 819
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Al nord-est el cel estarà molt ennuvolat o cobert tot el dia. A la resta, el matí serà variable amb alguns núvols, però a partir del migdia augmentarà la nuvolositat al Pirineu, Catalunya central i litoral central. Al vespre els núvols s’estendran a gairebé tot el país.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta al litoral, i semblant o lleugerament inferior a l’interior. Pel que fa a la màxima, baixarà lleugerament o moderadament, excepte al litoral central on podrà pujar lleugerament.
REUS. LOCAL per autònom. 95€. Tel. 666.140.989
ES LLOGA HABITACIÓ A SALOU. Cèntric, nou. Contactar per WhatsApp. Tel. 649.831.644
TARRAGONA
Parcela de 900 m2 vallada en urbanización consolidada. Agua, electricidad, casa madera 50m2 a 10 minutos centro ciudad. 170.000€ Tel. 661.737.951
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. Tel: 606.983.222
SE HACEN TRABAJOS de albañilería, pintura, pladur, alisados, etc. Jorge Tel: 690.216.359
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534
CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479
PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO Tel: 698.269.158
CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
CENAS PARA HACER AMISTAD. 45-60 años. Tel: 685.253.084
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S
VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
JUAN.
«Fent ‘Tomato’ i ‘Potato’ ens envaeix una felicitat que és
Entrevista l Anna Moliner i Joan Negrié estrenen aquest divendres a la Sala Trono Magatzem ‘I Say Potato’, la continuació de l’exitosa ‘You Say Tomato’, que des que es va estrenar ara fa deu anys no ha parat de girar
Han passat deu anys des que ens vam acomiadar del Santi i la Rosó de You Say Tomato. On són ara?
Anna Moliner: «Els troben una sala de vetlla, al tanatori, perquè enterren el pare de la Rosó. L’última vegada que es van veure, fa set anys, va ser quan va néixer una de les filles del Santi. En aquest retrobament ja es veu que tenen vides diferents i viuen aquell moment tan fort que passa quan els dos membres d’una parella han sigut molt importants l’un per l’altre».
Us van quedar ganes d’explicar què havia passat amb ells.
Joan Negrié: «Sí, quan vam acabar el Tomato ens vam adonar que encara quedava història. Però al públic també li va passar, perquè molta gent ens preguntava si, al final, acabaven junts o no. Ho vam parlar amb l’autor del text, en Joan Yago, i li va semblar meravellós tancar el cercle i explicar què ha passat amb una parella que s’ha estimat fins a les tranques, però que alhora està condemnada a no entendre’s».
Per vosaltres també han passat deu anys. Incorporeu experiències vitals en aquesta nova producció?
A.M.: «Sí, del tot. Fent d’actor treballes amb la teva ànima, el teu cos, la teva experiència i la teva imaginació. Si això ja passa sempre, imagina’t quan tens l’oportunitat d’haver fet durant tant de temps un mateix personatge. Jo vull pensar que un actor ha de ser millor a mesura que viu. Acumula coneixement i experiència i pots aportar més coses. I ara, amb I Say Potato, encara més, perquè és una obra que parla del pas del temps, de la nostàlgia, del que podria haver estat i no ha sigut i de les pors del futur. Fa deu anys no hauríem pogut afrontar aquests temes de la mateixa manera».
Deu anys del Tomato girant:
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
ha sigut un fenomen. Com ho heu viscut?
J.N.: «Jo sempre li deia a l’Anna que, en moments de molt estrès o preocupacions, anar a fer el Tomato era com tornar a casa. Quan comença la funció tot es transforma, ens envaeix una felicitat molt difícil d’explicar. Això no ens havia passat mai. Per això sempre diem que, quan passa una cosa així –i passa poquíssimes vegades–, no la pots deixar anar.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
A mi em va tornar a aquella sensació de pensar: ‘Jo vull ser actor per sentir això’».
Estreneu aquest divendres i ja heu hagut d’ampliar sessions.
J.N.: «Sí, està anant molt bé. A mi, com a director de La Trono, em fa moltíssima il·lusió haver aconseguit fer temporada fora de Barcelona. Amb Francisco Frasco vam fer cinc funcions a la
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
setmana i vam omplir durant tres setmanes, i amb La mare, el dimoni i jo també vam estar cinc setmanes fent cinc funcions setmanals, com en qualsevol sala de Barcelona. I això, a Tarragona, és molt significatiu, perquè genera hàbit de teatre, que la gent digui: ‘Ves a veure allò a La Trono, que està molt bé’». Anna, em sembla que a casa tens una espectadora que espera amb ànsia l’estrena.
A.M.: [Riu]. «Sí, és la meva àvia, que té noranta anys. Sempre em diu que You Say Tomato és la millor obra que hem fet, li encanta perquè té de tot: drama, comèdia, música... I té raó, Tomato i Potato són obres molt rodones perquè contenen tota la vida: moments de comèdia, moments dolorosos... però ens quedem amb l’alegria, la llum, el color i la música, que és el que uneix aquesta parella». Hi serà, a l’estrena?
A.M.: «Sí, quan li vaig explicar que faríem la segona part, va patir per si hi arribaria. Però aquest divendres serà a la sala, i serà molt emocionant».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
k Camí de ronda
El Nàstic va perdre diumenge passat a Tarazona i es va posar molt complicada la permanència a la Primera RFEF, la tercera categoria del futbol espanyol on el club ha passat la major part de la seva història —abans Segona B i, encara abans, Tercera Divisió—. Si el descens es confirma, el club passarà a la quarta categoria, avui amb el nom de Segona RFEF. Fa trenta-cinc anys de la darrera temporada en què el club ha competit en una categoria tan baixa. De fet, aquest és el nivell més baix de la història del club des dels anys quaranta del segle passat. Diumenge mateix, el CBT perdia les opcions de pujar a la tercera categoria del bàsquet espanyol, mentre que el CVSPSP fa setmanes que ha consumat el descens a la segona categoria de vòlei. No sabem com acabarà això del Nàstic, tot i que pinta malament, però el cas és que Tarragona, sigui com sigui, no tindrà cap equip competint al màxim nivell en cap esport d’equip. Amb l’excepció de l’hoquei patins, amb el Reus Deportiu i el Calafell a l’OK Lliga, el cert és que, més enllà de la ciutat de Tarragona, el nivell de l’esport d’equip de competició al territori és més aviat depriment, sobretot, si es compara amb Girona o, fins i tot, Lleida. Es fa difícil entendre com és que el Camp de Tarragona és incapaç de generar equips competitius, encara que, segurament, la desestructuració geogràfica del territori, que també acaba sent social, genera models de gestió i de lideratge inadequats. En tot cas, aquesta manca segur que no fa cap bé, tenint en compte el paper cohesionador que juga avui dia l’esport d’elit.
Jordi
Jaria-Manzano
Professor de Dret constitucional (URV)
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
