Dijous 13 d'agost de 2026

dijous, 13 d’agost de 2026

Número: 5603

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Tjerk van der Meulen

Excepcional

El Camp de Tarragona acull milers de persones per admirar l’eclipsi solar total Locals i turistes d’arreu del món van desplaçar-se fins als punts de visualització habilitats arreu de la demarcació

A l’AP-7 es van produir retencions abans i després del fenomen i, a la nit, l’estació de trens de Tarragona es va col·lapsar

2a7

2

dijous 13 d’ agost de 2026

Tarragonins, tarragonines i turistes d’arreu del món van gaudir de l’eclipsi al Port de Tarragona. Adrià Borràs

Tarragona es rendeix a l’eclipsi: més de 26.000 persones van ser testimonis d’un moment històric Astronomia l La Marina Port Tàrraco va ser l’epicentre de la celebració amb assistents d’arreu del món John Bugarin Tarragona es va rendir ahir a l’espectacularitat de l’eclipsi solar total. La ciutat va viure una tarda d’expectació, calor i, finalment, emoció, amb 26.815 persones repartides pels sis punts de visualització recomanats per l’Ajuntament. L’epicentre va ser la Marina Port Tàrraco, amb 15.610 assistents. Des de les 16 h, l’arribada va ser fluida i ordenada, amb activitats com l’Espai Dia Mundial de la Joventut, una experiència immersiva sobre l’eclipsi, la Sindriada de Sant Magí, música i castells. A partir de les 19.35 h, els assistents van seguir l’ocultació progressiva del Sol amb la protecció de les ulleres homologades. A les 20.29 h, va arribar el moment culminant: durant 61 segons, la ciutat va quedar submergida en una

foscor extraordinària. Els crits d’admiració i els aplaudiments van acompanyar l’inici de la totalitat, així com el moment en què el Sol va començar a descobrir-se de nou. La sobtada baixada de temperatura va fer encara més especial l’experiència. La resta de punts també van registrar una gran afluència: unes 7.000 persones al Parc de l’Anella Mediterrània, 1.500 al Camp de Futbol de Sant Pere i Sant Pau, 1.250 al solar de Buenos Aires, un miler a l’aparcament de Sescelades i 900 al Parc del Francolí. Tots aquests indrets van aplegar molts tarragonins, però també visitants vinguts d’arreu del món. Entre els assistents hi havia en Frank, un turista alemany que va

arribar amb la família des de Barcelona. «Hem vingut tota la família per observar una cosa que no podrem veure mai més. És un moment únic que segur que no oblidarem mai», explicava. També van ser molts els catalans que es van desplaçar fins a Tarragona per viure l’eclipsi, com la Júlia Cacabelos, que va arribar des de la capital amb la seva germana i el seu pare, que és «un friqui d’aquestes coses i sempre ha volgut veure un eclipsi». Justament, l’any passat, van viatjar a Mèxic i van comprar una pedra per veure eclipsis «sense saber que aquest any n’hi hauria un». Quan van descobrir que seria «just al costat de casa, a dues hores», no s’ho van pensar. «Veurem única que al

Viñuales va destacar que no hi va haver incidències i la ciutat va estar «a l’altura» «És una de les meravelles del món que, quan et toca, és increïble» final no es tornarà a repetir», reconeixia poques hores abans del gran moment. També van viatjar des de la Ciutat Comtal Fernando Schlaefli, original de Veneçuela, i Tito Vintimilla, de l’Equador: «Ens queda bé la connexió amb Barcelona en Rodalies i, per això, hem vingut aquí». Tito

El moment de la totalitat es va viure amb admiració i sorpresa per part dels milers de visitants. Adrià Borràs

feia mesos que estudiava les opcions per poder l’eclipsi en totalitat: «A Barcelona no es pot, s’arribava al 99%, però és diferent». Tarragona els va convèncer també l’organització: «Vam veure que muntaven moltes coses per animar l’espera». Fernando esperava viure «una experiència molt única», mentre Tito afirmava que, tot i haver vist un eclipsi lunar, mai havia presenciat un solar: «És una de les meravelles del món que, quan et toca, és absolutament increïble». Una «festa per als sentits» L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va definir la jornada com una «festa per als sentits». «Ha estat un moment que no podrem tornar a viure», va destacar. Pel que fa a l’organització, va assegurar que no hi va haver incidències i que la ciutat va tornar a estar «a l’altura». El batlle també va destacar l’emoció que va suposar el moment de la totalitat: «Estàs literalment sota l’ombra de la Lluna. Pot haver-hi alguna cosa més poètica i més romàntica que això i viure aquí a Tarragona?». Després de l’eclipsi, la Marina va mantenir l’ambient festiu amb ProleBand, José JL Deejay i Wilko (Cienwatios), posant punt i final a una cita que els tarragonins recordaran com el dia que la ciutat es va aturar per mirar el cel.

3

dijous 13 d’ agost de 2026

Astronomia l Unes 900 persones es van reunir al parc per veure l’eclipsi

Ciutadans i visitants gaudeixen del fenomen al Francolí

P

Imatge de l’eclipsi a la Catedral de Tarragona. Tjerk van der Meulen

ara-sols, ventalls, i sobretot, les ulleres. Aquesta era l’escena que es desplegava ahir a la tarda al Parc del Francolí, on fins i tot hores abans de l’eclipsi, famílies, parelles i grups d’amics buscaven el millor punt des d’on observar el gran esdeveniment. Alguns dels qui no es coneixien compartien històries mentre esperaven, com l’Anna i l’Èlia Terradelles, mare i filla que conversaven animadament amb els veïns del costat. Feia «dos o tres anys» que la família planificava el seu viatge des de Girona, després que la jove de nou anys s’assabenDiversos assistents observant l’eclipsi des del Parc del Francolí de Tarragona. Diari Més / M.O. tés del fenomen a l’escola. «Pensava que hauríem d’anar a Galícia, però tografies. «M’he quedat bocabadat, Aficionats d’arreu un astrònom ens va explicar que tinc la pell de gallina», expressava. Molts assistents van també es podria veure des de TarraL’esdeveniment va reunir unes viatjar des d’altres països gona», relatava l’Èlia. 900 persones, però no totes elles per presenciar la totalitat Un dels grups que més quilòme- eren fanàtics de l’astronomia. «Crec tres havia fet era el d’Elio Lippolis, que ens hem deixat emportar una un geòleg de Bari, al sud d’Itàlia, mica pel ‘FOMO’», confessava l’Ele- apocalíptic», deia rient la Nerea amb afició per l’astronomia. Anava na Palomares, de Barcelona. «Ens Martínez, tarragonina, després de ben equipat, amb càmeres, pris- han donat la tabarra durant un viure el moment. «Ha estat maco, màtics i un petit telescopi per en- any, si tan excepcional és, l’haurem un moment de connexió amb la naregistrar el fenomen. «Tinc millor de veure», bromejava. I llavors va tura i entre nosaltres, cosa que no material, però el viatge amb avió començar el compte enrere. Amb passa sovint», valorava. També ho ens ha limitat la càrrel’eclipsi parcial, el parc resumien com «pura màgia» el Daga», apuntava. «Estic va començar a enfos- vid Fèlix Fernández i la seva famímolt emocionat. Només quir-se i les ulleres van lia, arribats des de Barcelona. Hahe viscut un eclipsi, l’any anar apareixent. Per vien vingut al matí en tren i, veient 1999, però era molt jove fi, la Lluna es va posar que la situació ferroviària no era i aquell va ser parcial», davant del Sol. Durant òptima, van aconseguir una habirecordava. Després del uns segons, es va fer de tació a Tarragona a última hora. Tot gran moment, però, Lipnit i el Parc del Francolí i que els va sortir cara, van decidir polis reconeixia que fiva esclatar en aplau- quedar-se i tornar tranquil·lament nalment gairebé no diments. «M’ha l’endemà. «Cada cèntim ha valgut havia pogut fer foMarta Omella Blanco semblat una mica la pena», admetia.

4

dijous 13 d’ agost de 2026

Fins a 10.500 persones, moltes arribades d’arreu de Catalunya i de l’estranger, es van reunir a Reus per observar l’eclipsi solar total. Gerard Martí

Turisme l El Parc de la Festa va esdevenir el punt de trobada de més de 10.000 persones que van voler veure el fenomen

Reus, encreuament de camins i de l’astroturisme internacional de l’eclipsi

E

l nom de la capital del «Hem hagut d’enviar la gent Baix Camp significa «en- a aparcar a l’Agro-Reus al creuament de camins», final», explicava l’alcalper la posició que ocu- dessa de Reus, Sandra pava durant la seva fundació. Bé, Guaita, en finalitzar ahir durant l’eclipsi solar total la l’eclipsi. ciutat de Reus va esdevenir l’enEntre els assistents creuament de camins de persones gent de tota mena, inde tot el món. Persones vingudes teressos i procedències, des de totes parts de Catalunya i de com l’Elizabeth, d’Anglaterra, fora d’aquesta, com Itàlia, Estats que juntament amb la seva família Units, Anglaterra o Austràlia, entre havien decidit veure l’eclipsi dud’altres. Totes elles reunides en el rant les vacances: «No és la primesolar habilitat per l’Ajuntament de ra vegada que venim a Catalunya, Reus al costat del Parc de la Festa, però quan ens vam assabentar on es van arribar a reusobre això de l’eclipsi nir fins a 10.500 persovam tenir clar que volínes, cobrint l’aforament em venir i ens hem fet previst. Precisament, coincidir les vacances tot i que l’eclipsi no coper poder-lo veure». Un mençava fins passades públic molt familiar, les 7 de la tarda, a quarts però també en parelles de 5 ja hi començava a o grups d’amics, com arribar una riuada de és del Marcos, de Reus, gent des de l’avinque havia decidit guda de Riudoms. Miquel Llaberia Baselga anar fins al Parc de

la Festa acompanyat per la seva xicota i amics. «És veritat que des de casa el podia veure, però el que volia era compartir el caliu de la gent, amb els amics, en un espai més obert i crec que era la millor manera», afirma el reusenc, que recorda que quan anava a l’institut ja havia vist un eclipsi parcial. «Potser l’any vinent ens animem i baixem a Andalusia!», afegeix. Ara bé, un eclipsi és un d’aquests fenòmens que també atrau gent amb moltes aficions diverses, com per exemple l’Alejandro, amic del Marcos, el qual és un gran interessat per la meteorologia. «Feia dos anys que tenia apuntat venir a veure l’eclipsi. A més, porto un termòmetre perquè estic interessat a saber si de veritat baixarà la temperatura tant com diuen», comenta l’Alejandro, mostrant un

Sandra Guaita, alcaldessa de Reus «Ha estat un moment que hem viscut de manera molt curta, però intensa i amb gent de tot arreu» Elizabeth, turista anglesa «Quan ens vam assabentar sobre això de l’eclipsi vam tenir clar que volíem venir de vacances» Antoni, aficionat a la fotografia de Sant Cugat «No he aconseguit un filtre solar. Només podré fer una foto, quan l’eclipsi sigui total» termòmetre que a ple Sol de quarts de 6 marcava 39 graus centígrads. Però l’espai també es va omplir de telescopis i moltes càmeres de fotografies amb objectius de la mida d’un avantbraç. Entre ells l’Antoni, de Sant Cugat, que no havia aconseguit fer-se amb un filtre solar per la seva càmera: «Només podré fer una foto, en el moment que l’eclipsi sigui total». Segons va informar posteriorment la batllessa l’eclipsi va ser tot

un èxit en tots els sentits. No tan sols en assistència d’un esdeveniment «que hem viscut de manera molt curta, però intensa i amb gent de tot arreu», sinó per l’oportunitat que això ha suposat per la ciutat. L’ocupació hotelera va assolir el 100%, mentre que els equipaments turístics municipals van registrar un augment del 103% de les xifres de visitants entre els dies 10, 11 i 12 d’agost respecte als mateixos dies de l’any passat.

dijous 13 d’ agost de 2026

Fotografies de visitants estatals i de l’estranger que van escollir la ciutat de Reus per poder observar o fotografiar l’eclipsi solar total, amb activitats i ‘foodtrucks’ preparats. Gerard Martí

5

6

dijous 13 d’ agost de 2026

Societat l Centenars de visitants i residents van omplir la plaça Major de la Riera de Gaià per observar el fenomen astronòmic

Ulleres i botifarres per un eclipsi molt de poble

«A

veure si no el veu-

rem, l’eclipsi...» o «menja, menja, que per l’eclipsi t’aprimes...». Aquestes són algunes de les frases cèlebres que es van sentir durant la tarda d’aquest dimecres a la Riera de Gaià, un dels punts privilegiats del Camp de Tarragona on centenars de persones van reunir-se per observar el fenomen astrològic des de la plaça Major. Allunyat dels grans nuclis urbans, el municipi va organitzar un gran berenar-sopar marcat per l’olor de botifarra de quilòmetre zero i el pa amb tomàquet previ a l’eclipsi. Per acompanyar el fenomen únic, hi va haver vi, «jalar» i música des de les 19 h de la tarda. La Riera va ser la demostració que les petites localitats de la província no van passar desapercebudes per als visitants i turistes. La plaça Major de la Riera de Gaià va omplir-se de residents i visitants que van sopar i gaudir de l’eclipsi durant gairebé quatre hores. Diari Més / A. D. Desenes de matrícules foranes i gent d’altres municipis propers van ros, no venien de la Xina, però sí de Internacional escollir la localització del Baix Gaià Barcelona. Un dels milers i milers Desenes de visitants van per veure el sol i la lluna ajuntar-se de barcelonins que van apropar-se arribar des de Barcelona, sense barreres arquitectòniques i a la seva província buscant la pau i mentre d’altres de la Xina amb tranquil·litat. «Jo el veuré des un 100% de totalitat. «És una cosa de la terrasseta de casa meva», co- única i ens hem apropat», comentaven. D’altres, més in- dava quant quedava per observar mentava una rierenca novadors, fins i tot van l’eclipsi: «manquen 20 minuts...», «2 pel carrer. D’altres, com inventar una capsa que minuts...» i la tensió augmentava. en Wei, venien des de reflectia la llum per po- En el moment culminant, ulleres la Xina de vacances per der veure l’eclipsi «sen- fora i arribaven els «oh!», els «que observar el fenomen. se tant d’esforç». «Ho bonic» i les emocions florien. La «És molt emocionant ser aquí i gaudir-ho amb he vist als Simpsons, i totalitat va arribar. Així, la tarda va sempre tenen raó», deia tancar amb alguna foto (amb provosaltres», deia en Wei, el visitant. tecció homologada) i aplaudiments. sentint-se un més. Cada cert temps, Després dels nervis, una botifarraEn Jordi Navarro Dos nois observen el fenomen en la seva totalitat des d’una càmera. Diari Més / A. D. Adam Díaz Garriga un megàfon recor- da de gran nivell esperava a la vila. i en José Balleste-

Reaccions

Com heu viscut l’eclipsi des de la Riera de Gaià?

Anna

José Ballesteros

Jordi Navarro

Wei

David Vidal

Veïna de la Riera de Gaià

Turista barceloní

Turista barceloní

Turista xinès

Veí de la Riera de Gaià

«Ens ho prenem com un dia per fer una cosa diferent. També hem vist amics que feia temps que no veiem. Hem mirat si les ulleres estaven homologades vuit vegades»

«És el primer cop que es veurà i estem emocionats sobretot pels infants, que viuran una cosa única. És important per compartir amb la família i els amics»

«Estaria bé que fessin més promoció per aquesta mena d’esdeveniments, perquè són coses úniques i importants per als municipis. Ho vivim amb expectació»

«Hem vingut a veure l’eclipsi aquí amb amics perquè és excepcional. Ens sentim molt afortunats de poder veure-ho amb la gent d’aquí, és una entre mil oportunitats a la vida»

«Sempre m’ha agradat l’astronomia i és un moment especial. És una cosa única i perillosa, l’important és saber que sempre hem de portar ulleres»

7

dijous 13 d’ agost de 2026

Fotografia de l’eclipsi total des de la costa de Salou. Ajuntament de Salou

Les platges de Salou s’omplen amb milers de persones per a veure l’eclipsi Turisme l L’esdeveniment es va dur a terme sense incidents i amb la presència tant de residents com de turistes Diari Més Salou es va sumar a la festa astronòmica d’ahir amb milers de persones que van gaudir de l’eclipsi solar total des de les seves platges, unes 400.000 segons fonts municipals. Les guinguetes eren plenes i molta gent va ocupar hores abans espais a primera línia de platja per a poder tenir la millor visió del fenòmen. Parelles, grups de joves i els habituals turistes d’aquesta època feia estona que passejaven pels passejos del municipi, el qual va haver de desplegar un important dispositiu de seguretat entre Policia Local, Protecció Civil i altres cossos policials i d’emergències. Tot un dispositiu preventiu que es va dur a terme sense incidents destacables. En el moment de l’eclipsi, els assistents van poder contemplar

com l’horitzó s’enfosquia i el sol quedava tapat completament, tan sols albirant una corona de foc. Un moment que es va rebre amb alegria, aplaudiments i crits d’admiració, mentre molts intentaven captar les millors imatges del fenòmen. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va destacar el caràcter extraordinari de la jornada destinada «a formar part de la memòria del municipi» i va fer valdre el comportament responsable tant de residents com visitants. El batlle va remarcar la importància de la conscienciació, la convivència i el respecte a les indicacions de seguretat davant d’un esdeveniment que va comportar la concentració excepcional de persones en espais oberts i al litoral. A més, va agrair i reconèixer l’esforç i tasca per part dels cos policial local i altres institucions.

Imatge del col·lapse que es va provocar a l’estació de Tarragona durant la jornada de l’eclipsi. ACN

Col·lapse tant en trens com en carreteres abans i després de l’eclipsi solar total Mobilitat l Diversos passatgers van denunciar la massificació dels trens regionals, especialment de la línia R16 Rubén Pizarro Tot i que la jornada es va dur a terme amb èxit des de diferents punts del territori i milers de persones van poder observar amb normalitat l’eclipsi solar, l’altra cara de la moneda va ser el caos el qual va derivar en el transport públic ferroviari. Durant la jornada, les xarxes socials es van omplir ahir de queixes per la saturació dels trens regionals en direcció cap a Tarragona, coincidint amb el desplaçament de persones que volien anar a veure l’eclipsi. Diversos usuaris van denunciar que

tant les estacions de Sant com de Tarragona presentaven una elevada afluència de passatgers i que alguns combois circulaven completament plens. Les queixes se centraven especialment en la falta de reforços i en la utilització de trens curts en una jornada en què es preveia un augment important de la demanda. Les queixes se centraven especialment en la línia R16, amb usuaris que asseguraven que alguns trens amb destinació Tortosa havien arribat a Sant Vicenç de Calders amb tots els vagons plens, deixant passatgers fora del comboi davant la

Es va programar un tren especial de reforç a l’R16 per a la tornada a Barcelona manca d’espai. A més, la situació es va repetir durant la tornada, en què espais com l’Estació de Renfe de Tarragona va quedar plena de centenars de viatgers. Per tal de facilitar la tornada, Renfe va programar un tren especial de reforç que va sortir des de Tortosa a les 21.56 hores.

L’eclipsi solar total eriça la pell i fascina les Terres de l’Ebre, que viuen el fenomen amb emoció i alegria Societat l Les Terres de l'Ebre també van viure el fenomen amb molta emoció. A Deltebre els espectadors es van reunir al pont de Lo Passador. Des de les 17.15 hores, quan el pont va quedar tallat al trànsit, l'espai va començar a ser envaït per una munió de persones vingudes del poble, però també d'arreu de Catalunya i de l'estranger. Els instants previs a la totalitat es van viure amb un silenci, que es va trencar quan el

cel va quedar completament fosc i la cridòria emocionada es va fer senyora del pont. Mentre passava això, un veí de Lleida va decidir sorprendre la seva parella i li va demanar que es casi amb ell. La resposta d’ella, afirmativa, va eclipsar, per uns instants, l’eclipsi original. L’Observatori de l’Ebre de Roquetes també es va omplir de llàgrimes i aplaudiments. Unes 300 persones, entre elles el president Illa, s’hi van

concentrar per viure el fenomen, que es va poder veure perfectament gràcies al cel destapat, tot i que a mitja tarda els núvols van fer patir. L’eclipsi va deixar bocabadats fins i tot els escèptics. «Estava sobreinformat, tenia expectatives més aviat baixes, però quan ho he vist, m’he adonat que realment era un moment molt especial i que no ho podria repetir mai més» va comentar Rafel Pinós, veí de Ginestar. l ACN

Imatge d’una persona fotografiant l’eclipsi a Deltebre. Albert Segura/ACN

8 dijous 13 d’ agost de 2026

Enric Batista serà el nou conseller municipal de Junts a l’Ajuntament Política l L’actual vicepresident del Nàstic ocuparà l’acta que va quedar vacant per la mort de Pep Manresa Va ser caporal de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra

John Bugarin Enric Batista Solanes serà el nou conseller municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona. L’actual vicepresident del Nàstic entrarà al consistori per ocupar l’acta que va quedar vacant per la mort de Pep Manresa, el passat 31 de juliol, a causa d’una malaltia. La seva incorporació es farà efectiva en el pròxim ple, un cop la Junta Electoral Central li hagi expedit la credencial corresponent. Batista va formar part de la candidatura de Junts a les municipals del 2023, encapçalada per Jordi Sendra, com a independent i en el número quatre de la llista. «Tant de bo no hi hagués hagut d’entrar mai, i menys en aquestes condicions», afirma el futur edil, que remarca que «entro amb el record d’en Pep». Va ser mosso d’esquadra durant 34 anys, entre el 1989 i el 2023, bona part dels quals en l’àmbit penitenciari. Va treballar a la presó de Mas

«Fa temps que volem tenir veu i treballar per al poble gitano des de l’Ajuntament»

Enric Batista, qui serà nou conseller de Junts al consistori. Cedida

d’Enric i en la darrera etapa al cos va ser caporal de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat i del grup de proximitat. Des d’aquesta posició mantenia contacte amb escoles, as-

sociacions de veïns i responsables municipals i participava en campanyes de prevenció. També impartia xerrades als centres educatius sobre seguretat, internet i responsabi-

litat penal dels menors. Entre el 2021 i el 2025 va ser portaveu de l’Agrupació Gitana dels Països Catalans, des d’on va treballar amb la Generalitat en programes de formació i joventut per facilitar l’accés dels joves gitanos al mercat laboral. L’empoderament de la dona gitana ha estat un altre dels eixos de la seva trajectòria. Batista també manté una llarga vinculació amb el Nàstic, on ha format part de la junta directiva des del 2001 i actualment

n’és vicepresident. El portaveu de Junts, Jordi Sendra, destaca que «l’Enric coneix la seguretat d’aquesta ciutat des de dins i coneix el teixit social perquè hi ha treballat trenta anys». En aquest sentit, assegura que «al ple hi entra algú que sap de què parla quan es parla dels barris. I, ara mateix, a Tarragona fa falta». Tot i això, remarca que «en Pep no el substitueix ningú, i seria fals dir el contrari». «Hem perdut un company i jo he perdut, per sobre de tot, un amic. Però l’acta no és nostra, és de la gent que ens va votar, i no la podem deixar buida» assenyala el conseller. Batista afronta l’entrada al consistori amb la voluntat de donar veu al poble gitano i treballar pel conjunt dels tarragonins: «Fa molt de temps que reclamem tenir veu i poder treballar pel poble gitano, i per tots els ciutadans, des de l’Ajuntament. En comptes de queixar-nos tant, més feina. És una gran oportunitat i l’hem d’aprofitar».

La Cambra de la Propietat Urbana veu necessari ampliar l’oferta d’habitatge Demografia l Defensen que el creixement del litoral ho exigeix Diari Més La Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona defensa que el creixement de població que està experimentant Tarragona i bona part dels municipis del litoral ha d’anar acompanyat d’un augment de l’oferta d’habitatge. L’entitat alerta que l’increment de residents dels darrers anys no ha anat al mateix ritme que la construcció de nous habitatges. Segons l’anàlisi de les dades demogràfiques i de construcció corresponents al període 20202024, Tarragona ciutat ha guanyat 6.636 habitants en quatre anys. És

el municipi de la demarcació que més creixement poblacional ha registrat en termes absoluts. La ciutat se situa així entre els principals focus d’atracció de nous residents del litoral tarragoní. La tendència també es repeteix en altres municipis costaners. Calafell ha incrementat la seva població en 5.290 habitants, mentre que Salou n’ha guanyat 3.334, Cambrils 2.951, el Vendrell 2.834 i Torredembarra 1.800. Per a la Cambra, aquestes xifres evidencien l’atractiu residencial del litoral, però també una falta d’habitatge per absorbir aquest creixement. L’entitat considera que

la construcció de nous habitatges ha estat insuficient en bona part dels municipis de la demarcació, especialment a la costa, on la demanda continua augmentant. Davant d’aquesta realitat, la Cambra defensa adaptar la planificació urbanística i les polítiques d’habitatge a les necessitats actuals i futures. Entre les mesures que proposa hi ha impulsar nova construcció, agilitzar els desenvolupaments urbanístics, rehabilitar el parc existent i posar més sòl residencial a disposició. L’entitat considera que el debat sobre l’habitatge no s’hauria de centrar només en mesures per contenir

Imatge d’arxiu d’un edifici en construcció. Cedida per la Cambra de la Propietat Urbana

els preus i defensa que «la millor política d’habitatge és aquella que aconsegueix que hi hagi habitatges suficients per atendre les necessitats de la població». La Cambra considera que el dinamisme demo-

gràfic de Tarragona i dels municipis costaners representa una oportunitat, però adverteix que aquest creixement només serà sostenible si l’oferta residencial augmenta al mateix ritme que la població.

9 dijous 13 d’ agost de 2026

Tarragona es prepara per viure els dies grans de les festes de Sant Magí Cultura l Els actes més tradicionals compartiran protagonisme amb concerts i revetlles Diari Més Tarragona es prepara per viure els dies grans de la Festa Major de Sant Magí, que s’allargarà fins al pròxim 19 d’agost amb una programació

que combina tradició, cultura, mú· sica i activitats familiars. La jorna· da d’avui començarà a les 18 h amb la presentació de la geganta Antò· nia Pentinada i el seu gat, al carrer de Sant Domènec. A les 19.30 h, la

El FITT obre la venda d’entrades individuals per a la seva 13a edició Cultura l Les localitats i els abonaments es poden adquirir a través del web del festival Diari Més El FITT – Noves Dramatúrgies ja ha posat a la venda les entrades indi· viduals per a la seva 13a edició, que se celebrarà del 2 al 5 de setembre. Les localitats es poden adquirir a través del web www.fitt.cat, on també continuen disponibles els abonaments del festival. El festival també ofereix descomptes amb els packs. El festival també ofereix di· ferents descomptes amb els packs. El Pack Duo permet comprar dues entrades amb un 10% de descomp· te, mentre que el Pack Trio aplica un 15% de descompte en la compra de tres espectacles. Enguany, el FITT programarà 16 propostes escèniques, dos es· pectacles vermut, dos workshops, tres Sopars FITT i cinc sessions musicals. La programació combi·

narà teatre, instal·lacions, arts de carrer i propostes participatives i tornarà a convertir diversos espais de Tarragona en escenaris durant quatre dies. El festival ocuparà nou espais de la ciutat, entre els quals hi ha el Teatre Tarragona, l’Auditori Dipu· tació, CaixaForum Tarragona, el Teatre El Magatzem i el Seminari. Espai Tarraconense. Com a nove· tat, s’hi incorporen la Fàbrica de la Chartreuse i l’església de Sant Mi· quel del Pla, mentre que el pati de Casa Canals recuperarà l’activitat del FITT després de 13 anys. El festival també manté la seva aposta per portar les arts escèni· ques més enllà de Tarragona, amb propostes a la Canonja i Vila-seca, i amplia el servei BusFITT per faci· litar els desplaçaments del públic des d’altres municipis del territori.

El XIX Festival Mirallsonor porta avui a Tarragona Eva Fort, Paul Fuster i Brave Coast DJs Cultura l El XIX Festival Mi· rallsonor arriba aquest vespre a Tarragona amb Eva Fort, Paul Fuster i Brave Coast DJs. La cita tindrà lloc a partir de les 21 h, a l’Espai Jove La Palmera, amb en· trada lliure. Eva Fort presentarà Overthinking, el seu quart treball discogràfic i el més introspectiu fins ara, concebut com una peça

de catorze minuts i mig dividida en cinc fragments. Paul Fuster, cantautor americà de pares ca· talans, arriba amb el seu darrer EP, Organ-ism, i repassarà també cançons de la seva trajectòria. La nit es tancarà amb Brave Co· ast DJs, que celebraran el 20è ani· versari del projecte amb un set de música alternativa. l Diari Més

plaça dels Sedassos acollirà el con· cert centenari de grallers i timba· lers i, a les 20 h, la plaça de la Font serà escenari de la ballada del Ball Pla de Sant Magí. Demà a les 21 h, el Teatre Auditori Camp de Mart aco·

llirà els concerts de Compota de Ma· nana, La Sra. Tomasa i DJ Wu Shido. Dissabte, la revetlla matalassera co· mençarà a les 23 h a la plaça del Rei. Un dels moments més esperats arribarà dimarts 18 d’agost. A les

18.15 h està prevista l’entrada de l’aigua de Sant Magí a Tarragona i, a les 19 h, tindrà lloc la seva arriba· da i benedicció a la plaça de la Font. La nit continuarà amb la Revetlla Familiar, a les 21 h, i les revetlles Il· luminada i de Sant Magí, a les 23.30 h. Dimecres 19, Diada de Sant Magí, les matinades començaran a les 7 h i la diada castellera serà a les 12 h a la plaça de les Cols. A les 19 h co· mençarà l’Anada a Professó i, a les 19.30 h, la tradicional Professó de Sant Magí. La festa es tancarà a les 21 h amb la tanda de lluïment del Seguici a la plaça de la Font.

10 dijous 13 d’ agost de 2026

Reus celebrarà la Festa Major de Misericòrdia amb múltiples efemèrides Cultura l Els 70 anys dels gegants japonesos, els 40 del Carrasclet i els 45 dels Xiquets de Reus marcaran la programació Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus va presentar ahir la programació i el cartell per la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia 2026 que estarà marcada per la celebració de diferents efemèrides. Entre aquestes cal destacar els 70 anys dels gegants japonesos de la ciutat que, aprofitant l’avinentesa, han decidit iniciar un projecte de renovació de la vestimenta d’aquests. Aquest es presentarà el dissabte 12 de setembre a la tarda, just abans de la XXV Trobada de Gegants. També formaran part de la festa altres aniversaris, com els 40 del Carrasclet i els 45 dels Xiquets de Reus. Des de la Colla Gegantera del Carrasclet han organitzat una sessió de punxadiscos a la plaça de la Llibertat el dissabte 26 de setembre a les 19 hores i els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Lleida acompanyaran els de la camisa avellana durant la Diada Castellera de Misericòrdia, que tindrà lloc el dissabte 19 de setembre a partir de les 18 hores. Per un altre costat, a banda de les activitats més tradicionals amb els seguicis, l’entrega dels guardons de ciutat i mencions honorífiques i les baixades al temple de Misericòrdia, també s’han organitzat diverses activitats durant les setmanes prèvies

L’apunt

Un cartell dedicat a les dones de la Festa Major reusenca L’encarregada de crear el cartell per la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia d’enguany ha estat Xènia Besora, llicenciada en Belles Arts, directora d’art, dissenyadora i il·lustradora. Un cartell en el qual es pot observar la Mare de Déu de Misericòrdia al centre, acompanyada de les figures femenines del seguici festiu de la capital del Baix Camp: les gegantes, una nana, l’Àliga, la Víbria, la Mulassa i una diablessa.

Fotografia de l’acte de presentació de la programació de la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia. Ajuntament de Reus

Es presentarà la renovació de la vestimenta dels gegants japonesos al 25 de setembre amb actes que ja formen part de la programació dels darrers anys de la festa. Entre

aquests hi ha la interpretació del Carro dels Romanços per part del Bravium Teatre, el Canó de Festa la Trobada de Misericòrdies, la representació de Misericòrdia: de Reus al cel, les visites nocturnes al campanar de la Prioral, l’Aplec Baix Camp o el Dona el teu Xumet a la Mulassa. A més, les activitats musicals també formen part important de la pro-

gramació, amb el Festival Revers, el Trabuc Fest, la revetlla jove, diversos vermuts musicals i tota mena de concerts. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va agrair la implicació de tantes entitats en omplir d’actes la programació: «Hi ha molta gent darrere d’això. També del personal de l’Ajuntament». El regidor de

L’Aeroport de Reus supera els 235.000 passatgers al mes de juliol i creix un 6,1% respecte de l’any passat Turisme l L'Aeroport de Reus ha tancat el mes de juliol amb 235.986 passatgers, un 6,1% més que durant el mateix mes de 2025. La infraestructura també ha registrat un augment en el nombre de moviments d'aeronaus, amb un total de 2.980 operacions, un 6,8% més que fa un any. En l'acumulat dels set primers mesos de l'any, l'aeroport ha assolit

811.858 passatgers, un 9,1% més que en el mateix període de 2025. Pel que fa als moviments d'aeronaus, entre el gener i el juliol se n'han comptabilitzat 15.024, també un 9,1% més. Les dades del juliol consoliden així la tendència positiva de l'Aeroport de Reus durant aquest 2026, en plena temporada turística d'estiu. l Diari Més

Fotografia d’arxiu de l’Aeroport de Reus. Gerard Martí

l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, va destacar que la programació inclou més de 150 actes seguint amb el model dels darrers anys, el qual «combina els actes més tradicionals amb les activitats organitzades per les entitats de la ciutat». «Tenim actes que s’han convertit en habituals i que formen part de la festa, com és el de donar el xumet a la Mulassa, el Carro dels Romanços o el de Misericòrdia: de Reus al cel», reivindica el regidor.

11 dijous 13 d’ agost de 2026

DIA INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT

La Fundació ”la Caixa” impulsa la contractació de més de 200 joves vulnerables a Tarragona L’entitat reivindica les oportunitats laborals per als joves que afronten més barreres en el mercat de treball

L

Diari Més

’atur juvenil afecta prop d’una de cada quatre persones menors de 25 anys que volen treballar. La manca d’experiència, les trajectòries formatives interrompudes, l’absència d’acreditacions professionals o el desajust entre les competències adquirides i les que requereixen les empreses dificulten l’accés a una feina, especialment entre els joves en situació de vulnerabilitat. Per fer front a aquestes barreres i promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat laboral, la Fundació ”la Caixa” desenvolupa des del 2006 el programa Incorpora, que impulsa la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat mitjançant el treball conjunt amb empreses i entitats socials. «Les primeres oportunitats laborals són determinants per al futur dels joves. Tanmateix, molts afronten barreres econòmiques i socials o mancances formatives que dificulten el seu accés a una feina i augmenten el risc d’excluLa Carmen ha trobat feina a Merkal a través de la Fundació Adunare i la Fundació ”la Caixa”. Cedida sió. Per això és fonamental acompanyar-los i facilitar la connexió amb les empreses perquè puguin als i més de 1.000 professionals es- socials que formen part de la xarxa incorporar-se al mercat laboral en pecialitzats en orientació i interme- Incorpora i el treball conjunt amb igualtat d’oportunitats», explica el diació laboral, i a la col·laboració de els recursos socials, formatius i subdirector general de la Fundació gairebé 10.000 empreses compro- d’ocupació de cada territori perme”la Caixa”, Marc Simón. meses amb la inclusió sociolaboral. ten adaptar la intervenció a la reaDurant el primer semestre del litat local i ampliar les oportunitats 2026, el programa ha facilitat més Un mètode que transforma vides d’inserció laboral de les persones de 21.000 contractacions de per- El model d’Incorpora combina participants. sones en situació de vulnerabilitat l’acompanyament individualitzat arreu d’Espanya, de les quals gaire- a les persones participants amb La força de les oportunitats bé 6.000 corresponen a joves amb la col·laboració directa de les em- Per contribuir a trencar el cercle dificultats per accedir al mercat la- preses. A partir de les capacitats, de la desigualtat, la Fundació ”la l’experiència i les neces- Caixa” impulsa programes d’acció boral. A Tarragona, el sitats de cada persona, social adreçats a infants i joves en Un de cada quatre el programa dissenya situació de vulnerabilitat, com Caiprograma ha facilitat joves de menys de itineraris personalitzats xaProinfància, Incorpora, les Con660 contractacions de persones en situ- 25 anys es veuen d’orientació, formació i vocatòries de Projectes Socials o les ació de vulnerabilitat afectats per l’atur intermediació laboral, convocatòries Més Infància i Més juvenil alhora que identifica Ocupació Jove. durant el primer seles necessitats de conCada any, més de 140.000 inmestre del 2026, de les quals 206 correstractació del teixit em- fants i joves reben suport a través La Oumaima ha trobat feina a Merkal a través de la Fundació ponen a joves. presarial per facilitar la d’aquests programes, desenvoluAdunare i la Fundació ”la Caixa”. Cedida El balanç d’aquest semestre ha connexió entre l’oferta i la deman- pats conjuntament amb una àmestat possible gràcies al treball en da de feina. plia xarxa d’entitats socials d’arreu Caixa” destinarà més de 700 mili- al per actuar allà on les necessitats xarxa de més de 400 entitats sociLa coordinació entre les entitats d’Espanya. El 2026, la Fundació ”la ons d’euros a la transformació soci- són més urgents.

~ FUNDACIÓ ”LA CAIXA” ~

12 dijous 13 d’ agost de 2026

Marxants històrics del mercat de Cambrils arriben al jutjat per recuperar 14 parades Tribunals l El consistori assenyala que, a causa dels deutes dels paradistes, no van poder atorgar la pròrroga prevista de 15 anys El pròxim 26 de gener de 2027, consistori i afectats hauran d’acudir a judici

Adam Díaz Garriga El cas d’uns marxants històrics del mercat de Cambrils arribarà als jutjats després de quatre mesos de procediment. La família de Cayetano Jiménez fa 40 anys que regenta 14 parades a l’espai, però des de fa sis mesos no hi han pogut tornar perquè van quedar fora de la pròrroga de 15 anys anunciada pel consistori cambrilenc. Des de l’Ajuntament, però, asseguren que la família no va obtenir novament la concessió per l’endarreriment en els pagaments dels deutes de la família, que se situava en més de 20.000 euros entre Hisenda i el mateix consistori. El passat mes de desembre, l’Ajuntament va iniciar el procés per allargar les llicències a 95 parades del recinte del passeig Albert, d’entre les quals una catorzena van quedar-se fora. Quatre van renunciar als espais, mentre la resta van ser denegades per l’administració. La família Jiménez assegura ara

L’Ajuntament va atorgar 95 llicències, quatre van renunciar i deu van denegar-se

La família Jiménez davant la seva antiga parada. Tjerk van der Meulen

que «complien els requisits, però el procediment no ha estat el correcte». El cas va portar-se a la justícia per primer cop al mes d’abril, després que l’Ajuntament denegués un

recurs de reposició interposat pels paradistes sobre el procés de pròrroga. Els marxants van acudir al Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona per reclamar me-

sures cautelars i que se’ls permetés muntar mentre durés el procediment judicial. El primer recurs va ser denegat i el lletrat va cridar a vista als representants del consistori i als afectats per al pròxim 26 de gener del 2027. D’altra banda, el fill de Cayetano, Neftalí Jiménez, es mostrava «decebut amb el consistori» perquè esperaven la concessió temporal després de «començar a posar-se al dia amb els deutes» en els últims

mesos. A més, explicava que l’Ajuntament no els va donar resposta durant el procés de pròrroga i que van tractar d’aconseguir un acord extrajudicial sense èxit. La principal preocupació de la família, però, era advertir als veïns que preguntaven què havia passat amb les parades que «durant tants anys han estat allà» a mans dels Jiménez. Parades desertes Una altra de les reclamacions per part de la família és que el consistori continua sense obrir el procés per adjudicar les parades quatre parades que van quedar desertes. En els últims mesos, segons detalla Neftalí, els afectats també han intentat posar-se en contacte amb l’Ajuntament, amb el qual van tractar de pactar una reunió que «encara no ha arribat». Des del consistori asseguren que les mesures presses sobre les parades pretenen únicament «posar ordre» en l’àmbit normatiu.

El Morell reclama una millor gestió de les denúncies per furts a les zones agrícoles Seguretat l El municipi va acollir la quarta reunió anual de coordinació de campanyes Diari Més

Montse Castellà celebra 30 anys de ‘Groenlàndia’ amb un concert molt especial aquest divendres a Tivissa Música l La segona cita de Les Nits a la Baranova 2026 de Tivissa arriba aquest divendres, 14 d’agost, amb un concert molt especial de la cantautora tortosina Montse Castellà, que commemora els 30 anys del seu primer disc, Groenlàndia. L’artista revisitarà les cançons més emblemàtiques de la seva tra-

jectòria en una vetllada carregada d’emoció i compromís. La cita serà a la plaça de la Baranova de Tivissa, amb obertura de portes a les 20.00 h, concert a les 22.00 h i maridatge de vins del Celler Cedó Anguera, acompanyats de tapes de La Societat. L’entrada té un preu de 4 € i l’aforament és limitat. l ARB

El Morell va tornar a ser la seu aquest dimecres de la trobada anual per coordinar la seguretat en l’àmbit rural de la província. Diversos ajuntaments, Mossos d’Esquadra i Unió de Pagesos van reunir-se per quart any consecutiu amb la intenció de definir en quins àmbits s’han de reforçar les campanyes d’avellana, ametlla, oliva i garrofa, que començaran pròximament. L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, també va centrar-se en les mancances actuals del sistema administratiu i judicial en la gestió de denún-

cies per furts durant els períodes de recollida. «Treballem conjuntament amb els cossos de seguretat, però és el que reclamem perquè les incidències puguin quedar registrades», va indicar el batlle. En aquesta línia, des dels Mossos d’Esquadra es va plantejar la possibilitat de «recollís directament les denúncies al lloc dels fets per a evitar desplaçaments «innecessaris». Una demanda que es valoraria portar a terme «sempre que fos possible». L’acord més destacat de la jornada, però, feia referència a la necessitat «d’intensificar» la presència

policial al món rural i la col·laboració entre les diferents autoritats involucrades. Durant la reunió, va anunciar-se l’obertura d’un canal de WhatsApp per compartir informació i fer seguiment de possibles incidències amb les autoritats. D’altra banda, es preveu que les guàrdies municipals existents continuïn aixecant les actes corresponents i es registrin quan es detectin. Finalment, es va definir que, un cop finalitzin les campanyes durant la primera quinzena del mes de gener, es farà un balanç de la campanya per valorar incidències i el funcionament de les mesures.

13

dijous 13 d’ agost de 2026

El Catllar

Festa Major 2026

Música, tradició i cultura popular es donen cita al Catllar del 12 al 26 d’agost

Programació l Correfocs, castells, concerts, activitats infantils i familiars, i la commemoració del 20è aniversari de la Colla dels Diables del Catllar Adrià Recasens Benaiges El Catllar ho té tot a punt per gaudir del 14 al 24 d’agost una nova edició de la seva Festa Major amb un programa que omplirà el municipi d’activitats culturals, tradicionals, esportives i musicals pensades per a tots els públics. La celebració es tancarà el 26 d’agost amb un concert que posarà el colofó a uns dies intensos de festa. La cultura popular tornarà a ser un dels principals protagonistes amb actes com el pregó, les cercaviles, les matinades, les actuacions de gegants i grallers, les timbalades, la Nicanit i

els correfocs. Un dels moments més esperats serà la celebració del 20è aniversari de la Colla de Diables del Catllar, que el 22 d’agost oferirà un espectacle commemoratiu. La Diada Castellera serà una altra de les cites destacades, amb la participació de la Colla Jove de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça de la Vila. La música també tindrà un pes important durant la festa, amb concerts de grups com Tarraco Reggae, Cash Caravan, La Prole Band, Vizuri i Fugados de Alcatraz, així com les actuacions de les orquestres Himalaya

Programa d’actes

Divendres 14 Finals del Campionat de Tennis i Pàdel

Entrega de premis del Campionat de Tennis i Pàdel 20.00 h · Torre d’en Guiu

17.30 h · Torre d’en Guiu

Lliurament dels trofeus als guanyadors del torneig.

Jornada final del campionat amb la disputa dels partits decisius de tennis i pàdel.

Vizuri 23.00 h · Torre d’en Guiu

Tàrraco Reggae

Actuació musical per tancar la jornada festiva.

19.30 h · Torre d’en Guiu Concert amb ritmes reggae per encetar el primer cap de setmana de Festa Major.

Diumenge 16

Cash Caravan

Aquafest

23.00 h · Torre d’en Guiu

11.30 h · Torre d’en Guiu

Concert nocturn amb una de les propostes musicals destacades de la jornada.

Festa aquàtica amb activitats refrescants per a tota la família.

Dissabte 15

Tallers infantils i jocs de fusta

Super Tobogan Aquàtic

18.30 h · Torre d’en Guiu

Atracció refrescant oberta a petits i grans per gaudir d’un matí d’estiu.

Tallers Creapato i Patollavors, amb torns cada 15 minuts entre les 18.30 i les 19.30 h i noves sessions de 20.30 a 21.15 h, a més de jocs tradicionals de fusta.

La Prole Band

Concert infantil “L’Hora del Pati”

19.30 h · Torre d’en Guiu

19.00 h · Torre d’en Guiu

Concert en directe dins la programació musical de la Festa Major.

Espectacle musical familiar pensat per als més petits.

11.30 h · Carrer de França

i Charlotte i diverses sessions de DJ. El programa inclou, a més, nombroses propostes familiars i esportives, entre les quals hi ha activitats aquàtiques, tallers infantils, el Concurs de Trencaclosques, la Baixada de Trastos i diferents competicions. El diumenge 23 també destaca l’espectacle La niña bonita, de Peyu, a la Torre d’en Guiu. La jornada de cloenda, el 24 d’agost, oferirà activitats familiars, la projecció de Zootropolis 2 i la tradicional tronada final. Dos dies després, el concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries servirà per acomiadar definitivament la festa.

La Baixada dels trastos del Catllar. Gerard Martí

14

dijous 13 d’ agost de 2026

El Catllar Festa Major 2026 Programa d’actes

Dilluns 17 Donació de sang 17.00-21.00 h · Consultori mèdic Jornada solidària de donació de sang oberta a tota la ciutadania.

Dimarts 18 IX Obert Llampec del Catllar 18.00 h · Escoles Velles Torneig d’escacs organitzat pel Club Escacs Torredembarra.

Inflables per a petits i joves 18.30-21.30 h · Torre d’en Guiu Espai d’inflables i diversió per al públic infantil i juvenil.

Ioga 18.30 h · Terrassa del Castell Sessió de ioga organitzada per l’Agrupació de Dones.

Txi-kung 19.30 h · Terrassa del Castell Pràctica de txi-kung oberta als participants.

graller

Cultural

Tot seguit · Torre d’en Guiu

Trofeu de Festa Major

Tot seguit · Plaça de la Vila

Horaris: Fins al 23 d’agost inclòs: de 10.30 h a 13.30 h i de 18 a 21 h.

Trobada popular després de la cercavila.

18.30 h · Camp municipal

Diada castellera

Partit entre el CE El Catllar i el Gimnàstic de Tarragona.

Els Gegants i Grallers del Catllar donaran la benvinguda a la festa amb coca i sangria.

Dijous 20

Concert “Melodies Aèries” 22.00 h · Església del Catllar

La Festa dels Nens

Concert amb Diana Larios (veu), Olvido Lanza (violí) i Quique Sinesi (guitarra).

11.30 h · Torre d’en Guiu

Dimecres 19

17.00 h · Torre d’en Guiu Competició per parelles amb inscripció prèvia a la Biblioteca i una fiança de 3 €.

Correbars amb la Xaranga Band Tocats 18.30 h · Carrers del poble

19.00-21.00 h · Escoles Velles

Recorregut festiu pels bars del municipi amenitzat amb música en directe.

Entrega de premis del Concurs de Fotografia Tot seguit · Torre d’en Guiu

Ball en línia

22.30 h · Carrers del poble

19.00-21.00 h · Torre d’en Guiu

Baixada de la Nicaseta amb l’animació de la Xaranga Band Tocats.

Primera actuació de l’orquestra dins la Festa Major.

Pregó de Festa Major Inici oficial de la Festa Major amb el pregó.

Inauguració de l’exposició ‘30 anys d’Artesania al Catllar amb la Montserrat Boronat’

Despertada dels Gegants i concert

12.00- h · Sala Polivalent del Centre

21.30 h · Plaça de la Vila

Timbalada 21.00 h · Plaça de la Vila Exhibició dels timbalers de la Colla de Diables del Catllar.

Tot seguit · Plaça de l’Església Acte commemoratiu de la Colla de Diables del Catllar amb zones habilitades sense foc.

Correfoc infantil 21.30 h · Plaça de la Vila Recorregut amb colles infantils de diables convidades.

Correfoc Concert de tarda amb l’Orquestra Himalaya 19.00 h · Torre d’en Guiu

Divendres 21

Amb la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Lliurament dels guardons del concurs fotogràfic.

Nicanit Sessió de ball en línia organitzada per l’Agrupació de Dones.

18.00 h · Plaça de la Vila

Espectacle 20è aniversari

Matinal d’activitats i jocs adreçats als més petits.

Partit de futbol sala femení Enfrontament entre el Catllar Atlètic Femení i el CE Puigpelat Femení.

Concurs de Trencaclosques (24a edició)

Ball de nit amb l’Orquestra Himalaya 00.00 h · Torre d’en Guiu Gran ball per continuar la festa fins a la matinada.

Discomòbil

Tot seguit · Carrers del poble

Peyu: “La niña bonita”

Recorregut amb les colles convidades i la Colla de Diables del Catllar.

23.00 h · Torre d’en Guiu

Ball de nit amb l’Orquestra Charlotte

Dilluns 24

23.00 h · Torre d’en Guiu Gran ball de Festa Major.

Concert Jove: Fugados de Alcatraz Tot seguit · Torre d’en Guiu

Espectacle d’humor protagonitzat pel còmic Peyu.

La història de Julivert 19.00 h · Sala Polivalent Espectacle familiar per al públic infantil.

Concert per al públic més jove.

Cinema a la fresca: “Zootròpolis 2”

Sessió musical amb DJ Xart i DJ Joan Marco.

Discomòbil

22.00 h · Plaça de la Vila

Dissabte 22

Tot seguit · Torre d’en Guiu

Projecció de la pel·lícula per acomiadar la Festa Major.

00.00 h · Escoles Velles

La nit continuarà amb una sessió musical a càrrec de DJ Serez.

Matinades 8.00 h · Carrers del poble Els grallers recorren els carrers anunciant la diada de Festa Major.

Diumenge 23

Tronada de fi de festa Tot seguit · Plaça Pau Sulé Mensa Esclat pirotècnic que posarà el punt final a les celebracions.

Botifarrada popular Missa de Festa Major

10.00 h · Era del Castell

11.00 h · Església del Catllar Celebració solemne de la Festa Major.

Esmorzar popular amb tiquet de 2 € o gratuït amb la inscripció a la Baixada de Trastos.

Dimecres 26

Cercavila

Baixada de Trastos

Tot seguit · Torre d’en Guiu

Concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Recorregut festiu amb les colles convidades.

12.00 h · Del carrer de França a la plaça de la Vila

Vermut popular

Recorregut festiu amb DJ, animació i servei de barra.

20.00 h · Torre d’en Guiu El reconegut grup de les Terres de l’Ebre posarà el colofó musical a la programació festiva18.

15

dijous 13 d’ agost de 2026

La Canonja

Festa Major d’Estiu 2026

La Canonja encara la recta més tradicional de la Festa Major d’Estiu Festes l Aquest dijous té lloc el Pregó amb la canongina Mila Carreté Grogués a la Sala Noble del Castell de Masricart Adrià Recasens Benaiges La Canonja segueix en plena celebració de la seva Festa Major d’Estiu 2026 vivint dies d’intensa activitat amb una programació que, des de l’1 d’agost, ha omplert carrers i places d’actes culturals, música, tradició i propostes per a tots els públics. Fins aquest cap de setmana, diumenge 16 d’agost, veïns i visitants encara tenen l’oportunitat de gaudir d’un ampli ventall d’activitats que combinen el patrimoni festiu amb novetats que han contribuït a enriquir l’edició d’enguany, com els actes entorn a l’Eclipsi d’aquest dimecres. La cultura popular continua sent un dels principals eixos de la celebració. Aquest any, el Seguici Popular ha estrenat la Mulassa de la Canonja, presentada oficialment abans de la seva primera participació a la festa els propers dies, mentre que els Nanos també han sorprès amb un nou ball que amplia el patrimoni festiu local. La imatge d’aquesta edició és obra de la canongina Maria-Goretti Rion Veciana, guanyadora del concurs del cartell anunciador, una proposta artística que també s’ha vist reforçada amb la instal·lació de noves banderoles dedicades als personatges del Seguici Popular, decorant els carrers del Raval i Masricart i contribuint a crear un ambient encara més festiu. La música

continua ocupant un lloc destacat dins la programació. El Festival del Mamut ha comptat amb artistes consolidats com Doctor Prats i altres propostes musicals que han omplert de públic els espais de concerts. Paral·lelament, les activitats familiars, els espectacles de circ, les competicions esportives i un escape room pels carrers del municipi han ampliat l’oferta d’oci durant aquests dies. La voluntat d’oferir una festa oberta a tothom també s’ha traduït en noves mesures d’accessibilitat i sensibilització i la incorporació de trams tranquils durant el Seguici per facilitar la participació de persones amb necessitats específiques, així com els punts lila per reforçar la prevenció de les violències mas-

Estrena de la nova Mulassa de la Canonja que s’incorpora al Seguici Popular. Ajuntament de la Canonja

clistes i garantir espais segurs. Aquest divendres tindrà lloc el Pregó amb la canongina Mila Carreté Grogués i encara resten diversos actes com el Seguici, la Processó o la

Diada Castellera, entre d’altres, per cloure la Festa Major. La implicació de les entitats locals, el teixit associatiu, els voluntaris i els serveis municipals torna a ser essencial per-

què la celebració mantingui el seu caràcter participatiu, inclusiu i intergeneracional, consolidant-se un any més com una de les grans cites del calendari festiu de la Canonja.

16

dijous 13 d’ agost de 2026

La Canonja Festa Major d’Estiu 2026 k  Salutació de l’alcalde

Programa d’actes

Dijous 13

Nit de concerts amb els grups de versions Ready to Rock i Spoty Flight.

Processó amb el Seguici Popular, la imatge de la patrona i les autoritats.

Divendres 14

Tornada de Processó i Tanda de Lluïment del Seguici Popular

Cercavila de Vigília

En acabar la processó · Carrer Raval, davant de l’Ajuntament

Benvolguts canongins/es...

Del 13 al 16 d’agost · Durant els dies centrals de la Festa Major Torna el popular joc de rol col·lectiu en què els participants han d’eliminar la seva “víctima” tocant-la amb una banana. Les inscripcions són per a majors de 16 anys.

Vestida dels Gegants de l’Orfeó Canongí

Anada al ball

22.30 h · Plaça del Castell

02 h · Del replà de l’Església fins a la plaça Catalunya

Recorregut de foc amb colles convidades i el Ball de Diables de la Canonja.

Ball de Festa Major

Molt bona Festa Major!

18.30 h (plantada) · Avinguda Collblanc Plantada dels elements del Seguici Popular abans de l’inici de la cercavila.

19.15 h · Plaça del Castell

Cercavila de Vigília

Els gegants Bià i Esperança es vesteixen per donar inici als actes tradicionals de la Festa Major, amb l’acompanyament musical dels alumnes de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí - El Tecler.

19 h · Avinguda Collblanc

Primera balladeta dels Gegants de l’Orfeó Canongí 19.45 h · Plaça del Castell Els gegants ofereixen les primeres ballades abans del pregó, acompanyats per la música en directe dels alumnes de l’Escola de Música.

Pregó de Festa Major

El Seguici Popular recorre els carrers de la Canonja amb els seus elements festius i acompanyaments musicals. Inclou un tram tranquil al carrer Masricart.

Parlaments del Ball de Gitanes de l’Orfeó Canongí En acabar la tanda de lluïment · Carrer Raval Estrena del Ball Parlat del Ball de Gitanes.

Ball de Sant Miquel i Diables

La Despertada

En acabar els parlaments · Carrer Raval

23.30 h · Plaça del Castell (concentració)

Representació tradicional amb els versots crítics i satírics del Ball de Diables.

Concentració dels elements participants abans de l’inici de la cercavila nocturna.

Ballada de sardanes

La Despertada 00 h · Des de la plaça del Castell

Tot seguit · Plaça del Raval Ballada amb la Cobla Cossetània.

Cinquena edició de la cercavila nocturna amb el Seguici Popular i la Xaranga Tocats de La-La.

Partit de futbol de Festa Major

La canongina Mila Carreté Grogués pronunciarà el pregó que donarà oficialment el tret de sortida a la Festa Major.

Despertada amb servei de bar i DJ

Concert de Festa Major

01 h · Replà de l’Església

Concert amb l’Orquestra Montgrins.

En acabar el pregó · Des de la plaça del Castell El Seguici Popular acompanya la pregonera i les autoritats fins al punt d’encesa de la Tronada.

Arribada d’autoritats i entrega del foc de la Festa Major A continuació · Carrer de les Garrigues Els elements del Seguici Popular reben la pregonera i fan entrega simbòlica del foc que encendrà la Tronada.

Ball de Festa Major

00 h · Plaça Catalunya

00 h · Plaça Catalunya

Ball amb l’Orquestra Montgrins i Disco Show Must.

Ball amb l’Orquestra La Chatta i el grup de versions Femme Versions.

Dissabte 15

Seguidament · Carrer de les Garrigues

Les gralles de l’Escola de Música de l’Orfeó Canongí - El Tecler desperten el municipi.

Espectacle pirotècnic a càrrec de Pirotècnia Baldayo que marca l’inici oficial de la Festa Major.

Anada a ofici i acompanyament d’autoritats

Ball de Festa Major 00 h · Plaça Catalunya

20.30 h · Plaça Catalunya

Recorregut festiu fins a l’espai del ball.

8 h · Carrer Raval

Els elements del Seguici Popular ofereixen les primeres ballades de la festa, amb encesa final conjunta del Mamut i el Ball de Diables.

Partit entre el CF Canonja i la UDE Canonja.

Correfoc

Tronada d’inici de Festa Major

Després de la tronada · Carrer de les Garrigues

19.30 h · Camp de futbol municipal

Fi del recorregut amb música i servei de bar.

AqMatinades

Ball d’inici de Festa Major del Seguici Popular

Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

Els elements del Seguici Popular ofereixen els seus balls de lluïment.

20 h · Sala Noble del Castell de Masricart

Anada d’autoritats a l’encesa de la tronada

L

a Festa Major d’Estiu és molt més que un conjunt d’actes festius. És l’expressió més viva del que som com a poble, un espai de trobada que ens uneix al voltant de les nostres tradicions, la nostra cultura i els valors que compartim com a comunitat. Durant aquests dies, la Canonja torna a demostrar que és un municipi viu, dinàmic i participatiu. Els nostres carrers i places s’omplen de música, cultura, esport, activitats familiars i expressions de la cultura popular que fan possible que persones de totes les edats comparteixin moments de convivència, il·lusió i orgull de pertinença. Aquesta Festa Major és també el resultat d’un gran esforç col·lectiu. Res del que viurem aquests dies seria possible sense la implicació de les entitats, les associacions, els voluntaris, les regidores i regidors, el personal municipal, la Brigada, la Guàrdia Municipal i totes aquelles persones que, sovint des de la discreció, treballen durant mesos perquè cada acte sigui un èxit. A tots ells, el meu més sincer agraïment. Però la veritable essència de la Festa Major sou vosaltres. Cada família que surt al carrer, cada infant que viu les seves primeres festes, cada jove que hi participa i cada persona que manté viva una tradició contribueix a fer de la Canonja un poble cohesionat, orgullós de les seves arrels i compromès amb el seu futur. Des de l’Ajuntament continuarem treballant perquè la cultura, la participació ciutadana i la cohesió social siguin els pilars sobre els quals seguim construint la Canonja que volem: un poble amb qualitat de vida, amb oportunitats i amb una ciutadania orgullosa del seu municipi. Us convido a viure intensament cada acte, amb respecte, civisme i alegria, compartint aquests dies amb familiars, amics i veïns. Que aquesta Festa Major ens permeti continuar enfortint els vincles que ens uneixen i crear nous records que perdurin en el temps.

L’Assassí de la Banana

Diumenge 16 DonActe de reconeixement del 10è aniversari 11.30 h · Sala Noble del Castell de Masricart Homenatge a totes les persones que han format part de l’Associació Juvenil Mico de la Canonja durant aquests deu anys.

10.45 h · Plaça del Raval

Migdies musicals

El Seguici Popular acompanya la Corporació Municipal fins a l’Ofici Solemne.

12 h · Com a Casa (carrer de les Garrigues, 18) Concert vermut amb Hidden Track.

Ofici de Festa Major 11 h · Església de Sant Sebastià

Tornejos de Festa Major

Missa solemne en honor de la Mare de Déu Assumpta, patrona de la Canonja.

18 h · Plaça Mestre Gols

Processó Solemne

Concurs de llançament de pinyols d’oliva i finals dels tornejos de futbolí, ping-pong i botifarra.

En acabar l’ofici · Carrers del nucli antic

Diada Castellera

19 h · Davant de l’Ajuntament Actuació de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo.

degustació de rom cremat.

Castell de focs. Fi de festa

Havaneres

23 h · Carrer de les Garrigues

20 h · Plaça Catalunya

Espectacle pirotècnic de cloenda de la Festa Major a càrrec de Pirotècnia Baldayo.

Concert amb el grup Havàname i

17 dijous 13 d’ agost de 2026

Marc Montalvo: «Veig un grup il·lusionat amb jugadors que volen triomfar al Nàstic» Futbol l El segon capità del Nàstic de Tarragona analitza la pretemporada del nou projecte a les ordres de Xisco Campos, valora la confecció del grup i explica les bones sensacions que li transmet l’equip Tjerk van der Meulen

Arnau Montreal Quesada Ha tingut temps per pair la temporada passada? «Per sort o per desgràcia la temporada va acabar més aviat així que hi ha hagut temps per descansar, desconnectar, reflexionar i, sobretot, deixar-ho enrere. Tots els que ens hem quedat hem fet autocrítica de les coses que vam fer malament perquè no es tornin a repetir». Dol especialment a una persona com vostè que estima tant el Nàstic i va estrenar capitania. «Sí, va afectar moltíssim. No només parlo de mi, ho faig també per la resta de capitans del curs passat, sobretot Óscar Sanz i Jaume Jardí. Som de la casa, vam acumular molts anys al club i això afecta. Va haver-hi moments que ens van sobrepassar, però al final vam poder tirar l’equip endavant». Nova temporada, molts nous companys i nou cos tècnic. Com viu la pretemporada? «Al principi una mica estrany, perquè arribar al vestuari i no veure pràcticament ningú d’anys enrere no sol passar. La pretemporada la veig bé. Des del primer dia vaig poder apreciar que hi havia un sentiment diferent. Veig un grup humà molt bo, de bones persones. Això en moments complicats ajuda. Veig també molt de ritme en els entrenaments, moltes ganes de fer les coses bé i això també motiva». Des de fora es veuen jugadors il·lusionats i molts que veuen el Nàstic com la seva gran oportunitat. És així? «Doncs sí. No és fàcil venir a un club gran com aquest que ha tingut un any tan dolent. Noto il·lusió i ganes d’aprofitar una oportunitat de fer les coses bé i triomfar al Nàstic». Serà la seva cinquena temporada al primer equip. És la veu de l’experiència en aquesta categoria. «És veritat que porto molts anys aquí, però crec que hi ha jugadors amb molta més experiència al plan-

Marc Montalvo Segon capità del Club Gimnàstic de Tarragona

El nou tècnic «Xisco Campos és un líder al vestuari i tot el que diu té un rerefons i una intenció» Sensacions o victòries «A la pretemporada, les sensacions són més importants. Veig l’equip millor a cada amistós» ter, sigui d’aquesta categoria o de categories superiors, així que prefereixo escoltar i aprendre de la gent més veterana». De nou com a segon capità. Com se sent? «Il·lusionat una altra vegada. És un any diferent i amb gent nova, estic acompanyat en la capitania amb jugadors veterans i experimentats i podré aprendre molt d’ells tant a nivell futbolístic com a nivell de capità». Com és Xisco Campos com a tècnic?

«Tant ell com la resta del cos tècnic treballen moltíssim i ens plantegen entrenaments amb intencions i objectius concrets perquè quedin clares les idees de joc. La veritat és que m’agrada l’enfocament i crec que el grup està progressant. A més, com a nastiquer, tenir Xisco com a entrenador, després d’haver-lo vist jugar al camp com a capità és un luxe. Em va fer molta il·lusió quan es va anunciar». D’ídol a entrenador. «Sí, és una mica estrany. Quan el veia sobre la gespa notava quin ti-

pus de jugador era, tot un capità. Ara, al vestuari, també es nota que és un líder i que tot el que diu té un rerefons i una intenció. Es nota a cada xerrada, cada idea de joc, cada entrenament i pla de partit». Què demana a l’equip? «Té les idees clares. Amb pilota, vol un equip que intenti ser el més vertical possible, que sigui dominador, però capaç de ser versàtil en diferents aspectes. Defensivament, vol que siguem com era ell, un equip que competeixi, que guanyi duels i que sigui compacte». Què li ha demanat a vostè? «Des d’un primer moment va dir que aniria a mort amb els que som d’aquí, però que, a canvi, hem de treure la nostra millor versió». Aquest és l’any de Marc Montalvo? «Espero que sí [riu]. En tots els as-

pectes. He d’estar el millor possible a nivell de joc, de números, de companyonia i de capità. Si aconsegueixo fer un bon any, és més fàcil que els companys tinguin un bon any i també tot l’equip». Per conèixer una mica millor la plantilla. Qui és el més animat del grup? «José Amo i Joseda, la veritat és que són els més xerraires i els més alegres». I el més calmat? «Potser Borja Sánchez. No és tímid, però sí més calmat. Crec que la seva personalitat també queda reflectida al camp». Avui el Nàstic juga el Trofeu Ciutat de Tarragona contra el Huesca. Com veu el partit? «És un partit de categoria. Tindrem al davant el que crec que serà un dels grans rivals de la temporada amb el Real Zaragoza. Serà una bona pedra de toc, però no hem de treure conclusions ni guanyant 4-0 ni perdent 0-4». A la pretemporada els resultats no importen tant com les sensacions, creu que és així o fa falta la confiança d’una victòria? «Són més importants les sensacions. El partit contra l’Andorra sí que surts una mica xafat perquè notes que et passen per damunt tot i que competeixes, però hem anat in crescendo contra l’Olot, Petro de Luanda i Girona, on fins i tot vam merèixer guanyar. Veig l’equip millor a cada amistós. Prefereixo això». Té ganes d’arrencar ja la temporada? «I tant. Que comenci la lliga ja, ens motiva que a la primera jornada vingui el Real Zaragoza i espero un gran ambient. Ganes de jugar, de guanyar i retrobar-me amb Jaume Jardí, tot i que espero que el gol de l’ex el marqui Sinan Bakis [riu]».

18 dijous 13 d’ agost de 2026

El Huesca, una bona pedra de toc per al Nàstic en el Trofeu Ciutat de Tarragona Futbol l Els grana s’enfronten avui a les 20 hores al Nou Estadi contra un dels rivals a batre de la Primera Federació Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Xisco Campos té avui una gran pedra de xoc per mesurar l’equador de la preparatòria. A les 20 hores torna el futbol al Nou Estadi Costa Daurada, torna el Trofeu Ciutat de Tarragona i el rival serà l’SD Huesca. Aquesta serà la primera vegada de tota la preparatòria en la qual el club grana s’enfrontarà contra un equip de la mateixa categoria, una prova ideal per perfeccionar i donar continuïtat a les bones sensacions viscudes en els darrers amistosos.

Això sí, no és un rival qualsevol. El Huesca, amb l’exgrana Javi Sanz com a director esportiu, ha dissenyat un equip capaç d’aspirar a l’ascens directe i compta amb cares conegudes com Mohamed Djetei i Ander Gorostidi. El conjunt aragonès arriba endollat aquesta pretemporada. Dels quatre amistosos, només n’ha perdut un contra l’UD Logroñés. Anteriorment va guanyar a la Real Sociedad B i l’Andorra –aquest darrer per 4-0–. A més, també va ser l’únic equip espanyol que va vèncer el Petro de Luanda en el tour particular

Els jugadors del Nàstic celebrant el gol de l’empat contra el Girona. Aleix Colilla

La presentació de la plantilla tindrà lloc a l’interior del Nou Estadi a partir de les 19.10 h

que va fer l’equip angolès per Espanya. El partit començarà a les 20 h, però l’ambient s’animarà més aviat. A les 19.10 h, els jugadors desfilaran un per un a la gespa del Nou Estadi. D’aquesta manera, es presentaran davant de la seva afició. Posteriorment, els grana tindran l’oportuni-

tat de mostrar de nou els seus progressos davant dels seus aficionats. Els grana afronten el Trofeu Ciutat de Tarragona amb la intenció de deixar la copa a casa, però, sobretot, amb la intenció de millorar com a equip. El duel contra el Huesca és el millor simulacre el que s’ha de millorar abans de l’inici de lliga.

El CV Sant Pere i Sant Pau completa el fitxatge de Yoel Moreno Voleibol l El central gallec de 24 anys i d’1,98 metres d’alçada reforçarà el mur defensiu Arnau Montreal Quesada L’Asisa Tarragona SPSP continua reforçant la plantilla que ha d’afrontar el repte de la Superliga 2. Els tarragonins reforcen el seu mur defensiu amb el fitxatge del central gallec Yoel Moreno. El jove jugador de 23 anys i 1,98 metres d’alçada s’incorpora en una posició clau en l’equip i aportarà solidesa, recorregut i rendiment immediat. Malgrat la joventut, Moreno acumula molta experiència a la Superliga 2 i, fins i tot, ja sap el que és ascendir de categoria. El central va completar el curs passat una temporada destacada amb el San Sadurniño i va assolir l’ascens a Superliga 1. Llavors, el central va disputar 19 partits i 70 sets, sumant 142 punts, 99 en atac, 39 en bloqueig i 4 en serveis directes. Abans del seu pas per San Sadurniño, Moreno va desenvolupar la seva trajectòria a Voleibol Dum-

L’equip del Tarraco Warriors en el darrer Campionat d’Espanya Júnior. Tarraco Warriors

Tarraco Warriors triomfa al Campionat estatal i apunta cap al mundial Imatge d’arxiu de Yoel Moreno en la seva darrera etapa. CV Sant Pere i Sant Pau

Moreno és un jugador contrastat a la Superliga 2 i aportarà rendiment immediat bría i el CDV Textil Santanderina, acumulant experiència a Superlliga 2 i consolidant-se com un central

de garanties, amb marge de creixement però ja plenament preparat per assumir responsabilitats importants en la categoria. Moreno ja va pronunciar les seves primeres paraules de rojillo i va destacar que «vull continuar millorant, entrenant i donant-ho tot dia rere dia per arribar el més amunt possible».

Kickboxing l Els competidors Alan Maria i Unai Gómez han estat convocats per la selecció espanyola Diari Més El gimnàs Tarraco Warriors ja té en el punt de mira el Mundial. El passat mes de juliol, el club tarragoní va assolir un total de 15 medalles en els campionats d’Espanya Júnior a Madrid. Els competidors van obtenir 7 medalles d’or, 5 pla-

tes i 3 bronzes. Ara, des del club centren l’atencióal campionat del món que tindrà lloc a Itàlia del 18 al 27 de setembre. Alan Maria i Unai Gómez són els lluitadors convocats per la selecció i representaran el club. D’altra banda, 7 alumnes competiran al WAKO de Budapest del 27 al 30 d’agost.

19 dijous 13 d’ agost de 2026

La Comissió Europea avalua a Ceuta la situació després de l’allau migratòria Frontera l Brussel·les ofereix més suport a Espanya mentre Frontex manté una trentena d’efectius desplegats a la ciutat Joan Lizano / Agències La Comissió Europea va enviar ahir dimecres un equip de la Direcció General de Migracions i Interior a Ceuta per analitzar sobre el terreny la situació després de l’entrada massiva de migrants de finals de juliol. El comissari europeu d’Interior, Magnus Brunner, va explicar que la delegació farà una avaluació «de primera mà» i va garantir que Brussel·les continuarà donant suport a Espanya a través de Frontex, Europol i l’Agència de la Unió Europea per a l’Asil (EUAA). La Comissió es mostra disposada a incrementar aquesta assistència si el govern espanyol ho sol·licita. Frontex manté actualment una trentena d’efectius desplegats a Ceuta. Brunner ja havia mantingut dilluns converses amb les agències europees per fer balanç de la crisi i estudiar com prevenir nous episodis. L’actuació arriba després que més de 70.000 persones entressin irregularment a la ciutat des del Marroc a finals de juliol, una arribada que va desencadenar una greu crisi humanitària i va tornar a situar la frontera sud de la UE al centre del debat europeu. La ministra de Defensa, Margarita Robles, també es va desplaçar ahir a Ceuta, on es va reunir amb el president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, i va visitar els militars desplegats. Robles va assegurar que el Govern i les Forces Armades no abandonaran Ceuta i va advertir

va tornar a reclamar el retorn dels menors marroquins que continuen a Ceuta i en altres punts d’Espanya després de l’arribada massiva. Pressió a Ceuta Juan Jesús Vivas va reclamar després de reunir-se amb Robles que la ciutat recuperi la normalitat de manera urgent i va exigir al govern un «pla per a la devolució» dels migrants que encara hi romanen. El president ceutí va assegurar que «cada dia que passa estem pitjor» i va advertir que la permanència de centenars de persones als carrers continua alterant la vida quotidiana. Vivas va demanar també un reforç de la presència de l’Exèrcit i va insistir que la crisi no es pot donar per tancada encara que s’acabin materialitzant els retorns.

Menors migrants esperen per ser filiats davant la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Ceuta. EFE / Reduan

Marlaska planta la Comissió d’Interior del Senat i el PP anuncia que tornarà a citar-lo que el que va passar a finals de juliol «no pot tornar a ocórrer». La ministra va defensar que Ceuta i Melilla són una part essencial d’Espanya i va afirmar que «no es toquen», alhora que va garantir que els militars continuaran col·laborant amb

les forces de seguretat en tasques de presència, protecció i dissuasió. També va reclamar que «tot el pes de la llei» recaigui sobre les màfies que utilitzen i manipulen migrants i va demanar una major implicació de la Unió Europea. Durant la visita, diversos veïns van traslladar-li la preocupació, la por i la sensació d’abandonament que asseguren viure des de la crisi. En paral·lel, el ministre marroquí de Justícia, Abdellatif Ouahbi, va elevar el to contra la política migra-

Colòmbia decreta tres dies de dol per un terratrèmol que ja deixa 239 morts Tragèdia l El sisme de magnitud 7,4 deixa també almenys 3.755 ferits i 287 desapareguts J. L. / Agències El terratrèmol de magnitud 7,4 que dilluns va sacsejar Colòmbia deixa, al tancament d’aquesta edició, almenys 239 morts, 3.755 ferits i 287 desapareguts, segons la Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de

Desastres. El sisme, el més fort registrat al país aquest segle, va tenir l’epicentre a San José del Palmar, al Chocó, i ha afectat especialment Valle del Cauca, Risaralda i Caldas. Més de 24.300 famílies han resultat afectades i continuen les tasques de recerca entre les runes, sobretot

a Cali i Pereira. El president colombià, Abelardo de la Espriella, va decretar ahir dimecres tres dies de dol nacional, amb les banderes a mig pal als edificis públics i a les missions diplomàtiques. La resposta internacional també s’ha fet notar. L’ONU prepara una

tòria espanyola i va acusar Espanya d’«acceptar» i «regularitzar» migrants que arriben irregularment mentre Rabat intenta impedir que surtin del Marroc. Ouahbi va reclamar que tots dos països coordinin les seves polítiques per evitar, segons va dir, missatges contradictoris a banda i banda de la frontera. El ministre va defensar que el problema s’ha de resoldre «des de l’arrel» i va insistir que Madrid i Rabat han d’acordar una estratègia comuna sobre els fluxos migratoris. També

assignació del Fons Central per a l’Acció en Casos d’Emergència davant unes necessitats que preveu «molt serioses», mentre mobilitza recursos mèdics i alimentaris. La brigada mexicana Los Topos va arribar a Cali per reforçar la recerca de persones atrapades sota la runa. Espanya manté 75 ciutadans encara sense localitzar, tot i que no consten víctimes mortals espanyoles. El Ministeri d’Afers Exteriors ha anunciat un paquet d’un milió d’euros en ajuda humanitària per finançar material de refugi, sanejament, medicaments i personal sanitari.

Xoc al Senat La gestió de la crisi va alimentar també la confrontació política a Madrid. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no va acudir ahir a la Comissió d’Interior del Senat, convocada pel PP per donar explicacions sobre els fets de Ceuta. Els populars van qualificar l’absència d’«acte de desobediència deliberat» i van anunciar que estudiaran possibles accions polítiques i legals, a més de tornar a reclamar la compareixença del ministre. Vox va avançar que farà el mateix, mentre que Junts va criticar tant el govern central com el Partit Popular.

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Per molts anys, Lizano, de part de tot l’equip. Gaudeix i «disfruta» molt el dia i esperem que es portin les pertinents pastes a redacció per celebrar-ho.

20 dijous 13 d’ agost de 2026

k  Tribuna  k

k  Editorial  k

Per a qui és l’espai públic?

H

i ha decisions polítiques que expliquen molt millor que qualsevol discurs quin model de ciutat defensa un govern, i el que ha passat aquestes darreres setmanes a Tarragona n’és un exemple claríssim. El mateix dia que es feia públic que feien desaparèixer Barraques per Santa Tecla, l’Ajuntament anunciava una nova edició del Nomad a les Palmeres. Pot semblar una simple coincidència, però en realitat és la fotografia perfecta d’una determinada manera d’entendre la ciutat i les seves prioritats. Però la qüestió de fons no és només què passa amb Barraques, el debat és molt més profund: per a qui és l’espai públic? Perquè aquest, és un bé col·lectiu, no és neutre ni pot gestionar-se exclusivament sota criteris d’impacte econòmic o d’oportunitat política. Durant dues dècades, Barraques ha estat molt més que un espai de concerts. Ha estat un projecte impulsat per entitats sense ànim de lucre, construït gràcies al compromís i al voluntariat de centenars de joves de la ciutat. Les entitats que n’han format part han anat canviant al llarg dels anys, demostrant precisament que no es tracta d’un projecte patrimonialitzat per ningú, sinó d’una iniciativa viva, oberta i capaç d’incorporar noves generacions. Barraques ha contribuït a fer de Santa Tecla una festa més participativa, diversa i popular, amb una programació musical de qualitat, alternativa i que complementa l’oferta del que podem gaudir durant les festes. Per això sorprèn i preocupa que el govern socialista hagi decidit posar-hi punt final de manera unilateral, mitjançant un correu electrònic i a només dos mesos de l’esdeveniment. El nou Pla Cultural de la ciutat de Tarragona, aprovat recentment, situa la mediació com un dels seus grans pilars. Malauradament, la manera com el govern del PSC ha gestionat la desaparició de Barraques del Passeig de les Palmeres, és exactament el contrari del que predica aquest document. No hi ha hagut diàleg, ni mediació, ni voluntat de construir alternatives conjuntament amb les entitats implicades. Per això demanem al govern socialista que reconsideri aquesta decisió, que escolti les entitats i que situï l’interès col·lectiu al centre de les seves polítiques, ara i sempre. Per casos com aquest, massa sovint tenim la sensació que aquest govern municipal posa més facilitats als grans esdeveniments privats que als projectes impulsats per la gent de Tarragona. Ho hem vist amb Barraques, però també amb altres iniciatives promogudes per a joves tarragonins que han hagut de superar traves administratives, manca d’acompanyament institucional i una evident absència de voluntat política per ajudar-les a créixer. Projectes que, paradoxalment, acaben triomfant en municipis del nostre entorn perquè allà sí que troben suport i confiança. Cal deixar-ho clar: les iniciatives privades no són el problema. Ningú qüestiona que una ciutat pugui acollir esdeveniments privats, de fet, són perfectament compatibles amb una ciutat viva, atractiva i culturalment activa. El problema apareix quan aquestes iniciatives privades passen a ser la prioritat política i es beneficien d’una autèntica catifa vermella, mentre els projectes ciutadans han de justificar constantment la seva existència. I, al capdavall, la pregunta continua sent la mateixa: si l’espai públic no és per als joves organitzats de Tarragona i per als projectes que neixen a la nostra ciutat, aleshores, per a qui és?

Maria Roig Alsina Consellera i portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

Tornar a la realitat

E

l Camp de Tarragona va viure ahir un moment excepcional, únic i irrepetible. L’eclipsi solar total es va poder veure amb nitidesa des d’arreu de la demarcació i els punts de visualització habilitats per Govern i ajuntaments van ser un reclam efectiu per a la majoria dels ciutadans i turistes d’arreu del món. Les imatges de l’eclipsi quedaran gravades en la retina i el temps dirà si es van observar amb precaució. La jornada es va produir sense grans incidències a les comarques tarragonines, però les vies principals, com l’AP-7, es van col·lapsar abans i després del fenomen. I després, milers de

persones van quedar atrapades en estacions de tren com la de Tarragona, amb cues de centenars de metres en l’exterior de l’estació, fins a quarts de dotze de la nit. Només tres trens, un d’ells anul·lat, circulaven en direcció a Barcelona. Finalment, però, tothom va poder tornar a casa. La jornada d’avui servirà per a reflexionar i debatre, un cop més, sobre la mobilitat ferroviària i rodada a les nostres contrades i en el conjunt de Catalunya. Era d’esperar una aglomeració d’aquestes característiques en un lloc com Tarragona. Després de l’eclipsi, és el moment de tornar a la realitat i als problemes quotidians.

k  Tribuna  k

Per Sant Magí, aigua miraculosa. Per la resta de l’any, gestió terrenal

C

ada agost Tarragona fa una cosa extraordinària: converteix l’aigua en festa. Els Portants recorren el camí des de la Brufaganya, els carros entren a la ciutat, els càntirs s’omplen i el Portal del Carro esdevé el centre d’una celebració que ens recorda que l’aigua genera memòria, territori i comunitat. Durant uns dies la tractem com un tresor. Després passa Sant Magí, guardem el càntir i tornem a la normalitat. Aquesta normalitat és profundament contradictòria. Som capaços de venerar l’aigua quan arriba en carro i de malbaratar-la quan surt d’una mànega. Ens emocionem davant del símbol, però no actuem amb la mateixa responsabilitat davant de la realitat quotidiana. I en aquest cas la pregunta no interpel·la tant les persones com les institucions. Ens ajuda aquest sentiment a protegir l’aigua o simplement ens serveix per emocionar-nos durant uns dies i oblidar-nos-en la resta de l’any? Hi ha una diferència evident entre l’aigua destinada a cobrir necessitats bàsiques i la que es consumeix per a usos recreatius o de luxe. L’aigua per cuinar, posar una rentadora o cuidar els nostres fills no és comparable amb la que serveix per omplir una piscina privada o mantenir un jardí ornamental. Per això vam aconseguir i hem defensat mantenir una tarifació progressiva, per trams i per quantitats. No ha de pagar el mateix qui fa un consum essencial que qui manté consums desmesurats. I tampoc podem tractar igual una persona que viu sola que una família nombrosa. Cal distingir entre necessitats i privilegis. Durant massa temps, el relat de la sequera s’ha centrat en els gestos domèstics i individuals. Ens recorden que tanquem l’aixeta, que reduïm el temps de dutxa o que no rentem el cotxe. Tot això és important. Però resulta significatiu que la responsabilitat acostumi a arribar primer al bany de casa mentre costa més parlar

Jordi Collado Portaveu d’En Comú Podem Toni Garcia Conseller a l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona

de grans consumidors, fuites de la xarxa o determinats usos recreatius. La sequera exigeix responsabilitat compartida, no culpabilització selectiva. La prioritat hauria de ser protegir el consum essencial, controlar el frau i exigir un esforç més gran a qui més consumeix. El nord d’Europa està assedegat com mai i aquí fem com si no sapiguéssim de que va. Aquesta mateixa coherència s’ha d’exigir a les institucions. És difícil demanar a la ciutadania que compti cada gota mentre els serveis municipals continuen utilitzant aigua potable per netejar carrers o regar parcs i jardins. L’aigua de boca ha de reservar-se per beure, cuinar, garantir la higiene i sostenir una vida digna. Per aquest motiu vam proposar deixar d’utilitzar aigua potable per a la neteja viària i el reg municipal, aprofitant l’aigua regenerada disponible i que avui s’aboca al mar. També vam plantejar noves connexions, punts de càrrega per als vehicles de neteja i la incorporació de tractaments que permetin ampliar els usos de l’aigua reutilitzada. Pot semblar una obvietat, però sovint les obvietats necessiten una llarga batalla política abans de convertir-se en realitat: aigua regenerada per regar i aigua potable per beure. La reutilització no és només una qüestió d’eficiència. També és una manera de protegir el territori. Darrere de cada litre hi ha un riu, una depuradora, energia, infraestructures i recursos naturals limitats. Quan reduïm consums innecessaris o reutilitzem aigua, també contribuïm a disminuir la pressió sobre aquests ecosistemes. Té sentit abocar aigua regenerada al

mar mentre utilitzem aigua de l’Ebre per netejar carrers? En els darrers anys s’han fet passos importants. En el Pla municipal de sequera vam incorporar la necessitat de buscar fonts alternatives d’aigua i hem promogut canvis perquè la gestió d’aigua no potable sigui possible. Però els avenços administratius només tenen sentit si es tradueixen en resultats reals. Ara toca executar. Cal que el govern municipal construeixi les connexions, desplegui les infraestructures, mesuri els resultats i els expliqui. En política hídrica, com en energètica o forestal, el problema ja no és el diagnòstic o els recursos, és la determinació d’aquest govern. L’aigua és més que una qüestió ambiental. És també una qüestió de justícia social. Defensar una tarifació progressiva implica protegir les famílies que tenen dificultats per assumir les despeses bàsiques. Cal donar noves perspectives al Fons Social d’EMATSA perquè cap persona hagi de triar entre pagar el rebut de l’aigua i omplir la nevera. De la mateixa manera, les fonts públiques i els punts d’aigua continuen sent un servei que cal millorar. Són essencials per a infants, persones grans i persones vulnerables, especialment durant els mesos de més calor o en episodis de sequera. Les emocions col·lectives poden unirnos, però tenen més valor polític quan es transformen en drets i en accions concretes. Aquest Sant Magí tornarem a esperar els carros, a omplir càntirs i a celebrar una tradició que forma part del tarragoninament. I ens agrada que sigui així, però hem d’aconseguir que aquest sentiment no s’evapori quan acabin els actes. El miracle no és que l’aigua arribi un dia a l’any al Portal del Carro. El veritable miracle serà que Tarragona aprengui a gestionar-la millor cada dia de l’any, a no malbaratar-la i a garantir que ningú es quedi sense un recurs tan essencial per a la vida.

21 dijous 13 d’ agost de 2026

k As I Please k

El paisatge no és una fotografia Del PLATER al model mosaic: energia, indústria, agricultura i patrimoni

H

i ha qui diu que el PLATER ocupa massa territori, que posa en risc sòl agrícola, que altera el paisatge i que s’ha construït sense prou consens. En una part important del diagnòstic tenen raó. El problema és que el diagnòstic, per si sol, no resol la pregunta següent: si rebutgem una infraestructura energètica, quina alternativa proposem i en quin termini? Aquesta és la part més incòmoda de la transició. Totes les opcions tenen un cost. També no fer res. Catalunya necessita molta més energia renovable si vol reduir emissions, mantenir la seva indústria, electrificar consums i disminuir la dependència exterior. Però, al mateix temps, ha de protegir terra fèrtil, paisatge, patrimoni, biodiversitat i activitats agrícoles que formen part de la seva identitat i de la seva economia. Per això, la discussió no pot reduir-se a renovables sí o renovables no, ni a PLATER sí o PLATER no. La pregunta real és una altra: quin territori volem continuar sent mentre construïm el sistema energètic que necessitem? El Camp de Tarragona i, per extensió, la Catalunya del Sud, té una singularitat que obliga a pensar aquesta qüestió amb més ambició. Aquí conviuen indústria d’excel·lència, agricultura d’alt valor, patrimoni cultural extraordinari, turisme, activitat portuària, coneixement científic i espais naturals. No hauríem d’escollir una peça contra les altres. Hauríem d’aprendre a compondre-les. El paisatge del Priorat, de la Conca de Barberà o del Baix Camp no és una fotografia immòbil. És el resultat de segles d’activitat humana. Les vinyes, els marges de pedra seca, els camps, els camins, els pobles i el mosaic agro-forestal existeixen perquè generacions de persones han treballat aquell territori. Conservar el paisatge, per tant, no significa congelar-lo. Significa mantenir vives les activitats que el produeixen. Per conservar agricultura necessitem pagesos. Per tenir pagesos necessitem renda. I per tenir renda necessitem activitat econòmica, infraestructures, serveis i energia. La paradoxa és evident: podem intentar protegir un paisatge rebutjant qualsevol canvi i acabar provocant, a llarg termini, exactament allò que volíem evitar: abandonament agrícola, despoblament, pèrdua del mosaic agroforestal i un territori cada vegada més vulnerable. Aquí apareix el mirall de la “Toscana della ginestra”: no com una metàfora contra un territori concret, sinó com a símbol del que passa quan el paisatge deixa de ser productiu i queda abandonat. Un territori pot ser extraordinàriament preciós i, al mateix temps, perdre la seva capacitat de generar futur. Això no significa acceptar qualsevol projecte. Un municipi que pregunta per què una línia passa pel seu terme, quin impacte tindrà un parc eòlic o quin retorn rebrà per acollir in-

Ha d’existir retorn: energia competitiva per als polígons locals, participació municipal, comunitats energètiques i, com no podia ser d’una altra manera, ingressos per al territori i inversions en xarxes i formació. D’aquesta manera podem traçar una línia Sebastiano Alba clara capaç de fomentar l’ocupació, reforçar Consultor mediambiental i BD de l’agricultura, intensificar la restauració amLimonium @smartmaking biental i contribuir a la prevenció d’incendis. Això no és compensació caritativa. És recifraestructures no està necessàriament practi- procitat territorial. I probablement és una de cant NIMBisme. Està plantejant preguntes les condicions perquè la transició pugui ser acceptada i accelerada. legítimes de governança. El canvi conceptual és aquest: l’energia no El problema apareix quan la suma de tots els “no aquí” acaba convertint-se, de facto, en hauria de competir contra la indústria, l’agricultura, el turisme, el patrimoni o la natura. un “no enlloc”. Podem voler energia renovable, indústria, Ha de ser la infraestructura que permeti que autonomia energètica, preus competitius i totes aquestes activitats continuïn existint. Això és el model mosaic. Un territori on la descarbonització. Però si rebutgem sistemàticament aerogeneradors, fotovoltaica, xarxes, vinya del Priorat continuï produint vi. On la emmagatzematge i noves infraestructures, Conca mantingui agricultura i paisatge. On en algun moment l’aritmètica deixa de qua- Tarraco i Gaudí continuïn generant cultura drar. Aquí la política té una responsabilitat i turisme. On el Port i la indústria continuïn generant ocupació, coneixement i valor afeque no pot delegar. No decidir també és decidir. Retardar una git. I on les renovables trobin el seu lloc sense xarxa té un cost. Retardar nova generació convertir-se en una nova monocultura terrienergètica també. I no donar certesa a una in- torial. No és fàcil. Però aquesta és precisament versió industrial pot tenir-ne un encara més la feina de la política: construir, amb els acelevat. tors locals, un ecoAquests costos no els sistema viable que paga una abstracció administrativa. Els paguen els La transició energètica permeti passar de la és inevitable. Que conversació a la contreballadors, les empreses, sigui territorialment servació. Perquè la els territoris i les futures generacions, que acaben intel·ligent i socialment transició, o la goverjusta encara depèn de nes, o acabarà goverheretant la factura de la nosaltres nant-te. I l’energia, o inacció. la produeixes, o acaPerò la resposta tampoc bes comprant-la en pot ser repartir megawatts sobre un mapa. El principi hauria de ser sen- les condicions que et fixen els altres. No podem continuar administrant vetos. zill. Primer, eficiència i reducció de la deman- Necessitem construir compatibilitats i passar da. Després, teulades, polígons, ports, aparca- de la confrontació a la composició. El debat del futur no hauria de ser entre ments, infraestructures existents i sòls ja artificialitzats. És a dir, aprofitar allò que ja hem ecologistes i industrials, entre món rural i transformat abans de transformar res de nou. urbà, o entre partidaris i detractors del PLAEl segon, només arriba quan el primer TER. Hauria de ser sobre com componem s’ha esgotat del tot. Aleshores entren en joc un territori complex, com distribuïm costos els sòls degradats o de menor valor agrícola i beneficis, com evitem que sempre siguin i paisatgístic. I només quan també aquestes els mateixos qui assumeixen les externalitats possibilitats siguin insuficients, una implan- negatives i com prenem decisions amb prou tació selectiva en territori rural, amb criteris rapidesa perquè, mentre discutim, el món no clars de capacitat de càrrega, minimització de continuï avançant sense nosaltres. La transició energètica és inevitable. Que l’impacte i participació local. Les teulades formen part de la solució. sigui territorialment intel·ligent i socialment Però amb teulades soles no electrificarem justa encara depèn de nosaltres. I aquí convé recordar una regla especialuna economia industrial. Al final arriben els números, i els números acaben decidint si ment útil en temps de bloqueig: l’òptim és podem sostenir la indústria d’avui, construir l’enemic del bo. No es tracta de fer-ho de qualsevol manela de demà i preservar el benestar econòmic i social que el nostre ecosistema productiu ha ra. Es tracta de deixar de diagnosticar indefinidament i començar a construir un model estat capaç de crear. I aquí apareix un segon principi imprescin- viable. De la confrontació a la composició. Del paisatge que contemplem al paisatge que dible: la reciprocitat territorial. Si un territori aporta sòl, paisatge, vent, sol, mantenim viu. El paisatge no és una fotografia. És un proxarxes i acceptació social, no pot rebre a canvi només la satisfacció moral de contribuir a la cés. I si no el governem nosaltres, el governarà la inèrcia. transició energètica.

k Tribuna k

Catalunya: una acció exterior per consolidar el nostre lideratge econòmic europeu

L

’any 2026 està confirmant el paper de Catalunya com un dels territoris més dinàmics de la Unió Europea. L’acció exterior de la Generalitat i la presència estable davant les institucions europees s’han convertit en eines estratègiques per impulsar la competitivitat de les empreses, captar inversions internacionals, reforçar la recerca i apropar els recursos europeus als municipis de Catalunya. L’àmbit comercial continua sent un dels principals actius de l’economia catalana. Catalunya va tancar el 2025 amb un nou rècord històric d’exportacions, superant els 100.779 milions d’euros, xifra que representa prop del 26% de totes les exportacions de l’Estat. La Unió Europea continua essent el principal mercat de les empreses catalanes, absorbint aproximadament tres quartes parts de les vendes a l’exterior. Durant el 2026, aquesta tendència es manté, gràcies a una economia cada vegada més internacionalitzada i diversificada. La xarxa de 40 oficines exteriors d’ACCIÓ va donar suport l’any passat a prop de 3.000 projectes d’internacionalització, un 17% més que l’any anterior. Catalunya també consolida la seva capacitat d’atracció d’inversions. Actualment hi ha més de 9.600 empreses estrangeres establertes al país, procedents de 90 països, que representen prop del 30% del volum de negoci empresarial i gairebé el 47% de les exportacions catalanes. Aquestes empreses contribueixen decisivament a la creació d’ocupació de qualitat, a la transferència de coneixement i a l’impuls de sectors estratègics com la indústria, la salut, la biotecnologia, la mobilitat o la intel·ligència artificial. Les dades disponibles del 2026 mantenen aquesta tendència positiva, amb un fort creixement de la inversió estrangera respecte a l’any anterior. La projecció internacional també es tradueix en més capacitat científica. Catalunya continua situant-se entre les regions més competitives del sud d’Europa en innovació, amb una inversió superior als 5.400 milions d’euros en R+D i 754 sol·licituds de patents en el darrer exercici disponible. Universitats, centres de recerca, hospitals i empreses lideren nombrosos projectes finançats pels programes europeus Horizon Europe i altres iniciatives comunitàries, reforçant un ecosistema d’innovació reconegut internacionalment. La dimensió cultural de l’acció exterior també guanya protagonisme. La promoció de la llengua catalana, les indústries culturals, la creació artística i la participació en xarxes europees contribueixen a projectar Catalunya com un territori creatiu, innovador i obert al món, reforçant la seva presència institucional dins dels principals espais de cooperació europea. Tot aquest esforç internacional té un retorn directe als municipis. En els darrers quaranta anys, Catalunya ha rebut prop de 6.000 milions d’euros en fons estructurals i de cohesió de la Unió Europea, als quals cal afegir els recursos extraordinaris dels programes de recuperació i resiliència. Aquests fons han permès finançar infraestructures sanitàries, equipaments educatius, projectes de mobilitat sostenible, rehabilitació energètica, digitalització de les administracions locals, regeneració urbana, protecció del patrimoni natural i iniciatives socials arreu del territori. La major part dels municipis catalans han participat en projectes cofinançats per Europa, convertint la política europea en una realitat tangible per a la ciutadania. En un context internacional complex, Catalunya demostra que una acció exterior activa i una presència sòlida a la Unió Europea són instruments al servei del desenvolupament econòmic, la innovació, la cultura i la cohesió territorial. Les xifres avalen aquesta estratègia: més comerç, més inversió, més recerca i més recursos europeus que es transformen en oportunitats reals per a les empreses, els municipis i el conjunt de la societat catalana.

Alberto Bondesio Diputat del PSC per Tarragona

22 dijous 13 d’ agost de 2026

Necrològiques Tarragona Fernando Rujano Borrego. Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori Municipal.

Reus Maria Teresa Lacruz Arevalo. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori Municipal. Josep Maria Balañá Algueró. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori Municipal. Carme Cervera Masgoret. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori Municipal. Juan Ortega Felicidad. Ha mort als 86 anys.

Vila-seca Juan Manuel Parrado Tabares. Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori Municipal.

Torredembarra Carlos Miracle Guibernau. Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol.

ArtNus fusiona art, música, dansa i solidaritat en la seva tercera edició a Cambrils Compromís l ArtNus va consolidar el cap de setmana la seva tercera edició a Cambrils amb una nova vetllada dedicada a l’art, la cultura i la solidaritat. El festival, impulsat per l’artista cambrilenc David Callau, va tornar a transformar el varador del Club Nàutic en un gran espai d’expressió artística, amb una proposta que va fusionar pintura, música, dansa, moda i joieria davant del mar. La iniciativa manté així la seva aposta per una experiència cultural transversal i contemporània, concebuda per apropar l’art al públic

des de diferents disciplines. Enguany, la vessant solidària es va dedicar a Swim for ELA, entitat que treballa per donar visibilitat a l’esclerosi lateral amiotròfica i impulsar la recerca i el suport a les persones afectades i les seves famílies. L’organització ha fet una valoració molt positiva d’aquesta tercera edició, que reforça la consolidació d’ArtNus com una proposta singular al territori i referma Cambrils com a escenari de projectes culturals innovadors amb vocació social. l Diari Més / Laia Solanellas

23 dijous 13 d’ agost de 2026

Avui felicita als que es diuen: Aurora, Poncià, Cassià, Concòrdia i Centola

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

La jornada labo- Avui et trobaràs Durant la jornada Avui gaudiràs dels ral arribarà a ser amb una perso- et pots sentir una elogis que rebràs i esgotadora, tot i na que feia molt mica més cansat et reconeixeran la que al final veuràs temps que no ve- del normal; intenta teva capacitat procompensat el teu ies. Al final del dia envoltar-te de gent fessional. A més, esforç. No deixis es prometen situ- jove i així recupera- sorgiran contacde banda les aten- acions molt apas- ràs forces. Sorpre- tes amb persones cions amb els teus. sionades. ses a casa. molt especials.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Avui no et fiquis No donis tanta Avui el teu magne- Al llarg del dia hi en discussions de importància a les tisme serà molt ele- haurà una visita poca importància. petites coses que vat i això t’ajudarà a inesperada i una Si ho fas, pots con- tens al cap, per- potenciar la relació sorpresa amorosa. tradir-te sense vo- què si no t’alteraràs de parella. Aprofita Procura no agaler i equivocar-te; massa i això reper- la jornada perquè la far-te desprevingut avui mantén un se- cutirà en tot el que sort et somriu en tot. o ho podries pagar gon pla. facis. Calma. El dia és teu. car. Hi ha gelosies.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Intenta no fer ex- Avui et sentiràs No perdis les opor- Intenta passar-t’ho cessos de menjar molt alegre i alhora tunitats que es bé i gaudir al màni de falta de des- una mica deprimit. presentin en pro- xim dels bons mocans, perquè això No et preocupis, jectes professio- ments. Però no et pot portar pro- rebràs més d’una nals. Cuida més oblidis que tens blemes. Relacio- sorpresa i notícies la dieta, relaxa la projectes endarrena’t amb els altres molt positives. Vi- ment i busca gent rits. Si has de desense presses. gila si condueixes. divertida. manar ajuda.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Carreteres secundàries

14.30 Converses Connecticat

15:00 Notícies (r)

15.00 Carreteres secundàries

15:30 Terreny

15:30 Hospital de proximitat

16:00 Notícies (r)

16:00 Notícies 12. Edició migdia

18:00 Veus que inspiren 18:30 Moving 19:00 Nex estiu 20:00 Notícies 20:30 Questió de fons estiu 21:00 Notícies (r) 21:30 Questió de fons estiu

7 8

10

CANAL REUS TV

16:30 Efecte mosaic. Tarda

5

16:30 Efecte Mosaic. Tarda. Estiu 18:00 Veus que inspiren 18:30 Moving 19:00 Notícies en xarxa. Estiu 20:00 Notícies 12. Edició vespre. 20.30 Tremolors. (r) 21.30 Va passar aquí Catalunya

22:00 Notícies (r)

22:00 Notícies 12. Edició vespre.

22:30 Questió de fons estiu

22.30 Tremolors. (r)

23:00 Notícies (r)

23.30 Va passar aquí Catalunya

23:30 Efecte mosaic. Tarda

00:00 Notícies 12. Edició vespre

TARRAGONA: Salomo Tuset, Esther Canyelles, 6 Telèfon 977 232 722 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Giné Anguera, Noemí Passeig Prim, 10 Telèfon 977 316 105 SALOU: Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788 VILA-SECA: Jansa Padró, Pau Pl. de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139 CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa Av. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702 VALLS: Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517 EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Cobries una cosa, en especial per evitar ser vista. Crit de l’ase. 2. Ventilem la casa. Escenari de pel·lícula. 3. Tibant. Adopto el posat del meu ídol. Punts de mira. 4. Antics balls cantats, apareguts al segle XVI. Una mà de pintura. 5. El centre d’interès. Floreta típica de l’adulador. Té un preu. 6. Per a les Índies. Prendre. 7. Donald i Gilito. Com un ou. Sortida d’emergència. 8. Mestratge del conductor. Pensen i viuen. 9. Anyell. Els encarregats de la secció femenina del setè de cavalleria. Nuclis iodats. 10. Respirar. Escoltin. 11. Capicua numèric. Afany irresistible de parlar. 12. Obres d’una secta destructiva. Estacions que ens fan suar cada cop més. VERTICALS: 1. Certa incapacitat. Les cartes després de la primera volta. 2. Mesura. Dolç i celestial. 3. Llançareu l’ham. El primer de veure el sol. 4. Segon símbol del pòdium. Dirigeixen oficialment la missa. Surt de mare. 5. La que viu al mateix barri. Ajudants dels pastors. 6. Cobreix el mató amb mel. Muntanyola. 7. Entra en situació. Introducció literària. Una mica de gel. 8. Delimiten una part. Dels cavernícoles. 9. Un grapat de pisos. La més treballadora del pentagrama. Només somriu als més afortunats. 10. Primers indicis de radioactivitat. Signatures de solvència. Val per tres. 11. Omplir a vessar. Detesteu profundament. 12. Cal aixecar-la. Pinyes tropicals.

Anuncis classificats PÀRQUINGS LA POBLA de MAFUMET. LLOGO PLAÇA PARQUING. Tel: 654.365.921 SE ALQUILA PARQUING. Avgda.Catalunya. Tel: 977 21 80 34

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO. PROFESIONAL. Tel: 600.776.788 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

SALIDAS. DOMICILIOS.

MASAJES RELAJANTES. Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

MUSCULAR. Juan

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJE RELAJANTE,

645.412.113 LEYRE. REUS.

MASAJISTA PROFESIONAL. Tel: 643.840.135

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Tel: 631.147.469 MASAJES RELAJANTES.

Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

24º 33º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Fins a migdia predominarà el temps assolellat, tot i que hi haurà alguns núvols baixos al nord de la Costa Brava i al sud. A la tarda creixeran nuvolades al nord i, més aïlladament, al prelitoral. Aquestes es desplaçaran de nord-oest a sud-est i deixaran el cel força ennuvolat temporalment a diferents punts de l’interior. Temperatura Al matí farà sol, amb alguns núvols baixos al nord de la Costa Brava i al sud. A la tarda creixeran nuvolades al nord i interior, que es desplaçaran cap al sud-est i deixaran alguns moments de cel molt ennuvolat. Al sud també arribaran núvols alts.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dijous 13 d’ agost de 2026

E

l Festival Jordi Savall viu aquesta Integració l Setze joves de l’escola terapèutica Can Ros participen aquesta setmana en tallers setmana, del 10 al 16 d’agost, la seva de musicoteràpia i pràctiques amb artistes internacionals dins la sisena edició del certamen sisena edició als espais patrimonials de Santes Creus, Montblanc, Valls i Alcover, sota el lema Enllà de l’eclipsi. A banda del cartell de músics internacionals que ompliran esglésies, places i claustres, enguany el certamen consolida un projecte social i educatiu que vol fer de la música una eina de transformació i no només una experiència artística. La iniciativa neix de la Diumenge, al Monestir voluntat d’arrelar el festival i de construir-hi vincles duradors més enllà dels dies de proLa setmana culminarà amb una gramació, obrint la música antiga a públics mostra oberta al públic on els que habitualment queden fora dels circuits joves compartiran el treball fet culturals i donant, també aquí, «llum als tapats». Organitzat per la Fundació CIMA, a entitats que treballen amb col·lectius vulneamb direcció artística de Jordi Savall —que rables, i que s’emmarca en la línia de valors enguany compleix 85 anys— i direcció geneque des de fa anys impulsa el projecte YOCPA ral de Martí Sancliment, el festival va aplegar de la Fundació CIMA. El balanç d’aquesta l’any passat més de deu mil assistents; enaposta ja té xifres: més de cent deu particiguany hi suma, amb força inèdita, la dimenpants, sis activitats educatives i de mediació sió social com a eix propi de la programació. cultural, set entitats socials i culturals imAl capdavant d’aquest vessant social hi plicades, i més de cent entrades accessibles ha la Montserrat Navarro, psicòloga i mugestionades a través dels programes d’inclusicoterapeuta tarragonina, que el lidera de sió. Per als seus impulsors, l’aposta no és un manera compartida amb l’Ana-Maria Birta i afegit al festival sinó una manera d’entendre amb la implicació directa del director genela cultura com un dret compartit i no com un ral del certamen. Navarro, que al llarg de la privilegi reservat a uns pocs, i encaixa amb el seva trajectòria ha treballat amb adults amb cicle de conferències d’enguany, que reflexireptes de salut mental i amb gent gran, i que ona sobre la desigualtat de les dones, les midarrerament centra la seva feina en joves i gracions i el diàleg intercultural. Tot plegat infants amb diversitat funcional, explica que respon, en paraules de Jordi Savall, a la idea el projecte va néixer en conèixer la tasca del que «la música és la veu de la humanitat». centre terapèutic Can Ros, amb qui van descobrir una convicció comuna: que la cultura Una xarxa que vol continuar tot l’any pot generar espais de creixement, autoesti- La música es converteix en eina de treball emocional i social durant els tallers del festival. Cedida El programa arriba al seu punt culminant ma i comunitat. D’aquella connexió va sorgir la idea de fer coincidir els joves atesos al ticipen en tallers de musicoteràpia a Santes redescobrir el seu potencial i sentir-se part els dies 15 i 16: divendres, els joves de Can centre amb els artistes convidats al festival, Creus i a les instal·lacions de Can Ros, a Ai- activa de la societat. La productora CARMEL Ros assisteixen a l’assaig obert de la YOCPA, perquè la música pugui funcionar com un guamúrcia, que combinen dinàmiques de enregistra, en paral·lel, un documental sobre i diumenge n’oferiran la mostra final al Dormitori del Monestir de Santes Creus, oberta llenguatge universal capaç d’apropar mons música en grup, propostes centrades en la aquest recorregut. El projecte social s’inscriu en una xarxa a les famílies i a la ciutadania, colofó d’un que no s’acostumen a trobar. Els tallers, pre- individualitat de cada participant i classes magistrals amb artistes com més àmplia que enllaça el festival amb l’en- recorregut de superació personal. Per a Nacisa Navarro, es dissenyen sempre Waed Bouhassoun o Tcha Lim- torn educatiu i cultural del territori: escoles varro i Sancliment, però, l’objectiu no s’esgoen funció de les necessitats d’acompanyament i d’expressió emocional berger, a banda de pràctiques de música de Montblanc i Valls, el Conser- ta aquesta setmana, ja que volen mantenir la sociolaborals de suport logístic vatori de Vila-seca, les Joventuts Musicals col·laboració amb Can Ros tot l’any, facilitar de cada grup, i no a l’inrevés. i organitzatiu al festival. Lour- de Valls, i centres de formació superior com una dotació d’instruments perquè els joves El gruix de l’experiència recau, per primera vegada, en setze joves des Clavé, directora acadèmica l’ESMUC o l’escola EÒLIA, amb qui es bus- puguin continuar treballant i consolidar una del centre, ho descriu com una quen oportunitats formatives i noves expe- xarxa entre el festival, els centres educatius de l’escola terapèutica de Can Ros, oportunitat perquè els joves riències professionals per als estudiants. Hi i socials i el territori. Només així, sostenen, gestionada per Amalgama7 i adreposin en pràctica les seves capa- té un paper clau, també, la col·laboració amb l’esdeveniment pot deixar de percebre’s com çada a adolescents amb dificultats citats en un entorn d’alt va- Apropa Cultura, que enguany fa el segon any una cita puntual per convertir-se en un prode salut emocional i patologia Joan Lizano lor cultural que els permet consecutiu facilitant l’accés a l’oferta cultural jecte compartit amb la comunitat que l’acull. dual. Del 10 al 14 d’agost par-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

El Festival Jordi Savall posa la música al servei de la inclusió i la cohesió social

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Astronomia

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

Mapa de l’eclipsi solar a la ciutat de Tarragona: els sis punts habilitats i la seva capacitat

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Eclipsi

Comencen les primeres retencions en sentit Tarragona i l’Ebre tant a l’AP-7 com a l’N-340

Patrimoni

La Generalitat estudia una necròpolis descoberta durant unes obres al Catllar