Dijous 12 de març de 2026

Número: 5497 www.diarimes.com

DIJOUS 12 DE MARÇ DE 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Societat

10

Martina Castells Ballespí, la primera dona a doctorar-se en medicina i que va exercir a Reus Opinió

Cultura 7 La cinquena edició del Festival Teta porta a Tarragona a Vanesa Martín i a Lia Kali com a caps de cartell

20 Ignasi Prat. El problema animal i ciutadà dels gats ferals: «La mateixa llei genera una clara injustícia territorial»

Economia

Les fires generen a Reus un impacte de més de 41 MEUR Els esdeveniments comercials van aconseguir generar negoci per valor de 30,9 milions el 2025 Gerard Martí

8

Tarragona

Unes pilones controlaran l’accés de cotxes a la primera coca de la Rambla L’Ajuntament ha tret a licitació, per 171.000 euros, el projecte per pacificar el primer tram de la Rambla Nova l 4

Medi natural

El Port vol canviar el tipus de sorra amb què renova la platja de la Pineda l 13

Nàstic 17

El primer repte: contra el líder i en descens La plantilla s’adapta a contrarellotge al ‘mètode Alfaro’ per assolir l’objectiu de la permanència

Vila-seca

Pere Segura: «El retard en la Intermodal ens resta oportunitats» 12

Equipaments

L’Ajuntament compra l’antiga Església de Sant Jordi per fer-hi el centre ciutadà de Cap Salou El consistori preveu ubicar-hi un espai cívic i cultural que doni servei al veïnat i que obri portes en el termini d’un any l 14

2

dijous 12 de març de 2026

Salvador Illa: «Tarragona tindrà la trombectomia per l’ictus 24/7 al més aviat possible» Política l El president de la Generalitat diu que Salut treballa en el calendari i dependrà dels professionals disponibles Oriol Castro Sanz El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va prometre ahir que el desplegament del servei d’atenció continuada de l’ictus a Tarragona i al conjunt del territori es durà a terme «el més aviat possible». Durant la sessió de control al Govern, en resposta a una pregunta del grup parlamentari dels Comuns, el cap de l’executiu va assegurar que la Conselleria de Salut està treballant «per donar a conèixer el calendari», que dependrà «de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei». L’anunci arriba després de les protestes a la capital tarragonina per exigir el servei de trombectomia les 24 hores del dia els 7 dies a la setmana a l’Hospital Joan XXIII. La presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va argumentar al Parlament que «quan una persona pateix un ictus cada minut compta i, sobretot, sabem que les seqüeles depenen en gran mesura del temps que aquesta persona és atesa». «Per tant, el temps d’accés, la immediatesa a una atenció especialitzada com és la trombectomia les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, perquè un no pot decidir quan pateix un ictus, no pot dependre de en quina demarcació vius ni de codis postals, com passa ara. No pot ser que hi hagi catalans de primera i de segona», va reblar Albiach.

En resposta a la pregunta, el president va negar que hi hagi «ciutadans de primera i de segona» i va dir que tothom «té el mateix dret» a rebre els serveis. A més, va defensar que «el programa d’Ictus és pioner. És dels millors d’Europa i de tot el Món». Pendent de les protestes A més, Illa va reconèixer que ha estat pendent de les reclamacions que s’han fet des del territori. «És una elecció del Govern estendre aquest programa el més aviat possible», va dir el president. «Justament perquè tothom pugui accedir-hi les 24 hores de tots els dies de la setmana. La conselleria i aquest Govern tenen el compromís de fer-ho», va dir Illa. El president va afegir que no és una qüestió de diners. «Només faltaria. La sanitat catalana és excel·lent, pero s’ha de reformar per seguir amb aquesta excel·lència. I així s’està fent. Amb el programa d’ictus s’està fent». Albiach va reclamar un pas endavant a Salvador Illa i va

«És una elecció del Govern estendre aquest programa al més aviat possible» «La sanitat catalana és excel·lent, però s’ha de reformar per continuar així»

demanar que s’expliqui el calendari per implantar el servei a la demarcació. En la segona resposta, Illa va expressar que «si es pot fer demà, es farà demà. Dependrà de la possibilitat dels professionals».

El Govern aprovarà el desplegament de la Llei ELA amb ajuts de fins a 15.000 euros el dimarts Salut l L'Associació Swim for ELA creu que «és un pas important, però insuficient» John Bugarin El Govern aprovarà el pròxim dimarts, en el Consell Executiu, el decret que regularà el desplegament de la Llei ELA a Catalunya. Així ho va anunciar ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la sessió de control al ple del Parlament, qui va explicar que l’executiu preveu ampliar les prestacions econòmiques que estableix la normativa estatal fins als 14.788 euros mensuals en els casos en què els pacients necessiten atenció continuada les 24 hores del dia. El text aprovat per unanimitat al Senat d’Espanya l’octubre del 2024 fixa unes ajudes màximes de 9.850 eu-

ros per pacient, finançades a parts iguals per l’Estat i les comunitats autònomes—. Tot i això, la Generalitat hi afegirà una aportació extra d’entre 2.500 i 5.000 euros mensuals perquè les persones amb una dependència més extrema —que requereixen més de 20 hores diàries de cura especialitzada— puguin assumir el cost dels cinc professionals que, segons els càlculs de l’executiu, són necessaris per garantir una atenció permanent adequada al malalt. La iniciativa compta amb el suport d’Esquerra i dels Comuns, fet que assegura la seva aprovació al Parlament. En conjunt, el Govern calcula que el desplegament

Mónica Ríos (PSC) i Núria Lozano (Comuns) amb afectats d’ELA. ACN

Uns 200 malalts dels 800 diagnosticats podran demanar aquestes ajudes

de la llei suposarà una despesa aproximada de 20 milions d’euros. A partir del 19 de març, es podrà demanar el reconeixement del grau III+ de dependència, el més elevat i l’únic que es pot beneficiar directament de les prestacions de la llei ELA.

dijous 12 de març de 2026

Imatge del president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la seva intervenció. ACN

Les famílies d’I3 porten a Educació el rebuig al tancament de línies Educació l Els docents també es mobilitzen i faran vaga dimarts i divendres per exigir millors condicions laborals Marta Omella Blanco

Segons els càlculs del Govern, de les aproximadament 800 persones diagnosticades actualment d’ELA a Catalunya, unes 200 complirien els requisits per rebre aquestes ajudes. Satisfacció a mitges Joana Bono, portaveu de l’Associació Swim for ELA —que

recapta fons per donar suport als malalts de la demarcació de Tarragona i les seves famílies—, considera que el desplegament de la llei és «un pas molt important», però «insuficient». «Tot el que sigui sumar per ajudar està bé, però hi ha famílies que necessiten diners i no en tindran perquè no estan dins del grau III+», apunta Bono, qui recorda que es tracta d’una malaltia «molt cara». D’altra banda, es mostra escèptica sobre el compliment d’aquest decret: «Quan la primera família digui que ha cobrat els diners, aquell dia m’ho creuré al cent per cent» Més enllà de les ajudes econòmiques, Bono destaca que encara hi ha moltes mancances en l’atenció als afectats i als seus cuidadors. Així, recorda que la majoria dels pacients passen la malaltia a casa, cosa que obliga a adaptar l’habitatge sense prou suport de les administracions. També denuncia la manca de reconeixement dels cuidadors familiars: «Quan el malalt ja no està, què passa amb la persona que l’ha cuidat? No existim en cap lloc».

Les famílies afectades pel tancament de dues línies d’I3 a Tarragona es reuniran aquesta tarda amb els Serveis Territorials d’Educació per a expressar el seu malestar i exigir la recuperació d’aquestes places públiques, així com traslladar altres reivindicacions de la comunitat educativa de la ciutat. Ja fa una setmana que més d’un centenar de famílies es mobilitzen contra aquesta supressió, que concretament afecta l’Escola El Miracle i l’Escola Pràctiques. La indignació neix arran de la publicació de l’oferta inicial de places per al curs 20262027, coneguda pocs dies abans de l’inici del període de preinscripcions. A banda de la reducció de places, la comunitat protesta també contra la nova zonificació d’I3, «implantada sense consens», i reclama l’activació de noves línies a 1r d’ESO als instituts públics. Aquestes i altres demandes es recullen en un ma-

Imatge de la concentració que va tenir lloc el 4 de març. Gerard Martí

nifest conjunt signat per les AFA i professionals dels centres educatius de la ciutat. El document s’entregarà demà durant la trobada, juntament amb un miler de signatures. L’escrit també denuncia «l’afavoriment» per part del departament d’Educació als centres concertats, i la «falsa baixada de ràtios», que finalment s’acaben «omplint de

La comunitat educativa es tanca aquesta nit al Miracle per defensar l’escola pública Protesta l La mobilització continuarà demà amb una manifestació pel centre de la ciutat Marta Omella Blanco L’Escola El Miracle acollirà aquesta nit una tancada impulsada per treballadors del centre i oberta a tota la comunitat educativa per denunciar la situació de l’educació pública. La jornada començarà a les 16.45 h amb la rebuda dels participants i inclourà diverses activitats al llarg de la tarda i la nit, com un taller de pancartes, un contacontes, una assemblea oberta, un sopar compartit i un videofòrum. Els convocants assenyalen que la tancada vol ser un espai de trobada i organitza-

ció per preparar les vagues educatives dels dies 17 i 20 de març. Les mobilitzacions continuaran demà, amb una manifestació convocada per famílies i docents sota el lema «Juntes per l’educació pública». La protesta començarà a les 18 h a la plaça Imperial Tàrraco. Abans de la manifestació s’organitzaran diverses columnes des de diferents escoles de la ciutat que confluiran al punt central. Entre els recorreguts previstos hi ha sortides des de la plaça Amèriques, l’Amfiteatre, i el del carrer Guillem Oliver.

Han convocat una concentració a les 17.45 h per donar suport a la trobada matrícula viva». També carrega contra «l’incompliment flagrant» del que estableix la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que fixa com a

3

objectiu destinar el 6% del PIB a educació. Exigeixen, a més, actuacions urgents per resoldre «mancances estructurals que fa anys que arrosseguen centres» com l’Escola Marcel·lí Domingo, l’Escola Pau Delclòs i de l’Escola El Miracle, així com una «aposta real» per l’escola inclusiva, entre d’altres. «Volem una resposta clara abans que acabin les preinscripcions i tenir garantida una plaça pública de proximitat. No hauríem d’estar patint fins a l’últim moment, pendents de si s’alliberen places», assenyala Fanny Asencio, membre de la Plataforma de Famílies d’I3 i impulsora del recull de signatures. Coincidint amb la reunió, les famílies han convocat una concentració davant dels Serveis Territorials d’Educació a les 17.45 h. Vaga de professors Paral·lelament, els docents de Tarragona estan cridats a vaga el pròxim dimarts, en el marc d’una setmana d’aturades convocades per diversos sindicats que rebutgen l’acord signat dilluns pel Govern amb CCOO i UGT, ja que consideren que les millores laborals pactades són suficients. Denuncien, així, que aquestes no compensen la pèrdua de poder adquisitiu acumulada pel professorat en els darrers anys. Les protestes culminaran divendres amb una jornada de vaga a tot Catalunya.

4

dijous 12 de març de 2026

El termini d’execució dels treballs a la rambla serà de cinc setmanes retràctils, concretament una a l’entrada, cantonada carrer Roger de Llúria i una segona a la sortida, a la cantonada carrer Girona. Es permetrà únicament el pas de vehicles de serveis i d’emergència i el pas autoritzat a particulars en situacions excepcionals.

En la zona més propera al balcó es farà un dibuix en forma de mural que contindrà un escut de la ciutat i la paraula ‘Naltros’. Ajuntament

L’Ajuntament licita les obres de transformació de la Rambla Nova Espai Públic l Els laterals del primer tram de la via es pavimentaran de color sèpia amb dibuixos Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona ha licitat les obres per a transformar i peatonalitzar definitivament el tram més icònic de la Rambla Nova, entre el carrer Roger de Llúria i el carrer Girona. Els treballs

tenen un pressupost base de licitació de 171.177 euros, amb IVA. La previsió de la feina és d’unes cinc setmanes. La idea inicial del consistori era que la intervenció estigués enllestida i pogués lluir per la Diada de Sant Jordi. El projecte transformarà en gran mesura

l’entorn d’una forma artística. En la zona més propera al balcó es farà un dibuix en forma de mural que contindrà un escut de la ciutat i la paraula ‘Naltros’, com a símbol del vocabulari tarragoní. El projecte pretén posar en valor aquest espai de la ciu-

tat i afectarà la zona lateral on ara hi ha la calçada, que es pavimentarà de color sèpia simulant rajola hidràulica i s’hi pintaran els retrats de 28 personatges que han tingut un paper rellevant en la història de la ciutat. Alguns d’aquests són Minerva, Esperidió, Sant

Fructuós i Rosa Venes. El disseny va anar a càrrec d’Edu Polo. Pilones retràctils Per a la regulació de l’accés del trànsit al tram de calçada objecte de la transformació viària es col·locaran dues pilones

Projecte polèmic Aquesta iniciativa per part del consistori no ha estat absenta de polèmica. Alguns dels residents de la zona van qüestionar la necessitat d’una nova zona per a vianants. La principal reclamació dels veïns és que els seus vehicles privats puguin accedir a la zona ara destinada només a vianants per poder dur a terme accions com recollir persones grans, entre d’altres. També mostren el seu rebuig a l’augment de la capacitat de les terrasses dels bars des de la posada en marxa de la iniciativa, tot i que des del consistori es va assegurar que no guanyarien terreny. En el consell plenari del passat desembre, el grup municipal del PP va presentar una moció per acabar amb la peatonalització de la primera coca de la Rambla Nova. PSC, Junts i els tres consellers no adscrits hi van votar en contra mentre que ERC i ECP es van abstindre.

El director de Messer vol anul·lar el ‘cas Montoro’ per vulneració de drets Judicial l Rubén F. assegura que els Mossos d'Esquadra li van intervenir correus que no estaven vinculats a la causa EFE/Redacció El director tècnic de la química Messer, a qui els Mossos d’Esquadra van intervenir un correu clau per obrir la investigació a l’exministre Cristóbal Montoro per legislar a favor d’empreses gasistes a canvi de diners, ha demanat la nul·litat de la causa en sostenir que es va obtenir el seu missatge de forma il·lícita. Així ho sosté la defensa de Rubén F. en un recurs, a què ha tingut accés EFE, en el qual demana a l’Audiència de Tarragona que anul·li la causa en què el jutjat d’instrucció nú-

mero 2 de Tarragona manté imputat l’exministre d’Hisenda del PP i diversos dels seus socis a Equipo Económico, el bufet que suposadament utilitzaven per beneficiar gasistes amb reformes legislatives, a canvi de diners. En la mateixa línia que la defensa d’Equip Econòmic, Rubén F. demana a l’Audiència que s’anul·li la causa perquè entén que el correu clau que se li va intervenir en un registre el 2017 a l’empresa Messer estava acotat a la construcció d’una planta a El Morell entre el 2007 i el 2009. La investigació a Equipo Económico,

que es va mantenir en secret fins a l’any passat, va arrencar el 2018 arran de la «troballa casual», segons el jutge, del correu en què Rubén F. li comentava al seu director general el desembre del 2013: «La via més directa, com sempre, és pagar a aquest Equipo Económico que té contacte directe amb el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro». Arran del contingut d’aquell correu, els Mossos van alertar el jutge que era «fàcil» concloure que Messer va contractar Equipo Económico per les relacions dels seus membres amb alts càrrecs de l’adminis-

L’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro en una imatge d’arxiu. ACN

tració de l’Estat, cosa que els situava en una «posició privilegiada» per intercedir amb el govern central en defensa dels interessos de les empre-

ses de l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM). En el seu recurs, Rubén F. demana a l’Audiència de Tarragona que

acordi la «nul·litat radical» de la causa, ja que la investigació policial feta «s’ha aixecat sobre la base d’una flagrant infracció» .

dijous 12 de març de 2026

5

6

dijous 12 de març de 2026

Els participants

Santi Castellà

Xavier Domènech

Jesús Ortiz

J. M. Franquet

Maria Mas

Yasmina Cánovas

President del Port de Tarragona El hub industrial de Tarragona i la indústria eòlica marina

Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona La situació actual del sector pesquer

Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals Conservació d’hàbitats i espècies amenaçades

Enginyer agrònom La lluita per sobreviure a les conseqüencies del canvi climàtic al Delta de l’Ebre

Directora gerent de l’AEQT El compromís del sector químic de Tarragona amb la descarbonització

Investigadora La conservació de la biodiversitat com a pilar essencial per a la convivència pacífica

El Museu del Port acollirà el Rotary Green Meeting aquest dissabte Societat l Experts de diferents àmbits oferiran ponències sobre els reptes ambientals i de sostenibilitat John Bugarin Tarragona acollirà dissabte el Rotary Green Meeting, un congrés que reunirà empreses, institucions i representants de la societat civil amb l’objectiu de generar propostes concretes en matèria de sostenibilitat i transició energètica. La jornada, organitzada pels clubs Rotary de Tarragona i Costa Daurada, tindrà lloc al Museu del Port i comptarà amb la participació d’experts de diferents àmbits que

oferiran una visió transversal sobre els reptes ambientals. L’acte començarà a les 9 del matí amb la benvinguda de Josep Maria Buqueras, governador del Districte 2202 de Rotary, i Ramon Corretgé, responsable de Medi Ambient del mateix districte. Tot seguit, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, oferirà la conferència inaugural, centrada en el paper de Tarragona com a hub industrial i en el potencial de la indústria eòlica ma-

rina flotant al Mediterrani. El programa inclourà diverses ponències sobre sostenibilitat, entre les quals hi haurà «Pesca neta. Per una mar Mediterrània sense residus», a càrrec de Xavier Domènech, secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona; la intervenció del biòleg Jesús Ortiz sobre la conservació d’ecosistemes; «La fragilitat del Delta de l’Ebre», amb Josep Maria Franquet; i «El compromís del sector químic

de Tarragona amb la descarbonització», presentada per Maria Mas, directora gerent de l’AEQT. Durant l’esdeveniment, el Rotary Club també entregarà el Premi Educació Verda 2026 a l’Escola Riu Clar pel seu projecte «Hort educatiu pel clima». El congrés es clourà amb el parlament institucional de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Posteriorment, l’activitat es traslladarà al Refugi 1 del Moll de Costa, on, a les 14 hores, es col·locarà i s’inaugu-

Se celebrarà un segon acte amb la col·locació del Pal per la Pau rarà el Pal per la Pau de Rotary, un monument internacional que simbolitza el compromís amb la convivència i la cooperació global. L’acte comptarà amb una intervenció de Yasmina Cánovas, empresària i candidata al Premi Nobel de la Pau 2024, que reflexionarà

sobre la relació entre la pau i la protecció del medi ambient. Espai de reflexió El president del Rotary Club de Tarragona, Paco Monguió, explica que el Green Meeting s’emmarca en el compromís per la sostenibilitat que la institució impulsa a escala internacional: «Som presents a més de 200 països, amb 45.000 clubs i prop d’un milió i mig de membres. Hi ha uns paràmetres que són comuns a tota l’organització i un d’aquests és la conservació del medi ambient». En aquest sentit, explica que aquesta iniciativa es va posar en marxa l’any passat amb trobades a Girona i al Maresme i enguany arriba a la Costa Daurada amb la voluntat de continuar ampliant les àrees de «conscienciació» i «reflexió».

Signat el conveni perquè els estudiants d’FP puguin fer pràctiques a l’Ajuntament Formació l La vigència inicial serà de 4 anys Redacció L’Ajuntament de Tarragona i el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya han signat aquest dimecres un conveni marc de col·laboració que consolida el consistori tarragoní com a centre de formació professional dual. L’acord permetrà que l’alumnat d’FP pugui dur a terme estades de pràctiques en les diferents conselleries del consistori, organismes autònoms i empreses municipals; combinant l’aprenentatge acadèmic i l’experiència laboral.

«Fem un pas important per continuar reforçant el compromís de Tarragona amb la formació, amb el talent jove i amb el futur professional de la nostra ciutat», va manifestar l’alcalde, Rubén Viñuales, qui, va subratllar que aquest acord «consolida l’Ajuntament com a espai de formació professional dual. «És un model que funciona perquè connecta directament el món educatiu amb la realitat laboral», va afegir. Per la seva banda, el secretari de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Francesc

L’Ajuntament i la Generalitat van signar ahir el conveni marc de col·laboració al Palau Municipal. Cedida

Roca, va remarcar que «amb aquest acord l’Ajuntament de Tarragona es posiciona com

a exemple de l’aposta per la formació professional dual, oferint una oportunitat al ta-

lent de multitud de joves». El conveni té una vigència inicial de 4 anys i preveu crear una

comissió de seguiment encarregada de coordinar i avaluar les actuacions previstes.

dijous 12 de març de 2026

Lia Kali i Vanesa Martín, caps de cartell de la 5a edició del TetaFest Música l El festival tindrà lloc el 29 i 30 de maig a l’Auditori Camp de Mart amb una desena de propostes Els jardins acolliran actuacions i sessions musicals gratuïtes

Marta Omella Blanco Lia Kali i Vanesa Martín seran les caps de cartell de la nova edició del TetaFest. El festival feminista tornarà a l’Auditori del Camp de Mart els dies 29 i 30 de maig amb una desena de propostes musicals, totes elles liderades per dones. Enguany la iniciativa celebra el seu cinquè aniversari. Ho fa sota el lema «Més veus, més ritme, més futur» i amb la voluntat de consolidar-se com un espai cultural i reivindicatiu de referència. «Cinc anys no són una meta, sinó una continuïtat. Cinc anys demostrant que ocupar l’espai públic amb una mirada feminista transforma imaginaris, genera comunitat i construeix futur», va afirmar ahir la consellera d’Igualtat de l’Ajuntament, Cecilia Mangini,

Imatge de la presentació de la cinquena edició del TetaFest. Juan Carlos Borrachero

durant la presentació del programa. «El TETA és un projecte de ciutat, un espai que ha sabut créixer, evolucionar

i arrossegar complicitats des del feminisme, la cultura i la celebració», va afegir. La programació començarà

el divendres 29 de maig amb l’actuació de la tarragonina Maria Fort, que presentarà el seu EP Flors i cendres. Tam-

bé hi ha actuaran la valenciana Sandra Monfort, l’artista de música urbana Poncelam i la cantant Queralt Lahoz. La primera jornada es tancarà amb Lia Kali, que portarà al festival el seu nou disc Kaelis. El dissabte 30 de maig arrencarà amb la cantant asturiana Marisa Valle Roso, que combina el folklore amb sonoritats contemporànies. El duet Alosa, format per Giulietta Vidal i Irene Romo, presentarà el seu primer àlbum, El primer cant del matí. A continuació serà el torn de Vanesa Martín, que repassarà els seus grans èxits i presentarà temes del seu

darrer disc Casa Mía. El festival es tancarà amb un concert gratuït als Jardins del Camp de Mart de Les Que Faltaband. Paral·lelament, dissabte al migdia els jardins acolliran una sessió musical de Señora DJ. Un PreTETA educatiu Un any més, el festival reforça el seu vessant social amb el PreTETA, un espai de debat i reflexió que enguany arribarà també als centres educatius de la ciutat. Concretament, les activitats aniran dirigides a l’alumnat de batxillerat i cicles formatius, que analitzarà les desigualtats a la indústria musical amb la proposta educativa Qui té el micro? La música que escoltem. A més, el 22 de maig se celebrarà el PreTETA Afterwork al Teatret del Serrallo, una trobada oberta entre entitats i projectes liderats per dones del territori. Les entrades estan disponibles a partir d’avui al web del festival (tetafest.com). Els preus van dels 23 als 33 euros per l’entrada de divendres, i dels 43 als 53 euros pel tiquet de dissabte. L’abonament per als dos dies tindrà un preu d’entre 53 i 63 euros.

Rescaten un conductor després de bolcar a la rotonda de les Gavarres Successos l Dimarts a la nit la rotonda de les Gavarres a la T-11 va ser escenari, un altre cop, d’un accident greu. A les 23.04 hores els Bombers de la Generalitat van rebre un avís per un accident d’un vehicle que havia bolcat a la rotonda i havia quedat recolzat a la xarxa protectora. Els Bombers van desplaçar-se amb quatre dotacions. En

l’incident, el conductor, únic ocupant, va quedar atrapat a l’interior del vehicle. Els bombers van procedir a la seva excarceració i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va traslladar al conductor a l’Hospital Joan XXIII. Aquesta rotonda ha estat protagonista de molts accidents, dos d’ells mortals. Un va tenir lloc el 2018, quan

dues noies van morir després de topar contra la tanca de formigó, mentre que al 2021 un altre home va morir en sortir de la via i bolcar amb el cotxe. Dilluns, un cotxe va topar contra un dels murs de formigó de la rotonda, el qual es va partir en dos. El vehicle es va incendiar i els tres ocupants van poder sortir pel seu propi peu. Shaila Cid

7

Imatge del cotxe bolcat a la rotonda de les Gavarres després de l’accident de dimarts a la nit. Bombers

8

dijous 12 de març de 2026

Les xifres

41,2

Milions d’euros Impacte econòmic comptabilitzat durant el 2025

30,9

Milions d’euros Creació de negoci

8,2

Milions d’euros Despesa realitzada pels visitats als diferents esdeveniments.

Fotografia de l’acte de presentació de l’impacte econòmic de FiraReus Events al territori l’any 2025. Gerard Martí

FiraReus Events tanca el 2025 amb un impacte de 41,2 MEUR, un 11% més que l’any anterior Economia l Gairebé 31 milions d’euros han estat gràcies a la capacitat de generació de negoci Miquel Llaberia FiraReus Events va generar un impacte econòmic global en el territori de 41,2 milions d’euros durant l’any 2025, un increment de gairebé l’11% respecte a l’any 2024. Una xifra que va registrar un augment gràcies a tota la despesa i inversió generada pels 209 esdeveniments que van assolir fins a 254 dies d’ocupació de l’espai i que van atraure fins a 106.500 visitants. Aquestes dades formen part de l’estudi elaborat per la consultora Think Is. Si ens centrem en el principal motiu darrere d’aquest increment hi trobem la generació de negoci, en què augmenta en 3,5 milions d’euros fins a situar-se en 30.965.560 euros. També gràcies a increments importants percentualment com el transport, que amb una

pujada del 52,3% arriba a una despesa generada d’1.157.083 euros. Una altra xifra a destacar va ser la despesa dels visitants, que va augmentar lleugerament fins a situar-se per sobre dels 8,2 milions d’euros. L’impacte en oci i botigues va augmentar en 500.000 euros fins a assolir els 2,5 milions d’euros, la restauració va arribar als 3,2 milions i la despesa dels expositors i en el funcionament de l’edifici van arribar al milió d’euros cadascun. Per un altre costat, l’únic aspecte que va registrar una caiguda va ser la despesa dels visitants en allotjament, que va caure dels 1,9 als 1,2 milions d’euros. Unes dades que el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, reivindica com una justificació de la inversió que l’Ajuntament de Reus fa en aquest equipament. «És im-

Les expectatives d’activitat i d’impacte pel 2026 són «similars»

L’ExproReus, la punta de llança Fires l Un 70,9% de l’impacte econòmic global ha estat gràcies a les fires pròpies de FiraReus Events, concretament 28.525.947 euros, les quals van ser l’ExproReus i el Saló de la Moto. Els redactors l’estudi asseguren que el sector que ha ajudat a incrementar les xifres ha estat el de l’automoció. MLB/GMR

portant que la gent conegui el que genera firaReus, el que acaba impactant en la ciutat i en el territori. FiraReus Events és la millor inversió que pot fer la ciutat per tal de projectar-se», afirma Baiges. Fins i tot, el mateix regidor es permet compartir una reflexió: «L’Ajuntament fa una aportació anual de 900.000 euros en el concepte de fires a Redessa, i Redessa paga més de 300.000 euros en IBI. Per tant, són 600.000 euros que li costa a l’Ajuntament i que dona com a resultat 40 milions d’impacte. L’evidència cau pel seu propi pes». D’aquesta manera, considera que les

xifres confirmen que l’activitat relacionada amb fires i congressos no són una cosa del passat, sinó de futur: «Fa molts anys la Diputació i la Generalitat van marxar i em sembla que quan demostres que impactem amb més de 41 milions d’euros en el territori les administracions superiors haurien de ser una mica més sensibles. No és un retret, és una constatació». Per la seva banda, el director de firaReus Events, Eduard Vicente Pascual, assenyala que entre els sectors més importants en la definició del calendari són el tecnològic, l’agroalimentari, les ciències i la salut, automoció, logística o sostenibilitat i energia. A més, avança que per aquest 2026 «les expectatives són molt bones»: «Imaginem que ens mourem en unes xifres similars d’activitat i d’impacte». El repte de l’allotjament No obstant això, bona part de l’èxit en les dades ha estat la desestacionalització d’aquesta tipologia d’esdeveniments, tradicionalment més centrats en els mesos de març, abril, maig, octubre i novembre. Ara bé, per poder continuar en aquesta línia el repte està en, precisament, l’aspecte en què l’impacte econòmic de la fira ha disminuït; l’allotjament. «Calen noves places hoteleres dins del terme municipal de Reus per donar resposta a la gran demanda gràcies a tot el que es fa aquí i atrau la ciutat», opina Baiges.

dijous 12 de març de 2026

El 72% de noies de 2n de BAT no practica prou esport

La situació acadèmica provoca que es deixi de costat l’exercici

Salut l Són les dades extretes del Reus Cohort sobre necessitats dels joves Sergi Peralta Moreno Més de la meitat de les noies no practica l’activitat física recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’una hora diària. El percentatge d’abandonament s’eleva al 72,2% en el cas de les estudiants de segon de Batxillerat. Són dades extretes de la primera edició del Reus Cohort, el 2024, un estudi sobre els comportaments i necessitats en matèria de salut dels joves. Els resultats evidencien desigualtats de gènere i un creixement amb el pas del temps i l’avenç dels cursos acadèmics. El 27,6% dels nois de segon d’ESO no practiquen prou esport. En el cas dels alumnes de segon de Batxillerat, se situa en un 37,3%, i, als cicles formatius de grau mitjà, la xifra arriba al 47,6%. Per la seva banda, amb l’inici de la Secundària, la meitat de

9

les adolescents ja no s’exercita prou, i els resultats van en augment a mesura que es completen etapes educatives. El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, apunta que l’abandonament progresFotografia d’arxiu del primer equip femení de la Fundació Futbol Base Reus. Fundació Futbol Base Reus siu de la pràctica esportiva durant l’adolescència, espePràctica d’activitat física cialment entre les noies, «és una realitat que fa temps que Percentatge d’adolescents que no compleixen amb les detectem» i que s’ha confirrecomanacions de l’OMS de pràctica d’activitat física mat a escala local amb el Reus 72,2 Cohort. «Som conscients que 68,9 Reus no és una excepció i des del govern municipal estem 56,1 impulsant mesures específi50,2 ques per afavorir una adhe47,6 rència més gran de les noies a la pràctica esportiva», explica. 37,3 «En aquest sentit, la nova lí29,1 nia de subvencions de foment 27,6 de l’esport incorpora factors correctors per incentivar l’esport femení», exemplifica. L’edil també subratlla que, amb motiu de la Capitalitat del Bàsquet Femení, es posarà «un èmfasi especial» en la 2n ESO 4t ESO 2n BAT CFGM

qüestió, «treballant conjuntament amb els clubs i la comunitat educativa per impulsar accions de visibilització, crear referents femenins i fomentar la continuïtat de la pràctica esportiva entre les noies». Xavi Guix, docent i president de la Fundació Futbol Base Reus (FFBR), centrada en l’esport formatiu i femení, analitza que, per norma general, les noies són «més conscients del que realment implica el futbol» i acostumen a «prioritzar els estudis». Amb el pas a Batxillerat, «l’estrès educatiu s’incrementa, la pressió del dia a dia puja, has d’adquirir coneixements a marxes forçades, i és normal que costi». Per això, sovint, l’alumnat ha de prendre decisions. Amb tot, anima a buscar el moment per exercitar-se. L’esport «és sa», però «ja no només per a la salut física, sinó que és bo per a la salut mental». «Ajuda a equilibrar-se, et desestresses, penses en altres coses», reflexiona. «Més enllà que sigui saludable, a part de l’esport de competició, et dona uns hàbits, t’ajuda a ser regular, a implicar-te, a tenir responsabilitat», continua. «És bo, també, perquè si està ben enfocat, et dona uns valors importants que són d’aplicació a la vida», conclou.

La Fira registra el febrer amb més visitants de la seva història Comerç l El centre comercial ha aconseguit incrementar un 5% l'afluència respecte del mateix període del 2025 Redacció La Fira Centre Comercial ha tancat un febrer del 2026 de rècord. Les dades d’afluència al tancament del mes són les millors des que l’equipament obrís les portes l’any 2015. A més, s’ha registrat un increment del 5% respecte del febrer del 2025, que ja era un dels millors de l’històric de La Fira, de forma que, així, es consolida la tendència de creixement del centre comercial. Entre els factors que expliquen els bons resultats, destaca, segons la gran superfície,

l’aposta per incorporar operadors exclusius i que ofereixin una experiència de compra diferencial. Seria el cas de Half Price, que ha obert la seva primera botiga a Catalunya amb més de 3.000 metres quadrats de superfície a La Fira. Un altre factor seria la consolidació de la combinació comercial de La Fira i el treball continuat per ampliar l’oferta comercial, de restauració, d’oci i les activitats de dinamització dutes a terme «per convertir la visita en una experiència completa per a tots els públics». Així mateix, les campanyes comercials de

temporada, com el període de rebaixes, han contribuït a generar més flux de visitants durant tot el mes. «Des de La Fira, volem agrair la confiança de clients i visitants, així com la implicació de tots els professionals que formen part del dia a dia del centre comercial, des dels operadors i comerços per la gran feina feta fins als equips de servei, seguretat, manteniment i atenció al client», destaca a través d’un comunicat. La Fira Centre Comercial va celebrar el 2025 el seu desè aniversari. Va rebre els primers clients el 6 de novembre

La Fira Centre Comercial se sent plenament integrada en el teixit comercial de la ciutat. Cedida

del 2015 i, deu anys més tard, i vint des que es va començar a gestar, se sent «totalment integrats dins la trama comercial», en paraules de la property

manager, Priscila Abadia, en la celebració de l’efemèride. Segons les dades de visitants, s’ha registrat una tendència progressiva a l’alça, essent els

dissabtes els dies amb més afluència, amb un 24% del total. A més, l’ocupació voreja el 100% i els locals que estan buits «són petits».

10 dijous 12 de març de 2026

Sergi Peralta Moreno

P

ionera és un qualificatiu que defineix a la perfecció Martina Castells Ballespí. Nascuda a Lleida el 1852, va ser una de les tres primeres dones a matricular-se i llicenciar-se en Medicina a l’Estat espanyol, i la primera a obtenir el títol de doctora. El 1883, va instal·lar-se a Reus amb el seu marit, i passava consulta a la plaça del Prim. Moriria el 1884, amb només 31 anys, a causa d’una complicació de l’embaràs. Lluís Colomés, president de la Fundació Privada Reddis i excap d’estudis de l’Hospital Universitari Sant Joan, explica que el camí que va recórrer va ser «complicadíssim». El sostre de vidre va començar a trencar-lo la vila-secana Maria Elena Maseras. Amb el Batxillerat a la mà, va voler entrar a la universitat. La llei no ho prohibia, però «ningú s’imaginava que una dona pogués anar a la universitat». En una època amb un aire «més renovador», amb el regnat d’Amadeu de Savoia, una ordre ministerial va permetre la seva matrícula, «amb la condició que ho fes per lliure», és a dir, que havia d’estudiar pel seu compte, ja que la presència femenina a classe podria «ser un problema» per als companys homes. «Afortunadament, a Barcelona hi havia professors més liberals i van dir que això era una bestiesa i van aconseguir que pogués

l Efemèride

La primera doctora en Medicina a Espanya Martina Castells Ballespí va instal·lar-se a Reus el 1883, va tenir-hi una consulta i hi va morir un any més tard

anar a classe, però asseguda al seu costat». Això fou el 1871. Dolors Aleu seguiria la seva estela el 1874 i Martina Castells, el 1877. Acabada la carrera, van voler examinar-se de llicenciatura. Van estar dos anys sense aconseguir-ho. La vigència del sufragi censatari, en què només podien votar homes, majors de 25 anys, amb un nivell social alt o que tinguessin la llicenciatura, alertava que, «si autoritzaven una dona a fer la llicenciatura, podria obrir la porta a votar, i això era impensable», menciona Colomés. Després d’un debat a les Corts de Madrid, es va autoritzar la compleció de la llicenciatura, amb la con-

dició que no podien votar. El doctorat seria el següent pas. «No calia, però volien el màxim de tot», relata l’estudiós. Ja haurien pogut exercir, però els extres els permetrien ser docents. Martina Castells va llegir la seva tesi doctoral el 4 d’octubre del 1882, que tenia per títol Educación física, intelectual y moral que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y la dicha de la humanidad, que defensava l’educació de la dona com a eina de progrés individual i col·lectiu. El dia 8 ho faria Aleu. «Oficialment, van ser les dues primeres doctores perquè el mateix ex-

Martina Castells Ballespí és una de les dones referents en l’àmbit de la salut. Viquipèdia

Castells, Maseras i Aleu van obrir el camí per a les futures metgesses pedient va autoritzar el doctorand de les dues, però si fóssim estrictes, una ho va llegir quatre dies abans que l’altra»,

narra Colomés. Acabada la carrera, va casar-se amb Antoni Constantí, metge militar de l’Institut Pere Mata, i van instal·lar-se a Reus. Castells va obrir consulta a l’actual plaça del Prim i va dedicar-se a la ginecologia i la pediatria, dues especialitzacions que ja es veia bé que assumissin dones. Malaura-

dament, un any després d’arribar a la ciutat, va morir per complicacions de l’embaràs. Maseras, Castells i Aleu van obrir un camí a totes les generacions de dones que vingueren en el futur: «Ara hi ha més metgesses que metges, més estudiants dones que estudiants homes a la carrera de Medicina...».

L’Institut Salvador Vilaseca commemora 50 anys portant el seu nom actual

L’AFA Prat de la Riba se suma a la lluita pels entorns escolars segurs amb noves mobilitzacions

Educació l Ha organitzat activitats com excursions i tallers per celebrar l'efemèride

Educació l Es preveuen mobilitzacions demà divendres 13 de març

Redacció L’Institut Salvador Vilaseca commemora el seu 50è aniversari portant el nom de l’arqueòleg, historiador i metge reusenc. El 1975, el centre, que fins aleshores era conegut com a Institut Gaudí, va ser rebatejat en el seu honor. El mateix Salvador Vilaseca havia cursat allí els seus estudis de Batxillerat. «Celebrar aquesta efemèride posa en relleu la llarga trajectòria del centre, amb orígens en un convent franciscà que, posteriorment, va acollir l’en-

senyament dels Escolapis, on, entre altres alumnes il·lustres, també va estudiar Antoni Gaudí, fins a convertir-se, finalment, en un centre oficial d’ensenyament mitjà», valora l’institut. Per commemorar l’efemèride, s’han organitzat diverses activitats, començant per la conferència Salvador Vilaseca, entre la medicina i l’arqueologia, a càrrec de l’historiador i arqueòleg Jaume Massó. El programa inclou exposicions, la visita al museu homònim i una excursió guiada a les descobertes arqueològiques de Vilaseca.

Redacció

Fotografia de l’exterior de l’Institut Salvador Vilaseca. Ajuntament de Reus

L’acte institucional reunirà exalumnes, exprofessors i la comunitat educativa

El punt culminant serà l’acte institucional, que reunirà exprofessors, exalumnes, famílies, la comunitat educativa i representants de les administracions i organitzacions.

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Escola Prat de la Riba continua amb les seves mobilitzacions per continuar reivindicant les seves exigències en matèria de seguretat a l’entorn escolar. A més, en aquest cas ha decidit unir-se a les reclamacions de millora de l’educació pública, com la reducció de ràtios, més recursos i millores de les condicions laborals. Per aquest motiu, preveuen una doble convocatòria, amb la concentració habitual el divendres 13 de març a la cruïlla

de l’avinguda Prat de la Riba amb el carrer Pròsper de Bofarull. Posteriorment, a les 16.45 hores les famílies iniciaran una marxa cap a la plaça del Mercadal per participar en l’activitat «Emporta’t el berenar i parlem», organitzat per l’Assemblea de docents. L’objectiu és enfortir els vincles de la comunitat educativa i preparar les pancartes per a les vagues convocades a Catalunya. Quant a les seves reclamacions particulars, continuen demanant la pacificació de l’avinguda Prat de la Riba i la vianalització del passeig Lluís Companys.

dijous 12 de març de 2026

L’Ajuntament agilitza el tràmit en línia del padró Societat l L'Ajuntament de Reus agilitza el tràmit pel qual la ciutadania pugui obtenir de manera immediata la versió automatitzada del certificat individual d'empadronament. Si fins ara havien d'esperar a la tramitació interna municipal, a partir d'ara es pot sol·licitar en línia a través de la seu electrònica municipal. La tramitació es fa de manera automatitzada i els documents es poden descarregar al moment. El certificat individual d'empadronament certifica l'empadronament en un domicili de la ciutat i recull les dades personals, l'adreça i la data d'inscripció que consten al padró municipal d'habitants. És un document oficial i amb validesa jurídica i s'utilitza quan un organisme exigeix una acreditació formal i certificada del padró. Aquest té una validesa de 3 mesos i té validesa legal. Redacció

El Govern garantirà els digestors de Secomsa Residus l Generen biogàs i són essencials per la continuïtat de la planta Miquel Llaberia L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) garantirà el finançament perquè Secomsa pugui instal·lar els tres nous digestors a la seva planta de tractament. Segons confirmen fonts de l’ARC a Diari Més, a finals del passat any 2025 es va aprovar aquesta cobertura que fins aleshores havia quedat a l’aire. Gràcies a això, durant el ple del Consell Comarcal del Baix Camp del passat dimarts 24 de febrer es va aprovar el procediment de contractació. Ara bé, aquest procés va causar polèmica

quan durant el ple de l’ens supramunicipal celebrat el 14 d’octubre de 2025 es va decidir aprovar l’inici del procediment amb els partits de l’oposició en contra. Des del govern defensaven que aquest era un projecte «imprescindible» per mantenir la continuïtat de la planta i el qual va sortir a concurs en el passat amb un cost de 4.301.890 euros, tot i que va quedar desert. Davant d’aquest fet, la part del finançament que depenia de l’ARC, uns 600.000 euros, van quedar en dubte perquè no es complien amb els terminis.

El Reus Tech Summit se celebrarà el 18 de març Innovació l

FiraReus Events acollirà el 18 de març, de 9.30 a 12 hores, la tercera edició del Reus Tech Summit, que pretén esdevenir un centre de referència del debat sobre les tendències tecnològiques al territori. La jornada, organitzada des de Redessa i el Clúster TIC Catalunya Sud, reunirà a professionals, empreses, estudiants i representants institucionals per reflexionar sobre els reptes i oportunitats que la tecnologia i la innovació plantegen en l'actual context digital. L'esdeveniment comptarà amb ponències de professionals que treballen per empreses d'alt nivell com Huawei, InfoJobs, Chainanalysis o Somni Game Studios, que abordaran temes clau com la intel·ligència artificial aplicada, el desenvolupament de videojocs, l'ús de dades i connectivitat i les oportunitats de la robòtica en la indústria. Redacció

11

Fotografia de l’acte de lliurament del reconeixement. Cedida

El New Art Centre lliura el XXI NEWARTaward@ARCO, un guardó internacional Cultura l El New Art Centre, en col·laboració amb ARCOmadrid 2026 i Arts Connection Foundation, va celebrar la XXI edició del NEWARTaward@ARCO, un premi dotat amb 30.000 euros que reconeix una o més obres presentades a la fira que integren de manera significativa noves tecnologies digitals o art electrònic. El

guardó va tenir dos protagonistes, ja que va ser atorgat a Julia Scher per l’obra Avi Loeb, presentada per la galeria Esther Schipper; i a la peça Movimiento, de Jonas Englert, presentada per la galeria Anita Beckers. Després de dues dècades de trajectòria, el guardó es consolida com a iniciativa per impulsar l’art tecnològic. Redacció

Fotografia de la planta de tractament de residus de Secomsa a Botarell. Gerard Martí

Així i tot, el govern va decidir tirar endavant amb el procediment tot i les observacions de secretaria i intervenció, a banda de les crítiques per part dels partits de l’oposició. Aquests digestors anaeròbics serveixen per generar biogàs a la planta mecanobiològica de Secomsa i els actuals por-

ten en funcionament des de l’any 2009. «El govern té en compte les observacions de secretaria i intervenció, però també fa la seva feina, que és iniciar el procés administratiu de licitació, que no és ràpid», va justificar en el seu moment el president del Consell Comar-

cal, Joan Josep García, alhora que asseguraven que treballaven amb l’ARC per tenir el seu compromís per escrit. Malgrat tot, aquestes explicacions no satisfeien l’oposició que consideraven començar el procediment en aquell moment com un gest «irresponsable».

12 dijous 12 de març de 2026

Vila-seca preveu renovar el seu POUM centrant-se en una expansió cap a Ponent i l’àmbit sud Municipal l La diagnosi inicial planteja el creixement de la localitat en 7 habitatges cada 1.000 habitants Adam Díaz Garriga Vila-seca va exposar aquest dimecres els primers passos del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el document que definirà el futur de la localitat en l’àmbit d’habitatge, població i urbanisme. La proposta preveu avançar enguany amb una primera fase de plantejament i diagnosi per avaluar «quines són les necessitats del municipi». L’enfocament principal se centrarà en el creixement poblacional de Vila-seca en les pròximes dècades i en la creació d’habitatge. La previsió dels primers anàlisis, on s’ha inclòs la participació ciutadana, situa una construcció de 7 habitatges per cada 1.000 habitants. «Vila-seca guanya població i és una constant, la previsió de creixement és força alta», indicava el director de l’equip redactor del POUM, Sebastià Jornet. En aquesta línia, el responsable destacava que Vila-seca és un municipi «concèntric» que es plantejaria créixer «fins a espais on hi hagi altres infraestructures», fent referència a zones de Ponent i a l’àmbit sud-oest del municipi. Un dels factors clau, d’acord amb Jornet, serà «el moviment migratori» dels pròxims anys que generarà la població que actualment és jove a Vila-seca, a la qual el municipi «s’haurà d’adaptar». «El document actual està bastant esgotat i, si no el reviséssim en poc temps, ens quedaríem sense espai per

construir habitatges», ressaltava Jornet. El futur POUM reemplaçarà el document aprovat l’any 1993 per definir nous límits urbanístics. La previsió és que la redacció del projecte i la seva aprovació definitiva tinguin una durada de quatre anys, que es complementaran amb un procés participatiu en tres fases. Els elements que donaran forma a l’apartat social del projecte seran la Comissió Tècnica de Coordinació, formada per personal tècnic municipal vinculat a territori; la Comissió de Seguiment del Pla, integrada per polítics, i el Consell Consultiu del Pla, constituït l’any passat, format per 39 entitats veïnals de Vila-seca que ha portat a terme sis sessions de treball. Una de les novetats anunciades també és la incorporació del Plantejament Territorial, que donarà suport al projecte determinant «espais de referència i directrius» per a l’expansió d’habitatges. Després d’exposar el projecte a la ciutadania, l’Ajunta-

El projecte preveu definir-se en quatre anys a través de tres fases d’execució Pere Segura basa les necessitats de la Intermodal en el model de Sants

ment planteja com a següent pas recollir les propostes dels residents del municipi. Fins al moment, segons ha confirmat l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, s’han repartit 9.731 cartes i tríptics informatius sobre el POUM. A més, el consistori ha enregistrat 228 enquestes de participació ciutadana en els últims mesos.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el director de l’equip redactor del POUM, Sebastià Jornet, durant la presentació. Gerard

Pere Segura: «És molt greu que ens diguin que la Intermodal estarà llesta el 2030» Infraestructures l L'alcalde de Vila-seca critica la «lentitud» del Ministeri de Transports Adam Díaz Garriga L’anàlisi previ del futur Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) de Vila-seca també ha tractat la «transformació» que espera patir el municipi arran de l’impuls d’estructures ferroviàries com la futura Estació Intermodal i el tramvia del Camp de Tarragona. Els projectes preveuen incorporar-se a l’estructuració del POUM valorant «l’accessibilitat que oferiran al municipi» com «un canvi radical», d’acord amb el director de l’equip redactor del POUM, Sebastià Jornet. «Condicionaran el POUM positivament, cada cop som més conscients que on hi hagi estacions, creixeran la població», explicava el director. En aquest sentit, l’alcalde

Recreació digital del projecte de l’Estació Intermodal. Cedida

de Vila-seca, Pere Segura, criticava la gestió per part del Ministeri de Transports sobre el projecte de la Intermodal: «És molt greu que ens diguin que la intermodal estarà llesta el 2030», expres-

sava l’alcalde, fent referència a la «necessitat de connectivitat» de la demarcació. «No tindre aquest projecte aviat resta oportunitats perquè els joves han de marxar», lamentava el batlle. L’alcalde desta-

cava que, tot i situar-se «en la segona àrea econòmica més important de Catalunya», la gestió «no és seriosa amb determinades infraestructures». El projecte, que fa poc va anunciar en el Pla de Rodalies una injecció de 76 milions d’euros per a la seva construcció, planteja la seva execució en dotze anys. A més, el batlle va destacar la configuració dels accessos del futur equipament: «Si l’estació de Sants es va dissenyar amb dues façanes, amb una principal i una altra, però oberta, donant permeabilitat pels quatre costats, la Intermodal hauria de tenir aquesta accessibilitat», explicava Segura, lamentant que «potser ens queda encadenar-nos al Ministeri».

dijous 12 de març de 2026

13

Suport

El Govern referma un compromís «ineludible» amb el Hard Rock La consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, va assegurar aquest dimecres durant la sessió de control del Govern el compromís «ineludible» del departament amb el projecte del Hard Rock. Durant la seva intervenció, en el marc d’una interpel·lació del Partit Popular de Catalunya, la consellera afirmava que «caldrà esperar els informes ambientals» i l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) per avançar en la integració del projecte en el Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou. «Hi estem treballant, no es pot prevaricar i seguim els tràmits i els processos», explicava Romero. D’aquesta manera, la Generalitat reiterava que el projecte no està bloquejat, reivindicant la resolució aprovada l’oc-

tubre del 2025 per continuar amb els tràmits per impulsar el projecte. Entre les condicions per avançar, la consellera destacava la necessitat de tenir en compte la decisió dels inversors respecte al canvi de fiscalitat sobre el joc aprovada pel Govern, fent referència al fet que s’han d’observar «quines són les intencions». Aquestes declaracions se sumen a les de la presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT), Berta Cabré el passat novembre, situant el Hard Rock com «un dels objectius prioritaris» per al sector enguany. La responsable afirmava que el projecte «no es pot donar per perdut», indicant que «no s’aconseguiria la desestacionalització si no s’introdueixen nous interessos». El projecte fa vuit anys que tracta d’introduir-se en la demarcació, i preveu avançar durant aquest 2026.

Martí

El Port de Tarragona preveu un estudi de viabilitat de la sorra que regenera la Pineda

regeneracions de sorra que s’han portat a terme «han estat d’una grandària sensiblement inferior al natiu». L’objectiu de l’estudi serà trobar «diverses fonts potencials de sorra» alternatives a l’actual, al sud de l’espigó del Racó de la Pineda. Els treballs es preveuen fer amb sondeigs mitjançant un mostreig a, aproximadament, 30 metres de profunditat en dues zones potencials identificades «entre Cambrils i l’Ametlla de Mar». Els dos jaciments, d’acord amb l’informe inicial, van ser estudiats per la direcció general de Costes (MITECO) l’any 2006 abans de començar les aportacions des de la zona actual. La seva situació «d’interès comunitari d’alta sensi-

L’Ajuntament de Torredembarra intensifica les actuacions contra la processionària del pi Prevenció l L’Ajuntament de Torredembarra ha reforçat aquests dies els tractaments per controlar la processionària del pi en diversos espais públics del municipi. Les actuacions se sumen als treballs iniciats el mes d’octubre i tenen com a objectiu prevenir i reduir la presència d’aquesta plaga. Amb l’augment de les temperatures, les

erugues abandonen els nius dels pins i baixen en filera fins a terra per completar el seu cicle biològic. Des del consistori recorden que els propietaris de terrenys privats amb pins són responsables de fer els tractaments preventius i apel·len a la col·laboració ciutadana per minimitzar-ne l’impacte i garantir la seguretat de la població. Redacció

El nou bus directe entre Torredembarra i Barcelona es posarà en marxa dilluns vinent Mobilitat l El servei oferirà trajectes d’anada i tornada tant al matí com a la tarda

Natura l L'entitat indica que el gra escollit els últims vint anys «és inferior al necessari» Adam Díaz Garriga El Port de Tarragona publicava aquesta setmana la licitació per redactar un estudi que avaluarà la viabilitat de la sorra que actualment s’aporta a la platja de la Pineda. La proposta, encarregada a IHCantabria, es presentarà per plantejar possibles mesures per pal·liar el canvi climàtic i les afectacions que provocarà en la futura estabilització de l’espai. En aquest sentit, els informes inicials publicats per l’autoritat portuària indiquen que entre les aportacions dels últims 20 anys, s’ha abocat a la Pineda «aproximadament el 10% addicional del volum previst». Entre les observacions, també s’estableix que l’espai «no ha aconseguit una posició d’equilibri» perquè les

El cicle natural fa que les erugues baixin dels pins amb la calor. Cedida

Redacció

Imatge d’arxiu de la platja de la Pineda. Cedida

Es valorarà la sorra de dos jaciments d’entre Cambrils i l’Ametlla de Mar bilitat i fragilitat ambiental», però, les situa com a zones on «s’hauran d’extremar les mesures preventives» per a la conservació d’hàbitats naturals en cas que siguin escolli-

des per reemplaçar el banc de sorra actual. Un cop s’avaluï la viabilitat de la sorra, que haurà d’assimilar-se als 0.24 mil·límetres necessaris per mantenir la platja, es plantejaria com es podrien introduir a la platja de la Pineda, i si ho farien amb un període de transició o de manera definitiva per adaptar-se al medi natural.

L’Ajuntament de Torredembarra ha donat a conèixer els horaris i les parades del servei especial d’autobús que connectarà directament el municipi amb Barcelona mentre durin les obres al túnel del Garraf, que afectaran el servei ferroviari entre Tarragona i la capital catalana i que començaran dilluns vinent, 16 de març. Aquest reforç d’autobusos, operat per l’empresa Plana, funcionarà de dilluns a divendres i és complementari al Pla Alternatiu de transport habilitat arran del tall de Rodalies, amb l’objectiu de facilitar els desplaçaments laborals i acadèmics dels usuaris habituals del transport públic. El servei del matí sortirà d’Altafulla a les 6.00 h i farà quatre parades a Torredembarra: al passeig Miramar amb passeig de

la Sort (6.09 h), al passeig Miramar davant de l’Espai Cultural Sala del Mar (6.11 h), a l’avinguda de les Comarques Catalanes a l’altura del carrer del Molí de Vent (6.14 h) i davant de l’Escola Antoni Roig (6.16 h). A Barcelona, l’autobús efectuarà parada a la plaça d’Espanya (Gran Via) a les 7.45 h, a la Gran Via amb carrer d’Urgell a les 7.48 h i al passeig de Gràcia, número 36, a les 7.50 h. S’iniciarà el trajecte de tornada cap a Torredembarra i arribarà a la parada de l’Escola Antoni Roig a les 9.20 h. A la tarda també hi haurà un servei directe: sortirà de davant de l’Escola Antoni Roig a les 16.39 h i el trajecte de tornada des de Barcelona, des del passeig de Gràcia, serà a les 18.20 h, amb arribada a la Torre a les 19.50 h. El preu aproximat del trajecte amb la targeta T-10 de 120 dies és d’uns quatre euros.

14 dijous 12 de març de 2026

Salou comprarà l’antiga Església de Sant Jordi per reconvertir-la en un nou centre cívic i cultural Equipaments l La previsió del consistori és rehabilitar el recinte perquè obri les portes a principis del 2027 Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou tancarà la compra de l’antiga Església de Sant Jordi després de dos anys de negociacions. L’espai, construït ara fa més de 40 anys, es rehabilitarà i reformarà per crear un recinte públic dedicat a la cultura, a l’ús ciutadà i activitats educacionals. Concretament, es convertirà en el Centre Cívic ambicionat pel consistori salouenc des del 2024, adaptant l’equipament per usos socials. L’adquisició s’ha tancat per un import total de 410.000 euros i preveu «posar en valor» el patrimoni, situat en el carrer Donzell Marí. El consistori situa la importància del projecte en la dinamització que oferirà sobre l’àmbit del Cap Salou, ampliant l’oferta d’equipaments públics i «reforçant la vida comunitària». L’edificació està tancada al culte des de l’any 2018, tot i que s’ha utilitzat durant períodes com a magatzem per a l’entitat de Càritas. Segons l’alcalde de Salou, Pere Granados, ara el recinte «donarà resposta a la demanda del veïnat» després d’anys d’inactivitat. La previsió del consistori és que, un cop es completi la rehabilitació, el futur Centre Cívic obri les portes a principis del 2027. El projecte també preveu

Imatge de l’estat actual de l’Església de Sant Jordi, situada a la zona del Cap Salou. Cedida

reutilitzar l’espai exterior, un jardí que s’habilitarà per activitats festives i culturals a l’aire lliure. L’objectiu és incorporar nous espais de convivència i dinamització, que involucrin la participació dels veïns del Cap Salou conjuntament amb les obres d’urbanització que s’estan portant

La compra tindrà un cost de 410.000 euros, menys del previst inicialment

a terme al mateix carrer Donzell Marí. L’actuació preveu millorar l’accessibilitat al recinte, així com la integració d’aquest dins el teixit urbà de la zona. El recinte, situat en una zona també propera al Far, està rodejat d’un entorn de pins que atorguen un espai verd a l’equipament.

D’acord amb l’Ajuntament de Salou, els treballs de rehabilitació no requeriran grans obres per adaptar i adequar l’espai per a les activitats plantejades un cop es posi en funcionament. Una qüestió que, segons el consistori, permetrà «agilitzar» els terminis. El següent pas un cop aprovada

l’operació, negociada des de principis de l’any passat, serà formalitzar la compravenda i iniciar les tasques d’adequació de l’edifici. El consistori també haurà de definir les funcions exactes de l’espai a mesura que es facin els treballs i s’espera que es destini a activitats per entitats socials de Salou o associacions del municipi. Negociació i entorn El govern salouenc ara fa més d’un any que negociava la compra del recinte amb l’Arquebisbat de Tarragona amb «bon enteniment» entre les dues parts. Finalment, s’oficialitzarà la compra de l’espai, tot i que ja hi ha hagut moviments per facilitar l’adequació. L’Arquebisbat va extreure les seves obres d’art i material del recinte, deixant-lo pràcticament buit i traslladant els articles a l’Església de Santa Maria del Mar. El preu acordat es rebaixarà respecte a l’anunciat inicialment, aproximadament en uns 40.000 euros menys respecte a la primera partida reservada per part de l’Ajuntament en el pressupost municipal del 2025. L’entorn de la església va plantejar l’any 2018 una recuperació natural d’una zona de dues hectàrees, situades dins la política de recuperació mediambiental i de protecció de zones d’interès natural i paisatgístic de la zona del Cap Salou. L’àmbit també preveia la recuperació d’una zona verda autòctona amb diversitat d’espècies, així com diversos carrers urbanitzats, senders i voreres de l’entorn. El Cap Salou ha estat objecte, en els últims anys, de diverses iniciatives verdes i socials per impulsar la recuperació de la zona i adaptar-se a la demanda veïnal.

Col·lectius antimilitaristes protesten davant l’Espai de l’Estudiant de Valls Pacifisme l La Plataforma Desmilitaritzem l’Educació del Camp de Tarragona es va concentrar ahir al matí davant de la Sala Kursaal de Valls, coincidint amb la celebració de l’Espai de l’Estudiant, per denunciar la presència de l’exèrcit dins d’aquesta fira educativa. Els col·lectius convocants asseguren que aquesta participació contravé

diverses normatives i acords institucionals que promouen la cultura de la pau, com la Llei de Foment de la Pau (21/2003), la moció 55/XI del Parlament de Catalunya o el Codi Ètic aprovat per l’Ajuntament de Valls. Segons expliquen, havien sol·licitat per escrit poder disposar d’un estand a l’interior del recinte per informar sobre les con-

seqüències del militarisme, però l’Institut d’Estudis Vallencs els ho va denegar, tant dins com fora del recinte. Així, van instal·lar una paradeta a la vorera, on van organitzar activitats lúdiques i pedagògiques per sensibilitzar el jovent sobre el pacifisme i l’antimilitarisme. La protesta s’emmarca en la 26a edició de l’Espai de l’Estudiant. DM

La paradeta antimilitarista instal·lada ahir dimecres al matí a l’exterior de la Sala Kursaal de Valls. Cedida

dijous 12 de març de 2026

Cambrils obrirà les portes de la depuradora a la ciutadania pel Dia Mundial de l’Aigua Serveis l L’Ajuntament

de Cambrils i Comaigua organitzaran una jornada de portes obertes a la depuradora de Cambrils el diumenge de la setmana vinent, dia 22, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. L’activitat, gratuïta i oberta a tots els públics, permetrà conèixer el procés de depuració i el projecte europeu LIFE REMAR, que pro-

mou la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp amb aigua regenerada. La jornada començarà a les 11 h i s’allargarà fins a les 12.30 h amb visites guiades conduïdes per l’equip de Comaigua. Els participants descobriran les fases del tractament de les aigües residuals i el paper d’aquesta infraestructura en la gestió sostenible de l’aigua. DM

Mor un home que treballava al camp després de ser atropellat per un microbús a Marçà Successos l Un home

va morir ahir després de ser envestit per un microbús al quilòmetre 2 de la carretera de l’Estació de Marçà (T-300), al Priorat. Segons els Mossos, el vehicle va sortir de la via, va caure per un marge i va atropellar la víctima, que treballava al camp en aquell moment. La conductora, única ocupant del microbús,

va resultar ferida lleu i va ser traslladada a l’hospital de Móra d’Ebre. En el dispositiu hi van intervenir quatre patrulles dels Mossos, quatre dotacions dels Bombers i unitats del SEM, que també va activar suport psicològic. Amb aquest accident, ja són quinze les persones que han mort aquest any a les carreteres catalanes. Agències

15

El Vendrell presenta els actes del 250è aniversari de l’orgue Agenda l L’efemèride recorda els orígens de l’instrument construït al segle XVIII Redacció La Sala Tobies de l’Ajuntament del Vendrell va acollir aquest dimecres la presentació dels actes de commemoració dels 250 anys de l’Orgue del Vendrell, amb la participació de l’alcalde, Kenneth Martínez; el president de l’Associació d’Amics de l’Orgue del Vendrell, Xavier Mercadé, i el mossèn Josep Maria Calderó. La celebració recorda els orígens d’aquest instrument, que es remunten al 1775, quan el rector Manuel Aumetell, juntament amb la Parròquia de Sant Salvador i l’Ajuntament, va impulsar la construcció d’un orgue per solemnitzar els oficis a l’església. El contracte es va signar el 25 d’abril de l’any 1776 amb l’orguener Ludwig Scherrer, que durant un any va residir al Vendrell per cons-

Presentació dels actes del 250è aniversari de l’orgue del Vendrell, ahir a la Sala Tobies de l’Ajuntament. Cedida

El programa inclou concerts, exposicions i activitats divulgatives al llarg de tot l’any

truir l’instrument, inaugurat amb un concert per la Pasqua Florida de 1777. L’efemèride es commemorarà amb diverses activitats al llarg de l’any, com exposicions, conferències, concerts, publicacions i visi-

tes a l’equipament, així com amb la creació d’un logotip commemoratiu, obra de Joan Marc Ferret, i una edició especial del cava 250 anys de l’Orgue del Vendrell elaborada per Jané Ventura.

16 dijous 12 de març de 2026

Paneque qualifica d’«indispensable» la MAT entre l’Aragó i Tarragona Xarxa l La consellera admet que les més de 14.400 al·legacions presentades poden millorar el projecte La nova línia tindrà 180 km amb torres de fins a 55 metres i afectarà 28 municipis

Agències La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va qualificar aquest dimecres d’«indispensable» la línia de molta alta tensió (MAT) entre Aragó i Tarragona, tot i reconèixer que les més de 14.400 al·legacions presentades contra el projecte «poden millorar-lo». Paneque ho va afirmar durant la sessió de control al Parlament, en resposta a la diputada d’ERC Montse Vergés. La consellera va defensar que el Govern actua en defensa de l’interès general amb «màxim respecte al territori» i va remarcar que la nova infraestructura substituirà una línia ja existent que quedarà desmantellada. La consellera també va reivindicar que l’executiu ha evitat tres línies de molt alta tensió

Red Eléctrica, preveu desmantellar l’actual línia entre Aragó i la Secuita (Tarragonès) i construir-ne una de

El judici per l’acció al riu Siurana s’ajorna novament a última hora Tribunals l Se suspèn la vista prevista per avui sense fixar nova data Redacció El judici per l’acció de defensa del riu Siurana, que s’havia de celebrar avui dijous als jutjats de Reus, s’ha tornat a ajornar. Segons ha informat el GEPEC-EdC, ahir dimecres al matí el jutjat els va comunicar que la vista prevista quedava

posposada, sense concretar-ne els motius ni una nova data. El procés judicial afecta els activistes Andreu Escolà i Anaïs Estrems, vinculats al GEPEC i a la Plataforma pel Riu Siurana, acusats de delictes d’usurpació i danys per haver participat en una acció reivindicativa l’any 2017

a l’assut del riu, on una cinquantena de persones van fer una acció simbòlica per retornar l’aigua al seu curs natural. La denúncia va ser presentada per la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, que demana penes de més de quatre anys de presó i sancions econòmiques supe-

L’ACA impulsa la renovació dels desguassos de la presa de Siurana Aigua l La intervenció, d’1 MEUR, millorarà la regulació del cabal del riu Redacció L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les obres per millorar els elements d’alliberament d’aigua de la presa de Siurana, a la comarca del Priorat. Els treballs comptaran amb una inversió d’un milió d’euros, cofinan-

çats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del programa FEDER de Catalunya 2021-2027. L’actuació preveu rehabilitar i modernitzar els desguassos de mig fons mitjançant la substitució dels equips hidromecànics. En concret,

es duran a terme tasques de neteja de les reixetes de presa del desguàs, la substitució de les vàlvules existents a la cambra per altres de més modernes i segures i la renovació dels blindatges dels conductes de sortida. A més, s’instal·laran dues vàlvules de pas que permetran regular

Diàleg amb el territori Des de Red Eléctrica, però, es defensa que la nova MAT és una infraestructura «d’interès general» contemplada en la planificació energètica estatal i necessària per reforçar la xarxa de transport elèctric. La companyia argumenta que el projecte respon a la necessitat d’incrementar la capacitat de transport d’energia i donar resposta a noves demandes, especialment en àmbits com la descarbonització i l’electrificació de la indústria química de Tarragona. L’empresa assegura que estudiarà les al· legacions presentades i que el procés actual es troba en una fase de diàleg amb el territori per analitzar possibles millores de la proposta. En aquest sentit, sosté que el projecte pot incorporar ajustos sempre que siguin viables tècnicament, econòmicament i socialment, amb l’objectiu d’afavorir les comarques afectades i donar resposta a les preocupacions expressades pels municipis i entitats.

nova amb el triple de potència. La nova infraestructura tindrà una longitud aproximada de 180 quilòmetres i

afectarà 28 municipis de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp i el Tarragonès. Segons la planificació prevista, les torres passaran dels 20 o 25 metres d’alçada actuals a uns 55 metres. El projecte ha generat una forta oposició territorial i, durant el període d’exposició pública, entitats, plataformes, ajuntaments i particulars han presentat més de 14.400 al·legacions. Entre els col·lectius que han expressat el seu rebuig hi ha diversos consells comarcals i una vintena d’ajuntaments, així com organitzacions agrà-

riors als 7.000 euros. El judici ja havia estat ajornat en quatre ocasions per qüestions internes de l’administració de justícia, en un procés que acumula gairebé tres anys de retard des de la primera citació i nou anys des dels fets. El conflicte de fons gira al voltant del transvasament que deriva entre el 80% i el 90% del cabal del riu Siurana cap a la conca del Baix Camp. Les entitats ecologistes denuncien que aquesta situació perjudica el riu i el territori del Priorat i reclamen una revisió del model de gestió de l’aigua.

Anaïs Estrems i Andreu Escolà, en una imatge d’arxiu. Cedida

amb més precisió els cabals de manteniment i de rang baix, fet que facilitarà també una millor gestió del cabal ecològic del riu Siurana. Les obres inclouran igualment la renovació dels sistemes d’automatització i telecontrol de la infraestructura per millorar-ne el funcionament i la seguretat. Aquesta actuació permetrà millorar la gestió i el control dels cabals del riu Siurana, reforçant la seguretat de la presa i adaptant la infraestructura als criteris actuals d’eficiència i sostenibilitat en la gestió dels recursos hídrics.

La presa de Siurana serà objecte d’obres de millora pròximament. Cedida

La consellera Paneque reivindica que el Govern ha evitat tres línies de molta alta tensió «devastadores». ACN

que, segons va dir, «haurien estat devastadores pel territori». El projecte, impulsat per

ries i entitats del territori, que alerten de l’impacte paisatgístic i ambiental que podria tenir la infraestructura.

dijous 12 de març de 2026

El capità del Nàstic, Óscar Sanz: «Ens queden onze finals»

El Nàstic de Tarragona cau a les posicions de descens

Futbol l La plantilla s’adapta al mètode de Pablo Alfaro alhora que fixa l’objectiu pragmàtic d’assolir la permanència Arnau Montreal Quesada La plantilla del Nàstic de Tarragona ja treballa a contrarellotge per adaptar-se al mètode de Pablo Alfaro. Divendres és l’estrena contra el líder, el Sabadell. Aquesta serà la primera de les onze finals que té per davant l’equip per assolir la permanència. El capità grana, Óscar Sanz, va posar veu al vestuari ahir en roda de premsa. «Queden onze finals i hem de sumar cada cap de setmana» va destacar. A més, va afegir que «hem de jugar cada partit com si fos l’últim. No en queda una altra, nosaltres ens hem ficat aquí i nosaltres hem de sortir». La clau és la competició, un gen que Alfaro ja està tractant d’injectar en els seus jugadors. L’altra, la intensitat, perquè Óscar Sanz

també va reconèixer que si l’equip no juga al 100% tots els partits, ho tindrà molt difícil per competir per la salvació. Aquest any, els jugadors del Nàstic ja han vist passar tres entrenadors. «La sensació és de responsabilitat i culpa», va apuntar Sanz. «Estem en un club i una ciutat exigent. Cap de nosaltres està rendint en el nivell esperat». «Hem de parlar menys, treballar molt i demostrar-ho en el camp», va destacar. Alfaro ja treballa en el seu pla de xoc per activar una plantilla del Nàstic tocada a nivell mental. El tècnic va confirmar ahir durant la trobada d’entrenadors que ja s’està reunint un a un amb els jugadors per «desbloquejar la situació». Al davant té una plantilla tocada: «Hem rebut cops molt durs, aixecar-se és difícil, però no queda una

«Des de sempre el Nàstic ha jugat millor contra els equips de la part alta» altra», va subratllar Sanz. El millor remei és la confiança que donen les victòries i, també, assumir la realitat: caldrà lluitar i molt per la salvació. Objectiu permanència Ara mateix, el Nàstic de Tarragona es troba en posicions de descens. L’empat del Real Murcia contra el Marbella d’ahir situa a l’equip en la zona vermella de la classificació. Al davant hi ha onze partits per acabar la lliga, onze finals, com va indicar el capità. Segons en temporades anteriors, aquesta s’aconsegueix sumant entre 45 i 48 punts, el que significa que el

El capità Óscar Sanz durant el duel contra l’Antequera. Aleix Colilla/Nàstic

Nàstic ha de sumar cinc victòries. En altres paraules, un ritme de triomfs d’un equip de la part alta. L’equip, però, no se centra en fer números, sinó que ha establert la mentalitat de partit a partit. De fet, així ho va indicar Pablo Alfaro destacant que «primer Sabadell, quant passi ja mirarem Algeciras i després Torremolinos. Setmana a setmana, repte a repte, perquè pensar en el futur, en el que passarà d’aquí

a quatre jornades no aporta res». Contra el líder L’estrena d’Alfaro és contra el líder de la categoria, però més que temor és una motivació extra per als jugadors: «Des de sempre el Nàstic ha jugat millor quan ens enfrontem contra els equips de dalt», va recordar ÓScar Sanz. «Penso que és la millor forma de redimir-se i rentar la cara a l’equip», va cloure.

Pablo Alfaro i Ferran Costa, cara a cara abans del derbi català de divendres Futbol l Els dos entrenadors es van citar ahir en la tradicional trobada al Nou Estadi Arnau Montreal Quesada Pablo Alfaro i Ferran Costa es van posar ahir cara a cara en el Nou Estadi Costa Daurada per encetar el derbi del divendres. El tècnic del Nàstic i el del Sabadell van compartir unes paraules, tant davant la premsa com en privat, per començar a escalfar un partit clau per als dos equips. Les dinàmiques són oposades. El Sabadell aterrarà a Tarragona com el flamant líder de la categoria, un equip treballat i en dinàmica ascendent que buscarà un triomf

que els consolidi encara més al més alt de la lliga. D’altra banda, Pablo Alfaro arrencarà la seva etapa amb poc temps per establir-se i des de les posicions de descens. L’escenari, però, es preveu amb un gran ambient. Primer per als nastiquers que no fallaran per animar el seu equip i veure el seu nou tècnic i pel gran desplaçament que prepara el Sabadell. «Arribem a un gran escenari, ens enfrontem contra un club amb moltíssima capacitat i ho fem amb el màxim respecte», va indicar Ferran

A l’esquerra, l’entrenador del Nàstic Pablo Alfaro i, a la dreta, l’entrenador del Sabadell Ferran Costa. Gerard Martí

Costa. Aquesta és la tercera vegada que l’entrenador arlequinat s’enfrontarà al Nàstic i també serà el tercer nou entrenador per a ell, perquè es va enfrontar a lliga contra

17

Luis César i a la Copa Catalunya amb Cristóbal Parralo. Amb tot, Costa va indicar que està preparat per la incertesa de preparar un partit contra un tècnic nou: «Hem

de ser fidels al nostre estil i la nostra manera de fer. Fa 27 jornades que ho fem i, comptant amistosos i Copa, 40 partits treballant plegats», va sentenciar. La realitat mostra

Futbol l El Nàstic cau per primera vegada de la temporada a les posicions de descens. L'era de Pablo Alfaro arrenca des de la setzena posició, situant-se com el primer dels cinc equips que descendiran a Segona Federació a final de curs. Ahir, el Real Murcia va empatar contra el Marbella el seu partit ajornat. El resultat fa que murcians i tarragonins empatin a 33 punts, però, de moment, l'average el té el rival grana. La dinàmica de les darreres setmanes indicava una realitat que no coincidia amb la classificació. Finalment, la derrota contra l'Eldense, sumat a l'empat del Real Murcia, va suposar el cop de realitat de situar a l'equip per primera vegada en descens. Els murcians no milloren la dinàmica grana, assolint un punt contra el penúltim classificat, amb tot, és suficient per deixar enrere al Nàstic. En aquesta situació, un mal resultat contra el Sabadell podria deixar a l'equip grana a quatre punts de la permanència, una situació més vertiginosa que Pablo Alfaro vol evitar en el seu debut. AMQ que la seva fórmula funciona. Pablo Alfaro va ser directe en la seva intervenció per situar l’etiqueta de favorit al Sabadell: «Com diu el company Ferran, ens tenen 40 partits d’avantatge, jo només porto tres partits». «Els jugadors estan expectants, l’actitud és bona, però són entrenaments. Sobretot ens hem centrat en elevar l’esperit competitiu de l’equip», va indicar Alfaro de la seva feina les darreres jornades. El primer problema a arreglar per a l’aragonès és l’estat mental de la plantilla. «He anat parlant una un per desbloquejar la situació». També va avisar que matisarà també sobre la gespa: «Estem fent el diagnòstic i prendrem les decisions adequades. N’hi ha alguna que no serà agradable, però si és en benefici de l’equip, es prendrà».

18 dijous 12 de març de 2026

Imatge de la darrera edició del torneig al Palau d’Esports. Cedida

El Torneig Tarragona de Beisbol 5 torna diumenge al Palau d’Esports amb la seva segona edició

El capità del Reus Deportiu Brasilia, Joan Salvat, durant el darrer duel de Champions contra l’Igualada. Juanjo Viña

El Reus està decidit a segellar el bitllet a la final a vuit a casa Hoquei l Un triomf contra el Trissino confirmaria la classificació, igual que una punxada de l’Igualada Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu Brasilia vol anar-se’n avui a dormir amb la classificació de la final a vuit de la Champions sota el braç. Resten tres jornades per tancar la fase de grups, però els roig-i-negres poden deixar la feina feta si avui guanyen al Trissino o si l’Igualada perd contra el Barça. Els de Jordi Garcia afronten el partit amb un doble incentiu. Primer, la classificació a

casa amb una Bombonera plena i, segon, per venjar-se contra el Trissino. L’equip i aficionats tenen molt present el duel disputat contra el campió italià al seu pavelló. El partit es va escapar en els darrers segons i els de Jordi Garcia van sortir derrotats per 4-3 després d’un partit heroic per igualar el marcador. «Tenim moltes ganes de treure’ns l’espina del partit de la primera volta», va reconèixer el tècnic reusenc. El Trissino arriba avui a la Bombonera en plena forma.

Els roig-i-negres volen la revenja de la derrota per 4-3 a Itàlia El darrer cap de setmana va assolir el títol de campió de la Copa d’Itàlia i té la lliga encarrilada. Jordi Garcia va definir l’equip italià com «un equip que ataca molt bé. Té 8 jugadors de primer nivell amb molta potència ofensiva. Els seus dos porters són els de la selecció italiana i té una gran

capacitat per canviar el ritme dels partits». El triomf contra el Trissino té un esgraó més d’importància, perquè el Reus no es conformaria amb la classificació, sinó que també tindria opcions per avançar a l’equip italià a la classificació. «Som conscients que queden tres jornades, estan a tres punts i tenen l’average amb un gol, els hauríem de guanyar i després sumar algun triomf més contra Porto o Barça, és difícil», va explicar Garcia. Primer, però els roig-i-negres es concentren en certificar la classificació matemàtica. Aquesta també pot arribar de manera externa. L’Igualada està a sis punts de distància amb nou punts en joc. A més, l’empat beneficiaria el Reus. D’aquesta manera, una derrota de l’Igualada al Palau Blaugrana faria del Reus equip de la final a vuit. «Tindrem un ull posat al partit del Palau Blaugrana i en funció del resultat que es doni allí podrem fer diferents coses».

Beisbol l El Torneig Tarragona de Beisbol 5 celebra aquest diumenge amb la seva segona edició al Palau d'Esports Catalunya de l'Anella Mediterrània. Aquest torneig serà alhora a Trobada Tarragonès de Beisbol 2025/26 del Consell Esportiu del Tarragonès on hi participaran els seus integrants juntament amb jugadors de l'àmbit fe-

deratiu. Durant la jornada hi participaran un total de 78 jugadors d'entre 10 i 14 anys dividits en 13 equips diferents en tres categories. En total, es disputaran 36 partits de Beisbol 5. En aquesta modalitat, els joves jugadors bategen amb la mà una pilota de goma per a després córrer les bases com el beisbol tradicional. Redacció

El Trofeu 15 d’abril de la Canonja tornarà el pròxim 11 d’abril en la seva desena edició Ciclisme l El Trofeu 15

d'abril de la Canonja tornarà en la seva desena edició el pròxim 11 d'abril. El torneig és un clàssic per aquestes dades i s'ha consolidat com una prova de prestigi internacional en la categoria júnior. De fet, és part del calendari de la Unió Ciclista Internacional. D'aquesta manera equips d'alt nivell nacional i estran-

gers arribaran al poble per convertir-lo en l'epicentre del ciclisme júnior amb una prova de nivell. En aquesta edició hi participaran un total de 25 equips. La darrera edició la va conquerir el ciclista rus Danil Veshnyakov, de l'equip ForesElectro Hiper Europa. En les pròximes setmanes l'organització detallarà el recorregut i els participants. Redacció

El CE Karate Yondan Tarraco suma dotze medalles a l’Open Kyokushin-kan

El Pavelló Olímpic acull aquest cap de setmana l’Open de Catalunya de Grup Xou avançat

Karate l El CE Karate

Patinatge l El Pavelló

Yondan Tarraco Els Pallaresos-Tarragona es va penjar onze medalles a l'Open de Karate Kyuokushin-kan celebrat a Majadahonda. Els tarragonins van sumar vuit medalles d'or, quatre a la modalitat Kumite i quatre a la de Kata. A més, van sumar dues plates i dos bronzes. Redacció/Cedida

Olímpic de Reus es convertirà aquest cap de setmana en l’escenari central del patinatge xou català amb la celebració de l’Open de Catalunya Xou Avançat Nivell 3. La competició reunirà a més de 400 patinadors en dues jornades. L’esdeveniment, organitzat per la Federació Catalana de Patinatge, compta amb

el suport en organització de l’Ajuntament de Reus. L'Open de Catalunya encetarà dissabte amb els grups Júnior i Quartets, mentre que diumenge serà el torn dels grups Petits i Grans. Els entrenaments oficials es faran al matí i la competició començarà a la tarda, culminant cada dia amb el lliurament de medalles. Redacció

dijous 12 de març de 2026

Von der Leyen rectifica: la UE «sempre defensarà» el dret internacional Diplomàcia l Ursula von der Leyen va rectificar aquest

dimecres i va assegurar que la Unió Europea «sempre defensarà» el dret internacional, després de les crítiques pel seu gir discursiu. Tot i això, va tornar a justificar l’atac sobre l’Iran i va afirmar que «no s’hauria de vessar cap llàgrima». Agències

19

L’estret d’Ormuz, al centre de l’escalada militar i energètica Geopolítica l Quatre vaixells mercants han estat atacats mentre l’Iran adverteix que els petroliers que es dirigeixin als EUA o Israel seran un «objectiu legítim» Agències

15.000 tones de sediments, Ebre avall Conca l La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre calcula que l’avinguda controlada del riu ha mobilitzat entre 10.000 i 15.000 tones de sediments Ebre avall. No es descarta incorporar una crescuda anual a la planificació hidrològica. ACN/ACN

Desmantellen un grup vinculat a la Camorra

Glovo anuncia un ERO que afectarà 750 repartidors

Policial l Els Mossos d’Esquadra han detingut deu persones i han desarticulat un grup criminal vinculat a la Camorra que enviava droga a Itàlia amagada en camions. S’han intervingut més de 300 kg de cocaïna, 500 d’haixix i 10 de marihuana. La banda operava des de Barcelona i hauria fet una quinzena d’enviaments des del 2025. Agències

Treball l Glovo ha anunciat un ERO que afectarà 750 repartidors després d’abandonar el model de riders autònoms. La decisió impactarà una seixantena de ciutats d’Espanya, incloses diverses de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona, amb l’objectiu de reduir el servei en algunes localitats i evitar el tancament de l’activitat. Agències

Un nou cas de PPA tanca Collserola Pesta l Un nou senglar positiu en pesta porcina africana

L’estret d’Ormuz va viure ahir dimecres una nova escalada de tensió després de diversos atacs contra vaixells mercants en aquesta ruta estratègica per al comerç mundial d’energia. Quatre embarcacions de càrrega —de propietat grega, japonesa, tailandesa i israeliana— van rebre l’impacte de projectils mentre transitaven per la zona o a prop del pas marítim que connecta el golf Pèrsic amb l’oceà Índic. Segons l’Agència d’Operacions Comercials Marítimes del Regne Unit, amb aquests incidents ja són disset els vaixells comercials atacats a la regió des que els Estats Units i Israel van iniciar l’operació militar conjunta contra l’Iran el 28 de febrer. L’estret d’Ormuz és un punt clau per al trànsit d’hidrocarburs: hi circula prop d’una cinquena part del petroli mundial, uns vint milions de barrils diaris, i és també una via essencial per al gas natural liquat exportat des del Qatar cap als mercats internacionals. L’augment dels incidents ha provocat un bloqueig del pas marítim i milers de vaixells han quedat encallats als voltants de la zona. Un dels vaixells atacats les últimes hores és el Mayuree Naree, amb bandera tailandesa, que va rebre l’impacte de dos projectils que van provocar un incendi i van danyar la sala de màquines. Segons

Quatre embarcacions de càrrega van rebre ahir impactes de projectils a la regió. Agència EFE

Una cinquena part del petroli global transita per aquest pas estratègic l’operador de l’embarcació, tres membres de la tripulació continuen desapareguts i es creu que podrien haver quedat atrapats, mentre que els altres vint mariners van ser evacuats i traslladats a Oman. La Guàrdia Revolucionària iraniana va confirmar l’atac assegurant que el vaixell travessava l’estret «il·legalment» després d’haver rebut avisos previs de la marina iraniana.

També va afirmar haver atacat un altre vaixell de propietat israeliana. Paral·lelament, un portacontenidors japonès i un vaixell de càrrega grec també van patir impactes de projectils en incidents separats, tot i que en aquests casos no es van registrar ferits entre la tripulació. Les autoritats iranianes han advertit que qualsevol embarcació que transporti petroli cap als Estats Units, Israel o els seus aliats serà considerada «un objectiu legítim». Crisi energètica L’escalada del conflicte també està sacsejant els mercats

Trump torna a carregar contra Espanya: «No està cooperant»

ha obligat a tancar el parc natural de Collserola. El conseller Òscar Ordeig ha dit que era «esperable» i ha assegurat que els veïns i treballadors de la zona podran desplaçar-se. ACN/ACN

Política l Madrid rebutja l’ús de Rota i Morón en la guerra contra l’Iran

Tres menors ferits a Porqueres mentre feien un experiment a l’escola

El president dels Estats Units, Donald Trump, va tornar a carregar ahir contra Espanya per la negativa del Govern a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón en la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran. Abans d’abor-

Successos l Tres menors de 9 anys van resultar ferits

ahir a Porqueres per una explosió mentre feien un experiment de química al pati de l’escola L’Entorn. Dos alumnes van patir cremades greus i van ser traslladats a la Vall d’Hebron, mentre que el tercer va ingressar en estat lleu al Trueta. Agències

Agències

dar l’helicòpter presidencial Marine One als jardins de la Casa Blanca, Trump va afirmar que Espanya «no està cooperant en absolut» i que el país «ho està fent realment malament». Tot i això, va diferenciar entre la ciutadania i el govern espanyol, assegurant que «la gent d’Espanya

és fantàstica», però que els seus governants «no tant». És la tercera vegada en pocs dies que el mandatari nord-americà critica un soci de la Unió Europea i aliat de l’OTAN després que l’executiu espanyol rebutgés l’ús d’aquestes instal·lacions militars. Des del Govern espanyol, el ministre

energètics. Davant l’augment dels preus del petroli i els problemes de subministrament, els 32 països membres de l’Agència Internacional de l’Energia van acordar dimecres alliberar 400 milions de barrils de petroli de les seves reserves estratègiques. L’organisme espera que la mesura ajudi a contenir l’alça del cru, mentre diversos governs alerten que la prioritat continua sent restablir la circulació marítima a l’estret d’Ormuz, peça clau per al flux global de petroli i gas als mercats internacionals i per garantir l’estabilitat dels subministraments energètics.

d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va reiterar que la posició no ha canviat i que qualsevol operació ha de situar-se dins del marc de les Nacions Unides. El president Pedro Sánchez va resumir la postura de l’executiu amb «quatre paraules»: «No a la guerra». Les declaracions de Trump arriben també després que el senador republicà Lindsey Graham suggerís traslladar les bases militars dels Estats Units fora d’Espanya i instés el president a prendre represàlies contra el país.

20 dijous 12 de març de 2026

k Dels lectors Carta a la premsa En resposta a les declaracions de la consellera de Salut, Olga Pané, i de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, des de la FAVT i la Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública volem manifestar el següent. Consellera, fa escassament tres mesos les seves declaracions eren molt diferents de les que va fer el passat 3 de març a la Comissió de Salut del Parlament, en relació amb la implantació del servei de trombectomia 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Vostè ha al·legat que aquest servei no es posarà en marxa fins que es compti amb les “garanties necessàries”, assenyalant especialment la manca de professionals formats per a la seva implementació. Tanmateix, la pregunta que es fa tota la ciutadania és molt clara: com és possible que, amb vuit hospitals a Barcelona que operen unitats de trombectomia 24 hores al dia, no hi hagi professionals formats per cobrir aquesta necessitat a Tarragona? I si realment no hi ha prou professionals preparats per ampliar al servei a altres punt del territori, fem una distribució equitativa i formem-ne de nous el més aviat possible. Estem en una societat de formació continuada i no es poden escatimar recursos per adaptar-nos a necessitats tan necessàries com aquesta. A més, si no hi ha professionals, com és possible que sí s’hagin trobat per a Lleida, en el marc del pacte de pressupostos amb els Comuns, però no per a Tarragona? Les seves paraules ens semblen, lamentablement, una estratègia per guanyar temps i diluir una reivindicació que és justa, urgent i vital per a la ciutadania de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. A les Terres de l’Ebre hi

k Editorial k viuen prop de 190.000 habitants durant l’any, i a l’estiu la població supera els 250.000. Una població que es veu obligada a afrontar trasllats molt més llargs i uns temps d’espera que, en cas d’ictus, poden marcar la diferència entre la vida i la mort o entre una recuperació i una discapacitat permanent. Per la seva part, l’alcalde de Tarragona ha apel·lat a la paciència de la ciutadania per justificar les paraules de la consellera del seu partit. Senyor Viñuales, el temps de la paciència ja ha passat. Vostè, igual que la consellera Pané i el president Salvador Illa, són responsables de la situació. No podem continuar acceptant excuses ni justificacions buides. És hora d’actuar i de garantir l’atenció sanitària que ens correspon. Per això demanem al president Illa que escolti la veu clara i unànime de la població tarragonina i que insti la consellera Olga Pané a posar fi a aquesta discriminació sanitària territorial, que posa en risc les nostres vides. Des de la Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública continuarem exigint la Unitat de Trombectomia d’Ictus 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. No cessarem en la nostra lluita. Continuarem presentant mocions, realitzant taules informatives als carrers de les nostres ciutats i convocant una gran manifestació el pròxim 11 d’abril, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Salut, per exigir el nostre dret a una sanitat digna i el cessament immediat d’Olga Pané com a consellera de Salut. Tarragona i les Terres de l’Ebre no demanem privilegis. Exigim igualtat. Exigim justícia sanitària. Exigim el servei de trombectomia d’ictus 24/7.

FAVT Plataforma del Camp de Tarragona per la Sanitat Pública Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Oportunitats

L

a decisió de l’Ajuntament de Vila-seca d’impulsar la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) arriba en un moment oportú i, sobretot, necessari. El document vigent, aprovat l’any 1993, difícilment pot donar resposta als reptes d’un municipi que ha canviat profundament en tres dècades. El creixement demogràfic sostingut, les noves necessitats d’habitatge i la transformació econòmica exigeixen una mirada actualitzada sobre com ha de créixer la ciutat. Planificar el futur urbanístic no és només dibuixar nous carrers o reservar sòl per a habitatges. És decidir quin model de municipi

es vol construir. Però el desenvolupament no depèn només del planejament. Vila-seca es troba en una posició estratègica dins del Camp de Tarragona i projectes com la futura estació intermodal poden representar un salt qualitatiu en connectivitat i oportunitats econòmiques. Per això, les crítiques de l’alcalde al retard en la seva construcció no són menors. No es tracta només d’un equipament local, sinó d’una infraestructura pensada per donar servei a bona part del territori. Allargar els terminis fins al 2030 significa ajornar oportunitats de desenvolupament i competitivitat per a tota la regió.

k Tribuna k

El problema animal i ciutadà dels gats ferals

E

l Parlament de Catalunya ha aprovat -per unanimitat- una resolució en favor d’un finançament suficient per als ajuntaments -especialment els de les Terres de Lleida i el món rural- per tal que puguin assumir amb eficàcia la gestió de les colònies de gats ferals, és a dir gats assilvestrats. Val la pena aclarir que no estem parlant en aquest cas dels gats fers o salvatges (en castellà “gato montés”) sinó dels domèstics que, com a resultat de la falta de control de la reproducció o bé perquè han estat abandonats o han fugit, Quan proposes personalment una iniciativa que posa sobre la taula un problema real, quotidià i sovint invisible que afecta centenars de municipis petits i micro-pobles del nostre país, i s’aprova per unanimitat, tens una petita satisfacció suplementària, cal reconèixer-ho, però l’important és que el marc legislatiu estableix clarament que la responsabilitat de controlar els animals abandonats i les colònies felines recau sobre els ajuntaments. Aquesta normativa obliga a identificar els animals amb microxip, esterilitzar-los, vacunar-los, desparasitar-los, elaborar censos, mapes de colònies i programes de control poblacional tot de cara al benestar animal com a la convivència als nuclis urbans i rurals. El problema és que aquesta obligació no ha anat acompanyada fins ara dels recursos econòmics ni tècnics imprescindibles per fer-la viable. A les Terres de Lleida aquesta situació es veu agreujada per la realitat territorial. Parlem d’un territori extens, amb una gran dispersió de població, amb molts municipis petits i micro-pobles, amb estructures administratives molt limitades i sovint, amb una manca de

Però el més greu és que el Govern de la Generalitat ha assumit les obligacions derivades d’una llei estatal, però no ha assumit la seva part del finançament. És a dir, s’han traslladat als ajunIgnasi Prat taments responsabilitats molt exigents Diputat de Junts al Parlament de en matèria de protecció animal sense Catalunya garantir els recursos necessaris per ferles efectives. La llei diu què s’ha de fer, professionals veterinaris i d’entitats de però no posa sobre la taula com s’ha de suport. Mentre que una gran ciutat pot pagar i el problema acaba recaient, una comptar amb protectores, voluntariat i vegada més, sobre els municipis, espeserveis tècnics especialitzats, en molts cialment sobre els més petits. pobles l’alcalde i un petit equip muniLa proposta de resolució aprovada cipal han d’assumir totes les compe- insta el Govern a garantir una dotació tències, amb pressuestable de recursos postos molt ajustats econòmics als ajunL’important és i sense capacitat de taments, amb línies que el marc legislatiu fer-hi front. estableix clarament que d’ajut adaptades a la Aquesta desigualrealitat de cada terla responsabilitat de tat fa que la mateiritori, diferenciant controlar els animals xa llei, aplicada de abandonats i les colònies entre grans ciutats manera uniforme, i municipis rurals, i felines recau sobre els generi una clara inajuntaments tenint en compte la justícia territorial. seva capacitat admiExigir a un municipi de 200 habitants nistrativa, la densitat de població i la el mateix nivell d’actuació que a una disponibilitat de serveis. No es tracta ciutat de 200.000, sense diferenciar re- només de protegir els animals, sinó de cursos ni capacitats, no és ni realista ni fer-ho amb criteris de justícia territoriequitatiu. I, encara pitjor, aboca molts al i responsabilitat institucional. ajuntaments a l’incompliment invoLa protecció animal, la salut pública luntari de la normativa, no per manca i la convivència són objectius comparde voluntat, sinó per manca de mitjans. tits per tothom. Però no poden depenLes subvencions existents fins ara dre del codi postal ni del pressupost han estat clarament insuficients i, a d’un ajuntament petit. Si el país vol més, dissenyades amb criteris que no complir la llei i avançar en benestar tenen en compte la realitat del món animal, cal que les administracions rural. En molts casos, els requisits ad- superiors assumeixin també la seva ministratius o de cofinançament han part de responsabilitat i garanteixin el impedit fins i tot que els municipis pe- finançament necessari. Aquesta és una tits poguessin optar als ajuts. I els que qüestió de sentit comú, de coherència hi han pogut accedir han constatat que legal i, sobretot, de respecte cap als les quantitats rebudes no cobreixen ni municipis que, dia rere dia, sostenen de lluny el cost real de la gestió integral el territori amb molt menys del que els de les colònies felines. pertocaria.

dijous 12 de març de 2026

k Tribuna k

El saqueo de Tarragona por las tropas napoleónicas (1811)

T

ras leer esta excepcional novela histórica en catalán El Setge de Auda Gascón (Núria Abad Gascón), ganadora del XXXVII Premi de Narrativa Vila d’Ascó, y es novela histórica, dado que es un tipo de relato cuyo contexto se desarrolla en un momento histórico concreto y en ella es fácil diferenciar lo que el relato expone de real, ocurrido, y lo que es simplemente el recurso ficticio que la autora ha incluído en la novela por X motivos. Novela que me ha hecho recordar el libro Defensa de Tarragona en 1811 (Número 2, col·l «Pau de les Postals», Grafiques Gabriel Gibert, Tarragona1982) del siempre admirado profesor José Sánchez Real (1918-2008), pues ahí están los trece artículos que de abril a junio de 1981 publicó en las páginas de Diario Español, sobre las noticias que de Tarragona aparecían en la Gaceta y Diario de Valencia en aquellos días de 1811, referentes al sitio de Tarragona: «Se conocen detalles de lo que Tarragona sufrió en el ataque francés por el testimonio que queda de los que vivieron aquellos días en la ciudad, pero lo que ya no es tan conocido es la imagen que llegó al resto de los españoles», Sánchez Real dixit. Ambos textos coinciden en los acontecimientos puros y duros: una novela histórica, la primera, que debería traducirse, y un relato de hechos y acciones militares en crónica periodística, el segundo. La novela histórica que nos ocupa, El Setge de Auda Gascón, nacida en Tarragona y profesora de un instituto de enseñanza secundaria, está escrita con prosa lírica ágil, sugerente y sugestiva, atractiva y provocativa, que suscita muchas ideas y más sensaciones, al igual que su anterior novela Nikola Tesla i els homes que no estimabaven els coloms (Cossetània, ) y también galardonada con el XXXII Premi Literari Vila d’Ascó) o la sorprendente y anterior a esta, La túnica de l’oblit [La túnica del olvido] (Silva, 2019). El Setge cuenta con una breve nota de la autora explicando el qué y el porqué de los hechos acaecidos el 28 de junio de 1811 y un epílogo justificación histórico militar de España. Mas una sorprendente bibliografía que ha sido utilizada para escribir la novela, una treintena de libros, artículos y documentos. De ellos me llama la atención los que hacen referencia a las sociedades secretas en España y los masones

principios de siglo XIX, hospital Sant Pau i Santa Tecla, operativo aún en la actualidad; y el palacio del Cambrer y el Pla de la Seu. Es un viaje en el tiempo alucinante con muchas preguntas Enrique Villagrasa sin respuesta; pero donde también Crítico literario hay lugar para el amor y la esperanza. No tanto en los curas y frailes católicos, ni en los militares españoles en la nobleza española. ¿Harina de ni franceses, y sí en la hombría y gaotro costal o no? llardía de algunos civiles cultos: José Lo que no cabe duda y de ahí el González, Antoni Martí, entre otros. título de esta reseña/crítica de El Sa- De aquellos tiempos debe venir esta queo de Tarragona es en lo que todos copla: Tarragona qué tienes dentro,/ coinciden: el general francés Suchet, entre curas y frailes/ un regimiento. les había prometido a sus tropas tres Lo que sí es cierto es que esta novela, días de violencia y saqueo si entraban El Setge, bien se podría llevar al cine, a Tarragona y vencían las resistencia o ser una serie de televisión, que tamde sus tropas. Sánbién. chez Real cita que El Setge, que enriLa editorial Cossetània «Suchet ha dado publica ‘El Setge’ de Auda quece y otorga vitatres días de saqueo a lidad a nuestra actuGascón sus soldados». Pero alidad, nos hace ver no solo esto, la noque no porque les vela de Auda Gascón convenga les pertetambién nos explica nece, se abre con dos la huida de las granbrillantes y señeras des y nobles familias citas de la polaca de Tarragona a MaOlga Tokarczuk y llorca; del ordinade la canadiense rio y su clero con el Anne Carson, sobre tesoro de la ciudad; lo que nos supera y de los militares y de el oxímoron que es qué les pasó a los escribir con placer que se quedaron en de lo más trágico. Y Tarragona, sin saber a destacar los inteliel porqué de la falta gentes y breves texde ayuda; el porqué tos pedagógicos que de los ingleses atratienen algunos cacados en el puerto y sin intervenir pítulos de la novela, que es verdadera apenas y demás dudas que te asaltan prosa poética, algunos casi rozando el al leer tamaña novela. ¿Tal vez la ma- poema en prosa. Y es que una ciudad sonería francesa, creadora, y la joven sitiada se erosiona lentamente y apamasonería española, incipiente, tuvi- rece lo mejor y peor de cada persona, esen algo que ver en todo? Es una no- en esa tragedia que les toca vivir. En vela que acerca el pasado, encandila el esa ambigüedad de la historia de los presente e interpela al futuro. acontecimientos que condujeron al El qué y el cómo de la actuación de saqueo de Tarragona por las tropas Senén de Contreras; la del gobernador francesas de Napoleón Bonaparte. José González, protagonista inquie- Creo sinceramente que la historia tito; la del marqués de Campoverde, ene una deuda con Tarragona. Lean cobarde que no defendió Tarragona, está novela, sin temor ni temblor, les la del temeroso O’Donell, quien tam- abrirá los ojos, personas lectoras. A mí poco la defendió; la del brillante An- me ha llevado hasta el Saco de Roma toni de Martí i Franquès, entre otros, y en 1527, por parte de las tropas de Cartambién está La Mudeta, una novicia, los V, que humillaron a Roma. ¡Fue que le da chispa a la novela con final una primavera cruel en ambas ciudasorprendente. Y se recorre en esta des, sin ir más lejos! historia la actuación de unos y otros, Por cierto, este sábado, día 14, a desde El Serrallo al fortín de la Oliva, las 19 horas se presenta esta novela, de Orleans, del Francolí, se recono- El Setge, en el Centre Cultural Antic cen calles y lugares de la Tarragona de Ajuntament de la ciudad, C/ Major 41.

21

k El meu gat i jo k

Una lectura perversa de la Bíblia (I)

E

stava un servidor fa uns dies amb Mixeta, Boni i Bonic a la biblioteca que em tenen «okupada», quan, de sobte, la primera va preguntar: «Heu vist l’esperpent del despatx oval de la Casa Blanca, amb un Donald Trump, amb els ulls tancats i assegut davant la seva taula envoltat de pastors protestants, tocant-lo i imposant-li les mans per donar-li energia positiva?». Tots a cor diguérem que sí i Bonic va preguntar: «Qui era aquella dona vestida de vermell que semblava portar la veu cantant?» La Boni, que està sempre molt ben informada, va respondre: «És la «pastora» Paula White-Cain, la responsable de l’Oficina de la Fe (que fins i tot això tenen a la Casa Blanca, a més de cortines daurades). És una figura coneguda per ser la consellera espiritual de Donald Trump des de fa molts anys i per les seves controvertides idees, especialment la defensa de l’anomenat ‘Evangeli de la Prosperitat’». «Què és això?», va preguntar, encuriosit, Bonic. «Això té pinta de ser ben poc evangèlic!», va fer un servidor. «Tens raó -digué Mixeta-. Per dir-ho suaument, és ben poc evangèlic i molt allunyat del missatge tradicional del cristianisme. Fins i tot, com veuràs, hi ha qui el considera una autèntica heretgia. Us poso una mica en context. Aquesta és un corrent teològic que va néixer als Estats Units i que bàsicament ve a dir que la riquesa material i l’èxit econòmic són una mostra del favor de Déu. Segons aquesta idea, si ets un bon creient, Déu vol que siguis ric i pròsper. I a l’inrevés, la pobresa es pot arribar a veure com un ‘signe d’impietat’ o de manca de fe. «Refoina!», diguérem tots a cor novament. «Per entendre’n les implicacions –va prosseguir Mixeta–, fixeu-vos en aquests tres punts, que són els que fan que sigui tan polèmica: 1) La riquesa com a mesura de la fe: Sosté que la prosperitat econòmica del creient deriva directament de la voluntat de Déu. Arriba un punt que la quantitat de diners es pot arribar a fer servir com un ‘criteri per mesurar la fe’ d’una persona. 2) La lògica de la inversió: Alguns dels seus predicadors, com el telepredicador Ken Copeland, arriben a dir que la relació amb Déu és com una inversió que ofereix un rendiment millor que cap banc del món. Ho veieu? És com traslladar les lleis del mercat a la vida espiritual. 3) La pràctica de les donacions: Aquest és el punt més delicat. Es demana als fidels que facin donatius (‘sembrar llavors de benedicció’ en diuen) amb la promesa que Déu els ho retornarà amb escreix en forma de diners o benediccions materials. Hi ha casos documentats de peticions molt concretes, com oferir 1.144 dòlars per rebre una ‘llavor de resurrecció’ o 1.000 dòlars per aconseguir ‘set benediccions sobrenaturals’. «Refoina i refoina», va fer el nostre cor. «I aquí és on ve la contradicció més gran amb l’ensenyament cristià de tota la vida –va reflexionar Mixeta–. Com molt bé diuen els teòlegs i crítics, aquest missatge topa de ple amb paraules de la Bíblia que tots coneixem: ‘És més difícil per a un ric entrar al Regne del Cel que per a un camell passar pel forat d’una agulla’. Fixeu-vos: les ensenyances tradicionals parlen de la benedicció dels pobres i dels perills de la riquesa. En canvi, aquest corrent, que la historiadora calvinista nord-americana Kristin Du Mez diu que ha calat molt en cert cristianisme americà, sol anar de bracet de polítiques que s’oposen a les ajudes públiques per als necessitats. Els pobres, sota aquesta òptica, serien “indignes i culpables de la seva pobresa». Aquesta manera de pensar, que el teòleg catòlic Juan José Tamayo defineix com “una de les expressions més crues de l’aliança entre el neoliberalisme econòmic, l’ultraconservadorisme polític i el fonamentalisme religiós”, està molt lluny del missatge original de l’Evangeli. Altres comparen aquest sistema amb un ‘sistema de Ponzi de la fe’, una estafa piramidal on els diners dels nous fidels paguen les promeses fetes als anteriors. Els han venut una teologia que posa els diners al centre, i això, des del punt de vista de l’Evangeli de Jesucrist, és una aberració.

Dídac Bertran & Mixeta

22 dijous 12 de març de 2026

Josep Maria Buqueras dona 459 llibres sobre modernisme al COAC Patrimoni l Dies enrere, el president de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Jordi J. Romera, i Josep Maria Buqueras Bach, col·laborador d’aquest rotatiu, van signar el document de donació de 459 llibres sobre modernisme. L’acord estableix que aquest fons bibliogràfic especialitzat, pro-

pietat de Buqueras, passarà a formar part de la Biblioteca del COAC de Tarragona i serà d’accés públic, amb la voluntat de preservar i difondre documentació sobre aquest moviment arquitectònic i cultural. Segons el document, la donació es farà efectiva després de la mort del donant i haurà de formalitzar-se en un termini màxim de sis

mesos, mentre que la demarcació tarragonina del COAC assumirà la conservació i la catalogació dels materials. Buqueras és també autor del llibre El modernisme a les terres de Tarragona. L’arquitectura emblemàtica dels anys 1885-1928, que proposa un recorregut visual pel modernisme i el noucentisme a les comarques tarragonines. DM

Jordi J. Romera (esquerra) i Josep Maria Buqueras Bach durant la signatura de la donació dels llibres. Cedida

Necrològiques Tarragona Juan Pedro Almansa Sáez. Ha mort als 64 anys. El funeral serà avui a les 17 h a Sant Josep, a Torreforta. Manuel Moreno Olmedo. Ha mort als 80 anys. El funeral serà avui a les 16.30 h a Santa Maria, a Bonavista.

Reus Francisco Vilar Alarcón. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a Sant Josep Obrer. Pilar Burriel Beltran. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori. Joan Tarragó Anglés. Ha mort als 77 anys. El funeral serà divendres a les 10 h al Tanatori Mémora.

Mor el periodista i escriptor Raúl del Pozo als 89 anys Obituari l El periodista

i escriptor Raúl del Pozo ha mort als 89 anys. Reconegut columnista i reporter, va treballar a diaris com Pueblo i El Mundo, on va ocupar la darrera pàgina després de Francisco Umbral. També va publicar més d’una desena de llibres entre novel·les i assajos, amb un estil literari propi marcat per la crònica i la ironia. Agències

dijous 12 de març de 2026

23

Avui felicita als que es diuen: Innocenci, Maximilià i Bernat

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Una vegada més Importants fluctu- La despesa ener- Encara que notis l’amor se’t posa a acions en l’àmbit gètica dels últims que et tremolen les l’abast. Si vols bus- financer i un gran dies ha estat molt cames, no et decar parella o arre- interès per invertir intensa, i avui con- sanimis; tot és una glar conflictes amb poden crear una tinuarà igual, tot i por passatgera. En familiars, avui és un situació incòmo- que seràs millor re- l’amor, a poc a poc dia molt especial. da amb els socis. compensat per la et tornaràs més Llança’t sense por. Avui no arrisquis. feina i la dedicació. segur.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva bondat i es Viuràs tant a la fei- En l’àmbit familiar El teu món interimanifestarà cons- na com a casa un hauràs de canalit- or augmentarà. Et tantment en el trac- ambient una mica zar energia, tant físi- sentiràs còmode te amb els altres. Hi confús. Les co- ca com intel·lectual. amb la gent senhaurà un fort mag- ses no estaran del Diversos esdeveni- zilla, encara que netisme que aca- tot clares i això et ments centraran la deixis de banda pararà l’atenció de posarà nerviós. teva atenció en as- algunes responsatothom. Compte al volant. sumptes domèstics. bilitats.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

T’estàs tornant Possiblement mal- Posa molta atenció Compte amb les massa dogmà- gastaràs part de als desplaçaments relacions d’avui. tic i rígid, i això pot la teva energia en d’avui, sobretot a Tot h o m e s t a rà allunyar la gent. Si coses superficials les distraccions i susceptible, i tu el continues així, po- que amb el temps oblits. Trucades primer. Es recomadries quedar-te no t’aportaran res. d’última hora po- na diplomàcia per sol. Aplica més di- Decanta’t pel que den alterar els teus portar-ho tot a bon plomàcia. és més segur. nervis. Nit moguda. port.

4 5 6 7 8

TV local

9

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus 11:30 La Comarcal (r) 12:00 Recórrer 12:30 Connecta 10 Comarques 13:00 Caminant per Catalunya 13:30 La Comarcal (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Aixeca i pica 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 L’Orsai 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 L’Orsai 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)

10:00 Efecte Mosaic

10 11

10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Hospital de proximitat

12

HORITZONTALS: 1. La llença un covard i amaga la mà. Cosa indiferent. 2. Escoltar. Humiliar una nació. En un dia de Corpus. 3. Corbes a la carretera. Ni dolç, ni salat, ni amarg. És com un be. 4. Empastifo amb oli. Prega des de l’est. D’entrada, és igual. 5. Cap amunt! Els sobra força. Mil. 6. No diu ni piu. Que fa les coses amb gran lentitud. 7.Allò que satisfà. Companya de l’ant a les pelleteries. 8. Vint-i-quatre hores. Petit ormeig de pesca. L’extrem del Carib. 9. La del punt. Treu el nas per la finestra. Escombra feta de branques. 10. De cap manera, escolti! Ubicar un fet en el temps. Ressò enmig de la serralada. 11. Comprèn el que li diuen. Pota de porc servida. 12. Rosegador amb reputació de brut. Preparat per fer quelcom. VERTICALS: 1. Fill que neix orfe. És millor tenir-lo en un banc estranger. 2. Rei executat a la guillotina. Carregui el preu. Es desfà a la platja. 3. El de sant Jordi. Un tros d’escala. Infusió doble. 4. Cap de rata. Falsifica. Cop imaginatiu. 5. Un impost que puja per baix. Malmetran el tall de l’eina. 6. Augmenta cada any que passa. Rabiüt. Entrada de dins. 7. Posen fi al clímax. Impulsat pel regatista. Agent immobiliari. 8. Mestressa. Falles el tret. 9. El més brillant de la baralla. Per omplir la ploma. Rep sense cor. 10. Fons del mur. Separació eclesiàstica. Condueixo el bestiar. 11. Faixa decorativa a les parets. Són com la morfina i maten a poc a poc. 12. Sang freda. Eximit.

11.30 Campionats de Catalunya 13:30 Hospital de proximitat 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14.30 Com la nit i el dia 15:30 Hospital de proximitat 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 L’Orsai 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre. 20.30 Saló de Plens 21.00 In situ 21.30 Com la nit i el dia. On tour 22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22:30 Saló de Plens 23.00 In situ 23.30 Com la nit i el dia. On tour 00:00 Notícies 12. Edició vespre.

TARRAGONA: Fullana Fiol, Tomeu Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Dalmau Cortes, Mercedes Dom Bosco, 7 Telèfon 977 343 329 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512 VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654 EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656

Solucions

Solució: nivell mitjà

8º

Màxima

20º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

AMISTAT OCTOGENARI COGNITIU ACTIU 1,75m alt.Vol, amb respecte, compartir amistat, lleure, platja, sortides, etc., amb senyores de bona presència. Independents, alegres, amables i properes en edat i residència. WhatsApp 686 36 43 76 (tardes).

Solució dels mots encreuats

Estat del cel Durant el matí hi haurà estrats baixos a la depressió Central i al quadrant nord-est que deixaran el cel mig o molt ennuvolat. A banda, aniran creuant núvols alts que deixaran el cel enteranyinat, i se’n formaran alguns de mitjans al terç nord que puntualment deixaran el cel mig ennuvolat. Al llarg de la tarda la nuvolositat anirà minvant d’oest a est fins a quedar serè o poc ennuvolat, tret del quadrant nord-est on es mantindrà mig o molt ennuvolat. Temperatura La temperatura serà semblant o lleugerament més alta, tant la mínima com la màxima.

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084 SENYOR REUSENC voldria senyora 4060a per conviure renartalberto@gmail.com

ALTRES PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE. Tels: 977.228.016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389

HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067

MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SILVIA REUS. Tel. 631.147.469

El temps Mínima

Anuncis classificats

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dijous 12 de març de 2026

Festival Òscar Andreu, Marina Rossell i Dàmaris Gelabert actuaran en aquesta nova edició del festival que reuneix música, monòlegs i vins de la DO Conca de Barberà

Els Pets, caps de cartell de La Nit 5.1

M

olts veïns de Barberà de la Conca encara recorden, amb molta estimació, el concert que Els Pets van fer al poble l’any 1990. Llavors la banda de Constantí era un grup que ja ho tenia tot per despuntar, i va deixar en el poble una sensació de moment històric. És per això que Leandre Romeu, director i programador del festival La Nit 5.1, ha apostat pels de Gavaldà i companyia per encapçalar l’edició d’enguany, coincidint amb el 10è aniversari (i les 11 edicions) del festival. Així ho explicava aquest dimecres en la presentació de La Nit, que enguany es farà els dies 17 i 18 de juliol, de nou al Viver de Celleristes. Amb ell hi era Joan Reig, que després de constatar «una mena de febre per fer macrofestivals», s’enorgullia del fet que els Pets sempre han defensat anar pels pobles: «La música Organitzadors, coŀlaboradors i participants en la nova edició de La Nit 5.1, aquest dimecres a Barberà de la Conca. Cedida està feta perquè vegis i et vegin, no per mirar una pantalla. A recinte, permetent donar més aguantat bé el pas del temps, el festival també tindrà un apartat nosaltres, que som de poble, ens cabuda al públic. Aquest escena- sinó que també ho ha fet la seva per als monologuistes, amb la preagrada molt i xalem molt fent- ri se sumarà al que ja va funcio- imatge». Així, afirmava, «el seu sència destacada d’Òscar Andreu, ho». Quant al concert, el Joan ex- nar l’any passat, a l’interior de logotip és igual de vigent ara que però també de Laura Grau, Seraplicava que en la gira d’enguany les instal·lacions, i que passarà fa quaranta anys». D’aquí que tot pi Soler i Àlex Vila. Tot plegat, en la banda repassarà una nova a anomenar-se Escenari Viver. el disseny de La Nit 5.1 begui dels dues nits en què els vins de la DO tongada de grans temes de la Aquesta duplicitat permetrà que colors i les tipografies del logo de Conca de Barberà també seran, de nou, protagonistes de l’Espai seva carrera, avisant ja d’entra- les actuacions se solapin una la banda. Quant a la resta de la progra- Gastronòmic, que enguany també da que «el Bon dia no hi serà». darrere l’altra, però sense arribar mació d’enguany, el Leandre ex- estrena emplaçament, i on es poPrecisament la presència d’Els a coincidir. Els Pets també han estat font plicava que, seguint la tònica de dran tastar vins dels sis cellers de Pets està directament relaciod’inspiració per a la La Nit 5.1, s’han programat «con- la DO. A més, també hi haurà tapes nada amb una de imatge gràfica d’en- certs de música en català, d’estils i platets del restaurant Portal 22. les principals noLes entrades de La Nit 5.1 ja guany. El seu autor diversos i formant barreges invetats de l’edició és Carles Cubos, sospitades», posant com a exem- estan a la venda, a un preu de 18 d’enguany: l’estreque en la presenta- ples l’actuació de Marina Ros- euros divendres i 25 euros disna d’un nou espai ció explicava que sell –que també havia actuat al sabte, amb l’opció de comprar un per als concerts. Es els ha pres com a poble als anys 80– i Crim en una abonament per a tots dos dies per tracta de l’Escenari referència «perquè mateixa nit, o Dàmaris Gelabert i 38 euros. Els preus de divendres i Cooperativa de Barel grup no només el Minibús intergalàctic també de de l’abonament canviaran a partir berà de la Conca, del mes d’abril. Més informació a ha sabut fer una manera consecutiva». que s’instal·larà Cristina Serret Alonso Com ja és habitual en La Nit 5.1, www.laconca51.cat. música que ha a l’entrada del

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Camí de ronda

Puig i Ferreter

E

s fa difícil imaginar que no hi hagi una edició disponible d’A la recerca del temps perdut, de Proust, en francès, o de L’home sense atributs, de Robert Musil, en alemany, totes dues obres magnes amb evidents trets autobiogràfics. Això, en canvi, és exactament el que passa amb El pelegrí apassionat, de Joan Puig i Ferreter, fill de la Selva del Camp i membre del grup modernista de Reus. Certament, el cicle de novel·les del darrer és desigual i, probablement, es troba a una certa distància del que representen Proust o Musil, però que això justifiqui ignorar-lo és dir molt. En realitat, Puig i Ferreter, més enllà dels seus assoliments, és un personatge incòmode per la cultura catalana dominant. Home de l’exili, conflictiu o, si més no, desavinent, i, abans, personalitat excèntrica, Puig i Ferreter difícilment pot encaixar en la Catalunya endreçada i, en el fons, asèptica, encara que amb ínfules de gran cultura europea, que constitueix l’imaginari del noucentisme i que s’ha anat consolidant com a visió oficial del país. Es tracta d’un imaginari que es dibuixa des de l’ordre noucentista passant per l’oposició (neulida i impotent) al franquisme per consolidar-se amb la nova Catalunya autonòmica dels vuitanta. El silenci que plana sobre Puig i Ferreter és, al meu entendre, un silenci sobre nosaltres mateixos, que contribueix a consolidar una imatge del país que enllaça amb el fariseisme, la superioritat moral i, en darrer terme, la feblesa de la que parlava en una sèrie d’articles fa unes setmanes. Ara que Proa reedita Camins de França, és el moment de recuperar-lo i, potser, ocasió per començar a repensar-nos.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: