Dijous 12 de juny de 2025

Número: 5310 www.diarimes.com

dijous 12 de juny DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Reus

9

Josep Maria Casas Rué, responsable d’El Barato, serà el pregoner de la Festa Major de Sant Pere Opinió

Nàstic 16 i 17 Ander Gorostidi: «Deixem de banda els sentiments de l’any passat, estem convençuts que ho aconseguirem»

21 Marc Dalmau. Recuperat el marc d’una orla de la Facultat de Medicina del 1910-1916: «És el producte d’una època»

Medi natural

L’ACA manté la incògnita sobre el futur del pantà del Catllar Repsol ja no l’utilitza malgrat mantenir-ne la concessió. L’Agència Catalana de l’Aigua ja disposa de l’informe amb les alternatives i l’està «avaluant de manera interna» La companyia energètica ha establert un acord amb La Sínia i ha convertit la Caseta de l’Embassament en un centre de visitants

12 i 13

Tjerk van der Meulen

Ensenyament 2

Els nervis del primer dia Prop de 4.200 estudiants van començar ahir les PAU, que enguany han provocat polèmica pel canvi a un model més competencial

Institucions

L’Àrea Metropolitana decidirà avui quin model jurídic adopta En un any i mig només s’han fet tres trobades dels impulsors i no hi ha acord sobre el règim jurídic que ha de tenir l 5

2

dijous 12 de juny de 2025

Les PAU arrenquen amb prop de 4.200 alumnes tarragonins i polèmica pel nou model d’examen Educació l Les proves, que van començar ahir, adopten un sistema més competencial i menys memorístic Marta Omella Blanco Un total de 4.175 estudiants de les comarques tarragonines i ebrenques van començar ahir les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), que finalitzaran demà a la tarda. Aquesta xifra suposa un increment de 140 alumnes respecte a l’any passat. Es tracta del quart any consecutiu amb rècord de matriculacions, una tendència que, segons el coordinador de les PAU a la Universitat Rovira i Virgili, Pere Millán, es mantindrà el curs vinent.

A causa d’aquest increment, va explicar Millán, s’hauran d’habilitar entre 3 o 4 tribunals addicionals a la província, sumant-se als 24 que enguany s’han repartit entre Tarragona, Reus, Cambrils, Valls, Vila-seca, Tortosa, Móra d’Ebre i Amposta, amb un total de 150 professors d’universitat i secundària que corregiran els exàmens. A més, per garantir la disponibilitat d’aules, la URV reservarà tres dies del calendari acadèmic del curs vinent en què no tindrà lloc cap activitat avaluativa, coincidint amb les PAU, per assegurar prous espais per a la realització de les proves.

Segons va afirmar el coordinador, la jornada va arrencar puntual i es va desenvolupar sense cap incident, més enllà dels nervis habituals de l’alumnat, enguany intensificats pel nou model d’examen.

«Estan perfectament preparats per superar aquest tipus de prova més competencial i menys memorística», va assegurar Millán. Estudiants com el Jan Miró, de l’Institut Baix Penedès, no hi estaven d’acord. «És una mica injust, crec que s’hauria d’haver mantingut el model fins a l’any vinent, ja que se’ns ha comunicat el canvi amb molt poc marge i l’havíem practicat des de l’ESO», comenta-

Imatge d’alumnes preparats a una aula del Campus Catalunya de la URV abans de començar el primer examen de les PAU. Tjerk vd Meulen

Els estudiants matriculats han incrementat per quart any consecutiu Les notes es publicaran el 25 de juny i la primera assignació l’11 de juliol va. Una opinió compartida per molts. «Els de primer de Batxillerat sí que tindran dos anys per preparar-se, però nosaltres hem hagut de córrer per adaptar-nos», lamentava l’Alba Carrillo, de l’Insti-

tut Altafulla.

No obstant la indignació, la majoria d’estudiants sortien del seu primer examen, el de Llengua Castellana i Literatura, amb bones sensacions.

«Estava bastant nerviosa, perquè és una assignatura que no se’m dona gaire bé, però m’ha semblat força fàcil.

M’ho esperava molt pitjor», admetia la Beth Buckestein, de l’Institut Camí de Mar de Calafell. «Pensava que serien més durs, però diria que ha anat prou bé. Anglès tampoc em preocupa gaire, al final és escoltar, llegir i escriure. Tot i que enguany potser es complica una mica més, ja que el reading, per exemple, ara s’haurà de respondre amb

Jornada reivindicativa

Els doctorands es concentren un cop més per exigir el quart any Els estudiants a punt de ser examinats no eren els únics que es van concentrar ahir al matí davant l’entrada del Campus Catalunya. Els membres del col·lectiu Doctorandes en Lluita van aprofitar l’ocasió per fer escoltar, de nou, les seves demandes. El grup

ja es va reunir en aquest mateix punt dilluns, per reclamar que el Govern els pagui el quart any de formació, un dret que, afirmen, recull la llei i va ser promès per la consellera d’Universitat, Núria Montserrat. En declaracions a l’ACN la representant del col·lectiu, Neus Anglès, afirmava que dimarts es van reunir amb el rector de la universitat, Josep Pallarès, que «dona suport absolut» a les seves demandes.

una redacció en comptes d’un tipus test», reflexionava la Irene Martos, de l’Institut Baix

Penedès del Vendrell.

Els «plats forts» sembla que es serviran entre el dia

d’avui i demà, quan els alumnes s’enfrontaran a les seves assignatures més temudes.

«Història em fa una mica de por. Abans podies triar només tres temes, però ara et pot caure qualsevol i és millor no arriscar-se», confessava Santi Avero, estudiant de l’Institut Andreu Nin del Vendrell. Ell necessita una nota d’un 9,5, ja que vol cursar el grau de Comunicació Audiovisual a la URV. Per a la Irene Matos, en canvi, el repte més gran és Història de la Filosofia.

«A mi m’agrada, però també m’intimida una mica no saber què em poden preguntar», explicava. A diferència de la majoria dels companys, a ella la nota de tall no li preocupa.

«M’estic examinant perquè la nota no ‘caduca’, però jo el que vull estudiar és Disseny d’Interiors, que és un grau superior», apuntava. Matemàtiques, inevitablement, també forma part de la llista negra. «‘Mates’ i Biologia són les dues que em ponderen i que més em costen, així pateixo una mica», deia Jan Miró, que necessita un 10,3 per accedir al grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la Universitat de Barcelona.

Desmitificant les PAU Malgrat les pors i l’ansietat inicial d’aquesta primera jornada, semblava que la majoria d’estudiants estaven més tranquils després d’aquest primer contacte. «És estrany, estar rodejat de tanta gent que no coneixes i tots els protocols que normalment no tenim a classe, però tampoc és per tant», afirmava Miró.

«A la meva aula marxava la llum constantment i al final ja estàvem una mica farts, però no ha passat res greu», explicava entre riures. «T’estàs jugant molt i, per tant, els nervis són inevitables, però és veritat que no és tan terrible com imaginàvem», apuntava Jana Collado, de l’Institut Altafulla. Ella també sortia de la prova amb una anècdota.

«Dues persones tenien exactament el mateix nom, ha estat un momentde confusió», relatava.

Els resultats de les proves es faran públics el 25 de juny, i l’11 de juliol la primera assignació de places. Les preinscripcions universitàries s’obriran del 3 al 30 de juny.

dijous 12 de juny de 2025

3

Els partits avaluaran la gestió de TGN Ràdio durant l’apagada el pròxim 19 de juny Política l Hi ha hagut acusacions creuades entre els grups per un possible cessament del gerent de l’empresa municipal John Bugarin El consell d’administració de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT) es reunirà el pròxim 19 de juny per analitzar i avaluar la gestió de Tarragona Ràdio durant l’apagada general del passat 28 d’abril. La no emissió per part del mitjà públic durant el tall de llum que va afectar tot l’Estat va generar tensions entre els grups de l’oposició, les quals han revifat aquesta setmana arran d’una notícia d’El Món on s’afirma que l’Ajuntament pretén destituir el gerent de l’empresa, Xavier

de Gispert. Ahir, es van produir acusacions creuades entre ERC, Junts i ECP sobre qui es troba darrere d’aquest possible cessament.

Informes tècnics En el consell que es va celebrar el passat 29 de maig, ECP, el PP i el conseller no adscrit Javier Gómez van carregar durament contra la figura del gerent; i van demanar que els tècnics municipals elaboressin informes sobre les actuacions dutes a termes durant l’apagada. Aquests documents es posaran sobre la taula en la reunió extraor-

dinària de la setmana vinent, quan es debatrà si es va procedir correctament.

La portaveu d’Esquerra, Maria Roig, va denunciar «maniobres sospitoses» del govern, el PP, ECP i l’exconseller de Vox per fer fora De Gispert, que és un informant protegit per l’Oficina Antifrau. El gerent de Tarragona Ràdio va dur a Fiscalia pagaments suposadament irregulars per valor de 800.000 euros entre 2009 i 2019, sota mandat socialista. La consellera republicana es va oposar totalment al seu cessament i, a més, va plantejar que es podria incór-

L’EMT traslladarà les parades de Pere Martell a Battestini el 23 de juny Mobilitat l Coincidirà amb la posada en marxa dels horaris d'estiu Redacció L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona posarà en marxa la segona fase de la nova operativa a l’intercanviador Battestini a partir del pròxim dilluns 23 de juny.

La nova operativa implica a les línies L-41 (en sentit Estació), la L-8 (en sentit Estadi) i les línies L-6 i L-54 (en sentit Cooperativa Tàrraco) al seu pas pel carrer Pere Martell.

Aquesta actualització coincidirà en la posada en marxa dels horaris d’estiu de l’EMT i implica únicament una reubicació de parades, sense afectar els horaris de les línies ni la freqüència de pas.

La implantació de l’operativa de l’EMT a Battestini com a nou intercanviador es realitza en tres fases. La primera es va iniciar el passat 10 de març implicant a les línies que s’aturaven a les parades del carrer Prat de la Riba (al tram entre Ramon y Cajal

Un autobús aturat a l’intercanviador de Battestini. Cedida

En els primers dies hi haurà inspectors a peu per informar a la ciutadania i Plaça Imperial Tarraco), i Pere Martell número 5 (línies L-5 i L-85).

L’EMT posarà en marxa di-

ferents accions informatives per comunicar la segona fase de la nova operativa a l’intercanviador Battestini a les persones usuàries del transport públic municipal, com es va fer en la primera. Durant els primers dies de la nova operativa també hi haurà inspectors a peu de carrer per a informar a la ciutadania.

Tarragona Ràdio no va poder emetre durant l’apagada general del passat 28 d’abril. Tarragona Ràdio

rer en algun tipus de delicte.

També s’hi ha posicionat en contra el portaveu de Junts, Jordi Sendra, qui denunciava una «persecució política encoberta contra el gerent».

«Si l’alcalde Viñuales avala el cessament, ens veurem obligats a replantejar les nostres relacions amb el govern», etzibava. Jordi Collado (ECP)

va contradir les acusacions d’ERC i JxCat i va assegurar que va ser la formació juntaire la que «va exigir depurar responsabilitats», eximint de culpa la presidenta, Sandra Ramos (PSC), i el consell.

L’endemà de l’apagada, la formació morada va emetre un comunicat on criticava la «desconnexió total» de la rà-

dio municipal i exigia la «depuració de responsabilitats».

Collado assegurava ahir, però, que «en cap moment» han apuntat directament i únicament al gerent. Per la seva banda, Maria Mercè Martorell (PP) indicava que «demanarem explicacions sempre que ho considerem oportú i necessari».

4

dijous 12 de juny de 2025

El preventori de la Savinosa, un hospital per a nens amb tuberculosis que va tancar el 1966 Llevant l El preventori de la Savinosa va obrir les seves portes l'any 1929 i fa funcionar com a centre sanitari durant la Guerra Civil

Espanyola, allotjant els republicans ferits en combat durant la batalla de l'Ebre. Posteriorment, es va convertir en un preventori per

a nens amb tuberculosi amb capacitat per a 600 infants. Va estar actiu fins al 1966 i, des de llavors, ha romàs abandonat. La Diputació

de Tarragona, propietària de les instal·lacions, preveu construir-hi un hub cultural per donar-li vida. J.Bugarin/Cristina Aguilar

Ca l’Ardiaca, una joia enmig de la Part Alta

La Casa Montoliu, seu actual del Conservatori

Part Alta l Ca l'Ardiaca, declarat recentment Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) es va construir entre els segles XIII i XIV. L'im-

Part Alta l Situada al carrer Cavallers, la Casa Montoliu és la seu actual de l'Escola de Música i Conservatori de la Diputació de Tar-

moble, que es troba en un estat de degradació important i ha estat objecte d'obres de consolidació, preveu usos hotelers. J.B./Cedida

ragona, que va adquirir aquest edifici a finals dels anys 60. Des del 1880, ha estat seu de diferents entitats polítiques i socials. J.B./Diputació

El Parador Nacional de Tarragona: una cursa de fons de 25 anys Equipaments l El preventori de la Savinosa es va contemplar com a opció fa anys, però no es va concretar John Bugarin Que Tarragona tingui un Parador Nacional s’ha convertit en una de les grans obsessions de l’alcalde, Rubén Viñuales. La cursa per aconseguir que la ciutat compti amb un equipament d’aquestes característiques s’ha intensificat durant els darrers mesos, tot i que el recorregut es va iniciar ara fa un quart de segle. L’any 2000, ja es va plantejar la pos-

sibilitat de construir-ne un al preventori de la Savinosa.

Així ho explica, Emili Mateu, que va ser tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Tarragona entre el 1995 i el 2003. L’exconseller del PP i expresident del Patronat de Turisme explica que en l’edició de Fitur que es va celebrar fa 25 anys va coincidir amb «la llavors directora general de Turisme, Marisa López de Letona». «Em va dir

que estaven projectant tres nous paradors i un d’ells era de categoria, de quatre estrelles, i necessitava un espai de força extensió», apunta.

Mateu va pensar en les «quatre o cinc hectàrees» del preventori de la Savinosa i ho va comentar amb l’exalcalde Joan Miquel Nadal (CiU). «Ell ho va parlar amb en Quico Ricomà (PP) i el president de la Diputació de Tarragona—

propietària de l’espai—, que era Pep Mariné», assenyala l’extinent d’alcalde, qui lamenta que «van acabar dient que no». «Hauria estat preciós, perquè és un lloc molt adient», afirma. L’exalcalde Josep Fèlix Ballesteros (PSC) va reiterar, l’any 2011, la proposta de construir-hi un parador.

Ara, aquest emplaçament és inviable, ja que s’hi projecta un hub cultural.

Viñuales i els alcaldes anteriors han intentat que la ciutat en tingui un Durant el seu mandat, Pau Ricoma (ERC) també va defensar la necessitat de tenir-ne un a la ciutat. En el seu cas, va apostar per Ca l’Ardiaca, que també és l’opció

preferida de l’actual alcalde, Rubén Viñuales. Sembla, però que sembla que no és l’opció que més agrada a l’Estat, que busca per espais més grans.

La Casa Montoliu és l’altra opció que ha transcendit fins ara, tot i que l’Ajuntament té alternatives que encara no vol desvetllar.

El fet que el consistori no sigui la propietària d’aquest històric edifici del carrer Cavallers complica l’operació.

Aquest també pertany a la Diputació de Tarragona i actualment alberga el Conservatori de música, que en els pròxims anys es traslladarà a la Tabacalera. L’espai quedarà buit, però l’ens provincial no veu clar que s’acabi convertint en un Parador Nacional.

dijous 12 de juny de 2025

El Grup Impulsor debat 18 mesos després de la seva creació la forma jurídica de l’ens metropolità Política l Serà la primera reunió de l’any i es produeix set mesos després de l’anterior trobada Carlos Domènech Goñi El Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona es reuneix avui set mesos després de l’última trobada. Un dels punts més importants a debatre és la forma jurídica que ha de tenir l’ens que donarà pas a la futura àrea metropolitana. Dit d’altra manera: els membres que formen part del grup hauran de decidir entre dues o tres propostes jurídiques entre les quals constituir-se. El segon punt rellevant és la votació per crear l’Oficina Metropolitana pel desenvolupament i la competitivitat, com a eina de l’ens jurídic anterior.

El 14 de desembre de 2023 es va constituir el grup impulsor, format pels ajuntaments de la Canonja, Constantí, Cambrils, Reus, Salou, Tarragona, Valls i Vila-seca, a més dels consells comarcals del Baix Camp i el Tarragonès, la Diputació i la Generalitat.

Des d’aquella data, ja llunyana, les reunions es poden

L’apunt

Vila-seca no assistirà a la reunió Tal com va avisar fa unes setmanes, l’Ajuntament de Vila-seca no participarà en la reunió del Grup Impulsor. Segons ha pogut saber aquest mitjà, encara no s’ha donat el clima de confiança perquè l’alcalde vila-secà, Pere Segura, hi participi. Tot plegat deriva del xoc de declaracions amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, per la ubicació de l’estació Intermodal.

Imatge de l’última reunió del Grup Impulsor, celebrada el mes de novembre. Tjerk van der Meulen

comptar amb els dits d’una mà. La darrera es va produir el novembre de l’any passat i l’anterior al juny del mateix any. La d’aquest dijous serà la

primera del 2025.

L’ordre del dia de la reunió, que tindrà lloc a la Sala Julio Antonio de la Diputació, té sis punts i diversos subapartats.

Termes com «estudiar directrius comunes», «establir mecanismes», «impulsar» o «identificar» es repeteixen en els punts relacionats

k Notes al marge

Rèquiem metropolità, en si condicional

L

a realitat és mal·leable, però ho és només fins un cert punt que depèn més de l’habilitat de qui observa que de qui intenta marejar la perdiu. El projecte metropolità ja fa dies que ha arribat al cap del carrer, i ara no sap si enfilar cap a la dreta o cap a l’esquerra. I no s’entengui això com una tria ideològica: la cosa s’assembla més a aquell pobre guiri empantanat, sostenint amb les dues mans un mapa de paper amb cara de lluç, sense saber massa bé on és, en una imatge arquetípica ben fixada a la memòria dels boomers.

Oriol Aymí Fa un any i mig va néixer el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, que volia Periodista ser una cosa més pragmàtica que els múltiples clubs de les bones intencions que hem estat capaços de crear en un dels territoris amb més estudis territorials per metre quadrat del món mundial. Ara tenim encara més estudis disponibles, però l’àrea metropolitana continua absent, a l’espera que algú se la prengui seriosament i deixi la mirada localista i partidista en benefici de la política ben entesa. No la de les xarxes i el mil·lisegon de glòria, sinó la que veu que, amb Barcelona a punt de sobreeixir, o ens arreglem el pati nosaltres, o ens l’arreglaran ells, d’acord amb les Ara tenim encara més estudis disponibles, però seves necessitats. Però com carai ens ha de prendre seriosament el Parlament si no som capaços ni d’articular una simple agència de promoció econòmica? O el govern, l’àrea metropolitana continua absent, a si li anem canviant cada tarda les nostres prioritats en infraestructures? l’espera que algú se la Ens miren exactament com els de la meva generació miràvem aquells guiris prengui seriosament empantanats i amb aquella enorme cara de lluç. Som aquí, com el guiri, situant-nos.

O fent-ho veure de mil maneres, com a mínim. «Pas mal», diran els que veuen el got mig ple. Però si això no qualla d’alguna manera en alguna cosa concreta ens estarem carregant la millor finestra d’oportunitat per apropar-nos a la gesta territorial que va representar el naixement de la Universitat Rovira i Virgili.

amb l’urbanisme, la mobilitat o la sostenibilitat. En cap d’aquests punts, però, es votaran mesures tangibles per a la ciutadania.

De fet, els únics actes en

5

Els grups de treball creats fa un any no han donat els resultats previstos els quals tarragonins i tarragonines han pogut conèixer l’horitzó metropolità, ha estat a través del cicle ‘Mirades Metropolitanes’: una sèrie de conferències pensades per debatre temes que es preveuen cabdals en la futura àrea metropolitana, com la sostenibilitat, l’ús de l’aigua, la perspectiva de gènere o l’urbanisme. L’interès ciutadà per aquests actes ha estat baix.

Molt per a fer Semblava que la constitució de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona començava a caminar, però res més lluny de la realitat. El debat que té lloc avui podria desembocar en una votació, però les discrepàncies jurídiques internes sobre el model de constitució dels ajuntaments no fan preveure una entesa. Per altra banda, no han transcendit notícies sobre els grups de treball tècnics del mateix grup impulsor. Aquests grups es van crear fa un any i se centraven en els residus, el transport, l’energia, l’habitatge, la cultura o l’atracció de recursos. Segons va informar la Diputació, l’objectiu era presentar conclusions durant el primer trimestre d’aquest any, i no han arribat.

6

dijous 12 de juny de 2025

El festival Now Fest omplirà el Port d’art digital el 26 i 27 de setembre Cultura l «Marcarà un abans i després al territori. Estem intuint el que passarà en el futur», diu Castellà Oriol Castro El festival Now Fest omplirà el Port de Tarragona d’art digital els dies 26 i 27 de setembre. Art immersiu, realitat augmentada, intel·ligència artificial, concerts en format 8D, debat tecnocultural o un tribut ‘maker’ al passat romà seran algunes de les 35 propostes ja confirmades, on tindrà un dels seus epicentres al Refugi 1 del Moll de Costa.

«Marcarà un abans i després al territori. Tarragona serà una referència global per la qualitat de les propostes i pels artistes que hi participen», va explicar Santiago Castellà, president del Port, en l’acte de presentació del certamen. Una altra de les primícies, aquest cop a nivell estatal, és la participació d’Anna Zhilyaeva, una de les grans referents mundials de l’art amb tilt brush, reconeguda per a actuar al Museu del Louvre de París. En la seva visita a Tarragona, el públic del festival tindrà l’oportunitat de veure-la pintar en directe en realitat virtual. «Vindran referents mundials de les diferents expressions de l’art

«Hem plantejat el certamen perquè hi hagi propostes per a totes les edats» càrrec de l’empresa reusenca Xpacia en les quals es podran veure quatre experiències sorprenents.

L’acte de presentació del festival es va celebrar ahir al matí al Port. Port Tarragona

digital. Tots estem relacionats amb la tecnologia i hem plantejat el festival perquè hi hagi propostes per a totes les edats», va exposar Daviana Muñoz, directora del Now Fest.

Visibilitzar malalties El festival inclourà diverses

experiències immersives.

Una d’elles és Entre Zebres: Patrons Invisibles. Aquesta exposició, la primera de realitat augmentada que es programa a Tarragona, fusiona art, ciència i RA per a visibilitzar les malalties minoritàries i les històries que sovint queden fora del relat oficial.

«Acollirem artistes internacionals que treballen perquè el seu art enviï missatges com aquest», va expressar Gala Mirissa, artista i curadora del festival.

A tot això cal, sumar-hi que el Refugi 1 comptarà amb diverses instal·lacions de realitat virtual immersiva, a

Recreació de Tàrraco La primera serà una recreació de la Tàrraco romana en realitat virtual, gràcies a Digivisión. La segona oferirà una reinterpretació del patrimoni modernista català amb Modernisme 2.0 de Blit Studio, guardonada com a millor instal·lació immersiva a l’Integrated Systems Europe (ISE) 2025. Kayana, la tercera proposta, és una experiència emocional en realitat virtual que ens convida a seguir tota la vida d’una persona, des del naixement i fins a l’edat adulta. Per últim, hi haurà un espai on els visitants podran pintar sobre un llenç espacial de realitat mixta. «El festival és una oportunitat per fer una introducció a la IA per la via de l’art», va dir Castellà.

L’ONCE ofereix classes de braille obertes a tothom Societat l Per commemorar els 200 aniversari del sistema braille, l’ONCE Catalunya convoca el curs de braille 2025, adreçat a persones sense discapacitat visual com familiars d’afiliats, professionals de la docència i altres persones interessades en l’aprenentatge del braille, sempre que tinguin més de 18 anys. A Tarragona es faran el 30 de juny i 1 de juliol, en horari de matí. El curs té una durada total de 5 hores i es tractaran temes com l’ús del tacte com a mitjà alternatiu, l’aprenentatge del sistema de lectoescriptura braille (lletres, signografia específica, números, musicografia...), l’escriptura i la lectura en braille, l’ús del braille en les noves tecnologies i en la vida diària.

El curs és totalment gratuït, però les places són limitades. Per apuntar-se, cal enviar un correu electrònic a catconfirma@once.es, indicant el nom i cognoms i telèfon de contacte. El braille és un sistema de lectoescriptura molt important per a milions de persones cegues a tot el món i que enguany celebra el seu bicentenari. Un sistema que va marcar una gran diferència per al dia a dia de les persones cegues.

Redacció

L’Ajuntament destinarà 230.000 euros a grans reparacions d’escoles Societat l Un modificatiu de crèdit permetrà adequar els patis de totes les llars d’infants Redacció L’equip de Govern de l’Ajuntament de Tarragona portarà a la Comissió d’Hisenda del proper 17 de juny una modificació de crèdit que permetrà augmentar en 30.000 euros la partida destinada a les grans reparacions i manteniment de centres educatius de la ciutat. Això fan un total de 230.000 euros destinats a aquesta tasca. Gràcies a l’ampliació amb aquests 30.000 euros, s’adequaran els patis de les llars d’infants municipals.

A més, també s’incrementa amb 168.000 euros més la partida destinada actualment a pintura (110.000 euros) i conservació dels centres educatius arribant així a un total de 278.000 euros que es podran utilitzar per aquesta finalitat. Això permetrà pintar les escoles de Els Àngels, Campclar, Escola El Serrallo i la Llar d’Infants municipal de Sant Pere i Sant Pau. Ara mateix s’està pintant l’escola de La Floresta i, a finals d’aquest mateix mes de juny, s’acabarà de pintar la de Torreforta.

Al finalitzar el curs escolar,

L’Escola del Serrallo serà una de les beneficiades. O. Molet

Es pintaran els centres educatius que més ho requereixin

començaran també amb les obres de pintura a l’escola de Sant Salvador. La modificació de crèdit està previst que s’aprovi al proper plenari del 26 de juny.

Presenten el llibre guanyador del Premi Tarragonès Beca d’Investigació Cultura l El Saló de Plens del Consell Comarcal del Tar-

ragonès va acollir el passat dimarts a la tarda l’acte de presentació del llibre Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l’entorn del comerç i la producció de pa, peix i vi (1719-1808) de Manel Camafort. La presentació va anar a càrrec del Dr. Ramon Arnabat, professor d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. Redacció/Consell Comarcal

dijous 12 de juny de 2025

7

El secretari d’Empresa destaca el paper de la química empenyent el teixit empresarial

L’alcalde canongí, Roc Muñoz; el directiu de Dow, Antoni Argilaguet; la guardonada, Valeri Sabino; el secretari d’Empresa, Jaume Baró, i el rector de la URV, Josep Pallarès. Tjerk van der Meulen

El 47è Premi Dow reforça la seva aposta pel talent químic tarragoní Indústria l El guardó incorpora a l’empresa a Valerie Sabino, màster en Enginyeria Química de la URV D.Prats La sala d’actes del complex industrial de Dow al polígon químic sud ha acollit aquest dimecres la cerimònia de lliurament del 47è Premi Dow, un dels guardons més veterans del panorama industrial tarragoní i amb el qual l’empresa valora i fomenta el talent dels joves universitaris sorgits de casa nostra per tal que s’incorporin a la companyia.

El premi d’aquest 2025 ha estat per a la jove Màster en Enginyera Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Valerie Sabino Berroa, de la qual se n’han valorat competències com la iniciativa, la versatilitat, el lideratge, la competència tècnica, la responsabilitat, la comunicació, el treball en equip i l’orientació al client. A més del reconeixement, el premi ha portat a Sabino a incorporar-se a l’estructura de Dow en l’àmbit europeu en qualitat d’enginyera de producció.

Segons el director del complex industrial Dow Tarragona, Ignasi Cañagueral, Sabino reuneix uns valors reflecteixen la convergència entre els principis de Dow, els de l’Escola Tècnica Superior d’Engi-

nyeria Químia (ETSEQ) i, sobretot el compromís de futur que es demana als professionals del sector químic, amb els canvis de paradigma que necessita el sector i la societat.

En la mateixa línia que Cañagueral es va pronunciar Lluís Argilaguet, director global de Producció del negoci de Clor Alcali Vinil, Òxid

de propilè i Propilenglicol de Dow i padrí del premi Dow d’enguany.

Generar mentalitat social L’enginyer reusenc, que ha desenvolupart bona part de la seva trajectòria arreu del món sense perdre la vinculació amb Tarragona, es va mostrar convençut que el paper

de la indústria química no és només el de crear productes i riquesa econòmica, si no que té també la responsabilitat de «generar mentalitat social».

Així, Argilaguet ha reclamat un canvi de mentalitat per formar una nova generació de joves amb ambició de canvi, en un moment en el qual «ens arrisquem a la irre-

llevància industrial europea.

Així mateix, també ha destacat la necessitat de recuperar el paper de referent global, creant productes amb valor afegit i sense desviar-se del full de ruta mediambiental.

Per altra banda, el director general de Dow per a Espanya i Portugal, Antonio Logroño, va voler destacar l’important

paper de complex tarragoní i de la companyia en els nous processos de descarbonització del sector, al mateix temps que van indicar que «les inversions i els nous projectes només arribaran si podem garantir la competitivitat de la nostra indústria avui».

Per la seva banda, el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Jaume Baró, va destacar la tasca que realitzen empreses com Dow per al teixit empresarial català, tot valorant «la joia de l’ecosistema tarragoní» i assumint la necesitat d’ajudar al teixit productiu a ser més competitius. Finalment, Josep Pallarès, rector de la URV, recordava l’herència que implica el premi Dow des de l’any 1978 i el compromís de la universitat per donar a la indústria els professionals, el talent i la tecnologia per transformar la societat.

L’acte també va comptar amb la presència dels alcaldes on hi ha presència de Dow (la Canonja, la Pobla de Mafumet, Perafort i Vila-seca), de la subdelegada de l’Estat, la delegada del Govern o del president del Port, entre altres.

El jurat també va guardonar la resta de finalistes: María Belén Mumpeu, Pau Aragón Martínez i Sergi del Pozo Roig pel seu «excel·lent nivell tant professional com personal».

La protagonista

Valerie Sabino: «Treballar a Dow és exactament tan exigent com m’imaginava» Premi

L’enginyera salouenca és especialista en seguretat de processos D.P.

Nascuda a la República Dominicana però salouenca des de petita, Valerie Sabino ha conseguit als 23 anys un dels seus reptes com a Enginyera Química: treballar en una de les multinacionals de referència mundial com és Dow. Què suposa aquest premi?

«Des del moment en el qual entres a la URV, treballar en una empresa com Dow és una mena d’objectiu. En el meu cas, crec que sempre he desen-

volupat molt el sentit del compromís i la responsabilitat, així com el treball en equip, que són aspectes que es treballen molt bé a la URV, de manera que caldrà portar a la pràctica allò pel que m’he preparat a fons».

Què pots aportar a Dow? «Aquest és el meu segon mes a l’empresa, per tant, em trobo en una fase d’aprenentatge.

Crec que puc aportar compromís amb la seguretat dels processos, perquè sé com és d’important aquest aspecte i com

d’alineats estan els processos de Dow amb la seguretat».

Quin balanç faries d’aquestes primeres setmanes?

«Treballar a Dow és exactament igual d’exigent que m’ho esperava. En aquest sentit, m’ha agradat molt l’èmfasi que es fa en ‘training’ i formació. El seu nivell d’excel·lència no me’l podia imaginar i m’ha agradat molt veure la capacitació que es dona a la gent que s’incorpora».

El gran repte de Dow i del sector és la circularitat i la

Valerie Sabino, en la cerimònia de lliurament del premi. Tjerk van der Meulen

descarbonització. Què creus que hi pots aportar?

Puc aportar una visió global, donat que he treballat en una

planta amb hidrògen verd. Només es podrà fer col·laborant amb altres empreses i tenint el suport del sector públic».

8

dijous 12 de juny de 2025

La reforma del Parc de Bombers de Reus s’encalla i no començarà aquest 16 de juny Infraestructures l El motiu és per dificultats amb instal·lacions no previstes que passen pel nou solar Miquel Llaberia Les obres de reforma del Parc de Bombers de Reus s’enca· llen i no començaran aquest dilluns 16 de juny tal com es· tava previst fins ara. Segons el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, el dia fixat era el dilluns vinent per iniciar unes obres de re· forma i ampliació que dona· rien lloc a un parc 600 metres quadrats més gran que l’actu· al. Segons confirmen fonts del Cos de Bombers de la Genera· litat de Catalunya a Diari Més el projecte «ha sofert modifi· cacions per dificultats relati· ves a instal·lacions no previs· tes que passen pel nou solar, a més d’haver de tenir en comp· te riscos de protecció civil que afecten el parc». Aquest nou solar és un terreny adjacent situat entre el Mas Carpa i el Mas Tallapedra cedit per l’Ajuntament de Reus. Tot i que es desconeixen els detalls de les modificacions o les di· ficultats, de moment no es té cap previsió de quan es podrà reprendre el projecte.

Aquesta actuació, tal com estava plantejada fins al dia d’avui, comptava amb un pressupost total superior als 4 milions d’euros amb l’objec·

Imatge virtual de com està previst que es vegi el Parc de Bombers de Reus reformat. Bombers

Les obres pretenen millorar la sostenibilitat i la funcionalitat del parc

tiu de «millorar la funciona· litat i sostenibilitat del parc».

A més, estava projectat cons· truir un segon edifici inde· pendent destinat a formació que aniria junt amb la torre de

Illa: «No hem descartat els aeroports de Reus i Girona, al contrari» Mobilitat l Creu que hauran d'acollir més connexions europees Sergi Peralta Moreno El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va presentar dimarts la propos· ta de millora, modernització i ampliació de l’Aeroport Jo· sep Tarradellas Barcelona-El Prat. En declaracions a El món a RAC1, el cap de l’exe·

cutiu català va assegurar ahir que «no hem descartat Reus i Girona, al contrari». «Al pro· jecte que plantegem s’incor· poren els aeroports de Reus i de Girona i, segurament, hau· ran d’acollir connexions de curt radi més europees», va assenyalar Illa, qui també va fer referència a «la connexió

amb alta velocitat amb l’Ae· roport de Barcelona-El Prat».

«Intentem treballar pensant en tot el sistema aeroportua· ri català i, en particular, amb aquests aeroports que estan tenint una demanda i una operativa creixent aquests darrers anys», va concloure el president.

nant amb gas.

Pel que fa a la funcionalitat, tot i que l’exterior quedaria bastant semblant, el gran can· vi seria a l’interior de l’edifici.

«La sala de formació ocupava un gran espai en l’edifici antic i que anirà al nou edifici. Això és important, perquè és un espai el qual no tan sols uti· litzen en el parc de Reus, sinó també bombers d’altres parcs o zones com Montblanc, Llei· da o Tarragona que van a fer formació», afirmava Recio. El nou edifici estaria vinculat a la torre de pràctiques ja exis· tent i estaria destinat tant a la formació teòrica com pràcti· ca. «A part de tenir les aules a l’edifici, també hi haurà un es· pai exterior per fer maniobres de pràctiques que pertoquin o una sèrie d’aules per a dur a terme simulacions o pràc· tiques més tecnològiques», comentava el cap.

Endarreriments No obstant això, s’ha de veure encara fins a quin punt aquest entrebanc afecta l’obra pro· jectada, tant pel que fa als detalls d’aquesta, al seu pres· supost i els seus terminis. En el seu moment ja hi va haver un lleuger endarreriment, ja que estava previst enllestir el projecte executiu de l’obra el mes de juny de 2024 i que les obres comencessin el desem· bre d’aquell any. No obstant això, la redacció del projecte es va endarrerir fins a l’octu· bre i, aleshores, es va preveure iniciar obres l’abril d’enguany.

Finalment, quan van tenir el projecte redactat l’octubre passat, el departament va confirmar que la data d’inici seria el 16 de juny que, final· ment, tampoc serà.

pràctiques ja existent. Segons explicava en el seu moment el cap de la Unitat d’Infraestruc· tures i Sostenibilitat del Cos de Bombers de la Generalitat, Guillem Recio, pel que fa a

sostenibilitat mediambiental s’instal·larien plaques foto· voltaiques que garantirien l’energia de totes les instal· lacions del parc, exceptuant la cuina que continuaria funcio·

L’alcaldessa de Reus, San· dra Guaita, ja va expressar el mateix dimarts que conside· ra que l’ampliació del Prat ha d’afectar «en positiu» a Reus perquè, tenint en compte que el creixement se centrarà en la captació de vols transoceà· nics, «això ens permet que els aeroports que som una mica més petits, però que hem de dotar de servei el territori, tinguem vols més europeus».

«Per tant, ho valorem bé», va afirmar, tot remarcant, tam· bé, la voluntat d’unir les instal· lacions aeroportuàries amb l’alta velocitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, en una intervenció. ACN

dijous 12 de juny de 2025

El Consell de Joves presenta les propostes a l’Ajuntament Joventut l El Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus acull avui dijous 12 de juny a partir de les 11 hores la presentació de propostes del Consell de Joves dels Instituts de Reus, que marcarà el final d'un procés de participació juvenil iniciat el 12 de febrer. Aquest és un nou projecte d'enguany que neix amb l'objectiu d'escoltar els joves de la ciutat, implicar-los en la presa de decisions sobre les polítiques locals i en la construcció d'una ciutat que respongui a les seves necessitats i inquietuds. En total, una vuitantena de delegats de sis instituts de secundària de Reus han treballat de manera activa durant aquests últims mesos per recollir les propostes dels seus companys de classe. Els centres educatius participants han estat l'Institut Gaudí, l'Institut Baix Camp, l'Escola Puigcerver, l'Institut Domènech i Montaner, l'Institut Tapiró i l'Institut Gabriel i Ferrater.

Els joves han debatut sobre tres grans temes escollits a la sessió inaugural del Consell, que van ser els que van despertar més interès entre els participants, els quals són oci i cultura, transport i medi ambient i educació i treball. Redacció

Josep Maria Casas, d’El Barato, serà el pregoner de la Festa Major Sant Pere 2025 l És reconegut per la seva llarga trajectòria en la confecció de vestuari festiu Sergi Peralta Moreno Un dels enigmes que més expectació genera entorn de la Festa Major de Sant Pere és qui serà el pregoner. En aquesta ocasió, la responsabilitat anirà a parar en el botiguer Josep Maria Casas, d’El Barato, responsable de confeccionar el vestuari de gran part del patrimoni festiu de la ciutat. Guardonat amb el Tro de Festa el 2007, membre de la comissió de protocol i amb una llarga trajectòria a les seves espatlles, Casas va expressar que intenta «dia a dia no perdre la il·lusió d’aquell infant que pujava pel carrer Major i veia els Gegants». «Jo em sento com aquell nen petit», explicava, emocionat.

El botiguer va comentar que és «un gran honor» pronunciar el pregó de Festa Major i va reconèixer que encara no era del tot conscient de la magnitud de l’assumpte. Va relatar que va rebre la trucada de l’alcaldessa, Sandra Guaita, un dia en què acabava d’obrir el negoci, puntual a les 9.30 del matí, i «em parlava de coses que jo no assimilava».

«Vaig pensar que era una bo-

Casas va explicar que se sentia com quan anava a veure els Gegants de petit

El regidor de Cultura, Daniel Recasens; Josep Maria Casas; i l’alcaldessa, Sandra Guaita. Ajuntament de Reus

geria dir que sí, no soc qui ho ha de fer, però va ser impossible dir que no», va compartir.

Aquell dia, va ser complicat reservar-se les llàgrimes d’alegria. «Espero estar a l’altura dels altres pregoners», va tancar.

Guaita va subratllar que «la Festa Major no s’explica sen-

se el Seguici, sense la tronada, sense les entitats, però tampoc sense El Barato». «Casas és exemple de comerç referent, de referent cultural i de la bona gent que tenim a casa nostra», va afegir. La batllessa també va destacar que El Barato és un comerç històric i, més enllà del seu centenari

d’existència, ha volgut «treballar per a la ciutat i per transformar-la».

Per la seva banda, el regidor de Cultura, Daniel Recasens, va remarcar la «llista immensa» de vestits que ha confeccionat el pregoner i que ha col·laborat «en moltíssimes» de les festes «que avui

L’AV Plataforma de Mas Iglesias fa entrega de les 7.000 signatures Societat l Posteriorment s'ha desestimat el procediment per convocar una consulta Miquel Llaberia L’associació de veïns Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias va entregar ahir els plecs amb les 7.000 signatures recollides al llarg dels tres últims mesos per convocar una consulta ciutadana que, finalment, no tindrà lloc. L’anunci la setmana passada de l’Ajuntament de Reus de no traslladar l’estació d’autobusos ha fet que l’associació, després d’entregar les signatures, decidís desestimar el procediment de convocatòria. Segons argu-

9

menta el secretari de la junta de l’associació, Albert Margalef, han decidit fer entrega de les signatures perquè, per un costat, «el responsable de protecció de dades en la recollida de signatures és l’Ajuntament, perquè estem dins del paraigua del seu reglament». I, en segon lloc, perquè «tothom que ha participat mereix que finalitzi aquest procediment, tot i que ara tirar la consulta endavant ens grinyolaria i, per això, es desestima».

«Avui anava a ser un dia reivindicatiu, però el canvi

Fotografia de la junta de l’AV Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias amb les 7.000 signatures. Diari Més

d’idea respecte a l’estació ha convertit la jornada d’avui en la finalització d’un tràmit que ens omple molt d’orgull i d’agraïment a totes les veïnes que han signat i a les entitats

que ens han donat suport», afirma Margalef. A més, el secretari reivindica que «la participació sí que funciona».

«Els ciutadans ens hem d’empoderar i no creure que les

coses no serveixen per a res.

Hi ha canals a Reus per poder canalitzar la participació ciutadana i que se’ns escolti.

L’Ajuntament ha d’estar al servei del poble», sentencia.

dia formen part del patrimoni col·lectiu».

El botiguer pronunciarà el seu discurs el 24 de juny, a les 20 hores, des del Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus. En acabar, farà la Crida a la Festa i, aleshores, serà el moment d’encendre la primera tronada, que donarà el tret de sortida oficial als dies grans de la Festa Major. L’esclat dels mascles serà succeït per la Cercavila del Masclet.

Casas va néixer a Reus el 31 de juliol del 1968. De petit, ja ajudava en el dia a dia del comerç familiar, dedicat a la venda i confecció de teixits i vestits, així com dels seus complements. A la dècada del 1990, començà a gestionar de forma més directa la botiga.

El 2007 va ser guardonat amb el Tro de Festa i, el 2016, va assumir la direcció del negoci, fundat el 1881 i que, amb la filla de Casas, Anna, ha estat representat per sis generacions.

10 dijous 12 de juny de 2025

Societat l El periodista i escriptor Joan Antoni Domènech ha dut a terme una xerrada sobre l’aventura empresarial d’Antoni Pedrol Rius

«Pedrol Rius no tenia amics, tenia negocis»

A

ntoni Pedrol Rius era una plataforma per aconseguir les seves figura polièdrica, d’aire fites», va afegir, a més d’apuntar que negociador, conciliador, va ser l’artífex de l’article 38 de la carismàtic i especialista a Constitució Espanyola que reconeix moure’s còmodament en àmbits de la llibertat d’empresa.

El nostre protagonista es va llipoder. Així és com l’escriptor i periodista Joan Antoni Domènech va co- cenciar en Dret a la Universitat de mençar definint a l’adSaragossa l’any 1930, vocat i jurista reusenc es va doctorar i amb 22 Antoni Pedrol Rius anys, ben jove, va acabar (1910-1992) durant la al Col·legi d’Advocats de conferència celebrada Madrid. Els anys 30 va ahir a la sala d’actes de treballar a la capital esla Cambra de Comerç panyola com a director de Reus. Un personatge legal d’una companyia del qual es va arribar a d’assegurances i, després de la Guerra Civil, dir que «no tenia amics, va exercir durant un tenia negocis». «De fet, temps de fiscal del penso que l’advoMiquel Llaberia Baselga cos jurídic militar. cacia devia ser una

Fotografia de la conferència sobre Antoni Pedrol Rius a càrrec del periodista Joan Antoni Domènech. Diari Més

Una carrera fulgurant que només era una advertència de la genialitat que esgrimiria més endavant.

Posteriorment a la Segona Guerra Mundial, la ciutat independent de Tànger, que havia estat ocupada des de l’any 1940 pels espanyols, Pedrol Rius es va traslladar a Tànger per motius desconeguts. «Era una ciutat internacional, amb lliure circulació de divises, desenes d’entitats financeres, impostos reduïts i lleis lliberals. Era l’únic lloc al món on

Junts trasllada al Parlament la situació de la Residència ICASS Política l Ha registrat una bateria de preguntes per exigir explicacions Sergi Peralta Moreno Junts ha traslladat al Parlament de Catalunya la seva «preocupació» per la reobertura de la Residència de Gent Gran de Reus, l’ICASS. El grup parlamentari va registrar ahir una bateria de preguntes adreçades al Departament de

Drets Socials i Inclusió per exigir explicacions sobre la situació de l’equipament. L’objectiu és reclamar informació «clara» sobre els terminis, la inversió i el futur model de gestió del centre. La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, assenyala que «hem pres la iniciativa perquè no

pot ser que els compromisos del Govern es quedin en una simple declaració d’intencions». Així mateix, la diputada Noemí Nieto afirma que l’executiu català «ha de ser transparent i compartir la planificació futura mentre manté tancada una residència pública essencial per a la ciu-

Home de negocis Va ser un dels fundadors del Banco Inmobiliario de Marruecos a Tànger fer el canvi de pesseta a dòlar», va subratllar el periodista. Aquí apareix la figura de Josep Andreu Abelló, polític d’Esquerra Republicana a l’exili, a qui Pedrol va reclutar i fa que es traslladi a Tànger per fundar «el pastís gros» l’any 1948, el Banco Inmobi-

tat». Per això, remarca que la consellera Mònica Martínez Bravo «ha de comprometre’s i explicar de manera clara quins terminis i quin model de gestió preveu per a la reobertura de l’equipament».

A més, Junts vol saber «si el tancament de la residència era preventiu i provisional, per què el Departament no ha estat capaç, gairebé un any després, ni tan sols d’iniciar la redacció del projecte de reforma», així com per què «no s’ha prioritzat la inversió a Reus» tenint en compte les llistes d’espera actuals.

liario de Marruecos l’any 1948. Entre els negocis que van desenvolupar hi ha la compra de medicaments pel Ministeri d’Indústria, fet que podria confirmar les sospites del tràfic de penicil·lina que Pedrol Rius duia a terme. «També faria de contrapès en l’equilibri entre la pesseta i el dòlar, si el canvi era desfavorable s’inundava el mercat de pessetes», va comentar Joan Antoni Domènech entre les diverses aventures de tota una figura en el món del dret i el negoci.

Fotografia d’arxiu de la Residència ICASS de Reus. Gerard Martí

L’Hospital Sant Joan implanta la primera pròtesi de turmell de quarta generació a la demarcació Salut l L’Hospital Univer-

sitari Sant Joan de Reus ha dut a terme amb èxit la primera intervenció quirúrgica d’implantació d’una pròtesi de turmell de quarta generació a la demarcació de Tarragona. L’operació ha estat duta a terme pel Dr. Fortunato Pérez i la Dra. Gisela Calbet, integrants de la Unitat de Peu i Turmell de l’Hospital, que

dirigeix el Dr. Eugenio García Almagro. La pròtesi de quarta generació incorporen materials altament biocompatibles i un disseny anatòmic que replica amb gran precisió la biomecànica natural de l’articulació, cosa que afavoreix una recuperació més ràpida i una major durabilitat en comparació amb generacions anteriors. Redacció

Reus rep la visita de Sònia Hernández

Fotografia d’un instant de la intervenció quirúrgica. Cedida

Política l Ahir l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita i altres membres del consistori van rebre la visita constitucional de la consellera de cultura, Sònia Hernàndez, que va assistir a les gales Atrapallibres i Protagonista Jove. Redacció/Aj. de Reus

dijous 12 de juny de 2025

La mostra es podrà visitar divendres i dissabte al carrer de Santa Teresa, 3

Sergi Peralta Moreno

A

l carrer de Santa Teresa, 3, hi ha amagada una màquina del temps. Entrar per les portes i endinsar-se en la immensitat permet transportar-se a temps pretèrits i recordar que l’antic barri, enclaustrat entre el carrer de Sant Joan i l’avinguda de Prat de la Riba, guarda un patrimoni, una memòria i una identitat que, tot i la immediatesa amb el centre pur i dur, són ben propis d’aquesta quadrícula.

L’exposició Carrers d’ahir, espais d’avui, emmarcada en la tercera fase del projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius, ofereix un tomb pels carrers de Sant Elies, de Santa Teresa, de Boule, dels Recs... Ja a principis del segle XX, era una zona viva i activa. «No calia sortir de barri per tenir gairebé tot allò que es necessitava», recorden alguns veïns. Hi havia botigues de licors, basters, forns, ceramistes... La Guerra Civil va causar estralls i, a la dècada del 1940, reviscolà l’activitat constructora i industrial per donar resposta a la recuperació econòmica posterior. No hi faltaren els magatzems de venda d’oli i vinagre o les botigues de queviures. També hi aparegueren establiments que oferien orxata i gelats, així com confiteries. Tanta unió hi havia que, el 1955, es van comprar uns gegants, anomenats Pedro i reina Teresa, per al barri, si bé l’abandonaren el 1966.

Conformada amb material de l’Arxiu Municipal i el Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), la mostra inclou el testimoni directe de propietaris, comerciants i veïns de l’antic barri de Santa Teresa que, també, han facilitat foto-

El programa ja ha captat l’interès d’una vintena de propietaris de locals

El regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats, entre dos plafons de l’exposició. Tjerk van der Meulen

l Memòria

Revivint el passat del barri de Santa Teresa L’exposició ‘Carrers d’ahir, espais d’avui’ s’emmarca en el projecte Reus Espais Vius

grafies pròpies. S’hi pot recordar, per exemple, la nevada de l’any 2001 i l’emblanquinada del carrer de Gras i Elies; o els R5 i els 600 que circulaven i aparcaven per l’entorn sense cap impediment. «En aquests carrers hi ha hagut força canvis, he vist botigues que obren i tanquen», explica, en un au-

diovisual, Rosa Menar, que va obrir Trasquilón Perruquers el 1995. «Part de la gràcia és que no sigui de l’Ajuntament l’exposició, sinó dels mateixos veïns, que se la facin seva», expressa el regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats.

«Quotidianitat pura i dura», afegeix.

El tercer bloc el centren tres personatges il·lustres que van viure i desenvolupar la seva activitat en l’àrea, com són l’escultor Modest Gené i Roig, l’anarcosindicalista i ministre de Justícia Joan Garcia Oliver i l’advocat i polític Julià Nougués Subirà. La vinculació del barri amb les personali-

tats permet «retroalimentar aquest orgull de pertinença» i deixar palès que, de coses, fa anys que n’hi passen.

Subirats comenta que els veïns i comerciants han transmès a la regidoria que guarden «records molt feliços» de les seves vides a l’antic barri de Santa Teresa, per exemple,

amb les festes o amb Setmana Santa. Joan Cos, veí del barri quan era petit, menciona, en el vídeo, com era costum anar a casa de la veïna quan faltava sal, fins al punt que regnava un ambient «molt familiar» i ple de cares conegudes. Joan Bergadà, del negoci Ramon Bergadà, rememora quan «tot el barri portàvem cadires després de dinar a la vorera, lligades entre elles, perquè no les moguessin» i, d’aquesta manera, presenciar la Processó del Sant Enterrament. «Era típic», assenyala.

L’exposició es podrà visitar, encara, fins al 14 de juny. Divendres romandrà oberta de 17.30 a 20 hores i dissabte, de 10.30 a 13 h. i de 17.30 a 20 h.

Amb aquesta primera fase de posar el focus en l’espai, mitja dotzena d’emprenedors ja han entrat en la fase d’assessorament del programa Reus Espais Vius i una vintena de propietaris de locals han mostrat interès a adherir-s’hi.

De fet, un centre de fisioteràpia al carrer de Sant Elies ha esdevingut el primer negoci obert que ha format part del projecte. Ara arrencarà la part menys vistosa, però de feina dura per atraure inversions.

El que s’ha vist fins ara ajuda a deixar constància que hi ha hagut «un cert impacte sobre l’espai» i, amb això, «la inèrcia facilita que vagin passant coses», tanca el regidor d’Empresa i Ocupació.

Reus celebra per primera vegada els Premis Atrapallibres Cultura l Reus va acollir

ahir dimecres 11 de juny al matí la gala final dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove al Teatre Fortuny, en la qual van assistir fins a 700 infants i joves, tant de Reus com vinguts des de municipis com Les Borges del Camp, Barcelona o Viladecans, i un centenar d'adults d'arreu de Catalunya. A més, també es

11

va transmetre per streaming per la resta de centres participants. En aquesta gala es van entregar els premis als guanyadors en cada categoria escollits pels més de 16.000 infants i joves participants.

Pel que fa als Premis Atrapallibres els guanyadors van ser L’arbre i jo, de Blanca Bravo i Cristina Picazo, en la categoria de 9 anys, En Marc i en

Moha, de Kim Fupz Aakeson, en la categoria de 10 anys, i Molly Wind: bibliotecàries a cavall, de Catalina González Vilar i Toni Galmés, en la categoria d’11 anys. Quant al Premi Protagonista Jove van guanyar Noceà: Atari & Tika, de Ricard Efa, en la categoria de 12-14 anys, i Els Medina, de Care Santos, en la categoria de 14-16 anys. MLB

Fotografia de família de la gala dels Premis Atrapallibres al Teatre Fortuny. Ajuntament de Reus

12 dijous 12 de juny de 2025

La Sínia gestionarà la Caseta de l’Embassament de Repsol com un centre de visitants El Catllar l L’associació està duent a terme la renaturalització i custòdia d’unes 500 hectàrees propietat de la petroliera Álvaro Rodríguez Repsol i l’associació ambiental La Sínia han presentat la nova Caseta de l’Embassament, un espai que servirà com a centre per visitants a la zona del pantà del Catllar.

Aquesta nau era la que originalment albergava les oficines de Repsol per la gestió de l’embassament, del qual n’és propietària.

El gener del 2024, Repsol i La Sínia van signar un conveni per la cessió de les prop de 500 hectàrees que controla l’empresa al voltant de la presa, a la partida de Mas d’en Tarrés. Des de llavors, l’associació mediambiental s’ha dedicat a la gestió forestal de la zona, a través del projecte CutForest, i a la divulgació sobre la biodiversitat.

Ara, la nova Casseta de l’Embassament servirà com a punt de sortida de diverses visites guiades de ela zona que organitza La Sínia mensualment. L’espai ha estat decorat amb diversos plafons informatius sobre les espècies que es poden trobar en aquest entorn, així com dues rèpliques a mida real d’una tortuga mediterrània i una àliga cuabarrada. A més, les façanes de l’equipament també compten amb plafons per informar el visitant quan estigui tancat.

Hector Hernández, coordinador de projectes de La Sínia, explica que l’objectiu de La Caseta és «formar els excursionistes en el respecte per la biodiversitat», vetllant per la conservació del medi.

El coordinador expressa que aquest és «un punt de partida» per augmentar les activitats educatives que realitza l’entitat en aquesta zona, posant com a exemple la possibilitat d’organitzar tallers infantils.

Javi Sancho, director del complex industrial de Repsol a Tarragona, recorda que fa «més de quinze anys» que col·laboren amb l’associació mediambiental. Una de les primeres accions conjuntes va ser un acord «pioner» per determinar els cabals mediambientals de la presa del Catllar.

Bosc i animals Més enllà d’aquest nou espai, la principal activitat de la Sínia en aquest any i mig s’ha basat principalment en la conservació i repoblament de la biodiversitat d’aquest espai. Pel moment ja s’ha intervingut en unes 19 hectàrees de bosc, on s’han eliminat els pins més joves per «reduir la densitat» d’aquest i enfortir els arbres més grans.

Hèctor Hernández defensa que aquestes actuacions permeten reduir el risc contra incendis, alhora que generen un espai més amable pels animals i insectes que habiten el bosc. A més, el coordinador assenyala que la densitat ac-

La Sínia ha alliberat unes 5.000 tortugues a la zona i l’espècie està «consolidada»

tual del bosc reten fins a un 70% l’aigua de pluja.

També s’han generat algunes zones lliures d’arbrada que permeten caçar millor a l’àliga cuabarrada. Dins l’espai hi ha l’únic niu d’aquesta espècie al Tarragonès.

Una de les actuacions més destacades ha estat la reintroducció de la tortuga mediterrània, espècie protegida que havia pràcticament desaparegut a Catalunya. En aquest temps han alliberat unes 5.000 espècies en aquest espai, i l’últim cens hauria demostrat que la població està «consolidada». «L’objectiu és que acabem veient tortugues a l’Anella Verda de Tarragona», afirma el coordinador.

D’altra banda, s’han capturat les tortugues de Florida, espècie invasora present a la zona.

Pel que fa a les aus s’ha construït una torre per la seva nidificació, així com caixesrefugi per als ratpenats.

En un futur, l’associació vol continuar amb el treball de gestió forestal a través dels «crèdits climàtics», un pagament que efectuen les empreses pel CO₂ que emeten. Hernández assenyala que aquesta pràctica és molt freqüent a tota Europa, però no encara al Camp de Tarragona.

L’associació també introduirà l’any vinent ramat en aquest espai, actualment estudien l’espècie més bona, que podrien ser ovelles o petits cavalls. En un futur llunyà, La Sínia també contempla impulsar la creació del Parc Natural del Baix Gaià.

Javier Sancho i responsables de La Sínia mostrant la nova Caseta de l’Embassament. Tjerk van der Meulen

L’informe del futur de la presa del Catllar està fet, però no hi ha decisions Medi Ambient l Repsol està disposada a «seure i parlar» sobre una reducció de la infraestructura Álvaro Rodríguez El futur de l’embassament del Gaià al Catllar és encara una incògnita. Repsol té una concessió d’aquest equipament fins al 2054, però fa dos anys l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va encarregar un estudi per valorar les alternatives del futur del pantà, les quals podrien contemplar la supressió o rebaixament. Cal recordar que l’embassament, construït a la dècada dels setanta,, està completament sobredimensionat i mai s’ha apropat, ni de bon tros, a la seva màxima capacitat.

Segons ha informat l’ACA al Diari Més, l’esmentat informe estaria enllestit, però es troba en una fase «d’avaluació interna» entre els diferents departaments si encara no s’ha pres cap decisió vinculant. Des de Repsol, el director del complex a Tarrago-

na, Javi Sancho, afirma conèixer que l’informe està «en un estat avançat», però no en sap res del contingut d’aquest.

Des de l’empresa es mostren disposats a «seure i parlar» sobre les possibles decisions. Sancho recorda que qualsevol acció de cara el futur requeriran «importants inversions que implicaran temps».

D’altra banda, el director defensa la concessió de Repsol com una «reserva estratègica» pel complex de Tarragona, tot i que els darrers tres anys no han fet servir gens d’aigua per les condicions climàtiques.

Sancho reivindica la concessió d’ús d’aquesta presa per part de la companyia, sempre que es respectin els drets dels regants –principalment del Catllar i la Riera de Gaià– i el cabal ecològic pactat amb l’ACA. En qualsevol cas, des de Rep-

Javi Sancho i Hector Hernández dava

Repsol defensa que l’embassament és actualment «una reserva estratègica»

sol no trobarien malament la possibilitat de redimensionar la presa, apel·lant a una resolució «pactada» entre les parts impli

dijous 12 de juny de 2025

Cambrils celebrarà Sant Pere amb música, tradició i mar Festes l Tindrà lloc del 20 de juny al 5 de juliol amb novetats com la festa techno Sensoria, un vermut musical i el desè aniversari dels Nyanyos Timbalers Redacció La Festa Major de Sant Pere donarà el tret de sortida a l’estiu festiu de Cambrils del 20 de juny al 5 de juliol amb música, foc i tradició marinera. La celebració arrencarà amb la segona edició de L’Embarcada pels carrers del port. Enguany el programa incorpora novetats destacades com la festa techno Sensoria a la platja del Regueral, un vermut musical durant la Trobada de Vela Llatina i la cercavila del 10è aniversari dels Nyanyos Timbalers, secció infantil de timbalers de Tota l’Endenga.

El dissabte 21 de juny, la cercavila d’aniversari dels Nyanyos sortirà a les 18:30 h des del Parc del Pescador i comptarà amb la participació de colles com BatukaSELVA, els Tabalers de l’Espatec i els Timbalers de la Farnaca.

Aquella nit, fins a les 4 h, se celebrarà la festa Sensoria amb actuacions de Roomi, Jen Cruz, ValaV & Lola Kay, i Andrés Vergé vs Didac Llop.

El diumenge 22 de juny hi haurà el tradicional Vermut de Festa Major amb l’espectacle infantil Sarau! de Príncep Totilau, el Kinto Mariner i el concert de Fenya Rai. El 23 de juny arribarà la Flama del Canigó amb els timbalers dels Diables Els Cagarrieres, sardanes, encesa i lectura del manifest. A la nit, ball de revetlla amb l’Orquestra Himalaya al passeig Miramar.

Imatge de la presentació del programa de la Festa Major de Sant Pere aquest dimecres a Cambrils. Aj. Cambrils

La festa arrencarà el 20 de juny amb l’Embarcada pels carrers del port El dia 24, festivitat de Sant Joan, s’oferirà un espectacle familiar a l’auditori del Parc del Pescador a càrrec de Crea’t Produccions amb música balcànica, dansa gitana i foc. El dimecres 25 hi haurà un taller de risoteràpia amb Bienesther i una taula rodona sobre la formació nàutica dels pescadors cambrilencs, organitzada per Arjau Vela Llatina.

El dijous 26 se celebrarà l’espectacle itinerant Rum rum... Trasto Karts de la companyia Xip-Xap pel passeig Miramar. El divendres 27 la festa s’intensifica amb la varada d’embarcacions de la XII Trobada de Vela Llatina, demostracions de navegació, la XIX Festa de l’Ormeig i concerts d’Andrea Grau i Ayryn.

El dissabte 28 al matí, dins la mateixa trobada, es recuperaran les cucanyes a la mar amb el pal ensabonat, curses de natació i agafada de síndries. La nit comptarà amb dues revetlles: la de Sant Pere al passeig Miramar amb l’Orquestra Welcome Band i la

Cambrils l Se li atribueix un presumpte delicte de temptativa d’homicidi cades. En una línia similar, des de l’ACA assenyalen que «abans de prendre cap decisió es comunicarà i es consensuarà amb Repsol». Els dos organismes tindrien una reunió pendent, encara sense data.

L’embassament del Gaià té una capacitat màxima de 60 Hm³, construïda sobre un riu que oscil·la un cabal mitjà de 8

Jove a la platja del Regueral amb DJ Saurí, La Tribut FM, DJ Dimuca i DJ Snatxx.

La Diada de Sant Pere començarà amb matinades, missa major, ballada de sardanes i la cercavila de tarda.

La nit tancarà amb el sopar mariner i el concert de Mano’s Rock al Parc del Pescador. El dissabte 5 de juliol es tancarà la festa amb la trobada Disbauxa timbalera de Cop de Cap. La cercavila s’iniciarà al Parc del Pescador a les 19 h.

La Festa Major de Sant Pere donarà pas a la Festa de la Mare de Déu del Carme, que se celebrarà a Cambrils del 12 al 20 de juliol.

un gest defensiu», desEnviat a presó provisionalment l’acusat amb criu. Això va causar-li «un tall al braç» i, acte seguit, d’apunyalar un treballador de la neteja profund va impactar amb la navalla al

ant la presa del Catllar. Tjerk van der Meulen

la la ó i-

13

Hm³. D’altra banda, actualment Repsol compta amb l’aigua de la concessió del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i de l’estació depuradora d’aigües residuals municipals.

En qualsevol cas, l’Agència Catalana de l’Aigua vol esperar a tenir alguna decisió ferma abans de presentar públicament els resultats de l’estudi.

ACN El jutjat d’instrucció número 3 de Reus en funcions de guàrdia ha acordat la presó provisional comunicada per l’home acusat d’apunyalar un treballador de la neteja de Cambrils aquest dilluns. El magistrat li atribueix un pre-

sumpte delicte de temptativa d’homicidi i alhora recorda que ja té dues condemnes prèvies, per homicidi i per lesions agreujades, per la qual cosa considera que pot haver-hi risc de fuga. En la interlocutòria considera hi ha «indicis clars» que l’acusat hauria comès els fets. Segons explica el

jutge, el treballador estava duent a terme les seves tasques a l’avinguda Diputació i l’home «li va començar a recriminar alguna cosa sense motiu». A continuació, «va treure una navalla de la seva roba i la va intentar clavar» al treballador. «Va impactar al braç que va posar davant la seva cara

cap, fet que li va causar una nova lesió. Així mateix, el jutge apunta que hi ha imatges dels fets, juntament amb el relat de testimonis presencials.

Finalment, considera que pot haver-hi risc de fuga per part del presumpte autor ja que, a més, l’home «és estranger i no té residència legal a Espanya».

A més, detalla que l’acusat té dues condemnes per lesions agreujades i per homicidi.

14 dijous 12 de juny de 2025

La Cativera, al Catllar, només disposa d’aigua una hora al dia Recursos l La comunitat de propietaris sufragarà el cost dels camions cisterna Arnau Martínez / ACN La urbanització la Cativera, al Catllar, només disposa d’una hora d’aigua al dia a causa del col·lapse del pou que l’abastia.

Des de fa deu dies, un camió cisterna injecta entre cinc i nou tancs diaris al dipòsit comunitari, però l’aigua arriba tèrbola i barrejada amb fang.

La situació ha generat queixes veïnals per la brutícia i la limitació d’ús, agreujada per l’època estival. El president d’APUDEC, Juan Herrerías, denuncia que «amb una hora al dia només es pot utilitzar per al vàter i la neteja» i critica que no s’hagi actuat abans.

Tot i que la Cativera compleix els requisits per ser recepcionada per l’Ajuntament, encara no ho pot ser perquè el subministrament d’aigua no està garantit. L’alcalde, Xavier Canadell, reconeix que el sistema d’emergència amb cisternes és «molt car» —uns 1.600 euros al dia, ja que cada camió cisterna en costa uns 200— i demana un consum «raonable i sostenible». Com que la urbanització no està recepcionada, la comunitat de propietaris ha d’assumir

Imatge de la presentació de la X edició dels Divendres DiVins. Generalitat

La X edició dels Divendres DiVins aposta per descobrir el territori a través de la cultura Cultura l La iniciativa començarà el 27 de juny al castell dels Garidells i s’allargarà fins al 8 d'agost Redacció

Un camió cisterna injectant aigua al dipòsit de la urbanització la Cativera, al Catllar. ACN / Arnau Martínez

Hi viuen unes 300 persones i la mitjana individual és de 230 litres/dia totes les despeses. A més, no es pot controlar el consum per habitatge, sovint xalets amb piscines o horts particu-

lars. La urbanització s’abasteix d’un pou municipal cedit a la comunitat de propietaris, que es va assecar el desembre passat. El primer cap de setmana d’emergència es van injectar 140.000 litres, que es van consumir «ràpidament».

La mitjana d’ús és molt superior a la del conjunt de la comarca. L’Ajuntament del Cat-

llar treballa des de fa mesos per obrir un segon pou més profund, per abastir la zona residencial, i ja han fet l’estudi geològic, a l’espera del permís de l’ACA. També s’estudia connectar la Cativera a la xarxa municipal gestionada per EMATSA. Enguany s’ha previst una partida per fer-ne l’estudi i definir el projecte.

La X edició dels Divendres DiVins se celebrarà del 27 de juny al 8 d’agost amb l’objectiu de posar en valor el patrimoni, el vi i els artistes del territori. El cicle cultural i gastronòmic proposa set trobades en espais patrimonials del Camp de Tarragona, el Penedès i les Terres de l’Ebre, amb actuacions d’artistes locals, tastos de vins de les set DO participants i productes de la DO Avellana de Reus.

La iniciativa està impulsada pels Serveis Territorials de

Cultura i d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, i vol reforçar l’oferta cultural i turística estival. Cada sessió inclou visita guiada, actuació artística i tast. L’aforament és limitat i les entrades costen deu euros. Qui assisteixi a les set propostes rebrà una ampolla de vi de cada DO, i participarà en el sorteig d’un lot final. El programa arrenca al castell dels Garidells i clourà al Palau del Castellà de Gandesa. Les entrades es poden adquirir a la plana web dels Serveis Territorials: https:// goo.su/jLMSu6Z.

Altafulla redueix la delinqüència i reforça la seguretat ciutadana Societat l Els robatoris amb força en domicilis baixen de 26 a 6 en un any Redacció La Junta Local de Seguretat d’Altafulla, celebrada aquest dimecres, 11 de juny, al municipi, ha servit per constatar la bona evolució de la seguretat ciutadana municipal. Les dades presentades indiquen una davallada generalitzada dels fets delictius, especialment els robatoris amb força en domicilis, que han caigut en un 76,9%, passant de 26 a 6 casos registrats. També els furts han baixat en un 37,2%, i no s’ha produït cap robatori amb violència o intimidació durant el darrer any.

El coalcalde Jordi Molinera ha valorat positivament els resultats i ha destacat la importància del treball conjunt entre cossos policials: «Tenim la sort de comptar amb una Policia Local compromesa i amb les dotacions de personal que li corresponen. A això cal sumar-hi la nova comissaria de Mossos d’Esquadra a Torredembarra, que ha tingut un impacte directe molt positiu en la seguretat d’Altafulla».

Molinera ha remarcat que, tot i que encara hi ha incidents, «ara n’hi ha menys», i això es tradueix en una percepció de «més seguretat» per part

de la ciutadania. En aquesta línia, s’ha posat en valor l’increment de controls policials i de proximitat al municipi, així com les actuacions conjuntes entre Mossos i Policia Local. També s’ha abordat la nova ordenança de mobilitat aprovada recentment, que substitueix la normativa vigent des del 1995 i que adapta la regulació local a les noves realitats, com ara l’ús dels vehicles de mobilitat personal, com els patinets elèctrics.

El director dels Serveis Territorials d’Interior a Tarragona, Carlos Enrique López, ha subratllat «la tasca preventiva

La Junta Local de Seguretat celebrada aquest dimecres a la Sala de Plens d’Altafulla. Ajuntament d’Altafulla

i col·laborativa» dels diferents cossos, així com la necessitat d’abordar la seguretat des d’una visió transversal, que inclou àmbits com la mobili-

tat, l’enllumenat o la prevenció d’incendis, especialment de cara a l’estiu.

Durant la reunió també s’ha aprovat el Pla Local que

inclourà nous projectes com la instal·lació de radars de control de velocitat i accions per millorar la convivència entre vianants i vehicles.

dijous 12 de juny de 2025

Una trentena de famílies funden una cooperativa energètica a la Canonja per a la transició ecològica Societat l Energia Canongina arrenca amb estudis sobre autoconsum, mobilitat sostenible i altres iniciatives Joan Lizano La Canonja va acollir aquest dimecres 11 de juny la presen· tació pública de la comunitat energètica Energia Canongi· na, coincidint amb la consti· tució formal de la cooperativa davant notari. La iniciativa neix després de gairebé dos anys de feina col·lectiva amb veïns i veïnes del municipi i ja compta amb una trentena de famílies adherides. «Por· tàvem més de dos anys fent reunions i tallers per identi· ficar les necessitats del poble i construir una resposta col· lectiva a la transició energè· tica», explica Joan Pons, pre· sident de la nova cooperativa.

Energia Canongina s’ha constituït com a cooperativa de consum amb tretze socis fundadors i la voluntat d’am· pliar-se. La forma jurídica garanteix la participació de· mocràtica, amb un sistema d’un vot per soci i llibertat per entrar i sortir. Les persones interessades poden inscriures’hi a través del web www. energiacanongina.cat. Fins ara, el formulari permetia fer una mostra d’interès, però en breu s’actualitzarà per forma· litzar la inscripció amb una aportació de cent euros com a capital social.

Entre les primeres línies de treball hi ha l’inici d’auditori· es energètiques a les llars, que

Imatge de l’acte de constitució formal de la cooperativa Energia Canongina, celebrat aquest dimarts. Energia Canongina

han començat aquests dies i permetran fer un diagnòstic de les necessitats i millores possibles. A la tardor es pre· veu tenir els primers resul· tats. Pons detalla que, abans, ja es van dur a terme tallers participatius amb veïnat, co· merç i l’Ajuntament, que van posar de manifest la neces·

Els primers resultats de les auditories es preveuen per a la tardor d’aquest any

sitat prioritzada de disposar d’una instal·lació d’autocon· sum col·lectiu per a famílies que no poden instal·lar pla· ques solars a casa.

Energia Canongina també treballa en projectes de geo· tèrmia, xarxes de calor i minieòlica, i l’objectiu és tenir tots els estudis de viabilitat fets

abans de la tardor d’aquest 2025, moment en què també es volen presentar pública· ment juntament amb els de mobilitat. «Si d’aquests estu· dis es conclou que és viable una instal·lació sobre terreny, per exemple, llavors encar· regarem un projecte tècnic i començarem a buscar finan·

15

çament», indica el president.

Mobilitat i primeres accions La primera acció visible que es presenta és una diagnosi participativa sobre la mobili· tat al municipi. «Comencem amb un projecte que consis· tirà en fer una enquesta per saber com es mou la gent de la Canonja: a peu, en cotxe, en transport públic...», explica Pons. Aquesta diagnosi ha de permetre definir propostes concretes a partir de les ne· cessitats que es detectin.

Entre les opcions que es po· drien plantejar hi ha la creació d’un sistema de vehicles elèc· trics compartits o models de cotxe compartit entre mem· bres de la comunitat, empre· ses o fins i tot l’Ajuntament.

Els resultats de l’enquesta es preveuen d’aquí a tres, quatre o cinc mesos.

Pel que fa a la col·laboració institucional, Energia Canon· gina ha mantingut diverses reunions amb l’Ajuntament.

Segons Pons, el consistori ha ofert una subvenció i s’ha mostrat disposat a cedir al· guna finca municipal per fer una instal·lació col·lectiva si fos necessari. No obstant això, l’Ajuntament ha descartat de moment participar directa· ment en alguna instal·lació conjunta, ja que opta per de· senvolupar els seus propis sistemes d’autoconsum.

Sobre la ubicació de les pos· sibles instal·lacions, la comu· nitat està analitzant opcions tant sobre terrenys com sobre teulades, però en el cas d’es· pais públics, l’Ajuntament ha indicat que ja té previst ocu· par les cobertes municipals per als seus projectes. «Estem explorant altres opcions en cobertes privades», conclou Pons, que apunta que en fun· ció del nombre de famílies adherides, el projecte podrà tenir més o menys dimensió.

El Grup Oliva Motor es consolida com a referent en la formació de l’automoció Empresa l El Grup Oliva Motor a Tarragona reafirma el seu compromís amb la formació de qualitat a la de· marcació mitjançant la incor· poració de 17 nous alumnes al seu programa de formació dual. Els joves, d’entre 17 i 22 anys, procedents de cinc centres educatius —INS Pere Martell, Escola Sant Joan XXIII, IES Comte de Rius, INS

Montsià i l’INS Joan Guin· joan i Gispert — rebran una formació especialitzada amb clara orientació professional.

El programa, amb una inver· sió anual de 100.000 euros, contempla entre 900 i 1.000 hores de formació per alum· ne. Aquesta es desenvolupa en tres àmbits clau del sector: mecànica, carrosseria i aten· ció personalitzada en el ser·

vei de postvenda. A més, cada alumne comptarà amb un tutor assignat per garantir un seguiment personalitzat i un aprenentatge òptim. Santia· go Oliva Gorria, gerent d’Oliva Motor a Tarragona, afirma que «l’objectiu és acompa· nyar els alumnes en la seva entrada al món laboral i oferir una experiència de qualitat dins del sector». Redacció

Els disset nous alumnes incorporats al programa de formació dual del Grup Oliva Motor a Tarragona. Grup Oliva Motor

16 dijous 12 de juny de 2025

Camí a Segona

Ander Gorostidi: «Hem d’aprofitar les nostres cartes i la millor és el Nou Estadi ple» Futbol l El migcampista del Nàstic destaca al Diari Més les seves sensacions després de la victòria contra el Real Murcia, la importància de tornar a una final de play-off i també analitza la Real Sociedad B, l’equip amb el qual es va formar Arnau Montreal Quesada Ja han passat uns dies des de la victòria de dissabte contra el Real Murcia. Quines sensacions té?

«Molta alegria, no puc dir una altra cosa. Va ser una sensació molt bonica, era una final i ens vam treure la tensió de sobre d’un cop. Va ser un moment únic, d’aquells que queden per al record per a tota la vida».

Com es va viure des de dins? Va viure un escenari complicat amb 30.000 persones en contra i mil guerrers nastiquers animant.

«Crec que són els partits que tots volem jugar. Sí que és veritat que hi havia molta gent a la graderia a la nostra contra, però ho vam viure amb tota la tranquil·litat. Sabíem el que ens trobaríem, sabíem el que anàvem a fer i vam esperar el nostre moment. Crec que va ser un partit bastant controlat, ells van tenir el seu moment, nosaltres el nostre i el vam aprofitar».

Durant el partit va haver-hi una acció en la qual no va dubtar a fer tot un placatge per evitar un contraatac.

Es va poder sentir a tots els nastiquers demanant que la fessis.

«Sí, la veritat és que en aquell moment el primer que vaig pensar era que el rival no podia avançar ni un metre més.

Era la recta final, potser el minut vuitanta i estàvem molt cansats, així que s’havia de fer i ho vaig fer. Era el moment de parar el ritme del partit, evitar transicions i controlar-ho tot el màxim possible, crec que ho vam aconseguir bé».

Quan va xiular el final l’àrbitre, es va veure l’alleugeriment i l’eufòria sobre la gespa.

«Va ser com si tot el pes que carregàvem a sobre caigués

El migcampista del Nàstic Ander Gorostidi a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Tjerk van der Meulen

La nit a Múrcia «Va ser un moment únic, d’aquells que queden per al record per a tota la vida» La Real Sociedad B «És un equip que arriba amb poc a perdre, no tenen la pressió ni la necessitat de pujar» a terra de cop. Tot el cansament, tots els nervis, tot fora.

Hem estat treballant tot l’any per això i estem super contents, perquè ha donat els seus fruits i també vam tenir aquest punt de sort que en altres moments ens ha faltat».

La victòria deixa de nou al Nàstic a dos passos del somni. Com se sent tornant a aquest escenari un any després?

«Estic molt content i puc dir que tots estem convençuts que podem fer-ho. L’any passat va passar allò que tots sabem, però és el passat. Intentarem deixar de banda

aquests sentiments i centrar-nos en el dia a dia, que és més efectiu. Ens queden dos finals, però la primera és aquest dissabte davant de la nostra gent. Estic convençut que amb els nostres podem fer un bon partit i començar l’eliminatòria amb un resultat positiu».

Mirant enrere i també el final de l’any passat, com valora estar de nou en una final de play-off d’ascens a Segona? «És un mèrit immens. Això demostra que l’equip es va sobreposar al cop dur, que vam treballar durant el curs

per tornar a ser on estem i que ens mereixem el premi gros.

Treballem per això i estem convençuts que ho aconseguirem».

Enguany ha sobrepassat els cent partits amb el Nàstic i suma la seva temporada més golejadora. També va rebutjar ofertes per quedar-se. Sembla que el seu missatge és «he de pujar sigui com sigui».

«Tenia claríssim quan va acabar la temporada que havia de continuar. No podia marxar d’aquí sense aconseguir l’objectiu. També vull agrair a la plantilla, al cos tècnic i al club la confiança en mi, perquè jo treballo sobre la gespa per demostrar-les que la seva confiança és encertada. Ara, a nivell personal soc molt feliç aquí a Tarragona, però espero estar encara més feliç d’aquí a quinze dies si aconseguim l’objectiu de l’ascens».

L’apunt

Centenari i l’any més golejador Ander Gorostidi completa enguany la seva millor temporada des que és al Nàstic. Després de rebutjar ofertes i renovar el darrer estiu, el basc està completant el curs amb més minuts i ja suma 106 partits de grana. També el més encertat a nivell golejador, amb un total de 5 dianes. Aquest play-off és un dels jugadors que ha disputat tots els minuts.

Què destaca del rival de la final d’ascens, la Real Sociedad B? «És un equip que arriba a Tarragona amb poc a perdre.

Al final és un filial, i són joves jugadors que no tenen la

pressió ni la necessitat de pujar. Ens plantejaran un partit molt complicat, amb molt de ritme i intensitat, Són jugadors molt talentosos i nosaltres hem d’aprofitar la nostra experiència i donar la nostra millor versió per fer front el seu futbol. M’espero un partit més obert i amb més transicions que contra el Murcia».

Vostè es va criar a Zubieta.

Com és el rival per dins?

«Zubieta és una gran família.

La Real Sociedad B és un club molt familiar i cada any competeix a la part alta. Tenen talent i també humilitat per treballar fins a l’últim esforç.

Només puc dir coses positives del club i serà un partit especial per la meva part, però penso que ens hem de centrar en nosaltres mateixos».

Després de la victòria contra el Murcia, com es prepara l’equip per no confiar-se?

«De la mateixa manera que l’anterior. Això és una final de play-off i els anteriors partits ni tampoc la lliga regular compten per a res. Serà un partit encara més complicat que el del Murcia pel simple fet que és una final. Així ens hem mentalitzat i sortirem aquest dissabte amb tot des del primer moment». És el Nou Estadi clau per forçar els punts baixos d’un rival poc acostumat a jugar amb tanta pressió?

«El Nou Estadi és el jugador número 12. Els aficionats ens van aixecar quan pitjor estàvem en el duel contra el Murcia i gràcies a ells ens vam emportar l’eliminatòria. No tinc cap dubte que ens animaran al 200% cada minut. Hem d’aprofitar les nostres cartes, la nostra experiència i el suport de l’afició hauran de ser diferencials contra un equip tan jove i despreocupat com la Real Sociedad B».

dijous 12 de juny de 2025

17

Camí a Segona

Iosu Rivas, el tècnic que ha suplit Sergio Francisco i només ha perdut un duel a les regnes del Sanse Futbol l El canvi d'entrenador no ha alterat l'estil de joc del filial basc Arnau Montreal Quesada El d’aquest dissabte serà el tercer cop que Nàstic i Real Sociedad B s’enfrontaran aquesta temporada, però ho farà amb nous noms a cada banqueta.

El conjunt de Luis César s’enfrontarà al de Iosu Rivas, qui va suplir a Sergio Francisco a les regnes del filial basc ara fa sis partits.

De fet, aquest canvi a la banqueta ha evitat un reencontre, perquè Sergio Francisco va ser jugador de Luis César en el Nàstic que va assolir l’ascens a Primera Divisió. El tècnic basc va promocionar al primer equip, i Iosu Rivas, el seu segon entrenador, està al càrrec del filial des de fa sis partits. Aquest canvi no ha alterat a la

Real Sociedad B. Dels sis encontres que ha dirigit Rivas, el filial basc només ha perdut un partit, el de la setmana passada contra el Mérida que va donar el pas a la final als de Zubieta.

L’estil de la Real Sociedad B es manté amb Rivas. El tècnic busca un futbol més vertical i obert, en el qual el talent individual dels jugadors brilla en les segones jugades i l’explosivitat dels xuts des de la frontal de l’àrea.

Després de superar l’eliminatòria contra el Mérida, Rivas va apuntar que «l’equip ha jugat com tot l’any, competint, corrent molt i patint». De fet, els joves van haver d’aguantar el tram final i la pròrroga amb un home menys per certificar l’accés a la final del play-off.

Mariezkurrena i Fraga, dos titulars que seran baixa al Nou Estadi Arnau Montreal Quesada

El talentós extrem no ha passat desapercebut pel primer equip i aquesta temporada ha disputat 9 partits a Primera Divisió i ha marcat dos gols. De fet, es va enfrontar al Barça jugant 45 minuts.

Mariezkurrena destaca per ser un corcoll per als defensors de l’equip contrari, amb la picardia i el talent necessari per buscar el forat impossible i superar rivals en els duels individuals. Amb tot, l’extrem sí que estarà disponible de cara al duel de tornada a Zubieta.

La Real Sociedad B arribarà a Tarragona dissabte amb dues baixes importants al seu onze inicial. Els talentosos Arkaitz Mariezkurrena i Aitor Fraga no estaran disponibles per a Iosu Rivas.

Mariezkurrena és el referent ofensiu del conjunt basc, però va ser expulsat després de veure doble groga en el partit de tornada de semifinals contra el Mérida. El davanter va veure una groga evitable i va acceptar l’expulsió marxant del terreny de joc sense protestar. Amb tot, el filial basc va aguantar amb un home menys les escomeses de l’equip extremeny per classificar-se a la final. Mariezkurrena va ser vital per la classificació de la Real Sociedad B, perquè va ser qui va donar la victòria al Sanse en el duel disputat a l’estadi Romano rematant amb el cap una centrada lateral.

Sense el porter titular L’altra baixa confirmada és la del porter Aitor Fraga. Aquest va assolir la porteria a zero en el duel d’anada de play-off, però no va estar disponible a la tornada perquè està convocat per la selecció espanyola sub-21 per disputar l’Europeu. Fraga és el porter titular de l’equip i enguany ha assolit 12 porteries a zero. De fet, des del conjunt basc confien en el seu talent i al mes de gener el van renovar fins a la temporada 28-29.

Aitor Fraga va ser un dels protagonistes de l’enfrontament del Nàstic a Zubieta, però destacant per la part negativa. El porter va errar en el càlcul en la sortida d’un córner i va facilitar que David Concha marqués un golàs per l’escaire. Fraga es pot perdre també el partit de tornada si Espanya accedeix a la següent ronda.

Futbol l El primer va ser expulsat en el darrer partit contra el Mérida i el porter està convocat amb la selecció sub-21

El porter Aitor Fraga i l’extrem Arkaiz Mariezkurrena. Real Sociedad B

El Nàstic sorteja 150 entrades per la tornada de la final del play-off Futbol l Serà a Zubieta amb unes condicions millorables a les grades Redacció El Nàstic de Tarragona sortejarà un total de 150 entrades per als socis que vulguin formar part de la darrera Marea Grana de la temporada per viure la tornada de la final del play-off d’ascens a Segona Divisió. El duel es disputarà a les instal·lacions de Zubieta el pròxim diumenge 22 de juny a les 20 hores.

El sorteig es realitzarà de manera online i els socis grana que vulguin participar tenen fins al dilluns a les 19 hores per inscriure’s en un formulari on hi haurà les 75

entrades dobles. El dimarts 17 a la tarda, amb horari encara per confirmar, davant notari, es realitzarà el sorteig a la sala de premsa del Nou Estadi Costa Daurada –aforament per a 20 persones– per conèixer els afortunats.

La Real Sociedad B ha atorgat al Nàstic un total de 300 entrades al preu de 20 euros cadascuna. Des de l’entitat assenyalen que d’aquestes 300, 150 se sortejaran entre els socis, 50 aniran destinades per a la penya Orgull Grana i 100 seran per a compromisos del club i seran proporcionades a jugadors, cos tècnic, patroci-

nadors, treballadors i membres de la SAE. Instal·lacions millorables Les 300 entrades facilitades per la Real Sociedad B contrasten amb el miler de nastiquers que van poder viatjar a Múrcia per animar al seu equip a les semifinals. Això és perquè el partit no es podrà disputar a Anoeta, l’estadi del primer equip, sinó que serà a les instal·lacions de Zubieta, un camp d’entrenament que, com a molt, pot rebre 2.500 aficionats i té una graderia limitada.

De fet, els aficionats del

El camp de Zubieta en el qual tindrà lloc el duel de tornada de la final del play-off. Real Sociedad B

Mérida ja van mostrar el seu descontentament per l’estat de les graderies destinades a l’afició visitant. Aquestes, situades darrere d’una de les

porteries, eren de formigó i sense seients i el terra estava ple de fang i pedres, segons van apuntar aficionats de Mérida a través de les xarxes.

Amb tot, un total de 300 nastiquers acompanyaran a l’equip en un escenari que serà definitiu per poder assolir l’ascens a la Segona Divisió.

18 dijous 12 de juny de 2025

El CA Tarragona aconsegueix onze ors al Campionat de Catalunya Màster Atletisme l L’equip tarragoní ha obtingut un total de 21 medalles amb la seva participació Redacció L’equip màster del Club Atletisme Tarragona va tancar el cap de setmana amb 21 medalles en el Campionat de Catalunya Màster. Després de la participació dels equips femenins i masculins sènior en el Campionat d’Espanya de Clubs de Segona Divisió, els màsters van sumar una nova participació destacada el passat diumenge a Lleida.

El conjunt lila va sumar un total d’onze medalles d’or, set de plata i tres de bronze.

A nivell individual, l’atleta Francisco Griñant (M75) va

quedar campió de Catalunya per triplicat a les proves de salt amb perxa, alçada i llargada. Per partida doble va pujar al calaix més alt del podi en Luis Sáez (M75), als llançaments de javelina i martell pesat. També van aconseguir la medalla d’or Ester Cervelló (F45) i Josep R. Argilaga (M60) als 100 metres llisos, Antònia Royo (F60) als 5000 metres marxa, Josep Maria Mateo (M60) al salt de perxa.

Finament, Xavi Baz (M55) als 100 metres tanques i Óscar Gómez (M45) als 1500 metres van sumar els últims guardons.

Les set medalles de plata van correspondre a Francesc Mosquera (M65) als llançaments de pes i javelina, Joana Pinyol (F60) i Dídac Expósito (M50) al llançament de pes.

D’altra banda, Gabriel Molet (M55) va sumar una nova plata als 5000 metres marxa, Julio Leon (M50) als 800 i Ester Cervelló als 200 metres.

Els tercers llocs van ser per a Josep M. Mateo, Julio Leon i Ester Cervelló a les proves de salt de llargada, 1500 i 400, respectivament.

La participació del club es va tancar amb els quarts llocs de Jose F. Garcia Navarrete

L’equip màster del Club Atletisme Tarragona després de la competició. CA Tarragona

L’atleta Francisco Griñant ha estat el més destacat sumant tres ors

lloc de Francesc Mosquera i Enric Guim (M50), respectivament, al llançament de disc i amb el vuitè lloc de Ginés Sánchez (M55) als 100 metres.

(M55) als 1500 metres i Josep Maria Puig (M70) als 100 metres llisos; amb el cinquè i sisè

Direcció Espanya Després de brillar en el Campionat de Catalunya Màster, l’equip tarragoní posarà ara el

Xavi Sánchez, Cambrils tornarà a ser l’escenari del subcampió de la Since 90 Campionat de Catalunya de Vòlei Platja Copa aleví de tennis Voleibol l La platja del Regueral acollirà la segona prova del circuit Redacció La segona prova del Campionat de Catalunya de Vòlei Platja es disputarà a la zona esportiva de la platja del Regueral de Cambrils aquest cap de setmana. La platja cambrilenca agafarà el relleu de la platja de l’Arrabassada de Tarragona per celebrar la segona prova del circuit català de vòlei platja. El torneig preveu acollir un total de 220 jugadors.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va destacar que «és tota una satisfacció tornar a acollir una competició que cada any dona una de les imatges més boniques de l’estiu, perquè uneix salut, esport, turisme i la façana marítima». La regidora d’Esports, Gemma Balanyà, va apuntar que «Cambrils és una de les seus més consolidades del campionat, que s’acull des del 2004».

En la categoria absoluta

Tennis l Xavi Sánchez, jugador de l'Escola de Competició de Tennis del Golf Costa Daurada, s'ha proclamat subcampió de la categoria aleví de la Copa Since 90 celebrat al Club Tennis Tarragona. El torneig va reunir les joves promeses del territori i Sánchez va mostrar un alt nivell. Redacció/Cedida

Gemma Balanyà, l’alcalde Oliver Klein i Maribel Zamora. Cedida

La competició acollirà un total de 220 jugadors aquest cap de setmana sènior, un total de 32 parelles entre competició femenina i masculina lluitaran des de dissabte al matí fins a la gran

final de diumenge a la tarda per poder pujar a l’esglaó més alt del podi. A més, també es disputarà el campionat en les categories sub-21, sub-19, infantils i cadets. Les finals absolutes es disputaran diumenge a les 18h (masculina) i a les 19h (femenina) i es retransmetran en directe per Esport 3.

Quatre medalles per al CTT Ganxets de Reus als Tops Català de Joves Tennis Taula l El Club Tennis Taula Ganxets de Reus va obtenir quatre medalles en els Tops Català de Joves i el Campionat de Catalunya celebrats el darrer cap de setmana. Rafa Martínez va assolir un or en aleví i Renata Shypsha dos ors en juvenil i cadet.

Jana Manresa va sumar el bronze. Redacció/Cedida

punt de mira en el Campionat d’Espanya. Aquest se celebrarà a la població alacantina de la Nucia entre els dies 20 i 22 de juny i serà tot un repte per als màsters del club lila. L’objectiu de l’entitat és sumar més medalles per a una secció que es mostra molt activa i exitosa.

dijous 12 de juny de 2025

Detecten 167 milions d’euros de pagaments indeguts de Drets Socials Política l El Govern ho atribueix a la manca de digitalització i recursos i nega malversació ACN La Sindicatura de Comptes ha detectat pagaments indeguts de prestacions del Departament de Drets Socials que superen almenys els 167,5 milions d’euros en el període 2016-2014. En un informe, l’ens posa de manifest la «manca de seguiment i control eficaços en la gestió de les prestacions», que ha provocat «l’existència de casos que podrien incórrer en incompatibilitats i un volum elevat de pagaments indeguts». Alerta que per a una part dels casos ja ha prescrit la possibilitat de tramitar el reintegrament.

Les prestacions amb un volum més elevat de despesa del departament estan vinculades a la Renda Garantida i a la Llei de Dependència. Pel que fa a pagaments de la DGAIA, el volum pagat indegudament puja a 4,7 milions entre 2019 i 2022.

L’informe sobre les prestacions econòmiques de dret subjectiu de l’exercici 2022 recull en les seves observacions un pagament indegut d’almenys 167,56 milions d’euros per part del departament

La consellera de Drets Socials acompanyada dels principals responsables del departament. ACN

entre el 2016 i el 2024, dels quals 7,17 milions es corresponen a expedients prescrits.

D’aquests, la Sindicatura ha detectat que 4,7 milions són prestacions de la DGAIA a extutelats que no s’haurien d’haver abonat entre 2019 i

La major part de les incidències han estat «per no actualitzar les prestacions àgilment»

2022. En general, del volum de les prestacions que va pagar el 2022 el departament, el 43% fan referència a la renda garantida i el 40% a prestacions de la Llei de Dependència. Pel que fa als casos assenyalats com a pagaments indeguts

El TC rebutja les peticions del PP per ajornar el ple sobre la llei d’amnistia

Espanya i el Regne Unit tanquen un «acord històric» sobre Gibraltar després del Brexit

Judicial l Els magistrats debatran i votaran la sentència durant la setmana de Sant Joan

UE l S'eliminen les «barreres físiques i controls» sobre persones i mercaderies

ACN El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat les últimes peticions del PP i del sector conservador per ajornar el debat sobre la llei d’amnistia previst per la setmana del 23 al 27 de juny. La majoria progressista ha desestimat la petició d’obrir un tràmit d’audiència a les parts de cara a plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). També ha rebutjat les peticions del PP per suspendre tota la tramitació fins que es pronunciï el mateix

TJUE, i d’incloure en el procediment un informe elaborat pel sector conservador que defensa aquest ajornament.

Els magistrats conservadors Enrique Arnaldo, César Tolosa i Concepción Espejel han anunciat un vot particular.

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat les últimes peticions del PP i del sector conservador per ajornar el debat sobre la llei d’amnistia previst per la setmana del 23 al 27 de juny. La majoria progressista ha desestimat la petició d’obrir un tràmit d’audiència a les parts de cara a plantejar qüestions.

ACN Espanya i el Regne Unit van tancar ahir un «acord històric» sobre Gibraltar després de quatre anys de negociacions arran del Brexit. Així ho va anunciar el ministre d’Afers Estrangers del govern espanyol, José Manuel Albares, qui qualifica el pacte com «un abans i un després» en les relacions entre la Unió Europea, Espanya i el Regne Unit.

Entre els elements més rellevants de l’acord destaca l’eliminació de «totes les barreres físiques, els controls i

les inspeccions» sobre persones i mercaderies que circulin entre l’Estat i Gibraltar, al mateix temps que es preserva l’espai Schengen, el Mercat únic i la Unió Duanera de la UE. Les parts han acordat que només hi haurà controls fronterers dobles de Gibraltar i de Schengen al port i a l’aeroport de Gibraltar.

També s’han acordat disposicions sobre visats i permisos, i una estreta cooperació entre els cossos policials i les autoritats de seguretat o les bases d’una possible unió duanera entre la Unió Europea i Gibraltar.

entre el 2016 i el 2024, constata que el tractament d’aquests representa una càrrega administrativa important i dificulta la gestió ordinària de la prestació, alhora que comporta costos també per a les persones beneficiàries. De fet,

19

aquesta quantitat detectada ara és una estimació perquè hi ha molts expedients encara per revisar, han explicat a l’ACN fonts coneixedores.

Dificultat de gestió La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha atribuït els pagaments indeguts detectats per la Sindicatura de Comptes a la manca de digitalització i de recursos, i nega malversació.

En declaracions als periodistes, ha explicat que la majoria de casos són de la Renda Garantida de Ciutadania. La consellera diu que el gruix del problema és un model de gestió «que no s’ha dimensionat correctament». «Si no tens les eines digitals adients i fas una gestió basada en manualitats, doncs molt ràpidament pots tenir un volum de sol·licituds que no pots gestionar de manera àgil amb el personal que tens, i això fa que moltes vegades que es generin els pagaments indeguts», ha argumentat.

«El gruix de les incidències no és per una malversació ni molt menys, és per no tenir prou mans per fer actualitzar amb l’agilitat necessària les prestacions, i no tenir la informació per ajustar aquella prestació a quan el fet es produeix», ha explicat. La solució, ha continuat, passa per tenir un bon sistema digital, gestionar les prestacions en base a dades i tenir equips «ben tecnificats i ben compassats».

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Juan Carlos, moltes felicitats.

Quin millor dia per fer-ne 60 que amb el ‘SHE DAY’. Enhorabona de part dels teus ‘compis’ de Vopak Terquimsa.

Et veiem créixer, any rera any, i ens omple de felicitat. Per molts anys Nil! T’estimem molt. La teva família.

20 dijous 12 de juny de 2025

k Dels lectors Renfe: No pagarem de més El Govern de la Generalitat, amb la consellera de torn al capdavant, ha anunciat que les bonificacions per als abonaments de trens regionals a partir de l’1 de juliol seran del 60% i no del 40%, com preveia inicialment, i per això no considera aplicar la tarifa plana de 20 euros prevista per altres territoris catalans veïns, un fet que, de portar-se a terme, em sembla totalment injust i insolidari amb les comarques tarragonines, i encara se’n senten cofois!

O és que Tarragona, Reus o Tortosa, entre altres poblacions, no pertanyem a Catalunya? A què ve seguir discriminant-nos i diferenciant-nos del que ells en diuen “àrea de Barcelona”? Portem mesos, i encara ara, patint obres i reformes que descriuen com a necessàries, i ara ens volen fer pagar el beure.

La realitat diària és que tot s’aguanta amb pinces, amb trens i material obsolets, per la qual cosa abunden les incidències diàries, amb retards i molèsties pels viatgers. I a què ve l’anacronisme de denominacions com Rodalies i Regionals, pròpies de Renfe i Adif, quan s’omplen la boca amb el traspàs “fake” a la Generalitat, que va a pas de tortuga, i que assumeix els mateixos vicis del monopoli citat?

Per últim, faig una crida a la ciutadania perquè no permeti aquesta distinció que es fa amb les nostres contrades respecte a altres veïnes. Cal que ens plantem davant el greuge citat perquè formem part de Catalunya i no podem

k Editorial k ser menystinguts. NO PAGAREM DE MÉS! Xavier Ferré Martí Tarragona

Viñuales fa marxa enrere Segons que ens informa el Diari Més en primera plana, l’alcalde Viñuales rectifica i fa marxa enrere de la seva promesa electoral de la gratuïtat de l’autobús urbà de la nostra ciutat, condicionada, això sí, a la dissolució del servei en una hipotètica mancomunitat del transport entre Tarragona i Reus, en el context de la pretesa futura Àrea Metropolitana.

Ara, afluixa la impetuositat de la campanya electoral i substitueix el compromís inicial per la renovació de la flota de vehicles, que vist així no sembla malament, però la suspicàcia fa pensar que es tracta de l’emmascarament de la promesa no complerta.

Amb el barri de Sant Pere i Sant Pau, que mostra un evident estat de deixadesa en molts aspectes, té un seriós compromís de no poca envergadura de quan era candidat a l’alcaldia (Diari Més de 03/05/2023) de renovació total de les voreres, acompanyada d’un pla d’asfaltatge (integral?) juntament amb el projecte Pam a Pam (?), extensible a la resta de la ciutat, que, dit de passada, prou falta que li fa també.

Però per ara i tant, el més calent és a l’aigüera.

Quin pretext es traurà de la màniga per justificar-ne, arribat el cas, el presumible incompliment?

Joan Aragonès Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

Art amb motivació

E

n molt poc temps i de manera vertiginosa, la intel· ligència artificial ha començat a estar present a molts àmbits de la nostra vida. La manera més evident és la de poder-la utilitzar, directament, des dels telèfons mòbils que, també són, un element indestriable del nostre dia a dia.

Ja podem trobar cotxes amb IA, gestió de rentadores, de neve· res, la IA per a fer selecció de personal a empreses. Aviat serà omnipresent. Un dels fenòmens més globals a la implantació de la intel·ligència artificial és el seu ús recreatiu per a generar il·lustracions, imatges impossibles o vídeos que abans només

estaven a l’abast de grans estudis professionals. Però al cap· davall, no deixa de ser un art efímer i sense ànima. Per això és important també poder gaudir d’aplicacions artístiques en el món digital que tinguin un propòsit o una motivació ben con· creta. I és el que es podrà veure al nou festival que el Port de Tarragona acollirà el 26 i 27 de setembre vinent. El Now Fest serà l’expressió viva de com el món digital també pot servir per a recrear i crear art, amb nous artistes que, en lloc del pin· zell, per pintar, o el cisell per esculpir, utilitzen el llapis elec· trònic o la realitat virtual.

k Tribuna k

Quan el ‘copy-paste’ del RGPD es converteix en un perill per a les empreses

E

l RGPD: una protecció necessà· ria, no només un tràmit El Reglament General de Pro· tecció de Dades (RGPD) va ser dissenyat per protegir la privacitat dels ciutadans europeus i regular el tracta· ment de la informació personal per part d’empreses i institucions. Tanmateix, en lloc d’aplicar-lo amb el rigor i la perso· nalització necessària, moltes empreses cauen en la trampa del “copy-paste”, co· piant textos legals genèrics sense adap· tar-los a la seva activitat real.

Aquest costum d’implantar polítiques de privacitat sense reflexió pot derivar en sancions, pèrdua de confiança dels clients i riscos de seguretat en la gestió de dades. La protecció de la informació personal no és només una qüestió bu· rocràtica, sinó una responsabilitat que afecta directament la reputació i la via· bilitat empresarial.

KFC España i el preu del desconeixement Un exemple clar d’aquest error és el cas de KFC España, que va ser sancionada amb 25.000 euros per no nomenar un Delegat de Protecció de Dades (DPO) i per tenir una política de privacitat ge· nèrica, sense adaptar-se a la normativa europea.

La Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) va considerar que l’em· presa no estava complint amb les obliga· cions establertes pel RGPD, en especial pel que fa a la gestió de la privacitat dels seus usuaris i la transparència en el trac· tament de les seves dades.

Aquest no és un cas aïllat: en només un any, la AEPD ha imposat 242 mul· tes a empreses de diferents sectors per incompliment de la normativa, demos· trant que el RGPD no és negociable. Tant les grans corporacions com les petites empreses han d’estar plenament alinea·

Jon Rodríguez Advocat

des amb els requisits legals.

Per què el ‘copy-paste’ és un problema real?

La pràctica de copiar polítiques de priva· citat sense adaptar-les genera diverses conseqüències negatives: - Incoherència legal: Les polítiques co· piades poden contenir requisits que no s’apliquen realment a l’empresa, creant incoherències amb la legislació vigent.

- Manca de transparència: Els clients tenen dret a saber què fa una empresa amb les seves dades, qui les tracta, amb quina finalitat i durant quant de temps.

Si la informació no és clara, la confiança es deteriora.

- Multes econòmiques: L’incompli· ment del RGPD pot derivar en sancions importants, tal com va passar amb KFC España.

- Riscos de seguretat: No comptar amb protocols adaptats pot facilitar el robato· ri de dades o ciberatacs que comprome· tin la privacitat dels usuaris.

- Dany reputacional: Un incident de protecció de dades pot provocar la pèr· dua de credibilitat i afectar la relació amb clients i socis comercials.

La solució: un RGPD personalitzat i aplicat amb rigor Les empreses han d’abandonar el “copy-paste” i començar a integrar el RGPD amb criteri. Això implica: - Designar un Delegat de Protecció de Dades (DPO) si l’activitat de l’empresa ho requereix.

- Redactar una política de privacitat clara, adaptada a l’empresa i no basada en textos genèrics.

- Implementar un sistema de gestió del consentiment dels usuaris, assegu· rant que realment entenen l’ús de les seves dades.

- Definir protocols de seguretat i ci· berprotecció per evitar filtracions o ac· cessos no autoritzats.

- Formar el personal en protecció de dades per garantir que les obligacions legals es compleixen diàriament.

Casos recents de sancions pel mal ús del RGPD A part del cas de KFC España, altres em· preses han estat sancionades per un mal ús del RGPD: - Meta (Facebook): Multada amb 1.200 milions d’euros per transferències il· legals de dades a EUA sense garantir la seguretat dels usuaris europeus.

- Glovo: La AEPD va imposar una mul· ta de 2,5 milions d’euros per no respec· tar els drets dels treballadors en matèria de protecció de dades.

- Un centre educatiu a Madrid: Va ser sancionat per enviar comunicacions pu· blicitàries sense el consentiment explícit dels destinataris.

Conclusió: el RGPD no és un tràmit, és una responsabilitat Les empreses han d’entendre que el RGPD no és només una norma que s’ha de complir per evitar multes, sinó una eina essencial per protegir la privacitat dels usuaris i reforçar la confiança en la marca.

El ‘copy-paste’ ja no serveix: cal adap· tar-se a la normativa o enfrontar les conseqüències. Una correcta aplicació del RGPD no només evita sancions, sinó que també protegeix el prestigi i el futur de l’empresa.

dijous 12 de juny de 2025

k Tribuna k

Recuperat el marc d’una orla de la Facultat de Medicina del 1910-1916

E

n una visita a la ciutat de Tarragona es va descobrir una relíquia de gran interès històric i artístic. Va aparèixer a un descampat que hi ha darrere del dipòsit municipal de vehicles. És un lloc amb barraques de persones que es guanyen la vida recollint i venent ferralla. Davant d’una de les cases hi havia un objecte que cridava l’atenció, ja que semblava el fragment d’un retaule o d’un altar. A la peça s’observaven les dates 1910 i 1916, fet que permetia la seva datació exacta.

Després d’una breu valoració va ser adquirida.

Segons el seu propietari, era d’un sacerdot d’una església propera que la tenia a casa. Una anàlisi més detallada de la peça va permetre observar que hi posava Facultat de Medicina i hi havia un escut monàrquic. Després d’una petita investigació es va esbrinar l’origen d’aquest escut. Era el que va utilitzar Carles I durant el seu regnat. L’escut de la universitat va ser adoptat durant la Restauració borbònica per la reina Isabel. Per aquest motiu en aquest hi havia la flor de lliri, símbol de la Casa de Borbó. Aquestes noves dades van descartar que es tractés d’un objecte relacionat amb el clergat.

La Facultat de Medicina es troba a Barcelona i està integrada dins del complex de l’Hospital Clínic. Va ser construïda entre el 1888 i el 1901. De l’edifici original es conserva la façana monumental, plantejada com una gran construcció pública dins d’un estil de referències clàssiques i renaixentistes.

L’entrada principal està precedida per un gran pòrtic amb sis columnes corínties i un entaulament amb un frontó semicircular en el qual hi ha un relleu al·legòric que representa la història de la medicina, obra de l’escultor Rafael Atché. Aquesta mateixa decoració apareix a la peça localitzada a Tarragona.

Al centre del timpà hi ha representada la coronació d’Asclepi, la divinitat grega de la medicina. Aquesta està asseguda sobre un tron i sosté una vara amb una serp enroscada. L’altra mà aguanta una cílix. La divinitat es representada amb barba i un mantell que deixa nua la part superior del cos. Als peus hi ha un gall. Aquest símbol sembla procedir de les últimes paraules de Sòcretes abans de morir: «Critó, devem un gall a Asclepi, no t’oblidis de pagar el deute».

El símbol de la cílix és ambigu i podria simbolitzar la copa d’Higiea, símbol de farmacèutics i farmacèutiques.

Asclepi està flanquejat per quatre

Amb aquestes dades es va contactar amb el degà de la Facultat de Medicina de Barcelona i amb el cap del Servei de Museus i Béns Mobles. El tècnic de cultura i patrimoni de la UB va confirmar Marc Dalmau que era el marc d’una orla que es va fer Historiador i arqueòleg amb el frontal de la façana de la Facultat. Es conservava l’estructura que feia de marc i faltava el vidre i el fons amb les matrones que simbolitzen els col·legis fotografies dels llicenciats i llicenciades. de medicina de Barcelona, Cervera, Possiblement s’oferia una versió més Lleida i Girona. Aquestes van vesti- econòmica i aquestes més opulentes des amb mantells i corones. A banda i eren per penjar a les residències partibanda hi ha dos escuts: un amb la vara culars o a les consultes. d’Asclepi i l’altre amb la mà i l’ull de la Es va individualitzar una peça del providència. Aquests emblemes sem- curs 1913-1914 al Museu d’Història de la Medicina de Cablen simbolitzar la Una anàlisi més medicina i la provitalunya però d’una detallada de la peça va altra tipologia. L’ardència divina.

A la part esquerra permetre observar que xiver del Col·legi hi posava Facultat de del frontó hi ha perOficial de Metges de Medicina i hi havia un Barcelona va comensonatges destacats escut monàrquic de l’edat antiga i mittar que tenien una orla d’aquests anys jana de la medicina: Antoni Musa, el bisbe Otó, Averrois, guardada en un dels magatzems del Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Jau- Museu. Es va creure oportú acceptar la me el Conqueridor, Joan II i Cresques donació per restaurar-la i incorporar-la Abnarrabí. A la part dreta hi ha repre- al patrimoni de la Universitat. El cap de sentats personatges de l’edat moderna: Patrimoni i la gerent de la UB van inforBruguera, Luchino, Bernardí Muntaña mar-ne favorablement. Finalment, el de Montserrat, Pere Virgili, Bruells, Cas- vicerector de Cultura, Memòria i Patritelló, Antoni de Gimbernat, Pere Mata moni va acceptar la donació.

Fontanet i Josep de Letamendi ManjarUna orla és un document històric que posa en relleu aspectes polítics, artístics rés.

L’antiguitat de Tarragona va resultar i commemoratius. És el producte d’una ser el marc d’una orla on es col·locaven època i està sotmesa als condicionants les fotografies amb els noms dels estu- històrics i a la simbologia del moment. diants i les estudiantes de medicina de És una acreditació que aporta prestigi la promoció 1910-1916. Va ser feta amb als metges i a les metgesses. Aquestes fusta i guix i mesurava 1,70 m x 1,20 m. passen de les consultes i els despatxos A la base de les cinc columnes hi havia als antiquaris i a les col·leccions de parcinc figures i dos escuts: el de Catalu- ticulars. Els museus són el millor destí nya amb la Cimera del Drac Penat i el de perquè es pot preservar la història dels Barcelona amb la Cimera del Rat-penat. estudis de medicina a Catalunya.

21

k Tribuna k

Simcity, –tren tram– governança lògica / ideològica

S

imCity , va ser un joc pioner de simulació i construcció de ciutats, publicat per Maxis el 1989 (fa 36 anys)... el joc et posava en el paper d’alcalde d’una ciutat amb la missió de gestionar tots els aspectes ( urbanisme, centres educatius i culturals, subministrament energia, policia, bombers…) el repte no era guanyar o perdre sinó fer créixer la ciutat i mantenir feliços els seus habitants equilibrant el pressupost i solucionant problemes..., és a dir una governança eficient pels seus el que portava més creixement i futur a la ciutat... Els recursos són limitats i es paguen amb els impostos als ciutadans, per això la seva gestió és tan rellevant.

Com deia el nostre conciutadà i distingit pensador Eduard Punset: a l’administració publica el que preval és la lògica davant la ideologia, aniríem millor si els polítics acceptessin aquesta realitat. És del que es tracta en plantejar una solució de mobilitat al camp, no es fer entrar amb calçador un tramvia , un sistema de mobilitat antiquat, rígid ,molt lent i costosíssim ( al voltant del 400% d’un sistema tipus BRT Bus amb el pas guardat, això vol dir que en lloc de fer 14 km de la primera fase es poden fer 56 km, més que la segona fase, que en preveu 45 km). De fet, ja s’acaba de publicar que de 165 M€ previstos a la primera FASE , estem a 245 M€!!, és dir +48% del pressupost inicial.

El Camp no es mereix una proposta de la qual encara avui, ja amb procediments d’execució no s’ha demostrat per part de ningú sigui la millor per la nostra ciutadania, a l’inrevés, si és la més costosa, amb diferència, fins al punt que sols amb els diners de la primera fase, es podria fer tota la xarxa, ja operativa en poc temps i estalviar diners, temps i CO₂. Si fracassa la primera, no veurem la segona de ReusTGN. El problema no sol és de la inversió , cost de capital i amortització, sinó del manteniment del sistema anys successius amb pèrdues anyals d’explotació a càrrec del pressupost.

De fet, el Govern de la Generalitat, ja ha anunciat que no es faran altres projectes al país, ja que són massa costosos, aquesta decisió suposa donar credibilitat a la nostra proposta de fer un BRT; sense vies, ni catenària, sense sorolls, molt més permeable dins els barris i ciutats (us imagineu aixecar carrers on tenim clavegueres, gas, aigua, wifi i altres serveis...) serà una feina molt feixuga que no té justificació.

De fet, els sistemes BRT, ja existeixen a Espanya: Sevilla, Madrid, proper a Girona-Salt i, altres, amb gran satisfacció dels usuaris..., de fet en diem bus, però la seva forma és tal com un modern TRAM de més de 125 places ..., a Europa ja circulen fa temps per PAU , Holanda i altres llocs , no diem ja els xinesos fabricats per CRRC que ja circulen per moltes ciutats xineses, Malàisia i Austràlia guiats per magnetisme sense vies ni catenària.

Mereixem al Camp un sistema rígid, obsolet en lloc d’un modern i permeable? Que si es vol, pugui anar cap al sud de Cambrils ( Mont-roig , Hospitalet) i cap al Nord de Tarragona (Altafulla, Torredembarra...), en tot cas si apliquem el Simcity ens diu que no .

Es tracta que els diners estalviats no es perdin sinó que reverteixin en necessitats properes de les nostres ciutats del Camp (escoles, CAPs, habitatge social, cultura…), i guanyaríem tots, és tan difícil de comprendre? Quina és la raó, encara no explicada per mantenir aquesta proposta tan onerosa pels interessos dels ciutadans del Camp?... Diuen que és de savis rectificar, doncs fem-ho!

Josep M Marsal Grup Tertulians per Tarragona

22 dijous 12 de juny de 2025

Mor als 36 anys la corredora de muntanya Cristina Saturnino Defunció l Cristina Saturnino ha mort als 36 anys a El

Hierro. Referent de l’ultradistància a la sierra de Guadarrama, era coneguda per la seva força, constància i les seves llegendàries arribades a meta amb les cames ensangonades. Estava inscrita a una cursa de 100 km aquesta setmana. Agència EFE

Necrològiques Tarragona Teresa Ferre Aules.

Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Jose Antonio Andujar Curto.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Rosario León Dorado.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori.

Jesus Siendones Porras.

Ha mort als 49 anys. El seu funeral serà demà a les 17.30 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau.

Reus Vicente Martínez Cabildo.

Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Antonia Aguilar Triviño.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.

Mari Guerrero Rajo.

Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Cambrils Concha Tribaldo Jurado.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Lola Vidal Mallafre.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia de Santa Maria.

Clou el 3r Programa de foment de l’emprenedoria de la Diputació Formació l Enguany hi han participat més de 350 alumnes de 14 centres Redacció Més de 350 alumnes de primària de 14 centres educatius del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès han format part aquest curs del Programa foment de l’emprenedoria i el cooperativisme a les escoles de la Diputació de Tarragona. Bona part d’aquests estudiants es van aplegar la darrera setmana al matí al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina de la Diputació a Reus en l’acte de tancament de la tercera edició d’aquest projecte, impulsat amb la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre, Coopcamp i Coopsetània. Durant la jornada, els participants van realitzar una gimcana i van poder conèixer la resta de projectes de cooperativa creats als diferents centres educatius en el marc d’aquest projecte. La venda de productes artesans,

Alumnes participant en el tancament de la 3a edició del projecte. Diputació

L’alumnat ha treballat durant el curs les fases del procés de creació empresarial l’acompanyament per a gent gran o la fabricació de peces de fusta són algunes de les activitats objecte de les coo-

peratives. Durant tot el curs, l’alumnat ha treballat en totes les fases del procés de creació empresarial, des de la ideació de la cooperativa, la redacció dels estatuts, l’aportació de capital social, la visita a cooperatives reals del seu entorn, la producció de productes i la seva venda per recaptar fons i per a finalitats socials.

dijous 12 de juny de 2025

Avui felicita als que es diuen: Joan de Sahagun i Onofre

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Et sentiràs una mi- Avui la teva tensió Es produiran can- Avui serà una jorqueta incomprès emocional s’ele- vis en la teva vida nada activa en el en l’àmbit social varà al màxim ex- familiar o d’amis- pla social. Hauràs i familiar. No per- ponent i et costarà tats que afectaran de moure’t amb metis que això molt controlar la si- en gran manera el més cura entre confongui els teus tuació. Si mantens teu futur. La teva les velles amistats objectius. En l’amor la ment en fred imatge personal i aguditzar tots els hi haurà sorpreses. guanyaràs. serà forta. sentits.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

T’arribaran bones Durant el dia et tro- Podràs començar a Al matí el teu cos i notícies de fora i al- baràs molt poètic i recuperar el temps la teva ment no es guna d’elles podrà voldràs donar sor- perdut en molts trobaran en bocalmar les teves tida d’alguna forma camps, però so- nes condicions i et últimes inquietuds. a la teva inspiració. bretot en el terreny sentiràs atordit. A No et precipitis avui Mira bé cap a on la de l’amor. Atenció a poc a poc reaccioi mesura les teves dirigeixes, no co- persones envejoses naràs i aconseguiparaules. metis excessos. en la jornada. ràs moltes coses.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Intenta avui mesu- Amb molta facili- Encara que avui no Sorgiran nombrorar les teves parau- tat potenciaràs la ho creguis, tot el ses despeses avui les i accions abans gelosia en alguna teu entornsap que però et sentiràs fede veure’t entre persona la qual es t’estan posant a liç i ple d’emocions l’espasa i la paret. prendrà la revenja prova. Demostra’ls que et faran veuNo juguis amb els i et criticarà forta- tot el que vals sen- re la vida sota una sentiments dels ment. Actua amb se cedir en la teva perspectiva molt altres. molt de tacte. manera de pensar. diferent.

4 5 6 7 8

TV local

9

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 + Xarxa + sostenibilitat 11:00 180 Graus 11:30 La Comarcal (r) 12:00 Caminant per Catalunya 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 180 Graus 13:30 La Comarcal (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Cirk 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 La Comarcal (r) 16:00 Efecte mosaic. Tarda 17:30 Pica Lletres 18:00 Impuls 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 La Comarcal (r) 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)

10.00 Notícies 12

10 11 12

10.30 + Bàsquet 11.00 Com la nit i el dia 12.00 Va passar aquí. Catalunya 12.30 + Bàsquet 13.00 Com la nit i el dia 14.00 Notícies 12 14.30 Com la nit i el dia 15.30 Va passar aquí. Catalunya 16.00 Efecte Mosaic. Tarda 17.30 Pica Lletres 18.00 + Bàsquet 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Notícies 12 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.00 In situ 21.30 Qui cuina avui!

22.00 Notícies 12 22.30 Saló de Plens 23.00 In situ 23.30 Qui cuina avui!

00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Oposada a la creu. Prepara un forn posant-lo a punt de rebre els materials. 2. Vaig sentir la música. Arranqueu.

Està viu i pensa. 3. Llagut petit. Població francesa. 4. Element químic. Mirar. 5. Entrada de llum. Roba curta. Dins de la missa. Urani.

Més urani. 6. Donin palla al bes- tiar. Placa tallada. 7. Til desordenat. Elèctrodes negatius. La més sinuosa. 8. Estimacions. Ocells de la família dels plataleids. 9. Un lacai sense cap. Una menjada abundant. 10. Ocell que torna. Resplendeixo. Dues de l’arrel. 11.

Enmig de París. El que fa vint. Infusió de les cinc. Cinquanta. 12.

D’aquí a poc temps. Li pertany, és seu. Transpiro sempre a l’estiu.

VERTICALS: 1. Poca cosa. Gra per a moldre. Halo que emet el cos humà. 2. Aquesta cosa d’aquí sobre. Làmina rígida de metall.

Una mica de vi. 3. Quelcom de raó. S’aplega com el raïm. Del raïm també. 4. En aquest lloc. Una mica d’oli. Escoltaria el concert. 5.

Unir carnalment. Arbre gegant de ficció. 6. Magrebí. Atac morbós contra algú. 7. Un tap foradat. Conjunció adversativa. Morella roquera. 8. Estris de fuster. Expliqueu les vostres raons. Enmig del mes. 9. Transpiració evident. Fruit de la pebrotera, fàcil. 10.

Base de l’edifici. Acció d’arrencar, de desarrelar. Respira i existeix.

11. D’una regió d’Alemanya. Vocal. Tres que surten al sostre. Una mica usat. 12. Sortosos i afortunats. Aquella cosa d’allà.

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Esque Englund, Francisco Rovira i Virgili, 6 Telèfon 977 219 455 Ciutat, Rosa M. Molero, Helena Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Pellicer, cb Av. Mediterrani, 1 Telèfon 977 757 623 SALOU: Magriña Ferrando, Esteve Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 371 170 CAMBRILS: Diaz Martí, María Av. Diputació, 12 Telèfon 977 364 510 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

IMMOBILIÀRIA

Solucions

Màxima

19º 29º

Previsió pel Camp de Tarragona

REUS LOCAL TRASTER. 4 m2 –40 €.

Fácil aparcament.

Tel: 666.140.989

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!!

Tel: 692.780.087 MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión.

Reus. Tel: 634.777.389 MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou.

A domicilio también Tel: 643.459.569 SILVIA MASAJISTA. Reus. Tel: 603.255.934 ANA MASAJISTA francesa. 1 hora 50€. Salou. De 8 a 21hrs. Tel: 614.617.473 CARLOS. MASAJE COMPLETO. Tel: 660.605.687

CARPINTERO, EBANISTA.

Tel: 623.387.479

ALTRES

TAPICERO Todo tipo tapicerías.

Toldos – cambio de lonas.

Tel: 691.586.879

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax,

AMISTAT

pel·lícules de super8 i

CHICA SIMPÁTICA BUSCA

Salva les teves cintes

cassettes de música.

AMISTAD con hombre

abans que sigui massa

cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813

tard. Pots probar primer

MASSATGES

diapositives a digital.

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

els teus anys passats.

amb una cinta. També passo fotografíes i

Solució: nivell mitjà

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel. 634.690.215

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

FINCA RÚSTICA. Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales.

30.000€. tel: 669.725.471 Francisco

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

Estat del cel El cel romandrà serè en general o transitòriament lleugerament enteranyinat pel pas d’alguna banda de núvols alta. A més, a partir de migdia apareixeran alguns núvols d’evolució diürna al Pirineu. A més, al final del dia es formaran alguns intervals de núvols baixos a punts costaners, especialment al delta de l’Ebre i a punts de la Costa Brava.

Temperatura La temperatura, tant la mínima com la màxima, serà entre lleugerament i moderadament més baixa.

Recupera i recorda Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

23

dijous 12 de juny de 2025

Camí de ronda

Antoni Agustí

S

L’autor del conte, Jordi Company Pàmies, i una de les il·lustracions de la història. Cedides

Q

uè passa si ets metge Llibres Aquest divendres el vallenc Jordi Company d’urgències i dibuixant presentarà el seu conte ‘Bernat, el follet malcarat’ al aficionat i un dia t’arriba a la consulta un edi- Pati de Sant Roc de Valls tor? Doncs que acabes publicant un conte amb el seu segell. Aquesta és, resumida, la història de base del conte Bernat, el follet malcarat (Cossetània), que acaba de publicar el vallenc Jordi Company Pàmies. «A mi sempre m’ha agradat dibuixar. La gent se’n recorda de quan anava a l’institut, que per allà on passava, quedava la taula dibuixada», explica. Quan va ser l’hora d’escollir professió, però, els pares li van demanar que fes algu- mateix, li va acabar encarregant bon dia topa amb una nimfa alana cosa una mica més seriosa, i es les il·lustracions del conte Quan da que acaba d’arribar al seu bosc. va acabar traient la carrera de Me- els diables ballen, ballen, ballen, La nimfa, que té moltes ganes de dicina. Aquella passió, però, l’ha ballen (Cossetània, 2023), escrit fer amics, atabalarà una mica el per Margarida Arit- follet, fins que un dia, de manecontinuat acomzeta. Ara, però, el ra gairebé instintiva, li farà una panyant sempre i, Jordi ha fet un pas abraçada. Trencat el gel, la nimfa quan va ser l’hora més, i ha escrit ell seguirà abraçant el Bernat cada de decorar la sala mateix la histò- cop que aquest rondini i, com una d’espera d’urgènciria que il·lustra. El medicina de llarg efecte, acabarà es de l’hospital on conte que presenta transformant el follet malcarat treballa –el Pius de aquesta setmana té en un ésser que sap veure el costat Valls–, li van encarcom a protagonista bonic de les coses. regar a ell. I, quan «Tot va començar un vespre un follet anomeJordi Ferré, editor nat Bernat, força que vam anar a sopar a Tarragode Cossetània, el Cristina Serret Alonso malcarat, que un na», explica el Jordi. «Tornant cap va conèixer allà

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Abraçades que esborren els dies grisos

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech Directora de publicitat: Contxi Joan

a casa, ens vam trobar un grup de persones que celebraven la Pasqua ortodoxa. Quan vaig arribar a casa, vaig buscar informació sobre aquesta tradició, i vaig saber que, des de fa més de mil anys, la tradició catòlica i l’ortodoxa discrepen per qüestions petites. Se’m va acudir dibuixar un follet enfadat que, si t’hi fixes és un follet ortodox». Aquest ésser mig emboirat, admet, «també soc una mica jo, perquè tendeixo a sobrepreocupar-me per tot». Però aquesta no és l’única picada d’ullet del conte, perquè la nimfa alada està inspirada en la seva parella, que va venir de l’Argentina, i els trets més divertits del follet s’inspiren en la seva filla petita.

El Jordi presentarà Bernat, el follet malcarat el divendres 13 de juny, a les sis de la tarda, al Pati de Sant Roc del Centre d’Estudis Vallencs (carrer Jaume Huguet, 1).

L’autor del conte és metge de professió, però és dibuixant des de petit

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Un doctor amb traça

i bé el carrer de Cervantes de Tarragona està dedicat a l’autor del Quixot, Alonso Quijano té, certament, una vinculació amb la ciutat de Tarragona, ja que va ser aquí on es va imprimir la segona part apòcrifa de l’apòcrif autor Alonso Fernández de Avellaneda, que va sortir a la llum el 1614. El taller on es va imprimir estava a càrrec de Felip Robert, que se n’havia fet càrrec uns lustres abans, a partir del traspàs del negoci per part del seu primer titular, l’impressor valencià Joan Felip Mey, que es va instal·lar a Tarragona el 1577 a petició de l’arquebisbe Antoni Agustí, que, juntament amb Terès i Cervantes, als quals m’he referit en els dos bitllets anteriors d’aquesta secció, formen la tríada de grans preveres del Renaixement a la seu tarragonina.

Tot i la trajectòria acadèmica de Terés i el paper de Cervantes a Trento, és probablement Agustí, fill de Saragossa, el que representa millor l’esperit del Renaixement, havent establert relacions fèrtils amb els cercles humanistes a Roma, va ser un estudiós en disciplines diverses, com el dret, la numismàtica o l’heràldica. De fet, en aquella república de les lletres de l’Europa del Cinc-cents, Agustí va ser un personatge reconegut, fins al punt que l’humanista flamenc André Schott li va dedicar un elogi fúnebre que va ser imprès a la casa Plantin, d’Anvers, una de les impremtes més prestigioses del continent.

Com a titular de la seu metropolitana va protegir nombrosos intel·lectuals i va impulsar les obres del que segurament és l’edifici religiós renaixentista més important de tot el Principat, la capella del Santíssim, a la Catedral, en la qual el visitant es pot sentit perfectament traslladat a Roma. Aquesta connexió entre la Modernitat europea i l’Antiguitat que representa el Renaixement troba un punt focal gairebé natural a casa nostra. En aquest context, l’arquebisbe Agustí representa la personificació més acabada de la profunda herència mediterrània del Camp.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: