Dijous 11 de juny 2026

dijous, 11 de juny de 2026

Número: 5559

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

EFE

Tarragona

La Floresta tindrà 205 nous pisos de lloguer assequible davant la T-11 S’ubicaran en terrenys de titularitat municipal i està previst que es construeixin en tres anys 2 Reus

La gestora de l’Hospital de Jesús de Tortosa haurà de repetir el tràmit per nomenar Subirats l8

Religió 19

L’arquitecte de Déu toca el cel Lleó XIV beneeix amb un discurs majoritàriament en català la torre de Jesús de la Sagrada Família i qualifica el temple d’Antoni Gaudí com a «far del Mediterrani»

Futbol

Tomeu Nadal, nou director esportiu del Nàstic: «No faré grans promeses, vinc a treballar» l 16 i 17

2 dijous 11 de juny de 2026

Recreació digital de la futura promoció d’habitatge de protecció oficial de lloguer assequible al barri de la Floresta, que comptarà amb 205 habitatges en total. Cedida

L’Ajuntament impulsarà una nova promoció de 205 habitatges de lloguer assequible a la Floresta Municipal l S’està redactant el conveni per a la cessió del dret de superfície del solar a Llogueralia John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona farà un nou pas per ampliar el parc d’habitatge protegit de la ciutat amb la construcció d’una promoció de 205 habitatges de lloguer assequible en un solar municipal situat al barri de la Floresta. Segons el projecte, al qual ha tingut accés Diari Més, els pisos tindran entre una i tres habitacions i superfícies que oscil·laran entre els 46 i els 96 metres quadrats construïts. El futur complex residencial estarà format per tres escales de planta baixa i sis pisos més d’alçada, amb un aparcament de 129 places per a vehicles. L’edifici ocuparà 2.667,21 metres quadrats i està previst que sigui una realitat en poc menys de tres anys. La promoció s’aixecarà al número 13 del carrer d’accés a la Floresta, al costat del camp de futbol municipal i la botiga Bauhaus, tocant a la T-11.

El projecte es desenvoluparà a través de la fórmula de cessió del dret de superfície, un model de col·laboració publicoprivada que l’Ajuntament ja va aplicar amb la Fundació SALAS per fer possible

Carrefour Bauhaus T-11

Nova promoció La Floresta

T-11

El govern preveu que el complex residencial estigui enllestit en menys de tres anys la promoció de Les Oliveres al PP10. En aquest cas, el consistori està ultimant el conveni amb Llogueralia —empresa del Grup Rubau—, homologada per la Generalitat com a promotora social. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, subratlla

que «l’habitatge és sens dubte un dels pilars fonamentals del govern, sabem que és una de les grans preocupacions de la societat, i estem treballant per totes les vies possibles per donar-hi resposta».

Aquesta promoció s’emmarca en l’«objectiu ambiciós» d’assolir que el 15% del parc residencial de Tarragona es destini a polítiques socials en un termini de quinze anys. «Això vol dir que, entre 2025 i 2029, hem d’incorporar 906 habitatges», afirma el batlle, qui destaca que «aques-

ta nova promoció representa un pas important per avançar cap a aquesta fita». En aquest sentit, recorda que enguany es lliuraran els 192 habitatges de les Oliveres i que el consistori continua treballant en la resta de parcel·les incloses en la reserva pública de solars de la Generalitat, entre els quals es troba el de la Floresta. Entre aquests projectes, hi ha la quarantena d’habitatges de lloguer social prevista al carrer Joan Fuster, a l’Arrabassada. El consell d’administració d’SMHAUSA va do-

L’apunt

ERC vol un crèdit de 14 MEUR per comprar més pisos El grup municipal d’ERC ha proposat a l’alcalde, Rubén Viñuales, activar una operació de crèdit de 14 milions d’euros per ampliar el parc d’habitatge públic. Segons els republicans, la mesura permetria incorporar fins a 300 habitatges al parc públic municipal, la meitat per compra directa i la resta a través de la borsa de lloguer social mitjançant ajuts a la rehabilitació.

ERC defensa que l’Ajuntament té capacitat financera suficient per assumir l’operació.

nar llum verda, ahir, a la licitació de les obres d’excavació al solar, mentre s’acaba de definir el projecte executiu.

Pròximament, està previst que la Generalitat també adjudiqui la construcció de la parcel·la M5 del PP-10 de Campclar. A més, Viñuales destaca que l’Ajuntament continua ampliant el parc públic mitjançant el dret de tanteig i retracte i recorda que «només l’any passat es van adquirir 24 immobles». Així mateix, assenyala que el consistori acaba de prorrogar el conveni amb la Fundació Hàbitat3 per a les situacions d’emergència residencial. L’alcalde admet que l’accés a l’habitatge «és una problemàtica complexa, que ens preocupa i ens ocupa» i assegura que «no existeix una solució ràpida ni fàcil, però estem fent passes importants per aconseguir-ho».

3 dijous 11 de juny de 2026

Urbanisme l Un dels principals esculls per a la tramitació del POUM és el projecte d’habitatges previst, que genera polèmica

La pedra a la sabata de Mas d’en Sorder

E

l govern de l’alcalde Rubén Viñuales ha caminat pel mandat ferm i a bon ritme, aprovant pressupostos i ordenances i desencallant el contracte de la brossa. Però una carpeta important queda pendent: el POUM. La veritable pedra a la sabata de l’executiu municipal. Aquí, el projecte de Mas d’en Sorder fa el camí incòmode cap a l’aprovació.

Quan el PSC va guanyar les eleccions municipals del 2023, Mas d’en Sorder va tornar a la primera pàgina dels expedients municipals. L’executiu socialista de Rubén Viñuales el va rescatar del calaix i el va incorporar de nou a l’avançament del POUM. La proposta és ambiciosa: un sector discontinu de 45 hectàrees on, a la zona nord, s’hi concentraria un ús residencial, i a la zona sud, s’hi mantindria l’ús hoteler vinculat a la recuperació de l’antiga masia, amb una gran reserva d’espais lliures per garantir un corredor biològic est-oest. Però a cedent que fa que qualsevol pas del l’esquerra de l’oposició ho veuen un camí es revisi per tots costats.

A la dreta de l’oposició, se celebra error i un perill. ERC i En Comú Podem tenen clar que Mas d’en Sorder que el govern municipal vulgui tino ha d’entrar al POUM. No és una rar endavant el projecte. Per Junts, posició negociable, adverteixen, també és una línia vermella a l’hosinó una línia vermella. Consideren ra d’arribar a acords per a aprovar que perpetua un model elitista i dis- el POUM. Tot i això, el sí socialista a Mas d’en Sorder podria gregat a la ciutat. Però, fer decantar la balança. més enllà de la qüestió A banda, qui conside visió urbanística, la dera un encert recuveritable amenaça que perar el planejament alerten és la de la insedel POUM del 2013 és guretat jurídica que pot el Partit Popular. En provocar. El precedent aquest sentit, el govern d’una sentència que va municipal va introduir desfer un POUM sencer un canvi en l’última per una inclusió improposta: els hapugnada és un anteOriol Castro Sanz

Urbanisme Tarragona s’encamina a unes municipals marcades per l’urbanisme Política La inseguretat jurídica que pot provocar el projecte amoïna bitatges unifamiliars del projecte original han passat a ser plurifamiliars. Un retoc que el PSC presenta com una adaptació al model de ciutat compacta que reclama l’oposició i que, a més, recupera la delimitació del sector del POUM del 2013 amb el mateix aprofitament urbanístic. Però les crítiques continuen.

El canvi de tipologia residencial no resol les objeccions de fons: la ubicació aïllada del sector, la manca de serveis i equipaments propers, i el risc jurídic que es manté intacte. «A quin col·legi aniran els nens? Quin serà el seu CAP?», pregunten des de l’oposició.

La finca porta molts anys tancada i en un mal estat de conservació, ja que no es desencalla cap projecte. Gerard Martí

L’Ajuntament acull el plenari de final de curs del Consell Municipal d’Infants Societat l Dimarts va tenir lloc el plenari de final de curs del Consell Municipal d’Infants de Tarragona a l’Ajuntament de la ciutat. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la consellera d’Educació, Isabel Mascaró, van assistir en aquest espai de participació activa on els més joves van compartir propostes per millorar la ciutat. l Redacció

Imatge dels participants a l’Ajuntament. Ajuntament

Previsions incomplertes Amb tot, la previsió de l’aprovació inicial del POUM que havia fet a inicis d’any l’executiu municipal no s’ha complert. I les perspectives pels pròxims mesos no fan pensar que sigui aviat. Així, Tarragona s’encamina a un 2027 on al maig se celebraran les eleccions municipals que estaran marcades, encara més, per l’urbanisme, en un moment on la ciutat necessita créixer i definir on ho farà. La pedra a la sabata continua allí, tot i que l’Ajuntament avanci i resolgui qüestions cabdals en altres àrees.

4 dijous 11 de juny de 2026

Tarragona invertirà 200.000 euros en actuacions d’urgència a Sant Salvador Espai Públic l El pressupost d’enguany ja inclou una partida de 100.000 euros, que es doblarà a través d’un modificatiu de crèdit El PSC i ECP van acordar la inversió en la negociació dels comptes

John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona desti· narà 200.000 euros per dur a ter· me diverses actuacions urgents al barri de Sant Salvador. La inversió permetrà intervenir en murs i ca· mins per a vianants que presenten deficiències estructurals i que re· quereixen una actuació prioritària.

En els pressupostos municipals de 2026, ja es va incloure una partida inicial de 100.000 euros, en el marc de l’acord entre el govern munici· pal (PSC) i En Comú Podem, per impulsar actuacions de millora de l’espai públic. No obstant això, du· rant l’anàlisi de la zona, es va detec· tar que hi havia intervencions que eren «una qüestió de seguretat de primer nivell», explica el conseller d’Espais Públics, Guillermo García.

Per completar el pressupost ne· cessari per executar les obres, el consistori incorporarà 100.000 eu· ros més a través d’un modificatiu de crèdit que va passar ahir per la co· missió informativa d’Hisenda i que es preveu aprovar en el ple de juny.

La principal intervenció serà en «un gran mur de la zona d’Interblocs, al

El govern municipal preveu que es puguin iniciar les obres abans d’acabar l’any

Un dels murs que requereix una actuació urgent al barri de Sant Salvador. Cedida

carrer Arquitecte Jujol, que actu· alment tancat i senyalitzat pel risc que comporta per a la ciutadania».

Aquesta actuació suposarà prop de la meitat de la inversió. També es fa· ran treballs en un punt del passeig Santa Isabel i en un altre mur del barri.

El conseller assegura que «els

projectes ja estan redactats i es lici· taran tan aviat com es disposi del fi· nançament». La previsió del govern municipal és que es puguin iniciar les obres abans d’acabar l’any o a principis del 2027. Paral·lelament, l’Ajuntament preveu impulsar una altra actuació centrada únicament en la millora de l’entorn urbà, com

a pas previ al futur pla integral de Sant Salvador que es vol presentar a una futura convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat.

El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, assenyala que la nova partida de 100.000 euros respon als acords adquirits durant la negocia· ció dels pressupostos: «Sant Salva· dor es mereix una aposta municipal clara i potent». «Hem posat tots els recursos necessaris i ara cal que el govern compleixi», apunta el conse· ller, qui remarca que aquesta inver· sió es tracta d’«un compromís assu· mit per ECP amb el barri de manera clara i concreta».

El modificatiu de crèdit també incorpora 40.000 euros per renovar les pistes esportives situades al cos· tat del camp de futbol de Bonavista.

Segons explica Collado, les instal· lacions «es renovaran amb un nou sistema de materials molt adapta· bles i vistosos que permetran actua· litzar aquest espai de joc del barri».

L’edil subratlla que es tracta d’«una demanda de l’associació de veïns».

D’altra banda, s’inclouen 10.000 eu· ros per a l’associació Todos en Azul i 40.000 euros destinats a renovar els convenis amb les entitats As· sociació Joventut i Vida, Fundació Formació i Treball, Fundació Bona Nit i Càritas.

Més recursos per a la BIR El modificatiu també preveu desti· nar prop de 150.000 euros a ampliar el contracte de la Brigada d’Inter· venció Ràpida (BIR). «Necessitem més mans a l’hora de millorar l’es· pai públic», assenyala el conseller Guillermo García. Finalment, el govern ha afegit una partida de 195.000 euros per a esdeveniments esportius, principalment per a l’or· ganització dels Special Olympics.

La Cambra de Tarragona s’estrenarà amb una nova missió al Kazakhstan i Uzbekistan Empresa l Serà una operació multisectorial oberta a exportadors procedents d’arreu de l’Estat Redacció

El Museu del Port reuneix un centenar d’escolars en la cloenda d’aproPA’T Educació l El Museu del Port va celebrar la clausura del programa educatiu aproPA’T per aquest curs 2025-2026 amb una Fira de Projectes que va reunir un centenar d’escolars de l’Escola El Serrallo i del Col·legi El Carme. Aques· ta iniciativa està impulsada per la Xarxa de Museus de les Comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre promou l’aprenentatge mitjançant projectes col·laboratius que donin a conèixer el patrimoni que preserven els equipa· ments integrats dins de la Xarxa. El Museu del Port, com a membre de la Xarxa, participa per segon any en aquesta iniciativa impulsant activitats que difonen el patrimoni i la cultura marítima i portuària. l Redacció

La Cambra de Tarragona viatjarà del 8 al 14 de novembre a Kazakhs· tan i Uzbekistan en una missió comercial multisectorial oberta a exportadors procedents d’arreu de l’Estat. Tal i com explica Gui· llem Virgili, tècnic d’Internacional de la Cambra, Kazakhstan i Uz· bekistan s’han consolidat com dos dels mercats amb més potencial de creixement de l’Àsia Central, gràcies als seus processos de mo· dernització econòmica, l’obertura

progressiva a la inversió estrange· ra i la seva ubicació estratègica en· tre Europa i Àsia. Ambdós països estan impulsant reformes orienta· des a diversificar les seves econo· mies i reforçar el seu paper com a centres logístics i comercials dins dels nous corredors euroasiàtics.

Kazakhstan, la principal economia de la regió, destaca pels sectors de l’energia, la mineria, les infraes· tructures i la logística, mentre que Uzbekistan està experimentant un fort creixement en àmbits com l’agroindústria.

5 dijous 11 de juny de 2026

El Tour registra més de 2.800 sol·licituds de voluntariat per l’etapa de Tarragona Societat l Ja han començat les sessions informatives per als responsables dels municipis catalans per on passarà la més important de les proves ciclistes Redacció El Grand Départ del Tour registra més de 7.000 sol·licituds de voluntariat per a les 3 etapes a Catalunya. La celebració de les tres primeres etapes del Tour de França a Catalunya ha despertat un gran interès de la ciutadania per col·laborar en l’organització de la gran prova ciclista. El Departament d’Esports, responsable de coordinar la campanya de voluntariat, ha registrat 7.330 sol·licituds per donar suport en l’organització del Tour durant els dies 4, 5 i 6 de juliol, de les quals 2.800 per l’etapa de Tarragona.

La mobilització ciutadana ha superat les expectatives i ha generat un gran interès per part de persones de totes les edats i de tot el país, que volen formar part d’un moment únic i viure de prop la celebració d’un dels esdeveniments esportius més important del món.

Del total de persones voluntàries, Imatge d’arxiu d’un voluntari al Tour. Ajuntament de Montesquiu el 64% ja té experiència prèvia en voluntariat, mentre que per edats, rez, va mostrar la «satisfacció» del ria sent protagonista del Grand la franja amb més participació és Govern per «la magnífica resposta Départ. Serà un dels grans llegats dels 36 als 56 anys. La persona de de la ciutadania que vol fer histò- del Tour de França». La xifra de més edat té 93 anys i la més jove, més de 7.000 voluntaris inscrits 16, fet que remarca el caràcter inha superat les expectatives, deLa persona de més tergeneracional de la campanya mostra que «el Tour genera il·lusió edat dels sol·licitants té i compromís arreu de Catalunya, i establerta. A més, s’han inscrit 93 anys i la més jove en mostra al món la vocació altruista persones de 29 països diferents.

El conseller d’Esports de la Ge- té 16 i de servei que forma part de l’ADN neralitat de Catalunya, Berni Álvadels catalans i catalanes».

Ponsmove impulsa un nou horari a Autoforum Tarragona per una atenció més àgil Empresa l Ponsmove implanta un nou horari de servei a Autoforum Tarragona per oferir més flexibilitat, comoditat i accessibilitat als usuaris de Toyota que realitzen revisions periòdiques i operacions de manteniment ràpid dels seus vehicles. A partir del proper 15 de juny, el servei Toyota Express i la

recepció de taller per a aquest tipus d’intervencions comptarà amb un horari ampliat i ininterromput de dilluns a divendres de 7:30 a 19:30 hores, a més d’obertura els dissabtes de 9:00 a 14:00 hores. Aquest nou horari està destinat exclusivament als serveis Toyota Express, com revisions periòdiques, mante-

niments programats i altres operacions de mecànica ràpida, i no serà aplicable a reparacions d’avaries o intervencions que requereixin una diagnosi específica o una permanència prolongada del vehicle a taller. Aquesta iniciativa respon a la voluntat de Ponsmove de continuar adaptant-se als nous hàbits i necessitats de mobilitat dels seus clients, facilitant la gestió del manteniment preventiu dels seus vehicles amb una disponibilitat horària més gran i reduint l’impacte que aquestes operacions tenen en l’agenda diària dels usuaris. l Redacció

6 dijous 11 de juny de 2026

La Terrasseta celebrarà quinze anys amb una programació «gamberra i valenta» Cultura l Del 10 al 13 de setembre, el festival portarà al Parc Saavedra una vintena de propostes musicals i de circ «Volem donar veu a qui no la té habitualment i a qui defensa posicions més arriscades»

Oriol Castro Sanz Del 10 al 13 de setembre, el Parc Saavedra acollirà la 15a edició de La Terrasseta, que reivindica més que mai la seva essència: programar a contracorrent. Per celebrar aquest aniversari, el festival presenta una de les seves edicions més ambicioses, amb 20 propostes artístiques, 17 musicals i 3 de circ, que combinen reggae, hip-hop, punk-pop, rumba, electrònica, pop alternatiu i música familiar. Una programació marcada per l’art del risc artístic i la descoberta.

«Hem mantingut els nostres valors amb una programació de les més gamberres i valentes que hem fet. Volem donar veu a qui no la té habitualment i a qui defensa posicions més arriscades i rebels», va exposar ahir Aida Bañeras, directora del festival, en l’acte de presentació del mateix. La inauguració anirà a càrrec de l’espectacle de circ contemporani Angela, de la Cia. Sílvia Capell, una proposta que combina risc, sensibilitat i llenguatge físic.

La jornada continuarà amb dues veus destacades de l’escena urba-

Xavi Puig, diputat a la Diputació, Aida Bañeras, directora del certament, i Sandra Ramos, consellera de Cultura. JCBorrachero

na actual: la rapera gironina Emé i Matah, que presentarà el seu nou treball discogràfic. El gran colofó de la nit arribarà amb Kumbia Queers, referents internacionals de la dissidència festiva. Divendres serà el torn de la celebració més mestissa

i popular, amb Pony Menut, la proposta familiar dels Pony Pisador; Renaldo & Clara, que presentaran el seu aclamat disc L’encant; Maruja Limón, un dels grups més estimats de l’escena fusió catalana; i Paco Pecado, una de les revelacions festives

dels darrers anys. Dissabte arribarà una de les jornades més gamberres i explosives del festival amb La Rauxa i la seva combinació de northern soul, garatge i pop a la catalana; les madrilenyes Las Petunias debutaran a Tarragona amb el seu punk-

pop descarat; i Ypnosi sorprendrà amb la seva proposta multidisciplinària. Acabarà Dame Area, una de les formacions electròniques més respectades dels circuits alternatius europeus. Com a novetat d’aquesta edició, el ja mític Cabaret de Circ de La Terrasseta es trasllada a l’hora del vermut i serà d’accés gratuït, una aposta per apropar el circ contemporani a tots els públics i convertir la jornada de diumenge en una gran celebració. La cloenda culminarà amb el concert d’Anna Andreu, que presentarà el seu nou disc, Vigília. Enguany, també hi haurà espai per a les sessions de DJ que tancaran cada jornada, amb Angela Blackburn, Soumeya, Ryna i Ghuillem de la Vall. Les entrades ja estan a la venda. «Mai haguèssim imaginat arribar a 15 edicions. Estem molt contentes», va concloure Bañeras.

JOIERIA

Tallers de Joieria Blázquez: joies intemporals, diferents i per sempre El taller crea peces úniques, artesanals i pensades per durar i lluir tota la vida

E

Redacció

n una època marcada per les tendències efímeres i els canvis constants en el món de la moda, Tallers de Joieria Blázquez aposta per una filosofia pròpia basada en l’autenticitat, la creativitat i la permanència. La seva aposta se centra en la creació de peces exclusives amb disseny propi, concebudes per mantenir la seva vigència amb el pas del temps. Més enllà de seguir modes passatgeres, les seves joies neixen amb la voluntat de conver-

tir-se en elements personals i significatius, capaços d’acompanyar cada persona durant anys i formar part de la seva identitat.

La firma treballa des del seu propi taller artesanal, on totes les peces són dissenyades i elaborades manualment. Aquest procés permet supervisar cada fase de la producció i garantir uns elevats estàndards de qualitat, tant en la selecció dels materials com en l’acabat final de cada creació. Al mateix temps, aquesta manera de treballar afavoreix una excel·lent relació qualitat-preu, un dels valors diferen-

cials de la marca.

El catàleg de Tallers de Joieria Blázquez destaca per la seva varietat i originalitat. Inclou anells, arracades, penjolls, polseres i altres joies exclusives, així com peces menys convencionals que reflecteixen el caràcter creatiu del taller, com ara cinturons de plata o ulleres d’or elaborades a mà. L’oferta es completa amb rellotges exclusius i escultures úniques, totes elles creades artesanalment i amb un segell de disseny propi. Entre les seves propostes més representatives hi ha la col·lecció pròpia de rellotges,

El Taller de Joieria Blázquez està ubicat al carrer Sant Agustí,8 de Tarragona. Cedida

pensada per adaptar-se a diferents estils i preferències. Fabricats en materials com l’or, l’or blanc o la plata, aquests models combinen funcionalitat, elegància i personalitat. A més, el taller ofereix col·leccions combinables, joies amb pedres de gran quali-

tat i perles seleccionades, reforçant el seu compromís amb la durabilitat, la distinció i l’excel·lència. Tot plegat, acompanyat d’una atenció propera i familiar que defineix la filosofia de la marca. «Amb joies Blázquez crearàs la teva pròpia personalitat».

~ ESPECIAL ~

7 dijous 11 de juny de 2026

Inicien les obres del pàrquing dissuasiu al polígon Dyna, amb 220 places Mobilitat l Amb aquesta nova adhesió, la xarxa sumaria fins a 1.047 places d’aparcament dissuasiu a Reus M. Llaberia/S. Peralta L’Ajuntament de Reus ha iniciat les obres per habilitar un nou aparcament dissuasiu al polígon Dyna, concretament al solar delimitat pels carrers de Vilanova i la Geltrú, de Terrassa i de Sitges. Aquest disposarà d’una capacitat de fins a 220 places. Segons confirmen fonts consistorials, l’objectiu darrere d’aquesta decisió és doble, buscant «donar resposta a la forta demanda d’estacionament lliure per part de l’activitat empresarial del polígon i, alhora, oferir places alternatives a les persones que visiten Reus».

Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de les regidories de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i de Via Pública del consistori i disposa d’un pressupost d’adjudicació de 47.370,47 euros, amb el qual s’instal·larà enllumenat públic, entre altres serveis.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, remarca que el nou aparcament «és una demanda que sorgeix del sector empresarial de la ciutat en el marc de les taules estratègiques de millora dels polígons industrials que lidera la regidoria». «En concret, forma part de les polítiques de millora de la mobilitat als espais d’activitat industrial», afegeix el regidor Baiges. Precisament, l’acció forma part de les mesures per millorar la mobilitat als polígons industrials de la ciutat, en el marc del Pla Polígons 10. Aquest projecte estratègic de millora i modernització dels polígons va néixer de l’escolta activa i les trobades mantingues amb l’Associació Empresarial dels Polígons Industrials (APIR) i empreses dels polígons.

D’aquesta manera, la xarxa d’aparcaments dissuasius creixerà fins a les 1.047 places. Actualment, aquesta disposa de 827 places dividides en sis aparcaments repartits per la ciutat. El més recent el que es

Aparcaments dissuasius a la ciutat de Reus Actuals En obres Previstos durant 2026

Països Catalans amb carrer Romaní

Pi del Burgar

Polígon Dyna

275 places Jardins de Reus

Carrer del Ball de Diables

Santuari de Misericòrdia

200 places

Carrer del Treball

70 places

Comunitat de Múrcia

Aquest serà el setè aparcament dissuasiu de la ciutat, a l’espera d’afegir-ne dos més va inaugurar fa poc al carrer de la Comunitat de Múrcia amb 75 places, que se li sumen el del Pi del Burgar amb 200 places, el del carrer del Treball amb 70 places, el del carrer

154 places

70 places

Mas Iglesias

137 places

220 places

300 places

75 places

del Ball de Diables amb 70 places, el de l’avinguda Països Catalans amb 275 places i el de Misericòrdia amb 137 places.

Futur Per un altre costat, està previst que en un futur s’incloguin dos aparcaments dissuasius més; el de Jardins de Reus, pendent de concretar i amb previsió de 154 places, i el de Mas Iglesias, just davant de l’Estació de

Bellissens, amb 300 places. En conseqüència, la xarxa d’aparcaments dissuasius de la ciutat sumaria 1.501 places d’aparcament. No obstant això, la previsió és que aquesta xifra quedi minvada a causa de futures promocions d’habitatge.

En el cas del Pi del Burgar, l’aparcament dissuasiu quedaria eliminat per a edificar un supermercat i habitatges, alhora que s’espera que el de l’avinguda dels Països Cata-

lans es converteixi en una promoció privada amb 136 habitatges i més de 4.000 metres quadrats d’espai per a usos comercials. En el cas de l’aparcament del Ball de Diables es va incloure dins del Pla 50.000 de la Generalitat, per a destinar-ho a fer habitatge de protecció oficial. Així i tot, l’Ajuntament continua analitzant solars per incrementar l’oferta de places disponibles i pal·liar eventuals pèrdues.

8 dijous 11 de juny de 2026

El consell d’administració de GESAT tomba el nomenament de Subirats Política l La majoria simple a favor que es va obtenir en la votació no va ser suficient per ratificar la designació de l’actual regidor Sergi Peralta / ACN El consell d’administració de GESAT (Gestió Sanitària i Assistencial de Tortosa) ha tombat la proposta de nomenament d’Òscar Subirats, actual regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, com a nou director gerent de la societat de titularitat municipal que gestiona l’Hospital de la Santa Creu de Jesús-Tortosa i la Clínica Terres de l’Ebre. L’assignació va rebre sis vots a favor, dels representants de l’equip de govern; cinc en contra, per part dels representants de Junts; i una abstenció, de la CUP. La majoria simple obtinguda no era suficient per ratificar la contractació. Això no obstant, l’alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha declarat que l’assumpte «es resoldrà» aviat i que es convocarà un consell extraordinari urgent per certificar la incorporació de Subirats, atès que hi va haver un problema «d’interpretació dels estatuts» a l’hora de programar la sessió. Es preveia que una majoria simple ja valia per completar el tràmit.

Subirats, historiador de formació, va rebre la puntuació més alta en el procés de selecció. En el seu currículum, consta haver estat regidor de Salut i Ciutadania a l’Ajuntament de Reus i haver presidit els consells d’administració de societats com CMQ o Sagessa. Això no obstant, la seva arribada al Baix Ebre «generava massa interrogants

sistema de salut». Això no obstant, «per primera vegada, i com a cas excepcional, ens absteníem, tenint en compte el context, perquè sabem que es necessita una gerència i perquè hi ha un compromís de revertir el model». «Per tant, no bloquejarem que hi pugui haver un gerent i treballarem per garantir la integració del servei al sistema de salut», conclou Alberich.

Fotografia d’arxiu d’Òscar Subirats, actual regidor d’Empresa, Formació i Ocupació a l’Ajuntament de Reus. Tjerk van der Meulen

L’alcaldessa de Tortosa afirma que l’assumpte «es resoldrà» aviat i estava envoltada d’ombres sobre la seva justificació professional», en paraules de la portaveu de Junts per Tortosa, Meritxell Roigé, que considera que el candidat no acreditava l’experiència professional en l’àmbit de la gestió sanitària. «Ser mem-

El Tomb presenta una campanya d’estiu amb activitats especials per esdeveniments com l’eclipsi solar Comerç l El Tomb de Reus, amb el suport de la regidoria de Projecció de Ciutat de l'Ajuntament de Reus, presenta una campanya d'estiu amb el lema L’estiu passa aquí. Dins d’aquesta programació s’inclouen promocions comercials, activitats familiars i culturals que tenen per objectiu donar suport al comerç de proximitat. La primera activitat

serà la Gimcana del Pere i la Coia, que tindrà lloc del 12 al 30 de juny als establiments associats. Els participants hauran de localitzar els personatges als aparadors per escanejar codis QR i completar el recorregut per optar al sorteig de quatre entrades a PortAventura. També una altra de les novetats d’enguany és, amb l’interès generat per l’eclipsi

bre d’un consell d’administració o ocupar responsabilitats polítiques vinculades a una institució sanitària mereix tot el respecte, però això no equival automàticament a acreditar experiència professional en gestió sanitària», va assenyalar. «De la mateixa manera que formar part del consell d’administració d’una empresa no converteix necessàriament una persona en especialista del sector, tampoc la representació política pot substituir l’experiència executiva i professional que exigeix

solar, s’ha impulsat l’acció especial La Llum de Reus, que mai s’amaga, de l’1 al 12 d’agost. Les persones que facin una compra mínima de 25 euros als establiments associats rebran un val per degustar un còctel exclusiu creat per a l’ocasió. A més, les tradicionals rebaixes d’estiu començaran l’1 de juliol i s’allargaran fins al 31 d’agost. El president del Tomb de Reus, Víctor Perales, destaca que la campanya pretén «omplir els carrers de vida i continuar fent de Reus una ciutat activa, atractiva i orgullosa de les seves tradicions». l MLB

un càrrec de gerència», va afegir.

Així mateix, va llançar l’acusació que el moviment responia a equilibris interns d’ERC. La posició de la CUP L’abstenció de la CUP va resultar determinant a l’hora de no arribar a una majoria absoluta. Selene Alberich, regidora cupaire a Tortosa, explica que la formació sempre ha defensat «que les empreses municipals sanitàries no han d’existir, sinó que haurien d’estar integrades al

Les paraules de l’alcaldessa Davant les crítiques de Junts per Tortosa a la selecció del candidat, Lleixà va reivindicar que «als candidats se’ls selecciona pel seu currículum i per la seva trajectòria professional» i va lamentar que es vulgui penalitzar Subirats arran del seu càrrec com a regidor republicà a Reus. La batllessa va recordar que cap representant polític participa en la redacció de les bases del procés i va assenyalar que són gairebé iguals que concursos anteriors. «El que abans era vàlid entenem que continua sent-ho per evitar problemes, però per a l’oposició es veu que no és la fórmula per poder nomenar ara un candidat», va recriminar.

Lleixà va «tancar files» al costat del personal tècnic del tribunal del procés de selecció i va demanar «respecte» per a la decisió. «Continuarem amb el procés de selecció, aviat tindrem gerent, que és el que les empreses de salut pública necessiten, i, per tant, continuarem amb el procediment», va tancar.

Acte de presentació de la campanya d’estiu 2026 del Tomb de Reus. Diari Més

9 dijous 11 de juny de 2026

Prop de 1.200 nens diuen «hola» a Sant Pere amb un mosaic del Ball de Galeres Festa Major l Prop de 1.200 nens de les escoles de la ciutat van donar el tret de sortida als actes de la Festa Major de Sant Pere amb un crit unànime: «Hola, Sant Pere!». Al bell mig de la plaça del Mercadal, els infants, provinents d'una trentena de centres educatius, van conformar un mosaic, alçant cartolines de color marró, negre i blanc, que reproduïa la imatge del Ball de Galeres, ja que es commemoren 25 anys de la seva recuperació. En acabar l'acte, organitzat per Canal Reus, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Reus, la dansa va oferir la seva representació a tots els assistents, mereixedora d'un aplaudiment eixordador. Els creadors del mosaic, dissenyat per Jordi Romero, van ser Josep Prous i Xavier Oliach, d'Art Club Salou.

L'Hola, Sant Pere! és un projecte engegat per la televisió local fa més d’una dècada. Des d’aleshores, han estat protagonistes de l’esdeveniment elements com l’Àliga, el Lleó, la Mulassa o el Ball de Cavallets. En aquesta edició, es va optar per convidar el Ball de Galeres, una dansa icònica del Seguici Festiu de la ciutat, per la seva originalitat i idiosincràsia. Part de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, s’ha preparat un programa d’actes per celebrar els 25 anys de la seva recuperació, amb propostes com una exposició o una cercavila. l SPM

El bell mig de la plaça del Mercadal es va omplir dels joves que, alçant cartolines de tres colors, van conformar la figura. Gerard Martí

El Congrés d’Energia Eficient Catalunya Sud va reunir en dues jornades diversos professionals del sector a Reus Energia l El Congrés d'Energia Eficient a Catalunya Sud va tancar ahir dimecres 10 de juny després de dues jornades centrades a debatre al voltant dels principals reptes energètics del territori. Organitzat des del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona (CETIT), l'esdeveniment, que va tenir lloc a les instal·lacions de firaReus Events, va reunir a professionals de l'enginyeria, representants d'instituci-

ons, empreses i centres tecnològics que van posar en comú solucions aplicades a l'eficiència energètica, la descarbonització industrial, la mobilitat sostenible i la sobirania energètica. La primera jornada va situar l'accent en l'eficiència energètica i es van abordar qüestions com el paper de l'hidrogen, la planificació d'inversions o els incentius fiscals.

Durant el segon dia, el focus es va col·locar sobre la mobilitat sosteni-

ble i els reptes que això planteja al nou marc normatiu. El programa va incloure ponències sobre la planificació municipal, les infraestructures energètiques, les bateries sostenibles o la recàrrega intel·ligent.

El Congrés va servir per reforçar el paper de l'enginyeria com a peça clau en la transició energètica i per generar un espai de trobada entre administració, empreses i professionals. l Redacció

Fotografia del Congrés d’Energia Eficient a Catalunya Sud a firaReus Events. Cedida

10 dijous 11 de juny de 2026

Firagost viurà una «revolució» per la seva 70a edició amb experiències integradores Valls l L’esdeveniment, que se celebrarà entre el 4 i el 5 d’agost, canviarà la seva imatge per reforçar la identitat de la vila Adam Díaz Garriga La Firagost viurà una rentada de cara per celebrar la seva 70a edició enguany i «revolucionar» el model que, des del 1951, havia ofert.

D’aquesta manera va anunciar-ho el president de la Cambra de Comerç de Valls, principal ens organitzador, Josep Maria Rovira, durant la presentació de la fira portada a terme aquest dimecres. El responsable va anunciar una «transformació» diferent del que fins ara s’ha vist el municipi per als dies 4 i 5 d’agost, quan la localitat s’omplirà de productes naturals agrícoles de la comarca i visitants interessats a descobrir-los. «Serà l’inici d’una nova era estratègica», assegurava Rovira tot ressaltant que, malgrat els canvis, «ha de continuar sent el vehicle econòmic de l’Alt Camp».

L’aposta principal per part de l’organització es reflecteix en el nou lema de la fira: «Tot comença a la terra». La intenció és reconnectar la comarca i els seus productors «amb els seus orígens» i traslladar al públic una experiència més «integradora» respecte a les últimes dècades. Per assolir-ho, la Firagost patirà una reorganització en el seu circuit per millorar l’accessibilitat, el gran flux de visitants i per facilitar l’arribada als punts principals

75 anys d’història

Una nova era per connectar amb el passat vallenc La «nova versió» que presentarà la Firagost estarà enfocada a vincular novament el passat de Valls amb «les necessitats actuals dels visitants». Des del 1951, ha tingut diverses versions des del seu naixement sota el nom de Concurs Regional de Fruits del Camp i Flors. Poc després, va incorporar la imatge de Firagost, la Festa Major del Camp Català i, malgrat patir una aturada de quatre anys, va reactivar-se ininterrompudament.

Josep M. Rovira (president Cambra de Comerç de Valls), Dolors Farré (alcaldessa), Anna Aneas i Rocío Martínez (regidora). Diari Més

El passeig de l’Estació i l’espai dels Quarters es reforçaran amb espais infantils i activitats del municipi. En aquest sentit, es preveu impulsar el passeig de l’Estació per transformar-lo en un gran

eix comercial i de referència per a visibilitzar les «masies» vallenques, on s’incorporaran les emblemàtiques fires de maquinària agrícola i d’automoció i la Cursa d’Avellanes.

La plaça del Pati i el carrer de la Cort es consolidaran com a espais principals i el Mercat de Vins tornarà a ubicar-se al pati de Sant Roc. Enguany, a més, es crearà un espai

més familiar i infantil a la plaça dels Quarters amb activitats pedagògiques sobre sostenibilitat. «La transformació no s’ha fet a cegues, sinó que hem realitzar un estudi amb Expogestió per implementar les millores», afirmava el president de la Cambra.

La imatge de la fira i d’alguns espais també ha estat un dels en-

focaments de canvi per donar una imatge «vinculada a l’estiu, al producte i a la terra», explicava la directora creativa i de producció de la Firagost, Anna Aneas. Aquest any, el carrer de la Cort també viurà una transformació visual i incorporarà espais per aprendre a presentar i estilitzar els menjars amb fruita i verdura.

«La Firagost és un tresor que té la localitat, volem reivindicar els productes de la terra», cloïa l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré.

del Bus Blau i de la resta de La Pineda estrenarà nous recorreguts racions serveis. La reordenació comportarà d’autobús i un centre d’intercanvi a la la supressió de quatre parades del passeig de Pau Casals en sentit Tarplaça de la Cançó Catalana ragona i reduirà el pas d’autobusos Mobilitat l L’Ajuntament de Vila-seca posarà en marxa dilluns vinent, 15 de juny, una reorganització dels recorreguts i les parades dels autobusos interurbans que donen servei a la Pineda, amb l’objectiu de millorar el transport públic, incrementar la seguretat viària i reduir el pas pels carrers amb més intensitat de trànsit. La mesura, comunicada a

les empreses operadores i a la Generalitat, afectarà els serveis de proximitat i les línies interprovincials i de llarg recorregut, i permetrà avançar en la transformació de la mobilitat i preparar futures actuacions al passeig de Pau Casals. La principal novetat serà la creació d’un centre d’intercanvi a la plaça de la Cançó Catalana, que concentrarà les ope-

per punts sensibles com el carrer d’Hipòlit Lázaro. Paral·lelament, el consistori ja treballa per reforçar la connexió entre Vila-seca i la Pineda amb el Bus Blau. La previsió és que durant aquest estiu hi hagi dues línies: l’actual, fins a la plaça dels Països Catalans, i una nova línia directa amb el Centre de Salut, l’Estació i el Conservatori, sense necessitat de transbordaments. l Redacció

La reordenació afectarà serveis de proximitat i línies de llarg recorregut. Aj. de Vila-seca

11 dijous 11 de juny de 2026

ERC i Moviment Vendrellenc acorden concórrer junts a les municipals de l’any vinent Política l Esquerra Republicana del Vendrell i Moviment Vendrellenc van formalitzar aquest dilluns al Centre Cívic l’Estació un acord de col·laboració política amb la voluntat de concórrer conjuntament a les eleccions municipals de 2027, i construir una alternativa de govern al municipi. Les organitzacions defensen que el Vendrell necessita una proposta àmplia i transversal per afrontar els reptes dels pròxims anys, basada en la proximitat amb la ciutadania, la participació, l’escolta activa i les propostes des del carrer. L’acord neix de la coincidència entre tots dos projectes en la necessitat d’obrir una nova etapa política, marcada pel diàleg, la transparència i la implicació veïnal en les decisions sobre el futur del municipi. La confluència vol anar més enllà d’una suma electoral i aspira a incorporar sensibilitats diverses al voltant d’objectius compartits, com la millora de la qualitat de vida, el reforç dels serveis públics, el suport al comerç local, l’habitatge i la millora de l’espai públic. Durant els propers mesos, ERC i Moviment Vendrellenc preveuen mantenir trobades amb entitats, sectors econòmics, clubs esportius i ciutadania per recollir propostes i definir les línies estratègiques. Segons les formacions, el programa electoral es vol construir des del contacte amb la realitat vendrellenca, i sumant persones que estimen la vila per damunt de les sigles, amb l’objectiu de recuperar la confiança pública en la política. l Redacció

Cambrils celebrarà Sant Pere amb deu dies de foc i tradició Agenda l Del 19 al 29 de juny, hi haurà cercaviles, correfocs, castells, música i actes de tradició marinera Redacció La Festa Major de Sant Pere de Cambrils encendrà l’estiu del 19 al 29 de juny amb dies de foc, música i tradició marinera. El programa, presentat ahir dimecres per l’alcalde, Oliver Klein; el regidor de Festes, Alfredo Clúa; la regidora de Joventut, Natalia Pleguezuelos, i representants de les entitats festives, omplirà els carrers. La festa arrencarà divendres 19 amb el Pregó i Brindis de Festa Major a càrrec de la Teca Teatre, pel seu 60è aniversari, i amb la tercera edició de L’Embarcada de Mariners i Marineres. La cercavila sortirà a les 19 hores de la plaça Mossèn Batalla i acabarà a la plaça de l’Església amb la traca final. L’endemà, dissabte 20, se celebrarà la 6a Trobada de Bèsties, organitzada pels Diables Els Cagarrieres, amb plantada, correfoc, encesa de lluïment i espectacle pirotècnic.

El diumenge 21, Mariners i Marineres organitzarà al Parc del Pescador el Vermut de Festa Major, amb l’espectacle infantil Les vacances de la Madame Roulotte, el Kinto Mariner i el concert de Coi els Montgrons. El cap de setmana es tancarà amb Les Filigranes. Posem veu al temps, de la Coral Jove Verge del Camí. La vigília de Sant Joan, el 23 de juny, la Flama del Canigó arribarà al Parc del Pescador amb els Timbals dels Cagarrieres, sardanes dels Amics de la Sardana, encesa, manifest i ballada. A les 23 hores, la festa continuarà al passeig Miramar

La presentació de la Festa Major de Sant Pere de Cambrils es va fer ahir amb representants municipals i entitats festives. Gerard Martí

El Sarau Mariner, la Trobada de Bèsties i el Festival de Percussió destaquen al programa amb l’Orquestra Venus. Les activitats seguiran el dimecres 25 amb una conferència sobre la pesca a la costa de Tarragona entre els segles XV i XVII. Una de les novetats serà el Sarau Mariner del divendres 26 al Parc del Pescador, organitzat pel Departament de Festes i Mariners i

Marineres. La cita començarà a les 18.30 hores amb una fira de jocs infantils i continuarà amb el podcast en directe Cambrils Campo de demonios. A partir de les 21 hores hi haurà sardines i concert de joves talents cambrilencs amb Sofia, Irene, Slinkis i djs. El dissabte 27 arribarà un dels dies més intensos, amb la XX Festa de l’Ormeig de pesca tradicional a la platja del Regueral, que rememorarà els orígens mariners amb navegació tradicional, oficis antics, tirada del rall i de l’artet, estesa de l’art a la sorra i subhasta de peix a l’antiga. A la tarda hi haurà

Diada Castellera amb els Xiquets de Cambrils, els Nois de la Torre i els Xiquets de Vila-seca.

Sant Pere La Diada de Sant Pere es despertarà el 29 de juny amb matinades pels carrers del port, missa major, sardanes i el Seguici de Sant Pere, que sortirà a les 18.30 hores de la Rambla Jaume I fins a les Escales del Mollet del Rec. La jornada clourà al Parc del Pescador amb el Sopar Mariner i el concert d’Akelarre. L’agenda es completarà, entre d’altres, amb l’exposició Cercant l’ànima.

12 dijous 11 de juny de 2026

S’impulsaran projectes conjunts en mobilitat, habitatge, urbanisme, cultura i serveis socials

Els representants institucionals, durant la signatura del conveni aquest dimecres. Cedida

Consells comarcals s’alien per impulsar l’àrea metropolitana Acord l Els ens del Tarragonès, el Baix Camp i l’Alt Camp actuaran com a agents actius del projecte Redacció Els consells comarcals del Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp van signar ahir dimecres un conveni de col·laboració amb l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona per reforçar el treball conjunt en el desplegament de dinàmiques metropolitanes. L’acte, celebrat al Consell Comarcal del Tarragonès, va comptar amb la presència del president de l’Associació, Roc Muñoz Martínez; el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Joan Martí Pla; el president

del Consell Comarcal de l’Alt Camp, Mateu Montserrat, i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joan Josep Garcia. L’acord estableix un marc de col·laboració per impulsar el desenvolupament social, econòmic i territorial del Camp de Tarragona de manera coordinada.

Segons Muñoz, el conveni demostra que el territori «avança cap a una visió compartida de futur» i que només des de la col·laboració es podrà construir una àrea metropolitana «forta, cohesionada i competitiva».

El protocol permetrà establir iniciatives estratègiques per afavorir

la cohesió territorial, la cooperació institucional i el desenvolupament de projectes conjunts en àmbits com la mobilitat, l’urbanisme, l’habitatge, la cultura, les infraestructures verdes i els serveis socials. A través d’aquest acord, els consells comarcals podran actuar com a agents actius en l’impuls de projectes que reforcin el territori metropolità, aportant la seva experiència i el coneixement dels municipis, mentre que l’Associació coordinarà les accions dins del pla de treball anual. Els presidents dels tres consells van coincidir a destacar que la participació en aquest projecte ha de permetre sumar esforços per construir un Camp de Tarragona més integrat.

Pas estratègic Joan Martí Pla va defensar que els consells comarcals no podien quedar al marge de l’Associació, perquè són «la veu dels municipis» i han de contribuir a fer de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona «un referent al sud d’Europa». Mateu Montserrat va subratllar que la unió de les administracions i el treball en comú demostren la capacitat de tirar endavant iniciatives importants, i va remarcar que l’Alt Camp forma part activa de l’àrea metropolitana amb projectes beneficiosos per al conjunt de la ciutadania.

Per la seva banda, Joan Josep Garcia va assenyalar que les tres comarques han d’anar alineades cap als mateixos objectius i aportar el seu «granet de sorra» perquè el projecte beneficiï tot el territori. El conveni consolida la cooperació supramunicipal i la creació de sinergies.

Saint-Gobain preveu tancar la planta de producció de vidre del Vendrell abans del 2030 i concentrar l’activitat a l’Arboç Indústria l Saint-Gobain tancarà la planta de producció de vidre que té al Vendrell i traslladarà l’activitat a les instal·lacions de la mateixa companyia a l’Arboç, també al Baix Penedès. L’empresa francesa justifica el canvi per la necessitat d’«ajustar-se al model» del sector de l’automoció, que s’està electrificant i preveu que el trasllat es produeixi abans del 2030. La fàbrica vendrellenca compta amb 80 treballadors,

mentre que la planta arbocenca en té 200 tot i que el comitè d’empresa de l’Arboç encara no ha estat informat de l’operació. L’Ajuntament del Vendrell ha considerat que el tancament és una «mala notícia» per al municipi i ha demanat «implicació» a la Generalitat per evitar situacions com aquesta i buscar alternatives que permetin mantenir el sector industrial a la comarca.

En canvi, l’Ajuntament de l’Arboç

ha valorat «molt positivament» el trasllat de Devisa a les instal·lacions de Saint-Gobain, perquè entén que permet recuperar activitat econòmica i reforçar el teixit industrial local. El consistori arbocenc defensa que l’operació garanteix la continuïtat en un espai industrial estratègic, reforça la viabilitat de la planta i contribueix a recuperar part del múscul econòmic que s'havia perdut els darrers anys. l Agències

Els Mossos atribueixen la reducció dels delictes a la col·laboració policial. Aj. de Salou

Salou registra un descens del 25% dels fets delictius en els darrers dotze mesos Seguretat l La Junta Local de Seguretat ho constata, mentre Granados reclama més Mossos i una Àrea Bàsica Policial Eloi Tost / ACN Els delictes es van reduir un 25,1% a Salou en els darrers dotze mesos, segons les dades exposades pels cossos policials en la Junta Local de Seguretat celebrada ahir dimecres. Entre el maig del 2025 i el maig d’enguany, al municipi es van registrar 3.023 fets delictius, la majoria contra el patrimoni, tal com va explicar el sotscap regional al Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, Joan Carles Granja. El responsable policial va indicar que els delictes que més preocupen són els que afecten les persones, tot i que numèricament són inferiors als patrimonials. Els furts continuen sent els més habituals, seguits de les estafes, un àmbit en què Granja va defensar la necessitat de fer pedagogia sobre l’ús de les xarxes. També va destacar que els robatoris a l’interior de vehicles han baixat un 40% i va atribuir la millora de les dades a la col·laboració dels cossos policials.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va celebrar el descens dels fets delictius i va valorar la bona feina dels agents, però va insistir que la ciutat necessita més recursos policials. El batlle va recordar que el municipi disposa de 114 policies locals, una xifra superior a la d’altres ciutats de 33.000 habitants, però va remarcar que Salou rep 3 milions de visitants anuals i que, amb PortAventura, la xifra supera els 8 milions. Per aquest motiu, va tornar a reclamar una Àrea Bàsica

Policial pròpia o alguna fórmula que permeti incrementar la presència dels Mossos i dotar la ciutat d’una àrea d’investigació. Granados va admetre que la reducció dels delictes pot anar en contra d’aquesta petició, però va defensar que Salou ha de tenir més seguretat de la Generalitat. Granja no va concretar quants agents hi haurà aquest estiu, però va assegurar que els dispositius es reforcen i que enguany la dotació serà superior gràcies a la nova promoció d’agents.

El sotscap regional dels Mossos va posar l’accent en la necessitat d’activar dispositius concrets i planificats, en coordinació amb la Policia Local, perquè els recursos disponibles en altres comissaries o unitats centrals es puguin mobilitzar de manera eficient. Durant la Junta Local de Seguretat també es va abordar la situació vinculada al top manta, després que fa un any diferents operatius contra persones residents a Salou que emmagatzemaven articles per vendre’ls en altres localitats generessin episodis de tensió contra la policia.

Granados va reiterar que aquest fenomen no es produeix dins del terme municipal de Salou, però va lamentar que els venedors s’instal·lin a Cambrils, al límit amb la ciutat. En aquest sentit, va demanar al municipi veí que retiri «de forma immediata» aquest mercat de venda ambulant i el traslladi al centre de Cambrils. Segons l’alcalde, això deixa la Policia Local de Salou sense marge d’actuació.

13 dijous 11 de juny de 2026

Proposta de Rodalies de la Catalunya Sud

de

L Ma a Po fum bla et

R14

El

Ul

lde

co

na

Ca -A

lca

ma

na

r

rle

L’A s-

mp

De

lte

br

oll

L’A

e

a-

me

Pe

re

lló

tlla

de

Ca

La

tlla

r

La

Rie

ra

de

Po

bla

Ga

ià

de

Mo

nto

rn

ès

Ma

r

Les plataformes del Corredor Sud reclamen una Rodalia pròpia i mesures urgents Mobilitat l Les tres entitats participants es van reunir ahir a la Diputació de Tarragona per presentar una proposta «adaptada a les necessitats de tots» Adam Díaz Garriga Les diverses plataformes que defensen el servei del corredor ferroviari del sud de Catalunya van consolidar la seva unió després de reunir-se aquest dimecres a la Diputació de Tarragona. La intenció de millorar la infraestructura i l’organització a la demarcació va quedar palesa amb la intervenció de Dignitat a les Vies, Trens Dignes i Propera Parada Valls durant la cimera, en la qual es va proposar una Taula de mobilitat per a la demarcació.

En aquest sentit, des dels tres ens ressaltaven la possibilitat d’incorporar institucions com el Port de Tarragona, empreses de la província, sectors econòmics o «més actors» per debatre les qüestions més importants al Camp de Tarragona

en l’àmbit de gestió ferroviària. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, també va posar en valor la necessitat d’un debat compartit sobre la mobilitat. Reclamacions que, segons les entitats, «van evidenciar» durant la reunió la necessitat de crear la Taula de mobilitat.

Allà, també es va presentar el futur projecte per a impulsar una Rodalia pròpia i autogestionada: «És necessària més que mai i defensem que aquest projecte ha de ser liderat des de la província», indicaven des de les entitats. Respecte a l’organització, la plataforma Mercaderies per l’Interior també va intervenir en la reunió per suportar la possible creació de l’òrgan.

Similituds i agraïments Entre les propostes presentades, va

destacar un mapa configurat per «donar resposta a les necessitats dels ciutadans», el qual va ser valorat per diversos representants de grups polítics del Partit Socialista, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i el Partit Popular. «Agraïm la seva predisposició, disponibilitat i voluntat de treball», afirmaven des dels ens. Curiosament, la imatge exposada era gairebé idèntica a la proposta presentada per Junts a finals del passat mes d’abril. L’únic canvi respecte a aquella iniciativa va ser la implementació, en el nou model, d’una via alternativa (RT4) recuperada des de zero entre Sant Vicenç de Calders i Mora la Nova.

El partit juntaire va proposar les mateixes condicions, tot i que aquesta via només connectaria Sant Vicenç de Calders amb Reus

Els assistents van coincidir en la necessitat d’impulsar una Taula de mobilitat passant pel Morell i la Pobla de Mafumet, l’estació del Camp de Tarragona, el Catllar, la Riera de Gaià, la Pobla de Montornès i Roda de Mar. De la mateixa manera, la nova proposta incorporava la creació de la línia R18 entre Reus i Girona.

A més, des de les entitats van assegurar que, malgrat que hi ha problemàtiques que es poden tractar a llarg termini, «d’altres es poden aplicar de manera immediata». En concret, feien referència a la integració tarifària real i reclamaven «conèixer una proposta concreta d’horaris i freqüències». «Considerem que moltes de les millores plantejades no haurien d’esperar una dècada», advertia l’ens després de la cimera, afegint que es podrien assolir «amb millor organització».

Setmana de l’Energia

Setmana de l’Energia

CONSCIENCIACIÓ

Una setmana per passar a l’acció i canviar l’energia La Setmana Europea de l’Energia Sostenible promou l’eficiència energètica i les energies renovables Adrià Recasens Benaiges

A

questa setmana, entre el 9 i 11 de juny, se celebra la Setmana Europea de l’Energia Sostenible que aquest 2026 porta el lema «Passa a l’acció, canviem l’energia» La European Sustainable Energy Week (o EUSEW, per les seves sigles en anglès) és una iniciativa de la Comissió Europea que té l’objectiu de promoure l’eficiència energètica i les energies renovables a la Unió Europea i altres països. Durant el període de la campanya, s’organitzen esdeveniments i activitats per tota Europa, incloent-hi conferèn-

cies, tallers, visites a instal·lacions, concursos i altres iniciatives.

Els esdeveniments estan oberts al públic en general i són dirigits a professionals del sector energètic, representants polítics, empreses, organitzacions no governamentals, i ciutadans interessats en l’energia sostenible.

La iniciativa enguany proposa accions concretes en tres àmbits: llar, mobilitat i comunitats energètiques, per aprofitar més l’energia, ser més eficients i participar d’un nou model energètic més net a partir d’energies renovables.

Des de la bomba de calor per escalfar i refrescar la casa de forma efi-

cient, una manera de moure’t més sostenible amb el vehicle elèctric o compartir l’energia verda des d’una comunitat energètica. Tres canvis en una mateixa direcció: fer un ús més intel·ligent de l’energia.

A Catalunya, les accions estan promogudes principalment per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) que enguany compta amb gairebé una trentena d’activitats i 14 municipis participants. Al Camp de Tarragona els dies 8 i 9 de juny s’hi va celebrar l’’EcoRoquetes 2026: 3a Festa de la Gestió Ambiental’ de Roquetes, i del 17 al 22 de juny tindrà lloc el taller ‘Habitatges eficients: guia pràctica pas a pas’ a Deltebre.

La campanya d’enguany porta per lema ‘Passa a l’acció, canviem l’energia’.

CEDIDA

15

dijous 11 de juny de 2026

Setmana de l’Energia

XARXA ELÈCTRICA

El 58,8% de generació elèctrica de Catalunya el 2025 provenia de CN Ascó i CN Vandellòs II Les centrals operades per l’ANAV van generar 22,8 mil milions de kWh que van permetre estalviar l’emissió de 8,4 milions de tones equivalents de CO2

L

Redacció

es centrals nuclears Ascó I, Ascó II i Vandellòs II van sumar durant l’any 2025 una producció neta de 22,8 mil milions de quilowatts hora que van suposar el 8,6% de la producció global neta del sistema elèctric peninsular i fins al 58,8% de l’energia produïda a Catalunya, segons dades provisionals de Red Eléctrica de España. Aquesta aportació al sistema elèctric equival també a la cobertura de l’11% del consum d’energia elèctrica de les més de 19,7 milions de llars espanyoles.

Ascó I, Ascó II i Vandellòs II van

operar durant tot l’any amb fiabilitat i van subministrar a la xarxa elèctrica energia síncrona, contribuint així a mantenir l’estabilitat del sistema i a garantir un subministrament lliure d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a la indústria, el comerç i les llars, que va permetre avançar en el camí de la descarbonització fixada en els objectius de la lluita contra l’escalfament global. En aquest sentit, la producció conjunta de les tres centrals es va traduir durant el 2025 en l’estalvi de l’emissió de 8,4 milions de tones equivalents de CO2.

Amb un factor de càrrega del 81,02%, CN Vandellòs II va registrar

Cobertura de l’11% del consum d’energia elèctrica de les més de 19,7 milions de llars espanyoles.

una generació neta de 7.392,0 GWh, mentre que CN Ascó I i CN Ascó II, van produir respectivament 7.991,3 GWh i 7.280,6 GWh, mantenint factors de càrrega del 92,42% i el 92,12%.

El factor de càrrega d’una instal·lació de producció elèctrica és la diferència entre l’energia elèctrica produïda en

un període i la que es podria haver produït amb la planta funcionant al 100% de potència durant el mateix període.

Les centrals nuclears operades per ANAV treballen per aportar a la societat, avui i en el futur, energia abundant, estable i lliure d’emissions, de

CEDIDA

manera que es continuen preparant, amb inversions al voltant de 100 milions d’euros anuals, en la modernització d’equips, sistemes i components i també en la renovació generacional de l’equip humà, per operar a llarg termini en les millors condicions de seguretat.

~ ANAV ~

16 dijous 11 de juny de 2026

Tomeu Nadal, nou director esportiu del Nàstic: «No vinc a fer grans promeses, vinc a treballar» Futbol l El manacorí va subratllar que vol «un equip valent, vertical i que vagi a per tots els partits» i jugadors «que vinguin amb ambició» Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona va engegar ahir oficialment el projecte de la temporada 2026/2027.

L’entitat grana ho va fer passant el micròfon a l’arquitecte, el director esportiu Tomeu Nadal. El de Manacor es va presentar destacant que té les idees clares: «No vinc a fer grans promeses, vinc a treballar, escoltar i prendre decisions perquè el Nàstic torni a ser un equip competitiu, amb identitat i ambiciós».

Nadal s’ha posat a les mans de Xisco Campos per dissenyar plegats el nou Nàstic. Ell mateix ho va confirmar en roda de premsa assenyalant que «he buscat una persona que entengui el club, que tingui capacita de lideratge, ambició i una manera d’entendre el futbol alineat amb el que volem construir».

Aquesta persona és Xisco Campos, qui fou excapità de la darrera etapa daurada que va assolir l’ascens, amb Tomeu Nadal, llavors, com el seu company d’equip. Pel que fa a Pablo Alfaro, Nadal es va pronunciar per agrair el tracte i la feina feta, però va concretar que no va quallar la renovació en tant que les idees futbolístiques eren ben diferents.

Aquest repte és també l’oportunitat de créixer per a Tomeu Nadal. «És un pas important en la meva carrera i ho faig en un club que

conec molt bé i sé la capacitat de creixement que té», va assenyalar.

El manacorí arriba lliure del Castellón, on la temporada passada va formar part de l’estructura esportiva i va ser secretari tècnic del filial.

Ara, passa al primer pla a Tarragona. «Quan va sortir la possibilitat no vaig tenir cap dubte de voler unirme i ajudar a créixer el club des del primer equip fins al futbol base».

L’encàrrec que té Tomeu Nadal és construir un Nàstic que torni a il·lusionar tothom, després d’una temporada a la deriva. El manacorí així ho va destacar, però també va mostrar que té la vista posada en el camí que s’ha de recórrer: «Som conscients de la decepció d’enguany i no ho oblidem, però no ens hi quedarem instal·lats perquè el futbol no espera ningú. Vull començar una nova etapa il·lusionant». A més, va afegir que «la confiança es guanya.

El nostre objectiu és aconseguir-ho amb treball, honestedat i fets. Tenim un gran club i una gran afició; ara ens toca estar a l’altura».

Quin Nàstic vol Tomeu Nadal va deixar clar que fa temps que treballa en la confecció de la plantilla de la mà de Xisco Campos i que, pròximament, avançarà tant amb els jugadors de la plantilla a renovar o descartar i els nous fitxatges. Així mateix, va establir unes línies a seguir.

Pel que fa al model de joc, el director esportiu va apuntar que vol «un equip valent, que vagi pels partits,

A l’esquerra, el president executiu Lluís Fàbregas i, a la dreta, el nou director esportiu Tomeu Nadal durant la presentació. Gerard Martí

que sigui vertical i amb una identitat molt marcada». En definitiva, vol un Nàstic reconeixible i que «en 7 o 9 mesos» quedi ben clar la diferència de l’anterior al nou projecte.

També va subratllar quin perfil de jugadors tindran cabuda. De fet, va posar el millor exemple amb Xisco Campos: «Els nastiquers ja saben quins valors tenia com a ju-

gador. Els continua tenint a la banqueta i no s’han de perdre». «Volem futbolistes que entenguin què significa defensar aquest escut, que tinguin talent, compromís, caràcter

17 dijous 11 de juny de 2026

Nadal destaca que tindrà en compte els jugadors del planter per al seu projecte

El director esportiu no vol posar objectius més enllà d’anar partit a partit

i ganes de créixer. No entraré en cap subhasta. Qui vingui al Nàstic ha d’estar convençut en el projecte al 100%».

En aquesta fórmula també hi haurà cabuda pels jugadors del planter. Nadal va aprofitar per enviar ànims cap a la Pobla de Mafumet que, dissabte, es jugarà l’ascens a Tercera Federació. «Que pugin és molt important. Pel que fa als jugadors, he de dir que a mi no em fa por l’edat. Els avaluarem com la resta i si hi ha algú que pot estar al primer equip, hi serà».

Enguany, si una cosa ha faltat a l’equip és la figura d’un líder al vestuari. En aquest sentit, Nadal va apuntar que «Amb l’aposta de Xisco anem en aquesta direcció de lideratge. A més, també en buscarem al vestuari, perquè no és bo que un entrenador sempre hagi d’intervenir.

Buscaré quatre o cinc perfils amb lideratge, que siguin competitius i que transmetin molt a la plantilla».

En aquest camí, Nadal vol crear un equip que transmeti i que l’afició

«se senti identificada» perquè «si jugadors i afició van juntes, l’èxit està assegurat».

Objectius Tomeu Nadal també va tocar de peus a terra pel que fa als objectius de la temporada. De fet, va ser clar: «A 10 de juny i amb el 70% de la plantilla per fer no es pot parlar.

Ambiciosos som tots, el club, Xisco i jo, però crec que l’objectiu ja de ser consolidar un projecte i guanyar el primer partit de lliga». A més, va assenyalar que «en el futbol s’ha de créixer setmana a setmana i és el que vull d’aquest equip».

En els pròxims dies es començaran a veure els primers moviments d’un projecte que tot just es va presentar oficialment ahir i que, avui, continuarà amb la presentació oficial de Xisco Campos. El Nàstic es posa –de nou– a les mans de persones que van formar part del club i entenen el valor de l’escut. Ara, toca començar la feina de picar pedra i assolir un equip que il·lusioni.

Tomeu Nadal, exporter del Nàstic de l’ascens a Segona i ara director esportiu Futbol l Va jugar dues temporades i va compartir porteria amb Manolo Reina Arnau Montreal Quesada Fa poc més de deu anys, Tomeu Nadal formava part del Nàstic. Llavors, però, el seu camí va apuntar cap a Tarragona per defensar la porteria de l’equip de Vicente Moreno. Nadal va jugar dues temporades i va compartir porteria amb Manolo Reina. Durant el primer curs va tenir més protagonisme sobre la gespa fins que la sanció per alineació indeguda el va deixar fora dels terrenys de joc la resta de la temporada. Va plorar com la resta de nastiquers el play-off a Llagostera i, un any després, va pujar al balcó de l’Ajuntament per celebrar l’ascens. Va sortir de Tarragona per acumular més minuts i ho va fer

Tomeu Nadal en la seva etapa com a porter grana. Cedida

de la millor manera, jugant més de 170 partits a la lliga professional. Deu anys més tard, torna a la ciutat com a director esportiu.

Xisco Campos abraçant-se amb Marcos de la Espada en la seva etapa com a capità del Nàstic. Cristina Aguilar

El Nàstic oficialitza l’arribada de Xisco Campos com a nou entrenador grana Futbol l El de Binissalem signa per dues temporades i arriba procedent del RCD Mallorca amb Álex García com a segon tècnic Arnau Montreal Quesada Era un secret que era conegut per tothom, però ahir el Nàstic de Tarragona ho va fer oficial: Xisco Campos serà l’entrenador del primer equip la pròxima temporada.

El director esportiu Tomeu Nadal va decidir que volia comunicar-ho personalment durant la seva presentació.

Fa deu anys, Campos es va acomiadar del Nàstic en una sala de premsa del Nou Estadi plena fins a la bandera. Llavors, qui fou el capità de l’ascens a Segona Divisió, ja va assenyalar que no era un adeu definitiu, perquè no tancaria mai la porta a tornar al Nàstic. Deu anys després, arriba a Tarragona com a entrenador.

En el transcurs d’aquest temps va acabar la seva etapa com a futbolista celebrant més ascensos amb altres equips, com el de la seva terra, l’RCD Mallorca, a Primera Divisió. Una vegada va penjar les botes, va tornar a l’equip balear per formar-se a les banquetes. Primer, al Juvenil A i, posteriorment, com a analista i membre del cos tècnic

del primer equip a Primera, amb Joseba Arrassate i Martin Demichelis. El passat dimarts, Campos ja es va acomiadar del Mallorca a través dels micròfons de SER Baleares, on es va emocionar destacant que la seva família «gairebé que em va empènyer en agafar l’oportunitat del Nàstic». Ara, Campos agafa el camí oposat, direcció Tarragona i, l’RCD Mallorca és el club que li recorda que sempre tindrà les portes obertes.

Ahir, el club va fer oficial que Xisco Campos serà el nou entrenador del primer equip. El tècnic de Binissalem va signar un contracte de dues temporades, enllaçant-lo al capdavant del club grana fins el curs 2027/2028. Des del Nàstic es va destacar que la incorporació de Campos: «reforça l’aposta del club per un projecte esportiu arrelat a la seva identitat i als seus valors de cara a la pròxima temporada». Álex García, segon entrenador Xisco Campos ha arribat amb un home de confiança que també va formar part de l’estructura esportiva de l’RCD Mallorca. Álex García

Fa deu anys, Xisco Campos va tancar la seva etapa com a jugador del Nàstic serà el segon entrenador del Nàstic i ajudarà al de Binissalem al llarg del curs.

L’any passat, García va formar part del cos tècnic del Mallorca B com a assistent de Gustavo Siviero i també va formar part del primer equip, on va coincidir amb Campos, com a assistent analista. Álex García arriba al Nàstic després de celebrar un ascens a Segona Federació amb el Mallorca B, equip que va assolir l’èxit sense oposició.

Avui, Xisco Campos serà presentat oficialment com a nou entrenador del Nàstic de Tarragona.

Aquesta és la segona peça essencial del projecte de la pròxima temporada i, de la mà de Tomeu Nadal, començarà a planificar el curs, amb la confecció d’una plantilla alineada amb els seus valors. El projecte de la temporada 2026/2027 tot just acaba de començar.

18 dijous 11 de juny de 2026

Jepi Selva: «L’hoquei ha sigut el que m’ha fet gaudir, viatjar, conèixer gent i convertir-me en la persona que soc ara» Hoquei Patins l El vallenc se sincera al Diari Més després de retirar-se d’un esport que subratlla que ha sigut «la seva vida» i ho fa a la seva manera: «donant un gran espectacle fins al final» Arnau Montreal Quesada Han passat uns dies respecte al seu darrer partit com a jugador d’hoquei. Quines sensacions té de l’eliminatòria entre Liceo i Calafell?

«Les sensacions són bones perquè, llevat del primer, tots els partits van ser molt competits. Sobretot l’últim, perquè l’equip va jugar molt bé contra un gran rival. El que més m’agrada és que es va poder veure un gran espectacle. Acabar la meva carrera amb un partit ple de gols i transicions era el que volia».

Tenia clar des del principi que aquesta temporada seria l’última?

«La veritat és que no. Potser algun pensament apareixia, però no va ser fins a Nadal quan vaig prendre una decisió ferma. Va ser llavors quan ho vaig comunicar al club i als meus companys».

Tenint en compte com ha jugat tota la temporada, aquest Jepi Selva podria haver continuat jugant més anys.

«Volia acomiadar-me de l’hoquei professional amb bones sensacions.

Volia ser jo qui es retirava, no que l’hoquei em deixés enrere. Ha sigut un gran any, m’he sentit un jugador important al Calafell. M’he deixat la pell a la pista, he posat la meva raça i competitivitat fins al final i marxo

Jepi Selva Jugador del CP Calafell

Futur «Ara vull dedicar-li temps a la meva família, que s’ho mereixen i, també, donar un cop de mà a l’HC Valls»

L’esport del Morell celebra una temporada plena d’èxits amb una diada amb 850 persones Poliesportiu l El Morell va viure el passat dissabte una nova edició de la Diada de l'Esport. La cita va reunir unes 850 persones vinculades a les entitats esportives del municipi.

La jornada va servir per reivindicar la tasca dels clubs esportius i fer balanç d'una temporada especialment positiva. Clubs, esportistes equips tècnics i famílies van compartir una

diada que va culminar amb el tradicional Sopar de l'Esport a l'avinguda dels Països Catalans. Al llarg del matí, el passatge de l’Esport va acollir diverses activitats lúdiques i esportives adreçades a tota la família.

El laberint aquàtic, els jocs tradicionals, els vídeos en 360° i la festa de l’escuma van tenir una molt bona acollida i van omplir l’espai de par-

ticipants durant tota la jornada. El moment central va arribar al vespre quan es van lliurar els tradicionals reconeixements pels èxits aconseguits dels clubs. La regidora d'Esports, Mònica Casas, va assenyalar que «ha estat una temporada especialment positiva. Moltes entitats han incrementat el nombre de socis i s'han consolidat projectes esportius». Entre els èxits destacats, hi ha l'ascens de l'equip sènior masculí del CB Morell a Copa Catalunya, així com els títols aconseguits per les jugadores alevines i infantils del CFS El Morell. l Redacció

amb la consciència tranquil·la».

Com valora la temporada? Vau aixecar la lliga catalana i vau quedar a tocar de dos trofeus més.

«La veritat és que ha sigut un gran any. Valoro molt la Lliga Catalana aconseguida i, arribant a dues finals, amb tot el que costa, és una llàstima com va acabar, hagués sigut la cirereta en el pastís. Em quedo que el Calafell em va fitxar per consolidar aquest gran projecte i els anys que he estat aquí ho he fet perquè l’equip sigui un dels quatre millors de l’OK Lliga, deixant-los a la Champions».

Es retira als 40 anys i més de la meitat els ha dedicat a jugar a l’hoquei professionalment. Amb quina etapa es queda?

«Seria injust quedar-me només amb una, perquè, sincerament, a tot arreu on he estat m’han tractat bé i he gaudit d’aquest esport que tant m’apassiona. Si hagués d’escollir, penso que l’etapa italiana al Viareggio va ser boníssima a nivell individual i esportiu. Em quedo també amb el Calafell i amb aquest comiat, que ha sigut tot un somni».

En el final és quan millor queda mirar enrere. Com van ser els seus

inicis a l’hoquei?

«Recordo que era un nen molt mogut que li encantaven tots els esports, però em vaig enamorar de l’hoquei. No va ser fins a més gran que em vaig adonar que em podia dedicar a jugar d’això. De nen, jugava perquè m’apassionava i m’ho passava molt bé. Sempre m’he volgut emmirallar amb aquell Jepi petitet».

Què ha significat l’hoquei per a vostè?

«Ha sigut una de les parts més importants de la meva vida. Ha sigut un esport que m’ha fet gaudir, m’ha fet viatjar, conèixer molta gent i acumular experiències que m’han convertit en la persona que soc ara».

Què és el que més enyoraràs?

«Els partits dels diumenges. Els pavellons plens, la gent animant, la pressió del resultat en els darrers minuts i, sobretot, les estones en el vestidor amb companys i amics que he fet al llarg de la meva carrera».

I ara què?

«Ara, a dedicar-me a la meva família, que s’ho mereixen i molt. Donaré un cop de mà a l’Hoquei Club Valls, ja sigui dirigint un equipet de la base o involucrar-me en una altra cosa». És impossible deslligar Jepi Selva de l’hoquei?

«En gran part m’agradaria, per fer una desconnexió mental total. Però penso que tinc massa lligams, que m’agrada massa i, també, perquè sento un compromís moral amb aquest esport que m’ho ha donat tot».

Com veu la salut de l’hoquei?

«Crec que podem estar contents, jo crec que ara es veu molt més espectacle. Penso que l’hoquei té molt bona salut, però l’hem de cuidar entre tots. A vegades, no s’ha de criticar tant tot el que envolta l’hoquei, sinó ser positius i donar un cop de mà com es pugui per anar tots en la mateixa direcció».

Imatge del sopar de la diada de l’Esport del Morell. Ajuntament del Morell

19 dijous 11 de juny de 2026

Lleó XIV beneeix la torre de Jesucrist i culmina la visita a Catalunya a la Sagrada Família Religió l El pontífex va visitar Montserrat i va cloure la jornada a Barcelona amb la missa pel centenari d’Antoni Gaudí, on va reivindicar la Sagrada Família com una «catequesi de pedres, colors i llum» Agències El papa Lleó XIV va culminar ahir dimecres la visita a Catalunya amb la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. El pontífex va arribar al temple barceloní al vespre, com a acte central, després d’haver estat al matí a Montserrat. En una homilia amb un ús destacat del català, alternat amb el castellà, va definir la Sagrada Família com una «catequesi de pedres, colors i llum» i va assegurar que «la Ciutat Comtal i tota Catalunya es reuneixen en aquest temple», que va presentar com un signe «d’unitat i de concòrdia».

Lleó XIV va reivindicar la dimensió espiritual de l’obra de Gaudí, a qui va descriure com l’«arquitecte de Déu» i com un creador «ardent de fe», i va defensar que l’art i la bellesa són canals d’evangelització.

La benedicció de la torre de Jesucrist va ser el punt culminant de la missa solemne pel centenari de Gaudí. Amb 172,5 metres, la Sagrada Família es converteix en l’edifici més alt de Barcelona i en l’església catòlica més alta del món. La creu que corona la torre, revestida de vidre i d’unes 15.000 peces de ceràmica blanca esmaltada, es va il·luminar per primera vegada en un espectacle de llum, música, drons i focs artificials que va ser seguit per milers de persones. El Papa va afirmar que aquesta creu «il·lumina la ciutat com un far obert al Mediterrani» i que guia «els passos del poble de Déu que pelegrina per aquesta terra de Catalunya». Després de la missa, Lleó XIV va sortir a l’exterior de la basílica, va pregar i va escampar aigua beneïda sobre la torre, les autoritats i els fidels assistents.

L’interior del temple estava ple

La torre de Jesucrist de la Sagrada Família es va il·luminar aquest dimecres al vespre durant l’acte de benedicció. Agències

Amb 172,5 metres, el temple esdevé l’església catòlica més alta del món El pontífex va fer a Montserrat una crida perquè «l’odi doni pas a l’esperança i la pau» d’autoritats eclesiàstiques i civils, amb uns 250 bisbes, els reis d’Espanya, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, ministres i consellers. En el tram més social de l’homilia, el Papa va llançar un missatge contra la guerra, la violència i l’exclusió. «No podem creure en Jesús i promoure la

El Papa va presidir la missa del centenari de Gaudí a l’interior de la basílica. Agències

guerra. No podem creure en Jesús i matar l’innocent. No podem creure en Jesús i abandonar qui pateix, qui plora, qui fuig de la misèria», va afirmar. El cardenal Joan Josep Omella

va agrair la visita del pontífex i va defensar una Església oberta, acollidora i «hospital de campanya». La celebració va acabar amb la benedicció de la torre, l’encesa de la creu

i el descobriment d’una placa commemorativa de la visita papal.

Abans de l’acte central a Barcelona, Lleó XIV havia visitat al matí Montserrat, el cor espiritual de Catalunya, on va presidir la pregària del rosari i va fer un al·legat per la pau. Davant la Moreneta, per qui va explicar que té devoció des dels anys 90 arran de la seva etapa com a rector a la parròquia de Santa Maria de Montserrat a Trujillo, al Perú, va demanar que «l’odi doni pas a l’esperança i la pau». El pontífex també va agrair als catalans que hagin rebut persones d’altres països i que hagin ensenyat a integrar-les «en una única família». Rebut per més de 7.000 fidels, entre senyeres, banderes vaticanes, estelades i banderes espanyoles, el Papa va tornar a expressar-se en català i va donar les gràcies a Catalunya per la seva fe. A Barcelona, unes 120.000 persones van seguir el seu recorregut amb papamòbil.

Montserrat El discurs a Montserrat va combinar espiritualitat, memòria i missatge social. Lleó XIV va recordar que el papa Francesc havia ofert la rosa d’or a la Mare de Déu de Montserrat i va encomanar a la Moreneta el seu servei com a successor de sant Pere i la missió de l’Església «en un món que clama demanant justícia i pau». També va demanar renunciar a les paraules feridores, a les calúmnies i a la divisió, tant en la família com en les xarxes socials, els debats polítics i les comunitats cristianes. L’abat de Montserrat, Manel Gasch, li va agrair el seu testimoni a favor de tot ésser humà i la denúncia de la violència. La jornada montserratina va quedar marcada pel cant del Virolai i per l’ús del català en bona part dels discursos i de la pregària.

Sagrada Família A la tarda i al vespre, la Sagrada Família va concentrar la mirada mediàtica internacional. L’espectacle inaugural va comptar amb la participació de l’Escolania de Montserrat i amb públic convidat que portava fanalets il·luminats al ritme de la música. Els drons van dibuixar el rostre de l’arquitecte Antoni Gaudí i la cita «Primer l’amor, després la tècnica», abans que els focs artificials sortissin de les torres del temple barceloní i que la paraula «Gràcies» aparegués al cel de la Ciutat Comtal.

20 dijous 11 de juny de 2026

Un home mor d’un tret al cap davant d’una comissaria al carrer Balmes Barcelona l Els Mossos busquen l’autor dels fets, que va fugir deixant l’arma homicida amagada en una parada d’autobús Agències Un home va morir ahir dimecres d’un tret al cap al carrer Balmes de Barcelona, davant de la comissaria de la Policia Nacional que tramita DNI i passaports. Els fets van tenir lloc cap a les 10 del matí, a la conflu· ència amb el carrer de la Granada del Penedès, en una zona cèntrica i propera a una escola. Segons les primeres informacions, l’autor va fugir després del tret i va deixar la pistola amagada en una parada d’autobús de la plaça Gal·la Placídia, on una dona la va trobar i va avisar la policia. Les càmeres de seguretat van captar imatges de l’autor, que anava vestit amb pantalons curts i samarreta i duia un casc de bici· cleta a la mà. Els Mossos van obrir una investigació i un dispositiu per localitzar-lo. Al lloc dels fets s’hi van desplaçar efectius policials i del SEM, així com la comitiva judicial, que va fer l’aixecament del cadà· ver. La funerària es va endur el cos abans de dos quarts d’una.

El crim es va produir tres dies després que un altre home morís en un tiroteig a la Zona Franca i ha

L’apunt

Desvinculen el crim de la visita del Papa Lleó XIV a la ciutat Els Mossos van desvincular el crim del carrer Balmes de la visita del Papa a Barcelona. El sotsinspector Sergi Riera, sotscap de la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi, ho va remarcar des del lloc dels fets, on va explicar que la Divisió d’Investigació Criminal s’ha fet càrrec del cas. La policia no va donar més detalls sobre el mòbil del crim ocorregut.

Agents dels Mossos i del SEM es van desplaçar fins al lloc del crim. Agències

El crim es produïa tres dies després d’un altre tiroteig a la Zona Franca de la Ciutat Comtal tornat a posar el focus en l’ús d’ar· mes de foc a Barcelona. Els sindi· cats dels Mossos van expressar ahir

preocupació per l’augment de tiro· tejos i van reclamar més recursos, formació i protecció. La portaveu de SAP-ME, Imma Viudes, va demanar no caure ni en «l’alarmisme fàcil» ni en el «negacionisme institucional», però va advertir que cal encendre les alarmes i fer un diagnòstic res· ponsable. Segons Viudes, no és una simple successió de fets violents,

sinó un increment de disputes en· tre organitzacions criminals amb més presència d’armes de foc. Tam· bé va reclamar reforçar la investi· gació criminal i la intel·ligència po· licial. Des d’USPAC, Albert Palacio va defensar que la situació és «molt preocupant» i va reclamar canvis legislatius, polítics i policials.

Les reaccions polítiques es van

succeir al llarg del dia. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va afirmar que «la violència amb armes de foc no ha de tenir cabuda a Catalunya» i va defensar agreujar les penes per tinença il·legal d’armes. Parlon va lamentar que fets com el de Balmes afectin la percepció de seguretat i «entelin les bones xifres fruit de la bona feina», però va reafirmar el compromís del Govern amb la in· vestigació i la coordinació policial.

L’alcalde, Jaume Collboni va assegu· rar que segueix els successos «amb preocupació» i va reclamar «més policia», a més d’endurir les penes per tinença d’armes i drogues.

Des de l’oposició, la secretària ge· neral d’ERC, Elisenda Alamany, va lamentar que s’hagin produït «dos tirotejos en quatre dies a Barcelo· na» i va instar el Govern a situar la policia «darrere dels delinqüents».

El líder de Junts, Jordi Martí, va de· nunciar un «clima insostenible de pistolerisme» i va reclamar accions per desarticular bandes criminals, recordant episodis recents amb ar· mes de foc i armes blanques. Martí va advertir que no n’hi ha prou amb demanar més efectius.

La Fiscalia informa que la mà dreta de García Ortiz es va reunir amb Leire Díez Tribunals l La Fiscalia General de l’Estat ha informat el jutge Santiago Pedraz que Diego Villafañe, alesho· res tinent fiscal de la Secretaria Tèc· nica i considerat mà dreta de l’exfis· cal general Álvaro García Ortiz, es va reunir el març i l’abril del 2025 amb l’advocat Jacobo Teijelo i amb l’exmilitant socialista Leire Díez, presentada com una «companya de despatx». Segons fonts fiscals, Gar· cía Ortiz va ser informat a posterio· ri de les trobades, però ni Villafañe ni la fiscal Belén López, present en una de les reunions, van rebre cap indicació seva. En les reunions, Tei· jelo va exposar fets presumptament comesos per tercers que podrien tenir rellevància penal i la voluntat

Diego Villafañe, aleshores tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia. Agències

de presentar denúncies, però els fis· cals van considerar que les seves al· legacions no tenien cap sustent pro·

batori concret. La Fiscalia també ha comunicat que no hi va haver reuni· ons amb Ismael Oliver, Javier Pérez Dolset ni el lletrat de l’excomissari Villarejo, noms pels quals havia preguntat el magistrat. L’organisme assegura que no existeix registre de visites a la seu de la Fiscalia Gene· ral i que la informació traslladada respon al que han comunicat els fiscals afectats. També detalla que no consten denúncies de Teijelo el 2025 ni el 2026, que una denúncia de Díez contra el fiscal José Grinda va ser arxivada per manca d’indicis, i que les cinc denúncies presenta· des per Koldo García també van ser arxivades. El cas segueix sota inves· tigació judicial. l Agències

Belfast viu una nit de violència contra immigrants amb habitatges, autobusos i cotxes cremats Successos l Belfast va viure una nit de dimarts a dimecres de vio· lència contra immigrants després de l’intent de decapitació d’un veí per part d’un home d’origen sud· anès, ja empresonat preventiva· ment. Grups d’encaputxats van incendiar habitatges atribuïts a es· trangers, autobusos, cotxes i con·

tenidors, amb un balanç de cinc ferits i un centenar d’investigats.

La família de la víctima va dema· nar aturar els disturbis i Keir Star· mer va advertir que no tolerarà atacs per l’origen de les persones.

Els líders d’Irlanda del Nord recla· maren calma i van atribuir els al· darulls a grups locals. l Agències

21 dijous 11 de juny de 2026

k Roda el món i torna el mot k

k Editorial k

Papa

Vies de solució

P

oques vegades un mot haurà resultat tan prometedor i tan poc necessitat de presentar-lo agombolat per la família (cosa que en aquest cas, a més a més, és una sort, perquè el cert és que en té ben poca).

Prometedor, d’entrada, per l’origen: com pot ser que un mot de creació expressiva infantil (per tant, de pare) hagi atès aquestes cotes, diguem, de rellevància social? En realitat aquí estaríem incorrent en una confusió, perquè el cert és que la creació infantil (tal com passa amb molts apellatius de persona: Tito, Neni, Txeni, etc, o fins i tot amb mama) coincideix amb la veritable etimologia del mot, que és grega: pápas, ‘pare, bisbe’, a través del llatí papas, papa.

Un cas d’homografia, pràcticament.

Prometedor també per la polisèmia. Papa té encara dos significats més igual de vius, i en ambdós casos creats per la mateixa via. Un és el de menjar, tant en forma de substantiu com de verb (papar), l’origen igualment llatí de la qual ens el recorda el verb italià pappare, de gran difusió. L’altre és més curiós, perquè és un derivat de pap: papa en el sentit de cuca, ‘aplicat pels infants a bestioles que es mengen certes coses d’una manera considerada perjudicial’. O, més senzillament, per designar qualsevol insecte no volador.

I finalment, pel pes de l’accent. La variant papà, que tanta animadversió desperta a molta gent, es deu senzillament a la influència del francès, tan viva entre nosaltres (i a tot l’occident) durant La variant papà, que el segle XIX i primera tanta animadversió meitat del XX. Si sou desperta a molta gent, dels que teniu mania es deu senzillament als francesos, ja ho saa la influència del beu: els podeu carregar francès, tan viva entre també aquest mort. nosaltres Pel que fa als derivats, ja he dit que són escassos (poc més de mitja dotzena) i de poca fantasia: papal, papat, papable… Només cal veure el més famós de tots, papista (“Ser més papista que el papa”), que formalment tampoc és que sigui per tirar coets. Curiosament, això sí, papisme (‘Defensa de la submissió a l’autoritat del papa’) és pràcticament desconegut. L’únic que té una certa gràcia, o molta, és el compost papabenet, ‘anís o confit molt petit’, que no és sinó l’aglutinació de ‘Papa Benet’ (en referència, suposo, a Benet III, 104è papa de l’església catòlica, viscut al segle IX).

Comptat i debatut, la veritat, m’ha semblat decebedor; d’una paraula amb la importància d’aquesta me n’esperava més. Com, d’altra banda, del seu actual representant, que en la visita que ha de fer a Barcelona sembla que es posarà lingüísticament al costat dels opressors. L’enèsim desengany de la casa.

Pau Vidal Filòleg i escriptor

L

a proposta presentada per les plataformes Dignitat a les Vies, Trens Dignes i Propera Parada Valls torna a posar damunt la taula una evidència que els usuaris de Rodalies al sud de Catalunya coneixen massa bé: el sistema actual no respon a les necessitats del territori. Les incidències constants, els retards reiterats i la manca de freqüències adequades han convertit un servei essencial en una font permanent de frustració per a milers de ciutadans. La reivindicació d’una Rodalia pròpia i autogestionada mereix ser escoltada.

No només perquè sorgeix de les entitats que fa anys que

denuncien les deficiències del servei, sinó perquè planteja una visió adaptada a la realitat del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. L’empresa mixta de Rodalies impulsada per la Generalitat i Renfe, que havia de representar un canvi de paradigma en la gestió ferroviària, encara no ha començat a desenvolupar la seva activitat de manera efectiva. Per tant, les expectatives generades continuen sense traduir-se en millores tangibles per als usuaris. Mentre es defineixen estructures, organismes i nous models de governança, els problemes quotidians persisteixen.

k Tribuna k

L’altra part privatitzada de l’atenció sanitària

E

l debat de l’atenció a la salut de propietat i gestió pública, és a dir, finançada amb diners dels impostos, i l’atenció a la salut privada i pagada pel ciutadà consumidor de la seva butxaca, deixa a banda un enorme sector d’activitats diverses. Aquestes activitats cada dia estan més presents als nostres carrers i ciutats, i és evident que mouen interessos múltiples i tenen un pes econòmic notable. En canvi, hi ha poc debat sobre el seu pes social, si la qualitat és acceptable, si està o no justificada i, sobretot, si hi ha alguna mena de control o regulació que garanteixi el seu ús a la ciutadania.

En algun moment històric del desenvolupament de l’estat de benestar i el seu component més important, la salut, algú va decidir excloure aquestes àmbits del finançament amb diners públics, a bé o per a mal, i així continuen, també a bé o per a mal.

El llistat és llarg, però de seguida ho entendreu: La Salut Dental, la Salut Ocular, l’Auditiva, l’oferta de Salut Reproductiva, la major part de la Salut Mental, la Salut de la pell i les fàneres: ungles, pèls, i la part cosmètica de la pell, la Cirurgia Plàstica Cosmètica, la Rehabilitació Ortopèdica, la Medicina de l’esport, per citar-ne unes quantes. Deixem fora les dites Medicines Complementàries o Alternatives amb vincles culturals com l’acupuntura, la Medicina Tradicional xinesa, la Medicina Ayurvèdica i les falòrnies associades com l’homeoteràpia, la magnetoteràpia i demés. Tot això, diguem-ne, no entra al ‘Seguro’.

Els carrers comercials de les ciutats, sovint els locals més ben situats, van plens de clíniques dentals, d’òptiques, de clíniques de reproducció assistida, tallers de manicures a tan més exòtiques…

No tant de consultes de callistes, que l’ús generalitzar de sabates esportives, de

tar depèn de poder sentir bé. O, almenys, millor.

La salut reproductiva afecta, naturalment i biològica, principalment a les dones. Mentre que alguns aspectes Xavier Allué conflictius com la interrupció de l’emTarragona baràs, s’han atès des del sistema públic, la reproducció assistida, un aspecte més “de laboratori”, està bàsicament privatitmaterials més tous que el cuir, ha redu- zada. ït moltíssim la patologia superficial dels Capítol a banda mereix l’atenció psipeus de la gent. És obvi que al voltant de codinàmica a les malalties mentals. A tot això hi ha un component consumis- les nostres contrades, l’atenció a la salut ta, atiat per la pressió de les modes estè- mental acadèmica, també. El CatSalut tiques i, per a molts (o moltes) la cerca de té concertada en règim de monopoli, l’eterna joventut dins un pot de bòtox. l’atenció a la salut mental a una instiPerò també és clar tució, l’Institut Pere que tot forma part del Mata, que és una emL’accés a psicoteràpia, que la gent entén com presa privada amb la salut i trobar-se bé: al diagnòstic psicològic ànim de lucre que no benestar. Trobar-se per part de professionals oculta, repartint diviprivats es manté en bé amb hom mateix i, dends mensuals als una situació, val a possiblement davant seus propietaris, i que dir, esquizofrènica: dels altres. ha impedit la creació l’assistència pública L’antic eslògan: d’altres serveis, púno ofereix teràpies ‘dos ulls per a tota la blics o privats, en el psicològiques i els vida’ va animar gepassat recent. D’altra psicòlegs que no són neracions a cercar banda, l’accés a psicometges, no poden correccions pristeràpia, al diagnòstic prescriure fàrmacs màtiques d’alguns psicològic per part de defectes de visió: miprofessionals privats opia, hipermetropia, astigmatisme. Les es manté en una situació, val a dir, esquimillores tecnològiques en la fabricació zofrènica: l’assistència pública no ofede vidres i lents plàstiques efectives ha reix teràpies psicològiques i els psicòlegs aproximat l’ús d’ulleres a tothom que ho que no són metges, no poden prescriure necessiti. Segons un recompte recent, el fàrmacs, quan la immensa majoria dels 64% de la població catalana necessita trastorns mentals poden beneficiar-se ulleres. Això són dos de cada tres perso- dels dos enfocaments terapèutics. nes: cinc milions? La presbícia, la dificulEls poders públics, estatals i autonòtat d’adaptació a l’enfocament visual de mics, farien bé d’ordenar tots aquests prop, dita “vista cansada”, afecta la majo- sectors en funció de la seva importància ria de la població per sobre dels 50 anys a la salut, evitar redundàncies, controlar d’edat. Menys freqüents, les dificultats desviacions i abusos, i comptabilitzar la auditives subsidiaries de suport elec- seva realitat econòmica. I ajudar a evitar trònic afecten un sector de la població, situacions d’origen totalment arbitrari, també de més edat, del qui el seu benes- sovint perdut en un passat poc racional.

22 dijous 11 de juny de 2026

Necrològiques Tarragona Joan Manel Sànchez Curto.

Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Municipal.

Reus María Rosa Jiménez Carrasco.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori Municipal.

Mateo García Salazar.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h a la Parròquia de la Puríssima Sang de Reus.

El projecte Inspira STEAM arriba a més de 1.600 escolars en la seva setena edició Salou Ramon Maria Serra Marceló.

Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Ciència l El projecte Inspira STEAM Tarragona ha tancat aquest dimarts la seva setena edició amb una jornada de cloenda a la Universitat Rovira i Virgili, després d’un curs en què la iniciativa ha arribat a més de 1.600 escolars de la demarcació. Coordinat a Tarragona per Carme Olivé, professora del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, el programa vol trencar estereotips de gènere i despertar vocacions científiques, sobretot entre les noies, a través de sessions de sensibilització, orien-

tació i divulgació conduïdes per mentores voluntàries de l’àmbit STEAM. L’acte ha reconegut la tasca d’aquestes professionals, dels centres educatius i de les empreses que fan possible el projecte, liderat a escala estatal per la Universitat de Deusto. La cloenda ha comptat amb María Luz Guenaga, coordinadora estatal del programa, el rector de la URV, Josep Pallarès, i amb representants d’escoles com el Molí de Vent de Torredembarra, Mare de Déu del Carme de Tarragona i la ZER de Benissanet-Miravet. l Redacció

23 dijous 11 de juny de 2026

Avui felicita als que es diuen: Bernabé, Lleó, Adelaida o Alícia.

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Atenció amb els Hi haurà canvis en Notaràs que tot Dia positiu per inidesplaçaments i el teu humor, cosa estarà sota con- ciar nous projectes amb totes les acti- que potenciarà la trol i no se t’esca- i canvis. L’atzar i la vitats relacionades teva sensualitat i parà cap detall. Els sort et somriuran amb contractes. El et portarà a buscar mínims aspectes i les possibilitats que sembli fàcil es el contacte amo- seran tinguts en d’èxit es donaran complicarà. La nit rós. La teva mirada compte i podràs fàcilment. Confia promet sexe. serà magnètica. avançar en tot. en la teva intuïció.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

L’àm bit familiar Bon moment per Patiràs alts i baixos Controla com esmancarà per mo- activar la teva part físics i anímics al llarg tàs tractant la paments de la pers- intel·lectual i dedi- del dia. Tot és fruit de rella. Volent abaspectiva adequada car-te plenament la teva hipersensibi- tar massa coses i et sentiràs confós al que més t’agra- litat accentuada úl- t’estàs oblidant amb els teus senti- da. Les relacions timament. Llança’t a dels deures bàsics ments. Sigues més amb amistats se- viure més aventures, amb ella. Calma i flexible. ran de gran utilitat. no tinguis por. empatia.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Vigila amb les Sentiràs un cert Els contactes so- Els conflictes amb presses a l’hora grau depressiu de- cials t’atabalaran la parella que es de posar en mar- gut a una timidesa i et faran perdre produiran avui no xa els teus plans. no controlada que temps. Socialment són culpa teva, xaUn amor és molt a t’està fent perdre t’ho passaràs molt farderies de tercers prop, però intenta bones oportuni- bé, però no barre- afectaran la relació. no córrer riscos. La tats en l’àmbit pas- gis les responsa- Tot tornarà a la nornit promet plaer. sional. Aprofita. bilitats amb l’amor. malitat.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

14:00 Notícies 12. Edició migdia

14:30 Aixeca i pica

14.30 Com la nit i el dia

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Va de moda

16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 L’orsai 18:30 Connecta 10 comarques

Wester. (en directe) 17:00 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 L’Orsai 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre.

20:30 Fot-li

20.30 Saló de Plens 21.00 In situ

22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r)

11

16:00 Roda de Premsa de Fredrik

20:00 Notícies vespre

21:30 Fot-li (r)

8

Solucions

12

19:00 180 Graus

21:00 Notícies vespre (r)

7

10

CANAL REUS TV

15:30 L’orsai

5

21:30 Com la nit i el dia. On tour 22:00 Notícies 12. Edició vespre.

22.30 Saló de Plens 23.00 In situ

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Com la nit i el dia. On tour

23:30 Fot-li (r)

00:00 Notícies 12

TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria Josep Carner, núm. 3 Telèfon 977 290 101 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751 Pellicer , cb Av. Mediterrani, 1 Telèfon 977 757 623 SALOU: Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153 VALLS: Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597 EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333

HORITZONTALS: 1. Sacrifica i ofereix un sacrifici. Mida extensa.

2. Herba anual de la família de les papilionàcies. Dit de cadascun dels enllaços dobles en una cadena carbonada. 3. La fi del suborn. Situa. Que entreté. 4. Botifarra gruixuda. Element radioactiu.

5. Zona de color fosc que envolta el mugró. Afectada de nanisme. 6. Consonant. Vent. Fa troques amb l’aspi. Satèl·lit de Júpiter.

7. Bo. Metall de primera. Dit del tipus de lletra d’impremta perfeccionat per Manuzio. Vent. 8. Isòmer del citral. Gairebé iàmbic. 9.

Principi de l’alcaloide del tabac. Lloança sense L. Ràbia. 10. Tres del timó. Provoca esments. 11. Cobalt. Bel·licós déu grec. Brancó. 12. Vocal. Atraurà. Actini. VERTICALS: 1. Designen la mateixa pressió. Relatiu a l’antiga ciutat de Nicea. 2. Acabar el seu curs.

Avivo. 3. Escasses. Repetició de l’estil propi d’algú altre. Prefix. 4.

Dues de la canoa. Títol de crèdit. Cofí. Sufix que indica abundància. 5. Consonant. Matarà la poma. Tres del setrill. 6. Comencen a acoblar. Un punt. Ocell de color groc verdós i la cua negra. 7.

Pren allò que no és seu. Ossada. 8. Estar boig per algú. Relatiu a la regió coxal. Consonant. 9. Gairebé és mut. El primer viatge.

Ràbia. 10. El més simple dels lligats. Segueix la manera de ser d’un altre. 11. Llesqui. Crida com una bèstia. 12. S’ajusta. Relativa a les muses. Comença l’acció i no l’acava.

Solució: nivell mitjà

Anuncis classificats REFORMES

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

ALTRES

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel. 667.471.534 PINTOR, QUITAR GOTELÉ, PAPEL DECORATIVO. Tel: 698.269.158 CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA .

CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

MANITAS, ARREGLATODO. Económico.

Tel: 614.041.375

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard.

Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

TEL. 626.010.186

MASSATGES MAYCA CATALANA.

SALIDAS. DOMICILIOS.

Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

Desconecta y disfruta!!!

Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones…

MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062

Tel: 634.690.215

MASAJES RELAJANTES.

MASAJISTA CAROLINA.

Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

Particular. Tarragona.

Tel: 603.254.131

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS

Solució dels mots encreuats

................

El temps Mínima

Màxima

17º 27º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel El cel estarà serè o mig enteranyinat pel pas de núvols alts en general. A banda, a la meitat est hi haurà intervals de núvols baixos de matinada que es restringiran al llarg del matí a punts de l’interior del quadrant nord-est i del litoral i prelitoral central. A la tarda també hi haurà alguns núvols d’evolució al Pirineu. A més, al final del dia també s’espera nuvolositat de tipus baix al litoral sud.

i t’informarem

Temperatura Temperatura mínima lleugerament més baixa. Temperatura màxima serà semblant o lleugerament més alta.

TEL. 977 21 11 54

Truca’ns

dijous 11 de juny de 2026

María José Mas: «El que més necessiten els infants dels seus pares és temps i presència» Llibres l La neuropediatra tarragonina acaba de publicar ‘Neuronas en crecimiento’ (Vergara), un llibre en què explica la importància de l’acompanyament i l’entorn en el desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys Els primers anys són determinants en el María José Mas Salguero desenvolupament del cervell dels infants?

La pediatra i neuropediatra tarragonina «Sí, els éssers humans naixem amb un cervell amb el seu nou llibre immadur que es desenvolupa intensament durant els primers anys de vida. En aquest període es formen els sistemes neurològics és una de les coses que més trobo a faltar en bàsics que sostindran els aprenentatges i les la societat actual». habilitats més complexes en el futur».

Per què és tan important que un infant Quina importància té l’entorn en aquest senti que els seus pares sempre hi seran? desenvolupament?

«Perquè necessita una base segura. Neces«És fonamental. Els infants necessiten un sita saber que hi ha algú que l’orienta, que entorn que els ofereixi seguretat, afecte i l’ajuda a entendre què és adequat i què no. oportunitats per explorar. Com més experiHo veiem molt clarament als parcs. Els nens ències puguin viure i comprendre, millor pojuguen, exploren i s’allunyen, però de tant en dran desenvolupar les seves capacitats». tant miren per comprovar que el seu pare o Quan parlem d’entorn, parlem sobretot la seva mare encara són allà. Aquesta combidels pares? nació de seguretat i autonomia és la base del «Sí. Al llibre explico tres grans entorns. El vincle. I el vincle és essencial per al desenvoprimer és l’embaràs, fins i tot abans de la lupament físic, cognitiu i emocional». concepció. El segon és l’entorn més immeQuin és el missatge principal que voldria C.S. diat després del naixement, el contacte físic transmetre amb el seu llibre? amb els cuidadors. I el tercer apareix quan que siguin rígides, però sí consistents».

«La importància de la presència i del vincle. l’infant comença a caminar i a desenvolupar Què ens ha aportat el coneixement actual Aquest vincle es construeix especialment el llenguatge. Què tenen en comú aquests del cervell en la criança? durant els primers anys de vida i ajuda a fortres entorns? Els pares o les figures de refe- «Ens ha ajudat a comprendre millor què ne- mar persones independents, segures de si rència. El més important que poden fer és cessita un infant en cada etapa i a ajustar les mateixes i autònomes en l’edat adulta». estar presents». expectatives al seu ritme maduratiu. Cada Els pares estem instintivament preparats Què vol dir exactament Estar presents? nen té el seu procés de desenvolupament». per educar?

«Vol dir estar atents, respondre a les neces- Vivim en una societat sobreestimulada. «Si no fos així, no hauríem arribat fins aquí sitats de l’infant, afavorir la seva iniciativa i Quins efectes té això en els infants? com a espècie. L’ésser humà porta centenars oferir ajuda quan la necessita. Pot semblar «Sovint no els deixem temps per observar, ju- de milers d’anys criant fills. El que passa és senzill, però trobar l’equilibri entre protegir, gar o processar la informació. Els nens neces- que hem perdut confiança en nosaltres madonar autonomia, posar límits i oferir segu- siten menys estímuls dels que pensem i més teixos, sembla que necessitem que algú valiretat no sempre és fàcil. Cada fill temps per explorar al seu ritme». di constantment les nostres decisions com a és diferent i cada família també.

Què hem perdut com a societat pares. Aquest llibre no pretén donar normes No hi ha receptes màgiques, però en la criança dels infants? rígides ni receptes màgiques, sinó oferir idela presència dels adults és fona«Sobretot, temps i presència. Uns es, context i tranquil·litat. El més habitual és mental». pares presents transmeten confi- que les coses vagin bé. No cal viure la crianQuin impacte tenen les rutines ança als seus fills. I aquesta con- ça des de l’angoixa permanent. Hem de reen el neurodesenvolupament? fiança és recíproca: els infants se cuperar la confiança en la nostra capacitat «Les rutines ajuden els infants a senten segurs perquè saben que d’acompanyar els fills i entendre que educar entendre i anticipar què passarà. els seus referents hi són, i els pa- no és seguir una fórmula perfecta, sinó estar Això els aporta seguretat i res també guanyen seguretat presents i disponibles al llarg del seu desenCristina Serret Alonso facilita l’aprenentatge. No cal en el seu paper. La presència volupament».

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Equipaments

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Valors?

E

m miro el vídeo del tema de Shakira i Burna Boy que figura a l’àlbum oficial de la Copa del Món de futbol que comença avui a l’antic estadi Azteca —durant el Mundial, Ciudad de Mèxico per evitar l’ús del nom del patrocinador Banorte—. Tot és políticament correcte: el baobab i els nens africans reivindicant l’obertura del futbol a tots als racons del món, un missatge antiracista que un no pot fer més que aplaudir... però m’ho miro el mateix dia que transcendeix que l’àrbitre internacional somali Omar Artan no podrà participar en el Mundial perquè les autoritats migratòries dels Estats Units, lliscant de fa temps per un pendent de crueltat, misèria i xenofòbia, li han denegat l’entrada al país. No cal dir que la FIFA, organitzadora del torneig, ha acceptat sense més la decisió.

Com en el cas dels treballadors esclaus o la qüestió de l’homosexualitat en el Mundial de Qatar, un es pregunta si l’organització mundial del futbol pot representar els valors que s’associen a l’esport més popular del planeta, com ara la companyonia i la tolerància, si la màxima competició és acollida per règims polítics que els posen en dubte.

La llista dels darrers mundials és per posar-se a tremolar: la Rússia de Putin, Qatar i, ara, els Estats Units de Trump.

El problema no és, naturalment, que la FIFA defensi determinats valors, sinó que estigui disposats a sacrificar-los tan fàcilment, perquè, en definitiva, la imatge que es transmet és que aquests valors, en lloc de constituir els paràmetres ètics del futbol i un missatge per a la humanitat, no són altra cosa que un maquillatge moral prescindible. La foto final és més aviat de cinisme que no pas de valors.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

La Diputació coneixerà aquest dijous l’empresa que durà a terme el projecte de la nova seu

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

k Camí de ronda

Equipaments

Tarragona aprovarà l’estudi de viabilitat del nou cementiri abans de treure’l a concurs

Emergències

Un incendi de vegetació a Miami Platja afecta 4,4 hectàrees i mobilitza una quinzena de dotacions