Dimecres 10 d'abril de 2024

Milers de panells solars al CAT per arribar a generar un 15% de l’energia que consumeix

Camp de Tarragona 13

El projecte de millora de la carretera entre Alcover i Valls costarà 46 milions i està a punt de sortir a informació pública

Opinió 20 Yolanda López i Mario Téllez. Transport públic digne per a Tarragona: «L’oferta actual de transport públic no dona respostes als ciutadans»

L’Arquebisbat no intervindrà a la Sang fins que no resolgui la justícia

L’arxidiòcesi considera que els conflictes interns, entre mossèn Queraltó i la direcció anterior de la congregació, «malmeten els principis del cristianisme» 6

BASF, pendent d’una nova planta per Tarragona Economia 10

La companyia tanca el 2023 amb una xifra de negoci de 1.358 MEUR

Els Bons d’activitats d’estiu enguany només seran per a famílies vulnerables

L’Ajuntament ofereix el pati de l’escola Saavedra per a La Grapadora

Greenertis construirà al polígon Riu Clar una planta de reciclatge químic Empresa 4

El departament de Justícia nomena Carles López com a nou director de Mas d’Enric El Catllar 14

Una gran bassa a la zona del barranc del Pedret servirà per recuperar espècies protegides o en perill Reus 7

L’Ajuntament elimina els Bons d’Estiu i només oferirà ajudes d’urgència a famílies vulnerables

Serveis Socials ERC i ECP lamenten que el govern hagi decidit que deixin de ser obertes per a tothom

John Bugarin

L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST) deixarà de realitzar enguany la campanya de Bons d’Estiu i tornarà al model dels ajuts d’urgència social per a famílies més vulnerables, econòmicament i socialment, de la ciutat. Així ho va informar ahir l’Ajuntament de Tarragona, que, després de dos anys en funcionament, elimina aquests vals de descompte —de 50, 100 i 200 euros— per a activitats, casals i campus d’estiu adherides al programa. La decisió presa pel govern municipal ha generat crítiques per part d’Esquerra Republicana i En Comú Podem, que van lamentar que aquestes beques deixin de ser obertes a tothom. De fet, van ser els republicans els que van impulsar aquesta iniciativa el 2022, dirigida a infants i adolescents de Tarragona de 3 a 17 anys, i fins als 22 anys en el cas de persones amb discapacitat igual o superior al 33%. La consellera d’ERC, Gemma Fusté, va carregar contra l’executiu socialista per aturar i transformar els Bons d’Estiu, que eren «universals», en «unes ajudes

El 85% dels infants que van usar el bo el 2023 eren usuaris de Serveis Socials

puntuals i d’urgència només per a usuaris de Serveis Socials». L’edil defensava que no s’hauria d’excloure ningú i que això «estigmatitzarà» les famílies que demanin la

Obren nous espais de participació per abordar el Pla Local Tarragona Jove

Joventut Demà tindrà lloc un grup de treball sobre Cultura al Kesse

Redacció

De cara a l’elaboració del Pla Local Tarragona Jove 25-28, la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona ha obert un seguit d’espais de participació per tal que tothom qui ho desitgi pugui dir la seva respecte als projec-

tes que adreça a les persones joves. A partir d’aquesta setmana i fins a finals del mes de juny, es podrà participar a través dels diferents espais virtuals a www.tarragonajove.org/participació, presencialment als espais joves i mitjançant les sortides de l’infomòbil als centres edu-

catius. La diagnosi del pla es porta a terme amb l’anàlisi de les dades i observacions que es recullen mitjançant diverses fonts d’informació. A partir d’aquestes fonts es permeten analitzar la situació i les necessitats de les persones més joves del municipi, la seva visió sobre les polítiques

subvenció. A més, assegurava que «cap excusa pot justificar aquesta decisió»

D’altra banda, Fusté exposava que l’eliminació dels bons suposarà un problema

desplegades, els recursos al seu abast i la visió que tenen de tot plegat les persones que treballen o intervenen amb la gent jove.

Aquest dijous 11 d’abril tindrà lloc un grup de treball sobre Cultura a l’Espai Jove Kesse, per al qual es pot realitzar inscripció prèvia a tarragonajove.org. I el dia 16 de maig, se’n portarà a terme un sobre educació. Amb tot això, es treballarà al llarg d’aquest any perquè aquest nou pla, que marcarà les línies de treball de Joventut, vegi la llum el primer trimestre de 2025.

haurà «poca previsió» per part d’aquestes agrupacions perquè «no podran assegurar el nombre de places necessàries». El conseller denunciava que s’abandona un model «incentivador» i «en desenvolupament», per tornar a un que és «assistencialista» i «reactiu», en el qual «les famílies han d’anar a buscar l’ajut, col·lapsant els serveis socials al juny i el maig». Collado criticava que, amb aquest canvi, el que es fa és «maltractar el lleure educatiu». En aquest sentit, assenyalava també que el Servei d’Intervenció Socioeducativa (SIS) «ha reduït 50 places a la ciutat».

Més de 400 usuaris

Des de l’Ajuntament, argumenten que l’IMSST «no pot ser el responsable del cost del lleure dels infants de la ciutat de Tarragona que no es troben en risc d’exclusió social». En aquest sentit, la consellera de Serveis Socials, Cecilia Mangini, explicava que «des del govern treballarem per incloure en el pressupost de l’any que ve una aposta global que inclogui tots els infants de la ciutat». L’edil va aprofitar per assegurar que «cap infant amb necessitats econòmiques o socials es quedarà sense activitat activitats de lleure aquest estiu».

per a les entitats de la ciutat que ofereixen aquestes activitats i casals. Prèviament, també ho feia el portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, qui apuntava que hi

Durant l’estiu del 2023, hi va haver 489 persones beneficiàries, tot i que van ser 404 els infants i adolescents que van gaudir del bo. Segons el consistori, un 85% del total eren usuaris de Serveis Socials,. Tant ERC com ECP reclamen que el 15% restant no quedi fora d’aquests ajuts per a activitats i casals estivals.

El pla marcarà les línies de treball per als pròxims 4 anys. Tarragona Jove

Imatge d’arxiu de la festa de cloenda dels casals d’estiu municipals que va tenir lloc l’any 2019 a la plaça de Verdaguer. Gerard Martí

El CAT instal·la més de 1.900 panells solars als sostres de la seva seu

Energia L’organisme vol generar amb fonts renovables el 15% de tota l’energia consumida l’any 2026

Oriol Castro

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) ha instal·lat 1.902 panells solars als sostres de la seva seu a Constantí. D’aquesta forma, l’equipament proveirà gairebé el 18% de l’energia consumida a l’espai.

«Qui gestionem recursos naturals tenim un major compromís amb l’aprofitament energètic», va exposar Joan Alginet, president del CAT. Les plaques generaran 1.610 MWh anuals d’energia, una producció equivalent al consum mitjà domèstic anu-

Creu Roja homenatja el COFT

Salut Creu Roja de Tarragona va reconèixer la tasca del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona. Les dues entitats treballen de forma col·laborativa des de fa més de 36 anys.«Gràcies a col·legis professionals, entitats i empreses podem seguir desenvolupant la nostra tasca», va expressar Creu Roja a la xarxa social X Redacció/Creu Roja

al d’unes 340 llars. «Creiem que és un projecte ambiciós pel volum que representa», va afegir Alginet.

Aquesta és la primera fase d’un projecte que el CAT fa de la mà d’Endesa, que ha assumit els 5,6 milions d’euros de cost i en farà el manteniment

per un període de deu anys, durant els quals recuperarà la inversió. «El CAT és pioner en desenvolupar una licitació de col·laboració d’aquest tipus en procés de descarbonització», va destacar Enric Brazís, director d’Endesa a Catalunya. La segona fase es durà a

«Serà l’equipament més gran d’una infraestructura hidràulica a Espanya»

taic d’una infraestructura hidràulica més gran d’Espanya», va sentenciar Alginet.

Més autoconsum

Finalment, la directora de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), Marta Morera, va valorar que Catalunya «ja ha arrencat» la transició energètica. Alhora, va afirmar que l’aposta del Govern de la Generalitat és potenciar l’autoconsum perquè assegura «energies renovables pròximes al lloc de consum, un bon preu de cost, deixar de dependre d’altres països, deixar de consumir combustibles fòssils i empoderar el consumidor final».

terme a les instal·lacions de l’Ampolla, on al setembre està previst posar en marxa 6.600 plaques solars més. L’objectiu del consorci és generar amb fonts renovables el 15% de l’energia consumida en tota la seva activitat l’any 2026. «Serà l’equipament fotovol-

Amb tot l’executiu es fixa com a objectiu que el 2050 el 100% de l’energia consumida al país sigui de fonts renovables. Morera ha destacat que les instal·lacions «s’han triplicat en tres anys» i ja han arribat a les 100.000 el 2023, de les quals unes 15.500 són a la demarcació de Tarragona. L’objectiu és arribar a les 500.000 el 2050.

Per últim, Alginet va voler destacar el paper de Daniel Pi, antic president del Consorci. «Va apostar per aquesta transició energètica quan encara no estava de moda», va concloure el president.

Enric Brazis, Joan Alginet i Marta Morera van fer ahir la presentació de la instal·lació a la seu del Consorci d’Aigües de Tarragona. Gerard Martí

Sostenibilitat És un document viu que està alineat amb els objectius de l’Agenda 2030

El Port de Tarragona actualitza el Pla de Sostenibilitat amb 26 objectius i 114 accions Redacció

El Port de Tarragona ha presentat aquest abril una tercera versió del Pla de Sostenibilitat Agenda 2030. Va ser presentat públicament per primera vegada el juliol del 2020 i es va actualitzar l’abril del 2021. Després de fer un viratge cap a la sostenibilitat, el Port ha fet una revisió que es destaca per l’assoliment d’unes accions i el desplegament de noves actuacions mediambientals de gran abast i innovadores. Enguany, el pla presenta importants novetats com la instal·lació dessaladora per a taques de neteja al recinte portuari, la restauració ambiental i marina, la creació de nous espais socials o els projectes de descarbonització i mobilitat sostenible.

«Amb aquest Pla el Port de Tarragona aprofundeix el seu

compromís amb la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic dins de les seves instal·lacions, però amb una visió clarament metropolitana», explica Saül Garreta, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El pla reuneix objectius sostenibles definits a partir dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides abastant diferents àmbits portuaris, laborals i socials, que ha de permetre assolir la visió #RumbEcoPort2027 per situar el port a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic.

El Pla de SostenibilitatAgenda 2030 del Port de Tarragona està segmentat, en aquesta nova revisió, en 26 objectius i 114 accions reunides en 3 blocs: sostenibilitat ambiental, descarbonització i creixement sostenible i, finalment, compromís social.

L’apunt

Intel·ligència artificial per automatitzar processos

Tarragona tindrà una innovadora

planta de reciclatge

químic

Indústria Transformarà residus de plàstics industrials en oli pirolític, que servirà de matèria primera al sector petroquímic

Carlos Domènech Goñi

El polígon Riu Clar de Tarragona acollirà una planta de reciclatge químic. Aquesta s’ubicarà en unes naus de nova construcció a tocar de l’autovia A-7, al carrer del Plom. Es tracta d’una aposta de Greenertis, empresa del sector del reciclatge i especialitzada en la producció d’oli pirolític, un element que servirà com a matèria primera per al sector petroquímic. En una primera fase s’instal·larà un mòdul de reciclatge, però podrien arribar a ser fins a

sis si s’arriba a la segona fase. D’entrada, l’empresa generarà 25 llocs de treball. Per a la implementació a Tarragona compta amb la col·laboració del gegant austríac BDI BioEnergy International.

L’empresa es dedicarà al reciclatge de plàstics industrials no reciclables, que podrà tractar fins a 48.000 tones anuals. Es tracta d’una instal·lació que gestionarà plàstics residuals no reciclables mitjançant tecnologies convencionals, a partir de la seva degradació tèrmica amb piròlisi –sense oxigen– i

Les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació organitzen dissabte una jornada de portes obertes

Educació

Les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i Reus organitzen aquest dissabte 13 d’abril, de 10 a 13 hores, una jornada de portes obertes per a mostrar les instal·lacions i donar a conèixer l’oferta formativa. Per al curs 2024-25, s’oferiran un total d’11 cicles formatius de grau superior en l’àmbit de les arts plàstiques i el dis-

seny. Les persones interessades a cursar algun dels cursos de les Escoles d’Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona podran efectuar les preinscripcions del 24 al 40 de maig. La web www.dipta. cat/estudiarartidisseny aglutina tota la informació dels cicles, tant de l’oferta formativa com del calendari per a les preinscripcions. Redacció

la posterior conversió a hidrocarbur liquat (anomenat tècnicament Pyro-Oil). Serà aquest oli el que servirà com a matèria primera per a la indústria petroquímica, motiu pel qual Greenertis ha escollit Tarragona com a seu de la nova planta.

Les gestions per installar-se al polígon Riu Clar van començar el 2022. Dos anys després, l’Ajuntament ha tret a informació pública el projecte des del departament de Llicències i Obertures. «Estem en la recta final del procés», informa a Diari Més el

Segons ha explicat a Diari Més el CEO de Greenertis, Josep Maria Calderó, els mòduls de reciclatge comptaran amb un gruix del procés automatitzat gràcies a la intel·ligència artificial. Per aquest motiu, es generaran més d’una vintena de llocs de treball amb un perfil de formació «alt».

CEO de Greenertis, Josep Maria Calderó. Segons l’empresa, el projecte podrà donar sortida a plàstics que acabarien en abocadors o incineradores i fomentarà l’economia circular dins del sector de la producció de materials plàstics.

«Fomentem l’economia circular al 100%»

Calderó assegura que es tracta d’una indústria «innovadora» amb «molt poca presència a nivell europeu i fins i tot mundial». «Però cada vegada n’hi ha més, perquè donem sortida amb una triple aportació de sostenibilitat a plàstics no reciclables», indica, i afegeix que «fem realitat la teoria de l’economia circular, un fet que beneficiarà la societat i la indústria tarragonina». Per altra banda, assegura que la transformació es realitza en un procés d’atmosfera sense oxigen, motiu pel qual no hi haurà emissions.

Després d’haver presentat la documentació requerida i del temps d’exposició pública d’un mes, s’espera que s’atorgui la llicència d’obertura.

Imatge d’un dels mòduls de reciclatge que s’instal·laran a les naus de Riu Clar. Greenertis

Per al curs 2024-25, s’ofereixen 11 cicles de grau superior. Cedida

Presenten al·legacions contra la cessió d’un local municipal a l’avinguda Andorra

Continua el sidral al voltant de la cessió del local públic a l’avinguda Andorra de Tarragona. Fa un any, l’espai va sortir a concurs públic com a local buit, tot i que hi feia les seves activitats l’esplai La Grapadora. 23 entitats hi van participar, però només quatre van ser les guanyadores:

L’associació Assexora’Tgn, el Casal Tarragoní, el col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i trans del Camp de Tarragona

H20 i l’associació Si Jo Puc, Tu També Epilep. La resolució va ser al gener, però el procés continua obert.

Segons ha pogut saber el Diari Més, dues de les associacions guanyadores han presentat al·legacions en contra de la puntuació del concurs i/o d’algun punt del procediment. Per aquest motiu, la cessió segueix a l’aire i les guanyadores encara no han rebut les claus del local.

Projectes aturats «Entenem la situació de La Grapadora, però nosaltres hem fet la nostra feina. Tenim molts projectes aturats. Hem demanat audiència amb l’Ajuntament, però no tenim resposta», exposen fonts de les entitats guanyadores. Mal-

grat això, fonts del consistori asseguren que no han rebut formalment la demanda, però que l’atendran quan la rebin. Fa un parell de mesos, el conseller de Béns i Patrimoni, Nacho García, es va reunir amb les entitats. Pel que fa a La Grapadora, que també ha presentat allegacions, l’Ajuntament els ha ofert el pati de l’escola Saavedra per a dur a terme les seves activitats de forma gratuïta. Tot i això, l’entitat ha rebutjat l’espai perquè volen un local on deixar el seu material i perquè està fora de l’àmbit de residència dels menors membres de l’esplai, entre

El govern i l’esplai mantenen converses per trobar una solució «satisfactòria»

d’altres raons. Segons exposen fonts de l’esplai, els responsables estan en converses

amb l’Ajuntament «per tal de trobar una solució satisfactòria per a totes les parts implicades». L’esplai ha penjat un cartell al local amb un telèfon de contacte per a les entitats guanyadores.

Número 17 «El nostre interlocutor és

l’Ajuntament, l’amo de l’espai. La Grapadora va quedar el número 17 al concurs. Van suspendre l’examen. Han ocupat el local sense estar registrats, sense pagar aigua ni llum. Creiem que no és just», diuen fonts de les entitats guanyadores.

El sidral continuarà.

Oriol Castro

Els responsables de l’esplai van penjar un cartell de contacte al local de l’av. Andorra. Gerard Martí

Societat De moment, l’esplai La Grapadora en fa ús

L’Arquebisbat espera a la Justícia per actuar a la Sang

Religió La diòcesi diu que el conflicte «malmet els principis del cristianisme»

L’Arquebisbat de Tarragona esperarà a les actuacions judicial abans de prendre decisions sobre la direcció de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.

Tot i això, la diòcesi va emetre un comunicat on considera que els conflictes interns a l’entitat «no tan sols no són desitjables, sinó que malmeten els principis mateixos del cristianisme». A més, l’Arquebisbat afegeix que «no són exemple ni representació de les finalitats i existència de les mateixes».

El comunicat arriba després que la Sang presentés resposta al requeriment judicial de la demanda civil d’un grup de congregants. Els denunciants al·leguen que el canvi de nom de l’església de Natzaret, per a incloure com a propietari la Congregació de la Soledat, es va fer de forma il·legal.

Resposta a la denúncia

La institució ha respost a la Justícia explicant que el canvi de propietat es va fer amb tota legalitat i seguint els acords aprovats a la junta general de

la congregació. Ara, si després de l’audiència prèvia no s’arriba a un acord, el jutge fixarà data per la celebració del judici, que es preveu a finals d’any.

De fet, l’Arquebisbat s’ha mantingut en la mateixa postura de reserva des de l’inici del conflicte. En diverses ocasions, diversos congregants

L’edifici incendiat a Campclar recupera l’aigua després de 17 dies

Societat Els veïns de l’edifici ubicat al carrer Riu Llobregat de Campclar, que va patir un incendi a la sala dels contadors durant la matinada del 24 de març, han pogut recuperar l’aigua i -aquest mateix dimarts- el gas disset dies després de l’incident. Això sí, els veïns encara es troben a les fosques i han decidit que ells mateixos es faran

càrrec d’arreglar el quadre elèctric per poder recuperar la llum i que denunciaran els bancs, que disposen de quinze propietats, i que «no es volen fer càrrec dels costos».

20 famílies

Arran de l’incendi, vint famílies es van quedar sense aigua, llum i gas i van denunciar que es sentien «abandonats» per

La companyia de teatre Amelie Produccions presenta a Tarragona ‘Un tipus corrent’

Cultura La companyia de teatre Amelie Produccions porta el seu últim espectacle Un tipus Corrent a Tarragona. L’actuació tindrà lloc aquest dissabte 13 d’abril a les 20 h, al Teatre Tarragona (Rambla Nova, 11). La proposta narra la història d’un tipus corrent, apassionat per les formigues, que busca la manera de fer molts diners per poder de-

dicar tot el temps del món a la seva veritable passió. Una comèdia protagonitzada per l’actor tarragoní Josep Maria Piñol i acompanyat al piano per Natàlia Porté.

L’obra és una adaptació de la novel·la El venedor de temps de Fernando Trias de Bes i s’emmarca en la programació dels Amics del Teatre de Vila-seca. Redacció

part de l’Ajuntament, un sentiment que continuen manifestant a dia d’avui.

Per la seva banda, el consistori va indicar que, tal com estableix el protocol, la Guàrdia Urbana de Tarragona es va assegurar que no hi hagués cap persona que es quedés en situació de vulnerabilitat i va oferir ajuda, però cap veí la va sol·licitar. Daniel Cabezas

han demanat l’actuació de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. El pontífex és l’únic que té la potestat de cessar a mossèn Queraltó, prefecte de la Sang, si així ho considerés.

Però Planellas creu que la millor decisió és «no interferir en les actuacions judici-

als» i esperar a la decisió judicial abans «d’iniciar o seguir, si fos el cas, amb altres actuacions que permeten les lleis i la legislació canònica».

D’aquesta forma, l’Arquebisbat aposta un cop més pel diàleg «sincer» que «hauria de dur a una entesa interna en el bé de la congregació».

La Cambra ensenyarà a generar ‘leads’ demà

Formació Théo Guillaumin, de Coctel Creatives, prendrà part demà a les 9.30 hores d’una nova edició del cicle de jornades Accelera Pyme, que organitza la Cambra de Tarragona en format virtual. Guillaumin ensenyarà a recopilar automàticament dades de pàgines web per trobar informació sobre possibles clients. Ho farà mostrant les eines avançades de web scraping per generar leads seguint una metodologia ètica i altament eficient. Per posar en context als assistents, farà també una introducció al concepte web scraping i les seves aplicacions, presentarà una selecció d’eines i com configurar-les i, per últim, posarà en valor els mètodes i tècniques més útils per extreure informació de pàgines web. Les jornades Accelera Pyme són una iniciativa de la Cambra per a la transformació digital de les empreses. Redacció

Elijas i González oferiran un recital de poesia a la Capona

Cultura La Capona acollirà aquesta tarda, a partir de les 19 hores, un recital de poesia a càrrec de Juan Carlos Elijas i Roberto González Klawitter, autor de l’obra Las nieves del tiempo És un poemari enlluernador i assossegat sobre la història del retrobament amb un mateix, un compendi de somnis desafiadors a la recerca de la bellesa amb l’ànim de transcendir el temps. Aquesta és la primera experiència que González Klawitter té com a poeta, amb un exercici de modèstia i naturalitat. El tarragoní ha participat, des de molt jove, en diferents projectes musicals i artístics com a cantant, guitarrista i compositor a Europa i Amèrica. Per la seva part, Elijas és un escriptor tarragoní i professor de llengua espanyola a l’Institut Pons d’Icart. A més, és membre de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. Redacció

Oriol Castro

La Congregació de la Sang va respondre als requeriments judicials i està pendent del jutge. Gerard Martí

Imatge de com va quedar la sala de comptadors. Cedida

La bassa de l’entorn del Pedret afavorirà la

recuperació d’espècies protegides o en perill d’extinció

Medi Ambient S’estudiaran les condicions d’habitabilitat d’animals com el tòtil o el fartet

Una de les potes del projecte RENATUReus és la creació d’una bassa naturalitzada a l’entorn del barranc del Pedret —la ubicació prevista és una zona verda entre les parcel·les dels números 30 i 34 del carrer de les Margarides, a tocar de la urbanització Aigüesverds—. A partir de la recuperació i l’aprofitament de l’aigua de la depuradora que fa cap al barranc, es pretén crear un nou ecosistema que fomenti la biodiversitat, ofereixi opcions de descans i nidificació a les aus i permeti apropar la naturalesa a la ciutadania. En concret, l’Ajuntament vol afavorir la dispersió d’espècies protegides o en perill d’extinció, com el tòtil (Alytes obstetricans), la reineta meridional (Hyla meridionalis) i la granota verda (Pelophylax perezi), tres amfibis, i es valoraran les condicions d’habitabilitat que requeririen el fartet (Aphanius iberus), un peix en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, i la tortuga d’estany (Emys orbicularis). De fet, organitzacions com el Zoo de Barcelona treballen des de fa anys per salvar i reintroduir el fartet, un peix de reduïdes dimensions que habita el litoral mediterrani espanyol i que ha patit un recés en exemplars per la destrucció del seu hàbitat, la contaminació i la introducció d’espècies invasores.

A l’espai, s’incorporaran caixes niu per a ratpenats i aus insectívores, s’estudiarà la possibilitat de traslladar-hi un niu per a una parella de xoriguers existent a la zona i s’analitzarà la possibilitat de plantar vegetació de ribera, agrícola i de muntanya baixa. Es tindrà especial consideració per afavorir la presència

La superfície de la bassa o del sistema de basses no serà inferior als 15.000 m2

Els objectius són fomentar la biodiversitat i apropar la naturalesa a la gent

Espècies protegides

Fartet

És un peix en perill d’extinció que habita el litoral mediterrani espanyol.

S’estudiarà incorporar caixes niu que siguin refugi per a l’espècie.

tat pedagògica». Atès que una de les metes és naturalitzar l’espai, es considera que caldrà minimitzar les despeses en urbanització a les mínimes imprescindibles, si bé es talaran les canyes de la zona més pròxima al barranc, que seran guardades per al seu aprofitament, i s’eliminaran rizomes per instaurar un ecosistema de ribera més ric. També es pretén que el sistema sigui al més autònom possible.

El consistori ha tret a concurs públic el contracte per a la redacció de l’avantprojecte i el projecte executiu de la iniciativa, així com de la futura direcció d’obres, amb un pressupost de licitació de 93.637,51 euros (IVA inclòs), un procés que permetrà acabar de definir el disseny, l’àmbit i l’abast de l’actuació. El termini de redacció és de sis mesos.

El projecte també ha de

d’invertebrats, com cargols, libèl·lules i xinxes aquàtics, amfibis, aus limícoles —que s’alimenten dels petits invertebrats que cullen del fons fangós de les aigües—, zooplàncton i algues. Aquestes espècies es consideren com una fita per mesurar la diversitat de fauna en l’espai naturalitzat, i se’n determinarà la presència o absència d’elles en cinc punts considerats representatius. La superfície de l’aiguamoll no serà inferior als 15.000 metres quadrats (m2) i la disponible és de 25.435 m2

contemplar que, en el seu recorregut, l’aigua experimenti una millora de la qualitat i que sigui impulsada des de la sortida de la depuradora fins a l’enclavament fixat mitjançant energies renovables. El regidor en cap de l’àrea de

Medi Ambient, Daniel Rubio, afirma que, a més, s’ha de configurar l’entorn de la bassa perquè «permeti acollir activitats relacionades amb el coneixement de la natura, especialment amb l’observació d’ocells, amb una clara volun-

Cal recordar que el projecte RENATUReus té un pressupost de 4,2 milions d’euros, finançat en un 95% per fons Next Generation, i inclou altres actuacions, com la construcció de refugis climàtics en escoles i la naturalització dels seus entorns.

Sergi Peralta Moreno

Fotografia de l’emplaçament de la futura bassa naturalitzada, a prop de la urbanització Aigüesverds. Aj. Reus

Finca on es construirà la bassa

Barranc de Pedret

Aigüesverds

Ubicació proposada per a construir la bassa

Gripau protegit a Catalunya que està patint un retrocés de població.

La Fira de Camins d’FP oferirà més de 40 expositors informatius a Reus

Educació L’esdeveniment tindrà lloc a la Fira de Reus Events els dies 18 i 19 d’abril

Miquel Llaberia

Reus acollirà la Fira Camins d’FP els dies 18 i 19 d’abril amb l’objectiu d’oferir assessorament a estudiants, famílies, treballadors en actiu i a l’atur sobre estudis. L’esdeveniment tindrà lloc a la Fira de Reus Events i comptarà amb més de 40 expositors de diferents centres formatius que imparteixen cicles de formació professional, cicles d’inserció, certificats de professionalitat i cursos de formació professional per a ocupació en general.

El regidor d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats, destaca que «enguany hem volgut ressaltar la importància de l’orientació. S’ha habilitat a l’accés del recinte a un grup de professionals de l’orientació els quals podran oferir una orientació individual a les persones que ho sol·licitin i també visites guiades per la fira». A més, també s’oferirà tota una programació d’activitats com la presentació de casos d’èxit, experiències vivencials d’exalumnes, xerrades d’empreses i demos-

L’esdeveniment comptarà amb activitats paral·leles com presentació de casos d’èxit, xerrades d’empreses, entre d’altres. Diari Més

tracions pràctiques. «L’ensenyament i la formació tenen una importància primordial en el benestar social i influeix en la qualificació i ocupabilitat de les persones treballadores», ha reflexionat Subirats. Per la seva banda,

«La formació té una importància primordial en el benestar social»

Presenten l’Associació de Parkinson Reus-Baix Camp (APAREBA)

Salut L’acte es va fer a l’Auditori de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus amb motiu del Dia Mundial del Parkinson

Amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, ahir es va fer una jornada en què es presentà la nova Associació de Parkinson Reus-Baix Camp a l’Auditori de l’Hospital Sant Joan. L’associació va començar fa un any. «Vaig venir per casualitat i hi havia els collaboradors que integren l’Associació de Parkinson de Barcelona explicant els projectes que feien», comentava l’Anna des de l’Associació de Parkinson Reus-Baix Camp. «El doctor Casanova va dir que seria interessant tenir una

agrupació aquí a Reus i els que estàvem allà, vam aixecar el dit i vam dir que nosaltres estàvem disposats», va tancar. Alguns dels objectius que tenen des de la comunitat són fomentar el vincle entre familiars i pacients, trencar estereotips socials i sensibilitzar la societat respecte a les persones que pateixen la malaltia, promoure qualitat de vida i inclusió social, facilitar la trobada entre els afectats en diferents activitats, donar suport en activitats per la investigació, fer difusió a la població mitjançant xerrades, voluntariat i col·laboracions i

oferir recursos com ara teràpies rehabilitadores. «Volem que tinguin il·lusió de vindre i sortir de casa», assegurava l’Anna. «L’associació està feta perquè tots vosaltres vingueu a gaudir de totes les activitats que farem», va afegir Mari Flor, companya de l’Anna dins de l’agrupació. El seu objectiu és crear activitats dins del local perquè la gent pugui anar a «fer unes partides al parxís, inclús podríem fer algun torneig, la qüestió és fer alguna cosa», va assegurar l’Anna. «Volem fer veure a la gent que aquesta malaltia no només la pateixen gent gran de 80, 70 o

la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Pilar López, comenta que «és imprescindible oferir tota la informació a l’alumnat a l’hora de triar la seva orientació professional». «Quan els adolescents acaben l’educa-

ció obligatòria se’ls obre un ventall molt ampli i els hem d’ajudar en aquesta decisió», afirma la regidora. A la vegada, assegura que esdeveniments com aquest són importants també per aquells que volen millorar dins del

seu àmbit professional o canviar-lo.

Una fira coorganitzada

Per una altra banda, la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Montse Adan, destaca la importància d’iniciatives com la Fira Camins d’FP on col·laboren diverses entitats del territori. I és que aquest esdeveniment, tot i que liderat per l’Ajuntament de Reus, compta amb la coorganització dels consistoris de Tarragona, Cambrils i Hospitalet de l’Infant, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, la Diputació de Tarragona, els serveis territorials del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la direcció provincial del Servicio de Empleo Público Estatal (SEPE). Adan posa en relleu que «la Fira Camins d’FP la visualitzem com un esdeveniment integrat en els processos d’orientació professional i que pretén facilitar la continuació dels estudis postobligatoris pels ciutadans i promoure els itineraris professionalitzadors». Pel seu costat, el secretari de Treball de la Generalitat de Catalunya, Enric Vinaixa, destaca la importància de poder portar a terme les polítiques d’ensenyament per al territori i des del territori. També ha categoritzat la Fira Camins d’FP com un «element fonamental». La Fira Camins d’FP obrirà les portes a les 9.30 h i s’espera una afluència de gent que superi les 1.500 persones.

60 anys, també hi ha persones joves que la pateixen i no s’ha de tenir vergonya mai, perquè això va amb tu, és una cosa que ho tens i ho tindràs sempre», va apuntar Merche. «La malaltia va més enllà de les consultes, són tants els aspectes que l’hospital no pot amb tot i necessita que existeixin recursos

necessitats», tancà.

Marta Gutiérrez

externs com les associacions», apuntava el doctor Casanova. «Hi ha molts pacients i cadascú té les seves

Presentació de l’Associació de Parkinson Reus-Baix Camp a l’Auditori de l’Hospital de Reus. Diari Més

«Fer un vermut a Reus és diferent a fer-lo a qualsevol altre lloc»

Promoció L’Ajuntament portarà a terme un acte per promocionar el vermut de Reus a Madrid el 18 d’abril

Miquel Llaberia

Reus es presentarà com la Capital del Vermut a Madrid el 18 d’abril. L’objectiu darrere és mostrar la capital del Baix Camp «com un referent com a ciutat comercial, d’oci i restauració», tal com explica la regidora de Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó. Aquest es portarà a terme a partir de les 18h a l’Hotel Emperador, situat a la Gran Via madrilenya. «És un esdeveniment emmarcat en un públic objectiu que és la Comunitat de Madrid. Hem observat que la gent de Madrid, com que s’allotgen a la Costa Daurada, cada vegada coneixen més la nostra ciutat. A més, només cal anar a Madrid i veure que en molts establiments s’anuncia el Vermut de Reus», argumenta la

regidora, i afegeix que durant la Setmana Santa han detectat que en els equipaments on hi havia hagut més augment

La Ganxeta rebaixa fins al 50% totes les modalitats de subscripció fins al 30 d’abril

Mobilitat Acabada la promoció ESTRENA vigent durant les primeres setmanes de funcionament, el sistema públic de bicicleta compartida de Reus rebaixa fins al 50% totes les modalitats de subscripció mensual fins al 30 d’abril. Així, el tiquet de 24 hores es manté a 1 euro al dia, però totes les subscripcions mensuals que s’activin des

Reus commemora el Dia Internacional del Poble Gitano amb activitats

Cultura Reus se suma al Dia Internacional del Poble Gitano, que es va celebrar el dia 8 d’abril, amb activitats especials del programa de promoció social del poble gitano Pont entre Cultures. Ahir, al Centre Cívic Migjorn, es va celebrar el dia amb la participació d’infants i famílies. Redacció/Gerard Martí

d’ara i fins al 30 d’abril costaran la meitat: la mensual queda en 4,50 euros, mentre que la Ganxeta Jove i la Ganxeta Daurada baixen fins als 3 euros. Daniel Marcos, president de Reus Mobilitat i Serveis (RMS) afirma: «Volem que els usuaris que ja s’han habituat a moure’s per Reus amb la Ganxeta ho continuïn fent i que l’import de la subscripció

de visitants aquests provenien de la ciutat de Madrid. «També servirà per mostrar el producte de proximitat,

mensual no sigui cap impediment». «Valorem molt positivament la resposta per part dels usuaris des de l’estrena i destaquem que el servei ha registrat poques incidències», tanca. Qualsevol persona a partir de 14 anys pot fer-ne ús, però és obligatori fer servir el casc per a menors de 16 anys. Des de RMS ja es treballa per augmentar la capacitat de dues estacions instal·lades en aquesta primera fase: la de l’estació de Renfe, ara amb 20 ancoratges, i la de plaça de Sant Francesc, amb 16 places actualment. Redacció

l’avellana DOP de Reus, l’oli DOP de Siurana i el vermut de Reus», assenyala Llauradó. A més, també hi ha la voluntat

«Només cal anar a Madrid i veure que en molts establiments hi ha vermut de Reus»

de recolzar «els productors de vermut de Reus, molts d’ells ja molt coneguts» perquè «és un dels atractius que té la ciutat per explicar-se de portes cap enfora». A la vegada, Llauradó també assegura que es voldrà trencar amb la idea què s’associï el vermut només a la franja del migdia i que es vegi com un producte més de «tardeo».

L’acte comptarà amb una degustació del còctel Vermut Rosé, l’exposició de les vuit marques de Vermut de Reus, la presentació de ‘Reus capital del Vermut’ per part del sommelier Marc Niubó i una

Es constitueix la comissió municipal redactora de l’ordenança de la ZBE

Mobilitat L’ordenança

municipal establirà els criteris d’accés i circulació dins del perímetre de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), així com les exempcions que s’establiran, sempre en aplicació de la normativa de referència, el decret pel qual s’aprova el Pla de Qualitat de l’aire, horitzó 2027 que tramita la Generalitat de Catalunya. La comissió

municipal redactora de l’ordenança de ZBE de l’Ajuntament va celebrar ahir la seva sessió constitutiva amb la presència dels regidors dels grups municipals i la participació de tècnics de diferents àrees de l’Ajuntament. La comissió redactora és una peça més del procés participatiu engegat per l’Ajuntament per recollir propostes i considera-

demostració de còctel de Vermut de Reus en les seves dues variants a càrrec de la coctelera, Raquel Espolio. Noemí Llauradó espera que aquest acte aculli representants del sector de la restauració de la capital de l’Estat, cadenes hoteleres, representants del sector turístic, mitjans de comunicació i influencers que es facin ressò. «Volem despertar les ganes de venir aquí, perquè fer un vermut a Reus és diferent a fer-lo a qualsevol altre lloc», sentencia.

Logotip Vermut de Reus

La regidora recalca que és el primer esdeveniment d’aquestes característiques, tot i que anteriorment ja s’havia promocionat la marca Vermut de Reus en altres esdeveniments. Precisament, coincidint amb aquesta cita s’ha aprofitat per renovar el logotip de ‘Vermut de Reus’. Aquest compta amb la ‘R’ amb la tipografia del ‘Gaudí Reus’, fent que el vermut entri dins l’aixopluc d’aquesta marca paraigua, i acompanyat de la frase «des de 1892», per remarcar que Reus porta sent la capital del Vermut des de l’any 1892.

cions amb relació a l’elaboració de l’ordenança de ZBE. En aquest sentit, s’hi debatran les propostes que s’han recollit en la consulta pública a la plataforma digital Reus Participa. La consulta ja ha finalitzat la fase de proposta i ara està en fase de retorn. L’Ajuntament té previst organitzar accions participatives amb la ciutadania i els sectors més implicats, amb l’objectiu d’informar sobre les polítiques de reducció de la contaminació i, en concret, sobre el procés d’elaboració de l’ordenança de ZBE. Redacció

L’acte tindrà lloc a l’Hotel Emperador, situat a la Gran Via de Madrid. Gerard Martí

BASF registra vendes de 1.358

MEUR el 2023, i descriu l’exercici com «un any de normalització»

Economia La companyia segueix a l’espera de poder construir la planta de bateries a Tarragona

ACN / Redacció

Les vendes del grup BASF de 2023 han estat de 1.358 milions d’euros, un 7% més que abans de la pandèmia, però un 13% menys que el 2022, quan es va assolir una xifra rècord de 1.562 milions d’euros. L’augment de preus i la caiguda de la demanda deixa un escenari «d’incertesa» per a la companyia i la indústria química a Europa.

El director de BASF a Espanya, Carles Navarro, va assenyalar ahir en la presentació dels resultats econòmics de 2023, que aquest havia estat «un any de normalització» després d’un any de «rècords» per a BASF. El resultat de vendes a Espanya es deu a l’augment dels costos, la davalla del 7% dels preus enguany -que havien crescut significament el 2022-, i també a una

demanda «més dèbil», un 6% inferior. El grup ha tingut la mateixa dinàmica que la resta del sector a Espanya (una caiguda del 12% de mitjana) però molt per sota del global de BASF, amb una davallada de les vendes al conjunt del grup del 21%.

D’altra banda, Navarro va assenyalar que són «temps desafiants», però el grup és «optimista» de cara al futur. També va remarcar que, tot i les males previsions, s’ha observat «una evolució positiva» durant el segon semestre de 2023 en el negoci dels pro-

L’apunt

La planta de bateries a Tarragona, pendent

Un altre gran projecte, aquest sobre la taula, per al Camp de Tarragona és la planta de reciclatge de bateries per a vehicles elèctrics al complex de la Canonja, on BASF té 22 hectàrees lliures i hi projecta aquesta fàbrica. La inversió no s’ha concretat, però generaria, d’entrada, uns 200 llocs de treball directes, a més de centenars d’indirectes. El consell directiu de BASF no ha aprovat definitivament la construcció de la planta, però compta amb ajuts públics

Enguany, la inversió prevista per BASF a Espanya és d’uns 40 milions d’euros

El ‘hub’ de Tarragona consta d’una plantilla de 20 enginyers, que ha de créixer

ductes superabsorbents, lubricants, pintures, cosmètica i neteja de la llar. Els preus han anat baixant en tots els negocis excepte el de les solucions agrícoles, que també supera la xifra de vendes.

Pel que fa a la inversió, BASF va invertir 45 milions d’euros l’any passat a Espanya, un 2% més «del previst». 14 milions d’euros es van destinar a acabar i posar en marxa el Technology Center del negoci de pintures a Guadalajara, inaugurat al juny de l’any passat. Enguany, la inversió prevista per BASF Espanya és també d’uns 40 milions d’euros.

Expansió dels ‘hubs’

concedits per tirar-la endavant.

BASF va acceptar al desembre 100 milions d’euros en fons d’inversió per al projecte de la Comissió Europa. D’altra banda, el Ministeri d’Indústria, a través del PERTE VEC2, ha atorgat 15,75 milions d’euros per a la planta de bateries, i el Govern concedeix 11,25 milions d’euros a través dels programes d’alt impacte de la Generalitat.

El projecte proposa aprofitar les bateries velles usades i convertir-les en matèria activa de càtode amb la qual fabricar noves bateries i reduir, així, la dependència a les matèries primeres extretes de les mines d’altres països.

En relació als hubs amb què compta BASF, el de Tarragona està en desenvolupament, amb una plantilla actual de vint enginyers, que ha de créixer. «Els nostres enginyers locals estan liderant ja inversions en l’àmbit europeu, una mostra més de la confiança en el talent que es pot posar a disposició del grup des de la nostra regió», va reivindicar Carles Navarro. D’altra banda, el hub madrileny dedicat a la digitalització compta ja amb una plantilla de 600 persones i s’ha hagut de traslladar a Fuente de la Mora.

Aliances i col·laboracions

Al gener, BASF i el grup Inditex van crear la seva primera jaqueta fabricada amb ‘loopamid’, una poliamida fabricada completament de residus tèxtils. L’any 2022, Zara Home ja va comercialitzar ‘The Laundry’, el primer detergent creat amb BASF que redueix les microfibres i plàstics que s’alliberen quan es renta la roba a baixa temperatura. BASF també col·labora amb el programa de capacitació del Pacte Global de l’ONU o amb la companyia Engie.

El director de BASF a Espanya, Carles Navarro, aquest dimarts en la presentació dels resultats econòmics de 2023. BASF

Planta de BASF a Tarragona. BASF

‘10 comarques, 100 trobades’: el primer acte de precampanya de Junts pel 12-M

Helena Viñas

La candidatura de Junts+

Puigdemont per Catalunya al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès ja ha concretat la seva primera acció de precampanya electoral pels comicis del pròxim 12 de maig.

Una declaració d’intencions

En el mateix acte, Sales també va presentar oficialment la seva candidatura, formada per 18 titulars i 10 suplents. La cap de llista va remarcar que tots ells provenen de diferents bandes del territori, el que va descriure com «una declaració d’intencions».

I és que un dels punts que va defensar va ser la «singularitat» de cadascuna de les parts que conformen la província. «Tenim molt de poten-

En una roda de premsa organitzada aquest dimarts al matí, la cap de llista de la candidatura, Mònica Sales, va anunciar que recorreran les 10 comarques del territori per mantenir reunions amb 100 agents econòmics, socials, culturals i esportius. Sales va explicar que aquesta iniciativa ha de servir per a «escoltar els límits i les necessitats de la ciutadania, a més de presentar propostes».

Restaurants ‘Recomanats’ a la Guia Michelin

Espacio Amunt Ulldecona

Barquet Tarragona

Bresca Cambrils

Bruixes de Burriac Altafulla

Cal Travé Solivella

El Celler d’en Joan Pàmies

Riudoms

El Terrat Tarragona

Ferran Cerro Reus

La Boella

La Llotja

La Canonja

L’Ametlla de Mar

La Morera de Pablo & Ester Salou

Miramar Cambrils

VÍTRIC Reus

L’Alkimista Reus

La Guia Michelin tria 14 restaurants tarragonins entre els ‘recomanats’

Gastronomia Els establiments reben una placa patrocinada per Royal Bliss

Redacció

La marca de mixers premium Royal Bliss va lliurar aquest dimarts a Barcelona les plaques als ‘Restaurants Recomanats’ a la Guia Michelin

España 2024. A Catalunya han estat 150 els establiments seleccionats i d’aquests, 14 han correspost a la demarcació de Tarragona. A Lleida han estat 13 els escollits, a Girona 38 i a Barcelona 85. Al

cial a les nostres terres, i l’hem de saber explotar sense oblidar-nos de la nostra identitat i sentiments de pertinença», va expressar Sales.

D’altra banda, va afegir que «per alguns, la Catalunya sencera és només un eslògan. Nosaltres, posem el concepte en pràctica. Per lluny que siguem de Barcelona, tots els catalans hem de tenir les mateixes oportunitats de desenvolupar-nos i viure dignament».

Suport a Puigdemont

Sales va aprofitar per reivindicar que els membres de la llista «són un exemple del

Al conjunt de Catalunya hi ha 150 establiments seleccionats

conjunt de l’Estat espanyol, hi ha fins a 633 establiments que s’han inclós en el llistat de recomanats de la Guia Michelin d’aquest 2024.

La marca Royal Bliss, pertanyen al conjunt de productes de la companyia Coca-Cola, fa set anys que patrocina les plaques als restaurants destacats a la guia. Miguel Pereda, director comercial de Michelin Experiences España y Portugal destacava que, «la placa és un símbol tangible que identifica als restaurants a peu de carrer i reconeix una cuina de qualitat de la mà d’un xef. Tots aquests restaurants representen aquella cuina d’alta qualitat de la que tant en agrada gaudir al nostre país». Les plaques han de servir, segons afegia Rubén Casado, Director de Desenvolupament de Negoci de Coca-Cola Europacific Partners, «un incentiu perquè aquests establiments puguin seguir creixent».

La llista electoral consta de membres de diferents parts de la província

que representa el president Puigdemont i de la seva voluntat d’unitat».

La cap de llista va afirmar que restituir a Puigdemont en el seu càrrec de president suposaria «el retorn del bon govern, i la reactivació i culminació del procés d’independència». En relació amb aquest, Sales va expressar que els comicis del 12-M «van d’autoestima, de passar del

desànim a l’engrescament per fer florir la millor versió de Catalunya». A més a més, va retreure que «qui diu que governarà bé i no té un horitzó nacional de llibertat, enganya la gent. Un govern que posa sostre a les aspiracions del seu poble, mai el podrà servir com cal».

Acte de presentació de la candidatura de Junts, encapçalada per Mònica Sales. Diari Més

Política Mònica Sales va reivindicar les singularitats del territori

Camí Mendoza: «Fa anys que apostem pel turisme esportiu i això ens ajuda a diversificar»

Entrevista La regidora de Turisme i Esports de Cambrils destaca l’afluència de gent que atrauen els actes esportius

Miquel Llaberia

Com ha anat Setmana Santa?

«D’entrada és una mica aviat per donar xifres concretes, però sí que hem parlat amb els establiments turístics de Cambrils i tots estaven entre el 95 i el 100% d’ocupació. Potser els càmpings estaven una mica per sota, però bé, hi havia molta afluència de gent malgrat el mal temps i totes aquelles persones que han vingut de fora han ajudat a dinamitzar el municipi». Aleshores, veient aquestes dades, què espereu de cara l’estiu?

«Es preveia una temporada optimista, però amb aquesta posada en escena podem dir que la cosa anirà bé a l’estiu. Ens estem acostant a les xifres prepandèmia, tot i que això ho veurem quan tinguem les dades finals». A més, heu comptat amb quatre competicions esportives importants. Com han anat?

«Han estat esdeveniments molt significatius. En primer lloc, el Mundialito, que ja fa uns anys que el fem a Cambrils. També acollim, des de fa 19 anys, el torneig del TGN Bàsquet, on participen més de 800 esportistes. A més, el Campionat de Catalunya d’Escacs i el Cambrils DanceSport han estat molt importants. Creiem que això

és imprescindible per dinamitzar Cambrils durant la Setmana Santa i com a prèvia per a l’estiu. A més, també ens agraden aquests esdeveniments perquè hi participen equips locals i apropen l’esport a la població».

En totes les competicions hi ha hagut una considerable assistència tant de participants com d’espectadors. Com ho valoreu?

«És molt satisfactori que fent esdeveniments esportius, que promouen l’esport i la salut, fem que la gent s’acosti al municipi. Tot i que no ens ha acompanyat el temps durant

Concepte

«Els establiments turístics estaven entre el 95 i 100% d’ocupació»

aquesta Setmana Santa, en general tenim un clima òptim per a poder celebrar actes a l’aire lliure. Tenim, a més, el complement de l’economia i el comerç, així que tot ajuda a poder passar un bon dia». Tot això demostra que el turisme esportiu és un model amb potencial. «Cambrils ja fa anys que aposta pel turisme esportiu i

El Carnet Jove de Cambrils impulsa una captació de nous descomptes

Joventut El servei local compleix sis anys al municipi

Redacció

El Carnet Jove de Cambrils impulsa una nova campanya de captació de descomptes. En aquesta línia, la campanya vol captar més comerços, entitats i institucions que ofereixin més i millors descomptes al municipi per a millorar

encara més l’oferta actual d’avantatges del Carnet Jove a Cambrils. Actualment, el carnet local suma un total de 107 avantatges repartits actualment entre els àmbits d’esports (9,3%), turisme i mobilitat (4,7%), cultura (4,7%), formació (7,5%), tecnologia (3,7%), salut (10,3%), lleure

comptem amb el certificat de Destinació de Turisme Esportiu. Això ens ajuda a diversificar».

Quins són els pròxims esdeveniments esportius a Cambrils que s’han de tenir en compte?

«Molts. El que tenim més a prop ara mateix és el CambriBike, que se celebra el 3, 4 i 5 de maig. És molt important perquè a més coincideix amb la Copa d’Espanya de Trial». El temps no ha acompanyat durant la Setmana Santa i les platges de la Costa Daurada s’han vist afectades. Quina és la situació a Cambrils?

«L’afectació ha estat la pèrdua de sorra. La més afectada ha estat la que està a prop del Cap Sant Pere i les menys afectades les de Ponent. Tot i això, no hem tingut afectacions a les infraestructures». Preveuen alguna actuació en aquests mesos previs a l’estiu a les platges?

«Cada any, preveient que pot passar algun temporal, aprofitem la Setmana Santa per fer una primera posada en escena i ara arriba la posada a punt. Ara el que hem fet és netejar el passeig, perquè hi havia algunes zones inundades per la sorra i anirem actuant, perquè pot ser que d’aquí a uns dies torni a haver-hi un temporal».

A més, arriba un estiu enmig d’un context preocupant per la sequera. Com ho afronteu?

«Actualment a Cambrils estem en una bona situació. Tot i això, hem de ser conscients, prendre mesures i pensar en el bé col·lectiu i el futur. Per tant, hem de pensar a renaturalitzar les platges. A més, ja hem anunciat que no hi haurà ni dutxes ni rentapeus enguany per a conscienciar sobre aquesta problemàtica».

El Dia de la Dansa s’amplia amb una nova mostra de dansa contemporània

Cambrils La cambrilenca Laia Cucó ha creat una peça expressament per l’ocasió

Redacció

El Dia Internacional de la Dansa de Cambrils s’amplia enguany amb la nova mostra de dansa contemporània Cambrils en dansa, que neix amb la voluntat de convertir-se en una cita anual per donar suport a les companyies i apropar aquest art al públic en general i als joves en particular. La primera edició de Cambrils en dansa se celebrarà el diumenge 28 d’abril de les 11 fins les 13 h a la plaça del Pòsit i comptarà amb l’actuació de quatre companyies catalanes. L’endemà, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional, es llegirà el manifest i les escoles de dansa del municipi oferiran una exhibició al Parc del Pinaret. A més, com a novetat d’aquesta edició, l’acte del 29 d’abril s’obrirà amb una coreografia creada per la ballari-

na cambrilenca Laia Cucó.

L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i el regidor de Cultura, Jordi Barberà, van presentar les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de Dansa i van posar en valor el llenguatge del moviment i la dansa contemporània. El batlle va afirmar que «Cambrils és una potència cultural» i va destacar la bellesa del llenguatge del moviment i va recordar que Cambrils celebra el Dia de la Dansa des de fa 20 anys. Per la seva banda, el regidor va explicar que l’Ajuntament vol promocionar la dansa i contribuir a crear nous públics. La mostra s’obrirà amb l’espectacle Radik-o de Beatriz Cubero, continuarà amb L’Hereu Riera interpretat per Pere Seda Padilla i The Sadmad method de Carla Sisteré, i finalitzarà amb Conseqüències de la companyia Moveo.

(6,5%) i altres (53,3%). Aquests 107 avantatges són 65 més respecte als que hi havia el 2017, l’any abans d’iniciar-se el Carnet Jove de Cambrils i la primera campanya de captació. Es tracta d’un creixement global del 155% en aquests sis primers anys i d’un increment un 144% superior del

que hi ha hagut al conjunt de Catalunya en el mateix període. Entre aquests nous avantatges hi destaquen serveis com òptiques, escoles d’idiomes o dansa, llibreries, activitats i material esportiu, articles per a la llar, moda i complements, i també descomptes en serveis com el Museu d’Història de Cambrils o en els abonaments i les activitats del Departament d’Esports de l’Ajuntament. D’aquesta oferta se’n poden beneficiar els 2.807 titulars (53% noies i 47% nois) que el Carnet Jove té actualment.

Camí Mendoza, regidora de Turisme, Esport i Platges a Cambrils. Cedida

Autoritats i representants en la presentació de la campanya. Aj. Cambrils

L’alcalde, Alfredo Clúa, i el regidor de Cultura, Jordi Barberà. Aj. Cambrils

El projecte de millora de la C-37 entre Alcover i Valls, a informació pública

Infraestructures El Consell territorial de Direcció de Govern es va reunir al Convent de les Arts d’Alcover

Redacció

El projecte de millora de la C-37 en el tram entre Alcover i Valls, amb un pressupost de 46 milions d’euros, està a punt de sotmetre’s a informació pública i, un cop superada la fase d’al·legacions, es podrà finalitzar la redacció del projecte constructiu. Aquest va ser un dels temes centrals de la trobada que el consell Territorial de Direcció del Govern va fer ahir al Convent de les Arts d’Alcover. El projecte de millora de la C-37 pretén millorar la seguretat i la funcionalitat de la carretera entre els dos municipis davant l’increment de trànsit per l’entrada en funcionament del túnel del coll de Lilla. El projecte s’inicia al final de l’autovia C-14 Reus – Alcover i finalitza a la rotonda de connexió amb

l’autovia A-27. Les actuacions previstes inclouen la millora de les connexions entre la C-14 i l’autovia, un enllaç a diferent

nivell amb les carreteres T-722 i TV-7421 i la connexió directa mitjançant un nou ramal A27C-37 i la connexió C-37-A27.

D’altra banda, es va explicar a la trobada que el projecte constructiu per la millora de la C-14 entre Alcover i Mont-

~ DECORACIÓ ~

La millora de la C-14 entre Alcover i Montblanc està en fase de redacció

blanc compta amb un pressupost aproximat de 12 milions d’euros i que ja està en fase de redacció. Aquest projecte preveu la construcció de quatre noves rotondes a Alcover, La Plana, la Riba i Vilaverd, i la implantació de carrils addicionals en diferents trams per garantir la seguretat en les maniobres d’avançament. També es va abordar la futura variant d’Alcover de la TV-7041 a la C-14, que preveu la construcció d’un nou tram d’1,2 quilòmetres que permetrà connectar les dues vies sense haver de passar per dins la travessera urbana del

municipi. Aquesta intervenció compta amb un pressupost d’1,5 milions d’euros i es preveu començar amb la redacció de l’estudi informatiu al el segon semestre de 2024.

El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades

El delegat del Govern, Àngeñ Xifré, va exposar que el procés de participació per la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades (PNMP) ja ha finalitzat i que pròximament es presentaran els resultats. Alcover és un dels municipis que s’inclourà dins l’àrea d’afectació del PNMP i en serà una de les portes d’entrada. La creació del Parc Natural de les muntanyes de Prades la impulsa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural i permetrà definir els objectius de conservació, socioeconòmics i de governació de l’espai així com establir normes de protecció i planificar la seva gestió. El nou parc inclourà 22 municipis de 5 comarques (l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues) i dona resposta a una reivindicació històrica i unànime del territori.

EXTERIOR

Privacitat, ombra i protecció, les claus a l’hora d’escollir un tendal

Els tendals són una excel· lent opció per a qualsevol terrassa, ja que proporcionen ombra i protecció. Avui, et presentem els més comuns.

El tendal de braç articulat compta amb braços que es pleguen i s’estenen. Són ideals per a àrees grans que requerei xen una cobertura àmplia.

El tendal vertical és ideal per crear privacitat o protecció contra el vent i la pluja lateral. També poden tenir opcions de transparència ajustable per a permetre l’entrada de llum

ESTABLIMENT RECOMANAT

Ganiveteria Alvarez, tot un segle d’experiència al teu servei

n segle de trajectòria oferint la millor qualitat en ganivets i altres estris de tall han fet de Ganiveteria Alvarez una referència a Tarragona. Disposen de primeres marques com ara Arcos o Wüsthof, pel que fa als ganivets, o 3 Claveles, pel que fa a les tisores. També tenen estris com mandolines, pe ladors, cocottes, suports per a pernils, etc. Ara bé, si hi ha un tret que diferencia Ganiveteria Alvarez, és l’assessorament expert i el tracte personalitzat que ofereixen Josep Alvarez i Sali Fernández, la quarta generació que regenta el negoci. El seu objectiu és que el client quedi content i se’n vagi a casa amb la certesa que s’enduu un bon producte A. Ferran

Els articulats són una bona opció.

natural mentre es bloqueja la vista des de l’exterior.

Els tendals fixos proporci onen una cobertura constant sobre la terrassa. Són ideals per a àrees on es necessita ombra permanent i poden ser una solució duradora i de baix manteniment per a protegir la terrassa del sol i la pluja.

Els tendals pèrgola són ide als per a terrasses més grans i poden crear un espai a l’aire lliure amb un aspecte estètic similar al d’un jardí o pati.

Casa Llaveria, especialistes en tendals

Casa Llaveria prepara la llar per l’arribada del bon temps. Tenen una àmplia tra jectòria en el sector dels ten dals i les pèrgoles i posen a l’abast un gran ventall de mo dels. Són experts en la marca Somfy, especialitzada en la motorització i automatització de tendals, pèrgoles, cortines, persianes i dispositius d’accio nament automàtic.

~ CONTINGUT especial ~

Reunió del Consell de Territorial de Direcció del Govern a Alcover. Govern

la presó de Mas d’Enric. ACN

Justícia nomena Carles López nou director de la presó de Mas d’Enric

Societat Des del 2015 López s’ha encarregat de la direcció del Centre Obert de Tarragona

ACN

El Departament de Justícia ha anunciat aquest dimarts que Carles López Gripa serà el nou director del Centre Penitenciari Mas d’Enric, en substitució de Francesc Romero, que va ser rellevat a petició pròpia, el 27 de març passat. El relleu

a la direcció del centre marca l’inici d’una nova etapa després de la crisi generada arran de l’assassinat d’una treballadora de la cuina del centre a mans d’un reclús. El canvi es farà efectiu aquest mateix dijous. D’altra banda, Romero serà nomenat coordinador de seguretat de l’Àrea d’Informa-

ció i Seguretat de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, l’àrea que investiga i fa prevenció de possibles delictes dins de les presons catalanes. El nou director de la presó té una dilatada experiència en l’àmbit de la gestió penitenciària i des del 2015 fins avui

Investiguen si les restes trobades a Roda són de la dona desapareguda al maig

Policial

La policia confia a tenir els resultats de l’autòpsia en les pròximes setmanes

Els Mossos d’Esquadra investiguen si les restes òssies humanes trobades aquest diumenge al torrent de Cal Setró, al terme municipal de Roda de Berà, són de la dona desapareguda el passat 13 de maig. Segons fonts properes a la investigació, s’han trobat indicis que apunten que les restes podrien a la desapareguda. En el tancament d’aquesta edició, el cos policial restava a l’espera de confirmar la seva identitat i preveien tenir els resultats de l’autòpsia en les pròximes setmanes. L’Ajun-

Dos agents de la Policia Local al torrent de Cal Setró. ACN

tament de Roda va explicar que s’han posat amb contacte amb els familiars, que en van denunciar la desaparició, per

explicar que s’han localitzat les restes. També han demanat prudència fins que no s’identifiquin.

ha dirigit el Centre Obert de Tarragona (COTA). Es dona la circumstància que en aquell moment també va substituir Francesc Romero en aquesta responsabilitat. El COTA és l’equipament penitenciari més modern i avançat tecnològicament, amb l’objectiu de potenciar el règim obert.

Carles López és llicenciat en Dret i diplomat en Turisme per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, té un postgrau en Direcció de Seguretat Integral per la Universitat de Vic i té dos màsters, un en gestió i Dret local per la Universitat Autònoma de Barcelona, i un en Ciències Jurídiques per

L’exdirector del centre és ara coordinador d’Informació i Seguretat de presons

la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

El nou director és funcionari de carrera del cos superior de la Generalitat de Catalunya i ha ocupat diferents responsabilitats directives en l’àmbit de l’execució penal des de 2005. Abans d’accedir a la direcció del Centre Obert de Tarragona va ser cap de l’àrea de Règim Interior Penitenciari durant 6 anys, i anteriorment va ser subdirector de règim interior dels centres penitenciaris de Lledoners i de Tarragona respectivament.

Romero ha estat al capdavant del centre penitenciari de Tarragona des de l’abril del 2005 i va inaugurar Mas d’Enric. Segons el departament, ha fet una gestió «excel·lent» del centre i ha exercit les seves responsabilitats amb «gran professionalitat i vocació de servei públic». Destaca també l’àmplia trajectòria al sistema penitenciari català en una carrera que va començar el desembre del 1988 com a funcionari. Des del 1997 ocupa responsabilitats directives com administrador de la presó de Ponent o subdirector de règim de Ponent i de Tarragona. Va dirigir la presó antiga de Tarragona des del 2005 al 2015 i després ja va enllaçar amb l’etapa a Mas d’Enric.

Es presenten les 44 aspirants a Miss RNB Espanya

Salou

Les 44 candidates del concurs Miss RNB Espanya es van presentar oficialment ahir a Salou. L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va presidir l’acte de lliurament de bandes a les participants que aspiren a coronar-se

com a guanyadores de Miss RNB Espanya 2024. La cerimònia de clausura del concurs i, per tant, la fase final on el jurat triarà la Miss RNB Espanya, es durà a terme el proper dissabte, a les 22 hores, al Teatre Auditori de Salou (TAS). Redacció/Aj. Salou

Una pancarta a les portes de la Generalitat recordant l’assassinat de la cuinera a

Imatge d’arxiu d’una actuació de la colla castellera. Bisbal del Penedès

Aprovat el contracte per a les actuacions de la Colla Castellera de la Bisbal del Penedès

Castells La Junta de Govern de la Bisbal del Penedès va aprovar la setmana passada el contracte per a les actuacions de la Colla Castellera de la Bisbal del Penedès - Bous per al 2024. L’import d’aquest contracte és d’11.500 euros i inclou l’organització i participació en cinc diades. Ja s’ha cobert la despesa de la Diada In me-

moriam del passat 7 d’abril. A més, els Bous participaran en la Diada d’apadrinament del 16 de juny, en la Diada dels Bous del 6 de juliol, així com en la Cercavila i actuació per la Festa Major de la Bisbal del Penedès, programada per al 15 d’agost i clouran la seva participació en l’acte previ a la Diada de Catalunya, el pròxim 7 de setembre. Redacció

Imatge d’arxiu del Ple del Consell Comarcal del Baix Penedès. Aj. Bisbal

La Bisbal del Penedès comptarà amb el servei de recollida porta a porta a tot el municipi

Local Amb l’aprovació del nou contracte de recollida i transport de residus municipals del Consell Comarcal del Baix Penedès, la Bisbal disposarà de nous serveis de recollida i transport de la brossa. En concret, al municipi s’hi implantarà la recollida porta a porta a tot el municipi a excepció de Santa Cristina, on el servei el

‘Prop del mar!’, l’homenatge a Guimerà i Papasseit

Vendrell La Sala Portal del Pardo també sesuma als actes de l’Any Guimerà

Redacció

fa l’Ajuntament de Rodonyà, i el Papagai, on el servei el du a terme l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys. També hi haurà recollida de vidre amb contenidors, així com de voluminosos porta a porta i abandonats. Els habitatges disposaran de nous cubells i també podran fer ús del porta a porta per tal que es reculli la poda. Redacció

El Teatre Àngel Guimerà del Vendrell serà un dels escenaris del concert Prop del Mar!, que homenatja a Guimerà i Papasseit el dissabte 27 d’abril. Es tracta d’una commemoració musical «per reivindicar i gaudir del patrimoni musical i literari en el centenari de la mort de Guimerà i Papasseit, dues figures cabdals de la literatura catalana agermanades pel mar en la seva vida i obra». L’Ajuntament, l’Associació Joan Manén i l’Associació El Cor Canta van presentar ahir aquest concert al TÀG que «posarà en relleu la màgica i enriquidora simbiosi entre literatura i música, tot fent reviure l’obra que han llegat tant Guimerà com SalvatPapasseit» a través de la música d’Enric Morera, Eduard Toldrà, Francesc Pujol i Gerard López Boada. També es recupera una obra inèdita de Joan Manén. El concert, que serà presentat per Salvador Alsius, anirà a càrrec de l’Orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus i el Cor Canta, sota la direcció de Néstor Bayona i

amb Guillermo Pastrana al violoncel, Serna Sáenz, soprano, i Roger Padullés, tenor. La venda d’entrades estarà disponible divendres a partir de les 10 h, a https://temporada. koobin.cat/propdelmar

‘Essencials’ se suma a l’Any Guimerà Divendres 19 d’abril, a les 19 h, s’obriran les portes de la Sala Portal del Pardo per poder gaudir de l’exposició Essencials (...) Un quart d’una. En aquesta ocasió, l’exposició s’emmarca en l’Any Guimerà i el seu nom està relacionat

amb l’hora de la mort del poeta i dramaturg: a un quart d’una de la tarda, del 18 de juliol de 1924. Diferents artistes i creadors participaran en la mostra per oferir una mirada més d’Àngel Guimerà i rellegir-lo amb un llenguatge del segle XXI. A través de la música, l’escriptura, la pintura i l’audiovisual «es crearà un univers simbòlic i guimeranià», que comptarà amb la participació de Marina Durany, Èdgar Toldrà Jordà, Ignasi Blanc, Laia M. Llobera, Josep Garcia Marsal, Sílvia Isach Saumell, Ismael Muñoz

La venda d’entrades del concert estarà disponible divendres 12 d’abril

Zim i Arturo Torres Art2, Encarna Laínez Robert, Escènic Baix Penedès, Arts visuals Baix Penedès, Selena Gibert Vilardell i Jordi Romeu Gual, i Joaquim Sicart Bertran. Al llarg del període en què estarà oberta l’exposició es faran diverses activitats per tal de complementar l’oferta cultural. En aquesta línia, del 12 al 19 d’abril –dia de la innauguració–, de les 17 a les 20 hores, es podrà veure el procés de creació del mural a càrrec de Selena Gibert Vilardell i Jordi Romeu Gual. D’altra banda, el dissabte 27 d’abril, a les 12 hores, i divendres 7 de juny, a les 19 hores, es farà el taller Guimerà amb paraules d’avui, a càrrec d’Encarna Laínez. L’última activitat serà el dimecres 8 de maig, a les 18 hores, quan serà el torn d’Escènic Baix Penedès, que farà una representació de l’enterrament del poeta i dramaturg Àngel Guimerà.

El concert arriba al Vendrell després d’haver passat pel Palau de la Música Catalana. Aj. Vendrell

Part dels participants en l’exposició de la Sala Portal del Pardo. Aj. Vendrell

Borja Martínez, el jugador indiscutible del Nàstic d’un mig del camp exigit

Futbol El d’Elche de la Sierra és l’únic jugador de tota la plantilla que ha sortit tots els partits com a titular

Si una cosa ha demostrat el Nàstic aquesta temporada és la seva gran varietat en els onzes inicials. El gran fons d’armari permet a Dani Vidal establir diferents estratègies i deixa pocs imprescindibles. Fins i tot, el darrer diumenge, Pablo Fernández es va quedar a la banqueta per primera vegada aquesta temporada a favor d’Alan Godoy. Amb tot, hi ha un únic jugador que ha mostrat ser imprescindible i que no s’ha perdut cap partit des de l’inici a la lliga i aquest és Borja Martínez. El d’Elche de la Sierra és l’home que fa moure el Nàstic en un mig del camp exigit.

Amb Óscar Sanz lesionat des de principis d’abril, Marc Montalvo i Ander Gorostidi s’han repartit els minuts al costat de Borja Martínez segons les necessitats dels partits. Martínez és l’encarregat de moure el partit. De fet, quan està bé, el Nàstic funciona i amb les seves 5 assistències demostra que és crucial també en atac. Amb Óscar Sanz, Martínez havia trobat la seva parella ideal, perquè oferia múscul i control de zona i li alleujava les tasques defensives. Gorostidi és un perfil ofensiu que brilla més a la mitjapunta i Marc Montalvo és en els darrers partits l’eina

Tant Borja Martínez com Marc Montalvo estan apercebuts amb quatre targetes

S’obren les inscripcions per a la cursa 1 de maig d’Altafulla que estrena un nou recorregut

Atletisme L’Ajuntament d’Altafulla ha obert les inscripcions per a la cursa 1 de maig. Tots els interessats es podran apuntar a través del portal web athleticevents. net fins al 23 d’abril a un cost de 15 euros. Posteriorment, del 24 al 29 d’abril, el cost serà de 20 euros. La inscripció quedarà tancada una vegada s’assoleixin les 250 partici-

pacions de l’Open. La cursa 1 de maig tindrà dues modalitats, les curses infantils i la cursa open 5.000 metres. La sortida es dividirà en dos temps. La infantil serà a les 9.45 h i l’Open serà a les 11.30 h des de la Via Augusta mentre que l’arribada serà plaça dels Vents. El recorregut de 5 km, és totalment pla i passa per zones emblemàtiques de

segura per cobrir Sanz.

El darrer diumenge, els tres migcampistes disponibles van sortir des de l’inici contra el Fuenlabrada. Aquest és un «risc» que va decidir prendre Dani Vidal per controlar el ritme del partit. Sense Óscar Sanz, l’alternativa com a quart migcampista va recau-

Baix a Mar, en un recorregut de dues voltes que permet un gran ambient al llarg del recorregut. Aquesta cursa està catalogada com familiar i està oberta a tothom per gaudir de l’esport. Els tres primers classificats de la categoria Sènior (1985 a 2007) i els de categoria Veterans (1984 i anys anteriors) rebran premis a la sortida. A més, també hi haurà un guardó extra per als primers atletes locals que travessin la meta. L’esdeveniment és organitzat per Atletes d’Altafulla en col·laboració de l’Ajuntament d’Altafulla. Redacció

Gorostidi. Nàstic/Joan Baseda

re en Escudero: «A l’Alcoyano ja va jugar partits com a migcampista i comptem amb aquesta peça per cobrir les posicions al mig del camp», va destacar Vidal. Amb tot, sigui per les condicions del rival o per la falta de descans de Borja Martínez, la realitat és que el d’Elche de la Sierra només

Álex Pérez puja al podi en el circuit d’Alcarràs i es queda segon a la general

Motor El pilot dels Pallaresos Álex Pérez va completar el diumenge amb una tercera posició en les dues curses que va disputar al circuit d’Alcarràs. Pérez disputa el Campionat de Catalunya de velocitat en la categoria de PromoRACC 1 i es troba en segon en la classificació general. Redacció/Cedida

va poder brillar en jugades puntuals i en la seva precisió en les jugades a pilota aturada. Si Martínez no funciona, el Nàstic s’encalla i contra el Fuenlabrada es va acabar de frenar a la segona meitat, deixant la iniciativa al rival. Martínez podria tenir un descans obligat pròxima-

L’apunt

«Deu dies» per recuperar Óscar Sanz

Óscar Sanz ha entrat en el tram final de la recuperació. Així ho va destacar el tècnic Dani Vidal diumenge en el postpartit: «Espero que el recuperem en deu dies». Sanz va patir una lesió en el lligament col·lateral intern durant el duel contra el Deportivo i, malgrat que no va ser greu, es va estimar una recuperació de 6 a 8 setmanes. Un mes després, Sanz continua el treball per tornar a vestir de curt. Amb tot, necessitarà més temps per tornar a agafar el ritme de competició i estar a punt al maig.

ment perquè, des de fa partits, el migcampista grana compta amb quatre targetes grogues, les mateixes que Marc Montalvo, així que, en cas de veure la cinquena contra el Tarazona, Dani Vidal haurà de buscar una nova alternativa per reconfigurar la medul·lar grana.

Arnau Montreal Quesada

D’esquerra a dreta, els migcampistes del Nàstic Marc Montalvo, Borja Martínez i Ander

El CN Tàrraco, campió provincial per desena vegada consecutiva

Natació Els nedadors tarragonins van guanyar un total de 19 de les 50 proves que es van disputar

El CN Tàrraco va allargar el darrer dissabte la seva hegemonia en el món de la natació provincial. L’entitat es va proclamar campiona del Campionat Provincial de Natació en el qual hi van participar els vuit clubs del territori.

El triomf del darrer dissabte allarga l’hegemonia provincial de l’entitat tarragonina. De fet, la victòria va ser la desena de forma consecutiva en el Campionat Provincial de Natació. Els bons resultats van arribar en el millor dels escenaris, perquè la prova va tenir lloc a les instal·lacions del CN Tàrraco situades al passeig Torroja. Els tarragonins van participar amb un total de 55 nedadors de dife-

rents categories i van tancar la competició convertint-se en campions de 19 de les 50 proves que es van disputar i acumulant 45 medalles entre tots els membres de l’equip tarragoní.

Els Rosell al capdavant

Els destacats del campionat per part del CN Tàrraco van ser els germans Martí i Ona Rosell. Tots dos nedadors formen part de l’equip tarragoní i entrenen al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Aquesta temporada ja han participat en competicions a nivell estatal i autonòmic. De fet, Ona Rosell es va proclamar campiona d’Espanya en la modalitat de 200 metres lliure el darrer mes de març. Entre els dos germans es van penjar un total de catorze medalles en el campionat provin-

El

Elena Guijo i Jordi Gallego es van proclamar campions de la 9a cursa trail de Roda de Berà

Trail

Elena Guijo i Jordi Gallego es van proclamar campions de la novena edició de la cursa Trail de Roda de Berà. Tots dos van ser els més ràpids de la cursa llarga de 13,4 quilòmetres, una modalitat que és puntuable per a la lliga Tarragona Trail. Gallego, del Club Ironwill Pro, va superar la prova amb un temps de 57’23’’ mentre que Guijo,

del Club Esportiu Mountain Trail Vila-seca, va ser la més ràpida de la seva categoria amb una marca d’1h16’02’’. D’altra banda, els atletes locals que van travessar primer la línia de meta van ser Marta García i Daniel Oliva. La competició va reunir 242 persones de totes les edats el darrer diumenge a Roda de Berà. Redacció

L’equip tarragoní va sumar un total de 45 medalles entre els 55 nedadors participants

cial. Ona va guanyar set ors i un bronze mentre que Martí va sumar tres medalles d’or, una de plata i dos de bronze.

Convocada amb la selecció

Aquesta setmana, la Federació Espanyola de Natació va seleccionar a Ona Rosell per disputar la Copa Mediterrània els pròxims 14 i 16 de juny a Xipre. Aquesta és la seva primera convocatòria i l’ha assolit per mèrits propis després d’aconseguir una marca per sota de les referències establertes per la Federació en les proves dels 200, 400 i 800 metres lliures.

El Campionat va acollir un total de 300 nedadors repartits entre els vuit equips de la província: El CN Amposta, el Cambrils CN, el CN Reus Ploms, el CN Tortosa, el CN Vendrell, el CN Vila-seca i el CN Tàrraco. El CN Reus Ploms va acabar en segona posició mentre que el CN Amposta va completar el podi en L’equip de nedadors del CN Tàrraco després del campionat del darrer dissabte. Cedida

La plaça Verdaguer de Tarragona serà la seu de les finals del torneig Màster Pàdel

Pàdel La competició arrenca el pròxim dilluns al Serrallo i s’allargarà fins al 8 de juny

Redacció

Tarragona entrarà de ple en el món del pàdel el pròxim dilluns amb el nou torneig Màster Pàdel. Sota el lema Fem Pàdel, Fem Esport, Fem Tarragona, l’Ajuntament i l’entitat Padel Nuestro han impulsat una nova competició que pretén incentivar aquest esport a la ciutat i donar a conèixer les instal·lacions municipals. D’aquesta manera, la final serà a la plaça Verdaguer, on s’instal·larà una pista portàtil de pàdel de l’1 al 8 de juny. El torneig aplega cinc categories femenines i masculines i s’espera la participació d’uns 400 jugadors. Els escenaris seran els complexos municipals del Serrallo i de Sant Salvador, a més de les instal·lacions del club Gimnàstic.

A banda de poder veure en directe la recta final de totes les categories del torneig, la plaça Verdaguer s’omplirà

Les pistes del barri de Sant Salvador i del Club Gimnàstic seran seus del campionat Elías Maldonado (Padel Nuestro Tarragona, el conseller Berni Álvarez i Bito Fuster (Nàstic). Cedida

d’activitats adreçades a escoles de pàdel i a pàdel adaptat, entre altres. Els participants de la primera, tercera i quarta categoria es poden apuntar fins demà; i els de les categories segona i cinquena ho poden fer fins al pròxim 8 de maig a la web tourpadelnuestro.es. El torneig impulsat per Padel Nuestro Tarragona i Tarragona Esports està patrocinat per Vopak Terquimsa.

Arnau Montreal Quesada

moment de la sortida de la cursa trail. Aj de Roda de BErà

Educació

aplicarà el curs que ve un pla per millorar la comprensió lectora i les matemàtiques

Educació Una de les mesures serà crear docents referents de matemàtiques i llengües

ACN

Educació crearà docents referents de matemàtiques i llengües als centres, i començarà a implementar el curs vinent un pla per millorar la comprensió lectora, inicialment a 250 centres. Escoles i instituts rebran guies d’aprenentatges bàsics de cada curs per estandarditzar el que han d’ensenyar, i també les avaluacions. En paral·lel, es posarà en marxa un nou programa per a la millora de les matemàtiques, començant per 200 centres.

Aquestes són algunes de les mesures que la consellera d’Educació, Anna Simó, va traslladar aquest dimarts al ple del Consell d’Educació de Catalunya, en resposta al document de propostes creat pel Grup Impulsor de millores educatives per millorar els resultats educatius després dels mals resultats de l’informe PISA.

El Departament, va dir Simó, considera que concretant d’aquesta manera es dona resposta per poder «remuntar» en matemàtiques, comprensió lectora, llengua oral i llengua escrita. «Els centres necessiteu més eines,

Simó va traslladar altres mesures, com ara la incorporació de noves dotacions de personal docent d’atenció a la diversitat i educativa. ACN

Simó va explicar que ja s’estan elaborant els documents orientatius

més suport i això és el que humilment estem treballant», va afirmar.

Simò va demanar al Consell i a les direccions «treballar plegats» aquestes i futu-

El mes de març d’enguany ha sigut el març més càlid des que es tenen dades

Medi ambient El mes de març d’enguany va ser el març més càlid des que es tenen dades. Segons les xifres presentades aquest dimarts pel programa europeu Copernicus, la temperatura global es va situar en 14,14 graus centígrads de mitjana, 0,73 graus per sobre de la temperatura mitjana registrada al març entre els anys 1991 i 2020, i 0,1 graus per sobre del

març de 2016, data que fins ara ostentava el rècord. Així, el planeta suma un nou mes batent tots els registres, i ja encadena deu mesos consecutius assolint temperatures mitjanes mai vistes en els mesos anteriors.

En paral·lel, la temperatura a la superfície del mar es va situar en 21,07 graus de mitjana al març. Això suposa un nou rècord per a un mes de març,

i un lleuger repunt en comparació amb el febrer, quan la temperatura al mar va ser de 21,06 graus.

Malgrat els rècords en aquestes temperatures, l’observatori climàtic destaca que el març de 2024 va ser més humit a la major part de l’oest d’Europa gràcies a les tempestes i a les denses pluges que es van precipitar a la península Ibèrica. ACN

res polítiques i mesures i va recordar que una voluntat «clara» definida pel grup és la d’assolir un «pacte de país» que vagi més enllà de les legislatures per «estabilitzar i

millorar» el sistema educatiu a mitjà i llarg termini.

Pressupost prorrogat

«Assumim bona part de les propostes en un context que

no era el que esperàvem», va admetre Simó en relació a la pròrroga pressupostària.

Tot i això, va explicar que del suplement de crèdit per a despeses «urgents i necessàries» aprovat aquest dimarts, 312 milions d’euros se sumen a la pròrroga del 2023 per a Educació. Així, el Departament guanya 312 milions més dels previstos al pressupost de l’any passat que es prorroga.

Mesures prioritàries

Sigui com sigui, va subratllar, no es pot «ajornar» la proposta d’una bateria de mesures que s’han prioritzat per millorar els resultats educatius i per això algunes ja s’assumiran el curs vinent.

Així doncs, la consellera va explicar que ja s’estan elaborant els documents orientatius, unes guies que inclouran els criteris d’avaluació clau per a cadascun dels cicles, i que serviran per programar i dissenyar activitats d’aprenentatge i avaluació. També es lliuraran orientacions als centres per seqüenciar i fixar l’aprenentatge de la lectura i escriptura en el primer cicle de primària. D’altra banda, el proper curs es reforçarà l’aprenentatge de les competències matemàtiques i lingüístiques amb la creació d’un perfil professional docent en aquestes dues àrees.

Simó també va traslladar altres mesures, com ara la incorporació de 220 noves dotacions de personal docent d’atenció a la diversitat i de 120 dotacions de personal d’atenció educativa. A més, s’estabilitzen les 881 dotacions d’aula d’acollida i es preveu revisar l’actual model.

Renfe invertirà més de 7 MEUR en renovar els sistemes d’informació a estacions de Rodalies

Mobilitat Renfe ha adjudicat el contracte per a subministrar, instal·lar i mantenir els equipaments de sistemes d’informació al viatger en diferents estacions de Rodalies.

El contracte, que s’ha atorgat a la UTE Inetum EspañaDeimos Space, preveu renovar els sistemes d’informació en 31 estacions que tenen una antiguitat superior als 15 anys

i que presenten problemes de recanvis, així com en 14 estacions que tenen un alt volum de viatgers i en les quals cal «incrementar la funcionalitat en la informació», segons ha apuntar Renfe.

En concret, s’instal·laran elements de megafonia, teleindicadors i monitors, a més d’equips d’interfonia per a la comunicació de persones amb problemes audi-

tius. L’import del contracte adjudicat és de 7.250.643,86 €. Renfe ha assegurat que també s’aprofitaran les obres de nova construcció o remodelació d’estacions per instal·lar els nous sistemes.

L’actuació s’emmarca en el pla Tranformem Rodalies, finançat amb els fons Next Generation, i que té l’objectiu millorar la informació dels viatgers en temps real. ACN

Puigdemont anuncia que tornarà a Catalunya el dia del ple d’investidura

Política

El candidat de Junts assegura que amb la llei d’amnistia «es tanca una etapa personal i política»

ACN

El candidat de Junts a les eleccions del 12 de maig, Carles Puigdemont, ha anunciat que tornarà a Catalunya el dia del ple d’investidura encara que no sigui escollit president de la Generalitat. Així ho va avançar ahir a RAC1. «Es tanca una etapa personal i política. La llei d’amnistia tanca l’etapa de l’exili i s’acaba el gruix de la repressió», va afegir. Puigdemont va assegurar que encara que ho pugui fer legalment, no tornarà a Catalunya en un context electoral.

Segons va dir, no vol posar el seu retorn al servei del partit. «El retorn que hem estat treballant tants anys no pot ser un acte al servei d’una estratègia electoral, ni de provocació, ni una gamberrada», va afirmar. En cas que des-

prés de les eleccions no pugui ser investit president de la Generalitat, Puigdemont va admetre que no es veu com a

cap de l’oposició. Així doncs, el candidat de Junts va explicar que, si no pot ser investit, deixarà de fer política activa.

Els sindicats no assisteixen a la reunió amb Justícia sobre condicions laborals

Justícia Una vintena de treballadors van tornar a exigir dimissions

ACN

Els sindicats no es van presentar a la reunió amb el Departament de Justícia prevista ahir sobre condicions laborals. Aquesta havia de ser la primera trobada sobre aquesta temàtica, després que a principis de mes es re-

prenguessin les negociacions entre sindicats i conselleria i s’acordés la creació de dues taules de negociació. La primera, sobre seguretat, sí va celebrar una primera trobada dijous passat. D’altra banda, una vintena de treballadors de presons es van concentrar a les portes de la conselleria

Investiguen empreses xineses de turbines per distorsió del sector eòlic a Espanya i 4 països més

Europa La Comissió Europea ha obert una investigació a empreses xineses de turbines per determinar si la seva entrada en el desenvolupament de parc eòlics de cinc països de la Unió Europea (UE), un d’ells Espanya, suposa una distorsió al mercat comunitari. Així ho va anunciar ahir la vicepresidenta de l’executiu comunitari i res-

ponsable de Competència, Margrethe Vestager, durant una conferència a Princeton.

«Investiguem les condicions per al desenvolupament de parcs eòlics a Espanya, Grècia, França i Romania», ha dit Vestager sense detallar el nom de les empreses investigades ni dels parcs eòlics afectats. Vestager va insistir que la Xina és «alhora un soci,

a Barcelona, des d’on van celebrar la no assistència dels sindicats, amb qui s’havien mostrat crítics anteriorment per accedir a negociar; i van tornar a demanar dimissions. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, atribueix la plantada a «discrepàncies internes» entre els sindicats.

un competidor econòmic i un rival sistèmic» amb una «posició forta» que ha aconseguit «no sempre jugant de manera justa». «Deixeu-me ser clara: les inversions que fem a les nostres cadenes de subministrament, les investigacions que fem o les noves eines que hem desenvolupat no estan pensades per limitar l’èxit de la Xina. Estan destinades a restaurar la igualtat en les nostres relacions econòmiques», va dir Vestager, tot advertit que per comerciar amb Europa cal «respectar les regles». ACN

El Govern ha garantit que els Mossos vetllaran i treballaran per la seguretat de l’expresident i candidat de

«No és una bona notícia», va afirmar. En aquest context, va instar els sindicats a «ordenar-se» perquè hi hagi uns «interlocutors clars» que facin de representants dels treballadors. D’altra banda, va defensar que el Govern té propostes «molt bones i concretes» tant en l’àmbit retributiu com pel que fa a les condicions laborals. Divendres vinent està convocada una nova reunió entre sindicats i conselleria per tractar temes de seguretat. Sindicats com CSIF ja han anunciat que no hi assistiran.

Han garantit que els Mossos vetllaran per la seguretat del candidat de Junts

Junts, Carles Puigdemont, «en el moment que torni» a Catalunya. Ho explicava en roda de premsa la portaveu, Patrícia Plaja, qui recordava que el president, Pere Aragonès, sempre ha dit que vol rebre Puigdemont a Palau «i en llibertat», i que res ha canviat. D’altra banda, Puigdemont ha descartat la proposta d’un cara a cara que Aragonès ha posat sobre la taula. «No ens cal un cara a cara entre independentistes, sinó treballar colze a colze», va afirmar. En aquest sentit, va afegir que el cara a cara és una lògica que s’ha de dedicar a altres. «Amb

qui ens haurem de barallar per defensar els interessos de Catalunya no és amb Salvador Illa, sinó amb Pedro Sánchez. Si Sánchez vol un cara a cara, hi estic disposat. Si Sánchez i Feijóo volen un cara a cara a tres bandes, encantat», va dir.

Descarta pactar amb el PSC Pel que fa als pactes postelectorals, Puigdemont aposta per «reconstruir la majoria independentista del 2017» per acabar el que es va començar aquell any. I, en aquest sentit, ha descartat un pacte de governabilitat amb el PSC. «Només vull tenir una majoria al Parlament si és independentista. No buscaré un pacte amb el PSC i no crec que el PSC el busqui amb mi», va assegurar. Una altra cosa, segons Puigdemont, és que es facin acords puntuals amb els socialistes.

D’altra banda, el candidat de Junts va replicar a Aragonès que ell no se sent al·ludit perquè mai ha dit que negociar sigui trair el país. Puigdemont va afirmar que el que ell qüestiona és que el diàleg sigui una negociació. I va avisar que l’agenda del retrobament ha portat «reculades».

El Congrés avala la ILP

per regularitzar immigrants sense papers amb l’oposició de Vox

Política

El Congrés va avalar ahir per àmplia majoria la presa en consideració de la proposició de llei d’iniciativa popular (ILP) per a «una regulació extraordinària per a persones estrangeres a Espanya». La proposta, que pretén buscar mecanismes que garanteixin que els migrants puguin sortir de la situació de falta de drets, va ser im-

pulsada per centenars d’entitats socials i religioses com Càritas. Finalment, el text va sumar els suports de 310 diputats del PP, el PSOE, Sumar, Junts i ERC, entre d’altres. En contra hi van votar els 33 representants de Vox. Des de la formació de Santiago Abascal van carregar contra la iniciativa avisant que pot causar un «efecte crida» a la immigració

il·legal. La norma, que busca fer un reial decret per fer una regularització extraordinària dels immigrants arribats a l’Estat fins al novembre de 2021, ha reunit 700.000 firmes. Aquesta setmana, la Conferència Espanyola de Religiosos, Càritas, el departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola i la Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES) van fer públic un comunicat on demanaven als grups polítics el suport a la proposta i alertaven del risc que decaigués. ACN

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l’acte públic d’Elna. ACN

Funcionaris de presons concentrats davant de Justícia. ACN

Editorial

Aparador natural

El projecte RENATUReus preveu l’habilitació d’una gran finca entre el barranc del Pedret i la urbanització Aigües verds. Es tracta d’aprofitar l’aigua de la depuradora de la zona per desenvolupar una bassa i, com a conseqüència directa, tot un ecosistema natural i flora i fauna autòctons. És un signe dels temps haver de generar espais naturals de manera artificial per arribar a reproduir allò que ja existia abans dels ‘progrés’ ur banístic dels entorns urbans. Sigui com sigui, la voluntat del pro jecte ha de permetre recuperar o intentar preservar espècies que abans eren naturals a la zona. Granotes, ratpenats, peixos, petits

amfibis entre d’altres que la presència humana i la contaminació inherent a la seva presència –no només ambiental, sinó també tallant camins naturals o eliminant hàbitats– havia fet gairebé de saparèixer El projecte preveu una bassa de no menys de 15.000 metres quadrats en un espai que supera els 25.000. Hi ha espai suficient per a permetre una vida animal renovada –que incorpo rarà, a més, nius per a ratpenats i el trasllat de xoriguers controlats a la zona. La finca esdevindrà un espai on descobrir la natura, una mena d’aparador pels ciutadans del que s’haurà pogut recuperar d’allò que en el seu moment no es va saber preservar.

Tribuna

Transport públic digne per a Tarragona

Les darreres reivindicacions d’usuaris i usuàries de trens de mitjana distància i rodali es han tornat a posar de relleu les deficiències del transport públic a la nostra demarcació. El tren és un mitjà de transport imprescindible que hauria de fomentar la mobilitat sostenible, cohe sionar el territori i a la vegada estimular l’activitat econòmica amb connexions més àgils entre municipis. I malaurada ment això fa molt temps que no succeeix.

Cada dia les persones que agafem el tren patim els retards constants, l’anul· lació de trens per incidències, les inco moditats d’uns vagons plens i la sensació d’indefensió absoluta davant l’habitual manca d’informació per part de la com panyia. Aquesta situació de caos es pot veure agreujada durant els pròxims me sos amb les obres d’instal·lació del tercer fil ferroviari i l’adequació del túnel de Roda de Berà, que afectarà els trajectes entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders. En aquest context celebrem que la ciuta dania s’hagi organitzat a través de plata formes com, «Dignitat a les vies» i “Trens Dignes Ebre”, que serveixen per canalit zar la indignació davant les administraci ons responsables.

Al drama ferroviari a Tarragona hem d’afegir les mancances que presenta la xarxa d’autobusos interurbans. La falta de connexió entre poblacions pròximes, els horaris i les freqüències de pas in suficients, la impossibilitat de poder fer transbordaments, els deficients sistemes

Yolanda López i Mario Téllez

Núm 1 i 2 de la candidatura per Tarragona de Comuns al Parlamen

d’informació i l’absència d’unes tarifes integrades no estimulen al veïnat dels nostres pobles i ciutats a fer servir els busos.

Tot plegat fa que l’oferta actual de transport públic a la demarcació no es tigui donant resposta a les necessitats de la ciutadania. O millo rem els serveis, amb més qualitat i quanti tat; ampliant conne xions i freqüències, amb més puntualitat i confort, o difícilment els podem convèncer dels avantatges del tren i autobús com a alternativa al vehicle privat.

Ara és el moment de tenir unes admi nistracions públiques que treballin de manera valenta, ferma i decidida. El traspàs de Rodalies, el Tram Camp, la futura estació intermodal de Vi la seca i l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, si s’implementen amb pla

nificació i audàcia poden ajudar a revertir aquest panorama de mancances estruc turals. Al llarg dels pròxims anys finalit zaran les concessions de les principals lí nies d’autobusos interurbans. Després de vint i cinc anys d’un servei segregat i poc eficaç, la creació d’una futura empresa pública de transport pot representar una gran oportunitat. Es podrien unificar les tarifes i el servei d’informació a l’usuari, optimitzar recursos i millorar freqüènci es i horaris.

O millorem els serveis, amb més qualitat i quantitat; ampliant connexions i freqüències, amb més puntualitat i confort, o difícilment els podem convèncer dels avantatges del tren i autobús com a alternativa al vehicle privat

Tenim molts reptes de futur i la mobi litat és una àrea estratègica per redefinir les nostres condicions de vida actuals a Tarragona. Les inversions que hi ha pre vistes per al pròxim lustre poden marcar un abans i un després. Que donin el seu fruit depèn, en bona part, de la capacitat de per suasió que puguem tenir tots els actors implicats en el territori davant la Generalitat i el Govern de l’Estat. És per això que convin dria sumar esforços per tal d’aconseguir el consens més ampli possible de cara a rei vindicar i aconseguir les millores en matèria de mobilitat que la demarcació necessita. Una xarxa de transport públic digne és el primer pas per disposar d’un futur i una vida digna a Tarragona.

Dels lectors

Agraïment

Escric aquesta carta per expressar el meu agraïment al personal sanitari de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Fa uns dies vaig ingressar a Urgències i, posteriorment, a planta. En tot moment el tracte dels metges, personal de neteja i especialment infermeres va ser extraordinari. Tot i que estan clarament desbordats, sempre tenen un somriure i una bona cara. Per tot plegat, els estic molt agraïda. En contraposició, també vull manifestar una queixa pel fet que la televisió de les habitacions sigui de pagament. Al final, jo em vaig apanyar amb el telèfon, però hi ha molta gent gran que no pot fer servir aquest recurs i que han de pagar els 4 euros diaris per veure una estoneta la televisió, fet que em sembla molt injust. Teresa de la Cruz Gutiérrez Tarragona

En resposta a Projectes «sota sospita»

Llegint aquest article el que primer em ve al cap es allò de què no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure.

Amb un breu passeig per l’hemeroteca es pot trobar fàcilment els arguments dels moviments socials,«interessos ocults dels líders de la negativitat» que diu en Badia, que s’oposen a la turistificació i massificació, a l’ampliació de les desigualtats econòmiques, laborals i socials de la població, al greu impacte ambiental sobre el territori, i a les afectacions que poden tenir sobre la salut dels habitants del Camp.

Vull suposar que una persona instruïda com el sr.

Badia ens podrà dir quina és la petjada ecològica de, per exemple, un creuer amb 3.000 passatgers?

Quin nivell de contaminació per Co2 o Sox aporten aquestes embarcacions a l’aire que respirem? Quin ha estat l’impacte sobre el medi de la nova terminal de creuers?. Com s’ha incrementat el lloguer de pisos i quants desnonaments hi ha al mes a Tarragona relacionats amb els apartaments turístics?

Aquest «líders de la negativitat», sr. Badia, són una plaga planetària. A Amsterdam, el Govern local s’ha vist obligat a prohibir l’entrada d’aquests gegantins vaixells turístics per rebaixar els índexs de contaminació i, de pas, limitar l’entrada de turistes en una urbs cada vegada més tensionada. És això el que volem per a Tarragona? On està el límit? Qui ho diu? On són els estudis que sustenten les xifres?

I que consti que aquests moviments socials són els primers interessats a debatre i contrastar opinions, així per exemple a l’acte sobre Turisme sostenible que es farà aquest dijous 11/04 al Centre Cultural de l’Antic Ajuntament a les 18:30h, els organitzadors han convidat al Patronat de Turisme de l’Ajuntament, al Patronat de Turisme de la Diputació i a la Federació d’Associacions d’Empresaris d’Hostaleria de la Província de Tarragona, i totes tres institucions han declinat la seva participació per «problemes d’agenda». Esperem comptar amb la seva presència sr Badia.

Amadeo López Miliàn Tarragona

El meu gat i jo

La tercera via

Mixeta, Boni i Kedi estaven parlant per videocon ferència amb les seves amigues d’acollida de bigotisdepica@gmail.com. De sobte, Mixeta va exclamar: «Sembla mentida el poder que té la propaganda fins i tot en persones intel·ligents. Com deia el Dr. Joseph Goebbels, a qui li han sortit un munt de deixebles, ‘Digues una mentida mil vegades i esdevindrà una veritat’. Tam bé hi ha aquella vella dita de la saviesa popular segons la qual ‘si li vols mal a un gos, digues que és rabiós’. A força de dir que nosaltres som els bons i els altres els dolents, hem acabat cre ient nos ho. Mai no ens parem a pensar que les culpes potser no siguin de l’altre i que potser hi participem d’aquesta culpa. En aquesta part del món ens mirem massa el melic i per això podem dir, sense enrojolar nos, bajanades com aquella de Josep Borrell: ‘Aquí és el jardí i allà fora és la jungla’. I ens pensem que els nostres problemes són els del món. Aleshores, passa allò que ens va retreure un ministre de l’Índia: ‘Occident es pensa que els seus problemes són de tots, però en aquesta part del món en tenim altres de problemes’.

El món no és només blanc o negre, sinó que hi ha una mu nió de matisos de gris. No es pot anar per la vida dient que si no estàs amb mi, estàs contra mi. Hi ha alguna cosa més enllà del pensament «políticament correcte» que fa que persones suposadament intel·ligents repeteixin com a lloros les consig nes d’unes elits sovint corruptes i amb interessos ocults, que no paren de repetir nos que hem de triar estar en un costat o en un altre. Això sí, si tries un costat diferent del seu, automàticament esdevens el seu enemic... i les coses no són ben bé així.»

En aquesta part del món ens mirem massa el melic i per això podem dir, sense enrojolar-nos, bajanades com aquella de Josep Borrell: ‘Aquí és el jardí i allà fora és la jungla’

Jo, que sóc bastant vell, recordo que del 18 al 25 d’abril de 1955 ─quan el món es dividia en el Bloc soviètic, representat ara per Rússia, i el Món lliure (que el genial humorista Perich va definir com «aquella part del món dominada pels Estats Units»)─, es van reunir Egipte, Índia, Indonèsia, Pakistan, Bir mània i Ceilan en una conferència a Bandung (Indonèsia) a la que hi convidaren altres vint i cinc països asiàtics i africans, molts dels quals acabaven d’obtenir la independència i que no volien formar en cap dels dos blocs contraposats. L’objec tiu declarat era promoure la cooperació econòmica i cultural afroasiàtica, en oposició al colonialisme i el neocolonialisme dels Estats Units i de les antigues metròpolis (principalment el Regne Unit i França). Aquest moviment ha tingut molts alts i baixos, però encara és viu, i rep el nom de Moviment de Pa ïsos no alineats (MNOAL), en el qual cent vint estats en són membres de ple dret, el propòsit dels quals, entre d’altres, és la refundació de l’ONU amb els vots de la MNOAL, la defensa del poble palestí, la fi del bloqueig a Cuba i la descolonització de Puerto Rico. No cal dir que França, el Regne Unit i els Estats Units l’han intentat torpedinar de moltes maneres. Això no obstant, encara manté un cert vigor i una vintena de països (el Vaticà entre ells) s’hi han vinculat com a observadors. O sigui que, com diu Mixeta, una tercera via és possible.

El proyecto de Camino de Ronda a la playa Savinosa, que las cuatro administraciones nos presentan tan ufanas, tan contentas de ha ber sido capaces de “mover ficha” por fin en este espacio litoral, es como una lengua urbana de 700 m de largo y 5 m de ancho que se aplica sobre la naturaleza, impidi endo que la naturaleza se acerque a la ciu dad. Alejar el campo de la ciudad, para que cueste más llegar a él. Esto en un momento en que la posibi lidad de hacer senderismo por nuestros bellos paisajes litorales empieza a ser una de las marcas de Tarragona. El itinerario senderista Tarragona Tamarit empieza a ser muy conocido, como vemos con solo consultar internet. Y no nos preocupa que se conozca, porque la gente que camina por senderos suele mirarse la naturaleza con respeto, sintiéndose inmersa en ella, sin ensuciarla ni maltratarla.

Es como si en Marsella, una ciudad des de la que también es posible adentrarse desde el casco urbano, siguiendo un sen dero, hasta un espacio de costa natural (nuestra ciudad es, todavía, otro ejemplo de este auténtico lujo), se gastaran el dine ro en sustituir 700 metros de ese sendero por una pista de 5 metros de ancho con un suelo plano para que pasen personas y bicicletas.

Es también el caso de l’Ametlla de Mar, donde el GR 92, que bordea la costa, es una de las más genuinas atracciones tanto para el turismo como para sus habitantes. Hace cosa de una década, al Ministerio de Medio Ambiente se le ocurrió desna turalizarlo con un camino de ronda que machacaría los 13 km que la separan de l’Ampolla de Mar. Recuerdo que cuan do lo vi en el periódico, me desplacé a su ayuntamiento para conocer el proyecto, y mientras esperaba me fijé en el tríptico de presentación del municipio: en porta da lucía una foto del bello paisaje natural que querían desfigurar con el camino de ronda. Mis alegaciones fueron apenas tres folios, con aquella misma foto, y un texto en el que les decía que iban acabar con el paisaje que habían elegido para su promo ción turística.

Una semana después me telefoneó un técnico del ayuntamiento diciéndome que habían encontrado muy razona bles mis alegaciones. También hubo una marcha de protesta contra el camino. El proyecto se retiró.

Un gran problema es que, aunque ahora se impusiera el respeto a éste paisaje litoral cercano, sería seguramente una victoria efímera, ya que cada vez que la Delegación

Tribuna Lola Paniagua Valle i 26 signatures més Plataforma Platja Llarga (platges@tinet.cat) y SOS Costa i Camp de Tarragona

Savinosa: ¿Sendero o carretera?

de Costas (o cualquier otra administra ción) disponga de unos millones de presu puesto que le convenga gastar, mirará los pocos tramos naturales que nos quedan y pensará: “Allí vamos a invertirlos, aún nos falta ‘coser’ aquel tramo de costa”. Esa era la expresión que usaban en los proyectos del 2005, que finalmente se consiguieron retirar, y que urbanizaban desde Tarra gona ciudad hasta la desembocadura del Gaià, es decir: la joya de nuestra red sende rista.

!Qué mejor idea que seguir “fajando” el poco litoral natural que va quedando…! Además, no se necesi ta ni permiso de la Ge neralitat ni del ayunta miento (aparte de que les cuesta poco obtenerlo). En cambio, a los ciudadanos, cuánto nos cuesta siquie ra obtener un poco de información previa, y no digamos algo de participación. Nos resulta muy difícil enterarnos de estos proyectos antes de que las máquinas se pongan a realizarlos. A veces pasamos por allí un fin de semana y los vemos acaba dos (las máquinas trabajan muy deprisa). Al parecer nuestros “representantes” en las distintas administraciones descono cen la existencia del Convenio de Aarhus, cuyo nombre completo es «Convenio so bre el acceso a la información, la participa ción del público en la toma de decisiones y el acceso a la justicia en asuntos ambien tales».

pueden hacer actuaciones que rompan el paisaje: eso es algo propio del siglo pasado. El espacio queda urbanizado, conquistado a la naturaleza. Ya no es un sendero: podemos poner la planta de los pies con rigidez, sin la flexibilidad necesaria en los caminos que no son planos, una flexibilidad que resulta tan interesante para nuestra columna vertebral, nuestras rodillas... y nuestro cerebro! En un camino así, ¿qué hemos conseguido? Bana lizar el paisaje y nuestra experiencia del mis mo. Seguimos andando por la ciudad.

Aun así, si el camino fuera la mitad de an cho… al menos visualmente, no “dominaría” tanto el paisaje. No sería una faja, sino una cinta. En cuanto a las bicicletas, no hace falta que pasen por allí, habiendo otras opciones por dentro del Preventorio, y estando ya prevista la pacificación de la antigua N 340 y la inclusión en dicha vía de carriles bici.

Un camino, cuanto menos llame la atención mejor. Lo bonito es conseguir, con sensibilidad, que pase desapercibido. Lo que se haga tiene que estar integrado. No se pueden hacer actuaciones que rompan el paisaje

Nos dirigimos a nu estro Alcalde, y a las demás administracio nes, para pedirles que nos devuelvan los Mor rots de la Savinosa sin esa vía urbana de 5 me tros, tal como les llegó a ellos después de tantos siglos, y que hagan posible la conservación de los tramos que quedan naturales en nu estro paradisíaco litoral.

Un sendero nos da la sensación de estar dentro de la Naturaleza. En un camino apla nado la estás viendo desde fuera. Ni para las familias con niños es adecuado. Aparte de la interacción con las bicicletas (que no se sal drán de su carril, pero los niños sí), un niño en un sendero aprende, entre otras cosas, a moverse con cautela, pero sobre una pista no aprende casi nada, y si la pista está tan cerca de un acantilado, corre peligro.

Un camino, cuanto menos llame la aten ción mejor. Lo bonito es conseguir, con sensibilidad, que pase desapercibido. Lo que se haga tiene que estar integrado. No se

27.

Dídac Bertran & Mixeta

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

¡¡¡Feliz cumpleaños!!! Te deseamos tus compis del CAP,  y que sigas así de estupenda.

Per molts anys Marcel! Feliços 16. T’estimem. Els avis.

Cambrils rep a l’alumnat del programa Erasmus+ del Joan Ardèvol

Educació L’Ajuntament de Cambrils va donar la benvinguda dilluns a un grup de 26 alumnes i 7 mestres de centres educatius de Grècia, Portugal i França que participen en un intercanvi amb l’institut Joan Ardèvol de Cambrils, gràcies al

programa educatiu europeu Erasmus+. Les tres escoles romandran a Cambrils una setmana per compartir experiències i opinions al voltant d’un projecte sobre l’escola verda, la digitalització, els valors europeus i la democràcia. Redacció/Aj. Cambrils

Necrològiques

Tarragona

Jose Maria De Eguia Acordagoicoechea.

Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Antonio Jose Zamora Jodar.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

José Maria De March Guardiola.

Ha mort als 82 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Reus

Alfonso Yeste Mayenco.

Ha mort als 55 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la parròquia de Sant Francesc. esqueles 977

Avui felicita als que es diuen: Ezequiel, Dimes i Terenci

Sudoku

El dia es presenta amb esdeveniments que et trauran de la rutina t’alegraran més la jornada. Fins tot la deessa de l’amor farà presència. 20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

Pensaments del passat limitaran una jornada plena de bones oportunitats per a la persona. No permetis que la negativitat et vagi deprimint.

21/06 al 22/07 CRANC

Jornada en la qual et sentiràs amb ganes de menjar-te al món, la teva vitalitat atractiu generarà moments passionals eròtics.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La intolerància d’algunes persones del teu entorn limitaran el teu actuar. No responguis amb la mateixa actitud o serà un dia conflictiu.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Intenta cuidar la dieta, estàs realitzant excessos que pagaràs car. Internament estaràs desitjós d’aventures, però has de dosar-ho tot.

VERGE

23/08 al 22/09

No és una jornada per a fer moltes especulacions. Tant en l’amor com en les teves relacions familiars hauràs d’actuar amb fermesa.

CAPRICORN

22/12 al 19/01

Hi haurà canvis en la teva àrea econòmica el teu ull clínic sabrà treure partit de manera eficaç en finances. Bon moment per a fer canvis.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Només serà en la intimitat on trobaràs un total equilibri i compensació a les teves necessitats. La parella com els pròxims t’aportaran amor.

AQUARI

20/01 al 18/02

Avui la teva ment estarà més lúcida i tindràs la capacitat necessària per a organitzar sense problemes els teus assumptes tot el que se’t plantegi.

23/10 al 21/11 ESCORPÍ

No et fiquis en assumptes de tercers ni comentis les xafarderies que abunden. Domina el teu morb i curiositat per a no crear-te enemics.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Hauràs de posar-te més les piles per a arribar a totes les coses que avui et sortiran al pas. Energia no et faltarà però centra’t en poques o perdràs.

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Penques de porc salades; cansalada. És d’origen ita- lià. 2. Prop d’esdevenir, però a mitges. Cavalls de torneig. 3. Època girada. Arrel comestible, però desfeta. Té por, al revés. 4. Un tipus de bolet. Lloc de descans. 5. Element de lletra C. Poble indígena sud-americà. 6. Cercle tan- cat. Atacades per les arnes. Aire sense nota. 7. Raigs ics. Dos romans. Ciutat francesa sense porta. Cap de rata. 8. Relatiu a l’àrea. Element de símbol Ne. Entrada d’era. 9. Dónes garanties algú. Faré sense una. Portes a terme. 10. Impulsa la barca. Mesurar a passes. 11. Marxant. Fòsfor. És viu. 12. Vita- mina. Nota.Viu sota l’aigua. Mitja suma.

VERTICALS: 1. Resplendor blanca.Vestit masculí de festa. 2. Flota que vola. Pareixen ovelles. 3. Tindrà fe. Fer anar la barca. 4. Número deu girat. Plenes d’alcohol. Quasi neta. 5. La porta del nord. Sense vitalitat. Rata sense cap ni cua. 6. Curs inacabat. Nau que no acaba. Bastó girat. Primera de l’anterior. 7. Amb forma d’ou. Tabac per ensumar. 8. Avalua. Estris. Lletra amb punt. 9. Ase sense cua. Moviment de terra. Prefix de sis. 10. Ben mirada és una ciu- tat francesa. Seients còmodes. 11. Camina treballant. El cinema, pintura... 12. Barra punxeguda. No tots són respirables. Cau sense entrada.

Farmàcies

TARRAGONA:

Rubio Sanromà, Clara. La Unió, 17.

Telèfon 977 233 521.

Ciutat, Rosa M.Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751. Roig Rovira, Cristina. Prat de la Riba, 21.

Telèfon 977 314 161.

SALOU:

Besora Mallafre, Jordi. Plaça Bonet, 1.

Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA:

Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40.

Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS:

Vidal Cañas, Núria. Consolat de Mar, 70.

Telèfon 977 792 712.

VALLS:

Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13.

Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL:

Rovira Ribas, Jaume. Prat de la Riba, 8.

Telèfon 977 660 873.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Anuncis classificats

VENDES

PÀRKING + TRASTER

Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323

LLOGUER

ESPAÑOLA 52, BUSCO HABITACIÓN tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347

BUSCO PISO en ALQUILER. Tel: 632.651.023

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO. Tel: 642.094.115

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS.

Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

TREBALL

SEÑORA RESPONSABLE SE OFRECE para interna. Tel: 698.572.883

AMISTAT

JUBILADO BUSCA SEÑORA menos de 65a. Amistad, convivencia, inteligencia emocional. Viajera. Tel. 647.869.043

JULIA MASSATGES relaxants, sensitius, antiestrés i en camilla. Reus. Tel. 634.777.389

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

El temps

Màxima Mínima Estat del cel

24º 8º

Previsió pel Camp de Tarragona

Predominarà el cel serè o poc ennuvolat en general amb alguns núvols alts i prims fins a migdia. A més, a la tarda hi haurà alguns núvols d’evolució diürna al quadrant nord-est. Independentment, el cel estarà molt ennuvolat o cobert al vessant nord del Pirineu.

Precipitacions

Al vessant nord del Pirineu és probable precipitació feble fins a migdia i possible a partir de llavors, sobretot a cotes altes. La quantitat de precipitació acumulada serà minsa, o localment poc abundant a les cotes més altes. La cota de neu pujarà dels 1.000 als 1.500 metres.

SEÑORA de 75a desearía conocer caballero de edad similar para posible relación. Tel. 657.480.763

TERÀPIES

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer... Llámame 692.780.087

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

Josep Gironès: «Dels

Crims de Gandesa la gent no vol parlar-ne ni que se’n parli»

Entrevista L’escriptor fatarellenc presenta el seu nou llibre ‘Justícia de garrot’ el diumenge, 14 d’abril, a l’Hotel Termes de Montbrió

La novel·la es basa en fets reals, que van succeir a la Terra Alta el 1885. Quins són, aquests fets?

«Un assassinat per encàrrec. Un potentat anomenat Tomàs Valls va ordenar a una colla de facinerosos que li matessin la dona. A través de la premsa, i a partir de les imputacions judicials, es va fer evident que estava en marxa una autèntica indústria de la mort.

I aquí cal destacar el paper que va jugar la premsa, perquè va ser valenta i va publicar totes les notícies relacionades amb aquells Crims de Gandesa. Al llibre hi ha un passatge molt il·lustratiu sobre això, en què el protagonista en llegeix un article i afirma que, si ell hagués estat allà, allò no s’hauria publicat o al seu autor li hauria costat el coll».

A què et refereixes, quan parles de la indústria de la mort?

«En el judici, un dels encausats es queixa que se centrin en aquell crim, quan ells n’han comès altres. I també que altres crims parallels, fins i tot relacionats amb els de Gandesa, quedin sense jutjar. Per tant, hi havia una autèntica indústria de la mort que tenia com a inductor una persona molt poderosa. I, això, sense oblidar que aquella persona en tenia altres per damunt».

Tot plegat ho escrius a partir d’una carta que trobes a casa dels sogres. Què hi deia?

«Josep Monreal, que estava pres a Tortosa, va escriure al doctor Gallinat, que va comprar els béns que la seva família es va vendre per pagar les despeses judicials. Li demanava dos duros perquè a la presó les està passant molt putes. Aquí hi veiem la figura del voltor, que quan veu una família apurada, es postula per gestionar-li les pertinences. De Ca Jeroni [la casa de la família de Monreal] no en va quedar res».

Quin impacte van tenir, a la comarca, els Crims de Gandesa i l’execució del principal acusat? Encara es recorden?

«De ben petit, jo ja en sentia parlar. De fet, tant en vaig sentir que n’he acabat fent un llibre. Encara avui, d’aquells fets la gent no vol parlar-ne ni que se’n parli. Però jo penso que aquest tema s’havia de tractar, per tal d’evidenciar el clima d’opressió que hi havia a la Terra Alta, el domini del caciquisme i, sobretot, la manera tan diferent que tenia la justícia de tractar rics i pobres. Amb aquesta història, a més, aprofito per donar visibilitat a

Poder a l’ombra

«Aquest crim va fer evident l’existència d’una autèntica indústria de la mort»

personatges reals, com l’insigne botxí o la senyora Bàrbara Forés». Anem a l’insigne botxí. Qui era Nicomedes Méndez?

«Era el botxí de Catalunya, Aragó, València i Balears. Quan li ho manaven, anava a matar. I ho feia amb un sistema implantat a partir de Ferran VII, el garrot vil. Era molt primmirat amb la seva feina, anava a veure els ajusticiats, els intentava confortar i va inventar un sistema per fer més ràpida la mort, introduint un punxó que rebentava les vèrtebres. En el cas de l’executat a Gandesa, fins i tot va anar al seu enterrament».

El llibre està farcit d’expressions populars. Llegint-lo he descobert l’origen de ‘Beure oli’.

«Jo tinc una casuística, i és que ma mare va quedar òrfena molt aviat. Al seu pare el van matar durant els Fets i a sa mare li va explotar una bomba en acabar la guerra. La van criar sa iaia i sa reiaia i, per tant, es va fer seva la manera de parlar de la Fatarella d’anys i panys. Jo, que sempre he parat l’orella, li vaig recollir mil refranys, expressions i frases fetes. Val la pena recuperar-les, perquè la nostra forma de parlar era molt expressiva: una bona frase feta t’estalviava molta explicació. Penso per exemple en aquella que diu Mal va quan les putes filen…». És una novel·la amb una clara voluntat divulgativa. «Sí, perquè la nostra història ha estat molt falsejada. Sempre que puc, ho aprofito per explicar la veritat. En aquest punt, deixa’m dir que estic realment alarmat per com s’està tractant la guerra del 36, amb homenatges rars que inclouen assassins. Però això ja seria una altra entrevista».

Golfus de Tàrraco

Taxista, porta’m al cel

Fa uns anys, un company de feina que venia en AVE de Barcelona va topar amb la nostrada gimcana ‘campestre’: que la companyia de taxis de Tarragona ciutat no tenia permís per recollir lo a l’estació del Camp. Era l’època que els antiindepes treien punta a l’argument que fos per llançar lo com un dard. Quan va culminar l’odissea d’arribar em va disparar: «com hem de ser independents si no aconseguiu ni una àrea metropolitana del taxi?» Jo vaig contestar: «no ho sé, només sé que això passa ara que som part d’Espanya». N’hi ha que utilitzen l’argument que fins que els taxis de Reus, Tarragona i municipis circumdants no circulin amb el mateix color de xapa i pintura no hi haurà Àrea Metropolitana que valgui. Va, hi puc coincidir. Però si aquest és l’obstacle, que busquin incentius per als taxistes. Que, com sabem els periodistes mandrosos que arribem a qualsevol ciutat del món per escriure’n una notícia, són la gent a qui cal preguntar. Però que són un grup de ciutadans amb drets, com tots, i no han de ser un lobby de pressió que impedeixi enlairar se a la futura Àrea.

Jo, que soc utòpic, voldria que si l’in tent d’Àrea Metropolitana fracassa sigui perquè els municipis no es posen d’acord al final, no perquè no ho provin des de l’inici, amb el prejudici tan encrostat de «què m’has d’explicar a mi».

Abans, si La Vanguardia deia que les vaques volaven, és que les vaques vola ven. Si ara el Diari Més diu que volem amb taxi, com Pau Riba, cap a l’Àrea Metropolitana és que volem! Si volem.

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas, Marta Omella, Miquel Llaberia [redaccio@mestarragona.com]

Especials: Anna Ferran

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

La novel·la de Josep Gironès va ser finalista del Premi Ramon Llull. Gerard Martí