Número:
Reus 6
New Art Centre, un referent de l’art tecnològic sorgit de la passió d’Andreu Rodríguez
Camp de Tarragona 9
El sector de l’hostaleria espera una ocupació del 80% durant els dies festius de la Setmana Santa
Opinió 21 Lluís Badia. Notícies oblidades: «Es fan grans manifestacions i compromisos, però la solució pràctica no es veu»
Mobilitat
L’any passat l’EMT va moure més de 10,8 milions d’usuaris 2
Esports 14-15
El Nàstic torna a ensopegar
L’Unionistas s’emporta el duel (0-1) i deixa els grana a quatre punts del líder
Gerard Martí
L’arquebisbe encapçalant la processó, a punt d’entrar a la catedral. Gerard Martí
Diumenge de Rams de processó amb les palmes i els palmons
Tarragona 5
Els ciutadans que utilitzen els autobusos de l’EMT han augmentat un 20% en comparació amb el 2022. Gerard Martí
Mobilitat Les línies L54 i L6 són les més utilitzades pels tarragonins, mentre que les línies L21 i L23 són les menys emprades
Oriol Castro
10.878.348 usuaris. Aquests és el nombre de viatgers registrat en l’últim any als autobusos de l’Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona.
D’aquesta forma, l’ús del bus a la ciutat evidencia el seu auge en els últims anys i supera unes xifres que des d’abans de la pandèmia no es veien. L’any 2022 es van superar per poc els 9 milions d’usuaris i el 2021 se’n van registrar 7,7. Durant els anys 2016, 2017 i 2018, els viatgers es van mantenir de mitjana en els 9 milions. El 2019 es va arribar als 10,3 milions d’usuaris.
Pel que fa a les línies, la que acumula més viatgers és la L54, que arrenca a Bonavista, passa pel centre de la ciutat i acaba a Sant Pere i Sant Pau. En total, més de 2,7 milions de persones la van utilitzar l’any passat.
L’altra gran línia de bus a Tarragona és l’L6, que connecta Campclar amb el centre i també acaba el recorregut a Sant Pere i Sant Pau. El balanç és de 2,3 milions d’usuaris. Ambdues línies han sigut les més populars en els darrers anys. Fa set anys, els dos recorreguts ja acumulaven 3,5 milions de passatgers i han anat augmentant progressivament els usuaris any rere any. En canvi, la diürna que agafa menys gent és la L23, que arriba a l’Hospital Joan XXIII, amb només 134.524 viatgers en el darrer any. De prop, la segueix la línia L21, que arriba al passeig Torroja i també s’atura al Campus Catalunya de la URV, amb 141.567 usuaris.
D’altra banda, les línies nocturnes de l’EMT acumulen uns 20.000 usuaris en l’últim any. També, les línies de les platges, van sumar uns 30.000 usuaris l’any passat.
Nombre de viatgers a les línies de l’EMT els últims dos anys
Línia
L3:
L5:
L6:
L8:
L11:
L13:
L16:
L23:
L54:
L55:
L71:
L72:
L73:
L-85:
El govern municipal es planteja recuperar la línia específica pels partits del Nàstic
Pel que fa a altres serveis especials, el govern municipal obre la porta a recuperar la línia específica cap al Nou Estadi en dia de partit.
Pròximament, l’Empresa municipal encarregarà un estudi extern de la xarxa de línies a la ciutat. L’anàlisi servirà per redefinir els recorreguts i les parades, ja que la mateixa operadora admet que les actuals línies no s’han adaptat a les necessitats de la demanda dels ciutadans.
En aquest sentit, la nova proposta de xarxa d’autobús haurà de ser compatible amb l’intercanviador de Battestini, que està actualment en obres, la futura ZBE i el traçat del TramCamp.
Els consellers Javier Gómez i Jaime Duque abandonen Vox i passen a ser no adscrits
Política Denuncien la «deriva involutiva» del partit respecte als «drets» dels càrrecs electes
Redacció
En les darreres eleccions municipals, Vox va aconseguir entrar per primera vegada a l’Ajuntament de Tarragona. A més, ho feia amb força, obtenint tres escons. Encara no ha passat un any des que va començar el mandat i la formació d’extrema dreta ja ha quedat amb una única representant. Els consellers Javier Gómez (portaveu) i Jaime Duque van anunciar divendres que abandonen el grup municipal de Vox per passar a la condició de no adscrits.
«Aquesta decisió ha estat motivada, entre altres, per la deriva involutiva del partit respecte al reconeixement real dels drets i llibertats dels
seus càrrecs electes», argumentaven en el seu comunicat, en el qual lamentaven «el canvi de rumb escollit per la formació». Ambdós edils han decidit conservar la seva acta per «continuar vetllant responsablement pels interessos de Tarragona». Així doncs, Judit Gómez és l’única que manté el seu càrrec com a consellera de Vox.
La baixa de Javier Gómez i Jaime Duque evidencia una crisi interna dins del partit. De fet, la decisió dels consellers arriba pocs dies després que el Comitè Executiu Nacional del partit destituís Isabel Lázaro com a presidenta provincial del partit a Tarragona i la substituís per Sergio Macián a les portes del 12-M.
John Bugarin
La Generalitat de Catalunya va licitar, a inicis d’aquest any, les obres de remodelació i ampliació del Parc de Bombers de Tarragona. De forma paral·lela a la remodelació de l’equipament, l’Ajuntament de Tarragona s’encarregarà d’adequar-ne l’entorn. Segons fonts municipals, fa un temps, el consistori es va comprometre a complementar, amb la millora dels accessos a aquestes instal·lacions, la gran intervenció que durà a terme el Govern, que invertirà gairebé 8 milions d’euros.
Aquesta actuació serà el pas previ a la urbanització del vial del polígon Francolí, per a la qual s’ha reservat una partida d’un milió d’euros en els pressupostos del 2024. D’aquí, sortiran els diners per a la dignificació dels voltants del Parc de Bombers, que consistirà en la millora de la pavimentació, les voreres, la senyalització, l’enllumenat i les canalitzacions d’aigües pluvials. Es preveu que els treballs comencin durant el segon semestre d’enguany.
Amb els diners restants, es renovarà l’asfaltat general del vial del polígon. Si fos necessari, el projecte es complementaria amb una altra partida econòmica. La remodelació integral d’aquesta
L’Ajuntament millorarà la pavimentació, les voreres, la senyalització i l’enllumenat al voltant del parc. Gerard Martí
Es finançarà amb la partida d’1 MEUR per a la renovació del vial del polígon Francolí
carretera tan important per a l’activitat econòmica i la mobilitat de la ciutat és una prioritat per a l’Ajuntament, ja que es tracta d’una intervenció necessària donat que les condicions actuals no són les òptimes.
En el projecte que va redactar l’anterior govern, es plan-
tejava la construcció d’una rotonda a la part central del vial. Aquesta, però, s’incorporarà en una segona fase. Així doncs, s’hauria de projectar una nova partida en els pressupostos dels pròxims anys. Amb aquesta rotonda, els vehicles hauran de recórrer molta menys distància per poder canviar de sentit, ajudant a dinamitzar la zona.
La reforma del parc, al juny Infraestructures de la Generalitat va licitar l’execució de les obres de remodelació del
Parc de Bombers al gener, amb un pressupost base de 7,8 milions d’euros, amb IVA. La previsió és que s’iniciïn al juny i s’allarguin durant 18 mesos. Fins a 20 empreses han presentat la seva oferta per realitzar aquesta reforma, la qual, entre d’altres, inclou la creació d’un nou aparcament amb marquesina per a 20 cotxes i vuit motocicletes. D’altra banda, per fer un equipament més eficient, la torre de pràctiques existent s’enderrocarà i es construirà una nova en una altra ubicació.
Setmana Santa Els carrers de la Part Alta de Tarragona van ser ahir l’escenari del record dels moments de la vida de Jesús de Natzaret
El Viacrucis de la Sang va recuperar ahir el seu itinerari original. Entre les muralles de la ciutat, centenars de fidels van recordar els moments de la vida de Jesús. «El recorregut torna a passar pel carrer del Trinquet, com es feia antigament», explicava abans de començar Josep Ciurana, organitzador de la Congregació de la Puríssima Sang. L’interior de l’Església de Natzaret era un batibull de fidels preparant-se per l’esdeveniment. «De tornada, el Sant Crist el deixem davant de l’altar, no?», preguntava un arrenglador a l’organitzador. «Estem nerviosos. Hi ha molta feina darrere que no es veu. Fa mesos que arrangem aquests dies», expressava Ciurana. Dos dies a la setmana, els participants assisteixen a cursos els mesos previs per a preparar-se per la celebració. A la processó hi participen una vintena d’arrengladors. «És un dia especial. Des-
prés del que hem patit internament, veure que els fidels s’uneixen i treballen perquè tot surti bé és una gran satisfacció», deia Ramon Mullerat, sotsprefecte de la Sang. L’organització ha anat una mica a contrarellotge, ja que normalment les celebracions es comencen a preparar a l’octubre. «Hem hagut de buscar gent, però hem arribat a tots els tràmits a punt», apuntava Ciurana. «La il·lusió dels fidels és impressionant i hi ha un sentit d’equip i de cohesió molt important», indicava Mullerat. Puntualment, a la plaça del Rei va començar l’oració i es va fer el silenci. Mentre la nit començava a enfosquir els carrers, la imatge de Jesús avançava pel Portal de Sant Antoni, rememorant la primera de les 14 estacions. «Veure Jesús a terra ens indica que la caiguda forma part del camí». Els arrengladors feien camí amb el Crist alçat, ben acompanyats per quatre infants diligents que portaven
Religió
Centenars de fidels van acompanyar el Crist durant les 14 estacions
els suports. «Cada cop més gent s’hi ha anat sumant, hem tingut molt suport de les altres congregacions. Ha sigut sensacional. En moments de crisi la gent s’uneix més. Hi ha hagut més articles que mai a la revista», deia Mullerat.
La imatge de Jesús va retornar a la plaça del Rei acompanyada del cant del Miserere pels fidels. «Crea en mi, oh Déu, un cor net».
Societat El barri de Bonavista va acollir el passa divendres un acte per donar a conèixer la creació de la Nova Confraria Jesús a la recerca de la seva mare la Verge Maria. La presentació es va dur a terme a la Parròquia Santa Maria Assumpta i va constar d’una missa solemne oficiada per mossèn Andrés Pedro Sima, actual rector de la Parròquia. Redacció/Cedida
Religió L’arquebisbe va presidir el tradicional acte, que dona el tret de sortida a la commemoració de la passió de Crist
Redacció
Les Santes Escriptures expliquen que la gent de Jerusalem va donar la benvinguda a Jesús entre palmes i branques de llorer i d’olivera. Cada Diumenge de Rams, els tarragonins surten al carrer per emular aquesta escena al carrer de les Coques, on té lloc la tradicional benedicció de palmes i rams. Autoritats eclesiàstiques, polítiques i civils van participar en aquest acte presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. Les palmes i els palmons vibraven mentre l’aigua beneïda era llençada des de les escales de l’església de l’Ensenyança.
Després de la lectura de l’Evangeli, va començar l’habitual processó des de la parròquia fins al pla de la Seu, finalitzant amb l’entrada triomfal a la Catedral, per celebrar la missa pontifical. Els actes van continuar a la tarda amb la processó de l’entrada de Jesús a Jerusalem pel centre de la ciutat, organitzada per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió. La ciutat ja ha entrat de ple a la Setmana Santa, que culminarà el Diumenge de Resurrecció.
Cultura La banda del pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants va participar ahir en el LVII Concurs de Tambors i Bombos d’Híjar (Terol), el més antic de tota Espanya. El concurs reuneix més de 18 bandes de diferents parts d’Espanya, i s’ha dividit en tres categories: infantil, juvenil i adulta. El Gremi ha participat en la tercera Redacció/Cedida Els Marejants participen en el Concurs de Tambors d’Híjar
EDICTE d’11 de març de 2024, pel qual es dona publicitat a la Resolució de 5 de març de 2024 del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, que assenyala el lloc, el dia i l’hora per a la redacció d’actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades per l’execució del Projecte d’implantació del pla d’emergències a la presa de Foix, als termes municipals de Castellet la Gornal Cubelles, clau: LAB.00705/01.E.
En aplicació de l’article 18 de la Llei d’expropiació forçosa, de 16 de desembre de 1954, s’ha publicat la relació de béns drets afectats pel projecte esmentat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, número 8810 de 12 de desembre de 2022 i als diaris La Vanguardia Diari Més els dies 15 de desembre de 2022 21 de desembre de 2022, ha estat exposada als taulers d’edictes municipals dels Ajuntaments de Castellet la Gornal i de Cubelles.
El present projecte s’emmarca dins el previst a l’article 26.4 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, segons el qual, l’aprovació dels projectes corresponents a les obres hidràuliques d’interès prioritari de la Generalitat de Catalunya comporta la declaració d’ocupació urgent dels béns o drets afectats.
D’acord amb el que preveu l’article 52, conseqüència 2, de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua ha resolt:
Primer. Fixar el lloc, dia hores assenyalades a l’annex d’aquesta Resolució per procedir a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns drets que s’expropien, i si s’escau de les actes d’ocupació definitiva, prèvia determinació del dipòsit previ dels danys de la ràpida ocupació. L’efectivitat d’aquelles actes d’ocupació quedarà supeditada al pagament o dipòsit d’aquestes quantitats.
Segon. Que es notifiqui aquesta Resolució individualment a les persones interessades que hagin estat convocades, que són les que figuren a la relació exposada al tauler d’anuncis dels Ajuntaments esmentats de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Han d’assistir a l’acte els titulars de béns i drets afectats, personalment o representats per una persona degudament autoritzada. Cal que presentin els documents acreditatius de la seva titularitat i l’últim rebut de l’IBI que correspon al bé afectat i, si ho estimen convenient, poden anar acompanyats, a càrrec seu, per un pèrit i/o notari.
La reunió tindrà lloc als Ajuntaments esmentats. A continuació, els assistents es traslladaran, si escau, als terrenys afectats per tal de procedir a la redacció de les Actes.
La publicació de l’anunci d’informació pública del lloc, els dies i les hores per a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades per l’execució d’aquest Projecte produirà els efectes previstos a l’article 39.2, en relació amb els articles 44 45.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en relació als titulars de finques no identificats, desconeguts o amb domicili ignorat.
Es fa públic per a coneixement general als efectes oportuns.
En aplicació de l’art. 42.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, el qual disposa que totes les notificacions que es practiquin en paper hauran de ser posades a disposició de la persona interessada a la seu electrònica de l’Administració o Organisme actuant per tal que puguin accedir al contingut de les mateixes de manera voluntària, es fa avinent que la Resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua per la qual es fixen les dates per a la redacció d’Actes Prèvies a l’Ocupació objecte del present anunci, es troba consultable al portal de l’Agència, secció d’Informació Pública, apartat d’Expropiacions: http://aca.gencat.cat/ca/laca/informacio-publica/expropiacions/
Identificació del tractament: tramitació de la convocatòria de es actes prèvies a l’ocupació dels béns i drets afectats per a l’execució del projecte de referència.
Responsable del tractament: Àrea d’Execució d’Actuacions de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Finalitat: procediment expropiatori..
Legitimació: exercici de poders públics.
Destinataris: les dades es podran comunicar als destinataris següents: Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda Administracions Públiques, Registre de la Propietat i Agència Estatal de l’Administració Tributària en el cas de petició expressa. Es comunicarà també al Jurat d’Expropiacions de Catalunya als Jutjats Tribunals en el cas de desacord en la fixació del preu just. També es comunicarà, si escau, a les societats concessionàries beneficiàries de l’expropiació. Les dades no es comunicaran a altres categories de destinataris, excepte en els casos previstos per la llei o quan ho hagueu consentit prèviament.
Drets de les persones interessades: sol·licitar l’accés, rectificació o supressió de les dades, la limitació o l’oposició al tractament.
http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/drets-de-les-persones-interessades/ Informació addicional: si voleu ampliar aquesta informació consulteu la fitxa descriptiva del tractament que es farà de les vostres dades personals:
http://aca.gencat.cat/ca/laca/proteccio-de-dades/registre-dactivitats-de-tractament/ Barcelona, 11 de març de 2024
Sílvia Esteve García Cap del Departament de Gestió Administrativa
Annex
Es fixa el lloc, dia hores assenyalades per a la redacció de les actes prèvies a l’ocupació dels béns i drets que s’expropien, i si s’escau de les
Clau:
Terme
polígon; PR: parcel·la
Terme municipal: Cubelles NF: número de finca; PL: polígon; PR: parcel·la
Art La New Art Foundation espera inaugurar al novembre la nau ubicada a la carretera de Constantí
Una columna de fusta que riu, plora, gaudeix o pateix si se l’abraça; una mà metàllica que, en comptes d’estar freda, irradia la temperatura humana; un xilòfon que sona segons la pluviometria i un mirall de mosques. Són quatre exemples de les obres d’art tecnològic que conserva —i promou— la New Art Foundation. A la carretera de Constantí, amb el suport de la Diputació de Tarragona, ha projectat la construcció del New Art Centre (NAC), una
nau de 3.000 metres quadrats (m2) que permetrà exposar i conservar obres d’art tecnològic. L’objectiu és que obri portes a finals de novembre. La nau estarà presidida per una sala d’exposicions amb una col·lecció fixa i mostres temporals. Al costat, hi haurà un magatzem de 1.450 m2 «que no estarà tancat, sinó que serà visitable». L’hangar respon a un doble objectiu: «fer visible tot el que hi ha» i permetre el correcte manteniment de les produccions, de manera que «es vagin endollant i apagant i puguem de-
La Ganxet Pintxo torna aquesta primavera amb l’única edició de l’any
Gastronomia Tindrà lloc del 9 al 26 de maig i hi participaran 37 locals
Redacció
La Ganxet Pintxo tornarà a envair les terrasses de bars i restaurants aquesta primavera. Serà del 9 al 26 de maig, comptarà amb 37 establiments participants i serà l’única edició que se celebrarà enguany. L’organització de
la ruta de tapes va anunciar divendres que de les dues edicions anuals es passarà a una d’única, si bé aquesta s’allargarà una setmana més del que acostuma a ser habitual. En aquest sentit, el coordinador de la Ganxet Pintxo i vicepresident de la Cambra de Comerç de Reus, Jaume Batis-
ta, va destacar que «l’objectiu és fer de la Ganxet Pintxo, encara més, un dels esdeveniments en majúscules de la primavera a la ciutat i també del territori», tot remarcant el fet d’incloure un altre cap de setmana a la ruta i poder destinar tots els recursos pressupostaris en una sola
edició. Així mateix, Batista va refermar la nova proposta de fer una única ruta de tapes durant la primavera, en una temporada «on torna el bon temps i ve de gust sortir al carrer com a motiu social». A més, el coordinador de la Ganxet Pintxo considerà que aquesta decisió «dona l’opció als restauradors d’aprofitar més el material gràfic de la ruta i els serveix de porta d’enllaç amb Sant Joan, Sant Pere i l’estiu». Com marca la tradició, el Mercat Central va acollir divendres la tradicional sessió fotogràfica.
tectar si hi ha un problema», explica el president del Patronat de la New Art Foundation, Andreu Rodríguez. El centre també comptarà amb sala de reunions i tallers visibles —per a artistes i enginyers i per a dur-hi a terme activitats pedagògiques—. «És un centre únic», valora Rodríguez. A diferència d’un museu convencional, el visitant no és un espectador, sinó que se l’anima a interactuar amb la peça. El president del Patronat afirma que és un projecte que beneficiarà «tot el territori» i que Catalunya se l’ha
El tecnològic està en auge i representa un 8% del mercat global d’art contemporani
«de fer seu», ja que aportarà «prestigi» i esdevindrà un «dinamitzador» que atraurà un turisme «de qualitat» que permetrà diversificar una oferta que, al sud, ja compta amb actius com la Tarragona romana o el modernisme reusenc. Subratlla que la comunitat artística l’ha rebut «amb molta expectació i il·lusió». Rodríguez afegeix que, amb el NAC, es busca que els artistes tinguin un espai per mostrar i dipositar les obres. «El 70% de la producció d’art tecnològic es perd», assegura, ateses les dimensions i les dificultats per mantenir-les. A més, destaca el creixement «exponencial» d’aquest moviment artístic lligat a la tecnologia i la ciència: ha passat de representar, fa poc més d’una dècada, un 1% de l’art contemporani al 8% actual.
Marta Gutiérrez
Sovint, les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA), quan volen practicar esport, es troben incapaces d’encaixar en cap equip. «Tristament, amb les injustícies que hi ha, alguns de nosaltres han sigut exclosos per molts equips», comenta en Pere. L’Associació Supera’t i la Fundació Futbol Base Reus van signar, el novembre, un conveni de col·laboració per a la creació d’un equip de futbol format per persones amb TEA. Els joves de l’entitat ja van tenir una presa de contacte amb el futbol el març de l’any passat, amb un amistós contra el RubíTEA, i, allí, van decidir continuar per portar endavant aquest projecte.
Cada dissabte, de 10 a 11 hores, els joves entrenen al CN Reus Ploms. És una hora en què «l’eix fonamental és l’esport, però l’equip de futbol no només és jugar; és un lloc on no sentir-se exclòs de la vida i on treballar les habilitats socials», assegura Mònica Bellido, presidenta de l’Associació Supera’t. «Tot això es tradueix a poder-se realitzar com a persona, ningú se’n riu de mi», tanca. Un exemple va ser la jornada esportiva que va tenir lloc el passat 16 de març, juntament amb l’equip d’atletisme dels Ploms. L’activitat estava emmarcada dins dels actes del Dia Mundial de l’Autisme, per tal de donar
Esport
desitja jugar a un camp habilitat per a la pràctica del futbol
visibilitat i comprendre les persones amb TEA en el seu dia a dia. La jornada va estar concorreguda amb activitats com la cursa de relleus o el tir en javelina. El que ara demanen els
joves és poder entrenar a un camp condicionat per a la pràctica del futbol, «ni que sigui una hora a la setmana, perquè ells sentin què és estar al camp», comenta Bellido. Com que no és un equip com-
petitiu i no està dins d’una lliga, està costant trobar quòrum per quadrar horaris. «Crec que això del camp és molt bona idea perquè trobo que, així, l’associació tindria un lloc on desenvolupar l’ac-
Talent Les instal·lacions de Redessa Cepid van acollir la primera reunió de treball del Reus Living Lab, el laboratori d’innovació a partir del qual es treballaran els reptes pel que fa a la capacitació de talent a la ciutat, de manera col·laborativa, amb eines innovadores i tecnològiques. El Reus Living Lab vol crear un entorn de prova i experimentació real que fomenti la cocreació i la innovació oberta entre els principals actors de l’administració pública, el món acadèmic, l’empresa i la ciutadania, en l’àmbit del talent. El projecte està impulsat per Redessa, amb la col·laboració de la Fundació i2Cat. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, explica que «el primer repte a resoldre com a segona ciutat tecnològica de Catalunya és donar resposta a la necessitat de talent de les empreses del sector». «Volem implicar tots els agents amb veu en temes de capacitació per treballar iniciatives collaboratives i inclusives que ens permetin assolir una millora real que repercuteixi en el dia a dia dels ciutadans», afegeix. El projecte es dividirà en les fases d’observació, exploració, pla d’acció i implementació. Redacció
Pere: «Tenim ja l’equip muntat i les posicions; ara només ens falta el camp»
tivitat esportiva del futbol», apunta Biel, participant de les activitats. «Ens trobem en un camp d’atletisme on la gespa no és l’adequada per a aquesta activitat. En canvi, amb una gespa com la de l’Estadi Municipal i equips com la Pastoreta o Santes Creus, és un espai on creiem que podem jugar», afegeix. Èrica, una companya seva, afirma que «amb aquesta gespa costa molt». Per aquest any, ja no demanen poder fer una lligueta, «demanem un partit i tres entrenaments», apunta Pere. «Tenim ja l’equip muntat, ja som més de set jugadors, i les posicions de cadascú; ara només ens falta el camp», afegeix.
Circ L’Ajuntament de Reus ha informat que, «per motius logístics derivats de les eleccions» catalanes, el Trapezi, la Fira Internacional de Circ de Catalunya, perdrà un dia respecte de les dates que s’havien anunciat en primer terme. Se celebrarà entre el 8 i l’11 de maig. Això no obstant, els assistents podran gaudir de tota la programació plantejada des d’un inici «gràcies a la reorganització de la graella». Durant quatre dies, la capital del Baix Camp es convertirà en l’epicentre del món del circ, per on desfilaran més d’una trentena de companyies. Redacció
Turisme L’arribada de 40.000 participants en competicions esportives fa repuntar les reserves
Les diferents destinacions turístiques de la demarcació de Tarragona confien a arribar a una ocupació mitjana d’un 80% durant la Setmana Santa. Tal com va explicar a l’ACN el portaveu de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, Xavier Guardià, l’arribada de 40.000 joves que participaran en competicions esportives ha fet repuntar les reserves. A aquests esportistes, que s’allotjaran en diferents municipis de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, s’hi han de sumar moltes de les seves famílies, que combinat amb el turisme habitual de l’època vingut de Catalunya i altres llocs de l’Estat, fan que les previsions siguin optimistes. Els dies de més afluència, s’espera que sigui el cap de setma-
na. «Setmana Santa sempre és una bona època perquè la tradició és sortir a fer una escapada, ja sigui de quatre dies o una setmana. Surt quasi tothom», va manifestar Guardià. Així, la previsió del 80% pot variar «un 10% amunt o avall» i les dates de més afluència seran de dijous a diumenge, quan es pot assolir un 90% d’ocupació, mentre que els primers dies de la setmana s’estima que hi haurà un 70% de les places disponibles plenes. Guardià va comentar que els càmpings i apartaments turístics obriran portes per Setmana Santa, així com el 80% dels hotels. Els visitants arribaran principalment d’arreu de Catalunya, però també de Madrid, València, Aragó, Navarra i el País Basc. Pel que fa al turisme internacional, el mercat francès –per proximitat– també acostuma a arri-
bar i el fet que enguany l’aeroport de Reus hagi començat a operar permetrà estades de britànics i irlandesos.
La flota d’encerclament lamenta el «greuge comparatiu» amb Castelló
Pesca Diuen que una aturada de tres mesos és una «rabieta política»
ACN
Els pescadors d’encerclament de Tarragona i les Terres de l’Ebre lamenten el «greuge comparatiu» amb Castelló per no fer la veda partida. Així ho va expressar el president de la confraria de l’Ametlla de Mar, Miquel Brull, després que la flota catalana hagi parat del novembre al febrer, mentre que la castellonenca tornarà a amarrar les barques a l’abril. El pla multianual d’encerclament estipula enguany que els vaixells del Mediterrani nord-occidental s’aturen tres mesos seguits. «La sorpresa va ser quan ens
vam trobar que a Castelló els han permès fer dos mesos i mig de veda, a nosaltres no se’ns va donar aquesta opció», va dir Brull i ho va relacionar amb una «rabieta política» de la secretaria general de pesca de l’Estat. Brull denuncia que en el cas de Castelló, se’ls ha permès fer veda partida del 15 de novembre al 2 de gener i tot el mes d’abril, una opció que van demanar i la secretaria general de pesca els va concedir. «Si ens ho haguessin consultat, potser tampoc hauríem estat d’acord a fer-ho, però com a mínim saber-ho. Estàvem convençuts que
seria per a tots igual», va lamentar el president de la confraria calera. En aquest sentit, el president de la confraria de l’Ametlla va posar èmfasi en què el greuge comparatiu no és contra els pescadors castellonencs, sinó en la diferenciació que ha fet la secretaria general de pesca envers unes flotes que pertanyen a la mateixa àrea d’actuació i els pescadors apunten a una «rabieta política» de l’organisme estatal. En la mateixa línia, Brull sospita que la petició de treballar quatre dies setmanals al mes de març en comptes de cinc «no té cap rigor científic».
A tot això cal sumar-hi el turisme esportiu. «És bo perquè ens situa en un mercat diferent, també és turisme famili-
Comarques com la Terra Alta o la Conca de Barberà confien en arribar al 100%
Els visitants arribaran de Madrid, València, l’Aragó, Navarra i el País Basc
ar i no depens del temps, perquè plogui o faci bo el torneig es farà», va detallar. A més, «la reserva ja està feta». En aquesta equació cal sumar-hi l’impacte de PortAventura, que fa que els familiars s’animin a passar uns dies més a la Costa Daurada. A més, també és habitual que hi hagi grups d’escolars que fan el viatge de final de curs i que passin uns
dies fent activitats culturals o d’oci, com visites a Tarragona, Barcelona o a PortAventura. Per la seva banda, la Federació d’Associacions d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona és optimista i van apuntar que en comarques com la Terra Alta o la Conca de Barberà confien en arribar al 100%. Pel que fa a les poblacions d’interior, com Valls o Reus, l’ocupació ronda el 50%.
Esperant les reserves d’última hora al Delta A la zona del Delta i interior del Baix Ebre i el Montsià, els allotjaments rurals preveuen que les reserves d’última hora ajudin a millorar les previsions d’ocupació: un 20% el primer tram de la setmana i un 50% els quatre dies festius. «Parlem del 70 o 80% com a molt, sent optimistes. En el conjunt de la Setmana Santa parlem d’un 20%, ha baixat molt», certifica el president de l’Associació de Turisme Rural de les Terres de l’Ebre, Juanjo Bel. Una de les causes que explicarien aquest descens, apunta, seria un «excés d’oferta», tant pel que fa a la proliferació de pisos turístics com d’autocaravanes. «Abans omplies poc o molt tota la setmana i els dies de festa era el 80 o 90% garantit. Hi ha un excés d’oferta i s’ha de valorar», va concloure.
L’encarxofa’t celebra una jornada gastronòmica i solidària
Cambrils Les jornades gastronòmiques de l’Encarxofa’t de Cambrils van celebrar ahir un dinar solidari. Cambrilencs i visitants van degustar ahir l’arròs melós amb carxofes que va preparar ’Associació Cambrils Societats Coqvinaria. Els diners recaptats es destinaran a l’associació Plastic Free Wave per a la neteja de pellets a les platges. Redacció/Gerard Martí
Turisme Es considera el segon destí més feliç de Catalunya, situant-se darrere de Sitges i per davant de Cadaqués
Redacció
Salou s’ha posicionat com una de les ciutats més felices d’Espanya i ocupa el segon lloc en el rànquing a Catalunya. Aquesta és la conclusió d’un estudi realitzat el novembre de 2023, dut a terme per Azucarera i difós per la consultora YouGov el 20 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Felicitat, establert per l’Assemblea de les Nacions Unides el 2013. L’enquesta, que va comptar amb la participació de gairebé 1.100 persones d’edat adulta de tota la geografia espanyola, buscava determinar quins són els pobles i ciutats que els ciutadans espanyols conside-
ren més feliços. A través d’un format d’entrevista que combinava una pregunta oberta amb quatre de tancades, es va demanar als participants que nomenessin, independentment de si hi havien estat o no, un lloc on percebessin que la seva gent era particularment feliç.
Dins les respostes, Salou va emergir com el segon destí més feliç de Catalunya, situant-se just darrere de Sitges i per davant de Cadaqués. En aquest sentit, l’estudi conclou que, malgrat les diferències entre aquests tres indrets, des del consistori salouenc apunten que els tres municipis comparteixen una sèrie de condicions que promouen el
El President de la Generalitat, Pere Aragonès, visita les instal·lacions de Castell d’Or
Alt Camp El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha visitat les instal·lacions de Castell d’Or a Vila-rodona acompanyat del President de Castell d’Or, Adrià Rabadà i el CEO del grup, Jordi Amell. En aquesta visita, també han estat presents altres membres destacats com el delegat territorial del Govern a Catalunya, Àngel
Xifré i la directora dels Serveis Territorials a Tarragona. Aragonès ha fet un recorregut per les instal·lacions i ha coengut el procés d’elaboració dels productes del grup, així com els objectius, valors i filosofia. Castell d’Or té una capacitat per a 10,5 milions d’ampolles i 1053 palets, així com un magatzem logístic de 1.84 0m². Redacció
A l’enquesta hi van participar 1.100 persones d’arreu de l’Estat espanyol
benestar dels seus residents. Segons apunta l’Ajuntament de Salou, aquests factors inclouen «un ambient acollidor i cordial, la tranquil·litat, una cuina de qualitat i de proximitat, així com un entorn natural i paisatgístic excepcionals».
En el cas específic del municipi del Tarragonès, la seva elecció com una de les ciutats més felices d’Espanya va ser impulsada per la seva climatologia privilegiada, votada
per un 50% dels usuaris enquestats, les festes i activitats valorades amb un 39% dels vots, l’entorn natural, que es va endur un 34% dels vots a les enquestes, la cordialitat de la seva gent amb un 30%, la filosofia de vida, valorada amb un 22%, la gastronomia de proximitat i qualitat, la
qual van votar-la un 21% dels usuaris, la tranquil·litat (18%) i el patrimoni cultural, valorat amb un 17% dels vots.
El resultat d’aquest estudi arriba en un moment en què la capital de la Costa Daurada ha desplegat la seva campanya de promoció turística Salou sempre sorprèn
Oci L’Escola Municipal de Música de Cambrils (EMMC) ha programat per aquesta primavera una nova edició de Tallers de Música en Família per a infants d’entre 3 mesos i 3 anys acompanyats d’una persona adulta. El taller impartit per Toti Bolart es realitzarà setmanalment a l’Escola de Música (passeig Albert, s/n) en horari de tarda (de 16.15 a 17.15 hores) en dos grups: cinc dilluns a partir del 8 d’abril pels infants que caminen amb seguretat i cinc dijous a partir del 9 de maig pels infants que no caminen. El preu per les cinc sessions és de 50 euros. Redacció
Oci S’ha obert el termini d’inscripció a la Fira Modernista del Penedès per aquelles parades gestionades per empreses amb seu física al municipi de l’Arboç. Els interessats poden adreçar-se a l’Oficina de Turisme de l’Arboç i formalitzar la seva inscripció o enviar un correu electrònic a turisme@ arbocenc.cat. La data límit per inscriure’s com a parada arbocenca a la Fira Modernista conclou el pròxim divendres 12 d’abril a les 11 hores del matí. Enguany, l’Arboç acollirà l’onzena edició de la Fira Modernista del Penedès els pròxims 20 i 21 d’abril. Redacció
pastissers encaren
Les mones de melmelada i fruita confitada són les més venudes, però els pastissos de xocolata van a l’alça
Anna
FerranEls obradors de les pastisseries i els forns d’arreu de Catalunya viuen unes de les jornades més intenses de l’any amb la campanya de les mones de Pasqua. En general, els pastissers preveuen que aquesta serà una bona campanya de Pasqua, amb uns nivells de vendes, com a mínim iguals com els de l’any passat.
«Algunes de les noves figures de xocolata que hem creat enguany fa dies que estan esgotades, han volat», assegura Marc Garcia, de la pastisseria
Velvet MGL de Tarragona. Miquel Caelles, de la Pastisseria Caelles de Reus, explica que el fet que hi hagi bona neu als Pirineus farà que sigui molta la gent que aprofiti els quatre dies festius per anar a esquiar, o per fer altres viatges, cosa que es traduirà en un repartiment de les vendes al llarg de tota la setmana. «Ho tenim comprovat d’altres anys que, quan passa això, no tenim les puntes de feina a finals de setmana, perquè les mones ja s’han venut».
El pastís de xocolata, a l’alça Pel que fa als pastissos més
REUS
venuts, el tradicional, fet amb pa de pessic, farciment de melmelada i decorat amb fruita confitada, continua sent el preferit i el més venut. Així ho confirmen ambdós mestres pastissers, i també les dades dels Gremis de Pastissers d’arreu de Catalunya.
«El pastís estrella continua sent el de gema, amb melmelada, fruita confitada, plomes i pollets, però cada any en venem més xocolata. Pel que fa a les mones de mantega, són per un públic més reduït i en el nostre cas, n’oferim farcides de mantega, pels que volen
La tradició de les mones de Pastisseria Caelles, ara a un clic
L’artesania i la tradició no estan renyides amb la innovació. És per això que la Pastisseria Caelles ha apostat per a oferir tota la seva àmplia varietat de creacions, entre elles les mones i les figures de xocolata, al seu web de comerç electrònic. Els padrins i padrines poden entrar al web de l’establiment, https://www.pastisseriacaelles.com i mirar i remenar entre les desenes d’opcions que han creat artesanalment i seguint receptes tradi-
cionals a l’obrador reusenc per a gaudir de la Pasqua més dolça. A l’hora de recollir la comanda, Pastisseria Caelles ens posa totes les comoditats i podem escollir entre dos serveis gratuïts: fer una recollida a la seva botiga o el servei auto, amb el qual aparquem amb el nostre cotxe fora de l’establiment, els avisem via Whatsapp quan arribem i ens entreguen la comanda, sense haver-nos de moure. A.
FerranREUS
La mona més reusenca amb les figures de xocolata del Seguici de Forn i Pastisseria Huguet
Si el teu fillol o fillola és un fan del Seguici, aquesta Pasqua sorpren-lo amb una de les espectaculars rèpliques de xocolata de Forn i Pastisseria Huguet. Des de fa 15 anys, Ramon de la Fuente i el seu equip han convertit els Gegants i el bestiari reusencs en unes figures de xocolata que destaquen per la seva fidelitat respecte als originals i per un procés d’elaboració 100% artesà únic, que no es pot trobar en cap altre obrador. Enguany, amb la incorporació de la Cucafera, el Seguici Festiu de xocolata s’ha fet encara més gran!
Les mones
la versió original, i farcida de melmelada, pels qui busquen una alternativa més lleugera», constata Marc Garcia.
mantega
Es preveu una campanya esglaonada amb les vendes repartides durant tota la setmana
Unes preferències que les constata també Miquel Caelles: «Les mones de trufa, sigui negra, amb llet o blanca han tingut un fort increment de ven-
des en els últims anys. Amb tot, les de melmelada i fruita confitada són les que es venen més».
Figures per a tots els gustos
En el cas de les figures, ambdós pastissers indiquen que els ous i les pilotes són dos clàssics que no poden faltar, ja que tenen
una demanda important. Pel que fa a les figures artesanes, en el cas de Pastisseria Caelles detallen que les més demandades són les inspirades en Lilo&Stitch, Pokémon i en diverses princeses. La pastisseria Velvet MGL aposta per un estil propi a l’hora de crear figures artesanes i algunes de les que ja ha esgotat són les inspirades en un plat de sushi o en el film Wonka
G.MARTÍ
Així ha canviat la Mona en sis segles: de tortell amb ous a pastís guarnit amb una figura de xocolata
Amb la Setmana Santa a tocar, els aparadors i taulells de les pastisseries i altres establiments s’omplen de figures de xocolata de tota mena de formes i pastissos deliciosos que enlluernen els més llépols. I és que cada festivitat té la seva pròpia gastronomia i a Catalunya, Pasqua
és sinònim de la mona. Les ganes que tenim que arribi el moment d’entregar, rebre i sobretot, menjar la mona mostren l’arrelament d’aquesta dolça tradició. Ara bé, quin és el seu origen?
Tradició medieval Si bé hi ha rituals antics grecs i romans que incloïen l’ofrena de pastissos similars, les refe-
rències més antigues que podem trobar es remunten al segle XIV i estan centrades en el principat de Catalunya, posteriorment es va expandir cap al País Valencià, Múrcia i les Illes Balears. Fins a principis del segle XX, la mona era un pastís amb massa de pa enriquida en forma de tortell que es feia a casa. En alguns indrets, en lloc de tortell, el pastís tenia forma de ninot. Fos quina fos la forma, en tots els casos els ous eren el complement indispensable amb què es decoraven. I és que l’ou és un dels símbols de vida, que des de sempre ha estat vinculat amb la Pasqua. Aquestes mones tradicionals es guarnien amb tants ous com anys tenia l’infant a qui es re-
Forn de pa - Pastisseria - Cafeteria
Carrer Nou, 32 Roda de Berà
Tel.: 977 65 71 42
galaven, amb un màxim de 12, de manera que a partir dels 13 anys es deixava de fer.
Pa de pessic i xocolata Ara, però, fem la mona fins molt més tard. I és que encara en edat adulta ens fa gràcia que el nostre padrí o padrina ens sorprengui regalant-nos-la. Aquest és un dels canvis que ha patit la tradició, però no és l’únic. Els més destacats van ser la incorporació dels ous de
xocolata i dels pastissos de pa de pessic guarnits amb mantega, melmelada, confitura de fruita, xocolata, i plomes de colors. Va ser durant el segle XIX, amb l’esclat de les primeres pastisseries quan va començar a estendre’s aquest nou tipus de pastís, molt més elaborat i fi que la mona tradicional que s’havia fet a les llars durant segles. Pel que fa a la xocolata, hi ha qui situa a la Confiteria Mora de Barcelona com la precursora d’aquesta incorporació que avui en dia s’ha convertit en un indispensable, fins a arribar al punt que són molts els nens que prefereixen rebre la figura abans que el pastís.
Amb l’esclat de les pastisseries, al segle XIX, es van començar a fer els pastissos tal com els coneixem
@fornipastisseriaqueralt
Tasta el veritable gust de l’artesania amb les creacions de Cal Nofre
Una passió, la de la pastisseria i l’elaboració del pa, transmesa de pares a fills. En un moment on els relleus generacionals són cada vegada més difícils, Cal Nofre és la prova que amb dedicació i estima, l’artesania té present i futur. Aquest forn de pa i pastisseria reusenca és conegut a la ciutat i a la comarca per la qualitat de les seves elaboracions. Preparen tota mena de pa de manera 100% artesanal, amb ingredients sempre de
primera qualitat i oferint preus assequibles. Així mateix, totes les creacions de pastisseria han estat fetes seguint les receptes tradicionals, per les dues generacions que hi ha al capdavant d’aquest forn. Ara, per Pasqua, hi podreu trobar tot tipus de mones, tant al seu establiment, a la plaça de la Sang, com per encàrrec. A més, tenen una àmplia selecció de figures de xocolata amb les quals sorprendre els vostres fillols i filloles. A. Ferran
Delícies artesanes per Pasqua amb les mones de Forn Queralt
Els llépols i els amants de l’artesania tenen una visita obligada a Roda de Berà, concretament a Forn i Pastisseria Queralt, un dels obradors més reconeguts del Baix Gaià. Els pans fets a l’antiga, respectant els tempos de les receptes antigues, la brioixeria feta artesanalment al seu obrador, els pastissos i altres elaboracions són veritables delicatessen que captiven a tothom i endolceixen qualsevol moment per a fer-lo especial.
Per la Pasqua, pots trobar-hi tota mena de creacions elaborades amb xocolata, des dels tradicionals ous, de diverses mides, a veritables escultures fetes amb aquest deliciós ingredient. La fantasia, la imaginació i grans dosis del millor cacau en són els ingredients. Així mateix, a Forn i Pastisseria Queralt també podràs trobar-hi tota mena de mones, siguin tradicionals, amb pa de pessic, de fruita confitada o sares. Una delícia! A. Ferran
Mestre pastisser de la pastisseria tarragonina Velvet MGL
«Ideem figures de xocolata per sorprendre i que els padrins facin sentir els seus fillols únics»
L’originalitat de les figures de xocolata que han creat en aquesta reconeguda pastisseria fa que se’n reconegui l’autoria sense dubtarAnna Ferran
Padrines i padrins, aquesta Pasqua, més que mai teniu una cita amb els vostres fillols; però abans la teniu amb Velvet MGL. Aquesta pastisseria tarragonina,, situada a l’avinguda Ramón y Cajal 49, ha deixat volar novament la imaginació per a crear un món de deliciosa fantasia feta de xocolata. Parlem amb Marc Garcia, mestre pastisser, les propostes que han preparat.
—La xocolata és una de les especialitats de Velvet i ara, per Pasqua, la veiem en la seva màxima esplendor.
—Ens encanta Pasqua perquè ens permet jugar al màxim amb totes les possibilitats que ens ofereix la xocolata i deixar volar la nostra imaginació. Ens apassiona innovar i portar la creativitat fins als límits de l’impossible. En el món de la xocolata, una de les coses més difícils és crear figures maques i impactants, però que no costin una fortuna i que siguin resistents i any rere any ho estem aconseguint. Enguany, per exemple, hem fet moltes creacions noves i algunes d’elles ja fa dies que estan esgotades.
—Parli’m de les noves figures.
—Hem fet algunes figures que són realment increïbles. Hem fet un globus aerostàtic, un avió a sobre d’un núvol, una peça de One Piece que és un vaixell pirata, tota mena d’animalons. Les que més han triomfat i ja fa dies que estan esgotades són la figura de sushi, una de les dues creacions inspirades en la pel·lícula Wonka i el Chrome Dino, que es va esgotar rapidíssim. Enguany, ja no podem tornar-ne a fer, però de cara a l’any vinent les repetirem, perquè qui no hagi pogut comprar-la, tingui una nova oportunitat. Ara bé, encara tenim moltes figures així que segur que tothom en trobarà una que encaixi a la perfecció amb el seu fillol o fillola.
«No mirem el que fan els altres. Ens agrada sentir-nos únics i fer que els nostres clients també s’hi sentin»
cas de les creacions de Wonka, estava veient la pel·lícula al cinema i allí mateix em va venir la idea al cap. Pel que fa al sushi, com molta altra gent, soc un apassionat de la cuina japonesa. Vam estar treballant diverses idees inspirades en la cuina japonesa i al final va sorgir aquesta creació amb el bol, els maquis, els palets i una pagoda, que ha tingut una acollida brutal.
—Darrere de les seves creacions hi ha creativitat i molta tècnica. —Cert. I es pot veure en figures com la del globus aerostàtic. Havíem vist una figura que utilitzava la mateixa tècnica i amb un conjunt de pe-
—D’on treuen la inspiració?
—Del nostre dia a dia i de tot el que ens envolta. No mirem el que fan els altres. Ens agrada sentir-nos únics i fer que els nostres clients s’hi sentin. Tot l’any pensem en Pasqua i trobem la inspiració en un animal que fa un gest concret, la gastronomia, la natura o una pel·lícula. Per exemple, en el
ces planes generava volum. Partint d’això, vam decidir aplicar-ho a un globus aerostàtic, que està fet a partir de vuit peces planes de xocolata amb els colors de l’arc de Sant Martí, a les quals hi hem afegit tots els detalls: la cistella, els contrapesos, la gespa.
—Quins són els trets que defineixen les seves figures?
—Enguany les hem modernitzat gairebé totes amb la idea de donar-los caràcters i expressió. Han deixat de ser uns ninots de xocolata, per a tenir un somriure i una mirada que transmet vida. Costa molt d’aconseguir i ens sentim orgullosos del resultat. No és habitual que les figures somriguin i això no només fa que es vegi més tendra, sinó que desperta els somriures de la gent. Ideem figures
de xocolata per sorprendre i diferenciar-nos. I així aconseguim que els padrins i padrines facin que els seus fillols i filloles se sentin únics.
—Pel que fa als tradicionals pastissos, de quins tipus n’elaboren al seu obrador?
—En fem de gema, de mantega i de xocolata. La gema és totalment clàssica. Està farcida amb melmelada d’albercoc, porta fruita confitada, l’ametlla pel voltant i òbviament plomes, pollets i un petit ou de xocolata. En el cas de les de mantega, oferim dues opcions de farcit. El més tradicional, amb mantega a l’interior, o la versió alternativa amb melmelada. I per últim, tenim la mona de xocolata, que podem dir que és una creació 100% Velvet. Està farcida amb el nostre cremós Sacher, fet amb xocolata del 70% i nata. Tot i la intensitat de la xocolata, no li falta dolçor perquè el pa de pessic està banyat amb almívar. En l’exterior la glacegem amb cacau i la decorem amb trufa cuita, una emulsió de xocolata i nata que té una textura increïble i que fa que aquesta mona sigui una delícia. El pastís estrella continua sent el de gema, però cada any en venem més de xocolata, per motius obvis.
Nàstic. Varo, Pol Domingo (Tirlea, 81’), Trigueros, Nacho González, Joan Oriol, Borja Martínez (Montalvo, 81’), Gorostidi, Jaume Jardí (Marc Fernández, 62’), Escudero (Tirlea, 81’), David Concha (Mula, 49’) i Pablo Fernández. Unionistas. Iván Marínez, Ramiro, Giménez, Erik Ruiz, Rojo, Villar (Tur, 67’), Adri Gómez (Nespral, 84’), Rastrojo (Camus, 84’), Losada (Serrano, 67’), Álvaro Gómez i Etxaniz (Slavy, 74’). Gols. 0-1, Losara (54’). Àrbitre. Pablo Morales Moreno (andalús). Va mostrar targeta groga als locals Pablo, Mula i Marc Fernández i als visitants Ramiro, Rojo, Villar, Gómez, Serrano i Slavy. Incidències. Partit de la jornada 29 disputat al Nou Estadi Costa Daurada amb 7.921 espectadors.
El partit Els de Dani Vidal sumen el tercer partit sense guanyar a casa i es queden a quatre punts del líder
El Nàstic es va quedar en blanc al Nou Estadi Costa Daurada i ja en van tres. El conjunt grana suma la segona derrota de l’any a casa, cau a la quarta posició i veu com el lideratge marxa a quatre punts després de sumar un partit accidentat contra la bèstia negra particular: l’Unionistas. El conjunt salmantí va saber defensar en bloc baix per aturar tot atac grana i va aprofitar la seva oportunitat per marcar i matar el duel.
El conjunt grana necessitava els tres punts i Dani Vidal va fer canvis per afegir poder ofensiu. David Concha per la banda esquerra en comptes de Marc Fernández per guanyar capacitat de driblar i Jaume Jardí per Mula per buscar el tir exterior que aporta el reusenc. Tot això, sumat al retorn d’Andy Escudero com enllaç a la mitja punta. D’aquesta manera, i amb les ordres clares d’anar a l’atac, els grana van sortir a mossegar des del primer minut. Abans d’arribar al tercer, el Nàstic ja havia rematat a porta. Escudero va enxampar una pilota morta al lateral de l’àrea i va provar sort al pal curt, però la pilota va sortir fora.
Després de tres minuts d’ensurt, l’Unionistas es va reordenar i va actuar per frenar l’empenta grana. Els de Dani Ponz van establir una pressió elevada i van afegir molt contacte en accions defensives. Dit d’una altra manera, Ramiro va entendre que la manera de controlar Pablo Fernández era agarrant-lo. I així ho va fer. Aquestes accions con-
tínues i sense càstig per part de l’àrbitre van acabar per desesperar l’atacant asturià i a tot el conjunt grana, el que va provocar que el partit s’escalfés.
L’Unionistas també va ensenyar les ungles. Una passada filtrada a l’esquena de Pol Domingo va provocar una acció de remat d’Etxaniz que va poder aturar còmodament Varo. Aquest va ser un avís que va ensenyar al conjunt grana que no es podia despistar ni deixar forats. Els grana mantenien la possessió, però els atacs es feien farragosos amb un Unionistas
ben quadrat en defensa. La solució no va poder ser una altra que David Concha. El de Santander va jugar com un ma-
labarista per arribar a l’àrea contínuament, però, malgrat això, les accions del Nàstic no es concretaven en ocasions.
D’altra banda, l’Unionistas sí que en va tenir una de clara. Una pèrdua al mig del camp va donar llibertat a la banda
Pablo Fernández va ser objecte de múltiples faltes que l’àrbitre va permetre La nota negativa
per Rastrojo que va centrar al segon pal. Allà va arribar com un canó Álvaro Gómez que, a l’esquena de Pol Domingo, va enviar la pilota per sobre del travesser.
El Nàstic guanyava en control i conduccions, però faltava aquest últim pas de cara a porta. Trigueros va tenir la primera amb un remat tou de cap d’un córner, però no va ser fins al minut de descompte de la primera meitat quan va arribar la primera clara. Jaume Jardí es va acomodar el remat i, amb potència, el va estavellar al travesser. El
Un jugador de l’Unionistas allunyant una centada perillosa del Nàstic. Gerard Martí
Dani Vidal: «Totes les situacions que són dubte mai ens ajuden. Comencem a estar una mica empipats»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir més que enfadat després de la derrota per la mínima contra l’Unionistas de Salamanca. L’entrenador va ser clar: «El rival volia tallar el ritme del joc constantment amb faltes amb una agressivitat molt alta i els han deixat fer el que volien». De fet, va afegir que «totes les situacions que són dubte, mai ens
En els darrers cinc partits a casa, el Nàstic només n’ha guanyat un La xifra
Nàstic va arribar al descans amb sensació de superioritat, però sense poder concretar-la per fer tremolar un Unionistas que tenia clar el que volia fer: escalfar i alentir el partit i aprofitar els forats.
A la represa, la situació va empitjorar. El Nàstic va mantenir la possessió, però era estèril. No acabava de saber com ficar-li la mà a un Unionistas defensiu en bloc baix i va buscar la seva oportunitat. I la va trobar. En una jugada morta a l’àrea, la falta de contundència defensiva va acabar amb una centrada al se-
ajuden. El seu gol és, per a mi, fora de joc i després no xiulen un penal clar a Marc Fernández. Fa més d’un any que no xutem cap penal. Comencem a estar una mica empipats». Vidal també va ser crític amb el seu equip i va assenyalar que «hem exigit poc al porter pel perill que hem generat. Potser podríem haver provat més remats llunyans, perquè hem tingut massa imprecisió en les últimes passades o en les decisions». Malgrat tot, el tècnic va voler posar calma i va subratllar que «estem preparats pel tram final i aquests escenaris poden passar. Ni
gon pal dins de l’àrea. Gairebé sense voler, la pilota va arribar a Losada, que la va enviar al fons de la xarxa. Losada no havia marcat des del partit contra el Nàstic a la primera volta i no va fallar a la cita del Nou Estadi.
El gol va desestabilitzar l’equip. Com en altres partits, la calma es va convertir en precipitació i els errors en les passades eren habituals. Després d’uns minuts de caos, el Nàstic es va saber rearmar, però va sortir trastocat amb un àrbitre molt permissiu en el contacte i deixant perdre temps l’Unionistas. Tot i els atacs desesperats, el Nàstic no va poder fer res per igualar el partit. Els grana es van tornar a bloquejar al Nou Estadi i van caure a la quarta posició, a quatre punts del líder.
Dani Vidal ahir, a la banqueta del Nou Estadi. Gerard Martí
quan guanyes ha d’haver-hi eufòria ni el contrari en els empats i derrotes». Finalment, el tècnic grana va con-
firmar que David Concha va patir una lesió muscular i Alan Godoy va rebre un cop fort al turmell.
Entrenador
Dani Vidal
Enfadat
Pol Domingo
Esforçat
Tot que li van guanyar l’esquena un parell de vegades, va mostrar-se correcte durant el partit.
Joan Oriol
Motivat
Esforçat en atac i sacrificat en defensa per aturar a un Rastrojo que només en va tenir una.
David Concha
Malabarista
Protagonista absolut de l’atac del Nàstic. La nota negativa és que va sortir lesionat.
Va perdre els nervis amb la permissivitat de l’àrbitre. Encert en l’onze inicial, tard en els canvis.
Nacho González
Protector
Va ser el millor del partit. Contundent i atent en les seves accions; va liderar la defensa.
Borja Martínez
Estàtic
No es va mostrar actiu i dinàmic com en anteriors partits. Sense Óscar Sanz al costat, pateix.
Andy Escudero
Intermitent
Va aparèixer puntualment per connectar centrades, però no va ser regular davant el bloqueig rival.
Alberto Varo
Superat
Correcte i atent en gran part del partit, però la jugada del gol el va agafar a contrapeu.
Pablo Trigueros
Imprecís
Es va mostrar dubitatiu a l’hora d’executar les sortides de pilota des del darrere.
Ander Gorostidi
Decreixent
El migcampista tenia bones intencions, però va anar de més a menys amb el pas dels minuts.
Jaume Jardí
Valent
Quan no es podia per dins, va provar un remat des de l’exterior que va topar al travesser.
Rayo M.-Deportivo
Celta Fortuna-Fuenlabrada
Sabadell-Arenteiro
Barça Atlètic-Cornellà
Tarazona-Ponferradina
Lugo-Sestao River 4-3
GIMNÀSTIC-Unionistas 0-1
Osasuna P.-Cultural L. 0-0
PRÒXIMA JORNADA
Cornellà-Deportivo
Fuenlabrada-Sabadell
Unionistas-SD Logroñés
Teruel-Real Unión
Tarazona-Celta Fortuna
Sestao River-Rayo M.
Ponferradina-GIMNÀSTIC
Cultural Leonesa-Lugo
Arenteiro-Real Sociedad B
Osasuna P.-Barça Atlètic
Pablo Fernández
Barallat
L’agressivitat defensiva el va trastocar es va passar el partit en una lluita constant.
Marc Montalvo
Tàctic Va sortir per reorganitzar i donar oxigen al mig del camp grana i va complir sense destacar.
Álex Mula
Inconcret
De nou, va sumar desequilibri en atac, però va estar molt imprecís en les centrades.
Alexandru Tirlea
Proactiu
Va entrar en joc per ajudar en els atacs per la dreta i va intentar-ho sense èxit.
Marc Fernández
Patidor
Va rebre un penal que no es va xiular per una empenta dins de l’àrea. Va donar guerra.
Alan Godoy
Revulsiu
Va ajudar a guanyar duels en atac. Va acabar el partit amb un cop molt fort al turmell.
Bàsquet Els blaus han de vèncer els dos partits restants mentre que l’Alginet els ha de perdre per assolir la permanència
Arnau Montreal Quesada
El CBT sobreviurà a la LEB Plata una setmana més. Els de Jorge Serna van posar un peu en el descens després de perdre contra el CB Prat per 100-84, però la victòria del Gran Canària els manté amb vida.
El filial canari va guanyar l’Alginet, rival directe per a la salvació, en un final de partit d’infart en el qual, en qüestió de cinc segons, el CBT va descendir i es va mantenir amb dos triples. El conjunt valencià va posar el 65-64 amb un tir de tres a falta de tres segons per al final, un resultat que enviava, matemà-
ticament, el CBT a EBA, però un triple d’Arturo Fernández, quan faltaven tres segons, va tornar a la vida a un conjunt tarragoní que encara depèn d’un miracle.
Queden dues jornades per al final de la fase regular de la LEB Plata i, actualment, el CBT es troba penúltim, amb set victòries i disset derrotes. Acabar la lliga en una de les dues últimes posicions comporta el descens directe a la Lliga EBA i l’únic camí que pot recórrer l’equip de Jorge Serna és el play-out. En cas d’acabar dotzè o onzè, el CBT s’hauria de guanyar la salvació en un partit d’anada i tornada contra el dotzè o onzè del grup oest de la LEB Plata.
Voleibol Els de Vlado Stevovski hauran de jugar la fase d’ascens del 25 al 28 d’abril a Galícia
El CV Sant Pere i Sant Pau ja està preparat per disputar la fase d’ascens a Superlliga 1 com el campió del grup C de Superliga 2. Els de Vlado Stevovski es van coronar dissabte després de vèncer per 1-3 a la pista del Xátiva VB. Això, sumat al 3-2 de l’Ibiza contra el CV Tren de Sóller, els tarragonins són, matemàticament, els líders del grup a falta d’una jornada per acabar la fase regular. Els rojillos
El CB Tarragona encara ha de jugar contra el Benicarló i l’Horta Godella
Els pròxims rivals del CBT són el Benicarló, que serà l’últim rival al pavelló del Serrallo i el Godella a domicili, dos equips que es troben a la part alta de la classificació. D’altra banda, l’Alginet ha d’enfrontar-se al CB Sant Antoni, el segon classificat, i tancarà la lliga a casa contra el Palmer, l’actual últim classificat.
El primer quart condemna El conjunt de Jorge Serna va caure dissabte a la pista del
Els cooperativites van passar per sobre del Xátiva VB a la seva pista amb un 1-3
no van voler especular i el primer set va ser un cop sobre la taula. Els de Vlado Stevovski van endossar un parcial d’17 a l’inici del primer set que, malgrat els intents de reacció dels locals, va acabar amb un contundent 17-25. En el segon, més disputat, el Xátiva va igualar el marcador amb l’1-1, però no van poder fer res per evitar que la locomotora de Sant Pere i Sant Pau els passés per sobre. Els rojillos van remuntar el tercer set (17-25) i van tancar el duel amb un contundent 13-25.
Aquesta setmana la Superlliga 2 descansa per Setmana Santa i el 6 d’abril es tancarà la fase regular amb la visita del Barça Voleibol al Pavelló de Sant Pere i Sant Pau. Amb tot, les cooperativistes ja pensen en la fase d’ascens. El CV Sant Pere i Sant Pau haurà de fer les maletes i viatjar a Galícia. El CV Sant Sadurniño serà l’amfitrió de la fase d’ascens del 25 al 28 d’abril.
Prat, el tercer classificat, a causa d’un mal primer quart. Els tarragonins es van complicar el partit després d’un inici tou que el Prat va castigar amb un parcial de 28-12. El CBT va intentar reaccionar al segon quart, i fins i tot va arribar a retallar 20 punts, però la distància era massa llarga
i quan els blaus escurçaven l’avantatge visitant a menys de deu punts, el Prat premia l’accelerador per mantenir un marge controlable. Bright Mensah va ser el més anotador del conjunt blau amb 20 punts, seguit de Ferran Torres amb 12 i Dani Tugores i Adrià Duch amb 11.
El CB Salou trenca la ratxa de derrotes amb una còmoda victòria contra el Santfeliuenc
Bàsquet L’OCA Global CB Salou ha trencat, per fi, la seva ratxa de quatre derrotes consecutives. Ho ha fet a casa, davant de la seva afició, amb una còmoda victòria contra el CB Santfeliuenc (97-71). Aquest triomf suposa un respir per al conjunt entrenat per Jesús Muñiz, que deixa enrere les males sensacions dels darrers partits i que bus-
ca tornar a la seva millor versió de cara al play-off. Els de la Costa Daurada, que van entrar forts a l’encontre davant el Santfeliuenc, van tancar el primer quart guanyant 26-16. El segon va començar amb un intercanvi de cops entre ambdós equips del qual va sortir afavorit el CB Salou. Dos triples seguits d’Antón Bouzán a l’últim tram van permetre
La Pobla de Mafumet i el Reus FC Reddis s’emporten un punt insuficient dels seus partits
Futbol La Pobla de Mafumet i el Reus FC Reddis van sumar ahir un punt insuficient en els seus duels contra el Vilafranca i el Castelldefels. El conjunt pobletà, entrenat per Adolfo Baines, es va haver de conformar amb l’1-1 contra el Vilafranca. El filial grana va ser superior i així ho va demostrar des del primer minut. De fet, el gol no va tri-
gar gaire, perquè al minut 11 Juan Barragán va finalitzar una gran jugada entre Arnau Sans i Santi Guzmán. Podrien haver arribat més gols, ja que Guzmán va estavellar una pilota al travesser, però la Pobla va deixar viu el conjunt visitant al descans i ho va acabar pagant. En l’única acció del partit, Montagut va marcar en pròpia porta per
Hoquei La setmana de descans després de la Copa del Rei no li ha anat gens bé al Reus Deportiu i el Calafell. Tots dos van caure derrotats el darrer dissabte en els seus duels contra el Sant Just i el PAS Alcoi. El Reus Deportiu va visitar el camp del finalista de la copa, el Sant Just i va sortir escaldat. Gairebé en la primera acció de partit, el Sant Just va veure una blava que els roig-i-negres no van saber aprofitar ni en la falta directa ni en els dos minuts de superioritat. El Sant Just es va trobar més còmode i es va avançar abans del descans. A la represa, els locals van rematar la feina amb dos gols més per posar el 3-0 final. D’altra banda, el Calafell va realitzar un partit gris contra el PAS Alcoi al Joan Otroll. Els alacantins van portar la batuta des del gol de Formatje en el primer minut de partit fins al 0-3 del mateix Formatje a l’últim segon. AMQ
augmentar la diferència al marcador fins als 22 punts. Amb el resultat a favor, els de la Costa Daurada tenien una assignatura pendent: aguantar el resultat fins al final del partit. I és que, en els darrers encontres a casa davant l’Alginet i el Fibwi Palma, els salouencs es van deixar remuntar. Després d’un inici de segona part amb dubtes, Muñiz va haver de demanar temps mort. Aquesta pausa va servir a l’equip per sobreposar-se i imposar el seu joc, aconseguint una gran victòria per 97-71. Redacció
posar l’1-1 que va acabar sent definitiu. Amb la victòria de la Rapitenca, la Pobla es troba a tres punts del descens, però amb un partit menys. D’altra banda, el Reus FC Reddis va salvar un punt al camp del Castelldefels. Els roig-inegres van començar forts, però, amb el pas dels minuts, la intensitat local va capgirar el domini de les ocasions. Alejandro Verdejo, amb un festival absolut d’aturades, va sostenir l’equip per emportar-se un punt que no és suficient per tornar a un play-off que està ara a XX punts. AMQ
Més enllà del partit del Nàstic, aquest cap de setmana hi va haver un altre partit que va atraure l’atenció de tot un barri de Tarragona. El municipal de Bonavista va acollir aquest cap de setmana el derbi més esperat entre el Cultural i el Racing, els dos equips del barri.
«L’ambient és especial, com si fos una final de Copa. El germà o l’amic que mai ve a veure el partit, no es perd el derbi. A més, aquella gent del barri que li agrada el futbol, també s’apropa el dia del derbi», va destacar Pau Poblet, l’entrenador del Racing de Bonavista. De fet, així va ser. Dissabte, les grades del Municipal de Bonavista van aplegar famílies, grups d’amics, parelles i nens per presenciar el duel i van i van omplir les graderies de punta a punta. Quan l’àrbitre va xiular l’inici, es va convertir en una festa en la qual no hi va faltar ningú. Destacant per sobre de la resta, un grup d’aficionats de la Cultural Bonavista van omplir l’estadi d’ambient amb banderes, megàfons i cops de bombo per animar al Bonavista, uns càntics que van arribar als dos equips per igual.
A la gespa, la intensitat també era de derbi. Sergio López, entrenador del Cultural Bonavista, ha viscut tots i cadascun dels derbis des de la fundació del Racing de Bonavista, el 2012, i va destacar que «els jugadors viuen el dia més animats. Els nois no cobren, entrenen dues o tres vegades per setmana, venen lesionats, cansats de treballar o preparats per començar la jornada laboral després del partit. També tenen les seves càrregues mentals i venen aquí per gaudir del futbol. Partits com aquests són un premi», va assenyalar López. Aquesta passió es va traslladar al camp des de l’inici del partit.
Els dos equips es van igualar. Tot i que la Cultural lluita a la part alta i el Racing a la baixa, aquesta diferència va ser inexistent. En el duel, la igualtat va regnar, tot i que la Cultural es va avançar aviat. Les ocasions del Racing van ser més abundants a la primera part i la graderia va lamentar per igual cada errada. Finalment, la Cultural Bonavista es va emportar el duel per 3-1. De fet, aquest tampoc va ser l’últim derbi del cap de setma-
Aquest cap de setmana es va disputar el derbi del barri entre el Racing i la Cultural
Les graderies del camp es van omplir i van exhibir un ambient «de final de Copa»
na. Diumenge, els dos equips amateur de Quarta Catalana també es van enfrontar, i el duel va acabar amb victòria del Racing per 3-1.
Un derbi per unir al barri Equips com el Racing i la Cultural, de la mateixa manera que d’altres amateurs de barri i poble, s’esforcen per sobreviure cada any. «Que hi hagi derbi és bo perquè significa que estem aquí. Només cal veure les llistes de la federació. D’un any a un altre veus com molts clubs humils acaben desapareixent per falta de recursos», va lamentar Sergio López. En cas dels Bonavista, tots dos equips gaudeixen de més que dos equips amateurs, també compten amb equips de formació. Amb tot,
els dos entrenadors van coincidir que «a vegades, els pares apunten als seus fills a equips d’altres barris per evitar quedar malament amb un equip o un altre». Per això, partits com aquests «estan per sobre de colors i escuts, és una festa del barri» va assegurar Poblet i serveixen per unir aficionats d’un equip i un altre i també gent del barri en un mateix
punt, el camp municipal. Dissabte, Bonavista no va tenir res a envejar al Nou Estadi. Va ser una festa del futbol amateur, un futbol que sembla eatar en perill d’extinció, però que els apassionats s’esforcen per sobreviure any rere any, perquè el futbol també és la seva vida i els derbis com aquests, són celebracions que s’han de protegir.
Redacció
Les Corts Clínica Veterinària és un referent a la província. I és que són un espai dedicat al benestar i la salut dels teus estimats animals de companyia.
Compten amb un equip d’especialistes altament qualificats en cirurgia i anestèsia veterinària. Siguin intervencions rutinàries o procediments complexes, els seus professionals estan preparats per proporcionar el millor nivell de cura i atenció al teu animal. La seguretat dels pacients és la seva prioritat absoluta. Per això, disposen de les eines necessàries i instal·lacions per garantir que tots els procediments es realitzin amb la màxima seguretat i eficàcia.
A més de la cirurgia, també posen molt èmfasi en la prevenció i la cura de les malalties. Disposen de laboratori propi d’última generació i ofereixen una àmplia gamma de serveis preventius, on les les vacunacions i les desparasitacions són bàsics. Amb els seus controls de salut regulars, aconseguiràs mantenir els teus animals sans i feliços durant tota la vida. I si no vols ensurts, disposen de plans de salut perquè estigui protegit amb una quota mensual. No dubtis a posar-te en contacte amb Les Corts per programar una visita. Estaran encantats d’oferir-te el millor servei veterinari i cuidar els teus amics peluts com si fossin part de la seva pròpia família.
~ CONTINGUT ESPECIAL ~
Tenen un equip punter en l’àmbit de la cirurgia i destaquen per l’èmfasi que posen en la prevenció ~
Davant d’aquests símptomes, cal visitar el veterinari, que farà les proves per a determinar-ho
Redacció - AMIC
La primavera és, per a molts, sinònim d’allèrgia. Ara bé, com els afecten les al·lèrgies a les nostres mascotes? Els signes d’allèrgia poden variar segons el tipus d’al·lèrgens i la sensibilitat individual. En aquest article, et presentem alguns dels signes més comuns.
Gratat freqüent: Gratar-se és un dels símptomes més comuns de les al·lèrgies en mascotes. Poden gratar-se constantment, especialment en àrees com la cara, les orelles, les potes i l’abdomen.
Enrogiment de la pell: La pell de la mascota pot tornar-se vermella i irritada a causa del gratat constant. També poden aparèixer àrees d’irritació i inflamació.
Pèrdua de cabell: La irrita-
ció i el gratat freqüent poden provocar una pèrdua excessiva de cabell en la mascota. Pots notar àrees sense pèl o aprimament del pelatge, especialment en les zones on la teva mascota es grata amb més freqüència.
Infeccions cutànies recurrents: Les mascotes allèrgiques tenen un major risc de desenvolupar infeccions
TARRAGONAcutànies secundàries a causa del gratat excessiu i la irritació de la pell. Aquestes infeccions poden manifestar-se com a pell enrogida, calenta al tacte, amb pus, o amb mala olor.
Secreció ocular o nasal: Algunes mascotes poden presentar secreció ocular o nasal com a part d’una reacció al·lèrgica. Això pot anar acompanyat d’esternuts freqüents o de res-
El teu gos, maco i tranquil, amb el servei de perruqueria amable de Kannichewa
Per nosaltres, anar a la perruqueria és un moment de felicitat, però per als nostres amics peluts, visitar la perruqueria és una situació estressant. Ara bé, el saló de perruqueria canina Kannichewa ofereix una experiència diferent perquè el nostre gos se senti còmode i tranquil. Susanna Buforn, perruquera canina amb més de 25 anys de trajectòria, aposta per una perruqueria amable i respectuosa, en la qual la màxima prioritat és
el benestar del nostre millor amic. Per aconseguir-ho, ofereix un servei molt personalitzat, amb un únic gos per sessió i deixant-li un temps d’adaptació. Utilitza les tècniques que millor s’adaptin al tipus de pèl, però també al caràcter del can, per no fer-li passar un mal tràngol. A més, treballa el manteniment, ja que així el gos s’acostuma a visitar el saló i no només s’estressa menys sinó que porta sempre el pèl en perfectes condicions A. Ferran
piració sorollosa.
Esternuts i tos: Igual que els humans, les mascotes allèrgiques poden experimentar esternuts i tos com a resposta als al·lergògens ambientals o als que es troben presents en el seu entorn.
Vòmits o diarrea: En casos d’al·lèrgies alimentàries, les mascotes poden experimentar vòmits, diarrea o malestar estomacal després d’ingerir aliments als quals són al·lèrgiques.
Si observes algun d’aquests signes en la teva mascota, és important portar-la al veterinari per a un diagnòstic adequat i un pla de tractament. El veterinari pot dur a terme proves per a identificar els allergògens responsables i recomanar mesures per a controlar les al·lèrgies i alleujar el malestar de la teva mascota.
DADES
Prop de 115.000 mascotes es van registrar l’any passat a Catalunya
L’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia va registrar l’any passat 114.744 mascotes a Catalunya, majoritàriament gossos (74.214) i gats (39.264), per bé que també hi va haver 769 fures. Del total, 76.621 es van registrar a la demarcació de Barcelona, 14.411 a la de Tarragona, 13.941 a la de Girona i 7.311 a la de Lleida. En el cas dels gossos, un 21% dels registrats a la base de dades que inscriu els microxips col·locats pels veterinaris collegiats van ser de raça mestissa, un 5% Chihuahua, un 4% Border Collie i un altre 4% Canitx. Pel que fa als gats, un 52% han estat gats comuns europeus i un 27% gats europeus. També hi ha hagut un 3% de gats Sphynx, un 2% de Bristish Shorthair i un 2% de gat Siamès. L’Arxiu facilita la localització d’animals extraviats o robats i ofereix servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any ACN
«Fem un seguiment integral per a garantir que la mascota estigui bé a llarg termini»
Ofereixen un servei de qualitat, cobrint totes les especialitats, com un hospital, però «amb la proximitat d’una clínica de barri»Anna Ferran
Una atenció totalment individualitzada, que no només posa el focus en el moment present sinó que procura vetllar per la salut a llarg termini. Aquesta és la filosofia assistencial que defensen a Centre Veterinari Salou. La clínica ofereix cobertura en totes les especialitats, però sense perdre l’essència de ser un centre de proximitat, on les nostres mascotes són, sobretot, part d’una gran família. Parlem amb Josep Cañellas, un dels dos veterinaris que lidera aquest equip.
—Com entenen la veterinària?
—Per nosaltres és prioritari donar un diagnòstic precís a les patologies que tenen els nostres pacients i oferir el tractament més adient pensant, no només en la solució efectiva del moment, sinó sobretot en la salut a llarg termini de la mascota. I tot fent sempre un ús el més responsable possible de les medicacions.
—Un dels trets que els diferencia és
que donen una gran importància a fer seguiments a les mascotes. Quins riscos pot comportar no fer-ho?
—Si no es fan els controls adients, reequilibrant medicacions o monitorant possibles malalties associades a una de principal, poden sorgir complicacions. Per exemple, quan tens diabetis, és molt fàcil que pateixis una infecció d’orina. En els humans, els metges ho expliquen. Ara bé, en veterinària no se solen explicar les derivacions que pot comportar. Per nosaltres, és bàsic i fonamental donar aquesta informació, perquè els tutors de les mascotes entenguin la importància dels controls a l’hora d’evitar problemes associats. Fem un seguiment integral per a garantir que la mascota està bé a llarg termini.
—Fan molta pedagogia.
i entendre què li passava a la seva mascota, simplement volien una solució al problema. Ara, ja no és així. Volem que la gent entengui el perquè de les coses. I si això implica estar més estona en una consulta o atendre una trucada perquè hi ha dubtes, ho fem. Creiem que aquesta mena d’atenció és prioritària, perquè és beneficiosa per a la salut de la mascota.
—La individualització i la personalització tenen cada vegada més pes en l’àmbit de la medicina. També és així en el món de la veterinària?
«Veiem els nostres pacients des que són cadells fins que es fan vells. Els coneixem, els estimem i, per això, volem que estiguin bé»
—Totalment, és molt important. Fins fa poc, els tutors no tenien aquesta necessitat de saber
—Sí, i en fem bandera. Els grans hospitals tenen molta tecnologia i ofereixen uns serveis de molta qualitat, però la gràcia d’un centre petit, com el nostre, és que els pacients ens els sentim nostres. Els veiem des que són uns cadells fins que es fan vells. Coneixem les mascotes i el seu historial, perquè sempre les visitem els mateixos ve-
terinaris. En medicina humana, hi ha estudis que demostren que el fet de no canviar de metge està relacionat amb una major esperança de vida. I també passa amb les mascotes. Els nostres pacients no són un número. Són un animal amb nom propi, a qui coneixem, estimem i, per això volem que estiguin bé.
—Parli’m de l’equip que conforma Centre Veterinari Salou.
—Els dos veterinaris de l’equip, en Jordi Chinchilla i jo, treballem en l’àmbit de la medicina interna. El nostre objectiu ha estat sempre ser uns molt bons generalistes. Així i tot, tant l’un com l’altre també tenim les nostres àrees d’especialització. En Jordi està especialitzat en oncologia. Té un màster en aquest àmbit, ha treballat en l’àrea d’oncologia en diversos hospitals veterinaris i a la clínica és qui s’encarrega del tractament i seguiment d’aquests pacients. En el meu cas, estic especialitzat en ci-
rurgia. A banda, comptem amb especialistes d’alt nivell que venen a la clínica a tractar casos puntuals on cal un nivell d’especialització molt més elevat. Per exemple, en el cas de cirurgies d’alta complexitat, comptem amb l’Angelo Tapia, que és un dels millors cirurgians que hi ha ara a l’Estat espanyol, en l’àmbit de cirurgies de precisió i de mínima invasió.
—Quins serveis ofereixen?
—Oferim serveis de medicina general, medicina preventiva, cardiologia, traumatologia, oftalmologia, dermatologia, cirurgia, cirurgia de mínima invasió, radiologia, ecografies i servei d’urgències les 24 hores. Amb l’excepció del servei d’hospitalització i UCI, que no els podem oferir pel fet que som una clínica i no un hospital, cobrim qualsevol especialitat. Disposem dels mateixos serveis que un hospital de referència, però amb la proximitat d’una clínica de barri.
Ocupació El Govern transcriu «a mà» expedients perquè no té accés al sistema estatal
L’increment de sol·licituds de permisos de residència i treball per a estrangers, que s’han triplicat des del 2016, ha provocat un coll d’ampolla. En concret, de les 34.674 sollicituds presentades el 2023, 5.500 encara estan pendents de tramitar per part de la Generalitat, de l’Estat o d’ambdues administracions. Dels 29.170 resolts, 4.500 eren autoritzacions inicials que s’han tramitat fora de termini, amb una espera de fins a set mesos, més del doble del límit legal. En canvi, s’han resolt dins del termini els tràmits dels estrangers residents. Fonts del Govern atribueixen la problemàtica a l’augment de peticions, però també al fet que la Generalitat no té accés a la plataforma informàtica estatal de gestió d’expedients.
La diferència entre el temps de resolució del tràmit d’autoritzacions inicials d’assalariats (226 dies) i el de les modificacions dels estran-
Sol·licituds de permís de treball resoltes i temps mitjà de resolució. ACN
gers residents (75 dies) no és casual. Davant l’augment de sol·licituds del 82% registrat el 2023, el Departament d’Empresa i Treball ha decidit pri-
El PSC guanyaria el 12-M amb 41 escons i l’independentisme perdria la majoria
12-M Segons el sondeig de ‘La Vanguardia’, Junts i ERC lluitarien per la segona posició
ACN
El PSC guanyaria les eleccions del 12-M amb 41 escons i el 29,4% dels vots i l’independentisme perdria la majoria absoluta de 68 escons, segons un sondeig de La Vanguardia Junts (29 diputats) i ERC (26) retrocedirien en escons i protagonitzarien una lluita per la segona posició. En paral·lel, el PP remuntaria passant dels 3 als 15 diputats, els comuns pujarien de 8 a 9 diputats, la CUP retrocediria de 9 escons a 7 i Vox afluixaria dels 11 diputats actuals als 8. Cs
desapareixeria perdent els 6 diputats. Només un tripartit d’esquerra o un bipartit PSC-Junts tindria majoria a la cambra catalana. L’avançament electoral faria que eñ PSC guanyés per primera vegada en vots i escons –passaria de 33 a 41 diputats– i una punxada independentista li cediria fins a 12 escons i perdre la majoria. ERC recularia 7 diputats; Junts, 3; i la CUP, 2. Pel que fa a la dreta, sumaria 3 escons més i el PP seria el beneficiat de la desaparició de Cs, passant de 3 a 15 diputats i avançant Vox (que canviaria
oritzar les resolucions de les modificacions que demanen treballadors que viuen a Catalunya, que són majoria entre els expedients. Aquests pro-
cessos tenen una tramitació «menys complexa» mentre que un retard pot implicar «greus perjudicis» com ara perdre una feina o el tanca-
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, al XV Congrés del partit. ACN
Els socialistes guanyarien per primera vegada en vots i escons
els 11 escons per 8). El sondeig preguntava pel candidat preferit com a president: el 23% aposta per Salvador Illa, davant el 13% que opta per Puigdemont.
coordinar amb els de l’Estat, els d’entrada i de residència. Fonts del Departament apunten que fins a l’increment, els expedients es resolien dins del termini. El 2016 el temps d’espera era de 15 dies. En canvi, a 8 de març hi havia un 17% d’expedients de l’any passat pendents de tramitar.
«Els retard són crònics»
El 8 de març hi havia un 17% d’expedients de l’any passat pendents de tramitar
ment del compte bancari. Al 2023 se’n van resoldre 22.328. La manca d’accés a la plataforma informàtica estatal de gestió d’expedients d’estrangeria provoca que els tècnics destinin «grans quantitats de temps a transcriure les dades dels expedients» a mà, una «tasca administrativa ineficient» segons fonts de la conselleria. El Govern calcula que si tingués accés a la plataforma, passarien de resoldre en 75 dies als 5 o 10 dies els tràmits de les modificacions de residència i treball i retallarien dels 220 dies actuals als 10 o 20 dies en les autoritzacions.
Des del 2009, la Generalitat gestiona alguns procediments d’autorització de treball a estrangers. És l’única comunitat que assumeix aquests tràmits, que s’han de
Les entitats que ajuden els estrangers a regularitzar-se denuncien que «els retards són crònics» i es repeteixen en els diferents nivells de l’administració de forma «periòdica». Organitzacions com el CITE o Fedelatina remarquen que des de la pandèmia la situació s’ha agreujat i «els temps són llarguíssims». «Que una persona no pugui reunificar la seva família per una demora és inhumà. És necessari que la normalitat amb què renovem un DNI s’apliqui a les persones immigrants», diu Javier Bonomi, president de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya. Les organitzacions constaten que les oficines d’estrangeria no tenen prou mans i no disposen de prou recursos materials o informàtics, però afegeixen que hi ha un «motiu de fons». «Els procediments són excessivament complexos i això fa que s’alenteixi molt, els hauríem d’agilitzar per garantir que el temps d’espera sigui el mínim possible», afirma Carles Bertran, el director del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers.
Guerra Polònia reclama explicacions per la violació de l’espai aeri i reforça la seguretat
ACN
Rússia va intensificar els seus atacs contra Ucraïna ahir a la matinada, després dels atemptats d’Estat Islàmic a Moscou de divendres al vespre, que van provocar més de 130 morts. Tot i que Ucraïna va negar qualsevol tipus d’implicació en els atacs i ISIS n’ha reivindicat l’autoria, el president rus, Vladímir Putin, va assegurar que els terroristes volien fugir cap al país veí. Coincidint amb l’augment de les ofensives, Polònia va denunciar que Rússia va violar el seu espai aeri i va reforçar
la seguretat. El govern polonès, membre de l’OTAN, va reclamar explicacions a Moscou i li va exigir que aturi «els atacs terroristes aeris contra els habitants d’Ucraïna». D’altra banda, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va prometre ahir l’entrega de «noves capacitats» a Ucraïna per la defensa de la invasió russa. «Espanya i Ucraïna treballen juntes per una pau justa i duradora, que respecti els principis essencials de la Carta de les Nacions Unides», va dir Sánchez, reivindicant la celebració d’una cimera per la pau.
La mobilitat és un dels eixos de treball que s’han establert, sota la coordinació de la Diputació de Tarragona, dins el procés de ‘gestió’ de la que haurà de ser la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. És una evidència que gran part de la fortalesa d’aquesta zona del país rau en la capacitat de desplaçament dels ciutadans i en la proximitat de nuclis urbans de diferent mida, però de vitalitat i capacitat de generació d’activitat molt semblants. En aquest futur de la mobilitat jugaran un paper molt important aquelles empreses municipals que puguin aportar la seva experiència en la gestió i en la definició del ser-
vei. Els més clars són els papers de l’EMT a Tarragona i de Reus Transport. En el cas de Tarragona, les xifres que es van assolir l’any passat posem sobre la taula una evolució positiva. Els autobusos urbans de la ciutat van assolir xifres força superiors al període de prepandèmia. Hi ha, a més, l’afegit que les dues ciutats han d’afrontar en un termini més o menys curt, la implantació de la Zona de Baixes Emissions, que farà encara més rellevant l’ús del transport públic i el col·lectivitzat, tot i que aquest últim depèn més de canvis d’hàbits socials que en el nostre territori tenim poc implantats.
Tribuna
El passat 14 de febrer, iniciàvem la Quaresma, els quaranta dies abans de Pasqua. Amb la crema de les palmes, palmons i llorers beneïts el Diumenge de Rams de l’any passat obtenim la cendra que ens fou imposada el Dimecres de Cendra. Una cendra que és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l’aspecte dominant durant tota la Quaresma. Una cendra usada ja en temps pretèrits i que es reflecteix en l’Antic Testament, com per exemple a Jdt, 4-11 «Tots els israelites que vivien a Jerusalem, homes, dones i criatures, es prosternaven amb el front a terra davant el santuari, amb el cap cobert de cendra, i descobrien la roba de sac davant el Senyor.» Comencem a fer camí per viure amb intensitat el Tríduum Pasqual.
La Setmana Santa és a tocar, els reusencs ho notem al passar per les peixateries velles, la Vella Quaresma, típica en el costumari català, roman penjada al bell-mig de l’arc més proper a la Capella del Santíssim de la Prioral. Setmana a setmana els infants de les diferents escoles de Reus participen en l’acte de serrar-li una cama, fins a arribar a la setena. Un calendari molt visual que ens vaticina l’arribada de la Setmana Santa, ja que simbolitza aquesta etapa d’abstinència, penediment i dejuni.
La Setmana Santa és a tocar. Els catòlics comencem a fer magre els divendres i a l’aparador del Barato ja hi trobem exposats amb cura tots els elements necessaris que qualsevol confrare ha de menester durant les processons: cucurulles, cíngols, cordons, borles, guants, «golilles», mantellines, etc. No hi poden faltar tampoc les mítiques miniatures penitencials de les diferents confraries de la ciutat. Tothom s’atura embadalit a guaitar, des dels més grans als més menuts.
La Setmana Santa és a tocar, comen-
Jaume Piñol de la Mata President de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus
cen els nervis i les confraries s’afanyen a ultimar els detalls que han preparat de fa setmanes, inclús mesos. L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa s’afanya a tancar el programa general, el cartell de la Setmana Santa 2024 ja s’ha presentat oficialment a l’opinió pública i els actes de les confraries estan ja distribuïts en el calendari confrare de tots aquells que formem la Setmana Santa. Els elements identificadors dels diferents gremis, confraries, germandats, arxiconfraries i congregacions: estendards, banderes, penons, guions, insígnies i medalles ja es comencen a veure per diferents punts de la ciutat.
creixença. El gremi de floristes guarneix els Sants Misteris amb lliris, gladiols, roses... Prenen protagonisme també els clavells, els vermells, símbol de la Passió i sacrifici, vermell de la sang vessada per la redempció i, els clavells blancs, símbol de puresa i innocència.
Tribuna
La realitat diària ens posa en un marc on tot passa molt ràpid, i el que avui pot ser noticia de portada i motiu de debat i discussió en les tertúlies periodístiques, però també dintre de la pròpia societat, s’oblida de manera tàcita, en un exercici de cinisme col·lectiu, on sembla que tot queda en un anunci puntual, per greu que sigui la nova, sense aprofundir, quasi mai, en les repercussions de futur, ni tampoc en el que ha produït el problema noticiable. En el dia a dia, podem comprovar com ja ningú parla dels pelets de Galicia, que va constituir un fet emblemàtic amb discursos polítics i que avui, quasi ningú recorda, malgrat que la seva realitat segueix sent evident, és més, els compromisos presos en el seu moment han caigut en l’oblit induït en funció de no sé quins paràmetres; també el tema de la pagesia, amb reivindicacions inapel·lables i que també pot quedar com una anècdota on la classe política exercirà allò de quelcom pot canviar perquè tot segueixi igual; es fan grans manifestacions i compromisos, però la solució pràctica no es veu, i així es seguirà important el que aquí no es pot vendre, o es continuarà castigant un sector en funció d’una burocràcia que sembla inamovible; pel que fa a la guerra d’Ucraïna, és una altra evidència del que parlo i que s’ha vist superada pel conflicte de Gaza, que ara és referència obligada per no sé quant temps, en el moment que un nou marc de discussió l’aparqui sense cap problema.
És Dimarts Sant i els carrers s’omplen de vestes, atxes, creus guia, tambors...
La Setmana Santa és a tocar i ja ens trobem a les portes de la ciutat Santa de Jerusalem amb palmes i palmons, branques d’olivera i llorer, és Diumenge de Rams! I els catòlics sortim a les places a rebre Jesús, que ve muntat en un pollí. Com ens descriu l’Evangelista Marc: «Molts van estendre els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que tallaven dels camps. Els qui anaven davant i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Beneït el Regne que arriba, el Regne del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!» Mc11,1-10. Però aquesta rebuda tan triomfal no va agradar a les autoritats de l’època i va afegir encara més tensió entre Jesús i el poder establert.
La Setmana Santa és a tocar. Els confrares i congregants quadrem agendes per participar en la majoria d’actes, viacrucis, conferències quaresmals, vigílies d’oració, ofrenes de ciris pasquals, presentacions d’opuscles, exposicions, etc. Es respira ja olor als dies Sants, olor de cera i encens...
La Setmana Santa és a tocar, les bandes de cornetes i tambors, que fa mesos que assagen als afores de la ciutat, ja tenen el repertori triat. Treuen brillantor als instruments de vent, trompetes i cornetes. Els uniformes dels músics surten dels armaris, i també ho fan les vestes, capes i cucurulles dels penitents. Les modistes fan els arranjaments necessaris als infants que estan en temps de
La Setmana Santa ja és una realitat i és que, amb la lectura de la Passió, el Diumenge de Rams, comencem a la Setmana Santa. És Dimarts Sant i els carrers s’omplen de vestes, atxes, creus guia, tambors... Els passos fan aparició a les places, els infants reben les últimes indicacions i estendards, fanals, armats i bandes ja són al seu lloc. Comencen les Solemnes Processons, una catequesi pública dels últims dies de Nostre Senyor Jesucrist. Els penitents, silenciosos, fem camí amb Jesús en el calvari, a poc a poc i sense fer soroll ens preparem per viure el Tridu Pasqual, acompanyant els misteris amb la llum tímida dels cirials avancem tots junts cap a la joia de la Pasqua.
Bona Setmana Santa i que tingueu una joiosa Pasqua de Resurrecció
Els exemples que exposo no són els únics, n’existeixen d’altres, segurament no tant emblemàtics però que igualment suposen ingents volums d’informació per una ciutadania que es veu bombardejada per una inflació noticiable imparable en la seva quotidianitat; no estaria de més meditar del que parlem si a més aquesta dinàmica sempre beneficia a determinats grups socials, i és aquí on el debat del tema es torna fosc en funció dels interessats en parlar d’unes coses o altres.
Es fan grans manifestacions i compromisos, però la solució pràctica no es veu, i així es seguirà ‘important el que aquí no es pot vendre’
La nostra societat, que pot veure amb impotència el que esmento, assumeix un relat manipulat on el que prima és el moment en sí mateix i l’estratègia comunicativa de que una nova en tapa una altra en un exercici teledirigit evident.
No crec que pugui ser assumible oblidar com es prenen determinats sectors el tsunami de noves negatives que exigiran un moviment quotidià al que es deixa sense veu per la pròpia dinàmica que exposo.
És evident que el marc que defineixo és global i, per tant, el problema i les seves alternatives al respecte, son molt complicades, perquè el que sembla que es vol consolidar és una superficialitat absoluta, a tots els nivells, perquè la majoria de la ciutadania sigui aliena a una realitat molt negativa, on es posa en perill la pròpia credibilitat del sistema democràtic que ens hem donat. A vegades, fins i tot, som capaços de justificat qualsevol gestió que, a ben segur, si féssim un exercici d’anàlisi objectiu, rebutjaríem, però que, en funció de la informació esbiaixada que ens arriba, podem acceptar sense valorar. No oblidem, tampoc, tot el que suposen els mitjans telemàtics que també fan la seva tasca de desinformació amb fakes que en masses ocasions no sabem si son veritat o no, per tant, les noves oblidades es converteixen en historia com si el seu oblit fos garantia de no parlar-ne.
Lluís Badia Advocat
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Avui és un dia molt especial: en fas 25, Cori. Desitgem que sempre siguis molt feliç i que cadascun dels teus somnis es faci realitat. Sempre al teu costat. T’estimem molt, molt, molt!!!
Societat L’actuació del grup de dansa Down Revolution a la plaça Prim de Reus va cloure aquest dissabte tota una setmana d’activitats de Down Tarragona, amb motiu de la celebració del Dia mundial de la síndrome de Down. Una setmana que ha estat
focalitzada al Parc Central de Tarragona, on de dilluns a divendres vuit persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals han tingut el seu primer contacte amb el món labora. Pel que fa a Down Revolution, el grup de dansa va néixer l’any
2017 «de la mà de la seva referent», Cris Gázquez, i està format per un total d’onze nois i noies amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals, amb edats compreses entre els 11 i els 40 anys, que assajen a la sala Nova York de Reus. Redacció/Cedida
Roda de Berà Castellà i Juárez van apropar la poesia als residents
Redacció
La gent gran del Centre de dia Marinada de Roda de Berà ha celebrat aquesta setmana el Dia Mundial de la Poesia, amb dos convidats, el subdelegat del govern d’Espanya a Tarragona, Santiago Castellà i el president de Mare Terra Fundació Mediterrània de Tarragona i autor del poemari Sigo Volando, Ángel Juárez que «van apropar la poesia a les persones del centre, amb una gran sensibilitat». Castellà va delectar recitant poemes d’Antonio Machado, entre altres autors vinculats a la infantesa de les persones grans allí presents, i Juárez va llegir fragments del seu llibre Sigo Volando, amb les professionals del centre.
La gerent de L’Arc Serveis -entitat que gestiona el centre de dia–, Jerusalem Torra, explicava que «la literatura i els poemes, a part de tenir la
Juárez i Castellà amb els residents del centre de dia. Arc Serveis
Torra: «la poesia és una eina terapèutica que exercita la memòria»
capacitat d’emocionar-nos i traslladar-nos als espais i als records de la infantesa, és una eina terapèutica que ens
acompanya per resoldre conflictes i situacions complexes del nostre dia a dia, fomenta la imaginació, exercita la memòria i la concentració i promou la reflexió del jo i el món, entre altres coses». Torra va agrair la participació desinteressada dels convidats, «que van fer-nos passar un matí de luxe al nostre centre de dia».
Avui felicita als que es diuen:
Ireneu, Humbert Dula.
Espai patrocinat per:
ÀRIES
21/03 al 19/04
Tota tasca que tingui relació amb l’intel·lectual li trauràs avui el major dels beneficis. La teva part creativa es potencia i serà reconeguda.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu nivell energètic en la jornada estarà per sobre del normal necessitaràs canalitzar les teves tensions de manera ràpida. Ànims.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Els teus somnis s’estan fent realitat, no et quedis curt a l’hora de demostrar-ho davant els altres, guanyaràs l’admiració respecte de molts.
TV local
13:30
14:00
14:30
15:00
15:30
TAURE
20/04 al 20/05
Deixa avui la tossudesa de costat i escolta més atentament els consells de les persones, si segueixes en els teus tretze arribaràs xocaràs.
VERGE
23/08 al 22/09
Unes situacions no esperades dins del teu cercle familiar t’obligaran a realitzar despeses gens oportunes. Atenció als errors o perdràs tot, assessora’t.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Una íntima conversa aportarà belles experiències situacions molt especials. Rebràs notícies de familiars que no esperaves. Nit boja.
BESSONS
21/05 al 20/06
La lluna d’avui no acompanyarà els teus sentiments et posarà una mica desanimat, ves amb compte amb la parella els seus canvis d’ànim.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Esforça’t per mantenir avui una mentalitat més oberta. Arribaran a tu propostes que se sortiran del normal que has d’acceptar com són.
AQUARI
20/01 al 18/02
Tràfic d’aixecar l’ànim, les coses no estan tan mal com penses. Mira al teu voltant veuràs que tens a algú que et vol. La teva mirada serà dolça.
CRANC
21/06 al 22/07
La teva forta imaginació d’avui unida a una gran necessitat de gastar energies et portarà a estar impulsiu i directe amb tots. Trepitja ferm.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva sensibilitat estarà a flor de pell i avui saltaràs a la primera. Si controles la teva personalitat trauràs benefici en tot, fins tot en l’amor.
PEIXOS
19/02 al 20/03
Si desitges aconseguir els teus objectius de manera ràpida no et deixis portar per ningú per a arribar a ells. És el dia perquè et posis en valor.
HORITZONTALS: 1. Forma de l’arameu occidental, parlat escrit des del segle IV aC fins al segle XI. Fet que ha passat. 2. Deixés de banda. Produc- tora del raïm. 3. Llet tallada. Pertanyents a l’amor sexual. 4. Desitjo. Onoma- topeia que expressa el fred. Una d’una. 5. Indica l’est. Treuen pes del vehi- cle. 6. Útil per afaitar-se. Títol anglès. 7. Forma arquitectònica girada. Nombre girat. Vocal. Infusió. 8. Terminació verbal. Casa sense vocals. Ten- dència a passar dissolvent a la solució menys concentrada. 9. Posaríem a un nivell alt. Un newton. 10. Carrer girat. Moneda de Nigèria tallada i girada. Convicció total al revés. 11. Vénen a deshora. Fet amb una navalla. 12. Concepte filosòfic xinès, al revés. Llar capgirada. Vitamina triple. VERTICALS: 1. Disponibilitat econòmica. Característica d’un so. 2. Esti- meu. Abaixarà les veles. 3. Mes que no acaba. Producte eruptiu dels vol- cans. Gamba roja pintada. 4. Detura un curs. Nascut a Atenes, al revés. 5. Útil a les barques. Curt de vista. Ocell que puja. 6. Estil d’un regnat espan- yol. Estarà des de baix. 7. Final de tot. Enganyador. Secreció. 8. Esquena girada d’un èquid. Continent. Carboni. 9. Part d’un arbre que creix al revés. Cervell. 10. Crit tallat. El cor ho és, al revés. Viamina doble. 11. Sorreres. Lletra. 12. Mig sastre. Comencen la nit el dia. Fa gros el globus.
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta. St Antoni Maria Claret, 18.
Telèfon 977 896 078.
Plana Garcia, Virginia.
Sant Benildo, 10.
Telèfon 977 549 790.
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.
Telèfon 977 322 751.
Ornosa Gispert, M.Teresa. Raval de Santa Anna, 58.
Telèfon 977 343 018.
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors. Via Roma, 17-19. Telèfon 977 382 761.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes. Moragas i Barret, 2, local 2. Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles. Plaça del Pati, 9. Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64.
Telèfon 977 660 333.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
PÀRKING + TRASTER
Avgda. Andorra nº7 TARRAGONA. Tel. 636.564.323
PIS DÚPLEX EN VENDA A VALLS. 130m2, 3 habitacions. Gran menjador. Cuina independent. Bany y lavabo. Terrassa. Zona Pius Hospital. Preu. 54.000€. Tel. 607.903.361
ESPAÑOLA 52, BUSCO HABITACIÓN tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347
REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
PROFESSIONALS
TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879
CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR ECONÓMICO. Tel: 642.094.115
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
VENDO OPEL INSIGNIA automático. 2017. 170 cv. 8.750€ Tel: 722 410 077
MASAJISTA Tarragona. Tel. 603.254.131
MASAJES RELAJANTES Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASATERAPEUTA.
Relax total. Particular. Tel: 663.195.232
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona. Tel. 602.033.898
SALIDAS. RELÁJATE CONMIGO. Tel: 673.838.453 Particular
MASAJE ENTERO
CAMILLA. Privado. Tel: 604.390.445
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel: 634.690.215
VEN A RELAJARTE...
Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847
MASAJES cita prèvia. Tel. 647.338.332
MASAJES RELAJANTES Reus. Tel. 677.754.548
MAYCA CATALANA. Vive tus mejores masajes integrales. Disfrútalos!!. Llámame 692.780.087
ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital.Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
El temps
Màxima Mínima Estat del cel Durant la matinada augmentarà la nuvolositat de sud a nord i el cel quedarà entre molt ennuvolat i cobert. Precipitacions
Previsió pel Camp de Tarragona
Fins a migdia s’espera precipitació extensa que avançarà de sud a nord i podrà afectar qualsevol punt. A partir de llavors serà més dispersa i afectarà principalment el nord i oest del país, si bé de nou a partir del vespre tornarà a fer-se extensa i podrà afectar a qualsevol indret. Serà d’intensitat entre feble i moderada, i acumularà quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, localment abundants. La cota de neu rondarà els 2.200 metres, baixant al final del dia fins als 1.800.
Exposicions CaixaForum Tarragona ha inaugurat una exposició que fa una mirada crítica i reflexiva al món dels videojocs i del seu impacte en la societat present i futura
Només travessar el llindar de l’entrada de la nova exposició de CaixaForum Tarragona, el visitant ja pot decidir si vol formar part del joc. Si respon afirmativament, rep un dispositiu –el Coin–, que podrà personalitzar amb el seu perfil, i que haurà de fer servir per anar responent les preguntes que es trobarà durant el recorregut expositiu. Al final, una pantalla li mostrarà el seu avatar segons les respostes donades, revelant-li quina és la seva relació amb els videojocs.
Aquesta és la part més lúdica de l’exposició Homo ludens. Videojocs per entendre el present, que es va inaugurar dijous passat a Tarragona, i que es planteja com una mirada reflexiva, crítica i contemporània al món dels videojocs. El recorregut s’articula mitjançant 55 peces de 28 creadors, que conviden a contemplar el videojoc des d’una mirada cultural, social i artística. La mostra està comissariada per Luca Carrubba codirector de l’associació ArsGames, que es dedica a la recerca i la difusió cultural dels videojocs.
El recorregut transcorre per sis sales temàtiques, totes interactives, en què el visitant assumeix el paper de gamer, tot i que no jugui activament en cap dels videojocs que es mostren. És així com es posa de manifest que tots som, d’una manera o altra, jugadors d’una vida que ha estat videoludificada.
En la mostra es tracten aspectes com ara l’ús dels videojocs com a eines de
L’exposició s’articula en sis sales o espais que tracten aspectes diferents relacionats amb els videojocs. C.S.
MTamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Cristina Serret Alonso
progrés en sectors com l‘urbanisme, l’arquitectura o la medicina; el fenomen dels eSports o esports electrònics; la capacitat dels videojocs de generar un model econòmic estable o de quina manera les dinàmiques dels videojocs són presents en la nostra vida fora de les pantalles. La mostra també és una bona oportunitat per conèixer o endinsar-se en el món de l’art associat al videojoc, amb interessants projectes, com una escultura audiovisual interactiva o diverses peces de videoart. Com és habitual a CaixaForum, s’ofereixen visites guiades i també visites adreçades al públic familiar, opcions
Director General: Marc Just
Director:
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
que resulten prou interessants, donat que són una bona manera d’entendre i aprofundir en el contingut de la mostra. Homo ludens. Videojocs per entendre el present, es podrà visitar fins al 28 de juliol.
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com]
Especials: Anna Ferran
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Interacció
Al final de la mostra un avatar revela la relació del visitant amb els videojocs
’expliquen els meus pares que, de joves, Divendres Sant era tradició a Reus llevar-se ben d’hora per anar a buscar farigola. Aquesta herba aromàtica va ser un ingredient habitual de la cuina de les nostres contrades durant segles. La farigola comú, que és la que creix de manera salvatge a la Mediterrània, floreix entre març i abril. Així doncs, per Setmana Santa, aprofitant el primer dia festiu, era el moment ideal per collir-la. Un costum que, com us podeu imaginar, comportava certa xerinola. A més, els participants del Via Crucis local -que cuitaven a aconseguir farigola en parades de la plaça Mercadal en acabar-lo- solien coincidir, durant el seu recorregut, amb els que marxaven. Per evitar això, durant molts anys del franquisme, la Guàrdia Civil arribava a apostar-se a les principals sortides de la ciutat amb l’objectiu d’impedir aquell alegre èxode. Sembla que se’ls colava gent per tot arreu, tanmateix, es tractava d’una mesura dissuasòria que, no cal dir-ho, sempre en restava uns quants. Divendres Sant també que era l’únic dia de l’any que, durant la dictadura, tot havia d’estar tancat, inclosos locals socials i entitats. Tampoc no gosessis escombrar perquè, si et venia l’acudit d’agafar la granera, la casa se’t podia omplir de formigues. La Setmana Santa ha canviat molt, sortosament, però espero que segueixi arribant acompanyada, com un bell maridatge, de l’esclat de la farigola. Ja està passant que la seva floració s’avença pel canvi climàtic i la sequera.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Distribució
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
