Dimarts 20 de febrer de 2024

Número: 4.984 www.diarimes.com

DIMARTS 20 DE FEBRER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Tarragona

4i5

La majoria d’agrupaments escolta de la ciutat afronten el repte del relleu generacional Opinió

Esports 19 El CBT afronta un calendari exigent en el qual l’objectiu de la permanència depèn dels partits fora de casa

21 Josep Maria Buqueras. La revolta pagesa i la PAC: «Manquen joves perquè ningú vol ser un màrtir» Gerard Martí

Reus 7

Turisme i hostaleria, dos motors que roden junts Engega TurisMarket, el primer saló que posa en contacte a professionals del sector turístic i de l’hostaleria de la Costa Daurada Societat

El preu mitjà d’un garatge privat a Tarragona supera els 15.000 euros A la majoria de les localitats del Camp de Tarragona, els preus han augmentat lleugerament l’últim any 2

Tarragona

Comencen les obres de pacificació al Serrallo, on hi haurà un tècnic que informarà els veïns mentre durin 3 Tarragona

L’Ajuntament encarrega un estudi per determinar com millorar les mesures contra l’excés de població de coloms 6

2

Dimarts 20 de febrer de 2024

Els garatges a Tarragona pugen un 7% el seu preu i costen 15.306 euros de mitjana Economia El mateix equipament a Reus costa de mitjana 1.200 euros menys, segons dades de l’índex immobiliari Fotocasa Evolució del preu dels garatges als municipis

Oriol Castro Els preus per a comprar un garatge a Tarragona han augmentat un 6,7% en els darrers anys. Actualment, la tarifa mitjana d’aquests equipaments se situa als 15.306 euros de mitjana. El 2018, el preu era de 14.342 euros.

Aquestes dades s’exposen a l’estudi Variació acumulativa dels garatges a Espanya el 2023, publicat per l’índex immobiliari Fotocasa. La pujada de preus a la ciutat està en sintonia amb la situació al conjunt de Catalunya, on des del 2018 les tarifes dels garatges han augmentat un 9,1%, situant-se en els 13.523 euros.

Pel que fa a Reus, el preu de mitjana d’un garatge és 12.142 euros. En aquest cas, l’encariment de les propietats en els últims cinc anys ha sigut del 13,1%. Per tant, un garatge a Tarragona val 1.200 euros més que a Reus.

Més enllà de les capitals, la mitjana de l’import d’aquests espais al Camp de Tarragona se situa en els 13.120 euros.

Aquí, destaca la situació a Salou, ja que és el municipi amb els garatges més cars del territori i el cinquè a nivell català, amb 19.823 euros de mitjana.

Aquesta conjuntura es dona tot i que en el darrer any les tarifes han baixat un 7,5% a la

Els preus dels garatges a Tarragona han augmentat un 7% en cinc anys. Gerard Martí

La xifra

13.120 euros

El preu mitjà que costa un garatge al Camp de Tarragona

capital de la Costa Daurada.

En contrast, al poble veí de Cambrils, els preus dels garatges s’han disparat un 26,6%. L’augment ha produït que la tarifa de mitjana se situï en els 14.826 euros, mentre que fa just un any el valor era d’11.708 euros. Seguidament, trobem a Vila-seca, on els garatges al municipi costen de mitjana 12.524 euros.

El procés de participació en el Pla Estratègic de Cultura es reprèn Cultura Es realitzaran la taula de Lletres, Patrimoni i Arts Visuals Redacció El darrer trimestre de l’any passat va engegar el procés participatiu del Pla Estratègic de Cultura, amb una primera taula sectorial de les Arts Visuals i amb la voluntat de completar aquests espais de diàleg enguany en tots els

àmbits.

El primer sector convocat és el de les Lletres, aquest dimarts a les 18 h, al Centre Cultural Antic Ajuntament. El dimecres 28 de febrer, també a les 18 h, en aquest cas a la sala Josep Yxart del Teatre Tarragona, serà el torn del sector de la Divulgació del patrimo-

ni històric. Per últim, el dia següent, dijous 29 de febrer, a les 18h a Mèdol, es donarà cita el sector de les Arts visuals.

Totes les sessions estan conduïdes per una dinamitzadora, i cadascuna té una durada de dues hores cadascuna. Tot i que s’han convidat persones de l’àmbit professi-

Bastant més per sota del preu mitjà al Camp de Tarragona està Calafell, on augmenten les tarifes un miler d’euros respecte al 2022, amb 11.724 euros de mitjana, i Valls, on els equipaments tenen un valor d’11.287 euros. A la costa, Mont-roig del Camp no passa dels 11.000 euros i la seva mitjana es queda en 10.450 euros, mentre que a Torredembarra onal en cada cas, les trobades són a porta obertai gratuïtes.

Aquest procés participatiu té l’objectiu de començar a cosir una diagnosi per a una estratègia cultural per Tarragona, a curt i mitjà termini, que permeti donar estabilitat i millorar les polítiques culturals municipals.

Paral·lelament, l’Ajuntament ha estrenat un nou apartat al web municipal en què es recull què és el Pla Estratègic, l’agenda corresponent i les aportacions ja realitzades tant en format audiovisual com escrit.

Municipi

Preu mitjà garatge 2018

Preu mitjà garatge 2022

Preu mitjà garatge 2023

Salou

-

21.433€

19.823€

Tarragona

14.342€

15.404€

15.306€

Cambrils

-

11.708€

14.826€

Vila-seca

-

-

12.524€

Reus

10.694€

11.842€

12.098€

Calafell

-

10.891€

11.724€

Valls

-

-

11.287€

Mont-roig

-

-

10.450€

Torredembarra

-

9.688€

10.044€

Els preus per un garatge a Cambrils han augmentat un 26% en un any

Salou és el cinquè municipi de Catalunya amb les tarifes més cares

els preus dels garatges han augmentat més de 300 euros, passant de 9.688 euros l’any passat a 10.044 euros de mitjana aquest any.

A la capital del Baix Penedès els preus per aquests espais s’han mantingut sobre els 7.000 euros en els darrers cinc anys. Actualment, la mitjana es troba en els 7.196 euros.

Per últim, a la Pobla, les tarifes dels garatges han disminuït minsament el darrer any, passant de 5.810 euros de mitjana, a 5.462 euros.

La Pobla, el més barat Per la cua, els municipis amb els garatges més barats al Camp de Tarragona són El Vendrell i la Pobla de Mafumet.

Primera Taula de les Arts Visuals, el passat desembre. Mèdol

Dimarts 20 de febrer de 2024

Arriba el Casino Tarragona Comedy aquest divendres Societat Casino Tarragona tornarà a apostar, un any més, per l’humor com un dels pilars destacats de la seva oferta d’oci global a la ciutat. Del 23 de febrer al 8 de novembre, la sala T-Space serà l’escenari del cicle de monòlegs Casino Tarragona Comedy, que comptarà amb reconeguts monologuistes i còmics com Charlie Pee, Borja Nicolau, Adri Romeo, Txabi Franquesa, Dario Orsi i Fran Pati. Els monòlegs se celebraran els divendres a les 21 hores i les entrades, que tenen un preu d’entre 12 i 18 euros, es poden adquirir al web del Casino. Redacció

El grup Siroco actuarà a la calçotada de Mare Terra Societat La Fundació Mare Terra celebrarà, aquest dissabte a les 12.30 hores, la desena edició de la calçotada popular a l’Escola de Natura, situada al carrer de l’Arquebisbe Josep Pont i Gol. Per un preu de 28 euros, els assistents podran gaudir de calçots amb salsa, carn, pa, aigua, vi, cafè i postres.

Els pagaments es faran exclusivament en efectiu. A més de l’habitual menjar, els participants tindran l’oportunitat de gaudir d’un Vermut Rumbero acompanyat de la música del grup Siroco.

Les reserves es poden fer als 977 55 13 00 o a secretaria@ mare-terra.org. Redacció

Comença la pacificació dels carrers Sant Pere i Gravina al barri del Serrallo Urbanisme S’han iniciat els treballs previs i, en pocs dies, hi entrarà la maquinària John Bugarin La reurbanització i pacificació dels carrers Sant Pere i Gravina al Serrallo ja ha començat. Aquesta setmana s’han iniciat els treballs previs i, en els pròxims dies, està prevista l’entrada de la maquinària pesant per a l’execució de les obres. Ahir, operaris de l’Ajuntament de Tarragona van fer tasques de senyalització a la zona. A banda, els tècnics municipals van revisar les xarxes aèries de serveis, ja que el projecte de remodelació dels carrers interiors del barri mariner inclou la reordenació de les línies telefòniques i elèctriques, que passaran a ser soterrades.

El principal canvi que es viurà als carrers Sant Pere i Gravina és que passaran a ser de plataforma única. D’aquesL’Ajuntament va col·locar ahir la senyalització excepcional per obres en ambdós carrers. Diari Més ta manera, els vianants passaran a ser els protagonistes Desenvolupament de les obres i tindran un ús preferent respecte al trànsit motoritzat, que veurà com es reduirà la velocitat màxima a la qual es podrà circular per aquestes vies. Per donar més seguretat a la gent que vagi a peu, les voreres passaran a tenir dos metres d’amplada.

El termini d’execució serà de quatre mesos. «L’obra s’executarà en paral·lel als dos carrers per optimitzar al màxim els recursos i, així, tenir a punt la remodelació per a

3

Un tècnic anirà atenent i informant els veïns durant l’execució de l’obra l’estiu», apunta el conseller de Territori, Nacho García. GICSA, l’empresa encarregada de la reurbanització, desenvoluparà el projecte en dues fases de dos mesos cadascuna. La primera comprèn la remodelació d’ambdós carrers entre el carrer Pere Martell i la plaça de Sant Magí. Quan es finalitzi aquest tram, es continuarà la reforma fins al carrer Sant Joan. L’accés als pàrquings privats es veurà afectada, però s’establiran franges horàries en funció de com avancin dels treballs.

Com a mesura excepcional, el veïnat tindrà a la seva disposició un tècnic que informarà, gestionarà i resoldrà les incidències i problemàtiques que es puguin generar durant les obres. Igualment, es facilitarà als residents de la zona un telèfon i un correu que estarà disponible les 24 hores del dia. «És un valor afegit a l’obra, aquesta figura les anirà actualitzant mentre es vagin executant els treballs», assegura la consellera Montse Adan, regidora del barri del Serrallo i Part Baixa, que divendres es va reunir amb veïns, restauradors i comerciants de la zona en una assemblea oberta per resoldre els seus dubtes.

Finançament europeu La pacificació dels carrers Sant Pere i Gravina suposaran una inversió de 721.230 euros, que provenen dels 3,5 milions d’euros que va rebre l’Ajuntament el 2022 amb el seu projecte Tarragona entre Blau i Verd, a través dels fons europeus Next Generation.

4

Dimarts 20 de febrer de 2024

Helena Viñas

E

ls dissabtes són dies de descans escolar, però no per a tots els nens. Alguns assisteixen a un dels cinc caus que existeixen a Tarragona: Ixent, Fent Camí, Alverna, Gelsto i Xaloc. Aquests agrupaments aprofiten els matins i les tardes de dissabtes per a organitzar tota mena d’activitats, des de tallers i jocs fins a, durant les vacances escolars, campaments d’estiu i hivern.

Tot i la diversitat de projectes que duen a terme, tots tenen un objectiu en comú: educar a través del lleure. Júlia Rovira, cap del cau Fent Camí, explica que empren el mètode escolta i guia, «on els infants són els protagonistes, i potenciem el seu creixement personal i esperit crític», a través de l’entorn. Cada agrupament decideix de quina manera aplica aquest mètode; per exemple, en el cas de Xaloc, proposen quines temàtiques volen treballar des de l’inici del curs, com la coneixença de la ciutat, concreta una de les seves caps, Avril Martínez.

Per a totes les edats Els agrupaments tarragonins estan conformades per entre 40 i 70 infants, a més dels monitors, que solen ser una mica més de 20 (segon marca la ràtio, entre dos i tres per cada 24 infants, com a màxim). Les diferents edats són organitzades per branques: Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys); Llops i Daines (de 8 a 11 anys); Ràngers i Noies Guia (d’11 a 14 anys); Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys) i Truc 1 i 2 (a partir de 17 anys).

Tot i haver-hi diferents opcions per inscriure’s, alguns caus tenen llistes d’espera.

Davant aquesta situació, en cas que quedi alguna plaça lliure, deixen entrar un mínim de persones per a completar una branca, formada per 8 llocs. «Intentem que siguin 4 nois i 4 noies, pel tema de la paritat», explica Martínez, qui remarca que són molt estrictes amb l’assistència al cau perquè, qui tingui la plaça, la cuidi de veritat. Pep Aldave, de l’agrupació Alverna, explica que també prioritzen aquells infants que tenen un germà ja dins.

Locals i finançament Mentre alguns agrupaments executen les seves activitats en centres escolars, com Ixent, a la Salle, o Fent Camí,

A l’esquerra, una de les excursions organitzades per l’agrupament Fent Camí i, a la dreta, una altra, realitzada pel cau Gelsto. Cedides per Fent Camí i Gelsto

Escolta i guia a la ciutat

Vida i reptes dels caus a Tarragona Entre jocs i tallers, els cinc agrupaments de la ciutat s’enfronten a desafiaments com el relleu generacional dels monitors a Saavedra, la resta tenen el seu propi local. Amb tot, des de Fent Camí ja fa temps que s’enfronten al repte d’aconseguir un espai que sigui seu.

El principal problema amb què es troben és que no volen abandonar la Part Alta, el seu lloc d’origen i activitat: «Els edificis que hi ha estan en runes. Al final la recerca és com una lluita que mai acaba», expressa Rovira.

Un altre dels pilars fonamentals de l’activitat d’un agrupament és el finançament. Els cinc caus coincideixen a dir que tenen dues fonts principals: la quota anual que paguen les famílies, que ajuda a cobrir el cost de l’assegurança dels infants, i el que anomenen extrajobs. Aquests engloben des de muntar pa-

radetes per Sant Jordi, fins a vendre loteria de Nadal o fer barres a les festes majors.

La falta de relleu de caps La feina dels monitors és primordial, ja que són qui organitzen tots els aspectes del cau. Amb tot, la gran majoria d’agrupaments es troben amb una falta de relleu generacional per a cobrir les places dels caps quan aquests deixen la seva posició. Aquesta situació ha provocat que, sovint, s’hagin hagut d’unir dos branques en una, com Truc 1 i 2.

La falta de substituts es pot deure a diferents causes.

D’una banda, que ‘la vida’ d’un cap sigui cada vegada menor: «Abans poder s’hi estaven 12-13 anys, ara, com a màxim, 5», explica Rovira.

Mocador de l’agrupament Alverna. @aeigalverna

Dimarts 20 de febrer de 2024

5

Torna la campanya de donació de sang als campus de la URV Salut L’objectiu és arribar a les 400 donacions Redacció

Un dels integrants més petits del cau Xaloc, que compta amb 80 infants i joves. Cedida per Xaloc

Martínez: «Cal un relleu potent que estimi el moviment escolta»

Per als grups de més de 24 infants, els monitors han de tenir el títol de director

Una altra podria ser la falta de motivació i vocació per a dur a terme aquesta activitat voluntària, expressa David Soto, del cau Gelsto.

Amb tot, per tal d’enfrontar aquesta problemàtica, els agrupaments empren diferents mitjans de difusió per aconseguir monitors. Jana Roig, del cau Ixent, concreta que sobretot funcionen a través del «boca a boca», a més d’intentar que, qui s’estigui traient la titulació, faci les

pràctiques amb ells, o que els que ja són membres del cau, convidin els seus amics.

D’altra banda, Aldave comenta que a Alverna no s’han trobat amb el problema del relleu generacional. És per això que, quan els arriben monitors que no necessiten, els recomanen anar als caus a qui sí que els fan falta. Sigui com sigui, des de Xaloc remarquen que «cal un relleu potent que estimi el moviment».

Després del bon resultat de la prova pilot de l’any passat, la URV reedita la campanya de donació de sang als campus amb el Banc de Sang i de Teixits. La fita és arribar a les 400 donacions (l’any 2023 en van ser més de 300) i, alhora, sensibilitzar la comunitat universitària perquè siguin donants habituals.

Les jornades comptaran amb la col·laboració voluntària de fins a 35 estudiants del grau en Infermeria de la URV. A més de promoure la campanya als campus, s’encarreguen de fer el primer cribratge dels donants un cop arriben al punt de donació per comprovar-ne la idoneïtat i fan també l’acompanyament i observació posterior a la donació.

Per a poder donar sang, cal apuntar-se al web urv. cat/laurvdonasang. Les ubi-

Donacions al campus Catalunya per la campanya d’aquest 2024. URV

Fins a 35 estudiants d’Infermeria faran de voluntaris en la campanya cacions concretes on es realitzaran les jornades són el Campus Catalunya, a la carpa de la plaça de la Concòrdia; a

Vila-Seca, a la Facultat de Turisme i Geografia; al Campus Bellissens, a la unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits; a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, a la sala d’actes de l’Antic Hospital de Reus; al Campus Sescelades, a la carpa davant del CRAI; i a la Seu Baix Penedès, a l’aula VA0002.

6

Dimarts 20 de febrer de 2024

L’Ajuntament encarrega un estudi per afinar les mesures anticoloms Neteja El consistori busca estratègies per a l’any vinent, quan farà el nou contracte de control d’aus Orts: «Descartem el pinso anticonceptiu, ja que tenim avalat que no funciona»

Oriol Castro L’Ajuntament de Tarragona ja prepara l’estratègia que utilitzarà a partir de l’any que ve per a combatre els coloms. El consistori ha tret a licitació aquesta setmana un contracte menor d’assistència tècnica per a la gestió d’aquestes aus salvatges urbanes.

L’empresa encarregada ajudarà tècnicament a l’Ajuntament a fer una anàlisi documental de la situació, un disseny de l’estratègia de gestió de les aus i l’agilització de la gestió de procediments de requeriments als propietaris d’immobles on viuen els coloms. El mateix consistori ja apunta a la petició d’oferta que l’estudi tractarà, com a mínim, les espècies del colom domèstic, el tudó i la tórtora turca.

el pinso anticonceptiu, ja que tenim un informe que avala que no funciona mentre hi hagi disponibilitat d’aliment al Port de Tarragona», apunta Orts. En aquest sentit, l’Ajuntament busca trobar noves solucions a la sobre població de coloms, aplicant metodologies de control ètic i estratègies de benestar animal.

L’Ajuntament tindrà al maig un nou estudi que apuntarà noves mesures per combatre els coloms. Gerard Martí

«És un contracte per tal d’analitzar i millorar totes les accions possibles davant aquesta problemàtica», ex-

plica la Consellera de Neteja Pública, Sonia Orts. L’adjudicatari haurà de presentar un informe que inclogui les

principals causes de la sobre població de coloms a la ciutat.

«S’avaluaran possibles estratègies. Donem per descartat

Expedients als edificis A part, el consistori relegarà en l’empresa adjudicatària els procediments de requeriments en immobles afectats per les aus. Aquesta és una de les causes de la preocupant

situació, ja que l’Ajuntament es troba amb dificultats burocràtiques i de gestió a l’hora d’actuar en edificis privats.

«Volem tirar endavant requeriments en immobles tancats o privats on hi ha coloms i saber com podem solucionar-ho», afirma Orts.

L’Ajuntament destinarà 17.545 euros, amb IVA, per a aquest estudi, que s’haurà d’entregar abans del 9 de maig. «En definitiva, es tracta de millorar les mesures anticoloms a la ciutat», conclou la consellera.

Pròrroga fins al 2025 Fins a l’any vinent, el consistori mantindrà les mesures de control de coloms que ha aplicat en els darrers tres anys.

Aquestes accions consisteixen en el servei de desplegament de gàbies i captures massives d’aquestes aus, així com la retirada de nius.

L’Ajuntament va decidir prorrogar els contractes de les empreses encarregades del servei, ja que creu que l’han prestat de forma correcta.

El govern municipal farà un contracte totalment nou l’any que ve amb l’objectiu d’afinar la lluita contra les aus.

Tarragona commemora el 8M amb una vintena d’actes reivindicatius

El Port forma tècnics de Salvament Marítim sobre dos drons portuaris

Societat Es desenvoluparan al llarg de gairebé dos mesos

Seguretat La jornada va mostrar les capacitats d’aquests mitjans

Redacció

Redacció

La programació d’enguany amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, comptarà amb una vintena d’actes, que s’allargaran durant gairebé dos mesos. Sota el lema A pas ferm, les activitats tindran lloc entre els dies 29 de febrer i 25 d’abril.

La programació d’enguany se centra en actes amb mirada feminista, antiracista i descolonial dins la cultura transformadora, i comptarà amb propostes gratuïtes fins a completar aforament, que s’ubicaran en diferents espais de la ciutat com la Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta o la Casa Canals.

Entre els actes més destacats hi ha programada, per l’1 de març, la presentació del nou pòdcast Dona que Dona a Tarragona Ràdio.

D’altra banda, pel 6 de març, al Centre Cultural de l’Antic

L’Autoritat Portuària de Tarragona va organitzar el passat 14 de febrer una jornada sobre drons portuaris, amb l’objectiu de donar a conèixer la metodologia d’ús de UAS (Unmanned Aerial System) al Port de Tarragona. A l’acte hi van assistir els caps del centre de SASEMAR de l’arc mediterrani, juntament amb membres de la Seguretat Corporativa del Port de Barcelona i especialistes en la matèria.

La jornada va servir per presentar i donar a conèixer les capacitats dels mitjans aeris no tripulats i la seva integració en la seguretat quan hi ha una emergència on el personal no té accés per intervenir de forma directa.

El dron més gran amb el que compta el Port, el Mavic 300 RTK, està equipat amb càmeres de visió d’alta de-

Manifestació amb motiu del 8M, l’any passat. Gerard Martí

La lectura del manifest es realitzarà el 8 de març a la 13 h davant l’Ajuntament Ajuntament acollirà l’entrega dels punts de llibre de dones tarragonines.

El mateix 8 de març tindrà

lloc la manifestació, la lectura del manifest a les 13 h davant de l’Ajuntament de Tarragona i la lectura dramatitzada Realitats de les dones del món a l’Espai Jove Kesse.

Els llocs i els horaris d’aquests actes programats pel 8 de març es poden consultar a través del QR del cartell del cicle d’activitats.

Jornada de formació sobre drons portuaris. Port de Tarragona

Ambdós drons disposen de càmeres de visió d’alta definició finició i infraroja, així com d’una càmera tèrmica i l’última tecnologia en sistemes de control i comandament de

l’equipament.

D’altra banda, el segon dron, el Mavic 2 Enterprise Advanced, és més petit i versàtil, i està equipat amb una càmera visual d’alta definició, una càmera tèrmica, un focus i un altaveu, així com amb l’última tecnologia en sistemes de control i comandament.

Dimarts 20 de febrer de 2024

7

Cabré: «Ens hem de sentir orgullosos de treballar en un sector com el nostre»

En la fira, conviuen empreses d’àmbits com la gastronomia, els congelats, la ciberseguretat, la tecnologia o l’interiorisme que volen conèixer potencials clients. Gerard Martí

El TurisMarket dona el tret de sortida amb més de 60 expositors que busquen establir contactes Turisme Empreses i autoritats esperen que sigui «el primer any de molts» i que ajudi a impulsar el sector Sergi Peralta Moreno El TurisMarket, el primer saló per als professionals del sector de l’hostaleria i el turisme de la província de Tarragona, va donar ahir el seu tret de

sortida. 62 expositors hi estan presents —fins avui— per mostrar els seus productes, serveis i novetats i esperen, sobretot, fer contactes. «Ens pot arribar a servir de trampolí per arribar a nous clients

que no tenim l’oportunitat de conèixer», reconeixia el gerent de Fruites Civit, Lluís Civit. El project manager del departament de residencials de Solargest Renovables, Àlex Ollé, afegia que espera «fer

contactes en l’àmbit industrial», tot arribant a «càmpings, hotels i granges». «Hem pogut contactar amb clients de la zona», rematava el comercial de l’empresa de solucions tecnològiques Cide Hiopos,

Narcís, Puig passades unes hores des de l’obertura de portes a firaReus Events.

El TurisMarket va néixer amb l’objectiu de donar visibilitat a una indústria turística que, malgrat que represen-

ta el 26% del PIB del territori, té un estigma. «Ens hem de sentir orgullosos de treballar en un sector com el nostre, que genera impuls econòmic i felicitat», va valorar la presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) de la província, Berta Cabré, qui va destacar que el sector «no para de transformar-se i evolucionar».

Al seu torn, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va subratllar que «tot el que arrossega el sector turístic és impressionant». De fet, entre els expositors, hi havia propostes d’àmbits com l’interiorisme, la ciberseguretat i el salvament i el socorrisme. «Heu estat capaços de plantejar aquest esdeveniment entre empresaris, emprenedors, federacions d’hostaleria i turisme, autoritats i universitats: segurament serà un èxit brutal», va apuntar Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball Nacional i vicepresident de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).

Autoritats i expositors van aprofitar la inauguració per predir que serà «la primera de moltes fires», en paraules de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. «Esperem que TurisMarket quedi en el calendari anual de la demarcació», va comentar Llauradó. «Espero que sigui el primer any de molts», va tancar Civit.

8

Dimarts 20 de febrer de 2024

Adif reforçarà «la fiabilitat del servei» amb un nou edifici

El Sopar per Nicaragua celebra l’edició número 25 Solidaritat

Transport Projecta una construcció al costat de l’estació per acollir un SIC Sergi Peralta Moreno Adif ha projectat construir un nou edifici als terrenys de l’estació de tren de Reus, al costat de la base actual. L’immoble acollirà un Servei Itinerant de Circulació (SIC), un equip de persones que té com a objectius «contribuir a la seguretat en la circulació» i «participar en la resolució i informació d’incidències en el trànsit ferroviari» de la seva zona d’influència, per tal de «garantir la seguretat, qualitat i fiabilitat del servei» i «optimitzar la regulació i gestió del trànsit ferroviari». En concret, Adif

considera que l’enclavament de la capital del Baix Camp necessita un reforç amb el SIC «per aconseguir l’adaptació dels recursos humans a les necessitats actuals i futures de l’explotació».

La base, d’una planta, tindrà una superfície de 230 metres quadrats (m2) —amb una superfície útil de 196,61 m2—, que es dividirà en una zona operativa i tècnica —inclourà una oficina per al supervisor de circulació i una aula de formació— i una altra de serveis i infraestructures, amb vestidors, una àrea de descans i un magatzem. L’edi-

Es planteja que la base del servei itinerant de circulació se situï al costat de l’edifici de l’estació. Gerard Martí

fici s’edificarà amb panells prefabricats de formigó i s’ha dibuixat amb una planta rectangular, un passadís central i sales en ambdós costats, diferenciant els espais operatius i els serveis, una distribució «que confereix a l’immoble marcades característiques funcionals pel que fa a accés

i registre d’instal·lacions i la possibilitat d’ampliacions futures, sense necessitat de grans actuacions», tal com destaca Adif en la documentació tècnica.

El pressupost base de la licitació ascendeix a 601.311,19 euros (IVA inclòs). El termini d’execució dels treballs

s’ha calculat en 6 mesos. En aquests moments, l’expedient de contractació es troba en fase d’avaluació, després que el 15 de febrer fos l’últim dia en què les empreses podien presentar les seves ofertes.

Està previst que es coneguin les propostes econòmiques la setmana que ve.

L’Ajuntament posa a punt el camp de futbol municipal de Mas Iglesias Equipaments

L’Ajuntament està portant a terme tasques de manteniment i millora de les instal·lacions del camp de futbol de Mas Iglesias. Les feines es van iniciar el 30 de gener amb la neteja del paviment exterior i, a partir del 5 de febrer, van començar la resta de tasques que comprenen, a més d’intervencions de manteniment,

la incorporació de millores, com la col·locació de llums leds, per ser més eficients i garantir un menor consum elèctric, o l’arranjament dels vestuaris amb feines de paleta i fontaneria per renovar les dutxes i la instal·lació d’aigua calenta sanitària. També s’estan portant a cap actuacions com la substitució de les xarxes de protecció del períme-

tre del terreny de joc, la revisió dels elements esportius i de la grada i la reposició dels objectes malmesos. La intervenció forma part del pla de millora de les instal·lacions esportives municipals que es va presentar el passat setembre i que suposa la inversió de 100.000 euros als onze equipaments que gestiona Reus Esport i Lleure. Redacció

Crema un pati i la façana d’un habitatge a Reus

Un operari, treballant a la xarxa del perímetre del terreny de joc. Aj. Reus

L’AMiPA de La Vitxeta fa sentir el seu enuig durant el TurisMarket

Aleix Alvarez Vall recull el Premi Restaura 2023 del Govern català

Educació

Premis El restaurador Aleix Alvarez Vall, del Taller Avall, va recollir ahir el Premi Restaura 2023 que la Generalitat de Catalunya li ha concedit «per la seva tasca de conservació i restauració del patrimoni de la cultura popular del país, especialment pel que fa a la imatgeria festiva i religiosa». SPM/Cedida

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMiPA) de l’Escola La Vitxeta es va concentrar a firaReus Events abans de la inauguració del TurisMarket per protestar contra el tancament d’una línia d’I3 al centre. Ho va fer aprofitant la presència d’autoritats polítiques. SPM/G. Martí

El Sopar Solidari per Nicaragua celebrarà la seva edició número 25 aquest divendres amb un acte especial. Es tracta de la projecció del documental Florecerás Nicaragua, d’Helena Closa, que recull el testimoni de dones nicaragüenques que viuen exiliades per protegir-se de les amenaces del règim després de les revoltes que hi va haver l’any 2018. En acabar l’emissió, hi haurà un col· loqui amb la directora i una protagonista del documental. Prèviament, està previst que es parli del projecte d’agermanament amb Nicaragua Programa de beques per accedir a la universitat, d’AQUN. Tancarà la jornada un sopar amb productes típics de Nicaragua, per un preu de 15 euros: arròs amb frijoles, carne desmenuzada, vi ecològic i de proximitat i postres. L’acte serà a les 19.30 h., al Centre Cívic Migjorn. Redacció

Successos Els Bombers de la Generalitat van extingir ahir un foc a un habitatge de dues plantes del carrer Manuel Hugué. El cos va rebre l’avís a les 15.22 h. i hi va enviar cinc dotacions.

L’origen del foc hauria estat una rentadora, que cremà un pati i una façana en propagar-se per una enfiladissa.

No hi va haver afectació estructural ni ferits. Redacció

Dimarts 20 de febrer de 2024

‘El síndrome de la constancia’ i ‘Faç’ triomfen als Premis Òrbita 2024 Cultura El certamen de dansa contemporània va tenir lloc el cap de setmana en equipaments culturals Es van duplicar les propostes rebudes al concurs coreogràfic professional

Sergi Peralta Moreno La dansa contemporània va captivar Reus el passat cap de setmana amb els seus gràcils moviments. El Teatre Bartrina, el Castell del Cambrer i Cal Massó van ser els testimonis privilegiats de les actuacions, que ballaven repartides en tres concursos: l’amateur, el coreogràfic professional i el de performance. Berta Pascual i la peça Faç es van alçar amb la prova de performance i, com a premi, tornarà a ser representada al Festival COS. D’altra banda, El síndrome de la constancia, de Javier Peláez i Miguel Álvarez, va ser guardonada amb el primer premi del certamen coreogràfic professional. El reconeixement del públic va ser per a El mite de la caverna. Finalment, es van premiar diverses propos-

El Castell del Cambrer va ser un dels escenaris on es van desenvolupar les exhibicions. Gerard Martí

tes amateurs, ja que els participants es dividien segons l’edat —debutants, infantil, júnior i sènior— i la modali-

tat —solo, duo, grups petits i grups grans—.

L’organització considera que la segona edició del certa-

men ha estat «espectacular» i «un somni fet realitat». «Esperàvem que milloraria de la primera a la segona edició,

però ha sigut abismal al canvi i estem supercontents», valora un dels directors artístics, Héctor Tarro. Menciona que la satisfacció és «en tots els sentits», és a dir, que respon «a la participació, els patrocinadors, les escoles i, inclús, els professionals». Posa com a exemple el fet que «hem duplicat els participants professionals». En la primera edició, es van rebre una dotzena de propostes d’aquest certamen coreogràfic i, per al passat cap de setmana, se’n registraren 25, si bé només s’arriben a mostrar vuit, fruit d’una preselecció. El certamen ama-

9

teur va comptar amb 215 participants i unes 160 coreografies, mentre que hi hagué vuit performances.

Continuar millorant Tot i que el teló s’abaixà diumenge al Teatre Bartrina, la feina de l’organització dels Premis Òrbita encara no ha acabat. Toca «fer les gestions finals», com parlar amb les escoles per trametre les puntuacions o contactar amb els guanyadors de premis econòmics per completar la transferència. Amb tot, la tercera edició dels Premis Òrbita ja comença a treure el cap en l’horitzó. «Veient l’èxit de la segona, tenim moltes ganes d’encarar la tercera edició i esperem que continuï creixent el projecte; a veure què podem implementar, per sempre estar millorant», valora Tarro.

«Reus està naixent per ser ciutat de dansa contemporània», conclou.

Els Premis Òrbita es van convocar amb l’objectiu de fomentar i fer més visible la dansa contemporània, amb la voluntat de contribuir a la seva divulgació i coneixement, fent-ho a partir de la difusió, la formació i la creació.

10 Dimarts 20 de febrer de 2024

Les exportacions creixen un 4,9% al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre durant el 2023 Economia La demarcació és la segona de Catalunya que més ven a l’exterior, facturant 11.000 MEUR ACN Les exportacions de les empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre s’han incrementat un 4,9% al llarg d’aquest 2023 passat arribant als 10.999,8 milions d’euros. Segons les primeres dades del Ministeri d’Indústria fetes públiques ahir pel Departament d’Empresa, la demarcació és la segona de Catalunya que més ven a l’exterior només per darrere de Barcelona –amb 78,626,8 milions d’euros– i per davant de Girona –8.131,4 milions– i Lleida –2.925,6 milions–.

Globalment, les exportacions catalanes van assolir un nou rècord durant el 2023 i es van enfilar fins als 100.684 milions d’euros. Es tracta d’un 6,1% més que el 2022, que fins al moment marcava el rècord de la sèrie històrica

–s’inicia el 1993–, i suposa superar per primera vegada el llindar dels 100.000 milions.

Les exportacions de Catalunya van representar el 26,2% de l’Estat, la comunitat que més va vendre a l’estranger.

Per sectors, destaca el creixement de l’automoció, els productes químics i els béns d’equip. En relació amb les destinacions, ressalta la Unió Europea, sobretot França, Alemanya o Polònia. Fora de la zona euro van experimentar creixements rellevants el Regne Unit, Turquia, Mèxic, el Marroc, Vietnam i Austràlia.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va apuntatr ahir que el valor de les vendes a l’exterior representen un terç del PIB català. «És un pes superior al que té el sector exterior en economies amb què sempre ens emmirallem, com Dinamarca

Les exportacions a Catalunya marquen nou rècord i superen els 100.000 MEUR Les exportacions de Catalunya van representar el 26,2% de l’Estat misme i adaptabilitat del teixit empresarial català».

Canonades de Repsol que transporten hidrocarburs des del Port. ACN

o Suècia», va dir el conseller.

En aquesta línia, va qualificar les dades d’exportacions del 2023 com a «excel·lents»,

sobretot tenint en compte el context global, i ha remarcat que les xifres «mostren la capacitat de resiliència, dina-

Les vendes d’automoció creixen un 39% Per sectors, destaca el creixement de les vendes de Catalunya a l’exterior en l’automoció (+39,1%), els béns d’equip (+5,5%), l’alimentació (+4,3%) i els productes químics (+3,8%).

També ressalten les expor-

tacions agroalimentàries, que van superar per primera vegada els 15.000 milions d’euros, segons els càlculs de Prodeca. Per productes, l’entitat pública ha assenyalat el creixement en valor de l’oli d’oliva (+18,9%). Pel que fa a destinacions, un 61,6% de les exportacions van ser a països de la zona euro, amb França (17,6% del total), Alemanya (10,3%) i Itàlia (9,4%) com a principals. Els Estats Units (3,6%) i Turquia (2,7%) van ser els dos principals destins fora de la Unió Europea.

Després de les valoracions, el conseller d’Empresa i Treball ha emfatitzat que en els darrers deu anys les vendes a l’exterior de Catalunya s’han incrementat un 70,8% i que han crescut de manera ininterrompuda, tan sols amb l’excepció del 2020, un any marcat per la pandèmia.

De cara al 2024, el conseller d’Empresa i Treball va assegurar que les previsions els fan ser «optimistes, però prudents». «Bona part de les incerteses del 2023 es reproduiran i se n’hi ha sumat de noves», va apuntar Torrent, fent referència als conflictes al Mar Roig i l’Orient Pròxim. És per aquest motiu que el conseller d’Empresa i Treball va anticipar que, enguany, serà un any «complex i ple de reptes».

Caixabank operarà les oficines mòbils als 25 pobles ebrencs que no en tenen Economia L’entitat financera ha d’oferir atenció presencial un mínim de mitja hora mensual ACN CaixaBank operarà les oficines bancàries mòbils dels vint-i-cinc municipis de les Terres de l’Ebre on s’oferirà el servei, pobles petits que s’han quedat oficina financera. Els pobles on es desplaçarà l’oficina mòbil són Aldover, Alfara de Carles, Benifallet, Paüls i Tivenys, pel que fa al Baix Ebre. CaixaBank també oferirà els serveis al Montsià, concretament a Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans i Masdenverge. Les oficines bancàries mòbils també arribaran la Ribera d’Ebre,

als pobles de la Palma d’Ebre, Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet, Rasquera, la Torre de l’Espanyol i Vinebre i a diversos municipis de la Terra Alta com Arnes, Bot, Caseres, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. El servei ha de visitar un dia al mes aquests municipis. Als pobles petits s’hi haurà d’estar un mínim de mitja hora, una hora almenys en els municipis que més de 250 habitants.

Les oficines bancàries mòbils que instal·larà CaixaBank a les Terres de l’Ebre permetran als clients de qualsevol

entitat bancària realitzar tots els serveis propis d’una oficina com retirar i ingressar diners en efectiu, domiciliar el pagament dels rebuts i els tributs als comptes bancaris, consultar moviments i saldo i obtenir extractes de comptes bancaris, entre d’altres.

A més, les oficines bancàries mòbils, també prestaran una atenció personalitzada en la gestió tant dels comptes així com d’altres productes bancaris i financers d’actiu, passiu i d’intermediació. El servei es posarà en marxa als vint-i-cinc municipis en nou mesos, com a màxim.

Una persona introdueix una targeta bancària a un caixer automàtic. ACN

Els cinc lots del contracte s’han adjudicat per dos anys que poden ser prorrogables a dos més i per un import que ascendeix als 990.920 euros

anuals. El cost del servei de les oficines bancàries mòbils serà compartit entre la Generalitat de Catalunya i les entitats adjudicatàries. Els

ajuntaments dels vint-i-cinc municipis ebrencs hauran de determinar la ubicació de les oficines bancàries per a la prestació del servei.

Dimarts 20 de febrer de 2024

11

Joan Mena considera que la situació de sequera condiciona encara més el seu vot

Joan Mena, portaveu de Catalunya en Comú, en roda de premsa. ACN

Els comuns exigeixen «tancar» el projecte del Hard Rock Pressupostos La formació ha endurit el seu discurs sobre l’aprovació dels comptes del Govern català pel 2024 EFE Els comuns han endurit el seu discurs sobre l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, han precisat que el que volen és el «tancament» del projecte del Hard Rock a Tar-

ragona i han advertit que “si el PSC i ERC volen convertir Catalunya en un parc temàtic, que no comptin amb nosaltres».

La posició dels comuns ha estat expressada aquest dilluns pel portaveu de Catalu-

nya en Comú, Joan Mena, en una roda de premsa en què ha puntualitzat que el Hard Rock «és línia vermella» i que ningú no ha d’esperar un «sí» o una abstenció del seu grup als pressupostos si el projecte segueix endavant.

Mena ha volgut aclarir per què ara el Hard Rock és «línia vermella» per als comuns, tot i que no figuri cap partida pressupostària destinada a aquest projecte, i l’any passat no ho era sense que tampoc figuressin diners pressupostats que anessin a parar a la construcció del complex d’oci projectat als municipis de Salou i Vilaseca.

La diferència, ha explicat, és que ara «hi ha a Catalunya una situació d’emergència per sequera» i hi ha càlculs que indiquen que el complex del Hard Rock podria consumir tanta aigua com una petita ciutat com Reus, per exemple.

«No facilitarem, amb un vot afirmatiu o una abstenció, l’aprovació dels pressupostos si hi ha Hard Rock», ha insistit el portaveu dels comuns abans d’afegir que «és de sentit comú arxivar aquest projecte».

Catalunya en Comú retreu al PSC que pressioni ERC per tirar endavant macroprojectes com els del Hard Rock i el Quart Cinturó, ha indicat Joan Mena, que «perpetuen un model caduc de mobilitat, profundament capitalista i depredador del territori, mentre que la planificació per ampliar la xarxa de ferrocarril és la mateixa que fa vint anys».

Alcaldes i regidors de Junts al Baix Camp critiquen la manca d’inversió del Govern Política La formació va realitzar a Cambrils una jornada d’estratègia Redacció Junts per Catalunya va congregar la setmna passadauna seixantena de càrrecs electes del Baix Camp en una jornada de treball a la ciutat de Cambrils. En la sessió de treball, els dirigents de Junts van reclamar un model país que garanteixi la igualtat d’oportunitats i que tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital independentment del seu lloc de residència. En aquest sentit, van assenyalar que la manca d’inversió del Govern de la Generalitat, es-

pecialment en serveis bàsics, està accentuant el desequilibri territorial.

Els alcaldes i regidors de Junts feien referència a les dificultats per oferir serveis d’atenció domiciliària a totes les persones que ho necessiten, una problemàtica cabdal en una zona amb una mitjana d’edat avançada.

També van criticar la falta de metges en alguns municipis, com Capafonts, o de transport escolar, en municipis com Prades.

A la reunió hi van participar alcaldes, regidors i caps

Una imatge de la jornada que es va realitzar a Cambrils. Cedida

Van criticar les mancances que pateixen diversos municipis rurals

de llista d’una seixantena municipis de la comarca del Baix Camp. La jornada va comptar també amb la presència del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull.

L’alcalde de Cambrils, amb la regidora de Salut i la gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. Ajuntament de Cambrils

Punt de prevenció instal·lat a Torredembarra. Anna F

Vuit municipis del Camp de Tarragona instal·len punts de prevenció del suïcidi Salut L’acció s’inclou a la campanya ‘No el deixis caure en el suicidi’ de la Generalitat Redacció «Si coneixes algú a punt de caure en el pou del suïcidi escolta’l i demana ajuda al 061»: aquest és el contingut de cadascun dels onze vinils que s’han instal·lat a vuit municipis pertanyents a la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Els vinils, amb fons negre i lletres blanques, compten amb un diàmetre de 260 centímetres i romandran a cada localitat, aproximadament, durant un mes.

L’objectiu de l’acció, que s’engloba dins la campanya ‘No el deixis caure en el suïcidi’ que va instaurar el mateix Departament de Salut a finals del 2023, és conscienciar tant familiars com l’entorn perquè no es banalitzi davant situacions de risc, amb especial atenció a homes majors de 50 anys. Així, reforça la necessitat d’acompanyar i ajudar les persones susceptibles de desenvolupar una

conducta suïcida.

Cambrils, Montblanc, Reus, Salou, Tarragona, Torredembarra, Valls i Vila-seca són els municipis que compten amb aquests punts de prevenció, tots ells ubicats a espais d’elevada concurrència de vianants o usuaris.

Els casos van incrementar-se des de l’esclat de la pandèmia arreu de Catalunya, tot i que la Regió Sanitària Camp de Tarragona experimenta un lleuger descens durant el 2023 amb 283 episodis respecte als 332 de l’any 2022.

El 2021 van ser-ne 347 i el 2020, 244. La incidència en dones és superior, ja que representa dos de cada tres episodis acumulats els últims 12 mesos.

L’any passat es van registrar 283 episodis al Camp de Tarragona

12 Dimarts 20 de febrer de 2024

Un total de 22 restaurants se sumen a les jornades ‘Calçots i Carxofes’ Baix Gaià L’experiència gastronòmica se celebrarà del 22 de febrer fins al 22 d’abril «El Baix Gaià també forma part de l’IGP Calçot de Valls, fet que avala la qualitat»

Redacció L’experiència Calçots i Carxofes, que es celebrarà del 22 de febrer al 21 d’abril a diverses poblacions del Baix Gaià, comptarà enguany amb 22 restaurants participants. Així doncs, se serviran menús i racions amb el calçot i la carxofa com a protagonista, acompanyades de vins i caves Raventós Codorniu, amb l’objectiu que l’experiència gastronòmica siguin un reclam per potenciar els caps de setmana fora de temporada així com per descobrir nous restaurants.

Els restaurants participants són Bruixes de Burriac, Maritime Beach Club Altafulla, Restaurant Voramar Cal Vitali, El Nou Mirador Creixell, Restaurant Mediterraneum Hotel La Masieta, Hotel

Autoritats i representants durant la presentació de les jornades gastronòmiques. Cedida

Restaurant La Nova Tenalla, Restaurant Àngel Miquel, A la Parra! Bar del Casal, Restaurant Can Narcís, Restaurant

l’Hor, Restaurant El Jardí, Restaurant Brisa, Masia Cal Vitali, Cal Silver, Restaurant El Capitán, Òxid Torredem-

barra, 4Latas Torredembarra, 4Latas Baix a Mar, 4Makis, El Racó de la Paella, Restaurant Pizzeria l’All Negre, La Casso-

leta d’Arròs.

Durant la presentació de les jornades gastronòmiques, Jovita Baltasar, Regidora de Turisme i Comerç de Torredembarra, va donar el tret de sortida a l’acte celebrant «aquesta nova manera de fer gastronomia al Baix Gaià» i va remarcar que, «tot i que la calçotada sembla que és de Valls i l’Alt Camp, poblacions del Baix Gaià formen part de la IGP Calçot de Valls, fet que n’avala el seu origen i qualitat».

Per la seva banda, Jorge Piera, president de l’AEH Baix Gaià, va voler remarcar

Els enòlegs celebren la seva Assemblea anual a la Terra Alta Gandesa El Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya (CEEC) i l’Associació Catalana d’Enòlegs (ACE) van celebrar les seves respectives assemblees generals ordinàries a Herència Altés, a Gandesa (Terra Alta). En el marc de l’Assemblea, es va produir la renovació parcial de la Junta Directiva del CEEC, que va sortir favorable després de la

votació, on Pere Campos assumeix el càrrec de president i Joan Miquel Canal la vicepresidència primera. Ambdues entitats apunten que, «més enllà d’un tràmit institucional, l’Assemblea General Ordinària del CEEC i l’ACE, va ser una experiència enriquidora per a tots els assistents, que van poder aprendre més sobre una DO plena de poten-

cial, enmig d’un paisatge singular i inigualable com el de la Terra Alta», afegint que «el bon ambient va fer-se palès en tot moment i l’organització s’ha mostrat satisfeta amb els resultats d’aquesta activita». Així doncs, destaquen que «volem seguir treballant per la promoció del que considerem la millor professió del món». Redacció

Els enòlegs i enòlogues durant la seva estada a la Terra Alta. Cedida

Prop de 350 persones participen a la Rua de Carnaval a Constantí

Castellvell inaugura les noves zones del pati de l’escola Santa Anna

Carnaval

Local

Constantí va viure aquest cap de setmana els actes centrals de Carnaval, entre ells la Rua. Enguany hi van participar prop de 350 persones que van omplir els carrers de música i color. Entre les colles, enguany ha destacat la presència de la comparsa de l’associació Todos en Azul. Redacció/Aj. Constantí

L’escola Santa Anna de Castellvell del Camp ha estrenat un nou espai corresponent a la proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius. L’execució ha consistit en l’adequació de les zones d’esbarjo del pati, afegint zones verdes i elements naturals i d’una zona tipus àgora. Redacció/Aj. Castellvell

la versatilitat de propostes que els assistents hi podran trobar: «La ruta amb calçots i carxofes és una aposta clara de l’associació per demostrar que els calçots, per la seva versatilitat, es poden consumir de moltes maneres diferents, no només amb la tradicional calçotada a la que estem acostumats». Per últim, Carlos Antonio Ferré de Raventós Codorniu va posar en valor «els excel·lents maridatges que es poden fer amb els calçots i els seus vins i caves».

La iniciativa gastronòmica, duta a terme per l’Associació AEH Baix Gaià, amb el suport de l’Ajuntament de Torredembarra, el patrocini de Raventós Codorniu i la col· laboració de Nomen Foods, també compta amb un passaport amb el qual els clients que degustin les propostes de quatre restaurants de quatre poblacions diferents del Baix Gaià aconseguiran, de forma directa, una ampolla de licor d’arròs Segadors del Delta.

Els menús i degustacions es podran consultar al Facebook i a l’Instagram Jornades Gastronòmiques AEH i a la web https://aeht.es/jornades-gastronomiques/.

Dimarts 20 de febrer de 2024

13

La batalla ‘Marvel vs DC’ arriba aquest divendres a Vila-seca Música Han produït més de cinquanta films de superherois Redacció Una batalla musical és el que l’Auditori Josep Carreras viurà el proper divendres 23 de febrer a par tir de les 9 del vespre. Marvel VS DC in concert enfrontarà musicalment a Spiderman, Batman, Wonder Woman, Superman, Hulk, Capità America, en un concert de la Franz Schubert Filharmonia, dirigit per Gerard Pastor.

Les factories Disney i Warner fa dècades que lluiten per produir les millors pel·lícules de superherois i, naturalment, aposten fort per una música que estigui a l’altura.

El primer gran superheroi cinematogràfic modern va ser Superman i es va presentar acompanyat d’una banda sonora espectacular signada pel gran John Williams. Després van anar apareixent Batman amb música de Danny

Elfman, el Capità Amèrica amb partitura d’Alan Silvestri, Wonder Woman amb música de l’oscaritzat Hans Zimmer o la Capitana Marvel amb banda sonora de la compositora Pinar Toprak. Entre Marvel i DC han produït més de cinquanta pel·lícules de superherois amb una supermúsica que entra en batalla a l’Auditori Josep Carreras.

Des de l’Auditori Josep Carreras recorden que les entra-

La Pobla presenta la programació de les Jornades de la Dona i la Igualtat Municipal S’oferiran un total de 17 activitats entre el 4 i el 16 de març Redacció Els veïns de la Pobla de Mafumet estan cridats a participar en nova edició de les Jornades de la Dona i la Igualtat, que enguany tindrà lloc del 4 al 16 de març. Com sempre, l’Ajuntament ha previst un conjunt d’actes –disset en

total– pensats per al gaudi, l’aprenentatge i la socialització a partir d’activitats culturals, lúdiques i esportives que pretenen, a més, ser un focus d’inclusió i d’igualtat. Entre la programació hi destaquen propostes com la conferència-taller Un camí clar (7 de març, 19 h, Escoles velles),

amb la coach integral i consultora Magda Barceló, o el concert amb Dones de Paraula (9 de març, 12.30 h, Carpa dels jardins del Pavelló), una proposta que uneix música i literatura en una iniciativa cultural multidisciplinària, de la mà i de la veu d’Anna d’Ivori, Maria Jacobs, Nerea

Imatge d’arxiu de l’orquestra Franz Schubert Filharmonia. Aj. Vila-seca

des tenen un cost de 35 euros i es poden adquirir al web https://entrades.vila-seca.cat i al vestíbul de l’Auditori Josep Carreras des d’una hora

abans de l’inici del concert.

Al dia següent, 24 de febrer, el Cor de Cambra Scherzo presentarà Corazón malherido por cinco espadas, que en

aquesta ocasió comptarà amb la participació d’Anabel Montesinos a la guitarra, i amb el que faran un homenatge al poeta Federico García Lorca.

Bassart i Txell Mas, quatre compositores que han posat melodia a obres de poetesses catalanes mai abans musicades.

En l’àmbit de les propostes esportives, el diumenge 10 de març tindrà lloc la primera Caminada lila, una proposta de lleure actiu i saludable per a tots els públics, que transcorrerà pels itineraris del poble i que oferirà un obsequi per a totes les persones assistents. En acabar la caminada donarà inici un esmorzar popular i lectura del manifest de la dona al parc de les Pobles.

Imatge d’arxiu del sopar de les dones. Aj. Pobla de Mafumet

Més de 500 persones celebren al Pavelló Salou Ponent per el Carnaval Xic’s Oci L’edició del Carnaval Xic’s 2024 ha atret a 500 persones al Pavelló Salou Ponent. El concurs de disfresses ha sigut un dels actes estrella de la jornada de carnaval, ja que ha comptat amb gairebé un centenar de participants que han mostrat les seves creacions més imaginatives. Redacció/Aj. Salou EXPOSICIÓ

10% de descompte portant aquest anunci · Persianes · Portes · Mampares · Finestres d’alumini i PVC · Mosquiteres

Av. Verge Montserrat, 28 Cambrils

Tel. 977 360 877 Més de 30 anys d’experiència ens avalen www.aluminismorell.com

Prat de la Riba, 10.

Tarragona

Tel. 620 474 207

FINANCIACIÓ

10A MI0% DA

CONSULTI CONDIC IONS SENSE COMPRO MÍS

14 Dimarts 20 de febrer de 2024

serveis immobiliaris ESTUDI

El preu i l’eficiència tèrmica, els factors més importants per als compradors d’habitatge El context inflacionari ha tornat a donar més pes al preu, però els criteris sostenibles han passat pel davant de la ubicació

M

Redacció

algrat que el preu continua sent el factor més rellevant a l’hora de comprar o llogar un habitatge (28,5% i 30,6% dels enquestats respectivament), l’eficiència tèrmica continua guanyant punts i se situa com el segon factor més rellevant a tenir en compte per a totes aquelles persones que estan buscant un habitatge, segons recull l’informe La sostenibilidad en la demanda de vivienda en España, elaborat conjuntament per Fotocasa i Solvia.

De fet, el 26,7% d’aquells que prefereixen comprar i el 23,4% dels que prefereixen llogar estan d’acord que el factor més important que determinarà la futura elecció del seu nou habitatge és l’eficiència tèrmica. Els enquestats també destaquen altres criteris com factors rellevants, mentre que la certificació energètica és un aspecte determinant per al 22,6% dels demandants d’habitatge per a compra i per al 16,8% dels demandants de lloguer, el 21,8% dels potencials compradors i el 16,7% dels potencials llogaters posen el focus en els criteris de sostenibilitat. Per la seva part, el 19,5% de les persones que volen comprar i el 15,9% dels que volen llogar considera que

la zona on es troba l’habitatge és l’aspecte més important per a la seva decisió final.

«El principal canvi detectat a l’hora de buscar habitatge és que el factor preu escala posicions respecte a l’any anterior.

En moments de creixement del cost de l’habitatge, d’encariment d’hipoteques i d’inflacions a l’alça, els ciutadans tornen a tenir cura de la seva butxaca com a prioritat a l’hora de cercar una casa. No obstant això, pel que fa als criteris de sostenibilitat, veiem que s’està començant a implementar un canvi en la cerca d’habitatge.

Els ciutadans comencen a valorar la sostenibilitat per sobre de qüestions com la ubicació.

I això, abans de la pandèmia, era impensable», comenta María Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa.

«La conjuntura econòmica actual, amb una inflació persistent unida a la sobtada pujada dels tipus d’interès ha provocat que els ciutadans mirin més que mai les despeses associades a l’habitatge, moltes d’elles vinculades directament amb una aplicació de criteris més sostenibles com l’eficiència tèrmica, que permeten reduir les factures mantenint o, fins i tot, millorant el benestar de les persones que hi viuen», apunta Víctor González, direc-

El 93% dels demandants d’obra nova creu que la sostenibilitat del seu futur habitatge és important.

tor de Marca, Comunicació i Sostenibilitat de Solvia.

Sostenibilitat i segona mà

Adquirir un immoble de segona mà redueix les possibilitats de comptar amb un habitatge sostenible. El motiu és que aquestes propietats no acostumen a estar adaptades a les darreres normatives en matèria energètica i de soste-

nibilitat, cosa que obliga, en la majoria de casos, a haver de fer reformes o haver d’actualitzar certs elements.

Segons l’anàlisi de Fotocasa i Solvia, el 47% dels espanyols que té pensat comprar busca un habitatge de segona mà.

Dins d’aquest grup, el 87% té clar que farà una reforma de l’immoble i d’aquests, el 83% indica que tindrà en compte criteris de sostenibilitat en dur-

GERARD MARTÍ

la a terme. Els principals aspectes que es contemplaran a l’hora de fer la reforma són: treure el màxim partit a la llum o de l’aigua per a reduir el consum energètic (62,7%), l’ús de fonts d’energia renovables, com plaques solars o terres radiants (58,4%) i la instal·lació d’electrodomèstics eficients (55,9%).

D’altra banda, el 4% restant indica que, malgrat voler fer una reforma, no tindrà en

compte criteris sostenibles.

Reconeixen que no valoren aquesta opció perquè consideren que aquesta mena de rehabilitacions són més cares (45,1%) i perquè opinen que haurien d’estar subvencionades per l’Administració (42,9%).

En el costat oposat, trobem els futurs propietaris en cerca d’habitatge que aposten per l’obra nova, que són el 48% dels que es muden. D’aquests, el 93% reconeix que per ells seria important que la seva nova llar complís amb criteris de sostenibilitat. Així, els que s’inclouen dins d’aquest percentatge primen l’habitatge que compti amb fonts d’energia renovables (62,7%), que tingui un bon sistema de ventilació (55,4%) i que els electrodomèstics siguin eficients (55,3%).

Per aquells potencials compradors actius de nova construcció que no consideren la sostenibilitat com un criteri important i que no la tindran en compte en la seva cerca (7%), les principals raons que al·leguen són el cost més elevat (43,5%), que part d’aquesta mena d’inversions haurien d’estar avalades per les administracions (32,6%) o que per a ells la sostenibilitat en el parc immobiliari no té gens d’interès (19,6%).

SERVEI RECOMANAT

Tens un pis a la zona alta de Reus i vols vendre’l? Finques Pàmies t’ajuda

V

endre un pis és més fàcil si tens al costat un professional que vetlli per aconseguir el millor tracte possible. Gràcies al seu profund coneixement del mercat, Finques Pàmies s’han convertit en garantia d’èxit a la ciutat de Reus i al conjunt del territori. Expliquen que actualment hi ha una forta demanda d’habitatge a la zona Mestral de Reus. L’àrea, que inclou l’àrea entre el passeig Sunyer, el carrer Prat de la Riba, carrer

Gaudí, Parc Sant Jordi i carrers pròxims, està despertant l’interès dels compradors, molts dels quals estan en llista d’espera a Finques Pàmies fins a trobar un pis disponible. L’alta demanda fa que sigui un bon moment per a vendre, especialment si es té una propietat dins d’aquesta zona, comenten des d’aquesta immobiliària. Així doncs, si tens un immoble a la zona alta i t’estàs plantejant vendre’l, apropa’t a les seves oficines i informa’t.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimarts 20 de febrer de 2024

serveis immobiliaris JOAN PAGÈS Director de Pagès Solucions Immobiliàries

«El mercat necessita més oferta de lloguer, però amb les limitacions n’hi haurà menys» Pagès explica que les limitacions al lloguer poden fer créixer l’oferta d’habitatges en venda

E

drà sobrepassar, i que en el preu del lloguer no s’hi podran afegir altres despeses, com la comunitat o les escombraries.

Anna Ferran

ls preus a l’alça, els canvis en la legislació, l’especulació dels inversors són alguns dels problemes que viu el mercat de l’habitatge. Ara bé, fins a quin punt afecten el Camp de Tarragona? Parlem amb Joan Pagès, CEO de Pagès Solucions Immobiliàries, una de les agències amb trajectòria de la ciutat de Reus, sobre l’estat del mercat immobiliari a la demarcació.

—Quin és l’estat del mercat immobiliari al Camp de Tarragona?

—La tendència principal que vam veure l’any passat són els preus a l’alça, tant pel que fa a les compravendes com en els lloguers. I així ho evidencien les dades dels notaris i els registradors. Aquest augment de preus va fer que el nombre d’operacions de compravenda disminuís. De fet, el nombre de préstecs per a habitatge a la zona es van reduir gairebé un 3% respecte al 2022. Pel que fa als lloguers, s’estima que l’augment dels preus va ser de gairebé un 10%.

—Ens trobem en un territori amb el lloguer tensionat?

— Els preus s’han apujat i l’oferta s’ha reduït molt, per tant, podem dir que som un territori tensionat. Diversos motius expliquen la situació actual.

D’una banda, ara tenim poca rotació d’inquilins. Abans, els llogaters marxaven i entraven, però ara, la majoria

—Afectarà a tots els propietaris d’habitatges arrendats o es faran diferències amb els grans tenedors?

—Aquest és un dels punts que no sabem. Estem a l’espera de conèixer si l’índex de referència afectarà tothom per igual en les zones tensionades o si, com es va dir en un primer moment, l’índex només s’aplicarà als grans tenedors, és a dir, a aquells propietaris que tenen 5 o més immobles en propietat, i els que no entrin dins d’aquesta categoria, en quedin exclosos.

El responsable d’aquesta agència reusenca comenta que els inversors han posat el focus en la ciutat i compren pisos econòmics per a llogar-los per habitacions. GERARD MARTÍ

d’ells no canvien d’habitatge perquè saben que no en trobaran de millors ni de més barats. D’altra banda, els propietaris cada vegada estan més preocupats i s’ho pensen molt abans de posar un pis per llogar. A més, la nova llei estatal de l’habitatge, que es va aprovar el maig passat, ha suposat canvis, com per exemple que ara són els propietaris qui han de pagar les despeses i honoraris de les agències, i també algunes limitacions. Tot plegat, fa que s’ho rumiïn molt.

—Es va anunciar que aquest febrer entraria en vigor la limitació dels preus del lloguer. Què suposa a efectes pràctics aquesta limitació?

—Certament, es va anunciar que es posaria en marxa aquest mes, però la llei encara no s’ha publicat i estem esperant a conèixer les regles del joc concretes. El que sí que sabem és que el preu dels lloguers en aquelles zones o municipis que es declarin tensionats quedaran limitats per un índex de referència, que no es po-

—Hi haurà excepcions a l’hora d’aplicar l’índex de referència?

—Sí. En primer lloc, la regulació només afectarà els contractes nous o prorrogats. No té efectes retroactius i, per tant, no s’aplicarà sobre contractes encara vigents. D’altra banda, el lloguer en obra nova queda al marge, així com si s’han fet reformes importants a l’habitatge.

—Quin impacte preveu que tindrà en el mercat del lloguer?

—Creiem que molts propietaris es retrauran i s’ho pensaran dues vegades. Hem de tenir present que hi ha qui posa un pis per llogar per a cobrir despeses, però hi ha qui ho fa per a treure’n beneficis. Si es posen límits

15

al preu, hi haurà propietaris que creuran que no els sortirà a compte, no posaran el seu pis al mercat de lloguer i encara hi haurà menys oferta. I justament el que necessitem és oferta. Nosaltres, a l’agència, tenim llista d’espera de persones que busquen pisos de lloguer, per tant, de demanda n’hi ha molta.

—Què passa amb aquests pisos?

—Ja estem començant a veure que molts propietaris fugen del lloguer habitual, que és el que està regulat per la Llei d’arrendaments urbans i és el que estarà afectat per les limitacions, i passen al lloguer de temporada o al lloguer per habitacions, que està regulat pel Codi Civil i, per tant, no els afecten les limitacions.

Per exemple, en lloc de fer contractes anuals, es fan contractes d’onze mesos. Això permet treure més benefici. Feta la llei, feta la trampa.

—En aquest escenari, quin rol juguen els inversors?

—Estem notant que hi ha moltíssima demanda d’inversors, principalment de Barcelona, però també de Madrid, que han posat el focus en la ciutat de Reus i busquen pisos per comprar d’entre 60.000 i 90.000 euros per a destinar-lo al lloguer d’habitacions, cosa que els hi permet treure gairebé el doble de rendiment que si fessin un lloguer de llarga estada. I això encara pot alterar més el mercat. Haurem de veure quina acceptació acaba tenint, perquè en la nostra zona la gent busca un pis on viure i no pas una habitació.

—La situació en la qual es troba el mercat de lloguer fa que la gent estigui apostant més per la compra?

—A partir d’enguany ho començarem a notar. Creiem que enguany hi haurà més oferta de compra, els preus s’estabilitzaran. A més, els tipus d’interès també estan estabilitzants.

Tot plegat farà que gent que abans no es plantejava comprar ara pugui animar-se. Per tant, enguany serà un bon moment per a vendre.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

16 Dimarts 20 de febrer de 2024

serveis immobiliaris DADES

estudi

Un 15% dels catalans podria rebre l’aval públic per a la compra d’habitatge La mesura va destinada a joves menors de 35 anys i famílies amb menors a càrrec

D

Redacció

esprés de l’aprovació de la línia d’avals ICO-Mitma per a joves i famílies amb menors a càrrec per a la compra del primer habitatge, el porta immobiliari Fotocasa ha avaluat quants espanyols podrien beneficiar-se d’aquesta mesura. Segons l’anàlisi de Fotocasa Research, un 15% dels particulars més grans de 18 anys podrien beneficiar-se de l’aval del Govern. Aquest percentatge és el mateix en el cas de Catalunya, que és la segona comunitat autònoma amb el percentatge més elevat, només pel darrere d’Andalusia. Les dades mostren, a més, que dins d’aquest grup de població, hi ha un 41% de particulars que estan disposats a comprar, però que, de moment, estan posposant aques-

ta decisió, principalment per la seva situació econòmica i laboral, per la falta d’estalvi o pels tipus d’interès.

Per accedir a l’aval, cal complir una sèrie de requisits.

D’una banda, s’ha de tenir 35 anys o menys en el moment de la compra o ser una família amb menors a càrrec. També s’exigeix tenir uns ingressos inferiors a 37.800 euros anuals per persona, o en el cas de les famílies un 0,3% més de l’IPREM (Indicador Pública de Renda d’Efectes Múltiples) per cada fill. A més, cal que els sol·licitants resideixen a Espanya i tinguin DNI o NIE, que el seu perfil financer i d’ingressos sigui apte per a sol·licitar una hipoteca o que sigui el primer habitatge que es compri i que s’utilitzi com a habitatge habitual. «És una mesura positiva que

vertir-se en propietaris. És una iniciativa que el mateix Mario Draghi, expresident del BCE ja ha posat en marxa a Itàlia, així que és positiu que els nostres joves i famílies sense recursos també tinguin aquesta opció.

Està demostrat que la propietat ajuda els ciutadans a generar riquesa», comenta María Matos, directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa.

Comprar els pròxims 5 anys

Per acollir-se a la mesura, cal ser resident a l’estat espanyol.

fomenta l’accés a la compra i que ajuda a equilibrar el mercat, ja que la Llei d’Habitatge només se centra en el lloguer.

Aquest aval facilita l’accés al primer habitatge als joves, en un moment en el qual la de-

AVANTITOL caixa alta

E

ls joves que volen emancipar-se haurien de dedicar quasi el 80% del seu salari per pagar el lloguer a Espanya, segons ha assenyalat aquest dissabte el portal Pisos. com. La web immobiliària alerta de la pèrdua de poder adquisitiu amb el nivell actual de sous –especialment entre els més joves- un fet que «complica l’accés a l’habitatge ja no només de propietat, sinó inclús de lloguer». Segons l’Eurostat, l’estat espanyol con-

l 41% de l’habitatge en venda a la província de Tarragona durant el quart trimestre de 2023 tenia un preu inferior als 150.000 euros, segons Idealista. D’aquests, el 81% són pisos i el 12% dels habitatges de menys de 150.000 euros de les comarques tarragonines està per reformar. Pel que fa al nombre d’habitacions, el 41% dels pisos ofertats amb aquest preu tenen tres habitacions.

El 31% en té dues i el 15% en té quatre. L’11% dels pisos de menys de 150.000 euros de la demarcació és d’una habitació i només el 2% és un estudi. El volum d’habitatge que aporta la província amb aquest valor suposa el 3,1% del total que s’ofereix a l’Estat, xifra que converteix a Tarragona en l’onzena província que n’aporta més al total. Al conjunt de l’Estat, el 65% del d’habitatges oferts van tenir un preu de sortida menor als 150.000 euros.

L’oferta d’habitacions en pis compartit creix un 42%

L’edat mitjana per marxar de casa a l’estat espanyol és de 30,3 anys, davant dels 26,4 anys a Europa tinua liderant el rànquing de països de la Unió Europea amb més atur juvenil (un 28,6% i 14 punts més que la mitjana de la UE). En paral·lel, l’edat mitjana d’emancipació a Espanya és de 30,3 anys -davant dels 26,4 anys d’Europa- i només es veu superada per Grècia (30,7 anys), Eslovàquia (30,8 anys) i Croàcia (33,4 anys). Pel que fa als motius que expliquen aquesta situació, en destaquen la inflació, l’augment del cost de vida, l’atur elevat entre els joves i l’estancament dels salaris.

manda de compra entre els menors de 35 anys ha reculat 10 punts percentuals a causa de la nova situació econòmica; de manera que pot ser un bri d’esperança per a arribar a complir el seu objectiu de con-

E

DADES

Un jove que es vulgui emancipar ha de dedicar el 80% del salari al lloguer ACN

CEDIDA

Dins del grup susceptible d’acollir-se a aquesta mesura, un 41% de les persones tenen la intenció de buscar un habitatge en els pròxims cinc anys. Aquest percentatge es reparteix entre el 14% que s’ha fixat un termini de dos anys o menys i un 27% que realitzarà l’acció de compra en un període d’entre els dos i els cinc anys.

El 41% de l’habitatge en venda a la província val menys de 150.000 euros

A Tarragona l’oferta ha crescut un 65% i el preu mitjà ronda els 350 euros

L

Redacció

’oferta de pisos compartits s’ha incrementat un 42% durant l’últim any, cosa que ha provocat que el preu només hagi pujat un 5%, fins als 400 euros mensuals, segons un informe publicat per Idealista. En aquests moments hi ha més oferta d’habitacions disponibles en totes les capitals de província, excepte en cinc d’elles: Bilbao (-9%), Palència (-8%), Osca (-7%) i Palma (-4%), mentre que Las Palmas de Gran Canaria s’ha mantingut en el mateix nivell. Els increments més grans d’oferta s’han produït a Castelló de la Plana (377%), Albacete (231%) i Lleida (161%), mercats en els quals l’oferta d’aquesta mena d’habitacions és tradicionalment baixa, de manera que qualsevol alteració genera

Lleida és una de la ciutats on més ha crescut l’oferta.

percentatges molt elevats.

En el cas concret de Tarragona ciutat, l’oferta de pisos compartits ha crescut un 65%.

El preu que paga cada inquilí és, de mitjana, de 350 euros, cosa que suposa un 12%, res-

CEDIDA

pecte al desembre de 2022.

Aquest valor deixa a Tarragona en la zona mitja de la taula, pel que fa als preus.

La ciutat amb el lloguer d’habitacions més cara de l’Estat és Barcelona, on la mitjana

s’ha enfilat fins als 530 euros.

La segueixen Madrid (480 euros), Palma (445 euros) i San Sebastián (425). En un total de set capitals el preu està establert en 400 euros mensuals: Santa Cruz de Tenerife, Pamplona, Vitòria, Girona, València, Màlaga i Bilbao. A Sevilla el preu queda establert en 370 euros, mentre que Alacant té el mateix preu que Tarragona: 350 euros.

Pel que fa a les ciutats amb els preus de pisos compartits més econòmics, Palència i Zamora lideren la part baixa del rànquing, amb un preu mitjà mensual de 200 euros. Les segueix Ciutat Reial, amb 215 euros, que ocupa la tercera posició, seguida per Jaén i Càceres, on el lloguer d’una habitació en un pis compartit és de 225 euros, segons mostra l’informe d’Idealista.

Dimarts 20 de febrer de 2024

serveis immobiliaris

17

PISOS NOUS A REUS

Fes el pas i crea la teva llar amb els habitatges d’Unifamiliar Sant Jordi

Aquest grup reusenc, impulsor de promocions com Mas Mayner, Parc dels Capellans o Xalets Gaudí, t’explica els motius pels quals apostar per l’Obra Nova

T

familiar Sant Jordi et dona més motius més pels quals decidir-te per una de les seves promocions.

Anna Ferran

’has decidit. 2024 serà l’any en què et convertiràs en propietari. Ara és un bon moment per comprar, però aquest no és un pas qualsevol, sinó una de les decisions més importants que prendràs. Per això, és clau encertar amb la compra del teu habitatge. El primer dubte que et sorgirà, ben segur, serà: «De segona mà o obra nova?». Unifamiliar Sant Jordi, promotora reusenca amb més de 50 anys de trajectòria al sector, et dona set motius pels quals val la pena apostar per l’Obra Nova en la teva futura llar.

Grans pisos, excel·lents ubicacions

Eficient, còmode i sense preocupacions

Eficiència i comoditat. Aquestes dues paraules engloben els principals avantatges que ofereix un habitatge d’obra nova. De fet, un dels motius pel qual comprar un pis o casa nou és la seva eficiència energètica. Els nous materials i tècniques, juntament amb les noves normatives, fan dels immobles d’obra nova l’opció més eficient. Tenen el màxim aïllament acústic i tèrmic. Els pisos estan òptimament aïllats dels veïns i de l’exterior, de manera que no hi ha sorolls ni pèrdues d’energia. A més, compten amb energies netes i renovables, com les plaques solars o l’aerotèrmia. I tot està encaminat cap a un únic objectiu: tenir un consum energètic mínim que et permeti pagar molt menys en la factura de l’electricitat. En aquest sentit, has de tenir en compte que l’Obra Nova

Les promocions d’Unifamiliar Sant Jordi destaquen pel seu disseny, la qualitat dels acabats, els espais exteriors i la lluminositat.

acostuma a tenir les certificacions energètiques A o B, en contraposició a les certificacions F i G, molt habituals en la segona mà, així que l’eficiència està garantida.

L’accessibilitat és un altre dels seus punts forts. Tant en les zones comunes com dins dels habitatges, s’aposta per portes àmplies i espais sense desnivells, escales o esglaons per a facilitar la mobilitat i evitar qualsevol barrera arquitectònica.

Molt vinculat a aquest aspecte, des d’Unifamiliar Sant Jordi expliquen que els habitatges nous tenen una distribució més eficient, que segueix les demandes de les famílies actu-

CEDIDES

als amb espais oberts, no tenir cap mena de Tots els pisos cuines grans o cuina i preocupació. Les noves de Mas Mayner edificacions tenen una menjador junts, supreso Parc dels sió de banyeres, etc. A garantia de qualitat del tot això, cal sumar-hi Capellans tenen constructor de fins a 10 que tots els pisos i casos una gran terrassa anys. Com tot és nou, de nova construcció eshauràs de pagar derde més de 25m2 no tan adaptats a les noves rames extres per fer reparacions en ascensors, normatives de telecomunicacions. Totes les habitacions façanes, rampes als halls per supritenen xarxa, de manera que estan mir les escales o pintar l’edifici. I de totalment adaptats per a teletreba- portes endins, ho trobaràs tot llest llar-hi, si cal. per entrar-hi a viure. Només et calTots els motius que t’hem donat drà decorar-lo al teu gust i començar fins ara fan referència a l’eficiència i a gaudir de la teva nova vida.

T’has convençut que l’obra nova a la comoditat, però hi ha un aspecte fonamental que marca la diferència: és la millor opció, oi? Doncs ara Uni-

Unifamiliar Sant Jordi és la promotora que hi ha al darrere de les tres principals promocions que hi ha actualment a la ciutat de Reus: Mas Mayner, Parc dels Capellans i Xalets Gaudí. Totes tenen en comú que ofereixen habitatges grans, pensats perquè les famílies no hagin de canviar de casa a mesura que creixen.

Tenen unes ubicacions excel·lents, en zones cèntriques, consolidades i amb bons veïnats. Són localitzacions ben comunicades, a prop de l’estació de tren i dels accessos a la variant, que fan més fàcil entrar i sortir de la ciutat. I tot sense oblidar la proximitat amb zones verdes, com el Parc de Sant Jordi, el Parc dels Capellans i el Parc del Mas Mayner; així com d’equipaments sanitaris (CAP Sant Pere i CAP Llibertat), esportius, educatius i comercials, com ara la Fira Centre Comercial o Mercadona.

Els pisos de Mas Mayner i Parc dels Capellans destaquen per les seves àmplies terrasses, de més de 25 m2, amb sortida directa des de la cuina i el menjador que es converteixen en un espai únic i diferencial a l’aire lliure. Són pisos molt lluminosos, amb grans finestrals i portes de vidre, acabats actuals i de primera qualitat.

I a tot això cal sumar-hi que disposen de zona verda, espai de jocs i piscina comunitària, que arrodoneixen l’experiència i fan d’ells definitivament el millor lloc on viure.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

18 Dimarts 20 de febrer de 2024

L’empenta del líder: el Nàstic sap esgarrapar punts en el pitjor moment Futbol Aquesta temporada els de Dani Vidal han patit per sumar contra els equips de la part baixa Arnau Montreal Quesada

L’apunt

El Nàstic de Tarragona va assolir diumenge una victòria d’ofici al camp del Sestao River. Amb el mal estat de la gespa del Municipal de Las Llanas, el Sestao River va imposar un estil de joc directe, de pilotada i joc directe, i el Nàstic va ser còmplice. Unai Dufur i Iker Recio van sortir amb les idees clares per evitar riscos i qualsevol pilota que va passar a la seva vora va acabar amb un cop de peu. En aquest context, jugadors com Andy Escudero, Jaume Jardí i Borja Martínez es van enfosquir i, conseqüentment, el Nàstic va patir.

Aquesta temporada els grana han mostrat, per una banda, que tenen dificultats contra els equips de la part baixa. Actualment, dels cinc equips que es troben en la zona de perill, el Nàstic només ha superat amb claredat a l’SD Logroñés a Las Gaunas.

La resta van ser dues victòries agòniques: al 98’ contra el Tarazona en el pitjor partit grana de la temporada i gràcies a un córner al camp del Teruel.

D’altra banda, contra el Sestao River els grana van viure les dues cares de la moneda.

Van dominar sense tenir la sort de concretar a casa, i van

S’obren les inscripcions per al Tecni Nàsticamp El Gimnàstic de Tarragona organitza una nova edició del Tecni Nasticamp de Setmana Santa. El campus de tecnificació de futbol adreçat a joves entre 4 i 14 anys.

L’activitat es desenvoluparà a les instal·lacions del Nou Estadi entre el 25 i 28 de març. Les inscripcions estan obertes fins al 22 de març i es poden realitzar presencialment a les oficines del Nou Estadi.

El jugador del Nàstic, Borja Martínez, durant el partit contra el Sestao River. Sestao River

Els grana van puntuar a l’últim minut contra tres dels cinc equips en descens veure’s desbordats a domicili, però van acabar empatant i, fins i tot, van tenir opcions de guanyar amb el penal no xiulat a Álex Mula. Pel que fa al duel del Rayo Majadahonda, els de Dani Vidal també

van tenir un partit complicat, però aquest va ser el segon partit de la temporada.

De moment, el Nàstic es manté líder amb 46 punts, però en els darrers dos partits els resultats han sigut més positius que les sensacions.

Contra el Real Unión, els grana van solucionar el partit a la primera meitat, però van acabar patint el domini d’un conjunt basc que, fins i tot, va retallar el resultat a l’inici del

segon temps. Contra el Sestao River, el Nàstic es va veure superat. El gol va arribar després d’un penal ingenu, precedit per una transició perillosa del conjunt local. Després d’aquesta, en qüestió de deu minuts, el Sestao va tenir fins a tres ocasions clares de gol més, però Dani Parra es va fer enorme per aturar-les totes. El porter de Riudoms va aguantar l’equip quan se’l necessitava i, finalment, els

grana es van adaptar i, amb l’especialitat de pilota aturada, van esgarrapar un punt.

Diumenge, el Nàstic torna a jugar contra un equip que complicarà el màxim possible el joc. El Teruel, l’últim classificat, només ha guanyat un duel, però és l’expert de l’empat amb 15, la gran majoria, a zero. Els grana tenen l’oportunitat de vèncer i convèncer al Nou Estadi Costa Daurada.

El CN Tàrraco suma deu medalles en el Campionat d’Espanya de Salvament Natació El CN Tàrraco va brillar el darrer cap de setmana en els XI Campionats d’Espanya Màster de Salvament i Socorrisme en piscina celebrats a Palència. Els tarragonins van desplaçar un equip de sis esportistes i van quedar en dotzena posició entre els 35 clubs participants després de sumar deu medalles i batre quatre rècords de

Catalunya. L’esportista més guardonada va ser Sabina Martínez qui va rebre una distinció per part de l’Ajuntament de Tarragona. El darrer cap de setmana es va penjar dues medalles d’or en les proves de 200 m obstacles i 100, socorrista. A més, va obtenir un bronze als 50 arrossegaments maniquí. En totes les proves va aconseguir batre el

rècord de Catalunya. D’altra banda, Alejandro Resano es va penjar dues plates en els 200 m obstacles i els 50 m arrossegament de maniquí.

Georgina López i Miguel Caro van sumar un bronze als 200 m obstacles. Finalment, Alberto Vallés, Albert Bové, Alejandro Resano i Miguel Caro van sumar dos ors i una medalla més de plata. Redacció

Els membres de l’equip del CN Tàrraco. Cedida

Iker Múgica, guanyador absolut a Palamós Vela

El regatista del CN Cambrils, Iker Múgica, es va coronar el darrer cap de setmana en el Palamós Optimist Trophy-18 Nations Cup. Després de quatre jornades i nou proves, Múgica es va proclamar vencedor d’entre els 545 regatistes d’arreu d’Europa que van participar.

D’altra banda, Joan Domingo, el company de l’equip, va quedar en segona posició.

Va ser una final emocionant, ja que Joan Domingo partia com a líder amb un punt d’avantatge sobre Iker Múgica. Aquest, però, no va cometre cap error i va aconseguir la victòria. Pep García, del Reial Club Nàutic de Barcelona, va quedar en tercera posició. Aquestes no van ser les úniques alegries per al conjunt de Cambrils.

Santi Bes era el vencedor del grup Plata i Damià Galcerà guanyava al grup Perla. A més, Espanya es va emportar la 18 Nations Cup com a millor país gràcies a situar cinc regatistes al top 10, entre els quals hi havia Múgica i Domingo. L’equip del CNCB el van completar vuit regatistes més i dos entrenadors. Redacció

Altafulla acull amb èxit la Copa Catalunya de BTT infantil BTT El darrer cap de setmana Altafulla es va convertir en el centre de Catalunya de BBT infantil rebent la tercera edició de la Copa Catalunya. Més de 180 ciclistes d’arreu del territori i de la Comunitat Valenciana es van apropar per participar en un circuit dissenyat per l’escola del Bikepark Torredembarra. Aquesta va ser adaptada per les diferents categories i va mostrar diferents dificultats tècniques i salts que van resultar emocionants per als aficionats i participants. Áxel Serrano, del Ciclisme Mont-roig, va ser el guanyador de la categoria Infantil M. Redacció

Dimarts 20 de febrer de 2024

El camí a la permanència del CBT passa per les victòries a domicili Bàsquet Després de la derrota de dissabte, els de Jorge Serna tenen molt poc marge d’error Arnau Montreal Quesada La derrota del darrer dissabte va tornar a encendre les alarmes del CBT. L’ensopegada contra el Palmer deixa els blaus amb 6 victòries, a una del play-out i a dues de la salvació. D’aquesta manera, el camí a la permanència d’aquí a final de la temporada es pot complicar.

El marge d’error és mínim, en poc més d’un mes, la LEB Plata haurà arribat al seu final i, d’aquesta manera, el conjunt blau té sis finals per davant de les quals les més determinants seran fora de casa contra el Santfeliuenc i el Mataró, dos dels seus rivals directes.

Els blaus van caure diumenge de forma cruel. Tot i no realitzar el millor bàsquet

de la temporada al pavelló del Serrallo, els de Serna van ser eficients i van remuntar el duel a l’últim quart amb un brillant Bright Mensah, que va acabar el duel amb 29 punts, la seva millor actuació de la temporada. Amb tretze punts de marge i cinc minuts per acabar el partit, el capità, David Fernández, es va lesionar i sense director d’orquestra, els blaus van caure a la pròrroga.

Aquesta setmana es produeix el moment de calma abans de la tempesta. La LEB Plata descansa i el CBT posa el punt de mira en el calendari. Queden 6 finals i, d’aquesta manera, l’objectiu que va posar Jorge Serna de les 10 victòries es posa gairebé impossible, tenint en compte el final de temporada dur que espera als cebetistes amb quatre par-

El Consell Esportiu del Baix Camp prepara el programa esportiu ‘Get Senior Active’ Poliesportiu

El Consell Esportiu del Baix Camp ha engegat el projecte Get Senior Active amb col·laboració d’entitats d’Itàlia i Romania sota l’empara del programa Erasmus+, per tal de fomentar la pràctica de l’activitat física en la «tercera joventut» en general i en particular a les residències. Aquesta iniciativa consta d’unes ses-

sions esportives pensades específicament perquè les desenvolupin el col·lectiu de la gent gran. Des de la iniciativa es té present l’edat objectiu, i, d’aquesta manera, es posa especial atenció a la salut física, mental i socioafectiva. L’activitat física pot actuar sobre les tres vessants permetent viure una vida més sana, feliç i autònoma,

El següent duel serà el 2 de març a la pista de la UE Mataró, un dels rivals directes

El jugador blau, Jacob Boonyasith, durant el partit de dissabte. Gerard Sala

sempre que es faci amb cura i atenent les característiques i necessitats pròpies de cada persona. L’acte central del projecte serà una classe el dijous 29 de febrer a les 17.30 h. a les instal·lacions del Reus Deportiu. Aquesta sessió està oberta a la participació de qualsevol persona interessada, però, especialment, des del Consell Esportiu del Baix Camp volen que hi participin els majors de 55 anys. Des de l’organització esperen que aquest projecte sigui el primer de moltes més propostes esportives. Redacció

Mireia López, semifinalista al Campionat d’Espanya Absolut Atletisme

L’atleta del CA Tarragona, Mireia López va fer un bon paper el darrer cap de setmana en el Campionat d’Espanya absolut que es va celebrar a Ourense. López va ser semifinalista a la prova dels 60 metres tanques i va batre el seu rècord personal amb una marca de 8,54’. Redacció/Cedida

tits lluny del Serrallo.

El següent duel decidirà les esperances dels tarragonins.

El 2 de març els cebetistes jugaran a la pista de l’UE Mataró, un dels equips que, amb 8 victòries, marca la salvació.

Fora de casa també tindrà una altra final contra un dels rivals directes, el Sanfeliuenc, el 16 de març. En la resta de partits, els blaus hauran d’obrar un miracle. El Serrallo només acollirà dos duels més i aquests seran contra el Cartagena CB i el CB Benicarló, dos equips que es juguen acabar la temporada en primera posició. El calendari, cruel, ha

19

reservat la resta d’equips de la part alta per al final de la temporada i, d’aquesta manera, el CBT visitarà la pista del CB Prat, el tercer, i tancarà la temporada el 6 d’abril a la pista de l’Horta Godella, que el diumenge va vèncer el CB Salou.

Sense bases La lesió de David Fernández agreuja més la situació. El capità pateix una lesió muscular a la cuixa dreta, afectant l’isquiotibial i, a falta de les darreres proves, l’abast encara és desconegut. De la mateixa manera, Dani Tugores s’està recuperant de la lesió muscular al bessó i, tot i que s’espera que pugui arribar al duel contra el Mataró de la setmana vinent, el CBT podria arribar al tram de la temporada, el més crucial, sense bases. En aquesta situació, Jorge Serna va destacar que «toca reconstruir-nos i ja en portem unes quantes aquesta temporada.

Aquesta setmana no juguem, així que veurem les decisions que podem prendre per ser el màxim de competitius possibles en aquest tram final de temporada» A més, també va donar peu a l’esperança: «Hi ha vida fins a l’últim segon».

20 Dimarts 20 de febrer de 2024

PSOE i PP es reuniran de nou al març davant els avenços «lents» per renovar el CGPJ Judicial Els de Feijóo culpen els socialistes de l’estancament ACN El PSOE i el PP celebraran una nova reunió a Brussel·les durant la primera quinzena de març amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, per continuar abordant la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a Espanya. En una atenció als mitjans posterior a la trobada que van mantenir ahir ambdós partits, el vicesecretari institucional dels populars, Esteban González Pons, va qualificar els avenços «d’insuficients» i va lamentar que el procés per arribar a un punt d’entesa «avança molt len-

tament». «Nosaltres volem renovar el CGPJ i el model d’elecció dels jutges, i el PSOE només vol renovar el CGPJ», va manifestar.

Per la seva banda, el ministre Félix Bolaños va apuntar que la situació és «límit» i que cal renovar el CGPJ «de forma immediata». Segons el ministre de la Presidència i Justícia, cal acabar «amb el temps d’excuses i dilacions». El dirigent socialista va sostenir que la situació institucional a l’Estat «és molt delicada» i que està posant en perill el «prestigi» del poder judicial. Malgrat els pocs avenços, considerava «una bona notí-

cia» que tant socialistes com populars continuïn negociant amb la mediació de la Comissió Europea.

Nou intent Tot i la bona voluntat de les dues parts de seguir acudint a Brussel·les per desbloquejar la situació, González Pons considera que el principal problema —la renovació del model d’elecció dels jutges— «no està resolt». En aquest sentit, veu imprescindible acordar tant aquest punt com la renovació del CGPJ per assolir un acord.

Preguntat també sobre si tem que les negociacions es

Prohibeixen que els antiavortistes es manifestin als centres per a avortar Societat Interior regula una distància que impedeix el contacte visual ACN El Departament d’Interior ha emès una resolució que prohibeix als grups antiavortistes concentrar-se a les portes dels centres d’interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya, segons va avançar l’Ara i van confirmar fonts

de la conselleria a l’ACN. La resolució determina que les concentracions s’hauran de fer a una distància suficient dels centres que garanteixi el compliment de determinades condicions. D’una banda, que els concentrats no puguin exercir control visual sobre les persones que accedeixen

als centres i, de l’altra, que la concentració, així com les pancartes, cartells o proclames, no siguin visibles ni audibles des dels accessos als centres.

La directora general d’Administració de la Seguretat, Sonia Andolz, va explicar a les xarxes socials que el

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, durant l’atenció d’ahir als mitjans . ACN

El ministre Félix Bolaños creu que la situació del poder judicial és «límit» trenquin un cop Reynders completi el seu mandat, el dirigent popular ha apuntat que

no veuria problemàtic que les negociacions les encapçalés un nou comissari.

La reunió d’ahir és la segona que han celebrat Félix Bolaños i Esteban González Pons amb la mediació de Didier Reynders per desbloquejar la renovació del CGPJ. La primera també es va celebrar

a Brussel·les i va tenir lloc el passat 31 de gener, amb els dos dirigents espanyols reconeixent que havien sortit «satisfets» de la trobada. Segons va indicar la Comissió Europea en el seu moment, el diàleg «estructurat» entre les parts no hauria de durar més de dos mesos.

dret i les garanties per poder avortar lliurement i de forma segura i el dret del personal tècnic i sanitari que treballa en els centres, s’han de protegir conjuntament amb el dret dels col·lectius antiavortistes a manifestar-se en contra.

Garantir drets de les dones De la seva banda, la consellera de Feminismes, Tània Verge, ha defensat també la mesura per garantir els drets de les dones i dels professionals dels centres mèdics. La resolució es va aprovar el passat dissabte.

El Govern diu que la mesura garanteix els drets de les dones. Cristina A.

Espanya crida a consultes l’ambaixador rus arran de la mort d’Aleksei Navalni

El Govern proposa que la jornada laboral passi a 38,5 hores el 2024 i a 37,5 el 2025

Unió de Pagesos anuncia més mobilitzacions i treballa en una «protesta transfronterera»

Política El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va cridar ahir a consultes l’ambaixador rus, Yuri Klimenko, després de la mort de l’opositor Aleksei Navalni.

Segons apunten fonts diplomàtiques, el ministres d’Exteriors espanyol va donar l’ordre de cridar a consultes Klimenko ahir. A l’arribada a la reunió de ministres d’Ex-

Treball El govern estatal va proposar ahir a patronals i sindicats que la jornada laboral setmanal passi a 38,5 hores aquest 2024 i a 37,5 el 2025.

Tal com va detallar el secretari d’estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, després d’una reunió amb els agents socials, també es vol fer una reforma de l’Estatut dels Treballadors per fixar legalment la nova

Societat Unió de Pagesos (UP) va anunciar ahir més mobilitzacions a Catalunya per la setmana que ve i diu que treballa en una «protesta transfronterera» amb els pagesos d’Occitània i la Catalunya Nord. No obstant això, el sindicat centra ara els seus esforços en la manifestació de demà davant del Ministeri d’Agricultura a Ma-

teriors de la UE a Brussel·les, Albares va enviar un missatge de «solidaritat» a «aquells que lluiten per la democràcia i la llibertat a Rússia». La vídua de Navalni, Iúlia Navàlnaia, va assegurar ahir en una compareixença que agafarà el relleu del seu marit i que destinarà «tots els esforços» per a defensar una «Rússia lliure». ACN

jornada setmanal. Amb tot, va apostar per oferir «flexibilitat» per facilitar que treballadors i empreses s’adaptin a la nova normativa. «Els hem traslladat aquesta proposta i els pròxims dies ho farem per escrit», va indicar en una roda de premsa. Pérez també va apostar també per modificar el registre horari i fer-lo digital. ACN

drid. «Hi haurà molta gent i molts tractors. I esperem que hi hagi respostes», va afirmar el coordinador nacional d’UP, Joan Caball, des de la Casa de l’Agricultura. Unió de Pagesos insisteix a demanar «accions àgils» i «mesures contundents» a l’Estat per resoldre la crisi agrària. «Hi ha en joc la continuïtat de la pagesia», va recordar Caball. ACN

Dimarts 20 de febrer de 2024

Editorial

Dues cares de la mateixa moneda

T

urisMarket ha començat aquest dilluns a les instal· lacions de FiraReus amb una seixantena d’expositors. És una primera experiència per posar en comú dos sectors que, en realitat, no tenen massa sentit l’un sense l’altre. L’hostaleria i el turisme són, de fet, dues cares de la mateixa moneda i el que segurament sorprèn més que no hi hagués fins ara un esdeveniment que posés en contacte aquests dos motors econòmics vitals pel desenvolupament econòmic i social del Camp de Tarragona. Per poder oferir una experiència turística integral, operadors públics i privats necessiten disposar d’un

servei d’hostaleria de primer nivell que atengui les necessitats que plantegen els visitants. De la satisfacció del client, i encara més ara en l’època de les xarxes socials, depèn en gran part la promoció d’un espai o una ciutat. Aquesta satisfacció, a banda dels atractius turístics, se sustenta sobretot en els serveis que ofereix l’hostaleria i la restauració. D’aquesta manera, la primera experiència del saló TurisMarket, si s’aconsegueixen compaginar empreses de primer nivell dels dos sectors, ha de representar el primer pas cap a un esdeveniment que només pot repercutir en la millora de la qualitat dels serveis que ofereixen.

Tribuna

La revolta pagesa i la PAC

T

ota la pagesia s’ha llençat als carrers i carreteres amb els seus tractors per dir prou al tracte que reben per part de les administracions, europea, estatal i autonòmica, per la seva situació econòmica i per la competència amb els productes d’importació. Reivindicant un ofici que pot desaparèixer de les nostres vides, si no es posa remei.

Des de la Unió de Pagesos es reclama que tots els medicaments i mesures veterinàries estiguin controlades en tots els països, per tal de competir en igualtat de condicions. Les reclamacions són reduir la burocràcia i tota la paperassa, assegurar un preu mínim pels agricultors i ramaders. Tothom reclama canviar la llei de la cadena alimentària, és una prioritat. Des de 2018 el Gobierno regula la prohibició de la venda a pèrdues a Espanya. S’implementava el veto als preus per sota del cost de producció amb l’objectiu d’evitar la destrucció de valor amb la cadena alimentària., per acabar amb els preus anormalment baixos. Hi ha productors que no poden defendre els seus preus, que els imposen els mitjancers o distribuïdors.

Manquen joves perquè ningú vol ser un màrtir. Els ramaders diuen que «no som taxistes, no podem parar una setmana, perquè els animals han de menjar cada dia». Moltes famílies diuen als seus fills que no es dediquin a ser pagesos. El

fet grossa i van col·lapsar Barcelona amb 2.000 tractors, dels quals un centenar eren del Camp de Tarragona, que van sortir amb una marxa lenta per l’AP-2.

Al Port de Tarragona també es van trobar diverses columnes de tractors procedents Josep Maria Buqueras Bach de tota la demarcació. A Madrid també s’han produït tractorades, amb més connotacions polítiques, ja que l’extrema treball d’agricultor no està prou valorat. dreta utilitza aquesta revolta agrària amb L’administració hauria de col·laborar en la pugna entre Vox i el PP per treure’n rèconscienciar als consumidors perquè op- dit electoral.

«La nostra fi, la vostra fam; sense patin per la producció local, km. 0.

Les majors associacions agràries es- gesos i ramaders no som res» han estat panyoles han reactivat les protestes i les eslògans que portaven molts tractors. La reivindicacions conjuntes són àmplies, realitat del món pagès és complexa i la volen atallar la frustració i el malestar solució segurament també és complexa.

La revolta pagesa ha creixent del camp, Manquen joves perquè esclatat. Mossèn Agusl’asfixiant burocràcia i acabar amb la com- ningú vol ser un màrtir. tí Bernaus, sacerdot Els ramaders diuen lleidatà, va escriure petència deslleial de que «no som taxistes, l’any 1993, el poema països tercers. La pano podem parar una que diu: «De bon matí gesia europea ha essetmana, perquè els ja venen les pageses clatat perquè se sent maltractada per la UE. animals han de menjar traginant cap al mercada dia» cat, i quan venen que Amb la PAC, Política satisfetes se’n van, i no Agrària Comuna, que representa pràcticament una tercera part se’n van, fins que no venen i és quan venen del pressupost de la UE, anem de retalla- que se’n van. Més si venen i no venen, llada en retallada. Des d’Europa es controla vors se’n van rondinant, parlant dels mals més el compliment de les mesures medi- temps que venen i dels que potser vindran. ambientals que no pas treballar en la pro- Que si els pagesos no venen, malament ho passaran, més si no venen ni venen les ciutecció de les produccions.

Els pagesos i ramaders catalans l’han tats què menjaran?».

21

Tribuna

La gestió de l’aigua a Catalunya: un crit d’alerta

L

a La recent imposició de restriccions d’aigua per part del Govern de Catalunya ha encès els ànims de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR). Les mesures d’emergència dictades han posat de manifest una falta de discerniment i consideració cap al sector agrícola i ramader, que es troba en una situació crítica.

Els regadius de Catalunya han abraçat un procés de modernització tecnològica destinat a fer un ús més eficient de l’aigua. Els sistemes de reg pressuritzats, d’aspersió i degoteig han permès estalviar fins al 50% dels recursos hídrics utilitzats en el reg tradicional. Aquesta transició, però, no ha estat fàcil ni econòmica, i ha requerit inversions significatives i un compromís continu per part dels regants i altres actors implicats. És indiscutible que els sistemes de reg tecnificats són una inversió de futur per a la sostenibilitat del sector agrícola i ramader. No obstant això, les restriccions imposades pel Govern, que no diferencien entre sistemes de reg, posen en perill tots els avenços realitzats fins ara. ACATCOR denuncia aquesta falta de criteri i exigeix un tracte just que reconegui els esforços dels que han apostat per la modernització. En aquest sentit, l’associació no es queda de braços plegats i presenta alternatives clares i raonables. Proposa ajustos en les restriccions d’aigua que tinguin en compte la eficiència És indiscutible que dels sistemes de reg. els sistemes de reg És necessari premiar tecnificats són una a aquells que han ininversió de futur per vertit en tecnologies a la sostenibilitat més eficients, en lloc del sector agrícola i de castigar-los amb ramader.

No obstant reduccions desproporaixò, les restriccions cionades. Igualment, imposades pel Govern, cal tenir present que que no diferencien entre en zones de delta de sistemes de reg, posen rius amb problemes de en perill tots els avenços salinitat, ha de contirealitzats fins ara nuar havent-hi aigua per inundació. per tal de fer retrocedir la franja salina i evitar, per tant, que aquesta vagi entrant i envaint la resta de cultius.

La ramaderia també ha estat afectada per aquestes restriccions. Malgrat els esforços per reduir el consum d’aigua en les explotacions ramaderes, les mesures del Govern posen en perill la viabilitat d’aquest sector crucial per a l’economia i la seguretat alimentària de Catalunya.

En conclusió, l’ACATCOR alça la veu en defensa dels i les regants, els ramaders i les ramaderes de Catalunya. Les restriccions d’aigua han de ser justes, equitatives i basades en criteris tècnics i científics. És hora que el Govern escolti les demandes del sector i rectifiqui aquestes mesures que posen en perill el futur de l’agricultura i la ramaderia catalanes.

Junta Directiva de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants

22 Dimarts 20 de febrer de 2024

El Refugi 1 del Moll de Costa acull ‘Geografies Josep Vallverdú’ Tarragona El Refugi 1 del Moll de Costa obre les portes a una nova exposició sota el títol Geografies Josep Vallverdú, organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, en homenatge al centenari de vida del filòleg i dramaturg que va néixer a Lleida el 9 de juliol del 1923. L’exposició, d’entrada lliure, romandrà oberta fins al 17 de març i

l’horari és de dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, diumenges i festius d’11 a 14 h, els dilluns romandrà tancada. L’exposició està formada per vuit panells verticals que ressegueixen les geografies de Vallverdú, que passen també pel Camp de Tarragona. A més dels vuit verticals, la mostra comprèn un horitzontal de 12 metres que pre-

senta tot el conjunt d’obres publicades per l’autor. En aquest recull hi ha un total de 305 llibres de tots els gèneres publicats en primera edició.

La seva trajectòria literària ens evidencia, d’una banda, que no hi ha silencis creatius per part de l’artista, sent dels pocs escriptors amb un corpus literari que abasta tot el seu recorregut vital. Redacció

Necrològiques Tarragona Maria Carme Martínez Traver.

Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Marta Coca Camps.

Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia del Sagrat Cor.

Valls

P´art de l’exposició dedicada a Vallverdú. Crdida

El grup de balls llatins del Casal de la Gent Gran celebra una gran festa al Palau d’Esports Cambrils

El grup de balls llatins Bojos del Ball del Casal de la Gent Gran de Cambrils va celebrar una gran festa al Palau d’Esports el passat divendres. La jornada, que es va portar a terme de 10 a 15 hores, va consistir en una exhibició de balls llatins durant tot el matí i un dinar de germanor. La celebració va comptar amb més de

150 persones i la presència de l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; la regidora de Benestar Social, Teresa Recasens, i la regidora d’Esports, Camí Mendoza. El grup de balls llatins es va crear l’any 2016 al Casal Municipal de la Gent Gran de Cambrils, gràcies a la iniciativa de Cristòbal Luque, voluntari d’Amics de la Gent Gran de Cambrils. Redacció

Mercè Contijoch Gibert.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la parròquia Verge del Lledó.

Maria Guasch Robusté.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Joan.

esqueles

Els participants de la festa del grup de balls llatins del Casal de la Gent Gran de Cambrils. Aj. Cambrils

977 21 11 54

Dimarts 20 de febrer de 2024

23

Avui felicita als que es diuen: Nemesi, Potami, Eleuteri i Amada.

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

El dia transcorrerà Novament la Lluna Dins de la família Tingues més pasense grans so- d’avui et recomana trobaràs el millor ciència i no vulguis bresalts i arribaràs ser més prudent dels equilibris, la dominar al món a entendre’t millor en la dieta, intenta teva sola presèn- del matí a la nit. Si amb família i amis- que les coses que cia farà felices als necessites canvitats. La teva ener- consumeixis no altres i això t’ali- ar la teva vida per gia et possibilitarà s’exagerin. La nit et mentarà l’esperit. una cosa excitant l’èxit. promet intimitat.

Arribaran notícies. aprofita.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

P o d r à s e r u n El pla econòmic Avui la teva imatge Medita els passos d’aquests dies en de la vida porta un personal estarà en i decisions a doquè ni la parella curs molt positiu i alça i serà un dia nar en el terreny ni família es posin et portarà situaci- on veuràs amb els professional no d’acord amb els ons d’avanç i privi- teus propis ulls fins descuris ni gens teus plans de di- legi. Prepara’t per a a quin punt el teu ni mica a l’hora de versió. Actua amb un dia excitant on magnetisme pot prendre una detereducació. la teva imatge. arribar a influir. minació.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Deixa que sigui la Guarda molt totes No és bon moment Et sentiràs molt teva intuïció la que les teves coses per a demanar aju- orgullós de les governi les accions personals, pot ha- da o exigir més del paraules que et que hagis de rea- ver-hi algun des- que deguis. Apa- dediquin i per les litzar, no temis als cuit per part teva reixeran impedi- atencions que et canvis. Superaràs i crear-se un es- ments per a la co- prestin, continua amb gran facilitat càndol al teu vol- municació amb la aprofundint la teva els paranys. actitud. tant entre amics. parella o família.

6

TV local

9

CANAL REUS TV 15:30 Cercle central 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Cercle central 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre 21:30 Fot-li 22:00 Notícies vespre 22:30 Fot-li 23:00 Notícies vespre 23:30 Fot-li

5

7 8

TARRAGONA: Sabido Foraster, Julieta.

St. Antoni Maria Claret,18.

Telèfon 977 896 078.

Plana Garcia, Virginia.

Sant Benildo, 10.

Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Bofarull Masip, Mercé.

Roger de Belfort, 49.

Telèfon 977 316 666.

SALOU: Oliva, Dolors - Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28.

Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura.

Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia.

Pais Basc, 18.

Telèfon 977 369 912.

VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13.

Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente.

Av. Sant Vicenç, 37.

Telèfon 977 155 964.

10

TAC 12

Solucions

12

VERTICALS: 1. Dansa escènica estructurada que s’harmonitza amb els rit- mes d’obres orquestrals. Falta comesa voluntàriament. 2. Dues de nom. Mitigui les asprors. Planta herbàcia. 3. Floto. Unitat monetària del Brasil. Adverbi. 4. Itri. Excepcions enmig del desordre psíquic. Edat. 5. Mas capgirat. Estat del qui no fa ús d’un dret que li pertany. 6. Persona que va consumint la hisenda d’algú. Opinava. Infusió. 7.

El marí és un caçó. Fer llit per guarir- se de la grip. Un riu. 8. Aprimi. La de bruc és l’orella de conill. 9. Sòlid. Que no sap res. Dues de l’aiguaneu. 10. Consonant. Coalició. Raig de la roda d’un carro. 11. Imatge amb atributs divins. Propi de les runes. 12.

Categories de la boxa i la lluita. Facis una vianda a foc viu agitant-la de tant en tant.

HORITZONTALS: 1. Altells, turons. Punició. 2. Que delita plàcidament. Porto a fi. Dona.

3. Consonant. Faig dòcil una bèstia. Nuvolós. 4. Poema lau- datori dedicat a una persona notable. Tres de la rectoria. El simple és l’ocel. 5. Article definit. Infructescències dels ficus. Vent. 6. Vagin en una direcció determinada. Ésser vigent. 7. Paga de 30 dies. Fruits indehiscents de pericar- pi llenyós. 8. Isqui. Segura. Dues de Nadal. 9.

Numeral ordinal. Habitant del Laci. Òrgan conductor de les plantes superiors. 10.A la palla. Fets dins un niu. Destresa. 11. Roda dentada petita. Certa por. 12. Barrella capgirada. Tràfecs.

Venda/Lloguer

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

Màxima

19º

Previsió pel Camp de Tarragona

REFORMES FACHADAS Y REFOR-

COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL 600 595 648 PAGO AL CONTADO

BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. Terraza y barbacoa. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977 21.79.50

¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

PROFESSIONALS PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534 CARPINTERO,

MAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12 HELENA MASAJISTA profesional.

Tarragona.

Tel. 600.329.227 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847 MASAJES ANTISTRÉS. Salidas. Discreción. Tel. 673.838.453 MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos.

Tel. 692.780.087

AMISTAT CHICA 45a.

EBA-

BUSCA CHICO para amistad.

Reus.

602.873.891

ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes.

Tel: 679.716.085

Solució: nivell mitjà

El temps

6º

PINTOR DECORADOR. Tel: 642.094.115

ALTRES

Solució dels mots encreuats

Mínima

IMMOBILIÀRIA

NISTA. Tel: 623.387.479

11

14.00 Notícies 12 14.30 La tertúlia del Dorsal 12 15.00 Aventurísitc 15.30 Gent de Riu 16.00 Fet a Mida 18.30 Teló de fons 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180° 20.00 Notícies 12 20.30 Com la nit i el dia 21.30 Teló de fons 22.00 Notícies 12 22.30 Com la Nit i el dia 23.30 Teló de fons 00.00 Notícies 12

Anuncis classificats

Estat del cel El cel romandrà enteranyinat per bandes de núvols alts i mitjans que creuaran el país de nord a sud i que seran més abundants durant la primera meitat del dia i a final del jorn.

A banda, hi haurà estrats baixos o bancs de boira i boirina a punts de la depressió Central fins al final del matí, així com nuvolositat de tipus baix a trams del sector central del litoral durant les primeres hores del dia.

Precipitacions La temperatura mínima serà entre lleugerament i moderadament més baixa. La màxima serà lleugerament més baixa, tot i que puntualment la baixada serà moderada.

Dimarts 20 de febrer de 2024

El vigilant del Camp

Si la meva àvia fos una bicicleta

L

Durant més d’una dècada Antoni Beltran va treballar a l’Hospital Sant Joan de Reus i als pobles de Puigpelat i Alió. Cedida

E

ns hem d’imaginar el Llibres El doctor Antoni Beltran presentarà el seu llibre ‘Ensenya’m la doctor Antoni Beltran llengua’ aquest dimecres a la seu del Col·legi de Metges de Tarragona amb una llibreteta a la butxaca, i anotant cada paraula que li crida l’atenció després de passar consulta. Així és com aquest especialista en Medicina Interna i Medicina Familiar i Comunitària va anar teixint el llibre que es presenta aquest dimecres a Tarragona, Ensenya’m la llengua, i que vol ser una eina per a la recuperació del lèxic del cata- capítols com els dedicats al Cor i a laborals». Beltran és fill de Mata- fensor de la idea que «el pacient là referit a la salut i a les malalti- la sang, a l’Aparell respiratori, a la depera, però durant més d’una sempre s’ha de poder expressar es. «Fa uns anys vaig començar a Pell o a l’Aparell digestiu. «També dècada va ser metge internista a en l’idioma que li sigui més fàcil i recollir les paraules i expressions inclou un apartat molt curiós, en l’Hospital Sant Joan de Reus, i de còmode, i el metge ha de fer l’esque em deien els pacients que ve- què contraposo el llenguatge an- capçalera als pobles de Puigpelat forç per entendre’l», remarcant nien a la consulta», explica. Ara, tic dels nostres avis amb l’argot i Alió (Alt Camp). És per això que «la gran importància del llenguatdels joves», destaca. també té ben presents expressi- ge perquè hi hagi connexió entre ho ha recollit tot en un Així per exemple, ex- ons locals «com ara el xalar que metge i malalt». volum que aplega tota El doctor Beltran presentarà el plica Beltran, «el que fa servir la gent aquí». Entre les la riquesa lèxica de la als avis els provocava seves preferides, detalla, hi ha el seu llibre aquest dimecres, 21 de nostra llengua en reànsia o angúnia, als brandar, «una paraula molt boni- febrer, a les 18 h, a la seu del Col· lació a l’àmbit sanitari. joves d’ara els fa iuiu». ca que fa referència al moviment legi de Metges de Tarragona (via «Com que els metges El facultatiu també de les branques quan fa vent, i que de l’Imperi romà, 11 bis). tenim la mania d’esrecull anglicismes al Camp de Tarragona l’he sentit tructurar les coses Del Camp ja consolidats en el per dir que algú ja es troba millor: segons els òrgans, el parlar mèdic, «com el padrí ja branda; o l’estar mal- El llibre recull llibre també està orel bullying o el mob- mirrós, que és una manera de dir ganitzat així», detalla expressions locals bing, que em trobo per que algú no s’acaba de trobar bé». l’Antoni.

D’aquesta Sobre la qüestió de l’ús del ca- com ‘malmirrós’ o exemple en les pemanera, el seu Cristina Serret Alonso ticions de baixes talà a la consulta, Beltran és de- ‘brandar’ manual inclou

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Això que té vostè no és un ‘chichón’, és un nyanyo

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

a dilecta concolumnista Marta Magrinyà s’enfotia la setmana passada del nou servei de bícing reusenc, i apuntava que serviria només per fer els trajectes de baixada.

A Barcelona, el 80% dels trajectes ja són elèctrics. Però aquí, que fem les coses a mitges i ens interessa més la propaganda que donar un servei útil, ara tenim uns flamants aparcaments de bicis mecàniques que no agafarà ningú.

La meva àvia, una immigrant prioratina que es va passar gairebé tota la vida a Reus, sortia cada matí de casa —un quart pis sense ascensor en un entranyable edifici falangista del Barri Fortuny— i se n’anava caminant a pas marcial cap al centre de la ciutat. Passava pel Mercat i feia els corresponents recados. Abans de la una ja tornava a ser casa, carregada com un ruc, que havia de tenir el dinar fet perquè mon avi baixava puntualment de treballar, també a peu, des del carrer Monterols. No m’havia parat mai a fer números fins ara que estem tan amoïnats per la mobilitat urbana sostenible.

Resulta que cada dia, per necessitat i no pas per fer exercici gratuït, caminava gairebé cinc quilòmetres. En la meitat dels quals, els que fan pujada, vencia un desnivell de 50 metres. Perquè Reus, encara que no ho sembli, s’encimbella suaument. Fent un càlcul ràpid em surt que superava diàriament un pendent del 2,5%. La mítica ascensió al Tourmalet té una mitjana del 7,5%, però esclar, la fan esportistes d’elit carregats d’efedrina i mon àvia a tot estirar es prenia un talladet.

Si aixequés el cap i veiés aquest nou servei decoratiu municipal el més probable és que ho titllés de collonada.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: