Divendres 9 de febrer de 2024

Número: 4.977 www.diarimes.com

DIVENDRES 9 DE FEBRER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA El Vendrell

11

L’Obrador, la pastisseria que un any més ha estat considerada la millor del Penedès Opinió

Àrea Metropolitana 2 i 3 La mobilitat única, amb un sistema de transport metropolità, és un repte de futur, però cal decidir qui ho assumeix

20 Gemma Fusté García. Comerç de proximitat, cada cop més lluny: «La venda en línia i la digitalització no han de suposar cap entrebanc»

Tarragona

Tarragona

Un pla analitzarà i proposarà accions per millorar l’estat de salut dels tarragonins El document, pioner en l’àmbit municipal, tindrà en compte les condicions socioeconòmiques o afectacions recurrents per a elaborar les actuacions més adequades a la població de la ciutat 4 Gerard Martí

Reus 9

«Foteu-vos de tots i de tothom» El Carnestoltes i la Pimpolla han començat el seu regnat de Carnaval posant deures festius als súbdits

Imatge d’arxiu de la zona de la Tabacalera. Gerard Martí

ECP acusa l’Ajuntament de regalar part de la Tabacalera a un centre privat Els comuns consideren que s’ha fet un vestit a mida perquè un ens universitari privat pugui assumir el lloguer 5

Reus

L’Ajuntament destina mig milió d’euros al nou enllumenat del sector H12 8

Policial

Detingut a Deltebre un dels delinqüents més buscats a Europa 13

2

Divendres 9 de febrer de 2024

afons

Àrea metropolitana A la demarcació conviuen 7 concessionàries amb serveis interurbans L’ATM és avui l’organisme que coordina l’oferta al Camp de Tarragona

Autobusos de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona aparcats en filera. EMT

La dispersió i la manca d’una autoritat global, els reptes per un sistema de transport metropolità El futur del Camp de Tarragona Les empreses de transport de Tarragona i Reus podrien ser-ne l’embrió Oriol Aymí El Camp de Tarragona no ho té gens fàcil per articular una oferta metropolitana de transport. Sense un centre clar i una perifèria clara, com tenen la majoria de regions metropolitanes, amb poblacions disperses entre elles i amb una escassa massa crítica –els 22 municipis centrals sumarien uns 450.000 habitants–, el Camp de Tarragona pateix des de fa dècades un transport públic que no treu els cotxes de les carreteres i no cobreix les necessitats.

Més encara, és l’enemic comú que ha acabat per unir Reus i Tarragona, Salou i Vila-seca, i també les famílies socialistes, republicanes i juntaires sota

Les dades REUS TARRAGONA

Número de vehicles

18 65

Número de línies

16 24

Número de parades

Viatges per any

Pressupost

205 2,75M 3,8M 400 10,9M 14,5M

Font: Empresa Municipal de Transports (EMT) i Reus Transports (RT)

el mantra d’una Àrea Metropolitana tarragonina que precisament podria tenir en el transport públic la primera concreció, un cop superada la batalla política –i econòmica– en el món de les idees.

Això és, com a mínim, el que ha volgut subratllar l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del

Camp de Tarragona, integrat pels 7 ajuntaments centrals –Tarragona, Reus, Salou, Vilaseca, Cambrils, La Canonja i Constantí– i també per Valls.

Els principals actors polítics aparquen de moment la inevitable decisió sobre la governança d’un sistema metropolità que demana a crits una única visió. Tot i així, els

posicionaments ja són clars: aquest dimecres els principals càrrecs del PSC al Camp parlaven d’una «veu única», pràcticament calcat a la frase «el Camp de Tarragona ha d’actuar com a una única ciutat» que ha fet servir ERC darrerament.

Ara mateix, però, la realitat és l’oposada. Tarragona

compta amb l’Empresa Municipal de Transports (EMT), i la capital del Baix Camp amb Reus Transports, una rèplica cinc cops més petita. A banda, set concessionàries privades operen a les set comarques, amb una flota de 165 autobusos, segons el darrer Observatori de la Mobilitat Metropolitana disponible, un informe

que publica anualment el Ministeri de Transports amb les dades que aporta l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) de Tarragona. Un organisme que coordina l’oferta de transport de més de 130 municipis i amb realitats tant disperses com el Priorat o la Costa Daurada.

Un organisme criticat pels principals actors de la regió metropolitana com a inoperant perquè les decisions de rellevància no es prenen a la plaça dels Carros sinó a la seu del departament de Territori, a Barcelona. De les quatre autoritats del transport catalanes, només la de Barcelona té un rol executiu definit als seus estatuts, mentre que els organismes de Tarragona, Lleida i Girona estableixen un paper propositiu a les delegacions locals.

La qüestió d’una autoritat única no és l’únic condicionant. La geografia del territori, amb una Tarragona de múltiples nuclis disseminats i un Reus circular i múltiples nusos que demanen a crits connexió de transport públic, com els hospitals o el campus universitaris, sense anar més lluny, marcarà qualsevol disseny. «Que cada municipi tingui la seva empresa de bus potser és una cosa que hauria d’anar canviant», deia el regidor tarragoní del ram, Nacho García, en aquestes mateixes planes ara fa una setmana. Tot està servit aparentment cap a una convergència que faci evolucionar el sistema actual de transport clàssic, estrictament municipal cap a un de metropolità. Al terreny de les idees, com a mínim, funciona.

Altra cosa serà quan la negociació porti al detall i, arribats a aquest punt, aflorin les diferències més enllà de si preval el color groc dels autobusos de Reus o el vermell dels de l’EMT de Tarragona.

Divendres 9 de febrer de 2024

3

afons

Àrea metropolitana

El Camp de Tarragona camina cap a una mobilitat única però...

Qui ho paga?

La demanda de transport a l’estiu es multiplica per vuit a la Costa Daurada

Una herència que condiciona L’urbanisme ha posat el cotxe privat al centre durant dècades Núm. de turismes/1.000 habitants

9,6% 7,1%

5,8% 3,4%

1,4%

0,6%

0,5%

7,4%

6,5%

3,3%

2,6%

-0,3%

-0,5%

Aaron Gutiérrez, director del departament de Geografia de la URV. URV

públic canviï com un mitjó en funció de si parlem del mes d’agost o de febrer. «Hauríem de tenir dos sistemes, perquè la demanda es multiplica per vuit a l’estiu», sosté. I encara més. Adverteix que la situació urbanística territorial actual, herència de dècades en les que «s’ha planificat al voltant de l’automòbil» fa molt difícil que qualsevol sistema de transport públic «pugui ser competitiu» respecte tant

Les frases

Les frases

«Durant dècades hem dissenyat l’espai per als cotxes, ara serà molt difícil canviarho»

«No hem de connectar ciutats sinó llocs que generin mobilitat»

«No tenim una centralitat clara, i d’aquí ve bona part de la problemàtica»

«El Tramcamp serà el símbol que identificarà el Camp de Tarragona»

Lleó

Jaen

Algecires

Pamplona

Valladolid

A Coruña

Tarragona

Saragossa

Màlaga

Oviedo

Sevilla

València

-8,7%

Barcelona

«Tarragona ciutat és la principal generadora de mobilitat», subratlla l’ex regidor d’Hisenda de Tarragona entre 2019 i 2023, Jordi Fortuny (ERC). De fet, els viatges anuals són gairebé 5 cops més nombrosos a Tarragona que a Reus, i la diferència de pressupost anual guarda una proporció similar.

Més enllà dels acords i la voluntat política, Fortuny fa aterrar la qüestió del Camp de Tarragona a la concreció del detall: «Hem d’anar a una mobilitat única per al conjunt del Camp de Tarragona, però qui pagarà la festa?», es pregunta retòricament. «Si s’ha de pagar per població surt perdent Reus, si el criteri és el nombre d’usuaris, surt perdent Tarragona» assenyala. Malgrat tot, i tenint en compte que el sistema proposat pels impulsors de l’Àrea Metropolitana manté de moment a porta tancada el debat dels detalls, el també representant de Tarragona a l’AMT en el període 2019-2023 es mostra «optimista». La Generalitat, assegura, podria acabar fent-se càrrec del 50% dels recursos, i els municipis mancomunats es repartirien la resta.

El cost de tot plegat, de fet, és un dels arguments que podrien esgrimir els contraris a una unió supramunicipal.

Un cost ineludible, perquè «qualsevol canvi vol dir inversions, i inversions decidides», defensa el director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Aaron Gutiérrez, que veu factible però extremament complexa la tasca de crear un sistema «sostenible» de transport públic. Gutiérrez sosté que el Camp de Tarragona justeja pel que fa a massa crítica, que té una població molt disseminada, que no hi ha una única autoritat amb visió territorial i, a sobre, que existeix una estacionalitat peregrina de la mà del turisme que fa que la demanda de transport

Índex de motorització (2013-22)

Madrid

Oriol Aymí

Jordi Fortuny, representant de Tarragona a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat entre 2019 i 2023.

Gerard Martí

als temps de viatge que ofereixen autovies i autopistes com als hàbits adquirits pels habitants de l’àrea, una de les que tradicionalment disposa de més cotxes per habitant i una de les regions de l’Estat on s’ha incrementat més la proporció de cotxes per cada 1.000 habitants en la darrera dècada. «Al nostre campus, sense anar més lluny, mai s’esgota l’aparcament i és gratuït », diu l’investigador. Ho hem

posat tot tant fàcil per al cotxe que a veure qui ho canvia, això.

«Ho podem fer millor, però ho tenim molt difícil», rebla Gutiérrez, i assenyala com a millora relativament fàcil d’aconseguir -i barata- la creació de carrils per a que hi circulin específicament els autobusos a les vies interurbanes. Tant ell com Fortuny coincideixen en la revolució que suposarà l’entrada en funcionament del tramvia, el Tramcamp. Pel republicà serà molt més que un mitjà de transport. «Serà l’element que identificarà el Camp de Tarragona», diu. Com el mapa de transport metropolità de Barcelona, o el metro de Londres.

Un símbol compartit, diu.

Una i grega entre Cambrils, Tarragona i Reus, amb Vilaseca i Salou al mig que estarà operatiu a partir de 2028, el mateix any que acaba l’actual concessió de transport interurbà.

La clau de tot plegat, tant per Fortuny com per Gutiérrez, és la planificació d’un sistema ‘capil·lar» que connecti les parades del Tramcamp amb els principals nuclis generadors de mobilitat. «No hem de cometre l’error d’anar de l’estació d’autobusos de Tarragona a l’estació d’autobusos de Reus», defensa qui va ser responsable de l’EMT durant l’anterior mandat municipal. «Per la mobilitat d’aquesta ciutat única m’interessa que un noi de Cambrils pugi al tramvia i arribi al campus Sescelades» defensa Fortuny, que subratlla que per l’èxit del transport metropolità serà determinant l’encert en les parades. Hospitals, campus de la URV, centres comercials... «El Tramcamp, quan estigui totalment desplegat ho canvia tot», diu.

El tramvia de moment només existeix als plànols, però ja ha canviat un factor determinant: els actors principals del Camp de Tarragona semblen disposats –per fi– a agafar les regnes del territori i decidir des d’aquí com es planifica estratègicament la mobilitat d’aquí. I això té un perill: quan sigui així, ja ningú podrà mai més tirar pilotes fora i culpar de les pròpies mancances ni Barcelona, ni tampoc Madrid.

4

Divendres 9 de febrer de 2024

El Pla de Salut de Tarragona marcarà el camí a seguir pels pròxims quatre anys Societat El pioner document es troba en fase de diagnosi i s’espera presentar i aprovar-lo enguany al consell plenari «Mai un pla així s’havia fet a la ciutat perquè no s’han donat tres circumstàncies clau: la voluntat política, la logística tècnica i la participació ciutadana», sentència Cerrillo.

L’objectiu és definir una estratègia i un seguit d’accions a dur a terme per a millorar la salut a la ciutat.

Oriol Castro «Per a la salut, condiciona més el codi postal que el codi genètic». L’Ajuntament de Tarragona treballa per preparar el primer Pla Local de Salut, amb una mirada holística de la qüestió, que marqui el camí a seguir a la ciutat per als pròxims quatre anys.

«Quan vam arribar a la conselleria, aquest projecte estava damunt de la taula i l’hem impulsat», expressa Berni Álvarez, conseller de Salut de l’Ajuntament de Tarragona. El pla es va adjudicar el passat novembre i durant els mesos de desembre i gener s’ha recopilat el màxim d’informació possible. «Hem buscat totes les dades epidemiològiques disponibles que ens puguin ajudar a fer la diagnosi», explica Marisa Cerrillo, cap de secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona.

«Algunes de les dades més concretes poden ser des de l’afectació de l’obesitat o la càries, fins a la qualitat de l’aire o la situació econòmica dels barris de la ciutat», apunta Cerrillo.

Ara, s’ha entrat en la fase de definició, on es faran diferents tallers participatius de diagnosi amb agents involucrats del territori per tal de recollir «necessitats, oportunitats i

El Pla Local de Salut, nou a la ciutat, tindrà una visió holística de la salut i estarà enllestit en els pròxims mesos. Tjerk van der Meulen

Álvarez: «Aquest pla era necessari i la idea és que vagi més enllà dels mandats» problemàtiques existents».

«Els tècnics podem tenir una idea, però hi ha molts altres

agents que tenen vinculació amb la salut i amb els que volem comptar», diu Cerrillo.

Aquests tallers es dividiran en cinc eixos. El primer tractarà sobre l’economia, on es comptarà amb els departaments relacionats del consistori, com també amb les patronals i els sindicats. El

El GALP Costa Daurada explica els ajuts al sector pesquer fins al 2029 Economia Les subvencions sumen en conjunt gairebé 2 MEUR Redacció El Grup d’Acció Local Pesquer Costa Daurada (GALP Costa Daurada) va presentar ahir al Museu del Port de Tarragona la convocatòria d’ajuts per a l’anualitat del 2024 de la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Marítim i de

la Pesca. La reunió va servir per a informar les persones assistents dels procediments a seguir per sol·licitar les ajudes, els tràmits i el calendari de la convocatòria d’acord amb l’Estratègia de Desenvolupament Local Participativa (EDLP) 2023 - 2029 del GALP Costa Daurada.

Empreses, i entitats amb projectes al voltant del mar dins del territori del GALP podran optar a ajudes que en conjunt sumen 1.956.368,30 milions d’euros en cinc anys.

Convocatòria al febrer Està previst que la primera convocatòria surti aquest ma-

Llarg recorregut «Un pla de salut així era necessari i la idea és que pugui tenir recorregut. Segur que hi haurà aspectes millorables, però pot anar més enllà dels mandats polítics», exposa Álvarez. El plantejament dels tècnics del consistori és fer, amb els mateixos eixos que en la diagnosi, uns tallers d’estratègia. «Els mateixos que ens reunim per detectar mancances, tornar-ho a fer per a acordar les actuacions més urgents i que s’han de prioritzar en els quatre anys del pla», assegura Cerrillo.

El document final s’espera que estigui enllestit en els pròxims mesos i que es presenti al consell plenari per a la seva aprovació. El conseller de Salut espera comptar amb el vistiplau dels edils. «Comptem amb tots els grups polítics perquè creiem que és un full de ruta que pot encaixar amb totes les sensibilitats», afirma Álvarez.

segon girarà entorn el context social i el veïnatge, amb entitats veïnals i associacions cíviques. «La salut va molt més enllà de si tenim una malaltia o no. Molts altres factors entren en joc», rebla Cerrillo.

El tercer eix de les trobades es focalitzarà en l’entorn i el medi ambient, on es comp-

tarà amb els departaments de Turisme i Urbanisme, el Servei d’Ocupació i Protecció Civil, entre d’altres. El quart el protagonitzarà la cultura i l’educació, amb les AMPAs, la URV, i demés organitzacions dels dos sectors. Finalment, estarà l’eix de l’atenció sanitària, «la part més assistencial».

teix mes de febrer.

Durant l’acte de presentació van intervenir Saül Garreta, president del Port de Tarragona, Àngel Xifré, delegat territorial del Govern a Tarragona, Clàudia Masdeu, secretària de la Confraria de Pescadors de Cambrils i gerent del GALP Costa Daurada, així com Anton Ballvé, responsable de Pesca Marítima dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, i també Montserrat Adan, consellera de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tarragona.

Les ajudes a l’economia blava seran per a cinc anys. Aj. Tarragona

Divendres 9 de febrer de 2024

Els comuns s’oposen a «hipotecar» part de la Tabacalera 40 anys John Bugarin

l’edifici. «Durant la primera meitat de la concessió, no pagaran ni un euro», critica.

Collado, conscient que els estudiants faran ús de l’Anella Mediterrània en horari lectiu al llarg del curs, tem que els clubs esportius de la ciutat puguin sortir-ne perjudicats: «La universitat sempre tindrà prioritat». A més, el conseller afirma que se’ls llogarà l’espai al preu establert i a l’empresa li suposarà uns 960 euros mensuals com a màxim. «És un preu irrisori», denuncia.

Un dels objectius que s’ha marcat el govern municipal per a aquest mandat és portar estudis de CAFE (Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport) a Tarragona. De fet, l’executiu socialista ja ha anat per feina i es troba en ple procés per adjudicar l’adequació i cessió d’ús del mòdul 5 de la Tabacalera per ubicar-hi estudis universitaris. Aquest moviment es va comunicar ahir a l’oposició en una comissió informativa de Territori on alguns grups municipals van mostrar la seva disconformitat. És el cas d’En Comú Podem, que discrepa en la manera que el govern planteja la concessió, sobretot perquè serà a 40 anys. El portaveu d’ECP, Jordi Collado, s’oposa a «hipotecar» l’edifici durant tot aquest temps.

El conseller també acusa el govern de preparar un concurs públic «a mida» perquè només s’hi pugui presentar una empresa concreta que, segons l’edil, «ofereix cursos que ronden els 6.000 euros, duplicant els preus de la universitat pública». Tal com va avançar Diari Més, l’Escola Universitària de la Salut i l’Esport (Euses), un centre privat adscrit a la URV, va fer una petició a l’Ajuntament per fer ús d’algun mòdul de la Tabacale-

El PP també està en contra El Partit Popular, que comparteix les queixes dels comuns, també s’ha posicionat en contra. La seva portaveu, Maria Mercè Martorell, considera que «la carència de 20 anys és excessiva, igual que ho és una concessió de 40 anys».

La formació popular creu que el contracte proposat pel govern és «escandalós» i no beneficia a la ciutat. A més, consideren que la Tabacalera no és el millor emplaçament.

En aquest sentit, Martorell suggereix que els estudis de CAFE s’ubiquin al voltant de l’Anella Mediterrània.

Respecte a això, Jordi Collado també veu adient que l’Ajuntament cedeixi un terreny a la zona del PP-10 perquè construeixin allà un edifici on es pugui impartir el grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. El portaveu d’ECP creu que no hi ha arguments per col·locar un centre universitari a la Tabacalera.

«Trenca la lògica del mateix equipament», afirma.

El govern només va rebre l’aval de Junts i ERC, però ECP esperen que els republicans facin «un gir en el seu vot» de cara al ple del 16 de febrer, en el que es votarà si la proposta d’ubicar estudis de CAFE a la Tabacalera tira endavant.

Política Critiquen que es farà una licitació «a mida» perquè sigui una empresa privada qui porti estudis de CAFE al mòdul 5 Junts defensa que l’antiga Facultat de Lletres és el lloc idoni. Cedida

Junts reivindica el seu acord amb Viñuales per al trasllat de les oficines de l’Ajuntament Política Sendra diu que han pactat moure-la a l’antiga Facultat de Lletres, que es reformarà John Bugarin El grup municipal de Junts per Catalunya ha reivindicat l’acord que va tancar amb el govern de Rubén Viñuales per al trasllat de les oficines que té actualment l’Ajuntament a la Rambla Nova. El portaveu de la formació sobiranista, Jordi Sendra, assegura que, durant les negociacions per les ordenances fiscals i el pressupost, l’alcalde es va comprometre a reservar cada any una partida per a la reforma de l’antiga Facultat de Lletres, que és l’espai que hauria concretat Junts amb l’executiu socialista perquè sigui la futura seu administrativa del consistori.

Sendra ha volgut sortir al pas de les declaracions que va fer dimecres la portaveu del PP, Maria Mercè Martorell, qui reclamava el trasllat de les mateixes oficines Nova a la Imperial Tàrraco, aprofi-

tant l’empenta de la Diputació de Tarragona després de la compra de l’antic edifici de Caixa Tarragona. «Celebrem que l’oposició vulgui aplicar el nostre programa», expressa l’edil, qui assegura que «si algú va defensar durant la campanya aquest trasllat, vam ser nosaltres».

El conseller ha tret pit de la seva «capacitat d’incidir en les decisions de l’Ajuntament» i ha assegurat que Martorell no pot «negociar i aconseguir coses» com Junts perquè «el PP està en la més estricta i radical oposició».

D’altra banda, Sendra destaca que el trasllat permetrà al consistori estalviar els 600.000 euros anuals que paga de lloguer de l’edifici de la Rambla i convertirà la plaça Imperial Tàrraco «el centre neuràlgic administratiu de Tarragona», amb dependències de l’Ajuntament, la Diputació i l’Estat.

5

El portaveu d’ECP, Jordi Collado, en roda de premsa. Cedida

ra. El passat estiu, el govern va iniciar converses amb Euses.

En els darrers mesos, s’ha acabat de determinar la inversió que cal fer per rehabilitar el magatzem 5, que puja fins als 4,6 milions d’euros, així com el cànon a pagar per part de l’escola universitària, que serà de més de 17.000 euros mensuals, un preu que Collado considera «molt ba-

Collado denuncia que pagaran un preu «irrisori» per usar l’Anella Mediterrània rat». A més, l’edil remarca que existirà una carència de 20 anys, que és el temps que es calcula necessari per amortitzar la inversió per reformar

6

Divendres 9 de febrer de 2024

L’exposició destaca les condicions inhumanes de les presons

Neus Bertola

A

mb només sis anys, la Dolors Granell va veure com les tropes franquistes afusellaven el seu pare, Joan Granell, el 24 d’agost del 1940 a la muntanya de l’Oliva a Tarragona. Granell va ser una de les 690 persones que van ser condemnades a mort a la demarcació i que des d’aquest dijous se’ls homenatja a través d’una nova exposició a l’antic centre penitenciari de la ciutat. Sota el títol Les presons de la repressió franquista a Tarragona’ la mostra vol donar a conèixer les diferents presons de la ciutat i les condicions en què vivien els reclusos, amb la voluntat d’homenatjar aquelles persones que van ser jutjades sense garanties processals, tal com ha detallat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

Seguint l’exemple de la presó La Model de Barcelona, que l’any 2016 va tancar les seves portes com a centre penitenciari per convertir-se més tard en un equipament cívic, l’antiga presó de Tarragona mantindrà «el mateix esperit i la mateixa voluntat». Així ho ha assegurat aquest dijous la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, coincidint amb la inauguració de l’exposició.

Per a Ubasart, la mostra esdevé «una acció simbòlica de resignificació» d’un espai que va ser un dels principals escenaris de la repressió franquista a la ciutat, al mateix temps que es «dignifica la memòria democràtica de Tarragona i del conjunt de la demarcació». En la mateixa línia, s’ha mostrat Alfons Aragoneses, qui ha afirmat que l’exposició «vol homenatjar totes les persones que van patir la

Justícia ha convertit l’antic centre penitenciari en un espai obert al públic

Imatge de l’interior del centre on es poden veure els plafons de l’exposició. ACN

Societat

«Amb sis anys vaig veure com afusellaven el meu pare» L’antiga presó de Tarragona acull una exposició sobre com eren les presons i les seves condicions inhumanes Dolors Granell va assistir a la inauguració de l’exposició. ACN

repressió franquista i posar l’èmfasi en aquelles que van ser jutjades sense garanties processals, tancades en pre-

sons i executades».

Entre ells, es troba Joan Granell, un veí de Cambrils que va ser afusellat arran

Un centenar d’alumnes de 3r d’ESO participen al Girls’ Day de la URV Ensenyament La iniciativa vol desmuntar rols de gènere actuals Redacció Un centenar de noies de 3r d’ESO van participar ahir als tallers organitzats per la URV amb motiu del Girls’Day. Aquesta activitat, orientada a despertar vocacions científiques i apropar les estudiants als estudis STEM (ciència,

que se li ha quedat gravada i que difícilment podrà oblidar.

Joan Granell esdevé, en aquesta exposició, un exemple del que van patir centenars de persones. A la demarcació de Tarragona, es calcula que van ser afusellats 689 homes i una dona i que 57 més van morir a les presons a conseqüència de les condicions inhumanes que hi havia.

De fet, la mostra exposa com vivien els presos en els diferents centres penitenciaris que va tenir Tarragona, des de la coneguda com la presó de Pilats, fins a l’actual emplaçament expositiu, construït per centenars de soldats republicans sotmesos a treballs forçats i inaugurat el 1953.

tecnologia, enginyeria i matemàtiques), està impulsada per l’ETSE, l’ETSEQ i la Unitat d’Igualtat de la URV. Es tracta de la proposta principal que des de la Universitat s’organitza amb motiu de l’11-F, que commemora el Dia de la dona i la nena a la ciència. Durant la setmana diferents unitats de

la URV han programat xerrades, tallers i accions diverses per posar en valor la figura de la dona investigadora amb l’objectiu de revertir unes xifres que, moltes vegades, situen en un segon pla la presència femenina en el camp de la recerca. Les alumnes que han participat en aques-

Espai cultural Durant l’abril del 2023, els Serveis Territorials del Departament de Justícia van ubicar la seva seu a l’antic centre penitenciari de la ciutat, després que els últims presos es traslladessin al nou Centre Penitenciari Obert de Tarragona.

Revitalitzar el centre com un espai d’interès històric, cultural i de memòria va ser un dels motius que va impulsar el canvi de seu.

Des de llavors ha acollit diferents activitats culturals com l’exposició interactiva Parlar és a les teves mans. La llengua dels signes en català, o l’exposició fotogràfica No hi ha llum sense foscor.

d’un procediment sumaríssim el 1940. «Li van disparar tres trets al cap i tres més a la boca», ha descrit la seva filla,

Dolors Granell, durant la inauguració de la mostra. Tot i que tenia sis anys, Granell ha assegurat que és una imatge

ta edició del Girls’ Day han recorregut els laboratoris del campus Sescelades on, de la mà de dones investigadores i ex estudiants, han conegut la seva experiència i han fet, a través de diferents tallers, un tastet sobre diversos aspectes de l’enginyeria, les seves aplicacions i quines sortides professionals ofereix.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és desmuntar els rols de gènere que assumeixen la divisió sexual del treball i incentivar la presència de les noies en un àmbit molt masculinitzat.

Alumnes d’ESO a un dels tallers del Girls’ Day. URV

Divendres 9 de febrer de 2024

Botifarra d’ou als Mercats per Dijous Gras Festes La botifarra d’ou va tornar a ser la protagonista del Dijous Gras als mercats de Tarragona.

Des de les 10 h, tant al Mercat Central com al Mercat de Torreforta, es van oferir racions gratuïtes d’aquesta menja tan típica a la ciutat. Amb el pas dels anys, es tracta ja d’una de les cites més consolidades i tradicionals dels dies de Carnaval. Enguany, l’acte va comptar de nou amb la col·laboració de la Fundació Estela. Més enllà de la celebració de Dijous Gras, els mercats de la ciutat s’impliquen un any més en la programació d’actes durant i després de Carnaval. El tradicional concurs infantil de dibuix celebra aquest any la seva cinquena edició i també hi haurà l’habitual pluja de disfresses. Redacció/Mercats

7

El Sindicat de Treballadors és la llista més votada a les eleccions sindicals de Dow Tarragona Treball L’organització va obtenir cinc dels tretze representants en els comicis Redacció El Sindicat de Treballadors (STR) va aconseguir cinc dels tretze representants del Comitè d’Empresa en les seves primeres eleccions sindicals a les instal·lacions de l’empresa DOW, situades al polígon sud de Tarragona.

L’STR va ser la candidatura que va obtenir més vots, tot i que no el que més delegats, i l’únic sindicat de classe que va obtenir representació, ja que les altres dues llistes que entren al Comitè d’Empresa són independents.

El Secretari de Comunicació de l’STR, Jordi Margalef, considera que «aquest èxit no només simbolitza la nostra entrada a una de les empreses clau del sector químic de la regió, sinó que també reafirma el nostre creixement ininterromput i la consolidació com el sindicat majoritari

dins de les empreses de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)».

Margalef també va agrair «la confiança que els treballadors i treballadores de DOW han dipositat en nosaltres, que és un reflex del nostre compromís amb la defensa dels drets laborals i el benestar dels treballadors».

«La nostra entrada a DOW Tarragona ens impulsa a continuar treballant amb més força, dedicació i il·lusió per assolir un entorn de treball més just i segur per a tots», va concloure Margalef.

Creat l’any 2003 El Sindicat dels Treballadors és una organització creada l’any 2003 i actualment compta amb més de 6.000 afiliats, la major part dels quals al sector químic. El STR és un dels sindicats majoritaris al subsector petroquímic.

8

Divendres 9 de febrer de 2024

L’Ajuntament destina mig milió a renovar l’enllumenat del sector H12 Instal·lacions Vol tenir els serveis municipals «en condicions» per a quan s’hi construeixi la nau logística Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus vol deixar el sector industrial H12 Mas Sunyer a punt de caramel per a la construcció de la nau logística promoguda per P3 Logistic Parks. El consistori renovarà la xarxa d’enllumenat públic de la zona, amb una inversió prevista de 542.879,03 euros (IVA inclòs).

«La nostra obligació com a administració és donar facilitats i tenir tots els serveis municipals en condicions», valora l’alcaldessa, Sandra Guaita.

La xarxa d’enllumenat públic del sector H12 Mas Sunyer ha estat objecte de robatoris i vandalisme en el passat. En l’actualitat, s’hi poden trobar punts de llum malmesos, absència de cablejat i de quadres de comandament i desperfectes en algunes canalitzacions i arquetes. Davant la necessitat d’adequar les instal·lacions, el consistori va contractar, mitjançant contracte menor, la redacció

L’apunt

Una nau com «quinze camps de futbol» L’empresa P3 Logistic Parks va comprar els terrenys del sector H12 —on havia d’instal·lar-se Amazon— per dur-hi a terme el major projecte logístic en curs a Catalunya. La companyia té previst construir-hi una nau logística, amb magatzem i oficines, de 111.250 m2, equivalent a quinze camps de futbol.

Fotografia d’arxiu de part dels terrenys del sector industrial H12. ACN

del projecte de renovació de la xarxa d’enllumenat públic del sector H12 a l’empresa Enginyers Consultors del Camp, S.L.P. El document serà aprovat inicialment avui mateix, quan passi per Junta de Govern Local.

Els treballs compresos en el projecte preveuen treballar en tres àmbits d’actuació concrets, corresponents a tres fases diferents. En tots ells, es canviaran les lluminàries per unes de noves amb tecnologia led, s’estendrà cablejat

elèctric amb les seccions adequades a la nova distribució i es faran els tràmits per legalitzar la instal·lació elèctrica.

A més, en una de les àrees, es faran noves conduccions soterrades i arquetes i s’instal· laran quadres elèctrics de co-

Es renovaran les lluminàries per d’altres de noves amb tecnologia led mandament i proteccions.

En aquest context, l’alcaldessa subratlla que «des del govern de Reus treballem intensament per donar suport a les empreses i per captar noves implantacions empresarials» i expressa que «la compra d’un terreny de 175.000 metres quadrats (m2) per part d’un inversor i la pròxima construcció d’una nau logística de 111.250 m2 al sector H12 serà la implantació empresarial més important pel que fa a espai ocupat a la ciutat». «Tindrà un impacte econòmic significatiu per a Reus i el seu entorn», afegeix.

Tal com s’explicà el passat setembre, la previsió de P3 Logistic Parks és que els treballs constructius comencin la segona meitat del 2024.

Junts per Reus proposa fomentar la figura de Rebull Política Junts per Reus defensarà, en el ple de la setmana vinent, una moció per fomentar la figura i l’obra de l’escultor reusenc Joan Rebull, coincidint enguany amb el 125è aniversari del seu naixement. El grup municipal instarà la regidoria de Projecció de Ciutat a estudiar la possibilitat de programar l’Any Joan Rebull, amb activitats i exposicions «enfocades a difondre la trajectòria de l’escultor i donar a conèixer més obres».

A més, demanarà que s’exposin més obres de l’autor al Museu d’Art i Història de la plaça de la Llibertat perquè, segons informa el grup municipal, hi ha constància d’una donació a l’Ajuntament d’unes 140 escultures i terracotes de Rebull. En tercer terme, proposa organitzar tallers, visites museístiques i jornades escolars per als centres educatius. La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, afirma que, amb les propostes, «volem que el govern municipal faci un pas més i que es comprometi a fomentar i exposar més i millor l’obra de Rebull». Redacció

El Circ Llunar arribarà al Carrilet i incorporarà una biblioteca mòbil sobre l’art Cultura La quarta edició presentarà fins a deu espectacles, el primer, el 25 de febrer Redacció El cicle Circ Llunar ja ho té tot a punt per donar el tret de sortida a la seva quarta edició.

Com ja succeí l’any passat, la majoria dels deu espectacles programats tindran lloc a patis de centres educatius de la ciutat. Enguany, el Mercat del Carrilet també gaudirà de les acrobàcies. Ho farà el 19 de juliol, a partir de les 19 hores, amb Fisgoneo, obra de la companyia De Tal Palo.

La cloenda serà el 21 de desembre, a les 20 h., al Teatre Bartrina, i comptarà amb la

presència d’Alas Circo i el seu Ahá! Circo. Una altra de les novetats d’aquesta edició, que té per objectiu dotar la ciutat de Reus amb espectacles de circ durant tot l’any, serà la presència d’una biblioteca mòbil sobre aquesta art escènica que anirà passant per les escoles que participen en el projecte.

El cicle s’estrenarà el diumenge 25 de febrer a l’Escola Sant Bernat Calvó. El 31 de març visitarà l’Escola Rosa Sensat i el 28 d’abril, l’Escola Pi del Burgar. Amb un espectacle per mes, amb l’excepció

El mag Darío va estar present en la presentació del programa. Gerard Martí

La majoria de les actuacions tindran lloc en patis de centres educatius

de l’agost, també passarà per les escoles Font del Lleó, Pompeu Fabra, Alberich i Casas, Rubió i Ors i La Vitxeta, pel Mercat del Carrilet i pel Teatre Bartrina.

El pati del CEE Alba s’adapta al clima Educació

El CEE Alba de la Diputació de Tarragona ara és més accessible, segur i adaptat a les noves necessitats climàtiques. L’ens supramunicipal ha reformat aquest espai amb la creació d’una zona d’ombra i aixopluc, l’arranjament del paviment i dels drenatges, la substitució dels jocs infantils per uns de nous i l’habilitació d’un punt d’aigua potable. Redacció/Cedida

Divendres 9 de febrer de 2024

La jornada Treballa al Turisme oferirà 1.500 vacants Turisme

La Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) i la Cambra de Comerç de Reus organitzen la sisena edició de la jornada Treballa al Turisme, que tindrà lloc el 20 de febrer, de 9 a 14 hores, a firaReus Events. L’esdeveniment oferirà més de 1.500 vacants i permetrà als interessats conèixer una quarantena d’empreses. Berta Cabré, presidenta de la FEHT, explica que «es tracta d’un esdeveniment plenament consolidat al territori» i recorda que «l’any passat vam batre el rècord de participants». Redacció

L’Ajuntament avala un crèdit «preventiu» de RSM de 2,8 MEUR Economia

La Junta de Govern Local aprovarà avui l’aval de l’Ajuntament a una operació de crèdit a curt termini de Reus Serveis Municipals SA (RSM). L’operació és un compte de crèdit d’un import màxim de 2.800.000 euros amb Cajamar, «amb molt bones condicions econòmiques», segons fonts municipals. Les mateixes fonts apunten que l’operació «té finalitat preventiva» i que és possible «no haver-hi de recórrer, i menys completament». En la mateixa sessió, es donarà llum verda inicialment al projecte per renovar l’enllumenat del sector H12. SPM

A

mb la primera campanada de les 9 de la nit, la plaça del Mercadal se sumí en la foscor. No fou per gaire temps: el Rei Carnestoltes i la Reina Pimpolla aparegueren al balcó de l’Ajuntament per delectar els reusencs amb la seva presència. Les alteses no tardaren a formular el seu primer decret. «Durant el nostre regnat, beveu, rieu i foteu-vos de tots i de tothom», asseverà Pimpolla. Ja ho havia pregat la Germandat dels Set Pecats Capitals, que animà els presents a viure els pròxims dies «com insaciables bèsties» i deixant fluir la «part més pecadora». «Esteu tots amnistiats!», clamà Pimpolla davant l’eufòria col·lectiva, encara amb la panxa plena per la degustació de botifarra d’ou del matí. El Carnaval, oficialment, ja és aquí.

El pregó de Ses Majestats fou mordaç, punyent i replet d’humor que causaren una onada de rialles entre el públic. Amb el projecte del Hard Rock i l’ampliació de l’Aeroport del Prat El Rei Carnestoltes i la Reina Pimpolla seduïren els assistents amb el seu espectacle. Gerard Martí. Gerard Martí sobrevolant les taules polítiques, Carnestoltes i Pimpolla predigueren que, Festa El Carnaval dona el tret de sortida amb el pregó de Ses Majestats ben aviat, s’hauran de presentar al consistori en dromedari. Muntar l’escenari pel seu ball tampoc fou feina fàcil. Pimpolla es va haver d’hipotecar... a causa de la pujada de l’IBI. «Com que els senyors, senyores i sinyoris de l’Ajuntament l’han ficat pels núvols...», deixà caure. La hipoteca, però, va anar a nom de Carnestoltes.

El seu pregó fou interromput per un magistrat, enfurismat perquè uns reis estiguessin intentant ocupar el lloc de Felip VI. Intervingueren manifestants aconseguirà que la canalla mogui l’esprotestant contra l’amnistia i «Perro quelet avui mateix i, a continuació, la Sánchez». Aparegueren els piolins i sàtira del Cantaval desfilarà pel nucli.

Paral·lelament, la Palma el tinent comandant. «Vol serà l’escenari de la prique cridi a Armada i a Mimera JoveReusFest, que lans del Bosch perquè trepresentarà una festa de guin els tancs al carrer», disfresses per a joves naspreguntà el militar al nou cuts entre el 2008 i el 2010. monarca, sense percebre Per a qui sigui distret, les cap diferència. «Sí, que carrosses s’encarregaran treguin els tancs, però els de despertar-lo de la letartancs de cervesa, i que cogia dissabte a la tarda amb menci la gresca!», responla vistosa rua de lluïment. gué Carnestoltes.

Diumenge, l’esperaran la Dit i fet: encara querua matinal i la innoda molta gresca per Sergi Peralta Moreno vadora rua del confeti. La Germandat dels Set Pecats va invocar l’Esperit Carnavalesc. Gerard Martí viure. El Ball del Moc

Carnestoltes i Pimpolla amnistien els reusencs

La Guàrdia Civil allibera aus fringíl·lides capturades il·legalment al terme de Reus Policial

El Servei de Protecció de la Naturalesa (SEPRONA) de la Guàrdia Civil va detectar, el passat diumenge, en una zona rural de Reus, una trampa, una xarxa japonesa o de boira, d’uns 10 metres de llarg i 2 d’alçada, en la qual estaven atrapades vuit aus fringíl·lides. També va trobar dues gàbies amb setze exemplars més. Aquestes

aus, entre les quals s’inclou la cadernera, s’usen tradicionalment per al cant. Es tracta d’una espècie la caça de la qual està totalment prohibida, excepte en casos molt excepcionals, i sempre amb autorització de l’òrgan competent. A més, l’ús de les xarxes japoneses està totalment prohibit. Els ocells van poder ser alliberats. Redacció

9

10 Divendres 9 de febrer de 2024

Les infermeres i llevadores rurals de Tarragona cobraran 2.000 € més a l’any Salut Els metges de família i pediatres rebran entre 3.500 i 4.000 euros més per a atraure aquesta mena de professionals ACN Les infermeres, llevadores i treballadors socials de les zones rurals del Camp de Tarragona cobraran uns 2.000 euros bruts més l’any. Els metges de família i pediatres, entre 3.500 i 4.000 euros més.

Aquestes mesures formen part del pla del Departament de Salut per atraure més professionals en aquestes zones, ja que un de cada cinc equips d’atenció primària (EAP) a Catalunya té dificultats per cobrir les places de metges i infermeres. Són dades d’un estudi de Salut per a identificar aquells llocs de més difícil cobertura, un dels problemes del sistema sanitari.

La mesura té una dotació d’11,5 milions d’euros anuals i forma part del Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària, presentat per la conselleria. El nou complement es començarà a aplicar en els pròxims mesos, però amb efectes retroactius a 1 de gener del 2024 per als professionals de l’institut Català de la Salut (ICS), ja que és una mesura recollida en el tercer conveni, firmat el novembre.

L’ICS gestiona aproximadament el 80% dels equips d’atenció primària de Catalunya, que poden treballar en

El conseller de Salut, Manel Balcells, va mantenir una reunió ahir amb els professionals de l’àmbit sanitari al Centre d’Atenció Primària de Flix. ACN

Un de cada cinc EAP té dificultats per cobrir les places de metges i infermeres un o més CAP i diversos consultoris. Pel que fa als professionals d’aquests equips, que

gestionen altres proveïdors que presten el servei a Salut, també tindran el complement, però s’ha de mirar com s’introdueix (el seu conveni es va signar fa més temps, a finals del 2022). Fonts de la conselleria indiquen que és una qüestió tècnica, però n’asseguren l’efectivitat.

Terra Alta Viva denuncia l’expansió dels parcs eòlics i solars a la comarca Territori L’entitat acusa a les administracions de ser despreocupades ACN Terra Alta Viva denuncia la «passivitat» dels ajuntaments de Batea, Gandesa, Vilalba dels Arcs, Corbera d’Ebre i la Pobla de Massaluca, així com del Consell Comarcal, la Diputació de Tarragona i la delegació del Govern davant la

«massificació, l’espoli energètic i la destrucció del patrimoni i paisatge de la comarca».

Segons l’associació, actualment, el territori de la Terra Alta compta amb 161 aerogeneradors en funcionament i onze més que s’estan construint a les centrals de Tres Termes i MicroVilalba. L’enti-

tat també denuncia la tramitació de 164 hectàrees per a plaques solars en sòl agrícola i forestal.

Major equilibri territorial Per tot, exigeixen a les administracions que aturin «la destrucció de l’economia, la demografia, el patrimoni i el

lleria de Salut estudia un «paquet d’acollida» amb facilitats per trobar habitatge o per a la família, com l’ocupació de la parella, la cura de gent gran o garantir places a les escoles per als fills.

Amb tot, encara no hi ha cap mesura concreta en aquest àmbit.

Projectes personals A més de l’incentiu econòmic, Salut també vol atraure pro-

fessionals en aquestes zones potenciant-ne el projecte professional i personal.

La idea és facilitar als professionals la formació continuada, la investigació i la docència i flexibilitzar la jornada per a una major conciliació, entre altres propostes.

En l’àmbit personal, la conse-

territori».

L’entitat va llegir ahir un manifest al peu de les obres de la central eòlica Tres Termes que s’està construint entre Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca.

Durant la lectura del manifest, l’associació va insistir que estan «a favor d’un model energètic basat en renovables, però amb una planificació de les instal·lacions energètiques de manera distribuïda sobre el territori de Catalunya, equitativament, i ocupant primerament espais humanitzats».

Membres de l’associació Terra Alta Viva atenent a la premsa. ACN

Ara ja existia un complement específic per a les zones rurals, que se substituirà pel nou en els professionals dels equips que hagin estat classificats com de difícil cobertura.

Divendres 9 de febrer de 2024

Alcanar busca lluitar contra els aiguats preventivament Societat

Una taula tècnica formada per experts acadèmics, veïns afectats i representants de l’Ajuntament i la Generalitat ha començat a treballar aquest dimecres a Alcanar per buscar solucions preventives als efectes que els aiguats que de forma recurrent porta patint el municipi durant els últims anys.

Segons l’alcalde, Joan Roig, es tracta d’una iniciativa «pionera» al territori i a Catalunya que vol obrir camí a l’hora de fer front als problemes que està accentuant el canvi climàtic. El govern municipal ha presentat en la primera reunió diversos projectes per mitigar els efectes dels aiguats. Roig, però, ha reconegut que també estudiaran la possibilitat d’expropiar i enderrocar immobles que es troben a les lleres dels barrancs. Tres episodis de pluges torrencials pràcticament consecutius en els últims cinc anys –octubre de 2018, setembre de 2021 i setembre de 2023– han convertit el municipi d’Alcanar en un «epicentre del canvi climàtic a Catalunya», segons ha subratllat Roig. L’Ajuntament abraça l’estudi de la via «preventiva» per «reduir el risc sobre béns i persones».. Redacció

La rua infantil arriba amb novetats al recorregut Valls El Sèquit Republicà, havent desterrat a Ses Majestats Carnestoltes, prendrà els carrers la tarda d’aquest divendres i donarà el tret de sortida a una nova edició de la Rua Infantil de Carnaval que organitza el Centre Cívic. L’arribada del Sèquit carnavalesc arrencarà el divendres a les 18 h des de la plaça del Torrent del Titit. Des d’allí s’iniciarà el nou recorregut pels carrers de la ciutat: plaça del Torrent del Titit, carrer Xiquets de Valls, passeig de l’Estació, plaça Font de la Manxa, Jaume Huguet, El Pati, carrer de la Cort per finalitzar a la plaça del Blat a les 19:00 h. Redacció

Oriol Rossell: «Els pastissers joves ens ajudem perquè, si anem de bracet, l’ofici creix i nosaltres també» El Vendrell L’Oriol Rossell i la Maria Vidal són propietaris de la pastisseria L’Obrador, que recentment ha estat categoritzada com la millor del Penedès Cristina Cuadrat Gonzalez L’Obrador és considerada, a dia d’avui, la millor pastisseria del Penedès. Com s’arriba fins aquí?

«Nosaltres vam començar fa vint anys agafant el relleu generacional del forn de pa dels meus pares. Vaig mirar de convèncer a la Maria perquè jo sol no em veia en cor i ella es va apuntar. Va ser llavors quan vam muntar L’Obrador i, des d’allà, treballàvem per gent externa. Quan la meva mare es va jubilar i va deixar la botiga, ens vam plantejar fer un pas més. Un cop amb la botiga, continuàvem treballant per tercers, anàvem a tope. El problema el vam tenir amb la covid, ja que tot el que era extern va caure en picat: la gent no es casava, no havíem de cobrir càterings... Nosaltres ja teníem la idea de deixar alguna cosa perquè anàvem sobrepassats de feina, però no volíem deixar res per no quedar-nos sense ingressos. Tot i això, la covid ens va posar a prova i vam veure que sense la feina externa, amb la botiga, funcionàvem bé».

Quedar-se amb la botiga va donar un bon resultat.

«Vam obrir preparats. Veníem amb les idees clares, ja havíem treballat i havíem après molt. Per tant, no començàvem de zero. Vam tenir la sort que, des del primer moment,

L’equip de L’Obrador amb l’última Fava d’or. Cedida

El futur del gremi «La indústria fa la seva feina, hi ha pa a totes les gasolineres i pastissos a tot arreu» va anar bé perquè havíem jugat molts partits abans de començar amb el projecte de la botiga i això el client ho nota».

Què us fa distintius?

«Nosaltres hem apostat per una pastisseria diferent i moderna. Una de les nostres especialitats són les coques, que les he heretat de la meva àvia, ja que ella va ser la primera que va fer coques enramades

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI Lorena Noemi Alvarez

L’ENHORABONA! Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

aquí, al Vendrell. Per això ens ho hem quedat, però ho hem passat pel nostre sedàs. Aquí fem coques d’autor i de temporada, perquè el nostre tret diferencial i la nostra manera de veure la pastisseria és intentar treballar per temporades i adaptant-nos a l’entorn i al producte del territori».

Aquests dies la pagesia ha sortit al carrer perquè, entre d’altres, veu perillar el futur del sector. Com veus el dels pastissers?

«Serà molt difícil el futur del gremi. El que és complicat de la pastisseria són els horaris: s’ha de matinar molt i s’ha de

Fava d’or

«El premi és de tots, de l’equip i dels clients» L’Obrador ha rebut tres Faves d’or que l’avalen com la millor pastisseria de la zona del Penedès i del Garraf. «Els clients et diuen: ens l’han donat un any més, i això a mi és el que m’omple, que estiguin contents i que es facin seu aquest guardó.

Aquest premi és de tots, de l’equip i dels clients, perquè sense ells no som res», deia Rossell.

Agenda

11

treballar molt, és un ofici molt sacrificat. Actualment, hi ha moltes pastisseries que tanquen i és complicat trobar-ne de noves perquè si tu li proposes a algú obrir una pastisseria i haver d’invertir 400.000 euros per guanyar-ne, si li va molt bé, 30.000 al cap de l’any, no ho farà. Són sectors que cada cop estaran més tocats perquè, a més, la gran indústria també fa la seva feina. Hi ha pastissos a tot arreu i hi ha pa a totes les gasolineres».

I el futur de L’Obrador?

«Estem treballant en l’àmbit intern. Som pastissers, però també empresaris i la gestió és molt important. Abans se’n sortien perquè es passaven el dia treballant. Ara, si vols tenir una vida, has de controlar la teva empresa perquè no l’hagis de tancar.

Crec que aquest és el gran canvi de mentalitat en les noves generacions. No vivim per treballar, ens agrada la nostra feina, però volem un horari definit, que ens permeti anar a córrer o a passejar.

Molts joves no es queden les pastisseries familiars perquè veuen com pencaven els seus pares i aquesta vida no és la que volen per a ells. Jo he viscut el que és tenir una família pastissera. A mi, el dia de Reis, em tocava obrir els regals a les tres de la tarda perquè estaven fent tortells i aquestes coses marquen. Nosaltres no treballem ni diumenges ni festius, mantenim uns horaris i una estabilitat perquè si la gent és feliç, treballa feliç».

En què creus que canvien més les noves generacions?

«Un dels grans canvis és que abans les fórmules eren secretes i se les emportaven a la tomba. Ara, els joves, si tenim un problema, ens consultem i ens ajudem. Si anem de bracet, els pastissers creixem i l’ofici també».

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats - Xirigotes al Teatret. El Teatret – 11 de febrer 12h.

Exposicions - Exposició ‘MED 2050 Good Kharma’. Museu del Port – Mostra oberta fins l’11 de febrer.

- Exposició ‘Retrospectiva d’un llegat’ de Josepa Miró. Tinglado 1 – Mostra oberta fins al 25 de febrer.

- Projecte OH! La Cúpula de la Sostenibilitat - Experiències immersives, artístiques i culturals. Refugi 1 Sala 3 – De l’1 de febrer fins al 30 d’abril.

- Exposició LO FRUIT. Tinglado 1 – Del 8 de febrer fins al 17 de març.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 8 al 14 de febrer de 2024

Segueix-nos!

12 Divendres 9 de febrer de 2024

El Cicle de la Cripta programa deu concerts per la nova temporada Cambrils Fins el mes de juliol hi haurà actuacions de jazz, coral i música clàssica Aquesta primavera s’ha fet una aposta pels intèrprets locals cambrilencs

Redacció La nova temporada del Cicle de la Cripta de Cambrils oferirà 10 concerts de música clàssica, coral i jazz entre el febrer i el juliol. L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i el regidor de Cultura, Jordi Barberà, han presentat avui el cartell musical, organitzat conjuntament pel Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils i les associacions Coral Verge del Camí i Cambrils La Mar de Jazz.

La nova programació posa l’accent en els músics cambrilencs, que protagonitzaran quatre dels concerts del cicle.

Són el violista Apel·les Carod; la joveníssima pianista Astrid González, que actuarà acompanyada del professor de violí de l’Escola de Música de Cambrils (EMMC) Albert Car-

L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i el regidor de Cultura, Jordi Barberà. Ajuntament de Cambrils

bonell i el contrabaixista cambrilenc Gerard Dalmau; els Joves Intèrprets de l’EMMC, i la Coral Verge del Camí.

El cicle s’obrirà el 18 de febrer amb l’espectacle Cabaret Songs de la mezzosoprano Mireia Pintó i el pianista

Vladislav Bronevetzky, que interpretaran un programa de peces de cabaret francès i americà.

La programació també inclou tres dels sis concerts del cicle La Mar de Jazz. El primer serà el del pianista Moisés P. Sánchez, el 10 de març. I seguint amb la Mar de Jazz, el 17 de març Apel·les Carod presentarà el seu primer disc Abismes i flors com a líder del seu quartet.

El cicle de la Cripta continua, de la mà de la Coral Verge del Camí, amb els cors Zaria i Zariagaz de l’escola coral Zaria Koru Eskola d’Errenteria (Gipúzkoa), que oferiran una varietat d’estils que van des de la música religiosa del renaixement fins a la música

moderna, passant també per cançons del folklore basc.

El diumenge 7 d’abril la pianista cambrilenca Astrid González actuarà a la Cripta acompanyada del quintet de corda Camerata XXI. El cicle seguirà amb el tercer concert programat per la Mar de Jazz: Martín Leiton Quartet presentarà Caravana.

La següent actuació serà la de la formació de tres guitarres i veu ConTrastes, que actuarà el diumenge 19 de maig.

Els protagonistes del juny seran els Joves Intèrprets de l’Escola de Música, que oferiran actuacions solistes i de grups de Cambra, i la Coral Verge del Camí, que presentaran el seu nou espectacle Tutti da capo. Per acabar, el 2 de juliol s’ha programat un concert de l’Orquestra Philarmònica de la Colònia.

D’altra banda, entre l’abril i el maig, la Mar de Jazz ha organitzat tres concerts al Teatre del Casal: Matthias Van den Brande, Alba Careta Group i Raquel Kurpershoek.

Les entrades es poden comprar per internet a través de la plataforma www.codetickets. com.

Les obres de la ‘carretera de la vergonya’ no començaran, com a mínim, fins a mitjan 2025 La Ràpita Noemí Llauradó defensa que la Diputació de Tarragona ha accelerat els tràmits ACN Les obres de la carretera que connecta Poblenou de Delta amb la Ràpita, coneguda com la ‘carretera de la vergonya’, no s’iniciaran, com a mínim, fins a mitjan 2025. Així, ho ha confirmat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemi Llauradó, aquest dijous a Tortosa. La responsable ha defensat que des de l’ens s’han fet amb celeritat tots els tràmits necessaris per millorar aquesta via. Ara, resten a l’espera que el Govern emeti l’informe ambiental després de l’aprovació del pla zonal.

Llauradó ha assegurat que l’actuació s’inclourà en el pla quadriennal i que es pressupostarà una partida en els comptes de 2025. «Som sensibles a aquesta necessitat i conscients de l’accidentalitat, tothom està remant en aquest sentit», ha expressat.

La presidenta de la Diputa-

Imatge d’arxiu d’un tram de la carretera a la Ràpita. ACN

La Diputació està pendent que la Generalitat resolgui el tràmit ambiental

ció ha remarcat l’actitud proactiva de la institució d’ençà que es va comprometre a incloure aquesta carretera, de titularitat municipal, a la xarxa provincial, ja que els

municipis no podien assumir el cost per millorar-la i revertir-ne l’elevat índex d’accidentalitat. «La voluntat ha estat de màxima celeritat perquè els tràmits s’agilitzin al màxim des de l’inici, la Diputació ha estat molt rigorosa i molt eficient, no sé li pot retreure res», ha afirmat Llauradó.

L’ens supramunicipal està pendent que la Generalitat resolgui el tràmit ambiental –la carretera transcorre pel Parc Natural de Delta de l’Ebre. En aquest sentit, Llauradó ha assenyalat que s’ha de tenir en compte la qüestió ambiental, més enllà de millorar la seguretat viària. «L’actuació que hi fem ha de ser preservant el medi, però l’accidentalitat justifica evidentment que hi treballem», ha afegit. També ha recordat que era necessària l’aprovació del pla zonal.

La presidenta de la Diputació ha admès que la tramitació ambiental va amb retard.

Imatge d’alguns dels residus que es van recollir a la zona. Cedida

Alumnes d’ESO participen en la recollida de residus al barranc dels Anglesos Alcover

Una quarantena d’alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Fonts del Glorieta d’Alcover van acompanyar a membres de l’associació per la Conservació dels Ecosistemes del Camp per estudiar l’acumulació de residus al barranc dels Anglesos en l’encreuament amb la carretera de Mont-ral. En total, es van recollir 261 kg de residus,

sobretot resta (169 kg) però també ampolles de vidre (59 kg) i envasos (33 kg). En un racó al costat de l’aparcament de l’altre K l’Ermità, hi predominaven condons, tovalloletes humides i burilles.

També es va trobar una gran quantitat de cablejat (118 kg) que semblava haver estat robat per poder vendre el coure.

Redacció

Divendres 9 de febrer de 2024

Detingut a Deltebre un dels delinqüents més buscats a Europa

El detingut era buscat a Romania i feia quinze anys que s’amagava a Deltebre

Policial Està acusat d’un delicte de tràfic d’éssers humans EFE La Policia Nacional, en col· laboració amb la Policia Local de Deltebre (Baix Ebre), ha detingut en aquesta localitat un fugitiu reclamat per les autoritats de Romania, acusat dels delictes de tràfic d’éssers humans i tràfic de menors, que estaven a punt de prescriure, pels quals va ser condemnat a 10 anys de presó.

Segons ha informat aquest

dijous la Policia Nacional en un comunicat, el detingut pertanyia a una organització criminal dedicada al tràfic d’éssers humans i de menors, en què les víctimes eren persones especialment vulnerables.

El passat 26 de gener, la Policia Nacional va tenir coneixement, arran d’informacions facilitades per Romania, que a la zona de Deltebre podia amagar-se des de fa quin-

ze anys amb documentació falsa aquest delinqüent, sobre el qual pesava una Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE) emesa per les autoritats romaneses.

Amb les dades aportades per la policia romanesa, agents de Policia Nacional, en col·laboració amb la Policia Local, van localitzar el fugitiu el passat 29 de gener, que faria quinze anys que vivia en aquesta localitat amb una al-

13

Imatge del detingut accedint a les dependències policials. Policia Nacional

tra identitat i on regentava un negoci com a assessor immobiliari sense que ningú del seu

entorn sospités que amagava un passat d’aquestes característiques. Després de ser ar-

restat, l’home va passar a disposició del jutjat d’Instrucció número 5 de Tortosa, que va decretar el seu ingrés a la presó en espera de formalitzar-se l’Ordre Europea de Detenció i Lliurament.

El detingut figurava des del 2009 a la llista de persones més buscades d’Europa, l’’EUROPE’S MOST WANTED FUGITIVES’, pels delictes de tracta d’éssers humans i de menors, i també per dos delictes de lesions.

En els propers mesos prescrivien les penes imposades al fugitiu pels tribunals de Romania, que el van condemnar a 10 anys de presó.

La regidora de Joventut del Morell convoca la segona trobada amb el jovent del poble Municipal La regidoria de Joventut del Morell ha convocat la segona trobada amb el jovent per intercanviar opinions i suggeriments. Aquesta segona convocatòria, que es farà el dia 22 a les 19 hores, al Centre Cultural, arriba després de la bona acollida de la primera reunió feta el passat mes de novembre. Ara, amb una primera diagnosi feta i

Els ajuntaments hauran de pagar part del tractament contra la mosca negra Medi ambient

Els treballs per combatre la plaga de la mosca negra als rius Ebre i Segre s’han iniciat aquesta setmana.

S’han previst sis tractaments que tenen un cost d’uns 535.000 euros. Enguany, per primer cop, els ajuntaments del Baix Ebre, de la Ribera d’Ebre i diputació de Lleida han d’assumir el 25% del cost –uns 100.000 euros–, mentre que la resta va a càrrec del

Govern i de la Diputació de Tarragona. «És totalment necessari que el món local participi d’aquest finançament perquè si no no es podran garantir totes les actuacions», ha dit Ivan Garcia, president del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre. L’ens ha deixat en mans dels consells com adoptar la seva proposta sobre el repartiment del finançament. ACN/ACN

la recopilació d’idees i mancances es vol continuar mantenint contacte amb els joves de fins a 29 anys per tal de començar a treballar plegats i encarar les noves propostes.

Entre les propostes que es van posar sobre la taula, durant la primera trobada, hi ha la creació d’un casal jove i un pla per a millorar la mobilitat.

Redacció

14 Divendres 9 de febrer de 2024

E

EFE

nvoltats d’un centenar de familiars, amics i coneguts, Jarabe de Palo va donar dimecres el tret de sortida a la gira ‘Tributo a Pau Donés’, el seu cantant mort el 2020, amb un concert de presentació a la Sala Razzmatazz de Barcelona.

El concert es l’avançament d’un projecte que comença aquest divendres a Gijón i que recorrerà una vintena de ciutats espanyoles entre el febrer i l’abril, fins a acabar a Madrid. La gira farà parada el pròxim 16 de febrer a la Sala Redstar de Valls, Durant una hora i quaranta minuts, la sala barcelonina es va impregnar de l’essència d’una de les veus més conegudes del rock espanyol.

«No sabem què passarà.

Hem fet un espectacle des del cor, com Pau exigia», ha explicat el germà de l’artista Marc Donés, que confia que la gira anirà bé perquè «quan fas les coses amb un sentit, surten bé».

I amb el cor va actuar la banda que el va acompanyar en els seus últims concerts durant ‘La gira 20 años’, el 2017: Alex Tenas (bateria), Jimmy Jenks Jiménez (saxo), Jaime Burgos (teclats), Jordi Vericat (baix), David Muñoz ‘Gnaposs’ (guitarra) i un nou percussionista, Luisito Guerra. «Quan ell se’n va anar, els familiars necessitem un temps per pair-ho, però ara estic vivint la gira d’una manera molt positiva perquè, d’alguna manera, em sento connectat amb ell», confessa Marc Donés, alegre perquè creu que el seu germà «estaria content amb el resultat de la gira».

«Crec que no es pot queixar», feia broma instants

Avantitol reportatge

‘Tributo a Pau Donés’ escalfa motors La gira de Jarabe de Palo en record del seu cantant arriba a Valls el 16 de febrer

Una imatge del concert inicial de la gira, que es va fer a la sala Razzmatazz de Barcelona. Marta Pérez/EFE

abans de començar l’homenatge, abans de quedar-se al centre de la sala, contemplant el que un dia va crear el seu germà, o bé entre la multitud, celebrant els seus grans èxits.

El concert va començar

amb ‘El bosque de palo’, en què van participar les tres veus que substituiran aquesta llegenda de la música espanyola i que van donar protagonisme al públic, que per moments van ser la veu de

cançons que representen el llegat de Donés.

Es tracta d’Ernest Armengol (Barcelona, 1975), que va donar el toc més rocker a la tarda, Arturo Moreno (València, 1988), aportant el mestis-

satge, i María Pascual (Barcelona, 1994), que ve del jazz i va oferir el vessant més sensible i intimista.

«Com a homenatge al Pau, hem triat tres persones que no són clons, però s’assem-

Tres cantats amb diferents matisos posen veu als temes de Donés blen molt al seu estil», va assenyalar en declaracions a EFE Alex Tenas, bateria i membre fundador de la banda.

I la jornada es va adornar amb projeccions de Pau Donés, que van provocar les primeres llàgrimes d’una gira que promet ser una barreja de nostàlgia, alegria i bons records.

El periodista Jordi Évole, amic i autor de l’última entrevista al cantant de Jarabe de Palo, des d’una de les barres de la sala, va seguir aquest reconeixement.

Precisament Évole va protagonitzar una de les projeccions prèvies als grans èxits de la banda, juntament amb altres personalitats com Carlos Tarque, Pau Gasol o Andreu Buenafuente, presents -virtualment- a la cita.

«L’homenatge és una cosa molt especial. Estem amb moltes ganes, jo ja trobava a faltar la carretera», ha subratllat Tenas que, igual que el públic, va gaudir i va celebrar temes com ‘Flaca’, ‘Depende’ o ‘Lado oscuro’.

A banda de Valls, les ciutats confirmades per a la gira són: Gijón (9 de febrer), Bilbao (10 de febrer), Pamplona (11 de febrer), València (15 de febrer), Múrcia (17 de febrer) i Girona (23 de febrer).

Posteriorment, actuaran a Mallorca (8 de març), Santiago de Compostel·la (15 de març), Corunya (16 de març), Lleida (22 de març), Saragossa (23 de març), Sevilla (4 d’abril), Màlaga (5 d’abril), Granada (6 d’abril), Alacant (12 d’abril), Barcelona (16 i 26 d’abril) i Madrid (27 abril).

Caixabank i els farmacèutics renoven l’acord de condicions financeres Economia

CCaixaBank i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona han renovat el conveni de col·laboració amb l’objectiu d’oferir millors condicions financeres tant a les farmàcies com a tots els col·legiats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. La renovació del conveni, que serà vigent fins el 2025, implica condici-

ons especials en la gestió dels comptes i del dia a dia dels farmacèutics col·legiats, així com la millora de les condicions de finançament, oferint més productes i serveis de finançament a curt termini.

Concretament, es manté el producte de confirming que facilita que les farmàcies puguin avançar el pagament del CatSalut de la facturació

de medicaments i productes farmacèutics. En el cas dels TPVs, s’ofereixen tarifes competitives i es prioritza el desplegament dels TPVs virtuals.

Amb aquest acord, els més de 900 col·legiats i 345 farmàcies de les comarques tarragonines tindran accés a una línia de productes i serveis especialitzats per donar resposta a les seves necessitats.Redacció

Antoni Veciana (COFC), i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep Mª Gonzàlez. Cedida

Divendres 9 de febrer de 2024

Un Real Unión renovat sota el paraigua de l’Aston Villa posa a prova el Nàstic Futbol El conjunt basc va fer efectiva la unió amb l’equip britànic al gener amb reforços i un nou entrenador El rival

Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona torna al fortí del Nou Estadi Costa Daurada amb l’objectiu de celebrar el dia de carnaval allargant la ratxa de victòries. Els grana es van mostrar sòlids i efectius contra la Real Sociedad B i continuen picant pedra per recuperar la primera posició.

Demà, els grana s’enfrontaran a un Real Unión amb les mateixes armes de l’anada, amb una nova pinzellada a la banqueta.

L’entitat basca presidida per Igor Emery va fer efectiva durant el mercat d’hivern la seva unió sota el paraigua del club britànic Aston Villa, dirigit pel seu germà, Unai Emery. Aquesta fusió és similar a la que té el Girona i el Manchester City, que es troben en el holding City Football Group. En aquest acord, l’entitat basca no només rep els jugadors talentosos de l’equip anglès, sinó que també inclou coneixements tècnics de metodologia per a créixer com a clubs amb una mateixa idea de treball.

Aquesta evolució es va evidenciar al mes de gener començant amb el canvi d’entrenador. Íñigo Idiakez, germà de l’entrenador del De-

Real Unión Com arriba?

11è 29 punts PG PE PP GF GC

8 5 9 30 30

Dissabte, 16 h Nou Estadi Costa Daurada FEFtv

15

Sala de premsa

Trigueros: «Ens hem de mantenir en la bona línia» El central del Nàstic, Pablo Trigueros va destacar en roda de premsa que el principal objectiu de cara al partit d’aquest cap de setmana és «mantenir-nos en la bona línia que portem ara mateix».

Els grana es van emportar els tres punts contra la Real Sociedad B en un partit travat. Trigueros el va descriure com «vam tenir una primera part amb interrupcions i molts cops. Amb la lesió de Varo es va aturar sovint, però vam tenir molt nivell». A més, va afegir que «vam ser superiors durant tot el partit. Els fos gols a l’entrada de la segona meitat van ser un plus, però després vam estar molt sòlids en defensa. Treure els tres punts d’un camp tan complicat és de mèrit». El Nàstic es troba en el millor moment de la temporada, però Trigueros és cautelós: «Hem d’estar tranquils i sumar els màxims punts possibles cada setmana.

Al final de la temporada ja veurem fins a on arribem». De cara al duel de demà, Trigueros va assenyalar que «a casa som molt forts i ens hem de fixar més en el nostre nivell que en el del rival».

els cinc partits que ha dirigit. Idiakez va aterrar a Irún després de ser l’entrenador de l’equip sub-21 de l’Aston Villa i es va emportar amb ell els joves talents Josh Feeney i Tommi O’Reilly. Aquest últim va debutar a la Conference League amb el primer equip.

Fins ara, el Real Unión s’ha mostrat com un equip de dues cares. Per una banda,

és un dels equips més anotadors de la categoria, però, per l’altra, també és dels més golejats. Amb tot, aquesta tendència s’ha atenuat des de l’arribada d’Idiakez, i l’equip ha deixat la porteria a zero en els darrers dos partits.

El Real Unión ha millorat en el joc sense pilota, però també és un equip que no la pensa regalar i és molt actiu

en atac. Alberto Solís, pitxitxi amb nou gols, i Asier Córdoba són dos punyals que troben facilitats en els duels per les bandes i Antón Escobar és el seu killer amb 7 gols. De fet, la connexió entre Córdoba i Escobar, sumat a una errada de Trigueros, van ser els causants de l’empat a un gol en el duel contra el Nàstic a l’Stadium Gal. Tot i que en els darrers partits ha sigut suplent, el jugador més destacat de l’Irún és Alain Oyarzun. L’extrem basc és franctirador especialment perillós en les jugades a pilota aturada. En el darrer partit contra el Lugo, va fregar un gol olímpic. La seva precisió en els centres ofereix una capa més de perillositat a tenir en compte a l’àrea per a la defensa del Nàstic.

Varo pateix una petita fractura al pòmul i és dubte contra el Real Unión

setmana. Dani Vidal no podrà comptar ni amb Marc Álvarez ni David Concha. Tampoc ho podrà fer amb Gorka Santamaría. El davanter ja entrena amb el grup, però des de l’entitat grana són cautelosos en la seva tornada per evitar més recaigudes. D’altra banda, Dani Vidal tindrà una bona notícia perquè podrà comptar amb Óscar Sanz. El que era el migcampista titular, va completar el cicle de targetes grogues contra la Real Sociedad B, ara és la decisió del tècnic mantenir a Montalvo a l’onze o donar entrada a Sanz.

Alberto Varo retirant-se del terreny de joc el darrer diumenge. Real Unión

Borja Martínez intentant aturar Alain Oyarzun en el partit d’anada. Real Unión

El Real Unión és un dels equips més anotadors i més golejats del grup portivo de la Coruña Imanol Idiakez, va agafar les regnes de l’equip al gener i, fins ara ha aconseguit dues victòries, dos empats i una derrota en

Futbol El porter grana va rebre un fort cop a la cara el darrer diumenge Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona afrontarà el duel de demà amb un dubte a la porteria. Després d’unes proves mèdiques, s’ha confirmat que Alberto Varo pateix una petita fractura al pòmul a causa de la dura entrada que va rebre el darrer

diumenge contra la Real Sociedad B. Bryan Fiabema va colpejar a la cara del porter canongí amb les botes, causant-li en primera instància un tall que va necessitar cinc punts de sutura. Aquesta ferida va obligar la substitució del porter, però el Nàstic volia comprovar si el cop havia

causat més danys. Varo no ha entrenat amb la resta del grup durant tota la setmana i, després de les proves mèdiques d’ahir, es va confirmar la petita fractura que el manté com a dubte de cara el duel de demà. D’aquesta manera, l’Àguila de la Canonja s’uneix a la llista de baixes d’aquesta

16 Divendres 9 de febrer de 2024

Adrià Aragonès: «Tinc entre cella i cella jugar el ‘play-off’ i passar com més rondes millor» Entrevista El jugador reusenc del CB Salou repassa la bona dinàmica de l’equip d’aquesta temporada, la seva evolució en els cinc anys sota les ordres de Jesús Muñiz i dels reptes a completar Arnau Montreal Quesada És un dels jugadors que més temps ha jugat al club.

Només el supera CJ Barksdale. Com ha sigut el seu creixement de la mà del CB Salou en aquests cinc anys?

«Vaig arribar amb 17 anys, així que es podria dir que el jugador que soc ara i la forma que tinc de veure el bàsquet l’he adquirit al CB Salou. Els primers anys van estar una mica accidentats entre la pandèmia i problemes amb les lesions, però he crescut molt, sobretot en l’últim any a EBA i a LEB Plata».

També suma cinc anys sota les ordres del mateix entrenador, Jesús Muñiz.

«Tant amb ell com amb la resta del cos tècnic. Hem viscut plegats tant bons moments com de dolents. L’any passat va ser una temporada dura, però vam sortir reforçats i tenim molta confiança que ens ajuda en el treball del dia a dia».

Quines sensacions té d’aquest segon any a LEB Plata respecte al primer?

«No es pot comparar amb l’any passat perquè la situació

és totalment diferent. Llavors era una lluita constant per sortir de la zona de descens, mentre que enguany lluitem per mantenir el lloc que ens hem guanyat a la part alta de la classificació. És una barbaritat el que hem aconseguit fins ara, i ens toca continuar lluitant per jugar el play-off d’ascens a LEB Or».

La lliga LEB Plata no admet errors, això ho vau viure contra el CB Prat el darrer cap de setmana. «És una lliga extremadament igualada i marcada per dos blocs. Considero que som part del bloc de dalt i això fa que no puguis fallar. Perdre un partit i, per tant, l’average, fa que caiguis moltes posicions. El duel de la setmana passada contra el CB Prat va ser molt físic.

Vam assolir 80 punts, que no està malament per un partit normal, però no serveix de res si te’n fiquen 106. No podem parar de treballar per seguir millorant».

Què ha canviat enguany en el vestuari?

«Ara som molt més una pinya.

Tots parlem el mateix idioma i això també ajuda al fet que la comunicació i la compa-

El jugador del CB Salou, Adrià Aragonès. Gerard Martí

La cita «L’equip és una pinya. La comunicació és fluida, estem units i hem congeniat bé en el joc» nyonia sigui més fluida. Tots fa molts anys que estem en el món del futbol, tenim una forma semblant de veure el

bàsquet i hem congeniat molt bé. Ens ajudem els uns als altres i estem units. Crec que això ha sigut el detonant que

ha ajudat al fet que estiguem on som ara».

També ha evolucionat l’ambient del pavelló. Es va notar en el darrer derbi contra el CBT. «Crec que la manera que juguem enguany atrapa molt a la gent. També estem molt

units amb els nois del planter, que venen cada partit a fer soroll i això ens ajuda molt.

L’equip gaudeix sobre la pista i crec que això es contagia a la grada».

A nivell personal, com veu el seu paper aquesta temporada?

«Crec que estic aprofitant molt els companys tan bons que tinc. Enguany el nivell és molt alt i ha fet que m’hagi d’adaptar i aprendre d’ells. En el meu cas, la meva competència és l’Isaac Mayo. Ell està fent una grandíssima temporada, però això no m’enfonsa.

Tot el contrari fa que em motivi encara més. Fa uns mesos vaig tornar a tenir problemes amb les lesions, però ja m’he recuperat, tot i que no em trobo al 100%».

Quin seria el seu repte d’aquesta temporada?

«Tinc entre cella i cella jugar al play-off. A més, m’agradaria passar com més rondes millor i això ho aconseguirem si mantenim el nivell d’exigència».

Aquest diumenge torneu a tenir un repte amb un rival directe a la part alta, el CB Benicarló. Com es presenta el partit?

«Serà un partit de la mateixa exigència física que el del CB Prat o fins i tot més. El nostre repte és aconseguir superar el seu ritme durant tot el partit.

Si mostrem el nostre potencial amb el suport de la nostra afició, ens podrem emportar el partit. A més, és important també recuperar l’average».

Doble ració de voleibol demà amb els duels claus del CV SPiSP masculí i femení Voleibol Els dos conjunts cooperativistes lluiten per completar un any d’ascensos Arnau Montreal Quesada El pavelló de Sant Pere i Sant Pau viurà demà una jornada de doble ració de voleibol. Els conjunts masculí i femení cooperativistes es troben en plena lluita per assolir l’ascens a final de la temporada. Per una banda, les noies entrenades per Eduardo Sánchez ja es troben a la fase de promoció de la Primera Divisió Sènior Femenina i tenen entre cella i cella pujar a Primera Nacional. Les d’Eduardo Sánchez s’enfronten a les 16 hores contra el CV Sant Boi en la

segona jornada de la segona fase. D’altra banda, el conjunt entrenat per Vlado Stevovski torna a casa per recuperar el somriure contra el CV Castellón. Els cooperativistes estan trobant dificultats des de la lesió d’Elio Carrodeguas. El darrer cap de setmana van sortir derrotats de la pista de l’Illa Grau en el que va ser el segon partit perdut de forma consecutiva fora de casa. A més, també van comptar amb la baixa de Carlos Mora. Amb tot, s’espera que el col·locador pugui tornar a la pista demà.

Els d’Stevovski es juguen

El jugador del CV Sant Pere i Sant Pau, Julián García-Torres. Gerard Martí

Els de Vlado Stevovski busquen recuperar la confiança a casa

contra el quart classificat una victòria per recuperar la confiança en el grup que es va mostrar invicte a la primera volta i també defensen la primera plaça.

L’ADT Hornets disputa la lliga Interclubs Bàsquet

L’equip de l’AD Torreforta Hornets va jugar el darrer cap de setmana una nova jornada de la Lliga Interclubs de Bàsquet organitzada per ACELL. L’equip de bàsquet inclusiu format per quatre jugadors va assolir una victòria i una derrota. D’altra banda, diumenge, va ser present a la segona jornada de la Minicopa al Riu Clar Arena. Redacció/Cedida

Divendres 9 de febrer de 2024

Hospitalet de l’Infant acollirà el campus Jana Fernàndez Futbol L’Alberg Esportiu Àster de l’Hospitalet de l’Infant serà novament la seu del Campus de Futbol Jana Fernàndez, la jugadora formada des dels 11 anys al planter del FC Barcelona que actualment forma part del primer equip femení.

Aquest campus, adreçat als infants i joves nascuts/des entre els anys 2007 i 2015, tindrà lloc del 24 al 29 de juny i pretén «desenvolupar i perfeccionar els fonaments tècnics i tàctics del joc; i promoure els valors que transmet l’esport i la Jana tant dins com fora del terreny de joc» Aquest serà el segon any que l’Hospitalet de l’Infant acollirà aquest campus. L’any passat va ferho per primera vegada, amb la participació d’una trentena d’infants i joves. Les inscripcions ja estan obertes i les places són limitades i es poden adquirir a través del portal web del campus Jana Fernàndez. Redacció

El CBT buscarà una nova victòria al camp del líder Bàsquet Els de Jorge Serna es presenten amb tres jugadors tocats Arnau Montreal Quesada El CBT va confirmar el darrer cap de setmana que ha fet un gran salt de qualitat.

Els de Jorge Serna s’han fet forts al pavelló del Serrallo, on han assolit les darreres cinc victòries. Ara, el repte és seguir sumant fora de casa i, demà, posaran a prova la seva millora contra el líder el CB Sant Antoni.

El conjunt balear es va apoderar del tron de la LEB Plata derrocant el CB Cartagena, que fins ara regnava la categoria. El CB Sant Antoni

va superar per 65-66 l’equip murcià en un partit frenètic en el qual van brillar els jugadors del conjunt illenc Da Silva i Ucles amb 14 punts cadascú.

D’altra banda, l’equip tarragoní va brillar contra el Gran Canària i se situa amb un balanç de sis victòries. Els de Jorge Serna ja veuen la llum al final del túnel. Ara mateix, els tarragonins es troben en zona de play-out i només tenen una victòria de distància amb la salvació. El tècnic aragonès va posar el llistó de la salvació a les 10 victòries i aquest s’ha establert com un repte més

El jugador del CB Tarragona, Bright Mensah, durant el darrer derbi contra el Salou. Gerard Martí

que possible.

Amb tot, els tarragonins encaren el partit de demà amb baixes. La victòria contra el Gran Canària va deixar fins a tres jugadors cebetistes tocats. Dani Tugores i Ferran Torres van patir dos esquinços lleus de turmell, el que els deixa com a dubtes de cara al

partit contra el Sant Antoni.

D’altra banda, Artur Alaminos va patir una lesió muscular a la planta del peu, fet que no estarà disponible de cara al partit de demà.

Amb les baixes dels tres veterans, la responsabilitat recau sota els nous fitxatges.

Tant Bright Mensah com Boe

Nguidjol s’han establert com les millors armes del CBT. A més, també es va sumar Onyi Eyisi que va acabar el darrer partit amb 8 punts i 7 rebots.

El CBT va demostrar contra el CB Salou que és capaç de competir en el bloc de dalt i demà a les 19.30 buscarà sorprendre el líder.

El torneig de combat Dogfight Tournament 2 del ‘youtuber’ Jordi Wild aterra avui a Tarragona

La Pobla de Mafumet i el Reus FC Reddis busquen tornar al camí de la victòria

Combat L’espectacle de fins a set combats tindrà lloc a la Tarraco Arena Plaça

Futbol Els dos equips tarragonins van caure derrotats i es troben fora del ‘play-off’

Redacció El torneig de combat Dogfight Wild Tournament 2 del youtuber manresà Jordi Wild aterra avui a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona.

Ahir, l’influencer va engegar els preparatius d’aquest peculiar torneig de lluita amb diversos formats amb el pesatge i els primers encontres dels lluitadors, un esdeveniment que es va retransmetre per YouTube.

Avui, l’espectacle començarà a les 19 hores amb el preshow i té previst que es realitzin fins a set combats de diferents modalitats des de la MMA al Bare Knuckle i la lluita lliure. El principal objectiu del torneig és mostrar combats impossibles i crus, com per exemple cinc combatents contra un de més experts, un sense regles, un combat de tres contra un i, fins i tot, un

17

combat per parelles de dos contra dos.

Després de l’èxit de la primera edició l’any passat, l’esdeveniment de Jordi Wild arriba avui a la segona edició a Tarragona. L’èxit va ser instantani, perquè les entrades de la Tarraco Arena Plaça van quedar exhaurides gairebé poques hores després de la seva sortida a la venda. Entre els combatents es troben els de MMA Aitor Gaspar i Zdravko Tarnadzhiev, entre d’altres. Ahir, l’esdevenimen tva començar amb una fase prèvia de pesatge amb el ring de vuit cares de fons a la Tarraco Arena Plaça. Avui, els combatents participaran en les categories Muerte Súbita, Last Survivor, 3vs1, Double Impact i No Rules. L’esdeveniment serà retransmès per complet per YouTube a través del canal de l’influencer Jordi Wild.

Redacció El Reus FC Reddis i la Pobla de Mafumet volen refer-se de les derrotes de la darrera setmana aquest diumenge. El conjunt roig-i-negre entrenat per Marc Carrasco afronta un partit especialment important contra un rival directe en la lluita per al play-off d’ascens. Els reusencs juguen al camp de la Muntanyesa, que actualment té els mateixos 27 punts que els de Carrasco. A més, la necessitat dels tres punts va més enllà de la classificació. El Reus FC Reddis necessita una victòria per trencar la dinàmica negativa d’aquest inici d’any. Els de Marc Carrasco han perdut 4 dels darrers 5 partits que han disputat. L’últim va ser el darrer cap de setmana a casa contra el Vilafranca. Aquest diumenge, però, els roig-inegres no podran comptar amb un dels seus pitxitxi,

El jugador de la Pobla, Boaz Hallebeek (esquerra) i Josep Ramon Sardà, del Reus FC Reddis (dreta). Cedida

El Reus FC Reddis està a dos punts del ‘play-off’ i la Pobla de Mafumet a quatre

Josep Ramon Sardà, que és baixa per acumulació de targetes grogues. D’altra banda, la Pobla de Mafumet torna al Municipal després de la derrota contra l’Olot de la darrera setmana. Els pobletans

són desens amb 25 punts i es troben a quatre de la zona de play-off. Diumenge buscaran donar continuïtat a la ratxa de dues victòries al Municipal superant l’AE Prat, l’equip que marca la zona noble.

18 Divendres 9 de febrer de 2024

Els pagesos pacten amb els partits agilitzar la burocràcia i els ajuts Economia Els agricultors acorden amb la majoria de grups polítics revisar també les restriccions d’aigua Joan Rius: «No pot ser que tallin el 50% de l’aigua a la ramaderia»

ACN La reunió dels pagesos amb els partits del Parlament de Catalunya va servir per tancar un acord per instar la Generalitat a revisar les restriccions d’aigua, reduir la burocràcia i agilitzar el pagament d’ajuts.

Així ho van explicar Arnau Vilumara i Joan Rius, ramaders de la Catalunya Central, a la sortida de la trobada amb les forces polítiques: «No pot ser que tallin el 50% de l’aigua a la ramaderia», es va queixar Rius.

L’acord amb PSC, ERC, JxCat, CUP, Comuns i Cs s’ha segellat en una proposta de resolució que es portarà a la mesa. Vilumara va recalcar que han de ser mesures d’aplicació «immediata» i ha avisat que seguiran mobilitzats fins que «hi hagi acords

sector a diari i al llarg de l’any.

Vilumara va admetre que sortia amb «bones sensacions», tant de la reunió d’aquest dimecres al Palau de la Generalitat com de la d’aquest dijous a la cambra catalana: «Pel fet de sentir-nos escoltats», va afegir.

es van prioritzar aquestes tres propostes. El ramader de Castellfollit del Boix (Bages) va insistir que hi ha molt

La Justícia envia a judici 46 policies per les càrregues de l’1-O a Barcelona Judicial L’Audiència de Barcelona desestima recursos de defenses Redacció L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l’1 d’oc-

tubre del 2017.

Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents —motiu dels recursos d’apel·lació de les acu-

sacions—, però també descarta arxivar la causa contra cap d’ells denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

La interlocutòria estableix que “la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va

Tractorada al Parlament El pacte amb les forces polítiques va arribar després que una cinquantena de pagesos amb els seus tractors -els que han fet nit en un tram de la Gran Via- hagin fet aquest dijous una marxa lenta fins al Parlament. A les portes de la seu parlamentària, s’hi ha aplegat al voltant d’una setantena d’agricultors que han participat en la comitiva tractora. El Ministeri de l’Interior va actualitzar ahir el balanç policial dels tres primers dies de protestes dels agricultors a tot l’Estat. Segons les dades facilitades, es van produir 19 detencions, 4.200 multes de trànsit i es van identificar 2.725 persones.

«endarreriment» en el cobrament d’ajuts i també va posar l’accent en «racionalitzar» la paperassa que ha d’afrontar el

Bones sensacions El ramader va apuntar que a la concentració d’aquest dimecres a la plaça Sant Jaume «hi havia molta tensió i la gent que va marxar ho va fer amb una sensació que s’havia vingut a Barcelona a fer una botifarrada».

més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament a què algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic».

Pel que fa als agents investigats, s’han desestimat els seus recursos contra la seva imputació. El tribunal diu que hi ha moltes evidències i imatges que indiquen que es podrien haver comès abusos policials com lesions i delictes contra la integritat moral contra els votants independentistes.

Imatge d’arxiu del dispositiu policial l’1 d’octubre. ACN

Foto de família dels pagesos a la sortida de la reunió amb els grups polítics. ACN

firmats per la Generalitat».

Rius va explicar que també s’ha elaborat una llista amb altres demandes, però que

Tot i així, els dos agricultors van advertir que seguiran les reivindicacions i no van descartar més mobilitzacions. Per una banda, Rius va assenyalar que «la lluita no s’acaba sinó que es transforma». «La victòria no existeix si no escrivim la història», va dir. Per la seva banda Vilumara va condicionar el tipus de protestes i quan es poden organitzar al que decideixi cada assemblea del territori.

La UE torna a ajornar l’oficialitat del català per la manca d’avenços en els informes

La JEC obre expedient sancionador a Sánchez pel seu acte a l’empresa Navantia

El 73% de les empreses tèxtils anticipen greus pèrdues per les restriccions d’aigua

Política

Política

Economia La Confederació de la Indústria Tèxtil (Texfor) anticipa que el 73% de les empreses del sector tindran pèrdues econòmiques greus com a conseqüència de la restricció d’un 25% de l’ús d’aigua per la sequera, que hauran d’afrontar unes companyies ja «castigades per la recent crisi de preus desorbitats de l’energia». Els en-

Els ministres d’Afers Europeus de la Unió Europea (UE) tampoc abordaran l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec en la pròxima reunió que se celebrarà el 20 de febrer. Segons van confirmar diverses fonts diplomàtiques a l’ACN, la presidència belga del Consell torna a deixar fora de l’agenda la qüestió, com ja va passar en

la trobada del gener. Fonts diplomàtiques apunten que la manca d’avenços en els informes sobre l’impacte administratiu, jurídic i financer són el motiu pel qual la petició del govern espanyol ha quedat fora de l’agenda i es manté, així, encallada. A diferència d’Espanya, Bèlgica ha decidit deixar-ho fora de les trobades des del gener. ACN

La Junta Electoral Central (JEC) ha donat la raó al PP i ha obert un expedient sancionador contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per un acte a l’empresa Navantia que va tenir lloc el 24 de gener, on Sánchez va anunciar un nou contracte per a les drassanes de Ferrol.La JEC considera que Sánchez ha incomplert

l’article 50.2 de la Llei Orgànica del Règim electoral General (LOREG) que estableix que un cop convocades les eleccions i fins a la celebració dels comicis «queda prohibit qualsevol acte organitzat per poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o als èxits obtinguts». La decisió és ferma en via administrativa. Redacció

questats patiran una reducció mitjana de la producció del 25% i es plantegen haver de demanar col·laboracions amb empreses de fora de Catalunya. La repercussió serà especialment alta en el cas de les fàbriques de tints i estampació. En algun cas, es parla de la possibilitat de plantejar un ERTO, o de tancar línies productives. Redacció

Divendres 9 de febrer de 2024

L’Eurocambra insta l’Estat a investigar els vincles entre l’independentisme i Rússia Política El Parlament mostra «extrema preocupació» per les possibles connexions ACN El Parlament Europeu demana a les autoritats judicials espanyoles que investiguin «de forma efectiva» les «suposades connexions» entre eurodiputats catalans i el Kremlin i els intents de Rússia de «desestabilitzar i interferir en la Unió Europea i els estats membres». En una votació celebrada ahir al ple d’Estrasburg —amb 433 vots a favor, 56 vots en contra i 18 abstencions—, els eurodiputats van tirar endavant una resolució on mostren la seva «extrema preocupació» per les «possibles relacions» entre l’independentisme català i l’administració russa, així com «les campanyes de desinformació a gran escala que Rússia ha impulsat a Catalunya».

La resolució, impulsada pel Partit Popular Europeu i els liberals de Renovar Europa, apunta que la presumpta ingerència russa a Catalunya formaria part d’una estratègia «més àmplia» del Kremlin per promoure les divisions

Imatge de la votació del ple del Parlament Europeu d’Estrasburg. Unió Europea

Condemnen «tots els atacs als jutges que investiguin activitats d’ingerència»

internes dins el club comunitari. En aquest sentit, l’Eurocambra insta les autoritats nacionals a investigar els mencionats vincles i també condemna «tots els atacs als jutges que investiguin activitats d’ingerència».

En el capítol d’esmenes, el

PP i Ciutadans han introduït alguns canvis en el text per incloure referències explícites a l’independentisme català. En l’apartat referent al context, l’eurodiputat popular Javier Zarzalejos ha aconseguit que el nom de Carles Puigdemont entri al redactat, indicant

que diverses informacions periodístiques apunten a suposades reunions entre l’expresident i l’exdiplomàtic rus Nikolái Sadovnikov abans del referèndum de l’1-O. Per la banda de Ciutadans, l’eurodiputat Adrián Vázquez ha recordat que l’eurodiputada letona investigada per ingerència russa, Tatjana Zdanoka, s’ha mostrat favorable a concedir l’amnistia a dirigents catalans. Al mateix torn, el Parlament demanarà que els assumptes referents als eurodiputats catalans es remetin al Comitè Consultiu sobre la Conducta dels Diputats. La votació de la proposició de resolució ha tirat endavant amb majoria.

Debat al Parlament La votació de la resolució s’ha produït dos dies després que la mateixa cambra celebrés un debat per discutir la interferència russa a la Unió Europea. L’intercanvi d’opinions es va organitzar arran de l’inici d’una investigació per part del Parlament a l’eurodiputada letona Tatjana Zdanoka, a qui revelacions periodístiques han assenyalat com a col·laboradora i transmissora d’informació al Servei Federal de Seguretat rus.

En el debat, formacions com el PP i Cs van referir-se també a l’independentisme català, demanant que l’Eurocambra també inclogui Puigdemont en la seva llista d’investigats, coincidint amb l’ampliació del cas Volhov.

19

La UE i l’Estat donaran 410 MEUR en ajudes a Mauritània Migració La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar ahir 210 milions d’euros en ajudes a Mauritània per a la gestió de fluxos migratoris, ajuda humanitària i formació i creació d’ocupació al país.

Von der Leyen va presentar l’ajuda en un viatge al país amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que també va anunciar 200 milions d’euros els pròxims cinc anys per fomentar la inversió d’empreses espanyoles a Mauritània. La visita s’ha produït en plena preocupació de l’executiu espanyol per l’arribada de migrants a les illes Canàries. «La manca de seguretat i oportunitats econòmiques fa que moltes persones es vegin obligades a emigrar», ha dit Von der Leyen, que va afirmar que cal donar més oportunitats i sortides laborals als joves. Al seu torn, Sánchez va defensar que les ajudes al país contribueixen a «l’estabilitat de la regió» i va remarcar la necessitat d’establir un «nou marc d’acord» amb Mauritània.

Sobre la migració, va dir que cal «reforçar» la col· laboració fronterera amb el país i estudiar vies legals per a la migració. ACN

El parc de lloguer social ha d’arribar al 10% als municipis amb més demanda Territori La mesura del Pla territorial sectorial de l’habitatge afectarà 163 municipis, que hauran d’augmentar la seva oferta abans del 2044 ACN El Govern elevarà fins a un 10,3% el parc de lloguer social que hauran de tenir els municipis amb més demanda d’habitatge el 2044. La consellera de Territori, Ester Capella, ha aprovat aquest dijous de forma provisional el Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH), un document que ha d’orientar a mitjà i llarg termini les polítiques d’habitatge a Catalunya. Amb l’aprovació, el departament modifica l’objectiu de lloguer social que recollia el document inicial, que el situava en el 7%, i l’eleva fins

al 10,3%. El pla entrarà en vigor l’1 de juliol de 2024 i afectarà 163 municipis on hi viu el 82,7% de la població. Segons ha explicat Capella, el pla permetrà ampliar en 273.000 habitatges el parc de lloguer social de Catalunya.

En declaracions als mitjans ahir a la tarda, la titular de Territori va detallar que l’increment fins al 10,3% del parc de lloguer social s’aplicarà a 163 municipis catalans declarats àrees de demanda residencial forta i acreditada.

De mitjana, amb l’entrada en vigor de la mesura, el parc de lloguer social en el conjunt de

Catalunya augmentarà un 9% d’aquí el 2044, un percentatge similar a la mitjana de la Unió Europea (UE).

Segons Capella, la revisió del pla implica un augment de 73.000 pisos de lloguer social nous respecte del que preveia el document inicial, aprovat el 2021 i que fixava una mitjana del 7% a vint anys vista. Entre els municipis de demanda forta i acreditada hi ha ciutats com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Reus, Girona o Vilafranca del Penedès.

La titular de Territori va explicar que el PTSH fa 17 anys

La consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, en una atenció als mitjans. ACN

que s’està elaborant i que, prèviament, havia tingut altres aprovacions inicials. La consellera va admetre que l’objectiu d’assolir un 9% de lloguer

social a tot Catalunya és un «objectiu de mínims», però que permet «aterrar línies d’actuació amb dotació pressupostària». Capella va afir-

mar que la voluntat d’elevar els objectius de lloguer social també passa per «interpel·lar» la resta d’administracions, com els ajuntaments.

20 Divendres 9 de febrer de 2024

Editorial

Sàtira o oci, però festa

A

quest cap de setmana el rei Carnestoltes regnarà, acompanyat o no, de Concubines, Pimpolles o reines, a tots els municipis de manera intensa i, sobretot, festiva. No són poques les veus que, en festes com la de Tarragona, troben a faltar una celebració de Carnaval més satírica, amb una major càrrega de crítica sobretot, com toca, contra els poders establerts –tant se val si municipals, catalans o estatals–. Hi ha ciutadans que desitjarien una mena de ‘Dames i Vells’ corrosiu que aprofités aquestes dates per a posar el dit a la llaga als que ostenten la capacitat de decisió. Tot i que hi

ha alguns espais de la celebració on no falta la possibilitat de la sàtira o la crítica –fins i tot la Baixada del Pajaritu pot esdevenir reivindicativa– els ciutadans han decidit transformar la festa de Carnaval amb una celebració d’esperit ociós i despreocupat. Sense dubte, que en el seu moment hi hagués una aposta municipal ha ajudat en aquesta transformació, però sense la connivència dels tarragonins, tampoc no hauria arribat enlloc. Sigui com sigui, amb la sàtira o amb l’oci, la festa està pensada per alleugerir l’ànim o oblidar preocupacions.

Que així sigui el regnat del Carnestoltes per a tothom.

Tribuna

Comerç de proximitat, cada cop més lluny

T

anquem els ulls i imaginem la nostra ciutat sense comerç local: botigues, establiments, restaurants o parades de mercat... Com us la imagineu? Jo l’albiro una ciutat trista, on la gent només està de pas i que ha renunciat a construir un gran centre urbà amb el comerç de proximitat com a eix vertebrador. Decididament aquesta no és la ciutat que vull.

Els veïns de Tarragona tenim la responsabilitat de preservar i fomentar el nostre comerç de proximitat, ja que aquest no només ens ofereix productes i serveis, sinó que també contribueix a la cohesió social i a enfortir el teixit comunitari, preservant la nostra identitat, cultura i comunitat enfront de les grans superfícies massificades i repetitives. A més, fer les compres a les botigues del costat de casa impulsa l’economia local.

L’Ajuntament té el deure de crear un entorn propici amb polítiques que afavoreixin el petit comerç. La veritat és que no sé si un «Bus comercial» -en plena campanya de Nadal- que traslladi els veïns de Tarragona a comprar a les grans superfícies és la demostració d’un «entorn propici». La campanya nadalenca és la més important i esperada, però, malauradament, els nostres comerços han hagut de veure cada dia com un bus «passava de llarg» per traslladar possibles clients a fer

comerciants i veïnals. Unes mesures que no ajuden gaire a què el tarragoní es quedi a comprar a casa. No hem d’oblidar que de comerç local també n’hi ha als nostres barris i cal tenir presents els mercats i marxants. El Mercat de Bonavista, un dels Gemma Fusté Garcia més grans d’Europa, lluita cada dia per la Consellera d’ERC a l’Ajuntament de seva supervivència. Cal continuar apliTarragona cant les mesures iniciades en el mandat anterior per a la seva dignificació.

Vivim en una època de transformales seves compres cap a la gran superfície.

Hi ha altres maneres d’ajudar, per ció de l’activitat econòmica i comercial, exemple, amb incentius fiscals, facilitar el nostre comerç local no n’ha d’estar al els tràmits administratius, campanyes de marge. La venda en línia i la digitalització promoció, ajudes als lloguers i un gran no han de suposar cap entrebanc, han de etc. També és important impulsar cam- ser oportunitats a l’abast dels comercipanyes de conscienciació per educar la ants per aplicar i enfortir els seus negocis. Quines polítiques població sobre la imLa venda en línia i la de formació promou portància del comerç de proximitat (inclo- digitalització no han de l’Ajuntament en el tersos els propietaris suposar cap entrebanc, reny de les noves techan de ser oportunitats a nologies per facilitar dels locals).

Des del govern mu- l’abast dels comerciants que aquesta transfornicipal, no tan sols no per aplicar i enfortir els mació arribi al comerç seus negocis de proximitat? es promouen ajudes Veïns, administraper incentivar el comerç local, sinó que s’escanya una mica ció, comerciants i propietaris, hem de més a sectors com el de la restauració treballar plegats per assegurar-nos que amb un increment de la taxa de les ter- el comerç local continua sent una part rasses. L’augment dels preus dels aparca- integral de la vida de Tarragona. La col· ments municipals i l’increment de zones laboració és clau per garantir la sosteniregulades també són accions que es pre- bilitat i prosperitat, mantenint així una nen sense diàleg previ amb les entitats de comunitat forta i cohesionada.

Carta dominical

El parenostre (5): Cinc pans i dos peixos

B

eBenvolgudes i benvolguts, «El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui», demanem en el parenostre. En moltes cultures el pa simbolitza l’aliment bàsic, allò que tota persona necessita des de la seva humanitat real i feble. Demanar-lo és la pregària dels pobres, d’aquells que se saben mancats d’allò més elemental. Difícilment aquesta petició pot néixer en un cor ric i autosuficient.

Si en les primeres pregàries del parenostre miràvem al cel per a conèixer les profunditats de la vida divina, ara, com a pobres que som, demanem a Déu que sigui ell qui ens miri, s’apropi a nosaltres i en tingui cura amb un amor maternal i tendre: «Qui de vosaltres, si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? […]

Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen» (Mt 7,9.11).

En el nostre món occidental, immers en una societat de consum que ens consumeix, aquesta pregària pot perdre força, com si no anés amb nosaltres. Potser no ens adonem de la nostra indigència, de tot allò que ens falta per viure com a cristians.

I potser no ens adonem tampoc que, lamentablement, molta gent del nostre costat està faltada de l’imprescindible. Demanar el nostre pa de cada dia, implica que n’hi hagi per a tothom. I això ens converteix en ambaixadors de la cura divina per a tota la humanitat.

El papa Francesc està posant el dit a la llaga i vol que cada vegada prenguem més consciència que som l’Església pobra per als pobres. Evidentment no es tracta d’una lloança a la pobresa en si mateixa, sinó de captar el nucli del missatge evangèlic, on s’aprèn a saber que tot ho rebem de Déu i que som fraternitat compartint els béns materials i espirituals. Us imagineu una Església on partim el pa i prenem junts el nostre aliment amb joia i senzillesa de cor (cf. Ac 2,46)? Deixem-nos representar per aquell vailet que posa a disposició tot el que té, cinc pans i dos peixos, perquè el Senyor els reparteixi a la El papa Francesc multitud. Com comentaestà posant el dit a la va el papa Francesc: «El llaga i vol que cada veritable miracle fet per vegada prenguem més Jesús aquell dia no és tant consciència que som la multiplicació» —que l’Església pobra per als és certa—, «sinó el fet de pobres compartir: doneu el que teniu i jo faré el miracle».

Avui, dia de la Campanya contra la fam en el món, tenim una bona oportunitat per a fer-nos-hi més conscients. Necessitem aprendre la lliçó de la generositat, la lliçó de la fraternitat. No perquè avui fem un almoina i després ens n’oblidem, sinó perquè tots plegats som cridats a viure segons el cor de Déu, que sols coneix l’amor.

Es dona la feliç coincidència que avui, memòria de la Mare de Déu de Lourdes, és, a més, la Jornada mundial del malalt.

Compartir el pa de cada dia implica també tenir cura dels germans malalts, freturosos de la nostra ajuda i de la nostra companyonia. No oblidem, però, que també de vosaltres, cristians que esteu en situació de malaltia o de vulnerabilitat, necessitem els dons que Déu us regala. El pa nostre s’adquireix compartint, donant i rebent, rebent i donant, en una simfonia amorosa que ens engloba i ens interpel·la a tots.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Divendres 9 de febrer de 2024

Tribuna

21

Tribuna

La geopolítica de l’aigua a Catalunya

S

ón temps difícils, la sequera esta marcant el nostre dia a dia, i segurament, per desgràcia, marcarà els nostres propers mesos.

Catalunya és un país divers, amb moltes diferències territorials que es complementen, però l’ordenació i la gestió del territori per part del Govern és inexistent.

No fer res en política pot sortir bé, com es diu ben sovint, un rellotge parat marca dos cops al dia l’hora correcte. Però en geografia, i en el cas de la sequera, no fer res, no prendre decisions és una molt mala noticia, i això és el que està passant.

Esperar que plogui no pot ser una actitud responsable per part de qui ens governa.

Fa molt anys, concretament des del tardofranquisme, que Catalunya i Barcelona viuen immersos en un procés de centralització. El creixement d l’Àrea Metropolitana, la consolidació d’una Regió Metropolitana que va més enllà, en són evidencies empíriques que no podem negar.

El centralisme és una opció de concepció territorial, i els governs la poden afavorir, o la poden gestionar invertidament, promocionant el policentrisme i garantir una redistribució de la població, l’activitat industrial i la vida quotidiana en una xarxa de ciutats mitjanes. En el cas de Catalunya això no passa, i la megacefàlia barcelonina marca el model de país.

Però el centralisme no el podem deixar que s’autogestioni, la manca d’aigua i les restriccions que pateix la majoria de la població del país, en son una conseqüència i un exemple de la mala gestió del territori. Que la zona de Catalunya més poblada no tingui solucions al problema de El centralisme és una la sequera és un gran opció de concepció símptoma que quel- territorial, i els governs com no s’ha fet bé i que la poden afavorir, o el Govern no té capacila poden gestionar tat de gestió de país. invertidament, La geopolítica de l’aipromocionant gua a Catalunya és una el policentrisme assignatura pendent. i garantir una Mirar a l’Ebre, a les redistribució de la Terres de l’Ebre, només població, l’activitat quan necessitem aigua industrial i la vida és d’un egoisme terriquotidiana en una torial descarat. A Franxarxa de ciutats ça hi ha un concepte mitjanes que fa fortuna, la géopolítique de l’aménagement, la geopolítica de l’ordenació del territori. Un concepte que parteix d’una premissa, discriminació positiva envers els territoris que contribueixen a la solidaritat del país.

No podem exigir ara solidaritat a les Terres de l’Ebre amb el tema de l’aigua, quan no hem mogut un dit perquè els Euromeds parin a l’estació de l’Aldea, quan no han rebut el nostre suport pel desdoblament de la N-340, quan com a país no lluitem en el desplegament de polítiques actives de suport al sector primari i contra el despoblament, reptes d’aquest territori i de bona part del país.

Cal que repensem el país i la seva gestió del territori amb urgència.

Aquest repensar el país no pot sorgir d’un Govern que per solucionar el tema de l’aigua a Barcelona proposa portar-la en vaixell.

Jaume Casañas Primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Cunit

S’hauria de dir Esplanada

A

vui, després d’un seguit d’articles, seriosos uns i preocupants d’altres, us faré un missatge històric, planer, confortable i sense pretensions d’originalitat sobre una artèria de fecunditat tarragonina que manté, com sempre, una harmonia sublim: La rambla Nova, un passeig únic que les seves característiques la fan inigualable i forta, perquè en néixer va caldre l’enderroc de la muralla que tancava la ciutat i va ser la base primera per unir la part alta amb la resta i el barri marítim, donant lloc a l’espai que es convertiria amb el centre de la ciutat. Més important que un passeig, fou el naixement del canvi més emblemàtic de la ciutat.

Encara més, a parer meu he de dir que en la seva vida la ciutat ha viscut dos grans canvis. El primer el va fer l’emperador August promovent la seva transformació urbanística i el segon, sens dubte el naixement de la Rambla. Un alcalde pot fer actes molt qualificats, però en Joaquim Fàbregas Caputo el 1854 el va fer d’una grandària per al futur: donà els simbòlics cops alliberadors al tràngol de la muralla amb el Picot de plata. Joaquim Fàbregas no fou un alcalde qualsevol, el 1811 durant el setge dels francesos defensà amb feresa la ciutat a cops de sabre. Fou ferit, presoner i el portaren a un camp de concentració francès. En alliberar-lo tornà a Tarragona i la Junta Revolucionària el

de l’any foren batejats amb el nom Alfons.

Aquest cop potser es tornà escarransit?

La trajectòria em retorna a la Rambla 1884. Calia construir l’escala de la Baixada del Toro, però l’Ajuntament, com passa ara, supeditat per a quan hi hagués pressupost.

Ramon Grau Derrocada la roca monstruosa del fortí de Exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Cervantes (Rambla Núm. 1). Així a poc a Tarragona poc la Rambla començava a configurar-se.

La primera casa es construí al cantó Unió. nomenà alcalde.

El 1889 fou erigit el monument a Roger de Remenant a l’arxiu he volgut treure Llúria, de l’escultor Fèlix Ferrer de Móra successos i situacions interessants de la d’Ebre. Símbol de la ciutat, penso que potRambla, com que enguany és el centenni ser millor que l’estàtua mirés de cara al de la inauguració del Teatre Tarragona, no mar. L’any següent la professó de Setmana aquest, l’anterior. També fa cent anys de Santa va passar per la Rambla, davant del les dites que etzibaren els tarragonins Pin i Gran Cafè de Tarragona inaugurat el 1879, un palau de miralls i Soler, autor de fites essencials de la literatura L’anterior visita del 1903 pintures per als senyors catalana i l’escriptor el sobirà deixà diners per benestants. Junt amb Domènec Guansé, di- als pobres i adjudicà 25 la plantació dels pripessetes a tots els nens mers arbres (plataners) ent que la Rambla no era una rambla i que que el primer dia de l’any l’Ajuntament prohibí la foren batejats amb el s’hauria de dir Esplavenda ambulant de vi nom Alfons nada, com l’anomenaa la senyorial Rambla, va el poble. Aquell 1924 sàvia decisió en contra de camí cap a Barcelona s’aturà a Tarragona de mercadets (que es contradiu quan es el rei Alfons XIII amb la seva esposa. No re- van autoritzar durant les obres del Mercat cordo perquè, però no foren pas oblidades Central). la missa amb el Nunci del Papa i el Cardenal Estranya casualitat, trista per a la RamVidal i Barraquer, i les desfilades militars bla, que la fi del segle dinou li portà la decorresponents. L’anterior visita del 1903 el funció d’Emilio Castelar, l’autor de ‘Balcón sobirà deixà diners per als pobres i adjudicà del Mediterraneo’. I que farem? El nou any 25 pessetes a tots els nens que el primer dia 1900 anomenar-la Rambla Castelar.

Dels lectors Visita a la Catedral de Tarragona He tingut la sort de tornar a visitar la Catedral de Tarragona a la jornada de portes obertes a l’itinerari arqueològic inaugurat recentment.

Veure totes les capelles il·luminades en aquella hora de silenci et fa valorar encara més el que tens davant dels teus ulls.

Les zones a visitar, estaven totalment dirigides pels voluntaris que molt

amablement t’anaven indicant el camí que calia seguir. La seva tasca ha estat molt útil per evitar al visitant la desorientació a llocs desconeguts. Alguns ens oferien un curt relat, per donar a conèixer allò que ens estaven mostrant. Tots hem sortit molt satisfets de la visita. La imponent Catedral de Tarragona, seguirà sorprenent-nos.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Reaccionar No paro de pensar qué sucedería si las decisiones del actual gobierno las hubiera hecho el PP. Las calles estarían colapsadas de manifestaciones, Se llamaría mentiroso al presidente públicamente. Y un largo etc. Pero lo hace la izquierda y nos tragamos que lo que ayer era inconcebible hoy es lo mejor. Que por mantenerse en los sillones los representantes públicos no tengan ni principios ni

dignidad. ¿Cómo juzgara la historia esta etapa?

Probablemente como indigna y abochornante, para olvidar.

Me preocupa que no seamos capaces de reaccionar ante tanta infamia, vileza y egoísmo.

Pilar Crespo

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

22 Divendres 9 de febrer de 2024

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

L’alcalde Viñuales felicita l’avi centenari Antonio Rufí Societat

Felicidades por tus 8 años ya, llenos de alegría, no cambies, sonríe siempre a la vida.Te quieren tus padres y hermanos

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va felicitar l’avi centenari Antonio Rufí i Beltrán.

El batlle el va visitar al seu domicili, acompanyat de la seva família i de la consellera de Serveis a la Ciutadania, Cecilia Mangini.

Rufí i va ser propietari del popular Bar Gol a Tarragona. Redacció/Aj.Tarragona

Necrològiques Tarragona Jose Antonio Moreno Gallego.

Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.

Reus Francisco García Guerrero.

Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Natividad Gómez Gallego.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 15:30 h al Tanatori.

América Rodríguez Mallo.

El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Pere de

Berta Artigal dibuixa unes il·lustracions per a conèixer l’Alt Camp

Per molts anys Elna, el proper dia 11 et desitgem la teva família que t’estima molt!!!

Turisme La il· lustradora Berta Artigal ha sigut l’encarregada de fer unes il·lustracions per donar a conèixer els monuments, elements naturals i les festes i tradicions de l’Alt Camp, El turisme familiar és un dels més habituals a la zona i aquesta iniciativa va dirigida als infants. Redacció/Cedida

Cambrils.

Segundo Blanco Blázquez.

Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

esqueles

977 21 11 54

Divendres 9 de febrer de 2024

23

Avui felicita als que es diuen: Sabí, Nicèfor,Miquel i Apol·lònia

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

La dispersió i la Sense necessitat El teu magnetisme La relació que avui distracció et do- de caure en una serà molt gran du- mantinguis amb naran pèrdues, serietat absolu- rant tota la jornada. els altres serà proels teus excessius ta mantente una Sabràs arribar fàcil funda i molt vital. desitjos per fer les mica al marge dels i profundament als És possible que coses et farà ac- comentaris o dis- altres i això t’obrirà visquis moments celerar-te massa, cussions, si entres portes. Aprofundi- apassionats de posa el fre. en elles perdràs. ràs en la relació. manera íntima.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva imaginació Hauràs d’aprendre Deslliura’t aviat de Una forta necessiserà desbordant de lliçons i experi- persones nega- tat de comunicai potenciarà el teu ències passades tives. Si analitzes ció envairà la teva poder. Amb això abans de prendre la situació veuràs ànima i et llançarà et trobaràs avui en qualsevol decisió. que si les coses no a la conquesta de plenes facultats En principi deixa’t van bé és per les noves persones i per a començar aconsellar per per- teves males asso- experiències. Cuinous reptes. sones expertes. ciacions. da la teva dieta.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Ves amb comp- Interessos ma- Avui la teva activi- Assumptes famite amb el tipus terials i familiars tat i la teva relació liars cobraran una de persones que s’uniran avui per amb els pròxims gran importància i t’ajuntis. Els nous a complicar-te la avançarà bastant. et veuràs barrejat, contactes sembla- vida i una mica per Et comunicaràs sense voler-ho, en ran beneficiosos a provar les teves amb un sense fi de la cerca una soluperò alguna cosa aptituds organit- persones de ma- ció. Confia més en s’amaga darrere. zatives. nera fluida. la teva astúcia.

6

TV local

9

5

7 8

TARRAGONA: Rubio Sanromà, Clara.

La Unió, 17.

Telèfon 977 233 521.

Ciutat, Rosa M. Molero, Helena. Gran Canaria, 11 (Torreforta).

Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Telèfon 9771 27 084.

SALOU: Dahlstrom Gomez, Andrea. Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24.

Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat, 6-8.

Telèfon 977 364 512.

VALLS: Rull Ferre, Gabriel.

Abat Llort, 24.

Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent.

Carretera de Valls, 57.

Telèfon 977 661 656.

10

CANAL REUS TV

TAC 12

14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia 15:30 Desolasol 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Fot-li 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Cercle central divendres 21:00 Notícies resum 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22:30 Cercle central divendres 23:00 Notícies resum 23:30 Destí 2030

14.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Notícies 12. L’Entrevista 15.30 Saló de Plens 16.30 Fet a Mida 18.30 SPi+TV 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180° 20.00 Notícies 12 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 Notícies 12. L’entrevista 21.30 Destí 2030 22.00 Notícies 12 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 Notícies 12. L’Entrevista 23.30 Destí 2030 00.00 Notícies 12

Solucions

11 12

HORITZONTALS: 1. Estem subjectes a l’administració d’un estat, d’una altra divisió administrativa, centralista i jacobina. Inici d’alguna cosa que pot créixer. 2. Expel·lida per la uretra. Escomet. 3. Adora altres déus. Fa udols. 4. Sufix que significa “relatiu a”. Negligible. Vocal. Riu italià. 5. Consonant. Conjunt d’ossos. Estació espacial. 6.

Gairebé arval. Element metàl·lic. Comença a tractar. 7. Fa un encerat. Amb una R final seria vio- lar la fidelitat. 8. Base del fosfat. Certa esquerra. Anió derivat de l’àcid iodós.

Consonant. 9.Argent. Llavor. Cultura precolombina. 10. Entregui els diners. Digui allò que un altre ha dit. 11. Posi alt el mèrit d’algú. Dóna coratge. 12. Setí. Remou alguna cosa. Campió d’un esport de masses. VERTICALS: 1. Administrava dosis no permeses. El continu es fabrica en peces llargues. 2. Lloc de moltes eres. Nota. Impuls de menjar. 3. Forma prefixada que significa natja. Plat no identificat. Com ara el butà.

4. Abans. Gemma d’un bulb. 5. Condició de l’individu de talla inferior a la normal.

Comença el ritme. 6. Vent. Feia tornar magre. Dues de la Pilar. 7. Mitja mare. Forma prefixada que significa aparença. Relatiu a les muses. Nu- meral ordinal. 8. Pronom.

Sufix que significa dignitat. Determinar el temps. 9. Guaita. Tres del retir. Nom de lletra. 10. Ànec que puja. Turment. 11. Ho fa el salpicó. Cim. 12. Vocal. Relativa a cert vas sanguini. Un punt.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

PINTOR DECORADOR. Tel: 642.094.115

Venda/Lloguer

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989 Española 52, busco habitación tranquila para alquilar. Solo Mujeres. Tarragona ciudad. Solo Whatsapp 639.123.347

¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL 600 595 648 PAGO AL CONTADO

PÀRQUINGS PÀRKING + TRASTER. Avgda. Andorra nº 7 - TARRAGONA. Tel: 636.564.323

TREBALL LA SELVA DEL CAMP

Operari amb coneixements d’electricitat, muntatge i reparació de portes de garatge i automatismes.

JORNADA INTENSIVA

Telf: 667.869.334

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD,

FON-

TANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

Solució dels mots encreuats

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.

El temps

Tel: 691.586.879

Mínima

Màxima

12º 17º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel La nuvolositat ràpidament augmentarà durant la matinada fins a deixar el cel molt ennuvolat o cobert arreu. Durant la tarda s’obriran algunes clarianes transitòries.

Precipitacions Durant la matinada s’espera precipitació al terç oest, i progressivament al llarg del matí s’estendrà a la resta de la meitat oest del país, si bé de manera local podrà afectar punts de la meitat est, menys probable a l’extrem nord-est. Durant la tarda la precipitació minvarà i afectarà de forma dispersa punts de la meitat oest. Al final del dia la precipitació tornarà.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215 MASAJISTA PROFESIONAL. Particular. Tel: 692.047.009 MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos.

Tel. 692.780.087 MASAJISTA CON EXPERIENCIA. Tarragona.

Tel: 643.136.495 MASAJE ANTIESTRÉS. Particular. Tel: 692.047.009 MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445 MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

AMISTAT

OFERTA DE FEINA

Solució: nivell mitjà

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

CHICA 45a.

BUSCA CHICO para amistad.

Reus.

602.873.891

CHICA CARIÑOSA, atractiva. BUSCA AMISTAD con hombre serio. Posible relación estable. Tel: 663.308.507

ALTRES VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908 PARTICULAR VEN MATALÀS PIKOLIN de 90cm. Seminou. Tel: 661.021.773 ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

SE OFRECE PINTOR con experiencia. Presupuestos gratuitos. Tel: 698.269.158

VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX. Completamente restaurada. Ideal para Karaoke.

Tel: 607.208.020

Divendres 9 de febrer de 2024

Marge de confiança

De centralismes i el talent del territori

E

L’artista tarragonina aquest dijous, una estona abans de la inauguració de la seva nova exposició. Gerard Martí

E

l primer que es troba el Exposició Aquest dijous la ceramista i visitant de Lo fruit són escultora va inaugurar al Tinglado 2 del Port de unes magranes de grans dimensions, que donen Tarragona la seva exposició ‘Lo fruit’ la benvinguda a l’exposició. A partir d’aquest punt, aquest aliment associat a conceptes com la vida, l’abundància, la regeneració, la sensualitat i la sang, s’anirà fent present de nou per tot el recorregut. Lo fruit –escrit i pronunciat així per Natàlia Ferré en honor al seu poble, el Masroig–, és el fil conductor d’una exposició extraordinària que se centra en el paper de la dona en tres moments de la història mediterrània: el Turquia, que apareix repesentada té tres protagonistes: les deesses Neolític, l’antiga Grècia i el Renai- amb un cos voluptuós, en un tron i Demèter, Persèfone i Afrodita. envoltada de bucranis Va ser aquesta última, recorda la xement. A mesura que o caps de toro. «Con- Natàlia, la que segons la mitologia s’avança en el temps i trola els cicles lunars grega va plantar el primer magraen l’exposició, es perper domesticar plan- ner a la Terra. En aquest àmbit, el cep el declivi d’aquest tes i animals, i dona visitant podrà fer la seva pròpia paper, partint des del la vida a la tribu. És el ofrena prenent una figura femeTot, passant per la Tot», explica la Natà- nina, escrivint-hi un desig i dipoSensualitat i arribant lia. A la mateixa sala, sitant-la als peus d’Afrodita. al Dol. La tercera sala, dedicada al Reunes mans ofereixen La primera sala de i prenen magranes, naixement, està presidida per una l’exposició, dedicada igual que s’ofereix i es reinterpretació de La pietat de Mial Neolític, té com a quel Àngel, però protagonitzada pren la vida. punt central l’adaptaL’espai dedicat per una mare i una filla. Aquí, el ció d’una antiga Cristina Serret Alonso a l’Antiga Grècia protagonista és el dol, la pèrdua, la deessa trobada a

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Natàlia Ferré dona forma a l’univers femení

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

fragilitat, el patiment. La Natàlia explica que aquesta figura, realitzada amb terra blanca i recoberta d’una capa negra, anirà canviant: «Està acabada de fer, però a mesura que passin els dies, el fang s’anirà assecant i veurem com s’esquerda i es comença a veure la capa blanca de sota».

A Lo fruit, la Natàlia Ferré ha treballat amb els materials que acostuma a fer servir en les seves obres: ceràmica, i resines, ciment i terra. Explica que aquesta exposició, en la qual ha estat treballant durant més d’un any, «és la més important i emocionant» de la seva carrera.

Lo fruit es podrà visitar al Tinglado 2 del Port de Tarragona fins al 17 de març, de dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, i els diumenges i festius d’11 a 14 h.

L’entrada és gratuïta.

Tres mirades Ferré es fixa en les dones del Neolític, l’Antiga Grècia i el Renaixement

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

n un escenari global on les grans metròpolis sovint dominen l’escena del desenvolupament econòmic i cultural, la promoció i apreciació del talent local en territoris menys grans es descobreix com un element clau per a la transformació i l’equilibri. La naturalesa d’aquests espais, que fomenten un ambient més íntim i connectat, esdevé un terreny fèrtil per al creixement i reconeixement del talent. En aquests entorns més reduïts, el talent no sols és detectat amb facilitat, sinó que també rep el valor i l’atenció que mereix de manera més directa.

Ara fa uns anys, en una etapa on vaig ocupar un càrrec a la Generalitat, vaig copsar una pràctica que era bastant habitual: a l’hora de buscar ponents, expertes, casos d’èxit o bones pràctiques, en aquest cas, vinculades a l’educació i la universitat, generalment es tendia cap a la selecció de professionals o casos de Barcelona o l’àrea metropolitana. Aquest patró, malgrat ser totalment involuntari, reflectia una manera de fer prou arrelada que -encara ara- transcendeix molts àmbits. Afrontar aquesta dinàmica significa no solament reconèixer la presència d’aquest biaix, sinó també obrir un camí cap a la valoració més àmplia de la diversitat i la riquesa de talents disponibles arreu del territori. L’esforç per descentralitzar el reconeixement del talent no solament enriqueix el panorama cultural i econòmic sinó que també potencia la innovació i la creativitat a tot el país, demostrant que cada territori té un valor únic i contribucions inestimables a oferir.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: