Dijous 1 de febrer de 2024

Número: 4.971 www.diarimes.com

DIJOUS 1 DE FEBRER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Esports

11

Alan Godoy: «Em van dir que lluny d’un filial fa molt de fred, però jo he tingut una calor de bojos» Opinió

Camp de Tarragona 8 Valls organitza per primera vegada un Carnaval pensat per a fer sortir al carrer a mascotes disfressades

13 Xavier Allué. Anega: «No sé si la invasió turística és del meu desig» Gerard Martí

Tarragona

La justícia obliga l’Ajuntament a retirar sancions econòmiques imposades a FCC l’any 2019 L’expedient sancionador el va impulsar la tècnica municipal de gestió de residus, que havia estat acomiadada de Fomento feia menys de dos anys

2

Tarragona

Sequera

El CAT ho té tot a punt per si cal fer arribar aigua en vaixell a Barcelona 8 Reus 6

Curar ferides del patrimoni Integrants de la comparsa l’Albada ultimant detalls dels vestits. Gerard Martí

El Taller Avall, que està treballant en passos de Setmana Santa i gegants, ha rebut una distinció de la Generalitat

El Carnaval tarragoní Municipal Cultura converteix les Deficiències greus Més de 440 obres de seguretat opten a alguns dels disfresses en un espectacle obliguen a tancar el tres premis

Tarragona

Tots els carrers del sector Nord seran zona verda a partir del març

pàrquing Colom de literaris Ciutat de Reus Tarragona 2024 3

7

4

Aquest any la celebració arriba més aviat que el 2022 i les comparses aprofiten els últims dies per confeccionar els vestits 5

2

Dijous 1 de febrer de 2024

Una sentència anul·la tres sancions que va imposar l’Ajuntament a l’empresa de la brossa l’any 2019 Judicial

FCC denunciava la «falta d’imparcialitat» per part de la tècnica que va proposar les multes

John Bugarin L’Ajuntament de Tarragona va imposar, l’any 2019, tres sancions per un import total de 145.747,15 euros a FCC Medio Ambiente, actual gestora del servei de neteja, per incompliment del contracte. L’empresa de la brossa, després que el consistori desestimés les seves al·legacions, va presentar un recurs contenciós administratiu, que ha acabat donant la raó a FCC i ha deixat sense efecte les multes.

Segons la sentència, la jutgessa considera que existia un «interès personal» per part de la tècnica que va proposar les penes, la qual«mancava de l’objectivitat exigible».

El 21 de març del 2019, l’Ajuntament va redactar un informe en el que es feia constar que l’empresa havia comès dos incompliments «molt greus» per «no facilitar la informació establerta al plec de condicions tècniques» i per «la no realització d’una bona gestió dels serveis», i un altre incompliment «greu» per la «no realització d’un servei sense notificar-ho».

Va ser la tècnica de gestió de residus de l’Ajuntament

El Consell Plenari va acordar el 20 de desembre del 2019 la imposició de tres sancions per dos incompliments «molt greus» i un de «greu». ACN

La tècnica municipal va formar part de la plantilla d’FCC des del 2013 fins al 2018

Lídia Bartra l’encarregada d’elaborar un document que, segons el jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona, va ser «rellevant i influent en l’adopció de la resolució penalitzadora». La magistrada manifesta que hi

ECP denuncia la «precarització» del Servei d’Intervenció Socioeducativa Societat Diuen que s’arribarà a menys infants per un «ERO encobert» John Bugarin El grup municipal d’En Comú Podem ha reclamat a l’equip de govern que paralitzi la licitació del servei de prestacions professionals de personal educatiu. El portaveu del partit, Jordi Collado, afirmava ahir que les condicions del

nou contracte suposen una «precarització» per al personal del servei d’intervenció socioeducativa. En aquest sentit, apuntava que aquest document contempla l’acomiadament de sis treballadors i treballadores, el que consideren com un «ERO encobert». L’edil considera que

el problema més greu és que aquesta decisió comportarà que es deixi de prestar servei a uns 50 menors. Els comuns calculen que, segons les ràtios, s’estava donant cobertura a uns 180 menors. «És intolerable que el govern tracti així a la gent que ha de cuidar dels nostres in-

dament disciplinari. Bartra va interposar una demanda contra l’empresa i l’Ajuntament per acomiadament improcedent. Per aquest motiu, la jutgessa sosté que existeix «una clara situació de conflicte d’interessos». La magistrada expressa que, en l’informe, la tècnica «es posiciona, introduint un judici de valor».

En aquest sentit, apunta que hi ha un aviat posicionament per la seva part i proposa la imposició de les penes «sense un requeriment previ» a FCC per a l’esmena dels incompliments de contracte que es volien sancionar.

A més, el jurat exposa que, abans que Bartra ostentés el càrrec de tècnica de residus i neteja a l’Ajuntament, no s’havia iniciat cap expedient per penalitzar l’empresa.

Fronts oberts L’Ajuntament discrepa «profundament» de la interpretació de la normativa que fa el jutjat i actuarà perquè «les conseqüències a l’incompliment d’FCC siguin efectives».

En aquest sentit, el consistori engegarà de nou el procediment sancionador amb l’objectiu de «resoldre aquest defecte de forma per tal que s’acabi analitzant el fons de la qüestió, que és la mala pràctica en la gestió dels residus».

Des de l’ens municipal, recorden que l’empresa té altres expedients oberts, com és la sanció de 60.000 euros per dur residus no adequats a la incineradora el 2019 o la multa de 250.000 euros per recollir els envasos dels contenidors del Serrallo amb el camió de la fracció rebuig, que es resoldran en els pròxims mesos.

havia «manca d’imparcialitat i neutralitat» per part de Bartra, la qual considera que concorria causa legal d’abstenció per «haver prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància».

L’actual cap de gestió de Serveis Públics del consistori i encarregada del nou contracte de la neteja, va formar part de la plantilla d’FCC des de l’1 de gener del 2013 fins al 18 d’abril del 2018, data en què va ser objecte d’acomia-

fants en risc», criticava Collado. A més, va aprofitar per demanar la internalització del servei. I no només d’aquest: «Si l’externalització ha de ser una qüestió de mà d’obra barata, ens hi oposarem frontalment». L’edil assenyalava que aquest problema es produeix en molts altres serveis i, per això, el portaveu d’ECP va recordar que, en la negociació del pressupost, van acordar amb el govern que es duria terme una auditoria dels contractes públics per analitzar-ne les condicions tenir un major control d’aquests.

El portaveu i el conseller d’ECP, Jordi Collado i Toni Carmona. Cedida

Dijous 1 de febrer de 2024

3

El sector Nord serà zona amb aparcament regulat a partir del març Mobilitat La zona verda afectarà a 353 noves places Redacció L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) ha iniciat aquesta setmana la intervenció tècnica d’adequació dels carrers de la nova zona del sector Nord de la ciutat per ubicar una zona verda regulada d’estacionament de vehicles per a residents.

L’empresa ha anunciat que previst que els treballs finalit-

Un estudi de la URV visibilitza els homes igualitaris Societat

Un treball de recerca impulsat pel grup Impacte Social i Educació (IMSE) de la Universitat Rovira i Virgili ha analitzat la presència a les xarxes socials dels homes que es posicionen a favor de les víctimes d’agressions masclistes, i en contra de la violència de gènere. La investigació va partir de la preocupació per la presència als mitjans de comunicació, i també al carrer, «d’un discurs coercitiu que relaciona el plaer i l’atractiu masculí amb conductes dominadores, agressives i masclistes», explica Oriol Ríos González, investigador del Departament de Pedagogia de la URV que ha participat en la recerca. Davant d’aquesta realitat, l’equip investigador va voler analitzar si existeixen continguts a les xarxes d’homes que no entenen ni desitgen les relacions sexuals i afectives sense consentiment, i que es posicionen a favor de les víctimes d’agressions masclistes i contra la violència de gènere. «Analitzant les xarxes socials, vam veure que a través de l’etiqueta #notallmen combinada amb la de #consent els homes que s’oposen a aquestes conductes hi eren molt presents», relata Ríos. Redacció

zin a finals del mes de febrer, i que les 353 noves places entrin en funcionament durant el mes de març.

Els carrers afectats per la nova regulació són els de Sant Eulogi; Félix Ferrer i Galceran; Joan Antonio i Guàrdias; Sant Auguri; Lluís Domènech Montaner; Josep Gramunt i Subiela i Josep M Casas de Muller. D’altra banda, aquest dimecres es van iniciar també els treballs d’intervenció

d’una zona concreta d’estacionament regulat de zona blava al carrer dels Castellers de Tarragona.

Les persones residents del sector Nord poden sol·licitar la condició de resident en l’àrea regulada en zona verda a partir del pròxim dilluns 19 de febrer. Els tràmits es podran realitzar en Centre d’Atenció al Client de l’EMT ubicat a Josepa Massanés, 14, en l’horari d’atenció de di-

Imatge de l’avinguda Josep Gramunt i Subiela, un dels afectats per la regulació. Google

lluns a divendres de 8.30 h a 14.30 hores.

L’EMT també ha anunciat que a partir d’aquest divendres 2 de febrer i fins al dilluns

5 estan previstos treballs de millora de la pintura del carrer Joana Jugan. S’adequarà el primer tram del carrer, entre el carrer Marqués de Mon-

toliu i el carrer Sant Antoni Maria Claret, i el segon tram, entre el carrer Sant Antoni Maria Claret i l’Avinguda Andorra.

Mèdol 2024 estrena un cicle de formació per artistes i programadors

La 3a Joventut per la República arrenca un cicle de sopars i debats intel·lectuals a la ciutat

Cultura També farà accions al Banc d’Espanya i la Tabacalera

Política L’entitat tarragonina 3a Joventut per la República arrenca enguany un nou format que consistirà en sopars i debats oberts a tota la ciutadania. Cada darrer dijous del mes, l’organització es reunirà en un local de la ciutat per debatre amb una persona experta sobre història, economia, ensenyament, cultura o d’altres i impulsar la re-

Redacció Mèdol, el Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, estrena aquest any Med Institut un programa de formació que servirà de punt de trobada entre personalitats de gran rellevància en l’àmbit de la gestió cultural i programadors, productors i artistes professionals. Aquesta és una de les novetats més destacades del programa de Mèdol 2024, que van presentar ahir al matí la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; la directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Lurdes Malgrat; i el director del Centre, Vicent Fibla.

El cicle Med Institut permetrà assistir de forma gratuïta a una dotzena de masterclass, i compartir contactes i experiències professionals amb líders com la directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Elvira Dyangani, o el director de l’Azkuna Zentroa de Bilbao, Fernando Pérez.

D’altra banda, la programació del Mèdol també comptarà amb 12 exposicions, algunes de les quals

Presentació de la programació de Mèdol pel 2024. Ari Lucena

El cicle Med Institut oferirà una dotzena de ‘masterclass’ gratuïtes ocuparan espais no habituals com la Tabacalera o el Banc d’Espanya, a més de fins a una vintena d’activitats i accions artístiques, convocatòries, formacions i tallers Durant la presentació es va fer un balanç del que ha estat el 2023, on més de 18.000 persones han visitat les exposici-

ons i han assistit a les activitats programades per Mèdol.

Les que han comptabilitzat més públic han estat l’exposició de Susanna Inglada (3.702 visitants) o la jornada DIRT, amb prop de 250 persones omplint de gom a gom la Sala Plana.

La consellera Ramos va valorar de forma positiva la resposta del públic durant el passat 2023, i l’assentament del projecte Mèdol a Tarragona, després d’haver completat dos anys de programació estable.

flexió intel·lectual. El primer sopar es farà avui al restaurant La Tecla i comptarà amb la presència de Josep-Lluís Carod Rovira, qui dirigirà una conferència titulada Per una estratègia rigorosa d’emancipació nacional. D’aquesta forma, l’entitat independentista busca crear consciència i donar continuïtat als seus projectes inicials. Redacció

4

Dijous 1 de febrer de 2024

Els premis literaris de Tarragona arriben a les 442 obres presentades Cultura El Pin i Soler bat el seu rècord amb 179 manuscrits. Els guanyadors es desvetllaran el 18 de maig Oriol Castro Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona han revifat enguany i han arribat a un total de 442 obres presentades. En especial, el guardó Pin i Soler de novel·la ha batut el seu rècord amb 179 manuscrits entregats, després que l’any passat el premi quedés desert.

«Estem molt contents de la resposta rebuda a aquesta convocatòria dels Premis.

Des de la conselleria de Cultura treballem per donar un nou impuls als guardons i la rellevància que es mereixen uns premis amb aquestes característiques, trajectòria i nivell», expressa la consellera de Cultura, Sandra Ramos.

El termini per a poder presentar els treballs en aquesta edició s’ha obert aproximadament un mes més tard del que havia sigut habitual, igual que l’any passat. Malgrat això, l’organització ha rebut un nombre d’originals similar als anys de pandèmia, on a causa del confinament la gent es va dedicar més a l’escriptura i es van arribar a les millors xifres totals de participació de la història dels premis.

«Els tarragonins i tarragonines hem de conèixer encara més aquest tresor literari que tenim a la ciutat. S’ha de conèixer el prestigi que tenen i que cada cop reben més participació d’arreu de Catalunya», afegeix Ramos.

El gran gruix d’aquests aspirants prové de la província

de Barcelona, com és usual pel seu gran pes demogràfic.

També és notòria la representació valenciana i gironina.

Tot i això, destaca l’increment en la participació dels ciutadans de la província de Tarragona al premi Tinet, que representa el 24% dels escrits.

Si ens fixem en els autors de la ciutat de Tarragona, formen el 9% dels treballs.

Pel que fa al gènere dels participants, el 60% són homes i el 40% són dones.

Aquestes dades no s’havien tingut en compte fins aquesta edició dels premis i no es pot comparar amb les d’altres convocatòries.

Gala al teatre Tarragona El veredicte es farà públic el 18 de maig, quan es farà la gala d’entrega dels premis.

Enguany, l’acte ha guanyat rellevància i es trasllada al teatre Tarragona, després de celebrar-se al Metropol.

Ramos: «Treballem per donar l’impuls i la rellevància que uns premis així mereixen»

La gala d’entrega dels Premis Ciutat de Tarragona 23-24 se celebrarà el 18 de maig al teatre Tarragona. Ajuntament de Tarragona

Número d’obres presentades als Premis Ciutat de Tarragona Premis convocats

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

TOTAL

Pin i Soler de novel·la

93

116

82

102

109

90

114

149

148

118

179

1966

Tinet de narrativa curta

260

305

224

265

237

190

252

300

274

191

250

5823

Vidal Alcover de traducció

19

19

20

13

10

13

12

19

12

11

13

283

Total

372

440

326

380

356

293

378

468

434

320

442

8072

Procedència de les obres presentades 2024 Vidal i Alcover

Pin i Soler

Tinet

Barcelona

62%

Barcelona

54%

Barcelona

47%

València

15%

Tarragona

14%

Tarragona

24%

Girona

8%

València

10%

Girona

13%

Tarragona

8%

Girona

8%

Lleida

4%

Itàlia

8%

Ses Illes

7%

València

4%

Lleida

6%

Ses Illes

3%

Entitats socials celebren la reforma de l’article 49 a la subdelegació del Govern Societat

Diferents entitats socials es van reunir ahir a la subdelegació del govern a Tarragona per celebrar la reforma de l’article 49 de la Constitució, que eixampla els drets de les persones amb capacitats diverses i elimina les expressions «disminuïts físics, sensorials i psíquics».

El subdelegat del Govern a la província, Santiago Castellà,

va exposar que l’article fins ara «no reflectia la realitat» i que amb la reforma «tenim una carta magna millor».

«Cada país té el llenguatge que es mereix». A més, Castellà va remarcar que «els familiars sabem de les dificultats, com que l’espai públic no està condicionat molts cops o que el llenguatge administratiu no és fàcil». Josep Vilaseca, di-

rector de l’ONCE a Tarragona, va celebrar que es deixin de banda «termes pejoratius» i que ara «se’ns reconegui com a persones de ple dret».

Vilaseca va desitjar poder celebrar en el futur «moltes més fites que aconseguim tots junts» i va citar l’escriptor cec argentí Jorge Luis Borges: «Cada país té el llenguatge que es mereix».Oriol Castro

Representants de diferents entitats tarragonines es van aplegar a la subdelegació per celebrar la fita. Oriol Castro

Dijous 1 de febrer de 2024

Comença el congrés sobre l’accessibilitat del patrimoni

ber quant de material han de comprar.

Societat

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va inaugurar ahir el congrés Accessibilitat a les ciutats patrimoni de la humanitat, coorganitzat pel Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE) i l’Ajuntament de Tarragona, amb el suport del Ministeri de Cultura i la Fundación ACS. Les jornades es desenvoluparan fins aquest dijous a la sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos, oferint ponències, activitats i tallers al voltant d’aquest aspecte de la gestió del patrimoni. Entre els temes que s’hi tracten, figuren les aliances publicoprivades i el potencial de les noves tecnologies per afavorir l’accessibilitat del patrimoni, a més del marc europeu en la matèria. Després de la inauguració, el congrés va començar amb la intervenció de Myriam Ugarte, del Ministeri de Cultura, qui va destacar «la necessitat d’incorporar la comprensió del Valor Universal Excepcional (VUE) de cada lloc o ciutat patrimoni mundial». D’altra banda, Viñuales va declarar que «el patrimoni només pot ser realment de la humanitat si és un patrimoni accessible per a tothom», i va remarcar la importància de formar part del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat: «És una manera d’entendre les nostres ciutats, però també per beneficis com aconseguir tres milions d’euros de fons Next Generation per millorar l’accessibilitat del Fòrum de la Colònia». Redacció

La comparsa l’Albada aprofita els vespres, a partir de les 19, per a ultimar els detalls de les seves disfresses. Gerard Martí

Les comparses s’afanyen a acabar les disfresses a pocs dies de començar Carnaval Carnaval Han aprofitat les nits d’aquesta setmana per ultimar els detalls Helena Viñas Durant l’última setmana abans de l’inici de Carnaval, aquest divendres, algunes comparses han aprofitat les nits per anar als seus locals i acabar de refinar les seves disfresses.

Si bé les agrupacions comencen a plantejar possibles dissenys just després de finalitzar el Carnaval de l’any anterior, per a, tot seguit, poder començar a confeccionar les

disfresses al voltant de Santa Tecla, algunes veuen com el temps se’ls tira a sobre. És el cas de Tina Veiga, de la comparsa l’Albada, qui explica que enguany han comptat amb l’ajuda d’un dissenyador per a donar vida a la seva temàtica, El despertar del volcà.

Fins ara, alguns membres de la comparsa, ella inclosa, s’encarregaven d’aquesta tasca, però en aquesta ocasió van decidir disposar d’una ‘ajuda extra’ per arribar a temps.

L’Ateneu programa per aquest febrer la inauguració d’una exposició i la 25a ‘Nit d’art’ Cultura

L’Ateneu de Tarragona ja té llest el programa d’activitats per aquest febrer, que donarà el tret de sortida aquest diumenge dia 4 a les 18.30 hores, amb un concert de la cantant parisenca Noémie Delavennat i el guitarrista Norman Pena.

Els dos artistes proposen un recorregut a través de la història de la música, des de J.S. Bach fins a Duke Ellington,

5

entre altres.

A continuació, el dijous 8 a les 19 hores, s’inaugurarà l’exposició Antologia, de Mila Piqueras, amb entrada gratuïta. Una setmana després, dissabte 17 entre 17.30 i 21 hores, tindrà lloc la primera activitat de ball de la programació: una jornada de portes obertes de ball en línia, dirigida pel grup Line Dance Country Town.

També dins l’àmbit musi-

cal, diumenge 18 a les 18 hores tindrà lloc la 25a temporada de l’actuació Niu d’art, dirigida per Carme Berad, responsable de la Vocalía Artística de l’Ateneu.

Per a finalitzar el més, dissabte 24 es duran a terme dues activitats: d’una banda, a les 18.30 hores, una sessió de contacontes per a adults i, d’altra, a les 20.30, una trobada per ballar swing. Redacció

La presidenta de la comparsa Platinum, Lidia Serrano, declara que també han comptat amb un dissenyador, Javier Palacios, el Rei d’aquest Carnaval. Afegeix que coincideix en el fet que han anat més justos de temps que altres anys, a causa de l’avenç de l’inici del Carnaval, i explica que un dels reptes a l’hora de crear la disfressa ha estat la dificultat per trobar materials pels 69 membres de la seva comparsa que partici-

La data d’inici del Carnaval s’ha avançat vuit dies respecte a la de l’any anterior pen en aquesta festa: «Poder una fàbrica ha tancat, i t’has de buscar la vida per trobar un material que s’assembli al que volies».

Veiga explica que, en el seu cas, han d’esperar que la gent s’apunti a participar per a sa-

El treball en equip, la clau Veiga remarca que el treball dur ve després del disseny, «quan tothom ha de venir al local a treballar». En total, 30 membres de la seva comparsa participen en el Carnaval, i tots ells han fabricat la seva disfressa, seguint les instruccions indicades pels caps de l’agrupació. En àmbit de confecció del vestit, han tingut l’ajuda de membres que saben cosir.

Succeeix el mateix a Platinum, on un grup de dones, que Serrano denomina las Chicas de Oro, s’encarreguen de la part de costura: «Venen totes les tardes des del maig passat al local, i ens deleguen les tasques més senzilles».

Així, entre tots, han aconseguit crear una disfressa formada per més de 10.000 peces retallades a mà, i inspirada en l’estil de Lady Gaga.

Gestionant la Disfressa d’Or Les comparses també estan donant les últimes pinzellades a les seves estructures per a la Disfressa d’Or. Serrano explica que els encarregats de construir les estructures són un grup d’homes que ella denomina los hombres de negro. Afegeix que enguany, a deu dies del concurs, els van robar una part de l’estructura. «La comparsa Maic Dance ens deixarà la seva. Tenim un Carnaval on hi ha molt companyerisme», expressa.

D’altra banda, els de l’Albada s’enfronten a un problema de falta d’espai, motiu pel qual han de començar a crear les estructures al gener i ferles desmuntables, per, així, incidir el mínim possible en les activitats que es desenvolupen en el seu local, que pertany a l’AVV de l’Albada.

6

Dijous 1 de febrer de 2024

El Taller Avall treballa per «curar» tres passos de Setmana Santa i uns gegants bicentenaris Restauració L’equip, que conserva i restaura imatgeria patrimonial, ja planifica encàrrecs per al 2025 Sergi Peralta Moreno El Taller Avall, especialitzat en la creació, la conservació i la restauració d’elements patrimonials i imatgeria festiva, no para mai. «Estem fent la planificació per al 2025 i alguna cosa ja per al 2026», explica el seu gerent, Aleix Vall. Superades les festes de Nadal, «comença l’època de Setmana Santa i Carnaval». Enguany, però, l’equip va decidir prescindir de Carnaval per «estar al 1.000% amb les figures que ens han arribat». L’Hospital de la Cultura, com s’ha arribat a anomenar el taller, perquè és on «es porten les peces perquè es curin o les puguem salvar», està treballant en la restauració de tres passos —el Misteri de la Crucifixió de Valls; la imatge de Nostre Pare Jesús a la Columna, de la confraria dels paletes de Reus, i el Natzarè de Torredembarra— i els gegants bicentenaris del barri d’Avall de Montbrió del Camp.

El Misteri de la Crucifixió de Valls, comunament conegut com La Carretada, implica una cursa a contrarellotge per a l’equip. Data del 1949, però el conjunt escultòric «es trenca amb molta freqüència», explica Vall. La intervenció se centrarà a netejar i consolidar les figures, reconstruir les peanyes i recuperar la colorimetria original. Està previst que l’actuació estigui enllestida a finals de febrer i que es presenti al març.

El pas de Jesús a la Columna, obra de Teresa Vidal, és «preciós», opina Vall, però està repintat amb un color que en distorsiona la lectura original. S’eliminaran els elements afegits, es consolidarà la fusta, se substituirà el sostre del baiard, s’implantarà un sistema nou per a les flors perquè no transmetin la humitat, s’arreglarà l’olla i se

Aena aprova un pla d’incentius per a aeroports com el de Reus Mobilitat El consell d’administració d’Aena va donar llum verda dimarts a una sèrie d’incentius per a 32 aeroports i heliports amb menys de tres milions de passatgers. Entre aquests, hi ha el de Reus, així com els de Girona i Sabadell. Concretament, les aerolínies quedaran exemptes de pagar la tarifa per passatger de tots els viatgers addicionals als del 2023 durant tres anys consecutius. A més, fins al març del 2027, s’allarguen els incentius per a l’obertura de noves rutes a nous destins en els aeroports amb més de 3 milions de viatgers i s’estimula el creixement dels trajectes cap a Àsia. Cal recordar que l’Aeroport de Reus va tancar el 2023 havent registrat 1.045.419 passatgers, un 14,7% més que l’any 2022. Redacció/ACN

El roserar de Mas Iglesias serà reinaugurat diumenge 4 Societat

La imatge de Nostre Pare Jesús a la Columna va ser repintada en el passat. Gerard Martí

Reconeguts amb el Premi Restaura 2023

Una de les voluntats del taller és recuperar la colorimetria original de les diferents obres Es vol que els gegants del barri d’Avall siguin patrimoni protegit sanejaran i dauraran les motllures. Pel que fa al Natzarè de Torredembarra, que és portat a espatlles, es col·locarà un sistema d’aïllament a la base per evitar que es trenqui.

Els gegants de Montbrió van ser comprats durant la

L’apunt

Vall, parlant dels gegants bicentenaris de Montbrió del Camp. G. Martí

desamortització de Mendizábal al segle XIX. L’equip del taller està content «que ens hagin arribat als nostres

dies» i, després de les tasques previstes, inclosa la documentació, es vol que es declarin patrimoni protegit.

El Taller Avall ha estat reconegut amb el Premi Restaura 2023, de la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca de conservació i restauració del patrimoni i de la cultura popular del territori. Vall reconeix que és «bonic que et reconeguin la trajectòria», així com una «responsabilitat», però expressa que té un regust «agredolç» perquè a casa «no se’ns valora prou», considera. La gala serà el 19 de febrer.

Reus reinaugurarà el roserar de Joaquima Gallisà del parc de Mas Iglesias, després de la seva remodelació, aquest diumenge amb un programa d’activitats que s’estendrà durant tot el matí.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, seran els encarregats de fer la inauguració oficial, a les 12 hores. Tot seguit, hi haurà una plantada de rosers. Els actes començaran a les 10.30 h., amb un taller per pintar un mural a càrrec de l’artista Xavier Oliach. La jornada conclourà amb un vermut popular. Marcos explica que «hem portat a terme obres per dignificar el roserar i tenir en les condicions que es mereix aquest espai de valor patrimonial i paisatgístic».

«Per això, volem que la inauguració sigui una festa de ciutat, organitzada amb les entitats i obert a tots els reusencs», afegeix. Redacció

Dijous 1 de febrer de 2024

7

El pàrquing Colom tanca per «deficiències de seguretat» Equipaments Molts usuaris deixen les instal·lacions abans de la clausura oficial Sergi Peralta Moreno

Fotografia dels arbres replantats a la plaça de la Dansa. Aj. Reus

L’Ajuntament replanta al barri Immaculada els arbres extrets de la Hispània Via Pública El consistori ha començat la renovació progressiva de l’arbrat i la vegetació Redacció L’Ajuntament de Reus ha començat la renovació progressiva de l’arbrat i la vegetació de la ciutat, d’acord amb el compliment del Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027.

Ho està fent en tres línies d’actuació: la replantació dels arbres extrets dels terrenys de la Hispània cap al barri de la Immaculada —al carrer del Pont i la plaça de la Dansa—, la reposició de 36 arbres envellits o fets malbé en diferents punts i l’inici d’un estudi de necessitats que cul-

minarà amb la redacció d’un pla de plantació d’arbrat, previst en el pressupost d’inversions del 2024 amb 50.000 euros. El consistori ja està analitzant els escocells buits i dels espais urbans que caldrà renaturalitzar. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, afirma que «estem compromesos amb fer de Reus una ciutat més verda. Avancem en la renaturalització de la ciutat, per tal d’augmentar la cobertura vegetal, la biodiversitat urbana i garantir que la ciutadania disposi de més i propers espais verds».

El pàrquing Colom, situat al carrer d’Eduard Toda, 25-27, en ple barri del Carrilet, ha deixat de ser operatiu. L’Ajuntament de Reus va comunicar als usuaris de l’equipament que la Guàrdia Urbana procediria ahir a fer efectiva la clausura i el precinte de l’espai d’estacionament després de detectar-se «una sèrie de deficiències greus en matèria de seguretat per a les persones i béns», apunten fonts municipals. Amb tot, alguns usuaris, encara que una representació havia expressat disconformitat amb la decisió, van optar per deixar les instal·lacions dimarts i tancar «voluntàriament» el pàrquing.

Fonts municipals detallen que els serveis d’inspecció municipal van detectar els problemes de seguretat en una visita d’inspecció i que, a l’empara de la normativa vigent, «es va iniciar un procediment per a requerir al titular de l’activitat que adoptés i justifiqués les modificacions o millores necessàries en les instal·lacions». «Finalment, i fins que no s’adoptin, s’ha or-

Ahir encara hi havia moviments cap a l’interior del pàrquing Colom. Gerard Martí

Un grup d’afectats va arribar a reunir un centenar de firmes contra el tancament denat la clausura cautelar de l’activitat de manera immediata», afegeixen.

Un grup d’afectats pel

La desimboltura de Carnaval arribarà demà a la ciutat amb el Càsting 2024 al Teatre Fortuny

La prova de la reordenació del trànsit al centre de Reus acaba «sense incidències»

Festa Diumenge hi haurà un Vermut Carnavalero dels 80 a la plaça del Castell

Mobilitat L’Ajuntament analitzarà si aplica «algun canvi» o si es queda «com està»

Redacció El Carnaval de Reus se celebrarà oficialment entre el 8 i el 14 de febrer. Amb tot, la festa començarà demà mateix. El Teatre Fortuny, a les 21.15 hores, acollirà el Càsting 2024, l’espectacle on el teatre es transforma en un cabaret ple de sorpreses. El Vermut Carnavalero dels 80 serà el següent a aglutinar la població. En aquest cas, ho farà diumenge 4, a les 12 h., a la plaça del Castell. Les activitats continuaran al llarg de la setmana amb la inauguració de l’exposició dels cartells de

Carnaval, al Centre Cultural el Castell; la XVIII Mostra Fotogràfica del Carnaval de Reus, al Palau Bofarull; i la sortida del Ball del Carnestoltes i els Set Pecats. Dijous Gras marcarà el tret de sortida formal a les festivitats amb la tradicional degustació de botifarra d’ou al Mercat Central, l’ofrena d’ous a Santa Clara al convent de les Clarisses, el cerimonial d’espargiment de les cendres de Sa Majestat el Rei Carnestoltes i la invocació de l’Esperit Carnavalesc. El Cantaval i les rues marcaran els actes de divendres i el cap de setmana fort.

Sergi Peralta Moreno El període de prova de la reordenació del trànsit al centre de la ciutat va arribar ahir al seu final. La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, va assegurar que en fa una valoració «positiva» i que «no hi ha hagut incidències».

«No ha suposat un trasbals ni una modificació en el dia a dia», va afirmar. A partir d’ara, l’Ajuntament estudiarà si cal implantar algun canvi al sistema o si es quedarà «com està». De moment, es

mantindrà inalterat. Algunes de les propostes que havien compartit els negocis són implantar una franja addicional, un dia a la setmana, per descarregar els proveïments fora de l’horari restringit.

L’edil Vázquez va destacar que la reordenació del trànsit respon a la voluntat de «pacificar zones de la nostra ciutat» per combatre «soroll, fums i apostar per la salut».

«Creiem que l’aposta ha sigut bona i que és positiva per Reus», va afegir. Així mateix, va recordar que s’està estenent el règim de circulació

cessament de l’activitat es va plantejar crear una plataforma per manifestar-se en contra del tancament i va arribar a organitzar una recollida de signatures. En van recol·lectar un centenar, afirmen. Expliquen que el problema es magnificà amb la defunció del propietari del pàrquing, al novembre, i

que volien presentar un escrit a l’Ajuntament «perquè poguessin donar temps als hereus a solucionar aquesta situació». Amb tot, la gestió del pàrquing va decidir tancar «voluntàriament» abans de la clausura oficial. «Ens ho han confirmat tard i ha estat mal gestionat», lamenta un dels afectats.

Un vehicle, accedint al nucli històric ahir al matí. Gerard Martí

Dolors Vázquez: «Creiem que l’aposta ha sigut bona i que és positiva per Reus»

dels carrers Llovera i Monterols. En aquests moments, hi ha registrades 3.266 matrícules. 409 pertanyen a residents al nucli i la resta, a serveis públics i emergències.

8

Dijous 1 de febrer de 2024

L’aigua captada pel Consorci d’Aigües de Tarragona, lliure de microplàstics Empresa El CAT reconeix que s’ha treballat amb l’ACA i el port de Tarragona per portar, si cal, aigua amb vaixells a Barcelona Si s’hagués de portar aigua a Barcelona, la connexió del CAT i EMATSA està a punt

ACN El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) celebra poder certificar que l’aigua que subministra i capta «està lliure de microplàstics». Després d’uns primers estudis fa tres anys, de metodologia incerta, s’ha pogut certificar amb unes altres proves en aigües de consum de l’estat espanyol, impulsades per l’Associació Espanyola d’Abastiments d’Aigua i Sanejament (AEAS). «És una seguretat per a la qualitat de l’aigua que distribuïm.

Vol dir que la planta disposa dels mètodes i barreres suficients –com filtres de carbó o els ultraviolats– per assegurar que és aigua potable sempre», va remarcar ahir Josep Xavier Pujol, director gerent del CAT. D’altra banda, el president del Consorci, Joan Alginet, ha defensat que l’organisme que presideix «no s’ha posat de perfil» i entoma «de cara» els reptes de l’actual sequera, amb «projectes proactius i

S’instal·laran més de 8.500 plaques solars a les plantes de l’Ampolla i Constantí

A la dreta, Joan Alginet, president del CAT; a l’esquerra, Josep Xavier Pujol, gerent del Consorci. Cedida

solucions». D’una banda, ha recordat, el CAT manté activat el seu pla de sequera, en nivell de normalitat, tot i que els indicatius de Mequinensa

permetrien desactivar-lo. Ho fan «per traslladar» el mateix missatge de responsabilitat i bons usos de l’aigua que la resta del país.

El president del Consorci també insisteix que cal millorar «l’eficiència de la xarxa en baix» per evitar que es perdi el 50% de l’aigua distribuïda als

municipis i ha recordat que el CAT acaba de rebre una certificació del 99,3%, «difícilment millorable tècnicament», de la seva infraestructura.

Davant l’activació imminent de la fase d’emergència a les conques internes catalanes, el Consorci d’Aigües de Tarragona reconeix que s’ha treballat amb l’ACA i el port de Tarragona per portar, si cal, aigua amb vaixells a Barcelona. Si arriba aquesta situació «d’excepcionalitat», l’adaptació de la connexió del CAT amb la xarxa d’EMATSA

(empresa municipal d’aigües de la ciutat de Tarragona) està preparada per dur-se a terme.

La pagaria l’administració catalana.

Eficiència energètica L’any passat el CAT va invertir 14 milions d’euros amb les instal·lacions de desinfecció per llum ultraviolada a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla, la variant del tram crític de la canonada de l’Ametlla de Mar, o la fibra òptica que permet saber l’estat de tota la infraestructura i evitar nous col·lapses. Enguany instal·larà més de 8.500 plaques solars a les plantes de l’Ampolla i Constantí per generar un 40% de l’energia d’aquestes dues instal·lacions, el 10% del consum total del CAT. També es construiran dos dipòsits reguladors de Vila-seca i Cunit, de 25.000 metres quadrats cadascun, amb una inversió global de 15 milions d’euros, cofinançats al 50% amb l’ACA.

Les mascotes seran les protagonistes del ‘Carnaval Bestial’ a Valls

Liciten les obres de les carreretes T-323 i la TV-7005 al Baix Camp

Alt Camp La iniciativa solidària tindrà lloc dissabte 10 de febrer a les 12 del migdia al Pati

Territori ha licitat per 1,2 milions d’euros les obres a la carretera T-323, al seu pas per Mont-roig del Camp i a la TV-7005, entre Prades i Vilanova de Prades.

L’actuació afectarà prop de 9 quilòmetres. Els treballs consistiran en la millora del ferm i la construcció de cunetes de seguretat transitables per afavorir la comoditat i la seguretat en la conducció. A més, s’adequaran els elements de drenatge, de senyalització, les barreres de seguretat i els accessos a camins i parcel·les. La previsió és que les obres s’iniciïn a l’estiu i finalitzin en quatre mesos i mig. ACN

Redacció Valls celebrarà el proper dissabte 10 de febrer el seu primer Carnaval Bestial amb un concurs de disfresses que tindrà a les mascotes com a protagonistes. El certamen de disfresses, que se celebrarà el 10 de febrer, a les 12h al Pati, requereix inscripció prèvia que es pot formalitzar, de l’1 al 8 de febrer, a l’Oficina Municipal de Turisme de Valls. Per inscriure-s’hi s’haurà d’identificar l’animal, aportant la cartilla veterinària i persona

titular de l’animal amb el DNI. A més, a banda d’especificar, nom, cognoms i categoria en què es desitja participar, la persona que s’inscrigui al concurs haurà de fer una aportació econòmica o bé una donació de pinso, menjar humit o material de neteja per gos o gat per un valor igual o superior a 5 euros en el mateix moment de la inscripció.

El concurs s’ha organitzat en tres categories: la millor disfressa de mascota i propietari a conjunt, la millor disfressa de mascota i, final-

Obres

Autoritats i representants durant la presentació del certamen, ahir, a Valls. Aj. Valls

ment, la millor disfressa de mascota participant des de casa. En aquesta última categoria caldrà aportar una fotografia en format horitzontal amb l’animal disfressat per

correu electrònic a comerc@ valls.cat, ja que no caldrà traslladar-se amb l’animal el mateix dia del concurs, però sí que hi haurà d’assistir la persona participant.

El concurs és una iniciativa coorganitzada per les regidories de Comerç, Turisme i Medi Ambient i Kendra Estilisme a benefici de les entitats Vallsgat i Revolución Pata.

Dijous 1 de febrer de 2024

9

El Carnet Jove ofereix 107 descomptes a nivell local a Cambrils Societat Un 37,13% de cambrilencs són titulars del carnet Redacció El Carnet Jove de Cambrils ja compta amb 107 establiments i serveis que ofereixen descomptes a nivell local i el percentatge de joves titulars arriba al 37,13% de joves i se situa més de 7 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. Aquestes són algunes de les dades extretes de l’informe que es va posar sobre la taula de la reunió de balanç del 2023 i plani-

ficació del 2024 que va mantenir dilluns el Departament de Joventut de Ajuntament de Cambrils amb l’Agència Catalana de Joventut.

La regidora de Joventut, Laura Mellau va fer un balanç molt positiu dels resultats de l’informe del Carnet Jove de Cambrils durant el 2023. Alhora, va celebrar l’augment del nombre de titulars, va posar en valor els establiments cambrilencs que ofereixen

descomptes de proximitat i va destacar la col·laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat per potenciar i acostar aquesta eina a les persones joves.

El Carnet Jove és un servei de la Generalitat de Catalunya que des de l’any 1986 té per objectiu contribuir a millorar la qualitat de vida dels joves catalans a través de l’oferiment i la promoció de serveis, propostes i descomptes

Salou habilita autobusos gratuïts als barris per gaudir del Cós Blanc Festes Hi haurà dos autobusos per anar fins a la plaça Europa Redacció L’Ajuntament de Salou habilitarà un servei especial d’autobús gratuït per facilitar l’accés al centre del municipi durant el Cós Blanc. Segons apunta el consistori, l’objectiu és «garantir que tots els residents, independentment del barri

on visquin, puguin gaudir, accedir i participar d’un dels actes més emblemàtics de la Festa Major».

Així doncs, el dissabte que ve, dia 3 de febrer, dos autobusos especials estaran disponibles per transportar els residents des dels barris perifèrics fins a la plaça Europa,

molt a prop del cor de la celebració. En concret, el primer servei habilitat sortirà a les 16.30 h i el segon a les 17.30 h, cobrint una ruta pensada per abastar àmpliament les zones residencials. Així doncs, la línia d’autobusos inclourà la carretera de la Costa, passant pel carrer Replanells, la

La reunió celebrada dilluns entre les autoritats cambrilenques i els representants de Carnet Jove. Aj. Cambrils

en diferents àmbits, entre els quals destaquen la cultura i la mobilitat internacional. Més enllà dels descomptes, des de l’any 2005 es desenvolupa el

Programa Connecta’t, integrat per diferents actuacions i propostes que cerquen promoure aspectes com la participació, la creativitat, la solidaritat, la

carretera del Far, la Urbanització Mirador i el Camí del Racó, passant pels Xalets de Salou. Per a aquells que desitgin prolongar la seva estada i submergir-se en l’ambient festiu, el servei de tornada des de la Plaça d’Europa està programat per a les 22 h i les 23 hores, assegurant, així, un retorn més còmode i segur al seu domicili. Des del consistori destaquen que «amb aquesta iniciativa es pretén que tothom visqui una experiència compartida que reforçarà encara més el sentiment i l’orgull salouenc».

Imatge d’arxiu del Cós Blanc. Aj. Salou

Veïns de la Ràpita reclamen un gimnàs municipal Municipal

Els veïns de la Ràpita reclamen al consistori un gimnàs municipal, ja que, segons apunten «tant els veïns com les persones que hi venen a treballar o a estudiar es veuen obligades a pagar un gimnàs particular». Alhora destaquen que «cal tenir present que la Ràpita és un municipi on viu molta població jubilada, la qual disposa de moltes hores lliures al dia i precisa fer activitats esportives». Per aquests motius, «d’acord amb la normativa local de foment i impuls de l’esport a la ciutadania», reclamen la creació d’un gimnàs municipal. Redacció

Una «via cívica» entre l’Hospitalet i Cambrils Obres

Adif invertirà 5,8 milions d’euros en l’adequació de l’antiga línia ferroviària entre l’Hospitalet de l’Infant i Cambrils per convertir-la en una «via cívica». El traçat s’integrarà a l’entorn urbà i servirà per a vianants i ciclistes. Aquesta intervenció forma part de la

primera fase, que fa referència a un recorregut de dinou quilòmetres. La segona fase actuarà entre Cambrils i Salou, en un traçat de vuit quilòmetres que anirà des de la riera d’Alforja (Cambrils) fins a la nova estació ferroviària de Salou–Port Aventura. ACN/Adif

sostenibilitat, l’europeïtat i tots aquells aspectes que ens aporteu, ja que el Carnet Jove és una eina proactiva a la disposició de les persones joves.

10 Dijous 1 de febrer de 2024

«Preciber i Esinsa són projectes que ajuden a la reindustrialització» Redacció

societat fent el salt de distribuïdor a fabricant. Aquesta inversió està focalitzada principalment en la substitució de maquinària obsoleta i la incorporació de noves línies de producció que faran que l’empresa sigui més competitiva i puntera en tecnologia.

La inversió global és de més de dos milions d’euros i el Departament d’Empresa i Treball els hi ha atorgat un total de 114.922 euros en aquesta línia d’ajuts.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha assegurat que «Indústries Preciber de Reus i Esinsa de Tarragona són exemples de projectes que ens ajudaran a reindustrialitzar Catalunya».

El conseller va fer aquestes declaracions durant la visita ahir a les dues empreses, beneficiàries dels ajuts per a noves inversions industrials a la vegueria de Tarragona.

El titular del Departament va recordar que l’objectiu de la Generalitat de Catalunya és la «reindustrialització del país amb una indústria moderna, d’alt valor afegit, que genera llocs de treball de qualitat i arrelada al territori». Torrent va posar en valor els beneficis d’aquests projectes que són «un guany pel conjunt del país ja que contribueixen a crear treball de qualitat, a enfortir el teixit productiu, a la transició verda i a l’equilibri territorial».

El projecte d’inversió d’Indústries Preciber consisteix

Un total d’1,7 milions d’euros a la vegueria de Tarragona La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Empresa i Treball, ha destinat un total d’1,7 milions d’euros en ajuts per a projectes d’inversions productives que millorin la competitivitat, l’impacte en el grau de sostenibilitat ambiental i la digitalització a empreses industrials a la vegueria de Tarragona. Aquests ajuts permetran mobilitzar una inversió total de 9,4 milions d’euros a la vegueria. En total s’han beneficiat vuit empreses, majoritàriament petites i mitjanes, que consolidaran 356 llocs de treball i en crearan 89 de nous. Aquestes inversions han de ser tractores en la cadena de valor de l’activitat, d’acord amb els objectius del Pacte Nacional per a la Indústria i especialment en els àmbits de la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la digitalització dels processos productius.

Empresa El conseller Torrent ha visitat les dues indústries

El conseller Torrent durant la visita a Esinsa. Esinsa

en l’ampliació de la seva capacitat productiva en els següents eixos: inversió en l’ampliació de la superfície productiva amb una nova nau, en nous equips productius, principalment torns, i en la contractació de 26 nous treballadors. La inversió global és de set milions d’euros i el Departament d’Empresa i Treball els hi ha atorgat

La Generalitat ha destinat 1,7 milions d’euros a la vegueria de Tarragona 500.000 euros en aquesta línia d’ajuts.

Pel que fa a Esinsa, el projecte d’inversió consisteix en impulsar el creixement de la

Les autoritats durant la inauguració de PIMEC. Cedida

El conseller Roger Torrent inaugura la delegació de PIMEC al Baix Penedès Entitats L’espai compta amb sala de juntes, una aula de formació i una sala de visites Redacció PIMEC va inaugurar ahir la delegació del Baix Penedès, ubicada al Vendrell. L’espai disposa d’uns 300 m² que inclouen una sala de juntes, una sala de visites i una aula de formació per celebrar cursos, actes i trobades. La inauguració va comptar amb la presència del conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, que va assegurar que «som un Govern que aposta per la concertació per abordar les polítiques transformadores» i ha explicat que es treballa

buscant acords amb les patronals i sindicats «ja que només així es poden fer accions importants i amb impacte en l’economia». Per la seva banda, l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, va manifestar que «el Vendrell i la comarca del Baix Penedès és un territori amb un ric teixit de petita i mitjana empresa, i d’autònoms, un territori en creixement demogràfic, el cor de la Catalunya que creix, una àrea metropolitana al Penedès que es consolida com el territori de futur del país, una terra d’oportunitats».

Mercadona comparteix amb la plantilla 600 MEUR en primes Empresa Des que es va posar en marxa aquesta iniciativa, al 2001, s’han repartit més de 5.580 milions d’euros Redacció En el marc de l’estratègia de compartir els beneficis, Mercadona ha decidit repartir a les més de 100.000 persones que formen la companyia mitja prima addicional, que s’uneix a la prima per objectius que es reparteix cada any.

D’aquesta manera, la companyia distribueix 600 milions d’euros entre la plantilla, un 50% més que el 2023, any en què la quantitat total repartida va ser de 405 milions d’euros. Des que Mercadona va engegar la iniciativa el 2001, la companyia ha repartit més

de 5.580 milions d’euros als treballadors.

Al març la plantilla, des del primer any i en el cas d’assolir les metes i els objectius pactats a principi d’any, cobrarà una mensualitat extra en la nòmina, quantitat que ascendirà a dues mensualitats un cop superats els cinc anys d’antiguitat, i excepcionalment aquest any també rebrà una prima extra corresponent a la meitat de la seva mensualitat. Aquesta mesura fa palès que les treballadores i els treballadors de Mercadona són els principals responsables de l’èxit de la companyia i que

un any més han confirmat ser l’actiu més gran per als «caps» (com internament s’anomena els clients). El seu compromís amb la millora de l’eficiència productiva i de la gestió ha donat com a resultat el Carretó Menú amb més qualitat i econòmic del mercat, que cada dia trien més persones, fet que suposa un increment del nombre de clients que compren a Mercadona i en consolida el creixement i l’increment constant de la quota de mercat. Fonts de Mercadona destaquen la decisió per «l’excepcional compromís de les més de 100.000 persones

Treballadores del supermercat Mercadona de Cambrils. Cedida

que formem Mercadona de millorar l’experiència de compra dels clients, la qualitat dels productes i la implantació constant de millores tec-

nològiques i innovadores que fan més eficients els processos i faciliten el treball diari. És per tot això que ens hem fet mereixedors de mitja mensu-

alitat més de prima, que hem de sumar a la que ens correspongui, d’una o dues mensualitats, depenent de la nostra antiguitat a l’empresa».

Dijous 1 de febrer de 2024

Alan Godoy: «Soc un davanter diferent que brilla aprofitant els espais i fent la murga als defensors» Entrevista El primer fitxatge del mercat d’hivern del Nàstic va parlar en la seva primera entrevista sobre el seu debut, la seva ratxa d’ascensos de categoria i sobre el que pot aportar al club Arnau Montreal Quesada Quines van ser les primeres sensacions després del debut contra l’Osasuna Promesas?

«A nivell personal molt bé, m’agrada haver debutat a l’estadi davant de l’afició, però vaig marxar amb un gust agredolç. Ens mereixíem guanyar, però si no es rematen els partits, al final el rival t’empata i et quedes amb un pam de nas».

S’esperava jugar tant tenint en compte els pocs entrenaments?

«La veritat és que no, però esperava que el míster confiés en mi».

Pensa molt en la seva ocasió de gol amb el remat de cap?

«Amb el que va sortir pitjor.

Vaig marxar cap a casa capficat, pensant en aquella acció.

Estava tot sol per rematar. És veritat que era complicat perquè vaig haver de girar tot el cap per colpejar la pilota, però d’haver marcat hauria suposat posar el 2-1 en els darrers minuts de partit».

Hauria sigut debut i gol.

«Em preocupa més la possibilitat de sumar els tres punts més que el fet de marcar. Però ara toca mirar al següent rival».

Com va l’adaptació amb els companys? Sobretot en el

cas de Pablo Fernández.

«Tinc molta sort de jugar amb ell. Som dos davanters totalment diferents i la veritat és que ens complementem molt bé. Durant el partit, quan el veia preparat per rebre la pilota, havia de córrer ràpidament cap a la seva posició perquè sabia que ell acabaria controlant la pilota».

Com es descriu a l’atac?

«Sempre m’he denominat un davanter diferent. Estem acostumats a puntes corpulents que juguen xocant amb els defensors, com el mateix Pablo Fernández. El meu fort no és guanyar les pilotes aèries ni jugar d’esquena a la porteria, sinó que m’agrada aprofitar els espais, córrer a l’esquena dels defensors i fer la murga als rivals amb les meves rabones».

El Nàstic era l’equip perfecte per demostrar del que és capaç?

«Vaig estar en contacte tant amb Sergi Parés com amb Javi Sanz des del principi de la temporada. El Nàstic era una de les primeres opcions que va sorgir, però al final va sortir l’oportunitat del Mirandés a Segona Divisió i no ho podia desaprofitar. Per una cosa o una altra, vaig decidir sortir.

Sempre prioritzo la meva felicitat i l’he trobat aquí».

Es pot veure a simple vista que la intensitat la mostra

Alan Godoy, ahir, sobre la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí

La cita «Em van dir que fora d’un filial fa molt de fred, però jo he tingut una calor de bojos» fins i tot als entrenaments.

«Sí, des del primer dia dono el màxim. Vaig tenir un petit ac-

cident durant l’entrenament del dilluns, però estic perfectament».

De 2aRFEF va passar a Segona Divisió, per acabar a mitja temporada a 1RFEF en un equip que competeix per l’ascens. No li espanten els reptes.

L’Urgell Pitch guanya l’Interclubs de Primera del Golf Costa Daurada

El Cossetans de Tarragona estrena el 2024 amb derrota contra el Manresa

Golf El Golf Costa Daurada va acollir la prova del 29è Campionat de Catalunya de Pitch&Putt de Primera Categoria el darrer cap de setmana. L’Urgell Pitch es va proclamar campió amb 203 punts, superant amb un del Sant Cebrià. La tercera posició ha sigut per l’equip HCP1 Team. Redacció/Cedida

Dards

El Cossetans Club de Dards de Tarragona va disputar el darrer dissabte la quarta jornada de la Lliga Catalana Divisió d’Honor. Els tarragonins van caure derrotats contra el CD Guardiola de Manresa per 30-23. Els jugadors locals Albert Pujals i Mathew Lee van ser els més destacats. Redacció/Cedida

«La veritat és que no m’espanten. Mai ho he vist així, són oportunitats que he d’aprofitar».

Va marxar molt jove de casa per una oportunitat.

Això ha ajudat?

«Sempre ho he dit. Vaig marxar de casa als 12 anys per se-

11

guir progressant en el futbol fins a acabar a l’Alavés. Això m’ha fet madurar més ràpid».

L’any passat va fer el salt per sortir del filial. Considera que és una etapa que ja s’ha acabat?

«En els filials estàs com en una bombolla. Els companys tenen gairebé la mateixa edat i els mateixos gustos. Quan marxes és quan veus la realitat. Quan ho vaig fer buscava protagonisme. A mi em deien que fora dels filials fa molt de fred, però la realitat és que he passat una calor de bojos.

Vaig rebre la recompensa que esperava per sortir a l’aventura. Vaig estar molt bé, però després de cinc anys a la base de l’Alavés penso que la meva etapa en equip filials s’ha acabat».

Les poques sortides que ha tingut han sigut exitoses, com l’any passat amb l’ascens del Sanluqueño.

«Fa dos anys vaig pujar amb el filial de l’Alavés a 2aRFEF, l’any passat vaig ascendir amb el Sanluqueño a Primera Federació i espero sumar el tres de tres enguany amb un nou ascens. Tant de bo ho aconseguim. Amb això només ja em quedaria pujar de Segona a Primera i ja em podria retirar».

Diumenge torna a terres basques. El camp de la Real Sociedad B el deu conèixer al mil·límetre.

«I tant. En aquests anys a l’Alavés m’hauré enfrontat a la Real Sociedad B unes 24 vegades tenint en compte la meva etapa a infantil, juvenil i Divisió d’Honor. A més, també vaig jugar allà amb la selecció d’Euskadi. Tinc mesurat al mil·límetre el camp i espero que la porteria també».

12 Dijous 1 de febrer de 2024

Junts crida a continuar negociant el text de l’amnistia per fer una llei per a «tothom» que «tapi forats» Política El president de la Generalitat, Pere Aragonès, reclama «responsabilitat» per «no posar-la en risc» ACN El darrer dimarts el Congrés dels Diputats va rebutjar la llei d’amnistia fruit del ‘no de Junts. El secretari general del partit, Jordi Turull, va argumentar ahir la decisió perquè l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, «quedarien ara mateix fora de la llei d’amnistia». Turull va insistir ahir que l’amnistia ha de ser «per a tothom», i va fer una crida a continuar negociant el text, a partir d’ara en comissió. El número dos de Junts va reiterar que cal «compatibilitzar els interessos» i «tapar tots els forats» que pugui haver-hi al text, per garantir que l’amnistia és «integral i d’aplicació immediata». «No pot ser que caigui a la primera ventada», va avisar.

El rebuig de la llei d’amnistia també ha provocat una sèrie de reaccions de tot tipus. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reclamar «responsabilitat a

L’apunt

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg marxa a Suïssa El diputat d’ERC i secretari de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, s’ha traslladat temporalment a Suïssa per assessorar-se davant els moviments de la justícia espanyola que el vinculen amb Tsunami Democràtic. Wagensberg va lamenar que el Congrés no aprovés la llei d’amnistia perquè «ens equivocarem si pensem que trobarem un text que els jutges no intentaran rebentar».

El secretari general al Consell Nacional de Junts celebrat al Morell. ACN

totes les parts» per aprovar l’amnistia i poder així començar a «abordar el conflicte de sobirania entre Catalunya i Espanya». «La llei d’amnis-

tia és necessària per acabar amb la repressió i, com és necessària, aquesta consideració ha de passar per sobre de totes les altres. No s’ha

de posar en risc», va dir ahir en una atenció als mitjans després de reunir-se amb el lehendakari Íñigo Urkullu, al Parlament Europeu. Pregun-

tat per l’expresident Carles Puigdemont i el ‘no’ de Junts a la llei, Aragonès va explicar que no va parlar amb ell «en les últimes hores», però

El ministre Fèlix Bolaños va obrir la porta per seguir «treballant amb la llei» va reiterar que espera que «totes les parts» assumeixin «la responsabilitat d’aquest moment històric». Aragonès va recordar que dimarts hi havia «1.200 persones a Catalunya pendents que la llei fos aprovada». «Haurem de treballar uns dies més, però necessitem responsabilitat», va insistir.

D’altra banda, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, va insistir ahir que el ‘no’ de Junts a la llei d’amnistia que va impedir l’aprovació de la norma és «incomprensible», però va obrir la porta a seguir «treballant la llei», i va afirmar que el text que sortirà del Congrés serà «impecable» constitucionalment. El ministre va explicar que va conèixer el ‘no’ de Junts a les últimes hores de la negociació, i va apuntar que la decisió el va sorprendre.

Amb tot, va reiterar que el seu executiu continuarà «negociant». Bolaños també va recordar que la legislatura durarà els quatre anys i que la durada del mandat «no el decideix cap grup» polític sinó el president del govern espanyol.

El govern espanyol i Junts tenen quinze dies de marge per negociar el ‘sí’ a la llei d’amnistia.

Feijóo: «El que va passar a Catalunya és pur terror i pur feixisme»

La patronal de gimnasos reclama línies d’ajut immediates si se’ls obliga a tancar les dutxes

Política El líder del PP va remarcar que també es va agredir i incapacitar policies

Economia Adecaff acusa el Govern d’ingerir en la seva «llibertat d’empresa»

ACN El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va assegurar ahir, en una entrevista a Antena 3, que «el terrorisme és terror, i a Catalunya hi va haver moments, dies, d’absolut terror».

«El que va passar a Catalunya és pur terror i pur feixisme, perquè la gent no podia sortir al carrer», va remarcar, abans d’afegir que hi ha policies «agredits i amb incapacitat permanent» per aquells fets. A ulls del dirigent popular, correspon als jutges qualificar aquests fets. Tanmateix,

va criticar que el govern espanyol i al PSOE per indignar-se ara amb les acusacions de terrorisme, després que en el seu moment desqualifiquessin els aldarulls i els atacs a la policia.

Preguntat per la votació sobre l’amnistia celebrada dimarts, i que no va prosperar per la negativa de Junts, Feijóo la va lligar a la cita que van mantenir dimecres el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i l’eurocomissari del ram, Didier Reynders. «Bolaños no podia arribar amb un text encara més obscè a

ACN

Feijóo en la 26a Interparlamentària del PP, celebrada a Galícia. PP

Feijóo: «Europa ja mira a Espanya i es pregunta si això és l’antiga Polònia»

aquesta reunió, perquè en aquest moment Europa ja mira a Espanya i es pregunta què passa, i si això és Hongria o l’antiga Polònia», va afirmar.

La patronal de gimnasos ha reclamat al Govern línies d’ajuts i subvencions immediates per pal·liar les pèrdues del sector si s’obliga aquests equipaments a tancar dutxes.

L’Associació d’Empreses de Catalunya d’Activitat Física i Fitness (Adecaff) ha assegurat en un informe que ha elaborat sobre la sequera, que prohibir el servei de dutxes als centres esportius «no evita el consum d’aigua», perquè «tothom es dutxa una vegada al dia igualment». Alhora, l’entitat subratlla que les dut-

xes dels centres esportius i gimnasos són «més eficients, de manera molt generalitzada, que les dels habitatges particulars». La patronal considera que les mesures «imposades» pel Govern són «contràries a la legalitat» perquè «ingereixen en la llibertat d’empresa».

Alhora, Adecaff lamenta que el sector del fitness «ve patint ingerències i imposicions en la gestió dels seus negocis des de l’any 2020», i afegeixque «totes elles han resultat molt negatives i han afectat seriosament la seva viabilitat empresarial».

Dijous 1 de febrer de 2024

L

Editorial

Tribuna

Un nou impost verd

Anega

’Empresa Municipal de Transports de Tarragona ha començat aquesta setmana a fer els treballs per convertir el sector Nord de la ciutat en un nou espai d’estacionament regulat. Per la tipologia de la zona, es tractarà de pintar els carrers com a zona verda, és a dir, la que està pensada per als residents.

D’aquesta manera l’EMT continua executant la seva inexorable tasca, fixada pel consistori, de convertir gran part de la ciutat en espais de pagament per estacionar. Només els barris més ‘perifèrics’ se salven per ara de la nova regulació. Aquesta es va anunciar tot just quan es plantejava la situació de dificultat econòmica

per la qual passava l’Ajuntament. Tant és així que més estacionament de pagament servia per afegir una bona quantitat anual al capítol d’ingressos que desesperadament l’equip de govern necessitava engreixar. En definitiva, espais regulats de zona verda en zones eminentment residencials on, per cert, també hi ha força habitatges que disposen d’aparcament privat propi, representen una eina de recaptació. Gairebé caldria contemplar-ho, des del punt de vista ciutadà, com un nou element fiscal municipal, complementari a l’Impost de Circulació o a d’altres vinculats, via Generalitat, a les emissions contaminants dels vehicles.

Tribuna

Porca demagògia

S

i, és veritat, a Catalunya produïm més porcs dels que mengem. De fet, aproximadament, exportem el 76% de la nostra producció però, de igual mode, a casa nostra també es produeixen més medicaments o cotxes dels que consumim el conjunt de catalans.

Però, ¿per què aquestes altres activitats no queden estigmatitzades i el sector ramader si?. Entenem que, tot el que estigui relacionat amb l’alimentació pot tenir més repercussió, no obstant, som un sector essencial, tal com diu una Administració que, per altra banda, permet l’atac continu a l’activitat ramadera des dels continguts de la seva televisió pública, la de tots els catalans.

Una criminalització de la ramaderia, a la qual la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals contribueix de forma habitual, permetent la transmissió de missatges que tenen l’objectiu de crear una imatge esbiaixada i errònia del sector.

De fet, el passat setze de gener, a TV3, vam tenir una mostra més amb l’emissió del programa Sense Ficció, amb títol “Porca Misèria”, el qual realitzava una criminalització descarnada contra la ramaderia porcina. Un programa que, començant pel titular i, seguint pel seu contingut, estava teledirigit per crear una opinió pública negativa del sector porcí, en base a afirmacions que faltaven a la veritat (com per exemple, utilitzant un concepte sense regular com és el de “macro-granges” i pretenent qualificar amb aquesta terminologia a una bona part de granges porcines de Catalunya); sense verificar ni contrastar, o sense puntualitzar dins del context.

Durant el programa, els ramaders i ramaderes de porcí, vam haver de suportar acusacions sobre la nostra contribució a la contaminació de nitrats a les aigües, emissions de Gasos Efecte Hivernacle (GEH), maltractament animal i, fins i tot vam ser acusats d’explotació laboral, però ¿quines d’aquestes afirmacions s’han verificat? ¿quines són reals?.

el medi ambient, amb una reducció del 42,9% de les seves emissions GEH, per porc engreixat, en el període 1990-2021.

Ara bé, no defugim de les nostres obligacions i, reconeixem que hi ha aspectes a Jordi Siscart millorar, com per exemple, el tema de niCap sectorial del Porcí de Joves trats a les aigües subterrànies, però ¿Tenim Agricultors i Ramaders de proves reals de que la procedència dels Catalunya-JARC nitrats a les aigües només tinguin procedència porcina? ¿Només es troben nitrats Des del JARC, denunciem que la Corpo- d’origen ramader?. No és veritat, tot i que ració Catalana de Mitjans Audiovisuals no així es faci creure.

De fet, l’any 2018, l’Agència Catalana de permetés una defensa per igual d’aquestes acusacions durant el reportatge i, sobre l’Aigua, va presentar l’estudi “Determinatot, no verifiqués per avançat els possibles ció de l’origen dels nitrats: tècniques isoarguments erronis que criminalitzaven al tòpiques, traçadors microbiològics i anàlisi de pressions”, el qual sector porcí, a menys, A la opinió pública, no va poder demostrar que també sigui restampoc s’expliquen amb claredat l’origen ponsable dels mateiels esforços que el ramader dels nitrats xos. sector porcí realitza trobats, si no que, en La imatge que el recontínuament per la majoria de casos, la portatge va donar de la millorar la seva contaminació és diramaderia porcina està sostenibilitat fusa, amb un major molt allunyada de la percentatge d’origen realitat i, sobre tot, dels esforços que fa el sector per adaptar les inorgànic en aigües subterrànies i, d’origen granges a totes les exigències normatives urbà en aigües superficials.

Per aquest motiu, exigim a la Corporació marcades pels estàndards de producció més elevats del món, els europeus, on la Catalana de Mitjans Audiovisuals respecte sostenibilitat ambiental no depèn del vo- per un sector que té una alta contribució a lum de la granja, si no de la seva eficiència i la fixació de gent a territori i al desenvolupament econòmic de les zones rurals, amb mesures de correcció contemplades.

De fet, per contra del que es va dir al 5.417 granges actives, i generant 35.000 reportatge, recordem, sota el beneplàcit llocs de treballs associats, el que represende la televisió pública catalana; la produc- ta el 75% d’una indústria càrnica, que sució ramadera, segons les dades oficials de posa el 21,6% del PIB industrial català i el l’Inventari Nacional de Gasos Efecte Hi- 4% del PIB total de Catalunya.

En definitiva, des del sector porcí, estem vernacle del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), cansats d’aquesta “Porca Demagògia”, i la producció ramadera representa única- continuarem defensant la realitat d’una rament el 7,8% del total de GEH, i el sector maderia que porta molt de temps invertint porcí, el 2,43% d’aquest total, superat per en projectes que redueixen les emissions, molt, pels sectors transports (27%), indús- el consum d’aigua i la contaminació dels aqüífers; millorant la nostra imatge i partitria (19,9%) o electricitat (17,8%).

A la opinió pública, tampoc s’expliquen cipant en el desenvolupament de projectes els esforços que el sector porcí realitza per a la millora de la gestió de les dejeccions contínuament per millorar la seva soste- ramaderes, i les oportunitats que aquestes nibilitat, destacant el seu compromís amb presenten fora del marc de la fertilització.

V

13

isitant amics he passat uns dies a Tenerife. Estàvem a San Andrés, un antic poblet pesquer prop de Santa Cruz, ara un destí turístic perquè gaudeix de l’única platja de sorra groga d’aquesta part de l’illa. La sorra de la platja de «Las Teresitas» l’han portat del Sàhara, on és evident que en sobra. Just passada la platja comença l’ascens a l’imponent massís d’Anega, tot pedra volcànica i vegetació escassa de plantes, cactus i esbarzers. La serpentejant carretera t’enlaira en qüestió de minuts a uns cims de més de mil metres amb vistes espectaculars. Quasi al cap de munt sembla com si el servei de carreteres s’hagi compadit dels viatgers i construí un túnel per salvar el coll més alt de la serralada. Passat el túnel es contemplen les impressionants vistes de la costa nord. El que sembla una península al mapa, a les descripcions turístiques nomenen «una isla dentro de la isla» què, des de 2015 és Reserva Natural de la Biosfera. Des del mirador del Bailadero es veuen ambdós costats, nord i llevant de Tenerife des de més de 1200 metres d’altitud. La baixada a la costa nord és quasi vertical, una dura prova pels ciclistes ocasionals. Els 500.000 turistes que ocupen les illes durant tot l’any estan per tot arreu. Una bona part parelles de mitjana edat o més, equipats per trekking amb botes i bastons, que és la més popular de les activitats a Canàries.

Això és part del que exhibeixen les Illes Afortunades: paisatges enormes i impressionants. La capital, Santa Cruz, no té gaire atractiu. Inversions recents han obert al costat del port una enorme plaça d’Espanya, al costat d’una altra no tan grossa, d’Europa.

«Esto es Africa. Y es España. Europa es donde los guiris, ¿no?»

La plaça està travessada per sota per uns túnels pel tràfic de vehicles de quasi un kilòmetre. La gent local evita aquest enorme espai llevat que sigui per skates o patinets. No es veuen més que grups de turistes dels enormes creuers amarrats al port que ho travessen ocasionalment.

Santa Cruz, com tantes d’altres ciutats ibèriques ha patit el desgavell urbanístic i edificacional de les dècades dels 60 i 70. Les petites i atractives cases d’una o dues plantes, graciosament decorades d’esgrafiats i finestrals, han estat substituïts per edificis d’una dotzena o més de pisos arbitràriament distribuïts que competeixen en lletjor amb alguns foscos edificis de govern de quan la dictadura, Sí que gaudeixen d’un espectacular centre de les arts, el TEA, del que destaca una enorme biblioteca, notable per l’espai que conté taules per a seure quasi cinc-cents lectors. Per cert, tots els seients ocupats no per lectors, sinó jovent, cada un d’ells proveït d’un aparell electrònic, tauletes, portàtils, més el mòbil. Tots.

Hi ha un tramvia que circula pel centre de la ciutat que gaire bé ningú fa servir. Un altre, de construcció més antiga, comunica Santa Cruz amb La Laguna, segona ciutat de l’illa i antiga capital.

Quan viatges sempre queda un moment per comparar amb casa teva. No sé si la invasió turística és del meu desig. Hi ha dificultats per trobar on estan, on viuen, per on passegen els canaris. Només els veus servint taules o conduint furgonetes de repartiment com posseïts per algun esperit maligne de la velocitat. Veig el poc ús del tramvia, cosa esperable i també penso que construir un monumental i espectacular centre de les arts, perquè l’estupenda biblioteca l’ocupin estudiants fent els deures (o ves a saber què) als seus ordinadors personals, poc s’escau amb que els llibres descansen sobre les prestatgeries sense que ningú els miri. Convida a certes reflexions, sobre temes locals a Tarragona com tramvia, túnels, biblioteca, ocupació turística d’espais i més, pendents de configuració pel nostre futur. I animar als nostres polítics a viatjar una mica.

Xavier Allué

14 Dijous 1 de febrer de 2024

Felicitacions

Necrològiques

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Tarragona Andrés Martinez Alonso.

Ha mort a 79 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Reus Soledad Paz Arias.

Ha mort a 76 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la parròquia de Sant Francesc.

Juana Merino Chamizo.

Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Muchas felicidades por tu 102 aniversario, que pases un día muy feliz en compañía de tu familia. Te queremos mucho.

Albert Ayala Puvill.

Ha mort a 56 anys.

Pilar Arano Lauroba.

Ha mort a 98 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Maria Teresa Català Rom. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la parròquia de les Germanetes dels Pobres.

esqueles

Planten 1.700 arbres a Tarragona per combatre la desforestació i la sequera Sequera Una vuitantena de voluntaris han plantat més de 1.700 arbres que permetran la recuperació de la massa forestal de cinc hectàrees a la Serra de Queralt. Durant la jornada de voluntariat que ha donat inici a la campanya de reforestació hi

han participat alumnes del col·legi Cérvola Blanca de Sant Martí de Tous, que han estat acompanyats de voluntaris de Zurich.

Abans de l’activitat, l’ONG ha preparat una sessió de conscienciació per als més joves. Redacció/Cedida

977 21 11 54

15

Dijous 1 de febrer de 2024

Avui felicita als que es diuen: Cecili i Brígida

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Si vols passar una Hi haurà bona co- En un dia com el La teva ment sejornada tranquil·la municació en el dia d’avui i dins de les guirà pressionada no et fiquis en as- sobretot amb les circumstàncies en per moltes idees sumptes que no amistats de sem- què et trobes, el alhora i de no conet van ni et venen pre. Realitzaràs tenir un petit detall trolar-les cauràs en o vulguis passar de plans de descans amb la parella serà un profund estrès. llest. En la llar tro- en conjunt i tot re- la solució de la jor- Trobaràs ajuda baràs felicitat. sultarà del teu grat. nada. prop de tu d’algú.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

El famós refrany Passaràs una jor- Bona jornada per No és recomade ‘no deixis per a nada d’allò més a assentar for- nable que remodemà el que pu- anodina però que tament els teus guis molt els teus guis fer avui’ apli- et servirà per a sentiments amb la assumptes senca’l, sobretot si aclarir-te en molts persona que més timentals. La cotens molts plans i aspectes. Actua desitges. No et municació amb els són variats. Cen- amb força i deci- deixis portar per pròxims serà difícil, tra’t. sió, l’èxit avui arriba. les enraonies. temprança.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

La teva forta per- Intenta evitar els Els éssers més Aug menta rà la sonalitat es veurà e n f r o n t a m e n t s pròxims et dona- teva personalitat i en la jornada molt a m b p e rs o n e s ran suport en to- imatge davant els palesa. Prendràs de la teva família, tes les teves idees altres, fins i tot la la directiva en tot deixa passar una i projectes. Aprofi- teva paraula arrii ningú s’oposarà, mica de temps. ta la jornada per a barà molt a fons aprofita la situació Amb la ment freda posar en ordre la calant a l’interior i avançaràs. tot millor. teva llar. del cor de tots.

TV local

5 6 7 8 9

TARRAGONA: Pujol Perpiña , Artur.

Eivisa, 7-9.

Telèfon 977 221 323.

Plana Garcia, Virginia.

Sant Benildo, 10.

Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Sanchez Hidalgo, Jose Cesar. Pg. Sunyer, 31.

Telèfon 977 311 669.

SALOU: Besora Mallafre, Jordi.

Plaça Bonet, 1.

Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Jansa Gran, Carles.

Plaça de Voltes, 4.

Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa.

Av. Vidal i Barraquer, 3.

Telèfon 977 791 702.

VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª.

Alt Camp, 23.

Telèfon 977 894 654.

EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume.

Prat de la Riba, 8.

Telèfon 977 660 873.

10

CANAL REUS TV

TAC 12

15:30 La comarcal 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 La comarcal 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre 21:30 Fot-li 22:00 Notícies vespre 22:30 Fot-li 23:00 Notícies vespre 23:30 Fot-li

15.30 Implus 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Vium. De la vinya al paladar 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180° 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.30 Vinum. De la vinya al paladar 22.00 Notícies 12 22.30 Saló de Plens 23.30 Vinum. De la vinya al paladar 00.00 Notícies 12

Solucions

11 12

HORITZONTALS: 1.Tot allò que explica d’alguna manera l’existència o el canvi d’una altra cosa. S’encanta mirant. 2. Indica fàstic. Explico un conte. Enmig del sofà. 3. Consonant. Príncep àrab. Arma dels gats. 4. Molt proper. Estimi.

Greix vegetal. 5. Pronom. Que tenen agudesa. Con- sonant. 6. Deslligui. Que ateny el grau més gran. 7. Suposició especulati- va. Malvat i mancat en absolut de justícia. 8. Memòria d’ordinador. Fallem l’objectiu. Res andalús. 9. Vent.

Habitant del mar. Famoses jogui- nes. 10. Fa un riu. Mortal per definició. Sufix de ‘professional de’. 11. Esgarrapem. Fa tres d’un. 12. Sense companyia. Edificis sobre el paper. VERTICALS: 1. Són de forta musculatura i ampla ossada.

Revisió d’una lliçó apresa. 2. Corrent altern anglès. Contribució periòdica. Un coll dels quatre. 3. Aprofiteu alguna cosa. Guia per a la conducta d’algú. Les té la pela. 4. Sofre. Llumí. Cinquè signe del zodíac. 5. Molt proper. Renovem les idees. 6. Boca a boca. Molt rabiós. Consonant. 7. Dues de Barcelona. Treure profit sense esforç. Pal caòtic. 8. Deixada com morta. A partir d’un moment passat. 9. Senyor. Excel·lentíssim. Mig i mig. 10. Ponent. Corrin el risc. Home despòtic. 11. Símbol de la baralla. El quars ho és. 12. Cosmètic. Cases grans, especialment on resideixen famílies nombroses o de llinatge.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 8,5 M2 – 70 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

¡¡OPORTUNIDAD!!

21º

Previsió pel Camp de Tarragona

MASAJISTA CON EXPERIENCIA. Tarragona.

Tel: 643.136.495

PRECIO: 98.000€

PODAL.

Tel: 650.939.822

Sólo tardes.

Mª José

602.873.891

COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL 600 595 648 PAGO AL CONTADO

PÀRQUINGS PARTICULAR LLOGA PÀRQUING zona El Puig El Vendrell.

Tel. 661.021.773 SE ALQUILA PARKING Plaza Imperial Tarraco, detrás Diari Tarragona. 65€.

Tel. 629.946.410

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD,

FON-

TANERIA, REFORMAS.

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

MASAJE PROFESIONAL. Tel: 674.656.041 MASAJES RELAJANTES y REFLEXOLOGIA

MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

AMISTAT CHICO 47a. BUSCA CHICA 35 a 45 años.

Soltera. Para amistad. Tel: 690.851.035

TREBALL OFERTA DE FEINA LA SELVA DEL CAMP

Operari amb coneixements d’electricitat, muntatge i reparació de portes de garatge i automatismes.

JORNADA INTENSIVA

Telf: 667.869.334

ALTRES

Solució: nivell mitjà

TAPICERO ECONÓMI-

VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908

CO. Todo tipo tapicerías.

El temps

6º

MAYCA CATALANA. Descubre tus mejores masajes. Disfruta mis manos.

Tel. 692.780.087

MASAJE ANTIESTRÉS. Particular. Tel: 722.823.696

Tel. 626.663.432 - Vicente.

Solució dels mots encreuats

Màxima

ReTel:

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

Tel: 691.586.879

Mínima

MASAJISTA. lax cuerpo-mente.

722.823.696

Estat del cel Predominarà l’ambient assolellat tot i que creuaran núvols alts i prims que deixaran el cel transitòriament enteranyinat.

A banda, hi haurà estrats baixos a punts de la depressió Central, localment persistents a Ponent.

Temperatura La temperatura mínima serà semblant, si bé a punts del sector central del litoral i al Pirineu serà lleugerament més alta.

La màxima també serà semblant, tret del litoral i prelitoral on serà entre lleugerament i moderadament més alta i de punts de l’extrem nord del Pirineu on serà lleugerament més baixa.

SE OFRECE PINTOR con experiencia. Presupuestos gratuitos. Tel: 698.269.158 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215

VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX. Completamente restaurada. Ideal para Karaoke.

Tel: 607.208.020

OFERTES 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS

................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Dijous 1 de febrer de 2024

Camí de ronda

Els de sempre, el de sempre

U

Intèrprets de la lectura dramatitzada que proposa la companyia Teatrosfera. Elena Martí

A

nna Maria Martínez Teatre La companyia reusenca Teatrosfera oferirà el 3 de febrer a Sagi (Barcelona, 1907– Cal Massó la lectura dramatitzada ‘Avui no dormo als teus braços’ Santpedor, 2000) va ser la primera dona a formar part de la junta directiva del Barça; campiona nacional de llançament de javelina i l’única fotoreportera espanyola en el front de guerra. Ara, la seva vida i el seu llegat es fan visible a través del projecte 365 Dones l’any, impulsat pel Teatre Nacional de Catalunya ra molt generosa. Quan es troben (TNC). Aquest cicle vol recordar de l’Anna Maria Martínez Sagi i amb ceguesa.

«A Teatrosfera no ens agrada a dalt de l’escenari persones amb un seguit de dones d’estrats i pro- del nostre territori, els responsafessions diferents a qui, en moltes bles de donar-li veu són la compa- parlar d’inclusió, sinó d’escenaris una gran diversitat, els aprenenocasions, no se’ls ha donat la relle- nyia reusenca Teatrosfera, que el diversos, on tothom té cabuda», tatges són molt significatius per vància i el reconeixement que es pròxim dissabte 3 de febrer oferi- explica la Maria. Aquesta pro- a tothom».

El projecte del TNC propormereixien. A través del projecte rà la lectura dramatitzada Avui no posta, detalla, «com que és una dormo als teus braços lectura dramatitzada en què el ciona el text, fa una formació, i s’encarreguen textos a Cal Massó de Reus. moviment escènic és mínim, acompanya a les persones que sobre aquestes dones El text és d’Àngels dona l’oportunitat a persones que lideren les companyies. En el cas a dramaturgues cataAymar i la direcció de poden tenir una mica més de difi- de Teatrosfera, la Maria en fa una lanes que, posteriorcultat a l’hora de desplaçar-se per valoració molt positiva: «Hem poMaria Bravo Font. ment, es representen Teatrosfera treballa l’escenari». D’aquesta manera, su- gut fer tallers amb la dramaturga i amb companyies de per millorar la igual- bratlla, «tothom pot participar en compartir els processos creatius». teatre del territori catat d’oportunitats de igualtat de condicions». talà. Cada companyia Diversitats funcionals La directora del muntatge exles persones amb difa una lectura dramaversitats funcionals a plica que el fonament de la com- L’equip artístic titzada del text, una retravés de les arts es- panyia és «la innovació social i verberació, i d’aquesta compta amb cèniques, i comptarà educativa». «En aquesta funció manera es promou la en l’equip artístic en concret», remarca, «tota la persones amb figura de la protaCristina Serret Alonso amb persones companyia ha treballat de mane- ceguesa gonista. En el cas

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Un escenari on tothom se sent en igualtat de condicions

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

n dels aspectes més remarcables de la significació dels Fets d’Octubre de 2017 en la vida social i política del país és l’estabilitat rocosa del paisatge mediàtic. Que d’un daltabaix com el que van representar aquells esdeveniments, que comprimien en vint dies les aspiracions, els greuges i les pors de tota la dècada anterior i que marquen les expectatives i les inhibicions de la dècada posterior, no hagi comportat alteracions sísmiques en la nòmina dels líders d’opinió és simptomàtic.

La mateixa indignació moral sense redempció davant de la Sentència del Constitucional del 2010 es repeteix amb la del Suprem del 2019 i s’expressa encara avui per les mateixes boques de sempre en relació amb el Catalangate, o els sumaris oberts en relació amb la suposada trama russa o el Tsunami Democràtic. Les jugades mestres de l’independentisme es renoven repetidament en les homilies dels mateixos actors de sempre. Es reprodueixen, més o menys actualitzats, els arguments, les exhortacions i les brometes —potser massa comunes en el nostre debat polític perquè el puguem prendre seriosament— de sempre per part dels de sempre.

El trauma nacional de l’octubre de 2017, que ha tingut un impacte que encara està per avaluar en la base social, el discurs polític i l’horitzó estratègic del catalanisme, ha passat com un ventijol inofensiu a través de les files dels comunicadors hegemònics sense arribar a despentinar-los. Això fa difícil, encara avui, la metabolització del que va succeir i les seves conseqüències i, per tant, qualsevol proposta política viable i sòlida de cara al futur. Diu molt de nosaltres i no pas bé.

Jordi Jaria-Manzano Professor de Dret constitucional (URV)

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: