Divendres 26 de gener de 2024

Número: 4.967 www.diarimes.com

DIVENDRES 26 DE GENER DE 2024

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Esports

17

El CB Salou i el CBT es tornen a enfrontar en un derbi clau per als dos equips

Opinió

Tarragona 5 El president del Port aposta pel trasllat de l’antiga Laboral i ubicar empreses d’energia verda a la zona

21 Carles Farré Brull. Energia pública i neta a Tarragona: «La transició energètica és una qüestió estratègica i alhora molt urgent»

Tarragona

El CAT es proposa com a gestor d’una futura dessalinitzadora a Tarragona El president del Consorci d’Aigües afirma que el Camp de Tarragona ha de reduir ‘l‘ebredependència’ 2-3 Gerard Martí

Municipal

Tarragona no aconsegueix comprador per l’única finca que té a la venda Un solar del Passeig de les Palmeres fa deu anys que està al mercat i ara es farà la tercera subhasta pública 4

Camp de Tarragona

Un estudi a 4.000 tarragonins analitzarà per què emmalaltim 11

Tarragona 6

Aprendre a experimentar Nova edició del Teens’ Lab de BASF que posa en contacte joves estudiants amb l’experimentació química Esports

Alan Godoy ja vesteix de grana: «Sempre he prioritzat el Nàstic» Alan Godoy a la gespa del Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Martí

El davanter canari va destacar que percep l’equip com «una gran família» i ja està reparat per debutar el diumenge 16

Castells

La de la Bisbal és la primera diada històrica que decideix canviar l’horari per evitar les hores de més calor 9 Mobilitat

L’últim tram del carril bici entre Reus i Cambrils començarà a construir-se el segon semestre d’enguany 7

2

Divendres 26 de gener de 2024

afons

Àrea metropolitana Del minitransvasament a la reutilització: la química ha passat de ‘depredador’ a aliat de l’Ebre L’aigua, un bé estratègic Oriol Aymí Per cada cent litres d’aigua que circulen per les canonades del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), la indústria petroquímica en regenera avui 7. Això vol dir un estalvi en el consum d’aigua de l’Ebre i és en bona mesura l’explicació de perquè el progressiu creixement de població al Camp de Tarragona no ha implicat l’esperable augment en el consum d’aigua del minitransvasament. Els consums de l’any 2003 i de l’any 2021, per exemple, són molt similars, al llindar dels 70 hectòmetres cúbics anuals, segons dades del CAT, mentre que la població al conjunt de la demarcació en el mateix període ha passat de 654.000 a 830.000, segons dades de l’Idescat. «La indústria del Camp de Tarragona, que moltes vegades s’ha posat com exemple de la depredació del territori i de l’impacte negatiu pel que fa a l’aigua, és ara una de les grans aliades de l’Ebre», diu el president del consorci, Joan Alginet. Actualment, el 18% de l’aigua que consumeix la indústria petroquímica és d’aigua regenerada, i Alginet creu que encara caldria que l’administració fos més estricta. «Com és possible que no hi hagi sistemes per aprofitar l’aigua de rentar-se les mans per que serveixi per buidar les cisternes del lavabo, per exemple? O l’aigua que reguem els jardins. O aprofitar l’aigua de les EDAR’s per a rec. No podem seguir en el món de les idees, tot això ja ha de ser real. Hem de canviar els procediments per atorgar llicències», sentencia el deltebrenc.

Un exemple clar seria la inversió milionària que la firma sud coreana Lotte preveu a Mont-roig del Camp

Tarragona extreu un 1% de l’aigua de l’Ebre, Barcelona un 30% de l’aigua del Ter El CAT no tanca la porta a arribar a més municipis, però dins de la demarcació

El CAT proposa endurir l’atorgament de noves llicències

(Baix Camp), i que ha aixecat crítiques entre el veïnat precisament per l’increment en el consum d’aigua que suposarà. El consistori defensa que l’aigua necessària sortirà del Consorci d’Aigües de Tarragona, en cap cas dels pous propis del municipi.

«A aquesta indústria se li ha d’exigir que la reutilització no sigui una opció, sinó que sigui obligatòria. I el mateix hauria de passar amb Port Aventura o amb qui sigui», sentencia el president actual d’un organisme que en les darreres dècades no ha canviat l’objectiu de reduir la quantitat d’aigua que s’extreu de l’Ebre.

El principal èxit col·lectiu del Camp de Tarragona, coincideixen molts dels seus principals actors, es va produir fa ara 40 anys assegurant-se l’estabilitat en el subministrament d’aigua que va representar el minitrasvasament de l’Ebre.

Aquesta estabilitat, que permet que el territori s’escapi de les restriccions domèstiques que més d’hora que tard arribaran a més de 5 milions de persones de l’àrea metropolitana de Barcelona, no deixa de subratllar el fet que tant Tarragona com Barcelona van créixer per sobre de les seves possibilitats hídriques. I el desequilibri és que la capital catalana necessita absorbir un 30% d’aigua del Ter mentre que Tarragona, fins i tot amb la munió de turistes estivals, ronda l’1% de l’aigua que circula pel riu Ebre al seu pas per Campredó (Baix Ebre), que és on hi ha la captació del CAT. Qualsevol creixement urbà o industrial que hi hagi a partir d’ara «ha d’estar condicionat» tant a la disponibilitat d’aigua com a l’aplicació de mesures d’estalvi i reutilització, defensa Alginet, que creu que el procés de construcció d’una

governança metropolitana a Tarragona representa la perfecta oportunitat per aplicar allò que a principis dels anys 2000 va anomenar-se com a ‘nova cultura de l’aigua’.

Dades de consum 2023

77,7hm

3

Consum global de tots els consorciats

64% 36%

Poblacions

Indústria

Tarragona

8,8 hm 6,6 hm 2,9 hm 8 hm 381.000 m 647.000 m 3

Reus

3

Cambrils

3

Salou + Vila-seca 3

Constantí

3

Valls

3

La Canonja

No és consorciat directe, rep aportacions des d’Ematsa

Aigua al Priorat i a la Conca El CAT deixa la porta oberta a estendre la seva xarxa. Això sí, pels nous hipotètics consorciats, el preu seria més car que pels existents. «Es troben amb una infraestructura ja feta i pagada, això ho ha d’entendre tothom», diu Alginet, que condiciona l’entrada de nous consorciats a que cadascú assumeixi el cost de l’escomesa i també a la viabilitat tècnica del projecte.

Però, més enllà d’aquestes qüestions tècniques, hi ha la visió ebrenca: «Si parlem d’equilibri territorial, com ens podem oposar a portar aigua a la Conca o al Priorat?» es pregunta. En realitat, les demandes dels darrers anys de diferents poblacions d’aquestes dues comarques, que concentren els casos més flagrants de dèficit d’aigua, restriccions i imatges de camions omplint dipòsits municipals, tenen en comú que són totes similars: poblacions petites, d’interior, eminentment agràries i que no volen l’aigua per créixer sinó per sobreviure. «Mentre comporti un model de fixar gent al territori, de preservar l’essència del món rural...jo crec que no podem mirar cap a una altra banda, al contrari.

Hem de respondre a aquestes necessitats», sentencia el president del CAT. Aquest és el model que persegueix la iniciativa del govern per portar aigua de l’Ebre per regar vinyes i oliveres al Priorat l’any 2027. «El Priorat és conca de l’Ebre», justifica Alginet. Sí, però el pantà de Siurana connecta amb el de Riudecanyes, al Baix Camp, que ja no ho és.

Divendres 26 de gener de 2024

3

afons

Àrea metropolitana L’apunt

Ni parlar de la interconnexió amb Barcelona «Si hi hagués equilibri territorial, les Terres de l’Ebre no haurien estat tants anys reivindicant poder viure amb dignitat i poder tindre les mateixes oportunitats que té la ciutadania de Barcelona». Alginet opta per enviar vaixells amb aigua a Barcelona per guanyar temps fins que arribi la pluja i no pot ser més rotund quan respon sobre la interconnexió de xarxes. Diu que no és una qüestió de contrapartides o de negociar amb més o menys força, sinó de model de país i d’equilibri territorial.

El president del Consorci d’Aigües de Tarragona, Joan Alginet, a la seu central del CAT. Oriol Aymí

Joan Alginet: «Que Tarragona tingui alternatives a l’aigua de l’Ebre la reforça com a idea metropolitana» Entrevista El president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) fa una crida als agents territorials per construir una dessalinitzadora i un canvi de model en la gestió de l’aigua Oriol Aymí Sense el minitrasvassament no existiria el Camp de Tarragona com el coneixem ara.

«L’aigua ha ajudat el Camp de Tarragona, li ha permés un desenvolupament industrial que és referent a nivell mundial, que genera riquesa.

Ostres, plantegem-nos una futura àrea metropolitana en base garantir l’aigua! La dessalinitzadora del Foix, també pot donar garanties de subministrament als municipis de la zona nord del Camp de Tarragona i el Penedès. Perquè si hi ha un problema a la canonada del CAT a l’Hospitalet de l’Infant, Cunit es queda sense aigua».

Què planteja exactament?

«Que l’aigua vingui de l’Ebre, d’una dessalinitzadora al Camp de Tarragona i una altra al Foix. Això donaria fortalesa de subministrament

no només a la zona costanera, sinó a zones d’interior com el Priorat. Amb aquests instruments podríem connectar tots els municipis de la demarcació a una xarxa amb garanties a través de la regeneració, de la dessalinització i amb un complement cada cop menor d’aigua de l’Ebre».

Però aquesta dessalinitzadora al Camp de Tarragona que planteja no passa de ser una idea i prou, de moment.

«Però fixi’s... Ja comença a aparèixer. I és important que en parlin actors principals de la vida política del Camp de Tarragona, com el delegat del govern o el president del Port.

La dessalinitzadora és necessària, perquè la xarxa porta associats uns riscos. Tenim el 80% del consum a 80% kilòmetres de la captació i això és una anomalia».

La directiva europea d’aigües avui no ho permetria.

«Exacte. És una infraestructura complexa, que genera un esforç de manteniment i d’inversió important. Ja té 35 anys de vida útil i no hem de deixar aparcat el tema de la substitució de parts estructurals de la xarxa. Hi ha la sensació que aquesta canonada durarà sempre, però la vida útil prevista eren 70 anys i ja hem tingut dos episodis en què ha mostrat la seva debilitat».

I aquesta transformació de model es pot gestar dins al propi CAT o s’hauria de fer en un altre organisme?

«Aquesta pregunta és important. Part de l’èxit del CAT és que es va crear per una necessitat concreta i s’hi ha dedicat estrictament. Nosaltres tenim una llei que parla claríssimament de quina és la nostra tasca. Però tots els pactes i tots els models són actualitzables i, d’alguna manera, el CAT crec que pot participar.

Això segurament compor-

taria una actualització dels estatuts i les concessions. I quin actor al territori podria gestionar una dessalinitzadora? Quan se’n planteja d’una al Foix, l’ACA li encomana a ATLL, perquè és el seu gestor a la zona. Tindria sentit que al Camp de Tarragona ho fes el Consorci d’Aigües de Tarragona».

Els impulsors de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona plantegen precisament abordar conjuntament la qüestió de l’aigua .

«Jo crec que el CAT hi ha de ser. Perquè, si només ens centrem en l’Ebre no aconseguirem la reversió. D’alguna manera, participant en la gestió de models i d’instruments que permetin reduir la dependència d’aigua de l’Ebre, ho podrem aconseguir».

Què pot aportar el CAT? «Tenim el coneixement, tenim la infraestructura, tenim la logística, el nostre model de

Lideratge «Nosaltres hi som i hi volem ser, però el lideratge l’ha de tenir el món local» gestió és de referència al món industrial, i el podem posar al servei de la societat del Camp de Tarragona. El Camp té una ebredependència que ha de superar, en defensa pròpia.

Hi ha agents importants al territori que hem d’anar de la mà, que hem de formar part d’aquest model, a través dels propis ajuntaments, de la Generalitat, de l’Agència Catalana de l’Aigua i del CAT».

Qui ho hauria de liderar?

«Nosaltres hi som i hi volem ser però el lideratge l’ha de tenir el món local. El CAT té la infraestructura, i té la visió global. Però també hi té molt a dir la part industrial, a través d’Aitasa, també els grans consumidors de la zona, que

són els ajuntaments de Reus i Tarragona... Hem de fer un model que crec que hauria de ser d’innovació absoluta, perquè això té un impacte directe tant sobre la gestió d’un bé escàs com sobre el model d’equilibri territorial. És a dir, que Tarragona tingui vies alternatives a l’Ebre, la reforça com a idea metropolitana i li dona una perspectiva de futur i d’oportunitats. Ara està limitada».

Perquè depèn gairebé exclusivament de l’Ebre.

«I la infraestructura té una vida útil determinada i té un punt crític per la seva pròpia tipologia i perquè té el recurs allunyat. Jo crec que qualsevol país o ciutat vol l’aigua com més a prop millor. Quan s’està plantejat aquest debat territorial, i és legítim que les conurbacions decideixin mancomunar serveis i esforços i traçar polítiques comunes....l’aigua és un element vertebrador clau. Sense aigua no hi ha regió metropolitana».

Amb l’aigua, que políticament ha estat un tema tant visceral, creu que és possible aquesta planificació amb tants actors en joc?

«La sequera, i aquesta possiblement no és de les pitjors que vindran, ens farà veure la realitat d’una altra manera.

No hi ha un pa B, o ens entenem, o els governs de Catalunya planifiquen accions per les properes dècades, o serem una societat que no tindrà futur».

4

Divendres 26 de gener de 2024

L’Ajuntament tornarà a subhastar la finca de les Palmeres a l’abril Patrimoni El consistori fa gairebé una dècada que intenta sense èxit aconseguir vendre l’edifici Oriol Castro «A la cinquena va la vençuda». Això deuen pensar a l’Ajuntament de Tarragona respecte a la venda de la finca del Passeig de les Palmeres.

Segons ha pogut saber Diari Més, el consistori tornarà a treure a subhasta la finca a l’abril. Ubicat al número 3 del passeig, aquest edifici és l’única propietat en venda de l’Ajuntament, que ja fa gairebé una dècada que busca fer calaix amb el solar que antigament va acollir el restaurant Miramar.

Aquest serà el cinquè intent de venda del consistori que, sota diferents governs municipals, no ha trobat la fórmula adient per aconseguir una transacció satisfactòria. Per aquest motiu, l’Ajuntament està pendent de la resolució d’un informe extern de la finca per tramitar finalment la nova subhasta, que es preveu per a després de Setmana Santa.

Un dels principals esculls a l’hora de la venda és la taxació dels terrenys. L’any 2014, es va dirimir que el seu valor era de 4.366.150 euros. Sota aquest preu, cap de les subhastes va ser favorable i per aquest motiu, l’any 2020, es va rebaixar la seva taxació fins als 2.769.581,72 euros. Tot i la dis-

El solar, que antigament va acollir el restaurant Miramar, és propietat municipal des del 1923 i té una superfície de 1.195,80 m². Gerard Martí

La taxació de l’espai va baixar dels més de 4 milions d’euros als 2,7 milions l’any 2020

encara no confirmen quin serà el preu amb el qual la finca sortirà a subhasta, tot i que és molt probable que també s’apliqui una reducció a l’anterior taxació.

minució, el darrer intent de venda tampoc va sortir bé i la subhasta va quedar deserta.

Ara, des de l’Ajuntament

En propietat des del 1923 El solar és de propietat municipal des de l’any 1923.

L’espai té una superfície to-

tal de 1.195,80 m². D’aquests, 862,12 corresponen als terrenys adjacents i 333,68 són del propi edifici. Segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), l’ús per aquests terrenys és residencial, incloent-hi la planta baixa i quatre nivells d’alçada. Els drets d’edificabilitat només afecten a la planta baixa i a

tres nivells, ja que una de les plantes s’haurà de cedir obligatòriament a l’administració municipal per a acollir-hi equipament públic.

Deu anys més tard, l’Ajuntament pot trencar el seu malefici amb aquesta finca si aconsegueix una venda satisfactòria. «La perseverança tot ho alcança».

La preinscripció escolar tindrà lloc entre el 6 i el 20 de març Educació

La preinscripció escolar a Tarragona tindrà lloc enguany del 6 al 20 de març. L’Oficina Municipal d’Educació (OME) ja ultima els preparatius i durà a terme accions adreçades a les famílies per tal que disposin d’informació suficient per participar en l’elecció de centre educatiu. En els pròxims dies, totes les famílies amb infants nascuts el 2021 rebran al seu domicili la Guia de centres educatius de Tarragona, per facilitar el coneixement de l’oferta educativa de la ciutat. També es podrà recollir aquesta directament a la seu de l’Institut Municipal d’Educació.

L’elecció d’un centre escolar és un moment important per a les famílies que requereix informació i orientació.

Amb l’objectiu d’ajudar mares i pares en aquest procés de preinscripció i matrícula, l’Ajuntament disposa de l’Oficina Municipal d’Escolarització, en la qual s’ofereix assessorament tècnic especialitzat. Aquest servei es troba a la seu de l’Institut Municipal d’Educació (av.

Ramón y Cajal, 70). Durant el mes de febrer, es podrà consultar al web de l’Oficina Municipal d’Escolarització el recull amb tota la informació de les portes obertes del municipi, així com les novetats sobre la normativa que ha de regular el procés de preinscripció pel curs 2024-2025. Redacció

El Grup de Ciutats Patrimoni reclamarà a Raquel Sánchez un Parador per a Tarragona Patrimoni

El Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya demanarà un parador a Tarragona durant la signatura del conveni anual amb Paradores.

«Paradores és un dels principals socis del Grup i, per tant, té tota la lògica que les tres ciutats que encara no comptem amb aquest equipament en tinguem un», va exposar

l’alcalde, Rubén Viñuales. El batlle també es reunirà avui amb la directora de l’ens, Raquel Sánchez, per plantejar-li la iniciativa de manera individual. «Per a Tarragona el Grup és una via per promocionar la ciutat arreu del món a través d’una marca que representa el millor del patrimoni a Espanya», va expressar Viñuales. Redacció

Rubén Viñuales es reunirà amb Raquel Sánchez avui. Cedida

Divendres 26 de gener de 2024

5

El Port aposta pel trasllat de l’antiga Laboral i dedicar l‘espai a empreses Economia La zona es dedicaria a iniciatives d’energia verda ACN El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, aposta per traslladar l’antiga Laboral i destinar aquests terrenys a acollir noves empreses i ampliar les instal·lacions portuàries. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, Garreta ha concretat que els nous negocis podrien estar vinculats amb l’energia verda, però que també es podria acollir el nou centre de descarbonització de la indústria química o ferhi projectes relacionats amb l’aigua o la logística, a més d’ampliar instal·lacions por-

tuàries com la terminal ferroviària de la Boella i fer-hi nous magatzems. A banda, Garreta ha lamentat que les institucions no hagin comptat amb el port de Tarragona a l’hora de crear i planificar la nova Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT).

Garreta s’ha mostrat partidari de moure la Laboral sempre i quan «s’assegurés un millor Complex Educatiu en un altre lloc i fos claus en mà».

Per aconseguir-ho caldria «un pacte de país i de territori» amb l’Ajuntament de Tarragona, el port, la Generalitat i el clúster químic. Pel president de l’APT, si això es produeix,

«es generen una sèrie d’oportunitats».

Entre aquestes hi ha «la reconversió cap a la química verda del polígon sud», que pot fer que moltes de les opcions que es plantegen «no siguin compatibles a la llarga amb tenir el Complex Educatiu» a l’emplaçament actual.

Un dels projectes que ha posat damunt la taula és el nou centre de descarbonització, però també projectes relacionats amb la logística o l’aigua, que comportarien l’arribada de noves empreses a la zona. Fins i tot noves infraestructures del port de Tarragona, com una ampliació

El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Saül Garreta, al seu despatx. ACN

Lamenta que no s’hagi comptat amb ells en la creació de l’Àrea Metropolitana de la terminal de la Boella o la creació de nous magatzems.

Amb tot, ha assenyalat que

com a port volen «ser part de la solució» i ha valorat que si la Laboral anés cap als barris de Ponent «cohesionaria els barris» de la zona.

El responsable portuari també ha expressat la seva sorpresa pel fet que no s’hagi comptat amb la infraestructura en les primeres conver-

ses que hi ha hagut per articular l’Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT). «Ens sobta que no se’ns hagi convidat perquè som estratègics.

No som el port de Tarragona, som el port de l’àrea metropolitana», ha exposat. En la seva opinió, l’APT té «una visió metropolitana» .

6

Divendres 26 de gener de 2024

L’escola Carmelites ja compta amb fins a 28 equips inscrits. Cedida

El desè campionat de robòtica de Lego se celebra demà al matí al Carmelites Educació La competició és classificatòria pel campionat territorial, que serà a Reus Redacció

El Teens’ Lab de BASF ofereix el primer contacte amb la química als adolescents Societat Des del 15 fins al 26 de gener, més de 300 estudiants tarragonins han participat en les activitats experimentals anomenades Teens’ Lab, impulsades per BASF. Els tallers de ciència se celebren als laboratoris de l’ETSEQ de la URV. L’ob-

jectiu d’aquestes activitats és orientar els joves perquè tinguin un primer contacte amb la química en un laboratori real. La iniciativa va arrencar a Tarragona l’any 2014 i des del seu inici ja hi han passat més de 2.400 estudiants. Redacció/Gerard Martí

La desena edició del Campionat de Robòtica Intern First Lego Carmelites se celebrarà demà al matí al saló d’actes Pare Palau de l’edifici de Secundària de Carmelites. La competició arrencarà a les 9.15 h i continuarà fins a les 11.30 h.

Cada any, el torneig gira al al voltant d’un tema relacionat amb com es pot transmetre una passió mitjançant les tecnologies STEAM per fer-ho arribar al màxim de gent possible. El funciona-

ment de la competició es basa en el fet que els alumnes han de realitzar dos proves.

Primer, una presentació d’un treball de recerca sobre el tema fixat per l’organització de la First Lego League.I la segona prova consisteix en el campionat de robòtica, superant unes proves amb un robot que ells mateixos han dissenyat. Aquesta competició està oberta a tothom que vulgui assistir a veure una activitat que a l’escola es treballa des de l’àmbit curricular en l’assignatura de tecnologia a 1r i 4t ESO.

En Comú Podem exigeix que la consellera Orts faci públic el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible Política El grup municipal d’En Comú Podem exigeix a la consellera de Mobilitat, Sònia Orts, que faci públic el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS). Els comuns ho reclamen perquè exposen que «el govern es va comprometre a no pintar més zones d’aparcament regulades fins a tenir el PMUS». En aquesta línia, la formació progressista

exposa que «l’afany recaptatori és evident i continua amb la pintura indiscriminada de places d’aparcament sense cap criteri de mobilitat». A més, els comuns remarquen la «incoherència» que per a ells suposa que l’entorn de Joan XXIII no entri en la Zona de Baixes Emissions, «però sí que pugui ser zona regulada». Redacció

Pinten noves zones regulades al Francolí Mobilitat

El Parc Francolí ha sumat més zones d’aparcament regulat en els darrers dies. Aquestes mesures es veuen «desmesurades» des del grup municipal d’Esquerra Republicana. «No té cap sentit pintar de blau carrers que no són comercials, no hi ha una necessitat real de rotació de vehicles», va apuntar la portaveu del grup, Maria Roig. Redacció/Cedida

Divendres 26 de gener de 2024

7

Les obres de l’últim tram del carril bici a Cambrils s’iniciaran el segon semestre Mobilitat Territori calcula que les obres del segment inicial, entre l’enllaç de la T-11 i Blancafort, acabaran «el mes que ve» El pressupost base supera els 4,1 MEUR i el termini d’execució és de 20 mesos

Sergi Peralta Moreno El carril bici que ha d’unir Reus i Cambrils va agafant forma. El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya apunta que les obres del tram inicial, entre l’enllaç amb la T-11 i la urbanització de Blancafort, acabaran «el mes que ve», mentre que vianants i ciclistes poden circular entre Blancafort i Aigüesverds des del passat novembre. D’altra banda, la previsió és que els treballs per a executar el tercer i definitiu segment, que connectarà Aigüesverds i la rotonda de l’A-7, en terme municipal de Cambrils, comencin el segon semestre d’aquest any.

L’expedient per a l’execució de la intervenció del tercer tram està, en aquests moments, en fase d’avaluació d’ofertes. Un total de dotze empreses s’han presentat al concurs públic, dividit en dos lots —l’obra civil o la senyalització, l’abalisament i

Els veïns mostren satisfacció amb el resultat dels dos trams inicials de la via meti, s’habilitarà una secció de 3 metres compartida per a usuaris que es desplacin tant a peu com amb bicicleta. Un sistema de contenció de vehicles separarà aquest carril del trànsit motoritzat.

Fotografia de dilluns, amb els operaris continuant treballant en la primera part del carril. Gerard Martí

les defenses—. El pressupost base és de 4,14 milions d’euros (IVA inclòs) i el termini màxim per completar l’actuació, de 20 mesos. Cal recordar que

aquesta part del vial tindrà 4,4 quilòmetres de longitud, discorrerà en paral·lel a la carretera TV-3141 i, sempre que es pugui, presentarà dos

carrils d’1,5 metres per al pas dels ciclistes i un d’addicional, també d’1,5 metres, per a l’ús exclusiu dels vianants. En zones on l’orografia no ho per-

Satisfacció dels veïns D’altra banda, els residents de les urbanitzacions d’Aigüesverds i de Blancafort i els socis del Club Tennis Reus Monterols són a prop de poder apropar-se al Santuari de Misericòrdia a peu o amb bicicleta amb seguretat. Els operaris

ultimen els detalls per inaugurar el primer tram del carril i els portaveus veïnals mostren satisfacció pels resultats que veuen, a falta d’asfaltar el vial i acabar de senyalitzar-lo.

«Està quedant molt maco, està molt bé», valora la presidenta de l’associació de veïns (AV) de la urbanització de Blancafort, Elena Mestres, qui, alhora, apunta que sempre hi ha hagut «bona comunicació» amb els responsables del projecte. El president de l’AV Les Palmeres d’Aigüesverds, Marcos Massó, coincideix a expressar que «ha quedat molt bé» i remarca que també s’ha instal·lat enllumenat nou al primer segment i que les obres «no han molestat gaire». «També és un gran favor per al Monterols, ja que molts nois baixen i pugen a peu i, quan acabin els treballs, podran fer-ho amb tranquil· litat», conclou. Avui està prevista una visita de la consellera de Territori, Ester Capella, a les obres.

Huguet: «Perquè un senyor sigui polític, se li poden perdonar els delictes?»

Política El diputat del PP analitza a Reus les «veritats i mentides» de la llei d’amnistia Sergi Peralta Moreno

El CdL troba una carta sobre Pi i Margall Cultura El Centre de Lectura ha encetat la segona fase del projecte de catalogació i digitalització de l’arxiu històric i ja s’ha topat amb sorpreses. Un dels documents que ha recuperat és una carta en què s’anunciava la visita de l’expresident de la Primera República Espanyola, Francesc Pi i Margall, a l’entitat el 18 gener del 1901, mesos abans de la seva mort. SPM/Cedida

Pere Lluís Huguet, diputat del PP per Tarragona i portaveu adjunt a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, va visitar ahir l’antic hospital de Reus per compartir amb una trentena de simpatitzants la seva anàlisi sobre «les veritats i mentides de la llei d’amnistia». Assenyalà que la llei, que passarà pel Congrés la setmana vinent, «atempta contra un principi essencial de qualsevol democràcia, que és la igualtat».

«Perquè un senyor sigui po-

lític, se li poden perdonar els delictes?», es preguntà.

Huguet centrà la intervenció a explicar «per què creiem que és institucional». «Ho creiem nosaltres i fa quatre dies ho creia el PSOE», afegí. Huguet comentà que «la Constitució no preveu l’amnistia» i apuntà que, a més, es va eliminar d’entre les causes d’extinció de la responsabilitat penal amb la reforma del Codi Penal del 1995 «perquè estaven tots convençuts que era anticonstitucional». El diputat comentà que la Constitució «estableix la impossi-

Pere Lluís Huguet, durant la intervenció a l’antic hospital. Gerard Martí

El diputat creu que Pedro Sánchez «està posant en perill l’estat de dret»

bilitat d’indults generals» i, en conseqüència, s’entén que tampoc permet el grau superior. «Pedro Sánchez està posant en perill l’estat de dret de la nostra democràcia», acabà.

8

Divendres 26 de gener de 2024

Faran arribar audiòfons a persones amb risc d’exclusió

Sergi Peralta Moreno

O

mar Marín «tota la vida» havia tingut el colesterol alt.

«Feia deu anys que em sotmetia a tractaments que no eren efectius, que no me l’abaixaven», relata. Li recomanaven tenir una vida activa i saludable. Va ser en una visita al pediatre que a la seva filla li van detectar que tenia, també, els nivells elevats. «No quadra, no està bé», va pensar el metge. Es van posar en contacte amb la Unitat de Lípids de l’Hospital Sant Joan de Reus i les anàlisis van ser concloents: era una patologia genètica. «Jo ho he portat als meus dos fills, tots dos tenen colesterol», expressa Marín.

La hipercolesterolèmia familiar (HF) és una malaltia hereditària que es caracteritza per elevacions importants en els nivells de colesterol LDL a la sang des del naixement. En conseqüència, el risc de patir una afectació cardiovascular és alt. Es calcula que afecta 1 de cada 250 persones, però el nombre de diagnòstics és inferior al 10%.

Per combatre el desconeixement i la desinformació, va néixer, a Reus, l’Associació Catalana de Pacients d’Hipercolesterolèmia Familiar (ASCAHIFA), presidida per Marín. «Creiem que l’HF afecta molta gent i que no es coneix; per això, una de les tasques que volem fer és difondre l’existència de la malaltia, que s’investigui, i que si hi ha un pacient amb colesterol, es miri si a la família hi ha algun altre afectat, perquè està infradiagnosticada», relata el president d’ASCAHIFA. Marín comenta que l’HF «et condiciona la vida» i obliga a mantenir controls rutinaris «perquè tens més risc de patir malalties cardi-

Fotografia de grup de membres de l’ASCAHIFA, que volen difondre informació sobre l’afectació, també, entre els professionals sanitaris. Cedida

Salut

Tenir el colesterol alt per genètica L’ASCAHIFA, l’associació de pacients d’hipercolesterolèmia familiar, dona a conèixer una patologia «infradiagnosticada»

ovasculars». A banda de tenir una vida sana i esportiva, es recomana als pacients que no fumin i s’hauran de sotmetre a tractaments —per exemple, via oral o injectable— perquè els nivells de colesterol estiguin «en un llindar normal», apunta. El president d’ASCAHIFA té la sensació que l’HF és poc coneguda, fins i tot, per als professionals sanitaris.

«A mi ningú m’havia parlat d’hipercolesterolèmia familiar fins fa quatre dies, fins que vaig entrar a la Unitat de Lípids», detalla. «Els pediatres han de saber que si hi ha algun nen amb colesterol alt, possiblement serà congènit i pot ser que els pares també tinguin colesterol», afegeix.

L’HF es transmet de pares a fills en un 50% de les ocasions.

Agenda

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats

- Estrena del documental ‘MED 2050 més peixos que plàstic al mar’. 27 de gener 17:30h - Museu del Port – Documental de l’ONG Good Karma Projects. Sense reserva prèvia.

Exposicions (Entrada lliure) - Exposició ‘MED 2050 Good Kharma’. Museu del Port – Mostra oberta fins l’11 de febrer.

- Exposició ‘Retrospectiva d’un llegat’ de Josepa Miró. Tinglado 1 –Mostra oberta fins al 25 de febrer.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 25 de gener a l’1 de febrer de 2024

Segueix-nos!

Si no es tracta de forma adequada, es poden patir malalties cardiovasculars Així mateix, una altra de les seves voluntats és que la població conegui de l’existència de l’associació per tenir un referent que l’informi, l’as-

sessori i li doni a conèixer on es pot adreçar. Amb aquesta intenció, l’entitat està treballant en uns díptics que vol fer arribar a consultes mèdiques perquè estiguin a l’abast de la població. Una tercera meta és «igualar-nos amb la resta de comunitats autònomes», és a dir, que a l’Estat tothom pugui tenir accés a la medicació en igualtat de condicions.

A principis de gener, l’ASCAHIFA tenia al voltant de 40 socis, tots ells, pacients.

L’entitat també compta amb un comitè assessor que els detalla els nous tractaments i avenços científics. «El 2024, volem continuar creixent i arribar al màxim nombre de professionals i de gent per difondre la patologia», conclou Marín. Les persones amb HF o interessades poden contactar amb l’associació a través del correu ascahifa@gmail. com o al web www.hipercolesterolemiafamiliar.org.

Solidaritat La Fundació la Caixa i GAES, en col· laboració amb CaixaBank i CaixaBank Payments & Consumer, han contribuït amb un total de 10.000 euros perquè la Fundació Pere Mata disposi d’audiòfons subvencionats adreçats exclusivament a persones amb risc d’exclusió social que necessiten els aparells amb urgència i que no hi tenen accés en condicions habituals. Fundació Pere Mata ha rebut el suport de la Fundació la Caixa amb una aportació de 10.000 euros, per a la compra d’audiòfons subvencionats a través de l’Àrea Social de GAES. L’acció s’emmarca en el programa Fórmula Solidària de CaixaBank, que canalitza fons de la Fundació la Caixa i els suma a les aportacions d’empreses i particulars perquè les entitats disposin dels mitjans per continuar treballant en benefici de les persones. Redacció

El JoveReusFest promourà festes saludables i lliures d’alcohol Festa Promoure festes saludables per a joves i lliures d’alcohol i fum. Aquest és l’objectiu del projecte JoveReusFest, organitzat per la regidoria de Joventut de l’Ajuntament i que es presentà ahir en societat. El primer d’aquests esdeveniments es durà a terme en el marc de Carnaval. Serà el divendres 9 de febrer. De 19 a 22 hores, a la Palma tindrà lloc el JoveReusFest Carnaval, una festa de disfresses per a joves nascuts els anys 2008, 2009 o 2010.

L’entrada costarà 3 euros i inclourà refresc i got. L’única condició imprescindible per a poder gaudir del xou és que tots els assistents han d’anar disfressats. Es pot fer formalitzar la participació a través de l’enllaç https://inscripcions.reus.cat/jovereusfestcarnaval o físicament, comprant les entrades al Racó de La Palma, de dimecres a dissabte a partir de les 18.30 hores. Redacció

Divendres 26 de gener de 2024

9

La diada de la Bisbal es farà enguany a la tarda per evitar les hores de més calor Castells L’Ajuntament i la colla amfitriona sostenen que cal deixar de fer castells a les dotze del migdia «per responsabilitat» ACN La històrica diada castellera del 15 d’agost a la Bisbal del Penedès deixarà de celebrar-se a les dotze del migdia i a partir d’aquest estiu començarà a les sis de la tarda. El canvi forma part del protocol que han acordat l’Ajuntament i la colla amfitriona, els Bous, per definir el desenvolupament d’una jornada que any rere any ha estat marcada per temperatures superiors als 30 graus. «Tocava fer un canvi d’horari per responsabilitat», sosté l’alcaldessa de la Bisbal, Agnès Ferré.

El protocol neix a petició dels Bous de la Bisbal per tal «d’adaptar la diada a les necessitats actuals i millorar el ritme de les actuacions».

«Agilitzem, clarifiquem i modernitzem la diada castellera», recull el document pactat entre el consistori i la colla amfitriona, i acceptat per les colles participants.

El canvi més substancial és

Sempre Salou torna a alertar sobre la paràlisi de Hard Rock Municipal Els regidors de Sempre Salou, Marc Montagut i Eduardo Abenójar, van visitar ahir els terrenys del projecte Hard Rock per denunciar «la paràlisi d’una inversió prioritària que està en risc perquè la Generalitat mai ha vist amb bons ulls l’oportunitat de desenvolupament econòmic per al territori» va dir Montagut. «No entenem per què el Pla Director Urbanístic està estancat. La paràlisi del Hard Rock torna a posar en evidència un Govern que és un desastre en la qüestió de gestionar amb eficàcia els grans desafiaments de país», va afegir Montagut.

l’endarreriment de les actuacions. Històricament la petita Plaça Sant Jordi de la Bisbal, mancada d’ombres, ha reunit cada 15 d’agost les quatre colles i centenars d’aficionats als castells. Tot i l’èxit, participants i públic coincidien en una mateixa queixa: la calor extrema. Les elevades temperatures sumades a la lentitud de construcció d’alguns castells de màxima dificultat, eternitzava l’actuació en plena franja horària sufocant.

«Anys enrere es feien uns castells més bàsics, però ara les colles participants sovint porten construccions de gamma extra que requereixen molta més estona», apunta l’alcaldessa, que admet que el context de canvi climàtic els ha empès a fer un canvi d’hora «molt demanat per totes les colles i pel públic». Per guanyar agilitat, el protocol estableix que a les 18 h hauran de sonar les gralles del primer castell. Tan bon punt acabi de sonar la música de la primera

Nova temporada

Més de 70 colles es reuniran a la Nit de Castells Més de 70 colles assistiran a la 17a Nit de Castells, que se celebrarà demà al Centre Cultural de Valls. Durant la gala es lliuraran onze premis, entre els quals destaca el nou Premi Pere Català Roca, que es concedirà a un fotògraf que hagi destacat per les seves aportacions a la temàtica castellera. Els guardons han estat decidits per set jurats diferents: cronistes castellers, colles de gamma extra, la Junta de la Coordinadora de Colles Castelleres, el Baròmetre Casteller, TAC 12, la Regidoria de Turisme i el Consell Assessor de la Revista Castells.

3 de 9 amb folre de la Vella de Valls a la Bisbal del Penedès. ACN

El protocol designa una Cap de Plaça per controlar els ‘timmings’

construcció, haurà de començar el toc de gralles de la segona colla. Això implicarà que les colles estiguin preparades amb molta antel·lació. El protocol també designa una persona com a Cap de Plaça per controlar aquests timmings.

El document també deixa per escrit que la diada funcionarà amb el sistema de rondes tarragoní: les colles tindran fins a cinc rondes per aixecar tres castells. Si alguna colla completa les tres construccions abans d’esgotar les cinc rondes, podrà alçar el pilar –si és de més de sis pisos– abans d’esperar a la ronda dels espadats. Haver desmuntat tres peus, fer un intent o un intent desmuntat serà motiu per saltar de ronda.

Torredembarra engega una prova per aprofitar els fruits del municipi Societat L’acció es durà a terme als tarongers, les oliveres i els garrofers Redacció Els tarongers de l’Escola Antoni Roig, avinguda de Pompeu Fabra i la plaça del Castell de Torredembarra han estat espigolats per un grup de voluntaris de la Fundació Espigoladors. Es tracta d’una prova pilot per a l’aprofitament dels fruits dels arbres que es troben en espais públics del municipi. L’han engegat l’Ajuntament i Espigoladors per establir un acord per a la recollida de fruits dels tarongers, les oliveres i els garro-

fers. Amb aquestes accions, els fruits que no es collirien es converteixen en un recurs alimentari, com ara melmelades en el cas de les taronges amargues que s’han espigolat, amb una finalitat social, evitant que acabin com a residus i lluitant contra el malbaratament alimentari.

En aquest tipus de projectes, el voluntariat que du a terme l’acció d’espigolar forma part del teixit associatiu del municipi i és l’Ajuntament qui es fa càrrec del procés de transformació, com per

Una part del grup de voluntaris de la Fundació Espigoladors a Torredembarra. Ajuntament de Torredembarra

exemple, convertir les taronges amargues en melmelada, olives en oli, garrofes en farina, etc. Alhora, estableix la seva distribució final amb objectiu social. Torredembar-

ra compta amb 29 tarongers, 259 oliveres i 152 garrofers en espais públics.

Aquesta primera acció a l’Escola Antoni Roig ha comptat amb la visita de la

regidora de Sostenibilitat, Angie Muñoz; la d’Acció Social, Marga Rovira, i el de Participació Ciutadana, Joel Ramírez, per conèixer de primera mà el projecte.

10 Divendres 26 de gener de 2024

Enginyers i AEQT acorden treballar per la formació

PortAventura presenta la nova marca hotelera Ponient Hotels Oci

Empresa L’acord fomenta les sinergies entre ambdues entitats Redacció Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) i l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) van signar dimecres el primer conveni que permetrà treballar conjuntament en l’àmbit de la formació tècnica. Ambue s entitats apunten que l’acord «segella una aliança basada en una prospectiva de les necessitats del mercat laboral i dels seus professionals que arriba en un moment clau i que servirà per continuar impulsant el coneixement i la formació tècnica». Alhora,

afirmen que «la formació és un aspecte primordial per a la competitivitat de les empreses i dels seus professionals», sobretot «en un entorn empresarial dinàmic i canviant on la tecnologia juga un rol fonamenal». A més destquen que «és essencial comptar amb professionals capacitats i actualitzats en coneixements tècnics i habilitats per a la supervivència de les organitzacions».

La presidenta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Maria Salamero, assenyalava que «s’ha vist que el coneixement s’ha de

Representants d’ambdues empreses després de la signatura del conveni. Cedida

mantenir i enriquir al llarg de la vida professional tant en formació contínua de curta durada com en formació més llarga durada. Aquesta necessitat d’actualització neix d’un coneixement més tècnic, normatiu i d’habilitats i junts, entre l’AEQT i l’EIC, podem fer que es transmeti i es tras-

lladi entre els professionals».

Salamero també destacava l’aliança com estratègica entre les entitats i afegint que és «necessària per al progrés i la transició ecològica justa», seguint els objectius de desenvolupament sostenible.

Per la seva banda, el president de l’AEQT, Ignasi Caña-

gueral, apunta que «l’EIC ens aportarà valor en el coneixement tècnic, ens donarà més potència pel que fa a la valoració del talent i podrem fer més cursos a mida del que necessitem al sector i donarem més creativitat, més innovació a la part de formació tècnica que és tan necessària».

PortAventura World ha presentat una nova marca d’hotels vacacionals i d’oci familiar que recull la selecció d’hotels sota gestió fora dels límits del resort.

L’empresa apunta que Ponient Hotels by PortAventura World «té un clar enfocament en el turisme de sol i platja conjuntament amb l’entreteniment del resort de PortAventura» i compta actualment amb tres allotjaments: l’Hotel Ponient Vila Centric, a Vila-seca; l’Hotel Ponient Dorada Palace i l’Hotel Ponient Piràmide, tots dos a Salou. L’objectiu de la nova marca és «oferir als visitants de la Costa Daurada una experiència excepcional, combinant la diversió dels parcs temàtics amb el fet de gaudir d’unes vacances en família o parella».

En aquest sentit, les estades inclouen les entrades de 1, 2 o 3 dies i trasllats gratuïts als parcs, a més de descomptes addicionals. Redacció

de la Cala, diumenge.

L’Ametlla de Mar dona avui el tret de A partir de la pròxima setmana, orquestres com Centauro, Akelarre, sortida a la Festa Major de la Candelera Atalaya, Nueva Etapa o Di-Versiones

Festivitat Els actes centrals se celebraran la pròxima setmana Redacció Els carrers de l’Ametlla de Mar s’ompliran de festa a partir d’aquesta tarda i fins al pròxim diumenge, 4 de febrer.

La Cala dona avui el tret de sortida a la Festa Major de la Candelera.

Si bé els actes comencen

oficialment el pròxim dimecres, dia 31, amb el pregó –que anirà a càrrec de la Banda de la Cala, una entitat que compleix 40 anys–, aquest cap de setmana ja es podrà agafar el pols a la Candelera. Aquesta nit es podrà gaudir d’un concert gratuït de Som rock i el tribut a Lady Gaga. Per a

demà a la nit s’ha programat el concert de The Baldats i Tokyo Band, que anirà seguit d’una sessió de Dj Mireia DG. Altres propostes que es podran viure seran la IV Trobada de Gegants i el Correbars amb la xaranga Suquet Calero, demà; i el Concert Ballador de Festa Major amb La Banda

actuaran a l’Ametlla de Mar i es complementaran amb les sessions DJ’s, destacant la Festa Happy Star Tour o el concert Tribut a Queen.

La gastronomia també juga un paper destacat. Els tradicionals pastissets i corassons no poden faltar. Dijous, 1, la tonyina pren protagonisme amb una degustació gentilesa de Grup Balfegó i un maridatge de vins de la Terra Alta.

Les cercaviles i xarangues ompliran de vida els carrers de la cala. Cedida

Divendres 26 de gener de 2024

Deu municipis tarragonins acolliran un estudi per descobrir per què emmalalteix la població Salut A la ciutat de Tarragona es farà a la zona de Sant Salvador i Sant Ramon Redacció El barri de Sant Ramon i Sant Salvador de Tarragona acollirà un macroprojecte per estudiar les causes de les malalties entre la població al Camp de Tarragona.

El programa s’anomena Cohort IMPaCT i, durant vint anys, es farà un estudi exhaustiu que analitzarà les causes i l’evolució de la salut dels participants. La investigació, impulsada per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació i Universitats, s’iniciarà també a nou municipis del Camp de Tarragona i hi participaran 4.000 usuaris. De fet, el projecte ja s’ha posat en marxa aquesta setmana als Pallaresos, Constantí, el Morell, Vilallonga del Camp, el Rourell, la Secuita, Perafort, la Pobla de Mafumet i els Garidells.

Actualment, s’estan seleccionant aleatòriament els milers de persones d’aquestes àrees que hi participaran. Els impulsors del projecte han remarcat que no es tracta d’una cohort de voluntaris sinó que se seleccionaran les persones per tal que siguin representatives «És el primer gran projecte a l’altura d’altres països europeus; fins ara molts dels resultats aplicats venen de cohorts estrangers sense saber

El Casal Cultural de la Pobla de Mafumet s’omplirà aquest dissabte amb les sonoritats de Refugi, el nou projecte musical en solitari de Sergi Carbonell (Ribes de Freser, 1986). Es tracta del cinquè treball personal de l’artista. Així doncs, el cofundador i compositor de Txarango, s’embarca en un projecte de redescober-

Spar inaugura un nou supermercat a Alforja Municipal Alforja va inaugurar ahir un nou supermercat Spar. L’alcalde del municipi, Joan Josep Garcia Rodríguez, va fer ahir el tall de cinta acompanyat de diversos veïns que també van voler acudir a les instal·lacions. El supermercat compta amb un aparcament exterior i places per a persones amb mobilitat reduïda. Redacció

EDICTE El Ple de l’Ajuntament d’Alcover, en sessió de data 8 de setembre de 2023, va aprovar inicialment l’expedient de modificació puntual número 18 del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), consistent en la reordenació de l’illa de les escoles, el qual se sotmet a consultes de les administracions públiques afectades i del públic interessat, així com, a informació pública pel termini d’un mes durant el qual es poden presentar les al·legacions que es considerin adients.

Així mateix, va acordar suspendre pel termini d’un any, d’acord amb el plànol de suspensió de llicències inclòs al documenta de la modificació puntual, la tramitació de plans especials urbanístics, de projectes d’actuació específica, l’atorgament de llicències d’edificació, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos i d’altres autoritzacions municipals connexes amb l’objecte de la modificació puntual.

Això d’acord amb el que estableix l’apartat 4 de l’article 102 del Reglament de la Llei d’urbanisme, que permet tramitar els instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.

El programa busca estudiar les malalties comunes, com l’obesitat, però també altres com les cardiovasculars o el càncer. ACN

«És el primer gran projecte a l’altura d’altres països europeus» si s’adapten a la nostra població», va explicar l’investigador principal del programa, Josep Basora. El responsable també va detallar que començaran a estudiar les malalties comunes, com ara l’obesitat, però

també altres com les cardiovasculars o el càncer. Les malalties mentals també seran un àmbit d’estudi prioritari. «És un estudi que vol comprendre les causes de les malalties i les condicions de salut, fem molt èmfasi en tot allò que acompanya a l’envelliment de la població, estudiant el deteriorament funcional associat a l’edat, així com influencien les desigualtats socioeconòmiques a l’estat de salut», va

subratllar l’investigador principal del projecte.

Crida a la gent jove A tota Catalunya, es farà seguiment de 24.000 persones i al conjunt de l’Estat de 200.000.

Segons va explicar la investigadora IDIAPJGol i coordinadora IMPaCT Catalunya, Marina Esquerrà, la mostra es fa a un ampli rang de persones, amb edats compreses entre els 16 i 79 anys. Totes elles res-

Sergi Carbonell fa parada dissabte a la Pobla de Mafumet amb el seu disc ‘Refugi’ Música

11

ta personal que l’ha portat a allunyar-se de la música festiva a i convida a un viatge cap a un univers poètic ple de sonoritats delicades i sensibles.

L’actuació, que tindrà lloc dissabte a les 22 h, té les entrades a la venda per 5 euros al portal web poblamafumet. koobin.cat. L’Ajuntament destinarà la recaptació íntegra a causes benèfiques. Redacció

El cantautor Sergi Carbonell. Cedida/Xevi Abril

pondran primer qüestionaris i després participaran en exploracions físiques i proves fisiològiques, així com en anàlisi de biomarcadors. Aquestes proves es duran a terme al mateix centre d’atenció primària, des d’on es coordina la investigació. Esquerrà va fer una crida a la població més jove perquè hi participi, ja que els interessa fer un seguiment de la seva salut durant els vint anys que s’allargarà el macroestudi.

La documentació completa de l’expedient es pot consultar a les oficines de l’Ajuntament d’Alcover, a la Pl. Nova, núm.3, de dilluns a divendres, de les 9 a les 14 hores i al web ajuntament@alcover.cat (https://www.seu-e.cat/ca/web/ alcover/govern-obert-i-transparencia/ accio-de-govern-i-normativa/urbanisme/ planejament-urbanistic).

Contra l’acord de suspensió de llicències, per tractar-se d’un acte administratiu de tràmit qualificat, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva notificació.

Alternativament, i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia següent de la seva notificació.

Contra la resta d’acords, per tractar-se d’actes administratius de tràmit no qualificats, no procedeix la interposició de cap tipus de recurs.

Alcover, a 24 de gener de 2024 Robert Figueras Roca Alcalde

12 Divendres 26 de gener de 2024

Salou

L’humor de José Corbacho i David Fernández enceta la Festa Major Acte destacat Els dos còmics i monologuistes seran els encarregats de pronunciar el pregó avui al TAS A. Ferran Els riures seran els grans protagonistes de l’inici de la Festa Major d’Hivern de Salou. El municipi dona avui el tret de sortida a més de 10 dies de gresca, en els quals s’han programat una setantena de propostes gratuïtes pensades per a tots els públics. L’arrancada de la Festa Major es fa amb un dels plats forts del programa: el Pregó. Enguany, els encarregats de convidar a tots els salouencs i salouenques a viure amb intensitat la Festa

Major seran dos humoristes de primer nivell en l’escena estatal: José Corbacho i David Fernández.

Corbacho i Fernández, conegudíssims monologuistes i companys en moltes aventures artístiques tant televisives com teatrals, pujaran a l’escenari del Teatre Auditori de Salou per a delectar al públic amb una bona dosi d’humor.

El pregó començarà a les 8 del vespre, si bé l’accés al TAS estarà obert mitja hora abans per a l’accés del públic.

En acabar del pregó, els

La Festa Major d’Hivern és un gran aparador per la cultura popular

Fernández i Corbacho oferiran una Nit d’humor avui a les 10. Cedida

grans protagonistes de la nit es dirigiran a l’exterior del Teatre Auditori, on encendran la Gran Traca d’inici de Festa

Major. I tots aquells que tinguin més ganes de riure amb les ocurrències de Corbacho i Fernández podran fer-ho a gada, sumar en seguretat.

Així mateix, expliquen que el fet de disposar d’aquesta nova ubicació al passeig, els permetrà poder aplegar a més públic. Les previsions indiquen que entre la desfilada i l’Espai de la Festa, en el qual 25 establiments oferiran propostes de restauració i oci de l’1 al 3 de febrer al passeig, podrien passar-hi unes 40.000 persones.

Un total de 28 colles i 3.000 participants desfilen a la festa del Cós Blanc. Cedida - Aj. Salou

El passeig Jaume I serà l’epicentre de la desfilada del Cós Blanc Novetat S’ha canviat la ubicació per a guanyar en seguretat Anna Ferran La desfilada i festa del Cós Blanc és sempre el punt àlgid de la Festa Major d’Hivern de Salou. Enguany, però, aquesta gran festa de llum, so, disfresses i confeti és la protagonista de la principal novetat que s’ha introduït en el programa d’actes. I és que canvia d’ubicació i es durà a terme al passeig de Jaume I. L’acte es farà el dissabte 3 de febrer, començarà a les 7 de la tarda des del passeig i passarà també pels carrers Illes Balears, Major i Girona per a tornar al passeig.

En els seus inicis, la desfila-

da es duia a terme al carrer Barcelona, una de les artèries principals de Salou. Amb la consolidació i creixement de la festa, ja es va traslladar al carrer Ciutat de Reus, on s’ha dut a terme els darrers anys. Malgrat el canvi, el poder de convocatòria del Cós Blanc –l’any passat va atreure a més de 30.000 espectadors, als quals cal sumar-hi els més

Es calcula que enguany es poden arribar a aplegar 40.000 assistents

de 3.000 participants de les 28 colles implicades–, ha fet necessari un nou canvi d’ubicació.

Des de l’Ajuntament, expliquen que celebrar la desfilada del Cós Blanc al passeig Jaume I permetrà oferir més espai tant al públic assistent com a les colles. Al disposar de més espai, es guanyarà comoditat i, sobretot, seguretat.

I és que aquesta és una de les prioritats del consistori. Per això ha treballat per a trobar una fórmula que permeti mantenir intacta l’essència del Cós Blanc, amb les colles com a protagonistes i, a la ve-

Una festa sostenible Salou està fent una aposta ferma per avançar en matèria de sostenibilitat i una mostra d’això es podrà veure durant la desfilada del Cós Blanc. Tot el confeti que es llençarà serà biodegradable, de manera que si cap trosset anés a parar a prop de la platja, no suposaria un impacte per al medi natural.

Cós Blanc Xic’s La desfilada del dissabte a la tarda és el moment culminant del Cós Blanc, però la canalla salouenca té una cita el dia abans, amb la Gran Festa del Cós Blanc Xic’s. L’Envelat s’omplirà de gom a gom, el divendres 3 de febrer, per a gaudir amb l’actuació de Pep Callau; la Confetina, el Rocky i el Pirata Dragut, que faran ballar als més petits, i també als pares. A més, la festa comptarà amb la participació del Grup de Tabalets dels Diables de Salou. Començarà a dos quarts de 6, però les portes s’obriran mitja hora abans.

partir de les 10 de la nit. I és que l’Envelat de la Festa Major, que estarà ubicat al passeig Jaume I, acollirà una Nit d’humor, en la qual l’humorista Tomás García se sumarà als dos mestres de l’humor.

Reivindicar la tradició Un any més, la Festa Major

d’Hivern serà un aparador per a la tradició i la cultura popular. Avui, just després del pregó, es donarà la benvinguda a les noves pubilles i hereu –enguany, alumnes de l’Escola CEIP Salou i de l’IES Jaume I– que representaran Salou, durant dotze mesos.

Al llarg de les pròximes jornades, els elements del Seguici tindran un protagonisme especial. Demà al matí, per exemple, es durà a terme la Cercavila d’elements popular.

A la tarda, les entitats de cultura popular oferiran tallers als passadissos del TAS per a donar a conèixer la seva activitat a infants i famílies. Diumenge, serà el torn de la Trobada Gegantera i la ballada de sardanes. El dia 4, els Diables Maleïts, les Bruixes Latemó, el Xaloc i La Morena de Salou ompliran de foc i pólvora els carrers de Salou.

El concert de Buhos, Queen for Kids i les actuacions de grups locals, propostes musicals Música Es faran tots a l’Envelat del passeig A. Ferran La música serà, un any més, un dels grans atractius de la Festa Major d’Hivern de Salou. El concert més destacat és el que oferiran demà Buhos. Els de Calafell actuaran a l’Envelat a partir de les 11 de la nit. Aquesta, però, no serà l’única proposta musical. El dimarts, la canalla podrà aproximar-se al repertori de la mítica banda de Freddie Mercuri amb l’espectacle Queen for Kids, a partir de dos quarts de 6 de la tarda.

A Salou, les festes majors, tant d’hivern com d’estiu,

són sempre un escenari per a donar a conèixer el talent local. Enguany, solistes i bandes salouenques oferiran un concert el dimecres 31 a la nit.

Pujaran a l’escenari Saik Promise, Isaac Aiem, Òscar Silva, Rosendo i Acapella Academy.

A tot això, cal sumar-hi els concerts i balls d’orquestres.

La Nueva Alaska posarà el ritme al ball de colles, dijous 1. L’endemà serà el torn del Gran Ball amb la Swing Latino. Dissabte 3, passarà per l’Envelat l’Orquestra Montgrins i diumenge es podrà gaudir de la Nova Blanes, a la tarda i la Metropol a la nit.

S’incorporen espais inclusius i un punt lila i multicolor en els actes centrals Festivitat Un dels objectius de l’Ajuntament ha estat fer d’aquesta una Festa Major inclusiva. És per això que s’habilitarà una zona amb tarimes, al carrer Joan Miarnau Ciurana (prop de l’hotel Blaumar) perquè les persones amb discapacitat puguin veure el Cós Blanc. A més, també es reservarà una zona d’aparcament especial

per a aquestes persones que portin vehicle, al carrer Illes Balears. A tot això, cal sumar-hi que per a garantir que aquestes siguin unes festes lliure d’agressions i discriminacions masclistes i lgtbifòbiques, hi haurà un punt lila i multicolor a l’Envelat, les nits del 26 i 27 de gener, i 1, 2 i 3 de febrer; i durant tot el dia del Cós Blanc. A. Ferran

Divendres 26 de gener de 2024

13

14 Divendres 26 de gener de 2024

Salou Programa d’actes

Un esclat de festa, color i alegria omplirà Salou fins al 5 de febrer Tallers virtuals de Festa Major A les xarxes socials del Club Xic’s.

Tallers virtuals Instagram / X: @ xicssalou Facebook: @salou.xics.

Xic’S! Seguiu-nos a les xarxes socials! Cada dia compartirem uns tallers que segur que us agradaran!

Exposició del Seguici Festiu Al passadís del Teatre Auditori de Salou (TAS).

Torna la fira Xic’s a Salou.

Al passeig Jaume I. Vine al passeig Jaume I a gaudir d’atraccions i diversió.

divendres26 Xocolatada a la fira Xic’s 17.30 h: Passeig Jaume I.

Per a tota la canalla! No t’ho perdis!

Existències limitades.

Pregó de Festa Major amb José Corbacho i David Fernández i presentació de les pubilles i l’hereu de Salou 20 h: Teatre Auditori de Salou.

Entrada lliure. Les portes s’obriran a les 19.30 h i fins a esgotar l’aforament.

Gran Traca d’inici de Festa Major Seguidament: davant del Teatre Auditori de Salou.

Nit d’humor amb José Corbacho, David Fernández i Tomás García 22 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Entrada lliure. Les portes s’obriran a les 21 h i fins a esgotar l’aforament.

Festa El Momentazo 01 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Reviu la millor música dels anys 80, 90 i 2000. Entrada lliure. Aforament limitat.

dissabte27

Cercavila del Seguici Festiu 10.30 h: davant del Teatre Auditori de Salou.

Regala’m el teu xumet! Durant la cercavila, tots aquells nens que vulguin podran donar el seu xumet a la Morena de Salou. Recorregut: Sortida davant del Teatre Auditori de Salou (TAS), Via Roma, Via Aurèlia, c.

Pere Martell fins a la Torre Vella.

Ball de lluïment del Seguici Festiu 12 h: Torre Vella

Recepció de l’alcalde i de la corporació a les entitats i associacions salouenques, amb motiu de la Festa Major 13 h: Torre Vella

17.30 h: plaça del Carrilet i carrers del nucli antic.

Amenització musical, a càrrec de Blue Alley Quintet.

dimecres31

A càrrec de l’Associació Sal-i-Ou. Bestiari, balls tradicionals i populars.

Tornem-hi, més Tallers de Festa Major 17 h: Espai d’Infància Estació del Carrilet.

XV Mostra i tallers per a petits i grans. Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou De 17 a 20 h: al passadís del Teatre Auditori de Salou.

Vine a gaudir dels tallers per conèixer la cultura popular de Salou.

Tallers diferents per passar una tarda ben festiva. Entrada lliure.

Aforament limitat.

Salta Xic’s 17 h: plaça del Teatre Auditori de Salou.

Comèdia solidària Un avi, un somriure 17.30 h: Casal de la Gent Gran

Vine a saltar, a jugar i a divertir-te als inflables. A més, podràs degustar una xocolata calenta si participes als tallers de la Xarxa.

A càrrec del còmic Miquel Espejo.

Adreçada a la gent gran. Entrada lliure. Aforament limitat.

Balla els balls i xocolatada De 17.30 a 18.30 h: Plaça del Carrilet.

Inici XXV Torneig 24 h Futbol Sala 17 h: Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre.

A càrrec de l’Associació Sal-i-Ou. Bestiari, balls tradicionals i populars.

Ball folk 20.30 h: plaça del Teatre Auditori de Salou.

Taller: Màscares i literatura de Carnaval 18 h: Biblioteca Municipal Pública de Salou.

Organitza: Associació Sal-i-Ou. Bestiari, Balls Tradicionals i Populars.

Activitat per a adults. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca.

Buhos, en concert 23 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Actuació de la Mulassa, els Nanos i la geganta Europa de Salou 18.30 h: plaça del Carrilet i carrers del nucli antic.

Festa disco 01.30 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

A càrrec de l’Associació Sal-i-Ou. Bestiari, balls tradicionals i populars.

diumenge28 Torneig de petanca De 9 a 14 h: pista del Parc, davant de l’Ajuntament (c.

Pere Galés).

Inscripcions el mateix dia al Parc. A càrrec del Club de Petanca de Salou.

XXIV Pedalada Popular de Festa Major 10.30 h: plaça de la Segregació (davant del Pavelló).

Imprescindible portar casc els menors de 16 anys. A les 9.30 h, recollida de dorsals (davant del Pavelló). Al finalitzar la Pedalada hi haurà BOTIFARRADA per a tots els participants. Organitza: Regidoria d’Esports i Club Triatló Costa Daurada.

XXXVII Trobada de Gegants 11.30 h: Plaça de la Pau. Venda i degustació de vins.

Recorregut: Inici a la pl. de la Pau, c.

Francolí, c. Barcelona fins a la rotonda amb Via Roma i tornada pel c. Barcelona, c. Francolí i final a la pl.de la Pau.

Ballada de sardanes 12 h: Plaça de la Pau. A càrrec de la Cobla Contemporània.

Ballada conjunta dels Gegants 13 h: Plaça de la Pau. Amb tots els gegants i grups participants a la Trobada.

Final del Torneig 24 h de Furbol Sala 17 h: Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre.

Partit de Bàsquet LEB Plata 19.45 h: Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre.

Entre els equips Club Bàsquet Salou i Club Bàsquet Tarragona.

Teatre amateur amb l’obra Hotel sin co-estrellas 20 h: Teatre Auditori de Salou.

De Román Sarmentero i a càrrec de

l’Associació Salou Okupa Teatre.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Les portes s’obriran a partir de les 19.30 h i fins a esgotar l’aforament

del 29 al 31 de gener Gimcana de conte. Aventura detectivesca Biblioteca Pública Municipal de Salou.

Activitat per conèixer els personatges que integren els Nanos de Salou.

dilluns29

Homenatge a la gent gran 17 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Acte dirigit a la ciutadania jubilada i empadronada a Salou i membres de les associacions municipals de gent gran del municipi. Berenar i ball amb

l’actuació musical a càrrec del conjunt Ruben’s. L’acte és gratuït, però cal presentar la invitació el mateix dia de l’esdeveniment.

Recollida d’invitacions, els dies 24 i 25 de gener, de 10 a 13 h al passadís del Teatre Auditori de Salou.

Aforament limitat.

Tallers de Festa Major 17 h: Espai d’Infància Estació del Carrilet.

Gaudeix d’una estona ben divertida fent manualitats creatives i festives.

Entrada lliure. Aforament limitat.

dimarts30

Queen for Kids, en concert 17.30 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Entrada lliure. Les portes s’obriran a les 17 h i fins a esgotar l’aforament.

Actuació del Ball de Bastons de Salou

Concert Laudístico 19 h: Sala Xavier Turull de l’Escola Municipal de Música de Salou.

Amb el grup Rondalla Jaume I. Col·labora l’Associació Cultural Aragones. Entrada lliure. Aforament limitat.

Actuació dels grups locals de Salou 20 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

de l‘1 al 3 de febrer Espai de la festa De 12 a 23 h: Passeig Jaume I - Primer tram Estands amb terrasses, música i animació.

dijous1

Gran ballada de sardanes 15 h: Pavelló Municipal d’Esports Salou Centre.

Divendres 26 de gener de 2024

15

Salou A càrrec dels alumnes de les escoles de Salou.

Zona Diver-Xic’s 17.30 h: Pista poliesportiva de Xalets de Salou.

Amb demostració de graffitis i hot dogs per a tots els participants.

Bruixa, la primera dels Nanos 17.30 h: Biblioteca Pública Municipal de Salou.

Gran Festa del Cós Blanc Xic’s!

17.30 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Ball de panderos i Ball d’Espases 17.30 h: plaça del Carrilet i carrers del nucli antic A càrrec de l’Associació Sal-i-Ou. Bestiari, balls tradicionals i populars.

Homenatge a la dona gran 19 h: Torre Vella.

Amb motiu, dels actes de la Festa Major, el Grup de Dones de Salou farà un homenatge a la dona gran del municipi. Aquest any, l’homenatge es farà a la Sra. Pepita Ginovart. L’acte comptarà amb un pica-pica i amb una cloenda especial.

Ball de colles, amb l’orquestra Nueva Alaska 23 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Durant la mitja part tindrà lloc l’actuació del grup Atabaladors de Salou. Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Gran festa disco colles FM’24 17.30 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

divendres2

Zona Diver-Xic’s amb xocolatada!

10.30 h: Cap Salou - plaça Cala Crancs.

Portem la diversió del Club Xic’s al

Correfoc 18.30 h: per diferents carrers de Salou.

X edició de la Skate Party 17 h: Parc Manel Albinyana.

Vine a saltar sense parar amb els inflables del Club Xic’s!

Sessió de contes sobre temudes bruixes a càrrec de la narradora Silvia Palazón, i després taller per confeccionar el nostre primer capgròs. Activitat familiar. Cal inscripció prèvia a la Biblioteca.

Major, pg Jaume I - 1r tram.

Cap Salou, vine a passar un matí de festa i xocolata. Existències limitades.

Amb les colles: Diables Maleïts, Bruixes ‘Latemó’, el Xaloc i La Morena de Salou amb les colles convidades. Recorregut: Via Roma, c.

Barcelona, c. Francolí i fins a la plaça de la Pau.

Castell de focs de fi de festa 20 h: c. Advocat Gallego.

Amb l’actuació de Pep Callau. Torna la pluja de confetti al Cós Blanc Xic’s.

La Confetina i el Rocky, amb el Pirata Dragut, ens faran ballar i gaudir d’aquesta festa familiar per als més petits. A més a més, també ens visitarà el Grup de tabalets dels Diables de Salou. Entrada lliure. Les portes s’obriran a les 17 h i fins a esgotar l’aforament

Inauguració de l’exposició d’artistes locals de Salou 19 h: Torre Vella.

Durant l’acte, podrem gaudir del CONCERT DE CORALS DE SALOU, a càrrec de la Coral Eixàrcia i Coro Vasco Ama-Lur. L’exposició romandrà oberta fins al 24 de febrer de 2024.

Gran ball, amb l’orquestra Swing Latino 23 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Cós Blanc Night 17.30 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Una festa amb la millor música i el millor ambient per anar calentant motors per la gran desfilada del Cós Blanc. Participa-hi, que no t’ho expliquin! Entrada gratuïta.

Aforament limitat.

dissabte3 Dia Xic’s a la Fira Durant tot el dia.

Apropa’t a la fira i gaudeix d’un viatge gratuït. Si ets del Club Xic’s, passa a buscar el tiquet durant la

Pe

Ball de fi de Festa Major, amb l’orquestra Metropol 20.30 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

dilluns5 setmana a l’Espai d’Infància Estació del Carrilet.

Diana Florejada - Matinada Jove amb Xaranga 6.30 h: per diferents carrers de Salou.

Sortida des de la plaça del Carrilet i arribada al Centre Cívic, c. Advocat Gallego

Cercavila de lluïment de carretel·les 10.30 h: sortida des del carrer Advocat Gallego.

Recorregut: Sortida des del c.

Advocat Gallego, Via Roma, c.

Barcelona, c. Sínies, c. Ciutat de Reus, Via Roma, c. Barcelona (fins c. Major).

Tot és comèdia, amb Màxim Castillo De 13 a 14 h: Passeig Jaume I. Programa de ràdio, en rigurós directe.

Zona Jove 14 h: al costat de l’Envelat de la Festa Major.

Sessió de DJ’s per continuar el dia amb el millor ambient.

Concert de Festa Major, amb

l’Orquestra Montgrins 17 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Desfilada i festa del Cós Blanc 19 h: Passeig Jaume I - nova ubicació.

Recorregut: Passeig Jaume I (espectacle Cós Blanc), c. Illes Balears, c. Major, c. Girona i finalització al passeig Jaume I

Gran ball, amb l’Orquestra Montgrins 24 h: Envelat de Festa Major, pg Jaume I - 1r tram.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

diumenge4

Matinades de grallers 9 h: per diferents carrers de Salou.

Torneig de Dòmino local De 9.30 a 13 h: Seu del Club Dòmino de Salou, C. Francolí, n. 4 Per parelles, inscripcions el mateix dia a les 9 h. A càrrec del Club de Dòmino de Salou.

XIV Trobada scooterista Festa

Major d’Hivern D’11 a 13 h: Espigó del Moll.

Espectacle hípic 11 h: Platja de Llevant.

A càrrec de Luís Sanahuja i els seus artistes Juli, Indi i Calimero.

Jornada de portes obertes 12 h: Club Nàutic de Salou.

Amb activitats nàutiques.

Missa de Festa Major 12 h: EsgIésia de Santa Maria del Mar de Salou.

Fideuada popular 13.30 h: Club Nàutic de Salou.

Preu: 2 € per tiquet. Es poden adquirir els tiquets, a partir del dia 29 de gener, a les oficines del Teatre Auditori de Salou, de 10 a 14 h.

Fira Xic’s 17 h: Passeig Jaume I. Passa una tarda divertida a la fira.

Podràs gaudir d’un cotó de sucre durant la teva visita. Existències limitades.

Concert de Festa Major, amb l’orquestra Nova Blanes 17.30 h: Envelat de Festa

Rebaixes Xic’s a la fira!

Durant tot el dia: Passeig Jaume I. Totes les atraccions a 1,5€ el viatge.

Aprofita-ho, que la fira marxa!

Taller de pintacares 11 h: Fira Xic’s - Pg Jaume I. Espectacle itinerant Circus show 12 h: Fira Xic’s - Passeig Jaume I. Espectacle de màgia, amb el Mag Albert 17.30 h: Teatre Auditori de Salou.

El Mag Albert ens presenta ‘Glow’, espectacle de màgia musical i visual.

Entrada gratuïta. Aforament limitat.

Obertura de portes a les 17 h

Cantada de corals 19 h: pels carrers de Salou.

Amb motiu de la commemoració de la festivitat de Santa Àgueda, les corals de Salou Eixàrcia i Coro Vasco Ama-Lur cantaran pels carrers de Salou. Recorregut: Església Santa Maria del Mar, c. Barcelona, Mercat Municipal, Via Roma i c. Berenguer de Palau.

16 Divendres 26 de gener de 2024

L’Osasuna arriba a Tarragona com l’únic filial al qual el Nàstic no ha pogut vèncer Futbol L’equip de Dani Vidal juga el segon partit consecutiu al Nou Estadi amb la possibilitat del debut d’Alan Godoy Arnau Montreal Quesada

El rival

El Nàstic de Tarragona sempre ha tingut un bon rendiment contra els equips filials, però n’hi ha un que encara no ha pogut vèncer en els tres partits en els quals s’ha enfrontat a Primera RFEF i aquest és el rival d’aquest diumenge. L’Osasuna Promesas de l’exgrana Santi Castillejo arriba al Tarragona amb l’amenaça d’intentar enderrocar la ratxa de cinc victòries consecutives del Nàstic.

L’equip navarrès va vèncer còmodament per 3-0 a l’equip d’Agné de la darrera temporada i va esgarrapar un punt al Nou Estadi Costa Daurada l’any passat. A la primera volta, el Nàstic, en plena dinàmica negativa després de l’eliminació de la Copa del Rei, va disputar un dels pitjors partits de la temporada i va caure per 1-0 al Tajonar.

L’estil de l’Osasuna Prome-

Osasuna Promesas

A la primera volta, l’Osasuna Promesas va guanyar el Nàstic per la mínima

Com arriba?

9è 27 punts PG PE PP GF GC

7 6 7 28 26

Diumenge, 18.30 h Nou Estadi Costa Daurada FEFtv i Esport 3

Nacho González defensant la pilota contra l’extrem del Promesas Max Svensson. Osasuna Promesas

sas difereix de la resta de filials de la categoria. La cultura de club de l’Osasuna està ben implementada al seu filial i aquests destaquen pel seu

joc directe i la seva força en les jugades dividides. A més, també tenen unes transicions potents gràcies a la qualitat del seu trident ofensiu i bri-

llen en les segones jugades.

De fet, d’aquesta manera van guanyar al Nàstic a la primera volta. L’extrem Unai Buján va trobar l’espai a la banda i

la seva centrada a l’àrea la va rematar Eneko Aguilar arribant des de la segona línia. El migcampista navarrès destaca per la seva capacitat de remat des de fora de l’àrea i per arribar des de la segona línia, dos talents que l’han convertit en el segon màxim golejador de l’equip amb 5 gols, només superat per l’extrem Ander Yoldi, que n’ha fet 8.

El Promesas és un equip tenaç, que no posa les coses fàcils als rivals. De fet, en les

20 jornades que s’han disputat, només s’ha quedat sense marcar en un partit. Amb tot, els duels lluny del Tajonar són el compte pendent de l’Osasuna Promesas. Enguany només ha sumat tres victòries, l’última contra el Real Unión a principis de desembre.

Pel que fa al Nàstic, Dani Vidal no podrà comptar amb els lesionats David Concha, Gorka Santamaría i Marc Álvarez, però sí que podrà fer debutar el fitxatge Alan Godoy.

Festa abans del partit Com sol ser habitual, el Nàstic ha organitzat una petita festa per a la prèvia del diumenge.

Des de les 17 hores, la jornada s’amenitzarà amb música en directe de Tumàcat Músic Xou i més activitats.

Alan Godoy: «Percebo que aquest vestidor més que un equip és una família»

Sergi Parés: «Farem dos moviments més per pujar el nivell de la plantilla»

Futbol El davanter va destacar que «la meva prioritat sempre ha sigut el Nàstic»

Futbol El director esportiu grana va destacar que vol tocar «el menys possible» la plantilla

Arnau Montreal Quesada Alan Godoy ja vesteix la samarreta grana. El davanter canari ahir va realitzar el primer entrenament amb el club i també va ser presentat oficialment amb l’equip. Godoy arriba després de jugar mitja temporada cedit per l’Alavés al Mirandés de Segona Divisió. El jove jugador va destacar que arriba al Nàstic per aportar «frescor, ambició i tot l’esforç del món» per assolir l’objectiu grana de pujar a Segona Divisió. Pel que fa als ascensos, Godoy té l’ex-

periència de la darrera temporada. El davanter va ser un dels herois de l’ascens del Sanluqueño a Primera Federació on va aportar set gols.

«Abans parlava amb Dani Vidal que un dels principals motius de l’èxit de l’ascens va ser que el vestidor era una pinya. Tant els que jugaven com els que no, estaven implicats i no hi havia ni una mala cara. Aquí percebo que més que un equip, som una família». La direcció esportiva estava interessada en Godoy des de l’estiu. Per aquest motiu, el canari va subratllar

Arnau Montreal Quesada

Josep Maria Andreu, Alan Godoy i Sergi Parés. Gerard Martí

Godoy ja va assolir un ascens l’any passat amb l’Atlético Sanluqueño

que «la meva prioritat era el Nàstic, principalment, per la insistència en fitxar-me». A més, va afegir que «és un bon projecte capaç d’aconseguir coses boniques».

Amb l’arribada d’Alan Godoy i la sortida en forma de cessió d’Iván de la Peña, les peces del dominó del mercat d’hivern del Nàstic comencen a caure una a una. El director esportiu grana, Sergi Parés, va destacar que en aquest mes de gener «hem intentat tocar el menys possible de la plantilla». A més, va afegir que «per tenir els màxims arguments per lluitar per l’objectiu gros intentem només fer moviments que facin un salt de qualitat a la plantilla».

En aquest sentit, el director

esportiu grana va assegurar que «com a molt farem un parell de moviments més i ja està. Estem treballant per aconseguir-lo com més aviat millor». D’aquesta manera, el Nàstic només espera l’arribada d’Álex Mula, que el dimecres va rescindir amb el PAS Lamia de Grècia, i la d’un porter sub-23 que habiliti una fitxa sènior per l’entrada de l’extrem. Des de la direcció grana s’espera que aquest moviment es pugui tancar aquesta mateixa setmana, tot i que la presència de Mula contra l’Osasuna Promesas està complicada.

Divendres 26 de gener de 2024

17

El CBT i el CB Salou es tornen a veure les cares en un derbi trepidant Bàsquet Jesús Muñiz (CB Salou) i Jorge Serna (CBT) s’enfrontaran en duel que tindrà poc a veure amb el de la primera volta Arnau Montreal Quesada El CB Salou i el CBT es tornaran a trobar en el segon derbi a la LEB Plata amb molt en joc a la graella. Els salouencs són quarts i volen defensar la bona ratxa que han aconseguit durant la temporada per trencar el sostre de vidre de les tres primeres posicions mentre que els tarragonins competeixen en una nova final per assolir la salvació a la categoria. Dos objectius que faran bullir el Pavelló Municipal de Salou.

Aquest serà també el primer derbi que viurà Jorge Serna a la banqueta del club tarragoní, però no serà el primer duel contra Jesús Muñiz, perquè tots dos entrenadors són ja vells coneguts de l’anterior etapa de Serna amb l’Olivar. Els derbis sempre són partits especials i tots dos entrenadors han arribat a una consigna clara: omplir el pavelló. El tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, va destacar que «l’ambient serà diferent. Serà bonic que els jugadors sentin el pavelló ple». D’altra banda, l’entrenador del CBT, Jorge

El derbi

CB Salou

18è

52 52

Isaac Mayo

18è

Jorge Serna i Jesús Muñiz esperen un Pavelló Municipal de Salou ple

El tècnic del CB Salou, Jesús Muñiz, i l’entrenador del CBT, Jorge Serna. Gerard Martí

Serna, va assenyalar que «diumenge serà un bon espectacle per a tothom».

L’anterior derbi és ja aigua passada. Llavors, el CB Salou va regnar al Serrallo i va guanyar per 71-89, però, Jesús Muñiz va assenyalar que «el partit no tindrà res a veure. En

la segona volta els equips es reforcen i el CBT ho ha fet. Ara mateix es troben en una bona dinàmica i el fet que s’estiguin jugant la salvació els fa molt perillosos». Serna va destacar que «vindrem amb el màxim respecte, sabent que el Salou és un equipàs, però amb la

màxima ambició».

Des d’aquell partit els dos equips han crescut. El CB Salou s’ha convertit en un equip letal amb un joc ràpid i decidit. Això els ha portat a menjar a la taula dels grans de la categoria. L’equip de Muñiz es mostra compacte, coordinat a

Hoquei Els de Ferran López van veure com se’ls escapaven dos punts a l’últim segon

Hoquei Els roig-i-negres van començar guanyant, però van acabar superats

grups. El partit va començar amb un alt voltatge. La intensitat era màxima, però el Calafell mantenia el pols dels portuguesos. El marcador es va moure a l’inici de la segona meitat. L’Sporting es va avançar amb un tir creuat de Ferran Font. La remuntada va començar amb una gran jugada individual de Sergi Miras. El verd es va colar entre els defenses per marcar l’1-1 i, poc després, Carles Domènech va completar la gesta amb el 2-1. Els calafellencs van aguantar amb un Gerard Camps esplèndid, però van morir a l’últim segon.

Redacció El Reus Deportiu s’ha acomiadat de la seva aventura europea. El conjunt roig-i-negre va plantar cara i va arribar a superar el Benfica, un dels favorits a guanyar la Champions, però a la segona part es va veure superat pel poder ofensiu del Benfica. Els portuguesos van acabar remuntant el partit per tancar l’electrònic amb el 3-6.

El primer en disparar del partit va ser el Reus Deportiu. Marc Julià va recollir una passada des de darrere de la

porteria per avançar el conjunt roig-i-negre. Amb tot, poc després Gonçalo Pinto va empatar el duel amb un tir creuat. Poc a poc, la intensitat creixent, i el contacte era més que comú. El Reus Deportiu es va veure beneficiat d’un Benfica que s’estava descentrant. Sergi Aragonès va posar el 2-1 després de recollir el refús d’un penal. Poc després, una blava del Benfica va habilitar una falta directa que Marc Julià, l’expert, no va desaprofitar. El roig-i-negre va aixecar la bola per superar amb facilitat a Pedro Henri-

la pintura i encertat des de la línia de tres. Isaac Mayo és el jugador més valuós. El base és l’home que vertebra totes les jugades, i també és resolutiu: en el darrer partit va acabar amb 28 punts anotats. Amb tot, el Salou no pateix de dependència de la seva figura.

D’altra banda, el CBT ha guanyat en poder en el joc interior i anotació amb els

PG

PP

52 52

El crack

Boe Nguidjol

Diumenge, 19.45 h - Pavelló Municipal de Salou-

El Benfica apaga les llums d’un Reus Deportiu que tanca l’aventura europea (3-6)

El CP Calafell es va quedar a tocar de la glòria ahir contra l’Sporting de Portugal. A segons d’acabar el partit, els calafellencs guanyaven per 2-1 als portuguesos i es quedaven en segona posició del grup de la mort. Aquest resultat hauria pujat molt les possibilitats de classificar-se a la següent fase, però, a l’últim segon, una molt rigorosa desena falta va brindar un servei de falta directa que l’Sporting no va perdonar i va empatar el partit. Ara, amb aquest empat, les possibilitats de passar de

Com arriben?

PG PP

El crack

El Calafell cau del cel amb un empat a l’últim minut contra el Sporting de Portugal (2-2)

Redacció

CBT

TAC 12

fitxatges. En el partit d’anada, Jacob Boonyasith va ser el més anotador de l’equip blau amb 17 punts, però el nordamericà ara està acompanyat per Bright Mensah. A més, el joc interior ha sumat amb l’entrada de Boe Nguidjol. L’ex del Prat disposa de talent per ser un jugador diferencial i en el darrer partit ho va aconseguir amb 21 punts anotats.

Serna també podrà comptar amb el darrer fitxatge, Onyi Eyisi, que aportarà més contundència defensiva.

Després d’una aturada d’una setmana sense jugar, els dos equips han recuperat forces per un derbi trepidant.

David Gelmà durant un partit d’aquesta temporada. Gerard Martí

El Reus Deportiu va ser superior al Benfica en una bona primera meitat

ques. La davallada va arribar a la segona meitat. En qüestió de 5 minuts, el Benfica va empatar el partit i, finalment, va trencar el Reus amb tres gols més al final de l’encontre.

18 Divendres 26 de gener de 2024

Dia Mundial de l’Educació Ambiental CONSCIENCIACIÓ

Conèixer el medi ambient, la clau per a protegir-lo i garantir el futur del planeta L’educació ambiental busca ensenyar, implicar i motivar a la ciutadania

L

Anna Ferran

a situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem fa imperatiu preocupar-nos per a la protecció de la natura i el medi ambient.

Ara bé, aquesta preocupació creixent no és pas nova. Les civilitzacions ancestrals mostraven un gran respecte envers la Mare Terra i així va continuar sent fins a l’esclat de les successives revolucions industrials, que han promogut un progrés econòmic i un benestar mai imaginat, a costa d’un impacte sobre els ecosistemes sense precedents. Fa gairebé 50 anys, el 1975, experts de més de 70 països van reunir-se a Belgrad, al Seminari Internacional de l’Educació Ambiental, amb l’objectiu de debatre i establir les bases d’una nova manera d’ensenyar el medi ambient.

Aquella cita va servir per a instaurar el Dia Mundial de l’Edu-

cació Ambiental, que d’aleshores ençà se celebra cada 26 de gener.

L’objectiu de la jornada que avui es commemora és crear conscienciació ciutadana sobre la importància de protegir el planeta. I és que aquest és l’objectiu final de l’educació ambiental. Els experts reunits a Belgrad, el 1975, van definir que les metes que persegueix l’educació ambiental són «formar una població mundial conscient i preocupada amb el medi ambient i amb els problemes associats, i que tingui coneixement, aptitud, actitud, motivació i compromís per a treballar individualment i col·lectivament en la cerca de solucions per als problemes existents i per prevenir-ne de nous».

Ciutadania activa

La clau de la definició que van elaborar els experts fa gairebé

50 anys és que l’educació amJustament per això, organisbiental no només busca difon- mes i entitats d’arreu donen dre el coneixement, sinó que cada vegada més importància persegueix la creació d’una a la jornada d’avui i també a ciutadania activa i implicada, les actuacions d’educació i que sap quines són les proble- conscienciació ambiental que màtiques que afronta el medi es desenvolupen al llarg de ambient, les interioritza, se l’any. Moltes d’elles van dirigides a la canalla. les fa seves i decideix passar a Un dels objectius La generació més l’acció per trobar jove serà la clau, de l’educació respostes i evitar perquè patiran ambiental complicacions en major grau les és prevenir futures. Es podria conseqüències dir que aquells del canvi climàpossibles experts d’arreu problemàtiques tic. Però si les generacions més del món ja vaticinaven que, si no grans no comenes promovia l’educació ambi- cem a fer el canvi, els petits ja ental, el medi ambient podia no tindran res a fer. El respecte córrer un greu perill. Ara, qua- als ecosistemes, la preservatre dècades i mitja més tard, es ció de les espècies, la reducció pot constatar que la seva bona dels gasos d’efecte hivernacle, voluntat i tot el treball que s’ha la circularitat no són pas el fufet en matèria d’educació am- tur, sinó que són el present. biental no ha estat suficient I per això qualsevol persona, per a evitar posar la natura a la tingui l’edat que tingui, pot corda fluixa. millorar la seva educació am-

L’educació ambiental vol incentivar el treball individual i col·lectiu.

biental, prenent consciència i posant-se en marxa. El planeta ens està enviant l’últim SOS, i cadascun de nosaltres, a títol

CEDIDA

individual, però també com a societat, tenim el deure d’atendre el seu crit de socors i revertir aquesta emergència.

ENQUESTA

Els problemes sobre el clima i el medi ambient, segona gran preocupació dels espanyols El 46% creu que les administracions no impulsaran una transició justa

E

Redacció

ls efectes del canvi climàtica i la degradació del medi ambient són la segona principal preocupació dels espanyols, només pel darrere de l’augment del cost de la vida. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn de la 6a edició de l’Enquesta sobre el Clima, impulsada pel Banc Europeu d’Inversió. El 52% dels enquestats considera que les qüesti-

ons relacionades amb l’emergència climàtica i la destrucció mediambiental són assumptes molts greus; un percentatge dos punts superior a la mitjana de la Unió Europea.

Tenint en compte els alts nivells d’inflació i les xifres d’atur, la majoria d’espanyols reivindiquen que s’adoptin mesures justes per afrontar aquesta crisi. El 72% dels enquestats (4 punts per sobre de la mitjana europea) afirma que la transició a una economia

baixa en carboni només és viable si es tracten, a la vegada, les desigualtats socials i econòmiques. No obstant això, només un 46% confia en la capacitat de les administracions públiques per a dur a terme una transició climàtica justa.

Finançar una transició justa

Els resultats de l’enquesta mostren que el 66% dels participants espanyols (7 punts per sobre de la mitjana de la UE, que és del 59%) serien parti-

En general, la població espanyola està més preocupada per l’emergència climàtica que la mitjana europea.

daris de pagar més impostos sobre la renda per a ajudar a les llars amb menys ingressos a fer front als costos de la transició energètica.

Així mateix, la majoria acceptaria l’adopció d’altres mesures. Un 78%, per exemple, va assenyalar que estaria a favor d’introduir una reforma fisca

CEDIDA

en matèria de combustibles fòssils per a eliminar les subvencions i exempcions fiscals en el sector aeronàutic i en altres indústries.

Divendres 26 de gener de 2024

Dia Mundial de l’Educació Ambiental

19

EMPRESA COMPROMESA

L’educació ambiental, motor per a l’impuls de la sostenibilitat del nostre planeta Agbar desenvolupa iniciatives educatives per explicar el valor de l’aigua a tota la ciutadania, començant pels més petits

E

va posar en marxa, més de 4.000 joves han participat en una d’aquestes sessions.

Redacció

n un món on els recursos naturals són cada vegada més escassos, l’educació ambiental s’erigeix com un pilar fonamental per avançar cap a la sostenibilitat del nostre planeta. En aquest context, les companyies gestores del cicle de l’aigua exerceixen un paper clau no només en proveir d’aquest recurs essencial, sinó també en liderar iniciatives educatives que promoguin el compromís amb la cura del medi ambient, especialment entre els més joves.

Impulsar l’educació ambiental des de la infància no pot quedar en un segon pla, i menys encara d’ençà que l’emergència climàtica i l’escassetat hídrica que se’n deriva, són realitats tan presents en la nostra quotidianitat. Els més joves són el futur en la preservació del nostre entorn, i introduir-los en l’impacte que provoca el canvi climàtic en la disponibilitat d’aigua i en la necessitat de conservar-la i fer-ne un ús responsable és essencial per construir una societat conscient i compromesa.

Mitjançant programes educatius interactius, visites a plantes de tractament de l’aigua i activitats didàctiques com tallers i exposicions, Agbar persegueix que els més petits interioritzin conceptes clau sobre la gestió responsable dels recursos hídrics.

Per tant, la inversió en programes educatius no és una estratègia a curt termini, sinó una mesura preventiva per procurar la disponibilitat d’aigua en el futur. L’objectiu és que els infants esdevinguin els ambaixadors naturals de la conservació ambiental.

Aqualogia, el programa escolar que ha apropat el cicle integral de l’aigua a més de 12.000 alumnes de primària

Amb un enfocament basat en la cura de l’entorn, la sostenibilitat dels recursos i l’actuació sobre el canvi climàtic, Aqualogia descobreix a l’alumnat de primària el cicle integral de l’aigua, com aquesta arriba a les nostres llars i quins tractaments són necessaris per consumir-la i retornar-la al medi natural. En els darrers cinc cursos escolars, més de 12.000 alumnes han participat en una sessió d’aquest programa.

Aqualogia vol conscienciar sobre

Vint anys del Museu de les Aigües, un espai viu per al coneixement de l’aigua

En la imatge superior, sessió del programa escolar Aqualogia. En la inferior, exposició itinerant Operació Aigua.

la crisi climàtica i promoure l’actuació col·lectiva per fer-hi front, facilitar la participació i la interacció dels escolars mitjançant l’ús de noves tecnologies. Els educadors i educadores que duen a terme les sessions d’Aqualogia a les aules també posen a la disposició del professorat una eina didàctica adaptada al programa d’estudis de cada cicle educatiu, perquè puguin continuar tractant el tema al llarg del curs.

A més d’aquest programa, Agbar també facilita recursos pedagògics interactius a agbaramblesescoles.cat, un portal web on es tracta l’escassetat de l’aigua i el seu cicle natural i urbà, s’explica com es forma la pluja i es mostra una calculadora per saber quanta aigua es gasta cada dia amb diferents accions. Així mateix, plan-

teja jocs, experiments i qüestionaris per aprendre els continguts de forma més dinàmica.

Addicionalment, des d’Agbar es duen a terme campanyes per promoure l’estalvi d’aigua entre l’alumnat com l’entrega d’airejadors per les aixetes als centres escolars. Es tracta de dispositius que barregen l’aigua de l’aixeta amb l’aire, tot reduint el volum d’aigua mentre fan augmentar la velocitat de sortida. Si se substitueix el filtre de la rosca d’una aixeta de casa per un airejador, es pot arribar a estalviar fins a un 50% d’aigua i amb la mateixa sensació de confort.

L’Operació Aigua, l’exposició educativa que recorre tota Catalunya

L’exposició itinerant Operació Aigua

CEDIDES

és la iniciativa centrada en la sensibilització per a un consum responsable de l’aigua. Es tracta d’una mostra didàctica que persegueix conscienciar la ciutadania sobre la disponibilitat actual i futura dels recursos hídrics, sobre els usos i abusos que en fem com a societat, així com sobre l’impacte que aquestes accions tenen en el medi natural.

L’Operació Aigua, que ha arribat a més d’una seixantena de poblacions catalanes des que es va posar en marxa l’octubre de 2020, es pot visitar de forma totalment gratuïta i, tot i que va dirigida a tots els públics, posa especial focus en l’escolar. Gràcies a la col·laboració amb els ajuntaments dels municipis que visita, s’organitzen visites escolars amb educadors i educadores de forma que, des que es

El Museu Agbar de les Aigües és un equipament cultural, patrimonial i educatiu que promou el coneixement del cicle integral de l’aigua des d’una experiència vital, d’aprenentatge i lúdica.

El Museu, que va obrir les portes l’any 2004 per iniciativa de la Fundació Agbar, ocupa els edificis modernistes de la Central Cornellà, la planta que Aigües de Barcelona va inaugurar el 1909 per extreure aigua de l’aqüífer del Baix Llobregat i abastir així Barcelona.

Actualment, la Central Cornellà continua fent la mateixa funció que va començar a fer ara fa un segle, i la instal·lació hidràulica de vapor original conviu amb les modernes bombes d’impulsió. Per tant, el Museu és al mateix temps una planta en funcionament, un lloc on passat i present convergeixen sobre un substrat comú: l’aigua.

Però per davant de tot, el Museu és un espai singular viu, concebut perquè hi convisquin diverses aproximacions a l’aigua, a través d’una oferta d’exposicions i activitats per a tots els públics.

En l’àmbit educatiu, el Museu compta amb un programa adaptat als diferents nivells educatius.

Aquest programa afavoreix a les escoles poder treballar de manera contextualitzada el cicle integral de l’aigua, la sostenibilitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible vinculats amb els reptes de futur de l’aigua.

Les activitats educatives del Museu giren al voltant de metodologies actives que busquen generar un aprenentatge vivencial i significatiu, és a dir, un aprenentatge basat en problemes –thinking based learning–, en la gamificació i en la instrucció directa. Des que va obrir les portes ara fa vint anys, el Museu de les Aigües ha rebut a més de 274.000 alumnes.

En definitiva, és a través de l’educació que aconseguirem avançar cap a una societat més conscient i respectuosa amb el medi ambient, i Agbar té el compromís de ser agent actiu d’aquesta transformació.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

20 Divendres 26 de gener de 2024

Castellón admet que va començar a investigar Puigdemont al novembre Judicial El magistrat considera que les accions de Tsunami van atemptar contra els drets humans El jutge no va demanar el suplicatori obligatori al Parlament Europeu

ACN El jutge García Castellón admet en una providència que va començar a investigar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont pel cas del Tsunami Democràtic el 6 de novembre de l’any passat.

Això vol dir que les indagacions van fer-se en plena negociació per la investidura i l’acord de la llei d’amnistia, i sense haver demanat un suplicatori al Parlament Europeu. Puigdemont, com a eurodiputat, té immunitat per a qualsevol nova causa judicial, i només se’l pot investigar amb permís de la cambra. En el text, l’instructor assenyala que «excepte en cas d’algun error o omissió, en el present procediment no consta l’existència de cap comunicació, ni rebuda ni remesa, al Parlament Europeu».

L’escrit és una resposta a una petició de la defensa de Puigdemont, que a través del cas d’un altre dels investigats -el cap de l’oficina de l’expresident, Josep Lluís Alay- va demanar a García Castellón si l’havia començat a investigar per les protestes del Tsunami

esta acción ni el resultado grave que ocasionó, incompatible con el derecho a la vida e integridad física reconocidos en el art. 15 de la CE, y el art.

2 del CEDH, y del que podrían ser partícipes los investigados», ressalta el jutge en un auto conegut ahir.

Les indagacions del magistrat es van fer en plena negociació per la investidura i l’amnistia. ACN

tot i que té immunitat.

D’altra banda, un auto del mateix jutge apunta que els disturbis d’Urquinaona del 2019 són «incompatibles» amb el «dret a la vida i a la integritat física» que reconeix el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), de manera que els seus acusats podri-

en quedar fora de l’amnistia pactada pel PSOE amb ERC i Junts.

Auto contra Tsunami El magistrat, que destaca que es van produir «lesions molt greus» a la policia que es podrien imputar a l’acció de Tsunami Democràtic i els

seus membres, entre ells Carles Puigdemont i Marta Rovira, deixaria fora a ambdós líders de la llei de perdó als encausats del procés, que segons el seu redactat actual no pot amnistiar a aquells afectats per accions contràries als drets humans.

«No puede minimizarse

Dos policies personats També, en les darreres hores s’ha conegut que el magistrat ha rebutjat el recurs d’una de les investigades en el cas de Tsunami Democratic contra la personació de dos policies nacionals ferits a la plaça Urquinaona l’octubre del 2019 durant les manifestacions independentistes. En el seu recurs, al qual s’havia adherit la fiscalia, la investigada Marta Molina al·legava que aquests actes no eren imputables a Tsunami sinó als CDR, i no es podien vincular a la causa en què es van personar els agents.

França investiga a Pillon per l’operació Catalunya Judicial La Direcció General de Duanes i Impostos, adscrita al Ministeri d’Economia del govern francès, ha obert una investigació interna per aclarir el paper de Jean Michel Pillon a l’operació Catalunya, segons va avançar RAC1. Pillon era fins fa pocs mesos el director de l’oficina regional de Duanes de Tolosa de Llenguadoc, la més important del sud de França. El govern francès vol comprovar la veracitat de la investigació de La Vanguardia que proven la implicació de Pillon en l’operació Catalunya. En concret, suposadament va vendre draps bruts falsos dels líders independentistes obtinguts gràcies als seus recursos com a agent a canvi de 50.000 euros provinents dels fons reservats.

Fonts de la Direcció General de Duanes i Impostos expliquen que es van assabentar de l’escàndol a través dels mitjans de comunicació i ara intentaran «confirmar la veracitat de la informació». L’òrgan francès té com a objectiu corroborar si Jean Michel Pillon va aportar els comptes falsos de Xavier Trias a Suïssa i a Andorra, a més de detalls fiscals comprometedors sobre la família Pujol. ACN

Educació pacta amb CCOO i UGT revertir les retallades del 2010

El BCE manté els tipus d’interès en el 4,5% fins a l’estiu

Societat L’acord permet reduir dues hores lectives als majors de 55 anys gradualment

El Banc Central Europeu (BCE) ha optat per una nova pausa, la tercera des de l’octubre passat, i manté el tipus d’interès bàsic en el 4,5%. La decisió compleix amb els pronòstics que ja va avançar la setmana passada la presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, després d’assistir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa). Allà, la dirigent francesa va assenyalar que veia «probable» una baixada dels tipus a l’estiu, descartant també una baixada de tipus de cara als pròxims mesos, tot i que el preu del diner es manté en un nivell alt. ACN

ACN El Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT han signat l’acord que permetrà als docents cobrar el primer estadi (plus d’antiguitat) als sis anys i no als nou i reduir dues hores lectives als majors de 55 anys de forma gradual.

L’acord també inclou l’equiparació salarial dels professors tècnics d’FP amb els professors de secundària. El pacte beneficiarà més de 43.000 docents, però està condicionat a l’aprovació dels

pressupostos del Govern. El que n’ha quedat fora és el reconeixement del deute generat per cobrar els sexennis als nou anys, però els sindicats han recalcat que no hi renuncien. Conselleria i organitzacions signants s’han mostrat molt satisfets d’un acord que no té, però, el suport dels altres sindicats.

Només dos sindicats L’acord per millorar les condicions laborals dels professors dels centres públics s’ha concretat en la mesa sectorial

Economia

L’entesa s’ha concretat en la mesa sectorial, després de dos anys de negociacions. ACN

d’ahir després de dos anys de negociacions entre el Departament d’Educació i els sindicats, si bé només té la firma de CCOO i UGT, mentre que les altres organitzacions

el consideren «insuficient».

CCOO i UGT no tenen majoria a la mesa, però no era necessari arribar a un acord en aquests termes, han puntualitzat les parts.

Les millores incloses en l’acord beneficiaran més de 43.000 docents, la meitat aproximadament dels quals són dels centres públics del país.

Divendres 26 de gener de 2024

Editorial

Evolucionar per raons sobrevingudes

E

ls castells són una tradició cultural catalana que ha aconseguit estar present més enllà dels límits de l’àmbit cultural que ens defineix com a país. I com a tradició amb totes les de la llei, ha estat durant molts i molts anys inalterable amb les estructures, les dinàmiques o els usos, tant dins les colles com també en les actuacions. Hi ha hagut sempre pautes molt definides i també estrictes ‘protocols’ vinculats normalment al desenvolupament de les festes majors que acullen les grans diades (sortides o entrades d’ofici, actes centrals que pengen els uns dels altres...). Aquest rigor també ha permès que els castells

hagin superat períodes socials molt complicats i es mantinguin.

Però si alguna cosa ha permès que el món casteller hagi crescut com ho ha fet fins ara és la seva capacitat de combinar la tradició amb l’evolució. Ara, però, ha estat una necessitat sobrevinguda la que obligarà a retocar tradicions. El canvi climàtic ha fet repensar l’hora d’actuació de la diada de la Bisbal, just el 15 d’agost. Potser fins i tot caldrà repensar altres actes dins les festes per adequar-los a les ‘noves’ diades que segur seguiran a la penedesenca, però sembla inqüestionable posar per davant el benestar de les colles i els espectadors al mateix espectacle.

Tribuna

Energia pública i neta a Tarragona

T

arragona inicià una línia d’actuació determinada quan va entrar a formar part del grup promotor de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP), tal com es va aprovar en el ple del 19 de febrer del 2021, amb una clara majoria de 23 de 27 consellers. Quan, a l’octubre de 2023, el Parlament de Catalunya aprova l’entrada d’ens locals en el capital social de L’Energètica i que aquesta empresa assumís les funcions de distribuïdora elèctrica es genera l’escenari perfecte perquè l’Ajuntament de Tarragona continuï avançant en la transició energètica i ho faci amb un canvi d’importància cabdal: promocionant l’energia pública.

Produir i subministrar energia d’origen renovable, bastint la sobirania energètica de Catalunya, vetllant per l’equilibri territorial del país i contribuint a la justícia social energètica són els principals objectius de L’Energètica. L’Ajuntament té la gran oportunitat de compartir aquests objectius formant part del capital social de l’energètica catalana, esdevenint així aquesta com a mitjà propi del consistori. Apostar per la col·laboració amb L’Energètica proporcionarà a Tarragona una plataforma efectiva per a la transició energètica, experiència i expertesa, control ciutadà, eficiència en la planificació, accés a finançament públic, promoció de

cretant les necessitats energètiques específiques de la ciutat de Tarragona per determinar les millors oportunitats de col·laboració, identificar les fonts d’energia renovable viables, les necessitats de millora de la infraestructura i definir obCarles Farré Brull jectius a curt, mig i llarg termini.

Conseller d’ERC a l’Ajuntament de Estem convençuts que aquest camí no Tarragona l’hem de fer sols com a Ajuntament i per això considerem que L’Energètica és una molt bona companya de viatge. I inclús l’autosuficiència, estímuls al desenvo- apostem per buscar més col·laboració, lupament tecnològic i alineament amb i per això vàrem proposar que s’obrís la objectius ambientals. Sense dubte un porta a la ciutadania i a l’expertesa de conjunt que aporta molta força per enca- Tarragona amb consultes públiques on rar el camí cap a la sobirania energètica també hi participessin, entre altres, la del país i la lluita contra el canvi climàtic. URV, entitats ecologistes, Port de TarTots aquests arguments van ser els que ragona, Col·legi d’Enginyers, etc. i que es realitzin sessions Esquerra Republicainformatives i altres na va posar sobre la Apostar per la formes de participataula en el darrer ple col·laboració ció per assegurar que a través d’una moció, amb L’Energètica les decisions en temes la qual es va aprovar proporcionarà de transició ecològica amb una àmplia maa Tarragona una joria, amb l’adhesió plataforma efectiva per reflecteixin totes les d’En Comú Podem i el a la transició energètica necessitats i particularitats de la comunitat. vot favorable del PSC La transició eneri Junts per Catalunya.

Energia pública i sobirania energètica gètica és una qüestió estratègica i alhora són objectius que a altres partits els hi molt urgent, per això s’ha d’abordar al produeixen rebuig polític i hi van votar més aviat possible, tenint present que queda molta feina a fer i amb la determien contra; sense sorpreses.

Ara cal fixar quin és l’escenari actual, nació que amb consens avançarem amb entre l’Ajuntament i L’Energètica, con- més eficiència.

21

Carta dominical

El parenostre (3): Veniu, senyor Jesús!

B

envolgudes i benvolguts, «Vingui a nosaltres el vostre Regne» és la segona petició del parenostre. És una demanda que no es pot pronunciar des de la tebior o la indiferència. Requereix homes i dones coneixedors del pla de Déu per a la humanitat, somniadors del somni diví mateix, disposats a oferir les seves vides per a fer-lo possible, constants en la lluita i en la pregària. Dit amb altres paraules, desitjar la vinguda del Regne significa posar mans a l’obra per a gaudir ara i aquí del cel nou i la terra nova, allí on Déu «eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment» (Ap 21,4). És clar que no parlem d’un regne amb connotacions polítiques, ni podem supeditar-ne el contingut a les normes estilístiques o filosòfiques de moda. El Regne que implorem en el parenostre és aquell mateix que Jesús ve a anunciar i a predicar: «Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena» (Mt 4,23).

El Mestre de Natzaret deixa entreveure el contingut d’aquest Regne a través dels seus ensenyaments i a través de les seves obres guaridores i alliberadores. Però sobretot Jesús ens mostra els misteris del Regne en la seva mateixa experiència personal, en la disposició a jugar-s’ho tot a fi que els camins del Pare esdevinguin viables en aquest món. Tal com ho aprenem contemplant la creu, respondre sempre estimant és l’anticipació del Regne, l’antídot a tota possible escomesa dels poders que el volen frenar. Que vingui el Regne, doncs, implica estar disposats a viure la vida com a seguidors seus, fins a les darreres conseqüències.

Els cristians no podem deixar de fer camí en aquesta direcció. El Regne sempre es construeix a través de la civilització de l’amor, educant i madurant en la cultura del respecte, de la fraternitat, d’anteposar el bé comú i el bé de l’altre a la pròpia pretesa seguretat. Així ho diu la constitució pastoral Tal com ho aprenem Gaudium et spes del concontemplant la cili Vaticà II: «L’Església, creu, respondre en ajudar el món i rebre’n sempre estimant també molt, pretén un sol és l’anticipació del fi: que vingui el Regne de Regne, l’antídot a tota Déu i es realitzi la salvació possible escomesa dels de tota la humanitat» (GS poders que el volen 45). frenar Quantes vegades el papa Francesc ha exhortat a transmetre l’evangeli creant espais oberts i acollidors on tothom se senti com a casa, agombolat per la tendresa d’un Déu que estima tots i cadascun dels seus fills. Imatge feliç del Regne que es va construint.

I alhora hem de recordar que l’únic que pot establir el Regne és Déu mateix. Per això necessitem cridar una vegada i una altra que Jesús vingui a acompanyar-nos, que ens ajudi en la nostra comesa, perquè no podem donar fruit si no estem en Ell. Fem nostra la pregària del Papa: «Vingui el vostre Regne és el mateix que dir: Veniu, Senyor Jesús. I Jesús diu: vinc de seguida. I Jesús ve, a la seva manera, però cada dia. Tinguem confiança en això.

I quan resem el parenostre diguem sempre: Vingui el vostre Regne, per sentir en el cor: sí, sí, vinc, i vinc de seguida.»

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

22 Divendres 26 de gener de 2024

Necrològiques Tarragona Pilar Castillo Sánchez.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Sant Pau. Hector Martinez Pozo.

Ha mort als 54 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Maria Bielsa Alquezar.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Reus

Jordi Bargalló Escoda.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Manuel Vázquez Martín.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la parròquia de la Puríssima Sang.

La Secuita

Teresa Durán Dobato.

Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de la Secuita.

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI Jaime Borràs Teixidó

L’ENHORABONA! Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

Continuen les sessions d’emprenedoria de ‘Cambrils Emprèn’ als instituts Educació

El servei d’emprenedoria Cambrils Emprèn continua oferint tallers a l’alumnat de secundària de Cambrils.

Aquest 2024 les sessions han començat amb l’alumnat de cicle mitjà de cuina i gastronomia i cicle superior de direcció de

cuina de l’Escola d’Hoteleria, que el passat 19 de gener es van desplaçar a la Torre del Llimó per participar al taller El joc d’emprendre. Els següents s’impartiran avui a l’Escola d’Hoteleria i el 6 de febrer a l’institut Ramon Berenguer IV. Redacció/Aj. Cambrils

Divendres 26 de gener de 2024

23

Avui felicita als que es diuen: Timoteu, Paula, Robert, Alberic i Esteve.

Espai patrocinat per:

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Avui, l’energia ar- La Lluna en el teu La comunicació és La teva intuïció denta de Mar t signe et connec- clau. La teva engi- està en el seu punt impulsa la teva ta amb les teves nyositat i encant màxim. Confia en ambició. Aprofita emocions més captivaran aquells les teves coratjaaquesta espurna p rof u n d e s . U n que et rodegen. Ua des. Un gest amaper perseguir les consell d’un ésser conversa inespe- ble reforçarà llaços teves metes amb estimat t’aportarà rada podria revelar afectius, creant un determinació. claredat. oportunitats. ambient harmònic.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La creativitat està Dedica temps a es- Les relacions són La determinació en auge per a tu tructurar les teves l’enfocament avui. guia els teus pasavui. Expressa’t a tasques per maxi- Busca la harmonia sos. Enfronta els través de projec- mitzar la producti- en les teves inte- reptes amb valentes artístics o troba vitat. Un petit can- raccions i sigues tia i veuràs resulnoves formes de vi en la teva rutina receptiu a les ne- tats. Una revelació destacar en el teu diària pot tenir un cessitats dels al- personal t’inspirarà treball. impacte significatiu. tres. a avançar.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

L’aventura et crida. L’estabilitat finan- Compar teix les Sigues un suport Abraça la esponta- cera és un tema teves idees in- per a aquells que neïtat i busca noves destacat. Avalua novadores amb et rodegen i reforexperiències. Una les teves inversi- aquells que et ro- çaràs vincles imtrobada fortuïta po- ons. Un consell degen. Una con- portants. Una sordria conduir a una pràctic t’ajudarà a versa reveladora presa positiva en col·laboració creati- prendre decisions et connectarà amb l’àmbit laboral et va inesperada. financeres sòlides. ments afins. donarà motivació.

6

TV local

9

CANAL REUS TV 13:00 180 Graus 13:30 Fot-li 14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia 15:30 De sol a sol 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Aventurístic 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Cerle central divendres 21:00 Notícies resum 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22:30 Cercle central divendres

5

7 8

TARRAGONA: Salazar Echavarria, Antonio. Cos del Bou, 2.

Telèfon 977 231 631.

Plana Garcia, Virginia.

Sant Benildo, 10.

Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Telèfon 977 127 084.

SALOU: Besora Mallafre, Jordi.

Plaça Bonet, 1.

Telèfon 977 380 343.

VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54.

Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa.

Av. Vidal i Barraquer, 3.

Telèfon 977 791 702.

VALLS: Rull Ferre, Consol.

De la Cort, 26.

Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume.

Prat de la Riba, 8.

Telèfon 977 660 873.

10

TAC 12 13:00 Saló de Plens 14:00 Notícies 12 14:30 Notícies 12. Esports 15:00 Notícies 12. L’Entrevista 15:30 Saló de Plens 16:30 Fet a Mida 18.30 SPi+TV 19:00 Connecta 10Comarques 19:30 180° 20:00 Notícies 12 20:30 Notícies 12. Esports 21:00 Notícies 12. L’entrevista 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies 12 22:30 Notícies 12. Esports 23:00 Notícies 12. L’Entrevista 23:30 Destí 2030 00:00 Notícies 12

Solucions

11

Solució: nivell mitjà

El temps Màxima

11º 20º

Previsió pel Camp de Tarragona

Venda/Lloguer ¡¡OPORTUNIDAD!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Tercero sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 98.000€ Tel: 650.939.822 Mª José

COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL 600 595 648 PAGO AL CONTADO

PÀRQUINGS PARTICULAR LLOGA PÀRQUING zona El Puig El Vendrell.

Tel. 661.021.773

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD,

FON-

TANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR PROFESIONAL. Tel: 642.094.115

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías.

Tel: 691.586.879 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TERÀPIES MASAJISTA TITULADA. Relax cuerpo-mente.

Tel: 722.823.696 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215 MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087 BIENESTAR. MASAJISTA PARTICULAR. Tel: 722.823.696

MASAJES RELAJANTES y REFLEXOLOGIA PODAL.

Sólo tardes.

602.873.891 MASAJISTA. Horas concertadas.

Segur – Torredembarra.

Tel: 678.086.847 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

MASAJE ENTERO CAMILLA. Reus. Tel: 604.390.445

Solució dels mots encreuats

Mínima

IMMOBILIÀRIA

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad.

Tel: 977 21 26 12

12

HORITZONTALS: 1. Expel·lir amb una certa força una secreció. Expressió d’incredulitat. 2. Adobar carn. País africà. 3. Quasi punxa. Tregui cabeça com una planta. Existir. 4. Arniar sense final. Aixecarà cap amunt. 5. Era caòtica. Passat a un nivell més baix. Entrada de llum. 6. Punt eròtic. Cosa sense realitat. Feta per convertir-se en oli. 7. Són d’una secta xiïta. Pal tallat.

8. Pèls llargs i rígids. Tabalots. 9. Una de prima. Molt prima. Menysprea. 10.

Codi d’identificació girat.Acció de sucar.Angle. 11. Sense taques i girada. El respirem. Jupa sense límits, tallada. 12. Quasi res. Segarà per segona vegada l’herba del camp.

VERTICALS: 1. Escampis. Guia dels vaixells. 2. Descansarà. Fa hores extres.

3. Vall sense límits. Paisatge blanc. Lletra. 4. Vagi de cacera. L’estimes. Nora sense les fortes. 5. Planeta. Adobes amb anís. Vocal. 6. Una de sal. Premiat amb una beca.Arbre girat amb fruits vermells. 7.Aquela.Afèresi d’etacisme.

8. Dona que no es fia gaire. Temps llarg girat. 9. Relatiu a la neu. Bodega sense fons. 10. Quasi mai. Nena que ha menjat massa. Cua de fera. 11. Poble de la regió de Lleida. Governador als països àrabs. Mur sense base. 12. Fons de la sala. L’anterior dins de la casa. Marxa del port.

Anuncis classificats

Estat del cel El cel romandrà poc ennuvolat pel pas de bandes de núvols alts i prims que l’enteranyinaran, especialment a partir de la tarda, quan també n’arribaran de mitjans pel terç nord del territori. Per altra banda, a la vall de l’Ebre, a Ponent i a trams de la costa hi haurà estrats baixos al llarg del dia, i de matinada a altres punts de la depressió Central.

Precipitacions És probable alguna precipitació feble i inapreciable a causa de la boira a Ponent i la vall de l’Ebre.

Divendres 26 de gener de 2024

Marge de confiança

Dels centres de lectura

A

Tasques de laboratori a les instal·lacions cedides pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. Antonietta del Bove / IPHES-CERCA.

Arqueologia Més de 7.000 restes esquelètiques humanes i animals, així com d’objectes, permeten afirmar l’ús sepulcral de la cova dels Xaragalls durant milers d’anys.

Una cova plena de restes que parlen

D

es del neolític fins a l’edat llarg període de temps. del bronze, entre fa 7.000 L’última campanya d’excai 3.000 anys, la Cova dels vació al jaciment es va realitzar Xaragalls (localitzada a Vimbodí entre el 4 i el 22 de desembre de i Poblet, a la Conca de Barberà), l’any passat, sota la direcció del va ser objecte de diverses ocu- Dr. Miguel Ángel Moreno, el Dr. pacions humanes. Així ho han Josep Vallverdú i Alfredo Suesta, conclòs els treballs d’excavació i investigadors de l’IPHES-CERCA recerca efectuats en aquest jaci- i del Dr. Antonio Rodríguez Himent, i que han permès recupe- dalgo, professor del departament rar i inventariar més de Prehistòria i arde 7.000 restes esquequeologia de la Unilètiques humanes, versitat de Sevilla i així com també gran investigador associat quantitat de restes a l’IPHES-CERCA. Els d’animals, fragments responsables dels trede recipients ceràmics balls apunten que el i objectes ornamenfet que hi hagi hagut tals. un ús continuat de la I no només això: cavitat amb finalitats la gran quantitat de sepulcrals els ajudarà restes evidencien un a entendre els canvis ús sepulcral de la en la societat de Cristina Serret Alonso cavitat durant un cada moment i

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Directora de publicitat: Contxi Joan

també el tractament de la mort en els diferents períodes.

Un altre fet rellevant de la investigació ha estat que l’accés a l’anomenada Sala Gran ha permès també documentar nous nivells arqueològics. Així, s’han localitzat restes esquelètiques de cabra salvatge (Capra pyrenaica/ ibex), així com carbons i ossos cremats anteriors als 40.000 anys.

Segons, el Dr. Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES-CERCA i professor de la Universitat Rovira i Virgili, aquest conjunt de restes «poden ser una de les primeres evidències de poblament neandertal en cova a les Muntanyes de Prades, del mateix període de la Cova Foradada i l’Abric de la Griera, a Calafell, o a jaciments mosterians més propers junt a l’Abric Romaní de Capellades».

questa setmana vaig donar una conferència sobre la presència de la Intel·ligència artificial a l’educació al centre de lectura de Reus. La conferència, que, com totes les que es fan, s’emetia per streaming, es pot consultar al canal de Youtube del Centre de Lectura.

Feia tems que no hi anava però és sempre un plaer gaudir de la seva biblioteca, una de les més importants de Catalunya, amb uns 160.000 volums que inclouen llibres dels segles XVI, XVII i XVIII. A més, també té tres escoles: d’idiomes, de dansa i de teatre.

Podria semblar, que a l’era actual, els centres de lectura hagin pogut perdre el lideratge cultural que havien tingut en el passat, però no és així, ja que aquestes entitats mantenen una rellevància crucial, i -amb el temps- han anat evolucionant més enllà del seu rol tradicional de custodis del coneixement. Avui dia, espais com el centre de lectura són essencials per fomentar la cohesió social, oferint un lloc de trobada físic on les persones poden connectar-se, compartir idees i experiències, tot enriquint el teixit comunitari. Serveixen com a ponts entre el passat i el present, garantint que la riquesa de la història, la literatura i la cultura es mantingui accessible a través dels nous mitjans, com les conferències, a les que podem assistir des de casa nostra.

En un món on l’informació es consumeix ràpidament a través de pantalles, els centres de lectura ofereixen un refugi per a l’aprenentatge profund i reflexiu, promovent la lectura crítica i el silenci. La seva capacitat per adaptar-se, incloent recursos digitals i programació diversa, els fa indispensables per a la promoció de l’alfabetització, la cultura i l’educació en una societat cada vegada més interconnectada i complexa.

La Cova dels Xaragalls. A. Suesta / IPHES

Noves troballes També s’han trobat possibles evidències d’ocupació per part de grups neandertals

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas [redaccio@mestarragona.com] Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: