Dimarts 19 de desembre de 2023

Número: 4.942 www.diarimes.com

DIMARTS 19 DE DESEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Tarragona

4

Els personatges de PortAventura fan la tradicional visita als nens ingressats al Joan XXIII Opinió

Tarragona 3 El sistema de clavegueram de Tarragona manté en funcionament alguns trams que es remunten a l’època romana

13 Xavier Allué. Mòbils, nens i prohibicions: «Encara és vàlid l’eslògan del Maig del 68: ‘Prohibit prohibir’»

Municipal

Tarragona

L’Ajuntament de Reus eliminarà gerents i crearà la figura de Director General El nou càrrec de direcció dependria directament de l’alcaldessa Gerard Martí

Vila-seca està de Nadal Els vila-secans es van reunir a la plaça de l’Església per l’encesa del nou arbre, de 10 metres d’alçada

Els republicans diuen que es poden utilitzar per rebaixar pressió fiscal, però el PSC ho nega 2

Mobilitat

6 Camp de Tarragona 10

Nou milions de l’Estat, la causa de la picabaralla entre el govern municipal i ERC

La carretera entre el Morell i Reus, entre les més perilloses de Catalunya 8

Infraestructures

S’aprova el projecte per convertir en urbà el tram de l’N-340 entre Cambrils i Miami 9

2

Dimarts 19 de desembre de 2023

Govern i ERC discuteixen per l’aplicació dels 9 MEUR que l’Ajuntament rebrà de l’Estat Política El PSC assegura que només poden destinar 2,3 MEUR a despesa corrent John Bugarin Semblava poc factible, però el govern municipal i ERC van arribar a un acord per apro· var el pressupost del 2024.

L’entesa entre socialistes i re· publicans, però, no ha durat gaire. I és que els dos grups majoritaris de l’Ajuntament han protagonitzat una nova discussió. Aquest cop, el focus es va posar en l’aportació que rebrà el consistori a través de la Participació en els Ingres· sos de l’Estat (PIE). I és que hi ha discrepàncies sobre quin ha de ser l’ús d’aquests diners.

Encara no hi ha hagut cap comunicat formal, però tot apunta que el govern espa· nyol assignarà a Tarragona uns 9 milions d’euros. Ahir, amb aquesta xifra a la mà, la portaveu d’Esquerra Repu· blicana, Maria Roig, va titllar d’«innecessària» la pujada d’impostos que va aprovar l’alcalde, Rubén Viñuales, amb el suport de Junts per Catalunya i En Comú Podem.

I és que els republicans asse· guren que gran part d’aquests 9 milions es poden destinar a cobrir despesa corrent.

Així, ERC insta el govern municipal a «suprimir» l’aug· ment del 7,4% de l’IBI, l’incre·

El conseller i la portaveu d’Esquerra Republicana, Jordi Fortuny i Maria Roig, en la roda de premsa d’ahir. ERC

Segons ERC, els 7 MEUR de la liquidació del 2022 es poden afegir al pressupost

ment del 33% de l’ICIO i la pujada del 19% de la taxa de la brossa. «El govern recaptarà 5 milions d’euros a costelles de la ciutadania i, amb la injecció de diners de l’Estat, aquest in· crement abusiu s’ha demos· trat que era del tot inneces· sari», expressava el conseller republicà, Jordi Fortuny.

La resposta per part dels socialistes no es va fer esperar.

«L’Ajuntament de Tarragona desmenteix que el consistori

compti amb 9 milions extra per al pressupost del 2024», asseguraven en un comuni· cat. En aquest escrit, explica· ven que l’Estat ha avançat que la seva aportació s’incremen· tarà un 22% respecte a l’any passat. Un 5,1% correspon a l’entrega a compte de la PIE, una desviació d’un 0,1% res· pecte al càlcul que havia fet l’Ajuntament. L’altre 17% ve de la liquidació del pressupost de l’Estat del 2022, que es va

saldar amb un increment rè· cord d’ingressos per impos· tos, amb una recaptació d’uns 4.800 milions d’euros.

Segons el govern munici· pal, dels 9 milions d’euros que percebrà per part del govern espanyol, «només es poden utilitzar 2,3 milions —que re· presenta el 5,1% de l’entrega a compte de la PIE— per al fi· nançament de serveis públics que se sostinguin en exercicis futurs». És a dir, per a despesa corrent. De fet, apunten que aquests 2,3 milions «ja esta· ven contemplats i retinguts» en un pressupost que va tenir els vots favorables d’ERC. Pel que fa als 6,7 milions d’euros restants, que corres· ponen al 17% de la liquidació del 2022, «no es pot fer ser· vir pressupostàriament per finançar la despesa corrent projectable». L’executiu so· cialista apunta que s’han de destinar al romanent del 2024 i que servirà per amortitzar deute i generar capacitat in· versora de l’Ajuntament. «Per tant, el càlcul que es va fer per elaborar les ordenances fis· cals era adequat», conclouen.

El grup d’Esquerra Repu· blicana, en canvi, assegura que «no hi ha cap disposició legal» que impedeixi que aquests ingressos «entrin a pressupost». «És una qüestió de voluntat política», afegei· xen. Diverses fonts consulta· des per Diari Més manifesten que la decisió final sobre l’ús d’aquests 9 milions d’euros depèn de tres factors: el cri· teri de l’interventor, les regles fiscals vigents en el moment de rebre l’ingrés i el càlcul que fa l’ajuntament del sostre de la despesa, el qual pot limitar l’ús de la totalitat dels fons re· buts en la liquidació de la PIE.

La Cambra de Comerç exportarà vi i oli d’oliva a Corea del Sud el 2024 Comerç

La Cambra de Comerç de Tarragona envia· rà la pròxima primavera una missió comercial a Corea del Sud amb l’objectiu d’exportar vi i oli d’oliva. La idea va sor· gir arran d’una visita de re· presentants asiàtics a Tarra· gona fa unes setmanes, quan es va celebrar el XV Fòrum Espanya Corea. Durant l’es· deveniment, que va servir per

assolir una «excel·lent» con· nexió bilateral, es va anunciar l’interès dels empresaris de Corea per establir un hub eu· ropeu al territori La presiden· ta de l’ens, Laura Roigé, va ex· plicar ahir que els empresaris coreans van quedar molt satisfets amb els productes locals i va considerar que hi ha opcions de negoci. Roigé va afegir que en aquest viat·

ge també hi seran presents el Port de Tarragona, la Univer· sitat Rovira i Virgili i Repsol, que promourà aspectes rela· cionats amb l’hidrogen verd.

Aquesta és una de les divuit accions en 40 països d’Àfrica, Àsia i Amèrica, que la cambra tarragonina té previstes per al 2024, una xifra que suposa· ria el seu rècord de missions internacionals. Redacció

Daniel Martín i Laura Roigé en la roda de premsa d’ahir. ACN

Arriba la recepta electrònica privada Salut La recepta elec· trònica ja és una realitat també al sector de l’assis· tència sanitària privada, impulsada pel Consell de Col·legis de Metges de Cata· lunya (CCMC), el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) i el Col· legi d’Odontòlegs i Estoma· tòlegs de Catalunya (COEC).

El 40% dels metges i el 21% dels odontoestomatòlegs que fan activitat privada ja utilitzen el sistema que fa· ciliten els col·legis professi· onals (sistema REMPe) per prescriure medicaments.

Al seu torn, cada cop més pacients ja estan rebent el seu full de medicació per correu electrònic, amb un codi identificatiu que el far· macèutic pot llegir per tal de dispensar-li el seu trac· tament. El sistema permet que qualsevol recepta elec· trònica prescrita en l’àmbit privat pugui ser dispensada a qualsevol farmàcia co· munitària de Catalunya. La recepta electrònica privada suposa deixar enrere les prescripcions en paper, que podien generar problemes, com ara errors de lectura i d’interpretació. Redacció

S’ajorna l’obertura de la maqueta de tren de Tarragona Festes La jornada de portes obertes de l’Associ· ació Cultural Ferroviària de Tarragona prevista per aquest cap de setmana queda ajornada per motius tècnics.

L’esdeveniment, que es farà al carrer del Mar número 45, acollirà una ma· queta de trens ambientada a la ciutat i una construcció d’un tren jardí escala cinc polzades i tres vagons per portar passatgers. A més, la jornada mostrarà una expo· sició fotogràfica relacionada amb el tren a la ciutat, així com objectes de temàtica ferroviària. Pròximament, s’anunciaran les noves dates de l’acte. Redacció

Dimarts 19 de desembre de 2023

L’ICIQ estudia el seu impacte diari sobre el medi ambient Ciència

L’Institut Cata· là d’Investigació Química de Tarragona (ICIQ- CERCA) ha dut a terme un extens estudi sobre l’impacte que la seva activitat diària i de recerca va tenir l’any 2022 sobre el medi ambient. S’ha analit· zat la petjada de carboni, «un indicador de les emis· sions de gasos amb efecte hivernacle (GEH)», segons el Departament d’Acció Climà· tica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, «associat al cicle de vida d’un producte, ser· vei o organització». L’estudi realitzat pel mateix centre ha conclòs que l’emissió aproximada de tones equi· valents de diòxid de carboni el 2022 va ser de 14.552. O el que seria el mateix, d’unes 48 tones per persones usu· àries del centre. Per a fer el càlcul, l’equip de treball ha hagut de reunir dades de diversos consums i de diferents aspectes del cen· tre. D’aquesta manera, els departaments i el personal de l’ICIQ han col·laborat per tal de poder facilitar dades referents al consum elèctric, al transport dels proveïdors, a la mobilitat in itinere del personal, al consum de ga· sos refrigerants, a la gene· ració de residus i als viatges professionals, entre d’altres.

Precisament aquests úl· tims són el factor que, amb diferència, més emissions genera. Els desplaçaments per motius laborals suposen més del 80% de les emissi· ons totals. A partir d’aques· tes dades, el centre generarà un pla d’acció per reduir el seu impacte. Redacció

3

Oriol Castro

T

arragona és la ciutat de la història. Ho és, en gran part, pels treballs arqueolò· gics que s’han fet arreu dels carrers i edificis del nucli an· tic, que han generat la infor· mació necessària per escriure la crònica de la ciutat. Tot i això, en aquest relat hi manca un element important, alhora que escabrós: el clavegueram.

«A Tarragona tenim una xarxa de clavegueram roma· na a sota dels carrers que en alguns punts encara funcio· na», explica Joan Menchón, arqueòleg municipal. Un exemple és el conducte que recull les aigües pluvials del Recinte de Culte de la Cate· dral. També, hi ha una cister· na sota el jardí i galeria del Claustre, que per la seva ubi· cació pot ser romana, i una conducció també del mateix període que des de la cisterna passa sota la nau de l’evangeli i el contrafort de la portalada de la Seu. Però aquest clave· gueram romà s’estendria més enllà del recinte eclesiàstic.

L’any 2002, els arqueòlegs Josep Anton Remolà i Joa· quin Ruiz de Arbulo també van apuntar en un estudi que «alguns trams de claveguera romana continuen encara en ús, ni que sigui de forma sub· sidiària, a la xarxa contem· porània i han estat objecte d’interès per part d’estudi· osos com el Doctor Miquel Aleu». El Doctor Aleu va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona als anys 50 i 60 i va ser l’impulsor d’importants obres com la de salubritat de les conduccions d’aigua i del clavegueram, arribant a acce· dir als conductes romans de la part baixa.

Tot i les sospites, el clave· gueram del centre històric no s’estudia des dels anys 60

Imatge dels treballs al carrer Sant Miquel i planimetria de la claveguera localitzada sobre la planta del Recinte de Culte. Cedides

Arqueologia

La història que falta El sistema de clavegueram del nucli antic de la ciutat no s’estudia des dels anys 60

i part del seu origen i recor· regut es desconeix. Això és degut a les dificultats logís· tiques per dur a terme unes intervencions d’aquest tipus.

«Tenir un carrer amb el sòl obert suposa un greuge eco· nòmic, de temps i de segure· tat», rebla Menchón.

Nova troballa Recentment, arran de les obres de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) al carrer Sant Mi· quel per millorar el sistema de sanejament, es va trobar

un conducte que arriba fins a l’estació de trens, del qual no se’n sap amb exactitud el seu origen. Els experts apunten que podria ser romana, tot i que són cauts a l’hora de fer una diagnosi. «És difícil sa· ber-ho sense un estudi a fons perquè els humans hem vis· cut de la cultura del reciclatge fins als anys 60, i el clavegue· ram n’és un gran exemple», conclou Menchón.

En aquesta mena d’obres se sol treballar mitjançant un control arqueològic, és a dir, amb un arqueòleg que

S’ha trobat un conducte que va des del carrer Sant Miquel fins a l’estació de tren presencialment vigila la in· tervenció i alerta si es desco· breix algun element històric important. «La feina d’EMAT· SA en els darrers anys ha mostrat com hi ha moltes ca· nonades deficients, del segle 19 i 20», diu Menchón.

En aquest sentit, aquests conductes tenien pèrdues, no estaven impermeabilit·

zats o no estaven entubats.

«La feina de substitució és molt important i, de mane· ra indirecta, es genera una gran quantitat d’informació», apunta Menchón.

De cara al futur, EMATSA té com a objectiu fer un es· tudi extens que identifiqui el recorregut i la història de gran part del clavegueram del nucli antic de Tarragona. «Es tracta de poder compaginar les necessitats del dia a dia de la ciutat amb les necessitats patrimonials», exposa Men· chón.

4

Dimarts 19 de desembre de 2023

El Port supera al novembre la xifra de tràfics de tot 2022 Comerç El mes acaba amb un moviment de mercaderies a prop de les 3 mil tones Redacció / ACN El Port de Tarragona va con· firmar ahir que la xifra acu· mulada de tràfic de merca· deries durant els 11 mesos de l’any ja supera les dades de tot el 2022, amb un total de 30.652.060 tones mogudes. A més, al novembre l’Autoritat Portuària ha transportat un total de 3,01 milions de tones, el que suposa un increment del 40% respecte al mateix mes de l’any anterior.

Aquest període és el ter· cer millor mes de novembre en trànsit marítim total, i el primer novembre en movi· ment de líquids a doll amb 1.956.258 tones, amb el cru de petroli al capdavant amb un moviment de 903.072 tones i un increment del 116% res· pecte el novembre de 2022.

Dins de l’apartat de líquids a doll, cal destacar també els

productes químics, que amb 228.476 tones registren el millor novembre de la sèrie històrica, i el quart entre tots els mesos, en un any fins ara de baixa activitat en aquest tipus de producte.

Torna a destacar, un mes més, el moviment de cereals i les seves farines, amb 596.359 tones, el millor novembre i record també amb dades acumulades, ja que els envia· ments dels 11 primers mesos ja supera els 6 milions de to· nes (6,09 Mt), per damunt del rècord establert el 2022, amb 5,95 milions de tones.

Vehicles, fruites i altres Aquestes transaccions porten al fet que el trànsit de produc· tes d’agroalimentaris (cereals i pinsos) també sigui el millor novembre (672.175 tones) i la de major activitat en dades acumulades (7,14 Mt).

Estats Units, Ucraïna i Brasil són els països amb més activitat al moll de Tarragona

cials ha estat de 222, el de ma· jor activitat de l’any. Fins ara, havien destacat els mesos d’octubre, amb 210 escales, i abril del 2022, amb 227 esca· les.

El tràfic de vehicles al Port de Tarragona també ha superat la xifra de tot 2022. Durant els 11 primers mesos de l’any, en els molls de Cantàbria, Galícia i Andalusia s’ha tren· cat la barrera dels 200.000 vehicles moguts, amb un to· tal de 200.239, el que suposa un increment 26,9% respecte al mateix període de l’any anterior. Altres productes a destacar és el moviment de Fruites (del grup de fruites i hortalisses) que, amb més de 20 mil tones, ha registrat el millor novembre de la sèrie històrica.

D’altra banda, el nombre d’escales de vaixelles comer·

Primera posició Les dades consolidades del mes d’octubre atorguen al Port de Tarragona la prime· ra posició a nivell estatal en el rànquing de creixement.

Durant el desè mes de l’any, el Port va viure un creixement del 10,4%, tres punts percen· tuals més que al setembre, i molt per sobre dels ports de Cartagena i Bilbao.

Els principals països amb més activitat a l’Autoritat Portuària són els Estats Units d’Amèrica, principalment en líquids a doll, i Ucraïna i Brasil pel seu tràfic de sòlids a lloure, principalment pro· ductes agroalimentaris.

Woody i Winnie amb alguns membres del personal de l’hospital. HJ23

Els personatges de PortAventura World Woody i Winnie visiten, un any més, l’Hospital Joan XXIII Societat

Continuant amb la tradició nadalenca de la Fundació PortAventura, Woody i Winnie van inaugu· rar ahir el calendari de visites institucionals a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Aquests dos per· sonatges van passar una es· tona amb els infants ingres· sats a la planta de Pediatria, a l’UCI Pediàtrica i Neonatal,

a la planta de Maternitat i a les Urgències Pediàtriques de l’Hospital. A més a més, la parella de picots fusters va obsequiar els infants i les seves famílies amb un peluix de Woody. La delegació de la Fundació PortAventura va ser rebuda per representants de la Direcció de l’Hospital i del Servei de Pediatria del centre tarragoní. Redacció

FCC Medi Ambient i el Grupo Aptos col·laboren per la inserció laboral Laboral L’objectiu és ampliar les oportunitats de col·lectius vulnerables Redacció

FCC Medi Ambient ha subs· crit un acord de col·laboració amb el Grup Aptos, per tal d’ampliar les oportunitats d’inserció laboral i acolliment de pràctiques per a persones en situacions de vulnerabili· tat, com ara aturats de més de 45 anys, víctimes de violència de gènere o persones amb diversitat funcional, entre al· tres. Aquest conveni estableix les bases de col·laboració entre ambdues entitats, pro· movent la inserció laboral, les pràctiques no laborals i les visites a les instal·lacions, en· tre altres activitats acordades mútuament.

Aquest acord està emmar· cat dins l’Estratègia de Sos· tenibilitat 2050 de FCC Medi Ambient que, entre altres coses, «persegueix incremen· tar l’ocupació per a col·lectius vulnerables», va expressar Miquel Àngel Quero, director

Miquel Àngel Quero i Albert Tarragó García. FCC Medi Ambient

La iniciativa està dirigida a col·lectius com el dels aturats de més de 45 anys de la delegació de Catalunya II de l’empresa.

D’altra banda, Albert Tarra· gó García, representant legal

de Grupo Aptos, va destacar «la importància que el sector empresarial tingui conscièn· cia de les dificultats d’algunes persones per trobar feina», i va remarcar «la necessitat d’acordar convenis de col· laboració, com el recentment signat, per contribuir a la cre· ació d’una societat més justa i inclusiva».

Dimarts 19 de desembre de 2023

Muntadas: «El que busquen aquestes denúncies és desmobilitzar-nos» Judicial Les dues activistes encausades per piquets contra la seu de Vox a Tarragona el 8-M de 2021 van quedar absoltes Helena Viñas / ACN Les dues activistes encausa· des per un delicte de danys a causa dels piquets que van realitzar contra la seu de Vox a Tarragona, el 8-M de 2021, citades ahir al jutjat d’instruc· ció número 1 de l’Audiència de la ciutat, van ser absoltes da· vant la no compareixença del partit d’extrema dreta.

Membres del grup Koman· do 8M, creat el 2021 per ajudar a les encausades, es van con· centrar ahir davant l’Audièn· cia per donar-los suport. Els assistents van realitzar una pancarta amb el missatge «Avui totes anem a judici», a més d’un esmorzar. L’agrupa· ció aglutina membres de di· ferents entitats feministes de la ciutat, com Cau de Llunes.

Una de les portaveus de Ko· mando 8M, Olga Muntadas, va expressar que «estem mol· tes contentes amb el resultat del judici, ara toca celebrar».

Respecte a la no comparei· xença de Vox, Muntadas, qui també és membre de Cau de Llunes, va declarar que «sa· bíem que era una possibilitat, perquè no han mostrat molt interès», i que «era una acusa· ció que no s’aguantava per en· lloc». «Aquestes denúncies les fan per desmobilitzar-nos», va expressar Muntadas, i va afegir que «és la seva mane· ra de fer, acusar a tothom qui poden per a generar por». La membre de Cau de Llunes va afegir que VOX també va intentar denunciar les dues activistes per delictes d’odi, fet que va ajudar a endarrerir

la data del judici.

Dos anys de lluita Els fets que han conduir a aquella situació es van produ· ir el 8-M de 2021, a Tarragona, quan un grup d’activistes fe· ministes van dur a terme dife· rents accions de reivindicació i denúncia. Entre aquestes mobilitzacions, es van dirigir contra la seu de Vox, moment en què van ser rodejades per agents dels Mossos d’Esqua· dra. «Ens van identificar a 17 dones, i, mesos després, dues d’elles van rebre la citació ju· dicial», va explicar Muntadas.

A partir d’aquí, des de Ko· mando 8M han estat execu· tant diferents activitats per a recaptar diners i donar suport a les acusades. Entre aquestes iniciatives, Muntadas destaca l’organització d’una jornada de parlaments, on van parti· cipar altres dones encausades arreu dels països catalans.

«En aquests dos anys, la solidaritat s’ha notat a tots els llocs on hem anat», va ex· pressar Muntadas. Aquest vincle que s’ha format amb altres agrupacions feministes també es va notar després de la resolució judicial: «Ens han arribat felicitacions de Valèn· cia, Sant Cugat, etc. De dones que tenen judicis pendents», va explicar la membre de Cau de Llunes.

Muntadas: «La solidaritat s’ha notat a tots els llocs on hem anat»

Pancarta feta en la concentració d’ahir davant l’Audiència de Tarragona. ACN

5

6

Dimarts 19 de desembre de 2023

Proposta de reordenació del personal directiu

Organigrama actual Alcaldia Gerent de Serveis Generals

Gerent-Coordinador de Serveis Territorials

Gerent-Coordinador d’Organització i Serveis Interns

Gerent-Coordinador de Serveis Econòmics

Gerent-Coordinador de Serveis a la Persona

A partir de l’1 de febrer del 2024 Alcaldia Director general municipal Gerent de Serveis Generals

Gerent-Coordinador de Serveis Territorials

Gerent-Coordinador de Serveis a la Persona

El govern planteja redefinir l’estructura del personal directiu amb menys gerents Municipal També es proposa la creació de la figura del director general municipal Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus es planteja reformular la seva estructura directiva. El di· buix actualitzat apunta a la creació d’una nova figura, el director general municipal, i a l’eliminació de dues gerènci· es d’àmbit, la d’Organització i Serveis Interns i la de Serveis Econòmics. La possibilitat sorgeix en considerar que «els àmbits territorials de

les diverses gerències estan definides prenent en consi· deració l’estructura política existent en l’anterior mandat, circumstància susceptible de generar certs desajustos» i que «els reptes organitzatius corresponents a un nou pro· jecte polític fan necessària una reformulació de l’estruc· tura directiva existent», així com de la voluntat d’assolir una major eficiència, tenint en compte un informe d’in·

tervenció municipal.

L’actual organigrama, vi· gent des del 2019, consistia en una Gerència de Serveis Gene· rals i quatre gerències-coordi· nacions —de Serveis Territo· rials, Organització i Serveis Interns, Serveis Econòmics i Serveis a la Persona—, si bé la plaça dels Serveis Econòmics no estava ocupada.

El nou dibuix, que entraria en vigor l’1 de febrer, configu· ra una Direcció General Muni·

El dibuix respon als «reptes organitzatius corresponents a un nou projecte polític» cipal, que gaudiria del suport en les seves tasques per part d’una Gerència de Serveis Ge· nerals, personificada en Josep Solé. A més, es mantindrien les Gerències-Coordinació en els àmbits de Serveis a la

La Lliga Contra el Càncer, entitat beneficiària del Concert de Carnaval

L’Associació d’Alzheimer decora l’arbre de Nadal de l’antic hospital

Solidaritat

Societat

La Lli· ga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre serà l’en· titat beneficiària del Con· cert Solidari de Carnaval de El Círcol, que serà el 9 de febrer, amb Gili-Romaní Hot Jazz Cats. Les entra· des estan a la venda, al Te· atre Fortuny i a teatrefor· tuny.cat. Redacció/Gerard Martí

L’Associació d’Alzheimer i Altres Tras· torns Neurocognitius de Reus i Baix Camp ha estat l’entitat encarregada de decorar l’arbre de Nadal que, des del 14 de desem· bre, llueix a les oficines de l’àrea de Serveis a les Per· sones i Drets Socials, ubi· cades a l’edifici de l’antic hospital. Redacció/Aj. Reus

Persona i Serveis Territorials, respectivament. D’altra ban· da, s’estudia la possibilitat d’amortitzar els llocs de tre· ball directiu corresponents a la Gerència-Coordinació d’Or· ganització i Serveis Interns i a la Gerència-Coordinació de Serveis Econòmics, les funci· ons de les quals, majoritària· ment, assumiria la Gerència de Serveis Generals. En con· seqüència, es proposa cessar, amb efectes l’1 de febrer, Jordi Medrano, que ocupa el lloc de gerent-coordinador d’Orga· nització i Serveis Interns des del 2020, per «raons organit· zatives i d’amortització del lloc de treball».

El director general mu· nicipal seria el responsable màxim de l’administració executiva i estaria sota la de· pendència jeràrquica única de l’alcaldessa, així com, fun· cionalment, dels tinents d’Al· caldia i els regidors delegats.

Les seves funcions inclourien dirigir, coordinar i impulsar l’actuació de l’administració i del personal directiu i l’exe· cució dels acords adoptats pels òrgans de govern. També exerciria les tasques de repre· sentació i negociació que se li encomanin, organització i distribució dels recursos hu· mans, tecnològics i financers per complir amb els objec· tius fixats, coordinació dels projectes transversals i de les gerències de les empreses municipals i els organismes autònoms, i seguiment de les polítiques d’Innovació, de Cul· tura i de Política Lingüística.

En cas d’aprovació de la reorganització, s’iniciarien els tràmits per convocar un procés de selecció per cobrir aquest lloc de comandament al més aviat possible.

Els Retaules Vivents es faran enguany al parc de Sant Jordi Nadal L’edició d’en· guany dels Retaules Vivents de Nadal canvia d’ubicació i es durà a terme al parc de Sant Jordi, en comptes del voltant de la Prioral de Sant Pere, com s’havia anunci· at i com és tradició. La re· gidora en cap de l’àrea de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, va explicar que, amb el canvi, s’aconsegueix «un espai més ampli, amb més possibilitats i que mi· llorarà la convivència amb la resta d’activitats que es duen a terme pel centre de Reus». Els Retaules Vivents celebren aquest any la seva XXXV edició. Es representa· ran escenes com la Creació, l’Anunciació a Maria, el Nai· xement, el Taller o el Palau d’Herodes. Els dies de repre· sentació seran el 22, 23, 25 i 26 de desembre, a partir de les 19.30 hores. Redacció

El Santuari s’omplirà de música diumenge Música El Santuari de Misericòrdia acollirà, aquest diumenge, un concert extra· ordinari de Nadal, a càrrec del quartet vocal Caelestis.

L’actuació serà a les 12 hores i l’entrada, lliure. El mateix dia, a les 23 h., al Santuari tindrà lloc el Cant de la Sibil· la, amb el Cor DaCapo i la soprano Mireia Tarragó i, a continuació, la tradicional Missa del Gall. Redacció

Dimarts 19 de desembre de 2023

7

Els vehicles històrics podrien mantenir les bonificacions Hisenda Associacions de vehicles històrics han plantejat augmentar de 25 a 30 anys l’antiguitat mínima a partir de la qual un vehicle pot ser considerat clàssic Sergi Peralta Moreno

Oliva va pronunciar la conferència ahir a El Círcol. Gerard Martí

Oliva apunta a la generació de talent com l’element clau per al creixement del sector tecnològic Tecnologia

«És un àmbit molt proper a Barcelo· na, però, alhora, estem a una distància prou important i en un entorn que ens permeten pensar que aquí hi pot haver un altre pol industrial de crei· xement i que el tecnològic pot ser un sector prou important en l’economia local». Aquesta és l’anàlisi que feu de Reus el vicepresident global d’opera·

cions digitals de T-Systems Internacional, David Oliva, en una conferència a El Cír· col. Oliva cità les facilitats per a l’arribada de companyies o l’aposta pels estudis informà· tics com factors per concre· tar el creixement. «La indús· tria tecnològica no es queda basant-se en la infraestructu· ra, sinó que ens apropem on hi ha talent», va afirmar. SPM

Engeguen un programa per fomentar el cooperativisme com una eina d’emprenedoria Emprenedoria

L’Ajun· tament, en col·laboració amb Coop Camp, l’Ateneu Coope· ratiu del Camp de Tarrago· na, engega un programa que pretén fomentar el cooperati· visme com una eina d’empre· nedoria arrelada a la ciutat, compromesa amb l’econo· mia justa i sostenible i cons· cient dels reptes ecològics. El programa seleccionarà deu

projectes, que rebran un iti· nerari intensiu de formació i assessorament expert de 25 hores de durada, durant ge· ner i febrer. La formalització de les candidatures per par· ticipar en la iniciativa, que inclou un servei de mentoria durant un any, s’ha de com· pletar abans del 12 de gener, a través del web coopcamp.cat/ agenda. Redacció

L’aprovació inicial dels pressupostos per a l’exerci· ci del 2024 va rebre tres al· legacions. Una d’aquestes és una autoesmena de l’equip de govern, que planteja man· tenir les bonificacions dels vehicles històrics, que estan exempts de pagar l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, «però es clarifica què s’entén per cotxe històric que, bàsicament, és que tin· gui una antiguitat superior a 30 anys», precisen fonts mu· nicipals, que també detallen que es tracta d’una «esmena tècnica» fruit de «parlar amb responsables d’associacions de vehicles històrics».

El president del Grup d’Afi· cionats als Vehicles d’Època (GAVE), Joan Abril, comenta que múltiples entitats van proposar que un automòbil es considerés clàssic a par· tir dels 30 anys, en comptes dels 25 com en l’actualitat.

Així mateix, assenyala que el beneficiari de la bonificació hauria d’acreditar que, a més de l’històric, disposa d’un uti· litari per al seu dia a dia. «Els cotxes històrics no circulen, són de col·lecció, només ro· den en dies comptats, per a exposicions i sortides, i no és gaire lògic que hagin de pagar impostos com un cotxe nor· mal», assevera Abril.

Un informe d’intervenció calcula que la modificació de l’ordenança fiscal «suposaria una reducció de la recaptació

Fotografia d’arxiu de cotxes històrics a Reus. Olívia Molet

«No és gaire lògic que hagin de pagar impostos com un cotxe normal» prevista d’uns 75.000 euros», però recomana estimar l’al· legació presentada pel govern —que originalment planteja· va restringir aquestes bonifi· cacions— en considerar que «la liquidació definitiva de la participació en els tributs de l’Estat corresponent a l’any 2022 serà superior en, com a mínim, la quantia indicada».

L’apunt

Es proposa desestimar les al·legacions de Junts i la FAVR D’altra banda, l’informe proposa desestimar les al· legacions de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) i del grup municipal de Junts per Reus. L’entitat veïnal sug· gerí adequar a la baixa els ingressos corresponents a l’increment d’impostos «per tal que siguin aplicats en els quatre exercicis del mandat». El document

apunta que el pressupost «és un instrument de previ· sió dels ingressos, però, en cap cas, suposa la seva fi· xació o establiment». Junts defensava que l’augment dels ingressos no respon a les necessitats de finan· çament, que no estava detallada la brigada d’inter· venció ràpida i «la manca de recorregut fiscal per a exercicis futurs en deter· minats tributs». L’informe recorda que el pressupost només contempla dotaci· ons econòmiques i que els ingressos no provenen ex· clusivament dels impostos.

8

Dimarts 19 de desembre de 2023

Augmenta el nombre de quilòmetres amb risc alt d’accidents a la demarcació Trànsit La TP-7225, entre Reus i El Morell, se situa entre els trams amb més risc Redacció Durant l’últim trienni s’ha incrementat un 3% el nombre de quilòmetres amb alt risc d’accidents a la demarcació de Tarragona, segons apunta l’estudi EuroRAP (European Road Assessment Program· me) que ha fet el RACC sobre els anys 2020-2022 i el risc d’accident per cada tram de carretera. Així doncs, la xifra de quilòmetres de risc alt a la demarcació s’enfila fins al 15% entre el 2020 i el 2022 mentre que, en el trienni an· terior, el risc era menor, con· cretament d’un 12%. D’altra banda, l’estudi ha inclòs per primer cop la carretera con· vencional TP-6225 com el setè tram amb més risc d’accident de Catalunya entre 2020 i el 2022. Aquest tram inclou els vuit quilòmetres compresos entre la cruïlla de la C-14z al seu pas Reus i la cruïlla de la T-722 al Morell, per on circu· len 5.484 vehicles diàriament.

En canvi, l’estudi EuroRAP destaca que la C-42 entre l’Al· dea i Tortosa és el tram amb menys risc d’accidents de tot Catalunya. Tot i la seva eleva· da intensitat –més de 17.700 vehicles diaris–, no ha tingut cap accident mortal o greu en

Els representants de la 22a edició de l’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP del RACC, ahir. Cedida

La C-42 entre l’Aldea i Tortosa és el tram amb menys risc de tota Catalunya l’últim trienni.

Pel que fa als trams que concentren més accidents

de Catalunya, s’hi inclou en· guany, en la sisena posició, el tram de la carretera C-31 en· tre Cunit i la cruïlla de la C-32 a Sant Pere de Ribes. L’estudi apunta que és un tram d’11,4 quilòmetres per on circulen una mitjana de 22.151 vehicles diaris.

D’altra banda, entre els

trams que han concentrat més accidents de vehicles pe· sants entre el 2020 i el 2022, hi destaca la carretera T-11 a la desena posició, que s’ha in· corporat en aquesta llista per primer cop. Concretament, el tram de 10,6 quilòmetres compren l’inici de la variant de Reus en aquesta carretera

fins al final d’aquesta, a la cru· ïlla de l’N-240a, on circulen 25.351 vehicles diàriament de mitjana.

D’altra banda, l’estudi tam· bé ha analitzat els trams amb més accidents de bicicleta i inclou el tram de la TV-2125 entre la cruïlla de l’N-340 de Bellvei i la cruïlla de la C-32 a Calafell, que té 3,6 quilòme· tres de longitud i hi circulen 4.361 vehicles a diari.

L’estudi EuroRAP L’EuroRAP ha adaptat la me· todologia d’anàlisi que van crear els tres països líders en l’estadística de seguretat viària a Europa: Gran Breta· nya, Suècia i Holanda. Des del 2002, més de 25 països euro· peus l’han aplicat per analit· zar 240.000 quilòmetres de carreteres. L’any 2013, l’Euro· RAP va redefinir els llindars de risc per alinear-se amb la fita de la UE i reduir el 50% la mortalitat per accidents de trànsit entre el 2010 i el 2020.

A Catalunya, l’estudi ana· litza, d’una banda, la distri· bució de l’accidentalitat que es produeix a les carreteres, assenyalant els trams on hi ha una concentració més ele· vada d’accidentalitat per qui· lòmetre. L’objectiu és que els usuaris disposin d’una guia de risc de la carretera per on circulen i així puguin adaptar la seva conducció a les condi· cions de la via. D’altra banda, l’EuroRAP realitza un mapa geogràfic sobre el risc d’un conductor de patir un acci· dent mortal o greu als trams de la xarxa viària, en funció de la intensitat de vehicles que hi circulen i la longitud del tram, tot fent servir dades dels dar· rers tres anys complerts.

Foment exigeix al Govern inversions per al Hard Rock Política El president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre, va assenya· lar ahir que si no s’inclouen partides per l’ampliació de l’aeroport del Prat, el projec· te del Hard Rock i la B-40 es· taran «radicalment en con· tra» dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

Així doncs, en aquesta línia, el president de Foment va expressar ahir el seu suport al projecte del macrocom· plex del Hard Rock: «Arri· barem fins on sigui perquè sigui una realitat». Aquesta iniciativa juntament amb l’ampliació de l’aeroport del Prat i els treballs a la carrete· ra B-40 són imprescindibles per l’entitat, segons apunta· va ahir el seu president. «La no inversió en aquestes tres infraestructures voldrà dir que el país no és competi· tiu», va destacar el president de Foment del Treball. D’al· tra banda, Sánchez-Llibre, va afirmar que un dels ele· ments necessaris per tal que les empreses que van marxar arran de l’1-O tornin a Catalunya és l’eliminació de l’impost de Patrimoni.

Sánchez-Llibre va concretar que aquesta supressió pot arribar per una derogació a nivell estatal o per una bo· nificació que apliqués la Ge· neralitat. Un altre requisit, va afegir, és la «normalitza· ció de la política catalana» i una millora en les relacions entre els governs català i es· panyol. ACN

Dimarts 19 de desembre de 2023

9

L’N-340 ja té projecte definitiu per «humanitzar-la» a Miami Obres El projecte comptarà amb carrils per a vianants i per a bicicletes ACN

L’imant que s’enviarà als domicilis del Camp de Tarragona. Cedida

Es distribueixen 145.582 imants amb consells d’autoprotecció als municipis amb risc químic alt Societat Protecció Ci· vil va començar a distribuir ahir 145.582 imants de nevera amb consells d’autoprotecció davant del risc químic entre els veïns de 14 poblacions del Camp de Tarragona. El material, que consta d’una carta amb l’imant acompa· nyada d’un fulletó informa· tiu, s’enviarà directament a tots aquells domicilis dels municipis situats a les zones d’intervenció –la més prope· ra als possibles accidents– i

d’alerta –la contigua amb la d’intervenció– que preveu el Plaseqta, com és el cas de mu· nicipis com Reus, Salou, Vilaseca, La Canonja o la Pobla de Mafumet, entre altres. Els imants duen el missatge de L’efecte bombolla, el principal lema d’aquesta campanya que explica que, en aquests casos, el confinament és la millor mesura d’autoprotec· ció. La distribució d’aquest material ha costat 64.863,26 euros a Protecció Civil. ACN

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va apro· var ahir l’expedient d’infor· mació pública i el traçat de· finitiu per incorporar l’N-340 al tram urbà de Mont-roig del Camp (Baix Camp). El projec· te compta amb un pressupost de 10,5 milions d’euros (IVA inclòs) i preveu «humanit· zar» el tram de la carretera nacional entre els quilòme· tres 1133,2 i 1140,5 i l’autovia A-7, quilòmetre 1131,9. El mi· nisteri apunta que el tràfic a l’N-340 «ha disminuït signifi· cativament» des de la posada en marxa de l’autovia fins a Altafulla i la gratuïtat dels pe· atges de l’autopista AP-7.

El projecte preveu crear carrils per a vianants i per a bicicletes i un cop «huma· nitzat» aquest tram de la carretera N-340, la travessia

Transformació de l’N-340 en teixit urbà a Mont-roig

Vial per bicicletes i vianants a l’A-7 (PK 1131+900) Incorporació de l’N-340 al teixit urbà Zones d’actuació

El projecte compta amb un pressupost de 10,5 milions d’euros

se cedirà a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, que en farà a conservació i manteni· ment. Alhora, aquest projecte preveu la redistribució de la secció actual amb la cons· trucció de carrils per a bici· cletes i vianants, i rotondes en punts estratègics. Aquests

nous vials connectaran amb els existents als dos costats de l’A-7, amb una passarel·la sobre l’autovia, els ramals d’accés al camí del Casalot i la via de tren, i un canal inter· ceptor al costat muntanya de l’autovia. L’actuació es farà en una longitud 1.283 metres.

10 Dimarts 19 de desembre de 2023

Vila-seca dona la benvinguda al Nadal amb l’encesa de l’arbre Nadal Els veïns van gaudir d’un tast del tradicional brou Redacció Vila-seca es va impregnar ahir d’esperit Nadalenc. Una plaça de l’Església plena de gom a gom va tornar a donar la benvinguda al Nadal amb la tradicional encesa de l’ar· bre que presideix la plaça. Els vila-secans van gaudir de la jornada festiva amb el tast del tradicional brou, tan destacat en aquestes dates.

La felicitació de Nadal va

anar a càrrec de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i va ser amenitzada pels cors Petits Cantors, Allegro i Toldrà de l’Escola i el Conservatori de Vila-seca.

El nou arbre de Nadal que es va encendre ahir a la tar· da, de 10 metres d’alçada i 400 quilos de pes, compta amb una estructura fabrica· da amb alumini lleuger, fet a base de materials no con· taminants i respectuosos

amb el medi ambient. D’altra banda, el ramatge recorda a l’avet tradicional i té un efec· te «hiperrealista». Pel que fa a la il·luminació és 100% LED, de baix consum i està reves· tit amb 360 metres lineals de cordó lluminós.

Els actes nadalencs conti· nuen aquests dies al munici· pi. Demà, a les 19 h, l’Auditori Josep Carreras acollirà el Con· cert de Nadal de l’Escola de Música i el Conservatori de

Els cors Petits Cantors, Allegro i Toldrà de l’Escola i el Conservatori van amenitzar la jornada. Gerard Martí

Vila-seca. En la mateixa línia, els veïns de Vila-seca podran gaudir, també a l’auditori, de l’espectacle Christmas Songs aquest divendres, que anirà

a càrrec de la cantant Elena Gadel i el Cor Sant Esteve del Conservatori de Vila-seca.

El cap de setmana també arriba carregat d’actes on els

més petits seran els protago· nistes, ja que podran entregar les seves cartes a l’Oficina mà· gica dels Reis d’Orient dissab· te de les 10 a les 14 hores.

El Nadal arriba a Constantí

La Pobla s’endinsa en els actes de Nadal

Un Parc de Nadal ‘gamming’ a la Canonja

Festes Els carrers de Constantí ja viuen l’ambient i l’espe· rit nadalenc després de la tradicional encesa de llums que es va fer divendres, marcant l’inici de les festes nadalenques. Un any més, la plaça de les Escoles Velles va ser l’escenari de l’encesa de llums, amb la simbòlica il·luminació d’un gran arbre de Na· dal i altres elements al mig de la plaça. Redacció/Aj. Constantí

Festes

Infants Del 27 al 29 de desembre el poliesportiu de la Ca· nonja es convertirà en un gran saló de jocs on s’oferiran tallers, espectacles, i tot un seguit d’activitats que cada any afavorei· xen el gaudi dels infants. Enguany s’han potenciat les activi· tats de gamming, amb nous jocs de realitat virtual, simuladors i altres elements de darrera generació. Redacció/Aj. Canonja

Els veïns de la Pobla de Mafumet es preparen per gaudir la programació nadalenca. Tot plegat arrencarà dijous, amb l’obertura de la Fàbrica de joguines, el lloc d’on neix tota la màgia nadalenca i que, un any més, estarà ubicada a la car· pa del Parc del Bassal. Enguany s’haurà de reservar l’entrada a través del portal Koobin. Redacció/Aj. Pobla de Mafumet

Dimarts 19 de desembre de 2023

11

El Golf Costa Daurada fa balanç de 2023 i mira al futur Entitats

El Golf Costa Daurada va fer balanç de les fites assolides enguany i han presentat els objectius pel 2024 en el marc del tra· dicional Esmorzar de Nadal que van protagonitzar el president de l’entitat, Marc Miquel, i el director gerent, Narcos Meury. Miquel es va centrar en els grans objec· tius de creixement del Golf reconeixent sentint-se op· timista amb l’actual relació amb l’administració local, per tirar endavant el segon pla d’expansió i fer realitat projectes com són tres no· ves pistes de pàdel, dues no· ves pistes de tenis, instal·lar marquesines a un centenar de places d’aparcament i dotar-les de plaques fotovol· taiques per tal de generar un 50 per cent d’autocon· sum al Club, així com instal· lar quatre carregadors elèc· trics per a vehicles. Com a grans projectes executats enguany es va remarcar a la nova oferta de restauració amb Bar-Cafeteria i Res· taurant; la remodelació del Llac del forat 18 amb una inversió de 150.000 euros i la substitució de l’herba del camp per la varietat ber· muda, amb una inversió de prop de 1MEUR. Finalment, es van anunciar dues nove· tats pel 2024, la instal·lació d’un rocòdrom al recinte i que el Club acollirà l’any vi· nent l’Open de Catalunya de la Federació Internacional de Pitch & Putt. Redacció

David Concha, Andy Escudero i Jaume Jardí sumen entre tots tres 8 gols i 5 assistències en la present campanya. Nàstic

L’atac grana fa un pas endavant amb una mitjapunta amb tres tenors Nàstic Dani Vidal consolida la qualitat d’Andy, Jardí i Concha per darrere de Pablo Pep Santos Alasà El Nàstic va començar la present temporada amb un evident problema en atac.

L’equip destacava per la seva solidesa defensiva, però li costava incomodar als por· ters rivals amb arribades de perill clares.

Amb el pas de les jornades i l’arribada de les primeres der· rotes, es va fer més evident que mai la necessitat de fer un pas endavant a l’hora de

generar ocasions i augmentar la producció golejadora.

Així, Dani Vidal, davant la falta d’un killer en atac, ha dipositat la seva confiança en els seus homes més creatius i ha apostat per una mitjapun· ta de tres homes amb molta qualitat tècnica que, en els úl· tims partits, han fet una passa endavant.

Passat un primer tram en el qual es combinava entre un 4-4-2 amb dos puntes de llança i un 4-2-3-1, finalment

el tècnic grana ha deixat a Pablo com a referència única centrant la posició d’Andy per darrere seu en una línia de tres amb l’objectiu que el joc d’atac grana passi per la seva prodigiosa esquerra enlla· çant amb la sala de màquines.

Al seu costat, el reusenc Jaume Jardí s’ha guanyat un lloc a base de qualitat, agressi· vitat i xifres. La línia de tres la completa un David Concha al que li ha costat entrar. A l’ex· trem de Santander, tot i dei·

La verticalitat i el desequilibri de Mario, l’alternativa d’una línia plena de qualitat xar bons detalls i sensacions, li faltaven unes xifres que, per fi a Las Gaunas, va trobar.

Ara, amb el doblet contra el Logroñés i encadenant dues titularitats sembla que s’ha guanyat la confiança per gau· dir de continuïtat i completar

a línia.

Entre els tres ja sumen 8 gols (3 d’Andy, 3 de Jardí i 2 de Concha) i 5 assistències (2 d’Andy i 3 de Jardí), i, sobre· tot li estan aportant a l’equip aquest punt de qualitat i visió a tres quarts de camp neces· saris per crear perill.

Amb la línia dels tres te· nors al camp, a la banqueta queden altres opcions impor· tants com Mario Rodríguez o Marc Fernández. El primer és un futbolista diferent, més ràpid i vertical, esdevenint un perfil valuós a l’hora d’apor· tar desequilibri per banda.

Una alternativa que, tot i no comptar amb tants minuts, té un rol decisiu per a Vidal que l’usa com a comodí per revolucionar els partits als últims minuts. El segon, en canvi, aquesta temporada en· cara no ha pogut demostrar la seva qualitat a causa dels problemes físics i d’un inici de temporada difícil.

12 Dimarts 19 de desembre de 2023

Salut desplegarà al 2024 un nou model d’atenció pediàtrica

El Vaticà accepta les benediccions a parelles homosexuals

Salut Catalunya tindrà 79 equips de pediatres i infermeres pediàtriques a un màxim de 30 minuts dels infants ACN El Departament de Salut des· plegarà al llarg del 2024 un nou model d’atenció pediàtri· ca basat en 79 equips territo· rials (ETAP). Aquests equips, amb una direcció pròpia, es· taran formats per entre 8 i 15 pediatres i 8 i 15 infermeres pediàtriques, a més d’altres especialistes en atenció als infants i adolescents. S’ubica· ran dins dels Centres d’Aten· ció Primària (CAP) o en altres espais i els desplaçaments per arribar-hi no han de supe· rar els 30 minuts amb mitjans de transport habitual, va dir ahir la responsable d’Atenció Pediàtrica de Salut, Gemma Ricós, en la presentació del

nou model. Una altra novetat és que el 061 Salut Respon in· corporarà a partir del juny un servei de pediatria per oferir resposta a les famílies.

El conseller de Salut, Ma· nel Balcells, va afirmar que el model que desplegaran en els propers 12 mesos és «absolu· tament necessari» per «ga· rantir la qualitat» en l’atenció pediàtrica a Catalunya, que té 374 equips de primària (EAP).

Balcells va reconèixer que avui dia «no hi ha una equitat a tot el territori» en l’atenció pediàtrica i també va cons· tatar «cert desconfort» per la falta de pediatres, unes defi· ciències del sistema sanitari que el nou model vol reduir.

Per determinar el nombre

El 061 incorporarà un nou servei al juny per donar resposta a les famílies de professionals, també es tindran en compte les carac· terístiques de cada territori, d’acord amb criteris de dis· persió geogràfica o de vul· nerabilitat socioeconòmica, entre altres. També formaran part dels ETAP altres pro· fessionals, com treballadors socials sanitaris, odontòlegs, auxiliars de cures infermeres (TCAI) i administratius sani· taris.

Cada equip tindrà assignat entre 5.000 i 25.000 infants i

Impulsen una estratègia per facilitar el retorn dels catalans que viuen fora Política Es vol atraure al «talent» que va marxar a la crisi del 2008 ACN El Govern de la Generalitat ha decidit impulsar una estratè· gia per facilitar el retorn dels més de 500.000 catalans que viuen a l’exterior i que volen o es plantegen tornar al país.

Segons va anunciar el mateix president, Pere Aragonès, es

tracta d’un pla «transversal» i treballat per tots els depar· taments de la Generalitat.

Aragonès va explicar que un dels objectius és adreçar-se a tota la generació de joves i de «talent» que arran de al crisi econòmica del 2008 van haver de marxar de Catalu· nya per buscar oportunitats

laborals, i ha remarcat que amb la millora de l’economia catalana ara cal «enfortir» les oportunitats per poder tornar a Catalunya si així ho desit· gen. Aragonès va subratllar que ara que «s’ha deixat la crisi enrere i s’està captant in· versions estrangeres» s’ha de treballar perquè, si ho volen,

La consellera Simó promet «canvis estructurals» en el sistema educatiu Educació Demana que la cimera no sigui una «reunió sense resultats» ACN La consellera d’Educació, Anna Simó va prometre ahir «canvis estructurals» en el sistema educatiu i va dema· nar als grups parlamentaris que la cimera d’avui no sigui «l’enèsima reunió sense re· sultats». «Tenim una oportu·

nitat i estic convençuda que tenim la voluntat de prendre mesures perquè hi hagi re· sultats a curt, mitjà i llarg termini», va dir en una com· pareixença en què va detallar els resultats de les últimes proves de competències bàsi· ques i de l’informe PISA. Simó va reiterar que són «dolents»,

però va afirmar que el sistema pot millorar «de manera prou ràpida» si es prioritza comba· tre la segregació i la pobresa infantil, ja que, segons va dir, es comencen a veure «brots verds» en la millora de l’equi· tat del sistema.

Amb les dades, Simó va rei· terar que el factor que «deter·

Una pediatra en una consulta del CAP Pare Claret de Barcelona. ACN

Món El papa Francesc ha acceptat les benedicci· ons a parelles homosexuals com un gest de «proximitat pastoral». En el document publicat ahir per la Congre· gació per a la Doctrina de la Fe, el Vaticà accepta beneir parelles «en situació irregu· lar» tot insistint que la bene· dicció no vol dir «aprovar» la unió. «Es pot entendre la possibilitat de beneir les parelles en situacions irre· gulars i a les parelles del ma· teix sexe sense convalidar oficialment el seu estatus», diu el text. El document arri· ba després que el papa Fran· cesc suggerís que es podrien oferir benediccions en al· gunes circumstàncies si no es confonia el ritual amb el del matrimoni. El document reafirma aquest raonament i remarca que el matrimoni és entre un home i una dona i que les benediccions no s’han de fer durant una unió civil o fins i tot amb la roba i gestos d’un casament. ACN

joves. La població assignada ha de compartir els mateixos fluxos de derivació a serveis com urgències, consultes ex· ternes o salut mental. Els pro· fessionals d’un equip s’ubica· ran en un mateix centre, que podrà ser en un espai d’un CAP o bé en un altre equipa· ment. En qualsevol cas, ha de

quedar garantit que el temps de desplaçament per arri· bar-hi des de qualsevol punt de l’àrea de referència sigui d’un màxim de 30 minuts. És a dir, el model es desplegarà en isocrones que no supe· rin els 30 minuts, tenint en compte les característiques del territori.

els catalans que van marxar puguin tornar. «Hem de no· drir el país dels professionals formats a Catalunya, que te· nen una àmplia experiència internacional i amb la millor de els capacitats per a una in· clusió plena, perquè van néi· xer a Catalunya», va explicar.

Per la seva banda, la conse· llera d’Acció Exterior, Merit· xell Serret, va posar en valor que és la primera estratègia que es fa específicament per «donar suport» i facilitar el retorn de la «diàspora». Ser· ret ha garantit que aquesta és una prioritat per al Govern.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ahir a la presentació. ACN

mina» els resultats és el nivell socioeconòmic de les famílies i va apuntar que hi ha una «correlació directa» entre l’alumnat més desafavorit i els resultats més baixos, tant a les competències bàsiques com a l’informe PISA. «És el que té un impacte més gran, més enllà de l’origen», va dir.

En aquest sentit, Simó va subratllar que el sistema pot millorar «de manera prou ràpida» si es posa el focus en la lluita contra la segregació escolar i la pobresa infantil i es «neutralitza» el factor soci· oeconòmic.

La consellera d’Educació, Anna Simó, ahir al Parlament. ACN

Dimarts 19 de desembre de 2023

Editorial

Estadístiques per un drama en el trànsit

U

n any més s’ha fet públic l’estudi d’EuroRAP de Catalunya. L’estudi ha arribat ja a la 22a edició, la qual cosa, a banda d’evidenciar la seva utilitat, també permet disposar d’una visió clara de l’evolució de la situació de mobilitat a les carreteres catalanes. I les dades són fredes i asèptiques, però en el cas del trànsit, acaben sent el reflex de situacions humanes molt traumàtiques. Afortunadament, ja s’han deixat enrere aquelles èpoques en què les víctimes a la carretera es comptaven per centenars cada any, però qualsevol víctima és un drama. És evident que el risc zero no existeix, però eines

com l’EuroRAP serveixen també per incidir en aquells trams de carreteres i vies que necessiten una actuació específica per minimitzar situacions de perill. La millora de les infraestructures és un factor essencial. Vies com l’A-27 o el desdoblament de l’A7, amb la consegüent recuperació urbana de trams de l’N-340, per exemple, ajuden a reduir el nombre d’accidents, tot i que, hi ha factors socials nous que hi intervenen. L’ús més gran de les motos i les bicicletes, sobretot en àmbits d’oci en entorns de trànsit dens és un factor sobre el qual caldrà intervenir en un futur immediat. Les estadístiques ho reclamen.

Tribuna

Mòbils, nens i prohibicions

D

e sempre la mainada té accés a objectes diversos pel joc, l’entreteniment i, també, per a aprendre, per adquirir experiències. Amb anys de dedicació al creixement i desenvolupament dels infants encara no he vist efectes objectivament demostrables negatius en l’ús de cap estri. Ni pals, pedres, boles, hoola-hoops, bicicletes, pilotes, llapisses, tebeos, llibres, ràdios, tv, ordinadors personals, ni tampoc telèfons mòbils... llevat d’accidents naturals o voluntaris i mal ús: cops de pedra, caigudes de bicis, tebeos fatxes, TVE (i també TV3), porno, o copiar als exàmens. Espero que tampoc amb IA. Té a veure per a què es fan servir. Jon Rahm guanya milions amb un pal, Messi amb una pilota, Indurain amb una bici, Bill Gates amb un ordinador, oi?

La recent publicació de l’Informe PISA (en anglès: Programme for International Student Assessment), amb uns resultats comparativament pobres per Catalunya ha disparat una polèmica als mitjans de comunicació, a les aules i a les famílies.

Com sovint, davant d’una situació adversa, es demana identificar la causa i es dispara la cerca de culpables. Es desperten sensibilitats, es recorden prediccions anteriors, s’aixequen sospites o s’actu-

Ho han fet amb tots els mitjans d’informació i comunicació. Imposar llengües, restringir escrits, prohibir i indexar llibres, cremar-ne i, sovint, també els autors, censura cinematogràfica... Els que no han superat l’edat mitjana volen les Xavier Allué madrasses com escoles amb un sòl llibre, ja sabeu quin. I el motiu és protegir als nens, als infants, als innocents.

Hi ha més de 10.000 milions de termialitzen rivalitats. Que si la causa són els nals telefòniques portàtils al món. Això immigrats: no, que és políticament in- vol dir que tothom en té una. De mai haucorrecte. Que si el bilingüisme: tampoc ria pogut somiar de portar l’Enciclopèdia que no és català immersiu. Que si el pro- Britànica a la butxaca. Privar a la població fessorat no està preparat tampoc que se infantil de quelcom que tenen tots els revolten els sindicats. Que si són el pares adults no té gaire sentit.

Una altra cosa és que l’utilitzin quan que malcrien els seus fills: tampoc que han de fer altres cose’ns menjaran... Fàcil: culpar els polítics i els És l’atavisme del recurs ses. Tampoc deixem que s’emportin el pal innombrables canvis a les prohibicions de de Jon Rahm, la pilota de model educatiu les autoritats, de les cada cop que canvia el unilaterals limitacions de Messi o la bici d’Indurain a l’aula. I, tot ministre, incloent-hi de llibertats i tries. El el maleït Wert. control del coneixement plegat, la mainada està a escola sis o vuit hoO els telèfons mòres al dia. La resta del bils. temps està al món, aprenent dels adults, Fora els mòbils de les escoles!! És l’atavisme del recurs a les prohibi- dels seus comportaments i de les seves cions de les autoritats, de les unilaterals actituds davant la vida.

Encara és vàlid l’eslògan del Maig del limitacions de llibertats i tries. El control 68: «Prohibit prohibir». del coneixement.

13

Dels lectors El Cicle de l’Aigua Si no fos per l’evaporació de l’aigua dels mars i els oceans i l’evapotranspira· ció dels arbres i les plantes no hi hauria pluges. El va· por de l’aigua va pujant a l’atmosfera, al refredar-se es transforma amb aigua «la condensació», les go· tes s’ajunten i formen les boires que cauen en forma de pluja.

L’any 1993 l’investigador John Anthony Allan, del King’s College de Londres, va definir el concepte «d’Aigua Virtual», com l’aigua que es necessita per fer un producte, però que físicament no està en ell, un exemple, per produ· ir un quilo de pernil salat es necessiten 5.500 litres d’aigua, el 90% de l’aigua es necessita per fer els pin· sos que mengen els porcs des del naixement fins al sacrifici.

L’any 2002 Arjen Hoestra va fer la definició de la «Petjada Hídrica» que és l’aigua necessària per a la producció de productes i serveis consumits per un individu, una indústria, un país, etc.

La «Petjada Hídrica» ens permet distingir entre l’aigua verda, la blava i el gris.

L’aigua verda és l’aigua de pluja que està a la ter· ra, els cultius de seca i els boscos és sustentant úni· cament de l’aigua verda.

L’aigua blava és la que corre pels rius, llacs, em· basaments, i aqüífers, és l’aigua que arriba a les cases i la que s’utilitza per regar els cultius.

L’aigua grisa és la que contaminem en fer les nostres activitats i l’aigua necessària per tornar-la al medi regenerat, per rege· nerar-la es necessita una costosa depuració que mai és del tot satisfactòria.

Josep Tombas Alcover

Montserrat està preciós Un altre any he acudit al dinar que organitza a Montserrat, l’Associació Cultural de la Gent Gran de la URV de Tarragona. És una preparació per passar Nadal amb la de· voció i alegria del retroba· ment. Varem tenir un dia assolellat, com si fos pri· maveral. Veure com mi· llora Montserrat, és tot un plaer. Mai l’havia vist tan neta. Tot i haver-hi bas· tants busos, es respirava un ambient tranquil. Hi ha una sensació d’ordre per tot arreu on passes. Les paradetes que et trobes en arribar, amb els seus preuats productes de mel i mató, formatges, i d’altres típics de Nadal. Tots molt atents amb els visitants i donant tota mena d’ex· plicació sobre el producte que demanes.

Varem fer un passeig per la muntanya, visitar el fantàstic museu, i arribar a l’hora de la missa i d’es· coltar l’escolania cantant com sempre a la 1. Pel cambril de la Verge, sem· pre passa gent que li mos· tra respecte i devoció. Hi ha tant per demanar! Ara toca que vingui la pluja i sobretot la pau.

L’Escolania aquesta ve· gada em va semblar que cantava una mica apa· gada i potser seria que l’orgue estava pujat de to.

D’altres persones també em van fer aquest comen· tari. Són veus angelicals que no et canses de sentir.

Un gran dia.

Maria Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 100 paraules a: opinio@diarimes.com

14 Dimarts 19 de desembre de 2023

Més de 6.000 persones visiten la 26a edició del Pessebre dels Estels Vandellòs El Pessebre dels Estels, organitzat per l’Associació Masia de Castelló amb el patrocini de l’Ajunta· ment de Vandellòs i l’Hos· pitalet de l’Infant, s’ha con· solidat des del punt de vista del nombre de visitants i de voluntaris i voluntàries que el fan possible. I és que, tal com ha argumentat el president de l’Associació, Santi Nomen,

al llarg dels 4 dies que s’ha representat, ha aplegat més de 6.000 visitants i uns 325 voluntaris i voluntàries, que han fet de figurants o han col· laborat d’una manera o altra en la celebració del Pessebre.

«El Pessebre dels Estels s’ha convertit en una proposta de territori, en el pessebre de la província de Tarragona. Es· tem molt satisfets de la bona

resposta que hem tingut per part del públic i de la gent que col·labora en aquest pessebre, que és més que un pessebre: és una iniciativa pedagògica, d’aprenentatge i de descober· ta d’antics oficis», ha afirmat Nomen. En aquest sentit, Nomen ha explicat que l’or· ganització ha assolit el repte de superar els 6.000 visitants i els 250 voluntaris. Redacció

Imatge d’una de les escenes del 26è Pessebre dels Estels. Jordi Santacana

Necrològiques Tarragona

Miquel Mañas Sales El Consell d’Administració de Tamediaxa S.A. i el personal del Diari Més s’uneixen al dolor de la família del que va ser treballador del departament d’Administracio del diari.

Descansi en pau.

Tarragona, 19 de desembre de 2023

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Antonia Maria Prunera Pujol.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h a la parròquia del Sagrat Cor. Alfonso Márquez Torres.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori. Àngels Novell Segura.

Ha mort als 69 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori.

Reus Trini Pobo Mompel.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Caty Navarro Duch.

Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Ana Maria Mor Ayuso.

Ha mort als 52 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Felicidades Greg.

De parte de los papás y de la tata.

Esperamos que disfrutes de tu día y que sigas compartiendo tu alegría con nosotros.

Te queremos.»

Dimarts 19 de desembre de 2023

15

Avui felicita als que es diuen: Nemesi, Anastasi, Fausta i Eva

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Avui, l’energia im- La paciència de La versatilitat de La sensibilitat de pulsiva d’Aries es Taure serà recom- Bessons brilla avui Cranc s’eleva avui, combina amb la in- pensada avui amb en situacions so- permetent-te entuïció, portant-te a una sorpresa in- cials. El teu caris- tendre millor a prendre decisions esperada. Man- ma atreura noves aquells que t’enaudaces. Confia tingues la calma i connexions i opor- volten. Ofereix suen els teus instints gaudeix dels petits tunitats. Aprofita port als teus ési sorprèn-te. plaers. aquest dia. sers estimats.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Avui és un dia ideal La meticulositat L’harmonia regna- La intensitat d’Esperquè Lleó mos- de Verge et servirà rà en les relacions corpí es suavitza tri la seva creativi- bé avui en abordar de Balança avui. avui, permetent-te tat. Les teves idees tasques pendents. Dedica temps a expressar les tebrillants destaca- Organitza el teu dia connectar amb els ves emocions de ran en qualsevol amb precisió i tro- teus éssers esti- manera més oberprojecte. Confia en baràs un nou sentit mats i trobaràs un ta. Comparteix els la teva visió. de satisfacció. equilibri emocional. teus pensaments.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

L’aventura crida a La determinació L ’ o r i g i n a l i t a t La intuïció de PeiSagitari avui. Ex- de Capricorn et d’Aquari brilla avui xos estarà en el plora noves idees guiarà cap a l’èxit en solucions cre- seu punt més alt o llocs, i descobri- en les teves metes atives a desafia- avui. Confia en les ràs una perspecti- professionals avui. ments. Pensa fora teves coratjades, va fresca que am- Foca’t en els teus de la capsa i sor- especialment en pliarà el teu horitzó objectius i veuràs prèn-te amb les qüestions emociencara més. resultats tangibles. respostes. onals.

6

TV local

9

CANAL REUS TV

TAC 12

07:00 Notícies en xarxa 09:00 Fet a mida 11:00 180 Graus 11:30 Connecta 10 comarques 12:00 Cercle central 12:30 Gastromòbil - destí Baix Camp 13:00 180 Graus 13:30 Cercle central 14:00 Notícies migdia 14:30 Teló de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 Cercle central 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Cercle central 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre 21:30 Fot-li 22:00 Notícies vespre 22:30 Fot-li 23:00 Notícies vespre 23:30 Fot-li

10.00 Fet a Mida

5

7 8

10 11 12

11.00 La tertúlia del Dorsal 12 11.30 Paisatges Encreuats

HORIZONTALES: 1. Que té la forma de la lletra gamma. Brusca davalla- da de les temperatures. 2. Distret. Una de fúnebre. 3.

Fantasieja a mitjanit. Lloc de pau i felicitat. 4. Cercle viciós. No· més dos cops l’any. Dues a l’entrada. 5. Té tendència a deixar per demà el que hauria d’haver fet avui. Punxó odiat pels pollastres.

Nan estrafet. 6. Vincle d’unió. Petit art de plat- ja. 7. Gos. Molt poc assolellats. Fòsfor. 8. Afligeix la gent. Ella ha aprovat l’examen. 9.

So dels anyells. Colorants. 10. Ofereixis una llar als sense sos- tre.

Transmissions bucals. 11. Delata la inexperiència del conductor.

Xoparia de bava. Peó decapitat. 12. Parenta del quars. Els darre· res dels panarres.

VERTICALES: 1. Butà i oxigen. Esoterisme jueu. 2. Propietari. Es tren- quen contra l’escullera. Al capdavant de la gent. 3. Una part del cos. No és tan mussol com sembla. 4. Entra en matèria. Fet a mida del taüt. Dilatat. 5. Recluta nous associats. Una que és ca· paç de commoure. 6. Peatge fronterer.Ventet. 7. Principis actius.

Aprofitaran uns quants serveis. En ple Corpus. 8. La gent que hi treballa fa comèdia. Ram molt adient per a les núvies. 9. Cal girar-lo per canviar de tema. Expulsaran. 10. Menyspreable. Fruit que es troba remenant els paners. El centre d’interès. 11. Existint.

Productor de teixit. 12. Diana mòbil. Els marquen els soldats i els balladors de saló.

12.00 Teló de fons 12.30 Gaudeix la festa 13.00 Paisatges Encreuats 13.30 La tertúlia del Dorsal 12 14.00 Notícies 12 14.30 La tertúlia del Dorsal 12 15.00 Paisatges Encreuats 15.30 Teló de fons 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Teló de fons 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Com la nit i el di 21.30 Paisatges Encreuats 22.00 Notícies 12 22.30 Com la nit i el dia 23.30 Paisatges Encreuats 00.00 Notícies 12

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Cogul Ardèvol, Francesc.

Cristòfol Colom, 23.

Telèfon 977 212 183.

Domingo Garcia, Núria.

Partida Platja Llarga, 2.

Telèfon 977 207 884.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Cacho Ruiz, Eduardo.

Mare Molas, 27-29.

Telèfon 977 311 047.

SALOU: Arque Mule, Montserrat. Passeig Miramar, 72.

Telèfon 977 381 264.

VILA-SECA: Jansa Gran, Carles.

Plaça de Voltes, 4.

Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Besora Mallafre, Anna.

Consolat de Mar, 60.

Telèfon 977 360 270.

VALLS: Fernandez-Delgado Salmasm, Amalio.

Peixateria, 9.

Telèfon 977 600 490.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente.

Av. Sant Vicenç, 37.

Telèfon 977 155 964.

IMMOBILIÀRIA

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

Venda/Lloguer

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

6º

Màxima

20º

Previsió pel Camp de Tarragona

SALOU. ALQUILO HABITACIÓN para chica. 350€/ mes. Tel: 663.831.558

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

TARRAGONA TRASPÀS BAR RESTAURANT. CÈNTRIC I BEN EQUIPAT. PREU: 90.000€ (Negociables) Tel. 679.352.837

PROFESSIONALS

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TREBALL BUSCO TRABAJO cuidar personas mayores y limpieza por horas. Tel. 672.877.666

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215 MAYCA CATALANA. Un masaje , un placer, una relajación total. Tel: 692.780.087

PROFESSIONAL. MASSATGES DESCONTRACTURANTES. En camilla.

Tel: 645.108.589 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847 MASAJES TOTALMENTE DESESTRESANTES. Tel: 631.954.528 - Reus

ALTRES VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908

PINTOR – EMPAPELADOR. Tel: 642.094.115

Solució: nivell mitjà

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

TRASPÀS

Solucions

ALQUILO HUERTOS EN TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

AD D I N TU R O OP Mercedes-Benz Clase C220 2015 BlueTEC Blue Efficiency, 76.000 km, diésel, automático, guardado siempre en garage, revisión contrato mantenimiento Mercedes pasada el 30-11-2023.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado.C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50

Estat del cel Predominarà el cel serè en general. Malgrat tot, hi haurà alguns bancs d’estrats baixos a punts de la Vall de l’Ebre, del Pla de Lleida i del nord de la depressió Central fins a mig matí. Per altra banda, al final del dia arribaran núvols alts i mitjans pel sector occidental del Pirineu i Prepirineu, i se’n formaran de baixos al sud de la Costa Brava.

Temperatura La temperatura, tant la mínima com la màxima serà semblant o lleugerament més alta.

Avangarde interior y exterior, paquete protección antirrobo, paquete confort asientos, cámara marcha atrás, Presafe plus, Distronic plus, cristales tintados oscuros, asientos calefactados, alarma volumétrica, climatización Thermatic, regulación eléctrica asientos, sistema llamada emergencia, norma Euro 6, ITV hasta 2025, paquete aparcamiento (lo hace solo) que incluye Parktronic, paquete asiento confort, mapas de navegación última versión. Teléfono: 977 245 913.

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS

................

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

Dimarts 19 de desembre de 2023

El vigilant del Camp

Tinglado número zero

P

La presentació del premi, que té com a logotip una il·lustració d’Edu Polo, es va fer aquest dilluns a la Llibreria La Capona de Tarragona. Gerard Martí

Premi Aquest dilluns s’ha presentat el l Premi Joan Salvadó Sorolla de Treballs de recerca de batxillerat sobre tradicions festives catalanes, adreçat a estudiants de tots els Països Catalans

L’estudi de la cultura popular té premi

A

El premi el convoquen l’As· quest dilluns es va pre· sentar a la llibreria La sociació Mulassa de Tarragona, Capona de Tarragona el l’Associació de Professionals i Es· Premi Joan Salvadó So· tudiosos en Llengua i Literatura rolla, ‘Janó’, de Treballs de recer· Catalanes (APELLC) i la Coopera· ca de batxillerat sobre tradicions tiva Combinats. En la presentació festives catalanes. La convocatò· del certamen hi van ser, a més de ria, pionera als Països Catalans, responsables de totes tres enti· s’adreça a tots els treballs de re· tats, Joan Salvadó Sorolla, ‘Janó’.

Amb aquest premi, els con· cerca o d’investigació que s’ha· vocants volen retre gin presentat durant també un homenat· el curs 2023-2024 a ge a aquest fuster qualsevol institut de nascut a Tarragona secundària de tot el el 1928 que ha estat territori català. Els tre· una figura cabdal en balls que optin al pre· la recuperació de les mi han d’estar escrits tradicions catalanes a en llengua catalana i es valorarà especialment la ciutat. ‘Janó’ va ser que tinguin alguna re· impulsor, entre altres, lació amb els seguicis del Centre de Colles Sardanistes de Tarra· populars o amb algun gona i de la recu· element que s’hi Cristina Serret Alonso peració històrica relacioni.

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

de la Mulassa. «És important reconèixer tota la feina que has fet, i que per molts anys la puguem celebrar. Volem que entreguis tu mateix el premi, i que la gent jove sàpiga qui ets i la feina que has fet per aquesta ciu· tat i pel país», va subratllar Enric Garcia Jardí adreçant-se a ‘Janó’.

El Premi està dotat amb 1.000 euros per al guanyador, que tam· bé rebrà 200 euros en llibres. El seu centre educatiu serà premiat amb 300 euros en llibres. El termi· ni d’admissió de treballs clourà el 31 de maig de 2024 i el veredicte es farà públic el setembre de 2024. El jurat el conformen Jordi Bertran Luengo, Mercè Sunyer Figueras, Pau Miquel Diego, Anna Gispert Magarolas i Enric Garcia Jardí.

La resta de les bases es pot con· sultar a internet (https://premija· no.cat).

otser no us n’heu assabentat, perquè els mitjans locals hi estan passant oportunament de puntetes, però a l’Ajuntament de Tarragona s’hi està representant un sainet magnífic que si no estiguéssim tan amoïnats per les futileses habituals ens hauria de tenir distrets tot el Nadal. Resulta que l’Oficina Antifrau de Catalunya impedeix al nou govern municipal fer una de les coses que més ganes tenia de fer: fotre al carrer el gerent de Tarragona Ràdio, Xavier de Gispert, en justa represàlia per haver denunciat l’anterior gerent. Un senyor que va col·locar l’alcalde Ballesteros el 2012, el seu antic cap de gabinet José María Bonet. A partir de les indagacions obsessives de Rafa Marrasé a Porta Enrere, Gispert va encarregar un informe i es van trobar indicis suficients per elevar la qüestió a la Fiscalia. Sí, sé que són molts noms i sembla una mena d’Ala Oest de la Casa Blanca de pet i porró, però la trama política s’ho val.

Segons ha explicat el diari Ara, Gispert és un testimoni protegit. Com a les pel·lis americanes, però en comptes de córrer perill que el pelin, només està en joc quedar-se a l’atur. Encara bo. Des de temps immemorials, amb l’alcalde Joan Miquel Nadal i l’afer Trasobares, les empreses municipals tarragonines han estat l’esca del pecat, o per dir-ho més planerament, un femer. Els socialistes no només no van posar-hi fi, sinó que es van abonar a un sistema que permet crear xarxes clientelars i fer anar la repartidora amb un control democràtic diguem-ne lax. És el primer tinglado de la ciutat, i és tan llaminer que fins que no s’enderroqui no farem net.

Joan Salvadó Sorolla, ‘Janó’. Gerard Martí

Homenatge El Premi també vol ser un reconeixement a la figura de ‘Janó’

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: