Dimecres 29 de novembre de 2023

Número: 4.930 www.diarimes.com

DIMECRES 29 DE NOVEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Avui amb el diari

Els projectes més innovadors del teixit empresarial del territori Opinió

Actualitat 16 Salut contractarà 117 metges perquè els equips d’atenció primària atenguin directament les residències de gent gran

17 Mònica Pàmies. Informes dubtosos i desídia política per la residència pública Gerard Martí

Reus 8

Vint anys després del Pacte de la Boella Homenatgen els impulsors de l’acord que va permetre la creació de la Taula Estratègica de l’Aeroport Energia

Tarragona

La Diputació fa créixer fins els 4 MEUR la partida dedicada a desastres naturals S’inclou al pressupost de 2024, que serà de 208,5 milions d’euros 2

La planta d’electròlisi de Tarragona opta als fons europeus La Comissió Europea ha inclòs també el corredor d’hidrogen, conegut com a H2Med 3

Camp

ANAV farà els tràmits per seguir operant els reactors més enllà de 2030 i 2035 11

2

Dimecres 29 de novembre de 2023

Són uns comptes de «consens», que seran «la base per als pròxims quatre anys»

Joan Castor Gonell, Enric Adell, Fran Morancho, Noemí Llauradó, Pere Segura, Maria Mercè Martorell i Eduard Rovira durant la roda de premsa d’ahir a la Diputació. Gerard Martí

La Diputació reserva 4 MEUR per pal·liar els efectes dels fenòmens meteorològics adversos Economia El pressupost per al 2024 creix un 10% respecte a l’any passat i s’enfila fins als 208,5 MEUR John Bugarin Els fenòmens meteorològics adversos són cada vegada més freqüents a la demarcació de Tarragona. Per aquest motiu, la Diputació ha decidit augmentar fins als 4 milions d’euros la partida destinada a pal·liar els seus efectes.

Aquesta és una de les principals inversions previstes per l’ens supramunicipal de cara al 2024, any en què comptarà amb un pressupost de 208,5 milions d’euros, que suposa un 10% més respecte al 2023.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va presentar ahir els comptes de l’any vinent, que «són fruit del diàleg, el debat i l’acord de la majoria de

les forces que tenim representació». De fet, Llauradó va estar acompanyada del diputat i president del grup polític de Junts, Pere Segura, i la diputada i portaveu del grup polític del PP, Maria Mercè Martorell, que votaran a favor d’uns pressupostos que s’aprovaran en el ple d’aquest divendres.

Els dos partits de l’oposició van agrair la «generositat» i «esforç» del govern —format per ERC i PSC— per arribar a un «consens».

Llauradó assegurava que serà «la base per als pròxims 4 anys» i millorarà «la qualitat de vida dels ciutadans de les 10 comarques a les que ens devem». En aquest sentit, va destacar que s’incrementaran un 5% respecte a l’any an-

Principals inversions previstes

4.000.000

euros

5.400.000

euros

Reforç de ferm a la xarxa local de carreteres, per donar compliment al Pla Zonal.

Partides destinades als consells comarcals per als programes de suport al funcionament i d’inversions, suposen gairebé un 5% més que l’any anterior.

3.250.000

euros

Ajuts per a diferents entitats i associacions de caire cultural, social o esportiu.

4.000.000

euros

Ajuts excepcionals en cas d’urgència o fenòmens meteorològics adversos.

terior les partides als consells comarcals, amb 5,4 milions d’euros per als programes de suport al funcionament i d’inversions. També va posar èmfasi en els ajuts per a entitats i associacions de caire cultural, social o esportiu, tant per tirar endavant les seves activitats (2,2 milions) o per a inversions de millora (1,2 milions).

Tanmateix, ressaltava la partida de 4 milions per al reforç del ferm a la seva xarxa local de carreteres. Es reservarà la mateixa quantitat per al Programa d’ajuts excepcionals per als ajuntaments en cas d’urgència o fenòmens meteorològics adversos. El portaveu del grup polític d’ERC i vicepresident segon de la Diputació, Enric Adell, apuntava que s’ha passat «dels 2,9 als 4 milions d’euros, la quantitat més alta de la història de la Diputació». «L’any del temporal Glòria es van posar 3,6 milions», afegia.

Per la seva banda, el diputat delegat d’Hisenda i Gestió Pressupostària, Fran Morancho (PSC), destacava l’esforç que ha fet la Diputació per canviar la forma de relacionar-se amb els ajuntaments, facilitant-los els tràmits burocràtics respecte a les convocatòries de subvencions a través d’un nou pla de cooperació, anomenat Impuls Dipta. Respecte a això, Morancho deia que la previsió per a aquest mandat és destinar 147 milions d’euros als ajuntaments, 14 més que en l’anterior.

Projectes concrets El pressupost de la Diputació també recull projectes concrets com la renaturalització del tram final del Barranc de Sant Jaume al pas per les Cases d’Alcanar (450.000 euros), la renovació de l’enllumenat de la Via Augusta a Tarragona (400.000 euros), la primera fase d’un edifici per a lloguer jove a Blancafort (270.000 euros), la rehabilitació de l’espai per ubicar-hi el Casal de la Festa de Cambrils (200.000 euros) o la millora del Refugi de la Mussara, a Vilaplana (145.000 euros).

Dimecres 29 de novembre de 2023

3

La planta d’electròlisi de Tarragona entra en competició per a optar a fons europeus Química El corredor d’hidrogen H2Med també hi participarà ACN La Comissió Europea ha inclòs la planta d’electròlisi de Tarragona en la seva llista de 166 projectes estratègics que poden optar a fons europeus.

Per primera vegada, el llistat identifica iniciatives vinculades amb l’hidrogen.

D’aquesta forma, el projecte tarragoní, impulsat per Repsol, Iqoxe, Messer i Eneagás, podrà rebre finançament del Fons Europeu de Connexió, que disposa d’un pressupost de 5.840 milions d’euros per al període 2021-2027. Alhora, les iniciatives es beneficiaran de procediments reglamentaris

més àgils i de permisos més simplificats.

La més gran de l’Estat Les quatre entitats estan col· laborant en el disseny i construcció de l’electrolitzador més gran de l’estat, amb una capacitat de 150 MW en la seva primera fase i que es preveu que es posi en funcionament a partir del 2025. La inversió en aquest projecte serà d’uns 230 milions d’euros, als quals es podrien sumar 80 milions addicionals per a les instal·lacions d’emmagatzematge elèctric.

A partir del 2027 començarà una segona fase, que

incrementaria la producció d’hidrogen verd fins a 1 GW. Una millora que suposaria una inversió que rondaria els 1.000 milions d’euros.

L’electrolitzador utilitzarà preferentment energia renovable de proximitat i disposarà de les millors tecnologies per minimitzar el consum d’aigua per produir hidrogen i oxigen renovables.

A part, Brussel·les també ha inclòs al llistat el corredor d’hidrogen que ha de connectar la península Ibèrica amb França i Alemanya, el conegut com a H2Med. Segons el comunicat emès per l’executiu comunitari

La comissària d’Energia de la Unió Europea, Kadri Simson. ACN

El projecte tarragoní ha entrat en la llista de 166 projectes estratègics de la UE ahir, l’objectiu de donar suport a aquestes infraestructures és el de duplicar la capaci-

tat de la xarxa elèctrica de la Unió Europea de cara al 2030 i aconseguir que almenys un 42,5% de l’energia consumida als vint-i-set provingui de fonts renovables.

Per a la comissària d’Energia de la Unió Europea, Kadri Simson, la llista «dibuixa el nou mapa energètic d’Euro-

pa». «L’era dels combustibles fòssils s’ha acabat, i ara és moment d’invertir en infraestructura energètica més adequada, flexible, descentralitzada i digitalitzada, on els consumidors són també productors i on la majoria de l’energia prové de fonts renovables», va destacar.

Antonio M. Echavarren rep el Premi Rei Jaume I en Investigació Bàsica Divulgació El professor Antonio M. Echavarren, líder del grup de l’ICIQ i director científic del programa Severo Ochoa al centre, va rebre ahir el Premi Rei Jaume I en Investigació Bàsica. Echavarren va ser guardonat pel seu extraordinari treball en el camp de la catàlisi amb or.

Aquesta àrea d’investigació és vital per al desenvolupa-

ment de metodologies sintètiques eficients, i les contribucions d’Echavarren han obert noves vies per a la síntesi de compostos orgànics complexos i medicaments. A més, les aportacions del professor han tingut un impacte significatiu en la comunitat científica i han influït en l’avanç del sector químic. «Aquest reconeixement és un testimoni

de la dedicació i del treball incansable del meu equip de recerca, col·laboradors i companys. Per a mi, aquest premi reconeix la importància de la recerca bàsica en la nostra societat», va expressar Echavarren en la cerimònia d’entrega dels premis. L’acte, celebrat a la ciutat de València, va comptar amb la presència del Rei Felip VI. Redacció

El professor Echavarren en l’acte d’entrega dels Premis Rei Jaume I a València. Cedida

El ‘Bon dia’ de la Cambra tractarà el mecanisme d’ajust a frontera per carboni de la UE Química El mecanisme d’ajust a frontera per carboni de la Unió Europea centrarà una nova edició del Bon dia de la Cambra de Tarragona.

L’acte tindrà lloc demà a les 9 hores a la seu de l’entitat. La ponència comptarà amb la presència de Manuel González-Jaraba, assessor jurídic al Departament Legal d’Arola, i de David Martínez, advocat

i assessor fiscal amb màster en assessoria fiscal i dret duaner de la UE. El mecanisme d’ajut té per objectiu igualar el preu del carboni entre els productes de la comunitat i els importats, de manera que es limita la fuita del carboni.

A més, d’aquesta forma es fomenta la reducció d’emissions contaminants a escala mundial.Redacció

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

4

Dimecres 29 de novembre de 2023

L’exalcalde rep una beca per crear un nou sistema de punts al Concurs Castells Ricomà, juntament amb Carles Esteve i Enric Güell, busca igualar la valoració dels grans castells El protagonista

Oriol Castro L’exalcalde de Tarragona Pau Ricomà ha estat becat per crear un nou sistema de puntuació pel Concurs de Castells. El projecte del seu equip, que es titula Propostes per optimitzar el Concurs de Castells i la Taula de Puntuació, va rebre la III Beca CEPAC, del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells.

Els altres dos integrants de l’equip d’investigació són Carles Esteve i Enric Güell. Esteve ha estat cronista casteller a diversos mitjans castellers i és el president de l’Associació Baròmetre Casteller. El vallenc Güell és embriòleg, aficionat als castells i autor de diversos articles en què s’hi aproximava des del vessant estadístic. En aquesta tercera edició la beca té una dotació de 8.000 euros, amb el finançament de l’Ajuntament de Tarragona, via la Biennal de Castells, i de la Càtedra URV. «La idea primigènia ja ve del 2004, quan vam presentar una proposta per valorar els castells d’una altra forma», explica Ricomà, que durant uns anys va ser president de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Per l’exalcalde, una nova distribució ajudaria a les colles en la seva planificació de les temporades.

«S’organitzarien per les seves capacitats. Els castells no són més fàcils o difícils, sinó que depenen del context de cada colla», diu Ricomà. L’equip

Pau Ricomà: «El Concurs té un defecte i és que canvia de criteri en cada nova edició» Expresident de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i exalcalde de Tarragona

Imatge d’arxiu de la Colla Vella Xiquets de Valls al Concurs. Gerard Martí

La proposta es presentarà l’octubre de l’any vinent, després del Concurs està recollint totes les dades possibles, tot i que no és fàcil.

«Quan has de valorar sense

estadístiques clares, el millor és igualar-ho», rebla Ricomà.

La proposta es presentarà a l’octubre vinent, després del Concurs. «Nosaltres presentarem una reestructuració de la puntuació, però després l’organització decidirà si l’adopta o no», expressa Ricomà.

El CNL forma més de 100 parelles lingüístiques aquest darrer trimestre Llengua El programa busca practicar el català a través de la conversa Redacció El Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona ha format més de 100 parelles lingüístiques aquest darrer trimestre. Mitjançant el programa Voluntariat per la llengua (VxL), s’hi han presentat un total de 130 parelles

de Valls, Calafell, Vila-seca, el Vendrell, Torredembarra i Tarragona. El VxL consisteix a practicar català a través de la conversa.

El programa es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona voluntària, que ja sap parlar català, i una persona

aprenent, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Les parelles es troben una hora a la setmana durant 10 setmanes per conversar en català en un ambient relaxat i distès. Les trobades normalment són presencials, en un espai públic com una biblioteca, una dependència

Quin és l’objectiu del nou sistema que proposen?

«Volem traslladar al Concurs el que se sent a les places, on la gent no va amb calculadora. Busquem la forma d’igualar més les valoracions dels castells, perquè quan els aficionats veiem construccions d’aquesta magnitud, les valorem igual. Per exemple, el 3d9f i el 4d9f, creiem que són de la mateixa dificultat».

Quines mancances té l’actual taula de puntuació?

«El Concurs té un defecte i és que el criteri canvia en cada edició. Volem fer un sistema senzill, fàcil d’entendre, amb una puntuació de referència, que respecti la idiosincràsia de cada colla».

En quin sentit?

«Hi ha colles que, per les seves característiques, tiren cap als castells folrats i altres més cap als nets. Aquest és l’ideari dels castells i hem de fomentar aquesta evolució fent un sistema més equitatiu».

En aquesta igualtat, quin paper tindran els castells municipal o altres, però també es poden fer en modalitat virtual.

En aquesta edició hi participen alumnes provinents d’Argentina, Colòmbia, Perú, Xile, Hondures, Brasil, Ucraïna, Rússia, Romania, França, Polònia, i la resta de l’Estat espanyol. El programa VxL va néixer l’any 2003 i ja hi han passat més de 175.000 parelles. Les persones interessades a fer de voluntari o que siguin aprenents poden dirigir-se al web del VxL o enviar un missatge a l’adreça vxl.tarragona@cpnl.cat.

Imatge de Pau Ricomà en una actuació castellera. Cedida

carregats?

«Volem valorar més els descarregats. Costa molt dir si un 5d9f carregat val més que un 2d9fm descarregat. S’ha de modernitzar i canviar aquesta visió antiquada».

Quins altres castells volen fer valdre?

«Creiem que s’ha creat una visió poc atractiva dels castells per sota. En realitat, només dues colles han fet el 3d8 d’aquesta forma. Seria interessant tornar a recuperar el seu interès».

ERC pregunta a l’alcalde sobre l’encesa de llums de Nadal Política El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya ha fet arribar a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, una bateria de preguntes que fan referència a l’espectacle del passat divendres per donar el tret de sortida al Nadal a la ciutat. Els republicans, sense desmerèixer la professionalitat de l’artista Mario Ezno, demanen al govern del PSC si a tota Catalunya no hi havia cap artista o companyia «que li fes el pes», ja que tant l’espectacle infantil com el compte enrere de l’encesa van ser en castellà. Per això, li demanen a l’alcalde «per quin motiu es va apostar per un espectacle en aquesta llengua?» i apunten que «des de l’Ajuntament de Tarragona tenim el deure i l’obligació de promoure el català, ja sigui dins de la mateixa institució com en actes públics».

A més a més, els republicans consideren que un espectacle de titelles no era la millor opció per aquest acte, que any rere any és multitudinari, i que no el va poder gaudir tothom que era en aquell tram de la rambla Nova. Des d’ERC lamenten que molta gent no va conèixer el canvi d’horari de l’espectacle de drons i de la cercavila prèvia. Tanmateix, celebren que l’empresa hagi reconegut que no va estar a l’altura del que es mereixia la ciutadania. Finalment, ERC vol saber per quina raó l’encesa de llums es va fer uns minuts abans de l’hora prevista i sense apagar l’enllumenat públic. Redacció

Imatge d’alguns dels participants en el programa lingüístic. Cedida

Dimecres 29 de novembre de 2023

Les II Jornades Arqueotònic se celebraran l’1 de desembre Divulgació El primer dia de desembre se celebraran a Tarragona les II Jornades Arqueotònic, que se centren en el treball conjunt entre arqueologia i arquitectura. La seu de l’esdeveniment serà la sala d’actes dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura, al carrer Major número 14. Durant tot el matí, se celebraran ponències que exposaran els resultats obtinguts en intervencions arqueològiques i arquitectòniques del territori, com en el cas del carrer Puig d’en Sitges número 7 de Tarragona. D’aquesta forma, les jornades busquen oferir una nova mirada a la relació entre les disciplines amb exemple d’èxit arreu de les comarques de Tarragona.

Les jornades tindran una segona sessió l’endemà, dia 2, a la localitat de Rodonyà per visitar el castell de la localitat i fer-hi un recorregut a través de l’art. Redacció

5

Les escales del carrer Vapor fa set dies que estan aturades Urbanisme El vandalisme o el mal ús ha provocat una nova incidència a l’espai Oriol Castro Les escales mecàniques del carrer Vapor del barri del Port de Tarragona fa una setmana que no funcionen o ho fan de manera deficient.

Dimecres passat, un tram de l’equipament va patir un acte de vandalisme o mal ús, segons informa el Departament d’Enginyeria Industrial de l’Ajuntament, responsable del manteniment. A causa d’un pes o pressió excessiva exercit sobre un dels esglaons, aquest es va sortir de la seva posició i va arrossegar la planxa de l’estructura.

El tram mecànic està situat en una zona de freqüent pas de vianants, ja que uneix de forma ràpida el barri amb el centre de la ciutat. A més, es troba molt a prop l’Escola Oficial d’Idiomes i el CAP Jaume I. Incidències habituals «Els responsables han trigat diversos dies a assenyalar la incidència amb un paper. Si no t’hi fixes, no ho veus», explica Amadeo López, veí del carrer Jaume I. Els veïns denuncien que aquesta mena d’incidències és una afectació habitual des que es va instal·

Imatge de les escales mecàniques al carrer Vapor de Tarragona. John Bugarin

lar l’equipament l’any 2009.

«Un terç de l’any les escales no funcionen», denuncia López.

Tot i això, Mari Carmen Puig, presidenta de l’Associació de Veïns del Barri del Port, exposa que «últimament funcionen força bé», però que «empipa» que no es comuni-

qui d’una millor forma aquesta circumstància. «Molta gent s’ha trobat que, fins que no hi ha arribat, no s’ha adonat del problema», diu Puig. El camí alternatiu per a la gent gran l’obliga a anar des de la plaça dels Infants fins al carrer del doctor Zamenhoff, arran de la seva dificultat per pujar les

escales a peu.

El contracte de manteniment de l’equipament no preveu els casos de vandalisme.

Per aquest motiu, l’empresa de manteniment ha d’enviar un pressupost dels danys causats al consistori per determinar l’abast de l’avaria i el temps i diners que comporta.

6

Dimecres 29 de novembre de 2023

El tarragoní Jordi Gallén guanya el cinquè premi en un concurs internacional de trencaclosques Premis La competència reuneix al voltant de 500 dissenyadors i col·leccionistes en una trobada secreta Gallén: «El més difícil de crear un mecanisme és tenir una idea original»

Helena Viñas El tarragoní Jordi Gallén va guanyar el cinquè premi en el concurs internacional de trencaclosques Nob Yoshigahara Puzzle Design Competition, una celebració anual que reuneix al voltant de 500 membres de la comunitat, i a la que només es pot assistir amb invitació. El cinquè lloc engloba els 10 trencaclosques més votats pel públic.

Al Bus, nom del mecanisme, està format per diferents tipus de trencaclosques en un, tal com explica Gallén: «Combino el descobriment seqüencial, és a dir, aconseguir un objectiu a través de diferents eines, amb trobar pistes o peces». El creador remarca que ha afegit molts passos en el procés «perquè no sigui una experiència curta», però sense que tingui massa dificultat.

La passió per aquests mecanismes prové de fa tres anys, concretament en plena pandèmia: «Treballava de cap d’estudis, i passava moltes ho-

Jordi Gallén amb el seu trencaclosques ‘Al Bus’ i el premi. Cedida

res davant la pantalla de l’ordinador», explica Gallén, afegint que «El meu temps d’oci també implicava pantalles i volia trobar una altra opció.

Va ser quan vaig descobrir els trencaclosques».

L’ara professor de violoncel al Conservatori de Música de Tarragona es va iniciar en el

món d’aquests mecanismes comprant-ne i intentant desxifrar-los, i fins i tot va obrir un compte d’Instagram per entrar en contacte amb altres

aficionats. «Per la província hi ha gent més interessada en els cubs de Rubik, i a mi m’agrada una altra mena de trencaclosques», lamenta. Aquest va ser el moment en què es va iniciar a Discord, on va descobrir «un servidor amb gent que parla sobre trencaclosques mecànics. És una comunitat molt acollidora, formada tant per aficionats com per dissenyadors i col·leccionistes», explica Gallén.

Veure gent que inventava els seus propis trencaclosques el va motivar a començar a fer-ho ell mateix. Tot i això, aviat es va adonar que no tenia el temps ni les eines per a crear-los: «Se’m va ocórrer que la meva millor opció era imprimir els dissenys en 3D, ja que només havia d’entregar el disseny i la resta ho feia la

impressora». Aquí va ser on va trobar el servei de modelatge 3D Filarte, regentat per David Brito i Alex Carol.

El seu primer trencaclosques va ser una variació del Cub Soma, que consisteix a esbrinar com construir un cub amb 7 peces individuals.

Pel seu següent mecanisme, Gallén tenia clar que «volia fer una cosa més lúdica i estètica». Gràcies a la idea per un moviment que va tenir un dels membres del servidor de Discord, Gallén va desenvolupar Al Bus, durant 7 mesos.

Abans de presentar-lo al concurs, el va enviar a una trobada de col·leccionistes a la República Txeca i al youtuber Cuby, dedicat a avaluar trencaclosques, per a tenir un feedback.

«Tinc clar que és un ‘hobby’» Gallén afirma que no té cap intenció de convertir aquesta afició en un negoci. «Tinc clar que és un hobby, i que la meva feina és ser professor de violoncel». Argumenta que li dedica el temps que li vol donar, ni més ni menys. Tot i això, explica que ha venut alguns trencaclosques arreu del món, com al Canadà.

El professor també explica que fa tres mesos que treballa en un nou mecanisme. «El més difícil és tenir una idea original i que sigui divertida», afirma, i recomana a tothom que s’introdueixi en el món dels trencaclosques, ja que ajuden, entre altres coses, «a cultivar la paciència».

Els Mercats se sumen al Nadal amb activitats tradicionals i solidàries Comerç S’organitzaran diversos sorteigs de vals i cistelles diàriament Redacció

Els Mercats de Tarragona celebraran enguany el Nadal amb un seguit d’activitats que combinaran la tradició i la solidaritat. A més, els sorteigs continuaran tenint un paper important en les festes arreu dels recintes de la ciutat.

Des de l’11 de desembre fins al 5 de gener, se sortejaran 100 euros diaris en vals de compra al Mercat Central. Com a novetat, s’organitzarà el Gran Sorteig de Reis on els participants podran guanyar capses regal de Catalunya Fentpaís, entrades a PortAventura

World, experiències gastronòmiques en restaurants de la ciutat o calendaris de Joan Turú i Míriam Tirado.

Sorteig de cistelles Al Mercat de Torreforta, es realitzarà diàriament el tradicional sorteig de cistelles, des del 9 fins al 23 de desembre.

També cada dia se sortejarà un lot nadalenc, una garrafa de 5 litres d’oli DOP Siurana i un lot selecció de la DO Tarragona. A part, del 27 de desembre al 5 de gener el recinte acollirà l’exposició Negoci a les fronteres: militarització dels espais migratoris.

Els actes més tradicionals també tindran cabuda en les celebracions als Mercats.

Com de costum, el Mercat Central acollirà l’exposició de pessebres de l’Associació Pessebrista de Tarragona amb figures dels germans Castells i Daniel José.

Les celebracions també comptaran amb el seu vessant més solidari. Tant al Mercat Central com al Mercat de Torreforta s’instal·laran tòtems digitals perquè la ciutadania pugui fer donacions de diners amb targeta de crèdit. D’aquesta manera, quan el Banc d’Aliments necessiti

Imatge de l’acte de presentació de les celebracions de Nadal als Mercats de Tarragona. Jesús Bielsa

comprar producte fresc ho podrà fer directament adquirint el necessari a les parades dels Mercats Municipals.

Per primera vegada, s’im-

pulsarà l’acció Alimenta el teu tió de Nadal als Mercadets de Tarragona, que convida la ciutadania a visitar alguns dels mercadets de la ciutat

amb el tió de Nadal. Gràcies a l’empresa Virginias, Torrons i Xocolates des de 1932, s’obsequiarà amb un torró als primers cinquanta clients.

Dimecres 29 de novembre de 2023

7

8

Dimecres 29 de novembre de 2023

La Taula Estratègica de l’Aeroport fa 20 anys preveient més viatgers per al 2024 Mobilitat Els càlculs de les institucions són que l’aeroport oferirà un 16% més de places de cara a la següent temporada Els objectius de l’Aeroport són la diversificació i la desestacionalització

Sergi Peralta Moreno El Pacte de la Boella ha complert 20 anys i ahir celebrà la seva particular festa d’aniversari, al Restaurant Mas La Boella. Va ser un acord entre administracions i agents, públics i privats, de la demarcació de Tarragona per impulsar la gestió de l’Aeroport de Reus.

Allà es va sembrar la llavor de la Taula Estratègica de la infraestructura aeroportuària, un instrument «que va avançant any rere any», en paraules del secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Marc Sanglas. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, aprofità l’avinentesa per llençar una previsió: «L’aeroport creixerà un 16% en nombre de passatgers el 2024». Un desig sostingut per l’augment de places per a la pròxima temporada.

Llauradó recordà que «hem recuperat les xifres d’abans de pandèmia». Entre

Vueling mantindrà la ruta amb París el 2024 i hi haurà xàrters des de Praga

Fotografia de grup dels membres de la Taula Estratègica, junt amb els homenatjats. Gerard Martí

el gener i l’octubre, 1.040.303 passatgers han passat per les instal·lacions de la capital del Baix Camp. Els objectius, en aquests moments, són «diver-

sificar i desestacionalitzar», en paraules de la presidenta de l’ens supramunicipal. Això no obstant, les esperances dipositades en el 2024 són

moltes. Vueling mantindrà la connexió amb París; Air Nostrum, amb Mallorca. Ja s’havien anunciat els operatius xàrter amb Belfast, però se

n’afegiran des de la República Txeca, amb la capital, Praga, i Pardubice com a destinacions. Tot plegat, sumat a les novetats que s’havien anunciat amb anterioritat, com el retorn de la companyia EasyJet, amb rutes cap a Manchester i Londres-Luton, o l’augment de l’activitat de TUI i Jet2.

«Anem en la bona direcció i ens falta molta feina a fer», assenyalà el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Carlos Brull. «No som conformistes, volem continuar avançant», afegí Llauradó.

El Pacte de la Boella el van signar la Diputació de Tarragona; els ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca i Cambrils; el Port de Tarragona; la Confederació Empresarial de la província; les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls; la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona i la Unió de Botiguers de Reus. Llauradó declarà que, «en alguns moments, la Taula Estratègica ha estat qüestionada», motiu pel qual és necessari «reivindicar-la». Per la seva banda, Sanglas subratllà que el funcionament de la taula «posa en relleu la necessitat d’acords dels diversos sectors per donar potencialitat a un aeroport existent, tot pensant en el desenvolupament econòmic».

En acabar l’acte, es van homenatjar els signants del pacte Meritxell Roigé, Joan Miquel Nadal, Lluís Miquel Pérez, Francesc Cabré i Marcel·lí Morera.

Localitzen una obra inèdita de Ramon Folch i Camarasa al Centre de Lectura Literatura La peça teatral va obtenir un premi als Jocs Florals de Cambridge l’any 1956 Redacció La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus ha trobat entre els documents de l’arxiu històric de l’entitat una obra de teatre inèdita de Ramon Folch i Camarasa. Aquesta peça teatral, titulada Jo no he vingut a portar la pau i també No es pot servir a dos senyors, obtingué el premi Ignasi Iglésias als Jocs Florals de Cambridge l’any 1956. El segon títol és el lema que va emprar l’autor per presentar la mateixa obra, amb el títol Tres Temps, al VI Certamen

literari organitzat pel Centre de Lectura l’any 1959. Aquesta peça teatral en tres actes, mecanografiada, havia estat extraviada per l’autor segons havia reconegut ell mateix.

Recuperació d’obres L’inventari i catalogació de l’arxiu històric de la Biblioteca del Centre de Lectura es va iniciar el passat mes de juny amb el suport de la Fundació Privada Reddis. La troballa de l’obra inèdita de Folch i Camarasa se suma a la recuperació de les obres originals manuscrites que va utilitzar

Imatge del manuscrit inèdit de Folch i Camarasa. Cedida

La peça, de tres actes, es va extraviar segons va reconèixer l’autor

la Sección Dramática de l’entitat per a la seva representació al Teatre Principal i al Teatre del Centre de Lectura a finals del segle XIX i principis del XX, respectivament.

Nous escrits inèdits de Gabriel Ferrater Cultura Edicions 62 publica Papers sobre literatura, un recull de tots els escrits que es conserven de Gabriel Ferrater sobre literatura molts d’ells desconeguts fins ara. L’obra inclou més de 200 pàgines que no s’havien pogut llegir en cap volum de Ferrater, i amb un ampli apartat de notícies sobre els textos, que detallen l’origen i les circumstàncies de cadascun.. ACNACN

Dimecres 29 de novembre de 2023

Núria Graham actuarà aquest divendres al Teatre Bartrina Música La cantautora vigatana Núria Graham actuarà aquest divendres al Teatre Bartrina. Ho farà a partir de les 20.30 h. en el marc del festival Accents.

Les entrades estan disponibles al lloc web del festival a partir de 18 euros. Després de mesos d’introspecció, Graham presentarà el seu nou disc, Cyclamen, produït per ella mateixa i cuinat a foc lent. La veu de l’autora catalana funciona com a fil conductor i catalitzador d’un relat atemporal. En definitiva, un viatge oníric i circular amb un nou canvi de rumb en la seva carrera musical. Redacció

FiraReus acull avui la jornada alimentària ‘I+D Agro’ Economia

FiraReus acull aquest matí la jornada agroalimentària I+D Agro.

El cercle de la sostenibilitat serà l’eix central de diverses exposicions i taules rodones que es duran a terme a partir de les 9. 30 h. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, obrirà l’acte. A continuació hi haurà una conferència sobre economia circular a càrrec del catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, Agustí Segarra. També, s’organitzarà una taula rodona amb el reaprofitament alimentari com a eix central, que servirà per conèixer de prop iniciatives que s’estan duent a terme. Redacció

Mercat solidari a la Parròquia de Sant Joan Nadal

Aquest cap de setmana se celebrarà un mercat solidari a la Parròquia de Sant Joan de Reus.

El divendres, s’inaugurarà el mercat i estarà obert tota la tarda. L’endemà, el mercat obrirà les seves portes durant tot el dia. Finalment, diumenge serà l’últim dia d’obertura i els paradistes només hi estaran durant el matí. Redacció

9

Neix un nou ‘hub’ cultural al carrer de Sant Llorenç, l’Espai Mil Nou Cultura La inauguració oficial serà divendres, amb una exposició amb obres d’Amill, Aballí i Juanpere Vol acollir mostres d’art contemporani, concerts, obres de teatre i conferències

Sergi Peralta Moreno El carrer de Sant Llorenç fa anys que és cultura. Hi té la seu l’Orfeó Reusenc; és on s’ha instal·lat temporalment el Bravium Teatre en el seu exili. I, a partir d’aquest divendres, sumarà un nou equipament: l’Espai Mil Nou, que serà gestionat per l’Associació d’Iniciatives Culturals Carles Amill. En paraules d’una de les seves impulsores, Elena Padrell, «no volem que sigui només una galeria d’art; volem que sigui també un hub cultural, un centre de disciplines culturals». «Sempre» hi haurà art contemporani, però s’anhela que l’espai aculli assajos de teatre, concerts, presentacions de llibres o conferències, entre altres esdeveniments.

El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va destacar que aquesta incorporació a la xarxa d’espais artístics dona «una vida nova» a un edifici històric –data del 1906– i «es converteix en un pol d’atracció més per a la ciutat». Així mateix, remarcà que és positiu que iniciatives privades amb vocació de servei públic

gener.

La programació continuarà durant el 2024 amb un projecte que s’estendrà tot l’any i que tindrà com a comissari l’artista Àlvar Calvet, sota el títol Black. La proposta inclourà tant peces d’artistes que han treballat amb el color negre com referències al moviment black power o a la cultura africana, entre altres aspectes vinculats amb el concepte presentat.

Membres de la junta de l’associació i el regidor Daniel Recasens, contemplant les instal·lacions. Gerard Martí

–l’associació és privada, però sense ànim de lucre, és a dir, els ingressos es reverteixen en l’entitat– impulsin «projectes que vagin estirant la programació estable de què tant parlem». «Aquest espai ha de tenir moltíssima vida; és, patrimonialment, molt valuós; i ens hi afegirem pel que passa-

rà dins i per la bellesa del seu continent», va concloure.

L’Espai Mil Nou, anomenat així per l’any en què data l’immoble i perquè és una iniciativa «nova», obrirà les portes per primera vegada al públic general aquest divendres, 1 de desembre, a les 19.30 hores.

Els assistents s’hi trobaran

una exposició col·lectiva que donarà a conèixer les obres dels artistes Ignasi Aballí, Salvador Juanpere i Carles Amill –«no podia faltar, volem tenir sempre la seva memòria ben present», remarcà Padrell–.

La presentació anirà a càrrec de Carles Guerra. La mostra es podrà visitar fins al 20 de

Ensenyar l’art L’Associació d’Iniciatives Culturals Carles Amill és una entitat, nascuda a Vinyols i els Arcs, que pretén mostrar i conservar el treball artístic d’Amill, així com promoure altres artistes i fomentar l’ensenyament i l’aprenentatge de l’art contemporani. De fet, el regidor Recasens va destacar, especialment, que «cultura i educació van íntimament lligades».

Els veïns validaran els projectes per rehabilitar 10 blocs al barri Fortuny Habitatge Fons europeus, l’Ajuntament i els propietaris dels immobles finançaran l’actuació Sergi Peralta Moreno Els veïns dels deu blocs d’habitatges seleccionats per a ser rehabilitats al barri Fortuny, que avançà Diari Més en l’edició del 23 de novembre, tindran la potestat de decidir si estan conformes amb l’actuació que se’ls plantejarà o no.

«Quan tinguem els projectes, necessitem que ratifiquin el compromís i diguin si hi estan d’acord o no», va informar ahir l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Aquesta serà la següent fase de la iniciativa, un

cop estiguin redactats els projectes bàsics i executius per a cada un dels immobles, abans de poder començar les obres.

Les actuacions, que se centraran en la millora de l’accessibilitat i de l’eficiència energètica dels edificis, seran finançades amb fons Next Generation, recursos de l’Ajuntament de Reus i, «una part petita», amb la contribució dels propietaris, segons va detallar la regidora d’Habitatge, Anabel Martínez. Amb tot, l’edil en cap de l’àrea de l’àrea d’Urbanisme i Habi-

La regidora Martínez, l’alcaldessa, l’edil Berasategui i la presidenta de l’AV del barri Fortuny, Cori Balanyà. Aj. Reus

tatge, Marina Berasategui, va subratllar que «disposarem de més temps» per concretar els immobles que s’acabaran beneficiant del projecte, atès que encara hi ha obertes

convocatòries de les línies de finançament.

En concret, els blocs que seran remodelats es troben a l’avinguda de Salou, 61, 63 i 69; a la Glorieta de Galícia, 3 i

14; al carrer d’Extremadura, 6; al carrer de València, 1; al passatge Quer, 27; al carrer d’Astúries, 1, i a la Glorieta de les Canàries, 10. Entre tots ells, sumen 88 habitatges.

10 Dimecres 29 de novembre de 2023

Sergi Peralta Moreno

U

na noia, acabada d’arribar a Reus, va començar a assistir als espais d’aprenentatge a tercer d’ESO. Provenia d’una família acadèmica, però no dominava l’idioma; era versada en matemàtiques, però no era capaç d’entendre què se li demanava als enunciats. El seu esforç participant en les classes de suport es va veure traduït en millors resultats acadèmics.

Actualment, ja cursa primer de Batxillerat. «No m’hauria imaginat fer Batxillerat sense aquest suport», va expressar a Regina Gairal, membre del grup de recerca Impacte Social i Educació (IMSE) i professora del Departament de Pedagogia de la URV. Els espais d’aprenentatge són un projecte de l’IMSE, l’associació gitana de dones Drom Kotar Mestipen i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament, impulsat des de fa tres anys, que pretén assegurar que els estudiants d’ESO puguin continuar avançant acadèmicament, tot i trobar-se en situacions de vulnerabilitat. Dos dies a la setmana, acabada la jornada lectiva, una trentena de joves –d’un parell d’instituts i un Centre Residencial d’Acció Educativa– tornen a les aules.

«Són alumnes que, a les seves llars, malgrat tenir suport vers els estudis, es troben amb el fet que els pares tenen barreres que dificulten poder ajudar-los amb les tasques acadèmiques i, per això, valoren que es pugui donar un cop de mà per contribuir al seu èxit educatiu», explica Gairal, qui subratlla que «els que duen a terme activitats acadèmiques fora de l’horari lectiu milloren els seus resultats» i «tenen més confiança

Una de les sessions als centres educatius. Cedida

Els espais educatius es desenvolupen als mateixos instituts o en un centre cívic. Gerard Martí

Educació

Assolir l’èxit més enllà de l’horari Els espais d’aprenentatge ofereixen un suport acadèmic a l’alumnat un cop ha conclòs la jornada lectiva habitual cap als estudis». Els criteris fixats per a beneficiar-se del programa són tenir ganes de continuar estudiant i assistir a l’espai de forma voluntària.

Fer els deures, repassar els continguts dels exàmens o transmetre dubtes són tres de les accions que poden completar en aquests punts –que es desenvolupen a l’institut o en un centre cívic–, si bé Gairal apunta que molts dels estudiants «venen amb els deures fets i amb tasques concretes a preguntar». A més, es potencia l’aprenentat-

ge del català fent els comentaris en aquesta llengua, atès que alguns dels assistents són d’origen estranger i el principal obstacle amb què es topen és l’idioma. Així mateix, els voluntaris els presenten com funciona la universitat i la possibilitat d’accedir a beques. «Tots tenim unes altes expectatives cap a aquest alumnat», remarca Gairal.

En l’actualitat, una quinzena de voluntaris assessora els joves, entre el grup de recerca, professors universitaris, membres de la comunitat i

1.100 alumnes de 4t d’ESO de 16 centres educatius participen en el projecte ‘La Marxa dels Tòpics’ Educació

Uns 1.100 alumnes de 16 centres educatius de Reus i que estan fent 4t d’ESO han participat durant aquest mes de novembre al projecte la Marxa dels Tòpics, impulsat des de la regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus.

L’objectiu d’aquesta proposta és conèixer les formes de reducció de riscos i danys

relacionats amb el consum de drogues. Aquesta activitat es realitza amb els APS del Grau d’Educació Social de la Universitat Rovira i Virgili, amb els centres educatius de la ciutat i la coordinació de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus. L’any passat hi van participar 10.317 alumnes, als quals cal afegir-hi els participants d’enguany. Redacció

Els voluntaris també detallen com és la universitat i com accedir a beques alumnes dels graus vinculats a l’educació. Amb tot, es continuen buscant més persones perquè, així, «es podrien ampliar les places i més nois podrien beneficiar-se de l’espai educatiu», assenyala Gairal. Els interessats poden posar-se en contacte amb els impulsors a través de l’adreça carme.garciay@urv.cat.

Imatge d’una parada del Mercat de Nadal de l’any passat. Cedida

Reus participa en el Congrés mèdic Eurohealthycities amb un estudi sobre la covid

Arriba una nova edició del tradicional Mercat de Nadal i del Mercat d’Artesania a Reus

Salut Reus va participar la setmana passada en el Congrés de Ciutats Saludables Eurohealthycities, que es va fer a la ciutat d’Utrecht, amb la presentació d’un estudi que es va fer a la ciutat sobre la transmissió de la covid. Pau Gallés Clarà, tècnic de Salut Pública de l’Ajuntament de Reus, va explicar que «l’assistència a la conferència anual

Festes El tradicional Mercat de Nadal de la plaça del Mercadal de Reus obrirà les portes demà i romandrà obert fins al dijous, 21 de desembre. L’horari d’obertura serà de 10 h. fins a les 21 h. El total d’estands que es podran veure enguany és de 21. Al Mercat de Nadal s’hi poden comprar els tradicionals arbres, tions, figures de pesse-

de la xarxa europea de ciutats saludables de la OMS, m’ha permès aprendre i compartir experiències sobre temes molt diversos per tal de fer les ciutats més saludables i incrementar-ne la resiliència amb vistes a noves amenaces derivades del canvi climàtic».

L’organització va valorar la metodologia emprada i el grau de concreció. Redacció

Una sessió del congrés de salut Eurohealthycities. Cedida

bre i guarniments de Nadal, així com torrons i mel. D’altra banda, el Mercat d’Artesania de Nadal s’organitza un any més a la plaça d’Evarist Fàbregues i estarà muntat des del dia 2 de desembre al 5 de gener de l’any vinent. Hi participen 14 expositors i està organitzat pel Col·lectiu d’artesans i expositors d’artesania de Reus. Redacció

EMPRESES & INNOVACIÓ

Gerard Martí

2

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació DADES

La innovació empresarial creix a Catalunya i sis de cada 10 empreses innovaran L'impuls dels fons Next Generation i l'aposta per la internacionalització són els principals factors

S

Anna Ferran

is de cada 10 empreses catalanes innovaran aquest 2023. Aquesta és la previsió que recull el Baròmetre de la Innovació a Catalunya, elaborat per ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat. Segons dades del Baròmetre, el 59,6% de les empreses impulsarà processos d'innovació, cosa que comporta un creixement respecte a les dades de 2022, quan el percentatge d'empreses innovadores va ser del 56,4%. Aquest treball està fet a partir d'una enquesta a 1.200 empreses de més de nou treballadores amb representativitat per al conjunt de Catalunya.

L'impuls que estan suposant els fons Next Generation, així com el programa Horizon Europe, juntament amb l'aposta cada vegada més sòlida per la internacionalització de les empreses catalanes són els factors que expliquen aquest creixement de gairebé quatre punts percentuals en només un any.

Eficiència i facturació

El baròmetre detalla els principals aspectes en els quals s'ha innovat, que principalment han estat producte (prop del 60% de les empreses innovadores ho ha fet en aquest camp) i sistemes d'informació i comunicació (50%). També destaquen les empreses que

en detall

Catalunya, un 'strong innovator' dins de la UE

El 60% de les empreses que ha innovat ho ha fet en l'àmbit del producte i el 50% en sistemes d'informació i comunicació.

ho han fet en els processos de producció (37,2%), el desenvolupament de procés de negoci (35,1%), l’administració i gestió (28,4%), el màrqueting i les vendes (26,8%) i la logística i distribució (7,9%).

Ara bé, quins objectius persegueixen les empreses amb les innovacions promogudes?

Segons les seves previsions, l’impacte d’aquesta activitat innovadora serà un augment de l’eficiència (61,9% de les empreses innovadores), la facturació (54,5%), la productivitat (50,5%), la rebaixa del

cost mig del producte o servei (32,3%) i l’augment de treballadors (16%). De la mateixa manera, el Baròmetre apunta una clara vinculació entre la innovació i la internacionalització: el 58% de les empreses innovadores són exportadores, mentre que només un 30% de les que no innoven comercialitzen els seus productes o serveis a l’estranger.

Digital i verda

El document també conclou que el 35% de les empreses catalanes va invertir en transfor-

CEDIDA

mació digital el 2022, 10 punts talanes va invertir en aquest percentuals més que l’any àmbit el 2022, gairebé 7 punts anterior. Les tecnologies més més que el 2021 (32,1%). Destaincorporades van ser l’Internet quen les inversions en energies de les Coses (14,4% d’empreses renovables (18,5% de les empreses catalanes), catalanes), el big El 35% de les l’ús de materials data (11,3%), la empreses va reciclats (14,3%), intel·ligència artificial (8,4%), el 5G l’adquisició invertir en (4,7%) i la imprestransformació d’R+D o ecodissió 3D (4,6%).

(13,9%), les digital i el 32% en seny El Baròmetre inversions en el transició verda cicle de producte de la Innovació també posa el foo servei, model cus en la transformació verda. de negoci o procés de producEn aquest sentit, mostra que ció (13,1%) i l’aprovisionament el 38,8% de les empreses ca- de nous materials (12,8%).

Catalunya escala al rànquing d’innovació europeu i assoleix per primer cop la categoria d’strong innovator, segons l'European Innovation Scoreboard 2023 elaborat per la Comissió Europea.

L’índex d’innovació global a Catalunya assoleix els 105,9 punts (set punts per sobre respecte l'última edició, quan va assolir 98,9 punts). Així mateix, se situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea (100 punts) i deixa d’ocupar la posició de moderate innovator. La Comissió destaca el nivell de vendes de productes innovadors per part de les pimes catalanes respecte a la facturació total, l’ocupació en serveis TIC i la formació contínua.

Catalunya també se situa per sobre de la mitjana de la UE en àmbits com la sol·licitud de marques, les publicacions científiques, la població amb educació terciària, les persones amb habilitats digitals i l’ocupació en activitats intensives en coneixement.

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació JAUME LLOSAS Gerent de la Cambra de Comerç de Reus

«La Cambra de Reus ajuda les empreses a innovar per marcar la diferència»

Tenen programes específics en l'àmbit de la innovació, la internacionalització i la digitalització així com propostes formatives

L

Redacció

a Cambra de Reus està plenament compromesa amb l'impuls de la competitivitat de les empreses. I mostra d'això en són els seus programes en matèria d'innovació i internacionalització. En parlem amb el seu gerent, Jaume Llosas.

—Quins són els objectius de la Cambra en els àmbits d’empresa i innovació?

—La missió de la Cambra de Reus és donar un suport qualificat i confiable en la presa de les seves decisions, amb la imparcialitat de la Cambra com a garantia. Contribuïm a l’aportació de solucions amb l'assessora-

ment i ajudes directes a la innovació.

L'objectiu és ajudar-les a innovar perquè puguin marcar la diferència.

—Quins són els principals programes que ofereix la corporació?

—La nostra corporació intervé en l’àmbit de la innovació a través de programes propis que subvencionen fins a un 85% per a inversions d'un màxim de 7.000 €, o bé a través de la recerca d’altres possibilitats d’ajuts i subvencions.

—Tenim els programes XpandeDigital, promoció internacional, diagnosi o plans de reorientació. En digitalització tenim programes específics com el TICCámaras, «Estem treballant l’Oficina Acelera Pime per tenir un o bé tota l’expertise dins el KitDIGITAL. En departament formació oferim possique impulsi bilitats a través dels prol'eficiència grames de comerç mienergètica i les norista o emprenedoria.

—I en internacionalització?

renovables»

—La idea de l’ens cameral és arribar a tot tipus d’empreses.

—La Cambra s’obre en el seu territori d’influència de les 5 comarques (Baix Camp, Conca de Barberà, Pri-

Llosas destaca que la Cambra aporta solucions i assessorament a les empreses.

orat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) com a prestador de serveis per impulsar l’activitat econòmica, a favor de les empreses petites i grans, autònoms i microempreses per ser més eficients i guanyar clients sosteniblement.

—Com responen les empreses?

—Moltes empreses a les quals hem prestat servei han decidit incorporar-nos com a proveïdors confiables.

Destacaria l’àmbit de la internacionalització, amb una aposta ferma en els darrers tres anys posicionant-nos com a referents en consultoria jurídi-

CEDIDA

ca internacional.

—Hi haurà novetats de cara a 2024?

—Ja hem començat a dotar-nos de l’activitat necessària per a l’impuls de l’Oficina AceleraPyme CambraReus per optimitzar els negocis mitjançant la incorporació de les TIC. Estem treballant per tenir un departament per optar a formar part de la Xarxa d'Oficines Empresarials i Col·legials d'impuls a la transició energètica de Catalunya. Ens permetrà impulsar actuacions de generació renovable i d'eficiència energètica.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

3

4

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació CONSELLs

Les quatre claus per a encendre la guspira de la innovació en una empresa Promoure la diversitat de pensament és fonamental, ja que la innovació és, sobretot, creativitat

Q

Anna Ferran

uan es parla d'innovació, sovint el primer que ens passa pel cap és l'ús de tecnologia punta.

Robots, intel·ligència artificial, big data i computadores ultrapotents formen part de l'imaginari col·lectiu referit a la innovació. Però el cert és que innovar significa fer les coses d'una forma nova i diferent, fins i tot disruptiva. Així doncs, la innovació no té perquè està estrictament relacionada amb la tecnologia i la digitalització.

Els experts posen el focus en aquest aspecte, ja que són moltes les empreses, principalment petites, les que creuen que la innovació no està al seu abast, perquè no disposen del capital necessari per a fer inversions tecnològiques.

El cert, però, és que qualsevol companyia de qualsevol sector pot ser innovadora. La clau: promoure una cultura de la

innovació que faciliti el sorgiment de noves i bones idees.

T'expliquem com fer-ho.

Visió i compromís

El primer que cal per promoure la innovació dins d'una empresa és que la direcció estigui compromesa amb aquesta aposta. Si els màxims responsables són més partidaris de mantenir l'statu quo, serà difícil que la innovació pugui prosperar. A més, si la direcció té una vocació innovadora, serà més capaç de transmetre aquests valors a la resta de l'equip, convertint-se en una força tractora de la innovació.

Equips multidisciplinaris

Un cop l'empresa té assumit que es vol assumir la innovació com un dels seus valors, és l'hora de facilitar que la guspira innovadora s'encengui. Un dels mètodes més acceptats per a promoure idees innovadores és la creació d'equips

multidisciplinaris, amb membres de diversos departaments. El fet de comptar amb representants de les diferents àrees permet analitzar una situació des de múltiples perspectives, tenint en compte les implicacions que un repte té per a cadascun dels àmbits de l'empresa. I, a la vegada, a l'hora de buscar solucions, es promourà un consens, de manera que tothom se senti còmode.

Espai i eines

La creativitat és una part fonamental de la innovació i aquesta no sorgeix a tot arreu. Per això, els experts en innovació recomanen a les empreses que volen potenciar la seva capacitat innovadora que estableixin espais físics, però també mentals perquè la innovació sorgeixi. Això no significa que les oficines s'hagin de convertir en rèpliques dels espais d'oci de les grans tecnològiques de Silicon Valley, sinó que l'atmosfe-

Fer tallers de dinàmiques de creativitat o de creació de taulers d'idees pot ajudar a trencar el gel.

CEDIDA

ra remi a favor de la creativitat ciplinaris i fins i tot d'espais i es puguin aplicar les diferents i que l'ambient de treball per- temps dedicats a això. Per això, tècniques en el dia a dia. meti dedicar estones a pensar, val la pena promoure activitats Obrir-se a l'exterior compartir i avaluar la idoneïtat que fomentin el pensament inUna última opció a de les idees amb potencial innovador. tenir en compte és Establir equips Cal crear una I és que entendre multidisciplinaris ambient de treball el fet d'anar a buscar que el temps que la innovació fora de permet tenir que permeti s'inverteix a pensar, l'empresa. Escoltar dedicar estones les opinions dels clien intercanviar opi- diferents visions a intercanviar i ents o fins i tot trenions i en escoltar i trobar solucions ballar amb un equip els companys no és més completes valorar idees extern que no visqui temps perdut sinó el dia a dia, i que, per una gran inversió que pot marcar un abans i un novador, com tallers i dinàmi- tant, no estigui saturat del dia ques de creativitat, tallers per a a dia, pot ser de gran ajuda, ja després.

Ara bé, de vegades, la in- elaborar taules d'idees, siguin que s'obté una visió diferent novació no sorgeix, malgrat físics o virtuals, etc. L'apre- i menys esbiaixada, des de la disposar de grups multidis- nentatge adquirit facilitarà que qual partir.

1952

FRED INDUSTRIAL

CUINES PROFESSIONALS

Ctra. Reus - Constantí, km 3,5 · 43206 REUS Pol. Ind. NIRSA. C. de la Grasa, 20

Tels: 977 75 35 35 · 977 75 48 15

comercial@tomasllobet.com · www.tomasllobet.com

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació CIBERSEGURETAT

Protegeixi la seva empresa en l’era digital amb Backup Vissegur Les seves dades de client, facturació, comptabilitat, etc. estaran clonades en el Centre de Protecció de Dades de Vissegur, xifrats a nivell bancari

L

Redacció

a seguretat de les dades en l’àmbit empresarial és ara una prioritat clau. La informació s’ha tornat un actiu inavaluable per a qualsevol organització, i la seva salvaguarda és essencial per a garantir la continuïtat del negoci.

En un món altament interconnectat i dependent de la tecnologia, els riscos d’amenaces cibernètiques i desastres naturals són cada vegada majors. Per tant, la gestió efectiva de la seguretat de la informació s’ha convertit en una necessitat ineludible per a empreses de totes les mides i sectors.

Errors accidentals, ransomware, robatori d’informació, fallades de

A Vissegur, segueixen la sòlida maquinària, esborrats intencionats i desastres naturals amenacen la in- estratègia de còpies de seguretat tegritat de les seves dades i la conti- coneguda com la regla 3-2-1 per a ganuïtat dels negocis. La protecció es rantir un suport efectiu de les dades. torna essencial.

Mantenen tres còpies de les dades en Comptar amb un sòlid sistema de dos mitjans diferents, i una d’aquesprevenció contra incendis, brinda tes còpies s’emmagatzema fora de l’empresa. Aquesta tranquil·litat en salvaTotes les dades estratègia assegura guardar vides i propietats.

Però, què succeeix amb les s’emmagatzemen la continuïtat del dades de clients, proveïen un servidor negoci i minimitza dors, factures, documents independent i les pèrdues en cas de i comptabilitat? Tot això o pèrdues en una àrea de desastres pot quedar protegit mitde dades. jançant la combinació del màxima seguretat Però el suport de seu sistema contra incendades va més enllà, dis i Backup Vissegur, convertint-los Vissegur inclou serveis addicionals en guardians infal·libles de la infor- com el monitoratge les 24 hores, asmació que recolza les seves opera- sistència en la recuperació de dades, cions. detecció de vulnerabilitats del siste-

Invertir en la protecció adequada és la clau per a mantenir-se fora de perill.

ma, documentació detallada, un pla de restauració, còpies incrementals, geo redundància de dades i un estricte compliment de les normatives de protecció de dades (RGPD i LOPD).

La seguretat de les dades s’enforteix encara més amb un xifratge de nivell bancari (AES-256), garantint la màxima protecció i una ràpida recuperació de les seves dades en situacions crítiques.

Vissegur, experts molt prop teu

Disposen d’un equip de professi-

CEDIDA

onals amb àmplia experiència en seguretat privada. El seu diferenciador principal és la Central Receptora d’Alarmes pròpia que permet un tracte completament personalitzat i una resposta immediata. Realitzen instal·lacions i manteniments de sistemes de seguretat, incloent-hi CCTV, protecció contra incendis, control d’accessos i més.

Enfocats en l’excel·lència i satisfacció del client, són l’elecció preferida per a solucions de seguretat de confiança.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

5

6

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació ESTUDI

Més de la meitat de les empreses espera un augment dels ciberatacs per l’ús de la IA Més del 80% de les empreses augmentarà el seu pressupost en ciberseguretat

L

Redacció

es empreses ja es preparen per a defensar-se dels ciberatacs derivats de l’ús de la intel·ligència artificial. Així es recull en l’informe Digital Trust Survey 2024, elaborat per la consultora PwC a partir de l’opinió de 3.876 directius d’empreses de 71 països, entre les quals s’inclouen 143 companyies espanyoles. El 52% de les empreses, tant en el conjunt de la mostra com a Espanya, asseguren que la IA contribuirà a que es produeixin ciberatacs d’alt impacte en els pròxims dotze mesos. Tot això en un context en el qual els incidents de ciberseguretat creixen en nombre i complexitat i, en el qual les companyies

estan augmentant any rere any els seus pressupostos en ciberseguretat per a contrarestar-los.

L’estudia revela que tant el nombre de ciberincidents com l’impacte econòmic que ocasionen en les empreses ha tornat a créixer, un any més, amb atacs cada vegada més sofisticats. En els darrers tres anys, el percentatge de companyies que ha patit ciberatacs crítics –és a dir, amb un impacte superior al milió de dòlars– ha crescut fins al 36%, nou punts més que en l’informe anterior.

A Espanya el percentatge és del 20%. Els sectors més afectats per aquests atacs de gran impacte han estat els de la salut, la tecnologia, les telecomunicacions i l’entreteniment, el

sector financer i l’energètic. tat de les empreses respecte al Els directius entrevistats per que dedica a tecnologia, veiem al Digital Trust Survey 2024 as- també que aquesta última creiseguren que no estan frenant xerà un 14% el 2024, tres punts les seves inversions en ciberse- més que en l’any anterior. guretat. De fet, tot el contrari.

Les partides a les quals les I és que els pressupostos de companyies dedicaran més les empreses estan creixent inversions se centren en l'actualització i moa ritmes superiEl 36% de les ors que en anys dernització de anteriors. El 81% tecnologia i infraempreses del dels entrevismón ha patit un estructures; mentats a tot el món que, en el cas ciberatac amb un tre –a Espanya és el espanyol, destaca 82%– té previst impacte superior el compliment al milió d'euros normatiu i regulaaugmentar les seves inversions en dor. Així mateix, ciberseguretat. A també se li ha de Espanya, per exemple, un 48% sumar la millora de la seva pospreveu que aquest increment tura davant del ciberrisc.

«Les conclusions de la nosse situï entre el 6 i el 15% respecte a l’any anterior. Si s’ana- tra enquesta mundial posen litza la inversió en cibersegure- de manifesta que la ciberse-

guretat continua sent, ara més que mai, una prioritat per als líders de les organitzacions.

L’alta direcció necessita treballar de forma coordinada i ser àgil per a adaptar-se als canvis del mercat i transformació del

negoci lligada a l’evolució i el desplegament de tecnologies emergents. Per afrontar amb garanties les ciberamenaces presents i futures, els executius han d’integrar la ciberseguretat en el modus operandi

CONSULTORIA

Treu el màxim partit als teus diners i oblida’t de pagar interessos amb Númina Guanyar independència econòmica és l’objectiu d’aquest servei

S

Anna Ferran

aps treure el màxim partit als teus diners? La manera com gestionem el nostre capital pot condicionar-nos per complet la vida. La poca cultura financera i el fet que parlar de diners sigui encara tabú fa que prenguem decisions errònies. Però, som a temps de conduir la situació si comptem amb un expert que vetlli per als nostres interessos.

Aquest és el propòsit de Númina. Al darrere d’aquest servei de consultoria financera i d’assegurances hi ha Soraya del Amo. Aquesta consultora té com a objectiu que tothom «aprengui a dependre d’ell mateix i no hagi de recórrer a préstecs i pagar interessos».

Ofereix una primera visita al potencial client, sigui particular o empresa, on dona consells i informació gratuïta. Si està interessada en el seu servei, fa una nova visita on analitza la situació econòmica del client. Treballa amb una vintena d’asseguradores i vuit bancs entre els quals pot trobar els productes que li permetin crear una organització econòmica a mida. Fa un seguiment regular per a anar

Soraya del Amo està al capdavant del servei de consultoria de Númina. CEDIDA

ajustant la planificació econòmica dels seus clients segons les necessitats del moment.

Explica que no cal disposar d'un gran capital per a apostar per aquest servei. De fet, la clau és que gestionant correctament es pugui fer créixer el capital siguin uns petits estalvis o una gran suma.

A més, Soraya del Amo fa voluntariat en instituts de tota Catalunya impartint classes d’educació financera als joves. I és que ajudar a la gent en les seves finances va més enllà del pla professional per ser una missió de vida.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació en detall

El núvol preocupa

de les seves organitzacions, en lloc de tenir una posició reactiva davant de les crisis», conclou Jesús Romero, el soci responsable de Solucions de Seguretat de Negoci de la consultora PwC Espanya.

L’ús massiu de plataformes i operatives al núvol està permetent a les empreses canviar els seus models de negoci i impulsar noves formes de creixement, però també està provocant un augment substancial de la preocupació dels directius sobre la seguretat al núvol. El 47% dels entrevistats a l’informe –el 43% a Espanya– assegura que la seguretat al núvol és la seva principal preocupació en matèria de ciberriscos. Darrere d’això, es troben els múltiples vectors d’atac que obri el núvol i els nombrosos controls que han d'engegar les companyies per a protegir-se en àmbits com la identitat i l’accés, els comptes de correu electrònic, els portals web, les aplicacions, els sistemes operatius, les interaccions amb els clients, etc.

La intel·ligència artificial com a tecnologia de defensa

D

avant d’aquesta situació, sorgeix una pregunta obligada, com es defensaran les companyies d’aquest increment dels ciberatacs derivats de les noves tecnologies emergents? Doncs, utilitzant totes aquestes tecnologies, especialment a la intel·ligència artificial, per a protegir-se, El 69% dels directius ­ —61% a Espanya— assegura que les seves companyies preveuen utilitzar la IA generativa per a

defensar-se dels ciberatacs en 2024. L’estudi conclou que els tres àmbits més rellevants per a l’ús d’intel·ligència artificial generativa de defensa són la detecció i anàlisi d’amenaces, la generació d’informes sobre ciberriscs i sobre els incidents, i l’aplicació i actualització dels controls de seguretat.

Pel que fa a la detecció i anàlisi d’amenaces, la IA generativa pot ser eficaç en la detecció proactiva de vulnerabilitats, en avaluar el seu abast amb

rapidesa —què està en risc, què està compromès i quins danys hem patit— i en la cerca d’alternatives de defensa més adequades d'acord amb l’experiència passada.

En el cas de la generació d’informes, amb l’ajuda del llenguatge de processament natural (NPL, per les seves sigles en anglès), la IA pot convertir dades tècniques en continguts concisos, senzills d’entendre, que s’incorporin als informes de respostes

7

d’incidents, als estudis sobre possibles amenaces i a les avaluacions de riscos o sobre compliment normatiu.

El tercer àmbit és l’aplicació i actualització dels controls de seguretat. La seguretat al núvol i als sistemes vinculats amb les cadenes de subministrament requereix actualitzacions constants de les polítiques i controls de seguretat.

Els algoritmes d’aprenentatge automàtic i les eines d’IA generativa podran recomanar polítiques de seguretat i automatitzar controls i adaptar-los al perill de cada amenaça.

Igual com passa en altres àmbits, els directius participants en l'informe són conscients de les grans oportunitats que s’obren per a la ciberdefensa amb la IA, però també la necessitat d’utilitzar aquestes eines de forma ètica i responsable. De fet, l’estudi destaca que el compliment normatiu es presenta com un dels grans desafiaments per als quals els departaments de seguretat en tres àmbits: la regulació de la IA, l’harmonització de la legislació i la protecció de dades, el reporting obligatori al voltant de la gestió, l’estratègia i el govern del ciberrisc. Redacció

8

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació FORMACIÓ

E

Anna Ferran

ts jove i t’estàs plantejant com enfocar el teu futur? O potser ets un familiar o conegut d’un noi o noia que es troba en un dels moments més decisius de la seva curta vida? Escollir el camí formatiu i laboral a seguir no sempre és senzill.

L’oferta és gairebé infinita i amb 16 o 18 anys és fàcil perdre’s i guiar-se més per les preferències d’un moment concret que no pas per la possibilitat d’establir un itinerari professional amb futur.

Aquest context està afectant nombrosos sectors, que veuen com cada vegada és més complicat trobar treballadors qualificats, que els permetin mantenir-se, donar resposta a les demandes del mercat i garantir el relleu generacional dins de les empreses. Un dels rams que està patint una situació límit és el de les empreses de serveis auxiliars i manteniment industrial. Així ho explica el president d’AEST, l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona, Javier Almandoz. Des de l’associació, que agrupa a un centenar d’empreses del territori, fa temps que alerten d’aquesta situació i que treballen per a revertir-la. «És absurd que hi hagi les xifres d’atur juvenil i que les empreses no cobrim vacants», afirma categòric Almandoz. Quan se li pregunta quines són les causes que hi ha al darrere d’aquest fet, el president d’AEST indica diversos factors com problemes en els processos d’orientació que es fan en els centres educatius, desconeixement sobre les sortides i el grau d’inserció que ofereix l’FP, especialment la modalitat dual, que és la que l’associació fa anys que promou junt amb diversos instituts, com el Pere Martell de Tarragona, i una concepció negativa de treballar en el sector de la indústria. «La indústria no està de moda», assegura.

Un sector divers i amb futur

Les empreses d’AEST treballen en àmbits diversos que van des de la

Joves, la indústria us necessita

baixa matrícula ho fa, de moment, inviable.

Unint esforços

Les empreses de manteniment industrial i serveis auxiliars no troben professionals qualificats i això complica el relleu generacional

Només les empreses d’AEST necessiten 350 nous treballadors a l’any.

instal·lació i manteniment d’equips fins a les neteges industrials, passant per la construcció, els aïllaments. Al territori, aquestes empreses treballen especialment per a les indústries químiques –són les encarregades de fer-ne el manteniment diari, les aturades programades i la construcció de noves unitats de producció- i també en entorns com el Port. En aquest sentit, des d’AEST, alerten que si no aconsegueixen garantir el seu relleu generacional, les seves empreses clients del sector petroquímics s’enfrontaran a un greu problema de

CEDIDA

manca de professionals qualificats que garanteixin que les plantes estan en les condicions òptimes per a operar.

Les xifres de les empreses AEST acaben d’evidenciar la seva rellevància. I és que sumen una facturació de 690 milions d’euros anuals, contribuint al 3,1% del PIB provincial.

Sumen més de 7.500 treballadors directes, amb un salari anual que oscil· la entre els 25.000 i 35.000 euros. A més, tenen un compromís ferm amb la formació contínua, i duen a terme de mitjana, un mínim de 40 hores a

l’any. A aquestes, cal sumar-hi que s’està treballant per a establir itineraris formatius professionalitzadors, flexibles i acumulables, que permetran que els treballadors i treballares puguin anar especialitzant-se al llarg de la seva carrera, amb una formació acreditada i adaptada als nous perfils que sorgeixen.

La diversitat de serveis que proporcionen fa que fins a 10 cicles formatius, entre graus mitjans i superiors, puguin oferir el personal que les empreses de l’AEST necessita.

Energies renovables, Prevenció de Riscos Laborals, Mecatrònica Industrial, Construccions Metàl·liques, Organització i control d’obres de construcció, Construcció, Automatització i robòtica industrial, Sistemes electrotècnics automatitzats, Manteniment electrònic i Disseny i fabricació mecànica són els graus en modalitat dual dels quals sortiran els futurs treballadors d’aquest sector.

Al territori, per aquestes titulacions s’ofereixen al voltant d’un miler de places que, de vegades, no es cobreixen totalment. Des d’AEST expliquen que les empreses membres de l’associació, que representen un 15% del total del sector a la província, necessiten 350 nous graduats cada any per a donar cobertura a les seves necessitats de personal. Segons càlculs fets per la Cambra de Tarragona, si s’engloba el conjunt del ram, la demanda de professionals pot ascendir a més de 1.500 nous professionals cada any, cosa que comportaria ampliar places formatives. Ara bé, la

Per a intentar trobar solucions que permetin desenrocar aquesta situació, AEST fa temps que treballa amb el Departament d’Educació de la Generalitat, amb instituts del territori i amb la Cambra de Tarragona. L’objectiu és comú: fer créixer l’FP dual i omplir places en aquelles titulacions amb una alta inserció laboral –que ronda el 100%-, com és el cas de les titulacions vinculades als serveis auxiliars i al manteniment. Des de la Direcció General d’FP i des de la Coordinació Territorial d’FP, coincideixen que cal millorar l’orientació i guiar als joves cap a sectors amb més ocupabilitat. I afegeixen que és fonamental incidir en les dones com a col·lectiu clau per a revertir la situació. Malgrat que progressivament les dones es van incorporant al sector, es tracta encara d’un ram molt estereotipat.

Les xerrades a estudiants, i també a famílies, són una de les eines que utilitzen per a arribar a aquest públic.

Les fires de formació són una altra acció. Així mateix, estan impulsant programes amb ambaixadors de l’FP (joves que han passat per la dual) i amb referents (persones que van començar la seva carrera amb una titulació de formació professional i que actualment tenen una posició de responsabilitat). En aquest sentit, incideixen tots en el fet que el sector facilita la projecció professional dels treballadors i treballadores, per tal que puguin desenvolupar una carrera i avançar en l’empresa.

Així mateix, des del projecte del Centre de Recerca, Innovació i Transferència del Coneixement (CRITC), ubicat al Campus Educatiu de Tarragona es treballen, entre altres aspectes, línies d’acompanyament als centres d’FP relacionades amb l’establiment d’aliances, per donar resposta a les necessitats de persones qualificades per part de les empreses.

~ CONTINGUT especial ~

ASSESSORIA EMPRESARIAl

Impulsa el teu negoci i oblida’t de preocupacions amb Ficser Assessors

V Assessoria empresarial.

Especialistes en la planificació successòria d'empreses i persones.

Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · T. 977 844 781 ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com

ols donar un impuls a la teva empresa? Ficser Assessors t’ajuda. Aquesta assessoria amb més de 25 anys de trajectòria al Camp de Tarragona està especialitzada a oferir un servei integral per a petites i mitjanes empreses i també per a particulars, basat en la professionalitat i la proximitat.

«Des de les nostres oficines gestionem i assessorem a més de 400 clients, ajudant-los en el compliment de la complicada normativa legal

empresarial», expliquen. I és per a Ficser el més important és la continuïtat i supervivència del teu negoci. Per això, posen al teu abast eines i un profund coneixement en les àrees comptable, fiscal, laboral, mercantil, jurídica i de consultoria. Buscaran solucions flexibles i eficaces, adaptades a la realitat de la teva empresa, perquè estalviïs temps i diners i puguis dedicar-te allò que realment importa en el teu negoci. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació SOSTENIBILITAT

Tarragona, camp d’innovació empresarial Carburos Metálicos està impulsant al territori projectes pioners sobre l'hidrogen

D

Redacció

es dels seus orígens, en els anys 70 del segle XX i fins als nostres dies, el teixit industrial del Camp de Tarragona s’ha desenvolupat fins a acollir actualment un dels principals pols químics d’Europa i el més gran del sud del continent. Però aquesta zona és molt més que el motor de tota una regió. És una font d’innovació i creixement que mira cap al futur gràcies a la seva capacitat per atreure talent i trobar sinergies amb el món de la ciència i la investigació.

Un exemple d’aquesta realitat és el Parc Científic Químic de Tarragona, creat el 2006. Un altre, que té la mirada posada en la transició energètica i la descarbonització, és la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, que té la seva seu en aquesta província.

Fa 60 anys, Carburos Metálicos va

apostar també per aquest territori en el qual opera des de 1958 i en el qual té ja cinc plantes de producció de gasos industrials i medicinals. Actualment, és l’autèntic cor de la seva activitat a tot el territori nacional i la confiança en el futur d’aquesta regió ha fet que l’esculli per a desenvolupar aquí alguns dels seus projectes més innovadors sota el paraigua de la iniciativa Movem Tarragona, destinada a dinamitzar el teixit econòmic i social de la zona.

El primer laboratori per a analitzar la puresa de l’hidrogen destinat a les piles de combustible és un d’aquests projectes innovadors que ha posat en marxa la companyia. Es tracta d’una instal·lació pionera no només a Espanya, sinó a la resta del món dins del grup Air Products, al qual pertany Carburos Metálicos i el seu ús està obert a altres empreses del sector. La seva funció és assegurar

que es compleixen els exigents estàndards de qualitat que requereix l’hidrogen utilitzat per a impulsar vehicles elèctrics d’hidrogen.

Creixement i sostenibilitat

L’escalfament global és un dels reptes més apressants als quals s’enfronta el planeta i les diverses línies estratègiques de Carburos Metálicos coincideixen amb la necessitat de fer que el creixement i la sostenibilitat siguin compatibles, igual com els seus compromisos mediambientals, que passen per reduir en un terç la intensitat de les emissions de CO2 de la companyia d’ara a 2030, com a pas previ per a assolir el balanç neutre de carboni el 2050. Per això, també ha anunciat la construcció, dins del polígon Riu Clar, de la primera hidrogenera pública de la província, com una solució tecnològica més sostenible i neta per al transport.

La companyia ha creat un laboratori pioner per analitzar la puresa de l'hidrogen.

Aquest futur punt de subministrament d’hidrogen, situat estratègicament tocant a l’AP-7, l’A-27, el Port de Tarragona i el Corredor Mediterrani, serà clau per a impulsar l’ús de l’hidrogen per a mobilitat a tota la regió.

Entre els futurs beneficiaris d’aquesta hidrogenera hi ha la flota de busos urbans d’hidrogen de Tarragona ciutat, a la qual Carburos Metálicos ja subministra hidrogen.

Aquestes i altres accions han situ-

CEDIDA

at a Carburos Metálicos al capdavant en el desenvolupament de la mobilitat amb hidrogen dins del sector del transport pesant per carretera, al mateix temps que es desenvolupen cada vegada més aplicacions per sectors com el marítim i el portuari, en els quals la companyia també està present. I és que Tarragona té i tindrà un enorme protagonisme amb l’hidrogen com un dels principals referents en el país.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

9

10 Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació Dades

El sector de la IoT a Catalunya ja compta amb 300 companyies La Internet de les Coses permet la interconnexió digital d'objectes i l'anàlisi de dades

A

Redacció

Catalunya hi ha 294 empreses dedicades a la Internet de les coses (IoT), que facturen més de 1.585 milions d’euros. Són algunes de les principals conclusions d’un estudi La internet de les coses a Catalunya impulsat per ACCIÓ —l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball— que radiografia aquest sector punter i en que Catalunya comença a destacar.

En el context de l’informe, es defineix la IoT com la interconnexió digital d’objectes en diferents àmbits (domèstic, industrial o urbà, entre d’altres). És a dir, aquestes tecnologies fan possible que diferents dispositius recullin dades a través de sensors, es comuniquin i interactuïn entre ells; com-

parteixin aquesta informació i l’analitzin per extreure’n conclusions.

Segons el document, el nombre d'empreses catalanes dedicades a la IoT s’ha incrementat un 5% des del 2021, la darrera vegada que l'agència per la competitivitat de l'empresa va analitzar aquest sector, en el marc d’un informe sobre les tecnologies que s’engloben en la indústria 4.0 a Catalunya. En aquests darrers dos anys, la facturació agregada d’aquestes companyies s’ha incrementat un 7,1%. A més, en conjunt, les 294 empreses especialitzades en IoT donen feina a més de 6.770 persones.

D’altra banda, l’estudi també apunta que es tracta d’un sector emergent, ja que el 85,7% de les empreses que s’hi dediquen són pimes, el 30,7% són startups i el 41,8% tenen

van impulsar el creixement del nombre d’empreses i treballadors especialitzats en aquestes tecnologies, per donar resposta a les noves demandes.

La IoT ofereix múltiples apliIoT a la indústria cacions en diferents sectors i El creixement d’aquest sector àmbits empresarials, com ara s’ha d’entendre l’optimització de en el context de La IoT s'aplica rutes o l’ús de vela pandèmia. Les en àmbits com hicles autònoms i connectats (morestriccions per els vehicles bilitat), o la millola COVID-19 van autònoms o ra de la gestió de posar de manifest la necessitat l'atenció en remot la producció (les de moltes activifàbriques intel· de pacients tats empresarials ligents) o, en el de poder operar camp de les smart en remot, un entorn que va homes, o el seguiment remot facilitar el sorgiment de no- de pacients de l’àmbit de la ves aplicacions vinculades al salut. Les millores que ofereix camp de la IoT. És el cas d’in- la IoT a la indústria també gedústries com la manufactura, nera oportunitats d’innovació, però també altres camps com tant des del punt de vista del el consum, l’agricultura o la producte, com dels processos logística, entre d’altres, que i dels models de negoci. menys de 10 anys. En aquest sentit, el document apunta que el 8,1% de les startups catalanes utilitza la IoT com a principal tecnologia.

SERVEIS IMMOBILIARIS

SERVEIS IMMOBILIARIS

Modernitza la gestió de la teva comunitat de veïns amb LeitMotiv

Patrán Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació

L

’últim trimestre de l’any és clau per a les comunitats de veïns, ja que se celebra la reunió anual obligatòria. A més, és el moment de negociar els nous contractes de manteniment i plantejar-se un canvi d’administrador. Així ho recorden des de LeitMotiv. L’advocada i administradora de finques Teresa Maria Llevat és l’alma mater d’aquest despatx, que aposta per una administració de comunitats 2.0.

Gràcies a una plataforma virtual, els propietaris tenen accés 24 h a tota la documentació i poden fer un seguiment de les incidències a temps real. Una aposta innovadora, transparent i digital, que respon a les demandes actuals. A. Ferran ~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Teresa M. Llevat Bonet Advocada col. nº1058 ICA Reus Administradora de finques col. nº 796 COAF Tarragona

Pl. Morlius 6, 43201 Reus +34 661 351 561 info@leitmotivassessora.com leitmotivassessora.com

I

nnovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. Tenen una dilatada experiència fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentacions, sent aquesta última és la seva principal especialització. Utilitzen la tècnica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia, ja que són poques les companyies que l’empren. La bona preparació del terreny és clau per a garantir la solidesa del paviment. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats del projecte.

També fan excavacions i transport i lloguer de maquinària.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Les 294 empreses especialitzades en IoT ocupen a més de 6.770 persones.

DADES

Les exportacions catalanes creixeran un 5% aquest 2023 Les previsions de la Generalitat indiquen que es batrà un nou rècord

L

Redacció

a Generalitat preveu que les exportacions catalanes creixeran al voltant d’un 5% aquest 2023 i se situaran per primera vegada al voltant dels 100.000 milions d’euros, segons les estimacions d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball. Es tracta de la xifra més alta de la sèrie històrica, que comença l’any 1993.

Segons les previsions, les exportacions catalanes estaran liderades aquest 2023 pels sectors de l’automoció, la química i els productes farmacèutics. Pel que fa a la distribució geogràfica, l’agència estima que el creixement de les vendes a l’exterior s’explicarà pels creixements de les exportaci-

ons a la Unió Europea -especialment les destinades a països com França i Alemanya-, el Regne Unit o Turquia.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent ha assegurat que aquestes dades «no són cap casualitat: hi ha un esforç del teixit empresarial, i també del Govern, per incrementar la mirada internacional de les empreses per fer-nos més resilients, menys exposats, més forts al conjunt de l’economia del país».

El conseller Torrent ha destacat que l’augment previst del 5% per aquest 2023 és significativament superior al del conjunt del comerç exterior mundial, que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) situa en el 0,8%.Actualment les vendes a l’exterior ja equivalen al 35% de PIB català.

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació FORMACIÓ

La realitat virtual entra a l'aula per entrenar els futurs operadors de les plantes químiques El projecte Digital Twin Boxes, impulsat per l'INS Comte de Rius, ha guanyat el premi a Millor Experiència Innovadora

E

Anna Ferran

ts a classe. Et poses unes ulleres de realitat virtual, agafes uns comandaments i, de sobte, et trobes dins d'una planta química i ets un operador que té una missió a complir, sigui tan senzilla com canviar el termòmetre d'una canonada, o tan difícil, com donar resposta a una emergència.

Aquesta és l'experiència que viuen els alumnes del cicle formatiu de grau superior d'Operador de Planta Química de l'Institut Comte de Rius de

Tarragona. El centre tarragoní, juntament amb Centro de Formación de Somorrostro (País Basc), CIFP La Laboral (Astúries), IES A Sardiñeira i la col· laboració de Repsol, ha impulsat Digital Twin Boxes (DTB). És un projecte educatiu basat en la tecnologia dels bessons virtuals -que recrea entorns físics com indústries per a ferne proves–, la realitat virtual i la gamificació amb l'objectiu d'entrenar els futurs operadors en tota mena d'escenaris.

La iniciativa ha obtingut fons Next Generation i, fa dues setmanes, va rebre el premi a la

Millor Experiència Innovadora d'Educació Superior en el marc del congrés SIMO Educación.

Reduir l'error humà

La coordinadora del projecte, la professora Núria Ferré, explica que DTB busca reduir els accidents que es produeixen a planta. I és que el 25% dels accidents industrials succeïxen per un error humà. La meta és reduir al màxim aquest error i, per fer-ho, cal entrenament.

Els alumnes del cicle d'Operador de Planta Química sempre han fet pràctiques en laboratoris per aprendre a executar

BAIX PENEDÈS

Una casa més eficient i sostenible, amb els tancaments de Fines3

E

stalviar en la teva factura energètica i tenir una casa més eficient i sostenible depèn, en gran mesura, de tenir uns bons tancaments. I és que les portes i finestres que no aïllen correctament no permeten climatitzar bé la nostra llar i això es tradueix en una factura més cara. Així ens ho expliquen des de Fines3. Aquesta empresa del Baix Penedès està especialitzada en fer tota mena de projectes amb fusteria d’alumini i PVC

A Fines3 s’encarreguen de tot el procés, de principi a fi. En aquest sentit, cal destacar que són fabricants i instal·ladors de tots els sistemes de tancament que col·loquen. Això fa que puguin dur a terme tota mena de projectes, adaptant-se sempre a les necessitats concretes dels seus clients. A més a més, ara, per a posar més fàcil fer el salt cap a una casa més eficient i sostenible, Fines3 ofereix finançament a 24 mesos sense interessos. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Un alumne amb les ulleres de VR, fent una de les pràctiques.

un ampli ventall d'accions que formaran part del seu dia a dia a planta. Ara bé, com s'aprèn a reaccionar davant de situacions imprevistes, com per exemple, l'aturada d'una planta, o fins i tot d'emergència, com un incendi o una fuita?

Fins ara, aquesta mena d'escenaris no es podrien recrear en entorns educatius controlats.

I justament això és el que fa DTB. I és que la realitat virtual permet crear tota mena de si-

CEDIDA

tuacions, perquè els alumnes entrenin, es familiaritzin amb l'entorn i sàpiguen reaccionar a les adversitats en el menor temps possible i sense errors.

Gamificació per sabotatge

Digital Twin Boxes contempla cinc condicions d'entrenament: condicions normals de procés, imprevistes, d'emergència, psicosocials (centrades en la pressió o l'estrès que l'operador pot sentir) i la gami-

11

ficació per sabotatge.

Aquesta última inclou la participació de la resta de companys de classe. I és que ells són els encarregats de simular situacions adverses, amb canvis bruscs de temperatura o l'emissió d'olors fortes, que fan encara més real la situació que està vivint l'alumne que porta les ulleres. L'objectiu: posar a prova la capacitat de resposta de l'alumne. Cal destacar que tant els docents com la resta de l'alumnat pot veure en directe en unes pantalles habilitades a les aules el mateix que està veient l'operador 4.0 amb les ulleres. Així, es pot analitzar amb detall la seva resposta i aprendre de manera conjunta.

Un projecte en creixement

Més enllà del reconeixement obtingut en el món acadèmic, el sector químic i el món universitari ha mostrat un alt interès en projecte. L'equip del Comte de Rius, però, no s'atura aquí. I és que estan treballant per a rebre nous ajuts que els permetin fer créixer el projecte i apropar Digital Twin Boxes a l'ESO o fins i tot a la Primària i així despertar vocacions científiques i tecnològiques entre infants i adolescents.

12 Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació

TRANSFORMACIÓ EMPRESARIAL

que ajuda a optimitzar les previsions de demanda d'estoc.

Les cinc tendències en logística que marquen com serà el futur del sector

Drons

Algunes grans companyies dedicades al comerç electrònic fa anys que fan proves per a fer entregues a domicili amb drons. Ara bé, aquest no és l'únic camp en el qual els drons poden entrar en joc dins de la logística. I és que ja s'estan fent inventaris en magatzems amb drons. El dron va volant i escanejant els codis de barres dels productes o altres etiquetes i les dades es bolquen en un software que les analitza i detecta irregularitats. El fet de no haver de tenir diversos treballadors fent aquesta tasca és una forma de guanyar en eficiència i reduir costos.

L'objectiu que persegueixen les innovacions és guanyar eficiència en tota la cadena logística

L

Anna Ferran

a logística és un dels principals motors econòmics del territori. Més enllà de camions, repartidors i magatzems, el sector és un gran laboratori d'innovació tecnològica. Des de bessons digitals a l'Internet de les Coses, passant per l'ús de drons o de robots, les innovacions que s'estan promovent avui ja ens permeten veure com evolucionarà.

Bessons digitals

Disposar de rèpliques virtuals

d'espais físics i de processos per a analitzar-los, provar innovacions i optimitzar-los.

Aquesta és la base dels digital twins (bessons digitals). Aquesta és una de les tecnologies que més interès està despertant en logística, ja que permet simular els fluxos d'operaris i de mercaderies, predir el comportament dels magatzems, detectar errors i oportunitats de millora.

Automatització de processos

Quan pensem en robots, ens imaginem són androides. Si hi sumem el concepte indústria,

pensem en grans màquines en cadenes de muntatge. Ara bé, uns robots que marcaran un abans i un després en l'optimització de la logística són els robots de software. Aquests robots interactuen amb el programari i permeten fer tasques repetitives, com desar dades o, en el cas concret de la logística, enviar notificacions sobre retards en les entregues, horaris, disponibilitat de la mercaderia, etc.

Mineria de dades

Les dades són un dels actius més valuosos del segle XXI.

Sostenibilitat

Establir patrons per optimitzar els processos és bàsic.

Saber-les gestionar correctament és fonamental a l'hora de prendre decisions estratègiques. Ara bé, quan es disposa de grans quantitats de dades, cal tecnologia per a extreure'n

CEDIDA

conclusions valuoses. Aquesta és la funció del data mining (mineria de dades). En el món de la logística, la mineria de dades s'està utilitzant per establir patrons en les operatives, cosa

Ara bé, no totes les innovacions estan relacionades amb la digitalització. I és que el sector logístic està fent passos importants cap a un model més sostenible. Per això, entre les principals tendències s'inclouen accions per a reduir les emissions i la generació de residus.

Promoure els vehicles elèctrics o els punts de recollida són només dues accions.

SERVEI ESPECIALITZAT

Trasteros Reus, la solució eficaç, pràctica i còmoda per als teus problemes d’espai Disposen de diverses opcions, des de taquilles fins a trasters Reus és la seva ubicació, a tocar de l’Estació d’Autobusos, a cinc minuts a peu del ceni has esgotat tots els armaris de casa teva tre i amb excel·lents comunicacions amb les i no saps on desar roba i altres objectes principals vies del territori. A una localització que utilitzes poc o si la teva empresa privilegiada, cal sumar-hi que Trasteros Reus necessita més metres quadrats per a emma- compta amb altes mesures de seguretat per gatzemar productes o fins i tot documentació a vetllar per al contingut que s’emmagatzeantiga, Trasteros Reus és el teu aliat. Aquest ma en els seus espais. Així doncs, tenen un doble control d’accés biomètric, servei de lloguer de taquilles i mitjançant empremta dactitrasters està especialitzat a soluEls alts cionar tota mena de problemes lar, en dos punts de control, el paràmetres de primer que permet accedir a d’espai, tant per a particulars seguretat i el com per a professionals. Dispol’aparcament intern i el segon, sen de diverses mides i formats tracte personal que permet accedir a una de les d’espai, perquè cada client trobi han fet d’ells una tres zones amb les quals tenen el format que millor li encaixi dividides l’espai. A més, tenen referència amb les seves necessitats especívideovigilància i alarmes en fiques. Així doncs, podem trobar els espais comuns i també als des de taquilles d’1,5 metres cúbics, que són trasters que estan connectades a una central ideals per a desar les maletes, l’arbre de Nadal receptora d’alarmes. A tot això, cal sumar-hi i algunes capses de sabates, fins a trasters de que ofereixen diversos serveis de valor com la 12 metres quadrats, pensats especialment per recepció i enviament de paqueteria exclusiu a empreses o per a desar mobiliari i altres ob- per a empreses. El tracte personal i amable de jectes procedents d’una mudança. l’equip de Trasteros Reus, que sempre brinda Un dels trets diferenciadors de Trasteros assessorament i ajuda, marca la diferència.

S

Anna Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació

13

LOGÍSTICA

Maddel, més de quaranta anys de compromís i modernització en el transport de líquids alimentaris La segona i la tercera generació estan al capdavant d’aquesta empresa familiar

M

Anna Ferran

addel és avui en dia sinònim d’excel·lència i qualitat. Amb 40 anys de trajectòria empresarial i diverses dècades de tradició familiar, aquesta companyia reusenca ha esdevingut un referent en l’àmbit del transport de líquids alimentaris. Prova d’això en són les xifres: 70 treballadors, una flota de 60 camions i 11.000 viatges fets el 2022. Aquestes dades, però, només són la imatge fixa d’una empresa que ha fet de la innovació i la millora contínua el seu veritable motor de creixement.

Van començar la seva activitat a principis de la dècada dels 80. Un

grup de conductors que havia estat vinculat a Transports Jubany van crear Maddel, quan Jubany va tancar per jubilació. Com a curiositat, expliquen que el nom de Maddel sorgeix de les inicials dels conductors fundadors. Progressivament, van anar jubilant-se i va quedar al capdavant de la companyia Robert Esteve, pare de Carles i Robert Esteve, els actuals directius. Des de fa ja un temps, la tercera generació, amb Carles, Robert, Pau i Josep Esteve, s’ha sumat a la gestió, assegurant la continuïtat de Maddel.

Els successius relleus generacionals que s’han donat en la direcció de l’empresa han marcat el seu rumb i han permès que Maddel anés crei-

xent i consolidant-se. En els inicis, transportaven principalment vi.

Però després van ampliar aquesta línia de negoci a tota mena de líquids alimentaris: glucoses i sucres líquids, olis vegetals, sucs i cremogenats de fruites, cervesa, sense oblidar el most i el vi.

Essencials en l’abastiment d’aigua

A més, han sumat una segona línia de negoci centrada en el transport d’aigua potable per a consum humà.

Cal destacar que Maddel és de les poques empreses del Baix Camp autoritzada pel Departament de Salut Pública de la Generalitat per a transportar i subministrar aigua potable de consum humà. En aquest sentit,

Són una peça clau que garanteix l’abastiment d’aigua a molts municipis.

és important subratllar que Maddel ha estat i és una peça clau per a molts municipis del territori que, a causa de la sequera, tenen problemes d’abastiment de l’aigua.

CEDIDA

ta per tenir una flota sempre actualitzada, amb vehicles d’última generació, cisternes equipades amb la darrera tecnologia i equips de neteja d’alta precisió, per a garantir que el producte que transporten arriba a destí amb una qualitat òptima. Aquesta aposta, que forma part de l’ADN de la companyia, els ha confirmat com a referència en el sector al conjunt de l’estat.

Maddel transporta des de vi, glucosa i olis vegetals fins a aigua potable per consum humà

A l’avantguarda tecnològica

El transport de líquids alimentaris i d’aigua potable requereix un compromís sense fissures amb la seguretat. És per això que Maddel apos-

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

14 Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació ESTUDI

Les pimes tarragonines presenten una millor competitivitat que la mitjana de Catalunya L’estudi 'La pime a Tarragona', presentat per PIMEC fa unes setmanes, destaca la resiliència d'aquest tipus d'empreses

L

Redacció

es pimes tarragonines presenten una millor competitivitat que la mitjana del conjunt de les demarcacions catalanes. Així ho evidencia l’estudi La pime a Tarragona, elaborat per PIMEC i en el qual la patronal desgrana i analitza les dades territorials de l’Anuari de la Pime Catalana 2023.

El 99,6% de les empreses de les comarques tarragonines són pimes, amb un total de 57.762. Segons dades de l'estudi, aquestes sumen el 73,3%

dels ocupats per compte d'altri de la població tarragonina: 180.455 persones en total. Si es fa la comparativa amb el conjunt de Catalunya, Tarragona suposa el 10,1% de les pimes catalanes i integra el 9,5% dels afiliats a les pimes.

El treball fa una anàlisi per sectors d'activitat. Així doncs, en el cas del sector primari, el 100% de les empreses són pimes i representen l’1,5% de les pimes de Tarragona. Aquest sector presenta una rendibilitat per sota de la mitjana i empitjora respecte al 2020. Respecte de la seva productivitat,

se situa en nivells més baixos que a la resta de Catalunya i augmenta l’endeutament.

El sector industrial és el que presenta millors xifres. Està conformat per un 98,6% de pimes i aquesta xifra representa el 8,3% de les pimes de Tarragona. És el sector amb la rendibilitat més alta del territori i amb la productivitat i competitivitat més alta, la qual cosa permet unes despeses de personal més grans. La productivitat de la pime industrial es troba per sobre de la mitjana de les demarcacions del mateix sector. D’altra banda, la indús-

Dos pastissers, treballant en un obrador.

tria tarragonina ha augmentat el seu deute a curt termini.

Pel que fa a la construcció, el 99,9% de les empreses són pimes i aquestes representen l’11,6% de les pimes de Tarragona. La rendibilitat econòmica és la més baixa de Tarragona, la productivitat és la més

ACN

baixa després del sector primari i es troba per sota de la mitjana entre demarcacions. Aquest sector també augmenta lleugerament l’endeutament.

El sector serveis és el que acumula un nombre més gran de pimes, concretament el 78,7% del total de pimes de les

comarques tarragonines. En el conjunt del sector, el 99,6% de les empreses són pimes. La seva rendibilitat és igual a la mitjana de Tarragona i lleugerament per sota de la mitjana de les demarcacions. La rendibilitat econòmica millora respecte al 2020, especialment gràcies a la reobertura de sectors com l'hoteleria i la restauració. La productivitat dels serveis se situa per sota i al voltant de la mitjana, tot i integrar els dos subsectors menys productius (hoteleria i altres serveis a les persones). Finalment, tot i mantenir l’estructura financera, el seu deute a curt termini va augmentar en detriment del de llarg termini.

«Ens trobem en un context de desacceleració econòmica i s’ha de destacar la capacitat de resiliència que tenen les pimes de la demarcació», comenta el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta. Amb tot, reclama «mesures i eines per impulsar la competitivitat, la viabilitat i la productivitat», com per exemple l’acceleració de l’execució dels fons europeus, agilitzar la burocràcia administrativa, i impulsar i millorar les infraestructures, com el Corredor Mediterrani o l’AP7.

REUS

Torna Quesu, l'emblemàtica botiga gourmet amb el bo i millor del territori

Q

uesu, un dels establiments d'alimentació amb més història de Reus, ha obert portes de nou. Al capdavant, hi ha Carlos Cardona, qui ha sabut mantenir l'essència que defineix de fa més de 60 anys aquest colmado i xarcuteria, on la qualitat, tant del producte com del servei, ho és tot. Els defensors del comerç de proximitat, els apassionats dels productes gourmet i aquells que aposten pel Km0 no es poden perdre l'amplia

selecció de Quesu. L'oli verge extra d'oliva arbequina, les avellanes, les ametlles o el Menjablanc de Reus no hi falten. Com tampoc dolços elaborats per les pastisseries reusenques i coques en recapte fetes a Riudoms. La llonganissa d'Alforja i una acurada tria d'embotits, pernils, formatges i conserves nacionals i internacionals fa de Quesu un petit temple gastronòmic, en el qual estaran encantats de servir-vos amb gran professionalitat. A. Ferran

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació

15

FORMACIÓ PROFESSIONALITZADORA

Tamarit Beach Resort impulsa un pla formatiu subvencionat per a preparar al sector turístic i poder-se incorporar al seu 'staff' Oberta la inscripció per a persones en situació d'atur que es vulguin incorporar a la plantilla de Tamarit Beach Resort per la temporada 2024

F

Redacció

ormar-se i tenir l'oportunitat d'incorporar-se en un dels ressorts turístics de més prestigi de la Costa Daurada. El càmping tarragoní, Tamarit Beach Resort, engega, un any més, un programa formatiu subvencionat pel Consorci de Formació Contínua de Catalunya per a preparar futurs professionals. «El sector turístic, pateix una gran manca de personal qualificat. Actualment, és complicat trobar candidats per a cobrir les vacants que tenim de cara a la pròxima temporada. És per això que impulsem aquest pro-

grama de formació subvencionada».

Aquest pla formatiu subvencionat s'inicia el pròxim 15 de gener a les pròpies instal·lacions del ressort.

Un dels punts que el fa altament atractiu pels participants, és que un cop finalitzada la formació aquests es poden incorporar a la plantilla.

En les darreres convocatòries formatives, la majoria dels participants s'han incorporat a la plantilla. Així doncs, no es tracta només de rebre una formació especialitzada, sinó que s'opta a aconseguir un lloc de feina en un dels càmpings premiat en la darrera edició com el Millor Càmping de Platja de tota Espanya.

El Pla Formatiu iniciarà el pròxim 15 de gener de 2024 i s'han planificat tres grups. En l'àrea de Personal de neteja es formarà, tant en l'àmbit teòric com pràctic, sobre la realització amb autonomia de les tasques de neteja i posada a punt de bungalous i de les àrees comunes, tindrà una durada de 40 h, on es farà un mòdul pràctic de 10 h d'anglès.

En l'àrea de Sala-Bar, es realitzarà un mòdul de gestió de sala - bar, amb contingut sobre cocteleria, servei de

Participants de l'edició 2023 d'aquest programa formatiu.

sala i de cafès, amb una part d'anglès, amb un total de 40 h de curs, complimentat amb una formació de Sumilleria i Maridatge.

I en l'àrea de Cuina, es realitzarà un primer mòdul de posada en pràctica dels diferents plats de les Cartes de Tamarit amb un total de 40 h, i complimentat amb formació de preparació de plats i guarnicions, preparació de plats amb base d'arrossos i

CEDIDA

una formació de postres.

Les persones en cerca de feina, però, no són les úniques a les qui va dirigida aquesta proposta formativa.

I és que també s'ofereix a persones treballadores de la seva plantilla interessades a continuar formant-se, i un any més s'espera una alta participació dels treballadors en plantilla, els quals donen un valor important a aquest programa formatiu.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

16 Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació ESTUDI

El 75% de la població ha augmentat les compres en comerços locals Només l'11% de la població fa més de la meitat de les compres per Internet

T

Redacció

res de cada quatre espanyols asseguren que ara compren més en negocis locals que fa tres anys.

I el 86,5 està d'acord en el fet que ara és més que mai cal donar-los suport. Així es desprèn d'una enquesta elaborada per la companyia tecnològica Square. Altres conclusions destacades que s'extreuen de l'informe és que només un 11% de la població diu que fa la meitat de les seves compres per In-

ternet i un 71,4% indica que les compres online suposen una quarta part o menys del total de les seves adquisicions. «És clar que els consumidors continuen buscant el toc personal que es rep en comprar en un comerç local, ara bé, l'enquesta evidencia valoren facilitats com poder pagar en línia o mitjançant targetes sense contacte, que són la forma de pagament preferida.

Pels comerciants, optimitzar les funcions administratives i automatitzar certs processos

mantindrà satisfets els seus clients i treballadors per igual, cosa que els permet centrar-se en fer créixer el seu negoci», comenta Gonzalo Saenz, Director de vendes d'Square a Espanya.

L'estudi també revela quines són les tres raons principals que han frenat als consumidors a l'hora de comprar en un determinat establiment: les polítiques de devolució poc convenients (55,4%), el fet de no comptar amb un servei d'entrega a domicili gratuït

(43,7%) i l'absència de personal disponible a la botiga en cas de necessitar ajuda (36,4%).

Pel que fa a les estratègies més eficaces per a augmentar la durada de l'estada en un comerç, la més útil demanar assessorament als venedors. Altres elements que també ajudarien serien l'ús de realitat augmentada per a provar articles (29%), la presència de codis QR amb més informació sobre els productes (23,3%) o l'ús de realitat virtual per a saber com es produeix un article (19,7%).

Imatge d'arxiu d'una botiguera d'un comerç de moda i complements.

ACN

REUS

Vesteix els teus ulls amb les darreres tendències a Òptiques Visió

B

Anna Ferran

usques les últimes tendències? El disseny, la qualitat i l’originalitat són una prioritat per a tu? Òptiques Visió és la teva òptica. Aquest entre visual i auditiu és una referència a la ciutat de Reus.

En actiu des de 1976, la seva llarga trajectòria, juntament amb un servei

cuidat al detall i una acurada selecció de models d’ulleres, tant de visió com de sol, han fet d’ells una de les òptiques més conegudes de la ciutat.

La seva ubicació, al carrer Llovera, tocant a la plaça Prim, els ha convertit en un dels establiments emblemàtics de l’eix comercial reusenc.

A Òptiques Visió hi trobaràs algunes de les firmes més punteres

del món de l’òptica: Etnia Barcelona, G Spectacles, Serengeti Eyewear, Porsche Design, Silhouette, Lightbird o iGreen. Els seus models exclusius et permetran marcar la diferència. Disposen d’ulleres esportives i de models pensats especialment per a la canalla. I amb les seves promocions podràs equipar els teus ulls al millor preu.

Disposen de firmes d’òptica en exclusiva a la ciutat.

CEDIDA

~ CONTINGUT especial ~

REUS

El calçat més còmode per als teus peus, a El Rincón del Calzado

B

usques unes sabates còmodes i res del que proves funciona per als teus peus? Al Rincón del Calzado hi trobaràs el que necessites. Vesteixen peus des de la talla 33 fins a la 51.

Tenen sabates amb ample especial i també per a peu diabètic. Els 30 anys de trajectòria els avalen. Visita’ls!

Tenen sabates des de la talla 33 a la 51, calçat amb ample especial i també per a peu diabètic.

CEDIDA

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació NATI GARCIA Interiorista i propietària de Natigarcia Mobiliari

«La casa és el nostre reflex i el mobiliari fa sentir-nos-hi identificats» Nati Garcia suma més de 30 anys de trajectòria, vuit al capdavant del seu propi negoci

A

risme. Per mi, la casa ha de ser l’espai més important. Quan tornes després de ser tot el dia fora, has de sentir que és el teu espai. Per això, és important que sigui molt equilibrada, endreçada i neta. Si no t’hi sents a gust, et passa factura. T’hi has de sentir identificat. La casa és un reflex nostre.

Anna Ferran

mb 30 anys de trajectòria en el món del mobiliari i vuit anys al capdavant de Natigarcia Mobiliari, Nati Garcia és una referència a la ciutat de Reus. Parlem amb ella sobre com encara cada projecte i quines són les claus a l’hora de moblar una estança.

—Natigarcia Mobiliari celebra el seu 8è aniversari, quina valoració fa?

—He crescut moltíssim i he aconseguit tenir una clientela molt fidel. Ja hi havia molta gent que em coneixia professionalment abans d’obrir la botiga, però el cert és que ha anat a més. El boca-orella continua funcionant, especialment entre el meu públic, que vol una atenció personalitzada. I el més important és que la gent torna. Sempre hi ha qui pot comprar peces de mobiliari puntuals en altres establiments, però els projectes grans sempre els fan amb mi.

—Quines són les claus per haver aconseguit aquesta fidelització?

—Oferir una atenció d’inici a fi. Des de la primera cita a la botiga, fins al muntatge i la gestió de qualsevol possible incidència. Tot ho tramito

A Natigarcia Mobiliari, hi trobarem mobles moderns i funcionals.

GERARD MARTÍ

jo. Això dona molta tranquil·litat, perquè el client només té un interlocutor. A més, sempre estic més del costat del client, que no pas del meu.

Poso per sobre les seves necessitats i el seu pressupost, en lloc del meu interès al fer una venda i es nota.

Fa 20 anys que treballem plegats i es nota, perquè tenim un fort lligam i compromís. La confiança, perquè el client sap que diposita els seus diners a una persona que sap del que està parlant. No fa quatre dies que soc al sector i el client ho nota. I la passió.

—Què la diferencia d’altres establiments?

—L’equip de muntatge, sens dubte.

—En quin sentit?

—Intento transmetre al client la meva passió pel mobiliari i l’interio-

—Quina mena de mobiliari podem trobar Natigarcia Mobiliari?

—Mobiliari modern, funcional i atemporal. Ofereixo un mobiliari que funciona en espais reduïts, perquè la majoria de l’habitatge són pisos. Intento que les composicions siguin actuals, sense anar als extrems, que no passin de moda ràpidament. A més, com que molta de la clientela que tinc fa molts anys que confia en mi, he pogut veure la seva evolució i ja sé què és el que els agrada i el que no.

—I pel que fa al preu?

—Trobaran des d’opcions econòmiques fins a preus elevats. Toco tota mena de mobiliari. El que es ven més és el mobiliari de preu mig, perquè permet tenir un bon menjador o dormitori, on no hi falti detall, però amb un preu raonable.

17

—Què és el més important a l’hora d’escollir mobiliari?

—La distribució. He vist cases on la distribució del mobiliari fa esgarrifar.

Cal saber jugar amb l’espai per treure-li el màxim partit, sense comprometre l’harmonia i l’estètica.

—Quin és el procés des de la primera cita fins que un projecte es materialitza?

—Atenc amb cita prèvia i rebo un client al matí i un altre a la tarda. És molt important que la gent ho tingui en compte. Per tant, ens posaríem en contacte per concertar una cita.

Aquesta primera trobada serveix per a conèixer-nos, saber què és el que necessita el client. Sovint els trenco les seves idees. La majoria de gent ve a la botiga sabent el que vol, però el meu objectiu és millorar-ho. Si el client porta mides de l’espai, faig la distribució i el projecte, que es queda a la botiga. No s’entrega al client fins que no es tanca la venda. I si li agrada, faig el pressupost. En aquesta primera visita dedico més dues hores.

—I després?

—Vaig a casa del client a prendre mides. Veure l’espai em permet fer ajustaments en el projecte. Ens veiem una segona vegada a la botiga, el client escull l’acabat dels mobles i tanquem la venda. En aquest moment, s’ha de fer una paga i senyal del 50%. Els mobles triguen unes sis setmanes a arribar de fàbrica i quan els tinc, quedem per a fer el muntatge. L’equip de muntadors ho fa tot en un únic dia. En cas que hi hagués cap incidència, se’m notifica i quan arriba la peça correcta fem la substitució. Tot, d’inici a fi, amb una atenció màxima.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

18 Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació Claudia ardid Fisioterapeuta i CEO de Claudia Ardid Fisioterapia

«Treballar sessió a sessió em permet fer un tractament totalment individualitzat» Aquesta jove fisioterapeuta ha obert recentment la seva consulta, amb excel·lents resultats

E

ràpia m’ha escollit a mi.

Anna Ferran

mpenta, convenciment, professionalitat i passió són les característiques que millor defineixen a Claudia. Aquesta jove fisioterapeuta tarragonina ha fet el salt cap a l’emprenedoria i, després d’anys passant consulta en altres clíniques, ha obert el seu propi centre de fisioteràpia. Va començar la seva aventura fa pocs mesos i l’acollida ha estat molt positiva. La clau és una metodologia centrada a treballar cada pacient i lesió de manera individualitzada i personalitzada, amb un seguiment de la seva evolució. Parlem amb ella d’aquesta nova aventura, la seva filosofia de treball i els reptes de futur.

— Què l’ha portat a dedicar-se al món de la fisioteràpia?

—Quan estudiava al col·legi, no apostaven massa per mi. Creien que no podria fer estudis universitaris, però jo n’estava convençuda. Volia dedicar-me a ajudar a la gent i em veia en el ram de la salut. Vaig estudiar el Batxillerat de ciències de la salut, però no sabia cap a on encaminar-me. Sempre he fet molt d’esport, especialment bàsquet. La meva família, que són el meu gran suport i el meu referent, va dir-me que perquè no estudiava Fisioteràpia, perquè estava molt vinculat als meus interessos. Vaig veure les sortides i em va convèncer. Sempre dic que la fisiote-

Ardid explica que el seu objectiu és oferir la millor solució al pacient.

GERARD MARTÍ

sorprèn com arriben alguns pacients per la consulta i pel que han hagut de passar.

—Quan un pacient ve a la consulta, quins és el procés que segueix?

—Parlem molt. És fonamental que expliqui amb detall el seu problema.

Si té proves diagnòstiques, les miro i així tinc una visió completa de la situació del pacient. Després, faig una exploració per a poder fer el meu diagnòstic i a partir d’aquí estableixo el tractament. Treballo de sessió en sessió, per veure com va evolucionant. A més, els ofereixo una sèrie de tips i recomanacions que han de seguir.

—Fa pocs mesos va obrir la seva pròpia consulta, com està funcionant?

—Quins beneficis comporta aquesta —Està funcionant genial. Tenia bo- metodologia de treball? nes vibracions abans de començar i —Hem de tenir en compte que tots s’han complert. Vam obrir a l’agost i tenim un cap, dos braços, dues caal cap de poques setmanes ja no do- mes, una esquena. La composició és nava l’abast. La resposta ha estat fan- la mateixa, però cada persona evotàstica. Venia d’haver luciona d’una manera estat tres anys passant «Tots tenim cap, diferent per diversos braços, cames, condicionants. Trebaconsulta en un altre llar sessió a sessió em centre i ja se’m coneiesquena. La xia. Però volia un canvi. composició és permet oferir un tractatotalment indiviCreia que trigaria un pala mateixa, però ment rell d’anys en fer el salt dualitzat. L’objectiu és cada persona i obrir la meva pròpia que el pacient es curi. evoluciona de Per ell, perquè així ja clínica, però al final les coses han anat així i es- manera diferent» no pateix dolor. I també tic contenta amb el pas per als altres, perquè si que he fet. es cura i finalitza el tractament, li ofereix la possi—Quina és la clau de l’èxit dels trac- bilitat a una altra persona de venir a taments que fa? la clínica i rebre tractament.

—Crec que en són dos. D’una banda, busco curar la gent. El meu objectiu —Quines són les seves especialitats? és donar la millor solució al pacient. —La traumatologia, la fisioteràpia esSi, després d’una exploració, veig portiva, la fisioteràpia invasiva (punque li puc oferir jo, passem a fer el ció seca i neuromodulació), les cicatractament. Ara bé, si veig que es trius, el dolor crónic i les cefalees. tracta d’una qüestió en la qual no estic especialitzada, el derivo a un pro- —Quins són els pròxims objectius fessional especialista, perquè el més que s’ha fixat? important és que el pacient es recu- —Sumar i, a poc a poc, anar creixent peri. D’altra banda, soc molt sincera i atendre a més persones. Que els amb el pacient. Ho explico tot amb pacients estiguin contents i satisfets claredat. En definitiva, els tracto com i que tot això m’ajudi a convertir-me m’agradaria que em tractessin a mi. en un centre de fisioteràpia de refePot semblar una obvietat, però em rència de la ciutat.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Dimecres 29 de novembre de 2023

empreses & innovació

19

ESDEVENIMENTS

Les tendències tecnològiques pel 2024 es presenten a Reus FiraReus acollirà al primera edició del Reus Technology Summit el pròxim 14 de desembre

Q

Redacció

uè tenen en comú Google, IBM, T-Systems, i2CAT o Mobile World Capital? Que totes són empreses tecnològiques. Però no només això. I és que aquestes i altres companyies seran a Reus el pròxim 14 de desembre en el marc de la primera edició de Reus Technology Summit'24.

Aquesta jornada, que es durà a terme a l'auditori Antoni Gaudí de firaReus Events, presentarà les principals tendències tec-

nològiques que marcaran el pròxim any i ho farà amb un format diferent, amb 10 conferències programades, de 20 minuts cadascuna.

La voluntat d'aquest nou esdeveniment que se suma al programa de firaReus Events és generar un espai de referència per a professionals, empresaris, emprenedors, estudiants i docents. En aquesta línia, el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, assegura que «la

jornada ha de ser l’esdeveniment tecnològic de referència al territori, que reforci el lideratge de Reus i del futur districte del Tecnoparc».

Entre els objectius del Reus Technology Summit hi ha la divulgació de les tendències TIC, els reptes i oportunitats del sector a través de casos pràctics; establir aliances empresarials i institucionals per ampliar l’ecosistema i impulsar i incentivar la transformació digital de les PIMES. La jornada, que es durà a

terme entre les 9 del matí i les 2 de la tarda, serà conduïda per la periodista, divulgadora TIC i presentadora del programa Popap de Catalunya Ràdio, Mariola Dinarès.

Les ponències tractaran sobre àmbits tan punters com la intel·ligència artificial, la indústria 4.0, el metavers i els videojocs, la ciberseguretat, les tendències financeres digitals, el 5G i el 6G, els bessons digitals, la computació quàntica, les monedes digitals i la convergència de tecnologies.

Es faran 10 ponències de 20 minuts cadascuna.

CEDIDA

ALIMENTACIÓ

Borges amplia la línia de productes d’origen vegetal per substituir els greixos saturats i els sucres refinats La companyia promou una alimentació més saludable i sostenible amb la plataforma Healthy & Sustainable Ingredients, adreçada a la indústria alimentària

B

Redacció

orges International Group continua apostant per oferir una alimentació més saludable i sostenible als consumidors.

L’empresa amplia la seva línia de negoci dedicada a la producció i comercialització de nous ingredients saludables i sostenibles d’origen vegetal per substituir els greixos saturats i hidrogenats i els sucres refinats, amb

la plataforma Healthy & Sustainable Ingredients (HSI).

Conscients de la preocupació creixent de gran part de la població per seguir una alimentació més saludable i sostenible, Borges suma al seu innovador greix sòlid, Healthy & Green Solid Oil (H&GSO), una nova gamma d’ingredients alternatius, en aquest cas, als sucres refinats.

La nova línia Healthy & Sustainable Sweeteners (HSS) proposa la substi-

tució o reducció de sucre mitjançant ingredients desenvolupats a base de diferents transformacions del dàtil, complementant així l’oferta d’ingredients alternatius saludables que va iniciar-se el 2018 amb el desenvolupament de H&GSO. Aquests innovadors ingredients, fruit d’un llarg procés d‘I+D per part de Borges, suposen una fita molt rellevant dins la indústria alimentària, doncs se situen com una alternativa

Healthy & Sustainable Ingredients permet substituir greixos saturats per greix vegetal insaturat i el sucre per dàtil. CEDIDA

real als greixos sòlids hidrogenats d’origen animal i tropical i als sucres refinats, utilitzats habitualment en la indústria alimentària, sobretot en sectors com la pastisseria, la confiteria o els processats càrnics.

Els ingredients amb el segell HSI s’adapten de manera específica a les necessitats de cada elaboració, permetent mantenir el seu perfil organolèptic i, per tant, facilitant que els consumidors puguin gaudir de

productes més saludables sense renunciar als seus trets en termes de sabor i textura.

Unes innovacions adreçades actualment al canal B2B que han generat gran curiositat dins la indústria alimentària, sobretot de la pastisseria, ja que veuen en ells una gran possibilitat d’assolir un perfil nutricional més saludable en les seves elaboracions, sense perdre les seves característiques.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

20 Dimecres 29 de novembre de 2023

Dimecres 29 de novembre de 2023

‘Música, Ciència i Salut’ arribarà a Altafulla el 16 de març Municipal

Altafulla acollirà el 16 de març la jornada Música, Ciència i Salut, que «neix amb l’objectiu de difondre i debatre sobre els beneficis de la música en la salut física, mental i emocional», explicava la regidora de Salut, Eva Martínez. La ponència inicial anirà a càrrec de Jordi A. Jauset i Laura Navarro, coordinadora de l’estudi més avançat de l’Estat en relació amb com afecta la música al genoma humà. Seguiran dues taules rodones de debat, una amb professionals de la salut i altra amb musicoterapeutes.

A la tarda, està prevista una ponència a càrrec de Tomás Álvaro, metge i psicòleg, un taller pràctic d’aplicació de la música en el Parkinson i l’Alzheimer. Com a cloenda s’ha previst una taula institucional.Redacció

L’Espai Gerhard de Valls acull a Bital Duet Música

L’Espai Gerhard Capella de Sant Roc de Valls acollirà demà a les 18.30 h el concert de Bital Duet format pel flautista Andreu Roca i el guitarrista Claudi Palomo. Els músics presentaran un recorregut des del barroc fins al segle XX que inclou peces de Händel, Bach, Baumann i Bartok, entre altres compositors, entre altres. Redacció

ANAV afirma que es veu capacitada per operar més enllà de 2030 Indústria El principal repte de l’associació per 2024 és ampliar els dipòsits de combustible gastat

L’esplanada del carrer Àngel Guimerà del Morell acollirà, un any més, una nova edició de la Festa de l’Oli, que tindrà lloc aquest diumenge. L’activitat començarà a les 9 h amb un esmorzar de productes km 0. Com en altres anys, serà un esmorzar solidari, ja que l’import del tiquet anirà destinat a La Marató 2023. L’esdeveniment

xarxa elèctrica, el 1983. D’altra banda, el 23 d’octubre es va iniciar la 28a recàrrega de combustible d’Ascó II. El 2024, ANAV afrontarà la 26a recàrrega deVandellòs II entre els mesos d’abril i maig, i la 30a recàrrega d’Ascó I, entre octubre i novembre.

Helena Viñas «Ens veiem capacitats per a continuar operant 40 anys més». Amb aquestes paraules, el director general de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellós II (ANAV), Paulo Domingues, va iniciar la sessió de balanç d’ambdós reactors nuclears, que es va dur a terme ahir a la seu del Col·legi de Periodistes de Tarragona. Entre els reptes més importants pel pròxim 2024, Domingues va destacar adjudicar i executar les obres d’ampliació del magatzem de combustible gastat de Vandellós I. Domingues va declarar que tenen present el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, que els obligarà a tancar les centrals entre 2030 i 2035.

Tot i això, va remarcar que «estem treballant per, quan arribi el moment, presentar una nova revisió periòdica de seguretat, que és el pas previ per a obtenir una nova autorització d’explotació dels reactors». D’altra banda, també va afirmar que aquest és un tema que preocupa els treballadors, que veuen els seus llocs de feina amenaçats davant d’un tancament.

Amb tot, Domingues manté l’esperança que «la percepció política i social de les nuclears canviï».

El carrer Àngel Guimerà del Morell acollirà diumenge una nova edició de la Festa de l’Oli Festes

11

té com a objectiu «promocionar un producte del territori i, a més, d’alta qualitat, com és l’oli, tan preuat aquest any», exposava la regidora Mònica Casas. Fruit de l’èxit de les darreres edicions, es farà el V Concurs d’Allioli, que servirà per demostrar qui té el canell més ben entrenat, el morter més acurat o les mides més ben preses. Redacció

Recinte de la central nuclear Vandellòs II. ACN

Un altre dels reptes d’ANAV és la falta d’espai per emmagatzemar el combustible gastat. Segons dades aportades per ANAV, el Magatzem Temporal Individualitzat (ATI) té capacitat fins a octubre de 2027. En el cas de Vandellós II, tot i haver augmentat l’espai de la piscina de combustible amb un canvi de bastidors

el 2021, la central esgotarà la seva capacitat l’abril de 2027. És per això que des de l’associació estan treballant amb l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (ENRESA) per a la construcció de nous ATI abans d’arribar a les dates límit.

En cas que la capacitat no es pugui augmentar, les cen-

trals no podran fer més cicles de recàrregues. Enguany se n’han dut a terme dos: d’una banda, la 29a recàrrega de d’Ascó I entre el 29 d’abril i el 16 de juny. Aquesta va marcar l’entrada de la planta en l’anomenada operació a llarg termini, ja que el 13 d’agost va complir els 40 anys des de la primera sincronització a la

Els reptes per 2023 i 2024 Davant aquest context, Domingues va explicar que ja han iniciat les accions per a poder dur a terme les ampliacions. D’una banda, han enviat les sol·licituds d’autorització d’execució i muntatge dels futurs ATI al Ministeri de Transició Ecològica i al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), a més dels estudis d’impacte ambiental dels projectes, que estan en fase de consulta pública. D’altra banda, també han conclòs les campanyes de prospecció geològica per caracteritzar el terreny de construcció.

Les accions iniciades aquest 2023 deixaran reptes pel 2024. El president de l’ANAV va afirmar hauràn d’atendre les al·legacions posteriors a la consulta pública, però posa en èmfasi en la necessitat de concloure els projectes de construcció d’ambdós magatzems, i adjudicar i engegar les obres per a la central Vandellòs II.

12 Dimecres 29 de novembre de 2023

La segona fase d’obres de l’avinguda de Carles Buigas avança a bon ritme Salou Amb la millora del nou tram, es culminarà la transformació del carrer, iniciada l’any 2021 Redacció Amb les voreres obertes i l’asfalt aixecat entre el carrer de Murillo fins al carrer del Vendrell. Les obres de la segona fase de renovació de l’avinguda de Carles Buigas de Salou es troben a tota màquina i es duen a terme a bon ritme. Els treballs, que s’estendran en el temps fins a la nova temporada estival, tenen un pressupost de 4,48 milions d’euros (IVA inclòs) i són finançades amb els fons europeus Next Generation.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va fer ahir una visita d’obres acompanyat pel regidor de Planificació i Ordenació del Territori i Execució Urbanística, Hèctor Maiquez.

Segons l’alcalde, aquest projecte és fonamental per a Salou, especialment per a la

La xifra

4,58 MEUR

L’obra té un pressupost de 4,48 milions, finançats amb els Next Generation

L’Ajuntament reduirà l’impacte dels treballs durant la temporada turística

L’alcalde, Pere Granados, i el regidor de Territori, Hèctor Maiquez, durant la visita d’ahir. Cedida/Aj. Salou

zona afectada, i beneficiarà tant els turistes com els residents, ja que augmentarà l’espai per a vianants i millorarà

la qualitat de vida i el comerç.

El projecte marcarà la culminació de la transformació d’una de les artèries princi-

pals de la ciutat i forma part del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions

que no només no poSumem per Salou-PSC insta el Govern ladriencosta,atorgar noves llicències, «sinó que també es veurien a retirar el decret dels HUT obligats a reduir significati-

Política Reduirà dràsticament l’oferta d’Habitatges d’Ús Turístic Redacció El grup municipal de Sumem per Salou-PSC presentarà una moció al pròxim plenari amb què insta la Generalitat de Catalunya a retirar el Decret Llei que regula els Hàbitats d’Ús Turístic (HUT) i a obrir un procés de partici-

pació, diàleg i consens amb les parts interessades. Aquest decret pretén regular els Hàbitats d’Ús Turístic mitjançant l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia i una autorització renovable cada cinc anys, afectant un total de 262 municipis, entre els quals, Salou. El decret exigeix als

ajuntaments que modifiquin els seus plans urbanístics per permetre la possibilitat d’albergar apartaments turístics, limitant la proporció a no més de d¡eu apartaments turístics per cada cent habitants empadronats. Segons el grup, això afectaria «negativament» molts municipis de

vament l’oferta d’habitatge turístic, afectant la seva economia». La moció destaca la importància de tenir en compte la població flotant, que a Salou arriba al seu punt màxim amb 200.000 persones i un total de dos milions de visitants durant l’estiu. Sumem per Salou-PSC insta el govern català a deixar sense efecte el decret fins a aconseguir un consens amb el sector.

(PSTD), any 2021, Eix 2, corresponent a la millora de l’eficiència energètica dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

Hèctor Maiquez destacava ahir que el nou tram que s’està construint, des del carrer

Murillo fins al carrer Vendrell, proporcionarà «una experiència més segura i agradable per a les persones».

Aquesta obra, que ocupa un tram de 800 metres de longitud, enllaçarà amb la primera part de l’avinguda Carles Buigas, que fa 600 metres.

Segons Granados, els beneficis per als vianants seran notables, ja que es reduirà l’impacte de la circulació, amb espai per al transport públic, aparcaments als edificis de la zona i accés de vehicles a través d’encreuaments regulats amb semàfor. Durant l’estiu, es farà tot el possible per minimitzar les molèsties generades, sobretot a les zones hoteleres.

L’alcalde de Salou va expressar ahir la seva satisfacció per la continuació d’aquest «gran projecte», el qual prioritzarà les persones davant dels vehicles i també promourà la sostenibilitat mediambiental.

Cal recordar que la primera fase de les obres de millora de l’avinguda de Carles Buigas, inaugurada el juny de 2021, va abastar el tram comprès del carrer Saragossa fins al carrer Murillo.

L’Ajuntament de Cambrils redueix el deute en més de 284.000 euros al tercer trimestre Economia L’Ajuntament de Cambrils ha reduït l’endeutament en 284.366,94 euros durant el tercer trimestre de l’any, segons el Govern.

El regidor d’Hisenda, Aleix Rom, ha volgut aclarir la dada després que en el darrer Ple es va preguntar sobre el suposat increment del deute de l’Ajuntament en gairebé 622.000 euros que reflectia

un informe. Segons Rom, en l’informe de l’estat d’execució del pressupost de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms s’hi va sumar erròniament dues vegades un mateix import de l’empresa municipal Aparcam, i per aquest motiu el deute viu provisional pujava a 11.068.607 euros quan en realitat havia de ser 10.162.348 euros.

La Policia de Constantí organitza tallers de mobilitat a les escoles

El jurat declara culpable d’homicidi l’acusat de matar la seva parella a Cambrils

Formació La Policia Local de Constantí està realitzant xerrades i tallers sobre mobilitat i seguretat viària als centres educatius del municipi. Ho fa a les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà. L’activitat dona continuïtat a les accions de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Redacció/Cedida

Successos

S’ha declarat culpable d’homicidi l’home acusat de matar la seva parella el 30 de juliol del 2021 a Cambrils. En la lectura del veredicte que es va fer ahir a l’Audiència de Tarragona es va considerar provat que P.J.G. va asfixiar la seva dona després de colpejar-la fins a causar-li la mort. La fiscalia, les acusacions particulars i

l’acusació popular que representa l’Ajuntament de Cambrils, que sol·licitaven que se’l condemnés per assassinat, han rebaixat les peticions a 15 anys de presó per l’homicidi, 1 any de presó per trencament de l’ordre d’allunyament que ja tenia i 1 més per maltractaments en l’àmbit familiar. La jutgessa del cas determinarà la condemna definitiva. ACN

Dimecres 29 de novembre de 2023

Nadal de Jazz programa tres propostes a Cambrils Música El tradicional cicle de jazz de Nadal que organitza un any més Cambrils la Mar de Jazz oferirà enguany, entre el 15 de desembre i el 7 de gener de 2024, tres propostes ben diferents. El Cicle de Nadal 2023-24 l’inaugurarà el concert de Nadal amb el músic Benjamin Herman, procedent dels Països Baixos, que actuarà la nit del 15 de desembre a les 20.30 h. al Teatre del Casal. Continuarà el 30 de desembre a la Cripta de l’Ermita de Cambrils amb un homenatge a l’etapa de Yes que va de 1971 a 1976, a càrrec del pianista Jaume Vilaseca. El concert de Reis serà 7 de gener de 2024 també a la Cripta de l’Ermita amb el quintet liderat pel trompetista Fèlix Rossy, que estarà acompanyat pel seu pare, el prestigiós bateria d’origen argentí Jorge Rossy. Les entrades anticipades al preu de 12 euros i l’abonament per tres concerts al preu de 30 euros es poden adquirir a www.codetickets. El dia del concert el preu serà de 15 euros. El Cicle de Nadal de Cambrils l’organitza Cambrils la mar de jazz amb la col·laboració de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, la Diputació i l’ICEC de la Generalitat.

Cambrils obre una nova convocatòria del SOC-30 Plus Treball El Departament d’Educació i d’Ocupació de l’Ajuntament de Cambrils ha obert una nova convocatòria del programa d’inserció laboral SOC30 PLUS 2022. El Servei d’Ocupació de Catalunya ha atorgat a Cambrils 34 participants, que es podran formar amb les competències necessàries per poder dur a terme correctament les tasques requerides per les empreses. Les empreses que contractin aquestes persones podran beneficiar-se d’una subvenció del cost salarial de 1.260 euros al mes i de 41,42 euros al dia per jornada completa. Redacció

13

Valls celebrarà el primer festival de jocs del Camp de l’11 al 16 de març Alt Camp S’oferiran xerrades formatives, presentacions de jocs i llibres, ‘escape rooms’ i exposicions Hi haurà tornejos de jocs de taula, partides de rol i de cartes, entre altres

Redacció De l’11 al 16 de març, Valls organitzarà el Festival Valls Juga, el primer festival de joc del Camp de Tarragona. L’objectiu dels organitzadors és la de crear un esdeveniment presencial, transversal i de socialització per a tots els públics «on les persones, famílies, associacions i el món educatiu en general, tinguin un espai on conèixer les novetats del món dels jocs, conèixer les virtuts dels jocs de taula, o simplement passar una estona divertida jugant, de manera integradora i inclusiva».

Durant els dies que durarà el festival s’oferirà una àmplia oferta d’experiències lúdiques en diversos indrets de la ciutat: xerrades formatives, presentacions de jocs i llibres, escape room o exposicions centrades en el món del joc.

La jornada principal serà el 16 de març a la Sala Kursaal de Valls. S’oferiran tornejos de jocs de taula i d’escacs, partides de rol, de cartes, de jocs de mancala, de wargames i recreació històrica, de jocs tradicionals, es faran presentacions i demostracions de

Nosaltres fa mesos que treballem per tal de situar Valls en el mapa de festivals referents del món del joc».

Representants de l’Ajuntament i de l’organització durant la presentació del festival, ahir. Cedida/Aj. Valls

novetats per part d’editorials i autors, per a tots els públics, edats i amb diferents nivells d’expertesa.

La idea d’organitzar el Festival neix el 2020 de la inquietud d’un grup d’entitats i persones, però es comença a materialitzar a principis de 2023. Entre les entitats orga-

nitzadores hi són: Món Aualé, As. En la Manga, el Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC), Rol en família, la Llibreria Tram, el Centre Cívic de Valls i VallsJove. Les entitats fa mesos que treballen en aquest esdeveniment per tal que sigui un èxit de participació. Ramon Balcells, portaveu

del Festival i integrant de Rol en Família explica que, «tot i que la idea sorgeix abans de la pandèmia, des de llavors hi ha hagut un auge, especialment dels jocs de taula i ja s’estan duent a terme diferents festivals del joc arreu de Catalunya amb gran èxit de participació i assistència.

Per a totes les edats La presidenta del Moviment Educatiu de l’Alt Camp, el MEAC, Montse Montanyà, ha explicat que el Festival no se centrarà en una etapa d’edat específica i oferirà alternatives per a totes les edats: «El joc és important en les diferents etapes de la vida. El joc engloba una varietat de conductes en l’àmbit físic, psicològic i social, que permeten comprendre el món, assimilar-lo i actuar-hi... Per això hem dissenyat un Festival que contempli una oferta variada per a diferents públics».

El Festival comptarà amb la presència de botigues col· laboradores que tindran espai de venda on oferiran una gran varietat de jocs i llibresjoc, de rol i de gamificació.

Costes del MITECO finalitza el reforç de sorra al Delta de l’Ebre Terres de l’Ebre Aquesta setmana acabaran els treballs a la platja de la Marquesa ACN La primera actuació preventiva que s’ha fet per reduir l’impacte dels temporals als punts més fràgils del delta de l’Ebre ha estat eficaç. Les obres van començar fa un any al Trabucador, s’han fet també a l’Illa de Buda i acaben aquests dies a la platja de la Marquesa. Com ha remarcat el director de Costes a Tarragona, Antoni Espanya, aquests espais han resistit «amb consideració» els dos temporals més violents d’en-

guany, i defensa que «els moviments de sorres preventius han vingut per quedar-se». El Ministeri preveu iniciar els tràmits, perquè són costosos i llargs, per a una possible segona actuació, monitorarà les platges per avançar accions d’urgència i es farà una prova pilot de la resistència de dunes de sorra amb restes de posidònia. Demà es donarà per acabada l’actuació amb arenes a tres punts del delta de l’Ebre. Tragsa, amb l’assessorament del laboratori d’Enginyeria Marítima de la

El subdelegat del Govern, Santiago Castellà, i el director de Costes, Antoni Espanya, ahir a la zona. Cedida

Universitat Politècnica de Catalunya ha fet els treballs amb què s’han mobilitzat 317.000 metres cúbics de sorres, 150.000 de la punta del Fangar a la platja de la Marquesa

fins a Riumar, 150.000 més de la punta de la Banya a l’istme del Trabucador, i 17.000 de la platja del Serrallo a la platja de l’Illa de Buda. La inversió del Ministeri per a la Trans-

ició Ecològica ha estat de 4.028.463 euros. El cap de Costes ha agraït la feina feta, perquè ha estat una obra «amb molts dies de temporals» que han obligat a aturar-la.

14 Dimecres 29 de novembre de 2023

Treball, anàlisi i Manolo Oliva, els secrets dels bons porters del Nàstic Futbol El penal aturat de Varo contra la Leonesa va tornar a posar en relleu la figura del tècnic grana Arnau Montreal Quesada En el partit contra la Cultural Leonesa del darrer dissabte tot va sortir bé. Els grana van vèncer per 3-0 exposant el seu talent ofensiu i, com a cirereta del pastís, Alberto Varo va aturar un penal que si hagués entrat, hauria esquitxat el gran partit grana. L’Àguila de la Canonja va mantenir la posició per interceptar amb el peu dret el remat tebi de Berto. Óscar Sanz va ser el més ràpid en arribar a refusar la pilota que havia quedat morta i, una vegada fora de perill, els grana es van unir a l’eufòria del Nou Estadi Costa Daurada.

Varo va ser qui es va emportar les abraçades dels seus companys i els aplaudiments dels aficionats, però el canongí es va encarregar de posar en valor el treball de l’entrenador de porters grana Manolo Oliva Oli. En declaracions posteriors al partit, el porter va destacar que aquesta aturada no va ser una casualitat perquè «la quantitat de treball d’anàlisi que hi ha al darrere de cada partit no es pot imaginar. El penal que he aconseguit aturar és 80% degut a la feina d’Oli i un 20% és meu». Dani Vidal també es va encarregar d’elogiar el seu

Alberto Varo aturant el penal que va executar Berto, jugador de la Cultural Leonesa. Nàstic/Joan Baseda

Amb el partit de dissabte, Varo acumula set amb la porteria a zero company del cos tècnic: «Tenim molt bons porters, però és que tenim un entrenador de porters que és espectacu-

lar i l’estadística dels penals que aturen així ho demostra. l’Oli dedica moltes hores a preparar els partits així que això no és casualitat, és treball i se li ha de reconèixer».

A més, en l’entrevista a Diari Més, Varo assenyalava que «l’Oli prefereix estar lluny del centre d’atenció, però s’ha de posar en relleu el seu treball.

Si té un diumenge lliure sense partit, a les vuit del matí ja m’envia vídeos per analitzar el següent rival».

El tècnic de Jerez de la Frontera va arribar a l’entitat fa vuit anys de la mà de Vicente Moreno. Des de llavors, un bon grapat de porters han catapultat les seves carreres esportives després d’haver

Uns 140 judokes participen amb èxit al torneig Ne Waza del Dojo Tarraco

Mireia Fernández es proclama campiona en el torneig Abu Dhabi de València

Judo El Club Judo Dojo Tarraco va organitzar amb èxit la XI Edició del Ne Waza. El torneig va aplegar uns 140 judokes a les instal·lacions del club tarragoní i les del Royal Tarraco. Aquesta va ser la primera de tres jornades que es duran a terme durant el curs al club tarragoní. Redacció/Cedida

Jiu-Jitsu Mireia Fernández Martínez es va proclamar el darrer dissabte campiona en el torneig Abu Dhabi celebrat a València en la categoria -48 kg. La jove reusenca de 15 anys, que entrena al gimnàs Pitbull Brothers, va pujar al més alt del podi en la modalitat de jiu-jitsu brasiler. Redacció/Cedida

passat per les seves mans.

Manolo Reina, Tomeu Nadal, Stole Dimitrievski i Bernabé Barragán es troben jugant o han passat per les categories professionals.

A més, durant l’estada del club a Primera Federació, s’ha demostrat que no és fàcil marcar de penal al Nàstic.

Sigui qui sigui l’entrenador, és una tendència que s’ha mantingut en el temps. Amb Raül Agné, Manu García va aturar un penal contra l’Eldense que va salvar momentàniament l’equip de la derrota. Amb Iñaki Alonso, va ser Dani Parra qui va ser l’heroi i va aturar dos penals contra el Numancia, tot i que no va ser suficient per evitar la derrota, sí que va frenar el que podria haver sigut una sagnia.

El penal aturat d’Alberto Varo és la punta de l’iceberg del bon rendiment dels porters grana d’aquesta temporada. El de la Canonja ha aconseguit enguany un rècord de minuts sense rebre gols i, en partits com el del Deportivo, va demostrar que és un valor important per al Nàstic. Tot i la derrota a la Corunya, el porter grana va aguantar l’empat durant vint minuts de setge continu. El porter acumula set partits amb la porteria a zero i, dissabte, espera sumar el vuitè.

Tarragona es prepara per la tercera Imperial Tarraco Trail Trail

La Imperial Tarraco Trail torna amb la seva tercera edició aquest diumenge a Tarragona. L’esdeveniment consta d’un total de quatre curses que portaran els participants a descobrir els camins i carrers de la ciutat i també per monuments històrics com el Pont del Diable. Des de l’organització es preveu l’assistència de 500 participants repartits en totes les disciplines.

Enguany les curses es dividiran en quatre modalitats diferents, la Caminada TGN i la Marxa Nòrdica, dos recorreguts de 13 km cadascun, la Trail TGN de 15 km i la Imperial Trail TGN, la més exigent de totes, de 26 km.

La cursa organitzada pel Club Excursionista Alliberadrenalina tindrà sortida i arribada al Parc Francolí i sortirà a les 8.30 h. Redacció

Cap de setmana negre a Tercera Federació Futbol El Reus FC Reddis, la Rapitenca i la Pobla de Mafumet van tancar un cap de setmana negre a Tercera Federació. Els tarragonins van perdre per la mínima els seus partits. La Pobla va caure contra el Vilassar i encadena cinc partits sense guanyar. La Rapitenca es manté última i el Reus no va poder vèncer l’Olot, el primer classificat. Redacció

Dimecres 29 de novembre de 2023

El Femení del Tennis Tarragona puja a primera Tennis

L’equip Absolut Femení del Club Tennis Tarragona va assolir l’ascens a Primera Categoria el darrer cap de setmana. Les tarragonines van vèncer el CA Montemar en la promoció d’ascens per 3-1. D’aquesta manera, van tornar a la màxima categoria, on ja van competir en dues ocasions.

Les victòries de Tatiana Bua, Martina Genís i Adriana Pujol van donar el triomf a les locals. Aquest és el tercer triomf de l’entitat després de la permanència a Primera Divisió de l’Absolut Masculí i l’ascens a Segona Divisió de l’Absolut Masculí B fa unes setmanes. Redacció

L’Icomar segueix els passos del líder a Segona Futbol

L’equip del barri tarragoní Icomar ha començat de la millor manera a la Segona Divisió Femenina.

Les tarragonines se situen en segona posició, a només tres punts del líder, el Terres de Lleida, que encara no ha perdut. Dos equips més de la ciutat segueixen l’Icomar de prop com són el Nàstic, quart, i l’Escola Sant Pere i Sant Pau, cinquè. Redacció

15

La fórmula del Sant Pere i Sant Pau: ADN de la casa per assolir l’ascens Voleibol Les d’Eduardo Sánchez s’han classificat per a la següent fase i, dissabte, es juguen el lideratge Les cooperativistes juguen a casa contra el Voleibol Sant Just aquest dissabte

Arnau Montreal Quesada Si una cosa ha quedat clara les darreres temporades és que el CV Sant Pere i Sant Pau és una fàbrica de creació de talent del voleibol. Normalment, els focus se centren en l’equip masculí de Vlado Stevovski, líder absolut de Superlliga 2 i encara invicte. Amb tot, l’entitat cooperativista també té un altre projecte que està brillant amb llum pròpia aquesta temporada: el sènior femení d’Eduardo Sánchez.

Les tarragonines van assolir el seu accés matemàtic a la següent fase gràcies a un inici de temporada espectacular, amb set victòries i només una derrota per un igualat 3-2 contra el Sant Just. «Després d’acabar aquesta primera fase regular al gener, jugarem la segona contra els quatre millors equips del grup A de la Primera divisió catalana.

Llavors, els millors equips d’aquesta segona fase lluitaran pel premi de l’ascens de categoria», subratllava Sánchez. Tot i que matemàticament ja han assolit l’objectiu,

Les jugadores del CV Sant Pere i Sant Pau després de vèncer en el derbi contra el Torredembarra. CV SPiSP

tots els punts compten perquè es mantenen de cara a la següent fase.

L’últim triomf del conjunt d’Eduardo Sánchez va ser en el derbi contra el Torredembarra. «Hem començat la temporada amb bon peu, cada partit ens dona més confiança i això és un punt extra

que es nota en els entrenaments i en els partits. De fet, contra el Torredembarra va ser clau. Elles arribaven en una dinàmica negativa i, en els punts claus, la nostra ratxa ens va permetre ser superiors», indicava el tècnic.

Una de les senyals d’identitat d’aquest equip és que la

major part de les jugadores s’han format al CV Sant Pere i Sant Pau. «La base de l’equip va començar a jugar a l’aleví i ha crescut dins del club passant per totes les categories fins a arribar al sènior femení.

La implicació de les noies és màxima i, a més, els reforços d’aquesta temporada, com

Laura i Júlia Aguiló, s’han adaptat bé», destacava Sánchez.

El dissabte, el pavelló de Sant Pere i Sant Pau donarà suport a les noies en el duel més important d’aquesta primera fase contra el Voleibol Sant Just. L’equip barceloní es troba en primera posició amb 26 punts, els mateixos que les cooperativistes. A més, ha sigut l’únic que ha aconseguit superar les d’Eduardo Sánchez per un ajustat 3-2.

«Tenen jugadores que entren en dinàmica del seu equip de Superlliga 2. La clau serà mantenir el nivell més alt durant tot el partit», subratllava el tècnic.

Tot i que encara queda lluny, l’objectiu de les cooperativistes és clar: l’ascens a Primera Nacional. La meta és ambiciosa, però la fórmula amb ADN cooperativista de l’equip d’Eduardo Sánchez és la indicada per aconseguir-la.

Albert Martín, a punt per afrontar el Dakar 2024 amb el projecte ‘Vida Perra’ Motor Presentarà demà la seva moto a les instal·lacions de Motor 23 de Tarragona Redacció

Èxit del Trofeu Kushin Kai de Constantí Karate Gairebé 150 esportistes es van reunir al Pavelló Poliesportiu de Constantí per participar en el XIX Trofeu de Karate Kushin Kai Memorial Akio Nozoe. A més, el torneig va ser també el segon Trofeu Ricardo Corbacho. L’esdeveniment va consistir en una demostració de kates, els moviments del karate, per part dels clubs d’arreu de Tarragona. Redacció/Cedida

Albert Martín està a punt per participar al Dakar 2024 que tindrà lloc a Aràbia Saudí del 5 al 19 de gener el pròxim any.

Demà, el pilot vallenc presentarà oficialment la moto que l’acompanyarà durant els 9.000 quilòmetres dividits en 14 etapes de la cursa. La presentació serà a les instal· lacions de Motor23 de Tarragona a les 18 hores. Martín disputarà la categoria Original, la més exigent de la competició, perquè es caracteritza per no disposar d’equip

tècnic ni cap mena de suport.

D’aquesta manera, Martín i la seva moto s’enfrontaran a la prova més exigent del desert completament sol. L’any passat el vallenc va completar la fita. Tot i patir una important avaria, va poder arribar a la meta. Enguany, Martín competirà sota el lema Vida Perra amb l’objectiu de donar visibilitat a un problema greu com és el maltractament i l’abandonament de milers d’animals domèstics per tota Espanya. A més, també col· labora amb l’associació Revolución Pata, per realitzar dife-

Albert Martín en una carrera amb la seva moto. Cedida

Martín col·labora amb l’Associació Revolución Pata per l’adopció d’animals

rents accions i campanyes en favor de l’adopció i la tinença responsable de mascotes. El pilot recorrerà el desert d’Aràbia del 5 al 19 de gener, però demà arrencarà motors.

16 Dimecres 29 de novembre de 2023

Els EAP atendran els usuaris de residències de gent gran Sanitat Salut haurà de contractar 117 metges i 130 infermeres més

Proposen sancionar Renfe amb 700.000 euros per deficiències en la informació en l’avaria de Gavà Transport Consum va detectar punts d’atenció al client tancats ACN L’Agència Catalana de Consum ha proposat sancionar Renfe amb 700.000 euros per vulnerar els drets dels consumidors en considerar que hi va haver manca d’informació als viatgers i d’atenció al client arran de l’avaria a l’R2sud el passat mes de maig causada per un incendi en un quadre de senyals a Gavà. Consum va observar deficiències en la informació als usuaris en relació a l’alteració del servei, els horaris i els transports alternatiu, va detectar punts d’atenció

ACN Els Equips d’Atenció Primària (EAP) atendran directament totes les persones que viuen en residències de gent gran en el termini d’un any. Per a fer-ho, es reforçaran els EAP que tenen un major volum de places residencials al seu càrrec, amb un cost addicional d’uns 15 milions d’euros, que equivaldrà a 117 metges i 130 infermeres més. En els primers mesos de l’any es començarà a aplicar el nou model en el 72% dels EAP, que són els que ja tenen un grau de coordinació elevat amb les residències, mentre que la resta es farà en el segon semestre del 2024.

El nou model preveu que tots els professionals propis de les residències continuïn desplegant les funcions de cures i les vinculades al funcionament del centre i que treballin de manera coordinada i integrada amb els EAP i el conjunt del sistema de salut. Amb tot, els metges de l’atenció primària assumiran progressivament les funcions dels facultatius residencials, i aquests deixaran

Tres dones esperant a rebre les vacunes de covid i grip a una residència. ACN

Els EAP també faran un seguiment de les patologies dels residents de regular-se per les hores i ràtios contractades pel Departament de Drets Socials.

El rol de les infermeres dels

EAP implicarà tant l’atenció directa com la coordinació amb l’equip d’infermeria de les residències.

El conseller de Salut, Manel Balcells, va explicar ahir que el nou model millorarà de forma «evident» la qualitat assistencial dels residents, ja que el contacte no serà «una visita reactiva i fragmenta-

da» quan tinguin una descompensació de salut, sinó que serà de «seguiment» de les patologies. A més, va dir, tindran un pla d’intervenció «únic», més protocol·litzat, que millorarà els resultats en salut i alhora contribuirà a evitar més la solució d’anar a urgències, on no es coneix el cas concret del resident.

Hamàs allibera dotze ostatges i Israel deixa anar trenta presos palestins en el quart dia de treva Guerra Qatar i els EUA són els mediadors de les negociacions per allargar l’alto el foc ACN Hamàs va alliberar dotze ostatges durant la jornada d’ahir en el marc de l’acord entre l’organització palestina i l’exèrcit israelià que va permetre decretar un alto el foc de quatre dies a la franja de Gaza el divendres passat.

La treva s’ha pogut allargar dos dies més, de tal manera que ha de durar, segons s’ha pogut saber en el tancament d’aquesta edició, fins demà.

Deu de les persones alliberades són de nacionalitat israeliana, mentre que les altres dues són de nacionalitats di-

ferents que, en el tancament d’aquesta edició, no es van concretar, segons va informar l’exèrcir israelià ahir i va confirmar més tard la Creu Roja Internacional. Poc després de l’alliberament, Israel també va anunciar l’alliberament de 30 persones palestines de les seves presons, majoritàriament totes dones. En el tancament d’aquesta edició, les dues accions van tenir lloc mentre continuaven les negociacions amb la mediació de Qatar i dels Estats Units (EUA) per aconseguir que la treva que ha d’acabar dijous s’allargui.

al client tancats o que es venien bitllets a les màquines automàtiques per a trajectes suprimits o que s’anunciaven com a directes o semidirectes quan s’acabaven aturant a totes les estacions. La Generalitat imputa a Renfe el càrrec de «realitzar pràctiques deslleials, per acció o per omissió» que va fer que els usuaris estiguessin mal informats a l’hora de comprar bitllets.

Per Consum, és una infracció molt greu «atesa l’alteració social produïda» i la «desconfiança que s’ha generat en els consumidors envers el servei ferroviari».

Illa trasllada la «disposició» del PSC a «treballar» per arribar a un Pacte Nacional pel Català Política Demana que sigui un acord «el més ampli possible» i que «fugi de la ideologització» ACN Salvador Illa va traslladar al Govern de Pere Aragonès la «disposició» del PSC per «treballar» amb la conselleria i «arribar a un Pacte Nacional pel Català». Així ho va assegurar ahir el primer secretari socialista, que va reivindicar el paper del seu partit en l’aprovació de la llei per blindar la llengua a l’ensenyament obligatori, en l’ús de les llengües oficials al Congrés dels Diputats i en el debat sobre la seva oficialitat a la Unió Europea. Illa va demanar que els acords en aquesta matèria

siguin «el més amplis possibles» i que «fugi de la ideologització» i de la «imposició» per a «caminar cap a la facilitació». El primer secretari del PSC va reivindicar que «Catalunya té voluntat de ser i conviure» i que la llengua catalana hi juga un paper clau.

En aquest context, Illa va voler erigir el seu partit com el partit de les «posicions matisades» davant les actituds «alarmistes», basada en «la queixa i l’externalització de solucions». En aquest punt, Illa va mostrar la «disposició» del PSC a «arribar a un Pacte Nacional pel Català».

Els 27 tornaran a debatre l’oficialitat del català a la Unió Europea el 12 de desembre Llengua

Els vint-i-set estats de la Unió Europea tornaran a debatre l’oficialitat del català, el basc i el gallec el 12 de desembre, data en què Brussel·les acollirà el Consell d’Afers Generals, segons l’ACN. La trobada, que reunirà els ministres d’Exteriors de la UE, serà l’última oportunitat que tindrà el govern espanyol de traslladar la qüestió sota

la seva presidència, ja que a partir del 2024 el Consell de la UE passarà a estar liderat per Bèlgica. Les mateixes fonts detallen que Espanya, com a estat que ostenta la presidència del Consell, podrà sol·licitar una votació en funció de com es pronunciïn els estats membres. En l’última reunió, per exemple, només es va procedir al debat. ACN

Dimecres 29 de novembre de 2023

Editorial

Vint anys després del Pacte de la Boella

A

hir se’n van commemorar els 20 anys de la signatura del Pacte de la Boella, un acord a partir del qual es va crear la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus, formada per ens públics i privats de la demarcació amb l’objectiu impulsar l’equipament. En l’acte d’ahir, hi eren presents els alcaldes que van fer possible aquest pacte el 2003: el de Tarragona, Joan Miquel Nadal, el de Reus, Lluís Miquel Pérez, expresidents de les cambres de comerç i altres de les institucions d’aquest pacte amb què es va consensuar projectar la infraestructura aeroportuària. Vint anys després, l’aeroport

continua sent el germà petit de l’aeroport del Prat, segons va arribar a dir el president d’AENA, Maurici Lucena, a la Cambra de Comerç de Reus l’any passat. El seu creixement continua supeditat a l’aeroport de Barcelona. D’altra banda, el Pacte de la Boella, que va aconseguir obrir la infraestructura als vols de baix cost amb Ryanair a través de la Taula Estratègica de l’Aeroport, ha tingut un camí ple de dificultats i no sempre d’èxit.

L’Aeroport de Reus continua sense aixecar el vol del tot i el seu futur passa inevitablement per assolir definitivament una bona connexió intermodal ferroviària.

Tribuna

Informes dubtosos i desídia política per la residència pública

L

’anunci del tancament de l’única residència 100% pública de Reus ja ha complert més d’un mes. Un mes de preocupació i desinformació als usuaris, familiars i treballadores per saber què passarà amb els 80 avis i amb els llocs de treball associats.

Però també un mes de feina, reivindicacions i esforços per fer saber a la Generalitat que així no es fan les coses. Tota la residència té clar el seu objectiu: volen estar tots junts on estan o en una nova ubicació.

La família que s’ha conformat entre les tres parts s’ha mobilitzat cada setmana, ha recollit més de 5.000 signatures, ha sol·licitat reunions i compareixences... però la incertesa continua trasbalsant les seves vides perquè Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Reus, no ofereixen informació veraç ni una proposta de solució real per aquestes persones.

Serveis Territorials de Drets Socials va visitar les instal·lacions de la residència, ubicada al passeig Mata, per anunciar el més que possible tancament de l’edifici a causa del seu deteriorament. Aquesta decisió, teòricament, es va basar en un informe tècnic que, sorprenentment, no va ser revelat fins a mitjans de novembre. Resulta peculiar que aquest informe estigui signat el 14 de novembre, molt posteriorment a l’anunci del tancament.

Es va realitzar a mida per justificar tancar aquesta residència pública? Una mica estrany, oi?

Més enllà d’això, és important destacar que el contingut d’aquest informe és ridícul i vergonyós perquè es limita a llistar tot un seguit de mancances tant de manteniment bàsic com d’adaptació a les normatives canviants, des de fa quasi 20 anys. Sembla adaptat a les necessitats d’un govern que, en lloc de treballar per mantenir i ampliar el sector públic cata-

novembre, el PSC va admetre haver mantingut reunions des de feia mesos amb el govern local, del mateix partit, el que suposa un reconeixement d’estar al corrent de la situació molt abans que les mateixes afectades. Així com també va admetre el Mònica Pàmies Flores conseller Campuzano en una sessió de Portaveu i regidora del grup municipal control. Això fa que costi d’entendre que de la CUP en tots aquests mesos no hagin estat capaços de trobar-hi una solució.

La Generalitat s’excusa en l’Ajuntalà, vol justificar el tancament i permetre la pèrdua de 120 places 100% públiques ment i aquest en la Generalitat, en un joc per treure’s de sobre responsabilitats en sense cap mena de mirament.

Quan el mateix informe reconeix forma de competències, quan en realitat, aquestes mancances provocades per la amb voluntat política, tant l’Ajuntament inacció de la Generalitat, com a gestora com la Generalitat tenen recursos sufidel servei, també reconeix explícitament cients per a resoldre el problema i mantenir la residència i el que tot un seguit de seu servei, no tan sols governs de diferents colors polítics (PSC, La Generalitat s’excusa pels 80 residents actuJunts i ERC) no han en l’Ajuntament i aquest als, sinó fins i tot per apostat mai per inver- en la Generalitat, en un ampliar places i donar tir en els serveis a la joc per treure’s de sobre entrada a les més de responsabilitats en 140 persones en llista Gent Gran. forma de competències d’espera en una planta En la reunió conbuida i diferents espais certada per la CUP amb els grups polítics amb representació de la residència que estan tancats i sense al Parlament de Catalunya, el passat 9 de cap ús.

17

El meu gat i jo

Cal repescar la «Lliga del bon mot»?

V

enia jo de visitar la institució Bigotis de Pica que, a Picamoixons, acull una munió de gats abandonats i busca qui els vulgui adoptar a través de la seva pàgina d’Instagram, quan vaig sentir que Mixeta i les seves companyes estaven discutint animadament si calia revifar la Lliga. Jo que sí, vaig posar cullerada a la seva conversa recordant-los-hi que havien acordat no parlar de política.

«–Què t’empatolles? –va exclamar Mixeta– No estem parlant de la Lliga Regionalista, aquell partit que va comptar amb figures com ara Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Lluís Domenech i Muntaner, sinó d’una altra Lliga».

«–No em direu que esteu parlant de futbol? Perquè em sembla que no cal revifar-la, encara que potser entre tots la mataran amb aquest disbarat econòmic que representa».

«–No, home, no –feu la Boni–. Estem parlant de la «Lliga del bon mot»!»

«–Sí, aquella institució que va fundar mossèn Ricard Aragó el 1908 i que promovia el ben parlar –afegí la Kedi–. D’aquesta Lliga és de la que parlavem».

«–Ah, sí! –vaig recordar– Va desaparèixer en morir el seu fundador l’any 1963. Mn. Aragó, que feu famós el seu pseudònim d’Ivon l’Escop, va intentar combatre la blasfèmia i els mots grollers. Jo era molt jovenet aleshores. Sé que va publicar molts fullets, opuscles, cartells, fulls volants i què sé jo! I per què penseu que caldria revifar-la?»

«Has sentit com parla la gent pel carrer, a la ràdio, a la tele o al Congreso de los Diputados? –digué Mixeta– La conversa de moltes persones té més tacos que un club de billar. I al Congrès i al Senat, que se suposa haurien de ser llocs de ben parlar, encara que es diguessin coses molt grosses, t’eixorden amb paraules mal sonants i insults a dojo... Ai, si en Castelar o en Pi i Margall aixequessin el cap!».

La conversa de moltes «–Teniu raó –vaig persones té més ‘tacos’ sospirar–, però sembla que un club de billar que la bona educació no es porti. Recordo que, en relació a la ràdio que un gran radiofonista digué en certa ocasió que ‘abans, a la ràdio, es parlava d’americana i corbata i ara es fa en mànigues de camisa!’... No sé pas què diria avui, amb l’abús d’ordinarieses que s’hi poden sentir».

«La pobresa del vocabulari és sovint escandalosa, així com el mal ús dels mots. Ja no parlo de les grolleries que han adquirit carta de naturalesa en el parlar quotidià –reflexionà Mixeta– «No és que servidor sigui un nostàlgic –va fer un servidor–. Bé ho sabeu, però en aquest aspecte a las Cortes’ abans es parlava millor... Recordeu aquella anècdota que es conta de José María Pemán, un famós escriptor? Una vegada va tenir una enganxada amb altre procurador en Cortes. En acabar la sessió, un altre procurador es va atansar al protagonista de l’enganxada i li digué: «‘Te has dado cuenta de que Pemán te ha llamado hijo de p... (avui potser hauria dit fruta, com va intentar dissimular la Sra. Díaz Ayuso)». I l’al·ludit va respondre: ‘Por supuesto que sí, però lo ha hecho con tanta elegancia, con tanta finura i con tan bellas palabras que...’».

I així va acabar la cosa.

Dídac Bertran & Mixeta

18 Dimecres 29 de novembre de 2023

Felicitacions

Necrològiques

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Tarragona Ramón Araujo Pérez.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.

Alma Patricia Fabb.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Reus Dionisia Blázquez De León.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a a la

¡Muchas felicidades bro, pásalo genial en tu día, un abrazo!

parròquia de la Immaculada.

esqueles

El Grup de Teatre Principal de Valls treballa amb l’actriu Gemma Amorós Formació Avui l’Unai fa 14 anys, per molts anys carinyo, que passis un gran dia!!!

T’estimem molt.

El Grup del Teatre Principal va organitzar dissabte un curs de dicció i projecció a càrrec Gemma Amorós, actriu i docent llicenciada per l’Institut del Teatre. La formació, que va durar unes sis hores, va estar enfocada als membres del

grup, sobretot per aquells que formen part dels Pastorets Principals de Valls. Al llarg del dia, els intèrprets van poder treballar diferents aspectes relacionats amb la veu com la projecció, la respiració, la consciència corporal i l’anclatge. Redacció/Cedida

977 21 11 54

Dimecres 29 de novembre de 2023

19

Avui felicita als que es diuen: Sadurní, Serni o Cerní, Demetri i Il.luminada

Espai patrocinat per:

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

L’energia arden- La determinació La teva ment in- Les emocions esta de Mart fa que de Taure brilla avui, quisitiva s’il·lumina tan alts avui. Siprenguis la iniciati- enfrontant desafi- av u i , B e s s o n s . gues conscient va. Aprofita l’opor- aments amb cal- Aprofita per apren- dels teus sentitunitat per liderar ma. En l’àmbit so- dre alguna cosa ments i comparun projecte al tre- cial, una connexió nova o expressar teix els teus penball. En l’amor, la inesperada podria les teves idees cre- saments amb algú passió s’encén. obrir noves portes. atives. proper.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La confiança lle- L’organització és La harmonia guia La intensitat esonina brilla, atre- clau avui, Verge. les teves interac- corpiana es centra ient oportunitats al Ordena les teves cions socials avui, avui en metes protreball. En l’amor, tasques per acon- Balança. En l’amor, fessionals. Confia demostra el teu seguir eficiència. troba l’equilibri en- en els teus instints costat més apas- A nivell personal, tre donar i rebre. Al per prendre decisisionat. No tinguis l’atenció als detalls treball, col·labora ons importants. La por de destacar. reforçarà relacions. amb altres. passió s’encén.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

L’energia aventu- La disciplina ca- La ment innovado- La intuïció pisciarera de Sagitari pricorniana et guia ra es destaca avui, na està al seu punt. es desperta avui, cap a l’èxit profes- portant solucions Confia en les teves buscant noves ex- sional avui. A nivell úniques. En l’amor, coratjades, espeperiències. Al tre- personal, dedica la comunicació cialment en decisiball, la creativitat et temps a relacions oberta reforça vin- ons financeres. En destaca. La since- significatives. La cles. Atrèveteix-te les relacions, l’emritat es reforça. paciència l’aliada. a ser diferent. patia et connecta.

6

TV local

9

CANAL REUS TV

5

7 8

Farmàcies

Anuncis classificats

TARRAGONA: Boronat Poderós, Jorge.

Reial, 23.

Telèfon 977 240 672.

Escoda Llop, Oriol.

Raval, 56 (La Canonja).

Telèfon 977 545 090.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Vidiella Caelles, Laura. ....

Antiquaris, 2.

Telèfon 977 757 376.

SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3.

Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura.

Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana. Av. Verge de Montserrat,6-8.

Telèfon 977 364 512.

VALLS: Viscasillas Muret, M. Teresa. Peixateria, 9.

Telèfon 977 600 490.

EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia. Margalló, 13.

Telèfon 977 009 688.

IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50 COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL 600 595 648 PAGO AL CONTADO ¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

Lloguer Locals REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 20 m2 - 98€. Fácil aparcament.

Tel: 666.140.989

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

10

TAC 12

13:00 Aventurístic 10.00 Fet a Mida 13:30 Fot-li 11.00 Com la nit i el dia 14:00 Notícies migdia 12.00 Impuls 14:30 Caminant per catalunya 12.30 Paisatges Encreuats 15:00 Notícies migdia 13.00 Com la nit i el dia 15:30 Teló de fons 14.00 Notícies 12 16:00 Notícies migdia 14.30 Com la nit i el dia 16:30 Fet a mida 15.30 Paisatges Encreuats 18:30 Fot-li 16.00 Notícies 12 19:00 Connecta 10 16.30 Fet a Mida comarques 19:30 180 Graus 18.30 Paisatges Encreuats 20:00 Notícies vespre 19.00 Connecta 10Comarques 20:30 La comarcal 19.30 180 graus 21:00 Notícies vespre 20.00 Notícies 12 21:30 Reus, ciutat de 20.30 Com la nit i el dia pedagogues 21.30 Rocket Talent Fest 22:00 Notícies vespre 22.00 Notícies 12 22:30 La comarcal 22.30 Com la nit i el dia 23:00 Notícies vespre 23.30 Rocket Talent Fest 23:30 Reus, ciutat de pedagogues 00.00 Notícies 12

Solucions

11 12

HORITZONTALS: 1. Conjunt de papers, especialment esbarriats i inútils.

Rovell d’ou. 2. Preparés el camí. Pentinar la terra. 3. Propi del camp. Torn de sol a sol. 4. Fons de la llar. Creu tots els manaments. Posen fi a la sèrie. 5. Terrorífica. La meitat dels oceans. 6. La primera. Una secció de Scotland Yard. Final de festa explosiu. 7. Figura inscrit a l’acta. De color terrós. 8. Calma la set. Eina. Una de por. 9. Les quatre estacions. Escollit.

Parella gemegaire. 10. Covador. De tothom és conegut. 11. Contracció del pirami- dal. Despatxos que estan com un ou. Es pot perdre per culpa d’un esforç. 12. Encara es valora la més pura i verge. Digne de respecte i veneració com a dedicat a Déu i al culte diví.

VERTICALS: 1. Una aturada. Il·lumina el camí. 2. Ella no pot remenar la cua.

Blanquet amb grans orelles. 3. Dona categoria al boxador. Mandra del dormilega. Al peu de la lletra. 4. Trencant el tòt d’un càntir. Anuncia tot un senyor. 5. Cap de rap. Antics peninsulars. Cosa de poca consistència.

6. Apuges. El nostre planeta. 7. Romanes de Malta. Allargament d’una síl·laba breu. Al mig de Falset. 8. Concretar el dia. Dosi del cafeïnòman. 9.

Escaiola. Gran via de sang. Es repeteix amb goig. 10. Els inicis de l’erupció.

Caci de forma il·legal. Cafè per a tothom. 11. Adobar peix per conservar-lo.

Classe. 12. Guarniments dels cavalls de guerra. Adjectiu insubstancial.

PINTOR – EMPAPELADOR. Tel: 642.094.115

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Màxima

11º 17º

Previsió pel Camp de Tarragona

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

Estat del cel Fins a migdia cel mig o molt ennuvolat en general, transitòriament cobert. A partir de llavors la nuvolositat més compacta i abundant es restringirà a punts de l’interior, sobretot del quadrant nord-occidental on al final del dia el cel quedarà cobert, sobretot al vessant sud del Pirineu occidental.

Precipitacions Fins a migdia és probable algun ruixat local i intermitent a punts del sector central del litoral i prelitoral, i altres punts de l’interior del quadrant nord-est.

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TREBALL SE PRECISA OFICIAL DE 1ª ELECTRICISTA / FONTANERO con experiencia, para trabajo estable en Tarragona capital. Tel: 977 21 64 00

TERÀPIES MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215 MASAJISTA. Relajación y bienestar. Cita previa. Tel: 617.657.804 MAYCA CATALANA. Buen masaje muscular. Californiano: sensitivo antiestrés. Cita previa: 692.780.087 MASAJES REUS. Tel: 698.788.062 MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847 MASAJE TERAPÈUTICO. Relajación mente-cuerpo. Tel: 677.516.595

ALTRES VENDO HUERTO con agua en La Riera de Gaià.

Precio a convenir. Tel: 616.568.908

Dimecres 29 de novembre de 2023

Golfus de Tàrraco

Muntanyes de Prades, millors que l’Empordà

E

Salva Vicente Carretero, aquest dimarts, a la ciutat de Tarragona. Diari Més

S

alva Vicente Carretero Llibres Dijous 30 de novembre Salva tenia divuit anys quan va Vicente Carretero presenta la seva tercera marxar de la seva Salamanca natal per venir a novel·la, ‘El sendero de la memoria’, al Serrallo viure a Tarragona. Des de llavors ja no se’n va moure, però sempre ha tingut tirada a la seva terra d’origen. Ara, ha ambientat la seva tercera novel·la El sendero de la memoria (Varia editio), en el Parc de les Arribes del Duero, un espai natural on el riu Duero fa frontera amb Portugal.

Allà és on succeeixen la majoria de capítols del llibre, que té com a protagonistes quatre germans que els lectors habituals de Vicen- es barreja realitat i ficció, perquè manera que el lector va avançant te Carretero potser recordaran. Vicente Carretero té per costum a mesura que ho fan els mateixos inspirar-se en fets re- personatges, sense farciments lin«La novel·la l’escric als i reconstruir-los güístics ni literaris. perquè després del Vicente Carretero també aprotot embolicant-los meu anterior llibre, amb elements inven- fita per incloure-hi fets que li reLluvia de caramelos, tats. Els fets que s’hi sulten curiosos, com ara el com i em vaig trobar que expliquen transcor- el perquè de la invenció del jacuzmolta gent em demaren en un període aco- zi, o què és un orgue d’aigua, apanava que la història tat, entre 1954 i 1958, rell del qual, explica, només se’n dels quatre germans i són històries senzi- coneixen tres. Viatger empedreït, que apareixien allà lles, explicades amb el Salva també admet que en els tingués continuïtat», un llenguatge molt seus viatges també recull molt de explica l’autor. planer i estructura- material literari.

Ara, els personatges «Si hagués d’enunciar el tema des en capítols viuran noves hisCristina Serret Alonso molt curts, de tal principal de la novel·la», detalla, tòries en les quals

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Una història de fraternitat en terres del Duero

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

«diria que és la fraternitat, i com el destí, al final, acaba atraient les persones».

Salva Vicente Carretero presentarà El sendero de la memoria el pròxim dijous, 30 de novembre, a les 18 h. al Teatret del Serrallo de Tarragona. Hi seran, entre altres, l’editor Manuel Rivera o el periodista Ángel Gómez. L’acte també tindrà el contrapunt musical amb un saxofonista i un parell de gaiters asturians.

«Quan la necessitat d’escriure t’atrapa, sorgeix una mena de complicitat entre llibre i autor que fa que ja no el puguis deixar. Després, quan ja has acabat la novel·la sents que l’has de deixar marxar», assegura el Salva, parlant del seu hàbit d’escriptura. Això sí, sense entrar en massa detalls, ja adverteix que, en aquesta ocasió, el final d’El sendero de la memoria és «guapo i sorprenent».

Personatges La novel·la ressegueix la història de quatre germans i les seves parelles.

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

l 2024 farà 700 anys d’un fet capital: la creació del comtat de les Muntanyes de Prades o comtat de Prades. Cal una gran celebració: és el primer títol comtal propi concedit per un sobirà català. El primer comtat ‘català’, ja que els carolingis són anteriors al naixement de Catalunya.

No dubto que Prades i els pobles que formaven el comtat organitzaran un programa d’actes que atraurà l’interès de molta gent i donarà a conèixer el passat medieval, amb perspectiva de futur. Ja va ser així amb el cicle de conferències «... en temps de la reina Margarida de Prades». I amb un llibre que ha exhaurit exemplars: Margarida de Prades, regnat breu, vida intensa. Un nom clau es repeteix en les dues iniciatives: l’historiador Eduard Juncosa.

I també es repeteix el de Margarida, última reina del Casal de Barcelona, amb una vida que donaria per a una sèrie de tele que rieu-vos-en de Joc de trons. I que, com la creació del comtat, demana uns actes a l’alçada. Les ‘hereves’ territorials del comtat, la Diputació i la ‘comtessa’ Noemí, s’hi han d’implicar de ple!

Els 700 anys han de servir per consolidar la marca Muntanyes de Prades, diferenciada de la Costa Daurada i que cerqui un públic singularitzat. Mireu si era important el comtat que l’infant Pere va bescanviar el d’Empúries amb son germà Ramon Berenguer. Un fet que augurava que les Muntanyes de Prades han de ser millors que l’Empordà perquè, com llavors, són una terra per descobrir i portar-hi un poblament sostenible de visitants exigents.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: