Dilluns 20 de novembre de 2023

Número: 4.923 www.diarimes.com

DILLUNS 20 DE NOVEMBRE DE 2023

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Avui amb el diari

Monogràfic especial dedicat a les energies renovables Opinió

Tarragona 4 Els experts reclamen començar a utilitzar ja hidrogen d’origen fòssil sense esperar a la viabilitat del verd

21 Lluís Badia. Persones-números-localització: «Perquè les dades numèriques es consolidin, són imprescindibles les persones»

Empresa

Tarragona

Els polígons de Reus dupliquen els interessats en una nova compra col·lectiva d’energia La primera, exclusivament de fonts renovables, es va fer el 2020

Cinc empreses opten a la construcció de l’intercanviador de Battestini L’obra, annexa a l’estació d’autobusos, compta amb finançament Next Generation i estarà llesta abans del 2025 2

Esports

7 Gerard Martí

Imatge d’una jugada del Nàstic Genuine aquest diumenge. Gerard Martí

El Nàstic Genuine tanca la fase de Tarragona amb el màxim ‘fair play’ 20 Reus

Tarragona 3

Les famílies reclamen el seu espai a l’escola Segona trobada d’Associacions de Famílies d’Alumnes de la ciutat

Una sentència posa en perill la permanència del Banc dels Aliments al seu local actual 8

2

Dilluns 20 de novembre de 2023

Cinc empreses opten a construir l’intercanviador d’autobusos de Battestini Mobilitat Les obres hauran de començar, com a màxim, l’1 de març del 2024 John Bugarin Cinc empreses s’han presentat a la licitació per a la construcció de l’intercanviador d’autobusos de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) que s’ubicarà al carrer del Doctor Battestini. Un cop finalitzi la fase d’avaluació de les ofertes, l’Ajuntament adjudicarà el contracte d’obres del projecte, que haurà d’estar acabat abans del 2025. Aquesta actuació, emmarcada dins del Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, està finançada amb fons europeus Next Generation i, per aquest motiu, el consistori té l’obligació de complir de forma estricta amb el termini d’execució.

De fet, la licitació de les obres, publicada a finals de setembre, va haver de ser declarada d’urgència per complir els timings. Tanmateix, es va estipular que l’1 de març del 2024 seria la data límit per començar a construir, mentre que el 30 de novembre serà el darrer dia per poder entregar l’acte de finalització dels treballs. D’altra banda, l’Ajuntament ha de resoldre l’adjudicació del contracte d’obres abans del 16 de gener.

L’intercanviador es construirà sobre l’actual aparcament de zona blava del carrer del Doctor Battestini. Cedida Avinguda de Roma

Estació d’autobusos

Pere Martell

Intercanviador de Battestini

L’actuació, finançada amb fons Next Generation, estarà llesta abans del 2025

Dos mesos abans d’arribar a aquesta data, el consistori ja té sobre la taula el nom de cinc empreses que estan interessades a fer realitat el projecte: Roma Infraestruc-

tures i Serveis, Tecnologia de Firmes, Sorigué, Gicsa i MyJ Gruas. Per escollir l’adjudicatària, es tindran en compte diferents criteris, com són la qualitat de planificació de les

obres (ponderació del 20%), les mesures de reducció d’impacte de les obres (16%), les mesures d’economia verda i circular (12%) i el preu (52%).

Ajut d’un milió d’euros El valor estimat del contracte d’obres és d’1.232.441,02 euros i es preveu que els treballs durin 8 mesos. Actualment, la superfície on es projecta la nova construcció alberga un aparcament de zona blava.

L’actuació que s’hi vol dur a terme consta de dues fases.

La primera inclou les obres pròpies de l’intercanviador d’autobusos, que disposarà d’una calçada amb 4 carrils de circulació. Dos aniran direcció avinguda Roma i els altres aniran cap al carrer de Pere Martell. A cada extrem hi haurà una rotonda, que farà possible qualsevol maniobra de canvi de sentit dins de l’intercanviador de Battestini, el qual estarà connectat amb l’estació d’autobusos existent a través d’un pas de vianants.

La segona fase se centra en el carrer de Domènec Guansé, on s’eliminarà un carril de circulació per transformar-lo en zona verda. Aquest es convertirà en una nova mitjana amb gespa i arbrat. Així, la via disposarà de voreres a banda i banda, un carril de circulació per sentit i un cordó d’aparcament. Des d’aquest carrer ja no serà possible accedir als carrils centrals de l’avinguda Roma. Amb aquest projecte es vol potenciar l’intercanvi modal de transports i generar un punt d’ordenació de les línies de l’EMT. A més, ajudarà a descongestionar la zona de la plaça Imperial Tàrraco i els carrers adjacents.

L’Ajuntament destina 50.000 euros a regular pisos turístics Política

L’Ajuntament de Tarragona destinarà 50.000 euros a la redacció del planejament urbanístic que regularà els pisos turístics a la ciutat, després que s’aprovés en el ple del passat divendres. El consistori té, ara, un termini de cinc anys per fer l’adaptació del seu planejament urbanístic, en virtut del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, aprovat per la Generalitat de Catalunya per regular els habitatges d’ús turístic mitjançant l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia i d’una autorització turística.

Cal recordar que, amb motiu de l’entrada en vigor de l’esmentat decret, des del 9 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona no concedeix llicències per a habitatges d’ús turístic fins que adapti el seu planejament urbanístic al nou Decret llei. En el mateix consell plenari es va aprovar fer una aportació municipal de 300.000 euros per al projecte d’un nou centre que s’ubicarà al barri de Bonavista per a persones amb discapacitat intel· lectual de la Fundació La Muntanyeta, entitat gestionada per la Xarxa Santa Tecla. Amb aquesta aportació municipal, «es fa un pas important perquè vegi la llum un projecte de gran interès social i general», va explicar el conseller de Territori, Nacho García, amb motiu de l’aprovació. Redacció

Dilluns 20 de novembre de 2023

La Tabacalera acollirà un nou espai de treball de RTVE Serveis L’Ajuntament de Tarragona va aprovar divendres al Consell Plenari una resolució per a la concessió de l’espai d’un espai de 265,65 m² de la tercera planta del Magatzem 2 de la finca municipal, La Tabacalera, a la Corporació de Ràdiotelevisió Espanyola (CRTVE). Concretament, a l’edifici públic s’hi implantarà una Unitat Informativa. Aquest acord permetrà l’ús de l’espai esmentat anteriorment per part de Ràdiotelevisió Espanyola mitjançant adjudicació directa durant un període de 20 anys i amb una retribució anual a l’Ajuntament de 25.307 euros. En els pròxims mesos RTVE presentarà el projecte tècnic de les obres i instal·lacions de la Tabacalera i haurà de presentar el 3% del valor del domini públic i al pressupost de les obres, requisits indispensables per a la materialització de l’acord. El tinent d’alcalde i coordinador de l’Àrea de Territori i Patrimoni, Nacho García Latorre, va portar al Consell Plenari la proposta d’aprovació d’aquesta resolució després d’haver aconseguit un suport majoritari a la Comissió Informativa i de Seguiment de Territori i Patrimoni celebrada el 8 de novembre per tractar aquesta concessió, considerada oportuna i convenient per la majoria dels grups de la cambra. Redacció

3

Educació La rambla de Ponent es va transformar en un pati enorme per celebrar la segona trobada d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Tarragona

Pares i fills juguen per reivindicar l’entorn educatiu

L

a rambla de Ponent es va de caminar sobre la neu, ho feia sobre transformar en un enorme l’asfalt. «He guanyat!», exclamava un pati ahir al matí per celebrar nen a l’altra banda del carrer en arrila segona trobada d’Associa- bar a la meta d’una cursa de sacs.

La trobada es va aprofitar també cions de Famílies d’Alumnes de Tarragona. Les diferents agrupacions dels per llegir un manifest per posar en vacentres d’arreu de la ciutat van omplir lor el paper de les AFAs d’arreu de la de paradetes el carrer per gaudir d’un ciutat. «Volem crear una consciència matí de tardor dedicat als més petits escolar col·lectiva perquè tenim els nostres drets, però també els nostres de casa.

Més d’una desena d’activitats, entre deures. Per això, tots els agents invojocs d’habilitats, conta contes o gim- lucrats en l’entorn educatiu s’hi han canes. Però les més repetides, i les més d’implicar», exposava el document.

El conseller d’Educació, Berni Álpopulars, eren els treballs manuals.

Per la rambla tot eren corredisses de varez, va recollir les demandes dels nens amunt i avall cridant. Però quan pares i mares i va mostrar la voluntat arribava l’hora de dibuixar o pintar, d’augmentar la inversió a les escoles es feia el silenci i els petits mostraven de cara a l’any vinent. «Com més exiel seu millor rostre de concentració. gents sou, millors ens feu», va dir l’edil Retallant núvols, pintant oueres o als voluntaris i les famílies aplegades.

A part, representants de les difeplats de paper, fent dibuixos o creant rents associacions de Tarpolseres. Fos quina fos la ragona van desplegar uns tasca, la mateixa imatge es cubs amb frases que defirepetia de paradeta en panien com voldrien que fos radeta: els infants absorts la comunitat educativa a en les seves creacions i, la ciutat. «Junts és millor», darrere, els seus pares ajuproclamava una. dant-los a fer-les realitat.

Però també hi havia lloc Reflex social per la competició. «Ara L’esdeveniment va ser un a la dreta!», deia un nen reflex de l’entorn social a la seva mare i els seus que envolta les escoles germans, tots pujats en de la ciutat, amb una uns esquís de fons geOriol Castro major presència i imgants que, en comptes

Imatges d’algunes de les activitats organitzades a la trobada. Gerard Martí

La imatge més repetida Els infants absorts en les seves creacions i els pares ajudant-los a fer-les realitat plicació de mares que no de pares.

També, la trobada va reflectir com els col·legis de Tarragona són multicul-

turals i acullen famílies provinents de diferents països. Un exemple era una de les activitats que consistia a fer un vaixell de paper on escriure-hi el nom en català, però també en àrab o en altres llegües. Pares i mares amb cultures diferents però reunits per un mateix objectiu: millorar l’entorn educatiu dels seus fills.

4

Dilluns 20 de novembre de 2023

Els experts reclamen usar l’hidrogen blau, sense esperar el verd

El CAT guanya el IV Premi Innovació i Sostenibilitat

Jornada L’objectiu de la Comissió Europea d’assolir la neutralitat climàtica el 2050 s’albira «molt difícil» ACN Experts i científics s’han mostrat partidaris de començar a fer servir ja hidrogen blau, d’origen fòssil, i no esperar millores tecnològiques que permetin un ús més massiu de l’hidrogen verd o procedent de fonts renovables. Míriam Díaz de los Bernardos, directora de la xarxa d’innovació en tecnologies de l’hidrogen renovable de Catalunya d’Eurecat, ha defensat aprofitar «la infraestructura existent» per obtenir un hidrogen blau, que té una petjada de carboni inferior que altres fonts d’energia i aplicar-lo «en sectors com la indústria petroquímica, si-

derúrgica, cimentera o en la mobilitat». Alhora, ha manifestat que veu «molt difícil» assolir l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.

Per obtenir hidrogen verd cal energia d’origen renovable com a matèria primera i aquest és un dels aspectes que en complica la producció.

L’hidrogen blau, en canvi, es pot aconseguir «a partir del reformat de gas natural» i després capturant-ne el CO2 que es genera durant el procés químic, detalla Díaz de Bernardos. En aquest sentit, defensa que amb les instal· lacions que hi ha ja en marxa en el sector industrial es po-

L’hidrogen d’origen fòssil –blau– té una petjada de carboni reduïda dria aconseguir aquest hidrogen blau amb certa facilitat i així cobrir la demanda. «No crec que haguem de ser tant puristes i fer servir sempre hidrogen verd», ha indicat.

Obstacles De tota manera, un dels obstacles que hi ha perquè iniciatives com la que proposen des d’Eurecat prosperin és que els fons Next Generation subvencionen aquells projectes que utilitzen hidrogen verd,

Imatge d’una de les presentacions fetes en el marc de la Setmana de l’Hidrogen, celebrada al Port de Tarragona. ACN

i exclouen els que fan servir fonts d’energia que no són 100% d’origen renovable, com l’hidrogen blau. Amb tot, hi ha experts que apunten que no serà fins el 2030 que l’hidrogen verd serà econòmicament més competitiu per la reducció del cost de les energies renovables i dels electrolitzadors que en permeten la generació. Aquest fre fa que l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2050 sigui molt llunyà. «És un objectiu

molt ambiciós. No hi arribarem. Encara hi ha molt camí per recórrer», ha reconegut la científica.

Mentrestant, des d’Eurecat i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya s’impulsen projectes per fomentar l’economia de l’hidrogen a diferents nivells.

Aquesta setmana, per exemple, al Port de Tarragona s’ha organitzat la ‘Setmana de l’hidrogen’, que ha acollit experts sobre el futur d’aquest vector energètic.

Empresa El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona ha entregat el IV Premi Innovació i Sostenibilitat al Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

L’encarregat de recollir el guardó va ser el president del CAT, Joan Alginet, qui va agrair el reconeixement als seus organitzadors. Alginet va manifestar que «és un honor que els professionals de l’enginyeria valorin la constant inversió del CAT per reduir al mínim l’impacte ambiental en el procés de captació, tractament i distribució de l’aigua, així com l’ambició del Consorci per ser un referent en innovació». El Col·legi ha guardonat el Consorci per les seves línies estratègiques en matèria de sostenibilitat. Entre elles, la implantació del Sistema Automàtic d’Operació i Optimització Energètica, que permet gestionar de forma intel·ligent la xarxa hidràulica. Redacció

LES XINXES ...............................................................

• Què són les xinxes?

Les xinxes són insectes petits, sense ales i d’un color rogencterrós, que piquen els humans i els animals per alimentar-se de la seva sang. No està comprovat que transmetin malalties a les persones. L’interès sanitari es limita a les molèsties que poden ocasionar les seves picades.

L’espècie que acostuma a trobar-se a l’interior dels habitatges és l’anomenada Cimex lectularius, coneguda com a xinxa dels llits perquè s’acostuma a amagar en els dormitoris, fonamentalment en els matalassos i entre els llençols.

En el nostre país són abundants en els mesos càlids o en les vivendes caldejades al llarg de tot l’any, especialment en allotjaments amb un gran moviment de persones, com ara els hotels, els albergs o les residències.

• Picades Les xinxes piquen les persones a l’interior de les vivendes fonamentalment a la nit mentre dormen i especialment en les zones que la roba o els llençols no cobreixen, principalment la cara, el coll, l’espatlla, els braços i les mans.

Les picades de les xinxes inicialment poden passar inadvertides. Acostumen a presentar-se com a àrees lleugerament inflades i vermelles, que poden donar picor i resultar irritants, distribuïdes tant aleatòriament com en línia recta. Algunes persones poden presentar una reacció al·lèrgica i experimentar marques més àmplies i d’inflor dolorosa, entre altres.

• Eviteu rascar l’àrea de la picada per no infectar-la.

• Podeu aplicar una compresa de gel o gel embolicat en un drap a l’àrea de la picada per disminuir la picor i la inflamació.

• En cas d’infecció o complicacions, consulteu al vostre centre sanitari de referència.

En la majoria de casos, les picades poden ser molestes però no comporten majors complicacions.

• On es poden trobar?

El dia el passen refugiades, paint la sang ingerida i fent la posta dels ous i deixant les seves defecacions, en tota mena d’escletxes o fissures del sòl, parets, portes i mobles o en els plecs del tapissat dels mobles, bufadures dels empaperats de les habitacions, fonamentalment dels dormitoris, així com entre els matalassos i en les robes del llit.

Arribada la nit i la foscor, i estimulades per la calor i pel diòxid de carboni dels dorments, les xinxes surten i solen picar.

Les xinxes poden introduir-se en un edifici o passar d’un habitatge a un altre amb facilitat a través del transport de mobles, equipatge, matalassos, roba, caixes o qualsevol estri domèstic.

• Com detectar-les?

Què cal fer amb les picades? cal actuar, en general, com amb una picada de mosquits. Les mesures a seguir són:

Si sospiteu que a la vostra llar hi ha xinxes, inspeccioneu amb atenció els llocs on poden refugiar-se, amb l’ajuda d’una llanterna i una lupa. L’aparició d’exosquelets de xinxes després de la muda, de taques de sang oxidada que corresponen als seus excrements, i una olor dolça d’humitat, ens poden revelar la presència.

• Renteu la zona afectada amb aigua i sabó.

• Remulleu la pell en lloc de fregar-la, i eixugueu-la.

• Tracteu de mantenir la zona neta i seca fins que disminueixi la irritació.

La troballa de les xinxes es fonamenta en l’observació de les seves excretes al voltant dels llocs de repòs i en les característiques lesions sofertes pels habitants dels locals on estan presents.

• Mesures de control En cas de detectar-ne, cal actuar amb rapidesa i confirmar que són xinxes. La seva presència pot ser controlada mitjançant l’ús d’insecticides en forma d’aerosols, que han d’aplicar-se selectivament en llocs on s’observin indicis d’un possible refugi de xinxes.

Es recomana recórrer a una empresa autoritzada de control de plagues la qual disposa de professionals capacitats per poder diagnosticar l’origen de la plaga, així com per realitzar el control escaient de manera eficaç i segura. Podeu consultar el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides de Catalunya (ROESP) on trobareu totes les empreses autoritzades per realitzar aquests serveis.

Algunes mesures de control que podem aplicar són: • Eliminació de les escletxes de parets i fusta de mobles, segellant les petites àrees de possible amagatall.

• Netejar i passar l’aspiradora regularment.

• Rentar la roba a 60 ºC durant 20 minuts.

• Assecar la roba a l’assecadora en cicle calent (50 ºC) durant almenys 30 minuts.

• Congelar la roba dins una bossa segellada al congelador d’un frigorífic domèstic estàndard amb una temperatura mínima de -18 °C durant 3-4 dies.

• Utilitzar netejadors a vapor: a uns 55 ºC amb difusor per evitar la dispersió de les xinxes.

• Segellar dins d’una bossa de plàstic o d’un contenidor, durant un any, els objectes infes tats que no es poden tractar.

• Mesures preventives Per evitar l’entrada i proliferació de xinxes cal: • Mantenir una bona higiene domèstica.

• Utilitzar fundes protectores per cobrir els matalassos.

• Mantenir la casa ordenada i passar l’aspiradora regularment.

• En cas que adquiriu mobles de segona mà, inspeccioneu-los i desinfecteu-los amb cura abans d’endur-vos-els a casa. Eviteu recollir mobles del carrer.

• Quan viatgeu, podeu prendre algunes precaucions: o Reviseu els matalassos de l’allotjament i els suports dels llits a la cerca de xinxes. o Eviteu deixar la maleta sobre el llit o al terra; deixeu-la tancada a sobre del suport específic per a l’equipatge. o Pengeu la roba en lloc de col·locar-la en calaixos. o Després de viatjar, reviseu l’equipatge abans d’introduir-lo a la llar, no el poseu sobre el llit i buideu la roba directament dins la rentadora. Renteu i assequeu les peces en l’ajust més calent. Si no podeu rentar la roba immediatament, guardeu-la en una bossa de plàstic hermèticament tancada fins que es pugui rentar.

I recordi: Davant de qualsevol dubte consulti al seu metge o farmacèutic BIBLIOGRAFIA DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA. Xinxes?. [En línia]. Barcelona <https://canalsalut. gencat.cat/ca/salut-a-z/x/xinxes/> [Consulta: 13 novembre de 2023] SALUT PÚBLICA.DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Xinxa dels llits. [En línia]. Barcelona <https://www.diba.cat/web/ salutpublica/-/xinxa-dels-llits> [Consulta: 13 novembre de 2023]

Dilluns 20 de novembre de 2023

5

6

Dilluns 20 de novembre de 2023

Gairebé 2.000 persones van assistir a la Fira de l’Ocupació Ocupació Va comptar amb la presència de 50 empreses de diferents sectors Sàtira i vermuts a la Farra dels Bisbots Societat

La plaça del Rei va acollir ahir la primera Farra dels Bisbots, una trobada de bisbes satírics organitzada per la Colla la Bóta. Durant la jornada, es va celebrar un vermut popular amenitzat per discjòqueis. Redacció/Gerard Martí

Redacció Prop de 2.000 persones van assistir a la Fira de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona el passat dijous en cerca de feina. L’esdeveniment, que va tenir lloc al Refugi 1 del Moll de Costa, de 9.30 a 14 hores, va comptar amb la presència de 50 empreses de sectors i àmbits diferents, les quals esperaven poder trobar els perfils professionals que precisen a la seva companyia. «Estem molt satisfets per l’excel·lent resposta. Tant és així, que en aquesta edició hem hagut de limitar el nombre d’empreses participants atès l’aforament de l’espai», explicava Josep Oriol Fernández, director de les Fires de l’Ocupació de la Cambra de Tarragona, qui afegia que han hagut de regular l’afluència de visitants.

La fórmula d’aquestes fi-

Francisco Javier Claver, Eduardo Sañudo, Saül Garreta i Montse Adan durant la inauguració. Cedida

Tarragona acollirà el 14 de març la primera de les Fires de l’Ocupació del 2024

res, que la Cambra organitza també a altres indrets de la demarcació, és ben senzilla: posar en contacte a persones que busquen feina amb empreses que necessiten con-

tractar. Això es fa tot ideant un entorn pensat per afavorir la interrelació entre les parts.

El 14 de març tindrà lloc la primera de les Fires de l’Ocupació del 2024 a Tarragona.

L’ATM DEL CAMP DE TARRAGONA INICIA EL PROCÉS PARTICIPATIU PER A LA REDACCIÓ DEL PLA DIRECTOR DE MOBILITAT - És el document que ha de definir les actuacions per assolir la sostenibilitat, la seguretat o l’equitat en la mobilitat del territori - Unes 300 persones, entre usuaris, tècnics o experts universitaris, formaran part de les sessions de participació Durant aquest novembre, l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona (ATM), realitza el procés de participació que ajudarà a redactar el Pla director de mobilitat del Camp de Tarragona (pdM). El pdM definirà les accions per a planificar la mobilitat de les persones i les mercaderies en aquest àmbit geogràfic entre els anys 2025 i 2030.

Els reptes passen per combatre l’emergència climàtica a partir d’un model sostenible, segur i inclusiu

que promogui l’ús del transport públic i dels mo des actius, com caminar o la bicicleta, i que al mateix temps garanteixi a tothom el dret a desplaçar-se, visqui on visqui. El pdM també permetrà dissenyar el mapa del transport públic i la gestió de la mobilitat en el context de les infraestructures que es posaran en funcionament durant els pròxims anys al Camp de Tarragona, com ara el tramvia, la nova estació central intermodal o la nova estació de Bellissens.

Taules de participació Els dies 28, 29 i 30 de novembre tindran lloc un total de 5 taules de participació al Teatret del Serrallo. Està previst que participin unes 300 persones entre tècnics de l’administració pública, experts en l’àmbit universitari, membres del teixit associatiu, empreses, entitats

vinculades a la mobilitat o col·legis professionals, entre d’altres.

Les taules debatran i reflexionaran sobre diversos eixos, com ara la intermodalitat, la seguretat viària, el vehicle privat, la bicicleta i els vehicles de mobilitat personal (VPM), el transport públic, la mobilitat turística, la mobilitat col·laborativa o l’anar a peu.

traran en la diagnosi de cada eix, l’establiment dels objectius i dels indicadors, la formulació de propostes, l’anàlisi dels costos i la realització d’enquestes de mobilitat. Es preveu que el Pla estigui aprovat el desembre de 2025.

Complementàriament, amb l’objectiu de fomentar la participació de la ciutadania, s’ha obert el portal https:// participa.gencat.cat/processes/pdmcamptarragona, a través del qual es podran fer propostes.

Durant el 2024, i arran dels resultats del procés participatiu, els treballs que es duran a terme se cen-

PARTICIPA: https://participa.gencat.cat/ processes/pdmcamptarragona

Dilluns 20 de novembre de 2023

L’Ajuntament treballarà per mantenir les 120 places de l’ICASS Societat

L’Ajuntament de Reus instarà el Govern de la Generalitat a mantenir les 120 places públiques de la Residència de Gent Gran.

Així s’aprovà en el ple de divendres, després que tots els grups municipals votessin a favor d’una proposta, presentada per la CUP, per suspendre el tancament del centre assistencial. L’executiu municipal detallà que ja s’està treballant per trobar una solució i que aquesta implicaria rehabilitar l’edifici actual o traslladar el conjunt d’usuaris i plantilla a un altre immoble. Paral· lelament, prop de 200 persones van completar una mobilització que anà des de la residència fins a les portes del Palau Municipal.

La principal demanda del document presentat per la CUP era aturar el tancament del casal, així com la recol· locació dels usuaris a altres equipaments, fins que no arribi l’informe tècnic que justifiqui les deficiències estructurals de l’immoble.

En cas que les inspeccions acabin corroborant el tancament, des del grup municipal proposen estudiar la possibilitat de rehabilitar la construcció sense necessitat d’aturar el servei. En cas que no fos possible, el partit reclama que «es depurin responsabilitats» sobre les inspeccions que s’han anat fent i que «no evidencien cap incidència greu». ACN

7

La nova compra col·lectiva d’energia als polígons dobla els punts adherits Energia S’han passat de les 20 naus de la primera convocatòria de l’APIR, el 2020, a una quarantena Sergi Peralta Moreno La segona convocatòria de l’Associació d’Empresaris i Propietaris dels Polígons Industrials de Reus (APIR) per a la compra col·lectiva d’energia ja ha doblat els punts de subministrament adherits respecte al precedent establert el 2020. De la vintena de plantes de la primera licitació s’ha passat a gairebé 40 en un concurs públic que es vol que tingui una vigència d’un any, fins al 30 de novembre del 2024. El projecte s’ha preparat per aconseguir condicions més competitives arran del volum d’energia sumat, que supera els 2 gigawatts per hora a l’any.

Les bases de la convocatòria estableixen que el 100% de l’energia que se subministri ha de ser verda, és a dir, provinent de fonts renovables; que el preu ha de ser fix per a les tarifes de baixa tensió, 2.0TD i 3.0TD i que les característiques s’han de mantenir durant un període de dotze mesos –en concret, es planteja que sigui entre l’1 de desembre del 2023 i el 30 de novembre del 2024–. En tractar-se d’una licitació, el contracte s’adjudicarà a l’empresa comercialitzadora que presenti la millor oferta. L’APIR calcula que el valor que es pactarà

L’apunt

El premi gros just abans de la crisi energètica Amb la primera convocatòria, als socis de l’APIR els va tocar «la loteria», en paraules de Ferré. En entrar en vigor el contracte a finals del 2020, i tenir una duració de dos anys, les empreses no van patir l’increment del preu de l’energia dels mesos següents. «Ens vam estalviar molts diners», reconeix Ferré.

L’APIR anima els empresaris dels polígons a unir-se al projecte per obtenir preus més competitius. Gerard Martí

L’adjudicatària s’ha de comprometre a què el 100% de l’energia sigui verda millorarà, aproximadament, en un 8% el preu de sortida.

Totes les operacions es completaran davant de notari per

assegurar la validesa i transparència de la subhasta.

El president de l’associació, Vicenç Ferré, detalla que, amb aquesta iniciativa, que té per objectiu «aconseguir un bon preu», els socis podran fer un pressupost de la despesa energètica, atès que, «més o menys, pots preveure el consum», i tindran la garan-

tia «que durant un any pagaran allò», sense dependre de la fluctuació dels preus indexats ni de factors externs, tot i que apunta que, avui dia, «no estem en el pitjor moment» i que l’escenari «no és tan dramàtic» com en els últims anys. Així mateix, valora que el fet que el 100% de l’energia sigui verda aporta un «valor

afegit» i demostra el «compromís amb la sostenibilitat» de les empreses dels polígons.

Ferré afegeix que és un projecte que «no només afavoreix les naus de dintre de Reus», sinó que si una companyia té plantes a altres municipis, també pot adherir-les a la licitació. Per tant, cada empresa pot representar diversos punts de subministrament. Ja fa més d’un any que l’APIR treballava per a obrir la segona convocatòria, però, fins ara, les comercialitzadores havien estat reticents a tornar a donar preus fixos.

8

Dilluns 20 de novembre de 2023

El Banc dels Aliments segueix la cerca d’un nou magatzem Entitats Treballa per anul·lar la sentència judicial que l’obliga a abandonar l’actual Sergi Peralta Moreno La continuïtat del Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona a la seu del carrer de l’Escultor Rocamora no està garantida. El director de l’entitat, Manuel de la Calzada, detalla que un advocat està treballant per «anul·lar la sentència del jutge» que els ordenava abandonar el magatzem, després que una entitat bancària vengués, fa uns anys, diverses propietats, essent afectada part del rebost, decisió aturada temporalment en demostrar que formava part del Banc dels Aliments i no d’una organització amb ànim de lucre.

Paral·lelament, l’entitat manté converses amb les administracions públiques per trobar una solució conjunta al problema. En concret, busca «un magatzem de, com a mínim, 1.300 metres quadrats (m2) i amb cambra de fred i de congelats», informa de la Calzada, qui recorda que les instal·lacions actuals són antigues i que ja s’havia posat sobre la taula la necessitat de traslladar-se.

D’altra banda, el director

Una representació de la plantilla va portar pancartes. CGT Reus

La vaga indefinida del 112 es dona a conèixer al bell mig de la plaça del Mercadal Laboral Amb l’aturada, la plantilla exigeix la internalització del servei i millores laborals Sergi Peralta Moreno

La seu del Banc dels Aliments a la demarcació es troba al carrer de l’Escultor Rocamora. Gerard Martí

Busca un espai de, com a mínim, 1.300 m2, amb cambres de fred i de congelats del magatzem explica que, avui dia, ajuden 37.000 persones i que, pel que fa a la recaptació d’aliments, la situació

«ja no és crítica» i que enrere han quedat els mesos de febrer, març o abril «en què estàvem gairebé a zero». La reacció de l’entitat ha passat per l’espigolament –l’aprofitament dels productes que han quedat al camp després de la collita– i la compra directa, arran de la disminució dels donatius de la Unió Europea i

l’optimització dels processos productius, factor que, de retruc, ha significat una notòria reducció de les aportacions fetes per proveïdors del món alimentari. «Voldríem que les administracions públiques ens poguessin subvencionar per a comprar una mica d’aliment, perquè sempre ens fa falta», conclou de la Calzada.

La vaga indefinida dels treballadors del 112 a Reus va arribar dissabte a la plaça del Mercadal, per donar a conèixer «la situació precària i privatitzada» del servei del telèfon d’emergències, segons CGT. Cal recordar que la vaga va començar l’11 d’agost i que es convoca els caps de setmana. En concret, la plantilla demana la internalització del servei per part de la Generalitat de Catalunya, la contractació de més personal, la reducció de la jornada

Gestió Jurídica

laboral màxima, l’elaboració d’un conveni propi –en l’actualitat, es regeixen pel de telemàrqueting– i un augment dels plusos de nocturnitat i llengües. El comitè d’empresa del 112 assenyala que la falta de personal i les condicions laborals –la major part de la plantilla està a jornada parcial– provoca que es perdin trucades, motiu pel qual ja s’ha sancionat en repetides ocasions la concessionària del 112, Serveo; així com estrès en la plantilla. «Salvar vides no és un negoci», conclou CGT en un comunicat.

EDICTE

El Ple de l’Ajuntament de Reus, en la sessió ordinària de data 17 de novembre de 2023, ha acordat l’aprovació provisional de la modificació de l’ordenança número 24 reguladora de les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari pels serveis de subministrament d’aigua potable, dels serveis de clavegueram i altres serveis vinculats.

De conformitat amb el que disposa l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de Bases del Règim Local, es sotmet a informació pública l’esmentat acord, així com tot l’expedient de l’Ordenança, per un termini de trenta dies hàbils a comptar des del dia següent a la data d’inserció d’aquest Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que els interessats legítims puguin examinar l’expedient, i presentar, si s’escau, les al·legacions i les reclamacions que considerin oportunes.

En el cas que no hi hagi hagut al·legacions, l’acord d’aprovació provisional esdevindrà definitiu sense necessitat d’ulterior pronunciament plenari.

Durant aquest període, l’expedient es troba disponible, per a la seva consulta, a la seu electrònica municipal de l’Ajuntament de Reus, a l’espai anomenat “expo-sició pública”, accedint a través de l’enllaç https://seu.reus.cat/seu/informacioPublicaAnunciPublic/categories .

Així mateix, aquelles persones que no disposin dels mitjans electrònics necessa-ris i no es trobin obligats a relacionar-se electrònicament amb l’Ajuntament de Reus, per a poder consultar presencialment el contingut d’aquest expedient, acudint a les dependències del departament responsable de l’expedient. Per a fer-ho, hauran de demanar cita prèvia, escrivint un correu electrònic a l’adreça rendes@reus.cat, o bé trucant al telèfon 977 010 018.

Reus, 17 de novembre de 2023.

El secretari general, Jaume Renyer i Alimbau.

Renovables

Impulsant la transició verda

10 Dilluns 20 de novembre de 2023

energies renovables DADES

Les renovables produeixen més de la meitat de l’electricitat generada a l’Estat Les dades oficials de Red Eléctrica indiquen que el 50,7% del mix energètic produït a Espanya va ser renovable

U

Anna Ferran

n punt d’inflexió en la producció d’energia renovable. 2023 està cridat a marcar un abans i un després en la producció energètica del conjunt de l’Estat. Les previsions de Red Eléctrica calculen que de cara a finals d’any la meitat de l’electricitat generada al territori espanyol serà renovable. I concretament, les seves previsions indiquen que un 42% del total provindrà del tàndem eòlica i solar. Les dades oficials de tancament del passat mes d’octubre confirmen aquestes previsions. I és que el 50,7% de l’electricitat produïda a Espanya va ser d’origen renovable.

En total, el conjunt d’opcions renovables (eòlica, solar fotovoltaica, solar tèrmica, hidràulica, hidroeòlica, residus renovables), van aportar 10.609 GWh. Aquesta xifra suposa un 25,5% més de producció renovable si es compara amb les dades del mateix període de 2022. A tot això, cal sumar-hi que, si se li afegeixen altres tecnologies que no emeten CO2 equivalent, la producció elèctrica sense emissions va ascendir al 69,8% del total el passat octubre.

Lideratge de l’eòlica

L’energia eòlica és la responsable d’aquestes bones xifres en matèria de producció energètica renovable. Aquesta tecnologia va agrupar el 28,1% de

en detall

La fotovoltaica ja ha superat els registres de 2022

L’any passat, la solar fotovoltaica es va convertir en la tercera font energètica de l’Estat en potència instal·lada.

quota d’energia produïda, situant-se com la modalitat líder del mix energètic espanyol. En total, va aportar 5.888 GWh, cosa que suposa un 15,4% més respecte a l’octubre de 2022.

Aquestes bones xifres inclouen alguns rècords en la generació eòlica, gràcies als forts vents que van afectar el conjunt de la Península en el darrer mes. Així doncs, el 20 d’octubre es va registrar la màxima quota diària de pro-

ducció renovable. En total, el 70,5% de la renovable generada a l’Estat va provindre dels aerogeneradors. Aquesta fita, però, es va superar fa uns dies, ja dins del mes de novembre. I és el dia 3 del mes actual, l’eòlica va produir el 73,3% del total renovable d’aquella jornada.

A tot això, cal sumar-hi que el 26 d’octubre, l’eòlica va arribar al seu màxim de contribució al mix diari de producció elèctrica d’Espanya, aportant

FREEPIK

mateix període de l’any anterior, la fotovoltaica ha crescut un 26,7%. Cal desL’eòlica va batre tacar que el 2022 Solar a l’alça També és des- un nou rècord i el es van sumar 4,5 tacable el paper 26 d’octubre va GW de fotovolde la solar fo- aportar el 54% del taica al parc genetovoltaica en el espanyol, total de l’energia rador mix energètic. El convertint-se en generada passat d’octubre la tercera font va generar 2.566 energètica del GWh, cosa que suposa el 12,3% rànquing en potència instal· de l’electricitat produïda a l’Es- lada, només pel darrere de l’eòtat Si fa la comparativa amb el lica i del cicle combinat. el 54% del total de l’energia elèctrica generada aquell dia.

La revolució de la foto· voltaica és un fet que es constata fita rere fita que aconsegueix aquesta tec· nologia per a la producció d’electricitat. El passat 6 de setembre, assolia els 27.968 GWh generats, des de principis d’any. Aques· ta xifra va suposar sumar amb poc més de 8 mesos la mateixa electricitat que en tot el 2022, segons da· des de Red Eléctrica. Amb aquesta xifra, la fotovol· taica batia la seva pròpia marca històrica de pro· ducció anual i tres mesos abans de tancar l’any es constatava que 2023 seria l’any amb més energia so· lar fotovoltaica produïda de la història de l’Estat espanyol. Les condicions meteorològiques favora· bles i la potència instal· lada –que va en augment– són els dos factors que expliquen el creixement que ha experimentat. Així mateix, des de Red Eléc· trica destaquen que en di· verses jornades de juliol i agost, la solar va englobar més del 20% de l’electrici· tat produïda.

Dilluns 20 de novembre de 2023

energies renovables SOSTENIBILITAT

da al mercat elèctric (habitualment es desaconsella a les comunitats de veïns, perquè és més complexa) o si es vol una compensació en la factura de la llum amb forma de descompte en el rebut energètic.

L’autoconsum compartit, l’alternativa per als blocs de pisos i les comunitats de veïns

Abast de la instal·lació

La legislació actual permet que diverses unitats de consum comparteixin l’energia provinent d’una mateixa instal·lació

M

Anna Ferran

olt es parla de fer el salt cap a l’autoconsum.

Reportatges, entrevistes i una gran quantitat de missatges publicitaris que parlen sobre els beneficis de començar a produir la nostra pròpia energia. En tots els casos, sempre es posa com a exemple l’estalvi que comporta instal·lar plaques solars fotovoltaiques en una casa unifamiliar. Les imatges que ho il·lustren també són de cases independents. Ara bé, què podem fer aquelles desenes

de milers de persones que vivim en un bloc de pisos amb un bon grapat de veïns, més o menys ben avinguts, compartint espais comuns?

Sembla lògic pensar que l’autoconsum no sigui una opció per a nosaltres, però el cert és que existeix una alternativa pensada especialment per a les comunitats de veïns: l’autoconsum compartit. Aquesta alternativa, que està regulada pel Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, permet que blocs de pisos, però també polígons industrials o comunitats energètiques puguin aprofitar els

beneficis de l’autoconsum, malgrat no estar establerts en una unitat de consum aïllada.

En el cas dels blocs de pisos, caldria fer una instal·lació fotovoltaica a la coberta o en qualsevol espai que estigui a menys de 500 metres, sempre que la instal·lació i els consumidors estiguin recollits en un mateix cadastre. Així mateix, el 75% dels veïns de la comunitat hauran d’estar d’acord a l’hora de fer el pas i hauran d’establir, mitjançant un acord, quin serà el seu funcionament.

Igual com passa en les instal· lacions de propietaris indivi-

11

El 75% dels veïns de la comunitat han d’estar d’acord amb el projecte.

duals, caldrà escollir si es vol un autoconsum compartit sense excedents, amb un sistema que evita produir més energia de la necessària o si, per contra,

ACN

es prefereix una instal·lació amb excedents. En aquest cas, caldrà fer una nova elecció i decidir si tota l’energia que es bolqui a la xarxa vol ser venu-

Aquesta, però, no és l’única decisió que les comunitats que vulguin apostar per l’autoconsum hauran de fer. I és que hauran d’escollir la magnitud de la instal·lació. L’opció més senzilla és fer una instal· lació que cobreixi la demanda d’energia dels espais comuns, és a dir, dels que són de tota la comunitat: il·luminació de vestíbul i passadissos, ascensor, aparcament, zones enjardinades, piscina.

Ara bé, hi ha qui no es conforma amb això i vol notar un estalvi directe en el consum de la seva llar. En aquest cas, s’hauria d’optar per una instal· lació més gran que també pogués cobrir les necessitats elèctriques dels veïns dins de casa seva, sigui total o parcialment.

Ara bé, hi ha comunitats que aposten per un model flexible i permeten que els veïns puguin entrar o sortir de l’autoconsum quan ells considerin.

12 Dilluns 20 de novembre de 2023

energies renovables A FONS

L’hidrogen verd, catalitzador de la innovació i la transició verda del territori La setmana passada Tarragona va acollir la primera edició de la Catalunya Hydrogen Week

E

Anna Ferran

picentre de l’hidrogen verd. Tarragona va convertir-se la setmana passada en la capital catalana d’aquest nou vector energètic.

La Catalunya Hydrogen Week va agrupar diverses jornades, conferències i trobades de networking amb l’objectiu de reunir als principals experts del sector i posar en comú avenços i reptes existents en matèria d’hidrogen verd des de múltiples perspectives, com ara, la producció, la logística, l’estratègia, la innovació o les aliances publicoprivades.

El Port de Tarragona va ser el teló de fons d’aquesta iniciativa inèdita fins ara al conjunt de Catalunya. I, de fet, va ser un acte organitzat per l’Autoritat Portuària, l’encarregat de donar el tret de sortida a la Catalunya Hydrogen Week.

La setena edició del Med Hub Day, una trobada d’experts en logística portuària de productes químics i petroquímics, va posar el focus en els reptes i oportunitats dels ports com a nodes logístics per a facilitar la transició verda. En aquesta línia, la cita va servir per a reforçar la idea que els ports viuran un procés de transformació per a acollir el transport i emmagatzematge de productes energètics alternatius. I la

relacionada amb el pol químic tarragoní. L’àrea de Tarragona és la consumidora més gran d’hidrogen de tot l’Estat i ho és justament per l’activitat que es deriva del pol químic. De fet, l’AEQT va participar en la taula rodona sobre la transició energètica de les indústries energèticament intensives. La directora de la patronal química, Maria Mas, remarcava la necessitat de «garantir seguretat jurídica per a continuar descarbonitzant l’activitat del sector». I afegia que «l’AEQT té previst multiplica per tres el consum elèctric actual el 2030 i per sis el 2050. Sense una normativa clara que eviti regulacions diferencials no serem competitius».

Accelerar el ritme

El Tinglado 1 del Moll de Costa va acollir les diverses xerrades, presentacions i taules rodones organitzades.

infraestructura tarragonina va aprofitar per a posicionar-se com a futur hub al Mediterrani d’aquesta mena de productes.

Aquesta idea es va poder comprovar al cap d’uns dies, en el marc del Fòrum 2023 de Projectes Vall H2CAT. Aquesta cita va servir per presentar diversos projectes impulsats al territori vinculats amb l’hidrogen verd. Una de les iniciatives que es va presentar és la de la companyia European Energy.

L’empresa, amb seu a Roda de

Berà, va explicar que ja disposa dels terrenys per a construir una planta de producció de metanol a la localitat i ara està cercant finançament. Així mateix, aquesta companyia va assegurar que contemplava l’oportunitat d’exportar el metanol produït a través del Port.

La química, clau

El d’European Energy, però, no va ser l’únic projecte que es va presentar en el Fòrum. Repsol va explicar que està treballant

CEDIDA

per posar en mar- Es van presentar Metálicos, per la xa l’electrolitzaseva part va preprojectes dor més gran de sentar el seu proinnovadors com jecte d’hidrogen l’Estat, que cobrirà les necessitats verd orientat a la una planta de d’hidrogen verd metanol o una mobilitat, amb la del clúster químic d’una esestació d’hidrogen creació tació d’hidrogen. de Tarragona.

Ja disposa dels Per la seva part, l’empresa Innovyn, l’operado- terrenys, té finançament púra d’electrolitzadors més gran blic i està a l’espera dels permid’Europa i membre de l’AEQT, sos per a engegar els treballs.

Molts dels projectes i de la va presentar un projecte local que està aturat mentre es bus- innovació vinculada a l’hiquen futurs clients. Carburos drogen verd està estretament

Les diverses activitats programades van coincidir en el fet que el territori té moltes opcions per a ser un referent. El director general de la gasista Messer Iberica, Rubén Folgado, assegurava que «hi ha unes condicions i oportunitats extraordinàries. A Messer tenim equips a tot el món per impulsar la recerca i el coneixement i Tarragona té tots els ingredients per ser un pol de referència i innovació internacional».

Malgrat reunir tot el necessari, la directora de la Xarxa H2CAT, Míriam Díaz de los Bernardos, recordava que «la innovació necessita temps i assolir la neutralitat climàtica el 2050 és un procés urgent». I igual d’urgent és per a l’expert en renovables Jaume Morron accelerar el desenvolupament de les renovables. Morron constatava que Catalunya està a «la cua d’Europa i de l’Estat» i defensava que el model a seguir és el d’Escòcia, que en vuit anys ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu, fins a cobrir un 112% de la seva demanda elèctrica amb renovables.

Dilluns 20 de novembre de 2023

energies renovables FREDERIC ANDREU Fundador i director de SolarTradex

«Amb l’autoconsum estalviem i avancem cap a la transició energètica» El CEO de SolarTradex explica que es pot estalviar entre un 40 i un 85% en la factura elèctrica

L

Anna Ferran

’autoconsum és una aposta de present i, sobretot de futur. Així ho explica Frederic Andreu, soci fundador i director de Solartradex. Aquesta empresa pionera és una de les més recomanades a Catalunya en l’àmbit de l’energia fotovoltaica i les alternatives sostenibles per a impulsar la transició energètica.

—Què hem de fer si volem estalviar en la nostra factura de la llum?

—Primer hem de reduir els nostres consums. El quilowatt més barat és el que no es consumeix. Quan els hàgim reduït al màxim, si volem seguir estalviant una possibilitat és autoconsumir. Les instal·lacions d’autoconsum s’han abaratit molt. El preu de l’electricitat està altíssim. A més, encara hi ha ajudes disponibles. Tot

Andreu destaca que gestionen els projectes de forma integral.

plegat fa que l’autoconsum tingui tot el sentit, perquè estalviem i avancem cap a la transició energètica.

—Quines ajudes hi ha?

—La majoria d’ajuntaments ofereixen bonificacions de l’IBI del 50%

CEDIDA

entre 3 i 5 anys. A més, es pot desgravar a la declaració de la renda fins al 40% de la inversió si es demostra que hi ha un estalvi corresponent al 30% d’energia primària no renovable.

—Si decidim fer el salt cap a la foto-

voltaica, quins són passos?

—Posar-se en contacte amb alguna empresa catalana que es dediqui a això. És important assegurar-se que treballi bé i per fer-ho, es pot mirar les ressenyes que els clients deixen a Google. Ens demanaran informació dels nostres consums. Seguidament, faran un dimensionat de la instal·lació d’acord als consums i a la superfície de la teulada. Es fa el pressupost i un cop s’accepta comença la instal·lació. El muntatge triga entre un i tres dies i després ja comences a estalviar. Estem parlant d’estalvis entre el 40 i el 85%, si poses bateria.

—Amb bateries o sense, aquesta és una pregunta que es fa molta gent.

—Cert. Per fer el primer pas cap a l’autoconsum, la bateria no és necessària. Ara bé, dona molta més independència, ja que permet valoritzar

13

l’energia sobrant a un preu màxim.

La transició energètica va d’electrificar consums. Tots tindrem vehicles elèctrics i sistemes de climatització eficients i elèctrics, siguin bombes de calor o aerotèrmia. El nostre consum elèctric a casa augmentarà. Per això, l’autoconsum és una gran solució.

—Quines garanties comporta treballar amb Solartradex?

—Treballem amb molta vocació i devoció i es nota en el resultat. Hem viscut tota la història de l’autoconsum, des del 2010 fins ara. Vam fer la primera instal·lació d’autoconsum que es va fer a tot l’Estat, l’any 2012, en un petit restaurant de Mataró. Això mostra que tenim molt d’aprenentatge al darrere. Comptem amb una plantilla de 70 treballadors i oficines a Mataró i Tarragona. Gestionem els projectes de manera integral, tenim serveis d’enginyeria, instal·lació i tramitació propis, no subcontractem. A més, ens hem digitalitzat i ara posem a disposició dels clients una plataforma, que els permet saber en tot moment en quin punt es troba el seu projecte. Treballem amb fabricants top mundials. I, oferim una garantia addicional de tres anys, que se suma als dos que ja tenen. Estem tan segurs de la qualitat de les nostres instal·lacions que no ens importa incrementar la garantia.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

14 Dilluns 20 de novembre de 2023

energies renovables MOBILITAT

ESTUDI

Les emissions de CO2 s’haurien de reduir set vegades més ràpid Un estudi de PwC alerta que si no serà impossible limitarl’escalfament global a 1,5ºC

E

Redacció

l món s’està quedant molt per sota dels objectius per a garantir un futur climàtic segur i cal que multipliquem esforços per a limitar al màxim l’escalfament global. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Net Zero Economy Index 2023, que anualment elabora la consulta PwC. El treball revela que cal una taxa de descarbonització del 17,2% de mitjana anual per a limitar l’escalfament global a una pujada de l’1,5ºC respecte a l’era preindustrial. Això suposa una reducció set vegades superior a l’assolida l’any passat, que va ser del 2,5%, i 12 vegades més ràpida que la mitjana mundial de les dues últimes dècades (1,4%).

Des de l’any 2000, cap dels

Espanya va augmentar un 1,18% la intensitat de les emissions.

països del G-20 ha aconseguit una taxa de descarbonització superior a l’11% en un any. El nivell més alt el va assolir Regne Unit el 2014 amb un -10,9%.

«El nostre índex posa de ma-

WIRESTOCK

nifesta la creixent disparitat entre l’ambició mundial de fer front al canvi climàtic i la realitat», asseguren des de la consultora.

Espanya va augmentar la in-

tensitat de les seves emissions de carboni el 2022 un 1,18% respecte a l’any anterior–entesa com les emissions de diòxid de carboni generades per unitat de PIB–, xifra que va en el camí oposat a la tendència mundial, que va registrar una reducció de 2,5%. Malgrat això, encara se situa per sota de la mitjana mundial, sent a Espanya de 123tCO2/$mPIB i a escala mundial de 240 tCO2/$mPIB. L’estudi conclou que tots els països han d’esforçar-se més per reduir les seves emissions per a tractar de complir l’objectiu de l’IPCC –el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic– d’assolir una disminució de les emissions del 43% per a l’any 2030, cosa que suposa una reducció de la intensitat de carboni del 78% en menys de set anys.

Prorrogats els ajuts per a la mobilitat elèctrica del pla MOVES III El passat dimart el govern de l’Estat va aprovar allargar el programa fins al juliol de 2024

E

Redacció

ls ajuts per a incentivar la mobilitat elèctrica, coneguts com a pla MOVES III, es prorrogaran fins al pròxim 31 de juliol. Dimarts, el Consell de Ministres aprovava el Reial decret que permet allargar set mesos més la vigència d’aquesta iniciativa, que si no, s’hauria finalitzat en acabar l’any. Amb aquesta mesura, l’executiu busca cobrir el període estival de 2024, que és l’època de l’any en la qual es registra el pic anual de vendes d’automòbils.

El MOVES III és un dels principals programes d’ajuda del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), destinat a fomentar la compra de vehicles elèctrics i la instal· lació de punts de recàrrega.

Està dotat amb 1.200 milions

d’euros, després de sumar dues ampliacions pressupostàries pel gran nombre de sol·licituds rebudes. El PRTR establia com a meta assolir les 238.000 peticions d’ajuda per vehicles elèctrics i punts de recàrrega el 2023. A hores d’ara, l’objectiu està complert: hi ha més de 250.000 sol·licituds registrades i encara es disposa d’uns 290 milions per a continuar atenent la demanda.

L’objectiu final és que hi hagi 5,5 milions de vehicles circulant el 2030.

Cal destacar que en aquesta pròrroga s’han introduït alguns canvis en les bases reguladores del programa, per a donar compliment de la normativa europea. Amb tot, ni particulars, ni autònoms, ni comunitats de propietaris ni administracions públiques es veuran afectats pels canvis.

Dilluns 20 de novembre de 2023

energies renovables

15

INICIATIVA DESTACADa

Reus Energia ja proveeix d’energia verda l’Ajuntament de Reus El pressupost municipal pel 2024 inclou 1,4 milions d’euros per a l’impuls i consolidació del projecte Reus Energia

L

Redacció

’Ajuntament de Reus ja consumeix l’energia verda que generen les instal·lacions solars fotovoltaiques que gestiona l’elèctrica municipal, Reus Energia. Fa uns mesos, Reus Energia va resoldre tots els tràmits per convertir-se en comercialitzadora i, des de l’1 de novembre, subministra d’energia elèctrica a tots els edificis municipals i està completant la transició perquè també sigui així al conjunt de les empreses municipals.

La comercialitzadora, a més de generar energia de fonts pròpies amb instal·lacions solars fotovoltaiques ubicades en diversos edificis municipals, compra energia procedent de fonts renovables al mercat lliure amb l’objectiu de subministrar només energia verda a les instal·lacions municipals. Una fita important per avançar cap a una transició energètica i un canvi de model que recupera l’energia com a servei públic. «La posada en marxa de la comercialitzadora suposarà enguany un estalvi d’entre 80.000 i 90.000 euros per les arques municipals, una xifra que anirà augmentant amb el temps», ha explicat el regidor cap de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio.

L’energia verda i sostenible és una prioritat per aquest govern que ha quedat ben reflectida al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027 i en les inversions previstes en el pressupost de 2024. Una dotació pressupostària d’1,4 milions d’euros per a l’impuls i consolidació del projecte de Reus Energia.

L’escola La Vitxeta disposa de plaques solars des de l’any passat i de cara al 2024 s’ampliarà la instal·lació.

Per 2024 es preveu continuar augmentant la producció pròpia, amb la posada en funcionament de noves instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis municipals.

Instal·lacions municipals

Reus Energia va completar l’any passat la instal·lació de plaques solars a les escoles municipals Doctor Alberich i Casas, La Vitxeta, Intitut Esco-

la Pi del Burgar, Rubió Actualment, està La posada en i Ors, Isabel Besora i a molt avançada la licimarxa de la tació de les obres per l’IMFE Mas Carandell. comercialitzadora construir noves instal· A més, cal sumar-hi que també gestiona les suposarà enguany lacions a l’escola Rubió instal·lacions de la Bi- un estalvi de més i Ors, a Redessa Tecnoblioteca Central Xavier al Pavelló Olímde 80.000 euros parc, pic i el Mercat Central.

Amorós, el Gaudí Centre i les escoles Joan ReUnes obres que tenen bull, Rosa Sensat, Montsant, General un pressupost base de licitació de Prim i Teresa Miquel i Pàmies.

850.000 euros i que s’enllestiran du-

GERARD MARTÍ

rant el primer trimestre de 2024.

També de cara al pròxim any 2024 s’impulsarà la construcció d’almenys un parell de noves instal·lacions entre aquelles que ja compten amb el projecte d’instal·lació redactat, com és el cas de la Central de Recollida Pneumàtica, l’escola Mowgli i l’ampliació de les instal·lacions a les escoles La Vitxeta, Pi del Burgar i Isabel Besora.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

16 Dilluns 20 de novembre de 2023

energies renovables

FÈLIX LLOVELL Director de la Càtedra URV Fundación Repsol de Transició Energètica sobre Captura i Aprofitament de CO2

«Tarragona té moltes oportunitats per ser referent en descarbonització perquè és una necessitat global» La nova Càtedra URV - Fundació Repsol divulgarà els avenços en matèria de captura de CO2

S

Anna Ferran

eria possible eliminar l’excés de diòxid de carboni que hi ha a l’atmosfera i equilibrar els nostres patrons climàtics? Lluny de ser una idea forassenyada, són molts els científics que treballen en aquesta línia d’investigació.

La captura del CO2 jugarà un procés clau en el procés de descarbonització. I és que només amb renovables no n’hi ha prou. Així ho explica el professor de la Universitat Rovira i Virgili i director de la nova Càtedra que la universitat, amb el patrocini de la Fundación Repsol, han impulsat. El seu objectiu divulgar els avenços que la comunitat científica fa en un àmbit del qual Tarragona en pot ser pionera.

—Sense captura de CO2, podrem descarbonitzar-nos?

—És absolutament necessari treballar en aquesta direcció, però no és l’única. Les evidències científiques demostren que tenim un excés d’emissions. I aquest excés no és per causes naturals sinó per l’acció humana. L’objectiu és mantenir el benestar que hem assolit al llarg dels anys, sense destruir el planeta ni a nosaltres mateixos. Per aconseguir-ho, hem de modificar com produïm energia, buscant alternatives més sostenibles. També hem d’implementar tècniques que permetin reduir les emissions dels processos industrials actuals i hem de reduir les emissions d’allò que ja s’ha emès, és a dir, recuperar-les de l’atmosfera. La descarbonització necessita múltiples solucions.

—Quin grau de desenvolupament tenen les tecnologies de captura de diòxid de carboni?

—S’han de distingir dues àrees diferents. La primera és la captura en un focus industrial, que evita que les emissions de CO2 derivades d’una combustió vagin a l’atmosfera. Existeixen

Llovell explica que el diòxid de carboni que es captura es pot emmagatzemar o bé es pot utilitzar com a matèria primera alternativa.

diverses tecnologies que ho permeten. Són força eficients i tenen un grau de maduresa tecnològica acceptable. De fet, ja es troben implementades en moltes indústries. Així i tot, cal millorar-ne l’eficiència, perquè bona part de diòxid de carboni encara no es recupera.

—Quina és la segona àrea?

—La segona planteja recuperar aquell CO2 que ja s’ha emès i és a l’atmosfera. Es tracta d’una tecnologia molt més immadura i incipient que s’anomena captura directa de l’aire. Aquí és on la Càtedra posa el focus.

Ara mateix, molt poques empreses estan desenvolupant-la.

Es troba en una etapa molt prematura i encara és poc eficient.

—Cal molta investigació.

—Exactament. És un esforç col· lectiu que s’hauria de veure com una oportunitat per fernos sostenibles com a societat.

Vivim en un equilibri amb la

GERARD MARTÍ

altres productes qunatura i ara mateix es«El CO2 no és «La Càtedra tem trencant aquest ímics d’interès amb dolent per se. El posa especial equilibri. El CO2 no és diòxid de carboni. La èmfasi en les dolent per se. Sense problema és que idea és donar-li una n’hi ha massa. noves tècniques segona vida. Avui en CO2, les plantes no podrien fer la foto- Hem de produir dia ja existeixen usos d’emissions síntesi. El problema sense que vagi negatives, com la per al CO2. Les begucarbonatades en és que n’hi ha massa. a l’atmosfera, captura directa de des porten i també es fa Hem de ser neutres i capturant-lo» l’aire» servir com a controlaproduir sense que el dor de pH en piscines.

CO2 vagi a l’atmosfera, capturant-lo en Ara bé, la quantitat de els punts d’emissió, però CO2 que s’utilitza encara recuperant el que s’escapa. Per per a escollir la millor ubicació. és poca. Hi ha diversos projecfer-ho, cal inversió per part de I aquesta ha de ser una decisió tes que exploren nous usos. governs i empreses. Ara bé, científica i no política. Quan el Cal, però, que el procés sigui qualsevol pas que faci la ciuta- CO2 s’injecta, es duu a terme el més competitiu possible. dania per reduir les seves emis- una reacció química anome- Ens enfrontem a una dualitat: sions és beneficiosa. nada mineralització, que con- sostenibilitat versus cost. A verteix el diòxid de carboni en mesura que progressem tec—Què es fa amb el CO2 captu- sòlid i fa que quedi permanent- nològicament, anirem reduint rat? ment fixat. És un fenomen el cost.

—Existeixen dues vies. Una és segur. De fet, a Noruega ja fa —Fa pocs mesos que el govern l’emmagatzematge, o segrest, temps que ho fan. espanyol va acceptar incloure del CO2 sota terra, on hi hagi pous buits que anteriorment —I la segona via? les tecnologies de captura com havien pogut tenir combusti- —Convertir-lo en un producte a palanca per la descarbonitbles fòssils. S’han de fer pros- de valor afegit. Es poden pro- zació. Les traves legals poden peccions i estudiar el terreny duir combustibles sintètics i convertir-se en un repte més

gran que el desenvolupament tecnològic?

—La regulació va en la línia del que marca la Unió Europea. El problema que té Espanya és que la inversió no és la mateixa que en altres països. Ara bé, és cert que calen acords globals.

—En quin sentit?

—Hem parlat de tecnologies de captura, però hi ha una forma molt més natural d’atrapar el CO2: la reforestació. El nostre gran capturador és l’Amazònia i aquí cal parlar de regulació.

Els acords locals poden servir perquè un país faci un pas endavant i impulsi un pla important de reforestació, però, com a planeta, tenim un pulmó, que és l’Amazones i l’hem de preservar. Per això, calen acords globals.

—Quins són els objectius que persegueix la Càtedra?

—La Càtedra està focalitzada en la difusió del coneixement.

Per fer-ho, ens focalitzem en tres línies de treball. La primera se centra a explicar què és la captura del CO2, posant especial èmfasi a les noves tècniques d’emissions negatives, com la captura directa de l’aire. Aquesta és la línia de treball que jo coordino. Farem informes, tallers, xerrades, webinars o activitats a la Setmana de la Ciència per explicar què vol dir això de treure el CO2 de l’aire. La segona línia se centrarà a divulgar quines són les tecnologies disponibles per emmagatzemar el CO2 i per convertir-lo en un valor afegit. La professora Anna Maria Masdeu n’és la responsable. I la tercera línia, que està liderada per la professora Estela Rivas, explicarà qüestions relacionades amb la regulació i la normativa. I tot sempre de manera senzilla, perquè arribi al públic en general.

—Treballarà la Càtedra conjuntament amb el futur Centre per a la Descarbonització de la Indústria?

—Sí, hi haurà sinergies. El Centre estarà centrat en la implementació d’aquestes tecnologies, mentre que la Càtedra se centra en la divulgació. Però la Càtedra es pot ser una plataforma per a donar a conèixer les tecnologies sorgides al Centre de Descarbonització. La idea és treballar plegats. Crec que la URV i Tarragona poden situar-se com un centre de referència europeu. Tenim moltes oportunitats, perquè la descarbonització és una necessitat global.

Dilluns 20 de novembre de 2023

La Policia Local de Salou compta amb una Unitat Mediambiental

Rescaten un home que es va precipitar per un pont a Bítem

Municipal La nova unitat ha dut a terme 200 entrevistes amb veïns de la zona local en els seus primers dos mesos Redacció La nova Unitat Mediambiental de la Policia Local de Salou ha dut a terme gairebé 200 entrevistes amb veïns de la zona rural, identificat i requerit més d’una vintena de pous i disseminats en mal estat, i també ha col·laborat en un requisit de la Fiscalia de Medi Ambient en esl seus primers dos mesos. Composta inicialment per un caporal i un agent, aquesta unitat té com a missió principal «exercir les seves competències en matèria de policia administrativa

ambiental, responent així a les demandes ciutadanes i polítiques per a la preservació dels entorns naturals del municipi». Dins de les seves funcions inicials, des del consistori es remarca la creació i l’actualització del Cens de Masies a través d’un sistema GIS, permetent una millora substancial en el control dels sectors rurals. Aquesta tasca inclou entrevistes detallades amb pagesos i propietaris de zones rurals i aïllades per elaborar un directori de contactes fiable. Un altre focus d’atenció seran els aboca-

L’objectiu de la nova unitat policial és preservar els entorns naturals del municipi ments il·legals i la situació de solars i camps abandonats en mal estat. Alhora, es mantindrà una vigilància assídua del bosc i el litoral del Cap Salou, realitzant controls de seguretat i actuacions convingudes.

La prevenció de riscos naturals com incendis i inundacions també formarà part de les responsabilitats de la unitat.

17

El cotxe de la nova Unitat Mediambiental de Salou. Aj. Salou

El regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, explicava que la unitat es fa càrrec del control i de la seguretat fent front als delictes i a les anomalies del sector rural,

com els robatoris de garrofes i olives. També controlarà la caça il·legal, així com la verificació de la caça autoritzada, amb una atenció especial al control de senglars.

Successos Els Bombers de la Generalitat van rescatar ahir al matí un home que es va precipitar uns 15 metres pel Pont de les Maduixes, un dels ponts penjants que hi ha a Bítem (Tortosa). Es va donar l’avís als serveis d’emergència a les 11.53 hores, moment en què van enviar una unitat de rescat amb helicòpter i un metge del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

D’altra banda, el Grup d’Actuacions Especials (GRAE) es va desplaçar fins al lloc dels fets, així com tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, que van donar suport a l’operació des de terra. L’extracció de l’home es va fer a dos quarts de dues i, en el tancament d’aquesta edició, va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Redacció

Els veïns de la comarca de Baix Camp tenen la prioritat d'invertir en el projecte solar fotovoltaic "Reus" de Axpo • La nova instal·lació comptarà amb 5,80 MWp de potència, que equivalen a 1.577 hores d'energia renovable i una producció anual de 9.147 MWh. • Els veïns de la zona tindran l’oportunitat d’adquirir, de manera prioritària, participacions del projecte obtenint així un rendiment econòmic gràcies a la seva aposta per les energies renovables.

La plataforma de finançament participatiu Fundeen, ofereix la possibilitat als veïns de la comarca de Baix Camp i els municipis límitrofes de La Canoja, Constantí, Tarragona i Vila-seca, la possibilitat d'adquirir participacions en un nou projecte d'energia renovable, obtenint així un rendiment econòmic resultant de l’aposta per la sostenibilitat. Concretament es tracta, de “PS Reus”, un nou projecte de la promotora GRUPO AXPO, SPV “URBASOLAR ESPAÑA PLANTA FV 17, SL”, que consisteix en la creació d'una planta solar fotovoltaica de 5,80 MWp.

Durant la jornada d’ahir la boira es va deixar veure per sobre de l’amfiteatre. Gerard Martí

La boira costanera envaeix diversos punts de la demarcació Meteorologia El fenomen atmosfèric va arribar a Tarragona i Vila-seca, entre altres Redacció La boira costanera va ser la protagonista de la jornada d’ahir en molts punts de la demarcació de Tarragona.

Les xarxes socials es van om-

plir de fotografies i vídeos de municipis com Tarragona, Vila-seca, els Pallaresos, Torredembarra, i altres indrets que van ser envaïts per la boira costanera. Aquest fenomen, més freqüent a la

primavera, es genera amb la suma de 3 elements. Un d’ells és la persistència d’estabilitat atmosfèrica, que fa que hi hagi una capa d’aire sobre del mar que absorbeix humitat.

Aleshores, s’acumula la part més pesant a la part baixa i la boira se situa en els primers metres per sobre del mar. La segona raó d’aquest fenomen és l’absència de vent, ja que es generen boires i, un cop formades, estan a la mercè dels fluxos de vent, que fan moure la boira en massa. L’últim element és el contrast de temperatures entre l’aire i el mar.

Els veïns de la zona tindran l'oportunitat d'adquirir de manera prioritària participacions en aquests projectes, tal com estableix l'art. 9 bis del Decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya. Així, els inversors d’ aquesta comarca conformada per a 32 municipis en la qual habiten prop de 293.968 persones que superen la majoria d'edat, també podran participar prioritàriament en aquest projecte que suposa una inversió total de 2.001.240€.

Un estudi previ per analitzar la capacitat d’inversió local Fundeen ha estat l'encarregada de realitzar un estudi per analizar la capacitat d'inversió local amb l’objectiu d’ajudar al dimensionament de l'oferta de finançament local que GRUPO AXPO pretén oferir als habitants dels municipis, donant compliment al que s'estableix en el Decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya.

Els interessats a invertir en aquests projectes poden fer-ho a través de la mateixa plataforma de Fundeen. L'entitat compta amb l'autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i està adherida als Principis d'Inversió Responsable de l'ONU. Un dels pilars de la seva missió és afavorir la transició energètica en obtenir energia de fonts renovables, alhora que suposa un impuls socioeconòmic de la regió fomentant la formació i l'ocupació local.

Una aposta per reduir l’impacte ambiental del municipi El projecte, que compta amb una potencia de 5,80 MWp equival a 1.577 hores d’energia renovable i una producció anual de 9.147 MWh evitant l’emissió anual de 2.204 de tones de CO2. Els veïns interessats, podran finançar fins a un 20% del parc, o el que és el mateix, 400.248€ mitjançant un préstec de tipus subordinat amb durada màxima de 15 anys, on les aportacions van des d’un mínim de 500€ a un màxim de 40.025€ per inversor, a un tipus d’interès variable que s’estima a l’EURIBOR +3,00%-4,00%. Aquesta oferta estarà oberta fins a obtenir l'autorització administrativa prèvia o aconseguir el 20% del finançament local.

Amb l'objectiu que totes les persones i institucions locals puguin conèixer les dades del projecte de primera mà, s'ha organitzat una presentació oberta a tot el públic que tindrà lloc a la sala "La Mision Events" a (Riera d'Aragon nº 14, Local 1, 43204 Reus), el dia 23 de novembre a les 18:00h.

Per a formar part d'aquest projecte o obtenir més informació es podrà fer fàcilment en Fundeen a través de la web “fundeen.com”, descarregant l'aplicació o a través del correu hola@fundeen.com o del telèfon 911 23 88 77.

18 Dilluns 20 de novembre de 2023

Roben 200 quilos d’olives a Vilallonga la nit abans de collir-les Successos El pagès remarca que «tot i que als lladres no els hi faran res, sense denuncia no hi ha delicte» ACN/Redacció L’acte va encetar els actes del 70è aniversari de l’entitat. Cedida

L’AAA La Salle dona el tret de sortida als actes commemoratius del 70è aniversari Entitats L’Associació d’Antics Alumnes (AAA) La Salle va encetar, el passat dimecres, el primer dels actes commemoratius dels 70 anys de l’entitat. L’acte va servir per presentar, a grans trets, les activitats que es volen portar a terme durant els propers mesos. Des de l’entitat s’està treballant en l’organització de la Festa de Reis, una

de les cites més importants de l’activitat de l’AAA La Salle. A banda de l’organització d’activitats, l’entitat vol aprofitar l’efemèride per donar-se a conèixer a tots els sectors cambrilencs i per això es vol potenciar la presència a través de les xarxes socials. Un altre dels objectius en el qual l’entitat hi està treballant és la captació socis. Redacció

Sergi Claramunt, pagès de Vilallonga del Camp, va patir dijous en primera persona la crueltat que viuen els agricultors: la nit abans de collir li van robar quasi la meitat de la producció. Uns lladres li van prendre 200 quilos d’olives, una situació que s’està repetint en diferents punts del Camp de Tarragona en una campanya en la qual el preu d’aquest fruit s’ha disparat per l’encariment de l’oli d’oliva. «He tingut sort perquè no han tallat les branques. A altres pagesos els hi ha passat. Si les tallen, no culls ni enguany, ni l’any que ve», va explicar resignat a l’ACN. Claramunt, membre de l’executi-

Els veïns de la comarca de Baix Camp tenen la prioritat d'invertir en el projecte solar fotovoltaic "Pilo" de Axpo • La nova instal·lació comptarà amb 5,80 MWp de potència, que equivalen a 1.574 hores d'energia renovable i una producció anual de 9.142 MWh. • Els veïns de la zona tindran l’oportunitat d’adquirir, de manera prioritària, participacions del projecte obtenint així un rendiment econòmic gràcies a la seva aposta per les energies renovables.

Claramunt revisant les oliveres després de patir el robatori. ACN

va d’Unió de Pagesos, posava èmfasi en la necessitat de denunciar alhora que lamentava que els lladres acumulen desenes d’antecedents.

Claramunt va comentar que la tarda de dimecres va passar per la finca de Vilallonga per comprovar que tot estava en ordre i fer un cop d’ull el dia abans de recollir els fruits d’un any de feina.

Claramunt insisteix en «denunciar els robatoris per deixar constància» Quan a primera hora de dijous va anar al camp, es va trobar que se li havien avançat. «Tinc quaranta oliveres joves i esperava agafar uns

500 quilos», va afirmar. En el context d’una campanya en el qual el preu de l’oli d’oliva està disparat, les olives s’han revaloritzat i «per primera vegada» es paguen aproximadament a un euro el quilo. Per als agricultors la clau és esbrinar on van a parar les olives robades. La sospita és que els lladres les revenen a molins privats per fer-ne oli. Entre el món de la pagesia fins i tot ja corre la idea que siguin altres pagesos els que comprin les olives robades per, posteriorment, fer-les passar com a pròpies quan han de certificar-ne l’origen.

Denunciar els robatoris Claramunt va interposar una denúncia a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Valls divendres al migdia. «Tot i que no els trobaran i no els hi faran res, sense denúncia no hi ha delicte», explicava el pagès afegint que els agents han avisat a Unió de Pagesos que «a Constantí és on consten més robatoris, però també em van dir que el meu era el primer cas a Vilallonga i jo en tinc constància de dos o tres més». Claramunt posava èmfasi en el fet que cal denunciar els robatoris. «La pagesia és un sector envellit i la gent no vol perdre tot un matí anant a fer una denúncia, però jo vaig sortir de Vilallonga a les 12.30 h i una hora més tard tornava a ser al tros, la cita prèvia facilita molt aquests tràmits i cal denunciar-los per deixar-ne constància».

La plataforma de finançament participatiu Fundeen, ofereix la possibilitat als veïns de la comarca de Baix Camp i els municipis límitrofes de La Canoja, Constantí, Tarragona i Vila-seca, la possibilitat d'adquirir participacions en un nou projecte d'energia renovable, obtenint així un rendiment econòmic resultant de l’aposta per la sostenibilitat. Concretament es tracta, de “PS Pilo”, un nou projecte de la promotora GRUPO AXPO, SPV “URBASOLAR ESPAÑA PLANTA FV 2, SL”, que consisteix en la creació d'una planta solar fotovoltaica de 5,80 MWp. Els veïns de la zona tindran l'oportunitat d'adquirir de manera prioritària participacions en aquests projectes, tal com estableix l'art. 9 bis del Decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya. Així, els inversors d’ aquesta comarca conformada per a 32 municipis en la qual habiten prop de 293.968 persones que superen la majoria d'edat, també podran participar prioritàriament en aquest projecte que suposa una inversió total de 2.273.450€.

Un estudi previ per analitzar la capacitat d’inversió local Fundeen ha estat l'encarregada de realitzar un estudi per analizar la capacitat d'inversió local amb l’objectiu d’ajudar al dimensionament de l'oferta de finançament local que GRUPO AXPO pretén oferir als habitants dels municipis, donant compliment al que s'estableix en el Decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades de la Generalitat de Catalunya.

Els interessats a invertir en aquests projectes poden fer-ho a través de la mateixa plataforma de Fundeen. L'entitat compta amb l'autorització de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i està adherida als Principis d'Inversió Responsable de l'ONU. Un dels pilars de la seva missió és afavorir la transició energètica en obtenir energia de fonts renovables, alhora que suposa un impuls socioeconòmic de la regió fomentant la formació i l'ocupació local.

Una aposta per reduir l’impacte ambiental del municipi El projecte, que compta amb una potencia de 5,80 MWp equival a 1.574 hores d’energia renovable i una producció anual de 9.142 MWh evitant l’emissió anual de 2.203 de tones de CO2. Els veïns interessats, podran finançar fins a un 20% del parc, o el que és el mateix, 454.690€ mitjançant un préstec de tipus subordinat amb durada màxima de 15 anys, on les aportacions van des d’un mínim de 500€ a un màxim de 45.469€ per inversor, a un tipus d’interès variable que s’estima a l’EURIBOR +3,00%-4,00%. Aquesta oferta estarà oberta fins a obtenir l'autorització administrativa prèvia o aconseguir el 20% del finançament local.

Amb l'objectiu que totes les persones i institucions locals puguin conèixer les dades del projecte de primera mà, s'ha organitzat una presentació oberta a tot el públic que tindrà lloc a la sala "La Mision Events" a (Riera d'Aragon nº 14, Local 1, 43204 Reus), el dia 23 de novembre a les 18:00h.

Per a formar part d'aquest projecte o obtenir més informació es podrà fer fàcilment en Fundeen a través de la web “fundeen.com”, descarregant l'aplicació o a través del correu hola@fundeen.com o del telèfon 911 23 88 77.

Theresa Zabell apadrina el Sailing Training Camps Esports

La campiona olímpica de vela, Theresa Zabell ha apadrinat el Sailing Training Camps, un nou projecte creat pel Nàutic Parc-Estació Nàutica Costa Daurada i Terres de l’Ebre per convertir l’àmbit del Golf de Sant Jordi, des de Salou al Delta de l’Ebre, en una

aposta del territori en turisme esportiu. El producte neix amb l’objectiu de convertit la destinació en un punt neuràlgic per la preparació de regatistes en èpoques de l’any en les que per les difícils condicions climatològiques, no poden entrenar als seus països. Redacció/Cedida

Dilluns 20 de novembre de 2023

El CV Sant Pere i Sant Pau continua imparable (3-0) Voleibol El CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski va demostrar dissabte que funciona com un rellotge. Els cooperativistes van dominar el CVS Tren de Sóller per assolir la setena victòria consecutiva.

Els vermells van començar el primer set amb un parcial de 7-0. Aquest domini es va allargar fins a un 20-12 d’avantatge, però el conjunt balear va despertar i va establir un ajustat 23-20 que va ser insuficient per remuntar, perquè els d’Stevovski van acabar guanyant. De la mateixa manera, els locals van remuntar un 3-8 inicial al segon set i, finalment, van tancar el partit amb un 25-19 en el tercer set. Els de Sant Pere i Sant Pau avancen amb passos de gegant a la Superlliga 2 amb l’ascens entre cella i cella. Redacció

El CBT ensopega a casa contra el Mataró (74-87) Bàsquet

El CBT no va poder allargar la bona dinàmica del triomf contra el Palmer al Serrallo. Els cebetistes van tornar a caure dissabte en les mateixes debilitats de la resta de la temporada i va perdre contra un Mataró encertat en el tir. Els blaus van flaquejar al tercer període i van estar negats en els triples, assolint-ne només 4 de 20. Redacció

19

El Nàstic de les dues cares: bé sobre la gespa, però negat en els resultats Futbol Els grana van sumar el setè partit sense guanyar, una mala dinàmica que no es va reflectir en el joc Arnau Montreal Quesada Un error per falta de contundència en defensa va condemnar al Nàstic a un empat amarg. Els grana sumen el setè partit consecutiu sense guanyar, una ratxa completament nefasta que ha fet descendir l’equip del tron de la categoria fins a situar-se a tres punts del play-off d’ascens. Amb tot, aquesta mala dinàmica no s’ha traslladat amb un insípid joc sobre la gespa, sinó que més aviat el contrari.

Els grana van realitzar contra el Real Unión un dels millors partits de la temporada en termes ofensius. Dani Vidal va prometre, com a solució a la falta de gols, repetir les múltiples ocasions que van aconseguir contra el Sestao River. I així va ser. Els grana van viure durant els primers vint minuts de cada part a

camp contrari. Amb Andy Escudero com a mitjapunta i Jaume Jardí retornat a la banda dreta, el Nàstic va trobar el camí a la porteria rival amb facilitat.

Les directrius de Dani Vidal eren clares: menys driblar i més xutar a porteria. En deu minuts, l’equip va aconseguir un remat al travesser d’Andy Escudero i dos tirs a porteria de Pablo Fernández i David Concha. El gol no va trigar gaire en arribar, Pablo Fernández va pentinar una centrada lateral de Jardí per trencar una sequera golejadora de 467 minuts. El Nàstic va mostrar caràcter i idees en atac, però no van ser suficients per rematar el partit.

Pel que fa a la defensa, els grana estaven aguantant sense gaires problemes. Era una tasca gairebé impossible evitar que el Real Unión, un dels equips més golejadors del grup i amb extrems ta-

Unai Dufur i Joan Oriol intentant aturar un dels atacs del Real Unión de Irún. Real Unión CLASSIFICACIÓ

RESULTATS Jornada 13, Primera RFEF

Equip

Pts

J G E

P GF GC

1.Cultural Leo.

27

13

8 3

2 14

3 24 15 Real Unión-GIMNÀSTIC 1 14 7 Unionistas-Ponferradina Arenteiro-Cornellà

2.Celta Fortuna 26

13

8

2

3.Ponferradina

13

7

5

26

6 Tarazona-Deportivo

4.R. Sociedad B 25

13

6

7

0 15

5.Barça Atlètic

23

13

7

2

4 20 14

6.Fuenlabrada

22

13

6 4

3 16

7.Lugo

22

13

6 4

3 13 13

8.GIMNÀSTIC

20

13

5

5

3

9.Real Unión

20

13

6

2

5 20 18

10.Deportivo

18

13

4 6

3 12 10

11.Arenteiro

17

13

4

5

4 18 13

12.Cornellà

17

13

4

5

4 15 12

Teruel-Sabadell Ponferradina-Tarazona

11

1-1 1-1 0-1 1-0

7

11 8

13.Osasuna P.

17

13

5

2

6 16 17

14.Unionistas

14

13

3

5

5

15.SD Logroñés 13

13

4

1

8 12 18

16.Rayo

11

13

2

5

6 10 17

17.Tarazona

9

13

1 6

7 14

SD Logroñés-R. Sociedad B 0-2 Teruel-Celta Fortuna

0-2

Osasuna Promesas -Rayo

1-1

Sabadell-Lugo

0-1

Cultural Leo.-Barça Atlètic

3-1

Sestao River-Fuenlabrada

1-2

PRÒXIMA JORNADA

Lugo-Arenteiro GIMNÀSTIC-Cultural Leonesa Fuenlabrada-Unionistas Cornellà-Barça Atlètic

6

8 13

Real Unión-SD Logroñés Rayo-Sestao River

18.Sestao River

8

13

1

5

7

4 17

19.Teruel

7

13

0

7

6

4 12 Celta Fortuna-Real Sociedad B

20.Sabadell

7

13

2

1

10 13 24

lentosos, no fiqués la pilota a l’àrea, però la majoria de centrades o remats llunyans acabaven sent refusats amb certa

En set duels, el Nàstic ha passat de líder a quedar-se a tres punts del ‘play-off’

Deportivo-Osasuna P.

facilitat. Els grana només van cometre un error. En el minut 88’, Pablo Trigueros va anar massa tou en una pilota divi-

dida i va habilitar una jugada tràgica que va acabar en centrada lateral i gol d’Escobar.

No rematar el duel quan tocava i un error defensiu van tirar per terra el gran treball de tot el partit dels grana.

Tenint en compte que el Real Unión no ha perdut al seu estadi, en qualsevol altra situació, el punt hagués sigut de mèrit, però no en aquesta.

«No em val l’empat, no podem regalar els punts, els necessitem», va destacar Dani Vidal en la roda de premsa posterior al duel. Aquesta frase trasllada la frustració d’un vestuari que pateix una discordança entre el seu joc i els resultats. Amb tot, en el futbol manen els resultats i, de moment, el Nàstic no els està aconseguint.

El CF Pobla de Mafumet cau derrotat contra el Peralada en un partit per oblidar (2-0)

El Reus FC Reddis allarga l’idil·li amb la victòria al seu estadi i supera el Mollerussa (1-0)

El CB Salou mostra el seu caràcter i s’emporta una victòria de prestigi a Mallorca (74-76)

Futbol El CF Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines va patir ahir una derrota contra el Peralada de les que fan mal. El filial grana va tenir un partit gris en gairebé tots els sentits. En els cinc primers minuts del partit, el conjunt gironí es va avançar en el marcador amb un gol de Dani Gómez, però les seves ocasions no van acabar aquí.

Futbol

Bàsquet

Els pobletans van patir tot un setge a la seva porteria i el Peralada va tenir fins a tres ocasions clares més. A la represa es va repetir el guió i Romero va marcar el segon a la sortida d’un córner. Els de Baines estaven estabornits i gairebé no van poder generar perill a la porteria rival. La derrota els allunya a tres punts del play-off d’ascens. Redacció

El Reus FC Reddis de Marc Carrasco continua picant pedra. Els roig-i-negres van superar el Mollerussa i se situen tercers a la classificació a tres punts del líder.

A més, els de Marc Carrasco van allargar l’idil·li amb la victòria un partit més. Els roigi-negres han guanyat cinc de sis partits a casa i només han rebut un gol. En definitiva,

només la Pobla de Mafumet ha aconseguit esgarrapar un punt del Municipal. Ahir va tornar a aparèixer Xavi Jaime.

Amb un xut creuat, el de Torreforta va solucionar el partit.

Els reusencs van tenir ocasions per rematar i, tot i que el Mollerussa va estavellar una pilota al pal en el temps afegit, els tres punts es van quedar a Reus. Redacció

El CB Salou van aconseguir una victòria de prestigi contra el Fibwi Palma gràcies a una jugada de pissarra a l’últim segon del partit (74-76). Tot i que el Salou va començar el primer parcial amb avantatge de quatre punts, l’encert dels locals va mantenir la igualtat al primer quart. El Fibwi va agafar la iniciativa del par-

tit acabant amb un 40-34 al descans. Fins i tot, a l’inici del tercer quart van assolir 13 punts d’avantatge, però van ser insuficients. El Salou va mostrar el seu caràcter i va remuntar el duel a base de triples. A l’últim quart van fer un pas endavant i, amb una jugada d’estratègia, Isaac Mayo va ser l’encarregat d’enllestir el partit. Redacció

20 Dilluns 20 de novembre de 2023

El Nàstic Genuine va completar la fase amb dues derrotes i una victòria

A l’esquerra, els jugadors del Nàstic i de Las Palmas celebrant un gol del conjunt grana i, a la dreta, abraçant-se al finalitzar el partit. Gerard Martí

El Nàstic Genuine tanca la Fase Tarragona amb un ple de ‘fair-play’ Futbol Els nervis, la il·lusió i el futbol es van fer sentir al Salou Sports Center amb un total de 69 partits Arnau Montreal Quesada Després de mesos d’espera des que va acabar l’anterior edició de LaLiga Genuine, la pilota va tornar a rodar a les instal· lacions del Salou Sports Cen-

El Nou Estadi va encetar la Fase Tarragona Futbol

LaLiga Genuine va aterrar al Nou Estadi Costa Daurada divendres en una màgica cerimònia d’obertura de la Fase Tarragona. Els 46 equips que formen part de la competició van desfilar per la gespa de l’estadi tarragoní i van omplir d’il·lusió una cita que va aplegar gairebé un miler de persones. El Voluntariat Grana BASF van fer sentir als jugadors com a casa en un acte que va comptar amb l’actuació musical del capità del Nàstic Genuine, Rubén Almazán. Redacció/LaLiga

ter el darrer cap de setmana.

El complex salouenc va acollir un total de 69 partits entre les jornades de dissabte i diumenge i els nervis, la il·lusió i, sobretot, el futbol, van impregnar cadascuna d’elles.

El Nàstic Genuine va aconseguir una actuació de mèrit.

Els jugadors entrenats per Rafel Magrinyà van aconseguir la màxima puntuació de fair-play en les seves actuacions durant el cap de setmana.

D’aqeusta manera, els grana igualen a l’Espanyol, l’Athletic de Bilbao, el Huesca, el Córdoba, l’Sporting de Gijón i la UD

Ibiza amb una puntuació perfecta de fair-play en el grup Inclusió. El conjunt de Rafel Magrinyà són els vigents campions d’aquesta categoria i, enguany, tenen com a objectiu repetir la fita i emportar-se el trofeu. De moment, van pel bon camí. En aquesta cate-

goria es valora la tolerància, el joc net i la esportivitat dels equips tant sobre la gespa com a la banqueta i a la grada.

Pel que fa als partits, el Nàstic Genuine va aconseguir una victòria i dues derrotes.

En la jornada de dissabte, els grana van caure per 0-3 con-

tra la Fundación Celta Integra i van superar l’UD Ibiza per 2-0. Ahir, els grana van caure per 2-0 contra l’UD Las Palmas. Amb tot, el lema de la LigaGenuine és compartir abans que competir, i es va fer valer durant el duel contra Las Palmas. Els jugadors grana i els canaris van gaudir del partit i, fins i tot, van acabar celebrant els gols plegats.

Després del futbol, la festa va cloure amb una entrega de medalles per als equips participants en aquesta primera fase del campionat.

Més enllà de la competició, ahir es va respirar futbol, emoció, nervis i alegria en una Fase Tarragona que ja és una tradició que no pot faltar.

El president de la Fundación LaLiga, Clemente Villaverde, va destacar divendres durant la cerimònia inaugural que «la força genuine és única i imparable. Mostres d’això són el creixement de la competició, la superació dels seus jugadors o la passió capaç de mobilitzar a famílies senceres a qualsevol punt del territori».

Després de la inauguració, la lliga continua a Cadis del 2 al 4 de febrer amb la meitat dels equips. La resta, hauran d’esperar a la seu del Deportivo que serà del 15 al 17 de març.

L’apunt

Bona actuació de la Fundació Futbol Base Reus La Fundació Futbol Base Reus Genuine va participar amb èxit a la Fase Tarragona. El conjunt roig-i-negre es va estrenar el darrer dissabte al Salou Sports Center contra la Fundació Barça. El duel se’l va emportar el conjunt blaugrana per 2-1. En el partit de la tarda, els reusencs van guanyar el Córdoba per 1-2. Ahir, el conjunt roigi-negre va caure per 1-3 contra la Fundación Celta Integra. Finalment, els reusencs van tancar la fase amb 117 punts de fair-play.

Dilluns 20 de novembre de 2023

Tribuna

Editorial

Renovar l’energia

N

o fa pas tants anys, el concepte d’energia renovable era més d’aplicació teòrica que no pas pràctica. Es va potenciar de manera molt significativa la producció d’energia eòlica i, posteriorment, les millores tecnològiques de captació i aprofitament, van fer que fossin les instal·lacions solars les que es multipliquessin. Curiosament, però, disposar de nous parcs eòlics distribuïts a les serralades de mig territori –sobretot el tarragoní–, no va dur de facto la reducció de la factura en els consums de les llars. Sí que les instal·lacions solars han començat a desplegar-se a una escala més indivi-

dual, però encara està lluny de ser una implantació que pugui considerar-se generalitzada. De fet, el desgavell polític que va afectar les renovables en el seu moment, les crisis derivades de la situació econòmica, amb una inflació desbocada, o de la guerra a Ucraïna els que han aconseguit és que el consum energètic sigui una de les despeses que més afecten les economies familiars. Encara ens queda, doncs, un camí molt llarg per assolir que les energies renovables, com a noves fonts alternatives, siguin prou econòmiques per a renovar, també, el benestar econòmic dels ciutadans.

Tribuna

El PSOE pide amnistía para los independentistas

E

stos días, hemos estado pendientes de que entrara en el registro del Congreso de los Diputados, la tan cacareada ley de amnistía, que los partidos independentistas han exigido a Pedro Sánchez, para investirlo como presidente del Gobierno de España. Lo que hubiera sido más lógico, es que, fueran los propios partidos independentistas quienes presentarán la ley de amnistía o como mínimo, con el PSOE, formación política a quien precisamente han exigido dicha medida jurídica, con el fin de hacer un borrón y cuenta nueva, a unos acontecimientos que vulneraron la Constitución Española, el Estado de Derecho y consecuentemente debilitando la democracia. Pero hasta aquí Pedro Sánchez ha querido también ser genio y figura, en una chulesca iniciativa de: ¡¡dejadme solo!!, para que pueda ser el propio Grupo Parlamentario Socialista y no otro, quien presente la iniciativa parlamentaria.

La ambición de Pedro Sánchez, por mantenerse en el poder, le ha llevado a dar la espalda a una gran mayoría de asociaciones o entidades de la judicatura, como es el caso del Consejo General del Poder Judicial, que se han manifestado públicamente en desacuerdo con la amnistía, todo aquello que conllevó el ‘procés’ de autodeterminación, ya sea con la convocatoria de un referéndum ilegal, votación del mismo o la declaración de independencia del Parlament de Catalunya con sus escasos minutos de gloria. Los cambios de opinión o mentiras de Pedro Sánchez, le provoca una pérdida de memoria intencionada, cómo la de olvidarse que su formación política, el PSOE, votó en el Senado a favor de la aplicación del art. 155 de la Constitución, sin comentar las cansinas y reiteradas afirmaciones en contra de la amnistía, justificando que esta no tiene cabida en la Constitución, pero bueno, a lo que nos tiene acostumbrados, «dónde dije digo,

Rafa Luna Exsenador i diputat del PP

21

la mayor contestación social que un presidente ha podido tener en la reciente democracia, no deja de ser curioso, el observar, como estudiantes universitarios de derecho protestan contra un dirigente de izquierda o como los jueces lo hacen con sus togas en las puertas de los juzgados.

El ansia codiciosa de Sánchez, está provocando la ruptura del Estado de Derecho, las desigualdades entre los territorios, debilitando la democracia y desmantelando la Constitución, solo puede ser comparable al gobierno bolivariano de Nicolás Maduro. La pregunta que más de un ciudadano se hace es que: ¿esto es el final de un proceso o el inicio de un cambio de régimen político?, esta y no otra es la cuestión en estos momentos.

ahora digo Diego».

La izquierda, siempre ha gozado de movilizar a los ciudadanos, pero algo debe estar pasando, cuando hoy las calles se están llenando de cientos de miles de españoles que, acuden a las convocatorias de formaciones políticas de centroderecha o derecha, dónde no faltan personas de izquierda, defraudadas, engañadas y traicionadas por su hipotético líder Pedro Sánchez.

El sanchismo ha enLa izquierda, siempre ha gozado de carado una investimovilizar a los ciudadanos, pero algo dura con una mayoría debe estar pasando, cuando hoy las calles parlamentaria, fruto se están llenando de cientos de miles de de sus concesiones a españoles que, acuden a las convocatorias independentistas y de formaciones políticas de centroderecha proetarras, pero con o derecha

Persones-númeroslocalització

E

n el dia a dia, rebem tot tipus de noves que ens parlen de la ‘gent’, com una qüestió asèptica inidentificada, més que mai en números de referència, per valorar, analitzar i concloure resultats que influeixen més del que se’ns podríem suposar en el nostre model de vigència personal.

A més, quan parlen de ‘traspassos’, ja siguin relacionats amb els enfrontaments bèl·lics, tant ‘de moda’ avui, o en accidents de trànsit, inclús amb la pròpia ‘no arribada’ d’immigrants, etc., ens hem acostumat a veure tot el que parlen com una qüestió més demogràfica que per una visió propera a la supervivència de les persones que es veuen integrades en el propi problema, que solament tenim en compte com ‘dades a valorar’.

Malauradament l’evidència que esmento, la cosa, fins i tot, es pot complicar depenent on es produeixin els ‘morts’, doncs no és el mateix que ens parlin de milers de damnificats africans, que la pèrdua de conciutadans al primer món, en un exercici compartit de cinisme, que assumim, sense cap complex.

Conseqüència del que esmento es que depenent ‘d’on i qui’, la nostra lectura i la nostra consciència, és capaç d’adaptar-se al moment, en un marc, on a més, els mitjans de comunicació relativitzen tot, aparcant determinats debats en funció de l’interès de no sé qui. Les estadístiques que llegim, encara que sigui de passada, comporten evidències i resultats que afecten a col·lectius, amb noms i cognoms, que en la majoria d’ocasions son lluny dels que decidiran per ells, malgrat que el que es dictamini pot posar en perill la seva pròpia existència.

No tinc cap dubte que els ‘números son necessaris’ per fixar estratègies, en molts dels problemes que tenim plantejats com ciutadans globals, però també hauríem de ser conscients de que, perquè les dades numèriques es consolidin, son imprescindibles les persones, i és aquí on ‘ens podem perdre’ a l’hora de posar en pràctica les conclusions al respecte. És complicat ordenar des de la lògica que esmento, quan a més el que priva és el pragmatisme sense límits, en una manera de fer general, on les diferencies personals son cada cop més evidents i sense límits, depenent dels diferents Estats que conformen el món. Podem lamentar la situació però és evident que els solucions son molt difícils d’implementar, doncs els conflictes d’interessos, en cap cas, poden ‘quallar’ plantejaments acceptats per Perquè les dades una majoria realista. És evident que numèriques es consolidin, són imprescindibles les poc tenen a veure persones les estratègies polítiques i socials de països com l’Índia o la Xina, respecte a Estats Europeus on, a més, els principis de la seva auto-governança no s’assemblen en res; per tant, el ‘Sudoku’ on estem instal·lats, té difícil solució, amb temptacions bèl·liques, auto-justificables per part d’uns front els altres, com solució final per reconduir-nos cap una nova viabilitat.

No sé cap on anirem en els propers anys, amb superpoblacions en determinats territoris, a les que no poden oferir cap esperança per un demà millor, i amb ciutadans plens de drets i poques obligacions, que el que volen és mantenir el seu ‘status’.

Lluís Badia Advocat

22 Dilluns 20 de novembre de 2023

Necrològiques Tarragona Fernando Miró Llombart.

Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Sant Fructuós.

Enriqueta Frasquier Aviles.

Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Jose Nadal Suñe.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 13.30 h al Tanatori.

Rene Esteve.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la parròquia de Sant Pau.

Reus Emilio Cordero Mejías.

Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

esqueles

Reconeixen a ‘Diari Més’ per la difusió sobre la Setmana Santa de Tarragona

Culte L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona va celebrar el passat divendres l’entrega dels Premis a la Fidelitat de la Setmana Santa de Tarragona 2023 a la sala d’actes del Seminari de Tarragona. Durant la celebració, l’entitat va reconèixer a Diari Més per la seva difusió de la Setmana Santa, així com a altres mitjans tarragonins com TAC 12, Tarragona Ràdio i Diari de Tarragona. Redacció/Cedida

977 21 11 54

Dilluns 20 de novembre de 2023

23

Avui felicita als que es diuen: Octavi i Adventor, Benigne i Silva

Espai patrocinat per:

TV local

Sudoku

CANAL REUS TV

TAC 12

11:30 Connecticat 12:30 La diada en 60’ 13:30 Gaudeix la festa 14:00 Notícies migdia 14:30 Qüestió de fons 15:00 Notícies migdia 15:30 Caminant per 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Qüestió de fons 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Cercle central 21:00 Notícies vespre 21:30 Cercle central 22:00 Notícies vespre 22:30 Premis Butaca del Teatre de Catalunya 2023

10.00 Fet a Mida 11.00 La Setmana 12.00 Aventurístic 12.30 Teló de fons 13.00 Connecticat 14.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Aventursític 15.30 Notícies 12 16.00 Notícies 12. Esports 16.30 Fet A Mida 18.30 Aventurístic 19.00 Connecta 10Comarques 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 La Tertúlia del Dorsal 12 21.30 Aventurístc 22.00 Notícies 12 22.30 XXIX Edició Premis Butaca del Teatre de Catalunya

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2

L’horòscop

3

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

4 5 6

Avui és un dia per La paciència serà La comunicació és És un dia ideal per a prendre riscos. la teva millor alia- clau en el teu dia. a enfortir llaços faLa teva valentia da. Les recompen- Expressa’t amb miliars, l’amor és et portarà lluny. ses vindran per a claredat i evitaràs important. El suConfia molt en tu. aquells que espe- malentesos. Un port dels teus sers Aprofita l’oportuni- rin, a poc a poc. En missatge sorpre- estimats serà inatat que es presen- l’amor, una conver- nent t’espera en el valuable. Demostra ta en el treball. sa t’espera. correu. la creativitat.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

8 9

Anuncis classificats

TARRAGONA: Peya Capellà, Marta.

Av. Ramon y Cajal, 59.

Telèfon 977 527 586.

Marti Bartolí, Raúl.

Segarra, 19 (Torreforta).

Telèfon 977 541 489.

REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta.

Telèfon 977 322 751.

Sans Porta, Pau. Llovera, 47.

Telèfon 977 341 943.

SALOU: Piró Barry, Francesc.

Valls, 2.

Telèfon 977 381 388.

VILA-SECA: Domingo Roige, Joan.

Tarragona, 1.

Telèfon 977 394 084.

CAMBRILS: Diaz Marti, Maria.

Av. Diputació, 12.

Telèfon 977 364 510.

VALLS: Climent Pons, Lourdes.

Anselm Clavé, 35.

Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina. .

Benvingut Socias, 64.

Telèfon 977 660 333.

IMMOBILIÀRIA

10

Solucions

11 12

La teva confian- L’organització serà És un dia per a La passió estarà en ça estarà en alça, clau, ves amb prendre decisi- l’aire, tindràs una saca el teu poten- compte amb les ons, mantingues nit boja. Aprofita cial. Aprofita això teves acc i o n s. un balança. Confia aquesta energia per a aconseguir Planifica’t acura- en la teva intuïció i per a aprofundir els teus objectius dament per evitar tria sàviament. Una les teves relacions. personals i profes- l’estrès. Jornada conversa serà alli- Demostra la teva sionals. favorable. beradora. determinació.

SAGITARI

7

Farmàcies

El món està ple de La disciplina serà La teva creativitat Dia per a cuidar del possibilitats espe- clau. Lluita pels estarà al punt mà- teu benestar. Mosrant per tu. El silen- somnis. Enfoca’t xim, ets increïble. tra amor a la gent ci és més impor- en les tasques i Aprofita aquesta que vols. Dedica tant del que creïs. veuràs resultats inspiració en pro- temps per a reEn l’amistat, orga- satisfactoris. Bon jectes personals. cuperar energies. nitza una trobada moment per a En l’amor, sorprèn Un gest de suport divertida. pressupostar. el teu ser estimat. serà molt valorat.

HORITZONTALS: 1. Circumstància que es presenta, en general. Estimaré.

2. Buidem la bufeta. Missatge intimidatori. 3. Menyspreable. Colpejaríeu.

4. Vocal. Compostos dels acetaldehids. Dues del niló. 5. Molt dolces. Fat caò- tic. 6. Agafar aire. Cert pollastre. 7. Possessiu femení. Eina de percussió. Consonant. 8. Acabi amb les picors. Un terç de llegua marina. 9.

Passis el rosari. Es repeteixen cada 24 hores. 10. Unitat de luminància. Segella una carta en certa forma. Dues de xop. 11. Ensinistra el seu gos. Enamorava amb males arts. 12. Papaorelles, un insecte. Mancats d’un braç.

VERTICALS: 1. Pateix el poder tirànic. Es trenquen en arribar a la platja.

2. Remo endarrere. Avinagrada. 3. Les que segueixen un eix. Cerimonial.

4. Estic al lloro. Suputació. A la catenària. 5. No es fa esperar. Déu romà molt casolà. 6.Vocal. Morta de fred.Vocal. 7. Dit de la persona que té casa.

Una incògnita. 8. Situat prop de l’anus. Avançarem en l’aigua. 9. Mamífer apreciat pels esqui- mals. Comparable a una lira. 10. Ocell insectívor. Posi la bala lluny d’on ha posat l’ull. Una persona. 11. Riallers. Cabal i mena de mots usats per escriure. 12. Competidor. Cessió a títol gratuït d’una cosa que hom té.

Venda/Lloguer BAR-RESTAURANT EN ALQUILER. Totalmente acondicionado. C/ Beethoven 2-4 Tarragona. Información 977-21-79-50 REUS. ALQUILO HABITACIÓN. Tel: 630.618.862

COMPRO

PISO EN REUS LLAMAR AL

600 595 648 PAGO AL CONTADO

7º

18º

Previsió pel Camp de Tarragona

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

TERÀPIES

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

MASAJISTA. Horas concertadas. Segur – Torredembarra. Tel: 678.086.847

PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

Lloguer Locals REUS LOCAL GUARDAMOBLES-EINES. 20 m2 - 98€. Fácil aparcament.

Tel: 666.140.989

MAYCA MASAJES. Libera todo tipo de molestias y contracturas musculares. Tel: 692.780.087 MASAJISTA TITULADA. Bienestar garantizado. Tel: 677.516.595 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones.

Tel: 634.690.215

ALTRES ALQUILO HUERTOS en TARRAGONA. Desde 25€ al mes. Tel: 679.716.085

PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TARIFES

1

Classificat bàsic 000.000.000

Solució: nivell mitjà

2

0,37 € x paraula + 21% IVA

Classificat destacat

T. 000.000.000

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

3 Classificat destacat color

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Solució dels mots encreuats

4

Màxima

REFORMES

Mostra d’anuncis

El temps Mínima

PINTOR TITULAT AMB EXPERIÈNCIA. Preu econòmic. Trucar Tel: 677.001.310

Estat del cel Fins a mitja tarda predominarà l’ambient assolellat, tot i que fins a mig matí hi haurà algun interval de núvol baix a trams del litoral sud i a punts de Ponent. En conjunt, a partir del vespre, el cel quedarà entre molt ennuvolat i cobert en aquests sectors. Independentment, al llarg de la tarda creuaran bandes de núvols alts i mitjans d’oest a est del territori.

Precipitacions A partir del vespre s’espera precipitació feble al terç nord, i puntualment moderada a punts de l’extrem nord-est on localment podrà ser en forma de ruixat al final del dia. Les quantitats acumulades seran entre minses i poc abundants.

INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció.

Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres:

de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

Dilluns 20 de novembre de 2023

Tijuana

Sílvia Soler: «Els nostres fills tindran identitats múltiples i elàstiques»

Quedem els dilluns

S

Entrevista ‘Estimada Gris’ (Univers) és la història de la Griselda, una mexicana que viatja a Catalunya per conèixer el país i la família del seu avi, exiliat de la Guerra Civil El teu llibre parla de l’exili, Un dels importants és el català. però fent el viatge a la inversa. «Per a mi és claríssim que la llenÉs a dir, desfent el camí dels gua materna és la pàtria, i en el cas exiliats per retrobar els orí- dels escriptors, encara més. Volia gens familiars. Per què aquesta parlar de l’actitud dels exiliats perspectiva? catalans del 39 a Mèxic, perquè «Llegint sobre l’exili, em vaig ado- m’havia documentat i havia vist nar que se n’havia parlat molt des que un percentatge molt elevat del punt de vista polític, però no va adoptar la llengua mexicana. I tant des del punt de vista perso- vaig pensar que això és el que nosnal, sobre el que havia significat altres exigim a la gent de fora que per a cadascuna de les famílies ve a Catalunya. És lògic que ells que va marxar. Vaig pensar que fessin el mateix, si vas a un altre seria bonic que la protagonista fes país, vols que els teus fills hi arreel viatge a la inversa del seu avi i, lin, i el vehicle per fer-ho és la llena més, això em donava l’oportu- gua. Una altra cosa és que a casa nitat de fer una de les coses que teva parlis català. De totes manehan resultat més interessants de res, li vaig voler donar un parell la novel·la, que és mirar-me Cata- de voltes; per això la Gris té un avi lunya des de fora». patern i una àvia materna cataLa Gris aterra a Barcelona i lans, però amb actituds molt didesprés es desplaça a l’Empor- ferents. L’àvia arriba a Mèxic molt dà. Però també la portes al Pri- joveneta, es casa amb un mexicà orat. Hi tens algun lligam, allà? i n’adopta la llengua i la cultura.

«Volia que es desplacessin per L’avi, en canvi, és un home trencat veure una altra Catalunya. Les per l’exili. Tot i que és feliç i fa una meves arrels són a família, sent desarrel’Empordà, excepte lament i enyorança, una branca, que és de i em semblava molt Riudecanyes: el meu clar explicar-ho a trabesavi era l’alcalde del vés del gest de canviar poble quan es va fer el de llengua quan parla pantà. Però vaig escoamb la criatura». llir el Priorat perquè En el llibre hi ha volia triar un paisatge diverses històries diferent, i com que hi d’amor, però la que he estat, em semblava em resulta més inun lloc fantàstic». teressant és la de la En el llibre tracGris amb la seva Cristina Serret Alonso tes molts temes. germana Adri-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Sílvia Soler la setmana passada a Tarragona. Gerard Martí

Llaços tarragonins

«El meu besavi era l’alcalde de Riudecanyes quan es va fer el pantà» ana. És un amor fraternal que les posa una mica a prova.

«L’Adriana la vaig pensar com el contrapunt de la Gris. Té una mena de gelosia que em va semblar bastant pròpia d’una relació fraternal. No hi ha cap dubte que s’estimen molt, però l’Adri no és generosa. I jo l’entenc molt bé, eh? Ha estat malalta i la Gris ha estat el seu suport. Ha tingut una criatura i vol que la germana estigui present en la seva infància…

Tot això, a més, em donava peu a parlar del concepte d’identitat.

Per a mi l’Adriana representa un concepte antic, i la Gris el modern.

Quan l’Adriana li diu: què passa, que ara ja no seràs mexicana, sinó que seràs catalana? La Gris li respon: no, ara seré mexicana i

catalana. I, de fet, és cap on estem anant. Els nostres fills tindran identitats múltiples i elàstiques».

Aquesta novel·la té un final molt rodó. I també un final feliç. T’agraden que siguin així?

«El que més em diuen de les meves novel·les és que són rodones.

I és veritat que tinc aquesta tendència. A més, com a lectora, també m’agraden les novel·les rodones, que tot encaixi. Ara, això no és el mateix que un final feliç. Però també els reivindico, trobo que la literatura té tendència a buscar el costat fosc, cosa que em sembla lògica i interessant, com a lectora i com a escriptora. Ara, d’aquí al fet que els finals feliços estiguin prohibits… doncs trobo que no.

En aquest cas, a més, ho tenia clar des del començament, perquè la Gris s’ho mereixia: la coneixem en el pitjor moment de la seva vida, quan se li ha mort el pare, ha perdut la feina i s’ha separat».

Podeu llegir l’entrevista sencera a www.diarimes.com

Directora: Sílvia Jiménez [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro, Helena Viñas Especials: Anna Ferran Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

ortir al món per a entendre què està passant a casa meva. Tenir perspectiva i poder comparar per saber on som i on hem de voler anar. Com a orgullosa reusenca, ja vaig aprendre de petita que la meva ciutat ha estat rica i cosmopolita, i de retruc les viles circumdants o gràcies també a elles, quan ha mirat enfora i pensat en color. Tantes gestes del XVIII i XIX que no repetiré. I no cal retrocedir segles, fa només cinquanta anys érem pioners i una potència mundial en més d’un sector econòmic.

No fa pas tant que aspiràvem a ser rellevants i ho procuràvem. Un gran indicador de tal afany és haver creat des de 1813 centenars de capçaleres dedicades a formar i informar. D’aquí que pensés en Mèxic per batejar aquest espai, un dels llocs més perillosos del planeta per exercir el periodisme on molts professionals, amb un coratge desconegut per a la majoria de mortals, arrisquen la vida pel sol fet de donar una notícia o opinió. En contrast, ara mateix veig que nosaltres no som capaços, sovint, ni de pagar preus irrisoris per dir allò que sabem o pensem. El nom de Tijuana és el meu tribut a la sèrie televisiva, inspirada en un diari mexicà real, i a un quart poder, un contrapès, imprescindible. Alhora, vol reivindicar el valor del suport informatiu que teniu davant que m’ofereix, juntament amb altres plomes, un altaveu lliure per parlar de temes d’actualitat del Camp. La mena de comesa que, com passa en tots els oficis, fa bon servei sempre que es porta a terme noblement.

Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses

Edició de publicitat: Juan Padilla Distribució: Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: