Divendres 27 d'octubre de 2023

Divendres, 27 d’octubre de 2023 núm. 4.908 www.diarimes.com

La nit de dissabte a diumenge cal modificar l’hora i a les 3, posar les 2.

L’Ajuntament de Reus no presenta escrit d’acusació en el cas Shirota TRIBUNALS El 9 de setembre s’exhauria la pròrroga de tres mesos concedida pel jutge i el consistori ha descartat fer-ho, tot i que es reserva l’opció d’intervenir en altre moment processal. P6

MONOGRÀFIC

DIARI MÉS 27/10/2023 diarimés

9

química

ui i el demà essencial per l’av

TARRAGONA

El Govern tanca el capítol de les ordenances amb un augment del 7,4% de l’IBI i d’un 12% de la brossa El PSC aprova la pujada d’impostos amb els vots de JxCat i En Comú Podem, i l’abstenció d’ERC en la votació sobre la taxa de residus. P2

REUS

GERARD MARTÍ

Mario Basora després de prendre possessió del càrrec, ahir.

Primer derbi LEB Plata entre el CBT i CB Salou BÀSQUET CJ Barksdale i David Fernández es troben demà al Serrallo. P11

Basora: «Treballaré per tenir una Cambra de Comerç més moderna i competitiva» Mario Basora pren el relleu de Jordi Just al capdavant de la corporació. P6

2

diarimés 27/10/2023

TARRAGONA

POLÍTICA

L’Ajuntament aprova la pujada del 7,4% de l’IBI i del 12% de la taxa de la brossa El govern municipal, amb el suport de Junts i ECP, també ha tirat endavant l’augment de l’ICIO en un 33% i el recàrrec de fins al 150% als pisos buits GERARD MARTÍ

John Bugarin

A partir del 2024, els tarragonins pagaran un 7,4% més de l’IBI i un 12% més de la taxa de la brossa.

Aquestes són algunes de les pujades de tributs que es van aprovar ahir, en un ple extraordinari on el govern va tirar endavant la seva proposta de modificació de les ordenances fiscals, gràcies al suport de Junts per Catalunya i En Comú Podem. Tal com avançava diari més, els socialistes van aconseguir un acord d’última hora amb els dos grups de l’oposició després d’haver cedit a gran part de les seves peticions, com la dels comuns d’iniciar una moratòria dels pisos turístics. A banda dels increments de l’IBI i la taxa de la brossa, també es va consumar la pujada de la taxa d’ocupació de les terrasses (20%), de l’Impost sobre Construccions (33%) i del recàrrec als pisos buits (150%), així com l’eliminació de la bonificació per la instal·lació de plaques solars.

Gairebé totes les propostes es van aprovar amb els vots a favor del PSC, ECP i Junts i el «no» d’Esquerra, el PP i Vox. En el punt de la taxa de la brossa, però, els republicans es van abstenir. «Entenem que ha de ser així perquè, si no, l’any que ve hi hauria una pujada del 80%», apuntava el conseller d’ERC, Jordi Fortuny.

I és que la pujada del 12% respon a l’obligació legal d’arribar a cobrir, en el 2025, el 100% del servei de recollida i tractament de residus amb el que es recapti amb la taxa. La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, assegurava que aquest augment li suposarà al ciutadà «entre un i dos euros més al mes» .

L’increment de la taxa de la brossa ve acompanyada de la cre-

Impost de Béns Immobles (IBI) Imatge de la sessió extraordinària del Consell Plenari que es va celebrar ahir al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona.

Amb la modificació de les ordenances, el govern preveu ingressar 6,8 milions d’euros més ació d’una tarifa social de 50 euros, que era una de les exigències d’ECP, i que beneficiarà a «entre 600 i 1.000 famílies». El portaveu dels comuns, Jordi Collado, a més, celebrava que s’ha convocat una «comissió de l’estructura de la brossa», ja que cal revisar la taxa «de cap a peus». Per la seva banda, PP i Vox van votar en contra d’aquesta mesura, així de la resta de pujades de tributs que es van portar ahir a ple. El portaveu de Vox, Javier Gómez, criticava el PSC, ECP i Junts per aprovar propostes que són «antisocials»

Agenda

i «atempten contra les famílies i els autònoms».

Gómez, de la mateixa manera que la líder del grup municipal del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, al·legava que «no es pot carregar tot a les espatlles del ciutadà». «Des del primer moment vam dir que estàvem en contra d’aquestes pujades», afirmava la consellera popular, qui afirmava que «hi ha altres models de gestió que no suposen ofegar els tarragonins». Així, tant Vox com PP es van oposar totalment a un increment de l’IBI, que «es va baixar del 20% al 7,4% amb voluntat negociadora», segons el govern. De fet, aquesta rebaixa va servir per acostar posicions amb l’oposició.

El portaveu d’ECP, Jordi Colla-

VINE AL MOLL DE LA CULTURA!

Activitats

- ‘Lligat a la vida trail’. Segona edició. Cursa de 10 trams (102 km) i 5 trams (50 km) els dies 28 i 29 d’octubre. Lliga esportiva i solidària per recaptar fons per a la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Impulsen: La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, Naturetime i KMxTu. Col·labora: Port de Tarragona. Inscripcions i informació: http://lligatalavida.cat/ Sortida: dissabte 28 d’octubre, a les 9.30 hores davant del Refugi 1 del Moll de Costa.

Exposicions

- ‘Traces de llum. Memòries de la imatge fotogràfica’. Talent Latent. 10a Edició SCAN Tarragona | Festival Internacional de Fotografia. Tinglado 2. Fins al 26 de novembre de 2023.

- ‘MARe’ de Claudio Bonachí, Kaio. Refugi 1 sala 1. Fins al 10 de desembre de 2023.

- ‘Petits’ d’Antonio Latre. Tinglado 1. Fins al 5 de novembre de 2023.

Horari de les exposicions: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, i diumenges i festius d’11 a 14 h. Accés lliure.

Més informació a https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats Agenda del Port del 27 al 29 d’octubre de 2023

Segueix-nos!

Taxa de recollida de la brossa Taxa d’ocupació de les terrasses Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) Recàrrec a pisos buits do, creu que és «un percentatge raonable perquè acumula l’IPC de l’any passat i el d’aquest» i remarcava la necessitat de fer aquesta pujada d’impostos per «mantenir els serveis bàsics i essencials». A més, apuntava que, per compensar la pujada, han acordat amb el govern la «recuperació» de la subvenció per a

7,4% 12% 20% 33% 150%

despeses de la llar, destinades a famílies amb dificultats econòmiques. Per la seva banda, el conseller de Junts, Jordi Sendra, assegurava que «no som partidaris d’apujar impostos, però entenem la situació delicada de les arques municipals». «Donem un vot de confiança al govern, però fiscalitzarem exhaustiva-

ment els recursos que es generin i el compliment de les peticions que hem fet», afegia. El conseller republicà, Xavier Puig, carregava ahir contra ECP i Junts per haver acceptat la proposta del govern a canvi d’un «acord barat o un xec en blanc», paraules que van ser rebatudes per Collado i Sendra.

Controvèrsia per les taxes L’augment de l’ICIO va provocar molta controvèrsia. ERC, Vox i PP criticaven que aquesta mesura perjudica directament el ciutadà perquè penalitza la rehabilitació i l’accés a l’habitatge. En canvi, el govern defensava que aquest impost grava a les «grans empreses constructores». També hi va haver queixes per l’increment de la taxa de l’ocupació de les terrasses, una exigència dels comuns als socialistes. «És una taxa obsoleta, que no s’ha tocat des del 1999», deien des d’ECP. ERC i PP afirmaven que perjudicarà «els petits comerços» i els republicans remarcaven la importància de solucionar el fet que només el paga un 50% dels restauradors amb terrasses. El govern afirmava que ja «s’està treballant en la part d’inspecció i sancionadora».

L’alcalde, Rubén Viñuales, va fer una darrera intervenció per agrair a Junts i ECP la «responsabilitat» de votar a favor de les ordenances fiscals, així com la «predisposició» d’ERC per negociar. Les converses entre govern i oposició no cessaran perquè encara s’han de tancar els pressupostos del 2024. El govern preveu obtenir uns 6,8 milions d’euros amb les noves ordenances fiscals. Ara, tocarà decidir d’on treure el que falta per arribar als 14 milions que necessita l’Ajuntament per quadrar els comptes.

TARRAGONA

27/10/2023 diarimés

3

POLÍTICA

La regió metropolitana farà els primers passos en sis mesos

CEDIDA

Els alcaldes de Tarragona i Reus i la presidenta de la Diputació refermen l’aposta pel projecte Oriol Castro

El projecte de l’àrea metropolitana de Tarragona es posarà en marxa d’aquí a sis mesos. En aquest període, es redactarà un informe «científic» que valorarà la idoneïtat de la iniciativa i buscarà «el què, el com i el quan», segons va explicar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.

L’anunci va arribar després d’una reunió a tres bandes entre el batlle, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. Els tres dirigents van refermar el seu compromís amb el nou enfocament del territori i van acordar demanar l’estu-

di previ per començar a treballar.

«La consultora encarregada ha de comptar amb la col·laboració de les entitats del territori, per tal d’obtenir una visió global del projecte», va indicar Viñuales.

«L’àrea metropolitana és una realitat que avui dia intuïm, però que cal investigar amb rigor per definir quins són els municipis que en formen part», va dir Llauradó.

Un dels objectius del projecte és la millora de serveis, especialment del transport. «Entenem que el transport és un dels elements clau. Actualment, es pensa d’una manera externa i no respon a les necessitats de la

Imatge de la reunió celebrada ahir a la Diputació de Tarragona entre Rubén Viñuales, Noemí Llauradó i Sandra Guaita.

Viñuales: «Per què no podem pensar a generar energia de forma unificada?» ciutadania», va dir Viñuales. En aquest sentit, l’alcalde de Tarragona va analitzar el futur tramvia com «un primer pas que comença a pensar d’una manera metropolitana el transport». Aquesta idea mancomundada es podria

traduir en una unificació d’empreses públiques de gestió de residus, funeràries o elèctriques, tot i que encara s’ha d’estudiar.

«Per què no podem pensar a generar energia de forma unificada?», va expressar Viñuales.

L’àmbit geogràfic de la regió és també una de les incògnites encara per concretar. Si bé el batlle tarragoní va dir que «hi ha sis o set municipis que tindrien un paper molt clar», la frontera

SOCIETAT GERARD MARTÍ

Centenars d’estudiants es manifesten en suport a Palestina Centenars d’estudiants es van manifestar ahir a Tarragona en solidaritat amb el poble palestí.

Sota la convocatòria del Sindicat d’Estudiants, els joves es van reunir a les 12 h. a la plaça Imperial Tàrraco i van arribar fins a la plaça de la Font. També es va convocar una jornada de vaga a les aules, que des del sindicat es considerava que s’hi van adherir un milió d’estudiants arreu de Catalunya. Des de l’associació, es va fer un crit

al jovent «per a dir a les nostres germanes i germans de Palestina que no estan soles i que no ens quedarem de braços plegats mentre es redueix Gaza a enderrocs i a un mar de sang».

«El Sindicat d’Estudiants estem al costat del poble palestí, de les seves dones, homes i nens, pel dret a una vida lliure d’opressió, a la independència real, a la fi de l’ocupació i a poder gaudir de justícia social», van expressar en un comunicat. Redacció

Imatge dels manifestants a la plaça de la Font.

del projecte encara no està clara.

«Valls és un exemple de ciutat que podria jugar un paper molt important, tot i que quedi fora de l’àrea d’influència actual», va concloure Viñuales.

La transversalitat és una de les bases del nou model de circumscripció. «Això no va de partits, sigui quin sigui el color polític de les alcaldies, la Regió Metropolitana ha d’avançar», va expressar el batlle. Els impulsors

del projecte creuen que serà una forma de no perdre oportunitats.

«Volem avançar tots de manera sòlida, evitant així frustracions futures», va dir Guaita. En la mateixa línia, Viñuales va reblar que «a ningú se li escapa que, si anem junts, som un territori de més de mig milió de persones. I això ja comença a tenir pes». «No volem generar una altra administració, volem millorar la gestió de la presa de decisions», va dir Guaita.

4

diarimés 27/10/2023

TARRAGONA

URBANISME

Surten a licitació els plans de gestió de l’Anella Verda, el riu Francolí i el litoral

ALBA RODRÍGUEZ

Seran les primeres actuacions del projecte ‘Tarragona GreenBelt’26’, que compta amb el finançament de 3,6 MEUR del fons Next Generation Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha licitat la redacció dels plans de gestió de l’Anella Verda i la renaturalització del Riu Francolí i del litoral. Es tracta de les primeres actuacions del projecte Tarragona GreenBelt’26, que compta amb el finançament de 3,6 milions d’euros dels Fons Next Generation EU. Pel que fa al contracte del projecte de l’Anella Verda, l’objecte d’aquest serà la realització de tots els treballs necessaris, recopilació d’informació, treballs de camp, estudis, anàlisi, per a l’elaboració del Pla Gestor i dels Pla Especial Urbanístic de la ciutat.

El Pla Gestor serà el resultat de la integració de diversos treballs d’anàlisi i planificació i contindrà el Pla d’acció per a la biodiversitat del municipi, el Pla d’adaptació al canvi climàtic i de recuperació del domini públic del litoral

i finalment la Planificació i disseny de la Infraestructura Verda de Tarragona.

Per la seva banda, el Pla Especial Urbanístic, que té com a darrera finalitat protegir el medi natural de l’Anella Verda, inclourà el conjunt de documentació i determinacions que siguin exigides per a la seva aprovació.

El projecte de renaturalització del riu Francolí haurà de fer referència a les accions de caràcter més estructural sobre l’entorn, com poden ser l’eliminació de motes o altres canvis en morfologia dels marges o el llit del riu per tal d’afavorir la morfodinàmica fluvial. La redacció del projecte també detallarà les mesures de caràcter ambiental que es proposaran per tal de millorar la qualitat de la vegetació. Aquestes poden ser actuacions d’eliminació i control d’espècies invasores, actuacions silvícoles de millora

estructural del bosc de ribera, actuacions de desfragmentació de la continuïtat ecològica de l’hàbitat o la instal·lació de sistemes de retenció de residus sòlids.

D’altra banda, la renaturalització d’ambients litorals té com a objectiu millorar-ne la resiliència davant els cada cop més freqüents temporals marítims. De forma general, les accions a les platges consistiran en l’ampliació d’espai dunar, la plantació d’espècies psammòfiles i arbustives i l’eliminació d’espècies invasores. De forma específica, a la platja del Miracle es durà a terme una renaturalització de l’escullera, la creació de nous parterres enjardinats i el disseny i col· locació de plafons interpretatius.

Al Parc de Mas Rosselló i el sistema costaner de la punta del Miracle, el projecte haurà d’incloure l’eliminació d’estructures i mobiliari urbà en desús, la crea-

Imatge d’infants i adults practicant esport a la riera del riu Francolí al seu pas per Tarragona.

A les platges, s’ampliarà l’espai dunar per fer front als temporals marítims

Al Francolí hi haurà un sistema de retenció de residus sòlids i de control d’espècies invasores

ció de nous parterres per recrear ecosistemes litorals amenaçats, la col·locació de caixes refugi per a ratpenats i caixes niu i la millora d’itineraris de pas i circulació.

Pel que fa a la platja Arrabassada,

serà obligatori que la proposta involucri la creació de nous parterres per recrear ecosistemes litorals amenaçats, el reforç de la vegetació del savinar litoral i la recuperació de sistemes du-

nars, entre d’altres. Per acabar, a la platja Llarga, caldrà incloure la correcció dels perímetres i definir els accessos que afectin el sistema dunar, aplicar mesures de retenció sedimentària, erradicar flora exòtica invasora sobre el sistema dunar, eliminar elements artificials i obsolets en l’àmbit de la morfologia dunar i la col·locació de passarel·les de fusta.

TARRAGONA

27/10/2023 diarimés

5

ECONOMIA

«Tenim un gran avantatge en energies renovables, però falta la tecnologia»

GERARD MARTÍ

El secretari general d’Indústria, Francisco Antonio Blanco, va participar a la Jornada Gresol a Tarragona i va avançar una quarta revolució del sector Oriol Castro/ACN

La Jornada Gresol va reunir ahir a Tarragona grans noms del panorama empresarial, tant privat com públic, del país. Els diferents ponents van exposar la seva visió sobre l’estat econòmic i empresarial del territori.

Francisco Antonio Blanco, secretari general d’Indústia i Pime, va exposar l’aposta de la Unió Europea per una «autonomia estratègica». «Amb la covid i la guerra d’Ucraïna, ens hem adonat de les nostres vulnerabilitats», va explicar Antonio Blanco. En la seva intervenció, el secretari general va posar èmfasi en l’obertura legislativa en el marc europeu per a la inversió pública en sectors industrials, que pot arribar al 35% dels nous projectes. En aquest context, Antonio Blanco va apuntar que és «una oportunitat única», sobretot pel sector de les energies

renovables, en la que va qualificar de quarta revolució industrial. «Espanya té un avantatge competitiu. Tenim sol, vent i sòl. Quan les empreses busquen ubicacions, el nostre país sempre està sobre la taula», va dir Antonio Blanco. Tot i això, el secretari general va assenyalar la falta de tecnologia com una de les grans debilitats de l’Estat. «Per posar-hi remei, s’han d’aprofitar els fons de recuperació», va dir.

Pel que fa a Catalunya i Tarragona, Antonio Blanco va afirmar que «al Ministeri d’Indústria arriben grans projectes catalans».

A la província, el secretari general va realçar projectes que tenen a veure amb el sector de les bateries i de l’hidrogen, «que es presenten amb èxit i aconsegueixen finançament».

Un altre dels ponents destacats de la jornada d’ahir va ser Raül Blanco, president de Renfe.

El gerent es va comprometre a continuar invertint a Rodalies i va assegurar que els serveis seran «millors» l’any vinent, malgrat la «complexitat» de la xarxa ferroviària de Catalunya. «En un any tindrem nous trens, molts trams del corredor mediterrani, necessaris per a la competitivitat de Catalunya i Tarragona», va afirmar. Blanco també va defensar que la puntualitat dels serveis es xifra en el 93%, segons les darreres dades d’un estudi europeu.

«Superem algunes àrees metropolitanes europees, són puntualitats molt situades en l’àmbit de la mitjana espanyola i europea», va valorar respecte a les queixes dels usuaris per les últimes incidències. També va subratllar que les inversions fetes a la demarcació de Tarragona des de 2020 fins a l’actualitat s’han xifrat en uns 175 milions d’euros. A la vegada, va afirmar que la «quota»

Imatge de Francisco Antonio Blanco durant la seva intervenció a la Jornada Gresol.

«Amb la covid i la guerra d’Ucraïna, ens hem adonat de les nostres vulnerabilitats»

El president de Renfe es compromet a seguir invertint i millorar els serveis de Rodalies

de mercaderies des del territori s’ha d’incrementar perquè el seu transport està «molt endarrerit» respecte a la mitjana europea.

D’altra banda, el president de PIMEC, Antoni Cañete, va afir-

mar que els «inquieta» l’acord de govern entre PSOE i Sumar perquè, va sostenir, té «llums i foscors». En la seva intervenció, Cañete va considerar que la proposta de reduir la jornada laboral

a 37,5 hores el 2025 perjudicarà les petites i mitjanes empreses si es mantenen els salaris, tal com es proposa en l’acord, ja que suposarà una pèrdua de la competitivitat empresarial. En aquest sentit, va avisar que pot comportar el tancament de negocis.

«Espanya som el país menys productiu després de Turquia a tota Europa, tenim un problema de productivitat», va lamentar.

6

diarimés 27/10/2023

REUS

JUDICIAL

L’Ajuntament no presenta escrit d’acusació per Shirota en la pròrroga El consistori continua analitzant el cas amb els seus serveis jurídics i no descarta intervenir en un altre moment processal Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus no va presentar escrit d’acusació pel cas Shirota durant el termini que s’havia establert de pròrroga. El jutge va concedir una ampliació de tres mesos per presentar els escrits, les peticions de sobreseïment, les sol·licituds d’obrir noves diligències o fer les actuacions processals que es consideressin oportunes, establint el 9 de setembre com a nova data límit. En aquests moments, el consistori continua analitzant el cas amb els seus serveis jurídics.

Fonts municipals afirmen que l’Ajuntament «està estudiant» la qüestió i que el 9 de setembre «no era el darrer moment processal» per presentar l’escrit d’acusació. Així mateix, no descarten que s’intervingui en un altre punt del procediment. «En el moment oportú, s’analitzarà el tema», asseguren.

Cal recordar que el consistori va designar un nou advocat a la primavera per portar el cas i va

ACN

sol·licitar una extensió de la data límit perquè pogués estudiar la documentació en profunditat i analitzar amb calma la situació, abans de prendre una decisió sobre quines accions processals dur a terme.

El termini establert originalment, el 9 de juny, se situava a tan sols vuit dies de la constitució dels ajuntaments després de les eleccions municipals. Amb l’executiu sortint en funcions, podria haver-se considerat també que era més convenient que fos el nou govern, encapçalat per Sandra Guaita, l’encarregat de determinar la línia d’actuació,

La CUP demanà penes de presó d’entre dos i sis anys i mig per als 18 investigats del cas Imatge d’arxiu de les instal·lacions de Shirota Functional Foods.

atès que, en el cas, estan acusades persones vinculades amb els tres partits més votats en els comicis, com són l’exalcalde Lluís Miquel

Pérez o els aleshores regidors socialistes Teresa Pallarès –actual portaveu del grup municipal de

SOCIETAT

Junts– i Joan Anton Verge –qui va ser número 8 de la candidatura d’ERC el 28 de maig–.

Per la seva banda, la CUP sí que va presentar escrit d’acusació contra els 18 investigats.

Els cupaires demanen penes de presó d’entre dos i sis anys i mig i una inhabilitació per als màxims responsables d’Innova i els regidors que van acordar, el 2007, que l’Ajuntament avalés la constitució de l’empresa Shirota Functional Foods per un valor de tres milions d’euros. Per a alguns d’ells, també els sol·licita una sanció econòmica.

El magistrat tancà al març la fase d’instrucció amb 18 investigats. El jutge aprecià indicis de delictes contra l’administració pública i blanqueig de capitals per als polítics i els exdirectius del conglomerat Innova. La interlocutòria manté que, el 29 de febrer del 2008, la Junta General d’Innova va atorgar un «suport financer a Shirota», que «implicava que Innova era fiador de Shirota per 3 milions d’euros». El jutge observà «obscurantisme en tota l’operació».

Els Mossos d’Esquadra van desmantellar ahir dues plantacions interiors de marihuana al polígon Agro-Reus. En el primer operatiu, desplegat al matí conjuntament amb la Guàrdia Urbana, es van detenir dos homes, de 23 anys, i es van comissar 400 plantes en una nau al carrer dels Castillejos. En el segon cas, al carrer de Rovira i Virgili, es van detenir dues persones. Un d’aquests arrestats va haver de ser atès pel Servei d’Emergències Mèdiques després de resultar ferit en intentar escapar dels agents i caure des del sostre de la nau.

La investigació que va resultar amb l’operatiu del matí es va iniciar després que els Mossos detectessin un elevat consum diari d’electricitat en l’edifici que ocultava la plantació, que equivaldria al d’unes 130 llars, i trobés indicis que l’activitat que s’hi duia a terme no coincidia amb la declarada. Segons fonts policials, la connexió fraudulenta a la xarxa elèctrica suposava un «evident» perill d’incendi. Al segon hangar, es detectà un consum de fluid elèctric equivalent a 60 habitatges. ACN

POLÍTICA MUNICIPAL

Basora pren possessió com a nou Junts i PP no donaran president de la Cambra de Comerç suport al pressupost del 2024 en el ple d’avui Vol que la corporació sigui «més moderna, competitiva i referent» GERARD MARTÍ

Sergi Peralta Moreno

El plenari de la Cambra de Comerç de Reus va elegir ahir a Mario Basora com a nou president de la corporació. En el seu discurs, Basora afirmà que es posarà a treballar «avui mateix» amb l’objectiu de tenir «una Cambra cada cop més moderna, competitiva i referent al territori», així com continuar sent «una eina útil per al teixit empresarial i la societat». De fet, va apel·lar a les empreses presents als municipis de la jurisdicció a remar en una mateixa direcció.

«El nostre èxit no depèn només del que fem a la Cambra, sinó del que faci el teixit empresarial i el seu conjunt. Us convido a unir-vos a aquest viatge», va expressar.

En aquesta línia, va allargar la mà a la Generalitat de Catalunya i a la resta d’administracions públiques a treballar conjuntament per «atreure i consolidar inversions», posant com a exemple l’arribada de Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp. «Això no pot ser un fet aïllat», reblà. Basora també

La policia desmantella dues plantacions interiors de marihuana al polígon Agro-Reus

Els dos grups critiquen la pujada d’impostos Sergi Peralta Moreno

El nou president, Mario Basora, durant la seva intervenció.

aprofità per assegurar que continuarà reclamant i defensant «les infraestructures necessàries que ens permetin connectar territoris» i demanà al Govern català que defineixi una Llei de Cambres «que ens permeti, per fi, comptar amb un marc regulador adaptat a les necessitats

de l’actualitat juntament amb la necessitat de garantir-ne un adequat sistema estructural de finançament». Tampoc faltaren les paraules d’agraïment vers el president sortint, Jordi Just, per la seva «dedicació i bona feina en uns anys francament complicats».

Si bé l’equip de govern compta amb la majoria necessària per aprovar les ordenances fiscals i el pressupost proposats per al 2024, ja sap que tindrà l’oposició en contra. El grup municipal de Junts per Reus va anunciar ahir, taxativament, que votarà en contra d’uns expedients que qualifica d’«injustos» i «injustificables». La seva portaveu, Teresa Pallarès, va asseverar que el PSC té «el do de l’oblit» i recordà que, quan en el darrer mandat es van actualitzar els impostos, els socialistes propiciaren «un escarni públic al nostre govern». «L’hemeroteca hi és i la memòria dels ciutadans, també», reblà.

Igual de contundent es mostrà la portaveu del Partit Popular, Sílvia Virgili, dimecres, quan assegurà que «no donarem suport al pressupost presentat per l’equip de govern» i arribà a definir d’«abusiva» la pressió fiscal. «Viure, treballar i invertir a Reus ja era car, però

amb l’entrada d’aquest nou govern, encara ho serà més», va assenyalar. Virgili també comentà que «no és el moment de fer projectes nous, sinó de millorar tot el que ja tenim, que és molt». Per això, considerà que un pla d’inversions de 25 milions d’euros no és oportú i que, en canvi, s’hauria d’apostar per reduir les despeses. A més, la portaveu popular rememorà que un dels principals objectius de l’Ajuntament en matèria de promoció econòmica és l’atracció d’empreses. «Quina empresa voldrà invertir a la ciutat amb els impostos més elevats d’Espanya?», es preguntà.

La regidora de Junts Mariluz Caballero digué que «per transformar, cal planificar» i criticà el «pressupost de pedaços» presentat. «Aquests pressupostos no són els que volem i no són els que la ciutadania necessita, mirem perplexos aquesta desmesurada pujada d’impostos injusta i injustificable», va concloure Teresa Pallarès.

La FAVR, hotelers i comerciants expressen el seu malestar per la pujada d’impostos L’oposició no és l’únic actor que ha expressat clarament la seva disconformitat amb les ordenances fiscals que es preveu que s’aprovin avui al ple.

Una vintena d’entitats veïnals es van reunir ahir per compartir el seu enuig per la pujada de les taxes. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó, apunta que «no dubtem que potser era necessari augmentar els impostos, però considerem que hauria hagut de ser prorratejat en diversos anys per mitigar el seu impacte en una situació de crisi econòmica i amb l’augment del cost dels diners i la inflació». Així mateix, afirma que, en la trobada, es va constatar «el malestar» de les entitats i espera que es pugui «trobar una solució» per un tema que ha creat «molta alarma entre els veïns de la ciutat». En aquesta línia, hotelers i comerciants de Reus han convocat una concentració per a avui a les 11 hores, a les portes de l’Ajuntament, per l’increment de tributs com les taxes de terrasses i d’escombraries o l’IBI. «Ens ofeguen», expressa la convocatòria. SPM

CAMP DE TARRAGONA

27/10/2023 diarimés

7

POLÍTICA

Mor un arrossaire de 44 anys després de bolcar el seu tractor Un home va morir dimecres mentre treballava en un arrossar de Deltebre (Baix Ebre), a la zona de Mas de Prades, després de bolcar el tractor que conduïa. La víctima és un home de 44 anys. L’avís es va rebre als volts de les cinc de la tarda. Els Mossos investiguen les causes de l’accident. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar agents policials, fins a quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat i el SEM.

Dos homes es barallen a Valls i acaben a l’hospital i detinguts Dos homes, de 41 i 58 anys, van ser detinguts la nit de dimecres al centre de Valls després de barallar-se entre ells.

Els fets van passar cap a un quart de deu de la nit a la plaça Pati quan els individus es van començar a discutir i agredir mútuament. A causa dels cops que es van donar, van acabar traslladats a l’hospital amb ferides lleus, si bé un d’ells en un moment de la baralla va treure una arma blanca.

Salou torna a iniciar els tràmits de la funerària supramunicipal El Ple va donar llum verda a la reobertura de l’expedient amb els vots en contra del Partit Popular i Vox AJ. SALOU

Redacció

El Ple de l’Ajuntament de Salou va aprovar dimecres la reobertura de l’expedient per a l’exercici de l’activitat econòmica de serveis funeraris mitjançant uina societat pública de caràcter supramunicipal amb els consistoris de Reus, Vila-seca i Constantí després que el municipi quedés exclòs del projecte en no concloure l’expedient en els terminis previstos. La reobertura del mateix va ser aprovada en la sessió plenària amb els vots en contra del Partit Popular i Vox. Segons el govern de Salou, aquesta decisió marca el reinici del procediment sobre els serveis funeraris supramunicipals amb l’objectiu de visar i, «si es considera necessari, modificar els estatuts i la memòria associats a aquesta activitat, amb l’esperança d’optimitzar el procés.

La finalitat darrere d’aquesta acció és oferir un servei més competitiu, econòmic i essencial per a la ciutadania».

«pot resultar beneficiosa per a l’optimització del servei, amb l’objectiu de prioritzar sempre

S’obren tres mesos per realitzar modificacions als estatuts del servei mancomunat

Pere Granados i Yeray Moreno (PSC), amb Sebastià Domínguez (ERC).

«Altres municipis ja han pres decisions similars en els seus respectius plenaris municipals.

Amb l’aprovació d’avui, Salou completa aquesta fase del procediment durant aquesta setma-

na», apuntava l’executiu local en un comunicat posterior a la celebració del plenari.

El regidor delegat de Serveis Interns, Hisenda i Gestió Econòmica, Yeray Moreno, va indicar

que es disposa de tres mesos per realitzar modificacions substancials als estatuts del servei mancomunat entre els quatre ajuntaments. Moreno va assenyalar que aquesta pausa en el procés

els interessos dels usuaris». Per la seva banda, el portaveu del PP, Mario Garcia ha justificat el seu vot en contra afirmant que «aquest és un exemple més de la ineptitud d’aquest govern; no és normal que s’hagi d’iniciar un altre cop un tràmit d’una iniciativa que es van anunciar a bombo i platerets el novembre del 2022 com a conseqüència que se’ls hagin passat els terminis que estableix la llei per aprovar el projecte».

El Ple va aprovar també l’increment de l’IBI un 10% i el de la taxa de la recollida de residus, en un 8,8% amb 12 vots a favor i 8 en contra.

8

diarimés 27/10/2023

CAMP DE TARRAGONA

TARRAGONÈS

Roda de Berà reforma Cal Guivernau per convertir-lo en la nova biblioteca

TURISME AJUNTAMENT SALOU

Els treballs duraran 18 mesos i el projecte compta amb més d’un milió d’euros dels Next Generation AJ. RODA DE BERÀ

Redacció

Les obres de rehabilitació de Cal Guivernau per convertir l’emblemàtic edifici en la nova biblioteca pública començaran de forma imminent. Els treballs duraran 18 mesos i compten amb més d’un milión d’euros de finançament dels fons Next Generation.

L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, i l’empresa adjudicatària, Artifex Infraestructuras, signaran avui l’acta d’inici de les obres.

El projecte realçarà els atributs originals d’aquest edifici històric, declarat Bé Cultural d’Interès Local al 2010. Per aquest motiu, la façana exterior es mantindrà amb la seva estètica actual, «sense annexos ni volums afegits que distorsionin el seu valor històric.

També es respectaran els murs existents, tot i que no tindran una funció estructural», segons ha confirmat el consistori rodenc.

El pressupost d’adjudicació de les obres és de 1.580.260 euros.

La major part dels treballs seran finançats a través de diferents subvencions. Per una part, el

La façana exterior mantindrà el seu aspecte actual.

projecte va aconseguir una subvenció de 1.064.612 euros del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana amb els fons europeus NextGeneration, dins la línia 2 del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics de titularitat local, del Pla

EDUCACIÓ AJ. VENDRELL

El rector de la URV i el batlle del Vendrell, dimecres.

Signen un conveni per millorar la seu de la URV a Coma-ruga L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, i el rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Pallarès, van signar dimecres un conveni per continuar impulsant el desplegament del campus i les activitats de la seu de la URV a Coma-ruga, així com activitats culturals al territori. El rector va valorar positivament la col·laboració establerta entre la universitat i l’Ajuntament, ja que «uns dels objectius de la Universitat és

que aquesta seu sigui el motor social i l’element transformador del canvi al seu territori».

Per la seva banda, Martínez va posar en relleu que aquest és el segon conveni que se signa amb la URV, tot i que fa 20 anys que el Vendrell és seu física d’estudis universitaris. També va avançar que en el pressupost de 2024 s’ha previst una primera partida d’inversions de 100.000 euros per refer i millorar les instal·lacions. Redacció

de Recuperació, Transformació i Resiliència. A la convocatòria es van presentar més de 1.000 projectes, dels quals el Mitma en va escollir només 181, en base a criteris de qualitat arquitectònica, solidesa, governança, enfoc integral, innovació i oportuni-

tat. Cal Guivernau va quedar en quinzena posició, gràcies a l’alta eficiència energètica que tindrà el nou edifici. Per altra banda, el departament de Cultura de la Generalitat, dins el Pla de Biblioteques, va atorgar al projecte 200.000 euros; i 104.774 euros provindran del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Gran claraboia El nou edifici de la biblioteca municipal Joan Martorell Coca tindrà una superfície de 881,55 metres quadrats. El projecte inclou una gran claraboia-llanterna que travessarà totes les plantes deixant entrar la llum natural fins a la planta baixa, que permetrà que no s’hagin d’obrir noves finestres que distorsionin l’edifici actual. A la planta d’accés es trobaran el vestíbul, el taulell, l’hemeroteca i la fonoteca, i un espai polivalent; a la primera planta hi haurà els espais dedicats als petits lectors; i a la planta més alta, sota coberta, les zones d’estudi i de lectura; i un espai jove, diferenciat.

Iolanda Triviño, Pere Granados i Yeray Moreno.

El SalouCongress se celebrarà el 10 de novembre al TAS Salou acollirà la segona edició del SalouCongress amb l’eslògan Entorns turístics: motor d’innovació tecnològica i creixement industrial el divendres, 10 de novembre, al Teatre Auditori. L’objectiu del congrès és explorar el paper clau dels entorns turístics en l’impuls de la innovació tecnològica i el creixement industrial del territori.

Així, el SalouCongress pretén convertir-se en una oportunitat per atraure startups i inversors

per a transformar el territori en un laboratori d’idees i projectes innovadors per al turisme. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha definit aquest congrés, com «una suma de sinergies amb la voluntat de consolidar Salou en un municipi intel·ligent i sostenible, amb una sostenibilitat entesa des del punt de vista econòmic i social».

Les inscripcions a la jornada es poden fer al web saloucongress.cat.

MUNICIPAL

TERRES DE L’EBRE

Mont-roig del Camp suspèn l’atorgament de llicències d’HUT

Preparen un acte unitari després de la proposició per prohibir els bous

La mesura serà efectiva durant tot un any

La proposta de llei ja ha entrat a tràmit

Redacció

ACN

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha suspès l’atorgament de llicències d’habitatge d’ús turístic (HUT). La mesura, que va entrar en vigor dimarts, té com a objectiu «posar ordre a la proliferació d’aquest tipus de pisos per tal de compatibilitzar els habitatges d’ús turístic amb la disponibilitat d’habitatge de lloguer». Concretament, al municipi, a 31 de juliol de 2023 hi havia 2.968 habitatges d’ús turístics donats d’alta distribuïts per tot el terme municipal, amb màxima concentració al nucli de Miami Platja, on n’hi ha 1.962. En aquest sentit, l’Ajuntament explica que tramiten anualment més de 250 expedients d’habitatge d’ús turístic, això comporta «un increment del nombre d’habitatges que es destinen a aquest model de negoci i que, per tant, es retiren o no s’incorporen al mercat de lloguer tradicional. Un fet que provoca problemes d’accés a l’habitatge per als residents».

Des del consistori destaquen que la implantació d’aquesta modalitat d’oferta turística d’evolució expansiva, que s’està produint actualment al municipi, però també a tot Catalunya, va en detriment de l’ús residencial propi de l’habitatge habitual. Per això, l’Ajuntament veu la necessitat de regular aquest fenomen, motiu pel qual ja ha començat a treballar en l’elaboració d’un Pla Local d’Habitatge.

Paral·lelament, està estudiant la reforma de l’instrument urbanístic per determinar les condicions urbanístiques d’emplaçament, d’intensitat d’usos, d’accés a l’edifici, distàncies mínimes entre els mateixos usos i d’altres determinacions que es considerin. Tot plegat per garantir el dret a l’habitatge, el descans, la intimitat, el benestar del veïnat i la qualitat de l’espai urbà del municipi. Montroig se suma a altres municipis que han establert moratòries a noves llicències com a preludi a establir la seva pròpia regulació.

L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre (APCTTE) prepara «un acte unitari», juntament amb la Plataforma per a la Defensa de la Tauromàquia Popular i Tradicional. La mobilització vol ser una primera resposta a l’acceptació a tràmit del Parlament de la proposició de llei que els diputats de la CUP, d’En Comú Podem i alguns d’ERC i Junts, que tenien llibertat de vot, van permetre que tirés endavant la tramitació de la llei per prohibir els bous embolats, capllaçats i a la mar. L’entitat crida a totes les penyes, comissions i aficionats a participar en l’assemblea ordinària del 17 de novembre, que es farà a l’Aldea (Baix Ebre).

L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre va agrair el suport dels grups parlamentaris del Partit Popular, Vox i Ciutadans, que van esmenar i votar contra la proposició de llei, per situar-se «al costat de la festa i la tradició

dels bous». L’agraïment, en un comunicat de l’Agrupació, «es fa extensible» a tots aquells alcaldes i representants polítics de les Terres de l’Ebre que han reclamat als seus partits que votessin a favor de l’esmena a la totalitat aquest dimecres, tot i que no es va aconseguir prou suports per evitar el tràmit i debat de la normativa. L’entitat avança que «posarà en marxa tots els mecanismes jurídics possibles» per defensar la inconstitucionalitat de la proposició de llei.

Durant la votació per donar llum verda a la tramitació de la llei, els socialistes es van abstenir en bloc. Tot i això, el diputat ebrenc del PSC, Joaquim Paladella, va demanar un debat «respectuós i sense desqualificacions per arribar a acords».

Alhora, va manifestar que «sempre hem defensat el benestar animal, al mateix temps que defensem la cultura popular i la diversitat dels territoris catalans».

27/10/2023 diarimés

química

essencial per l’avui i el demà

9

2

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

SECTORIAL Anna Ferran

Química, el motor que mou el nostre dia a dia i que impulsa el futur

Estem dormint i, de sobte, sentim un soroll que ens desperta.

L’alarma despertador del mòbil. Ens llevem; ja és l’hora. Ens rentem la cara, prenem un cafè i esmorzem. Ens vestim i sortim de casa. Agafem el cotxe per anar a treballar o potser el transport públic. A la feina, utilitzem l’ordinador, imprimim documents, fem trucades. Quan la jornada s’acaba, anem una estona al gimnàs i després tornem cap a casa.

Aquesta és la rutina que segueix molta gent. Un dia normal, sense cap sorpresa. El que no sabem és que darrere de cadascuna de les coses que hem estat fent d’ençà que ens hem despertat, el sector químic hi ha intervingut. I bona part de la seva intervenció, té segell tarragoní. Si canviem l’escenari i, en lloc d’un dia quotidià, ens centrem en un dia destacat: hem començat les vacances i ens dirigim a l’aeroport per anar a agafar a un vol. Passem tots els controls a la terminal i, finalment, enlairem i posem rumb cap al nostre destí. Aquí, també hi és present la química? La resposta és afirmativa.

Indústria d’indústries, les solucions que crea el sector químic estan presents en el 96% de la cadena de valor de qualsevol sector productiu. Des de l’alimentació al tèxtil, passant pel transport, la construcció, el mobiliari, la tecnologia, la salut o l’oci, tots els àmbits que ens envolten i que formen part del nostre dia tenen més o menys relació amb la química. És per això que aquest es considera un sector productiu essencial. Durant el confinament dur a causa de la pandèmia de la covid-19, la indústria química de Tarragona no va aturar la seva activitat, ja que gràcies als seus processos podia produir solucions per a tota mena d’indústries, que ens arribaven a casa i ens garantien que, malgrat el tancament, no estiguéssim privats de les comoditats que garanteixen el nostre dia a dia.

Parlar de benestar i comoditats és parlar de química. Els avenços que hem experimentat al llarg de darrer segle tenen com

La química està present en el 96% de la cadena de valor de qualsevol sector productiu El benestar i la comoditat assolits en els últims 100 anys no hauria estat possible sense la química Si la indústria es descarbonitza, reduirà la petjada de carboni de la resta de sectors a origen el desenvolupament i el perfeccionament de la química moderna. Dit d’una altra manera, sense química no existirien indústries tan potents com la dels béns de consum o la tecnològica, per a mencionar-ne dues.

Ara bé, la química no només té un rol crucial en el nostre dia a dia actual, sinó que és bàsica i fonamental per al futur. Com a humanitat ens enfrontem a un repte majúscul, segurament, el repte més complex al qual mai ens hem enfrontat: aturar el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i revertir la situació d’emergència que viu el planeta.

I aquí el sector hi té molt a dir.

Com a sector omnipresent en la resta de sectors productius, les solucions que els aporti, fetes sota els criteris de la sostenibilitat i la circularitat, permetran que cadascun d’ells faci importants passes cap a la neutralitat climàtica. Però no només això. I és que si la química es descarbonitza i canvia les seves matèries primeres, reduirà la seva petjada de carboni, de manera que reduirà la del conjunt del sistema productiu.

El repte és enorme, però la indústria química de Tarragona està preparada per afrontar-lo.

Tant les companyies que estan instal·lades en els polígons Nord i Sud, com els seus equips, com els joves enginyers que s’han format al territori i que ara estan engegant la seva carrera, tots ells són conscients del rol essencial que juguen i treballen des d’ara per a construir l’avui i el demà.

EL SECTOR QUÍMIC

27/10/2023 diarimés

3

4

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

A FONS

Imprescindible i omnipresent: quins sectors necessiten la química feta a Tarragona?

Les empreses establertes al territori ofereixen solucions que ens fan el nostre dia a dia més còmode Anna Ferran

La indústria química forma part de l’ADN del territori. És el gran motor econòmic de la demarcació i el principal sector exportador de la província. Malgrat que, en general, la ciutadania sigui conscient del pes que té, el cert és que no tothom és conscient del que es produeix als polígons Nord i Sud. Una quarantena d’empreses de mides i llocs d’origen diversos estan instal· lades aquí i ofereix solucions diverses que tenen aplicacions en tota mena d’àmbits. I és que la química, de manera directa o indirecta, està present en més del 96% dels objectes, processos i serveis que ens envolten.

Dit amb altres paraules, sense química el nostre estil de vida seria simplement impossible.

Bona part de les comoditats que tenim en l’actualitat,

han sorgit a partir de l’evolució d’aquesta indústria. Es diu que la segona revolució industrial va suposar el naixement de la química moderna. I en la tercera revolució, aquesta es va perfeccionar per donar peu a la

mic del Mediterrani i una de les principals àrees productives de petroquímics d’Europa, el que surt de les indústries tarragonines va a parar a qualsevol part del món i en qualsevol sector. Si bé són moltes les solucions que

La química està present en el 96% dels processos i, per això, qualsevol dels objectes que ens envolta està fet, en major o menor grau, de química

Les solucions que ofereix la indústria es poden agrupar en tres grans grups: derivats del petroli, gasos i precursors

societat del benestar que tenim en l’actualitat. Qualsevol àmbit del nostre dia a dia, des de l’alimentació fins a la tecnologia, passant per l’oci o el transport, té química. És per això que es diu que la química és un sector essencial.

Com a principal pol petroquí-

es produeixen al territori, es poden agrupar en tres grans grups: derivats del petroli; clor amoníac i altres precursors; i gasos.

En el cas dels derivats del petroli, s’obtenen destil·lats del cru –combustibles i betums–; etilè, propilè i els seus polímers, com ara el polietilè, el poliuretà,

el polipropilè o els poliglicols, entre altres; i ABS (Acrilonitril Butadiè Estirè). Tant amb els derivats de l’etilè i el propilè com amb l’ABS es produeixen materials plàstics per a tota mena d’aplicacions i sectors.

Pel que fa al clor, l’amoníac i altres precursors, s’obtenen productes com la sosa càustica, l’àcid clorhídric, el PVC-VCM o el formaldehid, per mencionar-ne només els més coneguts.

Novament, tots aquests productes es poden destinar a aplicacions molt diverses, des de la neteja i la desinfecció, a la conservació d’aliments o a la creació de components de vehicles.

Per últim, tenim els gasos, que tenen aplicacions industrials, però també sanitàries i alimentàries. A continuació, us expliquem com intervé la química en set aspectes del nostre dia a dia.

Alimentació Anem al supermercat i a llista hi tenim anotats productes com ara, uns iogurts, una safata de llom, marisc congelat, un pot d’olives, plàtans, pinso per la nostra mascota, unes galetes i un refresc. Aquest llistat aleatori està ple de química feta a Tarragona. El sector alimentari està estretament vinculat a les solucions que les empreses instal·lades als polígons Sud i Nord produeixen. Amb els derivats del petroli i del gas natural, s’obtenen tota mena de polímers que permeten conservar i protegir els aliments, sigui mitjançant envasos i films, però també amb fungicides i biocides per a piscifactories. Els gasos són essencials. L’oxigen i el diòxid de carboni s’usen per a fer conservació en atmosferes protectores i tractament d’aigües. El CO2 també és clau en les begudes carbonatades i en el transport de refrigerats. Ara bé, si parlem de refrigeració -i també d’ultracongelació-, el nitrogen és el rei. Per la seva banda, el clor, l’amoníac i altres precursors, permeten una gran varietat d’aplicacions. La sosa càustica, per exemple, s’utilitza per a l’assaonat d’olives i el fosfat dicàlcic per a la producció de pinsos.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

Llar

Salut i desinfecció

Mobilitat

La nostra llar és una petita ambaixadora de les solucions produïdes per la indústria química del territori. Els gasos juguen un rol clau en el procés de construcció. La majoria d’ells s’usen en processos de soldadura. A més, l’argó s’utilitza en els tancaments de doble vidre. i el nitrogen millora el formigó, per posar dos exemples. Els destil·lats del cru tenen mil i una aplicacions a la llar. Des d’insonoritzar electrodomèstics, a produir cablejat, passant per mobiliari, teixits, sofàs i matalassos, paviments, revestiments de façanes, pintures o canonades, tot està produït amb matèries primeres elaborades a Tarragona. Els precursors, per la seva banda, estan molt relacionats amb els tints i els processos de coloració.

Durant la pandèmia de la covid-19, la química va ser decretada com un sector essencial i, per això, no va aturar la seva activitat. Un dels motius pels quals era essencial és que proveïa de les matèries primeres per a fer tota mena de material sanitari. Des dels EPI (mascaretes, guants, vestits o sabates de seguretat) a productes farmacèutics, passant per l’hidrogel, bosses estèrils, catèters i tubs intravenosos, respiradors o excipients per a medicaments, tot això es produeix amb derivats del petroli. El clor, l’amoníac i altres precursors són bàsics en processos de neteja i desinfecció, així com en el tractament d’aigua. I els gasos són claus en la respiració assistida, múltiples teràpies, com a anestèsic i analgèsic.

La mobilitat és un dels àmbits on podem identificar la implicació del sector petroquímic. Els combustibles i l’asfalt són els dos productes que primer ens passen pel cap quan pensem en derivats del petroli. El cert, però, és que n’hi ha molts més. La majoria de les parts de l’interior d’un vehicle, des de seients a taulers de control o revestiments estan fets amb derivats del petroli. També hi estan fets les carcasses del retrovisor, el paraxocs o els parabrises. Amb precursors, com el clor o l’amoníac, s’obtenen les matèries primeres per produir des de disc de frens a elements de protecció, els volants o l’anticongelant. I els gasos intervenen en processos de soldadura, de fabricació de vidre o pintures i també en els fars de xenó.

Tecnologia

Cultura, oci i esport

Sostenibilitat i economia circular

Tenim tota mena de gadgets tecnològics: ordinadors, mòbils, auriculars sense fils, televisors i un llarg etcètera d’aparells. Els xips i les connexions semblen la base de la seva fabricació, però la química és fonamental.

Amb etilè, propilè i els seus polímers, es produeix el seu recobriment.

L’ABS també és clau en la producció d’interruptors, ventiladors i caixes de bateria. Amb el pentaeritritol, un derivat dels precursors, es fa tinta. Gasos com l’hidrogen i l’oxigen serveixen per abrillantar el vidre de les pantalles i el nitrogen intervé en la soldadura de microxips.

La química també hi és present quan ens divertim i gaudim del nostre temps lliure? La resposta és totalment afirmativa. La roba i l’equipament esportiu, així com la majoria de les joguines, estan fets amb derivats del petroli. Des d’unes sabatilles a uns esquís o les grades del pavelló. Els gasos són clau per als amants del submarinisme, però també ho són pels fans de les noves tècniques gastronòmiques, com el cryocooking. Pel que fa als derivats del clor, són fonamentals en el tractament de piscines, però també per a fer paper per a revistes i llibres.

Les solucions que surten del pol químic tarragoní tenen un rol clau en el camí cap a la sostenibilitat. Més enllà de les innovacions de futur en les quals s’està treballant, avui en dia ja ofereixen productes que permeten avançar cap a la sostenibilitat. El diòxid de carboni i l’àcid clorhídric s’utilitzen en el tractament d’aigües residuals. Amb la sosa càustica es blanqueja el paper reciclat. El nitrogen permet reciclar plàstic i pneumàtics, mentre que l’oxigen intervé en el reciclatge de l’alumini. I l’hidrogen, una gran aposta, és un combustible sense emissions.

5

6

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

A FONS

L’epicentre d’un futur sostenible, circular i descarbonitzat Les empreses instal·lades al territori ja estan produint solucions per a molts sectors que permeten reduir la petjada de carboni CEDIDA

Anna Ferran

Objectiu 2050: ser un continent climàticament neutre. O dit amb altres paraules, que siguem capaços d’absorbir o compensar totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de l’activitat humà. Dir-ho és fàcil. Fer-ho es presenta com un repte immens, el desafiament més gran al qual ens hem enfrontat com a espècie. I és que les conseqüències en el clima i, per extensió, per la vida al planeta, que pot tenir no aconseguir-ho són mortals. En aquest escenari crític, fa temps que es diu que la química hi tindrà un paper destacat. El fet de ser una indústria d’indústries, que subministra solucions a més del 96% dels processos de les cadenes de valor de qualsevol sector implica que qualsevol canvi en la seva manera de produir repercuteixi en tercers. Aquest, però, no és l’únic motiu.

Per a ser climàticament neutres, hem de descarbonitzar-nos, és a dir, deixar d’emetre CO2 i altres gasos que produeixen l’escalfament global. Però també hem d’experimentar un canvi radical en el tipus de matèries primeres que utilitzem per a produir. El segle XX i les dues primeres dècades del segle XXI han estat marcades per l’ús de matèries d’origen fòssil, principalment derivats del petroli i també gas.

Justament el seu ús massiu és un dels causants de la situació d’emergència climàtica i emissions a l’alça que vivim. Per això, tan important com descarbonitzar-nos, ho és desfossilitzar-nos, és a dir, deixar d’utilitzar matèries primeres d’origen fòssil, i circularitzar-nos, convertir els residus en les noves matèries primeres. I en aquest triple procés és on la química serà un actor

La descarbonització de la química tindrà un impacte positiu en la resta de sectors productius

L’electrolitzador o l’ecoplanta mostren quin és el camí que seguirà el sector d’ara endavant

principal, ja que gran part de les innovacions que s’han d’impulsar per assolir la fita establerta per al 2050 passen de manera directa per aquesta indústria.

descarbonització, circularització i desfossilització de l’economia. I és que serà aquí on s’apliquin les noves formes de produir del futur. Però no només això, sinó que moltes de les innovacions necessàries per a impulsar aquest canvi també sorgiran al territori. Aquesta és la visió clara que comparteixen l’AEQT i les seves

Tarragona, pol estratègic Com a principal pol petroquímic de tota la Mediterrània, Tarragona té un paper estratègic en la

empreses associades.

Bona mostra d’això la trobem en alguns projectes pioners que s’impulsaran al territori. L’Ecoplanta, el projecte conjunt de Repsol, Enerkem i Agbar, serà la primera planta de producció de metanol circular de tota Espanya. La planta, que ha estat escollida com un dels projectes estratègics per la Unió Europea en matèria de descarbonització, convertirà residus urbans no reciclables en metanol circular que es destinarà per a fabricar nous materials i biocombustibles

Innovem amb tu, millorant la conservació dels aliments i dissenyant el packaging sostenible del futur aeqtonline.com

avançats.

L’Ecoplanta és un exemple paradigmàtic de la circularització i desfossilització. Si busquem projectes pioners centrats en la descarbonització, la futura planta de producció d’hidrogen verd que s’instal·larà al polígon Nord marcarà un punt d’inflexió. El projecte, liderat també per Repsol i amb la participació d’Enagás, Messer i IQOXE, comportarà la construcció de l’electrolitzador per a produir hidrogen verd més gran de tot l’Estat i permetrà oferir hidrogen net al conjunt de

El pol químic de Tarragona està cridat a ser un dels grans centres d’impuls de la descarbonització, gràcies a la capacitat productiva i a la rellevància que té en el conjunt de la Mediterrània i del continent europeu, però també gràcies a la capacitat de desenvolupar innovacions que permetin produir de forma més sostenible i circular.

les empreses del pol químic. I és que cal tenir en compte que la química tarragonina és la principal demandant d’hidrogen de la Península. Fins ara la seva producció comporta un alliberament massiu de CO2, però en un electrolitzador només s’utilitza energia elèctrica renovable i aigua, cosa que fa que el procés sigui totalment net.

Aquí i ara Tant l’Ecoplanta com l’electrolitzador són grans inversions que

química essencial per l’avui i el demà CEDIDA

Covestro ha estat pionera en l’ús de tecnologies eficients per a produir clor Repsol produeix a Tarragona biojet, un combustible fet amb biomassa per a avions CROCS utilitza una innovació de Dow que li ofereix un plàstic fet amb residus vegetals ELIX Polymers ha revaloritzat ABS que s’utilitza per fer pròtesis solidàries impreses en 3D

ens permetran visualitzar d’aquí a pocs anys com serà la química del futur. Però el camí cap a la neutralitat climàtica s’ha d’impulsar des de l’aquí i l’ara i per això, la indústria està ja duent a terme processos i solucions fi-

nals totalment encaminades cap a la sostenibilitat, les zero emissions netes i la circularitat.

Si posem el focus en els processos, plantes com la nova fraccionadora d’aire de Messer, que funciona 100% amb energia

elèctrica, o la planta de producció de clor de Covestro, que utilitza un nou mètode que permet reduir l’ús d’electricitat en un terç respecte als altres mètodes, amb els importants beneficis en terme de costos i eficiència

energètica, són bons exemples per mostrar com les empreses del sector fa temps que impulsen innovacions que els permetin avançar en matèria de sostenibilitat.

Ara bé, el paper de la química en aquest context és doble, ja que, d’una banda, ha de canviar la manera de produir i, de l’altra, ha de fer solucions diferents que donin resposta a aquest nou context. Conceptes com l’economia circular, l’ecodisseny, els nous combustibles o els plàstics biobasats són només quatre de les tendències que seran claus en

el futur, que ja s’estan produint a Tarragona.

Volar és més sostenible L’aviació és un dels subsectors del transport que genera més emissions, però és també un dels més complicats de descarbonitzar. El salt cap a l’electrificació que s’està impulsant en altres mitjans de transport en el cas de l’aviació és inviable, com a mínim actualment. Així que la clau passa per trobar combustibles alternatius. Un d’ells, l’anomenat biojet, es fabrica mitjançant biomassa al Complex Industrial de Repsol Tarragona. La companyia va començar a produir-lo a principis de 2020. El primer lot va constar de 10.000 tones de biocombustible i el seu ús va suposar que s’evités l’emissió de 630 tones de CO2 a l’atmosfera, cosa que equival a les emissions que generen 55 vols MadridBarcelona.

De residu vegetal a sandàlia La indústria del calçat i del tèxtil també està buscant alternatives que permetin que les seves peces siguin més sostenibles. I en això, la química hi té molt a dir. Dow Tarragona ha impulsat un projecte pioner circular i sostenible per a facilitar que el món del calçat s’allunyi dels recursos fòssils.

EngageTM Ren són uns elastòmers de poliolefina que estan produïts amb energia renovable i

27/10/2023 diarimés

7

matèries primeres provinents de residus vegetals. Como que només utilitzen residus o subproductes, aquestes matèries primeres no consumeixen recursos terrestres addicionals ni competeixen amb la cadena alimentària. La coneguda firma de calçar CROCS està utilitzant aquesta solució made in Tarragona en la fabricació de sandàlies, en una aposta per reduir significativament les emissions derivades dels seus productes.

Reciclar i imprimir en 3D Un altre cas d’aposta per la circularitat el trobem a ELIX Polymers. La companyia disposa de tota una gamma anomenada E-LOOP, que produeix ABS a partir de plàstic reciclat. Malgrat provenir de matèries primeres postconsum, la qualitat del material manté uns alts estàndards, cosa que l’ha permès que diverses firmes de vehicles ja l’estiguin utilitzant en aplicacions interiors i exteriors.

Així mateix, l’ABS de la gamma E-LOOP també es pot emprar en l’àmbit de la impressió 3D. En aquest sentit, ELIX ha treballat amb Ayúdame3D, una startup social que ajuda a persones amb discapacitat gràcies a la impressió 3D, produint ABS revaloritzat amb el qual s’han construït pròtesis solidàries i sostenibles que mostren que un altre camí és possible.

8

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

TRIBUNA

El sector químic, clau per a avançar cap a un desenvolupament sostenible

MARIA MAS

Directora Gerent de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) Els productes que fabriquem a la indústria química de Tarragona donen origen a aplicacions que estan presents en tots els sectors de l’economia i en tots els àmbits de la societat. Són productes que han permès assolir l’actual estat de benestar i han allargat i millorat la qualitat de vida com no s’havia conegut en tota la història de la humanitat.

De cara al futur, la química serà qui donarà resposta als grans reptes de sostenibilitat als quals ens enfrontem com a societat. Puc afirmar que les empreses associades a l’AEQT seran essencials

per a la transició energètica i l’economia circular en camps com el desenvolupament de bioplàstics, nous materials compostables o biodegradables i nous productes basats en l’ecodisseny. El nostre sector també serà indispensable en sistemes de reciclatge químic o molecular. Un altre dels aspectes en què la indústria química del nostre territori liderarà la transició energètica és el desenvolupament de combustibles sintètics, l’hidrogen verd.

La innovació forma part de l’ADN del sector químic, en aquest sentit és el sector industrial que més inverteix en I+D+i, de tota la indústria espanyola, en concret el 26,6% del total que s’inverteix, ho és en el nostre sector. En aquest apartat, cal recordar que la circularitat de l’aigua, present en el sector des de fa 10 anys, forma part d’un treball on la tecnologia i els productes químics emprats surten de casa nostra Vull valorar també que la indústria química és un motor econòmic fonamental del nostre territori, així el polígon químic de Tarragona compta amb 5.500 treballadors directes, 5.500 d’indirectes i 35.000 d’induïts. Cal, ara més que mai, garantir la competitivitat present i futura de la nostra indústria, per mantenir els llocs de treball.

Per part de l’AEQT, s’hauran d’estudiar polítiques sectorials i projectes conjunts que afavoreixin la competitivitat, en un mercat cada cop més globalitzat.

Externament, des del sector cal conscienciar el nostre entorn, i en particular a

les Administracions amb poder decisori, de la necessitat d’acabar amb dèficits que redueixen la competitivitat del territori. En aquesta línia, cal reduir el cost de l’energia, afavorir i garantir l’operació de xarxes tancades de distribució elèc-

Les empreses de l’AEQT seran essencials per a la transició energètica, l’economia circular en camps com els bioplàstics, els productes basats en l’ecodisseny, l’hidrogen verd i els combustibles sintètics La química serà el sector industrial que més creixerà fins al 2030. Per això, cal que fem els deures i empenyem en la mateixa direcció si volem que Tarragona participi d’aquest futur de creixement trica i abordar la renovació d’unes infraestructures elèctriques obsoletes, en especial pels nous models de generació renovable. Pel que fa a infraestructures ferroviàries continua essent urgent el corredor del Mediterrani, cada cop més necessari en plena descarbonització.

Com aspecte positiu, voldria remarcar

la posada en marxa del túnel del Coll de Lilla que suposa una millora clara en la mobilitat general del territori.

Com he esmentat els productes químics són essencials i estan presents en tots els àmbits de la vida. I, ho continuaran estant en el futur perquè moltes de les innovacions que necessitarem per vèncer els reptes de sostenibilitat als quals s’enfronta el planeta es resoldran gràcies a la química.

La demanda, per tant, continuarà

existint a llarg termini. De fet, els indicadors apunten que la Química serà el sector industrial que més creixerà, a escala mundial, des d’ara i fins al 2030.

Per això, cal que entre tots, administracions, empreses, teixit acadèmic i de recerca fem els deures i empenyem en la mateixa direcció si volem que Tarragona participi d’aquest futur de creixement.

Les decisions i inversions que s’estan treballant ara marcaran el nostre futur les dècades vinents.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

9

EMPRESA DESTACADA

ELIX Polymers publica l’informe de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa L’impacte ambiental i la transició cap a una economia circular, en el focus de la Memòria de Sostenibilitat i Responsabilitat 2022 Redacció

ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, presenta la Memòria de Sostenibilitat i Responsabilitat Social 2022, on es recullen tots els avenços ambientals, socials i de governança de la companyia.

El setè informe de Sostenibilitat anual s’ha preparat tenint com a referència els estàndards universals de Global Reporting Initiative (GRI). GRI és l’organització independent líder que proporciona un llenguatge i un marc comú per a la presentació d’informes públics de sostenibilitat.

Dins del programa d’ELIX Polymers d’Operacions Sostenibles, la companyia ha fet un nou pas en el seu compromís d’incorporar criteris de sostenibilitat en l’anàlisi de la cadena de subministrament, incrementant la visibilitat, traçabilitat i mitigació de riscos mediambientals, socials i de governança (ASG) dels seus proveïdors, com a part del seu sistema de gestió.

D’altra banda, per mitigar les emissions d’efecte hivernacle, ELIX ha assolit acords per a cobrir el 100% del consum elèctric en les instal·lacions amb electricitat provinent de fonts alterna-

El 100% de l’electricitat que consumeix ELIX a les seves instal·lacions prové de renovables

Han ampliat el catàleg de productes E-LOOP, basats en matèries primeres circulars

tives als recursos fòssils.

Així mateix, ELIX Polymers ha continuat ampliant el seu catàleg de productes sostenibles de la gamma E-LOOP, basats en matè-

ries primeres renovables i circulars. Aquestes solucions donen resposta als objectius de reducció de la petjada de carboni dels seus clients i han estat aplicades

en sectors com l’automòbil, la fabricació de joguines o d’articles de consum amb excel·lents resultats.

«Durant el 2022, hem aconseguit fites importants en el desenvolupament de la nostra estratègia de sostenibilitat, fent passes en el nostre compromís per a reduir l’impacte ambiental i afavorir la transició cap a una eco-

nomia circular i complint amb el nostre propòsit de generar un impacte en positiu en aquells llocs on operem. Aquest camí, amb els seus reptes i objectius, l’hem compartit amb els nostres grups d’interès, construint aliances i espais de col·laboració que ens han permès avançar», afirma el CEO d’ELIX Polymers, David Castañeda.

10

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà A FONS

Redacció

L’ACCELERADOR DE LA TRANSFORMACIÓ VERDA DE LA INDÚSTRIA

tan dedicant molts recursos per al seu desenvolupament. Així mateix, analitLa intel·ligència artificial està cridada a capgirar el món productiu. Aquesta zava l’impacte de la computació quàneina serà una de les claus en la digitalittica tant en els negocis com a la sociezació i el salt definitiu cap a la quarta retat: «Les tres grans àrees on s’aplica la computació quàntica són la simulació volució industrial. Ara bé, quin impacte de sistemes quàntics, la intel·ligència tindrà això en els materials que ens enartificial i, finalment, l’optimització. volten? La intel·ligència artificial podrà La nostra missió és aconseguir que la aconseguir que es produeixin plàstics computació quàntica sigui viable i semés sostenibles? Els experts del sector es mostren plenament convençuts que La intel·ligència artificial serà determinant per assolir la circularitat i la descarbonització gura». així serà. I no s’aturen aquí. Asseguren La CEO de NEXTMOL, Mónica de que la IA serà la palanca que CEDIDA Mier, va centrar la seva parpermetrà accelerar la transticipació en explicar com la intel·ligència artificial apliició sostenible de la indústria química i dels plàstics. cada a un laboratori de quAixí ho manifestaven a la VI ímica computacional verda edició d’#InnovaPlasticos, pot estimular el desenvouna jornada organitzada lupament de polímers més per Plastics Europe -l’assostenibles i fer-ho a més velocitat respecte als temsociació paneuropea de productors de plàstics, i pos habituals de la invesSusChem-España. Sota el tigació i la innovació: «Actítol Inteligencia Artificial: tualment, els cicles d’R+D Diseñando los Plásticos del en laboratoris clàssics són Futuro, l’esdeveniment va massa lents per a respondre posar el focus en el potencia les demandes de producal transformador d’aquesta tes i materials innovadors. tecnologia.

El machine learning ens La irrupció de la IA a la permetrà realitzar predicindústria representa una cions molt més ràpides i eina fonamental a llarg precises en el desenvolupatermini per a contribuir als ment de nous monòmers, objectius del Green Deal en accelerant, per exemple, la nombrosos aspectes, ja que substitució de matèries priimpactarà de forma impormeres per alternatives més verdes». tant en tota la cadena de valor dels sectors de la química i dels plàstics. Aquesta Ètica i responsabilitat tecnologia no només pot Des de la irrupció de Chat arribar a oferir avenços sigGPT, els debats sobre la resnificatius en termes d’opponsabilitat i l’ús ètica de la IA han estat a l’ordre del timització d’operacions dia. Per això, el coordinai reducció de riscos, sinó també en eficiència ener- Les prediccions apunten que gràcies a la intel·ligència artificial els experiments al laboratori tindran tanta precisió que no caldrà repetir-los. dor general d’OdiseIA, Juan Manuel Belloto, va cengètica, reducció de gasos Per la seva part, la presidenta de introduït ja, almenys, una estratègia a la regió ibèrica, Alicia Martín, incidia, d’efecte hivernacle, ecodistrar-se en la importància seny i una gestió més eficaç de recursos en l’inici de la jornada, en la importàn- SusChem-España, Adriana Orejar, des- impulsada per intel·ligència artificial i de comptar amb una intel·ligència arvaluosos com l’aigua o les matèries pri- cia de la innovació, també digital, per a tacava que la IA és una de les tendèn- probablement arribarà el moment en tificial responsable en el sector indusmeres. Pel que fa a la seva contribució encarar els reptes de sostenibilitat de cies més rellevants i disruptives de les què ens permetrà planificar experi- trial. «Les recomanacions per a una IA en els processos d’innovació, la IA pot la indústria: «Els sectors de la química últimes dècades que està transformant ments amb tanta precisió que mai hau- responsable s’han de tenir en compte accelerar substancial l’anàlisi d’un am- i els plàstics estan en plena transfor- també l’activitat industrial: «Ens ofe- ran de repetir-se». des de la conceptualització i disseny de la solució intel·ligent. Crear un sistema pli espectre de combinacions de mate- mació. Els desafiaments ambientals reix la possibilitat de multiplicar expointel·ligent no requereix només coneirials i estructures o la personalització als quals ens enfrontem ens obliguen nencialment la nostra contribució als Innovar a més velocitat d’aquests mitjançant l’optimització de a buscar solucions innovadores i sos- objectius de sostenibilitat a llarg termi- En la seva intervenció, Mikel Díez Par- xement de negoci i tecnologia, sinó les seves propietats. tenibles. En aquest context, la intel· ni, accelerant la nostra transició cap a ra, Quantum Global Enablement Lead també coneixements ètics, normatius ligència artificial emergeix com una una indústria química circular i neutra a IBM Research, va posar de manifest i d’estandardització, fent créixer eneina poderosa que pot canviar la forma en emissions de CO2. Més del 95% de que la IA ja no és ciència-ficció, sinó ci- cara més la multidisciplinarietat dels Respondre als desafiaments La directora general de Plastics Europe com abordem aquests reptes». les grans empreses d’aquest sector han ència a la qual les grans companyies es- equips».

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

INVERSIÓ

11

CEDIDA

El Complex Industrial de Repsol a Tarragona ha engegat un profund procés de transformació, que els permetrà consolidar la seva estratègia per a ser una companyia multienergètica.

Materials ‘made in’ Tarragona per fer possible la revolució energètica Repsol inverteix 35 milions d’euros una nova planta de polietilè reticulable, que es preveu que es posi en marxa el 2025 i que proporcionarà els materials clau per a la producció de cablejat d’alta i extra alta tensió, fonamentals per a avançar en la transició energètica Redacció

La transició energètica és un procés que requereix una profunda transformació de tota la societat i de tots els sectors d’activitat. Una de les més evidents és l’increment en l’ús de fonts d’energia renovables. Aquest increment implica no només una substitució de les fonts d’energia tradicionals, i per tant un important desplegament de les infraestructures necessàries per a la seva generació: parcs eòlics, fotovoltaics...

També el transport d’aquesta energia viurà una important transformació. I és que aquest augment de les fonts d’energies renovables implicarà també un increment de la demanda de cables per al transport d’aquesta energia del seu lloc de generació, als punts de transformació i consum.

Per al transport d’aquesta energia actualment es fa servir el transport aeri, però en molts casos és preferible enterrar aquests cables per evitar-ne l’impacte visual, i en aquests casos cal que el cable estigui degudament aïllat amb materials de les màximes prestacions i estàndards.

Un dels aïllants que es requereixen és el polietilè reticulable (XLPE). I és aquí a on esdevé clau el Complex Industrial de Repsol Tarragona: perquè la companyia està construint actualment una nova planta que es dedicarà precisament a fabricar aquest polietilè reticulable per a cables d’alta

(HV) i extra alta tensió (EHV).

La companyia està invertint més de 35 milions d’euros en la construcció d’aquesta instal· lació, que tindrà una capacitat anual de 27.000 tones anuals i que està previst que es posi en marxa el 2025. La nova planta comptarà amb la tecnologia LSHCTM (acrònim de Linear Short Hyperclean), de Buss AG, que proporcionarà un producte amb unes propietats molt competitives i situarà Repsol entre els principals productors de polietilè per a cables.

D’aquesta manera, Repsol subministrarà polietilè reticulable (XLPE) a les instal·lacions de fabricació de cables d’última generació arreu del món per garantir els estàndards internacionals més alts als cables d’alta (HV) i extra alta tensió (EHV) produïts.

Un complex en transformació La construcció de la nova planta per a la fabricació de cables forma part del procés d’intensa transformació que està vivint en l’actualitat Repsol, com a companyia multienergètica, en tots els seus àmbits d’actuació i també en tots els territoris on és present, incloent-hi els complexos industrials. D’entre ells, Tarragona és un dels fonamentals, pel volum de producció i per la condició d’integrar en un mateix complex unitats de combustibles, de química bàsica i de química derivada.

La resposta de la companyia a

CEDIDA

aquest repte ha estat una aposta ferma i decidida per una sèrie d’inversions i projectes que seran claus per al futur del complex industrial de Repsol a Tarragona, com Ecoplanta, que ha rebut ajuts com a adjudicatària dels Innovation Fund concedeix la Unió Europea.

A més de la planta de fabricació de polietilè reticulable, altres projectes de futur cabdals per al complex i la seva transformació són, per exemple, l’Ecoplanta o l’electrolitzador T-HYNET. L’Ecoplanta és un projecte liderat

Amb la nova planta, Repsol serà un dels principals productors de polietilè per a cables L’Ecoplanta i la planta d’hidrogen verd són els dos grans projectes que transformaran el complex

El transport de l’electricitat també viurà una transformació i cada cop més s’apostarà per soterrar els cables, cosa que requereix materials aïllants, com el polietilè reticulable.

per Repsol com a soci majoritari i participat per l’empresa canadenca Enerkem, que aporta el coneixement tecnològic. Es tracta d’un projecte pioner a Europa que contribueix al desenvolupament de l’economia circular, a la descarbonització i a un futur més sostenible.

El projecte contempla la construcció d’una planta industrial que mitjançant un procés de gasificació produirà metanol circular a partir de residus sòlids

urbans que actualment acaben a l’abocador (contenidor gris).

Aquest metanol circular es pot utilitzar com a matèria primera de productes químics (pintures, resines, plàstics…) o de biocombustibles avançats. El projecte ha estat cofinançat per la Unió Europea. El comissionat i posada en marxa de l’Ecoplanta es preveu per al 2027.

Pel que fa al projecte THYNET, es tracta d’una planta de producció d’hidrogen verd que es posarà en marxa al polígon “Nord” de la mà d’un consorci que lidera Repsol i en què participen també Messer, Iqoxe i Enagas. La previsió és que estigui en funcionament el 2026, en una primera fase. Aquest electrolitzador es nodrirà amb una part d’energia renovable de proximitat, i amb una altra part procedent de ppa’s (Power Purchase Agreement), i la seva posada en marxa evitarà l’emissió de 150.000 tones anuals de CO2, l’equivalent al que genera una ciutat d’uns 30.000 habitants. La capacitat, en una primera fase, serà de 150MW, i. a partir del 2030, en una segona fase, podrà assolir 1GW. Repsol, amb projectes com els que està impulsant al Complex Industrial de Tarragona, continua avançant amb èxit en la seva aposta per la multienergia per cobrir totes les necessitats de la societat per convertir-se en una companyia zero emissions netes el 2050.

12

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà GERARD MARTÍ

Els P una ap del pre

RECONEIXEMENT El passat 1 el millor estudiant del Màster en guanyador de l’edició 2023, i amb R de Dow per Europa, Orient Mitjà, l’À

«No descarbonitzarem la societat si no desfossilitzem i circularitzem els materials i la química hi té un paper crucial» RAFAEL CAYUELA Director d’Estratègia i Sostenibilitat de Dow per a la regió EMEAI

Anna Ferran

—Europa té com a objectiu ser climàticament neutra el 2050. Anem pel bon camí? Ho aconseguirem?

—L’11 d’agost de 2020, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va dir que la humanitat està en codi vermell. Ens hem de descarbonitzar molt més ràpidament del que ho estem fent. És cert que el Green Deal (Pacte Verd Europeu) ha estat i és el marc regulador més complex, gran i més ràpidament creat que hem vist mai.

S’ha posat èmfasi en reduir en un 50% les emissions de cara al 2030, seguint l’Acord de París. Malgrat la bona voluntat, cal fer més i millor.

—En quin sentit?

—El Green Deal no està ben alineat. Per assolir aquesta reducció del 50% de les emissions, hem de fer tres coses. Hem de descarbonitzar l’scope 1 i 2, que fan referència a les emissions directes que es deriven d’una activitat i a les emissions vinculades a l’energia, respectivament. A més, hem de desfossilitzar i circularitzar els materials de l’scope 3 (altres emissions indirectes). Dit d’una altra manera, hem de canviar el model de negoci. Europa s’ha centrat especialment en l’scope 1 i 2 i, per això, està impulsant les renovables, l’hidrogen verd, la captura i emmagatzematge de carboni. Ara bé, ens hem oblidat que els ma-

terials estan presents en el 96% de tot el que fem. Per tant, si no descarbonitzem els materials, sigui acer, alumini, químics, etc., no es descarbonitzaran els grans sectors econòmics. A tot això, cal sumar-hi que caldria reformular els incentius per a descarbonitzar-se. A Europa, descarbonitzar-se és un cost. Has de reduir un 50% les emissions perquè hi ha una pressió sobre el preu del CO2.

En canvi, als Estats Units, descarbonitzar-se no és un cost, sinó un subsidi. Et paguen perquè ho facis. Crec que Europa hauria d’anar cap aquí.

—Com pateix la indústria química la falta d’alineació del ‘Green Deal’?

—Europa diu a la indústria química que ens hem de descarbonitzar i als nostres clients que han d’utilitzar materials circulars i bio. En el cas de les matèries primeres d’origen bio, que podrien ser molt importants per a la nostra desfossilització, avui en dia estan orientades cap a la producció de fuels, quan realment haurien d’estar enfocades cap a materials, ja que se’ls hi pot donar un millor ús. Aquest exemple mostra com s’ha creat un marc regulador, però no s’ha fet fit for purpose –ajustat al propòsit– i no té un business case, un cas de negoci que expliqui els motius i els beneficis pels quals cal emprendre aquest procés. Certament, és molt important treballar en la descarbonització i les

energies, però els materials i les molècules són crítiques. No descarbonitzarem la societat sinó desfossilitzem, circularitzem i descarbonitzem els materials. I en això la química hi té un paper crucial.

—Dow ha fet seves les metes de la Unió Europa de ser climàticament neutra de cara al 2050 i, per aconseguir-ho, s’ha fixat uns objectius de sostenibilitat intermedis. Quins són?

—Els nostres objectius estan centrats a protegir el clima, transformar els residus i promoure l’economia circular. Pel que fa a la protecció del clima, el 2030, reduirem les nostres emissions netes anuals de diòxid de carboni en 5 milions de tones mètriques en comparació amb el 2020, cosa que comporta una reducció del 15%. Pel que fa a la transformació de residus, l’objectiu és que el 2030 comercialitzem tres milions de tones mètriques anuals de materials circulars i renovables, gràcies a la transformació de residus. I, finalment, per a promoure l’economia circular, de cara al 2035, totes les nostres solucions han de ser reciclables o reutilitzables, per aconseguir tancar el cercle. A tot això, cal sumar-hi que a Europa tenim plans de descarbonització de tots els nostres sites. Però no ens aturem aquí. Per impulsar aquesta transformació també hem d’actualitzar als nostres equips

Un clúster químic i de materials com el de Tarragona és un avantatge competitiu per un país, perquè permetrà no dependre de recursos fòssils i tenir accés als materials del futur El ‘Green Deal’ és una guia d’actuació i cal que les diferents autoritats implicades es coordinin, perquè si no, qui pateix són les empreses Els materials són molt valuosos, no té cap sentit que acabin en una incineradora, hem de gestionar-los i circularitzar-los La sostenibilitat és una font de creixement. Si estem en un context on no hi ha creixement, és perquè s’inverteix en els sectors equivocats

humans, perquè s’adaptin al futur; hem de treballar amb les administracions públiques per anar alineats i treballar amb els nostres clients i cadenes de valor perquè entenguin que les molècules i els materials que nosaltres fabriquem tenen un valor per a la societat.

—Són molts els actors implicats. Tots ells són conscients de la urgència del canvi?

—La gent que treballa en la indústria química n’és molt conscient, però la societat no. És un tema complex i ni els polítics ni els sectors econòmics ho hem sabut traslladar al ciutadà. Cal fer una traducció de les xifres, perquè la gent ho entengui i tothom pugui fer alguna cosa per capgirar la situació. Quan preparava el meu primer llibre, vaig fer els càlculs i en un món net zero, la petjada de carboni que cada persona del planeta pot generar són 4.000 grams de CO2 al dia, és a dir, el que genera actualment el meu vehicle fent un trajecte de 20 quilòmetres. Recórrer aquesta distància en un dia suposa que ja no podria disposar d’electricitat, ni utilitzar ordinadors o conservar el menjar a la nevera. Per això, si volem continuar mantenint el nostre estil de vida i no involucionar, hem de viure una gran transformació. I aquí és on hi ha una gran oportunitat de negoci.

—L’emergència climàtica és una oportunitat de negoci?

—Totalment, l’empresa, indústria i país que aconsegueixi liderar aquesta revolució seran els líders del futur. I aquells que no facin res simplement desapareixeran. Hem de passar de 36.000 milions de tones de CO2 a zero. És un desafiament tecnològic brutal, una transformació enorme també a nivell econòmic, social i polític. Si ho multiplico pel preu del carboni, que avui és de 100, estem parlant de 360 bilions de dòlars; quatre vegades el PIB mundial.

La sostenibilitat és una font de creixement. Ens trobem en un context on no hi ha creixement, perquè s’inverteix en els sectors equivocats.

—Quin paper jugarà Tarragona?

—Tarragona té un potencial enorme i un paper molt important. Els materials són entre el 70 i el 90% de l’scope 3 de sectors com l’automòbil, la construcció o el tèxtil. En canvi, l’impacte de les renovables en aquests sectors és del 10%.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

Premis Dow, posta pel talent esent i el futur

19 d’octubre, es va celebrar l’entrega del Premi Dow, que reconeix n Enginyeria Química de l’ETSEQ-URV. Parlem amb David Raya, el Rafael Cayuela, ponent de l’acte i Director d’Estratègia i Sostenibilitat ’Àfrica i l’Índia, sobre els reptes de futur que encara el sector

Per això, quan el clúster químic de Tarragona, que és un clúster de materials, es descarbonitzi, desfossilitzi i se circularitzi, permetrà que el conjunt d’Espanya es descarbonitzi. Pel que fa al paper del nostre site dins de la companyia, és bàsic i estratègic, perquè serveix a una zona que està en creixement, que és l’àrea del Mediterrani, té accés al mar, un pla de descarbonització i objectius molt concrets.

—El reciclatge químic dels plàstics és una de les innovacions en les quals s’està treballant per a impulsar l’economia circular i evitar l’ús de recursos fòssils. Quina és l’aposta de Dow? —Per passar de codi vermell a codi verd, hem de canviar el nostre feedstock (matèries primeres), perquè siguin renewable carbon. Tenim tres opcions. La primera són els residus, incloent-hi els residus plàstics, com els orgànics com aquells que considerem rebuig i acabarien a la deixalleria. La segona opció és l’ús de biomatèries per a fer biomaterials i la tercera és l’ús de CO2 capturat.

Pel que fa a l’ús de residus plàstics, pots fer reciclatge mecànic o bé el que a Dow anomenem Advanced Recycling, és a dir, reciclatge químic. Tenim diversos projectes en aquesta línia que ens han de permetre assolir el nostre objectiu de comercialitzar anualment 3 milions de tones de solucions fetes a partir de residus plàstics. Les molècules i els materials són molt valuosos, no té cap mena de sentit que acabin en una incineradora, hem de gestionar-les i circularitzar-les.

—Aquest canvi en les matèries primeres eliminaria les dependències geoestratègiques que tenim actualment vinculades als recursos fòssils.

—Aquesta és la clau. Un clúster de materials com el de Tarragona és un avantatge competitiu per un país, perquè permetrà no tenir necessitat de recursos fòssils en un futur i tenir accés als materials del futur. El 2019, vaig liderar una anàlisi de Cefic, la patronal de la indústria química europea, que posava la mirada en com seria el sector de cara al 2050. Vam titular el treball Molecule Managers i ho vam fer per dos motius.

El primer és que la indústria ja no produirà molècules, sinó que gestionarà i circularitzarà les molècules existents per a donar-los noves vides. I el segon,

va més enllà en el futur. Si ens plantem a finals de segle, al 2100, viurem una gran competició per dominar tres grans àmbits: les dades, les energies renovables i les molècules. Davant d’aquest panorama, és lògic preguntar-se on pot ser competitiva Europa. Els Estats Units tenen accés a les energies, des d’un punt de vista geopolític i la Xina té accés a les renovables. Per no quedar-se enrere, Europa també ha fet una aposta forta per les renovables. Pel que fa a les dades, són les grans tecnològiques nordamericanes i també xineses les que hi tenen accés. Ara bé, Europa té una indústria pionera; va ser el fundador de la indústria molecular i de materials. Per això, és molt important conservar-la, ja que és un factor de resiliència clau.

—Abans mencionava la captura i emmagatzematge de CO2, però Espanya no l’ha reconegut com a possible mecanisme per a aconseguir la descarbonització fins fa uns mesos. Estan satisfets o és insuficient?

—Aquest és un gran exemple del que explicava abans sobre la importància d’estar alineat. A Holanda o Alemanya, tens diverses palanques per a la descarbonització i una d’elles és la captura, emmagatzematge i ús de CO2, però a Espanya aquesta palanca no existia.

Treballant amb les administracions finalment s’ha reconegut que és factible, especialment per a sectors que no tenen una solució tecnològica en el curt termini. Ara bé, cal que les diferents autoritats implicades es coordinin, perquè si no, qui pateix són les empreses. En un context de codi vermell per a la humanitat, la velocitat és fonamental.

—Finalment, com imagina que serà el complex químic del futur?

—El futur comença amb un zero i aquest zero s’ha d’aplicar a tot. Qualsevol impacte negatiu a l’entorn, entès de forma àmplia, desapareixerà. El site estarà plenament integrat a la natura, serà totalment circular i utilitzarà CO2, residus i biomatèries com a matèries primeres. Però no només això. En el futur no vendrem les molècules, sinó que oferirem un servei de molècules gràcies a un model productiu anomenat End to End Molecular Networks, en el qual el consumidor final tindrà accés a les molècules i gràcies a una impressora 3D es produirà el que necessita.

13

GERARD MARTÍ

«Ara és un moment molt emocionant per entrar en el món de l’enginyeria química» DAVID RAYA Enginyer químic i guanyador del Premi Dow 2023 Anna Ferran

—Què suposa per tu haver guanyat el Premi Dow? —És tot un orgull. El Premi mostra la unió entre la universitat i el món empresarial. A nivell personal, estic molt content, perquè es tracta d’un dels reconeixements més importants que pots obtenir a la URV com a estudiant d’Enginyeria Química. I a més, suposa entrar a treballar en una de les empreses més destacades del sector. Dow és un referent i aquí podré créixer com a enginyer.

—Quina és la teva funció actual a Dow? —Estic treballant com a enginyer de millores al site Tarragona Nord, donant suport a les plantes de cracker i d’octè.

La funció d’un enginyer de millores és buscar oportunitats de millora per a la planta, tant en qüestions tangibles del dia a dia com en qüestions estratègiques, i implementar-les. Aquestes millores fan referència a àmbits com la seguretat, el medi ambient, la fiabilitat de la planta, la producció, etc.

—Fa uns mesos que estàs integrat a l’equip de Dow Tarragona, com ha estat l’acollida?

—Ha estat genial. Ja tenia un coneixement previ de com funciona l’empresa, perquè vaig fer unes pràctiques a Dow, al seu complex de Terneuzen, als Països Baixos. Aquí ha estat igual que allà.

Els companys m’han acollit molt bé i, a poc a poc, estic agafant embranzida, assumint responsabilitats i treballant en projectes més grans.

—Com sorgeix la teva vocació per l’enginyeria química?

—Sempre he estat una persona molt curiosa i m’ha agradat entendre el món que ens envolta. Des de petit, ja estava bastant orientat a les ciències, si bé també m’agrada el món de les llengües i les humanitats. A l’institut vaig par-

Les matèries primeres seran circulars; hi haurà més interconnexió entre les empreses i hi haurà un gran canvi energètic que ja hem començat ticipar en un programa en el qual es donava l’oportunitat de fer unes pràctiques al món laboral. Jo volia anar a una empresa química, però era massa jove i no era possible, així que finalment, vaig fer aquestes pràctiques a la universitat i vaig poder tenir contacte amb químics i enginyers químics. Després d’aquesta experiència, vaig decidir que volia estudiar Enginyeria Química.

—En quin àmbit t’agradaria especialitzar-te?

—En l’àmbit de la sostenibilitat. Vivim un moment clau. Hi ha molts projectes i molts esforços de la indústria per promoure la descarbonització i aconseguir les zero emissions netes i és una direcció que m’agradaria prendre. Així i tot, vaig voler començar des de planta, perquè crec que, per treballar en projectes enfocats a la sostenibilitat, cal tenir una visió molt general de com funciona una planta. És molt important haver-la viscut, per després poder innovar.

—Has fet pràctiques amb Dow a Holanda i també has fet una estada a Bèlgica. Què t’han aportat les experiències a l’estranger?

—Per una persona que treballa a la ciència, és essencial moure’s i fer estades a l’estranger. Em considero una persona amb la mentalitat molt oberta, però, quan vas a l’estranger, t’adones que encara tenen la mentalitat més oberta. És una manera de créixer com a persona, conèixer cultures noves, i també agafes perspectives diferents. És molt enriquidor.

—El sector químic té pel davant grans reptes en matèria de descarbonització i sostenibilitat. Com els encareu els joves enginyers?

—És cert que és un repte molt gran, però és un dels moments més emocionants per a entrar en el món de l’enginyeria química, justament per això. En els pròxims anys, vindran molts canvis, tant a la indústria química com en el món general. I les persones que implementaran aquests canvis i solucionaran aquests reptes serem els enginyers químics que ara estem començant.

—Com serà el pol químic del futur?

—Canviarà en diferents aspectes. Un d’ells serà l’origen de les matèries primeres. Estic segur que es deixaran d’utilitzar matèries primeres no renovables i se n’utilitzaran de circulars, provinents de residus. A més, crec que hi haurà més interconnexió entre totes les empreses, perquè, al final, el que és el residu d’una empresa, es pot convertir en la matèria primera per a una altra. També hi haurà un canvi molt gran a nivell energètic. Ja estem començant el procés d’electrificació de les plantes.

Si volem assolir la descarbonització, aquest és un dels passos que cal.

—Quins consells donaries als estudiants o futurs estudiants d’enginyeria química?

—És cert que és una carrera exigent, com totes les enginyeries, però també és una carrera que et realitza. Poder arribar a la indústria i poder canviar el món és molt gratificant i ara és un molt bon moment per fer-ho. Tindrem moltes oportunitats, tant laborals, perquè calen enginyers químics per a fer tots aquests canvis; com a nivell personal, ja que ajudarem a aconseguir una societat més sostenible i un món millor.

14

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

EMPRESA DESTACADA

Promoure la sostenibilitat amb gasos zero emissions, l’aposta de Messer La companyia acaba d’inaugurar la seva nova planta de fraccionament d’aire a Vila-seca; una infraestructura 100% electrificada Anna Ferran

Un paradigma de sostenibilitat. Així es pot descriure la nova planta de fraccionament d’aire que Messer ha aixecat al seu complex industrial de Vila-seca.

Amb una inversió de 60 milions d’euros, la planta, que va ser inaugurada el 21 de setembre pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, és pionera en el sector de la producció de gasos.

La instal·lació, que és una de les més grans i modernes de tota Europa, es caracteritza per ser una planta zero emissions directes. La clau per aconseguir-ho?

En primer lloc, utilitzar com a matèria primera l’aire, al qual se li apliquen diversos processos físics per a separar-ne els diferents components. En segon lloc, ser una planta 100% electrificada, de manera que ofereix la possibilitat d’obtenir productes verds amb l’ús d’energia renovable per a fraccionar l’aire. El resultat?

Un procés net i respectuós amb el medi ambient i uns productes totalment descarbonitzats.

La nova planta de fraccionament d’aire és la cinquena que construeix l’empresa al Camp de Tarragona. El director general de Messer Ibérica, Rubén Folgado, assegura que amb aquesta inversió «reforcem el nostre lideratge tecnològic i servei de total fiabilitat». Però no només això, sinó que també «suposa una gran

CEDIDA

aposta de futur per al nostre creixement en els mercats de gasos industrials, medicinals i alimentaris de la península Ibèrica».

Màxim productor a Catalunya Amb l’entrada en funcionament d’aquesta nova planta, Messer es consolida com el productor de gasos destil·lats de l’aire amb la màxima capacitat de producció a Catalunya, que ascendeix a 4.500 tones diàries. Només la nova planta produeix diàriament 2.600 tones d’oxigen, nitrogen i argó, que tenen aplicacions diverses en àmbits com la salut, la conservació d’aliments, la construcció, el tractament d’aigües o indústries com la química o la de l’automoció.

Part de la producció de la planta es liquarà i s’emmagatzemarà en tancs per a subministrar els gasos en forma líquida mitjançant camions cisterna als clients.

Una altra forma de subministrament són les ampolles de gas a pressió, que s’omplen en plantes d’envasat de gasos industrials i medicinals, com les que té Messer al mateix centre de producció de Vila-seca. Així mateix, la nova planta, juntament amb la resta d’infraestructures productives que Messer té al territori, està connectada a la xarxa pròpia de gasoductes de més de 90 km que la companyia opera per a garantir el subministrament present

La nova planta és una de les més grans i modernes d’Europa.

L’ús de gasos, com l’oxigen o el nitrogen, permet reduir les emissions en processos de combustió i la recuperació de volàtils i futur d’oxigen i nitrogen a la indústria química de Tarragona.

Processos més sostenibles Els gasos que produeix Messer són claus a l’hora d’impulsar processos sostenibles. Un dels exemples més clars és l’ús d’oxigen en processos d’oxicombustió pel reciclatge de plàstics,

en acereries i pel reciclatge de metalls no ferrosos així com a la indústria de vidre i ceràmica. La combustió amb oxigen procura una major eficiència del procés i redueix el consum de combustibles fòssils i com a conseqüència les emissions de NOx. Un altre gas destil·lat de l’aire, el nitrogen, s’aplica per a la recuperació de dissolvents i volàtils dels gasos d’emissions. En aquest cas, s’usa la calor latent de vaporització del nitrogen líquid per la refrigeració dels gasos de procés i corrents de gas de sortida de plantes industrials amb concentracions de dissolvents,

vapors de benzina o CFCs. La neutralització d’aigües residuals amb diòxid de carboni entra també en el capítol de les aplicacions sostenibles que l’empresa ofereix als seus clients.

Aquest procés, que redueix el pH d’aigües residuals alcalines a nivells tolerables, és respectuós amb el medi ambient, ja que evita l’ús de productes químics com a àcids sulfúrics i clorhídrics.

La sostenibilitat és la clau per a un futur saludable, també en la producció i el processament dels aliments. Els gasos contribueixen decisivament a augmentar el rendiment de la collita i conservació, evitar el desaprofitament i optimitzar el processament de les valuoses matèries primeres.

S’usa CO₂ recuperat dels gasos d’emissions industrials per a la fertilització de plantes en hivernacles. L’efecte inertitzant dels gasos exerceix un paper important en la conservació d’aliments. L’envasament en atmosfera modificada els protegeix de la putrefacció i prolonga la seva vida útil.

Ara, i gràcies a la nova planta de fraccionament d’aire de Vilaseca, totes aquestes solucions, es fabriquen de manera 100% neta.

Un important avenç no només per a Messer, sinó per a als seus clients, que poden fer importants passes en el seu camí cap a la sostenibilitat.

Els V Premis BASF d’Economia Circular s’entregaran el pròxim 8 de novembre BASF i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, amb col·laboració amb EFE Verde, entregaran el pròxim 8 de novembre els Premios BASF a la mejor práctica en Economía Circular de España. Els guardons arriben a la cinquena edició plenament consolidats, havent rebut més de 550 candidatures al llarg d’un lustre de trajectòria. L’objectiu d’aquests premis és reconèixer aquells projectes i treballs d’investigació que, basats en l’economia circular, contribueixin o tinguin el potencial de contribuir de forma substancial al desenvolupament de la competitivitat empresarial del país, amb especial atenció a aquells projectes que incloguin la perspectiva de la sostenibilitat ambiental i social.

El director general de BASF Española, Carles Navarro, alava la voluntat d’ambdues institucions per impulsar l’economia circular al llarg d’aquests cinc anys. Una aposta, explica, alineada amb el «ferm compromís de BASF amb l’economia circular i la sostenibilitat.

D’una banda, fem esforços per circularitzar els nostres propis processos industrials i, per altre, investiguem i desenvolupem solucions perquè altres trobin el seu camí cap al model circular. Tota iniciativa encaminada a fomentar nous models, productes i serveis d’aquestes característiques tindrà en BASF un aliat. Ara més que mai cal crear química per a un futur sostenible».

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

15

EMPRESA DESTACADA

Redacció

LA QUÍMICA QUE ENS ACOMPANYA CADA DIA

de cada matalàs es poden tornar a utiQuè tenen en comú els ordinadors porlitzar per fabricar productes de nou, reduint la generació de residus i contritàtils que utilitzem a la feina, la pasta dentífrica amb la qual ens raspallem les buint a la reducció d’emissions. dents, els vehicles amb què ens desplaEnguany, Covestro també ha inaucem, o els matalassos on dormim? Que gurat una planta de clor a Tarragona en tots ells hi ha innovacions desenvo- Tot i que sovint no en som conscients, les innovacions de la indústria química juguen per produir aquest element d’una forlupades per la indústria química i que ma més eficient i sostenible. D’aquesun paper cabdal en la vida quotidiana de les persones són essencials per al seu correcte tes plantes de clor i MDI a Tarragona, CEDIDA funcionament. Tot i que a vegades s’obtenen subproductes clau com la roman invisible als ulls del públic, el sosa càustica i l’àcid clorhídric que sector químic ajuda a donar forma al són àmpliament utilitzats en la inmón, i a fer que la nostra vida sigui dústria i són fonamentals per a la més còmoda i agradable. societat en diverses àrees. Per exemUn dels àmbits on destaca més ple, entre les seves aplicacions s’inaquesta importància és la creació de clouen la producció de sabó, la netepolímers d’altes prestacions, una de ja d’equips industrials, i la regulació les àrees d’especialització de Covesdel pH en el tractament de l’aigua i el tractament de residus. tro. Són productes resultants de la I és que, en aquest sentit, la sostecombinació de diversos materials per atorgar-los propietats específinibilitat és una preocupació prioritàques, com la resistència tèrmica o ria en la societat actual, i la indústria la conductivitat elèctrica. Gràcies química també hi juga un paper ima aquestes propietats, permeten la portant. Gràcies al compromís amb creació de productes que poden ser la investigació i la recerca, la química més lleugers, més resistents i, tamestà desenvolupant solucions que permetran que tota mena de sectors bé, més respectuosos amb l’entorn. puguin reduir la seva dependència A Tarragona, Covestro produeix de les fonts de petroli, fer un millor MDI, el component bàsic per la proús dels recursos del planeta, i reduir ducció de poliuretà. Els poliuretans la quantitat de residus generats. Peres fan servir, per exemple, com a materials d’aïllament tèrmic en la Covestro desenvolupa a Tarragona MDI, el component bàsic per a produir poliuretà, que s’usa per fer aïllaments i escumes. què malgrat que a vegades no som construcció d’edificis i en equips prou conscients de la seva presència de Covestro estan treballant en un pro- de poliuretà (PU) dels matalassos usats, a les nostres vides, dia a dia la química per reduir la pèrdua d’energia i millo- de durabilitat i flexibilitat.

Si ens aturem un moment per parlar jecte circular únic per donar una sego- es poden descompondre i recuperar les juga un paper essencial per poder conrar l’eficiència energètica. A més, els coixins i els llits solen contenir escuma dels matalassos, també és interessant na vida a aquest producte. Mitjançant seves matèries primeres bàsiques. Així tinuar avançant cap a un futur més ind’aquest element per proporcionar-los destacar que els equips d’investigació el reciclatge químic de l’escuma tova doncs, els materials que es recuperen novador, eficient i sostenible.

16

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

INNOVACIÓ

Petites revolucions i grans innovacions per engegar el camí de la sostenibilitat BASF impulsa solucions basades en la sostenibilitat per a reduir la petjada de carboni del nostre dia a dia, a la vegada que cerca noves formes de produir encaminades cap a la neutralitat climàtica Anna Ferran

Què tenen en comú un Boeing 777, un paquet de mozzarella, un detergent i un cafè? Aparentment, no hi veiem cap connexió, però, el cert és que darrere de tots ells s’hi amaga química i innovació per a fer-los més sostenibles.

I és que cadascun dels aspectes que ens envolta en el nostre dia a dia ha d’experimentar una transformació per aconseguir l’objectiu compartit de convertir-nos en un planeta més verd i capgirar la situació d’emergència climàtica en la qual ens trobem immersos.

L’aposta per la sostenibilitat i la innovació són dos dels valors que defineixen BASF. Així que no és d’estranyar que la companyia estigui centrant tots els seus esforços en desenvolupar solucions per a sectors molt diversos que tinguin com a denominador comú la sostenibilitat. Però no només això, sinó que la companyia alemanya està apostant perquè les seves innovacions no només siguin sostenibles en el resultat final, sinó en tot el procés productiu. Des de l’ús de matèries primeres alternatives, passant pel foment de l’economia circular o l’ús d’energia renovable, són diverses les fórmules que BASF empra per impulsar el canvi que ens durà cap a la neutralitat climàtica.

Vols amb menys emissions La reducció de la petjada de carboni de l’aviació és un dels reptes més grans als quals s’enfronta. És per això que cada gram de CO2 que no és llença a l’atmosfera és una petita victòria. BASF i Lufhtansa Technik s’han aliat per a desenvolupar una innovació inspirada en un tauró. Ara bé, què té a veure un tauró amb un avió? La pell dels taurons presenta unes característiques que els permeten reduir la seva resistència en nedar. Partint d’aquesta idea, ambdues companyies han treballat plegades per crear una tecnologia de superfície que replica les propietats d’eficiència

de flux de la pell del tauró per a reduir la resistència. El resultat: AeroSHARK. Després de superar amb èxit tota la fase de proves, ara fa un any es va enlairar el primer vol comercial, un Boeing 777-300ER operat per Swiss International Air Lines, en el qual s’hi havien aplicat 950 metres quadrats d’AeroSHARK en el fuselatge i les góndoles del motor. L’ús d’aquesta tecnologia redueix la resistència de fricció de la pell exterior de l’aeronau en una mica més de l’1%. O el que és el mateix, aquest Boeing estalviarà

Gràcies a AeroSHARK, SWISS i Lufthansa Cargo reduiran més de 25.000 tones de CO2 a l’any Amb els detergents adequats, podem fer la bugada amb aigua freda i estalviar el 40% d’energia ChemCycling dona una segona vida als plàstics que no es poden reciclar mecànicament prop de 400 tones de querosè a l’any, cosa que suposen més de 1.200 tones de diòxid de carboni que no s’hauran enviat a l’atmosfera.

Aquesta prova pilot va ser només el primer pas en una estratègia compartida per SWISS i Lufthansa Cargo d’implementar la tecnologia AeroSHARK en tots els seus Boieng 777-300ER i 777F, cosa que els permetrà reduir les seves emissions en més de 25.000 tones anuals.

Fer la bugada pot ser sostenible Les aliances són una de les claus de l’èxit de BASF a l’hora d’innovar. I un altre bon exemple d’això el van presentar conjuntament amb Inditex a finals de 2022.

Zara Home llençava el primer detergent per a tèxtil especial-

ment dissenyat per a reduir l’alliberament de microfibres durant el rentat de la roba. The Laundry

by Zara Home, que és el nom del producte, ha estat desenvolupat conjuntament amb BASF Home Care and I&I Solutions. Els tests fets en diferents centres d’investigació independents indiquen que es pot reduir l’alliberament de microfibres fins a un 80%, depenent del teixit i de les condicions de rentatge, evitant que els microplàstics derivats dels tèxtils acabin a l’aigua.

Una altra de les característiques de The Laundry és que es tracta d’un detergent particularment adequat per a rentar a baixa temperatura. Aquesta característica s’aconsegueix gràcies a l’ús d’una innovació anterior de BASF: Sokalan. Sokalan és un polímer desenvolupat per la companyia que ajuda a eliminar taques difícils, com ara de cafè, d’oli o de fruits vermells, en aigua freda. Molts dels detergents que trobem al supermercat que indiquen que són aptes per a aigua freda incorporen Sokalan. I el seu ús és clau. Fer una bugada a 20º en lloc de 40º és un important estalvi energètic –pot superar el 40%– que no només és bo per a les nostres butxaques, sinó també per al planeta.

El reciclatge també és químic Ara bé, BASF no s’atura aquí. I és que el seu objectiu no és únicament oferir solucions sostenibles per als seus clients, sinó que la producció d’aquestes solucions sigui sostenible de principi a fi. I una de les fórmules per aconseguir-ho és tancant el cercle productiu. Fins ara, el nostre model productiu ha estat lineal.

Extraiem matèries primeres, les processem per a obtenir tota mena de productes, els utilitzem i quan acaba la seva vida útil els llancem a la brossa. L’economia circular planteja un model alternatiu en el qual els residus que generem es reintrodueixen a la cadena productiva com a matèries primeres, gràcies al reciclatge.

química essencial per l’avui i el demà CEDIDA

27/10/2023 diarimés

17

Set solucions sostenibles de BASF que ens acompanyen en el dia a dia Càpsules de cafè compostables BASF i Cafès Novell es van unir amb l’objectiu de fer que el cafè fos més sostenible. Per aconseguir-ho, van desenvolupar càpsules biodegradables i compostables, gràcies al polímer ecovio. La seva estructura molecular permet que en una planta de compostatge aquest plàstic es converteixi en compost.

Vambes que són infinites Unes vambes que no moren mai. Les FUTURECRAFT LOOP d’Adidas i BASF estan fabricades amb poliuretà termoplàstic (TPU), totalment reutilitzables. Quan s’han acabat la seva primera vida, es tornen a Adidas, que les renta, trosseja en boles reciclables, que es tornen a convertir en TPU, per a fer-ne de noves.

L’avió que replica un tauró BASF i Lufthansa Technik han replicat les propietats d’eficiència de flux de la pell del tauró en una tecnologia de superfície que ja s’ha aplicat a l’exterior de Boeings 777 de SWISS i Lufthansa Cargo. El seu ús redueix un 1% la resistència de l’avió, estalviant 400 tones de querosè i 1.200 tones de CO2 anuals.

BASF s’ha marcat com a objectiu ser climàticament neutra el 2050; per això, els seus sites, com el de Tarragona, estan cercant noves formes de produir, més sostenibles, que permetin descarbonitzar el procés i el producte final.

Quan aquest material s’aplica als materials plàstics, presenta un gran repte. I és que no tots els plàstics poden reciclar-se amb mitjans mecànics. Això fa que materials altament valuosos que podrien tenir noves vides acabin a la incineradora, o pitjor, contaminant el medi ambient. BASF, però, ha fet avenços sense precedents per superar aquest hàndicap, amb el desenvolupament de la tecnologia ChemCycling.

ChemCycling permet el reciclatge químic dels plàstics. Mitjançant un procés de piròlisi, els plàstics esdevenen un oli que s’utilitza com a substitut de la nafta per a produir nous plàstics.

Aquest procés, que serà un dels pilars de la química del futur, és ja una realitat en alguns dels productes que ens envolten, des de components per a automòbils fins a envasos alimentaris.

Mitjançant ChemCycling, BASF ha desenvolupat un material que s’usa per a fer sostres solars de vehicles. Grupo Antolín ha validat la idoneïtat d’aquesta solució i l’ha instal·lat en el sostre d’un cotxe elèctric europeu d’alta gamma que ja està al mercat. En aquest projecte, el 100%

del teixit, el 70% de l’escuma del nucli i el 70% del marc del sostre solar s’han obtingut de materials plàstics postconsum reciclats químicament. Ara bé, aquesta innovació també ha permès reduir un 50% el pes de la peça, cosa que fa el vehicle més lleuger i, per tant, més eficient.

Un dels dubtes que plantejava el reciclatge químic era la possibilitat d’utilitzar els plàstics resultants en aplicacions alimentàries, ja que els plàstics han de complir unes característiques molt específiques per poder estar en contacte amb un aliment. Südpack, empresa líder en la producció de films per a envasos a Europa, creava un film de poliamida i un altre de polietilè mitjançant solucions dissenyades per BASF que s’utilitzen per a envasar mozzarella. La clau d’aquest producte és que permet reduir l’ús de matèries primeres fòssils, obrint un nou camp a explorar en altres aplicacions d’embalatge alimentari.

Ser circulars o no ser Utilitzar matèries primeres circulars obtingudes mitjançant reciclatge químic és un pas importantíssim en el camí cap a la circularitat. Però també resulta clau que els productes finals siguin fàcilment reciclables, ja que això permet allargar la vida dels materials fins a l’infinit. Això és el que BASF i Adidas han aconseguit amb les sabatilles esportives FUTURECRAFT.LOOP. Aquestes vambes estan fabricades amb poliuretà termoplàs-

tic (TPU), concretament els productes Elastollan® i Infinergy®, que són totalment reutilitzables.

El material es fila, teixeix, modela i es fon amb la sola, cosa que elimina l’adhesiu i facilita el reciclatge. Quan s’han acabat la seva primera vida, es tornen a Adidas, que les renta, trosseja en boles reciclables, que es tornen a convertir en TPU, per a fabricar unes noves vambes.

Biodegradar-se en 12 setmanes El propòsit de BASF és fer que gests del nostre dia a dia, com ara, beure’s un cafè siguin més sostenibles. Per això, ja fa uns anys va desenvolupar conjuntament amb Cafès Novell les primeres càpsules de cafè biodegradables i compostables del mercat. Aquestes càpsules, compatibles amb les cafeteres Nespresso, atacaven de soca-rel un dels principals inconvenients que presenten l’ús d’aquesta mena de cafeteres: l’impacte que tenen en el medi ambient les càpsules d’alumini, que sovint acaben a les deixalleries o a les incineradores. BASF va utilitzar el seu polímer ecovio, que té una estructura molecular que permet que els microorganismes el digereixen sota les condicions específiques d’una planta de compostatge, de manera que el podem llençar al cubell de l’orgànic amb la tranquil·litat de saber que, en 12 setmanes, aquell plàstic s’haurà convertit en compost, que tornarà a la terra, fent que el cicle de la vida continuï el seu curs.

Rentar en fred ja no és un repte Eliminar les taques difícils de la roba en aigua freda és un repte difícil. Però si volem estalviar energia i fer una bugada més sostenible, reduir la temperatura és fonamental. El polímer Sokalan de BASF ajuda a treure les taques complicades especialment en aigua freda. Són diversos els detergents que l’inclouen.

Mozzarella circular i innovadora El reciclatge químic permet que plàstic que habitualment no es pot reciclar tingui una nova vida.

Aquesta innovació de BASF ja s’està aplicant en diversos camps, un dels més sorprenents els envasos alimentaris. Junt amb Südpack han creat bosses per a mozzarella, segures, sostenibles i circulars.

Protegir la roba i la natura Al rentar la roba, els teixits van perdent fibres, cosa que els malmet i que pot suposar la presència de microplàstics a l’aigua. Per a evitar-ho, BASF i Inditex han creat el primer detergent que evitar la pèrdua de fibres. The Laundry by Zara Home pot arribar a reduir l’alliberament de fibres fins a un 80%.

Sostres solars per a cotxes BASF i Grupo Antolín han creat un sostre solar fet amb material plàstic provinent del reciclatge químic.

Malgrat l’origen postconsum de les matèries primeres, les prestacions que ofereix l’han fet que estigui instal·lat en un cotxe elèctric europeu d’alta gamma, oferint una important reducció del pes de la peça.

18

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà Roc Muñoz

Alcalde de la Canonja

«Presentarem els resultats de l’estudi sobre l’impacte acústic del polígon Sud l’any vinent»

CEDIDA

El batlle explica que les proves d’alertes han funcionat bé i que la Canonja ha rebut una distinció pel seu treball en el simulacre del novembre passat Anna Ferran

—Al juny i al setembre vam tenir nous simulacres de recepció d’alertes. Han funcionat correctament?

—Sí, els últims simulacres van funcionar prou bé i la ciutadania que està al cas d’aquests temes està més contenta amb aquest nou model. He de dir que la Canonja va ser un dels municipis que millor va treballar el simulacre del PLASEQTA el novembre de 2022 i així ens ho han fet saber des de la Direcció General de Protecció Civil, amb una menció honorífica a la cap de comunicació Mercè Veciana i al mateix cos de voluntaris de Protecció Civil de la Canonja.

—Han estat els impulsors d’un

estudi sobre l’impacte acústic derivat de la indústria. Com avança?

—El cert és que està avançant més lentament del que voldríem.

Ens hauria agradat que quedés finalitzat enguany, però els enginyers em van explicar fan uns dies que no serà fins a l’any vinent. L’important és que s’està treballant en monitorar la contaminació acústica de la indústria en el polígon Sud i esperem que el 2024 puguem presentar els resultats.

—Fa unes setmanes es presentava la Plataforma zero pèrdues de pèl·lets a Tarragona i alguns ajuntaments com Vila-seca mostraven el seu descontentament perquè no havien estat

informats d’aquesta iniciativa.

Quin és el posicionament de la Canonja al respecte?

—Aquesta problemàtica ens toca tangencialment. Nosaltres no arribem al mar i, per tant, estem una mica al marge. Evidentment, ens preocupa que hi hagi pèl·let a les platges i qualsevol iniciativa que treballi per minimitzar l’impacte dels pèl·lets és bona.

—La Canonja s’ha postulat com un dels municipis que podria acollir el futur Centre per a la Descarbonització de la Indústria. Hi ha novetats al respecte?

—Estem treballant-hi. Vam oferir l’espai on abans hi havia el club Vicente Ferrer i unes naus adjacents per a aixecar-hi el nou

Muñoz explica que Mammuthus, el centre d’interpretació del Jaciment de la Boella, s’inaugurarà a principis de 2024.

centre. Tenim una dotació econòmica per enderrocar aquestes construccions, que vam adquirir ja fa un temps. Disposem dels diners i a finals de mes ja podrem licitar l’obra.

—Hi ha altres municipis que hagin fet passos tan concrets com la Canonja?

—Ho desconeixem.

—ChemMed es troba en fase d’estudi prèvia a l’elaboració d’un nou pla estratègic per als pròxims anys. Com a ajuntament que és membre del clúster, quines haurien de ser línies a seguir? Quines han de ser les aspiracions del sector?

—La indústria química sempre té tota una sèrie de neguits i reptes que els projecten endavant i això és interessant. És un polígon molt consolidat, però, al mateix temps, necessita noves inversions. Cadascuna de les indústries es presenta davant de les seves centrals perquè s’instal·lin aquí noves plantes. Ho fan constantment i, per part nostra, com a ajuntament, els ajudarem en tot allò que sigui possible. Ara bé, hi ha temes com les xarxes tancades, el preu de l’energia, l’aigua, o el gas que no són competència nostra, sinó dels governs d’Espanya i la Generalitat.

—Finalment, revalidava al maig l’alcaldia a la Canonja, quins seran els projectes estratègics en els quals se centrarà l’equip de govern en aquesta legislatura?

—En els pròxims quatre anys, tirarem endavant molts projectes, però un dels més importants i que veurà la llum d’aquí a un parell o tres de mesos, si tot va bé a principis de 2024. Serà la inauguració del Mammuthus, el Centre d’Interpretació del Jaciment Arqueològic del Barranc de la Boella que es troba al Mas de l’Abeurador. Serà una fita molt singular. Després, vindran molts altres projectes, als quals dedicarem molts esforços i molts diners.

EMPRESA RECOMANADA

Reixes, tancaments i tramex per a tots els sectors, a Rejillas Tarraco Oferir el millor servei als seus clients. Aquesta és la premissa de Rejillas Tarraco. Amb més de 35 anys al sector, estan especialitzats en la fabricació de reixa metàl·lica (Tramex), tant industrial com decorativa; l’elaboració d’esglaons i passarel·les i ventilacions, amb acabats en ferro galvanitzat i inoxidable. També duen a terme tancats metàl·lics. Poden subministrar el material

o també col·locar-lo. Tenen diferents acabats, inclòs el disseny decoratiu amb làser, cosa que permet adaptar el disseny a les preferències del client.

També fan portes i finestres de ballesta, de ferro i basculants per a pàrquings, tota mena de reixats i malles, i tallafocs. La diversificació i l’experiència fa que arribin a molts sectors, sempre amb professionalitat i vocació de servei.

Deu empreses de l’AEQT reconegudes en els Premis de Seguretat de FEIQUE La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) ha reconegut a 10 empreses de l’AEQT en la 29a edició dels Premis de Seguretat Feique. Sis d’elles han guanyat el Premi Especial de Seguretat Feique 2022, que reconeix aquelles empreses de més de 300 treballadors que van registrar zero accidents amb baixa durant l’any passat: es tracta de Dow Chemical Ibérica, Inovyn España, Elix Polymers, Basell Poliolefinas, Clariant Ibérica y Air Products (Carburos Metálicos).

A més, dues d’aquestes empreses, i altres quatre de l’AEQT, han estat reconegudes amb el Premi de Seguretat Feique 2022, que reconeix empreses o centres de producció de més de 50 treballadors que van registrar un índex de freqüència general zero: és a dir, que no van registrar cap accident, amb baixa o sense, durant tot el 2022. Han obtingut aquest reconeixement Carburos Metálicos,; Ercros, per la fàbrica de Tortosa; Grace Catalysts & Materials; Transformadora de Etileno (TDE); i Plixxent.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

LOGÍSTICA

El Med Hub Day se centra en la transició energètica i els tràfics portuaris del futur

19

CEDIDA

La setena edició d’aquesta trobada professional es durà a terme els dies 9 i 10 de novembre i enguany inclourà novetats en el programa Redacció

La transició energètica serà la gran protagonista de la nova edició, la setena, del Med Hub Day. Aquesta cita, que reuneix experts en logística portuària de químics i petroquímics d’arreu d’Europa, se celebrarà els pròxims 9 i 10 de novembre. El Port de Tarragona és l’organitzador d’aquesta trobada professional que busca identificar tendències de futur i reforçar el rol dels ports mediterranis, i en especial el de Tarragona, pel davant d’altres ports de la zona del Mar del Nord.

Amb el lema Virant cap a ports hub més sostenibles, el VII Med Hub Day comptarà amb un major contingut sobre transició energètica, una temàtica de gran importància en els nous tràfics portuaris del futur i en concordança amb l’estratègia del Port de Tarragona. Amb aquesta visió

sostenible, el Port de Tarragona es vol convertir també en un exemple de referència per altres infraestructures portuàries, demostrant que el futur dels líquids a doll respectuós amb el medi ambient és possible.

Un programa amb novetats El Med Hub Day 2023 començarà a les 14 h del 9 de novembre amb una de les novetats preparades per aquest any, la visita en vaixell de les instal·lacions portuàries tarragonines dedicades als líquids a doll.

A partir de les 15:30 h i un cop arribats a terra donaran inici les ponències i presentacions. El president del Port de Tarragona donarà la benvinguda a totes i tots els assistents, per seguidament, donar pas a Jordi Anglès, coordinador comercial del sector de líquids de l’Autoritat Portuària de Tarragona. A continuació

s’hi tractaran temes relacionats amb ports i intermodalitat ferroportuària, per finalitzar la jornada amb una ponència magistral sobre transició energètica per part d’una experta internacional en la matèria.

La segona jornada, el dia 10 de novembre, comptarà amb dos grans blocs. El primer estarà dedicat a noves energies, en el qual s’hi tractaran temes d’actualitat del sector petroquímic però amb el focus en la transició energètica cap a noves energies i productes; mentre que el segon bloc estarà dedicat a la logística del sector, comptarà amb ponències relacionades amb la transformació de ports dedicats a líquids i una taula rodona amb empreses terminals.

Ponents de renom Una de les claus de l’èxit del Med Hub Day, que l’ha convertit en

Entre les novetats d’enguany, s’hi inclou una visita en vaixell a la zona de líquids a doll.

Els nous tràfics vinculats a la transició energètica són claus en l’estratègia de futur del Port

María Sicília, presidenta de l’European Hydrogen Backbone, serà una de les ponents destacades

una cita important per al sector, és el fet de comptar amb ponents de primer nivell. Enguany, destaca la participació de la presidenta de l’European Hydrogen Backbo-

ne, María Sicília, Salvadores.

A banda, Sicília és directora de planificació i control d’inversions d’Enagás, empresa global d’infraestructures gasistes i ges-

tora del sistema gasista espanyol.

Anteriorment, va ser Directora d’Estratègia d’Enagás i també ha ocupat càrrecs a l’administració.

La presència de Maria Sicília Salvadores rau en l’interès del Port de Tarragona en convertir-se en una infraestructura de distribució d’hidrogen a nivell europeu, un projecte de molt d’interès i futur.

20

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

TRIBUNA

CEDIDA

La química com a clau del futur

Progrés i descarbonització, tenen en comú la ciència –i en concret, la química– i el talent humà capaç de posar aquesta ciència al servei de les necessitats globals

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

La innovació és sinònim de millora i de progrés. Durant les darreres dècades i especialment en els últims anys, la Humanitat ha fet grans progressos en àmbits tan diversos com la salut, l’alimentació, els envasos i embalatges, la potabilització i reutilització d’aigua, fonts energètiques més sostenibles, etc.

En paral·lel i com a societat global, caminem amb pas ferm cap a la descarbonització, pensant en el medi ambient i en

l’herència que deixarem a les generacions futures. Tot plegat, progrés i descarbonització, tenen en comú la ciència –i en concret, la química– i el talent humà capaç de posar aquesta ciència al servei de les necessitats globals.

La ciència i el talent humà, que al nostre territori convergeixen en el polígon petroquímic, són un referent en la cerca, ideació i plasmació de grans solucions a aquestes qüestions globals. Des d’aquí es treballa a partir del ta-

Però no podem delegar tota la responsabilitat en la indústria química. Des de les administracions –i també a nivell individual–, hem de ser corresponsables i fer tot allò que estigui a les nostres mans. A la Pobla som molt conscients d’aquesta situació i, per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.

A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi.

D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori a partir de la ciència, del talent i de la corresponsabilitat, per garantir-nos el millor futur possible.

lent i del coneixement per avançar cap a un futur millor en tots els sentits però, sobretot, cap a un futur més sostenible.

Com a territori podem estar orgullosos d’acollir el major polígon petroquímic del sud d’Europa. Un espai d’innovació científica i tecnològica que, amb més de 42.000 persones, genera solucions estratègiques a reptes globals. És a dir, el nostre territori i la nostra gent són grans generadors de solucions per al planeta.

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius: compromesos amb el futur El centre s’adapta constantment a les noves necessitats de la indústria amb projectes innovadors Redacció

L’Institut Comte de Rius és el centre de referència del sector químic a Catalunya i a l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys en la formació de professionals en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori.

Actualment, imparteixen els cicles de grau mitjà d’Operacions de Laboratori i Planta Química i els cicles de grau superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i de Química Industrial dels quals se’n beneficien més de 600 alumnes cada curs.

Gràcies a la capacitat d’adaptació al mercat laboral i de la forta vinculació amb les empreses del sector, el centre ha

anat adaptant els estudis a les necessitats reals; actualitzant coneixements tècnics, però també competències i valors per aconseguir els millors professionals. En aquest sentit, en els dos darrers anys el Comte de Rius ha desenvolupat projectes d’innovació focalitzats en la realitat virtual i l’hidrogen verd.

Realitat virtual La realitat virtual (RV) permet als treballadors de la química practicar tasques en un entorn segur, reduint l’error humà, cosa que ajuda a reduir els accidents. Les caixes virtuals de formació Digital Twin Boxes (DTB) són un projecte innovador de

RV que utilitza la tecnologia de bessons digitals i la gamificació per capacitar en operacions de manteniment industrial en el sector químic. Proporciona accés a una planta química virtual, com un serious game, un joc on s’han de superar reptes d’operativitat i de seguretat per practicar de manera efectiva.

Operador 4.0, observadors i instructors intervenen en millorar la pràctica d’operacions de manteniment en diverses condicions de treball, que no es poden reproduir en un institut de formació professional com l’Institut Comte de Rius. Les DTBs permeten aprendre més ràpidament i de forma més efi-

cient, sent una experiència més atractiva i memorable.

Hidrogen verd A banda, el Comte de Rius és un dels quatre centre d’FP de l’Estat que està treballant en un projecte per promoure la formació en hidrogen verd, generant un model d’electrolitzador que produeix hidrogen verd a partir de l’aigua. En aquest projecte s’han generat reptes formatius intercentres que faciliten l’aprenentatge del professorat i l’alumnat sobre tecnologies de producció i emmagatzematge d’hidrogen verd.

I és que el Comte de Rius no és només un Centre d’FP, és un espai d’oportunitats que supera els 90 anys d’història. Un Institut compromès en la formació integral dels seus alumnes que ha esdevingut una aposta segura de joves d’arreu de l’Estat que han trobat en el Comte de Rius la clau del seu futur personal i professional.

EL SECTOR QUÍMIC

27/10/2023 diarimés

21

22

diarimés 27/10/2023

química essencial per l’avui i el demà

SECTORIAL

ChemMed comença a definir l’estratègia per al 2024-2027

CEDIDA

El procés va començar al setembre i s’allargarà fins a finals d’any Redacció

ChemMed es troba en un procés de reflexió i definició de la seva estratègia per al període 20242027. El clúster químic va engegar a mitjan setembre el procés per a establir el full de ruta a seguir durant els pròxims tres anys.

El procés de treball comportarà

un total de set sessions de treball que finalitzaran amb la comunicació dels resultats el pròxim 28 de novembre.

La primera de les sessions es va dur a terme al Teatret del Serrallo el passat 18 de setembre. En ella, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona i vicepre-

sident de ChemMed, Saül Garreta, va destacar la importància del projecte i la necessitat d’apostar fort per la recerca i la innovació.

Així mateix, el president del clúster i de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, va incidir en la importància de tenir un full de ruta i alinear objectius a escala territorial per

La primera reunió es va fer al setembre al Teatret del Serrallo.

tal de continuar sent un HUB sostenible i competitiu.

El clúster ChemMed Tarragona es va constituir el 2014 com una agrupació transversal, liderada per l’AEQT i les seves empreses associades, i pel Port de Tarragona. En total, agrupa una trentena d’empreses productores i prop d’un centenar d’empreses de serveis, a més d’una trentena d’organitzacions públiques i privades, incloent-hi administracions, món del coneixement, món sòcioeconòmic.

ChemMed Tarragona és el fòrum compartit que projecta la indústria com una de les apostes del territori per al seu progrés.

TRIBUNA

Apostem per la química JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

La indústria química ha portat el nom de Tarragona a escala internacional.

El sector químic tarragoní és el més reconegut a tot l’estat i un dels més potents del sud d’Europa, motiu pel qual l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí se sent orgullós i no dubta a potenciar-ho.

Una part de la població del municipi, així com del teixit empresarial local, treballa de forma regular en la indústria química.

L’Ajuntament posa en valor el seu potencial i la importància en el territori. Indústria amb pes local, d’abast internacional. Desenes d’empreses d’arreu del món treballen al sector químic tarragoní, on es generen milers de llocs de treball directes i indirectes. La química de Tarragona genera ocupació professionalitzada i de qualitat per a milers de ciutadans i ciutadanes de

la província, a més d’oportunitats per la formació tant en FP com en l’àmbit universitari. Els plans estratègics del sector contemplen línies d’actuació i creixement on el foment del talent i la ciència tenen un lloc central, i on el paper de les institucions, l’administració i les universitats és clau.

Es tracta d’un dels clústers empresarials amb més pes i potència en el sector econòmic català. Companyies internacionals treballen a Tarragona, generant sinergies i connexions entre elles que permeten avançar també en la carrera de la innovació i la tecnologia.

Des de l’Ajuntament de Perafort també volem destacar els esforços de la indústria química per fer una produc-

ció cada vegada més segura, tant per a la població com per al medi ambient.

En el marc de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, els estàndards de qualitat mediambiental són cada vegada més exigents amb el sector empresarial. L’impacte directe de la producció recau en l’entorn més proper, per això, des de les institucions animem a les empreses a continuar per aquest camí de responsabilitat en matèria de seguretat i sostenibilitat.

El sector químic és un dels eixos vertebradors de l’economia catalana i, especialment, del territori tarragoní, per això, des dels ajuntaments com el de Perafort i Puigdelfí treballarem per consolidar i mantenir una relació estable i de qualitat amb la indústria.

química essencial per l’avui i el demà

27/10/2023 diarimés

23

XIFRES

El preu de l’energia i la caiguda de la demanda frena el creixement del sector La indústria química espanyola tancarà el 2023 amb un creixement del 0,8% i una caiguda de la xifra de negoci del 6,8% CEDIDA

Redacció

El sector químic espanyol estima tancar l’exercici 2023 amb una significativa caiguda de la xifra de negocis del 6,8% fins als 83.799 milions d’euros (6.000 milions menys que el 2022), un retrocés concentrat fonamentalment a la química bàsica, la més intensiva en consum de gas i electricitat. Amb un creixement de la producció que no arriba al 0,8%, el sector pateix el llastre dels alts costos energètics i la caiguda dels preus pel alentiment de la demanda. Així ho explicava dimecres la presidenta de la Federació Empresarial de la Industria Química Española (Feique), Teresa Rasero, en el marc de l’Assemblea General de Feique, durant la qual va presentar les previsions de tancament de 2023 i les perspectives de 2024.

Aquesta evolució del sector químic espanyol està alineada amb la clara debilitat que està mostrant la indústria europea en el seu conjunt, que va iniciar una desacceleració en el segon semestre del passat any i que ha continuat en l’actual patint descensos productius. Així, la previsió del sector és culminar 2023 amb creixement mínim del 0,8%, que s’espera que arribi a l’1,2% el pròxim 2024.

Pel que fa a la xifra de negocis, i a diferència del que va passar l’any passat, des de Feique s’estima que el sector químic tancarà 2023 amb una important reducció del 6,8% per a finalitzar l’any amb un valor de 83.799 milions d’euros, com a resultat de l’escàs creixement de la producció, junt amb la caiguda dels preus dels productes químics motivada per la retracció de la demanda.

Aquesta caiguda es tradueix en

El preu de l’electricitat és ara quatre vegades superior al que tenia el desembre de 2019, abans que esclatés la pandèmia.

Pel 2024 es preveu un creixement de la producció de l’1,2% i del 2,4 en la xifra de negocis 6.000 milions d’euros menys que el 2022.

En 2021 i 2022 es van experimentar períodes d’alts costos energètics, fins i tot superiors als actuals, però la diferència respecte a aquells exercicis és que estaven compensats amb una forta demanda capaç d’absorbir una part substancial de l’increment de costos. Actualment, la situació és molt diferent, ja que la demanda va iniciar el seu descens el segon trimestre de 2022,

aguditzant-se amb les successives mesures per a contenir la inflació i, particularment, amb l’augment dels tipus d’interès, que han limitat l’accés al crèdit i al finançament. Aquesta circumstància no ha permès estimular a sectors tractors vinculats a béns duradors com la construcció o l’automòbil, que són fonamentals per a l’economia espanyola.

Amb tot, des de 2019, la xifra de negocis acumularà un creixement del 30,1% fins al 2024. No obstant això, aquest creixement no estarà vinculat a la millora dels nivells i capacitats productives, sinó fonamentalment als preus. En el mateix període, l’increment dels preus dels produc-

tes químics se situa en el 28,4%.

Pel que fa al comportament en el mercat internacional, la indústria química manté un alt grau de competitivitat suportat, actualment, pel fet que economies molt exportadores com la d’Alemanya o la dels Països Baixos pateix més debilitat. A la vegada, el sector continua creixent en altres àrees on la química de consum i salut continua comportant-se amb notable resiliència.

Pel que fa al 2024, el sector espera que es produeixi una lleugera recuperació amb un creixement productiu estimat de l’1,2% i del 2,4% en la xifra de negocis fins als 85.820 milions d’euros, resultats propiciats per un millor

comportament de l’economia i la demanda. No obstant això, i encara que es donés aquest escenari, només permetria recuperar un terç de les pèrdues de 2023.

El preu de l’energia, un llastre El preu de l’electricitat i el gas continua sent un important fre en la competitivitat de la indústria en el seu conjunt i molt particularment, de la química bàsica, com a gran consumidora d’energia que és. En el cas de l’electricitat, la situació és complexa, ja que els preus del mercat elèctric espanyol se situen el 2023 per sobre del doble del registrat en l’últim any previ a la successió de les diferents crisis iniciades el

2020 i que, segons les previsions, el desembre se situaran gairebé quatre vegades per sobre de desembre de 2019.

Malgrat que s’hagi augmentat l’afluència de generació renovable en el sistema elèctric, els consumidors no han vist reflectit en les seves factures el menor cost d’inversió i operatiu d’aquestes tecnologies a causa, fonamentalment, de l’increment del preu del gas i dels drets d’emissió de CO2.

En paraules de la presidenta de Feique, Teresa Rasero: «L’actual disseny del mercat elèctric és incapaç de mostrar preus competitius davant d’altres àrees geogràfiques. I encara sent aquest un dels objectius de la reforma del mercat elèctric que s’està debatent a Europa, res indica, a mig i llarg termini, que vagi a ser mínimament efectiva, posant en risc el futur de la indústria estratègica europea i la seva indispensable generació de riquesa i ocupació de qualitat».

En el cas del gas, de nou, l’evolució el 2023 mostra preus molt superiors als registrats el 2019.

No obstant això, la capacitat d’intervenció és molt limitada i el seu preu continua vinculat a factors geoestratègics complexos i, per tant, subjecte a una imprevisible volatilitat.

Tal com explicava Rasero, els mercats regionals europeus es mantenen en preus molt similars al TTF de referència, sent el principal problema el profund dèficit competitiu davant dels preus nord-americans, ja que el Henry Hub se situa en aquests moments en preus sis vegades inferiors. Això complica la competitivitat de les activitats amb alta demanda tèrmica o que usen metà com a matèria primera.

24

diarimés 27/10/2023

EL SECTOR QUÍMIC

LA SELVA DEL CAMP FIRA

La Fira promou el producte de proximitat i l’esperit emprenedor del territori

27/10/2023 diarimés

9

CEDIDA

L’esdeveniment, que se celebra entre avui i diumenge, comptarà amb una eclèctica oferta musical i una xerrada empresarial a càrrec del còmic Peyu Redacció

La Selva del Camp celebrarà aquest cap de setmana la seva fira, que tindrà com a objectiu impulsar els productes de proximitat. La inauguració de l’edició serà al Castell de la Selva demà a les 11 del matí amb l’acompanyament de Santiago Castellà, el subdelegat del govern a Tarragona. Josep Masdeu, alcalde de la Selva del Camp i regidor de Promoció Econòmica qualifica la Fira com un «esdeveniment multisectorial» i remarcat que

«han intentat adaptar-la a totes les edats perquè tothom s’hi senti integrat».

Durant dos dies els carrers i les places del nucli selvatà seran els protagonistes. Al llarg del carrer Major s’instal·laran les parades de productes artesans; a la plaça Sant Andreu s’hi podran trobar les parades de les entitats locals; la plaça Major acollirà mostres de comerç de proximitat i quilòmetre zero i la plaça de Simó Salvador tornarà a convertir-se en el punt de trobada de diversos

cellers del territori que oferiran tastos de vins. A la plaça de les Pletes es tornarà a ubicar a la zona de restauració, amb food trucks i establiments de degustació, que l’any passat va gaudir d’un gran èxit. El recorregut es completarà a l’aparcament del Raval de Sant Pere, que serà la zona d’atraccions i firetes.

La cita comptarà amb diferents actuacions musicals durant tot el cap de setmana als diferents escenaris instal·lats a la plaça de les Pletes, la plaça

17 h. Plaça Major.

Espectacle infantul Festa Xaxipiruleta.

24 h. Hort d’Iglésies.

DJ Engineerz.

La fira estarà oberta demà i diumenge en horari de matí i tarda.

Simó Salvador i la plaça Major.

Com a novetat per als joves, la nit de demà hi haurà l’actuació del DJ Engineerz a l’Hort d’Iglésies. Masdeu ha dit que la Fira «és un bon aparador per ensenyar la diversitat de grups musicals que tenim». Diumenge al matí, a l’espai dels Ponts hi haurà una con-

centració de cotxes antics.

El vessant econòmic de la Fira tornarà a centralitzar-se a l’Espai Professional, que enguany celebra els seus deu anys.

Les propostes, organitzades per l’Ajuntament selvatà i el Taller Coworking, comptaran amb diferents xerrades i conferències,

entre la qual destaca una amb l’humorista emprenedor Peyu, que acaba de guanyar el premi Ondas 2023 pel seu programa El búnquer, així com una sessió de networking amb experiències exitoses de negocis al Camp de Tarragona i una trobada amb comerciants locals.

PROGRAMA D’ACTES DIVENDRES, 27 D’OCTUBRE 15:30 h. Castell.

Segona trobada de comerciants Noves idees, nou impuls.

Organitza el taller Coworking. Inscripció a www.eltaller.club.

18 h. Castell.

Parlem amb el Peyu, ‘Humorista emprenedor.

Premo Ondas 2023 pel programa El Búnquer. Organitza el taller Coworking. Inscripcions a www.eltaller.club.

19 h. Plaça Simó Salvador i zona de restauració de la plaça de les Pletes.

Obertura de les atraccions i tast de vins.

S’han establert hores tranquil·les a la fira per afavorir l’assistència de les persones amb autisme i hipersensibilitat sensorial. Dissabet i diumenge, d’11 a 12 i de 17 a 18 hores, quan s’apagara la música de les atraccions del recinte firal.

20:30 h. Pl. Simó Salvador.

Actuació musical a càrrec de Fredrik Carlquist Trio.

DISSABTE, 28 D’OCTUBRE 11 h.

Inaguració de la Fira 2023.

Amb l’acompanyament musical de l’Aula Vilalta. Horari de la fira: dissabte, de 10 a 14:30 i de 16:30 a 22 hores (zona de restauració fins a les 23:30 h); diumenge, de 10 a 14:30 h i de 16:30 a 21 hores (zona de restauració fins a les 22:30 h).

12 h.

Actuació musical a càrrec de l’Escola de Música.

A continuació presentació del musical 2024 i jocs teatrals a càrrec dels alumnes de teatre musical de l’Escola Municipal de Música.

A càrrec de Sal de Mar.

17:30 h. Castell.

Diversificar, evolucionar, excel·lir i reinventar-se.

Casos d’èxit del Camp de Tarragona.

Organitza eltaller Coworking. Inscripció a www.eltaller.club.

18:30 h. Plaça Major.

Actuació musical de l’Aula Vilalta.

19 h. Plaça de les Pletes.

Actuació musical de Toquem el(s) 2.

20 h. Plaça Simó Salvador.

Actuació musical a càrrec de Garbuix.

21 h. Plaça de les Pletes.

Actuació musical a càrrec de Swing Airlines.

I també classe oberta de ball a càrrec de Swing is in the air.

DIUMENGE, 29 D’OCTUBRE 10 h. Zona educativa de La Rasa.

XXIV Cross Escolar.

11 h. Pels carrers de la fira.

Txaranga Bansonats.

11 h. Zona dels Ponts.

Trobada de cotxes antics.

12 h. Castell.

Trobada d’alumni dels col·legis majors Penyafort - Montserrat - Llull.

12 h. Plaça Major.

Actuació musical de l’Aula Vilalta.

12:30 h. Terrassa del Castell.

Vermut musical amb Júlia Gil. Organitza eltaller Coworking.

12:30 h. Plaça de les Pletes.

Actuació musical a càrrec d’Elles Music Band.

13:30 h. Plaça Simó Salvador.

Actuació musical a càrrec de Diangology.

17:30 h. Pels carrers de la Fira.

Txaranga Bandsonats.

17:30 h. Plaça Major.

Actuació musical a càrrec de l’Escola de Música.

18:30 h. Castell.

Recepció i benvinguda als nounats i nouvinguts al municipi durant el 2023.

19:30 h. Plaça Simó Salvador.

Actuació musical a càrrec d’Apocadixie.

Especialistes en l’assessorament i planificació de testaments i herències.

Raval St. Pere, 28 · 43470 LA SELVA DEL CAMP · T. 977 844 781 ficsergrup@ficser.com · www.ficser.com

10

diarimés 27/10/2023

ESPORTS

FUTBOL

Riazor, l’olla de pressió que el Nàstic ha de superar per vèncer el Deportivo El Nàstic de Tarragona té aquest diumenge el desplaçament més complicat de tota la temporada. Els de Dani Vidal visitaran Riazor, el feu del Deportivo de la Coruña, el diumenge a les 19 hores.

L’estadi gallec reuneix en cada partit com a local a 25.000 persones a les graderies. Això és una rara avis a Primera Federació i el situa com un escenari amb més públic que alguns partits de Segona Divisió. El Deportivo de la Coruña és un club històric i la seva massa social és abundant i exigent. Això converteix Riazor en una olla de pressió, un infern per als equips visitants, però també per als gallecs.

Després de la victòria contra el Sabadell per la mínima en la passada jornada, els d’Imanol Idiakez s’han posat una tireta a la ferida del mal inici de lliga, s’han catapultat fora de la zona de descens, on havien caigut amb l’última derrota a casa. Els gallecs encara no han guanyat davant la seva afició i, si el Nàstic aconsegueix posar les coses difícils, podia escampar nervis entre l’afició i els jugadors. Un nou mal resultat a casa podria tornar a posar el focus sobre la figura d’Imanol Idiakez, que va ser dis-

carrera, fa sis temporades ja va decidir baixar de Primera Divisió a Segona B per formar part del Mallorca de Vicente Moreno, un projecte que va acabar retornant a Primera Divisió.

El talent a la davantera és abundant. Deixant de banda Iván Barbero, que no jugarà per lesió, el Deporitvo compta amb Lucas Pérez, un davanter que fa un any era a primera. També destaquen els extrems Hugo Rama i Pablo Valcarce i, a més, el jove Martín Ochoa es va unir a l’equip marcant el gol de la victòria contra el Sabadell. Tot i la situació actual de l’equip, el Deportivo destaca per la quantitat d’ocasions que genera, així que el Nàstic haurà de concentrar-se els 90 minuts per evitar repetir les febleses dels anteriors partits.

PATINATGE DE VELOCITAT

CEDIDA

DEPORTIVO

PRÒXIM RIVAL

Deportivo de la Coruña

2 11 Empatats 5 Classificació 13 Perduts 2 Gols Gols marcats 8 encaixats 6 Punts

Guanyats

Dia del partit: Diumenge. 19 h.

Estadi: Abanca Riazor On veure’l: Esport 3, TVG-2 i FEFtv

El defensa Pablo Vázquez, un dels més destacats del Deportivo, rematant una jugada.

cutida abans d’emportar-se els tres punts contra el Sabadell.

Però Riazor no és l’únic escull que el Nàstic ha de superar. Tot i el mal inici de curs, amb cinc empats dues derrotes i només dues victòries a domicili, la plantilla del Deportivo té el potencial i la qualitat suficient per situar-se entre les tres primeres de la categoria. Aquest mercat d’estiu s’ha reforçat amb tretze cares noves i, la gran majoria, arriben de Segona Divisió o han tingut una llarga experiència en el futbol profes-

sional. En l’entrevista al Diari Més, Pablo Trigueros va posar el punt de mira en la defensa gallega i la realitat és que aquesta està sent una de les notes destacades de l’equip.

Pablo Vázquez va arribar a la Corunya procedent del Cartagena de Segona Divisió i s’ha convertit en el Pablo Trigueros del Deportivo. El de Gandía té un perfil similar i, com el grana, ha començat el curs amb dos gols.

Vázquez és una amenaça aèria i va ser el responsable de salvar un

punt en dos partits amb remats de cap al segon pal. En defensa, ha mantingut la solidesa i, contra el Nàstic, recupera el seu company Pablo Martínez, que torna de complir un partit de sanció.

El talent continua a la medul· lar. José Ángel, ex del Tenerife, i Salva Sevilla formen el mig del camp deportivista. Sevilla, als seus 39 anys, va arribar a Corunya després d’assolir l’ascens a Primera Divisió amb l’Alavés.

Aquest canvi de categoria no és una excepcionalitat en la seva

ATLETISME

Varo: «Tenim ràbia acumulada de l’últim partit, així que anem a Riazor amb il·lusió» Després dels dos darrers partits de lliga, el Nàstic comença la setmana de tres partits amb l’objectiu de tornar al camí de la victòria contra el Deportivo. En la roda de premsa anterior al duel, Alberto Varo va destacar que «tenim molta ràbia acumulada perquè se’ns han escapat dos partits que teníem controlats amb el marcador a favor. És veritat que no és el mateix context el de Fuenlabrada que el de la Real Sociedad B, però els vam perdre en petits detalls. Ara ho volem deixar de banda, estem il·lusionats de cara al duel d’aquest cap de setmana contra el Deportivo». L’estadi de Riazor és un dels més complicats i Varo va assenyalar que «el Deportivo ve de guanyar, així que la situació en la qual estava ja no és tan crítica. Tenen jugadors de qualitat de sobres, però treballem des del dilluns per aconseguir els tres punts». Tot i l’empat, el Nàstic es manté líder de la categoria, una situació que no obsessiona a la plantilla perquè el porter grana va apuntar que «està clar que és bonic veure’t al més alt de la classificació cada dilluns, però no és el nostre objectiu a curt termini. Nosaltres mirem en el partit a partit i volem sumar els tres punts, perquè aquests ja no tornaran». El duel entre Nàstic i Deportivo serà aquest diumenge a les 19 hores. AMQ

El conjunt gallec necessita sumar la primera victòria al seu estadi per deixar de banda el mal inici de curs Arnau Montreal Quesada

El protagonista

El 40è Cros Nàstic Ciutat de Tarragona torna el 5 de novembre També repetirà la Cursa Open de 5 quilòmetres Redacció

El Cros Nàstic Ciutat de Tarragona torna enguany en la seva quarantena edició el diumenge 5 de novembre. El campionat esportiu, organitzat pel club Gimnàstic de Tarragona, encetarà a les 9.45 h. en un recorregut a l’Anella Mediterrània de Campclar. Les inscripcions són totalment gratuïtes i ja estan obertes a tot el públic a la pàgina web oficial del Consell Esportiu del Tarragonès. Tots els participants rebran la bossa del corredor al finalitzar les respectives curses. En aquesta nova edició del Cros es repetirà la Cursa Open de 5 km, en

la qual podran participar corredors de clubs i també independents. Paral·lelament, també es disputarà la Lliga Comarcal de Cros en 15 categories diferents, des de Mini fins a cadet en masculí i femení; en aquest cas, la distància del recorregut variarà respectivament, des dels 200 m als 2,25 km. En la darrera edició, més de 500 inscrits van participar en diferents modalitats i, enguany, des de l’organització s’espera repetir la xifra. La 40è Cros Nàstic i compta amb la col· laboració del Consell Esportiu del Tarragonès, la Diputació de Tarragona i el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona.

El Nàstic, subcampió de la Lliga Catalana La secció de patinatge del Nàstic es va proclamar subcampiona de la Lliga Catalana de patinatge de velocitat el darrer dissabte. El conjunt grana va obtenir un total de 12 medalles, de les quals els 22 integrants es van repartir 3 ors, 4 plates i 5 bronzes. El Nàstic tanca així una temporada d’èxits individuals i col·lectius. Redacció

ESPORTS

27/10/2023 diarimés

11

BÀSQUET

CBT i CB Salou se citen al Serrallo en el primer derbi a la LEB Plata David Fernández (CBT) i CJ Barksdale (CB Salou) es tornaran a trobar demà a les 19 hores CEDIDA

Arnau Montreal Quesada

L’Ibersol CBT i l’OCA Global CB Salou tornen a creuar els seus camins aquest dissabte al pavelló del Serrallo. Aquest derbi provincial no és un qualsevol, sinó que és la primera vegada que els dos equips es troben a la LEB Plata.

En duel no hi fallaran els dos capitans. David Fernández i CJ Barksdale s’han enfrontat en tots els derbis recents. CJ Barksdale és tota una institució a Salou i, ahir, va destacar que «ja són molts derbis i el d’aquest dissabte no és diferent, només canvia la categoria». L’ala-pivot nord-americà va afegir que «per al nostre equip aquest no és un partit més, volem guanyar. Arribem al derbi com dos equips nous en aquesta categoria i volem veure quin serà el millor».

D’altra banda, David Fernández, del CBT, va assenyalar que «serà el primer a la LEB Plata i tenim ganes d’omplir el Serrallo, que la gent vingui a animar, perquè

Iker Montero i Isaac Mayo són els jugadors més destacats del CB Salou en aquest inici de curs

A l’esquerra, David Fernández, del CBT, i, a la dreta, el jugador del CB Salou CJ Barksdale.

el seu suport serà diferencial per aconseguir la victòria».

L’última vegada que es van trobar els dos equips va ser a la

RUGBI

temporada 2021/2022 i va acabar amb victòria tarragonina per 6858. Llavors, a banda de coincidir David Fernández i CJ Barksdale,

El Salou Academy va acollir amb èxit la primera trobada d’escoles de rugbi el darrer cap de setmana. L’equip salouenc va participar amb 26 jugadors en una jornada que va atreure clubs de l’Hospitalet, Cornellà i Alella, a més de l’Unió Rugby Sud, un equip de jugadors de diversos municipis. Redacció

VOLEIBOL

El CV Sant Pere i Sant Pau vol seguir invicte a Castelló no han perdut cap set i tots els han dominat amb mà de ferro.

Aquest dissabte juguen contra un rival habitual a la categoria, el Mediterráneo Castellón, que arriba al duel després de superar còmodament al Balafia Lleida. L’última vegada que es van trobar tarragonins i castellonencs va ser a la pretemporada.

Llavors, els d’Stevovski es van imposar per 0-4, però la igualtat va regnar en tots els sets i esperen repetir el triomf. AMQ

també hi va ser Artur Alaminos, actual jugador del CBT, en la seva etapa a Salou. Llavors, els dos equips lluitaven per una posició

al cim de la lliga EBA. Enguany, els dos equips arriben amb urgències.

En aquestes tres primeres jornades, només el Salou sap el que és guanyar. Els de Jesús Muñiz van vèncer contra el Mataró sobre la botzina amb un triple d’Isaac Mayo. La resta de partits, contra Cartagena i Palmer Bàsket, van acabar amb derrota.

Per aquest motiu, CJ Barksdale va assenyalar que «només pensem en la victòria. Aquest partit és molt important i només volem

FUTBOL

CEDIDA

Èxit en la primera trobada d’escoles de rugbi a Salou

El CV Sant Pere i Sant Pau viatja aquest cap de setmana a la pista del Mediterráneo Castellón amb l’objectiu de mantenir la seva ratxa d’imbatibilitat. Els tarragonins són líders en solitari de Superlliga 2. A l’inici de la temporada, el tècnic Vlado Stevovski va manifestar el desig de millorar els resultats de la temporada anterior. El darrer curs va ser gairebé perfecte i, aquest, de moment, ho està superant. Els cooperativistes

Jacob Boonyasith és el jugador del CBT més anotador amb 19,3 punts de mitjana per partit

guanyar per atraure més gent i apropar-nos als objectius». Els salouencs presenten un equip renovat respecte al darrer derbi amb 9 noves incorporacions.

Després d’enfrontar-se contra dos dels millors equips de la lliga, arriben a Tarragona per enlairar-se a la classificació.

D’altra banda, el CBT encara no coneix la victòria. David Fernández va subratllar que «l’equip està treballant bé, però els resultats estan trigant en arribar. Sabíem que l’arrencada seria complicada, l’equip s’ha de compenetrar, així que necessitem una victòria per canviar l’estat d’ànim i que sigui un punt d’inflexió». Noé Monroy té dues armes de cara al derbi. Els fitxatges Baptiste Chazelas i el nord-americà Jacob Boonyasith han començat la temporada amb força, però els cebetistes hauran de millorar detalls per disputar el duel. Fernández va destacar que la clau del partit és «començar el primer quart marcant el ritme i ser consistents durant la resta de minuts».

El duel de demà a les 19 hores al pavelló del Serrallo serà el primer d’una setmana complicada.

Tant CB Salou com CBT jugaran un partit més el pròxim dimecres i un altre el següent cap de setmana. Els tarragonins hauran de viatjar en Tot Sans a les Canàries per jugar contra el Gran Canaria i el Salou rebrà el CB Prat.

El CF Pobla de Mafumet vol allargar l’estat de gràcia contra l’Escala Els grana porten quatre partits sense perdre Arnau Montreal Quesada

El CF Pobla de Mafumet d’Adolfo Baines vol allargar l’estat de gràcia amb una nova victòria a casa contra l’Escala. El filial del Nàstic arriba al duel d’aquest diumenge en una ratxa de quatre partits sense perdre i amb la

moral alta. En el darrer duel, els pobletans van remuntar contra el Girona un 2-0 en contra amb unes grans actuacions de Santi Guzmán i Hamza Bellari.

A més, Marcel Céspedes, una de les revelacions d’aquest inici de temporada al carril esquer-

re, va rematar la feina amb un golàs. Aquest cap de setmana els pobletans juguen contra un dels equips que acaba de pujar a Tercera Federació, però que arriba en bona dinàmica després de guanyar el Peralada per la mínima. Els gironins encara no saben el que és guanyar fora de casa. Dels tres partits, l’Escala ha perdut dos i ha empatat un.

En canvi, la Pobla encara no ha perdut davant la seva afició. De cara a aquest duel, els pobletans tornaran a comptar amb Boaz Hallebeek. El defensor que va fer pretemporada amb el Nàstic ha tornat a la titularitat després de recuperar-se de la seva lesió.

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI Inmaculada Sumoy Palou

L’ENHORABONA! Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

12

diarimés 27/10/2023

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

POLÍTICA

ECONOMIA

la pujada de tipus per ERC constata que les negociacions Frenen primera vegada des de 2022 per a la investidura estan encallades Jové (ERC) trasllada a Aragonès el contingut de la reunió amb el ministre en funcions, Félix Bolaños ACN

ACN

El president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i el ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, es van reunir ahir a Barcelona, tal com va poder saber l’ACN. El propi Jové va traslladar minuts abans de les 18 hores el contingut de la reunió al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una breu trobada al despatx que el cap del Govern té al Parlament. El líder del grup parlamentari d’ERC va constatar davant de Bolaños que les negociacions per la investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, estan encallades.

Els republicans van argumentar que, sobretot, el bloqueig està en la carpeta social que fa referència al dèficit fiscal i al traspàs de Rodalies.

El propi Govern i ERC fa dies que avisen que les negociacions «no estan anant bé». De fet, el president del partit, Oriol Junqueras, va dir ahir, des d’Irlanda, que és «impossible» que hi hagi un acord si el govern espanyol «no fa res per arribar-hi». En una

El president de la Generalitat i el president d’ERC.

línia semblant es van anar mostrant els últims dies la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, o la consellera Laura Vilagrà. El propi Aragonès també va advertir que, si Sánchez vol ser investit, s’ha

de «moure». Ahir els republicans van anar més enllà. Segons fonts republicanes, el partit va acusar directament la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, de «bloquejar» l’acord.

Des de Calàbria, en aquest sentit, adverteixen que tampoc s’està avançant prou ni amb l’autodeterminació –sobretot– ni amb la carpeta de l’amnistia. Pel que fa a aquesta llei, ERC insisteix que la dona per «descomptada». Tot i això, les negociacions pel preàmbul de la llei tampoc avancen com a Calàbria voldrien. Des d’ERC insisteixen que no hi pot constar de cap manera que l’1-O va ser un delicte, i preferirien que, si cal fer-hi cap referència directa, fos precisament per a tot el contrari, i que es concretés que el referèndum del 2017 no va ser delicte.

En canvi, els republicans asseguren que el PSOE vol incloure els termes «convivència» i «girar full» respecte el 2017, conceptes que ERC rebutja que constin al preàmbul de la llei d’amnistia.

Aragonès i Bolaños van coincidir ahir al vespre en un acte de la CECOT a Terrassa, on, podria ser que el president del Govern traslladés al ministre en funcions el toc d’alerta sobre l’estat «encallat» de les negociacions.

EMPRESES

POLÍTICA

L’Oficina Antifrau detecta irregularitats al Parlament L’Oficina Antifrau de Catalunya ha detectat almenys 10 casos i pràctiques irregulars al Parlament en matèria de personal i obstacles en el dret d’accés a la informació pública. Així, considera irregulars llicències per edat, primes o subsidis per jubilació i premi de vinculació, la provisió en el lloc d’oïdor de comptes, l’ampliació d’una plaça en el concurs de lletrats, l’ampliació de places al concurs d’uixers, un conflicte d’interès

de la secretària general, llocs de comandament pendents de definir, creació de llocs instrumentals en connexió amb processos d’estabilització, selecció d’interins de reforç i l’increment de personal eventual.

Cada capítol amb una irregularitat finalitza dient que «cal que el Parlament revisi les irregularitats assenyalades, així com els efectes que poden derivar, i que informi del resultat d’aquesta revisió i de les mesures». ACN

De les 22 iniciatives presentades en aquesta quarta edició, se n’han escollit quatre com a guanyadores. El jurat va remarcar la gran qualitat dels projectes, que giren al voltant de temes molt sensibles i de gran repercussió social i mediambiental, com l’economia circular, la millora dels processos, els programes d’igualtat, inserció i integració, l’ús de la tecnologia per a optimitzar el servei respectant el medi ambient, etc.

En la categoria de Qualitat, el premi va ser pel projecte Uso de nueva tecnología para el control del 100% del pesaje de las papeleras del Arenal en la limpieza de las playas de San Sebastián, de Carmelo Aguas, de la Delegació Guipúscoa-Navarra. La iniciativa ha desenvolupat una app que pesa les papereres de les platges de Donostia i facilita dades a

Israel fa una incursió al nord de Gaza amb tancs i infanteria L’exèrcit d’Israel va fer una breu incursió amb tancs al nord de la Franja de Gaza prèvia a «pròximes etapes del combat» contra el grup islamista Hamàs, va informar un portaveu castrense ahir, un dia després que el primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu, reafirmés que les seves tropes faran una «intervenció terrestre» a l’enclavament palestí. «Durant la nit les Forces de Defensa d’Israel van dur a terme una incursió selec-

Els guardons premien iniciatives compromeses impulsades per les diverses delegacions de la companyia a Espanya i Portugal FCC Medio Ambiente celebrava ahir l’acte d’entrega dels guardons de la quarta edició dels Premios AVANZA. Aquests reconeixements es convoquen cada dos anys i tenen com a objectiu reconèixer la tasca i l’esforç realitzats pels professionals de la companyia per a contribuir cada dia a millorar la integració social, el respecte al medi ambient i el desenvolupament i aplicació de solucions innovadores. Enguany, 22 iniciatives han concorregut al premi, suposant un rècord de participació.

El director general d’FCC Medio Ambiente, Jordi Payet, destacava l’èxit de l’edició i posava en valor la rebel·lia i el compromís de l’equip humà de la companyia per millorar la competitivitat de la companyia, aportant valor afegit i excel·lència.

amenaçat. Segons les últimes dades publicades per l’Eurostat, la inflació a l’eurozona es va situar en el 4,3% durant el passat mes de setembre, el que comporta gairebé un punt per sota la taxa d’agost, però encara per sobre de l’objectiu que s’ha marcat el Banc Central Europeu. Alhora, l’entitat va revisar a la baixa les seves previsions de creixement econòmic a la zona euro pel 2023, del 0,9% al 0,7%. ACN

GUERRA CEDIDA

FCC Medio Ambiente reconeix quatre projectes innovadors i sostenibles als premis AVANZA

Redacció

El Banc Central Europeu (BCE) ha frenat la pujada de tipus per primera vegada des del juliol de 2022. Després de deu increments consecutius en quinze mesos, el Banc Central Europeu va optar ahir per mantenir el tipus d’interès bàsic en el 4,5%, un nivell que des de l’entitat es considera «prou restrictiu» per tal que la inflació retorni «de forma substancial» a l’objectiu del 2% i, alhora, per evitar que el creixement econòmic es vegi

Els guanyadors de la quarta edició dels premis AVANZA.

temps real.

Víctor Badenas i Judit Ríos, de l’àrea RI Est - Centre Neveres, van ser premiats en la categoria Innovació per un projecte que es basa en l’eficiència i la reutilització per aconseguir augmentar el reciclatge dels frigorífics i que la planta sigui capaç de valoritzar el 93% dels materials.

En la categoria Medi Ambient, va resultar guanyadora la iniciativa Recolector compactador Bi-compartimentado de carga trasera de reducidas dimensiones sobre chasis eléctrico híbrido presentada per Antonio Bravo, Raúl Carpio i Jesús Pajares, del

Departament de Maquinària.

Aquest projecte de disseny i fabricació d’un camió adaptat busca reduir la mida del vehicle i aconseguir que pugui accedir a zones de les ciutats amb carrers estrets.

Finalment, el Programa de Inserción Laboral de Colectivos en riesgo de exclusión presentat per Jesús García, Javier de la Torre i Laura Mirat, de la Delegació Madrid, ha resultat guanyador en la categoria a millor iniciativa social. El projecte impulsa la inserció laboral i permet fer un seguiment dels processos de contractació.

tiva utilitzant tancs al nord de la Franja de Gaza, com a part dels preparatius per a les pròximes etapes del combat», va indicar el portaveu militar. A l’operació, «els soldats van localitzar i van atacar nombrosos terroristes, infraestructura terrorista i llocs de llançament de míssils antitancs», va explicar. Així, les forces israelianes «van operar per preparar el camp de batalla» i «van abandonar la zona en finalitzar l’activitat». EFE

SUCCESSOS

Fins a 18 morts i 13 ferits al doble tiroteig de Maine (EUA) La governadora de Maine, Janet Mills, va confirmar ahir que 18 persones van morir i 13 més van resultar ferides en el doble tiroteig de Lewiston, la segona ciutat d’aquest estat. En un primer moment, alguns mitjans havien elevat fins als 22 la xifra de morts per aquest atac, el presumpte autor del qual ha estat identificat com a Robert Card, un militar a la reserva que, en el tancament d’aquesta edició, continuava sense ser localit-

zat i era buscat per centenars d’agents. Els successos es van produir cap a les 18.56 hores local de dimecres en una pista de bitlles i un restaurant de la ciutat. A la pista de bitlles hi havia aquella nit una competició juvenil, però les autoritats locals no van donar detalls sobre l’edat de les víctimes. Set persones van morir a la pista de bitlles, vuit al restaurant i tres més després d’haver estat traslladades a l’hospital. EFE

GENT

27/10/2023 diarimés

EDUCACIÓ

AJ. SALOU

Salou apropa el món dels ocells a l’alumnat dels centres educatius En les jornades es fan activitats d’anellament on hi participen més d’un centenar d’alumnes Redacció

Més d’un centenar d’alumnes dels centres educatius de Salou participen durant el curs escolar en diverses activitats que promouen el coneixement dels ocells. Es tracta d’activitats organitzades per les regidories de Serveis Educatius i de Qualitat

Ambiental de l’Ajuntament dutes a terme durant l’època de migració dels ocells, amb l’objectiu de mostrar, d’una manera pràctica, a l’alumnat «la importància de conèixer i conservar l’avifauna de la seva ciutat. Així doncs, Salou ha acollit una jornada d’anellament a càrrec de l’orni-

FELICITACIONS

DEFUNCIONS

tòleg Sergi Sales, de la Fundació Plegadis, amb alumnes de sisè de primària de l’Escola Elisabeth i estudiants de la Unitat d’Escolarització Compartida. A la primavera, està previst que se’n facin amb estudiants dels instituts Marta Mata i Jaume I. A la jornada es van anellar una vintena de

Tarragona Nelda Valdes Jara. Ha mort a 70 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Reus Jordi Llurba Ferrer. Ha mort a 69 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Sant Joan.

Rosario López González. Ha mort a 83 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.

Pratdip Josep Coll Vidal. Ha mort a 75 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la parròquia de Pratdip. ¡Muchas felicidades por tus 100 años! Deseamos que seas feliz junto a toda la familia.

Eres muy especial para todos nosotros, estamos orgullosos de ti porque eres una gran mujer, madre y abuela.

Te queremos mucho yaya Rosa

Tel. 977 21 11 54

Esqueles al Diari Més

13

moixons i especialment pit-roig, tallarols capnegres i de casquet i mosquiters comuns. L’anellament és una pràctica clau per a la conservació dels ocells i per conèixer els efectes del canvi climàtic. És un mètode d’estudi basat en el marcatge individual de les aus.

Els alumnes durant l’activitat d’anellament.

Rosa Palomar i Fontanet Va morir a Santander el dia 25 d’octubre de 2023, als 56 anys.

(E.P.R.)

Els seus pares, Antonio i Montse, fills, Antonio i Mario Domínguez, germans, Montse, Nuri i Josep Francesc, tiets, cosins, nebots i amics, la recordarem com al que sempre ha sigut...

valenta i una gran persona.

La missa funeral tindrà lloc demà dissabte dia 28 a les 13 hores a l’Església parroquial de Sant Joan.

Tarragona, 27 d’octubre de 2023

14

diarimés 27/10/2023

OPINIÓ

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

EDITORIAL

TRIBUNA

Un llarg periple fins a aprovar les ordenances municipals

El baix preu que paga el govern de Viñuales per apujar impostos

Ha estat un llarg periple, però, finalment, el govern de Tarragona ha aconseguit aprovar les ordenances municipals després d’unes negociacions que l’han obligat a rebaixar, i força, els plantejaments inicials pel que fa a l’Impost de Béns Immobles. El ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar ahir un increment del 7,4% de l’IBI, molt allunyat de l’augment del 20% que va anunciar l’alcalde, Rubén Viñuales, el passat 4 d’octubre, i d’un 12% en la taxa d’escombraries. També s’han apujat les taxes d’ocupació de les terrasses en un 20% i l’Impost sobre Construccions, Instal· lacions i Obres (ICIO), en un 33%, a més d’un recàrrec de fins al 150% de l’IBI per als propietaris de pisos buits. Després de setmanes de negociacions els socialistes van obtenir el suport de Junts per Catalunya (JxCat) i En Comú Podem (ECP). El camí per arribar al ple d’ahir ha estat llarg i dur. Tancat aquest capítol, s’obre un de nou: el de les negociacions dels pressupostos. Viñuales va assegurar, després de guanyar les eleccions, que governaria en solitari durant els quatre anys de mandat buscant consensos amb la resta de partits. Sembla, però, que la resta de grups municipals no li volen posar fàcil, molt menys després d’haver mostrat les debilitats d’un consistori que, segons ell, està en risc de fallida. + CONFIDENCIAL

Confusió en en ple de Tarragona Durant el ple que es va celebrar ahir a l’Ajuntament de Tarragona per aprovar les ordenances fiscals, es va viure un moment de confusió per part del portaveu de Vox, Javier Gómez, que va arrencar el riure de la resta de grups municipals, la premsa i la resta de persones que van assistir al Saló de Plens. Quan va arribar el moment de votar la proposta d’incrementar el recàrrec als pisos buits fins al 150%, el secretari va demanar al grup de Junts per Catalunya que pronunciés en veu alta el seu vot. Per sorpresa de tothom, va ser el conseller de Vox qui va respondre amb un contundent «no!». Després de les rialles, el portaveu de JxCat, Jordi Sendra, va poder dir el seu vot, que era totalment contrari a la que havia expressat Javier Gómez en primera instància. Aquest moment de confusió va recordar al que es va viure fa un mes al Congrés dels Diputats, quan el diputat de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, va votar a favor de la investidura del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, per error.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Cristina Cuadrat, Oriol Castro i Helena Viñas.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Gerard Martí.

Edició de publicitat: Juan Padilla.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

MARIA ROIG ALSINA Portaveu del Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

Una fallida, també anomenada bancarrota, és una situació jurídica en la qual una persona, empresa o institució no pot fer front als pagaments que ha fet, perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles. I precisament aquesta va ser la paraula triada per l’alcalde Viñuales per definir la situació econòmica de l’Ajuntament, i aquest va ser el tret de sortida d’una cursa de fons que va acabar ahir. I una cursa de fons que s’inicia amb una mentida, segurament no pot acabar mai de manera equànime.

Quan es necessita un relat fals per justificar una pujada d’impostos, vol dir que la pujada és desmesurada, i ho era amb el 20% d’IBI, i ho segueix sent ara, però amb la perversitat que partint del 20% sembla que aquest 7,4% fa menys mal. Aquest mecanisme de posar la situació en el marc més greu perquè després tot allò que es faci sembli menys gros, està molt suat, és massa evident i no l’hauríem d’utilitzar en una cosa tan greu per als ciutadans i ciutadanes com és una pujada d’impostos.

Una pujada que durant la campanya electoral molts grups veien impossible i prometien negar-s’hi rotundament, els mateixos grups que ara veiem com l’accepten amb un xec en blanc a les mans. Costa entendre

aquest canvi de discurs, de jurar no apujar impostos a proposar un 15% d’IBI i acceptar un 7,4%. Un ball de xifres que ens revela un discurs més fràgil que les potes d’una cadira fetes d’escuradents. Des d’ERC, el que hem fet ha sigut incidir de ple en les negociacions, ja que hem situat el 3,5% en aquest debat i precisament hem contribuït a baixar de valent aquest 20% que es volia imposar inicialment.

No entenem com els mateixos que deien que el govern republicà volia ofegar a la ciutadania, ara pactin i s’escudin sota uns èxits aconseguits que més aviat són un caramel per al

nim és que aixecar la persiana d’un negoci en aquesta ciutat cada vegada és més feixuc i que les famílies patiran encara més un encariment general de la vida.

Des d’ERC no diem que de vegades no calgui ajustar impostos i taxes, fer aquesta afirmació seria populista, però sempre cal fer-ho des d’una certa mesura i dins d’un equilibri que faci valdre la situació actual dels ciutadans i ciutadanes. Això és el que hem transmès a l’actual equip de govern aquestes últimes setmanes, setmanes on ens hem posat a disposició per a reunir-nos i intentar trobar

Una cursa que s’inicia amb una mentida no pot acabar mai de forma equànime

S’han aprovat unes mesures que acabaran recaient en els autònoms i les famílies

govern municipal, difícil de rebutjar.

Ens sorprèn també, evidentment, que cap dels seus socis esmenti que l’Ajuntament rebrà, per part del govern espanyol, a través de la PIE (Participació en els Ingressos de l’Estat), uns 7 o 8 milions d’euros addicionals de què podrà disposar. Una quantitat gens menyspreable que aplanarà molt la gestió del govern de Viñuales, juntament amb la pujada dels impostos a costelles de la ciutadania.

Aquests dies el discurs s’ha centrat molt en l’IBI, però cal remarcar que aquest acord també ha permès incrementar la brossa, l’ICIO –que no és simplement un increment de taxa als constructors, això fa que de retruc pugi el preu de l’habitatge i encareixi qualsevol obra que es vulgui fer per reformes a un habitatge o negoci -, i altres pujades com la taxa de les terrasses en un 20%. La sensació quete-

solucions. És evident que el PSC ha trobat uns socis amb els quals aconseguir el seu objectiu, li ha sortit molt més barat que el que li proposàvem nosaltres. Sabia perfectament que no acceptàvem el seu augment de l’IBI, el doble del que nosaltres creiem que seria just i raonable, i ens sobta el suport entusiasta d’en Comú Podem i de Junts per Catalunya, fent de crossa del govern de Viñuales.

En definitiva, aquest dijous s’han aprovat unes mesures que acabaran recaient en els autònoms i les famílies, les quals hauran de fer un gran esforç per al final haver de pagar l’equivalent a aquest 20% de l’IBI que suggeria en un inici Viñuales. Aquest increment és forassenyat, allunyat de tota lògica i del que necessita la ciutadania. L’augment dels impostos és millor per a l’alcalde però pitjor per als tarragonins i les tarragonines.

CARTA DOMINICAL

Blaise Pascal (1623-1662) JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

Benvolgudes i benvolguts, celebrem el 400 aniversari del naixement de Blaise Pascal, un dels autors de referència de la ciència, del pensament i del cristianisme. Com a científic va trencar amb la «cultura científica» de la seva època: sabia que el raonament purament deductiu era improcedent en física; i també va trencar amb la «cultura teològica», que es dedicava a raonar sobre els dogmes en comptes de llegir l’Evangeli i els Pares de l’Església. Si l’experimentació fonamenta la ciència humana, la revelació fonamenta la ciència divina. El paper de la raó és limitat en ambdós casos. L’època de Pascal va estar marcada per importants discussions a propòsit de la renovació del cristianisme. El corrent anomenat jansenista –l’Augustinus de Janseni es de 1640– sostenia un cristianisme exigent, però defensava també una consciència intensa dels drets de la persona humana i del pensament personal enfront de tot tipus d’absolutisme. En canvi, els jesuïtes defensaven una acomodació del cristianisme a la cultura renaixentista i al probabilisme

moral. Es tractava de dues concepcions del món fortament divergents, si no oposades.

Pascal defensava la fidelitat als orígens i estava en contra de les posicions sostingudes pels jesuïtes –com es posà de manifest en les Cartes Provincials– però mai no va acceptar les tesis exagerades dels jansenistes sobre els condicionants de la llibertat humana.

La seva concepció del cristianisme es troba articulada sobretot en els Pensaments: un

Per a Pascal, la religió cristiana satisfà ambdues exigències. La raó ni demostra ni nega l’existència de Déu, però la vida imposa la necessitat d’haver d’escollir i cal apostar. Així arribem a l’aposta, que significa un fracàs aparent de la raó. Però l’aposta és una manera d’existir. D’aquí que el veritable cristianisme és «submissió i ús de la raó». Una religió que suprimís la raó seria absurda i ridícula; una religió que s’expliqués racional-

La consciència de la nostra misèria és la causa de la nostra grandesa

Un coneixement de Déu sense Jesucrist és inútil i estèril

miler de petits fragments fets presumiblement amb la idea de fer una apologia de la religió cristiana. En els Pensaments hi trobem els grans temes de la seva reflexió: 1. Els límits de la raó: fe i raó pertanyen a dos ordres de coses diferents i irreductibles, és a dir, la raó i el cor –les «raons del cor que la raó no entén».

2. La grandesa i misèria de l’home: en realitat, misèria de l’home sense Déu. La consciència de la nostra misèria és la causa de la nostra grandesa, com la consciència de la ignorància era la causa de la saviesa en Sòcrates. La veritable religió ha de donar compte de les contrarietats de la naturalesa humana, de la nostra misèria i grandesa.

ment no tindria res de sobrenatural. La religió cristiana evita aquests dos excessos. Que la religió sobrepassi la raó no vol dir que la contradigui. No serveix de res conèixer Déu sense estimar-lo: un coneixement de Déu sense Jesucrist és inútil i estèril. Cal passar per Jesucrist per conèixer Déu i l’home.

No és el Déu dels filòsofs, sinó el Déu d’Abraham i de Jesucrist el que està present en el pensament de Pascal. Entre un món mut, significat pel «silenci dels espais infinits que horroritza» i un Déu amagat, però no absent, hi ha l’home: la seva certesa no és la de la raó, sinó la del cor.

Ben vostre.

SERVEIS

AVUI Felicita als que es diuen: Florenci i Gaudiós.

L’HORÒSCOP

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

És un dia d’energia r enov ada .

Aprofita la teva determinació per superar qualsevol obstacle. Un amic e t sor pr endr à amb una notícia.

Taure, avui és un bon dia per prendre un descans i cuidar de tu mateix. Un missatge inesperat portarà alegria a la teva vida.

La teva ment inquieta et portarà a descobrir una nova passió avui, Bessons. Una conversa profunda reforçarà les teves relacions.

Un consell d’un é s s e r e s t ima t t’ajudarà a prendre decisions importants. La creativitat fluirà en els teus projectes personals.

Venda/Lloguer ALQUILO

HABITACIÓN

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Lleó, avui és un dia per brillar.

El teu carisma t’obrirà portes a la teva vida social.

En l’amor, comunica els teus sentiments.

L’o r g a n i t z a c i ó serà clau avui, Ver ge. D e dic a temps a la planificació i l’estructura. Un petit gest d’amistat et farà sentir apreciat.

Busca l’equilibri en totes les àrees de la teva vida. Un projecte creatiu et donarà satisfacció. Manté la pau en les relacions familiars.

És un dia per aprofundir en els teus interessos.

Una r evel ació et portarà a una nova comprensió.

En l’amor, cuida la comunicació.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Segueix la teva intuïció en assumptes financers. Una aventura t’espera a l’horitzó. Comparteix les teves idees amb confiança en el treball.

Foca’t en les teves metes a llarg termini, Capricorn.

Una conversa important t’ajudarà a aclarir malentesos. La disciplina serà clau.

Sigues flexible i obert a noves experiències. Una amistat propera et donarà suport quan més ho necessitis. Destacaràs en el treball.

És un dia per connectar amb les teves emocions, Peixos. Un projecte en equip et portarà a nous horitzons. Aprofita la intuïció.

FARMÀCIES TARRAGONA: Vidal Vidal, Ana Maria. Josep Carner, 3.

Telèfon 977 290 101.

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena. Gran Canaria, 11.

Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107.

Telèfon 977 313 046.

SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2.

Telèfon 977 381 388.

VILA-SECA: Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40-42.

Tel. 977 395 086.

CAMBRILS: Diaz Marti, Maria. Av. Diputació, 12.

Tel. 977 364 510.

VALLS: Miquel Alonso, Angeles. Plaça del Pati, 9.

Telèfon 977 600 606.

EL VENDRELL: Lopez Alfonso, Cristina. Benvingut Socias, 64.

Telèfon 977 660 333.

TELEVISIÓ LOCAL. Programació

CANAL REUS TV

TAC 12

12:00 Fot-li 12:30 La comarcal 13:00 Ona expansiva 13:30 Fot-li 14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia 15:30 Gaudeix la festa 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Aventurístic 19:00 Connecta 10 comarques 19:30 180 Graus 20:00 Premis esport i ciutat 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum 22:30 Cercle central divendres 23:00 Notícies resum 23:30 Destí 2030

12.00 L’Orsai 13.00 Saló de Plens 14.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Notícies 12. L’Entrevista 15.30 Saló de Plens 16.30 Fet a Mida 18.30 Gaudeix la festa 19.00 Connecta 10 Comarques.

19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Notícies 12. Esports 21.00 Notícies 12. L’Entrevista 21.30 Gaudeix la festa 22.00 Notícies 12 22.30 Notícies 12. Esports 23.00 Notícies 12. L’Entrevista 23.30 Gaudeix la festa 00.00 Notícies 12

1

600 595 648 PAGO AL CONTADO

compartir. 189€/mes. Tel:

PROFESSIONALS

647.578.934 ES LLOGA LOCAL a REUS.

LLEÓ

COMPRO PISO EN REUS LLAMAR AL

DOBLE a MUJER para

Aprox. 70m2 cantoner. Zona Niloga. Preparat per oficina i amb magatzem. 500€/mes

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

Tel: 670.600.251

PINTOR ECONÓMICO PROFESIONAL. Tel: 667.471.534

¡¡OPORTUNIDAD PARA INVERSORES!!

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

VENDO PISO en TORREFORTA 3 habitaciones dobles, baño y aseo.

Cocina Office con galería independiente.

Amplio balcón.

Sin ascensor.

Zona privada con parquing exterior.

PRECIO: 97.800€ Tel: 650.939.822 Mª José

OFERTES 4 DIES

000.000.000

2

+1 GRATIS

Classificat bàsic

T. 000.000.000

................

REFORMES

AMISTAT SEÑOR BUSCA CHICA para AMISTAT. Tel: 690.823.161

Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

TREBALL

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

3 Classificat destacat color

7 DIES GRATIS

0,37 € x paraula + 21% IVA

Classificat destacat

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

+3

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

15

TARIFES Mostra d’anuncis

CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA

27/10/2023 diarimés

4

INSTAL·LACIONS REPARACIONS Electricitat, fontaneria, calefacció.

Pressupostos sense compromís T. 000.000.000

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

FORMA DE PAGAMENT

• Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

SE PRECISA OFICIAL 1ª ELECTRICISTA LAMPISTA. Tel: 977.240.505

Horari: de dilluns a divendres:

de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

MÉS PERSONAL MASSATGES RELAX

CONTACTES

VERÓNICA. Masaje entero camilla. Reus. Privado. Tel: 641.809.588

ANA. Madurita perfecta!!!

Tarragona. Tel: 602.033.898

MASAJISTA TERAPEÚTICA, ERÓTICA. Discretísima.

Tel: 677.516.595 MASAJISTA NÓRDICA. Cariñosa y sensual…. Tel: 675.389.182 MASAJISTA PROFESIONAL en Tarragona. Elena 30a. Con final feliz!!! Tel: 667.883.400 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes!! Precios adaptables. Final feliz!! Conóceme... Tel: 692.780.087 10€. Carlos masaje. Tel: 669.235.848

LOLA 58a.

643.646.997

Reus.

Tel:

MADURITA. GRIEGO, FRANCÉS. Viciosa… Tarragona. Tel: 641.929.604 CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel. 603.254.131 Reus. TETONA RUMANA. Tel: 612.234.287 VENDRELL. ORIENTALES. Tel: 722 506 866

Tarragona.

MADURETA. Molt cachonda. Tel: 604.319.956

NICOL. DISCRETO. Reus.

Tel: 698.788.062

SONIA CORDOBESA. Reus. Tel: 613.414.925

Tarragona. SEÑORA MADURITA. Recibo sola. María 634.690.215

ORIENTALES SALOU. Tel: 688.076.092

SUSANA MADURITA. REUS. Tel: 977 32.15.68

Reus. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

RUBÍ RUBIA SEXY!! Muy cariñosa. Tel: 673.648.832

AMANTE PERFECTA!!! Discreta. Tel: 677.516.595

SILVIA JOVENCITA. Cariñosa, viciosa, cachonda, besucona, complaciente.

Todos servicios. Reus. Tel: 669.744.163

TRAVESTI ALEXIA. Rubia, cuerpazo, dotada, cariñosa, besucona, complaciente.

Tel: 642.764.053

MÓNICA. PECHUGONA ARDIENTE. 20€. Tel: 618.014.486 REUS REUS LINDAS CHICAS. 20€ VISA. 24 horas. Tel. 618.037.511 ANASTASIA. SALIDAS ESCORT. Alto standing. Noches estrellas, 24 horas. Tel: 624.124.250

MARIA. Masaje en camilla y sexo en la cama. Tel: 624.341.228 SOFIA JOVEN DELGADITA. 20€. Francés sin. Tel: 658.065.024 REUS RUSA. Reus. Privado. Tel: 604.390.445

Reus. CASADA ESCONDIDA... Morbosa, cachonda.

Tel: 624.759.854 TRAVESTI. Activa, potente, dotada y complaciente. Tel: 666.030.929 REUS SOLO PARA MUJERES que quieren disfrutar un ratito...

Tel: 677.515.498

TARRAGONA Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos 977 21 11 54

www.diarimes.com

REUS Carrer Llovera, 18. 1r. 1a. 977 32 78 43

CEDIDA

Les escoles estan plenes de superherois i superheroïnes. Només cal dedicar una estona a treballar amb els infants Cristina Serret per adonar-se serret@diarimes.com que cada nen i nena té unes qualitats que els fan únics i que, en conseqüència, es poden considerar un superpoder.

Trobar aquesta qualitat, fins llavors desconeguda, que fa brillar cada alumne, és el lema de la Jornada de les Superheroïnes i els Superherois, impulsada per la Fundació La Nineta dels Ulls a les escoles de tot l’Estat espanyol. Aquesta iniciativa arriba enguany a la tercera edició, havent sumat l’any passat un total de 111 centres adherits a tot Espanya i 21.893 nens i nenes participants.

Durant la jornada, expliquen els promotors de la iniciativa, els centres reben un seguit de propostes per treballar el respecte i la tolerància cap a la diferència, i l’acceptació i el reconeixement de les mateixes capacitats personals que sumen cap a un bé comú. I així, reivindicar que tots els infants i adolescents poden ser una superheroïna o un superheroi. Amb aquest treball la Fundació té un doble objectiu: d’una banda, promoure la inclusió de tots els infants a les aules, i de l’altra, donar a conèixer el retinoblastoma i els seus símptomes per aconseguir un

CEDIDA

Imatge de la Jornada i, al costat, la Trobada de famílies, pacients i experts.

diagnòstic precoç de la malaltia.

El retinoblastoma és el càncer ocular més freqüent en infants menors de 6 anys. Es tracta d’una malaltia minoritària, amb una incidència d’1/15.000 nous naixements, cosa que provoca que sigui difícil aconseguir finançament per la investigació, com en la majoria de càncers infantils. La Fundació La Nineta dels Ulls, impulsada des de Tarragona per Carme Julià i Joan Carles Castillo, treballa per potenciar la recerca en retino-

EXPERIÈNCIES EDUCATIVES

ES BUSQUEN SUPERHEROÏNES I SUPERHEROIS La Fundació la Nineta dels Ulls, que treballa per impulsar la recerca del retinoblastoma, celebra la tercera edició de les jornades solidàries escolars

blastoma i donar-lo a conèixer, i per millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies.

A més, també treballen per oferir-los suport, organitzant accions com la Trobada de famílies, pacients i experts en retinoblastoma.

En la Jornada de les Superheroïnes i els Superherois, a més del treball individual, es convida els centres a organitzar algun esdeveniment solidari per recaptar fons que es destinaran al projecte de recerca de test de biòpsia líquida per la detecció precoç de segons tumors en pacients de retinoblastoma hereditari.

SUDOKU

EL TEMPS

Nivell mitjà

Estat del cel Al matí, el cel estarà serè en general, si bé fins a mig matí hi haurà núvols baixos a l’altiplà Central i se’n formaran al llarg del matí a l’extrem nord-est. A la tarda, la nuvolositat augmentarà pel terç oest i el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat al Pirineu, i entre poc i mig ennuvolat a la resta del terç oest, mentre que al vespre la nuvolositat arribarà a la resta del país.

En l’edició de l’any passat van participar en les Jornades 111 centres de tot Espanya i més de 21.000 nens i nenes Els centres que estiguin interessats a sumar-se a la Jornada han d’enviar un correu electrònic a la Fundació la Nineta dels Ulls (superpoder@fundaciolaninetadelsulls.org), i rebran els documents explicatius amb un recull de propostes, tant individuals com col·lectives, així com el segell d’Escola amb Superpoders.

Cada centre pot escollir el dia que li vagi millor, tot i que des de la Fundació apunten que una bona data seria el 20 de novembre, quan se celebra el Dia Mundial de la Infància.

Temperatura La temperatura mínima i màxima baixaran entre lleugerament i moderadament, tot i que el descens de la màxima podrà ser acusat al litoral i prelitoral central i nord.

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

24º

fins a

Beneficia’t de l’ajut Europeu pel canvi de finestres Abans del 30/11/23

16º

Mínima

EXPOSICIÓ

Av. Verge Montserrat, 28 Cambrils

4.000€

Tel. 977 360 877

de subvenció

· Portes · Finestres d’alumini i PVC · Persianes · Mampares · Mosquiteres

Màxima

Més de 30 anys d’experiència ens avalen www.aluminismorell.com

Prat de la Riba, 10.

Tarragona

Tel. 620 474 207

FINANCIACIÓ

100% A MIDA

CONSULTI COND ICIONS SENSE COMPRO MÍS