Dilluns 31 d'octubre de 2022

la

XAVI JURIO

La xarxa de lavabos públics estarà inclosa en

de 2023

El govern de l’Ajuntament de Tarragona inclourà la creació d’una xarxa de lavabos públics als pressupostos de 2023. La ini ciativa contempla la instal·lació de set d’aquests serveis a dife rents punts d’arreu de la ciutat. El consistori volia tirar endavant el projecte durant aquest 2022, però la pròrroga dels pressupos tos va provocar la seva demora.

La majoria d’accions previs tes per a aquest any s’han pogut enllestir, tal com va assenyalar el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. L’aprovació de dife rents modificatius de crèdit du rant el present curs han permès tirar endavant diverses actuaci ons, com la creació de pistes es portives a l’Albada i Parc Riuclar i a Sant Pere i Sant Pau o com la destinació de subvencions a di ferents entitats de la ciutat, entre altres.

Tanmateix, el consistori apun ta que els projectes amb retard s’acabaran fent en un moment o

PATRIMONI

altre. D’aquesta manera, la xarxa de lavabos públics podria veure la llum finalment el 2023, ja que una de les prioritats de l’equip de govern és incloure-la als nous pressupostos, els quals han de començar a negociar-se en les pròximes setmanes.

La creació d’aquesta xarxa contempla la incorporació de set punts de servei repartits arreu de la ciutat, tres dels quals s’ubi carien al centre, dos a Ponent, un a Sant Salvador i un altre a Sant Pere i Sant Pau. Aquests equipaments permetran fer ús del lavabo als ciutadans sense haver d’entrar a un establiment.

Segons va expressar Puig, aquest servei forma part de «l’ADN» de les ciutats en les quals emmira llar-se. Barcelona, per exemple, compta amb més de 150.

La intenció del consistori per dur a terme aquesta actuació és comprar locals buits de Tarra gona i reconvertir-los en lava bos públics fixos. Una vegada rehabilitats, s’haurà de decidir la

Soffitto Arquitectura farà el pla de protecció de la Mina de l’Arquebisbe

Ematsa ha adjudicat la seva redacció a l’empresa tarragonina

Roger Freixa

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) ha adjudicat la redacció del pla especial de protecció de la Mina de l’Arquebisbe a Soffitto Ar quitectura, SLP. L’empresa tar ragonina haurà de definir el pla per a la infraestructura, el qual comportarà fer modificacions al

planejament urbanístic general dels municipis per on passa la Mina, construïda al segle XVIII amb tècniques gairebé iguals a les emprades durant l’època ro mana. L’àmbit d’actuació serà la totalitat de les instal·lacions hidràuliques, que duen a Tar ragona al voltant del 3% de la seva aigua. La zona de captació

El Consell Plenari, en sessió extraordinària del dia 27 d’octubre de 2022, va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar provisionalment la modificació de l’Or denança fiscal núm. 7, reguladora de la taxa pel servei de recollida i eliminació d’escombraries, aplicant un increment general del 28% sobre les tarifes actualment previstes en els articles 4t i 5è.

L’esmentat acord d’aprovació es fa públic per al general coneixement i en compli ment del que disposen l’article 17 del Text refós de la Llei Reguladora de les Hi sendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i l’article 178.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, significant-se que en el termini de trenta dies, comptats a partir del següent al de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, els interessats podran examinar el respectiu expedient a les dependències de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana, Rambla Nova núm. 59, i presentar les reclamacions i suggeriments que estimin oportuns.

Si dins del termini d’exposició al públic no es produeixen reclamacions contra l’esmentat acord, aquest s’entendrà definitivament adoptat. Tarragona, 27 d’octubre de 2022

El secretari general

manera en la qual es gestionarà el servei i si els usuaris hauran d’assumir un cost simbòlic per utilitzar-los.

Aquests equipaments se su marien als lavabos públics de les platges tarragonines, que actual ment en tenen un total d’onze, tres dels quals es troben a la plat ja del Miracle i uns altres tres a la de l’Arrabassada. La platja Llarga en té dos, mentre que les platges de la Savinosa, de la Móra i de Tamarit en tenen un cadascuna.

L’arquitectura final dels pres supostos de 2023 encara està per definir. L’equip de govern

Ubicaran tres lavabos al centre, dos a Ponent, un a Sant Pere i Sant Pau i un altre a Sant Salvador

hi està treballant i espera poder aprovar-los, a diferència dels de 2022, quan la negativa de l’opo sició ho va impedir. Des del PSC, el candidat a l’alcaldia, Rubén Viñuales, va estendre la mà al govern per pactar els del curs vinent i evitar una altra pròrroga, la qual cosa va definir com a «de molidora» per a la ciutat.

d’aigües subterrànies és a Puig pelat, des d’on la Mina avança fins a la ciutat després de passar per Nulles, Vallmoll, la Secuita, el Catllar i els Pallaresos. El pla especial haurà de contenir un inventari dels elements a pro tegir (tant des del punt de vista operatiu com patrimonial) i una anàlisi de les mesures a aplicar. La Mina de l’Arquebisbe comença el seu recorregut a Puigpelat i el finalitza a Tarragona.

ANUNCI

SERVEI DE CONTROL PREVI I ASSESSORAMENT D’INTERVENCIÓ

Roger Freixa

les pròximes setmanes

CEDIDA

CEDIDA

La guingueta del Camp de Mart no troba adjudicatari

L’Ajuntament de Tarragona torna a declarar desert, per ter cera vegada, el concurs públic per a les obres de renovació de la guingueta del Camp de Mart. Una única empresa s’ha presentat a la darrera licitació, però la mesa de contractació ha determinat que la documen tació presentada no era prou completa i, d’aquesta manera, ha decidit declarar desert el concurs. La primera vegada que es va licitar va ser el passat

MOBILITAT

mes de febrer i, després d’obrir tres vegades la convocatòria, el consistori continua sense tro bar una empresa adequada per a l’adjudicació. La intervenció, en el marc del projecte Porta Tàrraco, pretén que l’espai sigui un punt de descans i de rebuda als visitants. En aquest sentit, es preveu la instal·lació d’una zona de restauració amb ter rassa i lavabos públics. El pres supost destinat a la renovació és de 230.115 euros (IVA inclòs).

CIUTAT

Saul Garreta: «Josep Maria Cruset ha deixat el llistó molt alt al Port»

Sílvia Jiménez

«No m’ho hauria pensat mai que seria el president del Port de Tarragona, però suposo que buscaven algú que fa les coses de forma diferent. Josep Maria Cruset és una persona molt com petent i és el que més em preo cupa, perquè ha deixat el llistó molt alt». D’aquesta manera és com l’arquitecte tarragoní Saül Garreta, de 50 anys, afronta el nou repte que haurà d’entomar a partir del pròxim dijous. Serà nomenat president del Port de Tarragona, prenent així el relleu de Josep Maria Cruset a causa de la ruptura entre ERC i Junts com a socis de govern a la Generalitat de Catalunya.

Garreta no amaga que el no menament li ha agafat per sor presa, però afirma estar disposat a posar tota la carn a la graella per donar el millor de si mateix. Explica que es buscava un nom de consens i que el seu en va ge nerar molt.

Arquitecte, però també em presari, no ha exercit mai en política. És militant d’ERC des de

fa relativament poc temps. «Ho soc perquè crec que és la millor opció. Sempre havia estat simpa titzant, però em vaig fer militant per convenciment», diu.

L’Ajuntament adjudica la construcció del pàrquing de darrere del Joan

L’aparcament, a càrrec d’Izer Ingeniería y

Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat la construcció de l’aparcament dissuasiu del car rer de Guillem Oliver, darrere de l’Hospital Joan XXIII, a Izer In geniería y Economía, SL. La pre visió és que el pàrquing, que tin drà 388 places i s’ubicarà a dos

solars municipals, estigui acabat a finals del primer trimestre de 2023. El projecte compta amb un pressupost de 398.440 eu ros (IVA inclòs), el qual ha estat cobert amb fons europeus Next Generation. La finalitat del con sistori és ampliar l’oferta de pla ces d’aparcament i cobrir la zona

estarà fet al primer trimestre de 2023

entorn de Joan XXIII i de la futu ra Ciutat Judicial. La seva ubica ció, pròxima a l’N-240, permetrà oferir zona d’estacionament als usuaris provinents dels barris del nord de Tarragona, com Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador.

La construcció del pàrquing inclou també la demolició i en

derroc de diferents elements, el seguiment arqueològic, el movi ment de terres i la pavimentació del terreny, a banda de la incor poració de l’enllumenat, la jardi neria i el reg, entre altres. A més a més, l’espai comptarà amb car regadors per a vehicles elèctrics i híbrids endollables.

Ha pres el primer contacte amb Josep Maria Cruset, però prefereix no aventurar-se a mar car cap mena d’objectiu en el seu nou càrrec fins que el seu nome

nament no es faci efectiu. «Sé que el Port és una mena d’estruc tura on hi ha poc marge polític, és molt garantista i fa auditories molt dures. És una estructura molt potent», afirma.

Emprenedor

Saül Garreta es defineix com una persona molt emprenedora. Presideix Reviure Solanell, una cooperativa que treballa en la re cuperació d’un poble abandonat de l’Alt Urgell. També ha abocat molts esforços i recursos en la recuperació d’una colònia in dustrial del Catllar a través de la cooperativa La Fàbrica. «Hi vaig muntar una empresa d’esports d’aventura de la qual ara hi viuen dues famílies», afegeix.

Saül Garreta suma, a la seva llista de projectes, la seva tasca com a urbanista. Està duent a terme un pla parcial a Alcanar, així com el PP-14 de la ciutat de Tarragona, així com d’altres a la Riera de Gaià, al Catllar.

«Tinc un equip que funciona i això em permet poder acceptar el càrrec», finalitza Garreta.

L’arquitecte tarragoní serà nomenat nou president del Port de Tarragona el pròxim dijous

Garreta, a l’esquerra, presentant el projecte d’escola a Vallmoll.

Imatge virtual de la projectada guingueta del Camp de Mart.

Tarragona tindrà un nou pàrquing al carrer de Guillem Oliver.

La plaça de les Cols acollirà per segon any un acte d’homenatge als difunts

EMSERFUMT i l’Ajuntament de Tarragona

John Bugarin

L’Empresa de Serveis Funeraris Municipals de Tarragona (EM SERFUMT) i l’Ajuntament de Tarragona han organitzat, per segon any consecutiu, un acte d’homenatge en record a les per sones que han traspassat en el darrer any. Totes aquelles perso nes que demà, dia de Tots Sants, vulguin recordar els seus difunts d’una manera diferent podran assistir al concert de commemo ració que durà a terme el Quartet Gerhard.

L’acte, que serà gratuït, tindrà lloc a la plaça de les Cols, a partir de les 12 hores, i anirà a càrrec del Quartet Gerhard, una for mació de quatre instrumentistes catalans, dos d’ells de Tarrago na i Reus, de reconegut prestigi internacional. El grup, a més, és guanyador del tercer premi a l’International Irene SteelsWilsing Competition, de Berlín. També ha participat en festivals com el Bordeaux String Quartet Festival, el Mozartfest Würzburg o el Muzenforum Concerten Bloemendaal. El seu compromís amb la música de nova creació es demostra en les seves actuacions a les CNDM series, a Madrid o a la Nuit de la Création, a Aix-enProvence.

El concert en homenatge als difunts de Tots Sants durarà al voltant de 45 minuts i la forma ció se situarà en un escenari que estarà enmig de la plaça, a tocar del carrer Major. A banda de col locar cadires per seure, les esca les que s’enfilen cap a la Cate dral també serviran de graderia perquè la gent pugui escoltar el repertori musical.

Aquesta iniciativa va néixer l’any passat, ja que, arran de la crisi sanitària de la covid-19,

L’acte

moltes famílies no van poder acomiadar-se dels seus éssers estimats tal com haguessin vol gut. «Aquest homenatge el vam iniciar per primera vegada el 2021 perquè, des de l’empresa pública que gestiona el Tanatori municipal, volíem demostrar a les famílies que havien perdut

una persona estimada durant la pandèmia que estàvem al seu costat, que Tarragona no s’obli dava d’elles», explica l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.

Unes 200 persones van as sistir el 2021 a l’acte celebrat a la Part Alta que es va organitzar en record als difunts. Molts dels

assistents van destacar positiva ment la celebració del concert. «Hem volgut continuar enguany per seguir demostrant a les per sones que han patit la pèrdua d’una persona estimada, siguin quines siguin les circumstàncies, que no estan soles i que continu aran sempre al nostre record», indica Ricomà. Cal apuntar que l’acte vol ser totalment laic i, per aquest motiu, estarà obert per a tothom, per a ciutadans de qual sevol nacionalitat i religió.

Aquella primera edició, preci

sament, també va comptar amb la participació del Quartet Ger hard, que des dels seus inicis ha estat molt arrelat a Tarragona. «Ens agrada molt tocar en aquest tipus d’esdeveniments, i més si és en aquesta ciutat, perquè cre iem que la música dona més sig nificat a l’homenatge que es vol fer», reconeixen els integrants del grup, que agraeixen que ha gin volgut comptar amb ells un any més.

Lluís Castán i Judit Bardolet, amb els seus violins, Miquel Jor

dà, amb la viola, i Jesús Miralles, amb el violoncel, ompliran demà la plaça de les Cols amb un pro grama musical enfocat a «recor dar els nostres difunts». A través d’obres de diferents artistes com Johann Sebastian Bach, Komitas Vardapet, Dmitri Shostakovich, John Dowland o Michael Praeto rius, faran un recorregut emoci onal en el dol d’aquelles perso nes que han perdut algun ésser estimat important en les seves vides, des de la tragèdia fins a l’esperança.

Dimarts

Concert homenatge als difunts amb el Quartet Gerhard

Tarragona recorda als que ens han deixat

de

GERARD MARTÍ

Imatge del concert d’homenatge als difunts del 2021, any de la seva primera edició, a la plaça de les Cols de Tarragona.

El cementiri de Tarragona es prepara per rebre famílies durant el dia de Tots Sants

Redacció

La Guàrdia Urbana de Tarrago na ha organitzat un dispositiu especial de trànsit amb motiu de la diada de Tots Sants, Alhora, l’Ajuntament ha establert l’ho rari especial d’obertura del ce mentiri de la ciutat, que serà de 9 a 18 hores fins al dimecres, per a tots aquells que vulguin visitar els seus difunts.

Pel que fa a la regulació del trànsit, la Guàrdia Urbana ha preparat un dispositiu fix als ac cessos del cementiri fins al ma teix dimecres, dia 2 de novembre (amb aquest inclòs). Els sentits de circulació per accedir en vehi cle no variaran respecte a l’orde

nació normal. Tanmateix, l’apar cament de vehicles davant del cementiri s’habilitarà enguany per a passatgers amb mobilitat reduïda, taxis i per a la descàr rega de persones d’edat avança da. El pàrquing dissuasiu estarà disponible i s’ampliarà amb les zones laterals més properes al cementiri, com altres anys. I, a més, enguany es comptarà amb l’increment d’aparcament amb la nova zona taronja del pas infe rior de l’autovia.

D’altra banda, des del dime cres passat, 26 d’octubre, i fins al pròxim dimecres, les persones que s’acostin al cementiri po den comprar flors a les parades

ubicades a l’esplanada de just davant del recinte. Després del procés de sol·licituds, set para des han estat autoritzades per l’Ajuntament per a la venda de flors durant aquests dies, en ho rari de 9 a 18 hores.

Les dotze parades de castanyes tenen permís per vendre fins al pròxim diumenge

En el cas de la cocció i venda de castanyes, l’Ajuntament ha via posat a disposició una sèrie d’espais perquè centres docents i d’educació especial, entitats i alumnes amb l’autorització corresponent del seu centre po

guessin vendre castanyes. Fi nalment, després del procés de presentació d’instàncies, dotze sol·licituds presentades per op tar a una de les ubicacions apro vades han obtingut el permís respectant el rigorós ordre d’ad missió i anotació i les opcions d’ubicació escollides.

El permís de les dotze parades té vigència des del passat dime cres i fins al pròxim diumenge. L’activitat es pot fer de 10 a 21

hores. Cinc de les parades estan ubicades a diferents espais de la Rambla Nova, mentre que les al tres es reparteixen entre la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, la plaça dels Sedassos, la rambla de Lluís Companys, el carrer del Doctor Mallafré (a l’alçada de l’Hospital Joan XXIII), a la cruïlla entre els carrers del riu Fluvià i de Prades, a la plaça Catalunya de Sant Pere i Sant Pau i a la plaça Major de Campclar.

Redacció

Més de 80 persones van visitar el Consolat General del Regne del Marroc a Tarragona, Llei da i Aragó per conèixer la nova cònsol, Ikram Chahine. Com a primera presa de contacte, va convocar les associacions es tablertes a la circumscripció territorial de la missió consu lar, a banda d’activistes civils i

competències dels professio nals marroquins. A més, la cita també va ser amb motiu de les instruccions del rei del Marroc, Mohamed VI, qui va instar al seu darrer discurs a la implica ció més clara i profunda de la comunitat resident a l’estranger en tots els projectes del Marroc en diferents àmbits. Chahine va informar els assistents de

les novetats per millorar el fun cionament consular, a través d’aplicacions de cites en línia, i els nous mecanismes establerts per a l’agilització dels tràmits de passaports i DNI. La cònsol va assegurar que el seu despatx es taria obert a tothom i es va mos trar disposada a col·laborar amb les autoritats espanyoles per servir la comunitat marroquina.

Tarragona.

La inflació ofega el primer restaurant vegà, El Vergel, «i tancaran més»

Sílvia Jiménez

«Tot va començar arran de la pandèmia. No hem pogut re muntar. Els preus s’han apujat moltíssim i tinc personal de bai xa», explica Ángel Martín, pro pietari d’El Vergel. El restaurant va obrir al número 13 del carrer Major, al cor de la Part Alta. Era el primer establiment de cuina vegana a la ciutat de Tarragona, però només vuit anys després, la pandèmia i l’augment desbocat dels preus de l’energia i de la cis tella de la compra ha acabat amb el somni dels qui, aleshores, eren tres socis.

«Treballem a pèrdues des de la pandèmia i, en l’àmbit personal, m’estic endeutant. Hi ha hagut un gran augment de costos, so bretot del preu de l’electricitat. Aquest rebut s’emporta el 30% de la facturació, l’equivalent a

dos salaris. Però no només és la llum, és el gas, són les verdures, els cereals, tot el gra...», diu Mar tín, que és l’únic dels tres primers socis que va quedar al davant del negoci.

Martín explica que el seu no serà l’únic negoci que tancarà durant aquest mes de novembre.

«Em consta que hi ha un parell de restaurants més que abaixaran la persiana aquest mes. Anirem ca ient», conta. Malgrat els intents del propietari de mantenir el ne goci, el tancament és inevitable i imminent: serà dimarts. «Vaig fer un increment de preus gairebé simbòlic fa uns mesos, perquè no pots repercutir-hi totes les teves despeses, ja que no només són els preus de l’energia i els ali ments. Han pujat les asseguran ces, la societat general d’autors, la quota de manteniment dels

extintors, per exemple, entre moltes altres coses. Tot s’ha en carit», diu. «D’altra banda, s’ha notat molt la caiguda del turis me i que la gent intenta gastar menys. Hi ha menys demanda,

menys clientela», afegeix.

En la seva curta història a la ciutat, El Vergel no va estar exempt de polèmica. Va ser ob jecte de la crueltat implacable de què són capaces les xarxes

Els Xiquets de Tarragona volen la tripleta màgica perfecta per Tots Sants

Carles Cortés

La plaça de la Vila de Vilafran ca del Penedès està preparada per viure aquest dimarts, a les dotze del migdia, una diada de Tots Sants on la gran notícia po dria arribar a la ronda de pilars si els Castellers de Vilafranca proven el pilar de 9 amb folre,

SOCIETAT

manilles i puntals, que ja van intentar l’any 2002, però es va enfonsar quan van sonar les gralles. L’actuació dels Verds és pròpia de la prepandèmia per què volen fer el 3 de 10 amb folre i manilles, que només ells han completat aquesta temporada; el 4 de 9 amb folre i agulla, que

L’Ajuntament organitza una jornada sobre la salut mental

L’Ajuntament organitza, per al pròxim 8 de novembre, Parlem de salut mental, una jornada que vol donar eines d’escolta activa i acompanyament del patiment psíquic que pateixen infants, adolescents i joves. L’activitat, que es durà a terme al Palau de Congressos, s’em marca dins dels actes del Mes de la Salut Mental. La jornada respon als treballs i les neces sitats detectades pel grup de promoció i prevenció de la Tau

la d’Infància i Adolescència, li derada per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST). Fruit de la necessi tat de donar una resposta més completa i transversal des dels diferents serveis, sorgeix la jornada, adreçada a professio nals que treballin amb aquest col·lectiu des de diferents àm bits. L’objectiu és aprofundir en estratègies i eines que puguin ser útils per escoltar, detectar i acompanyar el malestar.

van intentar a la Festa Major de l’Arboç, però va quedar lluny de carregar-se i un tercer castell que podria ser el 2 de 9 amb folre i manilles o el 5 de 9 amb folre. Si això va bé, no descarten entrar a la «dimensió desconeguda» com va titllar el seu cap de colla, Sis co Benet, amb l’intent d’aquest

SEGURETAT

pilar mai fet a la història dels castells. Tampoc es podria des cartar que avancin l’intent de pilar de 9 en funció com es de senvolupi la jornada.

Els acompanyaran a plaça els Xiquets de Tarragona i els Cap grossos de Mataró. Els tarrago nins volen completar la tripleta

L’Europol desmantella un grup criminal de tràfic de drogues

La policia espanyola ha desarti culat una organització criminal d’origen serbi dedicada al tràfic d’armes, drogues i blanqueig de capital. L’operatiu ha permès detenir un dels «objectius pri oritaris» de l’Europol i desarti cular una de les organitzacions més importants del conglome rat dels càrtels balcànics. En to tal, s’han detingut 25 persones, algunes d’elles a les demarcaci ons de Tarragona i Barcelona. Onze dels arrestats han ingres

sat a la presó. L’operació con junta amb l’Europol i la Policia Sèrbia ha comptat amb 300 efectius policials que han des mantellat 6 plantacions, 4.000 plantes i 63 quilos de cabdells de marihuana, gairebé 450.000 euros, quatre vehicles, un rifle, tres armes simulades, molta munició i tres rellotges de luxe. Els beneficis aconseguits per la banda criminal eren blanque jats a Sèrbia, on es du a terme una investigació paral·lela.

socials quan, després de negar a una mare donar llet de biberó a l’interior l’establiment –on es prohibia l’entrada i ús de produc tes d’origen animal– va rebre una allau de falses reserves per tal de boicotejar el negoci. Tot plegat fou el març de 2017, quan la de núncia de la mare es va fer viral i l’establiment va haver d’encai xar crítiques, però també moltes mostres de suport.

El Parc de la Ciutat acollirà activitats familiars fins al pròxim mes de juny

màgica: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i 5 de 8.

En el Concurs de Castells de principis d’octubre el 3 de 9 fol rat els va quedar carregat i ara el repte és descarregar els tres cas tells junts, un fet que no assolei xen des de la cita de la Tarraco Arena Plaça del 2018. També han assajat intensament durant les darreres setmanes el 5 de 9 amb folre, però sembla difícil que el puguin portar a plaça.

Per la seva banda, els mata ronins ja han anunciat el 3 de 9 amb folre, primer castell de nou que provaran aquesta tempora da, que acompanyarien del 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre.

L’Institut Municipal d’Edu cació de Tarragona (IMET) i l’associació Tecletes Mares de Tarragona han signat un conveni de col·laboració per coorganitzar dos projectes adreçats a la petita infància. Es tracta de l’Espai Nadó (dels zero als divuit mesos) que or ganitzava l’associació Tecletes des del 2008 i el nou projecte de l’Espai Familiar (dels dos als set anys). L’Espai Nadó se ce lebrarà al Parc de la Ciutat de 10.30 a 12.30 hores cada diven dres fins al 22 de juny, mentre que l’Espai Familiar tindrà lloc al mateix lloc i fins al mateix dia, cada dijous, de 17 a 19 hores. «Des de l’IMET, amb aquesta col·laboració continu em impulsant i diversificant els serveis i projectes adreçats a la petita infància, una etapa fonamental en la reducció de desigualtats educatives i soci als en la qual cal donar suport a les famílies en l’educació i la criança dels seus fills i filles», va exposar el conseller d’Edu cació, Manel Castaño. Mitjan çant la col·laboració també es pretén enfortir la competència de mares i pares en la criança responsable i respectuosa, do nar suport als lligams emocio nals entre mares i pares i fills i filles i oferir informació sobre temes d’interès pel que fa a la criança i l’educació. «Agraïm que l’Ajuntament de Tarrago na ens hagi escoltat i hàgim pogut fer realitat aquest pro jecte, un espai molt reivindicat per les famílies de la ciutat», va manifestar per la seva banda la presidenta de l’associació Tecletes, Judit Montserrat, qui també va apuntar que «el Parc de la Ciutat és un tresor que cal reconquistar omplint-lo de nens i nenes, jocs i famílies». Un dels objectius del conve ni signat entre l’Ajuntament i l’associació Tecletes és fo mentar espais de trobada amb infants d’entre zero i set anys.

L’establiment no ha pogut recuperar-se de la pandèmia i tanca vuit anys després d’obrir portes

Entrada del restaurant El Vergel en una imatge d’arxiu de l’any 2017.

«El rebut de l’electricitat s’emporta el 30% de la facturació», diu el propietari

Ángel Martín afirma que el seu no serà l’únic restaurant de la zona que tancarà aquest mes

ACN

Plantació de marihuana desmantellada per la policia espanyola.

Els veïns del Carme reclamen que sis carrers

invertida

Els carrers de Sant Francesc, de Sant Benet, de Sant Antoni, de l’Arquitecte Caselles, Alt del Car me i Closa de Freixa. Aquestes són les sis vies que l’associació de veïns de l’Harmonia del Car me reclama que passin a ser de prioritat invertida, és a dir, que s’hi restringeixi la circulació de vehicles –només podrien acce dir-hi els veïns i els camions que hagin de carregar i descarregar productes, a un màxim de 20 quilòmetres per hora– a favor dels vianants.

Segons explica el portaveu de la comunitat, Josep Machado, les millores a l’espai també requeri rien la pavimentació de la calça da –en alguns llocs, està formada per llambordes– en uns carrers que estan «molt malmesos» i la seva adaptació perquè aquests siguin «d'un nivell», que no dis posin de voreres ni d’elements a diferent alçada. El president de l’associació de veïns posa com a exemples a seguir els actuals

MEDI AMBIENT

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Reus va apro var el divendres el pla d’acció per l’energia sostenible i el cli ma, que recull les accions que el consistori emprendrà per tal d’assolir una sèrie de compro misos amb l’objectiu de frenar el canvi climàtic. El pla llista un total de 33 actuacions que giren al voltant dels àmbits dels equi paments municipals, els edifi cis residencials, l’enllumenat públic, el transport, la gestió

carrers del Vapor Vell i de Sant Carles i Sant Josep, encara que matisa que en les actuacions fu tures li agradaria que no s’instal lessin pilons, ja que són barreres que dificulten el trànsit.

Machado argumenta que, en aquests moments, una perso na amb cadira de rodes «no pot passar pel barri», motiu pel qual és urgent intervenir per garan tir-hi l’accés a tothom. «A Sant Francesc i a Sant Benet, els vehi cles han d’esperar que passin les persones amb mobilitat reduïda pel seu costat, perquè no hi ca ben a les voreres, que són molt estretes», detalla el president de l’associació de veïns. «El més important són els vianants, i les persones amb mobilitat redu ïda també ho són. Tornar a fer aquests carrers a dos nivells no sé ni si seria legal», assevera.

Un altre dels problemes que comporta la manca de pavimen tació és que, quan plou, els car rers es converteixen en «un riu». «A la seu de l’associació de veïns,

al carrer de Sant Benet, hi ha una separació d’uns 50 centímetres entre la calçada i el local, ja que tenim un graó per accedir-hi.

TEATRE

de residus i la gestió de l’aigua. Algunes de les accions previstes són la rehabilitació d’edificis, el canvi de semàfors, una major generació d’energia renovable i l’adquisició de bicicletes per la flota municipal. El regidor de Recursos Humans i Medi Am bient, Daniel Rubio, considera que les actuacions previstes amplien l’aposta «pel foment de les energies renovables» que el consistori promou des de fa anys. Redacció

Igualment, quan plou, l’aigua entra a dins», detalla. Machado explica que ja s’ha posat en contacte amb el con

L'Orfeó Reusenc celebra la Castanyada amb els Buscall

L'Orfeó Reusenc acollirà aquest migdia, a les 12 hores, la seva particular Festa de la tardor, a càrrec de la companyia Els Picarols. Com cada tardor, la família Buscall baixarà de les muntanyes de Prades per torrar i vendre castanyes a les places dels pobles i ciutats, com es feia antigament. En aquest espec tacle teatral musical apte per a tots els públics, inclòs en el setè cicle d'espectacles familiars, els seus protagonistes, una cas

tanyera, Maria; un llenyataire, Ramon; un pagès, Joan, i una pubilla, Carmeta, debatran so bre la tardor i els elements que envolten aquesta estació de l'any mentre continuen torrant les castanyes al ritme de les me lodies. En finalitzar l'especta cle, s'oferiran aquests fruits als assistents. L'entrada té un cost de cinc euros i es pot comprar de manera anticipada a través del portal web www.entrapolis. com Redacció

sistori per demanar aquestes actuacions a les sis vies del bar ri, però explica que la resposta va ser que haurien d’esperar que s’efectuï el desdoblament del CAP Sant Pere, un projecte que també inclou la construcció d’un pàrquing soterrat i una sèrie

«plegats» per millorar les condi cions del barri i detalla que en els darrers anys dos anys i mig, s’ha aconseguit reduir notablement el problema de les ocupacions.

Preocupació per al futur La Generalitat i l’Ajuntament de Reus estaven treballant amb l'objectiu de tancar el conveni a finals del 2022, però Machado tem que la sortida de Junts del Govern endarrereixi els terminis previstos. «Si tenen seny, el con veni se signarà igual, però m’es pero que ens diguin que ara no es farà això. Desitjo que no s’arribi a aquesta situació, el barri es me reix que el projecte continuï en davant», comenta. «És un bé per a tota la ciutat i no hi hauria d’ha ver cap inconvenient», afegeix.

És per aquest motiu que Mac hado proposa que es posi «una capa d’asfalt» per facilitar de manera provisional la circulació i, un cop acabin les obres, ja es fa rien de nou els sis carrers. «Això milloraria l’espera d’aquests tres, quatre o cinc anys», conclou.

d’habitatges de protecció oficial, però que encara no s’ha licitat.

«Si s’aprovés abans d’acabar el 2022, som conscients que encara ens tocarà patir entre tres i cinc anys més», lamenta el portaveu. Malgrat tot, reconeix que fa anys que els veïns i l’Ajuntament van

ART La reusenca Anna Carazo ha estat una de les quatre finalis tes del concurs de cartells Ars Collecta, convocat per les caves Codorniu. El jurat, conformat per referències nacionals i in ternacionals dels mons de l’art i el disseny, va destacar la classe i l’elegància de l’obra de Carazo, una combinació d’il·lustració que connecta la tradició amb l’avantguarda. Més de 300 pro jectes d'arreu del món es van presentar a la segona edició del

En aquesta línia, considera que la pavimentació dels sis car rers, la seva reconversió en zones de prioritat invertida i l’anivella ment «facilitarien» la voluntat de remodelar i millorar la vida al centre de la ciutat, on Machado fa anys que lluita per reactivar i recuperar el comerç. «A poc a poc, s’anirien instaurant més bo tigues», exemplifica.

Carazo és finalista del concurs de cartells de caves Codorniu

certamen, després del prece dent de l’any 1898, quan la llis ta de participants va comptar amb figures com Ramon Casas i Santiago Russinyol. En l’acte de lliurament dels guardons del divendres, es van poder veure les obres premiades i els cartells originals del segle XIX. Cara zo va estudiar Disseny Gràfic a l’escola Elisava de Barcelona. En aquests moments, treballa a la capital catalana, on ha rebut diverses distincions. Redacció

Sergi Peralta Moreno

Les

Una

DIARI MÉS

Aspecte actual del carrer de Sant Francesc, de dos nivells.

L’Ajuntament es compromet a lluitar contra el canvi climàtic

a Bèlgica m’ha

Sergi Peralta Moreno

«Tens la possibilitat de practicar el francès i l’anglès, t’indepen ditzes en un lloc on no coneixes ningú, on has de fer amistats des de zero, aprens com funcio nen els organismes europeus... Aquest programa m’ha permès créixer en l’àmbit personal i en el laboral. He après aptituds que serveixen no només per enriquir el currículum, sinó també la vida personal». Aquesta és la valora ció que la reusenca Mar Alsina, de 24 anys, fa de la seva estada a Brussel·les en el marc del progra ma Genius.

Impulsat per la Diputació de Tarragona, aquesta institució reparteix anualment deu be ques per a joves menors de 35 anys, amb titulació superior i que es troben en situació d’atur. Els beneficiaris s’embarcaran en una experiència de cinc mesos a l’estranger i, en tornar a casa,

completaran la seva formació en un ens públic de la demarcació.

«Aquest programa té un doble objectiu», explica la diputada delegada d’Ocupació i Emprene doria de la Diputació de Tarrago na, Carme Ferrer. «D’una banda, és una gran oportunitat perquè joves amb estudis superiors pu guin formar-se i tenir una expe riència laboral única a l’estranger i, de l’altra, es pretén consolidar el capital humà del nostre en torn», valora. Amb tot, es vol evi tar la fuga de talent i reforçar les institucions de la província.

Alsina estava cursant un màs ter de Planificació de Destinaci ons Turístiques a Suècia quan, per casualitat, va descobrir que s’havia obert la convocatòria. Atreta per poder participar en projectes internacionals, s’hi va apuntar i, el passat març, va aga far l’avió en direcció a Brussel·les per treballar a Culture Action

Europe, una organització sense ànim de lucre que vetlla per ga rantir l’accés de la població a la cultura i per millorar les condici ons laborals dels artistes. «Va ser tot molt emocionant. Vaig mar xar amb el neguit d’anar a un lloc nou sense conèixer ningú, però amb moltes ganes. Em vaig sentir acollida en tot moment», narra.

La mateixa adrenalina va recórrer el cos de Josep Maria Serra, de 27 anys, quan li van comunicar la decisió. Buscava feina com a enginyer i va pensar: «No hi perdo res». No només no hi va perdre res, sinó que va sor tir beneficiat. El seu destí va ser el Consell de Regions Aeropor tuàries. Valora, sobretot, el fet d’haver entès com funcionen els òrgans europeus.

Tots dos comenten que la principal diferència entre tre ballar a Brussel·les i fer-ho a Catalunya és l’aplicació del tele

treball, que gosa de més popula ritat a Bèlgica. Amb tot, Alsina va agrair no haver d’anar a l’oficina uns dies perquè això li permetia organitzar-se millor. «Els horaris són molt diferents. Teletreballar

et permetia anar a comprar a la tarda abans que tanquessin les botigues», assegura. Després de cinc mesos a l’es tranger, ambdós joves van ater rar a Catalunya a l’agost. Alsina està completant la formació al Patronat de Turisme, mentre que Serra ho fa al departament d’enginyeria de l’Ajuntament de Reus, on estan plasmant allò que han après –celebren haver des

cobert com funcionen els fons Next Generation–. Són només dos mesos de pràctiques, així que ja tenen la mirada posada en el futur. «Estic començant a buscar feina. La part bona d’això és que és experiència laboral i suma», precisa Serra. «Estic en un pro cés de selecció per a després del programa on s’ha valorat positi vament l’experiència que havia tingut», conclou Alsina.

Salou celebra el 33è aniversari de la Segregació amb actes per a tothom

Redacció Salou va celebrar, durant el dia d’ahir, el 33è aniversari de la Se gregació, acte que commemora el naixement de Salou com a mu nicipi independent i el fet que el Tribunal Suprem hagués decidit que tenia dret a ser un poble amb personalitat jurídica pròpia, l’any 1989. L’acte va comptar amb la plantada simbòlica de l’arbre de la llana, que se suma al bosc format per els chorisia speciosa, una espècie tropical caducifòlia que floreix a la tardor, i que, des del 30è aniversari, quan se’n van plantar 30, se n’afegeix un més, cada any. Durant la jornada, també es va fer l’ofrena floral i la missa, a l’Església Santa Maria del Mar, un esmorzar popular, la cercavila i la gran paella popular amb ball. Al vespre, es va cele brar la cercavila de foc i l’esclat de focs de fi de festa.

L’alcalde, Pere Granados, acompanyat dels regidors de l’Ajuntament, representants d’entitats i veïns de Salou, va presidir ahir la plantada sim bòlica de l’arbre de la llana, al passeig 30 d’Octubre, a la zona coneguda com a Emprius, per commemorar el 33è aniversari de la Segregació, en el marc de la Festa Major del 30 d’Octubre. L’exemplar que es va plantar és un arbre de la llana, una espècie tropical caducifòlia que floreix, curiosament, a la tardor (quan va esdevenir la Segregació, per això es van escollir) i que fa una

LABORAL

flor rosa molt atractiva i orna mental. Els arbres, el tronc dels quals tenen forma d’ampolla quan es fan grans, poden arri bar als 15 metres d’alçada. A la zona d’Emprius, estan col·locats en forma d’espiral, en referència simbòlica a dues qüestions: a la unitat de tot un poble, perquè té forma de cercle, i, també, al mo viment, perquè l’espiral avança

Un nou pla del Morell ocuparà a 10 persones durant sis mesos

Es contractaran peons de neteja i jardineria

Redacció

L’Ajuntament del Morell posa en marxa, un cop més, un nou pla d’ocupació. Es tracta del tercer en dos anys. «Les expe riències han estat excel·lents», assegura l’alcalde, Eloi Calbet, «i són una forma d’estar al cos tat de persones aturades amb especials dificultats d’ocupació, amb la finalitat de donar cober tura a un sector de la població molt necessitat». Així, i com en l’última edició, se seleccionaran deu persones més per a dos ti pus de places: sis peons de ne teja de vials, zones verdes i es pais públics al terme municipal, i quatre peons especialitzats en

jardineria per arranjament de zones verdes, o oficial segona de paleta d’obra pública per a la reparació i rehabilitació de diversos espais públics al ter me municipal, o oficial segona especialitzat en electricitat, entre altres especialitats. Totes les persones contractades tre ballaran durant sis mesos. «Des del nostre punt de vista, és molt més enriquidor generar ocu pació per a persones que viuen situacions complicades que no pas donar ajudes per vies soci als, tot i que una cosa no exclou l’altra», puntualitza la regidora d’Ocupació i Formació, Mònica Casas.

cap a l’infinit, no té final, per la qual cosa significa l’avançament i el progrés.

Després de la plantada de l’ar bre, la jornada va continuar amb l’esmorzar popular i la cercavila d’elements culturals, que van passar pel barri antic, i fins a ar ribar al parc Manuel Albinyana. En aquesta hi van participar els Canons d’en Pascual, els Ge

ECONOMIA

gants, els Nanos, la Mulassa, el Ball de Bastons, el Ball d’Espa ses, el Ball de Pastorets, el Ball de Panderos i la Bruna de Salou. En arribar al parc, alguns van poder gaudir de la gran paella popular. Havent dinat, es va dur a terme la tradicional tirada de coets i, a la tarda, hi va haver ball amb l’or questra Ruben’s, al parc. A partir de les 20 h., els Diables Maleïts, les Bruixes Latemó i el Xaloc van sortir als carrers del municipi per celebrar la cercavila de foc, que va anar des de la plaça de la Pau fins al Passeig Jaume I. La cerca vila va finalitzar amb una encesa al cel de Salou, amb l’esclat de focs de fi de festa en el Va espigo lar del Moll.

Tot i la cloenda de l’aniversa ri, el municipi no ha acabat amb les festes. Durant el dia d’avui el municipi celebra la Festa del Pa nallet, que organitza la regidoria d’Infància. Aquesta tindrà lloc en la plaça del Carrilet, de 10.30 a 13.30 h. i els nens podran venir disfressats de castanyers i foto grafiar-se amb Rocky i Confeti na, a més de gaudir de tallers de panellets, inflables, jocs de fusta i un refrigeri. A la tarda, hi hau rà una xocolatada popular, amb inflables i l’espectacle infantil Explosive, un muntatge de jocs i animació musical.

Construeixen una rotonda per a millorar el Racó de Salou

Les actuacions endrecen la mobilitat de la zona

Redacció L’Ajuntament de Salou ha construït una rotonda al final del carrer del Vaporet per a millorar l’àrea geogràfica de nominada Racó de Salou i la mobilitat de la zona. Les obres contribueixen a millorar la imatge i ser un nou punt d’ac cés a la platja del Racó de Salou. També, aquesta mateixa setma na, l’Ajuntament finalitzarà els treballs de recuperació natural dels sorrals existents en aquest espai, amb la replantació de vegetació autòctona dunar, de roquissar i màquia litoral, tot convertint la platja del Racó de Salou, en l’inici, a l’est, de

l’entorn conservat del Cap de Salou. La inversió dedicada, per part de l’Ajuntament, a la recu peració d’aquest espai ha servit per millorar l’aspecte de l’inici del terme municipal de Salou, a Llevant, el final del passeig de la Pineda, i els accessos als terrenys de l’Autoritat Portuà ria. A més, atès que la zona és l’inici del terme municipal de la capital de la Costa Daurada, l’Ajuntament ha instal·lat unes lletres escultòriques d’acer que donen la benvinguda i mar quen la toponímia històrica de l’indret «Racó de Salou», per tal de senyalitzar bé aquest límit sobre el terreny.

Roda de Berà congela tots els impostos i taxes per a l’any 2023

Redacció

El Ple de l’Ajuntament de Roda de Berà va aprovar, per majo ria, les ordenances fiscals per a l’exercici 2023, amb els vots a favor dels regidors de Tria Roda, de Ciutadans i d’ERC; l’abstenció de Populars per Roda; i els vots en contra dels regidors del PSC i Junts per Roda. Un any més, la proposta de l’equip de govern ha estat la de congelar tots els impostos i taxes, tenint en compte la situ ació actual, derivada per la crisi sanitària, primer, i per la guerra d’Ucraïna, «és moment d’estar al costat de les famílies i empre ses de Roda de Berà, i no apujar

la pressió fiscal», va assegurar l’alcalde, Pere Virgili. En aquest mateix sentit va intervenir el regidor d’Hisenda: «La nostra proposta és anar al costat del veí del municipi i no carregar-lo més. Per això, el més important d’aquesta modificació d’orde nances és tot allò que no es mo difica i es manté igual, es conge la», va explicar Gerard Solé. En algunes de les ordenances s’ha modificat la seva redacció per a millorar la interpretació i el re dactat d’alguns punts concrets. D’altres, com és el cas de l’im post sobre béns immobles, la millora en la redacció ha servit per clarificar conceptes.

Redacció La Biblioteca Josep Salceda i Castells de Cambrils ha am pliat el seu fons amb l’adqui sició d’un lot de 27 llibres de la Setmana del Llibre en Català, gràcies a una subvenció de 500 euros de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA, as signada a través del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Els llibres, selec cionats per la mateixa bibliote ca, són novetats editorials molt diverses de ficció i de coneixe ment adreçades a públic adult i infantil. L’alcalde de Cam brils, Oliver Klein, i el director del Centre de Banca Clients de

BBVA a Cambrils, Javier Blasco, acompanyats per la directora de la biblioteca, Eva Ferré, i la directora comercial de l’ofici na del port, Sònia Martínez, van visitar la setmana passada l’equipament cultural per co nèixer de primera mà les obres escollides, que es troben expo sades en un aparador i que ja es poden demanar en préstec. La compra de les novetats edi torials es va realitzar durant la Setmana del Llibre en Català del passat mes de setembre. Aquesta va ser la 44a edició del que és un gran espai de trobada entre lectors, editors, llibreters i autors.

La festivitat commemora el naixament de Salou com municipi.

Imatge de les noves lletres del Racó de Salou.

El Ple ha tingut en compte la situació actual

El CV Sant Pere i Sant Pau pateix, però venç al Lleida amb un ajustat 3-2

El Cèvol va perdre contra el Sabadell per 3-0

Redacció El CV Sant Pere i Sant Pau va tornar al camí de la victòria contra el Lleida, però no ho va tenir gens fàcil. Els de Vlado Stevovski van acabar el duel amb 3-2 al seu favor, però el primer set el va guanyar l’equip visitant. El partit va ser molt ajustat i els cooperativistes van haver de lluitar de valent per emportar-se la victòria. En el segon set el Pavelló de Sant Pere i Sant Pau vibrava perquè els lo cals igualaven l’encontre, però, en el tercer, el Lleida va tornar a vèncer i es va posar a un set de guanyar el partit. Els coope rativistes van saber despertar a

BÀSQUET

temps i van mostrar tot el seu potencial per vèncer amb cla redat el quart set i el tie-break Stevovski no va quedar del tot satisfet i va destacar que «no podem entrar en un partit amb aquesta actitud i intensitat. Ju guem a casa i hem de marcar el ritme nosaltres. Hem de cuidar els detalls perquè uns errors poc habituals ens van pena litzar». D’altra banda, el Cèvol Torredembarra va ensopegar a la pista del CN Sabadell. Els locals no van donar opció als d’Iñaki Bescós i van guanyar amb un clar 3-0. El CV Roque tes es va estrenar amb victòria a casa per 3-2 contra el Xàtiva.

La maledicció de no guanyar al Joana Ballart continua (70-73)

L’Es Castell va remuntar el partit al CB Valls

Redacció

El CB Valls de Víctor Neila va sumar la segona derrota con secutiva al Joana Ballart contra l’Es Castell (70-73). Els vallencs continuen sense guanyar da vant la seva afició després d’un partit on van anar de més a menys. En el primer quart, el domini local va ser total. El conjunt de Neila es mostrava encertat tant en l’aspecte ofen siu com el defensiu, i, d’aques ta manera, van tancar un gran inici amb un 20-10 de parcial.

A poc a poc, l’Es Castell s’anava recomponent defensivament i amb el domini dels rebots, va anar ajustant l’electrònic fins a

deixar el 34-30 en el marcador. Després del descans, el conjunt balear va acabar de dominar el partit i, amb un parcial de set punts, va capgirar el marcador per primera vegada. Els papers es van intercanviar i el CB Valls va començar a remar. A l’inici de l’últim quart, la diferència entre els dos equips era de cinc punts, així que els vallencs es van posar mans a l’obra per intentar la gesta. Els segons passaven i la diferència s’escur çava. L’Es Castell va fallar dos tirs lliures i les esperances de forçar la pròrroga estaven en el triple de Besora, però aquest no va entrar i el CB Valls va perdre.

El CB Salou ensopega contra el líder en el segon quart (80-47)

El CB Salou no va poder plantar cara a l’invicte líder del grup Est de LEB Plata, l’Hestia Me norca, i va perdre per 80-47. L’equip balear és un dels més dominants de la categoria i el CB Salou va poder aguantar un assalt. Durant el primer quart, els de Muñiz van mantenir el tipus i no permetien que el con junt local trenqués el partit amb una gran diferència de punts. Aquesta gesta no va poder con tinuar molt més perquè, a l’inici

del segon temps, el Menorca va mostrar la seva superioritat tant a nivell d’estat de forma fí sica com d’efectivitat a les dues àrees. La defensa local era fèrria i en diverses ocasions els salo uencs esgotaven el temps de la seva possessió sense trobar el forat per encestar. En el tercer quart, l’electrònic ja mostrava una diferència de trenta punts entre els dos equips i, final ment, els de Muñiz van sumar una nova derrota. Redacció

La pissarra s’emporta els tres punts de Logroño i Agné venç l’ultimàtum

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra gona va demos trar el passat dis sabte que treballa sota pressió. Des prés de dues set manes amb l’ultimàtum com a paraula més repetida de tot l’en torn grana, el Nàstic va traslladar la seva millora fora de les fronte res del Nou Estadi. Agné es va reivindicar a la banqueta i els grana va millorar els números fora de casa respecte a la darrera temporada. No només s’ha de millorar en el joc, sinó que, en el futbol, l’estratègia també és una arma i dissabte va ser la que va salvar Agné de la guillotina

El Nàstic va superar l’SD Lo groñés des de la pissarra. El con junt de la Rioja va establir una fèrria línia de cinc defenses per aturar els atacs grana. Durant la primera meitat, els de Raül Agné només van tenir dues grans oca sions. En la primera, Tirlea es va endinsar fins a gairebé l’àrea petita rival, però quan va fer la centrada, no hi havia ningú per rematar-la. En la segona, Aarón Rey va fer una gran passada a Guillermo, però el davanter basc no va poder controlar bé la pilota i va perdre l’oportunitat de que dar-se tot sol contra el porter.

No hi havia manera de fer tre ballar al porter rival, però tot va canviar en el segon temps. L’àr bitre va xiular una falta perillosa

a favor del Nàstic, era gairebé un córner en la posició on estava col·locada. Era perfecta per cen trar-la. Això era el que tothom s’esperava, però el Nàstic ja sabia com havia d’actuar en aques ta ocasió. Sis jugadors grana es van col·locar a l’àrea petita i van arrossegar a tots els defenses locals. A la frontal es va quedar Marc Montalvo, que va rebre la passada de Pedro del Campo i, al primer toc, va rematar amb po tència per marcar el 0-1. Aques tes són del tipus de jugades que només es poden utilitzar una ve gada en un partit, primer perquè no sempre hi ha la possibilitat i,

sotmet

si es repeteix una falta similar, és més fàcil que l’equip rival corre geixi la seva posició.

Segons va mencionar Raül Agné en la roda de premsa pos terior al partit, aquesta jugada assajada era obra de Dani Vidal, el segon entrenador. D’aquesta manera, la victòria va reforçar el cos tècnic en el seu conjunt.

Aquest primer gol de Montal vo amb la samarreta del Nàstic no va servir de molt, minuts des prés l’SD Logroñés va aconseguir empatar, però va ser una decla ració d’intencions i va reforçar al migcampista de Riudoms que, en els darrers partits, ja buscava

porta amb tirs llunyans.

El gol de la victòria també va ser d’estratègia, però va ser més tradicional. Joan Oriol va centrar una falta llunyana, a uns metres del vèrtex esquerre de l’àrea ri val, i va posar la pilota al segon pal. Allà estava Josema. En tots els córners i centrades similars, les pilotes sempre van a Josema. El central li va guanyar la partida a la seva marca i va fer l’1-2.

Les jugades d’estratègia no sorgeixen de la nit al dia, s’han d’assajar i treballar. El temps in vertit en aquestes durant aques tes setmanes li ha valgut or a Raül Agné.

La Pobla de Mafumet

el primer partit

Redacció El CBT de Berni Álvarez va cau re derrotat a la pista del Sant feliuenc per 87-66. Els blaus jugaven el seu segon partit a do micili i el repte no era fàcil, s’en frontaven contra el millor equip de la categoria. Els blaus van re alitzar un gran partit fins al des cans, però la manca d’encert en moments clau i un contundent tercer quart del Santfeliuenc va ser més que suficient perquè els cebetistes sumessin la tercera derrota. L’inici del partit era dominat completament pels lo cals que es mostraven molt més intensos i incisius, mentre que els tarragonins semblaven no

haver entrat al partit en les mi llors condicions. Entre Doche i Duch van capgirar la situació a base de triples i, amb Esteba nell, els blaus van aconseguir un parcial de 0-11 que els va ajudar per acabar guanyant el primer quart. A l’inici del segon quart, els locals buscaven tren car el partit, però els de Berni Álvarez, amb uns encertats Mendes i Buscail, mantenien l’empat al descans. En el tercer quart els locals van trencar el partit definitivament i els cebe tistes no els podien igualar ni en encert ni a nivell físic. Doche va ser el jugador més destacat del CBT amb 16 punts.

Redacció De la mateixa manera que el Nàstic, la Pobla de Mafumet també ha obtingut la primera victòria a domicili aquest cap de setmana. Els d’Adolfo Bai nes van vèncer al Vilafranca per 0-2 amb gols d’Hamza i Kim Lorca. El filial del Nàstic va re alitzar un partit molt sòlid i va minimitzar riscos mentre que va incrementar la seva efecti vitat a les àrees. Els pobletans van avançar-se ben aviat. En els deu primers minuts, l’equip de Baines pressionava la sortida de la pilota del rival i Hamza va aprofitar una errada rival per marcar el primer gol del partit.

El Vilafranca no es va fer enrere i van ser els tarragonins els que van haver de retirar-se a defen sar les escomeses del conjunt local. El guió del partit estava clar, els pobletans havien d’es perar la seva oportunitat per matar el partit i així ho van fer. En el segon xut a porteria, Kim Lorca va marcar el 0-2 quan millor estava el conjunt rival. D’aquesta manera els pobletans van trencar la mala ratxa com a visitants. D’altra banda, la Rapi tenca es va enfrontar a l’Euro pa, el flamant líder del grup. Els rapitencs van acabar caient per 1-0 i es mantenen a la part baixa de la classificació.

Marc Montalvo va estrenar-se amb el primer equip amb un remat des de la frontal de l’àrea.

SD LOGROÑÉS

Investiguen l’allau humana que va deixar 153 morts a Corea del Sud

EFE

Corea del Sud va tenir ahir el pri mer dia de dol nacional després de l’allau humana que va tenir lloc el passat dissabte en una de les celebracions de la vespra de Halloween a Seúl. L’incident va deixar 153 morts i 82 ferits i el govern va prometre investigar a fons les causes del tràgic succés.

Els fets van tenir lloc a les 22.22 hores del passat dissab te en un empinat carreró d’uns quatre metres d’amplada a prop de l’Hotel Hamilton, just al davant de l’estació de metro d’Itaewon, en una coneguda zona d’oci nocturn. Segons mit jans oficials, milers de persones es van concentrar per celebrar les festes de Halloween per la co neguda zona d’oci.

Allí van quedar atrapades cen tenars de persones, moltes de les quals van morir per asfíxia, d’entre els milers que van acudir a festejar el Halloween a Itaewon. En les imatges publicades per in ternet, es van veure gran quanti tat de persones atrapades, men tre que els serveis d’emergència tractaven d’evacuar a alguns i practicant maniobres de reani mació a uns altres.

Molts dels 153 morts són jo ves de vint anys, i d’aquesta xifra provisional, gairebé un centenar són dones, segons les dades ofer tes pel departament de bombers de Yongsan, tot i que apunta que el balanç final de morts podria ser major. El govern de Seül va

Segons van informar les autoritats sud-coreanes, l’allau va deixar 153 morts i 83 ferits

rebre 355 avisos de persones de saparegudes que podrien estar vinculades amb el succés i van assignar a uns 500 agents de la policia a investigar el succés i identificar les víctimes.

El president sud-coreà, Yoon Suk-yeol, va anunciar període

d’una setmana de dol nacional i també una «investigació en profunditat de les causes del succés». El mandatari va decla rar que en aquests moments la prioritat de l’Executiu és «deter minar les causes de l’accident i prevenir incidents similars» i també les tasques d’assistència a les víctimes i familiars.

Les celebracions de Hallowe en d’enguany eren les primeres multitudinàries des de 2019, a causa de les restriccions apli

SUCCESSOS

cades per la pandèmia des de 2020. En els anys previs a la crisi sanitària, el barri d’Itaewon es va convertir en el punt més concor regut de la capital per aquestes celebracions.

Segons van informar les au toritats sud-coreanes, d’entre els 82 ferits hi ha 19 en estat molt greu. D’entre les víctimes mortals, una vintena van ser es trangers. El carrer on va succeir la tragèdia i els limítrofs encara romanen acordonats.

Els Mossos investiguen la mort d’un jove al

Paral·lel de Barcelona

Els fets es van produir davant d’una discoteca

ACN

Els Mossos d’Esquadra investi guen la mort d’un jove ahir a la matinada a l’avinguda Paral·lel de Barcelona. La policia catala na va ser alertada cap a les sis de la matinada que hi havia un noi ferit prop de les Drassanes. Fins al lloc s’hi van desplaçar diver ses dotacions dels Mossos d’Es quadra i del Sistema d’Emer gències Mèdiques (SEM), que van localitzar el jove mort. Fonts municipals van infor mar que els fets es van produir davant de la discoteca Brisas del Caribe. La policia ha obert una investigació per esclarir les causes de la mort del jove

i poder identificar i localitzar el presumpte autor de l’agres sió. L’abril passat, una baralla davant la mateixa discoteca va acabar amb quatre ferits per arma blanca. Dies després, una macrooperació policial va loca litzar armes blanques i drogues en aquest establiment. Segons fonts municipals, el districte de Sants-Montjuïc fa mesos que persegueix els incompliments del local d’oci en l’àmbit del règim d’activitats. Però l’Ajun tament de Barcelona no té competències per tancar-la per raons de seguretat. Per això, el districte està col·laborant amb Mossos.

SALUT

Els psicòlegs preveuen dificultats de pacients per pagar les visites

Noten com demanen visites més espaiades

ACN

Els psicòlegs preveuen dificul tats en els pròxims mesos per pagar les visites a les consultes privades, a les quals moltes per sones recorren davant una sa nitat pública que demana més recursos per a la salut mental.

La secretària de la Junta de Govern del Col·legi de Psicolo gia de Catalunya, Teresa Mo ratalla, creu que «començarà a haver-hi menys demanda, no perquè no sigui necessària, sinó perquè no es podrà fer front al cost». Explica que, de moment, han començat a notar un lleuger augment de pacients que plantegen espaiar visites o

GUERRA UCRAÏNA

pagar-les més endavant. Mora talla alerta que no seguir una teràpia pot acabar comportant un augment del consum de fàrmacs. A més, les crisis eco nòmiques causen més proble mes de salut. «S’aventura un hivern molt difícil, amb unes factures a pagar força copioses, i les famílies arriben on arriben. Ens veurem en aquesta situació clarament», afirma Moratalla. La secretària assenyala que les consultes es troben encara en la dinàmica de la tornada de les vacances d’estiu, una època en què tradicionalment les prime res visites augmenten sobretot pel canvi de rutines.

Kiev diu que hi ha exportacions bloquejades al mar Negre

El Govern ucraïnès afirma que la ruta per a l’exportació de ce real a través de la mar Negre va quedar bloquejada, després que Rússia anunciés la suspensió de l’acord que va permetre el fun cionament d’aquesta iniciativa els tres últims mesos. El minis tre d’Infraestructures d’Ucra ïna, Oleksandr Kubrakov, va publicar una foto del vaixell de càrrega en el seu compte de Twitter, que segons va afirmar havia de salpar ahir carregat

POLÍTICA

amb 40.000 tones de gra com a part del programa mundial d’aliments de Nacions Unides: «Aquests aliments anaven des tinats a Etiòpia, però, a causa del bloqueig per part de Rússia l’exportació és impossible», va declarar. El ministre d’Afers exteriors, Dmytro Kuleba, va afirmar que la retirada russa de l’acord ha portat al fet que que din bloquejats en la mar Negre 176 vaixells que ja havien salpat de ports ucraïnesos. EFE

Els brasilers escullen president en la segona volta de les eleccions

Els sondejos posaven per davant a Lula

EFE

Més de 156 milions de brasilers estaven convocats ahir a les urnes en la segona volta de les eleccions electorals per esco llir entre els dos punts de vista que reflecteixen el pensament dels ciutadans del gegant sudamericà. Per un costat, Robin son demana que el Brasil torni a tenir una vida digna i sense armes, mentre Rossana vol que el país no es converteixi en l’Ar gentina o Veneçuela. En el tan cament d’aquesta edició, per la diferència horària, encara es desconeixien els resultats, però, segons els últims sondejos, Lula només avantatjava entre

quatre i vuit punts percentuals a Bolsonaro. Aquest fet va mo tivar a molts brasilers a sortir a les urnes gairebé obligats a prendre partit «perquè no hi havia d’una altra», com van ex pressar diversos electors. Tot i això, i a diferència de la prime ra volta, quan llargues files van ser el comú denominador, ahir la jornada va transcórrer sense incansables esperes per a acce dir a les urnes. Fins a l’inici de la tarda, la situació era de calma en tot el país i no es van regis trar baralles entre seguidors de tots dos candidats o accions proselitistes, que estan prohibi des en aquesta data.

El govern va declarar un dia de dol nacional després dels fets produïts en les festes de ‘Halloween’

Imatge del carrer on va tenir lloc l’aglomeració de persones durant la nit del passat dissabte.

MEMÒRIA

Localitzen els familiars de soldats de la fossa comuna de Sant Pere de Ribes

ment no disposen de cap petició d’identificació relacionada amb aquesta fossa, pas previ a què el departament de Justícia la prio ritzi dins la seva planificació. Re calquen que, abans de qualsevol tasca d’identificació, requereix que s’hagi fet una «documenta ció exhaustiva» sobre la fossa.

DEFUNCIONS

Tarragona

Domigo Donaire Flores. Ha mort a 84 anys. El funeral serà avui a les 9 h. a Torreforta.

Carmelo Jimenez de la Tor re. Ha mort a 50 anys. El fu neral serà avui a les 12.30 h. al Tanatori.

ACN

Una investigació sobre l’antic hospital de carabiners, ubicat a la finca Mas Solers de Sant Pere de Ribes, ha permès trobar els familiars de dos soldats republi cans enterrats a la fossa del mu nicipi. La recerca, de l’arqueòloga Irene Estévez, ha tret a la llum els

PATRIMONI

noms dels 19 combatents repu blicans que van ser sepultats de forma comuna durant la Guer ra Civil. A través d’una crida a difosa a la premsa andalusa i aragonesa dels pobles de pro cedència, Estévez ha trobat els descendents d’un soldat de 22 anys procedent de Pozoblanco,

La Seu Vella de Lleida té la mirada posada a ser candidata de la UNESCO

a Còrdova, i d’un altre de 38 anys de Tièrs, a Osca. Els familiars re clamen ara a la Generalitat que localitzi el punt exacte de la fossa per senyalitzar-la i més endavant exhumar els cossos.

La troballa és fruit de la recer ca d’Irene Estévez, amb el suport del grup municipal Fem Poble.

«Em sento una mica decebu da amb les institucions perquè en 80 anys no han investigat aquesta fossa comuna», diu Es tévez, que recorda que l’hospital de Mas Solers era un centre de rereguarda on els ferits es recu peraven de les lesions. Des de la Generalitat apunten que actual

OBITUARI

El govern del municipi assegura que «sempre ha estat molt sensi ble» amb la memòria històrica i fa una crida a les formacions per què no utilitzin aquesta recerca per fer-ne partidisme. A més, insta Fem Poble a reunir-se per valorar la instal·lació d’una placa al cementiri on figurin els noms dels soldats.

Agustí Bru Ginez. Ha mort a 68 anys. El funeral serà avui a les 13 h. a la parròquia de Sant Fructuós.

Maria del Pilar Uson Roy. Ha mort a 79 anys. El funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de Sant Fructuós.

Xavier Vallvé Banús. Ha mort a 47 anys. El funeral serà avui a les 11.30 h. al Santuari del Loreto.

Salou

ACN

Centenars de persones van visitar ahir el Turó de la Seu Vella de Lleida amb motiu del dia dedicat al monument que organitza l’Associació d’Amics de la Seu Vella l’últim cap de setmana d’octubre. La jornada

lúdica, que enguany coincideix amb el 50è aniversari de l’asso ciació, va comptar amb diverses activitats, com ara un concurs de pintura, concerts corals, una exposició de vehicles històrics o jocs infantils, entre altres. Des de l’entitat, esperen que la can

didatura de la Seu Vella per ser patrimoni de la humanitat per la UNESCO pugui avançar de cara a l’any vinent, després d’un temps en què ha estat «aturada» perquè es troba en llista d’es pera, ja que l’estat espanyol no més pot triar una candidatura a l’any. A més, també reclamen que es restaurin les muralles del monument i la millora de la ne teja i la il·luminació del conjunt del Turó. El president de l’Asso ciació d’Amics de la Seu Vella, Joan Ramon González, va expli cat que la celebració d’enguany va ser «especial», ja que va co incidir amb el 50è aniversari de l’entitat.

Mor Mari Creu Gómez, dona de l’exalcalde Ballesteros

Mari Creu Gómez Romero, la dona de l’exalcalde i actual regi dor del PSC Josep Fèlix Balleste ros, va morir ahir després d’una llarga malaltia als 61 anys. Josep Fèlix Ballesteros i Mari Creu Gó mez van contraure matrimoni el 14 d’abril de 1984 i van tenir dos fills, Oriol i Laura. Maria Creu Gómez va dedicar la seva vida professional als nens amb capacitats diverses i treballava a l’escola Solc. Segons l’entorn de Ballesteros, era un model

d’entrega i discreció. Mari Creu Gómez era una dona intel·ligent i molt solidària i un dels pilars sobre els quals Josep Fèlix Ba llesteros es va recolzar per as solir l’alcaldia i per continuar la seva trajectòria política. L’Ajun tament de Tarragona va emetre ahir un comunicat lamentat la mort de Mari Creu Gómez i des de diversos àmbits i entitats de la ciutat de Tarragona van mostrar les seves condolences a l’exalcalde i la seva família.

Maria Cinta Farnos Turch. Ha mort a 84 anys. El funeral serà avui a les 10 h. al Tanatori.

Reus

José Colmenero Fuentes. Ha mort a 90 anys. El funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.

Esqueles al Diari

Els descendents reclamen a la Generalitat que trobi el punt exacte de la sepultura

Una xarxa de lavabos públics, cabdal a qualsevol ciutat moderna

El govern de Tarragona té la voluntat d’incloure el projecte de la xarxa de lavabos públics; una xarxa que, segons s’ha avançat, aprofitaria locals buits per habilitar-hi serveis públics fixos. El manteniment d’aquests i el possible pagament per part dels usuaris seria una de les qüestions a abordar després. El projecte que podria resultat senzill a priori és bàsic i molt necessari i s’ha evidenciat com a tal durant la pandèmia, quan es va permetre que la població sortís a passejar però el tancament dels establi ments de bar i restaurants estava vigent encara. Una xarxa de lavabos públics és bàsic en qualsevol municipi o ciutat moderna, i el pagament per part dels usuaris és un sistema establert en moltes ciutats europees cabdal per assegurar el seu manteniment i la cura en fer-ne ús per part dels ciutadans. Aquest és un dels projectes que resta pendent de l’aprovació dels pressupostos del pròxim exercici a la ciutat de Tarragona, una aprovació que no està assegurada per l’equilibri de forces entre el govern i l’oposi ció. De moment, l’executiu local ha demostrat que pot continuar governant a través de modificatius de crèdit, però cal apel·lar a la responsabilitat de la resta de forces polítiques per fer possible que la ciutat continuï avançant.

+ CONFIDENCIAL

L’enllumenat no nota el canvi d’hora

Tot i que molts dispositius van avançar una hora al rellotge auto màticament la nit de diumenge, l’enllumenat de Tarragona no va ser el cas. Així ho va fer saber un usuari de Twitter, @dani__ser rano, que va fer una piulada amb les imatges d’alguns dels punts de la ciutat on es veia que les llums no s’havien apagat tot i que ja havia sortit el sol.

Dissenyar la utopia

BADIA Advocat

Moltes vegades rebutgem conclusions, de tot ordre, en funció de la seva impossibilitat que puguin portar-se a terme, és a dir, diem no a qualsevol plantejament que ens sembla fora de la «la nostra realitat» personal, desqualifi cant no solament el concepte en concret sinó també les que parlen del mateix o defensen la seva viabilitat; fins i tot «ens refiem» més dels «missatges teledirigits» del món medi àtic, encara que el «propi sentit comú» ens permeti valorar possibilitats evidents.

Les racions que prenen cada dia de prag matisme, ens posicionen en un marc de con vivència on la negativitat induïda i és un fet inapel·lable que ens col·loca en una capacitat de discernir molt propera a convertir la nos tra societat en un model condicionat absolu tament pels que «interessadament» ens di uen el que volem que pensem i actuen, a tots els nivells, aparcant la nostra capacitat de ser, cada cop més lluny del que hauria de ser. Els fets que veiem i escoltem, ens posicionen en un marc de frustració, poques esperances, i el que és més greu, on sembla que tot depèn dels grans poders globals, sense capacitat d’influir per molt que «ens venguin» una democràcia plena, amb mancances evidents i on els líders que escollim va evolucionant en els seus «discursos» en funció d’una ca pacitat infinita d’adaptació, per continuar

mantenint-se en el poder o l’oposició. La re núncia a principis vitals, amb justificacions de pragmatisme evident, és un fet repetitiu que podem constatar de manera repetitiva en els darrers mesos. Veure com missatges que semblen vitals, es recondueixen, en l’es pai de les suposades ideologies, és una cons tatació de l’allunyament dels principis, que es van adequant a opcions de positivisme de manera accelerada, i sense cap rubor per aquells que han deixat de parlar del que, en massa ocasions, buscant ser la raó cabdal per assumir responsabilitats de poder a les que no es vol renunciar a cap preu, inclús al de la seva pròpia coherència. Davant del que es mento, quin poc espai queda per la imposició

d’extrema dreta?, crec que aquesta haurà de ser una reflexió a valorar per una comuni tat que cada cop més, deixa en evidència a aquells que parlaven de «vot captiu» en el seu moment i que, avui, veuen amb impotència com el mapa electoral es mou cap a opcions inimaginables, en funció d’un individualis me que ja no creu en les simples paraules sinó que vol, amb urgència, els fets que no troba. No sé si és el moment, però del que estic se gur és que continuar transitant en espais on els líders de torn, canvien de discurs i, si és el cas, deixant la veritat aparcada en funció d’interessos personals o partidistes, és un risc de descontrol absolut i obre la porta a la con frontació social permanent.

i el disseny de polítiques que no estiguin ja definides en una experiència on la utopia es deixa aparcada de manera definitiva en fun ció de no sé quins interessos, suposadament benintencionats per part de tots els actors implicats.

El pragmatisme que s’imposa de mane ra general deixa com impossible esmentar «projectes i il·lusions que són rebutjades, d’entrada, en funció d’un surrealisme» que comença a deixar a tots a un mateix nivell de fer i actuar, basant la possible diferència en matisos, cada cop més difuminats. Per tant, no ens ha d’estranyar que aquells que oferien el seu vot a opcions extremes, canviïn avui el seu suport cap als extrems contraris, sense cap «pas intermedi», que pogués justi ficar, només fa uns anys, que electors ubicats a l’esquerra, optessin per ofertes electorals

Crec que és més necessari que mai tornar a parlar d’«impossibles», amb idees que no poden convertir-se només en armes de con venciment, sinó d’acord amb la reflexió, la concòrdia i el diàleg que no es pot deixar de costat mai, si realment el que volen és gaudir d’una llibertat, per cert, a la baixa, i a la que tant es critica en funció d’aquesta pròpia in capacitat per comprendre el posicionament d’uns i altres, sense quedar tancats d’en trada per una conversa que no es pot deixar en una impossibilitat insalvable. És evident, que cada cop serà més difícil trobar punts d’acord, doncs el fàcil és la desqualificació i rebuig, d’entrada, ara bé, no estaria de més retornar a buscar uns mínims d’entesa, si no volem que tot el que puguem desitjar com a societat, passi a ser utopia en si mateixa i, per tant, punt de sortida per divisions a nivells encara insospitats i més tòxics del que pu guem imaginar. Si no som capaços de tornar a parlar «d’utopies», ben aviat ens converti rem en «autòmats necessaris» d’una comu nitat sense cap capacitat de dir ni fer, amb el que això suposarà d’un nou model, on tot estarà escrit, fins i tot el nostre final.

Ocho apellidos salouenses

Este 30 de Octubre los y las salouenses so plamos velas. Nada más y nada menos que 33 años desde el gran día que el Tribunal Supre mo concedió la independencia administrati va tan anhelada por el movimiento popular que promovía el proceso segregacionista

CARTES

Un príncipe de repuesto

Llevo un tiempo por la zona de Gran Manchester y muchos días echo una mirada a Metro, periódico impreso de mayor circulación del Reino Unido. La noticia que me ha llamado especialmente la atención es que el libro de memorias del príncipe Harry ya tiene título, portada y fecha de lanzamien to. Por lo que he leído, Spare se

fundamentado en que el desarrollo, moder nización, inversiones e infraestructuras de bían corresponderse a una gran villa. Salou acoge a más de 30.000 habitantes de 102 nacionalidades durante todo el año y aunque solo el 12% de nuestros vecinos han nacido en Salou, es un orgullo llevar el gentilicio de salouense con la satisfacción de conservar la identidad de pueblo, de ir por la calle Barce lona y que nuestros padres y abuelos pregun ten a la gente joven: ¿Y tú de quién eres? Sa biendo que identificarán a su parentesco en un abrir y cerrar de ojos. Somos una ciudad capaz de convivir con 250.000 personas en verano, capaz de albergar el parque temático más grande de España, capaz de ser una de las ciudades más solidarias y con más refu giados per cápita del estado. Salou es única,

publicará a nivel mundial el 10 de enero del 2023. El título, que hace alusión al «heredero de repuesto» da a entender que el príncipe no fue valorado o que no se sintió integrado. No sé si será comparable al libro que el tío de la reina Isabel II, Edu ardo VIII, por entonces duque de Windsor, publicó en 1951 con el título de Historia de un rey: las memorias del duque de Windsor. Parece ser que Harry

y da igual cuantos años, meses o días resides en nuestro municipio. Estoy orgulloso y agra decido a mis padres, inmigrantes extremeños y andaluces, por haberme enseñado a adorar esta ciudad y quererla como se merece, por haberlos acogido con los brazos tan abiertos que nunca les lastró para su integración el no tener apellido salouense, igual que a gran parte de mis vecinos y vecinas. Salou es un municipio social, acogedor... Es especial, Sa lou es de todos y de todas, y ha sido, es y será siempre libre.

Estoy convencido que alcanzará todas las metas. No tiene límites. Siempre quedare mos agradecidos a aquellos y aquellas que lucharon durante tantos años por conseguir la identidad que hoy tenemos y de la ciudad que disfrutamos.

lleva trabajando durante un año aproximadamente con el escritor J.R.Moehringer, autor estadounidense ganador de un Pulitzer, para publicar su bio grafía.

Intuyo que, después de la entre vista que tuvieron los duques de Sussex con la presentadora estadounidense Oprah en la que criticaron abiertamente a la Casa Real Británica, este libro va a ser una bomba por todo lo

que puede desvelar acerca de los miembros de la Familia Real. Por la pose retadora de Harry que vi en el periódico, supon go que será un relato crudo y desvelará muchos secretos que hasta ahora se han mantenido en la sombra, como el mismo príncipe se ha visto.

Gema Abad Reus

YERAY MORENO

Regidor a l’Ajuntament de Salou

És evident que cada cop serà més díficil trobar punts d’acord

El públic familiar, infantil, jove i tam bé adult, té una nova cita amb el Guant, el Festi val de Teatre de Titelles de Valls, que enguany as soleix la majoria d’edat amb una programació variada i extensa, i que s’escamparà pel Camp de Tarragona amb la capital de l’Alt Camp com a epicentre. Així, a més dels escenaris vallencs, repeteixen la seva participació en el festival el Convent de les Arts d’Alcover i el Teatre Audi tori del Morell. Enguany, a més, s’hi suma per primera vegada el Teatre Magatzem de Tarragona.

El gruix de la programació, però, té lloc al Teatre Principal de Valls. El pròxim dijous 17 de novembre el Guant arrencarà amb L’eruga voladora, de Pea Green Boat. Es tracta d’un es pectacle de titelles i actriu amb cançons especialment dissenyat per als més petits. L’endemà di vendres 18 de novembre, pujarà a l’escenari Sota sola, de Ka Te atre. El protagonista és un saba ter que viu i treballa sota terra, en un món que s’ha fet a mida, on és feliç amb les coses petites, tot practicant el seu ofici. Però la seva manera tan especial d’ar reglar les sabates genera canvis en les persones que les calcen. Aquell mateix divendres, els ga llecs Cia. Fantoches Baj estrena ran Auga que non vas a beber…, un espectacle adreçat al públic

juvenil. Es tracta d’un recital sa tíric per a titelles, farcit de can çons i contes populars, que fa de fil conductor de la història amo rosa del moliner Xosé amb la Carolina, qui està sota la tutela del mossèn del poble. El dissab te 19 serà el torn per a la reversió original del clàssic Hamelí amb la companyia Xip Xap, un es pectacle que ha rebut el Premi Drac d’Or Fecoll en la 32a Fira de Titelles de Lleida 2021. La programació del Guant a Valls es clourà diumenge 20 amb

LES

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Maure el Dinosaure, de Teatre Nu i Miranius, de la companyia De Paper. El primer és la histò ria de dos amics inseparables, la Martina, una nena pèl-roja, i el Maure, un dinosaure blau, men tre que Miranius és una delica da història sobre unes bestioles que viuen a la riba d’un riu i una pagesa que hi arriba per fer-s’hi una barraqueta.

Finalment, durant el cap de setmana es podrà veure a Al cover, Tarragona i el Morell l’espectacle Novos Lobos, de la companyia Fantoches Baj. Es tracta un espectacle de narració oral i titelles amb contes de la literatura popular.

A més dels escenaris, el Guant recupera la presencialitat al car rer. Així per exemple, mentre duri el festival, el senyor Guant, de la Colla Pessigolla de Valls, es passejarà pels carrers de la ciu tat. I dissabte 19, a partir de les 11 del matí, Tomasa La Xatarrina recorrerà el centre històric de la vila, en un espectacle itinerant per a tots els públics. D’altra banda, fins el 18 de desembre es podrà visitar al vestíbul del Principal l’exposició Dones i Mans, una mostra fotogràfica que reivindica el treball de les dones professionals del teatre de titelles i d’objectes. Una altra de les activitats paral·leles serà el Taller de titelles d’Indonèsia, la tarda de divendres 18, on els participants podran crear el seu propi wayang kulit per fer servir en teatre d’ombres.

Estat del cel Cel entre poc i mig ennuvolat per núvols alts i alguns de mitjans, si bé de matinada seran més abundants i compactes. A més, hi haurà inter vals de núvols baixos que localment deixaran el cel molt ennuvolat a punts del litoral i prelitoral al llarg del dia, a punts de la depressió Central fins a mig matí i a punts de la meitat nord del territori a partir de llavors.

Precipitacions

Fins a mig matí no es descarta algun plugim a punts del prelitoral cen tral central i sud i del litoral. A partir de migdia se n’espera al Pirineu i Prepirineu Occidental i al llarg de la tarda arribarà més aïlladament a d’altres indrets de Catalunya, tret del quadrant nord-est.

EL TEMPS

Màxima

Mínima

Cristina Serret serret@diarimes.com

‘Miranius’, de la companyia De Paper, i ‘Maure, el Dinosaure’, de Teatre Nu.