Divendres 3 de juny de 2022

Divendres, 3 de juny de 2022 núm. 4.558 www.diarimes.com

MONOGRÀFIC DEL MEDI DIA MUNDIAL

AMBIENT

03/06/2022 diarimés

9

El centre de Tarragona sumarà prop de 80 places d’aparcament de moto CIUTAT La seva creació és «imminent», segons el regidor de Mobilitat, Xavier Puig, i es distribuiran en diferents punts de la Rambla Nova i de la Rambla Vella. P2

Dia Mundial del Medi Ambient

Idees per a una vida sostenible

GERARD MARTÍ

CAMP

L’avís de l’accident de Pradell de la Teixeta va ser casual Operaris de carreteres van fer-lo un dia després de produir-se. P33

REUS

El PSC ratifica Andreu Martín com a alcaldable a les municipals P6

En primer pla, els para-sols nous, d’estil caribeny, que contribuiran a crear l’ombratge al voltant de les noves guinguetes.

La Pineda comença a instal·lar les noves guinguetes CAMP Obriran tres de bar i quatre de bar-restaurant al llarg de la platja i seguint una mateixa estètica. P8

2

diarimés 03/06/2022

TARRAGONA

MOBILITAT

La Rambla Nova i la Vella sumaran vora 80 places de moto en 11 punts L’Ajuntament instal·larà en les pròximes setmanes els aparcaments, molts dels quals s’ubicaran abans de passos de vianants Roger Freixa

NOUS APARCAMENTS DE MOTOS A LA RAMBLA NOVA I LA RAMBLA VELLA

au Av. P

Car rer de St. Ag ust í

Ra mb la V ell a

Ca rre rd ’Ad rià

Nú ñez

Ra mb la N ova

Infografia de la ubicació de vuit dels punts d’estacionament que l’Ajuntament preveu incorporar pròximament.

Diversos aparcaments se situaran abans dels passos zebra per donar seguretat als vianants tejat inicialment, tal com indica Puig.

«Hem fet servir la imaginació per crear aparcaments de motos on no hi havia i sense un cost elevat. Hem estudiat diversos punts estratègics», explica Puig. Alguns d’aquests punts d’estacionament es crearan del «no-res», apunta el conseller, i altres es crearan a partir de l’eliminació d’una plaça de zona blava.

Una de les intencions és oferir la possibilitat d’aparcar en els dos sentits de circulació de la

VINE AL PORT! VINE AL PORT!

Activitats

ls Casa

Car rer Mé nd ez

Tarragona tindrà unes vuitanta noves places per aparcar motocicletes, distribuïdes a diferents punts de la Rambla Nova i la Rambla Vella. La incorporació dels onze punts plantejats serà «imminent», segons informa el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig. D’aquesta manera, en les pròximes setmanes, s’instal·laran aquests nous aparcaments.

Aquesta actuació té diferents objectius, tal com exposa Puig.

En primer lloc, no només pretén generar més aparcaments de motos, sinó també distribuir-los. «Que es distribueixin té molt valor per als conductors», apunta el conseller. D’altra banda, també té la finalitat de donar seguretat als vianants, ja que molts d’aquests aparcaments es col·locaran just abans de passos zebra. «L’objectiu és afavorir la visibilitat, perquè si hi ha un cotxe o una furgoneta, és més difícil veure els vianants», comenta Puig sobre un dels criteris de senyalització dels aparcaments.

A més a més, l’actuació té un altre objectiu, segons detalla el conseller de Mobilitat: «És una iniciativa per promoure la motocicleta, que és un vehicle que ocupa poc espai, la qual cosa fomenta que hi hagi més gent al centre de Tarragona. Si hi ha més gent, hi ha més vida, més dinamisme i més activitat comercial». La iniciativa va més enllà de compensar la pèrdua dels aparcaments del carrer d’Ixart, on s’ha instal·lat el nou parc inclusiu, tal com assenyala Puig, ja que «posem més places de les que s’havien perdut i les distribuïm millor». D’aquesta manera, el projecte es realitzarà amb més «ambició» del que s’havia plan-

Agenda

L’Ajuntament vol ajudar a donar més dinamisme al centre i afavorir els comerços Rambla Vella. «La Rambla Vella té aparcaments si vas cap al mar, però no en direcció a la Mussara.

Volem que hi hagi l’opció d’aparcament a les dues bandes», detalla Puig.

Nous punts per aparcar L’Ajuntament ja ha definit vuit noves zones d’aparcament repartides entre la Rambla Nova i la Rambla Vella i treballa per afegir alguna més en aquestes mateixes vies. D’aquesta manera, la Rambla Nova comptarà amb Segueix-nos!

- SB Triatló Series Tarragona by Sailfisch. Organitza: Running Solutions. Col·laboració: Port de Tarragona. Modalitats: sprint, aquatló i duatló. Dissabte 4 de juny. Lliurament de premis: 18.30 hores davant del Refugi 1 del Moll de Costa - Taller ‘Com divulgar la història des del periodisme’ amb Ricard Lahoz. Arxiu del Port de Tarragona. Dies 7, 14 i 16 de juny de les 16 a les 19 h. Gratuït. Aforament limitat. Inscripció: arxiu@porttarragona.cat - Xerrada ‘Arxius, literatura i cinema’ a càrrec de Ramon Alberch. Arxiu del Port amb motiu de la Setmana dels Arxius. Dijous 9 de juny a les 19 h. Arxiu del Port. Gratuït. Aforament limitat.

Reserva: arxiu@porttarragona.cat

Exposicions

- ‘Traqueals industrial i l’orgànic. Cinetisme hiperparabòlic lumínic’ de Manuel Alcalà Sánchez. Refugi 1. Inauguració: Divendres 3 de juny a les 19 hores. Es comptarà amb l’actuació de L’Estudi Geselle i José Galdrán. Fins al 3 de juliol - ‘Límits’ de Roser Oduber. Tinglado 1. Pintora i dibuixant de realisme precís. Fins al 3 de juliol

- ‘A Between the Lines’ de J. James White. Tinglado 2. Dins del Festival Internacional Dixieland.

Fins al 19 de juny Entrada lliure. Horari expositiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius d’11 a 14 h.

punts d’estacionament a diverses alçades.

Un d’aquests punts es crearà a partir del ja existent de davant de la xarcuteria Cuadras. S’ampliaran els cinc metres actuals fins a tenir-ne deu. Un altre es crearà prop de la Font del Centenari, a la intersecció entre la Rambla i l’avinguda de Pau Casals. «Ja vam posar uns pilons perquè els cotxes no s’aproximin molt als vianants, de tal manera que facin un gir més obert per donar seguretat a les persones. Aquesta situació fa que es generi una zona morta, zona de ningú, on hi caben places», exposa Puig.

Un altre dels aparcaments serà gairebé a l’alçada del quiosc de la Rambla, just abans del pas

de vianants. També se situarà un aparcament davant del pas de vianants que connecta la coca central amb el carrer de Méndez Núñez. De la mateixa manera passarà als passos zebra de la Rambla anteriors a les interseccions amb el carrer d’Adrià i el carrer de Roger de Llúria.

La Rambla Vella, com a mínim, comptarà amb altres dos pumts. Un aparcament serà davant de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, al carril amb sentit plaça Imperial Tarraco. L’altre previst a la Rambla Vella serà a la intersecció amb el carrer de Sant Agustí. Aquestes incorporacions es duran a terme en les pròximes setmanes i també alguna altra encara per definir.

Obren les inscripcions per a les diferents activitats de l’Estiu Jove Els joves de Tarragona ja poden inscriure’s a les norantanou propostes que conformen el programa Estiu Jove: 66 cursos i activitats, a més dels 33 actes i espectacles de la programació del festival Sota la palmera. Les inscripcions poden tramitar-se presencialment a l’Oficina Jove del Tarragonès i a l’Espai Jove Kesse en horari d’atenció al públic, i de manera online a la web de la conselleria de Joventut, impulsora de la programació d’aquesta 36a edició de l’Estiu Jove. Les gairebé 1.800 places ofertades per a les activitats formatives estan dirigides majoritàriament a joves de 12 a 35 anys, tot i que obertes al públic en general depenent del format. Gairebé totes les activitats són gratuïtes i es faran a l’Espai Jove Kesse entre els dies 27 de juny i 17 de setembre. L’Estiu Jove de Tarragona presenta un programa d’activitats amb una gran diversitat d’opcions i àmbits per escollir: lleure, esports, aventura, circ, màgia, teatre, música, dansa, comunicació, llengües, arts plàstiques i visuals, informàtica i salut.

El programa financer i emprenedor EFEC forma més de 3.600 alumnes a Tarragona El programa d’Educació Financera i Emprenedora de Catalunya (EFEC), impulsat per l’Institut d’Estudis Financers i amb la col·laboració del departament d’Economia de la Generalitat, ha format a 3.694 alumnes, 3.109 alumnes de quart d’ESO i 585 en Formació d’Adults, Formació professional i Escoles Agràries, en educació financera bàsica i consum responsable. El total d’alumnes que han participat dels tallers ha augmentat en tots dos programes respecte a l’anterior edició, quan hi van participar un total de 3.467 alumnes a Tarragona. Aquesta ha estat la desena edició del programa EFEC i la vuitena del programa EFEC Adults. Durant aquest curs 2021-2022, 76 centres educatius de la demarcació de Tarragona han acollit els tallers dels programa, 7 més que a l’edició anterior. El total d’alumnes formats amb el programa EFEC ho ha fet a través de 462 tallers organitzats. Els tallers més destacats en aquesta edició del programa EFEC han estat Administrant els teus diners i Endeutar-se? Amb seny!.

TARRAGONA MOBILITAT

03/06/2022 diarimés

SERVEIS

L’Ajuntament emprèn la reordenació de les terrasses de la Rambla Busca garantir l’equitat de tots els usuaris

Vint clubs sol·liciten les hores per poder entrenar al Palau d’Esports El Patronat Municipal encaixarà els horaris per habilitar-lo a partir del mes de setembre DIARI MÉS

Roger Freixa Redacció

L’àrea de Domini Públic de l’Ajuntament de Tarragona ha emès un decret per reordenar els espais al tram superior de la coca central de la Rambla Nova, un cop finalitzada l’excepcionalitat amb motiu de la pandèmia, cosa que afecta a la disposició de les terrasses dels locals de restauració. En els anys anteriors hi havia hagut més permissivitat arreu de la ciutat, però ara es constata la necessitat d’una norma que reguli totes aquestes activitats en aquell espai.

Entre els aspectes més notables del decret destaca el fet que l’amplada màxima de l’ocupació de via pública haurà de ser de dos metres «per tal de permetre una única filera de taules», tal com indica el document, de manera que les terrasses seran més estretes. També s’exigeix una distància de dos metres i mig entre la terrassa i el parterre per tal de garantir el lliure ús del mobiliari urbà. Els

3

permisos es donaran només en mòduls de 24 m2 de superfície, amb un aforament màxim permès de 24 persones, que corresponen a una proporció d’una persona per cada m2.

Segons fonts municipals, «s’ha decidit reordenar els espais disponibles per a l’ocupació de via pública amb terrassa i així garantir un repartiment equitatiu entre els establiments i també la compatibilitat amb la resta d’usos». La necessitat d’aquesta nova ordenació es justifica «pel fet de venir d’un període d’excepcionalitat per la covid amb unes superfícies superiors a les ordinàries», indiquen les mateixes fonts.

També consta que les terrasses «restaran supeditades a l’estricte compliment de la normativa sanitària vigent en cada moment en relació a les mesures necessàries per evitar els riscos de propagació de la infecció de la covid, així com la pròpia exposició a aquests riscos».

Un total de vint clubs ha demanat hores per utilitzar el Palau d’Esports la temporada vinent.

Dinou d’aquests vint són clubs de la ciutat de Tarragona, mentre que un és de fora. Després del tancament del termini de presentació de sol·licituds el passat 31 de maig, el Patronat Municipal d’Esports ha de gestionar el repartiment dels horaris per tal de donar cabuda a les entitats.

Des del Patronat traslladen la seva satisfacció per poder oferir el Palau a les entitats. L’objectiu d’habilitar l’equipament és «donar un espai als clubs que no en tenien cap per realitzar la seva pràctica esportiva i donar-ne també un de nou a altres clubs perquè puguin créixer», explica la consellera d’Esports, Mary López. El consistori preveu habilitar tres pistes, les qualts tindran determinats usos segons la demanda de disciplines esportives, com bàsquet, voleibol, futbol sala o patinatge artístic. D’aquesta manera, el Palau serà un espai flexible per tal d’adaptar-se a les

El Palau d’Esports s’habilitarà per acollir diferents disciplines esportives.

diferents entitats que acollirà durant la temporada 2022-2023.

López també destaca la trobada de fa uns dies amb els clubs usuaris per ensenyar-los i ex-

plicar-los el funcionament del Palau. Durant els pròxims mesos, l’Ajuntament s’encarregarà d’habilitar-lo a través de la instal· lació de parquet, PVC, pintura i

material esportiu. Els clubs sense instal·lacions actualment tindran prioritat en el repartiment de l’equipament, cedit per la Generalitat a principis de maig.

SOLIDARITAT

CEDIDA

Més de 80 persones participen en la jornada d’inserció laboral de Creu Roja La iniciativa anava adreçada a col·lectius vulnerables, amb el suport de cinc empreses locals Redacció

Més de 80 persones van participat ahir a la jornada de foment de la inserció laboral de col· lectius vulnerables organitzada per la Creu Roja a Tarragona, un esdeveniment que recuperava la presencialitat després de dos edicions virtuals i que es va

desenvolupar de manera simultània a les quatre demarcacions catalanes. En aquesta ocasió, la jornada va consistir en un speeddating (entrevistes ràpides) amb 5 empreses del territori (Leroy Merlin, Marlex Human Capital, FCC Mediambiente, Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla i Grup

Blaumar), que cercaven perfils diversos per incorporar.

Amb aquesta jornada l’organització vol facilitar espais de trobada en què empreses de diferents sectors (com comerç, hostaleria, magatzem i logística, atenció a les persones, etc.) i persones que estan en procés

de recerca de feina, i que es troben en una situació vulnerable, puguin fer realitat noves oportunitats laborals. Al llarg de l’any 2021, Creu Roja ha donat suport en matèria d’ocupació a més de 1.000 persones a la demarcació de Tarragona i 9.522 persones arreu de Catalunya.

La jornada va suscitar l’interès dels assistents.

4

diarimés 03/06/2022

TARRAGONA

ESPORT

El Miracle sumarà l’skatepark després de la participació dels seus usuaris

CEDIDA

L’avantprojecte del cinquè equipament a la ciutat per a skaters es presentarà a l’estiu Roger Freixa

L’skatepark del Miracle és més a prop de convertir-se en una realitat. El projecte de l’equipament, que serà el cinquè a tot Tarragona, ha comptat amb la participació dels skaters de la ciutat. L’Ajuntament ha impulsat quatre trobades entre el Club Skateboard Tarragona i l’arquitecte abans de presentar l’avantprojecte aquest estiu.

«Des del principi hem fet reunions amb el club perquè volem tenir en compte les seves necessitats», assenyala la consellera d’Esports, Mary López. A més, l’arquitecte del projecte té experiència en el disseny d’altres skateparks. En aquest cas, destaca la zona on s’ubicarà pel seu atractiu i les possibilitats de relacionar-lo amb l’entorn. «Aprofitarem l’espai tal com està. Respectarem

l’entorn i la pista de fútbol i les cistelles», apunta López. Tot i això, algun dels elements del parc infantil es reubicaran a prop per tal de donar cabuda a l’equipament.

Aquesta actuació suposa la inversió d’uns 200.000 euros, provinents de la conselleria de Territori. El consistori ja disposa de la partida econòmica. La instal·lació de l’skatepark respon a la demanda dels practicants d’aquesta disciplina esportiva i l’objectiu és fomentar-la i animar els skaters a formar part d’un club. El Club Skateboard Tarragona, durant el procés de participació, ha volgut interpel· lar els diferents usuaris a escoltar el projecte i fer les seves propostes.

A partir de les reunions amb el col·lecitu i la recollida d’infor-

Imatge del parc on es col·locarà el futur skatepark del Miracle, al costat de la pista de futbol.

L’skatepark del Miracle aprofitarà l’entorn i respectarà els actuals espais de la zona mació, es redactarà l’avantprojecte. La incorporació d’aquest skatepark vol donar encara més dinamisme a la zona.

Aquest serà el cinquè equipament d’aquestes característiques

a la ciutat de Tarragona. Actualment, existeixen tres skateparks. El barri de Campclar i el Parc de la Ciutat compten amb un, mentre que el Parc Francolí també suma un altre dividit en dos espais: un de formigó ideat per a adults i un altre de fusta destinat a nens. Aquest skatepark es va renovar en els darreres mesos perquè «estava en mal estat per falta de manteniment»,

exposa la consellera d’Esports.

«Vam arreglar la zona perquè era insegura», afegeix. El quart skatepark està en construcció, ja que s’incorporarà dins de la nova zona lúdica i esportiva del barri de Sant Salvador, la qual ja està en obres i està previst que finalitzin a finals d’octubre. El seu disseny també es va compartir amb el club abans de donar-li llum verda.

El grup OCA Global estrena noves oficines al costat del Complex Petroquímic El grup internacional OCA Global estrena noves oficines a la seva delegació de Tarragona. Les noves instal·lacions, situades a la nau 6-8 del Carrer Marina, es troben localitzades al costat del Complex Petroquímic de la ciutat, la major àrea petroquímica del sud d’Europa, on es troben empreses com BASF, Covestro i Carburos Metálicos. OCA Global és un grup dedicat a la inspecció, certificació, assajos, consultoria i formació. El nou centre de treball d’OCA Global Tarragona, format per dos edificis unificats, ocupa més de 1.500 metres quadrats de superfície, dedicats a oficines, magatzem, laboratoris i espais de formació. Hi ha una planta baixa i una primera planta superior, un nivell de pàrquing i zones exteriors. La companyia té previst el trasllat durant la primera quinzena del mes de juny, quan finalitzin totes les adequacions tècniques i funcionals de l’edifici. Les noves oficines comptaran amb l’equip actual de Tarragona, integrat per 80 professionals, amb previsió d’incrementar la plantilla un 60% per a 2024.

TARRAGONA Port Solidari publica quatre projectes d’ajut social la sala de conferències del Port de Tarragona amb la participació de part de la plantilla del Port i representants de les entitats guanyadores. Els projectes guardonats són: Sala multisensorial. Sentir, de l’Associació Alzheimer, Banc de productes de suport per a persones afectades d’ELA i les seves famílies, de la Fundació Miquel Valls, Cap persona sola, d’Avismon i El casal d’estiu de l’autisme de Todos en Azul.

CULTURA

La Trono tanca temporada amb un públic com el de 2019 La Sala Trono tanca la temporada amb un nombre d’espectadors similar al d’abans de la covid. Des de setembre del 2021 fins al maig de 2022 han passat per aquest espai 34 espectacles professionals de teatre, dansa i màgia que, generalment, han realitzat funció tres cops durant un cap de setmana. Per tant, la sala de teatre de petit format de Tarragona és l’escenari de la demarcació que programa més arts escèniques, superant

5

MOBILITZACIONS

SOLIDARITAT

PortSolidari publica els 4 projectes socials guanyadors de la VII edició Ajudes Sílvia Cuesta.

Els quatre projectes guanyadors són de l’Associació Alzheimer, de la Fundació Miquel Valls, d’Avismón i de Todos en Azul.

A la convocatòria han participat un total de 16 projectes consolidant les ajudes com una de les més importants de la ciutat en l’àmbit social solidari.

L’acte de lliurament es durà a terme el divendres 17 de juny a

03/06/2022 diarimés

les 80 funcions aquesta temporada. Per les butaques de la sala han gaudit del teatre més de 5000 espectadors. Aquesta xifra s’apropa a les dades d’ocupació d’abans de la pandèmia i demostra la bona salut de la sala tarragonina i la consolidació del públic habitual. S’ha de tenir en compte que la Sala Trono es va veure afectada per les restriccions en l’aforament als espais culturals per la covid-19 fins al mes de gener.

Els docents ridiculitzen Cambray en una nova manifestació de protesta Els mestres reclamen més diàleg i consens per revertir les retallades en una protesta a Tarragona ACN

ACN

Una trentena de mestres es van concentrat a primera hora del matí, ahir dijous, davant els serveis territorials d’Educació de Tarragona per reclamar més diàleg i consens en les negociacions amb el Departament. En la penúltima vaga parcial, els professors van participat en una «classe» on es va ridiculitzar el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. En l’acció es va debatre i reflexionar sobre les reivindicacions i demandes dels docents, tallant durant gairebé una hora el carrer de Sant Francesc. «Som optimistes, però la negociació està molt aturada. Esperem poder aconseguir algunes de les demandes que portem tants anys demanant», va dir Laura Ferré, portaveu del sindicat USTEC– STEs a Tarragona. Els sindicats criden a participar en la vaga del 9 de juny.

En la concentració, els participants van empaperar amb cartells reivindicatius la façana dels serveis territorials d’Educació, els quals encara no estaven URBANISME

L’Ajuntament arranja rotondes L’Ajuntament ha enllestit la renaturalització de la rotonda del cementiri i la del dipòsit de vehicles, que inclouen la projecció d’un mur de pedra seca i diversos elements vegetals. Aquests treballs d’arranjament de les rotondes es basen en la recuperació de l’estructura i matèria d’aquesta tradició constructiva pròpia del territori, com element patrimonial viu i per recordar l’ofici ja gairebé en desús .

Els mestres es van concentrar davant dels serveis d’Educació.

oberts al públic. Les pancartes duien lemes com «Invertiu el 6% del PIB en inversió pública», «Ens plantem per dignitat» i a favor del model d’escola en català, Els docents es van manifestar de

forma pacífica i en cap moment va haver-hi cap incident en la seva demanada de millores en el sistema educatiu.

«Continuem igual, en el mateix punt, no hi ha diàleg ni con-

sens com diu Cambray, ho diu a la teoria, però no ho porta a la pràctica, i no es pot transformar ni fer un canvi de paradigma si no hi ha una inversió real», va manifestat Ferré. La portaveu també va demanat que es valori el personal educatiu. En l’acció, un pallasso va fer de conseller i va dirigir la «classe» on es va discutir sobre les retallades, els sous, les hores lectives o el currículum educatiu.

«Fa molt de temps que les taules de negociació són d’informació i no se’ns té en compte ni al personal educatiu ni a la part social que som els sindicats», va afegir Ferré, però ara «esperem poder aconseguir algunes de les demandes que portem demanant des de fa tants anys, com revertir les retallades, ja que no es pot començar la casa per la teulada», va concloure Ferré.

A Tarragona, els sindicats no han convocat cap altra acció territorial i han fet una crida a secundar la mobilització prevista per al pròxim 9 de juny a Barcelona.

GERARD MARTÍ

6

diarimés 03/06/2022

REUS

SOCIETAT

Veïns i restaurants del Pallol, farts de les festes a Evarist Fàbregas Segons els establiments, el servei municipal no va netejar la plaça fins quatre dies després de la festa GERARD MARTÍ

Anna González

Veïns i restaurants del Pallol es queixen del soroll i la brutícia que generen les festes que se celebren a la plaça Evarist Fàbregas i Pàmies i de la poca rapidesa per part dels serveis municipals de neteja, ja que fins ahir no es van netejar les restes de la celebració que es va dur a terme el passat dissabte en aquest espai. A més, els veïns de la zona es queixen dels sorolls que hi ha a la plaça cada cap de setmana, no només quan se celebren aquests esdeveniments, perquè asseguren que els usuaris de les discoteques properes es queden deambulant per la plaça i cridant a altes hores de la nit. Aquests també es queixen de la brutícia de la zona, ja que són moltes les persones que orinen al carrer.

Dissabte passat es va organitzar la Diada del Pallol, en la qual els Xiquets de Reus van ser els amfitrions i van rebre els Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En aquest acte també es va celebrar un concert que finalitzava a les 2 h. de la

La plaça Evarist Fàbregas i Pàmies del Pallol.

matinada. Segons explica la pizzeria Il Cuore, situada a la plaça, l’Ajuntament no els va avisar de l’esdeveniment i no ho van saber fins al mateix dissabte: «No sabíem que havíem de reduir la

terrassa fins que ens ho van explicar els nois». A més, Carinna Ferrera, treballadora d’aquest establiment explica a Diari Més que «la plaça va quedar molt bruta i el servei de neteja no va venir

fins ahir al matí». Aquesta queixa coincideix amb la del gerent del restaurant La Presó, també situat a la zona, qui assegura que «han vingut tard, haurien d’haver netejat el diumenge o el dilluns quan van treure l’escenari i van recollir tot, va vindre el camió, però no va entrar a la plaça.

Aquests tres dies la zona ha estat molt bruta».

Els veïns de la zona comenten a les xarxes que tenen la impressió que quan l’hotel estigui en funcionament, no se celebraran aquestes festes en aquest espaisi buscaran altres ubicacions per no molestar els hostes. Això crea molèsties entre els residents del Pallol, ja que creuen que també s’hauria de tenir en consideració per ells. Araceli Chumilla, gerenta una gelateria de la plaça, tot i no compartir la visió dels altres restaurants, perquè creu que «són conseqüències de treballar i viure en el centre de la ciutat», no creu que estigui bé deixar de celebrar els actes per l’hotel: «És el mateix, es tracta d’un hotel al centre de Reus».

POLÍTICA

Andreu Martín: «Aconseguir vuit regidors està al nostre abast»

Martín va ser ratificat ahir com alcaldable del PSC de Reus per a les eleccions municipals GERARD MARTÍ

Anna González

Andreu Martín va ser ratificat ahir com alcaldable del PSC de Reus per a les eleccions municipals de 2023. Martín va explicar que se sent amb forces de cara a aquestes eleccions després d’haver rebut l’aval del 80% dels militants: «Ha arribat el moment d’un canvi i ens hem preparat per això». També va anunciar que el partit començarà a treballar a partir d’ara per «mobilitzar la ciutadania, amb una bona proposta de ciutat i una bona candidatura, que sigui útil des del primer dia».

Martín va assegurar que aquest estiu el grup té la intenció d’iniciar un seguit d’accions per aproximar-se a la ciutadania: «Carpes, porta a porta, passejos per la ciutat, entrevistes, etc., i això serà immediatament, no hi ha temps per reflexionar més». L’alcaldable va fer referència a la campanya que està portant a terme el partit, Tu fas el canvi, per evidenciar el seu interès per coneixer que necessita la ciutadania i crear una candi-

Andreu Martín en la celebració de l’assamblea, ahir.

datura que s’adeqüi a aquestes necessitats.

Martín, que fa dues setmanes va detallar que l’objectiu del partit pel que fa a les eleccions és el d’assolir 8.000 vots i 8 regidors, va reiterar que aquest és l’objec-

tiu mínim que es marquen els socialistes. «Està al nostre abast, però no es pot assolir sense una mobilització ciutadana que vol donar suport a la nostra alternativa», va dir, per afegir que «hem de fer molta feina i convèncer

les persones que volem moure».

Pel que fa a un possible govern socialista a Reus, Martín va apuntar que, de cara a la tardor, el grup presentarà el projecte de ciutat, però va fer referència a una sèrie de problemàtiques que el PSC abordaria diferent.

Entre aquestes, va parlar d’habitatge, del que creu que la gestió de l’administració «està sent un impediment perquè moltes parelles joves puguin independitzar-se i formar un projecte vital». Segons Martín, no s’ha treballat en aquest aspecte, «tot i les promeses d’habitatges socials del Govern». També va fer referència a la salut de la qual va dir que «soc conscient que Salut depèn de la Generalitat, però tenim una delegada del govern a l’executiu i no estan aconseguint que cap tema important es desencalli i avanci, com el dispensari del barri Gaudí o el desdoblament del CAP Sant Pere». Finalment, va assegurar que «hem de fer un pas més, i el PSC tenim la capacitat i el coneixement per fer-ho».

AJUTS

Obre una oficina per a la gestió d’ajuts en rehabilitació d’habitatges S’ubicarà al raval de Robuster número 43 Redacció

L’Ajuntament de Reus i el Consell Comarcal del Baix Camp han posat en marxa una oficina única per gestionar els ajuts per a la rehabilitació d’habitatges a la comarca. Aquesta iniciativa és fruit del conveni de col· laboració aprovat entre ambdues institucions per compartir una part de la tasca administrativa relacionada amb la gestió de les sol·licituds dels nous ajuts a la rehabilitació finançats amb fons Next Generation. En aquest sentit, el conveni preveu la coordinació dels respectius equips tècnics. El Consell Comarcal i l’Ajuntament han rebut de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya una dotació de 30.000 euros, respectivament, per finançar el funcionament de l’oficina i la gestió dels ajuts.

L’oficina tindrà la seu al raval de Robuster 43, 1r 1a de Reus.

El servei funcionarà com a finestreta única per a coordinar, informar, assessorar i facilitar la gestió dels ajuts i la prestació

dels serveis relacionats. L’Oficina de Rehabilitació de Reus i el Baix Camp gestionarà els ajuts en matèria de rehabilitació residencial aprovats per la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla Estatal de Recuperació, Transformació i Resiliència, i l’Instrument de Recuperació Next Generation EU. Aquestes subvencions permetran lluitar contra el canvi climàtic i promoure l’estalvi energètic. En aquest sentit, s’ha fixat com a objectiu principal que els edificis d’habitatges i les llars redueixin un mínim del 30% el consum d’energia primària no renovable. Les ajudes que es tramitaran des de l’Oficina de Rehabilitació de Reus i el Baix Camp són per a la millora de l’eficiència energètica en l’àmbit d’edifici de tipologia residencial col·lectiva, per la millora de l’eficiència energètica en habitatges i per l’elaboració del llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.

OCI NOCTURN

La Chismosa atribueix el tancament cautelar a un malentès tècnic L’Ajuntament nega les excuses de la discoteca Redacció

Després de l’anunci que va fer l’Ajuntament el dimecres passat sobre el tancament cautelar de la discoteca La Chismosa, els socis administratius asseguren que «tot ha estat una confusió» i que tenen els controls preventius de seguretat superats i, per tant, sí que compten amb la il·luminació d’emergència i la senyalització de les escales.

Alejandro Caballos, un dels dos socis de la discoteca, va informar que el problema es va ocasionar quan «havíem d’enviar la documentació per demostrar que havíem superat els controls, ho vam fer per un espai telemàtic que, segons vam saber després per l’Ajuntament, no funcionava». Carles Prats, regidor de Cultura, va explicar durant l’anunci del tancament que els propietaris de l’empresa no s’havien posat en contacte amb l’Ajuntament per arribar a un benentès, fet que Caballos nega, ja que assegura que «no hem rebut cap trucada per part

de l’administració, ni cap correu». Pel que fa a les denúncies relacionades amb la discoteca, Caballos detalla que «s’han produït alguns conflictes, però no tenim denúncies dels veïns, i no passen coses pitjors que en altres locals de la ciutat. Ja hem contractat més personal de seguretat i intentem controlar els problemes, però una discoteca sovint comporta aquestes situacions». Per acabar, Caballos conclou, com a opinió personal, que «l’oci nocturn està en el focus ara mateix i sembla que el nostre local hagi pagat els plats trencats de tots». Per la seva part, l’Ajuntament va desmentir categòricament que els propietaris de La Chismosa no haguessin pogut entregar a temps la documentació, ja que diuen que «després de fer-se públic el tancament del local van fer arribar la documentació dels controls». Ara aquesta serà revisada i es prendrà una decisió, però el local continuarà tancat de moment.

REUS

03/06/2022 diarimés

7

URBANISME

El Col·legi de Dietistes de Catalunya firma un conveni amb l’Ajuntament de Reus L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Salut i Ciutadania, va signar ahir un conveni de col·laboració amb el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT), el qual té per objecte dur a terme i promoure accions formatives relacionades amb la salut de la comunitat, especialment en l’àmbit de la dietètica i la nutrició. Aquestes accions s’englobaran en el marc del Pla de Salut de la ciutat de Reus pel període 20182022 que es va aprovar al Ple de l’Ajuntament del 15 d’octubre de 2018. El consistori es compromet a coorganitzar conjuntament amb el CODINUCAT jornades i conferències relacionades amb la dietètica i la nutrició humana, així com donar suport en la difusió d’activitats que s’organitzen directament des de l’entitat i que es consideri que poden ser d’interès per la comunitat de Reus. A més, també es posen a disposició espais on es puguin dur a terme aquestes accions formatives. El conveni té una vigència de 2 anys i es pot prorrogar fins a un màxim de quatre anualitats. Redacció

L'Ajuntament preveu instal·lar 10 punts de llum al carrer Hospitalera És un carrer cada cop més transitat que no compta amb cap instal·lació lumínica Anna González

El projecte d'enllumenat públic del carrer Hospitalera preveu la instal·lació 10 punts nous de llum led. Es tracta d'un dels projectes que es van anunciar el passat març que pretenen millorar l'estat de l'enllumenat de diferents carrers de Reus, amb punts de suport nous o bé canviant a tecnologia LED. El carrer Hospitalera és el que connecta, per la part sud, el pas a nivell de vianants de les vies del tren a l'avinguda Onze de Setembre, fins a la part nord, amb el barri de la Mineta, concretament el carrer Borges del Camp. És una via que, com especifica el projecte «en els últims anys, s'ha tornat molt freqüentada per vianants i no compta amb instal· lació d'enllumenat públic, però ara s'ha vist necessària». El car-

rer té una allargada aproximada de 200 metres i els punts de llum es col·locaran entre 16 i 18 metres de distància entre ells, en funció del tram de carrer.

Seguint les lleis generals de la contaminació lumínica, aquesta zona és de protecció moderada.

Això comporta que les làmpades tindran menys del 15% de radiància i seran de tecnologia LED 23,3 W. Pel que fa als suports, el projecte marca que seran columnes de sis metres d'alçada, a excepció de dos punts de llum, ja que el projecte explica que «la xarxa de distribució elèctrica permet col·locar aquests punts sobre un suport de fusta que ja existeix». El mitjà per a l'encesa i apagada de les làmpades és un rellotge astronòmic, programat per reduir el flux lumínic a mesura que avança la nit. Tal com

TURISME

Reus espera turistes alemanys per a la temporada estiuenca S'ha fet una campanya de promoció turística per a recuperar els visitants Anna González

L'Ajuntament de Reus encara amb bones expectatives la temporada turística d'aquest estiu, amb l'arribada de visitants de proximitat, és a dir nacional, però també internacional del qual, com a novetat, se n'esperen molts de procedència alemanya després de la notable xifra de turistes germànics que van visitar la ciutat per Setmana Santa. Des de l'Agència Reus Promoció, s'està treballant en la campanya GaudíReus 2022, que compta amb un pressupost de 176.000 euros per a atraure visitants a la ciutat i, sobretot, continuar potenciant les estades de cap de setmana per augmentar la despesa en el comerç i la restauració. Les xifres dels vols, les reserves d'hotels i els creuers que arribaran al Port de Tarragona, prometen dades turístiques similars a les de l'estiu del 2019, abans de la pandèmia.

Montserrat Caelles, regidora de Promoció de Ciutat, va presentar ahir la nova campanya turística GaudíReus 2022 de la qual el públic objectiu és el que

GERARD MARTÍ

visita Reus per a fer una escapada de cap de setmana, tot i que una de les finalitats d'aquesta campanya és la d'allargar les estades. Entre les línies d'acció que s'han seguit, en destaca l'ampliació dels horaris de les oficines de turisme i dels espais visitables per a millorar l'acolli-

El públic objectiu és el que ve de cap de setmana, però es busca allargar les estades da al turista, així com l'adequació de les visites al campanar i l'estació Enològica, on s'hi han afegit nous elements. També s'ha treballat molt en la comunicació i la promoció turística mitjançant les xarxes socials, els mitjans tradicionals i publicitat programàtica i l'street màrqueting a l'aeroport. Aquest últim concepte fa referència a la rebuda que se'ls hi fa als turistes quan arriben a l'aeroport de la ciutat, als quals se'ls dona una bossa amb un seguit d'informa-

ció actualitzada i algun obsequi relacionat. Reus Promoció també ha assistit a moltes fires i promocions arreu d'Espanya per a presentar-hi la ciutat.

Segons explicava ahir la regidora de Promoció, «ha augmentat la xifra de turistes que viatgen amb vehicles propis, tant en cotxes com autocaravanes o furgonetes, per evitar transports públics de llarga durada, com els avions» va explicar.

Així, aquest turisme pot ser tant nacional com internacional. Pel que fa al públic espanyol, Caelles va assegurar que aquest any s'esperava el retorn dels aragonesos, que solen estiuejar a la Costa Daurada, i és un públic al qual es vol atraure amb els continguts culturals de la ciutat. Per altre costat, el públic europeu que més va augmentar per Setmana Santa i s'espera que continuï creixent aquest estiu és el procedent d'Alemanya. Pel que fa al públic d'Europa de l'Est i sobretot rus, que era molt freqüent anys enrere, se n'espera molt poc donada la seva situació bèl·lica actual.

El carrer Hospitalera s'ha tornat una via molt freqüentada.

especifica també el projecte, en tractar-se d'un espai urbà, l'enllumenat «ha de funcionar per motius de seguretat en l'horari nocturn».

Així aquest projecte, que compta amb una partida pressupostària de 18.266 euros (IVA

inclòs), forma part del conjunt de renovacions d'enllumenats de tota la ciutat, com al passatge Mare Molas i el carrer de Joan Bertran on es va implantar la tecnologia LED i es va millorar el nivell lumínic de l'entorn de l'estació d'autobusos.

Arriba la fira Reus Viu el Vi 2022 amb 40 cellers per omplir la plaça de la Lliberat La fira Reus Viu el Vi, amb prop de 40 cellers i més de 250 referències, omplirà, a partir d’avui, la plaça de la Llibertat de Reus. La fira, que inclou totes les denominacions d’origen de la Cambra, s’inaugurarà aquesta tarda, amb la presència dels nous Gegants Manotes de la Colla Gegantera de Reus.

La Reus Viu el Vi torna tres anys després de l’última edició, la del 2019. L’organització de la Reus Viu el Viu ha decidit fer una fira continuista, sense gaires canvis i mantenint el format habitual, i reservar els canvis que es volen introduir per la pròxima edició, la tretzena, prevista pel mes de juny de 2023. Es preveu que sigui una fira amb una gran assistència, igualant les xifres rècord de l’última edició. Redacció

BUSCO CASA EN REUS PAGO AL CONTADO INTERESADOS LLAMAR AL 600 595 648

8

diarimés 03/06/2022

CAMP DE TARRAGONA

COSTA DAURADA

ALT CAMP GERARD MARTÍ

ACN

Tram de carril bici al passeig de l’Estació.

Una de les guinguetes que estava més avançada en la seva instal·lació ahir a la tarda.

Comencen a instal·lar les noves guinguetes de platja de la Pineda Se n’instal·len set, quatre de bar-restaurant als dos extrems i dues de platja S.Jiménez

La platja de la Pineda renova la seva imatge aquest estiu amb les noves guinguetes que ja s’han començat a instal·lar i alguna de les quals podria estar completament instal·lada aquest cap de setmana. De punta a punta de la platja de la Pineda es distribueixen els set establiments previstos després que l’Ajuntament licités les guinguetes de platja per un període de dotze anys en un concurs públic amb què també es va garantir la uniformitat, sota criteris estètics, de tots els equi-

paments que ocupen la platja.

Les set guinguetes van ser adjudicades a Morabito S.L., Racó Beach Pineda S.L., Tabare la Pineda S.L., Jaume Porqueras, AMV Central S.L. i Huaniri Mar y Playa S.L. que instal·len tres models de guinguetes: dos de bar-restaurant amb més o menys aforament i un tercer model només de bar.

Als dos extrems de la platja – de Llevant i de Ponent– s’instal· len quatre bars-restaurant, dos per cada banda. La part central de la platja de la Pineda estarà

ocupada per tres guinguetes només de bar.

Hi haurà tres establiments de bar i quatre de bar-restaurant al llarg de la platja El nou concurs públic, que s’ha adjudicat per un espai de dotze anys, suposa també la millora del mobiliari d’aquests establiments. Així, els para-sols, gandules i balinesos seguiran

la mateixa línia estètica a totes les guinguetes. En comptes dels tradicionals tendals correguts, l’umbracle de la platja el faran els nous para-sols de fibra natural d’estil caribeny. Els tendals de coberta de les terrasses, així com les taules i cadires dels bars i restaurants hauran de seguir uns mateixos paràmetres estètics.

Pel que fa a la renovació de les guinguetes dels serveis municipals, l’endarreriment en la seva adjudicació ha fet que, de moment, el servei es faci amb els anteriors equipaments.

L’Ajuntament de Valls atura les obres del nou carril bici No es deixa gaire espai als vianants Redacció

L’Ajuntament de Valls va aturar ahir l’execució de les obres del carril bici que havia de connectar l’estació d’autobusos amb el passeig de l’Estació i el barri del Fornàs. L’alcaldessa Dolors Farré va ordenar la paralització dels treballs per revisar-ne tots els aspectes tècnics en la totalitat dels trams, ja que segons apunten fonts municipals, l’execució no «respon al que s’esperava, ocupant un espai molt més ampli al passeig de l’Estació», així com en diverses cruïlles de l’itinerari. Segons Farré, el tram de l’encreuament revesteix certa perillositat, «perquè

es troben vianants, cotxes i bicicletes». D’altra banda, el tram ja fet al passeig de l’Estació «no deixa gaire espai als vianants», ja que ocupa una superfície que ha de compartir amb el mobiliari urbà i les terrasses dels establiments de bar. Farré afirmava ahir que es revisarà tot el projecte perquè «una cosa és el que es dissenya sobre el paper i, una altra, quan executes». Les obres es van adjudicar a principis a l’empresa Proseñal per un import de 71.656,20 euros (IVA inclòs). Aquest projecte va ser un dels escollits pels veïns en els Pressupostos Participatius de l’any 2018.

ESTABLIMENT RECOMANAT

CEDIDA

Fes realitat el teu projecte constructiu amb els materials d’Hermanos Llauradó Tenen més de 50 anys d’experiència al sector i treballen amb primeres marques Anna Ferran

Qualitat i garanties. Sembla una obvietat, però no totes les empreses de materials per a la construcció ho ofereixen. Hermanos Llauradó, amb més de 50 anys de trajectòria en aquest àmbit, són una de les referències al Camp de Tarragona en la venda de tota mena de materials constructius. L’experiència acumulada al llarg de cinc dècades els permet oferir un assessorament expert a l’hora d’ajudar-nos a escollir, entre l’àmplia varietat d’opcions, la més encertada per a la nostra llar o projecte.

Un dels trets diferencials d’Hermanos Llauradó és que

treballen exclusivament amb les millors firmes del mercat.

Keraben, Grespania, Kerakoll, RosaGres o Aparici són només algunes de les marques destacades que podrem trobar a la

L’assessorament que ofereixen i la selecció de firmes que tenen marquen la diferència seva botiga i al seu magatzem.

Comptar amb primeres marques no només és un dels seus trets diferencials, sinó que es tracta d’un segell de qualitat, que ens assegura que ens en-

duem a casa uns materials amb totes les garanties, i sempre als millors preus del mercat.

A tot això, cal sumar-hi l’atenció personalitzada per part del seu personal, que atenen sempre amb dedicació per a solucionar qualsevol dubte que ens pugui sorgir i recomanar-nos els materials que millor s’ajustin al nostre projecte i a les necessitats concretes que aquest presenta.

Rajoles, cuines i banys Hermanos Llauradó tenen una botiga exposició a Tarragona (al carrer Vint, 10 - Bonavista) i un magatzem de més de 1.000 m2 a la Canonja (av. La Florida s/n)

Tenen tota mena de rajoles així com tot el necessari per a cuines i banys.

des d’on distribueixen material de construcció a tota la Península. Estan especialitzats en tota mena de rajoles, sigui per a paviments, banys, cuines, exteriors,

decoratives, etc. A més, també s’hi poden trobar tota mena de mobiliari, aixetes i altres accessoris tant per a banys com per a cuines. En aquest sentit, cal

destacar que tenen una àmplia varietat d’opcions d’entre els principals estils i tendències que hi ha actualment en l’àmbit de l’interiorisme.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Dia Mundial del Medi Ambient

03/06/2022 diarimés

9

10

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Una única Terra i una última oportunitat per a salvar el seu futur Diumenge se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, una cita que recorda el deure que tenim amb la protecció del planeta CEDIDA

Anna Ferran

Tenir un pla B. Els més previsors estan acostumats a pensar sempre una alternativa en cas que l’opció primera no pugui ser.

Ens cancel·len un vol? Anem amb tren. Al mercat no hi ha el peix fresc que volíem? Canviem el menú. Anàvem a fer una excursió per la muntanya i plou?

Busquem una alternativa divertida a casa. El cert és que ens passem la vida trobant possibles solucions si els nostres plans A no surten com hauríem desitjat.

L’anticipació és clau en mil i un aspectes del nostre dia a dia. Ara bé, què passa quan no hi ha un pla B possible? O dit d’una altra manera quan és tot o res? L’escenari es complica. Això és el que li està passant al nostre planeta.

No tenim una segona Terra per a seguir malmetent un cop hàgim arrasat amb aquesta. Fa anys que ens n’hem adonat. No obstant això, seguim actuant com si els recursos que ens ofereix de la forma més altruista possible el nostre planeta fossin infinits i totalment immunes als danys sistèmics que l’activitat humana desbocada li està causant. El resultat: l’emergència climàtica, la destrucció dels ecosistemes i la contaminació de tots els medis.

El panorama és desolador.

Malgrat tot, encara hi ha esperança. Tenim a les nostres mans una única oportunitat per a canviar el rumb del planeta i garantir que la vida en ell continuï igual com l’hem conegut. Per això, però, cal passar a l’acció. Diumenge se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la principal jornada de conscienciació i activisme a favor de la natura que existeix. Enguany, es compliran 50 anys de la seva instauració, que va tenir lloc just després de

A l’esquerra, el Clot del Cirer, un racó verd en plena serra escarpada del Montsant. A sobre, la unió del bosc i el mar a les cales de Mont-roig.

Enguany, se celebren 50 anys de la primera conferència de l’ONU sobre medi ambient la celebració de la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. En aquesta cita, que es va celebrar a Estolcolm, es va crear el PNUMA, el

Comprendre el valor de la natura és clau per transformar els nostres models socials i econòmics Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, es va parlar per primera vegada d’ecocidi i es van establir les bases de la lluita a favor dels hàbitats que hem anat

desenvolupant al llarg de les següents dècades. Aquesta primera cita per al medi ambient va tenir com a lema Only One Earth (Una sola Terra) i aquest mateix lema és el que s’ha escollit per enguany, amb la idea d’evidenciar que el plantejament que es feia aleshores segueix plenament vigent: aquest planeta és la nostra única llar i és responsabilitat de

tota la humanitat salvaguardar els seus recursos finits.

Des de l’ONU, organisme impulsor del Dia Mundial del Medi Ambient, la consigna Una sola Terra destaca la necessitat de viure de forma sostenible, en harmonia amb la natura, a través de canvis substancials impulsats per polítiques i eleccions quotidianes que ens guiïn cap a estils

de vida més nets i ecològics. En aquest sentit, segons l’informe Fer les paus amb la natura, realitzat pel PNUMA i publicat a principis d’any, «transformar els sistemes socials i econòmic significa millorar la nostra relació amb la natura, comprendre el seu valor i posar-lo al centre de la presa de decisions». I justament aquesta transformació és la que es busca incentivar amb jornades com la que viurem diumenge i els centenars de milers de petites i grans accions que organismes i entitats impulsen coincidint amb el 5 de juny.

Tres crisis planetàries La directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Inger Andersen, afirma que «enguany esperem que el món comenci a passar pàgina del pitjor capítol

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CEDIDA

de la pandèmia de la covid-19 i ho fem amb el coneixement que continuem enfrontant-nos a les tres crisis planetàries que amenacen el nostre futur: la crisi del canvi climàtic, la de la pèrdua de la biodiversitat i la de la contaminació». I afegeix: «esperem que aquesta jornada que posa a la

natura i a les persones al centre del treball ambiental no només ens recordi les arrels del treball fet per a protegir el nostre medi ambient, sinó que injecti un impuls vital als esforços globals per a reconstruir millor i de forma més sostenible».

Andersen fa referència a la

triple crisi planetària que és justament el principal aspecte sobre el qual el Dia Mundial del Medi Ambient 2022 vol fer reflexionar. El nostre model de vida actual és el responsable principal d’aquesta conjunció fatal. Actualment, estem utilitzant l’equivalent als recursos que ens ofe-

03/06/2022 diarimés

11

Utilitzem els recursos d’1,6 planetes cada any i la natura no pot cobrir les nostres demandes

Clima, biodiversitat i contaminació, les tres crisis a combatre

reix 1,6 planetes Terres cada any.

Això comporta un increment de les desigualtats enorme entre les diferents regions del món i, a la vegada, un estrès agut i constant dels ecosistemes que no poden cobrir les nostres demandes i es van deteriorant i desapareixent.

Lluny d’estabilitzar-se o de disminuir –que seria la situació ideal– aquest escenari va in crescendo. A banda de la destrucció de més ecosistemes, això suposarà una major inversió per a intentar recuperar els espais danyats, suplir els serveis que aquests ens ofereixen altruistament i encaixar al seu nou i degradat estat. S’estima que de cara a 2050 la inversió necessària per a adaptar-nos als nous entorns i fenòmens derivats del canvi climàtic seria d’entre 280 i 500 bilions de dòlars anuals únicament als països en vies de desenvolupament. Ara bé, aquesta xifra es podria reduir si entre tots contribuïm avui, demà i cada dia a reduir la petjada de carboni, la contaminació i els danys a la natura. Fer-ho és més senzill del que sembla. I és que cada petit gest suma i la suma de més de 7.800 milions de gestos pot generar un gran canvi.

Canvi climàtic L’emergència climàtica és un dels tres grans enemics que l’home ha creat i que ara de combatre. Desenes d’estudis indiquen que no la temperatura mitjana del planeta no pot superar un increment d’1,5º respecte a l’era preindustrial de cara a finals de segle. Però les evidències actuals indiquen que anem per mal camí. De fet, hi ha un 50% de possibilitats que superem aquest límit en els pròxims 20 anys. Si volem reconduir aquesta situació, hauríem de reduir a la meitat les emissions anuals al 2030. Noves evidències indiquen que dos terços de totes els gasos d’efecte hivernacle provenen de l’àmbit domèstic i l’últim informe de l’IPCC mostra com un estil de vida sostenible podria reduir les nostres emissions entre un 40 i un 70% de cara al 2050.

Pèrdua de la biodiversitat Els fenòmens meteorològics extrems, derivats del canvi climàtic, juntament amb la pressió que els humans exercim sobre els ecosistemes, sigui extraient recursos, urbanitzant-los o contaminant-los, està comportant una pèrdua de la biodiversitat sense precedents. Ara bé, la natura és generosa. Durant el període de confinament es va patir un inici de recuperació dels hàbitats que va evidenciar dos fets importants. El primer: que els humans som els únics responsables de la devastació del planeta. I el segon: que si canviem el nostre model de vida, encara som a temps de recuperar els ecosistemes. De fet, es calcula que recuperant un 15% dels que estan en estat més crític es podria salvar un 60% de les espècies amenaçades.

Contaminació La contaminació, sigui de l’aire, l’aigua, els hàbitats o el subsol, és la tercera gran crisi que amenaça el planeta. Segons l’OMS, una de cada nou morts prematures és a causa de la pol·lució i 9 de cada 10 per persones respiren aire contaminat. El plàstic és un altre dels reptes i si no canviem la forma de produir i de viure, la contaminació anual de plàstic als mars i oceans es triplicarà i passarà de 16 milions de tones a 37 milions de cara al 2040.

12

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSELLS

Una crida per a passar a l’acció: 15 petits gestos per a una vida més sostenible

CEDIDA

per aquesta mena d’objectes impulsa al sector productiu a transformar-se. Ara bé, aquesta filosofia ha d’anar acompanyada d’un canvi de mentalitat que impliqui comprar menys i millor. La roba és l’exemple paradigmàtic i fer aquest canvi de mentalitat tindria una gran repercusió a favor del planeta, ja que es tracta d’una de les indústries més contaminants.

Tenir una casa més eficient, menjar aliments de proximitat, allargar la vida útil dels productes o anar amb bicicleta redueixen la petjada de carboni Anna Ferran

La Terra ens està enviant un SOS desesperat. I la humanitat no li està fent cas. El canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació són cada vegada més omnipresents. Si no fem cap canvi en la nostra manera de viure, la degradació serà cada vegada més evident i la magnitud del desastre, inimaginable. Ara bé, la Terra és pacient i ens està oferint encara oportunitats per a fer un replantejament que permeti revertir els efectes d’un estil de vida desbocat i insostenible.

Jornades com la que se celebra el diumenge, Dia Mundial del Medi Ambient, són una oportunitat per a reflexionar, analitzar què fem cadascú de nosaltres a favor i en contra del planeta, i decidir passar a l’acció per a garantir un futur millor.

En aquest sentit, es podria dir que el Dia Mundial del Medi

Ambient suposa una mena d’Any Nou per al medi ambient, en el qual cadascú de nosaltres està cridat a plantejar-se nous propòsits –i a complir-los, per descomptat– que col·laborin a revertir la situació actual. Molta gent està conscienciada sobre la necessitat de fer petits gests a favor del planeta, però no tothom sap per on començar. Per això us plantegem diversos àmbits en els quals us podeu implicar.

Diners sostenibles La forma com gestionem els nostres diners pot fer molt per al planeta. D’una banda, podem assegurar-nos que les nostres principals despeses estiguin vinculades a empreses que tenen un compromís amb la sostenibilitat important. En l’àmbit de la llar, això implica apostar per l’energia renovable, però també per electrodomèstics i disposi-

tius altament eficients, que ens permetin reduir la nostra factura energètica. Així mateix, és clau comptar amb un bon aïllament, utilitzar il·luminació de baix consum o apagar totalment els aparells quan no s’utilitzen.

Si volem fer un pas més amb els nostres diners, podem apostar per entitats bancàries que estiguin clarament alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible o fins i tot amb banca ètica. Així mateix, si tenim inversions fetes a borsa o en fons, podem apostar per companyies compromeses i que no estiguin relacionades amb activitats contaminants o de desforestació.

Alimentació Produir tot el que mengem causa un gran impacte en el nostre planeta, de manera que, si equilibrem la nostra dieta, mitigarem els danys mediambientals. Apos-

Apostar per una vida ‘slow’ contribueix al futur del planeta.

tar pels productes de temporada i quilòmetre 0 és una opció senzilla que redueix la petjada de carboni derivada del transport.

Així mateix, també és clau que no malbaratem el menjar que tenim i l’aprofitem. Així evitem generar residus, promovem la justícia social i el repartiment equitatiu dels aliments i aturem la sobreproducció. Si el nostre compromís és màxim, podem

convertir-nos els productors i fer el nostre propi hort a casa.

Objectes Les decisions de compra, de fet, són un dels principals motors de sostenibilitat, ja que com més demanda hi hagi, més es promourà l’ús de productes reciclats i reciclables, fets sota les premisses de l’ecodisseny o la proximitat amb el productor. Apostar

Mobilitat i oci La mobilitat és un dels àmbits que té més impacte en les emissions contaminants i en l’escalfament global. Per a revertir-ho, sempre que puguem és preferible moure’ns a peu o en bicicleta, a més és una forma excel·lent de fer salut. El transport públic és una altra alternativa a considerar i si ens movem amb vehicles propi, hauríem d’apostar per a fer el canvi cap als models híbrids o elèctrics. Així mateix, a l’hora d’escollir les vacances, és interessant calcular les emissions dels nostres desplaçaments i prioritzar el tren als vols, sempre que sigui possible.

Per últim, el nostre temps lliure pot ser un moment ideal per a ajudar al planeta. Apostar per un model de vida slow, participar en activitats de recuperació mediambiental, ser voluntari o col·laborar amb associacions i promoure el canvi i el debat poden ajudar a mobilitzar a altres.

INICIATIVA DESTACADA

Secomsa implementa la recollida Porta a Porta a 10 municipis L’empresa ampliarà aquest servei a set localitats més del Baix Camp pròximament Redacció

Secomsa (Servei Comarcals Mediambientals SA) del Consell Comarcal del Baix Camp ofereix el sistema ‘Porta a Porta’ (PaP), actualment a 10 municipis de la comarca amb previsió d’implementar-lo a set municipis més.

Les localitats que a hores

d’ara compten amb aquest servei són Riudecanyes, que va ser pionera l’any 2000; Riudecols, que se li va sumar el 2018; i des de la passada tardor l’Aleixar, l’Argentera, Botarell, Duesaigües, Maspujols, Vilanova d’Escornalbou i Vinyols i els Arcs i Colldejou. El set municipis que

se sumarien són: la Febró, Pratdip, l’Albiol, Capafonts, Almoster, Castellvell i Prades El funcionament del servei requereix la participació de la població dels municipis que han de dipositar els residus correctament separats a la porta de casa el dia que toqui la fracció

corresponent segons el calendari establert. Des de Secomsa s’han proporcionat el material necessari a cada habitatge i establiment, cubells multi producte i bosses compostables, i, a més, també s’estan instal·lant un sistema de ganxos amb sensor a les façanes que serviran per a poder identificar cada padró de brossa i, en un futur, aplicar el pagament per participació.

El principal objectiu d’aquesta iniciativa és la millora de les xifres del reciclatge a la comarca i la conscienciació i sensibilització de la població per actuar envers l’emergència climàtica.

CEDIDA

S’ha instal·lat un sistema de ganxos amb sensor a les façanes.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

13

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Agbar abasteix les seves instal·lacions amb energia verda. L’any passat, va generar 10,5 milions de kWh d’energia renovable.

Transformar-nos per salvar el planeta Agbar ofereix solucions innovadores per a la gestió sostenible dels recursos i per protegir la salut ambiental Redacció

El planeta Terra és la nostra única llar. No hi ha un pla B. La humanitat té l’obligació de cuidar-lo i salvaguardar-ne els recursos finits. Per això, cal adoptar canvis transformadors que ens permetin entreveure un futur més sostenible. El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, porta enguany per lema Una sola Terra i reclama actuar per preservar els recursos naturals i impulsar un estil de vida més ecològic i sostenible davant l’emergència climàtica.

L’aigua, un recurs bàsic per a la vida, pateix les conseqüències d’aquest canvi climàtic.

Sequeres i inundacions se succeeixen. Disminueix la qualitat de l’aigua i, sobretot, encara s’agreuja més la seva escassetat.

El 2030, s’estima que el 47% de la població viurà en àrees amb estrès hídric. El creixement de la població mundial requereix més recursos i aliments, per la qual cosa cada vegada caldrà més aigua per a l’agricultura, la indústria i les ciutats. En concret, es calcula que la demanda d’aigua augmentarà entre un 20% i un 30% d’aquí al 2050.

Agbar, líder en la preservació del medi ambient Agbar, companyia amb una

CEDIDA

trajectòria de més de 150 anys, ofereix solucions innovadores per a la gestió sostenible dels recursos naturals i contribueix a protegir la salut ambiental de les persones, en línia amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Agbar té cura de l’aigua i presta serveis ambientals a 1,37 milions de llars, empreses i administracions de més de 300 municipis de Catalunya i les Balears.

La companyia aposta per la mitigació del canvi climàtic mitjançant la gestió responsable de l’aigua i la seva regeneració, la generació i la compra d’energia verda, la valorització dels residus i la millora de la qualitat de l’aire. Aquestes són algunes de les línies d’actuació, que es recolzen en la innovació i la digitalització per accelerar la transformació ecològica i contribuir així a protegir el planeta i millorar la qualitat de vida de les persones.

El 2021, Agbar va generar 10,5 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, de la cogeneració mitjançant biogàs (90%) i la fotovoltaica (10%). Durant aquest any, la companyia té previst posar en marxa 22 noves instal·lacions

Agbar aposta per la preservació de la biodiversitat a través de projectes mediambientals com la gestió dels aiguamolls de depuració al Delta de l’Ebre.

fotovoltaiques a Catalunya, que generaran 1,3 milions de kWh/ any. La seva estratègia de reducció de la petjada de carboni implica també la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota, que el 2021 ha assolit la xifra de 168 vehicles elèctrics.

Agbar calcula la seva petjada de carboni i està adherida al Programa per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’Oficina

Catalana del Canvi Climàtic.

Així mateix, la companyia aposta per la preservació de la biodiversitat a través de la naturalització de les instal·lacions en espais protegits, com a la Garrotxa, i la gestió dels aiguamolls de depuració al Delta de l’Ebre.

Resiliència i economia circular Agbar impulsa plans de resiliència per fer front als efectes del canvi climàtic sobre els recursos

hídrics. Per això, ha desenvolupat una plataforma digital que permet analitzar, mitjançant simulacions, la capacitat de les principals infraestructures existents d’una ciutat per mitigar els efectes de les inundacions i avaluar mesures alternatives per millorar la resiliència de la zona. És especialment útil a les zones de clima mediterrani exposades a episodis de pluges torrencials que seran cada cop

més freqüents.

Tenir cura del planeta suposa reduir el volum de residus, reutilitzar i reciclar. El 2021, Agbar ha regenerat 4 hectòmetres cúbics d’aigua i ha valoritzat el 87,7 % dels residus gestionats a les depuradores. Així mateix, està instal·lant columnes de càrrega d’aigua regenerada per destinar-la a serveis de neteja i reg, amb l’objectiu de reduir la pressió sobre les fonts d’aigua potable.

L’aposta de la companyia va més enllà i impulsa l’economia circular per encaminar-se cap al ‘residu zero’. Agbar ha posat en marxa un model de transformació de les depuradores tradicionals en ecofactories, un model premiat per les Nacions Unides i que s’està aplicant al sanejament en alta de municipis de la Costa Brava. Es tracten de veritables ‘fàbriques’ de recursos que regeneren l’aigua per a nous usos (reg agrícola, ambiental com la recàrrega d’aqüífers i industrial), valoritzen els residus i els utilitzen, per exemple, per produir energies renovables com el biogàs, i generar així un impacte positiu al seu entorn.

Només hi ha un planeta Terra. Tenir cura de la seva riquesa ambiental és una missió col· lectiva. Cada gest hi compta.

14

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

PROGRAMA MUNDIAL

Vuit anys i un propòsit: restaurar els ecosistemes i frenar la seva degradació

CEDIDA

L’ONU va declarar aquesta dècada com el Decenni per a la Restauració, amb l’objectiu de generar una mobilització massiva cap aquest fi Anna Ferran

Com a humanitat, tenim un repte: reduir a la meitat les emissions de gasos contaminants. Si ho fem, aconseguirem aturar els efectes destructius de l’escalfament global. Però no només això, sinó que garantirem la supervivència d’espècies i hàbitats. La descarbonització de la nostra forma de produir i de viure és crucial per assolir la meta fixada. Ara bé, no és l’única acció que hem de fer. I és que els ecosistemes naturals juguen un rol clau en la captura i equilibri dels volums de carboni presents a l’atmosfera. És per això que l’ONU ha posat el focus en ells i ha declarat aquesta dècada com el Decenni de la Restauració.

L’objectiu: prevenir, aturar i revertir la degradació dels ecosistemes terrestres i marins. Aconseguir-ho pot ajudar a erradicar la pobresa, combatre el canvi

climàtic i prevenir una extensió massiva d’espècies.

Els ecosistemes són uns grans proveïdors de serveis. Tenen la capacitat de capturar diòxid de carboni, frenar l’erosió dels sòls, filtrar i purificar l’aigua, etc. Ara bé, un ecosistema malmès perd progressivament totes aquestes facultats que són beneficioses per a ell, per a les espècies que hi viuen, per als humans i per al conjunt del planeta. Els càlculs fets per l’ONU indiquen que si de cara al 2030 es restauressin 350 milions d’hectàrees d’hàbitats terrestres i aquàtics degradats, aquests generarien 9 bilions de dòlars en matèria de serveis ecosistèmics que ens proporciona la natura de forma gratuïta. Els beneficis econòmics d’aquesta mena d’intervencions són 10 vegades superiors a la inversió, mentre que el preu de la inacció és, com a mínim, tres vegades

més gran que el de restaurar els ecosistemes. De manera que quedar-nos de braços plegats no és una opció, ja que no només hi perdem biodiversitat i salut, sinó que també hi perdem diners.

Quins beneficis concrets pot aportar la restauració dels ecosistemes? Un dels més destacats és que permetria eliminar de l’atmosfera entre 13 i 26 gigatones de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, restaurar boscos i zones humides com aiguamolls permetria mitigar un terç de les emissions que s’han de reduir d’aquí a vuit anys. Les àrees d’aiguamolls costaners també poden jugar un paper clau a l’hora d’adaptar-nos a les variacions del clima i als fenòmens meteorològics extrems. Per exemple, es calcula que restaurar les zones humides del Golf de Mèxic als Estats Units els permetria estalviar 18 bilions de dòlars en danys

Restaurar 350 milions d’hectàrees malmeses ens estalviaria 9 bilions de dòlars en serveis.

Els boscos i aiguamolls són dos dels hàbitats clau, ja que capturen grans quantitats de CO2 causats per les tempestes tropicals i els huracans. Així mateix, restaurant el 15% dels ecosistemes de les àrees més prioritàries es podria evitar l’extensió del 60% de les espècies previstes si

no actuem ja per a revertir la situació.

Vuit espais a restaurar Els boscos i els aiguamolls són dos dels hàbitats on es pot treballar per a recuperar la biodiversitat, però no són els únics. De fet, hi ha espais on la mà de l’home hi és clarament present que també poden tenir un rol clau. Així doncs, els sis altres ecosistemes

identificats són: rius i llacs, mars i costes, muntanyes, pastures i sabanes, camps de cultiu i àrees urbanes. Preservar la vegetació existent, reintroduir espècies animals i vegetals, reduir l’ús abusiu de productes fitosanitaris o crear zones verdes en entorns humans com pobles i ciutats és clau per a mantenir la vida en el nostre planeta tal com la coneixem.

EMPRESA RECOMANADA

Les millors finestres del mercat arriben a Cambrils Diagonal Finestres obre la seva nova botiga a la localitat, on podreu trobar portes, finestres i persianes de la millor qualitat Redacció

La nova botiga de Diagonal Finestres obre les portes avui a Cambrils. Aquest nou espai es troba a l’avinguda de Joan Baptista de la Salle, 10, al costat de la Riera. En una zona fàcilment accessible per als visitants i a

prop de la zona comercial de la població.

Diagonal Finestres és distribuïdora i instal·ladora oficial de la marca Kömmerling, líder a Europa en el disseny i fabricació de portes i finestres de PVC. Els productes que es podran veure i

adquirir al nou comerç són de la millor qualitat, i l’exposició de la botiga així ho demostra.

Demostracions a la botiga Les finestres i portes de Kömmerling ofereixen un alt nivell d’aïllament, tant tèrmic com

acústic. Perquè els clients ho puguin comprovar de primera mà, l’exposició de la nova botiga compta amb simulacions que permeten testar l’efectivitat de l’aïllament i la protecció que ofereixen els productes.

L’exposició també mostrarà als clients tota la varietat de colors i acabats que poden tenir les finestres de PVC. Més d’una setantena d’opcions per personalitzar les portes i finestres de casa. La botiga obre al públic aprofitant l’ocasió de la celebració de la 63a edició de la Fira Multisectorial de Cambrils, que se celebra del 3 al 5 de juny.

CEDIDA

Les seves finestres i portes ofereixen un alt nivell d’aïllament.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

15

MUNICIPI COMPROMÈS

Reciclar per a ser més sostenibles: Tarragona avança en la recollida selectiva L’Ajuntament ha impulsat iniciatives diverses, com els contenidors tancats o el reciclatge entre els grans generadors, que han permès reduir un 12,49% la fracció resta i augmentar un 37,84% la fracció orgànica CEDIDA

Anna Ferran

No reciclar ens surt molt car a tots, sense excepció. L’any passat, la despesa per a la incineració de residus a la ciutat de Tarragona va ser aproximadament de 4,2 milions d’euros i seguirà en augment durant els pròxims anys si no millorem la separació dels residus. Per cada tona de residus que s’envien a la incineradora, la ciutat ha de pagar unes despeses que any rere any augmenten, i que assumim entre tots els ciutadans.

A l’enorme despesa que això comporta, cal sumar-hi el rol clau que el reciclatge té a l’hora de frenar l’emergència climàtica que estem patint, de manera que reciclar, però també reduir i reutilitzar, han de convertir-se en una prioritat per a tothom.

L’any 2019, Tarragona comptava amb un 32,47% de recollida selectiva i l’última xifra de l’any 2021 és d’un 35,33% de mitjana (dada pendent de revisió de l’Agència de Residus de Catalunya). Si bé es pot observar una petita millora, el cert és que aproximadament el 64% dels residus municipals s’estan enviant a incineració. I aquesta dada ens situa en una posició molt llunyana dels objectius plantejats per la Unió Europea, que estableixen que de cara a 2025 s’han de valoritzar el 55% dels residus; el 60% per al 2030 i el 65% al 2035.

L’enduriment dels diferents marcs normatiu que regulen la gestió dels residus, l’encariment progressiu d’algunes de les solucions fins ara vàlides, com la incineració i l’aposta ferma per la reducció dels residus i l’economia circular han dut a l’Ajuntament a impulsar diverses accions tant en l’àmbit dels residus domèstics com dels comercials amb l’objectiu d’augmentar el percentatge de recollida selectiva a la ciutat, reduir la fracció resta i ser cada vegada més sostenibles.

Recollida selectiva a grans generadors Els grans generadors de residus han estat un dels públics en els quals s’ha posat el focus.

I és que incentivar la recollida selectiva dins dels diversos col·lectius que s’hi agrupen pot ajudar de manera considerable a reduir les xifres actuals. Concretament, s’ha posat el focus

tiva europea prevista per l’any 2035, i Cala Romana i Bonavista es troben actualment al 60%.

Facilitar l’accés a la deixalleria Des de l’Ajuntament expliquen que s’havia detectat molt poc ús de la deixalleria fixa per part de les activitats empresarials i econòmiques, cosa que ha comportat una gran presència d’abocaments il·legals repartits pel municipi, de residus que es podrien gestionar a la deixalleria. Per aquest motiu, des del febrer de 2021, s’ha facilitat l’accés a les activitats econòmiques a la deixalleria fixa amb un nou reglament. Des de la seva aprovació s’ha passat de 902 entrades durant l’any 2019 a 1.545 l’any 2021.

A dalt, un usuari utilitzant els contenidors tancats al Serrallo. A l’esquerra, un dels punts de recollida selectiva dels mercats a l’aire lliure.

Si es compara el 1r trimestre de 2019 i de 2022, s’han estalviat 140.000 euros d’incineració en els mercats, els càmpings, els restaurants de la franja litoral a l’estiu a la vegada que s’han fet recordatoris dels serveis que ja s’ofereixen als comerços.

Pel que fa als mercats, s’ha implantat la recollida selectiva de totes les fraccions. Es va començar al mercat a l’aire lliure de Bonavista al juliol de 2020.

Fins al moment, tots els residus es portaven a la incineradora i ara se separa en orgànica, paper i cartró, envasos, caixes de plàstic i fusta. L’èxit d’aquesta iniciativa va fer que un any després s’implementés als mercats de la plaça del Fòrum i de la plaça dels Carros i des del passat novembre a la resta de mercats a l’aire lliure: plaça Corsini, Sant

S’ha impulsat la recollida selectiva a tots els mercats i també als càmpings de la ciutat Pere i Sant Pau, Sant Salvador, la Móra i Torreforta. A tot això, cal sumar-hi que al Mercat Central, des de febrer de 2021 es va eliminar la caixa de fracció resta i es va implantar la recollida selectiva.

El turisme i la restauració són un altre dels sectors on l’Ajuntament ha centrat esforços.

Des del juny de 2020, es va implantar la recollida selectiva als càmpings de la ciutat d’envasos, vidre, paper i cartró, i el juny de 2021 es va incorporar la recollida d’orgànica. Així mateix, des de mitjans de juny i fins a finals de setembre, es duu a terme una recollida específica d’orgànica a tots els restaurants i guinguetes des de la platja de l’Arrabassada

El Serrallo està al 71% de recollida selectiva, complint els objectius europeus per al 2035 fins a la Móra.

Per últim, l’equip d’educació ambiental ha estat fent inspeccions aleatòries als establiments adherits a les recollides comercials d’orgànica, vidre i paper i cartró per corregir males praxis i captar nous comerços. Cal destacar que aquests serveis específics permeten alliberar de carregar els contenidors de la via pública, facilitar la gestió dels residus als establiments comercials i augmentar la qualitat de les fraccions recollides porta a porta.

Tancament de contenidors Tan important és generar un canvi entre els grans generadors com fer-ho en la ciutada-

nia. I és que cada petit gest que fem a favor del reciclatge des de casa, compta i suposa un petit gran impacte positiu envers l’objectiu final. En aquest sentit, la ciutat havia experimentat un estancament del percentatge de recollida selectiva, cosa que evidenciava la necessitat de plantejar nous models per a incentivar-lo. La fórmula escollida ha estat la implementació de contenidors tancats, una eina amb identificació individualitzada, que permet identificar el comportament dels usuaris.

Es van escollir tres barris vbn diferenciats entre si de la ciutat —Serrallo, Cala Romana i Bonavista— per a poder observar millor els resultats d’aquest sistema. El tancament ha afectat una quarantena d’àrees de contenidors i a prop de 12.000 habitants.

A Bonavista, a més, es va limitar l’aportació de la resta a tres dies a la setmana (dimarts, divendres i diumenge), excepte els generadors de tèxtil sanitari (com bolquers). Al Serrallo i Cala Romana no s’ha fet aquesta limitació i es pot obrir la resta cada dia. L’orgànica no s’ha limitat en cap barri i es pot obrir també cada dia. Amb aquest nou sistema, el Serrallo està al 71% de recollida selectiva, per tant, ja compleix amb la norma-

Més accions per al 2022 Totes aquestes actuacions han tingut un efecte clarament positiu. Si es comparen les dades del primer trimestre de 2019, quan no s’havia impulsat cap d’aquestes actuacions, amb les xifres obtingudes en el primer trimestre de 2022 s’ha reduït un 12,49% la fracció resta a la ciutat i d’orgànica se n’ha recollit un 37,84% de més. O dit d’una altra manera, entre gener i març Tarragona s’ha estalviat més de 140.000 euros de costos d’incineració, respecte al mateix període de fa tres anys.

Els bons resultats no són un punt d’arribada, sinó un punt de partida per a seguir promovent campanyes que permetin reduir el percentatge de fracció resta i impulsin la valorització dels residus. En aquest sentit, des del 2 de maig, es recull de forma selectiva el paper i cartró a totes les activitats econòmiques dels tres polígons industrials i als restaurants dels polígons també se’ls hi realitza la recollida d’orgànica, vidre, paper i cartró, quan abans només es recollia la fracció resta. Així mateix, s’està treballant per realitzar nous tancaments de contenidors en altres zones de la ciutat i limitar l’obertura de la resta al Serrallo i Cala Romana.

A més, s’han reprès els tallers i xerrades d’educació ambiental, que són clau per a generar conscienciació. I tot amb l’objectiu d‘arribar als percentatges establerts per la Unió Europea i aconseguir així ser una ciutat més sostenible i circular.

16

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

DECENNI PER A LA RESTAURACIÓ

Els hàbitats europeus danyats compensarien les emissions de CO2 d’Espanya

CEDIDA

Un informe de WWF indica que restaurar els espais inclosos en la Directiva Europea d’Hàbitats afavoriria la captura de fins a 300 milions de tones anuals de diòxid de carboni Anna Ferran

Restaurar ecosistemes per a frenar el canvi climàtic. Aquesta és una de les propostes que fa l’ONU dins de les iniciatives recollides en el Decenni per a la Restauració del Planeta. A cop d’ull, ens podem preguntar què hi té a veure la recuperació dels espais naturals amb l’escalfament global o l’increment dels fenòmens meteorològics adversos. El cert és que estan estretament relacionats. I és que restaurar un ecosistema té molts més efectes positius més enllà de la

repoblació de flora i fauna. Ara, un nou estudi, encarregat per l’ONG mediambientalista World Wildlife Foundation (WWF) i realitzat per l’Institut de Política Mediambiental Europea, així ho demostra.

L’informe La restauración de la naturaleza: la pieza que falta en el puzle de acción climática de la Unión Europea indica que la restauració dels hàbitats degradats que s’inclouen en la Directiva Europea d’Hàbitats podrien absorbir uns 300 milions de tones de diòxid de carboni a l’any.

WWF vol que la legislació europea obligui a haver restaurat un 15% de la superfície terrestre i marina del continent al 2030.

Aquesta xifra per si sola ens pot semblar molt o poc, però la comparativa que duen a terme els autors de l’informe és clarificadora i evidencia la seva magnitud. Així doncs, la restauració d’aquests hàbitats degradats del continent seria capaç de capturar les emissions anuals de CO2 d’Espanya o la suma de les emissions dels països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg).

Aquesta dada és prou con-

cloent per a WWF com per a fer una crida a l’acció immediata.

En aquest sentit, l’ONG emplaça la Comissió Europea a ser ambiciosa en el plantejament de la futura llei europea de restauració de la natura, que tot apunta que es presentarà aquest mes. La proposta que fan des de WWF és que la llei marqui que de cara al 2030 s’hagi restaurat, com a mínim, un 15% de la superfície terrestre i marina del continent.

En xifres absolutes, això suposaria restaurar 650.000 quilòmetres quadrats de terra, 1 milió de quilòmetres quadrats de zones marines i 178.000 quilòmetres de riu. Pel que fa als tempos, l’estudi indica que bona part dels esforços s’hauran de fer abans del 2030. I és que els ecosistemes necessiten anys per a recuperar-se plenament i poder oferir aquesta capacitat d’absorció de carboni que indica l’estudi, de

manera que si es posposa per 2040 o 2050 ja serà massa tard per a revertir el canvi climàtic.

L’informe també incideix en els ecosistemes on és més interessant posar el focus tenint en compte la capacitat que tenen per a capturar carboni, sent els boscos i les zones humides els prioritaris. Amb tot, des de WWF recorden que tan important com restaurar és protegir els hàbitats intactes.

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Itesal i Aluminios Arteaga Reus: materials reciclats, futur sostenible El 80% de la matèria primera que utilitzen per a fer els tancaments d’alumini és reciclada A. Ferran

Sabies que l’alumini pot reciclar-se contínuament sense que perdi les seves propietats originals? Aquesta qualitat no passa amb tots els materials. És per això que l’alumini és un material totalment circular. Itesal Ventanas utilitza prop d’un 80% de

matèria primera reciclada per a fabricar el perfil d’alumini amb el qual es fan els seus tancaments. I és que tant la sostenibilitat com el reciclatge són prioritats tant per a Itesal com per a empreses distribuïdores dels seus productes com Aluminios Arteaga Reus.

Però no s’aturen aquí. I és que el seu compromís fa que Itesal segueixi treballant per a impulsar mesures a favor del reciclatge, amb l’objectiu d’augmentar la sostenibilitat dels seus processos de producció. I és que Itesal i Aluminios Arteaga Reus pensen en el futur.

L’alumini permet que es recicli constantment sense perdre les seves propietats.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

17

EMPRESA SOSTENIBLE CEDIDA

Aposta d’Aigües de Reus per la transició energètica i l’economia circular L’ampliació de la flota de vehicles elèctrics s’afegeix a altres inversions que s’impulsen enguany Redacció

Aigües de Reus ha adjudicat recentment la compra de vuit vehicles elèctrics i els corresponents sistemes de recàrrega.

Una inversió que dona continuïtat a la renovació progressiva de la flota mòbil iniciada els darrers anys i que cal emmarcar en les polítiques ambientals que, al llarg d’aquest 2022, representaran per a l’empresa un nou salt endavant pel que fa a la consolidació de la transició energètica i una gestió més eficient del cicle integral de l’aigua.

Aigües de Reus ja va incorporar set vehicles elèctrics al llarg de 2021, mentre que el que ara s’ha adjudicat és un altre paquet de vuit vehicles (cinc furgonetes, un turisme i dos turismes minis). Una flota de vehicles que, parcialment, és possible recarregar gràcies a l’energia elèctrica que es genera a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals

(EDAR), en seguiment dels principis més bàsics de l’economia circular. Una energia que resulta de l’aprofitament del biogàs que s’obté dels residus orgànics que, mitjançant el procés de depuració, s’han aconseguit aïllar de l’aigua bruta que arriba a l’estació depuradora a través de la xarxa de clavegueram.

Trigeneració i economia circular L’EDAR de Reus produeix cada any al voltant d’un milió de metres cúbics de biogàs, una part dels quals es converteix en energia elèctrica i permet l’obtenció de 750.000 Kwh (Kilowats hora) anuals. Fins al dia d’avui, la major part del biogàs es destina a la planta de recuperació energètica de la mateixa depuradora, tot produint el que es coneix com a «trigeneració», un procediment poc implantat a la demarcació de Tarragona

mitjançant el qual s’obtenen simultàniament energia elèctrica, energia tèrmica i refrigeració.

En aquesta línia, Aigües de Reus fa anys que aplica principis de l’economia circular a la seva activitat quotidiana. La utilització de part de l’aigua depurada per al regadiu agrícola. La producció de biogàs a partir dels residus orgànics que s’han aïllat de les aigües brutes i que es destina a la trigeneració energètica. L’estalvi mitjançant la utilització d’aigua no potable, però apta per a altres usos del tot quotidians, com és la neteja de carrers, reg d’horts urbans, compactació de terrenys, etc.

La destinació per a la jardineria i l’agricultura de l’abonament orgànic que es genera en els processos de depuració de les aigües. El treball continuat per garantir l’eficiència de la xarxa d’abastament (tot evitant les pèrdues d’aigua), amb l’objectiu

L’empresa ha adjudicat recentment la compra de vuit vehicles elèctrics que se sumen a la flota.

principal de frenar el malbaratament de recursos...

Eficiència energètica De fet, Aigües de Reus du a terme anualment una important inversió en eficiència energètica, rere un canvi de model energètic. Fruit d’aquestes polítiques, el pla d’inversions d’aquest 2022 inclou diverses

actuacions, entre les quals hi ha la instal·lació de plaques solars en diverses infraestructures (com ara l’Estació Depuradora d’Aigua) i el millor aprofitament dels recursos hídrics de la ciutat.

Tot plegat en seguiment de les directives de l’economia circular proposades pel Parlament Europeu, que s’ha fixat l’objectiu d’un 70% de reciclatge dels

residus que s’originen a Europa i la reducció dels residus que acaben en deixalleries a un màxim del 5%, entre d’altres. En essència, l’economia circular arrenca en la intersecció dels aspectes ambientals i econòmics, sobre la base que el sistema lineal de la nostra economia (extracció, fabricació, utilització i eliminació) ha arribat als seus límits.

18

diarimés 03/06/2022

SERVEI DESTACAT

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CANVI CLIMÀTIC

CEDIDES

Anna Ferran / Agències

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva i contra els abocaments il·legals.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp Redacció

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

1,5ºC: LA DIFERÈNCIA ENTRE EXISTIR O EXTINGIR-SE

disminuït un 17% a cauUn grau i mig de tempesa de la calor extrema i períodes de sequera més ratura. Pot semblar-nos prolongats i severs. De que és molt poc, gairebé fet, en els últims 50 anys imperceptible. El nostre aquests fenòmens ja han cos és capaç de percetriplicat la pèrdua de cobre alguna diferència si estem a 20 graus o a 21,5 llites a la regió. De cara graus? Per a la gran maal 2070, patirem el triple L’escalfament global s’està accelerant segons l’ONU i, d’onades de calor que en joria, és gairebé impossible. Ara bé, què passa si no es reverteix la situació, 8.000 persones podrien l’actualitat i de cara al el 20% de les esquan no parlem de la morir cada any a Espanya a causa de la calor extrema 2100, temperatura puntual pècies de la zona estaran d’un moment del dia, EFE en perill d’extinció. sinó que parlem de la Si posem el focus temperatura mitjana del en el que pot passar a planeta? Aquí, un grau i l’Estat si no revertim la mig comporta una gran situació actual d’emissidiferència. De fet, aquest ons, les previsions són és el límit màxim d’estràgiques. I és que els excalfament global que perts de l’ONU assegula humanitat ens hem ren que de cara al 2050 fixat. Així doncs, si vopodrien arribar a morir 8.000 persones a l’any lem garantir el futur del a Espanya a causa de la planeta i de les espècies calor extrema. Aquest que hi habiten, no pofatal vaticini se suma a dem arribar a superar un d’altres, que plantegen augment de la temperaun escenari extremadatura d’1,5 graus respecte a la temperatura mitjana ment complicat, segons de planeta de l’era prees desprèn de l’informe de l’IPCC. industrial. La pregunta Així doncs, si no es que molta gent es fa és: redueixen les emissions, ho estem aconseguint? els prats de posidònia, Les perspectives, ara per tan característics del ara, no són pas bones. litoral mediterrani, poFa unes setmanes, l’IPCC (el Grup Intergodrien extingir-se a causa de les onades de calor vernamental d’Experts marines, que seran més sobre el Canvi Climàtic, freqüents i intenses. Si a per les seves sigles en l’aigua la situació es preanglès) feia públic un nou informe amb unes veu complicada, en el previsions alarmants. medi terrestre també. Es Així doncs, l’organisme, calcula que la superfície Episodis extrems, com la calima del mes de març, seran més habituals. vinculat a l’ONU, alerta cremada en incendis foque, si seguim amb el ritme d’emissions més de 34.000 estudis sobre canvi climà- restals augmentarà un 87% si les emissions d’efecte hivernacle actuals, de cara a 2100 tics publicats recentment per a experts de es redueixen més ràpidament del que s’esassolirem uns nivells d’escalfament de 2,7 diversos àmbits. I, a partir d’aquestes in- pera; però si el ritme s’alenteix, la superfície graus per sobre respecte a l’època preindus- vestigacions, han pogut actualitzar les pre- calcinada pujarà un 187%.

I pel que fa als humans, tot apunta que trial. Com a conseqüència, més de la meitat visions de futur per a finals de segle; unes de la humanitat —3.500 milions de per- previsions on Espanya, i en general el Medi- set milions d’espanyols viuran en zones amb escassetat d’aigua i la meitat de poblasones— es trobaria en situació de vulne- terrani, en surten especialment malparats. rabilitat, ja que estarien vivint en zones on ció estarà exposada a l’estrès hídric. A més, l’escalfament global faria molt més difícil Més de 8.000 morts per onades de calor la demanda d’energia elèctrica es duplicala vida. A més, bona part de la biodiversitat En general a la zona mediterrània, l’in- rà de cara a 2035 i es multiplicarà per 3,5 del planeta desapareixeria. forme de l’IPCC alerta que si no es prenen al 2065 per a fer front a les necessitats de Per a arribar a aquestes preocupants pre- mesures reals i efectives contra el canvi climatització dels edificis, derivades de les diccions, els membres de l’IPCC han revisat climàtic, de cara al 2050 les collites hauran onades de calor.

INFORME

Quatre indicadors clau del canvi climàtic van batre rècords el 2021 Els oceans tenen el PH més baix en 26.000 anys, segons l’OMM EFE

Quatre indicadors clau per a mesurar el canvi climàtic van assolir nivells rècord el 2021, segons alerta un nou informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), publicat fa dues setmanes. Concretament, els indicadors que han arribat a xifres mai vistes són les con-

centracions de gasos d’efecte hivernacle, la pujada del nivell del mar, el contingut calorífic dels oceans i l’acidificació d’aquests.

Pel que fa a les temperatures, l’any passat no es van registrar augments de rècord, a causa de la influència del fenomen meteorològic de la Niña. Així i tot, la temperatura mitjana mundial va

superar en 1,11 graus els nivells preindustrials, d’acord amb l’informe. Ara bé, sí que es van registrar alguns rècords regionals de temperatura, com els 54,4 graus assolits el 9 de juliol a la Vall de la Mort a Califòrnia, que va ser el rècord a Amèrica del Nord, o els 48,8 graus a Sicília, l’11 d’agost, que va convertir-se

en la temperatura més alta mai registrada al continent europeu.

Segons el document, l’acidificació dels oceans, que es produeix per l’absorció que aquests fan de part de les emissions antropogènies de diòxid de carboni, ha causat que el PH dels mars estigui en el seu nivell més baix dels últims 26.000 anys. D’altra banda, el nivell mitjà del mar a escala mundial va assolir nous màxims al pujar una mitjana de 4,5 mil·límetres anuals durant el període 2013-21, un ritme dues vegades superior al registrat entre 1993 i 2002 i que es deu a una acceleració de la pèrdua de massa de les superfícies de gel.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

19

CONSERVACIÓ

Quatre dels cinc Senders Blaus de Catalunya es troben a la demarcació

CEDIDA

L’ADEAC entrega aquests reconeixements a itineraris que afavoreixen la conservació d’entorns ja humanitzats i preserven el patrimoni natural Anna Ferran

Tots coneixem les banderes blaves. Aquest reconeixement internacional distingeix les platges per la qualitat de la seva aigua, sorra i dels serveis que ofereixen.

Seguint aquesta filosofia, l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC) ha promogut la iniciativa Senders Blaus. El seu objectiu és reconèixer tots aquells camins i itineraris que s’han recuperat i que han esdevingut un recurs clau per a la interpretació ambiental i el gaudi de la natura. L’associació ha distingit enguany un total de 85 itineraris, d’aquests quatre són a Tarragona. De fet, Tarragona agrupa la pràctica totalitat de camins guardonats per ADEAC a Catalunya, ja que l’únic que hi ha a fora es troba a Platja d’Aro. Els quatre senders que s’han premiat a les comarques tarragonines corresponen a traçats

de costa, que voregen el litoral en diferents municipis. Ara bé, cal destacar que els senders blaus també poden ser d’interior. De nord a sud, els camins distingits són el Sender Blau Cal Bofill, Baix a Mar i Muntanyans de Torredembarra, el Sender litoral del Jonquet de l’Hospitalet de l’Infant, el Camí de ronda sud de l’Ametlla de Mar i el Sender Blau Les Cases - Marjal - Sòl de Riu d’Alcanar.

Els traçats distingits al Camp i l’Ebre són exemple clar del que busquen destacar. Des d’ADEAC, expliquen que «els Senders Blaus permeten posar en valor al mateix temps la conservació d’entorns ja humanitzats i la interpretació del patrimoni natural i cultural, utilitzant-los com a recursos per a la conservació i l’educació ambiental a través de la realització d’activitats de lleure, esportives i turístiques».

En el cas del sender blau de Torredembarra es combina el patrimoni històric del barri de pescadors de Baix a Mar amb els més de dos quilòmetres de la platja protegida dels Muntanyans. A l’Hospitalet, el sender litoral del Jonquet no només uneix les platges de l’Arenal i del Torn, aquesta última espai protegit, sinó que permet veure les restes d’un niu de metralladora de la Guerra Civil Espanyola i la presència de dunes. El traçat del GR-92 al seu pas de l’Ametlla ofereix unes de les vistes més impressionants de la costa tarragonina amb un gran nombre de cales, diverses de les quals també estan considerades com a espai protegit. Per últim, el sender blau d’Alcanar permet vorejar els últims quilòmetres de costa de la província a la vegada que es trepitja una de les zones de tot l’Estat amb més restes de la Guerra Civil.

Els Senders Blaus de les comarques tarragonines

TORREDEMBARRA Sender Blau Cal Bofill, Baix a Mar i Muntanyans

VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT Sender litoral del Jonquet

L’AMETLLA DE MAR Camí de ronda sud

ALCANAR Sender Blau Les Cases - Marjal - Sòl de Riu

20

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

TRIBUNA

CEDIDA

Mitigar el nostre impacte ambiental: un repte i una necessitat urgent PAU RICOMÀ I VALLHONRAT President de la MANCOMUNITAT

Avui per avui pràcticament cada dia se celebra el DIA MUNDIAL d’alguna cosa. Totes, segur, importants per algunes persones o col·lectius. Aquests dies estan pensats per posar en valor i sensibilitzar respecte a alguna qüestió rellevant. Avui que estem immersos en un indiscutible procés de canvi climàtic o d’emergència climàtica, i totes les seves importants repercussions, caldria aprofitar per reflexionar sobre el medi ambient de la Terra. No vull escriure el nostre medi ambient perquè no és nostre.

El dia a dia sovint no ens deixa veure que no podem continuar així. Les conseqüències de l’afectació de les nostres activitats, sense catastrofismes, tenen unes conseqüències greus respecte al consum de recursos naturals, a

la pèrdua de biodiversitat i a la nostra pròpia vulnerabilitat.

Què estem intentant fer des de la MANCOMUNITAT? 1. Estem preparant una Pla Director de Comunicació i sensibilització. La cultura i sensibilització ambiental han de ser els protagonistes del canvi de la manera de fer. Hi hem de creure i ho hem d’interioritzar.

2. Ens hem adherit a l‘Acord Marc entre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i els Consells Comarcals de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès amb objectius ambientals importants pel territori: disminució de la petjada de carboni, minimització de l’ús de l’abocador i minimització de l’impacte de l’estacionalitat turística en la

generació de residus.

3. Enguany instal·larem plaques fotovoltaiques a les teulades de la nostra planta, i també construirem una minieòlica amb l’objectiu de fer divulgació.

4. Estem promovent amb l’ARC i el Consell Comarcal del Tarragonès una planta de tractament de la fracció resta (contenidor gris) i una planta de residus voluminosos per tal d’aprofitar al màxim aquelles fraccions que poden ser valoritzades materialment.

5. Hem sol·licitat subvenció dels fons next generation per generar hidrogen per a la mobilitat dels vehicles de gestió de residus, que ens ajudarà a desenvolupar la tecnologia i a disminuir la petjada de carboni de la nostra activitat.

6. Estem estudiant diferents tecnologies de com podem captar CO2 de la nostra planta de valorització energètica. Malgrat que més de la meitat de les nostres emissions són renovables volem estudiar i proposar alternatives de captació.

Modestament, tractem d’aportar en l’esforç de mitigació del nostre impacte ambiental.

Estem tractant de prioritzar la cultura a les qüestions purament tecnològiques. I pel que fa a la tecnologia estem tractant d’emprar les millors tecnologies

disponibles i contribuir al desenvolupament de millorar-les. És un repte i una necessitat urgent.

INICIATIVA DESTACADA

Creixell celebra demà una neteja de residus del fons marí Es farà a la platja de la localitat i el seu litoral entre les 8 i les 10 del matí CEDIDA

A. Ferran

El fons marí és un dels principals patrimonis naturals que tenim al territori. No obstant això, l’incivisme i la deixadesa d’alguns ha fet no visqui el seu millor moment. Residus de tota mena van a parar al mar, contaminant l’aigua i els organismes que hi viuen i destrossant el fràgil ecosistema del litoral mediterrani. Davant d’aquesta mena de situacions, hi ha qui fa un pas endavant i passa a l’acció. A Creixell, l’Associació Esportiva Subaquàtica Neptuno, amb la col·laboració de l’àrea de Turisme i Medi ambient de l’Ajuntament i el càmping Gavina, han organitzat per demà la III Jornada de Neteja dels Fons Marins del municipi.

L’objectiu de l’activitat és submergir-se a les zones més rocoses del litoral creixellenc per a treure el màxim nombre de residus, millorant la qualitat d’aquest tram de costa, cosa que beneficia a tots els éssers que hi habiten, però també a totes les persones amants dels esports subaquàtics que poden practi-

Hi poden participar submarinistes federats a l’aigua i persones no federades a la platja classificant els residus.

car-los en un entorn net, segur i d’alt valor paisatgístic i estètic.

La Jornada es durà a terme entre les 8 i les 10 del matí a la platja de Creixell. Els submarinistes federats que vulguin participar-hi han de posar-se en contacte amb l’AES Neptuno, trucant al 637 80 68 18 o enviant un correu electrònic a aesneptuno@gmail.com. Aquelles persones que no estiguin federa-

des, però estiguin interessades en participar en aquesta activitat solidària també ho poden fer. I és que fora de l’aigua calen voluntaris que rebin la brossa a la platja i la classifiquin per a poder-la reciclar correctament.

En aquest cas, només caldrà que es personin demà a la platja dels Muntanyans amb ganes de col·laborar per a millorar el fons marí de la localitat.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

21

A FONS

Anna Ferran

ECOCIDI: DANYAR ELS ECOSISTEMES TAMBÉ ÉS UN CRIM

regeneració natural dins d’un termini raonable.

Els humans estem cauTenint en compsant danys sistèmics contra els ecosistemes. te aquests punts, Stop Alguns són involuntaEcocide, la plataforma que està promovent la ris, però molts d’altres campanya, ha tipificat responen a negligències. diferents tipus de danys Fuites nuclears, vessaUn grup de juristes i diverses ONG treballen perquè com a ecocidi. La soments de petroli, contaminació per plàstic dels brepesca industrial, els s’inclogui aquest nou delicte dins la Carta de Roma oceans i, tristament, un vessaments de petroli o llarg etcètera d’exemples la contaminació per plàsevidencien les ferides que els humans es- les fulles dels arbres de la selva caiguessin tics són danys als mars i oceans que podran tem deixant en el nostre fràgil entorn natu- i així els soldats del Vietcong no poguessin constituir un delicte d’ecocidi. També ho ral. La gravetat d’alguns casos ha fet que les amagar-se. Els càlculs indiquen que es van seria la desforestació a causa de l’agricultura legislacions territorials de cada zona no si- emprar uns 76 milions de litres d’herbicides i la ramaderia intensiva i industrial, els inguin suficients per a castigar els danys irre- amb aquest propòsit que van causar uns cendis o l’extracció minera. L’aigua i els sols contaminats a causa de vessaments o del versibles que s’han causat al medi ambient. danys que encara avui no s’han revertit.

La definició que s’ha establert entén com fracking es preveu que estiguin considerats És per això que un grup de dotze juristes internacionals han creat i dotat de contingut a ecocidi «qualsevol acte il·lícit o arbitrari com a delicte d’ecocidi així com la contamijurídic el delicte d’ecocidi. El seu objectiu, i perpetrat sabent que existeixen grans pos- nació de l’aire a causa de les grans emissions el de diverses ONG, és que la Cort Penal In- sibilitats que causi danys greus, extensos o de la indústria i els desastres nuclears.

La directora d’Stop Ecocidi a Espanya, ternacional el reconegui com el cinquè gran perdurables al medi ambient». Els juristes delicte contra la pau i que el sumi a la Carta han delimitat el que signifiquen les paraules Maite Mompó, explica que les legislacide Roma, juntament amb els delictes de ge- emprades en la definició, per a no deixar lloc ons actuals no han estat capaces de frenar nocidi, crims contra la humanitat, crims de a possibles equívocs. Així doncs, s’entén per aquesta mena de danys continuats als ecoarbitrari, un acte imprudent que causa uns sistemes, motiu pel qual ha calgut fer un pas guerra i crims d’agressió.

Si bé el concepte d’ecocidi s’ha desen- danys excessius respecte als avantatges so- més i intentar que és consideri un delicte volupat recentment, fa 50 anys que es va cials o econòmics previstos. És greu en tant internacional. La rellevància del que planteutilitzar per primera vegada, en la primera que causa pertorbacions i perjudicis noto- gen ha fet que la 27a edició dels Premis Ones Conferència sobre el Medi Ambient de Na- ris a qualsevol element mediambiental, in- reconegui a Stop Ecocidi i a Mompó amb el cions Unides. L’aleshores primer ministre closa la vida humana. Extens s’entèn quan Premi Bosque Habitado, que recollirà divensuec va definir com a ecocidi la destrucció traspassa fronteres, afecta la totalitat d’un dres vinent a la gala del Teatre Metropol. Per massiva de les zones naturals de Vietnam, ecosistema o un gran nombre de membres a Mompó, aprovar la llei de l’ecocidi signifidurant el conflicte. L’exèrcit nord-americà d’una mateixa espècie. Per últim, es consi- ca «tornar a posar la vida al centre, perquè va utilitzar productes químics per a fer que dera perdurable quan no es pot reparar per protegir la terra significa protegir la vida».

INICIATIVA DESTACADA

Constantí vol triplicar l’índex de reciclatge per a ser un municipi més sostenible L’Ajuntament ha engegat una campanya per a fomentar la recollida selectiva i millorar l’índex de reciclatge al municipi CEDIDA

Anna Ferran

Triplicar el reciclatge de residus. Aquesta és la meta que s’ha proposat l’Ajuntament de Constantí. Actualment, al municipi només es fa recollida selectiva del 19% dels residus que genera, una xifra molt allunyada del 60% que marquen els objectius estatals i europeus. És per això que el consistori ha engegat durant tot aquest mes de juny i part de juliol la campanya Constantí + net + sostenible, per a reforçar la recollida selectiva de les escombraries entre els veïns.

Des de l’Ajuntament recorden que bona part dels residus que generem es poden reciclar i reutilitzar com a materials per a fabricar nous productes, cosa que comporta un estalvi d’aigua, energia, recursos naturals i sobretot d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Per exemple, un 37,3% de residus de matèria orgànica es poden reciclar, sent aquesta la fracció amb l’índex més gran. Això, sumat al fet que

Posa el focus en l’orgànica, els envasos i els residus especials.

és una de les que té més pes, explica per què l’Ajuntament hi fa especial incidència en la seva campanya. El pa cuit, restes menjar cuinat, restes de fruita, verdura, peix i carn, però també de la poda del jardí poden fer cap al contenidor marró. No són els únics residus. Les bossetes d’infusió, el paper de cuina brut de menjar, les closques de marisc, fruits secs i ous, els taps

de suro i els llumins o el marro del cafè també s’hi poden dipositar.

La campanya també posa el focus en els envasos. Cal tenir en compte que actualment un 9,4% d’ells són reciclables i els avenços en ecodisseny i en reciclatges alternatius faran que aquest percentatge creixi.

Abans, però, cal que ens acostumem a reciclar els envasos

correctament. Així doncs, els taps i llaunes d’alumini, les ampolles i garrafes de plàstics, els tetrabrics, les bosses de plàstic o les safates de porexpan han de dipositar-se al contenidor groc. És important que els envasos estiguin buits i ben comprimits, per a reduir el seu volum.

Aquesta operació també s’ha de fer amb el paper i el cartró. Pel que fa al vidre, cal tenir present que es pot llençar al contenidor verd únicament les ampolles i els pots de vidre i que cal fer-ho abans de les 10 de la nit per no molestar els veïns.

Els residus especials són la tercera fracció en la qual Constantí +net +sostenible posa èmfasi. Dispositius electrònics, oli i bateries de cotxe, roba i calçat, fluorescents i làmpades especials, medicaments, tòners i cartutxos d’impressió s’han de portar a la deixalleria, que està situada a l’avinguda de Les Forques i oberta de dilluns a dissabte de 9 del matí a 1 del migdia i de 3 a 6 de la tarda.

CEDIDA

La contaminació per plàstics dels oceans, les fuites nuclears, els vessaments de petroli o la desforestació estarien inclosos.

22

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT INICIATIVA DESTACADA

Anna Ferran

Anem caminant descalços per la platja i els nostres peus xoquen involuntàriament amb un tap de plàstic. Entrem a l’aigua, fem snorkel i davant dels nostres ulls ens trobem tota mena de residus plàstics que, tristament, s’han convertit en part del fons marí. Els envasos són fonamentals per a garantir la qualitat i la seguretat d’aliments i begudes. El problema és que no sempre es gestionen correctament i molts d’ells acaben contaminant tota mena d’entorns naturals, entre ells els mars i les platges d’arreu del món. Coca-cola és plenament conscient d’aquesta dicotomia i, per això, des de l’any 2018 que està impulsant Mares Circulares. Es tracta d’un ambiciós programa ambiental de neteja de costes i fons marins d’Espanya i Portugal que posa el focus en l’avui, però també en el demà.

Mares Circulares té tres principals objectius. El primer respon a l’aspecte més urgent que és retirar els residus dels entorns naturals a través de recollides fetes amb voluntaris. El segon posa el focus en allò que és important, és a dir, en fomentar la cultura del reciclatge per evitar que els residus vagin a parar a la natura en lloc de fer-ho als contenidors i a les deixalleries. Per a fer-ho, està duent a terme jornades de sensibilització i formació. El tercer i últim objectiu del programa clava la mirada en el futur per a buscar solucions basades en l’economia circular i la ciència. En aquest sentit, cada any convoquen el Concurs Mares Circulares que

DEL MAR A L’AMPOLLA: EL PLÀSTIC QUE TORNA Coca-Cola impulsa des de 2018 el programa Mares Circulares per a reduir la presència de plàstics al mar, amb neteges de la costa, formació i investigació CEDIDA

Un grup d’estudiants voluntaris a la platja de la Llosa de Cambrils.

dona suport i premia econòmicament amb 8.500 euros a dos projectes d’investigació i a dues start-ups que aportin coneixement sobre l’impacte de la brossa marina i proposin solucions circulars per

a abordar aquest problema.

Noves vides per als residus Les xifres que està deixant aquest projecte demostren com el compromís és

la clau per a promoure el canvi. Des de 2018, s’han format a unes 64.000 persones, s’han premiat quatre start-ups i dotze estudis científics i s’han fet prop de 300 actuacions en platges i entorns aquàtics, en les quals s’han recollit més de 1.500 tones de residus, dels quals 14.400 quilos han estat de plàstic PET. El plàstic PET que es recull es reintrodueix a la cadena de valor de la companyia i s’utilitza per a fer gorres i motxilles amb rPET i també se’n destina una part per a investigació sobre material reciclat per a envasos. De fet, l’any 2019 es va presentar la primera ampolla apta per a ús alimentari feta amb plàstic reciclat procedent del PET recollit en les actuacions de Mares Circulares. A més, des de l’any passat, part del plàstic no PET recollit a alta mar pel centenar de vaixells que participen en el programa, es converteix en matèria primera per a la producció de mobiliari urbà circular, evidenciant que els residus són un material valuós.

Iniciatives a tocar de casa Més de 180 municipis de tota la Península s’han vist beneficiats per aquest programa, entre ells diversos de les comarques tarragonines. Així doncs, s’han fet tallers de formació i neteges d’entorns marins amb voluntaris a les platges de la Llosa de Cambrils, de Llevant de Salou i del Serrallo de Deltebre i també s’han dut a terme actuacions a l’entorn del Delta de l’Ebre que han fet que el nostre litoral estigui més net i sigui més sostenible.

METEOROLOGIA

L’aigua del Mediterrani està més càlida de l’habitual per aquestes dates

CEDIDA

Així ho indiquen els mesuraments de l’Agència Estatal de Meteorologia EFE

Les aigües marítimes circumdants a Espanya estan, en general, «més càlides del normal» per a l’època, una anomalia que, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), pot superar 3,5 graus a l’entorn de Balears i el Cantàbric oriental a finals d’aquesta setmana, segons indiquen els càlculs fets.

L’episodi de forta calor que s’ha viscut en les darreres setmanes i les altes temperatures previstes per als pròxims dies, així com la circulació del vent en capes baixes amb períodes de calma «més freqüents de l’habitual», són les causes que han provocat aquest «anòmal» fenomen, indica l’Aemet.

Així, aquestes condicions

impedeixen l’ascens d’aigües profundes fredes i afavoreix el seu escalfament superficial. Des d’una perspectiva global, l’Aemet conclou que el Mediterrani serà la mar més càlida respecte al normal a finals d’aquesta setmana. A més, les aigües que envolten a les illes Canàries també presentaran una «anomalia càlida».

Les altes temperatures i els períodes de calma ho justifiquen.

Espanya multiplicarà per 40 la seva capacitat de reciclatge químic el 2025 Les inversions planificades permetran a Espanya multiplicar per 40 la seva capacitat de tractament de residus mitjançant sistemes de reciclatge químic en 2025, quan s’aconseguirà el mig milió de tones tractades, segons un estudi que analitza la implantació d’aquesta tecnologia. L’anàlisi ha estat fet per l’Associació Paneuropea de Productors de Plàstics (Plastics Europe), la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) i l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIimplas) per a posar en valor aquesta tecnologia en el marc de l’economia circular i de la lluita contra el canvi climàtic. El reciclatge químic, assenyalen els autors de l’informe, permet descompondre residus plàstics en els seus components bàsics i transformar-los en «valuoses» matèries primeres secundàries per a produir nous productes químics i plàstics, afavorint així la circularitat dels recursos. A més, facilita el tractament dels residus plàstics que no es poden reciclar mecànicament i que, ara acaben en abocadors o incineradores.

Els productes fabricats amb materials plàstics, al final de la seva vida útil, es converteixen en residus que han de ser gestionats i reciclats de manera adequada per a poder introduir-los de nou en els processos productius, afavorint d’aquesta manera la transició cap a una economia circular baixa en carboni, conclou l’informe.

Segons la mateixa font, les tecnologies de reciclatge van des del mecànic al químic passant pel reciclatge per dissolució i la unió i complementarietat d’aquestes és fonamental per a aconseguir els objectius de sostenibilitat, circularitat i neutralitat climàtica de la Unió Europea i de la pròpia indústria.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

23

Innovació, compromís i materials per a liderar la transformació sostenible

L

reciclatge d’un milió de tones mètriques de plàstic. Així mateix, al 2035 el 100% productes destinats a envasos i embalatge seran reutilitzables o reciclables.

a seguretat, la salut i el medi ambient han estat des de sempre compromisos adquirits per part de Dow. Aquesta aposta els ha convertit en una companyia orientada cap a la sostenibilitat. L’exemple més clar d’això són els Objectius de Sostenibilitat que s’han marcat per 2025 i que busquen promoure la innovació per a impulsar l’economia circular i crear així materials segurs i respectuosos amb el medi ambient.

Ara bé, a Dow no s’aturen i a les fites que ja tenien planificades per a 2025 n’han sumat d’altres que donen resposta a l’emergència climàtica que viu el planeta.

El futur, però, comença avui i Dow està impulsant ja un ampli ventall de projectes que els permetin assolir les fites que s’han marcat. En l’àmbit del reciclatge han desenvolupat la resina AGILITY, feta amb 70% de plàstic reciclat. Així mateix, des del centre d’innovació Pack Studios Tarragona s’ha desenvolupat REVOLOOP, una línia de resines que permeten afegir productes reciclats post consum provinents del reciclatge mecànic, cosa que ajuda a tancar el cicle del plàstic. Amb tot, el reciclatge mecànic no és la solució més idònia, ja que no dona resposta a tots els polímers. És per això que Dow està fent importants passes cap al reciclatge avançat o químic. Han unit esforços amb companyies punteres com Mura Technology o Fuenix per a convertir qualsevol mena de plàstic en un material valuós, circular i amb un cicle de vida infinit sense perdre qualitat.

La següent data que tenen marcada al calendari és el 2030. L’empresa s’ha compromès a reduir les seves emissions netes anuals de diòxid de carboni en 5 milions de tones mètriques o un 15% del valor de referència de 2020. Aquest serà el pas previ per a assolir la neutralitat climàtica de cara a 2050, alineant-se amb l’Acord de París. A més, per al 2030, Dow contribuirà a eliminar els residus afavorint la recollida, reutilització o el

Com contribueix Dow a un futur cada vegada més sostenible?

AMBICIÓ Allò per què s’esforcen cada dia: Ser la companyia de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món

PROPÒSIT

Cada resposta comença fent-se la pregunta correcta.

A Dow es pregunten constantment com poden millorar, com poden donar solució als desafiaments més difícils, impulsant-se per a complir el seu propòsit: treballar perquè el futur sigui cada vegada més sostenible. Com?

El motiu pel qual existeixen: Contribuir a fer que el futur sigui cada vegada més sostenible a través de la seva experiència en ciència dels materials i la col·laboració amb els seus socis.

Posant al servei d’aquest propòsit la seva tecnologia, coneixement i experiència en la ciència dels materials i col·laborant amb tota la cadena de valor i els grups d’interès. És per això que la seva ambició és ser l’empresa de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món.

La seva ambició i propòsit els inspiren a generar un impacte positiu que transformi la societat. La interacció amb els seus clients i socis els motiva a millorar contínuament i els impulsa a fomentar una cultura on les diferències són un avantatge.

OBJECTIU El que volen aconseguir: Creixement, valor afegit i màxim rendiment

https://es.dow.com

VALORS Les creences profundament arrelades de la companyia i que estan presents en cada acció i decisió que duen a terme

Integritat

Respecte per les persones

Protecció del planeta

24

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CULTURA

Literatura per a remoure consciències i fomentar el pensament verd Moltes de les novetats editorials que s’han presentat en català en els darrers mesos tracten temàtiques relacionades amb el medi ambient Anna Ferran / ACN

La sostenibilitat, l’ecologia, la protecció del medi ambient, les energies renovables, el reciclatge i, en definitiva, el futur que ens espera al planeta Terra s’ha convertit en una font inesgotable de debats i també de llibres.

Des de la ficció més distòpica als llibres infantils passant per l’assaig i els volums dedicats a la divulgació, els prestatges de les llibreries s’han convertit en veritables activistes ambientals. De fet, moltes de les novetats editorials d’enguany es mouen dins d’aquest àmbit. Es podria dir que enguany Sant Jordi va ser verd, i no pel color del drac, sinó per l’impuls a la literatura carregada de missatges eco. Ara, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient que se celebra diumenge, us presentem propostes per a tots els públics i de tots els estils.

Des de l’activisme domèstic de l’assaig I ara jo què faig? Com

vèncer la culpa climàtica i passar a l’acció (Sembra Llibres), passant pel volum poètic L’estranya terra (Pagès Editors), de Jordi Julià, i arribant a la popular distòpia Dune (Mai Més Llibres), de Frank Herbert, els editors han posat fil a l’agulla per oferir respostes al lector interessat en posar fre a la crisi ecològica. Per als més menuts, destaquen volums com Ecoterroristes (Edebé), La meva primera guia sobre el canvi climàtic (La Galera) o la novel· la Kid i la cimera dels animals (Flamboyant).

L’objectiu final en tots els casos és doble: que l’amor per la lectura no perdi i segueixi omplint ments i ànimes amb tota mena de pensaments que ens permetin tenir una visió més crítica del món i que el compromís amb el planeta Terra es refermi paraula a paraula, capítol a capítol i llibre a llibre fins a fer-nos passar a l’acció i assegurar el nostre futur i el de tot el món.

Diatomea

Viure

Soc un arbre

Refugiats climàtics

Núria Perpinyà La Magrana Segle XXIII. Han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions.

María González Nandibú María González aborda com el futur de moltes espècies, inclosa la humana, depèn dels verbs als quals dediquem el nostre temps com destruir o cooperar; contaminar o cuidar; i acaparar o repartir.

Sylvaine Jaoui Kokinos Un llibre infantil sobre la vida i l’harmonia amb l’entorn, que estableix una comparació entre els arbres i els nens i que la celebra la vida en pau i en harmonia, sense exhuberàncies, però amb amor infinit.

Miguel Pajares Raig verd El llibre s’endinsa en el dilema sobre la consideració de refugiades de les persones expulsades dels seus països pel canvi climàtic i exigeix canvis en les polítiques globals que no depenguin de lobbies ni multinacionals.

L’estranya terra

Mortadel·lo & Filemó.

El canvi Climàtic

Estructures profundes

Cal que siguem masovers del món

Jordi Julià Pagès Editors Una trentena de poemes on es parla de les transformacions del món els darrers anys i com han condicionat els valors actuals dominants.

Cada poema se centra en el comentari d’un petit fet que revela les transformacions humanes de la conducta.

Francisco Ibáñez Bruguera El Súper encarregarà als agents de la T.I.A. una missió on hauran de lluitar, sense oblidar el sentit de l’humor, contra els efectes del canvi climàtic, que està causant problemes arreu del món.

Jair Domínguez Columna L’autor crea una noveŀla única que submergeix el lector en un univers apocalíptic en una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials i un protagonista, el Jordi, que malviu fent de fumigador i somia una vida digna.

Joandomènec Ros Empúries L’expresident de l’IEC i catedràtic d’Ecologia busca elaborar una reflexió, des de la divulgació científica, sobre alguns aspectes fonamentals, no tots prou coneguts, que afecten el medi ambient.

ACTUALITAT

La Unió Europea gasta menys diners en acció climàtica del que anuncia Aquesta és la principal conclusió d’un informe elaborat pel Tribunal de Comptes Europeu EFE

La UE destina a polítiques climàtiques menys diners del que anuncia i en el període 20142020 no va arribar a dedicar el 20% del seu pressupost, com proclama la Comissió Europea, sinó que es va quedar entorn del 13%, amb 72.000 milions d’euros menys que els 216.000 milions previstos. Aquesta és la principal conclusió d’un informe del Tribunal de Comptes Europeu publicat el dilluns, que indica que la despesa atribuïda a clima en el període que cobreix l’anterior pressupost pluriennal de la UE «no sempre era pertinent» i que «l’import declarat com gastat per a aquest fi havia

estat sobreestimat». Els auditors apunten, a més, que «la informació sobre la despesa relacionada amb el clima presenta insuficiències, per la qual cosa, en general, resulta poc fiable».

«Aplicant coeficients més raonables, els auditors consideren més probable que la proporció de despesa relacionada amb el clima amb càrrec al pressupost de la UE se situï entorn del 13% (uns 144.000 milions d’euros) en lloc del 20% notificat», indica el Tribunal.

Els auditors han detectat incongruències pressupostàries, especialment en l’àrea agrícola, una de les quals més finançament climàtic rep, juntament

amb infraestructures i cohesió, on la despesa climàtica sobreestimada va ascendir a «gairebé 60.000 milions d’euros».

La Comissió Europea va informar que el 26% del finançament agrícola de la UE entre 2014 i 2020 era «rellevant per al clima», la qual cosa representava aproximadament la meitat de la despesa total del pressupost de la UE en aquest àmbit. «No obstant això, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les explotacions agrícoles a la UE no han disminuït des de 2010. De la mateixa manera, els auditors consideren que la Comissió va sobreestimar la contribució climàtica dels principals subsec-

tors de la infraestructura i el finançament de la cohesió, com el transport ferroviari, l’electricitat i la biomassa», assenyalen.

El mètode «no avalua la contribució final als objectius climàtics de la UE i no existeix un sistema de seguiment dels resultats climàtics, assenyala el Tribunal de Comptes Europeu.

Aquestes desviacions responen al fet que la Comissió assigna coeficients a diversos components del programa en funció de la seva contribució prevista a l’acció pel clima, però aquests «no sempre són realistes» i a vegades es comptabilitzen projectes i programes que tenen «un impacte escàs o nul en el clima».

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

25

MUNICIPI COMPROMÈS

Salou, un model de sostenibilitat

CEDIDES

El municipi està impulsant un nou desenvolupament totalment alineat amb els objectius de l’Agenda 2030 Salou, reconegut municipi turístic de sol i platja, ha impulsat el seu desenvolupament i progrés cap a un model de sostenibilitat urbana; on la transformació digital per avançar cap a una destinació turística intel· ligent; la renovació de l’espai públic urbà per convertir-lo en espais socials de convivència, inclusius i per a les persones; la regeneració ambiental, amb implantació d’una mobilitat no contaminant; l’aposta per l’ús de les energies netes, i la recuperació d’espais naturals amb protecció dels ecosistemes del litoral són els eixos que Salou treballa, actualment, per tal d’incrementar la qualitat de vida i el benestar ciutadà, alhora que augmentar la cohesió social i l’estabilitat laboral; que, automàticament, beneficia l’experiència del visitant.

En aquest sentit, el repte més important que afronta Salou, en

aquest moment, és el seu desenvolupament econòmic, social i ambiental, amb criteris de sostenibilitat i en sintonia amb els objectius ODS i l’Agenda 2030.

Un plantejament que es va impulsant i executant amb accions i obres concretes, com ara la vianalització de vies públiques, mitjançant projectes com l’Eix Cívic, el de Carles Buïgas o els dels passejos de Miramar i Jaume I, ampliant l’espai per a vianants. Però també amb la renovació de places i zones urbanes que requereixen un millor esponjament, integració i accessibilitat, així com millora dels serveis. Accions de renovació urbana, en definitiva, que impliquen l’adaptació de carrers, places, parcs i de l’espai urbà, en general; així com la conservació del patrimoni històric i cultural.

Totes les mesures que es prenen apunten cap a un equilibri entre el desenvolupament

A dalt, imatge virtual del futur Eix Cívic de Salou, concretament de la zona del Barranc de Barenys. A la dreta, imatge virtual de la parada de tramvia que hi haurà al futur Eix Cívic de Salou.

i el benestar. Per això, Salou es planteja garantir als seus habitants serveis, equipaments i infraestructures de qualitat; un entorn humà, amable, atractiu i saludable, mediambientalment; que, alhora, dinamitza la seva economia i crea riquesa i dinamisme.

26

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CIRCULARITAT

TRIBUNA

CEDIDA

Dotem el medi de mitjans JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

És evident que en els darrers anys i dècades ha crescut la consciència social sobre el canvi climàtic i la necessitat de protegir i preservar el medi ambient per a les futures generacions. A ningú se li escapa, però, que el camí és llarg i queda molt per fer. Hem de seguir augmentant les polítiques i normatives globals per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

I, alhora, hem de seguir treballant per a una major implicació social perquè qualsevol gest, per petit i individual que sigui, és important. Aquestes accions ens porten a modificar hàbits cap a altres més sostenibles o mediambientalment més recomanables, per la qual cosa és important seguir impulsant campanyes de conscienciació social en favor del nostre entorn natural.

Tancar l’aixeta o la llum quan no ens fan falta, optar per mitjans de transport col·lectius o menys contaminants i separar bé els residus domèstics

són només tres exemples d’accions quotidianes i ben senzilles que podem aplicar al nostre dia a dia.

Per insignificant que pugui semblar, la implicació individual en un assumpte global és més que necessària i important.

A la Pobla de Mafumet venim treballant en aquesta línia des de fa molts anys, apostant per la preservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.

Estem dotant el municipi d’enllumenat públic de baix consum, hem renovat el nucli antic a nivell de canalitzacions i serveis soterrats, per fer-los més eficients, hem instal· lat plaques solars al sostre del Complex Esportiu Municipal i hem implantat bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva, entre altres mesures destinades a oferir possibilitats mediambientalment més sostenibles a la nostra població.

En definitiva, hem dotat de mitjans el nostre medi ambient. Però no és suficient, jaque l’acció de les administracions necessita de la col·laboració veïnal perquè, en definitiva, som les persones qui fem possibles els canvis.

La pellofa d’arròs es converteix en l’envàs del futur Els envasos i embalatges són un dels grans generadors de residus. Podem prescindir d’ells apostant per compres a granel i tornant a models tradicionals. Ara bé, hi ha molts hàbits on seguiran sent necessaris, motiu pel qual el sector està centrant els seus esforços per a trobar alternatives sostenibles. Algunes de les més punteres es van presentar la setmana passada a Barcelona, en el marc del saló Hispack, que va reunir més de 650 empreses del sector del ‘packaging’ i 1.100 marques.

El Clúster català del Packaging no ha faltat a la cita i hi ha estat present amb 12 empreses i més de 60 ponents. «Hem mostrat dues tendències molt fortes al sector: la sostenibilitat i la digitalització, que va molt lligada a la millora del procés industrial», explica el mànager del Clúster, Àlex Brossa. «Hem tingut empreses de nova creació amb packagings compostables, comestibles o que provenen del reciclatge. I també empreses consolidades que modifiquen estructures per

facilitar aquest reciclatge i la incorporació de nous materials als seus envasos i embalatges», ha afirmat Brossa. Una de les empreses que ha presentat un nou material plàstic per fer recipients o envasos és NG Plastics, que incorpora la pellofa d’arròs.

«Es tracta d’un nou material que és barreja de polipropilè amb un 30 a 50% de pellofa d’arròs.

Les prestacions són molt similars a l’original i els costos van en la línia del mercat», comenta Santi Codina, d’NG Plastics. Es tracta d’un plàstic més sostenible, que redueix el percentatge de material fòssil i que es pot utilitzar en tota mena de productes. «Es pot adaptar fàcilment a qualsevol motllo. Hi ha materials alternatius que són molt cars, no són factibles per qüestions de demanda o no tenen la fluïdesa adequada pels motlles.

Amb el plàstic fet amb pellofa d’arròs això no passa», destaca Codina, recordant que Catalunya té molt d’aquest residu, tant a l’Ebre com a l’Empordà.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

27

CONSCIENCIACIÓ

Anna Ferran

Ens estem menjant els boscos? La qüestió pot semblar una exageració per a cridar l’atenció, però, el cert és que el model alimentari dels països desenvolupats és un dels principals causants de desforestació al món. I és que darrere d’aquell cafè tan aromàtic que ens desperta al matí, aquella presa de xocolata que s’ha convertit en un petit plaer o un filet de vedella fet al punt hi ha milers d’hectàrees de boscos que s’han arrasat, especialment a les zones subtropicals, per a satisfer els nostres paladars més gurmet. Fa temps que les ONG ambientalistes ho denuncien. De fet, fa dos anys que 1,2 milions d’europeus van demanar una llei que mantingués la desforestació fora de les neveres i les taules. Ara nombrosos científics europeus de renom s’han unit en la campanya #NoTeComasElBosque (#Together4Forests en anglès) per a donar resposta a les preguntes més buscades a Internet sobre aquest fenomen, augmentar la conscienciació i impulsar finalment una llei europea que aturi la desforestació dins i fora del continent.

«Què és la desforestació?», «Què causa la desforestació?» i «Com poden detenir la desforestació» són algunes de les preguntes més cercades sobre el tema als principals cercadors d’Internet. La creixent preocupació per aquest tema ha motivat a experts de set

EL BOSC ES CONVERTIRÀ EN UNA HAMBURGUESA?

Terra, és la més amenaçada pel tipus de cultius que s’hi duen a terme i la laxa legislació que hi ha en els països afectats.

Importadors de desforestació Cal destacar que la UE és el segon principal importador de desforestaCEDIDA ció del món, només pel darrere de la Xina. Els científics i experts que participen a la campanya ofereixen dades que permeten veure la magnitud. “A l’Amazònia, la raó principal de desforestació és la ramaderia i la producció de soja. Gran part de la soja és aliment per a animals i gran part de la carn es destinarà a Amèrica del Nord i a Europa. Podem dir que els boscos primaris es convertiran en hamburgueses», explica la doctora Réka Aszalós, del Centre d’Investigació Ecològica d’Hongria.

De fet, la meitat del Cerrado a Brasil, la sabana amb més biodiversitat del món, s’ha talat per produir-hi soja i carn. «Al viure en països on la desforestació és insignificant, hem de prestar atenció al que consumim. La UE està treballant en un reglament per a minimitzar la desforestació imLa Unió Europea és el segon principal importador de desforestació del món, per darrere de la Xina. portada, però tots podem començar països a donar respostes amb una sèrie 31% de la superfície terrestre del pla- 2017 es van destruir més de 43 milions a qüestionar-nos l’origen dels prode vídeos curts que es poden veure a les neta. No obstant això, aquesta xifra va d’hectàrees de boscos a les àrees tropi- ductes que consumim, en particular xarxes socials utilitzant el hashtag de la fent-se dia rere dia més petita. Els càl- cals i subtropicals. Justament aquesta d’aquells que acaben als nostres plats», campanya, però també als webs d’orga- culs fets indiquen que cada 12 anys es zona, que inclou gran part de l’Amèri- conclou Giorgio Vacchiano, professor perd una massa boscosa equivalent a ca Llatina, Àfrica subsahariana i el sud de gestió forestal i planificació de la nitzacions com WWF. Les àrees boscoses representen el la mida de Suècia. Només entre 2004 i d’Àsia i que actua com a pulmó de la Universitat de Milà.

La campanya #NoTeComasElBosque reuneix científics per a explicar la desforestació

28

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

METEOROLOGIA

Catalunya bat rècords de calor al maig i s’espera un estiu més càlid del normal

ACN

1961-90 i en més d’1 ºC l’anterior rècord (19,4 ºC el 2020).

La temperatura mitjana va ser entre 4 i 5 graus superior a l’habitual i la màxima registrada va ser de 38,5º a Castellbisbal Agències

Catalunya ha registrat el mes de maig més calorós des que es recullen les dades meteorològiques fa més de 100 anys, amb un rècord de temperatura que es va assolir a Castellbisbal (Vallès Occidental) i Anglès (Selva), on els termòmetres es van encimbellar fins als 38,5ºC el passat dia 22. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) publicava dimecres el balanç climàtic mensual on confirma que aquest mes de maig ha estat «el més càlid mesu-

rat a Catalunya», amb anomalies de més de 4ºC en la mitjana dels últims anys i una onada excepcional de calor entre els dies 18 i 23 de maig.

La temperatura més alta registrada a Catalunya en un mes de maig era fins ara de 38,2 ºC, mesurada a Vinebre (Ribera d’Ebre) el 12 de maig del 2012, una temperatura que el passat dia 22 es va superar en diversos sectors del prelitoral i de ponent: 38,5 ºC a Castellbisbal i a Anglès; 38,4 ºC a Baldomar (Noguera), al Pantà

de Siurana (Priorat) i a Martorelles (Vallès Oriental); i 38,3 ºC a Caldes de Montbui.

L’Observatori de l’Ebre de Roquetes (Baix Ebre) va registrar al maig 22 ºC de temperatura mitjana, 3,8 ºC per sobre de la mitjana de 1961-1990 i 0,2 ºC per sobre de l’anterior maig més càlid de la sèrie (21,8 ºC al maig del 2020). A l’Observatori Fabra de Barcelona l’anomalia ha estat molt més marcada, ja que la temperatura mitjana de maig ha estat de 20,8 ºC, superant en 4,9 ºC la mitjana

Hi ha el 70% de probabilitats de patir un estiu molt calorós.

Un estiu molt càlid i sec L’estiu meteorològic, juny, juliol i agost, es preveu clarament molt més càlid del normal, ha avançat Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), qui també ha assenyalat que pel que fa a les pluges l’escenari apunta al fet que estaran per sota de la mitjana. Del Campo ha detallat que la probabilitat que el trimestre vinent sigui més càlid del normal és molt alta: un 60% en el nord-oest peninsular i Canàries, i del 70% en la resta i Balears, enfront d’unes probabilitats de tan sols el 10% que sigui més fred del normal.

Respecte a les pluges, encara que a Espanya solen ser escasses en aquest trimestre, s’espera que siguin inferiors a l’habitual en la península i Balears, amb unes probabilitats que pugen fins al 50% en la major part del territori peninsular i del 40% en l’àrea mediterrània i arxipèlag balear.

INICIATIVA DESTACADA CEDIDA

L’Ecoverd uneix diversió i conscienciació ambiental a la Canonja fins a l’11 de juny Avui es farà una caminada noctura i demà serà el torn d’una ‘scape room’ A. Ferran

Qui ha dit que l’oci i la conscienciació ambiental no poden anar de bracet? A la Canonja fa anys que aquests dos àmbits s’uneixen sota el paraigua de l’Ecoverd, una setmana dedicada al medi ambient i la vida saludable.

Un taller de fotografia de natura va donar el tret de sortida el passat diumenge a aquesta nova edició i fins a l’11 de juny el poble estarà totalment bolcat en propostes amb segell ecofriendly.

La regidora de Medi Ambient, Glòria Virgili, explica que l’Ecoverd busca apropar-se al màxim nombre de persones, motiu pel

qual es busquen activitats diverses que permetin conscienciar a la ciutadania d’una forma amena. El programa d’enguany així ho reflecteix. Ahir al vespre, per exemple, els amants dels vins tenien un tast de vins ecològic, amb un piscolabis fet també amb productes eco. Avui a la tarda es fa un taller de residu zero i aquesta nit serà el torn de la una caminada nocturna per l’Anella Verda. Demà es durà a terme una de les activitats estrella del programa de l’Ecoverd d’enguany: un scape room teatralitzat, que substitueix la tradicional gimcana, en el qual els participants

competiran en format contrarellotge per a salvar el planeta.

Diumenge, els més petits de casa seran els protagonistes amb l’espectacle infantil Sòmines de l’Àrtic, a càrrec de la companyia Toma Pa’Ti. Els infants i joves, de fet, seran un dels col·lectius més implicats en l’Ecoverd. I és que tots els centres educatius de la Canonja s’han sumat al programa amb activitats educatives, xerrades, tallers. En aquest sentit, Virgili es mostra molt satisfeta i agraïda de la bona implicació dels centres que «han fet seu l’Ecoverd».

A tot això, cal sumar que co-

Imatge d’arxiu d’una de les activitats organitzades en una edició anterior de l’Ecoverd.

incidint amb l’Ecoverd, l’Ajuntament ha engegat una campanya de conscienciació sobre la fracció orgànica. Educadores ambientals passen casa per casa a explicar la importància de se-

parar aquesta mena de residus.

S’entreguen díptics informatius i un petit cubell per a incentivar-la. Per a reforçar aquesta acció –comenta la regidora– s’ha preparat una visita a la planta de

compostatge de Botarell, perquè la ciutadania conegui que passa amb l’orgànica quan es recicla correctament. La visita es farà l’11 de juny i servirà per a posar el punt final a l’Ecoverd.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

29

ESTUDI

La venda de segona mà va estalviar gairebé 1,5 milions de tones de CO2

CEDIDA

Un estudi indica que aquesta xifra va augmentar un 18,6% a Espanya respecte a l’any anterior EFE

El mercat de segona mà va estalviar a Espanya 1.473.522 tones de CO₂ en 2021, un 18,6% més que en 2020, amb Andalusia, Comunitat de Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana al capdavant en reducció d’emissions. Així es desprèn de l’informe Efecte mediambiental de la segona mà 2021, elaborat pel portal web de referència en compravenda d’articles d’aquest tipus, Mil Anuncios, que detalla que el 2021 cada espanyol va evitar, de mitjana, 31,1 quilograms de CO₂, 4,7 quilograms més que l’any anterior.

Pel que fa a l’estalvi total de CO₂ per comunitats autònomes,

Andalusia va ser el territori que més va contribuir, amb 370.042 tones, seguida de Madrid (154.717 tones), Catalunya (148.680 tones) i Comunitat Valenciana (136.933 tones). L’autonomia que més CO₂ va estalviar per habitant va ser Extremadura, amb 43,78 kg per habitant, seguida d’Andalusia (43,68 kg), Navarra (40,95 kg), Castella-la Manxa (37,92 kg) i Castella i Lleó (37,75 kg).

Estalvi de plàstic, acer i alumini Els autors de l’estudi expliquen que la compravenda de segona mà, que proposa allargar el cicle de vida dels productes, «constitueix un suport per a impulsar

El sector de la roba de segona mà s’ha impulsat gràcies a l’existència de diverses aplicacions.

De mitjana, cada ciutadà va evitar 31,1 quilos de CO2 gràcies a la venda de segona mà l’economia circular», ja que no sols impacta en l’emissió de gasos, sinó que també s’estalvia en l’ús de matèries primeres, especialment plàstics i metalls.

En aquest sentit, l’any passat al conjunt de l’Estat es van recuperar 94.188 tones de plàstic, 712.040 tones d’acer i 62.455 tones d’alumini, gràcies a la segona

mà. A més, el volum total d’estalvi dels tres materials va registrar un augment respecte a 2020, amb un increment del 18,27% en plàstic, un 20,41% en acer i un 17,7% en alumini.

Vehicles, llar i electrònica Els nous hàbits de consum han potenciat la segona mà com a alternativa sostenible, especialment en l’àmbit del motor, que «ha suposat un estalvi notable en donar-li una segona vida als vehicles». El sector del motor va implicar un estalvi de «1.407.391

tones de CO₂», la categoria que més impacte va tenir en el mercat de segona mà quant a l’estalvi d’emissions i de materials.

El document detalla que «per cada compravenda de cotxe de segona mà s’estalvien 2.805 kg de CO₂, 193 kg de plàstic, 1.319 kg d’acer i 128 kg d’alumini», encara que els productes que més CO2 estalvien per transacció són «els camions i els autobusos, amb 12.245 Kg de CO2 cadascun».

En segon lloc, el sector de llar i jardí va suposar un estalvi total de 33.168 tones de CO₂, 1.606 to-

nes de plàstic, 3.326 tones d’acer i 77 tones d’alumini, amb cadires, sofàs i butaques com els productes que més han contribuït al medi ambient.

Durant el 2021, els productes d’informàtica de segona mà venuts van permetre estalviar 15.679 tones de CO₂, 89 tones de plàstic, 194 tones d’acer i 5 tones d’alumini. Entre els productes que més van contribuir a l’estalvi de CO2 destaquen també els telèfons mòbils, la compravenda dels quals va estalviar 4.520 tones de CO₂

30

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Iberdrola, al capdavant del repte energètic de l’hidrogen verd La companyia està liderant la transformació tecnològica que comporta aquesta nova tecnologia i referma el seu compromís amb la transició energètica i el Pacte Verd Europeu Redacció

Iberdrola està liderant el salt cap a l’hidrogen verd. La companyia, com ja va fer amb les renovables fa 20 anys, se situa al capdavant del nou repte tecnològic que suposa la producció i subministrament d’hidrogen a partir de fonts d’energia netes. En aquest sentit, ha estat pionera en aquesta tecnologia amb la inauguració a Puertollano de la planta d’hidrogen verd per a ús industrial més gran d’Europa. A més, la companyia també ha posat en marxa recentment una hidrogenera a la Zona Franca de Barcelona, que abasteix d’aquesta energia neta als autobusos metropolitans de la Ciutat Comtal.

Per a poder donar continuïtat a aquestes actuacions, Iberdrola ha anunciat que invertirà 3.000 milions d’euros en hidrogen verd per a accelerar l’Europea Green Deal, ja que el president d’Iberdrola, Ignacio Galán, considera que l’hidrogen verd és ara

el gran desafiament europeu, una oportunitat i que cal dissenyar un marc estable per a potenciar les inversions en aquesta tecnologia, igual com en la resta de tecnologies verdes.

La companyia invertirà 3.000 MEUR en accelerar l’hidrogen verd a Europa A més de la planta de Puertollano, ha posat en marxa una hidrogenera a Barcelona Per al president de la companyia, la resposta a la situació energètica per la qual Europa està passant en aquests moments és la transició cap a una economia electrificada amb energies verdes, cosa que significa un desenvolupament mas-

siu de les energies renovables, una inversió més gran en xarxes intel·ligents, un increment de l’emmagatzematge i una acceleració del desenvolupament de l’hidrogen verd en els usos energètics difícils d’electrificar.

«La transició no només reduirà la dependència exterior dels combustibles fòssil i els costos energètics, sinó que contribuirà a millorar la seguretat energètica, ja que les fonts seran locals i infinites, tindrà beneficis ambientals i contribuirà al desenvolupament industrial i de l’ocupació», ha comentat.

Per això, ha perseverat en el fet que la transició és inevitable, però «encara no és prou ràpida.

Cal accelerar el canvi, cosa que requereix una sòlida voluntat política». El president ha recordat que les inversions en energies netes tenen llargs períodes d’amortització i els inversors necessiten senyals sòlids per a dirigir el seu capital als entorns més favorables. Així mateix,

La planta de producció d’hidrogen verd d’Iberdrola a Puertollano és la més gran d’Europa.

Ignacio Galán ha posat de manifesta que calen procediments administratius més senzills per als projectes d’energies netes, considerant-los projectes d’interès públic.

Un exemple de generació de valor Ignacio Galán considera que la

trajectòria d’Iberdrola durant els últims 20 anys avala que el compromís amb la lluita contra el canvi climàtic no només beneficia el medi ambient sinó que també als accionistes i a la societat en general. En les dues darreres dècades, la companyia ha multiplicat per sis la seva mida, convertint-se en la companyia

elèctrica més gran d’Europa i una de les quatre principals del món. Com a resultat d’aquest creixement, Iberdrola manté 400.000 llocs de treballs dels seus proveïdors arreu del món, té 40.000 empleats i aporta més de 30.000 milions d’euros al PIB dels països on està present.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

31

SOSTENIBILITAT

Empreses i administracions es llancen a compensar les seves emissions

CEDIDA

Les inscripcions al registre oficial van créixer un 73% i els projectes forestals per absorbir carboni es van multiplicar per cinc el 2021 EFE

L’interès d’empreses, organitzacions i administracions en el Registre de Petjada de Carboni del Ministeri per a la Transició Ecològica es va disparar en 2021, quan les inscripcions van pujar un 73% i els projectes forestals dissenyats per a absorbir CO₂ es van multiplicar per cinc. Segons l’informe anual del registre, el nombre de compensacions voluntàries mitjançant la compra de tones de CO2 absorbides per aquests projectes va pujar un 44%.

El registre es va crear en 2014 per a recollir l’esforç d’organitzacions a calcular i reduir les emissions directes i indirectes que genera la seva activitat -la seva petjada de carboni- i facilitar-los la possibilitat de compensar-la totalment o parcialment mitjançant projectes forestals situats a Espanya. L’objectiu és fomentar

el càlcul i reducció d’emissions i promoure projectes que millorin la capacitat d’Espanya com a embornal impulsant el mercat voluntari de drets d’emissió i concedint els segells Calculo, Calculo i Redueixo i Calculo, Redueixo i Compenso.

El registre està dividit en tres seccions: una en la qual els interessats registren la seva petjada i accions per a reduir-la, una altra en la qual s’inscriuen projectes d’absorció i una tercera en la qual certifiquen les compensacions dutes a terme amb aquests.

De moment, els projectes inscrits només poden ser boscos creats en sòls que tenien un altre ús -almenys des de 1989- o restauracions de zones forestals incendiades, encara que està previst ampliar la seva tipologia, per exemple a restauració de zones arrasades per plagues o ventades.

L’estat de cada projecte es revisa cada cinc anys i les actuacions han d’ocupar com a mínim una hectàrea i perdurar 30 anys.

Els projectes poden ser usats per a compensar la petjada de carboni pròpia o la de tercers que comprin drets sobre el CO₂ absorbit. Malgrat que els preus no solen transcendir, segons fonts consultades, la mitjana rondaria els 7 o 8 euros/tona. Aquestes compensacions són voluntàries i s’emmarquen dins de la RSC, per la qual cosa els drets no poden ser usats com a moneda de canvi en els mercats obligatoris de CO₂, on els preus ronden els 85 euros/tona.

Segons fonts del MITECO, 2021 va ser una «bogeria», amb xifres que reflecteixen major sensibilització i el desig de contribuir a la sostenibilitat, encara que «l’important és que aquestes plantacions perdurin i que

La quantitat de tones de CO2 compensades s’ha multiplicat per 7.

La indústria és el principal sector d’activitat que ha presentat propostes els diners que es genera amb la venda de drets s’emprin per a finançar nous projectes» d’absorció o conservar els ja existents.

L’informe assegura que les sol· licituds per a inscriure petjades de carboni van pujar el 87%,

S’estima que els projectes presentats el 2021 absorbiran 1,24 milions de tones de CO2 fins a les 1.980 -al 2020, el creixement va ser del 36%- i l’any va tancar amb 1.687 noves petjades inscrites, el 73% més -hi ha sol· licituds pendents de resolució en 2022-. Al 2019, es van incorporar al registre 269 organitzacions,

mentre que en 2020 es van sumar 372 i en 2021 la xifra es va disparar a 673. A 31 de desembre, 2.057 organitzacions inscrites sumaven 4.926 petjades de carboni, tenint en compte que per a obtenir el segell és necessari registrar la petjada de quatre anys i, fet l’esforç inicial, cada vegada més organitzacions repeteixen.

Per sectors, 330 són indústries manufactureres -891 petjades de carboni-, 227 pertanyen al de la construcció -490 petjades- i altres 226, al d’administració pública i defensa -397 petjadesmentre que el pes de les pimes era del 68%, el de grans empreses del 15% i el d’administracions del 13%. El nombre de projectes d’absorció inscrits es va quintuplicar respecte a 2020, passant de 21 a 103, i les sol·licituds van ascendir a 217, set vegades més que en 2020.

A tancament d’any, hi havia 166 projectes inscrits que s’estima absorbiran més de 1,24 milions de tones de CO₂, de les quals 207.751 ja estan disponibles. La secció de compensacions de petjades de carboni va sumar 78 inscripcions -el 44% més- i va acabar l’any amb un total de 225.

La quantitat de tones compensades es va multiplicar per set -de 1.739 a 12.683- segons l’informe, que destaca que el nombre de projectes d’absorció que cedeix absorcions s’ha anat incrementant d’any en any.

32

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CAMP DE TARRAGONA SUCCESSOS

L’empresa de turrons Virginias obre la seva primera botiga a Cambrils Després d’establir-se a Barcelona i Madrid, l’empresa propietària de Virginias, Acrimont Foods, obrirà una nova botiga al Baix Camp, concretament al municipi de Cambrils.

L’establiment oferirà, a partir d’avui, una àmplia gamma de torrons, torrons sense sucres afegits, xocolates de tota mena i altres productes amb la base de la xocolata. Però aquests no seran els únics productes que s’hi podran trobar, Virginias també ofereix una àmplia gamma de gelats artesans. La botiga es pot trobar al número 7 de la plaça Catalunya de Cambrils, de dilluns a diumenge. Virginias, amb més de 80 anys al mercat, és una marca pionera en la producció de torrons i xocolates. Al llarg de la seva història ha arribat a ser líder en torrons sense sucres afegits, gamma de producte que encara conserva. L’any 2019 la companyia es reinventa de la mà d’Acrimont Foods per portar al consumidor dolços que combinen tradició i alta cuina. Aquest mateix any, es crea El Taller de Virginias, el primer obrador que s’obre a Agramunt. Redacció

CEDIDA

La investigació, que continua oberta, apunta com a principal hipòtesi del sinistre l’estat de somnolència del conductor del vehicle Les dues víctimes mortals i la noia ferida greu en l’accident de l’N-420 a Pradell de la Teixeta (Priorat) es van accidentar, segons les darreres informacions, entre les cinc i les sis de la matinada d’aquest passat diumenge.

Els serveis d’emergències, però, els van localitzar 24 hores després, gràcies a l’alerta donada pel servei de manteniment de carreteres. Els joves tornaven d’una rave i anaven direcció Tarragona quan es van precipitar pel barranc. La investigació policial continua oberta i tot apunta que l’accident s’hauria produït per la somnolència del conductor del vehicle. Dilluns, els efectius d’emergències van sumar esforços durant tot el matí per trobar un quart ocupant, però els treballs es van aturar perquè finalment, es va descartar que hi fos.

La persona ferida en l’acci-

ACN

El VENDRELL

Imatge d’arxiu dels Bombers treballant en el punt de l’N-420.

dent ha sortit de la Unitat de Cures Intensives (UCI) i es troba estable, segons van informar fonts de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. La noia va ser traslla-

33

CULTURA

L’accident de Pradell es va produir 24 hores abans de localitzar les víctimes ACN

03/06/2022 diarimés

dada aquest dilluns pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) a aquest centre hospitalari. En el sinistre, van morir dos homes veïns de Sabadell, de 23 i 29 anys.

ESTIU

La primera edició ha aplegat prop de 130 participants.

La Diputació posa en marxa la jornada ‘#CreacióDipta’ Una jornada de referència per a creadors, productors i altres professionals de la cultura de l’àmbit públic i privat del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. Amb aquest objectiu neix la jornada #CreacióDipta, impulsada per la Diputació de Tarragona i que, ahir, va celebrar la seva primera edició a l’Auditori Diputació. La trobada va permetre els assistents intercanviar experiències, inquietuds i iniciatives, i alhora van poder conèixer de primera mà el conjunt d’ajuts i altres accions de suport que la Diputació posa a disposició del sector. Una d’aquestes accions impulsades per la Diputació és la tercera convocatòria d’ajuts per a per a microempreses i pro-

fessionals autònoms que, en aquesta ocasió, s’hi destinaran 1.650.000 euros. Pel que fa a l’ecatàleg, l’eina de programació d’espectacles i activitats culturals per als ajuntaments tindrà una dotació de 1.500.000 euros per aquest exercici. També es va presentar la iniciativa Cultura Info, un servei que informarà, a través del correu electrònic de les persones que s’hi inscriguin, sobre ajuts de la institució, fases de les convocatòries, actes, jornades i altres continguts d’interès. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va destacar el caire «essencial i estratègic» de la cultura a la demarcació de Tarragona i el seu paper en la reactivació econòmica postpandèmia. Redacció

ESPORT

Mesures alternatives per als menors denunciats per drogues

Torredembarra presenta el 14è Festival Roca Foradada

EL Morell celebrarà la Diada de l’Esport el pròxim 11 de juny

L’Ajuntament del Vendrell ha signat un conveni amb el Departament d’Interior de la Generalitat per a l’aplicació de mesures alternatives a persones menors d’edat denunciades per consum o tinença de drogues.

L’objecte és aconseguir que les persones menors d’edat de més de 14 anys, empadronades al Vendrell i que siguin denunciades per consum o tinença de drogues a la via pública puguin optar per acollir-se a una mesu-

La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torredembarra va presentar ahir la catorzena edició del Festival Roca Foradada que enguany aplegarà cinc concerts entre el 2 de juliol i el 20 d’agost. Es podrà escoltar jazz, pop, música d’arrel, folk progressiu i flamenc fusió a un preu assequible: 7 euros l’entrada i preus reduïts de 5 euros per a diversos col·lectius. La programació musical d’aquesa edició és molt eclèctica, amb una

La regidoria d’Esports de l’Ajuntament del Morell recupera una de les cites més esperades del final de temporada, la Diada de l’Esport que se celebrarà el pròxim dissabte 11 de juny a la zona esportiva del Morell. Segons la regidora de l’àrea, Judit Fernández, es tracta d’una cita que «hem reformulat, per tal que les entitats esportives puguin donar-se a conèixer i obrir-se a tot el municipi». La jornada, que tindrà un ampli

ra educativa com a alternativa a la sanció administrativa. A aquests efectes, s’estableixen els mecanismes per coordinar la intervenció dels cossos policials amb el personal tècnic de la Regidoria de Joventut. El fet infractor serà comunicat als pares o tutors del menor, el qual haurà d’assumir les seves accions, reconèixer els fets comesos i acceptar la realització d’una mesura educativa alternativa a la sanció. Redacció

àmplia varietat d’estils musicals, i molta presència de dones dalt de l’escenari. La Vella Dixieland, Renaldo & Clara, Marala, Faneka i Maruja Limón seran els grups convidats aquest estiu. Enguany, es recupera l’aforament de 450 persones per concert, sense localitats numerades, i totes les actuacions tindran lloc al Port esportiu. Les entrades, ja a la venda, es poden adquirir a través del web www. torredembarra.cat. Redacció

ventall d’activitats entre el matí i la tarda, també esdevindrà una jornada de germanor entre les diverses entitats. Taekwondo, patins, bicicleta, futbol o una Masterclass de zumba seran algunes de les activitats que es realitzaran. Al final del dia, a les 21 hores, el recinte annex a les piscines acollirà el Sopar de l’Esport, que aquest 2022 arriba a la 8a edició, i el lliurament de reconeixements. En acabar, hi haurà festa amb DJ. Redacció

ANUNCI

Ajuntament de Vila-seca

Anunci d’aprovació inicial d’un projecte d’obres

La Junta de Govern Local en sessió realitzada el dia 30 de maig de 2022 aprovà inicialment el Projecte de nous equipaments per a la pràctica del turisme actiu en el front marítim de La Pineda.

S’exposa al públic per termini de trenta dies, comptats a partir de següent al de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, quedant l’expedient a disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo, per presentar al·legacions, en el Servei Administratiu d’Urbanisme, situat a l’Ajuntament de Vila-seca, a la plaça de l’Església 26, en horari d’oficina, i en la seu electrònica www.vila-seca.cat , i en el cas que no es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública del projecte, aquest s’entendrà aprovat definitivament.

Vila-seca, a 30 de maig de 2022 L’alcalde, Pere Segura Xatruch

Sobre l’aprovació inicial del reglament regulador de les mesures d’estacionament i l’emissió de targetes adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda de l’Ajuntament de Roda de Berà.

El Ple de l’Ajuntament de Roda de Berà, reunit en sessió ordinària el dia 26 de maig de 2022, va adoptar l’acord d’aprovació inicial del Reglament regulador de les mesures d’estacionament i l’emissió de targetes adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda elaborat per la CER. En compliment del tràmit d’informació pública l’ acord esmentat i el text del reglament, es poden consultar a les dependències municipals, departament de Secretaria de l’Ajuntament de Roda de Berà, ubicades al C/Joan Carles I, 15, de Roda de Berà de dilluns a divendres de 9 a 14 hores, durant el termini de 30 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la darrera poublicació mitjançant la inserció d’anuncis en el Butlletí Oficial de la Provincia, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, en el taulell d’anuncis de la Corporació i a la pàgina web institucional http://web.rodadebera.cat/tramits/expedients-informacio-publica i es formulin les reclamacions i els suggeriments que s’estimin pertinents.

En el supòsit de que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovacióinicial en el termini d’informació pública, s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat de posterior acord exprés del Ple. El qual es fa públic per al coneixement general, en compliment del que preceptuen els articles 178 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 63 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis de les entitats locals.

Roda de Berà, 1 de juny de 2022.

L’alcalde, Pere Virgili Domínguez

34

diarimés 03/06/2022

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN TRÀNSIT

EDUCACIÓ

Les universitats pacten demanar el C1 de català als professors La mesura no s’aplicaria en docents temporals ACN

Les universitats s’han compromès a demanar el nivell C1 de català als professors, tot i que amb les excepcions ja previstes via decret com per exemple els docents visitants, els emèrits o els temporals. Aquesta acreditació s’haurà de fer via oficial amb un certificat de la Generalitat, de la universitat o un títol equivalent. Fins ara, les universitats demanaven un nivell «suficient» de català. Aquest és un dels compromisos inclosos al Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca, presentat ahir i aprovat en el marc del Consell

Interuniversitari de Catalunya.

El pla busca garantir el català a les aules i en la recerca i protegir els drets lingüístics de la comunitat. El pla recull el compromís signat l’any passat pels rectors per assolir un 80% d’assignatures en català en els graus públics el 2025. El document incorpora dos nous protocols, un de millora de la informació sobre la llengua de docència i un segon per la gestió d’incidències. Les universitats es comprometen també a fer arribar al Departament de Recerca i Universitats un informe semestral sobre el compliment de la llengua de docència de les assignatures.

UNIÓ EUROPEA

La UE aprova el sisè paquet de sancions contra Rússia La Unió Europea va aprovar ahir el sisè paquet de sancions contra Rússia, que inclou l’embargament al petroli per via marítima. Les importacions per oleoducte es mantenen per l’amenaça d’Hongria.

En una reunió d’ambaixadors, els 27 van donar llum verda al paquet després de l’acord polític d’aquesta setmana. A més d’aquest embargament, el sisè paquet de sancions també suma tres bancs més, entre ells

el principal banc rus, Sberbank, a la llista d’entitats desconnectades del sistema Swift. També afegeix a la llista negra comandaments militars relacionats, entre d’altres, amb la massacre de Butxa. La nova ronda de sancions també amplia la prohibició d’algunes exportacions a Rússia, entre les quals hi ha productes químics i d’alta tecnologia. A més, es veten les emissions a la Unió Europea de tres mitjans russos més. ACN

Interior aplica un pla amb més controls per a reduir els accidents a l’AP-7

Espanya elimina les restriccions i els controls sanitaris pels viatgers de la UE

Un total de 71 persones han mort a les carreteres catalanes des de principis d’any i 13 d’elles han perdut la vida a l’AP-7 ACN

ACN

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha posat en marxa un pla de xoc per a reduir la sinistralitat a l’AP-7, la via que concentra més mortalitat aquest any 2022 amb 13 persones que hi han perdut la vida. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va anunciar ahir més radars, estàtics i dinàmics; un reforç de la inspecció des de l’helicòpter i més controls específics a vehicles com els de transport de mercaderies i de viatgers.

També va demanar a l’Estat que redueixi el límit de velocitat a l’AP-7 a 110 km/h. L’inici de les mesures coincideix amb el pont de la segona Pasqua.

Un total de 71 persones han mort a les carreteres catalanes des de principis d’any i 13 d’aquestes han perdut la vida a l’AP-7, segons el balanç de sinistralitat fins al 31 de maig. Davant d’aquesta realitat, el conseller creu que tant el Departament d’Interior com la societat han de «reaccionar» i es va mostrar «especialment» preocupat per la sinistralitat a l’AP-7, amb un 40% més de mobilitat, sobretot des que es van alliberar els peatges.

«No ens podem permetre seguir amb aquest ritme d’accidents, de mortalitat i de tragèdies», alertava Elena. «La situació preocupa

Imatge aèria d’arxiu de l’accident d’un camió tràiler a l’AP-7.

encara més a les portes d’un pont i de l’estiu, quan l’AP-7 és una via molt utilitzada», va afegir.

Més afluència de vehicles Les destinacions cap a les zones costaneres seran les que registrin més afluència de vehicles. Segons les previsions, els principals problemes de mobilitat poden produir-se al tram nord de l’AP7, de Sant Celoni a la Roca del Vallès, i al tram sud, a Vilafranca del Penedès. També hi pot haver circulació densa a les vies d’accés a localitats costaneres com l’N-

340 al Vendrell i Torredembarra; la C-32, tant en el tram de Vilassar de Mar com en el de Sant Boi de Llobregat i Sitges; a la C-31 a Santa Cristina d’Aro o a la C-65 a Llagostera.

En el dispositiu del pont treballaran un total de 1.347 agents dels Mossos d’Esquadra, que faran 1.075 controls, dels quals 258 seran d’alcoholèmia i drogues, 177 de seguretat passiva, 134 controls de PREMOT –motocicletes–, 231 controls de distraccions, 172 controls de velocitat i 103 controls de transports.

FELICITACIONS

MOLTES FELICITATS ADRIANA!!! 11 anys!!! T’estimem molt bonica!!!

El govern espanyol ha eliminat les restriccions i controls sanitaris pels viatgers provinents de la Unió Europea i l’espai Schengen, segons va publicar ahir el Ministeri de Sanitat al Butlletí Oficial de l’Estat. L’aixecament d’aquestes restriccions respon a les «altes taxes de vacunació» a Espanya, així com per la «situació favorable» del sistema sanitari. Davant d’això, el govern espanyol ha decidit seguir els passos d’altres estats membres de la Unió Europea i deixa d’exigir el certificat de la covid-19 als viatgers de dins la UE. Des de l’Associació de Línies Aèries, han valorat «positivament» la mesura presa pel ministeri, tot i que han demanat «homogeneïtzar» la decisió pels passatgers de tercers països. ACN

Pugen les execucions hipotecàries sobre habitatges Les execucions hipotecàries sobre habitatges van augmentar un 17,1% entre gener i març a Catalunya en relació al trimestre anterior, fins als 995 procediments segons l’INE. Es tracta de 146 execucions més que entre octubre i desembre del 2021 i d’un canvi de tendència després de dos trimestres a la baixa. En total, a tot Catalunya es van fer execucions hipotecàries sobre 1.680 finques. ACN Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Avui Sofia cumpleixes 8 anyets!!! Espero que aquest dia sigui molt bonic. La mamá, el papa i tota la família, t’estimen molt. Felicitats Reina.

ESPORTS

03/06/2022 diarimés

35

FUTBOL

El Racing de Ferrol, l’equip menys golejat de la categoria, espera el Nàstic Els d’Agné s’enfrontaran a un dels millors equips en millor forma de tota la categoria i, en cas d’empat, els grana estarien eliminats RACING DE FERROL

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona ha arribat a un dels partits més importants de la temporada.

A partir d’ara, tots els que es disputin creixeran en rellevància, perquè el duel de play-off és a un únic resultat i, si aquest cap de setmana el Nàstic no guanya, la temporada dels grana s’haurà acabat.

Els de Raúl Agné s’han guanyat el bitllet a Vigo després de guanyar quatre partits consecutius, una ratxa positiva que s’haurà d’allargar amb dues victòries més si vol assolir l’objectiu. En el cas d’aquest cap de setmana, contra el Racing de Ferrol, només val el triomf perquè, en cas d’empat després de la pròrroga, l’equip gallec passarà de ronda perquè ha quedat en una posició superior al Nàstic durant la lliga regular.

A més de preocupar-se per no empatar, el Nàstic s’enfrontarà a un dels rivals més difícils de Primera RFEF. La fortalesa grana de ser l’equip menys golejat del grup 2 amb 30 gols en 38 partits es queda petita, perquè l’equip entrenat per Cristóbal Parralo és el que ostenta aquest guardó amb només 26 gols encaixats en 38 partits. El Racing de Ferrol ha

Dia del partit: DIUMENGE Hora: 18.00 h.

Estadi: Balaídos On veure’l: Esport3 i Footters

POSICIÓ FINAL PARTITS JUGATS PARTITS GUANYATS PARTITS EMPATATS PARTITS PERDUTS GOLS MARCATS El davanter Joselu, el perill ofensiu del Racing de Ferrol, ha marcat 14 gols aquesta temporada.

El Racing de Ferrol és el segon equip en millor forma durant la segona volta demostrat la seva gran solidesa defensiva. El jugador que destaca Fernando Pumar. El lateral esquerre ja coneix que és jugar un play-off d’ascens contra el Nàstic, va estar present en el duel que els grana van vèncer contra el Ferrol el 2014, una fase d’ascens que va acabar en Llagostera.

ATLETISME

Els gallecs arriben al duel amb una ratxa de 6 partits consecutius sense perdre Els gallecs també destaquen ofensivament. Han marcat nou gols més que el Nàstic i és gràcies a les seves estrelles de la part ofensiva de l’equip. Els davanters Joselu i David Rodríguez són màxims golejadors amb 14 i 9 gols respectivament. Joselu sol ser el titular. L’home referent és a l’en-

titat gallega des del 2014 i, en el passat, va passar molt breument pel primer equip del Reus Deportiu.

Dos jugadors que també s’han de tenir en compte són els extrems. Dani Nieto és un punyal per l’esquerra i la seva qualitat ha estat contrastada pel seu passat en entitats com l’Eibar i el Barça B. D’altra banda, Héber Pena va regressar a casa seva, Ferrol, després de jugar 31 partits en Segona Divisió l’any passat amb el Sabadell. L’extrem ha jugat 34 partits i ha marcat un gol, però la

GOLS ENCAIXATS seva capacitat de facilitar als seus companys és alta. Aquesta temporada registra deu assistències.

De la mateixa manera que el Nàstic, el Racing de Ferrol també ha realitzat una gran segona volta. Els gallecs van obtenir 43 punts i, de fet, es van quedar a només dos punts de superar al Racing de Santander, com a equip més en forma.

579 ànimes acompanyaran al Nàstic El Nàstic no estarà sol a l’estadi de Balaídos. Tot i els més de mil quilòmetres que separen Tarra-

3 38 21 9 8 50 26

gona de Vigo, 579 aficionats grana ja han recollit la seva entrada per formar part de la marea grana que donarà suport a l’equip aquest diumenge. Durant aquest matí i fins a les 19 hores encara es poden retirar entrades.

Raúl Agné podrà comptar amb tota la plantilla a excepció de Javi Bonilla, que és baixa per sanció.

El Racing de Ferrol no és un rival fàcil, però aquesta temporada tampoc ho ha estat pels grana i s’han classificat lluitant fins al final. L’hora de la veritat serà el diumenge a les 18.00 h.

ATLETISME

Tarragona acull el Campionat de Catalunya absolut d’Atletisme

Vila-seca celebrarà la seva primera Mitja Marató el pròxim 23 d’octubre

Tindrà lloc a l’Anella Mediterrània, diumenge

És una iniciativa del Club Runners Vila-seca

Redacció

C. Serret

La pista d’atletisme Natàlia Rodríguez, a l’Anella Mediterrània de Tarragona acollirà el Campionat de Catalunya absolut d’atletisme aquest diumenge.

Aquesta edició serà la 102 històrica i la cinquena a la ciutat i des de l’organització preveuen la participació de més de 850 atletes de primer nivell, d’entre els quals hi ha alguns noms olímpics, com ara Berta Castells, Bernat Canet o Laura Redondo. El president del Club d’Atletisme de Tarragona, Joan B, va destacar que l’equip lila participarà amb un equip de 13 atletes on participaran mem-

RACING DE FERROL

bres destacats que ja han sigut premiats en altres competicions enguany com Núria Caballero i Mireia López. Bardina va assenyalar que «ho donarem tot per poder lluitar per les posicions de podi» i també va agrair al suport del voluntariat perquè «és el primer cop que el club organitza el campionat de Catalunya absolut i sense ells serien incapaços d’organitzar un esdeveniment d’aquesta envergadura». Des de l’organització esperen un impacte del voltant de 1.500 persones a la ciutat. L’horari de la competició serà de 10.15 a 14.30 h i de 17.15 a 21.30 h.

La I Mitja Marató de Vila-seca se celebrarà el diumenge 23 d’octubre a partir de les 9.30 hores, amb sortida i arribada a l’Olzina Center, davant del Decathlon.

La prova esportiva transcorrerà per diversos carrers de Vila-seca, tot travessant espais tan singulars com el recinte del Castell o el renovat Celler, per arribar al pont del Raval de la Mar, i des d’allà seguir fins a la platja del Racó de la Pineda, des d’on s’enfilarà de nou el Raval per arribar al punt de sortida. «És un recorregut força pla, fet que agradarà molt als corredors més ràpids», va explicar Francis-

co Rodríguez, president del Club Runners Vila-seca, que és qui organitza la Mitja Marató. Així i tot, Rodríguez va assegurar que la cursa és molt assequible, donades les condicions del terreny, i amb l’afegit que transcorre pels llocs més emblemàtics del municipi, fet que suposarà un valor afegit a la prova.

La voluntat dels organitzadors en aquesta primera edició és aconseguir aplegar un miler de corredors, que competiran en un total de deu categories, i podran inscriure’s bé en la Mitja Marató (21 km), bé en un recorregut més curt (10 km).

La I Mitja Marató de Vila-seca

C.S.

La cursa es va presentar ahir al Castell de Vila-seca.

es va presenar ahir al Castell amb la presència de l’alcalde Pere Segura, ja que la prova compta amb el suport de l’Ajuntament i el Patronat de Turisme.

Segura, que va qualificar la cursa de «repte impressionant», va as-

segurar que es tracta d’una gran oportunitat per «projectar la ciutat d’una manera intel·ligent, a la vegada que es fomenta l’esport». Les inscripcions ja estan obertes (www.runnersvilaseca. com/).

36

diarimés 03/06/2022

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

L’Ajuntament de Valls atura les obres de creació del nou carril bici A l’Ajuntament de Valls no li ha tremolat la mà a l’hora de fer marxa enrere si una cosa no funciona. Des del consistori es van aturar ahir les obres que s’estaven duent a terme de creació del carril bici que ha d’enllaçar l’estació d’autobusos amb el barri del Fornàs. L’Ajuntament detectava sobre el terreny algunes deficiències del traçat marcat que, segons assegurava l’alcaldessa, Dolors Farré, sobre el paper semblaven una cosa i han resultat ser una altra. En concret, la perillositat d’un encreuament del carril bici amb vehicles i vianants i, per altra banda, del tram que s’ha dibuixat al passeig de l’Estació. En aquest espai, segons s’ha pogut comprovar, la convivència entre vehicles de mobilitat personal, els vianants, el mobiliari urbà i les terrasses de bar podrien haver entrat en conflicte si les obres del carril bici no s’haguessin aturat.

L’Ajuntament de Valls ha demostrat força valentia en reconèixer que el projecte no és l’adequat, sobretot perquè l’aposta per la mobilitat sostenible no ha de suposar mai una minva a l’espai guanyat pels vianants en l’urbanisme de les ciutats. Assegurar la mobilitat sostenible és un dels objectius més immediats dels municipis, però aconseguir una correcta convivència entre els VMP i els vianants serà el següent, i com més aviat s’abordi, millor. + CONFIDENCIAL

Compte paròdia de Viñuales Un usuari anònim de Twitter ha creat un compte paròdia del candidat a l’alcaldia del PSC, Rubén Viñuales. Des del passat mes de maig, aquest compte, anomenat @AlcaldeVinuales, es dedica a fer piulades en clau d’humor. «Última Santa Tecla amb Ricomán» o «La defensa del catalán no es, ni debería ser, una prioridad», són algunes de les frases destacades del fals Viñuales.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Joves, encara hi som a temps EDGAR SUMALLA Secretari d’Acció Municipal a les JSC de Reus

Dos quarts de set de la tarda, sona el meu mòbil. És una trucada d’un bon amic, l’Enric, amb el qual en els darrers mesos hem compartit anuncis de portals immobiliaris. Ambdós fa temps que busquem pis a Reus, la ciutat en la qual vam néixer i en la qual hem crescut. M’explica que després de mesos de cerca, acaba de trobar pis, però amb resignació, m’apunta que no és a Reus. Després de temps i temps buscant, no li ha quedat cap més remei que marxar de la ciutat que l’ha vist créixer per aconseguir quelcom assequible i òptim. El cas de l’Enric no és l’únic al meu voltant, i per desgràcia, n’estic segur que la majoria de qui estigueu llegint aquest article, també en coneixeu. Com a bon RTV, quan un conegut t’anuncia que no li queda més remei

que marxar de Reus, t’entra una barreja de sensacions. Diguem-li llàstima, diguem-li aflicció, diguem-li desconsol.

La falta d’inversió en la política d’habitatge a Reus és alarmant, però encara ho és molt més per als joves, a qui independitzar-se cada cop és li és més complicat. En tenim sort, no obstant això, del nou bo de lloguer per a joves que ha implementat recentment el govern de Pedro Sánchez, el qual ajudarà al jovent a accedir a un habitatge digne i a fomentar l’emancipació.

Malgrat això, la falta d’acció en aquesta direcció per part del govern municipal, esgavellarà aquesta mesura. Sumem-li, a més, que la pressió fiscal que vivim la ciutadania reusenca cada cop és més elevada. Anys i anys de pujades d’impostos municipals abanderades pel govern municipal de Junts, ERC i Ara sense cap resultat visible en la millora del dia a dia dels reusencs i les reusenques. Això sí, som ciutat de rècord!

Reus és el municipi de més de 50.000 habitants de tot l’Estat amb l’IBI més car. Ironies fora, recordeu quan l’alcalde, en Carles Pellicer, va

prometre el maig de 2019 la creació d’un miler de pisos socials destinats, principalment, per a joves i gent gran? És una de les desenes de falses promeses que han anat fent en els darrers anys, sobretot en època de campanya electoral. La realitat, és que a dia d’avui no s’han creat ni 1000, ni 100, ni 10. Com bé citava Abraham Lincoln, «pots enganyar a tothom algun temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Però no pots enganyar a tothom tot el temps».

El recorregut de les mentides cada cop és més curt, com també que ho és el recorregut de les excuses per justificar la inacció política del govern municipal. De què ens serveix que la regidora d’habitatge, Teresa Pallarès, sigui a l’hora delegada territorial del Govern de la Generalitat a la nostra província? De res. Inacció i excuses sine die que no aporten cap solució a la problemàtica de l’habitatge i que l’únic que provoquen és que aquesta s’accentuï cada cop més en el jovent reusenc. Un jovent, que en contra de la seva voluntat, ha de marxar de Reus per trobar un habitatge digne i al seu abast. Quin és el futur que li espera a la nostra ciutat si no fem res per evitar l’èxode cap a altres municipis del voltant? Pensem-hi. Reflexionem-hi. Però sobretot, actuem-hi. Encara hi som a temps.

CARTA DOMINICAL

Esperit i sinodalitat JOAN PLANELLAS Arquebisbe metropolità de Tarragona

Benvolguts i benvolgudes, acabem la cinquantena pasqual, uns dies de joia en els quals hem tingut temps de contemplar les gestes de Déu en la primera comunitat cristiana i en la nostra pròpia Església diocesana de Tarragona. I com a culminació de la gran festa de Pasqua, avui celebrem el regal de Jesús ressuscitat que ens ofereix l’Esperit Sant, a fi que seguim experimentant el consol de la seva presència vivificant.

Precisament durant la Pasqua hem tingut la conclusió de la fase diocesana del Sínode sobre la sinodalitat. En aquest sentit, vam celebrar amb goig l’Assemblea diocesana el proppassat 7 de maig al Centre Tarraconense El Seminari. La Comissió diocesana per al Sínode, després d’haver llegit tots els treballs aportats per més de

cent grups que van respondre les preguntes formulades, amb un total de molt més de mil persones participants, van elaborar una síntesi de les aportacions rebudes, amb una cinquantena de propostes. Aquestes, a l’Assemblea, després del corresponent debat i amb alguns retocs, foren aprovades. En elles hi sobresurten tres paraules: laïcat, corresponsabilitat i formació.

Es tracta d’anar fomentant a les diverses parròquies i comunitats grups de laics i laiques que siguin quelcom més que mers col·laboradors dels mossens, i que, amb la deguda formació, esdevinguin part integrant dels diversos equips apostòlics o pastorals. Per anar assolint aquests objectius cal capacitat de diàleg i esperit sinodal per part de tots, sabent-nos escoltar els uns als altres, a fi de poder escoltar la veu de l’Esperit Sant present enmig nostre.

A partir d’ara, tot aquest treball seguirà dues línies de comunió sinodal: 1) D’una banda, cap a l’Església universal, que ho rebrà juntament amb les de totes les diòcesis del món, amb les quals ens sentim agermanats i en comunió catòlica. Precisament, dissabte vinent, dia 11 de juny, els bisbes, juntament amb un reduït grup

de cada diòcesi, ens trobarem a Madrid per tal de recollir els treballs de tot el país. Després, a partir de tot el treball de l’Església universal, les nostres aportacions, enriquides per les mil veus creients, seguidores també de Jesús i creients en el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, quan acabi el Sínode, ens retornaran més plenes, amb més idees, amb més vigor. I nosaltres ho rebrem amb entusiasme. 2) D’altra banda, el document aprovat a Tarragona farà cap al Consell Pastoral Diocesà i serà la base de les seves accions i treballs, per a treure’n totes les possibilitats, per a poder subratllar algunes prioritats que s’han de posar en pràctica en el present immediat de la nostra arxidiòcesi.

Que tinguem la mateixa saviesa i discerniment del profeta Elies (cf. 1Re 19,8-13), per tal d’entendre que l’Esperit de la Pentecosta no es troba en el vent huracanat, ni en el terratrèmol, ni en el foc, signes espectaculars i recurrents per expressar la grandesa divina. L’home de Déu, en canvi, el reconeix en el murmuri d’un ventijol suau, petit i insignificant, aparentment contrari al nostre imaginari de l’omnipotència divina. És precisament aquest ventijol qui fa avançar en la quotidianitat del dia a dia la nostra estimada Església de Tarragona.

Santa Pentecosta!

CARTES

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Josep M. Pena, Verònica Tapias, Arnau Montreal, Roger Freixa i Anna González.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

‘Quo vadis’ Correos?

En varias ocasiones acudí a la sección para felicitar al correo, pero, parece que la cosa se va deteriorando en el servicio público del correo español. Durante más de medio siglo he empleado el correo, hasta que finalmente se convirtió en algo realmente confiscatorio por sus elevados costes [suelo utilizar otros más económicos, nada más cruzar los Pirineos] o la no prestación del servicio [de reparto diario hemos pasado a reparto semanal y, en verano, a quincenal o mensual]. Sin embargo, la gota que colma el vaso es un envío certificado del Vaticano por el que, a pesar de haberse satisfecho los gastos en origen, el cartero me pedía volver a pagarlo porque, decía, venía gravado por MADRID por ser un envío extracomunitario. O sea que uno cuando va por Roma intenta que su correspondencia, por el mismo coste, tenga unos sellos exóticos y se molesta en recorrer un centenar de metros para dejarlas en los Correos Vaticanos y luego llega a España y quieren cobrar por el envío. Algo que no sucede cuando se colocan en la red postal italiana que, repito, tiene una sucursal muy próxima.

Ni en los peores tiempos de la dictadura se había llegado a tanto: los envíos de escaso valor recibían un sello ovalado en la aduana de Barajas [desde que centralizaron todo el correo allí ya ni eso hacen]: Visto por la aduana, libre de derechos. Ahora no, según me informaron en la oficina de entrega de Valls, la carta contiene mercancía y toda mercancía extracomunitaria está sujeta al pago del correspondiente arancel.

Se ve que la correspondencia ya no tiene ni privacidad, comenzaron violando las comunicaciones y ni la correspondencia física es respetada.

El necio de turno, a pesar de sus 30 gramos, la considera mercancía y, hala, a pagar que los impuestos es lo que se nos da bien como políticos. ¿Cómo puede permitirse el servicio postal español gravar estas minucias que durante centurias circularon libremente por el correo? Se sobreentiende que son pequeños detalles de uso privado, difícilmente comercializables, por su escaso valor. Aquí el menda de turno y el programa informático ¿también aplican algoritmos? Deciden que la base imponible es 4.13 a la que se le debe de aplicar el correspondiente IVA del 21%, más unos gastos suplidos ¿eso qué es?

Totalizando 6.86 euros que debo abonar si quiero tener mi recuerdo llegado desde el Vaticano.

Por supuesto la chica de ventanilla no me podía aclarar esa confiscación [en el período comunista a veces sucedía y tus envíos no llegaban a destino], asumías el riesgo cuando lo depositabas en Correos, aunque quedan lejos aquellos momentos donde por apenas veinte duros clocabas una SACA M en Moscú con 20 kilos de folletos y libros. Pero en la estólida Europa resulta que te roban de manera descarada y, encima, hay que darles las gracias.

Imagínese que uno va a tomar el avión y lo embarcan en un De Havilland cuando lo normal es un Airbus; estaríamos ante un claro abuso [de hecho, algo similar ocurre con algunas empresas low cost]. Pues exactamente eso sucede con el servicio postal universal, nos habían prometido «una maravilla a precios competitivos». Puede que para las grandes compañías así haya sido, para el usuario de a pie, faltaría más, ha sido una verdadera tomadura de pelo. Lo pagas a precio de Jabugo y, sin embargo, te dan un ibérico. ¡De pena! Atentamente.

Juan Franco Crespo - Tarragona

GENT CINEMA

Albert Espinosa torna al cinema com a guionista amb ‘Live is life’ La pel·lícula, situada a l’estiu de 1985 i dirigida per Dani de la Torre, arriba avui als cinemes ACN

El guionista, escriptor i actor català Albert Espinosa ha recuperat l’obra teatral Retazos, que va escriure als anys 90, i el seu llibre Els secrets que mai no t’han explicat, per escriure el guió de la pel·lícula Live is life: la gran aventura, dirigida per Dani de la

Torre. Live is life: la gran aventura se situa a l’estiu de l’any 1985.

Com cada any, el Rodri deixa Catalunya i torna al poble gallec dels seus pares per retrobar-se amb el seu grup d’amics. Aquest any, però, es diferent per a ell i els seus amics. Els cinc amics planegen escapar-se la nit de Sant Joan

a la cerca d’una flor màgica que, segons explica la llegenda, creix a dalt de tot d’una muntanya i pot fer que els desitjos es facin realitat. La pel·lícula està protagonitzada per cinc nois que debuten a la gran pantalla.

Espinosa volia escriure una història que recordés «les coses

importants de la vida» i volia ferho a través de cinc nens a l’estiu del 85, moment en què sonava la cançó Live is life, que ha servit pel títol de la cinta. «Tenia ganes d’explicar una història on tots els personatges s’endinsessin en un moment vital de la vida que els marcarà quan siguin adults»,

afirmava Espinosa, afegint que «entre els 14 i els 16 anys et passen coses que marquen la teva vida». Confessa que la història que va escriure és una mica una autobiografia perquè parla de la seva vida i la dels seus amics quan eren petits. Quan va conèixer a Dani de la Torre, el cineasta li va explicar que aquella història era molt similar al que va viure ell quan era petit al seu poble de Galícia. Espinosa creu que amb aquesta pel·lícula torna als seus orígens i remarca que Warner Bros i Atresmedia li han deixat fer un guió dels seus, que tenen «una mica de tendresa, humor i dolor».

La cantant de copla espanyola Gracia Montes va morir ahir a Sevilla, als 86 anys. Montes era amb Carmen Sevilla, una de les poques que sobrevivia a la generació de coples en blanc i negre que va créixer a l’Espanya de la postguerra. Gracia Cabrera Gó-

mez va néixer a la localitat sevillana de Lora del Río l’1 de març de 1936, i com moltes altres de l’època, els seus pares van veure des de petita que tenia aptituds per a la cançó espanyola, per la qual cosa van començar a moure’s al món on la petita podia despuntar. Eren els anys de

l’apogeu de les companyies de Pepe Pinto i Pastora Pavón, i va ser en aquesta última, La niña de las peines, la primera que va veure cantar l’adolescent Gracia Montes amb 17 anys a les Gales Juvenils del Teatre Cervantes de Sevilla. Va ser en qüestió de poc temps que Gracia comencés

a ser coneguda, i que el segell Columbia, que atreia cantants de l’època per introduir-los als estudis d’enregistrament de Madrid, registrés la seva veu per primera vegada. La seva imparable carrera es va completar amb boleros com Pídele a Dios, o un disc íntegre de sevillanes gravat

Dolores Romero Ferreira.

Ha mort a 80 anys.

Tarragona Emilia Gómez Guerrero. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Santa Maria de Bonavista.

Juan Antonio González Camuña. Ha mort a 59 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h. al Tanatori.

Reus Montserrat Sugrañes Salvi.

Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. al Tanatori.

Josep Maria Vall López. Ha mort a 93 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. a la parròquia de Sant Bernat Calvó.

CEDIDA

Lora del Río, localitat que la va veure néixer, ha decretat dos dies de dol Redacció

37

DEFUNCIONS

OBITUARI

Mor la cantant de copla espanyola, Gracia Montes, als 86 anys a Sevilla

03/06/2022 diarimés

l’any 1974, i fins i tot la cançó que es va convertir en un himne de la seva pròpia vida, Soy una feria. La seva vida sempre va estar lligada a la música, fins que el 2006 va patir un aneurisme cerebral, del qual es va recuperar.

Esqueles al Diari Més

Tel. 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

38

diarimés 03/06/2022

SERVEIS

L’HORÒSCOP

CINEMA. Cartellera

TELEVISIÓ. Programació

TV3 ÀRIES

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Isaac, Justí i Oliva.

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Si actues precipitadament no obtindràs els èxits que avui pots guanyar. Pensa abans d’actuar i consulta primer als qui t’envolten.

El s bons moments amb la parella es podran limitar si actues tan dominant com sempre. Experiències ardents i passió.

No entris en disc u s s i o n s a mb terceres persones, et guanyaràs enemics gratuïts i molts problemes.

En la llar seran fàcils els frecs.

Empra més temps per als teus assumptes i no et deixis portar per les paraules dels nous coneguts. Si et centres tindràs èxit.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Hauràs de controlar un cert descoratjament que t’embargarà, la parella i els amics t’ajudaran a això.

Hi haurà moltes despeses.

Et convindria canviar de tàctica per a aconseguir els teus objectius.

Les persones que avui t’envoltaran no estaran molt d’acord amb tu.

Si et sents una mica atabal ada en l’ambient que avui t’envolta cerca una sortida ràpida en els passejo. Amors fàcils amb coneguts.

La passió amorosa serà difícil de calmar. No et precipitis en les teves exigències en la jornada o més que trobar sexe trobaràs fredor.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Tot el que emprenguis es resoldrà al teu favor i amb el mínim esforç. No tan fàcil se’t donarà en l’amor on hauràs de lluitar.

Totes les activitats que emprenguis juntament amb amics i familiars t’aportaran felicitat. La parella es mostrarà més afectuosa.

Controla avui els teus nervis, si et deixes portar pels teus impulsos en la jornada podries fer mal a qui menys s’ho mereix.

Excel·lent jornada per a fer canvis en la teva llar. Si et proposen un nou projecte no te’l pensis dues vegades, avui pot ser el teu dia.

FARMÀCIES TARRAGONA: Boronat Poderós, Jorge. Reial, 21. Telèfon 977 240 672.

Escoda Llop, Oriol. Raval, 56 (La Canonja).

Telèfon 977 545 090.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim - Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Telèfon 977 127 084.

SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3.

Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA: Tuset Fornós, Laura. Francesc Macià, 11.

Telèfon 977 390 217.

CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca. Golf St. Jordi, 2.

(Urb. La Llosa). Telèfon 977 365 153.

VALLS: Granell Vivo, José Carlos. Santa Joaquina de Vedruna, 4. Telèfon 977 092 435.

EL VENDRELL: Juste Díez de Pinos, Jose Luís. Les Flors,74.

Telèfon 977 664 422.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

06:00 07:30 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40

16:05 16:40 20:15 21:00 22:05 00:35 02:10 04:00

CANAL SUPER3 Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Galetes de cacauet i xocolata Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre Eufòria Gala 11 Més 324 Notícies 3/24 Rumba a l’estudi Ivan Durban

ESPORT 3

14:25 Temps d’aventura 14:50 NBA: El millor de la temporada dels equips titulars 15:00 Catalunya salvatge 15:26 Thalassa 15:56 Collita pròpia 16:45 Ciutats al mar 17:30 Esport Club 18:00 Vaques Sagrades 19:00 Tot Costa 20:05 ESPORTS360 CANAL 33 20:20 Ok Lliga: Reus Deportiu 21:55 El gran dictat Virginias-Barça 22:16 Grans àpats: El Festival 22:15 Salomon Run Barcelona Vegetarià de Tailàndia 22:30 WRC 2022 22:38 Grans àpats: Taiwan Ral.li Itàlia 1a.etapa 23:01 Planeta Xefs: Taku Sekina. 23:00 Onze 23:56 Viatge a peu 00:30 324 Esports 17:30 17:55 18:13 18:26 18:50 19:14 19:37 20:00 20:43 21:06 21:48

El Mic i els seus amics Una mà de contes L’abella Maia El llibre de la selva Robin Hood, el trapella Ghostforce Kung Fu Panda: Llegendes Ladybug i Gat Noir Les Sisters El 422 Lucas etc

TVE1

TV2

08:30 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 13:00 Menudos Torres 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Downton Abbey 17:25 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:20 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:40 El tiempo 21:55 La suerte en tus manos 22:10 Las Claves del Siglo XXI

08:00 09:55 10:55 11:25 11:50 12:40 13:50 14:45 15:45 16:30 17:25 18:15 18:45 19:25 20:15 20:45 21:30 22:00 22:05

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:45 08:05 10:00 11:00 12:55 13:45 14:00 14:15 14:25 14:30 17:00 17:45 20:00 21:00 21:30 22:15

¡Toma Salami!

Alta tensión Alerta Cobra Alerta Cobra Alta tensión En boca de todos Noticias Deportes Cuatro Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h First dates First dates Junio a todo gas Fast & Furious 5 23:45 Cine: The Fast and the Furious (A todo gas)

06:30 ¡Toma Salami!

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame Lemon Tea 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Supervivientes: las nominaciones 23:00 Déjate querer

07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 22:30 23:35 00:40 01:45 02:50

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

11:00 11:30 12:00 13:00 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 22:30 23:30

11.00 12.00 12.30 13.00 14.00 15.30 16.00 17.30 18.30

08:30 12:45 13:15 15:00 16:45 18:30 20:55 21:50 23:10

Activat Va com va Connecti.Cat Reus 1970/2020 Notícies migdia Gaudeix la festa Notícies migdia Va com va Notícies migdia Fet a mida Connecta 10 comarques Connecti.Cat Notícies resum Qüestió de fons Notícies resum Qüestió de fons Notícies resum Reus 1970/2020 Qüestió de fons

19.00 19.30 20.00 21.15 21.30 22.00 23.15 23.30 00.00

ANTENA3 Cafè d’idees UNED Aquí hay trabajo El señor de los bosques El espectáculo de la Tierra Cine Las recetas de Julie Senderos del mundo Saber y ganar Naturaleza y animales Naturaleza y animales Punts de vista Naturaleza y animales Viajes Jara y sedal Días de cine Plano general Historia de nuestro cine Cine: Muerte de un ciclista

Saló de Plens Gaudeix la festa Teló de fons Saló de Plens Notícies 12 Gaudeix la festa Notícies 12 Saló de Plens Connecta 10 Comarques.

Resum Gaudeix la festa Teló de fons Notícies 12 Eix27 Paisatges Encreuats Notícies 12 Eix27 Paisatges Encreuats Noticies 12

06:15 09:00 13:20 13:45 15:00 15:45 16:00 16:02 16:30 17:45 19:00 20:00 21:00 21:45 21:55 22:10 00:20 02:30 03:45

Las noticias de la mañana Espejo Público Karlos Arguiñano La ruleta de la suerte Antena 3 Noticias 1 Deportes Karlos Arguiñano Tu tiempo Amar es para siempre Tierra amarga ¡Boom!

Pasapalabra Antena 3 Noticias 2 Deportes El tiempo La Voz Kids La Voz Kids Live Casino Playuzu nights

Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes laSexta Columna Equipo de investigación Equipo de investigación Equipo de investigación Equipo de investigación Equipo de investigación Pokerstars Casino

Cinema Mundo Natural Cinema Cinema Bonanza Opina Cat Rondeando Economia de Guerra The Defender

PARAMOUNT CHANNEL 13:30 15:49 16:30 18:07 19:55 20:55 22:00 23:00

Los misterios de Murdoch Los misterios de Murdoch Los misterios de Murdoch Colombo Unidad de investigación Unidad de investigación Unidad de investigación Unidad de investigación

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge - * divendres i dissabte

1 Dog. Un viaje salvaje 12:15 1Las gentiles 16:30 - 18:30 1 Fantasías de un escritor 20:15 - 22:30 2 Marmaduke 16:00 - 18:30 / 12:15 2 Sin ti no puedo 20:30 - 22:15 3 Los tipos malos 17:15 / 12:00 3 Doctor Strange en el multiverso de la locura 16:15 - 19:15 - 21:45 / *23:30 4 Ainbo 12:00 4 Todos a la vez y en todas partes 16:30 - 19:30 - 22:30 5 Espejo, espejo 16:30 5 Cinco lobitos 18:15 / 12:00 5 El hombre del Norte 20:15 5 Ojos de fuego 22:45 6 Alcarràs 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / 12:00 7 El sastre de la mafia 17:00 7 Alcarràs 19:15 7 El arma del engaño 21:30 8 Los tipos malos – atmos 16:15 8 Animales fantásticos: secretos de dumbledore – atmos18:15 9 Morbius 12:00 9 Sonic 2: la película 16:15 - 18:45 - 20:30 / 12:15 10 Ainbo 16:00 10 Doctor Strange en el multiverso – atmos - 17:45 - 20:15 - 21:00 - 22:45 / 12:00 11 Livi is life 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 / 12:15 12 La ciudad perdida 16:00 - 18:15 12 Juego de asesinos 22:45 13 Jujutsu kaisen 0 – vose 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 / 12:15 14 Top Gun: Maverick – atmos 17:45 - 20:15 - 22:45 15 Jujutsu kaisen 0 – vose 17:00 - 21:15 15 Top Gun: Maverick – atmos 19:00 15 Top Gun: Maverick – atmos – vose 21:30 16 Top Gun: Maverick – atmos 17:00 - 19:30 - 22:00 17 Top Gun: Maverick – atmos 16:00 - 18:30 - 21:00 / 12:15 / *23:30

YELMO PARC CENTRAL Alcarràs -vosedv: 20:30 / dg i dl: 20:00 / dm i dc: 19:50 Doctor Strange en el multiverso de... dv: 17:40, 20:15, 23:00 / ds: 17:30, 20:05, 22:45 / dg i dl: 16:35, 19:10, 21:45 / dm: 17:20, 19:55, 22:30 / dc: 17:25, 20:00, 22:30 El arma del engaño dv, ds: 23:15 / dg i dl: 22:30 / dm: 22:15 -vose-/ dc: 22:15 El beso de Dios dg: 15:45 -voseHamlet MET LIVE 21-22 ds: 18:55 Jujutsu Kaisen 0: La película -vosedv: 19:15, 21:30. / ds: 20:15, 22:30 / dg i dl: 20:25, 22:45 / dm i dc: 19:30, 22:00 Jurassic World: Dominion dj: 17:00, 19:00, 20:00, 22:00 Live is Life: la gran aventura dv: 17:25, 19:55, 22:15 / ds: 16:30, 18:50, 21:10, 23:30 / dg i dl: 17:10, 19:30, 22:00 / dm i dc: 18:00, 20:25, 22:40 Marmaduke dv: 17:15 / ds, dg i dl: 16:15, 18:15 / dm i dc: 17:30 Sonic 2, la película dv: 18:00. / ds: 15:45. / dg i dl: 17:30. / dm i dc: 17:15 Top Gun: Maverick dv: 17:00, 18:10, 19:40, 20:50, 22:20, 23:30 / ds, dg i dl: 16:00, 17:00, 18:40, 19:40, 21:20, 22:20 / dm: 17:00, 18:40, 21:20, 22:20 / dc: 17:00, 18:40, 19:40, 21:20, 22:20 Top Gun: Maverick -vosedm: 19:40

REUS / CINES AXION Alcarràs (Cat) dl, dm, dc i cap de setmana: 19:55 / dv i ds: 22:05 Doctor Strange en el multiverso de la locura dl, dm, dc i cap de setmana: 17:45, 20:00 / dv i ds: 22:15 El arma del engaño dl, dm, dc i dg: 20:00 / dv i ds: 21:40 Jujutsu kaisen 0: la película (vose) dl, dm, dc i cap de setmana 20:25 / dv i ds: 22:20 Live is life: la gran aventura dl, dm, dc i cap de setmana: 18:00 / dl, dm, dc i dg: 20:20 / dv i ds: 20:00, 22:25 los tipos malos dl, dm, dc i cap de setmana: 18:00 Marmaduke dl, dm, dc i cap de setmana 18:20 / dv i ds: 20:00 Sonic 2: la película dl, dm, dc i cap de setmana: 18:10 Top Gun: Maverick dl, dm, dc i dg: 18:00, 20:00 / dv i ds: 17:45, 20:05, 22:00

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Ennio, el maestro ds: 22:00 -vose- / dj: 21:30 -voseJFK: caso revisado dm: 20:30 -voseRed cunt: reconsidering periods dv: 19:15 -voscatTop Gun: Maverick dv: 16:45 - 22:15 / ds: 17:30 - 19:45 / dg: 17:15 - 19:30 / dl: 17:00 - 19:15 - 21:30 -vose- / dm: 18:00 / dc: 17:00 - 19:15 -vose- 21:30 / dj: 17:00 - 19:15 -vose-

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Los tipos malos 1 Top gun: Maverick 2 Live is life 3 La ciudad perdida 3 Doctor Strange, en el multiverso de la locura 3 Sin ti no puedo 3 El hombre del Norte 4 Toscana 4 Top gun: Maverick 5 Top gun: Maverick 6 Top gun: Maverick 7 Sin ti no puedo 7 Doctor Strange, en el multiverso de la locura 8 Sonic 2 8 Jujutsu Kaisen – 0 vose 9 Doctor Strange, en el multiverso de la locura 9 Los tipos malos 9 Alcarràs (català) 10 Jujutsu Kaisen – 0 vose

17:00 19:00 - 21:30 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:40 16:00 18:10 20:45 22:40 16:00 17:45 - 20:15 - 22:45 16:00 - 18:30 - 21:00 17:00 - 19:30 - 22:00 16:15 - 18:00 20:00 - 22:30 16:15 - 18:30 21:00 16:00 18:30 20:30 - 22:40 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15

VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu El secreto de Vicky

dg: 17:00 - 18:45

CLASSIFICATS CLASSIFICATS

80m2. Amplia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragaperras.

Económico. Negocio rentable.

Tel. 629.449.076

IMMOBILIÀRIA Venda/Lloguer REUS LOCAL-TRASTERGUARDAMOBLES 16 m2.

90€. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989 VENDA PÀRQUING + TRASTER. Plaça molt gran. Av. Andorra nº7 Tarragona. Tel. 636.564.323 POR JUBILACIÓN VENDO O TRASPASO BAR en Constantí

Traspàs AUTOESCUELA POR JUBILACIÓN. Céntrica, buena cartera de alumnos. Tel. 977 50.52.16 SR. NAVARRO.

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

CARPINTERO, Tel. 623.387.479

EBANISTA.

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso.

Tel: 615.891.932

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

TAROT TAROT DE MARIA. Terapia emocional , sanacion álmica y tarot evolutivo. Presencial. Tarragona. Tel. 633.670.797

03/06/2022 diarimés

39

TARIFES Mostra d’anuncis Classificat bàsic

0,37 € x paraula + 21% IVA

OFERTES

Classificat destacat

0,37 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS

Classificat destacat color

0,60 € x paraula + 2,50€ (requadre) + 21% IVA

Classificat mòdul

17 € x dia + 21% IVA

Classificat foto

Color: 60€ (Màx: 4 paraules)

10 dies + 4 gratis

FORMA DE PAGAMENT • Targeta de crèdit / En metàl·lic • Transferència bancària BBVA: ES 75 0182 5400 29 0201550268 Carrer Manuel de Falla, 12 baixos. 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54

Horari: de dilluns a divendres: de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

MASSATGES RELAX MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ¡¡ESPECIAL NURU!! Tel. 692.780.087 VENDRELL. SEÑORA. MASAJE RELAX. Tel: 603.133.160 CHICO PARA CHICO. Masaje erótico. Tel: 602.408.920 VERÓNICA. MASAJES CAMILLA. Íntimo. Discreción. Reus.

Tel: 604.390.445 MASAJISTA TITULADA. Cariñosa, discreta. Volverás!!!!. Tel: 671.715.779

CONTACTES CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131 CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona.

Tel: 977.21.26.12 MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 623.267.323 CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!.

25€. Tel: 977.32.15.68 ANA. ¡¡¡DE REGRESO!!! Tarragona. Tel: 602.033.898 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062

¡¡20€!! ESPAÑOLA ARDIENTE... Tel: 658.065.024 Reus

AMELIA. Para tu placer y vicios… 24h. Tel: 641.512.408

ESPAÑOLA MADURA. Masajes. Reus. Tel: 643.646.997

RUSA. Recibo 604.390.445

SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432

TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215.

JOVEN ESTUDIANTE no profesional, Y AMIGAS. Particular.

SEGUR-TORREDEMBARR A. Tel: 622.767.047

MADURITA CINCUENTONA. Morbosa, puro fuego. ¡¡Primera vez en Reus!! Tel. 613.206.958

CRISTINA MADURITA Y DOS AMIGAS… Tarragona. Tel: 643.136.495

TRES AMIGAS. Pechugonas y cachondas… Tarragona. Tel: 624.693.964

REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

SONIA DIVORCIADA MULTIORGÁSMICA… Apasionada.

Besos lengua. Francés. Reus.

Tel: 665.489.794 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!!

Reus. Tel: 634.777.389 ¡¡ABUELA CACHONDA!!

Nínfómana, multiorgásmica. Servicios completos. Tel. 642.559.487

sola.

Tel:

40

A L’ÚLTIMA

diarimés 03/06/2022

CULTURA CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Com més cosins... no l’he mirat, esperava que tu m’ho confirmessis.»

«Home! Si no saps quin cotxe t’has de comprar com vols que et doni els diners...». I el Pep comença a mirar concessionaris, va de la Volkswagen a la Renault i a la Toyota com si fos el repartidor de Pirelli.

Compara preus i, al final, es decideix per un Cupra.

Mentre el Manolo es va passejant amb el seu flamant Seat Tarraco, el Pep em truca: «Cosí, ja sé quin cotxe vull. He mirat un Formentor». «Home, Pep, una cosa és un regal i un altre és que em deixis a la ruïna. Has de mirar cotxes, però de segona mà». El meu cosí Pep plora i em diu que no l’estimo, que el Manolo ja fa dies que roda amb un SUV molt maco, i nou. Llavors jo li dic que l’estimo molt, però que ha de tenir en compte que del Manolo en soc padrí i que, ja que no li faig la Mona... Els anys han passat i resulta que mentre el Manolo té un xiringuito de cerveses a la platja Llarga, el Pep s’ha fet uròleg. Per cert, que m’ha donat cita per fer una revisió de la pròstata i diu que ho farà amb un protocol que anomena «de segona mà».

MOISÉS PEÑALVER Periodista

Tinc dos cosins de divuit anys, el Pep i el Manolo, als qui estimo molt. Passo cada Cap d’Any amb ells i quan ha corregut el Chartreuse els prometo que l’any que ve els regalaré un cotxe. Cap al maig, el Manolo em diu que ha aprovat a l’autoescola i que «¿Qué hay de lo mío?». Llavors vaig a casa seva i li dono vint mil euros perquè es compri el cotxe que vulgui. El meu cosí m’omple de petons. Dos mesos després em truca el Pep. «Cosí, recordes allò del regal?». Jo li contesto que no me’n recordo bé, que «es beu molt aquella nit mentre mirem els Cachitos de Hierro y Cromo». Llavors ell em diu que li vaig prometre que li compraria un cotxe. I jo li pregunto: «Ja saps el cotxe que t’has de comprar?». «No, encara

Diversos integrants del Grup de Pagesos d’Alforja en una sortida a Prades.

EL TEMPS

Estat del cel De matinada el cel romandrà molt ennuvolat o cobert per bandes de núvols alts i mitjans. A partir de llavors la nuvolositat minvarà progressivament de sud-oest a nord-est i el cel quedarà poc o localment mig ennuvolat en conjunt. A partir de migdia creixeran algunes nuvolades a punts del Pirineu i Prepirineu occidental i a altres punts de l’extrem nord de la serralada. A banda, fins a mig matí i de nou al final del dia hi haurà intervals de núvols baixos al litoral, sobretot als dos extrems del sector.

Màxima

25º

18º

Tempertures La temperatura mínima serà lleugerament més alta, si bé localment l’ascens serà moderat. Per la seva banda la temperatura Mínima màxima serà similar o lleugerament més alta i estarà entorn dels 35 ºC a punts de Ponent.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Limpieza General de Oficinas Negocios Particulares Comunidades Desinfección con Ozono

Carpintería Pladur Yeso Gas Calefacción Aire acondicionado Luz Fontanería Pintura Aluminio Reformas Paletería

Pau Claris, nº 2 · 43005 Tarragona

618 957 106

Cristina Serret

ELS PAGESOS D’ALFORJA QUE VAN FER HISTÒRIA

cosa que no s’havia fet mai, i de fet els L’any 1969 es formapagesos presumien va a Alforja el segon de ser pioners a tot grup de formació el món a fer aquesta contínua a tot l’Estat investigació», recull. dedicat a l’experiD’aquesta manera mentació aplicada va néixer el Grup de del cultiu de l’avepagesos d’Alforja de llaner, especialment contínua, de secà, i les seves Joan Gamundi presentarà aquest formació una entitat que sealternatives possidissabte el seu nou llibre ‘El Grup guia les passes de la bles al monocultiu.

Al darrere de la iniseva predecessora Actiu de Pagesos d’Alforja’ de Mont-roig. ciativa hi havia Joan CEDIDA Les primeres reGamundi Vilà, que llavors era agent del unions, detalla Gadesaparegut Servei mundi, es feien a la d’Extensió Agrària, nit, al saló d’actes que entre altres funde la Cooperativa.

«Però crear un grup cions tenia la de dopermanent en aquenar assessorament a vora quaranta polla època no estava ben vist. Més aviat bles del Baix Camp, era il·legal. Només el Tarragonès i el el Frente de JuvenPriorat. Gamundi, que havia estat imtudes, en el cas dels joves pagesos, i la pulsor del Grup de Secció femenina, en pagesos de Montel cas de les dones, roig (pioner a l’EsJoan Gamundi amb el seu nou llibre. eren els que ho poditat), va voler repetir la fórmula a Alforja, en fer». Per això, tal un territori on l’avellaner era monocultiu. com ja li havia passat amb els pagesos de Mont«Així, a principis de 1969, vam iniciar un curset roig, un director general del Ministeri d’Agriculde formació agrària», explica Gamundi. En aque- tura li va dir que els integrés a dins de la coopella trobada, que va comptar amb la presència de rativa. En aquest cas, però, no ho va fer. Així i tot, 25 pagesos, es va parlar de renovacions de plan- el grup d’Alforja va seguir treballant durant força tades, plagues, malalties, adobats, comercialitza- anys en aquell projecte pioner.

Joan Gamundi ha recollit tota aquesta històció, desherbants i regs entre altres qüestions. «A continuació, vam agafar una parcel·la de gairebé ria en el seu nou llibre, El Grup Actiu de Pagesos una hectàrea d’avellaners per treballar en comú d’Alforja (SEGE), 1969-1991, publicat per l’editoi fer les primeres experimentacions aplicades a rial Ganzell i que es presentarà aquest dissabte, l’avellana de secà», detalla Gamundi. «Era una 4 de juny, a les 19h, a la Sala Cultural d’Alforja.

anys cia d’experien

DESCOMPTES

PROJECTES D'INTERIORISME · REFORMES INTEGRALS DORMITORIS, MENJADORS, SOFÀS, BUTAQUES, CADIRES, MIRALLS...

C/Canyelles, 7 · 43001 Tarragona

977 174 008 · www.decorat.es · BOTIGA ON LINE

-50%

fins