Dijous 19 de maig de 2022

Dijous, 19 de maig de 2022 núm. 4.547 www.diarimes.com

MONOGRÀFIC

19/05/2022 diarimés

11

Habitatge i construcció

El Port expedienta el buc incendiat l’any 2021 per abandonament TARRAGONA El vaixell Elbeik, amb bandera de Togo i que transportava animals vius, es troba amarrat al dic de Llevant des de l’agost, i ningú s’ha fet càrrec de les taxes. P4

Habitatge i construcció

XAVI JURIO

Les millors empreses del sector al Camp de Tarragona TARRAGONA

L’Ajuntament mantindrà la graderia reconstruïda de l’Amfiteatre Preveu reparar l’esquerda abans de l’estiu de 2023 i treure la bastida. P3

REUS

Les obres de la rotonda de Mas Carpa i el carril bici es faran alhora P8

CAMP

El govern de Castellarnau a Altafulla té tres tinences d’alcaldia P10

Un grup de turistes ahir al claustre de la Catedral, on no es va haver de pagar entrada amb motiu del Dia Internacional dels Museus.

El conjunt catedralici de la ciutat de Tarragona se suma al Dia Internacional dels Museus PATRIMONI El Museu Diocesà tindrà una nova sala audiovisual com a porta d’entrada a les visites. P2

2

diarimés 19/05/2022

TARRAGONA

PATRIMONI

El Museu Diocesà donarà la benvinguda als visitants amb un espai audiovisual El conjunt catedralici de Tarragona rep 820 visitants durant la seva primera experiència de portes obertes amb motiu del Dia Internacional dels Museus XAVI JURIO

Roger Freixa

El conjunt catedralici va obrir els seus espais ahir de manera gra· tuïta per primera vegada durant el Dia Internacional dels Museus.

Un total de 820 visitants van po· der descobrir (o redescobrir) la Catedral, el claustre i el Museu Diocesà. Tanmateix, una de les sales del museu no va estar ober· ta per les reformes. Una vegada acabades les obres cap a finals de juny, passarà a ser la segona sala, ja que la primera s’ubicarà a l’es· pai de l’antiga botiga, on s’instal· larà un equipament audiovisual que explicarà la història de la Catedral i del cristianisme a Tar· ragona i farà una introducció al contingut del museu.

D’aquesta manera, les sales del Museu Diocesà obertes ahir al públic van ser la Capella del Corpus Christi, la de l’Exedra Ro· mana i les sales corresponents a les obres del Renaixement, Bar· roc i art contemporani. A la sala de l’Exedra Romana, Jesús Figue· ras i Martí Pineda observaven les reconstruccions gràfiques de l’espai. «Hem vingut moltes altres vegades, però tornem per redescobrir coses», apuntava Figueras. Tots dos són veïns de Tarragona. Figueras ha aprofitat altres vegades les visites guiades per conèixer detalls religiosos i arquitectònics. També va co· mentar que la visita d’ahir es de· via al creuer de la Catedral. «Un cantó és més llarg que l’altre», va detallar sobre un aspecte que no s’aprecia a simple vista, ja que la diferència és molt petita.

Davant de la capella de la Mare de Déu de la Guia, el matrimoni format per Emília Corcó i Joan Corominola es delectava dels espais del conjunt catedralici.

«En aquesta Mare de Déu de la Guia s’aprecia perfectament la transició del romànic al gòtic, és molt interessant», assenyalava Corominola. La parella, resident a Olot, ha visitat durant aquests dies diferents indrets del litoral tarragoní, com Altafulla o Comaruga, on s’allotgen. «A Tarragona vam venir amb els fills fa uns vint anys. Avui és el primer dia que la veiem amb calma», va indicar Corcó. Al seu torn, Corominola va assegurar que a l’entrada és quan es va assabentar que l’en· trada era gratuïta: «Anàvem a en· trar de totes maneres». També va destacar els retaules gòtics: «Són fantàstics».

El claustre va reunir ahir vi· sitants tarragonins i una escola, dividida en dos grups, tal com va detallar la coordinadora de

Diferents espais de la ciutat van obrir de manera gratuïta el passat cap de setmana amb motiu de la Nit dels Museus. El dissabte, l’Amfiteatre va rebre més de 1.000 visites, una xifra que també va superar el Pretori-Circ, amb 700 visitants en horari normal i 493 en horari addicional (des de les 21 hores fins a la mitjanit). La Casa Castellarnau va rebre 105 en horari normal i 607 en horari addicional. El Passeig Arqueològic va arribar fins els 517, mentre que el Fòrum de la Colònia en va rebre 231, una xifra similar al de la Maqueta romana de Tàrraco (229). La Casa Canals va obtenir una xifra de 159 visitants. El diumenge, que també va ser jornada de portes obertes, en horari habitual, el Pretori-Circ va rebre 697 visitants, mentre que l’Amfiteatre va arribar als 471.

Imatge d’un grup de visitants al claustre de la Catedral ahir, durant el Dia Internacional dels Museus.

Jesús Figueras «He vingut altres vegades a la Catedral i al museu, però hi torno de tant en tant per redescobrir coses noves, per conèixer detalls arqui· tectònics i religiosos.» gestió turística de la Catedral, Carmen Pacheco. Pacheco també va posar en valor la gratuïtat de l’entrada en dies puntuals: «Està molt bé que el Patrimoni sigui accessible per a tothom». També va remarcar que la gent estava molt agraïda per la iniciativa. La jornada de portes obertes, que des de fa anys es realitza durant la Nit dels Museus, va ser tant pel matí com per la tarda.

El majestuós claustre també es va omplir de grups de turistes, els quals escoltaven atentament les explicacions del guia mentre coneixien la història i els racons del conjunt catedralici. Tal com

Joan Corominola

«La Mare de Déu de la Guia mostra perfecta· ment la transició del ro· mànic al gòtic. No sabí· em que avui l’entrada era gratuïta.» va assegurar Pacheco, ahir hi va haver dos grups durant el matí i uns altres dos durant la tarda.

Alguns dels turistes eren de na· cionalitat alemanya, com Rosi Büttemeyer, resident a Colònia, precisament on hi ha una de les catedrals gòtiques més em· blemàtiques d’Europa. «La de Tarragona també és molt boni· ca i interessant», va expressar.

Büttemeyer està de vacances a Tarragona durant quinze dies i s’allotja a la Pineda.

D’altra banda, també hi havia turistes nacionals, com Cristina Domingo, de Madrid. «Veníem a veure la Catedral i ens hem

Rosi Büttemeyer

«Estic de vacances per aquí 15 dies. Soc de Colò· nia, on també tenim una gran catedral, però la de Tarragona també és molt bonica i interessant.» trobat amb la sorpresa de què l’entrada avui és gratis», va ma· nifestar Domingo, qui ha estat de vacances cinc dies a Tarragona. «És una ciutat meravellosa, està neta i molt ben conservada. Té més coses de les que imaginava», va comentar Domingo. També va destacar el claustre. Segons Pacheco, diferents visitants du· rant el dia d’ahir, com Domingo i Corominola, van descobrir a la mateixa entrada que era dia de portes obertes.

Reformes al Museu Diocesà El Museu Diocesà va sumar-se ahir per primera vegada a les

L’Amfiteatre rep 1.000 visitants en la Nit dels Museus

Cristina Domingo

«Visc a Madrid i estic cinc dies de vacances. Tarrago· na és una ciutat merave· llosa, està molt neta i ben conservada. Té més coses de les que imaginava»

portes obertes per celebrar el Dia Internacional dels Museus. Tot i això, no va poder obrir la sala de l’antic refetor a causa de les reformes que s’estan realitzant.

Les obres actuals provocaran que la sala u passi a ser l’espai de l’antiga botiga del museu, que es transformarà en un espai audio· visual que relatarà la història de la Catedral i del cristianisme a Tarragona i introduirà el visitant al contingut del Museu Diocesà.

L’àudio explicatiu serà d’uns sis minuts i es podrà escoltar en tres idiomes diferents: català, castellà i anglès. Aquesta mateixa sala acollirà les peces museístiques

que van des de la prehistòria fins a l’època islàmica. D’aquesta manera, la sala de l’antic refetor passarà a ser la sala número dos, i acollirà les obres d’entre els se· gles XII i XIV. La reforma també contempla afegir noves explicacions a les peces per «crear un relat més coherent, més ordenat», va in· formar el director del Museu Diocesà, Andreu Muñoz. El canvi té aquest objectiu «de fer una re· ordenació cronològica i donar-li major protecció a les peces», va explicar Muñoz. Respecte a la protecció, s’hi instal·laran unes noves vitrines. I pel que fa a les explicacions escrites, es «genera· rà un relat que reforci la història de les obres»», va exposar. La previsió és que a finals de juny ja es puguin obrir aquestes dues sales.

D’altra banda, Muñoz també va explicar que la segona fase de la reforma, de moment sen· se data d’inici al calendari, pre· tén reformar les altres sales, les quals recullen les obres del segle XIII fins al XV i les sales del Re· naixement, el Barroc i l’art con· temporani, entre elles la capella del Corpus Christi. Aquestes re· formes atorgaran més espai a les obres del Museu Diocesà.

TARRAGONA

19/05/2022 diarimés

3

PATRIMONI

El Port assisteix a una assemblea dedicada a la logística de vehicles acabats El Port de Tarragona va ser present durant els dies 12 i 13 de maig a a l’ECG General Assembly & Spring Congress 2022 celebrada a Màlaga. Com a membre d’aquesta associa· ció dedicada a la logística dels vehicles acabats, el Port va as· sistir per conèixer de primera mà les novetats en un sector clau en els seus tràfics. En aquesta segona assemblea que participa el Port com a mem· bre, s’ha renovat junta directi· va, al mateix temps que s’han compartit les perspectives del sector de la logística de l’auto· mòbil pel 2022 i 2023, en uns moments de canvi i transfor· mació per al sector. Aquesta trobada anual reuneix a ope· radors logístics, ports, proveï· dors, fabricants i membres de la Comissió Europea.

L’Ajuntament adjudica la gestió del punt informatiu de la Rambla el Quiosquet L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat la gestió del Qui· osquet, el punt informatiu de la Rambla Nova. El Quiosquet és un espai polivalent i trans· versal, liderat per la conselle· ria de Feminismes i LGTBIQ+, on es programaran al llarg de l’any activitats i accions de sensibilització, es facilitarà informació sobre els diferents recursos municipals de l’àrea de Ciutadania i s’animarà a la participació comunitària i de les entitats. L’empresa adjudi· catària és l’Associacio Sense Ànim de Lucre Catorze Eixos.

Es vol donar protagonisme a les entitats de la ciutat, que podran sol·licitar la utilització d’aquest espai una vegada al mes per fer difusió de les seves activitats i projectes, música o poesia.

FELICITACIONS

El lloguer de la bastida de l’Amfiteatre suma ja 100.000 euros L’Ajuntament vol cosir l’esquerda abans de l’estiu de 2023 i mantenir la graderia reconstruïda Roger Freixa

L’Ajuntament de Tarragona ha pagat ja un mínim de 100.000 euros pel lloguer de la bastida de l’Amfiteatre. Aquest element es va instal·lar a l’abril de 2018 per l’obertura de l’esquerda de les graderies reconstruïdes. Des d’aleshores, el consistori ha pa· gat més de 2.000 euros mensuals pel lloguer de la bastida mentre es manté a l’espera de poder re· parar l’esquerda. L’objectiu és que estigui reparada abans de l’estiu de 2023 i mantenir la gra· deria.

«Ens trobem amb l’absurditat que l’Ajuntament no pot com· prar les bastides», assenyala el conseller de Patrimoni, Hermán Pinedo, qui afegeix que «a nivell d’inversió seria molt més senzill comprar-les». La graderia afec· tada es va reconstruir, de mane·

ra deficient, als anys 70, tal com exposa Pinedo: «Les graderies no són romanes, és una recons· trucció contemporània, i es va fer malament. La conseqüència de fer-la malament és que des del 2018 tenim aquesta gran esquer· da d’uns tres o quatre metres».

El conseller afegeix que «es· tructuralment no són segures».

Arran del problema, l’Ajunta· ment de Tarragona va demanar un estudi sobre l’estat de la gra· deria i va plantejar-se la possi· bilitat d’enderrocar-la sencera.

Finalment, segons assegura Pi· nedo, no s’haurà d’eliminar tota la graderia: «Els arquitectes ens diuen que no s’ha d’enderrocar, per aquest motiu ara hem encar· regat la redacció del projecte».

L’objectiu és poder «cosir» l’es· querda, que es pugui executar la reparació per poder treure la

Imatge d’arxiu de quan es va col·locar la bastida de l’Amfiteatre de Tarragona.

El lloguer de l’estructura metàl·lica suposa una despesa mensual d’uns 2.000 euros bastida i reobrir aquesta part.

La intenció és que l’esquerda estigui reparada abans de l’estiu de 2023, manifesta Pinedo sobre el seu objectiu, tot dependrà de l’agilitat administrativa i execu·

tiva. Pinedo porta treballant des de fa dos anys en la recuperació d’aquest espai.

«Haurem de veure si la gent podrà pujar o no», apunta Pi· nedo, qui, alhora, destaca que retirar la bastida serà important per «netejar la imatge de l’Amfi· teatre. No és agradable veure les bastides». D’altra banda, el con· seller també denuncia que «el patrimoni de Tarragona no s’ha

gestionat bé». Pinedo assegu· ra que la situació del patrimoni té molt marge de millora. En la línia de poder gestionar bé els espais històrics, l’Ajuntament col·laborarà amb la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a través d’un conveni per poder prendre decisions consensuades respec· te a la seva conservació i preser· vació.

QUÍMICA CEDIDA

L’AEQT escull Ignasi Cañagueral com a president per als pròxims tres anys El fins ara vicepresident primer pren el relleu de Rubén Folgado Redacció

L’Assemblea General de l’Asso· ciació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha nomenat aquesta setmana Ignasi Caña· gueral (director de Dow a Tar· ragona) com a nou president de l’organització per als pròxims tres anys. D’aquesta manera, el fins ara vicepresident primer i president de la Comissió de

Seguretat, pren el relleu de con· tinuïtat de Rubén Folgado, presi· dent durant els darrers dos anys i mig, i que un cop complert el seu mandat no ha optat a la ree· lecció, tot i que sí que continuarà sent membre de la Junta Directi· va. Les dues vicepresidències passen a ocupar-les a partir d’ara Javier Sancho (Repsol) i Ben Hepfer (BASF), que acompa·

nyaran Cañagueral i la directora gerent, Maria Mas, al capdavant de l’organització. El nou presi· dent ja ha jugat un paper clau com a vicepresident durant el darrer mandat, en especial en el desenvolupament del Pla Esttra· tègic 2021-2023. Cañagueral té la prioritat de seguir treballant per un sector químic segur, sos· tenible, competitiu i respectat.

EDUCACIÓ

Premien dos alumnes del Carme pel seu talent en les matemàtiques Són Oleguer Jové i Bruna Rocamora Redacció

Al Ferran avui dia 19 fa 18 anys.

Felicitats de tota la família.

L’àvia.

CARLES GOSÁLBEZ

Dos alumnes del col·legi El Car· me han estat premiats pel seu talent en les matemàtiques al concurs Cangur, organitzat per la Societat Catalana de Mate· màtiques de Catalunya el pas· sat 17 de març. Es tracta d’un

concurs amb activitats de lògica matemàtica. Tots els alumnes participants van aconseguir molt bons resultats, en especial l’alumne Oleguer Jové, de cin· què de Primària, que va quedar en primera posició de tot Cata· lunya amb la puntuació màxi·

ma. A més, tindrà el privilegi de participar en l’Acte d’Entrega de Premis Cangur 2022 el 23 de maig a Barcelona.

D’altra banda, alguns alum· nes de primer i segon d’ESO van participar en el concurs Fem Matemàtiques 2022. Després d’una sèrie de fases classifica· tòries, l’alumna Bruna Roca· mora, de primer d’ESO, va ser seleccionada per participar en la fase final de Catalunya, que es va celebrar el passat dissabte 7 de maig a les emblemàtiques Muntanyes de Montserrat. Van assistir un total de 71 alumnes d’entre sisè de Primària i segon d’ESO, vinguts de tot Catalunya.

D’esquerra a dreta: Sancho, Cañagueral i Hepfer.

ES VEN

PETITA INDÚSTRIA ALIMENTARIA A TARRAGONA

PER JUBILACIÓ.

EMPRESA CONSOLIDADA AL MERCAT DES DE FA MOLTS ANYS. TELÈFON DE CONTACTE:

647 679 332

4

diarimés 19/05/2022

TARRAGONA

PORT

El Port obre un expedient per abandonament al buc Elbeik

CEDIDA

És el vaixell que es va incendiar l’agost de 2021 i que encara està amarrat al dic de Llevant Verònica Tapias

L’Autoritat Portuària de Tarra· gona ha incoat un expedient ad· ministratiu d’abandonament al buc Elbeik, el vaixell de càrrega d’animals vius que va patir un incendi el dia 6 d’agost de l’any passat, quan estava fondejat en aigües exteriors de l’enclava· ment tarragoní, tal com ha avan· çat Tarragonaport.com. Segons consta en el Boletín Oficial del Estado (BOE) del passat dimarts, «vist l’estat d’abandonament del buc anomenat Elbeik, amb bandera de Togo, que es troba atracat a la Prolongació del Dic de Llevant del Port de Tarragona i del que s’han reclamat les cor· responents taxes sense que fins a la data s’hagi abonat cap quanti· tat», el director general de l’APT va acordar el passat dia 2 de maig incoar el citat expedient.

Tal com va publicar Diari Més, l’Elbeik va patir un incen· di el passat 6 d’agost, que no va quedar totalment extingit fins la matinada del dia següent. En el moment dels fets, el vaixell no portava càrrega i els 18 tripulants de l’embarcació van ser rescatats i traslladats a terra. Per facilitar les tasques d’extinció del foc, l’Elbeik va ser remolcat fins a la prolongació del dic de Llevant, on ha estat amarrat des de lla· vors. Des de l’estiu passat, l’APT no ha rebut cap pagament en concepte de taxes d’atracament ni tampoc en concepte de serveis de remolcador.

Un cop la resolució ha estat publicada al BOE, els propieta· ris de l’Elbeik tenen ara quinze dies per presentar al·legacions.

Un cop passades aquestes dues setmanes, si no hi ha pronuncia·

El vaixell Elbeik va patir un incendi l’agost de l’any passat a les aigües exteriors del Port.

L’APT reclama als propietaris les taxes d’amarratge i el servei de remolcador ment per part dels amos del buc, s’obre un termini de sis mesos per continuar amb l’expedient i resoldre la situació. Si ningú es fa responsable del vaixell i de les despeses generades, el buc

es treurà a subhasta pública i els diners recaptats s’utilitzaran per fer front als pagaments recla· mats tant per l’APT com per les empreses privades de serveis.

L’Elbeik és un vaixell tipus Livestock Carrier, (vaixell de càrrega d’animals) que navegava amb bandera de la República del Togo. Amb un calat de 5,5 me· tres, una eslora de 77 metres, una mànega de 14 metres i un volum

de càrrega de 2.867 tones Moor· son, el buc havia realitzat diver· ses operatives d’embarcament al port tarragoní amb destinacions a Turquia, Líban i Algèria. Un dia després de l’incendi que va patir a Tarragona, l’organització Igual· dad Animal va reclamar que se li retirés la llicència i va apuntar que havia estat expulsat d’altres ports per les immobilitzacions i sancions que acumulava.

El Port Tarragona participa en l’Animal Production Conference organitzada per l’IRTA El Port de Tarragona va parti· cipar en l’Animal Production Conference organitzat per l’Institut de Recerca i Tecno· logia Agroalimentàries (IRTA) que es va celebrar la setmana passada al Centre de Conven· cions de PortAventura. Segons l’organització del Congrés, hi van participar una trentena d’experts de diversos àmbits vinculats a la recerca animal, nutrició o sanitat. En total hi van assistir prop de 200 per· sones d’arreu de Catalunya i l’Estat, però també d’altres països com Turquia, França o el Regne Unit. El Port de Tarragona ha estat present en aquesta conferència com a infraestructura clau en el tràfic de productes agroali· mentaris per a l’alimentació animal. Els molls tarragonins s’han caracteritzat tradicio· nalment per ser de càrregues i descàrregues de grans volums com els sòlids a lloure, amb els productes agroalimentaris al capdavant, que abasteixen granges de gran part de Cata· lunya, Aragó i Castella. Cada any, la infraestructura mou entre quatre i cinc milions de tones de cereals.

MENCIÓ ESPECIAL DE LA RIET Napi José Manuel Álvarez és l’humorista i dibuixant tarragoní més conegut com “Napi”, un retratista de la realitat, creador de la simpàtica foca Mediterrània Peluso, símbol Mare Terra. Durant la seva trajectòria, ha col·laborat en mitjans d’abast nacional com El Jueves o La Vanguardia.

Se li concedeix la menció per utilitzar l’humor i la sàtira per a fomentar l’esperit crític. Per conscienciar sobre temes com el medi ambient amb dibuixos irònics, irreverents i, en definitiva, brillants.

Divendres 10 de juny a les 20h.

Teatre Metropol (Tarragona) Entrada gratuïta amb reserva prèvia

Informació i reserves: www.mare-terra.org / comunicacion@mare-terra.org / 977 55 13 00

TARRAGONA SOCIETAT

19/05/2022 diarimés

5

MOBILITAT

CEDIDA

Lestonnac tindrà una zona de Petó i Adeu al passeig de Sant Antoni Durant les franges horàries d’entrada i sortida, les famílies podran aparcar en aquest espai delimitat GERARD MARTÍ

Redacció

L’Ajuntament hi ha instal·lat disset elements.

Tarragona converteix quatre espais en parcs saludables La Conselleria d’Esports de l’Ajuntament ha instal·lat les darreres dues setmanes disset elements per convertir quatre espais de Tarragona en parcs saludables: el parc de Tarra· gona 2, la plaça de Buenos Ai· res (Bonavista), la plaça de la Floresta i la plaça de la Granja.

Es tracta d’aparells esportius pensats perquè tothom, i es· pecialment la gent gran, pugui practicar esport suau en un entorn urbà amable. La inver·

sió total de les actuacions és de 12.614,25 euros. Els aparells que s’han instal·lat, per espais, són els següents: al parc de Tarrago· na 2 s’ha col·locat una bicicleta, un genet un pèndol doble, un unicaminador, un aparell de patins i un de rem; a la plaça de Buenos Aires, un unicaminador i un aparell de rem; a les places de la Floresta i la Granja, un ge· net, un pèndol doble, un unica· minador, un aparell de patins i un altre de rem a cadascuna.

El col·legi Lestonnac de Tarra· gona tindrà una zona de Petó i Adéu fora de les muralles, al passeig de Sant Antoni, entre el portal de Sant Antoni i el pas· seig Torroja. Així ho han acordat l’equip de mobilitat de l’Ajunta· ment de la ciutat, amb el conse· ller Xavier Puig al capdavant, i la direcció i l’AMPA de l’escola en una reunió que s’ha dut a terme per articular noves mesures de millora de la mobilitat de la zona en les entrades i sortides del cen· tre educatiu. Així doncs, durant les franges horàries d’entrada i sortida, les famílies podran apar· car en aquesta zona delimitada de forma reservada, un espai que durant la resta del dia funcionarà com a zona blava. Amb aquesta acció es vol optimitzar la circula· ció en l’accés al col·legi fent més sostenible l’itinerari escolar.

Pel que fa a la zona de la pla· ça de la Pagesia, es continuarà permetent l’aparcament de les famílies de les criatures que as· sisteixin a l’escola bressol i a in· fantil, a banda de les places de

El col·legi Lestonnac ja comptava amb una zona de Petó i Adéu al carrer de sant Pau.

Petó i Adéu del carrer Sant Pau i les que s’han creat davant mateix de l’escola.

Amb aquestes accions es vol treballar conjuntament per mi· llorar la mobilitat de les famílies

que acudeixen al centre educa· tiu, en equilibri amb la mobilitat i la seguretat dels veïns de la zona.

Lestonnac ja tenia instal·lada una zona de Petó i Adéu al carrer de Sant Pau, però els problemes

de trànsit que s’hi produeixen recurrentment, han provocat aquesta decisió. Aquesta iniciati· va va començar a Tarragona l’any 2019 amb les escoles Tarragona i Pràctiques.

6

diarimés 19/05/2022

TARRAGONA

POLÍTICA

Paràlisi política a ECP per la baixa mèdica de la regidora Carla Aguilar L’absència de la portaveu d’ECP impedeix de desempatar algunes votacions entre l’equip de govern i l’oposició GERARD MARTÍ

Josep M. Pena

Carla Aguilar, portaveu i única regidora de la coalició d’esquer· res En Comú Podem (ECP), està de baixa des de fa un parell de mesos, i la seva absència a les reunions de l’Ajuntament mo· tiva una situació inèdita a l’ens de govern municipal. Atesa la composició del consistori, amb set grups que es reparteixen els 27 regidors de la corporació, és el vot d’Aguilar l’únic que pot de· sempatar en els casos, ja sigui en comissió o en plenari, on govern i oposició queden empatats. Al mateix temps, la seva pròpia co· alició viu actualment una situa· ció de crisi des que Catalunya en Comú, la formació d’Aguilar, va decidir obrir-li un expedient dis· ciplinari quan es va negar a votar a favor dels pressupostos muni· cipals d’enguany. Aquest fet va produir una forta divisió interna dins dels Comuns, mentre que Podem se situava al costat de la regidora. Sigui com sigui, l’ab· sència d’Aguilar de la política quotidiana i la manca de comu· nicació entre els dos socis de la coalició provoquen el fet que En Comú Podem no tingui una ac· tuació conjunta identificable a Tarragona, cosa que els seus di· rigents veuen amb preocupació, mentre que a l’Ajuntament ECP ha deixat de ser, temporalment, un factor amb el que cal comptar.

Segons Toni Peco, coordina· dor del Comuns, que espera un restabliment pròxim d’Aguilar, reconeix que tot plegat «és un in· convenient» i recorda que «com que l’expedient encara no s’ha resolt, no podem dir que Carla Aguilar estigui expedientada».

Encara que espera que la situació es resolgui «en un parell de me· sos, com a molt», insisteix en el fet que no disposa d’informació

Carla Aguilar, en una imatge d’arxiu, no assisteix a l’Ajuntament des de fa temps.

Els dirigents d’ECP coincideixen en voler un ràpid restabliment i reincorporació

Els Comuns i Podem no han mantingut cap reunió per tractar de reconduir la situació

suficient per saber, a hores d’ara, com sortiran del pas.

Altes militants dels Comuns de Tarragona, però, han recordat que no és el primer cas en què un regidor no assisteixi a un plena· ri, i que això no és motiu perquè s’alteri l’equilibri de la compo· sició de la sala. De fet, en altres ocasions no han pogut anar al plenari regidors com ara Josep Fèlix Ballesteros, Berni Álvarez o Jordi Fortuny, i això no ha causat cap entrebanc en el desenvolu· pament normal de la sessió. Tot

i això, consideren que tot plegat resulta «una peculiaritat», se· gons l’expressió que han emprat.

L’article 22 del Reglament or· gànic municipal especifica que «qualsevol abandó dels escons per part d’un conseller requerirà la llicència del president i l’ad· vertiment al secretari a l’efecte del còmput de quòrums. Dites absències, una vegada iniciada la deliberació de l’assumpte, equi· valdran, a efectes de la votació corresponent, a l’abstenció».

Aquesta norma és especialment

PRESTACIONS

Temen una crisi imminent per a les famílies El regidor del grup municipal Socialista Mario Soler va la· mentar ahir la falta d’increment pressupostari en matèria social: «Especialment, ara que ens tro· bem en moments molt delicats i amb alertes d’una crisi immi·

Podem Totes aquestes circumstàncies no han motivat cap valoració de Podem, l’altre soci de la coali· ció. Mariano Pescador, portaveu del partit, ha deixat clar que «no hem parlat d’aquests temes» i que «com que Carla Aguilar està de baixa, la salut és el primer en el que hem de pensar». Podem es nega a fer especulacions po· lítiques mentre la regidora no torni al seu lloc de representació, i en desitja un pròxim restabli· ment.

Cap dels dos grups de la coali· ció, ni els Comuns ni Podem, han mantingut reunions aquests dies per tractar de la manera de resol· dre aquest impasse, de manera que la seva activitat política ha quedat aturada a la ciutat.

ECP va obtenir dos escons a les anteriors eleccions munici· pals, però les discrepàncies in· ternes van propiciar que el segon representant, Hermán Pinedo, militant de Podem, sortís de la coalició i es mantingués a l’equip de govern com a regidor de Patri· moni. Carla Aguilar, en canvi, es va negar a votar els pressupostos d’ERC i els seus socis, cosa que va causar una gran divisió entre els Comuns mentre rebia el suport de Podem. Aleshores la direcció nacional li va obrir un expedi· ent sancionador. Paral·lelament, problemes de salut la mantenen en estat de baixa mèdica i no pot realitzar activitats a l’Ajunta· ment.

SOLIDARITAT

Els socialistes volen un increment pressupostari en matèria social Redacció

rellevant perquè en el plenari del pròxim divendres es deba· trà l’expedient de modificació de crèdit del Patronat Munici· pal de Turisme, segons el qual aquest organisme retorna als comptes generals de l’Ajunta· ment un total de 341.461 euros del seu romanent de tresoreria.

Aquest fet ha indignat els grups de l’oposició, que consideren que els diners s’haurien de quedar al Patronat i gastar-se en promoció turística, mentre que l’equip de govern atribueix el romanent a la disminució d’activitat els anys anteriors a causa de la pandèmia i creu que el Patronat, ara com ara, no té mancances, mentre que l’Ajuntament en podrà fer millor ús. Tot plegat indica que,

quan es voti aquest punt, el re· sultat podria ser de 13 contra 13, i aquí el vot de Carla Aguilar seria decisiu si ella hi fos present. En cas contrari es repetiria la vota· ció i, de persistir l’empat, l’alcal· de, Pau Ricomà, decidiria amb el seu vot de qualitat.

nent que afectarà de forma im· portant a l’economia familiar, sobretot de rendes baixes; hau· ria de ser el moment de tornar a augmentar el pressupost de Serveis Socials», va indicar. En aquest sentit, Soler va dir que s’ha de prendre com a exemple

el gran esforç econòmic que va fer el govern socialista davant la crisi de l’any 2008, i que va su· posar un increment del 237% en la despesa social entre els anys 2007 i 2019 (dels 5,1 milions d’euros als 12,2). Per això, els socialistes tarragonins insten el govern municipal a recupe· rar aquesta política d’inversió, perquè l’Ajuntament pugui pre· parar-se per atendre les actuals i futures necessitats de la ciuta· dania i s’anticipi per tenir una major capacitat de reacció. Soler està en desacord a limitar-se a gestionar el pressupost actual i no apostar per un creixement de la despesa social.

Cooperació obre una nova convocatòria de subvencions Fins al proper dia 16 de juny les entitats i ONG que treba· llen l’àmbit de l’Educació per al Desenvolupament i Desenvolu· pament Internacional, poden presentar els seus projectes a la convocatòria de subvencions del Departament de Coopera· ció que s’acaba d’iniciar. Com cada any s’han obert dues línies de subvencions: la convocatò· ria d’Educació per al Desenvo· lupament, per a entitats que duen a terme les seves accions a

Tarragona i dotada amb 48.000 euros. I, d’altra banda, la con· vocatòria de Cooperació al Des· envolupament Internacional, dotada amb 384.000 euros i destinada a projectes executats països receptors d’Ajut Oficial al Desenvolupament. Per po· der-hi accedir, les entitats han d’estar inscrites al Registre Mu· nicipal d’Entitats i contribuir a la Justícia Global i a l’assoliment dels Objectius del Desenvolu· pament Sostenible (ODS).

L’Ajuntament obre la inscripció per als casals d’estiu per a infants i joves L’Ajuntament ha obert les inscripcions per a les Estades Esportives d’Estiu infantils i juvenils que organitzen el Pa· tronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET). Des d’ara, el termini està actiu per als abonats del Patronat i a partir del 23 de maig s’obriran a tota la ciutadania. Les inscripcions es poden fer de manera online a través del web www.esports. tarragona.cat. Aquest any el PMET recupera la totalitat de les places ofertes que es van veure restringides per la pandèmia. En total, les instal· lacions esportives de l’Anella Mediterrània, el complex de la Part Baixa i El Serrallo i el de Sant Pere i Sant Pau po· den acollir fins a 2.200 nens nascuts entre els anys 2008 i 2018. Els nens que s’inscriguin gaudiran de 9 h. a 14 h. d’ac· tivitats esportives, creatives i recreatives del 27 de juny al 2 de setembre al Serrallo i a Sant Pere i Sant Pau, i del 27 de juny al 29 de juliol a l’Anella Mediterrània. Entre les 8 i les 9 h. del matí també s’oferirà un servei d’acollida gratuït. Les activitats es poden finançar amb bons socials.

Comença la venda d’entrades per al Festival d’Estiu de Tarragona Les entrades anticipades per als espectacles programats al Teatre Auditori Camp de Mart en el marc del Festival d’Estiu de Tarragona es po· den adquirir a partir d’avui a les 11 del matí. Les entrades es poden comprar al portal web entrades.tarragona.cat i també presencialment a les taquilles del Teatre Tarragona en horari d’atenció al públic.

Excepcionalment, les entra· des per al concert de Blaumut i Albert Jordà es vendran al web de la Sala Zero, entitat col·laboradora d’aquesta pri· mera jornada del festival. El Festival d’Estiu també portarà al Teatre Auditori del Camp de Mart propostes musicals com Rafael Amargo i la Joven Com· pañía Nacional de Flamenco, l’orquestra Franz Schubert Filharmonia, el pianista Al· bert Guinovart i el mestre To· màs Grau, i també els grups La Circoteca, la Sra. Tomasa i Tribade, The Black Heritage Choir, Las Karamba i Las Mi· gas, Maña, la BUMT i la Cobla Reus Jove, Mishima i Islandia Nunca Quema, Meritxell Ned· dermann i SUU, Maria Arnal i Marcel Bagès i Mayumaná .

TARRAGONA COMMEMORACIÓ

19/05/2022 diarimés

7

INFRAESTRUCTURES

CEDIDA

Ricomà reclama una solució per a la mobilitat de l’àrea metropolitana L’alcalde va participar a Barcelona en un diàleg amb representants de les quatre capitals catalanes CEDIDA

Redacció

Un moment de l’acte, a la Comandància de Tarragona.

La Guàrdia Civil celebra el 178è aniversari de la seva fundació La Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona va celebrar un acte institucional per com· memorar el 178è aniversari de la fundació d’aquest cos. L’acte va ser presidit pel subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, al costat del tinent co· ronel cap de la Comandància, Jordi Verger Sans. Aquesta com· memoració va acollir el comiat dels qui, cada any, conclouen la seva vida professional al servei del cos, i per tant de tots els ciu·

tadans, en reconeixement de gratitud a tots ells per la culmi· nació de la seva carrera, indica una nota de la Guàrdia Civil. Es van lliurar cinc condecoracions al Mèrit de la Guàrdia Civil, que van ser rebudes per un caporal primer i quatre guàrdies civils i, amb posterioritat, una sèrie de plaques i diplomes en agraï· ment als serveis exercits durant la seva carrera professional a diversos guàrdies civils en dife· rents llocs de treball.

MOBILITZACIONS CEDIDA

L’alcalde de Tarragona, Pau Ri· comà, va afirmar ahir que «es imprescindible trobar una so· lució per la mobilitat, que és el gran problema de l’àrea metro· politana de Tarragona». Ricomà va fer aquestes afirmacions en el cicle de diàlegs organitzat per Alcaldes.eu en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra.

Amb el títol Noves visions en el reequilibri territorial. Capitals i demarcacions també hi van par· ticipar l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Jordi Martí. Van debatre sobre el paper que han de jugar els municipis i, en concret, les grans capitals.

Per a Ricomà, l’àrea metro· politana de Tarragona «té una complexitat territorial especial, ja que té al voltant ciutats amb potencialitats importants i que aporten positivament al Camp de Tarragona, com Reus, Vila· seca, Salou, Cambrils i Cons· tantí, entre d’altres». I va afegir que «això implica que decisions quotidianes com on viure esde· vinguin molt importants. Actu· alment, el jovent té en compte on costen menys els impostos, on té els amics, on està la seva família, on hi ha més oci, més sostenibilitat i quin és el tipus de mobilitat».

Ricomà també va veure com una oportunitat històrica de l’àrea metropolitana seguir apos·

L’alcalde Pau Ricomà, al centre de la fotografia, ahir a la Universitat Pompeu Fabra.

«El Camp de Tarragona es caracteritza per ser una xarxa de ciutats que han de ser sostenibles» tant per «mancomunar els ser· veis com s’ha fet amb el Consorci d’Aigües o la Mancomunitat de residus del Camp de Tarragona».

L’alcalde també va posar en valor el paper de la Universitat Rovira i Virgili que, «amb el seu model estès al llarg del Camp

SALUT

CEDIDA

L’acte es va fer a l’aire lliure, davant les oficines de l’entitat.

CCOO i UGT acampen davant de Correus a la plaça Corsini Els sindicats UGT i CCOO van dur a terme una acampada da· vant la direcció de Correus de Tarragona a la plaça Corsini per denunciar el que consideren abandonament del servei pos· tal públic, que ha vist retallat el seu finançament un 50% en els últims anys i de les con· seqüències per a la ciutadania del país. Sota el lema Salvem el Servei, els sindicats realitzen una campanya de recollida de signatures, lliurament d’octa·

vetes i assemblees explicatives a la ciutadania sobre la situació.

UGT i CCOO denuncien que «els ciutadans han de suportar diàriament la pèrdua de quali· tat i regularitat del repartiment a domicili del servei postal pú· blic, per les retallades finance· res i de plantilla». Això també provoca el tancament d’ofici· nes, centres de repartiment, su· pressió de llocs en l’àmbit rural i la retallada dels horaris d’aten· ció a la ciutadania.

Comiat dels residents de Santa Tecla L’Hospital de Santa Tecla va fer ahir un acte de comiat als resi· dents que ja han acabat la seva formació. Es tracta de sis resi· dents de les especialitats de Medicina Interna i Medicina Fami· liar i Comunitària, tres dels quals continuaran la seva activitat professional a la xarxa sanitària tarragonina.

de Tarragona ha esdevingut un referent d’èxit als Instituts de Re· cerca i a la indústria potent que configura el territori».

Finalment, va recordar un dels grans atractius de la ciutat: el seu patrimoni, «que no només atreu turistes sinó que també és trac· ció econòmica. I a més, hi ha el meravellós paisatge que envolta la nostra ciutat gràcies a l’Anella Verda, la Budellera i el Port Marí· tim», va concloure.

El col·loqui d’ahir s’emmar·

cava en el cicle de diàlegs que alcaldes.eu i la Universitat Pom· peu Fabra celebren anualment a la Facultat de Ciències Polítiques.

El diàleg se centrava en la perspectiva de les quatre capitals catalanes i el paper que s’espera que desenvolupin en el disseny de la Catalunya de 2030, tenint en compte el creixement de ca· dascuna d’aquestes ciutats i els objectius que volen assolir, te· nint com a denominador comú la vertebració del territori .

8

diarimés 19/05/2022

REUS

URBANISME

Les obres de la rotonda de Mas Carpa i les del carril bici seran simultànies La transformació de l’avinguda de Tarragona començarà el juliol amb les actuacions a la glorieta i acabarà el desembre Anna González

L’Ajuntament està treballant per a compassar les obres de la rotonda que donarà accés a la urbanització Mas Carpa i les del projecte del carril bici, que s’implantarà al llarg de tota l’avinguda de Tarragona. Així, ambdues conviuran en el temps, ja que l’inici de les actuacions a la rotonda estan previstes pel juliol, perquè acabin al novem· bre, mentre que el carril per a bicicletes s’iniciarà el setembre i acabarà el desembre. D’aquesta manera, la transformació acaba· ria aquest 2022 i es mantindria el sentit de la circulació actual dels dos costats de la carretera, però amb carrils més estrets, per contribuir a la reducció de la ve· locitat.

La regidora d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament, Ma· rina Berasategui, ha confirmat a Diari Més que ja s’ha adjudicat l’empresa que durà a terme les obres de la rotonda i que només falta la signatura del contracte

per començar-les al juliol. El pro· jecte, molt demanat pels veïns de la urbanització, té un termini d’execució de cinc mesos, en els quals l’Ajuntament té la inten· ció de no tallar la circulació de l’avinguda i mantenir un carril per sentit que garanteixi el pas durant les obres. Berasategui ha explicat que «pot ser que es talli el pas per l’entrada a la urbanit· zació durant algunes hores, però es procurarà mantenir el contac· te amb els veïns perquè estiguin informats».

Aquest projecte preveu la creació d’una rotonda en la in· tersecció entre l’avinguda Tarra· gona i el carrer Estanislau Mateu amb la finalitat que es redueixi la velocitat dels vehicles en l’avin· guda i regular l’encreuament actual, millorant les condicions de seguretat viària. A més, en el punt de connexió entre la roton· da i el carrer Estanislau Mateu i Valls es disposarà d’un carril d’incorporació i un de sortida de la rotonda, separats per una

XAVI JURIO

Els projectes milloraran l’accés a la urbanització Mas Carpa.

illeta distribuïdora. En el costat nord de l’Avinguda Tarragona i en ambdós costats del carrer Estanislau Mateu i Valls s’exe· cutarà una vorera de dos metres d’amplada a diferent nivell. Els espais fora de la nova vorera,

EDUCACIÓ

Tindrà una durada de quatre anys L’escola Buenafuente’s Actors posarà en marxa, a partir del curs vinent, un cicle formatiu d’alt nivell per aquells joves que volen ser artistes complets.

Durant quatre anys cursaran tots aquells ensenyaments im·

prescindibles per a convertir-se en professionals de les arts escèniques i audiovisuals, des de l’actuació, fins al disseny i muntatge d’un espectacle, pel· lícula o projecte artístic. Una mena de carrera que fins ara no existia i que ja es pot fer a Reus,

El pont de fusta del parc Tirant lo Blanc restaurat.

Ara Catalunya demana més competències per als ajuntaments El partit va entregar una moció a Laura Borràs El partit d’Ara Catalunya, amb representants com Daniel Ru· bio, regidor de Recursos Hu· mans i Medi Ambient de l’Ajun· tament de Reus, va presentar ahir una moció a Laura Borràs, presidenta del Parlament de

CEDIDA

sense la necessitat d’haver de desplaçar-se a les grans capitals o a altres països. El curs només compta amb 15 places disponi· bles i la matriculació comença aquesta setmana a partir d’una trucada al centre per concertar una entrevista. Assignatures com interpretació, art dramàtic, cinema, doblatge, escriptura de guions, tècnic de cinema i teatre, caracterització, lluita es· cènica, especialista, filmació i edició de cinema o veu i dicció, són algunes de les matèries que es cursaran durant quatre anys i de manera exclusiva sota els coneixements d’un professorat altament qualificat.

POLÍTICA

Redacció

Els nous espais creats dins del projecte de millora i recu· peració del passeig de la Boca de la Mina, que són el Parc de les Olors i el Jardí Agrari del Camp, amb els quals el passeig guanya prop de 18.500 metres quadrats de superfície de zona verda, s’inauguraran aquest dissabte a les 12 h. La inaugu· ració, a càrrec de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la pre· sència de la delegada del Go· vern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Teresa Pallarès i altres representants del con· sistori, posa punt final al con· junt de les actuacions fetes en aquest espai emblemàtic de la ciutat, que es van iniciar l’oc· tubre de 2019. El passeig de la Boca de la Mina es va obrir al públic el mes de juliol de l’any passat i el mes d’octubre va tenir lloc la inauguració de la plaça d’Àngels Ollé i de l’escul· tura de la venedora d’anissos, que completava la restauració de l’entrada de la Boca de la Mina. L’Ajuntament va encar· regar a l’oficina d’arquitectura Batlle i Roig la redacció i di· recció del projecte de millora i recuperació del passeig de la Boca de la Mina. Redacció

URBANISME

Buenafuente’s Actors posa en marxa un cicle formatiu per a artistes Redacció

on actualment hi ha els carrils d’acceleració i desacceleració, es convertiran en zones verdes.

L’objectiu del projecte és millo· rar l’organització actual de mo· bilitat, ja que actualment s’obliga als vianants a travessar el pont,

que no està habilitat, per accedir a l’urbanització.

Pel que fa a les obres del carril bici, el projecte va una mica més endarrerit. A hores d’ara, està en procés d’adjudicació i, des de la regidoria d’Urbanisme i Mobili· tat, s’està valorant les propostes.

«La intenció és signar el contrac· te al juliol per, d’aquesta manera, poder començar les obres al se· tembre i que acabin al desembre, si tot va bé», ha anunciat Berasa· tegui. En el cas de les obres del carril bici, tampoc es tallaran els carrils i, per tant, hi haurà les ma· teixes afectacions. Això també permetrà el pas dels autobusos per la zona.

Aquest segon projecte preveu la creació d’un carril bici segregat i unidireccional per cada banda de l’avinguda, tant en sentit Tar· ragona com en sentit Reus. La separació dels carrils bici dels ve· hicles motoritzats es farà amb la instal·lació de peces de PVC so· bre el paviment, que reforçaran la seguretat dels usuaris de la via.

Inauguren el Parc de les Olors i el Jardí Agrari del Camp de la Boca de la Mina

Catalunya, per a demanar més competències i més finança· ment per als ajuntaments. Se· gons el partit, la pandèmia i l’ac· tual invasió russa a Ucraïna han mostrat les necessitats que te· nen els ajuntaments per acom· plir amb una situació complica·

da, amb conseqüències com la pujada de preus. D’aquesta ma· nera, el grup també va demanar una simplificació administrati· va i una nova llei de contracta· ció per a potenciar les empreses de kilòmetre zero. Amb Laura Borràs també es va parlar de la seguretat i les emergències i la necessitat que es desplegui la tecnologia 5G. Una altra de les coses que el partit va sol·licitar a Borràs és que Ara Catalunya pugui participar de les taules de treball del govern per posar en marxa aquestes peticions i «ser part activa del creixement de Catalunya», va explicar ahir Daniel Rubio.

L’Ajuntament repara els jocs infantils d’alguns parcs L’Ajuntament de Reus ha fina· litzat els treballs de reparació i reposició de les zones de jocs infantils als parcs Luis Buñuel, Tirant Lo Blanc i del Jardí del Centenari. Les obres, incloses al pla de manteniment de la via pública, es va adjudicar a l’em· presa a La Carrasca SL per un import de 42.047,50 euros. En paral·lel, l’Ajuntament executa el segon lot inclòs al pla direc· tor, amb actuacions en marxa a les zones de jocs dels parcs

de Salvador Allende i de Sant Jordi. Aquest segon paquet es va adjudicar a Euroseñal per un import de 24.228,53 euros.

Les actuacions de millora del jardí centenari, on s’ha renovat el joc i s’ha instal·lat un castell amb tobogan i altres elements.

En el parc de Luís Buñuel s’ha retirat el paviment de graveta i s’ha implementat paviment es· morteïdor de cautxú. Per últim, al parc Tirant lo Blanc, s’ha res· taurat el pont de fusta. Redacció

Les brigades municipals executen treballs per a millorar l’asfaltat Les brigades municipals estan portant a terme, entre avui i demà, treballs de millora de l’asfaltat en diferents punts de la ciutat. Es tracta d’actuacions puntuals de manteniment en indrets on el paviment es tro· ba en mal estat. Les obres les executa l’empresa Tecnofir· mes, amb un pressupost d’uns 40.000 euros, i complemen· ten els treballs d’execució del pla director de manteniment d’asfalt realitzats fa unes set· manes, que per a les anualitats 2020 i 2021 van suposar una inversió d’uns 330.000 euros.

Els nous treballs afectaran quatre vials i suposaran afec· tacions al trànsit. En tres ca· sos caldrà tallar la circulació.

Aquests són l’avinguda de Sa· lou, on es tallaran els carrils de pujada, la ronda Subirà, en la connexió amb l’avinguda de la Salle, i el carrer Doctor Robert, que es tallaran diferents trams entre la plaça de Catalunya i la plaça de la Llibertat. També es prohibirà l’aparcament a l’avinguda de Sant Jordi, a la zona d’estacionament tocant a la plaça de l’Univers. Els treballs a Sant Bernat Calvó ja s’han executat. Redacció

REUS Lluís Miquel Pérez President del Centre de Lectura de Reus

«El Centre de Lectura està curull d’activitats, la gent està enjogassada»

XAVI JURIO

Després dels dos anys de pandèmia, l’ateneu està recuperant les seves activitats i iniciatives Anna González

— El Centre de Lectura fa poc ha viscut una de les activitats més importants de l’entitat, el 75è Concurs Exposició Nacional de Roses després de dos anys de pandèmia, quin balanç en fa?

— Per definir-ho amb una parau· la, diria que ha estat il·lusionant.

Tant pels roseristes, que han tor· nat a exposar els seus treballs, com pel Centre de Lectura, que hem pogut engalanar de nou el Teatre Bartrina. A més, al centre el complau molt la integració del consistori amb la iniciativa Roses de Reus i les botigues del centre..

— Aquesta activitat serveix d’exemple, doncs, per veure que el Centre de Lectura s’està recuperant després de la pandèmia, quin és l’estat actual de l’ateneu?

— La veritat és que la pandèmia ens ha fet molt de mal, no només a nosaltres, a tots els ateneus. No comptem amb els 400 socis que teníem abans del coronavirus, tot i que la xifra ha començat a remuntar.

— El centre es va reinventar en el seu moment per adaptar-se a la digitalització que va provocar la pandèmia?

— Algunes activitats sí, altres va

ser impossible. Per exemple, les classes de música van passar a fer-se per videotrucada perquè els alumnes tenien els seus ins· truments i era més fàcil. Ara bé, les activitats de dansa no es van poder fer. Aquesta adaptació va fer que el Centre de Lectura po· gués mantenir més socis.

— Amb aquesta recuperació de l’entitat, s’han pogut afegir noves activitats o s’han mantingut les d’abans de la pandèmia?

— Sí, en aquest curs s’han co· mençat a fer classes d’alemany, que no es feien abans. Tot i això, de moment encara no hi ha ha· gut massa inscripcions, mentre que en altres idiomes s’ha man· tingut, més o menys, les matei· xes xifres de cada any.

— Per tant, la davallada de socis que s’ha patit el centre es deu notar en els pressupostos.

— Sí, s’ha notat bastant la bai· xada d’alumnes i la baixada de socis. No diria que és dramàtic, però sí que comporta un hàndi· cap important. Ara sembla que no hagi passat gaire cosa, però de seqüèles, encara en queden.

No obstant això, s’ha de dir que des de fa uns mesos en fem un balanç positiu, ara es donen més socis d’alta que de baixa. Tanma· teix, de baixes sempre n’hi ha, i

SALUT

moltes són previsibles.

— Tornant a les activitats, l’entitat ha reprès moltes iniciatives que s’havien aparcat en el pas de la pandèmia?

— El Centre de Lectura, ara per ara, està curull d’activitats. Es· tem remuntant el que es feia abans de la pandèmia amb l’afe· git que la gent està més enjogas· sada i amb ganes de fer coses.

— A part de col·laborar en moltes activitats, com el cas de l’Any Tosquelles i l’Any Ferrater, el Centre de Lectura també n’està tirant endavant d’altres?

— Sí, ara per exemple hem fet el festival Pint of Science, on els universitaris fan divulgació d’activitat científica per a tots els públics. Hem rebut visites com la del doctor Massana i la Núria Amigó. Des de l’entitat tenim molt d’interès a impulsar la part més científica, perquè la part humanística i de literatura ja tira endavant.

— Així, s’impulsaran més activitats per potenciar aquesta part més científica?

— Hi estem treballant, ara hem firmat un acord amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Vir· gili i el TEDx. També volem po· tenciar la sala d’exposicions per l’art contemporani.

Pérez i tot l’equip treballa per recuperar la normalitat.

— Per tant, podem afirmar que el Centre ha recuperat la normalitat?

— El centre està funcionant.

També estem tirant endavant amb les obres, tot i que porten un cert endarreriment per la dificul· tat de trobar els materials i el seu encariment, però tenim ganes que comencin a fer-se activitats en l’espai nou. Però sí, en defini· tiva podem dir que el Centre de Lectura ha recuperat la norma· litat i, fins i tot, estem una mica saturats d’activitats.

— S’està plantejant introduir alguna nova activitat a l’ateneu amb aquesta ampliació de l’espai?

— De moment no. El que sí que

Josemola parla d’art i cultura queer al Casal de les Dones de Reus

La construcció ha costat quasi 20.000 euros

Va ser un dels actes contra la LGBTIFòbia

Després de dos anys de retard, la residència i centre de dia Marinada ja ha inaugurat el vial terapèutic de mig quilòmetre lineal de llargada, construït res· seguin el perímetre dels jardins del centre ubicat a la carretera de Cambrils. El vial té 1,5 metres d’amplada per facilitar el seu ús per part de persones usuàries amb més dificultats de mobili· tat. La Fundació PortAventura, la Fundació Reddis, la Fundació la Caixa i la Fundació Villablan· ca han sufragat el cost, que s’ha acostat als 20.000 euros. L’em· presa constructora Consan també ha col·laborat en fer pos·

9

L’alcalde es reuneix amb el president del Consell de Treball, Econòmic i Social L‘alcalde de Reus, Carles Pelli· cer, i la regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge, Te· resa Pallarès, van rebre ahir la vista del president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, Ton i Mora. Du· rant la reunió, el representant del consell va exposar les lí· nies de treball obertes per tal d’explorar possibilitats de col· laboració. El Consell de Tre· ball, Econòmic i Social de Ca· talunya és un òrgan assessor del govern de la Generalitat de Catalunya que està conformat pels sindicats i les patronals majoritaris, com CCOO i UGT, Foment del Treball i Pimec, l’economia social, com la Con· federació de Cooperatives, i el sector primari, com Unió de Pagesos, així com sis experts nomenats pel govern. Redacció

Un nou ‘Paradigmes’ de la mà de Francesc Cerro-Ferran El cicle Paradigmes torna aquesta setmana a Cal Massó amb una proposta, en aquest cas, del dramaturg Francesc Cerro-Ferran, que presenta la proposta Rafael Gibrerter Orlés, l’ombra del mamut. Avui es faran dues representacions de l’espectacle, una a les 19 h. i l’altra a les 21 h. És un docu· mental sobre el poeta Rafael Gibrerter, qui va condicionar la seva obra al voltant de la de Gabriel Ferrater. Redacció

IGUALTAT

La residència Marinada inaugura un vial terapèutic de 500 metres Redacció

tenim entre mans, tot i que enca· ra no sabem del cert si es farà en el nou espai, perquè no està clara la seva distribució, és poten· ciar les arts escèniques. Estem treballant en un projecte, amb l’Ajuntament i la Generalitat, per expedir l’acreditació d’arts escè· niques, sobretot en les activitats de música, dansa i teatre, i vincu· lar-lo al Consorci del Teatre Bar· trina perquè tingui una sortida per dur a terme produccions, en· cara que seran modestes perquè, en definitiva són estudiants, i un preparatori més potent, sobretot de cara a poder entrar a l’Insti· tut del Teatre de Barcelona. Són camins que encara estem treba· llant.

19/05/2022 diarimés

sible aquest recurs terapèutic.

Un dels objectius terapèutics de la construcció és desenvo· lupar les capacitats motrius de les persones usuàries. També es pretén facilitar noves opcions de passeig i d’accés a diferents zones dels jardins i nous espais de relació entre usuaris i fami· liars. L’acte inaugural va tenir lloc el passat cap de setmana, durant la Festa de les Famílies, a càrrec de l’alcalde de Reus, Car· les Pellicer, acompanyat de la delegada del Govern a Tarrago· na Teresa Pallarès, el regidor de Salut de Reus, Òscar Subirats i la presidenta dels familiars dels residents, Francisca Chavero.

Redacció

Amb motiu del Dia internacio· nal contra la LGBTIFòbia, que va ser el passat dimarts, ahir es va dur a terme un acte de comme· moració als Rentadors del Casal de les Dones, amb la conferèn· cia col·loqui ARTivisme Queer: com reivindicar a partir de l’art, la cultura i el drag, a càrrec de Josemola, periodista i escriptor que actualment imparteix un ta· ller de literatura queer a la Uni· versitat Claustro de Sor Juana de Ciutat de Mèxic. L’objectiu de la seva conferència era el de crear un imaginari bàsic sobre l’inici de la persecució de la comuni· tat LGBTQ+ i apropar les pro·

duccions artístiques d’aquesta, que van servir com a resistèn· cia. També, la conferència va aportar eines necessàries per apreciar el valor artístic, social, històric i cultural dels textos i, d’aquesta manera, aprendre a elaborar discursos interpreta· tius. Josemola defensa que «la cultura és una eina de transfor· mació social i, al final, també és un reflex de la societat». Per a ell, l’art queer no és «una cosa nova, sempre ha existit, però per tradi· ció històrica mai se li ha prestat atenció al tema identitari».

L’Ajuntament, durant el Dia internacional contra la LGBTI· Fòbia, va penjar el domàs amb

XAVI JURIO

Josemola en la conferència sobre l’art i cultura Queer.

els colors de l’arc de Sant Martí amb la voluntat de posicionar el consistori en contra de qual· sevol mena de discriminació pel simple fet de ser o sentir.

També, el dia 25 de maig, al Mas Pintat, es durà a terme una xer·

rada oberta a les famílies sobre les realitats dels adolescents Ens apropem a les realitats LGBTI en família. L’acte està organitzat conjuntament entre el departa· ment municipal de Joventut, el Mas Pintat i el PADS.

10

diarimés 19/05/2022

CAMP DE TARRAGONA

POLÍTICA

L’Ajuntament d’Altafulla presenta el nou cartipàs municipal 2022-2023 El nou govern de Montserrat Castellarnau compta amb tres tinences d’alcaldia, totes elles en mans del partit Alternativa Altafulla Redacció

Els nomenaments dels tinents d’alcaldia i les delegacions de les diferents regidories per la resta del mandat 2022-2023 a l’Ajun· tament d’Altafulla es van donar a conèixer ahir amb la signatura del decret. El govern de Montse Castellarnau comptarà amb la regidora Maria Luisa MéndezVigo com una de les peces clau de l’executiu, ja que serà la pri· mera tinent d’alcaldia i serà la primera a substituir Castellarnau en la seva absència. Igualment ostentarà la responsabilitat d’àrees de pes com Urbanisme i Medi Ambient, amb la gestió de la platja i la gestió dels residus com eix principal. Méndez-Vigo també es farà càrrec de Políti· ques Feministes, una àrea que canvia lleugerament de nom respecte a l’anterior, i que també gestiona en el seu paper de vice· presidenta de la Dona al Consell Comarcal del Tarragonès. Par· ticipació Ciutadana i Habitatge completen les atribucions de la veterana regidora.

Per la seva banda, Francesc Farré, el segon tinent d’alcaldia, és qui acumula més regidories, un total de vuit, ja que algu· nes d’aquestes és previst que les comparteixi simbòlicament amb el regidor no adscrit Xavier Rofas, que oficialment no pot formar part del govern. Així,

ATRIBUCIONS DELS NOUS MEMBRES DE L’EXECUTIU LOCAL D’ALTAFULLA:

Maria Luisa Méndez-Vigo Campos

Francesc Farré Camps

Jaume Sànchez Hernàndez

Hèctor López Bofill

(AA)

(AA)

(AA)

(AA)

(Junts per Altafulla)

És l’alcaldessa de l’Ajuntament d’Altafulla arran de la moció de censura a l’anterior equip de govern.

Assumirà les àrees de Seguretat, Serveis municipals, Personal, Festes i Joventut.

Ha estat nomenada primera Tinent d’Alcaldia i regidora d’Habitatge, Medi Ambient, Participació Ciutadana, Polítiques Feministes i Urbanisme, i presidenta de la Comissió Informativa d’Urbanisme i Medi Ambient

És el segon Tinent d’Alcalde i regidor d’Administració Electrònica, Benestar Social, Comunicació, Gent Gran, Hisenda, Protecció Animal, Transparència i Accés a la Informació Pública i Salut.

S’encarregarà de les àrees de Turisme i Comerç a més d’ostentar la tercera tinença d’alcaldia.

Assumirà les regidories de Cultura, Ensenyament i Esports, i no ostentarà cap tinença d’alcaldia.

Montserrat Castellarnau Vicente

Farré es farà càrrec d’Hisenda, Comunicació, Transparència, Administració Electrònica i Pro· tecció Animal a més de Salut, Benestar Social i Gent Gran. Pel que fa al quart regidor d’Alter· nativa Altafulla, Jaume Sànchez, s’encarregarà de les àrees de Tu· risme i Comerç a més d’ostentar la tercera tinença d’alcaldia. Fi· nalment l’únic membre del nou govern que no forma part dels comuns, Hèctor López Bofill, de Junts per Altafulla, es farà càrrec, de Cultura i Ensenyament. López

Francesc Farré (AA) és qui acumula més regidories, fins a vuit àrees Bofill, però, no ostentarà cap ti· nença d’alcaldia ni formarà part de la Junta de Govern Local, en la que hi figura l’alcaldessa com a presidenta i la resta de regidors d’Alternativa com a vocals. Pel que fa a les presidències de les comissions informatives, la d’Hi· senda recaurà en Francesc Farré

Méndez-Vigo serà la primera en substituir Castellarnau en la seva absència mentre que la d’Urbanisme i Medi Ambient la presidirà Mari· sa Méndez-Vigo. La Junta de Go· vern Local celebrarà les sessions ordinàries el primer i el tercer dimarts de cada mes. L’alcaldes· sa ha delegat a favor de la Junta de Govern Local les atribucions en matèria d’urbanisme, con·

POLICIAL

tractació i patrimoni, personal i hisenda.

A l’oposició restaran els regi· dors i regidores de l’EINA-ERC, Jordi Molinera Poblet, Alba Mun· tadas Olivé, Daniel Franquès Marsal, Gemma Maymó Masip i Àlex Cañas Torres; la regidora del PSC, Inmaculada Morales Navar· ro, la regidora d’Ara Altafulla, Natalia Sanz Pijuan, i el regidor no adscrit Xavier Rofas Gasulla.

Cal recordar que, a finals del mes d’abril, els grups de l’oposició a l’Ajuntament d’Altafulla va

presentar una moció de censura contra l’alcalde Jordi Molinera (L’EINA-ERC). Aquesta moció, amb set vots a favor, va prospe· rar i el passat dia 10 de maig es va celebrar un ple extraordinari on es va destituir a Molinera a favor de Montse Castellarnau, d’Alter· nativa Altafulla.

El nou cartipàs així com les retribucions dels regidors del go· vern i també les remuneracions de la resta, seran debatudes en el ple ordinari que tindrà lloc el pròxim dia 30.

ALT CAMP

ACN

Detenen un home per violència masclista a Torredembarra La Policia Local de Torredem· barra ha detingut dues perso· nes durant el cap de setmana, una com a presumpte autor d’un delicte de violència mas· clista i l’altra per estar reclama· da per un delicte contra la segu· retat del trànsit. La detenció del presumpte autor d’un delicte de violència masclista, veí de Torredembarra, es va produir la nit de diumenge, després que un veí alertés la Policia Local que s’estava produint una bara·

lla i que escoltava menors plo· rant i demanant ajut. El detin· gut va quedar sota la custòdia dels Mossos d’Esquadra. D’altra banda, la tarda de divendres, la Policia Local va detenir un altre veí de Torredembarra a la mateixa comissaria, quan l’in· dividu es va presentar a recollir unes citacions judicials que te· nia pendents. El detingut esta· va reclamat pel Jutjat de Tortosa per un delicte contra la segure· tat del trànsit.

Mor un motorista en un accident a Nulles El conductor d’una motocicleta va morir ahir en un accident de trànsit a Nulles (Alt Camp). El sinistre es va produir a la TV-2035, al punt quilomètric 1 d’aquesta carretera que enllaça Nulles amb Valls. Els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís a les 13.18 hores. Per causes que encara s’estan investigant, la motocicleta va enves· tir un turisme. Com a conseqüència del xoc, el conductor de la moto va morir. Arran de la incidència, que ha obligat a tallar la via en els dos sentits, s’han activat diverses patrulles dels Mos· sos, tres dotacions dels Bombers i tres ambulàncies del SEM.

19/05/2022 diarimés

Habitatge i construcció

11

12

diarimés 19/05/2022

HABITATGE

ESTUDI

Sostenible i energèticament eficient, així volem que sigui la nostra llar La sostenibilitat és la prioritat número u per a una de cada cinc persones, segons un estudi elaborat per Fotocasa i Solvia CEDIDA

Anna Ferran

Quin és l’aspecte més important per a nosaltres a l’hora de com· prar o llogar un habitatge? Les respostes poden ser d’allò més variades, ja que reflecteixen les preferències personals de cadas· cú. Ara bé, per a un de cada cinc espanyols el criteri fonamental que ha de complir un immoble és que sigui sostenible. Així es desprèn de l’estudi La Sostenibilidad en la Demanda de Vivienda en España elaborat per Solvia i Fotocasa. Així doncs, la investigació indica que per a un 20% dels compradors i per a un 17,3% dels potencials llogaters aquest és un element clau. Així mateix, el 95,3% que volen mu· dar-se considera que és relle· vant que la seva futura nova llar sigui sostenible en algun sentit.

Les motivacions són diverses. El 45% ho fa perquè opina que una casa sostenible suposa un estalvi econòmic i un menor impacte mediambiental. El 29% ho fa per a lluitar contra el canvi climàtic, mentre que el 21% aposta per un habitatge sostenible per a reduir les despeses derivades dels di· versos subministraments.

Ara bé, la sostenibilitat és un concepte molt ampli, que en· globa múltiples vessants com el mediambiental, l’econòmic o el social. És per això que l’estudi aprofundeix en quines són les característiques que la ciutada·

L’aïllament tèrmic, la il·luminació o els electrodomèstics eficients són algunes de les demandes més habituals.

L’estalvi econòmic associat a l’eficiència és el motiu que mou a fer el pas cap a la sostenibilitat nia associa amb la sostenibili· tat en els habitatges. El 55% ho identifica amb un immoble res· pectuós amb el medi ambient i

LLARS DE FOC · CALEFACCIÓ · BIOMASA · PELLETS · ESTUFES · INSERTS · BARBACOES

QUALITAT I SERVEI AL MILLOR PREU Disposem dels millors sistemes pel seu confort

EXPOSICIÓ PERMANENT · ÀMPLIA GAMMA DE MODELS · DES DELS ANYS 60 AL SEU SERVEI

El 54% dels compradors està disposat a pagar més per a tenir una casa sostenible i eficient el 42,7% amb aquelles propietats que tenen una certificació soste· nible —malgrat que el mateix es· tudi evidencia que hi ha un des·

coneixement generalitzat de les principals certificacions—. Per a un 36,6%, està estretament vin· culat amb l’ús de materials sos· tenibles, mentre que un 36,5% creu que una casa sostenible ha de tenir espais verds i zones co· munes respectuoses amb el medi ambient. Un 34,9% fa referència a les característiques que et per·

INMOBILIARIA ADMINISTRACIÓN COMUNIDADES DEPARTAMENTO JURÍDICO SERVICIOS FISCALES ARQUITECTURA MANTENIMIENTOS EN GENERAL SEGUROS C/Francesc Pérez Dolz 30, local 2. 43850 Cambrils.

C/Riudoms nº1 baixos Cambrils. Tel. 877 061 125 · 652 440 407. carmen@cgfinques.com · www.cgfinques.com

meten estalviar en les factures i només un 18,5% se centra en les facilitats que ofereix l’habitatge per a reciclar.

Més enllà de la concepció que la ciutadania té de la sostenibili· tat aplicada a l’habitatge, l’estudi ha volgut posar el focus en quins elements es fixen els potencials compradors i llogaters a l’hora

de valorar si un immoble és o no sostenible. L’element més valorat és un bon sistema d’aï· llament (52,3%). El segueixen els equips eficients de calefacció i il·luminació (45,7%), un bon sistema de ventilació (44,4%), l’orientació (42,3%), els electro· domèstics eficients amb etiqueta energètica (42%), els sistemes d’estalvi d’aigua (41,8%) i les pla· ques solars o espai per a instal· lar-les (37,7%). En el cas d’aquells que busquen un habitatge nou que utilitzi energies renovables, els tancaments o que els mate· rials de construcció utilitzats si· guin ecològics.

Eficiència i estalvi Molt vinculat amb la sostenibili· tat en els habitatges hi ha un al· tre aspecte que és cabdal per als compradors i llogater. Es tracta de l’eficiència energètica. L’es· tudi de Fotocasa i Solvia indica que la meitat dels espanyols que busca casa vol que la seva nova llar tingui la màxima qualificació (A) en el certificat d’eficiència energètica. De fet, l’eficiència tèrmica, és a dir, el grau d’aïlla· ment que ofereixen els tanca· ments és el factor que més es té en compte (30%), per sobre del preu, en el cas dels compradors, sent aquesta la qualitat més bus· cada. Així mateix, la renovació de finestres és la prioritat número 1 quan es parla de rehabilitacions i reformes, segons apunta l’estudi.

Aquesta mena de conclusions evidencien que la preocupació per l’eficiència i la sostenibilitat va a l’alça. I és que el 54% dels potencials compradors estaria disposat a pagar més per a tenir una casa més sostenible, ja que es veu com una inversió a futur que permetrà reduir despeses (69,4%) i tenir cura del medi ambient (43,1%).

HABITATGE

19/05/2022 diarimés

13

EMPRESA DESTACADA

El Piset: «Treballem amb energia i compromís per a fer-te la vida més fàcil» Aquesta immobiliària tarragonina proporciona un servei global basat en la cooperació i la col·laboració amb el client per assolir amb èxit qualsevol gestió GERARD MARTÍ

Anna Ferran

Quina és la fórmula de l’èxit en el sector immobiliari? El bon coneixement del mercat dirien alguns. D’altres, potser pensen que es tracta de l’especialitza· ció o l’orientació total envers els clients. I segur que hi hauria qui respondria que una cartera diversificada i un equip actua· litzat són vitals. Sens dubte, tots aquests aspectes són claus per aconseguir una gestió immobi· liària d’excel·lència. Ara bé, si hi ha un element que marca la diferència aquest és l’actitud.

La combinació d’anticipació, esforç, constància i vocació marquen la diferència en qual· sevol operació, sigui la venda, el lloguer o la compra d’un ha· bitatge. I és que no n’hi ha prou amb aconseguir el nostre objec· tiu, sinó que cal fer-ho en el mo· ment idoni i amb un compromís total i absolut. Justament aques· ta actitud és la que diferencia a El Piset.

Aquesta immobiliària tarra· gonina, que aquest maig com· pleix el 4t aniversari, ofereix uns serveis globals, que posen el client, les seves necessitats i preocupacions al centre. La meta: facilitar-los la vida. «Som un equip a qui ens encanta el que fem. Treballem perquè cada client obtingui el millor resul· tat», explica la directora d’El Piset, María José Prieto. Un dels serveis més destacats és l’acom· panyament en la compravenda d’immobles. «Volem que tot· hom pugui trobar el seu habitat· ge somiat, adaptant-nos a totes les necessitats i, per descomp· tat, al pressupost de cadascú», apunta la directora, apel·lant a totes aquelles persones que es

nostre equip fa el seguiment i manteniment dels lloguers de forma àgil i complint amb totes les normatives legals vigents».

En aquesta línia, destaca el fet que posen a disposició dels cli· ents tota mena d’assegurances especialitzades en el sector dels lloguers, cosa que els aporta un plus de tranquil·litat.

Seguint amb aquesta filosofia de fer la vida dels seus clients, l’equip d’El Piset també s’encar· rega de tramitar cèdules d’habi· tabilitat, certificats d’eficiència energètica i la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). «La nostra xar·

També tramiten ITEs, certificats d’eficiència energètica i cèdules d’habitabilitat xa de contactes en el sector de l’habitatge ens permet obtenir els millors pressupostos i des· comptes», comenta la directora de l’agència. troben immerses en un procés de cerca d’un pis i d’una casa, sense arribar a trobar res que els encaixi a la perfecció.

I si el que volem és vendre? No dubten un segon a respondre: «Agafem amb energia i vitalitat cada pis o casa que posem a la venda perquè sabem perfecta· ment la importància de la rapi· desa en aquest sector», assegura amb rotunditat Prieto. I afegeix: «Sabem perfectament la impor· tància de la rapidesa i no deixem escapar mai la millor oportuni· tat del moment». Aquest com· promís i motivació són l’actitud que marca la diferència d’aquest

equip de professionals. A tot això, cal destacar que l’extensa trajectòria que acumulen en el sector els permet oferir un as· sessorament complet sobre tots els tràmits legals que compor· ten una compravenda així com el suport jurídic, fiscal i financer que habitualment es necessita en aquesta mena d’operacions.

Lloguers més àgils Pel que fa a la gestió dels llo· guers, El Piset s’encarrega de tots els aspectes que estan re· lacionats amb l’arrendament, facilitant al màxim tot el procés als propietaris i als inquilins. «El

Clients satisfets «La col·laboració i la cooperació són les etiquetes que millor ens defineixen», destaca María José Prieto. «Ens sentim orgulloses de poder dir que sempre hem intentat oferir la millor solució en cada situació específica i per· sonalitzada per a cadascun dels nostres clients», continua la ge· rent, qui es mostra agraïda per la confiança que els clients els han dipositat al llarg del temps.

Si tu també estàs pensant a vendre, llogar o comprar, apro· pa’t a les seves noves oficines, al carrer Unió 38, i t’informaran de totes les possibilitats.

14

diarimés 19/05/2022

HABITATGE

CONSELLS

Bany, cuina i petits retocs: les reformes a fer en un habitatge de segona mà

CEDIDA

Si no ens podem permetre una reforma integral, cal posar el focus en els espais clau que cal actualitzar per a fer-los funcionals i eficients Anna Ferran

Si t’acabes de comprar un ha· bitatge de segona mà o estàs pensant a fer-ho, segur que t’has plantejat una de les preguntes més temudes: «He de fer refor· mes?» És probable que estiguis de sort i que l’immoble en qües· tió s’adapti totalment als teus gustos i necessitats. Pot ser tam· bé que els anteriors propietaris li hagin fet una bona actualitza· ció per a millorar el seu preu de venda. Ara bé, el cert és que ha· bitualment quan adquirim una propietat de segona mà cal fer-hi treballs. Els experts recomanen que, sempre que sigui possi· ble, es facin les reformes abans d’instal·lar-se, ja que així ens estalviem maldecaps i quan ens mudem el pis o casa en qüestió ja està llest per a entrar-hi a viure.

Si disposem del pressupost i del temps, podem apostar per fer una reforma integral que actu·

alitzi l’immoble de cap a peus: cuina, banys, paviment, tan· caments, instal·lació elèctrica, pintura, etc. La llista és llarga. Les factures, també. Per això, t’expli· quem quines són les reformes imprescindibles que cal fer a una casa de segona mà.

Banys funcionals i atemporals Rajoles amb motius estranys, sanitaris de colors, peces que no tenen cap mena d’utilitat.

Com més anys tingui un immo· ble, més fenòmens paranormals ens trobarem en els seus banys, especialment si estan d’origen.

Justament per això, la renova· ció dels banys és una de les més importants a fer. Els experts en reformes i rehabilitacions indi· quen que el més pràctic és apos· tar per un disseny modern però atemporal, que sigui minimalista i funcional, ja que no passarà de moda al cap de pocs anys. Això

ens assegura que la inversió que fem es pugui amortitzar amb el temps.

El canvi més sol·licitat en els treballs als banys és la substitu· ció de les antigues banyes per plats de dutxa amb mampares, de manera que guanyem en co· moditat i accessibilitat, especial· ment quan es tracta de pisos on viuen persones d’edat avançada.

Parets amb rajoles senzilles, però amb estil i fins i tot superfícies revestides amb microciment són algunes de les opcions més de· manades. Un mobiliari i uns sa· nitaris de línies rectes acaben de completar la renovació del bany.

Cuines eficients i àmplies L’altra reforma imprescindible a fer quan comprem un habitatge de segona mà és la cuina. Igual com passa en el bany, l’objectiu dels treballs en aquest espai és treure tots aquells elements que

La durabilitat dels materials és una de les premisses que es busca en renovar cuines i banys.

ens encasellin a una dècada i apostar per dissenys funcionals, minimalistes i amb durabilitat.

L’ús de materials de qualitat, com el granit pel taulell, és clau per assegurar la durabilitat i la resistència a l’ús i exposició dià· ria. Un altre dels imprescindibles és comprar uns electrodomèstics altament eficients, ja que això ens ajudarà a reduir les factures de l’electricitat. Finalment, si

volem un canvi de concepte ra· dical, podem seguir les darreres tendències i apostar per obrir la cuina al menjador o a la sala i crear un espai diàfan.

Petits canvis, grans resultats Els banys i les cuines són les principals reformes a fer quan ens convertim en propietaris d’un immoble de segona mà. Ara bé, hi ha altres aspectes que són

menor, pel pressupost i el temps a invertir, però que poden trans· formar una propietat per com· plet. Pintar el pis i millorar-ne la il·luminació amb llums led gene· raran una sensació d’amplitud i de modernitat d’allò més ne· cessària, especialment quan es tracta de pisos vells. Canviar els tancaments no només renovarà l’aspecte sinó que aïllarà la casa i la portarà al segle XXI.

EMPRESA DESTACADA

SERVEI ESPECIALITZAT

Reixes, tancaments i tramex per a tots els sectors, a Rejillas Tarraco

Multiserveis Tapia, projectes integrals per a casa teva

Oferir el millor servei als seus clients. Aquesta és la premissa de Rejillas Tarraco. Amb més de 35 anys al sector, estan es· pecialitzats en la fabricació de reixa metàl·lica (Tramex), tant industrial com decora· tiva; l’elaboració d’esglaons i passarel·les i ventilacions, amb acabats en ferro galvanitzat i inoxidable. També duen a terme tancats metàl·lics. Po· den subministrar el material o

Comptar amb un equip de professionals que sigui capaç de respondre a qualsevol pro· jecte o necessitat que tinguem per a la nostra llar és un as· pecte cada cop més buscat. Els serveis integrals, com el que ofereix Multiserveis Tapia, ens proporcionen la tranquil·litat de no haver d’estar en contac· te amb diversos contractistes, sinó de comptar amb un únic interlocutor que assumeix

també col·locar-lo. Tenen dife· rents acabats, inclòs el disseny decoratiu amb làser, cosa que permet adaptar el disseny a les preferències del client. També fan portes i finestres de balles·

ta, de ferro i basculants per a pàrquings, tota mena de reixats i malles, i tallafocs. La diversificació i l’experiència fa que arribin a molts sectors, sempre amb professionalitat i vocació de servei.

cada projecte com un tot.

Multiserveis Tapia compta amb un equip multidiscipli· nar, cosa que li permet dur a terme treballs de fusteria, instal·lacions elèctriques, de gas i de climatització, pintura, pladur, lampisteria i reformes en general. Així mateix, cal destacar que compten amb un serveis especialitzats en les neteges de particulars, empre· ses i comunitats.

Limpieza General de Oficinas Negocios Particulares Comunidades Desinfección con Ozono Carpintería Pladur Yeso Gas Calefacción Aire acondicionado Luz Fontanería Pintura Aluminio Reformas Paletería Pau Claris, nº 2.

43005 Tarragona

618 957 106

HABITATGE

19/05/2022 diarimés

15

EMPRESA DESTACADA CEDIDA

Ipsumos: enginyeria, eficiència energètica i tranquil·litat per a la teva llar o empresa Ofereixen solucions energètiques integrals que engloben des de la instal·lació de plaques solars fins a l’aerotèrmia Anna Ferran

Reduir els costos energètics.

Aquesta és, sens dubte, la prin· cipal demanda que tant les fa· mílies com les empreses fan.

Amb els preus de l’electricitat disparats, la cerca de solucions que no només ens permetin reduir les despeses, sinó que ens ajudin a ser més eficients és ara més prioritària que mai.

Per aconseguir-ho, cal comptar amb l’assessorament i experi· ència de professionals, com els d’Ipsumos, que ens proporci· onaran solucions per a tenir a reduir el nostre consum energè· tic i que aquest sigui més soste· nible.

Ipsumos ofereix solucions energètiques integrals, que en· globen des de les instal·lacions solars d’autoconsum fins a

l’aerotèrmia, passant per la il· luminació eficient. L’empresa, amb seus a Madrid, Sevilla i el Vendrell, té com a màxima posar l’enginyeria al servei de les necessitats del client. I tot

Busquen solucions que permetin el màxim estalvi i eficiència al menor cost possible amb l’objectiu final d’oferir-li tranquil·litat.

En el cas dels projectes per a particulars, Ipsumos primer escolta les necessitats dels cli· ents, per a saber què busquen.

A partir d’aquí, cerquen les so· lucions que millor s’adaptin a la seva situació, dissenyen el

En el cas de les instal·lacions de plaques solars per a l’autoconsum s’encarreguen de tots els tràmits, permisos i sol·licitud d’ajuts.

projecte i l’executen. Cal des· tacar que la màxima eficiència és sempre la seva prioritat, de manera que identifiquen d’en· tre les diferents opcions que hi ha al mercat aquella que per· meti un major estalvi energètic a un preu econòmic i competi· tiu. Així mateix, en el cas de les instal·lacions de plaques solars,

és important tenir en compte que els professionals d’Ipsumos s’encarreguen de realitzar tots els tràmits necessaris, des de la documentació i llicències fins a les subvencions. Amb aquest servei integral, els clients s’obli· den de tots els maldecaps que poden sorgir i només s’han de preocupar de veure quants di·

ners s’estalvien en la seva factu· ra de la llum.

Ipsumos també ofereix els seus serveis per a tot tipus d’empreses. Apostar per l’auto· consum, en el cas de les com· panyies, els permet no depen· dre del mercat elèctric i, en un context a l’alça, això es tradueix en una major competitivitat, ja

que es redueixen costos i no es depèn de tercers. Així mateix, l’autoconsum facilita la transi· ció verda de l’empresa. Cal des· tacar que Ipsumos cerca sempre solucions totalment adaptades, que permetin obtenir el màxim rendiment al menor cost possi· ble i sempre amb l’eficiència i la tranquil·litat com a premisses.

16

diarimés 19/05/2022

HABITATGE A FONS

Anna Ferran

CUIDA DE CASA I ALLOTJA-T’HI GRATIS

seva estada és justament fer-se càrrec de la mascota: alimentar-la, passejar-la, te· Passar unes vacances a la casa d’algú altre gràcies a un web d’intercanvi d’ha· nir-ne cura i, si li passés qualsevol cosa, dur-la al veterinari. D’altres ofertes, bitatges. Diversos films van començar a però, només demanen que l’inquilí man· popularitzar fa més d’una dècada aques· ta alternativa turística que es presentava El ‘housesitting’ ofereix allotjament a canvi de tenir cura tingui la casa en ordre, de manera que plena d’avantatges, ja que oferia la possi· quan torni a casa el propietari se la trobi d’una propietat durant un temps determinat igual com quan va marxar, però amb la bilitat de viatjar sense haver de pagar un allotjament. Això va ser la guspi· CEDIDA tranquil·litat que algú l’ha vigila· ra per una altra de les grans re· da, de manera que es minimitzen els riscos de robatoris o d’ocu· volucions que hem viscut en els últims anys, els lloguers turístics, pacions. Si bé les persones que gràcies a l’auge de plataformes ofereixen casa i mascota acos· online com AirBnB. En aquest tumen a ser fora durant una es· cas, però, s’ha perdut l’esperit al· tança curta, que coincideix amb les vacances, també es pot trobar truista per a convertir-se en una propietaris que han de marxar de font d’ingressos alternatius per a casa durant temporades llargues. molta gent, especialment en els Són aquests els que aposten pel últims anys previs a l’esclat de housesitting com una alternativa la pandèmia. Ara, però, sembla per a tenir la casa en bones mans. que s’estigui tornant a reactivar el moviment inicial, amb certs matisos, amb l’impuls del houSer un candidat Si el que ens interessa és ser un sesitting. housesitter, és a dir, un cuida· El housesitting no busca inter· canviar la teva casa amb la del dor de cases, el que cal fer és teu amfitrió, sinó que el propie· localitzar un web especialitzat i registrar-se. Habitualment, s’ha tari ofereix el seu habitatge per de pagar una petita quota anual, un període concret de temps en que ajuda a garantir el compro· un portal especialitzat perquè Aquesta aposta va a l’alça, ja que ofereix avantatges per ambdues parts interessades. qui vulgui, entre els usuaris re· mís de cadascun dels membres. cuidada i en bones mans mentre esti· i es registren en un web de housesitting El següent pas és elaborar un bon gistrats, en tingui cura durant el temps establert. De fet, el terme house- gui fora i el nou inquilí té l’oportunitat tenen mascotes i veuen aquesta opció perfil en el web, on s’incloguin dades sig· sitting significa justament cuidar cases d’allotjar-se en un habitatge de manera com una alternativa si viatjar amb elles nificatives sobre les nostres preferències, en anglès. I és que aquest el propòsit de gratuïta mentre fa turisme a canvi de és complicat. Així doncs, són en mol· per tal que els propietaris ens coneguin l’intercanvi altruista. El propietari pot vetllar per la propietat. tes de les ofertes s’indica que una de les una mica abans d’acceptar la nostra sol· Molts dels propietaris que fan el pas obligacions que tindrà l’inquilí durant la licitud per a fer-nos càrrec de casa seva. marxar de casa seva sabent que estarà

El preu dels garatges en lloguer al conjunt de l’Estat ha bai· xat un 6,8% respecte a l’any 2020, si bé ha pujat un 8,5% si es compara amb els preus de fa cinc anys (2016). Així ho indica l’estudi Variación acumulativa de los garajes en España en 2021, basat en els preus d’aquesta mena d’im· mobles en lloguer dels últims set anys de l’Índex Immobilia· ri Fotocasa. El fre en la venda de vehicles que s’ha patit arran de la pandèmia, derivat de la incertesa per la falta de xips i el preu del combustible, és el motiu que explica aquesta re· ducció, explica María Martos directora d’Estudis i portaveu de Fotocasa.

Si posem el focus en Catalu· nya, veiem que el descens inte· ranual és més acusat (-16,8%), sent la comunitat autònoma on més s’ha reduït. L’estudi també posa el focus en les ca· pitals de província. Tarragona mostra una tendència inversa a la catalana i acumula un crei· xement interanual del 12,7%, convertint-la en la tercera capital on s’ha registrat un augment més elevat d’aquesta mena d’arrendaments.

EMPRESA DESTACADA

EMPRESA DESTACADA

Una llar confortable i eficient amb les finestres de Ram-Sen

GARCIA RIERA aposta per la sostenibilitat L’empresa GARCIA RIERA, una de les principals constructores del Camp de Tarragona ha fixat els objectius de futur en la campanya CONSTRUÏM SOSTENIBILITAT. L’impuls de la sostenibilitat en la construcció forma part de les línies princi· pals d’actuació de GARCIA RIERA, que centra els seus esforços a contribuir en els ODS de l’Agen· da 2030. La finalitat és conscienciar totes les persones que integren l’empresa, clients i pro· veïdors, cap a la necessitat de contribuir a reduir l’impacte mediambiental del nostre entorn. Per aquest motiu, GARCIA RIERA incorpora siste·

El preu del lloguer dels garatges cau un 6,8% al conjunt de l’Estat el 2021

mes d’aprofitament de residus, d’aigua, d’efici· ència energètica i d’economia circular.

Com volem que sigui la nostra llar? Àmplia, lluminosa, còmo· da, però sobretot confortable i eficient. Podem fer tota mena de reformes i canvis, però no· més aconseguirem tenir un habitatge acollidor si comp· tem amb uns bons tancaments que ens garanteixin l’aïllament tèrmic necessari. És per això que cada vegada són més les persones que volen renovar les finestres de casa seva per a mi·

llorar-ne l’eficiència.

Ram-Sen són especialistes en la fabricació i col·locació de tot tipus de tancaments de fusteria d’alumini i vidres efici· ents, oferint sempre una immi· llorable relació qualitat-preu.

Visiti el seu showroom, cone· gui l’àmplia gamma de mate· rials que ofereixen i comprovi que la fusteria no està renyida amb el disseny i les tendències actuals.

“Creem confort” VISITI NOSTRE SHOWROOM

Finestres d’alumini, PVC i ferro Mampares de bany Persianes de seguretat Portes decoratives Portes i tanques de jardí Portes de garatge Automatismes Mosquiteres

Baranes Mallorquines Tendals Reixes Ballestes Venecianes Tancaments Acer inoxidable

PRESSUPOST SENSE COMPROMÍS

Oficina: Av. Comarques Catalanes, núm.14, Local 3 Torredembarra Camí Vell de la Pobla, núm. 11.

43830 Torredembarra C/Indústria, núm. 2.

43762 Pol. Ind. La Riera de Gaià

T. 977 642 428 629 431 744

ramsensl@gmail.com

www.ram-sen.com

HABITATGE

19/05/2022 diarimés

17

18

diarimés 19/05/2022

HABITATGE

A FONS

Ets llogater? Aquests són els aspectes a revisar abans de signar un contracte

CEDIDA

mensualitats més com a garan· tia addicional. En el moment de la finalització del contracte i si aquest no es renova, la fiança s’ha de retornar. En aquest punt, els experts recorden que deixar de pagar l’últim mes a càrrec de la fiança és il·legal, i que, per tant, la mensualitat s’ha de pagar i el llogater ens ha d’abonar l’import de la fiança.

Són diversos els conceptes que hem de tenir clars abans de formalitzar un arrendament, des de la durada fins a les clàusules concretes Anna Ferran

Quan busquem un pis o casa per a llogar, sovint pensem que el més important és trobar l’ha· bitatge que s’ajusti al màxim als nostres requisits pel que fa a es· pai, distribució, ubicació i preu.

El procés pot ser feixuc i ben segur que ens donarà més d’un mal de cap. Finalment, el localit· zem i ens posem d’acord amb el propietari. Ja està tot solucionat, doncs? La resposta és no. Queda un dels punts més crucials de tot el procés: formalitzar el contrac· te d’arrendament de l’immoble.

Aquest document serà la nos· tra bíblia particular sobre l’habi· tatge i la relació amb el nostre llo· gater, així que és vital revisar-lo i assegurar-nos que compleix la legalitat. Una opció és donar-lo a un assessor o agent immobili· ari independent perquè el revisi.

Així i tot, nosaltres podem do· nar-hi una primera ullada per a

detectar possibles irregularitats.

Si no esteu molt familiaritzats amb alguns aspectes, us deta· llem els primordials.

Durada i garanties Un dels aspectes més impor· tants que regula el document és la durada de l’arrendament. Ha· bituament, se signa per un any amb possibilitat de renovar fins a cinc. Cal tenir en compte que la nova Llei d’Arrendaments Ur· bans, aprovada el març de 2019, estableix que encara que siguin contractes de menys d’un any, si l’immoble és l’habitatge habi· tual del llogater, aquest també té dret a l’extensió del termini fins als cinc anys. Quan finalit· zin els cinc o set anys previstos, ningú comunica que vol extingir el contracte, s’amplia de manera anual fins a tres anys més.

La nova legislació dona més garanties als llogaters. Un

exemple clar d’això el trobem en el fet que si el propietari vol vendre l’immoble en qüestió, es garanteix el dret de l’inquilí a quedar-se en ell durant tot el període del seu contracte, siguin cinc o set anys. Així doncs, s’eli· mina la possibilitat de fer fora els llogaters a partir de la venda de l’immoble. Un altre dels aspec· tes que s’ha suprimit respecte a la normativa anterior és el fet de poder fer fora al llogater si el pro· pietari o un familiar de primer grau necessita l’habitatge i no té cap altra alternativa. Aquest mecanisme s’havia utilitzat so· vint com a excusa per a finalitzar els contractes abans d’hora i ara només es podrà aplicar en cas que consti de manera explícita aquesta clàusula en el contracte.

Preu, fiança i dipòsit Una de les raons de ser del con· tracte és establir de manera ofi·

Conèixer les condicions que acceptem ens estalviarà sorpreses.

cial el preu de l’arrendament.

Com que es tracta de períodes llargs en el temps, pot ser que in· cloguin una especificació sobre la seva actualització. Ambdues parts hauran de fixar com volen que l’actualització del lloguer es farà, però mai podrà ser superi· or a la pujada marcada per l’IPC.

Així mateix, si en el contracte no queda especificada de manera explícita, no es podrà actualitzar la renda durant tota la vigència del contracte.

Pel que fa a la fiança, es reco· mana incloure en el contracte que es fa entrega d’un mes de fiança i d’un màxim de dues

Inventari i despeses Al principi de l’article dèiem que el contracte d’arrendament és la bíblia del llogater, ja que qualse· vol cosa que s’hagi acordat ha de constar-hi. Un dels aspectes que genera més discrepàncies entre ambdues parts és l’estat en què queda l’immoble quan l’inquilí marxa. Per això, es recomana fer un inventari on es detalli què s’hi troba en entrar i en quin estat (mobiliari, llums, electrodomès· tics, estat general). D’aquesta manera s’evitaran conflictes o que no es recuperi la fiança.

Així mateix, en el contracte també s’hauria de fer constar qui es fa càrrec de les despeses.

Normalment, el propietari paga l’IBI o les despeses de comuni· tat, mentre que el llogater es fa càrrec dels subministraments i de petites reparacions derivades de l’ús de l’habitatge. Pel que fa a l’impost de les escombraries, es pacta de manera particular en cada ocasió, si bé molts cops va a càrrec del llogater.

SERVEI RECOMANAT

Mediterrània Finques Grup, gestió immobiliària integral i de confiança L’orientació total envers les necessitats dels clients i el seguiment exhaustiu els diferencien XAVI JURIO

Anna Ferran

Busques uns professionals de confiança que gestionin totes les qüestions que es puguin de· rivar d’un immoble? Recorda aquest nom: Mediterrània Fin· ques Grup. Aquesta immobili· ària tarragonina ofereix un ser· vei integral que es fonamenta en tres pilars: experiència, con· fiança i exclusivitat. I tot amb l’objectiu d’oferir uns serveis d’excel·lència. En aquest sen· tit, cal destacar que compten amb un equip de professionals altament qualificats i sempre actualitzat davant les innova· cions que constantment estan canviant el sector.

L’acompanyament al client és una altra de les màximes de l’agència. L’equip de Medi· terrània treballa amb dedica· ció per a donar resposta a les necessitats específiques que cada client els pugui plantejar.

«Apostem pel diàleg constant i la transparència, el nostre objectiu és que se sentin ben atesos», expliquen. Així doncs, fan un seguiment des de l’inici

Compten amb un equip altament qualificat i actualitzat.

fins al moment de la firma, i fins i tot més enllà, amb la ges· tió dels tràmits per activar els subministraments, per tal que el client només hagi de preocu· par-se d’entrar a viure a la seva nova llar.

Entre els serveis que duu a terme Mediterrània Fin· ques Grup hi trobem des de l’assessorament i gestió en la

compravenda d’immobles i els lloguers fins a l’administració de patrimonis, passant per la tramitació de certificats ener· gètics i de cèdules d’habitabili· tat, la coordinació de reformes i treballs de manteniment amb personal propi, la valoració de propietats o l’assessorament jurídic en matèria immobiliària i urbanística.

HABITATGE TRIBUTS

Renda 2021: les principals novetats en la tributació de l’habitatge

19/05/2022 diarimés

19

FORMACIÓ

Destaquen les bonificacions per obres de millora de l’eficiència energètica CEDIDA

Redacció

Ens trobem immersos en plena campanya de la declaració de la renda. Si sou dels que encara no l’heu presentat i teniu dubtes so· bre els aspectes relacionats amb l’habitatge que s’han de fer cons· tar, presteu atenció als consells que ofereixen des del portal im· mobiliari pisos.com. «En la ma· joria de casos, els contribuents hauran d’incloure els seus habi· tatges en propietat a la declaració de la renda. Quedarien exempts els casos en els quals sigui el ciutadà sigui nu propietari o pro· pietari d’un solar no edificat», explica Ferran Font, el director d’Estudis i portaveu del web.

Pel que fa als immobles de lloguer, aquells propietaris que obtinguin uns ingressos ínte· gres per sobre dels 1.600 euros haurien de fer la declaració com a «rendiments de capital im· mobiliari». D’aquesta manera, podran gaudir de deduccions de fins al 60% sobre el rendiment d’aquells immobles llogats des· tinats a un habitatge habitual.

Pel que fa als llogaters, cal tenir en compte que les deduccions varien en funció de la comuni· tat autònoma. Amb tot, a escala estatal, tots els inquilins amb contractes previs a 2015 es po· den aplicar reduccions de fins al 10,5% per la renda del lloguer, sempre que la base no sigui su· perior als 9.040 euros.

Encara en l’àmbit dels llo· guers, Font fa una puntualització

Vols dedicar-te al sector de la construcció? Forma’t a l’Institut Comte de Rius

Els contribuents han d’incloure tots els seus immobles en la declaració de la renda.

Els canvis que contempla la nova Llei d’Habitatge no s’aplicaran fins a principis de 2023 que s’ha introduït enguany com a novetat. I és que a partir d’ara, tots aquells arrendadors que no siguin grans tenidors (menys de 10 immobles o 1.000 metres qua· drats construïts), «podran dedu· ir-se la rebaixa en la renda que voluntàriament s’hagin aplicat

LEGISLACIÓ

La meitat de la ciutadania no coneix la nova Llei d’Habitatge El 50% dels majors de 18 anys afirma que no coneix la nova Llei per al Dret a l’Habitatge que està previst que s’aprovi abans del 30 de setembre d’enguany.

El 45% reconeix haver-ne sen· tit a parlar, però no està famili· aritzat i només un 5% assegura tenir veritable coneixement de la norma, un percentatge que retrocedeix tres punts respecte a l’any passat, segons la dar· rera anàlisi feta per Fotocasa.

Els joves són els que indiquen

tenir un major coneixement.

Els impulsors de l’estudi indi· quen que el fet que el nou text posi molt el focus en el lloguer explicaria perquè els més joves són els que tenen més coneixe· ment. Així i tot, destaquen que les afectacions de la legislació que s’està tramitant afectaran de retruc el procés de compra· venda, motiu pel qual insten a les autoritats públiques a fer campanyes per a difondre el contingut de la nova llei.

Ofertes

en edredons i roba de llit.

40 A partir de juny NOU HORARI:

de 9 a 20 h ininterrompudament

sobre els seus locals llogats arran de la covid».

Novetats «Cal destacar que els canvis i les deduccions fiscals que introdu· iria la nova Llei d’Habitatge en qüestions de tributació entrari· en en vigor l’1 de gener de l’any següent a la seva aprovació. Si finalment s’aprova enguany, les deduccions fiscals comença· ran a aplicar-se el 2023», indica l’expert. Amb tot, hi ha altres

novetats que ja s’han de tenir en compte. Un exemple és el cas de les rehabilitacions amb bonifi· cacions per obres de millora de l’eficiència energètica, les de· duccions de les quals oscil·len entre el 20 i el 60%, en funció del cost de les obres. «Podem afir· mar que hi hauria una deducció del 20% per aquelles obres que redueixen com a mínim un 7% la demanda de calefacció i refrige· ració, amb una base màxima de 5.000 euros», assegura.

El Comte de Rius és un centre de referència de batxillerat i formació professional en dife· rents àmbits: química, electri· citat i electrònica, vehicles, fa· bricació mecànica i edificació i obra civil. Dos cicles formatius integren aquesta darrera famí· lia professional: el grau mitjà d’Obres d’Interior, Decoració i Rehabilitació, amb un vessant molt pràctic, i el de grau supe· rior de Projectes d’Edificació, que proporciona competèn· cies professionals orientades a la supervisió i desenvolu· pament de projectes de cons· trucció.

El CF de Grau Mitjà s’im· parteix en les zones de tallers on es treballa amb materials d’obra executant paviments, enrajolats, aplacats, falsos sos· tres, revestiments, enguixats, arrebossats, aïllaments, im· permeabilitzacions, plaques prefabricades, mampares, pintura, pintura decorativa…

Es completa en les aules de

CAD dibuixant croquis i plà· nols i aprenent a organitzar les obres. De cara al pròxim curs, s’ampliarà la part d’alta deco· ració amb l’execució d’acabats amb materials nous de darrera generació: resines 3D, microci· ments millorats, materials tot terreny…

El CF de Projectes d’Edifi· cació s’imparteix en les aules de CAD amb programaris de software específics d’Auto· desk, PRESTO, CYPE... que permeten dibuixar, dissenyar, calcular, planificar i fer pres· supostos d’edificacions, en condicions semblants a les dels despatxos professionals.

Compta amb equipaments com les estacions totals i els GPS de l’empresa TOPCON per poder fer aixecaments i replanteigs de solars o edificis.

La recuperació progressiva del sector de la construcció permet una molt alta inserció laboral de l’alumnat en tots dos cicles.

20

diarimés 19/05/2022

HABITATGE

FINANÇAMENT

LABORAL CEDIDA

Quatre de cada 5 prefereix les hipoteques amb tipus fixes El 81,7% dels espanyols reco· neix que, si actualment s’ha· gués d’hipotecar, apostaria per una hipoteca amb tipus fix abans que una de tipus variable, segons recull un estudi elaborat per pisos.com. L’enquesta evi· dencia un canvi de tendència que ja s’havia començat a per· cebre fa un temps i que mostra com els hipotecats prefereixen tenir una quota sense sorpreses per a guanyar en seguretat i es· tabilitat. La volatilitat del con·

text actual és un dels motius principals pels quals aquesta modalitat va a l’alça.

L’enquesta també reflecteix com més del 80% dels espa· nyols considera que les condici· ons de finançament actuals són massa rígides. Aquest estudi també fa palès que 7 de cada 10 persones rebutjarien una hipo· teca si han de presentar un aval.

Així mateix, prop del 70% de· mana recuperar les hipoteques del 100% del valor de taxació.

EMPRESA RECOMANADA

Patrán Costa Dorada, experts en obres públiques i pavimentacions Utilitzen tècniques innovadores en els seus projectes Redacció

Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patrán Costa Dorada. L’empresa té una di· latada experiència al territori fent treballs d’obra pública, conservació de carreteres, urbanitzacions, pavimentaci· ons, entre altres. Aquesta últi· ma és, de fet, la seva principal especialització. Utilitzen la tècnica dels regs asfàltics, cosa que els diferencia de la com· petència, ja que són poques les companyies que realitzen aquesta tècnica. Els més de 30 anys d’experiència en el sector els han ensenyat que la bona

preparació del terreny és clau per a garantir la solidesa del paviment. Aquest aspecte és una de les seves prioritats i per això, realitzen tots els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte.

Cal destacar que treballen amb tota mena de materi· als, cosa que els permet ade· quar-se a les necessitats que presenti el projecte. A més, realitzen condicionaments de terrenys, preparació de ba· ses, paviments amb formigó, slurrys, pistes esportives, en· tre altres. També fan transport i lloguer de maquinària.

Actualment, més d’1,3 milions de persones treballen al ram de la construcció però en caldrien més, uns dos milions.

La construcció necessita un 40% més d’empleats per cobrir la demanda Es produeixen uns 90.000 habitatges nous a l’any, però la demanda és de 140.000 Anna Ferran

Malgrat tenir una taxa d’atur del 13,5%, el cert és que determinats sectors econòmics tenen greus problemes per a cobrir la seva demanda de personal i per a de· senvolupar correctament la de· manda dels seus serveis. Un dels rams que es troba en aquesta si· tuació és justament el de la cons· trucció. El sector va ser el pitjor malparat en l’anterior crisi, cosa que va comportar una destrucció de llocs de treball sense prece· dents. Ara, catorze anys després del crac immobiliari i bancari de 2008, hi ha grans dificultats per a trobar mà d’obra qualificada en aquest sector, cosa que dificulta la consecució de molts projectes.

La crisi derivada de la pandèmia de la covid encara ha accentuat més aquesta situació.

Segons dades de la Confede· ració Nacional de la Construcció (CNC), actualment 1,3 milions de persones treballen en el sec· tor de la construcció. En el punt àlgid del boom immobiliari, la xifra va arribar al seu màxim his· tòric de 2,8 milions d’empleats, mentre que en el moment més acusat de la crisi, el 2014, la xifra era de 700.000. Si bé s’han recu· perat 600.000 llocs de treballs en els últims vuit anys, aquests són insuficients per a donar res· posta a la demanda actual d’ha· bitatge, però també d’altres tipus d’immobles així com altra mena de projectes on aquest sector hi està involucrat.

Diverses associacions esti· men que per a donar resposta a la demanda actual caldrien uns dos milions d’empleats; és a dir,

caldria augmentar un 40% les noves contractacions. El proble· ma que es troben des del sector és que no hi ha oferta, cosa que compromet les inversions al conjunt de l’estat en el ram im· mobiliari i, pitjor encara, una ga·

La manca de treballadors compromet inversions i un relleu generacional al sector rantia que es produeixi un relleu generacional quan aquests 1,3 milions de treballadors es vagin jubilant.

Cal tenir en compte que ac· tualment s’estan produint entre 80.000 i 90.000 nous habitat· ges cada any, però es calcula que aquesta demanda ascendeix fins

als 140.000 immobles nous anu· als de demanda. «El problema de base recau en el fet que hi ha una mancança clara de mà d’obra, ja que el ritme de construcció no és suficientment alt com per a satisfer la demanda actual», apunten.

A tot això, cal sumar-hi un hàndicap afegit i és l’encariment dels materials. El desabastiment postconfinament i la inflació han encarit un 23,5% els costos directes de construcció en edifi· cació residencial, segons l’índex d’ACR. El ferro, l’acer, la fusta, el vidre, el ciment o les estructures de les obres noves han arribat a doblar el seu preu. Això ha supo· sat una aturada o, si més no, un alentiment de les obres noves, que dificulta donar resposta a la demanda d’habitatge.

IMMOBILIÀRIA

Inmocasa Reus: «La nostra prioritat és la teva satisfacció» Tens un pis o casa a Reus o en localitats properes i el vols vendre o llogar? Inmocasa Reus serà el teu millor aliat.

Aquesta agència immobiliària posa a disposició dels seus cli· ents l’experiència, els coneixe· ments i l’entrega per a fer que cada operació sigui un èxit.

«La nostra prioritat és la teva satisfacció i la nostra àmplia trajectòria ens ajuda a oferir-te sempre el servei més favora·

ble», afirmen des de l’agència reusenca. L’expertesa, la pro· fessionalitat i l’atenció perso· nalitzada que ofereixen fan d’Inmocasa una aposta segu· ra. En aquest sentit, afegeixen: «El mercat immobiliari està en constant canvi i a Inmoca· sa Reus evolucionem amb ell.

Sabem el valor que té viure amb tranquil·litat i seguretat.

Escull-nos i t’ajudarem en to· tes les teves necessitats».

HABITATGE

19/05/2022 diarimés

21

REHABILITACIONS

Els Next Generation, una oportunitat per a reformar el parc d’habitatges

CEDIDA

Els fons europeus es destinaran a ajudes, incentius fiscals o altres accions

Es destinaran uns 4.500 milions d’euros a iniciatives diverses per a promoure la rehabilitació i l’eficiència energètica dels edificis Redacció

L’arribada dels esperats fons europeus Next Generation és un dels grans incentius de l’eco· nomia espanyola. Dels prop de 72.000 milions d’euros en trans· ferències no reemborsables que s’espera que arribin fins a 2026, 4.500 milions estaran destinats a la rehabilitació d’habitatges. «És innegable que el parc d’habitat· ges a Espanya està envellint i que, actualment, no compleix amb les característiques suficients per a respondre a les necessitats del consumidor. És per això que el govern destinarà aquests 4.500 milions d’euros a la rehabilitació de mig milió d’habitatges en els pròxims anys», comenta Ferran Font, el director d’Estudis del portal immobiliari pisos.com.

Aquest pla de recuperació ac· tuarà en diferents nivells del sec· tor, des de barris complets fins a habitatges concrets i concentra·

rà tota mena d’accions estratègi· ques: subvencions, desgravaci· ons fiscals o accions legislatives concretes, entre altres. En aquest sentit, Font assegura que la reno· vació del patrimoni immobiliari espanyol «dependrà del correcte aprofitament amb visió global dels fons Next Generation de la Unió Europea», entenent com a tal un exercici previ de coneixe· ment teòric per a identificar les millores de prestacions possibles que permetin optimitzar al mà· xim les inversions, pel que fa a la qualitat de vida de les persones, l’eficiència energètica i l’incre· ment del valor immobiliari.

Segons dades recollides per aquest web immobiliari, a Es· panya la demanda mitjana d’habitatges que necessitin una reforma és del 8,02%. A nivell autonòmic, les comunitats on aquest percentatge és superi· or són el Principat d’Astúries

(14,22%), el País Basc (13,03%) i la Comunitat de Madrid (13,03%); mentre que la que té menys de· manda és la ciutat autònoma de Melilla, amb un 1,23%, seguida de la Regió de Múrcia (5,17%).

«Amb totes aquestes obres de re· habilitació no només millorarà la qualitat de vida dels propietaris, sinó que es reduirà el consum energètic dels immobles, contri· buint a la protecció del medi am· bient», reflexiona l’expert.

45 anys de mitjana El motiu principal pel qual aquesta mena de rehabilitacions que impactin positivament en l’eficiència energètica és tan im· perant i necessària a Espanya és l’elevada edat del seu patrimoni immobiliari. En aquest sentit, no és sorprenent que, amb un parc d’habitatges de 45 anys de mitja· na, el 84% de la totalitat tinguin una qualificació energètica E, F o

SERVEI RECOMANAT

Has de preparar la primera reunió de veïns postcovid?

Finques Esteve Martí t’ajuda Determinar tots els punts a tractar en l’ordre del dia és clau Redacció

La recuperació de la normalitat postcovid ha tornat a marcar en l’agenda de molts propietaris una cita ineludible: la reunió de la comunitat de veïns. Després de dos anys sense poder-ne

celebrar presencialment, hi ha molts temes a debatre. Per això, des de Finques Esteve Martí aconsellen als propietaris i, en especial als presidents de les comunitats, a recopilar tots els aspectes que es vulguin trac·

tar en aquesta primera reunió postpandèmia i comunicar-los a l’administrador per a inclou· re’ls en l’ordre del dia. Si no, al· guns dels temes que sorgeixin durant la reunió s’haurien de posposar per a una nova cita.

Aquesta mena de consells evidencien que comptar amb un administrador de finques expert i amb un profund co· neixement de la normativa, com els professionals de Fin· ques Esteve Martí és clau per a resoldre tota mena de dubtes.

Aquesta agència, amb més de 60 anys d’experiència, és una referència a Tarragona ciutat.

Un 84% dels habitatges espanyols té una qualificació energètica de E, F o G

La demanda d’habitatges que necessiten reformes és del 8%.

G, és a dir, el tram més baix, se· gons dades oferides per l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE). Des de pisos. com, qualifiquen les xifres de «preocupants» i asseguren que són les responsables que les llars espanyoles estiguin poc prepara· des per al fred. No obstant això, el gran problema recau en el fet que aquests habitatges no po· dran ser substituïts per d’altres de nous, de manera que conti· uaran envellint i «arrossegant problemes derivats del pas del temps».

«A Espanya hi ha aproximada· ment més de 25 milions d’habi· tatges. Això vol dir que, por mol· ta obra nova que es construeixi, les actuals seguiran sent majoria, motiu pel qual és més important que mai fer un correcte aprofita· ment d’aquestes ajudes europees per a millorar la qualitat de les nostres llars i que aquests com· pleixin amb una sèrie d’estàn· dards energètics», sentencia el director d’Estudis de pisos.com.

22

diarimés 19/05/2022

HABITATGE

A FONS

La documentació bàsica que has de tenir a punt si vols vendre un immoble

CEDIDA

Buscar la paperassa i sol·licitar els certificats necessaris amb temps és clau per agilitzar el procés de venda i no perdre oportunitats Anna Ferran

T’has decidit a vendre casa teva i ja has contactat amb una agèn· cia que s’encarregarà de tot. Ara bé, hi ha un pas que el teu API no pot fer per a tu: recollir tota la documentació necessària per a oficialitzar la venda un cop tro· bis un comprador. Segurament el fet de pensar en paperassa t’ata· bala. És normal, ens passa a tots.

Per això, hem consultat a experts que ens han indicat quina és la documentació imprescindible que has de tenir a mà. Llegeix amb atenció i comença a bus· car-la, així, quan te la reclamin, ja tindràs els deures fets.

cloent-hi una descripció física, titular, possibles càrregues, refe· rència cadastral, etc.

Certificat d’eficiència energètica Aquest certificat posa nota a l’eficiència energètica de l’im· moble en qüestió, com si es tractés d’un electrodomèstic, se· guint una escala de la A a la G. En aquest cas, un tècnic certificat ha de visitar la propietat, avaluar les seves característiques energèti· ques i, a partir d’aquí, posar-nos nota i donar-nos l’etiqueta ener· gètica. Cal destacar que és obli· gatori tant per a vendre com per a llogar una propietat.

pel que fa a higiene, seguretat i salubritat. Se sol·licita a l’Ajunta· ment si bé moltes immobiliàries s’encarreguen de demanar-lo.

Novament, serà un tècnic oficial qui visitarà l’immoble i acredita· rà que s’hi pot viure.

Escriptura de la propietat Malgrat que en la nota simple ja aparegui qui és el propietari de l’immoble que es vendrà, aquest ha de presentar en el moment de la venda, davant del notari, l’es· criptura que acredita que fins al moment és seu. Aquesta mena de documents són crucials i per això es recomana tenir-lo sem· pre localitzable.

de l’Edifici (ITE), que acredita el bon estat de salut general de tota l’edificació. Aquesta inspecció és responsabilitat de la comunitat de veïns, així que caldrà que li demanis al president de la comu· nitat perquè te’l pugui facilitar per a fer l’operació.

ITE de l’edifici El pis o casa que estàs a punt de vendre té més de 20 anys? Si és així, entre els papers que hauràs de presentar hi haurà també el certificat de la Inspecció Tècnica

Impostos i despeses La situació ideal en vendre un immoble és que aquest tingui tots els tributs i les despeses derivades pagades i al corrent.

Una de les més importants és

Puertas Luz, expertesa i entrega en la fabricació de les teves portes

la teva porta. El José, l’Albert, el Said o el Luca la muntaran.

Quan acabin, t’explicaran el funcionament i et resoldran els dubtes. Si mai necessites res, l’Ivan i el Jordi, de postvenda, vindran a resoldre el que neces· sitis. Al Juan Pedro, al Hamid, al Javier o a l’Antonio potser no els coneixeràs perquè fan les instal· lacions i manteniments i a em· preses.

Les 24 persones que formen Puertas Luz agafen cada pro· jecte com si fos per a casa seva.

«Esperem que ens obris la porta de casa teva per conèixer-te a tu també».

Nota simple de l’habitatge Aquest document s’ha de sol· licitar al Registre de la Propietat.

Actualment, ho pots fer via tele· màtica, si t’és difícil apropar-t’hi.

Es tracta d’un resum de les ca· racterístiques de l’immoble, in·

Cèdula d’habitabilitat Catalunya és una de les comu· nitats autònomes que obliga a tenir la cèdula d’habitabilitat.

Aquest document acredita que l’habitatge en qüestió compleix uns mínims per a poder-hi viure,

Dedicar una estona a buscar la documentació amb calma i anticipació serà de gran ajuda.

l’Impost de Béns Immobles que gravar el fet de tenir una propi· etat. En aquest cas, només et cal el resguard de pagament que, a més, serà clau en fer l’escriptura del nou propietari, ja que hi apa· reix la referència cadastral.

A banda de l’IBI, cal presen· tar el certificat de pagament de despeses de la comunitat, que ha d’estar validat per l’administra· dor de finques i el president de la comunitat. Sense ell no es pot procedir a la venda. Així mateix, també és recomanable inclou·

re els rebuts de pagament dels principals subministraments de la llar com per exemple l’aigua, el gas o l’electricitat.

Certificat de deute zero Si l’immoble estava hipotecat, amb la venda haurem de cancel· lar el préstec perquè quedi lliure de càrregues i sol·licitar al banc un certificat de deute zero. A més, haurem d’anar al Registre de la Propietat i fer la cancel·lació de registral de la hipoteca perquè l’immoble quedi net.

EMPRESA DESTACADA

Són fabricants amb més de 35 anys d’experiència i tenen un equip que prioritza cada projecte Redacció

Puertas Luz. Segurament ja els coneixes, però si no és així, te’ls presentem. Si els visites a la Selva del Camp, a les oficines la Meritxell t’atendrà amb un somriure, l’Helena et contesta al telèfon pel que necessitis, el Xavi i la Marta et fan els núme·

ros, l’Óscar ve a casa a prendre les mides i el Juanjo t’ensenya l’exposició i et porta al taller.

Veuràs la nau on fan les portes seccionals, allí, l’Alejandro i l’Abdel són els encarregats de fabricar la teva porta, amb el tipus de panell i accessoris que hagis triat. Si has triat una porta

de ferro o alumini soldat, veuràs la nau on les elaboren. El Juan Luis i el Ricard manipulen les màquines per tractar el ferro i convertir les planxes en la porta que has triat.

El dia que et digui la Meritxell per venir a muntar la teva por· ta, veuràs arribar el camió amb

CEDIDA

Visita el seu taller a la Selva del Camp i coneixe’ls.

CAMP DE TARRAGONA ALT CAMP

19/05/2022 diarimés

23

COSTA

XAVI JURIO

L’Ajuntament de Vandellòs crearà zones d’ombra a dues platges També s’instal·larà un parc de cal·listènia a la zona del camp de futbol de l’Hospitalet de l’Infant CEDIDA

Redacció

Marina Barberà és l’autora del cartell de les festes.

El seguici cerimonial, imatge del cartell de Sant Joan de Valls El disseny és de l’autora Marina Barberà Redacció

El seguici cerimonial prota· gonitza la imatge d’enguany del cartell de les festes de Sant Joan de Valls, que ha estat creat per a Marina Barberà. El cartell desplega el conjunt d’elements integrants del seguici de la ciutat i les dues colles dels Xi· quets de Valls per l’itinerari del Tomb del Poble en els princi· pals espais del Centre Històric de la ciutat. És el primer cop que la imatge gràfica de Valls recull tots els elements medul· lars d’aquesta celebració. Uti· litzant la il·lustració, Barberà s’ha servit dels estris icònics i identificatius de cada ball per representar-los i ha introduït els dos grups que s’incorporen enguany al seguici adult: el Ball de cavallets i el Ball de pasto·

rets, que ja ha estat anunciat pels seus impulsors. El recull de carrers i places interactua amb els elements del seguici per formar una cartografia pròpia amb elements reconeixibles de cada espai que el fan identifi· car i el situen en el conjunt del recorregut, construït sobre una tonalitat similar a la que es pot percebre quan s’entra a Valls i es divisa el perfil de la part més antiga de la ciutat.

Barberà és graduada en Belles Arts a la Universitat de Barcelo· na i el 2017 va cursar el progra· ma Erasmus+ a l’École Nationa· le Superièure des Beaux-arts, a París. També compta amb el Màster d’Il·lustració i Còmic a ELISAVA, Escola Universitària de Disseny i Enginyera de Bar· celona.

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant crearà zones d’ombra a diverses plat· ges del municipi. És una de les novetats que l’Ajuntament in· corporarà aquesta temporada.

D’altra banda, també instal·larà un parc de cal·listènia a la zona del camp de futbol de l’Hospita· let de l’Infant, davant de la platja de l’Arenal, es col·locaran nous punts verds i noves torres de so· corrisme a totes les platges del municipi.

La nova temporada de platges es va presentar ahir. Les dues no· ves zones d’ombratge es crearan a la platja de l’Arenal, a la zona de l’espigó, i a la platja de l’Al· madrava, al costat de la zona de vigilància. Hi haurà noves passe· res i plats de dutxa a la platja de l’Arenal, on també es milloraran les connexions elèctriques.

L’Ajuntament de Vandellòsl’Hospitalet de l’Infant inverti· rà més de 80.000 euros en les millores. D’altra banda, segons calcula la Regidoria de Turisme, la despesa municipal destinada

Les zones d’ombratge es crearan a la platja de l’Arenal i a la platja de l’Almadrava.

a les platges ascendirà enguany a 435.000 euros, aproximada· ment. Aquesta xifra representa, segons el consistori, la suma de les inversions i dels costos anu· als derivats de la col·locació de mobiliari, abalisament, servei de vigilància, salvament i so· corrisme, manteniment general

i gestió dels serveis de platja, els wc portàtils públics, etc. A més, el consistori haurà de ferse càrrec enguany d’una part de l’aportació de sorra a la platja de l’Arenal, a la zona de la plaça del Coll de Balaguer, que ha estat la més afectada pels temporals (allí es traslladarà l’arena acumulada

a la platja de la Punta del Riu).

Una altra novetat aquesta tem· porada de platges és que l’Ajun· tament abalisarà les dunes de la platja del Torn i d’un tram de la platja de l’Almadrava, per prote· gir-les, i arranjarà l’abalisament de la zona dunar de la platja de l’Arenal.

FORMACIÓ

Quatre-centes persones a les proves de vigilants de seguretat Quatre-cents aspirants de tot Catalunya s’han presentat a les proves de vigilants de seguretat privada que es fan a Tarragona.

Les proves es van fer divendres i dissabte passat, 13 i 14 de maig, al poliesportiu del barri tar· ragoní de Campclar. Dels 400 participants, 326 eren homes i 74, dones, dels quals 158 as· pirants han aprovat el primer exercici, i podran passar a fer el segon exercici al Complex Edu· catiu de Tarragona. Aquestes

convocatòries a Tarragona es fan des del juny de 2013, amb quatre convocatòries anuals,.

La Unitat Central de Seguretat Privada, a través de la unitat Territorial de la Policia Nacio· nal a Tarragona, col·laboren en la realització d’aquestes pro· ves per a vigilants de seguretat privada i les seves especialitats d’explosius i escorta privat. Si els aspirants les superen, que· den habilitats per a l’exercici de les corresponents professions. Els exàmens s’han dut a terme a la ciutat de Tarragona.

CEDIDA

24

diarimés 19/05/2022

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

UNIÓ EUROPEA

La UE invertirà 210.000 MEUR per no dependre de l’energia de Rússia Amb aquesta inversió, que es preveu fins l’any 2027, es pretén accelerar la implantació de les energies renovables ACN

La Unió Europea (UE) va anun· ciar ahir una inversió de 210.000 milions d’euros fins al 2027 per posar fi a la dependència ener· gètica de Rússia i accelerar la implantació de les energies re· novables. En una roda de premsa encapçalada pel vicepresident executiu de la Comissió Euro· pea, Frans Timmermans, el club comunitari va detallar que el nou pla, batejat amb el nom de RepowerEU, tindrà com a prin· cipals eixos l’estalvi energètic, la diversificació de les fonts d’ener· gia i l’acceleració de la transició energètica. Segons els càlculs de la Unió Europea, deixar de dependre del petroli i el gas rus suposaria un estalvi de 100.000 milions d’euros anuals, que és la quantitat que destina cada any la UE en importacions al país.

«Hem de posar fi a aquesta de· pendència com més aviat millor i més ràpid del que havíem previst abans d’aquesta guerra», va dir Timmermans.

Deixar de comprar energia a Rússia generarà un important estalvi ja que la Unió Europea es va gastar l’any passat 5.420 mili· ons d’euros en carbó rus, 17.300 milions més en gas i 74.000 mi· lions en petroli. Amb tot, part de la desconnexió passarà també per diversificar els proveïdors de combustibles fòssils, amb el fo· cus posat en socis com Noruega

o els països del Golf. Tal com va indicar la Comissió en un comu· nicat, l’estalvi energètic seria la mesura més efectiva per reduir la dependència energètica de Rússia –i l’import de les factures dels ciutadans– a curt termini.

En aquest sentit, l’executiu va anunciar que publicarà una sè· rie de recomanacions adreçades als consumidors perquè canviïn els seus hàbits de consum, unes recomanacions que els diferents estats membres traslladaran a la ciutadania a través de campa· nya de comunicació. Els càlculs de la Comissió estimen que un canvi en els hàbits de consum podria arribar a reduir la de· manda de gas i petroli fins a un 5%. Pel que fa a la diversificació,

Deixar de dependre del petroli i el gas rus suposaria un estalvi de 100.000 MEUR anuals Timmermans va informar que la Unió Europea ha iniciat con· verses amb diferents països i va assegurar un subministrament «rècord» de gas natural liquat per als pròxims mesos. Per altra banda, el pla contempla l’aposta per noves fonts d’energia com l’hidrogen i proposa un mecanis· me de compra conjunta per part dels països membres per reduir

ACN

El vicepresident executiu de la CE, en una imatge d’arxiu.

costos.

En matèria d’energies renova· bles, el principal objectiu del pla passa per incrementar el seu pes en el pool energètic. La Comissió vol que les renovables represen· tin el 45% del consum energètic el 2030, per sobre l’objectiu del 40% plantejat inicialment. Per assolir aquesta xifra, el pla fixa propostes com doblar la capaci· tat d’energia solar fotovoltaica d’aquí al 2025, obligar que les llars de nova construcció hagin d’instal·lar planells solars a les teulades o invertir més de 200 milions d’euros en projectes per accelerar la implementació de l’hidrogen com a font d’energia.

Per donar suport al RepowerEU,

la Unió Europea va anunciar que disposa de 255.000 milions d’euros procedents del fons de recuperació i resiliència. Per altra banda, la Comissió proposa in· crementar aquesta partida a tra· vés de la venda de drets d’emissi· ons –20.000 milions d’euros– o de recursos procedents de la Política Agrària Comuna –7.500 milions d’euros–, entre d’altres.

Intervenció en el mercat del gas A banda de la inversió anunci· ada ahir, l’executiu comunitari també va posar sobre la taula la possibilitat de dotar als diferents estats membres d’eines per fer front a un increment dels preus energètics en l’hipotètic cas que

ECONOMIA

SOCIETAT

Rússia tallés el subministrament de gas a tota la Unió Europea.

En el mercat del gas, la Comissió obre la possibilitat d’estendre la regulació de preus a un nom· bre més ampli de consumidors, tant particulars com industrials.

També proposa un fons de li· quiditat d’emergència per donar suport als estats més dependents de Rússia, independentment de les ajudes que ofereixi cada estati comprar gas de forma conjunta.

En cas d’una gran emergència per la falta de subministrament, la Comissió demana «solidari· tat» als diferents estats membres perquè els països amb menor dependència del gas rus –entre ells Espanya– redueixin el seu consum en benefici dels que més gas consumeixen.

Diversos països, com Eslovà· quia, República Txeca, Grècia o Xipre, són reticents a aprovar aquest veto, que requereix la unanimitat dels vint-i-set, i Hon· gria s’hi oposa frontalment.El primer ministre hongarès, Viktor Orban, l’aliat més gran a la UE de Vladímir Putin, argumenta que el seu país depèn del petroli rus perquè els seus oleoductes i refineries estan preparats per a les característiques d’aquest cru, més pesat que el saudita. Per això, la Comissió Europea oferirà invertir 2.000 milions d’euros en infraestructures petrolieres en aquests països.

Rússia expulsa 27 diplomàtics espanyols Rússia ha decidit expulsar 27 diplomàtics espanyols, entre els quals no hi ha l’ambaixador a Moscou, Marcos Gómez Martínez. El govern de Vladímir Putin va convocar ahir al migdia a l’ambaixador per a traslladar-li la decisió presa com a rèplica a l’expulsió de diplomàtics russos amb seu a Madrid.

Aquests fets es remunten al passat dia 5, quan el govern espanyol va expulsar 27 diplomàtics i membres del personal de l’ambaixada de Rússia a Madrid adduint que representaven una amenaça pels interessos de seguretat. El govern espanyol, però, ha considerat injustificada l’expulsió dels 27 membres de l’ambaixada a Rússia anunciada pel règim de Vladímir Putin. L’executiu espanyol rebutja la justificació donada pel Kremlin, perquè consideren que es tracta d’una resposta a la decisió presa per Espanya dies abans amb membres de l’ambaixada russa. La Moncloa afirma que aquella mesura es va basar en «motius de seguretat degudament justificats i que en aquest cas no es donen». En aquest sentit assegura que el cos diplomàtic espanyol respecta «plenament» les convencions de Viena sobre les relacions diplomàtiques i consulars. Rússia també va comunicar a Finlàndia l’expulsió de dos dels seus representants a l’ambaixada de Moscou. ACN

ECONOMIA

Madrid eleva a 23 els possibles casos de verola del mico

El Govern i els sindicats volen més estabilitat en l’administració catalana

El Banc d’Espanya apunta una nova rebaixa del creixement del PIB

Es creu que s’ha transmès per contacte sexual

L’experiència representarà un 60% dels punts

També proposa un «pacte de rendes»

EFE

ACN

ACN

La Conselleria de la Sanitat de la Comunitat de Madrid ha detec· tat 23 possibles casos d’infecció per verola del mico a la regió, que en aquests moments es troben en estudi en coordina· ció amb el Centre Nacional de Microbiologia. Es tracta d’una malaltia molt poc freqüent que generalment es presenta amb febre, miàlgies, adenopaties i erupció a les mans i la cara, si· milars a la varicel·la. En general es transmet per via respiratòria, però per les característiques dels 23 casos sospitosos d’infec· ció –en el tancament d’aquesta edició– tot apunta que ha estat

per contacte de mucoses durant les relacions sexuals, afirma la Conselleria. Les persones en es· tudi evolucionen positivament i es troben aïllades als seus do· micilis, encara que cal mantenir una vigilància estreta ja que poden arribar a requerir ingrés hospitalari. La Direcció General de Salut Pública està a l’espera del resultat de les proves del laboratori i avaluant el paper de la vacuna de la verola per al control de la transmissió, així com l’ús d’antivirals en cas que fossin necessaris. També està realitzant la investigació epide· miològica als afectats i identifi· cant els possibles contactes.

El Govern i els sindicats van ratificar ahir que l’experiència representi un 60% dels punts del concurs de mèrits en una nova reunió de la Mesa Gene· ral de Negociació dels Emple· ats Públics de l’Administració de la Generalitat, una setmana després que el mateix òrgan avalés la convocatòria de prop de 46.800 ofertes. Haver supe· rat un concurs oposició sense obtenir plaça, els coneixements de català i l’acreditació de com· petències digitals es valoraran amb un màxim de 40 punts. El procés extraordinari d’estabilit· zació a l’administració catalana,

que busca complir la normativa espanyola de reducció de la temporalitat, s’hauria de con· vocar abans de l’estiu. L’experi· ència es comptarà per categori· es professionals i no per la plaça concreta ocupada. És a dir, un professor que ha fet feina en instituts de diferents ciutats po· drà comptabilitzar tota la seva experiència laboral. També es comptarà l’experiència laboral a altres administracions públi· ques –locals o estatals– en ca· tegories assimilables, amb una puntuació gradual que va des del 0,055 per mes, si és abans del 2006, fins al 0,222 per mes si és després del 2016.

El Banc d’Espanya apunta una nova rebaixa del creixement del PIB pel 2022 derivat de la «incertesa» de la guerra a Ucra· ïna. Així ho indica un informe anual de l’organisme publicat ahir, que també adverteix que les perspectives econòmiques estaran marcades pel conflicte bèl·lic, la recuperació de la pan· dèmia i l’increment de preus.

Així mateix, més enllà de me· sures fiscals, el Banc d’Espanya proposa un «pacte de rendes», que «contribuiria a evitar que es desencadeni una espiral d’increments de preus i costos».

A banda, l’organisme també

avisa que caldran «noves actua· cions en el futur» per ajustar el sistema de pensions per afron· tar l’envelliment de la població.

Així mateix, el Banc d’Espanya adverteix que l’encariment del preu de les matèries primeres continuarà com a «principal factor de l’increment de preus», ja que les expectatives d’infla· ció a mitjà i llarg termini «tam· bé s’han elevat». El document considera que l’augment de preus ha afectat més a les llars amb menys nivell de renda i, en aquesta línia, assegura que «probablement» han augmen· tat els nivells de desigualtat ar· ran de la pandèmia.

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

19/05/2022 diarimés

25

POLÍTICA

El COE veu «avenços» en els contactes privats amb l’Aragó i Catalunya El Comitè Olímpic Espanyol (COE) veu «avenços» en els contactes privats que manté amb l’Aragó i Catalunya pels Jocs Olímpics d’hivern de 2030 i manté el termini del 20 de maig com a límit per decidir sobre la candidatura, segons fonts del COE. Les mateixes fonts constaten un «apropa· ment» i diuen que la negocia· ció «va bé». D’aquí que el COE enviés ahir un comunicat en què el seu president, Alejan· dro Blanco, manifestava que «continuarà treballant» en la preparació de la documenta· ció necessària per a la presen· tació del projecte de candida· tura conjunta i «continuant, al mateix temps, els contactes necessaris amb els responsa· bles dels governs implicats».

Els contactes tenen, segons el comunicat, «l’objecte de materialitzar la presentació d’aquest projecte de candida· tura tan aviat com sigui facti· ble». El COE manté el termini de tancar els acords de la can· didatura demà, ja que Blanco vol tenir marge per presentar la documentació al president del Comitè Olímpic Internaci· onal en la visita de l’1 de juny.

Interior va iniciar un pla d’informes falsos contra independentistes

ACN

L’hauria pactat amb l’excomissari Villarejo l’any 2012, durant el primer mandat de Rajoy ACN

El Ministeri de l’Interior va po· sar en marxa el 2012, durant el primer mandat de Mariano Ra· joy, un pla contra dirigents in· dependentistes catalans a partir d’informes falsos elaborats per policies, coincidint amb la con· vocatòria d’eleccions anticipa· des a Catalunya, segons publica El País en la tercera entrega de la sèrie que ha anomenat Els àudios de la corrupció. Va ser la resposta de l’executiu estatal al pla d’Artur Mas per convocar una consulta participativa sobre el futur de Catalunya, després d’haver obtingut una negativa del govern Rajoy, en plena crisi econòmica, per dotar la Genera· litat d’un pacte fiscal similar al de País Basc o Navarra.

Durant la campanya hi va ha· ver filtració de documents sense

signatura o data que desacredi· taven personalitats polítiques de l’àmbit independentista, i, se· gons El País, és en aquest context en què es produeix una conversa el 14 de novembre del 2012 en· tre l’excomissari de policia José Manuel Villarejo i l’aleshores cap del Gabinet del ministre de l’In· terior, Francisco Martínez, que dos mesos més tard ascendiria a secretari d’Estat. Segons aquesta conversa, l’empresari Javier de la Rosa, pròxim a la família de l’ex· president de la Generalitat Jordi Pujol i condemnat per corrupció als anys 90, va confessar a l’en· cara policia que la nissaga dels Pujol tenia comptes a Suïssa, a banda d’una fundació amb 130 milions d’euros. Per donar-li més detalls, però, segons afirma el mateix Villarejo als àudios, De la Rosa va demanar 250.000 euros.

PROTESTA

Villarejo va oferir a Rajoy extractes de suposats comptes bancaris dels Pujol a Suïssa Villarejo va explicar a Mar· tínez que havia parlat amb un banquer de l’entitat suïssa on suposadament tenien els comp· tes els Pujol, que li havia ofert els impresos de l’estat de comptes

de la fundació a canvi de diners.

L’aleshores encara comissari va suggerir a Martínez comprar la documentació per filtrar-la als mitjans. Esperava que els Pujol reaccionarien anant a Suïssa a canviar els noms de la Fundació.

«Un cop entrin o surtin, se’ls fil· ma aquest dia i estan morts», in· dica Villarejo. El pla no es va dur mai a terme i la suposada fortu· na dels Pujol a Suïssa no ha sortit

mai a la llum.

Durant la campanya del 2012 que va reelegir Artur Mas com a president sí van sortir diversos informes que asseguraven que Pujol, Mas o altres dirigents de CiU tenien diners a Suïssa. Anys més tard, en una altra conversa enregistrada per Villarejo amb Esperanza Aguirre, l’ex comissa· ri es va atribuir l’autoria d’aquells informes.

POLÍTICA ACN

Inspecció de Treball investigarà casos de frau en contractes fixos discontinus La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que la set· mana que ve començarà una campanya de la Inspecció de Treball per a investigar el pos· sible frau en els fixos disconti· nus. En resposta a una pregun· ta plantejada per la diputada popular Carmen Navarro ahir en el Ple del Congrés dels Di· putats, Díaz va assegurar que li «preocupa molt» el frau que es pugui estar cometent en rela· ció amb els fixos discontinus.

Per això va anunciar aquesta campanya de la Inspecció de Treball i va recordar que la reforma laboral ha incremen· tat l’import de les sancions, que en el seu grau màxim han passat de 8.000 a 10.000 eu· ros, i ha individualitzat la seva aplicació per cada treballador en lloc de per empresa. La ministra va deixar clar que el fix discontinu és un contracte indefinit, «no és de caràcter temporal» perquè gaudeix de plenitud de drets, té totes les proteccions del contracte or· dinari, idèntica protecció per acomiadament, té antiguitat i, en cas de ser acomiadat, és igual que l’ordinari.

L’excomissari de policia José Manuel Villarejo era el cap del Gabinet del ministre de l’Interior.

Pedro Sánchez està disposat a reunir-se amb Pere Aragonès El president català li agafa la paraula i l’insta a agendar una trobada ACN

Els manifestants van omplir la plaça Universitat.

Els taxistes reclamen blindar la proporció 1/30 amb els VTC Centenars de taxistes es van aplegar ahir al matí a la plaça Universitat de Barcelona, on van iniciar una marxa lenta per demanar a la Generalitat que es mantingui la proporció d’un VTC per cada 30 taxis davant la finalització de la moratòria del decret Ábalos. El text permetia els vehicles de lloguer amb con· ductor circular per les zones ur· banes durant quatre anys, fins a finals de setembre, i traspassa· va a les comunitats la regulació

del sector un cop transcorre· gut aquest període. Segons els organitzadors, la marxa lenta va aplegar fins a 4.000 taxistes mentre que l’Ajuntament de Barcelona va assegurar que ha· vien estat 900.

La mobilització del matí d’ahir va anar acompanyada d’una aturada total del servei que es va allargar quatre hores, des de les deu del matí fins a les dues del migdia, a tot Cata· lunya.

El president espanyol, Pedro Sánchez, va dir ahir que té una ferma voluntat de «restablir tan aviat com es pugui» les relacions amb les institucions catalanes, i per aquest motiu està disposat a reunir-se amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, o a celebrar una nova reunió de la taula de diàleg «quan ho consideri també la part cata· lana». Sánchez també va van· tar-se que, contràriament al que passava durant el govern del PP, amb ell a la Moncloa el 70% dels catalans considera que la independència no ha de ser una prioritat. «La diferència en matèria de política territorial és que vostès enviaven piolins a Catalunya, i amb nosaltres la selecció espanyola de futbol pot jugar a Catalunya sense cap mena de problema».

Sánchez va fer aquestes ma· nifestacions durant la sessió de control al Congrés, on els por· taveus del PP, PNB i Bildu van fer referència a l’espionatge del CNI i a la guerra bruta contra l’independentisme. Va obrir la

número dos del PP, Cuca Ga· marra, que li va retreure que pactés la investidura amb ERC i Bildu malgrat que ja tenia co· neixement que els seus líders estaven essent espiats pel CNI amb aval judicial i, tot i això, va voler tancar un «pacte diabòlic» amb l’independentisme. El por·

El cap de l’executiu espanyol també aposta per convocar la taula de diàleg amb Catalunya taveu del PNB, Aitor Esteban, va fer una advertència al president espanyol i li va demanar que «s’asseguri» que el Ministeri de l’Interior i les seves policies no disposen del sistema Pega· sus, una qüestió que Sánchez va negar. La portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, li va recordar que «la majoria d’esquerres i plurinacional de la investidura està tocada, cosa que no és bona per al seu go· vern, per a l’estabilitat ni per a la majoria social i treballadora».

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Arago· nès, considera «extremadament urgent» la reunió amb el presi· dent del govern espanyol sobre el Catalangate però va avisar que «no es tracta de fer una foto entre dos presidents». El cap de l’executiu català va reclamar que es desclassifiquin els docu· ments sobre «l’espionatge polí· tic», saber qui va donar l’ordre i que s’assumeixin responsabili· tats, si fa falta, penals. Després que Sánchez es mostrés dispo· sat a reunir-se amb el president català, Aragonès li va replicar que està bé que ho digui, però el va instar a fer-ho. Aragonès va retreure al govern espanyol que no hagi avançat amb el tema de l’espionatge i va afegir que «des del primer moment es van prendre l’assumpte amb un càlcul molt erroni». Per aquests motius, va denunciar que «pen· sar que no passa res» després de l’esclat del Catalangate és tractar Catalunya «de segona».

Davant d’aquesta situació, va assenyalar que és Sánchez qui l’ha de «reparar».

26

diarimés 19/05/2022

ESPORTS

FUTBOL NÀSTIC

El Nàstic femení escalfa motors de cara a la pròxima temporada Les grana van acabar quartes de Segona Catalana en el seu primer any i de cara a la següent temporada no es descarta l’objectiu d’ascendir Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarra· gona femení va completar fa dues setmanes la seva estrena a la Sego· na Divisió Catala· na. Un primer any on les entre· nades per Pau Poblet van aconseguir quedar en quarta po· sició amb 47 i un balanç de 14 victòries, cinc empats i cinc der· rotes. La màquina grana no para i des de l’entitat ja comencen a treballar per la següent tempora· da amb un objectiu clar, l’ascens a Primera Divisió.

Aquesta primera temporada ja passarà a la història de l’entitat, a nivell esportiu, la capitana del Nàstic, Josune Salvador, va des· tacar que «la temporada ha sigut bastant bona. Al principi hi havia una mica d’incertesa perquè no ens coneixíem i no sabíem com

acabaria, però hem encaixat com a grup i hem arribat a una posició millor del que es podia esperar».

El coordinador de la secció, Adrián Rosales, va assenyalar que el principal objectiu d’en· guany era «que el projecte co· mencés a funcionar. Per a nos· altres és una bona sorpresa on hem arribat a la classificació i, sobretot, per l’alt nivell de com· portament, actitud, predisposi· ció i compromís, aquests factors formen una base per generar més coses» i va afegir que «és un projecte real, el club confia i aposta per ell i esperem que a poc a poc la gent vagi donant més suport a aquest sector».

Rosales indica que ja treballa pensant en el següent pas del fe· mení: «Des del club volem que la temporada vinent l’equip femení es trobi encara més còmode i ens marcarem alguna cosa més com

a objectiu, però a poc a poc i amb bona lletra».

Durant tota aquesta tempora· da, les noies de Pau Poblet han realitzat els seus entrenaments al Municipal de Bonavista. De cara a la següent temporada es treballa perquè algunes sessions d’entrenament es puguin fer a la Budallera. «Com ja tenim el projecte establert, aquest any podem dedicar més temps en el desenvolupament i estem es· tudiant de realitzar una de les sessions setmanals a l’Annex.

Personalment, m’agradaria arri· bar a entrenar a la ciutat espor· tiva, però tenim els peus a terra i de moment treballem amb el que tenim», va mencionar Rosales.

El Municipal de Bonavista ha estat el fortí grana aquesta tem· porada i on s’han pogut viure derbis especials com contra el FC Tàrraco i el FFB Reus. «Aquests

Tot l’equip del Nàstic Femení abans de l’últim duel de Segona Divisió contra la Rapitenca.

Les grana van acabar la temporada amb victòria contra la Rapitenca al Municipal de Bonavista partits van ser molt emocio· nants, els típics que tothom vol jugar i ens han permès veure la importància perquè tota la ciu· tat estava pendent d’un partit

ATLETISME

al salt d’alçada i Bàrbara Pintado al llançament de disc.

Les medalles d’argent van correspondre a Ana Cabello (F50) al triple salt, Dídac Expósi· to (M45) al llançament de pes, Luis Sáez a la javelina, Francesc Mosquera al disc i l’última va ser per l’equip de relleu mixte 4x100 format per Gemma Solés, Josep Maria Mateo, Ana Cabello i Xavi Baz, que van participar per primera vegada com a grup i van acabar en segona posició amb un temps de 55’39’’.

Els tercers llocs que van ator· gar la medalla de bronze van ser per a Francesc Mosquera al llan· çament de martell pesat i per a Dídac Expósito al disc. Les al· tres participacions del club van correspondre a Xavi Baz als 100 metres llisos, Enric Guim (M45) al llançament de disc, José F. García Navarrete (M50) als 5000 metres i Valentin Izaga (M45) als 800 i 1500 metres. En Pedro Ortega (M40) va haver d’aban· donar als 5000 metres per pro· blemes físics.

Salou serà seu aquest diumenge de la Lliga Catalana de Touch Salou acull aquest diumenge la sisena i última jornada de la Lliga Catalana de Touch al Camp Municipal. Aquesta ses· sió està organitzada per Salou Academy Rugby Club i serà la primera vegada que el municipi rebi aquest esport de modalitat esportiva mixta molt similar al rugbi. Aquesta última jornada serà la gran festa final on es de· cidiran les classificacions finals i els disputaran un total de 150 jugadors repartits en 10 equips.

Antònia Royo va ser bronze a l’europeu de marxa Els atletes del Club d’Atletisme de Tarragona van participar amb èxit al Campionat de Cata· lunya Màster celebrat a Castellar del Vallès el passat diumenge.

Els lila van aconseguir un to· tal de 24 medalles en les seves participacions. D’aquests guar· dons 17 van ser medalles d’or, 5 medalles d’argent i 2 medalles de bronze. A nivell individual, els atletes que van pujar per tri· plicat al calaix més alt del podi van ser la Gemma Solé (F50) a 80 tanques, 300 tanques i sal· ta d’alçada; Francisco Griñant (M70) als salts de perxa i llar· gada i al llançament de martell; i Josep Maria Mateo (M55) als salts de perxa, llargada i triple.

Per partida doble hi van pujar en Josep Maria Puig (M70) als 100 i 200 metres llisos i Patri Ama· dor (F40) als 400 i 800 metres llisos. També van aconseguir la medalla d’or Luis Saez (M70) al llançament de martell pesat, Francesc Mosquera (M65) al llançament de javelina, Xavi Baz

de futbol femení», va afirmar Josune Salvador. Aquests partits destaquen en una categoria on la diferència entre els equips de la part alta amb els de la part baixa

és elevada, encara que Salvador va opinar que «a l’hora de la ve· ritat no és senzill guanyar-los al seu estadi». La capitana grana ja es concentra per a la temporada que ve, però de moment es queda que «en aquesta hem aconseguit ser una pinya. Tot l’equip, tant jugadores com tècnics, hem re· mat tots a una i hem aconseguit superar les nostres dificultats i els moments més complicats».

RUGBI CA TARRAGONA

El CA Tarragona guanya 24 medalles al Campionat de Catalunya Màster Redacció

Josune Salvador ha estat titular en els 22 partits que ha jugat i ha marcat un total de 4 gols

Els membres del CA Tarragona al Campionat de Catalunya.

17 de les 24 medalles aconseguides al campionat pel CA Tarragona van ser d’or Aquesta no va ser l’únic tor· neig del cap de setmana per a l’entitat tarragonina. Antònia Royo disputava el Campionat d’Europa Màster de marxa en ruta a Grosseto, a Itàlia. L’at· leta d’Altafulla va aconseguir el bitllet després de guanyar el Campionat de Catalunya mar· xa. Aquest èxit va fer que l’atleta del CA Tarragona representés a

Espanya a la prova de 10 quilò· metres marxa en categoria F55.

L’altafullenca va aconseguir la medalla de bronze en recór· rer els 10 quilòmetres amb un temps d’1h3’47’’, el que signifi· ca una nova marca personal. A més a més, la selecció espanyola d’aquesta categoria va endur-se la medalla de plata per equips.

Els atletes del CA Tarragona sumen d’aquesta manera la seva tercera setmana consecutiva de competicions esportives amb èxit. Carla González va guanyar el campionat d’Espanya Trail de seleccions i es prepara para el següent torneig.

La competició s’iniciarà a les 10:30, l’entrada serà gratuïta i es podran seguir simultàniament 2 partits alhora i sense descans fins a les 14 hores. El SHARC es troba dins la 2a categoria, buscarà la victòria en els seus 2 partits i així lluitar per millorar la 4a posició actual. En el seu grup, l’actual líder és el Caldes amb 16 punts, seguit del Sant Cugat amb 12 punts i els Sen· glars amb 10. El Salou és quart amb 8 punts. Redacció

TENNIS

Íñigo Villacampa i Martina Genís passen a quarts de la Red Cup Aquesta setmana es va posar en marxa la Red Cup juvenil a les instal·lacions del Club Tennis Tarragona. Aquesta competició actua com a quarta edició del trofeu Ciutat de Tarragona i està reservada per a jugadors me· nors de 18 anys. Per primera ve· gada en la història del torneig, dos tenistes locals classificats a quarts de final. Íñigo Villacam· pa va aconseguir el seu bitllet després de vèncer per 6/4 i 7/5 a Joan Nadal, nebot del reconegut

tenista Rafa Nadal. Per la seva banda Martina Genís també va passar a la següent fase en su· perar a Aleixa González per 6/4 i 6/3. Durant el dia d’avui es dis· putaran els enfrontaments de quarts de final on els dos joves jugadors del Club Tennis Tarra· gona aspiraran a classificar-se a semifinals. La competició s’allargarà durant aquesta set· mana fins a la gran final que se celebrarà el dissabte a les instal· lacions del CTT. Redacció

ESPORTS

19/05/2022 diarimés

Joan Soteras Candidat a la presidència de la Federació Catalana de Futbol

«Passarem d’un pla de competició del segle XX al del segle XXI»

27

XAVI JURIO

El candidat destaca que un punt important és la protecció dels clubs petits Arnau Montreal Quesada

—Per què va decidir tornar a presentar-se a la presidència de la Federació Catalana de Futbol?

—Vaig decidir presentar-me per· què vaig creure que al mandat que hem esgotat ara no s’ha po· gut portar el programa que haví· em treballat. El primer any i mig vam poder fer la campanya «Tots som un equip», que va potenciar el futbol amateur, però després va arribar la pandèmia que ho va acabar tot. Ens hem passat dos anys i mig sense poder tirar en· davant cap projecte i només hem pogut pensar en protocols covid, ajornaments de partits, confina· ments... Hem de tenir la confi· ança del futbol català per seguir quatre anys més i poder acabar tot el que volem fer.

—Què és el primer que faria si fos escollit?

—Si fos reelegit, compliríem el programa electoral al peu de la lletra. Entre totes aquestes pro· postes tenim el punt estrella de

crear un nou pla de competició.

Hem fet un estudi a fons de l’an· tic pla i s’ha treballat per moder· nitzar-lo creant un de nou que posarem en pràctica. Hem de passar del segle XX al segle XXI, crec que és molt bo pels clubs i serà tota una innovació.

—Quines són les propostes més destacades?

—Un altre punt important del nostre programa és la protecció dels clubs petits. No els podem deixar abandonats perquè, sinó, els grans els menjaran a tots.

S’han de protegir i hem de crear nous reglaments i normes per fer-ho. Seguirem la nostra línia de transparència, claredat i bona governança. Hem demostrat que hem sigut bons gestors i, tot i que ha vingut la covid, hem sortit prou airosos. Buscarem els mà· xims recursos pel futbol català a través de nous patrocinis i noves eines per poder reinvertir-les en el futbol català.

—Què poden esperar els equips de Tarragona de la seva

candidatura?

—Els equips de Tarragona tin· dran un delegat i directiu, que serà José Cosano, i els seus sub· delegats que són gent propera als clubs. Tindrà poc a veure del que hi ha hagut fins ara, són gent molt propera i servicial per a tots els clubs del territori. A Tarrago· na hi ha tot una sèrie de clubs molt importants pel futbol cata· là que s’han de cuidar i un gran club com és el Nàstic. Crec que Tarragona és una bona plaça per jugar a futbol.

—Com de beneficiós seria un possible ascens del Nàstic?

—Seria un èxit per a tot el fut· bol català. No podem entendre de cap de les maneres que, amb el potencial futbolístic que té, a Catalunya només tinguem dos equips a Primera Divisió i un a Segona Divisió. El nostre poten· cial és perquè tinguem molts més clubs i si anem tirant avall, a Primera i Segona RFEF, es veu la gran fortalesa del nostre fut· bol, però d’aquí no passem. Hem

FUTBOL

d’estudiar per què passa.

—Quina és l’aposta en el desenvolupament del futbol femení a Catalunya?

—El futbol femení ha sigut tot un fenomen a nivell mundial i, a Catalunya, som de les federa· cions referents a tot el món en aquest sector. Tenim la gran sort i l’ajuda del FC Barcelona que, en la meva opinió, és el millor club femení del món. Per tant, això ens dona ales i força perquè cada vegada el futbol femení català vagi a més. Això ho hem treba· llat i ho estem treballant. Dins de la nostra candidatura tenim quatre dones, dues dedicades al món de futbol femení. Es crearà una nova comissió del futbol fe· mení, que fins ara no existia a la FCF. En aquesta nova comissió hi haurà Susanna Puell, del futbol base del Barça i Laura Ràfols, ex· portera del Barça i de la selecció espanyola que pot aportar molt per ser més potents en el futbol femení del que hem sigut fins ara.

Joan Soteras, candidat a la presidència de la FCF.

BÀSQUET

La selecció femenina dels EUA guanya la IFCPF World Cup

Berni Álvarez estarà un any més al comandament del CB Tarragona

La competició per persones amb lesió cerebral va tenir lloc a Salou

El tècnic blau completarà la seva 13a temporada a la banqueta

AJUNTAMENT DE SALOU

GERARD MARTÍ

Redacció

Redacció

La selecció dels Estats Units es va proclamar campiona del Món de la IFCPF World Cup, la competició per selecccions per persones amb lesions cerebrals.

Aquest torneig es va disputar íntegrament al Complex Sports Center de Salou. Les nord-ame· ricanes van vèncer Australia a la gran final per 2-4. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va ser l’encarregat de lliurar la copa a l’equip guanyador i també va repartir les medalles als tres pri· mers classificats: USA, Austrà· lia i Japó. Segons va manifestar l’alcalde, «el futbol femení es troba en un moment d’expansió i de reconeixement per part de tota la societat i estem contents perquè això implica que pugui rebre el suport que mereix, des de tots els àmbits». A més, «hem de destacar la nostra satisfacció perquè Salou ha tingut el privi· legi d’acollir, per primera vega· da a la història, la primera Copa del Món femenina de futbol per a persones amb paràlisi cere· bral». La competició es va estre·

El bàsquet tarragoní està de ce· lebració. Berni Álvarez estarà un any més al comandament del CB Tarragona. L’històric tècnic blau completarà d’aquesta ma· nera la seva tretzena tempo· rada a la banqueta de l’entitat tarragonina. «Aquest projecte el vam començar l’any passat i te· nia molt clar que amb els joves que volia treballar necessitàvem un parell d’anys com a mínim i així serà. Estic molt il·lusionat de complir la temporada nú· mero 13 com a entrenador amb el club», va destacar el tècnic tarragoní. Després d’un any de remodelació de la plantilla, amb la forta presència de juga· dors joves que debutaven amb el primer equip, el conjunt blau va liderar durant molts mesos el grup C-1 de la Lliga EBA i es va acabar classificant per a la fase d’ascens, on va caure a la primera eliminatòria contra el CB Hospitalet, un dels equips més potents de tota la catego· ria. Després d’una temporada a la Lliga EBA, el tècnic assegura

Imatge de la selecció dels Estats Units amb la Copa del Món.

nar enguany a Salou i es va dur a terme entre el 7 i 17 de maig. En aquesta Copa del Món van jugar les seleccions d’Espanya, Estats Units, Austràlia, Holanda i Japó.

El president de la Federació Es· portiva Catalana de Paralitics Cerebrals, Carles Muñoz, va destacar que «és un orgull haver

pogut celebrar la primera com· petició femenina a casa nostra» i espera que a la propera edició «es pugui doblar la participació d’equips femenins». A banda del torneig, també va tenir lloc un campus de desenvolupa· ment de futbol femení i les as· sistents van rebre medalles.

Berni Álvarez durant un partit d’aquesta temporada.

que a la següent l’equip aspirarà a més: «L’any que ve serem més ambiciosos, intentarem tornar a posar-nos en un projecte gua· nyador per a disputar la part alta de la lliga i continuar treballant amb els joves que són el futur del club. Intentarem fer tot el possible per realitzar una bona

temporada i, si és possible, llui· tar per pujar. Aquest és el com· promís», va destacar Álvarez.

Amb la renovació de Berni Ál· varez a la banqueta, el projecte del CB Tarragona de la pròxima temporada ha començat amb el retorn a la lliga LEB Plata en el punt de mira.

28

diarimés 19/05/2022

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

La mobilitat, un dels Sobre el Fortí de Sant Jordi ficio de la ciudad, sus ciudadanos y turistas grans reptes de l’àrea JOSÉ LUÍS CALDERÓN del susodicho Fortí de Sant Jordi, asesorado Regidor no adscrit de l’ A juntament por un insigne licenciado en Historia que metropolitana de Tarragona de Tarragona conoce perfectamente el lugar y su posible L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va participar ahir en el cicle de diàlegs organitzat per Alcaldes.eu en col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra que, amb el títol Noves visions en el reequilibri territorial. Capitals i demarcacions, representants de les capitals de les quatre demarcacions catalanes van abordar la qüestió. Ricomà va posar l’accent en la necessitat de trobar solucions per a la mobilitat a l’àrea metropolitana de Tarragona amb «una complexitat territorial especial», en referència al fet que, a pocs quilòmetres hi hagi municipis com Reus, Vila-seca, Salou, Cambrils i Constantí, entre molts altres. La mobilitat a Tar· ragona és una assignatura pendent des de fa anys i sobre la qual s’han obert intensos debats al llarg de diversos mandats. El cert és, però, que la manca d’un objectiu comú, consensuat entre els diferents governs que han passat per les administracions locals i la catalana al llarg de tot aquest temps, ha fet que la zona sigui pràcticament al mateix punt de partida i la mobilitat per carretera continua sent la preponderant. El futur tramvia que unirà algunes d’aquestes poblacions està cridat a solucionar aquesta proble· màtica i ara toca, més que mai, exercir la pressió des del territori perquè el projecte avanci a tota velocitat i que no s’aturi. + CONFIDENCIAL

Segona campanya d’art urbà

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Hace ya algunas fechas que me despertaba con la noticia de que el Conseller dePatrimo· nio, Hermán Pinedo, había tenido un flash y se le había ocurrido rehabilitar y abrir a la ciudadanía el Fortí de Sant Jordi y hoy me despierto con que, de nuevo Hermán Pinedo, ha decidido llevar a cabo ese proyecto e in· cluso ya con presupuesto y todo.

En alguna ocasión le hice memoria a Hermán Pinedo de que en octubre de 2019, el que suscribe, entonces conseller de Ciuta· dans (ahora conseller proscrito por decreto del Alcalde), presenté una moción para reha· bilitar y dar un uso lúdico y cultural en bene·

aprovechamiento, siendo aprobada por una· nimidad del consistorio y, como en muchas ocasiones, relegada al cajón de las mociones olvidadas con la excusa de que no había di· nero para ese proyecto.

Como regidor, en octubre de 2019, presenté una moción para rehabilitar el Fortí

dadanía de Tarragona cuando, en realidad, lo que hacen es rescatar propuestas ajenas y hacérselas suyas sin ni tan siquiera recono· cer que hubieron otros que ya propusieron lo que ahora proponen como iniciativa propia.

Es evidente que celebro que se haya deci· dido hacer lo que en su día propuse y no es que busque ningún reconocimiento ni nada de eso pero sí que las cosas se digan como son

Lo que hace el gobierno es rescatar propuestas ajenas y hacérselas suyas

Se acercan elecciones y hay que espabilar y disimular que en tres años no se haya hecho prácticamente nada para dar la sensación, en este último año que queda de legislatura, de que el actual equipo de gobierno tienen ideas fantásticas y que van en beneficio de la ciu·

y no como las dicen aquellos que presumen de presunta iniciativa propia.

Como se decía en la película del Rey León: «–Soy un genio.

–Oye genio que fue mi idea –Pero yo lo hice todo».

clar; amb la peculiaritat d’haver-se repartit la grafia entre els qui mantenen la O etimolò· gica i els que han adoptat la U. Entre els pri· mers, enjogassar-se i enjogassat, pares d’un adjectiu molt desconegut però de significat transparent: jogasser.

També el simpàtic joglar, que té aquesta forma perquè neix de jocularis, «graciós», tot i que segurament el tret més sorprenent és que disposa de forma femenina, joglares· sa, per més inadvertida que ens hagi passat

més presents a la vida quotidiana, especial· ment jugada, jugar i jugador, tots tres rics de significats i locucions (una mala jugada, jugar amb la salut, jugar-l’hi a algú...). Fins al punt que el verb jugar, que sovint duu un comple· ment per indicar quin és el joc que es practi· ca, ha generat una accepció eufemística per referir-se a «practicar jocs, sovint dels ano· menats de taula, en què s’arrisquen diners». És precisament el que fa el protagonista de la cançó La casa del sol naixent («mon pare

TRIBUNA

Jocs (olímpics) PAU VIDAL

Com que l’origen del substantiu olimpíada i l’adjectiu olímpic és tan transparent, ens cen· trarem en el primer mot del sintagma, que, d’altra banda, per reducció, ja en concentra pràcticament tota la càrrega semàntica. Si diem, per exemple, «Jo m’estimo més que no els facin, els jocs», per poc context de què dis· posem no hi haurà dubte sobre a quins jocs ens referim.

Etimològicament parlant, no hi ha secret: joc prové del terme llatí jocus, amb el ma· teix significat. Quant a la derivació, es tracta d’una família mitjaneta (un parell de dotze· nes) amb una branca principal, els derivats vulgars, i una de secundària, els cultes, que només són quatre i conserven l’arrel intacta: jocós, jocosament, jocositat i l’extravagant de la colla, jocoseriós («mig jocós mig seriós». Sí, sembla un acudit però no).

Tanmateix, la part coneguda de la família, la d’ús habitual, es troba entre els primers, és

Etimològicament parlant, no hi ha secret: joc prové del llatí ‘jocus’ al llarg dels segles (n’hi havia, de joglaresses, a les corts medievals?). Finalment, tenim el més cèlebre d’aquesta branqueta, joguina, que en realitat conviu amb dues variants més injustament considerades castellanismes: joguet, viu al Principat i el País Valencià, i jugueta (curiosament escrit amb U), a les Ba· lears.

Pel que fa als de la U, són segurament els

També el simpàtic joglar té aquesta forma perquè neix de ‘jocularis’, «graciós» era un jugador,/allà a Nova Orleans»). Dins d’aquesta branca també s’hi compta l’adjec· tiu juganer i el substantiu juguesca, que ens anirà de primera per rematar la columna amb una ídem: què ens hi juguem que els jocs de la discòrdia no es faran? (i aprofito que hem parlat de les Illes per esmentar una locució si· nònima de fer una juguesca que hi fan servir: «fer (o posar) messions»).

CARTES

Director General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Josep M. Pena, Verònica Tapias, Arnau Montreal, Roger Freixa i Anna González.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

La Savinosa Estava asseguda en una guingueta de l’Ar· rabassada amb una amiga, quan em va preguntar què passarà amb la Savinosa. Se l’estava mirant amb melancolia i li dolia el temps perdut en plans i projectes que mai arriben. Li vaig dir que volien obrir l’espai a la ciutadania perquè pugues anar a cami· nar per la zona. Es va posar a riure i va dir: «Algú voldrà a anar per allí a veure serps o qualsevol altre paràsit?» Jo hi veig un hotel, o una residència de gent gran. Una casa de colònies, o alberg per totes les edats. El cas és que es pugui treure profit d’aquell privilegiat indret. Diuen que no hi ha diners per fer res, però potser trobarien inversors que dones· sin ús a la zona i no donés aquesta visió tan dolenta, de la qual cosa, dona tota la culpa als polítics que tenim que no són capaços de solucionar aquests abandonaments que te· nen edificis emblemàtics de Tarragona, com també podríem dir de la Tabacalera i el Banc

d’Espanya, que fins i tot em fa vergonya a mi de recordar-ho. La frase que més es repeteix és: a Tarragona no es fa mai res i a més està bruta i els coloms campen per on volen.

Maria Elisa Aragonès Domènech Tarragona Descubriendo el mundo Después de comer, me siento en un sillón dispuesta a descansar al tiempo que cojo el ordenador y empiezo a escribir. El sopor se apodera de mí. Mis dedos empiezan a fla· quear, así como mi mente. Cierro los ojos e imagino esos ratos de las tardes de verano cuando era más joven. El silencio llenaba la casa; no había nadie por las calles. Hasta mí llegaba esa atmósfera de mutismo que me animaba a soñar despierta. La imaginación me proporcionaba el espacio ideal para cre· ar determinados planos. Cogía un lápiz y un

cuadernillo y ponía en marcha mi cerebro con el fin de crear un texto o inventar una pequeña historia. Con el paso del tiempo, como maestra de Primaria, tuve la posibili· dad de trabajar un día a la semana un taller de escritura. Ante cualquier tema que iba surgiendo, empezábamos con una suce· sión de ideas para dar forma a esa narrativa personal que nos llevaría a desarrollar un relato. Tratamos las distintas opciones para escribir una historia, empezando a dibujar· la con palabras, intentando fortalecer ese proceso en sucesivas clases. Parecía que la vida me devolvía la oportunidad de seguir con ese hábito que nació con mi capacidad de observación, probando diferentes técni· cas. Actualmente, sin importarme el género o el estilo, escribir me ayuda a descubrir el mundo, explorando la experiencia humana, a compartir nuevas ideas y a abogar por una sociedad mejor.

Gema Abad Reus

GENT ACN

Actualment ocupava el càrrec de vicedegà de la Junta de Govern del Col·legi ACN

Guillem Costa Calsamiglia ha estat nomenat degà del Col· legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per al període 20222026. Costa formarà Junta de Govern amb Gemma Ferré Pu· eyo com a secretària, Imanol Montero Viar com a tresorer i

Inés de Rivera Marinel·lo, Greta Tresserra Sans i Pep Quilez Soler, com a vocals. Costa va celebrar la victòria afirmant que els seus col·legues han optat per un col· legi «nou, transversal i inclusiu».

El nou degà és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Ar· quitectura de Barcelona (ETSAB).

Costa va iniciar-se en el camp de l’arquitectura col·laborant amb els germans Terradas, Josep Lli· nàs i Ignasi de Solà-Morales. Des del 1998 desenvolupa projec· tes d’arquitectura i urbanisme d’abast nacional i internacional.

La seva vinculació amb el COAC comença l’any 1998, quan es

converteix en vocal de Difusió Cultural de la Demarcació de Barcelona, càrrec que ocupa fins l’any 2002. Durant el man· dat d’Assumpció Puig, Costa ha ocupat el càrrec de vicedegà de la Junta de Govern. La presa de possessió dels nous càrrec elec· tes es farà el pròxim 15 de juny.

Fins aleshores, serà un període de traspàs de l’equip liderat per Puig, la primera degana de la his· tòria del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que va guanyar les eleccions el 2018.

OBITUARI

Mor el cèlebre compositor i director de cobla Jesús Ventura als 61 anys Va arranjar i instrumentar obres per a cobla com ara el Ball solemne de l’Àliga de Reus ACN

El compositor, director de co· bla i activista sardanista Jesús Ventura va morir ahir als 61 anys, segons va informar ahir la Confederació Sardanista de Catalunya. Ventura també era president de l’Agrupació Cultu· ral Folklòrica Barcelona, presen·

tador del programa de cultura popular i tradicional Fes Ta Festa i autor del llibre La sardana a Barcelona, editat en el marc de la celebració de Barcelona, Ca· pital de la Sardana 2014. També va dedicar bona part de la seva trajectòria a arreglar i instru· mentar obres de tota mena per

a cobla, com el Ball solemne de l’Àliga de Reus o el Ball de l’Àli· ga de Barcelona. La Confedera· ció Sardanista de Catalunya ha destacat, en un comunicat, que com a compositor va crear una trentena de sardanes, la més co· neguda de les quals és Col·legues (1994), dedicada a Catalunya

Ràdio i on hi sona la sintonia corporativa de l’emissora. Ven· tura va guanyar diversos premis de composició com el Salvador Uyà de Sabadell (1986) o el Pre· mi Federació de La Sardana de l’Any (2006), a part de ser fina· lista a d’altres concursos, com el Ramon Serrat de Terrassa (1987,

29

DEFUNCIONS

CULTURA

Guillem Costa, nou degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya

19/05/2022 diarimés

1989 i 1990) o el Francesc Basil de Figueres (1990). També va ser autor de diverses obres per a cobla en format simfònic, com Foc viu o Vida, estrenada al Me· morial Joaquim Serra 2020. El compositor i director de cobla va liderar el canvi de model del Me· morial Joaquim Serra. Ventura el va reconvertir en un concertaparador perquè destacats mú· sics contemporanis d’arreu del món creessin i hi estrenessin, preferiblement, la seva primera obra per a cobla. El compositor va ser intèrpret de flabiol i tible a cobles com Mediterrània –de la que en va ser fundador– i La Principal de Barcelona.

Tarragona Carles Altadill Serres. Ha mort a 82 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parrò· quia de Sant Joan Baptista.

Reus Francisco Arboledas Abián.

Ha mort a 74 anys. El seu fu· neral serà avui a les 9.30 h. al Tanatori.

Ana Egea Martínez. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h. a la parrò· quia de Sant Bernat Calvó.

Roser Torrell Mas. Ha mort a 87 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Ascensión Ávalos Navarro.

Ha mort a 91 anys. El seu fune· ral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de Crist Rei.

Esqueles al Diari Més Tel. 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

30

diarimés 19/05/2022

SERVEIS

L’HORÒSCOP

TELEVISIÓ. Programació

TV3 ÀRIES

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Iu i Ciríaca.

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

En la jornada haurà de prevaler la concentració i la constància, tens una cosa important entre mans i has de cuidar-ho al màxim.

Bona jornada per a afermar les teves relació amorosa i captivar millor a la parella.

El teu magnetisme augmentarà i es farà sentir.

Aprofita el teu gran magnetisme per a conquistar a aquesta persona que anheles o per a viure una intensa vetllada amb la parella.

Serà una jornada amb nombrosos i importants canvis en la teva vida familiar i fins i tot emocional. Tot arribarà al seu temps.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Atenció a les teves bromes o sentit de l’humor, la gent no estarà avui molt receptiva.

No obstant això, la nit et permetrà l’esplaiar-te.

Rebràs una ajuda molt apreciable d’un ser estimat, et resoldrà una cosa pendent i et farà sentir més feliç. Estàs iniciant una nova etapa.

No deixis en mans de tercers assumptes d’importància i molt menys si tenen a veure amb diners.

Confia només en els pròxims.

Si tot no ha estat resolt com tu esperaves avui tens una nova oportunitat, no permetis que la depressió sigui la teva aliada, mostra’t vital.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

No t’esforcis a voler aconseguir l’aprovació fàcil dels teus superiors o familiars, hauràs de guanyar-te en principi la confiança.

Aniràs notant que la teva imatge personal i comunicació amb els altres millorarà.

No deixis que la timidesa sigui font de conflictes.

No et precipitis en la realització de plans antics i molt menys en el començar nous, consulta abans amb el coixí els passos a realitzar.

Pensaments de venjança apareixeran en la teva ment, com més aviat millor els llevis en menys problemes et veuràs ficat.

FARMÀCIES TARRAGONA: Magre Sánchez, Maria Zara. Rambla de Ponent, bloc 10. Telèfon 977 874 069.

Fullana Fiol, Bartomeu. Cristófor Colom, 1.

Telèfon 977 214 517.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Feliu llovera, Ernest. Ample, 38 baixos.

Telèfon 977 314 062.

SALOU: Piró Barry, Francesc. Valls, 2. Telèfon 977 381 388.

VILA-SECA: Mas Castelltort, Lourdes. Av. Verge de Montserrat, 24.

Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS: Esqué Englund, Teresa. Av. Vidal i Barraquer, 3.

Telèfon 977 791 702.

VALLS: Climent Pons, Lourdes. Anselm Clavé, 35.

Telèfon 977 600 763.

EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente. Av. Sant Vicenç, 37.

Telèfon 977 155 964.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

06:00 07:30 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40 16:05 16:40 20:15 21:00 22:05 22:45 23:25

Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Crema d’espàrrecs Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre Polònia APM? Una història de la literatura Caterina Albert Més 324 Una història de la literatura Eugeni d’Ors

CINEMA. Cartellera

CANAL SUPER3

ESPORT 3

17:34 18:00 18:14 18:26 18:50 19:14 19:37 20:00 20:18 20:42 20:50 21:14 21:30

11:30 12:19 12:24 13:00 13:30 14:00 14:30

El Mic i els seus amics Una mà de contes L’abella Maia El llibre de la selva Robin Hood, el trapella…

Ghostforce Kung Fu Panda: Llegendes Info K Trollhunters: Contes Efecte wow Bricociència Mike el magnífic Bestial!

CANAL 33

16:00 16:25 16:41 16:58 17:45 18:30

Collita pròpia Xarxa Natura Karakia Esport Club Top gols La Lliga Esport Club Ciclisme Volta a Burgos Femenina Riu avall Thalassa Thalassa GR Terres del sud Els habitants de la fi…

Handbol: EHF Champions Barça-Flensburg Champions League Femení Final: Barça-Chelsea Temps d’aventura Onze 324 Esports

21:55 El gran dictat 22:16 El retorn de les lluernes Gemma i “La trena” 22:41 El documental Lobster Soup

20:30

TVE1

TV2

ANTENA3

08:30 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 13:00 Menudos Torres 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Downton Abbey 17:25 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:20 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 22:10 Enred@d@s 23:00 Cuéntame cómo pasó 00:15 Comando Actualidad 00:43 Comando Actualidad

08:00 Cafè d’idees 09:55 La aventura del saber 10:55 Aquí hay trabajo 11:25 Pueblo de Dios 11:35 Naturaleza y animales 12:40 Western 14:00 Las recetas de Julie 14:55 Cocina 15:45 Saber y ganar 16:30 Obreros de la naturaleza 17:20 Naturaleza y animales 18:10 Punts de vista 19:05 Jamie cocina en Italia 19:10 Documental 19:55 ¡Atención Obras!

20:25 Cocina 20:40 Destinos clásicos 21:10 Naturaleza y animales 22:00 Los pilares del tiempo 23:00 La Matematica Del Espejo

06:15 09:00 13:20 13:45 15:00 15:45 16:00 16:02 16:30 17:45 19:00 20:00 21:00 21:30 21:35 21:45 22:45

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:00 08:30 09:30 10:15 12:00 12:55 13:45 15:10 15:20 15:30 15:45 17:00 17:45 20:00 20:30 21:30 21:45 22:45 01:30

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame Lemon Tea 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Supervivientes 2022 02:00 Casino Gran Madrid Online Show 02:25 Supervivientes: resumen

07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30 23:45 00:50 02:30 03:00 03:45

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

11:30 12:00 13:00 13:30 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:30 23:00 23:30

13.00 14.00 14.30 15.30 16.00 16.30 18.30 19.00 19.30

08:30 12:45 13:15 15:00 16:45 18:30 21:15 22:00

23:55 23:55

¡Toma Salami!

Alta tensión Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Alta tensión En boca de todos Noticias Deportes Cuatro Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h Baila conmigo First Dates First Dates Horizonte El desmarque de Cuatro

La comarcal Connecti.Cat Quina canalla!

La comarcal Notícies migdia Gastromòbil: Baix Camp Notícies migdia La comarcal Notícies migdia Fet a mida Connecta 10 comarques Connecti.Cat Notícies vespre Va com va Notícies vespre Reus 1970/2020 Va com va Notícies vespre Reus 1970/2020

20.00 20.30 21.30 22.00 22.30 23.30 00.00

Som-hi Notícies 12 Som-hi Gastromòbil Notícies 12 Fet a Mida Connecta 10Comarques Gastromòbil Eleccions URV. Josep Pallarès Notícies 12 Saló de Plens Eleccions URV. Mercè Gisbert Notícies 12 Saló de Plens Eleccions URV. Mercè Gisbert Notícies 12

22:30 23:00 00:30

Las noticias de la mañana Espejo Público Karlos Arguiñano La ruleta de la suerte Antena 3 Noticias 1 Deportes Karlos Arguiñano Tu tiempo Amar es para siempre Tierra amarga ¡Boom!

Pasapalabra Antena 3 Noticias 2 Deportes El tiempo El hormiguero 3.0 El Peliculón Cada respiro que das 01:30 Cine Un marido peligroso

Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes El intermedio Encuentros inesperados Encuentros inesperados Cine: Moby Dick 2010 Pokerstars Casino Live Casino Minutos musicales

Cinema Mundo Natural Las reglas del juego Bonanza Perry Mason Opina Cat Rondeando El Circ

PARAMOUNT CHANNEL 13:30 15:35 16:35 18:30 20:05 21:20 22:30 00:45 02:15

Los misterios de Murdoch Los misterios de Murdoch Los misterios de Murdoch Colombo Candice Renoir Candice Renoir Diarios De La Calle Bienvenidos a Collinwood Pata negra

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge - * divendres i dissabte

1 Las aventuras de Pil 12:15 1 La maniobra de la tortuga 18:30 - 20:30 - 22:45 1 Red Rocket 22:30 2 El milagro del padre Stu 16:15 - 18:00 - 20:20 - 22:45 / 12:00 3 Animales fantásticos: secretos de Dumbledore 12:00 3 Ojos de fuego 16:15 - 18:30 - 20:30 - 22:30 4 Mentes maravillosas 16:00 - 20:45 - 22:45 / 12:15 4 El hombre del Norte 16:00 - 17:45 - 20:15 5 El juego de las llaves 16:30 5 Morbius 18:45 5 Ambulance. Plan huida 22:30 6 Sonic 2: la película 16:10 - 18:30 / 12:15 6 Dog. Un viaje salvaje 20:45 7 Los tipos malos 18:15 / 12:00 7 El secreto de Vicky 16:30 / 12:00 7 Dowton Abbey: una nueva era 17:00 - 20:15 / 12:00 7X 22:45 8 Go fish. Salvemos el mar 16:00 / 12:15 8 Uncharted – atmos 17:30 8 El hombre del norte – atmos 22:15 9 Alcarràs 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / 12:00 10 Los tipos malos – atmos 16:00 10 Animales fantásticos: secretos de dumbledore – atmos18:00 - 20:45 11 Alcarràs 19:20 - 21:30 11 Concert: Twenty one Pilots cinema experience -vose19:30 12 Veneciafrenia 12:15 12 La ciudad perdida 16:00 - 18:10 12 Esperando a Mister Bojangles 20:20 - 22:40 13 Doctor Strange en el multiverso 17:15 - 20:00 - 22:30 14 Doctor Strange en el multiverso – atmos 16:30 - 19:00 - 21:30 15 Doctor Strange en el multiverso – vose – atmos 17:00 - 19:45 15 Doctor Strange en el multiverso – atmos 19:30 - 22:00 15 Ainbo 16:00 16 Doctor Strange en el multiverso – atmos 17:45 - 20:15 - 22:45 17 Doctor Strange en el multiverso – atmos - 16:00 - 18:30 - 21:00 / 12:15 / *23:30

YELMO PARC CENTRAL Alcarràs ci vose dv, dl, dm, dc: 17:00, 19:45 / ds: 19:15 / dg: 16:15, 19:15 / dj: 17:45 Animales fantásticos: Los secretos... dv, dg: 21:00 / ds: 16:15 / dl, dm, dc: 20:15 Doctor strange en el Multiverso de... dv, dc: 17:30, 18:30, 19:30, 20:30, 21:15, 22:15 / ds, dg: 15:45, 16:45, 17:45, 18:30, 19:30, 20:30, 21:15, 22:15 / dl, dm, dj: 17:30, 18:30, 19:30, 21:15, 22:15 Doctor strange en el Multiverso de... -vosedl, dm, dj: 20:30 El hombre del norte dv, dl, dc: 22:10 / ds, dg, dj: 22:00 El hombre del norte dm: 22:10 -voseEl lago de los cisnes - Ballet live roh 21-22 dj: 20:15 Eurovision Song Contest 2022 ds: 21:00 La ciudad perdida Cada dia excepte ds, dg: 17:00 / ds, dg: 16:00 Los tipos malos ds, dg: 15:45 Ojos de fuego dv: 18:15, 20:15, 22:40 / ds, dg: 16:30, 18:45, 20:45, 22:45 / dl, dm: 18:15, 20:20, 22:45 / dc: 18:15, 20:25, 22:45 / dj: 18:00, 20:00 Sonic 2, la película dv: 18:00 / ds, dg: 18:20 / dl, dm, dc, dj: 17:45 Twenty One Pilots cinema vose dj: 20:15

REUS / CINES AXION Alcarràs (cat) dm, dc, dj i dv: 18:10 Animales fantásticos: los secretos de dumbledorne dl, dm, dc, dj i dv: 20:00 Doctor Strange en el multiverso de la locura dl, dm, dc, dj i dv: 17:50 - 20:10 Downton Abbey: una nueva era dl, dm, dc, dj i dv: 20:05 El hombre del norte dl, dm, dc, dj i dv: 20:05 El milagro del padre Stu dl, dm, dc, dj i dv: 18:10 La ciudad perdida dl, dm, dc, dj i dv: 20:15 La conferencia dl, dm, dc, dj i dv: 18:00 Los tipos malos dl, dm, dc, dj i dv: 18:20 Ojos de fuego dl, dm, dc, dj i dv: 18:10 - 20:25 Sonic 2: la película dl, dm, dc, dj i dv: 17:50 X (ti west) dl, dm, dc, dj i dv: 20:20

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Aida dj: 20:15 -voseAlcarràs dv: 18:00 / ds: 18:30 - 22:30 / dg: 18:40 / dl: 16:45 -vose- - 20:45 / dm: 16:45 -vose- / dc: 18:45 / dj: 16:30 -voseUn nuevo mundo dv: 20:15 / 22:15 -vose- / ds: 16:45 - 20:45 / dg: 17:00 - 20:45 -vose- / dl: 19:00 / dm: 18:45 / dc: 17:00 - 20:45 -vose- / dj: 18:30 Val dm: 20:30 -vose

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Ojos de fuego 1 El hombre del norte 2 Los tipos malos 2 Doctor strange, en el multiverso de la locura 3 El milagro del padre stu 4 Doctor strange, en el multiverso de la locura 5 El secreto de Vicky 5 Doctor strange, en el multiverso de la locura 6 Alcarràs (català) 7 La ciudad perdida 7 Downton abbey 2, una nueva era 8 Doctor strange, en el multiverso de la locura 9 Animales fantásticos 3 9X 10 Sonic 2 10 Ojos de fuego

17:45 19:45 - 22:15 18:00 20:00 - 22:30 17:30 - 20:00 - 22:30 18:30 - 21:15 17:30 19:15 - 22:00 17:45 - 20:00 - 22:15 18:00 - 22:30 20:10 17:45 - 20:30 19:30 17:30 - 22:15 18:10 20:30 - 22:20

VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu Tipos malos En su punto

ds: 19:00 / dg: 17:00 dg: 19:00

CLASSIFICATS IMMOBILIÀRIA Venda VENDA PÀRQUING + TRASTER. Plaça molt gran. Av. Andorra nº7 Tarragona. Tel. 636.564.323 POR JUBILACIÓN VENDO O TRASPASO BAR en Constantí 80m2. Amplia terraza. Terminal Loto Cataluña. Dos tragaperras. Económico. Negocio rentable. T. 629.449.076

Traspàs ES TRASPASSA PERRUQUERIA. Tarragona centre. Tel. 679.006.164

ALTRES COMO COBRAR MAS INTERESES DE SU DINERO. Tel. 632.145.074

PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

EBANISTA.

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona.

Tel: 977.21.26.12

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432-Vicente.

MICHELLE. Francés natural, sexo sin, masajitos anales, juguetes eróticos. Salidas 24h.

Tel.: 643.688.834

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!.

25€. Tel: 977.32.15.68

PROFESSIONALS CARPINTERO, Tel. 623.387.479

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso.

Tel: 615.891.932

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

TAROT TAROT DE MARÍA. Resuelve tus dudas conmigo. Tarragona centro. Tel. 633.670.797

MASSATGES RELAX

ANA. ¡¡¡DE REGRESO!!! Tarragona. Tel: 602.033.898 CASA NICOL ¡¡30€!! Reus. Tel: 698.788.062 ¡¡¡JOVENCITA, PECHUGONA, COMPLACIENTE Y JUGUETONA!!! Tarragona. Tel: 633.193.724 REUS. MARIO chico complaciente, besucón, dotado, juguetón. Horario mañanas. Tel: 662.473.091 CELESTE CATALANA VICIOSA. Tel. 673.359.807 MARIA CARIÑOSA. Reus. Tel. 623.267.323 VERÓNICA Muy discreto.

Reus. Tel: 604.390.445

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ¡¡ESPECIAL NURU!! Tel. 692.780.087

CASADA CATALANA no profesional, BRASILEÑA masaje profesional. Particular. SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047

MASAJISTA TERAPEÚTICA, ERÓTICA... Inolvidable!!! Discreción. Tel: 671.715.779

MADURITA PECHUGONA. ¡¡¡Complaciente!! Tarragona.

Tel: 643.136.495

MASAJES CAMILLA. Reus.

Tel: 604.390.445

SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432

CONTACTES CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131

¡¡NOVEDAD SOFÍA!! 20A. Pechugona. Tarragona. Tel. 624.693.964

TARRAGONA. CATALANA. Si tot. Tel: 604.260.384 DIVORCIADA MULTIORGÁSMICA… Apasionada. Besos lengua. Francés. Reus. Tel: 665.489.794 ¡¡TU MEJOR DÚPLEX!!! Dos pechugonas morbosas… Tarragona. Tel: 643.136.495 RUBIA SEXY 40. Independiente. Masajes en camilla, arnés y más cositas... También Salidas.

Tel: 643.023.189 ESPAÑOLA MADURA. Masajes. Reus. Tel: 643.646.997 ¡¡20€!! ESPAÑOLA ARDIENTE... Tel: 658.065.024 Reus

19/05/2022 diarimés

31

32

A L’ÚLTIMA

diarimés 19/05/2022

CINEMA CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

La Lourdes i els marcians MOISÉS PEÑALVER Periodista

He sentit una d’aquelles converses de veïna a veïna, de 120 decibels de pressió sonora i un 9 en l’escala de Richter. «Louuurdeees! Has sentit això que han trobat una porta a Mart?». La Lourdes sembla la Belén Esteban, tot i que no diu allò de «Andreíta, cómete el pollo» perquè l’Andreíta ja s’ha menjat tota la granja d’Ous Roig. Malgrat que sembli que només li haurien d’agradar els toros, els leggins i el gaspatxo, la Lourdes és capaç de criticar Hawking perquè no té en compte la corba diferenciable res· pecte a l’escala de la massa en repòs dins les partí· cules. De seguida ha marxat: «Vaig a mirar el gugle».

«Aaahhh!» S’ha sentit un crit. M’he espantat per si havien començat a arribar els programes electorals,

però no. Despentinada, amb els ulls com si hagués vist d’oferta les ulleres de sol de Franco a una parada de Bonavista, ha exclamat: «Nenaaa! Què és veritat!

Que existeixen els marcians!». La Raquel, l’altra ve· ïna, ha sortit a la finestra i m’ha cridat: «Moi, què passa tant de xivarri?». «La Lourdes, que ha desco· bert que els marcians existeixen perquè han trobat una porta a Mart i no és ni un basar Xinès ni una oficina de CaixaBank.» «Bah! Això són els del CNI, segur», ha dit abans d’esvair-se.

M’ha picat la curiositat pel Curiosity i la famosa foto. Efectivament, els mitjans estan ple de notícies que diuen que a Mart hi ha una porta que sembla excavada a la roca per humans. He demanat a la NASA la foto en alta definició. M’hi ha semblat veu· re un braç que podria ser del Pinedo i he pensat que allò deu ser dels romans. Els estudiosos diuen que hi ha elements que indiquen que podria ser un ajun· tament. Es basen en el fet que hi ha una atmosfera irrespirable, que la temperatura és molt alta, però, sobretot, perquè a dins hi ha molts «forats negres».

El director de cinema Josep Varo treballant en un dels seus curtmetratges.

EL TEMPS

Estat del cel Predomini del cel serè o poc ennuvolat amb el pas de bandes de núvols alts, sobretot a primera hora del matí, i alguns de mitjans. A banda, durant les hores centrals del dia hi haurà el creixement de núvols d’evolució a punts de muntanya sobretot del Pirineu i Prepirineu, on quedarà localment mig ennuvolat, i puntualment a la serralada prelitoral. A banda, al llarg del dia hi haurà la presència d’alguns estrats baixos a trams del litoral on localment quedarà el cel entre mig i molt ennuvolat, sobretot fins a primera hora del matí i de nou a partir del vespre.

Màxima

25º

18º

Precipitacions No es descarta algun ruixat a l’extrem nord del Pirineu; serà Mínima minso, aïllat i feble.

SUDOKU

Nivell mitjà

Limpieza General de Oficinas Negocios Particulares Comunidades Desinfección con Ozono

Carpintería Pladur Yeso Gas Calefacción Aire acondicionado Luz Fontanería Pintura Aluminio Reformas Paletería

Pau Claris, nº 2 · 43005 Tarragona

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

618 957 106

Cristina Serret

EL CINEMA TRUCA A LA PORTA DE CASA

tival. Després de les projeccions, els Un festival de ci· ciutadans de cada nema amb caràcter localitat escolliran, itinerant per acostar mitjançant el vot po· la cinematografia a les ciutats petites pular, el millor curt· del territori. Aquesta metratge, que pas· és la raó de ser del sarà a formar part Frame Film Festival, de la selecció dels una iniciativa del premis finals Talent director de cinema i El Frame Film Festival és una mostra Frame. Cada fina· gestor cultural Josep itinerant de curtmetratges per tota la lista quedarà exclòs Varo que arrencarà de les projeccions demarcació de Tarragona aquest mes de juny. perquè CEDIDA següents, Varo, que ha estat anirà directament director de les sis a la Gala final que edicions dels festi· se celebrarà a finals d’any amb els nou vals FICVI (Festival seleccionats.

Internacional de «Al Frame pre· Curtmetratges de Vila-seca) i del PSI· sentarem els millors curtmetratges del CURT (Festival de circuit estatal pro· Curtmetratges sobre Salut Mental), expli· duïts durant els anys 2021 i 2022», expli· ca que la idea neix de la voluntat que ca Varo. D’aquesta «pobles o ciutats manera, assenya· no quedin allunyats la, «estem donant d’aquest tipus de l’oportunitat al pú· Josep Varo, impulsor del Frame Film Festival. propostes per limi· blic de veure i votar les últimes novetats, tacions pressupostà· ries o logístiques». És per això que, amb l’eslògan grans obres i bones històries que s’expliquen en Portem el cinema a casa teva, el Frame Film Fes· format de curtmetratge».

Josep Varo es dedica a l’organització de festi· tival arribarà, en aquesta primera edició, a nou municipis de la demarcació: Montbrió del Camp, vals de curts des del 2014. El 2021, l’Acadèmia l’Arboç, Cabra del Camp, Castellvell, la Canonja, de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques va Sant Jaume d’Enveja, Albinyana, Ascó i Alcanar. incloure el FICVI, que ell dirigeix, en la llista dels L’estructura del festival és la mateixa que se festivals col·laboradors per a la preselecció dels seguiria en un certamen convencional. És a dir, premis Goya. A més, diversos seleccionats dels en cada municipi es projectaran un total de vint seus festivals han guanyat premis Gaudí, Goya, curtmetratges, que s’escolliran a través d’una i fins i tot algun ha estat seleccionat als premis convocatòria artística que obrirà el mateix fes· Oscar.