Dimarts 22 de març de 2022

Dimarts, 22 de març de 2022 núm. 4.507 www.diarimes.com

MÓN

Rússia manté el setge a Mariúpol i bombardeja un centre comercial de la capital ucraïnesa, Kíiv L’alcalde, Vitali Klitschko, decreta el toc de queda a la ciutat i a la seva àrea metropolitana de 35 hores, el qual va començar ahir a les 20 h. P26

El Govern prepara un nou modificatiu de crèdit de 15,5 milions d’euros

La plantilla dels busos de l’EMT comença la vaga parcial avui

Servirà per pagar les subvencions a entitats i petites inversions. P2

TARRAGONA CIUTAT Hi haurà serveis mínims entre les 10 i les 12 h. i les 16 i les 18 h., avui i el 24, 29 i 31 de març, després que la mediació entre plantilla i empresa hagi fracassat.P3

TARRAGONA

REUS

GERARD MARTÍ

Comencen les obres de millora del pont d’accés al barri Gaudí Es talla el pas de vehicles i només es permet el de vianants. P8

CAMP

El sector turístic assumeix la pèrdua del mercat rus La Costa Daurada se centra en la promoció a països europeus. P25

ESPECIAL

22/03/2022 diarimés

9

MEDI El grup de joves que participarà en el programa d’inserció laboral que es duu a terme al centre comercial de Tarragona.

A M BIENT P9-24

Tretze joves donen visibilitat a la síndrome de Down treballant als comerços de Parc Central TARRAGONA Durant cinc dies participaran activament en les tasques de diferents establiments. P3

2

diarimés 22/03/2022

TARRAGONA

POLÍTICA

El govern prepara un altre modificatiu de crèdit per valor de 15 milions d’euros L’oposició reitera les crítiques a aquesta manera de gestionar la hisenda pública i es planteja votar en contra, encara que ECP hi dona suport Josep M. Pena

L’equip de govern durà al pròxim plenari un nou expedient modificatiu de crèdit per valor de 15.600.000 euros on s’inclouen subvencions a diverses entitats i un seguit d’inversions. Amb tot, l’oposició considera que les prioritats de la despesa no han quedat prou ben definides, i que no es pot gestionar la ciutat amb aquest sistema durant tot el que queda de mandat.

El Plenari extraordinari de dilluns vinent, 28 de març debatrà un nou modificatiu de crèdit xifrat en 15.600.000 euros.

D’aquests, 8.264.000 euros són inversions finançades a crèdit.

També es farà la incorporació del romanent de tresoreria, que serà de 5.375.000 euros. Aquestes diners aniran destinats a subvencions a entitats esportives, federacions veïnals, colles castelleres, el Fons de Cooperació, així com els casals d’estiu. Aquest modificatiu de crèdit també preveu destinar 315.000 euros per acabar de posar a punt el Palau d’Esports de Tarragona, 50.000 euros per les festes de Sant Magí i 450.000 per Santa Tecla.

Segons el regidor de Serveis Centrals, Jordi Fortuny, «és imprescindible aprovar aquestes petites modificacions, i és difícil que els grups polítics de l’Ajuntament puguin dir que no. És

GERARD MARTÍ

difícil, també, que d’alguna forma no hi pugui haver un gran consens».

Tot i això, encara que l’expedient dediqui 8.264.000 euros a inversions, aquesta quantitat no corrrespon a cap gran obra, sinó que és el resultat de la suma de diverses obligacions i compromisos municipals. Dins d’aquest darrer cas es dediquen 374.000 euros per finançar l’estudi de qualitat de l’aire, o 315.000 al Palau d’Esports. També es dediquen 500.000 euros al Servei municipal de l’habitatge, per a la compra i rehabilitació de pisos, 170.000 per a obres al teatre Tarragona i 260.000 per a les vidrieres del teatre Metropol.

Prioritats Aquest mètode de funcionament no ha agradat a la portaveu del grup Socialista, Sandra Ramos, que ha indicat que «les prioritats no han estat ben orientades. Tenim, per exemple, aquest estudi de qualitat de l’aire que tan reclama la CUP, i que de fet és competència de la Generalitat, tal i com es va comprometre en una reunió de la Taula de qualitat de l’aire». Ramos ha dit també que «estem en un moment de dificultat econòmica, i hi ha molt poca perspectiva de ciutat en la política de l’equip de govern».

Ha afegit també que «la recerca

El Plenari tornarà a debatre el pròxim dilluns sobre les finances municipals.

de consensos no és una prioritat» per al govern de coalició que encapçala l’alcalde, Pau Ricomà.

El PSC ha fet saber que elaborarà propostes pròpies i que les durà al plenari de dilluns, «perquè som un partit de govern i aquesta és la nostra responsabilitat», segons Ramos.

El Partit Popular també ha fet públiques les seves reticències mitjançant un pronunciament del seu portaveu municipal, José Luís Martín, tot indicant que «no ens podem passar tot l’any amb un modificatiu de crèdit rere l’altre. Aquesta situació indica la feblesa de l’actual govern». Martín

recorda que els de Ricomà no poden queixar-se que no els deixen gestionar la ciutat, perquè «no ha arribat a presentar cap projecte de pressupostos». Tal com estan les coses, el PP suggereix que pot votar en contra de l’expedient, ja que «nosaltres no estem disposats a donar suport a una

manera de fer que no beneficia a la ciutat».

Aquesta actitud és similar a la que manté Lorena de la Fuente, portaveu del grup de Ciutadans, que remarca que a la seva formació política són «crítics i disconformes» amb el procediment de governar mitjançant expedients, sempre parcials i successius. «No podem estar així fins al 2023. Es donen de baixa diners que són necessaris i es posen en altres llocs on no corren tanta pressa», explica. «És un cas de mala gestió i planificació deficient». De la Fuente també diu que, d’aquest expedient, «dues terceres parts són despeses preelectorals, segurament per tapar la manca d’activitat dels anys anteriors».

La portaveu de Ciutadans argumenta també que «ho fiaven tot al romanent de tresoreria, i ara s’ha vist que el romanent disponible és insuficient per cobrir tots els conceptes que havien donat de baixa temps abans», conclou.

Finalment, en nom d’En Comú Podem, la regidora i portaveu Carla Aguilar-Cunill assegura que «és un modificatiu molt necessari que recull qüestions urgents que vam demanar, com ara els casals adaptats d’estiu, les subvencions a les entitats esportives i la partida per a cooperació internacional».

CULTURA GERARD MARTÍ

L’Ajuntament augmentarà el pressupost de Tarraco Viva i no pateix per les subvencions Patrimoni vol un pressupost de 220.000 euros per millorar l’activitat Josep M. Pena

L’Ajuntament de Tarragona no pateix pel fet de no haver rebut encara la subvenció de 40.000 euros que espera de la Diputació, i augmentarà el pressupost de l’edició d’enguany del festival Tarraco Viva. La Diputació, per la seva banda, atribueix el retard a un canvi en el procediment administratiu i nega que hagi pres cap decisió contrària al consistori tarragoní. Els socialistes havien denunciat que aquesta subvenció estava en risc.

El regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, ha indicat que, efectivament, dins del pròxim

modificatiu de crèdit s’inclouen 40.000 euros per a Tarraco Viva, però rebutja que serveixin com un avançament municipal pels diners que esperen de la Diputació. «El que passa és que enguany volem fer uns pressupostos normals, prepandèmia, i per això les quantitats augmentaran», segons Pinedo. L’any passat hi van dedicar 80.000 euros, mentre que enguany la previsió de despesa arriba fins al 220.000 euros.

En tot cas, Pinedo no considera encertades les crítiques del PSC, perquè «és cert que abans aquesta subvenció de la Diputa-

ció era nominativa i ara ja no ho és, però això no afecta a l’organització del festival».

Fons de la Diputació, per la seva banda, han confirmat el canvi en la manera de tramitar aquests ajuts. Abans, i com a fuit d’acords o convenis entre administracions, hi havia subvencions que es consignaven al pressupost i s’atorgaven directament, i Tarraco Viva entrava en aquests casos, però des de finals del mandat anterior, l’ens intercomarcal ha decidit concedir totes les subvencions pel mètode de concurrència competitiva, cosa que implanta pro-

El festival que recorda la Tarragona romana vol recuperar el nivell d’edicions anteriors.

gressivament. Així, per obtenir una subvenció s’ha de presentar abans un projecte i complir les bases de la convocatòria. Consideren que aquest sistema és una

millora en la manera de repartir ajuts, perquè és transparent i tracta tots els municipis i entitats amb igualtat. Aquestes fonts no creuen que això perjudiqui

l’Ajuntament de Tarragona, ja que consideren que ningú no en sortirà perdent. Tot i això, encara no hi ha data per a la concessió d’aquest ajut, si fos el cas.

TARRAGONA

22/03/2022 diarimés

3

TRANSPORT

S’inicien mobilitzacions a Inspecció de Treball i Seguretat Social El personal de tots els centres d’Inspecció de Treball i Seguretat Social han convocat avui concentracions de protesta per «l’incompliment del Govern de l’acord adoptat el passat 7 de juliol que recollia una sèrie de mesures fonamentals per salvar el funcionament de la ITSS». A més, també s’ha convocat una primera jornada de vaga de tota la plantilla per al dia 30 de març. Segons apunta el comunicat enviat, la Inspecció de Treball i Seguretat Social pateix una acumulació de dèficit que posa la seva activitat a prop del fracàs. Els treballadors asseguren que no hi ha prou persones en plantilla, que manquen recursos tècnics i materials fonamentals. Apunten també que «no existeix un reconeixement a l’esforç de la plantilla i la col· laboració d’aquesta, que és qui ha salvat el funcionament d’aquesta institució en els últims anys». Tot i que les organitzacions convocants han mantingut una posició «excepcionalment moderada», consideren que vuit mesos després de l’acord, no poden mantenir-se en silenci.

Els conductors no arriben a un acord amb l’EMT i comencen la vaga

GERARD MARTÍ

Els dies de serveis mínims seran avui, 22 de març, i 24, 29 i 31 del mateix mes Roger Freixa

Les jornades de mediació entre l’Empresa Municipal de Transports (EMT) i el comitè d’empresa no va servir per a aturar la vaga parcial convocada pels treballadors per a avui, 22 de març, i els dies 24, 29 i 31 del mateix mes.

El servei d’autobusos de l’EMT, que ja suma unes dues setmanes presentant incidències pel reduït nombre de conductors disponibles, es veurà també afectat avui per la vaga. Entre les 10 i les 12 hores, es mantindran actives el 33% de les freqüències per tal de cobrir els serveis mínims essencials, mentre que entre les 16 i les 18 hores es mantindran actives un 66%. El secretari del comitè d’empresa de l’EMT, Rubén Vaquero, va explicar que les jornades de mediació, iniciades dimecres passat i finalitzades ahir,

no van fer canviar la idea dels treballadors: «Hem avançat, però encara no hem trobat la solució».

Negociacions El comitè d’empresa va presentar fa uns dies una denúncia a la Inspecció Provincial de Treball per les irregularitats de l’EMT. Segons va indicar Vaquero, «el principal problema de l’empresa és la seva estructuració, la qual afecta a l’organització i la previsió». Va afegir que des de l’EMT «volen aparentar bona voluntat» i donen la raó als treballadors, però no es mostren ferms en prendre una decisió. «Es comprometen de manera condicional, però no asseguren res», va assenyalar el secretari del comitè d’empresa.

El mateix comitè d’empresa reclama, entre altres, contrac-

Imatge d’arxiu d’un autobús en la seva parada a la plaça Imperial Tarraco.

Avui, entre les 10 i les 12 hores es mantindrà un 33% del servei; i entre les 16 i les 18 hores, un 66% tes indefinits, millores en les instal·lacions, l’eradicació de les discriminacions salarials, treballar un màxim de 222 dies a l’any i aplicar de nou la categoria professional creada perquè els

SOLIDARITAT

Parc Central acollirà 13 persones amb la síndrome de Down en els seus comerços

treballadors amb dificultats o incapacitats per a realitzar la seva professió habitual obtinguin una segona activitat, evitant així l’externalització. A més, des del comitè d’empresa i segons va apuntar Vaquero, «és molt probable que durant els dies de Setmana Santa encara hi hagi incidències en el servei».

Mentre l’EMT i el comitè d’empresa negocien per a arribar a un

acord, les incidències diàries segueixen afectant als usuaris que requereixen els autobusos per a moure’s per Tarragona. Segons va exposar fa dies el president de l’entitat, Jordi Fortuny, la situació actual es deu a l’augment de les baixes (actualment un 15% dels treballadors) i perquè hi ha un altre 15% de vacances. Les afectacions diàries es poden consultar a la web de l’EMT. GERARD MARTÍ

Durant cinc dies faran jornades de quatre hores diàries per fomentar la seva inserció laboral Redacció

Coincidint amb el Dia Mundial de la síndrome de Down, Parc Central, de la mà de l’associació provincial Down Tarragona, col·labora en la inserció laboral de 13 persones amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Durant 5 dies, el

grup, format per joves i adults, participarà de forma voluntària en les tasques diàries de diversos establiments i empreses que formen part del centre comercial en jornades de 4 h. diàries.

D’aquesta manera, Parc Central i Down Tarragona s’uneixen per donar visibilitat a les persones

amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals i sensibilitzar la població i el teixit comercial sobre la seva inserció sociolaboral. L’objectiu de tot plegat és afavorir la plena inclusió i la convivència d’aquest col·lectiu en els diferents àmbits de la societat. La iniciativa

forma part d’un conveni de col· laboració d’ambdues organitzacions. Es tracta del primer cop que Down Tarragona realitza una acció d’aquesta magnitud a la província. Durant aquesta setmana, Down Tarragona estarà present al centre comercial amb un estand.

Imatge de la presentació de la iniciativa a Parc Central.

4

diarimés 22/03/2022

TARRAGONA

LABORAL

Els taxis de la ciutat pujaran la tarifa si no baixa el preu de la gasolina De moment, estan assumint les despeses amb l’esperança que a finals de març o principis d’abril es reverteixi la situació GERARD MARTÍ

Roger Freixa

El gremi de taxistes és un dels més afectats per l’increment del preu de la gasolina. Des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, el sector del transport ha augmentat la seva despesa en omplir el dipòsit dels vehicles. «Abans ens valia uns 50 euros i ara ens hem de gastar uns 95», explica el president de l’Agrupació Ràdio Taxi de Tarragona, David Navarro. Els autònoms vinculats a l’associació, que tal com apunta Navarro reuneix el 80% del total de llicències de taxi a la ciutat, de moment estan assumint els costos de més i, per tant, la situació no està repercutint als clients. Tot i això, afegeix que si la situació no canvia, hauran de prendre mesures: «Si no se soluciona a curt o mig termini, haurem de pujar la tarifa».

L’Agrupació Radio Taxi, segons explica el seu president, porta cinc anys consecutius amb les tarifes congelades. Tanmateix, fa molts anys que són les més cares de l’estat espanyol, tal com recull l’estudi anual de l’organització de consumidors FACUA. Navarro és optimista i confia en què el Govern els ajudi i el preu del combustible acabi baixant per tal de no haver de pujar la tarifa. També apunta que a hores d’ara no ha notat un descens de clients, els quals, tenint en compte la pujada de

Imatge de la parada de taxis al carrer Pere Martell de Tarragona.

«Abans ompliem el dipòsit per uns 50 euros i ara ens val uns 95», exposa David Navarro

Els taxistes confien en què el govern espanyol ajudi a reduir el preu de la gasolina

situació. L’Agrupació Radio Taxi, que compta amb un total de 93 cotxes a la seva flota, ja va patir els efectes de la covid-19.

preu d’altres productes i serveis de primera necessitat, segueixen utilitzant els taxis amb la mateixa freqüència. «De totes maneres, encara no sabem quin

ha estat l’efecte real de la guerra perquè és temporada baixa, no hi ha molts turistes», assenyala Navarro, qui es mantindrà a l’expectativa de com avança la

Dificultats per la pandèmia Quan va començar la pandèmia, «només podien treballar un 20% dels taxistes. Hi va haver casos de gent que va haver de deixar-ho perquè no generava ingressos

SOCIETAT

CEDIDA

suficients», recorda Navarro. Ara celebren haver tornat al 100% i preveuen una bona Setmana Santa i un bon estiu. «L’estiu passat va decaure l’oci nocturn, els concerts, els espectacles...

Aquest estiu tornarem a treballar gairebé sense cap restricció», explica Navarro sobre un sector que depèn molt del turisme.

Els congressos o les reunions d’empresa són dues altres situacions que permeten als taxistes trobar clients i, per tant, obtenir beneficis. El president de l’Agrupació Radio Taxi, que ofereix els seus serveis els 365 dies de l’any, també apunta que l’any passat no va aturar-se cap creuer a Tarragona, un fet que va perjudicar-los, però pròximament esperen que en tornin a arribar amb certa normalitat. «Aquest estiu treballarem com mai i la gent tornarà a sortir perquè també té ganes», explica amb optimisme.

Mentrestant, el govern espanyol estudia fòrmules per a reduir no només el preu de la gasolina, sinó també el de l’electricitat i el gas a través d’un decret que s’aprovarà el 29 de març, tal com va informar la setmana passada el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Els ciutadans, els transportistes i els taxistes de Tarragona esperen que la rebaixa es faci efectiva i no hagin de pujar la tarifa del servei per a no perjudicar als seus clients.

METEOROLOGIA

Tarragona formarà part d’una plataforma de destinacions intel·ligents Les quinze ciutats que integren el Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya (GCPHE), entre elles Tarragona, formaran part d’una plataforma intel·ligent de destinacions que impulsa el Ministeri de Turisme, a través de Seggitur, amb una inversió de 130 milions d’euros procedents dels fons europeus de resiliència. Així ho va anunciar el president del GCPHE i alcalde de Salamanca, Carlos García Carbayo, des de Tenerife, on va tenir lloc l’assemblea general amb els alcaldes i alcaldesses de les quinze ciutats el passat dissabte. L’alcalde i conseller de Turisme de Tarragona, Pau Ricomà, va destacar que, «a través del Grup de Ciutats Patrimoni, Tarragona rebrà 3 milions d’euros del pla Impulsa Patrimonio del Ministeri de Turisme, que serviran per a l’adequació del Fòrum de la Colònia i el seu entorn, i ara formarà part d’una plataforma que ajudarà la ciutat a millorar la competitivitat turística i avançar en la digitalització».

Durant l’assemblea, es van anunciar també les pròximes accions en matèria de promoció turística: el 29 d’abril el GCPHE es promocionarà a Màlaga i, juntament amb Paradores, visitarà Lisboa el 10 de maig i Mèxic la setmana del 13 de juny. El grup també es promocionarà a les fires internacionals de París i Brussel·les i a les jornades turístiques que tindran lloc a Miami, en col· laboració amb Turespaña.

GERARD MARTÍ

Les ‘Dones d’avui’ es donen cita en una taula rodona d’Institució Tarragona Institució Tarragona organitzava la setmana passada la taula rodona Dones d’avui. L’activitat, dirigida a alumnes de secundària i batxillerat d’Aura i Turó, tenia com a objectiu visibilitzar dones empresàries, directives, que ocupen càrrecs importants a les empreses punteres de la zona. Van participar-hi Arantxa Just, responsable del Departament de producció de Repsol; Elena Moreno, Construction Manager de Dow i Núria Obiols, la directora d’Operacions Portuàries del Port de Tarragona.

Dins del projecte educatiu d’Institució Tarragona s’organitzen activitats que permetin als alumnes conèixer persones que, amb esforç i dedicació, han arribat a càrrecs de responsabilitat. En aquest cas, dones que s’han obert camí en un món que es podria pensar que és d’homes.

Els alumnes han pogut conèixer de primera mà la trajectòria professional de cadascuna d’elles, quines dificultats s’han trobat i el que és més important, com les han superat i quin aprenentatge han tret.

La llevantada provoca una important regressió de sorra a les platges La llevantada d’aquest cap de setmana que ahir encara persistia ha provocat una important pèrdua de sorra a bona part de les platges de Tarragona. Les platges de l’Arrabassada i del Miracle han estat les més afectades per la regressió de

sorra. Aquest és l’aspecte que presentava ahir al matí l’Arrabassada, on el mar ha guanyat terreny a la sorra i ha deixat al descobert bona part dels tubs que abasteixen els serveis de platja i els fonaments d’un dels accessos.

TARRAGONA

22/03/2022 diarimés

Marc Garcia Mestre pastisser de Velvet MGL

«A Velvet fem una pastisseria moderna, que reflecteix el nostre esperit jove i amb empenta» Aquesta pastisseria tarragonina celebra el seu 5è aniversari amb sorpreses especials per als clients i la il·lusió intacta per a seguir oferint creacions úniques GERARD MARTÍ

Anna Ferran

—Velvet celebra el cinquè aniversari, com valora aquesta etapa?

—En pensar en aquests cinc anys, se’m posen els pèls de punta. Les hem passat de tots colors. Vam començar en un local al carrer Soler, 5. En aquell moment, encara no havien acabat les obres del Mercat i hi havia la carpa provisional. La zona no era prou viva, però va sortir l’oportunitat i amb un amic vam començar l’aventura de fer bona pastisseria.

—Quan van començar al carrer Soler, s’esperaven la bona acollida que han tingut?

—No ens ho esperàvem pas.

Amb el temps, s’ha generat una mena de grup de fans, de gent a qui li importa molt tot allò que fem a la pastisseria i que està molt atenta. Vam començar fent el que podíem, però la clientela sempre ens ha demanat més i més i això ens ha fet avançar.

Hem anat ampliant per a abastir les demandes dels clients.

De fet, per això vam canviar de local. El de carrer Soler se’ns va quedar petit i tres anys després vam canviar de local. Passar a Ramon i Cajal ens ha permès créixer fins a arribar a l’equip actual d’onze persones.

—Faran alguna mena de celebració especial coincidint amb l’aniversari?

—Per descomptat. Ho celebrarem amb els clients, que són els que ens permeten gaudir de la pastisseria i els hi volem reconèixer. Decorarem la botiga per a l’ocasió. A més, per cada compra que facin de cinc euros, els

Hem preparat molts premis per als clients que facin una compra superior a 5 euros, entre ells 10 berenars per a dues persones Les creacions més especials de la casa són els pastissos Red Velvet i Carrot Cake i les postres ‘La Bomba’ i ‘La Columna’

Marc Garcia, a l’extrem dret, amb tot l’equip que forma part de la pastisseria Velvet MGL, al seu establiment de Ramón y Cajal.

hi farem posar la mà en un bol ple de boles i cada bola tindrà un premi.

—Quins premis hi haurà?

—Hi ha racions, cookies, postres individuals, xocolates, marxandatge de Velvet fet especialment per l’aniversari com poden ser pales de platja i frisbees customitzats. I el premi gros seran els 10 berenars per a dues persones valorats en 15 euros.

—Què diferencia Velvet d’altres pastisseries?

—L’artesania en totes les elaboracions i la puresa del producte. Tot això es mostra en les

creacions pròpies que oferim en el dia a dia, però també en les propostes creades per a dates assenyalades, siguin celebracions clàssiques o típicament tarragonines. Fem una pastisseria moderna, que reflecteix el nostre esperit jove i amb empenta i, sempre prestant molta atenció als detalls.

—Parlava de les creacions pròpies, la seva estètica és un tret molt característic.

—Exactament. Som joves i ens agrada aquest tipus d’imatge.

Això queda plasmat en el producte. No sempre és fàcil fer-les,

però val la pena perquè la gent ens ho agraeix. I poder-les fer a Tarragona és un luxe. Al principi ens va costar molt, però hem fet entendre que la pastisseria bonica també pot ser bona. Últimament, hem vist que molta de la pastisseria bonica que es fa, no ho acaba de compaginar amb el gust de les elaboracions.

Nosaltres el que volem oferir són uns postres bonics i bons.

—La llista de creacions amb segell Velvet és llarga. Per a vostè, quin seria el més representatiu de la casa?

—No puc quedar-me només

amb un. N’hi ha quatre de molt especials. Vam començar amb els pastissos Red Velvet i Carrot Cake. De fet, el Red Velvet va donar el nom a la pastisseria. És força complicat de fer, però és el meu pastís estrella. El Carrot Cake va ser el segon pastís que vam incorporar. És un dels més bons. Havia estat treballant durant molt de temps la recepta, per si mai obria una pastisseria, tenir la fórmula ideal. Va ser com la meva arma secreta. Després, vam començar a incorporar les postres individuals i van néixer la bomba i la columna. Actu-

alment, són exactament iguals com el dia que vam començar i són dels dos que més venem.

La bomba és una mousse de xocolata negra 54% amb centre del 70% i base de brownie amb nous. La columna és pur praliné d’avellana, amb el centre líquid i la base cruixent de neula i xocolata; una bogeria.

—Quines creacions pendents voldria materialitzar pròximament?

—Vull fer pastissos grans i vegans. Fa temps que ho he parlat amb els clients i encara no hem tingut temps. I després tota mena de productes fets amb Red Velvet, com cookies, brownies. De fet, algunes d’aquestes creacions amb segell Velvet, sortiran ara coincidint amb l’aniversari, ja que són la marca de la casa.

—Quin és el seu somni de futur per a Velvet?

—Després de tot el que hem passat, especialment en aquests últims dos anys, el que volem és poder mantenir-nos, que el context es normalitzi i poder seguir oferint bona pastisseria.

5

6

diarimés 22/03/2022

TARRAGONA

SEGURETAT

La plaça Corsini és una de les zones on es cometen més delictes a la ciutat

GERARD MARTÍ

La Junta Local de Seguretat constata que els fets han disminuït en un 22% des del 2019 i actualment se situen en mínims històrics Josep M. Pena

La Junta Local de Seguretat va constatar, en la seva darrera reunió, que els delictes han disminuït a Tarragona un 22% respecte l’any 2019. Aquest percentatge correspon a 2021, i s’ha volgut comparar amb l’any anterior a la pandèmia per considerar que així s’obté una diagnosi més realista de la situació, que constitueix un mínim històric. La Junta assenyalava la zona de la plaça Corsini com un dels punts on més es delinqueix, cosa que explica perquè es tracta d’una àrea molt poblada i amb gran quantitat de públic per la ubicació del Mercat Central. Remarca que es tracta de furts o de delictes menors, i que no es podien esperar més incidències en zones menys poblades.

Ramon Franquès, cap de l’Area Bàsica Policial del Tarragonès dels Mossos d’Esquadra

explicava, al acabar la reunió de la Junta, que els delictes a la ciutat de Tarragona s’han reduït el 2021 un 22% respecte el 2019 i és el nombre de delictes més baix en xifres històriques dels darrers anys. Així, l’any passat es van produir a la ciutat 8.900 fets delictius, xifra que, comparada amb una mitjana quinquennal, suposa una reducció de 2.300 fets; això motiva que el Pla de Seguretat de Tarragona elaborat pels cossos policials es consideri encertat.

Robatoris amb força Els robatoris amb força es van reduir gairebé a la meitat, un 42%.

En aquest sentit, l’anàlisi al detall d’aquesta tipologia delictiva mostra una reducció del 49,3% dels robatoris amb força a interior de vehicle, un 26,7% els robatoris en domicilis, un 33,6% en comerços i un 47,6% en empre-

ses. Pel que fa als robatoris amb violència o intimidació, també van baixar un 25%. D’aquests, els que es van produir en l’espai públic van reduir-se un 23,4%, en domicilis un 62,5% i les estrebades un 31,3%.

La implantació del Pla de Seguretat de Tarragona va suposar la realització, durant el 2021, de 2.312 serveis planificats entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Aquests serveis es van portar a termes en les 17 Zones d’Interès Policial que recull el Pla i que són el resultat de l’anàlisi sobre delinqüència i prevenció policial que van fer ambdós cossos.

La regidora de Seguretat, Cristina Guzmán, va remarcar el treball de millora de la convivència ciutadana realitzat el 2021. La majoria de les actuacions policials es van realitzar a causa de l’incompliment de les ordenan-

La Junta de Seguretat la va presidir la regidora Cristina Guzmán.

La implantació del Pla de Seguretat de Tarragona ha augmentat la coordinació policial

L’any 2021 es van produir un total de 8.900 fets delictius de tota mena a la ciutat

ces municipals. En total hi va haver 23.460 denúncies, 20.386 de les quals per diferents infraccions de circulació i la resta per infraccions diverses. Guzmán va destacar que «la feina diària

del nostre cos policial ha de ser la reiteració del compliment de les ordenances i l’evidència que, si es fan campanyes de sensibilització i es donen a conèixer aquestes normes ciutadanes,

TORREFORTA

JUDICIAL GERARD MARTÍ

Un rellotger canvia el rumb del negoci per les tendències de l’era digital Després de 37 anys d’activitat, Fotos Olmo Relojería-Joyería, canvia el rumb del seu negoci a causa de les noves tendències de l’era digital. El propietari d’aquest negoci del barri de Torreforta, Manuel Olmo, rellotger d’ofici i fotògraf, ha decidit posar en liquidació molts dels seus productes d’acer i plata i dedicar-se exclusivament a les fotografies de carnet i a la reparació de rellotges fins que trobi una altra feina. «La tendència actual és acotar el cap i mirar el mòbil per a comprar per internet», es lamenta Olmo, qui amb 59 anys se sent «molt frustrat» per la situació.

Olmo assegura que, durant els últims anys, «molta gent que es compra rellotges per internet acudeix a mi perquè els vol que els hi arregli alguna cosa».

Abans no cobrava res per petites reparacions, ara afirma que sí ho farà. També assenyala que la liquidació actual està funcionant i la gent està aprofitant els

descomptes, del 50%, que té en molts dels seus productes. «Els productes d’or me’ls quedaré perquè es poden revaloritzar», afegeix. Confiant en tenir èxit, fa unes setmanes va invertir 14.000 euros en rellotges: «El meu gestor em va advertir que m’equivocava, i efectivament em vaig equivocar. Tinc una gran oferta perquè tothom pugui trobar el que vol, però, tot i això, des de fa un temps la gent em pregunta si hi ha més», apunta Olmo.

Futur Mentre els clients aprofiten els descomptes, Olmo va llançant currículums a altres llocs perquè ha perdut les ganes de continuar amb el negoci que ha tingut durant gran part de la seva vida.

«Soc una persona senzilla. He viscut una vida austera, amb unes despeses mensuals justes, i els diners que he guanyat els he fet servir per a pagar els estudis de les meves dues filles», expressa Olmo, qui manifesta que

Jutjat un home per agressió sexual a una netejadora L’Audiència de Tarragona va jutjar ahir un home per un delicte continuat d’agressió sexual. Els fets es remunten al 29 d’agost del 2020. L’acusat, amb antecedents per fets similars, va agredir sexualment una dona de la neteja a la zona dels comptadors dins un portal del carrer Felip Pedrell de Tarragona. Després de posar-li una navalla al coll, la va obligar a fer-li felacions i la va violar, segons la fiscalia. La víctima va declarar

Després de 37 anys, vol deixar-lo Roger Freixa

podem millorar la convivència entre tots».

La Guàrdia Urbana va rebre 66.434 trucades, menys que els dos anys anteriors, va obrir 3.044 diligències, de les quals 2.629 per ocupació de la via pública i 415 per mediació. Pel que fa a les inspeccions d’establiments i activitats, la xifra va ser de 1.986, un 400% més que els anys anteriors, 2019 i 2020.

Manuel Olmo, propietari de Fotos Olmo Relojería - Joyería.

posarà facilitats per a traspassar el negoci per tal que no es perdi: «M’agradaria que algú pogués seguir. A mí no m’importa regalar-lo i estar durant un any ensenyant a algú l’ofici de rellotger».

Comenta que, exceptuant el pagament del local, estaria disposat a regalar material a l’hipotètic comprador. Perquè per a ell «ja no és agradable vendre. Em fa molta pena, però ja he perdut les ganes de seguir aguantant això», manifesta.

A més, en relació a la part del negoci que es dedica a fer fotografies de carnet, informa que podria deixar de donar-li bene-

ficis, «ja que ara des de l’administració pública diuen que les fotografies les farà la policia».

Seguint aquesta mateixa línia, es lamenta del preu de la quota d’autònoms.

Després de prendre aquesta decisió, ara el pla A d’Olmo és trobar una altra feina que el mantingui ocupat. «No vull tenir l’obligació d’estar a la botiga fent una cosa que no em fa feliç», exposa. Perquè, segons resumeix, «el problema no és que el negoci vagi malament, sinó la tendència actual», una tendència, marcada per l’era digital, en la qual no se sent còmode.

FELICITACIONS

LUPE, ¡Feliz 11 cumpleaños!

Per molts anys! Happy birthday! Besos.

Blanca Carlota

a porta tancada mentre l’acusat va al·legar pèrdues de memòria per consum de drogues. També van testificar policies que van atendre-la després de l’agressió. Van coincidir que l’acurada descripció que va facilitar la víctima sobre l’agressor va ser clau per identificar-lo i detenir-lo poc després dels fets.

Fiscalia i acusació particular demanen una pena de 15 anys de presó. El cas va quedar vist per a sentència. ACN Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

La nostra preciosa ballarina fa 10 anys. La seva 1a. dècada! Per moltes més, reina. T’estimem.

22/03/2022 diarimés

ECONOMIA

El Govern estrena el web de referència dels fons europeus a Catalunya El portal ‘fonseuropeus.gencat.cat’ ofereix tota l’actualitat sobre les oportunitats de finançament europeu per a les empreses, les entitats públiques i la ciutadania Conté informació sobre els Next Generation Catalunya, un buscador de convocatòries en temps real i un espai dedicat als gestors d’aquests fons CEDIDES

Les petites i mitjanes empreses, els ciutadans, els ajuntaments, les universitats i altres entitats públiques de Catalunya que vulguin conèixer tota la informació relativa a les oportunitats de finançament que ofereix la Unió Europea a través dels fons europeus tenen al seu abast el web fonseuropeus.gencat.cat.

Un nou portal dissenyat i presentat pel Govern català amb l’objectiu de reunir, sota un mateix paraigua, tota l’actualitat sobre els fons que gestiona la Generalitat: el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social europeu Plus (FSE+), el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), el Fons Europeu Marítim, de Pesca i Aqüicultura (FEMPA), la RIS3CAT i, especialment, els Next Generation Catalunya (NGEUCat).

Aquest darrer és l‘instrument que la Unió Europea ha posat a disposició dels països membres per fer front als efectes de la pandèmia de la COVID-19.

El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, qualifica el nou portal de «hub de continguts» i destaca que «és de justícia i una obligació de l’administració dissenyar procediments simples, comprensibles i ràpids de manera que tots els beneficiaris potencials dels fons europeus s’assabentin fàcilment i en les mateixes condicions de les oportunitats que ofereixen els Next Generation» En aquest

les preguntes més freqüents per resoldre els dubtes més habituals amb què es poden trobar els ciutadans, empresaris i entitats públiques a l’hora d’accedir a les convocatòries o licitacions dels NGEUCat. NGEUCat, una marca inclusiva i propera

El conseller Giró i la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, en la presentació del web.

sentit, la secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, Matilde Villarroya, també subratlla la importància d’aquesta nova eina com «una porta d’entrada única» a tota la informació sobre fons europeus a Catalunya i «un instrument per posar una mica de llum, molt especialment, al que són els fons NGEU».

Els fons MRR, els protagonistes del nou portal Precisament els NGEU són els veritables protagonistes del nou web en el qual es recull tota la informació vinculada a aquests fons, especialment els procedents del Mecanisme

Com s’han repartit els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència?

Avui ja han arribat a Catalunya 1.395 milions d’euros dels 1.491 milions que li va assignar el Govern espanyol, procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Els departaments de Drets Socials; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Cultura; Recerca i Universitats; i Empresa i Treball, ja han publicat 14 convocatòries, per un total de 332,6 milions d’euros. Les altres 22 convocatòries, que sumen un import aproximat de 380,1 milions d’euros, es publicaran al llarg de l’any i la resta de recursos assignats es distribuiran a través de licitacions o execucions directes.

Pel que fa a la distribució dels recursos MRR provinents de la UE atorgats a l’estat espanyol per a l’any 2021, Catalunya haurà rebut 1.904,4 milions d’euros, que representen un 7,8% del total (24.198 M). Aquesta xifra és la suma dels recursos assignats a la Generalitat: 1.491,9 M (un 14% del que l’Estat va consignar per a les comunitats autònomes), 121,8 milions que l’Estat ha distribuït directament entre la resta d’entitats i ens locals de Catalunya, i 290,7 milions que Catalunya ha obtingut de les 30 convocatòries que l’Estat espanyol ha resolt i que representen el 17% dels recursos atorgats.

de Recuperació i Resiliència (MRR). Una de les principals eines d’aquest web és el buscador de convocatòries, que facilita l’accés àgil i fàcil, en temps real, a totes les convocatòries que es fan per poder accedir als recursos procedents dels fons MRR, tant les d’àmbit estatal com les d’àmbit català, i permet acotar la recerca d’acord amb els interessos i preferències de cadascú. Així, el buscador consta de tres filtres: el seguiment de l’execució, des del qual es podrà accedir a la informació que es demani, segons els paràmetres que s’hagin indicat de terminis, estat, àmbit territorial, òrgan convocant, beneficiari, etcète-

ra. Una segona pestanya amb la descripció de les convocatòries, on l’usuari trobarà més detall de la cerca que hagi fet. I un tercer apartat amb el calendari, amb la previsió de publicació de cada convocatòria.

Tanmateix, i amb la voluntat de facilitar la gestió dels fons a les persones i òrgans competents, el nou web també recull a l’apartat Espai Gestor totes les guies, instruccions, manuals i materials de formació que els puguin ser d’utilitat. Destaca, per exemple, la informació vinculada a la prevenció del frau, d’acord amb el Pla elaborat per la Direcció General de Fons Europeus, o els models de plecs

de clàusules administratives de contractació que les persones gestores poden prendre com a referència en totes les convocatòries i licitacions que hagin de publicar.

Al portal també es pot trobar informació sobre l’origen, trajectòria i context, sistema de governança o enllaços als principals textos normatius de l’àmbit europeu, estatal i català que en regulen el seu desplegament.

Compta, a més, amb altres materials de suport com són el recull de recursos gràfics sobre els Next Generation Catalunya, generats per aportar informació sobre diferents temàtiques vinculades als fons, o l’apartat amb

D’acord amb el marc normatiu que regula les obligacions de comunicació dels NGEU i que obliga els gestors i els perceptors d’aquests fons a donar visibilitat al finançament rebut, la Generalitat ha creat la marca Next Generation Catalunya (NGEUCat). Es tracta d’una marca inclusiva i propera que pretén assegurar la màxima difusió de tots els recursos que arriben a Catalunya a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i de la iniciativa REACT-EU i mostrar les actuacions que es duen a terme a Catalunya en el marc d’aquests fons.

El concepte creatiu està representat per un imagotip (unió gràfica de símbol i text), composat pel nom de la marca i els colors que identifiquen els tres objectius dels fons Next Generation: la digitalització (blau), la transició ecològica (verd) i la transformació industrial (taronja). El logotip està format per sis quadrats disposats de manera que evoquen el mapa de Catalunya però també la F majúscula, la primera lletra de la paraula fons.

Distribució dels Recursos MRR 2021 - Recursos assignats a Catalunya

MRR EU 672.500 M€

MRR Esp 140.000 M€

2021 24.198 M€

CCAA 9.757 M€

14%

Entitats públiques 121,8 M€

70.000 M€ en transferències i 70.000 M€ en crèdits

70.000 M€ en transferències

Convocatòries estatals 1.701 M€

2022* 25.033 M€

A Catalunya han arribat 1.904,4 M€, que representen un 7,8% del total dels MRR Espanya per al 2021

Generalitat 1.491,9 M€

2023* 19.109 M€ 2024-2026* 2.727 M€ (*) Imports que figuren en el Programa d’Estabilitat

Catalunya 290,7 M€

a luny Cata 4,4 M€ 1.90

7

8

diarimés 22/03/2022

REUS

URBANISME

Comencen les obres de millora del pont d'accés al barri Gaudí El projecte defineix la reducció de sorolls al llarg del túnel, més il·luminació i seguretat en el trànsit de vehicles i vianants GERARD MARTÍ

Noemí Solla

L'Ajuntament va iniciar ahir els treballs de millora del pont sota de la via del tren que dona accés al barri Gaudí. L'actuació comportarà afectacions al trànsit, ja que caldrà tallar completament la circulació de vehicles, i únicament es permetrà el pas de vianants a través d'unes passarel· les temporals amb motiu de les obres. El projecte que s'executa millorarà la il·luminació i la seguretat de trànsit de vianants i bicicletes així com la reducció dels sorolls.

El contracte d'obres està adjudicat a l'empresa reusenca Construccions Vinaixa per un import de 492.590,50 euros i el termini d'execució de les obres és de quatre mesos. L'actuació es farà en paral·lel a les obres d'impermeabilització del pont, que executarà Adif. L'obra és finançada amb ajuts del Pla d'Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona, concretament 279.529,14 euros. Els 213.061,36 euros restants de l'import total els assumeix el consistori, dins dels quals uns 191.600 euros provenen dels fons Next Generation de la Unió Europea.

Durant les tasques es crearan dos carrils bici a cada banda i una vorera pels dos sentits de la circulació. Alhora s'instal·larà un revestiment acústic amb panells d'acer per reduir el soroll

Alguns tècnics de Construccions Vinaixa executant les primeres tasques del projecte, ahir.

Escoda: «Ha estat un projecte molt reivindicat.

Estem molt contents que es pugui dur a terme» provocat pels vehicles. També es renovarà tota la il·luminació per tecnologia LED. Segons la presidenta de l'associació de veïns del barri Gaudí,

Mar Escoda, «aquest ha estat un projecte molt reivindicat del qual hem parlat molt amb la regidoria d'Urbanisme fins que hem aconseguit consensuar-lo i fer les al· legacions corresponents. La veritat és que estem molt contents que, finalment, aquesta obra històrica es pugui dur a terme, ja que donarà un resultat molt positiu a la zona i a la resta de la

SUCCESSOS

connexió amb la ciutat».

Escoda també ha demanat «una mica de paciència» tant a la ciutadania com especialment als residents del barri Gaudí, perquè mentre durin les obres «serà tot una mica caòtic tot i la bona predisposició de l'Ajuntament en intentar dur a terme les actuacions de la millor manera i en el menys temps possible».

INCENDI

La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, ha fet esment a les millores que es duran a terme al pont per tal d'aconseguir una mobilitat més sostenible amb les diferents actuacions que es realitzaran.

«Aquest projecte respon al compromís del govern amb la mobilitat sostenible, la pacificació del trànsit i la construcció de carrils bicicleta», ha dit Berasategui.

El projecte defineix una secció transversal del pas inferior de 12 metres d'amplada amb una única vorera pels dos sentits pels vianants de 2,65 m. Entre la calçada i la vorera de vianants s'instal·larà una barana metàl· lica d'1,30 m d'alçada. També s'han dissenyat dos carrils per bicicleta a banda i banda, d'1,5 m d'amplada cadascun. Entre el carril bicicleta i la calçada, s'instal·len elements separadors de polietilè. Finalment, es faran dues calçades de 2,85 metres, una per a cada sentit de la marxa. La velocitat màxima pels vehicles que circulin per la calçada serà de 30 km/h. i s'instal·laran reductors de velocitat al punt central del pas inferior per tal d'assegurar aquesta velocitat.

També es col·locaran panells de fibra absorbents al llarg del túnel per reduir els sorolls. Estaran pintats amb els colors que l'arquitecte Ricard Bofill va dissenyar pels blocs del barri Gaudí.

ANNA GONZÁLEZ

Un home pateix un assalt violent de matinada al raval de Robuster La víctima va romandre força estona inconscient al carrer Noemí Solla

Un home de 40 anys va patir la matinada de divendres un assalt violent al raval de Robuster. Segons ha explicat la víctima a Di﹣ ari Més, un grup d'entre tres o quatre persones el van sorprendre quan tornava a casa amb intenció de robar-li el telèfon mòbil i altres objectes personals que portava a sobre. «El dijous vaig acudir al centre de la ciutat a prendre alguna cosa. Vora les dues de la matinada ja estava de camí a casa. Com visc al barri del Carrilet, acostumo a escurçar la ruta pel raval de Robuster, però, de sobte, a l'altura de l'Hotel Gaudí, em van sorprendre per l'esquena un grup de nois.

No ho recordo massa bé, ja que

vaig veure entre dues i tres persones davant meu mentre algú, per darrere, em va agafar fort pel coll. Vaig perdre el coneixement i no sé ben bé si vaig estar cinc minuts o mitja hora al terra, però quan vaig obrir els ulls em faltava el telèfon mòbil», ha relatat l'afectat. A banda del telèfon mòbil, l'home no va perdre més objectes personals: «No tenia les claus de casa. Imagino que amb tot el forcejament de la situació potser van caure, dubto molt que me les volguessin robar. Sí que és cert que com que només vaig sortir una estona no vaig prendre la cartera, perquè si no potser m'haurien pogut robar diners i tota la documentació», ha dit la víctima. Els fets

no han estat denunciats de manera formal, de moment, ja que «un cop vaig aconseguir arribar a casa vaig trucar a la Guàrdia Urbana per informar del que m'havia passat, però estava en xoc i molt desconcertat per tot plegat. He donat de baixa la targeta a la companyia telefònica i dono per perdut el mòbil que sé, sense cap mena de dubte, que no recuperaré, tanmateix el que realment em preocupa és la incomoditat que sento. Mai penses que aquestes coses et puguin arribar a passar a tu», ha dit la víctima. L'home fa una crida al civisme i una societat millor i demana més protecció, vigilància i seguretat als carrers de la ciutat.

Les sessions gratuïtes de la Ruta de l’Aigua de la Boca de la Mina finalitzen avui La regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Reus ofereix sis sessions gratuïtes i obertes a tots els públics de la Ruta de l’Aigua de la Boca de la Mina amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Algunes de les sessions, d'una hora aproximada de durada, van tenir lloc aquest passat dissabte però avui, amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, es duran a terme quatre més a les onze del matí, a les 12.30 hores, a les 16.30 hores i a les 18.30 h.

A través dels sentits i la poesia, una goteta d’aigua conscienciarà als assistents sobre la riquesa de l’entorn natural de la ciutat i com cuidar-lo gràcies a diferents accions a través dels sentits. Les inscripcions es poden fer al portal inscripcions. reus.cat. Amb aquesta activitat, l'Ajuntament se suma un any més a la celebració del Dia Mundial de l'Aigua, el qual se celebra cada 22 de març.

Enguany, el tema escollit per aquest dia és Groundwater: making the invisible visible (Aigües subterrànies: fent visible allò invisible). La falta de recursos hídrics del territori de la capital del Baix Camp va portar, al segle XIX, a l’excavació de mines d'aigua per a transportar-les de forma subterrània i per la força de la gravetat. És el cas de la mina d'Almoster i de Maspujols, recentment recuperades i que formen part del sistema de subministrament dels recursos hídrics reusencs. Les rutes de l'aigua formen part de la programació d'activitats que acull el passeig de la Boca de la Mina d'acord amb el Projecte de millora i recuperació del mateix passeig, cofinançat al 50% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa operatiu FEDER de Catalunya 20142020. Redacció

Marta Vives presenta el seu nou llibre al Centre de Lectura

Cremen dues illes de contenidors en una nit Els Bombers van activar la nit de diumenge diverses dotacions del cos a causa d'uns focs en dues illes de contenidors, una al carrer dels Recs i l'altre al carrer Sant Lluís. Els incidents han provocat danys materials al vidre d'un local comercial al carrer dels Recs i un vehicle estacionat al carrer de Sant Lluís. Redacció.

La periodista Marta Vives, nascuda a Reus, presentarà aquest divendres al Centre de Lectura de la ciutat el seu nou llibre Diguem-ne amor. L'acte serà a les set de la tarda. L'obra és un recull de dotze històries d'amor reals que exploren totes les formes d'estimar: els primers amors, les segones oportunitats, les amistats indestructibles, els desitjos impossibles i els vincles no convencionals. Redacció

22/03/2022 diarimés

MEDI

A M BIENT

9

10

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Preservar un recurs invisible però molt valuós, el repte dels aqüífers El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, ha posat el focus enguany en les aigües subterrànies i els efectes que pateixen DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Anna Ferran

Són molts i cabdals els reptes mediambientals a què ens enfrontem. La contaminació, la pèrdua de la biodiversitat, la desertificació derivada de l’escalfament global, el desglaç dels casquets polars... Tots aquests reptes són clarament visibles als nostres ulls. Alguns d’ells, tristament, els tenim a tocar. I és que qui no ha vist una zona boscosa o un racó d’una platja bruta amb residus que els humans hem llençat, com si la natura fos un abocador? Lluitar contra tots aquests problemes és un dels desafiaments més grans que afronta la humanitat, i que ens converteixen en responsables únics del futur del planeta. Revertir la deriva mediambiental en la qual ens trobem ens està costant grans esforços. Generar un impacte negatiu en la natura resulta d’allò més fàcil, però redreçar la situació, després d’anys de maltractament als ecosistemes que ens envolten, no ho és pas. Ara bé, si ens costa treballar per a solucionar alguns d’aquestes qüestions, que són clarament visibles als nostres ulls, què passa amb els recursos naturals que no veiem, però sobre els quals també generem un fort impacte?

Aquesta mateixa pregunta se l’ha plantejat enguany l’ONU i per això ha decidit dedicar el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, a les aigües subterrànies. El lema d’aquesta jornada dedicada a la conscienciació és «Aigües subterrànies: fem visible l’invisible»; una declaració d’intencions clara que recorda que també ens hem de preocupar de tot allò que afecta la natura, malgrat que a simple vista no es pugui observar. Per a poder preocupar-nos per aquest tipus d’aigua

Les aigües subterrànies alimenten rius, llacs i fonts.

Sense aquestes aigües, indrets com el Toll de l’Olla, a Farena (a l’esquerra) o la Font Major, a l’Espluga de Francolí (a sobre) estarien en perill.

Les aigües subterrànies mantenen la humitat del sòl, fet clau per als cultius i la vegetació invisible, però crucial, primer ens cal saber què és exactament, quines implicacions té en la nostra vida, quin impacte negatiu hi generem i, sobretot, quines acci-

Gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid que hi ha al món és aigua subterrània ons podem fer per a revertir-lo.

Un tresor sota els nostres peus Es pot afirmar que l’aigua subterrània és un veritable tresor

als nostres peus. Aquesta aigua dolça es troba emmagatzemada al subsol en forma d’aqüífers, és a dir, formacions geològiques de roques, arenes i graves que contenen grans quantitats d’aigua, provinents de les precipitacions, que s’han infiltrat fins a acumular-se i generar una mena de dipòsit natural. Les aigües subterrànies ajuden a mantenir la

humitat del sol, cosa que és crucial per als camps de cultiu però també per a la vegetació salvatge, i a la vegada alimenten rius, llacs i fonts.

UN Water, el departament de les Nacions Unides dedicat a la protecció i conservació de l’aigua, assegura que «gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid que hi ha al món és aigua subterrà-

nia i representa la base del subministrament d’aigua potable, dels sistemes de sanejament, de l’agricultura, la indústria i dels ecosistemes». I és que bona part de l’aigua que bevem i amb la qual es reguen les verdures que mengem prové d’aqüífers, després d’haver-se extret amb bombes i pous.

El territori, que ha patit grans èpoques de sequera, és un bon exemple d’indret on es va un gran aprofitament de les aigües subterrànies. Les empreses municipals d’aigües, com Ematsa o Aigües de Reus, gestionen diversos minats i aprofiten la seva aigua per a destinar-la a ús de boca, sempre que les anàlisis així ho permetin. Ara bé, en les zones més àrides del planeta, com els deserts, aquesta mena d’aigua

MEDI AMBIENT AJ. ESPLUGA DE FRANCOLÍ

L’alta dependència dels aqüífers els ha deixat en una situació de sobreexplotació L’agricultura intensiva, la urbanització i el creixement demogràfic tenen un impacte negatiu El 20% dels aqüífers de la UE té uns elevats nivells de contaminació a causa de l’agricultura És crucial que els únics productes amb els quals es tractin els sòls siguin innocus i biodegradables

és crucial, ja que és l’única font d’aigua potable a la qual poden tenir accés.

Sobreexplotació i contaminació L’alta dependència d’aquest recurs, com a principal font d’aigua dolça, ha derivat en una sobreexplotació dels aqüífers que

els deixa en una situació molt fràgil, cosa que, de retruc, té greus conseqüències en els ecosistemes humits, que cada cop ho són menys. Des d’UN Water, indiquen que es considera sobreexplotació quan s’extreu més aigua dels aqüífers que la que es recarrega amb la pluja o la neu,

cosa que pot arribar a suposar l’extinció del recurs. El problema és que al ser «invisible», desconeixem la quantitat d’aigua que hi ha reservada i, per tant, anem a cegues a l’hora de gestionar-la.

A aquest enorme repte, se n’hi suma un altre que ens persegueix en tots els àmbits: la conta-

minació. Cal tenir en compte que les aigües subterrànies es veuen afectades per contaminació geogènica, és a dir, d’origen natural, i per contaminació antròpica, és a dir, la derivada de l’activitat humana. Els principals contaminants geogènics són l’arsènic i el fluor i generen afectacions a milions de persones d’arreu del món. És per això que analitzar periòdicament l’aigua és vital per a poder identificar si està o no contaminada i evitar riscos per a la salut.

A la contaminació de l’aigua que es fa de manera natural i

sobre la qual no podem fer res, hi hem de sumar tota aquella contaminació que ve ocasionada per la mà de l’home. L’agricultura intensiva, la urbanització, el creixement demogràfic i el canvi climàtic tenen un impacte negatiu en les reserves dels aqüífers i en la qualitat de les seves aigües.

A Àfrica, per exemple, la qualitat de l’aigua està afectada per les insuficients, i en casos inexistents, infraestructures de sanejament, així com per les pràctiques agrícoles deficients. El resultat: uns elevadíssims nivells de contaminació microbiana i per nitrats.

Ara bé, no ens pensem que aquest és un problema que només afecta els països subdesenvolupats o en desenvolupament.

Al mal anomenat primer món, també tenim greus problemes de contaminació de les aigües subterrànies. A tota Europa i a Amèrica del Nord, els nitrats i els pesticides constitueixen una gran amenaça per a la qualitat d’aquestes aigües. De fet, és calcula que el 20% de les masses d’aigua subterrània de la Unió Europea incompleix la legislació comunitària en matèria de qualitat de l’aigua arran de la contaminació agrícola.

Què podem fer?

Davant d’aquestes xifres, i tenint com a horitzó unes previsions de creixement de la població del planeta a l’alça, es planteja una

22/03/2022 diarimés

11

pregunta: Què podem fer? Cal destacar que 53 de les 169 metes establertes en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible tenen relació, d’una manera o altra, amb aquest recurs, expliquen des d’UN Water.

La meta 2.4, relativa als sistemes de producció d’aliments sostenibles i pràctiques agrícoles resilients, la meta 6.6, vinculada a la protecció i restauració dels ecosistemes relacionats amb l’aigua, o la 15.1, sobre la conservació dels ecosistemes d’aigua dolça i els seus serveis, són només alguns exemples del que ja s’està fent per a preservar aquest recurs estratègic.

Amb tot, hem de tenir sempre present que tot allò que fem a la superfície repercuteix sota terra. Així doncs, és cabdal que els únics productes amb els quals tractem el sol siguin innocus i biodegradables. Així mateix, hem de fer un ús altament eficient de l’aigua, ja que com millor la utilitzem menys sobreexplotarem les reserves dels aqüífers. A tot això, cal sumar-hi una necessitat clara de continuar estudiant, analitzant i monitorant les aigües subterrànies, perquè aquesta és l’única manera de veure-les i, per tant, de gestionar-les correctament. I és que si les protegim, no només en garantirem el recurs, sinó que farem una contribució a mitigar els efectes del canvi climàtic.

12

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT A FONS

Anna Ferran

Caminem sobre l’aigua. No és una fal· làcia, una al·lucinació, ni tenim superpoders. Sota del sòl que trepitgem si amaga aigua subterrània. Aquesta és un dels béns més preuats que tenim al planeta, però, com molts altres recursos naturals, està altament amenaçada. És per això que l’ONU ha dedicat el Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra avui, a conscienciar sobre la importància d’aquesta mena d’aigua i a promoure canvis en les nostres actituds i hàbits per a garantir que en puguem continuar gaudint. Ara bé, per a passar a l’acció i aportar el nostre gra de sorra per a evitar l’empitjorament de les reserves d’aigua subterrània, el primer que cal saber és com es forma. I és que saber els seus orígens i processos de formació és clau per a poder-la protegir.

El primer que cal tenir en compte és que l’aigua subterrània es pot trobar en qualsevol lloc, no és un fenomen únic de zones de climes humits o d’un determinat tipus de subsol. Així doncs, pot haver-hi aigua subterrània sota de muntanyes, però també sota de planes i fins i tot en zones desèrtiques. La majoria de l’aigua subterrània prové de l’aigua meteòrica, és a dir, d’aquella que ha caigut en forma de precipitació, sigui pluja o neu. Part de l’aigua de precipitació s’evapora o l’absorbeixen les plantes i els arbres. Ara bé, el que

L’AIGUA QUE CALA DES DELS NÚVOLS AL SUBSOL

d’humitat, es condensa a causa de les baixes temperatures i aquesta aigua condensada és la que es va infiltrant al subsol.

L’aigua subterrània generada per inflitració o per condensació està en Els aqüífers es formen gràcies a un procés natural anomenat infiltració contínua generació, sempre que es donin les condicions meteorològiques CEDIDA necessàries per a la seva regeneració.

Hi ha un tipus d’aigua subterrània, però, que té un procés de creació similar als fòssils. De fet, s’anomenen aigües fòssils o congènites. Es troben sota dels mars, els llacs o els rius i són el resultat d’una aigua que s’acumulat i que després ha quedat tapada pels sediments, que s’han acabat convertint en roca. L’últim tipus d’aigua subterrània que podem trobar són les conegudes com a aigües juvenils, és a dir, aquelles que provenen de fonts de zones amb activitat volcànica recent o de muntanyes considerades joves.

L’aigua subterrània es pot emmagatzemar en diferents capes del subsol. La majoria es troba a la capa freàtica, és a dir, la primera capa que té capacitat d’impermeabilització, cosa que li permet acumular l’aigua i fer-la circular pel subsol. Mantenir aquests aqüífers és clau, ja que es L’aigua de pluja que no s’evapora i que no absorbeixen els arbres és la que s’infiltra i recarrega els aqüífers. tracta d’una de les reserves d’aigua tot anys, com es pot arribar a infiltrar potable menys contaminada que tenim queda passa cap a les capes profundes és l’únic.

Dèiem que als deserts també s’hi pot l’aigua? En aquestes zones es produeix disponible al planeta, a la vegada que del subsol i allí s’acumula en forma d’aqüífers. Aquest procés, que és el més trobar aigua subterrània, però, si no hi un altre fenomen anomenat conden- ajuda a mantenir el cabal dels rius i la comú, s’anomena infiltració. Ara bé no plou durant setmanes, mesos o fins i sació. Les boires nocturnes, carregades humitat del sol.

INNOVACIÓ

El Consorci d’Aigües de Tarragona avança cap a una indústria 4.0 El CAT aposta per la digitalització dels seus processos, centrant els seus esforços en una gestió eficient d’un recurs tan preuat com l’aigua Redacció

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) centra tots els seus esforços en realitzar una gestió eficient de l’aigua. En el pla estratègic 2022-26, ha definit diversos objectius i eixos d’acció, entre els quals destaca la digi-

talització tot convertint al CAT en una empresa data-driven, on totes les decisions es prenguin amb base a informació contrastada i veraç. Durant l’any 2021, a través del departament de nova creació d’Innovació, Tecnologia i Energia (ITE), s’ha treballat en

l’elaboració d’un pla de digitalització que contempla accions que permetin convertir el CAT en una organització 4.0.

En el Dia Mundial de l’Aigua des del CAT es vol posar de manifest l’aposta per una gestió eficient d’aquest recurs, en

CEDIDA / DAVID OLIETE

aquest cas a través de la digitalització. Actualment, ja estan treballant per convertir tot el model de gestió de l’explotació, la qualitat i el manteniment, en un model 4.0 que permeti predir l’evolució i optimitzar tots els processos, des de la captació passant pel tractament com la distribució d’aquesta aigua i el manteniment de tots els actius de l’empresa.

La digitalització és només un dels diversos eixos d’acció del pla estratègic de l’organització pels pròxims 4 anys; tots ells alineats amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Ser 4.0 permet predir l’evolució i optimitzar tots els processos.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

13

14

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

DADES

El segon hivern més sec en 60 anys oficialitza la sequera meteorològica Malgrat les pluges que estem registrant, al territori s’acumula un dèficit de més de 100 litres en els darrers cinc mesos ACN

Anna Ferran

La pluja i els cels tapats han estat els protagonistes d’aquestes dues setmanes. El fenomen, que no ens hauria d’estranyar en absolut perquè encara ens trobem dins del període humit de l’any, s’ha convertit en una de les notícies positives de les últimes jornades. I és que la presència d’un fortíssim anticicló a sobre de la Península durant pràcticament tot l’hivern, l’ha convertit en el segon més sec dels darrers 60 anys. Així ho notifiquen les dades de balanç de l’hivern 2021-2022 de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Malgrat l’episodi de pluges i el pas de diverses borrasques aquestes últimes setmanes, les dades científiques corroboren que estem en una situació de sequera meteorològica.

L’hivern que acabem de deixar enrere ha estat el segon més sec al conjunt de l’Estat des de 1961, any en què arrenca la sèrie històrica de l’Aemet. S’han acumulat una mitjana de 89 litres per metre quadrat al territori peninsular, cosa que suposa només el 45% respecte als valors normals de l’hivern. Cal tenir que aquest mitjana estatal inclou les pluges torrencials que durant el desembre van afectar País Basc i Navarra, que fan pujar la mitjana.

Ara bé, en moltes zones, no hi ha hagut precipitació, o ha estat

Una de les conseqüències d’aquesta sequera que estem patint és la situació crítica de molts pantans, amb reserves al límit.

El Tarragonès i l’Alt Camp han patit una ratxa seca de 95 dies sense precipitació irrisòria.

Catalunya és, de fet, una de les regions més castigades per la sequera. L’Índex de Precipitació

Estandarditzada, calculat a finals de febrer per l’Aemet, mostra com tota Catalunya, amb l’excepció de les Terres de l’Ebre, es troba en una situació de sequera meteorològica. Si bé la situació és extremadament acusada a la Catalunya Central, el Camp de Tarragona no se n’escapa i també es veu afectat per aquest feno-

men.

Les dades que l’Aemet va presentar a finals de la setmana passada es complementen amb les proporcionades pel Meteocat a principis de mes, que marca aquest passat hivern com el més sec dels últims 50 anys (data d’inici de la sèrie històrica del Servei de Meteorologia de Ca-

talunya), només pel darrere de l’hivern 2011-2012.

El Meteocat determina que la sequera a Catalunya va començar la primavera passada. Si bé les esperances estaven posades en l’estació plujosa de l’any, el cert és que els mesos on s’hauria hagut d’acumular unes xifres importants d’aigua, el que

s’ha registrat ha estat un gran dèficit de precipitacions. En els cinc primers mesos de l’any hidrològic actual (1 d’octubre - 28 de febrer), hi ha hagut zones de Catalunya, especialment a les comarques gironines, on han patit un dèficit de pluges que arriba als 200 litres per metre quadrat.

A les comarques tarragonines, la manca de precipitacions s’ha notat especialment a les Muntanyes de Prades i la Serra del Montsant, on s’han registrat valors 100 litres per sota del que és habitual en aquest període. A la resta de la demarcació, els valors ronden entre els 50 i els 75 litres per metre quadrat menys respecte a un any normal. Només la Serra de Llaberia i Tivissa i la Serra de Cardó registren valors normals o fins i tot lleugerament per sobre de la mitjana. Aquestes dues serres, juntament amb la Vall d’Aran, punts del vessant nord dels Pirineus, són els únics indrets de tota Catalunya amb uns valors pluviomètrics normals o per sobre de la mitjana.

100 dies de ratxa seca En les darreres dues setmanes estem vivint una petita treva de la sequera, amb precipitacions que al territori registren uns acumulats d’uns 60 litres per metre quadrat en tot l’episodi. Aquestes pluges han permès trencar la ratxa seca, és a dir, els dies sense precipitacions superiors a 1 l/m2, que en alguns punts del Tarragonès i l’Alt Camp ha estat de 95 dies. De fet, aquestes dues comarques han estat les que han patit una ratxa seca més llarga a tota Catalunya. Malgrat la treva plujosa, que continuarà vigent aquesta setmana, les previsions per a la primavera indiquen que serà seca i més càlida de l’habitual.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

15

EMPRESA COMPROMESA

Les aigües subterrànies, la clau invisible davant el canvi climàtic Agbar promou una gestió sostenible d’aquest recurs fonamental per al futur del planeta i de les persones CEDIDES

Redacció

Gairebé tota l’aigua dolça en estat líquid del món és invisible. Es troba oculta sota la terra en els anomenats aqüífers, uns jaciments subterranis que constitueixen la font de brolladors, rius, llacs i aiguamolls. Les aigües subterrànies permeten portar la vida fins i tot a les zones més àrides del planeta, on poden ser l’únic recurs hídric a l’abast de la població. Per això, constitueixen un tresor ocult per fer front als efectes cada vegada més devastadors del canvi climàtic.

El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, aquest any porta per lema «Aigües subterrànies: fer visible el que és invisible». L’objectiu és prendre consciència sobre la importància de protegir-les, ja que constitueixen la base del subministrament d’aigua potable i dels sistemes de sanejament, i són un recurs natural bàsic per a l’agricultura, la indústria i tots els ecosistemes naturals. El canvi climàtic, amb sequeres cada cop més freqüents, augmenta el perill d’esgotament d’aquestes fonts subterrànies d’aigua, especialment a la conca mediterrània, una de les més afectades per l’escalfament global. A Catalunya, la sequera ha provocat que les reserves d’aigua dels embassaments es trobin actualment al voltant del 53% de la seva capacitat.

Les aigües subterrànies constitueixen sovint l’única font per a l’abastament en petites poblacions. I, en municipis grans i mitjans, aporten aigua de forma regular als recursos superficials que ja disposen. La seva principal font de recàrrega és la pluja i la neu, que s’infiltren en aquests dipòsits naturals a través del sòl.

Un dels riscos més grans a què fan front és la sobreexplotació, és a dir, quan s’extreu, a través de pous i altres sistemes, més aigua de la que es pot recarregar a través del cicle de la natura. Això és un problema que pot conduir a esgotar aquest recurs. A més, les aigües subterrànies poden estar contaminades per l’activitat humana, fet que obliga a processos de regeneració que són llargs i difícils.

Altres vegades desconeixem la quantitat d’aigua subterrània que s’amaga sota els nostres peus, per la qual cosa desaprofi-

condicions similars.

La dependència de la pluja i la pressió a la qual estan sotmeses aquestes captacions subterrànies fa que els pous requereixin un seguiment continu per al seu manteniment, rendiment i optimització. Per fer una gestió sostenible dels recursos hídrics, Agbar ha implementat un innovador Sistema de Gestió Avançada, anomenat AQUADVANCED® Well Watch, per controlar la disponibilitat hídrica dels pous en temps real.

Amb el seguiment de les captacions d’aigües subterrànies a través de dades que es mostren en temps real per visualitzar la situació dels recursos de l’aqüífer, es pot controlar l’eficiència de la captació i el rendiment de l’extracció de l’aigua. L’objectiu és evitar pèrdues d’aigua i avaries, reduir l’afectació en la

El projecte REMAR utilitza una pionera tecnologia per a recarregar l’aqüífer del Baix Camp

A la imatge superior, les gorges del Carme, a l’Anoia. A la imatge inferior, la depuradora de Cambrils, on es duu a terme el pilot de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp.

tem un recurs hídric vital.

Gestió avançada i sostenible dels recursos hídrics El grup Agbar, amb més de 150 anys de trajectòria en la gestió de l’aigua i la salut ambiental, i que dona servei a més de 300 municipis a Catalunya, està compromès amb la preservació de totes les fonts d’aigua, incloses les subterrànies. En aquest àmbit, aposta per una gestió avançada i sostenible a partir d’optimitzar l’extracció de recursos. A més, supervisa el risc de sobreexplotació i promou la recàrrega artificial dels aqü-

ífers, fet que permet alleujar la pressió sobre els ecosistemes hídrics.

Un exemple és el projecte REMAR, la prova pilot per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigua tractada a l’estació depuradora d’aigües residuals de Cambrils. Aquesta iniciativa, que compta amb una subvenció del programa europeu LIFE per finançar-la, està liderada per Comaigua, companyia constituïda pel Consell Comarcal del Baix Camp i Sorea per a la gestió del cicle de l’aigua. Per fer front a l’escassetat d’aigua, el projecte té l’objectiu de retornar, en

unes condicions òptimes, l’aigua al seu medi per recarregar l’aqüífer a través d’un procés natural. Amb una pionera tecnologia anomenada Managed Aquifer Recharge, una part de l’aigua tractada a l’EDAR de Cambrils (400 m3/dia), després de passar tots els processos de tractament per a la seva depuració, es conduirà cap a dues basses artificials instal·lades per infiltrar l’aigua en l’aqüífer del Baix Camp per a la seva regeneració.

Gran part dels aqüífers d’Europa estan en mal estat a causa d’una alta concentració de ni-

trats, causada principalment per l’ús de fertilitzants i productes fitosanitaris a les activitats agrícoles i ramaderes, fet que afecta la qualitat de les aigües subterrànies. Per això, el projecte REMAR utilitza una tecnologia neta i innovadora, i instal· larà una capa reactiva, formada per materials naturals i situada al fons de les dues basses, per afavorir l’eliminació de contaminants emergents, patògens, gens resistents als antibiòtics i microplàstics, entre altres. Durant el projecte, es realitzarà un estudi per implementar el sistema en altres zones amb unes

ciutadania en cas d’incidències o condicions meteorològiques canviants, així com millorar l’eficiència energètica i garantir un bon rendiment de l’explotació.

Una altra solució sostenible per reduir la pressió sobre les fonts d’aigua potable és aprofitar recursos no aptes per al consum humà, però innocus per altres usos com la neteja de la via pública o el reg de zones verdes.

En aquest sentit, Agbar adequa pous per proporcionar aigua no potable a través de columnes de recàrrega d’aigua instal·lades per subministrar aigua a camions cisterna de serveis municipals. Així mateix, la regeneració d’aigua és una altra aposta de la companyia per aprofitar aigua residual depurada i donar-li una segona vida per a nous usos en aquest context d’emergència climàtica i d’escassetat hídrica.

Aquesta capacitat d’innovació de la companyia permet posar en pràctica solucions que milloren la vida de la ciutadania amb l’objectiu de contribuir a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l’ONU. L’aigua invisible és més valuosa que mai. La nostra missió és protegir-la.

16

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

LEGISLACIÓ

Prohibir els productes que fomenten la desforestació, la proposta de la UE

GREENPEACE

La Comissió ha creat un nou reglament que vetarà l’entrada de soja, carn bovina, oli de palma, fusta, cacau i cafè de zones desforestades Anna Ferran

La desforestació és una de les principals xacres mediambientals del planeta. Les necessitats a l’alça de determinats productes han fet que en els últims 30 anys s’hagin talat 420 milions d’hectàrees de bosc, cosa que suposa que el pulmó del planeta cada vegada és més petit i que milers d’animals es queden, de cop i volta, sense la seva llar. Aquesta xifra equival al 10% de les zones boscoses que encara queden al planeta i ocupa una superfície més gran que tota la Unió Europea. Un dels compromisos que es va arrencar a la COP26, a Glasgow, va ser la reducció dels nivells de desforestació. I pocs dies després que acabés la cimera, la Unió Europea presentava una proposta normativa que vol prohibir la importació de qualsevol producte que contribueixi a la desforestació en qualsevol punt

del planeta. El reglament, que ara els governs estan estudiant com apliquen internament, ha de regular matèries primeres com la soja, la carn bovina, l’oli de palma, la fusta, el cacau, el cafè i tots els derivats d’aquests productes.

S’ha identificat aquests productes com els primers on actuar, a causa de l’impacte dels seus cultius. Les xifres de la Comissió Europea indiquen que, entre 2015 i 2017, el consum d’oli de palma, soja, massa forestal, cacau i cafè va tenir un impacte sobre 190.000 hectàrees a l’any, que es van desforestar. I és que els països de la Unió són un dels principal agents comercials dels planeta i, per extensió, uns dels principals impulsors amb les seves importacions de la desforestació.

Més traçabilitat La clau per aconseguir el compli-

ment del nou reglament europeu recau en millorar la traçabilitat de les matèries primeres, però també dels productes intermedis i dels productes finals. Així doncs, les empreses productores d’aquestes matèries, operin dins o fora de la Unió, hauran de complir els ítems que fixa la nova normativa i informar amb una sèrie de dades que ho corroborin. Les autoritats estatals tindran accés a tota aquesta informació a través d’un sistema digital. La idea de la UE és que les dades, anonimitzades, es posin a disposició del públic per a fomentar la transparència.

A més, es faran inspeccions als productes i s’haurà d’aturar la importació dels productes que no compleixin amb els nous protocols. L’objectiu europeu és fer una legislació europea que tingui un impacte global en matèria de desforestació aprofitant el seu

En els últims 30 anys s’han desforestat 420 milions d’hectàrees.

rol de soci comercial dels països productors d’aquestes matèries.

Petició popular Si bé la normativa es va presentar després de la COP26, el cert és que el seu origen és una ini-

ciativa ciutadana, en la qual 1,2 milions d’europeus demanaven a la Comissió una llei urgent per a protegir els boscos, no només els del continent, sinó els de tot el planeta, davant de l’alarmant creixement de la desforestació.

Catalunya, les Balears i el País Valencià s’alien per a protegir la biodiversitat marina Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears han impulsat una aliança climàtica i de protecció de la biodiversitat marina davant el context d’emergència climàtica a la conca mediterrània. Com a primer acord, els governs participaran conjuntament a la propera cimera de Nacions Unides sobre oceans que tindrà lloc a finals de juny a Lisboa. Així, es fixen com a objectiu articular una única veu per defensar la preservació dels ecosistemes marins i situar la zona mediterrània al centre de les respostes globals a l’emergència climàtica. D’altra banda, reclamen al govern espanyol que limiti la velocitat màxima de les embarcacions que transiten pel Corredor de Cetacis de la Mediterrània, que discorre entre les costes catalana, balear i valenciana, que ha estat declarat Zona d’Especial Protecció d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM) en el marc del Conveni de Barcelona. El propòsit passa per reduir les col·lisions mortals amb els cetacis, el renou submarí i el diòxid de carboni per donar així suport a la iniciativa d’Ocean Care i altres grups.

TRIBUNA

La fiscalitat verda que ens espera AROLA & HITSEIN ABOGADOS Bufet d’advocats especialista en dret duaner i tributari

L’anomenat Pacte Verd Europeu de desembre de 2019 i el seu posterior reflex en el Reglament 2021/119 (Llei europea del clima) han suposat el tret de sortida per a l’aplicació d’una sèrie de mesures mediambientals dirigides a l’assoliment d’una completa «neutralitat climàtica» en diverses fases.

Un dels àmbits en els quals s’hauran de plasmar actuacions imprescindibles per part dels estats de la Unió és el fiscal. Respecte a

aquest, les institucions comunitàries han ultimat diverses iniciatives de previsible execució a curt termini, de les quals potser la més transcendent, perquè implica un canvi radical en la clàssica tributació sobre els hidrocarburs, és la relativa al projecte d’una nova Directiva reguladora dels impostos especials sobre l’electricitat i els productes energètics, l’interès del qual deriva en el disseny d’una càrrega fiscal discriminatòria a favor dels productes «nets», és a dir, l’electricitat, els biocarburants i el «biogàs» enfront dels hidrocarburs fòssils, que veurien desaparèixer gairebé per complet els seus actuals avantatges fiscals.

Junt amb això, les Directives comunitàries 2018/851 i 2019/904, incloses en el Pla d’acció en matèria d’economia circular que comporta un aprofitament eficient dels residus mitjançant la seva reutilització, han conduït, en l’àmbit nacional, a la redacció d’un projec-

te de Llei de Residus i Sòls Contaminats que, a la vegada, implicarà l’aparició de dos nous tributs estatals: el relatiu al dipòsit de residus en abocadors i la incineració de residus i el que concerneix els enva-

El Pacte Verd Europeu ha suposat el tret de sortida a una sèrie de mesures mediambientals per a assolir una neutralitat climàtica, entre elles actuacions fiscals. Les institucions comunitàries estan ultimant diverses iniciatives, la més transcendent de les quals implica un canvi radical en la clàssica tributació dels hidrocarburs sos de plàstic no reutilitzables; una futura fiscalitat verda, per tant, el coneixement adequat de la qual podria suposar un important estalvi de costos per a les empreses.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

17

INICIATIVA DESTACADA CEDIDA

Els minats: una part essencial del subministrament d’aigua a la ciutat de Reus Aigües de Reus porta anys prioritzant els treballs de recuperació dels minats de la ciutat Redacció

Reus, històricament, ha utilitzat les mines d’aigua per al regadiu o el subministrament a la població. Avui en dia, algunes d’aquestes antigues galeries, construïdes per a la captació d’aigües subterrànies, segueixen en servei, amb la qual cosa proporcionen una part de l’aigua d’aixeta que beuen els reusencs i reusenques en el seu dia a dia.

De fet, la ciutat té una llarguíssima tradició d’explotació de les seves aigües subterrànies.

Al llarg dels segles, la pobresa hídrica que ha patit el territori va esperonar els pagesos del Camp de Tarragona a explotar tota mena de jaciments subterranis i, des d’antic, els reusencs havien excavat pous i optat per la construcció de sínies. Posteriorment, la construcció i explotació de mines va esdevenir una pràctica del tot tradicional fins a

èpoques ben recents.

Present…

Arribats a l’any 2022 –i encara que Reus hagi triplicat la seva població al llarg del segle XX– no és tan sols que encara hi hagi minats en funcionament, sinó que algunes mines sempre han format part del sistema públic

Actualment, els minats aporten a la xarxa un 17% de l’aigua que necessita la ciutat d’abastament que gestiona Aigües de Reus. Mai han deixat de fer-ho. N’és un bon exemple l’aprofitament actual de de l’aigua per a ús de boca dels minats de la Hidrofòrica i de Monterols.

De fet, els antics minats continuen aportant a la xarxa al voltant d’un 17% de l’aigua que

necessita la ciutat. Un percentatge que augmenta o disminueix en funció de l’any hídric, ja que els minats i pous (en anys de seca com l’actual) són els primers que pateixen la manca de pluges.

Futur…

Els minats, però, també tenen futur, i seguiran subministrant part de l’aigua que necessita Reus. És per això que Aigües de Reus fa anys que prioritza un seguit de treballs que persegueixen un millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat. Uns treballs en consonància amb el lema d’aquest any del Dia Mundial de l’Aigua —Aigües subterrànies: fent visible allò invisible—, però també amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal.

Una de les actuacions destacades d’aquest 2022 ha de ser

Aprofitament d’aigua subterrània a l’antiga mina de Monterols.

la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny amb l’objectiu d’utilitzar aquesta aigua sense tractar per al reg del parc del lliscament i l’entorn del Parc dels Capellans. Alhora s’està estudiant la viabilitat d’utilitzar aquestes aigües per injectar-les a la xarxa d’abastament d’aigua potable, cosa que seria possible gràcies a la construcció d’una

planta de tractament amb osmosi inversa (de la qual ara s’està redactant el projecte).

De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions destacades dels darrers anys. Aquesta actuació, vincu-

lada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar els espais verds que es creen de nou. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable per al seu tractament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.

18

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

TRIBUNA

CEDIDA

Tots fem medi ambient JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

En les darreres dècades, el món ha avançat molt en matèria mediambiental. Però no n’hi ha prou. Queda molt per fer i ho hem de fer junts, perquè tots tenim el compromís i l’obligació d’aportar-hi el nostre granet de sorra, per petit que sigui el gest.

Tancar l’aixeta, fer un ús responsable dels recursos energètics o buscar alternatives a l’ús del vehicle privat són accions senzilles de complir. Però podem fer molt més. Des d’apostar per les energies renovables fins a la utilització de bosses reutilit-

zables a l’hora de fer la compra, qualsevol acció és important.

A la Pobla de Mafumet som molt conscients d’aquesta situació i, per això, apostem per la preservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades en els darrers anys i que, junt amb d’altres que vindran, estan destinades a afavorir la nostra relació individual i col· lectiva amb el medi ambient.

Així, hem aplicat mesures i

accions que prioritzen la cura de l’entorn natural. La instal·lació de plaques solars al CEM, les noves bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva, la instal·lació d’una estació de càrrega de vehicles elèctrics i la bonificació de vehicles elèctrics, híbrids i menys contaminants o la renovació gradual de l’enllumenat públic amb bombetes de baix consum són només alguns dels exemples que guien el nostre futur com a poble mediambientalment conscient i responsable.

Amb tot, l’acció de les administracions necessita la col· laboració veïnal, perquè som les persones qui fem possibles els canvis. Per això, en els darrers anys hem activat diverses campanyes de conscienciació cívi-

ca, amb la finalitat de millorar la nostra relació amb l’entorn, avançar com a societat i garantir el millor futur possible per a les noves generacions. És necessari que les accions individuals, socials i administratives en favor del

medi ambient, incloguin aquesta visió a llarg termini.

Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè tots fem medi ambient.

CONSCIENCIACIÓ EFE

Sumar quilòmetres pel planeta, el gest simbòlic que enguany tindrà l’Hora del Planeta Aquest dissabte, de 20:30 a 21:30 h., tornarà a tenir lloc la iniciativa A. Ferran

Des de 2007, cada últim dissabte de març, milers de persones se sumen a l’Hora del Planeta.

El gest és d’allò més senzill. Es tracta d’apagar els llums entre dos quarts de 9 i dos quarts de 10. Al llarg de tots aquests anys hem vist com monuments d’arreu del planeta, des del pont de la badia de Sidney fins a la torre Eiffel, passant per l’Empire State, la torre Agbar o monuments del territori com la capçalera de Circ Romà de Tarragona, s’han quedat a les fosques. Aquesta apagada planetària s’ha convertit en una de les iniciatives de

conscienciació mediambiental amb més impacte i seguidors.

Enguany, en un context extremadament delicat a causa de l’empitjorament del canvi climàtic, la presència encara de la pandèmia i la guerra a Ucraïna, World Wildlife Foundation (WWF) ha organitzat una nova edició d’aquesta cita per al pròxim dissabte, dia 26.

«L’Hora del Planeta es va crear precisament per a unir al món i donar suport a les persones i al planeta, per aconseguir la pau i l’harmonia entre els éssers humans i la natura. Mobilitzem-nos a tot el món per a exi-

gir un futur més segur, més just i més sostenible», apunten des de WWF Espanya. Aquesta nova edició, però, es demana fer un pas més enllà i no només apagar els llums. L’objectiu és sumar quilòmetres pel planeta.

Fer la volta al planeta WWF ha plantejat un repte a escala global perquè la ciutadania pugui demostrar públicament el seu suport a la defensa del planeta. El repte inicial era sumar més de 40.000 quilòmetres, la circumferència de la Terra, recorreguts des de l’inici de la campanya i fins al pròxim dis-

Aquesta iniciativa mediambiental a escala global es duu a terme des de l’any 2007.

sabte. Però ahir ja se n’havien fet prop de 168.000, cosa que equival a quatre voltes al planeta.

Per a participar al repte, només cal accedir a horadelplaneta.wwf.es. A la mateixa pàgina

d’inici, trobarem un formulari on hem d’indicar les nostres dades bàsiques, la distància que ens comprometem a recórrer i com ho farem (corrent, en bici, nedant, caminant o patinant).

Podem compartir a les nostres xarxes socials que participem en el repte i animar a altres persones a sumar-s’hi per a ser cada cop més els que alcen la veu pel futur del planeta.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

19

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Preservar l’aigua subterrània, clau en la gestió sostenible del cicle integral «Aigües subterrànies: com fer visible quelcom invisible» és el lema que les Nacions Unides ha escollit aquest any per celebrar el Dia Mundial de l’Aigua, un dia per a recordar que cal cuidar i protegir un recurs fràgil i escàs Redacció

Ematsa aposta per la gestió sostenible del cicle integral de l’aigua, per garantir la qualitat del recurs i l’accés universal. Per això, compta amb el VIA2030, un full de ruta per als pròxims deu anys, que marca el camí per gestionar amb eficiència i eficàcia el cicle de l’aigua i prestar el servei preservant l’entorn. El pla s’assenta sobre quatres pilars bàsics: persones, resiliència, circularitat i medi i innovació i coneixement. L’impuls d’aquests es materialitza en 14 iniciatives d’on es despleguen més d’un centenar de projectes.

La resiliència esdevé essencial quan es parla d’aigua i, encara més, en el context actual on la sequera s’ha instal·lat com una variable imprescindible a l’hora de planificar i gestionar. Per a la companyia d’aigües, entre les

accions del VIA2030, potenciar i preservar els recursos propis és primordial.

Preservar els recursos propis La història de l’abastament a Tarragona assenyala la importància de protegir les aigües

Per a Ematsa, potenciar i preservar els recursos propis és primordial subterrànies. Gairebé la totalitat de l’aigua dolça disponible del món es troba sota terra i és la base del subministrament d’aigua potable. A la ciutat, la sobreexplotació d’aquesta aigua, als anys vuitanta, en va provocar la salinització. Ara, tota la zona del Camp de Tar-

ragona disposa d’una garantia d’abastament amb el transvasament de l’Ebre, però recentment s’han produït dues incidències que alerten que aquesta garantia no és total i cal estar preparats. Així, Ematsa s’ha proposat un seguit d’actuacions per augmentar la capacitat d’auto abastir-se, com ara interconnectar les xarxes d’aigua, recuperar i millorar captacions i destaca, entre elles, pel seu valor històric i patrimonial la preservació de la Mina de l’Arquebisbe.

Mina de l’Arquebisbe: una infraestructura centenària A la segona meitat del segle XVIII Tarragona patia set i es va iniciar la construcció de la Mina prenent com a referència les canalitzacions d’aigua de l’època romana. A més del conegut aqüeducte del Francolí, Tàrraco

El dipòsit de l’Oliva, amb una capacitat de 4.000 metres cúbics, construït la segona meitat del segle XVIII.

disposava d’una canalització que seguia el rastre del Gaià i discorria durant 47 quilòmetres.

Va ser sobre aquesta obra d’enginyeria romana on es va construir la Mina de l’Arquebisbe, aprofitant fins i tot alguns trams romans. I aquesta infraestructura, inaugurada el 3 de desembre de 1798, continua en servei,

aportant un 3% del total de l’aigua que es consumeix a Tarragona. Junt amb la Mina, es va construir el dipòsit d’Oliva amb una capacitat de 4.000 metres cúbics que recollia l’aigua i la distribuïa a diverses fonts de la Part Alta. Actualment, el dipòsit de l’Oliva té una funció d’emmagatzematge. D’aquí, l’aigua

es bomba fins als grans dipòsits on rep el tractament i els controls de qualitat necessaris per ser consumida.

L’objectiu d’Ematsa és preservar i mantenir viva la Mina, on una gota d’aigua subterrània triga nou hores a fer tot el trajecte, tal com ho fa des de més de dos-cents anys.

20

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

ESTUDI

La presència de plàstics a l’aigua marina es quadruplicarà al 2050 El Mediterrani, el mar Groc, l’est de la Xina i l’Àrtic, les zones més afectades, segons WWF EU

Anna Ferran

La contaminació dels mars i oceans per plàstics és una de les pitjors catàstrofes mediambientals que pateix el planeta. Això no és novetat. Però les perspectives de futur no són bon. Així ho alerta un nou informe elaborat per World Wildlife Foundation (WWF). L’organització mediambientalista alerta que de cara al 2050 la presència de plàstics a l’aigua marina es multiplicarà per quatre respecte a l’actual. Les zones més afectades: el Mediterrani, l’est de la Xina, el mar Groc i el gel marí de l’Àrtic.

WWF, juntament amb l’Alfred Wegener Institute Helmholtz Centre for Polar and Marine Research, ha liderat un projecte que ha revisat més de 2.500 estudis per analitzar en profunditat l’impacte i l’escala de la contaminació plàstica als ecosistemes marins. Els resultats que han obtingut els indiquen a quan arribem a mitjans de segle hi haurà àrees marines que tindran la mida de dues Groenlàndia i mitja que sobrepassaran els llindars

La degradació dels plàstics a l’aigua els dispersa i els converteix en micro i nano plàstics.

del que es considera ecològicament perillós pel que fa a la concentració de plàstic. Per arribar a aquesta conclusió, parteixen de les previsions que indiquen que la producció de plàstic es

duplicarà de cara a 2040 i que els residus 10 anys després, el 2050, s’hauran quadruplicat, segons indica l’informe Impactes de la contaminació per plàstics als oceans, sobres les espècies ma-

rines, la biodiversitat i els ecosistemes.

Les prediccions que fa l’informe apunten que en diverses regions del món hi haurà acumulacions de plàstic per sobre

del llindar de 1,21x105 ítems per metre cúbic d’aigua. El problema, però, és que justament en les zones més vulnerables,, com són punts del Mediterrani, el mar de la Xina o el gel àrtic aquestes acumulacions ja s’han registrat.

«Totes les evidències suggereixen que la contaminació per plàstics de l’oceà és irreversible. Un cop distribuïts al mar, aquests residus són gairebé impossibles de recuperar. Es degraden constantment i, per tant, la concentració de micro i nanoplàstics continuarà augmentant durant dècades», alerten des de l’ONG. I afegeixen: «En llocs on se superposen altres amenaces com la sobrepesca, l’escalfament global, l’eutrofització o el transport marítim, els impactes negatius s’amplifiquen». WWF posa l’exemple de les foques monjo o els catxalots al Mediterrani, per les quals «la contaminació per plàstics és un factor d’estrès addicional que empeny a aquestes poblacions cap a l’extinció».

Malgrat l’«omnipresència d’aquest residu», els autors de l’informe tenen encara esperances que les seves previsions no es compleixin. Ara bé, per aconseguir-ho calen canvis. «Atacar les causes de la contaminació per plàstics és molt més efectiu que netejar després. Si els governs, la indústria i la societat actuen unànimament ara, encara poden limitar la crisi del plàstic».

Menys d’un 10% del plàstic generat al món es recicla L’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat un informe on assenyala que el 2019 només un 9% dels plàstics utilitzats al món es van reciclar. Un 50% va acabar a l’abocador, un 22% va eludir el sistema de gestió de residus i va acabar filtrant-se al medi ambient, i un 19% es va incinerar. L’organització afirma que la producció mundial de plàstic s’ha duplicat en les últimes dues dècades fins a arribar als 460 milions de tones. Com a conseqüència, els residus plàstics generats també s’han duplicat fins a arribar als 353 milions de tones. L’informe detalla que la major part de la contaminació per plàstics prové de la recollida i eliminació inadequada dels macroplàstics, però les fuites de microplàstics com els pellets de plàstic industrials o els tèxtils sintètics també són un «gran problema».

El 2019, 6,1 milions de tones (Mt) de residus plàstics es van filtrar als ambients aquàtics i 1,7 Mt van anar a parar als oceans.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

21

EMPRESA DESTACADA CEDIDA

La neutralitat climàtica, un compromís per a construir un futur sostenible Covestro vol continuar impulsant la transició mediambiental del sector químic i ser una companyia zero emissions netes el 2035 Redacció

Els reptes derivats de l’emergència climàtica exigeixen decisions ambicioses, també per part de la indústria. Desafiaments com el canvi climàtic, la progressiva urbanització i escassetat de recursos requereixen també una transformació empresarial en la qual el sector químic té la capacitat d’exercir de veritable palanca de canvi.

Per aquest motiu, Covestro vol seguir impulsant el desenvolupament sostenible del sector.

A través d’una aposta constant per la innovació i el desenvolupament tecnològic, en els últims anys, la companyia s’ha fixat diverses metes per a ser més eficient i disminuir l’impacte de la seva activitat. De fet, l’any passat, Covestro va assolir un objectiu fixat inicialment per 2025: reduir en un 54% les emissions específiques de gasos

d’efecte hivernacle, generades per tona de producte fabricat, respecte a 2005.

Ara per a continuar avançant cap a la descarbonització i la plena circularitat de les seves operacions i productes, Covestro s’ha fixat ambiciosos objectius climàtics: assolir la neutralitat climàtica i les zero emissions netes el 2035 per a les emissions d’abast 1 i 2. Les emissions d’abast 1 són aquelles que provenen de la mateixa producció, mentre que les d’abast 2 són les provinents de fonts d’energia externes. De fet, un pas intermedi serà retallar ambdós tipus d’emissions en un 60% el 2030, fins a assolir els 2,2 milions de tones mètriques.

Per aconseguir-ho, es potenciaran, per exemple, projectes per a millorar l’eficiència energètica dels processos de producció. Un dels més emblemàtics

és la primera planta de clor del món amb la tecnologia del càtode despolaritzat amb oxigen, que s’inaugurarà a Tarragona en els pròxims mesos i que suposarà reduir el consum energètic en la producció de clor en un 25% respecte a la millor tecnologia actual del mercat. També es promourà l’ús d’electricitat renovable en els centres de la companyia, tal com ja passa en tres dels quatre centres del país, així com la generació de vapor —una important font d’energia de la indústria— amb origen renovable. Tot això amb una previsió d’inversions específiques per un import acumulat d’entre 250 i 600 milions d’euros Aquests nous objectius formen part de la visió de Covestro, que té com a principal finalitat assolir la plena circularitat a llarg termini, és a dir, adoptar models productius on el rea-

La planta pilot de producció de clor amb tecnologia ODC d’Alemanya, on s’han fet les proves per a implementar-ho a gran escala enguany al centre de Tarragona.

profitament dels recursos sigui el pilar fonamental. A través del seu pla estratègic de sostenibilitat, Covestro proposa alinear tota la seva producció, àrees de treball i productes sota aquest concepte de la circularitat.

L’aigua, clau per la sostenibilitat Una part clau de l’estratègia sostenible de Covestro és l’ús responsable dels recursos hídrics. Conscients de l’escassetat d’aquest bé essencial, la

companyia treballa per a reprocessar-la i utilitzar-la diverses vegades, utilitzant, per exemple, circuits tancats d’aigua de refrigeració o reutilitzant aigües residuals tractades. Una bona mostra d’això la trobem a la planta de Tarragona, on s’utilitza l’aigua de pluja, recollida en una bassa especial de seguretat, per al circuit propi de refrigeració. Així, s’estalvien uns 50.000 m3 d’aigua anualment, cosa que equival al consum de 300 llars

durant un any.

Un camí llarg, però constant Malgrat els avenços, encara queda camí per recórrer. Una economia plenament circular i sostenible no s’aconsegueix en solitari i requereix un esforç col· lectiu on tothom suma. El repte és enorme, però és fonamental potenciar iniciatives i productes que promoguin un desenvolupament sostenible per al planeta i per a les persones.

22

diarimés 22/03/2022

SERVEI DESTACAT

MEDI AMBIENT CEDIDES

ECOSISTEMA DESTACAT

CEDIDA

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva i contra els abocaments il·legals.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp Redacció

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

El Cap de Santes Creus té unes característiques biològiques i paisatgístiques excepcionals.

Indrets d’aigua dolça i d’aigua salada, amb un alt valor natural, a l’Ametlla de Mar L’Espai d’Interès Natural del Cap de Santes Creus destaca per la presència d’espècies singulars Redacció

Lluny tot aquell batibull de creients urbanístics que van posar en risc els valors paisatgístics i naturals d’indrets que, per la seva bellesa i singularitat, han atret urbanistes i promotors.

Per diversos factors, l’Ametlla de Mar ha estat una excepció, fet que ha afavorit la conservació d’un patrimoni, la qual ha esdevingut un estàndard de qualitat mediambiental pel municipi.

Dins d’aquest àmbit costaner de morfologia abrupta, amb petites cales, d’aigües exuberants de vida i cristal·lines, s’hi localitza l’Espai d’Interès Natural del Cap de Santes Creus.

Aquest espai comprèn des del Port de l’Estany fins al cap de Santes Creus i fins la batimetria dels menys de 30 metres, donant cobertura a un indret d’excepcionals característiques

biològiques i paisatgístiques.

A l’Espai, hi destaca la presència de petits reductes en forma de masses d’aigua-barreig entre l’aportació d’aigua dolça subterrània i la salina de mar, generant unes característiques ambientals que deter-

L’Ajuntament vetlla pels espais naturals i n’impulsa la seva conservació i recuperació minen la presència d’espècies de trets singulars, com és el cas de les diferents espècies de salicòrnies, espècies del gènere Limonium i altres espècies vegetals que formen comunitats de caràcter singular.

A la vegada, aquest indret atreu nombroses espècies d’avifauna, rèptils i amfibis

que enriqueixen l’entorn. Entre totes les espècies, cal destacar la presència de dues espècies d’ictiofauna, les quals i, malauradament, destaquen pel seu delicat estat de conservació a escala global. Aquest mateix model es repeteix al llarg de la costa del municipi, en platges com l’Estany Tort, Sant Jordi i Torrent del Pi. Des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i amb acord amb diferents entitats, es vetlla per la conservació d’aquests espais, tant pel que fa a les espècies com a l’entorn. Accions com la recuperació de la llacuna de l’Estany Tort, la llacuna de l’Estany o l’ampliació de la llacuna del Torrent del Pi han estat projectes que s’han emmarcat dins de la política de conservació de la natura i el patrimoni, que es duen a terme des d’aquest consistori.

La CE proposa multar les grans empreses amb activitats que danyen el medi ambient La Comissió Europea ha presentat una proposta de directiva amb la qual pretén que els estats multin les grans empreses que al llarg de tota la cadena de subministrament danyen els drets humans o el medi ambient. El document de l’executiu comunitari deixa en mans dels estats fixar les normes per a les sancions i tampoc estableix cap xifra, però aposta perquè les multes siguin «efectives, proporcionades i dissuasives» i estiguin basades en la facturació de la companyia. D’altra banda, la proposta reclama als estats garantir que les víctimes puguin denunciar les males pràctiques i ser compensades.

La norma s’aplicarà inicialment a les empreses de més de 500 treballadors i amb una facturació neta de més de 150 milions d’euros. En el cas de les empreses de la UE, es tindrà en compte la facturació global, mentre en les de fora comptarà la facturació a la UE. Dos anys després de l’entrada en vigor de la directiva, Brussel· les planteja que la norma s’apliqui també a les empreses de més de 250 treballadors i amb una facturació neta de 40 milions d’euros que operen en «sectors d’alt impacte» com per exemple el tèxtil, l’agricultura o l’extracció de minerals. En el cas del grup al qual s’aplicaria primer la norma, la Comissió Europea calcula que són unes 9.400 empreses de la UE i unes 2.600 de fora del bloc. En el cas del segon, són unes 3.400 companyies de la UE i 1.400 de fora. La proposta de directiva també planteja demanar a les empreses de més de 500 treballadors i una facturació neta de més de 150 milions d’euros tenir un pla per garantir que l’estratègia de negoci és «compatible» amb la limitació a 1,5 graus de l’escalfament climàtic.

ACTIVITAT

‘Huracans al Mediterrani’, amb Tomàs Molina, al Museu del Port El meteoròleg ofereix una xerrada amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua Redacció

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, el Museu del Port de Tarragona ha organitzat la conferència ‘Huracans al Mediterrani? Com canviarà el nostre mar amb el canvi climàtic’ a càrrec de Tomàs Molina Bosch, físic, periodista i cap de meteorologia de la Televisió de Catalunya. La

xerrada serà avui, a dos quarts de 8 del vespre.

Cada any, coincidint amb aquesta jornada, el Museu del Port programa una conferència perquè el públic assistent conegui les situacions que ens podem trobar, en un futur no llunyà, a conseqüència del canvi climàtic al món marítim i, espe-

cialment, a la Mediterrània. El nostre món s’ha accelerat en els últims anys, i amb ell, el clima del planeta també ho està fent.

La mar i els vents que bufen a la Mediterrània també són diferents dels de fa uns anys. Ha canviat la temperatura i la salinitat de l’aigua, també l’alçada del nivell del mar, i aquests canvis

estan fent canviar les espècies que viuen a l’aigua, però també les infraestructures dels ports o la forma de les platges. Els canvis ja s’estan produint, però quina en serà la seva evolució els pròxims anys? El meteoròleg intentarà respondre a aquestes qüestions avui al vespre. És una activitat gratuïta i cal fer reserva al correu museuport@porttarragona.cat atès l’aforament limitat. Amb aquesta activitat, el Museu s’acosta al públic general i ajuda a redescobrir la nova museografia inaugurada l’any passat amb una completa remodelació de les instal·lacions.

MEDI AMBIENT

22/03/2022 diarimés

23

24

diarimés 22/03/2022

MEDI AMBIENT

CAMP DE TARRAGONA

22/03/2022 diarimés

25

TURISME

JUDICIAL

Es confirma la multa als gestors de la nuclear d’Ascó per una fuita Els fets van passar el novembre de 2007

La Costa Daurada diversifica mercats per la pèrdua de turistes russos El sector turístic acorda un pla per promocionar la destinació al Regne Unit, França i Alemanya ACN

ACN ACN

L’Audiència Nacional ha confirmat les multes imposades pel Ministeri d’Indústria al titular de la central nuclear Ascó I pel cas de la fuita de partícules radioactives que va tenir lloc a finals de novembre de 2007. La sentència desestima el recurs contenciós-administratiu presentat per Endesa Generación, SA en contra de l’ordre ministerial de 2009 i l’obliga a pagar els 15,3 milions d’euros imposats per quatre infraccions greus de la Llei 25/1964 de Seguretat Nuclear. La tramitació del recurs va quedar en suspens durant anys fins que el març del 2020

l’Audiència va resoldre arxivar les diligències penals en contra de diversos directius de la nuclear pel mateix cas. Els fets pel qual se sanciona el llavors titular de l’explotació, Endesa Generación, van tenir lloc el 26 de novembre durant una operació de recàrrega de combustible del grup I de la nuclear. Segons l’informe del CSN, una maniobra no prevista en el procediment –el vessament d’aigua contaminada de l’aspirador a una reixa d’aspiració per part d’un operari– va provocar que un miler de partícules sortissin de l’edifici de combustible a través del sistema de ventilació.

IGUALTAT

Cambrils incrementarà la visibilitat de les dones a l’espai públic Incorporarà noms de dones a carrers i places Redacció

L’equip de govern de l’Ajuntament de Cambrils ha aprovat la incorporació progressiva de noms de dones en diferents espais públics del municipi per trencar amb la cronicitat del seu menysteniment i la seva invisibilització social. La regidora d’Igualtat, Ingrid Duch, ha explicat que l’absència de la representació de les dones en l’espai públic és fet estructural, fruit d’un sistema patriarcal, que s’ha de revertir per tal de construir una societat basada en la igualtat de gènere, tal i com estableixen els mandats socials i legals. «La població

mundial està integrada per dones i homes de forma paritària, i aquesta paritat ha d’estar present en tots els àmbits de la vida quotidiana i, per tant, també en l’espai comunitari que transitem diàriament com a ciutadania», ha afirmat la regidora.

Aquesta iniciativa municipal té per objectiu reconèixer les aportacions històriques de les dones, com agents actius i aportadores de coneixement en tots els àmbits socials, i afavorir que les futures generacions puguin emmirallar-se en elles per desenvolupar-se, personal i laboralment, sense cap mena de limitació social de gènere.

Foto dels participants a la reunió de treball celebrada ahir al municipi de Salou.

seva oferta als principals mercats europeus. «Aquesta iniciativa és intel·ligent, ràpida, àgil i, a més, atacarà els mercats que més ens interessen al territori, ja que no han de ser monocultius sinó que hem d’ajudar a la diversificació», va indicar el director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer. Ferrer va recordar que enguany tenen el «major pressupost de la història», ja que no van poder executar els de l’any 2020 -21 per la pandèmia.

Segons dades de Tourespaña,

França i Regne Unit van registrar pernoctacions del 17% i 30%, respectivament, l’any 2019; Alemanya del 3,7%; Irlanda del 7,5%, i Bèlgica i Països Baixos han experimentat un increment significatiu en els darrers anys, concretament, del 3,9% i 3,5%. Així, les accions del pla consensuat estan adreçades als segments de consumidors vacacionals, especialment al turisme familiar i a les persones que cerquen un destí de platja amb una oferta complementària de

GASTRONOMIA

gastronomia, patrimoni històric i artístic.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va subratllat que fa temps que treballen en la diversificació del producte turístic per posicionar-se més enllà d’una destinació de sol i platja. «Hem començat un camí de desestacionalització. Per això preveiem que podem tenir una bona temporada, però evidentment hem de mitigar la caiguda del turisme rus, que aquest any serà nul·la», va dir el batlle.

Mantenimientos de limpieza

La Favatada de Valls se celebrarà el próxim 9 d’abril al Pati

- Comunidades de vecinos - Oficinas - Comercios Econeteges Tarragona - Domicilios particulares - Pulidos Abrillantados y restauración de suelos de: Tel. 622 727 555 microcemento. econetegestgn@gmail.com - Mármol, granito, hormigón.

Setze restaurants oferiran faves en els menús

MEDI AMBIENT

El Morell organitza la tercera plantada popular L’Ajuntament del Morell i l’Associació Aurora organitzen la 3a plantada popular del Morell en l’entorn fluvial de la Granja dels Frares. Es mantindrà el mateix format i tornarà a ser una plantada escolar, amb l’alumnat de l’escola Ventura Gassol i l’INS El Morell com a protagonistes.

Enguany, però, la plantada es realitzarà en dos espais diferenciats i alhora adjacents. Per una banda, es farà una plantació a la zona d’aparcament de

La Costa Daurada centrarà els esforços a ampliar la quota dels principals mercats europeus, com són el britànic i francès, per tal de mitigar la manca de turistes russos arran de la crisi derivada de la guerra a Ucraïna.

Les administracions i l’empresariat van acordar ahir un pla que contempla accions de promoció i campanyes de publicitat per atraure els turistes cap a aquesta destinació. També es faran promocions a països com Alemanya, Itàlia, Suïssa, Bèlgica i Països Baixos per diversificar els mercats. El director general de Turespaña, Miguel Sanz, va destacar que la despesa turística dels russos a Espanya va tenir un impacte de 1.400 milions d’euros l’any 2019. A la Costa Daurada el 18% de les pernoctacions eren russes.

El pla per mitigar la caiguda del turisme rus aquesta temporada d’estiu contempla diverses accions, com ara dues campanyes publicitàries a les plataformes TripAdvisor i Expedia, entre l’1 d’abril i el 10 de juny. Aquestes actuacions suposaran una inversió de 300.000 euros, que estarà cofinançada per Turespaña, Turisme de Catalunya i les plataformes digitals. També es promouran viatges d’agències de viatge, mitjans de comunicació i influencers per captar potencials turistes. A la vegada, es faran presentacions del destí i de la

vehicles, davant la Granja dels Frares, i, per l’altra, es completarà la tanca vegetal que es va iniciar l’any passat. En total es plantaran 131 plantes. Pel que fa a la zona d’aparcament, es plantaran 51 arbres. En el cas de la tanca vegetal, es plantaran 80 arbusts. L’activitat se celebrarà els dies 30 i 31 de març i 1 i 4 d’abril amb l’alumnat de 6è d’educació primària de l’escola Ventura Gassol i de 1r d’ESO de l’INS El Morell. Redacció

Ajuntament de Ginestar

Redacció

L’Ajuntament de Valls i l’Associació de Restauradors impulsen la quarta edició de la Favatada de Valls. Amb el lema «De l’hort al plat», aquest any els restaurants de la capital de l’Alt Camp compartiran protagonisme amb els agricultors amb l’objectiu de posar en valor aquest típic llegum, les seves propietats i la varietat de plats que giren al seu voltant.

Des d’ahir es poden adquirir a l’Oficina Municipal d’Informació i Turisme els tiquets per a la favatada popular que se celebrarà al Pati el proper dissabte 9 d’abril. Tot i així, entre el 28 de

març i el 17 d’abril, la cuina de les faves ja serà la protagonista de les cartes dels restaurants de Valls. Enguany creix el nombre d’establiments que se sumen a la mostra, amb 16 restaurants que incorporaran la cuina de les faves als seus menús de la nova temporada, amb una gran varietat de receptes que aniran de les propostes més tradicionals fins a les més atrevides. La favatada popular del 9 d’abril se celebrarà al Pati entre les 12 h. i les 14.30 h., en una jornada festiva que comptarà amb la participació dels gegantons infantils de Picamoixons, la Gegantona i el Gegantó Lladrefaves de Valls.

Anunci d’aprovació inicial Expedient número: 44/2022 Procediment: Disposicions Normatives (Aprovació, Modificació o Derogació)

ANUNCI

Aprovada inicialment la Modificació de l’Ordenança Reguladora pel Servei de trànsit i l’aparcament a Ginestar per Acord del Ple de data 14 de febrer de 2022, de conformitat amb els articles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, 178 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i 63 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, se sotmet l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies, a comptar des de l’endemà de la seva publicació mitjançant anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d’anuncis de la Corporació, perquè els interessats puguin examinar l’expedient i formular les reclamacions i els suggeriments que estimin pertinents.

Durant aquest termini podrà ser examinat per qualsevol interessat en les dependències municipals perquè es formulin les al·legacions que s’estimin pertinents. Així mateix, estarà a la disposició dels interessats a la seu electrònica d’aquest Ajuntament http://ginestar.eadministracio.cat En el cas que no es presentin reclamacions o suggeriments contra l’aprovació inicial d’aquesta Ordenança en el termini d’informació pública i audiència dels interessats, s’entendrà aprovat definitivament aquest Acord.

El que es fa públic per a general coneixement, en compliment del preceptuat en els articles 178 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril i 63 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de les Entitats Locals aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny.

Ginestar, 2 de març de 2022 L’Alcaldessa, Signatura: Concepció Pujol Sarroca

26

diarimés 22/03/2022

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

GUERRA UCRAÏNA

Rússia bombardeja un centre comercial a Kíiv i deixa vuit morts Mariúpol continua centrant el focus de la guerra i la xifra de refugiats augmenta fins als 3,5 milions de persones EFE

La ciutat de Mariúpol, al sud-est d’Ucraïna, centra l’atenció de la guerra amb Rússia, en un setge que es manté des de fa dies i que té l’aire de prolongar-se. Unes 400.000 persones han estat atrapades a Mariúpol durant més de dues setmanes enmig d’intensos bombardejos que han tallat els subministraments centrals d’electricitat, calefacció i aigua, segons fonts locals. Els separatistes prorussos de l’est ucraïnès van afirmar ahir que la presa de control a la ciutat portuària «no és un assumpte de dos o tres dies, i ni tan sols d’una setmana». El ministre ucraïnès de Defensa, Oleksii Reznikov, va afirmar ahir que la resistència de Mariúopol, fortament bombardejada pels russos fa dies, està «salvant» a altres ciutats, com Dnipro, Kíiv i Odessa, de l’agreujament d’una ofensiva contra elles. «Els heroics defensors de Mariúpol han jugat un paper molt important en la destrucció dels plans

de l’enemic i en la millora de la nostra defensa», va dir el ministre, per a qui, gràcies al «coratge» dels habitants d’aquesta ciutat, «s’han salvat desenes de milers de vides en tota Ucraïna».

Josep Borrell, l’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors, va afirmar ahir que Rússia està cometent «molts crims de guerra a Ucraïna» i va titllar el que està ocorrent a Mariúpol com un «massiu crim de guerra». «Rússia està cometent molts crims de guerra, aquesta és la paraula, hem de dir-ho. S’està destruint tot, bombardejant i matant a tothom, de manera indiscriminada», va indicar Borrell a la premsa a la seva arribada a un Consell de ministres d’Exteriors de la UE. «Això és una cosa horrible, hem de condemnar-ho en els termes més ferms», va agregar sobre la situació de Mariúpol. Va afirmar que la UE continuarà «fent costat a Ucraïna amb tots els nostres recursos» i pensant en quina mena de no-

EFE

Visió general del centre comercial de Kíiv enderrocat.

ves sancions poden impulsar, «especialment relacionades amb l’energia».

Els ciutadans ucraïnesos, en la seva majoria dones, nens i persones grans, que han deixat el seu país a conseqüència de la invasió russa s’eleven a 3,48 milions, segons les xifres que mostrava ahir

l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR). Polònia ha rebut més de dos milions d’aquests refugiats, mentre que centenars de milers han sortit d’Ucraïna cap a Hongria, Eslovàquia, Moldàvia, Romania, Rússia i Bielorússia, d’acord amb les estadístiques que actualitza diàriament l’agèn-

cia de Nacions Unides. El flux de refugiats s’ha frenat lleugerament en les últimes dues setmanes, però segueix sense parar, i ACNUR va expressar el temor al fet que s’acceleri a causa dels recents atacs en l’oest d’Ucraïna, que fins llavors havia persistit relativament aliè al conflicte i s’havia convertit en refugi d’ucraïnesos de l’est.

Els avanços en les negociacions entre Rússia i Ucraïna encara no són suficients per a una reunió entre els mandataris de tots dos països, Vladímir Putin, i Volodímir Zelenski, va declarar ahir el Kremlin. «El grau d’avanç en les negociacions, probablement, no és tan desitjat com es volgués, ni com ho requereix la dinàmica del desenvolupament de la situació per a la part ucraïnesa», va dir el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, en la seva roda de premsa telefònica diària.

Mentre que Zelenski va afirmar aquest diumenge que està «preparat» per a negociar amb el seu

homòleg rus, Vladímir Putin, per a posar fi a les hostilitats al país, però va descartar reconèixer la independència del Donbass i la sobirania russa sobre Crimea.

En una entrevista amb la CNN, el mandatari ucraïnès va afirmar categòric que no assumirà «cap compromís que afecti la integritat territorial i a la sobirania d’Ucraïna». El ministre va assegurar que ja s’ha recorregut un llarg camí en les converses entre les delegacions de totes dues parts, però que la pau requerirà una trobada al més alt nivell.

D’altra banda, la nit de diumenge, un bombardeig per part de les forces russes contra un centre comercial a Kíiv va deixar vuit morts, segons va informar la fiscalia general ucraïnesa a través de Telegram. El centre comercial va quedar destruït a conseqüència del foc que va provocar l’atac de les forces russes i també van resultar danyades les finestres dels habitatges pròxims. Enfront aquesta situació, l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitschko, va anunciar ahir la imposició d’un nou toc de queda de 35 hores en la capital ucraïnesa i la seva àrea metropolitana, segons un missatge de vídeo difós en les seves xarxes socials. El toc de queda va començar ahir a les 20 h. i no acabarà fins a les 7 h. hores del matí del dimecres. Les botigues, les farmàcies i altres establiments romandran tancats avui.

ACCIDENT AERI

EFE

Un avió amb 132 persones a bord s’estavella al sud de la Xina Es va ordenar que tots els Boeing 737-800 romanguessin a terra després de l’accident EFE

Un Boeing 737-800 de Xina Eastern Airlines es va estavellar ahir a la província meridional xinesa de Guangxi. Amb 132 persones a bord, es tracta de la pitjor catàstrofe aèria civil registrada al país asiàtic des del 2010. L’avió, que realitzava el trajecte entre

les ciutats de Kunming (sudoest) i Cantó (sud-est), hauria descendit gairebé 8.000 metres en poc més de tres minuts.

Equips de rescat enviats des de diferents punts del sud de la Xina es van dirigir al lloc per a iniciar –una vegada extingit el foc– les labors de cerca, encara

TRANSPORTISTES

comitè per investigar tant les causes de l’accident «al més aviat possible» com uns altres possibles problemes en el sector de l’aviació civil, amb l’objectiu de «garantir l’absoluta seguretat de les operacions d’aviació». L’última tragèdia aèria de l’aviació xinesa va ser el 24 d’agost de 2010.

BARCELONA

El Govern abarateix el gasoil als transportistes El Govern va oferir als transportistes una reducció «efectiva» en el preu del carburant equivalent a 500 milions d’euros, amb el que dona per conclosa la reunió que totes dues parts van mantenir ahir per a atendre els problemes del sector. En aquest model, una part de la bonificació en el preu serà sustentada pel pressupost públic i una altra serà a càrrec de les distribuïdores o comercialitzadores de combustibles.

que amb poques perspectives de trobar supervivents, donada l’altura des de la qual l’aparell es va precipitar al terra, segons imatges difoses en les xarxes socials.

Després de l’accident, el president xinès, Xi Jinping, va assegurar sentir-se «commocionat» i el Consell d’Estat va formar un

El president del Comitè Nacional del Transport per Carretera (CNTC), Carmelo González, va assegurar que podrien haver demanat «molt més», però van voler posar en valor l’actitud del Govern per entendre «les circumstàncies del moment».

També va voler demanar disculpes a les empreses d’altres sectors que s’han vist perjudicats per l’atur indefinit de transportistes durant aquestes dos setmanes. EFE

POLÍTICA

El TSJC anul·la la Zona de Baixes Emissions de Barcelona El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul· lat l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona que prohibeix als vehicles més antics entrar al perímetre delimitat per les dues Rondes per tal de reduir la pol·lució atmosfèrica. La sentència, que es pot recórrer, considera que l’ordenança municipal aprovada el desembre del 2019 té deficiències en la seva elaboració, falta d’informes determinants

Imatge d’arxiu d’un Airbus A320 de Xina Eastern Airlines.

i un excés en l’àmbit geogràfic d’aplicació i en el tipus de vehicles exclosos, entre d’altres.

Les sentències donen la raó a la Plataforma d’afectats per les restriccions circulatòries, l’Associació de famílies nombroses de Catalunya, els gremis de tallers de reparació de vehicles i de transportistes. Consideren que hi ha «vicis substancials en l’elaboració de la norma», sobretot pel que fa a les memòries i informes utilitzats. ACN

Yolanda Díaz critica el canvi de postura sobre el Sàhara La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va criticar el canvi «radical» de posició adoptat pel soci majoritari de la coalició sobre el Sàhara. «No comparteixo les formes» i tampoc «el fons», va dir Díaz ahir en una atenció als mitjans, en la que va lamentar que el president de l’executiu, Pedro Sánchez, no ho haguès dialogat abans amb la resta de formacions polítiques. «Qui està incomplint el mandat de

país és Sánchez», va afirmar Díaz, que va censurar «l’enorme opacitat» dels socialistes. La vicepresidenta va argumentar que, malgrat que recaigui sobre Sánchez la responsabilitat en política exterior, cal que les «grans qüestions de fons» es debatin en el si de la coalició.

«Tinc una conversa pendent amb Sánchez» i va remarcar que «qui és incoherent és qui canvia de posició sense donar explicacions». ACN

ESPORTS

22/03/2022 diarimés

27

NÀSTIC

Alerta defensiva: Agné haurà de canviar la parella titular de centrals Marc Trilles va veure la cinquena targeta groga contra el Villarreal B i Quintanilla és dubte per lesió NÀSTIC

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Raúl Agné haurà de tornar a canviar de manera sobtada aquest dissabte en el partit contra el Sanluqueño. El baluard defensiu, la parella que ha conformat el mur grana que ha sigut el punt de partida de la ratxa d’imbatibilitat que encara mantenen els grana, estarà de baixa.

Marc Trilles va veure la que va ser la cinquena targeta groga i, per aquest motiu, es perdrà el duel contra l’Atlético Sanluqueño. L’altre membre indiscutible a l’eix de la defensa és Álex Quintanilla i, el basc, continua recuperant-se de la seva lesió.

Tot i que l’evolució marcarà la seva disponibilitat, és molt probable que no estigui disponible.

El defensa basc ja es va perdre el partit contra el Villarreal B, i Agné va optar per alinear de nou Aythami de titular. Aquest canvi

Aythami i Pol Domingo serien la defensa titular, inèdita des del partit contra el San Fernando El Nàstic només ha rebut dos gols en els últims set partits, els mateixos que fa que no perd

La porteria de Manu García va tornar a quedar-se a zero contra el Villarreal B, amb Aythami i Trilles.

no es va notar a nivell de resultat, la porteria de Manu García va acabar a zero un partit més i la defensa grana va suprimir amb

èxit la davantera més golejadora de la categoria.

Ara, amb la suma de la baixa de Marc Trilles, Agné haurà de

tornar a canviar l’eix defensiu i a posar sobre la gespa una parella que només s’ha vist una vegada aquesta temporada: la d’Aythami

i Pol Domingo. L’opció més lògica és aquesta i tornar la titularitat a Albarrán al lateral dret És complicat veure aquesta temporada Pol Domingo fora de la banda dreta. El de la Pobla de Montornès és central, però aquesta temporada està pletòric en banda dreta, mostrant la solidesa defensiva i millorant en l’aspecte ofensiu, una qualitat que no s’ha pogut veure en aquests últims dos partits. L’última vegada que es va veure aquesta parella de centrals va ser a casa

del San Fernando, a la primera volta. Un partit que va acabar amb derrota del conjunt grana per 2-0, no va ser un dels millors duels del Nàstic a nivell general.

També es va poder veure als dos centrals junts contra el Sevilla Atlético després que Marc Trilles hagués de ser substituït per lesió, un partit que va acabar amb 0-0.

Els dos centrals tindran el repte d’aturar l’ofensiva del Sanluqueño i, en particular, a Pedro Martín. El davanter grana va ser cedit a l’equip andalús aquest mercat d’hivern i, fins al moment, ha marcat un gol i ha fet una assistència en els sis partits que ha disputat, cinc d’ells, com a titular. Aquest cap de setmana, amb motivació extra de jugar contra els seus excompanys, posarà a prova el mur defensiu grana i si la nova parella podrà mantenir la solidesa defensiva tan característica del Nàstic de la segona volta de Primera RFEF. Els canvis a l’eix de la defensa no són un problema que preocupi massa a Agné. El tècnic va assegurar que confia plenament en els seus quatre defensors i va dir que tots ells tenen capacitat de ser titulars. Sigui amb la parella d’Álex Quintanilla amb Marc Trilles o amb Aythami de titular, la realitat és que el Nàstic només ha encaixat dos gols en els últims set partits i la ratxa d’imbatibilitat es manté des de la victòria al camp del Betis Deportivo.

CURSA SOLIDÀRIA

La Cursa de les Dones de Reus arriba a la 10a edició i recupera el circuit urbà

CEDIDA

L’esdeveniment solidari tindrà lloc al maig i tota la recaptació es donarà a la Lliga Contra el Càncer Redacció

La ciutat de Reus tornarà a acollir una vegada més la Cursa de les Dones el 8 de maig, un esdeveniment solidari i esportiu organitzat per la regidoria d’Esports de l’Ajuntament. Enguany arriba a la 10a edició i recupera el circuit urbà que va perdre les

darreres dues edicions, on es va haver d’adaptar a les circumstàncies de la pandèmia, amb sortida i arribada a la plaça de la Llibertat i amb un recorregut de 4,4 quilòmetres. Com és habitual, tota la recaptació anirà íntegrament destinada a la Lliga Contra el Càncer de les Comar-

ques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Les inscripcions estaran obertes fins al 5 de maig amb un preu de dotze euros per participant i inclou samarreta tècnica, dorsal, avituallament i participació en un sorteig de materials entre d’altres. Inicialment, la cursa estarà limitada a uns

2.000 participants i la recollida de dorsals es farà al Polilleuger Alberich i Casas els dies 6 i 7 de maig de 9.00h. a 21.00h., no es lliuraran el mateix dia de la cursa. A banda, també s’ha organitzat una cursa infantil de nens de 4 a 12 anys amb inscripcions gratuïtes.

Imatge de la presentació del cartell de la 10a Cursa de les Dones.

28

diarimés 22/03/2022

OPINIÓ

EDITORIAL

EL MEU GAT I JO

Una vaga de transport indefinida que afecta greument altres sectors Part del sector del transport té el país de cap per avall amb una vaga que està posant en una situació compromesa altres sectors i els ciutadans, els consumidors finals. El Govern va oferir ahir als transportistes una reducció efectiva en el preu del carburant equivalent a 500 milions d’euros i va concloure així la reunió que les dues parts van mantenir ahir per atendre els problemes del sector. Ja durant la jornada, es va alertar que a la vaga indefinida, convocada per la Plataforma per a la Defensa del Transport de Mercaderies per Carretera Nacional i Internacional –amb la qual el Govern rebutja reunir-se, ja que no forma part del CNTC, al que considera únic interlocutor– podrien afegir-se altres associacions i patronals. Per la seva banda, la plataforma convocant de la vaga assegura que el govern s’ha reunit amb «la gent equivocada», desautoritzant els mecanismes habituals i els interlocutors amb qui es negociava ahir. Ningú dubta que el sector està patint de forma severa les conseqüències de l’increment de preus, però el que no és admissible és que les seves reivindicacions –comunes per a tothom– posin en risc altres sectors, com l’agrícola i el ramader, fins al punt de posar també en perill la supervivència d’algunes empreses. + CONFIDENCIAL

El detector universal A la comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona tenen un detector de metalls a l’entrada que, o bé pateix un excès de zel, o bé l’ha de revisar urgentment un tècnic. En principi, es tracta d’un detector que sospita de tothom, cosa no estranya en unes instal·lacions policials, i emet un xiulet estrident sempre que algú passa sota el seu arc. No es digna fer excepcions. Si vas a la Guàrdia Urbana, siguis qui siguis i duguis el que duguis a sobre, el detector et saludarà a la seva manera, xiulant. Per sort, els agents que hi ha a la recepció ja ho saben i no fan cap drama amb totes aquestes sonoritats reiterades. Però també pot passar que aquest arc impacient funcioni amb una mena d’anticipació febril. Aleshores, només cal que algú entri per la porta de l’edifici i, abans de passar per sota de l’artilugi, ja se senten els xiulets de la màquina que mai no vol aturar-se. Finalment arribem al súmmum, quan el detector no necessita públic. Davant del buit més absolut també es capaç de sonar. Un prodigi de detecció.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Adjunt a la Direcció General: Marc Just Directora de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Josep M. Pena, Noemí Solla, Arnau Montreal i Roger Freixa.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Amb la col·laboració de:

Com fer que l’inacceptable sigui desitjable DÍDAC BERTRAN & MIXETA

L’altre dia, quan estava pensant que podria parlar en aquesta secció que no fos de la guerra (que sembla que només n’hi hagi una, quan el dia d’avui segons la cadena de televisió americana CNN se’n poden comptar 65 de tota mena i intensitat, que així som els humans) ni de les bajanades dels polítics, vaig sentir que Mixeta i les seves companyes es petaven de riure. Vaig anar a veure què passava, i em van donar un article que parlava sobre la finestra d’Overton. Vaig donar-li un cop d’ull, i per si tenia algun dubte de la intel·ligència de les meves gatetes, aquest es va esvair i motiva que, un cop més, faci una crida per ajudar a l’Associació Vallsgat encara que només sigui fent arribar una bossa de pinso, que ja no saben on posar els mixos i mixes abandonats, entre els quals s’hi compten uns quants gats de raça russa (que així en som de bèsties els humans) que no tenen a veure amb les coses que pugui fer l’autòcrata rus. Adreceu-vos a adopcionvg@gmail.com i aconseguireu companyia bona. Dit això, passo a explicar què dimonis és això de la finestra d’Overton o, en anglès The Overton window, que mola més.

Primer de tot he de dir que el doctor Joseph Paul Overton (South Haven, 1960-Caro, 2003) va ser professor de la Universitat de Michigan i un gran expert en temes de publicitat. Després d’estudiar durant molts anys,

malgrat la seva joventut, el comportament humà va elaborar una teoria mitjançant la qual, si es prepara el terreny adequadament, es pot assolir que l’inacceptable sigui desitjable, cosa que es pot assolir en cinc passos.

Imaginem com a cosa inacceptable menjar-se la veïna del cinquè o el veí del vuitè, que diuen estan molt bons.

La primera fase és passar de l’inacceptable a la cosa extrema. Menjar humà no és admissible, perquè va contra la moral i els bons costums. Ara bé, si traslladem el tema al terreny científic, podrem realitzar investigacions so-

El que era inacceptable, ara cal presentar-ho com un dret de l’home/dona lliures bre costums ancestrals i obtenir opinions autoritzades forçant actituds socials negatives a altres més positives. Aleshores la cosa estarà madura per passar-la a discutir als mitjans de comunicació social que, per simplificar, anomenarem premsa. Si se’n parla a la premsa, ja haurem trencat el tabú de parlar del canibalisme.

La segona fase va de la cosa extrema a la cosa acceptable. Aquí ja es busca expressament l’aprovació social del canibalisme. En aquesta fase cal continuar insistint en la divulgació «científica» del tema i remarcar que no cal tenir prejudicis i tractar de retrògrads i intolerants a qui no ho vegi clar. Aleshores la premsa, fent costat amb grups de pressió, condemnarà els «intolerants» i el canibalisme passarà a ser acceptable si, a més, es té la precaució de canviar aquest mot per un de més políticament correcte i que soni a científic, com ara homines manducare.

La tercera fase va de la cosa acceptable a la raonable. El que en principi era totalment inacceptable, ara cal presentar-ho com un dret de l’home/dona lliures. En aquest pas hi col·laboraran tots els elements anteriors més els famosets de tota mena, que insistiran a demonitzar els qui encara es resisteixin a menjar carn humana com a contraris als drets humans.

Aleshores podrem passar a la quarta fase que va de la cosa raonable a la popular. Ara és quan famosos, «experts» i autoritats parlaran obertament del homines manducare amb exemples trets de la història i el tema passarà a ser el centre dels programes d’entreteniment on es presentarà als caníbals com a «víctimes d’una societat repressora, que impedeix satisfer necessitats naturals» En aquest moment passarem a la cinquena fase que el Dr. Overton anomenava de la cosa popular a la politicolegal. Llavors només caldrà que es preparin les lleis per legalitzar el homines manducare.

Els seus partidaris hauran de crear enquestes que demostrin que hi ha un gran percentatge de persones favorables a la seva legalització. Llavors se cedirà la paraula als experts en publicitat per tal que fabriquin eslògans com ara «Menjar persones és bo», «Menjar persones és un dret» o «Els qui s’oposin a menjar persones van contra els drets de la majoria», previs a l’aprovació en referèndum del fet.

Pot semblar una caricatura, però el Dr. Overton només va fer que donar forma teòrica a coses inaceptables que han practicat figures històriques com ara els Borgia, Napoleò, Disraeli, Bismarck o el doctor Goebbels, sense oblidar les que ho practiquen encara als nostres dies.

TRIBUNA

Cultura financera. Gestionar els diners JOSEP MARIA BUQUERAS BACH

Hi haurà, ja hi és, un abans i un després de la pandèmia, que ha fet canviar el xip respecte a molts dels nostres hàbits quotidians. La nostra manera de viure, entendre com vivim i com ha de ser la nostra vida. La covid-19 ha fet que la població sigui més conscient sobre la necessitat de saber manotejar les seves finances i es mostri més preocupada pel seu benestar econòmic. Les enquestes demostren, malgrat tot, que el nivell d’educació financera continua sent insuficient. Ara que es qüestiona la filosofia, com a assignatura reglada, comprovo que darrerament els programes escolars estan canviant, el qual em sembla correcte sempre que no es perdin les quatre coses fonamentals, per un costat, i tot s’adapti el millor possible a les necessitats del món laboral, per un altre. Amb els Cicles Formatius oferts actualment, ja es treballa amb la línia de formar professionals amb les especialitats que demanda la societat.

Un estudi del Observatorio del Ahorro Familiar (OAF) de la Mutualidad Abogacía y Fundación IE n’informa que en el 44% de les famílies hi ha manca dels coneixements eco-

nòmics i financers bàsics per gestionar una llar. S’ignoren conceptes fonamentals com inflació, pressupost, estalvi i tipus d’interès.

Aquest percentatge es dispara fins al 90% de la població quan es tracta del desconeixement vers els sistemes d’inversió necessaris per gestionar els estalvis. Un informe de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), publicat l’abril de 2021 ja alertava sobre el baix nivell d’alfabetització financera, puntuant una sis sobre deu. Aquesta anàlisi retratava una realitat desigual marcada per

L’informe PISA indica que els alumnes de 15 anys estan per sota de la mitjana paràmetres com l’edat, el gènere i el poder adquisitiu, La confiança també és un element a considerar, el saber o no saber. L’OAF manifesta que 8 de cada 10 famílies, que saben de finances, assoleixen estalviar per assegurar-se un benestar econòmic. S’estima que el 75% de la població espanyola es preocupa vers la inflació que patim i de les conseqüències que pot significar en l’economia domèstica. Així mateix, gairebé el 60% dels enquestats senten inquietud davant la possibilitat que les seves finances quedin afectades per les restriccions viscudes.

La realitat és que 4 de cada 10 espanyols ha empitjorat la seva economia a causa de

la pandèmia. Més de la meitat no ha experimentat cap alteració econòmica i un 8% declara inclús que ha millorat les seves finances. Aquest segment poblacional ha millorat la seva cultura financera, gràcies a la crisi sanitària i amb la reducció de consum ha incrementat l’estalvi. La formació amb els números casolans és important, per a ser els protagonistes de les nostres pròpies decisions, els defensors dels nostres propis interessos i poder elegir amb responsabilitat i llibertat.

El darrer informe PISA indica que els alumnes de 15 anys estan per sota de la mitjana europea dels països de l’OCDE, destacant els alumnes d’Estònia, Finlàndia i el Canadà.

L’actual currículum escolar inclou algunes assignatures, com, per exemple, una optativa d’Economia, en quart d’ESO i en Batxillerat, a la que hem d’afegir, també l’assignatura d’Emprenedoria. Des de l’Institut d’Estudis Financers (IEF) s’aconsella que ja des de primària i de forma universal, s’ajudi al fet que els alumnes creixin amb una relació sana amb els diners. Em consta que actualment més de 20.000 alumnes cada any, repartits en quasi 500 centres gaudeixen de tallers d’educació financera, tributària i asseguradora.

Està comprovat que els gestors de pimes, que disposaven de més coneixements financers, van poder gestionar millor la crisi sanitària pandèmica, que va significar una menor destrucció d’ocupació i millorà els comptes de resultats financers de les empreses.

GENT OBITUARI

Va ser un dels millors maratonians espanyols El català Miguel Navarro Palos, considerat com un dels especialistes històrics de la marató espanyola i olímpica a Roma 1960, va morir diumenge a Barcelona als 92 anys, segons va confirmar la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA). Plusmarquista espanyol, campió d’Es-

panya i considerat com un dels millors maratonians espanyols de la història, Navarro, nascut a Barcelona el 1929, va destacar en els Jocs Olímpics de Roma 1960, quan es va classificar dissetè en marató, sent la referència d’aquesta prova en la dècada dels 50 i part dels 60. Va batre diverses plusmarques nacionals

que van ser des de proves de llarga distància en pista fins a ruta (30 km i marató). En la marató va batre el rècord d’Espanya fins a cinc ocasions portant el topall des de 2.34.49.4 (1958) fins als 2.24:17.4, que va aconseguir a la capital italiana durant els Jocs Olímpics. A més de ser cinc vegades campió d’Espanya de

marató (1957-1958-1959-1961 i 1964), va ser internacional absolut en set ocasions. Cal destacar la medalla de plata en marató que va aconseguir en els Jocs del Mediterrani de 1959 celebrats a Beirut.

Els seus primers passos en l’esport els va donar com a boxejador, on va arribar a lluitar amb el mític Fred Galiana. Després de passar a l’atletisme, i entrenat per Manuel Cutié, es va convertir en una figura clau de la història de l’Espanyol.

El sepeli de Miguel Navarro tindrà lloc avui a les 15.45 hores al Tanatori de les Corts de Barcelona.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Exhumats a Berriozar, Navarra, 15 presos del Fuerte de San Cristóbal El Govern de Navarra espera trobar més cossos en un estrat inferior ACN

Els treballs d’exhumació de la Societat de Ciències Aranzadi al cementiri de la localitat navarresa de Berriozar, que van començar el dia 9 de març, han donat com a resultat la localització de les restes de quinze presos del Fuerte de San Cristóbal. L’exhumació dels cossos ja ha comen-

29

DEFUNCIONS

Mor als 92 anys l’atleta olímpic català Miguel Navarro EFE

22/03/2022 diarimés

çat i es continuarà treballant davant la hipòtesi probable que, en un estrat inferior, hi hagi més cossos, segons informa el Govern de Navarra, que explica que es tracta d’una excavació tècnicament complexa per l’elevat nombre de restes localitzades.

Les restes de munició trobats fan pensar que aquestes restes

podrien correspondre als 21 presos, diversos d’ells anarquistes, als qui van matar sota una vaga acusació d’haver intentat escapolir-se del penal. Les seves restes van ser traslladades en un camió fins a Berriozar, una imatge que va impactar la població local, que va guardar en la memòria la zona del cementiri

en què van ser inhumats, segons la informació que va ser recollida per l’associació TxinpartaFuerte de San Cristóbal i que es va incorporar a l’informe preliminar d’Aranzadi. No van ser els únics presos enterrats en aquest cementiri, ja que altres 26 presos morts per malaltia van ser enterrats també en aquest lloc fins a 1942, i la seva localització està sent més complexa. Aquesta exhumació, juntament amb l’acabada d’abordar a Ansoain, forma part de Pla d’Exhumacions que ha elaborat l’Institut Navarrès de la Memòria, de la Direcció General de Pau, Convivència i Drets Humans per a 2022.

Tarragona Juan Álvarez Ramírez. Ha mort a 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la Riera de Gaià.

Reus Doctor Josep Pere Savé Guinovart. Ha mort a 81 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la Parròquia de Crist Rei. Josep Ferré Matas. Ha mort a 83 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h. al Tanatori Municipal.

Pla de Santa Maria Marina Martorell Mateo. Ha mort a 82 anys. Els seu funeral serà demà a les 10 h. al Pla de Santa Maria.

Puigdelfí Magdalena Vidal Colet. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Sant Sebastià de Puigdelfí.

30

diarimés 22/03/2022

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Zacaries, Octavià, Benvingut i Lea.

TELEVISIÓ. Programació

TV3 ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

La relació amb la parella es complicarà bastant i tant la gelosia com les enveges complicaran la jornada. Dedica’t més al social.

L’amor i la passió seran presents durant la jornada que avui vius amb els teus. Moment per a un romanç encara que sigui en la distància.

No et precipitis en aquesta jornada a prendre determinacions massa importants tant per a la teva vida laboral com sentimental.

El teu món serà estimulat en tot moment pels pròxims. Fes cas dels consells de qui tens al teu costat que són els que més t’estimen.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Una persona molt estimada per tu et donarà una gran sorpresa que canviarà els teus plans i et farà veure la vida d’una altra forma.

S’aniran accentuant a partir d’avui les teves necessitats d’amor i de passió amb la parella. Posa-li valor i veuràs que tot surt.

Les activitats i exercicis harmonitzaran el teu estat anímic i t’aportaran una gran energia. Cuida la dieta i el descans a la nit.

Hi haurà durant tota la jornada una compenetració total amb la parella i amb els més pròxims. Tots t’admiraran en gran manera.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Et sentiràs molt vital i ple d’energia com per a emprendre tot tipus d’activitat i noves aventures. Deixa’t portar pels teus impulsos.

En el teu interior s’està manifestant una sensació una mica estranya que t’anirà fent veure les coses de manera diferent.

Del teu cercle d’amistats sortiran assumptes complicats que poden sembrar enfrontaments.

No et fiquis en discussions.

Davant els dubtes o temors que arribin a tu, cerca a la persona de confiança per a aclarir-los. La sensació de solitud desapareixerà.

FARMÀCIES TARRAGONA: Sanz Sanz, Fermí. Rambla Nova, 55.

Telèfon 977543189.

Ciutat, Rosa M. - Molero, Helena .Rambla Urb. La Granja, Gran Canaria, 11. Telèfon 977543189 REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Matas Caelles, Josep. Pere el Cerimoniós, 68 local 2A. Telèfon 977771536.

SALOU: González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3 locals 1-2.

Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, núm. 54 Telèfon. 977391672.

CAMBRILS: Gomez Sanchez, Sonia. Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977369912.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

06:00 07:30 08:30 11:00 13:55 14:30 15:40

16:05 16:40 20:15 21:00 22:05 23:25 00:25 02:00

CINEMA. Cartellera

CANAL SUPER3 Notícies 3/24 TN Matí Els Matins Planta baixa Telenotícies comarques Telenotícies migdia Cuines Moniato farcit d’ou i cansalada Com si fos ahir Tot es mou Està passant Telenotícies vespre Sense ficció La Pilarin Sense ficció La Sra. F Més 324 Notícies 3/24

ESPORT 3

GR Pirineus Els Pirineus des de l’aire Karakia Esport Club Temps de neu Esport Club Top gols La Lliga Ciclisme: Volta a Catalunya Nascar Atlanta Tot Costa Top gols La Lliga Bàsquet : Champions League Manresa-Tofas Bursa 22:15 KM 0 CANAL 33 22:40 Trail del Nord Menorca 21:55 El gran dictat 22:50 Zona UFEC 22:15 La pell dels murs 23:00 Onze Núria Toll-Patricia Sánchez 00:30 324 Esports 22:40 Curtcircuit 00:55 Onze

17:30 17:55 18:13 18:22 18:47 19:00 19:12 19:35 19:47 20:00 20:19 20:30 20:52 21:05

TVE1

TV2

08:30 La hora de La 1: La hora política 10:03 La hora de La 1: La hora de la actualidad 13:00 Menudos Torres 14:00 Informativo territorial 14:25 Corazón 15:00 Telediario 1 15:56 Informativo territorial 16:17 El tiempo 16:33 Downton Abbey 17:31 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:28 España directo 20:31 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:59 El tiempo 22:19 Cachitos Bis 22:49 Maestros de la Costura

08:00 09:55 10:55 11:25 11:50 12:40 13:45 14:40 15:45 16:30 18:10 19:05 19:50 20:25 21:10 22:00 23:00 23:55 00:50

El Mic i els seus amics Una mà de contes Mironins L’abella Maia Aquest conte…

El llibre de la selva Dracs: Cap a nous horitzons Zoom, el dofí blanc Sadie Sparks Info K Top or fail L’Ernest i la Rebecca Les Sisters Bestial!

11:30 12:05 12:32 13:00 13:30 14:00 14:30 15:00 17:30 19:00 20:00 20:25

ANTENA3 Cafè d’idees La aventura del saber Aquí hay trabajo La 2 express Espacios increíbles Cine Las recetas de Julie Viajes Saber y ganar Naturaleza y animales Punts de vista Viajes Página 2 Viajes Ciencia y tecnología Cachitos de hierro y cromo Caminos del Flamenco Documentos TV Metrópolis

06:15 09:00 13:20 13:45 15:00 15:45 16:00 16:02 16:30 17:45 19:00 20:00 21:00 21:30 21:35 21:45 22:45 00:15 02:30

Las noticias de la mañana Espejo Público Karlos Arguiñano La ruleta de la suerte Antena 3 Noticias 1 Deportes Karlos Arguiñano Tu tiempo Amar es para siempre Tierra amarga ¡Boom!

Pasapalabra Antena 3 Noticias 2 Deportes El tiempo El hormiguero 3.0 Inocentes Tierra amarga Live casino

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:30 09:30 10:15 11:00 12:00 12:55 14:00 14:10 14:20 14:30 17:00 17:45 20:00 20:55 21:00 21:05 21:45 22:45 01:30 02:45

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame Lemon Tea 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Ucrania: Esto no se podrá olvidar 22:50 Entrevías - Entrevías 00:30 Secret Story: La casa de los secretos. Resumen diario

07:30 09:00 11:00 14:30 14:55 15:20 15:45 17:15 20:00 20:55 21:15 21:25 21:30 22:30

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

13:30 14:00 14:30 15:00 15:30 16:00 16:30 18:30 19:00 20:00 20:30 21:00 21:30 22:00 22:30 23:00 23:30

10.00 Fet a Mida 11.00 Dorsal 12 12.00 Gastromòbil 13.00 Dorsal 12 14.00 Notícies 12 14.30 Dorsal 12 15.30 Sempre hi som 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 20.30 Som-hi 21.30 Teló de Fons 22.00 Notícies 12 22.30 Som-hi 23.30 Teló de Fons 00.00 Notícies 12

12:30 14:30 15:00 18:30 20:45 21:50 22:30 24:30

Alta tensión Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Alerta Cobra Alta tensión Noticias Deportes Cuatro Deportes Cuatro El tiempo Todo es mentira Todo es mentira bis Cuatro al día Cuatro al día a las 20h Deportes Cuatro El tiempo First dates First dates Todo es verdad Fuera de cobertura Callejeros

Cercle central Notícies migdia Teló de fons Notícies migdia Cercle central Notícies migdia Fet a mida Connecta 10 comarques Connecti.Cat Notícies vespre Va com va Notícies vespre Va com va Notícies vespre Va com va Notícies vespre Va com va

Previo Aruser@s Aruser@s Al rojo vivo laSexta Noticias Jugones laSexta Meteo Zapeando Más vale tarde laSexta Noticias laSexta Clave laSexta Meteo laSexta Deportes El intermedio Training Day - Código de honor 23:20 Training Day - Destreza con el gatillo 00:10 Training Day - Teherángeles 01:00 Cine

Directe! Catalunya Mundo Natural Perry Mason Opina Cat Rondeando Tu Sí, Tu No El Circ Rondeando [R]

PARAMOUNT CHANNEL 12:30 13:25 15:25 16:20 18:15 20:05 21:20 22:25

Embrujadas Agatha Christie: Poirot Agatha Christie: Poirot Agatha Christie Colombo Alice Nevers Alice Nevers Waterworld

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA

Les matinals, el diumenge 1 ¡Canta 2!

1 Cásate conmigo 1 La abuela 2 Los tipos malos 2 Los tipos malos 2 Bollywood: Bachchan Pandey 3 Clifford, el gran perro rojo 3 Malnazidos 4 Moonfall 4 La protegida 5 Super...¿Quién?

5 El mundo es vuestro 5 Jackass Forever 6 El engaño 6 Ainbo – vose 6 Ainbo 6 Cyrano 7 Escape room: la pel·lícula – v. Catalana 7 La peor persona del mundo 8 Mamá o papá 8 Spider-man: No Way Home - atmos 9 Lunáticos 9 Uncharted 9 El método Williams 10 Muerte en el Nilo – atmos 10 Muerte en el Nilo – atmos 10 The Batman – atmos – vose 10 Bollywood: Bachchan Pandey 11 Código emperador 12 Sis dies corrents – v. Catalana 12 Belfast 12 Muerte en el Nilo 12 Competencial Oficial 13 Encanto 13 Los tipos malos 14 Uncharted - atmos 15 The Batman – atmos 16 The Batman - atmos 17 Los tipos malos – atmos 17 The batman - atmos -

16:10 - 18:20 / 12:15 20:30 22:40 17:00 - 19:00 - 21:00 / 12:15 17:00 - 19:00 22:00 16:20 / 12:00 17:15 - 18:10 - 20:20 - 22:30 12:00 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 12:00 16:15 - 18:20 20:30 - 22:30 16:00 16:00 17:45 - 19:30 / 12:15 21:15 16:00 - 20:00 17:40 - 21:45 16:00 18:00 - 20:45 12:00 19:30 21:45 16:15 - 22:00 22:00 18:45 16:00 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:40 / 12:15 16:00 / 12:00 17:45 19:45 22:15 16:00 / 12:00 18:15 - 20:15 - 22:15 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / 12:15 17:00 - 20:15 15:50 - 19:00 - 22:15 / 12:15 16:15 18:15 - 21:30

YELMO PARC CENTRAL Ainbo: La guerrera del Amazonas ds: 16:30 / dg: 16:15 Belfast dj: 20:15 Cazafantasmas: Más allá ds, dg: 15:45 Cádigo Emperador dv: 17:45, 20:00, 22:30. / ds, dg: 17:00, 19:30, 22:00 / dl, dm, dj: 17:10, 19:30, 22:00 / dc: 17:45, 20:00, 22:20 Licorice Pizza dl: 20:15 Los tipos malos dv, dc: 17:25, 19:35 / ds: 15:55, 18:05, 20:20 / dg: 15:45, 17:55, 20:05 / dl, dm, dj: 18:00 Malnazidos dv: 18:00, 20:15, 22:45 / ds: 18:25, 20:35, 22:45 / dg: 18:05, 20:15, 22:30 / dl, dm, dj: 17:45, 20:00, 22:15 / dc: 18:00, 20:15, 22:30 Muerte en el Nilo dv, dc: 22:00 / ds, dj: 22:30 / dg: 22:20 The Batman dv, dl, dc, dj: 17:00, 18:15, 20:30, 21:45 / ds: 15:45, 18:15, 19:15, 21:45 / dg: 16:00, 18:15, 19:30, 21:45 / dm: 17:00, 18:15, 21:45 The Batman dm: 20:30 - voseUncharted dv, dc: 17:15, 19:45, 22:15 / ds: 16:15, 18:45, 21:15, 22:45 / dg: 16:30, 19:00, 21:30 / dl, dm, dj: 17:20, 19:45, 22:30 West Side Story dm: 20:15

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART La peor persona del mundo dv: 18:00 -vose- 20:15 / ds: 20:00 - 22:15 / dg: 19:30 / dl: 18:30 / dm: 18:30 - 20:45 -vose- / dc: 16:30 - 20:30 / dj: 18:15 Competencia oficial dv: 22:30 -vose- / ds: 18:00 -vose- / dg: 17:30 -vose- / dl: 16:30 -vose- / dc: 18:30 -voseAinbo: la guerrera del Amazonas ds: 16:30 / dg: 16:00 Sis dies corrents dl: 20:45 -voscat- / dm: 17:00 -voscat- / dj: 16:45 -voscatLa decisión de Alice (acte) dj: 20:30 -vose-

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Ainbo 1 The batman 2 Spiderman 3 2 The batman 3 Malnazidos 4 Tipos malos 4 Uncharted 5 The Batman 5 Cyrano 6 Los tipos malos 7 The batman 7 Muerte en el nilo 8 Uncharted 8 Escape room: la pel·lícula (català) 9 Codigo emperador 10 La protegida

18:30 20:15 18:45 21:50 18:15 - 20:15 - 22:15 18:15 - 20:15 22:15 19:15 22:30 17:15 - 19:15 - 21:15 17:30 21:15 17:15 - 19:30 22:00 18:30 - 20:30 - 22:30 18:10 - 20:20 - 22:30

VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu Sis dies corrents Escape Room

ds: 21:30 dg: 17:00 - 19:15

CLASSIFICATS TREBALL

REFORMES

CAFETERÍA-RESTAURANT en REUS, busca cocinera por horas. Tel. 678.844.049

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

ALTRES

TAROT

PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

PROFESSIONALS CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879

CAROL PECHUGONA. Todos servicios. Tarragona. Tel: 643.169.924 CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!. 25€. Tel: 977.32.15.68

TAROT DE MARIA. Sesión de Cartas con péndulo incluído.

Presencial. Tarragona centro.

Tel: 633.670.797

MASSATGES RELAX MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU!!. Tel: 692.780.087 VENDRELL. MASAJE 603.133.160

CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131

SEÑORA. RELAX. Tel:

MASAJE MUY ERÓTICO. Completo. Tarragona. Tel: 632.210.550

CASA NICOL ¡¡30€!! Reus.

Tel: 698.788.062 VENEZOLANA EXHUBERANTE 45a. Vendrell. Tel. 623.335.309 ¡¡NOVEDAD SALOU!! BRASILEÑA 30a. Mulata cariñosa.

30€. Tel: 641.924.552

Interessats: 619.802.730

DANIELA. Sólo dia. Salou.

Tel: 698.757.874 20€!! ESPAÑOLAS ARDIENTES... Tel: 658.065.024 Reus CELESTE CATALANA VICIOSA. Tel: 673.359.807

SANDRA MADURITA. Todos servicios.

Reus.

Tel: 643.027.432

Molt còmodes i resistents de color granat, la tela és tipus pana, coixins desfundables per rentar, fàcil de netejar.

En molt bon estat. 3 places mida 2 m x 75, 2 places mida 150 x 75. Preu: 180€.

TARRAGONA. CATALANA. Si tot. Tel: 604.260.384

ANA. ¡¡¡DE REGRESO!!! Tarragona. Tel: 602.033.898

CONTACTES

ES VEN CONJUNT DE 2 SOFÀS

TARRAGONA. MADURITA. Relax completo…Tel: 603.395.965.

VERÓNICA RUSA. Muy discreto. Reus. Tel: 604.390.445

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico.Tel. 602.408.920

CHICAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona.

Tel: 977.21.26.12

¡¡¡TU MEJOR DÚPLEX!!! Dos pechugonas morbosas…

Tarragona. Tel: 643.136.495

MADURITA PECHUGONA. ¡¡Complaciente!! Tarragona.

Tel. 643.136.495

JULIA MASSATGISTA. Catalana, sensual, tendre, explosiva, morbosa. Felicitat assegurada!!! Reus. Tel: 634.777.389 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola.

Tel: 634.690.215

22/03/2022 diarimés

31

32

A L’ÚLTIMA

diarimés 22/03/2022

LLIBRES CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Mont, James Mont MOISÉS PEÑALVER Periodista

Els de Mercedes Benz m’han convocat per presentar un nou model elèctric a Brussel·les. El programa és senzill: anar a Barajas en AVE i agafar un charter amb tots els periodistes de motor d’Espanya. La cita és a un cèntric palau belga, on una parella et rep tocant el violoncel i un cambrer et dona una copa de Moët. En creuar un pas de vianants, a la porta del palau, he reconegut dins un cotxe el MH President Puigdemont, parlant pel rellotge! Era un Aston Martin amb matrícula acabada en 007, d’aquells que tenen bar al seient de darrere per prendre Martinis remoguts. Osti! Sí que els va bé això del Consell, he pensat. Darrere hi anava un 4x4, un Uaz Patriot, ocupat per tres homes amb ulleres negres

i el cap cobert per aquells casquets de pell russos.

Però no era l’única sorpresa del dia: uns metres més enllà m’ha semblat reconèixer el Gabriel Rufián –el príncep Tardà II–, que anava en bicicleta amb uns prismàtics al coll i una caçadora on es podia llegir brodat I Love Santaco. M’he quedat mosca amb el tema i quan ens ha tocat provar el nou model de Mercedes pels carrers, en comptes de seguir la ruta prevista per l’organització, he tirat cap a Waterloo.

Allà he vist els russos que viatjaven al tot-terreny.

M’he acostat a ells com si fos un turista més. He quedat de pedra quan m’han parlat andalús. M’han recordat aquells majorals de les ramaderies de braus i m’he interessat per saber què feien allà tres homes dedicats a la cria de toros d’Ubrique. M’han dit amb aquella gràcia andalusa que «aquí, paisano, hay más cornadas que en Las Ventas por San Isidro y hay que proteger al señorito». I els he preguntat per què portaven aquell barret rus: «¡Coñe! Aquí hace mucha rasca. No s’ha dao cuenta de lo musho que s’ha enfriao el independentismo».

EL TEMPS

Estat del cel El cel estarà entre mig i molt ennuvolat en conjunt. Si bé, el cel romandrà entre molt ennuvolat i cobert al sector oriental del Pirineu i a la meitat sud del litoral i prelitoral.

15º

Màxima

11º

Precipitacions S’espera precipitació a la meitat sud del litoral i prelitoral, sobretot a l’extrem sud i n’és de probable a la resta del litoral i prelitoral i resta del quadrant nord-est. A la tarda disminuirà la probabilitat de pluja. En general serà entre feble i moderada i s’acumularan quantitats entre minses i poc abundants. Al terç sud seran entre abundants i molt abundants (més de 50 mm en 24 hores). A banda, al voltant del sector del Port les quantitats Mínima de precipitació acumulada seran localment extremadament abundants (més de 100 mm en 24 hores) en tot l’episodi.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

La coberta del nou poemari de Lena Paüls és obra de l’artista Fina Veciana.

Cristina Serret

EL DESIG DE PERTINENÇA I L’ÀNSIA DE FUGIR

E. M. Forster. Avui «L’aventura creativa el desig de salvar-se dels poemes de Desque tenen les dones amb infants d’Ucrafici de mar, sobre el tema universal del ïna que fugen de viatge i el retorn, va l’horror de la guerra, començar fa vint afegeix significat a la anys», explica Lena lectura d’aquest poPaüls. A partir d’uns emari». primers versos «que L’artista reusenca parlen d’una persoFina Veciana signa l’obra que il·lustra na que fuig sola, deiel poemari, mentre xant-ho tot enrere», que el pròleg és de l’escriptora i filòloga la filòloga Carme reusenca va anar L’escriptora reusenca Lena Paüls Andrade. «Les seves «fent créixer la idea inicial» fins a arribar publica el recull de poemes ‘Desfici aportacions afegeia «un tipus de viatge xen sentit al viatge de mar’ interior que consiscreatiu que en alteix a renunciar a guns aspectes hem viure en la rutina de la zona de confort, pel gust recorregut plegades. La Fina ha il·lustrat proses d’aprendre o forçat per les circumstàncies límit, poètiques meves i a mi, els seus quadres m’inscom la fam o la guerra». El resultat és un poemari piren. La coberta n’és una síntesi. El petit vaixell publicat en suport digital que, en paraules de la artesà és meu i el fons, un retall d’un mural seu mateixa autora, «exploren el desig de pertinença que va fer en directe en una performance de prei l’imperatiu de fugida que t’atia a hissar les ve- sentació d’un llibre de Reusenques de Lletres. La Carme va ser la primera lectora de Desfici de mar les».

Desfici de mar inclou tretze poemes agrupats i en va escriure una peça literària on recull el peren dos blocs, Desfici de mar i Nou aliatge, que fum i l’atmosfera dels poemes que havia llegit, conformen un viatge personal i literari que juga i li vaig demanar per al pròleg», detalla la Lena. amb elements com la fugida, la descoberta, la Aquestes complicitats amb creadors també dotransformació o el retorn. Tot, viscut i narrat en naran lloc a noves formes de difondre l’obra: primera persona, i amb una mirada que esdevé «Diversos rapsodes estan enregistrant poemes universal. Així ho explica l’autora: «A Desfici de del llibre, que aniré difonent amb il·lustracions. mar recullo en paraules el trasbals de deixar-ho Amb sinergies de molts creadors, potser el pretot enrere i el transmeto com si estigués assegu- sentaré en format performance com he fet amb da sobre un formiguer, per dir-ho en paraules de d’altres treballs», anuncia.