Els partits de l’oposició s’abstenen en la Comissió Informativa

POLÍTICA L’oposició permet que prosperi el primer modificatiu de crèdit del govern

El ple del pròxim divendres haurà d’aprovar definitivament les primeres actuacions econòmiques d’ERC i els seus socis, encara sense pressupostos

Josep M. Pena

Els grups de l’oposició van per· metre, ahir al matí, amb la seva abstenció, que el primer expe· dient modificatiu de crèdit pre· sentat per l’equip de govern que encapçala ERC fos aprovat per la comissió de Serveis Centrals de l’Ajuntament, primer pas per· què arribi al plenari del pròxim divendres, que li haurà de do· nar llum verda definitivament. L’oposició manté les seves críti· ques a la manera de fer d’ERC i els seus socis, però no va voler entrebancar el tràmit d’un do· cument que suposarà la primera experiència pràctica d’aplicació del pressupost prorrogat de 2021.

ERC, Junts i la CUP havien anunciat, la setmana passada, un expedient modificatiu de crèdit superior als vuit milions d’eu· ros per fer front a les primeres despeses municipals d’enguany, atès que no s’havia aprovat cap nou pressupost i el de l’any pas· sat havia quedat prorrogat, per llei, automàticament. En la re· unió de la comissió de Serveis Centrals, presidida per regidor Jordi Fortuny, on s’ha presentat el document que detalla aquesta iniciativa, els grups han optat per l’abstenció en comptes del vot negatiu, cosa que facilita el de· bat al plenari. L’expedient inclou una part de despeses que tots coincideixen a definir com «obli· gatòries», com ara el pagament dels salaris dels funcionaris i el personal laboral, les quotes dels crèdits bancaris i les factures a les empreses pels serveis con· tractats. També té una altra part destinada a inversions, per tirar endavant les obres del gimnàs de Sant Pere i Sant Pau i la instal· lació de càmeres de videovigilàn· cia a la Part Alta de la ciutat.

Abans de la votació definitiva de l’expedient, els representants de l’equip de govern van accep· tat una esmena presentada pel PSC, que demanava la inclusió en el text d’una nova partida, per atorgar sense més dilacions subvencions nominals a asso· ciacions i entitats ciutadanes, com ara grups culturals, festius i associacions de veïns. Aques· ta ampliació serà superior als 800.000 euros. Amb el vot fa· vorable de l’equip de govern, el grup socialista i el d’En Comú Podem, aquesta esmena es va in· cloure al text, que en el moment de la votació definitiva va rebre l’aprovació d’ERC, Junts i la CUP, i l’abstenció de tota la resta.

Per al regidor de Serveis Cen· trals, Jordi Fortuny, això implica que «l’expedient ha estat dicta· minat positivament», perquè «hi ha hagut un suport global que ningú no ha vetat. Això ens per· metrà anar avançant feina, que era el nostre objectiu». Fortuny insistia ahir en considerar que el fet que tota l’oposició s’hagués abstingut mentre el govern vota· va «sí» significa que «hem arribat a una solució de consens i que la comissió ha donat el vistiplau, ha fet una avaluació positiva de la situació».

Aquest entusiasme es va veure matisat per les indicacions dels altres grups. Per a Sandra Ramos, portaveu del PSC, «ens hem abs· tingut per facilitar l’aprovació», un cop el govern va acceptar la seva esmena per subvencionar les associacions, tot i que hi ha «un sacrifici important» dels so· cialistes a l’hora de modular les seves reivindicacions.

Amb tot, per als socialistes, el punt més preocupant d’aquesta manera de fer d’ERC i els seus socis són les partides que han hagut de donar de baixa del pres· supost prorrogat per obtenir fons per a noves destinacions. «Les baixes són molt sensibles», va dir Ramos, «perquè no es destina res al fons de cooperació internacio· nal mentre que, per exemple, es manté intacta Tàrraco Viva. Ja sa· bem que tot això es pensa cobrir al març, amb el romanent de tresoreria, però aquests gestos, avui, tenen un significat polític».

Funcionament

José Luís Martín, cap del grup del PP, va dir, per la seva banda, que «no podem estar tot l’any amb qüestions de modificatius. Hi ha coses en què podem es· tar d’acord, però aquesta no és la manera com una ciutat ha de funcionar», mentre que Lorena de la Fuente, de Ciutadans, posa· va l’accent en el fet que «Fortuny ho vol solucionar tot amb el ro· manent de tresoreria, però hem de saber que aquest romanent és incert, i no és ilimitat». La quan· titat exacta d’aquest concepte se sabrà un cop aprovada la liquida· ció del pressupost de 2021.

Carla Aguilar, regidora d’En Comú Podem, va subratllar que «una part del modificatiu era ne· cesssària, ja que es fa càrrec dels sous del personal. A més, hem donat suport al fet que s’inclogu· éssin les subvencions». Tot i això, també es va mostrar preocupa· da per les baixes en partides que ara en financen d’altres, «però ens han dit que restituir·les està assegurat, i això és el que dema· nem, que hi hagi un compro· mís», cosa que els fa esperar que, amb la seva abstenció, l’expedi· ent s’aprovi en el pròxim plenari. Per a la portaveu dels Comuns i de Podem, el fet que encara no hi hagi pressupost i que ERC in· tenti governar mitjançant aquest sistema d’expedients no els farà canviar la seva política de mirar d’incloure les seves reivindicaci· ons programàtiques.

GERARD MARTÍ

A l’esquerra, Jordi Fortuny, regidor de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Tarragona, en una imatge d’arxiu.

Els socialistes van presentar una esmena per concedir subvencions a entitats El regidor Jordi Fortuny considera que s’ha arribat a una solució de consens

MOCIONS

ECP presenta mocions pels drets dels menors migrats i contra les ludopaties

La coalició vol que l’Ajuntament s’impliqui encara més en la protecció de nens i joves

Redacció

El grup municipal d’En Comú Podem Tarragona presenta al ple del divendres que ve dues mocions, una per a l’ampliació dels drets de la infància migra· da a Catalunya i una altra per al reforç de la prevenció de les lu· dopaties i el control en la proli· feració de les apostes online i els salons de joc.

La primera parteix de fet que el dret del menor a la vida en família i la seva protecció han de prevaldre per sobre de les polítiques de control del flux mi· gratori. Per això es fan una sèrie de propostes, per tal de caminar cap a la protecció de drets dels menors i els seu progenitors. En aquest sentit, es proposa refor· çar a nivell local el sistema de protecció social i igualtat que afecti al conjunt dels seus ser· veis dirigits als menors, com per exemple les beques menjador. També, s’insta al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya a la modificació de les condicions d’accés a la renda garantida de ciutadania per tal de garantir l’accés a aquesta als progenitors de tot menor al ter· ritori, i a la Direcció General de Migracions, Refugi i Antirracis· me, que defensi davant d’altres institucions una proposta de protecció integral dels menors en situació irregulars i les seves famílies.

Per últim, es demana al Minis· teri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions una modificació de la Llei d’estrangeria per donar cobertura jurídica al conjunt de menors i progenitors que convi· uen de forma permanent al ter· ritori nacional, i una modificació de l’aplicació del règim comu· nitari per tal de garantir la resi· dència del conjunt de ciutadans comunitaris i els familiars co· munitaris que viuen permanent al territori nacional, malgrat la seva situació econòmica.

La segona, tracta el problema dels jocs d’aposta. En aquest sentit es demana la regulació de l’impost sobre aquestes acti· vitats, la publicitat així com el desenvolupament d’activitats de prevenció del problema que no només augmenta, sinó que afec· ta a persones cada vegada mes joves i amb més problemàtiques socials i econòmiques.

Concretament, s’insta al go· vern de l’Estat i al govern de la Generalitat a augmentar el ti· pus aplicable en l’Impost sobre Activitats del Joc per a les cases d’apostes i del joc en línia i que es limiti l’obertura de noves ne· gocis.

URBANISME L’adaptació del projecte del gimnàs de SPiSP demorarà la seva execució

S’han de corregir alguns aspectes tècnics per complir la normativa actual, ja que la redacció original és de l’any 2011

Paula Montalvo

El nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau haurà d’esperar una mica més de l’esperat: l’Ajuntament de Tarragona ha publicat la li· citació perquè una empresa se n’encarregui de l’actualització de la normativa que contempla el projecte d’aquestes obres, un procés que farà que s’endarre· reixi la construcció de les no· ves instal·lacions. El document original que planteja la idea del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau es va presentar l’any 2011, quan el govern del PSC ja es va plantejar el projecte que havia de dotar el barri d’aquests equi· paments esportius. Com que en el seu moment el projecte va acabar desestimant·se, ha estat el govern de Pau Ricomà el qual ha volgut reprendre l’acció amb aquestes obres. Tot i això, han passat tants anys des de la redac· ció del document que plantejava la idea original del gimnàs de Sant Pere i Sant Pau –deu anys en total– que ha provocat que el projecte estigui caducat. Algunes de la normativa, en què es fo· namenta el plantejament de les noves instal·lacions esportives com ara les relatives a l’estalvi energètic i mediambientals, ja no són vigents.

És per aquest motiu que l’Ajuntament ha iniciat un nou tràmit per licitar el servei que permetrà adaptar el projecte a les normes vigents en l’actualitat. Encara que es tracti d’un pas im· prescindible per tirar endavant les obres, aquest fet provocarà un endarreriment important en la data que el gimnàs estarà en· llestit.

Més temps de l’esperat

Segons l’anunci de la licitació, les empreses interessades tenen temps per presentar les seves propostes fins al pròxim dia 4 de febrer. A partir de llavors, el consistori es prendrà un temps per a poder adjudicar el projec· te a l’empresa guanyadora del concurs públic, després d’ha· ver estudiat totes les ofertes. En aquest cas, s’escollirà el licitador sota «criteri únic relacionat amb els costos», és a dir, amb l’oferta més barata. Tot i això, no serà fins que es formalitzi l’assignació amb la signatura del contracte que l’empresa podrà començar a treballar en l’adaptació del projecte. L’Ajuntament ha esta· blert una durada del contracte de tres mesos, pressupostats amb 18.089,50 euros –IVA inclòs–.

Tenint en compte aquestes condicions, el projecte d’obres del nou gimnàs no es licitaria fins al mes de juliol. La tramita· ció del concurs públic per l’exe· cució i la seva respectiva adjudi· cació es repetirà i afegeix temps que endarrerirà la data d’entrega de les noves instal·lacions.

Tenint en compte que, segons han declarat fonts municipals en algunes ocasions, des del consis· tori tenen previst que les obres tinguin una durada aproximada de deu mesos, es podria donar el cas que el nou gimnàs no estigui operatiu una vegada passades les eleccions municipals del pròxim 2023.

Inclòs al modificatiu de crèdit

El projecte del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau va ser pres· supostat amb 1.507.660 euros, als quals s’hi han d’afegir aquests pocs més de 18.000 euros per l’adaptació de la normativa. Tot i això, els veïns del barri recla· maven que, sense el pressupost aprovat per aquest 2022, les obres perillaven. Malgrat tot, amb els comptes prorrogats, el govern va presentar ahir el pri· mer modificatiu de crèdit, on ja es va incloure el gimnàs de Sant Pere i Sant Pau.

Encara que la comissió infor· mativa va donar llum verda al modificatiu, serà el ple del prò· xim divendres el qual haurà de votar de forma definitiva si les obres segueixen en peu.

CEDIDA

Imatges del projecte del gimnàs plantejat el 2011. L’Ajuntament tindrà el projecte renovat al mes de juny, fent que les obres s’endarrereixin

Amb els tempos sobre la taula, el gimnàs obriria després de les eleccions municipals del 2023

POLÍTICA

La plataforma municipalista Centrats en Tarragona s’integra al grup Valents

Valents integra les estructures territorials de Centrats en Tarragona en tota la província

Redacció

Tots els simpatitzants i mem· bres de Centrats en Tarragona, que va presentar llistes en una desena de municipis de la pro· víncia a les eleccions del 2019, se sumen a Valents. Els més de 80 membres que té la formació tarragonina s’uneixen amb «la voluntat de treballar perquè en tots els pobles de Catalunya es respectin les lleis i es treballi a favor dels ciutadans. Valents vol estar present en els 947 muni· cipis de Catalunya», va declarar Josep Maria Santamaria, regidor de l’Ajuntament de la Pobla de Montornès.

Valents defensa que la creació d’un projecte polític constitu· cionalista és fonamental per a evitar la influència nacionalista en el govern d’Espanya i per con· trarestar els efectes del govern independentista, tant en l’àmbit autonòmic com local des d’una perspectiva econòmica i soci· al. L’objectiu de Valents és go· vernar en algun municipi l’any 2023 sota un programa basat en l’atenció a les necessitats de les persones, allunyat de la instru· mentalització dels consistoris a favor de l’independentisme i po· sant per davant la seguretat ciu· tadana i la llibertat individual.

GERARD MARTÍ

Imatge de la presentació de l’agrupació Valents a Tarragona.

MOVIMENT VEÏNAL L’Ajuntament instal·la nova il·luminació al costat de la piscina de Riuclar

Es tracta d’una reivindicació amb més de 30 anys d’història que demanava posar llums al camí que separa els habitatges de la zona esportiva

Paula Montalvo

L’Ajuntament de Tarragona ha instal·lat nova il·luminació al camí que separa els habitatges del barri amb les instal·lacions municipals esportives. Es tracta d’una reivindicació que els veïns del barri, conjuntament amb la Federació d’Associacions de Ve· ïns de Tarragona (FAVT) havien abanderat des de fa més de 30 anys, ja que és una via molt poc cuidada. Va ser la passada set· mana que es va col·locar el nou enllumenat amb focus. Tot i això, fins a l’actualitat la zona ha pro· vocat inseguretats entre els resi· dents al llarg del temps.

Es tracta d’un camí de sorra si· tuat entre el carrer B i el carrer C, el qual separa els blocs de pisos de la urbanització amb el pavelló i la piscina municipal. Segons explica Javier Martí, president de l’Associació de Veïns de Riuclar, es tracta d’una reivindicació que els veïns del barri ja demanen des de fa més de 30 anys. Els resi· dents dels habitatges que toquen al camí se sentien insegurs quan es feia de nit, ja que quedava to· talment a les fosques. «Els veïns no podien veure qui circulava pel camí, de manera que tenien la

inseguretat de no poder conèixer què passava darrere de casa seva. De fet, fa alguns anys, aquells edificis van patir robatoris força sovint i els lladres aprofitaven la foscor per escapar·se», relata el president de l’AV. A més, fa dos anys, la plataforma Dones per Tarragona també va fer·se ressò de la demanda després que es re· gistressin diverses agressions a la zona. «És un camí molt poc cui· dat i molt proper als habitatges. Els veïns estan molt contents que per fi hi hagi una mica de llum», explica Javier Martí.

L’actual junta de l’AV fa no· més un mes i mig que està al capdavant de l’associació. És per aquest motiu que l’arribada d’aquests nous focus els ha ale· grat molt. «Cal no oblidar la feina que van fer les anteriors juntes: des de la que va començar amb la demanda fa 30 anys fins a l’última en marxar, que va ser l’encarregada de reunir·se amb l’Ajuntament per demanar els llums que ens han instal·lat ara», aclareix Martí.

Alhora, el president remarca que està pendent de tenir no· ves reunions amb el consistori per acabar de millorar l’estat d’aquest camí. «Ens agradaria que es pogués asfaltar, que hi posessin una vorera i que l’en· llumenat també fos de més bona qualitat que el que han instal·lat ara. Entenem que els focus que han posat ara són una solució temporal i ràpida a la nostra de· manda», explica Martí.

Per la seva banda, Alfonso López, president de la FAVT, celebra que l’Ajuntament hagi complert altra vegada amb una de les reivindicacions veïnals. A més, assegura que queda molta feina a fer i que, des de la FAVT, continuaran treballant amb el consistori per resoldre les de· mandes dels barris tarragonins.

La zona era totalment fosca quan es feia de nit i era un punt freqüent de robatoris i agressions

CEDIDA

Els veïns esperen que els focus siguin una solució temporal.

‘PODER: Diàlegs d’Art’ s’exposa a l’Espai Nautilus fins al pròxim mes de març

L’exposició PODER: Diàlegs de l’Art va aterrar a l’Espai Nau· tilus el passat cap de setmana, on s’hi estarà fins al pròxim 4 de març. L’exposició vol arri· bar a objectes o símbols que totes les cultures del món han realitzat, els quals asseguren que traslladen un missatge a qui els mira, categoritzant·los en societat i donant·li un esta· tus. Alhora, l’exposició vol po· sar l’atenció en preguntar·se qui té el poder de transmetre aquestes sensacions en els objectes que parlen de poder. Per l’autora, les obres d’art són elements de la vida que traslladen missatges, ens in· comoden, impacten, són elles les que tenen el poder sobre les persones. Aquesta expo· sició mostra un diàleg entre obres contemporànies de l’ar· tista Montserrat Anguiano, establerta a Barcelona amb orígens Guineans i amb una trajectòria artística del màxim nivell, amb obres tribals de tot el continent africà. L’impacte, la vitalitat, la força, l’energia, la majestuositat, el poder... són característiques que definei· xen la selecció d’obres presen· tades a l’exposició. Redacció

PATRIMONI

L’Ajuntament inicia les tasques d’excavació d’un mur romà

Els treballs al solar de Sant Llorenç tenen una durada de dos mesos

Redacció

L’Ajuntament ha iniciat uns nous treballs d’excavació per la restauració d’un mur romà situat en un solar del carrer de Sant Llorenç, número 10, a la Part Alta de Tarragona. Va ser el passat dilluns 17 de gener quan es van començar els treballs del projecte de restauració del mur romà d’opus vittatum, que ser· via com a estructura de reforç al recinte de culte tarragoní. Aquest està ubicat a l’interior del solar municipal del carrer de Sant Llorenç. Aquest projecte preveu una actuació de saneja· ment i consolidació dels para· ments del mur romà i es duran a terme tasques que consistiran en la retirada dels morters i ele· ments afegits en èpoques pos· teriors. Aquests distorsionen la lectura de les restes i perjudi· quen la seva conservació. Tam· bé es durà a terme una neteja de fongs i herbes, tractament d’es· querdes, impermeabilització i consolidació de l’estructura. El projecte és un primer pas en el conjunt d’actuacions que es rea· litzaran en el solar per tal d’ade· quar·lo i donar·li un nou ús. També està previst que s’integri i es valori les restes arqueològi· ques que s’hi ubiquen. Segons els estudis, el mur que es res· taurarà, s’associa a una part de la paret de reforç de tancament del recinte de culte, és a dir, de la plaça que encerclava el temple d’August. Els treballs tenen una durada prevista de dos mesos i han estat adjudicats a l’empresa especialitzada en restauració Arcovaleno Restauro S.L., per un import de 25.300,39 euros, amb l’IVA no inclòs.

CEDIDA

Es tracta d’un mur de reforç del recinte de culte.

NETEJA

L’Agència de Residus visita els contenidors tancats de Tarragona

Estan interessats en el funcionament pels bons resultats obtinguts

Redacció

L’Agència de Residus de Cata· lunya s’ha interessat pel siste· ma de contenidors tancats de Tarragona i els bons resultats que aquests estan obtenint a la ciutat. És per això que ahir al matí, alguns dels seus tècnics es van reunir amb treballadors de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, per tal d’avaluar i constatar el bon funcionament del nou sistema de contenidors tancats als tres barris de la ciu· tat on ja s’han implantat: el Ser· rallo, Cala Romana i Bonavista. Ja va ser al mes de desembre quan la conselleria va fer un balanç molt positiu d’aquest important canvi per la ciutat i ahir van tenir l’oportunitat de compartir·ho amb l’Agència.

El conseller de Neteja Públi· ca, Jordi Fortuny va voler des· tacar que és molt rellevant la visita d’ahir, ja que «l’Agència està molt atenta al nostre mo· del, perquè estem incrementant les xifres en recollida selectiva al nivell de les exigències de la Unió Europea». Els tècnics de l’Agència, presents ahir a la ciu· tat, van voler visitar els barris de Bonavista, el Serrallo i Cala Ro· mana «per tenir constància de la feina ben feta i la satisfacció de veïns i Ajuntament», va rei· terar el conseller. Cal recordar que des del passat mes d’agost de 2021, Tarragona ha aconse· guit augmentar la recollida se· lectiva en contenidors de la via pública, sense comptar les dei· xalleries i altres recollides com poda, tèxtil, oli i voluminosos. Ho ha fet per sobre del 55% que és l’objectiu d’Europa pel 2025. Al Serrallo s’ha arribat al 67%, a Cala Romana l’índex és del 54% i a Bonavista del 59%.

Membres de l’Agència de Residus durant la visita a Tarragona.