Divendres 26 de novembre de 2021

Divendres, 26 de novembre de 2021 núm. 4.428 www.diarimes.com

El passaport covid és obligatori per entrar a restaurants i gimnasos PANDÈMIA S’haurà de demanar també a residències, als parcs i fires d’atraccions, a sales de concerts, cinemes i circs, i a les competicions esportives on es vengui menjar o beguda. P2 GERARD MARTÍ

REUS

El jutge arxiva la investigació de 13 persones en el cas de les pròtesis Traiber Es tracta de regidors de l’Ajuntament de Reus i directius de Sagessa. P7

CAMP

El bomber mort a la nuclear d’Ascó ajudava a socórrer la brigada La Guàrdia Civil s’ha fet càrrec de la investigació de l’accident laboral. P25

ESPECIAL

Un dels moments de la manifestació al seu pas pel carrer Monterols de Reus.

Unes 500 persones es concentren a Reus contra la violència de gènere REUS Al matí es va fer l’acte institucional i, a la tarda, la manifestació va començar al Mercat del Carrilet i va acabar amb els parlaments al Mercat Central. P8

PORT DE TARRAGONA node logístic estratègic de Catalunya

P9-24

26/11/2021 diarimés

9

2

diarimés 26/11/2021

CRISI COVID-19

CRISI SANITÀRIA

El certificat covid, obligatori per entrar a bars, gimnasos i residències

L’EMA avala vacunar els nens d’entre 5 i 11 anys amb Pfizer L’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès) ha avalat vacunar els nens d’entre 5 i 11 anys amb Pfizer-BioNTech contra la covid-19 amb l’antídot de Pfizer-BioNTech. Els científics experts de l’agència han validat els estudis clínics realitzats amb uns 2.000 nens que indiquen una efectivitat i la seguretat del vaccí per als menors comparable a la dels adults. La dosi serà menor de la que es fa servir per als majors de 12 anys: una tercera part de l’habitual. De totes maneres, es posarà en dues injeccions en un espai de temps de tres setmanes. És el primer vaccí que rep l’autorització del regulador de la Unió Europea per a aquesta franja d’edat.

A finals de maig, l’EMA va aprovar l’ús de Pfizer-BioNTech en adolescents d’entre 12 i 15 anys.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avala la mesura que ha entrat en vigor la passada mitjanit ACN

Mostrar el certificat covid –amb el qual es mostra si una persona ha rebut la vacuna contra el co· ronavirus– és obligatori a partir d’avui per accedir a l’interior de bars i restaurants, instal·lacions on els usuaris practiquin esport i residències de gent gran, així com altres locals on es pugui menjar. També serà obligatori a teatres, cinemes, auditoris i circs quan hi hagi activitat de ball o restauració a l’interior d’aquests recintes.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar ahir la mesura que havia sol· licitat el govern català.

L’ampliació de l’ús del certificat ha entrat en vigor la passada mit· janit i té una durada inicial de 14 dies, fins el 9 de desembre. Tots aquests establiments se sumen a l’oci nocturn i als banquets amb ball, on ja era vigent l’obligato· rietat d’ensenyar el passi covid.

Caldrà veure si aquesta mesura s’amplia a més establiments en els propers dies després que el comitè assessor del Departa· ment de Salut el recomanés per a cinemes i teatres.

La secció tercera de la sala contenciosa-administrativa concreta que el passaport covid s’haurà de demanar també als locals de restauració integrats en centres o galeries comercials, parcs i fires d’atraccions, ludo· teques, salons de joc i gimnasos; als locals culturals on es venguin begudes o menjar, com sales de concerts, cinemes i circs; als concerts i actes culturals a peu dret en llocs tancats; a les com· peticions esportives on es vengui menjar o begudai al Centre d’Alt Rendiment esportiu de Sant Cugat del Vallès. D’altra banda, també es demanarà quan es fa·

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

80.975 1.030.750 5.121.100 259.991.605 1.423

24.100 87.931 5.196.413

MORTS

MORTS

MORTS

MORTS

La demarcació de Tarragona registra 180 nous positius i cap mort La regió sanitària de Camp de Tarragona ha registrat 62.784 casos confirmats per PCR o test d’antígens, 143 més que en el balanç anterior, però no s’ha produït cap nova mort. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre de casos acumulats des de l’inici de la pandèmia és de 64.939.

El risc de rebrot puja a 192 (+2), mentre que en l’interval anterior era de 115. L’Rt baixa cinc centèsimes fins a 1,51, per sota cin activitats musicals en con· gressos, fires comercials i festes majors.

En canvi, no es demanarà el passaport covid als serveis de restauració dels centres de tre· ball destinats als empleats, als ubicats en centres sanitaris des· tinats als empleats i als pacients, als menjadors escolars i universi· taris i als menjadors socials per a persones vulnerables.

Cartells obligatoris El decret de la Generalitat obliga els establiments afectats a penjar cartells a l’entrada on recordin l’obligatorietat del passaport i a

de l’1,68 de la setmana del 8 al 14 de no· vembre. La incidència a set dies és de 80.

L’índex de positivitat de les proves diag· nòstiques és del 5,04%. Actualment hi ha 25 pacients ingressats (-4). La regió sanità· ria de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 15.488 casos confir· mats per PCR o TA, 37 més que en el balanç anterior, i 16.036 si es tenen en compte to· tes les proves. En aquesta regió han mort

destinar personal per fer aquest control. Les dades dels clients no s’han de guardar.

La Meva Salut es col·lapsa L’allau de ciutadans que van acudir ahir a l’espai de La Meva Salut per descarregar-se el cer· tificat de vacunació, va saturar el sistema informàtic, encara que a poc a poc va anar millorant el funcionament. El certificat covid es pot descarregar des del web o l’aplicació La Meva Salut, però els usuaris van constatar molts problemes durant hores per ac· cedir-hi. Fonts del Departament de Salut van explicar que La

191 persones des de l’inici de la pandèmia, cap més. El risc de rebrot puja un punt, a 217, per sobre de l’interval anterior (157). La incidència a set dies és de 101. El 5,15% de les proves que es fan surten positives. L’Rt baixa sis centèsimes, a 1,26, per sobre de l’1,23 de l’interval anterior. Al conjunt de Catalunya, Salut ha declarat 2.094 nous casos confirmats per PCR o TAi s’han noti· ficat set morts.

Meva Salut estava experimentat lentitud en l’accés per un volum d’entrades més gran, però que s’estava treballant per donar res· posta a totes les sol·licituds. Els informàtics van reiniciar ahir a la tarda el sistema. El certificat co· vid inclou un codi QR, que és el que servirà per poder entrar als establiments.

Gimnasos molestos Davant la resolució del TSJC, els centres de fitness van criticar la manera com el Govern havia de· cidit ampliar el passaport covid, ja que van assegurar que en el seu cas no s’havia comptat amb

La CE vol que el certificat caduqui als 9 mesos

ells. El president de la patronal del sector, August Tarragó, no va valorar la idoneïtat de la mesura, ja que no en són experts, però sí va criticar que es van assaben· tar «per televisió» que eren dels afectats.

«Ens sembla una gran falta de respecte», va declarar, al temps que va asseverar que dilluns ma· teix des del Govern els van dir que quedaven fora. Abans que es conegués la decisió judicial, Tarragó va alertar que una me· sura així no es pot aplicar d’avui per demà i lamentava que ja ha· vien tingut un degoteig de noves baixes.

Brussel·les proposa limitar a nou mesos la validesa del certificat de vacunació contra la covid-19 per viatjar. La Comissió Europea ha demanat que aquest salconduit tingui «un període d’acceptació estàndard de 9 mesos» i insta els estats a garantir l’accés a dosis de reforç abans que expiri». L’executiu posa aquest límit perquè el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties estableix que la protecció davant d’infeccions disminueix a partir dels sis mesos des de la segona injecció. Brussel·les espera que els 27 donin llum verda a aquesta proposta i que entri en vigor el 10 de gener.

Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

TARRAGONA

26/11/2021 diarimés

3

TEMPORAL

La xarxa social eAgora guanya el premi Open Future eAgora és una xarxa soci· al gamificada per connectar l’administració pública amb la ciutadania, i permet accelerar el procés de transició cap a l’Agenda 2030. Aquest projec· te rebrà un premi de 3.000 eu· ros i tres anys d’assessorament per a la consolidació del nego· ci amb experts de diferents àmbits. El premi Open future l’atorga l’Ajuntament de Tar· ragona amb la col·laboració de Telefónica.

L’enllumenat de Nadal de Tarragona s’encén avui Avui a les 18.30 h. s’encendran els llums de Nadal als carrers de Tarragona, en un acte que es farà a l’arbre de la Rambla Nova. Els carrers quedaran il·luminats fins al dia de Reis.

Enguany, la ciutat lluirà una renovació lumínica amb 1.201 motius nadalencs als princi· pals punts de la ciutat i barris, una fórmula per atraure els ciutadans als carrers, fer més acollidora la seva estada i do· nar impuls al comerç.

L’obra del PP10 provoca filtracions d’aigua a cases de per la pluja

FAVT

L’Ajuntament i la direcció de l’obra es van reunir amb els afectats per a buscar una solució Paula Montalvo Antequera

Les obres del nou PP10 van provocar filtracions en algunes cases del carrer del Riu Siurana del barri de Campclar després de les pluges del passat dimarts. Els aiguats que va deixar la DANA al seu pas per Tarragona va sor· prendre els veïns afectats, ja que «mai abans s’havien trobat amb problemes de filtracions d’aigua en altres temporals», segons José Carrasco, membre de la junta de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT).

Aquesta nova problemàtica va afectar majoritàriament als magatzems de les cases adossa· des de l’esmentat carrer. Segons explica la presidenta de l’Associ· ació de Veïns de Campclar–Zona Esportiva, Martina Roncero, alguns dels propietaris «es van passar tot el dia traient aigua de

les seves cases». Els propietaris dels adossats van sospitar des d’un inici que aquest problema era causat per les obres que s’es· tan finalitzant amb el nou accés als terrenys del PP10, les quals es troben darrere mateix dels seus habitatges. Davant aquesta si· tuació, van demanar una reunió amb l’Ajuntament i responsables de les obres per a buscar respos· tes i també solucions a aquest problema que mai abans havien tingut. Va ser ahir mateix quan tècnics del consistori i la direc· ció d’obra del PP10 van rebre els afectats darrere de les seves cases per a valorar els danys i explicar-los la solució al proble· ma. En aquesta reunió, i segons asseguraven fonts municipals, els tècnics de l’Ajuntament van explicar als afectats que, com que no és una obra acabada, no

Els veïns del carrer del Riu Siurana van demanar una reunió amb els responsables davant els fets.

Les filtracions acabaran quan les obres del PP10 hagin finalitzat de forma definitiva

afectats van mostrar satisfacció davant l’atenció rebuda, i creient que aquests fets no tornarien a passar quan el PP10 estigui urba· nitzada.

funcionen els sistemes de reco· llida i conducció de les aigües pluvials. Per tant, el problema se solucionarà quan tota la zona es· tigui pavimentada de forma defi· nitiva. En aquest sentit, els veïns

Canvis en la circulació del barri Els veïns van aprofitar per a pre· guntar com quedaria la circula· ció de vehicles al barri després de la construcció de la rotonda que ha de connectar el PP10 amb

Campclar a l’altura de l’Anella Olímpica. Segons explicaven els veïns, el carrer del Riu Siurana serà sentit únic en direcció cap a l’Anella; i des de l’Anella cap a la T-11 es realitzarà pel carrer de l’Alguer cap a la rambla de Po· nent. De fet, els veïns declaraven que els tècnics els van assegurar que amb la nova rotonda, no tin· drien tant trànsit provinent del barri de Bonavista.

4

diarimés 26/11/2021

TARRAGONA

DESENVOLUPAMENT

La ciutat debat el desenvolupament sostenible i l’agenda 2030

CEDIDA

Ematsa, la Xarxa Sanitària Santa Tecla i BASF han estat les entitats que han organitzat la primera edició de la jornada Redacció

La primera edició de la Jornada pel Desenvolupament Sosteni· ble a Tarragona, que es va dur a terme ahir, ha vist la llum un any després del previst a causa de la pandèmia. Ematsa, la Xar· xa Sanitària Santa Tecla i BASF eren les organitzacions que en· capçalaven aquest projecte, que comptava amb diferents experts, taules rodones i institucions par· ticipants.

L’alcalde de la ciutat, Pau Ri· comà, va inaugurar la jornada, fent referència al compromís de Tarragona amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la voluntat de convertir aquesta jornada en una referència anual en el debat sobre el futur del pla· neta. En aquest sentit, va assegu· rar que «al Camp de Tarragona hi ha uns teixits empresarials, associatius i ciutadans potentís· sims; amb una capacitat enor·

me per crear i omplir entorns col·laboratius que permetin un desenvolupament integral del conjunt la societat. Des de l’ad· ministració pública som plena· ment conscients que hi tenim un rol molt important a jugar». Tot seguit, la delegada del govern de la Generalitat a Tarragona, Tere· sa Pallarès, va prendre la paraula per fer incís en el potencial que té l’àrea metropolitana tarrago· nina per liderar aquesta transició en la qual està immersa Catalu· nya i, en general, tota la societat.

El director del Consell As· sessor pel Desenvolupament Sostenible de Catalunya, Arnau Queralt, va oferir la primera con· ferència de la jornada. Queralt va fer un repàs de la situació actual de l’Agenda 2030 a Catalunya.

El màxim responsable executiu del CADS va mirar enrere per analitzar l’evolució dels darrers sis anys, des que el 2015 es van

publicar els objectius de desen· volupament sostenible, (ODS) recordant els deures que queden per fer durant els pròxims 9 anys, quan s’arribarà a l’horitzó que marca la mateixa Agenda 2030.

El director del CADS destacava la importància dels ODS com a instruments, no pas com a finali· tat, afegint que darrere cada ODS hi ha d’haver polítiques i plans d’acció.

La primera taula rodona de la jornada va girar al voltant de l’aigua i, en concret, a la resposta dels serveis bàsics en temps de pandèmia i postpandèmia. La protagonitzaven Maria Retuerto, responsable de la Unitat Comer· cial i de Clients d’EMATSA; Ivon· ne Rodríguez, responsable de cli· ents DT Catalunya Sud AGBAR; i Josep Miquel Beltran, gerent i director de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajunta· ment de Tarragona. Els tres van

La jornada, ahir al matí, a la sala d’actes del Seminari.

L’agenda 2030 marca les prioritats en tot aquest camp d’activitat empresarial i corporativa

Reclamen polítiques i plans d’acció per fixar les passes que cal seguir en anys propers

coincidir en la importància de mantenir la cohesió social en un context com l’actual i de teixir aliances entre el sector públic i el privat, així com amb la societat civil, per fer front a nous reptes

com l’atenció a la vulnerabilitat i, d’aquesta manera, ser capaços d’adaptar-se a situacions que reclamen solucions ràpides en contextos d’emergència.

Tot seguit va arribar el torn

COMERÇ

El 83% dels consumidors preveu fer compres durant el Black Friday Enguany augmenta la despesa mitjana, fins als 208 euros per persona A. Ferran

Més intenció de compra i més despesa. Així es presenta el Black Friday. La jornada de des· comptes per excel·lència abans de l’inici de la campanya nada· lenca arriba amb les expecta· tives a l’alça segons indiquen diversos estudis. Una investi· gació de la consultora Boston

Consulting Group pronostica que un 22% més d’espanyols preveu comprar durant el Black Friday. L’any passat van ser un 68% dels possibles compradors els que es van beneficiar de les promocions especials i enguany, l’informe elaborat per aquesta consultora indica que pujarà fins al 83%.

Així mateix, una enquesta feta per l’Organització de Con· sumidors i Usuaris (OCU) augu· ra que la despesa mitjana s’apu· jarà 41 euros, fins a arribar als 208. Pel que fa als productes que es compraran, les enquestes de l’OCU recullen que moda, calçat i complements (65%) i electrò· nica (50%) seran els més bus·

cats. Per darrere se situen altres com joguines (30%), petits elec· trodomèstics (25%), decoració (19%) i material esportiu (17%).

Comprar i encertar Les organitzacions de consumi· dors, però, alerten que no totes les rebaixes que s’anuncien són certes. L’OCU l’any passat va no· tificar que un 28% de productes havia augmentat de preu just dies abans del descompte. En aquest sentit, recomanen com· parar preus, comprovar que les etiquetes sempre mostrin l’im· port previ i el descomptat i so· bretot insisteixen en evitar webs sospitosos a l’hora de comprar.

del propòsit corporatiu. Xavier Ribera, director de comunicació de BASF, Joan Aregio, director general adjunt de La Xarxa Santa Tecla, i Choni Fernandez, direc· tora dels serveis centrals de Port Aventura van presentar els seus casos empresarials. Les tres enti· tats coincidien a destacar que cal integrar la sostenibilitat en l’ac· tivitat de l’empresa, sempre en el marc que fixa l’Agenda 2030.

EFE

Les associacions de consumidors recomanen comparar preus.

PUBLICITAT

26/11/2021 diarimés

5

6

diarimés 26/11/2021

TARRAGONA

URBANISME

Les reformes al polígon Francolí queden pendents dels pressupostos

GERARD MARTÍ

El Port de Tarragona se situa com el quart port amb més moviment del Sistema Portua· ri, segons les dades publicades per Puertos del Estado. Aquest mes d’octubre, com ho va fer el setembre passat, el Port de Tarragona ha escalat una nova posició, arribant a la quarta en la classificació. El Port no ocu· pava aquesta posició de forma permanent des del 2003 i de forma esporàdica des del 2019.

El projecte es troba en procés de creació i s’espera que al febrer es pugui licitar Paula Montalvo Antequera

Les obres al polígon Francolí perillen a l’espera de l’aprovació dels pressupostos per al pròxim any 2022. Segons el conseller Xa· vier Puig en declaracions a Diari Més el projecte que al qual volen destinar 800.000 euros podria ser que no es pogués arribar a realitzar per la inestabilitat que es preveu en els pressupostos de l’any vinent. Tal com va relatar el conseller, el govern municipal no contempla aquesta opció, ja que la reforma del polígon Fran· colí suposarà un gran canvi en la mobilitat de Tarragona, sobretot en la seva entrada des dels barris de Ponent. «Per què hauríem de fer esperar una obra tan impor· tant?», es preguntava irònica· ment Puig. Malgrat això, des del consistori ja tenen preparades al· gunes alternatives per a poder ti·

rar endavant en cas que els nous pressupostos siguin aprovats.

«Podríem demanar finançament extern, com pot ser a la Unió Eu· ropea, una subvenció Next Generation... La voluntat és que els pressupostos ho incloguin, però segurament una part d’aques· ta acció s’haurà de finançar». A més, segons el conseller, preve· uen tenir algunes quantitats de diners d’altres pressupostos que també els poden ajudar a pagar l’alt cost d’aquestes reformes.

Les futures obres estan actu· alment en mans d’una empresa, la qual es troba redactant el pro· jecte des d’aquesta tardor. «El projecte s’està redactant després de moltes converses entre l’em· presa encarregada i tècnics mu· nicipals amb els principals actors del polígon, els quals ens poden transmetre en primera persona

El Port de Tarragona se situa en quart lloc del Sistema Portuari

Redacció

L’AVV Centre celebra unes xerrades de divulgació sanitària El projecte del nou vial s’està redactant en base a les necessitats dels usuaris del polígon.

L’Ajuntament té previst demanar finançament extern per a les obres del polígon Francolí quines són les seves necessitats», assegurava Puig.

Un nou polígon en cinc anys «Realment, cada any es fan in· versions modestes als polígons»,

declarava Puig, tot assegurant que calen inversions de gran cali· bre com aquesta per a recuperar el seu bon estat, amb la previsió que «d’aquí a cinc o sis anys» tinguem els polígons acabats i renovats.

Segons Puig, una de les prime· res intervencions que s’esperen és per part de l’empresa Brico· mart, la qual s’instal·larà al bar· ri d’Icomar. En el moment que

s’instal·li a la ciutat, aquesta hau· rà de destinar vora un milió d’eu· ros per a crear una rotonda que reordeni la circulació a l’entrada de Tarragona des dels barris de Ponent, on actualment hi ha una «ordenació caòtica» segons el conseller. Alhora, haurà de mi· llorar l’accés de vianants fins a les instal·lacions, de manera que contribuirà amb la seva arribada en la millora de la ciutat.

L’Associació de Veïns Tarrago· na Centre ha organitzat unes xerrades de divulgació sanità· ria amb motiu de la pandèmia que s’ha patit. Aquestes es du· ran a terme el pròxim dilluns 29 de novembre i el divendres 3 de desembre, a les 18 hores.

De la mà de diversos professi· onals, es tractaran temàtiques com la pandèmia de la covid i l’epidèmia de la grip, o els beneficis de la fisioteràpia en músculs i articulacions. PMA FELICITACIONS

De parte de tus hijos y nieta, te deseamos que pases un bonito día, por tus 52 cumpleaños.

VINE AL PORT! VINE AL PORT!

Activitats

Agenda

Segueix-nos!

- Encesa de llums de l’arbre de Nadal. Cantada de coral, gegants i focs artificials. Dissabte 27 de novembre de 2021, a les 19.30 h. Davant de l’església del Serrallo. Organitza: Port de Tarragona i l’Associació de Veïns del Serrallo.

- Presentació de la nova imatge dels gegants del Barri del Port, Neptú i Afrodita. Diumenge 28 de novembre, a les 12.30 hores. Ball de lluïment. Placeta davant del Tinglado 1.

- Visita guiada gratuïta al nou Museu del Port. Dissabte 27 de novembre, a les 18 hores i diumenge 28 de novembre de 2021, a les 12.30 h. Entrada gratuïta. Reserva: museuport@porttarragona.cat - Expressa’t en versió nadalenca. Segona edició. El Moll de Costa es posa a disposició d’escoles, associacions i entitats que desitgin participar en dansa, música o altres manifestacions artístiques per a les festes de Nadal. Inscripcions fins al 30 de novembre.

Més informació i inscripcions: https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/moll-costa

Exposicions

L’agenda és al web: https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/agenda-activitats

- ‘Activistes per la vida’ de Gervasio Sánchez. Tinglado 2. Fins al gener de 2022. Mostra fotogràfica sobre activistes dels drets humans.

- ‘‘El fabulós món del cinema’. Tinglado 1. Fins al 12 de desembre de 2021. Recull de fotografies i peces relacionades amb el món del cinema.

- L’Art de la Sostenibilitat. Espai Era’. Refugi 1. L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona proposa als centres educatius de Tarragona activitats segons el nivell educatiu i se suma als ODS. Fins al 19 de desembre de 2021. Informació i reserva: https:// codoleducacio.com/activitats/art-sostenibilitat-era/ - ‘Jornades de bonsai Banshuu’. Del 26 al 28 de novembre. Organitza: l’Associació Tarragona Bonsai amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Horari expositiu: de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diumenges i festius d’11 a 14 h. Dilluns tancat. Entrada lliure.

REUS SOLIDARI

Les donacions es poden fer fins al dia 15

El jutge arxiva la investigació de tretze persones per les Traiber Es tracta d’exregidors de l’Ajuntament i exdirectius de Sagessa que estaven sent investigats ACN

La regidoria de Medi Ambient ha organitzat, per segon any consecutiu, la recollida solidà· ria de joguines perquè «tots els infants puguin tenir joguines, en plural, aquest Nadal», deia ahir el regidor de Medi Ambi· ent, Dani Rubio. La recollida de joguines fa anys que va comen· çar com a iniciativa dels treba· lladors de la recollida de residus de la ciutat, però des de l’any passat el consistori va impulsar la campanya sent-ne partícips i involucrant també moltes em· preses privades. «Això ens va permetre passar de recollir uns 200 quilos de joguines a uns 2.000», explicava Rubio, qui es marcava com a objectiu repetir aquesta xifra «com a mínim».

La recollida de les joguines va començar ahir i s’allargarà fins al dia 15 de desembre. Aques· tes, sempre que estiguin en bon estat, amb totes les peces i no tinguin connotacions sexistes ni bèl·liques, es poden portar als Centres Cívics de la ciutat, al

7

JUDICIAL

L’Ajuntament vol arribar als 2.000 kg de joguines per regalar aquest Nadal Nil Morato

26/11/2021 diarimés

Mercat Central i al del Carrilet, a la biblioteca Xavier Amorós, al parc de la neteja, l’aula centre de formació i a les empreses Porta Sistemes i Ticnova. Les jogui· nes que es recullin s’entregaran a Càritas, igual que en l’edició passada. Serà aquesta entitat la que s’encarregarà d’em· magatzemar-les, revisar-les i entregar-les. Abans, també s’ocuparan de la desinfecció de les joguines amb productes no tòxics per garantir la seguretat dels nens que les rebran.

Aquesta campanya, que manté el lema de l’any passat Les teves joguines que tornin a rodar, a banda de ser solidària, també ajuda al medi ambient.

«Moltes d’aquestes joguines acabarien a la brossa i amb aquesta acció aconseguim do· nar una segona vida als objectes i evitar una major quantitat de residus», argumentava el regi· dor de Medi Ambient, i és que la iniciativa està emmarcada en la Setmana Europea de Prevenció de Residus.

El jutge del Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, que instrueix el cas Innova, ha arxivat provisi· onalment la peça 4 del cas per als tretze investigats que hi havia.

L’escrit judicial indica que no té sentit que els investigats conti· nuïn amb aquesta condició, ja que els indicis contra ells «han perdut solidesa» amb el pas del temps. Es tracta de regidors de l’Ajuntament de Reus i directius de Sagessa, com Marc Arza, Te· resa Gomis, Enric Agustí, Miquel Àngel Puig, Lluís Nualart, Luís Márquez, Carlos Abelló, Angel Matías, Francisco Javier Gomà, Antonio Foz, Joan Benet i José Augusto García Navarro, a més de l’empresa Activa Mútua.

L’escrit del jutge Diego Álvarez de Juan indica que es van prac· ticar 25 entrades i registres que han suposat una gran quantitat de documentació. Ara bé, del seu anàlisi no s’ha obtingut cap indici, diu, que permeti mante· nir la condició d’investigats de totes les persones imputades.

A més, el magistrat afirma que

davant del «silenci» i «l’absència d’interès» per part de les acusa· cions particulars –exercides per l’Ajuntament de Reus, la CUP i Ara Reus– des de l’auto del 16 de març del 2017, ha dictaminat que deixin d’exercir d’acusacions.

Per això, De Juan resolt que tampoc podran exercir d’acusa· ció particular en la resta de peces separades del cas –3, 5, 9, 10, 11, 12, 13 i 14. Tot i això, la CUP se· guirà com a acusació en la 3 i 5 perquè en va sol·licitar diligènci· es. L’arxivament no és ferm i les parts poden presentar un recurs d’apel·lació en els pròxims cinc dies. Per la seva banda, els cu· paires han explicat que encara no han rebut cap notificació dels jutjats i assenyalen que volen mantenir-se com a acusació de totes les peces.

El cas d’Innova va destapar que unes 6.000 persones van pa· tir problemes de salut pel fet de portar pròtesis presumptament defectuoses de Traiber. La inves· tigació va arrencar per investigar aquestes peces i per determinar com s’havien obtingut els con·

tractes amb l’Hospital Sant Joan de Reus. De fet, la instrucció de la peça número 4 d’Innova va comportar la detenció de Teresa Gomis com a presidenta del cen· tre hospitalari reusenc i màxima responsable del grup Sagessa, encarregat de la gestió del centre.

Arran de la investigació, tam· bé es van detenir sis alts càrrecs de l’àmbit sanitari reusenc i

L’Ajuntament, la CUP i Ara Reus ja no podran exercir d’acusació particular dos empresaris. Entre ells, Luís Márquez, propietari de Traiber, i Miquel Àngel Puig, qui era el màxim responsable d’Activa Mútua. A tots ells, se’ls investi· gava per delictes de prevaricació i malversació de cabals públics, alteració de preus en concur· sos i subhastes públiques, tràfic d’influències, suborn, omissió del deure de perseguir delictes, societari, frau a l’Administració, estafa, corrupció entre particu·

lars, falsedat documental, salut pública, i blanqueig de capitals.

L’octubre del 2016, el jutge del cas Innova va acordar dividir en dues parts la peça separada número 4 que investigava els presumptes delictes de corrup· ció en la compra i col·locació de pròtesis caducades i en mal estat de l’empresa Traiber. Segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ), s’ha arxivat la peça 4, però la 15, la referent la investigació sobre les pròtesis, segueix oberta.

«S’ha acabat el calvari» L’exregidor de Promoció Econò· mica de l’Ajuntament de Reus, Marc Arza, va afirmar ahir que el jutge podria haver arxivat el cas fa molt de temps i va valorar positivament la resolució. «Estic content que s’hagi acabat el cal· vari, però alhora dolgut i indig· nat pel que hem hagut de viure durant sis anys i mig», va dir.

Arza confia que cap de les parts que conformen l’acusació par· ticular presentin recurs d’apel· lació a l’auto judicial.

GASTRONOMIA

Reus es fa torró amb la col·lecció nadalenca de Virginias La ciutat i els seus productes típics han inspirat les noves creacions A. Ferran

Pensar en torró és pensar en Xi· xona, en Alacant, en Agramunt i ara també en sinònim de pensar en Reus. Ahir la casa Virginias presentava la seva col·lecció de torrons inspirats en la seva ciu· tat natal. La col·lecció Reus in· clou quatre propostes diferents que tenen com a denominador

comú l’aposta per a enaltir els productes més típics reusencs com són la fruita seca i el ver· mut.

Dues de les creacions presen· tades ahir són novetats d’en· guany. Una d’elles és Torró Blanc de Reus amb crema d’ametlles i canyella, portarà a les taules nadalenques el gust d’un de les

postres més típics reusencs, el menjablanc, en un format inno· vador. La segona novetat són els Ganxets Bombó Blanc, avellanes de Reus recobertes amb praliné d’ametlla crua i canyella, pen· sades per aquells que volen de· gustar uns dolços diferents del torró durant les festes. A aques· tes dues novetats cal sumar-hi el

clàssic Torró de Xocolata negra amb avellanes de Reus i el Torró de Vermut de Reus amb patates xips, una proposta atrevida pen· sada per als paladars més intrè· pids que la marca va presentar la passada campanya de Nadal.

Reus, a dins i a fora Ara bé, l’essència RTV no només es troba en els ingredients utilit· zats en els torrons artesans de Virginias, sinó que també es pot veure reflectida en el packaging.

La col·lecció Reus ve presentada de manera acurada amb unes elegants caixes negres amb il· lustracions d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat.

GERARD MARTÍ

Virginias va presentar la col·lecció ahir al Gaudí Centre.

8

diarimés 26/11/2021

REUS

25-N

Unes 500 persones es concentren contra la violència de gènere

GERARD MARTÍ

Van començar la manifestació al Mercat del Carrilet i van anar fins al Mercat Central, on es va fer un record a totes les víctimes d’enguany Nil Morato

Un any més Reus diu «prou» a la violència de gènere. Enguany la capital del Baix Camp va acollir la manifestació del Camp de Tar· ragona a la qual van assistir mig miler de persones per denunciar la violència masclista. La mani· festació va començar mitja hora abans de les vuit des del Mercat del Carrilet i va acabar al Mercat Central on es va llegir el manifest i es va fer un sentit record a totes les víctimes mortals de la violèn· cia de gènere d’enguany.

Amb crits contra el patriarcat i en favor de la lluita feminista unes 500 persones, segons la Guàrdia Urbana, van desfilar pels carrers de Reus. Uns carrers que no estaven del tot tallats al trànsit, fet que va provocar un petit incident quan les manifes· tants arribaven al Mercat Cen· tral. Un conductor va començar a accelerar el motor del cotxe, un

gest que no va agradar gens a les manifestants, les quals van apro· fitar per aturar-se més temps i fer-li escoltar més cants contra la violència de gènere.

Un 20% dels casos denunciats Un cop es va arribar al Mercat Central, les manifestants van de· nunciar que «malgrat demanar els permisos a temps, l’Ajunta· ment no ens ha posat cap es· cenari per poder fer els parla· ments», i afegien que «no passa res, nosaltres continuarem fent la lluita des del terra per acabar pujant totes». En el manifest van deixar clar que «estem fartes de tots els tipus de violència sobre les dones» i que «les institucions són còmplices dels feminicidis i les agressions». «Els ajuntaments no destinen cap partida per evi· tar les agressions, els carrers de les ciutats són foscos i insegurs», criticaven els diversos col·lectius

convocants de la manifestació, els quals exposaven que «només es denuncien un 20% dels casos i, d’aquests, en un 70% es pene· deixen de fer-ho pel tracte rebut mentre es denuncia». A més, segons les dades que facilitaven ahir les manifestants, «un 89% dels casos denunciats acaben ar· xivats». L’acte va finalitzar amb un sentit record i homenatge a totes les víctimes mortals de la violència de gènere, a les quals es va anomenar una per una.

Actes institucionals Abans de la concentració, al matí, va tenir lloc l’acte instituci· onal al Saló de Plens de l’Ajunta· ment en el qual la presidenta de la Colla Castellera dels Xiquets de Reus, Eva Oliva, va llegir el manifest que reclama la lluita diària per una vida lliure de vio· lències masclistes i posa l’èmfasi en les formes de violència.

A dalt, un dels instants dels parlaments i, a sota, l’acte institucional al Saló de Plens.

COMERÇ

El Gaudí Centre obre una nova botiga de marxandatge També ha renovat la imatge exterior Redacció

L’Oficina de Turisme ha im· plantat una botiga d’articles de marxandatge museístic i d’arte· sania a la recepció del centre i ha renovat la imatge exterior per fer més visible el centre d’inter· pretació dedicat a la vida i obra

d’Antoni Gaudí.

Des de Promoció de Ciutat s’està treballant amb la marca Gaudí, posant en valor la figura d’Antoni Gaudí a la ciutat, els seus orígens i la seva vincula· ció al territori. Per aquest motiu s’ha vinilat la façana principal

de l’edifici per tal que tant els vi· sitants com la pròpia ciutadania identifiquin el centre d’inter· pretació i Reus com la ciutat de Gaudí.

La renovació exterior es fa coincidir amb la inauguració de la botiga ubicada a l’Oficina de Turisme celebrada ahir dijous.

La finalitat és donar resposta a la demanda de visitants i ciuta· dania d’adquisició d’articles de marxandatge de ciutat, tenint en compte que fins al moment, la varietat de productes amb inspiració en motius locals és limitada. Ara s’hi poden trobar productes tèxtils com davantals o papereria, entre altres.

A pesar de la teva absència de 8 anys, no t’hem oblidat ni un moment. T’estimem sempre Baringo.

26/11/2021 diarimés

PORT DE TARRAGONA node logístic estratègic de Catalunya

9

10

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA

DADES

CEDIDA

De gener a octubre, s’han mogut més de 26,5 milions de tones de mercaderies per les instal·lacions portuàries tarragonines, cosa que suposa un 20% més de tràfics respecte al mateix període de 2020.

Port Tarragona bat rècords de tràfics i se situa com el 4t del sistema estatal El passat mes d’octubre es van moure més de tres milions de tones pels molls tarragonins, una dada mensual que no es veia des del març de 2019 CEDIDA

Anna Ferran

El bon comportament dels tràfics estructurals, com els productes petroquímics i els agroalimen· taris, i els resultats cada vegada més consolidats de l’estratègia de diversificació han fet que el Port de Tarragona estigui enca· valcant mesos de xifres rècord.

Octubre es tancava superant els tres milions de tones mogudes, una dada que no es veia a la in· fraestructura tarragonina des de març de 2019. En aquests pri· mers deu mesos de l’any, s’han operat més de 26,5 milions de tones, cosa que evidencia la re· cuperació del Port després d’un 2020 marcat per la incidència de la covid-19 en el conjunt de tràfics.

Les bones xifres registrades permeten que Tarragona escali fins a la quarta posició del ràn· quing del sistema portuari esta· tal, un lloc que no ocupava des de 2003. Al setembre, el Port as· solia la 5a posició i les excel·lents dades d’octubre, han fet que pugi una nova posició 30 dies després.

El top 5 el conformen els ports d’Algesires, València, Barcelona, Tarragona i Cartagena. Per dar· rere, se situen Bilbao, Huelva, Las Palmas de Gran Canaria, Castelló i Gijón. A aquesta millora en el rànquing portuari, cal sumar-hi el fet que, segons les dades de Puertos del Estado, Tarragona és

El Port de Tarragona és el que més creix de tot l’Estat gràcies a la seva «resiliència» Els siderúrgics fomenten un creixement molt significatiu de la càrrega general al mateix mes de 2020. Per mer· caderies, els productes energè· tics encapçalen amb un movi· ment de 2.013.079 de tones i un augment del 21,2% respecte a 2020, els productes agroalimen· tàries i ramaders es troben en se· gona posició amb 643.345 tones, els cereals i farines i olis i greixos són els productes més destacats en aquest grup.

Un total de 253 vaixells van fer escala a Tarragona a l’octubre, xifra que no s’assolia des de 2016.

el que més creix del conjunt de l’Estat, cosa que «demostra la ca· pacitat de resiliència de la comu· nitat portuària», en paraules del president, Josep M. Cruset.

Increment en tràfics i vaixells L’augment en els tràfics registrat al llarg d’aquest 2021 suposa ja un creixement del 20% respec·

te a les xifres de 2020. Aquest augment en el total de tones mogudes ve acompanyat d’un creixement del moviment de vaixells a les instal·lacions portu· àries tarragonines. A l’octubre, hi va haver un total de 253 escales, cosa que suposa un increment del 30% respecte al mateix mes de l’any passat. Però no només

això. I és que es va marcar una xifra de rècord que no s’assolia des de desembre de 2016 quan hi va haver al Port de Tarragona 270 escales.

Per grups, els líquids a doll lideren amb 1.744.361 de tones mogudes. Els sòlids a granel són els segons amb 1.119.938 de tones i un augment el 22,5%, respecte

La càrrega general creix un 62% El grup que acumula un major increment, però, és la càrrega general, que registra un augment del 62,4% respecte a l’any passat.

En aquest sentit, els excel·lents resultats que està tenint el mo· viment de productes siderúrgics, gràcies al fet que una companyia hagi centralitzat tota la seva ope· rativa a l’Estat d’aquesta mena de tràfic a Tarragona, són determi· nants per aquest creixement tan significatiu. Cal tenir en compte

que l’any passat es van moure 200.000 tones de siderúrgic al Port de Tarragona i en el que portem de 2021, se n’han mogut ja 700.000.

Ara bé, els productes siderúr· gics no són els únics que expli· quen el creixement tan notable de la càrrega general. Els alts nivells d’ocupació de la línia ro-ro amb Turquia també es ve· uen traduïts en l’increment del 62,4% de la càrrega general. A més, l’impuls a la intermodalitat i al tàndem transport marítim - transport ferroviari, així com l’estratègia d’infraestructures marcada en l’Horitzó 2023 i ori· entada justament a fer créixer la càrrega general estan començant a donar els seus fruits.

Connexions mundials Cal destacar que el Port té línies regulars amb una quinzena de països dels cinc continents. En el rànquing de principals països amb activitat amb el Port de Tar· ragona el passat mes d’octubre en destaca en primer lloc Líbia, el tràfic principal del qual són els líquids a doll. Rússia és la segona del rànquing amb activitat com· partida entre líquids a doll i sò· lids a lloure. La llista es completa amb Itàlia, que puja al tercer lloc, Algèria, Nigèria, els Estats Units d’Amèrica, Turquia, Brasil i Gui· nea Equatorial.

PORT TARRAGONA

26/11/2021 diarimés

11

DIVERSIFICACIÓ

La línia ro-ro amb Turquia es consolida amb una ocupació de més del 80%

CEDIDA

En els nou primers mesos de funcionament del servei entre Tarragona i Izmir s’han mogut més de 12.000 unitats de transport intermodal Anna Ferran

Una de les principals novetats dins de l’estratègia de diversifi· cació de tràfics del Port ha estat l’estrena de la ruta ro-ro entre Turquia i Tarragona operada per EKOL Logístics. La infraestruc· tura tarragonina feia temps que estava treballant per a introduir aquest tipus de tràfic en el qual es transporten camions o se· miremolcs amb càrrega a bord de vaixells per a evitar recórrer grans distàncies per carretera, en aquest cas creuar Europa d’ex· trem a extrem, amb l’estalvi que suposa en temps i en emissions.

Després d’una intensa tasca del departament comercial, el passat 9 de febrer s’inaugurava la línia amb l’arribada del Super Fast Ba· lears procedent del port d’Izmir.

Al llarg d’aquests nou mesos, el servei s’ha consolidat amb ocupacions que superen el 80% d’ocupació en ambdós sentits.

En aquests primers mesos s’han mogut més de 12.000 UTIs (Unitats de Transport In· termodal), amb un creixement progressiu a mesura que ha anat avançant l’any. Les xifres més destacades que s’han assolit fins al moment han estat en els ser· veis d’importació, on les dades s’enfilen fins als 6.250 UTIs. No obstant això, les exportacions des de Tarragona estan a prop d’igualar les importacions amb un total de 5.771 UTIs. La com· petitivitat i la sostenibilitat que ofereix la ruta a nivell logístic són justament els motius que expli· quen el seu bon funcionament.

El Port de Tarragona s’ha con· vertit en el port peninsular amb la connexió més ràpida amb Tur· quia, en només dos dies i mig (60 hores). De fet, cal destacar que és capaç de transportar qualse· vol tipus de mercaderies porta a porta, des de qualsevol punt de

la península Ibèrica a qualsevol punt de Turquia, en només 96 hores. A tot això, se li han de su· mar els importants benèfics en termes de sostenibilitat que su· posa la línia ro-ro respecte a fer el trajecte únicament per carre· tera. Així doncs, es calcula que es reduiran les emissions de diòxid de carboni en 10.800 tones i re· dueix el consum de gasoil en 7,32 milions de litres anuals.

Connexions ferroviàries Una de les principals caracterís· tiques del ro-ro és la intermoda· litat entre transport marítim i per carretera. Ara bé, EKOL ha millo· rat el seu servei i ha introduït una connexió ferroviària entre la Ter· minal Intermodal de la Boella i el port sec d’Azuqueca de Henares, a Madrid, de manera que la línia ja s’ha estès fins al centre de la península.

El temps en el moviment de

Al juliol, EKOL estenia la ruta fins a Azuqueca de Henares (Madrid) amb una connexió amb tren.

Tarragona s’ha convertit en el port peninsular amb la connexió més ràpida amb Turquia les mercaderies des que es des· carreguen al Port per via marí· tima gràcies a les rampes Ro-Ro, fins que arriben a Madrid per via fèrria és molt competitiu, re· alitzant tot el procés en un total

aproximat de 12h. El trajecte es fa un cop per setmana en combois de 16 vagons on s’hi carreguen 32 UTIs de 45 peus (uns 14 metres), assolint així la capacitat màxima.

Aquesta freqüència, capacitat i velocitat permet que una merca· deria procedent de Turquia arri· bi al client final en només 5 dies.

La connexió amb tren amb Madrid no és l’única en la qual treballa EKOL per a ampliar

la seva ruta des de Tarragona.

L’operador logístic turc ja està enviant trens des de Tarrago· na cap a Anvers (Bèlgica) i està treballant en una tercera con· nexió ferroviària, en aquest cas, amb Ludwigshafen (Alemanya).

Així mateix, els bons resultats d’aquesta línia han fet que EKOL es plantegi obrir un segon servei setmanal entre Izmir i Tarragona pròximament.

12

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES

Horitzó 2023: l’aposta per a ser el node logístic més competitiu del Mediterrani Infraestructures com la ZAL, PortTarragona Terminal Guadalajara - Marchamalo o la terminal de la Boella permetran créixer en tràfics i en intermodalitat CEDIDA

Anna Ferran

Créixer en càrrega general i im· pulsar per la intermodalitat i el transport de mercaderies per ferrocarril són els dos pilars que fonamenten l’estratègia a curt i a mig termini del Port de Tar· ragona. Aquest plantejament té marcada en el calendari una data clau: 2023. I és que serà d’aquí a un any i mig quan confluiran tota una sèrie de projectes propis i ex· terns, englobats sota el nom Ho· ritzó 2023, que suposaran l’inici d’una nova etapa per al Port.

Dues de les iniciatives que marcaran un abans i un després en el dia a dia i també en els re· sultats globals del Port seran la posada en marxa del Corredor del Mediterrani i l’obertura del túnel del Coll de Lilla. El Corre· dor permetrà la connexió amb tren d’ample europeu amb la resta del continent, cosa que es traduirà en un augment dels tràfics portuaris del 18%, se· gons les previsions del Ministeri de Foment. Per la seva banda, el túnel de Lilla suposarà una opti· mització del transport per carre· tera entre el Port i el seu hinter· land. Es calcula que el trajecte Tarragona - Lleida es reduirà 16 minuts, cosa que permetrà fer les entregues d’una manera més eficient.

Ara bé, hi ha tres grans pro· jectes emmarcats dins de l’Ho· ritzó 2023 que està impulsant el mateix Port de Tarragona i que seran totalment determinants dins de l’estratègia d’intermo· dalitat i creixement de la càrre· ga general. Es tracta de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), la Port Tarragona Terminal Guada· lajara Marchamalo i l’ampliació de la Terminal Intermodal de la Boella. La combinació de les tres col·locarà el Port de Tarragona «entre els més competitius de la Mediterrània i ja el situa com a un node logístic amb una gran projecció a curt termini», en pa· raules del president de l’Auto· ritat Portuària, Josep M. Cruset.

Fa temps que s’està treballant en aquestes tres infraestructures i en els darrers temps s’han fet importants avenços per a com· plir amb el calendari previst de posada en funcionament de to· tes tres infraestructures durant l’any 2023.

Arrenquen les obres a la ZAL Fa escasses tres setmanes, co· mençaven els primers treballs a la Zona d’Activitats Logístiques.

Ara s’estan fent tasques prèvies

A dalt, vista àeria de la Terminal Intermodal de la Boella, situada entre els molls de Cantàbria i Andalusia. Al costat, imatge virtual de la Zona d’Activitats Logístiques, situada a tocar de la Boella. A l’altra pàgina, render de la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo.

de preparació per a començar la primera fase del projecte que consisteix en la construcció del vial perimetral que envoltarà la ZAL i permetrà el seu accés.

Aquesta obra suposa una inver· sió de quatre milions d’euros i estarà enllestida en deu mesos.

Paral·lelament, des de l’Autoritat Portuària s’està treballant en el projecte d’urbanització, de ma· nera que es pugui encadenar la finalització dels vials amb l’inici de la urbanització d’aquest espai de 915.000 metres quadrats, si· tuat entre l’Autovia de Tarragona a Salou i els molls del Port.

La ZAL compta amb una in· versió de 30 milions d’euros entre enguany i el 2023. Aquest espai logístic marcarà un abans i un després pel Port de Tarrago·

na, però també pel conjunt del territori. Es calcula que la seva posada en marxa suposarà la creació de més de 4.200 llocs de treball directes i indirectes, grà· cies a la implantació d’activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com productes manipu· lats, postindustrials i precomer· cials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues, entre moltes altres activitats. Així mateix, s’estima que els tràfics del Port de Tar· ragona creixeran entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any, gràcies a la ZAL. La concessió de la Boella, a tràmit Un dels grans atractius que pre· senta la ZAL és la seva ubicació estratègica dins del Port, amb el moll de Cantàbria i la Terminal Intermodal de la Boella a tocar, cosa que facilita la intermodali· tat vaixell - ferrocarril d’aquells productes que es gestionin o que es processin en aquestes instal· lacions. La Boella experimentarà un important procés d’ampliació i millora de cara a l’any vinent i

PORT TARRAGONA CEDIDA

26/11/2021 diarimés

13

Les infraestructures de l’Horitzó 2023 permetran que el Port tingui una gran projecció Actualment, s’estan fent els treballs previs per a l’execució del vial perimetral de la ZAL La ZAL generarà més de 4.200 llocs de treball i els tràfics creixeran entre 2,7 i 4,6 milions de tones Combi Terminal Catalonia farà una inversió de 20 MEUR per a ampliar la Boella PortTarragona Terminal Guadalajara Marchamalo ampliarà el radi d’acció cap a Madrid

2023, gràcies a l’acord signat en· tre CTC - Combi Terminal Cata· lonia (la joint venture entre BASF Espanyola, Contank, Hoyer, Sch· midt, Pañalón i Kombiverkehr) i el Port perquè aquest primer converteixi les instal·lacions de la Boella en el seu centre d’ope· racions.

A principis d’any se signava el Memoràndum d’Entesa i just fa una setmana es feia pública la petició formal de concessió per a operar a la terminal. Un cop pu· blicada al BOE, comencen els trà· mits administratius per a atorgar la concessió. En l’escenari més llarg, en el qual s’hagi d’anar a un concurs a competir, la Bo· ella tindrà nou concessionari i es donarà el tret de sortida a les

obres de millora el pròxim mes de maig. «L’entrada de la petició formal és una fita important», assegura Cruset. I afegeix: «Allò que fins ara només eren declara· cions d’intencions, avui en dia, ja té un tràmit administratiu obert i un calendari corrent per tal de complir l’horitzó fixat de cara a 2023».

CTC s’ha compromès a realit· zar una important inversió de 20 milions d’euros gràcies a la qual s’instal·laran grues pòrtic i s’im· plementarà un sistema de digita· lització que optimitzarà les ope· ratives. Es preveu que cada dia sortiran vuit trens des de la Boe· lla, cinc en direcció cap al centre i nord d’Europa i tres més cap a l’interior de la península. En els

primers quatre anys de funcio· nament, es preveu un moviment anual de fins a 118.000 unitats de transport intermodal (siguin se· miremolcs, contenidors, caixes o altres), que anirà en augment.

Cal destacar que la Terminal Intermodal de la Boella és una de les principals infraestructures ferroviàries del territori, ja que és l’única que, a hores d’ara, pot operar amb trens de 750 metres de llarg i carrils de calibre estàn· dard i l’única que té espai per a duplicar la seva activitat, si fos necessari en el futur.

Créixer al centre de la Península Una de les principals connexi· ons ferroviàries de la Boella serà amb la PortTarragona Terminal

Guadalajara-Marchamalo, la ter· minal intermodal que el Port està construint al centre de la penín· sula, dins d’aquesta estratègia per a créixer en càrrega general i ampliar la seva zona d’influ· ència cap a Madrid. A finals de juny, es donava el tret de sortida a la primera fase de construcció d’aquesta infraestructura, que comporta una inversió de quatre milions d’euros, d’un pressupost total de 15 per al global de la in· tervenció.

Els treballs avancen a bon rit· me, explica el president de l’Au· toritat Portuària de Tarragona.

Aquesta primera fase correspon al moviment de terres i a la pre· paració del terreny per a poder acollir una terminal intermo·

dal de les seves característiques amb total seguretat i eficiència.

En aquests cinc primers mesos d’obres, s’està deixant el so· lar de 150.000 m2 que ocupa la terminal a la mateixa cota que el vial rodat i la via fèrria, tasca imprescindible per a poder dur a terme les futures operatives logístiques. Es preveu que estigui completada al mes de març i que es pugui encadenar la finalitza· ció d’aquesta primera fase, amb l’inici de la segona, que suposarà la construcció de la terminal com a tal. Actualment, s’està finalit· zant la redacció del projecte i a finals d’any s’enviarà als ajunta· ments de Guadalajara i Marc· hamalo per a la seva aprovació.

A principis de 2022 es traurà a

licitació aquesta segona fase, que es materialitzarà durant 2022 i part del 2023, quan ja entrarà en funcionament.

El rol estratègic de PortTarra· gona Terminal radica justament en la seva ubicació. Està situada a escassos 70 quilòmetres de Madrid i la seva àrea metropo· litana, que és on es concentra el principal consum de mercaderi· es de tot l’Estat. No obstant això, aquest pol logístic no es troba dins de la primera corona logís· tica madrilenya, de manera que esquiva la congestió que aquesta té.

La terminal es troba dins del corredor d’Henares i serà l’única plataforma logística multimo· dal d’aquest corredor que podrà operar trens de 750 metres. Grà· cies a la seva connexió amb la terminal intermodal bessona de la Boella, qualsevol mercaderia podrà arribar des del centre de la península als molls tarrago· nins, o viceversa, en sis hores, convertint el Port de Tarragona com a nova porta de sortida al mar altament competitiva per a qualsevol empresa ubicada a l’interior d’Espanya.

14

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA Josep Maria Cruset i Domènech President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«Hem entrat en el grup dels cinc grans del sistema portuari» Cruset destaca com s’estan fent notables avenços en els projectes inclosos dins de l’Horitzó 2023, com l’inici de les obres de ZAL o els avenços a Guadalajara GERARD MARTÍ

Anna Ferran

—El Port està encadenant mesos d’excel·lents xifres. Què ha propiciat aquests resultats?

—La capacitat de resiliència de comunitat portuària. Té molt de múscul i a mesura que s’ha re· cuperat la normalitat, ha expe· rimentat creixements molt més ràpids que la resta de ports res· pecte a la situació precovid. Grà· cies a això hem entrat en el grup dels cinc grans ports del sistema estatal, però no només això, sinó que som el port que més creix entre els deu principals.

—Què fa que Tarragona sigui tan resilient?

—D’una banda, el fet que hi hagi una sèrie de tràfics que estan molt ben establerts en el nostre territori d’influència, com per exemple els cereals o els petro· químics. A més, cal sumar-hi creixements molt importants en altres tràfics, com per exemple el siderúrgic. Un operador que ja estava present al Port ha centra· litzat tota la seva operativa por· tuària a Tarragona i això com· porta un moviment de 400.000 tones a l’any de siderúrgic només d’aquest operador.

—La situació de bloqueig logístic mundial està afectant també el Port?

—No ens perjudica gens perquè aquesta crisi està vinculada amb el transport marítim de merca· deries en contenidors i aquest no és un tràfic estructural del Port de Tarragona, de manera que no hi notem incidència. Al con· trari, aquesta situació ens obre oportunitats, perquè determina· des càrregues que es transpor· taven de forma conteneritzada ara s’estan plantejant venir a la càrrega general i és aquí on som molt competitius.

—De fet, l’aposta de futur del Port a mig termini vol fer créixer la càrrega general. S’estan veient ja resultats en aquest àmbit?

—Si mirem les dades, la càrrega general ha crescut gairebé un 50% enguany respecte a 2020.

Estem al voltant dels dos milions de tones fins a finals de novem· bre, quan l’any passat en aques· tes mateixes dates estàvem a 1,3 milions. I si ho mirem respecte de 2019, perquè l’any passat va ser atípic per la covid, el creixe· ment és del 30%. Les dades acre· diten aquest creixement, gràcies al bon funcionament del Ro-Ro o del siderúrgic, que ha passat de les 200.000 tones de l’any passat a les 700.000 a mitjans de no·

El president explica que han rebut consultes d’implantacions a la ZAL vinculades a possibles processos de relocalització al Mediterrani.

La crisi mundial del transport marítim no ens perjudica. Al contrari, ens obre oportunitats en la càrrega general vembre. Per tant, l’estratègia per diversificar i apostar per tràfics petits, però amb recorregut es comença a notar.

—Mencionava el ro-ro, com està funcionant la línia amb Turquia?

—La valoració és molt bona.

Teníem un horitzó límit en els tres primers mesos per eviden· ciar que la línia era viable i tenia futur. Hem superat de llarg les expectatives. Estem tenint nivell d’ocupació que superen el 80% de la capacitat de càrrega, i el que és més important, tant en la vinguda com en l’anada, cosa que equilibra la línia i ajuda a un repartiment de costos homogeni entre els dos sentits. La setma· na passada un equip del nostre departament comercial va estar a Turquia per fer seguiment de com funciona la logística de la lí·

Obrirem un concurs per a la comercialització de la ZAL, on el guanyador cobrarà segons l’èxit assolit nia un cop toca terra i han tornat amb perspectives molt positives de present i de futur.

—EKOL havia manifestat la seva intenció d’obrir un segon servei setmanal entre Tarragona i Izmir. Serà així finalment?

Té data d’obertura?

—Tenim la perspectiva que l’obriran. Les xifres són bones i van en sentit ascendent així que tot apunta cap aquest horitzó.

Ara mateix els operadors tenen unes grans fluctuacions, que no tenien deu mesos enrere. Amb tot, es nota que l’aposta és ferma i que hi ha bones perspectives per comptar amb aquest segon servei en un futur.

—La ruta ro-ro TGN-Turquia té una importància estratègica dins del context de relocalització de les indústries al Mediterrani. La situació de bloqueig

L’estudi de FERRMED indica el gran potencial logístic de Catalunya i que el recorregut de futur passa per Tarragona actual, el preu del transport a l’alça i l’accident de Suez acceleraran aquest procés?

—Estratègicament van en el mateix camí, però els ritmes són diferents. Els processos de relocalització no es decidei· xen d’avui per demà, perquè en els assentaments actuals hi ha compromisos adquirits amb les administracions de mantenir inversions i d’amortització d’in· versions fetes. El que és molt im· portant és el canvi de tendència i de paradigma.

—En quin sentit?

—Estem tenint més consultes vinculades a possibles reloca· litzacions d’empreses que ara estan al sud-est asiàtic. Fa un temps enrere ningú s’ho plante· java i segurament en els pròxims temps encara s’evidenciarà més aquesta necessitat. I no només

per qüestions relacionades amb el transport. Hi ha la necessitat de portar a prop d’Europa la pro· ducció de determinats produc· tes, com per exemple els xips o els semiconductors.

—Han rebut consultes vinculades a aquests processos de relocalització per a futures implantacions a la ZAL? —Hem notat aquest canvi de tendència en part de les con· sultes que estem atenent de la ZAL, certament. S’estan buscant grans espais per implantar-hi ac· tivitats que en aquests moments no estan al sud d’Europa i algu· nes d’elles no es troben en cap indret del continent. Cal tenir en compte que aquest és un sec· tor on es fan moltes consultes.

Els processos són llargs i es van passant etapes. En algunes caus, perquè no encaixes. En d’altres, ens autoexcloem quan coneixem el tipus de projecte, perquè no té interès pel territori o pel Port.

—Estan satisfets, doncs, amb l’evolució del procés de comercialització de la ZAL? —La comercialització està fun· cionant bé. Ara la reforcem amb

una licitació d’un concurs de comercialització privada de prop de 150.000 euros, en el qual el guanyador del concurs cobrarà el contracte en funció de l’èxit assolit. Si hi ha implantacions, es va cobrant el contracte. Amb aquest mecanisme, que és for· ça innovador en l’àmbit públic, ens assegurem que, qui guanyi el concurs, té el màxim estímul per aportar-nos implantacions interessants i possibles en el ca· lendari.. Estem a punt de treure la licitació i el contracte serà per 2022 i part de 2023.

—Fa poc més d’una setmana que es publicava l’estudi de FERRMED en el qual s’indicava que el binomi BarcelonaTarragona era un dels vuit grans hubs logístics europeus.

Aquesta mena de conclusions generen més atracció envers el Port i la ZAL? —Si. L’estudi de FERRMED té una qualitat tècnica altíssima i evidencia científicament el que hem explicat sempre. Catalunya té un gran potencial com a node econòmic i logístic i Tarragona juga un rol determinant en el futur del país i en el seu desen· volupament econòmic. És per això que l’estudi apunta a aquest binomi i indica que el recorregut de futur passa per Tarragona, i no només pel Port. El Tarragonès i l’Alt Camp són dos grans nodes logístics amb molt d’atractiu. A més tenim espais per créixer i no hi ha saturació, i això és jus· tament el que dona múscul de futur al binomi Barcelona - Tar· ragona.

—Com avancen els treballs d’urbanització dels accessos de la ZAL? —Portem tres setmanes de tre· balls al terreny. Estem fent els treballs previs, com ara desbros· sar i retirar vegetació i portem un bon ritme per a començar a exe· cutar el vial perimetral de la ZAL. Suposa una inversió de 4 milions d’euros, per tant, és una obra molt significativa. Cal dir que aquests últims mesos hem assis· tit a l’inici de les obres de la ZAL, les de Guadalajara-Marchamalo i l’avenç en tràmits administratius rellevants que serveixen per a il· lustrar que els projectes de futur que comentem acaben duent-se a terme, de manera que l’estratè· gia del Port es va executant i es va fent realitat.

—Quines seran les següents etapes i el quin serà el calendari?

—A principis d’any passaran a

PORT TARRAGONA GERARD MARTÍ

licitació dues obres importants.

Una d’elles és el canal de la Bo· ella. És un canal de desguàs d’aigües que ara passa pel mig dels terrenys de la ZAL i s’ha de desviar. L’altra obra és la recupe· ració de la Xarxa Natura 2000.

Estem acabant les últimes ex· propiacions dels terrenys que formen part d’aquest espai i són de titularitat privada. També es· tem avançant molt el projecte d’urbanització, de manera que, ja entrat el 2022, encadenarem la finalització de les obres del vial amb l’inici de la urbanització.

—Al juny, posaven la primera pedra de la Terminal Intermodal de Guadalajara. En quin punt es troben les obres?

—Quan vam posar la primera pedra, ens trobàvem en un solar de 150.000 metres quadrats que estava rebaixat respecte a la cota de carrer i de via ferroviària. Ara això ha canviat. El solar s’està re· omplint per a recuperar la cota.

Aquesta primera fase de movi· ment de terres és crucial perquè la terminal ha de tenir un alt grau d’eficiència en la compactació de les terres per assegurar que no hi hagi cap mena de problema es· tructural. S’està avançant segons el ritme previst que ens ha de portar pels volts de març a tenir aquesta primera part de les obres acabades. Mentrestant estem avançant el projecte tècnic de la terminal. Al desembre el tindrem tancat, l’enviarem a tramitació als ajuntaments, de manera que puguem encavalcar la finalitza· ció de la primera fase amb l’inici de la segona.

—Pel que fa a la terminal de la Boella, se sap quan es licitaran les obres de millora que s’hi han de dur a terme?

—La setmana passada va entrar la petició formal de concessió per la Boella. Sortirà publicada aviat al BOE i això marca l’arren· cada del tràmit administratiu per a buscar el concessionari. Un cop hi ha la petició, es fa pública i es dona un període de temps per si qualsevol altra empresa vol· gués manifestar la seva intenció d’implantar-se. En cas que hi hagi més d’un candidat, es passa al concurs a competir. En l’esce· nari més llarg, al maig tindrem la concessió autoritzada i inici de les obres d’adequació per part dels privats. L’entrada de la peti· ció formal és una fita important perquè allò que fins ara només eren declaracions d’intencions, avui en dia, ja té un tràmit ad· ministratiu obert i un calendari corrent per tal de complir l’horit· zó fixat de cara a 2023.

—Tots aquests aspectes estan orientats a fomentar la intermodalitat i en aquesta línia, fa just un mes que signaven l’adquisició del 5% de TIM Monzón. Què li aportarà al Port aquesta aliança?

—La importància de l’entrada en l’accionariat de TIM Monzón no està en el percentatge d’accions

sinó en el posicionament estra· tègic que representa. Una de les condicions que demanàvem per entrar a l’accionariat, i que va ser admesa, era tenir plaça al Consell d’Administració. Ens interessa ser-hi per posicionar fort el Port de Tarragona i per defensar l’en· trada i sortida de mercaderies per ferrocarril entre el Port i la terminal.

—Quan es parlava de la cerca d’aquest partner logístic a l’Aragó, es feia sempre com a complement dels tràfics agroalimentaris, però TIM Monzón obre portes cap a altres tràfics.

—Sí. Cal tenir en compte que nosaltres hem entrat en l’accio· nariat de l’empresa que gestiona la terminal TIM Monzón, i per tant, qualsevol implantació que faci, també beneficia el Port en tant que soci. De fet, tot apunta que la terminal intermodal de Tamarit de Llitera (Osca) també serà gestionada per la mateixa empresa, la qual cosa encara re· forçarà més el posicionament del Port a l’Aragó i la seva estratègia de potenciació de la intermoda· litat. TIM Monzón té tres àmbits: TermoTIM, que són contenidors refrigerats, AgroTIM, que són els cereals a dojo i és on nosal· tres hem començat el negoci, i TIM, que són els contenidors.

Aspirem a moure els tres tipus de càrrega.

—L’aposta pel ferrocarril que estan fent comportarà un augment dels combois. Quina és la seva posició sobre el Tercer Fil? —El nostre posicionament és molt clar i així ho hem estat ex· plicant i treballant de forma con· junta amb la Plataforma de Mer· caderies per l’Interior des de fa més de dos anys. Les mercaderi· es han d’anar sí o sí per l’interior.

El Tercer Fil ha de ser provisio· nal. Ho vam demanar per escrit a Adif a principis de 2019 i d’allí en van sortir reunions de treball. A banda de fer les peticions al Mi· nisteri i a Adif, nosaltres ja estem dibuixant enginyeria de com han de sortir les mercaderies perquè no passin per la ciutat i vagin cap a l’interior.

—Quina és la seva alternativa?

—Una sortida per sobre del riu Francolí que ens permeti fer una curvatura que orienti les merca· deries cap a l’interior, de manera que no passin per la costa.

—Adif està receptiu?

—A principis del 2019 ens es· coltaven per educació i ara se’ns escolta amb atenció tècnica. En· tre tots, la Plataforma, els ajunta· ments i nosaltres, estem aconse· guint que s’hagi pres consciència que aquesta és una reivindicació legítima i lògica, que si no, porta· rà al col·lapse de la línia de costa.

—Fa unes setmanes Tepsa rebia l’autorització per a importar subproductes d’origen animal per a fabricar biocombustibles. Què suposa pel Port?

—Exemplifica aquesta feina de diversificació, que permet ser

26/11/2021 diarimés

15

Ja hi ha la petició formal de concessió per la Boella i en l’escenari més llarg, al maig ja tindrem l’autorització Les mercaderies han d’anar per l’interior sí o sí. El Tercer Fil ha de ser provisional o, si no, col·lapsarà la línia de costa Hem fet un esforç titànic per fer créixer el projecte de creuers. Acabem el procés d’incubació i deixem que el mercat el gestioni El Museu ha rebut més de 8.000 visitants i molts d’ells en visites individuals, un sector on ens volíem obrir

Aviat es concessionarà l’últim espai del moll de la Química, cosa que reforçarà el paper de port hub.

resilients, malgrat les fluctua· cions del mercat. Era un tràmit complex i Tepsa feia temps que hi anava al darrere. És un tràfic petit, però ens permet sumar un nou producte en el portfoli del Port.

—Aquesta diversificació facilita que Tarragona guanyi punts per a convertir-se en un hub logístic químic alternatiu als del nord d’Europa?

—En aquest moment, Tarragona mou el 14% del tràfic de líquids petroquímics del Mediterrani.

Tenint en compte la quantitat de ports que hi ha al Mediterrani, és una posició molt potent. I si mi· rem els gasos liquats del petroli, Tarragona mou el 50% de tots els gasos que es mouen en tot el sistema portuari estatal. Això ja acredita aquesta posició de port hub. Ara per ara, hi ha un pro· cés obert per ocupar uns 12.000 metres quadrats que faltaven concessionar al moll de la Quí· mica. Hi ha hagut tres peticions per a introduir emmagatzematge en aquest espai. Dues han vingut per part d’empreses que ja ope· ren al Port i una tercera per una empresa nova. Estem ultimant els tràmits, perquè en un parell de mesos puguem concessionar aquest espai. Això suposarà en· tre 80.000 i 100.000 metres cú· bics més d’emmagatzematge que reforçaran aquesta capacitat de ser un port hub.

—Parlava del gas liquat, el Port de Tarragona serà una de les portes d’entrada del gas provinent d’Algèria que s’haurà de subministrar per vaixell a causa del tancament del gasoducte

marroquí?

—S’haurà de veure com evo· luciona aquest tema. El seguim amb atenció, perquè tenim una potent infraestructura per a des· carregar gasos liquats. Ara bé, el gas que es destina a consum ciutadà, s’ha de passar de líquid a gas per a introduir-lo a la xarxa.

Això implicaria inversions en in· fraestructures que ara no tenim, perquè els gasos que arriben se’n van directament al polígon petroquímic en estat liquat. Si la crisi s’allarga en el temps i el ga· soducte no es reobre, és probable que hi hagi l’interès d’intentar invertir en el Camp de Tarrago· na per a poder descarregar gas liquat en vaixell al Port. Mentre això no quedi clar, és un escenari poc probable, perquè comporta una inversió important i una tra· mitació de permisos que ningú farà sense saber si aquesta crisi és puntual o estructural.

—Fa un mes s’inaugurava el moll de Balears i ara ja es posen els ulls en la temporada 2022.

Quines són les previsions?

—Les sensacions que tenim en aquest moment són molt bones.

Fa uns mesos, el nombre d’esca· les previstes per 2022 eren molt reduïdes i principalment teníem consultes sobre la disponibilitat.

L’escenari ha canviat. Ara tenim 30 escales confirmades i 60.000 passatgers previstos, a falta de saber els nivells d’ocupació que s’autoritzaran en els vaixells l’any vinent . A més, tenim obert el concurs per a la construcció i l’explotació de la nova terminal.

Som molt optimistes i creiem que de cara a 2023 ja haurem su·

perat els tràfics precovid.

—En quin punt es troba el concurs de la nova terminal?

—Està oberta i finalitzarà a la segona meitat de desembre. La percepció que tenim, per les con· sultes tècniques que se’ns estan fent, és que hi ha empreses que hi estan treballant. De cara a princi· pis d’any es farà la tramitació per tenir l’adjudicació feta perquè la temporada 2022 ja no sigui ges· tionada pel Port de Tarragona, sinó un operador especialitzat en creuers. Hem fet un esforç ti· tànic per fer créixer el projecte i l’hem portat fins a un punt on el mercat ha acreditat que és viable i té futur. Ara nosaltres acabem el procés d’incubació i deixem que sigui el mercat qui ho exploti.

—Royal Caribbean ja està comercialitzant tres creuers amb sortida des de Tarragona per 2022 i Costa en té diversos de programats de cara a la tardor.

Aquestes seran totes les seves escales o n’hi haurà més a la temporada alta?

—Tant amb Royal com amb Costa es fa molt difícil saber on serem a l’estiu. Les navilieres que tenen vaixells amb molta capa· citat estan pendents de veure com avancen els condicionants vinculats a la covid. Els creuers més petits, orientats a un client amb més capacitat econòmica, treballen més sobre segur, per· què els seus clients es poden permetre un augment de preu, si la companyia es veu obligada a pujar-lo per a complir amb unes ràtios més baixes d’ocupació.

Les grans navilieres treballen amb una previsió a curt termini

i van corregint l’estratègia. Per a nosaltres és molt positiu que hi hagi escales programades tant de Royal com de Costa i que ja les estiguin comercialitzant.

—Al juliol es reobria el Museu del Port. Quina està sent la rebuda per part dels visitants?

—Està sent una rebuda molt po· sitiva. Ha suposat una sacsejada al concepte que el Museu del Port havia tingut fins al moment.

En aquests primers mesos hem tingut més de 8.000 visitants; una xifra molt bona. El que és molt important, és que una part molt considerable d’aquestes visites són individuals. Es tracta de famílies que obren la porta del Museu i el visiten per iniciativa pròpia. Fins ara teníem molts grups organitzats i molts grups escolars i poc individual. Ens vo· líem obrir cap aquest sector i ja estem notant el canvi.

—Per últim, el Moll de Costa ha recuperat de nou la seva activitat i altres agents implicats també estan treballant per a dinamitzar la zona. Com els agradaria que evolucionés la façana marítima de la ciutat?

—Un cop executat el Museu, te· nim clar que volem seguir refor· çant el paper clau que té aquest eix per a la cultura, l’oci i l’am· bient esportiu i familiar. Tant la marina Port Tarraco, amb les activitats pròpies que organitza com amb l’aposta per a dinamit· zar els seus espais comercials i de negocis, com el Reial Club Nàutic s’han sumat a aquest planteja· ment. En el cas del Nàutic, l’em· presa Nàutic Tarragona, que és la concessionària del port esportiu, ens va plantejar un projecte per a la pròrroga de la concessió que anava en aquesta mateixa línia.

El que volem tots és seguir gene· rant atracció i que cada cop baixi més gent.

16

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA

CREUERS

El projecte de creuers fa un salt amb el nou moll de Balears i la futura terminal Fa un mes s’inaugurava aquesta nova infraestructura que podrà acollir grans vaixells i que assegura un bon recorregut de futur en aquest sector CEDIDES

Anna Ferran

El projecte de creuers torna a agafar embranzida. Tot just fa un mes, s’inaugurava el nou moll de Balears. Aquesta infraestructura multipropòsit de quatre hectà· rees adjacent al dic de Llevant permetrà que Tarragona guanyi pes en l’àmbit creuerístic del Me· diterrani occidental. I és que no només es millorarà l’operativa, sinó que el nou moll permetrà l’arribada a la ciutat dels grans bucs de les principals navilieres.

El president de l’Autoritat Por· tuària, Josep M. Cruset, assegura que aquest equipament suposa «un pas endavant» tant pel Port com pel conjunt del territori. De fet, la previsió és que en dos anys s’hagi recuperat les xifres del 2019, any de màxims històrics, amb 128.000 passatgers.

Amb una inversió de més 30 milions d’euros, el moll de Bale· ars ha augmentat en 700 metres la línia d’atracada i obre la porta a acollir de manera simultània fins a quatre creuers, dos al nou moll i dos més al dic de Llevant, com s’ha estat fent fins al moment. El gran calat i l’espai guanyat facili· taran l’arribada de grans creuers a Tarragona, un fet clau, ja que les tendències del sector mos· tren com les principals navilie· res aposten per megabucs en els seus itineraris pel Mediterrani.

El dic de Llevant, per les seves característiques, no pot acollir operatives de grans creuers, cosa que hauria acabat suposant un fre per a l’expansió del projecte de creuers de Tarragona.

Nova terminal de creuers El moll de Balears, però, no arri· ba sol. El passat mes de setembre el Consell d’Administració del Port de Tarragona aprovava la li· citació per a la construcció d’una nova terminal de creuers, que se situarà a la nova infraestructura, i la gestió de tota l’operativa cre· uerista durant els pròxims dotze anys. El nou edifici haurà de tenir una superfície mínima de 5.900 metres quadrats i haurà d’estar finalitzat el pròxim mes de març, coincidint així amb l’inici de la temporada 2022. En aquest sen· tit, Cruset explica que «la cons· trucció de la nova terminal signi· ficarà tenir un nou espai còmode i funcional, per donar un millor servei als passatgers dels creuers de les pròximes temporades».

La nova terminal esdevin· drà un nou punt de rebuda dels passatgers en arribar a la ciutat.

L’objectiu és que sigui un equipa· ment d’avantguarda, que es con·

valor adquisitiu, que van deixar en una jornada més d’un cen· tenar de turistes. De cara a l’any vinent, les reserves fetes xifren el nombre passatgers esperats en 60.000 en una trentena d’es· cales.

Un moll de futur El nou equipament suposa una aposta de futur pels creuers, ja que permetrà la seva consoli· dació i creixement al territori.

Però no només això. El moll de Balears està preparat per a pro· porcionar energia elèctrica als creuers durant l’atracada. Ara per ara són pocs els vaixells que funcionen amb electricitat quan estant a port, però es preveu que les companyies vagin implantant aquesta tecnologia de manera progressiva, de manera que en el futur les embarcacions atracades no cremaran combustibles fòs· sils durant les escales, sinó que es connectaran al subministra· ment elèctric que els ofereixi el moll, cosa que reduirà conside· rablement les emissions de CO2.

Concretament, Balears disposa de cinc arquetes per al submi·

El Moll de Balears, en xifres 30 milions d’euros d’inversió total.

4 hectàrees de superfície (40.000 m2).

Construcció en 17 mesos, superant els obstacles derivats de la pandèmia.

A dalt, els creuers Hebredian Sky i Seadream I atracats de manera simultània al moll de Balears, el passat 4 de nombre. A sota, vista aèria de la nova infraestructura adjacent al dic de Llevant.

verteixi en una nova referència per Port i pel conjunt de Tarrago· na i que s’adapti totalment a les directrius del Pla de Sostenibili· tat, pel que fa a l’eficiència ener· gètica, a l’optimització de la mo· bilitat de passatgers i vehicles, el respecte pel medi ambient i un servei d’alta qualitat.

Els primers passatgers Malgrat que la terminal encara no estigui construïda, el moll de Balears ja ha acollit els primers creueristes. El buc encarregat

d’inaugurar la infraestructura va ser l’Europa, de la compa· nyia Hapag Lloyd Cruise Lines, procedent del port de Palma de Mallorca i amb destinació Màla· ga. El creuer de 400 passatgers va arribar a Tarragona el passat 29 d’octubre, dia que es va fer la posada de llarg del moll, amb 240 persones a bord, majorità· riament ciutadans i ciutadanes alemanyes que van gaudir d’una escala de 12 hores per visitar el territori. Aquest, però, no ha es· tat el primer creuer en atracar

a la ciutat enguany després de l’aturada obligada per la pandè· mia. El Bolette, amb 481 passat· gers, va estroncar 18 mesos d’ab· sència creuerística al territori.

Una setmana després de la inauguració del moll, aquest acollia per primera vegada dos vaixells de manera simultània, l’Hebridean Sky de la companyia Noble Caledonia i el Seadrem I de la companyia SeaDream Yac· ht Club. Es tracta de dos creuers de petites dimensions, orientats a un passatger prèmium amb alt

Línia d’atracada de 700 metres: 460 metres exteriors i 240 metres interiors.

Capacitat per a rebre 4 creuers de forma simultània.

33 defenses i 33 bol·lards amb una capacitat de tir de 200 tones.

11 caixons conformen els fonaments del nou moll, que està pensat per ser multipropòsit.

De cara a 2022, ja s’han reservat 30 escales que portaran uns 60.000 creueristes al territori nistrament d’electricitat, una de les quals ja està connectada a la xarxa per respondre a les prime· res demandes que puguin sorgir del sector per a creuers petits i mitjans.

Més enllà de l’aposta per l’electrificació i la sostenibili· tat, el moll de Balears ha estat plantejat amb una visió d’equi· pament estratègic per al conjunt del Port i no només per al pro· jecte de creuers. Quan es va dur a terme el projecte, es va apostar per la construcció de moll mul· tipropòsit, cosa que ha requerit més esforços tècnics, però que garanteix que en un futur pugui acollir altres activitats portuàri· es relacionades amb el tràfic de mercaderies, en cas que els cre· uers es traslladessin a una nova ubicació, de manera que la inver· sió feta avui es podrà amortitzar totalment, siguin quin sigui l’es· cenari futur. Ara per ara, però, l’escenari se situa en la primave· ra de l’any vinent quan el projec· te de creuers engegarà una nova etapa amb el nou moll a ple ren· diment i una nova terminal que facilitarà l’operativa i millorarà el posicionament de Tarragona.

PORT TARRAGONA

26/11/2021 diarimés

17

SOSTENIBILITAT

Anna Ferran

Un fons marí ric en espècies animals i vegetals és un clar indicador de la sa· lut de qualsevol litoral. La sobrepesca, l’alta presència d’embarcacions recrea· tives o el transport marítim han deixat algunes zones del Mediterrani en una situació fràgil, que podria empit· jorar si no es passa ja a l’acció. En aquest context, el Port de Tarragona lidera un projecte innovador que permetrà regenerar la vida marina de la costa tarragonina mitjançant la instal·lació de biòtops en tres punts del litoral. La iniciativa, que es duu a terme de forma conjunta amb la URV i les empreses Tecnatox i Deep· Sea Numerical, és una de les accions incloses dins de l’eix Sostenibilitat Ambiental del Pla de Sostenibili· tat de Port de Tarragona – Agenda 2030. A mitjans de setembre es van col·locar els primers biòtops i pròxi· mament es farà la segona de les tres immersions previstes.

La instal·lació d’aquests biòtops permetrà recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com per exemple la sèpia, el calamar i el pop, així com les fanerògames marines com la Posidònia oceànica, coneguda com l’alga de vidrers, i la Cymodocea nodosa. Així doncs, el projecte té un doble impacte positiu, ja que ajudarà a regenerar la població d’algunes de les espècies més caracte· rístiques de la nostra costa, millorant

MÉS VIDA PER AL FONS MARÍ DE TARRAGONA El Port i la URV estan instal·lant biòtops per recuperar espècies típiques del nostre litoral

i recuperar l’ecosistema. A més, aques· tes ubicacions responen a una neces· sitat detectada en espais on les comu· nitats marines no estiguin plenament desenvolupades o hagin sofert proble· mes de degradació ambiental.

Un homenatge al passat romà En la primera de les operacions es van submergir un total de set palets de biòtops, amb un pes mitjà de 250 kg cadascun a una profunditat d’en· tre 10 i 14 metres. Cal destacar que aquests elements segueixen criteris sostenibles, basats en l’economia circular. Els materials emprats per a la seva fabricació són biodegrada· bles i provenen d’elements reciclats, com moresc, palla, sac de jute, bam· bú o vidre. Estan dissenyats perquè es desintegrin en un marc temporal de tres a cinc anys, barrejant-se a la sorra de la platja.

Ara bé, el que fa especials aquests biòtops és que el seu disseny s’ha inspirat en elements d’herència ro· mana, com ara bases de columnes, àmfores o mosaics similars a les troballes fetes a l’antic jaciment dels Carbuncles, una zona al voltant del Port Esportiu. D’altres, recorden a fragments de la Torre dels Escipions, de manera que connectaran total· ment amb el territori mentre afavorei· xen, gràcies a les seves formes, que les espècies trobin refugi i protecció per a facilitar la seva reproducció.

CEDIDA

La primera immersió es va fer a la Punta del Miracle i les dues que queden es faran davant del dic de Llevant.

en global l’ecosistema i, a la vegada, garantirà la supervivència del sector pesquer tarragoní, molt amenaçat per l’escassa presència d’algunes espècies

típiques de les aigües del territori.

La primera de les immersions es va fer el setembre a la Punta del Miracle.

Les restants es duran a terme en dos

punts concrets davant del dic de Lle· vant. S’han escollit aquestes tres zones perquè presenten les condicions òpti· mes per instal·lar aquestes estructures

EMPRESA DESTACADA CEDIDA

FCC Construcción, compromesos amb el Port de Tarragona Han participat en la primera fase de construcció del nou moll de Balears Redacció

FCC Construcción ha participat en la construcció del nou moll de Balears del Port de Tarrago· na, concretament en la primera fase dels treballs per a materia· litzar aquesta infraestructura.

Aquest moll serà el suport d’una terminal de creuers turístics

amb capacitat per a l’atracada de dos bucs de gran calatge. El moll té una extensió de 461,4 metres en el seu costat exterior i de 267,4 metres, en el seu costat interior.

L’estructura del moll està formada per un conjunt alineat d’onze caixons prefabricats de

formigó armat, construïts amb el dic flotant Mar del Aneto, propietat d’FCC Construcción.

Aquesta nova infraestructura del Port de Tarragona permetrà un augment del turisme en la regió així com la dinamització de l’economia i l’ocupació de la demarcació.

El dic flotant Mar del Aneto ha fabricat els 11 caixons de l’estructura del moll.

18

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA

PROJECTE ESTRATÈGIC

L’entrada a TIM Monzón reforça el posicionament a l’Aragó i el moviment d’agroalimentaris

CEDIDES

El Port de Tarragona ha adquirit el 5% de l’accionariat de la societat que gestiona aquesta terminal intermodal única a l’Estat, on s’aglutinen transport de contenidors, contenidors refrigerats i productes a dojo Anna Ferran

Nou salt endavant per a consoli· dar el lideratge del Port de Tarra· gona en el tràfic d’agroalimenta· ris a la Mediterrània. Fa un mes, s’oficialitzava l’entrada de l’Au· toritat Portuària en l’accionariat de la plataforma logística TIM Monzón, situada a Osca. Aques· ta aliança estratègica ha suposat el desemborsament de 147.100 euros i ara el Port controla el 5% de les accions de TIM Monzón.

Aquesta operació té com a ob· jectiu reforçar el posicionament estratègic del Port de Tarragona a l’Aragó, millorar el servei que la infraestructura tarragonina ofereix al seu hinterland i li per· metrà créixer tant en l’àmbit de la càrrega general com en el trà· fic d’agroalimentaris.

Un dels reptes que té pel davant el Port és mantenir les bones xifres en l’àmbit dels agroalimentaris, un dels tràfics principals i històrics de la in· fraestructura, i seguir creixent.

Ara bé, amb unes instal·lacions portuàries al màxim de la seva capacitat li calia cercar altres so· lucions que li permetessin l’opti· mització i l’expansió sense la ne· cessitat de guanyar espai dins del recinte portuari. És per això que es va apostar per la cerca d’una plataforma logística existent en l’àrea d’influència del Port, fos a Lleida o a l’Aragó, a la qual vin· cular-se com a soci. El Port fa fer una prospecció per a identi· ficar els ports secs ja existents a

la zona i les possibilitats que li oferien. Després d’una auditoria, l’Autoritat Portuària va anunciar que el seu nou partner seria TIM Monzón i el 21 d’octubre es va fer la signatura que oficialitzava l’aliança.

Una terminal única a l’Estat Les relacions comercials entre el Port de Tarragona i Aragó són molt estretes. La infraestructura tarragonina és la porta d’entrada dels cereals amb els quals es fa· brica el pinso per als 140 milions de caps de bestiar aragonesos i catalans. Paral·lelament, el Port de Tarragona és la infraestruc· tura que utilitzen les empreses aragoneses per a l’exportació de productes com siderúrgics, animals vius, fruita en conteni· dor i mercaderia general. TIM Monzón, per les seves caracte· rístiques, permet donar sortida ferroviària a tota aquesta mena de tràfics.

TIM és l’única terminal ferro· viària de la península que agluti· na tres activitats diferents: trans· port de contenidors, transport de contenidors refrigerats i mer· caderies a dojo (productes agroa· limentaris), cosa que li permetrà augmentar la capacitat i el volum final no només dels productes agroalimentaris, sinó també de la càrrega general, alineant-se així amb l’estratègia marcada dins de l’Horitzó 2023, que vol impulsar aquest tipus de tràfic. A banda d’això, ofereix altres avantatges

competitius com per exemple una posició geoestratègica privi· legiada i amb excel·lents vies co· municació i una proximitat total al hinterland del port tarragoní.

Aquesta combinació serà clau per a optimitzar el transport de mercaderies i reduir costos, en un món on els preus logístics van a l’alça, A més suposarà un avenç important en matèria de sosteni· bilitat. Amb l’aliança, s’evitarà la circulació de 25.000 camions a l’any i l’emissió de més de 5.000 tones de CO2 anuals.

Un any del SEA L’entrada a TIM Monzón és clau per a guanyar competitivitat en el moviment d’agroalimentaris i seguir creixent, però no és l’únic moviment que ha fet el Port de Tarragona en aquesta línia. El passat 6 d’octubre es complia un any de la posada en marxa del Sistema d’Entregues d’Agro· alimentaris (SEA). Aquest nou sistema digitalitzat ha permès reduir els temps d’espera dels camions a l’hora de recollir un encàrrec d’agroalimentari a dojo en 50 minuts, cosa que comporta una descongestió de les operati· ves que s’acaba traduint en un estalvi de 2,5 milions d’euros mensuals per a les empreses lo· gístiques que accedeixen al Port.

Aquest nou sistema permet un lliurament dels agroalimenta· ris més ràpid, eficient i econòmic assegurant al 100% la traçabilitat de tota la mercaderia i facilitant,

A dalt, Josep M. Cruset en l’acte de signatura de l’entrada del Port de Tarragona a l’accionariat de TIM Monzón. A sota, un tren carregat de cereals a la terminal aragonesa.

L’aliança amb TIM Monzón evitarà l’emissió de més de 5.000 tones de CO2 gràcies al ferrocarril

El Sistema d’Entregues Alimentàries (SEA) ha reduït els temps d’espera en 50 minuts

sobretot al transportista, la reco· llida de la mercaderia a la termi· nal portuària tarragonina. El SEA facilita, enormement, el treball

del transportista perquè té la mercaderia localitzada en tot moment, l’hora i el punt de reco· llida i, com mostren les dades an·

teriors això implica una reducció molt significativa en temps d’es· tada a les instal·lacions portuàri· es. Per altra banda, amb la digita· lització, la terminal pot saber la demanda existent en un període de temps determinat i, per tant, disposar dels recursos necessaris per planificar els lliuraments de mercaderies.

TRIBUNA

Un altre engany al transport JOSEP LLUÍS AYMAT Director de la Federació Empresarial d’AutoTransport de Tarragona (FEAT)

Amb motiu de l’entrega dels fons europeus, el Govern d’Espanya ha preparat unes mesures fiscals que podrien enfonsar-nos en la misèria. L’equilibri dels comptes públics que exigeix Europa es vol aconseguir únicament incrementant els ingressos, via nous impos· tos. En una economia tan castigada, el pla pot suposar una catàs· trofe, un cop s’esgotin els fons europeus, que s’han de gastar en poc temps i que són un pla de xoc i no una font estable de finançament.

Entre els múltiples impostos que volen crear, ha generat enrenou el

que es vol aplicar a les carreteres, sota el criteri que «qui les utilitza i contamina, paga». Pel Ministeri és injust que pagui qui no hi circula.

Davant d’això només puc dir que tota la societat es beneficia de les carreteres, ja que per elles circulen totes les mercaderies que as· seguren el subministrament a la població, al comerç i a la indústria.

Sense carreteres ni camions, quedaríem desproveïts en pocs dies.

Però no només això. Les carreteres arriben als indrets més remots i garanteixen el dret a la mobilitat. Sense elles, només podria mou· re’s qui viu a prop de ports, aeroports o estacions ferroviàries.

Tothom que circula per les carreteres paga sobradament el seu ús. Es paguen impostos per la compra dels vehicles, un impost anu· al de circulació i més del 50% del cost dels carburants són impos· tos. L’impost especial d’hidrocarburs es va crear per a construir i mantenir carreteres, però sembla que el Govern se n’ha oblidat. El sector del transport no pot tolerar que se l’enganyi. El Govern s’ha· via compromès per escrit a no posar en marxa un impost d’aquest tipus sense un acord previ amb el sector. Si ja té clar que el 2024 es posarà en marxa, què s’ha de negociar i acordar amb el transport?

PORT TARRAGONA

26/11/2021 diarimés

19

EMPRESA DESTACADA CEDIDES

Máquinas Tudela, experts en càrrega i descàrrega de mercaderies al Port Han adquirit nova maquinària, cosa que els permet diversificar i millorar el seu servei, a la vegada que segueixen endavant amb la seva aposta de creixement Anna Ferran

Máquinas Tudela ofereix ser· veis auxiliars i de lloguer de maquinària a les empreses que operen dins del Port de Tarra· gona. Entre els seus serveis en destaquen la càrrega i descàr· rega de vaixells, camions i trens als molls marítims i als magat· zems del recinte portuari tarra· goní. La seva activitat està cen· trada especialment en els tràfics de productes a dojo com per exemple cereals, farines i altres productes de l’àmbit agroali· mentari, així com àrids, adobs o ferralla. Així mateix, han ampli· at la cobertura i també realitzen el servei de descàrregues de tots els vaixells que arriben al Port d’Alcanar.

La inquietud per a diversi· ficar la seva activitat, sempre vinculada a la logística terrestre del Port, els ha dut a ampliar la

seva flota amb un nou camió i una nova màquina giratòria de cadenes que els permetran oferir un millor servei. Aquesta adquisició se suma a la resta de maquinària que té l’empresa, que inclou pales carregadores, giratòries de cadenes, apiladors, escombradores, vehicles per transportar maquinària, bol· quets, compressors i vehicles per abastir de combustible la resta de màquines. Aquesta va· rietat els permet oferir els seus serveis amb la màxima eficièn· cia possible, ajustant-se a les ne· cessitats de cada client i treball.

Cal destacar que Máquinas Tudela també ha invertit en ma· quinària i eines per al seu propi taller, en el qual duen a terme les reparacions de la seva flota de vehicles i màquines, cosa que els permet ser més eficients.

Així mateix, arran de la pan·

dèmia, han intensificat encara més les mesures de neteja i de· sinfecció de la maquinària amb la qual operen. Apliquen mèto· des molt rigorosos i específics (Elsea E020SST) i, juntament amb PreventPort coordinen la desinfecció amb ozó, per a ga· rantir el salut i la seguretat dels seus treballadors i del conjunt del sector de l’estiba.

Des de fa un temps, l’empresa està impulsant una política de creixement, de la qual en des· taca especialment l’augment de la seva plantilla. L’aposta respon a un compromís ferm per oferir el millor servei possible als seus clients. De fet, la vocació de ser· vei ha estat sempre un dels seus pilars, cosa que els ha permès ser un aliat indispensable per a moltes de les empreses que operen diàriament al Port de Tarragona.

Han ampliat la seva flota amb un nou camió i una màquina de cadenes giratòria.

20

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA

TRÀFIC ESTRATÈGIC

El Mediterrani guanya punts en la logística química a Europa El V Med Hub Day va debatre el rol estratègic d’aquesta zona pel sector a la vegada que es van plantejar reptes de futur CEDIDA

Anna Ferran

Potenciar el Mediterrani com a hub logístic per a productes qu· ímics i petroquímics. Aquest ha estat l’objectiu de l’última edició del Med Hub Day, la cinquena, organitzat pel Port de Tarrago· na i amb el patrocini del clúster ChemMed. La trobada, que es va celebrar dijous i divendres de la setmana passada, va aplegar a més d’un centenar d’assistents, entre operadors de terminals d’emmagatzematge, ports, con· signataris, transitaris, analistes de mercat i empreses químiques i petroquímiques. Enguany, la cita ha tingut un format híbrid que ha combinat la presencialitat, al Seminari de Tarragona, amb el seguiment de les jornades de for· ma virtual, cosa que ha permès apropar a un públic més ampli el debat i l’opinió dels experts sobre els avantatges que ofereix el Me· diterrani com a node alternatiu d’emmagatzematge i distribució de productes petroquímics.

Durant els dos dies, s’han aportat idees i novetats en aquesta «nova normalitat» on el bunkering, els nous combusti· bles i energies, i la intermodali· tat estan agafant protagonisme.

Cal destacar aquesta cinquena edició ha comptat amb diversos ponents internacionals com per exemple, Ronald Backers, vin· culat al desenvolupament del negoci de productes químics del Port de Rotterdam, un dels prin· cipals ports europeus en aquest tipus de tràfic; Olivier Maron· neaud, director de la consultoria química francesa IHS Markit, o Paul Hickin, director de la publi· cació especialitzada S&P Flobal Platts. A tots ells, cal sumar-hi la participació de representants de les principals concessionàries del moll de la Química i de l’Au·

El Port de Tarragona ja actua com hub logístic del sector químic i aspira a seguir creixent en aquesta línia.

La projecció internacional, una eina clau per al creixement La projecció internacional del Port de Tarragona és una de les principals estratègies que segueix l’equip comercial de l’Autoritat Portuària, per a captar nous clients i nous tràfics. Només a l’octubre, van prendre part de forma presencial o virtual en un total de set fires d’àmbit estatal i internacional, entre les quals destaquen la trobada de l’EPCA, la reunió anual més gran de la comunitat mundial de la indústria petroquímica a Europa (EPCA) i que reuneix més de 700 empreses; Fruit Attraction, clau per a seguir promocionant el port com a plataforma logística import/export del sector de la fruita fresca; el Mediterranean Ports and Shipping Conference 2021, conferència anual més gran sobre ports de contenidors i terminals de la regió mediterrània; o l’ECG Conference, a trobada anual de l’Associació Europea de Logística de Vehicles. En aquesta i altres cites, s’han explicat els projectes estratègics de l’Horitzó 2023, com la PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo, la ZAL i l’ampliació i millora de la terminal Intermodal de la Boella

toritat Portuària de Tarragona, encapçalats pel president, Josep M. Cruset, i la directora comerci· al, Genoveva Climent. Una de les conclusions generals de la troba· da és que «els ports mediterranis han d’adaptar-se als reptes que presenta la transició energèti· ca», en un escenari futur on els hidrocarburs aniran perdent pes davant dels biocombustibles.

Una alternativa competitiva Més enllà d’esdevenir un espai de trobada internacional, el Med Hub Day té com a objectiu can· viar els patrons logístics a escala internacional, per a posicionar el Port de Tarragona com una plataforma logística química alternativa a les ja existents al

nord d’Europa. Actualment, el principal hub químic europeu es troba a la zona ARA (Anvers Rotterdam - Amsterdam), però fa temps que l’Autoritat Portuària i els consignataris estan treba· llant intensament per a mostrar als operadors internacionals els avantatges, en termes de soste· nibilitat i d’eficiència, que supo· sa comptar amb una alternativa al Mediterrani.

Cal tenir en compte que bona part dels productes petroquí· mics que arriben al continent europeu via vaixell provenen d’Àsia i segueixen una ruta que els fa creuar el canal de Suez, tot el Mediterrani, l’estret de Gibral· tar per a enfilar fins al Mar del Nord. Un cop descarregats en

un dels ports de la zona ARA, es distribueixen cap a l’interior del continent, especialment cap a les zones industrials d’Alemanya, per transport fluvial.

Aquest patró, que és vigent actualment, alenteix l’arribada dels productes petroquímics al seu destí final, cosa que el fa menys eficient. A la vegada, les rutes més llargues suposen més emissions de CO2, cosa que difi· culta la reducció de la petjada de carboni de la logística química i, per extensió, de tot el sector. Per això, es planteja com a alternati· va comptar amb una base d’ope· racions logístiques en un port mediterrani, cosa que escurça que el trajecte marítim, i distri· buir posteriorment pel continent els productes via ferrocarril, de manera que s’aposta per un transport més sostenible.

Experiència i lideratge En aquest plantejament, que en aquests moments és clau, el Port de Tarragona hi té molt a dir. La infraestructura té una experi· ència consolidada en el tràfic de petroquímics. De fet, sense el Port, el pol químic tarragoní no s’hauria desenvolupat com a tal, ja que necessita un partner logístic de primer nivell que ga· ranteixi el moviment de merca· deries, siguin matèries primeres d’importació, com productes fa· bricats al territori que s’exporten arreu del món. Aquesta estreta vinculació ha fet que el de Tarra· gona sigui un dels ports de refe· rència del Mediterrani en l’àmbit químic. Ho és pels volums que mou —prop d’1,9 milions de to· nes el 2019—, com per les seves prestacions —un dels calats més grans del Mediterrani— i per l’experiència i especialització de les empreses consignatàries que operen al moll de la Química.

Tenint en compte aquests fac· tors i la feina de projecció exteri· or que es fa en fires o en trobades com el Med Hub Day, el Mediter· rani, i més concretament, el Port de Tarragona, s’erigeix com una opció viable, que facilitaria la descongestió dels Ports del nord d’Europa, i que, a la vegada, su· posaria una oportunitat de crei· xement per al territori.

EMPRESA RECOMANADA

Transports J. Gorgori, un servei intermodal integral per a les teves mercaderies Acumulen més de 50 anys d’experiència al sector Redacció

Més de 50 anys d’experiència en el món de la logística són el millor aval de Transports J. Gorgori. L’empresa compta amb la seva base principal a Tarragona, on disposa d’un es·

pai de més de 16.000 m2. Ofe· reix un servei intermodal inte· gral, operant amb tota mena de contenidors, des dels ports de Tarragona i Barcelona.

L’equip de professionals de Transports J. Gorgori està

centrat en la millora contínua dels processos logístics per tal d’oferir sempre el millor ser· vei als seus clients. En aquest sentit, cal destacar que l’orien· tació al client és un dels seus principals valors, juntament amb l’eficiència, el compromís mediambiental i la puntualitat.

Per això, duen a terme un con· trol exhaustiu de tot el trans· port que duen a terme, fent supervisions avalades pels sis· temes d’auditoria SQAS Tank Cleaning, per a garantir el com· pliment dels temps de càrrega i descàrrega i realitzant la neteja dels contenidors.

PORT TARRAGONA

26/11/2021 diarimés

21

DIVERSIFICACIÓ

Tarragona, el millor port de l’Estat per a la logística de vehicles

CEDIDA

L’associació de fabricants de vehicles ANFAC dona 4,3 punts sobre 5 al Port de Tarragona, que encadena tres anys augmentant la seva valoració A. Ferran

El Port de Tarragona és el millor port del conjunt de l’Estat per a dur-hi a terme operatives logísti· ques amb vehicles. Així ho indica l’ANFAC (Associació Espanyo· la de Fabricants d’Automòbils i Camions) en el seu Estudi de valoració de la logística maritimoportuària de 2020. L’ANFAC ha atorgat una valoració de 4,3 sobre 5 punts en el tràfic de ve· hicles a les dues terminals tarra· gonines destinades a aquest pro· pòsit: Bergé Marítima i Noatum Terminal Tarragona. El Port de Tarragona encapçala la primera posició juntament amb el Port de Pasaia. És el tercer any consecutiu que l’entitat portuària tarragonina augmenta en aquesta valoració per part dels fabricants d’auto· mòbils i camions, i es posiciona per damunt de la mitjana ponde· rada de tot l’estudi que és del 3,9.

Amb aquesta fita, el Port de Tar· ragona escala dues posicions res· pecte a les valoracions de l’estudi de 2019. Cal destacar que només dos ports han incrementat les se· ves valoracions.

L’impuls al ferrocarril, clau Un dels motius que ha dut al Port de Tarragona a liderar el rànquing d’ANFAC és l’aposta pel ferrocarril i la intermodalitat.

Malgrat que al 2020 es va redu· ir el volum del tràfic de vehicles al voltant d’un 20% en els ports espanyols, al Port de Tarragona s’ha continuat amb la tendència de l’increment de l’ús del ferro· carril en els tràfics d’exportació i s’ha passat del 18,6% del total en 2019 fins al 20,9% en 2020.

En aquest sentit, l’estudi ressalta la importància creixent per als fabricants de vehicles de l’ús del ferrocarril en les importacions i exportacions, per la qual cosa

es fa necessari seguir potenci· ant la connectivitat ferroviària per a aconseguir l’arribada de trens amb més capacitat. Es des· taca també la necessitat d’avan· çar en la flexibilitat del servei i l’adaptació a les necessitats dels fabricants, així com en la digita· lització dels processos dins dels ports, entre d’altres.

Maxus aposta per Tarragona És justament la satisfacció pel bon funcionament de les ope· ratives als molls tarragonins el que fa que noves firmes auto· mobilístiques apostin pel Port com a partner logístic a la pe· nínsula Ibèrica. A principis de juny el gegant automobilístic asiàtic Maxus anunciava que distribuiria la seva nova gamma de vehicles comercials elèctrics a Espanya i Portugal a través de la infraestructura portuària i amb col·laboració amb Bergé Gefco. Si

L’aposta intermodal del Port i el binomi amb el ferrocarril són aspectes rellevants pels fabricants.

El Port obté un 4,3 sobre 5 punts i encadena tres anys consecutius millorant la puntuació bé l’anunci es va fer a principis de juny, unes setmanes abans ja va arribar un vaixell que va descar· regar un total de 2.189 vehicles, entre ells les primeres unitats dels models Maxus eDELIVER

El gegant asiàtic Maxus distribuirà els seus vehicles comercials elèctrics des del Port 3 i eDELIVER 9, 100% elèctrics, amb etiqueta ZERO, i Maxus Deliver 9, amb motor dièsel.

Una campa d’un milió de metres quadrats, una capacitat d’emma· gatzematge per a 40.000 unitats,

7000 m2 de tallers i altres serveis de valor afegit, estacions de càr· rega elèctrica per a una logística de baixes emissions en CO2 amb l’última tecnologia en matèria de sostenibilitat, 17.000 places amb cobertura anti calamarsa i un tú· nel de rentat d’última generació són característiques que ofereix el consignatari, que té una po· sició de lideratge estratègic en aquest mercat.

INNOVACIÓ

Inspectia & Control Services, inspeccions aèries i serveis amb drons L’ús de drons minimitza riscos i ofereix immediatesa al prendre decisions i avaluar operatives Redacció

Més sostenibles, eficients i con· nectats. Aquesta és la direcció que estan seguint els ports per poder seguir a l’avantguarda de la logística mundial. Per po· der-ho aconseguir, s’estan fent grans esforços en actualitzaci· ons operatives, sostenibilitat i

transformació digital.

Entre les noves tecnologies que s’estan aplicant, ja avui, al Port de Tarragona, l’ús de drons permet que, allò que un opera· dor ha de fer de forma presenci· al, pugui ser executat de manera remota o amb una distància de seguretat.

Inspectia & Control Services és una de les empreses pioneres en l’aplicació de les tecnologies dron en inspeccions, entre al· tres, en l’àmbit portuari, amb serveis com fotogrametria, vo· lumetria, construcció, segure· tat, operatives de càrrega i des· càrrega de mercaderies i altres

aplicacions.

Entre altres avantatges po· dem esmentar, la minimització de riscos per a les instal·lacions i les persones, la immediatesa en l’execució d’inspeccions sense necessitat de l’ús d’estructures, línies de vida, bastides, grues, etc. En resum, l’ús de drons professionals minimitza ris· cos i disminueix costos i temps d’operació.

Els serveis oferts per Inspec· tia estan degudament homolo· gats per l’AESA, l’EASA, l’Agèn· cia Estatal de Seguretat Aèria i l’Agència Europea de Seguretat de l’Aviació.

CEDIDA

Pilots d’Inspectia fent un servei amb dron a l’àmbit portuari.

22

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA

PORT CIUTAT

Moll de Costa es reivindica com l’eix de la cultura i l’oci a la ciutat La façana marítima de Tarragona viu ara un moment dolç gràcies a l’àmplia programació cultural i a uns espais renovats CEDIDA

Anna Ferran

Durant molts anys, Tarragona va viure d’esquena al mar. La bar· rera imposada que ha suposat la via fèrria ha estat un dels múlti· ples motius que hi ha al darrere d’aquest fet. Amb el temps, però, la ciutat ha buscat maneres de di· verses per a connectar-se física, però sobretot emocionalment amb el Mediterrani i amb tota la llarga façana marítima que té.

Un dels actors que ha fomentat i intensificat, especialment en els darrers temps, aquesta re· lació entre els tarragonins i les tarragonines i el mar ha estat justament el Port. La conversió dels tinglados i refugis del Moll de Costa va ser l’inici d’una nova etapa; una etapa que ara viu un moment daurat.

L’any passat, la pandèmia bui· dava els carrers i omplia les llars.

Ara bé, quan el confinament es va aixecar, un dels indrets que ràpidament va tornar a la vida, amb desenes de famílies passe· jant-hi, va ser, justament, l’eix que conformen el Moll de Costa, el Passeig Marítim i el Km0, al passeig de l’Escullera. Més enllà de l’anècdota, aquest fet eviden· cia com Tarragona s’ha fet seva la façana marítima i ja no vol re· nunciar-hi més.

La clau de l’èxit d’aquesta transformació s’explica per la combinació d’una intensa agen· da d’activitats i propostes de cul· tura, oci i esport així com per les importants intervencions que s’han fet per a recuperar els es· pais, modernitzar-los i posar-los a la disposició de la ciutadania.

Un dels exemples més clars d’ai· xò els trobem en els treballs de reforma del Passeig Marítim que es van fer fa tres anys i que han donat més espai perquè els ciuta· dans puguin passejar o fer esport mentre gaudeixen del Mediterra· ni al seu costat.

El nou Museu, el vaixell insígnia Ara bé, si hi ha una intervenció que suposa un abans i un des· prés per al Moll de Costa, aquesta és la rehabilitació del Museu del Port, que suposat la creació d’un nou relat museístic. El Museu del Port, inaugurat fa 21 anys, ha es· tat sempre el vaixell insígnia de la transformació del Moll de Cos· ta i de la façana marítima. I ho és per dos motius. D’una banda, es tracta del primer edifici a recu· perar-se per a usos culturals. De l’altra, el Museu ha estat el gran encarregat de difondre la cultura marinera i portuària a la ciutat, gràcies a la seva exposició per· manent, però sobretot, gràcies

A l’esquerra, gent passejant pel Moll de Costa, que ha esdevingut una veritable Rambla de la Cultura per a la ciutat de Tarragona. A sobre, un grup de visitants del nou Museu del Port, gaudint del nou relat que presenta aquest equipament. A la dreta superior, un dels edificis que conforma el centre de negocis Business Pier de la marina Port Tarraco.

A la dreta inferior, una de les actuacions musicals que va acollir el Teatret del Serrallo en la final de PortAutors.

de fotoperiodisme de la 23a edi· ció del Premi Mañé i Flaqué. Les dues mostres van sumar més de 2.500 visitants entre mitjans de juliol i principis de setembre, unes dades que novament evi· dencien la bona acollida que te· nen les propostes culturals plan· tejades per Moll de Costa.

Més de 8.000 persones ja han visitat el nou Museu del Port atrets pel relat immersiu que presenta

Els Tinglados del Moll de Costa tornen a oferir una agenda expositiva de primer nivell

a les múltiples activitats que ha impulsat al llarg dels anys per a donar a conèixer un món que per a molts ara ja no és un des· conegut.

Ara, el Museu engega una nova etapa i ho fa amb una excel· lent acollida per part del públic.

Es va inaugurar a mitjans de juli· ol, coincidint amb la festivitat del Carme al Serrallo, i des d’ales· hores més de 8.000 persones ja l’han visitat. Moltes d’elles han estat visites individuals, un camp que fins ara era minoritari, però que es buscava atreure justament amb la nova museografia. Les vi·

sites escolars, per la seva banda, fa poques setmanes que han co· mençat i un cop s’intensifiquin encara faran créixer mes aques· tes dades.

El nou discurs presenta quatre grans blocs que van endinsant de manera progressiva al visitant en el món de la mar. Així doncs, s’hi pot descobrir el paper del Port com a nexe d’unió entre la terra i el mar, l’evolució del transport marítim, els oficis, les activitats i els tràfics que passen per les infraestructures portuàries, o fins i tot la relació que el mar té amb l’oci. Un dels trets distintiu

El Teatret del Serrallo ha recuperat la seva activitat amb actes com la final de PortAutors de la nova museïtzació és l’ús de les noves tecnologies per a crear experiències sensorials 100% immersives i interactives que submergeixen el visitant.

Exposicions de primer nivell L’espai expositiu renovat del Mu· seu i les activitats que hi duen a terme són només una part de l’oferta cultural del Moll de Cos· ta, que ara ja torna a funcionar a màxims. Actualment, els Tingla· dos 1 i 2 acullen dues mostres fo· togràfiques i, com ja era habitual abans de la pandèmia, el calen· dari expositiu es va renovant per

Port Tarraco i Nàutic Tarragona estan fent una aposta per a dinamitzar els seus espais apropar tota mena de treballs tant d’artistes del territori com de grans noms del panorama nacional i internacional. Una bona mostra d’això és justament l’exposició Activistes per la vida del fotògraf Gervasio Sánchez que mostra la cruesa i la violèn· cia que pateixen els activistes en països d’Amèrica Central. Altres propostes destacades en el camp de la fotografia que s’han pogut veure als espais del Moll de Costa han estat Indestructibles - Una mirada a la generació del futur a l’Àfrica, de Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez, o l’exposició

El Teatret s’omple de nou L’eix cultural i d’oci que ha esde· vingut la façana marítima de Tar· ragona no es pot imaginar sense el Serrallo. El barri de pescadors, que fa uns mesos va ser distingit amb el títol de Vila Marinera de Catalunya, és un pol d’atracció per l’àmplia oferta gastronòmica i pel seu caràcter pintoresc. A tot això, cal sumar-hi el punt d’infle· xió que va suposar la recuperació del Pòsit de Pescadors per part de l’Autoritat Portuària i la recon· versió de la primera planta en el Teatret del Serrallo.

Aquest espai s’havia vist obli· gat a interrompre la seva progra· mació cultural arran de la pandè· mia i les limitacions d’aforament especialment en espais reduïts.

Ara, però, ja ha reprès l’activitat i ho ha fet amb dues de les pro· postes més emblemàtiques, el

PORT TARRAGONA CEDIDES

Teatret de Conte, que en aquesta ocasió va estar centrat en la his· tòria de Moby Dick adaptada per a infants, i la final de concurs de talents musicals emergents, Por· tAutors, que el passat dissabte va proclamar guanyador el cantau·

tor barceloní de 23 anys Roger Padrós.

Dinamisme econòmic La capacitat d’atracció que gene· ra la façana marítima ha fet que alguns dels seus espais estiguin

impulsant una estratègia de di· namització econòmica. Aquest és el cas de Port Tarraco. A banda d’oferir els seus serveis d’atraca· da a iots, la marina compta amb un centre de negocis que ara té una identitat pròpia: Business

Pier. Aquesta aposta s’emmarca dins dels plans d’Ocibar, l’em· presa mallorquina que va adqui· rir Port Tarraco al febrer de 2020, d’obrir-se a la ciutat. «Volem que Business Pier sigui el centre de negocis prèmium de Tarragona

per excel·lència. Però no només això, sinó que els tarragonins gaudeixin d’aquest indret», ex· pliquen. Actualment, el centre de negocis té una ocupació del 90% i en ell hi conviuen empre· ses d’àmbit nacional i internaci· onal amb altres de locals.

Fa unes setmanes Port Tarraco es convertia en l’amfitrió de les Jornades Gresol, una cita que va servir com a posada de llar de Business Pier davant del món empresarial de la demarcació.

L’acte, que va comptar amb la col·laboració de l’Autoritat Por· tuària, va ser una mostra clara d’aquesta aposta per a l’obertura i va evidenciar la bona sintonia entre Port Tarraco i l’APT. De fet, ja havien col·laborat a l’es· tiu en l’organització d’activitats culturals conjuntes, com el cicle Racons de Mar. L’èxit de la inici· ativa fa que es plantegin seguir impulsant propostes plegats.

A la nova filosofia de Port Tarraco, cal sumar-hi els plans de Nàutic Tarragona, empresa gestiora del Port Esportiu. Han presentat un ambiciós projecte per aconseguir la renovació de la concessió de l’espai que in· clou millores en les seves instal· lacions i un canvi d’enfocament que deixarà enrere l’etapa vin· culada a l’oci nocturn per a cen· trar-se en la restauració i les ac· tivitats esportives, amb l’objectiu de seguir atraient públic cap a la façana marítima de Tarragona.

26/11/2021 diarimés

23

Les exposicions del Moll de Costa FINS AL 12 DE DESEMBRE Al Tinglado 1.

El fantàstic món del cinema.

L’exposició vol posar en valor i descobrir com, la riquesa pai· satgística i monumental de Ca· talunya, han estat escenaris de reconegudes pel·lícules i sèries.

El públic s’endinsarà en un món fascinant, des de mitjans dels anys cinquanta fins als nostres dies i, podrà reconèi· xer escenaris que li seran força familiars.

FINS AL 9 DE GENER Al Tinglado 2.

Activistes per la vida, de Gervasio Sánchez.

Una exposició fotogràfica de Gervasio Sánchez sobre acti· vistes dels drets humans i am· bientals amenaçats de mort a Centreamèrica, a Hondures i Guatemala, dues dels països més violents del món. Persones perseguides i criminalitzades per exercir el dret a defensar la terra, el territori i les persones que l’habiten.

24

diarimés 26/11/2021

PORT TARRAGONA

CAMP DE TARRAGONA

26/11/2021 diarimés

25

SUCCESSOS

ERC celebra l’aprovació de l’impost a les nuclears que aportarà 24 MEUR La diputada al Parlament de Catalunya per ERC, Irene Aragonès, va celebrar ahir la creació del fons de transició nuclear a partir de l’afecta· ció del 20% dels ingressos relacionats amb la producció d’energia d’origen nuclear que fixa l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Aquest 20%, segons detallaven ahir des d’Esquerra representarà uns 24 milions d’euros anuals per a les comarques afectades.

Aquest import ha de permetre revertir l’impacte socioeco· nòmic que es produirà quan tanquin les centrals nuclears.

Per la seva banda, el diputat Lluís Salvadó va afirmar que «aquest és el tercer intent que fem i que vam començar l’any 2014», i va detallar que «el fons es regularà per un reglament que ha de preveure la partici· pació en la determinació de les prioritats d’actuació del fons, dels consells comarcals i d’al· tres entitats locals de caràcter supramunicipal de les zones afectades». Des dels consells comarcals del Baix Camp i del Priorat van mostrar-se molt satisfets per la partida. Redacció

El bomber mort a la central d’Ascó anava a socórrer els seus companys L’home va morir per inhalació de diòxid de carboni i tres persones més van resultar ferides lleus ACN

El bomber que va morir dime· cres per la inhalació de diòxid de carboni arran d’una fuita a l’edi· fici elèctric de la central nuclear d’Ascó, s’hauria desplaçat fins a la cota +35 d’aquest l’edifici per socórrer a la resta de companys de la brigada, els quals estaven fent feines de manteniment en el sistema de protecció contra incendis.

Ahir, els responsables de la instal·lació nuclear encara des· coneixen les causes de la fuita.

La Guàrdia Civil s’ha fet càrrec de la investigació de l’accident laboral que va causar també tres ferits. Aquests van ser traslladats a l’hospital comarcal de Móra d’Ebre amb un pronòstic lleu.

Les diligències estan en una fase molt inicial i, segons fonts pròximes a la investigació, es co· mençarà a prendre declaració a diferents testimonis per resoldre què va passar. Per la seva banda, l’Associació Nuclear Ascó Van· dellós (ANAV) va apuntar ahir en un comunicat que mantenen oberta una investigació sobre el

succés i van enviar el condol a la família de la víctima.

Segons el Consejo de Segu· ridad Nuclear (CSN), en el mo· ment de la notificació la central nuclear es trobava en mode 3, amb el reactor parat i amb una

Es va desplaçar a la cota +35 per ajudar la resta de la brigada que feia feines de manteniment temperatura mitjana del refri· gerant en valors nominals. Les instal·lacions es troben en el procediment d’arrencada de la 28a recàrrega de combustible, iniciada a mitjans d’octubre. A més, l’ens classifica l’accident en nivell 0 a l’Escala Internacional de Successos Nuclears i Radio· lògics (INES). Per la seva part, el sindicat CCOO va emetre un co· municat en què va posar en valor l’actuació del bomber de l’em· presa Falck, que segons apunten, va permetre salvar la vida d’una treballadora que es trobava en una zona de perill.

COMUNICACIONS

El sindicat es va unir a les mos· tres de condol a la família de la víctima i va convocar un minut de silenci a la central nuclear d’Ascó que es va celebrar ahir al migdia. Els sindicalistes van as· segurar que «vetllaran per aclarir

Els treballadors de la nuclear van fer cinc minuts de silenci a l’interior les circumstàncies» del succés.

Per la seva banda els treballa· dors de la central nuclear d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, van fer ahir cinc minuts de silenci a l’interior de les instal·lacions en record del bomber. L’Ajuntament d’Ascó es va sumar a les mostres de condol que ja van fer arribar als familiars l’Associació Nuclear Ascó-Van· dellòs (ANAV), els sindicats UGT i CCOO. «Només ens queda sumar-nos al dolor de la família els amics i companys del treballador en aquests moments complicats que estan passant», va dir l’al·

calde, Miquel Àngel Ribes. Ribes va agrair «la rapidesa en què van actuar» els serveis d’emergènci· es de la Generalitat i de la central.

L’alcalde del municipi d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, va lamen· tar l’accident laboral que s’havia produït a la central nuclear i va assenyalar que no havia tingut «cap afectació radiològica». La fuita de CO2 es va produir a la cota +35 de l’edifici elèctric i la víctima va socórrer els companys de la brigada que feien tasques de manteniment del sistema contra incendis i va poder salvar la vida d’una treballadora que es trobava a la zona de perill.

Alguns treballadors comenta· ven entre ells l’incident, afligits i amb preocupació perquè cre· uen que l’abast hauria pogut ser més greu. L’accident va coincidir amb un canvi de torn i en la recta final de la recàrrega de combus· tible de la unitat I, a diferència de dies enrere que s’estava a ple rendiment. Les instal·lacions es troben en el procediment d’ar· rencada i de reconnexió a la xar· xa elèctrica.

Detenen dos homes a Torredembarra per haver robat amb violència una dona Agents de la Policia Local de Torredembarra, en col· laboració amb la Policia Local de Roda de Berà, van detenir dos homes, veïns de Roda de Berà i de Creixell, la passada matinada com a presumptes autors d’un robatori amb vi· olència i intimidació que va produir-se dimecres a la tarda a la localitat veïna de Roda de Berà. Els homes haurien robat la bossa de mà a una dona en un aparcament i haurien fugit amb un ciclomotor. Alertats per aquest fet, els agents de la Policia Local de Torredem· barra que es trobaven de pa· llutratge al centre de la vila, van veure un ciclomotor de característiques similars al que s’havia descrit davant del caixer d’un establiment ban· cari al carrer d’Antoni Roig, i al seu interior es trobaven dos homes bevent i fumant. Els agents policials van demanar el reforç d’una segona patru· lla i, quan van identificar els dos individus, van comprovar que portaven el telèfon mòbil de la víctima del robatori que s’havia produït a Roda de Berà, per la qual cosa van acabar de· tinguts.

BAIX CAMP

Constantí celebra la XX Festa de l’Oli Nou diumenge

Salou completarà la fibra òptica l’estiu de 2022

Mont-roig intenta allunyar els porcs senglars del nucli urbà

El departament de Joventut torna als instituts de Cambrils

El pròxim diumenge se ce· lebrarà la XX Festa de l’Oli Nou a Constantí. A les 9.30 h. S’organitarà al Pati de la Cooperativa i va a càrrec de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre. Un any més, el Pati de la Cooperativa (entrada per carrer Sant Isidre), acollirà el tradicional esmorzar popular amb l’oli de la nova collita, que anirà acompanyat de la músi· ca tradicional de la Corranda i els Grallers de Constantí.

L’Ajuntament de Salou, a través de l’operadora local eports, farà arribar a quasi tot el municipi la xarxa de fibra òptica, per tal que els usuaris puguin accedir als serveis d’Internet i telefonia mòbil abans de l’estiu que ve.

L’alcalde de Salou, Pere Grana· dos, acompanyat del regidor Je· sús Barragán, va mantenir una reunió amb els responsables de l’operadora, Iban Querol i Ra· mon Gasulla, per tal de canviar impressions sobre les previsi·

L’Ajuntament de Mont-roig del Camp assegura que està treba· llant per allunyar la fauna sal· vatge de les zones urbanes, des· prés que les últimes setmanes s’hagi detectat un increment de la presència de porcs senglars a prop dels nuclis de població.

En aquest sentit, s’estan duent a terme accions coordinades entre la regidoria d’Entorn Na· tural, la Policia local, els Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Acció Cli·

El departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils ha reprès el programa Dinamització a l’institut, el qual ofereix als centres de secun· dària tres activitats per acos· tar a la joventut els projectes i serveis municipals. L’activitat Joventut a l’insti consisteix en visitar els cinc centres de se· cundària a l’hora del pati per enfortir el vincle entre els jo· ves i ofereixen visites guiades a l’Ateneu Juvenil.

EDICTE La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Constantí, en sessió celebrada el dia 18 de novembre de 2021, ha adoptat, en relació al Projecte d’urbanització del PPU-11 (sector PIC-Tradilo), el següent acord: “PRIMER. APROVAR inicialment el projecte d’urbanització del Pla parcial urbanístic PPU-11 Sector PIC Tradilo, del polígon industrial de Constantí.

SEGON. PUBLICAR al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona, al Diari Oficial de la Generalitat, a la Seu electrònica de la web de l’Ajuntament i en un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació, pel termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la darrera publicació.

TERCER. NOTIFICAR el present acord a la Junta de Compensació Pla Parcial PPU11 Sector “PIC-Tradilo”.

Contra aquesta resolució, per tractar-se d’un acte de tràmit que no decideix directament o indirectament el fons de l’assumpte, no determina la impossibilitat de continuar el procediment, ni produeix indefensió o perjudici irreparable a drets i interessos legítims, no cabrà cap recurs en virtut del que estableix l’article 112 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques.

La qual cosa es fa pública per a coneixement general.

L’alcalde, Óscar Sánchez Ibarra Constantí, a 24 de novembre de 2021.

ons de desplegament de la fibra a Salou. Enguany, la mateixa operadora va acabar de desple· gar la fibra a la zona de Barenys i ja es troba activa i ara està pre· vist que comencin a estendre-la al Cap Salou, a les zones urba· nes al voltant de l’avinguda de Carles Buigas, Pompeu Fabra i platja dels Capellans i a les ur· banitzacions del Mirador i dels Xalets de Salou. Es tractarà de connexions a internet a un am· ple de banda de 1000Mb.

màtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat. A més i de forma paral·lela a aquestes accions, es demana a la pobla· ció que no alimenti en cap cas aquests animals perquè ali· mentar la fauna salvatge està prohibit per la llei. També es re· corda que, per evitar la presèn· cia d’aquests animals i, sobretot evitar que s’acostumin a les zo· nes urbanes, no s’han de deixar bosses de brossa fora dels con· tenidors d’escombraries.

26

diarimés 26/11/2021

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN ESPANYA

POLICIAL

Desarticulen el grup més violent dels Boixos Nois La Policia Nacional va donar per desarticulat el grup més perillós dels Boixos Nois, vin· culat a un tràfic de drogues pro· fessionalitzat i a la prostitució de dones. A més, es va trobar nombrós material de simbolo· gia nazi i missatges de reivin· dicació d’Adolf Hitler. Aquesta és la informació alliberada per la fi del secret de sumari d’un operatiu que va iniciar-se amb 18 escorcolls al Vallès Occiden· tal, el passat 2 de novembre. En

les entrades es van trobar una desena d’armes de foc, un gran nombre d’armes blanques i diverses drogues. Els investiga· dors també apuntaven que amb les activitats il·lícites es finan· çava la participació en esdeve· niments esportius i musicals en què es difonien discursos d’odi i violència contra col·lectius vulnerables. En total, es van produir 14 detencions, set de les quals van acabar en presó preventiva. ACN

REIVINDICACIÓ

Els Mossos carreguen contra estudiants a la UAB en protesta Els Mossos d’Esquadra van carregar ahir contra els mani· festants que intentaven accedir a un acte del grup unionista S’ha acabat! –en una convo· catòria que va rebre el suport de grups polítics constituci· onalistes amb representació al Parlament– a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Un centenar de persones es van aplegar a la plaça Cívica i van intentar trencar el cordó polici· al que s’havia situat a l’entrada

del cinema, on estava prevista la xerrada de l’entitat. Els joves van llançar contra els Mos· sos pots de fum de colors i els agents van carregar contra ells pràcticament a cegues, ja que estaven situats en el túnel que dona accés a l’auditori, i aquest es va omplir de fum. Els mani· festants van cridar consignes com «Fora feixistes dels nostres barris». L’acte estava previst a les 10.30 hores sota el títol de En defensa de la llibertat. ACN

El Congrés aprova els segons pressupostos de Sánchez amb 188 vots Ho va fer gràcies al suport d’ERC, PNB, Bildu, PDeCAT i Més País, mentre que continuaran la tramitació parlamentària al Senat ACN

El Congrés dels Diputats va apro· var ahir els pressupostos gene· rals de l’Estat de 2022 amb 188 vots gràcies al suport del PSOE (120), Unides Podem (34), ERC (13), PNB (6), EH Bildu (5), PDe· CAT (4), Més País (2), Compromís (1), Terol Existeix (1), Nova Canà· ries (1) i Partit Regionalista Càn· tabre (1). El «sí» d’aquestes onze formacions va permetre que els segons comptes elaborats per l’executiu de coalició encapçalat per Pedro Sánchez obtinguessin llum verda per continuar la tra· mitació parlamentària al Senat.

Si a la cambra alta no pateixen cap modificació quedaran defi· nitivament aprovats, però si s’hi introdueix algun canvi hauran de tornar al Congrés per ser rati· ficats abans del 31 de desembre.

Els PGE van obtenir 159 vots en contra del PP, Vox, Cs, JxCat, la CUP, Unió del Poble Navarrès,

Coalició Canària i Fòrum Astú· ries. El BNG s’ha abstingut. Així doncs, totes les seccions dels comptes públics van superar la votació fruit dels acords entre el govern espanyol amb els ma· teixos grups que ja van facilitar l’aprovació dels pressupostos de l’any anterior.

A diferència de l’any passat, el PNB no va tancar un acord global amb el govern espanyol.

Tot i el vot favorable al Congrés a les diferents seccions, els na· cionalistes bascos van advertir dimecres que no descartaven seguir negociant per introduir modificacions en la tramitació al Senat. El PNB va criticar que la negociació enguany s’hagi dut a terme per parts i no hagi estat en conjunt i vol seguir negociant més reivindicacions.

Fonts del govern espanyol no volen que els comptes hagin de tornar al Congrés per ser ra·

tificats i confien que s’aprovin definitivament a la cambra alta sense modificacions. Les matei· xes fonts plantegen introduir les demandes pendents dels seus socis a través d’esmenes a altres lleis que estan en tramitació i mantenen que el PNB és un soci «prioritari».

Acord amb ERC sobre el català En aquesta línia, el govern espa· nyol va tancar dimarts un acord amb ERC que implica el compro· mís que la llei audiovisual reservi un 6% a les llengües cooficials en el catàleg de plataformes com Netflix, HBO o Amazon Prime.

També van acordar una sèrie d’inversions que incrementen al 19% la inversió a Catalunya així com la jubilació anticipada de Mossos, que el traspàs de Rodali· es es comenci a fer a finals de no· vembre o una auditoria pública a la Seguretat Social.

Una nova colada a la Palma destrueix altres àrees i arriba a un cementiri La lava que flueix del volcà de la Palma va crear una nova bu· gada que va arribar al cemen· tiri de Las Manchas i a una planta fotovoltaica i segueix generant preocupació perquè destrueix tot el que troba al seu pas en una zona de ca· serius dispersos i terrenys de cultiu. El director tècnic del Pla Especial de Protecció da· vant Risc Volcànic de Canà· ries (Pevolca), Miguel Ángel Morcuende, va afirmar en la roda de premsa posterior a la reunió dels comitès científic i tècnic, que la nova bugada va sorgir a primera hora d’ahir al matí i discorria paral·lela a la dècima. És «una mala notícia» perquè el nou riu de roca fosa discorre per zones «no assoli· des» anteriorment per la lava «i està destruint el que troba al seu pas, ha superat el cementi· ri de Las Manchas» i va discór· rer amb força velocitat, encara que posteriorment es va alen· tir la seva marxa perquè s’es· tava tornant viscosa. Això és conseqüència del material que va arrossegar al seu pas per zones de molta concentració urbana, i dispersa, a 25 metres per hora. EFE

ESPORTS

26/11/2021 diarimés

27

FUTBOL

L’Atlético Baleares visita el Nou Estadi per consolidar-se com a líder del grup Els illencs només han perdut un enfrontament, contra el Castellón a domicili, i n’han empatat cinc, guanyant els set restants ATLÉTICO BALEARES

Nil Morato

L’Atlético Balea· res visitarà aquest diumenge a les 16 hores el Nou Esta· di i ho farà amb l’objectiu d’acon· seguir el que cap equip ha fet fins ara, derrotar al Nàstic a casa.

D’aquesta manera, es consolida· rà com a líder del grup segon de Primera RFEF. Ara bé, enfront es trobarà un Nàstic que vol recu· perar les bones sensacions per· dudes en les darreres jornades i retrobar-se amb la victòria da· vant la seva afició.

Si hi ha un equip que ha apro· fitat la mala ratxa del Villarreal B, aquest és, sens dubte, l’Atlético Baleares. Els illencs van comen· çar forts la lliga, seguint de prop el filial groguet, però la gran di· nàmica dels castellonencs no els permetia atrapar-los a la clas· sificació. Amb tot, la seva insis· tència des de la segona plaça ha acabat donant els seus fruits i, després que el Villarreal B perdés els últims tres partits i no pogu· és jugar contra el Castellón en la darrera jornada per casos de co· vid en l’equip orellut, el Baleares s’ha fet amb la primera plaça de la lliga.

El conjunt dirigit per Xavier Calm només ha perdut un partit dels que s’han jugat fins ara, n’ha

Pel que fa a més noms propis, la porteria és propietat de René, porter molt experimentat que ha passat per equips com l’Almería, el Girona o la Ponferradina. Al mig del camp mallorquí hi ha dos vells coneguts de l’afició tarrago· nina Cordero i Damián Petcoff.

L’argentí és titular indiscutible a la medul·lar del Baleares i acos· tuma a completar els 90 minuts, mentre que Cordero va comen· çar com a suplent, però en les últimes jornades forma parella amb Petcoff a l’onze titular. Viní·

Atlético Baleares Dioni, el màxim perill dels mallorquins, celebrant la diana aconseguida contra l’UCAM Murcia.

Cordero i Damián Petcoff tornaran a Tarragona per enfrontar-se al seu exequip empatat cinc i ha guanyat els al· tres set. L’única derrota dels ba· lears va arribar en la jornada 10 contra el Castellón amb qui van caure per 2 gols a 1 a Castàlia.

L’Atlético Baleares és un con· junt molt sòlid defensivament,

Els balears compten amb el pitxitxi de la lliga, Dioni, jugador que també volia el Nàstic de fet, ha aconseguit mantenir la porteria a zero en sis partits, només ha rebut un gol en quatre enfrontaments i en els tres res· tants ha estat quan n’ha encaixat dos. A més, en el vessant ofensiu també té molt potencial, especi·

alment gràcies a Dioni, davanter que també volia el Nàstic però que va acabar fent les maletes cap a Mallorca. Els balears són el segon equip més golejador de la lliga amb 22 dianes, només una menys que el Villarreal B. D’aquests 22 gols, set els ha fet Dioni, pitxitxi del grup empatat amb Álvaro Romero de l’Alge· ciras. A més, també hi ha dos jugadors del Baleares que han anotat tres dianes, els quals són Vinícius Tanque i Olaortua.

Dia del partit: DIUMENGE Hora: 16.00 h.

Estadi: Nou Estadi On veure’l: Footers

POSICIÓ A LA CLASSIFICACIÓ

PARTITS JUGATS

PARTITS GUANYATS

PARTITS EMPATATS

PARTITS PERDUTS

GOLS MARCATS

GOLS ENCAIXATS

FUTBOL

Es disputa des d’ahir i fins al diumenge Ja ha arrencat la Surf Cup International 2021, que se celebra en aquesta ocasió a Salou del des d’ahir i fins al diumenge 28 de novembre, un torneig de futbol que es disputarà en un marc al Complex Esportiu Futbol Salou.

A l’esdeveniment inaugural, la Colla Vella dels Xiquets de Valls van meravellar amb una petita degustació de la cultura cata· lana les més de 500 persones, la majoria provinents de fora d’Espanya.

El torneig destaca per qua· tre grans raons. La primera és el nivell elit de competició que regnarà als sis camps en què es

1 13 7 5 1 22 10

www.ceramicasgavilan.com

Arrenca a Salou el torneig ‘Surf Cup International 2021’ Redacció

cius Tanque, Canario, Ferrone o Olaortua també són habituals en els onzes de Xavi Calm.

Si els tarragonins arriben a l’enfrontament després de su· mar dos punts en els últims quatre partits, el Baleares ho fa després de sumar set punts en les darreres quatre jornades. L’equip de Raúl Agné haurà de tornar a demostrar la seva solidesa de· fensiva si vol que els tres punts es quedin a Tarragona, ja que qualsevol signe de feblesa serà aprofitat pel killer Dioni.

disputaran els partits de forma simultània. La segona, la quali· tat de les instal·lacions. La Surf Cup International ofereix als participants i als equips una ex· periència sense comparació en l’esport juvenil, tot a poca dis· tància dels bungalous. La terce· ra és el clima que ofereix Salou.

Sol i platja –tot i que ja arribi el fred–, visites turístiques i tu· risme europeu, la Surf Cup International ofereix tot allò que necessites –i més– del món del futbol i l’experiència d’unes va· cances a l’estranger. Finalment, el millor staff i servei de management, que fa d’una aventura inoblidable.

Renueva tu casa Más de 40 años nos avalan

Especialistas en cocinas y baños Disponemos de:

Otros servicios

- Albañilería - Fontanería - Electricidad - Puertas - Azulejos, gres, parquet

Somos especialistas en cambiar BAÑERA POR plato de DUCHA

¡Precios ajustados!

Boletines eléctricos Instalación y venta de Aire Acondicionado Somos instaladores eléctricos autorizados

Calle 6, nº 35. BONAVISTA Visite nuestra exposición T. 977 549 108 / 605 915 918 / 605 915 917

28

diarimés 26/11/2021

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

CARTA DOMINICAL

El certificat de vacunació Temps de tardor contra la covid, obligatori per gular existència, que sovint ens passen desa· percebudes per la seva banal quotidianitat: la JOAN PLANELLAS bellesa dels boscos de colors variats, el dolç Arquebisbe de Tarragona entrar als bars batec de la pluja suau, la remor del vent que Des de la passada mitjanit, l’ús del certificat cóvid per entrar als establiments de bar i restauració, gimnasos i residències de gent gran és obligatori, després de rebre l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), instància que va advertir a la Ge· neralitat que, si ho vol continuar estenent, ho haurà de justificar millor. A instàncies de la Generalitat, l’obligatorietat d’aquest passaport que certifica que la persona en qüestió ha rebut la vacuna contra la covid s’estén també a cinemes, teatres, auditoris i galeries comercials, entre d’altres, encara que només en el cas que hi hagi activitat de ball o restauració a l’interior dels recintes.

La decisió del tribunal es coneixia ahir cap al migdia i, en poc temps, la pàgina web de La Meva Salut començava a saturar-se per l’allau d’entrades. També els establiments afectats han tingut poc temps per pair la nova restricció i de preparar-se per a la mateixa. El decret de la Generalitat els obliga a destinar personal per fer aquest control d’entrada, a banda de a penjar cartells advertint d’aquesta obligatorietat, però no respon a moltes de les preguntes que els empresaris es deuen estar fent encara a hores d’ara sobre els molts supòsits que es poden plantejar a les portes dels seus negocis. + CONFIDENCIAL

El ‘Joc de cartes’ passa pel Gaià

Benvolguts i benvolgudes, totes les estacions de l’any tenen la seva bellesa, però la tardor en té una d’especial que no sempre sabem copsar. Després de l’exuberància de la pri· mavera i l’esplendor de l’estiu, la tardor ens mostra la cara minvant de la naturalesa. El verd ple de vida de la primavera i el roig de plenitud de l’estiu deixa pas al groc esmorteït de la tardor, preludi de l’hivern: fulles seques formant una catifa sota els arbres, camps llaurats a l’espera de la sembra, flors músti· gues que ja no fan cap flaire.

Tanmateix, la natura minvant de la tardor té una bellesa «reflexiva», preludi d’una nova vida. Si la primavera ens invitava a sortir i a gaudir de la natura naixent, la tardor ens in· vita a recollir-nos i a pensar, com si la natura mateixa ens estigués oferint aquesta opor· tunitat. Perquè tota reflexió necessita reco· lliment i serenitat. Són tantes les coses que podem pensar en la intimitat de la nostra sin·

bufa, el descans merescut després del treball estival, l’escalfor de la llar a la vora del foc, la memòria dels qui han mort, l’esperança dels qui naixeran…

Algú pot pensar que el món que seguia l’ordre de la natura ha estat engolit per l’era industrial, que ha acabat per imposar-nos la seva llei. Ja no tenim contacte directe amb la natura, vivim en aglomeracions urbanes que ens submergeixen en l’anonimat, ens des· placem a velocitats supersòniques que ens impedeixen gaudir del que veiem o sentim.

L’home ha quedat dislocat en el món que l’envolta, per utilitzar l’expressió del filò· sof Nicolas Grimaldi. I, malgrat tot, l’home segueix cercant allò que el fa més humà i es continua formulant les mateixes preguntes de sempre. Com podem, doncs, tornar a gau· dir d’una vida més humana sense posar en entredit els progressos que la mateixa huma· nitat ha aconseguit?

No s’ha de renunciar ni a la ciència ni a la tècnica, tan sols se les ha de posar al seu lloc.

I aquest consisteix en què tant l’una com l’al· tra han d’estar al servei de l’home, i no a la inversa. La producció no s’ha de regir només

pel rendiment econòmic, sinó pel benestar de la humanitat. Si bé és cert que no sempre hem de renunciar als progressos de la ciència i de la tècnica, sí que hem de ser capaços de desistir de l’ús indegut que en fem. Canviar de manera de viure per fer un món més humà no és anar contra el progrés, sinó contra els interessos d’alguns i l’hedonisme d’uns altres que només pensen en si mateixos sense tenir en compte la resta.

En temps de tardor, els cristians iniciem també el temps d’Advent Ara que, en temps de tardor, els cristians iniciem també el temps d’Advent, el temps d’espera d’una vida nova, som invitats a con· frontar els nostres hàbits amb la pobresa, la senzillesa i la humilitat del misteri de l’Encar· nació. Som invitats a reflexionar sobre la ma· nera d’obrar del nostre Déu. En el silenci de la tardor i en l’espera pròpia de l’Advent, hem de saber capir-ne la profunditat. Perquè, com deia el poeta, «tots els camins van a Roma, però no van a Betlem!» (Josep M. de Segarra, El poema de Nadal, cant III).

Ben vostre.

TRIBUNA

Immersió lingüística: autocrítica FONXO BLANC Exregidor d’Altafulla

El conegut programa gastronòmic ‘Joc de cartes’ va deixar la seva petjada al territori. En la darrera edició, el xef i presentador, Marc Ribas, va haver de mullar-se els peus al riu Gaià com a forma de connectar simbòlicament els quatre restaurants posats a prova: dos a Altafulla, un a la Riera de Gaià, i un a Santes Creus.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Nil Morato, Dani Gómez, Paula Montalvo i Josep M. Pena.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Quins escarafalls per la veritat judicial d’exigir en castellà una quarta part de llen· gua vehicular a les aules. Confesso que, per a mi, hauria de ser d’un terç, francament i restaurant l’assignatura d’Estructures comu· nes. La cooficialitat i l’elevació del nivell de llenguatge reclamen la quota de castellà i la minorització, reforçada per les migracions, el predomini del català. Per tant, de què tan· ta raca-raca alarmista. Resposta: del sector molt majoritari a l’hora de crear opinió –i ja no diguem als mmcc nacionals abans que públics– que, per pertinença, és únicament català, que treu a la que pot la hispanofòbia i el victimisme i que, en definitiva és ideolò· gicament etnolingüística: la llengua única és la identitat multisecular; sempre amenaçada, que per això només la independència ens ga· rantirà la seguretat i l’eternitat de la llengua.

El col·lectiu aplegat al Grup Koiné (Llengua comuna.única) n’és la prova més fefaent, amb Laura Borràs, parlant de català bleda, com la més ben situada a la presidència del Parla·

ment. J. Mª Virgili Ortiga, l’hipercorrector de Riudoms, és dels més actius creant insegure· tat i autoodi del mateix català.

Feta la primera crítica, anem a la presump· ta realitat. Al món de l’ensenyament, ve’t aquí que a la Selectivitat la llengua formal dels exàmens és pràcticament i única el ca· talà. Per això, en un dels exàmens de Lengua Castellana se’ls pregunta sobre el concepte de diglòssia, que reconeix quan tenim «dues llengües dues funcions» (Francesc Vallver· dú). Pel que fa al cas una llengua A, el català acadèmic escrit, de registre molt formal i una llengua B, que seria el castellà com a llengua vehicular oral amb registre d’argot. Aquest és el diagnòstic. No puc deixar d’afegir que te· nim unes ortografies antipàtiques –exigides per perepunyetes– que reclamen un predo· mini fonètic dels dialectes conservadors per a alliberar-les, que les lectures han de ser so· cialitzades: en veu alta i comentades a classe, res de «prova de lectura»... I que s’escau una diglòssia interna quan la morfologia i lèxic és pancatalà en lloc de «policèntric i conver· gent». «Jovens i joves»...

Al món de la justícia, a les sales de cinema i a l’etiquetatge, el català sofreix una «diglòssia parcial», ja que en altres àmbits d’ús, particu· larment a les institucions públiques, el català ha progressat adequadament; i en això el PSC podem estar més que orgullosos de la com·

partida bilingüització, sobretot dels alcaldes i regidors metropolitans que han sumat a la llengua familiar i «oficial a tot l’Estat», la «pròpia de Catalunya» (segons les expressi· ons estatuàries). Tant costa una reciprocitat d’un terç a les aules?

A les converses, quina paradoxa: res d’aquell «bilingüisme passiu» d’Aina Moll, la primera directora general de Política Lingü· ística: res de parlar català-castellà i escoltar castellà-català. Com un ramat d’inèrcies el conegut o titllat de «castellà» fa uniformit· zar la conversa en monolingüe castellana. El tòpic de tant de tanoca és el «per educació»,

A les converses, quina paradoxa: res d’aquell «bilingüisme passiu» replico: per etnocentrisme excloent; perquè no poden ser dels «nostres». L’amenaça a la immersió rau en aquest hàbit; del qual defu· gim molts dels mateixos que considerem el terç judicial del tot necessari: per a pujar el nivell dels castellanoparlants i per compartir la gran llengua hispànica intercontinental.

Diria que militar en el bilingüisme passiu és un dels trets d’un sostingut catalanisme so· cial i federal.

CARTES

Aceros inoxidables Potser alguns recordeu que abans dels mo· nòlegs s’explicaven acudits. Va haver-hi una època en la qual s’explicaven molts acudits de Lepe, una ciutat i municipi espanyol de la província de Huelva. L’acudit és el següent: «Pasan dos leperos por delante de una fábri· ca que pone Aceros inoxidables, y uno se gira y le dice al otro, ¿Qué, nos hacemos?»

Bromes a part, avui pensava que a vegades

hauríem de ser com a màquines o autòmats en alguns moments de les nostres vides. Hi ha vegades que no tenim ànims ni forces per a fer les coses. Però no fer-les ens pot portar a un destí pitjor del qual estem vivint. Potser aquest és el punt de fer les coses de manera automàtica. Tal vegada és millor fer alguna cosa de manera rutinària sense emocions, però fer-ho. Pensant que això ens pot ajudar a sortir del forat. Sens dubte, enguany hi ha

una campanya sobre la salut mental molt bona i sempre dic que si un sol no pot tirar endavant, visiti al psicòleg. Segur que hi ha més solucions per a tirar endavant, però no descarteu la de fer les coses que cal fer. Igual que si fossin uns serveis mínims. Les coses ni arriben en un dia, ni se’n van en 24 hores.

J.J.M

GENT DEFUNCIONS

Tarragona Josefa Gonzalez Díaz. Ha mort a 86 anys. El seu fune· ral serà avui a les 16.30 h. al Tanatori.

Reus Jordi Canaldas Elias. Ha mort a 73 anys. El seu fune· ral serà avui a les 9 h. a Sant Francesc.

Júlia Carbó Bellés. Ha mort a 82 anys. El seu fu· neral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Esqueles al Diari Més Tel. 977 21 11 54 - Fax 977 23 68 83

OBITUARI

Mor l’escriptor Antonio Prieto, Premi Planeta 1955 L’escriptor i professor Antonio Prieto (Águilas, Múrcia, 1929), que va obtenir el Premi Plane· ta el 1955, va morir a Madrid, segons van confirmat fonts de la Fundació José Manuel Lara, del patronat del qual era mem· bre. Antonio Prieto va cursar estudis de Medicina, Filologia Romànica i Filologia Italiana a la Universitat Complutense de Madrid. Era assagista, filòleg, narrador i responsable de di· versos projectes editorials. Es

va donar a conèixer al món li· terari amb tot just 25 anys, amb la seva novel·la Tres pisadas de hombre (1955), amb què va gua· nyar el Premi Planeta. EFE

OBITUARI

Maradona envaeix les xarxes socials un any després de la seva mort Van ser tendència etiquetes amb el seu nom EFE

Ahir va fer just un any que la malmesa salut del per a molts el millor futbolista de la història va dir prou. Començava així una nova era del mite Diego Mara· dona, en què els homenatges a la seva figura, com els que se

celebraven ahir a diverses parts del món, s’unien a la investiga· ció tant de les circumstàncies de la seva mort com de capítols ombrívols de la vida de l’astre argentí. Una missa a què van acudir les germanes de l’ídol; va haver-hi activitats a Villa Fiori·

to, el barri de Buenos Aires de la seva infància, i altres actes a Ar· gentina o a Nàpols (Itàlia) –on El Diez és recordat com un Déu per la seva etapa al club napolità– marquen el primer aniversari de la mort de l’ídol, que patia un complex quadre de salut i les cu· res mèdiques encara estan per determinar. A les xarxes soci· als, les etiquetes #diegoeterno, #maradona, #graciasdiego i al· tres de similars van ser tendèn· cies de la jornada, amb sentits missatges de rostres anònims i populars i els principals equips en què va jugar, inclosa la selec· ció argentina amb què va gua· nyar el Mundial el 1986.

26/11/2021 diarimés

29

30

diarimés 26/11/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Silvestre, Lleonard, Sirici i Conrad.

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Continua mantenint la teva posició ferma davant de les adversitats i no permetis que ningú opini per tu. Nit amb sorpreses.

Hi ha més fantasmes dels quals existeixen en realitat, els de la teva ment. Percebràs la influència de persones i això retardarà les coses.

Jornada alegre però que podria veure’s enterbolida per una persona envejosa. Deixa que els altres actuïn sense exposar-te a riscos.

Aprofita la jornada sobretot en la tarda per ampliar el teu cercle social i fins i tot si anheles tenir moments apassionats i vitals.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Nou acostament en la jornada cap a la teva parella i sentiràs amb més força l’afecte que us uneix. Intenta evitar els llocs sorollosos.

Intenta avui treure’t deutes i viu més conforme a la teva realitat. És el moment per organitzar la teva economia i veure els pros i contres.

Et sentiràs summament satisfet dels resultats que obtinguis en totes les teues activitats. Aportaràs idees en el treball|feina.

En la teva vida amorosa sorgirà una nova alenada d’ardor que et farà veure el futur amb altres ulls. Possibles preocupacions amb família.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Aprofita els viatges i desplaçaments, en ells obtindràs moltes sorpreses. Dona temps alhora i posa atenció a badades i oblits.

La teva relació amb els pròxims serà tensa. Prima la diplomàcia i l’escoltar els consells de gent gran.

La nit serà més alegre i passional.

No et comprometis amb responsabilitats que van més enllà de les teves possibilitats. Molta atenció amb velles amistats.

És bon moment per resoldre aquests assumptes pendents que tens dins del teu cercle familiar. La teva paraula serà ordre.

FARMÀCIES TARRAGONA: Cantó Rigau, Ana. Sant Antoni Maria Claret, 18.

Telèfon 977 896 078.

Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Sant Benildo, 10. La Granja (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Font-Quer Pellicer, Raul. General Moragues, 107.

Telèfon 977 313 046.

SALOU: Coret Herrera, Rosa-Miquel Enric. Sinies, 3.

Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA: Jansà Gran, Carles. Plaça de Voltes, 4.

Telèfon 977 392 139.

CAMBRILS: Cañas-Vidal , C.B. Consolat de Mar, 70.

Telèfon 977 792 712.

VALLS: Miquel Alonso, Angeles. Plaça. del Pati, 9.

Telèfon 977 600 606.

Liquidació total d'estoc

Per a Fins al día 7 de gener particulars i ANTIC DECO XAVI RIAÑO professionals T. 629 36 36 38 - anticdecoreus@yahoo.es

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local..................................................... 977 30 93 16

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:43 Cuines

Orelletes amb crema de llimona 15:59 Com si fos ahir 16:41 Tot es mou 20:13 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:07 Zona zàping 22:34 La gran pel·lícula

Dia de pluja a Nova York 00:16 Pel.lícula

Annie Hall 01:49 Més 324 03:19 Notícies 3/24

17:22 El Mic i els seus amics 17:48 Una mà de contes 18:05 Un dramarama total 18:25 Wow! English Method 18:33 Xavier Enigma i el Museu 19:07 Els germans Kratt 19:29 Zoom, el dofí blanc 20:00 Info K 20:17 Efecte wow 20:24 Bricociència: Els imants 20:46 Efecte wow 21:00 El detectiu Conan 21:29 Bestial!

21:55 El gran dictat 22:15 Els perfils d’Alicia 23:07 Maria del Mar 00:08 Pel·lícula

El perdut

11:26 Tatuats pels Pirineus 12:15 Thalassa 12:30 Cuina nòrdica amb Tareq 13:00 Esport Club 14:55 NBA: Els 75 millors jugadors 15:14 Bèsties: El falcó 15:40 km33 16:19 Els Estats Units en color 17:06 Cuina nòrdica amb Tareq 17:35 Edge Stories cap. 10 18:24 Fora Límits 18:49 Mitja Marató de Menorca 19:00 Tot Costa 20:00 E3 Noticies: Xavi 20:32 Vaques Sagrades 21:37 Tot Costa 22:37 Top gols La Lliga 23:00 Onze 00:32 324 Esports 00:56 Onze

TVE1

TV2

ANTENA3

08:30 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Mejor contigo 15:00 Telediario 1 15:55 Informativo territorial 16:15 El tiempo 16:30 Dos vidas 17:25 Servir y proteger 18:25 El cazador 19:20 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:40 El tiempo 22:10 Cine: Invictus 00:15 Cine: Un botín de 500.000 dólares 02:05 La otra mirada

08:00 Cafè d’idees 09:55 UNED 11:25 La 2 express 12:30 Cine 14:50 La 2 express 14:55 L’Informatiu 15:15 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 16:30 Grandes documentales 17:15 Cocina 17:45 El escarabajo verde 18:20 Naturaleza y animales 19:10 Punts de vista 20:00 El Vespre 20:30 Días de cine 21:25 Documental 22:00 Cine: Mambrú se fue a la guerra 23:55 Cine:¡Bruja, Más Que Bruja!

06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 Tierra amarga 19:00 ¡Boom!

20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:45 Deportes 21:55 El tiempo 22:10 Tu cara me suena 00:20 Tu cara me suena.

02:30 Live casino 03:15 Play uzu nights

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:40 El precio justo 09:45 Alerta Cobra 11:45 Alerta Cobra 12:45 Alta tensión 14:00 First Dates Lunch 15:05 Deportes Cuatro 15:30 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:45 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:40 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates 21:35 First dates 23:35 Las claves del caso Wanninkhof 23:10 Dolores: la verdad sobre el caso Wanninkhof

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 Previo: El programa de Ana Rosa 09:00 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Ya son las ocho 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Got Talent España 01:30 Got Talent España.

Momentazos 02:45 La tienda en casa

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo 14:30 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:20 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:25 laSexta Deportes 21:30 laSexta Columna 22:30 Equipo de investigación 23:35 Equipo de investigación 02:50 World Poker Tour 03:35 Live casino 04:20 Arrow 05:00 Minutos musicales

CANAL 33

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

13:00 Gastromòbil: Baix camp 13:30 Va com va 14:00 Notícies migdia 14:30 Caminant per catalunya 15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Encesa de les llums de nadal 19:30 Connecta 10 comarques 20:00 Notícies resum 20:30 Encesa de les llums de nadal 21:30 Teló de fons 22:00 Notícies resum 22:30 Encesa de les llums de nadal 23:30 Teló de fons

10.00 Fet a Mida 11.00 Saló de Plens 12.00 A quatre passes 12.30 Paisatges encreuats 13.00 Saló de Plens 14.00 Notícies 12 15.00 A quatre passes 15.30 Notícies 12 16.30 Fet a Mida 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 21.00 Premis Mañé i Flaquer (directe) 22.00 Notícies 12 23.00 Premis Mañé i Flaquer (r) 00.00 Notícies 12

11:00 Robin Food 14:45 Rondeando [R] 16:00 Mundo Natural 16:30 Directe! Catalunya 18:30 Catalunya Opina 20:40 8 de Notícies 21:30 8 al Dia 22:25 El Circ 24:30 Cine: 4 Bodas y pico

PARAMOUNT CHANNEL 14:35 Se ha escrito un crimen 15:35 Los misterios de Murdoch 17:10 Los misterios de Murdoch 18:10 Trampa para Murdochs 19:05 Los misterios de Murdoch 20:00 Yellowstone 22:10 Yellowstone 23:27 Yellowstone

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge 1 Antlers: criatura oscura 16:30 - 20:15 1 Museo hermitage - documental - 18:30 1 El buen patrón 22:15 2 Resident evil: bienvenido a raccoon city

16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 - 23:00 (divendres i dissabte) / Matinal: 12:15 3 El refugio 16:00 - 17:45 - 20:50 - 22:35 / Matinal: 12:15 3 Venom 2: habrá matanza 22:30 4 La hija 16:15 - 20:15 - 22:30 4 Cuidado con los que deseas 18:30 / Matinal: 12:00 5 Libertad 16:00 5 La última noche en el soho 18:00 5 Spencer 20:15 5 La puerta de al lado 22:30 6 El lobo y el león 17:00 / Matinal: 12:15 6 Harry potter y la piedra filosofal (20è aniversari) 19:00 / Matinal: 12:00 7 Patrulla canina 16:15 / Matinal: 12:00 7 Eternals 18:00 - 19:30 - 21:00 7 Eternals 18:00 - 19:30 - 21:00 - 22:30 8 Eternals - atmos - 16:00 / Matinal: 12:00 8 Eternals - atmos - 16:00 - 22:00 8 Sin tiempo para morir - atmos - 19:00 8 Venom 2: habrá matanza - atmos - 22:00 9 Ron da error 16:00 / Matinal: 12:00 9 My hero academia: mision mundial de héroes 18:00 9 La familia addams 2: la gran escapada 18:00 / Matinal: 12:15 9 La casa gucci - vose - 20:00 10 La familia addams 2: la gran escapada - atmos - 16:00 10 Encanto - atmos - 17:45 10 La última noche en el soho - atmos - 20:00 - 22:15 11 Lamb 16:30 - 22:00 12 Venom 2: habrá matanza 16:15 12 Pan de limón con semillas de amapola 18:15 / Matinal: 12:15 12 Eiffel 20:30 12 Años de sequía 22:45 13 Way down 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 14 Sala tancada per millores 15 Encanto 17:00 - 18:40 - 19:15 / Matinal: 12:15 15 Way down 21:30 16 Encanto 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 17 La casa gucci - atmos - 16:00 - 19:00 - 22:00 / Matinal: 12:00

YELMO PARC CENTRAL Antlers: Criatura oscura Cada dia: 22:00 El buen patrón dl, dm, dj: 19:30 El lobo y el león Cada dia excepte ds, dg: 17:00 El Último Duelo dv,, dm: 22:15 / dg: 21:45 Encanto dv, dc,: 17:00, 18:20, 19:35, 20:55. / ds, dg: 15:45, 17:00, 18:20,

19:35, 20:55. / dl, dj: 18:20, 20:55 / dm: 18:20, 20:55-voseEternals Cada dia excepte dm: 18:00, 21:15 / dm: 18:00, 21:15-voseLa Casa Gucci dv, dl, dc, dj: 19:05, 22:10 / ds, dg: 16:00, 19:05, 22:10 /

dm: 19:05 - 22:10 -voseLoquillo dj: 20:00 My Hero Academia: Misión Mundial de Héroes ds: 15:50 My Hero Academia: Misión Mundial de Héroes dl, dm, dj: 17:10 -voseResident Evil: Bienvenidos a Raccoon... dv,, dl, dm, dc,: 17:45, 20:10, 22:30 /

ds, dg: 17:30, 20:00, 22:30 / dj: 17:35, 22:30 Ron da error dg: 15:45 Venom: Habrá Matanza ds: 21:45 / dl, dc,: 22:20 Way Down dv, dc: 17:20, 19:50 / ds, dg: 16:45, 19:20/ dl, dm, dj: 17:20, 19:45 CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Pan de limon con semillas de amapola dv: 16:30 / dl: 16:30 Spencer dv: 18:30 - 20:30 -vose- / ds: 16:30 - 20:30 / dg: 16:00 - 18:00 /

dl: 18:30 / dm: 17:00 - 19:00 / dc: 17:30 - 21:00 -vose- / dj: 18:30 Tick, tick…boom! dv: 22:30 / ds: 18:30 - 22:30 -vose- / dg: 20:00 -vose- /

dm: 19:00 / dj: 20:30 -voseHermitage el poder del arte dl: 20:30 / dj: 17:00 Nàstic genuine dc: 19:30

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA

1 La casa gucci 2 Resident evil: bienvenidos a racoon city 3 La familia addams 2 3 Última noche en el soho 3 Spencer 4 Encanto 4 Way down 5 Encanto 6 Way down 6 Encanto 6 Años de sequía 7 Eternals 7 Venom 2 8 Cuidado con lo que deseas 8 Antlers: criatura oscura 8 La casa gucci 9 El refugio 9 Encanto 10 El lobo y el león 10 Eternals

16:00 - 19:00 - 22:00 16:10 - 18:20 - 20:30 - 22:40 16:00 - 18:00 20:00 22:15 16:00 - 18:10 20:20 - 22:40 17:00 - 19:15 - 21:30 16:00 - 18:15 20:30 22:40 16:30 - 19:30 22:30 16:00 17:45 - 22:45 19:45 16:00 - 20:00 - 22:00 17:45 16:30 18:30 - 21:30

VILALLONGA DEL CAMP / Cinema del Centre Recreatiu Mediterraneo

dg: 17:00 - 19:15

CLASSIFICATS CAROL PECHUGONA. Tarragona. Tel. 643.169.924

IMMOBLES BUSCO PISO EN REUS CON OPCIÓN A COMPRA. Tel: 671.438.128

TARRAGONA. MADURETA CATALANA. Si tot. Tel: 722.820.374

REUS LOCAL-TRASTER18m2.

GUARDAMOBLES. 90€. Fàcil aparcament. Tel. 666.140.989 VENDO PARQUING LLEÓ. Tel: 605.066.472

C/

TREBALL SERVICIO TÉCNICO OFICIAL EN CALDERAS precisa de forma Urgente personal para atención telefónica. Interesados envíen CV a: sat.tarragona@saunier-sat.com SE PRECISA PROFESORES/ AS DE francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a:institutfran@gmail.com SE PRECISA PROFESORES/AS DE inglés nativos o bilingües.

Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com EMPRESA LÍDER EN EL SECTOR DEL MUEBLE necesita urgentemente administrativa de 1ª con amplios conocimientos en contabilidad.

Concertar entrevista personal en el

616.965.231

PROFESSIONALS CARPINTERO, Tel. 623.387.479

EBANISTA.

CONTABLE AUTÓNOMO EXPERIMENTADO, se ofrece para llevar contabilidades de PYMES en el domicilio de la empresa por horas.

SOFTWARE, CONTAG. Tel. 618.991.724 –Jordi-

Tels: 691 663 847651 664 643 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel. 691.586.879 PINTOR ECONÓMICO. Desde 70€. Profesionalidad y limpieza. Tel: 698.269.158

SE OFRECEN SERVICIOS DE MANTENIMIENTO, REFORMAS Y CONSTRUCCIÓN. Presupuesto sin compromiso.

Tel: 615.891.932

TAROT TAROT. 20 años de experiencia. 20€ media hora!!!. Tel: 636.833.235

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

AMISTAT AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA Tel: 671.327.565

MASSATGES RELAX

TARRAGONA. MADURITA pechugona. Tel: 643.136.495 DESDE 20€. REUS. LATINA y española. Tel: 977 32.82.55 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel. 698.757.874 CAROLINA VICIOSA 20€. Tel. 631.954.528 Reus SANDRA MADURITA. Todos servicios. Reus. Tel: 643.027.432 MARIA CARIÑOSA. Nueva dirección!!! Reus. Tel. 623.267.323

MAYCA MASAJES. Libera tensiones, disfruta tu momento... Exquisito final!!! Tel: 692.780.087 VENDRELL. SEÑORA. MASAJE RELAX. Tel. 603.133.160 CHICO PARA CHICO. Masajes. Tel: 602.408.920

CONTACTES CASA SUSANA. ¡¡¡NUEVAS!!!.

25€. Tel: 977.32.15.68

TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215

REUS.

VENDRELL. VENEZOLANA EXHUBERANTE 45 a. Tel: 623.335.309

NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona.

Tel: 977.21.26.12

MADURITA PECHUGONA. Complaciente!! Tarragona. Tel: 643.136.495

CELESTE CATALANA VICIOSA. Tel: 664.047.949

REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

CASA NICOL ¡¡30€!!.

Tel: 698.788.062

ESPAÑOLA Y AMIGAS. Privado. Particular. SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 ¡NATALIA catalana Complaciente!

Tarragona.

Tel: 977.85.73.53 CARMEN. Discreción. Tarragona. Tel: 603.254.131 ¡¡REGRESO MARTA!! Todo de todo. Tel: 672.823.295

26/11/2021 diarimés

31

32

A L’ÚLTIMA

diarimés 26/11/2021

TEATRE CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Amb la llengua a fora MOISÉS PEÑALVER Periodista

Quan Lluís Llach va cantar La Gallineta per pri· mera vegada, el 1972, jo vaig arribar a Catalunya. A l’estació no em van venir a rebre ni l’alcalde, el Vilar Guix, ni el governador civil, l’Antonio Aigé. Si fos ara, com a mínim esperaria que vingués la del Gabi· nete Caligari. Aquell any, a l’escola Primo de Rivera de Reus, Doña Modesta, la professora, ja cridava «calleeeeu!» tan de moda a les aules, però jo no sa· bia què volia dir i alguna cleca em va caure. Comen· çava a tenir amics catalanoparlants. A alguns no els entenia, però eren anys en què el que t’interessava era veure el Fofó, aprendre a fumar i mirar «d’una altra manera» la veïna, no el Pompeu Fabra.

El meu tiet Paquili treballava a la Base de Rota i

ja xampurrejava la llengua de John Ford. Vaig pen· sar que podria aprendre alhora l’anglès i el català. I tot content vaig anar a la secretaria del cole a pre· guntar si en feien algun curset. Em van dir que no, que la llengua catalana estava vetada, però que si volia aprendre anglès, tenia més vies que l’Estació de França. Vaig pensar que podria comprar fasci· cles de l’Opening per aprendre’n. Quan vaig anar al quiosc, al costat del Follow Me, hi havia un Interviú amb una senyora poc de missa, curiosa connexió, i ja no vaig estudiar. Dos anys després vaig anar a la casa de l’alcalde de Reus, el Juan-Amado Albouy, que el va sorprendre que no entengués el català. Li vaig dir que a l’escola no ens l’ensenyaven. Dime· cres vaig recordar aquella immersió imperial. La història acaba així: mai vaig agafar ni un llibre de català, ni vaig fer una hora de classe, però vaig pro· var d’anar a un examen per lliure i em van donar el C1. No deu ser tan difícil, no? He d’acabar, que a mi només em paguen 155 paraules. No compteu home, que és una ironia!

Músics que intervenen en l’obra ‘Estació Klezmer’.

Cristina Serret EL TEMPS

Estat del cel De matinada la nuvolositat minvarà ràpidament i al matí el cel quedarà serè o poc ennuvolat en general, tot i que amb intervals de núvols a punts del nord-est i a la depressió Central hi haurà estrats baixos fins a mig matí que localment persistiran fins a migdia al nord del sector. A partir de migdia es formaran nu· volades a punts del quadrant nord-est i arribaran núvols alts i mitjans pel nord-oest que s’estendran progressivament a la res· ta del país. Independentment, al vessant nord del Pirineu estarà molt ennuvolat o cobert tota la jornada, amb nuvolositat més trencada durant la tarda.

14º

Màxima

5º

Mínima

Precipitacions La cota de neu voltarà els 1.200 metres. S’acumularan quanti· tats minses o localment poc abundants de precipitació.

SUDOKU

Nivell mitjà

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

MÚSICA PER NO PERDRE LA MEMÒRIA

interpreten alguna cançó sefardita (una L’holocaust va fer part dels jueus eu· desaparèixer les comunitats jueves ropeus provenen de a Europa i va com· la península Ibèrica, d’on foren expulsats portar el tancament a finals del segle XV) de les sinagogues. i algun fragment Però la seva música, operístic. Tot ple· la música klezmer, va continuar sonant. gat es complementa Diumenge s’estrena al Teatre Estació Klezmer amb projeccions Tarragona ‘Estació Klezmer’, un és un concert tea· d’imatges al·lusives. tralitzat que recull espectacle sobre la música jueva aquella tradició viva Un concert íntim XULIO RICARDO TRIGO Aquest a l’Europa de l’Est, especta· en l’idioma original cle arriba al Teatre (jiddisch, polonès, Tarragona tres anys hebreu...). després de la seva L’espectacle s’ar· estrena. El 2018 va arrencar el seu camí ticula a través d’un en forma de petit personatge, Moshe concert íntim i amb Ha-Elion, natural el temps, l’especta· de Tessalònica i su· pervivent de quatre cle va anar creixent camps d’extermini, i incorporant altres que va cosint cadas· artistes, que se su· cuna de les peces del men als que hi eren concert amb el fil de des de bon comen· la seva història per· çament.

Els intèrprets actuant a l’Antiga Audiència.

En paral·lel, sonal, sentimental i aquesta mateixa col·lectiva.

El text de l’obra és de Francesc Valls-Calçada, tardor s’ha presentat el llibre Estació Klezmer. el qual es va s’inspirar en l’entrevista que ell ma· Viatge musical amb Moshe Ha-Elion (Ed. Silva), teix va fer a Moshe Ha-Elion a Tel-Aviv. El mateix signat pels mateixos Francesc Valls-Calçada i Pep Valls-Calçada és qui assumeix també la direcció Alcanyiz, que recull el guió de l’espectacle, el text de l’espectacle, amb Mercè Rovira com a ajudant original i la traducció de les lletres de les cançons que en formen part, així com les partitures i la de direcció.

En l’apartat musical, és rellevant el fet que les documentació gràfica.

Estació Klezmer es presentarà aquest diumen· músiques que integren el repertori sorgeixen de les peces que Katarzyna Krupka i Pep Alcanyiz ge, 28 de novembre, a les 18 h. al Teatre Tarrago· han recollit de la tradició viva actual a Polònia. na. El preu de les entrades és de 12 euros i es po· Així, en el transcurs de l’espectacle els vocalistes den comprar a través de la web del mateix teatre.