Divendres 25 de juny de 2021

Divendres, 25 de juny de 2021 núm. 4.320 www.diarimes.com

CATALUNYA

Els serveis d’emergències atenen 857 persones per la revetlla A Tarragona es va viure una nit amb incidents poc rellevants. P2

La mascareta deixa de ser obligatòria en exteriors a partir de demà

Un 46% d’alumnes suspèn les proves PAP d’accés als graus d’educació

El Govern autoritza també l’assistència de públic als estadis. P31

TARRAGONA Un total de 585 estudiants de la demarcació han realitzat la Prova d’Aptitud Personal, requisit per poder cursar els estudis d’Educació Infantil i d’Educació Primària. P3

PANDÈMIA

REUS

JOAN CARLES

Tret de sortida a la Festa Major de Sant Pere amb el pregó de Tània Verge

La consellera diu que Reus ha contribuït també a què sigui feminista. P10 ESPORTS

El Nàstic i Javier Ribelles acorden renovar el contracte El club fa oficial el fitxatge de Pedro del Campo fins a 2023. P34

ESPECIAL

25/06/2021 diarimés

13

Els dos pilars d’ahir culminaven la prova pilot que va començar a principis de juny, amb un estricte protocol anticovid, per poder reprendre l’activitat.

ENERGIA P13-28

Els castells tornen de manera simbòlica a Valls CAMP Les dues colles locals van aixecar dos pilars de cinc en un acte molt emotiu a la plaça del Blat. P12

2

diarimés 25/06/2021

TARRAGONA

FESTIU

Una revetlla de Sant Joan amb pocs incidents i amb certa normalitat A les platges de la ciutat de Tarragona es van reunir unes 4.000 persones, tot i que es van aconseguir evitar les aglomeracions, la gran preocupació DIARI MÉS

Redacció/ACN

La revetlla de Sant Joan es va poder celebrar la nit de dimecres a dijous amb una normalitat molt semblant a la d’abans de l’arribada de la pandèmia.

Si bé l’any passat els efectes de la covid-19 van limitar molt el seu desenvolupament, enguany el relaxament progressiu de les mesures –gràcies a la baixada dels índexs epidemiològics i el bon ritme de la vacunació– ha fet que es recuperessin hàbits normals en una de les nits més importants de cada estiu. Encara que no hi va haver actes multitudinaris, la preocupació més gran se centrava a les platges –reobertes després que l’any passat no ho fessin–, indret de celebració habitual de la revetlla en el qual abunden les reunions de famílies i grups d’amics. Tot i així, la nit a la vora del mar va transcórrer amb relativa normalitat.

El telèfon 112 va rebre 177 trucades del Tarragonès relacionades amb la revetlla de Sant Joan, una xifra que correspon al 3,7% del global català. No es van lamentar ferits de gravetat ni incidències importants. Per la seva banda, els Bombers van fer 97 sortides a la província. D’aquestes, 53 corresponien a focs de contenidors, vehicles o domicilis; 26 per incendis de vegetació i per 14 accidents de trànsit.

En relació amb els accidents de Trànsit, a les 21.22 h. una moto va patir una sortida a la rotonda del Complex Educatiu. El motorista va resultar ferit lleu. Un segon accident va tenir lloc a l’A-7 a Cambrils, on dos vehicles van col·lidir frontalment. Una persona va resultar ferida lleu.

Nit de Sant Joan tranquil·la a la ciutat de Tarragona, on no es van

Imatge de la platja de Ponent de Salou on, la nit de la revetlla, s’hi van concentrar sobretot grups familiars.

La major part de les intervencions no van acabar ni amb denúncies ni amb detencions haver de lamentar ferits greus i la Guàrdia Urbana i Bombers no va haver d’actuar en incidents importants. Durant la nit i matinada, vuit patrulles de la Guàrdia Urbana va estar vigilant platges, places i possibles aglomeracions de persones, el dispositiu policial va durar fins a les 6.30 h. Per la seva banda, els Bombers van apagar el foc de 14 contenidors que van cremar a la ciutat.

Pel que fa a les platges de la ciutat, es van comptabilitzar 4.000 persones repartides entre l’Arrabassada, el Miracle, la Platja Llarga i la Móra. A les 5.30 h. es

A Catalunya, el SEM va atendre 857 persones, amb 473 ferits en accidents de trànsit va procedir a la neteja de platges i carrers. A la platja de l’Arrabassada es va tancar l’accés al pàrquing a les 21.25 h. i els agents van desallotjar la guingueta central per incomplir mesures d’aforament.

Un menor va haver de ser atès per una intoxicació etílica. A les 22 h. es va tancar completament l’accés al pàrquing de la platja del Miracle i a les 4.30 h. ja no hi quedava ningú. Els assistents van complir, en general, les mesures de protecció contra la covid, ja que la majoria eren grups reduïts. A la platja Llarga els agents van haver d’intervenir a les 23 h.

i van ordenar apagar una foguera, i hores més tard, a les 2.25 h., un grup de persones que tenien la música molt alta van ser alertats pels agents. La platja de La Móra va ser la que va registrar menys afluència de persones, i la Guàrdia Urbana només va haver d’intervenir dues vegades per ordenar que s’apaguessin dues fogueres.

Pel que fa a la resta d’incidències, es van tancar set actes per incompliment d’horari i es van tancar els locals en qüestió. També es va rebre l’avís per 12 furts, mentre que quatre persones van ser denunciades per possessió de substàncies estupefaents. Es va denunciar una persona per desobediència a l’autoritat i una altra per un delicte contra la seguretat viària.

Mentrestant, a Salou, els Mossos van detenir dimecres a les 20.34 h. al carrer Jaume I un jove de 24 anys per un presumpte delicte de desobediència i resistència a l’autoritat. Un grup de joves estava llençant ampolles de vidre, cridant i generant inseguretat entre els vianants. Quan van arribar les patrulles, els joves van marxar, però van enxampar l’ara detingut ebri amb una ampolla d’alcohol a la mà i desobeïa les seves ordres, fent cas omís.

La revetlla a Catalunya A Catalunya, les incidències registrades tampoc van ser preocupants. Mercè Salvat, directora general de Protecció Civil, va fer una valoració molt positiva de la revetlla de Sant Joan perquè tot i l’alta participació ciutadana,

molt similar a la de fa dos anys, els incidents registrats es van situar al nivell de l’any passat, en plena pandèmia. En aquest sentit, va atribuir les bones xifres al fet que la ciutadania va saber trobar l’equilibri entre «celebrar i fer-ho amb prudència». Salvat també va remarcar el fet que durant la revetlla es registrés cap víctima mortal a les carreteres catalanes tot i els 400.000 vehicles que van sortir de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El Servei d’Emergències Mèdiques va atendre 857 persones per patologies relacionades amb la revetlla. La majoria d’atencions es van fer en accidents de trànsit, amb 473 ferits. També hi va haver 278 persones ateses per intoxicacions, 57 per agressions, 38 per cremades, dos per amputacions i nou per ofegaments. Per la seva banda, els Mossos van detenir 59 persones, un 31,4% menys respecte el 2019. Pel que fa als controls de trànsit, la policia va fer 1.752 proves d’alcoholèmia i 46 de drogues, amb un resultat de 205 positius per alcoholèmia i 32 per drogues. Pel que fa a l’accidentalitat, hi va haver 22 accidents sense cap víctima mortal.

D’altra banda, els Agents Rurals van denunciar quatre persones per incompliment de la normativa de prevenció d’incendis.

També hi va haver dues agressions, una homòfoba al districte de Gràcia i una sexual a Esplugues de Llobregat –amb l’agressor detingut pels Mossos–, denunciades durant la revetlla. Aquí, la directora general de Protecció Civil, Mercè Salvat, va condemnar enèrgicament els fets deixant clar que és «intolerable» que en ambients festius es produeixin aquestes agressions.

TARRAGONA

25/06/2021 diarimés

3

EDUCACIÓ

L’acusat de causar un accident mortal a la T-11 el 2018 serà jutjat el pròxim febrer L’acusat d’homicidi imprudent per haver provocat un accident de trànsit amb dues víctimes mortals a Tarragona el 3 de febrer de 2018 serà jutjat, finalment, el 16 de febrer del 2022. Dimecres es va celebrar una vista de conformitat entre les parts sense acord, ja que la fiscalia no va rebaixar la petició de pena màxima de quatre anys de presó i la defensa no ho va acceptar. El sinistre es va produir a la T-11, a la rotonda de les Gavarres, quan el vehicle es va encastar contra la tanca de formigó, va saltar un talús i es va precipitar per un terraplè fins al voral de l’A-7, que passa per just per sota. La investigació dels Mossos va determinar que el vehicle circulava a més de 140 km/h quan ho havia de fer a un màxim de 40 km/h.

L’acusat, Adrián R., va resultar ferit greu, però les dues noies que anaven amb ell al cotxe, de 19 i 27 anys, van morir. Les dues víctimes eren veïnes de Lleida i Alcoletge (Segrià), respectivament. L’acusat, que aleshores tenia 22 anys, va donar positiu per alcoholèmia amb una taxa de 0,19 mg/l, i no tenia carnet. ACN

La URV, entre les 136 millors universitats de menys de 50 anys La URV es troba entre les 136 millors universitats del món de menys de 50 anys segons Times Higher Education. El Young University Ranking ha tornat a situar-la entre les 475 millors universitats joves que han tret millor puntuació en cinc categories: docència, recerca, citacions, internacionalització i transferència de coneixement i innovació. És la segona universitat catalana i la tercera espanyola. Redacció

Preocupació i satisfacció envers el 54% d’aprovats a les PAP d’educació Els responsables de la Prova d’Aptitud Personal valoren que funcioni com a filtre per accedir als graus d’Infantil i Primària ACN

Biel Roquet-Jalmar

Preocupació i satisfacció a parts iguals envers els resultats de la Prova d’Aptitud Personal (PAP) d’enguany. Aquest 2021, les proves per a l’accés als graus en Educació Infantil i en Educació Primària han registrat tan sols un 54% d’aptes entre els 4.236 estudiants que hi han pres part a Catalunya en la primera convocatòria, xifra que comporta que 2.284 alumnes, només una mica més de la meitat, les han aprovat.

A la demarcació de Tarragona, són 585 els estudiants que el passat 10 d’abril s’hi van sotmetre, significant el 13,81% del total dels alumnes catalans, que tenen fins a nou universitats per cursar aquests graus, una de les quals és la URV. Les PAP són un mecanisme complementari a la Selectivitat per tal de regular l’entrada de joves als graus educatius que es va introduir el 2017. L’any passat s’hi van presentar 4.061 estudiants, pel que enguany s’ha registrat un lleuger increment. Les xifres del curs 2019/20 van ser molt més positives, ja que fins al 63% dels joves –9 punts més que enguany– van ser aptes.

«Ens preocupa que la meitat dels estudiants que vulguin ser mestres no aprovin les PAP», admetia Josep Maria Cornadó.

Tot i així, el tarragoní, coordinador del Consell Interuniversitari de Catalunya de la PAP, recalcava que «això no vol dir que ens desprestigiï», sinó «al contrari, ja que gràcies a aquestes proves la meitat dels estudiants reben el missatge que encara no tenen la base cultural necessària per accedir a un grau d’educació i formar-se per a ser mestres». En aquest sentit, Cornadó assenyalava l’èxit de les PAP com a filtre per garantir un millor nivell en

Un passadís de l’escola Cèsar August de Tarragona, buit d’alumnes, amb els penjadors carregats amb bates i motxilles dels petits.

Aquest curs, un total de 585 estudiants han fet les PAP a la demarcació de Tarragona els futurs professionals, especialment enguany: «Si realment valorem el rol del mestre i volem que sigui un estudiant que tingui competències, la PAP ha fet bé la seva funció». «És bo per al sistema educatiu», reivindicava el coordinador. Per la seva banda, el president del tribunal tarragoní, Joan Foguet, deia que els «sorprenen aquests números, però des que fem les PAP hem notat una millora del nivell dels alumnes que han accedit als graus».

«Si es mira en una perspectiva global, qualsevol estudiant que

Cornadó: «Qualsevol estudiant que vulgui entrar a la universitat ha de tenir uns mínims» vulgui entrar a la universitat hauria de tenir uns mínims», deia Foguet. Al campus Sescelades de la URV, s’ofereixen 80 places al grau d’Educació Infantil i 80 més al d’Educació Primària.

Tenint en compte els resultats de la primera convocatòria, ara mateix encara quedarien més de mig miler de places en graus per a ser mestre per assignar, ja que en un curs normal se n’ofereixen entre 2.700 i 2.900 a Catalunya.

«Esperem que canviï alguna cosa, però no els exàmens, que tindran la mateixa estructura i

complexitat, ja que estan fets des del gener», explicava Cornadó respecte a la segona convocatòria, que es farà el pròxim 16 de juliol. El coordinador de les PAP afirmava que «els resultats no influiran en els exàmens, però sí en la preparació dels estudiants» i admetia que tot i que «no era intenció que fos un toc d’alerta, ara els diria de preparar-los més».

Els resultats de la primera convocatòria d’enguany acabaran de ser més esclaridors després de la segona convocatòria. Mentrestant, els responsables de les PAP fa temps que es plantegen fórmules per millorar unes proves que fins ara compten amb dos exàmens, un de competència comunicativa i raonament crític – una mena d’examen de llengua–

i un altre de logicomatemàtic.

«Tenen una complexitat similar a les competències de 4t d’ESO», detallava Cornadó. «Potser caldria alguna altra fórmula per avaluar competències no cognitives, com l’empatia, el lideratge o l’assertivitat. En aquests moments, els responsables de les PAP estem valorant la possibilitat de créixer en aquesta direcció, però hem de tenir en compte que afegir un altre examen seria augmentar complexitat de la prova», avançava Cornadó sobre un procés que dura des de fa fos anys.

«El problema és que a Catalunya hi ha 5.000 estudiants i necessitem que la prova sigui sostenible i aprovada acadèmicament», avisava el coordinador sobre possibles canvis a les PAP.

4

diarimés 25/06/2021

TARRAGONA

MOBILITAT

Els nous aparcaments de patinets ampliaran la xarxa cap a Llevant Els 30 ‘racks’ amb 500 places que ha d’instal·lar Lime també cobriran espais buits del centre GERARD MARTÍ

Gerard Cañellas

El departament de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona ja ha decidit on s’hauran d’ubicar els 30 aparcaments per bicicletes i patinets que haurà d’instal·lar Lime, la quarta empresa de patinets elèctrics de lloguer que operarà a la ciutat, i, en aquest sentit, s’ha apostat per ampliar la xarxa cap als barris de Cala Romana, Boscos i la Móra, on fins ara encara no s’hi havia col·locat cap rack. A més, les noves localitzacions dels estacionaments pretenen reforçar la zona de la Via Augusta, els Músics i l’Arrabassada així com omplir espais buits als barris més cèntrics de la ciutat i en un parell de carrers de Sant Pere i Sant Pau. Al contrari, no se n’instal·larà cap més als barris de Ponent.

El consistori ha defensat, des d’un primer moment, que a mesura que entrin noves empreses de patinets s’anirà donant resposta a aquelles zones amb més demanda amb la instal·lació de nous aparcaments. Paral· lelament, va informar Lime de les noves ubicacions dimecres.

Els 500 patinets que desplegarà la firma americana se sumaran als 1.500 de Reby, Bird i Spin. En aquest sentit, el director de Relacions Institucionals de Lime a Espanya, Arnau Pérez, assegura que ara estan a l’espera de reunir-se amb l’àrea de Mobilitat municipal per parlar sobre aquestes localitzacions i que ja

Imatge d’un dels estacionaments de l’avinguda Catalunya.

Puig: «Impulsem canvis importants per afavorir la mobilitat sostenible, neta i eficient» estan preparats per instal·lar els aparcaments quan els donin llum verda. Està previst que els vehicles de Lime aterrin a la ciutat durant el mes de juliol.

Actualment la xarxa compta amb 120 zones d’estacionament, a les que sumaran les 30 que col· locarà Lime i que oferiran 500 places per bicicletes i patinets i en les quals també hi podran aparcar els usuaris amb vehicle particular. Així, pel que fa al centre, crearan un aparcament de 14 places a l’avinguda República Argentina, davant de El Corte Inglés; un de 10 places entre Pere Martell i la Imperial Tarraco; un de 8 a la plaça de la Font; i dos més, de 30 places en total, a la Rambla Vella. De la mateixa ma-

nera, n’instal·laran dos, un de 12 i un de 20 places, al carrer Vidal i Barraquer, un a tocar de l’avinguda Roma i l’altre a Ramón y Cajal.

També en posaran un de 20 places al carrer del Vapor número 3, al barri del Port; un altre de 20 a la Rambla Nova amb el carrer Unió; un de 8 al carrer Gasòmetre número 27; 20 places més al carrer de Jaume Vidal i Alcover, davant de l’skatepark; un altre amb lloc per 20 vehicles al carrer Manuel de Falla 10, de la mateixa manera que al cementiri; un altre de 10 places al carrer Pin i Soler número 2; i un de 20 places al carrer Marquès de Montoliu amb Sant Antoni Maria Claret. Finalment, Lime també n’haurà de col·locar un estacionament de 20 places al carrer Josep Català, un altre també de 20 a l’aparcament del passeig Rafael Casanova, un altre de les mateixes dimensions al carrer Pau del Protectorat i un amb lloc per a 10 vehicles a la

plaça dels Carros.

Pel que fa a Sant Pere i Sant Pau, instal·laran dos aparcaments de 20 places cadascun, un al carrer Violant d’Hongria i un al carrer Miquel Servet 54. A la zona de la Via Augusta i l’Arrabassada, en col·locaran un de 20 places al carrer Ramon Salas i Ricomà, davant del Mercadona, i dos amb la mateixa capacitat al carrer Mercè Rodoreda número 20 i al carrer Llorenç Vilallonga 1.

Finalment, als barris de Llevant, n’instal·laran un de 20 places al passeig de la Móra, un altre igual a l’avinguda de Boscos de Tarragona, un altre de 8 places a Boscos a tocar de l’N-340 i un amb espai per a 20 vehicles a Cala Romana, a tocar del Club Tennis Tarragona. A banda d’això, també es col·locarà un rack a la zona del Port, però la ubicació exacta encara està per decidir.

Sobre això, el regidor de Mobilitat, Xavi Puig, celebra que «fa tan sols mig any Tarragona amb prou feines no tenia aparcaments per bicis i patinets i amb aquesta intervenció culmina una ambiciosa provisió d’estacionaments totalment públics, a l’abast de qualsevol usuari», i afegeix que la instal·lació d’aquests últims «complementa els espais que encara tenien aquesta carència, d’acord amb el criteri del nostre equip tècnic». Amb tot, defensa que «estem impulsant canvis importants per afavorir la mobilitat sostenible, neta i eficient». www.ceramicasgavilan.com

Renueva tu casa Más de 40 años nos avalan

Especialistas en cocinas y baños Disponemos de:

Otros servicios

- Albañilería - Fontanería - Electricidad - Puertas - Azulejos, gres, parquet

Somos especialistas en cambiar BAÑERA POR plato de DUCHA

¡Precios ajustados!

Boletines eléctricos Instalación y venta de Aire Acondicionado Somos instaladores eléctricos autorizados

Calle 6, nº 35. BONAVISTA Visite nuestra exposición T. 977 549 108 / 605 915 918 / 605 915 917

ENSENYAMENT

Oberta la preinscripció del Centre de Formació d’Adults Fòrum Es poden presentar sol·licituds fins al dia 29 Redacció

Les sol·licituds de preinscripció escolar del Centre Municipal de Formació d’Adults (CMFA) Fòrum es poden presentar des del passat 21 de juny i fins al pròxim dia 29. El regidor d’Educació, Manel Castaño, vol posar en relleu que «des del CMFA Fòrum es duu a terme una important tasca educativa, però també cultural, cívica i social, buscant els millors itineraris segons les necessitats dels alumnes. En l’actual escenari d’incertesa i canvi, la formació és més important que mai».

El tràmit es pot fer de manera telemàtica des del web de

l’Ajuntament de Tarragona. Cal descarregar el formulari, adjuntar la fotocòpia escanejada de la documentació i enviar-ho al correu electrònic cmfa@tarragona.cat. Posteriorment, el centre enviarà un correu confirmant la sol·licitud i la matrícula es formalitzarà del 2 al 9 de setembre. Pel curs 2021-22 el CMFA Fòrum ofereix cursos d’iniciació al català, castellà, anglès o informàtica. També hi ha cursos de formació reglada com els cicles de formació instrumental –d’alfabetització i carnet de conduir– o el Graduat d’Educació Secundària Obligatòria, entre altres.

ENSENYAMENT

L’INS Pere Martell ofereix un nou curs de ciberseguretat Les inscripcions, de l’1 al 7 de juliol Redacció

L’Institut Pere Martell oferirà el curs vinent un nou curs de Ciberseguretat en Entorns de les Tecnologies d’Operació. Les inscripcions per aquesta formació es podran fer de l’1 al 7 de juliol des del web del centre. El curs consisteix a definir i implementar estratègies de seguretat en les organitzacions i infraestructures industrials realitzant diagnòstics de ciberseguretat, identificant vulnerabilitats i implementant les mesures necessàries per mitigar aplicant la normativa vigent i estàndards del sector, seguint els protocols de qualitat, de prevenció de

riscos laborals i respecte ambiental.

Pel que fa a les sortides professionals, les ocupacions més rellevants són la d’expert, auditor, consultor o analista de ciberseguretat en entorns de l’operació. Per altra banda, poden participar en aquests estudis els alumnes que provinguin de graus superiors de Sistemes de Telecomunicació i Informàtics, de Sistemes Electrotècnics i Automatitzats, de Mecatrónica Industrial, d’Automatització i Robòtica Industrial i de Manteniment Electrònic. El curs tindrà una durada de 592 hores al centre i 128 hores de pràctiques.

FESTA

El Minipop Sant Magí recupera l’Espai Tallers Creatius El Minipop Sant Magí del 2021 recupera una de les activitats típiques del festival, l’Espai Tallers Creatius. Sota la coordinació de la Laia Marín, i després que l’any passat la situació sanitària fes difícil la seva celebració, enguany el festival ha estat treballant per poder tornar a organitzar una selecció de tallers i activitats que complementaran el cartell del pròxim 22 d’agost al Camp de Mart de Tarragona.

Així, el festival sortirà de l’Au-

ditori i es desplegarà per tots els Jardins del Camp de Mart, amb setze propostes de tallers ideats i dinamitzats per artistes de diverses disciplines, que compartiran una experiència creativa amb petits i grans. Les activitats estan pensades tant per als més petits, com per als adolescents i també pels adults, i s’hi trobaran propostes d’il· lustració i collage, jardineria, música, plantes aromàtiques o fotografia. Redacció

TARRAGONA

25/06/2021 diarimés

5

HABITATGE

Tarragona demanarà a la Generalitat que reguli el preu del lloguer a la ciutat

GERARD MARTÍ

En el plenari extraordinari de dimecres es vol aprovar sol·licitar al Govern que declari Tarragona com àrea amb mercat d’habitatge tens Gerard Cañellas

L’Ajuntament de Tarragona vol que la Generalitat de Catalunya limiti el preu del lloguer a la ciutat, per la qual cosa demanarà al Govern que la declari àrea amb mercat d’habitatge tens. Es tracta d’un tràmit, però que cal fer si es vol dur a terme aquesta regulació. El setembre de l’any passat el Parlament de Catalunya aprovava la llei per contenir els preus del lloguer en zones on hi ha manca d’habitatge assequible i, de fet, l’Agència Catalana de l’Habitatge ja va elaborar una llista amb els municipis de Catalunya que, per la seva situació en aquesta qüestió, podien ser objecte d’aquesta regulació. A més de Tarragona, a la província també hi ha Amposta, Reus, Salou, Cambrils, Constantí, Cunit, el Morell, la Canonja, la Pobla, l’Arboç, Móra d’Ébre, Torredembarra, Valls, Calafell, Tortosa i el

Vendrell.

Així, en aquestes zones, sempre que els ajuntaments ho demanin, el preu el lloguer quedarà determinat en funció de l’índex de l’Agència de l’Habitatge. Per un costat, els contractes que se signin a partir de llavors s’hauran de cenyir al preu/m2 de referència. Per altra banda, si l’immoble hagi estat arrendat per sota del preu de referència durant els darrers cinc anys, la llei impedeix que el propietari n’apugi el lloguer. La norma, per tant, obligarà els propietaris a rebaixar els preus que estan per sobre l’índex i congelarà els que s’hi situen per sota.

D’aquesta manera, l’Ajuntament de Tarragona posa fil a l’agulla i enceta el procediment per poder limitar els preus del lloguer a tota la ciutat. Segons explica la nova regidora d’Habitatge del consistori, Eva Miguel

(CUP), «enviarem aquesta sol· licitud a la Generalitat per donar compliment a la llei de regulació del preu del lloguer». «Tarragona era un dels municipis que es va considerar que es podia aplicar aquesta limitació i per poder-la fer efectiva se’ns demana tenir aquesta categoria», comenta Miguel, que afegeix que «ha d’estar aprovat abans del setembre, quan ja haurem de tenir resposta per part del Govern».

Els supòsits per poder aplicar la llei, que només afecta els habitatges habituals i no a les segones residències, són, en primer lloc, que l’àrea en qüestió experimenti un creixement sostingut clarament superior al de la mitjana de tot Catalunya; que el preu del lloguer superi el 30% dels ingressos habituals de les llars o de la renda mitjana de les persones menors de 35 anys; o, finalment, que el preu de l’habitatge hagi

El preu del lloguer està per sobre de la mitjana catalana en molts barris de la ciutat.

Miguel (CUP): «És la manera de poder desplegar mesures de regulació beneficioses» crescut 3 punts per sobre de l’IPC en els últims 5 anys.

Sobre això, l’edil cupaire lamentava que «en moltes zones de la ciutat tenim el preu del lloguer molt per sobre de la mitjana de Catalunya i aquesta és la manera de poder desplegar mesures de regulació que són beneficioses per a tothom», i afegeix que

El Consell de Ministres presentarà recurs contra la llei perquè «considera competències estatals» «són lleis socials que, de manera persistent, els partits de dretes volen tombar, però en aquest cas esperem que tinguin recorregut i es puguin limitar els preus, ja que l’accés a l’habitatge és un dret fonamental i no podem permetre que les famílies l’hagin de costejar amb un percentatge tan elevat dels seus ingressos».

Amb tot, el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar presentar un recurs contra la llei catalana, això sí, sense suspensió automàtica, perquè considera que aquesta vulnera les competències estatals. No obstant això, segueix vigent i així ho farà fins que el Tribunal Constitucional resolgui el recurs o hi hagi una norma estatal. La llei 11/2020, del 18 de setembre, que regula el lloguer va ser impulsada per JxCat, ERC, CatECP i la CUP i pactada amb el Sindicat de Llogaters.

6

diarimés 25/06/2021

TARRAGONA

SEGURETAT

Quatre centres de l’IMSST tindran un vigilant de seguretat sense arma El servei, adjudicat al grup León per 72.600 euros, vol posar fre als incidents dels darrers mesos GERARD MARTÍ

Biel Roquet-Jalmar

Davant l’augment d’incidents registrats els darrers mesos, especialment des de l’inici de la pandèmia, en diversos centres de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), l’organisme públic habilitarà la presència de vigilants de seguretat privada sense arma. El servei, que ha estat atorgat al grup Seguridad León per 72.588 euros –l’única empresa que s’havia presentat a l’oferta–, tindrà una durada de mig any i es posarà en marxa les pròximes setmanes.

Així, hi haurà un vigilant a cadascun dels quatre espais: el local de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), situat al carrer Riu Llobregat, a Campclar; al centre de Programes d’Atenció als sensesostre, al carrer Verge Misericòrdia de la Part Baixa; al Centre de Serveis Socials de Ponent, al carrer Gaià de la Granja; i al Centre de Serveis Socials Zona Centre, a la Rambla Vella.

De forma transitòria, la resolució de l’adjudicació va anar a càrrec de la vicepresidenta de l’IMSST, la consellera Paula Varas. Aquesta ha estat una de les primeres mesures de l’institut que ja no ha passat per les mans de Carla Aguilar, fins ara presidenta de l’organisme municipal. La figura de la presidència de l’IMSST es troba en aquest moment vacant.

El contracte adjudicat a Seguridad León estipula que les quatre places de vigilants hauran de complir amb la paritat, és a dir, dues vigilants dones i dos homes.

Aquests, hauran d’haver cursat alguna formació d’un mínim de 10 hores durant l’últim any amb relació a seguretat, emergències i primers auxilis o seguretat i salut en el treball. La voluntat de l’Ajuntament i de l’IMSST és que els conflictes es puguin resoldre sense majors conseqüències. Per

INDUSTRIAL

Feique premia cinc empreses i tres centres de producció de l’AEQT Es reconeix els seus zero accidents amb baixa Redacció

Al local de l’IMSST de la Part Baixa, al carrer Verge de la Misericòrdia, atenen els sensesostre.

Els locals de Campclar, la Part Baixa, la Granja i la Rambla Vella tindran seguretat privada Els vigilants no duran arma, però sí que tindran defenses de goma semirígides i manilles aquest motiu, els vigilants no duran arma de foc. No obstant això, disposaran de defenses de goma, semirígides i de 50 centímetres de llargada, a més de manilles. La seva presència s’allargarà des de les 8 h. fins a les 15 h., és a dir, en horari d’oficina. D’altra banda, per tal d’aconseguir que es compleixin els objectius amb aquest nou serveis, s’efectuaran reunions periòdiques, com a mínim mensualment, amb la Direcció del Servei per valorar el funcio-

nament del servei i realitzar els canvis necessaris.

Els vigilants hauran de dur a terme el control de l’accés a les dependències de l’IMSST, fent controls d’identitat a l’accés –i, en alguns casos, també als interiors– i prenent la temperatura corporal. Pel que fa estrictament a la vigilància, s’encarregaran d’evitar delictes o actes punibles i vetllaran per la no alteració del funcionament dels serveis, a més de protegir la informació, material i equips contra sabotatge, robatori, danys o perjudicis.

Va ser el passat maig quan l’IMSST va obrir la licitació del servei després de detectar un increment dels incidents en diversos centres de la ciutat d’ençà que va començar la pandèmia. A la justificació del contracte s’especifica que el motiu pel qual es licita aquest servei és pels «di-

ferents episodis de vandalisme i d’inseguretat que han afectat professionals i usuaris en determinats centres de l’IMSST».

A més de dur a terme la vigilància d’aquests llocs en concret, Seguridad León també haurà de cobrir serveis de vigilància i protecció extraordinaris a qualsevol altre immoble municipal que es pugui determinar durant la vigència del contracte. Fonts de l’IMSST apuntaven a Diari Més el passat 30 de maig que «tot plegat és fruit de la desesperació del moment», ja que el darrer any diverses persones, en tenir dificultats a l’hora de fer gestions telemàtiques, han acudit als centres dels serveis socials municipals buscant una resposta.

En veure que no era així, s’han generat moments de tensió que han acabat provocant inseguretat a treballadors i usuaris.

La Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola ha concedit, per novè any consecutiu, els Premis de Seguretat Feique en reconeixement a 27 empreses i centres productius que han comptabilitzat un índex zero d’accidents durant el darrer any. Entre ells, figuren cinc empreses de l’Associació Empresarial Química de Tarragona guardonades amb el Premi Especial de Seguretat Feique 2020, que es concedeix a aquelles companyies de la indústria química de més de 300 treballadors propis que han obtingut un índex de freqüència zero, és a dir, que no han registrat accidents amb baixa durant l’any 2020. Aquestes cinc empreses són BASF Española, Clariant, Covestro, Dow Chemical Ibérica i Inovyn España.

També figuren entre els premiats Covestro Tarragona, Dow Chemical Ibérica i Ercros Tortosa, que han estat reconeguts amb el Premi Seguretat Feique

2020, que es concedeix a aquelles companyies o centres de producció de la indústria química de més de 50 treballadors que durant l’any han obtingut un índex de freqüència general zero, és a dir, que no s’han registrat accidents ni amb baixa ni sense baixa. Aquests guardons mostren el compromís del sector amb la millora contínua en matèria de seguretat i salut dels treballadors i reconeixen l’esforç i recursos dedicats per les empreses químiques a preservar la seva seguretat.

D’altra banda, l’Informe de Sinistralitat Laboral del Sector Químic 2020 indica que, comparant els resultats de les empreses químiques de Feique amb la resta d’activitats econòmiques, aquestes presenten un índex d’incidència d’accidents que el 2020 va ser 4,40 vegades menor a la registrada pel conjunt de la Indústria; 2,40 vegades menor de la mitjana nacional i gairebé sis vegades menor que el sector de la construcció.

CULTURA

El Moll de Costa estrena dues noves exposicions La inauguració, al Tinglado 1 del Moll de Costa, de l’exposició Quan l’aigua i el color dibuixen, de Lala Aloguín i Pallach, es va fer el passat dimarts. Es tracta d’una mostra elegant que aporta una mirada enriquidora més enllà de la nostra experiència.

L’exposició es pot contemplar fins al 25 de juliol de 2021.

També, davant d’aquest mateix espai, es pot contemplar l’exposició Mostra d’Art emergent local. Composició X, al Refugi 1

del Moll de Costa. Una mostra d’art local emergent que sota el subtítol El crit que no ressona restarà oberta fins a l’11 de juliol de 2021. Per la seva banda, l’Arxiu del Port proposa una sèrie d’activitats, com la instal·lació fotogràfica a la seva façana Autoretrat d’un vaixell anomenat Arxiu, l’escape room El misteri de l’arxivera, o la propera reobertura a la seu del nou museu rehabilitat, amb la mostra fins ara al Tinglado 2. Redacció

MOTOR

El nou Ford Mustang MACH-E, com mai l’havies vist al territori

CEDIDA

El passat dissabte Tarraco Center va exposar la versió elèctrica de l’icònic Mustang a Tarragona Redacció

Ford Tarraco Center va presentar el nou Ford Mustang MACHE al territori el passat dissabte.

Al llarg del dia, van exposar el nou model 100% elèctric de l’icònic Mustang a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona amb una proposta visual molt

impactant que va cridar l’atenció dels vianants.

Aquesta proposta va comptar amb un audiovisual on es mostren les increïbles tecnologies del nou Ford Mustang MACH-E i la seva gran autonomia en un viatge de més de 9 hores per tota la província de Tarragona,

descobrint indrets d’ensomni com Reus, Tarragona, el Monestir de Poblet, Prades, la Vilella Alta, el Parc Natural dels Ports i el Delta de l’Ebre de la mà de Mustang MACH-E i les seves prestacions úniques com l’autonomia, l’entapissat o l’equip de so de Bang & Olufsen.

Un audiovisual mostrava les prestacions i autonomia del vehicle en un viatge per la demarcació.

PUBLICITAT

25/06/2021 diarimés

7

8

diarimés 25/06/2021

TARRAGONA

MERCADERIES

Inauguren les obres de la Terminal Guadalajara -Marchamalo del Port Ocuparà 150.000m2 al polígon Puerta Centro-Ciudad del Transporte dedicats al transport intermodal de càrrega general CEDIDA

Redacció

El polígon Puerta Centro–Ciudad del Transporte va ser l’escenari dimecres de la inauguració oficial de les obres de la PortTarragona Terminal Guadalajara -Marchamalo, una de les més innovadores plataformes logístiques i de serveis de la península Ibèrica impulsada pel Port de Tarragona. En aquesta trobada institucional hi van participar Reyes Maroto, ministra d’Indústria, Comerç i Turisme; Francisco Toledo, president de Puertos del Estado; Josep Maria Cruset, president del Port de Tarragona; Ignacio Hernando, conseller de Fomento del Govern de Castilla La Mancha; Alberto Rojo, alcalde de Guadalajara; i Rafael Esteve, alcalde de Marchamalo.

L’acte d’inauguració de la primera fase dels treballs de construcció de la terminal va consistir en la col·locació de la primera pedra en forma d’urna en la qual, prèviament, cada autoritat va introduir un objecte i va explicar el seu significat. Després de la primera part, dedicada als discursos de cada administració implicada, es va procedir a col·locar l’urna en un extrem del terreny on s’ubicarà la futura terminal i en el descobriment d’una placa commemorativa.

La infraestructura de transport intermodal ocuparà una superfície de 15 hectàrees en el flanc sud del polígon PuertaCentro-Ciudad del Transporte, al costat de la carretera CM-101 i integrat al corredor ferroviari d’Henares. Per Maroto, la nova terminal «és una aposta clara pel transport per ferrocarril, d’acord amb les polítiques que promou la Unió Europea que afavoreixen un transport sostenible i competitiu i motor de

Imatge de Maroto i Cruset, al centre, durant la inauguració de les obres de la terminal.

Maroto: «Suposarà una porta oberta al mar per a les empreses de Madrid que exporten i importen» creixement econòmic». Maroto també va destacar els avantatges d’aquesta inversió que «suposarà aquesta porta oberta a la mar per a les empreses exportadores i importadores de Madrid i la seva àrea metropolitana i de CastillaLa Mancha a tot just 6 hores de trajecte en ferrocarril», fet que «reforçarà encara més el paper logístic i industrial de Puerta Centro-Ciudad del Transporte i de les poblacions de Guadalajara, Marchamalo i el seu entorn».

Per a Cruset, «es tracta d’un projecte il·lusionant que permetrà al Port de Tarragona ampliar la seva activitat cap al centre de la península, obrir una nova finestra d’oportunitat per als clients del Port i potenciar el VINE AL PORT!

Activitats

Agenda

Cruset: «Es tracta d’un projecte que permetrà ampliar l’activitat al centre de la península» paper de node logístic estratègic de Tarragona a la Mediterrània i el sud d’Europa». Cruset va situar la PortTarragona Terminal al centre de l’estratègia de creixement del Port, ja que la seva entrada en funcionament coincidirà amb l’entrada en servei del Corredor Mediterrani, amb el final de la urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i amb l’ampliació de la Terminal Intermodal de la Boella el 2023.

Un fet que el president del Port va qualificar com un «moment clau» per al Port de Tarragona que ha batejat com a Horitzó 2023.

La PortTarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo comptarà amb més de 150.000 metres Segueix-nos!

- ‘Autoretrat d’un vaixell anomenat Arxiu’ de Ricard Martínez. Instal·lació fotogràfica a la façana de l’Arxiu del Port (plaça dels Carros cantonada amb carrer d’Anselm Clavé) - Escape room digital: ‘El misteri de l’arxivera’. Us atreviu a descobrir el misteri de l’arxivera? Impulsa: Arxiu del Port. S’hi pot accedir des de la pàgina web del Port de Tarragona o a l’enllaç: https://view.genial.ly/5fda131c3c971e0d6598d168 - MPTalaxarxa. El Museu del Port dona a conèixer les seves col·leccions mitjançant la descripció d’un objecte. Manteniu-vos atents a les seves xarxes @museuporttarragona - Educa Digital. El Museu ofereix al món educatiu els seus tallers més emblemàtics, de forma digital, al voltant del Port i de la mar. Activitats amb reserva prèvia a museuport@porttarragona.cat. Més informació: https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/museu-port/activitats-digitals

Exposicions - ‘Quan l’aigua i el color dibuixen’. Lala Aloguín. Pinzellades d’aquarel·la. Tinglado 1. Fins al 25 de juliol.

- Mostra d’Art Emergent Local. Composició X’. Exposició d’arts plàstiques d’autors locals i emergents organitzada per alumnes de la URV. Compta amb 35 participants. Refugi 1. Fins a l’11 de juliol.

En ambdues exposicions, l’horari és de dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: d’11 a 14 h.

Dilluns tancat. Entrada lliure i aforament limitat segons normativa.

quadrats en un enclavament estratègic al centre de la península amb la intermodalitat entre ferrocarril i carretera al centre de l’estratègia de negoci. Aquesta obra té un pressupost total de 15 milions d’euros. En la primera fase del projecte, la iniciada oficialment dimecres, es destinaran 4 milions d’euros d’inversió per a l’execució dels treballs d’adequació del terreny i construcció de la plataforma ferroviària.

El calendari amb el qual treballa el Port de Tarragona estableix una durada de set mesos per aquesta primera fase del projecte, de manera que a principis de 2022 ja estarà finalitzada. Durant la realització dels treballs en aquesta primera etapa, el Port traurà a licitació la segona fase per a una inversió d’aproximadament 11 milions d’euros, per tal d’eliminar els temps morts en l’execució del projecte. D’aquesta manera, un cop estigui aca-

bada la primera fase, ja es podrà començar amb la segona, optimitzant el temps i accelerant els terminis marcats en el calendari.

Es preveu que la terminal estigui finalitzada durant el primer semestre del 2023. El paper estratègic que tindrà la PortTarragona Terminal Guadalajara -Marchamalo en l’estratègia de creixement del Port de Tarragona rau en la millora de la connectivitat del Port i en la capacitat d’ampliar el seu radi d’acció més enllà del seu hinterland actual, format per Catalunya, Lleida, Aragó i part de l’Est de Castella.

Aquest projecte obre una finestra d’oportunitat per convertir el Port de Tarragona en una infraestructura de referència per a tot el centre de la Península.

La ubicació d’aquest nou node logístic suposa un avanç per a Tarragona, ja que es troba a només 70 quilòmetres de la capital de l’Estat, lloc de gran demanda de serveis logístics d’entrada i de sortida de mercaderies, però alhora situada fora de la zona de major congestió logística, actualment molt saturada.

Una de les claus d’aquesta plataforma logística són les inversions previstes a la terminal intermodal bessona de la Boella situada dins de les instal·lacions del Port de Tarragona. Les possibilitats que oferiran les dues infraestructures funcionant a la vegada facilitarà que qualsevol mercaderia que arribi al Port de Tarragona surti en poques hores per via fèrria direcció a Guadalajara per ser distribuïda cap a qualsevol punt de la península i de sentit invers, convertint el Port de Tarragona com a nova porta de sortida a la mar per a qualsevol empresa ubicada a l’interior d’Espanya.

El MAMT acull una mostra del paper cultural d’Antoni Torrell a la ciutat Dos anys després de la seva mort, el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) mostra diverses de les obres d’Antoni Torrell en una exposició que, alhora, l’homenatja i reivindica la seva tasca en l’àmbit cultural a la ciutat i més enllà. Torrell és recordat per la seva dedicació plena al món de la cultura tarragonina i també per haver estat cofundador i copropietari de la galeria d’art-cafè Poetes, un espai emblemàtic i pioner que va estar obert durant 25 anys a la Part Alta de Tarragona. «La seva obra és extensa, sorprèn la seva capacitat de treball i la vida tan activa que portava, plenament integrat en la vida cultural de Tarragona», va destacar Antonio Salcedo durant la inauguració de la mostra Antoni Torrell: un esperit lliure, de la qual és coordinador. L’acte, celebrat dimarts dia 22 al vespre, va ser presidit pel vicepresident primer de la Diputació, Quim Nin, i també hi van participar el company de Torrell, Quim Martí, i el director del MAMT, Manel Margalef. Hi van assistir, així mateix, representants de diferents administracions i d’entitats culturals, així com l’alcalde del seu municipi natal, Alcover, Robert Figueras.

El nombrós públic assistent va visitar l’exposició per torns, en compliment de les mesures preventives davant la covid-19.

La mostra es pot visitar fins al pròxim dia 5 de setembre i l’entrada és gratuïta. Redacció

La Coral i l’Orquestra de la URV estrenen la ‘Suite Rovira i Virgili’, de Carlota Baldrís La Coral i l’Orquestra de la URV van estrenar dimarts la Suite Rovira i Virgili, l’obra que Carlota Baldrís ha compost per a la commemoració dels 30 anys de la Coral i els 20 de l’Orquestra. Va ser la manera de recordar el llegat poètic d’Antoni Rovira i Virgili i posar-lo en valor, així com de celebrar la trajectòria de les dues formacions musicals. Basada en els poemes Collita darrera i Collita tardana, l’obra tenia per objectiu «captar l’íntima intenció de Rovira i Virgili, l’essència que s’amagava entre les paraules, els pensaments i els records de l’exili» que es reflecteixen en els textos del periodista i polític, i «que la música hi vibrés en consonància i amb un gran respecte», explica Baldrís. Redacció

PUBLICITAT

25/06/2021 diarimés

9

10

REUS

diarimés 25/06/2021

FESTES

Tània Verge dona el tret de sortida a la Festa Major amb un pregó feminista La consellera d’Igualtat i Feminismes s’ha mostrat orgullosa de què Reus sigui capdavantera en polítiques feministes i socials JOAN CARLES

Judith Llauradó

«Per a mi, Reus és una part indestriable de la meva identitat: sóc dona, feminista, d’esquerres, independentista, professora universitària... i ganxeta», així va manifestar Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, la seva emoció d’haver rebut l’encàrrec de ser la pregonera d’enguany. La consellera va donar el tret de sortida a una Festa Major encara molt marcada per la pandèmia amb un pregó que va ser descrit com a «emotiu» per l’alcalde, Carles Pellicer. El pregó de la consellera va estar molt marcat per les seves vivències personals a la seva ciutat natal. Durant el pregó de caire clarament feminista, va posar en valor el patrimoni cultural, lingüístic, històric i gastronòmic de la ciutat, i va explicar com les seves vivències a Reus havien contribuït a la seva identitat i carrera política. Com a bona reusenca, per descomptat no podia faltar una menció a la tronada, tan característica de la Festa Major de la ciutat, la qual per segon any consecutiu no es va poder dur a terme. L’alcalde també va lamentar aquest fet, però va assegurar que «tornarà a fer-se tan bon punt sigui possible».

La consellera d’Igualtat i Feminismes es va mostrar orgullosa que «Reus es proclamés oficialment com a ciutat feminista l’any passat, que compti amb un pla municipal de polítiques de gènere, un equipament referent al territori, com és el Casal de les Dones, i un protocol contra les agressions sexistes a les festes populars i l’oci nocturn, elaborat amb col·lectius feministes de la ciutat», entre altres polítiques públiques descrites com a «in-

Tània Verge, consellera de Feminismes i Igualtat, durant el pregó que va donar ahir el tret de sortida a les festes de Sant Pere.

JOAN CARLES

dispensables» per Verge, però les quals va insistir que «cal seguir ampliant i reforçant» per acabar amb qualsevol tipus de violència. La consellera va acabar el pregó recitant uns versos del poema Cançó de fer camí, de Maria Mercè Marçal i fent una crida a unes festes segures per a tothom, ja que «els espais d’oci i de festa no són cap excepció a les violències que patim les dones pel sol fet de ser dones».

Tornen els actes tradicionals L’alcalde va recordar ahir, durant l’acte del pregó, els esforços fets l’any passat «malgrat el dolor de moltes famílies i el sobreesforç de molts col·lectius que eren en primera línia» els quals van permetre celebrar la Festa Major,

L’alcalde, la consellera de Feminismes i Igualtat i Helena Sardà, guardonada amb el Tro de la Festa.

SALUT

La doctora Isabel Méndez, llicenciada en Medicina i Cirurgia general, doctora en medicina per la Universidad Autónoma de Madrid i metgessa especialista en oftalmologia, així com professora associada de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat escollida nova presidenta de la Junta Facultativa de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. D’aquesta manera, la doctora Méndez

La Festa Major, tot i que marcada per les mesures sanitàries, ve carregada d’actes. Avui divendres a les 19 h. i a les 21 h. el Canó de les Festes obrirà la ronda de balls amb parlaments del Ball Pastorets i del Ball de Gitanes a la Palma. A les 19 h. i a les 22 h. hi haurà un concert de La Principal de la Bisbal a la plaça d’Anton Borrell. A les 21.30 h. la banda de Constantí Els Pets, portarà a l’escenari una vintena d’èxits dels seus 35 anys de carrera musical, de forma cronològicament inversa, al Parc de la Festa. Per tots aquests actes és necessari haver adquirit les entrades prèviament. Redacció tot i que en un format inusual.

Pellicer va donar la benvinguda a les festes d’enguany apel·lant a «l’objectiu que la festa arribi a tothom» i agraint la tasca de totes les persones qui les fan possibles. Va recordar que «tornen els actes tradicionals, emmarcats en nous formats per garantir la seguretat, però amb el lluïment que mereixen».

Per finalitzar l’acte, el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, va fer l’entrega del Tro de festa a Helena Sardà per la seva trajectòria i implicació en diverses entitats de cultura popular i el Seguici Festiu de la ciutat. Sardà es va mostrar molt emocionada i es va dirigir a l’alcalde per demanar-li «que ens deu les dues tronades que no s’han pogut celebrar».

VEÏNAL

Méndez, presidenta de la Junta Facultativa del Sant Joan Truca al 977 21 11 54 publicitat@mestarragona.com

El grup ‘Els Pets’ protagonistes dels actes festius d’avui

s’ha convertit en la primera dona que accedeix a la presidència de la Junta Facultativa del centre sanitari en la seva dilatada història. Aquest òrgan col·legiat té com a principal objectiu fomentar la participació dels professionals en les directrius assistencials i docents del centre. En aquesta nova tasca l’acompanyaran el doctor Joan Marsal com a vicepresident i la doctora Inés Cabezas com a secretària de l’ens. Redacció

L’AAVV El Roserar organitzarà un concert solidari diumenge L’Associació de Veïns (AAVV) El Roserar de Mas Iglésies celebrarà aquest diumenge, 27 de juny, la Festa de la Rosa. Com a part d’aquesta diada, i en concordança amb el vermut solidari celebrat diumenge passat a favor de la Lliga contra el Càncer, l’associació organitzarà un concert solidari al carrer Bernat de Torroja a les 13 h. amb l’actuació de Duo Jess Voices, aquesta vegada a favor del Banc d’Aliments. La jornada començarà

amb un esmorzar popular a les 9 h. i una cercavila pels carrers del barri amb la Colla Gegantera i Grallers del Carrilet i la Banda de Cornetes i Tambors de Sant Pere Apòstol de Reus. A les 11 h. es durà a terme una plantada de roses al Parc del Roserar acompanyada d’un recital de poesia. Per últim, a les 21 h. els veïns podran gaudir d’una jornada de cinema a la fresca amb la projecció de la pel·lícula El discurso del Rey. Redacció

REUS Rosa Mateu Directora de l’Escola de Teatre del Centre de Lectura

«‘Mà d’obra’ repassa la història de la lluita obrera a Espanya des del 1909»

CEDIDA

Les alumnes de l’Escola de Teatre estrenaran avui ‘Mà d’obra’ al teatre Bartrina a les 20 h. després d’un any molt complicat arran de la pandèmia Judith Llauradó

— Com ha estat aquest any atípic per als alumnes de l’Escola de Teatre?

— Ha estat un any molt dur, vam començar el curs sent deu alumnes, però vam haver de reduir el grup a sis, per poder fer classes presencials. Per això espero que l’estrena de l’obra al Teatre Bartrina en la que hem estat treballant tot el curs sigui exitosa, ja que considerem que el contacte amb el públic és essencial.

— D’on sorgeix la idea de l’obra que representaran aquesta tarda les alumnes: Mà d’obra?

— Mà d’obra és una adaptació del text de Mundo Obrero d’Alberto San Juan i la seva companyia Animalario. Vaig anar a veure-la el 2019 al Teatre Lliure i em va agradar molt.

— Quines adaptacions s’hi han fet respecte a l’obra original?

— Vaig pensar que en comptes de fer que la història girés entorn d’un home i una dona, com en aquest taller tenia només dones, el fil conductor seria l’amistat entre dues noies el 1909, abans de la Setmana Tràgica de Barcelona.

— Ens pot avançar de què tractarà l’obra?

— A partir de l’amistat de la Lluïsa i la Pilar es farà un repàs de la història de la lluita obrera a Espanya, des de 1909 fins als últims dies passant per totes les fases a través del que jo anomeno teatre documental.

— Teatre documental?

— Sí. Un seguit d’audiovisuals acompanyaran l’obra per ajudar al públic a situar-se del que estem explicant.

— De quins episodis històrics s’hi parla?

— Des de la Setmana Tràgica, la

Primera República, la Guerra Civil, la Postguerra, la tortura; fins a l’entrada de la democràcia, les primeres eleccions, l’atur permanent, la crisi, Zapatero, etc.

— Una temàtica totalment a l’ordre del dia, no?

— Totalment. Totes les obres d’Alberto San Juan i la seva companyia utilitzen les problemàtiques existents per convertir el teatre un lloc de trobada per a fer una reflexió col·lectiva sobre tot allò que no funciona i ha de canviar. En el cas d’aquesta obra la problemàtica en la qual es centra és l’opressió que ha patit la classe obrera durant molts anys i ho hem volgut plasmar al cartell.

— De quina manera?

— Els punys que baixen simbolitzen l’opressió que sempre han patit els obrers per part de la gent que estava per sobre d’ells, mentre que els punys alçats represen-

A l’esquerra Rosa Mateu, amb les alumnes de l’Escola de Teatre.

ten als treballadors en lluita per unes millors condicions laborals.

— Què més s’hi trobarà el públic que assisteixi a l’estrena?

— L’obra està pensada perquè les alumnes llueixin les tres disciplines treballades durant els dos o tres anys de la seva formació. Per aquest motiu comptarà amb una barreja de teatre de text, dansa i

cançons que han estat composades per la professora de cant.

— On es poden aconseguir les entrades?

— Es podran adquirir a partir de les 19 h., una hora abans de la funció, a la taquilla del Teatre Bartrina del carrer Major, ubicada al Centre de Lectura, per un preu simbòlic de 5 euros.

25/06/2021 diarimés

11

El Gaudí Centre ha programat activitats per commemorar el naixement de Gaudí El Gaudí Centre ha programat un seguit de visites guiades i activitats gratuïtes en commemoració del 169è aniversari del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí. Durant tot el dia hi haurà diverses propostes per visitar el centre adreçades a tota mena de públic amb l’objectiu d’acostar i difondre la seva vida i obra. Aquesta jornada també permetrà conèixer les últimes novetats i activitats que s’han anat incorporant a l’equipament cultural. Els visitants podran gaudir de visites guiades a les 10.30 h. i 12.30 h., un taller de ceràmica a les 17.30 h. i d’un escape room a les 19 h. A més, es recupera la programació d’activitats en horari nocturn amb dues visites teatralitzades a les 20:30 h. i 21:30 h. Redacció

BUSCO PISO EN REUS, PAGO AL CONTADO, INTERESADOS

LLAMAR AL

600 595 648

12

diarimés 25/06/2021

CAMP DE TARRAGONA

FESTA MAJOR

L’emoció esclata a la plaça del Blat de Valls en el retorn dels castells Dos pilars simbòlics van culminar la prova pilot per la represa de l’activitat castellera que va començar el passat mes de juny JOAN CARLES

ACN

L’emoció va envair ahir la plaça del Blat de Valls, quilòmetre zero dels castells, en la diada de Sant Joan més curta i més esperada després d’un any i mig sense trepitjar plaça. La Colla Vella i Joves dels Xiquets de Valls van aixecar dos pilars de cinc per culminar la prova pilot que va començar a principis de juny, amb un estricte protocol anticovid, per poder reprendre l’activitat.

Els castellers han passat test d’antígens cinc cops, l’últim ahir dijous al matí. Van agrair poder tornar a posar-se la camisa, enfaixar-se, sentir les gralles i recuperar les sensacions perdudes per la pandèmia. Un dels moments més sentits va ser l’entrada de les dues colles al Blat, rebuts amb entre aplaudiments i la plaça dempeus.

Els castells tornaven ahir a plaça a Valls amb l’emoció de les colles a flor de pell. La d’ahir va ser una diada de Sant Joan inèdita, amb molts membres de les colles Vella i Joves asseguts com a públic, complint les mesures de seguretat i de distanciament per la covid, i els dos grups «bombolla» establerts de cinquanta castellers aixecant dos pilars de cinc simbòlics després de rebre un negatiu en la prova d’antígens que s’han fet al matí.

La jornada festiva va començar al Pius Hospital de Valls. Era el cinquè test que els castellers passaven aquest mes de juny, dins de la prova pilot que s’ha desplegat per poder reprendre l’activitat castellera. Amb el resultat negatiu del test, els castellers es van reunir per entrar a plaça a quarts d’una, entre l’esclat d’emoció de la plaça del Blat on el públic esperava assegut que comencés la diada. No va ser l’única vegada que el públic es va posar dempeus. Una llarga ovació va rebre al balcó de l’Ajuntament de Valls l’exconseller Josep Turull que va acompanyar les autoritats i va seguit la diada de Sant Joan.

Després de cantar Els Segadors, es van preparar les pinyes i es van aixecar sense dificultats els pilars.

«Després d’aquest any que hem passat ha estat molt emocionant. Estem començant a poc a poc i esperem que puguem tornar tota la colla junts que és el que ens agrada a nosaltres», va dir Nerea Moreno, una de les castelleres que va enfilar el pilar de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Així ho va viure també Llàtzer Magrinyà, casteller del pilar de

la Vella va lamentar que es limités als menors de seixanta-cinc anys la participació en els grups bombolla que han fet les pinyes i els pilars. «La direcció del protocol ha estat excel·lent i exemplar, una feina exquisida i anem fent passos junts», assegurava.

Sense que n’hagin transcendit els moxtius, dimarts va dimitir

L’exconseller Jordi Turull, al balcó, va rebre una gran ovació de la plaça Els castellers es van haver de sotmetre a un test d’antígens al matí, abans d’entrar-hi

Les dues colles de la ciutat van aixecar els dos pilars de cinc sense dificultats i davant d’una plaça amb el públic assegut.

JOAN CARLES

A l’esquerra, la missa de festa major. A la dreta i a dalt, Jordi Turull, al balcó de l’Ajuntament amb l’alcaldessa, Dolors Farré.

la Vella. Tornar-se a posar la camisa li va despertar tots els sentiments. «Encara que sigui poca cosa et poses nerviós i saps que aquí hem fet grans gestes i és un

pas més per estar més prop que acabi aquest malson», va destacar.

D’aquí a set dies, els equips sanitaris faran l’últim test als

castellers. «Acabarem de validar la negativitat de tota la gent que ha participat en la diada», va explicar Josep Maria Magrinyà, director del CAP de Valls i codi-

rector mèdic del Pius Hospital.

Els presidents de les colles de Valls van destacar el bon funcionament del protocol mèdic, però Albert Pedret, president de

el doctor Daniel Castillo, metge especialista en medicina l’esport i vinculat des de feia tretze anys a la direcció científica i mèdica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC).

Castillo, que va començar a col· laborar amb l’equip mèdic de la CCCC a la darrera fase d’implementació del casc casteller, amb l’estudi del casc de dosos i ha liderat nombrosos estudis com el del terra atenuant, l’impacte psicològic en la canalla o els protectors bucodental i cervical, entre d’altres. El darrer any, la seva gestió s’havia centrat en la situació generada per la covid-19 i «ha vetllat en tot moment per la seguretat en la represa de l’activitat castellera».

Dia gran a la ciutat L’acte simbòlic de represa dels castellers no va ser l’únic de la jornada, dia gran de la festa major a la capital de l’Alt Camp. Previ a l’acte casteller, es va celebrar l’ofici solemne en honor a Sant Joan Baptista amb la seva relíquia present a l’altar major i amb aforament limitat. El nou orgue de la ciutat va tenir un especial protagonisme durant la litúrgia.

També al migdia, es va dur a terme el concert vermut a càrrec de diferents grups de grallers al Convent del Carme, on, a la tarda, es va oferir també el concert previ a les balladetes del seguici. A dos quarts de set de la tarda, l’aparcament de l’Hort del Carme, va ser l’escenari triat pel concert de La Pegatina i també pel de Stay Tomas, ja a la nit.

El Pati de la Casa de la Caritat va acollir l’actuació de Ferran Palau.

25/06/2021 diarimés

ENERGIA

13

14

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Hidrogen verd, el vector energètic clau per assolir la descarbonització L’hidrogen renovable és net tant en la seva producció, que utilitza aigua i energia verda, com en el consum, ja que no allibera CO2 CEDIDA

Anna Ferran

Reduir les emissions de carboni a l’atmosfera no és una necessitat, és una urgència. Si volem posar fre al canvi climàtic i garantir el futur del planeta, cal fer passes de gegant en matèria de descarbonització. L’impuls de les energies renovables o de l’eficiència en els consums energètics són dos dels pilars per aconseguir reduir les emissions i assolir la meta fixada per la Unió Europea de ser un continent climàticament neutre de cara el 2050. El repte és enorme i alguns informes, com els que elabora l’ONU per a avaluar el ritme en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, mostren com no s’està fent prou ni a la velocitat necessària per a complir amb les fites marcades.

Malgrat l’embranzida que estan agafant les renovables, que estan batent rècords tant pel que fa a la seva implantació com pel que fa a la producció elèctrica,

L’hidrogen podrà utilitzar-se com a combustible net per a vehicles i per a generar electricitat.

el cert és que són totalment insuficients per arribar a descarbonitzar la nostra forma de vida.

Si bé els plans per a crear grans

parcs fotovoltaics, eòlics i eòlics marins a tota Europa dispararan la producció d’energia elèctrica renovable i tant l’impuls de la

mobilitat elèctrica com de l’eficiència aplicada a l’habitatge reduiran les emissions, cal fer un pas més per assolir les metes mar-

cades per la Unió Europea per a frenar el canvi climàtic i fer el salt definitiu cap a la sostenibilitat. I aquest salt és l’hidrogen verd.

Ara bé què és l’hidrogen verd i per què jugarà un paper tan rellevant en la transició ecològica?

Vector lliure d’emissions Fins ara per a produir hidrogen per a utilitzar-lo en diversos processos industrials, es combustiona gas natural. Així doncs, el seu procés de generació té un alt impacte pel que fa a les emissions de CO2. Ara bé, les innovacions tecnològiques han posat sobre la taula una nova manera de produir hidrogen que és totalment lliure d’emissions. Es tracta de l’electròlisi. En aquest procés se separen les molècules de l’aigua en hidrogen i oxigen mitjançant l’aplicació d’electricitat d’origen renovable, cosa que garanteix que no es generin emissions en cap part del procés.

L’hidrogen generat per aquest procés es pot emmagatzemar,

transportar i consumir quan la demanda ho requereixi, motiu pel qual es diu que l’hidrogen és un vector energètic. Quan s’utilitza l’hidrogen es combustiona i emet com a residu vapor d’aigua, cosa que el fa 100% net.

Indústria i mobilitat Els dos principals àmbits en els quals es podrà utilitzar l’hidrogen com a alternativa als combustibles fòssils són la gran indústria, principalment la química, i el transport, tant de vehicles pesants com de vehicles lleugers. Així mateix, també es podrà combustionar per a obtenir electricitat i incorporar-la així el mix elèctric juntament amb la resta de renovables.

Ara per ara, la tecnologia de l’electròlisi es troba encara en una fase inicial i cal més recerca i desenvolupament per a poder-la utilitzar a gran escala. Així mateix, cal tenir accés a una gran quantitat d’energia elèctrica renovable a un preu competitiu per aconseguir fer la transició cap a l’hidrogen, cosa que ara per ara el mercat no pot oferir.

Amb tot, tant les administracions públiques com les empreses de diferents sectors mostren un compromís ferm, tant en forma de polítiques com d’inversions, per a impulsar el desenvolupament de l’hidrogen i garantir així la descarbonització definitiva del nostre model de societat.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

15

A FONS

Anna Ferran

CEDIDA

TARRAGONA, FUTURA REGIÓ DE L’HIDROGEN?

en compte que segons l’Estratègia Europea de La bona acollida que l’hil’Hidrogen, el primer drogen verd està tenint sector que haurà de fer la com a vector energètic transició cap a l’hidrogen clau en el procés de desverd és el químic, cosa carbonització ha donat que motiva el sector a peu a la creació del confer passes cap a aquesta cepte d’hydrogen valley, és a dir, vall de l’hidrogen. La demarcació reuneix una sèrie de condicionants que transició.

Però la presència de la Agafant com a inspiració la posicionen com a futura ‘hydrogen valley’ química no és l’únic poSilicon Valley, la vall del silici ubicada a Califòrnia tencial que té Tarragona que concentra les principals empreses del mentarà els que ja tenien un pes important per a transformar-se en una regió de l’hidromón de la informàtica, ara es planteja crear prèviament. Tots aquests factors evidencien gen. La regió té una elevada concentració grans nuclis de producció, emmagatzemat- perquè diferents regions s’han llençat a la de consum i de producció d’energia, amb ge, distribució i consum de l’hidrogen verd. cursa per a esdevenir una vall de l’hidrogen. tres reactors nuclears actius a l’Hospitalet i Ascó, quatre centrals de cicle combinat, D’ençà que la Unió Europea anunciés, ara més de vint parcs eòlics en funcionament, fa un any, la seva estratègia per a impulsar Tarragona, el lloc idoni l’hidrogen verd, que aniria acompanyada L’àrea de Tarragona, englobant tant el Camp deu més amb autorització, i una central hid’una forta injecció monetària en forma com l’Ebre, s’ha postulat ja com una futura droelèctrica, cosa que reforça encara més la d’ajuts vinculats al programa Next Gene- vall de l’hidrogen. Més enllà de si el territori necessitat d’impulsar l’hidrogen verd com a ration EU, la idea de crear àrees altament acaba aconseguint fons europeus, els agents element per a descarbonitzar el sector.

Al pes de la química i l’energia, cal suespecialitzades en l’hidrogen ha captivat a econòmics, polítics i socials ja han signat un moltes regions europees, entre elles Tarra- memoràndum d’entesa que els compromet mar-hi altres sectors, tal com apunta el gegona. Els motius són diversos. D’una banda, a transformar la regió cap a una economia rent de l’AEQT, Juan Pedro Díaz: «Som la captar projectes vinculats amb l’hidrogen de l’hidrogen. Ara bé, quines són les fortale- segona àrea de Catalunya amb més mobilipot suposar rebre una partida important ses territorials que permetran convertir-nos tat; tenim el Port de Tarragona, que permed’ajudes públiques europees que tindran en una vall de l’hidrogen? tria importar i exportar hidrogen, i centres un impacte molt positiu en la recuperació La primera i la que més justifica que Tar- de formació i recerca que poden formar els econòmica postpandèmia. A més, les regi- ragona esdevingui una vall de l’hidrogen, és futurs professionals; i la nostra situació geoons que s’acabin convertint en valls de l’hi- el pol químic. Actualment, la indústria qu- estratègica ens pot convertir en un node de drogen seran altament competitives, ja que ímica tarragonina és la principal consumi- connexió de les canalitzacions d’hidrogen atreuran inversió, tecnologia i coneixement. dora d’hidrogen de tot l’Estat, explica Jordi per a la seva distribució a altres territoris».

Això, de retruc, suposarà la creació de nous Cartanyà, el coordinador de la Plataforma La combinació de tots ells ens converteix, perfils professionals que els permetran di- Hidrogen Verd Catalunya Sud, avantsala de segons Díaz, «en el lloc idoni per a establir versificar-se en un sector nou, que comple- la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Cal tenir una vall de l’hidrogen».

El pol químic tarragoní és actualment el principal consumidor d’hidrogen de tot l’Estat.

16

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

TRIBUNA

CEDIDA

Hidrogen i energies renovables, un binomi imprescindible FRANCESC DÍAZ Vicerector de Recerca i Planificació Científica de la Universitat Rovira i Virgili, coordinadora de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya

La sostenibilitat del planeta passa per l’hidrogen renovable. El 2050 està marcat en vermell per la Comissió Europea com l’any de la neutralitat climàtica. I, en tots els escenaris, s’aposta per l’hidrogen generat a partir de fonts renovables com a vector energètic clau per a la descarbonització, és a dir, per a la reducció dràstica de l’ús de combustibles fòssils i la conseqüent emissió dels gasos de l’efecte hivernacle.

Per ser consumit en els processos industrials, com ara en el sector químic i les refineries, l’hidrogen s’ha aconseguit fins ara sobretot a través de combustibles fòssils. Però aquest context d’emergència climàtica exigeix una altra manera de produir-lo, potenciant el que s’obté a partir de l’aigua i l’acció de l’electricitat generada mitjançant energia renovable. El procés, anomenat electròlisi, separa l’oxigen de l’hidrogen, que pot ser emmagatzemat i distribuït per als usos necessaris. Que es pugui

guardar permet aprofitar els excedents de l’energia eòlica i la solar, que només es poden generar quan les condicions meteorològiques són les adequades i no quan n’hi ha més demanda. És a dir, les energies renovables excedents del consum instantani es poden emprar per fer electròlisi i produir un hidrogen net que, emmagatzemat, es pot revertir en electricitat, a través de piles de combustible, en moments de baixa producció elèctrica renovable.

L’hidrogen, per tant, dona continuïtat i fermesa a les energies renovables. És, sobretot, un combustible eficient i net, i pot ser utilitzat en substitució de tots els combustibles fòssils. Així, quan s’utilitza com a font energètica, la seva combustió desprèn molta energia calorífica i el resultat és sempre energia i aigua. No genera, per tant, CO2 en cap moment del seu cicle.

L’hidrogen serà, per tant, la font d’energia principal per a una indústria

neta i per a la mobilitat. I, a mesura que el seu cost es vagi reduint, anirà penetrant en tots els àmbits de l’economia, inclús el domèstic. En aquest sentit, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, sorgida de Tarragona, però que ja s’ha convertit en una iniciativa de país, fa temps que treballa per construir i consolidar l’ecosistema de l’hidrogen renovable.

Sostenibilitat, capacitat d’emmagatzematge, versatilitat, transportabilitat...

Les característiques de l’hidrogen el converteixen en el vector energètic i en el combustible del futur. Però perquè les previsions es compleixin —Europa espera que el 2050 el 25% de l’energia passi a través de l’hidrogen renovable i que les inversions acumulades les tres pròximes dècades superin els 200.000 milions d’euros, amb un milió de persones treballant directa o indirectament en aquest sector tecnològic— caldrà apostar fermament per les energies renovables, sobretot de proximitat.

De totes maneres, abans del debat hi ha d’haver coneixement, aprendre què aporta la ciència. És des d’aquest coneixement que es farà més evident que el binomi hidrogen-energies renovables és imprescindible. Sense renovables l’hidrogen no podrà optar a les ajudes provinents dels fons Next Generation EU.

Les característiques de l’hidrogen fan d’ell el vector energètic i el combustible del futur, però primer caldrà apostar per les renovables A més, que tota l’electricitat renovable hagi de venir de fora seria nefast per a la sobirania energètica i, a la vegada, per a la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, que ha de ser autosuficient en la gestió de tot el cicle de l’hidrogen. Si bé és cert que en un futur les instal·lacions d’aerogenera-

Que l’electricitat renovable vingui de fora seria nefast per a la Vall de l’Hidrogen que ha de ser autosuficent en la gestió del recurs dors marins serien les més eficients perquè el vent hi és més constant, també ho és que de moment -també per mantenir, per exemple, els 30.000 llocs de treball del pol petroquímic de Tarragona- és necessari un model energètic localitzat on hi ha la demanda.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

17

INNOVACIÓ

Tecnologia i lideratge, la fórmula de Repsol per a impulsar l’hidrogen renovable Repsol ha assumit el lideratge empresarial de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i treballa en la redacció de diversos projectes per al complex tarragoní CEDIDES

Anna Ferran

Fer del pol petroquímic de Tarragona «un referent d’innovació industrial en matèria d’hidrogen renovable per a tota Europa».

Aquest és el compromís que adquiria el passat 14 de maig, en l’acte de presentació de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, el president de Repsol, Antonio Brufau. De fet, Repsol, junt amb Enagás, assumeix el lideratge empresarial d’aquest projecte territorial que no només ha d’impulsar la descarbonització de la demarcació, sinó que ha de suposar una transformació cap a una economia de l’hidrogen.

L’impuls a l’hidrogen renovable és un dels quatre pilars de l’estratègia empresarial de Repsol, tal com queda recollit en el Pla Estratègic 2021-2026. El seu desenvolupament, així com la innovació en àmbits com l’eficiència energètica, l’economia circular i l’ús i captura de CO2, van encaminats a un objectiu clar: accelerar la transició energètica de la companyia per assolir la meta de ser una companyia amb zero emissions netes de cara a 2050.

La clau per la descarbonització Fa més de setze anys que Repsol treballa per a reduir any rere any les emissions. Des de 2014, ha reduït 2,4 milions de tones de CO2, que sense el compromís amb la sostenibilitat i els esforços en matèria d’innovació, haurien acabat a l’atmosfera. Aquesta reducció, però, no és suficient. És per això que el Pla Estratègic marca que les emissions de carboni s’han de reduir un 12% de cara al 2025, un 25% pel 2030 i un 50% l’any 2040, per arribar finalment a la neutralitat climàtica plantejada en l’horitzó 2050. És en el compliment d’aquestes fites on la recerca i la posterior aplicació de tecnologies per a produir hidrogen renovable de zero o de baixes emissions té un paper fonamental. Cal tenir en compte que Repsol és el primer productor i el primer consumidor d’hidrogen al conjunt de l’Estat, ja que l’utilitza en els seus processos productius i també com a matèria primera. Així doncs, bona part del desenvolupament de l’hidrogen renovable a Espanya dependrà dels avenços que faci la companyia multienergètica en el conjunt dels seus complexos industrials, entre ells de Tarragona, que és el més important que té a Espanya.

En aquest sentit, el conseller

ni l’electricitat ni el procés generin cap emissió de diòxid de carboni. Repsol està contemplant la construcció de diverses plantes d’electrolitzadors per a produir hidrogen renovable als seus complexos industrials, si bé encara queda camí en el desenvolupament d’aquesta tecnologia.

Així mateix, el centre tecnològic Repsol Tech Lab, que la companyia té a Móstoles, fa més d’una dècada que treballa en el desenvolupament de la fotoelectrocatalisi, que permet produir hidrogen sense una font externa d’electricitat, cosa que redueix

L’impuls a l’hidrogen renovable és un dels pilars estratègics per a descarbonitzar-se La companyia és el primer productor i consumidor d’hidrogen del conjunt de l’Estat Produiran combustible sintètic a partir de CO2 capturat i d’hidrogen generat amb biogàs L’hidrogen renovable i els combustibles sintètics que desenvolupa Repsol ajudaran a modular els pics d’oferta i demanda generats per les renovables

A dalt, un fotocatalitzador, una innovació del Repsol Lab Tech per a produir hidrogen net. A sota, el Complex Industrial de Tarragona.

delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, explica que la companyia farà inversions d’entre 2.200 i 2.900 milions d’euros vionculats a productes relacionats amb tota la cadena de valor de l’hidrogen en el període 2021-2026. L’ambició és assolir de cara a 2025 una producció de 400 MW i de superar els 1,2 GW el 2030. Al complex industrial de Tarragona, els projectes en matèria d’hidrogen renovable estan en fase de redacció i aviat es faran públics. Ara bé en altres centres productius de Repsol ja se n’han presentat.

Biogàs i l’hidrogen circular La companyia està impulsant diferents opcions tecnològiques

per a generar de forma competitiva hidrogen renovable o de baixa petjada de carboni. Una d’elles passa per a substituir el gas natural que habitualment s’utilitza en el procés de producció convencional de l’hidrogen per biogàs.

Aquesta opció permet utilitzar les instal·lacions industrials actuals i promou l’economia circular, ja que el biogàs s’obté a través de la transformació de residus de natura orgànica com paper i cartrons, residus sòlids urbans, residus forestals.

Ara fa un any, Repsol va anunciar la construcció d’una planta per a generar gas a partir de residus urbans al port de Bilbao.

Amb una inversió de 20 milions

d’euros, en una primera fase, la planta processarà unes 10.000 tones a l’any de residus urbans, però pot ampliar-se i multiplicar la seva capacitat per 10, de manera que podria arribar a processar tots els residus urbans de l’entorn de la ciutat basca.

Amb l’hidrogen renovable produït mitjançant el gas que generi aquesta nova planta i el CO2 capturat a la refineria de Petronor, s’elaborarà un combustible sintètic d’emissions netes que es podrà utilitzar en els motors actuals d’automòbils, camions i avions. La planta de producció d’aquest combustible, que també s’instal·larà al port de Bilbao, serà una referència a Europa per

la tecnologia punta que s’hi utilitzarà.

Hidrogen de zero emissions Els projectes basats en el biogàs per a l’obtenció d’hidrogen són nets d’emissions, és a dir, la seva producció compensa les emissions que genera en consumir-lo. Ara bé, s’està treballant per a impulsar tecnologies que permetin una producció lliure d’emissions de CO2. La clau per aconseguir-ho és una tecnologia anomenada electròlisi, amb la qual se separa la molècula d’aigua en hidrogen i oxigen mitjançant l’aplicació d’energia elèctrica provinent de fonts renovables, cosa que garanteix que

costos i incrementa la competitivitat. Aquesta és la tecnologia escollida per a la producció d’hidrogen a la planta de Puertollano.

Emmagatzemar energia Tant l’hidrogen renovable com els combustibles sintètics fets a partir d’hidrogen són claus perquè permeten emmagatzemar l’energia, transportar-la fàcilment i consumir-la quan la demanda ho requereixi. Això pot ajudar a modular els pics d’oferta i demanda d’energia elèctrica provinent de les renovables, a causa del caràcter intermitent de la seva generació. A més, també afavoreix que es pugui comercialitzar l’excedent transformant les regions on l’hidrogen estigui implantat, com serà el cas de Tarragona, en economies de l’hidrogen altament competitives gràcies al compromís d’empreses com Repsol.

18

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

TARRAGONÈS

De Plataforma a Vall de l’Hidrogen, cronologia d’un projecte territorial Un centenar d’actors s’han agrupat per a impulsar una transformació que cohesioni el sud català CEDIDA

Anna Ferran

Amb poc menys d’un any, l’hidrogen verd ha passat de ser un desconegut per gran part del territori a convertir-se en una estratègia conjunta per a impulsar el futur de les comarques tarragonines. Empreses i organismes públics ja compten amb fulls de ruta per a implementar la tecnologia de l’hidrogen verd en aquells àmbits on sigui més idoni un cop es generalitzi la seva producció. Ara bé, com s’ha passat en tan poc temps de zero a cent?

La vertebradora d’aquest gran projecte de transformació energètica i territorial és la Universitat Rovira i Virgili. La primera presa de contacte de la URV amb el concepte de l’hidrogen verd va ser en l’inici del curs 20192020, en el marc de les jornades d’emergència climàtica i transició energètica. En elles alguns dels ponents van exposar el potencial de futur que té aquest vector energètic. La idea va quedar congelada fins que el 8 de juliol de 2020 la Unió Europea establia que de cara al 2050 el 25%

Alguns dels participants en l’acte de presentació d’H2ValleyCAT.

de l’energia que es consumeixi al continent haurà de provenir de l’hidrogen verd. «Això ens va esperonar a recuperar la idea i a treballar-hi», relata el coordinador de la Plataforma Hidrogen

Verd Catalunya Sud i professor de la URV, Jordi Cartanyà.

Les primeres passes Així doncs, la Universitat començava una ronda de contactes

amb administracions, empreses, i associacions i altres ens per aplegar simpaties i interessos al voltant de la idea de convertir la Catalunya Sud en una vall de l’hidrogen. El plantejament quallava i el passat 20 d’octubre es produia la primera trobada, telemàtica, dels representants d’una cinquantena d’organismes que manifestaven la voluntat d’adherir-se a la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que es presentava de forma pública just després de la reunió.

A principis de desembre, els membres de la Plataforma ja havien presentat una vintena d’iniciatives al voltant d’aquest combustible renovable, propostes totes elles que es van enviar al Ministeri de Transició Ecològica abans d’acabar l’any. Era a finals de gener, quan es feia la presentació de la Plataforma i del potencial de Tarragona com a vall de l’hidrogen a l’aleshores vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonès, qui mostrava suport i garantia recursos perquè la demarcació esde-

vingui la regió de referència en matèria d’hidrogen verd del sud d’Europa.

A principis de març, la Plataforma ja sumava un centenar d’agents i ja comptava amb una cartera d’una trentena de projectes per a impulsar l’hidrogen verd en els àmbits industrial, de mobilitat i residencial.

Liderant l’H2ValleyCAT Amb el suport de la Generalitat al projecte, la Plataforma passava a integrar-se dins del projecte H2ValleyCAT, és a dir, la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. «El fet d’estar integrats dins d’aquest projecte de vall de l’hidrogen de Catalunya ofereix un posicionament més global i la possibilitat que entri actors importants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Serà una vall de l’hidrogen catalana, però coordinada i pensada sempre des del sud de Catalunya», explica Cartanyà.

Això es va poder constatar el 14 de maig en la presentació pública de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. El centenar d’agents adherits es reunien al Palau Firal i de Congressos de Tarragona en un acte, en la qual Generalitat, URV, Diputació, Port de Tarragona, Àrea Metropolitana de Barcelona, AEQT, Repsol i Enagás signaven un memoràndum d’entesa que suposa el compromís per a fer de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya una realitat.

Les fites d’H2ValleyCAT 8 de juliol de 2020 La UE presenta l’estratègia de l’hidrogen verd.

20 d’octubre de 2020 Neix la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. Desembre de 2020 Una vintena d’iniciatives al voltant d’aquest combustible renovable.

28 de gener de 2021 Visita de Pere Aragonès i suport de la Generalitat a la Plataforma.

Març de 2021 La Plataforma suma més de 100 actors i 30 iniciatives.

21 d’abril de 2021 Acord entre la URV i Enagás per a impulsar la Vall de l’Hidrogen.

14 de maig de 2021 Presentació pública de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

19

20

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

FORMACIÓ

La URV, la UPC i Repsol impulsen un màster en tecnologies d’hidrogen

CEDIDA

El màster s’impartirà des de Bilbao, Barcelona, Saragossa i Tarragona i es podrà cursar majoritàriament en línia ACN

El nou màster en Tecnologies d’hidrogen el promou el Grup Repsol-Petronor. La proposta formativa l’ha dissenyat i avalat la universitat Mondragon Unibertsitatea, la Universtiat del País Basc, les universitats catalanes Politècnica de Catalunya (UPC) i Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Saragossa. El màster es començarà a impartir a l’octubre des de Bilbao, Barcelona, Saragossa i Tarragona i s’impartirà majoritàriament en modalitat virtual síncrona. Neix «per oferir coneixements innovadors i avantguardistes en el camp de l’economia de l’hidrogen i les seves tecnologies associades», preveient la inversió prevista pels governs basc i català per generar i fomentar l’ús d’aquesta energia.

Dotze entitats han unit esforços per crear aquesta nova oferta formativa de col·laboració entre

el món industrial i l’universitari i la formació professional. Amb el màster es vol «accelerar el desenvolupament de les tecnologies de l’hidrogen en la indústria» que requerirà de perfils professionals d’enginyeria formats a la universitat i la formació professional. A més de Repsol-Petronor i les cinc universitats impulsores, també hi col·labora el Centre Integrat de Formació Professional Somorrostro, l’Institut Comte de Rius de Tarragona, l’Institut Escola del Treball de Barcelona, el Centre Públic Integrat de Formació Professional Piràmide, l’Escola d’Organització Industrial (fundació pública adscrita al Ministeri d’Indústria), i la Fundació de l’Hidrogen d’Aragó.

El màster comptarà amb la participació de reconeguts professionals en actiu de la indústria, així com experts universitaris i de centres tecnològics i

de recerca de les dotze entitats impulsores. Els alumnes faran pràctiques regulars amb paquets de simulació, visites tècniques a empreses, i pràctiques presencials en laboratori per testejar els conceptes i eines analitzades.

El màster està dirigit a professionals interessats en el potencial de les noves tecnologies per contribuir a la transició energètica, després que el Govern ha anunciat una inversió de més de 1.500 milions d’euros fins al 2023 per potenciar la generació i ús de l’hidrogen, i preveu elevar la inversió fins als 8.900 milions l’any 2030.

El màster també sorgeix de la iniciativa de l’aula de coneixement del Corredor Basc de l’Hidrogen (BH2C), un projecte institucional i empresarial per convertir el País Basc en un gran hub de l’economia productiva verda. De la mà de Repsol-

Els alumnes faran pràctiques regulars amb simulacions i vistes tècniques a empreses.

El màster està dirigit a professionals interessats en les tecnologies i la transició energètica

Un total de dotze entitats han unit esforços per a crear aquesta nova oferta formativa

Petronor i amb la participació activa de més de 78 organitzacions entre empreses i centres de coneixement, el projecte preveu produir anualment 20.000 tones d’hidrogen i reduir més d’1,5 mi-

lions de tones anuals les emissions de CO₂. La inversió prevista és de 1.300 milions d’euros fins a l’any 2026 i es preveu generar més de 1.340 llocs de treball directes i 6.700 indirectes.

Les universitats impulsores destaquen que, segons un informe de l’Hydrogen Council, els projectes destinats a desenvolupar l’hidrogen verd com a font neta d’energia sumaran una inversió mundial de més de 250.000 milions d’euros fins del 2030. Els fons europeus de recuperació Next Generation també aposten per aquest vector energètic.

ENERGIA ESTRATÈGIA MUNICIPAL

25/06/2021 diarimés

21

CEDIDA

El consistori estudia instal·lar plaques solars a les cobertes de les naus d’AgroReus i Mas de les Ànimes per a subministrar energia a les empreses, amb l’excedent es generaria hidrogen verd.

Una oportunitat de futur per a l’economia i el medi ambient

en tota la cadena de valor i desenvolupament industrial així com en l’ocupació. Per aquest motiu, des de Reus s’aposta per implementar el seu efecte transformador en l’economia i el medi ambient.

L’Ajuntament de Reus està compromès amb la utilització de l’energia renovable i fa una clara aposta per l’hidrogen verd Redacció

El Pla d’Acció Municipal 20192023 recull el compromís de l’Ajuntament de Reus d’assumir els reptes que es deriven del canvi climàtic i que es recullen en l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Entre aquests reptes hi ha l’aposta per les energies verdes i sostenibles i en aquesta línia de treball, l’Ajuntament de Reus aposta per un procés de transició energètica que implica la utilització d’energia renovable tant en el consum de l’electricitat de tots els seus edificis com la substitució dels combustibles fòssils en els vehicles municipals.

Dins d’aquesta estratègia, l’hidrogen renovable és un instrument necessari en el camí de descarbonització de l’economia, en la línia de desplegament de les mesures incloses en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per a la recuperació econòmica i social.

El context actual de pandèmia ha posat encara més sobre la taula la necessitat d’actuar en tots els fronts possibles en la preservació del medi ambient.

Arran de la pandèmia també s’ha obert una finestra cap a les noves oportunitats amb els fons europeus destinats a la recuperació post covid, que sota el paraigua del programa Next Generation UE, destinaran més d’una tercera part a la transició ecològica.

L’hidrogen renovable té un gran potencial pel seu impacte

Reus, cap a un futur energètic compromès amb el medi ambient

0

11 instal·lacions

fotovoltaiques en equipaments públics

emissions CO2

BJECTIUS

REUS 2030

de DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Posada en marxa de l'empresa municipal Reus Energia

Autonomia energètica

i amb previsió d'ampliació

i enllumenat públic

Projecte de comunitat

2020: 11

Energia verda Producció KM 0

2021: 16

energètica d'autoconsum

Impuls a la mobilitat elèctrica 20 punts de recàrrega de vehicles elèctrics:

14 de titularitat municipal i 6 privats Flota municipal de

20 vehicles elèctrics

Instal·lació de plaques fotovoltaiques de al Polilleuger Municipal Ciutat de Reus

50% de l’IBI

per a noves instal·lacions d'energia solar fotovoltaica

ENS ACOMPANYES?

Amb un bon ús de l'energia a casa nostra estalviem consum energètic i diners

Aïlla finestres i portes per a augmentar l'eficiència energètica

Passa't a un proveïdor d'energia verda

Utilitza aparells electrònics A+, A++ i A+++

Si és possible, desplaça't a la feina caminant, en bicicleta o transport públic

Plataforma car sharing entre els vehicles municipals

Plataforma carsharing ciutadà a la Plaça Llibertat

Què pots fer tu per a ser

Ajusta el termòstat, més baix a l'hivern i més alt a l'estiu

Instal·la panells solars al teu habitatge o al teu negoci

Generar demanda d’hidrogen L’Ajuntament de Reus ja va presentar una manifestació d’interès i ha entrat a formar part de la iniciativa Vall de l’Hidrogen Verd Catalunya Sud, amb la proposta de generació d’energia elèctrica d’origen renovable i amb els excedents generar hidrogen verd.

Aquesta proposta, impulsada per la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient, es troba actualment en una fase d’estudi previ. Aquest projecte se cen-

El consistori vol generar demanda i per això modificarà un vehicle elèctric municipal per incorporar-hi una pila d’hidrogen traria en els polígons AgroReus i Mas de les Ànimes per instal·lar plaques solars a les cobertes de les naus del polígon. Aquestes plaques subministrarien energia a les empreses i es destinarien els excedents a la producció d’hidrogen. L’excedent també es podria utilitzar per instal·lar una hidrogenera (benzinera per a vehicles d’hidrogen). L’estudi previ determinarà les necessitats energètiques dels polígons, abans de concretar el projecte.

Un dels principals esculls de l’impuls de l’hidrogen verd és la creació la demanda. Per aquest motiu, el passat mes d’abril, l’Ajuntament de Reus va signar una carta de suport a les empreses Arcamo Controls i H2 Biotech, per impulsar la possible modificació d’un vehicle de serveis elèctric municipal per incorporar-hi una pila de combustible alimentada amb hidrogen.

22

diarimés 25/06/2021

ENERGIA Jordi Fortuny Tinent d’Alcalde i president de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona

«Si res es torça, el 2022 incorporarem busos d’hidrogen i anirem substituint la flota» El consistori tarragoní vol tenir un paper actiu en el desenvolupament de l’hidrogen, utilitzant-lo com a combustible net, fent-ne divulgació i sent generador CEDIDA

Anna Ferran

«Ser protagonistes». Aquest és el rol que vol adquirir l’Ajuntament de Tarragona en el desenvolupament de l’hidrogen verd.

De fet, aquesta setmana ja s’ha pogut veure un bus propulsat amb hidrogen fent proves per la ciutat i les primeres impressions han estat positives, comenta el tinent d’alcalde Jordi Fortuny. El tinent d’alcalde explica que treballen en dues línies, d’una banda, l’aplicació de l’hidrogen com a combustible net d’emissions i de l’altra, la divulgació i el debat al voltant d’aquesta tecnologia. Fortuny també posa sobre la taula la possibilitat de ser productors d’energia verda per a generar hidrogen. Tot i així, el primer que faran és avaluar totes les fórmules possibles que garanteixin les emissions zero, sense descartar-ne cap.

—Quin paper té l’Ajuntament de Tarragona a l’hora de desenvolupar l’hidrogen verd?

—Treballarem principalment en dos àmbits. Un d’ells és la mobilitat, per aconseguir la descarbonització dels vehicles municipals. L’altre àmbit és fomentant la divulgació sobre aquesta nova tecnologia. No volem esperar.

Volem ser protagonistes i pioners. Volem experimentar per a trobar les solucions de descarbonització que millor s’ajustin a les nostres necessitats sense que això suposi un endeutament o una aventura de risc.

—Com es produirà aquesta descarbonització de la flota de vehicles municipals?

—Des de fa un temps que estem renovant la flota de vehicles municipals lleugers per models elèctrics. En el cas d’Ematsa, més de la meitat ja ho són i el més rellevant és que es recarreguen amb electricitat autogenerada per una sèrie de microturbines instal·lades en salts d’aigua entre els dipòsits. Però, després tenim els busos i els camions de la recollida d’escombraries. Actualment, per a aquesta mena de vehicles, sembla que una de les possibilitats més eficients pot ser l’hidrogen. Fa temps que estem treballant per a veure com es pot fer la seva descarbonització i per això parlem amb diferents tecnòlegs que ens presentin solucions que ens permetin implementar l’hidrogen en aquestes dues flotes, o qualsevol altra solució que sigui zero emissions. I ja ho tenim força avançat.

Volem ser protagonistes i experimentar per a trobar les millors solucions sense endeutar-nos Generar demanda d’hidrogen suposa generar la llavor perquè sorgeixin especialitzacions professionals Ematsa serà autosuficient energèticament i amb l’excedent que tingui produirà hidrogen La diferència entre que arribin o no els fons europeus és que la implementació serà més ràpida o més lenta

Fortuny apunta que la licitació de 10 busos híbrids mostra que ja s’està engegant la transició.

—Fins dimarts s’ha pogut veure un autobús propulsar per hidrogen per la ciutat. Quines han estat les primeres percepcions d’aquest assaig?

—Exactament, hem comptat amb un bus de proves de la mà de Grup Toyota, Messer i CaetanoBus. Amb aquesta primera presa de contacte, els conductors de l’EMT han pogut provar-lo, conèixer les possibilitats que ofereix i veure si s’adaptava correctament a les particularitats d’alguns recorreguts de la ciutat.

Les proves també ens han servit per a avaluar si els consums són raonables. Les primeres sensacions han estat bones, tant pel que fa a la potència com pel que fa al consum. Aquest últim aspecte ens preocupava. Per això, hem fet anar el bus a màxims per a poder veure el seu comportament i el cert és que han estat força ajustats. Hem d’analitzar els resultats d’aquesta experiència en profunditat i a partir de les conclusions que en traiem valo-

rarem si ho podem incorporar i obriríem una licitació. Si tot és favorable, ja començaríem a incorporar deu d’aquests vehicles l’any vinent i seguiríem amb el procés de substitució en els pròxims quatre o cinc anys, a l’espera de veure com va evolucionant la tecnologia i altres opcions que es puguin plantejar. El que estem fent és llençar-nos a la piscina, sabent que hi ha aigua i que no ens repercutirà amb un endeutament per a l’Ajuntament.

—Així i tot, tenen en marxa una licitació de 10 autobusos híbrids. En quin punt es troba?

—S’han presentat diverses empreses i aviat sabrem el resultat de la licitació. L’adquisició d’aquests híbrids és necessària, perquè tenim una flota força envellida que hem d’anar substituint i tant l’hidrogen com altres sistemes de zero emissions es retarden en el temps. Els híbrids ja mostren que estem engegant aquesta transició. Ara bé, quan en un futur implantem un com-

bustible d’emissions zero a la flota de busos, encara mantindrem durant un temps la de gasoil i d’híbrids.

—Per què?

—L’hidrogen o altres alternatives són tecnologies molt noves i poden sortir inconvenients en el seu funcionament. Per a nosaltres el primer i més important és garantir el servei. Per tant, mentre no hi hagi una robustesa que ens doni seguretat, és convenient mantenir la flota de gasoil i híbrid per qualsevol eventualitat. Hem de garantir el servei a la vegada que evolucionem.

—Què suposarà per a la ciutat que l’Ajuntament faci aquesta aposta per les emissions zero?

—Més enllà de la descarbonització, mostra un compromís social per part del consistori. A mesura que es vagi disposant de vehicles i s’escali la flota, anirem creant una demanda de professionals que puguin cobrir els serveis que requereixin aquests nous vehicles. En generar aquesta de-

manda fomentarem que tant els centres de formació professional com la universitat vagin implementant especialitzacions, de manera que, quan es faci el gran salt cap a l’hidrogen, o qualsevol altra alternativa verda, el territori ja comptarà amb una estructura laboral preparada. Haurem generat la llavor.

—Això que comenta està també molt relacionat amb el segon gran pilar que mencionava al principi del seu paper com a divulgadors de l’hidrogen.

—Certament. El pas que fem des de l’Ajuntament amb l’hidrogen verd té moltes ramificacions. I tota la part de la divulgació de l’hidrogen està vinculada amb el Banc de la Ciència i el Coneixement (el Banc d’Espanya). Aquest edifici estarà destinat a la divulgació cientificotecnològica. En ell, volem tractar parlar de l’hidrogen verd i també del canvi climàtic i crear un espai de trobada per a la divulgació científica, on vinguin científics i hi hagi debat sobre què ha de ser la transició energètica.

—En quins altres àmbits l’Ajuntament pot impulsar l’hidrogen verd?

—Podem ser-ne productors. De fet, tenim diverses maneres de produir energia verda i transformar-la en hidrogen. Una d’ella és a partir de la biomassa de l’Anella Verda. Aquí hem fet una ma-

nifestació d’interès per a obtenir fons dels Next Generation EU. Si aconseguim una subvenció, ho tirarem endavant. Després tenim l’electricitat produïda en valoritzar els residus a la incineradora de la Mancomunitat. Fins al 2030 com a mínim aquesta mena d’energia també es considera verda. A tot això, cal sumar-hi que als EDAR es genera biogàs en fer la digestió dels fangs de la depuració. A més, també es podrien fer instal·lacions fotovoltaiques, si bé aquí cal una forta inversió.

Amb totes aquestes opcions obtindríem energia verda per a generar hidrogen que posteriorment seria utilitzat per la nostra flota de vehicles pesants.

—Parlava dels EDAR, quins projectes té Ematsa vinculats amb l’hidrogen verd?

—Ematsa ha fet diverses manifestacions d’interès, tant pel que fa a la fabricació d’hidrogen com per la recuperació de CO2.

Ematsa vol evolucionar en tots els seus sistemes per a ser autosuficient energèticament. De fet, ja tenim planificat que tota la mobilitat d’Ematsa serà verda i autosuficient al llarg d’aquesta dècada. Però sabem que tindrem excedent d’energia en el global de la companyia. Per tant, aquesta energia la podem transformar en hidrogen i subministrar-la a la flota de vehicles municipals o, fins i tot, al Port. Això, però, implica inversions i són les que estem intentant programar dins dels fons Next Generation.

—Per últim, creu que finalment Tarragona acabarà sent reconeguda com a vall de l’hidrogen pel ministeri o altres territoris se’ns anticiparan?

—El nostre tret diferencial com a territori és comptar amb la gran indústria i un Port com el de Tarragona. Tenim l’experiència, la universitat com a generadora de coneixement, la formació, una tradició i uns professionals. Des d’un punt de vista racional, és absurd anar a un altre lloc quan aquí ho tens tot; fins i tot la predisposició de les institucions de col·laboració per a tirar endavant la cultura de les renovables i de l’hidrogen. L’altra qüestió és que finalment arribin els fons europeus o que arribin suficients fons. En la majoria dels projectes que es plantegen des del territori, la diferència entre que arribin fons o que no facin és que la seva implementació anirà més ràpida o més lenta. Però en cap cas són impossibles sense els fons.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

23

PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

Objectiu 2030: consolidar la producció d’hidrogen net a Europa i Espanya

CEDIDA

Tant la Comissió Europea com el govern de l’Estat han presentat fulls de ruta per a impulsar aquesta tecnologia en diferents àmbits Anna Ferran

El sector energètic al conjunt de la Unió Europea genera el 75% de les emissions contaminants responsables d’accelerar el canvi climàtic. És per això que Brussel· les té clar que cal reformular el sistema energètic europeu si es vol arribar aconseguir la meta de ser un continent climàticament neutre de cara al 2050. En aquest context, ara fa gairebé un any, la Comissió Europea presentava el full de ruta per augmentar la producció d’hidrogen verd. L’objectiu final de l’executiu comunitari és que un 25% del mix energètic europeu provingui de l’hidrogen.

Tres fases El plantejament de la Unió és impulsar l’hidrogen verd en tres fases, a mesura que la tecnologia també es vagi implantant. En la primera etapa, que finalitza el 2024, la idea és descarbonitzar la

producció d’hidrogen per a usos actuals, com el del sector químic, i començar a promoure’l en noves aplicacions. Per assolir-ho, cal la instal·lació de com a mínim sis gigawats d’electrolitzadors al conjunt de la UE, perquè es produeixi fins a un milió de tones d’hidrogen verd.

Entre 2024 i 2030, l’hidrogen ja ha de formar part del sistema energètic, segons el plantejament comunitari. Per això, en finalitzar aquesta segona etapa, s’haurien de generar fins a 40 gigawatts d’hidrogen verd, cosa que suposa una producció d’uns 10 milions de tones. En aquest moment, l’hidrogen ja s’haurà d’haver introduït en sectors com el de l’acer o els vehicles pesants, com trens i camions.

La darrera etapa de l’estratègia de l’hidrogen, que s’allargarà fins al 2050, suposarà la consolidació i maduresa d’aquesta tecnologia

i al llarg de 20 anys s’hauria de desplegar a gran escala i ser l’alternativa escollida per aquells sectors on altres opcions per a descarbonitzar-se, com l’electrificació, no són viables.

L’estratègia espanyola El Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic va presentar el seu propi full de ruta de l’hidrogen verd el passat octubre. Aquest pla s’alinea amb l’estratègia europea i planteja fites importants i una seixantena de mesures per fomentar el desenvolupament de tecnologies de l’hidrogen a l’Estat i assolir la seva implantació per a descarbonitzar l’economia espanyola i en especial el sector energètic.

El full de ruta espanyol de l’hidrogen es planteja tres grans objectius de cara a 2030. Pel que fa a la producció es vol arribar a generar quatre gigawatts de

Es preveu que hi hagi uns 5.000 vehicles lleugers propulsats per aquest combustible net al 2030.

De cara a 2030, el Ministeri vol que el 25% del consum de l’hidrogen industrial sigui renovable potència mitjançant electròlisi, cosa que representa un 10% de l’objectiu marcat per la Comissió Europea. Així mateix, s’ha marcat com a objectiu de cara el 2024 comptar amb una potència instal·lada d’electrolitzadors d’entre 300 i 600 MW.

El segon objectiu del Ministeri és que el 25% del consum de l’hidrogen industrial sigui renovable de cara a 2030. Cal tenir en compte que actualment a l’Estat gairebé la totalitat de l’hidrogen que s’utilitza és consumit per la indústria, motiu pel qual centra un dels grans objectius. Així mateix, és important ressaltar que per cada quilo d’hidrogen verd que s’utilitza en substitució a l’hidrogen no renovable, s’evita l’emissió de 9 quilos de CO2.

L’estratègia espanyola també posa el focus en les aplicacions de l’hidrogen per a mobilitat. Es vol que al 2030 hi hagi una flota de com a mínim 150 autobusos, 5.000 vehicles lleugers i pesants i dues línies de tren comercial propulsades amb hidrogen renovable. Així mateix, s’hauria d’implementar una xarxa amb un centenar d’hidrogeneres i que els cinc principals ports i aeroports de l’Estat tinguessin maquinària impulsada amb hidrogen.

24

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

A FONS

Les ajudes i els canvis en les tarifes elèctriques impulsen l’autoconsum Una casa unifamiliar de mida mitjana pot arribar a estalviar fins a 700 euros anuals, gràcies a una instal·lació fotovoltaica CEDIDA

Anna Ferran

La recuperació econòmica postcovid passa per l’energia renovable i la descarbonització. L’estratègia europea va encaminada en aquesta línia i també alguns dels paquets de mesures presentats pel govern de l’Estat. Fa unes setmanes el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic anunciava que es destinarien un total de 900 milions d’euros per a impulsar la col·locació d’instal· lacions d’autoconsum, tant en l’àmbit domèstic com per al sector agrícola i industrial.

La Unión Española Fotovoltaica (UNEF), l’associació empresarial del sector de l’energia solar, calcula que gràcies a aquestes ajudes s’instal·laran al conjunt de l’Estat uns 3.073 MW provinents d’energia fotovoltaica per a l’autoconsum. Dels 900 milions d’euros, 400 aniran a parar al sector residencial i a les administracions públiques, 300 milions més a la indústria i al sector agropecuari i els 200 restants al sector serveis.

En el cas de l’autoconsum domèstic, UNEF estima que les ajudes anunciades pel Govern estatal poden suposar la creació d’uns cent mil usuaris nous d’aquesta alternativa energètica.

A aquestes ajudes anunciades, cal sumar-hi altres factors conceptuals que estan propiciant que l’autoconsum estigui aga-

Cal decidir si volem un sistema que permeti rendibilitzar l’excedent energètic generat.

Tenir una instal·lació pròpia implica no haver de dependre de pujades de preu de l’energia

al consum de l’electricitat, l’existència d’altres bonificacions i una creixent conscienciació ecològica estan acabant d’impulsar aquesta alternativa energètica.

fant cada cop més embranzida.

Així doncs, el malestar generat pel canvi de les tarifes del preu

Estalvi i independència Els motius que fonamenten l’aposta per l’autoconsum són,

de forma generalitzada dos, d’una banda, la independència que suposa autoabastir-se d’un dels recursos més necessaris en el nostre dia a dia, com és l’energia elèctrica. Tenir una instal· lació pròpia implica no haver de dependre de comercialitzadores ni de canvis en els preus o de pu-

jades d’impostos.

L’altre motiu que està al darrere de la gran majoria de persones que han fet el salt cap a l’autoconsum és l’estalvi. Una casa unifamiliar de mida mitjana amb vuit plaques fotovoltaiques pot arribar a estalviar un 30% del seu consum energètic anual, cosa que suposa un estalvi de més de 500 euros a l’any. Realitzar la instal·lació d’aquestes plaques suposa una inversió d’uns 85 euros al més durant 84 mesos. Ara bé, en l’actualitat cal sumar-hi les bonificacions fiscals i les ajudes, que podrien fer arribar l’estalvi fins als 700 euros anuals, segons càlculs de diverses companyies instal·ladores.

L’estalvi, però, no és únicament econòmic. I és que en un habitatge mitjà es calcula que l’estalvi d’emissions de CO2 és d’uns 1.470 quilos a l’any, cosa que equival a 75 nous arbres plantats.

Com passo a l’autoconsum?

Si bé és una aposta que cada cop està seguint més gent, el cert és que n’hi ha molta d’interessada que desconeix els passos que s’han de seguir. En primer lloc, cal disposar d’un espai físic on posar una instal·lació suficient per a subministrar energia a la nostra llar. Si volem plaques fotovoltaiques és important que estiguin orientades a sud i si ens interessa la minieòlica, hem

de disposar de suficient vent per a fer-lo moure. Si aquestes condicions es compleixen, toca posar-se en contacte amb una empresa instal·ladora, que s’encarregarà tant de la instal·lació com de dur a terme els passos tècnics i administratius necessaris com les llicències d’obres, els registres o les notificacions a la companyia distribuïdora d’electricitat. Entre les diverses empreses que duen a terme el procés integral hi trobem comercialitzadores d’electricitat, instal·ladores de serveis elèctrics o especialitzades en renovables.

I si produeixo més energia?

Quan escollim el tipus d’instal· lació hem de triar si volem o no incloure un sistema de bateries que permeti emmagatzemar l’energia i utilitzar-la a posteriori, de manera que podem autoabastir-nos de dia i de nit, en el cas de les plaques fotovoltaiques.

També hem de decidir si posem una instal·lació sense o amb excedents. Les primeres compten amb un sistema antivessament que no permet que l’excedent energètic s’aporti a la xarxa elèctrica. Per contra, la segona opció sí que ho permet.

Si apostem per una instal·lació amb excedents, la legislació que regula l’autoconsum indica dues variants. Les instal·lacions menors de 100kW poden escollir un sistema de compensació simplificada, on la comercialitzadora compensa els excedents com un estalvi de la factura de l’electricitat. Les instal·lacions que superin aquestes 100kW, poden escollir el sistema sense compensació simplificada que els converteix en productors energètics, de manera que poden vendre tot l’excedent sense límits, però han de fer front a tràmits fiscals.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

25

DADES

Les renovables baten rècords i fan de 2020 l’any amb més energia verda

CEDIDA

La producció d’energia renovable va créixer un 12,8% respecte al 2019 gràcies als bons comportaments de l’eòlica i la fotovoltaica Anna Ferran

El 2020 ha estat l’any en el qual s’ha produït més energia verda des de 2007, quan van començar els registres. Les renovables van produir l’any passat el 44% del total de l’energia feta a l’Estat, cosa que suposa un total de 110.450 GWh produïts a partir de recursos naturals i inesgotables com el vent, el sol i l’aigua, segons es recull a Avance del informe del sistema eléctrico español 2020, elaborat per Red Eléctrica Española. Aquesta xifra suposa un creixement del 12,8% respecte a les dades de 2019 i fan de 2020 l’any de rècord de les renovables a l’espera de com evolucioni aquest 2021.

Els volums generats per l’eòlica i el creixement sense precedents de la fotovoltaica, juntament amb el bon comportament que va experimentar al llarg de l’any la hidràulica expliquen les

xifres sense precedents que van assolir l’any passat les renovables a Espanya. Segons l’informe de Red Eléctrica l’energia elèctrica va ser la responsable de més d’una cinquena part de tota la generació anual. Per la seva part, la fotovoltaica va créixer un 65% respecte al 2019.

La nuclear lidera la producció Amb un 21,9% del total de l’energia generada, l’eòlica es col·loca com la segona tecnologia productora el 2020 i només és superada per la nuclear que va tenir una quota del 22,2% del total. La tercera font de generació va ser el cicle combinat, que va representar un 17,5% del total, però que va experimentar una caiguda de més de 20 punts percentuals respecte a 2019. Per la seva banda, la hidràulica s’ha convertit en la quarta tecnologia que més GWh aporta (12,2%) gràcies al creixe-

ment del 23% si es compara amb les xifres de 2019.

En contraposició al creixement de la hidràulica i la fotovoltaica (que va englobar el 6,1% de la generació elèctrica espanyola), hi ha la caiguda dràstica del carbó. El tancament de diverses centrals i l’aposta per la descarbonització van suposar una reducció del 60,4% i ara suposa només el 2% del mix energètic espanyol. Aquesta dada contrasta enormement amb les dades dels primers informes publicats el 2007, quan representava una quarta part del total.

Tots aquests canvis han tingut un efecte important en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que s’han reduït un 27,8% respecte a l’any 2019. Així doncs, la producció d’energia elèctrica lliure d’emissions de CO2 va representar el 67,3% del total, fins a assolir els 168.953 GWh, cosa

L’eòlica va englobar el 21,9% de la producció energètica de l’Estat el 2020, creixent un 23%.

Al 2007, el carbó generava una quarta part de l’energia a Espanya i ara, el 2% que també suposa un màxim històric.

Bones dades al maig Les bones xifres assolides en matèria de descarbonització del

El 50,7% de l’electricitat produïda el mes de maig va ser verda i el 73,3% lliure d’emissions mix elèctric espanyol es mantenen enguany i fins i tot milloren respecte a la mitjana anual de 2020. Així doncs, les dades del passat mes de maig mostren com el 50,7% del total de l’electricitat

produïda va ser d’origen renovable i el 73,3% va ser lliure d’emissions. L’eòlica es consolida i es converteix en la tecnologia líder al maig, amb el 23,4% i la fotovoltaica assoleix un nou màxim històric de producció mensual, amb 2.331 GWh i va suposar l’11,4% del total de l’energia elèctrica produïda a l’Estat. El 29 de maig va ser el dia que se’n va generar més, suposant el 14,7%.

EMPRESA RECOMANADA

SolarTradex, més de 10 anys amb l’autoconsum solar Ha obert una delegació a Torredembarra per donar resposta a l’alta demanda a la demarcació Redacció

L’enginyeria mataronina SolarTradex ha obert una nova oficina tècnica a Torredembarra per a donar un servei de proximitat a les comarques del Penedès i del Camp de Tarragona. SolarTradex és una enginyeria i instal·ladora amb una llarga i

reconeguda trajectòria en el sector fotovoltaic, des que l’any 2011 va instal·lar i legalitzar la primera instal·lació solar per autoconsum de tot l’Estat en un moment en què es creia que l’autoconsum no estava permès.

Segons dades de l’Observatori de l’Energia Solar de Catalu-

nya, en els darrers tres anys, des de l’anul·lació de l’impost al sol i el reconeixement a rebre una compensació econòmica pels sobrants d’energia solar generats i no consumits, el nombre d’instal·lacions solars per autoconsum s’ha multiplicat per cinc. S’espera que el creixement

es mantingui incentivat per la caiguda del preu de les instal· lacions solars per autoconsum –una família pot gaudir d’una instal·lació per autoconsum a casa per uns 4.000 euros-, la pujada del preu de l’electricitat pel canvi de tarifes elèctriques, i per les importants bonificacions fiscals a l’IBI a aquells que instal·lin panells solars.

En l’actualitat SolarTradex és encarregada d’executar la compra col·lectiva de 100 instal· lacions solars per autoconsum domèstic que ha organitzat Som Energia al Baix Penedès i del Camp de Tarragona.

CEDIDA

Instal·lacions d’autoconsum de SolarTradex a la Canonja.

26

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

ACTUALITAT

L’IVA de la llum s’abaixa del 21 al 10% fins a finals d’any Ahir el Consell de Ministres aprovava aquesta mesura extraordinària que ha de pal·liar les constants pujades de preu CEDIDA

Agències

El Consell de Ministres va aprovar ahir la baixada de l’IVA de l’electricitat del tipus general (21%) al reduït (10%) fins a finals d’any per a tots els consumidors amb una potència contractada de fins a 10 kW, sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista estigui per sobre dels 45 euros per MWh. La reducció temporal al 10% d’IVA també s’aplicarà fins a cap d’any. La mesura afecta tant als usuaris de PVPC (tarifa regulada) com als que contracten el seu subministrament en el mercat lliure. El Reial decret llei aprovat ahir amb mesures urgents per a reduir els impostos aplicats al subministrament d’energia elèctrica també inclou la suspensió del 7% de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica durant el tercer trimestre d’enguany.

L’objectiu és alleujar el cost de la factura de la llum «de les llars, els autònoms, les pimes i el conjunt de les empreses», assenyala el Govern, que recorda que, des de finals de 2020 i més intensament al març de 2021, el preu del mercat majorista de l’electricitat a Espanya està marcant preus inusualment alts, que amenacen amb mantenir-se en la segona part de 2021.

Des de la Secretaria d’Estat de Comunicació recorden que per a donar resposta a aquesta situació, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha requerit treballar en qüestions de fons, en el marc del Pla Nacional d’Energia i Clima 2021-2023, per a aprofitar d’una manera eficient el potencial renovable, eòlic i solar que porta aparellats uns costos de producció menors i, per tant, redundaran en una reducció de la

Es calcula una reducció mitjana d’uns sis euros mensuals al rebut de la llum.

L’Estat deixarà d’ingressar prop de 1.000 milions d’euros en impostos factura elèctrica.

No obstant això, reconeixen que els preus creixents en el mercat elèctric en el context de la crisi provocada per la covid-19 exigeixen l’adopció de «mesures urgents per a evitar l’impacte en les llars espanyoles i l’activitat econòmica».

El preu mitjà de l’electricitat en el mercat majorista en la primera quinzena de juny assoleix els 81,50 euros/megavat hora (MWh), el seu valor més alt en un mes de juny des que hi ha re-

Fins al desembre, espanya serà un dels països de l’UE amb l’IVA elèctric més baix gistres, segons el grup de consultoria i assessoria energètica ASE. Els preus del gas (utilitzat en la generació de gas amb cicles combinats) en els mercats internacionals, però especialment els dels drets d’emissió de CO₂, estan impulsat a l’alça als preus en el mercat elèctric majorista, que ha coincidit amb un canvi del sistema de tarifes.

650 MEUR d’estalvi La rebaixa de l’IVA que grava el rebut de la llum suposarà un

estalvi per a llars i pimes de 650 milions d’euros enguany, segons càlculs preliminars de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), mentre que el Govern xifra la reducció en 6 euros al mes per usuari.

Per als comptes de l’Estat, la rebaixa fiscal aprovada suposa una caiguda en la recaptació pública pròxima als mil milions d’euros, encara que només la meitat correspon a la baixada de l’IVA tindran impacte en els Pressupostos Generals de l’Estat. La resta corresponen a la suspensió del 7% de l’Impost sobre el Valor de la Producció d’Energia Elèctrica durant el tercer trimestre d’enguany.

L’Organització de Consumi-

dors i Usuaris (OCU) ha qualificat de «clarament insuficient» la reforma, mentre que des de Facua han criticat que es «perdoni» a les companyies l’impost a la generació, així com la temporalitat de les mesures.

Un dels IVA elèctric més baix La mesura aprovada ahir situa Espanya entre els països que menys graven aquest subministrament de la Unió Europea (UE). Segons dades de la Comissió Europea sobre els tipus d’IVA aplicats en els Estats membres a 1 de gener de 2020, el tipus més habitual entre els vint-i-set és l’estàndard i només tres països imposen el reduït, tres el superreduït i dos règims especials.

Així, Hongria és el país en el qual més IVA sobre l’electricitat es paga, el 27%. Després d’ell se situen, amb el 25%, Dinamarca, Croàcia i Suècia, seguits de Finlàndia (24%), Polònia (23%) i Eslovènia (22%). Dins de la UE, l’IVA més comú per a l’electricitat és del 21%, el que per norma general aplica Espanya, amb cinc països amb aquest tipus impositiu com a estàndard (Bèlgica, República Txeca, Letònia, Lituània i Països Baixos). A més, quatre la graven al 20% (Bulgària, Estònia, Àustria i Eslovàquia), mentre que tres tenen el 19% (Alemanya, Xipre i Romania).

Només cinc països apliquen l’IVA reduït a l’electricitat. És el cas d’Irlanda, amb el 13,5%; Itàlia (10%), Luxemburg (8%), França (5,5% en la part fixa) i Portugal (13% en la part variable, sempre que es compleixin uns requisits). Per part seva, Grècia i Malta se situen com els països en els quals menys grava l’electricitat, en aplicar l’IVA superreduït, del 6% i del 5%, respectivament.

INNOVACIÓ

Neix Battech, el centre de recerca de bateries elèctriques del sud d’Europa Té l’objectiu de millorar la transferència de coneixement a la indústria d’aquest sector ACN

L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i l’Eurecat han creat Battech, un centre de recerca, desenvolupament i innovació de cel·les i bateries elèctriques per la mobilitat elèctrica, les energies renovables i els béns d’equip.

El projecte neix amb la volun-

tat de millorar la transferència de coneixement a la indústria d’aquest sector des d’una perspectiva enfocada a l’economia circular i a la sostenibilitat. El nou centre no només s’orienta a les bateries de vehicle elèctric, sinó també a les de suport a la xarxa elèctrica, amb bateries de

segona vida o amb bateries de nova generació, per compensar els pics de demanda que les renovables no puguin cobrir.

Els impulsors han destacat que la transició energètica i la incorporació massiva de renovables a la xarxa provoca una variabilitat cada cop més gran

en la generació i en la demanda, que fan imprescindible disposar de bateries estacionàries que garanteixin la flexibilitat i la fermesa del sistema elèctric, mitjançant la regulació de freqüència, control de tensió, reducció de puntes de consum, capacitat de recuperació del sistema en cas

de parades o contingències.

Aquesta iniciativa està especialment pensada per a empreses fabricants i consumidores de bateries elèctriques, empreses del sector automoció i de la mobilitat elèctrica en general, empreses del sector energètic i béns d’equips, organismes públics de l’àmbit a escala regional, estatal i internacional, clústers, associacions i plataformes. Es preveu que el desenvolupament de Battech en els pròxims anys comportarà una inversió addicional de 5 milions d’euros en equipaments i la creació de quinze nous llocs de treball d’alta qualificació.

Un autobús elèctric viatja per primera vegada de Catalunya a Madrid Un autobús elèctric va viatjar Catalunya a Madrid el passat 14 de juny en una prova pilot de Circontrol, empresa especialitzada solucions de recàrrega per a la mobilitat elèctrica, i e-busKar, que distribueix vehicles elèctrics del fabricant turc Karsan. L’objectiu de la iniciativa és demostrar la viabilitat de la mobilitat amb autobús elèctric en viatges de llarg recorregut. El vehicle vasortir a dos quarts de 7 del matí de Sabadell i va arribar 11 hores més tard a san Sebastián de los Reyes. Durant el trajecte, es va aturat a l’àrea de servei de Torrefarrera (Segrià) per recarregar la bateria, i va fer dues parades més amb la mateixa finalitat abans d’arribar a Madrid. L’autobús elèctric va efectura un recorregut de 610 quilòmetres, amb una durada estimada d’unes onze en total, incloent les pauses per descansar i recarregar el vehicle.

Al marge de l’estalvi econòmic que suposa l’ús d’un autobús elèctric en relació amb un de gasoil, el CEO i soci fundador d’e-busKar, Fran Ramis posa en valor el fet que fer el trajecte amb aquest vehicle comporta zero emissions. En aquest sentit, explica que un autobús elèctric amb un passatge mitjà de 25 persones estaria reduint l’emissió de 56 tones de CO2 durant tot un any respecte a un autobús de gasoil. «Estem fent una aportació molt important per tenir un món més sostenible», indica el CEO Fran Ramis.

Alerten que algunes comercialitzadores de llum fan trucades amb informació falsa Enginyers Industrials de Catalunya adverteix que algunes comercialitzadores d’electricitat estan fent trucades amb informacions falses per «confondre els usuaris» i «induir-los a canviar de companyia» arran del canvi en la nova tarifa elèctrica. En un comunicat, l’associació assegura que no cal canviar de comercialitzadora per adaptar-se a la nova factura i recomana consultar la factura del mes de juny per veure els consums desglossats en els períodes horaris.

«Fora que es vulgui optar per una altra comercialitzadora o renegociar el contracte amb la que ja es té, no cal fer cap canvi», aclareix el president de la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Montagut.

ENERGIA

25/06/2021 diarimés

27

CONSUM

Com estalviar amb la nova tarifa elèctrica? Horaris i les potències contractades

CEDIDA

rentadores seguides i després haver-les d’estendre», afegeix el secretari general de Facua, Rubén Sánchez. Amb tot, des de l’OCU, mantenen que la nova tarifa realment permet un estalvi als consumidors. Ara bé, per aconseguir-lo, sense trastocar per complet els nostres horaris, cal jugar amb l’altra novetat que ha comportat el canvi tarifari: la possibilitat de tenir contractades dues potències diferents.

Malgrat la polèmica que ha aixecat, una bona planificació i la contractació de dues potències diferents pot suposar un estalvi considerable Anna Ferran/ACN

Posar el rentaplats passades les 12 de la nit, engegar l’aire condicionat només a les matinades o llevar-se a les 6 per a poder planxar. Aquestes semblen les úniques alternatives que ens deixa la nova tarifa elèctrica que va entrar en funcionament l’1 de juny i que estableix tres trams horaris, punta, pla i vall, amb preus diferents. La nova tarifa ha generat un gran debat social i mediàtic, acompanyat de diverses polèmiques, sobre com haurem d’organitzar-nos ara els ciutadans si volem estalviar en la nostra factura de l’electricitat.

Tres franges horàries Una de les principals novetats de la nova tarifa és justament la introducció de tres trams horaris amb diferents tarifes. El període d’hora punta serà el més car i es distribuirà entre les 10h i les 14h

i entre les 18 i les 22 h. de dilluns a divendres no festius. El període pla, menys car, serà de 8 a 10 h. del matí, de 14 a 18 h. de la tarda, i de 22 a 24 h. de la nit. El període vall, amb un preu més reduït, estarà comprès entre mitjanit i les 8 h. del matí i dissabtes, diumenges i festius d’àmbit estatal.

La finalitat del govern espanyol és fomentar «l’estalvi energètic, l’eficiència, l’autoconsum i el desplegament del vehicle elèctric». A través de la nova estructura tarifària es preveu incentivar el trasllat del consum elèctric de les hores de màxima demanda a altres en les quals les xarxes de transport i distribució es trobin menys saturades. Aquest fet reduirà la necessitat de portar a terme noves inversions en aquestes infraestructures. Això repercutirà en menys costos per als consumidors d’energia, ja que són aquests els qui sufraguen

aquest tipus d’infraestructures a través de la factura elèctrica, i també evitarà inconvenients mediambientals d’aquest tipus d’instal·lacions.

«La nova factura pretén canviar els hàbits de la població. Que s’utilitzi l’energia per a tasques no imprescindibles (planxar, rentadora o rentaplats) quan menys es necessita. De matinada o els caps de setmana», ha explicat Víctor Ruiz Ezpeleta, professor d’EAE Business School.

Ara bé, aquest canvi d’hàbits no és possible per a tothom, adverteixen des de Facua, qui posen com a exemple tots els teletreballadors que passaran l’estiu a casa amb l’aire condicionat obert en les hores punta, cosa que els dispararà la factura elèctrica. «És impossible, innecessari i irrespectuós; seria humiliant que una família anés a dormir més tard per posar dues

Contractar dues potències diferents ens permet reduir els costos fixes de la nostra factura

La nova tarifa estableix tres trams horaris: punta, pla i vall.

Dues potències diferents Fins al 31 de maig, només podíem tenir una única potència contractada, sense poder fer discriminació amb els moments de més consum o menys. Ara, però, es permet tenir dues potències diferents. Des de l’OCU expliquen que la clau per aconseguir un estalvi real en la nostra factura elèctrica és tenir contractada una potència menor en les hores punta, de manera que reduïm el cost fix en el moment del dia que l’electricitat és més cara, i tenir una potència més gran en les hores vall i durant el cap de setmana, de manera que el cost fix del moment on tenim més disponibilitat d’energia i més consum es redueix.

TRIBUNA

Amb l’energia... comencem la casa pels fonaments o per la teulada?

CARLES FARRÉ - SE7ENERGIA Enginyer Tècnic Industrial - Gestor energètic

No corren bons temps al sector de l’energia, les noves tarifes d’electricitat arriben tot just quan els preus estan en el punt més alt dels darrers anys, sense cap dubte una combinació explosiva. La confusió generada és de tal dimensió que ha creat un ambient de pànic generalitzat. Tractem ambdós fets per separat.

D’una banda, la nova regulació de tarifes, entre altres objectius, pretén fomentar l’estalvi energètic augmentant el pes específic a la factura del consum, reduint-ne la part fixa de la potència contractada... curiosament el contrari del que es va fer a la darrera reforma, el 2013.

De l’altra, els preus han pujat significativament, proporcionalment al mercat de futurs d’emissions de CO2. Més enllà de les discussions tècniques respecte als procediments que determinen els preus de l’energia, cal prendre consciència del paradigma que ha arribat per quedar-se: qui més contamini és qui més pagarà.

En paral·lel, per acabar-ho d’adobar, tenim un controvertit debat

amb les renovables. Les discrepàncies són molt marcades entre els que defensen que pot malbaratar el territori i els que creuen imprescindible un impuls gegantí. A banda de la necessitat (que n’hi ha) de construir grans parcs solars i eòlics, cal omplir (també) les teulades amb plaques solars, a les naus industrials dels polígons, als edificis i equipaments públics o privats (hospitals, escoles, poliesportius...) i als nostres habitatges.

En aquest sentit, què cal fer? S’han d’afermar els fonaments auditant les instal·lacions: conèixer els nostres equips consumidors, ferne un ús òptim i, si s’escau, substituir-los per altres de més eficients.

També cal definir l’estructura gestionant l’energia: detectant, analitzant i controlant la despesa energètica. I, amés, podem incloure nous equipaments, com rendibilitzar la teulada instal·lant plaques fotovoltaiques: generant producció d’energia renovable i propera que, en aquest cas, equival a rendible i sostenible.

La gestió energètica és un procés continu i transversal, podem construir tot alhora: fonamentar, estructurar i rendibilitzar... però comencem ja!

28

diarimés 25/06/2021

ENERGIA

CAMP DE TARRAGONA

25/06/2021 diarimés

29

COSTA DAURADA

La central nuclear Vandellòs II inicia el seu 25è cicle d’operació La central nuclear Vandellòs II va iniciar el 25è cicle d’operació el passat dimecres al migdia, quan es va connectar novament a la xarxa elèctrica, després d’acabar la 24a recàrrega de combustible. S’han executat prop de 10.000 ordres de treball i una trentena de modificacions de disseny amb l’objectiu de preparar la planta per al proper cicle i per una «segura i fiable operació a llarg termini». S’han renovat 60 dels 157 elements que conformen el nucli del reactor, i s’ha inspeccionat amb un equip submarí les superfícies accessibles del vas del reactor i altres components del reactor.

En els treballs de la parada hi ha participat uns 900 professionals addicionals de diferents perfils i especialitats. Durant la parada s’ha inspeccionat un dels generadors de vapor i s’han substituït tres vàlvules de seguretat del pressionador.

S’han fet millores en els connectors i el cablejat dels termoparells que vigilen la temperatura a l’interior del nucli i s’han completat les proves funcionals de la grua manipuladora del combustible.

L’oci nocturn revifa a Salou amb mesures de seguretat

ACN

L’aforament reduït, la mascareta a la pista o el registre de clients, en són algunes ACN

La revetlla de Sant Joan representava una prova de foc per al sector de l’oci nocturn, que comença a revifar després de quinze mesos d’inactivitat. Malgrat que el Procicat permet l’obertura dels locals des del 21 de juny, la nit més curta de l’any representava a la vegada un punt d’inici de la temporada. Els empresaris encaren les noves mesures amb esperances però alhora, amb escepticisme. Des de Salou (Tarragonès), set dels deu associats a la patronal FECARSAM van considerar viable aixecar la persiana en aquesta data, que tradicionalment enceta la temporada d’estiu. El membre de FECASARM, Eduardo Abenójar, considera que les mesures actuals són «severes» i per això reclama l’ampliació d’horaris per evitar que es

continuïn celebrant botellots.

Davant aquest context, els locals han hagut de destinar més recursos a la seguretat tant de treballadors com de clients. És el cas de Flashback Salou, que ha habilitat la pista de ball sense consumició, tal com explica el gerent Hugo Battini. Un protocol que es complementa amb el registre previ de cada assistent i l’obligació de dur mascareta en tot moment a excepció de la taula, on es pot consumir. Per complir-lo, compten amb més personal del que és habitual.

Flashback Salou és de les poques discoteques del municipi que permet el ball a la pista. Fins al 5 de juliol, el Procicat només permet el 50% de l’aforament de cada local i, a l’hora de ballar, cal dur sempre la mascareta ben col·locada. Segons Battini, els as-

FESTES

La cercavila torna a recórrer els carrers de la Pobla de Mafumet El municipi celebra el dia gran de la festa major i els actes continuen avui CEDIDA

Redacció

La Pobla de Mafumet celebrava també ahir el dia gran de la seva festa major de Sant Joan. Els actes de la jornada arrencaven amb la missa en honor al patró a la carpa del Pavelló, una missa que es va dur a terme amb aforament limitat, però que es va poder seguir pel canal d’Internet de l’Ajuntament. Tot seguit, els carrers del poble es van omplir d’ambient festiu amb la cercavila, la qual va finalitzar al carrer Major. Tot seguit, a la plaça de la vila, es van inaugurar les obres de millora dels carrers Major i Nostra Senyora de Montserrat.

Després d’una tarda de monòlegs, la jornada va finalitzar amb un castell de focs a càrrec de la Pirotècnia Tomàs.

Els actes, però, no han finalitzat. Durant tot el cap de setmana, la Pobla de Mafumet continua la festa. Avui ho farà amb la representació teatral El pare de la núvia, amb Joan Pera, a dos quarts de deu de la nit i a la pista coberta del CEM. Dissabte i diumenge, els pobletans i forans podran gaudir

Després de la missa en honor del patró va sortir la cercavila.

d’activitats tal com el concert de Festa Major, enguany amb Ginestà i Blaumut, o l’espectable infantil previst per diumenge a la tarda a la carpa del pavelló.

L’Ajuntament ha activat un dispositiu destinat a garantir les condicions de seguretat de tots els participants en qualsevol

dels actes previstos en el programa d’actes. Aquest dispositiu va ser activat ja en la lectura del pregó. Tot plegat és possible gràcies a la col·laboració de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, així com a l’intens treball que la Brigada Municipal està duent a terme.

Grup de joves ballant amb mascareta a la pista de la discoteca Flash Back.

Fins al 5 de juliol, el Procicat només permet el 50% de l’aforament de cada local sistents «tenen assimilat l’ús de la mascareta» tot i que reconeix que «encara costa ballar sense consumició». Tot i això, insisteix que el personal de la discoteca està pendent a l’hora de con-

trolar que tothom compleixi la normativa, que es recorda just a l’entrada.

Entusiasme entre els clients Malgrat les restriccions marcades per les autoritats sanitàries, FECASARM assegura que la clientela ha respost amb entusiasme. És el cas de la Paula Padrell, veïna de Reus, qui assegura que «hi havia ganes de tornar a les

discoteques» i que se sent «molt segura amb el protocol implantat», encara que recorda que no es pot abaixar la guàrdia.

De cara a la temporada d’estiu, des de la patronal de l’oci nocturn confien que sigui profitosa, especialment si hi ha un relaxament de mesures. Actualment, a Salou hi ha 38 locals d’oci nocturn, sis dels quals són discoteques.

30

diarimés 25/06/2021

CAMP DE TARRAGONA

ESTIU

LABORAL

Obre la Piscina Municipal de Constantí a partir d’avui L’aforament serà limitat, del 70% Redacció

Avui divendres, 25 de juny, obrirà portes la Piscina Municipal de Constantí, en una temporada d’estiu que s’allargarà fins el dia 11 de setembre. L’horari d’obertura al públic serà de dilluns a diumenge de 12 a 20 h. Durant aquesta temporada d’estiu s’aplicaran mesures de seguretat d’acord amb la situació sanitària i la normativa del Procicat. L’aforament serà limitat, i actualment el límit és d’un 70 % de l’aforament. En aquest sentit, s’informa que les condicions d’accés poden patir modificacions durant la temporada d’estiu d’acord amb les

indicacions del Departament de Salut de la Generalitat. D’altra banda, s’aplicaran a tots els usuaris i usuàries les mesures per la covid-19, amb control de temperatura, registre d’entrada, i distància de seguretat.

Pel que fa a les tarifes d’accés, aquest any l’entrada serà gratuïta per als menors de 5 anys.

Per a infants (de 6 a 17 anys) el preu serà d’1 euro, per als adults (de 18 a 64 anys) el preu serà de 2 euros, i per a pensionistes (i/o majors de 65 anys) el preu serà d’1 euro. La venda d’entrades es farà a la recepció de la piscina municipal i no cal cita per comprar-ne.

COSTA DAURADA

Ports reforça el servei de neteja al passeig marítim de Cambrils Es fan tres buidatges de papereres al dia Redacció

Ports prepara un any més el passeig marítim de Cambrils per a la nova campanya d’estiu. Amb l’objectiu de reforçar el servei de neteja d’aquest espai, Ports de la Generalitat amplia un estiu més la freqüència de buidatge de les papereres i la neteja viària, en el tram de passeig marítim gestionat per l’ens. Aquest reforç del servei de neteja va començar ahir i acaba la primera quinzena de setembre. El pla de neteja estival preveu fer el buidatge de les papereres de forma continuada tres vegades al dia (matí, tarda i nit), per evitar acumulacions

de deixalles que puguin afectar el passeig. Així mateix, es reforçarà també el servei de neteja de paviments, fent actuacions diàries amb la màquina hidronetejadora, l’escombradora i la bufadora-aspiradora per mantenir les superfícies en condicions òptimes i garantir un estàndard de qualitat per als ciutadans i les ciutadanes i els visitants, així com la resta d’activitats econòmiques que es desenvolupen a la zona.

També s’incrementarà el servei de neteja de taques al paviment produïdes per restes de menjar o begudes amb la màquina fregadora.

La Policia Local de Vandellòs reforça el cos amb quatre agents

Obre la piscina descoberta del complex Esportiu Club Tennis El Vendrell

Fins al 12 de setembre faran tasques de policia de proximitat, com ara vigilància de platges o informar els ciutadans, i aniran a peu o en bici CEDIDA

Redacció

Un total de quatre agents reforçaran aquest estiu la plantilla de la Policia Local de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Durant el període comprès entre el 14 de juny i el 12 de setembre, aquests agents faran tasques relacionades amb la policia de proximitat, és a dir, vigilància de platges i de les vies públiques; control del compliment de les ordenances municipals de convivència ciutadana i informació als ciutadans i regulació del trànsit. Per dur a terme aquestes tasques, els agents es desplaçaran a peu o amb bicicleta. D’aquesta manera, vetllaran per la seguretat i atendran les possibles necessitats de la ciutadania, amb especial atenció a la zona de platges i a la zona comercial, que és on més afluència de gent hi ha durant aquesta època de l’any. El passat dimecres, els agents van

Els nous agents en l’acte de recollida de credencials de dimecres.

prendre possessió del càrrec. En un acte a la Casa de la Vila, van prometre complir les lleis i van rebre la credencial de policia de mans de l’alcalde del municipi,

Alfons Garcia, acompanyat pel regidor de Seguretat Ciutadana, Tomás Díaz, i pel cap en funcions de la Policia Local, el sergent Sergi Navarro.

FORMACIÓ

La FEIC entrega premis i beques a l’Escola Internacional del Camp El lliurament dels guardons es va celebrar el passat divendres CEDIDA

Redacció

L’EIC va ser l’escenari el passat divendres de l’entrega de premis i beques de la Fundació Escola Internacional del Camp. La FEIC ha desenvolupat en pocs anys un ampli ventall de premis i beques, pels seus propis mitjans o gràcies a les donacions de famílies i empreses que hi han volgut col·laborar. El guanyador del Premi Fruselva a l’estudiant en l’àmbit científic, tecnològic i matemàtic, va ser per a Damià Colet Rabassa d’ESO4. D’altra banda, Leire Ugalde Salvá d’ESO3, va ser mereixedora del Premi FEIC a l’estudiant en l’àmbit humanístic. La Beca a l’Excel·lència Família Gumà a un estudiant de l’EIC ha estat aquest curs per a Carla Zaera Piñol d’ESO3. I, finalment, en la categoria dels Premis Sòcrates Educa a l’Excel·lència Docent en l’àmbit global, el docent premiat ha estat Elliot Hsiao-Williams, professor d’educació secundària de xinès. Per altra banda, el Premi Sòcrates Educa a l’Excel· lència Docent en l’àmbit científic, tecnològic i matemàtic, ha

Avui torna a obrir la piscina descoberta del Complex Esportiu Club Tennis El Vendrell, un equipament que va romandre tancat l’any passat a causa de les restriccions imposades per la pandèmia. Enguany, amb la millora de les dades epidemiològiques, la piscina tornarà a obrir les seves portes avui, dia 25 de juny, però amb les restriccions marcades pel Procicagt. L’aforament estarà limitat al 70% i per aquest motiu, i amb el propòsit de permetre que el màxim nombre de persones puguin accedir-hi, es faran dos torns: matí i tarda. Els horaris seran de 10 h a 14 h. i de 15.30 h. a 19.30 h.

No cal fer reserva prèvia. Entre els dos torns es realitzaran tasques de desinfecció de tots els elements.

Nova campanya ‘Descobreix el Baix Penedès amb Guillem Estadella’ El Consell Comarcal del Baix Penedès ha posat en marxa la nova campanya de promoció turística de la comarca, anomenada Descobreix el Baix Penedès amb Guillem Estadella, la qual consisteix en una sèrie de cinc capítols d’humor de temàtica variada per tal de donar a conèixer els principals elements paisatgístics, patrimonials i gastronòmics de la Comarca a través d’entrevistes a diferents testimonis de cada espai, a càrrec de l’humorista Cunitenc Guillem Estadella.

Aquests vídeos tindran una durada aproximada de 15 minuts i s’aniran publicant a les xarxes socials i al Canal YouTube del Consell Comarcal del Baix Penedès durant el proper estiu, es reproduirà un capítol cada setmana.

FELICITACIONS

Fotografia de família de tots els guardonats.

estat per a la mestra Cecilia Albo Cáceres, docent de 2n de primària i líder de ciències.

A més de les beques i premis que es van entregar, la FEIC ofereix altres ajuts. Un d’ells és la Beca Sr. Esteve Blasi, una beca preferiblement pensada per una alumna de fora l’EIC, amb projecció acadèmica i ambició per uns estudis internacionals que, tenint talent, voluntat, actituds i aptituds per estudiar, tingui una

limitació econòmica per poder cursar aquests dos anys d’estudis preuniversitaris i vulgui ferlos a l’EIC. La segona beca és per a estudiants d’ESO, BAT i IBd. La FEIC promou un conjunt de beques (amb cobertura total o parcial del cost d’escolarització) als estudiants que, venint de fora l’EIC, vulguin cursar-hi els seus estudis i pels qui la condició econòmica pugui ser a priori un limitant.

Eres mi vida, mi amor y nuestro travieso Roki siempre estará en nuestros corazones.

Os amo a los dos.

CRISI COVID-19

25/06/2021 diarimés

31

COVID-19

El Consell de Ministres aprova que la mascareta deixi de ser obligatòria Se’n podrà prescindir a l’exterior sempre que es pugui garantir el metre i mig de distància de seguretat a partir del dia 26 ACN

El Consell de Ministres va provar ahir que l’ús de la mascareta deixi de ser obligatori a l’exterior a partir del pròxim dissabte 26 de juny. Després que el president espanyol ho anunciés la setmana passada, l’executiu es va reunir de manera extraordinària per donar llum verda a un Reial Decret Llei que estableix els criteris pels quals se suavitza l’obligatorietat del seu ús. Tot i això, segons va recalcar la ministra de Sanitat, Carolina Darias, sí que s’haurà de dur obligatòriament en cas que no es pugui mantenir la distància de seguretat d’un metre i mig. La mascareta ha estat imperativa a l’exterior durant gairebé un any. Catalunya ho va aprovar el 8 de juliol del 2020 i altres comunitats s’hi van sumar al llarg del mes.

En roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Darias va dir que es tracta d’una «decisió tremendament important», ja que significarà «que les masca-

retes donen pas de nou als somriures». «Una de les mesures no farmacològiques que més hem vinculat a la pandèmia i que és tot un símbol són les mascaretes», va apuntar. La ministra va assenyalar l’evolució «favorable» dels indicadors sanitaris i el ritme de la campanya de vacunació com els motius principals darrere d’aquesta flexibilització.

Amb tot, Darias, que va assegurar que la suavització de la mesura de protecció serà «progressiva i gradual», va explicar que l’ús de la mascareta no serà obligatori a l’exterior per aquells grups de convivents habituals, encara que no mantinguin la distància de seguretat. A les residències on hi hagi un 80% d’usuaris vacunats també deixa de ser requerida, excepte pels treballadors o els visitants. Malgrat els canvis que introdueix el nou Reial Decret Llei, es manté l’obligatorietat de dur-la en espais tancats públics i en transports públics.

ACN

davant d’un possible empitjorament de la pandèmia, calgui recuperar la mascareta també a l’exterior.

Tot això després que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès) avisés dimecres que relaxar les mesures a l’estiu pot portar a un «increment ràpid i significatiu» de contagis

Fernando Simón no descarta que calgui recuperar la mascareta si empitjoren les dades L’ECDC adverteix que relaxar mesures a l’estiu pot dur a un increment ràpid de contagis

nando Simón, el fet que la norma provingui de l’executiu estatal «complica» que una Comunitat Autònoma pugui imposar-la en algunes circumstàncies. Tot i això, Simón no descarta que,

de covid-19 «en tots els grups d’edat». En un informe publicat ahir que analitza l’impacte de la variant delta al continent europeu, l’ECDC alerta que el risc de contagi d’aquesta variant entre les persones que no estan vacunades o que només han rebut una dosi és «d’alt a molt alt».

Per aquest motiu, l’organisme apunta que una relaxació de les mesures els pròxims mesos pot fer incrementar les hospitalitzacions i les morts i que s’arribi a les mateixes xifres de la tardor del 2020, les quals van provocar nous confinaments.

Consell Superior d’Esports, prèvia consulta a l’organitzador de la competició, al Ministeri i a les comunitats, el fet d’establir les mesures de prevenció i higiene en la Lliga del Futbol i de l’ACB, que anaven de l’aforament a la desinfecció, prevenció o control per a evitar les aglomeracions.

Cal tenir en compte, però, que els assistents a partits de futbol en grans estadis es podran treure la mascareta sempre que mantinguin la distància de seguretat i, en partits de bàsquet, en ser espais tancats, serà obligatòria en tot moment.

En la roda de premsa, Darias va insistir que les mesures

aprovades, especialment l’eliminació la màscara a l’aire lliure, «ens acosta a la normalitat i ens dóna una alegria col·lectiva». La ministra va considerar, així mateix, que les mesures aprovades «donen a la ciutadania el que es mereix», la mascareta deixarà de ser present, però ha apel·lat a «portar-la sempre damunt per a complir el que estableix el decret», i poder usar-la quan no es respecti la distància de seguretat. Respecte a possibles multes per l’incompliment de les mesures, va recordar que, excepte els articles modificats, la resta roman igual i les sancions que es puguin imposar són les vigents.

la baixada aprovada en un primer moment pel Ple del Senat i que minuts després el govern va anunciar que frenaria.

L’Aliança per la baixada de l’IVA al 10% va mostrar la seva satisfacció pel fet que la iniciativa hagués estat secundada majoritàriament pels grups amb representació al Senat, però demanava «prudència» a l’espera que el Congrés aprovés la normativa.

Coincidint amb la votació que es produirà al Congrés, i que després de l’anunci del govern ja se sap que no arribarà a bon port, el sector de les perruqueries ha convocat una concentració a les

portes de l’hemicicle per a visibilitzar la «injustícia fiscal» que el sector porta reclamant modificar des de 2012.

Asseguren en el comunicat que l’«èxit obtingut» és fruit de la col·laboració entre tots els agents del sector, a més d’haver comptat amb el suport de tots els partits polítics, a excepció del PSOE, al qual demana que «revisi la seva postura» abans de la votació al Congrés. Una postura que haurà revisat, però no ha canviat el govern de Pedro Sànchez. Montero va defensar que l’esmena impulsada pel PP i aprovada pel Senat afecta la política d’ingressos de l’Estat.

Imatge de la Ministra de Sanitat, Carolina Darias, després del Consell de Ministres.

Preguntada per si les comunitats autònomes tindran marge per endurir o flexibilitzar la normativa, Darias va remarcar que «a la pandèmia hi vam entrar junts i en sortirem junts», i va

afirmar que «és tremendament important que segueixi així».

Segons ha indicat aquesta setmana el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fer-

ESPORT

Torna el públic als estadis, però serà obligatori dur la mascareta Els assistents a camps de futbol se la podran treure si hi ha distància de seguretat EFE

El govern espanyol va aprovar ahir el decret que modifica la llei de la nova normalitat i permet el retorn del públic als estadis de futbol i als pavellons de bàsquet a partir de la pròxima temporada, però amb l’aforament que decideixin les comunitats autò-

nomes i amb mascareta. Així ho va explicar la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres extraordinari on ha donat compte del contingut del decret llei que elimina l’obligatorietat de portar màscara en exteriors a partir del dissabte.

La sorpresa del decret va ser pel que fa al públic als estadis. Sobre això, la ministra va informar que se suprimia l’article 15.2 de la llei de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la pandèmia aprovada al març per a «tornar a la normalitat en els estadis de

futbol, de la Lliga professional i de bàsquet de l’ACB». «Suprimim aquest article i tornem a la normalitat per al començament de la Lliga», va dir Darias, que es va mostrar convençuda que serà una notícia «molt ben rebuda per a tot l’esport i per a aquest país». El citat article delegava al

CRISI

El govern vetarà la rebaixa de l’IVA a les perruqueries que va aprovar el Senat Montero diu que l’esmena aprovada a una llei contra el frau fiscal afecta a la política d’ingressos ACN/EFE

La portaveu del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va avançar ahir que el seu executiu vetarà al Congrés la rebaixa de l’IVA del 21 al 10% a les perruqueries que es va aprovar dimecres al Senat sense el vot del PSOE. Segons Montero,

«quan vagi al Congrés el govern exercirà el seu dret a veto» perquè «és impossible i produeix desgovern que s’aprofitin lleis que no tenen res a veure amb la qüestió per afectar la política d’ingressos» de l’Estat, que és «una competència exclusiva del govern» espanyol. «El govern ha

de garantir que pot exercir les seves competències segon les previsions», va dir, i «no es pot posar en qüestió la política de despesa i d’ingressos» via una esmena al Senat. Tot això posteriorment a què el PP aconseguís aprovar aquest dimecres dues esmenes transaccionals a un

projecte de llei de frau fiscal. Les esmenes rebaixaven l’IVA de les perruqueries del 21 al 10% i congelaven l’augment de l’impost de matriculació fins al 31 de desembre del 2021.

Tot plegat després que el sector de les perruqueries, barberies i centres d’estètica celebrés

32

diarimés 25/06/2021

CRISI COVID-19

CRISI SANITÀRIA

Els nascuts entre 1987 i 1991 podran demanar cita per vacunar-se dilluns La vacunació ja assoleix els 2,5 milions de catalans amb la pauta completa, mentre que al Camp són 192.000 persones Redacció/ACN

Els nascuts entre els anys 1987 i 1991 ja podran demanar cita per vacunar-se contra la covid-19 a partir del pròxim dilluns 28 de juny. Així ho va anunciar la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, qui va destacar que volen «apropar-se als grups més joves i fer-ho de manera endreçada». En aquesta línia, Cabezas va apuntar que els «preocupa especialment» els grups d’edat més joves, d’entre 10 i 29 anys, ja que han observat un «augment dels contagis» segurament relacionat amb l’increment de la mobilitat i el tancament dels instituts, a més de l’increment de la variant delta, que ja representa un 32%.

Per contra, la incidència de contagis entre majors de 50 anys, d’hospitalitzacions i de persones ingressades a les UCI està disminuint, un fet que s’atribueix a què «sempre s’ha buscat vacunar primer les persones amb més risc de complicacions».

Més de 2,5 milions de catalans ja estan vacunats contra la covid-19 amb la pauta completa, segons les dades d’ahir del Departament de Salut. En concret, són 2.515.310 persones, que es correspon amb 32% de la població, percentatge que puja al 37,7% si es tenen en compte només els catalans de més de 16 anys. Respecte dimecres, representa un augment de 63.563 persones. Pel

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

54.408 699.971 3.777.539 180.617.361 1.311 MORTS

Es recomana als majors de 60 vacunats amb una dosi d’AstraZeneca que ho completin amb la mateixa que fa a la primera dosi, ja s’ha administrat a 3.914.200 catalans, el 49,9% del total de la població.

El percentatge puja a 58,7% si només es té en compte la població de més de 16 anys. Dimecres es van administrar 58.450 primeres dosis. La segona dosi s’ha administrat a 2.268.851 catalans, el 28,9% del total de població, 51.198 més que en l’últim balanç.

Per grups d’edat, s’ha posat una

22.257 80.766 3.915.913 MORTS

Disminueix el ritme de contagis al Camp tot i que continua la tendència a l’alça primera dosi al 93,1% dels de 80 anys o més; el 92,5% dels de 70 a 79 anys; el 86,6% dels de 66 a 69; el 83% dels de 60 a 65 anys; el 79,3% dels de 50 a 59 anys; el 66,6% dels de 45 a 49 anys; el 51,1% dels de 40 a 44 anys, i el 15,9% dels de 35 a 39 anys.

Per col·lectius, també tenen la primera dosi el 97,9% de les persones institucionalitzades; el 88,9% del personal de residènci-

MORTS

MORTS

es; el 91,3% del personal d’atenció primària i hospitalària; el 85,2% d’altre personal de l’àmbit sanitari i sociosanitari; el 90,1% dels grans dependents i el 81,9% dels treballadors essencials.

Pel que fa a la pauta completa, la tenen el 92,3% de les persones de 80 anys o més; el 91% de les de 70 a 79 anys; el 17,3% de les de 66 a 69 anys; el 38,3% de les de 60 a 65 anys; 57,8% de les persones entre 50 i 59 anys; 8,4% de les de 45 a 49; 9% de les de 40 a 44, i 2,3% de les de 35 a 39 anys.

D’entre els col·lectius, tenen la pauta completa el 63,3% dels treballadors essencials; el 88% dels

grans dependents; el 97% de les persones institucionalitzades; el 85,5% del personal de residències; el 88,1% del personal d’atenció primària i hospitalària, i el 70,2% d’altre personal de l’àmbit sanitari i sociosanitari.

Al Camp de Tarragona dimecres es van injectar 10.960 vacunes, 8.026 primeres dosi i 2.934 segones. En total, 192.445 persones ja tenen la pauta completa, 310.584 han rebut la primera dosi i 178.107 la segona. A les Terres de l’Ebre es van vacunar 930 persones amb la primera dosi, deixant un total de 95.204 persones vacunades. Pel que fa a la segona

dosi, es va administrar a 60.050 persones. 64.439 ja han acabat el procés de vacunació.

D’altra banda, la Comissió de Salut Pública recomana als majors de 60 anys vacunats amb una primera dosi d’AstraZeneca que completin la pauta en 12 setmanes amb aquesta mateixa marca i no amb Pfizer, com aconsella als menors d’aquesta edat, ja que no existeixen els mateixos riscos per a tots dos grups de població.

El ritme de contagis va disminuir ahir respecte dimecres, quan a tota la província es van detectar 132 nous casos, però segueix la tendència a l’alça respecte a l’última setmana. Al Camp de Tarragona es van detectar 54 nous positius, que s’acumulen al total de 43.192 casos confirmats des de l’inici de la pandèmia.

El risc de rebrot va augmentar lleugerament, dos punts, i es va situar en risc moderat, amb 84 punts. A les Terres de l’Ebre es van detectar 15 positius, que se sumen als 11.216 totals. El risc de rebrot, però, segueix en una clara tendència a l’alça i fregava el risc alt amb 95 punts. La velocitat de contagi també va augmentar clarament i es trobava en 1,45 punts.

Pel que fa a les defuncions, la demarcació registrava dimecres una jornada sense notificar noves defuncions per covid-19. Per tant, al Camp de Tarragona es mantenia la xifra de 1.131 defuncions i a les Terres de l’Ebre 180.

Al Camp de Tarragona hi havia ahir 31 pacients ingressats, dos menys que dimecres, i les UCI sumaven tres nous pacients (19).

Les Terres de l’Ebre mostren una tendència estable i no es van sumar nous pacients ingressats als hospitals, que es mantenien en 6, i les UCI van registrar un pacient menys que dimecres (3).

SALUT ACN

L’Àsia Oriental ja va patir una epidèmia de coronavirus ara fa 20.000 anys que va deixar rastre Aquest és evident en la composició genètica dels habitants EFE

A Àsia oriental es va produir una epidèmia a causa d’un coronavirus fa més de 20.000 anys i els rastres d’aquell brot són evidents en la composició genètica dels habitants d’aquesta zona, indica un estudi que publica Current Biology. La recerca, basada en un estudi de l’evolució del genoma humà, indica que el brot es va produir en el que avui és la Xina, el Japó, Mongòlia, les dues Corees i Taiwan, segons els seus autors, estatunidencs i australians. «El genoma humà modern conté informació evolutiva que es remunta a desenes

de milers d’anys, igual que l’estudi dels anells d’un arbre ens dóna una idea de les condicions que va experimentar mentre creixia», va indicar Kirill Alexandrov, de la Universitat de Tecnologia de Queenslad (Austràlia).

L’equip va utilitzar dades del Projecte 1000 Genomes, que és el catàleg públic més gran de variació genètica humana comuna, i van examinar els canvis en els gens humans que codifiquen les proteïnes que interactuen amb el SARS-CoV-2. El següent pas va ser sintetitzar les proteïnes humanes i les del SARS-CoV-2, sense utilitzar cèl·lules vives, i

van demostrar que aquestes interactuaven directament i específica assenyalant la naturalesa conservada del mecanisme que els coronavirus utilitzen per a la invasió cel·lular.

Els científics computacionals de l’equip van aplicar l’anàlisi evolutiva al conjunt de dades genòmiques humanes per a descobrir proves que els avantpassats dels pobles d’Àsia oriental van experimentar una epidèmia d’una malaltia induïda per un coronavirus similar al que causa la covid-19, va agregar Alexandrov. El científic va dir que en el curs de l’epidèmia «la selec-

Un empleat en un laboratori de Beijing, a la Xina, al maig.

ció va afavorir les variants dels gens humans relacionats amb la patogènesi, amb canvis adaptatius que presumiblement van conduir a una malaltia menys

greu». L’expert va agregar que en desenvolupar un major coneixement dels antics enemics virals, «guanyem en comprensió de com els genomes de les diferents

poblacions humanes es van adaptar als virus, que han estat reconeguts recentment com un important motor de l’evolució humana».

Un altre punt «important» d’aquest estudi –va destacar– és la capacitat d’identificar els virus que han causat epidèmies en el passat llunyà i que podrien fer-ho en el futur, la qual cosa permet recopilar una llista dels potencialment perillosos i «després desenvolupar diagnòstics, vacunes i fàrmacs per al cas que tornin». En els últims 20 anys s’han produït tres brots de coronavirus greus epidèmics, el primer va ser el SARS-CoV, que va donar lloc a la Síndrome Respiratòria Aguda Severa, originada a la Xina el 2002 i que va causar més de 800 persones mortes.

Deu anys més tard, el MERSCoV va originar la Síndrome Respiratòria d’Orient Mitjà, amb més de 850 morts, i ara, el SARSCoV-2, que causa la covid-19, ha suposat uns 3,8 milions de víctimes al món.

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

25/06/2021 diarimés

33

POLÍTICA

El PP se suma a Cs i Vox i també recorrerà els indults al Tribunal Suprem

ACN

L’òrgan judicial va iniciar ahir la tramitació del recurs de la formació taronja i, per la seva banda, Pablo Casado (PP) també hi recorrerà personalment ACN

El Partit Popular, així com el seu líder, Pablo Casado, va anunciar ahir que presentarà un recurs contra els indults als presos independentistes al Tribunal Suprem. D’aquesta manera, se suma al que ja va fer Vox i Ciutadans, el recurs del qual ja es va començar a tramitar ahir mateix.

En una atenció als mitjans des de Brussel·les ahir, Casado va explicar que avui a les 9 hores l’equip jurídic del partit es reunirà per avaluar com argumentar la legitimació i va defensar que són «afectats». En el seu cas individual, esgrimeix un informe de la Guàrdia Civil que el situa com a presumpte objectiu dels membres dels CDR investigats a l’Audiència Nacional. El president dels populars va afirmar que les declaracions dels indultats dimecres des de Lledoners van ser una «humiliació» i va carregar

contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a qui va acusar de «mentir» Casado va avisar, després de reunir-se amb el PP europeu, que l’independentisme català és un «problema europeu» si se li dona «carta blanca» a Espanya, ja que la Unió Europea es basa en la «unitat territorial» dels estats membres.

Per la seva banda, Vox ja va presentar el recurs ahir al migdia. Fonts del partit d’ultradreta van explicar que han demanat mesures cautelars, però no van concretar si també sol·liciten cautelaríssimes ni el contingut de l’argumentació per defensar que tenen legitimació per presentar-lo. Alguns juristes apunten que la sala contenciosaadministrativa podria admetre el recurs de Vox, a diferència del d’altres partits, perquè va ser part en el procés penal com a acusació. El president del partit

d’ultradreta, Santiago Abascal, va fer unes declaracions sense preguntes davant de l’alt tribunal en què no va donar detalls del recurs.

Paral·lelament, un grup de simpatitzats de Vox es va concentrar a les portes del Suprem amb banderes espanyoles i pancartes contra els indults i contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Diverses desenes de manifestants van animar els líders del partit d’ultradreta i van corejar consignes a favor de la unitat d’Espanya. Amb tot, Abascal va afirmar que la concessió dels indults és una «punyalada per l’esquena als espanyols», als «jutges valents» que van condemnar-los i al rei Felip VI. El líder del partit d’ultradreta va opinar que és un «acte de traïció» i va recordar el paper de Vox en el judici del procés. «Vox va estar a l’altura de les circumstàncies,

Imatge de desenes de simpatitzants de Vox concentrats ahir davant del Tribunal Suprem.

Casado alertava ahir des de Brussel·les que l’independentisme és un «problema europeu» en aquell moment va acudir als tribunals per defensar la legalitat constitucional», va remarcar. El líder de Vox va avisar que el partit «ho tornarà a fer». «Els tornarem a fer seure al banc dels acusats i acabaran de nou a la presó si ataquen la legalitat constitucional»,

Abascal: «Els tornarem a fer seure al banc dels acusats si ataquen la legalitat constitucional» va advertir.

Finalment, el Tribunal Suprem ja va iniciar ahir la tramitació del recurs de tres dirigents de Cs. Fonts del partit liberal van explicar que l’alt tribunal l’ha admès a tràmit perquè no hi detecta defectes de forma i, per tant, es

posa en marxa el procediment.

Això no implica que el Suprem reconegui la legitimació dels recurrents. El portaveu de Cs, Edmundo Bal, va explicar ahir en roda de premsa que un cop admès a tràmit el Suprem demanarà al Consell de Ministres que enviï els expedients dels indults; donarà trasllat als recurrents perquè formalitzin la demanda i després a l’Advocacia de l’Estat, que previsiblement al·legarà manca de legitimació.

SUCCESSOS

ACN

Un incendi crema 11 hectàrees forestals a Argentona No s’han hagut de lamentar ferits ni es van haver d’evacuar veïns ACN

Els Bombers de la Generalitat van donar per estabilitzat l’incendi d’Argentona ahir cap a les sis de la tarda. Segons els Agents Rurals, el foc ha cremat una superfície aproximada d’onze hectàrees, majoritàriament de terreny forestal. Els Bombers van informar que el flanc més proper

a la zona del polígon industrial i a la zona urbanitzada es mantenia estable. No es va haver de fer cap desallotjament preventiu i cap persona va resultar ferida.

Alguna nau industrial de la zona va patir afectacions a causa del fum i l’elevada temperatura. Els Agents Rurals segueixen investigant les causes de l’incendi i han

TURISME

L’helicòpter dels Bombers ruixa amb aigua la zona incendiada a Argentona.

SUCCESSOS

Anglaterra inclou les Balears en la llista de viatges segurs El ministre britànic de Transport, Grant Shapps, va anunciar aquest dijous la inclusió de les illes Balears en la «llista verda» de destins segurs que eximeix als viatgers de complir una quarantena de deu dies en tornar a Anglaterra. A partir del 30 de juny a les 3 hores, Balears, juntament amb Malta, Barbados i altres territoris, sortiran de la «llista taronja», en la qual, a més de la quarantena, s’obliga els viatgers a pagar tres tests de

apuntat que presumptament estan relacionades amb una crema de restes vegetals escapada. El foc cremava des de les dotze del migdia per la zona de la urbanització de Can Vilardell, a tocar de Mataró, i va avançar cap al paratge de Sant Jaume de Traià, entre el polígon industrial d’Argentona i la C-60.

coronavirus, un abans d’embarcar a l’avió de tornada i dos més a la seva arribada a Anglaterra.

La resta del territori espanyol, juntament amb Grècia, França, Portugal i altres destinacions turístiques europees continuaran de moment en «taronja», una classificació que es revisa cada tres setmanes, mentre que República Dominicana, Haití i altres països han estat desplaçats a la llista «vermella» en tenir més risc. EFE

EFE

Almenys 99 desapareguts en un derrumbament a Miami Els desapareguts després de l’enfonsament parcial d’un edifici residencial a Miami-Dade, els EUA, poden ser almenys uns 99, segons va dir el director de la policia d’aquest comtat del sud de Florida, Feddy Ramírez, citat per mitjans locals. Ramírez va dir que se sap del parador de 53 residents de l’edifici Champlain Towers, però hi ha altres 99 dels quals no es tenen notícies després del desastre ocorregut a primeres hores del

dijous, va informar el diari Miami Herald. Fins ara es remenava extraoficialment la xifra de 51 desapareguts, però segueix sense haver-hi un «compte oficial», d’acord amb Rachel Johnson, directora de comunicacions de l’alcaldessa de Miami-Dade, Daniella Levine Cava.

Per ara, només s’ha confirmat oficialment la mort d’una persona en el col·lapse parcial de l’edifici, de 12 plantes, 40 anys d’antiguitat. EFE

Vista exterior de l’edifici de 12 pisos derrumbat parcialment.

34

diarimés 25/06/2021

ESPORTS

FUTBOL

Javier Ribelles renova i seguirà, com a mínim, un any més de grana Després de plantejar-se una sortida a un altre equip de Primera RFEF el migcampista ha decidit continuar Nil Morato

Javier Ribelles seguirà, com a mínim, una temporada més de grana. Segons ha pogut saber Diari Més el migcampista ha decidit acceptar l’oferta de renovació del Gimnàstic per continuar amb l’objectiu de tornar el club a Segona Divisió A. Amb aquesta renovació el club tarragoní tanca una de les incògnites de l’estiu, ja que es va vincular a Javier Ribelles amb diferents equips madrilenys, també de la Primera RFEF, categoria on militarà el Nàstic. La sortida de Toni Seligrat de la banqueta i l’arribada de Raúl Agné, amb una idea de futbol amb més triangulació de pilota que Seligrat sembla que haurien fet decantar la balança perquè el migcampista, ex d’Unionistas de Salamanca, decidís quedar-se, almenys, una temporada més a Tarragona.

Ribelles va arribar al Nàstic el gener del 2020, a mitja campanya de la 19-20, però no va poder debutar fins a la 20-21 per culpa d’una lesió i de la pandèmia de la covid-19. En aquesta darrera temporada, el centrecampista ha disputat 12 partits, dels quals va sortir de titular en vuit i de suplent en els quatre restants.

També va anotar un gol, va ser

NÀSTIC

El Nàstic fa oficial el fitxatge de Pedro del Campo El Gimnàstic de Tarragona i la UE Olot han arribat a un acord pel traspàs dels drets del futbolista Pedro del Campo. El migcampista defensarà els interessos tarragonins fins al juny del 2023. Del Campo se suma al projecte del Nàstic després de quatre temporades al conjunt de la Garrotxa, equip on ha estat peça fonamental per a l’equip en la categoria de bronze del futbol nacional, disputant més de 110 partits en competició oficial. El futbolista aportarà qualitat tècnica al mig del camp tarragoní. Redacció en la victòria per 0 gols a 2 contra l’Olot.

Ribelles va prendre molt de protagonisme en el tram final de la primera fase de la lliga, on va encadenar els últims cinc partits de titular, però en la fase decisiva, on el Nàstic es jugava el passi

al play-off d’ascens a Segona Divisió A, Ribelles només va jugar dos dels quatre partits, tots dos de suplent sumant només 27 minuts en la segona fase. Aquest tram final de temporada va ser el que va provocar que el futbolista es plantegés sortir de Tarragona

El Nàstic avança l’inici de la pretemporada al 6 de juliol

per gaudir de més protagonisme en un altre equip, que tot apuntava que estaria a la capital d’Espanya.

El fet que el Nàstic no acabés renovant a Seligrat, en part, per la desfeta al camp de l’Ibiza per 4-0 en l’últim partit de la sego-

na fase, i la contractació de Raúl Agné ha fet que Ribelles tornés a plantejar-se quedar-se en terres tarragonines.

Amb la renovació ja signada de Ribelles, el Nàstic compta amb tres jugadors per a la sala de màquines: Miranda, Ribelles

i Pedro del Campo, fitxatge que va avançar aquest rotatiu fa setmanes i que el club tarragoní va oficialitzar ahir. A banda d’algun jugador que podria pujar de la Pobla al primer equip, l’entitat continua sondejant el mercat per trobar un migcampista més que encaixi en el rol que tenia Fausto Tienza.

Miranda farà la pretemporada Pel que fa a Fran Miranda, el club confia que compleixi el contracte que va renovar recentment per una temporada més. Per a l’entitat, Miranda és una peça fonamental per tot el que ha demostrat en aquesta temporada i mitja que ha jugat a Tarragona, on ha estat un indiscutible amb Toni Seligrat. El migcampista

Ara mateix Miranda, Ribelles i del Campo són els tres migcampistes del primer equip sembla que s’estaria plantejant abandonar Tarragona després de la marxa de Toni Seligrat i l’arribada de Raúl Agné, ja que tenen dos estils força contraris. Això ha fet que Ribelles acabi renovant, però està generant dubtes a un Miranda que vol seguir sent igual d’important que la temporada passada. Des del Nàstic volen que Miranda comenci la pretemporada per comprovar en els amistosos de preparació si realment el jugador perdrà protagonisme o si seguirà sent una peça important, malgrat que el model de joc que utilitzi Raúl Agné sigui diferent del de Seligrat. De fet, des de l’entitat creuen que encara pot ser una peça molt important per tot el que aporta i no volen deixar-lo escapar.

GERARD MARTÍ

Dos amistosos amb Espanyol i Barça han fet canviar els plans inicials Nil Morato

El Gimnàstic de Tarragona havia de començar la pretemporada el pròxim 12 de juliol, tal com va anunciar aquest rotatiu, però el club ha aconseguit tancar dos amistosos per a començaments de mes i això ha fet que, finalment, s’hagi decidit avançar la pretemporada una setmana abans.

Així doncs, els futbolistes grana estan citats pel dia 6 de juliol, quan hauran de passar la revisió mèdica, l’examen al qual se sotmeten tots els futbolistes després de tornar de vacances per veure en quin estat han tornat i si s’han permès massa excessos. L’endemà, 7 de juliol, tindrà lloc el primer entrenament de la pretemporada que servirà per

començar a agafar la forma física per afrontar una temporada molt exigent i perquè Raúl Agné comenci a conèixer els qui seran els seus homes per a la temporada 2021-22.

Aquest moviment de calendari s’ha donat per poder quadrar els primers amistosos del conjunt tarragoní que seran contra l’Espanyol i el Barça. Malgrat que s’ha arribat a un acord per disputar aquests dos partits, encara no s’ha concretat ni la data ni el lloc, ni tampoc si serà contra el primer equip o contra els filials dels dos respectius conjunts catalans. No es descarta que es pugui jugar contra el primer equip de l’Espanyol i del Barça, de fet, la pretemporada passada ja es va poder veure un Barça-Nàstic a

l’Estadi Johan Cruyff, encara que el més probable és que s’acabin enfrontant contra els filials dels respectius equips. En el cas dels blaugrana, també seran rivals a la lliga i, seran un bon test per veure en quin nivell es troba el conjunt de Raúl Agné respecte als seus rivals directes.

El nou entrenador grana sap que té un repte complicat per davant, que no és altre tornar el Nàstic a Segona Divisió A, un objectiu que la temporada Imatge d’arxiu de l’inici de la pretemporada de la campanya recentment finalitzada. passada es va escapar, però que va servir per mantenir el club oest de l’Estat, entre els quals i el Castellón, que faran encara haurà de preparar bé l’equip una categoria per sota del fut- hi ha els filials de Sevilla, Betis, més complicat el grup en el qual en la pretemporada que durarà bol professional i classificar-lo Real Madrid, Villarreal i Barça ja hi ha rivals coneguts com el unes set setmanes si es confirper a una divisió que s’aventura B, sempre complicats, i també Llagostera, el Cornellà, l’Andor- ma que l’inici de la Primera RFEF molt més competida. Cal recor- tres dels quatre conjunts que ra, l’Atlético Baleares o l’UCAM tindrà lloc l’últim cap de setmadar que els grana competiran han baixat enguany de Segona Murcia entre altres. na d’agost, és a dir, els dies 28 i Per tot, això, Agné sap que 29 d’aquell mes. contra 20 equips de la meitat Divisió A, l’Albacete, el Sabadell

ESPORTS Gonzalo Romero i Jesús Mira Àrbitre principal i àrbitre assistent de la delegació de Tarragona

«Ens coneixem tant que amb una mirada ja sabem que és el que passa o pot passar»

JOAN CARLES

Tots dos han fet el salt a la nova Primera RFEF i continuaran formant el tàndem que han iniciat aquesta temporada recentment finalitzada Nil Morato

Gonzalo Romero (1994) i Jesús Mira (1989) són dos arbitres de la delegació de Tarragona que enguany han xiulat partits a Segona Divisió B i la pròxima temporada ho faran a Primera RFEF. Mira porta 18 anys exercint d’àrbitre, primer de principal i després com a assistent, i ha encadenat nou temporades a Segona Divisió B. En el cas de Romero, aquesta ha estat la seva segona temporada a Segona Divisió B i, en total, porta xiulant 12 anys.

— Com va ser la primera temporada a Segona Divisió B (la 2019-20)?

— Gonzalo Romero (G.R.): Va ser una temporada que vaig començar amb molta il·lusió després d’haver estat lluitant per l’ascens durant cinc anys. Vaig anar de menys a més, fins que no estàs a la categoria un parell o tres de partits, no saps on estàs. Justament quan va acabar per culpa de la pandèmia, és quan millor estava.

— Aquesta segona temporada ha estat una mica estranya?

— Jesús Mira (J.M.): Una mica estrany perquè els prepartits no es podien preparar igual, estàvem tots aïllats, sobretot al principi.

Al final, com els jugadors, ens hem adaptat al que hi havia, complint les normes.

– G.R: Una temporada molt atípica, però sempre recordaré el partit de Yecla que va ser un partit que ens va fer molta il·lusió perquè va ser el primer amb públic i vam xalar molt perquè feia molt temps que no teníem públic. Només hi havia 500 o 600 persones, però ens vam tornar a sentir àrbitres del tot. Va ser preciós perquè el públic és una part molt important del futbol.

— És més fàcil o més difícil xiular sense públic?

— G.R: Es pot pensar des de fora que és més fàcil, però se’t pot tornar a la teva contra. Quan hi ha públic hi ha protestes dels jugadors que pots controlar tranquil· lament dins del camp, però quan no n’hi ha se sent tot i el nostre informador que ens avalua pot sentir una protesta que amb públic li diries al jugador fins aquí, però que sense públic has de demostrar encara més la teva autoritat. Pot semblar més fàcil perquè no hi ha la pressió ambiental, però se’t pot tornar a la teva contra.

–J.M: Aquest any el que ens ha passat és que els jugadors estaven a la graderia i es pensaven

FUTBOL

FCF

que eren aficionats, però seguien sent suplents. Estàs al camp gestionant les dues banquetes que estan molt lluny, no saps qui crida i això ha sigut difícil. Quan estan tots a la banqueta estan més controladets..

— A banda del de Yecla, teniu algun altre partit especial d’aquesta temporada?

— G.R: Arbitrar al camp del Numancia em va fer il·lusió, perquè sempre l’he vist a Primera i Segona Divisió i de sobte et veus allí xiulant i amb públic. A més, feia quatre mesos havia estat allà de quart àrbitre i ara estava jo dirigint-lo, és el que recordo amb millor sabor de boca.

–J.M: Jo porto nou temporades a Segona B, uns 120 partits. A mi el que m’agrada és anar a camps nous i cada vegada és més difícil.

En el cas de Soria, com que sempre han estat a Segona Divisió A, doncs ha estat un camp nou.

També és una ciutat nova, perquè a nosaltres també ens agrada conèixer la ciutat on anem a xiular, no només anem pel partit. També hem anat a xiular el Madrid Castilla, que jo ja l’havia arbitrat, però sempre és especial perquè veus una mica més de professionalitat.

— Algun partit difícil?

ATLETISME

Mira i Romero continuaran junts la pròxima temporada.

— J.M: El del Madrid Castilla perquè és molt mediàtic i ens van fer piulades a Twitter demanant penals, etc.

— G.R: Dins del camp es notava la tensió. També va ser complicat l’Alavés B-Izarra, que era de Segona fase i es jugaven el descens. Vam tenir moltes jugades polèmiques, va ser un partit molt intens. En els deu partits de la temporada hem tingut la sensació que mai se’ns ha escapat el partit de les mans. Si es juguen un doble descens a Tercera Divisió, és normal que la gent estigui nerviosa, però tu t’has de mostrar tranquil.

— J.M: El fet de fer el salt a Primera RFEF és el premi a haver fet una temporada notable, no ha sigut brillant, però no hem tingut errors greus.

— Veieu el pas a Primera RFEF com un ascens?

CEDIDA

— G.R: Ho veig com un ascens, la gent es pensa que segueix sent la Segona B. Estàs a un pas de la lliga de futbol professional, mentre que a Segona RFEF estaries a dos.

Hi ha un canvi bastant gran, per mi és un ascens perquè més de la meitat de la categoria de Segona B ha baixat a Segona RFEF. — J.M: Jo ho veig semblant al Nàstic. Nosaltres som 135 àrbitres i 135 assistents per tres o quatre places. L’objectiu és pujar el més amunt possible, però sabem les dificultats. El nostre ascens més a l’abast era la Primera RFEF. El que hauria sigut una passa enrere era baixar a Segona RFEF, per tant això és una passa endavant. Estem a la mateixa distància del futbol professional, però tenim molta menys competència. Amb tot, sabem que serà igual de difícil perquè la plantilla serà més curta, però també serà

25/06/2021 diarimés

35

més potent. Ara seran quatre places per 60 àrbitres.

— Amb les noves categories, pensàveu que teníeu més a perdre que a guanyar?

— G.R: Tenia exactament aquesta sensació. Si anàvem a Segona RFEF era un pas enrere molt gran. Només portava 19 partits a la categoria i no volia tornar a la quarta categoria del futbol espanyol.

— J.M: Anar a Segona RFEF, i més per mi que soc més veterà, potser era un descens del qual ja no tornava.

— Confieu arribar a Segona A? — G.R: Amb molt de treball, constància i esforç crec que es pot arribar. És complicat perquè hi ha molta competència, però s’ha de confiar perquè si no, no arbitraríem cada setmana.

— J.M: El meu objectiu és ajudar-lo al màxim a ell perquè si a ell li va bé, jo aniré darrere. El meu paper és ajudar-lo i anar fins on arribem.

— Mira, com veu al seu company Gonzalo Romero?

— J.M: Ha fet un progrés molt important, no canvia el seu arbitratge, però el va madurant.

La Segona B és molt difícil, hi ha gent molt veterana i quan veuen un àrbitre jove el proven, però s’ha adaptat molt bé.

— I Gonzalo, com veu a Mir? — G.R: Jesús és el millor de la banda. Més preparat que ell amb nou temporades a Segona B no hi ha ningú. Jo sempre li dic, quan en algun partit podia fallar, sempre el pressionava perquè no fallés perquè per mi és molt important tenir-lo al camp. La connexió que tenim és perfecta, ens coneixem tant que amb una mirada ja sabem que és el que passa o que és el que pot passar.

Jo soc millor àrbitre amb el Jesús.

TAEKWONDO

CEDIDA

Villaseñor ascendeix a Primera Divisió

Caballero i López guanyen el bronze estatal

El Koryo triomfa amb la Selecció Catalana

L’àrbitre assistent Julián Villaseñor, adscrit a la delegació de Tarragona, després d’haver realitzat una notable temporada ha assolit l’ascens a la Primera Divisió per a la temporada 2021-22.

Villaseñor (1994) va aconseguir l’ascens a Segona A i després de tres temporades ha arribat a Primera Divisió. Redacció

El Club Atletisme Tarragona va participar en el Campionat d’Espanya sub23 celebrat a Nerja amb tres atletes. Núria Caballero va assolir el bronze en salt d’alçada i, en una altra competició, Mireia López també va penjar-se el bronze, mentre que Andrea Trapé va quedar-se a les semifinals dels 400 metres tanca. Redacció

Dos esportistes del Club Koryo Reus van aconseguir medalla amb la Selecció Catalana en la seva preparació per al Campionat d’Espanya Júnior. Loris Ribreau va guanyar la medalla de bronze i Blai Hernández la de plata, mentre que Aaron Marcos, també convocat, no va poder fer-se amb ninguna. Redacció

36

diarimés 25/06/2021

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

CARTA DOMINICAL

La mascareta deixarà de ser obligatòria en exteriors a partir de dissabte Des de dissabte 26 de juny i gairebé un any després, la mascareta deixarà de ser obligatòria en els espais exteriors. El Consell de Ministres va aprovar ahir en una reunió extraordinària un canvi en la llei que regula el nou ús d’aquest element de protecció que ja s’ha tornat un més en el nostre dia a dia. La mascareta no serà obligatòria si es pot garantir la distància interpersonal d’1,5 metres entre persones no convivents. A més, s’haurà de portar sempre a mà en el cas que sigui necessària utilitzar-la. El que es manté igual és l’obligació de portar-la en interiors i en el transport públic. La nova regulació de la mascareta també inclou escenaris com grans esdeveniments. Deixa de ser obligatòria en espectacles a l’aire lliure en els quals el públic està assegut i es respecta la distància de seguretat. En esdeveniments sense distància i dempeus, tot i ser a l’aire lliure, la mascareta contínua sent obligatòria, igual que als interiors. Malgrat això, continuen produint-se alertes que cal tenir en compte per no caure en el mateix parany de l’any anterior. El darrer ha estat clar i cal tenir-lo en compte: el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ha alertat que el risc de contagi d’aquesta variant entre les persones que no estan vacunades o que només han rebut una dosi. + CONFIDENCIAL

Viure de la fe en l’Església JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

Benvolguts i benvolgudes, Dimarts vinent l’Església celebra la solemnitat dels dos grans apòstols de la fe, sant Pere i sant Pau, columnes de l’Església.

Els temps d’avui no són més fàcils dels que van viure aquests dos grans apòstols.

Són temps difícils per a la nostra Església. I això es constata a casa nostra: la situació de les nostres famílies, que cada vegada han esdevingut menys un espai d’evangelització, l’abandó de la pràctica reli-giosa, la gent que es troba cansada de tot… En aquest marc, l’Església ha de fer front a dues situacions: primer ha de retrobar-se ella mateixa per a ser fidel al nostre temps i a l’Evangeli, i, en segon lloc, ha d’enfrontar-se a un canvi de cultura. Tot aquest canvi se’ns fa costerut, perquè aquesta crisi ha provocat que molta gent sortís de l’Església quan precisament era el moment que es necessitava més per a fer

Què m’aporta el cotxe?

FRANCESC MAURI

El fundador de la famosa companyia de ciberseguretat que duu el seu nom, John McAfee, es va suïcidar ahir a l’edat de 75 anys a la presó de Brians 2, on esperava ser extradit als Estats Units.

L’excèntric empresari va ser a Tarragona el març de 2020, els primers dies de confinament, i es burlava a Twitter de les restriccions decretades. Davant la impossibilitat de trobar un lavabo, ja que estava tot tancat, va pixar davant d’un dels establiments de McDonald’s de la ciutat.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas i Biel Roquet-Jalmar.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

nitària de la fe, la correcció fraternal, el testimoniatge dels germans…, malgrat les febleses i misèries que a voltes, en major o menor grau, tots portem a la motxilla.

El mateix mossèn ha d’estar al servei d’aquesta acció comunitària de l’Església. I quan no ho fa perd el temps. Ell, enmig de la comunitat, és el qui serveix tot representant el Crist, cap de l’Església: «Jo et batejo», «jo t’absolc», «que us beneeixi...». Però ell, tot fent un veritable servei d’acompanyament, no és qui decideix pels altres, ni acumula els carismes de la comunitat, sinó que la seva tasca és precisament la de desvetllar-los enmig del poble sant de Déu, esdevenint el «ministre de la inquietud», cosa que vol dir suscitar en els altres la febre del servei eclesial i sos-tenir-los quan el cansament o el desànim els tempten a abandonar-lo.

Si ho creiem realment així, aleshores, fonamentats en la roca de la fe apostòlica dels nostres grans apòstols, l’Església «tornarà a néixer» en el cor dels creients, com afirmava Romano Guar-dini (Sentido de la Iglesia, San Sebastián 1958, 23), amb una experiència positiva de comunitat eclesial.

Ben vostre.

TRIBUNA

McAfee se suïcida a la presó

Director General: Carles Abelló

front a la nova situació.

I quin camí de sortida tenim? Doncs, abans de tot, anar-nos desprenent de tot allò no evangè-lic que a través dels temps s’ha anat agafant: potència, poder, clericalisme, hipocresia…, amb la greu dificultat que mentre la primitiva Església –la de Pere i Pau– intentava viure i comunicar l’Evangeli en un clima de novetat, molts dels nostres contemporanis n’estan de tornada.

Però, malgrat tot, hem d’anar recordant que l’Església és portada pel Senyor i ell estarà enmig nostre fins a la fi dels temps. Dins una visió de fe segur que ens en sortirem.

Per aquest motiu, permeteu-me que us digui que l’Església no la coneixem prou. Ens hem dedicat a criticar-la i no sabem ben bé què és l’Església. Tanmateix, conèixer i estimar l’Església és essencial, perquè la vida cristiana es dona dintre l’Església. La nostra fe ha de ser personal, conscient, interioritzada, però no individualista sinó eclesial: neix a la comunitat i necessita d’aquesta comunitat. Aquí hi ha el gran ressort per sortir de la crisi: viure de la fe, però de la fe que es viu en l’Església.

I en aquest viure en l’Església hi ha l’estímul per continuar endavant: la celebració comu-

Amb la col·laboració de:

Neixo l’any 1966 en plena època del desenvolupament. Passatger de dos Seat 600. A l’estiu, sortíem de Barcelona a les 8 del matí per anar a la Vall de Boí, arribar a dinar al pla de Lleida i parar a fer la migdiada. Tapa de darrera semioberta perquè no s’escalfés i tots enxubats dins del 600. A la nit arribàvem a la Vall de Boí. Volia remenar-ho tot, volia conduir sobre la falda del meu pare. El 1973, arriba un R5 taronja butà. L’any 1985 l’hereto jo.

El cotxe comença a ser la meva passió. El tornavís al carburador de tant en tant, vetllar per uns bons neumàtics, un segon retrovisor a la dreta i el radiocasset sota el braç m’enamoren, tot pel cotxe! Des de llavors a prop, calculo 1 milió i mig de km. Sempre amunt i avall, Catalunya, Mediterrani, Espanya, Europa i xerrades per tots els racons del territori.

A partir d’aquest punt del text, no pot quedar cap dubte de la meva devoció per la benzina i

la cultura del cotxe.

Any 2013 i arriba el primer cotxe elèctric.

Em titllen d’estrambòtic. Només uns 90 km d’autonomia real! La presència de 3 cotxes a casa ho compensa amb escreix. Des de llavors i fins al dia d’avui sempre amb cotxe elèctric.

Que es fa amb un cotxe elèctric com el que vaig comprar el 28 de febrer de 2020 de quatre places amb dos-cents quilòmetres reals d’autonomia i un preu sense ajuda obtinguda de 19.500 euros?

D’entrada deixar a la família amb un sol cotxe doncs, a diferència del 2013, ja vivim al centre urbà d’una ciutat com Terrassa on passem a utilitzar les cames, la bicicleta o el transport públic sempre que podem.

Que jo recordi, he estat amb el cotxe a Lleida, a Montblanc, Sant Carles de la Ràpita, Reus, Tarragona, la Jonquera, Vielha, Tremp i moltíssims viatges al voltant dels 50 quilòmetres de radi. De moment, no hem llogat cap cotxe gran per un cap de setmana especial. Si convé, ja arribarà.

Des del 28 de febrer de 2020 frego els 40.000 quilòmetres recorreguts i de moment

el combustible (l’electricitat) m’ha costat 76 euros (carregant en molts casos gratuïtament a la feina o la via pública). He pagat 17 euros d’impost de Circulació al municipi i no pagaré res a partir de setembre per l’impost d’emissions de CO₂. Calculo, tot i que això és aproximat, que he estalviat en zones blaves i verdes (no es paga a molts municipis o molt poc) uns 200 euros.

Ara condueixo amb silenci, amb una suavitat espatarrant i, si vull prémer gas a fons, deixo enrere a molts tractors de benzina i dièsel. Ara, contamino sí, amb les bateries, però molt menys en termes generals. El meu cotxe té unes 1.200 peces menys que un de combustió. No gasta oli, corretges, filtres, embragatge, caixa de canvis, etc.

Havia arribat a gastar abans del 2013 uns 400 euros mensuals de combustible! Per mi no té color, sincerament. Tria el vehicle que necessites, si és un Pick Up perquè tens una granja, endavant, només faltaria, però no facis el préssec amb segons quin vehicle allà on no toca. I si no fas gaires quilòmetres, en taxi o cotxe llogat a tot arreu. Surt més a compte.

CARTES

El cinema Rambla de l’art de Cambrils, tanca fins al 2 de juliol Ens dol informar-vos que a partir del 25 de juny (avui) i fins al dijous 1 de juliol el cinema Rambla de l’art Cambrils romandrà tancat en senyal de protesta i en defensa de la cultura al Camp de Tarragona.

Des que va començar la pandèmia el passat mes de març de l’any 2020, Rambla de l’art-Cambrils ha mantingut la seva activitat cinematogràfica i cultural sempre que se li ha autoritzat i, quan no ha estat possible, ha seguit connectada amb el seu públic. Obrim cada dia de la setmana i oferim cinema de tota mena fet que no passa ni a grans ciutats com Barcelona. Hem aconseguit ser un referent com a cinema i com a activitat cultural de la zona. El cinema

Rambla de l’art-Cambrils és una concessió administrativa i, per tant, paga un cànon com si fos un lloguer. Hem demanat en reiterades ocasions i des de fa més d’un any que, aquest lloguer, se’ns bonifiqui en funció dels dies que hem hagut de tancar, tenir limitats els horaris de projecció o tenir limitats els aforaments. Considerem molt injust que l’Ajuntament de Cambrils no es faci responsable del patiment del sector cultural i que es converteixi en el propietari més exigent quan, a la vegada, està demanant als ciutadans que siguin tolerants i flexibles amb els seus propis llogaters. No és la cultura un bé essencial que s’havia de protegir?

Agraïm l’esforç que han fet alguns sectors de l’Ajuntament per ajudar-nos i entendre la nostra situació, però avui diem

prou. Cambrils, com a ciutat, necessita una reflexió profunda i un treball intens per esdevenir altre cop atractiva, tant pels estiuejants com pels habitants de tot l’any.

Moltes gràcies al públic que sempre ens ha donat suport i que pateix com nosaltres.

Per ells, tornarem a obrir el dia 2 de juliol amb una programació atractiva i pròpia de l’estiu com ja portem fent durant aquests darrers anys.

Aprofitarem aquests dies per fer manteniment del nostre cinema, per descansar i per tornar amb més força que mai. Moltes gràcies pel vostre suport i sentim les molèsties que us puguem ocasionar! Ens veiem el divendres 2 de juliol amb Operación Camarón i El inglés que cogió la maleta y se fue al fin del mundo!

Rambla de l’art-Cambrils

DEFUNCIONS

25/06/2021 diarimés

37

38

diarimés 25/06/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Guillem i Oròsia.

DEFUNCIONS

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Sensació d’estar aliè a l’afecte dels altres, no et deprimeixis, en el moment menys esperat passarà una cosa important que farà feliç.

Mantingues la teva línia de conducta i no la canviïs per res si desitges arribar a l’èxit, serà amb fermesa que ho aconsegueixis.

Jornada molt positiva per canalitzar tots els teus plans i projectes.

Aconseguiràs amb facilitat el suport i la comprensió de tots.

Una dosi de vitalitat embolicarà tot el teu cos i desencadenarà aventures fins i tot passionals, és un dia on podràs amb tot i molt més.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Controla els nervis d’avui, estaràs més sensible al que passi al teu voltant. Centra’t i no et fiquis en assumptes que no t’incumbeixen.

La teva presència serà requerida en l’àmbit familiar per solucionar vells problemes.

Vitalment et trobaràs en molt bon moment.

Avui busca sortida a les teves tensions en activitats en relació amb la societat o amistats. No segueixis amb pensaments pessimistes.

Busca dominar la teva possessivitat en assumptes íntims i amistats.

Apareixeran gelosies motivades per la teva conducta.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Creix el teu poder de concentració avui i captaràs a la primera qualsevol assumpte del teu interès, però no oblidis l’amor.

Contactaràs amb molta gent i seràs el centre d’atenció del sexe oposat.

Bones sorpreses i afecte rebràs, és fàcil que sorgeixi un romanç.

Avui s’inicia una etapa d’aventura en la teva vida sentimental, apareixeran situacions que captivaran la teva atenció i el teu cor.

Intenta potenciar el vessant afectiu de la vida i veuràs que amb això et salvaràs de caure en un estat depressiu. La gent t’aportarà afecte.

FARMÀCIES TARRAGONA: Fullana Gallofré, Jaume. Apodaca, 28. Tel. 977 232 516.

Ciutat, Rosa M.-Molero, Helena. Urb. La Granja, Gran Canaria, 11 (Torreforta). Telèfon 977 543 189.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Piqué, Joaquim-Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8.

Telèfon 977 127 084.

SALOU: González Sánchez, Ignacio. Ciutat de Reus, 3 locals 1-2.

Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tel. 977 394 084.

CAMBRILS: Cañas-Vidal. Consolat de Mar, 70. Telèfon 977 792 712.

VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13.

Telèfon 977 609 370.

EL VENDRELL: Juste Diez de Pinos, Jose Luis. Les Flors, 74.

Telèfon 977 664 422.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:45 Cuines

Berlina farcida de xocolata 16:00 Cuines

Galetes de conyac 16:25 Com si fos ahir 17:10 Innocència tràgica 18:06 Innocència tràgica 19:04 Innocència tràgica 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:05 La gran pel·lícula

El vel pintat 00:20 Pel.lícula

Box 27

17:30 El Mic i els seus amics 17:55 Les construccions d’en Louie i la Yoko 18:10 Leo, el guardabosc 18:31 Xavier Enigma i el Museu 18:54 Un dramarama total 19:24 Mondo Yan 19:35 Mondo Yan 19:48 Zoom, el dofí blanc 20:13 Dracs: Cap a nous horitzons 20:35 Les Sisters 21:10 Avatar: l’últim 21:34 El detectiu Conan

TVE1

TV2

ANTENA3

08:00 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 16:00 Informativo territorial 16:20 El tiempo 16:35 Dos vidas 17:35 Servir y proteger 18:30 El cazador 19:30 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 21:55 La suerte en tus manos 22:10 Cine: Mercury Rising (Al rojo vivo) 23:55 Cine: Eternamente joven 01:30 Cine: Siete deseos

08:00 Cafè d’idees 09:55 UNED 11:15 La 2 Noticias Exprés 12:25 Cine 13:55 La 2 Noticias Exprés 14:20 L’Informatiu 14:40 La Metro 15:00 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 16:30 Animales al natural 17:20 El escarabajo verde 17:50 Naturaleza y animales 18:40 Planeta selva 19:10 Punts de vista 20:00 El Vespre 20:25 Días de cine 20:55 La 2 express 21:10 Concierto desde el Teatro Romano de Mérida 22:30 Historia de nuestro cine

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Previo: Espejo Público 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo!

19:00 ¡Boom!

20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:45 Deportes 21:55 El tiempo 22:10 La Voz Kids 23:15 La Voz Kids 02:30 Live Casino 03:15 Playuzu nights

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:20 El Bribón 09:20 Alerta Cobra 11:10 Alerta Cobra 13:10 El precio justo (diario) 14:10 El concurso del año 15:10 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:35 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:35 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates: En anteriores citas 21:40 First dates 22:50 Viajeros Cuatro 01:00 Viajeros Cuatro: España

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de

Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Sálvame Tomate 21:00 Informativo vespertino 21:45 El tiempo 21:55 Deportes 22:00 Viernes Deluxe 02:30 Supervivientes: Resumen diario 02:45 La tienda en casa

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo 14:30 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:20 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:25 laSexta Deportes 21:30 laSexta Columna 22:30 Equipo de investigación 23:35 Equipo de investigación 00:40 Equipo de investigación 01:45 Equipo de investigación 02:50 World Poker Tour

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

13:00 Concert de l’orfeó reusenc 13:30 Hola sant pere!

14:00 Notícies migdia 14:30 Gaudeix la festa 15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.Cat 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum 21:30 Qüestió de fons 22:00 Notícies resum 22:30 Gaudeix la festa 23:00 Notícies resum 23:30 Qüestió de fons 00:00 Notícies resum 00:30 La porteria

11.30 Aventura’t 12.00 Patrimonis 12.30 Paisatges Encreuats 13.00 Aventura’t 13.30 Pica Lletres 2021. FINAL 14.00 Notícies 12 14.30 Pica Lletres 2021. FINAL 15.00 Aventura’t 15.30 Patrimonis 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a mida 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.30 Gaudeix la festa 22.00 Piro Musical

Sant Joan Valls 2021 23.00 Saló de Plens 00.00 Notícies 12

14:21 Robin Food 15:00 Allo, Allo 16:30 Caso cerrado 18:30 Catalunya opina 20:30 Hotel Fawlty 21:30 L’Escurçó Negre 23:49 Oliver Twist

13:00 Futbol juvenil: Copa de Campions Barça-Màlaga 14:40 Futbol juvenil: Copa de Campions R. MadridDeportivo 16:25 Women Series

Austria 1 Qualifying 17:15 KM 0 17:35 Temps d’aventura 18:00 Alforges i pedals 18:35 Cursa del foc 2021 18:50 Bike Trial Trofeu Internacional Ciutat de Vic 19:00 Zona UFEC CANAL 33 19:10 Futbol : Copa Amèrica 21:55 El gran dictat Xile-Paraguai 22:15 Els Estats Units en color 20:50 NHL 23:52 Els regnes perduts d’Àfrica 22:30 Ral·li 00:53 Els cims de les delícies 23:00 Onze 01:21 Els Estats Units en color 00:30 324 Esports

PARAMOUNT CHANNEL 14:10 Embrujadas - Mordiscos de moralidad 15:15 Colombo - Repetición 18:05 Agatha Christie: Poirot.

20:00 Candice Renoir - Más vale tarde que nunca 21:05 Candice Renoir 22:10 Candice Renoir 23:15 Candice Renoir

Lo que una mujer quiere.

Primera parte

Tarragona Jose Dutu Delgado. Ha mort a 86 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori de Tarragona.

Asunción Magdalena Manresa. Ha mort a 96 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h. al Tanatori.

Maria González Pelegrin. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. al Tanatori.

Reus Anton Jounou Tomàs. Ha mort a 59 anys. El seu funeral serà avui a les 1o h. a Castellvell del Camp.

Sarai Bernuz Castellanos. Ha mort a 28 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Modesto Besora Gil. Ha mort a 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a l’Argentera.

Valls Antonia Muñoz Mora. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia del Lledó.

Montserrat Martí Costas. Ha mort a 94 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia de Sant Joan.

CINEMA. Cartellera TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge

1 Godzilla vs kong Matinal: 12:15 1 Tom y Jerry 19:30 1 Tom y jerry 19:00 / Matinal: 12:00 1 Un lugar tranquilo 21:00 2 Spirit: indomable 17:15 / 19:00 / 20:45 / Matinal: 12:15 2 La vida de los demás 16:00 / 20:00 / 22:25 2 La vida de los demás 16:15 / 20:00 / 22:25 3 Barbie y chelsea, el cumpleaños perdido 16:00 / Matinal: 12:00 3 Expediente Warren: obligado por el demonio 17:15 / 19:45 / 22:00 4 Spirit: indomable - versió catalana - 16:00 / 17:45 / Matinal: 12:00 4 El otro guardaespaldas 2 19:30 4 El otro guardaespaldas 2 -vose- 21:45 5 Maya y el orbe dorado 16:30 / Matinal: 12:15 5 El inglés que cogío una maleta y se fue al fin del mundo 18:15 5 Uno de nosotros 22:45 6 El poeta y el espía Matinal: 12:00 6 Cruella 17:00 / 19:30 / 22:00 7 Los croods: una nueva era 16:15 / 18:45 / Matinal: 12:15 7 En un lugar salvaje 20:45 7 La casa del caracol 22:30 8 El otro guardaespaldas 2 - atmos - 16:00 / 18:15 / 20:30 / 22:45 9 Envidia sana 16:00 / 18:10 / 20:20 / 22:30 10 Upps 2 ¿y ahora dónde está noé?

16:15 / Matinal: 12:00 10 Cruella - atmos - 18:00 / 20:30 / Matinal: 12:15 11 Spirit: indomable 16:30 / 18:15 11 En un barrio de nueva york 20:00 / 22:30 11 En un barrio de nueva york 16:00 / 20:00 / 22:30 / Matinal: 12:00 12 Despierta la furia 18:15 / 20:30 12 Spiral: saw 22:45 14 Expediente Warren: obligado por el demonio 16:00 / 18:15 / 20:30 / 22:45 15 Operación Camarón 17:15 / 19:30 / 21:45 / Matinal: 12:15 16 Operación camarón 16:15 / 18:20 / 20:30 / 22:45 17 Un lugar tranquilo 2 - atmos - 16:00 / 18:00 / 20:00 / 22:15

YELMO PARC CENTRAL Amelie dj: 20:20 Cruella dv, dg, dc: 16:00, 18:45, 21:40. / ds: 16:05, 18:45, 21:40. /

dl, dj: 17:10, 19:50 / dm: 17:10 - 19:50 vose El otro guardaespaldas 2 dv, ds, dg, dc: 21:10 / dl, dm: 19:00, 21:50 / dj: 18:10, 21:50 En un barrio de Nueva York dl: 21:10 / dm: 21:10 - voseExpediente Warren: Obligado por el... dv, ds, dg, dc: 17:10, 19:30, 21:50. /

dl, dm, dj: 17:00, 19:20, 21:40 Los Croods: Una nueva era dv, ds, dg, dc: 16:00. / dl, dm: 17:00 Operación Camarón dv, ds, dg, dc: 17:00, 17:55, 19:15, 20:05, 21:30, 22:20

/ dl, dm, dj: 17:00, 19:15, 21:30, 22:30 Spirit: Indomable dv, ds, dg, dc: 16:45, 18:05, 20:00 /

dl, dm, dj: 17:10, 18:00, 20:00 / dv, ds, dg, dc: 16:10 -vdcatUn lugar tranquilo: Parte 2 dv, ds, dg, dc: 19:00, 22:00. / dl, dj: 19:25, 22:00. /

dm: 19:25 - 22:00 -voseVILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Operación Camarón 16:00 - 18:10 - 20:20 - 22:30 2 Spirit: indomable 16:45 - 18:30 2 Despierta la furia 20:15 2 La casa del caracol 22:40 3 Tom y Jerry 17:00 3 Un lugar tranquilo 2 19:00 3 En un barrio de Nueva York 21:00 4 Spirit: indomable 16:00 - 17:45 4 Operación camarón 19:30 - 21:40 5 Cruella 16:00 - 18:30 - 21:00 6 La abeja Maya 3 16:00 6 Los Croods 2 17:45 6 Cruella 19:45 - 22:15 7 Expediente warren 3: obligado por el demonio 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 8 Un lugar tranquilo 2 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15 9 El otro guardaespaldas 2 16:30 - 18:30 - 20:30 - 22:30 10 Operación camarón 17:15 10 Spirit: indomable 19:30 10 Expediente warren 3: obligado por el demonio 21:30

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA Venda ¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa!

Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils.

Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa.

Teléfono de contacto: 670 99 67 02

Lloguer SP I SP. Pis moblat, 4 habitacions, solejat. Tot exterior i ascensor. ROSA- 686.913.565

TREBALL SE PRECISA PROFESORES/ AS DE francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a:institutfran@gmail.com Si eres mayor de edad ¡¡GANA DINERO RÁPIDO!!

Si eres chica joven, atrevida o mujer madura te puede interesar. Información whatsApp 685.387.462 SE PRECISA PROFESORES/ AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com

REFORMES PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825

FACHADA Y REFORMAS. TEL: 610.866.909 – 977 33.03.83

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

ENSENYAMENT ESTUDIANTE DE MEDICINA da clases de repaso en verano: ESO, Primaria y Bachillerato.

Tel. 664.188.628 -Aina-

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel: 626.663.432 - Vicente CARPINTERO, EBANISTA. Tel. 623.387.479 TRABAJOS DE PINTURA Y MANTENIMIENTO. Consulta ofertas Tel: 626.869.583 TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

AMISTAT

CHICO PARA CHICO. Masaje erótico... quieres probar algo diferente? Tel. 602.408.920

CONTACTES EVA CHECA 34. SALOU. Morbosa, sexo sin. 20€. Discreción.

Tel: 643.328.301 CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!.

20€. Tel: 977 32.15.68 NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 TRAVESTI ACTIVA, potente, dotada, complaciente. Reus.

Tel. 666.030.929 CAROL. PECHUGONA, BESUCONA. Complaciente.Tarragona. Tel: 643.169.924 LOUBNA MESTIZA. ¡¡20€!! Tel: 672.823.295 ANA JUGUETONA... Tarragona. Tel. 602.033.898 SANDRA ESPAÑOLA. Reus.

Tel: 643.192.391 REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335 REUS. VENEZOLANA MADURITA. 30€. Tel. 624.253.608 DULCE 33. Delgadita. Tarragona. Tel: 603.254.131 CELESTE CATALANA. ¡¡20€!!

Tel: 664.047.949 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 ESPAÑOLA MADURITA, cachonda. Reus. Tel: 658.065.024 PALOMA. 615.145.574

REUS.

Tel.

AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA Tel: 671.327.565

VENEZOLANA EXHUBERANTE 45a. Vendrell. Tel. 623.335.309

MASSATGES RELAX

TRAVESTI REUS SUSANA. Joven, dotada. Sin tabús, sin prisas. Complaciente.

Tel. 604.165.119

VENDRELL. SEÑORA. MASAJE RELAX. Tel: 603.133.160

MASAJES COMPLETOS. REUS. TEL. 611.324.259 MADURA 50 y JOVENCITA 28. Pechugonas y culonas.

Tarragona. Tel. 643.136.495 MADURITA PECHUGONA. Masajes!!. Tarragona. Tel: 643.136.495 JOVEN CATALANA sin experiencia Y AMIGAS. Privado.

Particular. SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 TARRAGONA. MADURITA MORBOSA, garganta profunda... Tel: 722.820.374 CASA NICOL ¡¡30€!!. Reus. Tel: 698.788.062

25/06/2021 diarimés

39

40

A L’ÚLTIMA

diarimés 25/06/2021

ESCAPADES

ACN

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Libertad i Pedro MOISÉS PEÑALVER Periodista

L’any 1987 li vaig vendre la moto al director de l’oficina de La Caixa del barri Fortuny de Reus perquè em donés un crèdit per fer unes vacances als Estats Units. No existia Ryanair i els avions no costaven vint euros com ara. A Amèrica vaig sentir una promo per televisió que anunciava una pel·lícula mexicana. Deia així: «Libertad Lamarque y Pedro Armendáriz, en la película La Mujer que no tuvo infància, con las suaves melodias del grillo Cri-Crí».

En tornar dels Estats Units vaig estar dies sense poder treure’m del cap aquell anunci gringo. Ara m’ha tornat al cap aquella musiqueta amb això de l’indult que molt generosa i magnànimament ha con-

cedit el nostre govern després que a Europa l’hagin amenaçat de publicar una selfie amb Erdogan si no era generós i magnànim. Crec que el déjà-vu és perquè les paraules llibertat i Pedro s’han tornat a unir.

Lloança a l’emperador! Als seus reials decrets i als seus monòlegs al Liceu! Per cert, quant devia costar l’entrada al Club de la Comèdia?

Us agrada la paella? Sí? I la paella amb xocolata?

No? Ah, llavors no us agrada la paella. Això és el que passa aquests dies quan parles dels indults. Li dius a algú que no t’agrada la xocolata a la paella i ho generalitza dient que no t’agrada la paella. Entenguem-nos: estic content de la llibertat dels presos polítics, però no d’aquell condicionament que parla de no cometre un delicte greu en sis anys. Qui s’encarregarà de valorar si han comès un delicte? Els de sempre? Ens hem entès? Ministre, podia haver deixat la xocolata per a les postres. Aprofito per felicitar a Juan Carlos Campo per la seva onomàstica.

Juan Carlos... De què em sona això?

Una màscara de gas que es pot contemplar a l’interior del búnquer de Cunit.

EL TEMPS

Estat del cel S’imposarà l’ambient assolellat fins al migdia. Aleshores creixeran alguns núvols d’evolució diürna a punts de muntanya que deixaran el cel localment mig ennuvolat.

Precipitacions No se n’esperen.

Màxima

25º

17º

Temperatura Temperatura mínima serà semblant o lleugerament més alta. Se situarà entre els 15 i 20 ºC al litoral central i sud, entre els 7 i els 12 ºC al Pirineu i entre els 11 i els 16 ºC a la resta. La màxima pujarà moderadament, especialment a l’interior. Oscil·larà entre 19 Mínima i 24 ºC al Pirineu, 22 i 27 ºC al litoral, i entre 24 i 29 ºC a la resta.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Cristina Serret

LA HISTÒRIA QUE MOSTRA EL BÚNQUER DE CUNIT

marxa un programa de visites guiades Durant la Guerra Cigratuïtes. Es fan cada vil, el litoral del Pedissabte, de manera nedès es va blindar que cada setmana amb un bon nombre hi haurà una temàde fortificacions defensives pensades tica diferent, entre per aturar el desemles quals s’inclou El búnquer. barcament de les Juntament amb tropes franquistes Aquesta localitat del Baix Penedès aquesta, les altres establertes a Mallorca. Encara que l’atac ha reconstruït un antic búnquer de la propostes passen la descoberta per mar no es va arGuerra Civil que ara es pot visitar per de les barraques de ribar a produir mai, pedra seca, l’Avenc les fortificacions van de Sant Antoni i els tenir un efecte disjaciments ibers del suasiu. municipi. L’Avenc de Amb el pas dels Sant Antoni és una anys, però, bona petita cova, de més part d’aquestes de quaranta metres construccions han i dues galeries, on es estat engolides pel poden apreciar les mar o la sorra o, diformacions caracterectament abandonades i deteriorades. rístiques d’aquesta A la vila de Cumena d’espais, com ara estalactites, esnit (Baix Penedès), però, es resisteixen a talagmites i alguna deixar perdre aquest columna calcària.

Exterior del búnquer de Cunit. important patrimoni Per la seva banda, el històric, i ho ha fet jaciment ibèric del museïtzant el búnquer que encara es conserva Fondo del Roig és un poblat ibèric descobert dua la localitat. Així, després de realitzar-hi diver- rant les obres de construcció de l’autopista C-32, sos treballs de reconstrucció, ara l’espai expo- que es correspon amb un establiment rural actiu sa diversos elements militars visitables des de entre els segles IV-III a.C. Les visites guiades gratuïtes es fan mitjançant l’exterior, complementats amb un audiovisual en quatre idiomes diferents que es pot veure en inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme (turisl’horari en què l’Oficina de Turisme, molt a prop me@cunit.cat; 977 674 777). Això no obstant, a la del búnquer, està oberta. pàgina web de l’Ajuntament hi ha informació deLa visita es pot fer de forma autònoma, però tallada per descobrir el municipi a través de rutes aquest mes de juny la regidoria de Turisme i Pa- que es poden realitzar de forma autònoma i que trimoni de l’Ajuntament de Cunit ha posat en són de poca dificultat.