Divendres 4 de juny de 2021

Divendres, 4 de juny de 2021 núm. 4.306 www.diarimes.com

TARRAGONA

Preocupació veïnal davant l’augment del barraquisme a la ciutat Les construccions s’han estès a la zona entre el riu i les carreteres. P2

Troben mort el jove desparegut després de submergir-se a l’Ebre

El Teatre de Tarragona torna a tancar per risc de despreniment

Era un estudiant de Sabadell que estava d’excursió a Miravet. P33

CIUTAT S’han detectat greus afectacions al fals sostre del vestíbul a l’equipament, inaugurat el 2012 i que ja va ser clausurat el 2019 després de desplomar-se el sostre de platea. P3

TERRES DE L’EBRE

ESPECIAL

04/06/2021 diarimés

11

GERARD MARTÍ

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT P11-30

Els operaris estaborneixen els peixos, els atrapen i els traslladen a un tram superior del riu, a la resclosa de Sant Salvador, on hi ha aigua durant tot l’any.

Tarragona rescata fauna amb pesca elèctrica al riu TARRAGONA L’Ajuntament reclamarà un estudi sobre el cabal del Francolí a l’ACA per conèixer quins són els motius de l’assecatge de l’eix principal del riu al seu pas pel terme municipal. P8

2

diarimés 04/06/2021

TARRAGONA

SOCIETAT

Preocupació per l’augment de les barraques davant de Riu Clar i Icomar Veïns propers al Francolí demanen a l’Ajuntament que prengui el control de la zona i pateixen per una hipotètica riuada Biel Roquet-Jalmar

Creix la preocupació entre veïns de Riu Clar i d’Icoma per l’augment de barraques davant els seus barris. Tradicionalment, la zona compresa entre el Francolí, les carreteres T-11, N-340 i A-26 sempre ha estat ocupada per aquest tipus d’habitatges no regulats i construïts pel mateix compte dels seus ocupants, però els veïns dels dos barris alerten que el seu nombre ha anat en augment i que, fins i tot, comencen estendre’s més enllà de les zones que havien estat habituals fins ara. A banda de la seva seguretat, a Riu Clar i Icomar pateixen perquè les barraques es troben en una antiga riera i és, per tant, una zona inundable. Amb tot, demanen a l’Ajuntament de Tarragona que prengui el control de la situació.

Des del consistori, més concretament des de la conselleria de Seguretat Ciutadana i la Guàrdia Urbana, asseguren que «es té constància d’aquesta pro-

blemàtica i s’està treballant per tal d’analitzar-la i de buscar una solució com més aviat millor».

Que hi hagi barraques en aquesta zona no és cap novetat, però sí que els veïns han detectat les darreres setmanes que n’estan proliferant de noves. Per exemple, a tocar de la T-11 –mirant als barris de Ponent, a mà dreta, al costat d’una fàbrica abandonada–, just abans de la sortida cap a l’A-27 en direcció a Constantí, recentment s’han fet noves construccions. Era una zona que ja estava poblada més cap a l’interior, allunyada del trànsit, però que ara arriba fins a la carretera.

Només un parell de metres separen el vial del límit de la parcel·la.

Si fa dues setmanes hi havia una zona de vegetació, aquesta va ser tallada, cremada i substituïda per palets de fusta, planxes metàl·liques, teles i canyes.

«Ja no es tracta de quatre cases, les coses estan molt pitjor», asseguraven veïns de la zona.

Aquests explicaven que «ja s’ha

OLÍVIA MOLET

Veïns propers indiquen que «l’increment coincideix amb el de la delinqüència»

Fa un parell de setmanes que es va eliminar vegetació a tocar de la T-11 per fer-hi aquesta tanca.

començat a ocupar l’altra banda de la T-11, fa poques setmanes, tot i que cap a dins ja hi havia alguna barraca». Ara, fins i tot, els

EQUIPAMENTS

Volen millorar les operatives en entorn urbà La Regió d’Emergències de Tarragona, Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments ha presentat un escrit sol·licitant el permís per utilitzar, de manera esporàdica, l’ús de les instal·lacions de la Ta-

veïns detallaven que «ja obren carrers per dins els terrenys, per tal que hi càpiga un cotxe o una furgoneta». «És un autèntic po-

blat, hi viu com a mínim mig miler de persones».

Tradicionalment moltes barraques han estat habitades per

les possibles conseqüències: «És una riera i aquí hi pot passar una desgràcia, és una zona inundable plena de fustes, plàstics o matalassos, coses que farien un tap a l’aigua, i en aquesta zona ja hi ha hagut desbordaments».

A banda de la proximitat amb el Francolí, també temen possibles incendis. Amb tot, reclamen a l’Ajuntament i a Serveis Socials que faci «un cens i una diagnosi, per veure qui hi és per necessitat i cal que se l’ajudi».

MERCADERIES

Els Bombers demanen utilitzar la Tabacalera per fer pràctiques Gerard Cañellas

famílies, que cultivaven en extensos horts. «Hi ha gent que viu aquí de tota la vida, però ara s’hi ha anat posant cada vegada més gent», apuntaven els veïns de Riu Clar i Icomar. Segons aquests, les famílies ara han començat a conviure «amb tota mena de gent, com drogoaddictes d’heroïna, persones que fan tripijocs o que fan les necessitats en qualsevol lloc». Els veïns indicaven que darrerament «hi entren cotxes de marques bones» i que «l’augment de les barraques coincideix amb el de la delinqüència».

L’acumulació de barraques, fetes de material divers, ha posat en alerta els veïns de Riu Clar i Icomar, ja que avisen de

bacalera per part dels Bombers per poder realitzar-hi pràctiques amb l’objectiu de millorar els serveis que el cos duu a terme a nivell urbà. Així s’anuncia en la sol·licitud d’autorització que s’ha enviat a l’Ajuntament de Tarragona i que aquest ha

publicat a la Seu Electrònica.

En el document s’indica que hi ha 20 dies d’exposició pública des de la publicació de l’anunci, «amb la finalitat que aquelles persones que estiguin interessades puguin presentar sol· licituds alternatives».

Concretament, el motiu de la demanda és «fer ús de forma esporàdica, de les instal·lacions de Tabacalera per tal que els bombers realitzin les pràctiques i exercicis que permetin mantenir i millorar les capacitats operatives d’intervenció en un entorn urbà». L’Ajuntament anunciarà la seva posició al respecte els pròxims dies.

El Port i Adif planificaran conjuntament la gestió de mercaderies És el primer acord d’aquestes característiques Redacció

Adif i l’Autoritat Portuària de Tarragona van signar ahir un protocol per a la creació d’un equip conjunt Administrador d’Infraestructures FerroviàriesAutoritat Portuària per a la planificació i gestió del trànsit

de mercaderies en el complex ferroportuari de la capital tarragonina. El protocol, el primer d’aquestes característiques que se signa en el sistema ferroportuari de l’Estat, té per objecte coordinar els processos de planificació i gestió dels trànsits

ferroportuaris de mercaderies amb origen i destinació el Port de Tarragona en relació amb el trànsit i les operacions ferroviàries. El grup de treball de planificació s’anomenarà Centre de Gestió Ferroportuària de Tarragona (CGFT) i pretén donar resposta a objectius com ara crear un marc de relació estable i transparent amb els diferents actors que intervenen en les operacions ferroviàries del complex ferroportuari de Tarragona i optimitzar les capacitats de la infraestructura ferroviària i l’eficiència dels recursos amb els quals es presten els serveis, entre altres.

TARRAGONA

04/06/2021 diarimés

3

CULTURA

Tanca el Teatre Tarragona per risc de despreniment del fals sostre del vestíbul

GERARD MARTÍ

Un informe encarregat fa uns mesos per Ricomà obliga a aturar l’activitat, que en aquest final de temporada s’haurà de reprogramar o reubicar Biel Roquet-Jalmar

El Teatre Tarragona va tancar ahir les seves portes de forma immediata per culpa del risc de despreniment que pateix el fals sostre del vestíbul. Si bé es tracta d’una situació molt similar a la del 2019, quan el fals sostre de la platea va caure, aquesta vegada encara no s’havia desprès cap element. Tot i així, l’Ajuntament de Tarragona ha decidit anar amb peus de plom i no prendre riscos de cara al públic. El tancament del teatre arriba a la recta final de la programació estable de temporada, que ara s’haurà de reubicar en altres espais o reprogramar més endavant, d’aquí uns mesos. Amb tot, el consistori espera tenir l’equipament llest de cara a la tardor, quan comenci la nova temporada, pel que les actuacions duraran uns tres mesos.

El tancament del Teatre Tarragona es va decidir arran d’un

informe extern rebut el passat dimecres per l’equip de govern, que havia estat encarregat després d’una visita de Pau Ricomà fa uns mesos. En aquell moment, l’alcalde va observar que hi havia diversos plafons ornamentals del vestíbul i de passadissos que s’estaven desprenent. En una intervenció i avaluació dels serveis tècnics municipals es van treure els plafons en qüestió, però encara hi continuava havent risc de despreniment a la zona d’entrada. «L’informe ha estat molt taxatiu, tècnic i exhaustiu, i no es volia repetir la mateixa situació que ja es va produir a platea», raonava Manel Castaño, portaveu del govern.

En vista que l’escenari i la zona de públic es troben en perfectes condicions, l’Ajuntament s’havia plantejat habilitar alternatives d’accés. Si més no, la cautela va prevaldre, tal i com detallava

Castaño: «No ens la volem jugar per seguretat, no volem córrer cap risc. Tot i que no hi ha hagut cap despreniment, podria haver passat o podria passar. Cal una actuació contundent». Dilluns es valorarà quina ha de ser la intervenció, encara sense pressupost, que hauria de començar la setmana vinent i que no s’hauria d’allargar més enllà de l’inici de la pròxima temporada.

El malestar del consistori és notori envers un equipament que ja ha patit episodis molt similars en altres ocasions, tal i com manifestava Castaño: «És inadmissible, el teatre és nou del 2012 i ara tenim una situació similar. No pot ser que es trobi en aquestes condicions». Arran dels despreniments a la platea de fa dos anys, els serveis jurídics municipals ja van obrir un expedient i ara han incorporat «les responsabilitats que es poden derivar

SUCCESSOS

Els Mossos van entrar amb l’ajuda dels veïns Gerard Cañellas

Castaño: «És inadmissible, el teatre és nou del 2012. No pot ser que es trobi així»

L’Ajuntament esperarà les valoracions dels serveis jurídics per assenyalar responsables

d’una nova irregularitat de l’empresa constructora i del servei d’arquitectura». El portaveu municipal avançava que seguirien «les recomanacions dels serveis jurídics, que ara estan fent una

anàlisi de la documentació i els informes, pel que no podem encara atrevir-nos a assenyalar responsables».

La programació pendent s’ha reprogramat o reubicat. El Teatre

Metropol acollirà les dues obres pendents de la Mostra de Teatre Jove el 7 i el 9 de juny, així com l’entrega dels Premis Ones Mediterrànies, l’11. Per la seva banda, les tres funcions de la Triologia Shakespeare es faran a la tardor, així com l’espectacle Castelvines & Monteses. Sí que es podran fer els assajos de l’orquestra de l’òpera, ja que es podrà accedir directament a l’escenari.

ART

Investiguen un robatori amb força en un pis de la Part Alta de Tarragona Els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Camp de Tarragona investiguen un robatori amb força en un pis del carrer d’en Vilarromà, situat al barri de la Part Alta de Tarragona, que es va produir ahir al

Tot i que l’Ajuntament s’ha plantejat alguna alternativa d’accés, han posat per davant la seguretat.

voltant de les 8 del matí. Va ser minuts més tard d’aquella hora quan veïns de la zona van trucar als Mossos d’Esquadra advertint-los que s’estava produint un intent d’ocupació il·legal en un pis del carrer d’en Vilarromà.

Quan van arribar les diferents

dotacions, van poder accedir a l’habitatge perquè un dels veïns disposava de les claus i tenia permís dels propietaris per entrar-hi. Va ser llavors quan els Mossos, que no van trobar ningú a l’interior de l’immoble, van adonar-se que no es tractava d’una ocupació il·legal sinó d’un robatori amb força consumat.

Ara s’està a l’espera que els propietaris revisin la casa i, quan puguin determinar que els falta, podran interposar una denúncia. No obstant això, els Mossos ja han iniciat una línia d’investigació que els podria dur fins a l’autor del delicte de robatori.

El Museu del Port tanca dilluns la seva seu provisional al Tinglado 2 S’espera que el Refugi 2 s’obri a finals d’estiu Redacció

Aquest diumenge 6 de juny el Museu del Port obrirà per darrera vegada la seva seu provisional, ubicada al Tinglado 2 del Moll de Costa. S’espera que la nova seu, ubicada al Refugi 2, sigui inaugurada i oberta al pú-

blic abans de finalitzar aquest estiu. El Tinglado 2 va obrir les portes al públic el passat 11 de setembre de 2020 funcionant com a seu temporal de l’emblemàtic espai cultural tarragoní, el Museu del Port. Durant aquests 10 mesos, l’espai ha recollit l’ex-

posició temporal del Museu, ja que a la seu original s’ha realitzat una reforma integral i un disseny d’una nova i més atractiva museística adaptada al nou temps. Cal dir que l’oferta de les activitats didàctiques organitzades per l’espai cultural es continuaran portant a terme a l’aula pedagògica de l’espai entitats.

També es continuaran organitzant les sortides a la natura, les visites guiades i les visites teatralitzades que es realitzen al voltant del Moll de Costa i Serrallo i segueixen actives les noves activitats de l’Educa Digital, un programa pedagògic virtual destinat a escoles i esplais.

4

diarimés 04/06/2021

TARRAGONA

TERRITORI

La urbanització del PP10 costarà 1 milió d’euros més per entrebancs logístics

GERARD MARTÍ

La despesa inicial de 13,8 milions augmenta en un 8% per un projecte que estarà enllestit el mes d’octubre, una mica més tard del previst Gerard Cañellas

Diversos entrebancs en matèria de logística i d’organització arran de la pandèmia de la covid-19 han provocat que el cost final de les obres d’urbanització del PP10, a tocar de l’Anella Mediterrània, augmenti en un 8%, el que són 1,1 milions d’euros. Així, el projecte que es va adjudicar a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Comsa-Rogasa per 13,8 milions, costarà finalment 14,9, i està previst que s’enllesteixi al mes d’octubre. Han estat aquests mateixos entrebancs els que han provocat també que la previsió de finalització de les obres s’hagi retardat al voltant de dos mesos.

Amb tot, un cop enllestida la urbanització ja es podran donar les llicències de construcció, les quals es podran atorgar un cop les normes urbanístiques municipals prèvies al nou POUM estiguin aprovades definitivament

per la Generalitat de Catalunya, que es calcula que ho farà al setembre. Els terrenys acolliran la construcció de 1.200 habitatges, dels quals 400 es destinaran a lloguer social i, a banda, l’empresa holandesa Ten Brinke té previst construir-hi un parc comercial que s’anomenarà Tarraco Centrum, nom escollit després d’un procés participatiu en el qual la firma va rebre un total de 180 propostes.

Així, a l’octubre ja hi haurà els carrers, les voreres, els parcs i tots els subministraments a punt per començar a edificar-hi.

«No crec que sigui un sector que s’eternitzi, en absolut», assenyalava el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig, que afegia que «el seu desenvolupament serà raonablement lleuger perquè amb les normes urbanístiques decauen pràcticament tots els plans par-

cials que contemplava el POUM i el PP10 és un dels tres que es mantenen, juntament amb altres petits polígons d’actuació i plans de millora urbana». En aquest sentit, sostenia que «en passar a ser un dels tres amb possibilitats de desenvolupar-se fa que sigui interessant i tindrà per vendre», i reconeixia també que el desenvolupament del sector dependrà de «la demanda d’habitatges nous i del ritme de compravenda». «El que hem fet és ajustar l’oferta a la demanda real i hi haurà feina que justifiqui anar construint», afegia l’edil d’ERC al consistori.

Amb relació a les normes urbanístiques que regiran el desenvolupament de la ciutat mentre no hi hagi el nou POUM, Puig explicava que, un cop redactades per l’equip municipal, han estat enviades a Avaluació Ambiental de la Generalitat, departament

Les llicències per construir es podran donar al setembre, quan s’aprovin les normes urbanístiques.

A principis de tardor, als terrenys ja hi haurà carrers, voreres, parcs i subministraments

S’hi construiran 1.200 habitatges i el parc comercial Tarraco Centrum, de Ten Brinke

que ha de donar llum verda al document en dues setmanes, aproximadament. Un cop hagi passat aquest primer filtre, serà el ple de l’Ajuntament el que haurà d’aprovar que aquest sigui elevat a la Generalitat, la qual ho haurà d’aprovar també en el Consell de govern i, després, passarà per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. S’espera que estiguin aprovades definitivament al setembre, i serà llavors quan el consistori ja podrà donar

llicències per construir.

Per altra banda, Puig comentava també que, un cop s’ha enllestit la redacció d’aquestes normes provisionals, els tècnics de Territori, encapçalats per Núria Pallarés, la directora de l’àrea, ja han iniciat els treballs per fer el nou POUM. «En primer lloc s’organitzaran fases prèvies i constitutives de tramitació, com ara les jornades participatives o els principis que han de regir el pla d’ordenació urbanística.

Això formarà part de la feina dels pròxims mesos», deia Puig, que, malgrat tot, advertia que «encara queda molta feina i són moltes les fases que s’han de seguir durant els pròxims quatre o cinc anys, ja anirem explicant el calendari». Amb tot, i felicitant «l’excel·lent personal que ha fet les normes i que coneix el pinyol del que serà el nou POUM», Puig reconeixia que hi haurà alguns canvis organitzatius i es contractarà personal extern per dur a terme les tasques que no es puguin fer internament «pel seu grau d’especialització o perquè són molt repetitives, com ara les qüestions d’inundabilitat i l’estudi econòmic, entre altres».

PREMI SIRUSA

Manola Brunet Manola Brunet és la veu de l’expertesa en canvi climàtic de Tarragona, i també de l’estat espanyol. Actualment és la primera dona, i la primera espanyola, en presidir la Comissió Internacional de Climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial.

Divendres 11 de juny a les 20:30 hores Teatre Metropol (Tarragona)

Informació i reserves Tel.: +34 977 551 300 comunicacion@mare-terra.org

www.mare-terra.org (places limitades)

Rep el premi pel seu compromís ferm amb la lluita contra el canvi climàtic durant tota la seva trajectòria. Per les seves contribucions científiques, i la seva labor de divulgació en tot el territori, sempre visibilitzant la dona científica.

PUBLICITAT

04/06/2021 diarimés

5

6

diarimés 04/06/2021

TARRAGONA

MOBILITAT

El primer tram del carril bici de Pere Martell estarà llest la setmana vinent

OLÍVIA MOLET

L’Ajuntament aprofitarà les obres de pavimentació del carrer, ja previstes, i eliminarà un dels tres carrils de circulació per a vehicles fins ara existents Biel Roquet-Jalmar

El primer tram del carril bici de Pere Martell estarà llest a finals de la setmana vinent. La nova via per a mobilitat sostenible arribarà fins al Serrallo i connectarà el carril del passeig marítim amb el nou carril educatiu, que també s’ha de començar a fer d’aquí poc. En tot cas, aquesta tan sols serà una actuació que anirà des de la plaça Imperial Tàrraco fins a la cruïlla amb l’avinguda Ramón y Cajal. L’Ajuntament aprofitarà les obres de pavimentació d’aquest tram del carrer Pere Martell, que precisament començaran, a priori, dilluns vinent. Amb la intervenció, es passarà de tres carrils de circulació per a vehicles a només dos.

La creació del carril bici entrarà dins el cost de la pavimentació.

En total, seran 75.102 euros.

«El nou carril és imminent. La setmana que ve es començarà a

fer la pavimentació, la intenció és que sigui dilluns, però depèn que es presenti a temps un estudi de seguretat laboral de l’empresa», advertia sobre els terminis Xavier Puig. El conseller de Territori raonava per què s’havia optat per la via ràpida en comptes de fer un projecte: «La pavimentació estava programada per ara, i ho aprofitem per no tornar a fer obres d’aquí a un any. Era una oportunitat». Així doncs, el termini de les obres és de cinc dies, pel que en nou asfalt i el carril haurien de ser una realitat a finals de la setmana vinent. «Veiem que bicis i patinets és molt millor que circulin per carrils adequats i aquest és un argument per a fer més actuacions valentes, de pintura, de separació, que no impliquin tant projecte», argumentava Puig.

La fisonomia d’aquest tram del carrer Pere Martell canviarà força. Direcció cap al Serrallo, el

nou carril bici quedarà enganxat a la vorera de l’esquerra, i serà de doble sentit. A continuació hi haurà un carril d’aparcaments, ocupant un dels tres carrils de circulació, que es reduiran a dos.

A l’altra banda, tot continuarà com ara, amb aparcaments i parades d’autobús. D’aquesta manera, no s’eliminaran places d’aparcament –faran de separació amb el trànsit rodat– i s’aprofitarà un dels carrils «que sempre tenia cotxes en doble fila», recordava Puig. A més, les línies d’autobús L5, L6, L8, L54, L41 i L42 es veuran afectades per les obres i tindran modificat el recorregut del pròxim dilluns al divendres.

De moment, quedarà «un carril absurd, entre cometes», reconeixia el conseller de Territori. Si més no, d’aquí a uns quatre mesos, s’hauria de poder connectar amb el nou carril educatiu, que lligarà Sant Pere i Sant Pau amb

El carril bici se situarà a l’esquerra, de manera que els aparcaments es desplaçaran cap a la dreta.

Puig: «La pavimentació estava programada per ara, i ho aprofitem per no tornar a fer més obres»

Amb el carril educatiu i la resta de Pere Martell, el Serrallo i SPiSP s’uniran a finals d’aquest 2021

la plaça Imperial, les obres del qual «estan a punt de fer-se».

Per sota, la segona fase de la pavimentació i creació del carril de Pere Martell fins al Serrallo s’està a punt de licitar. Puig explicava que la voluntat del consistori és

que les obres es completin «l’últim trimestre d’enguany».

Els veïns, molestos L’entorn del carrer Pere Martell està molest amb la rapidesa amb què l’Ajuntament instaurarà el

carril bici. El president de l’Associació de Veïns Nova Verge del Carme, Josep Maria Ferran, lamentava que el consistori no els hagués explicat les intencions amb antelació i que no els hagués demanat l’opinió: «Quan va sortir la notícia als mitjans em vaig enfadar i tot». Ferran explicava que «si ho feien públic entraríem en un procés de debat i ells volen anar de pressa».

El sector pesquer català fa avui una vaga per protestar contra les mesures de la UE La Confraria de Pescadors de Tarragona se suma avui a la vaga del sector pesquer català davant les mesures per a regular la pesca que està aplicant la Unió Europea i el ministeri d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del govern espanyol. En extensió, tot el sector pesquer de la demarcació de Tarragona secundarà la vaga que confraries de Catalunya i el País Valencià han convocat. En un comunicat, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona considerava que les mesures «regressives» acabaran suposant «de facto la fi del sector». Així, aquest matí, a les 10 h., tindrà lloc una concentració de pescadors al Moll Pesquer de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita. L’acte consistirà en la lectura d’un manifest per part de representants de les confraries. Recentment, la Unió Europea va aplicar un pla de diversos anys de durada, amb l’objectiu de millorar la conservació del Mediterrani, que suposa una reducció de les jornades hàbils per a la pesca d’arrossegament. Redacció

PUBLICITAT

04/06/2021 diarimés

7

8

diarimés 04/06/2021

TARRAGONA

MEDI AMBIENT

DISTINCIÓ

L’Ajuntament rescata peixos del Francolí i els trasllada riu amunt

GERARD MARTÍ

El consistori es reunirà amb l’ACA la setmana vinent i s’investigarà si hi ha captacions d’aigua il·legals GERARD MARTÍ

Gerard Cañellas

Una empresa contractada per l’Ajuntament de Tarragona va començar ahir les tasques de pesca elèctrica al tram baix del riu Francolí, amb l’objectiu de traslladar els peixos riu amunt, en zones d’inundació permanent, en aquest cas a la resclosa de Sant Salvador. Una actuació que es duu a terme després que apareguessin, fa dues setmanes, centenars d’exemplars de peixos morts en zones assecades al tram urbà del riu. La poca pluja d’aquesta primavera i l’inici de la pujada de temperatures, han condicionat un important i ràpid assecatge de l’eix principal del Francolí al seu pas per la ciutat.

Segons va destacar el regidor de Medi Ambient, Xavi Puig, «tenim un problema que enguany es presenta més aviat», amb relació a la mort de peixos quan els tolls s’acaben assecant. «La intenció d’aquest govern és protegir espècies i salvar la fauna que estigui al nostre abast». En aquest sentit, l’edil d’ERC anunciava que «la setmana vinent entrarem en

Imatge de Sanromà i Brunet, Fill Predilecte i Filla Adoptiva.

Guardonats el Fill Predilecte i la Filla Adoptiva de Tarragona Imatge de quatre operaris agafant exemplars de llises i anguiles, entre altres, del riu Francolí.

converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per parlar, precisament, del cabal del Francolí, i veure si hi ha problemes de captacions, potser il·legals, d’aigua que afectin el cabal o és només per causes naturals». L’objectiu, va dir, és mantenir el cabal ecològic en la mesura del que sigui possible. A l’Ajuntament no

li consta que hi hagi captacions més enllà d’alguna concreta per regadiu.

Per la seva banda, la regidora de Benestar Animal, Carla Aguilar, va celebrar que amb aquesta actuació «busquem que els peixos que habiten el riu estiguin en un lloc més segur i, per tant, els protegim dels efectes dels canvis

en els cabals del riu i la ciutat ha de tenir una gestió de l’aigua que sigui sostenible i equilibrada, i que respecti les vides humanes i les animals». Aguilar va afegir que en la reunió amb l’ACA «defensarem aquesta gestió ètica cap als animals del cabal del riu i buscarem solucions que assegurin aquesta preservació del riu».

COMERÇ

L’Ajuntament de Tarragona va lliurar ahir les distincions de Fill Predilecte de la ciutat a l’astrofísic i professor de Matemàtica Aplicada de la Universitat Rovira i Virgili, Manel Sanromà, i de Filla Adoptiva de la ciutat a la científica climatòloga Manola Brunet. L’acte, que va començar a les 19.30 h. al Fòrum de la Colònia, va ser presidit per l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, mentre que els tinents d’alcalde Xavier Puig

i Manel Castaño van glossar la trajectòria de les dues persones distingides. En els discursos d’agraïment, Brunet va manifestar «l’honor d’haver estat nomenada Filla Adoptiva» i l’agraïment «profund» a l’Ajuntament per la «sensibilitat envers l’emergència climàtica», i per la seva banda, Sanromà va fer un reconeixement a la URV, «mare de molts dels que avui som aquí, i que m’ha permès fer moltes de les coses que he fet.

COMERÇ GERARD MARTÍ

El Golf Costa Daurada reunirà les millors marques de joves tarragonins Diumenge, de 10 a 20 hores, s’hi celebrarà el Berué Market, que comptarà amb música en directe BERUÉ

Redacció

La segona edició del Berué Market arriba aquest diumenge al Club de Golf Costa Daurada.

Es tracta d’un espai efímer de compres que reunirà moda i accessoris per a tota la família, moda esportiva, decoració i música en directe. Cal recordar que aquest club, ubicat al Catllar, és un espai privilegiat a l’aire lliure que permetrà respectar totes les mesures de seguretat contra la covid. El market obrirà les seves portes a les deu del matí, tancarà a les vuit del vespre i l’entrada serà lliure i gratuïta per a tots els públics. Després de l’èxit de la primera edició, que es va celebrar durant el Nadal del 2019 a la Casa Joan Miret i per on van passar al voltant de 3.000 persones, torna aquest format de compres que pretén impulsar a marques locals que en la seva majoria no tenen un espai físic on vendre els seus productes.

Els seus protagonistes són joves, emprenedors i amb milers de seguidors en Instagram, aquestes marques que dominen

Alguns dels productes del primer Berué Market.

a la perfecció el comerç en línia exposaran els seus productes al públic per a donar-se a conèixer. Els visitants que decideixin acostar-s’hi podran trobar moda femenina de la mà de Maimi Shop, Melé beach, Quimono o L’Étipe. Sardina di Mare exposarà la roba masculina d’estil mediterrani més capdavantera.

Per als més esportistes, la signatura Fitfiu comptarà amb tot tipus de productes i complements per a fer esport i Hyeres Collection portarà la roba esportiva més de moda. Quant a decoració, es podran trobar les veles artesanes de Twenty two, els accessoris decoratius de punt de Cactus knit, i flors naturals i

preservades de la mà de Go Floral i Flor de Rosella.

Els complements per a aquesta temporada es podran trobar a Emmbyemm, We llauri Calma, Menemú i Calma boutique. Per a aquells que busquin accessoris personalitzats, aquests estaran concentrats en Anitials i Braceletters.

La nota més refrescant la posarà Vitamin Sigui amb els seus vestits de bany i bikinis amb teixits reciclats. I, per als més petits, estaran les signatures Petit tutu i Babybelle Bcn amb roba i complements per a bebès, a banda de les joguines de fusta d’inspiració Montessori de la marca Lalaloom. Tot això, ambientat amb la música de la cantautora Maria Jacobs.

En definitiva, un lloc de trobada per a marques envoltades d’un ambient màgic, música en directe i gastronomia, conceptualitzat i dut a terme per l’empresa d’organització d’esdeveniments Berué Esdeveniments, formada per les joves emprenedores Berta i Carlota.

La regidora María José López durant la presentació d’ahir.

En marxa un centre comercial virtual de l’app Som Comerç La regidoria de Comerç va presentar ahir el Som Comerç TGN Market, el centre comercial virtual de l’app Som Comerç TGN. Som Comerç TGN Market és una nova funcionalitat de l’app desenvolupada per l’Ajuntament de Tarragona que ofereix als comerços un aparador per presentar els seus productes i serveis al públic final i facilitar-ne així la venda en línia amb els sistemes propis de pagament, enviament i devolució

que estableixin els comerços que es donin d’alta al servei.

«Aquest és un nou pas per ajudar el comerç de Tarragona en la digitalització i la recuperació», va afirmar la regidora de Comerç, María José López, durant una presentació que va servir per explicar el funcionament i els detalls d’aquest nou servei de l’app Som Comerç TGN. La regidoria ha invertit 80.000 euros en l’aplicació per incentivar el comerç. Redacció

CRISI COVID-19

04/06/2021 diarimés

9

CRISI SANITÀRIA

La Generalitat alerta del creixement de la variant índia a Catalunya El Departament de Salut argumenta que, al mateix temps, la variant britànica està perdent força al territori Vicente M. Izquierdo

«La variant britànica va perdent incidència amb el pas dels dies, perquè la sud-africana i la brasilera estan augmentant però, sobretot, ho està fent la variant índia, que en poc temps ha vist com creixia la seva incidència».

Així ho va explicar el cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Tomàs Pumarola, qui no va descartar l’aparició de «noves variants». En total, a Catalunya hi ha actualment 29 casos d’aquesta variant.

Incidint en la variant que més temen des de la Generalitat, Pumarola va afegir que «la variant índia és la que està entrant amb més força a tota Europa, ja que és la que té més capacitat de transmissió».

Per altra banda, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, va apuntar que Catalunya ja ha rebut «4.825.360 vacunes, de les quals se n’ha administrat el 91,75». Han seguit ja la pauta completa, o sigui, ja han rebut les dues vacunes (o una en el cas de Janssen) 1.606.491 persones, el que representa el 20,5% de tota la població catalana. Això significa que una de cada cinc persones que viuen a Catalunya ja està immunitzada.

També va especificar les vacunes que han arribat aquesta setmana. De Pfizer, un total de

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

53.182 685.293 3.693.012 172.715.117 1.301

22.197 80.099 3.716.573

MORTS Carmen Cabezas va apuntar que aquesta setmana va començar la vacunació als CAP 445.770, repartides entre dilluns i dimecres. 50.500 de Moderna, 54.600 de Janssen i un total de 219.600 dosis d’AstraZeneca, una xifra tan elevada perquè «n’han arribat d’acumulades, de forma que la setmana vinent no n’enviaran».

La vacunació als CAP Com a novetat, Cabezas va apuntar que s’ha iniciat la «vacunació dels equips d’atenció primària».

«La mateixa web en la qual ens

ECONOMIA

MORTS Argimon va dir que bars i restaurants podien obrir fins a la una a partir d’aquesta matinada apuntem per a un punt de vacunació més massiu, també serveix per a apuntar-nos en els Centres d’Atenció Primària», va explicar la secretària de Salut Pública.

Es va felicitar la doctora Cabezas perquè «les UCI estan baixant la seva pressió perquè està descendint la presència de gent gran. Això, segons ella, està motivat perquè «un 87,4% de les persones majors de 60 anys ha iniciat ja el procés de vacunació».

Pel que fa als bars i restaurant,

MORTS Al Camp de Tarragona el nombre d’ingressos decreix en quinze persones finalment va entrar en vigor aquesta passada nit la mesura de deixar una hora més d’obertura.

D’aquesta manera, la restauració podrà tancar a la una de la matinada. Així ho va assegurar Josep Maria Argimon, recentment nomenat conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Per altra banda, segons les dades publicades pel Departament de Salut, el Camp de Tarragona ha registrat una nova defunció per coronavirus respecte a les

INFECTATS

MORTS dades d’ahir, elevant la xifra total a 1.122. Per altra banda, Salut no ha notificat cap nova defunció a les Terres de l’Ebre.

Les dades a Tarragona Pel que fa a la pressió hospitalària al Camp de Tarragona s’han registrat 15 pacients menys ingressats, reduint la xifra a un total de 44, per altra banda es manté el nombre de crítics a les UCI del territori amb 27. A l’Ebre es comptabilitzen 17 pacients als hospitals, els mateixos que dimecres, i baixa el nombre d’ingressats a les UCI amb un pacient menys (7).

El risc de rebrot al Camp de Tarragona s’eleva 5 punts man-

tenint la tendència a l’alça de la darrera setmana, i arriba als 131 punts. La taxa de contagis puja fins als 1,04 punts. En canvi a l’Ebre tot fa indicar que s’estabilitza el risc de rebrot, que baixa un punt (121). Pel que fa a la taxa de contagis la situació es manté igual que ahir amb 1,61.

En relació amb els nous positius el Camp de Tarragona suma 101 nous casos per covid que acumulen un total de 42.251 mentre que a les Terres de l’Ebre s’han registrat 7 casos positius, acumulant un total d’11.039.

Al Camp de Tarragona 226.906 persones han rebut la primera dosi de la vacuna mentre que 116.833 s’han posat la segona dosi. A les Terres de l’Ebre s’han vacunat un total de 74.548 persones i un total de 42.963 amb la segona dosi. Aquestes dades indiquen que ahir a la província de Tarragona es van posar 9.604 dosis de la vacuna contra la covid-19, 7.953 al Camp de Tarragona i 1.651 a les Terres de l’Ebre.

La situació a Catalunya L’Rt continua pujant i se situa aquest dijous en l’1,04, dues centèsimes més que fa 24 hores segons l’última actualització del Departament de Salut. El risc de rebrot puja lleugerament de 112 a 113. El nombre d’ingressats per covid segueix a la baixa i se situa en 659, el que suposa 25 menys que en el balanç anterior. També disminueixen els crítics, fins a 231, tres menys que fa un dia.

S’han declarat 674 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 629.723 en tota la pandèmia. Pel que fa a les defuncions, les funeràries han informat de 12 noves morts, per un total de 22.197. La incidència acumulada a 14 dies es redueix mínimament, de 110 a 109,47.

VACUNACIÓ

FECASARM acusa l’Estat d’envair competències per regular l’oci nocturn

Catalunya, fora de la Resposta massiva de zona de perill de contagis temporers de la Ribera al mapa de la UE d’Ebre per a vacunar-se

Un 40% de discoteques no obriran encara

Gran part d’Europa també està en taronja

Un centenar reben el vaccí de Janssen

ACN

ACN

ACN

La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (FECASARM) ha acusat l’estat d’envair competències autonòmiques per regular l’oci nocturn després que el Consell Interterritorial del sistema de Sanitat aprovés aquest dimecres les condicions sota les quals es permetrà la reobertura del sector. Les empreses d’oci nocturn consideren «fora de lloc l’intervencionisme desmesurat» de l’Estat i asseguren que, segons l’article 141.3 de l’Estatut d’Autonomia, Catalunya té «competències exclusives» en matèria d’espectacles i

activitats recreatives. Amb tot, la patronal ha alertat que un 40% de les discoteques no reobriran perquè les condicions actuals «desvirtuen i buiden de contingut» la seva activitat.

La patronal considera que l’Estat s’ha «excedit» en l’exercici de les seves competències en matèries que «no li correspon» regular. «Les activitats de discoteca i similars viuen en un 90% de l’activitat que desenvolupen entre les 2 i les 6.45 de la matinada. Sense poder desenvolupar la seva activitat en aquesta franja i sense pista de ball, es desvirtua la seva llicència», lamenten.

Catalunya ha sortit de la zona vermella de contagis per covid-19 al mapa de la Unió Europea i ara està en la zona taronja, segons les darreres dades del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) publicades ahir. El territori català es va tenyir de vermell a finals de juliol del 2020 i des de llavors no ha baixat dels 150 casos per cada 100.000 habitants en els darrers 14 dies. Si bé alguns estats membres relaxen les restriccions per a les zones taronges, la UE només exigeix explícitament aixecar mesures

com PCR o quarantenes als territoris en verd.

A Espanya, València i les Illes Balears també estan en taronja perquè presenten una incidència inferior als 150 casos per cada 100.000 habitants els últims 14 dies. En canvi, l’Aragó, Andalusia o Madrid continuen en vermell. Gran part d’Europa està en zona taronja. És el cas de pràcticament tot Alemanya, Itàlia, Portugal i els països de l’est. Bona part de França està en vermell, igual que els Països Baixos, Bèlgica, Grècia i els països bàltics. Amb gairebé tot el territori en verd, Finlàndia és l’estat amb la millor situació.

Prop del 90% dels temporers de la fruita dolça de la Ribera d’Ebre han volgut rebre la vacuna contra la covid-19. Ahir, en la primera jornada de la campanya, està previst administrar 110 vaccins unidosi de Janssen.

S’ha habilitat l’espai de la Democràcia de Móra d’Ebre on s’ha citat els treballadors cada tres minuts. Hi ha acudit esgraonadament des de primera hora.

Són empleats de recol·lecta i envasat d’empreses com Cerima Cherries de Tivissa o el Grup Fruiter de Benissanet. A la sortida, van reconèixer que

esperaven la vaccinació des de feia temps i que tornen a la feina «més tranquils», tot i que les mesures de seguretat han estat extremes al camp i als magatzems. La campanya acabarà dilluns.

Tot i que les mesures de seguretat han estat extremes en les campanyes de la fruita dolça d’enguany i l’any passat, els temporers havien reclamat i esperaven la vacuna des de feia temps. Amb el vaccí administrat van reconèixer que tornen a la feina més tranquils. «Podíem esperar, però com estem treballant a magatzems de fruita amb molta gent», van dir.

10

diarimés 04/06/2021

REUS

EQUIPAMENTS

El PSC critica el retard del Molinet i «la reducció del projecte inicial» Martín es mostra decebut perquè l’Ajuntament incompleix el PAM on figurava l’inici de les obres CEDIDA

Nil Morato

El pavelló del Molinet és un projecte que s’arrossega des de l’any 2011, quan el projecte ja estava redactat i s’estava a l’espera de rebre els diners suficients per part de la Generalitat per poder executar-lo. L’equipament va quedar aturat i no va ser fins al 2018 quan l’Ajuntament, amb el suport del PSC des de l’oposició, va aprovar destinar el romament del 2017 per a construir els polilleguers Cèlia Artiga i Joan Rebull i el pavelló del Molinet, que tenien l’objectiu de donar servei a les escoles pròximes així com als veïns. Ara, des del PSC de Reus, es critica que el pavelló del Molinet segueix sumant endarreriments, ja que està previst que no es comenci a construir fins al següent mandat. «És inacceptable aquest retard, el projecte torna a quedar aturat i perjudica greument a l’alumnat de l’Institut Roseta Mauri que continuaran sense disposar d’un espai per a la pràctica esportiva, ja que han de compaginar el pati amb el camp de futbol de Mas Iglesias per poder fer gimnàstica», critica Andreu Martín, portaveu del PSC, en declaracions a Diari Més.

El líder de l’oposició reusenca etziba que «aquest retard fins al 2024, com a mínim, és un incompliment del PAM 2019-2023 –Pla d’Acció Municipal–, ja que s’havien compromès a construir el pavelló». Martín desmenteix

INFRAESTRUCTURES

El Senat aprova una moció per impulsar l’estació intermodal Va ser una proposta de Junts per Catalunya Redacció

Imatge virtual de l’exterior del futur doble pavelló del Molinet, al barri de Mas Iglesias.

Martín: «És inacceptable aquest retard, perjudica greument l’alumnat de l’Institut Roseta Mauri» així les insistents afirmacions de l’alcalde, Carles Pellicer, en la roda de premsa de presentació del doble pavelló del Molinet que va tenir lloc dimecres. «Estem seguint el calendari que toca, al PAM hi diu que en aquest mandat s’ha de presentar el projec-

te», assegurava Pellicer, malgrat que en el document del PAM s’hi llegeix «construir el nou pavelló doble esportiu El Molinet». «Han passat dos anys d’aquest mandat només per fer la redacció del projecte», lamenta Martín, qui afegeix que «si parlem de 2024 som molt optimistes, perquè amb els problemes que té aquest govern amb les licitacions, segur que no serà una realitat fins al 2026, com a aviat».

El líder socialista també cri-

tica que el projecte del pavelló del Molinet «és una reducció del projecte inicial» i posa com a exemple la zona del rocòdrom, que «tenia unes característiques molt potents, i ara és més petit».

El doble pavelló del Molinet tindrà una pista interior de 44x25 metres, una sala polivalent, un rocòdrom, una pista exterior, un parc de cal·listènia i aparcament per a bicicletes i patinets, tal com es va anunciar en la presentació del projecte aquest dimecres.

La senadora per Tarragona de Junts per Catalunya, Assumpció Castellví, va defensar aquest dijous una moció per impulsar el projecte definitiu de l’estació intermodal de Reus «en la major brevetat possible i sense demora». «Aquest projecte donarà servei a la segona àrea metropolitana de Catalunya, afavorint així a l’equilibri territorial», va subratllar la senadora, qui va voler fer un reconeixement al lideratge de la Cambra de Comerç de Reus, que «ha treballat incansablement perquè el projecte es faci realitat».

Castellví va fer èmfasi en el fet que l’estació podrà rebre «altres tipus de transport», i esdevenir així «un gran centre d’intercanvi modal». «Un eix vertebrador de les comunicacions ferroviàries del Camp de Tarragona que resoldrà les disfuncions actuals del territori», va insistir.

Amb aquest projecte, Reus no només serà la quarta pista de l’Aeroport del Prat, sinó també

connectarà la ciutat amb el seu aeroport. La senadora va recordar que, malgrat ser adjudicada el 2009 per 54 milions d’euros, «l’estació porta paralitzada més d’una dècada» i ha perjudicat el desenvolupament econòmic i territorial de la demarcació de Tarragona. És per això que va presentar la moció per instar al Govern espanyol «en la major brevetat possible i sense demora els estudis de demanda i de viabilitat socioeconòmica de l’estació intermodal així com el seu encaix funcional dins de la xarxa ferroviària de Tarragona i, en funció dels resultats, es promoguin les accions per al projecte definitiu». Per la seva banda, el president de la Cambra, Jordi Just, celebrava que, amb aquesta moció, «cada vegada estem més a prop». L’entitat ja s’emplaça, en les pròximes setmanes, a reunir-se amb els grups polítics al Congrés i al Senat per anar treballant les seves propostes per incloure-les als pressupostos generals.

SOCIETAT CEDIDA

www.ceramicasgavilan.com

Renueva tu casa Más de 40 años nos avalan

Les mares protagonistes del documental a l’Orfeó Reusenc.

Especialistas en cocinas y baños Disponemos de:

Otros servicios

- Albañilería - Fontanería - Electricidad - Puertas - Azulejos, gres, parquet

Somos especialistas en cambiar BAÑERA POR plato de DUCHA

¡Precios ajustados!

Boletines eléctricos Instalación y venta de Aire Acondicionado Somos instaladores eléctricos autorizados

Calle 6, nº 35. BONAVISTA Visite nuestra exposición T. 977 549 108 / 605 915 918 / 605 915 917

El CDIAP presenta el documental ‘Maternitats’ El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) Baix Camp i Priorat va presentar dimecres al vespre el documental Maternitats a l’Orfeó Reusenc. El documental mostra que passa quan els fills són diferents del que s’espera i dona el protagonisme a quatre mares de fills amb discapacitat que parlen de com viuen aquesta realitat i té l’objectiu d’ajudar a afrontar aquesta situació. L’acte va servir per cloure amb èxit les activitats preparades a Reus i coordinades per la regidoria de Salut i Ciutadania per tal de commemorar el Dia Interna-

cional de l’Acció per a la salut de les dones, que se celebra per posar de manifest les desigualtats de gènere en salut. El documental l’han realitzat des del CDIAP, un servei adreçat a la petita infància més fràgil i sobretot dedicat a acompanyar les famílies en el procés que s’inicia quan hi ha alguna sospita que el fill o filla té dificultats en el desenvolupament. El director ha estat Josep Varo, director del Psicurt, festival organitzat pel Col·legi de Psicòlegs de Tarragona, del Festival de Curts de Vilaseca i autor de diferents curtmetratges. Redacció

04/06/2021 diarimés

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

11

12

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Crida mundial: ser la generació que recuperi els hàbitats naturals El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra demà, dona el tret de sortida al decenni per a la restauració dels ecosistemes CEDIDA / MUSEU D’ALCOVER

Anna Ferran

Cada any al món es destrueixen 4,7 milions d’hectàrees de bosc; una superfície més gran que tota Dinamarca. Això equival a la destrucció d’una superfície natural de la mida d’un camp de futbol cada tres segons. Més de la meitat de les zones humides del planeta ha desaparegut en els últims 50 anys. Prop d’un 30% dels ecosistemes naturals d’aigua dolça han desaparegut des de 1970. I si ens movem quatre anys després, a 1974, i el comparem amb l’actualitat veurem com ara un terç de les poblacions de peixos de tot el món està sobreexplotada, respecte al 10% que ho estava aleshores. Aquestes només són algunes dades, simples xifres, que evidencien la delicada situació que està travessant el planeta.

En el darrer mig segle s’ha accelerat d’una manera vertiginosa la destrucció dels hàbitats naturals. I això no només té conseqüències per a la fauna i la flora i els ecosistemes. També la té pels humans. Segons dades de l’ONU, la degradació dels ecosistemes està afectant el benestar de les persones. Calculen que com a mínim 3.200 milions de persones, és a dir, el 40% de la població mundial, en pateix les conseqüències. I els efectes també es traslladen a l’economia. I és que l’erosió del sol i altres tipus de degradació ens costen més 6 bilions de dòlars a l’any, en pèrdua de producció d’aliments i altres serveis que per se ens ofereixen els hàbitats naturals.

Davant d’aquesta situació límit, enguany les Nacions Unides dediquen el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra demà, 5 de juny, a fer un clam, gairebé desesperat, i una crida

A l’esquerra, el Niu de l’Àliga, a Alcover, un dels salts d’aigua més coneguts dins del conjunt de les Muntanyes de Prades. A sobre, l’aigua cristal·lina del litoral d’Altafulla i al fons el far de Torredembarra.

El 40% de la població mundial pateix els efectes de la degradació dels ecosistemes a l’acció per a la restauració dels ecosistemes. El lema i hashtag d’aquesta nova edició és #GenerationRestauration, o el que és el mateix, la generació de la restauració. I és que amb la jornada de

Els pròxims deu anys són determinants per a salvar i reequilibrar els espais naturals demà es donarà el tret de sortida al Decenni per a la Restauració dels Ecosistemes, una dècada que l’ONU determina com a clau per a salvar alguns dels tresors més preuats que tenim a la Terra

i a la vegada un període que coincideix amb la dècada de l’acció per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, establerts per la mateixa ONU i adquirits com a seus per a desenes de països i milers d’organitzacions, empreses i particulars.

Per què cal restaurar?

Només la gravetat de les dades i el que realment impliquen ja su-

posa un motiu de pes per a creure que la restauració dels espais naturals és una necessitat imperiosa. Però les conseqüències de no fer-ho són extremadament alarmants. I és que cadascun dels ecosistemes ajuda a generar un equilibri en el planeta que facilita la vida en ell. La seva destrucció, doncs, només farà que accelerar més el precipici al qual ens dirigim i que porta per nom

canvi climàtic.

Els ecosistemes saludables juguen un paper clau en el control de la temperatura del planeta i la gestió dels gasos contaminants.

Ara bé, els nivells d’emissions que estem registrant, que han crescut per tercer any consecutiu i malgrat l’aturada de l’activitat derivada del confinament i la pandèmia, compliquen l’assoliment dels Acords de París de no sobrepassar l’augment de 2 graus en la temperatura mitjana del planeta i l’encaminen, si se segueix així, a un augment de 3 graus que farà de la vida a la Terra un veritable malson.

Els càlculs fets per diversos organismes internacionals preveuen que 700 milions de persones es veuran obligades a migrar a causa de la degradació

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CEDIDA / AJ. ALTAFULLA

Si no restaurem els ecosistemes, el PIB mundial pot perdre prop de 10 bilions de dòlars La incursió humana en espais naturals i la seva destrucció augmenta el risc de noves pandèmies La presència d’arbres dins de les ciutats ajuda a reduir la temperatura màxima entre 0,5 i 2 ºC Per cada dòlar invertit en restauració d’hàbitats, hi ha un retorn de 30 dòlars ments. El resultat: els seus preus es dispararien un 30% de cara al 2040, generant més desigualtats, més pobresa i més fam.

de la terra i el canvi climàtic de cara al 2050. A més, la incursió humana en hàbitats naturals i la destrucció d’aquests últims pot augmentar de manera potencial els processos de zoonosi, és a dir, el salt i la mutació de malalties, infeccions i virus animals cap als humans, causant noves pandè-

mies. De fet, s’ha relacionat molt la pandèmia de la covid-19 amb aquesta causa, com un dels possibles orígens.

Les conseqüències també seran econòmiques si no fem un canvi per a favor de la restauració dels ecosistemes. Les estimacions fetes fins ara indiquen que el

PIB mundial podria perdre prop de 10 bilions de dòlars de cara al 2050 si els serveis que ofereixen els ecosistemes, com la captura de gasos contaminants, van reduint-se cada cop més. A més, la degradació del sol pot causar infertilitat i una caiguda del 12% de la productivitat mundial d’ali-

La dècada decisiva Malgrat que el panorama és preocupant, encara hi ha esperança.

Investigadors de diversos àmbits coincideixen que, si durant aquesta dècada, fem un salt cap a l’acció, frenem la destrucció dels ecosistemes i ajudem a restaurar-los, som a temps de frenar el canvi climàtic i les catastròfiques conseqüències que pot arribar a tenir. Ara bé, què implica restau-

rar ecosistemes?

Si es mira a gran escala, la recuperació dels hàbitats suposa recuperar espais naturals que, tots junts, tindrien una mida més gran que la Xina o els Estats Units. Això permetria mantenir l’equilibri climàtic, assegurar-nos la supervivència de moltes espècies en perill d’extinció a la vegada que ens garantiríem un futur més saludable, ja viurem en un planeta sa.

Com a individus, sembla que poc hi podem fer per aquestes fites tan grandiloqüents. Res més lluny de la veritat. I és que són moltes les petites accions que afavoreixen la recuperació dels ecosistemes. Tenir plantes a casa, apostar per a ciutats verdes, fer un hort urbà, recuperar espècies silvestres que equilibren la presència d’insectes i de plagues, reciclar correctament o participar en jornades de neteja de brossa en rius, boscos i platges són només alguns dels petits gests que podem tenir envers la natura. Cal tenir en compte que la presència d’arbres dins de les ciutats ajuda a reduir la temperatura entre 0,5 i 2 graus les temperatures màximes de l’aire a l’estiu. Una acció senzilla, poc costosa i amb uns grans beneficis per a milions de persones.

Beneficis per a tothom Tant les accions micro com els projectes macro tenen un gran

04/06/2021 diarimés

13

impacte positiu. Salvem hàbitats naturals, garantim la supervivència de fauna i flora, ens assegurem un planeta més saludable on viure nosaltres i les generacions futures. Aquests són els grans beneficis, però, n’hi ha de concrets que acaben de demostrar que apostar per la recuperació dels ecosistemes és la decisió més intel·ligent.

Es calcula que per cada dòlar invertit en restauració hi ha un retorn de fins a 30 dòlars. Per tant, no es tracta de fer donacions per una bona causa, sinó de fer inversions profitoses en termes mediambientals i de retruc també econòmics. Si s’assolís el Desafiament de Bonn de restaurar 350 milions d’hectàrees de terres degradades i desforestades a tot el món podria generar fins a 9 bilions de dòlars nets. Així mateix, es calcula que la restauració de boscos i altres ecosistemes de les conques hidrogràfiques podria suposar un estalvi de 890 milions d’euros anuals en costos de tractament d’aigua als serveis d’aigua de les ciutats més grans del món.

Ara, doncs, ja no podem posposar-ho. Ja arribat el moment, la dècada clau on si actuem com toca encara podem garantir la supervivència del planeta i de totes les espècies que hi vivim ara i en un futur. La responsabilitat és únicament nostra. Només ens cal passar a l’acció.

14

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

A FONS

Els vuit àmbits on cal actuar per a frenar la degradació i salvar el planeta

Boscos Són un dels ecosistemes més amenaçats per la pressió humana. La tala d’arbres per a obtenir tota mena de recursos, la contaminació i les plagues estan danyant els boscos. Més enllà de ser el pulmó del planeta, són l’habitat pel 80% dels amfibis i la majoria d’aus i mamífers.

Un canvi en el consum d’aliments obligaria a un canvi en el tipus de cultiu, cosa que frenaria la destrucció dels boscos i la restauració de zones degradades i en desús.

Camps de cultiu Els cultius intensius i l’ús abusiu de fertilitzants i pesticides estan esgotant els sòls dedicats al cultiu, cosa que implica la cerca de nous cultius que viuran el mateix procés de degradació. Per a evitar aquesta espiral, cal apostar per fertilitzants i mecanismes de control de plagues més naturals així com la introducció de cultius més diversos que afavoreixin l’enriquiment del sol i que aquest torni a ser un dipòsit de carboni.

Llacs i rius L’extracció de l’aigua dolça per al consum en llars, indústries i cultius està deixant els rius i llacs en una situació molt fràgil. A més, els episodis de contaminació i la sobrepesca han amenaçat moltes de les seves espècies.

Per a restaurar-los cal frenar la contaminació, ser més eficients en la gestió de l’aigua i reactivar la seva flora i fauna. Preservar la vegetació de ribera atraurà mosquits que a la vegada seran aliment per als peixos.

Muntanyes L’eliminació de la vegetació als pendents de les muntanyes accelera l’erosió del terreny, facilita la contaminació dels rius i obliga molts animals a abandonar aquests ecosistemes. Repoblar els boscos de les zones muntanyoses frena el risc d’allaus, les esllavissades i les inundacions. La planificació de les infraestructures humanes també evita la fragmentació d’aquests ecosistemes i l’agrosilvicultura els fa més resilients.

El compte enrere ja ha començat. Ens hem donat una dècada per a marcar un punt d’inflexió i salvar els ecosistemes, convertir-los en espais més sans, que garanteixin la biodiversitat d’espècies i la seva convivència en harmonia, sense rebre les amenaces ni la pressió del canvi climàtic o la contaminació.

Quan pensem en ecosistemes, el primer que ens passa pel cap són espais protegits, però el cert és que un parc d’una ciutat o fins i tot el balcó de casa nostra pot ser un petit ecosistema. Siguin grans o siguin minúsculs tots ells juguen un paper clau en l’engranatge de la vida a la Terra. És per això que cal que cadascú com a individu i en conjunt com a societat responguem a la crida que fa l’ONU i esdevinguem la generació que restauri els ecosistemes danyats i els hi doni una nova i llarga vida.

Àrees urbanes Pensar en ciutats i pobles com a ecosistemes sembla força difícil, però el cert és que es poden convertir en un espai clau per a la reducció de l’escalfament global si s’introdueixen àrees de vegetació, que renoven l’aire i redueixen la seva temperatura fins a 2 graus a l’estiu. Per això, cal apostar per ciutats verdes amb parcs i jardins sostenibles i adaptats al clima. Així mateix, cadascú pot crear petits espais verds a casa seva per a contribuir-hi.

Mars i costes Els prats marins capturen el carboni fins a 35 vegades més ràpid que el bosc tropical. Malgrat això, està molt amenaçat per la degradació dels ecosistemes marins.

L’impuls d’una pesca sostenible, que garanteixi la reproducció de les espècies, però sobretot una gestió adequada de les aigües residuals serà clau per afavorir la restauració de la flora i la fauna marina i el bon manteniment d’aquest hàbitat.

Torberes

Pastures i sabanes

Les torberes ocupen el 3% de la superfície terrestre i capturen un terç del carboni. Ara bé, estan amenaçades, ja que s’estan drenant per a convertir-les en terres agrícoles. Els incendis, l’extracció de la torba i les pastures extremes també els fan perillar. Perquè puguin fer la seva funció cal mantenir el carboni de les torberes humit i al sol. Així doncs, caldrà tornar a convertir-les en zones humides tancant els drenatges.

Les àrees de matolls i de pastures d’arreu del món estan patint un procés d’excés de pastura, que els està esgotant. Així mateix, hi ha indrets on aquests espais naturals s’estan reconvertint a l’agricultura intensiva, de manera que perden la seva funció i acaben erosionant-se. Per a recuperar-los, cal reintroduir els animals i plantes que s’han perdut i protegir les seves poblacions fins que es recuperin.

EMPRESA DESTACADA

Garcia Riera fa una aposta ferma per la sostenibilitat L’empresa constructora Garcia Riera, fidel als seus principis corporatius, ha fixat els objectius dels pròxims anys en la campanya Construïm sostenibilitat. Tant en l’àmbit intern, en les polítiques laborals, d’igualtat i d’oportunitats de promoció l’empresa seguirà com a model de cohesió sostenible els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU.

L’objectiu principal és conscienciar a l’equip humà de l’empresa, així com als seus clients i proveïdors, que és absolutament necessari contribuir a reduir l’impacte mediambiental del nostre entorn.

Per aquest motiu, Garcia Riera incorpora als seus projectes sistemes d’aprofitament de residus, d’eficiència energètica, aprofitament de l’aigua i d’economia circular.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

15

EMPRESA COMPROMESA

Objectiu per a la pròxima dècada: preservar els ecosistemes La protecció de la biodiversitat és un repte inajornable per al futur de les persones i del planeta amb el qual Agbar hi està compromesa oferint solucions innovadores CEDIDA

Redacció

Els ecosistemes tenen un paper fonamental en el nostre planeta, ja que proporcionen beneficis essencials per a tots els éssers vius, com l’aigua, els aliments o la purificació de l’aire, entre d’altres. Tots depenem d’ecosistemes saludables per a la nostra supervivència. És més necessari que mai que reconnectem amb la natura per frenar l’alarmant pèrdua d’espècies de flora i fauna i per contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic. Ara és el moment d’actuar.

El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, posa l’èmfasi aquest any en la necessitat de preservar el nostre entorn, a partir de restaurar els ecosistemes danyats i protegir aquells que encara conserven la seva vitalitat i diversitat. La celebració marcarà el llançament de la Dècada de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030). Precisament, l’any 2030 és la data límit que els científics consideren crítica per evitar els pitjors impactes del canvi climàtic.

Així mateix, la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest el paper protector de la natura.

Segons l’ONU, uns ecosistemes sans ajuden a protegir-nos de les malalties, ja que la diversitat d’espècies fa més difícil la propagació de patògens. A més, d’aquí a 2030, la restauració de 350 milions d’hectàrees d’ecosistemes terrestres i aquàtics degradats podria eliminar de l’atmosfera de 13 a 26 gigatones de gasos d’efecte hivernacle, els responsables de l’escalfament global.

Amb més de 85.000 espècies d’animals i de plantes, Espanya és el país amb més biodiversitat d’Europa, fet que suposa el 54% de les espècies d’Europa i prop del 5% de les espècies conegudes al món. No obstant això, aquesta biodiversitat està greument en perill. De les 85.000 espècies esmentades, el 14% estan amenaçades i poden extingir-se, segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Agbar, aliat en la defensa del medi ambient Compromesa amb la preservació dels elements essencials del medi ambient, Agbar ofe-

A dalt, corbs marins als aiguamolls del Delta de l’Ebre. A sota, jardí de papallones a la depuradora d’Olot.

reix solucions innovadores al voltant de la gestió sostenible de l’aigua, dels recursos naturals i de la salut ambiental per a l’agricultura, la indústria i les ciutats, en línia amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

El desenvolupament de solucions basades en la natura és una prioritat per a la companyia. Un exemple són els aiguamolls artificials de depuració de l’Illa de Mar i L’Embut, situats al Delta de l’Ebre. Gestionats per Agbar, l’any passat van ser declarats reserva natural de fauna salvatge pel Departament

de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Es tracta d’una zona de gran interès ornitològic, que ofereix espais idonis (refugis, zona d’alimentació i nidificació) per a l’observació d’aus (algunes d’elles amenaçades), passejades naturalistes i educació ambiental.

Conservar la biodiversitat en

les zones on opera és un altre objectiu clau per a la companyia, que té un 11,7% de les seves instal·lacions en espais protegits. En aquests emplaçaments, i en l’entorn d’infraestructures com les ecofactories (depuradores basades en els principis de l’economia circular), es prenen mesures per protegir la flora i

la fauna. En concret, Agbar ha realitzat un total de 21 diagnòstics de biodiversitat (18 d’ells en instal·lacions dins d’espais protegits) i ha posat en marxa 7 plans d’acció en plantes de tractament, 6 d’ells en espais protegits. L’objectiu per aquest any és que les 24 instal·lacions que gestiona en espais sensibles disposin de diagnòstics de biodiversitat. Un exemple d’iniciativa en la lluita contra la pèrdua de biodiversitat és el programa de gestió integral d’espècies de flora invasora desenvolupat per la companyia. A través d’una metodologia i eines pròpies, el personal de les instal·lacions es forma per identificar i reportar observacions, així com elaborar i executar plans de control i comunicació d’espècies invasores.

Agbar aposta també per l’eliminació de l’ús de productes fitosanitaris a totes les seves instal·lacions, fet que comporta un canvi en el model de gestió de les zones verdes. Els treballadors reben formació específica i la companyia ha elaborat una guia de manteniment i un document de clàusules que s’està incloent en els contractes amb empreses subcontractades encarregades del manteniment d’aquestes zones verdes. Gràcies als esforços de tots els actors implicats, aquest any s’assolirà que el 100% de les instal·lacions estiguin lliures de fitosanitaris i pesticides.

Aconseguir que treballadors i membres de les comunitats locals siguin veritables guardians de la natura és una altra de les missions. Per exemple, el programa de voluntariat BiObserva és una iniciativa corporativa, implantada en 31 instal·lacions, en la qual col·laboren més de 60 professionals de la companyia com a voluntaris. Aquest programa contempla l’observació de les espècies d’avifauna en els centres de treball i el seu registre en una aplicació mòbil o en una plataforma web d’accés públic. Les observacions recollides han estat utilitzades internament per la companyia per tal d’analitzar i dissenyar plans d’acció de biodiversitat i estan a disposició de la ciència.

Tenir cura del planeta és cuidar de nosaltres mateixos.

Revertir els danys causats a la natura és el repte intergeneracional actual més important. És el moment de comprometre’s.

16

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

SOSTENIBILITAT

Xarxa Natura 2000, espais protegits que impulsen la recuperació econòmica

CEDIDA

Tarragona aporta 26 espais a la Xarxa Natura 2000 En tota Europa, hi ha més de 27.000 espais que estan inclosos dins de la Xarxa Natura 2000. D’aquests, 1.800 pertanyen a l’Estat espanyol, sent el país amb una major aportació. Els càlculs fets indiquen que un 30% de la superfície total espanyola està inclosa dins d’aquesta xarxa. Només a les comarques tarragonines hi trobem un total de 26 espais que s’aixopluguen sota la protecció de la Xarxa Natura 2000. El Delta de l’Ebre, el Montsant, els rius Gaià i Siurana, les serres del Montsià, de Cardó i de Godall són alguns d’ells.

Aquesta gran xarxa aposta per permetre el desenvolupament de l’activitat humana mentre no es posi en perill la conservació dels valors naturals A. Ferran / Agències

La clau per a la preservació i la restauració dels ecosistemes és trobar l’equilibri entre l’hàbitat natural i els agents humans, siguin habitatges, nuclis de població, infraestructures. Dit d’una altra manera, la clau passa per a aconseguir una coexistència i una convivència sostenible. Així ho asseguren des del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Aquesta aproximació és justament la que defensa la Xarxa Natura 2020, l’agrupació d’espais protegits més gran del món. Ara bé, més enllà de la protecció dels espais naturals, la Xarxa Natura 2000 pot jugar un paper crucial en la recuperació econòmica postpandèmia, una recuperació pensada en verd.

Segons un estudi elaborat pel Ministeri de Transició Ecològica, els beneficis econòmics que aporta la Xarxa Natura 2000 per

al conjunt de la societat espanyola ascendeixen a 43.661 milions d’euros a l’any, cosa que equival al 4% del PIB de l’Estat. Davant d’aquestes xifres, hi ha qui es pot preguntar com un espai natural protegit té capacitat per a generar tal impacte econòmic. Des de SEO/Birdlife, expliquen que «els espais protegits de la Xarxa Natura 200 es diferencien d’altres figures de protecció, ja que permeten el desenvolupament de l’activitat humana, sempre que aquesta no posi en perill la conservació dels valors naturals que van motivar la seva protecció».

Així doncs, es tracta d’un model que promou que la conservació de la natura es tradueixi en «beneficis per als ciutadans i l’economia». «Lluny de ser un obstacle per al desenvolupament socioeconòmic dels territoris, la Xarxa Natura 2000 ofereix oportunitats per al desenvolupament

d’activitats productives tradicionals, activitats recreatives i turisme sostenible», apunten des de l’entitat naturalista.

Recuperant la Séquia Major Un dels exemples d’aquest equilibri entre l’activitat humana i la protecció d’un hàbitat natural el trobem a Vila-seca, concretament entre la Pineda i el Port de Tarragona. Coneguda amb el nom de Séquia Major, és la principal zona humida de litoral entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat, motiu pel qual juga un paper clau en les rutes migratòries de nombroses aus.

D’un temps ençà són moltes les activitats que s’hi duen a terme, com visites guiades, tallers i observacions guiades d’aus.

Aquestes propostes diversifiquen i amplien l’oferta turística del municipi i permeten redirigir-lo cap a un model basat en

Un infant observant aus a la Séquia Major, a Vila-seca.

la sostenibilitat. Ara bé, aquesta aposta s’amplificarà un cop es dugui a terme tot un procés de recuperació i restauració d’aquest espai impulsat pel Port de Tarragona.

L’Autoritat Portuària és propietària d’uns terrenys de més de 370.000 metres quadrats en els quals durà a terme una important intervenció per a recuperar l’ecosistema d’aiguamolls costaners que hi havia hagut antigament. Aquest projecte, que

està inclòs al Pla de Sostenibilitat Agenda 2030 del Port, és una de les onze iniciatives que també formen part Cal·lípolis Next Generation, el programa per a la recuperació econòmica del territori impulsat per Repsol, l’Ajuntament de Vila-seca i Repsol i que es presentarà per aconseguir fons europeus.

La recuperació d’aquest espai natural comptarà amb una inversió de 4,5 milions d’euros. Es crearà una llacuna d’aigua interi-

or i es regenerarà un sistema de dunes costaneres en el qual es plantaran diferents espècies autòctones amb l’objectiu de reintroduir diferents tipus d’animals i aus; una iniciativa que ja s’ha fet en altres espais portuaris amb èxit, com mostra per exemple l’augment de la nidificació de la gavina corsa. Aquesta acció, inclosa en el compromís ambiental del Port, s’alinea amb la crida de l’ONU per a recuperar espais naturals al llarg d’aquest decenni.

ACTIVITATS DESTACADES

El medi ambient i la vida saludable es donen cita a l’Ecoverd La Canonja organitza una setmana d’activitats de sensibilització gratuïtes CEDIDA

Redacció

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de la Canonja, amb la col·laboració d’entitats del poble, presenta un any més el programa de l’Ecoverd, una setmana dedicada al medi ambient i a la vida saludable i que arriba a la cinquena edició.

Fins al 12 de juny tot un seguit d’actes ompliran el programa de l’Ecoverd, des de xerrades i tallers informatius, de temes diversos com, Podem salvar el món amb allò que mengem, Les conseqüències de comprar / consumir / llençar, Biodiversitat km O. Històries molt animals al costat de casa; fins a activitats més lúdiques, esportives o relaxants com la sessió de Hatha i Yin Yoga, l’espectacle familiar En Bernat el pescador, la sortida amb bicicleta a Constantí amb activitat especial al riu Francolí, la caminada popular guiada pels voltants de la Canonja i la gimcana familiar per tal d’ajudar al superheroi TRIPLE R. «Ens hem hagut d’adaptar a les actuals circumstàncies, però no podíem deixar de celebrar el Dia Mundi-

La caminada popular pels voltants del poble és un dels actes.

al del Medi Ambient», comenta la regidoria de l’àrea, Glòria Virgili. Les activitats són gratuïtes i tenen aforament limitat.

Al llarg de la setmana els centres educatius canongins, també organitzaran activitats relacionades amb el medi ambient i la cura del nostre entorn. I, a càrrec d’Ecovidrio i Ecoembes, dues educadores recorreran el poble per explicar la importància de reciclar correctament.

Glòria Virgili considera que les passades edicions són una mostra de la sensibilització que tenen els canongins envers aquests temes i que «per tant en aquesta cinquena edició hem volgut preparar més accions i activitats relacionades amb el medi ambient, la vida saludable i la sostenibilitat. Sabem la importància que tenen aquests petits gestos per aconseguir un món més net i sa».

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

17

SOSTENIBILITAT

Objectiu: reduir les emissions de CO2 al món local

CEDIDA

La Diputació de Tarragona destina ajuts per import de 3.150.000 d’euros per a impulsar mesures contra el canvi climàtic Redacció

Petits grans canvis que, sumats, contribueixen a la millora mediambiental global. Els municipis de la demarcació de Tarragona són una part important en la lluita contra el canvi climàtic, que poden emprendre mitjançant l’aplicació d’iniciatives del tot factibles per reduir el consum d’energia i, en conseqüència, les emissions de CO2. L’ús de biomassa forestal per escalfar equipaments públics o la instal·lació d’un enllumenat més sostenible als carrers dels pobles i ciutats en són alguns exemples.

Per contribuir a la transició energètica, la Diputació de Tar-

ragona ha obert una convocatòria d’ajuts per als municipis dotada amb 3.150.000 d’euros.

Dins les actuacions subvencionables, s’hi inclouen les referides al foment de la recollida selectiva de residus i les encaminades a la prevenció local d’incendis. Entre aquestes últimes, hi ha la incorporació d’ajudes per a la redacció i revisió d’instruments d’ordenació forestal i també el foment del silvopasturatge amb ramats que, a través de la pastura, redueixen la vegetació susceptible de generar incendis.

Amb totes aquestes inversions es pretén donar suport als municipis del Camp de Tarragona,

La Diputació dona suport als municipis de la demarcació per ajudar-los a complir els Plans d’acció per l’energia sostenible i el clima.

El foment de la recollida selectiva o la prevenció d’incendis són dues de les accions subvencionables

Les actuacions que subvenciona la Diputació contribuiran a reduir les emissions en un 40%

les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès en l’execució d’iniciatives mediambientals i, alhora, complir amb els Plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima

(PAESC). D’altra banda, les actuacions subvencionades s’alineen amb els Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l’Agenda 2030. En aquest sentit,

contribuiran a assolir l’objectiu de la Unió Europea de reducció de les emissions en un 40% abans del 2030.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha destacat que els ajuts «són fonamentals perquè els ajuntaments puguin contribuir a la transició energètica amb la reducció d’aquest 40% d’emissions de CO2 i per

combatre els efectes del canvi climàtic a la demarcació». En els darrers anys, els ajuts atorgats per la Diputació de Tarragona ja han permès impulsar més de 200 accions de les més de 4.000 incloses als Plans d’acció per l’energia sostenible i el clima que la institució supramunicipal està redactant en coordinació amb cada ajuntament.

18

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

ECOSISTEMES

Protegir el 30% del Mediterrani, l’esperança per la seva biodiversitat

CEDIDA

WWF demana situar la gestió del Mediterrani al centre de l’agenda ecològica i econòmica

Un estudi de WWF i el CSIC indica que protegir zones específiques permetria recuperar la població de nombroses espècies Redacció

El Mediterrani viu una emergència. El 75% de les àrees de pesca avaluades estan sobreexplotades i la temperatura del mar s’incrementa un 20% més ràpid que la mitjana, indiquen des de l’ONG mediambientalista World Wildlife Foundation (WWF). No obstant això, un nou informe que elaborat per WWF, juntament amb científics del CNRS-CRIOBE francès, la Iniciativa Internacional Ecopath i el ICM-CSIC, ha identificat les zones que s’han de blindar al mare nostrum per a revertir la situació. L’estudi conclou que, si el 30% del Mediterrani es protegeix, les poblacions de peixos, inclosos els lluços i meros de més valor comercial, podrien recuperar-se.

«Actualment, només el 9,68% del Mediterrani s’ha designat com a àrea de protecció, però en realitat només un 1.27% compta

amb una gestió eficaç», expliquen des de l’associació mediambientalista. El nou informe 30 per al 30: Escenaris per a recuperar la biodiversitat i les poblacions de peixos al Mediterrani és el primer estudi que identifica les àrees que proporcionarien un benefici superior per a la biodiversitat i la recuperació de poblacions de peixos, si es conservessin amb plans de gestió eficaços. Entre aquestes zones, hi trobem el mar d’Alborán, la zona de Llevant, el Mediterrani nord-occidental (que inclou la costa catalana), el canal de Sicília, el mar Adriàtic, l’arc hel·lènic i el mar Egeu.

L’anàlisi científica evidencia que les poblacions de peixos continuaran caient si, en els pròxims anys, persisteix la pesca insostenible i altres activitats industrials, constaten els impulsors de l’estudi. Davant d’aquesta

preocupant situació, la proposta que planteja l’informe deixa un bri d’esperança. Així doncs, la investigació feta confirma que si es protegeixen de forma efectiva àrees específiques que cobreixen el 30% del Mediterrani i es gestionen de manera sostenible les activitats a la resta de la conca, les poblacions de peixos comercials augmentarien i tot l’ecosistema es recuperaria, beneficiant als milers de persones que depenen del medi marí. L’estudi calcula que les captures potencials de besuc podrien augmentar entre un 4 i un 20% i les de peixos com els llenguados fins a un 5%.

El Mediterrani occidental és la zona on es tenen més dades científiques. Aquestes han permès fer una anàlisi detallada que mostra «increments potencials impressionants»: les espècies depredadores, com els taurons, podrien augmentar fins a un

La població de lluç podria duplicar-se i la de tonyina roja augmentar fins al 140%

La costa catalana és una de les zones que s’hauria de protegir.

45%, mentre que es preveu que espècies comercials, com el mero, augmentin un 50% i el lluç europeu podria duplicar-se. Fins i tot la tonyina roja, l’espècie més emblemàtica i comercialment valuosa del Mediterrani podria recuperar potencialment la seva biomassa amb un augment rècord de fins al 140%.

«Tenim l’evidència científica que protegir àrees clau del Mediterrani és una forma efectiva de repoblar espècies de peixos i aturar la pèrdua de biodiversitat que amenaça el mar», constaten des de WWF. I conclouen: «Aquestes àrees marines tenen un enorme potencial pel sector pesquer i les economies locals, impactades per la covid-19 i per augmentar la nostra capacitat per a afrontar el canvi climàtic. La pròxima dècada ha de situar el Mediterrani al centre de les agendes ecològica i econòmica dels nostres governs si volem assegurar un futur a gairebé 500 milions de persones que viuen a la regió».

TRIBUNA

Tots fem medi ambient JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

El conjunt de la societat ha fet grans progressos en matèria mediambiental. Però amb això no n’hi ha prou. Queda molt per fer i ho hem de fer entre tots. La responsabilitat de protegir i conservar el medi ambient no pot ser delegada a tercers, sinó que tots i totes tenim el compromís i l’obligació d’aportar-hi el nostre granet de sorra, per petit que sigui el gest.

Tancar l’aixeta, apagar els llums, fer servir el transport col·lectiu o caminar en lloc d’utilitzar el vehicle particular, són recomanacions

que tots coneixem. I que són senzilles de complir. Però podem fer molt més. Des d’apostar per les energies renovables fins a la utilització de bosses reutilitzables a l’hora de fer la compra, qualsevol gest compta, per petit que aquest sigui.

A la Pobla de Mafumet som molt conscients d’aquesta situació i, per això, apostem per la preservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi mediambientalment més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació amb el medi ambient, com a municipi però, també, com a individus.

Entre les mesures aplicades destaca la implantació de noves bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva per fraccions de residus domèstics i que incorporen també la fracció orgànica.

Amb tot, l’acció de les administracions necessita la col·laboració veïnal perquè, en definitiva, som les persones qui podem fer pos-

Des d’apostar per les energies renovables fins a la utilització de bosses reutilitzables a l’hora de fer la compra, qualsevol gest compta, per petit que aquest sigui sibles els canvis. Per això, en els darrers anys hem activat diverses campanyes de conscienciació cívica, amb la finalitat clara de millorar la nostra relació amb l’entorn, avançar com a societat i garantir el millor futur possible per a les noves generacions. És necessari que les accions individuals, socials i administratives en favor del medi ambient, incloguin aquesta visió a llarg termini.

Des de l’Ajuntament de la Pobla volem convidar a tothom a contribuir en tot allò que estigui a la seva mà, perquè tots fem medi ambient.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

19

METEOROLOGIA

Emergència climàtica: 2020 és l’any més calorós i s’auguren nous rècords

ACN

Un estudi de l’Organització Meteorològica Mundial indica que en el lustre 2021-2025 la temperatura augmentarà entre 0,9 i 1,8 graus Anna Ferran

El canvi climàtic està avançant a un ritme accelerat i, si no fem un canvi en la nostra manera de produir, consumir i viure, les previsions auguren un futur negre per al planeta tal com el coneixem en l’actualitat. Així es desprèn de diversos informes presentats recentment. Un d’ells, elaborat per l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya, l’AEMET, indica que, malgrat l’aturada de l’activitat a causa del confinament amb la consegüent reducció de les emissions, 2020 va ser l’any més calorós de la història d’Espanya d’ençà que es tenen registres.

I el futur no és prometedor tal com indica l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) presentat la setmana passada. Existeix un 90% de probabilitats que com a mínim un dels anys de lustre 2021-2025 sigui el més calorós mai registrat

i per aquest període s’espera un augment de la temperatura respecte als nivells preindustrials d’entre 0,9 i 1,8 graus.

D’on venim?

El 2020 es van disparar els rècords de calor. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Informe sobre el estado del clima en 2020 en España elaborat per l’AEMET. Aquest treball descriptiu serveix per a fer una recopilació exhaustiva de les dades registrades durant l’any per a poder establir comparatives d’indicadors relacionats amb l’evolució del clima i el canvi climàtic.

L’AEMET determina que 2020 va ser l’any més càlid tant a Espanya com a Europa i es va situar al mateix nivell que el més càlid a escala global. A l’Estat, la temperatura ha pujat 1,7ºC des de l’època preindustrial, i d’aquests, 1,3

en els últims 60 anys. El nombre de dies extremadament càlids ha estat, en els darrers 30 anys, molt superior al que es pot esperar en un clima que no s’estigués escalfant. I la mostra d’això és que en els últims anys els rècords de dies calorosos són onze vegades més freqüents que els de dies freds.

Així mateix, també ha augmentat la temperatura superficial de les aigües marítimes que envolten la Península. De fet, l’any passat va ser el segon més càlid als nostres mars, només pel darrer de 2020.

Cap a on anem?

Aquest és el punt de partida que tenim actualment, però les previsions, segons diversos estudis, no són gens esperançadores si seguim com fins ara. De fet, el mateix informe d’AEMET indica que els models climàtics preveuen un ascens de la temperatura

ESTUDI

La nàutica recreativa genera greus impactes als hàbitats mediterranis Bona part d’aquests efectes prové dels megaiots i les motos aquàtiques CEDIDA

ACN

Les embarcacions nàutiques recreatives generen impactes greus en els hàbitats i espècies de la Mediterrània, com ara la contaminació acústica i de les aigües. Això provoca que, per exemple, les aigües siguin més tòxiques a causa de la pintura de les embarcacions o del combustible i que moltes espècies autòctones s’acabin desplaçant.

Així ho determina un estudi elaborat per la Universitat de Girona (UdG). En aquest estudi s’han analitzat els impactes ecològics, econòmics i socials d’algunes àrees com Portofino (Itàlia), Cabrera (Illes Balears), Port-Cros (França) i el Parc Natural del Cap de Creus (Alt Empordà).

Els científics apunten que part dels efectes provindria dels megaiots, les embarcacions de lloguer i les motos aquàtiques.

Els efectes més importants són els danys que generen les embarcacions en hàbitats fràgils, com ara les praderies de Posidònia quan es llança l’àncora per fondejar. Els científics també han classificat com a efecte

Les pintures especials són altament nocives i tòxiques.

fort la contaminació acústica i de l’aigua que provoca els motors de les embarcacions quan n’hi ha massa o a una velocitat elevada.

Les pintures ‘antifouling’ – que eviten que organismes de fauna i flora marina s’incrustin al casc de l’embarcació i permeten que aquesta es desplaci amb més facilitat i consumeixi menys combustible– es van dissolent lentament a l’aigua del mar i són «altament tòxiques

i nocives per al medi ambient i la salut de les persones», segons detalla l’estudi.

Finalment, els científics mostren la seva preocupació pel transport i dispersió d’espècies exòtiques, que substitueixen les autòctones. Aquest fenomen es produeix quan algunes espècies invasores, com ara l’alga Caulerpa taxifolia, queden incrustades a les àncores de les barques, es desplacen així fins a un punt nou i el colonitzen.

Un termòmetre marcant 41 graus l’estiu passat a la ciutat de Lleida, en plena onada de calor.

mitjana a Espanya de 5ºC en el pitjor escenari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a finals de segle.

Un altre estudi, però, ens situa en un escenari temporal molt més pròxim. L’Organització Meteorològica Mundial posa la mirada en com evolucionarà el clima en els pròxims cinc anys.

Assegura que en el lustre 20212025 viurem un nou rècord mun-

dial de temperatura i que aquesta pujarà entre 0,9 i 1,8 graus.

Aquest escenari es donarà en totes les regions del món menys a l’Atlàntic Nord i als mars del sud. Els fenòmens extrems, una de les principals evidències del canvi climàtic, es donaran amb més freqüència d’ara a 2025. Així doncs, hi ha més probabilitats que es produeixin més ciclons tropicals a l’Atlàntic que en el

passat recent.

L’informe també posa el focus en allò que passarà enguany.

L’hemisferi nord tindrà una temperatura 0,8ºC superiors a fins ara. L’Àrtic, és a dir al nord de 60ºN, s’haurà escalfat més de doble que la mitjana mundial i totes les àrees de planeta seran més seques que en els passats anys, menys al Sahel i Austràlia, que seran més humits.

20

diarimés 04/06/2021

EMPRESA RECOMANADA

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CEDIDES

SOSTENIBILITAT

El món no avança al ritme necessari en l’assoliment de l’Agenda 2030 Diversos informes alerten que hi ha indicadors de diversos objectius que estan empitjorant ACN

Anna Ferran

A dalt, un exemplar de Pinna nobilis (nacra). A baix, tasques al laboratori i imatge de família de tot l’equip.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp Redacció

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància deles reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

Hem entrat en la dècada decisiva, la de passar a l’acció, si volem complir amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU ara fauna mica més de cinc anys. Ha passat un terç del temps que ens hem donat com a planeta per a canviar les regles del joc i tenir una llar més justa, solidària i saludable, en el sentit més ampli. Si bé s’han assolit algunes millores, el cert és que queda molt per fer i cada cop menys temps si volem complir amb el compromís adquirit. Així es mostra en l’informe Avaluació del Progrés: el medi ambient i els ODS, publicat pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) i el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) publicat fa unes setmanes, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Diversitat Biològica.

L’informe mostra com en algunes àrees ambientals claus, com l’aigua neta, el sanejament, l’energia neta, el maneig forestal i els residus, s’ha avançat en aquests cinc anys a nivell mundial. Ara bé, aquesta publicació destaca que en algunes qüestions com la pèrdua de la biodiversitat o el canvi climàtic, no només no han millorat, sinó que han empitjorat respecte al darrer informe publicat el 2019.

«Encara no hem adoptat el ritme de canvi necessari per estar en línia amb l’Agenda 2030.

L’informe deixa clar que ens estem quedant curts i, en alguns casos estem retrocedint. El món no pot mantenir la nostra taxa d’ús i abús per sempre. És imperatiu que acceptem els canvis en els estils de vida i els mitjans de vida necessaris per aconseguir els objectius de 2030», constata la secretaria executiva del Conveni sobre a Diversitat Biològica,

El 40% dels rius estan en un estat de conservació desfavorable.

A Espanya, la majoria d’indicadors dels 17 objectius estan suspesos o es poden millorar Elizabeth Maruma Mrema.

Si bé en el darrer informe s’ha comptat amb dades analitzables per a més indicadors de compliment, el seu grau d’avenç ha disminuït. El 2019, en l’anterior informe, el 74% dels indicadors presentaven una tendència positiva i el 26% evidenciaven pocs canvis o una tendència negativa.

En el nou informe fet enguany, el 67% dels indicadors tenen una evolució positiva i el 33%, negativa; cosa que mostra com a invo-

lució en matèria de compliment d’ODS ha crescut.

Què passa a Espanya?

L’informe del PNUMA no és l’únic que s’ha elaborat per a analitzar l’evolució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. A Espanya, World Wildlife Foundation (WWF), Unicef i Intermon Oxfam han elaborat l’informe España ante la dècada decisiva para la Agenda 2030.

Els autors conclouen que «Espanya ha de doblar els seus esforços per a assegurar la sortida de la crisi i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible». I afegeixen que «cal enfortir el marc de seguiment de

l’Agenda 2030 amb indicadors i índex rigorosos, amb metes ambicioses, rellevants i concretes que ens permetin avançar en la direcció correcta, posant al centre a les persones i a la natura».

El treball utilitza un sistema de semàfors vermell, groc i verd segons si l’indicador analitzat està suspès, és millorable o està aprovat. L’informe només dona un semàfor verd, arran de l’aprovació de la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència davant la violència; un text que cobreix un deute històric amb els infants i que el Comitè dels Drets del Nen havia sol·licitat a Espanya en nombroses ocasions. L’aprovació de la Llei de Transició Ecològica i Canvi Climàtic també es valora com un avenç, si bé encara no s’ha pogut comprovar el seu impacte.

Els principals suspensos es troben en els ODS vinculats a l’erradicació de la pobresa i de les desigualtats socials, àmbits on encara s’arrossegaven els efectes de la crisi de 2008 als quals ara se li hauran de sumar els de la nova crisi econòmica derivada de la pandèmia. Són especialment alarmants, assenyalen els autors, els índexs de pobresa infantil. El 30% dels infants vivia en risc de pobresa a l’Estat abans de la pandèmia, una xifra que ens situa a la cua a Europa, només pel davant de Romania i Bulgària.

Pel que fa a les qüestions mediambientals, l’informe de WWF, Unicef i Intermon Oxfam mostra com la protecció i conservació dels ecosistemes no millora la seva tendència. De fet, només el 9% dels hàbitats naturals espanyols i el 19% de les espècies que viuen en ells es troben en un estat de conservació favorable. Per contra, el 40% dels rius i zones humides i el 46% dels aqüífers es troben en mal estat.

RECUPERACIÓ

ACN

Impulsen la recuperació del nenúfar blanc del Delta El nenúfar blanc silvestre està pràcticament extingit a Catalunya i les últimes poblacions d’aquesta flor aquàtica estan al Parc Natural del Delta de l’Ebre.

L’entitat de preservació d’espècies aquàtiques Viver Tres Turons ha impulsat un projecte per recuperar-lo, es faran servir esqueixos del Delta per reproduir-lo en les plantes de tractament d’aigua residual d’Agbar. Per naturalitzar les plantes, es creen llacunes que seran reservoris de

nenúfar blanc per fer programes després de reintroducció. També es faran anàlisis genètiques per confirmar que els nenúfars són silvestres i es creuran amb altres poblacions per tenir llavors i recuperar les línies genètiques.

Totes les instal·lacions d’Agbar que estan dins d’espais protegits desenvolupen plans d’acció per a la preservació i recuperació de la biodiversitat, compten amb protocols per controlar les espècies invasores.

És una espècie pràcticament extingida a Catalunya.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

21

MUNICIPAL CEDIDA

Durant el mes de juliol, s’instal·laran tres illes de contenidors al barri del Serrallo i vuit a Cala Romana; ja serà al setembre quan es col·locaran les 31 noves illes de contenidors a Bonavista.

Tarragona inicia un nou sistema de recollida de residus amb identificació personal Cala Romana, el Serrallo i Bonavista seran les tres primeres zones de la ciutat on s’implantarà el nou sistema, que arriba com a prova estratègica Redacció

Haver d’obrir el contenidor amb un sistema d’identificació personal per poder-hi llençar la brossa: aquest és el pla estratègic que posarà en marxa aquest estiu l’Ajuntament de Tarragona a tres barris de la ciutat, per tal d’augmentar la recollida selectiva del municipi i la dels residus reciclats i valoritzats.

El Serrallo, Cala Romana i Bonavista són les zones on es durà a terme la primera fase d’aquest pla. En les dues primeres està previst que els nous contenidors tancats s’instal·lin durant el mes de juliol, mentre que a Bonavista el canvi de la gestió dels residus no arribaria fins al setembre.

El nou sistema es planteja com una prova estratègica, però, si tot funciona, es quedarà en el temps fins a l’arribada del nou servei de recollida, que es licitarà en els pròxims anys.

Però, com funcionarà exactament aquest nou sistema? Un cop estigui en marxa —ara per ara només s’aplicarà a la fracció de resta i d’orgànica—, els ciutadans únicament podran obrir els contenidors identificant-se prèviament mitjançant una targeta individual o el telèfon mòbil.

Tres sistemes diferents Per tal de valorar la viabilitat tècnica d’implantar aquest sistema de recollida a tota la ciutat en el

futur servei de recollida i veure quins són els avantatges i inconvenients que suposa en l’àmbit electrònic i tècnic, l’Ajuntament de Tarragona testejarà tres tecnologies diferents, una a cada barri.

En alguns casos, els contenidors s’hauran d’activar amb un botó i obrir amb una targeta, i, en altres, es podran usar identificant-se amb la targeta o bé amb el telèfon mòbil. Qui no disposi de la targeta o de l’app corresponent al seu telèfon mòbil no podrà obrir els contenidors.

Paral·lelament a la implantació d’aquest nou sistema, l’Ajuntament està preparant una campanya amb educadors ambientals, que seran els encarregats de repartir les targetes identificadores que estaran vinculades a cada domicili. Així doncs, si algú està de lloguer, haurà de ser el propietari i titular de l’immoble qui li faciliti l’identificador per poder llençar la brossa.

Al Serrallo es tancaran un total de tres illes de contenidors; a Cala Romana, vuit, i a Bonavista, trenta-una.

Pagar menys impostos A banda de millorar els nivells de recollida selectiva, a llarg termini, quan aquest sistema d’identificació d’usuaris o altres que hagin demostrat la seva eficiència i eficàcia, estiguin implantats a

CEDIDA

Aquest sistema permetrà ajustar la taxa de la brossa, premiant aquells que reciclin correctament.

tota la ciutat, els tarragonins que reciclin correctament ho notaran a la butxaca. I és que aquest sistema d’identificació permetrà controlar la quantitat de vegades que s’obre cada contenidor i fer una estimació de quant recicla cadascú a la seva llar.

Aquest rastreig anirà lligat a una modificació de les ordenances fiscals per tal que la taxa de la brossa que paguen els ciutadans s’ajusti a la quantitat de residus que generen. És el que s’anomena taxa justa o pagament per generació: a la llarga, les persones que reciclin a la seva llar pagaran menys que les que només utilit-

zen el contenidor de fracció resta, amb la finalitat de repercutir als ciutadans i ciutadanes el cost real que tenen les escombraries per a l’Ajuntament.

Cal tenir en compte que la fracció resta és la més cara de gestionar per al consistori. Concretament, aquest any 2021 l’Ajuntament de Tarragona destinarà, aproximadament, 4,2 milions d’euros al tractament d’aquesta fracció, sense comptar-hi els costos del servei de recollida i transport. Aquesta partida, a més, anirà augmentant progressivament durant els pròxims anys arran de l’aplicació

d’un gravamen que s’ha establert per llei.

Reduir l’empremta ambiental Aquest tipus d’accions, a banda d’abaratir costos per als ciutadans i per a les administracions a l’hora de gestionar els residus, també tenen la finalitat de millorar la sostenibilitat ambiental del municipi i la seva contribució en l’impacte sobre el canvi climàtic.

El futur de la normativa de residus està en ple procés de canvi i una gran majoria de municipis europeus ja han engegat iniciatives similars de tancament de contenidors: es vol eliminar

l’anonimat per poder premiar els qui fan bé les coses.

La Unió Europea va aprovar l’any 2018 les noves directives en el marc del paquet de l’economia circular, en les quals els objectius de reducció dels residus i separació en origen han augmentat respecte dels que hi havia fins ara. La Directiva 2018/98/CE sobre els residus ha fixat per al 2025 l’assoliment del 55% en pes de residus reciclats o preparats per a la reutilització, el 60% per al 2030 i el 65% per al 2035.

La realitat és que, tot i aquestes mesures adoptades per l’Ajuntament, el percentatge de recollida selectiva de la ciutat l’any 2020 va ser del 33,17%.

L’Ajuntament de Tarragona fa temps que treballa per millorar la recollida selectiva dels residus municipals. Durant els darrers anys ha impulsat diverses campanyes de sensibilització ciutadana per fomentar la recollida selectiva, ha implantat la recollida selectiva de fraccions en pràcticament totes les àrees del municipi (2010), ha implantat recollides comercials, està fent accions en càmpings i escoles, etc.

Tot i això, cal una ferma implicació de tothom, més si tenim en compte que els resultats de recollida selectiva demostren que les campanyes no són suficients per arribar als objectius ambientals europeus.

22

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

INNOVACIÓ

Agricultura, ramaderia i energia solar, convivència per a un futur sostenible

CEDIDA

Iberdrola ha engegat un concurs de projectes on busca solucions que permetin desplegar parcs fotovoltaics sense perjudicar el sector primari Redacció

Iberdrola fa un pas més en el seu compromís per a preservar la biodiversitat de l’entorn dels seus projectes renovables. Per això, la companyia ha llençat un nou repte, a través del seu Programa Internacional d’Start-ups, PERSEO, per a identificar solucions competitives i innovadores que permetin combinar plantes de generació solar fotovoltaica amb activitats relacionades amb l’agricultura, l’horticultura, la ramaderia, la piscicultura o l’apicultura, de manera que es millori l’aprofitament del terreny.

L’energètica busca solucions innovadores que permetin la complementarietat i la creació de sinergies entre terrenys destinats a activitats del sector primari i instal·lacions solars fotovoltaiques, de manera que es pugui impulsar l’economia local. Els projectes estan enfocats espe-

cialment a aquelles regions que s’enfronten al repte demogràfic, a la vegada que segueixen lluitant contra el canvi climàtic i afavorint la transició energètica.

Per a la valoració de les propostes es tindran en compte els costos, la maduresa i adequació del projecte, la diversitat de cultius que puguin ser plantats, l’impacte positiu en la productivitat agrícola o ramadera, el grau de digitalització de la proposta per a optimitzar l’eficiència, entre altres variables. Les propostes es podran enviar fins al 10 juny, inclòs, i la guanyadora es coneixerà durant el mes de setembre.

Suport al projecte Iberdrola proporcionarà al guanyador del repte el suport tècnic i econòmic per a provar la seva solució. A més, li donarà accés als recursos necessaris per a validar-la (equipament, equips,

infraestructures, emplaçaments d’alta tecnologia i àrees de treball conjunt) a la vegada que oferirà un entorn real amb dades reals per a provar la innovació.

Si el projecte pilot té èxit, Iberdrola podrà, a més, oferir al participant l’oportunitat d’ampliar l’escala de la seva solució, adoptant-la mitjançant acords comercials i fins i tot PERSEO podrà considerà invertir en l’empresa guanyadora del repte.

Trobar l’equilibri Iberdrola té plenament integrada la conservació de la diversitat biològica dels ecosistemes dins de la seva estratègia, demostrant que poden conviure de manera eficaç el subministrament d’energia competitiva amb l’equilibri del medi ambient. La companyia preu assolir la pèrdua neta nul·la de biodiversitat el 2030, apostant per l’impacte net

Les propostes es poden enviar fins al 10 de juny i la solució guanyadora es farà pública al setembre.

L’objectiu de la iniciativa és millorar l’aprofitament del terreny i afavorir la transició energètica

El guanyador podrà provar a escala real la seva solució i rebre inversió de la companyia

positiu en els nous desenvolupaments d’infraestructures.

En els darrers tres anys, Iberdrola ha dut a terme més de 1.450 accions de protecció a la biodiversitat, combinant la instal·lació

de projectes renovables amb la conservació de la diversitat biològica dels ecosistemes, tenint cura de la flora, la fauna i el patrimoni natural. El projecte més recent en aquesta línia ha estat

la instal·lació de rusc d’abelles en projectes fotovoltaics per a preservar la biodiversitat i fomentar l’economia circular.

La companyia està alineada amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible directament relacionats amb la natura (els ODS 6, 13, 14, i 15) i treballa per a fomentar el desenvolupament econòmic i social respectant el medi ambient.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

23

EMPRESA COMPROMESA CEDIDES

ChemCycling permet transformar els residus plàstics en primeres matèries per a fabricar nous plàstics, cosa que redueix les emissions i evita la contaminació per plàstic a l’entorn.

BASF dona una segona vida de qualitat als residus plàstics L’empresa química més gran del món aposta pel reciclatge per piròlisi amb el seu innovador projecte ChemCycling Redacció

En els últims 50 anys, i en especial en les últimes dècades, la producció mundial del plàstic s’ha disparat. De fet, encara que la crisi de la covid ha agitat la conscienciació mediambiental, s’ha observat un increment en la producció i consum de material durant 2020, sobretot del d’un sol ús. La contaminació per plàstics és un dels principals problemes ambientals del planeta segons l’últim informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), publicat el 2019.

Encara que es tracta d’un material útil i beneficiós en molts aspectes, si no es recicla adequadament, acaba a les vies fluvials i als oceans a través dels sistemes de drenatge d’aigües, cosa que té efectes desastrosos com les illes de plàstic o la destrucció de la biodiversitat. Per aconseguir un dels principals objectius de l’Agenda 2030, reduir les emissions a la meitat, és necessari ferm compromís en el qual tots els actors econòmics i socials han d’estar-hi implicats. La indústria, per exemple, juga un paper clau i fins i tot podria ser la clau per a la reactivació de l’economia sota criteris sostenibles.

El sector químic, fonamental Concretament, cal destacar els esforços del sector químic, ja que suposa una eina essencial per al 96% de les cadenes de valor productives. Alimentació, higiene, medicina, entre altres àrees fonamentals, s’ajuden dels aven-

Economia circular: ChemCycling Produir tancant el cercle Les empreses de residus subministren residus de plàstic als recicladors.

En acabar la seva vida útil, empreses especialitzades recullen els productes i gestionen els seus residus.

Consumidors i empreses fan ús dels productes creats mitjançant el reciclatge químic.

ços d’aquest sector per aconseguir la neutralitat climàtica.

En aquest sentit, l’estratègia de sostenibilitat de l’empresa BASF s’ha convertit en la punta de llança del nou model productiu de la química gràcies al seu innovador projecte ChemCycling, un projecte de reciclatge químic per a reciclar plàstic mitjançant la piròlisi.

Es tracta d’una tècnica que transforma químicament els residus plàstics en substàncies que es poden utilitzar com a combustible o matèria primera. Per

aconseguir-ho, els residus passen un procés químic que suposa la descomposició tèrmica de substàncies quan aquestes s’escalfen a temperatures elevades en una atmosfera inerta, sense oxigen.

Amb aquest projecte, la companyia aposta per l’economia circular mitjançant la reconversió del plàstic com a pilar fonamental del seu full de ruta pel medi ambient. «Gràcies al nostre projecte ChemCycling és possible convertir residus plàstics que fins ara acostumen a acabar a la

Els residus plàstics es converteixen en matèria primera a través de processos químics.

Aquesta matèria primera es pot utilitzar per a crear tota mena de nous productes, inclosos nous plàstics.

Els clients els utilitzen per a fabricar envasos, bateries elèctriques, etc.

incineradora o a la deixalleria en matèries primeres per a fabricar nous plàstics, reduint per tant el consum de recursos fòssil finits», explica el director general del Grup BASF a Espanya, Carles Navarro.

Una nova vida al plàstic ChemCycling també ofereix una solució a aquells residus plàstics per als quals el reciclatge mecànic no és una opció viable o sostenible, contribuent així a tancar el cercle i creant una economia circular d’aquests compostos.

«Suposa, per tant, una alternativa útil per a recuperar aquells residus plàstics pels quals el reciclatge mecànic no és una alternativa», apunta Navarro.

Aquests productes fabricats mitjançant piròlisi tenen el gran avantatge d’oferir les mateixes propietats que els productes fabricats amb recursos fòssils primaris. Navarro indica, en aquest aspecte, que aquesta capacitat de convertir els residus en «parts segures i de qualitat és un gran pas per avançar en el nostre llegat: un futur sense residus». A més,

segons l’anàlisi de l’avaluació del cicle de vida (LCA), de l’empresa consultora Sphera, tenen una petjada de carboni més baixa que els productes convencionals.

Els primers prototips Per a portar a terme aquest innovador projecte, BASF ha establert aliances amb fabricants com Quantafuel, un especialista en la piròlisi de residus plàstics mixts i purificació de l’oli resultant.

També ho ha fet amb les empreses Pyrum i New Energy, especialitzades en la piròlisi dels pneumàtics al final de la seva vida útil.

Així doncs, l’empresa utilitzarà l’oli resultant dels pneumàtics al final de la seva vida útil, junt amb l’oli procedent de residus plàstics mixtos per a oferir als clients productes basats en residus plàstics reciclats per mitjans químics a escala comercial.

De fet, durant la fase pilot de ChemCycling, el 2018, la companyia ja va presentar els primers prototips a clients de diverses indústries, que incloïen envasos de formatge mozzarella, components transparents de refrigeradors i caixes aïllants per a aplicació sensibles. El 2020, clients del mercat alemany ja van llençar els primers productes comercials.

Cap a la descarbonització En la seva aposta per la circularitat i el reciclatge, BASF ja ha reduït les seves emissions de gasos hivernacle en un 50% en termes absoluts comparats amb els nivells de 1990, a la vegada que ha doblat el volum de producció en el mateix període.

A més de l’objectiu de creixement neutre de CO2 fins a situar-se en línia amb el que queda establert a l’Agenda 2030, l’empresa vol fer un pas més i generar al voltant de 22.000 milions d’euros en vendes amb productes acceleradors de cara a l’any 2025. Aquests productes suposen una contribució substancial a la sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor.

24

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

SOSTENIBILITAT

Repensar com mengem per a reduir emissions i preservar les àrees silvestres

CEDIDA

Apostar per una dieta rica en vegetals i fomentar el policultiu són dues de les solucions Anna Ferran

Un 17% dels aliments disponibles per als consumidors van acabar a la brossa de llars, establiments al detall, restaurants i altres serveis alimentaris, segons es desprèn d’un estudi elaborat per l’ONU. Reduir el malbaratament de l’alimentació juga un paper clau per al compliment de diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible, tant per aquells centrats en l’equitat, l’erradicació de la pobresa i la reducció de les desigualtats com en aquells centrats en els ecosistemes i la lluita contra el canvi climàtic.

Es calcula que entre un 8 i un

10% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle estan associades amb aliments que no es consumeixen. A això cal sumar-hi el fort impacte que tenen els actuals models de cultius intensius. L’agricultura és la causant del 30% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i ha estat identificada com una amenaça per a 24.000 de les 28.000 espècies en risc d’extinció, és a dir per al 86% d’elles.

En les últimes dècades, els nostres sistemes alimentaris han seguit el paradigma de produir més aliments a menys cost, mitjançant l’augment de fertilitzants, pesticides, energia, terra

L’agricultura, especialment la intensiva, és la causant del 30% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

i aigua. El resultat: una forma de produir gens sostenible. I és que aquest mode ens dirigeix cap a un cercle viciós: els costos més baixos de producció creen més demanda d’aliments que han de produir-se a baix cost intensificant els cultius i reconvertint espais naturals en noves terres agrícoles. És per això que l’informe Impactes del sistema alimentari en la pèrdua de la biodiversitat elaborat per l’institut Chatham House descriu

tres accions a fer per a posar fre a aquesta perillosa espiral en la qual s’ha convertit l’alimentació.

Respecte i nous patrons L’estudi indica que, en primer lloc, els patrons dietètics globals han d’avançar cap a dietes més riques en vegetals, principalment a causa de l’impacte desproporcionat de la ramaderia sobre la biodiversitat, l’ús de la terra i el medi ambient. Aquest canvi, juntament amb la reduc-

ció del desaprofitament mundial d’aliments, reduiria la demanda i la pressió sobre el medi ambient i la terra, beneficiaria la salut de les poblacions d’arreu i ajudaria a reduir el risc de pandèmies.

En segon lloc, cal protegir més terres i preservar àrees exclusivament silvestres. Si preservem o restaurem ecosistemes complets, aconseguirem més beneficis per a la biodiversitat, indica l’estudi. Per tant, cal evitar o reduir la conversió de terres per a

l’agricultura. Els canvis en la dieta humana són essencials per a preservar els ecosistemes natius existents i restaurar aquells que han estat eliminats o degradats.

En tercer lloc, l’estudi insta a conrear d’una manera més respectuosa amb la natura, de manera que sustenti la biodiversitat. Per fer-ho cal limitar l’ús d’inputs com pesticides o fertilitzants i substituir els monocultius per pràctiques agrícoles de policultiu.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

25

Ciència , col·laboració i talent per a donar resposta als reptes de futur Vivim una època de grans desafiaments globals. L’emergència climàtica, la pèrdua de la biodiversitat, la contaminació, la degradació ambiental i l’ús insostenible dels recursos són els costos derivats del creixement de la població mundial i d’un immens progrés social. El repte és trobar un equilibri. Dit en altres paraules, viure i produir sota el paraigua de la sostenibilitat. Dow és pionera mundial en incorporar la sostenibilitat com a principi rector de la seva estratègia i del seu dia a dia i així es demostra en els centres de producció que té arreu del món, com el de Tarragona.

Mostra d’això és la reducció del 15% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, tant en les operacions com mitjançant l’ús dels seus productes.

La companyia, però, vol anar més enllà i fer-ho més ràpid. La clau per

aconseguir-ho és apostar per dos dels seus pilars: la ciència i la col·laboració.

Gràcies a ells, està fent grans avenços en matèria de circularitat dels materials, dissenyant productes segurs i sostenibles. Ara bé, què vol dir que un material sigui sostenible? Significa que ha estat dissenyat i produït de manera eficient, utilitzant la menor quantitat de recursos. Significa també que s’han utilitzat matèries primeres alternatives i que s’ha pensat en la seva reciclabilitat. Per a desenvolupar aquests materials del futur cal apostar pel talent. Dow inverteix en factor humà i fomenta la creativitat i la diversitat de pensament del seu equip a l’hora d’abordar els desafiaments que tenim al davant. I és que només així es podrà assolir la meta de ser climàticament neutre de cara al 2050.

Objectius de Sostenibilitat

2025

Indicadors clau de rendiment Esdeveniments imprevistos relacionats amb processos o seguretat personal col·laboracions Blueprint de gran impacte

Eixos estratègics Liderar l’agenda per a la sostenibilitat Mantenir el lideratge mundial en operacions

vegades + impacte positiu net en les mesures desenvolupament sostenible de suport als grups d’interès de la cadena de valor en l’ús segur de la tecnologia de productes químics de reducció de residus i de consum d’aigua d’energia procedent de fonts renovables milions d’euros invertits en projectes per a millorar el medi ambient

Involucrar a comunitats, treballadors i clients per aconseguir el màxim impacte

Generar innovació que marqui la diferència

Objectius 2025

Footprint

Continuar reduint la Footprint, o petjada ecològica que genera la companyia en l’entorn on opera

Handprint Fomentar una economia circular

Maximitzar la Handprint o l’oferta de solucions sostenibles que Dow posa al mercat per afrontar i resoldre els reptes globals

Blueprint

Materials segurs per a un món sostenible

Valorar la natura

Liderar la Blueprint o l’agenda de sostenibilitat per a fomentar la col·laboració entre l’empresa, les administracions públiques i la societat

milions de persones impactades positivament per Dow

www.dow.es

26

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

TRIBUNA

CEDIDA

La gestió dels residus urbans: de les necessitats del segle XX a les demandes del segle XXI Història i evolució de la MANCOMUNITAT ARMENGOL GRAU FRANQUET

La MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ INTEGRAL DE RESIDUS URBANS (en endavant, la MANCOMUNITAT) va néixer el 1987, fa més de 30 anys, amb el nom de MANCOMUNITAT D’INCINERACIÓ DE RESIDUS. Els ajuntaments que l’integren són Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Vila-seca, Valls, Constantí i la Canonja.

Amb el Pla Director aprovat el desembre de 2019 la MANCOMUNITAT es va reorientar, no només amb el canvi de nom sinó en l’abast dels serveis que creiem que ha de donar, especialment en una perspectiva de futur i en el marc de la gestió integral dels residus.

La història de la MANCOMUNITAT és una seqüència de fets per donar solucions als proble-

La MANCOMUNITAT s’ha reorientat per donar una perspectiva de futur integral en la gestió dels residus El sector dels residus genera un 5% de les emissions i, d’aquest, un 77% ve dels abocadors mes dels residus urbans. El nivell d’exigència que marquen les Directives comunitàries són sem-

pre més alts i ens comprometen a assolir fites més exigents. Amb independència de les Directives comunitàries, el mateix sentit comú ens porta a concloure que cal implicar-se en la solució dels problemes globals del medi ambient.

No podem ser aliens al fet que estem davant d’una situació ambiental d’emergència climàtica.

El Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Oficia Catalana del Canvi Climàtic van publicar el mes de febrer del passat 2020 l’Informe de progrés del compliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquest informe posa de ma-

nifest que la participació en les emissions del sector dels residus és d’un 5%. Així mateix, indica que el 77% de les emissions del sector són degudes als abocadors.

El repte, a molt curt termini, és tractar de millorar de forma important els nivells de prevenció, preparació per a la reutilització i la valorització material. Cal, doncs, minimitzar la petjada de

carboni.

Aquestes fites creiem que passen per un fort increment de la sensibilització ambiental a través de la comunicació i de la cultura.

ACTUALITAT ACN

Prop de 3.500 parelles de gavina corsa han niat enguany a Catalunya La punta de la Banya, la principal colònia mundial ACN

A Catalunya, el 2021 han niat 3.458 parelles de gavina corsa, 618 més que en l’any 2020, quan es van registrar 2.840 parelles, el mínim històric. Les parelles d’aquest ocell s’han aplegat en cinc colònies: la punta de la Banya (delta de l’Ebre), amb 2.319 parelles; salines de Sant Antoni (delta de l’Ebre), amb 22 parelles; port de Tarragona, amb 244 parelles; port de Barcelona, amb 688 parelles; i Zona Franca de Barcelona, amb 205 parelles. La gavina corsa és l’única espècie de gavina declarada en perill d’extinció.

El cens, que s’ha dut a terme durant la primera quinzena de maig, ha estat coordinat pel personal del Departament de Territori i Sostenibilitat i ha comptat amb la participació d’investigadors adscrits al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). També hi han col·laborat les autoritats portuàries de Tarragona i Barcelona, entre d’altres.

A la Reserva Natural Parcial de la Punta de la Banya, al Parc Natural del Delta de l’Ebre, les tasques de vigilància de la guarderia que hi destina la Generalitat i la gestió efectuada sobre depredadors de l’espècie han atret un total de 2.319 parelles, d’acord amb les xifres del cens coordinat des del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat i efectuat pel Parc Natural Delta de l’Ebre i tècnics del CSIC. A les salines de Sant Antoni, on havien arribat a niar més de mil parelles entre 2015 i 2018, aquest any se n’ha registrat només 22. La presència de depredadors a la zona i el seu desplaçament cap a la punta de la Banya sembla la causa més probable de la pràctica desaparició de l’espècie en aquesta zona.

Presència en zones portuàries Una de cada tres gavines corses catalanes nia en zones portuàries, atretes per indrets segurs on tirar endavant la nidificació i la

Aquestes aus s’han aplegat al Delta, als ports de Tarragona i Barcelona i a la Zona Franca.

presència d’aliment procedent de descarts pesquers. En el cas del port de Tarragona, enguany el nombre de parelles s’ha vist afectat per l’entrada de depredadors a una zona de cria aparentment tranquil·la i la colonització del gavià argentat de potes grogues Larus michahellis d’una antiga extensió on també niava.

Això ha provocat un descens en el nombre de parelles, que ha passat de 450 el 2020 a les 244 actuals. Al port de Barcelona, per contra, la població ha assolit el seu màxim històric, amb 668 parelles repartides en dos nuclis, un d’ells una zona adjacent

a les obres d’una nova terminal portuària.

Una espècie en perill d’extinció La gavina corsa té el màxim grau de protecció. Inicialment l’ocell niava en illots mediterranis i els anys 80 va colonitzar el delta de l’Ebre, que va arribar a acollir més de dos terços de la població mundial i un màxim de 15.396 parelles, l’any 2006.

Posteriorment, per un cúmul de circumstàncies, la població es va fragmentar i l’espècie va colonitzar alguns ports. A Catalunya, primer va ser el de la Ràpita, on va deixar de nidificar el 2015,

després el de Tarragona i finalment, el de Barcelona.

Actualment s’ha aconseguit una certa estabilització de la població al voltant de les 3.500 parelles, però encara queda recorregut per aconseguir un estat favorable per a la conservació a llarg termini. La situació tècnica és encara de moderat declivi, estadísticament significatiu, amb un retrocés anual en el període 2015-2021 del 3,37%, que segurament aquest any encara hagués estat inferior si no hagués estat per la presència inesperada de depredadors al port de Tarragona.

Activitats en família per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient a Reus La regidoria de Medi Ambient i Recursos Humans de l’Ajuntament de Reus ha organitzat per demà dissabte dues activitats familiars al Parc Gandhi per a celebrar el Dia mundial del Medi Ambient. Es tracta de la creació d’un hotel d’insectes i un safari botànic de papallones i d’ocells en família. Les activitats tenen una durada d’una hora i mitja i s’oferiran dues sessions de 10 a 11:30h i de 16:30 a 18h.

La proposta Creació d’un hotel d’insectes té com a objectiu que els participants descobrir aquest concepte, saber qui hi viu i dissenyar l’esquelet d’un hotel d’insecte, que els participants es podran emportar a casa. En el cas del Safari botànic, de papallones i ocells, l’activitat servirà per conèixer les diferents plantes autòctones del parc, les papallones que hi viuen i, escoltant atentament, descobrir també els ocells que habiten al parc i a l’entorn urbà. Per a participar-hi, cal inscriure’s prèviament al correu reusciutatmediambient@gmail.com o bé al telèfon 640944566, especificant l’activitat i l’horari de participació.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

27

28

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

RECICLATGE

L’ús del contenidor groc creix un 8,1% i el del blau, un 2,2% el 2020

Més de 1.500 milions d’euros per al nou pla d’acció d’economia circular espanyol

Els índexs de reciclatge a Catalunya van créixer l’any passat a Catalunya, segons dades proporcionades per Ecoembes ACN

Redacció

Malgrat l’excepcionalitat viscuda durant gran part del, el reciclatge d’envasos va tornar a consolidar-se un any més com una pràctica mediambiental molt estesa en la societat catalana.

Així es desprèn de les dades de participació ciutadana proporcionades per les 947 entitats locals que presten el servei de recollida d’aquests residus a Catalunya a Ecoembes. Aquestes xifres confirmen el creixement, un any més, en la quantitat d’aquests residus que els ciutadans van dipositar en el contenidor groc (destinat a envasos de plàstic, llaunes i brics) i en el contenidor blau (paper i cartró).

Així, cada ciutadà català va dipositar 22 kg de residus -un 8,1% més respecte a l’any anterior- en els 38.367 contenidors grocs destinats als envasos domèstics de plàstic, metall i bric i a través dels sistemes de recollida selectiva de porta a porta que els catalans tenen a la seva disposició. Una quantitat que, durant els últims cinc anys, s’ha incrementat un 42% i que reflecteix el creixent compromís ciutadà amb el reciclatge d’aquests envasos. Però cal continuar reforçant i sensibilitzant per a afinar la separació que els ciutadans fan en les seves llars, ja que dels quilos que cada ciutadà va dipositar en el contenidor groc, 5,7 kg van ser de residus que no són envasos.

Per part seva, la col·laboració ciutadana amb el reciclatge a través del contenidor blau va créixer un 2,2% gràcies al fet que cada català va dipositar 27,3 kg de paper i cartó en els 36.347 contenidors blaus que hi ha situats en la via pública per a reciclar els seus envasos. Una xifra que, durant els últims cinc anys, ha

El reciclatge dels envasos plàstics s’ha incrementat 42% en els darrers cinc anys i l’any passat va arribar als 22 kg per habitant.

Cada català va posar 5,7 quilos de residus al contenidor groc que no són envasos

S’estan impulsant sistemes de reciclatge diferents com els contenidors tancats

augmentat un 39%. Cal destacar que, en els contenidors blaus, a més d’envasos domèstics, es dipositen altres residus, com el paper i el cartró comercials i les revistes.

A més dels contenidors blaus i grocs i dels sistemes porta a porta, els envasos domèstics lleugers de plàstic, metall, bric, paper i cartó es van recollir en altres punts de reciclatge, com els 3.037 contenidors de recollida selectiva situats en llocs de gran concurrència (oficines, estadis, hostaleria i festivals, entre altres). També es van recollir

envasos domèstics lleugers en les plantes de residus urbans a les quals es traslladen els contenidors de resta (un lloc en el qual no haurien de dipositar-se aquests residus, però al qual, gràcies a la col·laboració ciutadana, arriben cada vegada menys envasos).

En contraposició a la pujada de la recollida selectiva al carrer, la reducció -i fins i tot la cancel· lació- de l’activitat comercial, empresarial i d’esdeveniments a causa de la Covid-19 en els llocs de gran concurrència, va suposar una menor recollida d’envasos

domèstics en aquestes ubicacions. En total, gràcies a l’esforç i compromís de la societat catalana, en 2020 es van lliurar a instal·lacions recicladores homologades un total de 276.506 tones d’envasos domèstics per al seu posterior reciclatge, un 2,1% més que l’any anterior.

Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha indicat: «Malgrat la pandèmia, els ciutadans i ciutadanes catalans han continuat amb els seus hàbits de separar els residus i donar-los una segona oportunitat com a recursos. Els resultats presentats per Ecoembes demostren el grau de consciència social que hi ha en relació amb la recollida selectiva, i l’esforç que realitzen les administracions locals per a prestar

INNOVACIÓ

Aliança per a impulsar un avançat procés de reciclatge de plàstics Dow i Mura Technology desenvolupen una solució 100% circular Redacció

Dow i Mura Technology, pioner global d’una avançada tecnologia de reciclatge de plàstics, s’han aliat per contribuir a eliminar els residus plàstics del medi ambient. La col·laboració impulsarà el ràpid desenvolupament de la nova tecnologia HydroPRSTM (Hydrothermal

Plastic Recycling Solution), un avançat procés de reciclatge adreçat a impedir que els plàstics o el carboni contaminin el medi ambient, a la vegada que creen la matèria primera per a una economia de plàstics circular i sostenible.

HydroPRSTM, solució patentada de Mura, és un revolucio-

nari procés de reciclatge avançat que utilitza vapor súper-crític per convertir els plàstics en els productes químics i hidrocarburs, per ser utilitzats en la fabricació de nous productes plàstics com si fossin nous.

HydroPRSTM pot reciclar tots tipus de plàstics -que són difícils de reciclar, per la qual cosa

sovint són incinerats o portats a l’abocador, cosa que estalviarà 1,5 tones de CO2 per tona de plàstic reciclat.

La primera planta del món en utilitzar la tecnologia HydroPRSTM està sent construïda a Teesside (Regne Unit); i s’espera que la primera línia de reciclatge de 20.000 tones/any entri en operació l’any 2022. La planta comptarà amb quatre línies.

Mura subministrarà a Dow els materials produïts i Dow els utilitzarà per desenvolupar nous plàstics de qualitat verge per a aplicacions com embolcalls de productes alimentaris i altres productes de paqueteria.

un adequat servei i canviar cap a models més eficients de recollida selectiva».

«Sens dubte i, malgrat el context de pandèmia, el compromís de la societat catalana amb el reciclatge d’envasos domèstics s’ha reforçat, convertint-se en l’hàbit ambiental més estès entre les llars catalanes», ha indicat Xavier Balagué, gerent d’Ecoembes a Catalunya. Balagué ha afegit que «gràcies a l’esforç realitzat pel Govern, els municipis i Ecoembes a través d’accions com el SDR RECICLOS o proves pilots de tancament de contenidors, el sistema de reciclatge s’ha optimitzat de manera constant.

Continuarem col·laborant per a convertir a Catalunya en una societat 100% recicladora», ha afirmat.

El Govern ha aprovat el I Pla d’Acció d’Economia Circular (PAEC), que comptarà amb un pressupost de 1.529 milions d’euros, a instàncies del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Aquest pla conté un total de 116 mesures que l’Estat té intenció de fer efectives durant el trienni 2021-2023 amb l’objectiu de «secundar i consolidar de manera progressiva» el desplegament d’un model econòmic «circular i descarbonitzat». Les mesures s’ordenen al voltant de vuit eixos d’actuació: producció, consum, gestió de residus, matèries primeres secundàries i reutilització de l’aigua, sensibilització i participació, recerca, innovació i competitivitat i ocupació i formació.

S’han inclòs disposicions destinades a aplicar l’economia circular en àrees que van des de la indústria alimentària al sector forestal, l’ecodisseny o el turisme i el ministeri destaca les destinades a integrar-la en les pimes i els nous models de negoci. També ha anunciat el desenvolupament de l’Etiqueta Ecològica Europea o Ecolabel, el foment de mercats de segona mà, el llançament de les noves exigències per a tèxtils i plàstics agraris, l’anàlisi de la viabilitat del sistema de Dipòsit, Devolució Retorn per als RAEES i el suport als regadius amb ús d’aigües regenerades, entre altres. Respecte als eixos transversals, el pla inclou actuacions per a promoure la recerca i la competitivitat en l’àmbit de la bioeconomia i l’economia circular, la formació i inserció per a col·lectius com el miner o els joves i el desenvolupament d’escoles, tallers i cases d’oficis per a impulsar l’ocupació relacionada amb l’economia circular, com el Programa Emprendeverde. EFE CEDIDA

Imatge virtual de la primera planta que es farà al Regne Unit.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

04/06/2021 diarimés

29

SOSTENIBILITAT

Aigües de Reus impulsa el parc solar més gran de la ciutat

CEDIDA

S’instal·laran unes 2.000 plaques a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals, que produiran el 28% de l’energia anual que consumeix Redacció

Aigües de Reus tindrà operativa, el 2022, la planta fotovoltaica més gran de la ciutat, instal·lada a l’Estació Depuradora d’AIgües Residuals (EDAR), al camí de la carretera vella de Salou. Una infraestructura que, junt a d’altres projectes solars que ara mateix s’estan impulsant, farà possible que Aigües de Reus tingui instal· lat més d’un Megawatt de potència (l’equivalent al consum mitjà d’unes 500 llars) i pugui generar 1.646.000 kwh/any d’energia elèctrica neta.

L’empresa municipal de subministrament d’aigua du a terme anualment una important inversió en eficiència energètica, rere un canvi de model energètic i de mobilitat sostenible. Fruit d’aquestes polítiques, el pla d’inversions en vigor inclou diverses actuacions, entre les quals destaca la instal·lació de plaques

solars en diverses infraestructures, com són l’EDAR, l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i el magatzem que l’empresa té al polígon Agro-Reus, i que se sumaran a les plaques solars ja en funcionament en els dipòsits d’emmagatzematge d’aigua.

En aquest sentit, la inversió més destacada és la instal·lació d’una gran planta fotovoltaica a l’EDAR, el projecte de la qual ja està enllestit i a punt d’iniciar, durant aquest mes de juny, els tràmits administratius i d’exposició pública. Aquesta gran planta fotovoltaica de l’EDAR comptarà amb unes 2.000 plaques solars i una potència instal·lada superior als 600 KWp. La instal· lació ha de servir per cobrir bona part de la demanda elèctrica que es deriva de l’activitat diària a la depuradora.

En relació al rendiment ener-

gètic, el projecte preveu que la producció màxima de la planta fotovoltaica sigui de 887.720 kWh/any, mentre que el consum anual de l’EDAR és de 3.064.924 kWh/any. És a dir, la planta produirà un 28% de l’energia que consumeix la depuradora de la ciutat en tot un any.

A aquest percentatge caldrà sumar-hi l’energia que l’EDAR ja obté mitjançant cogeneració i que la convertirà en una de les depuradores més eficients de Catalunya, en arribar a produir vora un 60% del total de l’energia que consumeix.

Respecte al finançament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) hi ha compromès una inversió de 564.000 euros: el 50% en l’anualitat de 2021, i l’altre 50% l’any vinent. Una xifra que representa un important salt endavant en les polítiques en favor de la transició energètica que fa

Plaques fotovoltaiques ja operatives a les instal·lacions dels dipòsits d’aigua potable d’Aigües de Reus.

La planta aportarà més d’un megawatt de potència, l’equivalent al consum de 500 llars Aigües de Reus.

Pel que fa a la instal·lació de plaques solars en altres infraestructures que Aigües de Reus té a la ciutat, en aquests moments es troben en fase de redacció tant el projecte de l’ETAP com del ma-

També s’instal·laran plantes fotovoltaiques a l’ETAP i al magatzem de l’empresa a Agro-Reus gatzem de l’empresa al polígon Agro-Reus. En tots dos casos, es tracta d’instal·lacions fotovoltaiques capaces de generar fins a 250 Kw i finançades íntegrament per Aigües de Reus mitjançant recursos propis.

En el cas de l’ETAP, el projecte, encara en fase de redacció, preveu la instal·lació de 686 plaques solars, amb una potència màxima de 305,3 Kwp i 483 Mwh/any d’energia generada. Pel que fa al magatzem del polígon d’AgroReus, també en fase de redacció, el número de plaques instal· lades serà de 400, amb una potència màxima de 178 kwp i una capacitat de produir energia de 276 Mwh/any

A

30

diarimés 04/06/2021

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

REUS

04/06/2021 diarimés

31

COMERÇ

Gairebé el 40% del comerç de Reus forma part dels serveis comercials Per darrere hi ha el sector de l’hostaleria i la restauració amb un 14%, segons el nou portal ‘inReus.com’ presentat ahir Nil Morato

Gairebé el 40% del comerç de Reus està format pels serveis comercials, és a dir, gimnasos, perruqueries, acadèmies, locutoris o gestió immobiliària entre altres.

Aquesta és una de les conclusions que es poden extreure del nou portal web inReus.com que ofereix tota la informació econòmica de la ciutat, com ara, quants locals buits hi ha a la ciutat, on es troben, on hi ha una major concentració de comerços i de quin tipus, entre moltes altres qüestions.

Pel que fa a la tipologia del comerç que hi ha a la capital del Baix Camp, segons aquest portal el 39,8% correspon als serveis comercials, el 14,7% a l’hostaleria i la restauració, el 12% al comerç quotidià alimentari, un altre 12% a l’equipament per a persones, és a dir, a botigues de roba, sabateries, etc. Per darrere, en un menor percentatge hi ha l’equipament per a la llar, comerços de vehicle privat i la cultura i

AJ. REUS

l’oci en última posició.

Respecte al comerç destinat a l’equipament per a la persona, en primer lloc es troben les botigues de roba i complements, amb un

En la restauració predominen els bars amb un total de 200, per sobre dels restaurants total de 159, per darrere hi ha els articles i serveis per a nens, amb 48 locals, seguit per les sabateries, les joieries, els articles esportius, les perfumeries, les òptiques i les merceries.

En el cas de la restauració, predominen els bars amb un total de 200, per sobre dels restaurants –98–, les cafeteries –70– i els establiments de menjar ràpid –56. En aquest portal, a banda de conèixer el nombre de comerços que hi ha de cada modalitat, també els distribueix en un mapa de la ciutat i, com ja és conegut per tota la ciutadania, la gran

Carles Prats i David Nogué ahir presentant la pàgina web.

presència de locals es troben al centre de la ciutat. D’altra banda, també hi ha un mapa en el qual s’indica el nombre de locals co-

mercials buits que hi ha en cada zona de la ciutat. En el cas del centre, hi ha més de 1.000 locals buits. Amb tot, aquesta xifra «no

«Fer-ho fàcil als empresaris» Sobre la plataforma, el regidor d’Empresa i Ocupació a l’Ajuntament, Carles Prats, destacava que «volem fer-ho més fàcil als empresaris amb eines que ajudin a prendre decisions en els seus negocis», i afegia que «volem que sigui una referència per desenvolupar polítiques de dinamització econòmica a la ciutat». Prats també assenyalava que «s’hi poden trobar indicadors per LABORAL

TRADICIÓ GERARD MARTÍ

Primeres ballades de l’ou a l’atri de Sant Sebastià Després de les primeres ballades dels gegants el passat dilluns a La Palma, els actes de Corpus segueixen donant a la ciutat un tímid aire festiu, a causa de la pandèmia. Ahir, des del Campanar, els membres dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia van ser els encarregats de donar el Toc de Festa a les 9 hores –que van repetir a les 16 h.– i a les 10 h. va ser el torn de l’ou com balla que va començar a fer

significa que fossin locals que estaven ocupats i que ara han quedat deserts, sinó que des que es van projectar no s’han ocupat», argumentava el CEO i fundador d’Eixos.cat, empresa que ha creat el portal inReus.com –i d’altres ciutats– que va ser presentat ahir. David Nogué explicava que «les ciutats mediterrànies tenen el costum de construir habitatges i destinar la planta baixa per a ús comercial, i sovint aquestes no s’omplen ni en el moment de construir-se».

reconstruir l’escenari de salut comercial i detectar noves oportunitats per a comerciants que vulguin instal·lar-se a la ciutat».

Precisament, per tal d’atraure nous empresaris, a la web hi ha l’apartat oportunitats en el qual posen d’exemple cinc negocis que podrien tenir èxit en determinades zones del municipi, com pot ser una botiga de mobles de segona mà restaurats al voltant de la plaça Llibertat o una llibreria-coworking-cafeteria al voltant de la plaça del Castell.

«Aquesta web ajudarà a l’empresari a prendre decisions i a respondre preguntes com on posar el negoci, què passa a l’entorn i quines oportunitats hi ha en aquella zona», refermava Prats.

Nogué explicava que «és una caixa d’eines on es pot accedir a tot un seguit de dades i informació que normalment no estan disponibles enlloc», i assegurava que «la informació es correspon en un 95%» i comparava aquesta fiabilitat amb la de Google Maps, «del 25%», i de les bases de dades de llicència que poden tenir les administracions, «un 15%».

Prats finalitzava la presentació dient que «per l’Ajuntament també serà una eina de treball que podrem utilitzar per a les polítiques de dinamització comercial que vulguem fer», i també comentava que donarà continuïtat al projecte Reus Espais Vius per omplir els locals buits.

les primeres danses amb la font a l’atri de Sant Sebastià, a la plaça del Castell. L’ou com balla es pot visitar de 10 a 12 hores i de 16 a 18 h fins aquest diumenge, dia en què tindrà lloc la professó de Corpus. Abans, avui a les 19 h. a la sala d’actes del Centre Cultural el Castell hi haurà la conferència Corpus, molt més que un element festiu. Diumenge a les 12 h. a la Prioral hi haurà la missa i a les 18.30 h. el solemne ofici i la professó. Redacció

És la nit amb més volum de trucades de l’any Redacció

Dues de les persones que es van acostar ahir a veure l’ou ballar.

CULTURA

LLEURE

Activitats per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient

El musical ‘Una altra estrena’ arriba a l’Orfeó diumenge

La regidoria de Medi Ambient i Recursos Humans de l’Ajuntament de Reus ha organitzat per demà, dissabte, dues activitats familiars al Parc Gandhi per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient. Es tracta de la creació d’un hotel d’insectes i un safari botànic de papallones i d’ocells en família. Per participar-hi, cal inscriure’s prèviament a través de l’enllaç que es pot trobar escanejant el codi QR del cartell de les acti-

El musical Una altra estrena es podrà veure aquest diumenge a les 18 h. al teatre de l’Orfeó Reusenc. L’espectacle va a càrrec de Clara Solé, sota la direcció artística de Daniel Anglès. L’obra tracta d’una jove companyia de teatre musical que es dedica a viatjar per tot Catalunya creant musicals a mida per a la població on van a parar. Es preparen coneixent la història i habitants del lloc, però no són gaire organitzats, i aquesta vegada han

vitats, al correu reusciutatmediambient@gmail.com o bé al telèfon 640 944 566, especificant l’activitat i l’horari de participació. Les activitats tenen una durada d’una hora i mitja aproximadament. En el cas de la creació d’un hotel d’insectes es farà de 10 a 11.30 h. i de 16.30 a 18 h. mentre que la del safari botànic, de papallones i ocells es farà en tres sessions, de 10 a 11.30 hores, d’11.30 a 13 h. i de 16.30 a 18 h. Redacció

Els treballadors del 112 faran vaga el 23 de juny, revetlla de Sant Joan

arribat tard al teatre. Els sis actors hauran d’improvisar un musical únic i irrepetible passant per tots els grans èxits del gènere amb la principal ajuda del públic. Un espectacle familiar i participatiu amb el qual el públic tornarà a sentir els clàssics que tant remouen, descobrirà mil maneres de fer teatre musical i on serà qui decideixi per on condueix l’espectacle. El preu és de 8 euros pels socis i 10 pels que no ho són. Redacció

Els treballadors del 112 de Reus van celebrar ahir a la tarda una assemblea per ratificar la vaga del pròxim 23 de juny. Els resultats de l’assemblea van ser de 49 vots a favor, cinc en contra i cinc en blanc, de manera que s’ha decidit convocar la vaga per denunciar «la precarització del servei i la necessitat de millorar la gestió del 112 de forma profunda». «Aquesta aturada ha de servir, més enllà de per exercir un dret fonamental com a eina de reivindicació, per a donar a conèixer a la ciutadania quina és la situació que viu el servei i com aquesta mala ges-

tió pot acabar afectant de forma directa al ciutadà», exposen des del comitè del 112. La vaga es durà a terme de les 8 hores del 23 de juny a les 8 hores de l’endemà, 24 de juny i afectarà els centres de Zona Franca i Reus.

Així doncs, aquesta vaga afectarà de ple a la revetlla de Sant Joan, la nit de l’any que més trucades rep el 112. D’aquesta manera, els treballadors confien poder fer més pressió que en un dia normal perquè se’ls tingui més en compte. Cal recordar que Ferrovial va assumir la gestió del servei el passat 27 de maig després de guanyar el «contracte d’emergència».

32

diarimés 04/06/2021

CAMP DE TARRAGONA

URBANISME

El Vendrell projecta el Parc del Botafoc com a un espai de lleure

Nou Refugi Baix Camp denuncia assetjament per evitar que s’ubiqui a Riudoms

L’espai integrarà els nuclis de les dues bandes de la Riera de la Bisbal i tindrà equipaments lúdics i esportius AJ. DEL VENDRELL

Redacció

El Parc del Botafoc del Vendrell serà un gran espai obert que integrarà els nuclis de les dues bandes de la Riera de la Bisbal. Les obres començaran durant el pròxim mandat, però l’avantprojecte era presentat ahir per l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez.

El parc ocuparà una superfície de 51.293 metres quadrats amb dos nivells separats per un talús i el seu disseny com a parc respon a la voluntat de crear un nou espai per l’ús cívic, de lleure i de relació ciutadana. L’avantprojecte, realitzat l’estudi Green Effect Paisatgistes, incorpora les aportacions del procés participatiu que es va dur a terme el 2017. És un primer pas a partir del qual es podrà procedir a fer la redacció del projecte executiu.

L’objectiu del projecte és crear un nou parc de caràcter obert i públic, incrementar la dotació del verd urbà del municipi i dotar del Vendrell d’un lloc amb elements culturals i naturals d’inte-

L’alcalde, Kenneth Martínez, mostrant ahir les imatges de com serà el projecte.

rès pedagògic. D’altra banda, es pretén obtenir un espai de trobada, d’inclusió i de descompressió per la població i establir la natura i l’ombra com a focus d’atenció,

activitat i relació. El torrent Cullerer s’integrarà al parc amb una renaturalització. El parc tindrà una superfície protegida del sòl i del vent, amb forces zones amb

ombra i un gran espai polivalent pel lleure i l’esport, per realitzar petits concerts de música, sardanes, fires, etc. El parc tindrà una gran diversitat d’equipaments

lúdics per a diferents edats, zones per practicar l’esport, zones de pícnic i d’estada i recorreguts i itineraris adaptats.

D’altra banda, amb l’objectiu de crear una ciutat harmònica que integri tots els seus espais, el Parc de Botafoc, segons el govern del Vendrell, «ha d’esdevenir un espai obert que actuï com a zona de connexió i de canalització de fluxos entre els nuclis que hi ha a cada banda de la Riera de la Bisbal».

La Torre del Botafoc es projecta com un gran mirador on es podrà veure l’obertura del Vendrell cap al mar. Com a espai d’interès històric, esdevindrà un gran pol d’interès on es podran desenvolupar diverses activitats.

L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, posava en relleu que «amb el Parc del Botafoc farem realitat la transformació del Vendrell amb una gran zona verda i de cohesió de les dues bandes de la Riera de la Bisbal i com a espai d’esbarjo i esport».

L’Associació Nou Refugi Baix Camp ha denunciat el continu «assetjament» que pateix l’entitat per evitar que instal·li el nou refugi a Riudoms, on una vuitantena de persones, de veïns del poble, han presentat al· legacions. L’associació lamenta les «denúncies i constant vigilància pels agents de l’ordre» i l’actitud «d’assetjament i pressions per desplaçar la nostra activitat a un altre lloc», motiu pel qual, indiquen, s’han endarrerit els tràmits administratius. L’Associació afirma que es van veure obligada a buscar una nova ubicació pel refugi, ja que els propietaris de la finca on ara estan instal·lats els van comunicar que la volien vendre. En optar per la finca del camí Coll d’en Boch indiquen que van consultar a Urbanisme «si la finca era apta per aquest propòsit i la resposta va ser afirmativa».

Han explicat que l’Associació «no pretén pertorbar els veïns del Camí Coll d’en Boch ni als seus usuaris, donat que és un camí públic» i que tenen en compte que els camins «són també les vies de comunicació d’accés a les finques».

TURISME CEDIDA

Èxit de participació i visitants en la Festa de la Farigola de Prades Les decoracions dels carrers fetes per a la cita es mantindran fins al dia 6 Redacció

La darrera edició de la Festa de la Farigola de Prades, celebrada el passat cap de setmana va tenir novament un gran èxit de participació. Els carrers de la localitat es van omplir de visitants amb motiu de la celebració, que té més de quaranta anys d’història. L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas, qualifica l’edició d’en-

guany de «tot un èxit» i anima a qui s’hagi perdut la festa a visitar el poble que mantindrà part dels guarniments fins diumenge 6 de juny. Enguany s’han repartit al voltant d’un miler de ramillets de farigola als visitants per part dels nens del poble vestits de catalanets.

Enguany ha sigut l’any que més participació hi ha hagut

als concursos de pintura i que més parades ha tingut el mercat artesanal amb prop d’una cinquantena. El concurs de pintura ràpida en categoria adults i infantil ha atret 21 i 22 participants respectivament. Al concurs d’Instagram #festafarigola2021 també ha tingut força participació i pròximament es donarà a conèixer el guanyador.

TARRAGONÈS

SOCIAL

Finalitza la restauració del mur de l’antic cementiri d’Altafulla S’ha basat en l’estructura original Redacció

Els treballs de restauració del mur de l’antic cementiri d’Altafulla han finalitzat. Com va explicar ahir la regidora de Cultura, Gemma Maymó, la tempesta del Glòria, que es va produir entre els dies 20 i

Una de les decoracions que es podrà veure fins diumenge.

23 de gener de l’any passat, va provocar el despreniment de 160 metres cúbics del mur perimetral que envolta el conjunt arquitectònic de l’Església de Sant Martí i va comportar el tancament del camí públic que rodeja la parròquia i el Castell.

En aquest procés es van localitzar restes òssies humanes que podrien datar-se del segle XVIII i que correspondrien a l’antic cementiri de la vila. Els treballs han consistit, segons va detallar el mestre d’obra, Enric Barceló, en la restauració del mur basant-se en l’estructura original i utilitzant pedres de marge de la zona i morter de calç respectant així els criteris del conjunt de la Vila Closa, declarada Bé Cultura d’Interès Nacional des del 1998.

També s’han recuperat les restes humanes que han tornat al seu lloc original i que van quedar al descobert després de la tempesta Glòria.

Salou obre el període per demanar ajuts al lloguer L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa uns ajuts econòmics per al pagament del lloguer i l’habitatge, per tal de poder garantir ingressos suficients a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. L’import serà de 450 euros, amb un increment de 50 euros, per cada fill menor de 16 anys que figuri a la unitat familiar. Aquesta subvenció és de pagament únic.

Podran acollir-se a aquests ajuts aquelles persones ma-

jors de 18 anys (o de 16, en cas d’emancipació legal); que disposin de residència regularitzada a Catalunya; empadronades, de manera continuada, a Salou, des de dos anys anteriors fins al moment de la presentació de la sol·licitud. El període per sol·licitar l’ajut comença aquest dissabte, dia 5 de juny, per via telemàtica, i el proper dilluns, dia 7 de juny, de forma presencial; i fins al 7 de juliol de 2021 (inclòs).

Enxampen un camioner que sextuplicava la taxa d’alcoholèmia Els Mossos d’Esquadra han enxampat un camioner que circulava begut per l’AP-7 a l’alçada de l’Aldea (Baix Ebre) amb una taxa d’alcoholèmia que sextuplicava el límit permès. Agents de l’Àrea Regional de Trànsit de les Terres de l’Ebre van denunciar penalment el conductor, de 58 anys i veí de Gandia (Alacant), com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat viària. Els fets van succeir el passat dimarts, al voltant de les 22:30h, quan diversos conductors van alertar al 112 per informar que un camió circulava fent zigazagues per l’autopista, en sentit sud. Immediatament, es va muntar un dispositiu policial que va permetre localitzar el tràiler a l’àrea de servei del Baix Ebre, al terme de l’Aldea.

Un cop practicades les proves d’alcoholèmia el conductor va donar un resultat de 0,99 mg/l en aire expirat, més de sis vegades la taxa permesa per un conductor professional, que és de 0,15 mg/l. El conductor va ser denunciat per un delicte contra la seguretat del trànsit per conduir sota els efectes de begudes alcohòliques.

CAMP DE TARRAGONA

SOLIDARITAT

04/06/2021 diarimés

33

SUCCESSOS

CEDIDA

Troben mort el jove de quinze anys desaparegut al riu Ebre, a Miravet Els submarinistes van trobar el cadàver a uns 250 metres del lloc on se l’havia vist l’últim cop ACN

ACN

Presentació de la gala aquest dijous a l’Auditori Josep Carreras.

Vila-seca celebra aquest dissabte 5 de juny la Gala contra la Leucèmia Actuaran Martirio i Chano Domínguez C.S.

L’Auditori Josep Carreras de Vila-seca recupera la Gala benèfica anual a benefici de la Fundació Josep Carreras que es va suspendre l’any passat a causa de la pandèmia. El concert se celebrarà aquest dissabte 5 de juny i tindrà com a protagonistes la cantant Martirio i el pianista gadità Chano Domínguez.

Després de gairebé quinze anys sense gravar nou material, els dos artistes es trobaran a Vilaseca per recordar al gran pianista i intèrpret cubà Ignacio Villa Bola de Nieve, en un concert que han anunciat que estarà ple de tendresa, amor i humor.

Aquest concert extraordinari de la programació de l’Auditori Josep Carreras se celebra cada any des del 2002 amb la voluntat de col·laborar amb la Fundació Josep Carreras per la lluita contra la leucèmia. Es fa en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa i el preu de les entrades és de 20 euros. També compta amb una fila zero adreçada a

tores les persones interessades a fer una aportació.

La Gala benèfica s’ha presentat aquest mateix dijous a l’Auditori vilasecà i ha comptat amb la presència d’Antoni Garcia Prat, gerent de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, qui ha assegurat que des de l’entitat agraeixen «la persistència i continuïtat de la gala» i ha explicat que aportacions com la que anualment es fa des de l’Auditori són fonamentals perquè els ajuden a finançar projectes de recerca.

Per la seva banda Àngels Poblet, presidenta de la Fundació Auditori Josep Carreras, s’ha mostrat satisfeta de poder celebrar aquest concert que ha estat reprogramat en diverses ocasions i ha aprofitat per refermar el compromís de Vila-seca amb la música i la cultura del territori.

El concert es farà aquest dissabte a les 20 h. i les entrades es poden comprar a la pàgina web de l’Auditori.

FELICITACIONS

Submarinistes dels bombers van localitzar el cadàver del noi de quinze anys i veí de Sabadell que havia desaparegut aquest dijous al migdia al riu Ebre Miravet després d’haver entrat a l’aigua per banyar-se. El cos va aparèixer a una distància de 250 metres del punt on se l’havia vist l’últim cop, cap a la una del migdia. Els bombers es van encarregar d’extreure’l del fons del riu.

Juntament amb diversos companys, alumnes de l’Institut Agustí Serra i Fontanet de Sabadell que participaven en una sortida a la Ribera d’Ebre, havia entrat a l’aigua sense armilla salvavides després de finalitzar una excursió amb caiacs pel riu. Cap a la una del migdia, un d’ells ha alertat que el jove s’havia submergit i no havia tornat a sortir.

Els Mossos es van fer càrrec del cos per efectuar les corresponents tasques de peritatge i identificació. La troballa va produir-se cinc minuts abans de les cinc de la tarda, pràcticament quatre hores després que s’inici-

La desaparició del jove va comportar un ampli desplegament de bombers i policia en la recerca.

és la recerca. L’operatiu va mobilitzar dotacions de bombers –amb un helicòpter, unes sis embarcacions, GRAE subaquàtic, unitat canina, comandament–, tretze dels Mossos –també amb un altre helicòpter i submarinis-

ESTUDI

Els rescats en espais naturals es van disparar un 40% el 2020

Un tren atropella un jove que travessava les vies a Cunit

L’estiu passat, el primer viscut en context de pandèmia, es va registrar un creixement dels rescats a persones en espais naturals en comparació a anys anteriors. Així ho determina un estudi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que apunta que van incrementar-se un 40% entre juliol i agost de 2020 respecte al mateix període dels anys 2016-2019. Els investigadors del Departament de Geografia han pogut demostrar que

Un tren va atropellar ahir al migdia un jove de 19 anys a l’altura del terme municipal de Cunit en un tram de vies situat aproximadament a un quilòmetre de l’estació i que no tenia cap pas habilitat. Segons fonts dels cossos d’emergències i de Renfe, l’accident va produir-se al voltant d’un quart de tres de la tarda i el comboi que va atropellar el jove circulava cap al municipi de Flix, a la comarca de laRibera d’Ebre. El jove va

l’augment més notori d’operacions de rescat es va registrar a les zones amb altituds baixes, de menys de 500 metres. Entre les conclusions obtingudes, el grup investigador confirma que la zona on es van registrar més accidents l’any passat va ser l’àrea de més altitud dels Pirineus. Així, el Parc Natural d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici van ser els dos punts més conflictius en referència a rescats de persones.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

La Junta de Govern Local en sessió realitzada el dia 25 de maig de 2021 aprovà inicialment els següents projectes: - Projecte bàsic i d’Ordenació dels Equipaments Litorals de la Platja de la Pineda - Projecte executiu de guingueta destinada a Bar i/o Restaurant

¡Felicidades! Cariño 58 y que cumplas ¡muchos más!

da a la Ribera d’Ebre. Van arribar dimarts i la tornada estava programada per aquest divendres.

Segons va apuntar l’alcalde de Miravet, Antoni Llambrich el lloc on va desaparèixer pot resultar perillós pels corrents i remolins.

BAIX PENEDÈS

Anunci d’aprovació inicial de dos projectes d’obres

Nuestra rubia del bar Llagarin, el grasgu, se nos hace mayor.

Feliz cumpleaños rubia. Te queremos mucho, asturiana.

tes–, Guàrdia Civil, així com efectius del SEM i Creu Roja.

El jove formava part d’un grup d’estudiants, d’entre catorze i quinze anys, de l’Institut Agustí Serra i Fontanet de Sabadell que aquesta setmana feien una esta-

Feliz cumpleaños para mañana. Felicidades, por ser la mejor madre, yaya, hija y esposa.

Tu familia que te quiere.

S'exposen al públic per termini de trenta dies, comptats a partir de següent al de la publicació del present anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, quedant l’expedient a disposició de qualsevol que vulgui examinar-lo, per presentar al·legacions, en el Servei Administratiu d'Urbanisme, situat a l’Ajuntament de Vila-seca, a la plaça de l’Església 26, en horari d'oficina, i en la seu electrònica www.vila-seca.cat , i en el cas que no es formulin al·legacions durant el termini d’informació pública dels projectes, aquests s’entendran aprovats definitivament.

Vila-seca, a 28 de maig de 2021 L'alcalde, Pere Segura Xatruch

ser evacuat pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en un helicòpter medicalitzat fins l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat. A resultes de l’accident, fins a dos quarts de quatre de la tarda els trens van haver de circular per via única entre Cunit i Sant Vicenç de Calders. Renfe va donar la circulació per restablerta a dos quarts de quatre, amb retards puntuals que poden arribar als 30 minuts.

34

diarimés 04/06/2021

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

CATALUNYA

Giró descarta aprovar pressupostos enguany i aposta pels de 2022

econòmica, i va admetre que el govern espanyol potser no ha estat «tant pulcre» en l’execució dels pressupostos com en la seva

elaboració.

D’altra banda, el líder del PSCUnits, Salvador Illa, s’ha ofert al president del Govern, Pere Aragonès, de cara als pressupostos de la Generalitat: «Si tingués problemes amb la seva majoria, que no ho crec, aquí estem nosaltres», va dir en una intervenció al ple del Parlament. El cap de l’oposició va lamentar que en la compareixença d’Aragonès per informar sobre la composició del Govern el cap de l’executiu no hagi fet referència als comptes d’enguany per incorporar més recursos. «Catalunya necessita uns pressupostos ja mateix per atendre amb més recursos les prioritats», va opinar. I va demanar «oblidar la retòrica de culminar la independència i anar a les coses». I va situar com a primera prioritat l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas-El Prat.

«Ni Catalunya ni Barcelona pot renunciar a una infraestructura clau», va argumentar Illa, que també va carregar contra la posició de l’alcaldessa Ada Colau, davant la queixa del diputat dels comuns David Cid. «No s’escudin en els altres, lideri», va demanar a Aragonès. El president del Govern va anunciar que impulsaria una taula de treball entre administracions per abordar l’ampliació de l’aeroport. «No sabem ampliar 500 metres d’una pista per estar connectats amb el món?», va interrogar.

retiri l’acusació contra la resta de càrrecs de baix rang en la causa de l’1-O. «També que s’abstinguin de sancionar els successors dels empresonats per accions simbòliques que només expressen la seva solidaritat amb els detinguts», diu el text, en referència a l’expresident Quim Torra. A més, creu que només es pot condemnar per malversació de fons quan es puguin «quantificar les pèrdues reals» per a l’Estat. Igualment, la resolució insta l’estat a obrir «un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques a Catalunya, inclòs els que s’oposen a la independència, per enfortir la qualitat de la

democràcia espanyol». Finalment, el comitè remarca «com a punt positiu» que els tribunals espanyols absolguessin al cap dels Mossos Josep Lluís Trapero, així com altres membres de la sindicatura electoral de l’1-O. El diputat socialista letó, Boriss Cilevics, ha realitzat l’informe durant un any i mig durant el qual ha visitat les ciutats de Madrid i Barcelona. La resolució aprovada al Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa reconeix que Espanya «és una democràcia viva» on «la mera expressió de visions independentistes no dona peu a una persecució penal».

El titular d’Economia demana actes com el de suport a l’ampliació de l’aeroport per denunciar el dèficit fiscal ACN

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va anunciar aquest dijous que el Govern descarta aprovar una llei de pressupostos aquest any i que aposta per treballar directament en una proposta per ser aprovada el 2022. «És una obvietat perquè estem al mes de juny», va especificar Giró durant el ple del Parlament en resposta a la interpel· lació de la diputada socialista Alicia Romero. «Un pressupost requereix temps, negociació i fer-ho ben fet», va afegir el titular d’Economia i Hisenda. D’altra banda, Giró va demanar actes com el de suport a l’ampliació de l’aeroport del Prat, protagonitzat per organitzacions del món econòmic, però per denunciar el dèficit fiscal i d’inversions a Catalunya pel part de l’estat espanyol.

En aquest sentit, Giró va valorar l’esdeveniment de dimecres com a «legítim i molt respectable», i va proposar fer-ne de semblants amb la mateixa «força» i

ACN

«ampli consens» per denunciar el dèficit d’inversions i fiscal que «pateix» Catalunya, el qual «va

«Un pressupost requereix negociació, temps i fer-ho ben fet», va dir el republicà Salvador Illa situa com a primera prioritat l’ampliació de l’aeroport del Prat molt més enllà dels temes concrets». Després que la diputada del PSC Alicia Romero li demanés al conseller que negociï amb l’estat un nou sistema de finançament per a Catalunya, Giró li va respondre que l’actual model «genera un sistemàtic i sagnant dèficit fiscal», que equival a una mitjana anual, tenint en compte els darrers trenta anys, «del 8% del PIB». «El dèficit fiscal i d’inversions llasten la competitivitat

El conseller d’Economia, Jaume Giró, al ple del Parlament.

de l’economia catalana i el seu potencial de creixement», va reiterar el titular d’Economia, que va convidar al PSC a «ajudar» el

Govern català des de l’executiu espanyol. Per la seva banda, Romero li va exigir «honestedat» en reconèixer els errors en la gestió

EUROPA

El CoE del Consell d’Europa demana a Espanya que alliberi els presos polítics El Comitè d’Afers Legals també sol·licita la retirada de les peticions d’extradició ACN

El Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa (CoE, per les seves sigles en anglès) ha demanat a Espanya que «indulti o alliberi» els presos independentistes i que retiri les peticions d’extradició contra l’expresident Carles Puigdemont i els excon-

sellers a Bèlgica. Redactada per un ponent que ha fet una investigació sobre el terreny, la resolució també reclama la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició per evitar «penes desproporcionades per transgressions no violentes» o per criminalitzar «l’organització d’un referèndum

CATALUNYA

opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d’indult».

«No obstant això, se’ls pot exigir que es comprometin a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals», matisa la resolució. D’altra banda, el Comitè reclama a Espanya que

PORQUERES

Puigdemont diu que la taula de diàleg és «entre dos governs» L’expresident Carles Puigdemont ha defensat que la taula de diàleg és «entre dos governs» arran d’una pregunta sobre la possibilitat que el líder d’ERC Oriol Junqueras hi participi.

«Ni soc al govern, ni el tutelo», va remarcar el líder de JxCat, afegint: «Que triïn amb qui volen parlar, no en farem causa».

D’altra banda, Puigdemont va avisar que els indults no són la «recepta per a una solució política». «No acabaran amb la

il·legal». El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del CoE va aprova ahir el text que es debatrà a l’Assemblea Parlamentària a finals de juny. La resolció també demana a les autoritats espanyoles que «s’abstinguin d’exigir als polítics catalans presos que reneguin de les seves profundes

repressió», deia ahir en la roda de premsa per valorar les cautelaríssimes del Tribunal General de la Unió Europea, que els hi retorna la protecció parlamentària de forma provisional.

Malgrat ser una decisió provisional, Puigdemont va assegurar que és «de gran importància» perquè marca «un precedent».

«Per primera vegada la justícia retorna a un eurodiputat la immunitat que l’Eurocambra ha decidit retirar», afirmava.

ESTUDI

Dol per la mort d’una dona a mans de la seva parella L’Ajuntament de Porqueres (Pla de l’Estany) ha decretat tres dies de dol per condemnar el crim masclista que es va perpetrar dimecres al municipi. La mort a ganivetades d’una dona de Porqueres ha commogut el poble.

El detingut per matar la dona va relatar que dimecres cap a dos quarts de dotze del migdia van començar a discutir perquè ella li va retreure que no tingués feina i que estigués enganxat a les drogues. Segons el seu relat,

durant la disputa va anar a la cuina, va agafar un ganivet d’un calaix i, un cop al menjador, li va assestar una primera ganivetades per l’esquena. La dona es va desplomar al sofà i va ser aleshores quan la va apunyalar repetidament a l’abdomen, a la cara i al coll. Després de perpetrar l’atac, va marxar del domicili i va estar voltant durant hores fins que finalment va anar als Mossos i va dir que havia «punxat» la seva dona.

Un 35% dels joves té manca de control de l’ús del mòbil El 35% dels joves espanyols mostra signes de falta de control en l’ús del mòbil, segons un estudi de l’Observatori Social de la Fundació La Caixa. Aquest estableix sis perfils d’usuaris: els moderats i els organitzats, amb major capacitat de control que la mitjana; i els socialitzadors, impetuosos i escapistes, amb un nivell d’autocontrol lleugerament inferior. Per últim, hi ha els hiperconnectats, els que amb més freqüència

són incapaços de controlar l’ús d’aquest aparell. En línies generals, el 42% dels joves té un perfil moderat en l’ús del mòbil, mentre que un 19% està hiperconnectat. La resta de joves fan servir el mòbil per organitzar-se (10%), socialitzar (10%), buscar sensacions intenses (10%) o evadir-se dels problemes (9%).Entre els hiperconnectats, l’autocontrol és un 16% més baix que el de la mitjana general de l’estudi.

ESPORTS

04/06/2021 diarimés

35

FUTBOL

GRUP 1 Racing de Ferrol

Deportivo

GRUP 2

Racing Ferrol

La Coruña

Bilbao Athletic

Deportivo de la Coruña Racing de Santander

Racing de Santander

Cultural Leonesa

Atlético Sanluqueño

CD Calahorra UD. Logroñés

CF. Zamora CE. Sabadell Real Valladolid Promesas

Athletic Club B

CF. Unionistas de Salamanca CF. Talavera de la Reina

Calahorra UD Logroñés Valladolid Promesas Zamora

SD. Logroñés

UE. Llagostera F.C. Barcelona “B”

San Sebastian de los Reyes

UE. Cornellà

UCAM Murcia Atlético Baleares

Real Madrid Castilla

CF. Villarreal B

Real Madrid Castilla

CD. Badajoz Albacete Balonpié

San Sebastián de los Reyes Rayo Majadahonda

Atlético Baleares

C.D. Alcoyano

Villarreal B Castellón

Linares Deportivo

DUX Int. de Madrid

GIMNÀSTIC

Betis Deportivo B

Talavera

Cornellà

UCAM Murcia CF. Atlético Sanluqueño San Fernando CD

Alcoyano Albacete

Extremadura UD.

Unionistas de Salamanca

Algeciras Andorra

CD Castellón Rayo Majadahonda

San Fernando Linense

GIMNÀSTIC

DUX Internacional de Madrid

SD Logroñés

Real Unión de Irún

Linares Deportivo

CD. Tudelano

Cultural Leonesa

Extremadura

Betis Deportivo

FC Andorra

RC. Celta “B”

Celta B

Badajoz

Sevilla Atlético

Real Union Club

Barcelona B

Sevilla Atlético

Sabadell

R.B. Linense

Llagostera

Algeciras CF

Els dos grups de la nova Primera RFEF finalment se separen per est-oest El Nàstic jugarà la pròxima temporada contra andalusos, murcians, valencians, manxecs, madrilenys, balears, catalans i l’Andorra TWITTER REAL MADRID

El Nàstic rebaixa a 3 euros algunes samarretes

Vicente M. Izquierdo

La Real Federación Española de Fútbol (RFEF) va anunciar ahir al migdia com queden enquadrats els dos grups de la Primera RFEF, categoria que neix la pròxima temporada i en la qual hi participarà el Gimnàstic de Tarragona.

Els grana van quedar emparellats en el grup número dos amb andalusos, murcians, valencians, manxecs, madrilenys, balears, catalans i l’Andorra, pel que la divisió s’ha fet est-oest i no nord-sud, com s’havia parlat inicialment.

Els equips que mesuraran forces amb els grana són Sevilla Atlético, Betis Deportivo, Linares Deportivo, Atlético Sanluqueño, San Fernando, Algeciras i Linense (andalusos); Andorra; UCAM Murcia (murcià); Alcoyano, Villarreal B i Castellón (valencians); Albacete (manxec); Real Madrid Castilla (madrileny); Atlético

El Real Madrid Castilla, un dels rivals més atractius als quals s’enfrontarà el conjunt grana.

Baleares (balear); i els catalans Cornellà, Barcelona B, Sabadell i Llagostera.

D’aquesta manera, el club grana haurà de competir amb

un dels equips madrilenys que competiran a la Primera RFEF, ja que els tres restants (Rayo Majadahonda, DUX Internacional de Madrid i San Sebstián de los

Reyes) ho faran en el grup 1.

Extremenys, castellans, càntabres, asturians, gallecs, bascos i de La Rioja acompanyaran a aquests madrilenys en un grup

Portar la samarreta del Nàstic pot suposar una despesa de tres euros. El club grana ha rebaixat algunes samarretes, com la de fa dues temporades (segona i tercera equipació) a aquest preu, per tal de donar sortida a unes samarretes de les quals encara hi ha estoc a la Botiga. Els interessats a adquirir-ne, poden dirigir-se a la Botiga Oficial del club.

Tots els productes Hummel tenen una gran rebaixa i se’n poden beneficiar tots aquells que s’acostin a la botiga, a la Budellera. que, en principi, no sembla tan temible com el del Nàstic. Ara bé, parlar de grups forts o més assequibles mai és sinònim d’ascensosi, per a mostra, aquesta

mateixa temporada, quan ningú del subgrup català va assolir la meta de pujar a la categoria de

El conjunt grana s’haurà d’enfrontar amb fins a cinc filials la temporada vinent plata del futbol espanyol.

A banda de la duresa que representen molts rivals del Nàstic, com l’Andorra, l’Alcoyano, l’Albacete, el Castellón o el Sabadell (els darrers tres descendits de Segona A), el segon grup destaca per una peculiaritat. Fins a cinc filials tindrà al davant el Nàstic, un tipus d’equips que no acostumen a agradar a l’hora d’enfrontar-s’hi, perquè juguen amb l’avantatge que, per a ells, el pressupost no acostuma a suposar cap problema. Els millors jugadors joves sempre hi juguen i, en una temporada com la que arriba, això és un gran avantatge.

36

diarimés 04/06/2021

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

El govern català renuncia a aprovar uns pressupostos aquest any Després d’allargar les negociacions per formar govern entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya amb la intervenció de la CUP més enllà del temps que es podria considerar necessari, tenint en compte que l’única sortida era trobar la manera d’arribar a un acord, el nou executiu ha decidit renunciar a aprovar els pressupostos d’aquest any i dedicar-se a treballar en els de l’any següent. El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, deia que el fet de ser ja al mes de juny feia obvi l’ajornament. Ho deia durant el ple del Parlament en resposta a la interpel·lació de la diputada socialista Alicia Romero. Si bé les negociacions per formar govern s’acostumen a orientar en el full de ruta de les formacions que pretenen formar la coalició i en el repartiment de cadires entre uns i altres, la greu crisi econòmica i econòmica haurien d’haver estat suficients motius per a haver començat el mandat amb un pla immediat, ja negociat. El mateix conseller d’Economia albirava ahir unes llargues negociacions per concretar el pressupost de l’any vinent, així que cal més celeritat i concreció i, si és possible, la certesa que els pressupostos de 2022 estaran acordats abans d’acabar l’any perquè el nou govern serà observat amb lupa durant el que resta de 2021. + CONFIDENCIAL

Els nastiquers recorden l’ascens a 1a El Nàstic va ascendir a la primera divisió del futbol espanyol el 3 de juny de 2006. Ahir es van complir 15 anys d’aquest fet, el més important de la història recent del club, i van ser molts els nastiquers que, a través de les xarxes socials, van recordar aquell dia. Alguns recordaven que estaven fent quan l’àrbitre va xiular el final del partit a Chapín, en el partit contra el Jerez, que va acabar en un empat a 0, però que convertia al Nàstic en un dels 20 millors equips de futbol d’Espanya. D’altres recordaven com ho van celebrar, primer amb la rua pels carrers de la ciutat i després a la plaça de la Font, plena de gom a gom, amb els jugadors celebrant-ho també des del balcó de l’Ajuntament. Ahir es van complir 15 anys d’un dia que els nastiquers mai oblidaran. Aquella mateixa temporada, però, el Nàstic tornava a la segona categoria, i des de llavors ha estat a Segona A i Segona B. Tant de bo, més aviat que tard, Tarragona pugui tornar a viure un dia com el 3 de juny de 2006.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas i Biel Roquet-Jalmar.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Amb la col·laboració de:

Agraïment del Bravium Teatre FERRAN FIGUEROLA President del Bravium Teatre

Des de l’any 1987 fins avui han passat ja 34 anys en els quals he format part de la Junta directiva del Bravium Artístic i Cultural.

Aquest recorregut el vaig començar com a secretari de la mà de l’aleshores president, en Josep Maria Vernis. Posteriorment, vaig formar part de la junta presidida pel Jaume Amenós fins a l’any 2014, en què es va produir la fatídica notícia de la mort del Jaume, i això va suposar una forta sotragada per tota la família del Bravium teatre. M’emociono quan recordo els últims moments que vaig compartir amb el Jaume ja a l’hospital, on des del llit em va demanar que convoqués eleccions i que presentés candidatura, però sobretot em va reiterar que intentés mantenir la mateixa filosofia que havíem portat a la nostra entitat des de feia molts anys: la de tenir sempre les portes obertes a qualsevol iniciativa que es presentés. Vaig acceptar aquest repte i, des d’aleshores, he intentat seguir portant aquest esperit tan lligat al Bravium, i amb molt d’orgull presideixo aquesta entitat envoltada de grans persones, tant per formar la nova junta directiva, com per formar part de diferents comissions de treball.

Tothom ha aportat el seu granet de sorra per seguir mantenint aquest tarannà tan propi del Bravium. La llavor del Jaume Amenós hi és encara ben present!

Durant tots aquests anys, he tingut l’oportunitat de poder fer diferents tasques al Bravium, i totes elles les valoro de manera molt positiva. La meva experiència en aquesta entitat en aquesta llarga trajectòria ha estat molt enriquidora personalment. Sobretot aprecio de manera molt satisfactòria i amb molta estima a totes les persones que, com jo, han contribuït al fet que el Bravium es mantingués com un referent a la nostra ciutat. Junts hem estat feliços, hem rigut, hem

treballat amb esforç però molta il·lusió hores, dies, setmanes i mai a canvi de res i desinteressadament. També ens ha tocat viure moments durs plens de tristesa per la pèrdua de persones molt estimades, o acomiadaments i també hem tingut alguns maldecaps, però la força i la il·lusió per tirar endavant han fet que ens n’anéssim sortint. Això no obstant, mai durant tots aquests anys m’haguera arribat a imaginar que em tocaria viure una situació com la que estem vivint actualment. Rebre la colpidora notícia d’haver d’abandonar les instal·lacions que ocupem des de fa ja molts anys al carrer de la Presó ha estat un cop molt dur, i molt difícil d’assimilar. Ho havíem de buidar tot en un temps molt curt... Setanta anys de material acumulat és molt material, però un cop més la família del Bravium ha demostrat que és una gran família. En unes setmanes hem pogut buidar tot i traslladar-ho a un magatzem que ens va cedir la família d’un soci. Ha estat realment trist veure la buidor que ha quedat, i escoltar el silenci del teatre.

Aquesta és una situació molt punyent per a tots els que portem el Bravium en el nostre cor. Hem passat de viure grans moments en què el clamor del públic, els aplaudiments o les seves emocions davant els diferents espectacles que hem anat programant es podien sentir ben palpables, a una situació molt trista i desoladora, de fet per mi és la situació més trista que he viscut mai en la nostra entitat tan i tan plena de vida i emocions.

Ha estat, dins dels moments tan durs que estem vivint, tot just en l’any del nostre 70è aniversari, molt encoratjador sentit el suport tant de persones sòcies o no, com de diferents entitats i del teixit associatiu reusenc, que amb el seu suport ens han ajudat a poder fer més portable aquesta situació colpidora.

Per tot això vull agrair fermament de tot cor a tothom que ens ha ofert la seva ajuda aquests dies per donar-nos un cop de mà en el trasllat: socis, persones anònimes o també a la gent de companyies de teatre com La Gata

Borda o Tebac, a la Colla Castellera Xiquets de Reus, al Casal Despertaferro, a l’Ajuntament de Reus amb el Sr. alcalde Carles Pellicer i el regidor de cultura Sr. Daniel Recasens per les facilitats que ens ha donat amb el transport, així com a les Brigades Municipals i especialment al seu xofer Jordi, i Manolo Ortega i Hipòlit Montseny per la seva entrega i ajuda.

També voldria agrair el suport del personal de cultura, i també a la bona gent del Centre de Lectura, de la Sala Santa Llúcia i de l’Orfeó Reusenc pel seu caliu i ajudar-nos amb la reprogramació. El meu agraïment també el faig extensiu a aquells partits polítics que s’han interessat per la nostra situació, i una menció especial també va dirigida als mitjans de comunicació que en tot moment ens han donat el seu suport informant de la situació.

També es mereix una menció important la família Macaya-Cantenys per acollir-nos i posar a la nostra disposició temporalment les seves instal·lacions mentre estem en aquesta situació d’exili. Finalment vull agrair als socis i sòcies del Bravium per fer-nos costat en tot moment, i especialment a tota la família Bravium, que una vegada més heu demostrat el que som, una pinya! Finalment voldria dirvos gràcies també a tots els que formeu part de la Junta directiva per estar a primera fila en moments de tots colors i fer-me costat en tot! Per últim, també mereix un agraïment molt gran la meva família de casa per la vostra implicació, comprensió, paciència i entrega. Gràcies a tots perquè sense cadascú de vosaltres no hauríem pogut tirar endavant!

Hem de seguir lluitant amb força tot i que de moment, encara que amb resignació i amb molta tristesa, aquest passat dissabte vaig tancar les portes del nostre Bravium. Això no obstant, tinc l’esperança de poder tornar a obrir-les ben aviat amb energies renovades, i amb la il·lusió que ens caracteritza, i sobretot seguir fent el que sabem, cultura!

Moltes gràcies Visca el Bravium!

CARTA DOMINICAL

El misteri del mar...

JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

Benvolguts i benvolgudes, Quan érem petits i podíem haver una petxina de mar d’aquelles cargolades, ens l’acostàvem a l’orella per sentir el mar. Per als que no érem de vora mar, aquella remor sorda i silenciosa produ-ïa una impressió d’immensitat i de soledat a la vegada; feia basarda i, al mateix temps, atreia. Una mena de misteri. El misteri del mar…

Si mireu el treball de Càritas, sobretot el realitzat el darrer any agreujat per la pandèmia, també sentireu el mar: sentireu el misteri de la soledat de la persona humana i el misteri de la caritat de Déu. La basarda de la pobresa i l’atracció de l’amor. Escoltareu el misteri del mar…

Enguany, la campanya de Càritas s’ha trobat emmarcada per la crisi sanitària, social i econò-mica que ha provocat la pandèmia.

S’han posat en crisi moltes certeses, posant-se de manifest la nostra vulnerabilitat.

Hem tingut por. Però també ens ha unit la solidaritat, la generositat, la valo-ració de l’altre.

I Càritas ha estat –i és– testimoni d’excepció de tot aquest moviment. La situa-ció creada ha esdevingut un revulsiu per a la institució: en determinats moments, el voluntariat més gran s’ha hagut de quedar a la rereguarda, mentre que s’ha procurat seguir endavant, tot triplicant d’alguna manera els ajuts i amb la col·laboració de nous voluntaris més joves.

Càritas ha realitzat i realitza una acció educadora per mitjà de la solidaritat, la consciència crí-tica i l’esperit comunitari. Hi ha un compromís de dur a terme un treball educador, des d’una òptica evangèlica, en aquests tres nivells: Solidaritat: Càritas la té en compte quan descobreix les manifestacions de pobresa i de margi-nació que ens envolten; quan sent com a pròpies les situacions de tantes persones necessitades i de molts grups; quan es posa al costat de tanta gent que no té qui l’atengui o que no poden fer sentir la seva pròpia veu; quan mira de resoldre unes situacions extremes que són qüestió de su-pervivència.

Consciència crítica: Càritas informa de les necessitats que ha descobert i de les persones que ha hagut d’atendre. I ho fa, no per guanyar una medalla al mèrit com a benefactora, sinó perquè l’Evangeli diu que una ciutat edificada dalt d’una muntanya no pot quedar amagada, i que el ciri encès cal posar-lo so-

bre la taula perquè il·lumini tothom (Mateu 5,14-15). La informació de Càritas és una veu que denuncia i un dit que acusa els mateixos cristians, les entitats privades i públiques, els organismes oficials com de poc atents per a solucionar certs problemes o situaci-ons no rendibles.

Esperit comunitari: Càritas s’interessa perquè les catequesis i els sermons no es quedin en sim-ples disquisicions teòriques o espirituals; perquè les celebracions litúrgiques no es facin deslliga-des de la vida de cada dia, particularment dels sectors més necessitats.

Càritas vetlla per promou-re en cada comunitat cristiana la preocupació per un veritable i eficient «servei de caritat», que sigui els ulls i les mans a favor dels germans que més ho necessiten.

I ara, després d’assenyalar aquest triple compromís, pareu-vos al davant de cada ajut concret que Càritas, al llarg d’aquest últim any, ha portat a terme… i escolteu. En el silenci de la pobresa sentireu una crida a la solidaritat. És la crida de Déu.

Mireu el treball de Càritas, des del projecte més important fins al més petit, portat a terme en el racó més recòndit o a la parròquia més petita de la diòcesi. Mireu el treball de Càritas, asseieu-vos…, llegiu-lo i escoltareu el misteri del mar. Ben vostre.

DEFUNCIONS

04/06/2021 diarimés

37

38

diarimés 04/06/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Clotilde, Hilari, Noemí i Rut. DEFUNCIONS

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Arribaran projectes i molt bones oportunitats que no seria lògic desaprofitar. No tinguis por de llançar-te que el que projectis durarà.

Dia molt mogut en tots els aspectes que et farà posar a prova la teva capacitat de control i la temprança dels teus nervis.

Retards per assumptes i problemes d’altres persones implicaran una lentitud en el resultat de les teves tasques. Aplica comprensió.

Avui Ssentirà s una forta baixada i la teva ment no estarà avui per a bromes. Centra’t en un assumpte ja que la sort t’acompanya.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Activitat desbordant i una necessitat de fer més del necessari et faran gastar força i fer-te caure en l’estrès. Vigila les hores de son.

Desplegaràs una gran activitat a tots els terrenys i el teu domini en les situacions sorprendrà al personal. Pots anar de guanyador.

Tant el públic com els viatges i desplaçaments t’aportaran avanços importants en la teva carrera i resultats positius a molts nivells.

La teva imatge provocarà l’admiració de tots els que t’envolten.

Tant física com psíquicament et trobaràs al màxim.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Si tractes amb superiors mira d’explicar-te amb claredat i demanar poc. Les coses no estan com per a prendre-s’ho de broma.

Una mandra general t’impedirà rendir a l’alçada de les necessitats.

Intenta concentrar-te en un sol objectiu i no dispersis energies.

El teu atractiu personal s’accentuarà avui de tal manera que notaràs que molts es giraran per veure’t. En l’amor staràs imparable.

La jornada transcorrerà calmada, és la tarda la que t’alterarà a causa de múltiples trucades que no et deixaran descansar.

FARMÀCIES TARRAGONA: Sole Pons, Mª Mar. Av. d’Andorra, 11.

Telèfon 977 215 572.

Llopart, Gloria - Sierra. Jordi . Bl. S.Simó, D ( Sant Pere i Sant Pau ). Tlf. 977 200 015.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Paisos Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Conde Peidro, Lucia. Escultor Rocamora, 1.

Telèfon 977 757 301.

SALOU: Oliva, Dolors - Cristià, Gil . Passeig Jaume I, nº 28 Edif.

Xipre. Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc. Requet de Fèlix, 54.

Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS: Mireia Valls - Cristina Lobaco. Rambla Jaume I, 15.

Telèfon 977 369 003.

VALLS: Rull Ferre, Gabriel. Abat Llort, 24.

Telèfon 977 608 717.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

TV3

CANAL SUPER3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines

Macedònia especiada 15:55 Com si fos ahir 16:35 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:05 Zona zàping 22:50 La gran pel·lícula

Els mercenaris 00:30 Més 324 02:05 Notícies 3/24 04:00 Rumba a l’estudi

Noël Meya 05:00 Folc a l’estudi

17:30 El Mic i els seus amics 17:55 Una mà de contes 18:13 Leo, el guardabosc 18:35 Wow! English Method 18:47 Robin Hood, el trapella de 19:10 Pat, el gos 19:38 Xavier Enigma i el Museu 20:12 Dracs: Cap a nous horitzons 20:35 Les Sisters 21:00 Marika 21:17 Les regles de la Floor 21:27 Lucas, etc 21:30 Sam Fox: Aventures

ESPORT 3

TVE1

TV2

ANTENA3

08:00 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 16:00 Informativo territorial 16:20 El tiempo 16:35 Dos vidas 17:35 Servir y proteger 18:30 El cazador 19:30 Partido amistoso: España-Portugal 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 21:55 La suerte en tus manos 22:10 Triple 9 23:55 El silencio de los corderos

08:00 Cafè d’idees 09:55 UNED 10:50 Aquí hay trabajo 12:30 Cine 13:55 La 2 Noticias Exprés 14:20 L’Informatiu 14:40 La Metro 15:00 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 18:10 Planeta selva 19:10 Punts de vista 20:00 El Vespre 20:30 La 2 express 20:35 Días de cine 21:30 Paseos históricos 22:00 Cine: Tierra 23:35 Cine: La montaña sagrada 02:00 Las noches Monumental

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Previo: Espejo Público 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo!

19:00 ¡Boom!

20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:45 Deportes 21:55 El tiempo 22:10 La Voz Kids 02:30 Live casino

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:45 El Bribón 09:40 Alerta Cobra 10:30 Alerta Cobra 11:20 Alerta Cobra 12:15 Alerta Cobra 13:10 El precio justo (diario) 14:10 El concurso del año 15:10 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:35 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:45 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates: En anteriores citas 21:45 First dates 22:10 Cine Mechanic: Resurrection

06:30 ¡Toma Salami!

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 El precio justo (diario) 21:00 Informativos Telecinco 21:45 El tiempo 21:55 Deportes 22:00 Sábado Deluxe 02:30 Supervivientes 2021: Resumen diario 02:45 La tienda en casa 03:00 Horóscopo

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo 14:30 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:20 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:25 laSexta Deportes 21:30 laSexta Columna 22:30 Equipo de investigación 23:35 Equipo de investigación 00:40 Equipo de investigación 01:45 Equipo de investigación 02:50 World Poker Tour 03:35 Live casino

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

13:00 Gastromòbil: baix camp 13:30 Va com va 13:55 Activat 14:00 Notícies migdia 14:30 Gaudeix la festa 15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.Cat 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum 21:30 Qüestió de fons 22:00 Notícies resum 22:30 Gaudeix la festa 23:00 Notícies resum 23:30 Qüestió de fons 00:00 Notícies resum

11.30 Paisatges Encreuats 12.00 Aventura’t 12.30 Connecta 10Comarques 13.00 Patrimonis 13.30 Paisatges Encreuats 14.00 Notícies 12 14.30 Patrimonis 15.00 Paisatges Encreuats 15.30 Aventura’t 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a mida 18.30 Connecta 10Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 20.30 Saló de Plens 21.30 Gaudeix la festa 22.00 Notícies 12 22.30 Saló de Plens 23.30 Gaudeix la festa 00.00 Notícies 12

14:11 Plats bruts 14:42 Allo, Allo 16:30 Caso cerrado 18:33 Cine 20:22 Hotel Fawlty 20:54 Lo Cartanyà 21:28 Plats bruts 22:00 Cine 23:51 Cine

11:45 Boscos 12:10 Karakia 13:00 Onze 14:30 KM 0 14:55 Bàsquet Next Generation: València Basket-FC Barcelona 16:45 NBA: El millor d’Stephen Curry 16:55 Temps d’aventura 17:20 KM 0 17:40 Nascar Charlotte 19:10 Extreme E: Senegal 20:05 Monster Jam CANAL 33 20:50 NHL: Carolina Hurricanes21:55 El gran dictat Tampa Lightning Play-off 22:15 Els regnes perduts d’Àfrica 22:30 Ral·li 23:18 Els Estats Units en color

WRC Ral.li d’Itàlia 1a.etapa 00:09 60 minuts 23:00 Onze 01:10 Els regnes perduts d’Àfrica 00:30 324 Esports

PARAMOUNT CHANNEL 14:25 Colombo 16:05 Colombo 18:00 Agatha Christie 20:00 Candice Renoir 21:05 Candice Renoir 22:10 Candice Renoir 23:15 Candice Renoir 00:25 Sherlock - La caída de Reichenbach

Reus Joan Marsal Vilamajó. Ha mort a 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. a la parròquia de St. Francesc.

Bràfim Joan Ballester Jofre. Ha mort a 91 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Bràfim.

Cambrils Mercè Sorrius Borras. Ha mort a 82 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. a la parròquia de St. Pere de Cambrils.

CINEMA. Cartellera TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals, el diumenge

1 Mortal kombat Matinal: 12:15 1 Maldita jungla 16:00 1 Shorta, el peso de la ley 18:00 / 20:05 / 22:10 2 Cruella 17:00 / 19:30 2 Nomadland 16:00 / 22:00 3 Upps 2 ¿y ahora dónde está noé?

16:30 / Matinal: 12:15 3 El hobbit: un viaje inesperado 18:30 3 Godzilla vs Kong 21:45 4 Uno de nosotros 16:00 / 18:15 / 20:05 5 Poliamor para principiantes 16:00 5 Aquellos que desean mi muerte 18:00 5 Un prequeño contratiempo 16:30 / 20:00 /22:00 6 El año de la furia 16:20 6 Dios mío, los niños han vuelto 16:00 / 20:30 / 22:15 6 Dios mío, los niños han vuelto 16:00 / 18:20 / 20:30 / 22:15 / Matinal: 12:00 7 Maya y el Orbe dorado 17:45 / 19:30 / Matinal: 12:00 7 Expediente Warren: obligado por el demonio -vose- 21:15 8 Chaos Walking -atmos- Matinal: 12:00 8 Sueños de una escriptora en Nueva York 18:10 / 20:10 / 22:10 9 Earwig y la bruja Matinal: 12:00 9 Este cuerpo me sienta de muerte 16:00 9 Spiral: Saw 18:00 / 20:00 / 22:00 10 Gaza, mon amour 18:30 / 22:15 10 Nadie - atmos - 20:15 / 22:10 11 Los Croods: una nueva era 18:20 11 Los Croods: una nueva era 16:00 / 18:00 / Matinal: 12:15 11 Despierta la furia 20:00 11 Poliamor para principiantes 22:15 12 El viaje de Chihiro 16:00 / Matinal: 12:00 12 Tom y Jerry 16:10 / 18:30 / Matinal: 12:15 12 El olvido que seremos 20:30 13 Tiburon blanco 16:00 13 Cruella 17:45 / 20:30 14 Despierta la furia 16:15 / 18:45 / 21:30 16 Barbie y Chelsea, el cumpleaños perdido 16:00 / Matinal: 12:15 16 Expediente Warren: obligado por el demonio 17:15 / 19:45 / 22:00 / Mat: 12:00 16 Expediente Warren: obligado por el demonio 16:15 / 18:30 / 20:45 16 Concert 10 de juny: Bon Jovi from encore nights -vose- 20:00 17 Cruella -atmos- 16:00 / 18:45 / 21:30 / Matinal: 12:15

YELMO PARC CENTRAL Bon Jovi From Encore Nights - vose - dj: 20:30 Cruella dv, ds, dg: 17:15, 19:10, 20:00. /

dl, dc, dj: 17:15, 18:15, 20:00./ dm: 17:15, 20:00 / dm: 18:15 -voseDespierta la furia dv, dl, dc, dj: 18:00, 20:30. /

ds, dg: 16:30, 19:00, 21:30. / dm: 18:00 - 20:30 - voseEl viaje de Chihiro ds, dg: 16:15 Expediente Warren: Obligado por el... dv, ds, dg: 17:00, 17:50, 19:20, 20:10,

21:00, 21:45. / dl, dc: 17:00, 17:50, 19:20, 20:10, 20:50. / dm: 17:00, 17:50, 19:20 -vose-, 20:10, 20:50 / dj: 17:00, 18:10, 19:20, 20:50 La abeja Maya y el Orbe dorado ds, dg: 16:00 Poliamor para principiantes dv: 17:00. / ds, dg: 16:45 Reservoir Dogs dv, ds, dg: 22:00 / dl, dm, dc, dj: 21:00 Spiral: Saw Cada dia excepte ds, dg: 18:30. / ds, dg: 18:45

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Cruella

Firsts Cow

L’estiu de Cody

dv: 18:00 / ds: 17:00 - 21:30 -vose- / dg: 17:15 / dl: 19:45 / dm: 20:15 -vose-/ dc: 18:00 / dj: 17:30 dv: 20:30 -vose- / ds: 19:30 / dg: 19:45 / dl: 17:30 / dm: 18:00/ dc: 20:30 -vosedj: 20:00 -voscat-

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Los croods 2 1 Spiral: saw 1 Nadie 2 La abeja maya 3 el orbe dorado 2 Cruella 17:45 3 Poliamor para principiantes 3 Godzilla vs. Kong 3 Nomadland 3 Uno de nosotros 4 Expediente warren 3: obligado por el demonio 5 First cow 5 El hobbit: un viaje inesperado 5 Cruella 6 Cruella 7 Expediente warren 3: obligado por el demonio 8 Despierta la furia 8 Uno de nosotros 9 Barbie y chelsea 9 Tom y jerry 9 Cruella 9 Despierta la furia 10 Tom y jerry 10 Spiral: saw 10 Despierta la furia

16:15 - 18:15 20:15 22:15 16:00 20:20 15:50 17:45 20:00 22:00 16:00 - 18:15 - 20:30 16:10 18:30 21:40 16:00 - 18:30 - 21:00 17:15 - 19:30 - 22:00 16:15 - 18:30 20:45 16:15 17:30 19:30 22:00 16:00 18:00 - 22:15 20:00

VILALLONGA DEL CAMP / CINEMA DEL CENTRE RECREATIU

Tiburon blanco

18:30

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA Venda ¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa!

Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils.

Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa.

Teléfono de contacto: 670 99 67 02 CASA EN VILABELLA (18km de Tarragona y 8 de Valls).

Reformada: 3 plantas, 2 dormitorios, comedor, 2 terrazas, cocina, baño, calefacción gasoil. 105.000€. Llamar a 609.715.550.

Venda/Traspàs SE VENDE o TRASPASA PESCADERÍA por jubilación (en pleno funcionamiento) en barrio Niloga de Reus.

Tel. 655.617.526

TREBALL SE PRECISA PROFESORES/ AS DE francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a:institutfran@ gmail.com CHICO RESPONSABLE SE OFRECE para ayudante paleta, electricista, etc. Tel. 722.511.032

TU PAGINA WEB EN 7 DÍAS. estudifontana@gmail.com SEÑORA RESPONSABLE SE OFRECE para tareas hogar.

Noches/fines semana. Tel. 698.572.883 BUSCO TRABAJO DE EXTERNA. Tel: 666.025.750 SE PRECISA PROFESORES/ AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com

REFORMES

LOUBNA MESTIZA. ¡¡20€!!

Tel: 672.823.295

TAROT MAESTRO KINACURANDERO. Especialista en amor.

Soluciona todos los problemas.

Recupera pareja, mal de ojo, negocios familiares, salud. Protección contra enemigos. Impotencia sexual. ¡¡Resultado garantizado!!

Tel. 638.320.349

PROFESSIONALS ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel: 626.663.432 - Vicente

PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825

CARPINTERO, Tel. 623.387.479

TRABAJOS DE PINTURA Y MANTENIMIENTO. Consulta ofertas Tel: 626.869.583

TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

PINTOR ECONÓMICO. Tel. 600.776.788 FACHADA Y REFORMAS. TEL: 610.866.909 – 977 33.03.83

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

EBANISTA.

AMISTAT

ANA JUGUETONA... Tarragona. Tel. 602.033.898 SANDRA ESPAÑOLA. Reus.

Tel: 643.192.391 REUS. VENEZOLANA MADURITA. 30€. Tel. 624.253.608 DULCE 33. Delgadita. Tarragona. Tel: 603.254.131 CELESTE CATALANA. ¡¡20€!!

Tel: 664.047.949 RECIÉN LLEGADAS. Ardientes. 30€ Tel: 618.014.486 Reus MADURITA ELEGANTE con experiencia. Piso privado.

SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874 RUSA. REUS. Tel: 604.390.445 PALOMA. 615.145.574

REUS.

Tel.

MADURITA PECHUGONA. Masajes!!. Tarragona. Tel: 643.136.495

AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA Tel: 671.327.565

REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

PEQUEÑO EMPRESARIO, educado, sin vicios. BUSCA MUJER 60-68A con fines de pareja. Tel: 652.375.748

MADURA 50 y JOVENCITA 28. Pechugonas y culonas.

Tarragona. Tel. 643.136.495

CONTACTES EVA CHECA 34. SALOU. Morbosa, sexo sin. 20€. Discreción.

Tel: 643.328.301 CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!.

20€. Tel: 977 32.15.68 NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola.

Tel: 634.690.215 TRAVESTI ACTIVA, potente, dotada, complaciente. Reus.

Tel. 666.030.929 CAROL. PECHUGONA, BESUCONA. Complaciente.

Tarragona. Tel: 643.169.924

TARRAGONA. MADURITA MORBOSA, garganta profunda... Tel: 722.820.374 CASA NICOL ¡¡30€!!. Reus. Tel: 698.788.062 CHICA ÁRABE joven, cariñosa, atractiva.

Recibo sola.

Tel: 683.608.176

04/06/2021 diarimés

39

40

A L’ÚLTIMA

diarimés 04/06/2021

ESCAPADES CEDIDA

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Plataformes ‘ciutadanes’ MOISÉS PEÑALVER Periodista

Crec que tenim una atomització excessiva de la política, perquè dones una puntada de peu a un arbre i cauen tres secretaris generals amb pins del PDXT, XDTP o PIXAT, que no saps si són coalicions o que el teu gat ha passat pel damunt del teclat. Jo, que tinc molt de carisma i poc criteri, apuntava a ser un bon polític, i per això vaig crear el partit @ RiemUnits. Però he tingut el mateix problema que la independència, que no m’ho reconeix ni el Pedro Picapiedra, ni Pablo Mármol. Però, ja he vist on estava el meu error: en comptes de crear un partit, he de crear una plataforma ciutadana. Ahir em vaig assabentar que dos regidors de Tarragona n’havien creat una. Per cert, i perdoneu el canvi de

tema, Per què aquí es diuen consellers en comptes de regidors? Algun dia investigaré aquesta confusa denominació, perquè, clar, si dius que has pres un whisky amb una consellera, no saps si és l’Elena o la Begoña. Els exciutadans Sonia Orts i José Luis Calderón posen en marxa una plataforma. Jo, que estic al dia de tot menys de pagar la factura de la llum, he pensat de seguida que havien comprat a Repsol la Casablanca i li canviarien el nom: Casanaranja.

Ah no, que ja no hi són de la Inés. Millor, doncs, La Casa Azul, que també és un grup de música i, ja de pas, podrien demanar una versió moderneta de l’himne, a l’estil New Segadors. Seria una bona idea, perquè la Casablanca està lluny, però hi arribes volant. La Sonia ha dit aquella frase del Tip i Coll: «Dame la manita Pepe Lui» i el que faran serà treballar per Tarragona, com jo, que també treballo per la ciutat, algunes vegades a l’avinguda de Roma i d’altres al carrer Manuel de Falla.

Què pot fallar?

Visita als abrics, que es troben a la capçalera del barranc del Mas d’en Llort, a Montblanc.

EL TEMPS

Estat del cel Fins a migdia cel mig ennuvolat per bandes de núvols alts i mitjans. A partir de llavors creixeran nuvolades a punts de muntanya i n’arribaran al terç oest del territori i el cel quedarà molt ennuvolat o cobert al terç oest, al Pirineu i Prepirineu, mentre que a la resta persistirà entre poc i mig ennuvolat. Independentment, hi haurà alguns intervals de núvols baixos fins a migdia punts del litoral.

Màxima

28º

Activitats

14º

Mínima

Precipitacions De matinada és possible alguna precipitació aïllada i feble al terç sud del territori, i al matí no es descarta a altres punts del país. A partir de mig matí s’espera ruixats i xàfecs al Pirineu i Prepirineu occidental, mentre que a partir de migdia s’estendran a altres punts de la serralada.

VINE AL PORT!

Agenda

Segueix-nos!

- El Museu del Port al Tinglado 2. Entrada gratuïta. Diumenge 6 de juny és el darrer dia obert. Divendres i dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenges, d’11 a 14 h. Aforament limitat. Es tanca per trasllat de les col·leccions a la seu del Museu perquè s’han acabat les obres de rehabilitació.

- Escape room digital: ‘El misteri de l’arxivera’. Us atreviu a descobrir el misteri de l’arxivera? Impulsa: Arxiu del Port. S’hi pot accedir des de la pàgina web del Port de Tarragona o a l’enllaç: https://view.genial.ly/5fda131c3c971e0d6598d168 - ‘Autoretrat d’un vaixell anomenat Arxiu’ de Ricard Martínez. Instal·lació fotogràfica a la façana de l’Arxiu del Port (plaça dels Carros cantonada amb carrer d’Anselm Clavé).

- #MPTalaxarxa. El Museu del Port dona a conèixer les seves col·leccions mitjançant la descripció d’un objecte. Manteniu-vos atents a les seves xarxes @museuporttarragona - Educa Digital. El Museu ofereix al món educatiu els seus tallers més emblemàtics, de forma digital, al voltant del Port i de la mar. Activitats amb reserva prèvia a museuport@porttarragona.cat. Més informació: https://www.porttarragona.cat/ca/port-i-ciutat/museu-port/activitats-digitals

Exposicions

‘Retrospectiva Biogràfica’ de Palau Ferré. Tinglado 1. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: d’11 a 14 h. Dilluns tancat. Fins al 13 de juny. Entrada lliure i aforament limitat segons normativa.

‘Mostra Col·lectiva d’Art del Mediterrani Català’ de l’Associació Reusenca d’Artistes (ARA). Refugi 1. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diumenge: d’11 a 14 h. Dilluns tancat. Fins al 6 de juny. Entrada lliure i aforament limitat segons normativa.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Redacció

ART RUPESTRE A TOCAR DE CASA

a cavall del Paleolític final i del NeolíticAquest dissabte, 5 Bronze, de fa entre de juny, es farà la 12.000 i 4.000 anys primera visita guienrere. ada als abrics amb Les pintures del pintures rupestres Mas d’en Llort van que es troben a la ser localitzades per capçalera del barranc del Mas d’en Després de tres anys d’aturada, es Salvador Vilaseca l’agost de 1943. Es Llort, a Montblanc. reprenen les visites guiades a les troben en una peHan passat gairebé tres anys des que es pintures rupestres del Mas d’en Llort tita cavitat d’uns 6 va aturar aquesta metres de longitud activitat i ara s’ha reCEDIDA i ocupen un tros de paret de poc més près de la mà de Red’un metre. En total boll, una cooperatis’han individualitva de recent creació que té entre altres zat deu figures que objectius oferir rutes corresponen a tres i activitats d’ecoturepresentacions hurisme a la Conca de manes (una de les Barbera. quals és clarament La ruta s’anomeun arquer d’estil naturalista), una na Mas d’en Llort, taca de pigment, un ecosistemes de l’art traç corbat, barres i rupestre, i s’ofereix quatre figures d’anicada primer dissabte de mes i en visites mals també d’estil de grup concertanaturalista (tres cades. L’itinerari és prins i una cérvola circular i comença o cabra). Les figures i acaba al Corral de presenten diferènla Marieta, situat a cies tècniques (traç Una de les figures d’art rupestre conservada. uns 500 metres de simple, tinta plana, Rojals. El recorregut siluetejat i reomplert total són uns 10 km, amb uns desnivells inferiors a bandes longitudinals) i estilístiques (esquemàals 300 m. És, per tant, un recorregut de dificultat tic, semiesquemàtic, naturalista-estilitzat, namoderada. Encara que l’objectiu principal de la turalista i abstracte). El color predominant és el ruta és la visita i interpretació de les pintures ru- castany-vermellós, tot i que també s’hi observa pestres dels tres abrics que es visiten (Portell de el vermellós, el vermell i el vermell castany fosc.

Aquesta nova ruta compta amb la col·laboració les Lletres, Mas d’en Llort i Mas d’en Ramon d’en Bessó) durant el recorregut d’anada i tornada de l’Ajuntament de Montblanc i del Museu Cos’aprofita per descobrir els canvis en el paisatge, marcal de la Conca de Barberà, a través, respectiels ecosistemes i la biodiversitat, així com l’evo- vament, de l’Oficina de Turisme i del CIAR (Cenlució de la vida dels nostres avantpassats. tre d’Interpretació de l’Art Rupestre Muntanyes Els tres abrics que es visiten són elements in- de Prades), amb seu també a Montblanc.

Les sortides es faran sempre a les 9.30 h. i teclosos en l’art rupestre català, declarat des del 1998 Patrimoni Mundial per la UNESCO, i per- nen una durada aproximada de 4 hores. El preu meten copsar les dues grans tradicions cultu- inclou una visita al CIAR. Per a més informació i rals i estils de l’art rupestre de casa nostra, l’art reserves es pot contactar amb la Cooperativa Rellevantí i l’art esquemàtic. De retruc, són també boll, el CIA Muntanyes de Prades o l’Oficina de una bona oportunitat per conèixer les societats Turisme de Montblanc.