Dijous 27 de maig de 2021

Dijous, 27 de maig de 2021 núm. 4.300

CENTRO MÉDICO CAMBRILS

www.diarimes.com

C/ Carmen, 1 A-2º · 43850 CAMBRILS · Tel. 977 361 531 · 677 586 452

Director médico: Dr. Tomás Gómez Sanz

CORONAVIRUS IGG / IGM Ràpid test 10 minutos

PCR EN 24 HORAS PCR URGENTE EN 3 HORAS TEST RÀPID ANTÍGENO Resultados en 15 minutos

www.centromedicocambrils.com

Les botigues de Reus pateixen una important fuga cap al comerç ‘online’

COVID-19

La regió sanitària de Camp suma quatre morts per covid-19

ESTUDI S’ha produït sobretot en productes d’electrònica i informàtica, roba, perfumeria i cosmètica i calçat; de fet, un 41% dels reusencs han augmentat les compres a Internet. P6

Detecten un brot a la botiga Decathlon de Les Gavarres. P8 TARRAGONA

GERARD MARTÍ

Veïns de la plaça dels Sedassos s’oposen a què es facin festes L’Ajuntament està recopilant idees per dinamitzar l’espai. P2

ESPECIAL

PORT DE TARRAGONA node logístic intermodal

P9-24

MATE!

¡INFÓR

27/05/2021 diarimés

9

SPiSP ‘recluta’ vint-i-cinc voluntaris per vigilar els caixers TARRAGONA Les patrulles sortiran al carrer a partir de la segona setmana de juny els dies 10 i 25 de cada mes per fer que la gent gran se senti segura. P2

A l’esquerra Lluís Trinitat de l’AVV SPiSP i, el segon per la dreta, Gabriel Muniesa, de l’AVV La Unió, amb dos voluntaris.

ESPORTS

Raúl Agné és l’escollit per rellevar Toni Seligrat a la banqueta del Gimnàstic de Tarragona Fausto Tienza fa ús d’una clàusula per trencar el seu contracte amb el club tarragoní i marxar al Racing de Santander. P27

CAMP

Repsol començarà el tancament de la plataforma Casablanca a mitjan juny La companyia posarà punt final a quatre dècades d’activitat a la instal·lació adduint una forta caiguda de la producció. P25

CATALUNYA

El Tribunal Suprem s’oposa a què els presos polítics siguin indultats Considera que no hi ha cap prova o indici de penediment. P26

2

diarimés 27/05/2021

TARRAGONA

SOROLL

Els veïns de Sedassos, contraris a què la plaça aculli actes i festes Recorden les molèsties que originaven les activitats abans de la covid mentre l’Ajuntament rep propostes per dinamitzar l’espai Gerard Cañellas

El veïnat de la plaça Sedassos està preocupat. L’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament està rebent propostes ciutadanes per donar un ús cultural a l’espai i dinamitzar-lo amb diferents activitats, i els que hi viuen tenen por que es repeteixi el que ja passava abans de la pandèmia: actes festius que s’allargaven fins ben entrada la matinada amb la música massa forta i reunions de gent que també impossibilitaven el descans dels veïns. I amb tot, les crítiques a les obres a les graderies del circ romà, que diuen que no han servit, en cap cas, per dignificar el monument. Ara s’han convertit en «unes escales de fusta» que, entre les diferents opcions, hi ha la d’obrir-les al públic, inclús a la nit.

«Es planteja la utilització de les grades de la plaça Sedassos, com a element dinamitzador, amb l’objectiu de fomentar i dur a terme accions que millorin la convivència quotidiana i la cohesió social i cultural de la Part Alta de Tarragona, revertint dinàmiques excloents i generant noves oportunitats, acompanyant i facilitant dinàmiques veïnals i comunitàries». Així anuncia la regidoria de Patrimoni el debat obert al web participa.tarragona.cat, en el qual els ciutadans poden aportar les seves idees.

Entre altres propostes, hi ha la de

convertir la plaça en un escenari que aculli una obra de teatre i les graderies en l’espai on ubicar el públic, o la de projectar una pel· lícula a la façana que hi ha just davant. En aquesta línia, també hi ha qui demana que les grades s’obrin al públic i esdevinguin un espai de descans, inclús amb la proposta de col·locar-hi algunes plantes per fer l’espai més amable, i qui posa sobre la taula l’opció de fer-hi activitats musicals.

En contraposició, hi ha qui ja vaticina que es convertirà en un focus de botellons si finalment s’hi permet accedir, i algú altre que demana que s’arribi a un acord amb els veïns per equilibrar l’ús de l’espai amb la convivència. De fet, és el que demanen els que viuen a la zona. En aquest sentit, Andreu Ximenis, recorda que, amb l’anterior govern, ja es van reunir en diverses ocasions i es va arribar a la conclusió que «els veïns no volíem que s’hi fessin activitats i vam quedar que simplement es museïtzaria la volta per organitzar-hi visites guiades». «Tot ve de fa anys, quan van començar a fer concerts de gralles amb el so amplificat i després ja van venir les revetlles amb discjòquei, balls i altres activitats musicals, i ara buscar més actes i elements que faran que no puguem descansar crec que no toca», lamenta Ximenis, que afegeix que, «si no fos perquè tinc la

GERARD MARTÍ

Diversos ciutadans ja han fet propostes sobre l’ús de Sedassos al web municipal de participació.

Defensen que la graderia no estigui oberta al públic, sinó que sigui un espai controlat casa en propietat, ja hagués marxat, com han fet molts».

Amb tot, el veí reconeix que «es poden fer coses a la plaça, però sense aixecar el volum i respectant els veïns i el seu descans». Ximenis assenyala que durant la pandèmia, amb les restriccions, això ha estat possible.

«Feia deu anys que no dormia una nit seguida, i el que volen fer

perjudica la salut de les persones que vivim aquí».

Per altra banda, Ximenis també critica les obres que s’han fet a les graderies del Circ romà, revestides de fusta. «Crec que ha estat una idea errònia, amb això no s’ha dignificat el monument, sinó que han creat un teatre a l’aire lliure», denuncia.

En aquesta mateixa línia, un veí del mateix bloc que es diu Antonio i té 89 anys, es mostra encara més crític. «Per mi és una vergonya el que han fet, si jo fos de la UNESCO, dels de Patrimoni de la Humanitat, no els donaria ni

SEGURETAT

MÚSICA GERARD MARTÍ

Els voluntaris de Sant Pere i Sant Pau, preparats per vigilar els caixers Entre les dues associacions n’han reclutat 25 Gerard Cañellas

L’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau i l’Associació de Veïns la Unió ja han reclutat un total de 25 voluntaris, 10 i 15 respectivament, i ja els han entregat les armilles que duran a l’hora de vigilar els caixers automàtics amb l’objectiu que, principalment, la gent gran del barri pugui retirar els seus diners amb total tranquil·litat.

Es tracta d’una iniciativa conjunta entre les dues entitats veïnals que va sorgir arran de diversos episodis de robatoris i atracaments als mateixos caixers automàtics. La idea, evidentment, va ser molt ben rebu-

un duro als de l’Ajuntament. El que han fet no és de l’època romana, són bancs per fer teatre i altres activitats i molestar-nos més del que ja ens molesten els bars», etziba. Una altra veïna de la plaça, la Maria, també anciana, diu estar d’acord amb el que diuen Ximenis i l’Antonio: «No vull que facin cap activitat, perquè serà insuportable i no ens deixaran descansar, com ja passava abans».

Qui també recorda les molèsties que generaven segons quins actes festius i culturals és Ginesta Paredes, una veïna que des-

prés del confinament va decidir marxar a viure a un altre lloc. La decisió va venir motivada pel poc espai que tenien al pis, explica, però assegura que «la qüestió del soroll era un problema afegit».

«Sabíem on vivíem i coneixíem els inconvenients», diu Paredes, que assegura que tant la seva família com molts altres veïns, els que podien, marxaven a passar uns dies a fora en època de festes, com Santa Tecla i Sant Magí. Recorda que «ens preocupava quin ús es donava a les grades, perquè abans ja teníem un banc aquí a la plaça i s’hi reunia gent que venia a fer botellons i a tocar la guitarra, i feien xivarri. Espero que, facin el que hi facin, les tinguin vigilades perquè si no s’acabaran degradant».

Per la seva banda, Toni Guerra, veí també de la plaça Sedassos, sosté que, «si a les grades es manté un accés controlat i tancat i que s’obri només per fer certes visites guiades i actes culturals, cap problema. Aquest vindrà si es converteix en un focus d’activitats totalment obertes, a qualsevol hora i sense que estiguin regulades, ja que esdevindrà un cau de gent i desordres, com ja passava fa uns anys amb el banc que hi havia i que per aquestes problemàtiques es va retirar».

Lamenta que es tracta d’un espai que queda amagat i amb poca il· luminació de nit i en ser tancat, qualsevol soroll s’amplifica i no permet el descans dels veïns.

Paral·lelament, hi ha la posició dels restauradors. Eva Pérez, encarregada de tres negocis de la zona, defensa que s’hi facin activitats de dinamització i que hi vagi força gent, i més ara que surten d’una situació complicada després de la pandèmia, però entén també que s’ha d’equilibrar amb el descans dels veïns.

da per la resta de veïns, sobretot els més ancians, ja que a partir d’aquells fets s’havia instaurat una certa por a Sant Pere i Sant Pau. Com ja han explicat en més d’una ocasió els presidents de les dues associacions, Gabriel Muniesa (Unió) i Lluís Trinitat (AVV Sant Pere i Sant Pau), la funció d’aquests voluntaris, i així se’ls va informar en una reunió abans d’ahir, és la de fer acte de presència a les zones on hi ha situades les entitats bancàries, identificats amb les armilles, per espantar i fer un efecte dissuasori als possibles delinqüents que s’hi acostin per

La reserva d’entrades pel ‘Xarxacústic’ comença demà Se celebrarà del dia 7 al dia 15 de juny Redaccií

Imatge d’alguns dels voluntaris amb l’armilla que usaran.

cometre un robatori i, en cap cas, intervindran en cap baralla. Això sí, intentaran evitar-lo sense fer ús de la força i també intentaran identificar a l’atacant per facilitar la seva detenció per part de la policia.

Tot i que la idea inicial era començar el patrullatge abans d’ahir, el dia 25, no serà fins a la segona setmana de juny. La

intenció és col·locar-s’hi durant quatre hores els dies 10 i 25 de cada mes. En el primer cas, perquè és quan cobren aquelles persones que estan a l’atur i, a finals de mes perquè és quan cobren la pensió els jubilats.

En aquest cas és possible que hi afegeixin el dia 27, per evitar que tothom vagi a treure diners quan hi siguin els voluntaris.

Les entrades per al Xarxacústic, el cicle de concerts en acústic de la Xarxa de Centres Cívics, que se celebrarà del 7 al 15 de juny al pati del Centre Civic de Sant Pere i Sant Pau, es podran reservar a partir de demà al web centrescivics.tarragona.cat. Enguany el cicle tindrà aforament per 40 persones en cada concert. A la presentació, la regidora de Ciutadania, Carla Aguilar-Cunill va destacar aquesta voluntat de fer «cultura de petit format, propera a la gent i molt íntima com aquest cicle es mereix». En aquesta nova edició, es podrà gaudir de set concerts

en acústic a càrrec d’artistes de quilòmetre zero i enguany serà la versió més femenina que mai, ja que hi ha un total de tres dones solistes, que són Astrid Sempere, Monkey Jane i Hirens; tres duets mixtes amb Versión doble, Maria & Oscar Vidal i Lisa and the Devil i un solista masculí, Eloi Duran. S’hi podran escoltar diferents estils de música, com son el pop, el jazz, soul, indie pop, cançó d’autor i folk; tots ells tant en format versions com de creació pròpia. És la segona vegada que el cicle Xarxacústic es fa de manera presencial i la tercera de totes les edicions.

TARRAGONA

27/05/2021 diarimés

3

EDUCACIÓ

Detingut un jove per robatoris amb força a l’interior de vehicles al barri de la Granja Els Mossos d’Esquadra van detenir aquest dissabte un jove de 18 anys i veí de Tarragona com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força a l’interior de vehicles i desobediència als agents de l’autoritat. Els Mossos van rebre l’avís de diversos testimonis sobre el robatori a dos vehicles aparcats al barri de la Granja, a Tarragona. Els agents van perseguir el jove, que va intentar fugir i el van poder interceptar al barri de Riu Clar. Durant la detenció va agredir els Mossos i va oposar «forta resistència».

El detingut, amb mitja dotzena d’antecedents, va passar diumenge a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona, que en va decretar la llibertat amb càrrecs. Els fets es van produir als volts de les set del matí quan diversos testimonis, van alertar la policia que un home havia trencat el vidre de dos vehicles estacionats i estava regirant l’interior. Els Mossos van localitzar el jove que anava acompanyat d’un gos. En la fugida, va abandonar l’animal i va llançar una bossa que duia i va travessar la carretera T-11 cap al barri de Riu Clar. El lladre va desobeir constantment les ordres dels agents que el van aturar al carrer Francolí.

Els Mossos van recuperar diversos objectes que havia sostret de l’interior dels vehicles i diversos veïns es van fer càrrec del gos que duia el jove que han traslladat a una protectora d’animals. ACN

Onze escoles tindran Camins Escolars Segurs el curs vinent El programa vol reduir l’ús del transport privat per arribar als centres habilitant itineraris adequats per accedir-hi a peu GERARD MARTÍ

Biel Roquet-Jalmar

Onze escoles de la ciutat participaran el curs vinent al programa Camins Escolars Segurs, que neix amb la voluntat de reduir l’ús del transport privat per arribar als centres educatius tot habilitant itineraris adequats per tal d’accedir-hi a peu. Els primers col· legis que hi prendran part estan ubicats en zones amb una mobilitat complexa, pel que, a banda dels itineraris senyalitzats, en algunes s’hi podrien arribar a fer canvis de reordenació viària, si la situació ho requereix. Per tal de dissenyar aquests camins, l’Ajuntament de Tarragona, l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona i el Consell Escolar Municipal han preparat uns qüestionaris per a 2.130 alumnes –entre 5è de Primària i 2n d’ESO– i les direccions dels onze centres participants que detallaran els itineraris escolars més transitats. Els qüestionaris s’analitzaran amb deteniment durant els mesos de juny, juliol i agost, per tal de posar-los en pràctica a l’inici del curs 2021/2022, el pròxim setembre.

Els centres que el curs vinent participaran al Camins Escolars Segurs són el Cèsar August, el Martí i Franquès, les Dominiques, les Teresianes, el Saavedra, el Sant Pau, Lestonnac-L’Ensenyança, el Pax, el Marcel·lí Domingo, la Ponent i la Salle

El col·legi Lestonnac-L’Ensenyança ha acollit aquest curs una prova pilot a favor dels vianants.

L’entorn viari d’algunes escoles podria canviar si la complexitat en la mobilitat ho demana Torreforta. «La idea ha estat fer una crida a tots els centres que ja tenien certa experiència en aquest àmbit», detallava Manel Castaño. El conseller d’Educació

de l’Ajuntament de Tarragona defensava que «onze centres són prou per poder tirar endavant aquesta experiència», ja que estan «repartits entre Ponent, el centre i l’Eixample», tots ells en entorns amb una mobilitat complicada.

La gestació del programa ja es troba en un punt «bastant avançat», segons Castaño. La creació

d’una comissió dins el Consell Escolar Municipal ha convocat fins al moment dues reunions per definir l’estratègia a seguir.

Els qüestionaris que ara estan en marxa faran «una diagnosi de cada centre» i serviran per «dissenyar els possibles camins escolars i formar els grups impulsors», indicava Castaño.

Aquests grups estaran formats

per responsables de cada escola –professors, pares i mares–, que esdevindran referents dels camins escolars i assumiran la responsabilitat d’organitzar-los.

La Guàrdia Urbana jugarà un rol important, ja que aquest programa «forma part del nou pla de mobilitat de la ciutat», assenyalava Castaño. A banda de les conselleries d’Educació i Seguretat Ciutadana, la de Territori també hi participarà. «Hem de tenir present que hi pot haver canvis de senyalització i de circulació en algunes escoles.

Busquem que els nens puguin desplaçar-se amb seguretat pel que s’han d’evitar aglomeracions de vehicles», confirmava Castaño. A més, també s’estudiaran alternatives per aparcament, per exemple fora de la Part Alta.

Els camins, que s’hauran de senyalitzar, aniran per les voreres. El consistori també buscarà «la complicitat dels comerços locals dels llocs per on passin els camins, que siguin una referència per si passa alguna cosa».

A més, també es faran activitats educatives, campanyes de sensibilització i formacions sobre mobilitat sostenible als alumnes.

Tot plegat es posarà en marxa – sense cap pressupost especial– el pròxim setembre, un curs que serà «de transició», segons Castaño, de cara a una aplicació més àmplia pel 2022/2023.

4

diarimés 27/05/2021

TARRAGONA

NETEJA

El proper contracte de Neteja es guiarà segons un procés participatiu

GERARD MARTÍ

La consulta es farà a ciutadans, entitats veïnals i empreses i funcionarà com a punt de partida Biel Roquet-Jalmar

L’Ajuntament de Tarragona farà servir un procés participatiu com a punt de partida per dissenyar el proper contracte de Neteja, un dels més grans que té el consistori, ja que ronda els 20 milions d’euros anuals. De cara al nou contracte, que s’espera tenir-lo llest a meitats del 2023, el consistori consultarà a la ciutadania, a associacions i federacions de veïns i empreses de la ciutat, en especial dels polígons, per detectar els punts febles actuals i conèixer propostes i suggeriments per tal de millorar el servei.

El procés participatiu començarà el juliol i s’allargarà fins al 10 de desembre d’aquest 2021.

La diagnosi, anàlisi i gestió de les dades conclourà el 30 de gener de 2020. L’Ajuntament va obrir ahir la licitació del servei, que

costarà un total de 17.600 euros i el termini per a la presentació d’ofertes expirarà el 2 de juny. El servei de Neteja de l’Ajuntament compren la recollida i gestió de residus municipals, la neteja viària i de platges i la gestió de la deixalleria municipal de Tarragona. D’aquí a dos anys, els tres serveis podrien tenir contractes diferents, ja que presumiblement els lots es licitaran per separat.

«Aquesta consulta ciutadana ens servirà per veure quins aspectes preocupen als tarragonins envers la neteja, per detectar coses que inicialment no detectes, per entendre coses que se’ns escapen tot i conèixer la ciutat i els seus problemes», justificava Jordi Fortuny. El conseller de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona recalcava que en cap cas les propostes i suggeriments sorgits del

TARRACO VIVA

El canvi de contenidors soterrats a superficials es va quedar a mitges i es completarà el 2023.

El procés començarà el mes de juliol i s’allargarà fins al 10 de desembre d’aquest 2021 procés participatiu es traslladarien al 100% al plec de condicions per al futur contracte, però això els servirà «per tenir més informació a l’hora de redactar-lo».

«Nosaltres, en tot cas, podem in-

dicar com ens agradaria que sigui el servei», matisava Fortuny. Per una banda, es farà una enquesta digital en la qual podrà participar tota la ciutadania, amb un mètode semblant als pressupostos participatius. Per altra banda, es faran diverses reunions amb grups d’interès com associacions i federacions de veïns i empreses que operin a la ciutat per «treballar, debatre i posar damunt

ESPAIS PÚBLICS

la taula» aquelles qüestions que considerin més sensibles en els seus respectius àmbits, segons detallava Fortuny. El conseller de Neteja afegia que «potser és la primera vegada que es desenvolupa un tema tan important amb un procés participatiu». A banda, el canvi de contenidors soterrats a superficials es va quedar a mitges i s’acabarà amb el nou contracte.

Obre la convocatòria d’ajudes per projectes d’entitats en l’àmbit de la discapacitat Des d’ahir ja està a disposició de tothom una nova convocatòria de concessió de subvencions per a la realització de projectes per part d’entitats que es dediquin a l’àmbit de la discapacitat, que s’atorguen a entitats d’àmbit local, amb la finalitat de col·laborar en la realització i desenvolupament d’actes i projectes socials relacionats amb la promoció de la igualtat i la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. Es pretén així fomentar la realització de projectes i actes que contribueixin en l’assoliment de la igualtat d’oportunitats i en la garantia de la participació activa de les persones amb discapacitat en els diferents àmbits de la societat. S’ofereixen dues modalitats i s’atorgaran en total, 35.000 i 25.000 euros, respectivament, per cada modalitat. L’aportació econòmica per aquestes subvencions per a projectes relacionats amb la millora de la qualitat de vida de les persones discapacitades es va incloure en els pressupostos municipals. El termini està obert fins al pròxim 15 de juny de 2021. Redacció

EMPRESA

GERARD MARTÍ

CEDIDA

CEDIDA

Imatge dels representants de les empreses rebent els premis.

Dow lliura premis a les empreses ISS i MASA La visita va recórrer els diversos trossos de grada a la Part Alta.

Imatge del paviment del parc, fet malbé amb el pas del temps.

Les grades del Circ, explicades per Joaquín Ruiz de Arbulo

Denuncien el mal estat d’un parc infantil de Campclar

El festival Tarraco Viva va seguir el seu curs ahir amb diverses activitats presencials i virtuals, amb el format híbrid pel qual es regeix enguany. Ahir, una de les principals activitats presencials va ser una visita guiada als diferents restes de grades del Circ romà a la Part Alta a càrrec de Joaquín Ruiz de Arbulo. El catedràtic en arqueologia va centrar la visita en l’arquitectura del Circ i va valorar quin ha de ser el paper de les seves restes úni-

La tarima del parc infantil del carrer Riu Anoia de Campclar es troba en molt mal estat. Així ho denuncia Lídia Garcia, veïna de la zona, que lamenta que va avisar per primer cop a l’Ajuntament de Tarragona d’aquest problema el 2019, «però encara no hi han posat solució».

«Sovint, quan hi ha algun altre desperfecte al parc ho poso a l’Epp i venen ràpidament a arreglar-ho, però en el cas del paviment no en fan cas», critica

ques i monumentals a la Tarragona contemporània. Demà, la principal activitat es durà a terme al Fòrum de la Colònia, al carrer Lleida. La conspiració de Cèsar suposarà un enigma nocturn a partir de les 19 h. i de forma gratuïta. Es tracta d’una proposta d’oci alternatiu per a joves basada en una sèrie d’activitats de temàtiques i àmbits diversos i dinàmiques de joc al voltant d’històries i successos de la ciutat romana. BRJ

Garcia, que assegura que a les tardes, al parc, s’hi reuneixen prop d’una vintena de nens «i algun dia, si posen el peu a algun dels forats, poden prendre mal». Per altra banda, denuncia també l’incivisme de molts veïns de la zona que «no recullen els excrements dels seus gossos de la zona de pinassa que hi ha aquí al costat» i el vandalisme d’alguns joves que, segons diu, s’ajunten per fer botellon i fan soroll i destrosses. G.C

Dow va reconèixer ahir la tasca de les empreses de serveis amb les quals col·labora fent entrega de dos reconeixements.

En primer lloc, el Premi a la Seguretat, Salut i Medi Ambient i, per altra banda, el Premi a la Qualitat d’Execució de Treballs.

L’acte, que va tenir lloc ahir de manera telemàtica, va reunir a 140 assistents pertanyents a 74 empreses.

Aquests premis, de caràcter anual, són concedits a aquelles empreses que obtenen uns millors resultats en aquests camps, d’acord amb els criteris establerts pel Pla d’Avaluació de les Empreses de Serveis. En aquesta ocasió, les empreses que han rebut aquests guardons són ISS (Premi Seguretat, Salut i Medi Ambient a la Millor

Empresa de Serveis) i MASA (Premi a la Qualitat de l’Execució de Treballs). Ignasi Cañagueral, director del Complex Industrial de Dow a Tarragona, va ser l’encarregat de donar aquests reconeixements: «Avui lliurem aquests premis perquè busquem la millora continuada i valorem aquells que treballen amb nosaltres per ser cada dia més fiables i segurs». L’empresa ISS va ser reconeguda per la seva agilitat i compromís per implementar els canvis derivats de la covid-19 i per la millora general en el seu rendiment en seguretat. Per la seva banda, de MASA es va destacar una consistent evolució i millora de les seves polítiques de qualitat, especialment en un any difícil com ho ha estat el 2020.

PUBLICITAT

27/05/2021 diarimés

5

6

diarimés 27/05/2021

REUS

SOCIETAT

El comerç físic perd vendes a favor de l''online' en electrònica i roba Un estudi destaca la qualitat i el preu dels negocis tradicionals i el sector veu que «Reus ha aguantat molt bé el cop» de la covid Mónica Pérez

El comerç de la ciutat registra una «important fuga de vendes cap a la compra online de productes d’electrònica i informàtica», tot i que aquesta també es produeix en altres àmbits com els de «la roba, el calçat, i la perfumeria i cosmètica». De fet, «un 41% dels reusencs han incrementat les seves compres per internet des de l’inici del confinament» per la irrupció de la covid-19 i «un 47% les han mantingut». Amb tot, els establiments físics del municipi conserven la seva capacitat d’atracció sobre la població de l’entorn pel que fa a l'adquisició de roba, de calçat, complements o perfumeria; i per als visitants recurrents «és important venir a restaurants».

Així ho concreta l’informe de conclusions d’un estudi d’hàbits de consum comercial a Reus encarregat per Reus Promoció i elaborat per l’empresa Ceres, fet a través d’enquestes a reusencs d’entre 16 i 75 anys i a persones

L'informe recomana incidir en la quantitat i la varietat per atraure més visitants el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Tarragonès o la Terra Alta. Els qüestionaris van realitzar-se entre novembre del passat any 2020 i gener d’aquest 2021. Per això, reflecteixen també una davallada en l’afluència a bars i restaurants, que en aquell moment tenien limitada la seva activitat. En total, s'ha preguntat a 1.151 individus, 482 dels quals són de Reus i altres 455, visitants recurrents.

L'estudi mostra que més d'un 22% dels reusencs enquestats compren articles d'electrònica i informàtica més al comerç on-

CULTURA

Pere» i explica que aquest narra la història de «l'Arnau, un nen que s'aixeca i veu que no hi ha moviment de Festa Major, va a la plaça i pregunta què està passant. Allà, el Lleó li diu quatre coses i tots dos comencen una aventura, s'entrevista amb els Gegants, l'Àliga, el Drac... Fins que trobem la forma de fer una Festa Major per tots i que tots dansin com sempre». El conte tindrà un preu de venda al públic de 10 euros.

line o molt més a l'online que al físic. Per contra, si es miren altres tipologies de productes, les xifres varien. Així, gairebé el 100% acudeixen a establiments físics per l'alimentació fresca i un volum important ho fa també per la resta de l'alimentació. En roba i

sabates, més d'un 20% opten per Internet. A més, la freqüència de compra online ha passat d'1,2 a 1,9 vegades al mes. Abans de la covid, els qui compraven menys d'un cop cada tres mesos online eren un 35% i ara són un 23%.

De la compra per Internet, el que

més valoren els reusencs són els preus competitius, els terminis d'entrega reduïts i la facilitat de les devolucions. En canvi, al comerç tradicional, resulta especialment ben considerat l'assessorament del personal de botiga, el bon servei al client, la qualitat

Ferrovial assumeix la gestió del CAT112 durant els propers deu mesos Relleva Grupo Norte, en concurs de creditors ACN

Ferrovial assumeix la gestió del Servei d'Emergències de Catalunya, segons han confirmat fonts del 112. La companyia ha guanyat el «contracte d'emergència» convocat per l'organisme després que l'empresa que

fins ara prestava el servei, Grupo Norte, entrés en concurs voluntari de creditors per problemes econòmics i no pogués continuar fent la feina. Els més de 200 empleats del Centre d'Emergències de Catalunya (CAT112) que treballen a les seus de Barcelona

i Reus passen a estar sota l'òrbita de Ferrovial i faran les tasques d'atenció telefònica en les mateixes condicions que fins ara.

La firma prestarà el servei fins el 31 de març del 2022 i a principis d'any es convocarà un nou concurs.

El comitè d'empresa del CAT112 havia lamentat en les darreres hores que des de l'organisme no se'ls hagués informat de quina empresa gestionaria el servei a partir d'aquest dijous.

La notícia la van rebre ahir a poques hores del canvi de prestatària. El CAT112 va oferir la feina a tres empreses, però tan sols una va presentar oferta.

POLÍTICA

SUCCESSOS

Almenys un ferit per un foc al carrer Espronceda Una caixa que contenia components elèctrics va incendiar-se ahir a la terrassa d'un pis del número 4 del carrer Espronceda. El foc va mobilitzar tres vehicles de Bombers de la Generalitat, tal com avançava ahir Tarragonadigital, així com efectius de la Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Amb tot, quan els bombers van arribar al lloc, van trobar-se que l’incendi ja havia

Pau Salvadó, Hildebrand Salvat, Montserrat Caelles, Jacint Pallejà i Ildefons Vidal, a l'Ajuntament.

La restauració, la més afectada Jacint Pallejà apuntava ahir, en representació de les entitats comercials, que «com a ciutat, som de les que millor hem aguantat el cop, cosa que no vol dir que no hàgim de millorar». La regidora de Promoció, Montserrat Caelles, expressava que «hem de seguir aportant les eines necessàries per afrontar els reptes de futur».

L'Ajuntament usarà l'estudi per impulsar campanyes de reactivació del sector de la restauració, força afectat, i promoure el sector serveis, entre altres. La percepció de les que s'han fet fins ara és bona. L'informe recomana incidir en la qualitat, la varietat i la qualitat del comerç per incrementar la satisfacció dels visitants recurrents.

LABORAL

El conte del Lleó de Reus es presentarà l'11 de juny El conte del Lleó de Reus ja té títol: El Lleó salva la Festa Major de Sant Pere. L'obra, de l'autora Monika Escuer, es presentarà en un acte a la Llotja de Reus el dia 11 de juny, a les 19 h., amb Josep Baiges com a mestre de cerimònies. Tindrà aforament limitat a causa de les restriccions per la covid-19. El cap de protocol del Lleó, Josep Lluís Rius, explica que «ens fa molta il·lusió presentar el conte, que transcorre el mateix dia de Sant

OLÍVIA MOLET

que, abans de les restriccions per la pandèmia, acudien al municipi almenys un cop cada tres mesos i que són residents a l’Alt Camp,

dels productes o la proximitat al domicili, i també el preu.

Part dels reusencs es desplacen fora de la ciutat per comprar articles d'electrònica i informàtica, especialment a les Gavarres o bé a Tarragona, però la retenció a Reus és alta. El municipi atrau visitants interessats per la roba, el calçat i els complements, però aquest aspecte s'ha vist condicionat per les restriccions vinculades a la covid-19, amb menys freqüència de visita. També s'ha vist afectada la restauració, un gran reclam i alhora el sector que més està patint.

estat apagat amb una mànega per particulars. Per això, hi van treballar aproximadament 30 minuts, temps en el qual van dur a terme les pertinents comprovacions per tal d'assegurar-se que la capsa hagués estat correctament apagada.

L’avís va entrar a les 15.18h. Almenys una persona va resultar afectada per inhalació de fum i va haver de rebre atenció mèdica, tot i que altres dos haurien rebut l’alta al mateix lloc.

La iniciativa ha estat impulsada per la CUP El darrer ple va aprovar, a proposta de la CUP i Endavant, una declaració en reconeixement i reivindicació de la figura d’Enric Valor i Vives, escriptor i activista valencià defensor de la República i la normativització

Agents de la Guàrdia Urbana de Reus van detenir ahir un home a qui acusen d'un delicte contra la salut pública.

Els fets van tenir lloc al carrer Antoni de Bofarull, tal com informa el cos de la policia local. Els agents de la Unitat d'Investigació van veure una persona que, en aquell mateix moment, estava venent marihuana a un altre individu, i van procedir a la seva detenció i denúncia.

FELICITACIONS

Reus aprova incloure la figura d'Enric Valor al nomenclàtor de la ciutat Redacció

Detingut un home que venia droga al carrer Antoni de Bofarull

de la llengua catalana al segle XX. Fruit de la mateixa proposta, es convocarà la comissió de nomenclàtor per tal d’iniciar el procediment per incorporar el nom d’Enric Valor i Vives a una plaça o ciutat, tal com informa la CUP en un comunicat.

La proposta de resolució per afegir Valor al nomenclàtor s’ha presentat en diversos municipis com a resposta al canvi de nom de l’avinguda Enric Valor a avinguda Espanya de Mutxamel impulsat pel PP, Ciutadans i Vox. Endavant ha engegat una campanya en defensa de la llengua catalana recordant, com el regidor Edgar Fernández al ple, que «al País Valencià s’ha passat d’un ús habitual del català del 35% al 28%; a les Illes d’un 42% al 37% i que al Principat de Catalunya, si bé el 97% de la població sap parlar perfectament el castellà, només el 64% ho sap fer en català».

Blai, moltes felicitats en el dia del teu aniversari. Ja has arribat a la dècada! Un petonàs de part de tots els que t’estimem.

REUS

27/05/2021 diarimés

7

ECONOMIA

La Xarxa de Centres Cívics recupera la seva activitat La Xarxa de Centres Cívics de Reus ha recuperat, des del passat dia 24 de maig, la seva activitat presencial adaptada a les mesures vigents arran de l’entrada en vigor de les noves normes i restriccions del Procicat. Des de dilluns, ja es poden tornar a realitzar activitats als Centres Cívics en grups reduïts, segons els aforaments establerts, i aplicant igualment totes les mesures de prevenció.

Només un 37% dels ciutadans beuen aigua de l'aixeta Un 90,7% dels usuaris domèstics d’Aigües de Reus considera «satisfactori» o «molt satisfactori» el servei rebut al 2020. És una de les conclusions de l’enquesta que l’empresa municipal duu a terme anualment entre els usuaris.

Alhora, l’enquesta confirma la bona valoració de la claredat en la factura i el baix percentatge de ciutadans que utilitzen habitualment l’aigua de la xarxa per beure, un 37%.

Redessa vol un laboratori d'empreses, impulsa el 5G i donarà ús a més terrenys

OLÍVIA MOLET

La societat municipal traça vuit eixos per fomentar el creixement econòmic a la sortida de la pandèmia i promourà els negocis TIC i agroalimentaris M.P.

Un total de vuit eixos integren el nou full de ruta de Redessa, que la societat municipal tira endavant amb la finalitat de «fomentar el creixement al territori». La regidora d’Economia, Teresa Pallarès, va presentar-los ahir com el pla per «treballar i veure com ens adaptem i ens posicionem» en el context de la pandèmia de la covid, tot mantenint la voluntat «de sempre: estar al costat de les empreses i els emprenedors».

Pallarès va comparèixer al costat d’Albert Boronat, nou gerent de Redessa.

El primer eix preveu promoure la innovació en les empreses, «en especial les vinculades als dos sectors estratègics de la ciutat i de la Catalunya Sud: TIC i agroalimentari». Per aconseguir-ho, Redessa posarà en marxa un laboratori anomenat Innolab, orientat a desenvolupar estratègies

Pallarès: «Es tracta de treballar i veure com ens adaptem i com ens posicionem»

del Tecnoparc. En aquest aspecte, Pallarès explicava que «cal esperar a la consolidació del nou govern però Reus ja té feina feta perquè s'ha d'anar cap aquí sí o sí». La tercera línia «ampliarà el catàleg de serveis que presta Redessa» i la quarta «potenciarà els esdeveniments fets a mida de les empreses amb opcions personalitzades per al client i cercant productes que generin impacte econòmic i social».

70 empreses al Camp, amb més de 4.000 treballadors. Un altre eix busca desenvolupar un hub centrat en l'àmbit tecnològic i de la nutrició a través d'eines com la Incubadora TIC –que estarà dotada amb 60.000 euros–, propostes de realitat virtual i augmentada que s'ofereixen des de FiraReus o la implantació del 5G amb una antena a l'entorn

Actualitzar els formats de fires El cinquè eix se centra en «apostar per fires» que, tal com detallava Pallarès, «en algun moment es va dir que estaven obsoletes però el que s'ha de fer és modernitzar-les i apostar per nous formats, i aprofitar la integració de noves tecnologies a FiraReus i les possibilitats que s'obren en aquest sentit». Seguint el sisè objectiu, «s'activaran nous serveis

de foment a transformació i la competitivitat, que disposarà de 30.000 euros i que està vinculat al Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus. També donarà nous usos als espais disponibles.

La regidora recordava ahir que el sector agroalimentari aplega

Albert Boronat i Teresa Pallarès, ahir.

de softlanding per a les empreses que es vulguin instal·lar a la ciutat, centrant-ne les de l'àmbit TIC en el Tenoparc, que és un parc tenològic». En aquest sentit, es preveu «oferir solucions d'habitatge i mobilitat» i acompanyar en els tràmits.

Finalment, el setè eix contempla «augmentar el parc d'habitatge social de la ciutat construint noves promocions d'habitatge protegit i habitatge dotacional i augmentant la Borsa d'Habitatge de Lloguer Social». I el vuitè vol

«implantar nous projectes sobre terrenys i immobles de Redessa que ajudin a desenvolupar el teixit social i empresarial de la ciutat».

Redessa també estrena nova imatge i marca, i homogeneïtza els noms dels centres d'empreses, que passaran a dir-se Redessa Viver (abans Redessa 1, al camí de Valls), Redessa Tecno (el que era Tecnoredessa, a l'edifici del Tecnoparc), Redessa Cepid, Redessa Naus (Redessa 2) i Redesssa Sòl (Redessa 3).

diarimés 27/05/2021

8

CRISI COVID-19

CRISI SANITÀRIA

El Camp de Tarragona suma quatre noves morts per coronavirus

Brot de covid-19 al Decathlon de Les Gavarres Un brot de coronavirus afecta un total de catorze treballadors que la marca de venda d’articles esportius Decathlon té al centre comercial de Les Gavarres de Tarragona, segons han confirmat fonts del departament de Salut de la Generalitat. Les mateixes fonts indiquen que avui es realitzaran proves PCR a la totalitat de la plantilla de l’establiment per determinar si hi ha més treballadors afectats per la covid-19. La botiga es manté oberta complint amb els protocols anticoronavirus que ja tenia establerts.

Salut actualitza l’informe de les residències on apareixen els quatre èxitus nous al Camp i un de menys a les Terres de l’Ebre Redacció / EFE

La demarcació de Tarragona va sumar ahir quatre noves defuncions per covid-19 i 92 casos més. En detalla, les quatre defuncions es van produir al Camp de Tarragona, on ja s’acumulen 1.110 èxitus des de l’inici de la pandèmia i 41.698 contagis, 78 més que en l’últim informe. D’altra banda, a les Terres de l’Ebre es van detectar els 14 casos restants i el nombre total de contagiats és de 10.959, mentre que les defuncions disminueixen a 178, amb una menys que en l’últim informe. Així doncs, la xifra total de contagis a la demarcació és de 1.288, amb tres més que dimarts.

Pel que fa a l’actualització de les defuncions, les quatre del Camp de Tarragona corresponen a residències, així com l’eliminació d’una mort a l’Ebre, que també fa referència als geriàtrics.

Respecte a la pressió hospitalària, al Camp de Tarragona hi ha 60 pacients ingressats, un menys que en l’anterior balanç, amb

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

MÓN

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

CONTAGIATS

52.657 678.070 3.657.886 168.924.712 1.288

22.143 79.855 3.511.766

MORTS

MORTS

MORTS

MORTS

38 llits ocupats a les UCI, tres menys que dimarts. A les Terres de l’Ebre hi ha un pacient més ingressat, 22 en total, i un menys a l’UCI, 10.

Pel que fa a les dades de tot el territori català, el nombre d’ingressats per covid-19 a les UCI va baixar de 300, amb 15 menys en

les darreres 24 hores i un total de 286, segons el darrer balanç del Departament de Salut. També van baixar els pacients ingressats a planta, ara són 812, 52 menys.

Respecte als contagis, ahir es van declarar 660 nous casos confirmats per PCR o TA, amb un total de 624.254 des de l’inici de la

pandèmia, 678.070 si es tenen en compte la resta de proves. També es va informar de catorze morts, amb un total de 22.143 defuncions.

sanitàries que emetin el certificat verd digital, el passaport sanitari que suposarà «un pas molt important» per a facilitar la mobilitat de manera «segura i amb confiança» per Europa a partir de l’1 de juliol. Així ho va assenyalar la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en la roda de

El certificat digital D’altra banda, les comunitats autònomes seran les autoritats

Redacció

premsa posterior a la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), en la qual va explicar que el seu departament també emetrà aquest certificat de manera complementària, a través de Sanitat Exterior. Aquest certificat, que compta amb l’aprovació de la UE i està pendent la culminació del reglament, estarà previsiblement en marxa a partir de l’1 de juliol.

«Suposarà un pas molt important per a garantir la mobilitat segura i amb confiança», va dir.

TRIBUNALS

ACN

La UE demana una indemnització milionària a AstraZeneca pels retards Exigeix 10 euros per cada dosi i dia de retard, el que suposaria pagar 54.000 milions d’euros ACN

Brussel·les exigeix una indemnització multimilionària a AstraZeneca pel retard en l’entrega de vacunes. Els advocats de la Comissió Europea han detallat en el judici que se celebrava ahir a Brussel·les que volen 10 euros per cada dosi i dia de retard. Te-

nint en compte que la farmacèutica ja fa dos mesos que va amb retard i que només al primer trimestre van faltar 90 milions de dosis, l’executiu europeu està reclamant una compensació superior als 54.000 milions d’euros. També reclamen 10 milions d’euros com a sanció per cada

incompliment del contracte. La farmacèutica no preveu entregar els 300 milions de dosis pactades fins a finals d’any, segons ha explicat un dels advocats. A part de les indemnitzacions, la Unió Europea reclama a la justícia belga accedir cautelarment a 90 milions de vacunes d’Oxford-

VACUNES

VACUNACIÓ

L’EMA decideix demà si els adolescents es poden vacunar amb Pfizer Les proves fetes indiquen una bona tolèrància ACN

L’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès) decidirà demà divendres si els adolescents es poden vacunar contra la covid-19 amb l’antídot de Pfizer-BioNTech.

Els científics experts de l’agèn-

AstraZeneca. Són les dosis que la Unió Europea no va rebre en el primer trimestre de l’any. La farmacèutica havia promès 120 milions de dosis el primer trimestre del 2021 i 180 milions en el segon. En canvi, la companyia només ha entregat uns 30 milions de dosis entre gener i març. Un vial d’una vacuna d’AstraZeneca.

cia es reuniran de forma extraordinària divendres al matí per discutir l’ampliació de l’ús de la vacuna per als menors d’entre dotze i quinze anys que han demanat les farmacèutiques. El regulador europeu ha examinat de forma «accelerada» els resul-

tats dels assajos clínics sobre la seguretat i eficàcia de la vacuna Pfizer-BioNTech entre els adolescents que es van presentar a principis de maig. Les proves realitzades amb més de 2.200 adolescents indiquen una efectivitat del cent per cent i una «bona tolerància», defensen des de Pfizer i BioNTech. Actualment, la vacuna de Pfizer-BioNTech només està autoritzada per als majors de setze anys a la Unió Europea. Està previst que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) faci una roda de premsa demà a les tres de la tarda per explicar el resultat de la reunió dels experts.

Bèlgica suspèn la vacunació amb Janssen per la mort d’una dona Tenia 41 anys i va patir una trombosi severa EFE

Bèlgica ha decidit deixar d’administrar de manera temporal la vacuna de Janssen a les persones menors de quaranta-un anys, després que una pacient amb menys de quaranta anys hagi mort al país després de re-

bre la injecció amb monodosi d’aquest laboratori. L’agència de notícies Belga va indicar ahir que el govern de Bèlgica ha sol· licitat la seva opinió a l’Agència Europea de Medicaments (EMA). La dona va morir el passat 21 de maig després d’ha-

ver estat ingressada a l’hospital amb una trombosi severa i un dèficit de plaquetes. Havia estat vacunada per la seva empresa, estrangera, al marge de la campanya de vacunació belga. Els ministres de Salut Pública de la CIM han considerat el cas «com un senyal important» i han demanat a l’EMA les conclusions concretes de la investigació sobre aquest cas i sobre qualsevol altre informe similar que s’hagi produït en altres països. D’altra banda, també han sol·licitat si seria possible efectuar una anàlisi sobre els beneficis i riscos de la vacuna de Janssen en funció de l’edat.

27/05/2021 diarimés

PORT DE TARRAGONA node logístic intermodal

9

10

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURA CLAU

Intermodalitat i ferrocarril, l’aposta del Port de Tarragona per a créixer Port Tarragona Terminal Guadalajara-Marchamalo augmentarà els tràfics en l’àmbit de la càrrega general i dinamitzarà les economies tarragonina i manxega CEDIDA

Anna Ferran

El futur de qualsevol port que vulgui ser competitiu en l’escenari internacional passa per esdevenir un node logístic de canvi modal, és a dir, un espai que afavoreixi l’intercanvi entre les diferents modalitats de transport amb l’objectiu d’aconseguir un procés més eficient i competitiu. Històricament, els ports han propiciat una alternança de modalitat entre el transport marítim i el transport per carretera. Ara bé, actualment estem assistint a l’entrada d’un tercer mitjà, el ferrocarril, que promet un canvi substancial en l’organització del transport de mercaderies.

Aquesta és l’aposta que d’un temps ençà ha adoptat el Port de Tarragona com a escenari de futur. Tota la seva estratègia, tant comercial com de desenvolupament d’infraestructures, s’encamina a fomentar el moviment de mercaderies amb ferrocarril.

El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Maria Cruset, explica que els motius que fonamenten aquesta aposta són dos. D’una banda, el fet que el ferrocarril és un mitjà més competitiu pel que fa a costos i operativa respecte al transport per carretera, especialment quan es tracta de trajectes que superen els 200 quilòmetres. De l’altra, el tren té un menor impacte ambiental. Es calcula que les emissions es redueixen a la meitat, cosa que permet oferir una logística més sostenible i alineada amb les exigències mediambientals que tant la societat, com les empreses i les administracions esperen i exigeixen.

El ferrocarril, al centre Una de les mostres més evidents de l’impuls al ferrocarril que està fent el Port de Tarragona és la Terminal Intermodal de la Boella. Es tracta d’una de les terminals més potents de tot l’Estat amb 8 vies de 750 metres de llarg, ample mixt i totes les mesures de seguretat. Aquestes característiques permeten que ja hi estiguin operant tota mena de mercaderies, des de vehicles fins a pasta de paper passant per càrrega general. Està situada a tocar de la terminal de contenidors del Port i serà un dels actius clau en el creixement d’aquest tràfic dins del port tarragoní. De fet, la Boella viurà «un salt qualitatiu», en paraules de Cruset, un cop entri en vigor l’acord perquè l’empresa Combi Terminal Catalonia, que

està participada pels principals actors logístics de l’Estat, comenci a operar-hi com a terminal intermodal de referència, un cop es posi en marxa el Corredor

del Mediterrani.

El compromís amb el desenvolupament del ferrocarril que ha adquirit el Port també queda recollit en Pla de Sostenibilitat 2030 que va presentar l’Auto-

ritat Portuària el juliol passat. Si bé ja fa temps que es va materialitzant aquesta aposta —l’exemple més clar en són les operatives d’agroalimentaris amb trens de 750 metres de llarg amb destinació a l’Aragó—, el fet d’incorporar-ho en el full de ruta que regeix el desenvolupament de l’APT en els pròxims deu anys és una evidència clara del paper que jugarà en el futur del Port.

Ara bé, si hi ha un projecte que mostra com n’és d’important el ferrocarril i el seu creixement aquest és Port Tarragona Terminal Guadalajara - Marchamalo.

Entrar al centre de la Península Ubicada entre els municipis de Guadalajara i Marchamalo, aquesta nova terminal de 150.000 metres quadrats que

construirà el Port de Tarragona permetrà la intermodalitat entre ferrocarril i carretera en un enclavament estratègic al centre de la Península. El projecte suposa una inversió total de 20 milions d’euros, gairebé cinc dels quals es destinaran a l’execució de la primera fase, que inclou la preparació del terreny, la construcció de totes les instal·lacions ferroviàries i la primera part del pati per a contenidors. Els treballs ja estan licitats i els primers moviments de terres començaran durant el mes de juny.

El calendari amb el qual es treballa estableix una durada de set mesos d’aquesta primera fase del projecte de Port Tarragona Terminal, de manera que a principis de 2022 ja estarà finalitzada. Mentre es treballi en aquesta primera fase, es traurà a licitació la segona, per a eliminar els temps morts en l’execució del projecte. D’aquesta manera, un cop estigui acabada la primera fase, ja es podrà començar

amb la segona i s’optimitzarà el temps. En aquesta última part del projecte s’acabarà d’executar el pati d’emmagatzematge de contenidors, es construiran les edificacions (edifici tècnic i les naus per a la càrrega) i faran els vials, rotondes i l’aparcament de més de 18.500 metres quadrats per a camions. Es preveu que la terminal estigui finalitzada durant el primer trimestre de 2023, data que coincidirà amb la posada en marxa del Corredor del Mediterrani i de la finalització dels treballs a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona. La confluència dels tres projectes en el calendari suposarà un abans i un després per a la infraestructura portuària tarragonina.

Millorant la connectivitat Més enllà de la superfície d’emmagatzematge que es guanyarà amb aquest projecte, el paper estratègic que tindrà Port Tarragona Terminal radica en la mi-

PORT DE TARRAGONA CEDIDA

27/05/2021 diarimés

11

La primera fase de construcció a Guadalajara començarà durant el mes de juny Els ports del futur estan cridats a esdevenir nodes d’intercanvi dels diferents mètodes de transport La terminal de Guadalajara permetrà que el Port ampliï el seu radi d’acció cap a Madrid La nova infraestructura està connectada amb les principals xarxes viàries i ferroviàries Es calcula que es crearan uns 3.000 nous llocs de treball al voltant d’aquesta implantació

A l’esquerra, imatge virtual del complex que el Port tindrà entre Guadalajara i Marchamalo, amb les principals connexions terrestres marcades. A dalt, imatge de la Terminal Intermodal de la Boella, que estarà connectada amb Port Tarragona Terminal.

llora de la connectivitat del Port i la capacitat d’ampliar el seu radi d’acció més enllà del seu propi hinterland. Fins ara les zones d’influència del Port de Tarragona són Lleida, l’Aragó i part de Castella i Lleó. La terminal intermodal de Guadalajara li obre les portes a esdevenir un port de referència per a tot el centre de la Península, inclosa Madrid

i la seva àrea metropolitana, que és on es concentra el principal consum de mercaderies de l’Estat. Cal tenir en compte que aquest pol logístic està localitzat a escassos 70 quilòmetres de la capital, però no es troba dins de la primera corona logística madrilenya, de manera que esquiva la congestió que aquesta té.

La clau de la viabilitat del projecte de la Port Tarragona Terminal és que està connectada per ferrocarril amb la seva terminal bessona la de la Boella. D’aquesta manera, qualsevol mercaderia que arribi a Tarragona per via marítima, sortirà del moll i es posarà a sobre d’un ferrocarril a la terminal de la Boella en direcció a Guadalajara i d’allí es podrà

repartir amb camions o altres ferrocarrils cap a qualsevol punt de l’Estat. O viceversa, les mercaderies de qualsevol punt de l’Estat podran arribar a la terminal de Guadalajara, viatjar fins a la Boella i d’allí sortir per mar per qualsevol ruta marítima que el Port té amb el Mediterrani, Àfrica, Àsia o Amèrica.

Aquesta nova terminal s’ubicarà al corredor d’Henares i serà l’única plataforma logística multimodal d’aquest corredor que podrà operar trens de 750 metres. La seva connexió amb la Boella reforça la unió d’aquest corredor amb el Corredor del Mediterrani, afavorint la circulació de mercaderies entre la Península i la resta del continent

europeu mitjançant dues infraestructures del Port de Tarragona. A més, la terminal estarà connectada amb les principals carreteres com són l’A-2, l’R-2, la CM-101 i l’Itinerari Europeu I-90. A tot això, cal sumar-hi que el seu enclavament afavorirà la connectivitat entre els ports de la façana cantàbrica, com el de Bilbao o Santander, amb els de la façana mediterrània, especialment els de Tarragona i Barcelona.

Capacitat de creixement L’aposta per establir-se a Guadalajara, però, no només s’ha fet amb la idea d’ampliar la connectivitat i el hinterland natural del Port de Tarragona. L’objectiu final que persegueix aquesta in-

fraestructura és el creixement d’un dels tràfics on el Port encara té molt de recorregut i grans oportunitats. Parlem de la càrrega general transportada amb contenidors.

«Ara per ara en l’àmbit del tràfic de contenidors només ens visualitzem per l’eficiència en la part marítima, és a dir, si existeix una línia comercial que connecta el país d’origen amb Tarragona», explica Josep Maria Cruset.

Això canviarà radicalment un cop entri en funcionament Port Tarragona Terminal. «Un cop s’activi, els operadors ja no tindran en compte únicament si hi ha línia, sinó que sabran que, si descarreguen a Tarragona, la seva mercaderia estarà al cen-

tre de la Península en hores, cosa que suposa menys temps, menys costos i una operativa més eficient», argumenta el president de l’Autoritat Portuària.

El resultat ja comença a fer-se visible, segons apunta el màxim responsable de la infraestructura tarragonina: «El projecte de Guadalajara ens situa d’una manera molt interessant en el mapa de la presa de decisions del moviment de contenidors i mostra la gran capacitat de creixement que té la terminal de contenidors del moll de Cantàbria».

Així doncs, la nova terminal intermodal de Guadalajara tindrà un impacte directe en l’augment dels tràfics del Port, cosa que encara reforçarà més el seu paper com a motor econòmic de Tarragona. L’impacte econòmic d’aquesta infraestructura es notarà també a la zona on s’implantarà. Les estimacions indiquen que es crearan uns 3.000 llocs de treball directes i indirectes derivats de la terminal. Així mateix, estimularà el teixit empresarial de Castella la Manxa, Madrid, Aragó i Catalunya i ho farà de forma sostenible i eficient.

12

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA

INTERMODALITAT

La Boella atreu noves inversions per guanyar competitivitat territorial Combi Terminal Catalunya operarà des de la infraestructura i la connectarà amb els principals centres productius europeus CEDIDA

Anna Ferran

La posada en marxa definitiva del Corredor Mediterrani no només suposarà una millora de la connectivitat del territori amb la resta del continent i, per tant, de la seva competitivitat, sinó que també permetrà fer un nou salt cap a la intermodalitat en el transport de mercaderies. El Port de Tarragona i Combi Terminal Catalunya (CTC) arribaven a un acord a principis d’any pel qual la companyia es compromet a operar dins de la Terminal Intermodal de la Boella, una de les infraestructures clau del Port.

L’entesa entre l’Autoritat Portuària i l’empresa inclou inversions a la Boella per a fer-hi les adaptacions pertinents, però sobretot i el més important, un compromís amb la sostenibilitat i la competitivitat del territori.

L’objectiu principal de Combi Terminal Catalunya és operar una terminal intermodal de mercaderies a Tarragona. L’empresa es va crear el 2014 com una joint venture entre BASF Espanyola, Contank, Hoyer, Schmidt, Pañalón i Kombiverkehr i enguany preveu la incorporació de tres socis més. La terminal connectarà les empreses situades a Tarragona i el seu entorn immediat amb els principals centres de producció i plantes europees per ferrocarril. Si bé CTC tenia pensat instal·lar una nova terminal intermodal a les instal·lacions de BASF, finalment ha decidit aprofitar una infraestructura ja existent i preparada per a funcionar com és la Terminal Intermodal de la Boella per a convertir-la en el seu centre d’operacions. Per al president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, «es tracta d’un acord que suposarà un impuls decisiu a la intermodalitat i

CTC preveu un moviment de fins a 118.000 unitats de transport intermodal a l’any, durant els primers quatre anys.

L’acord reforçarà el paper del Port com a centre logístic al sud d’Europa al transport ferroviari i reforçarà el paper del Port com a centre logístic en el sud d’Europa».

Competitivitat i sostenibilitat El Memoràndum d’Entesa que han signat l’Autoritat Portuària i CTC indica que aquesta última operarà dins de la Boella com a concessionària. Així mateix, també indica que la idea és funcionar segons les normes in-

Es calcula que amb aquesta mena de transport es reduiran a la meitat les emissions termodals europees, pel que fa a volums i pes de les unitats de transport. En aquest sentit, Combi Terminal Catalunya preveu un moviment de fins a 118.000 unitats de transport intermodal (siguin semiremolcs, contenidors, caixes o altres) a l’any durant els primers quatre anys des de la seva posada en marxa, que coincidirà amb la posada en marxa definitiva del Corredor.

Aquest volum de tràfic tindrà un impacte positiu en termes de sostenibilitat ambiental. Cada tren que operarà a la terminal es calcula que tindrà una petjada de carboni de 45 grams per tona i quilòmetre, en comparació amb els 80 grams emesos pel transport per carretera, cosa que suposa una reducció de gairebé la meitat de les emissions pel mateix transport.

A la sostenibilitat que aportarà el projecte al transport de mercaderies des del territori, cal sumar-hi importants innovacions.

En aquest sentit, el representant executiu de l’empresa, Antoni

Torà, explica que «les instal· lacions de la Boella incorporaran els últims avenços tècnics i digitals amb la finalitat d’oferir serveis competitius per a ajudar els clients a competir en el mercat ibèric i europeu». De fet, impulsar la competitivitat logística dels seus clients, i per extensió del territori, és un dels principals objectius de l’acord entre el Port de Tarragona i CTC. Impulsant el volum dels tràfics La Terminal Intermodal de la Boella està situada entre els molls de Cantàbria i d’Andalusia, molt a prop del polígon petroquímic

sud així com de les terminals de contenidors del Port. És una de les principals infraestructures ferroviàries del territori, ja que és l’única que, a hores d’ara, pot operar amb trens de 750 metres de llarg i carrils de calibre estàndard i l’única que té espai per a duplicar la seva activitat, si fos necessari en el futur.

La clau d’aquesta infraestructura és la connectivitat que ofereix entre tots els molls portuaris i les principals xarxes viàries i ferroviàries. Així doncs, per carretera, es connecta amb l’AP7 i l’A7 els combois que circulen per l’eix Barcelona – València; amb l’A27, cap aquells que van en direcció Lleida, Saragossa i Madrid; i amb la combinació T11 i N420, cap al sud de l’Aragó i Castella, acabant al complex químic de Puertollano (Ciudad Real). Per ferrocarril, la Boella és un nexe d’unió entre les línies València, Madrid i Barcelona. Aquesta confluència farà de la terminal i del conjunt de Tarragona un eix d’unió entre els corredors Mediterrani i Central, que li donarà un paper estratègic en el transport per ferrocarril, un cop el corredor estigui operant en la seva totalitat.

Més enllà de les operacions que faci Combi Terminal Catalunya un cop es posi en marxa el Corredor, la Terminal Intermodal de la Boella és un dels elements crucials per al creixement dels tràfics al Port, facilitant la circulació de mercaderies i augmentant, per tant, el volum de tones mogudes. La seva ubicació concreta dins de les instal· lacions portuàries li augura un paper clau en el futur del tràfic de contenidors marítims, donant-li sortida per Corredor o cap a la seva terminal bessona, la Terminal Intermodal de Guadalajara. Així mateix, també capitalitzarà gran part dels tràfics ferroviaris que es generin des de la Zona d’Activitats Logístiques del Port i altres que originats o rebuts al Port. El paper que jugarà la Boella junt amb la capacitat actual i futura del Port de Tarragona fan que sigui considerada un dels nuclis de la Xarxa Transeuropea de Transports.

PORT DE TARRAGONA

27/05/2021 diarimés

13

INTERMODALITAT

La línia RO-RO amb Turquia s’amplia amb connexions a Europa amb tren

CEDIDES

La companyia que opera aquesta ruta està treballant per a obrir un segon servei setmanal entre Tarragona i Izmir Anna Ferran

La intermodalitat en la seva màxima expressió. Així es pot descriure la ruta comercial RO-RO que des de principis de febrer uneix el Port de Tarragona amb el port turc d’Izmir. Aquest servei, gestionat per la companyia EKOL Logistics, ha suposat un pas més en l’estratègia de diversificació del Port, ja que suposa la introducció d’un nou tipus de tràfic, el RO-RO, és a dir, vaixells que transporten de camions o semiremolcs amb càrrega per evitar, en aquest cas creuar Europa d’extrem a extrem per carretera, amb l’estalvi que suposa en temps i en emissions.

El funcionament d’aquest tràfic implica ja una aposta per la intermodalitat, al combinar dos tipus de transports. Ara bé, la bona implantació i acollida que ha tingut en poc més de tres mesos des de la seva posada en marxa han fet que EKOL Logistic hagi anunciat que ampliarà el servei amb tres connexions ferroviàries amb Madrid, Anvers i Ludwigshafen.

El primer servei va entrar en funcionament el passat 9 de febrer, amb una càrrega import de 150 camions per a una important multinacional tèxtil. El vaixell que opera la ruta Tarragona – Izmir, el Super Fast Balears, té capacitat per a 210 unitats de transport (UTI). Les previsions d’EKOL Logistics eren d’assolir

la plena capacitat passats sis mesos des de la posada en marxa del servei, però els avantatges competitius que ofereix han fet que aquest objectiu ja s’assolís a finals d’abril. Tant és així que la companyia turca, que és una de les cinc principals operadors logístics a Europa, ja està treballant per a obrir un segon servei setmanal que ampliï la connexió entre Tarragona i Izmir.

Connexió ferroviària Ara bé, l’èxit que està assolint aquesta ruta RO-RO ha fet que EKOL Logístics hagi fet un altre anunci important, que suposa no només la seva consolidació i creixement, sinó que reforça l’aposta per la intermodalitat; una aposta que comparteix de ple amb el Port de Tarragona.

Així doncs, el director general de mercaderies de Grupo EKOL, Alfio Centocinque feia públic durant la segona edició del Rail Day, una jornada organitzada pel Port de Tarragona per a potenciar el transport per ferrocarril i la intermodalitat, que la companyia obriria tres serveis de ferrocarril amb el centre de la Península, amb Anvers (Bèlgica) i amb Ludwigshafen (Alemanya).

El primer dels tres serveis que entrarà en funcionament unirà el Port de Tarragona amb Azuqueca de Henares (Madrid) en breu. Durant el juny, es preveu

que ja es posarà en marxa la connexió amb Anvers, un dels nodes logístics més importants del nord d’Europa. La connexió amb Ludwigshafen, especialment rellevant per al sector químic, encara no té data d’estrena.

Eficiència i sostenibilitat La clau de l’èxit d’aquesta ruta RO-RO radica principalment en el seu funcionament. L’operativa per aquest nou servei s’inicia amb la sortida del vaixell des de Turquia els diumenges i la seva arribada a Tarragona dos dies i mig després, dimarts a la nit, possibilitant que les mercaderies arribin a les instal·lacions logístiques a l’interior de la Península el dimecres a primera hora. El camí a la inversa es fa recollint en qualsevol punt de l’Estat les mercaderies fins dimecres a la tarda i lliurant a qualsevol punt de Turquia el dilluns. Aquest servei converteix a Tarragona en el port peninsular amb la connexió més ràpida amb Turquia, per sota dels 3 dies, i atès que es tracta d’una connexió RO-RO, permet aconseguir uns temps porta a porta extremadament competi-

tius i àgils.

A tot això, cal sumar-hi els importants benèfics en termes de sostenibilitat que suposa la línia RO-RO respecte a fer el trajecte únicament per carretera. Així doncs, es calcula que es reduiran les emissions de diòxid de carboni en 10.800 tones i redueix el consum de gasoil en 7,32 milions de litres anuals. Aquesta xifra d’emissions encara es reduirà més quan entri en funcionament el Corredor del Mediterrani i puguin transitar per a l’Estat trens

P400, que permeten carregar directament les unitats de transport, ja que el seu ús comporta un estalvi d’una tona de diòxid de carboni per semiremolc i viatge.

Noves portes a les exportacions Des de la seva entrada en funcionament a principis de febrer i fins a finals d’abril, la ruta va moure més de 3.300 unitats de transport. Si bé en el seu inici, es movia més càrrega d’importació –principalment tèxtils i de

productes per a les indústries automobilística i química– que d’exportació, amb el pas de les setmanes el tràfic export ha crescut i gairebé s’ha equiparat. Això resulta clau per a aprofundir les relacions entre el territori i Turquia i establir vincles comercials estables. En aquest sentit, cal destacar que el Port de Tarragona és la principal via de sortida de les exportacions del territori amb quinze rutes consolidades cap a la Mediterrània, Àfrica, Amèrica i Àsia.

14

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA Josep Maria Cruset i Domènech President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«L’estratègia per créixer en càrrega general donarà resultats el 2023» La confluència de projectes, com Port Tarragona Terminal Guadalajara o la ZAL, i d’obres clau com el Corredor o el Coll de Lilla obren un escenari òptim GERARD MARTÍ

Anna Ferran

—La intermodalitat està guanyant especial protagonisme enguany. Quines condicions s’han donat perquè així sigui?

—No és un fet casual, és el resultat de l’estratègia que hem estat desplegant en aquests dos últims anys. Teníem molt identificats que els líquids i els sòlids a lloure són els tràfics estructurals del Port, els que ens donen múscul.

Però també teníem identificat que volíem fer-nos més grans en la càrrega general. I en aquest àmbit la intermodalitat és absolutament clau. Per això hi hem anat dedicant esforços. Ara comença a confluir i només és el principi. En els pròxims dos anys es notarà el resultat d’aquesta estratègia.

—Un dels projectes més destacats clau és Port Tarragona Terminal Guadalajara. Ja s’han adjudicat els treballs de moviments de terres? Quan començaran les obres?

—Per agilitzar l’execució de les obres hem seccionat la construcció de la terminal en dues fases.

La primera és el moviment de terres i la segona és l’obra civil.

Així, mentre acabàvem el projecte i els tràmits de la part ferroviària, ja podíem avançar en el moviment de terres. La primera fase ja està adjudicada i en uns quinze dies màxim ja estarem en obres a sobre del terreny, començant a fer realitat la terminal.

—Quan estarà operativa?

—El primer trimestre de 2023.

En aquesta data confluiran diverses obres estratègiques pel Port de Tarragona, com són el túnel del Coll de Lilla, el Corredor del Mediterrani, la ZAL i Guadalajara. Tota l’estratègia està molt encaminada a aquest horitzó temporal.

—La seva terminal bessona, la de la Boella, rebrà un impuls en termes d’inversió i de tràfic gràcies a l’acord amb Combi Terminal Catalunya. Què suposarà per a la infraestructura i pel Port l’acord?

—Serà un salt qualitatiu. Ara ja està operativa i té molta capacitat tècnica, però l’entrada de Combi Terminal Catalunya suposa un gran salt endavant. En primer lloc, perquè aporten una inversió potent de 20 milions d’euros amb grues pòrtic per a operar amb els contenidors dins la terminal i un sistema de digitalització per a ser més eficient. D’altra banda, Combi Terminal és una empresa participada pels prin-

L’acord amb Combi Terminal Catalunya atraurà molt moviment a la Boella i és un encert pel territori El sistema productiu s’està relocalitzant al Mediterrani i podem esdevenir un node logístic entre Turquia i el Marroc La comercialització dels espais de la ZAL està posant pressió al calendari d’obres per a complir amb els tempos

L’actitud de proactivitat dels operadors és un dels motius que expliquen el creixement dels tràfics al primer trimestre, segons Cruset.

cipals actors logístics del país i de referència a Europa. Per tant, amb l’acord atraiem molt moviment a la terminal. La previsió són 16 trens diaris, vuit d’entrada i vuit de sortida. A més, és un encert pel territori, ja que l’alternativa era construir una terminal intermodal pròpia molt similar a escassos metres. No tenia sentit i les hauria abocat a les dues a quedar infrautilitzades.

—L’altra gran novetat vinculada a la intermodalitat és l’inici de la ruta ro-ro entre Tarragona i Izmir (Turquia). Tenir aquestes dues terminals intermodals pot ser clau perquè continuï creixent?

—Absolutament. Aquesta és la mostra de com encaixa l’estratègia d’infraestructures amb l’estratègia comercial del Port. La ruta s’ha fet possible en un moment en el qual ja tenim una de les dues terminals intermodals en marxa i la segona a punt de començar-se a construir. Hem de tenir en compte que aquesta ruta té un paper estratègic per al

Port de Tarragona. No és només que ens uneixi Izmir i Tarragona en 60 hores, sinó que la ruta s’allarga amb tren cap a l’interior de la Península i Europa, perquè allò que arribi per via marítima es posi sobre un tren i arribi al seu destí. Però també ens permet mirar cap al Marroc.

—En quin sentit?

—Tarragona serà el vèrtex d’un triangle format per Turquia, Tarragona i el Marroc. Això farà que el tràfic que mou aquesta ruta tingui un creixement encara més exponencial. Aquesta visió ja fa temps que la compartíem el Port i EKOL Logistics, la companyia que opera el servei RO-RO, i ara s’està acreditant que és així. En les primeres converses que vam mantenir amb ells, parlàvem que es produiria un procés de relocalització del sistema productiu al Mediterrani. I ara ja s’està començant a notar que anar-ho a produir tot al sud-est asiàtic té avantatges, però també té riscos.

I la covid-19 ha accelerat aquest procés. Actualment moltes em-

preses globals estan reorientant els seus plans inversors per a tornar a ubicar els seus sistemes productius al Mediterrani i dos dels llocs privilegiats per a ferho són Turquia i el nord d’Àfrica.

Tarragona seria un node logístic entre ambdues àrees. EKOL aposta per Tarragona tenint això al cap i nosaltres apostem per aquest plantejament perquè clarament hi ha molt futur.

—Mencionava abans l’obertura dels serveis ferroviaris cap al centre de la península, Anvers i Ludwigshafen vinculats a aquesta ruta RO-RO. Quan es posaran en marxa?

—La connexió amb Anvers ja està operativa i durant la primera quinzena de juny sortirà el primer tren cap a Madrid. Pel que fa a Ludwigshafen, s’hi està treballant.

—Només tres mesos després de la seva posada EKOL Logistics ja anunciava que obriria un nou servei. Quan es posarà en funcionament?

—Hi estem treballant perquè

implica redimensionar l’operativa. Entrarà en funcionament de cara la segona meitat de 2021 o primer trimestre de 2022. La ruta té uns nivells d’ocupació del 8590% i en ambdós sentits, cosa important perquè li dona viabilitat econòmica. Aquestes ocupacions són les que justifiquen l’obertura d’un nou servei.

—Aquesta ruta pot jugar un paper clau en el desenvolupament de la ZAL? —Totalment. Aquí s’està produint l’efecte que buscàvem de resultats induïts. Totes les peces de l’estratègia comencen a encaixar i un projecte té implicacions en un altre. Quan ets competitiu, atraus el focus i sorgeixen nous projectes al teu node logístic. Per això és important el posicionament que en aquest moment té el Port de Tarragona en el mercat dels operadors logístics i empresarials. S’ha acreditat que es poden impulsar projectes que funcionen i que tenen mercat i ara trobem que ens fan consultes arran del bon resultat d’aspectes

com per exemple la ruta RO-RO o d’altres.

—Parlant de la ZAL, en quin punt es troba el seu desenvolupament i el de la seva connectivitat?

—Estem dins de calendari. Tenim en licitació el vial perimetral. Queden uns dies de presentació d’ofertes, a l’estiu tindrem l’adjudicació feta i en la segona meitat de l’any ja estarem en obres. I estem avançant altres projectes associats. Anem amb bon ritme perquè estigui operativa el primer trimestre de 2023.

—S’ha publicat recentment que una quarantena d’empreses s’han mostrat interessades en els terrenys de la ZAL. Quina mena d’empreses són?

Tindrem aviat notícies de les primeres implantacions?

—Podríem dir que la comercialització dels espais és la que posa pressió al calendari d’obres, perquè complim els tempos. Pel que fa a la xifra és aquesta perquè és l’univers que hi ha en el món dels grans operadors logístics.

—Són operadors logístics els interessats en la ZAL o també hi ha altres tipus d’empreses d’activitats transformadores les que mostren el seu interès?

—Certament a la ZAL ens hi podrem trobar node logístic o sistema productiu que aporti un valor afegit a una càrrega que arriba aquí, es manipula i marxa cap al seu destí. I tenim consultes i interès tant d’un tipus d’empreses com de l’altre.

—Tant el projecte de CTC com l’expansió d’EKOL o la ZAL necessiten el Corredor del Mediterrani. Com impactarà en el Port la seva posada en funcio-

PORT DE TARRAGONA

27/05/2021 diarimés

15

GERARD MARTÍ

nament?

—Les dades que té el Ministeri sobre l’impacte del Corredor del Mediterrani en els ports del seu traçat mostren que serà en el de Tarragona on hi haurà un major impacte. Es preveu un creixement dels tràfics del 18%. Costa imaginar-se un salt endavant d’aquesta magnitud, però el cert és que el Corredor del Mediterrani transformarà i generarà noves realitats. El Port de Tarragona mou ara uns 30 milions de tones. Ports com els d’Anvers, Rotterdam o Amsterdam mouen entre 350 i 400 milions de tones anuals cadascun. Són totes per al consum del seu hinterland més pròxim? No. Es tracta de mercaderies que entren pels ports del nord i se’n van al gran cor industrial que és Alemanya. Per tant, una càrrega ve d’Àsia, entra per Suez al Mediterrani, creua l’estret de Gibraltar, fa el perímetre al continent, passa pel canal de la Mànega, se’n va cap al nord d’Europa i entra per via fluvial al centre del continent. Amb el Corredor en funcionament s’obre una alternativa. Es podrà entrar una mercaderia per qualsevol port del frontal mediterrani, posar la càrrega a sobre d’un ferrocarril i amb 24 hores tenir-lo al seu destí, quan ara necessites dies.

Quina serà la magnitud d’atracció d’aquesta mena de tràfic? És difícil de preveure, però hi ha un avantatge competitiu molt potent. L’impacte del Corredor en la pròxima dècada serà determinant.

—La ZAL és també un dels projectes que estan inclosos dins de Cal·lípolis Next Generation.

Com ha estat el procés?

—Cal·lípolis té la feina més difícil feta, que és el dimensionament del projecte. Ara estem a l’espera que Europa aprovi el pla dels fons europeus de l’Estat espanyol i que el govern de l’Estat comenci a desplegar els Next Generation.

Quan ens hi vam posar, se sabia molt poc com es concretarien els fons. Així que vam decidir que la proposta de Cal·lípolis havia d’estar preparada de dues maneres, com un paquet únic, que aglutina els 260 milions d’euros d’inversió. Així, si es desplegaven grans convocatòries, poguéssim presentar-nos-hi. Però també vam treballar perquè cadascuna de les fites de Cal·lípolis tingués personalitat pròpia des del punt de vista tècnic. Tot apunta que finalment els fons es desplegaran així. Estem a l’expectativa, però amb la tranquil·litat que sigui com sigui podem presentar els nostres projectes. Si els aconseguim, ens permeten ser més ambiciosos en cadascun dels projectes i els concentraran en el temps.

—Cal·lípolis no és l’única iniciativa que impulsa de forma conjunta amb altres agents del territori. Participaven fa uns dies en l’acte de presentació de

«Treballem amb l’horitzó que enguany sí que tindrem temporada de creuers a Tarragona», assegura el president del Port.

Segons el Ministeri, els tràfics del Port creixeran un 18% amb el Corredor i serà el port on hi haurà un major impacte

Si aconseguim fons europeus per a Cal·lípolis, podrem ser més ambiciosos i concentrar els projectes en el temps

la Vall de l’Hidrogen. Quines aplicacions tindrà l’hidrogen dins del Port?

—Hi som per tres aplicacions.

Primer, com a usuaris finals d’hidrogen, que pot convertir-se en vector energètic al sector portuari i utilitzar-se en vaixells i maquinària. Hi som també com a generadors d’energia verda. La Unió Europea és clara i indica que no serveixen les energies renovables ja existents perquè l’hidrogen es consideri verd, sinó que s’ha de fer a partir de noves implantacions. El Port de Tarragona és un actor important, perquè tenim milers de metres quadrats de cobertes de naus i d’espais portuaris on podem posar-hi instal·lacions fotovoltaiques sense causar cap mena d’impacte en el nostre entorn.

Per últim, hi som perquè l’hidrogen es convertirà en un producte que es transportarà, i com a infraestructura logística hem de facilitar el seu transport.

—Ports de la zona del Pacífic estan contemplant preparar les seves instal·lacions per a ser hubs d’amoníac, element que facilita el transport de l’hidrogen. L’expertesa i les instal· lacions del moll de la Química permetrien que el Port de Tar-

ragona fes una aposta similar?

—És un dels plantejaments en els quals estan reflexionant els operadors. L’hidrogen és una partícula molt petita i per a poder-lo transportar s’ha de posar en unes condicions molt extremes de pressió. Moure una quantitat relativament petita té una alta complexitat. Així doncs, per transportar hidrogen cal algun element complementari que ho faciliti. Fer-ho en forma d’amoníac és molt interessant. A Tarragona tenim instal·lacions que ho fan possible i històricament s’ha mogut amoníac al Port. Per tant, es presenta com una oportunitat.

—Com està avançant l’execució de les accions del Pla de Sostenibilitat?

—El dia que presentàvem el Pla de Sostenibilitat que feia molt d’èmfasi en el fet que no era un pla fet per a quedar-se a la prestatgeria. Deu mesos després s’ha desmuntat una fàbrica de ciment que ha transformat una part de l’skyline del Port. Parlàvem de biòtops i estem pendents de l’autorització del Ministeri de Transició Ecològica per a llençar-los al fons marí i facilitar el creixement del nombre d’exemplars de determinades espècies. En l’àmbit energètic, ja tenim contractada

Els operadors es plantegen moure hidrogen en forma d’amoníac; es presenta com una oportunitat tota l’energia que consumeix l’Autoritat Portuària amb certificació verda. A més, estem construint la nova planta fotovoltaica al Moll de Costa, perquè tots els edificis funcionin amb autoconsum. També estem licitant el primer paquet de tres de substitució de l’enllumenat públic de l’interior del Port per un sistema led amb gestió digital. Tot el canvi suposa una inversió d’1,5 milions d’euros en tres anys. Les operatives amb ferrocarril han crescut espectacularment i hi apostem perquè la petjada de carboni és molt menor. D’altra banda, s’han finalitzat els tràmits ambientals de la Xarxa Natura 2020 i estem preparant la licitació de les obres que s’hi han de fer. Per tant, amb escassos 10 mesos hem fet un desplegament molt potent.

—Es compleix mig any de la posada en marxa del SEA. Ara que ja està plenament implantat quina valoració se’n fa?

—El resultat és l’esperat i és molt potent. El sistema ens dona una reducció del temps d’espera de 50 minuts per cadascun dels camions que entra al Port. Això és un estalvi mensual al voltant de les 30.000 hores, perquè cada dia entren 2.000 camions. Econòmicament implica un estalvi d’uns

La implantació del SEA suposa una reducció dels temps d’espera de 50 minuts i un estalvi de 30 MEUR a l’any 2,5 milions d’euros mensuals i, per tant, d’uns 30 milions d’euros a l’any per a les empreses de transport que operen al Port de Tarragona. Estem parlant d’una aposta que va requerir una inversió de 200.000 euros. Ara bé, cal destacar que va comportar una inversió en hores de treball espectacular per a encaixar a tots els actors. Tothom ha fet renúncies, però mirant enrere veiem com tot l’esforç s’ha traduït en un estalvi i una millora de la competitivitat espectacular.

—Això encara reforçarà més el lideratge del Port de Tarragona en el tràfic d’agroalimentaris al Mediterrani.

—Exacte. En l’àmbit logístic els minuts són determinants a l’hora d’escollir el node logístic on operar. Haver tret aquests 50 minuts d’espera ens fa infinitament més competitius, allunya amenaces i ens obre oportunitats. Hem de tenir en compte que el Túnel de Lilla representa un estalvi de 14 minuts en el trajecte i hi ha un consens generalitzat que suposarà un salt endavant.

Però amb el SEA en guanyem 50. Això mostra la magnitud de l’impacte en positiu d’aquest sistema.

—Un altre projecte que tam-

bé ajudarà a l’eficiència en el tràfic d’agroalimentaris és la participació en un port sec a l’Aragó. En quin punt es troba?

—S’han acabat les auditories i han estat favorables. Ara s’estan fent els tràmits a Puertos del Estado i serà al juliol o a l’agost quan es pugui formalitzar la compra de les participacions en un port sec a la província d’Osca.

—El primer trimestre de 2021 ha experimentat un important creixement de tràfic. Per què?

—És una suma de diferents factors. L’actitud dels operadors del Port de Tarragona és un d’ells.

La comunitat portuària té una actitud de proactivitat, de convertir les situacions en oportunitats i de plantejar moviments de mercaderies a través del Port que abans de la covid-19 ningú es plantejava.

—I els altres factors?

—La ruta RO-RO evidentment dona resultats. El moviment de productes siderúrgics ha tingut un creixement important perquè un operador que ha apostat pel Port de Tarragona i això suposarà unes 400.000 tones anuals.

D’altres tràfics han aconseguit creixements en aquest període, com la pasta de paper. Hi ha una confluència de factors.

—Com avança la construcció del moll de Balears?

—Havíem dit que al juny acabaríem el moll i serà al juny o la primera quinzena de juliol quan finalitzarem les obres. Ara s’estan fent els treballs de la biga cantell, que relliga l’estructura i estem acabant d’explanar per poder fer el tractament de superfície i deixar l’obra finalitzada.

—Hi haurà temporada de creuers a Tarragona enguany?

—Treballem amb l’horitzó que sí. Creiem que al llarg de l’any el context acabarà sent suficientment bo com perquè s’aixequi la prohibició actual del tràfic de creuers. Les companyies s’han preparat i tenen protocols. Royal Caribbean està en la nostra previsió, igual com ho està Costa o altres companyies que treballen amb nosaltres.

—Per últim, com avancen els treballs al Museu del Port? Té data d’obertura al públic?

—-Al voltant de la Mare de Déu del Carme, patrona del Serrallo, podrem posar en servei el Museu, per tant, de cara a la temporada d’estiu ja estarà a disposició de la ciutadania. Les obres estan ja en la fase final i avancen segons calendari. Simultàniament el projecte de museïtzació també s’està construint i en menys de dos mesos ja el podrem gaudir. És canvi de discurs museístic molt potent, amb noves tecnologies i capacitat immersiva. Crec que no deixarà indiferent a ningú i aconseguirem reposicionar el Museu del Port perquè torni a tenir uns nous 15 o 20 anys pel davant en els quals sigui atractiu i competitiu.

16

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA

INICIATIVA DESTACADA

Fer del Camp un territori resilient, objectiu de Cal·lípolis Next Generation Aquest projecte engloba onze iniciatives i està liderat pel Port, Repsol i l’Ajuntament de Vila-seca Anna Ferran

Convertir l’extens espai entre la Pineda i el recinte portuari en un nou motor econòmic de tipus industrial, logístic-intermodal, turístic i paisatgístic. Aquest és l’objectiu que persegueix la iniciativa Cal·lípolis Next Generation, liderat pel Port de Tarragona, l’Ajuntament de Vila-seca i Repsol. Els onze innovadors projectes que s’engloben sota el paraigua de Cal·lípolis suposaran una inversió de gairebé 260 milions d’euros.

Cal·lípolis Next Generation s’ha presentat davant del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme perquè s’inclogui dins del Programa d’Impuls de projectes tractors de Competitivitat i Sostenibilitat Industrial. Així mateix, es treballa perquè sigui un dels projectes finançats pels fons europeus Next Generation EU. De fet, la idea de fons de Cal·lípolis és impulsar la recuperació econòmica del territori i fer-lo més resilient a possibles crisis futures, gràcies a la diversificació dels principals sectors econòmics. En aquest sentit, el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, subratlla que «la solidesa d’aquesta proposta de participació en els fons ‘Next Generation UE’, ja que, en la majoria dels casos, es tracta de projectes tècnicament i administrativament molt avançats, amb dotació pressupostària, amb un

alt grau de viabilitat i que es podran executar dins del període marcat per la Unió Europea, entre 2021 i 2024».

Els onze projectes que engloba són el desenvolupament de la ZAL i de la seva connectivitat, la construcció del contradic dels Prats, com a noves infraestructures que impulsaran l’activitat portuària i la generació d’ocupació. En l’àmbit de la recuperació del paisatge i l’aposta pel turisme sostenible, es restaurarà l’espai de la Xarxa Natura 2000, es farà una recuperació ambiental del passeig marítim de la Pineda, es consolidarà la platja de la Pineda i es regenerarà l’ecosistema marí. El projecte també inclou una modernització de la logística d’hidrocarburs, amb l’adequació del pantalà de Repsol i la construcció de dos magatzems enterrats. Per últim, s’aposta per crear solucions de digitalització per aconseguir més eficiència i sostenibilitat. Concretament, es crearà un sistema digital de tracking de camions a l’interior del recinte portuari i es digitalitzarà la gestió dels accessos al Port.

Cal·lípolis Next Generation també comptarà amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili, l’Instituto de Hidráulica Ambiental de la Universidad de Cantabria, les empreses tecnològiques Prodevelop SL i Portel Logistic Technologies i l’associació empresarial APPORT.

Contradic dels Prats

Façana marítima de La Pineda

El contradic protegirà el port pel costat sud i permetrà desenvolupar noves àrees portuàries, que permetran la implantació de noves empreses, de nous tràfics i per tant, un impacte positiu en l’economia del territori. A més, tindrà un vessant ambiental i turístic, ja que protegirà la platja de la Pineda i crearà un espai urbà d’oci per a les persones (amb solàrium, piscina, etc.) que integrarà el port amb la ciutat.

Són diversos els projectes que impactaran positivament en el front marítim de la Pineda. Es farà una millora ambiental del passeig marítim per a millorar la imatge de l’espai, eliminant bona part de la carretera i creant més espais pels usuaris. També s’implantarà un sistema sostenible i definitiu per a la regeneració, estabilització i protecció de la platja de la Pineda per evitar l’aportació de sorres que s’hi fa cada any.

Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)

Millora de la logística d’hidrocarburs

Ocuparà un espai de 915.000 m2. El Port adequarà els terrenys i en farà la seva urbanització (carretera principal d’accés i serveis), seguint criteris de sostenibilitat. Així mateix, es construirà la connexió viària i ferroviària entre la ZAL i la Terminal Intermodal de la Boella per a fer encara més competitiva aquesta àrea. La ZAL suposarà la creació de 4.200 llocs de treballs i incrementarà els tràfics portuaris entre 2,7 i 4,6 milions de tones l’any.

Repsol durà a terme dos importants projectes que milloraran la logística dels hidrocarburs en l’espai portuari i la faran encara més segura.

Es transformarà el front 80S del pantalà, per a poder acollir grans bucs.

Això suposarà l’eliminació de la monoboia en mar obert, eliminant els riscs ambientals d’aquesta mena d’operatives. També es millorarà la logística de la fracció C4 amb la construcció de dos magatzems soterrats que milloraran el conjunt de la instal·lació.

Recuperació de la Xarxa Natura 2000

Innovació, digitalització i sostenibilitat

Cal·lípolis inclou la recuperació i restauració de l’espai natural inclòs a la Xarxa Natura 2000 format per uns 370.000 m2 en terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona adjacents a la Pineda. Es preveu recuperar l’ecosistema d’aiguamolls costaners, creant una llacuna d’aigua interior i regenerant un sistema de dunes costaneres, en el qual es plantaran diferents espècies autòctones amb l’objectiu de reintroduir diferents tipus d’animals i aus.

D’una banda, es crearà un sistema digital de tracking per controlar el moviment de camions dins del recinte portuari. Es vincularà al SEA i permetrà millorar reduir els temps d’estada, optimitzar la circulació i reduir l’impacte ambiental causat per la congestió de vehicles. De l’altra, es digitalitzarà la gestió dels accessos, per a vincular-lo a noves tecnologies com l’acreditació mòbil o el reconeixement facial, cosa que millorarà el registre del transportista i l’explotació de la informació generada.

TRIBUNA

Un altre engany al transport JOSEP LLUÍS AYMAT Director de la Federació Empresarial d’AutoTransport de Tarragona (FEAT)

Amb motiu de l’entrega dels fons europeus, el Govern d’Espanya ha preparat unes mesures fiscals que podrien enfonsar-nos en la misèria. L’equilibri dels comptes públics que exigeix Europa es vol aconseguir únicament incrementant els ingressos, via nous impostos. En una economia tan castigada, el pla pot suposar una catàstrofe, un cop s’esgotin els fons europeus, que s’han de gastar en poc temps i que són un pla de xoc i no una font estable de finançament.

Entre els múltiples impostos que volen crear, ha generat enrenou el

que es vol aplicar a les carreteres, sota el criteri que «qui les utilitza i contamina, paga». Pel Ministeri és injust que pagui qui no hi circula.

Davant d’això només puc dir que tota la societat es beneficia de les carreteres, ja que per elles circulen totes les mercaderies que asseguren el subministrament a la població, al comerç i a la indústria.

Sense carreteres ni camions, quedaríem desproveïts en pocs dies.

Però no només això. Les carreteres arriben als indrets més remots i garanteixen el dret a la mobilitat. Sense elles, només podria moure’s qui viu a prop de ports, aeroports o estacions ferroviàries.

Tothom que circula per les carreteres paga sobradament el seu ús. Es paguen impostos per la compra dels vehicles, un impost anual de circulació i més del 50% del cost dels carburants són impostos. L’impost especial d’hidrocarburs es va crear per a construir i mantenir carreteres, però sembla que el Govern se n’ha oblidat. El sector del transport no pot tolerar que se l’enganyi. El Govern s’havia compromès per escrit a no posar en marxa un impost d’aquest tipus sense un acord previ amb el sector. Si ja té clar que el 2024 es posarà en marxa, què s’ha de negociar i acordar amb el transport?

PORT DE TARRAGONA

27/05/2021 diarimés

17

EMPRESA DESTACADA CEDIDES

Máquinas Tudela, experts en càrrega i descàrrega de mercaderies al Port Han adquirit nova maquinària i des de fa uns mesos també duen a terme el servei de descàrrega al Port d’Alcanar Anna Ferran

Máquinas Tudela ofereix serveis auxiliars i de lloguer de maquinària a les empreses que operen dins del Port de Tarragona. Entre els seus serveis en destaquen la càrrega i descàrrega de vaixells, camions i trens en els molls marítims i els magatzems del recinte portuari tarragoní. La seva activitat està centrada especialment en els tràfics de productes a dojo com per exemple cereals, farines i altres productes de l’àmbit agroalimentari, així com àrids, adobs o ferralla. Així mateix, han ampliat la cobertura dels seus serveis i, gràcies a l’adquisició de nova maquinària, ara realitzen el servei de descàrregues de tots els vaixells que arriben al Port d’Alcanar.

Disposen d’una àmplia flota de màquines, que inclou des de pales carregadores, giratòries de cadenes, apiladors, escombradores, vehicles per transportar maquinària, fins a bolquets, compressors i vehicles per abastir de combustible la resta de màquines. Aquesta diversitat de maquinària els permet dur a terme els seus serveis amb la màxima eficiència possible, ajustant-se sempre a les necessitats concretes de cada client i cada treball.

Cal destacar que darrerament Máquinas Tudela han invertit en maquinària i eines per al seu propi taller, en el qual duen a terme les reparacions de la seva flota de vehicles i màquines, cosa que els permet ser més eficients. Així mateix, arran de la

pandèmia han intensificat encara més les mesures de neteja i desinfecció de la maquinària amb la qual operen i apliquen mètodes molt rigorosos i específics (Elsea E020SST).

Des de fa un temps, l’empresa està impulsant una política de creixement, de la qual en destaca especialment l’augment de la seva plantilla. L’aposta respon a un compromís ferm per oferir el millor servei possible als seus

Máquinas Tudela està especialitzada en la càrrega i descàrrega de productes a dojo, com cereals, adobs, àrids o farines, entre altres.

clients. De fet, la vocació de servei ha estat sempre un dels seus pilars, cosa que els ha permès ser un aliat indispensable per a moltes de les empreses que operen diàriament al Port de Tarragona.

18

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA

SOSTENIBILITAT

CEDIDES

S’estan creant diverses zones verdes amb vegetació mediterrània, amb menys demanda de reg i d’aigua. També s’han instal·lat caixes niu a l’àrea de Cap Salou per proporcionar refugi a les aus.

L’estratègia sostenible s’amplia i implica a la comunitat portuària El Pla de Sostenibilitat ha sumat dos nous objectius i s’impulsaran accions amb les concessionàries per a la transició ecològica Anna Ferran

L’estratègia sostenible del Port de Tarragona, recollida en el Pla de Sostenibilitat Agenda 2030, segueix ampliant horitzons amb la incorporació de noves fites i amb la cerca de sinergies i complicitats amb les empreses de la comunitat portuària. A mitjans d’abril, s’incorporaven al document dos nous objectius i sis accions per a seguir aprofundint i treballant en diversos aspectes relacionats amb el medi ambient, el creixement econòmic sostenible i la relació amb la comunitat.

Ara, el full de ruta que vertebra l’estratègia de l’Autoritat Portuària de Tarragona durant aquesta dècada passa a tenir un total de 25 objectius i 88 accions. Molts d’ells ja s’estan executant, dos d’ells es troben ja completats al 100% i diversos estan avançats en més d’un 50%.

Els dos objectius que s’han

incorporat estan inclosos dins del bloc sostenibilitat ambiental.

El primer d’ells fixa de minimitzar les activitats amb potencials efectes negatius sobre la qualitat de l’aire, fent referència al desmantellament de la fàbrica de ciment situada al Moll d’Aragó i aconseguir un canvi d’activitat de la zona. Aquest nou objectiu està assolit al 100%, ja que el passat 29 de setembre de 2020 es va aprovar la nova concessió per aquest espai. El segon objectiu estableix la necessitat de millorar la gestió d’animals domèstics i fauna salvatge amb accions preventives i correctives, així com la creació de noves zones verdes, la col·locació d’hotels d’insectes i caixes niu per falcons i per ocells insectívors.

Objectius assolits El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, defi-

neix el Pla de Sostenibilitat com un document viu que recull un compromís real de treballar per assolir-lo completament. Bona mostra d’això, en són el fet que uns mesos després de la seva presentació dos dels objectius que recull estiguin assolits en un 100%. Un d’ells és l’acord

Ja s’han assolit dos objectius del Pla al 100% i d’altres quedaran assolits enguany per al desmantellament de la cimentera. L’altre fa referència a l’eliminació de les pèrdues de la xarxa d’aigua, sigui per fuites o per consums incontrolats amb el monitoratge de la xarxa amb nova tecnologia.

Així mateix, hi ha diversos objectius que es preveu que quedin totalment assolits en el transcurs

de 2021, com per exemple el que marca la creació de nous canals de comunicació amb l’entorn.

El passat novembre es posava en marxa l’Espai d’Opinió del Port de Tarragona, que està format per una vintena de representants del teixit social i cultural de Tarragona ciutat, Vila-seca i altres

Es vol calcular la petjada de carboni de la comunitat portuària per a establir noves accions municipis propers, amb l’objectiu d’establir un canal bidireccional, recollir les inquietuds de la societat i millorar l’entesa amb el seu entorn. L’objectiu quedarà completat quan es posi en marxa el Panell Econòmic Port Tarragona, per interactuar amb representants i experts empresarials del seu hinterland. Un altre dels

objectius que es preveu assolir al 100% enguany contempla la implementació d’un sistema d’alerta per episodis de partícules en dies de fort vent pels usuaris del Dic de Llevant, amb la instal· lació d’una pantalla informativa.

Així mateix, també es preveu fer grans avenços en la millora de la qualitat de l’aire a l’entorn portuari o en la creació de noves aliances per avançar en el desenvolupament sostenible. La participació del Port en el projecte Vall de l’Hidrogen de Catalunya o la iniciativa Cal·lípolis Next Generation són dues mostres clares d’aquesta aposta per la cooperació i la unió de forces amb la resta d’agents territorials.

Així mateix, també es faran avenços considerables en l’àmbit de la restauració de la vida marina, un altre dels objectius del Pla, amb diverses accions previstes per 2021, com la instauració de

biòtops per a recuperar fauna marina d’interès comercial en zones pròximes al Port.

Descarbonització, la clau L’objectiu principal del Pla és reduir a zero la petjada de carboni de l’Autoritat Portuària de cara al 2030 i són múltiples les accions que van encaminades en aquesta línia. Ara l’APT fa un pas més enllà i vol implicar a totes les empreses de la comunitat portuària perquè elles també facin avenços en aquesta línia. Ara fa un mes es reunia en una nova sessió el Grup de Medi Ambient del Port de Tarragona, que agrupa representants de les concessionàries i de diversos departaments de l’Autoritat Portuària. Durant aquesta reunió es van compartir criteris per establir una col· laboració que permeti calcular la petjada de carboni del conjunt de la comunitat portuària i poder establir més accions per reduir a zero la petjada per a l’any 2030.

En aquest sentit, cal destacar que l’objectiu del grup de Medi Ambient és coordinar una resposta conjunta per a la transició ecològica i el creixement sostenible, sumant-se així a l’aposta mundial per una Indústria 5.0, un concepte que advoca per una reindustrialització orientada a la transició verda i digital.

EMPRESA RECOMANADA

Mestres d’Aixa del Serrallo, artesania i innovació al servei de les embarcacions Reparen i construeixen vaixells d’acer i d’alumini A. Ferran

Un servei de reparació i construcció d’embarcacions que acumula el llegat de quatre generacions i el coneixement de les darreres tècniques i tecnologies del ram. Aquesta és la

carta de presentació de Mestres d’Aixa del Serrallo.

L’empresa està especialitzada en la reparació i construcció de vaixells d’alumini i d’acer.

Ofereixen un servei integral basat en la professionalitat i

l’experiència. Cal destacar que compten amb un equip de professionals altament especialitzat, entre ells soldadors homologats, per fer tota mena de treballs a les embarcacions.

Així mateix, Mestres d’Aixa del Serrallo treballa també en la restauració de vaixells clàssics d’esbarjo de fusta. Duen a terme un treball minuciós i 100% artesà que permet que aquestes embarcacions recuperin la seva esplendor original i segueixin explicant la seva història. Entre els seus projectes, en destaquen vaixells de la primera meitat del segle XX.

PORT DE TARRAGONA

27/05/2021 diarimés

19

TRÀFICS

El ‘project cargo’ es consolida com a activitat portuària de valor afegit

CEDIDA

El moll de Lleida ha acollit recentment una complexa operativa amb destinació a Bèlgica Anna Ferran

L’estratègia de diversificació dels tràfics del Port de Tarragona ha fet que la infraestructura tarragonina hagi esdevingut un referent al Mediterrani en l’àmbit del project cargo, és a dir, en la construcció de grans peces per a instal·lacions industrials a peu de moll per a ser transportades a la seva destinació final via vaixell. La setmana passada, el moll de Lleida va acollir durant tres dies una important operativa, en la qual es van embarcar set mòduls per a una indústria petroquímica amb destinació al Port d’Anvers (Bèlgica).

Aquest projecte de planta

petroquímica ha estat construïda de forma modular per ser transportats a Bèlgica per mar.

La planta consta de 7 mòduls de 1600 tones i mesura 100 metres d’alçada. A les instal·lacions del Port de Tarragona s’ha realitzat el muntatge final de tots els elements fabricats pels diferents tallers i col·laboradors del projecte, en total hi han participat 18 empreses i més de 200 treballadors.

Liderat per Schwartz-Hautmont, hi han col·laborat també diferents empreses com Comersa, Teyco, Aitub, Elevarent, Gruas Rigar, Comersa, Proalba i OCA. Schwartz-Hautmont és encarregada del muntatge i ges-

Un total de 18 empreses i més de 200 treballadors van participar en l’embarcament de set mòduls per a una indústria química.

tió d’aquests projectes dins del recinte portuari tarragoní, ja que compta amb una extensa experiència en el sector de la construcció d’estructures metàl·liques que requereixen una alta especialització. L’empresa estibadora encarregada d’aquesta operativa ha estat Bergé Marítima. Per a la maniobra i els moviments de trasllat al costat del vaixell, s’han utilitzat diferents equips d’alta precisió com un Transport Mo-

dular Autopropulsat de 4a generació i que compta 24 eixos.

Condicions idònies L’èxit de l’aposta pel project cargo s’explica per les característiques pròpies del Port de Tarragona, així com del seu entorn. Les grans esplanades a l’aire lliure faciliten l’embarcament directe des del moll. El recinte portuari té àrees operacionals amb una disponibilitat de 280.000 m2,

rampes RO-RO i una excel·lent accessibilitat terrestre i ferroviària, que garanteix la logística de subministrament d’aquests tipus projectes. El calat de 16 metres de fondària fa la resta, ja que permet l’atracada de vaixells especials preparats per a transportar grans càrregues, impossibles de traslladar amb vaixells de càrrega conteneritzada.

A tot això, cal sumar-hi les condicions meteorològiques del

territori, que permeten el treball a l’exterior tot l’any, cosa impossible en ubicacions del nord d’Europa, on sovint s’envien aquesta mena d’instal·lacions. A més a més, el fet de comptar amb una mà d’obra especialitzada, vinculada a la indústria auxiliar i a les empreses de serveis que treballen als polígons químics, és determinant per a garantir l’èxit tant en l’execució dels projectes com en el seu transport.

20

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES

El Moll de Balears encara la recta final de la seva construcció

Ara fa un any, començaven els treballs per a la construcció del moll de Balears.

Aquesta nova infraestructura, que té una superfície de quatre hectàrees i una línia total d’atracada de 700 metres, suposarà un salt qualitatiu i quantitatiu en el projecte de creuers. Així doncs, el nou moll permetrà l’arribada de grans bucs i permetrà tenir atracats simultàniament fins a quatre creuers. Si bé es destinarà a les operatives amb passatgers, el moll s’ha construït amb una visió multipropòsit, cosa que permet que hi puguin operar altres tipus de tràfic en un futur. Després d’una primera fase on es van produir i col·locar els caixons, el moll progressivament ha anat agafant forma i ha canviat la fisonomia d’aquesta àrea del Port de Tarragona. Aquesta obra compta amb un pressupost de 27 milions d’euros i es preveu que estigui enllestida abans de l’estiu.

PRINCIPIS D’OCTUBRE DE 2020

FINALS D’OCTUBRE DE 2020

Inici de la construcció del dic sud

Inici de la construcció del dic nord

Després de complir amb èxit les primeres fases de construcció del moll, que van consistir en dragar el fons per a instal·lar-hi els onze caixons que actuen com a fonaments, a l’octubre la totalitat dels caixons quedaven ja instal·lats.

Amb aquesta fita aconseguida, els mitjans terrestres i marítims començaven la construcció del primer tram dic sud del nou moll.

NOVEMBRE DE 2020

El dic sud ja connecta amb els caixons El dic sud es connecta amb els caixons del moll a mitjans de novembre. Aquesta important fita permetia arribar amb mitjans terrestres fins als caixons i omplir els 11 fonaments de formigó amb el material transportat pels camions, a la vegada que es construeix el trasdós amb pedraplè a la part posterior. Una draga completava per mar el procés per donar més consistència al moll. Mentrestant, la construcció del dic nord de Balears avançava a bon ritme.

FEBRER DE 2021

Finalitza el dragatge i el material queda col·locat Amb l’entrada al nou any, es va començar a omplir el moll amb el material que s’havia dragat del fons marí de la mateixa zona i de l’àrea de la dàrsena de Cantàbria. Durant dos mesos, mitjans marítims i terrestres van treballar per aportar el material necessari per a fer pujar la cota del moll fins a arribar a l’alçada del dic de Llevant. A finals de febrer, s’aconseguia tenir el moll totalment emplenat i maquinària pesant treballava per a preparar el terreny per a la seva posterior pavimentació.

Durant el mes d’octubre de 2020 es va avançar en la construcció del dic sud del moll de Balears, amb la participació de mitjans terrestres i marítims. Així mateix, també es va engegar la construcció del dic nord del nou moll. Amb l’avenç d’aquesta fase ja començava a visualitzar-se la forma del nou moll així com la superfície total que ocuparia aquesta infraestructura adjunta al dic de Llevant.

DESEMBRE DE 2020

Es tanca el dic nord i es veu el perímetre del moll A finals del 2020, s’assolia una altra fita amb el tancament del dic nord. Aquest avanç permetia ja la connexió per mitjans terrestre per ambdós costats del futur moll, mentre prosseguien les tasques de reompliment dels caixons, També es van col·locar els tubs per permetre la sortida de l’aigua i la fauna que es troba a l’interior del perímetre del moll, de manera que s’evitava que els peixos que hi havia en aquest espai quedessin atrapats.

MARÇ - ABRIL DE 2021

Construcció de la biga cantell A mitjans de març, va començar un nou pas important en l’execució del projecte amb la construcció de la biga de cantell. Es tracta d’una biga de formigó armat de mides 5,40 m d’ample i 1,70 m de gruix que seguirà tota la longitud del moll exterior i l’interior. Es construeix in situ i la seva funció és fer el tancament de l’esplanada i aconseguir la correcta alineació del moll. En aquesta peça, s’allotjaran els bol·lards de 200 tones on es farà l’amarratge dels creuers, defenses i altres elements auxiliars del moll, que són ja una de les últimes fases del projecte del moll de Balears.

PORT DE TARRAGONA

27/05/2021 diarimés

21

PROJECTE DESTACAT

S’ultima la rehabilitació de la seu institucional i estarà operativa al juliol

CEDIDA

L’emblemàtic edifici es recupera amb una aposta per l’eficiència energètica i la sostenibilitat Anna Ferran

L’edifici de la seu institucional de l’Autoritat Portuària de Tarragona estarà operatiu a principis de juliol. Els treballs de rehabilitació de l’interior i la façana de l’edifici ja estan totalment finalitzats i també ho estan les obres d’urbanització de l’entorn. Ara, ja s’ha entrat en la darrera fase abans de la seva obertura, que consisteix en la instal·lació de les comunicacions i mobiliari interior.

Un cop aquests treballs estiguin enllestits es posarà en funcionament aquest espai recuperat.

Actualment, els operaris treballen en la instal·lació de la senyalització, les comunicacions i el mobiliari de l’equipament. A la vegada, s’estan preparant les instal·lacions i els mitjans tècnics perquè Port Control i Salvament Marítim puguin traslladar-se a la cinquena planta de l’edifici. A l’exterior, ja s’han finalitzat els treballs d’urbanització de l’entorn d’aquest edifici singular, obra de Josep Maria Garreta, i ara es treballa en la restauració del conjunt escultòric La Nao. Una al·legoria portuària Erigit el 1984, pocs anys després de la construcció de la seu institucional de l’APT, La Nao està format per onze peces de ciment armat alineades paral·lelament simulant les veles d’un vaixell. És una obra de Jose Maria Jané i Juan Carlos García i és una

al·legoria de l’activitat portuària. Els treballs ja han reparat diverses patologies d’oxidació de l’armat interior de la peça de formigó i del mateix formigó exterior. Les tasques de millora del monument continuen amb la instal·lació d’un sistema de filtració d’aigua i d’impulsió de borbolls decoratius. Les tasques de reparació al voltant de mitjans de juliol de 2021, coincidint amb la reobertura de l’edifici.

Sostenible i integrat La sostenibilitat i l’eficiència energètica són els eixos vertebradors de la rehabilitació interior i exterior de l’emblemàtic edifici així com de la urbanització del seu entorn. De fet, un dels objectius del projecte era adaptar la construcció als nous requeriments constructius en matèria d’eficiència i seguretat per a comptar amb un espai recuperat totalment alineat amb l’estratègia sostenible inclosa en el Pla de Sostenibilitat del Port i que determina tota la seva manera de procedir.

Així doncs, en l’edifici s’han aplicat materials i tècniques característiques de les passiv haus per a ser al màxim d’eficient.

Mostra d’això en són el sistema que aïlla tèrmicament la façana a la vegada que la impermeabilitza. També s’ha inclòs una fusteria amb trencament del pont tèrmic, que juntament amb altres

A dalt, zona de bosc mediterrani plantat al voltant de la seu institucional. A sota, el conjunt escultòric La Nao i detall de la façana.

S’estan preparant les instal·lacions per al trasllat de Port Control i Salvament Marítim intervencions han aconseguit eliminar tots els ponts tèrmics de l’edifici i fer-lo totalment eficient pel que fa a la climatització.

A més s’han utilitzat tancaments amb vidre càmera i control solar.

Pel que fa a la urbanització de l’entorn de l’edifici, l’obra

L’interior de l’edifici segueix tècniques de les ‘passiv haus’ i l’exterior té vegetació mediterrània ha anat a càrrec de l’empresa Transmaber. S’han eliminat tots els elements constructius no utilitzables o deteriorats i s’ha creat una zona enjardinada que segueix criteris d’integració paisatgística i té en compte els tipus de plantes que trobem de

forma natural al litoral del mediterrani. Així doncs, s’han creat espais molt diferenciats paisatgísticament parlant amb gairebé 2.500 unitats de vegetació, que inclouen una zona per atraure insectes pol·linitzadors, protagonitzada per una olivera, passant per zones de prat amb espècies de gespa adaptades al nostre clima, i una gran zona de bosc mediterrani.

Igual com ja es va fer en el Passeig Marítim, la vegetació esco-

llida per l’entorn de la seu institucional requereix un sistema de reg amb baixos consums d’aigua, que es va reduint amb el temps perquè les plantes sobrevisquin amb el règim de pluges local, cosa que garanteix la sostenibilitat i l’eficiència pel que fa a l’ús de l’aigua. Aquests criteris també s’apliquen a la il·luminació exterior que s’ha instal·lat i tot amb la idea d’integrar per complet aquesta zona recuperada en la façana litoral de la ciutat.

22

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA

PORT-CIUTAT

El Museu del Port tornarà a compartir el món de la mar a partir de les festes del Carme S’està finalitzant la remodelació i un cop tanqui l’exposició provisional al Tinglado 2, a principis de juny, es farà el trasllat de les peces Anna Ferran

El compte enrere perquè la ciutadania pugui retrobar-se i endinsar-se en el món de la mar i el seu patrimoni ha començat. Després d’un any d’intensos treballs de rehabilitació i de creació d’un nou discurs museístic, el Museu del Port ja té data d’obertura.

Serà a mitjans de juliol, pels volts de la Mare de Déu del Carme, coincidint així amb les festes de la patrona del Serrallo i evidenciant una vegada més els estrets vincles entre aquest equipament cultural del Moll de Costa i el barri mariner.

La directora del Museu del Port, Mercè Toldrà, explica que queden menys de dues setmanes perquè finalitzin els darrers treballs de la remodelació de l’edifici. Un cop acabats, es farà entrega de l’obra i es començarà la instal·lació de tots els elements discursius de la nova pro-

posta que oferirà l’equipament.

«A principis de juny tancarem la seu provisional del Tinglao 2 i a partir d’aquest moment començarem a fer el trasllat», comenta Toldrà, qui detalla que treballen amb un calendari totalment definit per a garantir que el nou Museu pugui obrir les seves portes per la Mare de Déu del Carme.

Rehabilitació total El Refugi 2, l’edifici que des de fa 20 anys acull el Museu, s’ha sotmès a una «rehabilitació total», en paraules de la directora. «No queda ni una engruna de l’antic concepte», assegura. Si bé la intervenció ha estat notable, sempre s’ha treballat per a «mantenir l’essència arquitectònica d’un edifici industrial de principis dels anys 30». I és que el caràcter de l’edifici també forma part de la història que relata i comparteix el Museu del Port.

Entre els treballs que s’hi han fet en destaca especialment la substitució de la coberta, que ara comptarà amb una part de vidre per a aportar més llum natural a l’interior; la climatització de tot l’edifici, fins ara inexistent; la substitució de les portes metàl· liques per unes de vidre per a obrir més l’equipament a la ciutadania; una nova pavimentació; la reordenació de les oficines del Museu, la creació de més espai d’emmagatzematge i de sales per a fer activitats i tallers en la zona de l’altell.

Fotovoltaica a la coberta Una de les novetats més important que arriba junt amb la remodelació és la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta del Museu del Port. L’Autoritat portuària ha licitat el projecte i un cop estiguin col·locades, generaran 389,44 Mwh l’any per

Malgrat la rehabilitació integral, l’edifici segueix mantenint la seva essència arquitectònica autoconsum instantani, cosa que suposa el 26% del consum elèctric del Moll de Costa. A més d’alimentar el renovat Museu, aquesta petita central de produc-

La coberta del Museu acollirà una instal·lació fotovoltaica que donarà energia al Moll de Costa ció elèctrica alimentarà altres equipaments i edificis del Moll de Costa com els quatre Tinglados i l’altre Refugi. El projecte suposa una inversió de prop de

Les noves tecnologies seran protagonistes per a oferir una experiència sensorial i interactiva 260.000 euros i comportarà un estalvi anual de més de 31.660 euros a l’any. Aquesta aposta permet que tant el Museu com la resta d’espais del Moll de Costa

SERVEI RECOMANAT

CityNet, un equip compromès per a un servei de neteja que marca la diferència Des de l’empresa, agraeixen la professionalitat dels seus treballadors durant la pandèmia A. Ferran

Comptar amb un servei integral de neteja i manteniment sempre ha estat molt important tant per a les empreses com per als particulars. Ara bé, l’escenari derivat de la pandèmia de la covid-19 ha evidenciat el rol crucial que juguen totes aquelles persones

que l’ofereixen. És per això que des de CityNet volen ressaltar la tasca clau que duen a terme els seus treballadors, que s’ha vist intensificada per la pandèmia.

«El nostre equip ha mantingut en tot moment la professionalitat i ha ajudat als nostres clients a mantenir les seves

instal·lacions desinfectades en tot moment, fins i tot durant el confinament més dur, garantint la seguretat del personal que era essencial i treballava in situ», expliquen des de la companyia.

I afegeixen: «Els volem agrair l’esforç i la feina ben feta durant tots aquests mesos de pandè-

mia i la bona predisposició malgrat les incerteses del moment».

Cal destacar que la professionalitat, la personalització del servei i l’ús de productes amb segell ecofriendly són els pilars que millor defineixen CityNet. Treballen per a oficines, comunitats de veïns, centres educatius, restaurants, centres mèdics i assistencials, comerços, tallers, càmpings i indústries.

Respecte a aquestes últimes, són especialistes en la neteja de maquinària, conductes i sitges.

De fet, alguns dels seus principals clients són concessionàries del Port de Tarragona.

CEDIDA

El seu equip ha garantit la seguretat del personal essencial.

PORT DE TARRAGONA CEDIDA

CEDIDA

cop es comenci a fer el trasllat de peces del Tinglado 2 al Refugi 2.

Cal destacar que tota la informació estarà disponible en català, castellà, anglès i francès.

Així mateix, l’experiència de visitar el renovat Museu es farà accessible per aquelles persones que tinguin alguna discapacitat visual o auditiva, subtitulant els audiovisuals i adaptant les visites guiades.

A l’esquerra, imatge virtual de la planta del Museu vista des de l’altell, des de la qual es poden observar els diferents blocs expositius que conformaran el nou discurs. A la dreta, fotografia de l’interior de l’edifici del Museu vist des de les escales que van a l’altell, on es pot veure el nou paviment i les tasques de fusteria al fons.

quedin totalment alineats amb els objectius del Pla de Sostenibilitat.

Un relat immersiu Però la profunda actualització a la qual s’està sotmetent el Museu no és només de l’edifici, sinó que s’ha dissenyat un nou relat que actualitza el Museu i «el deixa preparat pels pròxims 15 anys».

El nou discurs presentarà quatre grans blocs i un epíleg i permetran que cada cop el visitant es vagi endinsant més en el món de la mar. Així doncs, es podrà descobrir el paper del Port com a nexe d’unió entre la terra i el mar, l’evolució del transport marítim, els oficis, les activitats i els tràfics que passen per les infraestructures portuàries. El nou Museu

també posarà el focus en la mar i l’oci.

El nou discurs anirà acompanyat amb un important ús de les noves tecnologies per a crear experiències sensorials 100% immersives i interactives que submergiran el visitant. La producció del disseny expositiu va començar-se a executar a finals de març, perquè estigui llesta un

Recuperació patrimonial Més enllà de la divulgació del patrimoni marítim, entès des d’una perspectiva àmplia, el Museu del Port du a terme una important tasca de recuperació patrimonial. Quan va obrir les seves portes l’any 2000 ho va fer amb el fons que conservava l’Autoritat Portuària –explica Mercè Toldrà–, però al llarg dels anys ha rebut nombroses donacions que l’han ampliat amb peces d’alt valor.

Algunes d’elles es veuran ara en la col·lecció permanent del Museu, com per exemple el mallot d’un remer del Club Nàutic dels anys 40 o indumentària dels pescadors. «La ciutadania valora la feina de recuperació que fem i ens fa donacions d’objectes que han tingut una importància en la seva vida personal o professional», apunta la directora de l’equipament. I conclou: «els ho agraïm, perquè ens permet seguir compartint la mar amb tothom».

27/05/2021 diarimés

23

Un nou projecte didàctic per al curs 2022-23 El públic escolar és un dels principals visitants al Museu del Port. De fet, durant aquest curs més de 2.300 escolars hauran participat en les propostes didàctiques presencials i virtuals que ofereixen a les escoles i instituts del territori.

L’equipament compta amb tot un projecte didàctic amb activitats i recursos pensats per als infants i joves que els visiten. Per a adaptar-lo al nou relat i materials que presentarà l’equipament un cop es torni a inaugurar, el Museu renovarà el projecte didàctic. La directora, Mercè Toldrà, apunta que la nova proposta per als escolars estarà llesta per al curs 2022-2023. El curs que començarà el setembre serà un impàs en el qual tant l’equip com els visitants es familiaritzaran amb el nou espai i el nou discurs. S’aprofitaran els mesos posteriors a la reobertura per a preparar la convocatòria, obrir el concurs per a rebre les propostes, seleccionar-la i comença a implantar-la perquè ja es pugui posar en marxa a partir del 2022.

EMPRESA DESTACADA CEDIDA

FCC Construcción, compromesos amb el Port de Tarragona Han participat en la primera fase de construcció del nou moll de Balears Redacció

FCC Construcción ha participat en la construcció del nou moll de Balears del Port de Tarragona, concretament en la primera fase dels treballs per a materialitzar aquesta infraestructura.

Aquest moll serà el suport d’una terminal de creuers turístics

amb capacitat per a l’atracada de dos bucs de gran calatge. El moll té una extensió de 461,4 metres en el seu costat exterior i de 267,4 metres, en el seu costat interior.

L’estructura del moll està formada per un conjunt alineat d’onze caixons prefabricats de

formigó armat, construïts amb el dic flotant Mar del Aneto, propietat d’FCC Construcción.

Aquesta nova infraestructura del Port de Tarragona permetrà un augment del turisme en la regió així com la dinamització de l’economia i l’ocupació de la demarcació.

El dic flotant Mar del Aneto ha fabricat els 11 caixons de l’estructura del moll.

24

diarimés 27/05/2021

PORT DE TARRAGONA

CAMP DE TARRAGONA

ECONOMIA

Contempla 56 mesures amb aquest objectiu

Repsol deixarà de produir petroli a la plataforma Casablanca al juny La companyia, que no ha posat data al desmantellament, addueix una forta caiguda de la producció ACN

ACN

El Consell Comarcal del Baix Camp invertirà 876.000 euros en el Pla de reactivació socioeconòmica de la comarca que recull fins a 56 mesures amb aquest objectiu. Aquest document s’estructura sobre diferents eixos. Un d’aquests eixos, amb el nom de Som Baix Camp, implica reforçar la identitat i la imatge de la comarca, «basada en els seus valors i singularitat, que permeti un millor posicionament del territori, un sentiment de pertinença de la ciutadania i una major cohesió entre municipis». D’altra banda, l’eix React Baix Camp, suposarà l’impuls de mesures transversals especialment conceptualitzades per donar suport i reactivar la capacitat productiva del teixit empresarial de la comarca. Tanmateix, es donarà suport als principals sectors econòmics de la comarca (turisme, comerç, sector agrari-agroalimentari) en la millora de la seva competitivitat i

en la seva capacitat d’adaptació als escenaris de present i futur, en el marc de l’eix Motors Baix Camp. Next Baix Camp és el nom del quart eix estratègic per a «l’acceleració de la transició del Baix Camp cap a un model econòmic més resilient, basat en la innovació i la tecnologia, i que permeti també una major diversificació de la seva estructura productiva». Finalment, els eixos Verd Baix Camp i Xarxa Baix Camp, contemplen el foment de la cultura del respecte, la conservació i la valorització del territori i el paisatge, per tal de preservar-ne els valors i garantir la seva sostenibilitat i qualitat, per una banda, i la promoció de la concertació i la cooperació entre els agents de la comarca en les estratègies territorials per la millora de l’ocupabilitat i la inserció laboral de les persones i en el foment del desenvolupament socioeconòmic, per l’altra.

El Pla de reactivació socioeconòmica fou presentat ahir.

ALT CAMP ACN

Lectura del manifest dels botiguers ahir a la ciutat.

El comerç del barri antic de Valls reclama més seguretat Veïns i botiguers del centre històric de Valls van presentar ahir un manifest conjunt per reclamar més seguretat a la zona, en un acte reivindicatiu que va reunir vora 250 persones a la plaça de l’Oli. Entre crits i xiulets, els residents del nucli antic van deixar palès el seu malestar per la contínua degradació en la qual es troba el barri. El manifest exigeix, entre altres, un pla social per afrontar les problemàtiques socials i de drogodependència, i el retorn del mercat setmanal de la verdura en aquesta emblemàtica plaça.

Durant l’acte, els comerciants

25

EMPRESA

El Baix Camp invertirà 876.000 euros en el Pla de reactivació econòmica Redacció

27/05/2021 diarimés

van mantenir abaixades les persianes. L’alcaldessa, present a l’acte, va garantir la predisposició de l’Ajuntament a «anar tots a una». Jordi Sans, que s’ha fet popular a les xarxes per repartir ganivets entre la clientela del seu bar a tall de burla per la inseguretat a la zona, confia que el manifest serveixi per desencallar unes reivindicacions «que es remunten a l’època de l’exalcaldessa Dolors Batalla».

«Fa més de deu anys reclamàvem el mateix, per combatre la degradació contínua del barri, però no atenen a les nostres demandes», deia Sans.

Repsol deixarà definitivament de produir petroli a la plataforma Casablanca a mitjans del mes de juny, segons ha pogut saber l’ACN i ha confirmat la mateixa companyia. Situada a 44 quilòmetres mar endins, davant les costes de Tarragona i del delta de l’Ebre, el tancament posarà punt final a quatre dècades d’activitat de l’última explotació petroliera operativa a l’Estat. La companyia justifica la decisió per la forta caiguda de la producció durant els últims anys, si bé el 2018 va aconseguir una última pròrroga de deu anys de la concessió.

Un cop cessi la producció, es faran treballs per mantenir les instal·lacions de forma segura i abandonar-les més endavant. De moment, Repsol no ha avançat cap pla ni data per al desmantellament.

Repsol Investigaciones Petroliferas, SA (RIPSA), la filial que gestiona la plataforma, ha comunicat ja formalment al govern espanyol l’aturada de la producció.

Així, la previsió és que a mitjans de juny es portin la instal·lació i els pous a una situació d’aturada.

Una decisió que s’emmarca dins de les constants desinversions que les companyies petrolieres efectuen durant els últims temps en l’àmbit de la investigació de nous jaciments i producció d’hidrocarburs, reorientant el seu negoci cap a altres activitats energètiques amb l’aposta política de la descarbonització de l’economia com a teló de fons.

Operativa des de l’any 1981, la plataforma va començar explotant el primer jaciment descobert en aquesta zona concreta, Casablanca. Durant aquella dècada, la producció va arribar al màxim històric amb uns 45.000 barrils diaris –molt lluny, però, dels rendiments de 350.000 bar-

Panoràmica aèria de la plataforma Casablanca.

rils diaris en zones com Líbia–.

Des de la mateixa plataforma es va gestionar també posteriorment l’explotació de nous camps a la mateixa zona –Rodaballo, Chipirón, Boquerón i Barracuda– a través de pous satel·litals connectats a l’estructura. Durant aquests quaranta anys d’activitat, Casablanca ha tingut operatius, en diferents fases, catorze pous.

La companyia va intentar reimpulsar l’activitat l’any 2012 amb l’entrada en servei de Montanazo i Lubina. Les produccions, però, van començar a decréixer a partir de 2015 per l’esgotament dels jaciments amb uns 2.000 barrils diaris. A partir de 2018, moment que Repsol aconseguia la tercera i última pròrroga de la concessió –atorgada el 1978 per un màxim de cinquanta anys–, el volum de cru extret des de Casablanca va caure dràsticament i es van haver de tancar pous per raons de seguretat.

Caiguda a 220 barrils diaris Tot plegat ha acabat reduint la producció actual a uns testi-

monials 220 barrils diaris, provinents del mateix camp Casablanca, així com de Rodaballo i Boquerón. Si bé la companyia assegura que, malgrat les reduïdes produccions obtingudes, encara resultava rendible explotar els jaciments fins temps recents, principalment pel fet tenir les instal·lacions ja amortitzades des de fa anys, les elevades despeses d’operació d’explotació per una producció tan exigua han acabat desembocant en la decisió del tancament. Malgrat això, i amb independència del volum de petroli produït –l’any 2012 representava únicament una aportació del 2% al balanç global de la companyia– i els beneficis econòmics directes que podia generar en un context de preus elevats, Repsol ha defensat tradicionalment que el valor de la producció de Casablanca residia també en aspectes fiscals, econòmics i politicoestratègics.

Es tracta de l’última explotació en producció a l’estat espanyol i l’única off shore. El cru que s’hi produeix es trasllada directament a través d’un oleoducte

submarí fins a la refineria de la mateixa Repsol a Tarragona.

L’activitat de Casablanca, d’altra banda, ha estat objecte de forta controvèrsia i oposició, amb un llarg historial de denúncies per part d’entitats ecologistes i procediments judicials oberts per diversos casos contaminació marina amb hidrocarburs.

Precisament, tres responsables de les instal·lacions de Repsol estan pendents de ser jutjats per un suposat delicte contra el medi ambient per imprudència arran del vessament d’entre 95.000 i 180.000 litres de cru al mar l’any 2010. A la plataforma hi treballen actualment unes 25 persones que s’organitzen en torns de dues setmanes. Repsol preveu que bona part de la plantilla continuï a les instal·lacions durant la nova fase operativa i fins al desmantellament definitiu. L’empresa ja ha informat els sindicats d’aquests plans. En el moment que es faci efectiu el tancament de la plataforma, la previsió és que una part dels treballadors siguin recol·locats en altres centres productius de la companyia o s’arribin a acords puntuals d’extinció contractual.

Suspensió de pous Un cop aturada la producció aquest mes de juny, es posaran en marxa les actuacions per conservar i mantenir en condicions de seguretat les instal·lacions. A més de netejar i desconnectar les línies de producció, els pous seran suspesos temporalment amb la instal·lació de taps i monitorats contínuament pel personal de la plataforma, es farà de forma específica per a cadascun d’ells amb la idea d’evitar que sorgeixin fluids des del jaciment.

Està previst que la tasca sigui executada per contractistes especialitzats.

TURISME

Dos de cada tres hotels de la Costa Daurada estaran oberts al juny Tots els càmpings estan oberts i els apartaments turístics, en un 26% EFE

Dos de cada tres hotels de la Costa Daurada estaran oberts des d’aquest mes de juny per encarar la temporada d’estiu. Així ho preveu la Federació d’Empresaris d’Hoteleria i Turisme (FEHT), que durant aquest mes de maig ha constatat que ja treballen un 35% dels establi-

ments, un percentatge que es pot incrementar considerablement al llarg de les pròximes setmanes. Segons l’entitat, la pràctica totalitat dels càmpings del territori ja està en funcionament, mentre que els apartaments turístics es troben al voltant del 60%. En aquest últim cas, la previsió és arribar al 90%

durant juny i el ple total al juliol.

Unes expectatives que reforcen l’optimisme del sector de cara la recuperació de l’activitat durant aquests pròxims mesos. Segons el portaveu de la FEHT, Xavier Guardià, aquestes previsions tenen en compte el turisme internacional, que permet sustentar la meitat del negoci del sector

al conjunt de la Costa Daurada.

En aquest sentit, considera que cal una obertura de fronteres, acompanyada d’una acceleració dels plans de vacunació a la Unió Europea. Però tot i l’optimisme, els empresaris assenyalen que el volum de negoci d’aquesta campanya d’estiu es mourà al voltant del 65% respecte l’assolit l’última campanya abans de la pandèmia, la de 2019. Una xifra que, d’altra banda, suposa un increment del 30% respecte l’estiu passat. El públic familiar continua sent l’aposta amb la qual ajuntaments i empresaris de la Costa Daurada busca consolidar aquestes dades.

26

diarimés 27/05/2021

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

JUDICIAL

CATALUNYA

El Suprem s’oposa a la concessió dels indults als polítics presos

EFE

L’informe assegura que no hi ha raons de «justícia, equitat i utilitat pública per concedir la mesura» EFE

ACN

El Tribunal Suprem s’oposa a la concessió dels indults als dotze presos independentistes perquè considera que no hi ha raons de «justícia, equitat i utilitat pública per concedir la mesura de gràcia». Així consta a l’informe preceptiu –però no vinculant– que va fer públic aquest dimecres i que va enviar al Ministeri de Justícia. Els magistrats consideren les penes imposades són proporcionals i destaquen que no hi ha «cap prova i indici de penediment». L’escrit considera que els arguments en què es basen les peticions d’indult «desenfoquen el sentit de l’indult perquè dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva i a més pretenen que el govern corregeixi una sentència dictada pel Tribunal Suprem».

L’informe, del qual ha estat ponent el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, sosté que les raons per demanar l’indult perden justificació «quan es presenten com a presos polítics aquells que han estat autors d’una mobilització encaminada a subvertir unilateralment l’ordre constitucional». La sala penal afirma que «la constatació del fracàs dels fins de prevenció especial» de la condemna els «obliga a rebutjar l’indult sol· licitat a favor dels condemnats» perquè no veu que s’hagi complert «la finalitat que legitima la seva imposició».

Imatge d’arxiu del magistrat Manuel Marchena presidint la sala.

Marchena cita com a exemple a Jordi Cuixart i la seva intenció de tornar-ho a fer El Suprem critica que els escrits de petició d’indult «es dirigeixen al govern amb la pretensió que corregeixi la injustícia de la sentència d’aquesta sala».

«I no és aquest, sense cap mena de dubte, el sentit i finalitat de l’indult», afirma. «L’indult no es pot presentar com l’últim mecanisme per reparar la suposada vulneració de drets fonamentals», avisa.

L’alt tribunal destaca que no existeix «la més mínima prova

o el més dèbil indici de penediment». L’informe argumenta que no s’albira «voluntat de retrobament amb l’ordre jurídic menyscabat pel delicte» i que, fins i tot, els condemnats han expressat «la seva voluntat de reincidir en l’atac als pilars de la convivència democràtica».

Marchena cita com a exemple Jordi Cuixart i la seva intenció de tornar-ho a fer. Per al tribunal, aquestes paraules són «la millor expressió de les raons per les quals l’indult es presenta com una solució inacceptable per l’anticipada extinció de la responsabilitat penal». El Suprem considera que expressen «una actitud antidemocràtica» perquè LABORAL

assumeix que «la mateixa consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l’autoritzaria a esmicolar les bases de la convivència».

L’informe també esgrimeix la manca de resposta dels condemnats sobre la qüestió com a argument contrari a concedir-los, ja que amb el silenci «priven a la sala de la valoració d’elements decisius per recolzar el nostre informe». Segons el Suprem, els líders independentistes se situen «en els antípodes» de l’actitud esperable d’algú «que aspira a ser indultat d’acord amb els paràmetres perfilats normativament».

«No és vinculant» Per la seva banda, el ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, va afirmar ahir que el seu executiu «respecta» la decisió del Tribunal Suprem, tot i que també va recordar que aquest és un informe «preceptiu, però no vinculant», i ara el Ministeri de Justícia «analitzarà tots els informes i formularà la seva proposta al Consell de Ministres». En tot cas, Iceta va recordar les paraules de Pedro Sánchez sobre el fet que la funció del govern espanyol és propiciar la «concòrdia, el diàleg, l’entesa i el retrobament». «Això és el que guiarà les decisions del govern, i per descomptat, a la nostra mentalitat no hi ha cap concepte que tingui a veure amb la venjança, la revenja o l’odi», va dir.

ACN

Pere Aragonès acompanyat de tot el seu executiu.

El Govern d’Aragonès arranca demanant «amnistia» Avala els indults per «alleugerir el patiment» EFE

El Govern de Pere Aragonès va començar a caminar aquest dimecres, amb la seva primera reunió de treball després de la presa de possessió dels 14 nous consellers, i va reclamar una «amnistia» per als líders del procés, encara que sense oposar-se als indults. Després de la presa de possessió del passat dilluns d’Aragonès com a president de la Generalitat, ahir va ser el torn dels membres del seu Govern, que van prometre el seu càrrec en un acte en el Palau de la Generalitat. En el seu discurs, Aragonès va proclamar el compromís del seu Govern amb la «plena llibertat» dels «presos i exiliats» independentistes i amb l’objectiu de la independència. A diferència del seu discurs de presa de possessió com a president, aquesta vegada sí que va incloure una referència als seus «predecessors» en el Govern que ara estan «en la presó i en l’exili» en haver estat «represaliats» per dur a terme el referèndum unilateral de l’1-O. Després de la presa de possessió, els 14 con-

sellers i el president van posar a la plaça Sant Jaume, enfront del Palau de la Generalitat, per a la seva foto de família oficial, abans de celebrar la seva primera reunió. Al final de la reunió, Aragonès va comparèixer en la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, abrigallat pels seus 14 consellers, als quals va traslladar un primer encàrrec: «identificar i prioritzar les mesures a implementar de manera immediata» per a fer front a les «múltiples crisis». Aragonès es reunirà en els pròxims dies amb cadascun dels seus consellers per a perfilar aquestes «primeres accions a dur a terme». En la seva compareixença, també es va referir a l’informe de la Sala penal del Suprem que s’oposa a concedir l’indult total o parcial als dotze líders independentistes condemnats. L’informe del Suprem, segons el president, «segueix la línia repressiva pròpia d’una causa general contra l’independentisme». Per això, pensa traslladar al president del Govern la necessitat de buscar una solució «justa i al més aviat possible» al «conflicte polític».

ESPANYA

Principi d’acord per prorrogar els ERTO fins al 30 de setembre

Nova manifestació dels treballadors de BBVA Els treballadors de CaixaBank i el BBVA han organitzat noves manifestacions a Barcelona contra els ERO plantejats a les dues entitats. Aquest dimecres, milers d’empleats del BBVA procedents de tot Catalunya van tallar novament la circulació a la Via Laietana per reclamar una millora en les condicions de sortida. ACN

Principi d’acord per desbloquejar la pròrroga dels ERTO fins al 30 de setembre. Segons va avançar la Cadena SER i confirmen fonts del Ministeri de Seguretat Social, el govern espanyol i la CEOE han acostat posicions i han superat els esculls que bloquejaven el pacte. Les mateixes fonts donen l’acord per pràcticament tancat a l’espera de tancar-lo definitivament amb la resta d’agents socials. L’executiu de

Pedro Sánchez preveu aprovar la pròrroga dels ERTO en un Consell de Ministres extraordinari aquesta tarda. El bloqueig en les negociacions s’havia produït per les exoneracions de les quotes de la Seguretat Social.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va felicitar per l’acord en un missatge a Twitter. «Hem assolit un preacord amb els agents socials per a la pròrroga dels ERTO fins el 30 de setembre». ACN

ESPORTS

27/05/2021 diarimés

27

FUTBOL

Raúl Agné serà l’entrenador del Nàstic de Tarragona de la pròxima temporada El club ha pres la decisió que l’ex del Córdoba assumeixi les regnes de la banqueta i sigui l’encarregat d’intentar l’ascens a Segona DIARIO DE CÓRDOBA

Vicente M. Izquierdo

Raúl Agné serà l’entrenador del Gimnàstic de Tarragona de la pròxima temporada.

El club grana ho ha decidit i, en les pròximes hores, es farà oficial aquesta nova, la més esperada pels aficionats.

El primer punt de l’ordre del dia en el Nàstic després de finalitzar la temporada estava clar: s’havia de tancar un entrenador que substituís Toni Seligrat. Ara, ja està fet. Després, tocaran les renovacions pendents, que encara n’hi ha alguna i, per finalitzar, en conjunció amb el tècnic, acabar de determinar les noves incorporacions.

El Nàstic ha trigat a decidir-se perquè no volia fer cap pas en fals. El Consell d’Administració està completament convençut que Raúl Agné és la persona que ha de comandar a l’equip cap a la Segona Divisió A. Valoren molt el fet que tingui una dilatada experiència a la Segona Divisió B i que, a més, hagi aconseguit un ascens a Segona A, que era una de les premisses del Consell i de la direcció esportiva a l’hora de contractar al nou inquilí de la banqueta.

Agné, d’aquesta manera, li guanya la partida a Ivan Ania, que era un altre dels entrenadors que tenia opcions i que, al final, s’ha quedat sense ser l’escollit pel Nàstic. Tot i això, ha tingut molta força i, fins al final, ha estat sobre la taula.

El de Mequinenza va començar la seva carrera professional al Girona, la temporada 200708. Llavors, va assolir un ascens a Segona A i, amb els gironins,

Raúl Agné, durant la seva etapa a Còrdova, en l’última aventura que va tenir com a entrenador.

El club valora la seva experiència a Segona B i que va assolir un ascens a la Segona Divisió A va competir 37 enfrontaments.

Després, va entrenar al Recreativo de Huelva i, a la 2010-11, va tornar a terres gironines, també a la categoria de plata del futbol espanyol.

Va durar temporada i mitja al conjunt català i, la 2012-13, va fitxar pel Cádiz, a meitats de temporada. També va entrenar al conjunt andalús la següent campanya, sempre a Segona B.

Va tornar a fer el salt a la segona categoria en importància del futbol espanyol a mitjan de la 2014-15 al Tenerife. Va dirigir a l’equip canari onze duels de la següent campanya. En la 2016-17 va entrenar mig curs al Zaragoza, abans de marxar a la Xina, per enrolar-se a les files del Nei Mongol Zhongyou FC. L’última aventura a les banquetes de l’aragonès va ser de la jornada 10 a la 28 de la temporada 2019-20.

Des de llavors, ha estat a l’atur a la cerca d’una nova aventura que li arriba ara a Tarragona, amb l’ascens com a única meta.

Mor Peri Ventura, jugador grana la temporada 1999-2000 Peri Ventura va morir aquest dimarts. El que va ser jugador del Gimnàstic de Tarragona durant la temporada 1999-2000 va morir als 51 anys d’edat. Entre d’altres, el mateix club grana va sumar-se a les mostres de condol mitjançant les xarxes socials i va expressar «el més sentit condol a tots els seus familiars i amics». Ventura va disputar al primer equip del Nàstic un total de 31 enfrontaments i va aconseguir marcar un gol. El seu pas per l’entitat tarragonina va ser breu, però les mostres públiques de suport han estat moltes, per les xarxes socials, de part d’aficionats que el recorden amb molta estima. Redacció

Fausto Tienza, que tenia contracte fins al 2022, trenca amb el Nàstic i marxa al Racing per dues temporades Fausto Tienza no seguirà al Nàstic. El centrecampista, que tenia contracte en vigor fins al 30 de juny del 2022, ha decidit marxar a buscar una nova aventura. Ell sempre ha declarat que se sentia a gust a Tarragona i mai ha negat que la seva intenció era la de seguir aquí més temps, però ha decidit acceptar una oferta del Racing de Santander, que li ofereix dos anys de contracte amb un increment de la fitxa d’un 50% respecte al que percebia al Nàstic.

Cal recordar que Tienza, que estava cedit a Tarragona pel Panathinaikos grec, finalitzava amb els grecs aquest 30 de juny. El futbolista, però, va signar el passat estiu un contracte amb

els tarragonins per a dues temporades, amb una de les fitxes més elevades de la plantilla.

Existia una clàusula segons la qual el futbolista podia trencar el contracte abans del 30 de juny si no hi havia ascens a Segona A, i així ho ha fet.

El Racing ha estat el club que li ha fet aquesta oferta marejant, una entitat que té un deute reconegut d’uns 10 milions d’euros i que, la pròxima temporada, militarà a la Primera RFEF, igual que el Nàstic. Tienza es va reunir amb el club grana dimarts i li va demanar que li igualés l’oferta, però el Nàstic li va recordar que ja havia signat un contracte i que era el que li mantindrien. Vicente M. Izquierdo

SOLIDARITAT FCF

La Federació Catalana dona 4.327 litres d’oli doliva a entitats socials La pandèmia va obligar a suspendre els Premis Solidaris de l’FCF Redacció

El camp Municipal de Sant Martí de Tous, a l’Anoia, va acollir ahir la presentació de la campanya Jo soc futbOLIsta, que han posat en marxa la Fundació Catalana de l’FCF i la Creu Roja. L’oli anirà destinat a entitats socials i, en total, se n’han aconseguit repartir 4.327 litres.

Aquesta temporada, les restriccions per la covid-19 no han permès organitzar una de les activitats destacades de la Fundació Catalana de Futbol, com són els Premis Solidaris. Per aquest motiu, i com que la pandèmia ha provocat que s’hagin incrementat el nombre de famílies vulnerables, des de la Fundació

s’ha cregut oportú destinar la partida econòmica dels Premis Solidaris a un projecte social com és aquesta nova campanya.

El president de la Fundació, Pere Guardiola, va apuntar que «amb aquests gairebé 5.000 litres ajudarem a tirar endavant i fer front a la pobresa que ha provocat la pandèmia».

Integrants de la Federació i de la Fundació, entre d’altres, orgullosos per l’oli entregat.

28

diarimés 27/05/2021

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

TRIBUNA

La segona dosi per completar Nou govern, problemes a resoldre lies vulnerables que hagin ocupat un pis, tor. Impulsar una llei que garanteixi la rela pauta d’AstraZeneca, en JOSEP MARIA BUQUERAS obligant els propietaris a oferir un lloguer presentativitat institucional i l’estabilitat BACH social abans del desnonament. 2.Sanitat. econòmica de les entitats socials. Per esmans dels ciutadans La vacunació continua, però la salut ha morteir les situacions de pobresa s’hauran Salut començarà avui dijous a administrar la segona dosi dels col· lectius essencials i posarà la vacuna de Pfizer per defecte a no ser que la persona demani la d’AstraZeneca en el moment del registre. També seran vacunats els menors de seixanta anys que van rebre la primera dosi de la vacuna d’AstraZeneca. Les persones d’aquests col·lectius que vulguin rebre la segona dosi d’AstraZeneca caldrà que signin i entreguin un consentiment informat.

Amb un posicionament contrari al que sostenia el departament de Salut català, el Consell Interterritorial va acordar que l’administració de la segona dosi per completar la pauta d’AstraZeneca es fes amb Pfizer i només amb la mateixa vacuna en cas que el ciutadà signés un consentiment informat. Davant els missatges contradictoris que s’han llençat entre el govern català i l’espanyol, tot apunta al fet que la majoria de persones que van ser vacunades amb AstraZeneca en primera dosi triaran aquest laboratori també per la segona. El sentit comú sembla que guanyarà la partida a la por inicial desfermada per aquesta polèmica vacuna davant els casos de trombosi detectats arreu dels països on s’ha administrat. Ha quedat clar que no hi ha un criteri únic i que, novament, la responsabilitat passa a mans del mateix ciutadà. + CONFIDENCIAL

Incivisme reincident Els veïns del carrer 12 de Bonavista estan farts d’aquesta imatge. L’illa de contenidors que es veu a la foto sempre està igual de bruta i plena de voluminosos i residus que no hi han de ser.

Potser perquè es troba al costat d’una paret i queda mig amagada, qui sap. La qüestió és que els que la utilitzen diàriament lamenten que la situació és ja insostenible.

Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

mia s’ha comprovat que mai la urgència d’avançar en l’equitat, amb plans de reforç escolar, i impulsar el pla de digitalització, assumir l’etapa educativa 0-3 anys i modernitzar l’FP, són més possibles amb la llei Celaá. Els fons europeus de Next Generation també poden ser per les universitats directament i mitjançant el Govern a les escoles.

Altres qüestions pendents són: 4. Medi ambient. Catalunya ha de desplegar l’Agència de la Natura per a conservar millor els espais naturals i frenar la pèrdua de la biodiversitat. S’ha de materialitzar la declaració d’emergència climàtica amb l’impuls a l’energia eòlica i foto voltaica.

Defendre el delta de l’Ebre i del Llobregat són prioritats. La nova llei de residus, per obrir l’opció del retorn d’envasos al comerç i ampliar el reciclat. 5. Tercer sec-

La resposta a la pandèmia: més salut i més prosperitat

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas, Biel Roquet-Jalmar i Mònica Pérez.

Especials: Anna Ferran.

Tancament: Jordi Ribellas.

Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos.

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a.

43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

El 132è president i els 14 consellers han d’afrontar assignatures pendents

de millorar la coordinació entre el Govern espanyol i la Generalitat per “assegurar la comptabilitat entre l’ingrés mínim vital/ IMV i la renda garantida de ciutadania”.

A Catalunya sols un 14% del total dels 95.710 expedients gestionats, han rebut llum verda per a cobrar l’IMV. 6. Administració. La Generalitat és una empresa amb 200.000 treballadors entre els quals la interinitat és a l’orde del dia, sobretot a la sanitat i l’educació. El model és gairebé

El model és gairebé el mateix que quan es va recuperar l’autogovern el mateix que quan es va recuperar l’autogovern.

La despolitització dels nivells directius s’hauria de revisar. 7. Infraestructures.

Les tuneladores de la línia 9 del metro fa deu anys que estan sota terra, malgrat el creixement continu del transport públic.

Existeix la previsió d’invertir 940 milions d’euros en els deu anys vinents.

El president Pere Aragonès amb el seu govern paritari, molt jove, amb vuit conselleres, té l’objectiu de sacsejar el país i començar una nova etapa. És un equip amb una contrastada experiència professional i no únicament fonamentat amb mèrits acumulats en els despatxos dels partits.

També hi ha independents. Aquest govern té l’oportunitat de governar per oferir solucions a les demandes ciutadanes. A hores d’ara es mereix tota la confiança.

TRIBUNA

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló

Catalunya porta acumulats problemes que s’han de resoldre amb molta urgència. Des de finals de març de 2020 el Govern de la Generalitat està en un estat d’interinitat.

El president Quim Torra va ser inhabilitat el mes de setembre i la capacitat de l’executiu català per governar va quedar molt limitada, sense poder emprendre noves iniciatives i promoure, sobretot, noves lleis. El Govern solament ha pogut governar a base de més de 30 decrets llei que han estat sancionats per un Parlament limitat per la seva pròpia naturalesa conjuntural i per les restriccions pandèmiques. Hi ha molts temes que afecten la ciutadania, un sense fi de tasques pendents. Per exemple, respecte a els fons Next Generation que la Unió Europea posarà a disposició dels països membres s’ha dedicat molt poc temps.

També hi ha molt a fer perquè l’administració sigui més eficaç.

El 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seus catorze consellers paritaris, dels quals dotze són nous, han d’afrontar una sèrie d’assignatures pendents, que ja tenen molta urgència. Ara analitzaré un per un, a grans trets, aquests reptes. 1. Habitatge. L’emergència habitacional derivat dels increments del lloguer i de l’ensorrada de la construcció l’habitatge públic. A Catalunya 141.070 famílies estan a l’espera d’un habitatge protegit. El topall als preus de lloguer està recorregut al Tribunal Constitucional, igualment que el decret que preveu protegir a les famí-

empitjorat: els tumors es detecten més tard, els infarts de miocardi i els ictus arriben més avançats i tota l’activitat sanitària basada en la prevenció i la detecció i tractament precoç està més que mutilada. L’atenció primària pateix un retrocés.

Dues tasques són urgents: pagar millor al personal i digitalitzar el sistema, sense els adobs habituals. 3. Educació. El nou Govern ha de liderar els propers canvis en l’educació. Amb el context de la pandè-

Amb la col·laboració de:

ÒSCAR SUBIRATS Regidor de Salut i Ciutadania

Al llarg de la història, la humanitat ha hagut de suportar diferents pandèmies que ens han portat a reflexionar sobre la importància de protegir la salut pública.

Principalment, al segle XIX i principis del segle XX, amb el moviment higienista, la salut pública es va convertir en un objectiu social i protegir-la en una activitat pública. Aquesta inquietud sembla que s’ha anat esvaint gradualment durant les darreres dècades, en absència de brots de pandèmies mundials de gran abast, però que ara hem de recuperar arran de la covid-19.

Com hem pogut veure aquests darrers mesos, el paper de les ciutats ha estat i continua sent determinant perquè són l’assentament humà on es concentra més població i, això les fa especialment vulnerables, però, si comptem amb una bona planificació de la vida i l’activitat, poden ser els espais més resistents.

En aquest sentit, a finals d’estiu de

2020, des de l’Ajuntament de Reus vam impulsar el Pla de Prevenció per definir els mecanismes per prevenir i gestionar el risc davant noves pandèmies. Aquest document ens ha servit per recollir les línies d’actuació que es desenvolupen en diversos àmbits; en models i protocols d’intervenció i, finalment, en mecanismes de coordinació. Tot plegat amb l’objectiu de recuperar i protegir el futur de la nostra ciutat.

Una ciutat pot esdevenir protectora si

Una ciutat pot ser vulnerable quan la planificació urbanística tendeix a la massificació la seva planificació urbanística i l’accés als serveis i estructures de suport estan a l’abast de tothom. Però, pot ser vulnerable quan la planificació urbanística tendeix a la massificació, genera desigualtats d’accés als equipaments i serveis i quan els factors socioeconòmics dibuixen una ciutat amb desequilibris segons els barris. Per tant, la millora de l’accés als serveis i a les estructures de suport són essencials per fer front a la covid-19.

Per aconseguir aquest objectiu, el grup

de treball de l’ONU-Hàbitat fixa quatre prioritats. La primera es basa a promoure els estils de vida saludables. La segona, posa èmfasi en l’abordatge de la pobresa i les desigualtats sistèmiques a les ciutats.

La tercera va en la línia de reconstruir una economia més urbana i ecològica. I, per últim, la quarta, implica revisar els models de relació intergovernamental amb les administracions supramunicipals, perquè s’ha demostrat que la governança municipal és essencial per fer front a les conseqüències derivades de la covid-19.

En aquest sentit, és el moment de començar un camí de retorn, de començar la recuperació. La pandèmia ens ha fet adonar que no podem tornar on érem abans,

La pandèmia en ha fet adonar que no podem tornar on érem abans sinó que hem de construir una ciutat millor, més saludable, pròspera, justa i equitativa i que lideri canvis transformadors.

Uns canvis que han de passar per polítiques més inclusives que comptin amb el compromís de la comunitat i enfocades a un desenvolupament més sostenible. Tal com deia el manifest de l’OMS per commemorar el Dia Mundial de la Salut, hem de seguir lluitant «per un món més just i saludable, perquè el que és injust és evitable».

DEFUNCIONS

27/05/2021 diarimés

29

30

diarimés 27/05/2021

SERVEIS

L’HORÒSCOP

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Agustí, Juli i Berenguer.

DEFUNCIONS

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Molta activitat social i laboral et desgastarà físicament. Guarda’t un moment del dia per a posar en ordre els teus sentiments.

No deixis que comentaris superflus o de persones desconegudes alterin el clima ha r mònic que ac ons e gu ei xe s transmetre.

Pren-te les coses amb calma si no vols alterar la convivència quotidiana a la llar.

Estaràs sensible i podràs ferir amb les respostes.

Encara que tot és molt bonic convindria controlar una mica el teu excessiu romanticisme veient les coses més concretes.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Si desitges viure una apassionant aventura, deixa que les circumstàncies segueixin per si soles. Està amb una força irresistible.

Diverses situacions emocionals aniran carregades d’un alt poder eròtic i et sentiràs com atrapat sense veure la sortida.

Una jornada bastant tranquil·la que només es veurà alterada si intentes atabalar a la parella o poses massa pegues als plans.

La societat et brindarà totes les possibilitats perquè el teu fort ego d’avui brilli tant com tu desitges. Seràs centre d’atracció.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Salta a la vista que els teus desitjos de felicitat i d’harmonia són molt poderosos, però cuida el no passar-te de rosca.

Bona jornada per a plasmar totes les teves inquietuds i el teu afany d’aventures. Els viatges i desplaçaments t’aportaran sorpresesa.

Només amb una visió sintètica de la situació podràs sortir ben parat de les objeccions que la teva parella et plantejarà avui.

Controla les teves paraules o cauràs en la depressió pel fet que diràs, sense voler-ho, coses feridores danyant la sensibilitat.

FARMÀCIES TARRAGONA: Esplugas Solé, Emma. Jaume I, 46. Tel. 977 139 854.

Garcia, M. Teresa-Plana, Virginia. Urb. La Granja, Sant Benildo, 10 (Torreforta). Telèfon 977 549 790.

REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.

Feliu Llovera, Ernest. Ample, 38. Telèfon 977 314 062.

SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric. Sinies, 3.

Telèfon 977 380 788.

VILA-SECA: Domingo Roige, Silvia. Av. Ramon d’Olzina, 40-42.

Telèfon 977 395 086.

CAMBRILS: Besora Mallafré, Anna. Consolat de Mar, 60.

Telèfon 977 360 270.

VALLS: Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23. Tel. 977 894 654.

EL VENDRELL: Parra, Pere-Parra, M. Carme. Sant Xavier, 23.

Telèfon 977 660 275.

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:40 Cuines

Coca de verat i foie 15:55 Com si fos ahir 16:35 Tot es mou 20:15 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:05 Polònia 22:40 El suplent

Leticia Dolera 23:30 El suplent

Antonio Orozco 00:25 Més 324 01:55 Sinopsi 02:05 Notícies 3/24

17:29 El Mic i els seus amics 17:55 Una mà de contes 18:12 Leo, el guardabosc 18:34 Wow! English Method 18:47 Robin Hood, el trapella de 19:10 Pat, el gos 19:38 Xavier Enigma i el Museu 20:00 Info K 20:15 Dracs: Cap a nous horitzons 20:40 Robin Hood, el trapella de 21:05 Avatar, la llegenda de la 21:50 La Pantera Rosa

21:55 El gran dictat 22:15 Quan arribin els marcians 22:40 L’altra cara: Comunicació 23:05 Sinopsi 23:10 El documental

Dibuixant Max

11:54 Karakia 12:45 Onze 14:15 Futbol Femeni : Copa de la Reina. Madrid CFF-Barça 1a. semifinal 16:00 Tennis ATP 2021

Torneig Belgrad: Quarts 19:55 Futbol Femeni : Copa de la Reina At. Madrid-Llevant 2a. semifinal 21:55 NBA: Millors jugades Kyrie Irving 22:05 Ral.li Andalusia review 22:33 Temps d’aventura 23:00 Onze 00:30 324 Esports 00:55 Onze 02:25 Futbol Femeni : Copa de la Reina At. Madrid-Llevant 2a. semifinal

TVE1

TV2

ANTENA3

08:00 La hora de La 1: La hora política 10:00 La hora de La 1: La hora de la actualidad 12:30 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 16:00 Informativo territorial 16:20 El tiempo 16:35 Dos vidas - Episodio 87 17:25 Servir y proteger 18:10 El cazador 19:00 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 22:10 Cuéntame cómo pasó 23:15 Obrim fil 00:05 Comando Actualidad 03:05 La noche en 24 horas 04:55 Noticias 24H

08:00 Cafè d’idees 09:55 La aventura del saber 10:50 Aquí hay trabajo 11:20 Pueblo de Dios 12:35 El tiroteo 14:20 L’Informatiu 14:40 La Metro 15:00 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 16:30 Grandes documentales 18:15 Efecte Collins 18:45 En línia 20:00 El Vespre 20:35 ¡Atención Obras!

21:10 Documental 22:00 Tesoros de la tele 23:50 Documental 00:50 Documental 01:55 Conciertos de Radio-3 02:20 Deportes

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Previo: Espejo Público 09:00 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo!

19:00 ¡Boom!

20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:30 Deportes 21:35 El tiempo 21:45 El hormiguero 3.0 22:45 La cocinera de Castamar 00:30 Cine 02:30 Live casino

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

08:45 El Bribón 09:35 Alerta Cobra 10:25 Alerta Cobra 11:15 Alerta Cobra 12:15 Alerta Cobra 13:10 El precio justo (diario) 14:10 El concurso del año 15:10 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:35 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:45 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates: En anteriores citas 21:25 First dates 22:40 Horizonte 01:00 15M ¿Generación perdida?

06:30 ¡Toma Salami!

07:00 Informativos Telecinco matinal 08:55 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 El precio justo (diario) 21:00 Informativos Telecinco 21:45 El tiempo 21:55 Deportes 22:00 Supervivientes 01:55 Supervivientes: Resumen diario 02:30 Supervivientes: Resumen diario 02:40 Horóscopo

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo 14:30 laSexta Noticias 14:55 Jugones 15:20 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:25 laSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:30 Cine 00:30 Cine 02:00 Crímenes imperfectos 02:30 Campeonato Europeo de Póquer 03:00 The game show 03:45 Canal Ruleta

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

14:00 Notícies migdia 14:30 Gastromòbil: Baix Camp 15:00 Notícies migdia 15:30 Va com va 16:00 Notícies migdia 16:30 Fet a mida 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 Connecti.Cat 20:00 Notícies resum 20:30 Va com va 21:00 Notícies resum 21:30 Gastromòbil: Baix Camp 22:00 Notícies resum 22:30 Va com va 23:00 Notícies resum 23:30 Gastromòbil: Baix Camp 00:00 Notícies resum 00:30 La porteria 01:30 Connecti.Cat

12.00 De Sol a Sol 12.30 Connecta 10Comarques 13.00 Auditori 1.2 14.00 Notícies 12 14.30 Auditori 1.2 15.30 De Sol a Sol 16.00 Notícies 12 16.30 Fet a mida 18.30 Connecta 10 Comarques 19.00 Connecti.cat 20.00 Notícies 12 20.30 Patrimonis 21.00 Paisatges Encreuats 21.30 Connecta 10Comarques 22.00 Notícies 12 22.30 Patrimonis 23.00 Paisatges Encreuats 23.30 De Sol a Sol 00.00 Notícies 12

14:08 Jet Lag 14:43 Allo, Allo 15:11 Allo, Allo 16:09 Caso cerrado 18:13 Cine 19:58 Lo Cartanyà 21:10 Plats bruts 22:05 Cine 23:48 Cine

CANAL 33

PARAMOUNT CHANNEL 14:40 Embrujadas 15:35 Agatha Christie: Poirot.

16:25 Miss Marple 18:25 Los misterios de Murdoch 19:15 Los misterios de Murdoch 20:10 Constance Meyer 21:25 Constance Meyer 22:25 Blanco Humano 2

Tarragona Josefa Gomez Gomez. Ha mort a 88 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Sebastià de la Canonja.

Reus Juan Antonio Durán Hernández. Ha mort a 60 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h. al Tanatori.

Pascuala Romeo Polo. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h. a la parròquia de Sant Francesc.

Wifred Casas García. Ha mort a 75 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori.

CINEMA. Cartellera TARRAGONA / OCINE TARRAGONA Les matinals el diumenge

1 Mia y Moi 16:00 / 18:00 1 Mia y Moi 16:00 / 18:00 / 20:00 2 El olvido que seremos 17:00 / 19:30 3 Marató: el señor de los anillos 1,2 i 3 Matinal: 12:00 3 Los Croods: una nueva era 18:00 3 Los Croods: una nueva era 16:00 / 18:00 / Matinal: 12:15 3 Ejército de los muertos 20:00 4 Upps 2 ¿y ahora dónde está noé?

16:30 / Matinal: 12:00 4 Mortal Kombat 18:20 4 Godzilla vs Kong 16:10 / 20:30 5 Pequeño país 16:00 / 18:10 / 20:20 6 Sweat 16:15 / 18:20 / 20:30 Matinal: 12:15 7 Una joven prometedora 7 Kimetsu no Yaiba: mugen ressha-hen (vose) 16:00 7 Aquellos que desean mi muerte 18:30 / 20:45 7 Those who wish my dead (vose) 18:30 / 20:45 8 Nomadland 18:30 / 20:45 / Matinal: 12:15 8 Borrar el historial 16:30 9 El fotógrafo de minimata 16:15 9 Tom y Jerry 16:00 9 Tom y Jerry 18:30 / Matinal: 12:15 9 Hijos del sol 20:00 9 Hijos del sol 20:30 10 Nadie - atmos - 16:45 / 18:45 / 20:45 / Matinal: 12:15 11 Earwig y la bruja 16:30 / Matinal: 12:00 11 Este cuerpo me sienta de muerte 18:30 / 20:30 11 Este cuerpo me sienta de muerte 18:15 / 20:15 Matinal: 12:00 12 Detectiu conan la bala escarlata (versió catalana) 12 Tiburon blanco 18:20 / 20:20 13 Todas las lunas 16:00 13 El viaje de Chihiro 18:00 / Matinal: 12:15 13 Sen to Chihiro no kamikakushi (vose) 20:30 14 Barbie y Chelsea, el cumpleaños perdido 16:15 / Matinal: 12:15 14 Poliamor para principiantes 17:30 14 Spiral: saw 19:30 15 Poliamor para principiantes 16:30 / 18:30 / 20:30 / Matinal: 12:00 16 Spiral: saw 16:30 / 18:30 / 20:30 / Matinal: 12:15 17 Ruega por nosotros 16:00 17 Chaos walking - atmos - 18:00 / 20:10

YELMO PARC CENTRAL Amanece en Calcuta dv: 20:00 Barbie y Chelsea, el cumpleaños perdido ds, dg: 16:20 Chaos Walking ds, dg: 16:10 El señor de los anillos: El retorno... dg, dc: 18:00 El señor de los anillos: La comunidad... dv, dl, dj: 18:00 El señor de los anillos: Las dos torres ds, dm: 18:00 El viaje de Chihiro dv, dl, dc, dj: 20:00 / ds, dg: 19:30 El viaje de Chihiro -vose- dm: 20:00 Este cuerpo me sienta de muerte diariament excepte ds, dg: 18:15 / ds, dg: 18:30 Godzilla vs. Kong diariament excepte ds, dg: 17:30 / ds, dg: 17:00 Guardianes de la noche: Tren infinito -vose- ds, dg: 16:00 Nadie diariament excepte ds, dg: 20:30 / ds, dg: 20:40 Nomadland dg: 20:45 / dm, dj: 20:15 Poliamor para principiantes dv: 17:00 - 19:05 - 21:10 / ds, dg: 16:30 - 18:45 - 21:00.

dl, dm, dc, dj: 17:00 - 19:00 - 21:00 Spiral: Saw dv, dl, dc, dj: 17:00 - 19:00 - 21:00 / ds, dg: 16:15 - 18:15 - 20:30.

dm: 19:00 - 21:00 Spiral: Saw -vose- dm: 17:00 Tiburón blanco dv: 17:30 / ds, dg: 18:35 / dl, dm, dc, dj: 17:45 Una joven prometedora ds: 20:45 / dl, dc: 20:15

CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Poliamor para principiantes dv 18:00 - 21:15 / ds: 17:00 - 20:30 /

dg: 17:00 - 18:40 / dl: 18:40 / dm: 18:40 / dc: 17:00 - 18:45 / dj: 17:00 Una veterinaria en la Borgoña dv: 19:45 -vose- / ds: 18:45 / dg: 20:15 / dl: 17:00 Hijos del sol dg: 12:00- vose- / dl: 20:15 / dm: 17:00 El olvido que seremos dm: 20:15 Petit pais dc: 20:30 - voscatEl retorn: la vida despres de l’Isis dj: 19:00 VILA-SECA / OCINE VILA-SECA 1 Los croods 2 1 Una joven prometedora 2 Poliamor para principiantes 3 First cow 4 El viaje de chihiro 4 El viaje de chihiro (vose) 5 Spiral: saw 6 Este cuerpo me sienta de muerte 7 Godzilla vs. Kong 8 Tom y jerry 8 Nadie 9 Tiburón blanco 9 Nomadland

18:30 20:30 18:15 - 20:15 18:00 - 20:20 17:45 20:15 18:30 - 20:30 18:15 - 20:20 18:15 - 20:30 18:00 20:00 18:15 20:15

VILALLONGA DEL CAMP / CINEMA DEL CENTRE RECREATIU Boda sin fin

dg: 18:30

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA Venda ¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa!

Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils.

Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa.

Teléfono de contacto: 670 99 67 02

TREBALL SE PRECISA PROFESORES/ AS DE francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a:institutfran@gmail.com SE PRECISA PROFESORES/ AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com BUSCO COCINERA CON EXPERIENCIA para CafeteríaRestaurante a media jornada en Reus. Tel. 678.844.049 –Victor-

REFORMES PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825 FACHADAS Y REFORMAS. TEL: 610.866.909 – 977 33.03.83

PROFESSIONALS CARPINTERO, Tel. 623.387.479

EBANISTA.

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel: 626.663.432 - Vicente TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879

TAROT MAESTRO KINACURANDERO. Especialista en amor.

Soluciona todos los problemas.

Recupera pareja, mal de ojo, negocios familiares, salud. Protección contra enemigos. Impotencia sexual. ¡¡Resultado garantizado!!

Tel. 638.320.349

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

MOTOR VENDO CICLOMOTOR KYMCO. 300€ Tel. 662.964.475

AMISTAT AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA Tel: 671.327.565 SEÑORA BUSCA PAREJA DE 70-85A. Tel: 685.026.921

MASSATGES RELAX MAYCA MASAJES. LIBERA TENSIONES, disfruta tu momento. ¡¡¡Explosivo final!!! Tel: 644.856.593 VENDRELL. SEÑORA. MASAJE RELAX. Tel: 623.340.292

CONTACTES EVA CHECA 34. SALOU. Morbosa, sexo sin. 20€. Discreción.

Tel: 643.328.301 CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!.

20€. Tel: 977 32.15.68 NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 TRAVESTI ACTIVA, potente, dotada, complaciente. Reus.

Tel. 666.030.929 LOUBNA MESTIZA. ¡¡20€!!

Tel: 672.823.295 ANA JUGUETONA... Tarragona. Tel. 602.033.898 SANDRA ESPAÑOLA. Reus.

Tel: 643.192.391 REUS. VENEZOLANA MADURITA. 30€. Tel. 624.253.608 DULCE 33. Delgadita. Tarragona. Tel: 603.254.131 CELESTE CATALANA. ¡¡20€!!

Tel: 664.047.949 RECIÉN LLEGADAS. Ardientes.

30€ Tel: 618.014.486 Reus CAROL. PECHUGONA, BESUCONA. Complaciente. Tel: 643.169.924

TRAVESTI REUS SUSANA. Joven, dotada. Sin tabús, sin prisas. Complaciente. Tel. 604.165.119 MADURITA PECHUGONA. Masajes!!. Tarragona. Tel: 643.136.495 DANIELA. Sólo dia. Salou.

Tel: 698.757.874 PALOMA. 615.145.574

REUS.

Tel.

VENEZOLANA EXHUBERANTE 45 a. Vendrell. Tel: 602.893.838 REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335

TARRAGONA. MADURITA MORBOSA, garganta profunda... Tel: 722.820.374 MADURITA ELEGANTE con experiencia. Piso privado.

SEGUR-TORREDEMBARRA. Tel: 622.767.047 MADURA 50 y JOVENCITA 28. Pechugonas y culonas.

Tarragona. Tel. 643.136.495 CASA NICOL ¡¡30€!!. Reus. Tel: 698.788.062

CHICA ÁRABE joven, cariñosa, atractiva.

Recibo sola.

Tel: 683.608.176

27/05/2021 diarimés

31

32

A L’ÚLTIMA

diarimés 27/05/2021

LLIBRES GERARD MARTÍ

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

Do you speak english?

MOISÉS PEÑALVER Periodista

Hello my friends! Què, niquelat, no? És l’únic que sé dir en anglès, a banda de where you come from, per lligar a Platja d’Aro (sempre parlo de Salou, coi, siguem més internacionals!) Música de Camilo Sesto. Vaig comprar uns fascicles d’anglès crec que era l’any que van matar Carrero Blanco. I al tercer número, vaig veure al quiosc penjat un Lib i vaig canviar ràpidament de gustos. Allà hi havia una professora... com es deia? Ah, sí, Susana Estrada, que ensenyava molt bé. Més tard, cap allà l’any que va morir el dictador, vaig començar a estudiar anglès a l’Institut Baix Camp. També ho vaig deixar. Fa tres anys que he tornat a estudiar-lo, quan la salut ja no

em permet arribar a peu a l’acadèmia. Però tinc un flamant titolet que diu que sóc una autovia, concretament, l’A-2. Ho certifiquen uns senyors d’un institut de Cambrils. Espereu, que miro com es diuen... ah, no, Cambridge, perdoneu. Doncs tinc una nota de 124, que als meus temps era un model de Seat.

Pausa per anar al lavabo.

A la dona l’han fitxat a Irlanda. Un bon càrrec, tot i que segurament l’Elsa Artadi el rebutjaria. I llavors ha vingut la meva indignació. «Carinyu, quin títol t’han demanat? El B2? El First? L’advanced?». M’ha mirat estranyada i m’ha dit: «Cap». Com? Que jo fa quaranta anys que intento passar del good morning i resulta que no cal cap títol per treballar a l’estranger? M’he pres un Valium mentre m’ho explicava.

«A veure. Si tu vas a treballar al bar Manolo, et demanaran un títol d’espanyol? Doncs, si et presentes a una feina a Irlanda, es dona per fet que parles anglès.» O sempre pots dir que és «muy dificult todo eso». Ho va dir el Rajoy i tothom va quedar molt happy.

El mestre, músic i antropòleg Jordi Suñé a Torredembarra amb el seu nou llibre.

EL TEMPS

Estat del cel Fins a mig matí el cel romandrà serè en general tot i que hi haurà alguns intervals de núvols alts i prims, així com algun núvol baix al litoral i prelitoral sud. A partir de llavors, creixeran nuvolades a punts de muntanya de la meitat nord i altres punts de la serralada prelitoral, les quals seran més compactes i abundants al Pirineu i Prepirineu. Independentment, a partir de mitja tarda arribaran núvols alts i prims pel sud del país.

21º

Màxima

14º

Mínima

Precipitacions Durant la tarda és probable algun ruixat a punts del nord del Pirineu, sobretot del sector oriental. Serà d’intensitat feble i acumularà quantitats minses de precipitació.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell fàcil

Nivell mitjà

Cristina Serret

TOT ALLÒ QUE ENS FA SER ‘NOSALTRES’

acte de prometenUn vot de poble és ça», assegura Suñé. un acte de promeFinalment, el llibre recull els relats bartença a un sant o una marededéu per reja d’història i llehaver salvat la vila genda que, subratlla d’una adversitat l’antropòleg torrenc, com una plaga, una «abans s’explicaven sequera o un brot d’avis a nets i ara he Jordi Suñé recull en el seu llibre epidèmic. Els vots detectat que s’anade poble són l’origen ‘Vots de poble’ les tradicions, ermites ven a perdre». d’un grapat de fesJordi Suñé assei creences del Baix Gaià tes majors i aplecs i nyala en el pròleg del ARXIU MUNICIPAL RODA DE BERÀ (COL.MARIA MORROS) llibre que la imporsón la base de moltes creences que tància del que es reformen part de la cull no rau tant en la memòria col·lectiva coherència històrica dels pobles. dels fets com en la Al Baix Gaià, tot constatació que els aquest patrimoni relats són cabdals queda recollit en el per a la col·lectivitat. nou llibre del mesEn aquest sentit, extre, músic i antropòplica, «el seu valor és que aquests relats leg Jordi Suñé Mocreen un nosaltres. rales, Vots de poble.

Fan que en un món Tradicions, ermites, tan racional i hipercreences i festes populars del Baix Gaià connectat com el (Ganzell edicions, nostre, se’ns posi la 2021). pell de gallina quan «Fa uns anys que arriba la festa major vaig centrar el marc i passegem la santa geogràfic del meu Festa de la Coronació de la nova imatge de la Mare pel mig del poble de Déu de Berà el maig de 1942. treball en aquest acompanyada del entorn. Últimament seguici popular». tenia la banya posada en les llegendes i relats que Vots de poble s’ha publicat dins de la col·lecció ajuden a formar la col·lectivitat, aquest nosaltres. Quaderns de la Pixerota i ha estat prorrogat per Era una qüestió que m’interessava enormement, Josep Santesmases i Ollé. Aquest mateix diveni vaig veure que tothom els coneixia, però ningú dres, 28 de maig, es presentarà a la Biblioteca els havia recollit. Veient els canvis tan accelerats municipal de Creixell, i la intenció és portar-lo de la nostra societat, vaig pensar que havia de també a la resta de pobles del Baix Gaià. Així i tot, posar fil a l’agulla», explica Suñé. l’autor explica que aquest és un projecte obert: El resultat és un treball agrupat en tres grans «La recerca continua, perquè segurament a les blocs. El primer està dedicat a les ermites, que in- presentacions sorgiran nous contactes i noves clou una breu descripció de cadascuna i alguna versions dels relats, cosa que ens interessa molt». descoberta interessant. «M’ha interessat sobre- És per això que s’ha creat un espai a internet, al tot la part del relat tradicional, com es troba cada qual es pot accedir a través del codi QR que hi ha marededéu i com aquesta o el sant corresponent al llibre, on l’autor anirà actualitzant continguts ha ajudat el poble en un moment difícil», deta- amb «noves troballes, nous matisos i noves verlla l’autor. El segon bloc se centra en els vots de sions». A més, els lectors podran accedir a diverpoble i en l’origen de moltes festes populars de sos àudios on Jordi Suñé explica algunes de les l’entorn. «Darrere de cada festa major hi ha un històries recollides.