Dimarts 22 de setembre de 2026

dimarts, 22 de setembre de 2026

Número: 5630

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA · www.diarimes.com

Reus

9

La quarta edició de la festa modernista es farà del 8 a l’11 d’octubre amb Gaudí com a protagonista Opinió

20 Xavier Allué. Els que sou i no hi éreu

TARRAGONA

Sense notícies del primer gran projecte a la Tabacalera La proposta universitària d’Euses havia d’estar en marxa el curs passat, però ni tan sols han presentat el projecte bàsic per ubicar-se al mòdul 5 de l’antiga factoria 2i3 Gerard Martí

Reus

Els promotors reclamen fer més fàcils els tràmits per poder construir L’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) reclama a l’administració més agilitat burocràtica l 8

Societat

Tarragona 4 a 7

El pregó més genuí Álvaro Cano i Rubén Almazán, capitans del Nàstic Genuine, han estat els pregoners de Santa Tecla, que ahir va viure també l’Arrencada dels Gegants amb el primer Amparito de les festes

Lliurats, en el marc de Misericòrdia, els guardons de la Ciutat de Reus 2026 l 11 Infraestructures

Tots els grups torrencs s’uneixen contra les barreres acústiques d’Adif l 12

2 dimarts 22 de setembre de 2026

L’Ajuntament fa un any que espera el projecte de la universitat privada a la Tabacalera Ensenyament l Euses, el concessionari, ha de refer encara el projecte bàsic, que el consistori no va aprovar en primer terme Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona fa un any que espera que Euses Terres de l’Ebre SL, el centre privat que ha d’impulsar una escola universitària a la Tabacalera, presenti el projecte bàsic per a fer-ho. L’any passat el ple va aprovar una concessió perquè l’empresa gestioni el mòdul 5 de l’antiga fàbrica de tabacs per un termini de 39 anys i 11 mesos; i amb un cànon anual exigible a partir del vintè any de concessió de 212.300 euros. També l’any passat Euses va presentar el projecte bàsic al consistori, però no va superar l’informe de supervisió dels departaments tècnics de l’Ajuntament, que està a l’espera que el torni a presentar. A més, aquest projecte bàsic ha de comptar amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, ja que s’actuarà en un edifici històric i protegit com la Tabacalera. Aquest retard en l’entrega del projecte és sorprenent. L’empresa, preguntada per aquesta qüestió, no ha respost a aquest mitjà. Cal destacar que, un cop s’aprovi el projecte bàsic, Euses haurà de presentar el projecte executiu, que haurà de ser validat pel consell plenari. La inversió inicial prevista per l’empresa, que anirà a càrrec de l’adjudicatària, serà de 3.696.089,74 d’euros. L’espai objecte de concessió, que comprèn una superfície de 2.864,40 metres quadrats, es destinarà exclusivament als fins de l’activitat objecte de la concessió i les obres a realitzar, així com l’explotació de les instal·lacions i la gestió de l’activitat, que també ani-

ran a càrrec de l’adjudicatària. Tot i que la idea inicial d’Euses era iniciar el curs 2026-27 a la Tabacalera, sembla gairebé impossible que s’hi arribi. Davant d’aquest escenari, el centre ja va treballar per tenir disponibles altres llocs a la ciutat on poder impartir el grau de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de forma provisional. Es tracta d’un nou espai acadèmic que s’ubicarà al número 10 del carrer de Santa Joaquima Vedruna, «conegut com l’Edifici Vedruna» Començar amb 40 alumnes La previsió és que, en aquest curs d’estrena, la nova universitat privada adscrita a la URV aculli 40 estudiants i, en els pròxims anys, s’acabi

superant els 120 alumnes. El preu de matrícula serà d’uns 7.000 euros el curs acadèmic. Al seu costat, en el mòdul 6, s’instal·larà l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que tindrà una nova seu connectada amb la Necròpolis Paleocristiana. L’Ajuntament treballa també amb la Diputació de Tarragona per traslladar l’Escola i Conservatori de Música a una de les ales de l’edifici central. I, indubtablement, la joia de la corona serà la futura Biblioteca Provincial, que anirà a càrrec del Ministeri de Cultura i que impulsarà aquest espai com un gran pol cultural i educatiu. Amb tot, el projecte universitari havia de ser el primer en veure la llum, però els terminis s’estan allargant.

El nou campus neix amb l’objectiu «d’oferir formació especialitzada en els àmbits de la tecnologia, la salut i l’esport». Aquest espai oferirà «àmplies aules i espais docents», distribuïts en dues plantes —planta

baixa i primer pis—. A més, el centre comptarà amb el suport de les instal·lacions esportives municipals a l’Anella Mediterrània, gràcies a un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament.

Les prospeccions arqueològiques van trobar 5.500 fragments de ceràmica Recerca l Pertanyien a 600 objectes diferents de context religiós i també domèstic O.C.S. A finals de setembre de l’any passat van finalitzar les prospeccions arqueològiques al mòdul 5 de l’antiga fàbrica de tabacs on es construirà el centre educatiu. Els treballs d’excavació, liderats per dos arqueòlegs que van comptar amb el suport de l’empresa Rècop Restauracions Arquitectòniques, van permetre trobar uns 5.500 fragments de ceràmica pertanyents a 600 objectes

diferents de context religiós i també domèstic. Cal recordar que l’edifici es troba a tocar de la Necròpolis. La descoberta d’aquesta abundant troballa ja va fer preveure que podria alentir tots els tràmits administratius previs a l’inici de les obres de rehabilitació per la seva complexitat. Així doncs, queda encara un llarg camí per recórrer abans de poder iniciar la remodelació integral de l’edifici, que s’allargarà durant un any i mig i es dividirà en dues fases.

Imatge dels treballs d’excavació que es van fer l’any passat. Diari Més

3 dimarts 22 de setembre de 2026

Imatge d’arxiu de la façana del mòdul 5 de la Tabacalera, on s’ubicarà el futur centre universitari privat d’Euses. Diari Més

El Tanatori Municipal completa la primera fase de la reforma Equipaments l L’actuació ha millorat les zones d’atenció a les famílies i les àrees de treball Marta Omella Blanco

El centre encara haurà de presentar el projecte executiu, que ha d’aprovar el ple

El Tanatori Municipal de Tarragona ha completat la primera fase de la reforma integral de les seves instal·lacions, una actuació que ha permès renovar els espais d’atenció a les famílies, reorganitzar les àrees de treball i introduir millores en seguretat, accessibilitat i eficiència energètica. El projecte global, pressupostat en 3,6 milions d’euros, es desenvolupa en tres fases i continuarà ara amb la construcció d’un edifici annex. La primera fase, ja finalitzada, ha suposat una inversió d’1,1 milions d’euros i ha afectat tant els espais d’ús públic com les zones logístiques i de treball de l’equipament, inaugurat l’any 1993. Entre les actuacions hi ha la creació d’una nova sala d’atenció a les famílies al vestíbul, la reorganització de la recepció i l’administració i la incorporació d’un segon punt d’atenció al públic. També s’han renovat els lavabos, amb un de nou adaptat, i s’ha reordenat el pati interior, que ara compta amb una zona enjardinada, una plataforma de fusta i bancs. D’altra banda, les obres han inclòs la millora del garatge,

Imatge de la zona exterior del tanatori, recentment reformada. Mar Rovira / ACN

Les obres continuaran a principis de 2027 amb un nou crematori i una sala de cerimònies amb una nova porta per als vehicles i una sortida per als vianants, la instal·lació d’elements de protecció contra incendis i la reorganització

del magatzem. A més, s’ha intervingut en les instal·lacions de climatització, ventilació i baixa tensió. «Aquesta reforma representa una aposta clara per un servei públic essencial, que ha de ser modern, digne i de qualitat. Estem parlant d’un equipament que acompanya les famílies en moments especialment delicats i, per tant, tenim la responsabilitat d’oferir-los les mi-

llors instal·lacions i la millor atenció possible», va destacar ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Per la seva banda, la presidenta d’EMSERFUMT, Ivana Martínez, va subratllar que «hem volgut crear espais més amables, més funcionals i més respectuosos amb un moment que és sempre difícil per a les persones que hi venen». La reforma continuarà amb una segona fase que preveu construir un edifici annex amb un nou crematori i una sala per a cerimònies més íntimes. El nou forn permetrà passar de les cinc incineracions diàries actuals a dotze. La licitació està prevista per als pròxims mesos i les obres podrien començar a principis del 2027. La tercera fase inclourà la renovació de les set sales de vetlla i la transformació de l’actual cafeteria en un restaurant. La previsió és completar les diferents actuacions el 2028. Paral·lelament, l’Ajuntament també avança en el projecte per crear un cementiri municipal de caràcter laic. Viñuales va explicar ahir que el projecte bàsic ja s’ha presentat i que el consistori espera poder donar novetats sobre la seva evolució abans d’acabar l’any.

Mercats aprova que l’Ajuntament investigui l’incident mortal a la fossa sèptica Societat l No interferirà en les investigacions que estan duent a terme els cossos policials Diari Més Ahir a la tarda va tebur lloc una sessió extraordinària del Consell d’Administació de Mercats de Tarragona amb motiu del tràgic accident laboral ocorregut al Mercat Central la setmana passada. Durant la sessió es va posar a disposició de tots els membres del Consell tota la informació disponible sobre els fets succeïts el passat 15 de setembre, així com els detalls de les actuacions posteriors dutes a terme des del moment de l’accident. A banda, el Consell d’Administració va aprovar, a proposta de la

presidenta de l’empresa de Mercats, demanar a l’Ajuntament de Tarragona que impulsi una investigació interna que permeti conèixer i esclarir amb el màxim detall les circumstàncies dels fets, sens perjudici de les investigacions que duguin a terme els organismes competents. La presidenta de Mercats de Tarragona, Montse Adan, va subratllar que «la nostra prioritat és actuar amb la màxima transparència i rigor per tal que es puguin conèixer totes les circumstàncies de l’accident de manera precisa, acurada i objectiva». «Per aquest motiu, s’ha traslladat als membres del Consell

la proposta de realitzar una investigació interna des de l’Ajuntament de Tarragona», va afegir. La intervenció que s’estava duent a terme per part d’una empresa subcontractada era una actuació puntual per reparar una avaria al pou de bombeig amb triturador de sòlids del recinte. En aquest sentit, Mercats assegura que no es trac-

Montse Adan: «La nostra prioritat és actuar amb la màxima transparència i rigor»

tava d’un treball de manteniment rutinari ni programat, sinó d’una intervenció concreta per una incidència urgent. Ambdós treballadors haurien patit una intoxicació per monòxid de carboni. Un d’ells va acabar perdent la vida tot i les maniobres de reanimació dels sanitaris, mentre que l’altre operari va ser traslladat al Joan XXIII en estat crític. Els homes treballaven per a una empresa de manteniment i estaven al lloc perquè s’havia obturat el bombeig d’aigües fecals de l’edifici. Les aigües fecals generen monòxid de carboni i metà, motiu de la intoxicació.

4 dimarts 22 de setembre de 2026

Festes l Els capitans del Nàstic Genuine van donar ahir el tret de sortida als dies més intensos de Santa Tecla

Álvaro Cano i Rubén Almazán fan del Pregó un partit per la inclusió

T

arragona afronta ja la recta més festiva de Santa Tecla. Ahir, la plaça de la Font va ser l’escenari del Pregó, protagonitzat per Álvaro Cano i Rubén Almazán. Durant el discurs, els dos pregoners van anar repassant davant dels tarragonins la seva història personal i esportiva, des de la infància a la ciutat fins al naixement del Nàstic Genuine, i van aprofitar el seu torn al balcó per reivindicar les oportunitats de les persones amb discapacitat. Amb el futbol com a fil conductor, Cano i Almazán van anar reconstruint la seva trajectòria a través de records, anècdotes i persones que han estat importants en el seu camí. També La plaça de la Font durant el Pregó de Santa Tecla, a càrrec d’Álvaro Cano i Rubén Almazán. Gerard Martí van recordar el paper de les seves famílies i de Tarragona, la ciutat on van destacar el paper de les seves s’hi va quedar. Nàstic Genuine. Aquella iniciativa tots dos van néixer l’any famílies i de les persoEl futbol acabaria marcant bona va anar molt més enllà. Els dos van 1985, tot i créixer en ennes que els van acompa- part de la seva trajectòria. Ado- recordar també el viatge a Madrid torns diferents. nyar durant la infància. lescents i socis del Nàstic, van co- per explicar el projecte a Javier TeAlmazán va explicar I va ser precisament a la mençar seguint l’equip des de Gol bas i com aquella idea va acabar que va créixer al centre Ludoteca Especialitza- Nord fins a arribar a Tribuna. Allà convertint-se en LaLiga Genuine, de Tarragona, mentre da Tarragona, fundada van conèixer persones vinculades una competició que avui reuneix que Cano ho va fer a pels pares d’Almazán, al club i, entre elles, la Conxita, que més de 1.500 futbolistes i 50 equips Campclar, entre el velòon es van conèixer. «Puc els va preguntar si voldrien jugar a de Primera i Segona Divisió. «Tot drom, el poliesportiu i jugar?», va preguntar futbol. La resposta va ser afirmati- això, per una pregunta que ens va els camps de futbol Álvaro davant d’una va i, poc després, tots dos rebien la fer la Conxita un diumenge a la tari bàsquet. Tots dos Marta Omella Blanco taula de futbolí. I samarreta i el braçalet de capità del da», van recordar.

L’Arrencada dels Gegants omple de festa els carrers de Tarragona Tradició l La plaça de la Font va ser ahir el punt de partida de l'Arrencada dels Gegants, després dels tres coets d’avís. Les figures van anar prenent els carrers de Tarragona i van posar color i música a la tarda festiva, acompanyades dels grallers, els timbalers i la Tradiband, Banda d’Instruments Tradicionals de Tarragona. Gegants i gegantons de diferents barris, entitats i escoles de la ciutat van participar en la cercavila, que va reunir des dels Negritos i els Gegants Moros fins a figures més petites com l’Espineta i el Cargolí. Els nanos també es van sumar a la comitiva, en una sortida que va tornar a portar el món geganter al centre de la festa. l M. O. B.

Fotografia dels Gegants Vells durant l’Arrencada dels Gegants a la plaça de la Font. Gerard Martí

Sense límits El discurs va defensar la igualtat d’oportunitats dins i fora del futbol La seva pròpia experiència també els va servir per posar sobre la taula una reivindicació que va anar més enllà de l’esport. «Discapacitat no vol dir ‘tu no pots’. Vol dir ‘encara ningú li ha donat l’oportunitat’», van afirmar. I van reclamar que Tarragona continuï sent una ciutat capaç de repartir-ne moltes més. Santa Tecla també va tenir un paper central en el pregó. Cano i Almazán van repassar alguns dels elements que transformen la ciutat aquests dies, com els castells, el Seguici, la Cucafera, els pilars caminant, el correfoc o l’Amparito. «Santa Tecla no és només una festa. És la manera que té aquesta ciutat de dir ‘aquí som tots’», van reivindicar. El pregó es va tancar amb el tercer Toc de Pregó, l’anunci de la Senyera i 21 salves dels morterets, abans de la Tronada del Pregó, a càrrec de Caffero Fireworks. La Tradiband va posar el punt final a l’acte amb el primer Amparito de les festes.

5 dimarts 22 de setembre de 2026

6 dimarts 22 de setembre de 2026

Castells: La prèvia l SPiSP i Serrallo aspiren a fer les millors actuacions de la seva història, els Xiquets de Tarragona volen allargar l’estat d’eufòria i la Jove necessita refer-se de diumenge

No és un dia qualsevol

U

na vegada més, la dia- lent a l’historial perquè sempre da castellera de Santa que l’han provat l’han compleTecla presenta molts tat. La nova aposta podria ser el al·licients per a les qua- 2de8 amb folre, que no intenten tre colles de la ciutat amb progra- des de Santa Tecla 2019, fa set mes variats i ambiciosos, castells anys. Com és habitual en ells, ja de totes les gammes des del vuit l’han descarregat a l’assaig i ara a la gamma extra i estats d’ànim el volen treure a plaça. Si tot això que es volen reforçar, ampliar o va bé, tancarien amb el pilar de 7 revertir en funció de l’agrupació amb folre, que també han tastat protagonista. aquest any: un descarregat i dos Després del sorteig realitzat la carregats. setmana passada, les rondes les La segona colla en actuar serà obrirà la Colla Castellera Sant la Jove de Tarragona que té la nePere i Sant Pau, que està a les por- cessitat de refer-se de l’actuació tes del dia més important de la de diumenge on el castell de 10 va seva història perquè volen ajun- quedar en intent. Per Santa Tecla tar els millors castells que han fet la seva aposta podria ser per la mai. De fet, d’entrada no plante- gamma extra consolidada durant gen cap castell bàsic de vuit, tots l’any amb estructures com el 5de9 són de gamma alta de vuit. El que amb folre i el 2de9 amb folre i mamillor coneixen actualment és el nilles, mentre que el tercer castell 4de8 amb l’agulla que presenta una doble opja han descarregat tres ció: atacar un dels repvegades aquest 2026, tes pendents de l’any tot i que el record recom el 4de9 amb folre cent és el carregat a la i agulla carregat al CatDiada, de manera que llar o provar una nova no permet excessos de carta com el 9de8, inèconfiança. També han dit als liles des de 2019, descarregat el 5de8 per tot i que van fer un Sant Magí i tenen intent al Concurs un bagatge excelCarles Cortés 2022. Sembla difí-

Imatge d’un moment de l’actuació de Santa Tecla de l’any passat. Gerard Martí

Plaça de la Font a les 13 h La diada començarà després de la tanda de lluïment del Seguici cil que vulguin tornar a intentar el 3de10 amb folre i manilles. En funció de la direcció de l’actuació també està en cartera el pilar de 8 amb folre i manilles. Els Xiquets del Serrallo arriben a Santa Tecla en el millor moment de la seva història. Han convertit en rutina l’excepcionalitat històrica dels castells de vuit, però encara volen fer un pas més endavant. Dos dels objectius són una

obvietat: 3de8 i 4de8, que ja han completat per separat nou vegades, però que units en una mateixa actuació només han fet a la Mare de Déu del Carme i per Sant Magí. Volen acompanyar-lo amb el 2de8 amb folre, que van carregar per primer vegada a la Diada Nacional, amb la intenció de fer per primera vegada tres castells de vuit en una mateixa actuació. La colla que tancarà cadascuna de les rondes seran els Xiquets de Tarragona que arriben eufòrics després de completar la tripleta màgica diumenge a la mateixa plaça de la Font. El seu programa fixe per a Santa Tecla passa segur

per fer el 5de8 i el 4de9 amb folre, dos castells que han assimilat de la millor manera. El castell de nou descarregat cinc vegades i el de gamma alta de vuit en dues ocasions. Han estat les seves dues estructures més importants fins la irrupció a la diada del Primer Diumenge del 3de9 amb folre, que recuperaven dos anys després. I aquí segurament hi ha al gran dubte: tornar-lo a intentar el dia 23 o esperar 10 dies al Concurs? Si no hi va l’alternativa és una garantia, el 7de8, que han fet 10 vegades aquesta temporada convertint-se en la millor colla en l’estadística d’aquest castell.

Fem pinya amb les NOSTRES tradicions

Tarraco Viva rep el 49è Premi El Balcó per la seva contribució a la difusió del passat romà de la ciutat Guardons l L’Ajuntament de Tarragona i Òmnium Cultural del Tarragonès van atorgar ahir dilluns el 49è Premi El Balcó Tarragoní de l’Any. Enguany, el jurat, va decidir distingir Tarraco Viva, Festival Romà de Tarragona, per la seva trajectòria en la divulgació de l’època romana estretament lligada a la ciutat de Tarragona, el rigor històric i científic de les seves recreacions i la seva contribució al coneixement i la di-

fusió del passat romà. El guardó el va rebre el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament, Nacho García; i l’impulsor i fins ara director del festival Tarraco Viva, Magí Seritjol, de mans de la consellera de Cultura de l'Ajuntament, Sandra Ramos. L’entitat atorgant va valorar especialment la figura de Magí Seritjol per la seva contribució al creixement i consolidació del festival com un referent en la divulgació històrica, a

la vegada que també va posat en valor la tasca dels grups de recreació històrica i la projecció que el festival romà ha donat la ciutat de Tarragona i al seu patrimoni més enllà del territori. El guardó, que es concedeix des de l’any 1978, reconeix anualment una persona o entitat de la comarca del Tarragonès per la seva contribució en els àmbits social, cultural, artístic, científic, esportiu o polític o altres. l Diari Més

Imatge de l’entrega del premi ahir a la tarda. JCBorrachero

7 dimarts 22 de setembre de 2026

Cada Santa Tecla, l’espineta torna a ser protagonista d’una tradició tarragonina

l Societat

L’espineta, una tradició de Mercat Fa més de 45 anys que Jordi Balagué ven l’ingredient estrella de Santa Tecla a la seva parada Arnau Montreal Quesada

«S

anta Tecla gloriosa, mare dels tarragonins. Què tenim avui per dinar? Espineta amb cargolins!» Els coneguts versots del Ball de Dames i Vells de Tarragona destaquen una tradició de fa segles per Santa Tecla. Un àpat que es menja per la festivitat i que, qui vulgui cuinar-lo, només podrà trobar la matèria primera en el reducte tradicional, al Mercat Central. Només dues parades treballen amb intensitat per vendre aquest aliment en

salmorra. Una d’elles és Pesca Salada i Conserves Balagué, on Jordi Montreal Balagué fa més de 45 anys que participa en aquesta tradició. Jordi Montreal és la tercera generació d’una parada que té un fort lligam amb aquesta tradició tarragonina. Els dies de Santa Tecla, el bacallà i les olives, productes estrella la resta de l’any, deixen el protagonisme a l’espineta. Així ha estat amb ell, així va ser amb la seva mare, Carme Balagué, i així va ser amb la seva àvia. «Cada any tenim molts encàrrecs, tant de particulars com de restaurants», destacava Montreal. D’es-

Jordi Montreal Balagué, de la Pesca Salada i Conserves Balagué del Mercat Central de Tarragona, amb un tall d’espineta. Gerard Martí

pineta se’n ven tot l’any en aquesta parada del Mercat Central, però la tradició marca el ritme. L’espineta és la part de carn de la tonyina que queda enganxada a l’espina. Tradicionalment, eren els trossos que no es podien vendre i que els pescadors del Serrallo aprofitaven per protagonitzar un plat que es combinava amb els productes del camp, l’altra realitat tarragonina. Es-

pineta amb cargolins, un plat que ha passat de generació en generació a la ciutat i que es manté viu al reducte del Mercat Central. Allà es ven l’ingredient en salmorra i, per cuinar-lo, primer s’ha de dessalar. «Recordo des de ben petit carregar grans cubells, llavors de fusta, amunt i avall en el Mercat Antic», apuntava Montreal. D’adolescent i amb la seva mare, el paradista del

Mercat va aprendre a formar part d’aquesta tradició tarragonina, tallant i patint cada tros d’espineta. «Recordo de jove com coïen les ferides amb la salmorra!» Aquesta Santa Tecla no ha estat diferent a la parada 34 del Mercat. Han estat setmanes de preparació i treball perquè tots els tarragonins puguin completar la tradició per Santa Tecla. A la parada es reparteixen l’ingredient i la recepta, ja gravada a foc després de 45 anys formant part de la tradició de la ciutat. Jordi Montreal viu aquesta Santa Tecla amb especial estima, perquè ben podria ser la seva darrera espineta, en tant que la jubilació s’apropa. Això sí, el paradista avisava que «mai es pot dir l’última». Es viuen dies de tradició a Tarragona. Dies en els quals el Seguici i els diferents esdeveniments festius prenen protagonisme, però també dies de dinar en família per gaudir d’un plat amb ADN tarragoní. Una tradició de Mercat que viu Jordi Montreal Balagué des de fa més de 45 anys.

Actes destacats

dimarts 22 Tocs de Vigília de Festa Major 12.00 h. Campanar de la Catedral Protagonisme de les campanes, juntament amb la resta d’instruments festius.

Entrada de Músics

carrers de la Unió i Méndez Núñez, davant de la Gelateria Italiana Gabri Olivier

Representació del Ball de Dames i Vells 18.30 h. Plaça de Dames i Vells

12.00 h. Portal del Roser

La Cercavila de Santa Tecla

Inici de l’Entrada de Músics.

19.00 h. Plaça de la Font

Versots i parlaments dels balls parlats 17.30 h. Rambla Nova, tram entre els

Primera sortida completa de tot el Seguici Popular.

Representació del Ball de

Dames i Vells

d’entitats i talent de Tarragona

19.30 h. Plaça de la Pagesia

21.00 h. Passeig de les Palmeres

Espai Palmeres. Fira d’entitats i talent. Pau de Nut 20.30 h. Passeig de les Palmeres Proposta íntima de veu, violoncel i teatre. Organitza ACUAE.

Representació del Ball de Dames i Vells 20.30 h. Plaça dels Natzarens

Espai Palmeres. Festival

Exhibicions, actuacions i activitats d’entitats.

Amb motiu del 40è aniversari del Ball d’en Serrallonga, es recuperen els parlaments de 1987/1988.

Primera tanda de lluïment del Seguici Popular

Versots i parlaments dels balls parlats

21.15 h. Plaça de la Font

22.15 h. Plaça dels Sedassos 22.15 h, Ball d’en Serrallonga; 22.45 h, Ball de Gitanes; 23.15 h, Ball de Pastorets.

Versots i parlaments dels balls parlats 21.30 h. Plaça del Rei 21.30 h, Ball de Dames i Vells; 22.00 h, Ball de Sant Miquel i Diables; 22.30 h, Ball de Pastorets; 22.55 h, Ball d’en Serrallonga; 23.15 h, Ball de Gitanes.

Representació completa de la Moixiganga 22.45 h. Plaça de les Cols

8 dimarts 22 de setembre de 2026

Les immobiliàries demanen agilitzar els processos administratius per construir Habitatge l A la província de Tarragona es produeixen de manera anual 1.500 habitatges aproximadament segons l’APCE Miquel Llaberia L’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) va celebrar una trobada del sector immobiliari ahir a firaReus Events on van reclamar més «agilitat» en les tramitacions administratives per tal de poder «construir més ràpidament». Aquesta jornada va servir per a compartir amb els operadors del Camp de Tarragona quina és la conjuntura immobiliària i de la promoció d’obra nova en el territori. Segons va explicar el director general de l’APCE, Marc Torrent, en els darrers anys a la província de Tarragona es produeixen vora de 1.500 habitatges a l’any. A més, va afirmar que les xifres d’enguany són, per ara, similars a les del 2025. «Això vol dir que estem produint que continuem produint més que durant els anys de crisis, però que encara no hem arribat al nivell d’equilibri per a satisfer les necessitats de llars», comenta Torrent. En aquest sentit, el director general va considerar «necessari» arribar a aquest equilibri per tal d’evitar «tensions indesitjades en el mercat»: «Segons els nostres càlculs, creiem que seria necessari construir uns 3 habitatges per cada 1.000 habitants a l’any». Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any 2025 la província

L’apunt

Reus deixa de ser considerat mercat residencial tens La Generalitat va anunciar, a finals de juliol, que Reus deixarà de ser zona de mercat residencial tens, en considerar que la situació ha millorat. Segons ja van confirmar tant l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, com la regidora d’Habitatge, Anabel Martínez, el consistori va decidir presentar al·legacions al respecte. El motiu és que, tot i que hagi millorat la situació, consideren que encara hi ha dificultats per accedir a l’habitatge.

Imatge d’un solar on s’ha d’aixecar una promoció. L’APCE apunta que la construcció de pisos està per sota del recomanat. Gerard Martí

Opinen que mesures com el Pla 50.000 tenen un efecte positiu en el sector de Tarragona sumava fins a 875.530 habitants i, per tant, segons les recomanacions de l’APCE, estaríem

parlant de la necessitat de construir més de 2.600 habitatges a l’any. Per a aconseguir assolir aquest objectiu, Torrent destaca la necessitat de continuar treballant en la col·laboració publicoprivada per solucionar aquesta mancança: «Hem d’anar de bracet de les diferents administracions per tal de mobilitzar els sòls pendents d’edificar i mesures com

el Pla 50.000 va en aquesta línia i ho celebrem. Però també cal escurçar al màxim tots els terminis de tramitacions de llicències o planejaments urbanístics. Com més de pressa vagin, més ràpid construirem». Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, va destacar que durant l’actual man-

dat «s’ha tingut una mirada molt oberta cap als promotors» per tal de donar resposta al repte de l’habitatge. «Hem picat molta pedra amb les HPO i des de Redessa acompanyem a tot aquell que vulgui construir. Òbviament, hi ha uns terminis i una normativa que s’ha de respectar, però hem d’estar al costat del sector». A més, cal recordar que les perspectives de la ciutat de Reus són de creixement pel que fa a demografia, amb una previsió de fins a 150.000 habitants l’any 2045.

El restaurant Orígens by L’Alkimista obrirà les portes el 25 de setembre a la terrassa del Gaudí Centre Gastronomia l El restaurant Orígens by L'Alkimista obrirà les portes el divendres 25 de setembre. Així ho han anunciat a través del seu perfil de xarxes socials, en què afirmen que a través d'aquest es podran fer també les reserves a partir del dia abans de la inauguració, el dijous 24 de setembre. Aquest nou restaurant ocuparà la terrassa del Gaudí Centre, un projecte impulsat pel xef Pola Hemaia, propietari del restau-

rant L'Alkimista de Reus. La previsió és que la carta s'adapti segons la disponibilitat de productes en cada moment de l'any i prioritzi la reducció del temps màxim entre recol·lecció, compra o captura i el consum final. A més, es fomentarà l'ús d'aliments amb certificacions de qualitat reconegudes, com DOP i IGP, fent valdre productes emblemàtics del territori com l'oli d'oliva i l'avellana. La voluntat és centrar-se en

elaboracions de cuina tradicional i, per tant, els arrossos i els menjars a la brasa tindran un paper destacat, juntament amb una selecció cuidada de vins amb forta presència de denominacions d'origen catalanes. «Tenim moltes ganes de rebre-us, de compartir amb vosaltres la nostra cuina i de veure com comencen les primeres converses al volant de la taula», afirmen a través del perfil d'Instagram del nou local. l MLB

Imatge d’arxiu de l’anterior concessió de la terrassa del Gaudí Centre. Gerard Martí

9 dimarts 22 de setembre de 2026

El Correllengua arrenca la tercera edició a Reus l’1 d’octubre Cultura l Reus tornarà a acollir durant el mes d'octubre el Correllengua, una iniciativa amb la voluntat de reivindicar l'ús social de la llengua catalana com a eina de cohesió i expressió col·lectiva. La proposta celebra la seva tercera edició amb el suport de la comunitat educativa de la ciutat de Reus, des de les escoles bressol fins a la universitat, i amb la implicació de més d'un centenar d'entitats del teixit associatiu reusenc. Alhora, l'organització fa una crida a ampliar aquesta xarxa, tant a través de l'adhesió al manifest com de l'organització d'activitats pròpies. La programació començarà l'1 d'octubre amb la presentació del Correllengua als centres educatius de Reus i amb un acte que tindrà lloc a la plaça de la Llibertat. Entre propostes destacades d'enguany hi ha, per exemple, el Catalunya Freestyle que tindrà lloc a La Palma el 9 d'octubre a partir de les 17 hores. l Diari Més

La Fundació Reddis convoca el Memorial de Traducció Joaquim Mallafrè Cultura l La Fundació Privada Reddis organitza la segona edició del Memorial de Traducció Joaquim Mallafrè, que se celebrarà el 30 de setembre al Centre de Lectura de Reus. En aquest es reconeixerà la trajectòria del traductor reusenc Josep Maria Jaumà, Doctor en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona i professor de Literatura Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 30 anys. Jaumà ha desenvolupat una extensa trajectòria dedicada a la literatura i ha apropat al català grans veus de la poesia en llengua anglesa com Philip Larkin o Robert Graves. l Diari Més

La programació de la quarta edició de la Reus 1900. Festa Modernista va donar-se a conèixer ahir, al Gaudí Centre. Gerard Martí

La festa modernista Reus 1900 se suma a l’Any Gaudí i tindrà lloc del 8 a l’11 d’octubre Patrimoni l L’arquitecte reusenc serà el protagonista d’un monòleg, una visita dinamitzada i tallers Sergi Peralta Moreno Antoni Gaudí serà el protagonista de la quarta festa modernista Reus 1900. Coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte, la seva vida i obra seran omnipresents en el programa d’activitats que permetrà viatjar al tombant cap al segle XX entre el 8 i l’11 d’octubre. L’acte inaugural, amenitzat per la Camerata XXI, tindrà lloc al claustre de l’Institut Salvador Vilaseca, on va estudiar en la seva joventut. Als jardins de la Casa Rull, el geni compartirà els seus pensaments i sentiments més íntims en la seva darrera visita a la ciutat que el va veure néixer, en format de monòleg. Així mateix, el Gaudí Centre serà l’epicentre d’una experiència immersiva que donarà veu a personatges de l’època que

compartiran les seves vivències entorn Gaudí. La quarta festa modernista presentarà novetats més enllà de la temàtica central. El divendres 9 d’octubre, El Círcol acollirà el Gran Ball de Gala, amb l’acompanyament musical de MAGEMA, una vetllada exclusiva per a la burgesia, vestida de mil i un botons. L’endemà, el carrer de Monterols actuarà com a passarel·la per a la desfilada de moda d’època modernista. En un canvi d’ambient de 180 graus, el Casal Despertaferro serà escenari d’un sopar emulant l’ambient i els costums de les tavernes. També es repetirà la manifestació obrera, convocada per al diumenge. «Volem representar les diferents classes i estaments de l’època», va assenyalar la regidora en cap de l’àrea de

Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó. A més, racons com la Casa Navàs, l’Escola Prat de la Riba, el Palau Bofarull, la plaça de Prim i l’Institut Pere Mata seran testimonis d’escenes variades, demostracions d’oficis del moment o visites teatralitzades. Les entrades per participar en qualsevol activitat sortiran a la venda a partir de dilluns vinent, 28 de setembre. En aquesta ocasió, la ciutat convidada a Reus 1900 serà Mataró, «també molt implicada en la commemoració de l’Any Gaudí», va dir Llauradó. A la capital del Maresme es troba la Nau Gaudí, obra primerenca de l’arquitecte reusenc, que recorda els seus orígens i, actualment, és un centre d’art contemporani. L’alcaldessa de Reus, Sandra

La inauguració serà al claustre de l’Institut Salvador Vilaseca, on va estudiar Gaudí Guaita, va destacar que, amb la quarta edició, la Reus 1900. Festa Modernista s’ha convertit en «un acte de ciutat més», imperdible i perenne en el calendari. Les jornades permetran posar en relleu un «llegat» construït «en un moment històric, en què la ciutat bullia moltíssim i va ser pionera en molts àmbits». Per això, va animar la població a implicar-se en els actes i, alhora, a sentir l’orgull per un «patrimoni únic» que, a vegades, no es valora prou en veure’l en el dia a dia de cadascú.

10 dimarts 22 de setembre de 2026

Els usuaris llegeixen les notícies i, a continuació, s’obre un debat grupal per compartir opinions i reflexionar sobre els successos i la seva implicació. Diari Més

Sergi Peralta Moreno

L

a desorientació és un dels símptomes que més es vincula a les persones amb demència. No implica només la dificultat de reconèixer persones, sinó també de situar-se en el temps o recordar l’espai en què es troben. La teràpia d’orientació a la realitat és una tècnica d’estimulació cognitiva que busca ajudar els pacients a ubicar-se i retenir la informació. A l’Institut Lerín Neurocognitive, la premsa és «l’excusa perfecta» per trobar-se, treballar i compartir; tot a la vegada. Les sessions es basen en la lectura i l’entesa de les notícies. L’usuari s’orienta en el temps, amb la data, i el vincula amb els esdeveniments que han succeït. Per exemple, si és època de Festa Major o seguint el calendari futbolístic. També troba un espai: la plaça del Mercadal, el Santuari de Misericòrdia... I a continuació, s’obre un debat que promogui la reflexió entorn el que han

l Salut

Llegir la premsa per ajudar a orientar-se L’Institut Lerín Neurocognitive empra els diaris en la teràpia d’orientació a la realitat que permet als pacients amb demència situar-se en el temps i l’espai descobert. Primer entre parelles i, tot seguit, amb la resta del grup. D’aquesta manera, «no treballes només l’orientació, sinó que també ho aprofites amb el llenguatge, l’expressió, la comprensió, la crítica i la socialització», explica el referent de l’àrea de Neuropsicologia de l’Institut Lerín Neurocognitive, Alejandro Amezcua. De l’edició de Diari Més del 21 de setembre, van cridar l’atenció les espectaculars maniobres dels avions de la Festa al Cel,

mentre que la diada castellera del Primer Diumenge de Santa Tecla permetia posar les construccions humanes en un context festiu. El professional assegura que el balanç és «positiu». «El diari és un recurs valuós per a nosaltres perquè és del nostre territori i amb el qual podem parlar de coses que succeeixen aquí», detalla. Amezcua subratlla el factor de la «socialització» i la millora «emocional» en «poder participar d’un grup, tenir

una opinió, ser escoltat». «Són converses que, d’altra manera, potser no tindrien», apunta. Després dels debats, hi ha usuaris que s’enduen els rotatius a casa per comentar-los amb les seves famílies. Dia Mundial de l’Alzheimer Cada 21 de setembre, es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer. La directora de l’Associació d’Alzheimer i Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp, María

María Jesús Lerín: «Tant de bo puguem dir que l’Alzheimer ja no existeix» Jesús Lerín, destaca que la data és «molt important» perquè «ens unim tots al voltant d’una malaltia que encara no té cura, i que encara hem de reivindicar moltes mancances que necessiten les persones que la pateixen i els seus familiars». En els últims anys, «hem avançat molt», afirma, especialment en el diagnòstic precoç, atès que ara s’empren metodologies poc invasives, com són les anàlisis de sang, per estudiar indicadors que permeten obtenir un diagnòstic fins i tot abans de l’aparició dels símptomes. Amb els tractaments, «anem avançant». També remarca els valors de tenir «una vida al més sana possible». «Tant de bo puguem dir en un futur que l’Alzheimer ja no existeix», desitja.

El Lleó de Reus renova la seva junta amb «molta il·lusió, energia i ganes de continuar fent créixer l’entitat» Festa Major l El Lleó de Reus inicia una nova etapa. Aquest any, ha renovat la seva junta, que assumeix la responsabilitat «amb molta il·lusió, energia i ganes de continuar fent créixer l'entitat i el seu paper dins la vida cultural de la ciutat», assegura en un comunicat. L'equip està conformat per Iván Cabrera, president; Ricard Toledo, vicepresident; José Luis Morón, tresorer; Maiol Navarro, secretari; i Iker Rull, vocal.

La nova etapa neix amb la voluntat d'apropar més el Lleó a la ciutadania. També s'han plantejat els objectius de continuar fomentant la cultura popular, impulsar noves iniciatives i projectes i enfortir els vincles amb la resta d'entitats. La junta aposta per una col·laboració «estreta» amb els membres i entitats participants del Seguici Festiu, una tasca que ja ha començat a impulsar, «convençuda que el treball

conjunt és essencial per seguir preservant, difonent i enriquint les tradicions que formen part de la identitat col·lectiva de la ciutat». El nou equip al capdavant del Lleó aprofita el moment per agrair «la feina feta» per la presidència sortint, així com «per la dedicació, l'esforç i el compromís que han permès consolidar el projecte i mantenir viu un dels elements més estimats del patrimoni festiu reusenc». l Diari Més

José Luis Morón, Iker Rull, Maiol Navarro, Iván Cabrera i Ricard Toledo. Cedida

11 dimarts 22 de setembre de 2026

Els Guardons de la Ciutat reconeixen l’excel·lència cultural i científica Societat l El saló de plens va acollir ahir l’acte tradicional d’entrega dels guardons que dona pas als actes forts de Misericòrdia Miquel Llaberia La Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia va entrar ahir en els seus actes forts amb l’entrega dels Guardons de la Ciutat. L’acte, amb la solemnitat habitual, va ser acollit al saló de plens per tal de reconèixer la tasca del bo i millor de Reus. «Aquest és un acte que representa molt de la nostra ciutat, perquè representa el poder de la societat civil d’aquesta ciutat. Les persones i les entitats han fet la ciutat que tenim avui dia», va destacar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. Enguany els premis han caigut repartits en diversos sectors com la cultura, l’educació o la ciència. Els primers a rebre el guardó van ser els del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), entitat que registra una trajectòria reconeguda internacionalment en la formació de pilots d’aviació comercial. «CESDA va néixer com a centre pioner gràcies a l’esperit emprenedor i la visió de futur de moltes persones i ho ha continuat fent», va afirmar Miquel Traveria, responsable de relacions externes del CESDA. Seguidament, va ser el torn del CFA Escola Marta Mata, del qual van destacar la seva tasca acompanyant a la formació i integració laboral d’adults. «Hi ha molt a fer en la nostra societat, tant plural i diversa», va assegurar Ester Mascaró, directora del

CFA. També es va reconèixer la tasca de la Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater, per la seva tasca en la millora de la qualitat de vida per les persones que pateixen la malaltia. Teresa Campanera, patrona de la Fundació, va explicar emocionada que «Mas Sabater no s’entén sense Reus, ens ha ajudat a créixer i a participar de la vida de la ciutat». També es va premiar la dansa professional i popular. Per un costat, la Coordinadora d’Escoles de Dansa de la Ciutat, de qui la presidenta, Pilar Sanz, va assegurar que rebre un reconeixement de la ciutat, «ho fa molt més especial. Reus és i serà un bressol d’artistes». Per l’altre costat, el Ball de Galeres també va rebre un dels guardons. «Aquesta dansa és única i original: amb les galeres, el vestuari, la pólvora i la seva música ens fa vibrar durant les nostres festes», va afirmar Montse Caudevilla, cap de colla del ball. Tot i que no sigui Sant Pere, també hi va haver espai per a la Confraria dels Guardadors de la Tronada, que vetllen perquè la Tronada mantingui el format tradicional. A continuació, es va atorgar a títol pòstum el Guardó de la Ciutat a Carme Just Masdeu (1948-2026), professora, filòloga i activista cultural reusenca que va exercir com una de les primeres docents formades en català durant el franquisme. El premi va ser recollit per la seva

Premiats als guardons de la Ciutat 2026 Reus

Confraria Guardadors de la Tronada CFA Escola Marta Mata Dr. Joan Borràs Balada Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) Carme Just Masdeu (a títol pòstum) Coordinadora d’Escoles de Dansa de la Ciutat Ball de Galeres Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater

Fotografia del saló de plens de l’Ajuntament de Reus durant l’entrega dels Guardons de la Ciutat 2026. Diari Més

Joan Borràs ja va rebre enguany el Premi al Coneixement de l’Ajuntament de Reus

germana, Rosa Just, que va recordar que «era una persona que li agradava gaudir de la seva feina, participar en tot en el que podia, senzilla i que avui es moriria de vergonya de recollir un premi». Finalment, es va

atorgar l’últim guardó a l’oncòleg Joan Borràs Balada, destacat per la seva investigació sobre el càncer i per la creació l’any 1979 del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

12 dimarts 22 de setembre de 2026

Torredembarra rebutja les barreres acústiques proposades per Transports Seguretat l El consistori lamenta que la subdelegació de l’Estat encara no s’ha reunit amb els cinc municipis afectats Adam Díaz Garriga Les barreres acústiques proposades pel Ministeri de Transports tornen a ser motiu de rebuig en cinc municipis del litoral tarragoní. L’Ajuntament de Torredembarra va mostrar el seu descontentament amb la proposta aquest dilluns amb una declaració institucional signada per tots els grups municipals, assegurant que fa mesos que esperen una reunió amb la subdelegada de l’Estat a Tarragona, Elisabet Romero. Concretament, la petició per dialogar sobre la qüestió juntament amb la resta d’ajuntaments afectats —Creixell, el Vendrell, Roda de Berà, Calafell i Tarragona— es va realitzar al mes de maig i continua sense resposta. El govern torrenc, a més, recordava que el Ministeri havia «deixat clar» que el projecte de pantalles acústiques «avançaria sempre que els municipis afectats hi estiguessin d’acord». «Esperem una reunió perquè ens donin explicacions, perquè després del període d’al·legacions no sabem res», lamentava l’alcaldessa de Creixell, Montserrat Muñóz. La declaració institucional, d’altra banda, ha servit per fer memòria de la dimensió del projecte. Les pantalles proposades pel Ministeri de Transports suposarien una es-

«no tenen cap més informació» des de l’última petició.

L’Ajuntament proposa instal·lar pantalles de menys d’1,5 metres d’alçada a curt termini tructura «d’entre 5 i 8 metres d’alçada» al llarg del pas de la via del tren pels municipis costaners. Una instal·lació que, segons el govern torrenc, representaria «un obstacle

físic que pot acabar condicionant l’urbanisme dels municipis i la forma de viure i de relacionar-se dels veïns». Aquesta posició també s’ha ratificat des del Vendrell i Roda de Berà. Les dues localitats també esperen resoldre la situació i comparteixen la visió del municipi torrenc. «Algunes comunitats de veïns de Torredembarra demanaven les pantalles, però quan van veure l’exemple

Habitatge l L’enquesta es podrà respondre en línia a través de l’eAgora fins al 21 de novembre

L’Ajuntament d’Altafulla ha posat en marxa un procés de participació ciutadana per conèixer l’opinió de les persones vinculades al municipi sobre el model turístic i, especialment, sobre la situació i la

medi ambient, les platges i el territori. L’enquesta es podrà respondre fins al 21 de novembre a través de l’aplicació eAgora i estarà oberta a residents habituals, persones amb segona residència, treballadors, propietaris i llogaters no residents. El qüestionari planteja preguntes sobre els efectes del turisme i la possible regulació dels HUT, com ara límits al nombre de llicències, requisits urbanístics, mecanismes de control i inspecció, regulacions diferenciades per zones, durada de les llicències, disponibilitat d’habitatge habitual, convivència entre

residents i turistes, HUT en edificis plurifamiliars i mesures contra els allotjaments turístics il·legals. Per participar-hi cal estar donat d’alta a eAgora i accedir a l’apartat Participa, on hi ha la Consulta pública sobre les llicències d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT). A més, qui vulgui formular propostes o consideracions més extenses podrà fer-ho amb una instància genèrica a l’Ajuntament, telemàticament o presencialment amb cita prèvia. El consistori anima la ciutadania a participar-hi. Hi poden accedir a través d’aquest enllaç en línia: goo.su/10waiW.

El consistori torrenc va fer la declaració institucional ahir al matí. ACN

Altafulla obre una consulta ciutadana sobre el model turístic i els HUT Diari Més

de Roda se’ls ha fet més visible l’impacte que tenen», indicava l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili. En aquest sentit, el batlle rodenc, destacava que les queixes constants de les plataformes veïnals han «fet sonar l’alarma» de cara a futures protestes. D’altra banda, l’alcaldessa de Creixell ressaltava que «vam fer les al·legacions i encara esperem, tampoc estem conformes», afegint que

Pla alternatiu Per la seva part, l’Ajuntament de Torredembarra va exposar una llista de quatre punts on, més enllà de rebutjar el projecte, proposava un pla alternatiu. La iniciativa esmentava la possibilitat d’instal·lar, per un període de «curt i mitjà termini», unes barreres de menys d’1,5 metres d’alçada a tocar de la via per «complir amb l’objectiu de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut», tal com «ja es fa en altres països». A «mitjà i llarg termini», d’altra banda, reclamaven poder «treballar amb màxima determinació» per aconseguir el trasllat del trànsit ferroviari de mercaderies cap a l’interior de la demarcació. Una proposta que diverses entitats veïnals i ajuntament d’arreu de la costa mencionen des d’abans del 2023. Les últimes demandes de la llista instaven a Adif i Renfe a «invertir en la renovació de la flota de trens i de l’estructura ferroviària», criticant «l’envelliment palès de la infraestructura i els combois», el qual consideren que es vincula directament amb les emissions acústiques. A més, recordaven la urgència per reunir-se a la subdelegada Romero.

regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT). La iniciativa vol recollir percepcions, opinions i propostes per informar la redacció d’una ordenança per regular la concessió de llicències d’HUT. La coalcaldessa i regidora de Territori, Alba Muntadas, indica que l’objectiu és escoltar

les persones que viuen, treballen o mantenen algun vincle amb Altafulla abans de prendre decisions sobre el futur model turístic, tenint en compte que aquesta activitat incideix en àmbits com l’habitatge, la convivència, l’economia local, els serveis municipals, l’espai públic, el

13 dimarts 22 de setembre de 2026

Salou preveu tres noves zones lúdiques més segures i àmplies per a gossos Mascotes l El projecte planteja gairebé 5.000 metres quadrats per a cans entre Barenys, el Cavet i Covamar Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou treballa per impulsar tres noves zones lúdiques per a gossos de cara al 2027. En total, es preveuen gairebé 5.000 metres quadrats entre els recintes, que se situaran entre Barenys, el Cavet i Covamar. La inversió ascendirà als 111.000 euros, tot i que el procés de licitació de la proposta encara està pendent. El primer recinte, situat en paral·lel al barranc de Barenys, tindrà forma rectangular i ocuparà 1.180 metres quadrats. El pipicà del Cavet, al tram final del camí

Vell de la Torre, tocant al vial, en canvi, estarà conformat per dues zones circulars diferenciades que acumularan una superfície d’uns 2.000 metres quadrats. La xarxa de pipicans s’incrementarà fins a cinc amb les dels Emprius i el Parc Manel Albinyana. El tercer espai, que s’ubicarà a Covamar, representarà el segon més gran i comptarà amb una àrea per a gossos més petita per tal d’implementar una separació que permeti incrementar les mesures de seguretat entre els animals. En aquest sentit, les tres àrees tindran doble fun-

Imatge de la zona lúdica per a gossos de l’Emprius. Cedida/Emse Elges

cionalitat per als gossos de menys tamany, precisament amb aquesta motivació: millorar el benestar de les mascotes que hi acudeixin. De la mateixa manera que amb les zones lúdiques animals existents, s’hi instal·laran tanques noves, fonts d’aigua per als cans, bancs i papereres per llençar els residus.

Destaca, novament, la construcció de zones d’agilitats per jugar i realitzar circuits amb els animals, per tal que serveixin com a espais d’entrenament parcials. D’altra banda, segons ressalta l’Ajuntament de Salou, es pretén reforçar l’arbustiva i vegetació de l’entorn per tal «d’integrar els parcs al paisatge» i generar

recintes de descans. Les noves instal·lacions es modernitzaran amb equipaments de qualitat, especialitzats per als cans, com també per als usuaris. Les propostes, d’acord amb el consistori, han tingut en compte les aportacions dels veïns per tal de generar zones «més còmodes».

Detingut als Pallaresos un home de 47 anys acusat d’intentar matar la seva exparella atropellant-la Successos l Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir dilluns, als Pallaresos, un home de 47 anys acusat d’haver atropellat premeditadament la seva exparella, que va resultar ferida greu, tot i que al tancament d’aquesta edició no es temia per la seva vida. Els fets van passar cap a les 8.45 hores vora el domicili de la víctima. Segons fonts policials, l’home l’hauria esperat fins que sortís de casa per envestir-la amb el

vehicle. El detingut, que feia aproximadament dos anys que estava separat de la dona i ja l’hauria amenaçat anteriorment, tenia vigent una ordre d’allunyament. Després de l’atropellament, el vehicle conduït per l’arrestat va acabar topant contra almenys un altre cotxe. La víctima va ser atesa pels efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i traslladada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en estat greu.

Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar sis ambulàncies, efectius de suport psicològic, agents de la Policia Local dels Pallaresos i dels Mossos d’Esquadra. L’home va quedar detingut com a presumpte autor d’un delicte de temptativa d’homicidi, així com de delictes de danys, lesions i trencament de l’ordre d’allunyament. Els Mossos han obert una investigació per aclarir les circumstàncies dels fets. l Shaila Cid

La dona va quedar ferida greu després de ser envestida amb el vehicle. Agències

14 dimarts 22 de setembre de 2026

La Fundació Ciutat de Cambrils recorda Siscu Morell amb nous ajuts a esportistes Societat l L’entitat ha destinat 5.745 euros per a professionals cambrilencs de diferents disciplines entre els 8 i els 61 anys La Fundació celebrarà a l’octubre una gala amb una trentena de participants

Adam Díaz Garriga La Fundació Ciutat de Cambrils va recordar aquest dilluns a Siscu Morell amb noves ajudes destinades a esportistes del municipi. L’entitat va convocar a una quinzena de professionals, tots medallistes en les seves disciplines, per entregar quantitats que els han d’ajudar en el seu desenvolupament. En total, s’han entregat 5.745 euros en la segona convocatòria als seleccionats dels Ajuts al Talent Esportiu. Ahir, els esportistes van rebre les cartes de congratulació per part de la Fundació i, el pròxim mes d’octubre, se celebrarà una gala amb més de 30 participants per a celebrar l’aniversari de l’entitat i oficialitzar les entregues, entre altres anuncis. «Creiem que el veí ha d’ajudar al veí, només volem ajudar a la gent de Cambrils», assegurava l’impulsor de la Fundació Ciutat de Cambrils, Albert Puig. Respecte a la primera convocatòria, la nova selecció ha atorgat nou ajuts més i el rang d’edats ha estat entre els vuit i els 64 anys. Entre els guanyadors, Thais Gómez era la

té tot un món per davant», indicava Albert Puig. L’impulsor, juntament amb Joana Bono, dona del cambrilenc Siscu Morell, també van recordar la figura del referent per la ELA en un emocionant comiat. «És una de les persones més importants dels últims temps al municipi, que sempre invertia en esport», ressaltava Puig.

Els premiats en mèrits esportius per la Fundació Ciutat de Cambrils. Diari Més / A. D.

més matinera en rebre els mèrits després d’assolir el campionat del Món de Grups de Xou Júnior i esportista DAN de patinatge artístic. Seguidament, recollien els premis Hugo i Asier Estebanez, germans campions mundials de pàdel Sub-

16 per parelles. D’altra banda, els familiars Marc i Laura Cobos, també van ser premiats pels seus grans campionats de jiu-jitsu brasiler. Pel que fa als més veterans, José Luis López, Sergio Crespo i Joan Carles Adell també van rebre dis-

tincions en categories Màster, tots tres en natació. Altrament, Axel Veiga va ser el més menut d’entre els guardonats amb un 3r lloc al Campionat de Catalunya de Karting. «La gent gran ha de gaudir del que fa i té molt de mèrit, la gent jove encara

Un any de la Fundació La Fundació Ciutat de Cambrils va celebrar un any d’existència el passat 19 de setembre de 2025 i enfronta un nou període d’ajuts que donaran continuïtat a les iniciatives impulsades els últims mesos. La primera convocatòria, desvetllada al mes de juny, va atorgar 10.000 euros a sis esportistes de la localitat pels seus mèrits esportius. Una filosofia que l’entitat manté: «Volem mèrits i esforç», concloïa Puig.

El Circuit Tardor en Dansa omplirà el cap de setmana de moviment i creació Cambrils l El programa inclou tallers i espectacles de carrer i de sala del 25 al 27 de setembre Diari Més El Circuit Tardor en Dansa arribarà a Cambrils i Vila-seca del 25 al 27 de setembre amb un cap de setmana dedicat al moviment, la creació i la difusió de la dansa professional catalana. La iniciativa vol dinamitzar el sector, impulsar la distribució territorial i reactivar el mercat intern, i enguany comptarà amb la participació de dotze municipis d’arreu de Catalunya organitzats en tàndems. Durant tres dies, Cambrils i Vila-seca acolliran actuacions de carrer i de sala, activitats formatives i propostes de creació de nous públics.

Serà el tercer any que Cambrils participa en aquest circuit, que busca apropar la dansa a nous espectadors i reforçar-ne la presència fora dels grans centres culturals. La programació cambrilenca començarà divendres 25 de setembre, a les 18 hores, a l’Ateneu Juvenil, amb el taller Jugar el cos, a càrrec d’Andrea El Ameri. Diumenge 27, a partir de les 12 hores, la dansa prendrà la plaça del Pòsit amb quatre espectacles de carrer: Horabaixa, de Radicel·la; Dosis, d’UNAIUNA; Pelvis loca, d’Elelei, i Lo que los árboles no cuentan, de Kiko López i Héctor Plaza. Vila-seca completarà

el cap de setmana dissabte 26 amb un workshop d’Iron Skulls Co al vestíbul del Celler, els espectacles de carrer Dosis, d’UNAIUNA, i Takk, de GeBa, i l’espectacle de sala Famulus 4.0, d’Iron Skulls Co, al Celler. Impuls a la dansa El Circuit Tardor en Dansa és una de les onze mesures del Pla d’Impuls de la Dansa 2023-2026, promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat amb l’objectiu d’enfortir el sector i ampliar la presència de la dansa professional catalana, des de la creació i la producció fins a l’exhibició i la difusió. La mesu-

‘Pelvis loca’, d’Elelei, serà un dels espectacles programats a la plaça del Pòsit. German Antón

ra està liderada per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) i l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya (ACPDC). El circuit se celebra de l’11 de setembre al 25 d’oc-

tubre i també passarà pels tàndems Tremp-El Pont de Suert, Valls-Alcover, Juneda-Les Borges Blanques, Llinars del Vallès-Lloret de Mar i Tiana-Montgat. La iniciativa combina dansa, formació i creació de públics.

15 dimarts 22 de setembre de 2026

El Barranc de la Boella celebra vint anys d’excavacions amb una jornada de portes obertes La Canonja l Els visitants podran accedir dissabte, de 10.30 a 13.30 h, a l’àrea d’excavació i conèixer la recerca sobre les primeres ocupacions humanes Joan Lizano Fotografia de família de l’entrega de guardons de la darrera edició del certamen. Cedida

La Pobla donarà diumenge el tret de sortida al cinquè concurs de teatre amateur Agenda l Sis grups amateurs passaran pel Casal Cultural en una programació que combina comèdia, drama i thriller Diari Més La Pobla de Mafumet aixecarà aquest diumenge el teló de la cinquena edició del Concurs de teatre amateur M. del Carme Baget, organitzat per la Corriola Teatre amb la col·laboració de l’Ajuntament. El certamen portarà al Casal Cultural sis companyies amateurs de Barcelona, la Garriga, el Morell, Sant Joan de Vilatorrada i Riudoms. La primera representació serà Desclassificats, de l’Associació Casal Corpus Grup de Teatre de Barcelona, diumenge a les 18 hores. La programació continuarà amb Fitzroy, de KÒMIX, el 4 d’octubre; Escolta’m, del Grup de Teatre la Sala del Morell, el 18 d’octubre; La funció que surt malament, del Grup de Teatre Paranys, el 25 d’octubre; Odiaràs el teu jefe, de Dramèdia Teatre, el 8 de novembre, i, per úl-

tim, Soc ric, de Vada Retro Teatre, el 15 de novembre. El públic tornarà a tenir un paper destacat, ja que podrà votar les obres i decidir el premi popular. El veredicte es donarà a conèixer a la gala de premis del 29 de novembre, a les 12 hores, quan es faran públics els guardons del jurat en categories d’escenografia i il·luminació, vestuari, interpretació, direcció i millors representacions. Les entrades anticipades per a cada funció costen 3 euros i es poden adquirir al web de la Corriola Teatre, on hi ha un abonament per a tots els espectacles per 12 euros. Les localitats comprades el mateix dia a la taquilla del Casal costaran 5 euros. El concurs, nascut com a relleu de la mostra teatral de tardor, vol donar visibilitat al teatre amateur català i esdevenir un punt de trobada per a talents diversos.

El jaciment arqueològic del Barranc de la Boella, a la Canonja, obrirà les portes a la ciutadania aquest dissabte 26 de setembre, de 10.30 a 13.30 hores, amb una jornada que permetrà conèixer sobre el terreny els treballs d’excavació i recerca que s’hi desenvolupen. La iniciativa, organitzada per l’Ajuntament de la Canonja i l’IPHES-CERCA, coincideix amb la vintena campanya consecutiva d’excavacions, una fita que consolida el jaciment com un dels espais de referència per estudiar les primeres ocupacions humanes d’Europa. Els visitants podran accedir a l’àrea d’excavació i descobrir, de la mà dels investigadors, com es desenvolupa una campanya arqueològica i quina informació aporten les restes recuperades. El Barranc de la Boella conserva un registre arqueològic i paleontològic excepcional, amb restes de grans mamífers i eines de pedra que permeten reconstruir com era el territori i com vivien els grups humans que el van ocupar fa prop d’un milió d’anys. Entre les troballes més destacades hi ha restes de mamut associades a l’activitat humana, així com nombroses eines lítiques. Al llarg de les diferents campanyes també s’han documentat restes de fauna com hipopòtams, cavalls, cérvols i rinoceronts. Tot

Investigadors treballant al jaciment del Barranc de la Boella en una imatge d’arxiu. Cedida

Les prospeccions han documentat restes de mamuts, hipopòtams, cérvols o rinoceronts aquest conjunt ha aportat dades rellevants per entendre l’evolució dels ecosistemes, les estratègies de subsistència i el desenvolupament tecnològic dels primers habitants d’aquest territori. Vint anys de recerca L’arribada a la vintena campanya consolida un projecte científic que ha ampliat el coneixement sobre la prehistòria antiga del Camp de

Tarragona. El regidor de Cultura de la Canonja, Salvador Ferré, destaca que dues dècades d’excavacions han confirmat el caràcter excepcional del jaciment i la projecció de la recerca més enllà del municipi. També remarca la importància d’apropar aquest patrimoni i combinar investigació i divulgació. La jornada mostrarà com, a partir d’ossos, dents, eines de pedra i sediments, els investigadors poden reconstruir la vida dels grups humans i dels animals que van habitar aquest espai fa centenars de milers d’anys. La col·laboració entre l’Ajuntament i l’IPHES-CERCA ha estat clau per al desenvolupament del projecte i difusió del coneixement.

16 dimarts 22 de setembre de 2026

La Ruta del Cister culmina la transformació del GR 175 amb un model turístic més sostenible Territori l El projecte incorpora millores en senyalització, mobilitat, accessibilitat i eines digitals El recorregut incorpora serveis per a bicicletes elèctriques i tres noves zones de mirador

Joan Lizano El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha culminat el projecte de transformació del GR 175 La Ruta del Cister, una actuació que redefineix aquest itinerari a peu i en BTT com un producte turístic integral, més sostenible, accessible, digital i orientat a l’experiència del visitant. El projecte, finançat amb fons NextGeneration EU del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, ha permès anar més enllà de la millora física del recorregut i avançar cap a una gestió coordinada dels recursos, serveis, municipis i agents vinculats a la ruta. Sota el lema El camí que ET TRANSFORMA, el nou model vol connectar els usuaris amb el paisatge, el patrimoni, la cultura i els pobles de la Ruta del Cister, alhora que reforça la qualitat global de l’experiència. La intervenció consolida el GR 175 com una peça vertebradora de l’oferta turística del territori i amplia les possibilitats de descoberta per als senderistes

La digitalització inclou una aplicació inclusiva, tracks GPS i itineraris georeferenciats

La Ruta del Cister recorre diversos municipis i espais patrimonials del territori. Cedida

i per als cicloturistes, amb serveis pensats per facilitar la planificació, l’orientació i l’estada de tota la ruta. Entre les actuacions executades hi ha la restauració i adequació de camins rurals, la renovació de la senyalització i l’adaptació de trams als efectes del canvi climàtic. També

s’han incorporat plans de seguretat i rescat en zones de muntanya per reforçar la protecció dels usuaris. En matèria de mobilitat sostenible, s’han creat estacions d’aparcament i càrrega per a bicicletes elèctriques i punts de reparació i manteniment, tant als municipis vinculats al GR

175 com en altres indrets de la Conca de Barberà. La gestió quotidiana també incorpora criteris ambientals, amb un vehicle elèctric per al manteniment de l’itinerari, un sistema de càrrega i una instal·lació fotovoltaica per a autoconsum. A més, s’han habilitat tres miradors i zones de descans que converteixen el paisatge en una part activa de l’experiència turística. La transformació també ha posat el focus en l’accessibilitat i la digitalització. S’ha creat una apli-

cació d’itineraris inclusius basada en tecnologia de navegació sensorial, s’han digitalitzat recorreguts i tracks GPS i s’ha desenvolupat una nova plataforma web, vídeos promocionals, mapes topogràfics digitals i materials de suport en paper. La implantació d’eco-comptadors digitals permetrà conèixer millor els usos de l’itinerari i disposar de dades per planificar i prendre decisions. També s’han impulsat accions de dinamització del sector turístic, materials de bones pràctiques, eines de formació i distintius per als establiments i punts de segellament, amb l’objectiu de crear una xarxa de serveis més cohesionada i professional al voltant del GR 175. Gestió integral El projecte també ha reforçat la connexió del GR 175 amb itineraris del territori, amb estudis de diagnosi i nova senyalització per afavorir la descoberta de nous espais i distribuir millor els fluxos de visitants. La rehabilitació de l’Alberg Pere el Gran de Santes Creus completa aquesta transformació i consolida l’equipament com a punt d’acollida i servei per a senderistes i cicloturistes. En conjunt, les actuacions combinen infraestructura, mobilitat sostenible, seguretat, digitalització, accessibilitat, paisatge, comunicació i governança turística. El projecte permet passar d’un model centrat en el traçat a una gestió més integral, amb eines per coordinar els agents del territori i oferir una experiència més coherent, autònoma i de qualitat als visitants.

Impulsen un parc fotovoltaic de 5 MW amb més de 10.000 panells i una línia soterrada de 5,5 km Constantí l El projecte ‘Solana’ preveu una inversió de 3,25 milions d’euros i ja s’ha iniciat la tramitació administrativa Agències

Constantí presenta el número 42 de la miscel·lània ‘Estudis de Constantí’ Cultura l Constantí va presentar divendres passat, 18 de setembre, el número 42 de la miscel·lània Estudis de Constantí, una publicació anual dedicada a la recerca i divulgació de la història, la cultura i la societat del municipi. L’acte, celebrat davant del Refugi, va comptar amb Ricard Ibarra, director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, i l’alcalde de la vila, Óscar Sánchez. El nou volum inclou deu articles sobre història i patrimoni local i es completa amb un homenatge pòstum a Josep Maria Sabaté Sans, alcalde entre 2008 i 2013, fundador del Centre d’Estudis de Constantí i un dels principals impulsors de la publicació constantinenca. l Diari Més

L’empresa Olmo Desarrollos Fotovoltaicos España, SL ha iniciat la tramitació d’una nova central solar fotovoltaica al terme municipal de Constantí. El projecte, batejat com a parc solar fotovoltaic Solana, preveu la instal·lació de 10.350 panells i una potència nominal de 5 MW. El Departament de Territori ha sotmès a informació pública la sol·licitud de les autoritzacions administrativa prèvia i de construcció, així com la declaració d’utili-

tat pública, el projecte d’actuació específica en sòl no urbanitzable i l’avaluació d’impacte ambiental. La instal·lació evacuaria l’energia produïda mitjançant una línia d’alta tensió soterrada de 5,5 quilòmetres de longitud, que permetria connectar la planta a la xarxa elèctrica. El pressupost previst per executar el projecte ascendeix a 3,25 milions d’euros. La iniciativa es troba ara en fase de tramitació i d’exposició pública abans de poder continuar avançant cap a la seva eventual construcció.

17 dimarts 22 de setembre de 2026

Futbol l El Nàstic va patir contra l’Alcorcón una dura derrota en la qual l’equip «va perdre la seva identitat»

Una derrota que ha de ser un aprenentatge

A

la Primera Federació, si lliçó adequada. dones la mà, t’agafen tot Diumenge no va ser el dia del el braç. El Nàstic de Tar- Nàstic. Jugadors com Nico Van Rijn ragona va patir diumen- —que va acabar el partit lesionat— ge un dur correctiu contra l’Alcor- i José Amo van mostrar un nivell cón. La primera derrota del curs va completament diferent al de les tres arribar amb contundència, perquè, jornades anteriors. En atac, la preen mitja hora, l’Alcorcón va conver- cipitació va tornar a ser la protagotir les fortaleses grana en debilitats. nista. Els grana es van ofegar amb la Els locals van marcar tres gols per pilota quan la tenien, intentant arrisentenciar un partit en el qual els bar en poc temps a l’àrea rival i, per de Xisco Campos no van rematar a tant, perdent la possessió pel camí. porteria. Campos va ser autocrític Per a Xisco Campos, l’equip «no i va destacar que l’equip «va perdre va respectar la nostra identitat». En la seva identitat» d’intensitat en els aquest sentit, el tècnic va apuntar primers minuts de partit. que «davant la dificultat ens hem «Marxem fotuts, però hem d’ana- desajustat encara més. La intensitat litzar la derrota, digerir-la ràpid i no és fer més i més, sinó fer-ho bé i aprendre de cara al pròxim partit», esforçar-se al màxim». va destacar el tècnic grana després de la derrota. En aquesta categoria Procés tan igualada, si un dia no compe- Que l’inici de somni i la frenada en teixes al màxim, el rival et passa sec de diumenge no ennuvolin la per sobre. Així ho va demostrar realitat. Aquest Nàstic és un prol’Alcorcón diumenge en un duel dur jecte nou que compta amb més de de veure. De fet, la primera part i el 22 jugadors que no hi eren l’any partit que va disputar el Nàstic s’as- passat. Molts han d’adaptar-se a la semblen molt a la versió funesta de categoria i també a la manera de fer la temporada passada: fragilitat al de l’equip. De fet, el mateix Tomeu darrere i incapacitat per reaccionar. Nadal va destacar que havia confecLa lliga tot just acaba de cionat l’equip «a mitjà començar i, com va destermini» i que falten uns tacar Xisco Campos, «les mesos per a la seva miderrotes formen part llor versió. del procés». Una versió Aquest Nàstic ha de completament oposada ser el del partit a partit, a la guerrera de les anel del creixement i la teriors jornades. Ara és millora, així que la derel torn de l’entrenador rota de diumenge ha de posar-se mans a de convertir-se en l’obra i extreure’n la Arnau Montreal Quesada una oportunitat per

L’entrenador del Nàstic, Xisco Campos, durant un dels partits disputats al Nou Estadi Costa Daurada aquesta temporada. Gerard Martí

Desconegut Les fortaleses defensives que havia mostrat l’equip es convertien en debilitats

demostrar que s’ha fet aquest pas. El viatge és més important que el destí. Xisco Campos va tenir tan clara l’autocrítica amb el joc mostrat com la confiança en els seus: «Ho dic en

un dia difícil com aquest. Crec moltíssim en aquest grup, en com són i en com entrenen. Hem fet una setmana perfecta d’entrenaments i em fa ràbia no haver-ho traslladat al partit. Aquí és on s’ha de millorar».

18 dimarts 22 de setembre de 2026

Imatge dels 175 jugadors dels vuit equips que van formar part dissabte del primer Torneig de Veterans del Club Rugby Tarragona. Club Rugby Tarragona

Arnau Montreal Quesada

E

l Club Rugby Tarragona fa 40 anys i dissabte ho va celebrar de la millor manera. 175 jugadors de més de 35 anys, d’equips d’arreu de Catalunya i França, es van aplegar per participar en el primer Torneig de Veterans, una cita que va ser tot un èxit i que, des del club, tenen clar que no serà l’última. «Cada any, per Santa Tecla, fèiem partits i enguany va sorgir la idea d’aplegar tots aquells veterans que venen durant l’any en un dia perquè aprofitin l’ambient festiu», destacava el president del Rugby Tarragona, Óscar Quintela. «L’equip francès de Béziers fa quatre anys que no es perd una Tecla [riu]. Ara els hem ajuntat amb el Blagnac en una setmana. Són dos equipassos que, fins i tot, tenen algun jugador que ha disputat la Pro D2, la segona divisió francesa, que, a nivell de talent, és com dues vegades superior a la Divisió d’Honor espanyola». El camp de rugbi de l’Anella va estar ben aprofitat. Es van dividir en dos camps per disputar partits de 15 minuts amb les regles dels veterans, que tenen menys contactes forts i en què no hi ha xuts entre els pals. La qüestió és passar-s’ho bé, i així van xalar tant els jugadors des del camp com els que esperaven a la

l Rugbi

El Rugby Tarragona bufa les espelmes amb placatges i festa Unes 175 persones d’arreu de Catalunya i França van participar amb èxit en el Torneig de Veterans

grada, animant el seu equip en comunió amb la resta de participants. La manca de lavabos i d’instal·lacions va ser una molèstia que els participants van solucionar per la via ràpida. L’any que ve, si es repeteix, s’espera que ja ho puguin fer amb els vestuaris, que ja estan licitats. Rugby Químic, TAU d’Amposta, Béziers, Blagnac, SEL Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat de Catalunya i, com no podia ser d’una altra manera, els Voltors de Tarragona van xalar en una tarda de placatges que va sumar intensitat i freestyle cada minut que passava i cada cervesa que baixava per la gola dels veterans. Calia refrescar-se, i més en una tarda tan calorosa. «Això és tota una festa. Els veterans ho vivim sense cap mena de violència ni competició. Juguem

Els Voltors tarragonins van celebrar dissabte el seu quarantè aniversari

Imatge de l’equip francès Blagnac que es va desplaçar per jugar en el torneig. Diari Més

perquè ens agrada, perquè hi ha passió per aquest esport. En el rugbi sempre regna el bon ambient i no hi

ha la mala llet de la resta d’esports. Jo crec que en tornejos com aquest es pot veure», va apuntar Quintela.

Els participants van tenir l’horari complet. Després d’una tarda intensa, van tancar la jornada a l’Anella amb un sopar en germanor de tots els participants, el conegut tercer temps. Aquest no va ser el final, perquè la festa es va allargar al passeig de les Palmeres de Tarragona, on van celebrar la festa del 40è aniversari amb música i un ambient que va aprofitar cada francès i cada jugador. Aquesta va ser la millor forma de bufar les espelmes d’un club sa i amb ganes de xalar a propis i coneguts amb Santa Tecla.

19 dimarts 22 de setembre de 2026

Begoña Gómez anirà a judici amb jurat per tràfic d’influències i malversació Tribunals l El jutge Peinado tanca una instrucció iniciada l’abril de 2024 i remet la causa a l’Audiència Provincial de Madrid perquè fixi la data del judici Joan Lizano / Agències El jutge Juan Carlos Peinado va acordar ahir dilluns l’obertura de judici oral amb jurat popular contra Begoña Gómez, esposa del president del govern, Pedro Sánchez, pels presumptes delictes de tràfic d’influències i malversació. El magistrat també envia a judici Cristina Álvarez, assessora de Gómez a la Moncloa, acusada únicament de presumpta malversació. La decisió arriba després que l’Audiència Provincial de Madrid confirmés al juliol que Gómez podia ser jutjada per aquests dos delictes i arxivés els de corrupció en els negocis i apropiació indeguda que també li atribuïa

Peinado. L’acusació popular liderada per Hazte Oír reclama tretze anys de presó per a Gómez i sis per a Álvarez, mentre que la Fiscalia i les defenses en demanen l’absolució. L’auto posa fi a una instrucció iniciada l’abril de 2024 arran d’una denúncia de Manos Limpias i remet ara la causa a l’Audiència Provincial de Madrid, que haurà de fixar la data del judici. Peinado no imposa mesures cautelars ni fiança a les acusades, però els exigeix que es mantinguin a disposició del jutjat i de l’Audiència de Madrid i que comuniquin qualsevol canvi de domicili o parador. Ha ordenat obtenir, a través del Punt Neutre Judicial, informació sobre

la capacitat econòmica de Gómez i incorporar a la causa les seves cinc últimes declaracions de la renda. El jutge sosté que Gómez s’hauria beneficiat de la seva condició d’esposa del president per projectar la seva trajectòria professional a la Universitat Complutense de Madrid i que hauria disposat d’una posició d’«accés privilegiat». La causa també examina l’ús de l’assessora i el destí d’un programari desenvolupat en l’entorn de la càtedra que Gómez codirigia. L’Audiència de Madrid ja va considerar que hi havia indicis suficients per mantenir els delictes de tràfic d’influències i malversació, però va apartar del judici l’empresari Juan Carlos Barrabés.

Begoña Gómez, esposa del president Sánchez, en una fotografia d’arxiu. Agències

L’apunt

Les filles de Zapatero, citades a declarar El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha citat a declarar com a investigades Alba i Laura Rodríguez, filles de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, el pròxim 30 de novembre en el marc del cas Plus Ultra. La causa investiga irregularitats en el rescat de 53 milions d’euros concedit a l’aerolínia. Calama també ha encarregat un informe peri-

Illa convoca divendres els grups Els preus dels carburants pugen més d’un 30% en tres parlamentaris a una cimera per mesos i freguen els dos euros buscar un acord sobre educació Inflació l Omplir un dipòsit de 50 litres costa uns 96 euros, amb la gasolina a 1,91 euros i el dièsel a 1,92 euros de mitjana Joan Lizano / Agències El preu dels carburants continua a l’alça a Catalunya i acumula increments superiors al 30% en els últims tres mesos. Segons les dades publicades ahir, la gasolina 95 se situa en una mitjana d’1,91 euros per litre, mig euro més que a finals de juny, mentre que el gasoil A arriba als 1,92 euros, més de 40 cèntims per sobre de l’inici de l’estiu. Omplir un dipòsit de 50 litres costa ja prop de 96 euros, uns 23 més que al juny. L’escalada s’ha intensificat després que acabés la rebaixa de l’IVA dels carburants i mentre es redueix progressivament la bonificació de l’impost especial d’hidrocarburs, que desapareixerà el 30 de setembre. Un 26% de les benzineres catalanes ja venen la gasolina 95 per sobre

dels dos euros el litre i, en el cas del dièsel, el percentatge puja fins al 30%. El gasoil agrícola també ha assolit nous màxims, amb un preu d’1,70 euros i un increment del 37% des del juny. Davant d’aquest context, Brussel·les ha obert la porta a intervenir per mitigar l’impacte de l’encariment del petroli i no descarta una reunió dels ministres de Transports de la UE si la situació empitjora. Alhora, la Unió Patronal Metal·lúrgica reclama un front comú empresarial per exigir al govern espanyol ajudes directes i bonificacions al combustible, davant l’impacte dels costos energètics sobre la indústria. Abans de l’escalada, els preus s’havien estabilitzat al voltant d’1,40 euros per litre, però des de finals de juny la tendència alcista no s’ha aturat i ja supera els màxims del març.

Política l El president de la Generalitat, Salvador Illa, va convocar ahir dilluns els grups parlamentaris a una cimera sobre educació que se celebrarà aquest divendres, a les 9.30 h, al Palau de la Generalitat. La trobada vol servir per avançar cap a un «acord de país» sobre l’educació a Catalunya. Illa ha convidat els

cial i gemmològic sobre les joies intervingudes al despatx de Zapatero per determinar-ne l’origen, la composició, l’antiguitat i el valor i ha donat tres dies a l’expresident perquè n’aporti la documentació. A més, també s’ha citat a declarar el 19 de novembre José Ángel Partearroyo, exdirector de Participades de la SEPI, i Félix Martín, exdirector financer de Plus Ultra.

presidents de tots els grups, que hi podran assistir amb els portaveus. El PPC ja ha anunciat que no hi participarà si abans no es cessa la consellera d’Educació, Esther Niubó, i no es compleixen les sentències sobre el castellà a l’escola, mentre que Vox també ha rebutjat la invitació. Dimecres, Illa compareixerà

al Parlament per explicar l’error en l’informe de les proves PISA. Paral·lelament, el Consell d’Educació de Catalunya començarà a articular el debat de país encarregat pel Govern, amb una fase d’escolta a centenars de persones i entitats fins al novembre. Després s’obrirà un període de deliberació fins al febrer i es preveu que a l’abril es presentin conclusions i propostes concretes. El procés abordarà, entre altres qüestions, l’escola inclusiva, la formació del professorat i els reptes socials, demogràfics i tecnològics del sistema educatiu. l Agències

Moltes Felicitats Magí, pel teu 23é aniversari!!

Moltes Felicitats Mama en el dia del teu 83é aniversari!!.

Felicitacions Envia-les a: felicitacions@diarimes.com

Lucía, hoy cumples 10 años y toda tu familia te desea muchas felicidades. No cambies, te queremos mucho.

20 dimarts 22 de setembre de 2026

k  Tribuna  k

k  Editorial  k

Festa al Cel: proyección, oportunidades y orgullo de Salou

L

a Festa al Cel es mucho más que un gran espectáculo aéreo. Es una oportunidad para que Salou refuerce su proyección, genere actividad económica y se consolide como municipio turístico de referencia y sede de grandes acontecimientos del Mediterráneo. Este gran festival atrae a miles de visitantes, beneficia a hoteles, comercios, restauración y servicios, y contribuye a la desestacionalización. Pero su valor va más allá del impacto turístico: es también una fiesta para los salouenses, una experiencia compartida que llena la ciudad de vida y refuerza el sentimiento de pertenencia, la identidad colectiva y el orgullo de Salou. Queremos que los grandes acontecimientos se traduzcan en más oportunidades, empleo, actividad económica, servicios y calidad de vida para la ciudadanía. Porque el crecimiento turístico solo tiene sentido si también genera bienestar para quienes viven en Salou durante todo el año. La Festa al Cel proyecta además a la Costa Daurada, Catalunya y España. Quiero destacar especialmente la participación de las Fuerzas Armadas, por su alto nivel de profesionalidad, excelencia tecnológica y vocación de servicio. Mi agradecimiento a Queremos que patrocinadores, institulos grandes ciones, administracioacontecimientos se nes, Fuerzas Armadas, traduzcan en más cuerpos de seguridad oportunidades, y emergencias, entiempleo, actividad dades, profesionales, económica, servicios y voluntarios y a todas calidad de vida para la las personas que hacen ciudadanía posible este gran acontecimiento. Y, especialmente, a los residentes de Salou por su colaboración, participación y acogida. Seguiremos trabajando para que Salou sea una de las grandes referencias aéreas del sur de Europa y para que cada gran acontecimiento deje algo más que una imagen espectacular: más progreso, más ciudad y más orgullo de Salou.

Pere Granados Alcalde de Salou

Projectes sense resposta

F

a un any que l’Ajuntament de Tarragona espera que Euses presenti de nou el projecte bàsic per a la Tabacalera. Ho va fer amb bona voluntat: va facilitar una concessió de gairebé quaranta anys sobre el mòdul 5 i va renunciar a cobrar cap cànon fins al vintè any, a canvi d’una inversió de 3,7 milions d’euros per rehabilitar l’espai. Era una aposta pública per obrir la Tabacalera a nous equipaments, i Euses havia de ser-ne la primera pedra. Dotze mesos després, el projecte inicial no va superar l’informe tècnic municipal i encara s’ha de tornar a presentar, l’empresa no ha respost les preguntes de la premsa i l’inici de curs previst

el 2026-27 és pràcticament impossible. El centre ha optat per buscar espais provisionals a la ciutat, una solució comprensible, però no és el que es va plantejar. Ningú no qüestiona la complexitat d’actuar en un edifici protegit ni l’impacte de les troballes arqueològiques. Però l’exigència de rigor s’ha de correspondre amb transparència i diligència. La Tabacalera és patrimoni de tots els tarragonins, i la ciutat no pot permetre que un espai tan estratègic quedi hipotecat per l’absència d’una resposta a l’altura de la confiança dipositada. El conservatori, l’auditori i la futura Biblioteca Provincial necessiten que el conjunt avanci.

k  Tribuna  k

Els que sou i no hi éreu

N

o patiu. Ja érem a prou. Els que sou, independentistes de cos i ànima, però no hi éreu a la manifestació de l’11 de setembre: tranquils. És natural, encara fa calor, un cap de setmana llarg, aprofitat perquè sigui el penúltim d’un estiu de platja i horxata… Ja ens ho explicaran. De fet, els que hi érem, érem més que l’any passat. I jovent, amb estelades al coll. Qui ha dit que això s’ha acabat? Érem una bona colla, suficient per a què és haver de tenir en compte als mitjans de comunicació i a la realitat. No patiu per les dades estadístiques, de la Guàrdia Urbana, o de l’ANC convocant. O les del CNI espanyol, que mai se’n entera de res. Com a totes les manis, multiplica per dos les dades de la GU i divideix per dos les dels convocants: segur que s’aproximen prou a la realitat. Però la importància d’un acte polític de la gent no és quantitatiu; és qualitatiu. El fet + l’entorn+ les circumstàncies. Com diu l’eslògan de la convocatòria, “Hi soc, hi som”. Jo hi soc, i tots vosaltres, junts, hi som, els agradi o no. Som i serem. Serem perquè això no s’ha acabat, ni de molt. Cert que gaudim d’un govern dels més inútils que hem tingut mai. No és que no sigui independentista, és que farà tot el que pugui per aturar qualsevol progrés o evolució, totalment sotmès a les directrius dels poders de l’estat i, efectivament, del poder del govern de l’estat. Cal confiar que la seva inanitat, indolència o, simplement inoperabilitat, també farà que les seves accions contra l’independentisme siguin inútils i maldestres.

parlar amb dues empreses diferents: RENFE i Adif. Però què dius?! Si són el mateix. Les dues filles de la mateixa mare que les va parir! Si us escolteu les interpretacions Xavier Allué governamentals del repartiment dels acords econòmics, per comunitats autònomes, sentireu que estan molt contents que a Catalunya li toquen Ja hem vist com és la gestió dels pro- 4.000 milions. No estaria malament si blemes que fan. Com que hi ha males- no fos que haurien de ser 22.000 mitar entre el personal docent, i vagues, lions anuals. Els que van, i no tornen. no se’ls acut més que infiltrar espies Els que sou, però no hi éreu, pel que en els consells escolars. O per veure fos, no patiu. Ni perdeu l’interès. En si es poden controunes setmanes teAra que els metges lar els problemes a nim una altra oportornen a fer vaga, què les escoles, enviar tunitat de sortir al faran? Enviaran policies Mossos a patrullar carrer per recordar els passadissos dels amb mascareta i guants l’èxit d’una convocade goma que sobraren de centres docents. tòria política deterquan la Covid a vigilar Ara que els metminant, i les pallisals quiròfans? O a les ges tornen a fer ses i cops de porra sales de parts? vaga, què faran? Enque no la varen imviaran policies amb pedir. I de recordar mascareta i guants la ignomínia del cap de goma que sobrad’un estat incapaç ren de quan la Covid d’entendre la realia vigilar als quiròtat, menyspreant un fans? O a les sales poble, una gent que de parts? Ja fan per es manifesta pacíestimular als nous ficament en contra graduats per que d’uns predicaments vagin a treballar als tan tronats com la hospitals privats i no seva dinastia. als públics, alhora liFins i tot és possimitant convocatòrible que en uns mees de places vacants. sos tinguem l’oporSi el transport fertunitat de fer-los roviari va adquirint fora a tots plegats, les característiques dels de la Índia, i democràticament i contundentment. encara, tampoc esperis que moguin Romaneu amatents, els que sou i un dit. És difícil, diuen, per què s’ha de sereu.

21 dimarts 22 de setembre de 2026

k  Tribuna  k

III Congrés Internacional de Balls Parlats a Tarragona

A

l’inici de l’anomenada transició, paral·lelament a la recuperació de seguicis i festes populars en moltes viles i ciutats de la Catalunya Nova en què els balls parlats configuraven un dels elements distintius, a l’aleshores recent creada llicenciatura en Filologia Catalana —de la qual al cap dels anys esdevindria la nostra Universitat Rovira i Virgili— es van iniciar també un seguit de recerques i edicions científiques de recuperació de textos i estudis sobre aquest model de teatre popular. El 1990, vam organitzar el primer congrés ‘Els Balls Parlats a la Catalunya Nova. Teatre popular català’. Una trobada que va servir per arribar al consens sobre la denominació i categorització d’aquests espectacles, a més de traçar orígens, autories, història, dramatúrgia o coincidència amb d’altres manifestacions similars (comedias de santos, pastoralas, paloteado, dances...). Un punt de partida que, amb el temps, talment com creixien seguicis i festes amb nous elements, es va anar ampliant amb noves publicacions. Però no fou fins al 2014 en què vam organitzar el segon congrés, ‘Teatralitat popular i tradició’, aquesta vegada amb un objectiu d’internacionalització i de comparativistica, per relacionar els balls parlats amb d’altres mostres nacionals i internacionals, des dels ‘balls d’espies’ del País Valencià o els cossiers mallorquins, fins al satanes bascos, el teatre de Bonecos portuguès, els Mummers Plays anglesos, les huehes mexicanes o el Yangjubyulsandaenori de Corea del Sud entre d’altres. I arriba aquesta setmana la tercera edició del congrés internacional, en aquest cas amb un objectiu clar en el seu enunciat que és l’anàlisi dels balls parlats i altres mostres semblants des d’una perspectiva de gènere i decolonial. Un tipus d’estudis i perspectiva que han donat molts fruits, han visibilitat la meitat de la població i han ajudat a revertir la criptogínia, tot i que, en aquests temps convulsos, el reaccionarisme tendeixi a la ridiculització o mini-

congrés contempla aquest context d’inici, el del marc històric, i el protagonisme o quin tipus de protagonisme han tingut les dones en els balls, o els llenguatges utilitzats tant Montserrat Palau Vergés Membre del comitè organitzador del III textuals, orals com dramatúrgics i, Congrés Internacional de Balls Parlats i evidentment, l’evolució actual. Una de l’APELLC (Associació de Professionals evolució notable, no només en l’àmi Estudiosos de la Llengua i la Literatura bit científic dels estudis sinó també Catalanes) al carrer, amb noves propostes que, fins i tot, no només fan sàtira de la societat actual, sinó que van més enllà i incideixen en criticar l’ordre que aquesta societat estableix. Un nou diàleg acadèmic a Tarragona sobre els balls parlats amb dos dies de mització dels avenços aconseguits. congrés al Campus Catalunya —la Els balls parlats, com tota la cultura, inscripció i assistència són obertes i transmeten ideologia i és interessant gratuïtes— i amb un tastet de 4 balls de veure quina ha estat la participa- a la plaça de les Cols el dia 26, durant ció de les dones en aquest tipus de la representació dels quals es lliuteatre, perquè no hi rarà el premi ‘Joan Els balls parlats, eren ni com a auto(Janó) Salvadó Socom tota la cultura, res o actrius, com rolla de treballs de transmeten ideologia s’han representat recerca de batxillei és interessant de les identitats, rols i veure quina ha estat la rat sobre tradicions relacions d’homes participació de les dones festives catalanes’, i dones i, al mateix en aquest tipus de teatre convocat per la nostemps, juntament tra Associació de amb aquest biaix de gènere, com Professionals i Estudiosos en Llens’han representat també les relaci- gua i Literatura Catalanes (APELLC), ons de poder ètniques o nacionals l’Associació Mulassa de Tarragona i en èpoques colonials. Per això el la Cooperativa Combinats.

k  Dels lectors Biblioteca de Tarragona: passant de tot Els treballadors de les biblioteques de Barcelona estan en vaga per la millora de les seves condicions laborals, i els treballadors de la Biblioteca de Tarragona s’hi han afegit. No entro en aquest article en el contingut de les seves reivindicacions, sinó en la manera com fan vaga. Aquest 18 de setembre van tancar la biblioteca per anar a la manifestació a Barcelona. Desconec si una biblioteca té l’obligació d’oferir uns serveis mínims, però, si aquest fos el cas, seria una gran desconsideració cap a tothom que la biblioteca hagués tancat aquell dia sense programar aquests serveis. És d’això del que em queixo, la qual cosa, de fet, forma part de la cultura de la biblioteca: per sistema, si alguna cosa no va bé als seus gestors o treballadors, qui en paga les conseqüències és la resta de la població. Proposo als qui s’hagin sentit maltractats per aquesta situació que enviïn aquesta mateixa carta al director o un altre escrit al delegat de Cultura de la Generalitat, a l’adreça electrònica sttarragona. cultura@gencat.cat, demanant per què no s’havien programat serveis mínims a la Biblioteca de Tarragona i que es faci alguna actuació de cara a les properes vagues programades.

Francesc Camps Tarragona

Antonio Roldán ‘El Chino’ Fa uns dies va morir, ens va deixar, Antonio Roldán, ‘El Chino’. El Chino no era Creu de Sant Jordi, no li van donar la Medalla al Treball, no va ser un arquitecte de reconeixement mundial ni era un pintor famós. No, el Chino era més que tot això. Era un supervivent de la terrible dècada dels vuitanta. El Chino anava amb mi a l’escola —o jo anava amb

ell—, amb Domingo de la Paz, amb Jordi Salvadó i amb gairebé quaranta alumnes més. No era un bon estudiant; era revoltós. Era manyós. El Chino va ser el company que em va deixar el seu monopatí, amb el qual em vaig trencar la clavícula esquerra. Antonio Roldán era un rebel sense causa. Però, per damunt de tot, el Chino va ser un tipus honest i bona gent. Descansa en pau.

Andrés J. Moreno Vila-seca

Faltan profesionales En cuanto pides el servicio de un fontanero, electricista o pintor, ya puedes prepararte para que te digan que no te puede atender, o en todo caso dentro de un mes o dos. Si les digo que cojan más personal y así darán mejor servicio, me responden que no encuentran gente cualificada para atender bien. Ahora no hay aprendices y no puedes enseñar. La escuela de oficios no debe dar abasto, pienso yo, porque con la cantidad de gente joven que llega para buscarse la vida, enseguida se les solucionaría. Hoy en la tertulia de La Cuatro, comentaban la cantidad de parados que prefieren seguir cobrando del paro, antes que reintegrarse al trabajo. Un tertuliano ha salido con esta frase “al final, todos acabaremos trabajando para el Estado, como en Cuba” En fin, hacen falta estos profesionales que nombro, y que además se ganarían muy bien la vida. Y otra frase que me han dicho es “no gusta mucho esto de doblar la espalda, prefieren trabajar sentaditos delante de un ordenador”. Tal cual. Todos deberían ganarse la vida con el sudor de su frente, no con el sudor de otros. Siempre, claro, que la salud acompañe.

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

22 dimarts 22 de setembre de 2026

Necrològiques Tarragona Teresa Sánchez Horta. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 12.30 h al Tanatori Municipal. Juan Alejandro Paz Padilla. Ha mort als 55 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori Municipal.

Reus Maria Isabel Ferran Cardona. Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori Municipal. Matilde Isern Robert. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Reus. María Teresa Domínguez Munín.

Lexus Tarragona impulsa els primers Business Days adreçats al teixit empresarial

Ha mort.

Almoster Rosa Obradó Prats. Ha mort als 92 anys. El funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Miquel.

Automoció l Lexus Tarragona, del grup Ponsmove, va celebrar dijous els primers Lexus Business Days, una iniciativa adreçada a empresaris i professionals del territori per presentar noves solucions de mobilitat empresarial. La jornada va començar amb un esmorzar networking i una presentació de la filosofia de la marca i del nou departament Lexus Business, orientat a empreses, autònoms i professionals. Després, els participants van iniciar una ruta de conducció cap al Priorat per provar diferents mo-

dels de la gamma Lexus i conèixer de primera mà aspectes com el confort, la tecnologia i l’electrificació. La proposta inclou models com els UX, NX i ES, així com opcions de renting amb KINTO ONE i lloguer de curta durada amb KINTO RENT. La trobada va continuar al Celler Dosterras, a Marçà, on la gastronomia i el paisatge van completar una jornada pensada per reforçar la relació de Ponsmove amb el teixit empresarial de les comarques de Tarragona. La jornada combinà mobilitat, empresa i proximitat. l DM

23 dimarts 22 de setembre de 2026

Avui felicita als que es diuen: Maurici, Digna i Fèlix

Farmàcies

L’horòscop

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Els teus canvis Pensa molt bé tot Durant el dia acon- La teva sensibilid ’h u m o r se ra n allò que avui vols seguiràs conquerir tat i els teus nervis molt notables i les canviar o eliminar. tots els objectius una mica tensos, persones que t’en- Qualsevol acció que et proposis. La potenciats per una volten no els en- que facis avui per- societat et garanti- intensa activitat, et tendran. La parella durarà en el temps, rà tot el seu suport faran gastar més es mostrarà una fins i tot en l’amor. en tot allò que em- energia de la nemica difícil. Viatge feliç. prenguis. cessària. Relaxa’t.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La teva ambició en Les situacions ex- Al llarg de la jorna- Si entres en conel terreny dels sen- tremes en els sen- da notaràs que els tacte amb molta timents serà molt timents es mani- teus sentiments ani- gent, intenta no alta i, d’alguna ma- festaran fàcilment, ran variant a mesu- entrar en discussinera, les persones ja que avui tens la ra que experimentis ons o comentaris que tens al voltant sensibilitat a flor de noves sensacions que puguin comet criticaran per la pell. Busca la rela- amb les persones prometre la vida teva possessivitat. xació mental. que s’acostin a tu. d’altres persones.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4

Et sentiràs molt Diuen que una re- Les coses ja no És cert que la temestimulat per les tirada a temps pot poden anar a pitjor. porada no és tan p e r s o n e s m é s arribar a ser una T’espera una situ- bona com esperes, properes. La teva victòria; avui és el ació de tranquilitat però intenta durant necessitat d’aven- dia per posar-ho que s’anirà decan- un moment viure tura i risc quedarà en pràctica. No et tant cap a millores les coses amb una plenament com- fiquis on no et de- en el camp més actitud més positipensada. manen. personal. va. Tot canviarà.

6

TV local

9

TAC 12

14:00 Notícies migdia

12:30 La Baixada. Santa Tecla 2026. Tarragona (reemissió) 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 La Baixada. Santa Tecla 2026. Tarragona (reemissió) 16:00 Notícies 12. Edició migdia. (r) 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 + Bàquet 18:30 Connecta 10 Comarques 19:00 180º 20:00 Notícies12. Edició vespre 20:30 La Baixada. Santa Tecla 2026. Tarragona (reemissió) 22:00 Notícies12. Edició vespre 22:30 La Baixada. Santa Tecla 2026. Tarragona (reemissió) 00:00 Notícies12. Edició vespre

15:00 Notícies migdia (r) 15:30 +Bàsquet 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 +Bàsquet 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies vespre 20:30 Fot-li 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 Fot-li (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 Fot-li (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 Fot-li (r)

7 8

10

CANAL REUS TV 14:30 Teló de fons

5

TARRAGONA: Pujol Perpiña , Artur Eivisa, 7-9 Telèfon 977 221 323 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Viana Fresquet, Estefania Carrer del Vent, 44 Telèfon 977 432 795 SALOU: Contreras Barbeta, Isabel Madrid, 11 - 13 877643085 VILA-SECA: Jansa Padró, Pau Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 4341 CAMBRILS: Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270 VALLS: Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612517 EL VENDRELL: Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688

11

Solucions

12

HORITZONTALS: 1. Contes per descobrir la solució d’una cosa enigmàtica. 2. De l’Aràbia Saudita. Reflexió d’ones sonores per la dreta. 3. Infecció de pus. Nota girada. 4. Península de Grècia.Viu a ciutat.Vocal. 5. Trobada concertada. Una mica afònic. Conseqüència de l’anterior. 6. Arbre de la família de les rosàcies. Obsessions. 7. Un naip. De la península Ibèrica. Extens, dilatat. 8. Una al llit. Acte sexual. Dolor. Cercle. 9. Sarcosina. Col·labora dins d’un partit polític. 10. Casa gran vella, ruïnosa i girada. Despullada. 11. Dins del coll. Coll d’una bastida. 12. Argent. Pals desordenats. És en anglès. La del punt. VERTICALS: 1. Relatiu o pertanyent als espais. Mig gat. 2. Mariners. Molècula d’aigua que puja. 3. Component mat de l’hulla. Estil de natació. 4. Allò que cal tenir, a més de respecte. Bastó girat. 5. Ciutat. Que té dues mans, com els humans. Enmig de París. 6. Mite sense cap.Varietat de fluorita. 7. Nom aplicat a diverses espècies de nimfeàcies. Protectors de la casa a Roma. 8. Qüestió de l’univers. 9. Angle recte. Les dues primeres de la famosa sèrie. Lletra. Gat sense cap. Sis romans. 10. Entrada local. Unes de la població itàlica d’Atella. 11. So de tornada. Cosa sense principi. Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles. 12. Garbell fet de pèls d’animal. Sencera. Enmig del cim més alt.

Anuncis classificats REFORMES

AMISTAT

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-60 años. Tel. 685.253.084

PROFESSIONALS CARPINTERO, MONTAJE. Tel: 624.651.215 PINTOR ECONÓMICO. Tel. 667.471.534 CARPINTERO, EBANISTA. www.carpinteria ebanisteriaafrah.com Tel: 623.387.479 EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

Solució dels mots encreuats

ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186

MASSATGES URGE SEÑORITA MASAJES RELAX. Zona Tarragona. Tel. 692.780.087 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también. Tel. 637.523.310

Solució: nivell mitjà

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel. 745.008.994

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

SALIDAS. DOMICILIOS.

Desconecta y disfruta!!! Tel: 613.458.067 MASAJES para parejas. Tel. 634.690.215 MASAJES REUS.

Tel: 698.788.062 MASAJES RELAJANTES.

Tarragona CIUDAD. Tel: 977 21 26 12

OFERTES ANUNCIS

El temps Mínima

Màxima

19º 29º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel El cel romandrà serè en general. Amb tot, hi haurà algunes bandes de núvols alts sobretot al matí. A banda, fins a primera hora del matí hi podria haver algun estrat baix a punts del litoral i prelitoral nord, així com a partir de migdia en podran aparèixer a punts del sector central del litoral i créixer alguns núvols d’evolució a punts del prelitoral. Al llarg del vespre els intervals de núvols baixos s’estendran per més punts del país. Temperatura La temperatura mínima serà semblant. La màxima serà lleugerament més baixa, sobretot a la meitat nord del litoral i prelitoral i al Camp de Tarragona.

4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimarts 22 de setembre de 2026

k El Vigilant del Camp

La ratlla de l’alcalde

L

La col·lecció de cases modernistes i la façana del Santuari de Misericòrdia. Som-hi!

S

ón com petites joies, però amb finalitats decoratives o, fins i tot, contemplatives. Després d’anys elaborant arracades i braçalets, ara l’empresa reusenca Som-hi! ha fet una nova aposta amb una col·lecció inèdita que reprodueix les façanes de les cases modernistes i els edificis emblemàtics de la ciutat. Es tracta de peces de ceràmica, fetes a mà, que mostren la Casa Gasull, la Casa Grau, la Casa Laguna, la Casa Navàs, l’Institut Pere Mata i la Casa Rull. Completen la col·lecció les façanes emblemàtiques del Círcol, El Barato, l’Escorxador (actual Biblioteca Xavier Amorós), el Santuari de Misericòrdia i la Prioral de Sant Pere.

Emprenedoria l L’empresa reusenca Som-hi! ha presentat una col·lecció de peces artesanals que reprodueixen les façanes modernistes i edificis singulars de la ciutat

Una col·lecció de ceràmica amb ànima reusenca

amb el sistema de calca ceràmica, cuita al forn. «Vaig escollir una gamma de colors bàsica i vaig voler fer una interpretació gràfica de les façanes. I encara que no estan reproduïdes al detall, són fàcils de reconèixer». L’úniUna a una ca excepció pel que fa al color, explica, la van «Són peces artesanes perquè estan fetes a fer amb El Barato: «Vam utilitzar més colors mà, una a una», explica la dissenyadora Eli- en els aparadors perquè volíem destacar més sabeth Tort. Ella, juntament amb la botiga que la façana. Aquest la ceramista Isabel Barber, van any celebren el 145 aniversari!». impulsar Som-hi! amb la idea Les dues emprenedores explid’oferir a la ciutat peces úniques quen que aquesta col·lecció pot vinculades a la ciutat. «Som una anar creixent a mesura que apaempresa de Reus que treballem reguin nous clients. «Podem fer per la ciutat de Reus», insisteix la façana que se’ns demani», assel’Elisabeth. Ella ha estat la responguren. Aquesta és, de fet, una altra sable de dibuixar les façanes de via de negoci: fer peces exclusives tota la col·lecció, que després a encàrrec, com les que estan Cristina Serret Alonso es col·loquen sobre les peces realitzant ara per a l’Ajunta-

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Artesania local Les peces es fan de manera artesanal, una a una, amb la intervenció de dues persones ment, reproduint les rajoles de Gaudí que hi ha al terra dels ravals. L’únic condicionant, adverteixen, és el temps. «Podem fer les peces amb molta agilitat, però sabent que les fem una a una: aquí no premem un botó i en tenim cent de cop». Quant a la col·lecció de cases, les peces mesuren uns 8 cm d’alçada i són prou gruixudes perquè se sostinguin dretes. El preu és d’uns vint euros per peça i es poden trobar a la botiga El Barato i al Gaudí Centre. Per a més informació es pot consultar el perfil de Som-hi! (@som_hi_creacions).

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Especials: Adrià Recasens Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

’entrada triomfal de l’avui alcalde Viñuales a la política tarragonina va coincidir, més o menys, amb la meva entrada al món de periodisme local. En aquella època, m’havia tocat fer algun perfil dels caps de llista a les municipals. I com que els quadres dels saltataulells de C’s eren desconeguts aleshores i van haver de treure gent de sota les pedres, hi havia molta curiositat per saber qui eren. Preguntant per Viñuales, sovint em deien que ja el devia conèixer, que era molt popular al campus de la URV —on tant ell com jo fèiem veure que estudiàvem— per una activitat diguem-ne irregular (que no diré perquè l’alcalde té la demanda molt suelta). El cert, però, és que no el tenia vist, que no he comprat mai cap droga i que sempre vaig considerar la seva vinculació amb el narcotràfic un rumor infundat. Ara això ja no és ben bé així. Perquè l’article de Rafa Marrassé al Porta Enrere demostra que inclús els Mossos investigaven aquesta presumpta relació i perquè el mateix alcalde es va preocupar de fer un desmentiment apressat —i una mica toix— on no negava la conversa, sinó la interpretació dels investigadors policials. Francament, la teoria dels Mossos és bastant marciana i gens concloent. És normal que el jutge ho desestimés. Però tenim un fet incontrovertible: la transcripció d’una trucada de l’alcalde a un narcotraficant. De mi, i de molta gent, no en trobaríem cap. Per això és inadmissible la demanda anunciada contra Marrassé (un matar el missatger de manual). Els processos judicials en aquest país, mentre no hi hagi secret sumarial i no es digui el contrari, són públics. Cosa que separa la justícia democràtica de la Inquisició. Recomanaria al senyor alcalde que, d’haver de querellar-se contra algú, ho faci contra els Mossos d’Esquadra i deixi els periodistes tranquils. I que el pròxim cop convidi.

Miquel Bonet Escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: