Port
27/11/2018 diarimĂŠs
de Tarragona
13
14
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA
APT
Josep M. Cruset, nou president de l’Autoritat Portuària de Tarragona
CEDIDA
El seu nomenament oficial es va produir el passat divendres 23 de novembre Redacció
Josep M. Cruset Domènech ja és oficialment el nou president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El passat divendres, 23 de novembre, es publicava al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el seu nomenament, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, segons Decret 250/2018, de 20 de novembre, de la Generalitat de Catalunya. Cruset, que des del 2007 i fins ara ha estat alcalde de Riudoms, pren el relleu al capdavant del Port de Tarragona a Josep Andreu, qui a finals de juny i després de gairebé 8 anys va decidir deixar el càrrec per ence-
tar una nova etapa en l’empresa privada. Nascut a Riudoms el març de 1975, Josep M. Cruset és llicenciat en Enginyeria Química a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (ETSEQ), de la qual és membre del Consell Assessor. Posteriorment obté un MBA per la Universitat Rovira i Virgili. S’especialitza en Gestió de Processos i de Qualitat, i esdevé tècnic de qualitat a la Diputació de Tarragona, d’on és funcionari actualment en excedència. També col·labora amb l’empresa familiar d’agricultura i avicultura. Ha estat alcalde de Riudoms
Josep M. Cruset està especialitzat en gestió de processos i de qualitat i ha estat des de 2007 i fins ara alcalde de Riudoms.
Entre els objectius de Cruset, en destaca refermar el lideratge del Port al Mediterrani des del 2007 fins a l’actualitat i entre els anys 2003 i 2007 havia estat regidor de l’Ajuntament i conseller comarcal del Baix Camp entre el 2007 i el 2009. Des del 2009 ha estat diputat a la Diputació de Tarragona i des
del 2011 vicepresident i responsable del Servei d’Assistència al Municipi. Va ser membre del Comitè de Valoració del Pla Unificat d’Obres i Serveis de Catalunya en el període 2013 – 2016 i membre del Grup Impulsor de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili. Continuïtat i consens Si bé el seu nomenament s’acaba
de fer efectiu fa pocs dies, Cruset va ser presentat el passat 31 d’octubre com a nou president del Port de Tarragona, en un acte a l’Autoritat Portuària, que va comptar amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i amb el fins ara president, Josep Andreu. El nou president es mostrava aleshores agraït per la confiança i definia la trajectòria del seu predecessor al capdavant del port com
«una història d’èxit». En aquest sentit, admetia que el seu objectiu és donar continuïtat a les línies estratègiques que s’han traçat en els darrers anys. Així doncs, Josep M. Cruset aposta per convertir el Port de Tarragona en un referent a la Mediterrània occidental i, alhora, per treballar amb voluntat de «consens» per enfortir els lligams de la institució amb el territori i amb la mateixa ciutat de Tarragona.
PORT DE TARRAGONA
27/11/2018 diarimés
15
16
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA
DIVERSIFICACIÓ
El Port aposta per diversificar els tràfics com a estratègia per a posicionar-se a la Mediterrània
8 3
L’objectiu ha estat mantenir, millorar i créixer en els tràfics tradicionals, com són el petroquímic i l’agroalimentari i, a la vegada, introduir-ne de nous, com els vehicles, la pasta de paper o els animals vius, que són de gran valor Anna Ferran
Un dels principals motors econòmics del territori. Aquesta és una de les millors definicions que es poden fer del Port de Tarragona. Porta d’entrada i de sortida d’una àmplia varietat de mercaderies, el Port tarragoní és un dinamitzador de l’activitat empresarial del territori, però també un generador de llocs de treball. El compromís amb la competitivitat i la voluntat ferma de treballar per al creixement continu d’aquesta infraestructura van propiciar l’any 2012 la redacció d’unes línies estratègiques que marcava els principals ítems a seguir en els següents anys. Sis anys després són moltes les fites marcades en aquest pla que ja estan en marxa o a punt d’engegar-se. Els eixos bàsics d’aquest Pla són la diversificació dels tràfics, l’aposta per les infraestructures, la projecció internacional i la sostenibilitat, entesa com a paraigües que afecta a tot el conjunt de l’activitat portuària i que suposa una aposta per l’eficiència en temes mediambientals. Tràfics tradicionals i nous Un dels principals pilars d’aquestes línies estratègiques és la diversificació de tràfics. Des de l’Autoritat Portuària sempre s’ha explicat i remarcat que diversificar no és sinònim de deixar de banda els tràfics tradicionals, com són el petroquímic i l’agroalimentari, sinó que la diversifi-
cació s’entén com una aposta per introduir nous tràfics, que fins al moment, eren minoritaris o fins i tot inexistents al Port tarragoní. L’estratègia de diversificació té dos objectius clars. D’una banda, permet diluir el risc que té dependre d’uns pocs tràfics, que en un determinat moment, per fluctuacions en el mercat, poden patir una forta baixada, cosa que repercutiria en una reducció de les tones mogudes al Port. De l’altra, la diversificació permet incrementar i incorporar nous tràfics de valor afegit amb un marge de benefici econòmic més elevat, cosa que afecta positivament en els balanços econòmics del Port de Tarragona. Els nous tràfics que s’han potenciat gràcies a l’estratègia de diversificació són la pasta de paper, els vehicles, els animals vius, el project cargo, els creuers, els productes energètics (minerals), els siderúrgics i la fruita. A més, s’ha de tenir en compte que també s’ha intentat diversificar els tràfics tradicionals, introduint subproductes, millorant en tecnologia i eficiència, per tal de mantenir la seva competitivitat i refermar el seu lideratge a l’Estat i al conjunt de la Mediterrània. El posicionament que han aconseguit alguns d’ells, com vehicles, o en pasta de paper —treballant per esdevenir port hub a la Mediterrània—, mostren que l’aposta per la diversificació és un èxit de present però també de futur.
1 3 5
Petroquímic L’aposta per diversificar aquest tràfic tradicional passa per convertir el Port en una plataforma logística a la Mediterrània, de manera que no només abastiria el site químic, sinó que seria l’enclavament logístic entre els països productors d’Orient Mitjà i els transformadors de l’àrea sud d’Europa i nord d’Àfrica.
Pasta de paper La localització de Tarragona, pròxima a les indústries papereres, ha convertit el Port en un dels principals centres de distribució a la Mediterrània. Ara, el Port treballa per a consolidar-se com a hub, gràcies a les seves grans instal·lacions i a les connexions que li permeten emmagatzemar i distribuir la càrrega.
Contenidors La combinació d’una terminal de primer ordre, un moll amb molt de calat, uns operadors d’escala mundial i les d’infraestructures futures fan que aquest tràfic estigui adquirint cada cop més protagonisme, en el conjunt de tràfics del Port
2 4
6
Agroalimentari
7
És un dels tràfics històrics. Si bé el lideratge de Tarragona en aquest tràfic està consolidat respecte a la resta de ports de la Mediterrània Occidental, s’està treballant per augmentar la capacitat i per modernitzar el servei gràcies a una plataforma tecnològica de gestió logística dels lots d’entrega.
Vehicles Porta d’entrada dels vehicles coreans a la península i ara també centre logístic nord-oest del grup Volkswagen. L’aposta per aquest tràfic, que ja existia però era minoritari, ha suposat un increment quantitatiu (nombre d’unitats mogudes).
Creuers Amb 5 anys ha passat d’un miler de creueristes a l’any, a assolir gairebé la xifra dels 100.000. Els creuers han estat un dels tràfics que més ha crescut, gràcies a l’aposta ferma per Tarragona Cruise Port Costa Daurada, que està liderada pel Port.
7
Animals vius Aquest tràfic dona servei al sector ramader instal·lat a la zona d’influència del Port. Aquest tràfic requereix instal·lacions i serveis molt especialitzats, amb els quals el Port compta. Ja s’han mogut més d’1,2 M de caps de bestiar.
PORT DE TARRAGONA
17
5
8 3
2
1
7
6
8
27/11/2018 diarimés
Project cargo La ubicació del Port junt amb el clima i el fet de comptar al territori amb un gruix de professionals experts en el món dels serveis auxiliars i el manteniment industrial, gràcies al sector químic, ha propiciat el project cargo (muntatge i transport de peces per a equipaments de grans volums).
10
9
Siderúrgic És un dels tràfics que més ha crescut darrerament. Respecte d’altres ports, en el de Tarragona els trens poden entrar dins dels magatzems, cosa que permet que el procés de càrrega i descàrrega es faci o en un recinte cobert o a l’exterior.
2
10
11 9
Energètic
Els canvis en la normativa europea estan propiciant una reducció del tràfic de carbó. Malgrat aquesta situació, el Port busca alternatives i s’obre a altres tràfics energètics i intenta captar nous minerals que puguin operar en aquesta terminal.
8
11
Fruita
La terminal de fruita del Port de Tarragona, situada al Moll de Rioja, és una de les més grans i modernes del Mediterrani. Compta amb un punt d’inspecció fitosanitària i duanera i s’ha convertit en la porta d’entrada de la fruita tropical (kiwis, bananes, pinyes) a la península.
18
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA
INFRAESTRUCTURES
Intermodalitat i projecció internacional per construir el Port del futur La terminal intermodal de la Boella, la ZAL i Puerto Centro obren portes a noves inversions Anna Ferran
Una aposta ferma per comptar amb unes infraestructures que assegurin la competitivitat present i sobretot futura del Port de Tarragona. Aquest ha estat un dels pilars d’actuació principals que han marcat la gestió de l’Autoritat Portuària en els darrers anys. I és que només amb la construcció de determinades infraestructures, el Port tarragoní per reforçar el seu posicionament com a un dels ports líders de l’Estat i de la Mediterrània. En les línies estratègiques del Port, que es van marcar l’any 2012, ja s’indicava com a prioritat l’impuls d’infraestructures clau i d’aleshores ençà, s’ha treballat per aconseguir-ho. Eines logístiques de futur El Port del futur comptarà amb tres eines logístiques de primer nivell que li permetran reafirmar el seu posicionament com a enclavament estratègic al Mediterrani. Aquestes infraestructures són la terminal intermodal de la Boella, la terminal Puerto Centro i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). La terminal intermodal de la Boella, situada al Moll de Galícia, té una connexió directa amb la terminal de contenidors i està al costat de la zona d’inspecció duanera, cosa que afavoreix l’eficiència a l’interior del Port. Aquesta terminal intermodal compta
amb ample de via europeu i ibèric en les seves quatre vies i pot acollir trens de fins a 750 metres de longitud. La terminal té sortida directa en direcció Barcelona i ara s’està treballant en el projecte
El Port ha fet una aposta per estar present en fires i congressos internacionals Les infraestructures i la projecció a l’exterior reforcen el posicionament del Port de construcció de dos ponts que li permetran la connexió directa amb la línia Saragossa - Madrid. Aquesta infraestructura, oberta a qualsevol empresa del territori i a tota mena de tràfics, tant de cèrrega marítima com de càrrega continental, es presenta com un dels punts forts per facilitar que qualsevol contenidor o càrrega general ubicada al Port de Tarragona pugui arribar a qualsevol port del món, i a la inversa, per a la seva posterior distribució al client final. Un port sec a Guadalajara L’aposta per la intermodalitat, però, no només queda reflectida amb el projecte de la Boella, sinó que compta amb un altre gran exponent: Puerto Centro. Aquest
Infraestructures clau del Port de Tarragona Terminal Intermodal La Boella Està situada al Moll de Galícia, a prop de la terminal de contenidors i de la zona d’inspecció duanera. Compta amb quatre vies de doble ample (europeu i ibèric), que li permeten la sortida de les mercaderies a qualsevol punt de la península i d’Europa. Pot acollir trens de fins a 750 metres i està oberta a tota mena de tràfics.
Puerto Centro Aquesta terminal intermodal serà la més important de l’Estat. Està situada a Guadalajara, concretament al complex Puerta Centro - Ciudad del Transporte. Tindrà una extensió de 150.000 m2 i canalitzarà els fluxos de mercaderies entre el Mediterrani i el centre de la península. Es preveu que entri en funcionament l’any 2020.
Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) Situada entre el polígon químic sud i la zona on hi haurà el complex del Hard Rock, la ZAL comptarà amb una superfície de 100 hectàrees, amb connexió viària i ferroviària, que la convertiran en un node de concentració, distribució i comercialització de la càrrega marítima.
port sec està situat dins del complex Puerta Centro - Ciudad del Transporte, entre Guadalajara i Marchamalo, a 60 quilòmetres de Madrid i just a l’acabar-se l’àrea de rodalies de la Comunitat Autonòma de Madrid, la qual està congestionada. Cal destacar que aquesta zona està ben comunicada per a la distribució de mercaderies per via terrestre, (M-101 R-2 i A-2). Puerto Centro tindrà una extensió de 150.000 m2. Permetrà
al Port de Tarragona penetrar a la seva zona d’influència del centre de la península Ibèrica i comptarà amb capacitat per canalitzar els principals fluxos de mercaderies nacionals i internacionals entre ferrocarril i carretera cap als ports marítims i del centre. Les obres s’han de licitar a finals del 2018, els treballs es duran a terme al llarg de l’any vinent i la previsió és que aquesta nova infraestructura clau pel Port de Tarragona entri en funciona-
FEDERACIÓ EMPRESARIAL D’AUTO-TRANSPORT DE TARRAGONA (FEAT)
Aquests molestos camions! JOSEP LLUÍS AYMAT Director de la Federació Empresarial d’AutoTransport de Tarragona
Els transportistes de mercaderies, els camioners, com se’ls coneix a tot arreu, últimament no paren de rebre cops per totes bandes. No passa un dia sense que un portaveu bocamoll que anunciï que, pel nostre bé, apujaran els impostos, prohibir el gasoil o crear taquilles per circular per unes carreteres o autopistes més que amortitzades. En tot moment sentim la canterella que els camions són molt grans, molt lletjos, contaminen i fan soroll, motiu pel qual, senzillament, molesten!
Tant molestem que ningú vol saber res de nosaltres. Si es projecta una àrea logística, la comarca en qüestió s’hi oposa i organitza una resistència a ultrança. No hi ha Ajuntament que no col·loqui cartells que diuen «Prohibit el pas de camions», «Prohibit estacionar camions en tot el terme municipal», i que no aprovi en el seu ple (amb aplaudiments unànimes) una pensada moció perquè ens obliguen a passar ben lluny de la seva localitat. Tenint en compte el paper indispensable que tenen els camions per proveir tot allò que necessitem, aquesta manera de procedir no té cap sentit. Si un dia els camioners, ofesos pel tracte i la criminalització de la qual són objecte, decidissin cessar en el seu treball, seria digna de veure la reacció dels portaveus, autoritats i activistes, suplicant que tornéssim per servir-los les mercaderies sense les quals, senzillament, no podem viure.
PORT DE TARRAGONA
27/11/2018 diarimés
19
CEDIDes
D’esquerra a dreta i de dalt a baix, una màquina carregant a un camió un contenidor que ha arribat al Port; vista aèria de l’espai que ocuparà Puerto Centro; terminal intermodal de la Boella amb el tercer fil.
ment a principis de l’any 2020. La ZAL, un nou node logístic L’altre dels projectes estratègics, pel que fa a infraestructures clau, és la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Aquest projecte ja estava planificat des de feia temps, però va quedar aturat. Un dels punts marcats en les línies es-
tratègiques era justament la seva recuperació i des del 2012 s’ha treballat per a tornar a impulsar aquest node de concentració, distribució i comercialització de la càrrega marítima. La ZAL tindrà una superfície de 100 hectàrees, amb connexió viària i ferroviària cap a l’exterior i amb tots els molls del Port. La seva situació, limítrof amb el polígon químic sud i el CRT de Vila-seca i Salou (on s’ubicarà el complex de Hard Rock), ha obligat a redactar un pla d’infraestructures que garanteixi la mobilitat i l’accessibilitat present i futura d’aquesta zona, tenint
PETROQUÍMIC
CEDIDA
El Hub Day es consolida en la segona edició El Port de Tarragona va acollir el passat dijous i divendres la segona edició del Hub Day. Aquest workshop ha comptat amb participants de tota Europa, que han posat en comú visions i necessitats del mercat petroquímic i línies de potenciació del Port com a plataforma logística del sector a la Mediterrània.
en compte les particularitats i necessitats dels seus veïns i les seves pròpies. Més projecció internacional Aquestes infraestructures esdevenen clau a l’hora d’atreure noves inversions, empreses i tràfics al Port de Tarragona per a assegurar un creixement futur. En aquest sentit, cal destacar la important tasca de projecció internacional que s’ha estat fent en aquests darrers anys, per tal de posicionar el Port com a enclavament estratègic al Mediterrani en aquells tràfics històrics i també en els nous.
Així doncs, el Port de Tarragona ha participat amb presència pròpia en nombroses fires internacionals de sectors com els contenidors, el project cargo o la fruita. Així mateix, també ha fet una aposta per portar a Tarragona congressos i trobades internacionals, com la que es va fer d’ARGUS Petrochemical Markets, el maig de 2017 o el congrés mundial del sector de logística forestal (pasta de paper) que es farà el setembre de 2019 a la ciutat i que portarà més de 700 operadors i professionals vinculats. A banda de les cites internacionals que s’han celebrat o se
celebraran, l’Autoritat Portuària també ha organitzat trobades internacionals com el Hub Day, que el passat dijous i divendres. La trobada va agrupar a professionals del sector químic que van conèixer de primera mà les possibilitats que ofereix Tarragona per ser port hub a la Mediterrània pel tràfic petroquímic. Enguany també han organitzat el congrés Agrifood, que agrupa els operadors del sector agroalimentari. El congrés és biannual i la següent cita serà al 2020. En totes aquestes accions comercials i promocionals, infraestructures com la terminal
intermodal de la Boella, Puerto Centro o la ZAL es presenten com un dels punts forts i dels principals atractius perquè nous operadors apostin per Tarragona i el seu Port a l’hora de dur-hi a terme la seva activitat. En aquest sentit, es pot dir que les infraestructures seran determinants no només per assegurar l’activitat actual del Port sinó per aconseguir un creixement tant pel que fa a milions de tones mogudes, com a pel que fa a beneficis econòmics i a posicionament a la regió mediterrània, però també en el conjunt del mercat europeu i global.
20
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA
CREUERS
57
98.128
7,37
Creixement del 54% respecte 2017
Creixement del 91% respecte 2017
D’impacte econòmic al territori
passatgers
creuers
MEUR
8,2
valoració global del territori
91,3%
recomanaria Tarragona als seus coneguts
Gairebé 100.000 passatgers passen pel Port en la millor temporada de creuers Les xifres, tant pel que fa a nombres absoluts com en comparativa amb altres anys, mostren que el projecte s’ha consolidat al Mediterrani Anna Ferran
El passat 9 de novembre atracava al Moll de Llevant del Port de Tarragona el Costa Mediterranea amb més de 2.600 passatgers. Aquest vaixell ha estat l’encarregat de tancar la millor temporada de creuers fins al moment que ha tingut el Port d’ençà que va iniciar el recorregut en aquest sector l’any 2013. Un total de 98.126 creueristes han passat enguany per Tarragona en 57 creuers, dos més dels que es tenia previst, marcant així un màxim històric. Aquestes xifres confirmen que l’aposta per aquest tràfic, que forma part de l’estratègica de diversificació, està sent tot un èxit. Si es fa una comparativa amb el passat 2017, any que ja havia marcat xifres rècords, el nombre de creueristes ha experimentat un increment del 91% (amb i la xifra de vaixells que han atracat a les instal·lacions tarragonines ha augmentat un 54%. La clau d’aquest creixement tan marcat respecte el 2017 té nom i cognoms: Costa Cruceros. La naviliera italiana va començar la
seva relació amb Tarragona justament l’any passat, convertint el port tarragoní, en port base d’un dels seus creuers pel Mediterrani occidental. En el primer any de Costa a Tarragona, el vaixell que atracava cada divendres dels mesos d’estiu a la ciutat era el Costa NeoRiviera, amb capacitat per a 1.800 passatgers. L’èxit d’aquesta primera experiència va fer que abans d’acabar la temporada passada anunciessin que, de cara al 2018, operarien amb un creuer més gran, el Costa Victoria, amb una capacitat per a 2.400 passatgers. I és aquest augment en la capacitat el que explica, en gran mesura el creixement interanual. A tot això cal afegir que s’ha començat a produir una desestacionalització de la temporada. Fins ara, tot el gruix de creueristes es movia entre el juny i setembre. En canvi, aquesta temporada 2018 va començar al març i s’ha allargat fins al novembre, amb xifres destacades a l’abril i amb la novetat de rebre creuers els mesos de març i de maig. Ara bé, si es posa la mirada
ACN
Des dels inicis del projecte, l’any 2013, a enguany s’ha passat de tres a 57 creuers El perfil del creuerista és familiar i enguany ha pujat el grup d’edat d’entre 46 a 64 anys
Una passatgera accedint al Costa Victoria, l’abril passat.
més enrere, als inicis del projecte, es pot observar que el creixement és abismal. L’any 2013 i 2014, el Port va acollir 3 creuers i 1.394 i 1893 creueristes, respectivament. Els anys 2015 i 2016 ja es va experimentar un primer creixement, més modest, amb 11 vaixells i 11.600 passatgers, a l’any 15, i 22 vaixells i 13.393 passatgers, l’any 16. Però va ser l’arribada de Costa l’any passat la que va suposar un salt quantitatiu, amb 37 creuers i 51.393, que ha continuat enguany i que seguirà el 2019. Aquesta evolució ha permès que amb només cinc anys el Port de Tarragona ja s’hagi posicionat com a port de cre-
uers al Mediterrani i que aquest tràfic hagi deixat de ser un projecte per esdevenir una realitat consolidada de present i futur. Més de 7,3 MEUR d’impacte El balanç de la temporada 2018, que es va presentar el passat 14 de novembre, no ha servit només per mostrar l’evolució dels creuers a la ciutat, sinó que ha fet una radiografia d’altres aspectes relacionats. Un dels més destacats és l’impacte econòmic d’aquests gairebé 100.000 creueristes al territori, que s’ha quantificat en 7,37 milions d’euros, cosa que suposa un creixement del 85% respecte a la temporada passada, quan es va registrar un impacte de 3,98 milions d’euros. L’augment de gairebé 47.000 passatgers del 2017 al 2018 és novament la clau que justifica aquest creixement. A tot això, cal sumar que les dades del balanç indiquen que un 96,4% dels creueristes que van per lliure han realitzat almenys una despesa i que de mitjana es gasten 26,6 euros.
e
na
PORT DE TARRAGONA
27/11/2018 diarimés
CEDIDA
CEDIDA
Italians i espanyols principals nacionalitats dels creueristes Quin creuerista ve? El perfil del creuerista que fa parada i fonda per un dia a Tarragona també ha canviat lleugerament. Es tracta d’un perfil familiar amb un augment dels creueristes d’entre 46 i 64 anys, que sumen gairebé més del 52% del total. Fins ara, el grup d’edat majoritari era el de més de 65 anys. Per nacionalitats, han augmentat de manera destacada les nacionalitats italiana i espanyola, gràcies a l’aposta de Costa Cruceros, amb uns increments del 67,09% i del 68,65%. És destacable el creixement dels passatgers de Regne Unit, que n’han sumat 18.337, gràcies a les escales que ha fet a la ciutat la naviliera Marella Cruises, i que han suposat un creixement del 177,96%. Pel que fa al tipus d’operativa, el 78% dels creueristes van ser de trànsit, l’11% d’embarcament i un altre 11% de desembarcament. El 93% dels creueristes de trànsit han visitat el territori, principalment, per lliure, però també amb excursions organitzades. Només un 7% dels creueristes de trànsit ha decidit visitar Barcelona. Aquesta xifra mostra que Tarragona té caràcter propi i que els creueristes no l’escullen per la seva proximitat amb la ciutat Comtal, sinó pels seus atractius. La valoració global de la destinació és de 8,2 sobre 10 i el 91,3% sí que recomanaria el territori, cosa que mostra que Tarragona ha complert les seves expectatives de i que com a destinació de creuers té molt de futur per endavant.
21
El Costa Fortuna, el nou vaixell amb el qual operarà Costa Cruceros l’any vinent al Port de Tarragona, pot dur a fins a 3.470 creueristes a bord.
La temporada 2019 preveu 65 creuers a Tarragona, un 12% més que enguany Costa Cruceros treballarà amb un vaixell més gran, cosa que afavorirà un augment dels passatgers de cara a l’any vinent CEDIDes
Anna Ferran
Superar la xifra psicològica dels 100.000 creueristes i situarse ja com un port amb un volum de passatgers de sis dígits. Aquesta serà, segons indiquen les previsions, una de les fites que marcarà la temporada de creuers 2019. Les previsions que té actualment el Port de Tarragona, segons la planificació de les navilieres que treballen amb ell, és que el pròxim 2019 arribin un total de 65 creuers, vuit més que enguany, que portaran uns 110.000 passatgers, uns 12.000 més. Aquestes xifres suposen un augment del 14% respecte del 2018 pel que fa a vaixells i del 12% pel que fa a viatgers. El creixement de l’any vindrà marcat novament per l’aposta que ha fet per Costa Cruceros per Tarragona. Si enguany ha estat operant amb el Costa Victoria, que té una capacitat per a 2.400 passatgers, l’any vinent atracarà al Moll de Llevant –moll que acull la majoria dels creuers que arriben al Port tarragoníel Costa Fortuna, que pot dur fins a 3.470 passatgers. A més a més, també operarà de manera regular el Costa NeoRiviera, el primer creuer de Costa que va arribar a Tarragona al 2017, que el pròxim any tornarà oferint un segon creuer pel Mediterrani Occidental, de 12 dies i 11 nits. A tot això, cal sumar-hi dos fets. El
Itinerari del Costa Fortuna (8 dies / 7 nits)
Les previsions del 2019 indiquen que arribaran 110.000 creueristes, un 14% més que enguany primer que la companyia italiana durà altres creuers puntuals al llarg de la temporada. I el segon, que existeixen altres navilieres, especialment del sector premium, que operen al Port de Tarragona. Les novetats del Costa Fortuna La novetat principal de la tem-
El Costa Fortuna ha canviat el recorregut pel Mediterrani i arribarà a la ciutat els diumenges porada 2019 de creuers serà l’arribada del Costa Fortuna. A banda del volum de passatgers que aportarà entre juny i agost, aquest creuer introdueix tota una sèrie de novetats. La primera és que en lloc d’arribar en divendres, tal com han fet els seus predecessors a la ciutat, Costa NeoRiviera i Costa Victoria, ho
Itinerari del Costa NeoRiviera (12 dies / 11 nits)
farà en diumenge. La segona novetat del Costa Fortuna és l’itinerari que realitza durant el seu viatge pel Mediterrani. Fins ara els creuers sortien de Tarragona en direcció Savona i d’allí anaven a Sardenya i les Balears per finalitzar el recorregut un altre cop a Tarragona. L’estiu vinent aquest trajecte s’inverteix i de Tarragona es posarà rumb a les Balears. Es manté la parada a Òlbia (Sardenya), se substitueix Savona per Gènova i s’afegeix Marsella. En total, 8 dies i 7 nits per a desco-
brir alguns dels enclavaments més destacats d’aquesta zona del Mare Nostrum. A tot això, cal sumar que la companyia invertirà 8 milions d’euros en la remodelació del Costa Fortuna, un cop acabi la seva temporada asiàtica i abans que emprengui el viatge de tornada cap a Europa. Aquesta remodelació inclourà la modernització i un nou disseny de diverses àrees públiques a la vegada que s’inclouran nous serveis que milloraran l’experiència del viatger.
22
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA
PORT-CIUTAT
El nou Passeig Marítim del Miracle, un espai ciutadà que obre la ciutat al mar Les obres de remodelació, que es preveu que acabin al gener, encaren ja la recta final, amb els treballs de pavimentació, jardineria i mobiliari Anna Ferran
Fer del Passeig Marítim de la platja del Miracle un espai on els ciutadans siguin els protagonistes. Aquesta és la premissa que ha determinat el projecte de remodelació d’aquest vial de la ciutat de Tarragona, que transcorre entre la platja i el traçat ferroviari. Els treballs van començar la primera setmana del mes d’abril i durant nou mesos faran un canvi d’imatge important a aquesta zona, amb l’objectiu de fomentar l’accés, la circulació i el gaudi de vianants i esportistes, sense afectar a la mobilitat rodada que des de sempre ha circulat en aquesta àrea. Les obres, finançades pel Port de Tarragona, compten amb un pressupost de 850.000 euros i la previsió és que estiguin totalment finalitzades a finals de gener, tal com estava previst, segons expliquen el director d’Infraestructures i
Conservació del Port de Tarragona, Carles Segura, i el director d’aquesta obra, David Borrell. La remodelació del Passeig Marítim ha estat el segon pas a fer després de la construcció i inauguració el passat més de juny de la passarel·la Port-Ciutat, que connecta el centre de Tarragona (des de la Baixada del Toro) amb la platja i el mar, i que permet salvar l’obstacle que suposen les vies del tren. La passarel·la ha suposat un canvi en la façana marítima de la ciutat, que es completa justament amb la renovació d’imatge del passeig que s’està duent a terme. A banda de facilitar l’accés al Miracle i al mar, la passarel·la i el nou passeig facilitaran encara més la connexió entre la ciutat i les zones esportives, lúdiques i culturals del Port, com són el Moll de la Costa, amb el Museu i els Tinglados, i el dic de Llevant,
amb la zona Km 0. Els treballs han afectat un tram del passeig que té una llargada d’uns 750 metres i s’han organitzat de manera que es mantingués en tot moment el pas de vehicles i vianants, per tal de no afectar a la circulació. David Borrell comenta que es van iniciar les obres a l’extrem nord, més pròxim a la zona d’aparcament de la platja i han anat avançant progressivament. Això ha permès que justament aquesta primera zona estigui pràcticament enllestida. Ja estan fets la instal· lació de serveis de llum i aigua, pavimentació i l’enllumenat i només fa falta la jardineria i la col· locació del mobiliari urbà (bancs, aparcaments per a bicicletes i papereres). A la part central del passeig s’està treballant actualment en la pavimentació mentre que en la zona més pròxima al port esportiu s’estan ultimant els
treballs per a la instal·lació dels serveis d’electricitat i aigua. Més espai per vianants Si es fa una radiografia de com serà el nou passeig des de les vies del tren fins a la platja, aquest
comptarà amb dos carrils de 3,30 metres per a vehicles rodats, que mantindran la circulació en ambdós sentits de la marxa, un carril bici bidireccional de 3 metres, una part central on s’ubicarà la jardineria i l’enllumenat
i que servirà per separar la zona de bicicletes de la zona de vianants, i finalment, la vorera. Aquesta última variarà la seva amplada en funció del tram. Com a mínim tindrà una amplada de 3 metres, que era el que ja tenia
EMPRESA RECOMANADA CEDIDES
Transmaber S.L. fa una aposta ferma pel Port de Tarragona Aquesta empresa tarragonina ha participat en l’execució de les obres del Passeig del Miracle Redacció
L’empresa Transmaber fa més de 45 anys que està al servei de l’obra pública i privada. Va ser constituïda l’any 1985 després d’una àmplia trajectòria a nivell personal desenvolupant la mateixa activitat per part del seu fundador Herminio Marrón Berdasco. Actualment, és la segona generació la que està al capdavant de la companyia recolzada per l’experiència, qualitat i compromís envers el territori i el seu desenvolupament sostenible. Al llarg d’aquests anys han participat de forma activa en la consecució d’obres terrestres i marítimes que han ajudat al fet que el Port de Tarragona es consolidi com a referent del motor econòmic de la ciutat i del territori que l’envolta. «En la nostra condició de tarragonins i com a empresa compromesa amb la millora del nostre entorn, ens sentim especialment orgullosos de participar en l’execució de les obres d’urbanització del Passeig
del Miracle, ja que som conscients de l’impacte social que té aquesta obra, la qual, juntament amb la recentment inaugurada pasarel·la, afavoreix la connectivitat amb el Port, la Platja del Miracle i permet una mobilitat inclusiva pels ciutadans de Tarragona i pel turisme en general», afirmen des de l’empresa.
Han treballat en projectes cabdals pel territori com el Corredor o Ferrari Land Alta qualificació L’empresa compta amb la més alta qualificació a nivell estatal i autonòmica en moviment de terres i perforacions, demolicions, obres marítimes i vials, i ha participat en l’execució de les principals vies de comunicació que envolten Tarragona, la urbanització de diversos polígons, així com a tres trams del Corredor del Mediterrani existents
entre Cambrils i Alcover. En aquests darrers anys també s’ha participat en els moviments de terres que han permès la recuperació per a la ciutat d’un espai de 180.000 m2 que va acollir gran part de les infraestructures de l’esdeveniment esportiu més important dels últims anys pel territori com van ser els Jocs Mediterranis Tarragona 2018, així com en l’execució de part dels moviments de terres on Port Aventura ha ubicat el Ferrari Land o les obres de desmantellament de la antiga A-7, que han suposat la supressió de la barrera arquitectònica més important existent a la ciutat en vers la zona de creixement natural i cohesió de la ciutat cap a Llevant, així com la recuperació d’una important zona de parking davant del Nàstic de Tarragona Fora de l’àmbit de Tarragona també han tingut una forta presència e implicació, amb importants obres com el moviment de terres de l’autovia del Baix
A dalt, imatge de les obres del Passeig del Miracle. A sota, del desmantellament de l’A-7.
Llobregat, l’eix pirinenc A-26 des d’Olot a Besalú, la variant de Besalú, el tercer carril de l’autopista AP-7 des de Sant Celoni a Maçanet de la Selva, la variant de Vilaverd, la L.A.V MadridFrontera Francesa al seu tram de la Riba, la millora de la C-12 entre Garcia i Ascó, l’Eix Diagonal C15-C37 Tram II, la càrrega i transport en banyeres estanques dels residus provinents de
la descontaminació de l’embassament de Flix fins a l’abocador, la seva gestió i el segellat final, entre d’altres; i recentment, les obres d’urbanització de la parcel·la on el gegant operador logístic Amazon va implantar la seva nau a finals de l’estiu del 2017. Situació actual A tota això, cal sumar-hi el fet
que Transmaber, com a part important del motor econòmic del territori i del teixit empresarial tarragoní, continuarà invertint en nous processos innovadors que els situïn a l’avantguarda d’un sector amb un fort impacte en el territori i, sens dubte, continuarà treballant per consolidar l’activitat de la qual depenen molts llocs de treball directes i indirectes.
PORT DE TARRAGONA
27/11/2018 diarimés
23
A. FERRAN
A l’esquerra, uns obrers treballant en la pavimentació del passeig. A sobre, la nova rampa d’accés a la zona pròxima al port esportiu. A la dreta, detall de l’enllumenat instal·lat, tot ell amb llums led, per garantir l’eficiència.
abans, i en els punts més amples serà de 7 metres. Aquestes zones més amples coincidiran amb l’accés a la platja per l’extrem més pròxim al port esportiu i amb la zona dels ascensors de la passarel·la. «Són zones on es pot
agrupar més gent i per això era necessari oferir més amplada», constata el director de l’obra. El tram del passeig que queda just al davant dels ascensors s’hi està fent un petit mirador, que tindrà una barana molt similar a la del
Balcó del Mediterrani, cosa que permetrà generar continuïtat estètica entre el centre de la ciutat, on comença la passarel·la, i el passeig, on acaba. Accessible i sostenible Per la seva banda, el director d’Infraestructures i Conservació del Port, Carles Segura, destaca que amb la remodelació del passeig s’ha millorat l’accessibilitat a la platja del Miracle. I és que s’ha fet una nova rampa d’accés a l’àrea pròxima al port esportiu. En aquesta zona ja hi havia unes
escales, que ara es milloraran. A més a més, en la vorera s’ha instal·lat una franja de paviment tàctil, per tal de facilitar la mobilitat d’aquelles persones amb dificultats visuals. Pel que fa a la circulació rodada, els dos carrils, que estaran a un nivell lleugerament superior a l’actual, s’asfaltaran de nou. Així mateix, s’ha construït una petita glorieta a l’encreuament amb l’accés al port esportiu per millorar-ne l’entrada i la sortida dels vehicles. Segura explica que primer se n’ha fet una de provisi-
onal, que els ha permès veure si millorava la circulació, especialment tenint en compte que per aquesta zona hi circulen vehicles que transporten embarcacions. L’experiència ha estat un èxit i la glorieta es construirà de manera definitiva i s’enjardinarà. La jardineria, de fet, serà l’última de les fases de la remodelació del passeig Marítim de la platja del Miracle. El director de l’obra indica que s’ha apostat per espècies mediterrànies, que requereixin poc reg, cosa que suposa un estalvi d’aigua, i que s’adaptin a
la proximitat del mar. Cal dir que la jardineria no només es veurà en la zona que separarà el carril bici de l’àrea de vianants, sinó que també estarà present en la tanca que separa les vies del tren de la circulació de vehicles. De fet, s’ha substituït l’antiga tanca de totxana que simulava el dibuix d’unes ones, per una tanca metàl·lica més segura. Per fer el passeig més agradable a la vista, s’ha inclòs una zona enjardinada entre la tanca i els carrils per a vehicles, cosa que acabarà de canviar la imatge del passeig.
24
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA Marc Colls Director General de Port Tarraco
«A Port Tarraco tanquem 2018 amb la millor ocupació de vaixells dels últims set anys»
CEDIDA
El director general destaca la contribució que fan a l’economia tant en despesa al territori com en creació de noves empreses i llocs de treball Redacció
—Quin balanç fan de l’ocupació a Port Tarraco aquest 2018? —El balanç d’enguany és molt positiu, tanquem 2018 amb la millor ocupació de vaixells a Port Tarraco dels set anys i escaig que fa que gestionem la marina, especialment pel que fa a la segona meitat de l’any. Estem molt satisfets del negoci que aportem al territori en general, en el sector serveis i també industrial. Queda palès el potencial de la marina per contribuir a l’economia local a través d’una bona ocupació de grans vaixells. —A què es deuen les xifres? —D’ençà que vam començar a operar a Port Tarraco l’any 2011, hem anat creixent de manera lenta però constant. Enguany estem en màxims per una suma de factors. En destacaria el resultat de la tasca contínua de posicio-
nar Port Tarraco i Tarragona en el mercat, les bones condicions que oferim com a destinació d’hivern i el creixement del sector que és d’un 4% aproximadament en els darrers anys respecte al nombre total de vaixells en actiu. —Quins tipus de vaixells atraquen a la marina? —Port Tarraco opera amb vaixells de més de 24 metres d’eslora, és a dir a super iots, quasi la totalitat provinent de l’estranger. Les característiques de la marina i del Port, fan que puguem operar vaixells sense límit de mida, un fet que ens especialitza. Per exemple, el 2015 vam tenir el iot més gran del món que té 181 metres d’eslora. Actualment tenim el veler privat més gran del món amb 106 metres d’eslora. —Quins motius els duen a Tarragona i quina és la durada mitjana de la seva estada?
—Els avantatges que ofereix Tarragona per l’operativa d’aquest tipus de vaixells: ser un port molt protegit pel vaixell, un entorn segur i discret per les persones, una logística molt convenient (aeroports, comunicacions per carretera, ubicació geogràfica), una xarxa industrial i de serveis potent, les oportunitats de lleure. La durada mitjana és d’uns sis mesos, habitualment des de la tardor fins a la primavera. —Com contribueix Port Tarraco al desenvolupament econòmic de Tarragona? —Esdevé un motor econòmic per la ciutat. Ara mateix estem aportant una mitjana de 500 persones «de fora», entre tripulants i proveïdors específics dels vaixells, que fan vida a Tarragona. Segons estudis del sector, la despesa mitjana d’aquestes persones és d’un mínim de 80 euros
Colls destaca que és la marina amb més capacitat de tot l’Estat.
Les persones que arriben a la ciutat des de Port Tarraco fan una aportació mensual d’1,2 MEUR a l’economia per dia, per tant estaríem parlant d’una contribució a l’economia de Tarragona de 1.2 milions d’euros mensuals. A banda, i no menys important, el manteniment i la reparació que realitzen
els vaixells, fa que es desenvolupi una xarxa industrial per abastir la demanda que és molt important i significa la creació de noves empreses i, en conseqüència, de nous llocs de treball. Com a exemple, d’un any ençà, la nova empresa Ptw Shipyard que opera al varador del Port de Tarragona, compta amb més de 30 nous llocs de treball, només per donar resposta a les demandes de manteniment dels vaixells que hi ha a Port Tarraco i els que van a les
seves instal·lacions. Al mateix temps, ells i nosaltres subcontractem a moltes altres empreses de Tarragona per donar sortida a aquestes demandes de servei. —La marina és també un element de promoció turística? —Sens dubte. La marina hauria de ser un element de primer ordre. Port Tarraco és la marina amb major capacitat de vaixells (per mida) de tot l’Estat i la que té una major potència elèctrica instal·lada. És, actualment, l’única marina de l’Estat on es poden trobar amarrats diversos vaixells (4 a hores d’ara) de més de 100 metres d’eslora i probablement els millors de la seva «espècie». Tot i així, manca molta feina per fer i molts canvis en les dinàmiques de l’autoritat marítima i portuària perquè Tarragona es pugui equiparar a altres destinacions del sector dels grans iots. —Quines són les previsions de cara a l’any vinent? —Consolidar el que hem aconseguit enguany en termes d’ocupació i preparar-nos a nivell del servei per seguir creixent sense perdre qualitat. Les expectatives són bones. Tarragona és cada dia més coneguda dins del sector i l’oferta de serveis específics de manteniment, reparació i avituallament no para de créixer, cosa que ens fa guanyar força com a destí d’hivern, el més interessant a nivell econòmic.
ESTABLIMENT RECOMANAT
Entapissats artesanals i de qualitat a Tapisseria Tarraco L’empresa, que és la tercera generació de tapissers, treballen en la nàutica i l’automoció Anna Ferran
La cura pel detall i els acabats és el que diferencia un bon treball artesanal. A Tapisseria Tarraco són més que conscients d’aquest fet i per això treballen sempre amb la qualitat i l’excel·lència com a referència. Aquest negoci familiar tarragoní fa dos
anys que funciona amb aquest nom, si bé els professionals que el gestionen són la tercera generació de tapissers. Ofereixen serveis de tapisseria en tots els àmbits i estan especialitzats en l’àmbit dels entapissats per a automoció i nàutica. Respecte als primers,
cal destacar que treballen amb diversos concessionaris de vehicles, per a fer entapissats especials o reparacions. També entapissen cotxes clàssics, sempre respectant l’estil i essència del automòbil en qüestió, i vehicles d’alta gamma. Cal destacar que disposen
d’uns àmplies instal·lacions, que els permeten arrodonir el seu servei de qualitat. Pel que fa als entapissats nàutics, Tapisseria Tarraco treballa per a embarcacions de tot tipus, moltes de les quals estan atracades a Tarragona o a altres ports propers. Entre els seus clients en destaquen iots de luxe atracats a Port Tarraco, pel qual han dut a terme treballs de reparació. Sigui quin sigui el projecte, Tapisseria Tarraco s’adapta a les necessitats dels seus clients, oferint sempre un preu just tenint en compte la relació qualitat i preu dels seus acabats.
PORT DE TARRAGONA
27/11/2018 diarimés
25
26
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA
LLIBRES
PORT - CIUTAT CEDIDA
A. FERRAN
Portada del llibre Josep, el llucet, pescador de palangre.
Les vivències serrallenques, explicades ara en un conte Si hi ha un barri que amagui mil i una històries, anècdotes i vivències, aquest és el Serrallo. Des de fa temps, algunes d’aquestes s’han convertit en la inspiració per a una sèrie de contes infantils. El cinquè i últim títol de la col·lecció Petit Museu, un projecte conjunt del Museu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona, es va presentar ara fa un mes. Aquesta nova publicació porta per nom Josep, el llucet, pescador de palangre. Una de les arts menor del Serrallo. El conte està escrit
per la bibliotecària de la sala Infantil de la Biblioteca Pública, Imma Pujol i amb imatges i disseny d’Antonio Latre. La col·lecció, editada pel Servei de Publicacions del Port de Tarragona, té una periodicitat bianual i continuarà amb altres temàtiques del patrimoni del barri. A banda de les anècdotes, totes elles reals i succeïdes cap a mitjans del segle XX, el conte inclou una segona part amb vocabulari més específic i tècnic per tal de transmetre tota la cultura marinera als més petits.
Tarragona Blau organitza excursions marítimes pels amants del mar Fan activitats turístiques per conèixer el litoral Tarragona Blau és una empresa que porta en funcionament des del 2004 i que està ubicada al Port de Tarragona. Pels amants del mar, Tarragona Blau ofereix diferents activitats de caràcter turístic. Cada sortida compta amb capacitat per a 60 persones. Entre les activitats que ofereixen, destaquen les excursions marítimes de tot el dia, on es visita el litoral tarragoní, amb la possibilitat de contemplar les meravelloses cales i platges de la Costa Daurada. A més, es pot gaudir d’un aperitiu o d’un dinar
Del fons marí a la taula, el cicle de la pesca a l’Observatori Blau Aquest nou espai didàctic i sensorial mostra les espècies més comunes del litoral tarragoní, els tipus de pesca i com el peix arriba al consumidor després de passar per la subhasta A. FERRAN
Anna Ferran
SERVEI RECOMANAT
Redacció
Un grup d’estudiants, escoltant atents l’explicació del monitor que gestiona aquesta nova activitat del Museu de Port.
típicament mariner a bord del vaixell. Aquestes sortides es duen a terme des del Port. En totes les activitats cal fer reserva prèvia. Activitats infantils Tarragona Blau ofereix també sortides per les escoles, exclusivament aquelles que visiten el Port de Tarragona i el seu museu. Per aquells que estiguin interessats en realitzar una d’aquestes activitats, poden contactar a través del telèfon mòbil 619 819 676 o bé al correu electrònic: golondrinatarragonablau@ gmail.com.
Submergir-se en el fons marí de Tarragona per conèixer les espècies que hi habiten. Això és el que ens permet l’Observatori Blau, el nou espai didàctic que ha obert el Museu del Port a l’edifici de la Llotja de Pescadors. La directora del Museu, Mercè Toldrà, explica que l’objectiu de l’Observatori és posar llum a tot allò que ha de passar abans que tinguem un peix a taula. Aquest espai fa un recorregut que comença al fons marí, passa per la pesca i acaba a la subhasta que es duu a terme a la Llotja, sense oblidar-se de dos elements claus sense els quals seria impossible poder gaudir del peix de Tarragona: el plàncton i la vida del Serrallo. «Ja teníem una activitat sobre la pesca al Museu però la idea era fer-ne una de nova al barri, en el seu entorn natural, i que a més estigués integrada a la subhasta», comenta Toldrà. Per aquest motiu, es va escollir un petit espai a la primera planta de la Llotja, que està directament connectat amb la subhasta per una porta. «Tarragona és el primer port pesquer de Catalunya pel que fa a captures, per tant feia falta un indret que reivindiqués i permetés conèixer millor tot el procés», afegeix. Una experiència sensorial La diferència entre l’Observatori Blau i altres espais museístics i didàctics és que gràcies a la seva magnífica ambientació els visi-
espai reservat i poden veure en directe i in situ la subhasta del peix. Si, per contra, es fa al matí, els participants poden veure una gravació d’una subhasta i complementar-ho amb les explicacions del monitor de l’activitat.
Els jocs d’il·luminació són una de les claus d’aquest espai.
tants se senten com si realment estiguessin al fons marí. «És més que una activitat, és una experiència sensorial», assegura, en aquest sentit, la directora del Museu. L’empresa MV Arte ha estat l’encarregada de crear les recreacions i Còdul Educació és l’encarregada de realitzar aquesta nova activitat del Museu. La il·luminació, en els tons blaus característics del fons marí, els vídeos i músiques i sons que es projecten i, sobretot, la recreació fidel, tant pel que fa a mida com pel que fa a textura i detalls, de les 30 espècies més comunes del litoral tarragoní fa que un cop s’obren les portes de l’Observatori Blau els visitants es transportin a un món aquàtic. Aquest espai acull la primera part de l’activitat, en la qual
mitjançant un joc d’il·luminació, una pantalla interactiva i material audiovisual els participants poden saber més coses sobre els peixos, marisc i mol·luscs que habiten al nostre fons marí, les tècniques de pesca que utilitzen els pescadors del Serrallo per capturar-los (arrossegament, encerclament i tresmall), i també sobre un element importantíssim, sense el qual el procés no existiria: el plàncton. Un cop s’acaba aquesta part, s’obre una porta, que està tematitzada amb una fotografia antiga, reproduïda a grans dimensions, d’una subhasta tradicional de peix. Aquesta porta, que simbolitza també el pas del passat al present, dona pas a la sala de la subhasta. Si l’activitat es fa de tarda, els participants tenen un
Per a escolars i per a famílies L’Observatori Blau està pensat per a un públic general, tot i que especialment per a nens i joves. De fet, la majoria de visitants que ha tingut des de la seva obertura a principis d’estiu i fins al moment han estat grups d’escolars. La directora del Museu del Port comenta que l’activitat s’adapta en funció de l’edat dels participants. En el cas d’alumnes de primària s’aprofundeix sobre els peixos, mol·luscs i marisc del fons marí tarragoní, amb recreacions fetes en peluix, perquè puguin tocarho i entendre-ho millor. I en el cas dels de secundària, es posa el focus sobre la vida al Serrallo, de manera que «l’activitat és també un homenatge al barri i a tots els serrallencs i serrallenques, ja que sense ells això no seria possible», afirma Mercè Toldrà. A més, s’ofereix la possibilitat de combinar-ho amb alguna activitat al Museu del Port i una excursió amb barca. L’Observatori Blau també està obert a famílies. L’activitat té una durada d’una hora i mitja i té una capacitat per a 35 participants. En tots els casos, escolars com famílies, cal reservar-ho prèviament al Museu del Port.
PORT DE TARRAGONA
27/11/2018 diarimés
27
28
diarimés 27/11/2018
PORT DE TARRAGONA