Dia Mundial del Medi Ambient '22

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Dia Mundial del Medi Ambient

03/06/2022 diarimés

9

10

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSCIENCIACIÓ

Una única Terra i una última oportunitat per a salvar el seu futur Diumenge se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, una cita que recorda el deure que tenim amb la protecció del planeta CEDIDA

Anna Ferran

Tenir un pla B. Els més previsors estan acostumats a pensar sempre una alternativa en cas que l’opció primera no pugui ser.

Ens cancel·len un vol? Anem amb tren. Al mercat no hi ha el peix fresc que volíem? Canviem el menú. Anàvem a fer una excursió per la muntanya i plou?

Busquem una alternativa divertida a casa. El cert és que ens passem la vida trobant possibles solucions si els nostres plans A no surten com hauríem desitjat.

L’anticipació és clau en mil i un aspectes del nostre dia a dia. Ara bé, què passa quan no hi ha un pla B possible? O dit d’una altra manera quan és tot o res? L’escenari es complica. Això és el que li està passant al nostre planeta.

No tenim una segona Terra per a seguir malmetent un cop hàgim arrasat amb aquesta. Fa anys que ens n’hem adonat. No obstant això, seguim actuant com si els recursos que ens ofereix de la forma més altruista possible el nostre planeta fossin infinits i totalment immunes als danys sistèmics que l’activitat humana desbocada li està causant. El resultat: l’emergència climàtica, la destrucció dels ecosistemes i la contaminació de tots els medis.

El panorama és desolador.

Malgrat tot, encara hi ha esperança. Tenim a les nostres mans una única oportunitat per a canviar el rumb del planeta i garantir que la vida en ell continuï igual com l’hem conegut. Per això, però, cal passar a l’acció. Diumenge se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la principal jornada de conscienciació i activisme a favor de la natura que existeix. Enguany, es compliran 50 anys de la seva instauració, que va tenir lloc just després de

A l’esquerra, el Clot del Cirer, un racó verd en plena serra escarpada del Montsant. A sobre, la unió del bosc i el mar a les cales de Mont-roig.

Enguany, se celebren 50 anys de la primera conferència de l’ONU sobre medi ambient la celebració de la primera Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. En aquesta cita, que es va celebrar a Estolcolm, es va crear el PNUMA, el

Comprendre el valor de la natura és clau per transformar els nostres models socials i econòmics Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, es va parlar per primera vegada d’ecocidi i es van establir les bases de la lluita a favor dels hàbitats que hem anat

desenvolupant al llarg de les següents dècades. Aquesta primera cita per al medi ambient va tenir com a lema Only One Earth (Una sola Terra) i aquest mateix lema és el que s’ha escollit per enguany, amb la idea d’evidenciar que el plantejament que es feia aleshores segueix plenament vigent: aquest planeta és la nostra única llar i és responsabilitat de

tota la humanitat salvaguardar els seus recursos finits.

Des de l’ONU, organisme impulsor del Dia Mundial del Medi Ambient, la consigna Una sola Terra destaca la necessitat de viure de forma sostenible, en harmonia amb la natura, a través de canvis substancials impulsats per polítiques i eleccions quotidianes que ens guiïn cap a estils

de vida més nets i ecològics. En aquest sentit, segons l’informe Fer les paus amb la natura, realitzat pel PNUMA i publicat a principis d’any, «transformar els sistemes socials i econòmic significa millorar la nostra relació amb la natura, comprendre el seu valor i posar-lo al centre de la presa de decisions». I justament aquesta transformació és la que es busca incentivar amb jornades com la que viurem diumenge i els centenars de milers de petites i grans accions que organismes i entitats impulsen coincidint amb el 5 de juny.

Tres crisis planetàries La directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Inger Andersen, afirma que «enguany esperem que el món comenci a passar pàgina del pitjor capítol

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CEDIDA

de la pandèmia de la covid-19 i ho fem amb el coneixement que continuem enfrontant-nos a les tres crisis planetàries que amenacen el nostre futur: la crisi del canvi climàtic, la de la pèrdua de la biodiversitat i la de la contaminació». I afegeix: «esperem que aquesta jornada que posa a la

natura i a les persones al centre del treball ambiental no només ens recordi les arrels del treball fet per a protegir el nostre medi ambient, sinó que injecti un impuls vital als esforços globals per a reconstruir millor i de forma més sostenible».

Andersen fa referència a la

triple crisi planetària que és justament el principal aspecte sobre el qual el Dia Mundial del Medi Ambient 2022 vol fer reflexionar. El nostre model de vida actual és el responsable principal d’aquesta conjunció fatal. Actualment, estem utilitzant l’equivalent als recursos que ens ofe-

03/06/2022 diarimés

11

Utilitzem els recursos d’1,6 planetes cada any i la natura no pot cobrir les nostres demandes

Clima, biodiversitat i contaminació, les tres crisis a combatre

reix 1,6 planetes Terres cada any.

Això comporta un increment de les desigualtats enorme entre les diferents regions del món i, a la vegada, un estrès agut i constant dels ecosistemes que no poden cobrir les nostres demandes i es van deteriorant i desapareixent.

Lluny d’estabilitzar-se o de disminuir –que seria la situació ideal– aquest escenari va in crescendo. A banda de la destrucció de més ecosistemes, això suposarà una major inversió per a intentar recuperar els espais danyats, suplir els serveis que aquests ens ofereixen altruistament i encaixar al seu nou i degradat estat. S’estima que de cara a 2050 la inversió necessària per a adaptar-nos als nous entorns i fenòmens derivats del canvi climàtic seria d’entre 280 i 500 bilions de dòlars anuals únicament als països en vies de desenvolupament. Ara bé, aquesta xifra es podria reduir si entre tots contribuïm avui, demà i cada dia a reduir la petjada de carboni, la contaminació i els danys a la natura. Fer-ho és més senzill del que sembla. I és que cada petit gest suma i la suma de més de 7.800 milions de gestos pot generar un gran canvi.

Canvi climàtic L’emergència climàtica és un dels tres grans enemics que l’home ha creat i que ara de combatre. Desenes d’estudis indiquen que no la temperatura mitjana del planeta no pot superar un increment d’1,5º respecte a l’era preindustrial de cara a finals de segle. Però les evidències actuals indiquen que anem per mal camí. De fet, hi ha un 50% de possibilitats que superem aquest límit en els pròxims 20 anys. Si volem reconduir aquesta situació, hauríem de reduir a la meitat les emissions anuals al 2030. Noves evidències indiquen que dos terços de totes els gasos d’efecte hivernacle provenen de l’àmbit domèstic i l’últim informe de l’IPCC mostra com un estil de vida sostenible podria reduir les nostres emissions entre un 40 i un 70% de cara al 2050.

Pèrdua de la biodiversitat Els fenòmens meteorològics extrems, derivats del canvi climàtic, juntament amb la pressió que els humans exercim sobre els ecosistemes, sigui extraient recursos, urbanitzant-los o contaminant-los, està comportant una pèrdua de la biodiversitat sense precedents. Ara bé, la natura és generosa. Durant el període de confinament es va patir un inici de recuperació dels hàbitats que va evidenciar dos fets importants. El primer: que els humans som els únics responsables de la devastació del planeta. I el segon: que si canviem el nostre model de vida, encara som a temps de recuperar els ecosistemes. De fet, es calcula que recuperant un 15% dels que estan en estat més crític es podria salvar un 60% de les espècies amenaçades.

Contaminació La contaminació, sigui de l’aire, l’aigua, els hàbitats o el subsol, és la tercera gran crisi que amenaça el planeta. Segons l’OMS, una de cada nou morts prematures és a causa de la pol·lució i 9 de cada 10 per persones respiren aire contaminat. El plàstic és un altre dels reptes i si no canviem la forma de produir i de viure, la contaminació anual de plàstic als mars i oceans es triplicarà i passarà de 16 milions de tones a 37 milions de cara al 2040.

12

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CONSELLS

Una crida per a passar a l’acció: 15 petits gestos per a una vida més sostenible

CEDIDA

per aquesta mena d’objectes impulsa al sector productiu a transformar-se. Ara bé, aquesta filosofia ha d’anar acompanyada d’un canvi de mentalitat que impliqui comprar menys i millor. La roba és l’exemple paradigmàtic i fer aquest canvi de mentalitat tindria una gran repercusió a favor del planeta, ja que es tracta d’una de les indústries més contaminants.

Tenir una casa més eficient, menjar aliments de proximitat, allargar la vida útil dels productes o anar amb bicicleta redueixen la petjada de carboni Anna Ferran

La Terra ens està enviant un SOS desesperat. I la humanitat no li està fent cas. El canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació són cada vegada més omnipresents. Si no fem cap canvi en la nostra manera de viure, la degradació serà cada vegada més evident i la magnitud del desastre, inimaginable. Ara bé, la Terra és pacient i ens està oferint encara oportunitats per a fer un replantejament que permeti revertir els efectes d’un estil de vida desbocat i insostenible.

Jornades com la que se celebra el diumenge, Dia Mundial del Medi Ambient, són una oportunitat per a reflexionar, analitzar què fem cadascú de nosaltres a favor i en contra del planeta, i decidir passar a l’acció per a garantir un futur millor.

En aquest sentit, es podria dir que el Dia Mundial del Medi

Ambient suposa una mena d’Any Nou per al medi ambient, en el qual cadascú de nosaltres està cridat a plantejar-se nous propòsits –i a complir-los, per descomptat– que col·laborin a revertir la situació actual. Molta gent està conscienciada sobre la necessitat de fer petits gests a favor del planeta, però no tothom sap per on començar. Per això us plantegem diversos àmbits en els quals us podeu implicar.

Diners sostenibles La forma com gestionem els nostres diners pot fer molt per al planeta. D’una banda, podem assegurar-nos que les nostres principals despeses estiguin vinculades a empreses que tenen un compromís amb la sostenibilitat important. En l’àmbit de la llar, això implica apostar per l’energia renovable, però també per electrodomèstics i disposi-

tius altament eficients, que ens permetin reduir la nostra factura energètica. Així mateix, és clau comptar amb un bon aïllament, utilitzar il·luminació de baix consum o apagar totalment els aparells quan no s’utilitzen.

Si volem fer un pas més amb els nostres diners, podem apostar per entitats bancàries que estiguin clarament alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible o fins i tot amb banca ètica. Així mateix, si tenim inversions fetes a borsa o en fons, podem apostar per companyies compromeses i que no estiguin relacionades amb activitats contaminants o de desforestació.

Alimentació Produir tot el que mengem causa un gran impacte en el nostre planeta, de manera que, si equilibrem la nostra dieta, mitigarem els danys mediambientals. Apos-

Apostar per una vida ‘slow’ contribueix al futur del planeta.

tar pels productes de temporada i quilòmetre 0 és una opció senzilla que redueix la petjada de carboni derivada del transport.

Així mateix, també és clau que no malbaratem el menjar que tenim i l’aprofitem. Així evitem generar residus, promovem la justícia social i el repartiment equitatiu dels aliments i aturem la sobreproducció. Si el nostre compromís és màxim, podem

convertir-nos els productors i fer el nostre propi hort a casa.

Objectes Les decisions de compra, de fet, són un dels principals motors de sostenibilitat, ja que com més demanda hi hagi, més es promourà l’ús de productes reciclats i reciclables, fets sota les premisses de l’ecodisseny o la proximitat amb el productor. Apostar

Mobilitat i oci La mobilitat és un dels àmbits que té més impacte en les emissions contaminants i en l’escalfament global. Per a revertir-ho, sempre que puguem és preferible moure’ns a peu o en bicicleta, a més és una forma excel·lent de fer salut. El transport públic és una altra alternativa a considerar i si ens movem amb vehicles propi, hauríem d’apostar per a fer el canvi cap als models híbrids o elèctrics. Així mateix, a l’hora d’escollir les vacances, és interessant calcular les emissions dels nostres desplaçaments i prioritzar el tren als vols, sempre que sigui possible.

Per últim, el nostre temps lliure pot ser un moment ideal per a ajudar al planeta. Apostar per un model de vida slow, participar en activitats de recuperació mediambiental, ser voluntari o col·laborar amb associacions i promoure el canvi i el debat poden ajudar a mobilitzar a altres.

INICIATIVA DESTACADA

Secomsa implementa la recollida Porta a Porta a 10 municipis L’empresa ampliarà aquest servei a set localitats més del Baix Camp pròximament Redacció

Secomsa (Servei Comarcals Mediambientals SA) del Consell Comarcal del Baix Camp ofereix el sistema ‘Porta a Porta’ (PaP), actualment a 10 municipis de la comarca amb previsió d’implementar-lo a set municipis més.

Les localitats que a hores

d’ara compten amb aquest servei són Riudecanyes, que va ser pionera l’any 2000; Riudecols, que se li va sumar el 2018; i des de la passada tardor l’Aleixar, l’Argentera, Botarell, Duesaigües, Maspujols, Vilanova d’Escornalbou i Vinyols i els Arcs i Colldejou. El set municipis que

se sumarien són: la Febró, Pratdip, l’Albiol, Capafonts, Almoster, Castellvell i Prades El funcionament del servei requereix la participació de la població dels municipis que han de dipositar els residus correctament separats a la porta de casa el dia que toqui la fracció

corresponent segons el calendari establert. Des de Secomsa s’han proporcionat el material necessari a cada habitatge i establiment, cubells multi producte i bosses compostables, i, a més, també s’estan instal·lant un sistema de ganxos amb sensor a les façanes que serviran per a poder identificar cada padró de brossa i, en un futur, aplicar el pagament per participació.

El principal objectiu d’aquesta iniciativa és la millora de les xifres del reciclatge a la comarca i la conscienciació i sensibilització de la població per actuar envers l’emergència climàtica.

CEDIDA

S’ha instal·lat un sistema de ganxos amb sensor a les façanes.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

13

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Agbar abasteix les seves instal·lacions amb energia verda. L’any passat, va generar 10,5 milions de kWh d’energia renovable.

Transformar-nos per salvar el planeta Agbar ofereix solucions innovadores per a la gestió sostenible dels recursos i per protegir la salut ambiental Redacció

El planeta Terra és la nostra única llar. No hi ha un pla B. La humanitat té l’obligació de cuidar-lo i salvaguardar-ne els recursos finits. Per això, cal adoptar canvis transformadors que ens permetin entreveure un futur més sostenible. El Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra el 5 de juny, porta enguany per lema Una sola Terra i reclama actuar per preservar els recursos naturals i impulsar un estil de vida més ecològic i sostenible davant l’emergència climàtica.

L’aigua, un recurs bàsic per a la vida, pateix les conseqüències d’aquest canvi climàtic.

Sequeres i inundacions se succeeixen. Disminueix la qualitat de l’aigua i, sobretot, encara s’agreuja més la seva escassetat.

El 2030, s’estima que el 47% de la població viurà en àrees amb estrès hídric. El creixement de la població mundial requereix més recursos i aliments, per la qual cosa cada vegada caldrà més aigua per a l’agricultura, la indústria i les ciutats. En concret, es calcula que la demanda d’aigua augmentarà entre un 20% i un 30% d’aquí al 2050.

Agbar, líder en la preservació del medi ambient Agbar, companyia amb una

CEDIDA

trajectòria de més de 150 anys, ofereix solucions innovadores per a la gestió sostenible dels recursos naturals i contribueix a protegir la salut ambiental de les persones, en línia amb el full de ruta de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Agbar té cura de l’aigua i presta serveis ambientals a 1,37 milions de llars, empreses i administracions de més de 300 municipis de Catalunya i les Balears.

La companyia aposta per la mitigació del canvi climàtic mitjançant la gestió responsable de l’aigua i la seva regeneració, la generació i la compra d’energia verda, la valorització dels residus i la millora de la qualitat de l’aire. Aquestes són algunes de les línies d’actuació, que es recolzen en la innovació i la digitalització per accelerar la transformació ecològica i contribuir així a protegir el planeta i millorar la qualitat de vida de les persones.

El 2021, Agbar va generar 10,5 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment, de la cogeneració mitjançant biogàs (90%) i la fotovoltaica (10%). Durant aquest any, la companyia té previst posar en marxa 22 noves instal·lacions

Agbar aposta per la preservació de la biodiversitat a través de projectes mediambientals com la gestió dels aiguamolls de depuració al Delta de l’Ebre.

fotovoltaiques a Catalunya, que generaran 1,3 milions de kWh/ any. La seva estratègia de reducció de la petjada de carboni implica també la progressiva implantació del vehicle elèctric a la flota, que el 2021 ha assolit la xifra de 168 vehicles elèctrics.

Agbar calcula la seva petjada de carboni i està adherida al Programa per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’Oficina

Catalana del Canvi Climàtic.

Així mateix, la companyia aposta per la preservació de la biodiversitat a través de la naturalització de les instal·lacions en espais protegits, com a la Garrotxa, i la gestió dels aiguamolls de depuració al Delta de l’Ebre.

Resiliència i economia circular Agbar impulsa plans de resiliència per fer front als efectes del canvi climàtic sobre els recursos

hídrics. Per això, ha desenvolupat una plataforma digital que permet analitzar, mitjançant simulacions, la capacitat de les principals infraestructures existents d’una ciutat per mitigar els efectes de les inundacions i avaluar mesures alternatives per millorar la resiliència de la zona. És especialment útil a les zones de clima mediterrani exposades a episodis de pluges torrencials que seran cada cop

més freqüents.

Tenir cura del planeta suposa reduir el volum de residus, reutilitzar i reciclar. El 2021, Agbar ha regenerat 4 hectòmetres cúbics d’aigua i ha valoritzat el 87,7 % dels residus gestionats a les depuradores. Així mateix, està instal·lant columnes de càrrega d’aigua regenerada per destinar-la a serveis de neteja i reg, amb l’objectiu de reduir la pressió sobre les fonts d’aigua potable.

L’aposta de la companyia va més enllà i impulsa l’economia circular per encaminar-se cap al ‘residu zero’. Agbar ha posat en marxa un model de transformació de les depuradores tradicionals en ecofactories, un model premiat per les Nacions Unides i que s’està aplicant al sanejament en alta de municipis de la Costa Brava. Es tracten de veritables ‘fàbriques’ de recursos que regeneren l’aigua per a nous usos (reg agrícola, ambiental com la recàrrega d’aqüífers i industrial), valoritzen els residus i els utilitzen, per exemple, per produir energies renovables com el biogàs, i generar així un impacte positiu al seu entorn.

Només hi ha un planeta Terra. Tenir cura de la seva riquesa ambiental és una missió col· lectiva. Cada gest hi compta.

14

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

PROGRAMA MUNDIAL

Vuit anys i un propòsit: restaurar els ecosistemes i frenar la seva degradació

CEDIDA

L’ONU va declarar aquesta dècada com el Decenni per a la Restauració, amb l’objectiu de generar una mobilització massiva cap aquest fi Anna Ferran

Com a humanitat, tenim un repte: reduir a la meitat les emissions de gasos contaminants. Si ho fem, aconseguirem aturar els efectes destructius de l’escalfament global. Però no només això, sinó que garantirem la supervivència d’espècies i hàbitats. La descarbonització de la nostra forma de produir i de viure és crucial per assolir la meta fixada. Ara bé, no és l’única acció que hem de fer. I és que els ecosistemes naturals juguen un rol clau en la captura i equilibri dels volums de carboni presents a l’atmosfera. És per això que l’ONU ha posat el focus en ells i ha declarat aquesta dècada com el Decenni de la Restauració.

L’objectiu: prevenir, aturar i revertir la degradació dels ecosistemes terrestres i marins. Aconseguir-ho pot ajudar a erradicar la pobresa, combatre el canvi

climàtic i prevenir una extensió massiva d’espècies.

Els ecosistemes són uns grans proveïdors de serveis. Tenen la capacitat de capturar diòxid de carboni, frenar l’erosió dels sòls, filtrar i purificar l’aigua, etc. Ara bé, un ecosistema malmès perd progressivament totes aquestes facultats que són beneficioses per a ell, per a les espècies que hi viuen, per als humans i per al conjunt del planeta. Els càlculs fets per l’ONU indiquen que si de cara al 2030 es restauressin 350 milions d’hectàrees d’hàbitats terrestres i aquàtics degradats, aquests generarien 9 bilions de dòlars en matèria de serveis ecosistèmics que ens proporciona la natura de forma gratuïta. Els beneficis econòmics d’aquesta mena d’intervencions són 10 vegades superiors a la inversió, mentre que el preu de la inacció és, com a mínim, tres vegades

més gran que el de restaurar els ecosistemes. De manera que quedar-nos de braços plegats no és una opció, ja que no només hi perdem biodiversitat i salut, sinó que també hi perdem diners.

Quins beneficis concrets pot aportar la restauració dels ecosistemes? Un dels més destacats és que permetria eliminar de l’atmosfera entre 13 i 26 gigatones de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, restaurar boscos i zones humides com aiguamolls permetria mitigar un terç de les emissions que s’han de reduir d’aquí a vuit anys. Les àrees d’aiguamolls costaners també poden jugar un paper clau a l’hora d’adaptar-nos a les variacions del clima i als fenòmens meteorològics extrems. Per exemple, es calcula que restaurar les zones humides del Golf de Mèxic als Estats Units els permetria estalviar 18 bilions de dòlars en danys

Restaurar 350 milions d’hectàrees malmeses ens estalviaria 9 bilions de dòlars en serveis.

Els boscos i aiguamolls són dos dels hàbitats clau, ja que capturen grans quantitats de CO2 causats per les tempestes tropicals i els huracans. Així mateix, restaurant el 15% dels ecosistemes de les àrees més prioritàries es podria evitar l’extensió del 60% de les espècies previstes si

no actuem ja per a revertir la situació.

Vuit espais a restaurar Els boscos i els aiguamolls són dos dels hàbitats on es pot treballar per a recuperar la biodiversitat, però no són els únics. De fet, hi ha espais on la mà de l’home hi és clarament present que també poden tenir un rol clau. Així doncs, els sis altres ecosistemes

identificats són: rius i llacs, mars i costes, muntanyes, pastures i sabanes, camps de cultiu i àrees urbanes. Preservar la vegetació existent, reintroduir espècies animals i vegetals, reduir l’ús abusiu de productes fitosanitaris o crear zones verdes en entorns humans com pobles i ciutats és clau per a mantenir la vida en el nostre planeta tal com la coneixem.

EMPRESA RECOMANADA

Les millors finestres del mercat arriben a Cambrils Diagonal Finestres obre la seva nova botiga a la localitat, on podreu trobar portes, finestres i persianes de la millor qualitat Redacció

La nova botiga de Diagonal Finestres obre les portes avui a Cambrils. Aquest nou espai es troba a l’avinguda de Joan Baptista de la Salle, 10, al costat de la Riera. En una zona fàcilment accessible per als visitants i a

prop de la zona comercial de la població.

Diagonal Finestres és distribuïdora i instal·ladora oficial de la marca Kömmerling, líder a Europa en el disseny i fabricació de portes i finestres de PVC. Els productes que es podran veure i

adquirir al nou comerç són de la millor qualitat, i l’exposició de la botiga així ho demostra.

Demostracions a la botiga Les finestres i portes de Kömmerling ofereixen un alt nivell d’aïllament, tant tèrmic com

acústic. Perquè els clients ho puguin comprovar de primera mà, l’exposició de la nova botiga compta amb simulacions que permeten testar l’efectivitat de l’aïllament i la protecció que ofereixen els productes.

L’exposició també mostrarà als clients tota la varietat de colors i acabats que poden tenir les finestres de PVC. Més d’una setantena d’opcions per personalitzar les portes i finestres de casa. La botiga obre al públic aprofitant l’ocasió de la celebració de la 63a edició de la Fira Multisectorial de Cambrils, que se celebra del 3 al 5 de juny.

CEDIDA

Les seves finestres i portes ofereixen un alt nivell d’aïllament.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

15

MUNICIPI COMPROMÈS

Reciclar per a ser més sostenibles: Tarragona avança en la recollida selectiva L’Ajuntament ha impulsat iniciatives diverses, com els contenidors tancats o el reciclatge entre els grans generadors, que han permès reduir un 12,49% la fracció resta i augmentar un 37,84% la fracció orgànica CEDIDA

Anna Ferran

No reciclar ens surt molt car a tots, sense excepció. L’any passat, la despesa per a la incineració de residus a la ciutat de Tarragona va ser aproximadament de 4,2 milions d’euros i seguirà en augment durant els pròxims anys si no millorem la separació dels residus. Per cada tona de residus que s’envien a la incineradora, la ciutat ha de pagar unes despeses que any rere any augmenten, i que assumim entre tots els ciutadans.

A l’enorme despesa que això comporta, cal sumar-hi el rol clau que el reciclatge té a l’hora de frenar l’emergència climàtica que estem patint, de manera que reciclar, però també reduir i reutilitzar, han de convertir-se en una prioritat per a tothom.

L’any 2019, Tarragona comptava amb un 32,47% de recollida selectiva i l’última xifra de l’any 2021 és d’un 35,33% de mitjana (dada pendent de revisió de l’Agència de Residus de Catalunya). Si bé es pot observar una petita millora, el cert és que aproximadament el 64% dels residus municipals s’estan enviant a incineració. I aquesta dada ens situa en una posició molt llunyana dels objectius plantejats per la Unió Europea, que estableixen que de cara a 2025 s’han de valoritzar el 55% dels residus; el 60% per al 2030 i el 65% al 2035.

L’enduriment dels diferents marcs normatiu que regulen la gestió dels residus, l’encariment progressiu d’algunes de les solucions fins ara vàlides, com la incineració i l’aposta ferma per la reducció dels residus i l’economia circular han dut a l’Ajuntament a impulsar diverses accions tant en l’àmbit dels residus domèstics com dels comercials amb l’objectiu d’augmentar el percentatge de recollida selectiva a la ciutat, reduir la fracció resta i ser cada vegada més sostenibles.

Recollida selectiva a grans generadors Els grans generadors de residus han estat un dels públics en els quals s’ha posat el focus.

I és que incentivar la recollida selectiva dins dels diversos col·lectius que s’hi agrupen pot ajudar de manera considerable a reduir les xifres actuals. Concretament, s’ha posat el focus

tiva europea prevista per l’any 2035, i Cala Romana i Bonavista es troben actualment al 60%.

Facilitar l’accés a la deixalleria Des de l’Ajuntament expliquen que s’havia detectat molt poc ús de la deixalleria fixa per part de les activitats empresarials i econòmiques, cosa que ha comportat una gran presència d’abocaments il·legals repartits pel municipi, de residus que es podrien gestionar a la deixalleria. Per aquest motiu, des del febrer de 2021, s’ha facilitat l’accés a les activitats econòmiques a la deixalleria fixa amb un nou reglament. Des de la seva aprovació s’ha passat de 902 entrades durant l’any 2019 a 1.545 l’any 2021.

A dalt, un usuari utilitzant els contenidors tancats al Serrallo. A l’esquerra, un dels punts de recollida selectiva dels mercats a l’aire lliure.

Si es compara el 1r trimestre de 2019 i de 2022, s’han estalviat 140.000 euros d’incineració en els mercats, els càmpings, els restaurants de la franja litoral a l’estiu a la vegada que s’han fet recordatoris dels serveis que ja s’ofereixen als comerços.

Pel que fa als mercats, s’ha implantat la recollida selectiva de totes les fraccions. Es va començar al mercat a l’aire lliure de Bonavista al juliol de 2020.

Fins al moment, tots els residus es portaven a la incineradora i ara se separa en orgànica, paper i cartró, envasos, caixes de plàstic i fusta. L’èxit d’aquesta iniciativa va fer que un any després s’implementés als mercats de la plaça del Fòrum i de la plaça dels Carros i des del passat novembre a la resta de mercats a l’aire lliure: plaça Corsini, Sant

S’ha impulsat la recollida selectiva a tots els mercats i també als càmpings de la ciutat Pere i Sant Pau, Sant Salvador, la Móra i Torreforta. A tot això, cal sumar-hi que al Mercat Central, des de febrer de 2021 es va eliminar la caixa de fracció resta i es va implantar la recollida selectiva.

El turisme i la restauració són un altre dels sectors on l’Ajuntament ha centrat esforços.

Des del juny de 2020, es va implantar la recollida selectiva als càmpings de la ciutat d’envasos, vidre, paper i cartró, i el juny de 2021 es va incorporar la recollida d’orgànica. Així mateix, des de mitjans de juny i fins a finals de setembre, es duu a terme una recollida específica d’orgànica a tots els restaurants i guinguetes des de la platja de l’Arrabassada

El Serrallo està al 71% de recollida selectiva, complint els objectius europeus per al 2035 fins a la Móra.

Per últim, l’equip d’educació ambiental ha estat fent inspeccions aleatòries als establiments adherits a les recollides comercials d’orgànica, vidre i paper i cartró per corregir males praxis i captar nous comerços. Cal destacar que aquests serveis específics permeten alliberar de carregar els contenidors de la via pública, facilitar la gestió dels residus als establiments comercials i augmentar la qualitat de les fraccions recollides porta a porta.

Tancament de contenidors Tan important és generar un canvi entre els grans generadors com fer-ho en la ciutada-

nia. I és que cada petit gest que fem a favor del reciclatge des de casa, compta i suposa un petit gran impacte positiu envers l’objectiu final. En aquest sentit, la ciutat havia experimentat un estancament del percentatge de recollida selectiva, cosa que evidenciava la necessitat de plantejar nous models per a incentivar-lo. La fórmula escollida ha estat la implementació de contenidors tancats, una eina amb identificació individualitzada, que permet identificar el comportament dels usuaris.

Es van escollir tres barris vbn diferenciats entre si de la ciutat —Serrallo, Cala Romana i Bonavista— per a poder observar millor els resultats d’aquest sistema. El tancament ha afectat una quarantena d’àrees de contenidors i a prop de 12.000 habitants.

A Bonavista, a més, es va limitar l’aportació de la resta a tres dies a la setmana (dimarts, divendres i diumenge), excepte els generadors de tèxtil sanitari (com bolquers). Al Serrallo i Cala Romana no s’ha fet aquesta limitació i es pot obrir la resta cada dia. L’orgànica no s’ha limitat en cap barri i es pot obrir també cada dia. Amb aquest nou sistema, el Serrallo està al 71% de recollida selectiva, per tant, ja compleix amb la norma-

Més accions per al 2022 Totes aquestes actuacions han tingut un efecte clarament positiu. Si es comparen les dades del primer trimestre de 2019, quan no s’havia impulsat cap d’aquestes actuacions, amb les xifres obtingudes en el primer trimestre de 2022 s’ha reduït un 12,49% la fracció resta a la ciutat i d’orgànica se n’ha recollit un 37,84% de més. O dit d’una altra manera, entre gener i març Tarragona s’ha estalviat més de 140.000 euros de costos d’incineració, respecte al mateix període de fa tres anys.

Els bons resultats no són un punt d’arribada, sinó un punt de partida per a seguir promovent campanyes que permetin reduir el percentatge de fracció resta i impulsin la valorització dels residus. En aquest sentit, des del 2 de maig, es recull de forma selectiva el paper i cartró a totes les activitats econòmiques dels tres polígons industrials i als restaurants dels polígons també se’ls hi realitza la recollida d’orgànica, vidre, paper i cartró, quan abans només es recollia la fracció resta. Així mateix, s’està treballant per realitzar nous tancaments de contenidors en altres zones de la ciutat i limitar l’obertura de la resta al Serrallo i Cala Romana.

A més, s’han reprès els tallers i xerrades d’educació ambiental, que són clau per a generar conscienciació. I tot amb l’objectiu d‘arribar als percentatges establerts per la Unió Europea i aconseguir així ser una ciutat més sostenible i circular.

16

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

DECENNI PER A LA RESTAURACIÓ

Els hàbitats europeus danyats compensarien les emissions de CO2 d’Espanya

CEDIDA

Un informe de WWF indica que restaurar els espais inclosos en la Directiva Europea d’Hàbitats afavoriria la captura de fins a 300 milions de tones anuals de diòxid de carboni Anna Ferran

Restaurar ecosistemes per a frenar el canvi climàtic. Aquesta és una de les propostes que fa l’ONU dins de les iniciatives recollides en el Decenni per a la Restauració del Planeta. A cop d’ull, ens podem preguntar què hi té a veure la recuperació dels espais naturals amb l’escalfament global o l’increment dels fenòmens meteorològics adversos. El cert és que estan estretament relacionats. I és que restaurar un ecosistema té molts més efectes positius més enllà de la

repoblació de flora i fauna. Ara, un nou estudi, encarregat per l’ONG mediambientalista World Wildlife Foundation (WWF) i realitzat per l’Institut de Política Mediambiental Europea, així ho demostra.

L’informe La restauración de la naturaleza: la pieza que falta en el puzle de acción climática de la Unión Europea indica que la restauració dels hàbitats degradats que s’inclouen en la Directiva Europea d’Hàbitats podrien absorbir uns 300 milions de tones de diòxid de carboni a l’any.

WWF vol que la legislació europea obligui a haver restaurat un 15% de la superfície terrestre i marina del continent al 2030.

Aquesta xifra per si sola ens pot semblar molt o poc, però la comparativa que duen a terme els autors de l’informe és clarificadora i evidencia la seva magnitud. Així doncs, la restauració d’aquests hàbitats degradats del continent seria capaç de capturar les emissions anuals de CO2 d’Espanya o la suma de les emissions dels països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg).

Aquesta dada és prou con-

cloent per a WWF com per a fer una crida a l’acció immediata.

En aquest sentit, l’ONG emplaça la Comissió Europea a ser ambiciosa en el plantejament de la futura llei europea de restauració de la natura, que tot apunta que es presentarà aquest mes. La proposta que fan des de WWF és que la llei marqui que de cara al 2030 s’hagi restaurat, com a mínim, un 15% de la superfície terrestre i marina del continent.

En xifres absolutes, això suposaria restaurar 650.000 quilòmetres quadrats de terra, 1 milió de quilòmetres quadrats de zones marines i 178.000 quilòmetres de riu. Pel que fa als tempos, l’estudi indica que bona part dels esforços s’hauran de fer abans del 2030. I és que els ecosistemes necessiten anys per a recuperar-se plenament i poder oferir aquesta capacitat d’absorció de carboni que indica l’estudi, de

manera que si es posposa per 2040 o 2050 ja serà massa tard per a revertir el canvi climàtic.

L’informe també incideix en els ecosistemes on és més interessant posar el focus tenint en compte la capacitat que tenen per a capturar carboni, sent els boscos i les zones humides els prioritaris. Amb tot, des de WWF recorden que tan important com restaurar és protegir els hàbitats intactes.

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Itesal i Aluminios Arteaga Reus: materials reciclats, futur sostenible El 80% de la matèria primera que utilitzen per a fer els tancaments d’alumini és reciclada A. Ferran

Sabies que l’alumini pot reciclar-se contínuament sense que perdi les seves propietats originals? Aquesta qualitat no passa amb tots els materials. És per això que l’alumini és un material totalment circular. Itesal Ventanas utilitza prop d’un 80% de

matèria primera reciclada per a fabricar el perfil d’alumini amb el qual es fan els seus tancaments. I és que tant la sostenibilitat com el reciclatge són prioritats tant per a Itesal com per a empreses distribuïdores dels seus productes com Aluminios Arteaga Reus.

Però no s’aturen aquí. I és que el seu compromís fa que Itesal segueixi treballant per a impulsar mesures a favor del reciclatge, amb l’objectiu d’augmentar la sostenibilitat dels seus processos de producció. I és que Itesal i Aluminios Arteaga Reus pensen en el futur.

L’alumini permet que es recicli constantment sense perdre les seves propietats.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

17

EMPRESA SOSTENIBLE CEDIDA

Aposta d’Aigües de Reus per la transició energètica i l’economia circular L’ampliació de la flota de vehicles elèctrics s’afegeix a altres inversions que s’impulsen enguany Redacció

Aigües de Reus ha adjudicat recentment la compra de vuit vehicles elèctrics i els corresponents sistemes de recàrrega.

Una inversió que dona continuïtat a la renovació progressiva de la flota mòbil iniciada els darrers anys i que cal emmarcar en les polítiques ambientals que, al llarg d’aquest 2022, representaran per a l’empresa un nou salt endavant pel que fa a la consolidació de la transició energètica i una gestió més eficient del cicle integral de l’aigua.

Aigües de Reus ja va incorporar set vehicles elèctrics al llarg de 2021, mentre que el que ara s’ha adjudicat és un altre paquet de vuit vehicles (cinc furgonetes, un turisme i dos turismes minis). Una flota de vehicles que, parcialment, és possible recarregar gràcies a l’energia elèctrica que es genera a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals

(EDAR), en seguiment dels principis més bàsics de l’economia circular. Una energia que resulta de l’aprofitament del biogàs que s’obté dels residus orgànics que, mitjançant el procés de depuració, s’han aconseguit aïllar de l’aigua bruta que arriba a l’estació depuradora a través de la xarxa de clavegueram.

Trigeneració i economia circular L’EDAR de Reus produeix cada any al voltant d’un milió de metres cúbics de biogàs, una part dels quals es converteix en energia elèctrica i permet l’obtenció de 750.000 Kwh (Kilowats hora) anuals. Fins al dia d’avui, la major part del biogàs es destina a la planta de recuperació energètica de la mateixa depuradora, tot produint el que es coneix com a «trigeneració», un procediment poc implantat a la demarcació de Tarragona

mitjançant el qual s’obtenen simultàniament energia elèctrica, energia tèrmica i refrigeració.

En aquesta línia, Aigües de Reus fa anys que aplica principis de l’economia circular a la seva activitat quotidiana. La utilització de part de l’aigua depurada per al regadiu agrícola. La producció de biogàs a partir dels residus orgànics que s’han aïllat de les aigües brutes i que es destina a la trigeneració energètica. L’estalvi mitjançant la utilització d’aigua no potable, però apta per a altres usos del tot quotidians, com és la neteja de carrers, reg d’horts urbans, compactació de terrenys, etc.

La destinació per a la jardineria i l’agricultura de l’abonament orgànic que es genera en els processos de depuració de les aigües. El treball continuat per garantir l’eficiència de la xarxa d’abastament (tot evitant les pèrdues d’aigua), amb l’objectiu

L’empresa ha adjudicat recentment la compra de vuit vehicles elèctrics que se sumen a la flota.

principal de frenar el malbaratament de recursos...

Eficiència energètica De fet, Aigües de Reus du a terme anualment una important inversió en eficiència energètica, rere un canvi de model energètic. Fruit d’aquestes polítiques, el pla d’inversions d’aquest 2022 inclou diverses

actuacions, entre les quals hi ha la instal·lació de plaques solars en diverses infraestructures (com ara l’Estació Depuradora d’Aigua) i el millor aprofitament dels recursos hídrics de la ciutat.

Tot plegat en seguiment de les directives de l’economia circular proposades pel Parlament Europeu, que s’ha fixat l’objectiu d’un 70% de reciclatge dels

residus que s’originen a Europa i la reducció dels residus que acaben en deixalleries a un màxim del 5%, entre d’altres. En essència, l’economia circular arrenca en la intersecció dels aspectes ambientals i econòmics, sobre la base que el sistema lineal de la nostra economia (extracció, fabricació, utilització i eliminació) ha arribat als seus límits.

18

diarimés 03/06/2022

SERVEI DESTACAT

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CANVI CLIMÀTIC

CEDIDES

Anna Ferran / Agències

En sentit horari, vigilància contra els robatoris d’aigua, vigilància de caça furtiva i contra els abocaments il·legals.

Vigilància Mediambiental l’Escurçó, líder europeu en vigilància rural i ambiental Fan control de població i de vigilància antirobatoris al camp Redacció

Vigilància Mediambiental Escurço, empresa especialitzada en vigilància rural i marítima, és pionera a nivell nacional en aquesta mena de serveis.

L’empresa de seguretat ja està dirigint la vigilància de les reserves marines de la Palma (Canàries), la Graciosa (Canàries), Cabo de Palos (Múrcia), Columbretes, Masia Blanca (el Vendrell) i Cala Ratjada (Mallorca). Cal destacar que és l’única que en l’actualitat compta amb aquesta mena d’especialització.

Des de l’empresa expliquen que la vigilància marítima és clau per a la conservació de la vida marina. En aquest sentit, afegeixen que aquesta mena de tasques són molt necessàries per protegir espècies en perill d’extinció com la nacra, que, a causa d’una malaltia, va estar a punt de desaparèixer del nostre litoral. Ara, gràcies a les tasques de vigilància,

sembla que es recupera i que es podrà garantir la seva preservació.

A més, realitzen investigació i control en temes cinegètics, control de tuberculosi en porcs senglars, vigilància d’acotats. A aquests serveis,

L’empresa dirigeix la vigilància en sis de les onze reserves marines de l’Estat cal sumar-hi les tasques de vigilància per evitar robatoris i delinqüència al camp.

Tenen un conveni signat amb l’Institut Marqués de Barcelona per plantar arbres a l‘Ermita de la Roca de Montroig del Camp. Vigilància Mediambiental l’Escurçó planta un arbre per cada infant nascut a la clínica, motiu pel qual se’l coneix amb el nom de Bosc d’embrions.

1,5ºC: LA DIFERÈNCIA ENTRE EXISTIR O EXTINGIR-SE

disminuït un 17% a cauUn grau i mig de tempesa de la calor extrema i períodes de sequera més ratura. Pot semblar-nos prolongats i severs. De que és molt poc, gairebé fet, en els últims 50 anys imperceptible. El nostre aquests fenòmens ja han cos és capaç de percetriplicat la pèrdua de cobre alguna diferència si estem a 20 graus o a 21,5 llites a la regió. De cara graus? Per a la gran maal 2070, patirem el triple L’escalfament global s’està accelerant segons l’ONU i, d’onades de calor que en joria, és gairebé impossible. Ara bé, què passa si no es reverteix la situació, 8.000 persones podrien l’actualitat i de cara al el 20% de les esquan no parlem de la morir cada any a Espanya a causa de la calor extrema 2100, temperatura puntual pècies de la zona estaran d’un moment del dia, EFE en perill d’extinció. sinó que parlem de la Si posem el focus temperatura mitjana del en el que pot passar a planeta? Aquí, un grau i l’Estat si no revertim la mig comporta una gran situació actual d’emissidiferència. De fet, aquest ons, les previsions són és el límit màxim d’estràgiques. I és que els excalfament global que perts de l’ONU assegula humanitat ens hem ren que de cara al 2050 fixat. Així doncs, si vopodrien arribar a morir 8.000 persones a l’any lem garantir el futur del a Espanya a causa de la planeta i de les espècies calor extrema. Aquest que hi habiten, no pofatal vaticini se suma a dem arribar a superar un d’altres, que plantegen augment de la temperaun escenari extremadatura d’1,5 graus respecte a la temperatura mitjana ment complicat, segons de planeta de l’era prees desprèn de l’informe de l’IPCC. industrial. La pregunta Així doncs, si no es que molta gent es fa és: redueixen les emissions, ho estem aconseguint? els prats de posidònia, Les perspectives, ara per tan característics del ara, no són pas bones. litoral mediterrani, poFa unes setmanes, l’IPCC (el Grup Intergodrien extingir-se a causa de les onades de calor vernamental d’Experts marines, que seran més sobre el Canvi Climàtic, freqüents i intenses. Si a per les seves sigles en l’aigua la situació es preanglès) feia públic un nou informe amb unes veu complicada, en el previsions alarmants. medi terrestre també. Es Així doncs, l’organisme, calcula que la superfície Episodis extrems, com la calima del mes de març, seran més habituals. vinculat a l’ONU, alerta cremada en incendis foque, si seguim amb el ritme d’emissions més de 34.000 estudis sobre canvi climà- restals augmentarà un 87% si les emissions d’efecte hivernacle actuals, de cara a 2100 tics publicats recentment per a experts de es redueixen més ràpidament del que s’esassolirem uns nivells d’escalfament de 2,7 diversos àmbits. I, a partir d’aquestes in- pera; però si el ritme s’alenteix, la superfície graus per sobre respecte a l’època preindus- vestigacions, han pogut actualitzar les pre- calcinada pujarà un 187%.

I pel que fa als humans, tot apunta que trial. Com a conseqüència, més de la meitat visions de futur per a finals de segle; unes de la humanitat —3.500 milions de per- previsions on Espanya, i en general el Medi- set milions d’espanyols viuran en zones amb escassetat d’aigua i la meitat de poblasones— es trobaria en situació de vulne- terrani, en surten especialment malparats. rabilitat, ja que estarien vivint en zones on ció estarà exposada a l’estrès hídric. A més, l’escalfament global faria molt més difícil Més de 8.000 morts per onades de calor la demanda d’energia elèctrica es duplicala vida. A més, bona part de la biodiversitat En general a la zona mediterrània, l’in- rà de cara a 2035 i es multiplicarà per 3,5 del planeta desapareixeria. forme de l’IPCC alerta que si no es prenen al 2065 per a fer front a les necessitats de Per a arribar a aquestes preocupants pre- mesures reals i efectives contra el canvi climatització dels edificis, derivades de les diccions, els membres de l’IPCC han revisat climàtic, de cara al 2050 les collites hauran onades de calor.

INFORME

Quatre indicadors clau del canvi climàtic van batre rècords el 2021 Els oceans tenen el PH més baix en 26.000 anys, segons l’OMM EFE

Quatre indicadors clau per a mesurar el canvi climàtic van assolir nivells rècord el 2021, segons alerta un nou informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), publicat fa dues setmanes. Concretament, els indicadors que han arribat a xifres mai vistes són les con-

centracions de gasos d’efecte hivernacle, la pujada del nivell del mar, el contingut calorífic dels oceans i l’acidificació d’aquests.

Pel que fa a les temperatures, l’any passat no es van registrar augments de rècord, a causa de la influència del fenomen meteorològic de la Niña. Així i tot, la temperatura mitjana mundial va

superar en 1,11 graus els nivells preindustrials, d’acord amb l’informe. Ara bé, sí que es van registrar alguns rècords regionals de temperatura, com els 54,4 graus assolits el 9 de juliol a la Vall de la Mort a Califòrnia, que va ser el rècord a Amèrica del Nord, o els 48,8 graus a Sicília, l’11 d’agost, que va convertir-se

en la temperatura més alta mai registrada al continent europeu.

Segons el document, l’acidificació dels oceans, que es produeix per l’absorció que aquests fan de part de les emissions antropogènies de diòxid de carboni, ha causat que el PH dels mars estigui en el seu nivell més baix dels últims 26.000 anys. D’altra banda, el nivell mitjà del mar a escala mundial va assolir nous màxims al pujar una mitjana de 4,5 mil·límetres anuals durant el període 2013-21, un ritme dues vegades superior al registrat entre 1993 i 2002 i que es deu a una acceleració de la pèrdua de massa de les superfícies de gel.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

19

CONSERVACIÓ

Quatre dels cinc Senders Blaus de Catalunya es troben a la demarcació

CEDIDA

L’ADEAC entrega aquests reconeixements a itineraris que afavoreixen la conservació d’entorns ja humanitzats i preserven el patrimoni natural Anna Ferran

Tots coneixem les banderes blaves. Aquest reconeixement internacional distingeix les platges per la qualitat de la seva aigua, sorra i dels serveis que ofereixen.

Seguint aquesta filosofia, l’Asociación de Educación Ambiental y del Consumidor (ADEAC) ha promogut la iniciativa Senders Blaus. El seu objectiu és reconèixer tots aquells camins i itineraris que s’han recuperat i que han esdevingut un recurs clau per a la interpretació ambiental i el gaudi de la natura. L’associació ha distingit enguany un total de 85 itineraris, d’aquests quatre són a Tarragona. De fet, Tarragona agrupa la pràctica totalitat de camins guardonats per ADEAC a Catalunya, ja que l’únic que hi ha a fora es troba a Platja d’Aro. Els quatre senders que s’han premiat a les comarques tarragonines corresponen a traçats

de costa, que voregen el litoral en diferents municipis. Ara bé, cal destacar que els senders blaus també poden ser d’interior. De nord a sud, els camins distingits són el Sender Blau Cal Bofill, Baix a Mar i Muntanyans de Torredembarra, el Sender litoral del Jonquet de l’Hospitalet de l’Infant, el Camí de ronda sud de l’Ametlla de Mar i el Sender Blau Les Cases - Marjal - Sòl de Riu d’Alcanar.

Els traçats distingits al Camp i l’Ebre són exemple clar del que busquen destacar. Des d’ADEAC, expliquen que «els Senders Blaus permeten posar en valor al mateix temps la conservació d’entorns ja humanitzats i la interpretació del patrimoni natural i cultural, utilitzant-los com a recursos per a la conservació i l’educació ambiental a través de la realització d’activitats de lleure, esportives i turístiques».

En el cas del sender blau de Torredembarra es combina el patrimoni històric del barri de pescadors de Baix a Mar amb els més de dos quilòmetres de la platja protegida dels Muntanyans. A l’Hospitalet, el sender litoral del Jonquet no només uneix les platges de l’Arenal i del Torn, aquesta última espai protegit, sinó que permet veure les restes d’un niu de metralladora de la Guerra Civil Espanyola i la presència de dunes. El traçat del GR-92 al seu pas de l’Ametlla ofereix unes de les vistes més impressionants de la costa tarragonina amb un gran nombre de cales, diverses de les quals també estan considerades com a espai protegit. Per últim, el sender blau d’Alcanar permet vorejar els últims quilòmetres de costa de la província a la vegada que es trepitja una de les zones de tot l’Estat amb més restes de la Guerra Civil.

Els Senders Blaus de les comarques tarragonines

TORREDEMBARRA Sender Blau Cal Bofill, Baix a Mar i Muntanyans

VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT Sender litoral del Jonquet

L’AMETLLA DE MAR Camí de ronda sud

ALCANAR Sender Blau Les Cases - Marjal - Sòl de Riu

20

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

TRIBUNA

CEDIDA

Mitigar el nostre impacte ambiental: un repte i una necessitat urgent PAU RICOMÀ I VALLHONRAT President de la MANCOMUNITAT

Avui per avui pràcticament cada dia se celebra el DIA MUNDIAL d’alguna cosa. Totes, segur, importants per algunes persones o col·lectius. Aquests dies estan pensats per posar en valor i sensibilitzar respecte a alguna qüestió rellevant. Avui que estem immersos en un indiscutible procés de canvi climàtic o d’emergència climàtica, i totes les seves importants repercussions, caldria aprofitar per reflexionar sobre el medi ambient de la Terra. No vull escriure el nostre medi ambient perquè no és nostre.

El dia a dia sovint no ens deixa veure que no podem continuar així. Les conseqüències de l’afectació de les nostres activitats, sense catastrofismes, tenen unes conseqüències greus respecte al consum de recursos naturals, a

la pèrdua de biodiversitat i a la nostra pròpia vulnerabilitat.

Què estem intentant fer des de la MANCOMUNITAT? 1. Estem preparant una Pla Director de Comunicació i sensibilització. La cultura i sensibilització ambiental han de ser els protagonistes del canvi de la manera de fer. Hi hem de creure i ho hem d’interioritzar.

2. Ens hem adherit a l‘Acord Marc entre l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i els Consells Comarcals de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès amb objectius ambientals importants pel territori: disminució de la petjada de carboni, minimització de l’ús de l’abocador i minimització de l’impacte de l’estacionalitat turística en la

generació de residus.

3. Enguany instal·larem plaques fotovoltaiques a les teulades de la nostra planta, i també construirem una minieòlica amb l’objectiu de fer divulgació.

4. Estem promovent amb l’ARC i el Consell Comarcal del Tarragonès una planta de tractament de la fracció resta (contenidor gris) i una planta de residus voluminosos per tal d’aprofitar al màxim aquelles fraccions que poden ser valoritzades materialment.

5. Hem sol·licitat subvenció dels fons next generation per generar hidrogen per a la mobilitat dels vehicles de gestió de residus, que ens ajudarà a desenvolupar la tecnologia i a disminuir la petjada de carboni de la nostra activitat.

6. Estem estudiant diferents tecnologies de com podem captar CO2 de la nostra planta de valorització energètica. Malgrat que més de la meitat de les nostres emissions són renovables volem estudiar i proposar alternatives de captació.

Modestament, tractem d’aportar en l’esforç de mitigació del nostre impacte ambiental.

Estem tractant de prioritzar la cultura a les qüestions purament tecnològiques. I pel que fa a la tecnologia estem tractant d’emprar les millors tecnologies

disponibles i contribuir al desenvolupament de millorar-les. És un repte i una necessitat urgent.

INICIATIVA DESTACADA

Creixell celebra demà una neteja de residus del fons marí Es farà a la platja de la localitat i el seu litoral entre les 8 i les 10 del matí CEDIDA

A. Ferran

El fons marí és un dels principals patrimonis naturals que tenim al territori. No obstant això, l’incivisme i la deixadesa d’alguns ha fet no visqui el seu millor moment. Residus de tota mena van a parar al mar, contaminant l’aigua i els organismes que hi viuen i destrossant el fràgil ecosistema del litoral mediterrani. Davant d’aquesta mena de situacions, hi ha qui fa un pas endavant i passa a l’acció. A Creixell, l’Associació Esportiva Subaquàtica Neptuno, amb la col·laboració de l’àrea de Turisme i Medi ambient de l’Ajuntament i el càmping Gavina, han organitzat per demà la III Jornada de Neteja dels Fons Marins del municipi.

L’objectiu de l’activitat és submergir-se a les zones més rocoses del litoral creixellenc per a treure el màxim nombre de residus, millorant la qualitat d’aquest tram de costa, cosa que beneficia a tots els éssers que hi habiten, però també a totes les persones amants dels esports subaquàtics que poden practi-

Hi poden participar submarinistes federats a l’aigua i persones no federades a la platja classificant els residus.

car-los en un entorn net, segur i d’alt valor paisatgístic i estètic.

La Jornada es durà a terme entre les 8 i les 10 del matí a la platja de Creixell. Els submarinistes federats que vulguin participar-hi han de posar-se en contacte amb l’AES Neptuno, trucant al 637 80 68 18 o enviant un correu electrònic a aesneptuno@gmail.com. Aquelles persones que no estiguin federa-

des, però estiguin interessades en participar en aquesta activitat solidària també ho poden fer. I és que fora de l’aigua calen voluntaris que rebin la brossa a la platja i la classifiquin per a poder-la reciclar correctament.

En aquest cas, només caldrà que es personin demà a la platja dels Muntanyans amb ganes de col·laborar per a millorar el fons marí de la localitat.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

21

A FONS

Anna Ferran

ECOCIDI: DANYAR ELS ECOSISTEMES TAMBÉ ÉS UN CRIM

regeneració natural dins d’un termini raonable.

Els humans estem cauTenint en compsant danys sistèmics contra els ecosistemes. te aquests punts, Stop Alguns són involuntaEcocide, la plataforma que està promovent la ris, però molts d’altres campanya, ha tipificat responen a negligències. diferents tipus de danys Fuites nuclears, vessaUn grup de juristes i diverses ONG treballen perquè com a ecocidi. La soments de petroli, contaminació per plàstic dels brepesca industrial, els s’inclogui aquest nou delicte dins la Carta de Roma oceans i, tristament, un vessaments de petroli o llarg etcètera d’exemples la contaminació per plàsevidencien les ferides que els humans es- les fulles dels arbres de la selva caiguessin tics són danys als mars i oceans que podran tem deixant en el nostre fràgil entorn natu- i així els soldats del Vietcong no poguessin constituir un delicte d’ecocidi. També ho ral. La gravetat d’alguns casos ha fet que les amagar-se. Els càlculs indiquen que es van seria la desforestació a causa de l’agricultura legislacions territorials de cada zona no si- emprar uns 76 milions de litres d’herbicides i la ramaderia intensiva i industrial, els inguin suficients per a castigar els danys irre- amb aquest propòsit que van causar uns cendis o l’extracció minera. L’aigua i els sols contaminats a causa de vessaments o del versibles que s’han causat al medi ambient. danys que encara avui no s’han revertit.

La definició que s’ha establert entén com fracking es preveu que estiguin considerats És per això que un grup de dotze juristes internacionals han creat i dotat de contingut a ecocidi «qualsevol acte il·lícit o arbitrari com a delicte d’ecocidi així com la contamijurídic el delicte d’ecocidi. El seu objectiu, i perpetrat sabent que existeixen grans pos- nació de l’aire a causa de les grans emissions el de diverses ONG, és que la Cort Penal In- sibilitats que causi danys greus, extensos o de la indústria i els desastres nuclears.

La directora d’Stop Ecocidi a Espanya, ternacional el reconegui com el cinquè gran perdurables al medi ambient». Els juristes delicte contra la pau i que el sumi a la Carta han delimitat el que signifiquen les paraules Maite Mompó, explica que les legislacide Roma, juntament amb els delictes de ge- emprades en la definició, per a no deixar lloc ons actuals no han estat capaces de frenar nocidi, crims contra la humanitat, crims de a possibles equívocs. Així doncs, s’entén per aquesta mena de danys continuats als ecoarbitrari, un acte imprudent que causa uns sistemes, motiu pel qual ha calgut fer un pas guerra i crims d’agressió.

Si bé el concepte d’ecocidi s’ha desen- danys excessius respecte als avantatges so- més i intentar que és consideri un delicte volupat recentment, fa 50 anys que es va cials o econòmics previstos. És greu en tant internacional. La rellevància del que planteutilitzar per primera vegada, en la primera que causa pertorbacions i perjudicis noto- gen ha fet que la 27a edició dels Premis Ones Conferència sobre el Medi Ambient de Na- ris a qualsevol element mediambiental, in- reconegui a Stop Ecocidi i a Mompó amb el cions Unides. L’aleshores primer ministre closa la vida humana. Extens s’entèn quan Premi Bosque Habitado, que recollirà divensuec va definir com a ecocidi la destrucció traspassa fronteres, afecta la totalitat d’un dres vinent a la gala del Teatre Metropol. Per massiva de les zones naturals de Vietnam, ecosistema o un gran nombre de membres a Mompó, aprovar la llei de l’ecocidi signifidurant el conflicte. L’exèrcit nord-americà d’una mateixa espècie. Per últim, es consi- ca «tornar a posar la vida al centre, perquè va utilitzar productes químics per a fer que dera perdurable quan no es pot reparar per protegir la terra significa protegir la vida».

INICIATIVA DESTACADA

Constantí vol triplicar l’índex de reciclatge per a ser un municipi més sostenible L’Ajuntament ha engegat una campanya per a fomentar la recollida selectiva i millorar l’índex de reciclatge al municipi CEDIDA

Anna Ferran

Triplicar el reciclatge de residus. Aquesta és la meta que s’ha proposat l’Ajuntament de Constantí. Actualment, al municipi només es fa recollida selectiva del 19% dels residus que genera, una xifra molt allunyada del 60% que marquen els objectius estatals i europeus. És per això que el consistori ha engegat durant tot aquest mes de juny i part de juliol la campanya Constantí + net + sostenible, per a reforçar la recollida selectiva de les escombraries entre els veïns.

Des de l’Ajuntament recorden que bona part dels residus que generem es poden reciclar i reutilitzar com a materials per a fabricar nous productes, cosa que comporta un estalvi d’aigua, energia, recursos naturals i sobretot d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Per exemple, un 37,3% de residus de matèria orgànica es poden reciclar, sent aquesta la fracció amb l’índex més gran. Això, sumat al fet que

Posa el focus en l’orgànica, els envasos i els residus especials.

és una de les que té més pes, explica per què l’Ajuntament hi fa especial incidència en la seva campanya. El pa cuit, restes menjar cuinat, restes de fruita, verdura, peix i carn, però també de la poda del jardí poden fer cap al contenidor marró. No són els únics residus. Les bossetes d’infusió, el paper de cuina brut de menjar, les closques de marisc, fruits secs i ous, els taps

de suro i els llumins o el marro del cafè també s’hi poden dipositar.

La campanya també posa el focus en els envasos. Cal tenir en compte que actualment un 9,4% d’ells són reciclables i els avenços en ecodisseny i en reciclatges alternatius faran que aquest percentatge creixi.

Abans, però, cal que ens acostumem a reciclar els envasos

correctament. Així doncs, els taps i llaunes d’alumini, les ampolles i garrafes de plàstics, els tetrabrics, les bosses de plàstic o les safates de porexpan han de dipositar-se al contenidor groc. És important que els envasos estiguin buits i ben comprimits, per a reduir el seu volum.

Aquesta operació també s’ha de fer amb el paper i el cartró. Pel que fa al vidre, cal tenir present que es pot llençar al contenidor verd únicament les ampolles i els pots de vidre i que cal fer-ho abans de les 10 de la nit per no molestar els veïns.

Els residus especials són la tercera fracció en la qual Constantí +net +sostenible posa èmfasi. Dispositius electrònics, oli i bateries de cotxe, roba i calçat, fluorescents i làmpades especials, medicaments, tòners i cartutxos d’impressió s’han de portar a la deixalleria, que està situada a l’avinguda de Les Forques i oberta de dilluns a dissabte de 9 del matí a 1 del migdia i de 3 a 6 de la tarda.

CEDIDA

La contaminació per plàstics dels oceans, les fuites nuclears, els vessaments de petroli o la desforestació estarien inclosos.

22

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT INICIATIVA DESTACADA

Anna Ferran

Anem caminant descalços per la platja i els nostres peus xoquen involuntàriament amb un tap de plàstic. Entrem a l’aigua, fem snorkel i davant dels nostres ulls ens trobem tota mena de residus plàstics que, tristament, s’han convertit en part del fons marí. Els envasos són fonamentals per a garantir la qualitat i la seguretat d’aliments i begudes. El problema és que no sempre es gestionen correctament i molts d’ells acaben contaminant tota mena d’entorns naturals, entre ells els mars i les platges d’arreu del món. Coca-cola és plenament conscient d’aquesta dicotomia i, per això, des de l’any 2018 que està impulsant Mares Circulares. Es tracta d’un ambiciós programa ambiental de neteja de costes i fons marins d’Espanya i Portugal que posa el focus en l’avui, però també en el demà.

Mares Circulares té tres principals objectius. El primer respon a l’aspecte més urgent que és retirar els residus dels entorns naturals a través de recollides fetes amb voluntaris. El segon posa el focus en allò que és important, és a dir, en fomentar la cultura del reciclatge per evitar que els residus vagin a parar a la natura en lloc de fer-ho als contenidors i a les deixalleries. Per a fer-ho, està duent a terme jornades de sensibilització i formació. El tercer i últim objectiu del programa clava la mirada en el futur per a buscar solucions basades en l’economia circular i la ciència. En aquest sentit, cada any convoquen el Concurs Mares Circulares que

DEL MAR A L’AMPOLLA: EL PLÀSTIC QUE TORNA Coca-Cola impulsa des de 2018 el programa Mares Circulares per a reduir la presència de plàstics al mar, amb neteges de la costa, formació i investigació CEDIDA

Un grup d’estudiants voluntaris a la platja de la Llosa de Cambrils.

dona suport i premia econòmicament amb 8.500 euros a dos projectes d’investigació i a dues start-ups que aportin coneixement sobre l’impacte de la brossa marina i proposin solucions circulars per

a abordar aquest problema.

Noves vides per als residus Les xifres que està deixant aquest projecte demostren com el compromís és

la clau per a promoure el canvi. Des de 2018, s’han format a unes 64.000 persones, s’han premiat quatre start-ups i dotze estudis científics i s’han fet prop de 300 actuacions en platges i entorns aquàtics, en les quals s’han recollit més de 1.500 tones de residus, dels quals 14.400 quilos han estat de plàstic PET. El plàstic PET que es recull es reintrodueix a la cadena de valor de la companyia i s’utilitza per a fer gorres i motxilles amb rPET i també se’n destina una part per a investigació sobre material reciclat per a envasos. De fet, l’any 2019 es va presentar la primera ampolla apta per a ús alimentari feta amb plàstic reciclat procedent del PET recollit en les actuacions de Mares Circulares. A més, des de l’any passat, part del plàstic no PET recollit a alta mar pel centenar de vaixells que participen en el programa, es converteix en matèria primera per a la producció de mobiliari urbà circular, evidenciant que els residus són un material valuós.

Iniciatives a tocar de casa Més de 180 municipis de tota la Península s’han vist beneficiats per aquest programa, entre ells diversos de les comarques tarragonines. Així doncs, s’han fet tallers de formació i neteges d’entorns marins amb voluntaris a les platges de la Llosa de Cambrils, de Llevant de Salou i del Serrallo de Deltebre i també s’han dut a terme actuacions a l’entorn del Delta de l’Ebre que han fet que el nostre litoral estigui més net i sigui més sostenible.

METEOROLOGIA

L’aigua del Mediterrani està més càlida de l’habitual per aquestes dates

CEDIDA

Així ho indiquen els mesuraments de l’Agència Estatal de Meteorologia EFE

Les aigües marítimes circumdants a Espanya estan, en general, «més càlides del normal» per a l’època, una anomalia que, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), pot superar 3,5 graus a l’entorn de Balears i el Cantàbric oriental a finals d’aquesta setmana, segons indiquen els càlculs fets.

L’episodi de forta calor que s’ha viscut en les darreres setmanes i les altes temperatures previstes per als pròxims dies, així com la circulació del vent en capes baixes amb períodes de calma «més freqüents de l’habitual», són les causes que han provocat aquest «anòmal» fenomen, indica l’Aemet.

Així, aquestes condicions

impedeixen l’ascens d’aigües profundes fredes i afavoreix el seu escalfament superficial. Des d’una perspectiva global, l’Aemet conclou que el Mediterrani serà la mar més càlida respecte al normal a finals d’aquesta setmana. A més, les aigües que envolten a les illes Canàries també presentaran una «anomalia càlida».

Les altes temperatures i els períodes de calma ho justifiquen.

Espanya multiplicarà per 40 la seva capacitat de reciclatge químic el 2025 Les inversions planificades permetran a Espanya multiplicar per 40 la seva capacitat de tractament de residus mitjançant sistemes de reciclatge químic en 2025, quan s’aconseguirà el mig milió de tones tractades, segons un estudi que analitza la implantació d’aquesta tecnologia. L’anàlisi ha estat fet per l’Associació Paneuropea de Productors de Plàstics (Plastics Europe), la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique) i l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIimplas) per a posar en valor aquesta tecnologia en el marc de l’economia circular i de la lluita contra el canvi climàtic. El reciclatge químic, assenyalen els autors de l’informe, permet descompondre residus plàstics en els seus components bàsics i transformar-los en «valuoses» matèries primeres secundàries per a produir nous productes químics i plàstics, afavorint així la circularitat dels recursos. A més, facilita el tractament dels residus plàstics que no es poden reciclar mecànicament i que, ara acaben en abocadors o incineradores.

Els productes fabricats amb materials plàstics, al final de la seva vida útil, es converteixen en residus que han de ser gestionats i reciclats de manera adequada per a poder introduir-los de nou en els processos productius, afavorint d’aquesta manera la transició cap a una economia circular baixa en carboni, conclou l’informe.

Segons la mateixa font, les tecnologies de reciclatge van des del mecànic al químic passant pel reciclatge per dissolució i la unió i complementarietat d’aquestes és fonamental per a aconseguir els objectius de sostenibilitat, circularitat i neutralitat climàtica de la Unió Europea i de la pròpia indústria.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

23

Innovació, compromís i materials per a liderar la transformació sostenible

L

reciclatge d’un milió de tones mètriques de plàstic. Així mateix, al 2035 el 100% productes destinats a envasos i embalatge seran reutilitzables o reciclables.

a seguretat, la salut i el medi ambient han estat des de sempre compromisos adquirits per part de Dow. Aquesta aposta els ha convertit en una companyia orientada cap a la sostenibilitat. L’exemple més clar d’això són els Objectius de Sostenibilitat que s’han marcat per 2025 i que busquen promoure la innovació per a impulsar l’economia circular i crear així materials segurs i respectuosos amb el medi ambient.

Ara bé, a Dow no s’aturen i a les fites que ja tenien planificades per a 2025 n’han sumat d’altres que donen resposta a l’emergència climàtica que viu el planeta.

El futur, però, comença avui i Dow està impulsant ja un ampli ventall de projectes que els permetin assolir les fites que s’han marcat. En l’àmbit del reciclatge han desenvolupat la resina AGILITY, feta amb 70% de plàstic reciclat. Així mateix, des del centre d’innovació Pack Studios Tarragona s’ha desenvolupat REVOLOOP, una línia de resines que permeten afegir productes reciclats post consum provinents del reciclatge mecànic, cosa que ajuda a tancar el cicle del plàstic. Amb tot, el reciclatge mecànic no és la solució més idònia, ja que no dona resposta a tots els polímers. És per això que Dow està fent importants passes cap al reciclatge avançat o químic. Han unit esforços amb companyies punteres com Mura Technology o Fuenix per a convertir qualsevol mena de plàstic en un material valuós, circular i amb un cicle de vida infinit sense perdre qualitat.

La següent data que tenen marcada al calendari és el 2030. L’empresa s’ha compromès a reduir les seves emissions netes anuals de diòxid de carboni en 5 milions de tones mètriques o un 15% del valor de referència de 2020. Aquest serà el pas previ per a assolir la neutralitat climàtica de cara a 2050, alineant-se amb l’Acord de París. A més, per al 2030, Dow contribuirà a eliminar els residus afavorint la recollida, reutilització o el

Com contribueix Dow a un futur cada vegada més sostenible?

AMBICIÓ Allò per què s’esforcen cada dia: Ser la companyia de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món

PROPÒSIT

Cada resposta comença fent-se la pregunta correcta.

A Dow es pregunten constantment com poden millorar, com poden donar solució als desafiaments més difícils, impulsant-se per a complir el seu propòsit: treballar perquè el futur sigui cada vegada més sostenible. Com?

El motiu pel qual existeixen: Contribuir a fer que el futur sigui cada vegada més sostenible a través de la seva experiència en ciència dels materials i la col·laboració amb els seus socis.

Posant al servei d’aquest propòsit la seva tecnologia, coneixement i experiència en la ciència dels materials i col·laborant amb tota la cadena de valor i els grups d’interès. És per això que la seva ambició és ser l’empresa de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món.

La seva ambició i propòsit els inspiren a generar un impacte positiu que transformi la societat. La interacció amb els seus clients i socis els motiva a millorar contínuament i els impulsa a fomentar una cultura on les diferències són un avantatge.

OBJECTIU El que volen aconseguir: Creixement, valor afegit i màxim rendiment

https://es.dow.com

VALORS Les creences profundament arrelades de la companyia i que estan presents en cada acció i decisió que duen a terme

Integritat

Respecte per les persones

Protecció del planeta

24

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

CULTURA

Literatura per a remoure consciències i fomentar el pensament verd Moltes de les novetats editorials que s’han presentat en català en els darrers mesos tracten temàtiques relacionades amb el medi ambient Anna Ferran / ACN

La sostenibilitat, l’ecologia, la protecció del medi ambient, les energies renovables, el reciclatge i, en definitiva, el futur que ens espera al planeta Terra s’ha convertit en una font inesgotable de debats i també de llibres.

Des de la ficció més distòpica als llibres infantils passant per l’assaig i els volums dedicats a la divulgació, els prestatges de les llibreries s’han convertit en veritables activistes ambientals. De fet, moltes de les novetats editorials d’enguany es mouen dins d’aquest àmbit. Es podria dir que enguany Sant Jordi va ser verd, i no pel color del drac, sinó per l’impuls a la literatura carregada de missatges eco. Ara, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient que se celebra diumenge, us presentem propostes per a tots els públics i de tots els estils.

Des de l’activisme domèstic de l’assaig I ara jo què faig? Com

vèncer la culpa climàtica i passar a l’acció (Sembra Llibres), passant pel volum poètic L’estranya terra (Pagès Editors), de Jordi Julià, i arribant a la popular distòpia Dune (Mai Més Llibres), de Frank Herbert, els editors han posat fil a l’agulla per oferir respostes al lector interessat en posar fre a la crisi ecològica. Per als més menuts, destaquen volums com Ecoterroristes (Edebé), La meva primera guia sobre el canvi climàtic (La Galera) o la novel· la Kid i la cimera dels animals (Flamboyant).

L’objectiu final en tots els casos és doble: que l’amor per la lectura no perdi i segueixi omplint ments i ànimes amb tota mena de pensaments que ens permetin tenir una visió més crítica del món i que el compromís amb el planeta Terra es refermi paraula a paraula, capítol a capítol i llibre a llibre fins a fer-nos passar a l’acció i assegurar el nostre futur i el de tot el món.

Diatomea

Viure

Soc un arbre

Refugiats climàtics

Núria Perpinyà La Magrana Segle XXIII. Han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Una societat gairebé perfecta, si no fos per les contínues i devastadores inundacions.

María González Nandibú María González aborda com el futur de moltes espècies, inclosa la humana, depèn dels verbs als quals dediquem el nostre temps com destruir o cooperar; contaminar o cuidar; i acaparar o repartir.

Sylvaine Jaoui Kokinos Un llibre infantil sobre la vida i l’harmonia amb l’entorn, que estableix una comparació entre els arbres i els nens i que la celebra la vida en pau i en harmonia, sense exhuberàncies, però amb amor infinit.

Miguel Pajares Raig verd El llibre s’endinsa en el dilema sobre la consideració de refugiades de les persones expulsades dels seus països pel canvi climàtic i exigeix canvis en les polítiques globals que no depenguin de lobbies ni multinacionals.

L’estranya terra

Mortadel·lo & Filemó.

El canvi Climàtic

Estructures profundes

Cal que siguem masovers del món

Jordi Julià Pagès Editors Una trentena de poemes on es parla de les transformacions del món els darrers anys i com han condicionat els valors actuals dominants.

Cada poema se centra en el comentari d’un petit fet que revela les transformacions humanes de la conducta.

Francisco Ibáñez Bruguera El Súper encarregarà als agents de la T.I.A. una missió on hauran de lluitar, sense oblidar el sentit de l’humor, contra els efectes del canvi climàtic, que està causant problemes arreu del món.

Jair Domínguez Columna L’autor crea una noveŀla única que submergeix el lector en un univers apocalíptic en una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials i un protagonista, el Jordi, que malviu fent de fumigador i somia una vida digna.

Joandomènec Ros Empúries L’expresident de l’IEC i catedràtic d’Ecologia busca elaborar una reflexió, des de la divulgació científica, sobre alguns aspectes fonamentals, no tots prou coneguts, que afecten el medi ambient.

ACTUALITAT

La Unió Europea gasta menys diners en acció climàtica del que anuncia Aquesta és la principal conclusió d’un informe elaborat pel Tribunal de Comptes Europeu EFE

La UE destina a polítiques climàtiques menys diners del que anuncia i en el període 20142020 no va arribar a dedicar el 20% del seu pressupost, com proclama la Comissió Europea, sinó que es va quedar entorn del 13%, amb 72.000 milions d’euros menys que els 216.000 milions previstos. Aquesta és la principal conclusió d’un informe del Tribunal de Comptes Europeu publicat el dilluns, que indica que la despesa atribuïda a clima en el període que cobreix l’anterior pressupost pluriennal de la UE «no sempre era pertinent» i que «l’import declarat com gastat per a aquest fi havia

estat sobreestimat». Els auditors apunten, a més, que «la informació sobre la despesa relacionada amb el clima presenta insuficiències, per la qual cosa, en general, resulta poc fiable».

«Aplicant coeficients més raonables, els auditors consideren més probable que la proporció de despesa relacionada amb el clima amb càrrec al pressupost de la UE se situï entorn del 13% (uns 144.000 milions d’euros) en lloc del 20% notificat», indica el Tribunal.

Els auditors han detectat incongruències pressupostàries, especialment en l’àrea agrícola, una de les quals més finançament climàtic rep, juntament

amb infraestructures i cohesió, on la despesa climàtica sobreestimada va ascendir a «gairebé 60.000 milions d’euros».

La Comissió Europea va informar que el 26% del finançament agrícola de la UE entre 2014 i 2020 era «rellevant per al clima», la qual cosa representava aproximadament la meitat de la despesa total del pressupost de la UE en aquest àmbit. «No obstant això, les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de les explotacions agrícoles a la UE no han disminuït des de 2010. De la mateixa manera, els auditors consideren que la Comissió va sobreestimar la contribució climàtica dels principals subsec-

tors de la infraestructura i el finançament de la cohesió, com el transport ferroviari, l’electricitat i la biomassa», assenyalen.

El mètode «no avalua la contribució final als objectius climàtics de la UE i no existeix un sistema de seguiment dels resultats climàtics, assenyala el Tribunal de Comptes Europeu.

Aquestes desviacions responen al fet que la Comissió assigna coeficients a diversos components del programa en funció de la seva contribució prevista a l’acció pel clima, però aquests «no sempre són realistes» i a vegades es comptabilitzen projectes i programes que tenen «un impacte escàs o nul en el clima».

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

25

MUNICIPI COMPROMÈS

Salou, un model de sostenibilitat

CEDIDES

El municipi està impulsant un nou desenvolupament totalment alineat amb els objectius de l’Agenda 2030 Salou, reconegut municipi turístic de sol i platja, ha impulsat el seu desenvolupament i progrés cap a un model de sostenibilitat urbana; on la transformació digital per avançar cap a una destinació turística intel· ligent; la renovació de l’espai públic urbà per convertir-lo en espais socials de convivència, inclusius i per a les persones; la regeneració ambiental, amb implantació d’una mobilitat no contaminant; l’aposta per l’ús de les energies netes, i la recuperació d’espais naturals amb protecció dels ecosistemes del litoral són els eixos que Salou treballa, actualment, per tal d’incrementar la qualitat de vida i el benestar ciutadà, alhora que augmentar la cohesió social i l’estabilitat laboral; que, automàticament, beneficia l’experiència del visitant.

En aquest sentit, el repte més important que afronta Salou, en

aquest moment, és el seu desenvolupament econòmic, social i ambiental, amb criteris de sostenibilitat i en sintonia amb els objectius ODS i l’Agenda 2030.

Un plantejament que es va impulsant i executant amb accions i obres concretes, com ara la vianalització de vies públiques, mitjançant projectes com l’Eix Cívic, el de Carles Buïgas o els dels passejos de Miramar i Jaume I, ampliant l’espai per a vianants. Però també amb la renovació de places i zones urbanes que requereixen un millor esponjament, integració i accessibilitat, així com millora dels serveis. Accions de renovació urbana, en definitiva, que impliquen l’adaptació de carrers, places, parcs i de l’espai urbà, en general; així com la conservació del patrimoni històric i cultural.

Totes les mesures que es prenen apunten cap a un equilibri entre el desenvolupament

A dalt, imatge virtual del futur Eix Cívic de Salou, concretament de la zona del Barranc de Barenys. A la dreta, imatge virtual de la parada de tramvia que hi haurà al futur Eix Cívic de Salou.

i el benestar. Per això, Salou es planteja garantir als seus habitants serveis, equipaments i infraestructures de qualitat; un entorn humà, amable, atractiu i saludable, mediambientalment; que, alhora, dinamitza la seva economia i crea riquesa i dinamisme.

26

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT CIRCULARITAT

TRIBUNA

CEDIDA

Dotem el medi de mitjans JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

És evident que en els darrers anys i dècades ha crescut la consciència social sobre el canvi climàtic i la necessitat de protegir i preservar el medi ambient per a les futures generacions. A ningú se li escapa, però, que el camí és llarg i queda molt per fer. Hem de seguir augmentant les polítiques i normatives globals per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

I, alhora, hem de seguir treballant per a una major implicació social perquè qualsevol gest, per petit i individual que sigui, és important. Aquestes accions ens porten a modificar hàbits cap a altres més sostenibles o mediambientalment més recomanables, per la qual cosa és important seguir impulsant campanyes de conscienciació social en favor del nostre entorn natural.

Tancar l’aixeta o la llum quan no ens fan falta, optar per mitjans de transport col·lectius o menys contaminants i separar bé els residus domèstics

són només tres exemples d’accions quotidianes i ben senzilles que podem aplicar al nostre dia a dia.

Per insignificant que pugui semblar, la implicació individual en un assumpte global és més que necessària i important.

A la Pobla de Mafumet venim treballant en aquesta línia des de fa molts anys, apostant per la preservació del medi ambient com un dels eixos principals de l’acció municipal. Per això, avui som un municipi més sostenible, gràcies a diverses mesures instaurades recentment i destinades a afavorir la nostra relació individual i col·lectiva amb el medi ambient.

Estem dotant el municipi d’enllumenat públic de baix consum, hem renovat el nucli antic a nivell de canalitzacions i serveis soterrats, per fer-los més eficients, hem instal· lat plaques solars al sostre del Complex Esportiu Municipal i hem implantat bateries de contenidors per al foment de la recollida selectiva, entre altres mesures destinades a oferir possibilitats mediambientalment més sostenibles a la nostra població.

En definitiva, hem dotat de mitjans el nostre medi ambient. Però no és suficient, jaque l’acció de les administracions necessita de la col·laboració veïnal perquè, en definitiva, som les persones qui fem possibles els canvis.

La pellofa d’arròs es converteix en l’envàs del futur Els envasos i embalatges són un dels grans generadors de residus. Podem prescindir d’ells apostant per compres a granel i tornant a models tradicionals. Ara bé, hi ha molts hàbits on seguiran sent necessaris, motiu pel qual el sector està centrant els seus esforços per a trobar alternatives sostenibles. Algunes de les més punteres es van presentar la setmana passada a Barcelona, en el marc del saló Hispack, que va reunir més de 650 empreses del sector del ‘packaging’ i 1.100 marques.

El Clúster català del Packaging no ha faltat a la cita i hi ha estat present amb 12 empreses i més de 60 ponents. «Hem mostrat dues tendències molt fortes al sector: la sostenibilitat i la digitalització, que va molt lligada a la millora del procés industrial», explica el mànager del Clúster, Àlex Brossa. «Hem tingut empreses de nova creació amb packagings compostables, comestibles o que provenen del reciclatge. I també empreses consolidades que modifiquen estructures per

facilitar aquest reciclatge i la incorporació de nous materials als seus envasos i embalatges», ha afirmat Brossa. Una de les empreses que ha presentat un nou material plàstic per fer recipients o envasos és NG Plastics, que incorpora la pellofa d’arròs.

«Es tracta d’un nou material que és barreja de polipropilè amb un 30 a 50% de pellofa d’arròs.

Les prestacions són molt similars a l’original i els costos van en la línia del mercat», comenta Santi Codina, d’NG Plastics. Es tracta d’un plàstic més sostenible, que redueix el percentatge de material fòssil i que es pot utilitzar en tota mena de productes. «Es pot adaptar fàcilment a qualsevol motllo. Hi ha materials alternatius que són molt cars, no són factibles per qüestions de demanda o no tenen la fluïdesa adequada pels motlles.

Amb el plàstic fet amb pellofa d’arròs això no passa», destaca Codina, recordant que Catalunya té molt d’aquest residu, tant a l’Ebre com a l’Empordà.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

27

CONSCIENCIACIÓ

Anna Ferran

Ens estem menjant els boscos? La qüestió pot semblar una exageració per a cridar l’atenció, però, el cert és que el model alimentari dels països desenvolupats és un dels principals causants de desforestació al món. I és que darrere d’aquell cafè tan aromàtic que ens desperta al matí, aquella presa de xocolata que s’ha convertit en un petit plaer o un filet de vedella fet al punt hi ha milers d’hectàrees de boscos que s’han arrasat, especialment a les zones subtropicals, per a satisfer els nostres paladars més gurmet. Fa temps que les ONG ambientalistes ho denuncien. De fet, fa dos anys que 1,2 milions d’europeus van demanar una llei que mantingués la desforestació fora de les neveres i les taules. Ara nombrosos científics europeus de renom s’han unit en la campanya #NoTeComasElBosque (#Together4Forests en anglès) per a donar resposta a les preguntes més buscades a Internet sobre aquest fenomen, augmentar la conscienciació i impulsar finalment una llei europea que aturi la desforestació dins i fora del continent.

«Què és la desforestació?», «Què causa la desforestació?» i «Com poden detenir la desforestació» són algunes de les preguntes més cercades sobre el tema als principals cercadors d’Internet. La creixent preocupació per aquest tema ha motivat a experts de set

EL BOSC ES CONVERTIRÀ EN UNA HAMBURGUESA?

Terra, és la més amenaçada pel tipus de cultius que s’hi duen a terme i la laxa legislació que hi ha en els països afectats.

Importadors de desforestació Cal destacar que la UE és el segon principal importador de desforestaCEDIDA ció del món, només pel darrere de la Xina. Els científics i experts que participen a la campanya ofereixen dades que permeten veure la magnitud. “A l’Amazònia, la raó principal de desforestació és la ramaderia i la producció de soja. Gran part de la soja és aliment per a animals i gran part de la carn es destinarà a Amèrica del Nord i a Europa. Podem dir que els boscos primaris es convertiran en hamburgueses», explica la doctora Réka Aszalós, del Centre d’Investigació Ecològica d’Hongria.

De fet, la meitat del Cerrado a Brasil, la sabana amb més biodiversitat del món, s’ha talat per produir-hi soja i carn. «Al viure en països on la desforestació és insignificant, hem de prestar atenció al que consumim. La UE està treballant en un reglament per a minimitzar la desforestació imLa Unió Europea és el segon principal importador de desforestació del món, per darrere de la Xina. portada, però tots podem començar països a donar respostes amb una sèrie 31% de la superfície terrestre del pla- 2017 es van destruir més de 43 milions a qüestionar-nos l’origen dels prode vídeos curts que es poden veure a les neta. No obstant això, aquesta xifra va d’hectàrees de boscos a les àrees tropi- ductes que consumim, en particular xarxes socials utilitzant el hashtag de la fent-se dia rere dia més petita. Els càl- cals i subtropicals. Justament aquesta d’aquells que acaben als nostres plats», campanya, però també als webs d’orga- culs fets indiquen que cada 12 anys es zona, que inclou gran part de l’Amèri- conclou Giorgio Vacchiano, professor perd una massa boscosa equivalent a ca Llatina, Àfrica subsahariana i el sud de gestió forestal i planificació de la nitzacions com WWF. Les àrees boscoses representen el la mida de Suècia. Només entre 2004 i d’Àsia i que actua com a pulmó de la Universitat de Milà.

La campanya #NoTeComasElBosque reuneix científics per a explicar la desforestació

28

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

METEOROLOGIA

Catalunya bat rècords de calor al maig i s’espera un estiu més càlid del normal

ACN

1961-90 i en més d’1 ºC l’anterior rècord (19,4 ºC el 2020).

La temperatura mitjana va ser entre 4 i 5 graus superior a l’habitual i la màxima registrada va ser de 38,5º a Castellbisbal Agències

Catalunya ha registrat el mes de maig més calorós des que es recullen les dades meteorològiques fa més de 100 anys, amb un rècord de temperatura que es va assolir a Castellbisbal (Vallès Occidental) i Anglès (Selva), on els termòmetres es van encimbellar fins als 38,5ºC el passat dia 22. El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) publicava dimecres el balanç climàtic mensual on confirma que aquest mes de maig ha estat «el més càlid mesu-

rat a Catalunya», amb anomalies de més de 4ºC en la mitjana dels últims anys i una onada excepcional de calor entre els dies 18 i 23 de maig.

La temperatura més alta registrada a Catalunya en un mes de maig era fins ara de 38,2 ºC, mesurada a Vinebre (Ribera d’Ebre) el 12 de maig del 2012, una temperatura que el passat dia 22 es va superar en diversos sectors del prelitoral i de ponent: 38,5 ºC a Castellbisbal i a Anglès; 38,4 ºC a Baldomar (Noguera), al Pantà

de Siurana (Priorat) i a Martorelles (Vallès Oriental); i 38,3 ºC a Caldes de Montbui.

L’Observatori de l’Ebre de Roquetes (Baix Ebre) va registrar al maig 22 ºC de temperatura mitjana, 3,8 ºC per sobre de la mitjana de 1961-1990 i 0,2 ºC per sobre de l’anterior maig més càlid de la sèrie (21,8 ºC al maig del 2020). A l’Observatori Fabra de Barcelona l’anomalia ha estat molt més marcada, ja que la temperatura mitjana de maig ha estat de 20,8 ºC, superant en 4,9 ºC la mitjana

Hi ha el 70% de probabilitats de patir un estiu molt calorós.

Un estiu molt càlid i sec L’estiu meteorològic, juny, juliol i agost, es preveu clarament molt més càlid del normal, ha avançat Rubén del Campo, portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), qui també ha assenyalat que pel que fa a les pluges l’escenari apunta al fet que estaran per sota de la mitjana. Del Campo ha detallat que la probabilitat que el trimestre vinent sigui més càlid del normal és molt alta: un 60% en el nord-oest peninsular i Canàries, i del 70% en la resta i Balears, enfront d’unes probabilitats de tan sols el 10% que sigui més fred del normal.

Respecte a les pluges, encara que a Espanya solen ser escasses en aquest trimestre, s’espera que siguin inferiors a l’habitual en la península i Balears, amb unes probabilitats que pugen fins al 50% en la major part del territori peninsular i del 40% en l’àrea mediterrània i arxipèlag balear.

INICIATIVA DESTACADA CEDIDA

L’Ecoverd uneix diversió i conscienciació ambiental a la Canonja fins a l’11 de juny Avui es farà una caminada noctura i demà serà el torn d’una ‘scape room’ A. Ferran

Qui ha dit que l’oci i la conscienciació ambiental no poden anar de bracet? A la Canonja fa anys que aquests dos àmbits s’uneixen sota el paraigua de l’Ecoverd, una setmana dedicada al medi ambient i la vida saludable.

Un taller de fotografia de natura va donar el tret de sortida el passat diumenge a aquesta nova edició i fins a l’11 de juny el poble estarà totalment bolcat en propostes amb segell ecofriendly.

La regidora de Medi Ambient, Glòria Virgili, explica que l’Ecoverd busca apropar-se al màxim nombre de persones, motiu pel

qual es busquen activitats diverses que permetin conscienciar a la ciutadania d’una forma amena. El programa d’enguany així ho reflecteix. Ahir al vespre, per exemple, els amants dels vins tenien un tast de vins ecològic, amb un piscolabis fet també amb productes eco. Avui a la tarda es fa un taller de residu zero i aquesta nit serà el torn de la una caminada nocturna per l’Anella Verda. Demà es durà a terme una de les activitats estrella del programa de l’Ecoverd d’enguany: un scape room teatralitzat, que substitueix la tradicional gimcana, en el qual els participants

competiran en format contrarellotge per a salvar el planeta.

Diumenge, els més petits de casa seran els protagonistes amb l’espectacle infantil Sòmines de l’Àrtic, a càrrec de la companyia Toma Pa’Ti. Els infants i joves, de fet, seran un dels col·lectius més implicats en l’Ecoverd. I és que tots els centres educatius de la Canonja s’han sumat al programa amb activitats educatives, xerrades, tallers. En aquest sentit, Virgili es mostra molt satisfeta i agraïda de la bona implicació dels centres que «han fet seu l’Ecoverd».

A tot això, cal sumar que co-

Imatge d’arxiu d’una de les activitats organitzades en una edició anterior de l’Ecoverd.

incidint amb l’Ecoverd, l’Ajuntament ha engegat una campanya de conscienciació sobre la fracció orgànica. Educadores ambientals passen casa per casa a explicar la importància de se-

parar aquesta mena de residus.

S’entreguen díptics informatius i un petit cubell per a incentivar-la. Per a reforçar aquesta acció –comenta la regidora– s’ha preparat una visita a la planta de

compostatge de Botarell, perquè la ciutadania conegui que passa amb l’orgànica quan es recicla correctament. La visita es farà l’11 de juny i servirà per a posar el punt final a l’Ecoverd.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

29

ESTUDI

La venda de segona mà va estalviar gairebé 1,5 milions de tones de CO2

CEDIDA

Un estudi indica que aquesta xifra va augmentar un 18,6% a Espanya respecte a l’any anterior EFE

El mercat de segona mà va estalviar a Espanya 1.473.522 tones de CO₂ en 2021, un 18,6% més que en 2020, amb Andalusia, Comunitat de Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana al capdavant en reducció d’emissions. Així es desprèn de l’informe Efecte mediambiental de la segona mà 2021, elaborat pel portal web de referència en compravenda d’articles d’aquest tipus, Mil Anuncios, que detalla que el 2021 cada espanyol va evitar, de mitjana, 31,1 quilograms de CO₂, 4,7 quilograms més que l’any anterior.

Pel que fa a l’estalvi total de CO₂ per comunitats autònomes,

Andalusia va ser el territori que més va contribuir, amb 370.042 tones, seguida de Madrid (154.717 tones), Catalunya (148.680 tones) i Comunitat Valenciana (136.933 tones). L’autonomia que més CO₂ va estalviar per habitant va ser Extremadura, amb 43,78 kg per habitant, seguida d’Andalusia (43,68 kg), Navarra (40,95 kg), Castella-la Manxa (37,92 kg) i Castella i Lleó (37,75 kg).

Estalvi de plàstic, acer i alumini Els autors de l’estudi expliquen que la compravenda de segona mà, que proposa allargar el cicle de vida dels productes, «constitueix un suport per a impulsar

El sector de la roba de segona mà s’ha impulsat gràcies a l’existència de diverses aplicacions.

De mitjana, cada ciutadà va evitar 31,1 quilos de CO2 gràcies a la venda de segona mà l’economia circular», ja que no sols impacta en l’emissió de gasos, sinó que també s’estalvia en l’ús de matèries primeres, especialment plàstics i metalls.

En aquest sentit, l’any passat al conjunt de l’Estat es van recuperar 94.188 tones de plàstic, 712.040 tones d’acer i 62.455 tones d’alumini, gràcies a la segona

mà. A més, el volum total d’estalvi dels tres materials va registrar un augment respecte a 2020, amb un increment del 18,27% en plàstic, un 20,41% en acer i un 17,7% en alumini.

Vehicles, llar i electrònica Els nous hàbits de consum han potenciat la segona mà com a alternativa sostenible, especialment en l’àmbit del motor, que «ha suposat un estalvi notable en donar-li una segona vida als vehicles». El sector del motor va implicar un estalvi de «1.407.391

tones de CO₂», la categoria que més impacte va tenir en el mercat de segona mà quant a l’estalvi d’emissions i de materials.

El document detalla que «per cada compravenda de cotxe de segona mà s’estalvien 2.805 kg de CO₂, 193 kg de plàstic, 1.319 kg d’acer i 128 kg d’alumini», encara que els productes que més CO2 estalvien per transacció són «els camions i els autobusos, amb 12.245 Kg de CO2 cadascun».

En segon lloc, el sector de llar i jardí va suposar un estalvi total de 33.168 tones de CO₂, 1.606 to-

nes de plàstic, 3.326 tones d’acer i 77 tones d’alumini, amb cadires, sofàs i butaques com els productes que més han contribuït al medi ambient.

Durant el 2021, els productes d’informàtica de segona mà venuts van permetre estalviar 15.679 tones de CO₂, 89 tones de plàstic, 194 tones d’acer i 5 tones d’alumini. Entre els productes que més van contribuir a l’estalvi de CO2 destaquen també els telèfons mòbils, la compravenda dels quals va estalviar 4.520 tones de CO₂

30

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

EMPRESA COMPROMESA CEDIDA

Iberdrola, al capdavant del repte energètic de l’hidrogen verd La companyia està liderant la transformació tecnològica que comporta aquesta nova tecnologia i referma el seu compromís amb la transició energètica i el Pacte Verd Europeu Redacció

Iberdrola està liderant el salt cap a l’hidrogen verd. La companyia, com ja va fer amb les renovables fa 20 anys, se situa al capdavant del nou repte tecnològic que suposa la producció i subministrament d’hidrogen a partir de fonts d’energia netes. En aquest sentit, ha estat pionera en aquesta tecnologia amb la inauguració a Puertollano de la planta d’hidrogen verd per a ús industrial més gran d’Europa. A més, la companyia també ha posat en marxa recentment una hidrogenera a la Zona Franca de Barcelona, que abasteix d’aquesta energia neta als autobusos metropolitans de la Ciutat Comtal.

Per a poder donar continuïtat a aquestes actuacions, Iberdrola ha anunciat que invertirà 3.000 milions d’euros en hidrogen verd per a accelerar l’Europea Green Deal, ja que el president d’Iberdrola, Ignacio Galán, considera que l’hidrogen verd és ara

el gran desafiament europeu, una oportunitat i que cal dissenyar un marc estable per a potenciar les inversions en aquesta tecnologia, igual com en la resta de tecnologies verdes.

La companyia invertirà 3.000 MEUR en accelerar l’hidrogen verd a Europa A més de la planta de Puertollano, ha posat en marxa una hidrogenera a Barcelona Per al president de la companyia, la resposta a la situació energètica per la qual Europa està passant en aquests moments és la transició cap a una economia electrificada amb energies verdes, cosa que significa un desenvolupament mas-

siu de les energies renovables, una inversió més gran en xarxes intel·ligents, un increment de l’emmagatzematge i una acceleració del desenvolupament de l’hidrogen verd en els usos energètics difícils d’electrificar.

«La transició no només reduirà la dependència exterior dels combustibles fòssil i els costos energètics, sinó que contribuirà a millorar la seguretat energètica, ja que les fonts seran locals i infinites, tindrà beneficis ambientals i contribuirà al desenvolupament industrial i de l’ocupació», ha comentat.

Per això, ha perseverat en el fet que la transició és inevitable, però «encara no és prou ràpida.

Cal accelerar el canvi, cosa que requereix una sòlida voluntat política». El president ha recordat que les inversions en energies netes tenen llargs períodes d’amortització i els inversors necessiten senyals sòlids per a dirigir el seu capital als entorns més favorables. Així mateix,

La planta de producció d’hidrogen verd d’Iberdrola a Puertollano és la més gran d’Europa.

Ignacio Galán ha posat de manifesta que calen procediments administratius més senzills per als projectes d’energies netes, considerant-los projectes d’interès públic.

Un exemple de generació de valor Ignacio Galán considera que la

trajectòria d’Iberdrola durant els últims 20 anys avala que el compromís amb la lluita contra el canvi climàtic no només beneficia el medi ambient sinó que també als accionistes i a la societat en general. En les dues darreres dècades, la companyia ha multiplicat per sis la seva mida, convertint-se en la companyia

elèctrica més gran d’Europa i una de les quatre principals del món. Com a resultat d’aquest creixement, Iberdrola manté 400.000 llocs de treballs dels seus proveïdors arreu del món, té 40.000 empleats i aporta més de 30.000 milions d’euros al PIB dels països on està present.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

03/06/2022 diarimés

31

SOSTENIBILITAT

Empreses i administracions es llancen a compensar les seves emissions

CEDIDA

Les inscripcions al registre oficial van créixer un 73% i els projectes forestals per absorbir carboni es van multiplicar per cinc el 2021 EFE

L’interès d’empreses, organitzacions i administracions en el Registre de Petjada de Carboni del Ministeri per a la Transició Ecològica es va disparar en 2021, quan les inscripcions van pujar un 73% i els projectes forestals dissenyats per a absorbir CO₂ es van multiplicar per cinc. Segons l’informe anual del registre, el nombre de compensacions voluntàries mitjançant la compra de tones de CO2 absorbides per aquests projectes va pujar un 44%.

El registre es va crear en 2014 per a recollir l’esforç d’organitzacions a calcular i reduir les emissions directes i indirectes que genera la seva activitat -la seva petjada de carboni- i facilitar-los la possibilitat de compensar-la totalment o parcialment mitjançant projectes forestals situats a Espanya. L’objectiu és fomentar

el càlcul i reducció d’emissions i promoure projectes que millorin la capacitat d’Espanya com a embornal impulsant el mercat voluntari de drets d’emissió i concedint els segells Calculo, Calculo i Redueixo i Calculo, Redueixo i Compenso.

El registre està dividit en tres seccions: una en la qual els interessats registren la seva petjada i accions per a reduir-la, una altra en la qual s’inscriuen projectes d’absorció i una tercera en la qual certifiquen les compensacions dutes a terme amb aquests.

De moment, els projectes inscrits només poden ser boscos creats en sòls que tenien un altre ús -almenys des de 1989- o restauracions de zones forestals incendiades, encara que està previst ampliar la seva tipologia, per exemple a restauració de zones arrasades per plagues o ventades.

L’estat de cada projecte es revisa cada cinc anys i les actuacions han d’ocupar com a mínim una hectàrea i perdurar 30 anys.

Els projectes poden ser usats per a compensar la petjada de carboni pròpia o la de tercers que comprin drets sobre el CO₂ absorbit. Malgrat que els preus no solen transcendir, segons fonts consultades, la mitjana rondaria els 7 o 8 euros/tona. Aquestes compensacions són voluntàries i s’emmarquen dins de la RSC, per la qual cosa els drets no poden ser usats com a moneda de canvi en els mercats obligatoris de CO₂, on els preus ronden els 85 euros/tona.

Segons fonts del MITECO, 2021 va ser una «bogeria», amb xifres que reflecteixen major sensibilització i el desig de contribuir a la sostenibilitat, encara que «l’important és que aquestes plantacions perdurin i que

La quantitat de tones de CO2 compensades s’ha multiplicat per 7.

La indústria és el principal sector d’activitat que ha presentat propostes els diners que es genera amb la venda de drets s’emprin per a finançar nous projectes» d’absorció o conservar els ja existents.

L’informe assegura que les sol· licituds per a inscriure petjades de carboni van pujar el 87%,

S’estima que els projectes presentats el 2021 absorbiran 1,24 milions de tones de CO2 fins a les 1.980 -al 2020, el creixement va ser del 36%- i l’any va tancar amb 1.687 noves petjades inscrites, el 73% més -hi ha sol· licituds pendents de resolució en 2022-. Al 2019, es van incorporar al registre 269 organitzacions,

mentre que en 2020 es van sumar 372 i en 2021 la xifra es va disparar a 673. A 31 de desembre, 2.057 organitzacions inscrites sumaven 4.926 petjades de carboni, tenint en compte que per a obtenir el segell és necessari registrar la petjada de quatre anys i, fet l’esforç inicial, cada vegada més organitzacions repeteixen.

Per sectors, 330 són indústries manufactureres -891 petjades de carboni-, 227 pertanyen al de la construcció -490 petjades- i altres 226, al d’administració pública i defensa -397 petjadesmentre que el pes de les pimes era del 68%, el de grans empreses del 15% i el d’administracions del 13%. El nombre de projectes d’absorció inscrits es va quintuplicar respecte a 2020, passant de 21 a 103, i les sol·licituds van ascendir a 217, set vegades més que en 2020.

A tancament d’any, hi havia 166 projectes inscrits que s’estima absorbiran més de 1,24 milions de tones de CO₂, de les quals 207.751 ja estan disponibles. La secció de compensacions de petjades de carboni va sumar 78 inscripcions -el 44% més- i va acabar l’any amb un total de 225.

La quantitat de tones compensades es va multiplicar per set -de 1.739 a 12.683- segons l’informe, que destaca que el nombre de projectes d’absorció que cedeix absorcions s’ha anat incrementant d’any en any.

32

diarimés 03/06/2022

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT